ELS FACTORS AMBIENTALS I ELS ORGANISMES

MATILDE CAMPS 02/10/2011

1. Conceptes bsics. 2. Factors ambientals abitics 3. Factors ambientals bitics. 4. Parmetres per lestudi dels ecosistemes. Dinmica de poblacions.

1.CONCEPTES BSICS
El terme ecologia (del grec oikos = lloc de residncia i logos = cincia) va ser proposat per primera vegada pel bileg alemany Haeckel el 1869.

Podem definir l'ecologia com la branca de la biologia que estudia les condicions d'existncia dels ssers vius i totes les interaccions que hi ha tant entre els ssers vius entre si com entre aquests i el medi fsic on habiten. A l'ecologia li correspon l'estudi dels nivells superiors d'organitzaci de la matria viva (poblacions, comunitats, etc) resultants de la interacci entre els diferents organismes i entre aquests i el medi on habiten.

El terme ecosistema va ser proposat per Tansley( 1935): Sistema format per components biolgics (organismes, matria orgnica) i elements inerts (energia, components inorgnics) que coexisteixen en un mateix lloc i mantenen unes relacions recproques en les quals es pot quantificar unes "entrades" i sortides" de matria i energia.

L'ecosistema pot definir-se com un nivell d'organitzaci de la matria viva molt complex, constitut per un conjunt de factors fsics i qumics -bitop- i el conjunt d'ssers vius que s'hi troben -biocenosi o comunitat- implicats en un procs dinmic i constant d'interacci, ajustament i regulaci, el qual s'expressa en un intercanvi d'energia i matria i com una seqncia de naixements i morts.

Diferenciem:

Autoecologia. S'ocupa de les relacions d'una sola espcie amb el

medi; els diferents lmits de tolerncia d'una determinada espcie als canvis de determinats factors. Tracta d'explicar per qu una espcie viu en un determinat indret.

Sinecologia Analitza les relacions existents entre les poblacions que

constitueixen l'ecosistema. Estudia els ecosistemes, els seus cicles de matria i energia. Aquesta s una de les parts ms complexes de l'ecologia a causa del gran nombre d'interaccions que hi ha entre els organismes en un medi natural.

La grandria d'un ecosistema s molt variable i, molt sovint, un ecosistema inclou altres al seu interior: l'ecosfera o biosfera s l'ecosistema ms ampli que abasta l'atmosfera, la hidrosfera i la part ms superficial de l'escora terrestre; s el conjunt dels ssers vius.

Exemples d'ecosistemes sn la selva equatorial, un llac, un arbre caigut en descomposici, un bosc mediterrani, etc. Les barreres geogrfiques
3

que delimiten un ecosistema no sn clares, ja que existeixen interrelacions entre dos ecosistemes contigus; per exemple un llac i les seves ribes, un bosc i una pradera seu voltant, les zones de marees etc. Aquestes rees de contacte entre dos ecosistemes vens reben el nom decotons, caracteritzades per la presncia d'espcies dels dos ecosistemes, juntament amb altres de prpies, molt especialitzades. Lrea on un organisme pot viure i on rep el seu aliment rep el nom dhbitat. Lhbitat s, doncs, el conjunt de bitops duna espcie. Lhbitat de molts lquens s la superfcie de roques o lescora dels troncs. Cada espcie ocupa hbitat especfics i hi realitza determinades funcions. El nnxol ecolgic s el conjunt dinterrelacions que mant un organisme tant amb el seu medi fsic com amb altres organismes vens, don deriva la posici que ocupa dins lestructura de lecosistema; s, doncs, la funci que desenvolupa una espcie dins el seu ecosistema. Aix per exemple, tots els herbvors que mengen fulles fins a una determinada alada pertanyen al mateix nnxol ecolgic; zebres i girafes pertanyen a diferents nnxols. Lhbitat del gat salvatge Felix sylvestris sn els boscos caducifolis de muntanya, mentre que el seu nnxol s el de ser caador nocturn de rosegadors. Hbitat i nnxol ecolgic sn conceptes diferents. Quan en una rea habiten espcies amb un mateix nnxol ecolgic, sestableix una competncia. Si hi ha una forta competncia entre dos espcies disminueix lamplitud dels seus nnxols ecolgics. El nnxol ecolgic permet que en un rea determinada convisquin moltes espcies herbvores o carnvores o omnvores, havent-se especialitzat cadascuna en una determinada planta o presa, sense fer-se competncia unes a altres. Aix sha assolit a travs dun llarg procs despecialitzaci i adaptaci. Sanomenen espcies vicries o vicariants aquelles que pertanyen a un mateix grup taxonmic, ocupen hbitats semblants, pertanyen al mateix nnxol ecolgics per ocupen rees biogeogrfiques diferents. Sn doncs, equivalents ecolgics. Si les barreres que separaven les dos espcies desapareixen, sestableix una relaci de competncia. La rata bruna (Rattus norvegicus) arrib a Europa, procedent dsia, en el segle XVIII i despla a la rata negra (Rattus rattus) que era loriginria.

