You are on page 1of 444

Academia

de la Llingua
Asturiana
Academia
de la
Llingua
Asturiana
Academia de la Llingua Asturiana
2001 Tercera edicin Uviu, 2001
ACADEMIA DE LA
LLINGUA ASTURIANA
Morfoloxa
2
3
Academia
de la Llingua
Asturiana
Uviu, 2001
Tercera edicin
Academia de la Llingua Asturiana
Morfoloxa
4
Academia de la Llingua Asturiana
Uviu, 1999
1 edicin, 1998
2 edicin correxida, 1999
3 edicin, 2001
I.S.B.N. 84-8168-310-8
Depsitu Llegal: AS-3646-98
Xestin editorial: QTC, S.L., Xixn
Diseu: Amadu Benavente
Imprentao por Artes Grfiques Covadonga, Xixn
ndiz xeneral
Entamu 9
FONOLOXA
I. L'alfabetu 15
1. Lalfabetu asturianu 15
2. Signos ortogrficos 18
3. Usu de les iniciales mayscules 21
II. Les vocales 23
1. Sistema voclicu 23
2. Variantes fontiques 23
3. Normes descritura de les vocales tones 24
4. Elisin de vocales 34
III. Les consonantes 36
1. Sistema consonnticu del asturianu 36
2. Ortografa de les consonantes 43
3. Perda de consonantes 49
IV. La slaba 51
1. Carauterstiques xenerales de la slaba 51
2. Diptongos, triptongos ya hiatos 51
3. Distribucin y combinacin de consonantes na slaba 54
4. Consonantes y grupos consonnticos
nes pallabres dorixe cultu 55
V. L'acentu 65
1. Carauterstiques del acentu nasturianu 65
2. Clasificacin de les pallabres acordies col acentu 65
3. Normes dacentuacin grfica 66
MORFOLOXA
VI. El nome y l'axetivu 74
1. El nome o sustantivu 74
2. Laxetivu 79
VII. El xneru y el nmberu 85
1. El xneru. Masculn y femenn 85
2. El neutru 89
3. El nmberu. Singular y plural 91
Morfoloxa
5
VIII. L'artculu 97
1. Formes del artculu 97
2. Carauterstiques morfolxiques del artculu 100
3. Emplegu del artculu 102
IX. Los demostrativos 103
1. Formes de los demostrativos 103
2. Carauterstiques funcionales 104
3. Contenu y valores de los demostrativos 105
X. Los posesivos 107
1. Formes de los posesivos 107
2. Carauterstiques funcionales 110
3. Contenu y emplegos 110
4. Posesivos perifrsticos 113
XI. Los indefinos 115
1. Carauterstiques xenerales 115
2. Indefinos cuantificadores 116
3. Indefinos esistenciales 120
4. Indefinos identificadores 124
XII Los numberales 127
1. Carauterstiques xenerales 127
2. Numberales cardinales 127
3. Numberales ordinales 130
4. Numberales multiplicativos 132
5. Numberales fraccionarios 134
6. Numberales coleutivos 137
XIII. Los pronomes personales 140
1. Carauterstiques xenerales 140
2. Pronomes personales tnicos 141
3. Pronomes personales tonos 144
XIV. L'alverbiu 149
1. Carauterstiques funcionales del alverbiu 149
2. Carauterstiques formales del alverbiu 150
3. Adautacin daxetivu a alverbiu 151
4. Adautacin dalverbiu a sustantivu 152
5. Menes dalverbios 152
6. Locuciones alverbiales 157
XV. Les interxeiciones 161
1. Carauterstiques funcionales 161
2. Contenu de la interxeicin 162
3. Rellacin con otres espresiones 163
Morfoloxa
6
4. Menes dinterxeiciones 165
5. Llista dinterxeiciones 166
XVI. El verbu 172
1. Carauterstiques funcionales 172
2. Estructura interna 172
3. El nmberu 174
4. La persona 175
5. El mou 176
6. El tiempu 178
7. Laspeutu 179
8. Lanteriorid 179
9. Dellos usos de tiempos verbales 179
10. Formes non personales 183
11. Esquema de les variaciones morfolxiques del verbu 189
12. La conxugacin regular 189
13. Verbos irregulares 196
14. Perfrasis verbales 220
XVII. Los relativos 226
1. Formes 226
2. Carauterstiques xenerales 226
3. Contenos 227
4. El so emplegu 227
XVIII. Los interrogativos y esclamativos 229
1. Los interrogativos 229
2. Los esclamativos 234
XIX. Les preposiciones 235
1. Formes 235
2. Contenos 235
3. Funciones y emplegos 236
4. Descripcin de les preposiciones 238
5. Preposiciones impropies 253
6. Les locuciones prepositives 253
7. Xuntures de preposiciones 255
XX. Les conxunciones 257
1. Carauterstiques xenerales 257
2. Conxunciones coordinatives o conectores 257
3. Conxunciones subordinatives o trespositores 260
XXI. Derivacin y composicin 264
1. Signu y pallabra 264
2. Formacin de pallabres 265
3. Afixacin o derivacin: sufixos y prefixos 266
Morfoloxa
7
4. Composicin de pallabres 308
5. Parasntesis 312
6. Encurtiamientu y allargamientu de pallabres 315
SINTAXIS
XXII. El grupu nominal 318
1. El grupu nominal y la so estructura 318
2. Subordinacin nel grupu nominal 319
3. Combinacin nel grupu nominal 341
4. Construcciones dinterdependencia 343
XXIII. La oracin y les funciones oracionales 345
1. Lenunciu 345
2. La oracin 347
3. Funciones oracionales 348
4. Proclisis y enclisis de los pronomes tonos 363
XXIV. Les oraciones atributives 370
1. Verbos atributivos 370
2. Latributu 370
3. Atributu de suxetu y atributu de complementu direutu 373
4. Concordancies del atributu 375
XXV. Oracin compuesta y oracin complexa 381
1. Oracin compuesta 381
2. Oracin complexa 382
ndiz alfabticu de materies 393
Morfoloxa
8
Entamu
De magar la so creacin pol ents cimeru murganu polticu del
Principu dAsturies, el Conseyu Rexonal, lAcademia de la Llingua
Asturiana quixo llevar alantre con procuru especial n de los mandaos
estatutarios, de xurul que ms xustifica per dayuri la nacencia de les aca-
demies llingstiques a les que se-yos encamiental llabor normativu.
Daquella, como agora, tenase perclaro que, ams de les munches estayes
que diben abrise al trabayu onde yera posible la collaboracin con dellos
sectores sociales y culturales, haba una, la normativa, en que la responsa-
bilid caya dafechu na nueva institucin. Foi asina como sentendi la
xera y desa traza ye como se ye a pescanciar que cuando saliere a la lluz,
en 1981, el primer trabayu acadmicu, llevarel ttulu perelocuente de
Normes ortogrfiques y entamos de normalizacin.
A lo llargo de tou esti tiempu viose quel primitivu cartafueyu
diba enanchando les sos suxerencies y prescripciones hasta facese, na
cuarta y ltima edicin (reimpresin de 1996), un llibru estimable de 330
pxines. Pero ello yeral primer pasu. Nes previsiones de lAcademia
habren dase, darru, otros dos enantes de considerar quel ciclu normati-
vu zarrare la primera faza: la igua duna gramtica y dun diccionariu de
la llingua. Nami asina podren toos tar na intelixencia de que lidioma
asturianu entamaba a tener posibilidaes de mirar, con daqu enfotu, el
futuru. Ye por ello polo quhai una dcada que se vien trabayando con un
perampliu corpus lxicu, no que, albidramos, ha tresformase bien llueu en
Diccionariu acadmicu. Tamin nesa llinia ye polo que gei, como pasu
intermediu en tol procesu, ufirtase y la Gramtica de la Llingua
Asturiana.
Pal llogru desti testu trabay, nandecha, la estaya acadmica de
normalizacin onde sinxertaron los acadmicos Ana Mara Cano
Gonzlez, Ramn dAndrs Daz (al que se-y encament la ponencia) y
Xos Lluis Garca Arias. Tambin sinxiri nellal Prof. Alfredo lvarez
Menndez que, en tou momentu, ufri la so collaboracin valoratible y
desinteresada. Trs aos de llargues y continues sesiones, asina como ini-
ciatives y observaciones dotros acadmicos, fixeron posible un pautu de
la institucin quentiende esta gramtica comol documentu normativu de
ms altor y puxu dente tolos asoleyaos con rellacin a la llingua
dAsturies.
Morfoloxa
9
La Gramtica de la Llingua Asturiana foi fecha naguando por
amestar lo que yel rigor cientficu ms esixente con una redaccin acor-
dies col nivel mediu de comprensin de lo que se camienta que sedrn los
sos llectores. Fuxse, arrmente, duna terminoloxa enguedeyada y aca-
demicista afayndose, siempre que foi posible, con aquello que resulta
ms averao a les nueses tradiciones gramaticales y allumando con bayura
dexemplos los conceutos ms tapecos. El resultu ye un testu claru y
concisu anque, como toa ellaboracin intelectual, la so llectura esixa
daqu esfuerzu razonable.
A lo llargo venticinco captulos va afilvanndose la descripcin
llingstica, xebrndose, adulces, lo que se prescibe de lo que ye, cencie-
llamente, potestativo o de llibre eleccin nel usu normal de la llingua nos
niveles cultos. Fxose lo posible por algamar la totalid destructures y por
asitiar nel llugar atopadizu lo que correspuende a les diferentes situacio-
nes y posibilidaes dun bon falante. Pero, por ms que solive por ello, per-
sbese que lideal pol que se nagua cuasimente nunca se llogra y que
nams ediciones futures perfadrn lo quagora nun tea perfecho. En tou
casu, el material que sufierta ye tanto y les informaciones daes de tal cal-
ter que podra xulgase, ensin prexuiciu, quel llector, lescritor y lestu-
diosu desti idioma tienen agora nes manes un modelu llingsticu bien
trabu, meyor iguu y nes condiciones ms afayadices palcontrar nl el
rendimientu ms prestosu.
De lo que vien dicindose deduzse, a les clares, que lo que gei
se da a la lluz ye una gramtica normativa del idioma asturianu y non una
dialectoloxa del so dominiu llingsticu. Pero dello nun se sigue que la-
soleyamientu desti testu tenga que sentender como la sentencia que
sapozal futuru de los dialeutos de la llingua. Nefeutu, esta gramtica non
slo nun condena los usos orales de les variantes sinn quaguiya a calte-
neles na fala y na enseanza al mesmu tiempu que prev nueves solucio-
nes grfiques. Esta gramtica non slo nun va a la escontra de la escritura
dialectal sinn que, acordies cola prutica de les publicaciones acadmi-
ques, aconseya y afala lusu escritu nos que safayen con ello. El sentu
duna gramtica normativa ye ufiertar un cdigu, un estndar, bien llabo-
ru col que salloe larbitraried y se favorezal bon entendimientu na
vida duna comunid llingstica; poro, nun pue ser el so oxetivu desani-
ciar los usos llocales y familiares colos que meyor sidentiquen los falan-
tes, verdaderos protagonistes del puxu idiomticu, del bon falar y de la so
xusta anovacin. Pa facer esta gramtica, los sos redactores tuvieron pera-
tentos a tola realid llingstica asturiana, a la gueta siempre del testu ms
Morfoloxa
10
afayadizu y universal, inxertando tolo que poda axuntase, refugando lo
que siendo oral nun dica col calter del idioma, escoyendo ente lo que
siendo usos llextimos resultaba incompatible o contradictorio col modelu
iguu. Asina la Gramtica de la Llingua Asturiana conxuga amaosa-
mente dos bonos encontos en tou estndar: el respetu a la varied y rique-
za de les modalidaes llingstiques cola so coherencia armnica nel mode-
lu construyu. Gracies a ello, lestndar asturianu nun recueye la fala dun
llugar concretu nin fai modlicu un dialeutu nicu, pero tampoco nun ye
un entremez indiscriminu de trazos fatamente amestaos sinn daquellos
que puen enllazase con procuru nuna nica estructura llingstica. Con esti
facer sguesel camn derrompu, na prutica, por permunchos escritores y,
esplcitamente, pola Academia que y na primera edicin de les Normes
afita que la llingua culta va algamase cola cadarma fonolxica y morfol-
xica de los dialeutos centrales pero cola sintaxis y el lxicu de la xuntura
de toos.
Los diecisiete aos de volunt normativa, sofitaos na llarga tra-
dicin que fixo que munchos naguaren por ver lidioma, nespresin de
Caveda y Nava, suxetu a normes gramaticales, paez quaconseyen un nueu
esfuerzu pa llograr un futuru onde los asturianos ofrezan al conxuntu de
los pueblos les sos ayalgues lliteraries y les aportaciones culturales ms
valoratibles.
Academia de la Llingua Asturiana
Uviu, 25 de mayu de 1998
Nota a la segunda edicin
La perbona acoyida que tuvo la Gramtica de la Llingua Asturiana llev
bien llueu a que cuasimente sestrincare. Ello, lxicamente, aconsey
facer una nueva edicin que, con nueu procuru, enderechare los aspeutos
que la primera nun fore a iguar. Nesi sen ufirtase esta curiada y correxi-
da segunda entrega.
Academia de la Llingua Asturiana
Uviu, xineru de 1999
Morfoloxa
11
Nota a la tercera edicin
Estrincada dafechu la segunda edicin de la Gramtica de la Llingua
Asturiana, lAcademia da a la imprenta esta nueva edicin, la tercera,
onde siguaron nami erros dimprenta y dellos desaxustes tunicos alver-
tos, acordies colo inxero nel Diccionariu de la Llingua Asturiana
(DALLA), Uviu, ALLA, 2000.
Academia de la Llingua Asturiana
Uviu, avientu de 2001
Morfoloxa
12
13
Morfoloxa
Morfoloxa
14
L'alfabetu
L'alfabetu asturianu
El sistema fonolxicu de la llingua asturiana tien representacin escrita
per aciu del alfabetu llatn. D'esta manera, l'asturianu emplega les lletres
que s'especifiquen darru.
1.1 Lletres del alfabetu
Lletres
LLETRA NOME FONEMA
A, a a /a/
B, b be /b/
C, c ce //, /k/
D, d de /d/
E, e e /e/
F, f efe /f/
G, g gue /g/
H, h hache
I, i i /i/
L, l ele /l/
M, m eme /m/
N, n ene /n/
, ee / n/
O, o o /o/
P, p pe /p/
R, r erre /r/, /r
-
/
S, s ese /s/
T, t te /t/
U, u u /u/
V, v uve /b/
X, x xe /

s/
Y, y ye, y griega /y/, /i/
Z, z zeta, zeda //
I.
Lalfabetu
15
1
I
Dgrafos
Dellos fonemes represntense per aciu d'una pareya de lletres:
DGRAFU NOME FONEMA
ch che /

c/
gu + e, i /g/
ll elle /l /
qu + e, i cu /k/
rr (ente vocales) erre doble /r
-
/
Arriendes del valor fonolxicu que s'amuesa nes tables, ha tenese en cuen-
ta que delles lletres representen tamin, en determinaes posiciones, ciertos
archifonemes consonnticos. Ye'l casu de m y n, que manifiesten l'ar-
chifonema /N/ en final de slaba (camba, mangun); r, que val pol archi-
fonema /R/ en final de slaba (parllar), en principiu de pallabra (rocea) o
nos grupos pr, tr, cr, br, dr, gr, fr, zr (probe, trabe, cruz, llibre, lladral,
agriu, freba, zreza); l, que representa l'archifonema /L/ en final de sla-
ba (colcha, figal) o nos grupos pl, tl, cl, bl, gl, fl (plizcu, atleta, enxencle,
ablana, glayar, inflar).
De la mesma manera, en pallabres d'aniciu cultu pue considerase tamin
la presencia de los siguientes archifonemes en final de slaba: /B/, pola
neutralizacin de /p/ y /b/ (aptu, absurdu); /D/, pola neutralizacin de /t/ y
/d/ (atmsfera, admonitoriu); y /G/, pola neutralizacin de /k/ y /g/ (arc-
nidu, magnesiu).
1.2 Grafes dialeutales
La ortografa asturiana aconseya, ams, l'emplegu del dgrafu ll ("ll e" o
"ll e vaqueira"), de la lletra h
.
("hache aspirada") y de los dgrafos ts y
yy cuando se quieran reproducir pallabres o pronunciaciones propies de
determinaes fasteres d'Asturies.
1.2.1 GRAFA LL
. .

