1

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

TEMA 1- ACSTICA BSICA

Per generar un so necessitem: ones mecniques i on medi per propagar-ho. Les vibracions mecniques generades per una font sonora que el nostre sistema auditiu s capa de concebre-ho. NATURALESA DEL SO Lona s el moviment vibratori que genera una sensaci sonora al nervi auditiu. Ones sonores canvis de pressi ambiental, causats per la vibraci que fa moure laire. El medi elstic s lespai que queda entre lemissor, el receptor i lencarregat de transportar el so, s a dir, sn les molcules daire que es transmeten energia entre elles. uns exemples en sn laigua i laire. El so s el principi mecnic que genera canvis de pressi que sensibilitzen loda. El soroll: s tot all que no volem sentir, que molesta. Un to pur, tamb anomenat senyal bsic, s un senyal sinusodal peridic constant, s a dir, format per una sola freqncia (menys que aix no puc tenir res). un exemple s el so que fa un diapas que s de 440Hz. El so complex s la infinitat de tons purs. La freqncia sn el nombre doscillacions que fa lona sonora en 1 segon es mesura en Hz. a ms freqncia ms alt s el to (ms agut) els humans no podem escoltar totes les freqncies ja que tenim un marge audible que va de 20Hz a 20.000Hz (equivaldria a que en 1 segon vibra de 20 a 20.000 cops). El perode (T) sn els segons que triga lona en fer una oscillaci, s a dir, un cicle complet. s la inversa de la freqncia. a ms freqncia menys perode a menys freqncia ms perode

El marge audible tamb sanomena marge de banda audible, espectre audible o ample de banda. Octava s la relaci entre dues freqncies (de do greu a do agut), l interval de dues freqncies amb relaci tonal de dos a u. 1. greus 1a i 2a octava de 20Hz a 80Hz 2. mitjos greus 3a i 4a octava de 80Hz a 320Hz

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

3. mitjos 5a, 6a i 7a octava de 320Hz a 2.560Hz 4. mitjos aguts 8a octava de 2.560Hz a 5.120Hz 5. aguts 9a i 10a octava de 5.120Hz a 20.000Hz o Greus (fins a 320 Hz): s la base de la rtmica musical (base rock: bateria i baix). Un excs de greus comporta una sonoritat molt pesada i saturada. o Mitjos (fins a 2500Hz): s on es troba la parla. Un exemple pot ser la veu nasal. o Aguts (fins a 20000Hz): s la freqncia ms alta. Si eliminem els aguts notarem que la persona est molt allunyada, li eliminem la brillantor. Amb lexcs daguts trobarem estridncia.

Mitjos aguts

Mitjos greus

Mitjos

Greus

20Hz 5120Hz 20.000Hz

80Hz

320HZ

2560Hz

La representaci freqencial indica repartiment denergia dun senyal en funci de la freqncia.

amplitud

1000Hz

freqncia

a partir de la suma de tons purs es poden generar infinites senyals. s un tipus de senyal que no existeix com a senyal natural ex: les barres del comenament duna pellcula sn un to pur de 1000Hz.

Lamplitud dona s la distncia que hi ha entre dos punts que tenen la mateixa energia. = C / f velocitat de propagaci del so / freqncia la velocitat de propagaci del so (c) depn de la temperatura a 22 s de 340 m/s. a ms freqncia menys longitud dona

La Pressi acstica sn els canvis en la pressi ambiental i es mesura amb Pa. La fase relativa s la relaci de temps entre dues o ms ones sonores en un punt donat dels seus cicles. es mesura en graus. Contrafase no es capta el so Fase el so es capta doblat

Aguts

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

El timbre s la distribuci freqencial del to. Sn totes aquelles freqncies, harmniques o inharmniques duna font sonora que acompanyen a la nota o a la freqncia fonamental i que tenen una distribuci energtica completa. tamb es defineix com la distribuci energtica segons la freqncia s una de les caracterstiques bsiques de les fonts sonores. s el que caracteritza a les fonts sonores. Les freqncies energtiques entre dos instruments sn diferents, per aix els distingim la freqncia entre dos instruments pot ser la mateixa, per el registre no, s per aix que els diferenciem. Senyal complex s ludio que est format per vries freqncies, s a dir, que no s peridic.

Lamplitud sn la quantitat de molcules que generen la compressi i la depressi. Amplitud mxima mxim nivell de compressi i de depressi. Tenir un punt de depressi mxim i un de compressi mxim alhora, implica no escoltar res ja que estan a la inversa. es mesura en Pascals (Pa) i en intensitat acstica (w/m2) I = w / 4d2 perqu es compleixi la frmula cal que el so sigui directe i el medi homogeni (sense obstacles). s lineal perqu s proporcional

El rang audible dels humans va des de 10-12 w/m 2 (s el mnim que sentim) a 10 w/m2 (= 210-5 Pa a 03 Pa) (s el punt mxim del so, abans de que peti el timp). com que loda humana t una mesura logartmica (no es lineal) sutilitzen els dB de pressi sonora. la intensitat de referncia (Iref) s el mnim audible, s a dir, 10 -12 w/m2 (=1KHz) si tenim 0dBspl vol dir que tenim la mateixa intensitat que la de referncia sin tenim intensitat (hi ha silenci) els dBspl seran -, s a dir, anullem el canal. potncia (P) = tensi (V) intensitat (I) tensi (V) = intensitat (I) resistncia (R) va des de 0dBspl fins a 120dBspl 1. 0dBspl mnim audible 2. 30dBspl oficina de gravaci, soroll que hi ha a la nit 3. 70dBspl classe, conversa stndard 4. 90dBspl soroll a la discoteca, saxo fent un fortssimo

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

5. 120-130dBspl llindar del dolor

PROPAGACI DEL SO Els fenmens de propagaci o tamb anomenat reflexi es donen a causa del condicionament acstic. So directe s el propagat per la font sonora i que no ha sofert cap reflexi. les primeres reflexions sn les que donen volum al nivell global, s a dir, ens determinen el volum de la sala a nivell sensitiu. entre el so directe i les primeres reflexions hi ha un retard de 10 a 30 milisegons, per si noms hi ha aquest retard es percep dins del so directe. que hi hagi eco o reverberaci est marcat per lespai que hi ha entre el senyal directe i les primeres reflexions. El temps de reverberaci (TR60) s el temps que necessita un so per disminuir 60dB desprs que el nivell sonor shagi extingit. ens determina: 1. les caracterstiques acstiques duna sala a nivell de labsorci. 2. les reflexions de la superfcie duna sala. 3. la distncia entre loient i la font sonora. alguns exemples sn: 1. sales amb reverberaci i molt delay esglsia, Palau Sant Jordi... 2. sales amb molta reverberaci i poc delay sala petita sense res, un bany... 3. sales amb poca reverberaci i poc delay sales de producci... Nivells de reverberaci es calculen amb una sala buida i plena: o o Tractament acstic: establir la reverberaci de la sala. Allament acstic: ni entra ni surt so a la sala. les freqncies ms altes sn les ms fcils

La absorci determina que

dabsorbir. Els greus es maten per ressonncia. El coeficient dabsorci s un valor comprs entre 0 i 1. Com ms proper al 0, menys capacitat dabsorci. La transmissi s lenergia que passa al segent medi un cop absorbit: La refracci s el canvi de direcci que fa el so quan aquest canvia el medi o quan el medi canvia.

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

ACSTICA FISIOLGICA Sistema auditiu Hi ha 3 processos que es corresponen amb les 3 parts de loda: Captaci Oda externa Transmissi Oda mitja Percepci Oda interna

1. Oda externa est formada pel pavell auditiu i pel canal auditiu que va fins al timp. fa la funci de la recepci. el pavell auditiu treballa com si fos un micrfon i el canal auditiu canalitza les reflexions sonores fins al timp que vibra en funci de ludio. 2. Oda mitja est formada per una cadena dossos petits, entre el timp i la finestra oval. fa la funci de la transmissi. transmet les vibracions mecniques cap a loda interna, fins i tot amplificant-les. adapta les vibracions que estan en medi aeri per passar-les a medi lquid, que s com es trobaran a loda interna, i tamb es protegeix de vibracions fortes. 3. Oda interna est formada per la cclea o cargol i el nervi auditiu que arriba fins al cervell. fa la funci de la percepci. est plena de lquid i dins daquest i trobem la cclea, que t dins la membrana bacillar, que forma part del que sanomena rgan de Corti. la membrana bacillar s el que ens fa percebre la informaci de ludio. les cllules piloses sn les que exciten a les cllules nervioses i aquestes transmeten la informaci al cervell. Lefecte demmascarament passa quan hi ha un so de baixa freqncia dalt nivell i so dalta freqncia. Per tant, la baixa emmascara lalta. (El format mp3 elimina aquests sons no percebuts). Corbes isofniques Les corbes isofniques o digual sonoritat indiquen dos sons amb la mateixa sonoritat per amb diferents freqncies, per aconseguir-ho cal augmentar o disminuir els dBspl. A mesura que es va augmentant, el nivell es va igualant.

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

TEMA 2 - UDIO DIGITAL

Ludio analgic s continu en temps i en amplitud, s a dir, t infinits valors de nivell i de temps. (La informaci que t es una semblana dall que representa) entre dos punts hi ha infinits valors. tot el que es grava o tot el que semet es fa amb aquest tipus dudio.

Ludio digital s discret en temps i en amplitud, s a dir, entre dos punts no hi ha res, hi ha valors que no tenen representaci. aquest tipus dudio s el que permet fer tractament de postproducci.