2.COMPONENT ABITIC

El bitop s l'ambient fsic en qu viu una comunitat d'organismes. podem distingir:

Hi

El medi o fluid que envolta els organismes. En la biosfera hi ha dos

medis: el medi aeri format per la zona de l'atmosfera prxima a la superfcie terrestre i el medi aqutic, representat pels mars, rius i llacs.

El substrat s el conjunt de substncies que constitueixen la

superfcie sobre la qual es fixen o es desplacen els organismes (el sl on arrela un arbre, la superfcie de l'aigua on sura una planta aqutica, els sediments marins on viu la tellina, el cos d'un sser viu on es troba un bacteri parsit, etc)

Els factors ambientals abitics sn les variables de natura fisico-

qumica que influeixen sobre la vida dels ssers vius com sn la lluminositat, pressi, temperatura, humitat, pH, salinitat, etc. Es denominen lmits de tolerncia els lmits mxim i mnim dels factors ambientals que toleren els organismes vius. L interval entre aquests valors s l'amplada de tolerncia. Per indicar que aquesta amplitud s gran o petita s'utilitzen els prefixos euri- i esteno-. Un factor limitant s qualsevol factor que ultrapassa el lmit de tolerncia

2.1 El medi.

2.1.1 Medi aqutic: Inclou mars, oceans, rius i llacs. El medi aqutic inclou totes les aiges. En la terra s molt important ja que ms del 70% de la superfcie del planeta.

Estratificaci de la biocenosi en el medi mar: La plataforma continental s la part del continent que est submergida [prof. mx. 200m]. La amplitud de la plataforma continental depn de la situaci geogrfica. La zona nertica correspon a les aiges que estan a sobre de la plataforma continental. La zona Pelgica sn totes les aiges que no estan sobre la plataforma continental, s un concepte fora imprecs. El nuston s la pellcula superficial sobre la qual es desplacen alguns ssers vius com ara els sabaters El plncton Sn organismes amb poca capacitat de desplaament. El seu desplaament depn dels corrents marins. Est constitut per organismes de mida petita, molts d'ells microscpics, viuen en les aiges superficials. Hi ha dos tipus de plncton, el vegeta (fitoplncton)l i l'animal (zooplncton). El plncton s fonamental per a la vida de molts animals com ara els cetacis. El bentos Els organismes bentnics estan constituts per aquells organismes que viuen sobre el fons mar en el qual depenen de l'organisme estan fixats o s mouen sobre ell. El Bentos t una classificaci zonal, segons la zona on estigui varia. El ncton: Est constitut per tots aquells organismes que neden. 2.1.2 El medi aeri: Els gasos de l'atmosfera van acompanyats per partcules slides. L'aire s menys dens que l'aigua aix vol dir que l'impuls que necessiten els animals que viuen en el medi aeri s relativament petit. Els organismes que viuen en l'aire necessiten elements que els permeti una sustentaci en l'aire . La vida en l'aire implica evitar la dessecaci (prdues d'aigua). Els animals i plantes que viuen en un medi aeri no sofreixen prdues d'aire. Per passar d'un medi aqutic a un medi terrestre l'organisme a de crear un medi intern aqus, desenvolupant estratgies per tal de evitar la dessecaci.

2.2 El substrat

El substrat s la superfcie sobre la qual es fixen o es desplacen els organismes (el sl on arrela un arbre, la superfcie de laigua on sura una planta aqutica, sorra sobre la que viu el cranc, roca , el cos dun sser viu on es troba un bacteri parsit, etc)

El sl s la part ms superficial , disgregada i mbil de la superfcie terrestre. Els ssers vius epigeus que viuen sobre el sl han desenvolupat diferents adaptacions, sobre sls tous els organismes han desenvolupats membranes interdigitals, sobre sls ms consistents pelles i unglots. Els hipogeus han desenvolupat extremitats excavadores o b cos cilndric vermiforme.