La ll representa, segn les zones, sonos del tipu [ s ], [ z ], [t] o [d], con-
sideraos, a efeutos del sistema consonnticu, variantes del fonema /l /.
I.
Lalfabetu
16
Exemplos: ll ingua, parll ar, mariell u. Apaez tamin en topnimos como
L
.
l
.
uarca, L
.
l
.
arn, Vill ar, Campiell u, etc.
Por razones de comodid tipogrfica, pue escribise esti dgrafu como l.l.
1.2.2 GRAFA
.

La h
.
correspuende a un sonu del tipu [h] o [x], propiu de pallabres
como guah
.
e, h
.
ispiar, h
.
archa, etc. sase tamin en pallabres de delles
zones que correspuenden a f- inicial nel restu del dominiu: h
.
aba, h
.
elechu,
h
.
uracu, h
.
uera, h
.
uina, etc.
La h
.
atpase tamin nos topnimos de l'Asturies oriental: H
.
ontoria,
Villah
.
ormes, H
.
uentes, Collauh
.
ermosu, etc.
Por razones de comodid tipogrfica, pue escribise tamin h..
1.2.3 GRAFA TS
El dgrafu ts pue usase pa reproducir el sonu africu alveolar [ s], quen
delles zones correspuende a la ch del restu del dominiu. Exemplos:
cutsu, feitsu, otso.
1.2.4 GRAFA YY
El dgrafu yy pue usase pa reproducir el sonu africu palatal [k
y
], quen
delles zones correspuende a la y del restu del dominiu. Exemplos: tra-
bayyu, muyyer, moyyar.
1.3 Otres grafes
Cuando seya necesario reproducir pallabres de determinaes llinges,
podrn emplegase tamin les siguientes lletres:
J, j ("jota")
K, k ("ka")
W, w ("uve doble")
Exemplos: Jalisco, Kuwait, keplerianu, water-polo, etc.
1.4 Orde alfabticu
N'asturianu sguese esti orde alfabticu: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, ,
o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z. Los dgrafos ch y ll inclinse, respeutiva-
mente, nes lletres c y l.
I.
Lalfabetu
17
Signos ortogrficos
Ams de les lletres, n'asturianu sense dellos signos o marques ortogrfi-
ques que valen pa encontar la llectura d'un testu.
2.1 L'acentu
L'acentu ( ) ye'l signu que val pa indicar, en dellos casos, cula ye la sla-
ba tnica d'una pallabra: fal, mangun, parragus, fcil, fgadu. Empl-
gase acordies coles normes que s'especifiquen en V.3.
2.2 L'apstrofu
L'apstrufu ( ' ) ye un signu que, allugu ente dos lletres, val pa indicar
qu'ente elles perdise un sonu. Exemplos: l'esguil, l'asturiana, d'Avils,
n'horru, diz qu'orbaya. L'usu del apstrofu ta regulu acordies con
VIII.1.1, XIII.3.1.2, XVII.1, XIX.4.7.1, XIX.4.9.1, XIX.4.13.1.
2.3 La diresis
La diresis ( ) ponse enriba de la vocal u cuando fai falta lleela nes
combinaciones ge, gi. Exemplos: gesu, gevu, Gerres, llingina,
ge, gei, gisqui, agina, L'Ageria.
2.4 El guin curtiu
Emplgase guin curtiu ( - ) en casos como estos:
a) Delantre del pronome personal -y y nel so plural -yos (tamin -ys).
Exemplos: da-y pan, hai que-y lo dar, nun-yos lo faigas, quin-yos lo
dixo? Ver XIII.3.1.
b) Pa separtar una forma verbal terminada en l, d'un pronome enclticu
lu, la, lo, los, les. Exemplos: esi llibru ye caru, pero valir val-lo; les
llenteyes gel-les, que gelen bien; si nun molisti caf, muel-lo.
c) Pa separtar les formes verbales terminaes en s del pronome enclticu
se. Por exemplu: la ropa cues-se rpido.
d) En dellos compuestos: poltico-relixosu, decretu-llei.
e) Nes onomatopeyes repetitives: chquele-chquele, ruxe-rux, xu-xu.
I.
Lalfabetu
18
2
f) Pa indicar qu'una pallabra sigue na ringlera siguiente:
yeren astu-
rianos
2.5 El guin llargu
El guin llargu ( ) emplgase en casos como los siguientes:
a) Pa encabezar el falamientu d'un personaxe nuna ringlera.
b) Pa insertar un incisu dientro d'una oracin, nun usu mui asemeyu al
del parntesis.
2.6 Los signos d'entruga
Los signos d'entruga o d'interrogacin ( ? ) emplguense al principiu y a
la fin d'una entruga direuta: qu faes aende?
2.7 Los signos d'esclamacin
Los signos d'esclamacin ( ! ) emplguense al principiu y a la fin d'una
esclamacin: qu fru fai!
2.8 La coma
La coma ( , ) escrbese cuando se quier indicar una pausa curtia dientro la
oracin. Asina, por exemplu, nestos casos:
a) Pa insertar un incisu dientro la oracin: tolos des, a nun ser los xueves
y vienres, axuntbase colos amigos na tertulia.
b) Pa xebrar un vocativu del restu de la oracin: rapazos, quitivos
d'eh!
c) Nes enumeraciones o elementos d'una mesma serie non separtaos por
conxuncin: van venir Pedro, Xuana, Ester y Mauricio; haba fruta de
toes clases: mazanes, peres, figos, piescos.
d) Pa estremar un elementu que ta n'aposicin esplicativa: Uviu, capital
d'Asturies, ye una ciud con grandes riqueces artstiques.
e) Pa xebrar una oracin relativa esplicativa: los neos, que taben percan-
saos, quedaron dormos darru.
I.
Lalfabetu
19
2.9 El puntu
El puntu ( . ) sase pa indicar una pausa ms llarga que la sealada pola
coma. Puen estremase: el puntu siguu, cuando la pausa nun supn nengn
camudamientu nel tema concretu que se ta desendolcando; el puntu apar-
te, cuando tres de la pausa se camuda d'asuntu; y el puntu final, que marca
l'acabamientu total del testu.
El puntu emplgase tamin nes abreviatures: Sr. "seor", Sra. "seora", D.
"don", p. ex. "por exemplu", etc. "etctera", X. "Xuan" y otres.
2.10 El puntu y coma
El puntu y coma ( ; ) amuesa una pausa mui asemeyada a la del puntu, pero
reflexa una mayor rellacin semntica ente los elementos ente los que s'in-
sierta.
2.11 Los dos puntos
Los dos puntos ( : ) indiquen tamin una pausa en casos como estos:
a) Encabezando una enumeracin. Exemplu: tuvieron tres fos: Manuel,
Llara y Xulio.
b) Presentando daqu que fai d'exemplu, conclusin, causa o consecuen-
cia. Asina: eso ye lo que vos mata: la envidia; islles son los territorios
arrodiaos d'agua per toles partes, por exemplu: Sicilia y Cuba; al otru
da decatronse d' venen les voces: de dientro la casa; nun foi a
aguantar aquel perru: vendilu.
c) Presentando la reproduccin de daqu n'estilu direutu: ents alzse y
dxo-yos: "nun pue un home ser llibre baxo condiciones tales".
d) Darru del saludu al entamar una carta: Estimu amigu: Anque fai
abondu tiempu que nun t'escribo...
2.12 Los puntos suspensivos
Los puntos suspensivos ( ) sense a la fin dun enunciu, ya indiquen,
ente otros usos:
a) Una oracin non peracabada: asegurnos que diba facelo, pero...
b) Una enumeracin non peracabada: taba ell tola xente: el p, la ma, los
fos, el cuu...
I.
Lalfabetu
20
c) La omisin de daqu que nun se ye a espresar o nun se pue dicir: sabes
cmo llam a Xuan? llamlu... nun te lo digo.
Tamin s'empleguen pa indicar qu'a una oracin flta-y daqu al empri-
mar: ...y suaaben que la tenen.
2.13 El parntesis
El parntesis ( ) emplgase pa facer un incisu o aclaramientu dientro d'una
oracin: el so llibru de poemes (espublizu faca dos aos) yera n de los
ms lleos del pas; la ONU (Organizacin de les Naciones Unes) enca-
ment a los pases miembros el respetu polos drechos humanos; la so
muyer ye nacida en Candanal (Villaviciosa).
2.14 Les comines
Les comines ( ) o ( ) sense:
a) Pa reproducir vierbu a vierbu un testu o un fragmentu de testu: eso ta
debaxo del lletreru que pon fali sele; y lo diz el refrn: pue ms
el geyu quel botiellu.
b) Pa destacar una espresin dientro del testu. Asina se fai con espresiones
dotres llinges, con vulgarismos o dialeutalismos y con usos irnicos
o humorsticos: arrivederci dcenlo los italianos; qu presto, ma!;
los del pueblu darriba dicen telfano; esi nun ye un cantante, esi
ye un rinchador.
c) Con ttulos dobres, nomes de grupos o dentidaes diverses: el primer
llibru que lle nasturianu foi La Fonte del Cai; yeren aquelles
dmines glorioses de Los Cuatro Ases; el Premiu de Narracin
Xosefa Xovellanos.
d) Colos nomatos y nomes danimales: fal ayeri con Xuann El Piru;
de les mios vaques, la que da ms lleche ye la Llucera.
Usu de les iniciales mayscules
Escrbese inicial mayscula en casos como estos:
a) Al entamar un escritu.
I.
Lalfabetu
21
3
b) Depus de puntu.
c) Depus de zarrar una oracin con signu dentruga o desclamacin.
d) Depus de dos puntos al entamar les cartes.
e) Nos nomes propios.
I.
Lalfabetu
22
Les vocales
Sistema voclicu
El sistema voclicu del asturianu compnse de cinco unidaes fonolxi-
ques, estructuraes en tres graos d'abertura y tres allugamientos. Acordies
con esto, los sos trazos distintivos son los que s'especifiquen darru:
/a/ vocal d'abertura mxima y allugamientu central
/e/ vocal d'abertura media y allugamientu anterior (palatal)
/i/ vocal d'abertura mnima y allugamientu anterior (palatal)
/o/ vocal d'abertura media y allugamientu posterior (velar)
/u/ vocal d'abertura mnima y allugamientu posterior (velar)
D'esta manera, el sistema voclicu del asturianu pue representase grfica-
mente asina:
ANTERIORES CENTRALES POSTERIORES
ZARRAES i u
MEDIES e o
ABIERTES a
El valor distintivu d'estes vocales pue vese nos siguientes exemplos: sacu /
secu, llanu / llinu, fala / fola, llana / lluna, pena / pina, techu / tochu, cena /
zuna, pisu / posu, lliria / lluria, foria / furia.
En slaba tona amenorga la frecuencia d'oposiciones vocliques, espe-
cialmente e/i y o/u, por ms que nun se desanicien dafechu: palada / pela-
da, tacada / tocada, pecar / picar, petar / pitar, corar / curar, colada / cula-
da, etc.
Variantes fontiques
Cana de les vocales presenta una serie de realizaciones fontiques, cuasi
siempre condicionaes polos sonos del entornu. Estes realizaciones fonti-
ques tn desprovistes de tou valor distintivu, polo que nun tienen nengu-
na pertinencia fonolxica.
II.
Les vocales
23
1
II
2
A mou d'exemplu, amusense les principales realizaciones fontiques de
les vocales en slaba tnica:
- La vocal /a/ realzase [a ] palatal en hachu, baxa, algaire; [a
.
] velar en
prau, xelu; [a] media en falar, casa; [ a] nasal en mano, mancar.
- La vocal /e/ realzase [e
.
] zarrada en conceyu, xente; [e ] abierta en repla,
pex; [] llabial en fueu, nocu; [ e] nasal en mena, nea.
- La vocal /i/, pel so llau, presenta pronunciaciones como [i
.
] zarrada en
diximos, filu; [i ] abierta en esguil, risa; [] nasal en mina, inda; [j] semi-
consonante en pioyu, mieu; [i ] semivocal en comi, algaire.
- La vocal /o/ pronnciase [o
.
] zarrada en llocu, xostra; [o ] abierta en
xorra, voi; [ o] nasal en monxa, nde.
- La vocal /u/ realzase [u
.
] zarrada en camuda, lluria; [u ] abierta en mur-
nia, turria; [ u] nasal en munchos, punxo; [w] semiconsonante en fueya,
gei; [u] semivocal en pautu, aniciu.
Les vocales non slo presenten realizaciones diverses en slaba tnica,
sinn tamin en slaba tona. N'asturianu les vocales tones amuesen della
inestabilid na so realizacin fontica. Esto provoca que munches vegaes
una mesma vocal tona almita ms d'una pronunciacin posible, por ms
que la so forma escrita seya siempre una sola. Por exemplu, la o tona
qu'apaez na pallabra probn ye pronunciada unes vegaes como "probn" y
otres como "prubn", pero en tou casu ha escribise una o; lo mesmo-y
pasa a les e tones de pequen, que fonticamente puen ser "pequen" o
"piquin".
Normes d'escritura de les vocales tones
3.1 Vocales tones non finales
3.1.1 VOCAL TONA E
El fonema /e/ en slaba tona presenta, bien de veces, realizaciones
fontiques que van dende la [ i
.
] ms zarrada a la [e ] ms abierta. En
tolos casos ha escribise e. Exemplos: pequen, non *piquin;
nen, non *nin; xelar, non *xilar; sentir, non *sintir; alvertir, non
*alvirtir; pesllar, non *pisllar; venir, non *vinir; peera, non *piera;
ceniza, non *ciniza; seor, non *sior; vecn, non *vicn; vexiga, non
*vixiga; etc.
II.
Les vocales
24
3
En munches ocasiones podr duldase de si la vocal tona qu'hai qu'escri-
bir ye una e o una i. Col oxetu d'iguar eses duldes, puen dase les
siguientes regles:
a) Escrbese e tona en pallabres derivaes (o sentes como tales) d'otres
que lleven e tnica. Exemplos: pequen (de pequeu), nen (de neu),
llecherina (de llechera, de lleche), pegaosu (de pegar), teyu (de te-
ya), abeyera (d'abeya), etc.
Les formes dbiles d'un verbu habrn escribise con e tona si les corres-
pondientes formes fuertes lleven e tnica. Exemplos: secar (yo seco), enlle-
nar (tu enllenes), xelar (xela), meter (ellos meten), velar (yo velo), averar (tu
averes), besar (l besa), fregar (ellos freguen), pescar (yo pesco), mercar (tu
merques), cebar (ella ceba), cenar (elles cenen), deber (yo debo), dexar (tu
dexes), guetar (l gueta), llevar (ellos lleven), esmenar (yo esmeno), esmesar
(tu esmeses), mexar (l mexa), mecer (ellos mecen), pecar (yo peco), pegar
(tu pegues), pelar (l pela), pesar (elles pesen), quedar (yo quedo), quemar
(tu quemes), quexase (l quxase), remar (ellos remen), rezar (yo rezo),
semar (tu semes), texer (l texe), etc.
b) Escrbese e tona en pallabres que se deriven (o se sienten derivaes)
d'otres primitives onde en slaba tnica apaeza'l diptongu ie. Exemplos:
culebrizu (de culiebra), ferruosu (de fierro), aveyuscu (de vieyu),
melgueru (de miel), cegatu (de ciegu), dentiqun (de diente), cebatu (de
ciebu), etc.
De toes maneres, los sustantivos o axetivos que tienen na raz un dipton-
gu tnicu ie, suelen caltenelu en derivaos con sufixos productivos aumen-
tativos y diminutivos del tipu: tierra, tierrina, tierrona, tierruca; vieyu,
vieyn, vieyn, vieyucu.
De mou asemeyu, escrbense con e tona les formes verbales rella-
cionaes con formes fuertes que presenten en slaba tnica'l diptongu ie.
Exemplos: sentir (yo siento), alvertir (tu alviertes), pesllar (l pieslla),
venir (ellos vienen), espertar (yo espierto), ximelgar (tu ximielgues),
alendar (ella alienda), amestar (yo amiesto), apegar (l apiega), camen-
tar (yo camiento), deprender (tu depriendes), enredar (l enrieda),
enrestrar (tu enriestres), enterrar (l entierra), feder (ellos fieden),
ferrar (yo fierro), ferver (tu fierves), merendar (ella merienda), prender
(ellos prienden), querer (yo quiero), tener (tu tienes), vender (l viende),
etc. Pero verbos como ufiertar, avieyar caltienen el diptongu en tola con-
xugacin.
II.
Les vocales
25
c) N'otros munchos de casos, la vocal oxetu de dulda nun s'axusta a los
casos previstos enriba, polo que s'aconseya la consulta d'un diccionariu
normativu. Exemplos d'ello son estes pallabres con e tona: peera,
ceniza, seor, vecn, vexiga, becerru, vergoa, bermeyu, cebolla, cen-
ciellu, centn, centollu, felechu, guedeya, llexa, mesories, mestranzu,
meyor, nenyures, seguru, segundu, selmana, asemeyar, seald, seron-
da, seruga, telfonu, tenyera, tenobia, etc.
d) La e- tona inicial ofrez una pronunciacin [e-], qu'alterna en bien de
casos con [i-] o con [a-]. Nos siguientes exemplos escribirse siempre
e: entierru, enfilar, enxams, embelga, hermanu, etc.
Nesta situacin atpense, ents, los prefixos o empiezos de pallabra en- o
em- (opuestu al cultu in-), ente- (opuestu al cultu inter-), es-, des- (opues-
tu al cultu dis-), per-, tres-, re-, er-, her- y otros. Exemplos: enfariar,
emponer "empobinar", emprestar, enanchar, enantes, enllenar, enquivocu,
entafarrar, entainar, entncenes, ents (pero insolidariu, importante, etc.);
entemediar, entetexer (pero internacional); esmigayar, esfoyar, esconder;
desfacer, desaverar (pero distensin); perxurar; tresmanar; reteyar,
rellamber, Ernesto, ermita, hermanu, etc.
La e- tona inicial pue dacuando desapaecer na pronunciacin coloquial,
pero non na escritura. D'esta miente, escribirse en tou casu echar, escuru,
entamar y non *char, *scuru, *ntamar. Pero s son vlides les dos formes
en elctricu o lltricu.
3.1.2 VOCAL TONA I
El fonema /i/ en slaba tona presenta, en munches ocasiones, realizacio-
nes fontiques que van dende la [i
.
] ms zarrada a la [e ] ms abierta.
Sicas, ha representase na escritura cola lletra i. Exemplos: midir, non
*medir; vistise, non *vestise; dicir, non *decir; ximir, non *xemir; minis-
tru, non *menistru; figura, non *fegura; etc.
Les regles que vienen darru puen valir pa desfacer duldes de cundo
escribir i tona:
a) Escrbese i tona cuando una pallabra remanez (o paez remanecer)
d'otra con i tnica. Exemplos: infinitu (de fin), vinagre (de vino), etc.
Les formes dbiles d'un verbu escrbense con i tona si les formes fuertes de la
mesma conxugacin lleven i tnica. Exemplos: midir (yo mido), pidir (tu pides),
dicir (l diz), rindise (ellos rndense), siguir (yo sigo), sirvir (tu sirves), tiir (l
tie), vistise (ellos vstense), ximir (yo ximo), ciir (tu cies), firir (yo firo), etc.
II.
Les vocales
26
b) N'otres munches ocasiones, la i tona nun ye a esplicase por deriva-
cin a partir d'otra pallabra, nin se rellaciona con formes verbales con i
tnica del mesmu paradigma. Exemplos de pallabres con i tona son:
dilixencia, diputu, militar, ministru, minutu, oficina, principiu,
Principu, visita, biblioteca, bicicleta, ciclismu, circular, diccionariu,
direutor, disimular, figura, titular, etc. La consulta a un diccionariu nor-
mativu desaniciar toa dulda.
c) La i- inicial, abondosa en pallabres d'orixe cultu, pue realizase na pro-
nunciacin popular, ams de como [i-], como [e-]. Esti ye'l casu tamin
de los prefixos d'orixe cultu in- o im-, inter-, intra-, infra-, dis- y otros.
D'esti mou, escribirse: invisible, industria, importante, ineutu, infestar,
inmeyorable, intencin, inxertar; internacional, interpretar; intraveno-
su; infrarroxu, infrahumanu; discursu, discriminu, etc.
3.1.3 VOCAL TONA O
El fonema /o/ en slaba tona presenta, davezu, realizaciones fontiques
que van dende la [u
.
] ms zarrada a la [o ] ms abierta. En tolos casos escri-
birse o. Exemplos: probn, non *prubn; bocu, non *bucu; cosiqui-
na, non *cusiquina; pocon, non *pucun; atopar, non *atupar; foguera,
non *fuguera; morrer, non *murrer; povisa, non *puvisa; costiella, non
*custiella; gorgutar, non *gurgutar; tocn, non *tucn; etc.
Ye esperable, entncenes, que surdan duldes respeuto a la escritura con
o o con u tones en ciertes pallabres. Al envs de desaniciar eses dul-
des, puen dase les siguientes regles:
a) Escribirse o tona nuna pallabra derivada (o sentida como tala) d'o-
tra primitiva con o tnica. Exemplos: probn (de probe), bocu (de
boca), homn (de home), llobercu (de llobu), coxera (de coxu), cosiqui-
na (de cosa), pocon (de pocu), etc.
Del mesmu mou, tamin s'escribir o tona nes formes verbales rellacio-
naes con formes fuertes en o tnica. Exemplos: aforrar (yo aforro), atopar
(yo atopo), amoriar (yo amorio), votar (tu votes), abociar (l abocia), colar
(ellos colen), comer (yo como), corar (tu cores), adomar (l adoma), fozar
(ellos focen), escosar (yo escoso), llorar (tu llores), montar (l monta),
notar (elles noten), posar (yo poso), robar (tu robes), roar (ella roa),
rosar (rosa), royer (ellos royen), rozar (yo rozo), tocar (tu toques), etc.
