CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 1

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDS

PER A LA PROTECCI, MILLORA I VALORITZACI DEL PAISATGE DE LALT PENEDS





A la ciutat de Vilafranca del Peneds, 15 doctubre de 2004


ATS que el Parlament de Catalunya en sessi de 14.12.00 es va adherit al Conveni Europeu del Paisatge
de 2000 el qual determina la necessitat de:

a) Identificar els paisatges
b) Analitzar les caracterstiques i les forces que els transformen
c) Avaluar lestat dels paisatges
d) Implementar instruments orientats a protegir, valoritzar, gestionar i planificar els paisatges.

ATS que lEstudi del Paisatge Vitivincola de lAlt Peneds ( maig 2004 ), elaborat per un equip
interdisciplinar i dexperts universitaris com a resultat del conveni marc signat lany 2002 entre la
Generalitat de Catalunya ( Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Poltica
Territorial i Obres Pbliques i Departament de Medi Ambient ), el Consell Comarcal de lAlt
Peneds i lassociaci Terra Vitium Peneds ha configurat un cos conceptual i metodolgic que
permet la valoritzaci del paisatge de la comarca.

ATS que el citat Estudi proposa la Carta del Paisatge de lAlt Peneds com un instrument til de
concertaci destratgies sobre el paisatge de la comarca amb la finalitat dafavorir que en les
decisions que sadoptin sobre el paisatge per part dels poders pblics, participin els ciutadans, els
agents econmics i professionals que intervenen o tenen un bon coneixement del territori, aix com
els col.lectius de defensa del medi ambient i les entitats de custdia del territori.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 2
ATS que segons les conclusions de lEstudi, ladopci de la Carta del Paisatge de lAlt Peneds shaur
de basar en els segents principis:

a) Que el reconeixement, lordenaci i la protecci del paisatge com a b dinters pblic s una
responsabilitat, no noms dels poders pblics, sin dels ciutadans i la resta dels agents que
actuen sobre el territori.

b) Que en qualsevol intervenci sobre el territori, i en els diferents instruments existents o futurs
per a la planificaci i gesti del territori, sha de tenir en compte el paisatge pel seu carcter
integrador.

c) Que els poders pblics han dadoptar els compromisos destablir les poltiques i les mesures
concretes que coadjuvin a la millor protecci, gesti i ordenaci del paisatge de lAlt Peneds.

d) Que els agents privats signats de la Carta han dadoptar els compromisos dintegraci del
paisatge en els seus projectes implementant les mesures especfiques per a la seva
protecci.

Es per tot aix que


ACORDEN


PRIMER.- PROTEGIR, MILLORAR I VALORITZAR EL PAISATGE DE LALT PENEDS MITJANANT
UNA GESTI DINMICA DEL TERRITORI I DEL PAISATGE DE LA COMARCA


Per tal dassolir aquest objectiu, els sotasignats es comprometen a:

1r Reconixer i delimitar en el planejament territorial i urbanistic , les unitats de paisatge de
la comarca a partir de la definici establerta a lEstudi del Paisatge Vitivincola de lAlt
Peneds ( maig 2004 ).

2n Impulsar i participar en la formulaci i redacci del Pla Director Territorial de lAlt Peneds
com a instrument adient per coordinar lordenaci territorial, urbanstica i ambiental a
lmbit de la comarca de manera que sestableixin tot un seguit de regulacions daplicaci
immediata i de recomanacions per a protegir i gestionar el paisatge de lAlt Peneds.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 3
3r Continuar amb els estudis didentificaci, diagnosi i valoritzaci dels espais connectors i
del paisatge de lAlt Peneds en la lnia del Conveni Europeu del Paisatge de 2000,
mitjanant la inclusi de les Unitats de Paisatge de lAlt Peneds en el corresponent
Catleg del Paisatge, la determinaci dObjectius de Qualitat Paisatgstica, la definici de
les Directrius de Paisatge en les diferents figures de planejament territorial, urbanstic i
sectorial, aix com impulsar la redacci i aprovaci de Convenis de Paisatge entre les
diferents Administracions Pbliques i entitats privades amb finalitats de conservaci i
dinamitzaci del paisatge.

4rt. Impulsar les figures consorciades de gesti territorial entre les administracions locals
(Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputaci de Barcelona) per a la gesti dinmica del
paisatge de lAlt Peneds.

5. Impulsar les frmules de custdia del territori entre propietaris privats i entitats de
custdia, per a la gesti responsable des de la societat civil dels espais agroforestals i
fluvials que conformen el paisatge vitivincola de lAlt Peneds.

6 Incorporar en els informes ambientals i en les avaluacions ambientals estratgiques que
sacompanyin a les revisions i modificacions puntuals del planejament general i derivat,
aix com en els estudis dimpacte ambiental de projectes, les mesures de protecci,
millora i gesti del paisatge.

7. Cada Ajuntament, en tant no saprovin els instruments de planejament territorial, es
compromet a detectar els punts estratgics, els espais ms vulnerables i frgils del
paisatge del seu terme municipal per tal dactuar de forma prioritria i establir mesures
immediates per mantenir, regenerar i millorar el paisatge.

8. Aprofundir en la conscienciaci, formaci i educaci dels ciutadans i de la societat civil en
general en els valors socio-ambientals, en la percepci dels seus paisatges immediats i
en frmules de participaci en la redacci del planejament territorial i urbanstic.

9. Preservar els espais agraris de lAlt Peneds del procs urbanitzador i aplicaci de les
figures legals de protecci ms adients.

10 Promoure els espais agraris de la comarca a partir del reconeixement professional i social
del pags en la seva funci productiva, ambiental i social daquests espais que
constitueixen el mosaic territorial del paisatge vitivincola, juntament amb els espais
forestals i fluvials.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 4
11e. Exigir a les Administracions competents, que els corredors dinfrastructures viries,
ferroviries, telecomunicacions i de serveis tcnics incorporin, en el seu disseny i
execuci, criteris de permeabilitat del territori, per tal de no produir un efecte barrera o de
fragmentaci del paisatge de lAlt Peneds.


SEGON.- IMPLEMENTAR CRITERIS PAISATGSTICS EN ELS DIFERENTS INSTRUMENTS DE
PLANIFICACI TERRITORIAL I URBANSTICA DE LA COMARCA DE LALT PENEDS


I. INTEGRACI DELS REQUERIMENTS PAISATGSTICS EN EL PLANEJAMENT TERRITORIAL I
URBANSTIC

El Conveni Europeu del Paisatge ( Florncia 2000 ), que t com a objectiu fomentar la protecci, la
gesti i la planificaci del paisatge i organitzar la cooperaci europea en aquesta matria, esdev una
referncia fonamental al plantejar les bases per a unes poltiques integrals del paisatge a la comarca
de lAlt Peneds.