Els organismes que viuen a laigua han desenvolupat aletes i bufeta natatria per realitzar desplaaments verticals.

Els ssers vius que viuen sobre altres ssers vius han desenvolupat estructures de fixaci.

2.3 Els factor ambientals abitics Sn els factors fsics i qumics que determinen les caracterstiques dun bitop : la lluminositat, pressi, temperatura, humitat, pH, salinitat, etc. Els factors abitics que condicionen els ecosistemes terrestres ( temperatura, precipitacions, humitat,) sn diferents dels que determinen als ecosistemes aqutics (salinitat, per ex.). Depenent de la combinaci dels dits factors, les espcies varien i es distribueixen pel nostre planeta. Es denominen lmits de tolerncia els lmits mxim i mnim dels factors ambientals que toleren els organismes vius. L interval entre aquests valors s lamplada de tolerncia. Un factor limitant s qualsevol factor que ultrapassa el lmit de tolerncia. Un concepte molt important relacionat s el dadaptaci. Podem definir adaptacicom la capacitat que tenen els ssers vius per a, al llarg del temps, modificar el seu organisme (tant pel que fa a la seua estructura anatmica com al seu funcionament o al seu comportament) i adequar-lo
7

a les condicions del medi ambient on viuen o habitat. Podeu descarregarvos aquests apunts. 2.3.1 La temperatura En el medi aeri les diferncies de temperatura poden ser molt extremes, molt ms que en el medi aqutic. La temperatura varia segons la latitud, i tamb amb laltura (+ altura, temperatura). Els organismes es distribueixen segons la temperatura. La vida s possible des duns pocs graus sota zero fins a uns 50 C ( alguns bacteris poden viure per damunt daquestes temperatures). Els vegetals tamb resisteixen millor les temperatures extremes (la flora alpina suporta fins -30 C, la del desert per sobre els 60 C). En el medi aqutic la temperatura presenta menys variacions que en els ecosistemes terrestres. s diferent segons el mar o oce. La T disminueix amb la fondria per quan arriba a certa profunditat es mant constant. Segons el seu comportament respecte a la temperatura els organismes es classifiquen en :
estenoterms: suporten un marge de temperatura estret (ex:

espcies tropicals)
euriterms: resisteixen un marge ampli.

Els homeoterms o animals de sang calenta (ocells i mamfers) poden regular la seva temperatura corporal, fet que els fa independents de la temperatura externa. S'anomenen poiquiloterms o de sang freda els animals que no poden regular la seva temperatura corporal i, per tant, depenen de la temperatura ambiental (passen poques desfavorables sota formes de resistncia, hivernen, etc)

2.3.2 La llum Larribada de la llum als organismes fotosinttics s fonamental per al manteniment de la vida. En els ecosistemes terrestres, la llum provoca una estratificaci dels vegetals(distribuci per capes: estrat arbori, arbustiu, herbaci). La intensitat de llum que arriba als diferents medis influeix en el comportament de molts organismes: hi ha plantes helifiles, que prefereixen llocs assolellats per crixer i altres descifiles, que ho fan en zones ombrvoles. La durada diria de la illuminaci solar, que est en relaci amb la latitud, sincronitza el ritme biolgic intern de molts organismes, regulant
8

