FILOSOFIA

APUNTS 2on EXAMEN

TEMA 1 FILOSOFIA EMPIRISTA
1. FILOSOFIA MODERNA ANGLESA
Inici s. XVII Qestions relacionades amb el coneixement: prvia investigaci cal fixar possibilitats reals per dur-la a bon port Dos corrents: racionalisme (continent europeu) i empirisme (illes Britniques)

1.1. ANGLATERRA EMPIRISTA

S. XVII poltica peculiar i enfortiment de la monarquia tendncies antiabsolutistes i liberals Increment comercial afavoria classe social burgesa, donaran suport al Parlament per a que adquireixi ms influncia i autoritat Abanderada del liberalisme europeu Jaume I dAnglaterra (1603-1625): domini dels Stuart a Anglaterra. Durant el regnat comena loposici parlamentria (burgesia rica i noblesa pagesa) Carles I (successor; 1625-1649) agreuja allunyament entre monarquia i Parlament 1628 Petici de Drets del Parlament rei aboleix la proposta i persegueix als partidaris 1642 desencadena en la guerra civil que acab amb lexecuci del rei i la proclamaci de la Repblica 1660 (mort de Cromwell) acab la Repblica i shagu de restaurar la monarquia dels Stuart Revoluci gloriosa (1688): tensions entre tendncies absolutistes i parlamentries continuaren amb ms fora Jaume II dAnglaterra va ser obligat a exiliar-se Liberals protestants cridaven a ocupar el seu lloc Guillem III dOrange holands educat en un ambient liberal canvi poltic Poltica parlamentria i constitucional: Declaraci dels Drets 1689 = LLIBERTAT INDIVIDUAL (propietat privada, llibertat dimpremta, divisi dels poders) Anglaterra es converteix en la primera potncia comercial i capitalista del mn

1.2. LA RESPOSTA EMPIRISTA

EMPIRISME: Corrent filosfic desenvolupats en ss. XVII i XVIII a les Illes Britniques Representants: Hobbes, Locke, Hume... Defensa: en el procs del coneixement, la ra no s omnipotent [racionalistes: ra la conceben supeditada i limitadament per dades sensorials, .a.d. per lexperincia] Influncia de la tradici dobservaci i estudi de la natura Precedents: Guillem dOccam *francisc nominalista, s.XIV establia recurs a lexperincia com a procediment de qualsevol investigaci]; Francis Bacon [definia en Novum Organon (1620), el mtode inductiu basat en lexperincia i la ra+ Caracterstiques comunes de lempirisme: Supremacia de lexperincia: Lexperincia s la font fonamental de coneixement, tot el que podem conixer en prov criteri de la veritat i lmit fins a on pot accedir la ra humana, ms enll de les dades i la informaci que els sentits ens proporcionen capacitat supeditada a lexperincia Negaci de lexistncia didees innates: Ment humana esta inicialment buida. Somple amb la informaci sensorial proporcionada pels sentits. Innatisme s fals = tot coneixement s adquirit Inters per lestudi del coneixement hum: Conseqncia de la intrusi de la nova cincia fragilitat dels raonaments recerca de lorigen del coneixement, els seus lmits, etc. Dificultat o impossibilitat duna metafsica: Filsofs constaten les dificultats per obtenir un coneixement metafsic vlid. Nhi ha que la negant. Cincies experimentals com a model: Racionalistes: deduccions matemtiques; Empiristes: recurs a lobservaci i lexperimentaci de cincies com la fsica

2. LA MODERNA TEORIA POLTICA

Canvi duna concepci del poder com un do div a veurel com a convencional Ni lEstat ni el poder es fonamenten en Du sn creaci humana, fruit dun hipottic pacte Bases teriques fonamentals per a les democrcies modernes

2.1. EL CONTRACTUALISME SOCIAL

Antigament tenien la creena de que lsser hum naixien formant part duna societat amb una posici associada a uns deures. Alguns escollits gaudien del dret div de manar i ser obets. S. XVII guerres i conflictes religiosos feien difcil justificar la concepci divina del poder Teoria del contracte social: lEstat i el poder sn fruit dun pacte entre tots els membres racionals i lliures que formen la comunitat descriu lorigen del poder i de a societat = metfora filosfica per remarcar el carcter convencional i hum de la societat i lautoritat

