24

el 3 de vuit

DIVENDRES, 2 DE NOVEMBRE DEL 2012

EDITA Publicacions Peneds, SA Papiol, 1 - 08720 Vilafranca del Peneds el3devuit@el3devuit.cat

Els escrits que publiquem a les planes dopini, aix com qualsevol altre article signat, no sn forosament compartits pel setmanari i noms reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domnech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCI: Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Cristina Pars, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell),

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Flix Mir (Fotografia), Editat amb la collaboraci de ngels Ventura, Nati Ceballos, Sandra Bermdez (Maquetaci), Roser Figueras (Correcci).

OPINI

La CUP- Alternativa dEsquerres al Parlament?

La pregunta s recurrent i mil vegades formulada per persones del nostre entorn, quan fa aproximadament tres setmanes vam prendre la decisi de presentar-nos a les eleccions i assumir un gran repte. De quina manera i a fer qu? ens preguntvem. Per ms enll daquestes preguntes, veiem la greu situaci socialque tenim davant: desnonaments, atur,retallades, racisme, etc. Alhora CiU, gran culpable daquesta situaci juntament amb el govern central i la UE, aprofitant lesperit independentista expressat massivament el passat 11S, sapropia dun discurs independentista que fins fa poc era impensable per a ells. No hi ha dubte que lobjectiu de CiU s seguir retallant i aplicant les mesures de xoc neoliberals que els exigeixen per acabar amb els pocs drets i benestar que ens queden, un cop passin les eleccions. Una altra qesti s si tindr prou valor poltic per tirar endavant una consulta per la independncia, tal com ha proms. Per lexperincia i la memria ens avisen de la covardia poltica de la classe dirigent catalana... Per aquest motiu ens calia una alternativa. Una alternativa que ports el discurs de la ruptura amb el sistemacapitalista i, alhora, amblEstat espanyolal terreny electoral i institucional. Aquests terrenys no sn pasels millors per canviar la societat, per molt que es cansin de dir-ho els poltics professionals, sin que sn un terreny ple de paranys que han portat a molts partits desquerres a renunciar als ideals, als discursos i a representar Joan Carlalt Cup del Vendrell aquells que els han votat. Com a activistes tenim clar que les institucions estan fetes per representar aquells que dominen en una societat, sota la fallcia de la democrcia representativa samaga un complex mecanisme per a qu al final del procs sacabi afavorint els interessos daquells que tenen el poder econmic.El vot en blanc, Ens calia una el mal menor, o labstenci sn en moltes ocasionslnic cam alternativa que que ens queda per aquells que volem viure en un mn ms just. No obstant aix, en aquesta ocasi la CUPha fet candidatura ports el discurs de amb altres organitzacions de lesquerra anticapitalista, movila ruptura amb el ments socials i persones independents per realitzar un projecte que vol ser lexpressi de les lluites populars i socials de base que sistemacapitalista han sorgit amb la crisi econmica. No noms aix, sin que es i, alhora, compromet a fer-ho des del debat i la participaci dels activistes als pobles, viles i barris de les ciutats, pels quals la candidatura amblEstat ha de ser un instrument al seu servei i no pas una maquinria espanyolal poltica ms. Cal que la CUP el 25N estigui present al Parlament,la veu terreny electoral i daquells que reclamen alternatives: daquells que dia a dia surinstitucional ten al carrer a defensar lEducaci i la Sanitat front a les retallades hipcritament anomenades necessries, daquells que sn reprimits, multats o tancats en presons per oposar-se al seu rgim de terror capitalista, daquells que es planten davant de casa seva el dia que el banc els ve a desnonar, daquells que criden prou contra la prepotncia dun Estat espanyol incapa de comprendre les diferents identitats nacionals.Per tots ells, des de la humilitat de saber que no som ms que un altre frontde lluita contra la desigualtat i la injustcia neoliberal, la CUP-Alternativa desquerres vol ser la seva veu.