CONVERSI AD Hi ha tres fases per tal de canviar de senyal analgic a digital: Mostreig Quantificaci Codificaci

Analgic

Digital

senyal analgic filtre antialiasing mostreig (fm) (discret-discontinu en temps i continu en amplitud) quantificaci (discret en temps i en amplitud) codificaci paraules digitals (formades per bits, unitat de mesura mnima binari de info. en el mbit digital) Filtre antialiazing sencarrega de filtrar la senyal i de deixar-la preparada perqu el mostreig sigui correcte. Aliazing: s el senyal que sha mostrejat malament (quan no compleix el teorema de Ntyquist i sescolta roboritzat. 1. Mostreig sagafen mostres-fraccions (valors) del senyal analgic a partir del ritme duna freqncia determinada.
-

la freqncia sn el nombre de mostres que sagafen en un segon Teorema Ntyquist: aquesta freqncia ha de ser, major o igual que el doble de la freqncia mxima del senyal a digitalitzar(= 20.000Hz).
Freq. Mnima >2 freq. mx

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

ha de ser la freqncia de Ntyquist La freqncia mxima dudio s: 20.000 Hz. Per tant, la freqncia mnima ser: 40.000Hz/seg. Condiciona el pes de larxiu. Segons ms mostres agafi, ms pesar larxiu.

2. Quantificaci consisteix en arrodonir els valors de cada mostra a uns nivells concrets i establerts, uns nivells que venen marcats per nombre de bits que sutilitzen per a cada mostra. els bits noms poden valer 0 o 1 (binari). Profunditat de bits s el nombre de bits agafats. el fet dutilitzar uns valors concrets ens marcar les combinacions possibles que podrem fer. s a dir, depenent de la quantitat de bits que utilitzem per quantificar cada mostra. es treballa amb 16 bits perqu aix lerror mxim de quantificaci s mig pas de quantificaci si treballssim noms amb dos bits es redueixen molt les possibilitats de recuperar ludio original. Com ms gran sigui el nombre de bits, millor qualitat de ludio. Per aix determina la mida de ludio, ja que aquesta ve determinada per la freqncia de mostreig. El nivell de quantificaci pot ser =2n* *n= nivell de bits de quantificaci (nombre de bits aplicats a cada mostra) El nivell dun CD s de 16 bits (2 bytes). I un CD amb so professional 24b.

3. Codificaci Temps discret i amplitud discreta. s la traducci a codi digital del valor arrodonit de la mostra. arribat aquest nivell ja es parla dun arxiu digital. Ludio digital t molts avantatges en el tractament i ledici, cosa que lanalgic no en t. En el moment de la codificaci (cdec, format), es pot fer de dues formes: sense compressi i amb compressi.

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

FORMATS I COMPRESSI udio sense comprimir Est digitalitzat, per sense eliminar informaci. 1. wav Wave Form Audio Format. s un tipus de format que es pot comprimir. si ho guardem a 8 bits ho redum a la meitat es perd qualitat dudio perqu no es podran fer tantes combinacions. si redum 22.050 i a 8 bits, estem reduint quatre vegades com que ens deixem mostres segurament tindrem aliazing. 2. CD-udio treballa a 44.100 mostres, a 16 i s estreo. a banda de ludio, hi ha la detecci i la correcci derrors i una EFM (modulaci de 8 bits a 14 bits) s la principal diferncia que el distingeix dun arxiu wav. 3. CD-udio A sense compressi perqu es pugui reproduir en un reproductor de CD. La diferncia entre un CD i un CD-A s que es possible que shagi de convertir quan sintrodueix al PC. 4.PCM codificaci del wav. sense prdues 5. AIFF arxiu stndar dApple.

Compressi:
La compressi s la reducci del tamany de larxiu mitjanant algoritmes de compressi, tamb anomenats cdecs. udio comprimit sense prdues Selimina la informaci suficient per reduir el tamany, per en el moment de reproduir-se t la capacitat de reconstruir larxiu original. Es considera redundant i predible Que la compressi no tingui prdues vol dir que es podr recuperar larxiu igual que loriginal. Per comprimir quan tens cinc mostres, com ara, senvia noms 5a aix voldr dir que no hi ha prdues. Alguns exemples per comprimir sn el winzip i el winrar, per a tot tipus darxius, i el Flac, que noms comprimeix udio i APE.

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

udio comprimit amb prdues i streaming 1. mp3 (MPEG-1 Layer 3) s un tipus de format dudio comprimit amb prdues generat pel grup MPEG (Movie Picture Expert Group) que es va inventar per formar part del format de vdeo MPEG, que s un format de vdeo comprimit. Sutilitza per formats amb efecte demmascarament: certes freqncies emmascaren a altres freqncies (unes es superposen a altres i aix fa que no sescoltin). Exemple: les freqncies greus emmascaren a les agudes. la primera patent va sortit lany 1986, per fins lany 1995 no es va utilitzar el format mp3 per guardar informaci en un ordinador. l'any 1996 es van comenar a cobrar royalties milionaris. l'mp3 comprimeix basant-se en aspectes de psicoacstica (fenomen de loda humana). bsicament utilitza el fenomen demmascarament quan hi ha una freqncia alta la baixa no sescolta. fa una codificaci per sub-bandes, s a dir, analitza la can per trossos i va eliminant trossos on la freqncia s molt ms baixa que en altres. el Bit-Rate o velocitat de reproducci en kbps s un dels parmetres de la qualitat de lmp3 pot ser CBR (Constant Bit-Rate) o VBR (Variable BitRate). s un format que es pot comprimir des d1 fins a 11. 2. ACC s un format dudio comprimit amb prdues per amb ms qualitat que lmp3. va ser creat per Apple sutilitza per la compra de msica per internet i per reproduir amb IPOD. 3. mp2 (MPEG-1 Layer 2) s lantecessor de lmp3. sutilitza per rdio digital (DAB) i per televisi digital (DVB). 4. ogg vorbis Format contenidor: Tenim 2 arxius ogg i cadasc dells t un format difrent. La qualitat depen de la compressi que li donem al moment (No sabem com est comprimit, pot estar en DIVX o en qualsevol altre. Per, cal destacar que normalment est comprimit en Vorbis). s similar a lmp3 per sense patents ni royalties. 5. wma (Windows Media Audio) s de qualitat inferior a lmp3. va ser dissenyat com a estratgia comercial per al Windows Media Player. necessita un cdec per funcionar. 6. musepack (extensi .mpc) est basat en lmp2 per est lliure de patents. -

10

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

7. ra (Real Audio) sutilitza per transmetre on-line i per a rdios que emeten per internet. Real udio-screaming: Descarga i reprodueix de forma simultnia per sense emmagatzemar(no descarrega realment larxiu). Actualment, est descatalogat. Pod casting: subscripci a RSS, fas la descarga fsica o un screaming.

udio comprimit amb prdues i no streaming 1. ATRAC s lAdaptative Acoustic Code. sutilitza amb el suport Mini-Disc. es basa en fenmens demmascarament, com lmp3. utilitza cinc o sis canals dudio independents i els comprimeix. s ms noveds que el Dolby AC-3.

2. Dolby AC-3 s el Dolby Digital 5.1. 3. DTS utilitza una taxa de compressi inferior al Dolby. -

11

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

TEMA 3 - ELECTROACSTICA
MICRFONS s un transductor, un aparell de captaci sonora que transforma senyal duna naturalesa-energia a una altra. s acstic-elctric: agafa un senyal analgic i el transforma a digital. pressi sonora dun micrfon + transductor acstic-mecnic = senyal mecnica pressi sonora dun micrfon + transductor mecnic-elctric = senyal elctric. El micrfon realitza la transformaci del senyal en 2 etapes: 1 etapa (TAM): El so fa vibrar la membrana del microfn i transforma la pressi sonora-acstica en mecnica. 2 etapa (TME): Transformaci de la pressi mecnica a lelctrica.

Transductor mecnic elctric (TME) El transductor mecnic-elctric (TME) s un dispositiu electromagntic o electrosttic que, segons el moviment duna llei fsica (la crrega i la de descarrega dun condensador produt pel moviment duna bobina dins un camp magntic), converteix el moviment del diafragma en senyal elctric. 1. Micrfon de bobina mbil o dinmic quan es mou el diafragma es mou la bobina, es transmet al camp magntic i es genera senyal elctric a la sortida. sn micrfons de naturalesa robusta no es deterioren amb els canvis de temperatura. no tenen resposta plana en freqncia, s a dir, hi haur freqncies que les captar ms b que daltres coloreja el senyal. si tallunyes es perd senyal i si es posa a prop de la boca es capta el so directe, no lambient. s poc sensible, aix vol dir admet nivells de freqncia molt alts abans de saturar-se. les marques ms conegudes sn AKG i Shure. 2. Micrfon electrosttic o de condensador est format per una placa fixa i una placa mbil, que equival al diafragma. en funci de la distncia entre les plaques es generen variacions de crregues elctriques. sn sensibles a variacions de temperatura i humitat.

12

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

tenen una resposta ms plana en freqncia. requereixen una polaritzaci externa alimentaci fantasma o phantom. sn molt sensibles i es poden saturar amb facilitat.

3. Micrfon delectret tenen la crrega inicial de fbrica, per sn molt semblants als de condensador. tenen una resposta pobre en aguts. la seva sensibilitat i el seu cost s inferior als de condensador.

4. Micrfon de cinta tenen una cinta metllica (pellcula) plegada que quan es mou enmig dun imant crea senyal elctric. sn molt antics i molt poc sensibles.