En aquest sentit, els aspectes bsics entorn els quals haur de desenvolupar-se lordenaci del
paisatge seran els segents:

1. El tractament paisatgstic sistemtic de tot el territori a partir de les diferents unitats de paisatge
que lintegren o, al menys els patrons o pautes caracterstiques, la diagnosi en cada cas dels
aspectes determinants de la seva formaci i evoluci i la definici consegent duns objectius de
qualitat paisatgstics per a la planificaci i gesti del territori.

2. Lanlisi de la fragilitat i vulnerabilitat paisatgstics del territori com a base per ladopci de
decisions concretes, juntament amb els objectius de qualitat anteriorment esmentats establerts
per a cada unitat de paisatge, per tal que tota determinaci del planejament o actuaci posterior
pugui pendre en consideraci els seus efectes sobre el paisatge.

3. La preservaci de singularitats paisatgstiques, elements i ambients dinters, signes didentitat,
mostres excepcionals, etc.


II. OBJECTIUS GENERALS DE QUALITAT PAISATGSTICA PER AL PLANEJAMENT TERRITORIAL
I URBANSTIC

1. Sintegrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanstic sota una
perspectiva de sostenibilitat.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 5
2. Es conservar i millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori de la Comarca de lAlt
Peneds.

El planejament dordenaci integral del territori ( Plans dOrdenaci Urbanstica Municipal
POUM ) i tamb, al seu nivell, el planejament urbanstic derivat ( Plans Parcials, Plans
Especials, etc ), hauran dassumir lobjectiu de conservar i mantenir els elements estructuradors
i les pautes caracterstiques dels diversos tipus de paisatges existents en el seu mbit
dordenaci, tot millorant-ne la qualitat quan resulti necessari.

En els supsits de paisatges en procs de transformaci o irreversiblement degradats, la funci
del planejament urbanstic ser dordenar la transfiguraci daquests paisatges i, si s el cas,
crear nous elements estructuradors i caracteritzadors.

Els enfocaments paisatgstics del planejament no es restringiran als aspectes clssics
didentificaci i protecci de les singularitats i excepcionalitats, sino que shauran de referir a la
totalitat del territori i de paisatges, a partir de la premissa que tots els paisatges requereixen una
planificaci i gesti, des duna perspectiva dinmica i evolutiva i dacord amb els principis de la
sostenibilitat.

3. Es gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i
harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econmics i ambientals.

4. Es protegir, millorar i recuperarn els elements i ambients paisatgstics dinters a la
Comarca.


III. CRITERIS PAISATGSTICS GENERALS DORDENACI I REGULACI A IMPLEMENTAR EN EL
PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANSTIC

1. Respecte a lobjectiu general de integrar el paisatge en tots els processos de planejament
territorial i urbanstic sota una perspectiva de sostenibilitat els criteris paisatgstics sintegraran
en els segents instruments de planificaci:

Instruments de planificaci territorial:

* El Pla Territorial General de Catalunya PTG
* Els Plans Territorials Sectorials - PTS
* El Pla Territorial Parcial ( Pla Territorial Metropolit de Barcelona ) PTP / PTMB
* El Pla Director Territorial de la Comarca de lAlt Peneds - PDT

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 6
Instruments de planificaci urbanstica:

* Els Plans Directors Urbanstics PDU
* Els Plans dOrdenaci Urbanstica Municipal - POUM
* Els Plans Parcials Urbanstics - PPU
* Els Plans Especials Urbanstics - PEU
* Els Plans de Millora Urbana - PMU

Altres instruments:

* Els Catlegs de Bns Protegits - CBP
* Les Ordenances Municipals - OM

2. Respecte a lobjectiu general de conservar i / o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del
territori.

a) Sidentificarn i delimitaran en el Pla Director Territorial de lAlt Peneds les diferents
unitats tipolgiques de paisatge que componen els territoris objecte dordenaci i es
caracteritzaran i avaluaran les pautes estructuradores, els trets caracterstics, les
dinmiques evolutives i els impactes, per tal destablir en cada cas uns objectius de
qualitat paisatgstica i uns criteris dordenaci que orientin la redacci del planejament
urbanstic municipal o supramunicipal, el seu desenvolupament i la seva gesti.

Els instruments dordenaci integral del territori ( Plans dOrdenaci Urbanstica Municipal
POUM ) hauran de considerar les unitats de paisatge, la seva diagnosi i lestabliment
dobjectius de qualitat paisatgstica, com a base de la seva ordenaci.

La definici daquestes unitats de paisatge en el Pla Director, hauran de plantejar-se de
forma integrada amb les unitats ambientals, i tot plegat esdevenir la base de la zonificaci
del territori, efectuada en funci de la seva capacitat dacollida dusos i activitats i amb uns
objectius de qualitat ambiental i paisatgstica fixats per a les diverses zones.

Caldr que el planejament territorial i urbanstic analitzi les caracterstiques dels diversos
paisatges, les forces i les pressions que els transformen, avalu els canvis tenint presents
els valors particulars que els atribueixen les parts interessades i la poblaci afectada.

b) Es mantindran els elements destructuraci i de connectivitat dels paisatges i es controlar
la fragmentaci daquests.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 7
Tots els instruments de planejament territorial i urbanstic hauran de vetllar pel respecte i
la continutat de les estructures de paisatge i el manteniment (o si s el cas per la creaci)
dels elements destructuraci, vertebraci i connectivitat dels paisatges dins del seu mbit
dordenaci, per tamb per la seva integraci en els mbits ms grans en els que es
trobin inmersos.

La determinaci dels elements i les pautes destructuraci dels paisatges no podr ser
fruit duna simple anlisi de percepci visual. Caldr entendre el paisatge, des duna
perspectiva dinmica i sota el prisma de la percepci, com el resultat viu de levoluci dels
sistemes naturals i de la seva interacci amb lactivitat humana. Aquesta aproximaci
haur de permetre determinar els aspectes essencials de cada tipus de paisatge, entre
ells les seves pautes i elements vertebradors i les seves dinmiques evolutives. El
coneixement daquests aspectes es considerar indispensable per a la intervenci i la
gesti dels paisatges de lAlt Peneds en clau de sostenibilitat.