processos com la floraci, caiguda de les fulles, reproducci, mudes, migracions, hbits nocturns i dirns o crepusculars. Els animals presenten tamb determinades adaptacions a la llum, la ms important de les quals s la visi (els animals de vida nocturna, com el mussol, solen tenir les pupilles dels ulls molt grans per poder veure millor durant la nit.) Estretament relacionada amb la visi est la coloraci dels animals que pot ser: crptica, com la del camale, que confon lanimal amb el medi; aposemtica o dadvertiment, com la coloraci de les vespes o de les serps verinoses que adverteix la seua perillositat i mimtica o batesiana, com la dalguns insectes inofensius el quals, per no ser atacats pels depredadors, presenten coloracions paregudes a la dels insectes perillosos. La llum provoca una estratificaci dels organismes tamb en el medi aqutic: laigua actua com a filtre impedint que la llum penetra cap a linterior. Aix explica que la capa amb organismes fotosinttics quedi reduda als primers 50 o 100 m de profunditat, es coneix com zona euftica. Entre 100 i 500 m ens trobem amb la zona oligoftica, on la llum s molt escassa i de tonalitat blava i nicament pot ser absorbida per organismes amb pigments vermells. Ms enll dels 500 metres s la zona aftica, on la foscor s total i no es presenten organismes fotosinttics. En zones molt profundes apareixen organismes amb bioluminiscncia. 2.3.4 La humitat. s un factor de vital importncia ja que els organismes animals i vegetals estan constituts en gran part daigua, i aquesta s imprescindible per a les funcions vitals. El grau dhumitat influeix en el procs de transpiraci dels organismes. Els organismes terrestres han hagut dadoptar una srie destratgies per evitar la dessecaci. Pel que fa a ladaptaci a medis de diferent humitat, els organismes es classifiquen en aqutics (adaptats a viure a laigua), hidrfils (que necessiten medis molt humits),mesfils (adaptats a una humitat moderada) i xerfils ( que viuen en medis molt secs) Adaptacions dels animals per evitar la deshidrataci. Tegument impermeable Estructures que retenen l'aire i mantenen una microatmosfera humida. Secrecions mucoses que mantenen la pell humida. Aparell respiratori a l'interior del cos

Fecundaci interna desenvolupament embrionari

Hbits especials

Adaptaci del cicle biolgic a l'estaci seca

Capacitat de beure aigua del mar

En els vegetals les adaptacions ms importants per evitar la deshidrataci sn:

Tenir arrels molt llargues

Posseir fulles amb epidermis molt cutinitzades i amb pocs estomes

Tenir una abundant pilositat capa de retenir aire i mantenir una microatmosfera humida

Posseir tiges i fulles suculentes on s'emmagatzema una gran quantitat d'aigua de reserva

Fer la fecundaci a travs del pollen

Formaci de llavors
10

Segons les necessitats hdriques es distingeixen els tipus de plantes segents:

Hidrfits: sn les plantes aqutiques

Higrfits: sn les plantes de zones molt humides.

Xerfits: sn les plantes de zones seques

Mesfits: sn les plantes que poden viure a humitats molt diferents

2.3.5 La pressi

La pressi atmosfrica: s la fora per unitat de superfcie que exerceix el pes de l'aire. Adaptacions a baixes pressions sn les hemoglobines especials.

La pressi hidrosttica: s la fora per unitat de superfcie que exerceix l'aigua. Adaptacions a les pressions hidrosttiques elevades sn la forma aplanada del cos o labsncia de bufeta natatria.

2.3.6 La salinitat s un factor abitic determinant en els ecosistemes aqutics. Laigua dola cont 0,5 g de substncies dissoltes per litre, laigua marina uns
11

35g/l de mitjana. La major part dels organismes estan adaptats a viure en un estret marge de salinitat. Reben el nom destenohalines o poiquilosmtiques. Unes poques espcies, com el salm i l anguila han aconseguit de viure en medis amb un ampli marge de salinitat. Reben el nom de homeosmtiques o eurihalines.
2.3.6 Els corrents del medi.

Moviments de masses daire o daigua

Corrents aeris: Algunes espcies animals utilitzen els corrents daire

per desplaar-se i durant les seves activitats migratries, els insectes redueixen la mida d eles ales. Molt vegetals utilitzen la pollinitzaci anemgama o la dispersi anemocora.

Corrents aqutics: els organismes animals excaven refugis o b

desenvolupen estructures de fixaci. Les plantes poden utilitzar laigua per a la diseminaci dels seus fruits: disseminaci hidrocora.

3.COMPONENT BITIC

La biocenosi o comunitat es defineix com el conjunt dorganismes que conviuen en un medi determinat.
12

Tots els organismes que sn de la mateixa espcie i que viuen al mateix lloc formen poblacions, i el conjunt de les diferents poblacions que conviuen en un determinat indret sanomena comunitat o biocenosi. Per lestudi duna biocenosi s important estudiar cadascuna de les poblacions que formen part. Sutilitzen parmetres com: densitat, distribuci de les poblacions, taxa de creixement Cal dir que el bitop determina les comunitats que es troben a lecosistema i, alhora, que les comunitats dssers vius modifiquen el medi. Entre els organismes que conviuen a lecosistema sestableixen una srie de relacions: alimentries, de competncia pel territori, per la parella, per la llum, pels nutrients, que es poden donar entre els individus duna mateixa poblaci (relacions entre els pins duna pineda, per ex. o entre els conills dun bosc) i entre individus de poblacions diferents ( relacions entre un pi i un esquirol, per ex.). Tamb sestableixen relacions de benefici o dajuda mtua, anomenades simbiosi, o daprofitament, conegudes amb el nom de parasitisme. Relacions intraespecfiques: sn les relacions bitiques s'estableixen entre els organismes de la mateixa espcie. que

