APUNTS DE MTRICA

Seminari de llengua i literatura catalanes IES Cambrils

Apunts de Mtrica
gener, 2010

1.

EL VERS I LA SEVA MESURA

Un vers s una srie de paraules determinada per un nombre de sllabes, pauses, accents, ritmes, etc., que sol ocupar una ratlla. Des del punt de vista del recompte sillbic, mentre que el castell i litali prenen com a model el vers acabat en paraula plana ( a causa de la major abundor de paraules prosdicament planes en aquestes llenges), el catal, com el provenal i el francs, parteix dun model de vers acabat en paraula aguda ( a causa de la major abundor de paraules prosdicament agudes en aquestes llenges. EN CATAL NOMS SHA DE COMPTAR FINS A LA DARRERA SLLABA ACCENTUADA. 1. 1. Fenmens de carcter fontic que incideixen en el cmput sillbic

Sn el resultat del contacte entre la vocal final duna paraula i la vocal inicial de la paraula segent.

1. 2. 3.

El hiat: Pronunciaci separada de les dues vocals en contacte. s freqent sobretot en la poesia medieval. La sinalefa: Pronunciaci en una sola sllaba de les dues vocals en contacte. Lelisi: Supressi en la pronunciaci duna de les dues vocals en contacte (la a o la e tones). Al marge daquests fenmens fontics derivats de la pronunciaci, en poesia existeixen daltres llicncies potiques que afecten tamb el nombre de sllabes dun vers. Ens cal destacar: 1r) La diresi: consisteix a pronunciar com dues sllabes diferents les vocals dun diftong (rarament usada en la poesia catalana). 2n) La sinresi: consisteix a unir foradament dues vocals que no formen diftong.

1.

ELS VERSOS CATALANS.

Tenint en compte el seu nombre de sllabes, els versos catalans poden ser dart menor i dart major. Els primers poden tenir de 4 a vuit sllabes, sense cesura, i els segons poden constar de nou, de deu i de dotze sllabes, amb cesura o sense. Recordem que la cesura s una pausa que divideix un vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades hemistiquis, que pot coincidir o no amb una pausa sintctica i que pot estar situada o no entre dues paraules

2.1. ELS VERSOS DART MENOR a) tetrasllab .- s el ms curt dels utilitzats per la poesia catalana. (metre adoptat per Jaume Roig a lEspill). b) pentasllab.- no ha estat gaire conreat per la poesia catalana medieval. c) hexasllab.- ha estat fora emprat al llarg de la nostra histria literria, especialment per la poesia popular. d) heptasllab.- ha estat dels ms utilitzats en totes les poques. e) octosllab.- s tamb un metre de molt predicament.

2.2 ELS VERSOS DART MAJOR. a) el decasllab.- Pot portar cesura o no portar-ne. En cas de portar-ne adopta 3 modalitats diferents: - 4+6: s el model de vers ms clssic de la poesia catalana antiga. -6+4: s dorigen francs. -5+5: s de procedncia castellana. El decasllab sense cesura ofereix un ritme accentual amb accent predominant a la sisena sllaba o b a la quarta i a la vuitena. Es tracta de ladaptaci catalana de lendecasillabo itali. b) Lalexandr.- El vers de dotze sllabes (6+6) s el vers rimat ms llarg que utilitza la poesia catalana.

2.3 ELS VERSOS DE NOU I DONZE SLLABES Lenneasllab i lhendecasllab sn metres molt poc usats en la lrica catalana.

1.