b) Escribirse o tona nes pallabres derivaes (o sentes como tales) d'o-
tres primitives que presenten el diptongu tnicu ue. Exemplos: foguera
II.
Les vocales
27
(de fueu), foyasqueru (de fueya), cotarn (de cuetu), porquizu (de
puercu), nocu (de nuez), poblacin (de pueblu), etc.
Ye corriente, de toes maneres, que los sustantivos o axetivos con raz en
ue caltengan el diptongu en derivaos aumentativos y diminutivos del
tipu: puercu, puerqun, puercn, puercucu; nueva, nuevina, nuevona,
nuevuca.
De la mesma manera, tamin s'escribirn con o tona aquelles formes
verbales rellacionaes con formes fuertes que presenten en slaba tnica'l
diptongu ue. Exemplos: morrer (l muerre), afogar (ellos afueguen), escon-
der (yo escuendo), alcontrar (yo alcuentro), correr (tu cuerres), sorber (l
suerbe), albortar (elles albuerten), alcordar (yo alcuerdo), almorzar (tu
almuerces), amagostar (ella amagesta), colgar (ellos cuelguen), coser (yo
cueso), coyer (tu cueyes), dormir (l duerme), esfollar (ellos esfuellen), esfo-
yar (yo esfueyo), folgar (tu fuelgues), forzar (l fuerza), llover (llueve),
moler (elles muelen), moyar (yo mueyo), poblar (tu puebles), poder (yo
puedo), responder (tu respuendes), sonar (ello suena), tronar (truena), vol-
ver (ellos vuelven), etc.
Pero verbos como retueyar y otros, caltienen el diptongu en tola conxuga-
cin. Esceicin importante ye la del verbu xugar (yo xuego).
c) Nun atopando puntos de referencia como los vistos en a) y b), consul-
tarse un diccionariu normativu. Asina, escrbense con o tona palla-
bres como stes: povisa, tocn, no ("en el", "en lo"), focicu, conceyu (y
toles qu'entamen en "con-"), corcuspn, costiella, domingu, formiga,
folixa, aforfugar, gorgutar, gorgolitu, gorrumba, morciella, moxiganga,
poltica, roda, romera, solmenar, sollutu, asonsaar, todu, torboln,
tosquilar, xorrascar, xorrecer, zoquete, etc.
Escribirse con o el prefixu tonu so- de pallabres patrimoniales: sotri-
par, sofitar, sollombu, sovigau, etc.
3.1.4 VOCAL TONA U
El fonema /u/ en slaba tona presenta, en bien de casos, realizaciones
fontiques que van dende la [u
.
] ms zarrada a la [o ] ms abierta, pero ha
escribise siempre u. Exemplos: xusticia, non *xosticia; dulzura, non
*dolzura; sufrir, non *sofrir; cuchiellu, non *cochiellu; pumarada, non
*pomarada; duviellu, non *doviellu; etc.
Pa desaniciar toa dulda no que se refier a la escritura de u tona, puen
dase estes regles:
II.
Les vocales
28
a) Escribirse u cuando una pallabra ye derivada (o sentida como tala)
d'otra primitiva con u tnica. Exemplos: xusticia (de xustu), dulzura (de
dulce), burricu (de burru), encurtiar (de curtiu), gustn (de gustu), mura-
dor (de mur), nublina (de nublu), asucar (de sucu), etc.
Les formes dbiles d'un verbu escribirnse con u tona si les formes
fuertes de la mesma conxugacin lleven u tnica. Exemplos: cuntar (yo
cunto), cuspir (tu cuspes), tusir (ellos tusen), sufrir (l sufre), fundir (yo
fundo), acutar (yo acuto), fuxir (tu fuxes), gustar (l gusta), allugar (ellos
alluguen), muir (yo muo), esmucise (tu esmceste), rutiar (l rutia),
surdir (ellos surden), etc.
b) N'otres munches ocasiones, la u tona nun pue esplicase por deriva-
cin a partir d'otra pallabra, nin pue rellacionase con formes verbales
con u tnica del mesmu paradigma. Nesti casu, la dulda iguarse con-
sultando un diccionariu normativu. Exemplos de pallabres con u tona:
cuchiellu, culiebra, cuu, cuyar, duviellu, guxn, mugor, purrela,
pumarada, umeru, etc.
3.1.5 VOCAL TONA A-
En dellos casos, la pronunciacin de la vocal tona inicial a- pue alternar
ente la ms xeneral y normal [a-], y otra ms zarrada [e-], y mesmamente
[i-]. Esto asocede davezu cola slaba inicial an- o am-. Exemplos: ande-
cha, anfiler, angazu, anguao, anque, andrn, andrmina, angares, angui-
la, angea, antoxu, antayeri, etc.
Per otru llau, abondes pallabres, sobre manera verbos, presenten una a- ini-
cial qu'alterna cola so ausencia ensin nengn cambiu de significu.
Dacuando una de les dos formes ye mayoritaria nes fales asturianes, pero
otres veces ye tan frecuente una como otra. Nestos casos, ye tan correuto
escribir la a- como nun la escribir. Exemplos: atopar o topar, amagostar
o magostar, amagestu o magestu, agarrar o garrar, abaxar o baxar, apra-
diar o pradiar, amecer o mecer, axuntar o xuntar, aforfugar o forfugar, acu-
tir o cutir, afuxir o fuxir, etc. Puen vese ms detalles d'esta a- en XXI.5.1.
Sicas, hai casos nos que la llingua escrita caltin un significu distintu en
cana d'entrambes formes: afalar "aguiyar" / falar "comunicase con palla-
bres", acoyer "dar abellugu, acudir" / coyer "garrar, paar", etc.
3.2 Vocales tones finales
Les vocales tones finales tamin puen amosar della inestabilid, polo que
davezu una mesma vocal pue realizase fonticamente de maneres distintes.
II.
Les vocales
29
3.2.1 VOCAL FINAL -A
No referente a la escritura de la vocal final -a, han siguise les siguientes
observaciones:
a) Polo xeneral, la -a final caltin fixa la pronunciacin [-a]. Sicas, na
pronunciacin de delles pallabres pue zarrase en [-e], y mesmamente en
[-i]. De toes maneres, la escritura del asturianu ha ser en tou casu -a.
Exemplos: da, non *de, *di o *d; puerta, non *puerte; sidra, non
*sidre; cura, non *cure; cerca, non *cerque; llegra, non *llegre; griespa,
non *griespe; llea, non *llee; etc.
b) La -a final pue desapaecer en dellos axetivos femeninos antepuestos al
sustantivu: la primer casa, la tercer vegada, la postrer volunt, anque
tamin ye posible la primera casa, la tercera vegada, la postrera volun-
t.
3.2.2 VOCAL FINAL -E
Nel asturianu escritu, emplgase -e final de pallabra nos casos que
siguen:
a) Como norma xeneral, escrbese -e final, y non -i, lo mesmo en sus-
tantivos que n'axetivos, alverbios, formes verbales, preposiciones, con-
xunciones, etc. Exemplos: nueche, non *nuechi; lleche, non *llechi; tarde,
non *tardi; fonte, non *fonti; triste, non *tristi; verde, non *verdi; nde,
non *ndi; frente, non *frenti; ente, non *enti; xubes, non *xubis; etc.
b) Escrbese -e na 3 persona del singular del presente d'indicativu de
los verbos de la 2 y 3 conxugaciones, n'oposicin al imperativu sin-
gular de los mesmos verbos, que fina en -i: l bebe (pero bebi tu), l
cuerre (pero cuerri tu), l escribe (pero escribi tu), etc.
c) La -e final pue perdese na pronunciacin si va precedida de -x- o de -s-
intervocliques. Nesos casos nel asturianu comn considrase tan
correuto escribila como nun la escribir: pexe o pex, viaxe o viax, l texe
o l tex, clase o clas, frase o fras, l cuese o cues; etc. De toes maneres,
la supresin de -e nun ye posible en pallabres como orixe, aborixe, etc.,
que y enantes perdieron una -n final.
Acordies col modelu de les formes verbales conoz, diz, merez, en delles
pallabres d'aniciu cultu enxams hai -e final: ndiz, apndiz, hliz, pont-
fiz, niz, etc.
d) El final -es, y non -is, ye'l que como norma xeneral apaez na llin-
II.
Les vocales
30
gua escrita nos plurales de diversu tipu, en dellos singulares, nes for-
mes verbales, nos alverbios, nos topnimos, etc. Exemplos: les cases,
les figales, les cortes, el llunes, el xueves, tu fales, tu bebes, escapar-
es, comeres, ayures, dayures, nenyures, adulces, mientres, Llastres,
Llugones, etc.
e) Lo mesmo pue dicise del final -en de formes verbales: falen, beben,
falaben, falaren.
f) Escrbese tamin -e nos topnimos qu'asina se pronuncien na fala
popular y tradicional: Bode, Piedramuelle, Pumarabule, etc.
g) Escrbese -e nos topnimos de les zones onde se pronuncien indis-
tintamente con [-e] o con [-i]: Vill apedre, Vill agrufe, etc.
3.2.3 VOCAL FINAL -I
De los finales voclicos, -i ye'l ms escasu de toos. Ams, la pronun-
ciacin d'una -i final pue dir dende una [-i
.
] zarrada a una [-e ] abierta,
pero en tou casu la escritura ha ser -i. Exemplos: esti, non *este; yo dixi,
non *dixe; tu falasti, non *falaste; etc.
A efeutos normativos, escribirnse con -i final de pallabra:
a) Los demostrativos masculinos esti, esi y aquelli.
b) El numberal venti.
c) El pronome personal elli (variante de l).
d) La 1 persona del singular del indefinu de dellos verbos irregulares: yo
vini, yo quixi, yo dixi, yo traxi, yo fixi, yo punxi, yo pudi, etc.
e) La 2 persona del singular del indefinu de tolos verbos: tu falasti o
falesti, tu bebisti o bebiesti, tu punxisti o punxesti, etc.
f) L'imperativu singular de los verbos de la 2 y 3 conxugaciones, n'opo-
sicin a la 3 persona del singular del presente d'indicativu de los mes-
mos verbos. Exemplos: bebi tu (pero l bebe), escribi tu (pero l escri-
be), cuerri tu (pero l cuerre), etc. Esta -i pue desapaecer de la pronun-
ciacin si va precedida de -s- o -x- intervocliques; na escritura consi-
drense igual de correutes les formes con -i qu'ensin ella: cuesi tu o
cues tu, texi tu o tex tu, tusi tu o tus tu, etc.
g) Los alverbios siguientes: cuasi, ayeri, ayuri (tamin ayures), dayuri
(tamin dayures), per dayuri (tamin per dayures), y nenyuri (tamin
nenyures).
II.
Les vocales
31
h) Los nomes personales na so forma hipocorstica o familiar: Mari, Xeli,
Pepi, Tini, Xuani, Susi, etc. Tamin, abreviatures como bici, taxi, mini,
boli, etc.
i) Los topnimos qu'asina se pronuncien na fala popular y tradicional:
Villaperi, Lloroi, Tresali, Albandi, Precendi, etc.
El final -is apaez nami en ciertes pallabres d'orixe cultu: crisis, xnesis,
peritonitis, hiptesis, etc. Formando diptongu con otra vocal precedente,
apaez en pallabres patrimoniales, como demis, reis.
3.2.4 VOCAL FINAL -O
Aefeutos normativos, escribirse -o final de pallabra nos casos siguien-
tes:
a) Nos sustantivos non cuntables fierro, pelo y filo, n'oposicin a los cun-
tables fierru, pelu y filu. Ver VII.2.2.
b) Nel sustantivu femenn mano.
c) N'apcopes como radio de radiotelefona, foto de fotografa, moto de
motocicleta, metro de ferrocarril metropolitanu (nun confundir con
metru "midida"), auto de automvil, quilo de quilogramu, micro de
micrfonu, etc.
d) Cuando'l primer elementu axetivu duna pallabra compuesta tien termi-
nacin voclica velar, acaba en -o: poltico-relixosu o politicorrelixosu,
asturiano-lleons o asturianolleons, llatino-americanos o llatinoame-
ricanos, gallego-asturianos o gallegoasturianos, etc.
e) Nos axetivos neutros: malo, mariello, vieyino, grandono, primero,
mesmo, abondo, muncho, moyao, etc. Ver VII.3.2.
f) Nos demostrativos y posesivos neutros esto, eso, aquello, nueso, vueso.
g) Nel pronome ello.
h) Nos numberales: cero, cuatro, cinco, ocho, dieciocho. Pero cientu,
cientos.
i) Nel artculu neutru lo y nes contraiciones d'esti artculu con otros ele-
mentos: colo, pelo, polo, tolo. Tamin, na contraicin no cuando equival
a en + el o en + lo.
j) Nel pronome tonu neutru de complementu direutu lo: nun lo traxo, tr-
xolo, dxomelo, etc.
II.
Les vocales
32
k) Na 1 persona del singular del presente d'indicativu de tolos verbos: yo
falo, yo apurro, yo bebo, yo faigo, yo xorrezo, etc.
l) Na 3 persona del singular del indefinu de dellos verbos irregulares: l
vieno, el dixo, l traxo, l punxo, l fixo, l tuvo, l hebo, etc.
m) Nos xerundios: falando, apurriendo, bebiendo, faciendo, xorreciendo,
etc.
n) Nes preposiciones baxo, cabo y sobro (variante de sobre), na conxun-
cin pero y nel alverbiu poro.
) Nos alverbios propios: anguao, antao, ceo, cmo, como, cundo,
cuando, dacuando, dientro, embaxo, mentanto, tampoco, etc. De la
mesma manera, nos alverbios impropios o formaos a partir d'un axeti-
vu: falar seliquino, dibuxar curioso. Sin embargu, escrbense con -u
final dafechu, darru, davezu, llueu y de xuru.
o) Nes locuciones alverbiales formaes a base dun axetivu: a lo cabero,
asina y too, de contino, del too, de ralo en ralo, en lluello, en serio, en
xunto, nabondo ~ dabondo, no fondero, poco a poco, un poco, polo
tanto, sobre too, etc.
p) Nos nomes de llugares qu'asina seyan pronunciaos segn la tradicin
oral: Lluanco, Porceyo, San Cloyo, Lloro, etc.
q) Los nomes de persona (polo xeneral d'home) lleven indistintamente la
terminacin -o, -u. Exemplos: Alfonso o Alfonsu, Alexandro o Alexandru,
Llorienzo o Llorienzu, Rosario o Rosariu, etc. Sicas, dalgunos xenera-
licen la -u final: Xuacu, Xicu, etc.; otros, pel so llau, xeneralicen la -o
final: Armando, Fernando, etc.
r) El final -os apaez nel asturianu escritu nestos casos: 1) nos plurales mas-
culinos: los, llobos, neos, mariellos, vieyinos, moyaos, estos, esos, aque-
llos, nuesos, vuesos, mesmos, abondos, toos, primeros, culos, moyaos,
carbayeos, partos, etc.; 2) nos pronomes personales tonos nos o mos y
vos; 3) na 1 persona del plural de tolos tiempos verbales: falamos, fal-
bemos, apurriremos, bebiremos, faigamos, xorreceremos, etc.
3.2.5 Vocal final -U
A efeutos normativos, escribirse -u final de pallabra nestos casos:
a) Nos sustantivos que puedan emplegase col artculu el, seyan cuntables
o non: llobu, neu, quesu, cuchu, etc. (pero fierro/fierru, filo/filu,
II.
Les vocales
33
pelo/pelu). Ver VII.2.2. Ha tenese en cuenta la terminacin de sustanti-
vos como individuu, triduu, residuu, etc.
b) Nos axetivos masculinos: malu, bonu, mariellu, nuesu, vuesu, pri-
meru, mesmu, abondu, munchu, moyu, etc. Ver VII.2.2. Represe na
terminacin d'axetivos como antiguu, mutuu, oblicuu, etc. Dellos
axetivos de munchu usu pierden la -u final al allugase ante'l sustan-
tivu: mal tiempu, bon da, primer llibru, tercer pueblu, postrer sen-
timientu, etc.
c) Cuandol primer elementu sustantivu duna pallabra compuesta ye velar
escrbese -u: decretu-llei, picurrinchn, cabudau, peullobu, etc
d) Nos interrogativos y esclamativos masculinos culu (tamin cul) y
cuntu.
e) Nel pronome tonu masculn de complementu direutu. Exemplos: nun
lu vi, vilu, nun-y lu traxo, trxo-ylu, nun lu frayemos, fraymoslu, etc.
f) Nos alverbios propios dafechu, darru, davezu, llueu y de xuru.
g) Nes locuciones alverbiales formaes a base dun elementu sustantivu: a
gustu, al altu la lleva, al avesu, al aviesu, al cabu, al carrapochu,
al debalu, al escuchu, al llau, al rabu, al rodiu, al siesgu, a mageyu,
a palpu, a rodapiellu, de cantu, de focicu, de maguyu, de momentu,
de refundiu, de regeyu, desmenu, de spitu, de sutrucu, en mediu,
nefeutu, nel fondu, pasu ente pasu, por supuestu, sin embargu, etc.
h) Nos nomes de llugar qu'asina seyan pronunciaos segn la tradicin oral:
Ciau, Celoriu, Torazu, Rusecu, L'Entregu, etc.
i) Nos nomes de llugar occidentales, qu'alternen na pronunciacin [-u] y [-
o] finales: Grau, Tinu, Cuideiru, Banduxu, Bisuyu, etc.
El final -us ye raru nel asturianu normativu. Apaez nunos pocos de
casos, como ye'l de dellos sustantivos d'orixe cultu en singular (cactus,
virus) y en plural (los espritus, les tribus).
Elisin de vocales
Na llingua falada, ocurre davezu qu'en determinaes circunstancies fni-
ques eldense n o varios fonemes voclicos, esto ye, desapaecen de la
pronunciacin. Esti fenmenu dase muncho, por exemplu, nel enllaz d'una
II.
Les vocales
34
4
vocal final de pallabra con otra inicial, o nes xuntures de dos pallabres cur-
ties fnicamente. Asina, secuencies como esta enxigua, segundu umeru,
bona estroza, esto orpinao, fali-y a la oreya, etc., son pronunciaes na fala
corriente como "estanxigua", "segundumeru", "bonastroza", "estorpinao,
"falaialaoreya", etc.
Sicas, la normativa de la llingua escrita nun necesita recoyer toos y can
de los casos que puen dase na fala, sinn solamente los ms regulares y
xenerales. D'esta miente, nel asturianu escritu nami se reglamenten estos
casos d'elisin voclica:
a) Casos d'apostrofacin: perda de vocales nos artculos el y la; nos pro-
nomes me, te y se; nes preposiciones de, en y pa; y na conxuncin y
relativu que, cuando la pallabra siguiente entama en vocal. La elisin
mrcase nestos casos na llingua escrita per aciu del apstrofu; ver
VIII.1.1, XIII.3.1.2, XVII.1 y XIX.1. Exemplos: l'ensame, fala'l p, l'a-
llegra, nun m'enfoto, nun t'afayes, nun s'enllordia, d'equ, n'Asturies,
p'alloriar, qu'alienden.
b) Casos de contraicin: perda de vocales que se produz na xuntura de pre-
posicin + artculu, del indefinu tou + artculu, de la preposicin en +
demostrativu, de la preposicin en + un, de la preposicin en + l, de
preposicin + preposicin y de preposicin + alverbiu. Ver VIII.1.2,
IX.1.1, XI.3.1, XIII.2.1.2 y XIX.4.14. Nestos casos, la elisin mrcase
na escritura per aciu d'una contraicin. Exemplos: na ciud, tola xente,
naquelles, nunos, nl, pente, penriba, etc.
c) Perda de la vocal final en dellos axetivos cuando s'alluguen ante'l sus-
tantivu: primer llibru, tercer puestu, postrer sentimientu, mal gobiernu,
bon tratu, etc. Ver VI.2.6.
d) Perda de la vocal final tres les consonantes -x- o -s- intervocliques en
dellos sustantivos y formes verbales: pexe o pex, l tuse o l tus, cuesi
tu o cues tu.
Nel restu de los casos han escribise tolos sonos voclicos, masque na llin-
gua falada pueda desaniciase dalgn. Asina, la enxigua, cooperar, coordi-
nar, etc.
II.
Les vocales
35
Les consonantes
Sistema consonnticu del asturianu
El sistema consonnticu del asturianu compnse de diecinueve unidaes,
como s'amuesa nel siguiente cuadru:
LLABIALES DENTALES ALVEOLARES PALATALES VELARES
OCLUSIVES
SORDES
SONORES
FRICATIVES
NASALES
LLATERALES
VIBRANTES
El valor distintivu de los trazos fonolxicos conseaos enriba queda claru
per ente medies d'estes oposiciones: llapa / llava, ponte / fonte, pata / mata,
trapu / tratu, tapa / tacha, sapu / sacu, ente / ende, matu/ mazu, tigre / chigre,
petar / pecar, machu / mayu, dicho / dixo, mocha / moa, cachar / callar,
Camocha / Camoca, pecar / pegar, berrar / ferrar, bala / mala, banciar /
danciar, faba / faya, bota / gota, poda / poza, trabada / trabaya, doler /
goler, paya / paxa, espayar / espaar, esfoyar / esfollar, fiyu / figu, fosca /
mosca, mofu / mozu, ferrar / serrar, fatu / xatu, rozar / rosar, zarru / xarru,
casa / cana, amosar / amolar, casa / cara, posa / porra, pisn / pixn, pexe
/ pee, faxa / falla, fama / fana, umeru / ueru, vena / vela, llena / llera,
nabu / rabu, arranar / arraar, pea / pella, esmolecer / esmorecer, pala
/ parra, falar / fallar, caru / carru.
1.1 Fonema /p/
El fonema /p/, realizu como llabial oclusivu sordu, represntase na escri-
tura cola lletra p: paxu, atopar, prindar, deprender, planu, achaplar.
1.2 Fonema /t/
El fonema /t /, realizu como dental oclusivu sordu, represntase cola lle-
tra t. Exemplos: tayu, atetuyar, traenta, cuatriada, atles.
III.
Les consonantes
36
1
III
p t
b d