Entre els eixos estructuradors de cada tipologia de paisatge es troben els elements
fonamentals del relleu, la xarxa ecolgica bsica i els seus elements connectors, les vies
pecuries, la vialitat rural, la xarxa hdrica, etc. Caldr tenir en compte lestructura
parcel.laria i la seva expressi fsica en els sistemes de tancament, aix com els elements
de modelat, adaptaci al relleu, configuraci morfolgica i organitzaci interna dels camps
( marges, feixes, tanques vegetals, etc ), els quals sovint formen mosaics i xarxes
destructures reticulades que esdevenen els elements caracteritzadors dalguns tipus de
paisatges agraris de lAlt Peneds.

c) Es considerar la fragilitat paisatgstica com a factor limitant per a ladmissibilitat
dactuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals amples.

d) Es preservarn els valors paisatgstics dinters especial, el patrimoni cultural i la identitat
dels municipis, i sincorporaran les prescripcions adequades perqu les construccions i les
instal.lacions sadaptin a lambient on estiguin situades o b on shagin de construir i no
comportin un demrit per als edificis o les restes de carcter histric, artistic, tradicional o
arqueolgic existents a lentorn.

e) Sintegrar i desenvolupar urbansticament la protecci dels bens declarats a travs de
les legislacions sectorials ( bens culturals dinters nacional i local, arbres i arbredes
monumentals, espais naturals protegits, etc )

3. A lAnnex I daquesta Carta del Paisatge, sestableixen amb carcter indicatiu i sense vinculaci
normativa els criteris paisatgstics de carcter especfic que es recomana implementar en el
planejament territorial i urbanstic de la comarca de lAlt Peneds.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 8
TERCER.- ADOPTAR EL CODI DE BONES PRCTIQUES VITIVINCOLES PER A LA PRESERVACI
DEL PAISATGE DE LALT PENEDS

La valoritzaci o millora del paisatge productiu de la vinya de la comarca de l'Alt Peneds constitueix un
objectiu que va ms enll de les apreciacions merament esttiques. Com succeeix en altres regions
vitivincoles d'Europa i el mn, la qualitat del paisatge vitivincola esdev una variable amb un elevat
potencial d'incidncia en la dinmica socioeconmica del territori:

a) Contribueix a prestigiar el sector vitivincola, constituint un valor afegit al valor intrnsec del vi i el cava i
a la seva valoraci econmica de mercat.

b) Afavoreix la percepci del territori com a objectiu turstic, actuant d'atractor en l'mbit metropolit i en
l'arc mediterrani.

c) Aporta una major qualitat de vida i equilibri mediambiental i territorial a la poblaci en un entorn
metropolit.

d) Augmenta l'autoestima i arrelament al lloc dels habitants de la comarca.

Tanmateix, a les darreres dcades, els paisatges de les comarques vitivincoles en mbits metropolitans,
com en el cas de l'Alt Peneds, s'han vist sotmesos a l'acci de diverses dinmiques que han alterat la seva
fesomia tradicional i que han posat en crisi alguns dels seus valors ms caracterstics. Algunes d'aquestes
dinmiques estan relacionades amb factors exgens, principalment el creixement urb residencial, terciari o
industrial. D'altres dinmiques, per, responen a factors endgens i es relacionen de forma directa amb les
transformacions relacionades amb l'evoluci del propi del sector agrari, com ara els canvis en les mides de
les parcel.les o l's de determinades instal.lacions productives.

En molts casos els paisatges vitivincoles en mbits metropolitans, fins i tot en el cas de comarques agrries
molt prsperes, s'han vist sotmesos a un procs creixent de suburbanitzaci. Aquests procs s'ha
manifestat en diversos fenmens, com ara l'aparici i la difusi en sl rural d'activitats no agrries, la
simplificaci dels elements caracterstics del paisatge vitivincola i el retrocs i fragmentaci del sl agrari.
La continutat d'aquesta tendncia en el temps comporta el fenomen que s'ha anomenat "banalitzaci del
paisatge" i que a les darreres dcades afecta tant els paisatges urbans com els rurals.

La "banalitzaci" del paisatge vitivincola constitueix un perill a l'Alt Peneds que cal contrarestar amb
mesures que facin compatible el manteniment del valor productiu de la vinya amb els requisits propis d'un

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 9
paisatge de qualitat, s a dir, amb personalitat i amb capacitat de contribuir a la diversificaci econmica de
la comarca. Aquest paisatge vitivincola productiu i de qualitat ha de reunir els segents requisits:

a) Ha de ser integrat a les condicions biogeogrfiques caracterstiques de la comarca, a la seva
topografia, hidrografia, sls, vegetaci i traces histriques, i aquesta integraci ha de reflectir-se en
unes relacions respectuoses amb el medi ambient i el patrimoni natural.

b) Ha de tenir la vinya com a element dominant, protagonista i ordenador de la resta d'elements. La
geometria de les vinyes, els camins rurals, els masos, les caves i cellers han de poder-se interpretar
com un tot coherent que reflecteix una economia productiva, una forma de vida i una cultura al voltant
de la producci vitivincola.

c) Ha de saber-se mostrar, s a dir, ha de ser perceptible per les persones que viuen a la comarca o que
hi transiten com un paisatge atractiu, obert i acollidor, que convida a la descoberta. I aix significa
disposar d'una xarxa suficient d'allotjaments, d'itineraris paisatgstics, de miradors i de serveis
agroturstics.

d) Ha de ser un paisatge perceptible com a harmnic, llegible i coherent per la poblaci, sense impactes
distorsionadors dels seus valors intrnsecs. Aix significa que la localitzaci de tots els elements
localitzats en paisatge han de ser objecte d'un estudi meticuls d'impacte paisatgstic.

e) Ha de ser un paisatge gestionat, s a dir, ha de ser fruit del treball i de l'acci coordinada dels
viticultors i de la resta d'agents del territori amb l'objectiu consensuat com de mantenir i valoritzar la
vinya com a principal patrimoni col.lectiu de la comarca.

El manteniment i la gesti dels paisatges agraris com a paisatges productius i de qualitat -i particularment en
el cas dels paisatges vitivincoles en contextos complexes com en el cas de les rees d'influncia de les
metrpolis- noms es poden assolir mitjanant l'acci coordinada i corresponsable dels viticultors, de les
administracions competents i de la resta d'agents del territori.

