You are on page 1of 14

ndex

1 LORIGEN DE LA VIDA .............................................................. 2 1.1 1.2 Qu s la vida? ................................................................. 2 Mites, idees i teories sobre la vida .......................................... 3 Mecanicisme i vitalisme .................................................. 3 Teoria de la generaci espontnia ..................................... 4 Experiments sobre la generaci espontnia .......................... 5 Latmosfera i la hidrosfera primitives ............................... 10 Xemeneies hidrotermals ............................................... 12 Lespai exterior ......................................................... 12

1.2.1 1.2.2 1.2.3 1.3 1.3.1 1.3.2 1.3.3 1.4 1.5 1.6

Alguns suposats escenaris inicials de la vida ............................. 10

Els primers pobladors ....................................................... 13 Laparici dels eucariotes .................................................. 13 La colonitzaci de la terra ferma ......................................... 14

1 LORIGEN DE LA VIDA
1.1 Qu s la vida?
Aquesta s una pregunta gens fcil de respondre, doncs la vida s una entitat abstracta que noms es concreta en els ssers vius. Dit d'una altra manera, l'nica cosa observable i tangible sn els organismes vius, no la vida. Sabem que els elements oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, sofre, fsfor, calci, magnesi, ferro, etctera, constituents dels ssers vius, grcies a l'energia provinent de les radiacions i daltres fenmens (radioactivitat de linterior del planeta, llampecs, etc.) poden donar lloc a molcules simples que, alhora, es poden combinar per donar molcules ms complexes, per no sabem com des d'aquestes molcules complexes s'arriba al que coneixem ara com a cllula o diguem el que seria un principi cellular (probitic) com els archaea, uns organismes unicellulars, semblant als bacteris no tenen paret nuclear i, en conseqncia, no tenen nucli, ni cap orgnul cellular al seu interior, que viuen en ambients extrems: en l'Antrtida, en les fosses marines, als crters dels volcans... Aix, avui dia, som conscients que a partir de substncies inorgniques (associades al mn inanimat) podem obtenir substncies orgniques (associades al mn animat, al mn dels ssers vius), per desconeixem el pas final: com passar de substncies orgniques a organismes vius, formats tots per unes unitats comuns anomenades cllules. Podem reconixer un sser viu, i inclusivament, identificar en ell una srie de propietats, no obstant aix s aquesta una tasca no sempre senzilla, tota vegada que la frontera entre el que s viu i el que s no viu no est clarament demarcada. Per exemple, el metabolisme s una propietat de l'organitzaci viva, igual que la reproducci. Els virus es reprodueixen, encara que no disposen d'un aparell enzimtic per metabolitzar. Ens preguntem llavors sobre quina classe d'entitat sn els virus, sn o no ssers vius? Si no s possible respondre en forma fefaent sobre la vida, haurem de tractar desbrinar les diferncies entre els organismes vius i els no vius, s a dir, les propietats que els diferencien. Actualment es relaciona la vida amb les funcions que realitza un sser viu com sn: nutrici, reproducci i relaci. La NASA1 defineix la vida com un sistema qumic autopoitic2 capa dexperimentar evoluci darwiniana.

National Aeronautics and Space Administration s una agencia espacial nord-americana que, entre daltres, t com a objectiu, la recerca de vida extraterrestre. 2 Automantingut, en el sentit de qu no necessita una intervenci continuada daltra identitat s autnom- per mantenir-se viu. Podeu, els que estigueu interessats, fer una ullada als segents enllaos: http://www.espacial.org/planetarias/astrobiologia/que_es_la_vida1.htm http://www.espacial.org/planetarias/astrobiologia/que_es_la_vida2.htm http://blocs.xtec.cat/fqmacia/files/2012/03/Qu_s_la_vida.pdf