c k
y

s
g
f
m
s
n n
l l
r / r
-
1.3 Fonema /

c/
El fonema /

c/, realizu como prepalatal africu sordu, represntase na


ortografa per aciu del dgrafu ch. Exemplos: chancia, parrocha, lleche,
concha.
1.4 Fonema /k/
El fonema /k/, realizu como velar oclusivu sordu, represntase per aciu
de les lletres c, qu y k. Exemplos: caxa, moca, creyer, azucre,
clavu, ancla, quesu, kilmetru o quilmetru.
1.5 Fonema /b/
El fonema /b/, realizu como billabial oclusivu o fricativu sonoru, repre-
sntase na escritura coles lletres b y v. Ofrez dos pronunciaciones
distintes:
a) [b] oclusiva:
- Cuando s'atopa en principiu de pallabra o d'enunciu tres d'una
pausa.
- Cuando va precedu del archifonema nasal /N/, dientro o non
d'una mesma pallabra. Exemplos: llombu, unviar, un bolu.
b) [b ] fricativa:
- Cuando s'alcuentra ente vocales, dientro o non d'una mesma
pallabra: cebera, llavar, au bonu.
- Nos grupos br, bl ente vocales, seya dientro d'una mesma palla-
bra o non: cabra, xiblar, esta bruxa, la blanca.
- Cuando va precedu, dientro o non de la mesma pallabra, de
cualquier consonante que nun seya l'archifonema nasal /N/.
Exemplos: malvs, erba, falar bien, figal bona, cortar blimes,
conoz Bueres, les botes, pex bono.
Los fonemes /p/ y /b/ neutralcense cuando apaecen en final de slaba,
resultando d'ello l'archifonema llabial /B/: aptu, absurdu.
1.6 Fonema /d/
El fonema /d/, realizu como dental o interdental oclusivu o fricativu sono-
ru, represntase per escrito cola lletra d. Tien dos realizaciones fontiques
estremaes:
III.
Les consonantes
37
a) [d] oclusiva:
- Cuando s'atopa en principiu de pallabra o d'enunciu tres d'una
pausa.
- Cuando va precedu del archifonema nasal /N/ y del archifone-
ma lquidu /L/, dientro o non d'una mesma pallabra. Exemplos:
candu, un deu, lleldu, el duviellu.
b) [d] fricativa:
- Cuando s'alcuentra ente vocales, dientro o non d'una mesma
pallabra: rueda, la dixebra.
- Nel grupu dr ente vocales, seya dientro d'una mesma pallabra o
non. Exemplos: cadril, la drecha.
- Cuando va precedu, dientro o non de la mesma pallabra, de
cualquier consonante que nun seya nin l'archifonema nasal /N/
nin l'archifonema lquidu /L/. Exemplos: surdir, poner debaxu,
desdexase, los dibuxos, merez dello, pexdegatu, fux d'equ.
Los fonemes /t/ y /d/ neutralcense cuando apaecen en final de slaba,
resultando d'ello l'archifonema dental /D/: atmsfera, admonitoriu.
1.7 Fonema /y/
El fonema /y/, realizu como pospalatal fricativu o africu sonoru, repre-
sntase per aciu de la lletra y. Ofrez dos realizaciones fontiques estre-
maes:
a) [y] fricativa:
- Cuando s'atopa ente vocales, seya dientro o non d'una mesma
pallabra. Exemplos: glayar, figolo yo.
- Cuando ta precedu, dientro d'una mesma pallabra o non, de
cualquier consonante que nun seya l'archifonema nasal /N/.
Exemplos: quemar yerba, l ye, xorrez y.
b) [ y] africada:
- Cuando entama pallabra (o enunciu) tres d'una pausa.
- Cuando ta precedu, dientro o non d'una mesma pallabra, del
archifonema nasal /N/. Exemplos: nenyures, nun ye.
1.8 Fonema /g/
El fonema /g/ tien dos representaciones escrites: la lletra g y el dgrafu
gu. Realzase xeneralmente como velar fricativu sonoru [g