Les administracions han de vetllar pel compliment de les legislacions generals i sectorials, han de promoure
la investigaci i han de facilitar als agents del territori informaci sobre els programes de formaci, sobre les
poltiques, els ajuts al sector, etc. Per la seva banda, els viticultors han de ser permeables als avenos
aportats per la investigaci sectorial, han d'incorporar al treball vitcola i vincola els nous valors socials
sobre la necessitat de preservar l'equilibri mediambiental, han d'estimular el paper de les administracions i
han d'esdevenir veritables agents promotors del paisatge vitivincola de qualitat en virtut dels seus legtims
interessos particulars i col.lectius.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 10
Amb aquesta finalitat, el Codi de Bones Prctiques Vitivincoles en el paisatge productiu de lAlt Peneds
que sadjunta com a Annex II de la present Carta del Paisatge, amb carcter indicatiu i sense vinculaci
normativa, t per objectiu esdevenir un instrument al servei d'una viticultura basada en unes prctiques que
contribueixen a la valoritzaci del paisatge de la vinya i, per tant, a garantir la sostenibilitat ambiental i
econmica d'aquest conreu. Alhora, el codi promou l'adopci en la comarca de les tendncies actuals en el
camp de la producci vitivincola fonamentades en la producci de qualitat amb un valor afegit derivat de:
l'aplicaci d'una tecnologia avanada en els processos d'elaboraci, l'aplicaci de criteris de producci
integrada i la identificaci del producte amb el territori (D.O.) i la marca prpia.


QUART.- CREAR LORGAN DE PARTICIPACI PEL DESENVOLUPAMENT DE LA CARTA DEL
PAISATGE DE LALT PENEDS.

El Consell Ecosocial de lAlt Peneds, es linstrument de participaci dels agents econmics, socials i de les
entitats ambientals de la comarca que la present Carta del Paisatge proposa com a rgan de participaci,
debat i seguiment de les poltiques i les actuacions sobre el paisatge de lAlt Peneds.

Es proposa que el Consell Comarcal de lAlt Peneds es doti duna Oficina Tcnica per tal de dur a terme
les segents actuacions:

a) Redactar i aprovar el Programa de Gesti del Paisatge de lAlt Peneds.
b) Definir els Objectius de Qualitat Paisatgstica.
c) Impulsar ladopci dels criteris paisatgstics en el planejament territorial i urbanstic i fer el seguiment
de la seva implementaci.
d) Impulsar iniciatives pbliques i/o privades exemplars en la lnia del Catleg de Propostes de
Restauraci i Millora del Paisatge de lEstudi.
e) Impulsar ladopci del Codi de Bones Prctiques vitivincoles i fer el seguiment de la seva
implementaci.
f) Promoure el paisatge de la vinya de lAlt Peneds com a Marca Turstica de Qualitat.


SIGNEN:

PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LALT PENEDS

ALCALDE DE LAJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDS

ALCALDE DE LAJUNTAMENT DE SANT SADURNI DANOIA

ALCALDE DE LAJUNTAMENT DE / ... /

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 11

PRESIDENT DE LASSOCIACI TERRA VITIUM PENEDS

PRESIDENT DE LASSOCIACI / ... /

PRESIDENT DE LA FUNDACI / ... /


SADHEREIXEN:

- Diputaci de Barcelona
- Generalitat de Catalunya
- Entitats i Associacions
- Professionals i experts a ttol individual
- Tcnics locals a ttol individual

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 12

ANNEX I.-
CRITERIS PAISATGSTICS DE CARCTER ESPECFIC A IMPLEMENTAR EN EL PLANEJAMENT
TERRITORIAL I URBANSTIC DE LA COMARCA DE LALT PENEDS


A. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE ALS NUCLIS URBANS EXISTENTS
( sl urb )

* Es promour la conservaci dels elements originals o la seva substituci per
elements adients.
* Es rehabilitaran i promocionaran els nuclis histrics en estat de degradaci.
* Es promour la conservaci de les estructures edificatries originals
* Es conservaran les obertures originals: finestres i portals principals
* Es mantindran els ritmes compositius urbans dels nuclis histrics, evitant la ruptura
de alineacions i els canvis en les dimensions de crugies, alades i volums.
* Sevitar la construcci, en els nuclis histrics, dedificis daltura superior a la prpia
del conjunt histric.
* Sevitar la construcci, en els nuclis urbans, dedificis amb impacte visual sobre
perfils escnics caracterstics de la poblaci.
* Es seleccionar els tipus de mobiliari urb atenent a criteris funcionals i de
contemporanetat, evitant el recurs reiteratiu a la rusticitat o al pintoresquisme.
* Sincentivaran els acabats exteriors en els edificis que presentin un acabat deficient.
* Sexclour la ubicaci de tanques publicitries a les entrades als nuclis urbans, als
indrets patrimonials i a les faanes urbanes.
* Es regular la publicitat a la resta del nucli urb evitant la seva localitzaci
indiscriminada.
* Es racionalitzar i shomogenetzar la senyalitzaci viria urbana aplicant criteris
de localitzaci, de jerarquitzaci i de tipologia adequada de senyals.
* Es promour el soterrament progressiu de les lnies elctriques i telefniques aries
en els nous sectors urbans.
* Es procedir al soterrament progressiu de les lnies elctriques i telefniques aries
en els sectors urbans preexistents.
* Sevitar la formaci despais urbans intersticials que puguin esdevenir marginals.
* Definici dunes fronteres urbanes ntides amb els espais vitivincoles adjacents.
* Es zonificaran els espais dacord amb la seva funcionalitat: vials, rees destada,
arees verdes.
* Shabilitaran rees daparcament prximes a les entrades als nuclis urbans.
* Sevitar la profussi de senyals i la seva localitzaci en indrets que afectin el perfil
escnic de la poblaci o la visi delements singulars dinters paisatgstic.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 13
* Es suprimiran els rtols publicitaris de gran impacte i es tendir a la inclusi de la
publicitat privada en plafons estandaritzats.
* Sutilitzar larbrat en la definici dels espais i en la potenciaci de les prespectives
urbanes.
* Es seleccionaran preferentment espcies vegetals autctones o ben adaptades a
les condicions climtiques de la comarca.
* Es seleccionaran els port dels arbres dacord amb les seccions de les vies
pbliques.
* Es tindran en compte criteris de xerojardineria en el disseny dels espais verds
urbans.
* Sutilitzar larbrat urb per potenciar la forma urbana i les focals sobre els punts
dinters paisatgstic.
* Es realitzar un tractament tou de les lleres dels cursos fluvials, evitant, excepte en
els casos on no hi hagi alternativa, el formigonat o la canalitzaci dels llits fluvials.
* Es mantindr i, si sescau, es restaurar la vegetaci prpia de les vores fluvials
utilitzant espcies arbries i arbustives autctones
* Es clausuraran els abocadors de residus incontrolats
* Es clausuraran els abocaments urbans i industrials.


B. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE ALS CREIXEMENTS URBANS
( sl urbanitzable )

* Es potenciar el creixement urb a partir de la continutat de les trames urbanes
dels nous sectors amb les trames urbanes preexistents.
* Es mantindr la compacitat en les fronteres urbanes dels nous creixements.
* Es limitaran els sectors urbans destinats a creixements amb cases en fileres i amb
cases unifamiliars exemptes amb jard.
* Es potenciar la casa urbana entremitgeres com a model caracterstic dels nuclis
urbana.
* Sampliar la oferta de plurihabitatge de baixa o mitjana alada dacord amb la
seva ubicaci en els sectors urbans especfics.


C. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE A LES URBANITZACIONS FORESTALS
( sl urb i urbanitzable )

* Es promour la millora de la imatge de les parcel.les privades.
* Es reestructuraran les parcel.lacions en els casos en que aquestes presentin
disfuncions
* Es promour la millora de la qualitat de les construccions i de la imatge urbana.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 14
* Es normalitzaran les alineacions en la construcci de nous edificis.
* Es jerarquitzar la xarxa viria existent definint unes vies que organitzin els diversos
sectors.
* Es definiran unes rees durbanitzaci prioritria
* Es potenciaran els nuclis de centralitat a les urbanitzacions de dimensions
importants
* Es substitura progressivament larbrat en mal estat per arbrat adequat a les
caracteristiques dels diversos sectors
* Es condicionaran les zones enjardinades preferentment amb espcies autctones o
be adaptades al lloc.
* Shabilitaran de forma progressiva les franjes de protecci forestal i dels plans de
vigilncia corresponent.
* Es retiraran els residus urbans (runa, esporga, voluminosos...) evitant la seva
acumulaci.
* Sestablir una tipologia de tancaments de les parcel.les privades per tal de
promoure una imatge coherent i de conjunt de cada urbanitzaci.
* Sutilitzar la vegetaci de les tanques i jardins privats com a element dintegraci
paisatgstica de les construccions existents.
* Es redactar un catleg amb recomenacions referides a la vegetaci ornamental
privada per a tanques i jardins.

D. ESPAI INDUSTRIAL
( sl urb i urbanitzable )

* Sexclouran del planejament noves localitzacions que afectin elements estructurants
del territori (sistemes fluvials) i localitzacions de gran impacte paisatgstic a prop de
miradors, indrets amb visibilitat i alta freqentaci, etc.
* Saplicaran criteris dintegraci paisatgstica en els polgons industrials de nova
creaci: emplaament i orientaci de les construccions en els llocs amb menys
impacte en el prefil escnic de lhoritz, selecci de materials de recobriment poc
reflectants, utilitzaci de la vegetaci per a la renaturalitzaci dels polgons, etc.
* Es potenciaran projectes dintegraci paisatgstica en els polgons industrials ja
existents.
* Sevitar el sobreenllumenat dels polgons industrials
* Sinstal.laran sistemes automtics reguladors de lenllumenat en els poligons
industrials
* Es clausuraran els abocaments incontrolats mitjanant la disciplina sectorial.
* Senderrocaran les naus industrials en dess.
* Saplicar la disciplina urbanstica en aquests espais industrials
* Es relocalitzaran progressivament les indstries allades en polgons industrials.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 15
* Sexclouran les lleres dinundaci dels rius com a rees de potencial
desenvolupament industrial


E. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE ALS USOS AGRARIS
( sl no urbanitzable )

* Es promocionar la conservaci i la restauraci dels habitatges mantenint els
elements caracterstics de larquitectura tradicional de la comarca
* Sincentivaran els acabats exteriors en aquells casos en que els edificis presentin
un acabat deficient.
* Es redactaran els catlegs municipals de protecci del patrimoni arquitectnic i dels
elements i paratges dinters paisatgstic.
* Shabilitaran mecanismes i incentius econmics per a la restauraci i/o rehabilitaci
dels habitatges promovent el manteniment dels elements caracterstics de
larquitectura tradicional.
* Saplicar la disciplina urbanstica.
* Es repararan, substituran o retiraran progressivament els elements en estat precari.
* Es promour la integraci de les tines de fermentaci en el conjunt arquitectnic
dels cellers o caves mitjanant la utilitzaci dels diversos recursos existents:
semisoterrament, construcci sota cobert, apantallaments, etc.
* Sevitar la profusi i heterogenetat en la senyalitzaci del sector vitivincola.
* Selaborar un pla de senyalitzaci estandaritzat per part del sector vitivincola.
* Senderrocaran les naus i granjes en dess.
* Es promour el manteniment i la restauraci dels elements construts tradicionals
del paisatge de la vinya
* Selaborar un catleg comarcal delements construts tradicionals del paisatge de
la vinya.
* Selaborar un pla comarcal de protecci i promoci dels elements construits
tradicionals del paisatge de la vinya.

F. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE A LA XARXA DESPAIS OBERTS
( sl no urbanitzable )