1.2 Mites, idees i teories sobre la vida


Les primeres qestions sobre la naturalesa de la vida no van nixer en la cincia sin en el camp del mite i de la religi, ni tampoc durant la modernitat sin molt abans. Des de temps antics l'home es pregunta sobre la vida, naixent aix les primeres explicacions sobre ella. Tots els pobles, independentment del seu desenvolupament tecnolgic, posseeixen mites fundacionals que donen compte de l'origen del mn i de la vida. La tradici jueucristiana, per la seva banda, ho fa a travs del Gnesi o Primer Llibre del Pentateuc (primers cinc llibres de l'Antic Testament). Els presocrtics -filsofs grecs anteriors a Scrates (segles VI i V a C.) suposaven que les realitats materials entre elles, els organismes simples provenien del lliure joc de forces interactuants en l'univers i que, en aquest marc, la vida sorgia espontniament (generaci espontnia) sense correlaci amb les generacions precedents ni ulteriors. Aix, els organismes ms elementals constituen fets nics i irrepetibles sense relacions entre si. Aristtil en els anys 384 a 322 a. C. pensava en una diferenciaci entre un mn inanimat (s a dir, material, sense nima) i en un mn animat (s a dir, viu): lanima proveeix el cos de vida. Com tantes altres idees del pensament aristotlic, va penetrar profundament en el pensament medieval i sha ests fins ara. 1.2.1 Mecanicisme i vitalisme Al llarg dels segles XVI i XVII, com a conseqncia dels avenos en Fsica, que eren capaos dexplicar el mn fsic conegut fins aquell temps amb unes poques lleis fsiques (mecniques), comencen a aparixer les teories mecanicistes ms aviat sn corrents o doctrines filosfiques, en les quals es relaciona als ssers vius amb mquines. Duna banda, el mecanicisme clssic el mxim impulsor del qual fou Ren Descartes implica dues idees principals: a) El mn s (o es comporta) com una mquina (maquinisme). b) Tot all real s fsic (fisicalisme). Daltra banda, sost que tots els successos (o fenmens) es poden explicar mitjanant la reducci daquests a les seves parts fsiques i a les seves interaccions mecniques (reduccionisme). A partir del segle XVIII, es desenvolupen les teories vitalistes ms aviat sn corrents o doctrines filosfiques, com en el cas del mecanicisme, en les quals es defensa lexistncia d'un impuls vital, una mena de fora immaterial, no determinable per parmetres fsics, per depenent de la fisicoqumica, que no presenta caracterstiques conscients, per que explica el carcter

finalista3 dels organismes vius i que distingeix els ssers vius de la resta del mn fsic. El seu mxim exponent fou Paul Joseph Bartehz. En qumica, la premissa bsica era que els materials orgnics diferien dels materials inorgnics de forma fonamental; dacord amb aix, els qumics vitalistes predeien que els materials orgnics no podrien ser sintetitzats a partir dels materials inorgnics. Friedrich Whler anorre aquesta premissa bsica del vitalisme quan el 1828 va sintetitzar la urea des de components inorgnics (cianat damoni). El mecanicisme va tenir la virtut d'asseure les bases del disseny experimental, sobretot en el que fa al paper d'aquest en la justificaci de les hiptesis; encara que el concepte de vida va quedar circumscrit a la matria i a l'energia, sense diferenciar les dimensions que aquestes prenien en l'organitzaci de lsser viu. Dit d'una altra manera, el mecanicisme no va poder o no va saber desprendre's del model que li va donar origen, la mquina del segle XVII; aquesta no s ms que un dispositiu simple que difcilment pugui adonar de la complexitat de la vida. El vitalisme, per la seva banda, presentava com a aspecte favorable la idea de meta o finalitat relacionada amb la funci, noci tan caracterstica dels processos biolgics, per no aconseguia explicar qu tipus de cosa era la fora vital present en els organismes, ni com s'institua la finalitat, qestions ambdues que van comportar a concebre explcita o tcitament, la imatge de Du o alguna entitat d'ordre superior. 1.2.2 Teoria de la generaci espontnia Aquesta teoria, coneguda tamb per abiognesi o autognesi (1609), proposa que la vida sorgeix de manera espontnia a partir de la matria inerta (sense perjudici del mecanisme de reproducci sexual d'algunes espcies). L'observaci directa de certes experincies confirma aquesta teoria, arribantse a la conclusi que les mosques es generaven ordinriament a partir de la carn en estat de putrefacci, els cucs a partir del fang, els porquets de Sant Antoni a partir de la humitat, etc. En 1667, un metge i alquimista belga anomenat Jan Van Helmont va dissenyar un experiment per produir ratolins i ho va difondre a travs d'una publicaci. El text original resava aix: ...Les criatures tals com els polls, paparres, puces i cucs sn els nostres miserables hostes i vens, per neixen de les nostres entranyes i excrements. Perqu si colloquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de boca ampla, al cap de vint-i-un dies l'olor canvia, i el ferment, sorgint de la roba interior i penetrant a travs de les peles de blat, canvia el blat en ratolins. Per el que s ms notable encara s que es formen ratolins de tots dos sexes, i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera normal.... per el que s veritablement increble s que els ratolins
3