Transductor acstic-mecnic El transductor acstic-mecnic (TAM) est format per una membrana que en rebre una ona de pressi acstica es desplaa a una velocitat qualsevol (v) comunicant la fora determinada (f) a un element mbil (ex: bobina mbil) i transforma la pressi acstica en fora mecnica. dins hi ha els anomenats circuits acstics, que determinen la direccionalitat i la funci del micrfon. 1. Micrfon de pressi o omnidireccional tal i com est constitut el TAM tenen captaci per qualsevol direcci (omnidireccional), aix vol dir que el TAM sempre vibrar, s a dir, la captaci ser sempre seguida per mai igual. un exemple s el micrfon de solapa. 2. Micrfon de gradient o de velocitat s un micrfon bidireccional, capta per leix frontal i pel posterior. varia segons el seu disseny acstic. 1. Micrfon combinat de pressi o gradient o unidireccional capta en una sola direcci i acostuma a tenir el diafragma cartioide. 2. Micrfon de can tot el que sigui captaci sobre leix es podr gravar grcies a les ranures i tamb es gravar el que arribi per leix. quan el senyal hi arriba es cancellen sons, llavors no es t captaci o aquesta s mnima. sn fortament directius. pot tenir un commutador que atenua les freqncies baixes efecte proximitat.

13

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

sin es t aquest filtre saccentuen els greus, per aix cal commutar aquest filtre per atenuar les freqncies que el micrfon no amplificaria. alguns requereixen phantom.

3. Micrfon paraboloide de concentrador de feix noms capta les reflexions que sn paralleles a leix de captaci. permet obtenir una captaci molt direccional. aquest tipus de micrfon s molt til per a partits de futbol.

Sensibilitat o tensi a la sortida s la tensi elctrica que tinc a la sortida si a lentrada hi tinc un pascal (Pa), aix vol dir que tindr X volts a la sortida. els micrfons de condensador sn ms sensibles que els dinmics. es calcula en mv o en dB, aquests sempre sn negatius.

1. Lnia balancejada s la lnia que ens protegeix de possibles radiacions electromagntiques. normalment es necessiten dues lnies (positiva i negativa), per en els micrfons hi ha la malla que s la lnia balancejada. els connectors cnon tenen tres lnies i tamb hi ha els connectors jack estreo. encara que tinguem un connector cnon o ja estreo no tindrem obligatriament una lnia balancejada. 2. Distorsi sn tots aquells senyals que ens apareixen a la sortida i que no eren a lentrada. Causes internes de distorsi: 1. efecte proximitat el realament de les freqncies greus respecte a les agudes qual el micrfon sacosta a la font. 2. ressonncies internes coloregen la corba de la resposta en freqncia. 3. resposta lenta als atacs quan es dna un cop molt fort que t una pujada i una baixada molt rpida, fa que el so es capti molt fluix. 4. vibracions parcials en diafragmes de superfcies grans es dna quan el diafragma no s uniforme i tenim vries vibracions. Causes externes de distorsi: 1. la saturaci a causa duna pressi elevada. 2. poping s la pressi acstica generada per consonants com la p, la b i la t, per aix es fan servir els filtres anti pop.

14

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

3. el soroll del vent sevita amb el paravent i amb el filtre dels micrfons de can. 4. THD s la distorsi harmnica total que ve donada en % quan al micrfon hi estem generant un to pur. CARACTERSTIQUES GENERALS DELS MICRFONS 1.Sensibilitat s la eficincia en que un micrfon transforma la pressi acstica en tensi elctrica. Un micrfon si s ms sensible te ms eficincia*. s a dir, que un genera ms senyal que laltre i per aix es considera ms bo. *La eficincia ve donada per S=mv/Pa: Vol dir que quan ms tendim a 0, ms sensible s el micrfon. Exemple: es ms sensible un micrfon que genera -20dB que un de -40dB. Quan interessa que sigui ms sensible un micrfon? Per gravar sons molt especfics o molt llunyans. Per exemple, un periodista de carrer utilitzar un menys sensible perqu es parla molt a prop del micrfon. 2.Resposta en freqncia s la variaci de la sensibilitat en funci de la freqncia captada. Els valors de sensibilitat sempre sn donats per una freqncia de 1000Hz a 1 metre de distncia i a 0 graus dinclinaci. (Per donar la freqncia emeten tons purs de 20 a 20.000 Hz per mirar la diferncia).

Segons els micrfons es capta millor les freqncies en greus o agudes. Si un micrfon capts totes les freqncies constant la corba hipottica seria recta Per, en realitat s:

3. Directivitat s la variaci de la sensibilitat en funci de langle de captaci. A mesura que baixa la freqncia captada del micrfon tendeix a ser unidimensional.

15

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

normalment la mxima sensibilitat ve donada a 1000 Hz i a 0 (sense angle direccional). ens ve donada a travs dels diagrames polars sn eixos de coordenades que determinen els 360. Micrfon omnidireccional sha de collocar a 0, que sn els graus de referncia. Capten per igual el so, independentment de langle de captaci. Tendeix a ser-ho quan la freqncia captada s menor.

Micrfon bidireccional tenen un diagrama polar en forma de 8, ja que capten tant per davant com per darrere. Capten igual a 0 que a 90. Sn utilitzats per a gravar veus.

Micrfon cardioide t forma de cor i la captaci mxima la t a 0 i a mesura que augmenten els graus tamb augmenta langle de captaci (s molt til per als corresponsals perqu no capten lambient acostumen a ser micrfons dinmics).

Micrfon hipercardioide

s un tipus de micrfon que capta sons molt

llunyans. Serveix en el moment de gravar en el que tenim un so a la vora que no volem que sescolti. Sutilitza normalment a les pelis (micros de making of, futbol, documentals, etc)

16

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Micrfon supercardioide molt directius, capta una mica ms de so que el hipercardioide grcies al can que t al darrere.

Segons la freqncia un micrfon canvia les seves caracterstiques: a mesura que les freqncies augmenten els micrfons es tornen ms directius.

CLASSIFICACI DE MICRFONS SEGONS TAM Els micrfons poden ser: De Pressi (omnidireccional): el so vingui per on vingui capta el mateix.

De gradient (bidireccional): capten el so igual a 0 que a qualsevol altre grau.

Micrfon cardioide)

combinat

de

pressi

gradient

(unidireccional

17

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Micrfon de can: apunta als 0 capta mnimament i ho elimina.

, a leix de propagaci de la

persona que lest utilitzant. Tot all que estigui fora dels 0 no ho Paraboloide amb concentrador de feix : funciona com una antena parbola ( Has dapuntar com si fos una pistola de cara al so que vulguis generar (making of, documentals, so de bitxos, etc). Es fa el mateix s que el del micrfon de can.

TIPUS DE MICRFON Dinmics Condensador Elctric MICRFON DINMIC O DE BOBINA MBIL -Consta duna membrana (fil elctric enrotllat a un iman) i de la pressi acstica: -Fa la transformaci de mecnic a elctric: El micrfon t una membrana que es desplaa degut al so i que genera moviment. Aquests moviments generen canvis en el camp elctric del micrfon que es transforma en senyals elctrics. -Sutilitza per a entrevistes de carrer. -Models: Shure SM58 i AKG D770

Caracterstiques condensador): Sensibilitat baixa

del

micrfon

dinmic

(comparades

amb

els

micros

de

Resposta de freqncia irregular Resistents a canvis de temperatura i humitat No cal corrent elctric Sn econmics MICRFON ELECTROESTTIC O DE CONDENSADOR

18

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

-Es basen en el comportament del condensador: est format per 2 plaques conductores i entre mig hi ha un element electroelctric. Quan la pressi indiceix el condensador es mou. Al variar la distncia entre les plaques es genera una variaci de crrega elctrica que es tradueix en un senyal elctric a la sortida del micrfon. Caracterstiques dels micrfons electroesttic Sn totalment a la inversa del micrfons dinmics: Sensibilitat alta Resposta de freqncia ms regular Ms delicats a canvis de temperatura i humitat Requereixen alimentaci externa perqu funcionin Han destar connectats a una Phantom de 48v Sn ms cars. *Existeix la variant dels micrfons elctroesttics o de condensador, sanomenen micrfons electret: La diferncia s que la crrega la porten de manera permanent, s a dir de fbrica (i per tant, no requereixen la phantom). Tenen una electrnica interna que porta incorporada internament. -Sn menys fidels que els micrfons de condensador i tamb menys sensibles als canvis dhumitat. -Sutilitzen per a captacions llunyanes de la font sonora o en estudi, ja que no hi ha sons externs del condensador

19

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

TEMA 3 - TAULES DE MESCLA

Una taula de mescla s un sistema capa de proporcionar a partir de vries senyals dentrada una o ms senyals de sortida, que sn mescla dels senyals dentrada. Cadascuna daquests sortides s una mescla proporcional de cadascuna de les entrades. Les diferncies de totes les taules recauen en lmbit dutilitzaci (no s el mateix una taula de DJ que una de rdio). La diferncia fonamental s la immediatesa de ls. cal distingir entre entrada de micrfon i senyal de lnia el senyal microfnic t un nivell ms baix i necessita altres tractaments. connectors fsics duna taula cnon, jack balancejats (senyal de micrfon) i RCA (senyal de lnia). Limitacions i necessitats de les taules: 1. cal que tinguin phantom per als micrfons de condensador. 2. en necessita un sistema de monotoritzaci per regular els nivells. 3. lenviament de senyal es fa fora de la taula de control. 4. es necessita control de panorama. 5. es necessiten enviaments auxiliars o via insert per enviar senyals a la taula defectes. 6. calen subgrups per realitzar submescles abans que surtin de la taula.

