31/01/13 ' A sang freda' | Edicin impresa | EL PAS

elpais.com/diario/2011/03/10/quaderncat/1299722181_850215.html 1/1
ROSA MORA 10 MAR 2011
PENSANT-HO B
'A sang freda'
Archivado en: Literatura americana Literatura americana Literatura Literatura Cultura Cultura
R econforta saber que els bons llibres de sempre continuen vius. Sobretot aquests dies, en
qu l'allau de novetats de cara al Sant Jordi aclapara. s el cas d'A sang freda, de Truman
Capote, incls per Jordi Llovet en el curs Els grans llibres d'Occident, que dirigeix a l'Institut
d'Humanitats. Ara que es parla tant de periodisme i literatura.
Capote narra uns fets reals: l'assassinat de quatre membres de la famlia Clutter, el novembre
de 1959, en un poble petit i perdut de Kansas (Amrica del Nord). Va llegir la notcia a The
New York Times i va proposar a la revista The New Yorker i als seus editors (Random House)
escriure una llarga crnica, que desprs sortiria com a llibre. Aleshores, no se sabia encara qui
eren els criminals i ho va plantejar com una histria sobre les vctimes i el seu entorn, sobre
com la brutalitat dels crims havia afectat aquella comunitat petita i tancada.
Mentre ho investigava, van detenir els assassins. Va decidir esbrinar tamb la vida dels dos
joves, Perry i Dick. L'escriptor s'hi va deixar la pell i va viure l'agonia de veure com penjaven els
dos homes el 14 d'abril de 1965. El resultat s un llibre esplndid, d'una intensitat que encara
avui s colpidora.
Abans de publicar Sang freda (1966), va fer que un expert de Random House verifiqus el que
narrava. Noms es va permetre un parell de llicncies, com un final suau, inventat, per no
acabar el llibre amb l'amargura de la forca.
Capote va dir que era una novel.la de no ficci. No en va ser l'inventor. Tom Wolfe i Norman
Mailer, entre altres, tamb experimentaven amb aquest mestissatge tan valorat. A sang freda,
per, va ser una fita.
JUEVES, 10 de marzo de 2011
ARCHIVO
EDICIN
IMPRESA

EDICIONES EL PAS, S.L.