Cada organisme estava destinat a compli r unes funcions determinades a lmbit que li pertocava participar, s a dir, tenia una finalitat, o dit, daltra manera, obea a un pla preconcebut.

que han sorgit del blat i la roba ntima suada no sn petitons, ni deformes ni defectuosos, sin que sn adults perfectes ... Ortus Medicinae, 1667 Malgrat les deficincies del dispositiu experimental, no pot negar-se l'intent de Van Helmont de donar elements objectius per a la comprensi de l'origen de la vida. Al mateix Helmont se li atribueix la creaci de diverses receptes per crear animals: Facin un forat en un ma, introdueixin alfbrega triturada, colloquin un segon ma sobre el primer de manera que cobreixi totalment el forat, exposin els dos maons al sol i, al cap d'alguns dies, l'olor de l'alfbrega actuant com ferment, transformar l'herba en autntics escorpins La teoria de la generaci espontnia, no s incompatible ni amb les creences catliques ni amb tantes altres creences religioses. Per exemple, a la Bblia, sexposa que Du va crear lhome a partir del fang, fet que alguns autors van aprofitar com un argument a favor de la generaci espontnia, sobretot durant lEdat Mitjana, perode en qu aquesta teoria es va estendre sense trobar prcticament cap oposici. 1.2.3 Experiments sobre la generaci espontnia A partir del segle XVII es van dur a terme una srie dexperiments que contradeien aquesta teoria i provaven la seva falsedat per comenar, amb organismes visibles, per que no va ser derrotada finalment fins el segle XIX (1864). Sha de tenir en compte que negar la generaci espontnia en el marc histric del segle XVII era ple de dificultats (feia segles qu e shavia donat per certa). 1.2.3.1 Els experiments de Redi (1626-1698) Francesco Redi (1668) metge, naturalista i poeta va demostrar la invalidesa de la hiptesi de la generaci espontnia en la seva obra cientfica "Esperienze intorno alla generazione degl'Insetti" (Experincies sobre la generaci dels insectes). El saber d'aquell temps establia que els cucs es formaven naturalment (espontniament) de la carn en estat de descomposici. Redi va prendre tres flascons (Figura 1) i va posar carn putrefacta en cada un. Va segellar fortament un dels flascons (b), en va deixar un altre d'obert (a), i va cobrir el tercer amb gasa (c):