LA MTRICA ACCENTUAL (EL RITME) A ms a ms del sillabisme, els versos poden ser escandits tenint en compte la distribuci de sllabes tones i tniques al llarg de cada vers. Aquesta distribuci accentual permet de distingir petites unitats rtmiques dins de cada vers que sanomenen peus mtrics. En sntesi, la noci de peu mtric procedeix de les llenges clssiques (grec i llat), en les quals les sllabes eren distingides per la quantitat (sllabes llargues i breus), distinci que, en perdres, fou substituda en les llenges neollatines per lalternana de sllabes tniques i tones. Al marge del fet que la llengua catalana tendeix prosdicament al binarisme accentual i, especialment, al ritme imbic (sllaba tona ms sllaba tnica), les clusules rtmiques binries i ternries sn les segents (- representa sllaba tnica i U sllaba tona): -Iambe (U -): de dins el pit covard els mots com un estol. -Troqueu (- U): s quan dormo que hi veig clar - Dctil (- U U): lilla de lltim adu on es va inclin el meu migdia. - Amfbrac (U U): sagita la pompa llanguent duna immensa cortina. -Anapest (U U -): va passant entremig de sa gent adormida

4. LA RIMA La rima s la total o parcial repetici de sons al final de dos o ms versos a partir de la darrera vocal tnica, incloent aquesta. Pot ser: 1. Consonant: Es repeteixen els mateixos sons voclics i consonntics a partir de la darrera vocal tnica. 2. 3. 4. 5. Assonant: Es repeteixen els mateixos sons voclics a partir de la darrera vocal tnica. Masculina: quan laccent final de vers recau en un mot agut. Femenina: quan laccent final de vers recau en un mot pla. Esdrixola: quan laccent final de vers recau en un mot esdrixol (molt infreqent)

4.1.- Els versos sense rima. Les modalitats ms importants dels versos sense rima sn els versos blancs (versos que no rimen per que se subjecten a regularitats mtriques (disposici dels accents, uniformitat sillbica, ). La variant ms coneguda del vers blanc sn els anomenats versos estramps (decasllabs 4+6, molt conreats en literatura catalana); i els versos lliures (de total llibertat mtrica i accentual i no subjectes a cap mena de regularitast, si b pot existir la rima (distribuda irregularment).

5. LES COMBINACIONS MTRIQUES (LES ESTROFES). a) Lapariat: agrupaci de dos versos que rimen en consonant.

b) El tercet: combinaci de tres versos. Els ms utilitzats han estat els tercets encadenats, estrofa dorigen itali de versos decasllabs sense cesura que segueixen lesquema ABA BCB CDC i que rimen en consonant. c) La quarteta: combinaci de 4 versos dart menor, de rima consonant. d) El quartet: combinaci de 4 versos dart major , de rima consonant. e) El quintet: combinaci de 5 versos, dart menor o major, enllaats per almenys dues rimes consonntiques diferents. f) El sextet: combinaci de 6 versos, dart menor o major, enllaats per 3 rimes consonntiques. g) Loctava: combinaci de 8 versos, normalment dart major (i en especial decasllabs de 4+6). T diverses variants: - La cobla (s loctava clssica de la poesia culta catalana medieval i la que hi fou ms usada). La seva distribuci de la rima don origen a 6 tipus de cobles: 1. Creu-creuada: ABBA CDDC 2. Cadeno-encadenada: ABAB CDCD. 3. Creu-encadenada: ABBA CDCD 4. Cadeno-creuada: ABAB CDDC 5. Creu-caudada: ABBA CCDD 6. Cadeno-caudada: ABAB CCDD

- Loctava reial. Dorigen itali, respon a lesquema mtric ABAB ABCC. h) La dcima: Nhi ha de diversos tipus, per la ms perfecta s lanomenada espinela, composta de 10 versos heptasllabs que segueixen lesquema abbaaccddc. i) El sonet: dorigen itali, s la uni de 2 quartets i 2 tercets. j) El roman: composici potica de nombre indeterminat de versos (generalment de 7 sllabes) en qu rimen en assonant els versos parells, mentre que els senars queden solts.

6. VOCABULARI DE TERMES RETRICS I ESTILSTICS

1. FIGURES DMBIT FONTIC

1.

alliteraci: repetici dun mateix so, sobretot consonntic, en un vers o en una estrofa. * Dol enemic, amb caapapallones em pares trampes pels plecs del plaer.

