Professional Documents
Culture Documents
el 3 de vuit
PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domnech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI: Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Cristina Pars, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell),
Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Flix Mir (Fotografia), Editat amb la collaboraci de ngels Ventura, Nati Ceballos, Sandra Bermdez (Maquetaci), Roser Figueras (Correcci).
OPINI
De lAteneu estant
Empenta a labisme
Si pogussim elaborar una grfica que pogus reflectir els punts duni i divergncia entre Catalunya i Espanya durant els darrers 34 anys de democrcia comptant des del referndum del 6 de desembre de 1978 que se celebra com a festiu crec que hi hauria una absoluta coincidncia que actualment es produeix el mxim distanciament. Si pogussim seguir estudiant aquest grfic crec que tamb hi hauria acord a considerar els Jocs Olmpics de Barcelona 92 quan va haver-hi ms sintonia. Ha resultat fcil fer la comparaci ja que aquest any 2012, en celebrar-se el vint aniversari, han semblat encara ms llunyanes les imatges i sentiments viscuts llavors. Si pogussim tenir davant aquest quadre haurem de concloure que el divorci s total, fins al punt dafectar seriosament la convivncia. La reforma educativa que relega el catal a una llengua de quart ordre, tot carregant-se lexits model dimmersi lingstica, s la pitjor estratgia que es podria haver triat en aquesta ofensiva contra Catalunya. No noms uneix tothom que creu en un estat propi, sin tamb tothom que simplement
El Coro s un supervivent daquests antics cafs amb nima, que conviden el benestar intellectual i invoquen lesperit socialitzador
Molts de nosaltres podrem explicar que mai no hem tingut cap problema per la llengua a Catalunya
creu que aquest model educatiu ha estat precisament lartfex duna entesa social encara ms majoritria. Aqu no ens cal cap estudi, estic segur que molts de nosaltres podrem explicar que mai no hem tingut cap problema per la llengua a Catalunya i el coneixement del catal i el castell ha estat assegurat en tots aquests anys. s un dels pilars de la nostra llibertat, i atacar aquest model descola s sens dubte atacar el pas. Aquest moviment el podrem comparar al fet viscut fa uns dies al metro de Nova York, quan un pertorbat va fer una empenta a una persona a les vies abans que vingus el tren i aquesta va morir atropellada. El New York Post va publicar la fotografia dun altre usuari del metro on es veia com aquesta persona intentava escapar de les vies i evitar la mort quan li faltava poc per passar-li el tren per sobre. Ara el ministre Wert ha fet una empenta al catal a labisme, tenim lopci de quedar insensibles i ser noms espectadors de la tragdia o ajudar a remuntar la situaci tot rebellant-nos contra aquesta imposici injusta. s la nostra opci i encara s a les nostres mans.
La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu,
produir a finals dagost del 2011? I vs per on, aqu no hi van veure cap problema. PP i PSOE ho van enllestir en un tres i no res. Estic plenament dacord que hi ha dhaver un canvi de direcci en la poltica de qui paga els plats trencats. No pot ser que les retallades es dirigeixin sempre cap a les classes socials menys afavorides. Han de canviar la direcci de les tisorades,
per aix no implica ni que sacabin ni que comencem a sortir del forat on som. Mindigno quan sento a dir que ara no toca parlar de la independncia, perqu el que cal i s urgent s sortir de la crisi. I tant que ns durgent sortir-ne! Precisament per aix ens cal ms que mai ser independents, per poder disposar i gestionar els diners que sn nostres. O s que aquelles persones que ho diuen es pensen que la ciutadania
daquest pas no hi veu ms enll del nas? Es pensen que ens empassarem tot all que ens diuen amb bona cara, bones paraules i educadament perqu som curts de gambals? Doncs no! Encara que... molt a desgrat meu, potser s que els haur de donar la ra. Per qu ho dic? Doncs perqu no trobo cap explicaci possible davant la pujada o el manteniment dalgunes forces poltiques en detriment daltres que havien parlat
clar i catal. O lnica explicaci que hi trobo s que la gent prefereix viure enganyada amb bones paraules i copets a lesquena ms que no pas que els diguin les coses tal com sn per no haver-se denfrontar a la realitat, que sovint s crua, dura i costa de pair. Tamb magradaria donar les grcies a totes aquelles persones que, malgrat els mals resultats que ens vaticinaven les enquestes ja abans de la campanya
electoral (i que potser aix va ajudar que acabessin fent-se realitat), van creure en Solidaritat Catalana per la Independncia i hi van donar el seu vot. Totes elles van pensar que el vot realment til s aquell que dnes a la formaci poltica que per tu s la millor. Totes elles van creure que el millor era votar des de la convicci i la illusi el partit que creien ms convincent i ms illusionat en la tasca que tenies al davant i que