Figura 1. Experiment de Redi

En finalitzar l'experiment es va observar el desenvolupament de cucs a la carn del flasc obert i sobre la gasa del flasc corresponent, mentre que no es van observar cucs a cap part del flasc segellat. Aix, l'experiment de Redi va permetre comprovar que els cucs observats en les substncies orgniques en descomposici eren, en realitat, larves de mosques i que no apareixen si s'evita que les mosques posin els seus ous en elles i, per tant, demostra que els cucs no es generen espontniament, iniciant d'aquesta manera la lluita contra la idea de la generaci espontnia. Cal remarcar que en lelaboraci del disseny experimental sinclou, per primera vegada, el control a travs dun cas testimoni (o un blanc: mostra a la que no apliquem restriccions de variables, en aquest cas, el recipient obert amb carn en descomposici). A pesar que *Redi va assestar un cop molt dur a la generaci espontnia, la invenci del microscopi i l'observaci, per primer cop, de microorganismes, el 1676, per part del bileg holands Anton van Leeuwenhoek (1632-1723), va portar a alguns cientfics a admetre la possibilitat que els microorganismes s s'originessin per generaci espontnia. 1.2.3.2 Els experiment de John Needham (1713-1781) En 1745 Needham bileg i sacerdot catlic angls va explicar a la Reial Societat Anglesa els seus experiments. Els va explicar que havia omplert diverses ampolles amb brou nutritiu ben calent, les va tapar perfectament amb suros, perqu ni els microbis ni els seus ous presents en l'aire poguessin caure dins del brou. Seguidament, va escalfar les ampolles plenes amb el brou posant-les sobre cendres calentes. Segurament, es deia Needham, aix matar els microbis o els seus ous que puguin haver quedat en les ampolles . Fet aix, va deixar refredar les ampolles i les va guardar durant diversos dies. Al cap dels dies, va llevar el suro de les ampolles i, meravella de meravelles!, quan va examinar al microscopi el contingut, es va trobar amb qu bullia un veritable eixam de microbis. Heu aqu un descobriment transcendental! , va cridar Needham a la Reial Societat. Aquests microbis noms s'han pogut formar a costa de les substncies contingudes en el brou. Es tracta d'un experiment positiu que demostra que la vida pot originar-se espontniament de la matria inerta. 6

La Reial Societat Anglesa i el mn culte en general es van estremir davant el descobriment de Needham, per la qual cosa va ser nomenat membre de la Reial Societat. 1.2.3.3 Els experiment de Lazzaro Spallanzani (1729-1799) Spallanzani bileg i sacerdot catlic itali, entre daltres (professor de fsica, matemtiques, lgica, grec, metafsica i cincies naturals) , conegut com bileg de bilegs va continuar lestudi de Redi, obtenint resultats similars en experincies amb pa, en comptes de bocins de carn. Lany 1769, desprs de rebutjar la teoria de la ge neraci espontnia va dissenyar experiments per tal de refutar la validesa dels que havia realitzat el seu homleg angls, Needham. Abans, Spallanzani va reflexionar sobre els experiments de Needham: Per quina ra hauran aparegut tots aquests microbis en el brou nutritiu de *Needham? -reflexionava Spallanzani. Sens dubte perqu Needham no ha escalfat suficientment els recipients o potser perqu no els ha tancat hermticament. Llavors va fer la seva aparici l'investigador que era Spallanzani, es va dirigir al seu laboratori i es va disposar a comenar la prova, dhuc a risc de tirar per terra, si era necessari, les seves prpies hiptesis. Sens dubte Needham no havia escalfat el brou prou. Qui sap si alguns d'aquests microbis o els seus ous eren capaos de resistir temperatures ms elevades?. Ara no em vaig a limitar a escalfar el brou durant una estona va exclamar, sin que ho vaig a tenir bullint almenys una hora. Per, com me les vaig a arreglar per tancar els matrassos?. Els suros poden no ajustar b i, en aquest cas, deixaran passar una infinitat d'aquests microbis. Ja ho tinc!, fondr amb la flama els colls dels recipients i els tancar aix, amb el mateix vidre. Cap microbi, per petit que sigui, s capa de filtrar-se a travs del cristall. Va netejar i va preparar tres lots de recipients i va posar-hi brou nutritiu: a) Un lot de recipients tancats amb suro, com les de Needham, i bullits durant una hora. Aquest era un lot control, per assegurar-se que les condicions a les quals sotmetia els recipients tancats segons el seu procediment i segons el de Needham eren les mateixes. b) Un altre lot de recipients tancats hermticament, la qual cosa va aconseguir fonent el vidre dels seus colls, i bullits noms durant uns minuts. c) El tercer lot de recipients tancats hermticament fonent el vidre dels seus colls i bullits durant una hora. Va deixar refredar els recipients i els va guardar. Al cap d'uns dies va observar, gota a gota, al microscopi els brous dels diferents recipients preparats i noms va trobar microbis en aquells que havien estat tancats amb suros i en els quals, encara havent estat tancats hermticament fonent el vidre, havien estat bullits noms durant uns minuts. En els recipients tancats hermticament i bullits durant una hora no va trobar cap microbi. Aix vol 7