]:
III.
Les consonantes
38
- Cuando s'asitia al comienzu de pallabra (o d'enunciu) tres
d'una pausa.
- Cuando va precedu del archifonema llateral /L/, del archifone-
ma nasal /N/, del archifonema vibrante /R/, del fonema /s/, del
fonema // y del fonema /

s/ dientro o non d'una mesma palla-


bra. Exemplos: dalguin, el gatu, llargu, fungar, un gatu, facer
goxes, esguedeyar, los glayos, paez grande, pex grande.
- Cuando s'atopa ente vocales, dientro o non d'una mesma palla-
bra: mugor, esta goxa.
- Nos grupos gr, gl ente vocales, seya dientro d'una mesma palla-
bra o non: allegre, la griesca, sieglu, esti glayu.
Los fonemes /k/ y /g/ neutralcense en final de slaba, resultando d'ello l'ar-
chifonema velar /G/: arcnidu, magnesiu.
1.9 Fonema /f/
El fonema /f/, realizu como llabiodental o billabial fricativu sordu, repre-
sntase na escritura per aciu de la lletra f. Exemplos: furacu, cafiar, flai-
re, inflar, frayar, esfronar, atmsfera, naftalina.
1.10 Fonema //
El fonema //, realizu como interdental fricativu sordu o sonoru, ye
representu na ortografa per aciu de les lletres c ante e, i, y z ante a,
o, u. Les sos realizaciones fontiques son:
a) [z
.
] sonora en final de slaba o de pallabra cuando-y sigue una conso-
nante sonora. Exemplos: merez besos, diz dos, pazguatu, paz y, xorrez
menos, cruz nueva, amanez ublo, aguapez la casa, paez llargu, paez
roxa.
b) [] sorda nel restu de los casos: zarrar, cenoyu, zreza, llazu, la ceya,
alcazre, la zrezal, esmuzte, cozcar, voz falsa, dizse, conoz xente.
1.11 Fonema /s/
El fonema xiblante /s/, realizu como fricativa alveolar o dental sorda o
sonora, represntase ortogrficamente pela lletra s.
Presenta diverses realizaciones fontiques, toes elles apicales y depen-
diendo del contestu:
III.
Les consonantes
39
a) [s] alveolar sorda:
- Cuando s'atopa en principiu de slaba: semar, llosa.
- En final de slaba o de pallabra, cuando nun-y sigue nin /t/, nin
//, nin una consonante sonora: gaspia, tres chaples, foscu, des-
facer.
b) [z] alveolar sonora: al final de slaba o de pallabra, cuando-y sigue una
consonante sonora que nun seya /d/. Exemplos: achisbar, fisgar, figo-
los yo, mesmu, rosnar, esidiar, esllava, vesla, los roxos.
c) [s ] dental sorda: en final de slaba o de pallabra, cuando-y sigue /t/ o
//. Exemplos: pastia, los traxes, les ceyes.
d) [z ] dental sonora: en final de slaba o de pallabra, cuando-y sigue /d/.
Exemplos: desdexase, los drechos.
Fonticamente tamin ye posible una realizacin lquida ensin sofitu
voclicu especialmente na secuencia inicial de pallabra es- + consonante,
como en esbariar, esidiar, escaecer, estisoriar, etc.
1.12 Fonema /

s/
El fonema xiblante /

s/, realizu como fricativu palatal sordu o sonoru, repre-


sntase na ortografa per aciu de la lletra x. Tien dos pronunciaciones
estremaes:
a) [

s] sorda:
- Cuando s'alcuentra en principiu de slaba (nesti allugamientu
pue realizase como [

s] o como [

sj]): xatu, caxa.


- En final de slaba o de pallabra, cuando-y sigue una consonan-
te sorda. Exemplos: viax curtiu, pex frito.
b) [

z] sonora: en final de slaba o de pallabra, cuando-y sigue una conso-


nante sonora. Exemplos: pexdegatu, potax bono, Box nun quier.
1.13 Fonema /m/
El fonema /m/, realizu como nasal billabial sonoru, represntase per aciu
de la lletra m. Exemplos: mariellu, moyar, amormiyase.
1.14 Fonema /n/
El fonema /n/, realizu como nasal alveolar sonoru, escrbese na ortogra-
fa comn como n. Exemplos: zuna, xunir.
III.
Les consonantes
40
1.15 Fonema / n/
El fonema / n/, realizu como nasal palatal sonoru, escrbese per aciu de la
lletra . Exemplos: uedu, peridiu, frair, llea, seard, lloe.
Los fonemes /m/, /n/ y / n/ neutralcense en final de slaba, de lo que resul-
ta l'archifonema nasal /N/. Nesta posicin nunca se da oposicin distinti-
va ente los tres fonemes nasales.
L'archifonema /N/ realzase d'estremaes maneres, acordies col contestu
fnicu impuestu pola consonante que s'atopa depus:
a) [m] billabial cuando-y sigue una consonante billabial [p], [b] o [m]:
campu, falen poco, llombu, merquen berces, enmarcar, con maza-
nes.
b) [m ] llabiodental cuando-y sigue una consonante llabiodental [f]: enfo-
tase, en Francia.
c) [n
.
] interdental cuando-y sigue una consonante interdental []: encesu,
enzafarnar, en cielu.
d) [n ] dental cuando-y sigue una consonante dental [t] o [d]: llentu, en
Tarna, pandu, falen dans.
e) [n] alveolar cuando-y sigue una consonante alveolar [s], [n], [l] o [r
-
]:
cansu, faen sopa, ennialar, cien neos, dxenlo, con libaneses, enres-
trar, tan roxa.
f) [ n] palatal cuando-y sigue una consonante palatal [

c], [y], [

s], [ n] o [l ]:
enchipase, nun chisques, cuenya, echen yelsu, enxaguar, beben xarraos,
enerar, comen isos, enllordiar, en Llugones.
g) [] velar cuando-y sigue una consonante velar [k] o [g

]: concu, baillen
curioso, llongu, nun ganes. Tamin, en final de pallabra ante vocal o
ante final absolutu: son hermanos, faen armarios, tn allegres, con
orbayu, que xuban.
Nestos casos a nun ser nel ltimu obsrvase que la fala tien l'encln a
acompaar les pronunciaciones mentaes d'una [] velar precedente: [m],
[m ], [n], etctera.
Nes secuencies iniciales de pallabra formaes por /e/ + /N/ + consonante,
suel nun s'articular la vocal. Asina, ents, encetar, embruxar puen pronun-
ciase, respeutivamente, [e
.
n ]ts, [e
.
n
.
]cetar y [e
.
m]bruxar, pero tamin [n ]ts,
[n
.
]cetar y [m]bruxar.
III.
Les consonantes
41
1.16 Fonema /l/
El fonema /l/, realizu como lquidu llateral alveolar sonoru, ye represen-
tu cola lletra l. Exemplos: la velea, filu, ralu, xbesla.
1.17 Fonema / l /
El fonema / l /, realizu como lquidu llateral palatal sonoru, represntase
col dgrafu ll. Exemplos: castiellu, Llaviana, lluna, pesllar.
Los fonemes /l/ y / l / neutralcense en final de slaba o de pallabra; y nos
grupos pl, tl, cl, bl, gl y fl. Nestes posiciones los dos fonemes llaterales
pierden toa posibilid d'oponese distintivamente. Trtase, ents, del archi-
fonema llateral /L/.
L'archifonema /L/ ofrez estremaes pronunciaciones, acordies col calter
fonticu de la consonante que tea nel so entornu:
a) [l
.
] interdental cuando-y sigue una consonante interdental []: calce,
alzar, el centru, el zarru.
b) [l] dental si-y sigue una consonante dental [t] o [d]: altu, el texu, coldu,
el deu.
c) [l] alveolar cuando-y sigue una consonante alveolar [s], [n], [l] o [r
-
];
una llabial [p], [b], [f] o [m]; o una velar [k] o [g

]: bulsia, el sentu, val-


nos, mil neos, el lentu, alredor, mal repetu, apalpar, el puxu, malvs,
el vasar, refalfiu, sal fino, alma, l maxina, calcar, mal caruter, xulgar,
el gatu. Tamin se realiza alveolar en grupu consonnticu: achaplar,
atleta, claustru, blanca, glayar, floxu.
d) [l ] palatal cuando-y sigue una consonante palatar [

c], [y], [

s], [ n] o
[l ]: colcha, el chinu, el yerbatu, lxebra, el xabn, el uedu, mal lla-
drn.
1.18 Fonema /r/
El fonema /r/, realizu como lquidu vibrante alveolar sonoru simple,
represntase cola lletra r. Exemplos: faru, xarabal, hora.
1.19 Fonema /r
-
/
El fonema /r
-
/, realizu como lquidu vibrante alveolar sonoru mltiple,
represntase siempre per aciu del dgrafu rr. Exemplos: perru, xorra,
horru, sarriu, xarru.
III.
Les consonantes
42
Los fonemes /r/ y /r
-
/ nun s'oponen nestes posiciones: en principiu de palla-
bra; en final de slaba o de pallabra; nos grupos pr, tr, cr, br, dr, gr y zr; y
tres l, n y s. D'ello resulta l'archifonema vibrante /R/.
L'archifonema /R/ ofrez dos pronunciaciones estremaes: [r
-
] mltiple (rede,
Raeces, alredor, enrestrar, esrion), [r] simple (prau, trabe, creyer,
branu, cuadru, groma, zreza) o indistintamente dambes (artu, falar).
Ortografa de les consonantes
El fechu de que nun heba una correspondencia perfeuta ente los fonemes
consonnticos y la so representacin escrita ye causa de dellos problemes
ortogrficos. Darru trtense los ms importantes.
2.1 Lletres c y qu
La lletra c y el dgrafu qu escrbense acordies coles siguientes normes:
a) Lletra c.
La lletra c representa'l fonema consonnticu /k/:
- Cuando-y siguen les vocales a, o, u (caxa, moca, combayar,
encoyer, cubil, furacu).
- Cuando s'atopa nos grupos cl o cr (clisar, clas, creitu, crime).
b) Dgrafu qu.
El dgrafu qu representa siempre'l fonema consonnticu /k/.
Emplgase nami ante les vocales e, i, como por exemplu: l quier,
quexase, merqu, toquu, Quirs.
Cuando la conxuncin que s'apostrofa ante pallabra entamada en vocal, el
dgrafu qu pue atopase ante otres vocales o ante h: dixo qu'ambur,
paezme qu'informaron mal, diz qu'orbaya, ye verd qu'unviaron cartes, la
finca qu'heredasti.
2.2 Lletres b y v
Entrambes lletres representen el mesmu fonema /b/. L'usu normativu de
b o de v atinse a dellos criterios estremaos:
a) Escrbese b
III.
Les consonantes
43
2
- Cuando l'timu de la pallabra tien b o bien otros sonos de los que
resulta hestricamente b y asina lo afita la tradicin grfica.
D'esta miente, escrbense con b pallabres como moyaba, llamaben,
faba, herba, boriada, cebera, haber, trabe, llombu, xubir, xabn, llobu,
sebe, abu, probe, cabu, Ribota, etc.
- Nes pallabres derivaes d'otres que lleven b. Asina, de beber resul-
ten beberaxu, bebu, bbora; de llobu resulten llobatu, llobada; de
cabu resulten caberu, acabar; d'ablana resulten ablanar, ablanu; etc.
- Naquellos casos nos que la tradicin escrita afit l'usu de la lletra b,
anque tea escontra la etimoloxa. Exemplos: boda, barrer, bermeyu,
Bscones, etc.
- Siempre que nun se dea seguranza etimolxica nin tradicin escrita.
- Nes xuntures br y bl, seya'l que seya l'aniciu etimolxicu: branu,
bracu, brigu, braa, blima, ablana, vengatible, xiblar, etc.
b) Escrbese v:
- Si l'timu de la pallabra tien v o bien otros sonos que la tradicin
escrita reflexa con esa lletra: vinu, verde, vidaya, vera, povisa, nuevu,
llavar, avagar, xoven, aprovecer "facese llargu'l tiempu", Villaviciosa,
etc.
- Nos casos en que la tradicin escrita afit l'emplegu de v, anque
nun tea acordies cola etimoloxa: duviellu, etc.
- Nos derivaos de pallabres que lleven v. Por exemplu: de vieyu
resulten avieyar, aveyecer, veyura, vieyera; de llavar resulten eslla-
va, llavu, llavadoriu; d'Uviu resulta uvien; etc.
2.3 Lletra d
Cuando'l fonema /d/ s'atopa ente vocales y dientro d'una mesma pallabra
(especialmente en sufixos), tien tendencia a perdese na pronunciacin de
la fala popular de delles zones. Nel asturianu escritu, de toes maneres,
habr caltenese siempre la lletra d nesos casos:
a) Nes terminaciones -ada, -ida; ver VII.1.3 y 2.2. Exemplos: xelada, non
*xel nin *xelaa; mayada, non *may nin *mayaa; tenada, non *ten nin
*tenaa; partida, non *parta; glayida, non *glaya; bebida, non *beba.
Pero escrbense ensin d les terminaciones -u, -ao, -aos, -aes; y -u -
o, -os, -es. Exemplos: xelu, xelao, xelaos, xelaes; partu, parto, par-
tos, partes.
III.
Les consonantes
44
b) Na terminacin -eda. Exemplos: carbayeda, non *carbayea; fresneda,
non *fresnea; fumareda, non *fumarea. Pero escrbense ensin d les ter-
minaciones -ees, -u, -eos. Exemplos: carbayees, carbayu, carbayeos.
c) Nel sufixu -udu, -uda, -udo, -udos, -udes. Exemplos: oreyudu, non
*oreyu nin *orey; ariguda, non *ariga; morrudo, non *morro;
barbudos, non *barbos; fueyudes, non *fueyes.
d) Nel sufixu -dor, -dora, -dores. Exemplos: trabayador, non *trabayaor;
catadora, non *cataora; xugadores, non *xugaores.
e) Nel sufixu o terminacin -deru, -dera, -dero, -deros, -deres. Exemplos:
panaderu, non *panaeru; madera, non *maera; comedera, non *come-
era; abrideres, non *abrieres.
f) Nel sufixu -doriu, -doria, -dorios, -dories. Exemplos: llavadoriu, non
*llavaoriu; subidoria, non *subioria; sumidorios, non *sumiorios.
g) Nel sufixu -dura, -dures. Exemplos: mancadura, non *mancara;
moyadura, non *moyara; regalladures, non *regallares.
h) Nel sufixu -dizu, -diza, -dizo, -dizos, -dices. Exemplos: aforradizu, non
*aforrazu; namoradiza, non *namoraza; afayadizo, non *afayazo;
atopadizos, non *atopazos; antoxadices, non *antoxaces.
Ha tenese en cuenta que les terminaciones -u -ada -ao, -u -eda y -u
-ida -o presenten d nos sos derivaos: cansu cansadn, parada
paraduca, axuntao axuntadono, deu dedn, fumareda fumaredona,
partu partidn, dormida dormiduca, llambo llambiduco.
2.4 Lletres g y gu
La lletra g y el dgrafu gu escrbense acordies coles siguientes normes:
a) Lletra g.
La lletra g representa'l fonema consonnticu /g/:
- Cuando s'atopa ante les vocales a, o, u: gatu, gaxapu, goxu,
gorrumbu, guxn, pegar, amagostar, L'Entregu.
- Nos grupos gl y gr: glayu, sieglu, griesca, agriu, llograr,
Llangru.
La lletra g enxams apaez ante les vocales e, i.
b) Dgrafu gu.
El dgrafu gu representa el fonema /g/ nami ante les vocales e,
III.
Les consonantes
45
i. Exemplos: falagueru (pero falagar), guetar, guirriu, miaguu (pero
miagar), colungus (pero Colunga), xigues (pero xiga), etc.
2.5 Lletra g ante diptongu
Los diptongos /ua, ue, ui, uo/ enxams entamen slaba. Les secuencies /g/
+ /ue/, /g/ + /ui/ escrbense con diresis: guapu, guante, guo!, gesu,
gevu, gertu, gestia, geyu, gel, cacags, gitu, gisqui, agina,
Gerces, Gerna, etc.
2.6 Lletres c y z
a) Lletra c.
La lletra c representa'l fonema consonnticu // cuando-y siguen les
vocales /e/ o /i/. Exemplos: ceguar, cirigea, cirolar, entemecer,
rapaces, xacu.
b) Lletra z.
- La lletra z representa siempre'l fonema consonnticu //, seya sigui-
da de vocal (zapicu, faza, tarrezo, zuna), en final de slaba o de palla-
bra (mozcar, paez, llimaz) o nel grupu zr (zreza, zrezal, alcazre).
- Como norma de calter xeneral, la lletra z nun s'emplegar ante e,
i. Exemplos: rapaza, pero rapaces (non *rapazes); tarrezo, pero
tarreces (non *tarrezes); llimaz, pero llimacn (non *llimazn); etc.
2.7 Lletra x
La lletra x ye representacin del fonema /