Anlisi dun canal dentrada (des del connector fins a la sortida)

Mdul Entrada (Mic/Line)) Atenuador Pad i previ microfnic

Phantom

Inversi fase

Insert

Processat o tractament

PAN

ON/ MUTE

FADER

20

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

1. Mdul dentrada: s la part de connexi de cada canal que t la taula. -Existeix una diferncia entre el senyal microfnic (el que s generat per un micro) i el senyal de lnia (generat per tot all que no s un micrfon, com pot ser mp3, un cd...): El senyal microfnic s ms baix que el de lnia. -En general, les taules tenen dues entrades. Una pel senyal microfnic i laltre pel senyal de lnia. 2. Phantom: Serveix com a font dalimentaci, per proporcionar energia als micrfons que no requereixin de condensador. Hi ha: - Un bot per canal - Un bot per agrupaci de canal - Un bot per tota la taula 3. Inversi de fase : Inverteix totalment el senyal elctric. Aix serveix per (1-4)

sumar els sons que shagin pogut anular (en el moment en que 3 micrfons estan gravant, qualsevol dels tres instrument poden agafar sons de laltre i aix fa que sanullin). Si volem sumar-ho i eliminar lanullaci li donem a inversi de fase. 4. Atenuador PAD i previ microfnic : serveixen per ajustar el nivell del senyal dentrada. s un petit amplificador que transforma el senyal microfnic a senyal de lnia i li dna un nivell correcte. PAD: s un bot que atenua el senyal habitualment a 20 dB Atenuaci fixaci, perqu el so no es saturi, ja que els sons tendeixen ja de per s a saturar-se. 5. Enviament INSERT 6.Processat o tractament freqencial : Parlem de filtres equalitzadors, aquests treuen defectes a la veu i millora les virtuts. Modificar la resposta en freqncies del senyal que entren per esttica o per treure un soroll desitjable. *Filtres: - positiu -negatiu -nul Cada canal disposa de 3 filtres (greus, mitjos i aguts): es modifica el so de greus, mitjos i aguts per hi ha una freqncia que ve marcada i no podem manipular.

21

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Tipus de filtres El processat freqencial s aquell en qu es modifica ludio en funci de la freqncia. Es treballa amb diferents filtres: o LPF (Low Pass Filter) o filtre passa baixos (baixes freqncies) Actua a les baixes freqncies, atenuant-les o amplificant-les i eliminant la resta. Les freqncies superiors a 500 Hz quedarien eliminades. La freqncia ms baixa et ve marcada (20Hz) i la ms alta la marques tu. o BPF (tota la banda) Actua a les freqncies mitges a. Treballa amb un ample de banda concret de senyal que li marquem nosaltres. o HPF (altes freqncies) Les que estan per sobre es poden amplificar i atenuar. La resta, inferiors a 150 Hz quedarien eliminades. b. La freqncia ms alta et ve marcada (20.000Hz) i la ms baixa la fixes tu. o NOTCH (rebuig de banda) Elimina les freqncies mitges i la resta no les modifica.

7.PAN (Panorama): s la quantitat de senyal que senvia a esquerre i a dreta a la taula de mescla principal o possibles parelles de subgrups. (Al igual que lutilitzem a lAdobe Audition). - Si el PAN est al mig escoltar igual a lesquerre i a la dreta. - Sanomena PAN o BAL (balance) 8.ON/MUTE: activaci desactivaci dels canals. 9. Fader: s el potencimetre (regulador de tensi) que ajusta el nivell de canal. Des de - a +6, + 12 dB. Si est a 0 no est modificat.

22

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Sortides de les taules de mescla: - Busos auxiliars (agrupaci de canals individuals independent de la mescla principal. Mduls efectes externs: envia i retorna a la taula). Puc regular el so amb efecte i sense, s a dir que es guarda el so modificat i loriginal. *Si es fa amb un insert de canal (amb un bot) et tornaria lefecte ja modificat. Si ho fas amb el bus auxiliar set guarda el so amb lefecte i el so original sense modificar. De busos auxiliars nhi ha de 2 tipus: o Prefader: es fa una escolta abans del fader i sescolta pels monitors per saber si la mescla satura. Lenviament es fa abans del fader de canal Si vull que hi hagi independncia. o Postfader: serveix per tenir una mescla independent de la mescla. Es fa desprs del fadr si vull que hi hagi dependncia. - Subgrups: es poden fer dues coses. Fer una submescla i una mescla independent a la principal: o Submescla: consisteix en fer una mescla prvia (per tal de regular la veu, la bateria, etc) abans de fer una mescla. No ho envia al mster. Mescla independent: s un concert on hi ha una sala annexa on es veu i sescolta un pseudodirecte. Es pot fer amb enviament per auxiliars (si tinc 2 canals assignats al master ho faig per parelles de subgrups. Els 30 canals els passo a subgrups i modifico bot per bot. Tinc 2 canals (stereo): veu + guitarra si el canal 2 li envio al master i la parella de subgrups. Tinc lo mateix al master que al subgrups. Per tant, sento lo mateix a la sala annexa que a laltra. Els subgrups sempre van per parelles perqu el so s mono i sha denviar un canal RIGHT i un LEFT. No s prctic perqu shauria de regular bot per bot i per canal el senyal de so i no sempre es fa aix. *MON OUT: Serveix per utilitzar monitors *REC OUT: T la mateixa informaci que la mster on connecten gravadors estreo per gravar el que sest emetent. s una sortida per gravar la mescla ja

23

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

feta. Tenen sortida directe per canal, perqu en el moment en el que el senyal ha sortit del previ es graven els sons amb qualitat per separat (surten per separat el so de la guitarra, veu etc per poder modificar-ho). -Sortida Master (Stereo): Senvia a la mescla principal. s un bus.

*Quan hi ha 2 micros (veu + guitarra): Es pot aplicar un efecte de veu amb els auxiliars (cada canal t un auxiliar i depenent de quin auxiliar utilitzem o no, fem la nostra mescla. Una surt amb veu i laltre amb lefecte. *Auxiliar 2-3: Serveixen per tenir una mescla independent de la mescla principal (sobre un auxiliar perqu es senti ms o menys la guitarra, la veu,etc) Jo regulo independentment el que senten els msic del que sent el pblic. (Es considera prefader, ja que s independent). *Insert: s lefecte aplicat. El cantant sentiria la seva veu amb lefecte aplicat. (Tots els insert seran prefader).

MONITORITZACI TAULES DE MESCLA

BUS PFL (Solo): tpermet escoltar 10 canals diferents independent i del que surt de la mescla. BUS AFL: escoltar 10 canals diferents desprs dels fader. INDICADORS DE NIVELL: -Picmetres: leds que indiquen els valors instantanis. -Vumeter: basat ens agulles que donen el valor promig del senyal que mesura.

COM REGULAR UN CANAL? -PCL Activitat: veig que el senyal abans del fader del canal -Regulador previ: que estigui entre -6, - 3dB -Equalitzador: reajuste -Collocar fader 0 dB: per tal de no saturar. *Distinguir taules analgiques-digitals:

24

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

-Indicadors de nivell de taules analgiques: el ms baix - fins a 12 dB fins a saturar (hi ha un marge de sobre crrega). -Indicadors de nivell de taules digitals: si supera el 0 hi ha saturaci de - a 0. El senyal duna taula analgica pot passar de 0 sense saturar, per el de la digital no.

1. Selector dentrada fa la divisi entre la lnia i el micrfon. 2. Preamplificador (trim) ajusta la sensibilitat de les diferents entrades, s el control de guany que canvia la sensibilitat dentrada per acomodar els nivells, ajusta els nivells perqu no se saturi. 3. Pad s un bot que atenua automticament 20dB del senyal dentrada. per als micrfons normalment est desconnectat. 4. Indicador de sobrecrrega (led) indica si hi ha saturacions. 5. Phantom si sactiva tots els senyals dentrada en tindran. si tenim un micrfon dinmic amb connexi cnon no podem donar phantom. 4. Zona dequalitzaci modifica el timbre del senyal dentrada. 5. Inversor de fase gira 180 la senyal dentrada (refora la senyal, el color i evita acoplaments). 6. Enviaments auxiliars treu senyals dentrada per una sortida determinada, per tenen un retorn a la taula. 7. Panorama (PAN) indica la proporci de senyal que senvia a lesquerra i a la dreta. 9. no shan dobrir completament perqu sallunya el senyal. 8. Activaci del canal sin est activat tenim el canal tallat (on, solo o mute). Assignaci de les sortides sortida principal, subgrups, foldback (distribueix senyal per auriculars) o PFL (ajusta el canal abans de la sortida). 10. Fader de canal sin amplifiquem res ens donar 0dB i si donem un curt guany els dB seran positius.

25

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Enviaments a efectes 1. Enviaments via insert sn els enviaments a efectes individuals per a cada canal. el senyal va a efectes i, tant dentrada com de sortida, tornen al connector insert. connector jack a linsert de la taula, un jack mono als efectes i un altre jack mono a la taula defectes. La limitaci que existeix quan fem els enviaments via insert s que es necessiten tants efectes com canals tinguem. 2. Enviaments auxiliars ens permeten enviar els canals que ens interessin a una mateixa sortida i si conv es pot retornar la mescla daquests senyals a la taula. senvia el micrfon 1 lauxiliar (aux.1) i aquest manir a multiefectes i tots els senyals tindran la mateixa variaci i desprs retornaran a la taula. Enviament prefader enviament abans del fader de canal, tinc independncia entre lenviament que faig a fora i la posici de fader. Enviament postfader enviaments desprs del fader de canal, tinc dependncia entre lenviament i la posici del fader. Monotoritzaci del senyal Es monotoritza un senyal perqu aix abans de la captaci ho podrem escoltar. 1. Prefader Listening (PFL) serveix per saber el nivell del fader abans de gravar i aix saber si se saturar. 2. Afterfader Listening (AFL) noms ho tenen els busos ms importants, com ara el mster o el senyal dentrada, i serveix per escoltar desprs del fader. Taula de sortida de monitors La taula de sortida de monitors tamb sanomena control room, room o monitor out. Tots els senyals passen per aqu. s on es troben els vmeters (control dagulles) o els picmetres (leds o barres de colors) sn marques visuals per saber si el senyal se saturar. Els vmeters donen valors mitjanats i els picmetres instantanis (dB). La sortida foldback s exclusiva per a auriculars.