dir que els microbis que Needham va observar en els seus recipients procedien de l'aire va exclamar. A ms, he descobert un nou i important fet: existeixen ssers vius (microorganismes) que poden resistir l'aigua bullint sense morir, i per matar-los cal bullir-los gaireb una hora. Per Needham va objectar els resultats de Spallanzani, argumentant que la calor subministrada als recipients expulsava laire contingut dins essencial per a la vida, inclosa la de la generaci espontnia dels microorganismes i en segellar-los no el deixava entrar-hi de nou. A ms, expos que la calor destrua el que ell anomenava fora vegetativa (fora vital). Tanmateix, Spallanzani va tornar a obrir els recipients on suposadament s'havia destrut aquesta "fora vegetativa" i observ i demostr que tornaven a aparixer els organismes. 1.2.3.4 Els experiments de Louis Pasteur (1822-1895) Pasteur qumic i microbileg francs va repetir els experiments de litali Spallanzani, obtenint els mateixos resultats (indicatiu que el disseny experimental era correcte i permetia la seva reproductibilitat). Loposici dels seguidors de la teoria de la generaci espontnia als experiments en qu laire dels matrassos sescalfs i, en segellar-los, no torns a entrar-hi es mantenia. Pasteur intentava trobar un procediment experimental que li permets tenir junts aire no escalfat i brou de cultiu bullit i, aconseguir, no obstant aix, que no es desenvolupessin microorganismes. Realitz innombrables temptejos que van resultar ser d'altres fracassos. Pasteur es trobava embussat en les seves investigacions, quan va arribar al seu laboratori Antoine Jrme Balard (1802-1876), descobridor de lelement brom (1826) i antic professor de Pasteur. Balard no era home ambicis, no sentia desitjos de realitzar tots els descobriments possibles al mn; haver descobert el brom era bastant per a la vida d'un home; per li agradava ensumar el que succea en els laboratoris dels altres: "Diu vost que es troba embussat en la seva investigaci, que no veu manera de portar endavant els seus experiments... Miri vost, ni vost ni jo creiem que els microbis neixen espontniament en el brou; els dos creiem que cauen o s'introdueixen amb la pols continguda en l'aire... Ha d'aconseguir que en el matrs no pugui penetrar la pols per s l'aire... va replicar el ja oblidat Balard. Prengui vost un matrs esfric, posi dins el brou, estovi al foc el coll del matrs i estiri-lo fins que es converteixi en un tub molt prim, que encorbar vost cap avall, imitant el coll d'un cigne en actitud de treure alguna cosa de l'aigua". I Balard li va fer un dibuix. Pasteur es va adonar, instantniament, de la magnfica senzillesa d'aquell experiment inobjectable: "Clar, d'aquesta manera els microbis no podran caure en el matrs, perqu la pols al que van adherits no pot, naturalment, caure cap amunt. s sorprenent; ara ho comprenc perfectament" - va respondre Pasteur. 8