s/. La secuencia xi nami


s'escribe cuando'l fonema /i/ ye centru silbicu, lo qu'asocede cuando
vocal tala apaez siguida d'una consonante (ruxir, xiblar, roxn), en final
absoluta (fuxi) o siguida de vocal y n'hiatu con ella (coruxa, coruxiona
coruxa grande, ruxen, aflixu, texes, arqueloxa, teoloxa). Tngase en
cuenta la grafa d'estes pallabres d'orixe cultu: anorexa, asfixa, complexn,
crucifixn, galaxa, papiroflexa, reflexn, axoma.
Nel restu de los casos escribirse siempre x: xana, non *xiana; roxu,
non *roxiu; xorra, non *xiorra; Xixn, non *Xixin.
La lletra x tamin pue apaecer n'otres pallabres d'orixe cultu, como lxi-
cu, taxi, xenofobia, etc.
2.8 Lletres x y s
Habr tenese cuidu de nun confundir estes dos lletres nin los fonemes
III.
Les consonantes
46
que representen, respeutivamente /

s/ y /s/. El so valor distintivu apaez


claru nestes pareyes de pallabres: xana / sana, xustu / sustu, roxa / rosa,
caxa / casa, paxu / pasu, coxa / cosa, pexe / pese, llixu / llisu, mexa /
mesa, poxa / posa, ruxa / rusa, raxa / rasa, rixu / risu, Tuxa / tusa, baxu
/ vasu, etc.
Darru que'l fonema /

s/ ye asemeyu fonticamente a /s/ y a /si/, tendrse


procuru n'estremar na escritura: casina "casa pequea" / caxina "caxa
pequea, vaina"; Siana "nome de llugar" / xana "personaxe mitolxicu";
siente "3 p. del sg. del pres. d'ind. del verbu sentir" / xente "conxuntu de
persones", sienra "terrn" / xenra "casada col fu"; etc.
Sicas, danse casos en qu'equivalen dafechu: sierru o xerru, ensamar o
enxamar, insertar o inxertar, subir o xubir, vesiga o vexiga, tisera o tixe-
ra.
2.9 Lletres ll y y
La llingua normativa caltin como dos fonemes estremaos /l / y /y/, moti-
vu pol que curiar nun confundir enxams les sos grafes. Asina, la norma
escrita nun fai otra cosa que reflexar la pronunciacin tradicional del astu-
rianu, conservada polos meyores falantes.
Ha tenese en cuenta'l valor distintivu de /l / y /y/, como pue vese nestes
parexes de pallabres: esfollar / esfoyar, fuelles / fueyes, muelles / mueyes,
rallu / rayu, llera / yera, olla / oya, falla / faya, gallu / gayu, callo / cayo,
fallucu / fayucu, tallu / tayu, Viella / vieya, etc.
a) Dgrafu ll.
A mou orientativu, pue indicase lo que vien darru:
- En principiu de pallabra, ye muncho ms frecuente la presencia de
ll- que de y-. Exemplos: llobu, llingua, llombu, llargu, lluna, lla-
var, llevar, llamar, llimiagu, lluz, Llastres (pero yelsu, yo yera).
- La ll apaez nel sufixu o terminacin -iellu, -iella, -iello. Asina,
mariellu -a -o, portiella, castiellu, reciella, tortiella, duviellu, fariellu,
Casielles, etc. (pero vieyu -a -o). Ha tenese en cuenta, de toes mane-
res, qu'en dellos casos esa terminacin alterna con -iyu, -iya, -iyo
(tamin -u -a -o): Castiella o Castiya (Casta), rodiella o rodiya
(roda), etc.
- Tres de consonante ye enforma ms frecuente ll que y.
Exemplos: pesllar, parllar, apusllar, burlla, garllar, islla, enllordiar
(pero tenyera, nenyures, cuenya).
III.
Les consonantes
47
b) Lletra y.
Como orientacin, pero ensin algamar a ser norma xeneral, puen dase
les indicaciones siguientes:
- Apaez davezu nos sufixos o terminaciones -ayu -aya, -eyu -eya, -uyu
-uya. Exemplos: espantayu, ayu, orbayu, vergayu, trabayu, carbayu,
borraya, estaya, gandaya, canaya, esperteyu, espeyu, felpeyu, pelleyu,
ceya, cigoreya, oveya, oreya, guedeya, peruyu, ceruyu, baruyu, argu-
yu, aguya, faraguya, rabuya.
Tamin, con otros sufixos o terminaciones rellacionaos colos anteriores:
trabayar, orbayar, carbayu, espeyar, esfelpeyar, cagayn, espelleyar,
oreyudu, esguedeyar, peruyal, aguyetar, esfaraguyar, etc.
De toes maneres, abonden les esceiciones: marallu, esmarallar, pella, res-
tallu, mella, garulla, etc.
- Nel sufixu o terminacin -iyu, -iya, -iyo (qu'alternen con -u, -a,-o).
Exemplos: poliya (tamin pola), maniya (tamin mana), rodiya
(tamin roda), maraviya (tamin marava), calaviya (tamin calava),
aguadiya (tamin aguada), sortiya (tamin sorta), fiyu (tamin fu),
Castiya (tamin Casta). Recurdese qu'en dellos casos esta termina-
cin alterna con -iellu, -iella, -iello (Castiella, maniella, rodiella).
- Escrbese y, non ll, naquelles pallabres en qu'esti fonema, n'allu-
gamientu intervoclicu, alterna cola so ausencia. Exemplos: creyer
(tamin creer), trayer (tamin traer), construyir (tamin construir), yo
seya (tamin yo sa), cayer (tamin caer), atribuyir (tamin atribuir),
etc.
- Convin tener en cuenta estos casos: abiyota, afayar, afayadizu,
choyu, lladriyu, conceyu d'Ayer, ayern, Bisuyu, etc.
2.10 Lletres n y m
Na escritura de les lletres n y m tendrnse en cuenta les siguientes
observaciones:
a) L'archifonema nasal /N/ represntase xeneralmente per aciu de la lletra
n. Exemplos: conca, sienda, enfotase, llongu, enllordiar, enrestrar,
ensamar, axuntar, unviar, punxo, inmortal, encetar, etc.
b) Pero represntase con m cuando-y siguen les lletres b o p dien-
tro d'una mesma pallabra. Asina, llombu, cmbaru, combayar, embae-
cu, embaxo, llimpiu, arramplar, etc.
III.
Les consonantes
48
2.11 Lletres r y rr
Na escritura de la lletra r y del dgrafu rr siguirnse les normes
siguientes:
a) Lletra r.
Emplgase nestos casos:
- Al entamar una pallabra: rocea, roxu, reya, Rann.
- Tres de les lletres n, l y s: vienres, tienru, xenru, alredor, esri-
onar, Israel.
- Nos grupos consonnticos pr, tr, cr, br, dr, gr, fr y zr. Exemplos: prunu,
trabe, cruz, bracu, drechu, granu, frayar, zreza.
- En final de slaba o de pallabra: parllar, torgar, unviar, coyer.
- Ente vocales, cuando representa'l fonema /r/: caru frente a carru, fora
frente a forra, nmberu, xera, quieren.
b) Dgrafu rr.
Nami s'emplega ente vocales y dientro d'una mesma pallabra, pa
representar el fonema /r
-
/. Exemplos: carru frente a caru, forra frente a
fora, cuerria, horru, purrela.
2.12 Lletra h
La lletra h, que nun representa nengn fonema, emplgase nos casos en
que tea xustificao pola etimoloxa de la pallabra y s'afite na tradicin escri-
ta. Asina, home, humanu, hachu, haber, herba, hermanu, heredar, hesto-
ria, hmedu, humildar, horru, hipertensu, hliz, holograma, alcohol,
mahometanu, etc. Asina ents, la lletra h enxams s'usar en pallabres
como artu, umeru, erba, Eres y otres. Sobre l'emplegu de la lletra h
.
, ver
I.1.2.2.
Perda de consonantes
Na cadena falada, especialmente na conversacin rpida, frmense delles
secuencies de consonantes onde una pue desaniciase de la pronunciacin.
Asina, por exemplu, los xatos, les saques o pites roxes pronnciense dave-
zu suprimiendo la [-s] final de la primera pallabra: "loxatos", "lesaques",
"piterroxes"; pero normalmente estos fenmenos de perda de consonantes
nun tienen nengn reflexu na escritura.
III.
Les consonantes
49
3
De toes maneres, nel asturianu escritu contmplense tres casos regulares
de perda de consonantes: la de la -r final del infinitivu cuando-y sigue pro-
nome tonu; la de la -s final de la 1 persona del plural cuando-y sigue'l
pronome nos; y la de delles contraiciones.
3.1 Perda de la -r del infinitivu + pronome tonu
Cuando l'infinitivu va siguu d'un pronome personal tonu (me, te, lu, la,
lo, nos, mos, vos, los, les, -y, -yos, -ys, se) pierde la -r de la terminacin en
tolos casos, fechu que se reflexa na escritura. Exemplos:dar+yosda-yos;
mercar + y merca-y; matar + la matala; falar + te falate; falar +
vos falavos; alloriar + nos allorianos; ver + lu velu; mancar + me
mancame; etc.
3.2 Primera persona del plural + pronome nos
Si una primera persona del plural va siguida del pronome tonu nos, pier-
de la -s de la so terminacin, fechu que se fai notar na escritura. Exemplos:
llavamos +nos llavmonos; enfotamos +nos enfotmonos; quexaremos
+ nos quexarmonos; etc.
3.3 Contraiciones
La escritura normativa recueye tamin de mou regular la perda de conso-
nantes en delles contraiciones. Esti ye'l casu de les preposiciones con, per
y por sigues d'un artculu; ver VIII.1.2. Exemplos: con + el col; con +
les coles; per + la pela; por + los polos; etc.
De manera asemeyada, l'indefinu cada siguu del tamin indefinu n fai
tamin contraicin. Asina, cada + un can; cada + una cana.
Pa cabu, produzse tamin perda de dalguna consonante en contraiciones
de preposicin + preposicin, y de preposicin + alverbiu; ver XIX.4.14.
Exemplos: per + ente pente; a + en an; per + enriba penriba; per
+ equ pequ; etc.
III.
Les consonantes
50
La slaba
Carauterstiques xenerales de la slaba
Nes slabes puen estremase dos elementos: el nucleu y los mrxenes.
N'asturianu escritu, el nucleu silbicu ocpalu siempre una vocal. Pel so
llau, los mrxenes silbicos puen ocupalos vocales (nos casos de los dip-
tongos y triptongos) o consonantes.
Acordies col nmberu de slabes de que tn formaes, hai pallabres mono-
slabes (llau, fueu, de, p, con) o polislabes, pudiendo ser estes ltimes
bislabes (geyu, lluna, puerta), trislabes (antroxu, cadiellu, bgaros),
tetraslabes (personaxe, escolanciu, nuechiquina), etc.
Diptongos, triptongos ya hiatos
2.1 Diptongos
Un diptongu ye un conxuntu de dos vocales nuna mesma slaba. Pero non
tolos conxuntos de dos vocales formen un diptongu, sinn qu'sti produz-
se nami cuando una de les dos vocales (o les dos) ye zarrada. Acordies
con esto, danse tres menes de diptongos:
a) Diptongos crecientes: vocal zarrada (marxe) + vocal semiabierta o abier-
ta (nucleu). Son los siguientes: ie, ia, io, ue, ua, uo. Exemplos: vieyu,
murnia, pioyu, nueche, cuayar, guo!
b) Diptongos decrecientes: vocal semiabierta o abierta (nucleu) + vocal
zarrada (marxe). Son estos: ai, au, ei, eu, oi, ou. Exemplos: entainar,
llau, llei, feu, soi, tou.
c) Diptongos indiferentes: vocal zarrada + vocal zarrada. Son: iu, ui, ii, uu.
Exemplos: Tiuya, lladroniciu, xuiciu, prti-y, antiguu.
Cuando dos vocales xuntes nun s'atopen na mesma slaba, dizse que tn
n'hiatu: roda, san, fecu, falcatra, rocea, cacea, poeta, axuntao.
2.1.1 DIPTONGOS EN SLABA TONA
Los diptongos lo mesmo puen dase en slaba tnica (suau, pueblu, aire)
qu'en slaba tona (suaar, pueblucu, airn). De toes maneres, obsrvase
lo siguiente:
IV.
La slaba
51
1
IV
2
a) Ye tendencia xeneral de la llingua que los diptongos tnicos ue, ie se
correspuendan coles vocales o, e en slabes tones de pallabres deriva-
es o rellacionaes. Asina, nueche, pero nocherniegu; pescuezu, pero pes-
cozada; fueu, pero foguera; puercu, pero porquizu; cuetu, pero cotarn,
cotayu; puerta, pero portn, portiella; yo amagesto, pero amagostar;
yo cueyo, pero coyer; culiebra, pero culebrizu; fierro, pero ferruosu;
piescu, pero pescal; l amiesta, pero amestar; ellos enriestren, pero
enrestrar; tu pieslles, pero pesllar; miel, pero meleru; etc.
b) Tendencia tala vese amenorgada nos derivaos colos sufixos productivos
-n, -n, -ucu y -acu. Nestos casos, el diptongu suel caltenese en slaba
tona; ver II.3.1.1 y 3.1.3. Exemplos: fierro, fierrn, fierrn, fierrucu,
fierracu; tierra, tierrina, tierrona, tierruca, tierraca; pueblu, puebln,
puebln, pueblucu, pueblacu; nueche, nuechina, nuechona, nuechuca,
nuechaca; puercu, puerqun, puercn, puercucu, puercacu; cuetu, cue-
tn, cuetn, cuetucu, cuetacu; puerta, puertina, puertona, puertuca,
puertaca; etc.
2.2 Triptongos
Un triptongu produzse cuando un conxuntu de tres vocales s'atopa na
mesma slaba. Los triptongos siempres s'axusten al esquema vocal zarra-
da (marxe) + vocal semiabierta o abierta (nucleu) + vocal zarrada (marxe).
Los triptongos n'asturianu son stos: iai, iei, ioi, iau, ieu, uai, uei, uau, ueu.
Exemplos: allampiis, estropiis, di-ylu, ariciu, mieu, acentui, gei,
acentuu, llueu, etc. Si tres vocales xuntes nun s'atopen na mesma slaba,
dizse tamin qu'hai hiatu: antroxareis, fuen.
2.3 Hiatos
Hiatu ye una secuencia de vocales que nun s'atopen na mesma slaba,
sinn que se dixebren en slabes estremaes. Hai tres menes d'hiatu:
a) Hiatu producu por una secuencia de dos vocales medies o abiertes.
Al nun se cumplir el requisitu de la presencia d'una vocal zarrada, cana
de les dos vocales allgase en slabes estremaes. Nesti casu tn les secuen-
cies ae, ao, ea, eo, oa, oe, ee, oo. Exemplos: paez, moyao, teatru, peor, toa,
coeficiente, enfeemos, too.
Lo mesmo apuerta si una de dambes vocales forma diptongu con otra ter-
cera. Trtase de secuencies como a-ei, a-eu, e-ai, e-au, e-ei, e-oi, o-ai, o-
au, etc., y n'orde inversu, ia-e, ia-o, ie-o, ua-e, ua-o, ue-a, ue-o, etc.
IV.
La slaba
52
Exemplos: trai, Fau, creis, enfeu, crei, dese-y, lloi, llou, unviaes,
llimpiao, mieos, apanguaes, acentuao, pueas, pueo, etc.
b) Hiatu en secuencies de dos vocales, una d'elles zarrada y tnica.
En secuencies vocliques qu'axunten les condiciones p'afayase na mesma
slaba, produzse siempre un hiatu cuando la vocal zarrada ye tnica. Esi
fechu mrcase siempre con un acentu grficu. Exemplos: tre, ferrera,
cro, acente, falcatra, acto, maz, can, sezu, fecu, pocu, etc. Lo
mesmo asocede en secuencies de dos vocales zarraes: fina, Marina, sali,
apurri, fu, ruu.
Tamin se produz hiatu cuando nuna xuntura de tres vocales que deberen
formar triptongu, una de les zarraes ye tnica; ents sta allgase nuna
slaba distinta a la de les otres dos vocales, que formen diptongu. Son los
casos de les secuencies ei, ie, ie, ai, oi, ia, ei, ue, ue, ai, oi, etc.
Exemplos: faceis, uvienes, piecu, perdais, fo-y, acente-y, fuenos,
fuecos, acenta-y, acento-y, etc.
c) Hiatu en secuencies propies de diptongu.
Nun nmberu indeterminu de casos, atopmonos con qu'una xuntura de
dos vocales cumple toles condiciones pa producir un diptongu, pero
entrambes vocales pronnciense en slabes estremaes. Esto pue aportar
cuando les dos vocales tn en contautu pola perda d'una antigua conso-
nante que les separtaba. La mayora de les vegaes nun se reflexa esti fen-
menu grficamente. Exemplos: triar [trir], non *[trjr]; triaremos [triar-
mos], non *[trjarmos]; afi [afi], non *[afj]; fise [fise], non *[fjse];
Tis [tis], non *[tjs]; etc.
2.3.1 ADAUTACIN DHIATOS EN PALLABRES DORIXE CULTU
Los hiatos presentes nes pallabres cultes orixinaries adutense al asturia-
nu como sigue darru:
a) Como norma de calter xeneral, caltinense al adautase a la llingua astu-
riana. Asina, teatru, non *tiatru; rea, non *aria; ideolxicu non *idiol-
xicu; coetaneu non *coetaniu; estereofnicu, non *esteriofnicu; meteo-
roloxa non *metioroloxa; realid non *rialid; etc. De toes maneres,
hai diptongu en llinia y nos sos derivaos.
b) Por razones remaneces de la morfoloxa asturiana, dellos hiatos de la
llingua d'orixe adutense como diptongos: nucleu (pero ncleos),
homoxeneu (pero homoxnea, homoxneo, homoxneos, homoxnees),
IV.
La slaba
53
espontaneu (pero espontnea, espontneo, espontneos, espontnees),
musu (pero museos), europu (pero europea, europeo, europeos, euro-
pees), etc.
Distribucin y combinacin
de consonantes na slaba
Aefeutos normativos, nenguna consonante, seya sola o en grupu, nun pue
allugase nel nucleu silbicu, sinn qu'ocupar'l marxe prenuclear o pos-
nuclear.
3.1 Consonantes iniciales
3.1.1 INICIALES DE PALLABRA
Toles consonantes, a nun ser la vibrante simple [r], puen allugase nel prin-
cipiu de la pallabra. Exemplos: poxa, tierra, chigre, quesu, boroa, deu,
yelsu, guirriu, fusu, zapicu, sele, xarru, mena, non, ocla, los, llobu, roxu.
Nes pallabres patrimoniales o d'aniciu popular, la n- inicial alterna davezu
y llibremente cola -, fechu que queda reflexu na normativa del asturia-
nu escritu. D'esta manera, nube o ube, nisu o isu, nidiu o idiu, nariz o
ariz, neu o eu, nabu o abu, nieve o eve, nata o ata, nuviellu o
uviellu, etc.
3.1.2 INICIALES DE SLABA DIENTRO PALLABRA
Nun hai nenguna restriccin, pudiendo cualquier consonante asitiase en
principiu de slaba, mesmamente la vibrante simple: caru. Nun s'atopa l'al-
ternancia de n y , de mou que caltienen el so valor distintivu: llena / llea,
cana / caa (anque nuna riestra de casos n y son variantes nun mesmu
vocablu, como en esnalar ~ esalar). La vibrante mltiple [r
-
] ye obligada
tres de s, l y n: esreonar, alredor, enriba.
3.2 Grupos consonnticos iniciales de slaba
Los grupos consonnticos que l'asturianu almite en principiu de slaba son
los siguientes: pl, tl, cl, bl, gl, fl, pr, tr, cr, br, dr, gr, fr, zr. Exemplos: plepa,
copla, atleta, claviya, yuncla, blancu, granible, glayar, sieglu, flaire,
moflu, prindar, apradiar, trabe, lletra, cruz, escritu, braa, cabruar, dre-
chu, cadril, grande, agriu, frayar, esfronar, zreza, alcazre.
IV.
La slaba
54
3
Ye d'observar que les lleis combinatories impiden la esistencia del grupu
tl- en principiu de pallabra y de *dl y *zl en cualquier circunstancia.
3.3 Consonantes finales
N'allugamientu final de slaba, les consonantes del asturianu comprtense
como sigue darru:
a) En final de slaba, l'asturianu nami almite los fonemes consonnticos
/-/, /-s/ y /-