26

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

TEMA 3 - TRACTAMENT DEL SO

Fa referncia al processat. Tractarem els efectes i la modificaci del so.

La seva classificaci en quan al tractament de senyal s: Processat temporal Processat freqencial Processat dinmic Processat de modulaci

1.Processat temporal El processat temporal s aquell en qu modifiquem el senyal dudio en funci del temps. Alguns exemples poden ser les reverberacions, els ecos, els delays, les distorcions, les amplificacions, els faders, etc. La diferncia entre leco (atenuaci) i el delay (repetici que es mant constant en el temps) s que el primer s la repetici dun senyal fins que arriba a la fi, i el delay (quan es fa referncia a conceptes musicals) s continuat. Les distorsions sn la modificaci de la forma dona, empitjorant-ne la qualitat. Fades: sn les pujades i baixades en edici de so.

2.Processat freqencial (el que sha explicat a Tipus de filtres) El processat freqencial s aquell en qu es modifica ludio en funci de la freqncia. Es treballa amb diferents filtres: 1. LPF (baixes freqncies) Actua a les baixes freqncies, atenuant-les o amplificant-les i eliminant la resta. Les freqncies superiors a 500 Hz quedarien eliminades. La freqncia ms baixa et ve marcada (20Hz) i la ms alta la marques tu. 3. BPF (tota la banda) Actua a les freqncies mitges a. Treballa amb un ample de banda concret de senyal que li marquem nosaltres. 4. HPF (altes freqncies) Les que estan per sobre es poden amplificar i atenuar. La resta, inferiors a 150 Hz quedarien eliminades.

27

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

a. La freqncia ms alta et ve marcada (20.000Hz) i la ms baixa la fixes tu. 5. NOTCH (rebuig de banda) Elimina les freqncies mitges i la resta no les modifica. -->Equalitzadors grfic, paramtric, semiparamtrics, paragrfics (on lample de banda s variable). - Tots tres equalitzadors tenen 3 parmetres principals: guany, freqncia central i ample de banda: Guany: es pot modificar (atenuar o augmentar), fent que incrementin o disminueixin les freqncies que vull modificar. Freqncia central: s la freqncia principal en la que actua el filtre. No es pot modificar, ve de srie, no s variable. Ample de banda: Marge de freqncia per sobre i per sota que actual realment el filtre.

Equalitzador grfic s un banc de filtres on cadascun daquest banc per separat t un control de guany independent. a. b. c. ens podem trobar equalitzadors grfics de 5 a 31 bancs o bandes de filtres. si fem anar una de les 30 bandes ens permet modelar de manera ms precisa lample de banda. es fan servir en directes de msica per compensar la resposta de la sala (sin no sescoltaria de manera correcta) i per mescles finals abans de lemissi dun programa de televisi o rdio. El filtre t lample de banda fixat.

TIPUS EQUALITZADORS GRFICS

s un banc de filtres on el guany s variable. Octava: est format per 10 filtres (cada filtre controla el guany de cada octava) Octava: est format per 20 filtres (cada filtre controla el guany de mitja octava) 1/3 Octava est format per 30 filtres (cada filtre controla el guany de 1/3 octava) Els equalitzadors grfics sutilitzen per editar un udio a lestudi o equalitzar a la inversa la resposta duna sala Parlem duna installaci tancada on hi ha reverberaci o hi ha freqncies atenuades i amplificades. Llavors, caldr posar un

28

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

equalitzador amb filtres invers que neutralitzar el so. Eliminant la reverberaci associada a la sala de per s. *Els equalitzadors acostumen a ser un software del programes dedici 3.Processat dinmic: La dinmica s la diferncia entre el nivell ms baix i el ms alt dun senyal. La modificaci del processat dinmic ve donat per: Una qesti esttica: podem disminuir el marge dinmic per guanyar sonoritat publicitat. Hi ha: Compressors: per augmentar el nivell Limitadors: per evitar saturacions, es limita el senyal perqu no ens afecti. Es fa de manera regular per evitar els tall de corba abruptes. Sn uns aparells que ens permeten fixar un lmit per tal de que el so no es passi del nivell fixat, que aquest sigui el seu mxim. Portes de soroll: Sn compressors que treballen a nivells baixos. Deeser: serveix per atenuar els components freqencials (4000Hz) que actua sobre la S sorda que pronunciem les persones al parlar. Aquest aparell o pluguin del software, atenua els pics de senyal que produeix aquesta lletra. Malla o filtre antipeping: s una malla que es colloca davant el micrfon per evitar els pics que produeixen les p, k i les t. 4.Processat de modulaci: s laplicaci defectes especials a la veu. Hi ha diferents tipus: Chorus: aquests efecte fa veure que sona ms dun instrument a la vegada. Quan realment est tocant noms una guitarra, sembla que nhi hagin dues o tres. Flanger: Canvia el to de la guitarra, el fa ms dur i roquero. Millorar el senyal: per evitar saturacions o sons no desitjats. Sutilitza a la publicitat televisiva, on es puja el volum ms alt quan sinicia la

29

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

*Quan sona com si escoltssim a una persona per telfon es perqu li hem tret els aguts i els greus.

PROCESSAT

Plugin petit programa que per si sol no t utilitat, necessita un programa ms gran per treballar. Preview escoltar els efectes sobre el senyal per sense que sigui definitiu. Bypass permet escoltar el senyal desprs dhaver-li aplicat efectes, per com sin tingus cap modificaci. Preset s la configuraci dun efecte que tindr guardat per poder trobar-lo ms fcilment.

Tamb es pot treballar amb equalitzadors: i. del guany. d. e. f. g. h. els greus situats als 100Hz i els aguts als 10.000Hz. s com tenir tres filtres, per noms podem modificar (augmentar o atenuar) el guany. un accs de mitjos dna una sensaci dmfasi de les nasals si augmentssim els greus o els aguts semblaria una conversa telefnica. els aguts donen una sensaci de proximitat si amplifiquem els aguts li donarem ms brillo (sense excs). si atenuem molt els aguts la mescla sonar apagada. 2. Equalitzador grfic s un banc de filtres on cadascun daquest banc per separat t un control de guany independent. a. b. c. ens podem trobar equalitzadors grfics de 5 a 31 bancs o bandes de filtres. si fem anar una de les 30 bandes ens permet modelar de manera ms precisa lample de banda. es fan servir en directes de msica per compensar la resposta de la sala (sin no sescoltaria de manera correcta) i per mescles finals abans de lemissi dun programa de televisi o rdio. 3. Equalitzador paramtric Varien en el guany, la freqncia central i lample de banda. Per tant, existeix un marge de llibertat per tal de Equalitzador shelving s un augment o una disminuci

30

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

modificar. A diferncia del equalitzador simple que ho fa de forma ms curta. a. b. c. d. Tenen tres controls independents: la freqncia central del filtre vol dir que tindr un parmetre per desplaar la freqncia central el meu filtre. el guany el podem modificar com es vulgui. l'ample de banda el parmetre que mel modifica sanomena Q. el fet que pugui modificar tot aix permet utilitzar un ample de banda molt redut i un guany negatiu per eliminar el soroll de la xarxa elctrica. e. haurem de forar un ample de banda el ms petit possible i disminuir-ho, llavors seliminaria totalment. 4. Equalitzador semiparamtric Ample de banda fixat. El guany i la freqncia ve fixat pel fabricant. Central variable. T dos graus de llibertat ja que el tercer grau ve fixat, s a dir, lample de banda no es pot modificar. Noms podem modificar la freqncia central que es desplaa i el guany.

Tractament de dinmica 5. 6. 7. 8. 9. 10. La dinmica s la diferncia entre el nivell ms alt i el ms baix dun senyal dudio. Tindr ms marge dinmic una caixa de bateria que la veu. La compressi atenua els nivells alts i tamb augmenten els baixos aix passa quan augmentem la sonoritat i disminum el marge dinmic. Sutilitza per fer tractaments a la veu. Alguns mduls defectes que tracten la dinmica compressor, expander, comander i compressor limitador. Si volem podem atenuar els sorolls molt baixos utilitzant la porta de soroll (noise gate) per eliminar sorolls de fons per tamb atenuars la veu o el soroll central (quedaria entretallat). 11. De esser s un plugin que comprimeix els pics on hi ha sons desses perqu aquestes provoquen pics molt elevats (estan a 4KHz de freqncia). Efectes de modulaci 12. 13. i. Els efectes de modulaci serveixen per donar efectes especials a la veu. Es provoquen repeticions del senyal i aquestes canvien una mica el to. El chorus dna sensaci de profunditat

31

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

ii.

El flanger i el phaser tenen un color determinat.

ENREGISTRAMENT DEL SO Analgic: continu en temps i amplitud. Alguns tipus de msica encara es graven de forma analgica. Digital: Avui en dia la majoria de gravacions es realitzen en digital.