Pasteur, els seus ajudants i els mossos de laboratori de qu disposava van posar-se mans a lobra: van ficar dins dels matrassos els brous, van fondre i estirar els seus colls, encorbant-los cap a baix i donant-li forma de coll de cigne, van escalfar els matrassos per expulsar laire que contenien i, en deixar-los refredar, laire que va penetrar dins de n ou era aire sense escalfar, aire normal. Varen collocar els matrassos dins destufes de cultiu. Pasteur va comprovar com tots i cadascun dels matrassos de coll encorbat en els quals havia bullit el brou de cultiu romanien perfectament transparents, no hi havia en ells ni un noms ser vivent, i aix van seguir l'endem i a l'altre. No hi havia dubte que la generaci espontnia era un disbarat. "Quin experiment tan magnfic he realitzat!. Demostro amb ell que s possible abandonar qualsevol brou de cultiu desprs d'haver-ho bullit, i que s possible deixar-ho en contacte amb l'aire exterior sense que shi desenvolupi res, sempre que penetri l'aire per un tub estret i encorbat "- va assenyalar Pasteur. Quan Balard va tornar per all es va somriure en referir-li Pasteur el resultat de l'experiment, li va dir Balard: "Ja em figurava jo que tot marxaria b!. Comprendr vost que, en penetrar l'aire a mesura que va refredant-se el matrs, la pols i els grmens que aquest arrossega entren pel coll estret, per queden retinguts per la humitat de les seves parets. Quan comena a entrar aire al matrs, lacci purificadora de la humitat s major, ja que la temperatura del matrs s suficientment elevada com per matar els microorganismes que shi posaven en contacte. Com es comprova aix? Prengui vost un d'aquests mateixos matrassos que ha tingut en l'estufa de cultiu tants dies, un matrs on no hagin aparegut ssers vivents, i agiti-ho, perqu el brou mulli la part del tub estirat en forma de coll de cigne. Torni-ho a ficar en l'estufa de cultiu i dem al mat, trobar vost enterbolit el brou per grans colnies danimalets, fills dels quals van quedar adherits al coll del matrs" Pasteur va seguir aquestes instruccions, i tot va sortir segons havia predit Balard. Poc desprs, en una brillant reuni, per assistir a la qual els personatges destacats de Pars es disputaven les entrades, va referir Pasteur en termes eloqents l'experiment que havia dut a terme amb els matrassos de coll de cigne: "Mai podr refer-se la doctrina de la generaci espontnia del cop mortal que li he assestat amb aquest senzill experiment" - declarava Pasteur. Quedava demostrat que la matria viva no pot sorgir de la matria no viva, ni tan sols en els microorganismes (Omne vivum ex vivo). La pasteuritzaci s el procs de destrucci dels bacteris patgens que poden existir en un lquid mitjanant la calor. Posteriorment, Pasteur va fer experiments demostrant que la distribuci de microorganismes no s homognia, s a dir, hi ha llocs (terres de conreu) on 9

hi ha ms microorganismes que en altres (glaciars), com a conseqncia de la diferent qualitat de laire. En 1862, l'Acadmia de Cincies de Pars li havia concedit el premi Alhumpert (premi institut en 1860 per llanar, mitjanant experiments acuradament dirigits, nova llum sobre la qesti de l'anomenada generaci espontnia) per la seva Mmoire sud els corpuscules organiss qui existent dans l atmosphre (1861). (Memria sobre els corpuscles organitzats que existeixen en l'atmosfera (1861).