2.2. HOBBES: LA POR ENS CIVILITZA

Thomas Hobbes (1588-1679) neix al sud dAnglaterra; va estudiar a la universitat dOxford; exerc de preceptor del fill de Lord Cavendish (futur Comte de Devonshire), casa en la que visqu i mor. Viatja pel continent amb ell jove Cavendish: Itlia: coneix al fsic Galileu Frana: relaci amb cercles propers al pensament de Descartes Hobbes decidit partit a favor del rei exili obligat a Pars 1652 torn a Anglaterra i sinstall a casa dels Devonshire 1660 restauraci de la monarquia en Carles II havia estat el seu mestre durant lexili a Frana Obra ms reconeguda (1651): Leviatan = matria, forma i poder duna repblica eclesistica i civil Teoria poltica del Pacte Social EL CONTRACTE SOCIAL = Poder prov de la voluntat dels ssers humans (no dorigen div) - Nova concepci de lsser hum: Sn essencialment iguals No han nascut predeterminats per a unes tasques Gaudeixen de semblants possibilitats i capacitats (fora, agilitat, intelligncia...) per aconseguir els seus objectius Algunes capacitats assoleixen la manca o escasses daltres Natural egoisme hum (cerquen propi benestar i profit) Vida sense autoritat ferma seria un infern Desig de viure tranquillament en pau

sser hum ha de pactar

Lestat de naturalesa Estat de lhum abans de conviure en societat viu en completa llibertat i igualtat, sense lleis ni autoritat a causa de legoisme i manca de frens lhome esdevindria un llop estat de naturalesa = estat de guerra : impediment daven o progrs hum Instint dautoconservaci amb desig de seguretat cerquen manera de sortir del perill El pacte Desig de viure en condicions ms propicies renunciar a la llibertat i pactar una forma de vida (ms repressiva, per ms segura) Pacte que traspassa tot el poder a un tercer sobir: sotmesos a canvi de protecci Por als atacs fa que abandoni lestat de naturalesa i se civilitzi

 LEstat o Leviatan Pacte voluntari que constitueix lorigen de lEstat. Poder ha de ser absolut i ning pot estar per sobre ni es divisible. Si s incapa dassolir les seves funcions, els sbdits tindran dret a trencar el pacte i enderrocar-lo Concepci moderna de lorigen de lEstat de Hobbes Visi pessimista de la naturalesa humana defensa dun Estat absolutista per mantenir lordre i la seguretat

2.3. LOCKE: EL LIBERALISME POLTIC

John Locke (1632-1704) neix a Wrington; estudi a Oxford per estudiar filosofia i cincies naturals (fsica, qumica o medicina) 1667 amistat amb Lord Ashley (Comte de Shaftesbury i desprs canceller dAnglaterra) que perdurar fins la mort. Li va obrir les portes dels ambients socials, poltics i intellectuals Greuges quan Lord Ashley entr en desgracia a causa de loposici a labsolutisme reial dels Stuart i el suport a un Parlament fort i amb competncies duu a lexili 1688 amb larribada de Guillem dOrange (ideals i plantejaments poltics ms liberals) torna a Anglaterra Obra poltica: Assaig sobre el Govern civil justificaci o legitimaci daquest canvi liberal que shavia cobrat el tron dun monarca

UN PACTE LIBERAL = Teoria poltica de Locke semblant a la de Hobbes, per tamb oposat a les seves idees absolutistes Legitimaci de lEstat tamb sn fruit dun pacte entre els individus que formen la societat convivncia sentn com un consentiment entre els membres El contracte no comporta la renncia als drets personals ni la justificaci de labsolutisme Justifica la legitimitat dels drets personals: dret de subsistncia o dret a la propietat privada Submissi al poder poltic no pot significar una renncia als drets individuals

LEstat se subordina als interessos individuals

Concreci del contracte social: Lestat de naturalesa Gaudeixen de llibertat i igualtat. Posseeixen drets naturals: dret a la subsistncia, a la propietat, a la salut...no tots els drets es respecten ja que no hi ha cap fora que tingui prou poder per fer-los respectar

 El pacte Per garantir el compliment dels drets els homes lliures pacten la seva incorporaci a la societat i creaci de lautoritat atorguen als governants el poder necessari perqu els protegeixin Estat liberal El poder de lEstat no esdev absolut sin representatiu: governants al servei dels individus LA DIVISI DE PODERS = plantejament poltic en defensa del liberalisme i un atac frontal i explcit a lautoritarisme reial Soluci: divisi de poders (absolutisme es via fcil a la corrupci) Tres tipus de poder: Legislatiu Executiu Federatiu