La diferncia entre els dos es que noms les produccions musicals graven en analgic per tal de que soni com si estigus gravat en vinil, sobre tot el gnere rock and roll. La resta es grava en digital. Algunes tipologies de gravadors digitals i de distribuci en format digital: DAT, Minidisc, Compact Disc: - DAT (Digital Audio Tape): s un gravador de cinta magntica* que grava en format digital. Es consideren els primers gravadors professionals que van aparixer. Permeten diferents tipus de mostreig: a 44.100 i 48.000. Graven sense cap tipus de compressi i en suport de cinta magntica. Va quedar des catalogat degut a la fabricaci de les targes de so, ja que es buscava no graven en cinta perqu s molt delicat. *Cinta magntica: suport fsic que t una capa sensible a canvis fsics que s el lloc on es gravar. -Minidisc (Suport magntic ptic): s un enregistrament magntic per de lectura ptica, que a travs dun lser que escalfa linterior del disc i el fa malleable, es receptible de gravar els diferents camps magntics. La seva forma de gravar es de compressi amb prdues amb un sistema anomenat Atrac. -CDA: s un suport purament ptic (Disc amb 12 cm de dimetre). T 4 capes: la part de sota protegeix la part escrita i la part superior s la destampaci. Es va comenar a comercialitzar a lany 1982 per Phillips i

32

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Sony amb 2 stndars en el red-book. Les condicions que ha de complir per considerar-se CDA sn: - Durada mxima de 79.8 min -99 talls -Durada mnima de tall: 4 segons (incloent 12 segons de pausa) -ISRC: Codi dindentificaci de lenregistrament Inclou un sistema per corregir errors i per protegir les prdues dinformaci. Etapes de gravaci dels CDS comercials: 1. Creaci del disc mster: Senregistra amb un lser de potncia. 2.Les cpies es fan per estampaci (a nivell de distribuci comercial, a casa es fan amb lser) 3. Mecnica de lectura del CD: es fa en espiral. s un lser foto detector que va de dins cap enfora. Mtodes de distribuci musicals per Internet: parlem darxius musical i informtics, deixant de banda larxiu fsic. Es pot adquirir des de: - pgina web del artista -pgines web especialitzades: bandcamp, itunes -xarxes socials Gravadors de targes en destat slid: Els avantatges que presenta sn: Ens permet configurar els ajustos en so enregistrat (wav, mp3...) Abocament directe al disc dur del PC sense realitzar conversi analgicdigital. Preu competitiu Connexi cnon de microfonia o micrfon incorporat til i verstil s el ms emprat per periodistes i audiovisuals. Targes de so: s una placa electrnica que grava udio (sn les del PC integrats). Tenen diferents formats, canals dentrada o connexions fsiques. Les diferncies entre la domstiques i les professionals sn: No tenen canals dentrada Tipus de connectors fsic Hardware

33

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Nhi ha de diferents tipus, des de controladors professionals que van dels 60.000 als 80.000 euros i els ms senzills que permeten gravar dos canals a la vegada que costen 300 . Latncia: s un retard entre la producci del so i gravaci del mateix Abans els msics gravaven per separat hi havia diferncia entre la latncia (la bateria i la guitarra sonaven a deshora). o o Intelligncia fsica: s la controladora externa de la targeta de so. Fireware: sn connexions en srie i unidireccionals de vdeo i tamb dudio. s considera la potncia que pot tenir. Hi ha 3 stndars de velocitat de USB. Enregistrament magntic 14. 15. a. El magnetisme s la capacitat dun material datreure o repellir altres materials de caracterstiques similars. La remanncia magntica s la capacitat que t un material de retenir el magnetisme que li ha estat indut. el senyal elctric (veu) sest transformant per inducci en senyal electromagntic i aix cal retenir-ho el mxim temps possible el capal gravador ha de tenir poca remanncia. 16. La coercitivitat s la resistncia que oposa un material magntic a ser magnetitzat, quan la vencem podrem comenar a magnetitzar (depn del camp dudio i de la remanncia). a. 17. les cintes de gravaci han de tenir molta remanncia per poca coercitivitat. El procs de magnetitzaci freqncia. a. aquestes vibracions sapliquen sobre lelectroimant i llavors es transforma en camp electromagntic reordena les partcules de la cinta i daquesta manera tenim la informaci enregistrada. 18. i. ii. iii. La qualitat de lenregistrament depn de: Tipus de cinta varia la qualitat segons lemulsi, perqu determina la resposta en freqncia (es poden perdre aguts). Amplada de la cinta de polsada, polsada, una polsada o dues polsades. Velocitat darrossegament de la cinta velocitat a la qual travessa la cinta el capal gravador (375, 75, 15 i 30 polsades/segon. s quan les vibracions sonores sn transformades en variacions de tensi elctrica digual amplitud, intensitat i

34

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

b. 19. i. ii. iii.

ms

velocitat

ms

cinta

consumida

menys

informaci

enregistrada). Els principals inconvenients de lenregistrament magntic sn: Fricci constant entre el suport i el capal Si tenim una petita desmagnetitzaci de la cinta el que es perd s irrevocable. La reutilitzaci.

Capals dels magnetfons 1. Capal desborrat desmagnetitza la cinta per imantaci uniforme (donant-li un camp magntic constant) o deixant les partcules en estat neutre (com es fa a nivell professional per eliminar sorolls de fons). 2. senyal sonor. b. quan la cinta passa per lelectroiman es genera senyal magntic que ha de ser coherent amb el senyal original. 3. Capal reproductor o de lectura transforma el senyal magntic en senyal elctric, perqu provoca una inducci al capar electromagntic. c. el senyal elctric passa per un amplificador i acaba a laltaveu. Capal gravador magnetitza la cinta en funci del

Equips magntics reproductors i. d. e. i. ii. iii. iv. Magnetfon de bobina oberta loperador munta la cinta manualment i aquesta passa duna bobina plena a una bobina buida. els elements principals sn els capals, lelectrnica de gravaci, el sistema darrossegament i el de reproducci. pot ser: mono enregistrament duna sola pista amb de polsada. dues pistes la cinta es divideix en quatre parts per poder gravar de dos en dos, intenta emular les dues cares del cassette. estreo es grava a de polsada i cada pista ocupa la meitat de la cinta. multipista pot enregistrar 4 a polsada, 8 pistes a una polsada o 16 i 24 pistes a dues polsades (per poder fer servir aquest format sha hagut de crear un quart capal per poder gravar i reproduir a la vegada). 2. Cassette s ds domstic, amb menys ample de banda.

35

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

f. g. h.

va ser creat lany 1963 per Philips i era de format inferior al multipista. a finals dels 70 la marca TEAK va comercialitzar un capal multipista. els equips de doble platina permeten reproduir i gravar alhora.

3. Cartuxt format per una cinta magntica que es grava per impulsos i indica linici i el final de la pista. Enregistrament digital 20. a. Mini-Disc (MD) s un tipus denregistrament magneto-ptic que utilitza un lser i un inductor de camp magntic. el lser escalfa la superfcie del disc fins a la temperatura de Curie (per disminuir la coercitivitat) i llavors es magnetitza per inducci, quan es refreda la informaci magntica queda captada. b. c. d. e. en el nou sistema denregistrament les variacions del camp magntic provoquen canvis de la polaritzaci de la llum incident. comprimeix amb prdues amb el format ATRAC, que es basa en fenmens psicoacstics. el HiMD permet enregistrar arxiu com si fos un USB, per tamb permet gravar amb format .pcm (sense compressi). tamb tenen memria RAM contenidor de dades temporal que permet treballar amb ms quantitat de dades, amb un temps daccs menor. f. tenen el sistema anti-shock aix tamb es millora amb les targetes de memria perqu deixa de funcionar amb un sistema mecnic i passa a ser electrnic. 21. a. DAT (Digital Audio Tape) primer sistema que va sortir al mercat i que va permetre a lusuari enregistrar en format digital amb un suport magntic. funciona de manera similar al VHS, enregistra i reprodueix dades amb un capal rotatiu hi ha dos capals que giren amb el tamb i la cinta passa de manera elicoidal (un capal llegeix i laltre grava. b. c. es grava sense compressi per accepta tres freqncies de mostreig: 32.000, 44.100 i 48.000. treballar a 32.000 mostres per segon implica que tindrem menys qualitat dudio per no tindrem aliazing perqu el filtre antialiazing ens matar les freqncies ms agudes (de 16.000 a 20.000) d. permet treballar amb codi de temps (hores, minuts, segons i frames), caracterstica que dna ms professionalitat al DAT que al MD aix sutilitza per sincronitzar ludio dels vdeos.

36

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

e. 22.

la cinta DAT s incompatible amb qualsevol altre format i no s reversible. Compact informaci dudio enregistrat de manera permanent

mitjanant empremtes, anomenades pit, que les deixa el lser sobre un suport reflectant en el moment de lenregistrament. a. b. c. d. quan es grava un CD la primera cpia es fa amb lser de potncia, que perfora el suport, i la resta de cpies es fan per estampaci mecnica. tenen quatre capes: etiqueta, capa protectora, capa reflectora i un substracte que la llum reflecteix. la lectura es fa mitjanant un lser que sinicia de dins cap fora. les dades senregistren amb perforacions amb forma despiral i la informaci es troba en les interseccions, que implica 1 i tot el que soni constant implica 0. e. f. g. h. els cds regravables no es perforen, es moldegen. semmagatzema la informaci amb estreo, a 44100 mostres per segon i a 16 bits. la lectura es fa amb un lser de baixa potncia que segueix les pistes com una agulla de vinil, per sense tocar el cd. es pot seguir amb un feix lser triple (un de lectura i dos que segueixen la posici de la pista) o amb un feix lser de lectura amb moviment vibratori. i. 23. la informaci del cd est codificada. DVD (Digital Versatil Disc) utilitza una compressi de vdeo anomenada mpeg-2 i es juga amb resolucions dimatge de 720x480 pxels, una durada de 133 minuts, 28 subtitulacions i 8 senyals dudio. a. i. ii. iii. iv. v. vi. vii. les capes del DVD sn: substracte de policarbonat (transparent) capa semitransparent reflector dalumini capa adhesiva reflector dalumini capa semitransparent substracte de policarbonat (transparent)