s/, y los archifonemes nasal /-N/, lquidu /-L/ y vibrante /-R/.


Exemplos: mozqueta, lluz, riestra, xueves, pexdegatu, l rux, rinchu,
campu, falarn, altu, bonal, curtiu, falar.
En pallabres d'orixe cultu puen atopase tamin en final de slaba los archi-
fonemes llabial /-B/, dental /-D/ y velar /-G/, representaos respeutivamen-
te peles lletres p, b; t, d; c, g. Exemplos: aptu, absurdu; atmsfera, admo-
nitoriu; arcnidu, magnesiu.
b) La /-

s/ -x nami apaez en fin de slaba interna en pallabres com-


puestes con un primer elementu acabu nesi fonema (pexdegatu). En
fin de pallabra siempre pue tar siguida de vocal -e: l rux o l ruxe,
pex o pexe, viax o viaxe, etc.
3.4 Grupos consonnticos finales
Nel asturianu patrimonial o d'aniciu popular nun esisten grupos conso-
nnticos nin en final de slaba nin en final de pallabra. La introduccin de
pallabres d'aniciu cultu da llugar a la creacin de dellos grupos consonn-
ticos neses posiciones.
Consonantes y grupos consonnticos
nes pallabres d'orixe cultu
La distribucin de consonantes na slaba y la so combinacin tien clares
restricciones nel asturianu patrimonial y popular: nel marxe prenuclear
puen apaecer toles consonantes, pero nami dalgunos grupos formaos de
delles oclusives o fricatives ms llateral o vibrante; el marxe posnuclear
solamente pue tar ocupu por /-/, /-s/, /-

s/ y los archifonemes /-N/, /-L/ y


/-R/, nun siendo posible l'apaicin de grupos consonnticos nesta posi-
cin.
IV.
La slaba
55
4
Pero l'emplegu de la llingua asturiana nos mbitos acadmicos, lliterarios,
cientficos, tunicos y formales de toa mena, fai necesariu l'emplegu de
cultismos, esto ye, pallabres d'orixe cultu o eruditu, que permiten l'accesu
de la llingua a tou tipu d'espresin. Nes llinges europees de cultura, ye
tradicin que los cultismos seyan tomaos direutamente del llatn y del
griegu clsicos y, ms modernamente, tamin d'idiomes de gran cultivu lli-
terariu, como l'ingls y el francs.
Les pallabres d'orixe cultu nun entren necesariamente nel asturianu cola
mesma grafa que tienen nes llinges d'orixe, sinn que se puen adautar a
les peculiaridaes morfolxiques y fonolxiques de la llingua. Darru d'e-
llo, eses pallabres puen considerase tan asturianes como les d'orixe patri-
monial o popular; la so presencia, de toes maneres, xustificarse cuando'l
so insertamientu na llingua seya necesariu.
Abondos cultismos nun presenten nenguna dificult de mena fonolxica
p'adautase al asturianu, pues amuesen les peculiaridaes d'esta llingua;
stos nami s'axusten a les peculiaridaes morfolxiques de la llingua. Esti
ye'l casu de pallabres como idnticu, idntica, idntico, idnticos, idnti-
ques; hiprbole, hiprboles; telfonu, telfonos; sistema, sistemes; patriar-
ca, patriarques; democrticu, democrtica, democrtico, democrticos,
democrtiques; economa, economes; hidrlisis; tomu, tomos; xenun,
xenuina, xenuino, xenuinos, xenuines; bizantn, bizantina, bizantino, bizan-
tinos, bizantines; presidente, presidenta, presidentes; colesterol; albn,
albina, albino, albinos, albines; etc.
Pero permunchos cultismos s presenten carauterstiques fonolxiques
ayenes al sistema asturianu. D'esta miente, la so entrada na llingua non
solo pide una adautacin morfolxica, sinn tamin fnica y fonolxica.
4.1 Adautacin con ll o l
4.1.1 ADAUTACIN CON LL- O L- INICIAL
Les pallabres d'orixe cultu adutense al asturianu con ll- o con l- ini-
ciales segn dellos criterios que s'especifiquen darru:
a) Acordies con vieyes tendencies de la llingua, ent vives na poblacin
falante, ye vezu que la l- inicial de les pallabres d'aniciu cultu s'a-
daute como /l / ll. Esta adautacin xustifcase en munchos casos pola
rellacin formal clara del cultismu cola correspondiente pallabra patri-
monial asturiana; asina, llingstica, en rellacin con llingua, llunar en
rellacin con lluna, etc.
IV.
La slaba
56
D'esta miente, escribirnse con ll- inicial les pallabres (y los sos deriva-
os) d'orixe cultu si asina se recueye na tradicin de la llingua. Exemplos:
llaberintu, llabial, llaboral, llaboratoriu, llapiceru, llpiz, llateral, llatn,
llector, llectura, llegal, lleicin, llepra, llpara, lletana, lletricid (tamin
electricid), lltricu (tamin elctricu), llexislar, lliberal, llibert, llicen-
cia, llcitu, llicor, llimbu, llinguaxe, llingstica, llinia, llinterna, llira, ll-
ricu, lliteral, lliteratura, llitru, lliturxa, llonxit, llotera, lluminaria, llu-
minosu, llunar, llustru, llutu, etc.
b) De la mesma manera, escribirnse con ll- inicial otros cultismos aco-
yos modernamente, por ms que nestos salmita tamin la escritura con
l-. Exemplos: lleucemia o leucemia, llicntropu o licntropu, llicu o
licu, llocal o local, llocalid o localid, llocomotora o locomotora,
llogaritmu o logaritmu, llxicu o lxicu, lluxu o luxu, lluxuria o luxu-
ria, etc.
c) De toes maneres, caltinse la l- orixinaria nestes pallabres: la nota
musical; lata fueya de metal, que nun se confunde con llata palu
llargu; lentu que va selemente, que sopn a llentu hmedu; y len-
tes gafes, que sestrema de llentes hmedes.
d) Tamin s'aconseya caltener con l- inicial los nomes xeogrficos non
asturianos del tipu: Londres, Libia, Lisboa, Liberia, Lombarda,
Lituania, Lausana, Laconia, Luxemburgu, Letonia, Luisiana, etc.
Pero escribirse ll- (o ll -) naquellos topnimos que nun siendo almi-
nistrativamente asturianos, tienen una espresin acordies cola so herencia
llingstica: Llen, L
.
l
.
aciana, L
.
l
.
umaxu, etc.
4.1.2 ADAUTACIN CON -LL- O -L- INTERIORES
Les pallabres d'orixe cultu adutense n'asturianu con -ll- o -l- interio-
res segn los criterios que siguen darru:
a) Como principiu de calter xeneral, la -l- simple o la -ll- xeminada de los
cultismos llatinos o griegos, adutense con -l- interior n'asturianu.
Exemplos: celebrar, elixir, eleicin, eliminar, relixn, milagru, peligru,
coleicin, coleutivu, delitu, holograma, melmanu, militar, polticu,
solitariu, televisin, etc.
b) Sicas, y siguiendo delles tendencies de la llingua, aconsyase escribir
con -ll- interior les siguientes pallabres y los sos derivaos: callndri-
gu, rellatu, rellacin, apellativu, treslladar, pallabra.
IV.
La slaba
57
c) Tamin s'escriben con -ll- interior toles pallabres formaes cola xun-
tura de prefixos a pallabres qu'entamen per ll- inicial: allunizar, ple-
nilluniu, billabial, billinge, collaborar, illegal, prollongar, collateral,
neolliberal, sociollingstica, delliniante, hectollitru, etc.
4.2 Adautacin con n- inicial
L'alternancia llibre que se produz nes pallabres patrimoniales ente la n- y
la - iniciales (por exemplu, nuedu o uedu, nariz o ariz) nun se da nes
pallabres d'orixe cultu, que siempre xeneralicen n-. Exemplos: normativu
(non *ormativu), neuroloxa (non *euroloxa), naufraxu (non *aufra-
xu), narcisismu (non *arcisismu), nucleu (non *ucleu), etc.
Esto habr tenese en cuenta mesmamente naquellos cultismos qu'amuesen
una rellacin formal clara con dalguna pallabra patrimonial: nome o ome,
pero nominal (non *ominal); nublina o ublina, pero nebulosa (non *ebu-
losa), etc.
4.3 Adautacin de s- lquida
La s- lquida, presente nes pallabres cultes, adutase siempre n'asturianu
anteponindo-y una e-. Exemplos: escultura, esfera, esfinxe, espacial,
especial, espectculu, espritu, estndar, esquema, esquizofrenia, estadiu,
estatua, estereofnicu, estratexa, estrofa, estructura, estudiu, etc.
4.4 Adautacin de grupos consonnticos iniciales de pallabra
Los grupos consonnticos cultos ayenos a les lleis de distribucin y com-
binatoria asturianes, en xeneral d'orixe griegu, puen caltener o facer desa-
paecer el so primer elementu. Exemplos:
gn- ~ n-: gnoseoloxa o noseoloxa, gnomu o nomu, gnsticu o
nsticu, gnosticismu o nosticismu
mn- ~ n-: mnemotunicu o nemotunicu
ps- ~ s-: psicoloxa o sicoloxa, psicolxicu o sicolxicu, psicoa-
nlisis o sicoanlisis, psiquiatra o siquiatra, psoriasis o soria-
sis, pseudpodu o seudpodu, pseudnimu o seudnimu, pseu-
doasturianista o seudoasturianista
pt- ~ t-: ptolemaicu o tolemaicu, pterodctilu o terodctilu, pte-
rosauriu o terosauriu
Sicas, los cultismos quentamen orixinariamente per pn- desanicien regu-
larmente la primera consonante: neumticu, neumoloxa, neumona.
IV.
La slaba
58
4.5 Adautacin de p final de slaba
Les pallabres cultes que nes llinges d'orixe presenten p final de slaba,
adutense n'asturianu como sigue:
a) Como norma xeneral, la p de fin de slaba caltinse:
-pt-: coptu, aptu, polpticu
-ps-: epilepsia, sinopsis, clepsidra
-pn-: hipnosis
b) Pue vocalizase en -u naquellos casos rexistraos na fala:
-ut- ~ -pt-: aceutar o aceptar, adautar o adaptar, cusula o cp-
sula, conceutu o conceptu, esceuto o escepto, ineutu o ineptu,
interceutar o interceptar, preceutu o preceptu, receutor o
receptor
c) Pue vocalizase en -i en casos tamin rexistraos na fala:
-ic- ~ -pc-: aceicin o acepcin, conceicin o concepcin, escei-
cin o escepcin, receicin o recepcin, perceicin o percep-
cin, deceicin o decepcin
d) Desanciase regularmente en pallabres como ocalitu, ocalital.
4.6 Adautacin de -t final de slaba y de pallabra
Como norma xeneral, la -t final de slaba de los cultismos caltinse na
escritura del asturianu escritu. Exemplos:
-tm-: atmsfera
-tn-: etnoloxa
En final de pallabra mantinse nos llatinismos del tipu hbitat, accsit,
supervit, dficit, pero desanciase en pallabres como carn, rob, xal.
4.7 Adautacin de -c final de slaba
Les pallabres cultes que nes llinges orixinaries tienen -c final de sla-
ba, adutense como sigue darru:
a) Como norma de calter xeneral, la -c final de slaba consrvase nel
asturianu escritu. Exemplos:
-cc-: diccionariu, succin, cccidu, ficcin, destruccin, accesu
-ct-: actu, actor, conflictu, secta, vector, tractor, factor, edictu,
hectmetru, nctar
IV.
La slaba
59
-cd-: sincdoque
-cn-: arcnidu, acn
b) Pue vocalizase como -i nes terminaciones -aicin ~ -accin y -eicin ~
-eccin:
-aic- ~ -acc-: aicin o accin, astraicin o astraccin, atraicin
o atraccin, redaicin o redaccin, contraicin o contraccin
-eic- ~ -ecc-: afeicin o afeccin, eleicin o eleccin, lleicin o
lleccin, coleicin o coleccin, perfeicin o perfeccin, pro-
teicin o proteccin, direicin o direccin, proyeicin o pro-
yeccin, seicin o seccin
c) Pue vocalizase como -u en casos como estos:
-aut- ~ -act-: astrautu o astractu, artefautu o artefactu, caruter
o carcter, compautu o compactu, contautu o contactu,
detrautor o detractor, esautu o esactu, impautu o impactu,
intautu ointactu, pautu o pactu, prutica o prctica, tutica o
tctica, didutica o didctica
-eut- ~ -ect-: afeutu o afectu, arquiteutu o arquitectu, aspeutu o
aspectu, circunspeutu o circunspectu, coleutivu o colectivu,
correutu o correctu, reutu o rectu, dialeutu o dialectu, ins-
peutor o inspector, insurreutu o insurrectu, perfeutu o per-
fectu, perspeutiva o perspectiva, predileutu o predilectu, pro-
teutor o protector, proyeutu o proyectu
-eud- ~ -ecd-: anudota o ancdota
-eun- ~ -ecn-: tunica o tcnica
4.8 Adautacin de -b final de slaba y de pallabra
La -b final de pallabres d'orixe cultu adutase n'asturianu como sigue:
a) La tendencia xeneral empobina al caltenimientu de la -b final de sla-
ba. Exemplos:
-bd-: abdicar, abdome, abductor
-bc-: obcecu
-bs-: absurdu, absolutu, subsidiu, absorber, observar
-bt-: obtusu
-bv-: subvencin, obviu
b) Pero pirdese cuando-y sigue una x (fonema /