2.

Paronomsia: presncia en un mateix vers o frase de dues paraules que noms es diferencien per un fonema: Gerani rosa, la flor que ella es posa 1.

de son vestit negre i blanc en el flanc 1.

1.

1.

Onomatopeia: presncia dun mot o dun grup de mots que intenten reproduir sons de la realitat per mitj de la imitaci: I pujvem a la moto. RuuuuuuuuuuuuuuCom llampecs.

2.

Homofonia: equivalncia fontica (per no pas escrita) entre dues paraules o expressions de diferent significat: Conill, per qu tems el temps? 2. FIGURES DMBIT MORFOSINTCTIC 1. Anfora: repetici dun o ms mots a linici de dos o ms versos: Potser va caure per malalta; potser per viure entre la gent; potser amb lafany de ser ms alta. 2. Parallelisme: repetici de lestructura sintctica duna frase: Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa. Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi 3. Polisndeton: repetici de conjuncions de coordinaci: i valent i esgarrifat. Perles i roses. 4. Asndeton: Fenomen oposat al polisndeton, es dna quan no apareixen conjuncions de coordinaci entre els elements duna enumeraci, que queden units per juxtaposici. 5. Enumeraci: llista delements que pertanyen a un mateix conjunt. 6. Aposici: juxtaposici dun o diversos mots a uns altres. La finalitat de laposici s aclarir, explicar,Els mots juxtaposats han de pertnyer a la mateixa categoria gramatical.: Diu la granota el seu cant ronc -cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc. 7. Hiprbaton: Alteraci de lordre habitual dels components duna frase (subjecte+verb+complements): 1.

1. 1. 1.

dels meus fills el riure s salt de dofins. 1.

1. 1. 1.

1.

Epanadiplosi: Repetici dun mot al principi i al final dun mateix vers o frase; o b al principi dun vers i al final del vers segent: Callada estimo la vida. Deixeu-me sola, callada;

2.

Anadiplosi: Aparici, a linici dun vers, del mateix mot ( o grup de mots) que havia aparegut al final del vers anterior: a les mans duc la copa: sc culpable. Culpable a mitjanit i al tomb del dia.

1. 1. 1. FIGURES DMBIT SEMNTIC 1. Comparaci: relaci de semblana entre dos mots, un que es refereix a un element real (A) i un altre que es refereix a un element imaginari (B), Els dos conceptes apareixen vinculats a travs dun lligam lingstic, que en catal sovint s el verb semblar o b els nexes com o talment. Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. 2. Metfora: Trasllat del significat dun mot (real, A) a un altre (imaginari, B), amb el qual mant una relaci de similitud. Nhi ha de dos tipus: Metfora pura o in absentia. Noms hi apareix lelement imaginari; lelement real lha de deduir el lector. Metfora impura o in praesentia. Hi sn presents els dos elements de la metfora, tant el real com limaginari. Aix en facilita la comprensi. Aigua salada, endins, endins, endins, aigua que es perd, ratlla blavenca (B). Element real (A): lhoritz. Lamor (A) s aquesta arma carregada (B) 3. Allegoria: conjunt de frases o pargrafs que plantegen, alhora, una doble possibilitat de lectura: literal i figurada. Anirem lluny sense recana -i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert. (la barca representa el moviment feminista i el viatge, la lluita per acabar amb les discriminacions de les dones).