* Sincentivaran les tasques de manteniment peridic de la xarxa de drenatge del
territori vitivincola ( torrents, recs, rases, claveguerons, etc. ) per tal devitar lerosi,
larrossegament de materials i la prdua de sl frtil.
* Es tindr en especial consideraci la xarxa fluvial com un element estructurador en
el planejament territorial.
* Sevitar la simplificaci de lespai agrcola mitjanant la supressi de marges,
vores i bosquines intersticials.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 16
* Es potenciar la recuperaci de la vegetaci autctona a les rees afectades pel
incendis.
* Es promocionaran els recursos i les activitats de les associacions de defensa
forestal i dels plans de vigilncia
* Sevitarn les grans explanacions, s a dir, aquelles que comporten grans
moviments de terres i la formaci de talusos i terraplens de gran impacte
mediambiental i paisatgstic.
* Sexigir un Projecte i sotmetrel a la corresponent aprovaci en els casos de
modificacions substancials de la morfologa del territori mitjanant moviments de
grans volums de terres (desmunts i terraplens) i de grans alteracions de la
parcel.laci.
* Es condicionaran els vaivesos i cunetes per a dirigir lescorrentia de les aiges.
* Sevitar la conversi dels camins en canals de drenatge
* Sevitar llaurar a menys de 3 m. de la vora dels camins.
* No sasfaltaran les carrerades ni com a carreteres.
* Es netejeran i ordenaran els espai adjacents a les carrerades
* Shabilitaran rees destada per substituir les rees de pic-nic improvisades i
precries
* Es tindr cura de protegir els indrets i/o elements ambientalment ms sensibles
* Es redactaran Plans Especials de protecci i millora del patrimoni natural dels
municipis.
* Es redactaran Catlegs delements del patrimoni natural dels municipis i delements
i paratges dinters paisatgstic.
* Es protegiran de forma especfica els arbres dinters monumental.
* Sestablir una rea perimetral de protecci dels arbres monumentals, senyalitzaci
i condicionament del seu entorn.
* Sestabliran sistemes dissuassius de freqentaci als paratges frgils o amb
comunitats vegetals dinters.
* Es redactaran Catlegs darbres monumentals, arbredes i comunitats forestals
dinters.
* Sefectuar una senyalitzaci, condicionament, i si s'escau es regularn els
accessos als llocs amb elements d'inters patrimonial.
* Shabilitaran els accessos als paratges dinters per a persones amb discapacitats.
* Es racionalitzar la senyalitzaci ( localitzaci, jerarquia, tipus dinformaci, etc. ) i la
senyaltica informativa i daccs als paratges dinters.
* Es redactar un pla comarcal de millora de la senyalitzaci daccs als elements
patrimonials.
* Es vianalitzar o restringir el trnsit rodat en els nuclis histrics.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 17
G. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE ALS USOS PERIURBANS
( sl no urbanitzable, sistemes locals o generals i enclaus urbans en context rural
espai rururb- )

* Es realitzar una senyalitzaci normatitzada dels establiments dallotjament rural a
les entrades dels nuclis urbans.
* Es far una Senyalitzaci normatitzada dels establiments dallotjament rural a les
carreteres locals.
* ES promour el condicionament dels espais de lentorn dels establiments
dallotjament rural.
* Es redactaran ordenances municipals sobre senyalitzaci urbana viri
* Es redactaran ordenances municipals sobre publicitat
* Saplicaran els mecanimes legals previstos per a les construccions que es trobin
fora de regulaci.
* Sevitar la instal.laci destabliments comercials amb materials a lexterior i a la
vista
* Sexclour la localitzaci dindustries allades en sl vitivincola i en llocs amb fort
impacte visual i dels llocs ecolgicament frgils.
* Es regularan els crietris de localitzaci i es condicionaran les rees de dipsits de
caravanes.

H. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE A LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT
( sistemes locals o generals )

* Es revegetarn els talusos amb espcies autctones o ben adaptades a les
condicions climtiques del lloc.
* Es condicionaran els talusos per evitar la generaci de fenmens erosius.
* Es retiraran els abocaments i sefectuara el control dels abocaments clausurats
* Saplicar la disciplina urbanstica
* Sutilitzaran criteris de xerojardineria en la selecci i plantaci de les espcies
vegetals.
* Es dur a terme una conceptualitzaci i disseny global a escala municipal dels
interiors de les rotondes a la comarca per tal de proporcionar una imatge coherent i
evitar que esdevinguin un element de banalitzaci del paisatge.
* Es redactar un catleg indicatiu amb propostes i recomenacions sobre el
tractament de les rotondes.
* Sevitar la generaci dalteracions morfolgiques de gran escala i amb un impacte
sever sobre el paisatge.
* Sinclour lavaluaci de limpacte paisatgstic en els estudis dimpacte de les grans
infrastructures i en els Projectes durbanitzaci i obres.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 18
* Es duran a terme Projectes de restauraci paisatgstica a les rees afectades per
grans infrastructures.
* En els trams dinters paisatgstic de les carreteres locals, es promour la
substituci delements metal.lics per elements de fusta tractada.
* Selaborar un catleg de mobiliari urb especfic per a les vores de les carreteres
amb recomenacions sobre tipologies alternatives i coherents amb el paisatge rural
de la comarca.
* Es substituiran els exemplars arboris amb lessions greus per exemplars en bon
estat.
* Es completaran les plantacions en els llocs en que apareixen incompletes o amb
exemplars que requereixen substituci.
* Selaboraran diagnosis i plans municipals de millora i manteniment de larbrat viari.
* Es dur a terme la neteja de les rees degradades i es condicionaran, si sescau,
rees destada a les vores de les carreteres.
* Saplicar la disciplina urbanstica
* Es redactar el Pla ditineraris dinters paisatgstic de la comarca
* Seliminaran els elements intrusius o es minimitzar el seu impacte
* Selaboraran estudis paisatgstics de les carreteres amb propostes sobre: trams
dinters paisatgstic preferent, rees destada i miradors, indrets dinters
patrimonial, senyalitzaci, elements a retirar, etc.
* Es redactaran Plans especials dordenaci de les vores de les carreteres
* Es delimitaran trams dinters paisatgstic preferents, miradors i rees destada.
* Es suprimiran els elements intrussius en els trams diinters paisatgstic.
* Es condicionar la vegetaci de les vores de les carreteres en els trams dinters
paisatgstic preferent.
* Es redactar la ordenana comarcal relativa a la publicitat i a la senyalitzaci en
carreteres locals i comarcals.
* Es promocionar una xarxa comarcal de miradors del paisatge de la vinya.
* Es promour la instal.laci de taules de localitzaci dels elements del paisatge en
els llocs patrimonials construdes amb materials antivandlics
* ES condicionar i ordenar lespai a lentorn dels miradors respectant i promovent
el patrimoni histric construts i/o naturals
* Selaboraran els Plans especials de condicionament i ordenaci dels espais a
lentorn dels miradors.
* Sinclouran els miradors del paisatge de la vinya en la xarxa ditineraris dinters
paisatgstic comarcal.
* Sestablir una ordenaci de la senyaltica.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 19
I. CRITERIS PAISATGSTICS RESPECTE A LES INFRASTRUCTURES DE SERVEIS
Serveis tcnics ( suministraments delectricitat, aigua, gas, telefona,sanejament i
altres )