1.3 Alguns suposats escenaris inicials de la vida


1.3.1 Latmosfera i la hidrosfera primitives 1.3.1.1 Teories devoluci bioqumica de Operin i Haldane El bioqumic rus Aleksandr Oparin va proposar la idea duna evoluci qumica gradual dels gasos que eren presents a latmosfera primitiva de la Terra fins a les primeres cllules formades al fons dels oceans. El 1929 John Haldane, genetista i bioqumic, de forma independent, va formular una teoria de lorigen de la vida que partia duna atmosfera molt semblant a la que havia proposada Oparin, i hi introdua la noci de sopa primitiva: aiges oceniques de zones intermareals enriquides amb matria orgnica on shaurien format les primeres estructures (no cellulars) amb capacitat per autoreplicar-se. Latmosfera primitiva proposada per aquest dos bio qumics s una atmosfera reductora (formada per met, CH4 (g), vapor daigua, H2O(v) i amonac, NH3 (g) i NO per oxigen lliure, O2 (g), ja que s un oxidant). En aquestes condicions, i estant el planeta sotms a violentes erupcions volcniques, a lenergia alliberada pels llampecs i la radiaci ionitzant del Sol, podrien haver-se format molcules i macromolcules orgniques que, ms tard, podrien haver derivat en una mena de complexos prebitics anomenats coacervats, que podrien, al seu torn, evolucionar fins a constituir les primeres cllules. 1.3.1.2 Experiment de Miller i Urey Aquestes propostes van servir a Harold Urey i Stanley Miller, per a dissenyar el 1953 un dels experiments ms importants de lhistoria de la biologia. Van sotmetre mescles gasoses (hidrogen, H2 (g), CH4 (g), vapor daigua, H2O(v) i amonac, NH3 (g)) a descrregues elctriques en un recipient a una temperatura de 80C (simulaven latmosfera primitiva, la temperatura de la Terra i les descrregues dels llamps). Passades unes setmanes, el resultat obtingut van ser aminocids (13 dels 20), les molcules a partir de les quals es formen les protenes. Daquesta manera quedava demostrada la possibilitat de la sntesi de molcules orgniques a partir de compostos inorgnics i energia elctrica, en un ambient aqus.

10

Figura 2. Experiment de Miller (a la foto) i Urey

Variant lleugerament les condicions experimentals i utilitzant com a font denergia llum UV (ultraviolada), es van obtenir la majoria daminocids, adenina (base nitrogenada dels cids nucleics) i glcids simples.

11

1.3.2 Xemeneies hidrotermals A finals del 1960 cientfics van argumentar que la composici de latmosfera de Urey i Miller havia de contenir uns altres elements i aix feia ms difcil la sntesi de molcules orgniques. Per aix van buscar una alternativa. La descoberta de les xemeneies hidrotermals va proposar una nova hiptesi: les molcules orgniques senzilles i la seva uni per formar molcules ms complexes shaurien pogut produir a linterior de cavitats de roques volcniques formades a partir de les erupcions submarines. En aquestes cavitats shaurien concentrat gasos que haurien proporcionat els elements indispensables per a la formaci de biomolcules. Aquesta proposta t lavantatge de qu lorigen de la vida s independent de la composici de latmosfera primitiva i proporciona, a ms, un ambient ms tranquil i allat dels nombrosos impactes de meteorits i cometes que van caracteritzar les primeres etapes de la Terra. 1.3.3 Lespai exterior Anaxgores (s. V a.C.), filsof grec, propos que hi havia un nombre infinit de grmens o spermata distributs per tot lunivers que haurien donar lloc a qualsevol forma de vida. La pansprmia s la teoria segons la qual laparici de la vida a la Terra s dorigen extraterrestre. El 1906, el fsic i qumic suec Svante August Arrhenius, premi Nobel de Qumica de 1903, va fer servir aquest terme per explicar el comenament de la vida a la Terra. Analitzant la composici dels meteorits, podem determinar que contenen substncies orgniques relacionades amb la vida (aminocids dorigen, evidentment, extraterrestre). Com que els meteorits van ser freqents a linici de la formaci del planeta, alguns cientfics consideren que les molcules bsiques de la vida van arribar probablement de lespai. Altres proposen que els meteorits haguessin pogut transportar fins i tot minsculs ssers vius, semblants als bacteris actuals, tamb. Els radiotelescopis han revelat, tamb, la presncia de petites molcules orgniques en la matria interestellar. No obstant aix, com s possible que una estructura orgnica (cllula o espora) pugui viatjar pel cosmos sense patir els efectes de la radiaci csmica i desprs entrar a latmosfera terrestre sense desintegrar-se a conseqncia de les altes temperatures? Encara que no s'ha arribat encara a posicions concloents en aquest punt, ni a favor ni en contra, ja que es coneixen algunes espcies de bacteris capaos de suportar condicions de radiaci, temperatura i pressi extremes que fan pensar que la vida pugui adquirir formes insospitadament resistents.