P. LEGISLATIU Parlament elabora les lleis

ESTAT LLIBERAL Divisi de poders

P. EXECUTIU Monarca aplica les lleis i en sanciona l'incompliment

P. FEDERATIU S'estableixen les aliances i el seu trencament

3. LEPISTEMOLOGIA EMPIRISTA
= Qu podem conixer? Hi ha lmits per al coneixement? Com podem estar segurs del que esbrinem? Locke; Berkeley

3.1. LOCKE: LEXPERINCIA FIXA ELS LMITS

Shan daclarir les possibilitats i capacitats de lenteniment hum per avanar en cincia i investigacions humanes Establerta la naturalesa amb precisi i labast de les facultats cognitives segur de la veritat de la informaci Assaig sobre lenteniment hum (1690): obra inicitica empirisme

Principi de lempirisme = la ra ni s infallible ni completament autnoma, sin que treballa amb el material de lexperincia constitueix la garantia i el lmit de lxit

ORIGEN DE LES NOSTRES IDEES Conixer el nostre mn mitjanant representacions prvies (idees) constitueixen els continguts bsics amb els que treballa lenteniment

Per investigar les seves possibilitats han destablir lorigen daquestes idees

- Primer pas: constatar que no hi han idees innates (connatural a lenteniment) = cap contingut mental anterior a lexperincia Al nixer la ment s com un paper en blanc que poc a poc somple dinformaci. Qualsevol idea simple o complexa prov de lexperincia, directa o indirectament Idees simples - No es poden dividir en parts i provenen de lexperincia: o Sensaci (experincia externa) idea del color vermell o Reflexi (experincia interna) ex. Desig de veuret Idees complexes - Tasca de combinaci i uni que fa lenteniment amb les idees simples idea darc de Sant Mart IDEA DE SUBSTNCIA Idea complexa: producte del procs duni i combinaci que duu a terme lenteniment amb les idees simple Lenteniment agrupa sota una mateixa idea les qualitats o idees simples que acostumem a percebre juntes ex. Polpa: gust cid amb sensaci carnosa i aquosa = taronja Rosa: color grana, aroma suau, forma despiga qualitats i accidents no hi ha sensaci de rosa que creix al jard substncia roma desconegut Per sentit com i necessitat: creure en lexistncia de realitats que siguin la causa de les nostres experincies

Experincies coincidents entre subjectes diferents si existeix una realitat objectiva per la substncia

3.2. BERKELEY: EL REBUIG DEL MATERIALISME

- George Berkeley: pensador que parteix didees empiristes que en aparena no ho semblen la no-existncia de la realitat material

Desig dacabar amb el materialisme i el deisme DEISME: defensa lexistncia de Du desprs de crear i impulsar al mn, es desentn de la seva creaci per seguir el seu curs natural Berkeley: Du necessriament intervenia i participava contnuament en la seva creaci MATERIALISME: ho identificava tot amb la matria Berkeley: rebuig del materialisme - B. fa seves les teories ms importants de Locke - Noms podem tenir certesa de les nostres idees o percepcions ms enll del que percebo tot s confs i dubts, ni tan sols de la realitat que suposadament origina les percepcions no en puc tenir seguretat - Percepcions (continguts del meu coneixement) - Afirmar lexistncia de continguts mentals, percepcions o idees i existncia de subjectes espirituals (ments)

Du = causa de les nostres idees, responsable del seu ordre i regularitat continutat de sensacions? Diferents subjectes amb percepcions semblants?

4. HUME: CULMINACI DE LEMPIRISME

David Hume (171 1776, Edimburg), pensador escocs contemporani de la Illustraci - Culmina teories empiristes de Locke - Fidel i coherent amb tesis empiristes acusat descptic

4.1. UN ILLUSTRAT ESCOCS

Va viure al bell mig del Segle de les Llums = cor de la Illustraci representat britnic Adopta principis bsics (illus.): afany de depurar el coneixement de tot prejudici i superstici Universitat dEdimburg 1734 se nan a Frana La Flche (collegi on va estar Descartes); escriu obres ms importants: Tractat de la naturalesa humana (1739) Investigacions sobre el coneixement hum refon i sintetitza idees del tractat Investigacions sobre els principis morals Reconeixement vlua de Hume Intent dobtenir ctedra a la Universitat dEdimburg