37

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

4.Estudis de so
LESTUDI DE RDIO Una emissora de rdio s una installaci que permet, a partir de diversos senyals, composar un programa sonor nic per a la seva difusi per radiofreqncia. amb aquesta finalitat, es disposa de diferents espais amb funcions especfiques, corresponents a cadascuna de les diferents fases que sofreix la generaci del senyal que ser ems. Diferents rees operatives 1. Unitats de producci formades per un locutori i un control de producci, s el coneix com lestudi, i sencarreguen delaborar el programa prpiament dit. mesclen diferents senyals sonors per constituir un nic senyal (veu del locutor, msica, efectes sonors, etc.). aquesta composici tindr com a resultat un programa de rdio, un anunci publicitari o lindicatiu sonor de lemissora. 2. Control central centralitza els senyals generats en cadascun dels estudis de producci de programes. des daqu tamb es realitzen tasques de continutat a lemissi, incorporant sobre el senyal a transmetre indicatius de lemissora i, fins i tot, informacions publicitries. gestiona els senyals especials del procs de producci connexions telefniques amb lexterior, enllaos privats via rdio amb unitats mbils o reporters desplaats fora de les installacions i les comunicacions amb altres emissores amb les que es forma una cadena de difusi. s el centre neurlgic des don es controlaran les rutes que hauran de seguir tots els senyals que entren o surten de lemissora. 3. Centre emissor disposa de sistemes demissi que portaran el programa fins al pblic, aix com els senyals demissi i recepci denllaos per les comunicacions de servei. 4. tindrem les antenes transmissores i receptores que situarem sobre una torre de comunicacions incorporada al mateix centre. Recursos externs recursos que poden realitzar programes a lexterior. aquests elements es comunicaran amb lemissora mitjanant radio enllaos, la qual cosa fa que el senyal sigui rebut pel centre demissi i condut fins el control central, on es distribuir segons les necessitats.

38

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

El locutori El locutori s lespai on senregistren entrevistes, es comenten les notcies o tenen lloc les actuacions musicals que no necessiten grans espais. Els elements principals que hi ha sn: 1. els micrfons. 2. un sistema de monotoritzaci altaveus i auriculars. Un aspecte molt important s lacondicionament acstic s necessari per obtenir un so de qualitat, sense sorolls ni interferncies. Lobjectiu s que la reverberaci sigui fora petita sutilitzen parets dobles i el terra ha de ser no reflexant. Cal tenir una bona insonoritzaci per aix les finestres han de ser de doble vidre amb juntes de goma i la porta ha de tenir doble tauler amb material absorbent al seu interior. El control de producci El control de producci s el lloc on es mesclen les informacions i els sons auxiliars, conformant aix el senyal de programa. Disposa duna gran quantitat de mitjans tcnics fonts sonores, lnies denregistrament, monotoritzaci. Control central Des del control central sencaminen els diferents senyals generats als estudis de producci de lemissora i els senyals rebuts des de lexterior cap als seus destins, b sigui dins del propi centre, o b als recursos externs de lemissora. Disposa dels segents equips: 1. Patch pannel equip dinterconexionat, format per un conjunt de connectors dentrada i sortida configurables mitjanant cables tipus bantam. 2. Commutadors electrnics selectors que tenen vries entrades i una sola sortida de senyal seleccionada. 3. Fonts de senyal generalment hi ha: sistemes demissi de publicitat. font de senyal de reserva generem missatges curts propis de lemissi, tamb msica o programes gravats. sistema dintercomunicaci. compressor de marge dinmic de senyal. monotoritzaci tcnica. sistemes informtics, senyals externs i dispositius de

39

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Lemissi radifonica Lemissi radiofnica s la transmissi a distncia del so, mitjanant la propagaci dones electromagntiques de radiofreqncia o ones hertzianes. Modulaci sn les transformacions que pateixen el senyal generat a la sortida mster de la taula o el senyal que sha seleccionat per emetres al control central. s el procs que permet transmetre informaci mitjanant una ona portadora tamb permet laprofitament del canal (transmissi simultnia a la vegada que es protegeix la informaci de sorolls i interferncies). els senyals que generen els micrfons, els reproductors de CD, etc, sn senyals de baixa freqncia aix vol dir que aquest senyal no pot ser ems a llargues distncies, per tant, s imprescindible la seva modulaci. a partir daqu comencen a intervenir equips dalta freqncia sn absolutament necessaris per tal daconseguir que les ones hertzianes (de freqncia ms alta) serveixin de vehicle per transportar els senyals daudiofreqncia de lemissor al receptor. A lanomenada rdio comercial les formes ms utilitzades de modulaci sn: 1. AM (Modulaci damplitud) varia lamplitud del senyal portador, en funci del valor de lamplitud del senyal a transmetre. les emissores en AM poden cobrir una gran quantitat de territori, per tenen ms interferncies a causa dels factors meteorolgics, motors de vehicles, etc. 2. FM (Modulaci de freqncia) varia la freqncia del senyal portador, en funci del valor de lamplitud del senyal a transmetre (senyal modulador). les emissores en FM tenen un abast ms redut, per ofereixen una qualitat de transmissi molt ms alta permet emissions estereofniques. Classificaci de les ones de lespectre radioelctric Sigla VLF LF MF HF VHF UHF SHF EHF Rang 10 KHz a 30 KHz 30 KHz a 300 KHz 300 KHz a 3 MHz 3 MHz a 30 MHz 30 MHz a 300 MHz 300 MHz a 3 GHz 3 GHz a 30 GHz 30 GHz a 300 GHz Denominaci Molt baixa freqncia Baixa freqncia Freqncia mitja Alta freqncia Molt alta freqncia Ultra alta freqncia Super alta freqncia Extra alta freqncia Utilitzaci Enllaos rdio a gran distncia Rdio, navegaci Rdio dona mitja Rdio dona curta TV Rdio, TV, Satllit, radar Radar Radar

40

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

El sistema DAB El sistema DAB proporciona radiodifusi digital multiservei dalta qualitat dissenyat per receptors tant domstics com porttils i, especialment, per a la recepci en mbils, per a la difusi per satllit i per a la difusi terrestre. El que saconsegueix amb el sistema DAB s que la major part de les senyals que entren al receptor se sumin, s a dir, que contribueixin positivament a la recepci. Les seves principals caracterstiques sn: 1. Eficincia en la utilitzaci de lespectre radioelctric i la potncia utilitzada. 2. Millores en la recepci se superen els efectes que la propagaci multitrajecte produeix als receptors estacionaris, porttils i mbils i es protegeix la informaci davant a interferncies i pertorbacions. 3. Marge de freqncies de transmissi est dissenyat per poder funcionar en el rand de freqncies de 30 MHz a 3000 MHz. 4. Distribuci es pot fer per satllit i/o transmissions terrestres o de cable utilitzant diferents modes que el receptor detectar automticament. 5. Qualitat de so s equivalent a la del CD i saprofita lefecte emmascarament. utilitza un sistema de compressi anomenat MUSICAM per eliminar la informaci no audible, aconseguint reduir la quanitat dinformaci a transmetre. 6. Multiplexat permet seleccionar entre varis programes dudio o serveis de dades. permet multiplexar varis programes i serveis de dades per formar un bloc i ser emesos junts, obtenint-ne la mateixa rea de servei per a tots ells. 7. Capacitat cada bloc t una capacitat til daproximadament 1,5 Mbit/s, la qual cosa permet transportar 6 programes estreo de 192 kbit/s cadascun. 8. Flexibilitat els serveis poden estructurar-se i configurar-se dinmicament. el sistema pot acomodar velocitats de transmissi entre 8 i 380 kbit/s incloent la protecci adequada. 9. Serveis de dades a ms del senyal dudio digitalitzat, es transmeten altres informacions.

41

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

10. El canal dinformaci transporta la configuraci del mltiplex, informaci dels serveis, data i hora, serveis de dades generals com: sistema davs demergncia, informaci de trnsit, sistema de posicionament global, etc. 11. Serveis addicionals totes les dades es reben a travs duna pantalla incorporada al receptor. 12. Cobertures la cobertura pot ser local, regional nacional o supranacional. el sistema s capa dafegir constructivament els senyals procedents de diferents transmissors al mateix canal, la qual cosa permet establir xarxes de freqncia nica per tal de cobrir una rea geogrfica determinada en la que s possible usar petits transmissors per cobrir les zones sense cobertura.

42

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

9. Funcionament dInternet
9.1. LA HISTRIA DINTERNET Internet va comenar a funcionar als anys 60 com una xarxa dinvestigaci dordinadors interconnectats de lagncia ARPA (Agncia de Projectes de Recerca Avanada) que depenia del ministeri de defensa dels USA. Als anys 70 la xarxa Arpanet contenia per de trenta universitats, llocs militars, etc, i la base dusuaris es va ampliar per donar lentrada a comunitats dinvestigaci i semprava en universitats de Califrnia realitzant connexions entre elles. El 1983 ja hi havia un centenar dordinadors connectats. El 1984 Arpanet es va dividir en dues xarxes separades: 1. Milnet era la xarxa militar. 2. Arpanet era una xarxa educativa que avui en dia s Internet. El 1985 el seu ample de banda es multiplica i el seu accs arriba fins a Europa i a Orient. Lany 1989 ladministraci dArpanet van passar a la comunitat educativa de la NFS (Fundaci Nacional de la Cincia). Lany 1990 Internet es fa visible amb un s consultiu Lany 2001 els usuaris a nivell domstic i dempreses ja era de 407 milions dusuaris. Lany 2006 hi havia: 1100 milions Lany 2011 hi havia: 2200 milions

Diferncia entre web 1.0 i 2.0: Amb la web 2.0 existeix un servidor que permet les connexions simultnies que permet a lusuari interactuar. A ms a ms ens allunyem de les webs jurdiques i ens apropem a les webs fsiques. o ADSL: Asimetrical Digital Subcocibe Line: Pujada i baixada diferent, per aix s asimtrica. 9.2. INTERNET Internet s una xarxa de xarxes la seva composici s de milers de xarxes individuals que shan anat interconnectant entre s. Comprn milers dordinadors anomenats nodes o host.