12

El major inconvenient d'aquesta teoria s que no resol el problema inicial de com va sorgir la vida, si no que es limita a moure la responsabilitat de l'origen a un altre lloc.

1.4 Els primers pobladors


Levoluci de les primeres molcules orgniques hauria conduit a la formaci duna cllula primitiva. Seria una cllula senzilla, una cllula procariota, molt petita i sense nucli, de nutrici hetertrofa (obtindria matria orgnica directament del medi, no la podria sintetitzar ella mateixa) i el seu metabolisme seria anaerobi (no necessitaria oxigen). Quan laliment orgnic del medi es va comenar a exhaurir, van sobreviure un grup de procariotes fotosintetitzadors, organismes de nutrici auttrofa que utilitzaven com a font energtica la llum i que eren capaos dobtenir hidrogen (matria) de la font ms abundant de la Terra: laigua. A travs del trencament de la molcula daigua (hidrlisi) que tenia lloc durant la fotosntesi, es va alliberar una gran quantitat doxigen: Loxigen lliure aix produt va convertir-se en un contaminant letal pels organismes anaerbics que quedaven. Altre cop, un grup sobreviuria a aquest oxigen, grcies a mutacions que el feia resistent a loxigen i, a partir daquest moment, es formaria un grup dorganismes amb metabolisme aerbic, molt ms eficient en lobtenci denergia que lanaerbic.

1.5 Laparici dels eucariotes


Schopf i Ochler proposen que les cllules procariotes (sense nucli) haurien donat origen a les eucariotes (amb nucli) per processos de evaginaci de les seves prpies membranes cellulars, les quals a ms de formar el nucli, constituirien el reticle endoplasmtic que connecta aquest amb el citoplasma. Per la seva part, Lynn Margullis, afirma que els flagels, els mitocondris (orgnuls de funci respiratria) i els cloroplasts (orgnuls de funci fotosinttica) foren originriament organismes procariotes que, mitjanant processos endosimbitics, sincorporaren a altres cllules. Segons aquesta autora, las fases implicades sn: 1. Un procariota hetertrof (els que es nodreixen de matria ja elaborada), del tipus anaerobi (els que consumeixen oxigen durant la respiraci), segurament resistent a les altes temperatures, i ameboide pren altre procariota hetertrof aerobi (els que consumeixen oxigen a la respiraci) del medi sense digerir-lo, convertint-se aquest ltim en els primers mitocondris i adquirint el conjunt la respiraci aerbia (primeres cllules aerbiques). 2. Alguns daquest organismes es relacionen amb altres tipus de les espiroquetes actuals, adquirint aix la capacitat de moviment actiu i de reproduir-se mitticament (primers cllules animals). 3. Certes cllules animals prenen del medi organismes procariotes fotosinttics, transformantse en cllules auttrofes (que elaboren la 13

seva prpia matria nutricional), antecessores dalgues eucariotes i plantes (primeres cllules vegetals.

1.6 La colonitzaci de la terra ferma


Els primers ssers vius es van originar en ambients aqutics, per fenmens geolgics van determinar la dessecaci peridica de vastes regions dels planetes. Alguns organismes unicellulars van anant ocupant superfcies humides, zones intermareals i sediments de llacunes, zones que s omplien i seixugaven peridicament daigua. Sembla que la primeria estratgia per sobreviure en aquestes zones consistiria en retenir i conservar l aigua per evitar la dessecaci. Aix va fer que aquests organismes mostressin estructures que evitaven la prdua daigua i, a ms, els protegien de la radiaci solar, com ara parets cellulars, cutcules, secrecions gelatinoses, escorces, closques, exosquelets, etc.

14

You might also like