4. Personificaci: Consisteix a assignar caracterstiques humanes a objectes o altres ssers que no poden tenir-les, com per exemple animals. Si a lsser personificat li s assignada la facultat de parlar, aleshores la figura retrica pren el nom de prosopopeia. Un nvol blanc pel cel camina. 5. Metonmia: consisteix a denominar una cosa amb el nom duna altra, perqu entre les dues hi ha alguna relaci temporal, causal o espacial. Les relacions entre els elements de la metonmia poden ser: * La causa per lefecte: La tempesta ha fet tancar laeroport (La tempesta per laigua i el vent). * Lefecte per la causa: Cada dia, abans de les set, un suplici! (un suplici per lembs de trnsit.) * El continent pel contingut: Ha pres unes copes de ms. (Unes copes per el licor que contenen.) * Lautor per lobra: Ja hem ents Carner (Carner per les poesies de Carner). * Linstrument per la persona que lutilitza: Et presento el segon viol de lorquestra (El segon viol per el segon violinista). * El lloc dorigen pel producte: Ens hem pres un peneds. (Un peneds per vi del Peneds). * La marca pel producte: Em passes el tppex? (Tppex per lquid corrector). * El signe per la cosa significada: Els blaugrana han guanyat la Lliga (els blaugrana per els jugadors del Bara). * Els trets fsics pels morals: La Maria ha perdut el cap! (El cap per la capacitat de raonar.) 6. Sincdoque: Consisteix a estendre o restringir el significat duna paraula. Es diferencia de la metonmia pel fet que en aquesta hi intervenen dos elements diferents (un que s citat i laltre que s absent), mentre que a la sincdoque noms hi interv un element, al qual es modifica labast del significat. Es pot prendre: * El tot per la part: Amrica per dir els Estats Units dAmrica. * La part pel tot: sostre per dir casa. * El gnere per lindividu: menjar llegums per dir, per exemple, menjar cigrons. * Lindividu pel gnere: el pa per dir els aliments.

* El singular pel plural: litali s molt decidit per dir els italians sn molt decidits. * El plural pel singular: els Mart per dir la famlia Mart 7. Eptet: Adjectiu que indica una caracterstica inherent al substantiu al qual acompanya. 8. Pleonasme: Repetici de paraules o idees que resulta innecessria, perqu ja estan expressades amb altres mots del text.: El nostre amor s un amor brusc i salvatge. 9. Sinestsia: Enlla de dos elements procedents de camps sensorials diferents, de manera que es produeix una barreja de sensacionsauditives, olfactives, tctils, visuals o gustatives: Olorvem la por que era laroma daquella tardor. 10. Hiprbole: Exageraci bvia (per excs o per defecte) de les caracterstiques dun objecte, dun sser viu o dun fet.: El sol ponent ha incendiat la neu. 11. Quiasme: Estructuraci creuada de dos mots o sintagmes conceptualment propers, de manera que els segons tinguin un ordre invers respecte dels primers.: lenronden set mars, tretze rius lamaren. 12. Anttesi: Contrast entre dos mots, frases o idees de sentit oposat. Per tal que hi hagi anttesi s necessari que els dos elements que soposen estiguin ubicats de manera simtrica.: Als alvols secs de lnima hi neixen somnis humits. 13. Oxmoron: Es dna quan dos mots, habitualment un nom i un adjectiu, de significat oposat i que es contradiuen entre si, es posen en relaci dins dun text, ja sigui perqu un estigui collocat al costat de laltre, perqu rimin o b perqu formin part dun parallelisme. La diferncia amb lanttesi rau en el fet que, en aquesta figura, les expressions que es contraposen no es contradiuen entre si i, per tant, el discurs no pateix incoherncies. Frescor tbia, ombra blanca, poma dolor en un vell calaix. 14. Apstrofe: interpellaci que es fa directament i de manera intensa a alg altre, que pot ser un personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector.: Quin greu, dhaver-te desatesa,

1. 1. 1.

oh fulla, dins la feredat! 1.

1. 1. 1.

1.

Interrogaci retrica: Pregunta emftica, destacada, que no espera cap resposta, ats que en realitat no sest demanant cap informaci. Sovint la resposta queda implcita en la mateixa pregunta, I s que, amb aquesta llum i aquest reps, qui barallar-shi gosaria?