Classificaci de les xarxes en base a la seva extensi

43

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

1. LAN s una xarxa drea local que pot tenir com a extensi una sala o uns edificis propers. ex: els ordinadors interconnectats de la universitat. 2. WAN s una xarxa drea ampla i la seva cobertura pot ser estatal o, fins i tot, intercontinental. ex: Wide Area Network. els ordinadors estan separats via software i noms es poden veure les mquines dun mateix departament. 3. VLAN s una xarxa drea local virtual (s un hbrid). -

Routers Els routers sn elements que permeten connectar i separar vries xarxes i que permeten dirigir la informaci de manera adequada. Els mdems modulen i desmodulen la informaci, per no separen la informaci. Protocol TCP/IP El protocol TCP/IP proporciona compatibilitat en el cas que es vulguin veure senyals llunyanes. sn normes que possibiliten lestabliment de comunicaci entre diferents equips. TCP Transfer Control Protocol IP Internet Protocol

Terminal Les terminals cal que sidentifiquin i que siguin diferent de la resta de mquines del mn per poder rebre i emetre dades aquesta identificaci s ladrea IP que s un nmero de 32 bits (4 nmeros de 8 bits cadascun). Sutilitza per identificar a un ordinador en concret i tamb la xarxa a la qual pertany. Hi ha tres tipus de terminals: 1. Classe A sn aquelles adreces en qu el seu primer bite t un valor comprs entre 1 i 126 (tots dos inclosos). utilitza el primer bite per identificar la xarxa i els altres tres per identificaci de terminal, s a dir, si tenim una adrea IP que comena entre 1 i 126 s de classe A.

44

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

1. Classe B el seu primer bite t un valor comprs entre 128 i 191 (tots dos inclosos). com a identificador de xarxa utilitza els dos primers bites, els altres dos sn per identificar terminals. 2. Classe C el seu primer bite t un valor comprs entre 192 i 223 (tots dos inclosos). com a identificador de xarxa utilitza els tres primers bites i el restant per identificar terminals. Els nmeros que avui en dia no sutilitzen es reserven per a classe futures les classes D i E. Els nombres 0 i 225 sn per propsits especfics i no sn utilitzables.

DNS La DNS s una base de dades que permet assignar de manera racional nom i adrea als ordinadors connectats a Internet. Associen un nom (www.___.com) o una adrea IP. El correu electrnic funciona de la mateixa manera.

Dominis de nivell superior o TDL Els dominis de nivell superior o TDL (Top Level Domaine) sn categories per allotjar tots els usuaris dInternet. Els dominis inicials van ser: .com comercial .edu escoles i universitats .gov agncies governamentals dels EUA .int organitzacions establertes per tractats i bases de dades internacionals. .mil exrcit dels EUA .net provedors dInternet .org organismes no governamentals

LICANN s una corporaci dInternet per a noms i nmeros assignats, que supervisen la correcci tcnica del DNS. A finals de lany 2000 es van aprovar set dominis addicionals: .aero transport aeri .biz negocis .coop cooperatives .info s sense restriccions

45

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

.name registre a usuaris de persones fsiques .pro gremi de comptables, advocats i metges .museum museus

Un domini de segon nivell s aquell nom que es dna a un web quan es registra.

9.3. LA GESTI DINTERNET Internet no t un propietari clar la seva gesti est descentralitzada i cada subxarxa est gestionada pel seu propi amo. Per tal daccedir a Internet el que es fa s contractar un servei amb unes caracterstiques i un ample de banda que sadapti a les necessitats de lusuari es contracta a un provedor dInternet (ISP) que proporciona una connexi amb el backbone (la columna vertebral) dInternet. aquesta columna est composta per punts daccs a la xarxa o NAPS, i aquests punts estan units per infrastructures de comunicaci de molt alta velocitat. Lample de banda Lample de banda s la capacitat de transferncia de dades entre dos ordinadors va expressat en termes de bits/seg. En base a lample de banda es tardar ms o menys temps en descarregar o enviar arxius. LADSL (Lnia dAbonat Digital i Asimtrica) consisteix en una lnia de transmissi de dades digitals que viatja a travs de la lnia telefnica convencional s asimtrica perqu lample destinat a la descrrega s ms ampli que el destinat a la pujada. s una connexi de banda ampla suficient per poder descarregar flashbacks. amb aquest tipus de connexi es pot parlar per telfon i estar connectat a Internet a la vegada aix s perqu treballa amb freqncies ms altres que la lnia telefnica. avui en dia com que est augmentant molt lample de banda, fins i tot, es pot veure televisi per Internet (ex: Imagenio). els principals avantatges sn la connexi permanent i la possibilitat que Internet i la lnia telefnica funcionin a la vegada. Protocols utilitzats a Internet

46

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

1. http (Protocol de Transferncia dHipertextos) es basa amb la recuperaci dhiperdocument distributs i enllaats a travs de la xarxa o a travs del web. 2. TELNET o connexi de terminal remot possibilita a un usuari connectar-se a un ordinador remot amb els protocols TDP/IP i permet usar-lo com si ests assegut fsicament davant dell. 3. FTP s la transferncia darxius entre dos ordinadors remots, s una aplicaci o protocol que permet transmetre arxius dun ordinador a un altre a petici de lusuari. 9.4. LA COMUNICACI PER INTERNET El correu electrnic El correu electrnic permet a lusuari enviar missatges o arxius a un altre ordinador el sistema es fonamenta amb ls de la bstia i de ladrea de la bstia. La bstia sassocia a una persona i una adrea es composa per dues parts que estan separades per larrova. nom de la bstia @ nom del domini = adrea de la bstia @ nom del domini dinternet En un sistema de correu distingim lequip de lusuari, que ha de disposar dun programa daplicaci (ex: Outlook Express) i el servidor de correu electrnic que s on trobem les bsties dentrada i sortida aquestes bsties disposen dun programa daplicaci que implementa el protocol SMPT (Protocol Senzill de Transferncia de Correu). Els xats o IRC Un xat o IRC s una aplicaci mitjanant la qual diferents usuaris dInternet poden comunicar-se per escrit entre si a temps real. El correu electrnic no s instantani, els xats s.

WWW World Wide Web sn un conjunt de documents o arxius distributs per tot el mn i amb enllaos entre ells. Els documents es visualitzen amb paraules, frases o imatges ressaltades i es poden trobar vincles a altres documents que poden estar ubicats al mateix servidor o en un servidor extern (= hipervincle). Text + hipervincle = hipertext Una pgina est formada a base dhipertextos la pgina principal (homepage) sempre treballa a mode dndex.

47

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Hipermedia contenen imatges, sons, udio... Hipedocument s un hipertext ms un hipermedia. La navegaci per Internet s lacci danar saltant duna pgina a una altra.

URL Un URL (Localitzador Uniforme de Recursos) serveix per marcar el

direccionament dins un web amb aquest localitzador es poden trobar els documents que ens interessin. Un localitzador URL est composat per tres parts separades amb barres inclinades: Protocol_de_recuperaci://ordinador/ruta_nom_arxiu les dades ordinador fan referncia al DNS (servidor)

Navegador web Els navegadors web sn programes que permeten captar, interpretar i visualitzar documents web. Es va estandarditzar un llenguatge a tot el mn html (llenguatge de mercat dhipertextos). 9.5. ELS ARXIUS WEB Tipus darxius web 1. Arxius esttics la informaci s fixa. 2. Arxius dinmics permeten modificar la informaci de manera constant. 3. Arxius actius es generen en el moment de visualitzar, per no es visualitzen al servidor sin a lordinador local. Arxius dudio Per penjar udio en un web aquest ha destar comprimit, digitalitzat i ha de tenir una srie de parmetres: bit-rate de 64k 8 bits per mostra so mono

Les imatges Una fotografia en blanc i negre escanejada treballar a 8 bits, en canvi, si s en color treballar a 24 bits aix s la quantificaci desprs que la imatge estigi mostrejada.

48

Tecnologia audiovisual i de la xarxa

Imatge de mapa de bits 1. mbp (bip map) s un format natiu del Windows i pot tenir una profunditat de bits de 2 a 24. no usa compressi avantatge si es treballa a 24 bits no es comprimeix i no tenim prdua de color. inconvenient no poden treballar per Internet a causa del gran pes. 2. gif (Grup dIntercanvi de Grfics) treballa a 8 bits per mostra, amb un alt nivell de compressi. permet crear gifts animats i tolera els fons transparents. treballa per estructures amb colors slids, per mai sutilitza per fotografia. 3. jpeg o jpg (Uni de Grup dExperts de Fotografia) susa per Internet i en fotografia sacostuma a treballar amb aquest format. treballa amb una compressi elevada i no admet transparncies. 3. Tiff utilitza molt poca compressi i no susa a Internet tot i que s acceptat per tots els programes de tractament dimatge. 4. Altres formats EPS, PNG, PIC, TGA i RAW (aquest no comprimeix i dna la informaci sense prdua de color).

Imatge vectorial la informaci que es guarda no s la informaci explcita de colors com en el mapa de bits, sin que descompon la imatge en objectes com lnies, polgons i textos amb els seus respectius atributs i detalls. els atributs i els detalls sn moldejables mitjanant vectors i equacions matemtiques, que determinen la forma i la posici dins de la imatge. avantatges respecte al mapa de bits el seu pes s molt inferior, els pxels en el mapa de bits sn molt grans, en aquest format no, fet que permet escalar els objectes sense perdre qualitat i el processat i ledici sn molt ms rpides que amb el mapa de bits. lAutocat i el Flash sn aplicacions que hi treballen.