* Es promour la utilitzaci de pantalles vegetals per a minimitzar limpacte visual
dels dipsits daigua.
* Es realitzar el soterrament parcial dels dipsits en aquells llocs on aquest sigui
possible.
* Sincorporaran aquests criteris en els Projectes durbanitzaci o dobres per les
infrastructures de serveis.
* Es localitzaran les infrastructures mediambientals fora dels llocs dinters ambiental
i paisatgstic de les vores dels llits fluvials.
* Sexclouran aquestes infrastructures de la localitzaci en sl vitivincola.
* Sincorporaran mesures dintegraci paisatgstica a lentorn de les infrastructures.
* Sexclouran aquestes infrastructures dels trams dinters paisatgstic preferent de
les carreteres com a rees dubicaci de les infrastructures de serveis viaris.
* Sefectuar lordenaci urbana de lespai a lentorn de les infrastructures de serveis
viaris.
* Sexclour la localitzaci daquestes infrastructures en zones ecolgiques frgils (
proximitat de rieres i torrents )

J. ACTIVITATS EXTRACTIVES


* Sefectuar el control dacord amb la normativa sectorial vigent de la restauraci
paisatgstica de les rees afectades per activitats extractives.
* Sexclouran els espais amb algun tipus de protecci de la concessi de noves
llicncies dexplotaci.
* Es promour la redacci de Plans de restauraci de les explotacions clausurades.
* Sefectuar la restauraci paisatgstica de les rees afectades segons la normativa
sector
* Sexclouran dels espais amb algun tipus de protecci de la concessi de noves
llicncies dexplotaci.


K. EQUIPAMENTS COMUNITARIS EN SL RURAL (EQUIPAMENTS EDUCATIUS,
ESPORTIUS,CULTURALS, SANITARIS, SOCIALS, MEDIAMBIENTALS, DE LLEURE,
CEMENTIRIS, ETC )

* Com a tendencia general, sevitar la localitzaci dequipaments en sl vitivincola.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 20
* Sevitar la localitzaci dequipaments comunitaris en paratges dinters ambiental i
paisatgstic
* Es dissenyaran les orientacions i els volums de les edificacions dels equipaments
comunitaris de forma que es minimitzi el seu impacte en el perfil escnic dels nuclis
urbans, o b de forma que el reforci intencionadament.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 21

ANNEX II.-
CODI DE BONES PRACTIQUES VITIVINICOLES PER A LA PRESERVACI DEL PAISATGE DE LALT
PENEDS

El present Codi contempla un total de 40 bones prctiques que es presenten agrupades en els segents 5
epgrafs, segons l'objectiu principal que persegueixen:

1. Bones prctiques dirigides a evitar lerosi i afavorir la conservaci del sl.
2. Bones prctiques dirigides al manteniment del paisatge agroforestal.
3. Bones prctiques dirigides al manteniment de la biodiversitat.
4. Bones prctiques dirigides a la millora del paisatge construt.
5. Bones prctiques dirigides a la promoci del paisatge vitivincola.

En cadascuna de les 40 bones prctiques es descriuen l'acci o accions especfiques que es proposen i, en
el seu cas, es remet a notes finals que aporten informaci complementria sobre aspectes especfics. La
relaci de prctiques exclou aquells processos relacionades amb els processos vincoles i es centren
principalment en el treball de la vinya i en la seva incidncia ms directa en el paisatge. D'altra banda,
aquelles prctiques amb un impacte en el medi ambient, per sense una incidncia directa en el paisatge,
no es contemplen en aquest codi perqu actualment ja sn objecte d'una regulaci exhaustiva i d'una
aplicaci generalitzada per part dels viticultors.

Des del punt de vista funcional el codi pretn esdevenir un instrument til al servei de l'autoregulaci, per
part dels propis viticultors, de les diverses prctiques prpies del treball de la vinya. bviament, tamb s'hi
inclouen aquelles prctiques que actualment ja sn objecte de regulaci per part de l'administraci. En
determinats casos, el codi planteja la convenincia que certes prctiques puguin disposar d'un suport de
l'administraci en forma de mesures normatives, incentius o exempcions fiscals.

A. BONES PRCTIQUES DIRIGIDES A AFAVORIR LA CONSERVACI DEL SL.


1. En els casos en que calgui modificar substancialment la morfologia del territori mitjanant moviments de
grans volums de terres (desmunts i terraplens) i grans reparcel.lacions, per tal de facilitar la
mecanitzaci de les tasques agrcoles o per plantar noves vinyes, redactar un projecte i sotmetrel a la
corresponent aprovaci per part de ladministraci.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 22
2. En els casos de moviments de terres o de plantacions de noves vinyes amb afectaci sobre terreny
boscs o forestal, demanar els corresponents permisos i dictmens prescriptius al municipi i al DARP.

3. En els casos de moviments de terres que comportin la generaci de nous talussos, limitar laltura
daquests a 2 m i adequar els pendents a la naturalesa ltica del terreny i consolidar els talussos
resultants mitjanant la seva revegetaci amb espcies herbcies i arbustives autctones.

4. En tots els casos de moviments de terres, procedir al decapatge del sl, i conservar sempre l'horitz A
per a la seva posterior reutilitzaci.

5. En els terrenys amb pendents accentuats, superiors al 5%, evitar la plantaci de les vinyes seguint la
mateixa direcci del pendent dominant.

6. Contemplar en tots els casos, desprs de qualsevol moviment de terres i modificaci de la morfologia, la
circulaci de les aiges descorrentia i el seu potencial erosiu: facilitar el drenatge emprant els recursos
tradicionals (rases, recs de terra) evitant ls delements urbans de formig (cunetes, baixants, pous,
etc.)

7. Realitzar tasques de manteniment peridic de la xarxa de drenatge del territori vitivincola (recs, rases,
claveguerons, torrenteres) per tal devitar lerosi, larrossegament de materials i la prdua del sl frtil.

8. Evitar, mitjanant el manteniment de la xarxa de drenatge en terrenys de la prpia propietat,
l'abocament d'aigues a les vinyes de les propietats adjacents.

9. Respectar les lleres evitant escanyar-les o barrar el pas amb obstacles (brossa, runes...) a la normal
circulaci de laigua. 4

10. Evitar la degradaci dels elements existents de contenci del sl (murs de pedra seca, marges i vores)
mitjanant unes prctiques respectuoses amb aquests elements: impedir el seu trepig indiscriminat i
defugir la crema de la vegetaci (segar mecnicament).

