Caminada per la Ruta de les Defenses de Costa de la Guerra Civil (primera etapa Vilanova-Cubelles)

Diumenge 9 doctubre de 2011

La Ruta de les Defenses de costa al Peneds Durant la guerra civil, arrel del bombardeig del creuer franquista Canarias a la poblaci de Roses el 30 doctubre de 1936, les costes catalanes es van fortificar tement un possible desembarcament de les tropes franquistes. A partir d'aquest fet la costa esdevingu front de guerra i comen el seu procs de militaritzaci, consistent en un primer moment a artillar la costa i realitzar construccions defensives. Sinstallaren bateries a diferents punts de la costa catalana per protegir tot el litoral, per aquestes bateries, majoritriament, tenien molt poc valor militar ja que eren peces desfasades, en molts casos amb ms de cinquanta anys dantiguitat. Tot i aix, a principis del 1937, shavien installat un total de 120 peces dartilleria, repartides entre una trentena de bateries al llarg de tota la costa catalana, entre elles a les poblacions penedesenques de Sitges, Vilanova i la Geltr i Calafell, per a mesura que avanava el conflicte, aquest nombre de peces i bateries va anar disminuint davant la manca darmament de l'Exrcit Republic. A principis de 1937, quan ja es portaven sis mesos de guerra civil, es va endegar la construcci de diverses obres de fortificaci com nius de metralladores i bnquers a tot el litoral catal, incloses les costes penedesenques. Litinerari de les Defenses passa per diverses poblacions costaneres del Garraf i el Baix Peneds: Sitges (amb Vallcarca, el poble de Garraf i les Botigues de Sitges), Vilanova i la Geltr, Cubelles, Calafell i El Vendrell. Shan recuperat i senyalitzat diferents vestigis per explicar la tasca realitzada en la rereguarda republicana per defensar-se dun hipottic atac per mar (desembarcament) de lexrcit franquista. Es poden veure nius de metralladora amb senyals explicatius a Sitges, Vilanova i la Geltr, Cubelles i El Vendrell, i la ruta tamb incorpora una srie de cartelleres amb informaci general sobre la guerra civil i els elements i les estratgies defensives que va crear el govern republic a Sitges, Vilanova i la Geltr i Calafell.

A Vilanova i la Geltr
Vilanova i la Geltr va comptar amb un bon nombre de posicions per defensar el seu litoral davant lamenaa dun hipottic desembarcament de tropes franquistes. Moltes van ser realitzades pels mateixos vens de la ciutat que, amb carcter obligatori, hi treballaren des del gener fins labril del 1937.

Creuer franquista Canarias

Canal de navegaci dels pesquers militaritzats per a la vigilncia de costes (AGMA)

La vigilncia de la costa era efectuada per forces del Cos de Carrabiners i per milicians, substituts, aquests ltims, davant la militaritzaci, per forces de l'Exrcit Republic; en concret, la ciutat va ser la seu del Destacament nmero 10 de Defensa de Costes aix com dunitats ms petites adscrites a aquesta defensa de la costa. Per completar aquesta defensa, es va installar a Sant Gervasi, cap a finals de 1936, una bateria dobusos dartilleria per evitar qualsevol agressi costanera, construint una important fortificaci per albergar les peces i cap a la segona meitat de 1937 es van militaritzar dos petites pesquers, el Maricel i el Joven Rosita que pertanyien a la Flotilla de Vigilncia i Defensa Antisubmarina de Catalunya, encarregats de patrullar diriament per tota la costa penedesenca, des de Vallcarca fins a les platges del Vendrell en busca de mines submarines.

Vilanova i la Geltr no va sofrir cap desembarcament a les seves platges ni cap atac procedent del mar, tot i que lamenaa va existir tot el temps que va durar el conflicte bllic. Lexemple ms clar va ser un intent de bombardeig de la costa vilanovina cap a principis de gener de 1939 com a operaci de distracci de forces quan es planejava un desembarcament de tropes franquistes a lHospitalet de lInfant, operaci que al final no es va efectuar.

A Cubelles
La defensa de la costa a Cubelles durant la Guerra Civil, tal i com passava a la resta de municipis costaners de Catalunya, era exercida per tropes del Cos de Carrabiners. A mitjans de 1937 Cubelles comptava amb una dotaci fixa de carrabiners. Formava part de la 4a secci de la 4a companyia de la Comandncia de Barcelona, amb seu a Sitges, que abastava els carrabiners des de Castelldefels fins a Cubelles. Les construccions defensives ms importants realitzades al litoral penedesenc foren les de Cubelles: el fort de la Mota de Sant Pere i el niu de metralladora de la desembocadura del Foix.. El Fort de la Mota Les tropes republicanes construren el fort de la Mota prcticament inexpugnable i molt difcil datacar sobre un turonet. Ideat com un punt de suport de l'Exrcit Republic, prxim a lantiga caserna dels carrabiners, comptava amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependncies sanitries i dues ms per emmagatzemar aigua. Tamb tenia un cam de comunicaci i una trinxera activa, amb dues entrades que prcticament vorejaven el petit turonet. La trinxera, totalment coberta, comptava amb un petit esgla lateral i amb nombroses espitlleres per obrir foc de fusell en diferents direccions i podia acollir un gran nombre de soldats al seu interior.

El niu de metralladora de la desembocadura del riu Foix Aquest niu, construt amb formig armat, tenia una mplia potncia de foc grcies, sobretot, al carcter doble de la posici, que tenia capacitat per a dues metralladores, una per cada sector de costa a vigilar. La seva entrada, situada a la part posterior, donava pas a un passads cobert i al final hi havia, a banda i banda, els nius de metralladora, amb dues troneres cadascun per on poder obrir foc. Les troneres estaven situades de costat, per utilitzar de manera ptima el tir de flanqueig, que era el ms efectiu davant dun desembarcament. No tenia cap tipus de camuflatge.

Plnol de la fortificaci de la Mota

Punta Mabrera
(Vilanova i la Geltr)

Primera Roca
(Vilanova i la Geltr)

Platgeta de Sant Gervasi

(Vilanova i la Geltr)

Rac de Sant Llcia

(Vilanova i la Geltr)

Bnquer desembocadura del riu Foix

(Cubelles)

Fortificaci de La Mota
(Cubelles)