Classificaci segons la durada Temporals Perennes Classificaci segons el resultat de la relaci Benefici efecte grup: quan en una relaci de molts individus es produeix un benefici Perjudici efecte massa: quan en una relaci de molts individus es produeix un perjudici Tipus de relacions de la biocenosi: 3.1 Relacions intraespecfiques.

Territorialitat: s l'actitud que tenen alguns animals de defensar un territori enfront altres individus de la mateixa espcie o d'una espcie diferent. La defensa no sempre s activa, i pot sser molt especficament dirigida a individus del mateix sexe, de fora del grup o b per individus que s'acosten amb intencions concretes.

Associacions familiars:
13

Les famlies poden ser mongames (un mascle i una femella) o polgames ( un mascle i diverses femelles). Poden ser permanents o temporals. o Famlia parenteral: :Estan formades per la parella reproductora, s a
o dir el mascle i la femella, i les cries. s el cas de moltes espcies docells en que tant el pare com la mare tenen cura dels pollets. Famlia matriarcal: Formades per la femella i les seves cries. s el cas de moltes espcies (lle, ratol, ssos, escorpins,...)

o Famlia filial: Els peixos

Associacions colonials: Els individus procedents de la reproducci asexual com els corals. En alguns casos els individus que formen part duna
colnia sn iguals entre ells, per en daltres no. Si no ho sn es produeix una especialitzaci en el treball, s a dir uns individus socupen dunes tasques, com lalimentaci o la reproducci, i daltres sencarreguen daltres funcions, com la defensa de la colnia.

Associacions gregries: Animals que conviuen per a lalimentaci i la defensa. Exemples sn els ramats dherbvors, els bancs de peixos,o les bandades daus migratries.

Associacions estatals: Associaci amb jerarquitzaci com formigues i abelles.

3.2 Relacions interespecfiques

14

Competncia interespecfica: es dona quan individus de diferents espcies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment. En aquests casos de competncia, els individus de l'espcie millor adaptada al ecosistema eliminen els individus de l'altra espcie. A la competncia per interferncia, la presncia duna de les dues espcies dificulta laccs als recursos de laltre, a la competncia per explotaci una espcie accedia als recursos i en conseqncies redueix la quantitat disponible per laltre. Depredaci: en aquesta relaci un depredador, captura, mata i s'alimenta d'una presa. Per tant, en aquesta relaci un organisme obt l'energia i la matria de l'altre. Entre depredadors i preses s'ha d'establir una situaci d'equilibri ja que un excs de depredadors podria provocaria la desaparici de les preses i per tant, provocar a la llarga la desaparici de l'espcie depredadora. Parasitisme: en aquesta relaci un individu surt beneficiat (el parsit) i l'altre surt perjudicat (l'hoste). A diferncia de la depredaci, on la presa mor, en el parasitisme el parsit no mata l'hoste sin que se'n va aprofitant d'aquest robant-li part dels nutrients que t. Exemples d'espcies parsites sn els cucs intestinals, el vesc, els polls o les paparres. Explotaci: dues espcies tenen accs simultniament a un recurs que pot ser limitant. Comensalisme: en aquest cas un dels dos organismes surt beneficiat i l'altre, ni surt beneficiat ni perjudicat. s el cas dels animals carronyaires que esperen a que un depredador deixi les restes de la seva presa per poder alimentar-se. Inquilinisme: associaci similar al comensalisme en qu una espcie es beneficia en ser albergada per una altra mentre que aquesta ltima no s ni beneficiada ni perjudicada. Tanatocresi: procs d'aprofitament de cossos d'individus morts d'una espcie i, per extensi, de productes d'excreci i de secreci per part d'individus vius d'una altra espcie. Forsia: s un tipus de relaci que s'estableix entre dos organismes en la qual un organisme viu a sobre d'un altre i, per tant, s transportat per aquest. Etimolgicament forsia significa "sser transportat per un altre". Exemples de forsia sn els molluscs que viuen incrustats a la pell de grans cetacis o a les closques de les tortugues marines. Altres casos de forsia ms estranys sn la incrustaci de certs tipus d'esponja a la pell d'escorpnids , oferint-los aix cert mimetisme en l'entorn.