11. Realitzar tasques de manteniment peridic de la xarxa de camins condicionant vaivesos i cunetes per a
dirigir lescorrentia de les aiges, evitant la conversi dels camins en canals de drenatge. No llaurar a
menys de 3 m de la vora dels camins.

12. Aplicar els perodes de guaret previstos entre plantacions per afavorir el cicle natural de recomposici
de nutrients en el sl i la diversificaci dels hbitats en les zones de conreu. Evitar la desinfecci de sls
avaforint l'aportaci de nutrients mitjanant conreus alternatius.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 23
B . BONES PRCTIQUES DIRIGIDES AL MANTENIMENT DEL PAISATGE AGROFORESTAL.


13. Adequar el traat dels nous camins a la topografia i evitar seccions superiors als 4 m en el cas dels
camins adaptats al pas de vehicles i maquinria agrcola.

14. Mantenir les carrerades i els camins agrcoles antics realitzant tasques de conservaci, facilitant la seva
senyalitzaci i aprofitament com a itineraris turstics i de promoci de rutes vitcoles. En aquells trams
sotmesos a una forta erosi que requereixin un tractament dur, utilitzar paviment asfaltat acolorit (slurry)
o formigonat acolorit. En els trams que travessen nuclis urbans es pot emprar llambordes prefabricades
daspecte rstic.

15. Mantenir els arbres existents al llarg dels marges i dels camins que no sn transitats per maquinria
agrcola i completar, en els seu cas, les fileres d'arbres existents. Substituir els exemplars arboris
envellits o debilitats per exemplars nous.

16. Conservar els arbres allats
i
existents actualment en lmbit de les vinyes que han estat objecte de
transformacions importants. Plantejar-se la possibilitat de plantar arbres joves allats en punts
estratgics de les noves vinyes a modus de fites visuals de les parcel.les o les propietats.

17. Mantenir les petites masses arbries o bosquines intersticials romanents als espais agrcoles.

18. Conservar les franges de vegetaci baixa o arbustiva a les vores dels torrents, excloent de la llaurada
els 5 m. des de la vora dels mateixos.

19. Respectar la vegetaci arbria dels marges de les fondalades i els torrents, evitant la proliferaci
despcies alctones o invasives, i mantenir la llera sense obstacles.

20. Mantenir lalternncia de la vinya amb d'altres conreus (vinya/presseguers; vinya/oliveres; vinya/cereals)
en aquells territoris de la comarca on aquesta alternncia s tradicional o en territoris potencialment
aptes.


C. BONES PRCTIQUES DIRIGIDES AL MANTENIMENT DE LA BIODIVERSITAT.


21. Suprimir ls dherbicides en les franges vegetals de les torrenteres, en els marges i en les vores. Aplicar
la sega mecnica o nous sistemes de tractament.

22. Utilitzar els mecanismes i els circuits establerts en els plans de gesti de residus per a l'eliminaci
denvasos plstics i altres residus de productes fitosanitaris.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 24

23. Evitar els abocaments, contribuint a la millora de la quantitat i la qualitat de les aiges per mantenir
lestructura de les comunitats arbries de ribera i la riquesa dels ecosistemes riberencs.

24. Utilitzar pesticides respectuosos amb els predadors i fomentar la lluita integrada contra les plagues.

25. Mantenir o habilitar espais-refugi per a la fauna: marges, vores, murs de pedra seca, arbres morts, etc.,
afavorint els hbitats propis de les espcies animals que conviuen amb la vinya (ocells, petits mamfers,
amfibis, rptils) i que resulten beneficiosos per el control de les plagues.

26. Adoptar progressivament els criteris de la Normativa tcnica per a la Producci Integrada de la vinya.

27. Mantenir les vinyes de ms de 50 anys d'antiguitat per a la producci de vins de qualitats especials i
com a reserva de varietats gentiques.


D. BONES PRCTIQUES DIRIGIDES A LA MILLORA DEL PAISATGE CONSTRUT.


28. Planificar lemplaament dartefactes, infrastructures i materials en terreny vitcola atenent al seu
impacte visual en el paisatge: dipsits daigua, estacions de bombeig, estacions elctriques, dipsits de
combustible, cobertes, basses, equipaments mediambientals (depuradores, plantes de residus...), etc.

29. Utilitzar criteris constructius, materials de construcci i aplicaci de colors segons les directrius del
corresponent catleg comarcal.

30. Integrar les tines de fermentaci en el conjunt arquitectnic dels cellers i les caves. Per a assolir aquest
objectiu existeixen diversos recursos utilitzats actualment a la comarca: ubicaci en desnivells del
terreny (soterrament parcial), plantaci de pantalles vegetals, construcci sota coberta, etc.

31. Rehabilitar les construccions (cellers, granges, habitatges) que presenten deficincies en els acabats o
en lestat de conservaci aplicant la normativa vigent en matria urbanstica.

32. Mantenir els elements del patrimoni construt tradicional en territori de vinya: parets i barraques de pedra
seca, recs, forns de cal, molins, fonts...

33. Promoure larquitectura integrada al paisatge i de qualitat en la construcci del nous cellers i caves i en
la rehabilitaci de construccions preexistents.

CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDES 25
E. BONES PRCTIQUES DIRIGIDES A LA PROMOCI DEL PAISATGE VITIVINCOLA.

34. Habilitar rutes i itineraris vitcoles a travs dels camins rurals, de les vinyes i del patrimoni histrico-
arqueolgic i agrari.

35. Facilitar laccs als elements del patrimoni natural i histrico-arqueolgic localitzats en territori vitcola.

36. Impulsar lhabilitaci de punts dinformaci o estacions vitivincoles als municipis de la comarca, dirigits
a difondre la cultura vitivincola i els itineraris vitcoles.

37. Acollir-se la regulaci sobre rtols i senyaltica referent a les activitats vitivincoles i evitar la ubicaci de
rtols publicitaris daltres sectors en terreny vitcola.

38. Promoure el treball coordinat entre els agents implicats per a sensibilitzar el sector sobre la necessitat
dadoptar el codi de bones prctiques i un paisatge productiu de qualitat. Terra Vitium, com entitat que
integra un ampli ventall d'agents del paisatge vitivincola est en condicions de liderar aquest procs.

39. Fomentar associacions voluntries per a la protecci i la promoci del patrimoni i del paisatge vitcola.

40. Promoure la redacci de fitxes tcniques per a facilitar la correcta aplicaci d'aquelles prctiques
contemplades en aquest codi que requereixen un major aprofundiment i especificaci.