A republic in Catalonia
Catalans : Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la Repblica Catalana com a Estat integrant de la Federaci ibrica. Dacord amb el president de la Repblica federal espanyola, senyor Nicet Alcal Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebasti, em faig crrec provisionalment de les funcions de president del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el catal expressaran quina s en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamaci, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgus arribar al sacrifici de la prpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi lordre de la naixent Repblica Catalana ser considerat com un agent provocador i com un trador a la ptria. Esperem que tots sabreu fervos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justcia que, amb lajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com sn els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgus, no podem perdre. En proclamar la nostra Repblica, fem arribar la nostra veu a tots el po bles dEspanya i del mn,

Penso que...

El Peneds tamb existeix...

demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbnica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esfor i tota lemoci del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans dEspanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. Barcelona, 14 dabril de 1931. El President FRANCESC MACI Aquestes paraules van servir per proclamar la Repblica Catalana des del balc del Palau de la Generalitat, com a conseqncia de les eleccions municipals celebrades dos dies abans. A lendem de la proclama The Times obria en portada amb el titular A republic in Catalonia, i en dos dies ms finalitzava la seva curta singladura amb un acord amb el govern espanyol per recuperar la Generalitat de Catalunya. Tornarem a viure un procs similar desprs de les eleccions del 25 de novembre? Podria semblar que amb els actors actuals es podria repetir la histria, per hi ha una gran diferncia, la implicaci de la Uni Europea i el seu seguiment de la qesti catalana. De ben segur que tindr molt a dir i seria un dels protagonistes duna possible proclamaci histrica. Sens dubte visquem uns dies histrics.

Daniel Garcia Peris

www.danielgarciaperis.cat

Tornarem a viure un procs similar desprs de les eleccions del 25 de novembre?

>> Ve de la pgina anterior

La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu,

saldar els deutes que el seu model de municipi produa, aix s, els deutes sanaven acumulant i tocar als futurs cunitencs eixugar el deute produt per aquesta mala gesti. Quan hi ha una concessi administrativa dun servei municipal, cal que des del mateix ajuntament es realitzi un seguiment daquest per part duna comissi de seguiment formada per tcnics i responsables municipals. A Cunit, abans de la nostra arribada al poder, no feia falta,

anvem sobrats, o sobradssims, per aix ens ho han deixat tot. Nosaltres vrem rescatar aquesta concessi i vrem prendre tot lany 2011 i el 2012 per tal de buscar una soluci per trobar un model sostenible per aquest servei municipal. Jaume Casaas www.jaumecasanas.cat Cunit A l c o m p a ny R o b e r t o Labandera Desprs de 13 anys al Parlament de Catalunya, el diputat vilafranqu Roberto Labandera

deixa la primera lnia poltica i passa a un segon pla. Ha demanat el reingrs a lAjuntament de Vilafranca, com a funcionari, on ja havia estat abans de ser diputat. Roberto Labandera, uruguai de naixement, s el millor poltic de lAlt Peneds amb molta diferncia, amb escreix respecte a les altres formacions poltiques. Socialista de soca-rel, portaveu del socialisme del Peneds al Parlament, lluitador constant en temes del territori i infraestructures, representant incombustible dels penedesencs, comunicador i interlocutor amb

la ciutadania del Peneds. Primer secretari de la federaci Alt Peneds-Garraf durant uns quants anys i 13 anys de diputat al Parlament, descriu la brillantor i punt dhonor daquest socialista. Sempre he dit i continuo creient que Felipe Gonzlez ha estat per a mi un pare poltic. Den Roberto haig de dir que ha estat un mestre, un pedagog de la poltica comarcal. He aprs molt dell de les tantes i tantes visites i parlaments que ha fet a Sant Sadurn. Negociador nat i persona talment conciliadora entre les parts implicades. En

crisis internes que hi hagut en alguna agrupaci de la comarca, Roberto Labandera nha sigut lhome clau, lhome salvador per posar remei a la situaci. Molt bon retrobament en la teva antiga feina, i que continus sent un referent, una eminncia en el pensament socialista del Peneds. Francesc Caraf Quintana Sant Sadurn Programa Erasmus: una mala notcia Limportant retallada que han sofert les beques del programa