Mutualisme: en aquesta relaci els dos individus de diferents espcies es relacionen de tal manera que tots dos surten beneficiats. Aquesta relaci no s permanent, i per tant, els individus no han de cooperar obligatriament per sobreviure. Un exemple d'aquest tipus de relaci sn els ocells que des parasiten a altres animals. L'ocell obt aliments i l'altre animal es veu lliure de parsits molestos.

15

El mutualisme de neteja s un exemple de benefici mutu. Aqu, un peix cirurgi deixa que un peix netejador el lliberi de parsits. Mentre aquest es allibera dels seus parsits, el netejador obt aliment. Simbiosi: en aquest cas els dos organismes tamb es veuen beneficiats per a diferncia del mutualisme, la relaci s tan forta que els dos individus no poden viure per separat. L'exemple ms clar de simbiosi s el dels lquens, formats per una alga i per un fong. El fong proporciona aigua i nutrients a l'alga i aquesta li cedeix part dels productes de la fotosntesi. Per separat, no podrien sobreviure. Antibiosi: un organisme fabrica una substancia letal per laltre.

4.DINMICA DE POBLACIONS

Estudia lestructura i canvis en una poblaci

4.1 Natalitat i la mortalitat

Natalitat: s la relaci entre el nombre de naixements i el collectiu inicial

Mortalitat: s la relaci entre els individus morts i el collectiu inicial.

Distribuci per edats en la poblaci: s la representaci grfica per mitj d'una pirmide en la que es representen els individus per grups d'edats.
16

 Corbes de supervivncia. Les espcies mostren diferents comportaments respecte de la mortalitat. En unes, la taxa de mortalitat es mant constant al llarg de la vida de l'individu, mentre que en d'altres va variant

Tipus I. Convexes corresponen a espcies amb estratgia de la k

Tipus II. Sigmoides, la taxa de la natalitat no es modifica amb ledat

Tipus III. Cncaves, corresponen amb individus de l'estratgia de la r

4.2 Immigraci i emigraci.

Immigraci: s la relaci entre l nombre d'individus procedents d'altres poblacions i el collectiu inicial.

Emigraci: s la relaci entre el nombre d'individus que abandonen la poblaci inicial i aquest collectiu

17

4.3 Creixement d'una poblaci.

Relaci entre l'augment o la disminuci del nombre d'individus i el collectiu inicial. Es pot expressar en percentatge, per s ms prctic utilitzar la taxa de creixement instantnia ( r ), que s la relaci entre el nombre d'individus en qu augmenta o disminueix la poblaci per unitat de temps i el collectiu inicial.

Creixement exponencial:

En absncia de factors limitadors. Hi apareixen les espcies pioneres. La seva representaci grfica fa una corba exponencial, tamb anomenada en J. En aquest tipus de creixement, les poblacions continuen augmentant geomtricament si r s mant constant i si l'ambient s illimitat, s a dir, si no hi ha falta d'aliment ni d'espai.

Creixement logstic:

Existeixen factors limitadors

La seva representaci grfica fa una corba logstica, tamb anomenada corba en S.

4.4 Estratgies de supervivncia.

Estrategs de la K

Pocs descendents per que viuen molt de temps

18

 Cicle vital llarg

Creixement lent

Produeixen sistemes per protegir-se

Mida gran

Tenen cura dels seus fills

Estrategs de la R

Molts descendents

Cicle vital curt

Creixement rpid

No utilitzen energia per produir esquelet

Mida petita

No tenen cura dels seus fills

19

4.5 Fluctuacions.

Canvis en la quantitat d'individus d'una poblaci.

Tipus de fluctuacions

Ccliques: sn les fluctuacions que es produeixen cada cert temps.

Irregulars: sn atribubles a l'aleatorietat de les variacions dels factors ambientals ( temperatura, humitat...)

Les fluctuacions s'expliquen per una:

Autoregulaci de l'espcie

Sistema de depredador-presa

4.6 Distribuci dels individus.

La distribuci espacial pot ser:

l'atzar.

20

Uniforme.

en agregats.

en gradients.

21

22

23