ARTRPODES

INTRODUCCI.
Entre tots els grups d'organismes pluricellulars els artrpodes s el grup biolgic que ha tingut ms xit biolgic en el nostre planeta, tan en quan a nombre d'espcies com en nombre d'individus, com en ecosistemes conquerits (observa el grfic adjunt). Tenen ms d'un mili d'espcies, la qual cosa significa que el 80% de totes les espcies animals conegudes sn artrpodes i habiten tan al mar (crustacis), com a l'aigua dola (crustacis i larves d'insectes) com al medi terrestre (insectes, arcnids i miripodes). D'altra banda el seu xit no s recent sin que s un grup molt antic, hi han fssils d'artrpodes de mes de 600 milions d'anys. Pensa que els primers mamfers van aparixer fa 200 milions d'anys. La ra del seu xit bsicament es el seu esquelet de quitina, una substncia impermeable, dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l'aigua sense perill de dessecaci. En aquests punt sn ms eficaos que els vertebrats terrestres, noms cal comparar la facilitat del vol d'un insecte amb el d'un ocell o de un ratpenat. Ells sn els autntics animals voladors. Per no tot sn avantatges, l'esquelet extern comporta que no puguin assolir una gran mida, perqu el transport de l'aire des de l'exterior fins a les cllules ms profundes pels tubs traqueals requeriria un esfor excessiu. A continuaci es presenten els diferents grups d'artrpodes i les caracterstiques generals d'aquests autntics reis del mn animal.

CRUSTACIS.
Sn artrpodes mandibulats, amb dos parells d'antenes, respiraci branquial i el cos generalment dividit en dues parts anomenades cefalotrax i abdomen (uns pocs presenten tres parts anomenades cap, trax i abdomen com els insectes). En molts la quitina est impregnada de sals (carbonat clcic) per ser ms resistent. En aquests la part de l'esquelet corresponen al cefalotrax s'anomena closca. Els apndixs dels crustacis tenen dues branques (birramis) encara que generalment una est molt reduda o transformada en una brnquia interna. A prop de la boca hi ha dos apndixs anomenats maxillpedes que serveixen per aproximar l'aliment. Els dos ltims apndixs de l'abdomen s'anomenen urpodes. Generalment presenten metamorfosi.

Decpodes. Es caracteritzen per tenir 10 gambes, llagostes,escamarlans, i crancs potes. Per exemple les

Coppodes. Sn els crustacis que constitueixen el plncton. Generalment sn microscpics.

Cirrpedes. Sn crustacis sssils. Per exemple els percebes i els balanus o glans de mar, Ispodes. Generalment aqutics. Alguns sn terrestres, com els porquets de Sant Antn

INSECTES.
Sn els artrpodes que tenen el cos dividit en tres parts denominades cap, trax i abdomen, que presenten un parell d'antenes, mandbules, tres parells de potes i respiraci traqueal. Es coneix ms d'un mili d'espcies, per la qual cosa s el grup dominant a la Terra. Viuen a la terra, a l'aigua dola per no en el mar. Morfologia externa. En el cap tenen dos ulls composts i dos o tres petits ulls simples. Les dues antenes tenen funci olfactiva. La boca pot ser de tipus mastegador com la de la llagosta, xuclador com la "espiritrompa" de les papallones o picadorxuclador com la dels mosquits. En el trax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes. La majoria dels insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales. En els denominats dpters, com les mosques, el segon parell d'ales est redut a un parell de petites maces (balancins) amb funci estabilitzadora del vol. El abdomen t 11 segments que presenten un parell d'orificis laterals anomenats estigmes, que sn els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats trquees, que ho distribueixen per totes les cllules. En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles estan els orificis

genitals i els apndixs copuladors. En les femelles d'algunes espcies existeixen rgans especials per a la posada d'ous (com el oviscapte de les llagostes) o per a la defensa (com l'agull de les abelles). Anatomia interna. Tenen respiraci traqueal, un cor dorsal en forma de tub, sistema nervis amb cervell i cadena nerviosa ventral i aparell digestiu tubular. Reproducci. La fecundaci s interna s a dir mitjanant cpula. De l'ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan noms es produeixen petits canvis de proporci, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexa quan d'ou es passa a eruga (mbil), desprs a pupa (immbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crislide, i finalment a adult, com succeeix a les papallones Ortpters Ales rectes, dos parells el primer coriaci, hemimetbols, amb tercer parell de potes saltadores, sovint estriduladors(llagostes). Himenpters Dos parells dales membranoses, mastegador. Metamorfosi socials(abelles,vespes i formigues). Colepters Dos parells dales les anterior endurides anomenades litres. Metamorfosi completa holometbols.(escarabats). Dpters Un parell dales. Holometbols (mosques I mosquits). Hempters Dos parell dales lanterior semi coriaci, hemielitres, boca xucladora, salimenten de saba o de sang. Hemimetbols. (xinxes de camp). Lepidpters( Dos parell dales recobertes xucladora,papallones). Odonats Dos parells dales membranoses. Boca mastegadora. Hemimetbols. (libllules). desquames. Holometbols. Boca amb aparell bucal completa. llepador o Espcies

Afanpters pters. Holometbols. boca xucladora i picadora, darrer parell de potes adaptat al salt(puces).

ARCNIDS.
Sn artrpodes que en lloc de mandbules en la boca presenten dos apndixs verinosos acabats en punta anomenats quelcers, que tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma),manquen d'antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren mitjanant uns conductes ramificats (trquees) que duen l'aire des de l'exterior a cadascuna de les cllules (respiraci traqueal). Alguns, a ms, presenten unes trquees que conflueixen en cavitats que actuen com pulmons ja que en elles l'oxigen passa a un lquid intern que ho distribueix (respiraci pulmonar). Aranyes. Presenten una cintura entre prosoma i opistosoma. Segreguen un lquid que dna lloc a un fil (teranyines).

Opilions. Sense cintura entre prosoma i opistosoma. La majoria presenten potes molt llargues

Escorpins. Lopistosoma presenta dues parts, la segona s estreta i acaba en un agull verins.

cars. El prosoma est molt redut i fusionat al opistosoma. Alguns com les paparres sn parsits.

MIRIPODES.

Sn artrpodes terrestres que presenten un cap amb 2 antenes i mandbules i un tronc constitut per nombrosos segments (de 10 a 200). Tenen respiraci traqueal. Diplpodes. Tenen tronc cilndric i dos parells de potes en cadascun dels segments. Sn els anomenats milpeus que presenten la propietat d'enrotllar-se sobre si mateixos (no s'han de confondre amb les paneroles o porquets de Sant Antoni, tamb dites pasteretes, que son crustacis).

Quilpodes. Tenen el tronc aplanat i un sol parell de potes en cada segment. Sn els anomenats centpeus Per exemple l'escolopendra.