s/):
-bx- > -x-: oxetu, suxetu, oxetivu, suxetivu, oxecin, suxuntivu
c) Ha tenese tamin en cuenta que'l prefixu cultu sub-, cuando ye produc-
tivu, pue adautase col prefixu patrimonial so-. Exemplos: sollingual,
sorrayar, somarn, soxneru, etc.
IV.
La slaba
60
d) La -b final de pallabra caltinse nel asturianu escritu: baobab, etc.
4.9 Adautacin de d final de slaba
La d final de slaba de les pallabres d'orixe cultu adutase n'asturianu
como sigue:
a) La norma xeneral fai que se caltenga na escritura la d final de slaba
nes pallabres d'aniciu cultu. Exemplos:
-dm-: admonitoriu, cadmiu
-dqu-: adquirir, adquisicin
-dv-: advenedizu, adversariu, advientu (pero avientu "mes")
b) De toes maneres, la -d final de slaba desapaez de la escritura si nel
cultismu va siguida d'una x (fonema /

s/):
-dx- > -x-: axetivu, axuntar, axudicar, etc.
c) La -d final de slaba convirtese en -l n'otros casos:
-dm- > -lm-: alministrar, almirar, almitir, etc.
-dv- > -lv-: alverbiu, alvertir, etc.
Con ello, la llingua culta nun fai otra cosa qu'empobinar per vieyes ten-
dencies presentes en pallabres actuales como selmana, coldu, xulgar,
recaldar, etc.
d) Al final de pallabra, nes terminaciones procedentes del llatn -atem y
-utem, la -d desapaez na escritura: llibert, llexitimid, virt, sal, etc.
De toes maneres, caltinse en topnimos non asturianos: Madrid,
Valladolid, Bagdad, Islamabad, etc.
4.10 Adautacin de -g final de slaba
La tendencia xeneral empobina al caltenimientu de la -g final de slaba
nos cultismos. Exemplos:
-gd-: magdaleniense
-gm-: sintagma, magma, pigmentu, fragmentu, dogma
-gn-: agnsticu, dignu, dignid, lignitu, magnesiu, signu, signifi-
cu, cognitivu
Sicas, desanciase naquelles pallabres onde vezu talu tea perafitu na tra-
dicin oral:
-gd- > -d-: madalena
-gn- > -n-: inorante, inorancia, insinia, repunu, repunancia,
repunante
IV.
La slaba
61
4.11 Adautacin de -f final de slaba
Como norma de calter xeneral, caltinse la -f final de slaba nes palla-
bres d'orixe cultu. Exemplos:
-ft-: difteria, aftosa, naftalina, oftalmoloxa, etc.
4.12 Adautacin de -m final de slaba
El caltenimientu de -m a lo cabero de slaba ye tendencia xeneral na
adautacin de les pallabres cultes. Exemplos:
-mn-: amnesia, amnista, himnu, ximnasia, omnvoru, etc.
En final de pallabra, la -m consrvase na escritura de los cultismos:
rquiem, referndum, lbum, memorndum, etc.
4.13 Adautacin de -n final de slaba y de pallabra
La -n final de slaba o de pallabra en cultismos adutase al asturianu
acordies con estos criterios:
a) La secuencia -nn- caltinse na escritura, en coincidencia coles palla-
bres tradicionales como ennegrecer, ennialar, flennos. Exemplos:
innatu, innecesariu, innoble, etc.
b) Escrbese -n final de slaba en: inmortal, inmoral, inmerecu, inmo-
biliaria, inmunoloxa, inmanente, conmiseracin, conmemorar, etc.
c) En final de pallabra, la -n de les pallabres d'aniciu cultu desanciase
nes terminaciones -men, -xen, siguiendo asina a les pallabres patrimo-
niales como dentame, velame, lloriame, furame, etc.; ver VII.3.2.e.
Exemplos: abdome, esame, dictame, rxime, marxe, volume, resume,
orixe, Carme, etc.
4.14 Adautacin de grupos consonnticos en final de slaba
o de pallabra
Les voces d'aniciu cultu que presenten grupos consonnticos en final de
slaba o de pallabra, adutense acordies con estos criterios:
a) El grupu consonnticu -ps de fin de pallabra caltinse na escritura de
les pallabres cultes: bceps, trceps, frceps, etc.
b) La tendencia xeneral empobina a la perda del primer elementu del
grupu -bs final de slaba, dexando nami -s final de slaba na escritura.
Exemplos:
IV.
La slaba
62
-bsc- > -sc-: escuru, ascisa
-bst- > -st-: astrautu, astenese, sustancia, sustantivu, sustratu,
astemiu
c) El grupu consonnticu -ds final de slaba caltinse na escritura.
Exemplos: adscribir, adstratu, etc.
d) Grupu -ns. El grupu -ns final de slaba caltinse na escritura:
-nsc-: inscribir
-nsp-: inspiracin, conspiracin, circunspeutu, inspeicin
-nst-: constar, circunstancia, constitucin, institutu, instancia,
constancia, constelacin, constituyir, instintu, instrumentu
Pelo contrario, les pallabres cultes qu'amuesen el prefixu trans- siguu de
consonante xeneralcense col prefixu patrimonial asturianu tres-, segn
encln de la llingua: tresmitir, tresferencia, tresformar, tresvasar, treslla-
dar, tresllucir, trescribir, tresparente, tresponer, tresportar, etc.
e) El grupu -rs final de slaba caltinse na escritura de les pallabres d'o-
rixe cultu. Exemplos:
-rsp-: perspeutiva
-rst-: supersticiosu
4.15 Adautacin cola lletra x
Nes pallabres d'aniciu cultu, l'asturianu presenta la lletra x en dellos casos.
a) Como prutica habitual y tradicional, n'asturianu adutense col fonema
/

s/ (lletra x) aquelles pallabres cultes que, tomaes del griegu o del lla-
tn, s'escriben neses llinges con ge, gi.
Exemplos: xeoloxa, rexistrar, xeneral, inxeniu, xil, hidrxenu, mxicu,
vixilar, xestin, axente, xenitivu, enerxa, ximnasia, xigante, pxina, peda-
gxicu, vexetal, aflixir, anxines, biolxicu, xineclogu, etc.
Nesti sen, l'adautacin faise acordies colos usos de la lletra x n'asturia-
nu, desaniciando la secuencia xi cuando la vocal nun ye centru de sla-
ba. Exemplos: naufraxu, alerxa, prestixu, rexn, contaxu, demagoxa,
estratexa, sufraxu, hemorraxa, maxa, antropofaxa, lliturxa, colexu, etc.
b) Adutense cola lletra x munches pallabres cultes qu'en griegu o en
llatn s'escriben cola lletra x. D'esta miente:
- N'allugamientu inicial de pallabra: xenofobia, xenn, xerocopia, xilfo-
nu, xilografa, etc.
IV.
La slaba
63
- N'allugamientu final de pallabra: brax, cccix, trax, slex, etc.
- Cuando va en posicin intervoclica o delantre de h muda: anexu, bau-
xita, boxu, complexu, convexu, coxis, exame, exerciciu, exrcitu, exhi-
bir, exiliu, existir, xitu, xodu, exoftalmia, exogamia, exticu, fixar,
heterodoxu, hexaedru, hexgonu, hexmetru, hexaslabu, lxicu, maxi-
lar, nexu, praxis, xidu, prefixu, prximu, reflexivu, sexu, sintaxis, sufi-
xu, taxi, txicu, etc.
Ha tenese en cuenta que les pallabres qu'amuesen orixinariamente les ter-
minaciones -xia, -xion adutense n'asturianu como -xa, -xn.
Exemplos: anorexa, asfixa, asfixar, galaxa, heterodoxa, papiroflexa, ane-
xn, conexn, crucifixn, complexn, reflexn, etc. Lo mesmo asocede
coles quorixinariamente presenten una secuencia xi + vocal: axoloxa,
axoma, axomticu.
- Nes pallabres quentamen pel prefixu ex-: ex-conceyal, ex-ministru, ex-
conseyeru, etc.
Sicas, adutense con s:
- Cuando la x orixinaria queda delantre consonante dientro la pallabra :
esceicin, escelente, escesu, esclamar, esclusivu, escursin, espedicin,
esperimentu, espertu, esplicar, esplorador, esplotacin, esponer, esposi-
cin, esterior, estraordinariu, estraterrestre, etc. Y tamin pallabres
diverses en que la x orixinaria satopa en final de slaba: sestu, testu,
yustapuestu, etc.
Ye posible la doble grafa nos siguientes exemplos: esame ~ exame, esaxe-
rar ~ exaxerar, esixir ~ exixir, osxenu ~ oxxenu, esistir ~ existir, situ ~ xitu.
c) Adutense con /

s/ (lletra x) delles pallabres cultes qu'en griegu o en


llatn s'escriben con i consonntica o hi.
Exemplos: axacente, axetivu, conxetura, coxuntura, dixuntu, dixuntivu,
inxuria, maxest, maxestticu, oxetu, suxetu, xerarqua, xurisdiccin, etc.
N'otros casos l'adautacin faise per aciu del fonema /y/ (lletra y): pro-
yeutu, yodu, inyeicin, peyorativu, trayeutu, trayectoria.
d) L'adautacin con /

s/ (lletra x) ye la que se fai con pallabres empres-


taes que nes llinges d'orixe tienen [x] ("jota"), [

s], [

z] o [d

z].
Exemplos: xarr, xal, xofer, xampn, xardn, xamn, xefe, clix, xam-
pin, bolxevique, xerez, etc.
IV.
La slaba
64
L'acentu
Carauterstiques del acentu n'asturianu
L'acentu ye'l mayor contraste con que se pronuncia una slaba en compa-
ranza coles del so rodiu. N'asturianu l'acentu llgrase pola mayor intensi-
d de voz na emisin d'una slaba. La slaba dotada d'acentu ye tnica,
mentanto que la que ta privada d'elli nmase tona.
L'elementu silbicu que recibe la intensid acentual ye'l nucleu, exercu n'as-
turianu siempre por una vocal: fu-ra-cu, xa-bn, As-tu-ries, co-yer, di-cir.
Cuando una slaba tnica contin un diptongu o un triptongu, l'acentu rec-
belu siempre la vocal abierta: pau-tu, ca-fian-te, en-rie-du, U-viu, gei.
Les xuntures de vocales zarraes, o diptongos indiferentes, puen almitir la
tonicid en cualquier de les vocales: viu-da, sui-zu, Lluis, Tiu-ya.
N'asturianu l'acentu ye llibre (xinte / xint), anque en xeneral asciase
nuna mesma pallabra siempre a una slaba fixa; ye perestrao que la sla-
ba tnica se tresllade dientro la pallabra. De toes maneres, s ye normal
que los sufixos o les desinencies verbales faigan que l'acentu camude de
slaba. Exemplos: furacu, pero furaqun; lleche, pero llecheru; Payares,
pero payariegu; yo falo, pero ns falamos; mancar, pero mancadura; ave-
rar, pero averamientu; etc.
Clasificacin de les pallabres
acordies col acentu
2.1 Pallabres tniques y pallabres tones
Aquelles pallabres dotaes d'una slaba tnica son pallabres tniques, men-
tanto que les privaes d'acentu son pallabres tones. Les pallabres tniques
son, pelo xeneral, autnomes, pudiendo constituyir por elles soles un
enunciu; les tones, pelo contrario, son siempre dependientes y nun puen
apaecer nun enunciu si nun ye sofitaes nel acentu d'otra pallabra prece-
dente o siguiente.
2.1.1 PALLABRES TNIQUES
N'asturianu son pallabres tniques: los sustantivos (edificiu, fueya, ma,
p), los axetivos (prestosu, mariellu), los demostrativos (esti, esa, aque-
V.
Lacentu
65
1
V
2
lles), los posesivos (el mio llibru, la to casa, el mio, la to, les xeres de
vueso, el fu tuyu), los indefinos (otru da, el mesmu, dalgunes lleis, tolos
eros), los interrogativos y esclamativos (qu, quin, cunto, , nde), los
pronomes en funcin de suxetu o trminu preposicional (elli xuega, pa
min, contigo, ensin vs), les formes verbales (falamos, apurrir, canti, ye,
son, hai), los alverbios (bien, mal, dafechu, apriesa, nenyures, y, equ,
non, nun) y les interxeiciones (ai!, miniques!, meca!, ne!).
2.1.2 PALLABRES TONES
Son pallabres tones: los artculos (el llobu, les comparances), los relati-
vos (el llibru que merqu, quien lu vio foi Mino, la casa onde vive ye
guapa, el sitiu au vas ta lloe), los pronomes en funcin de complementu
direutu o indireutu (dxomelo, nun te quexes), les preposiciones (ante la
ilesia, baxo l'horru, con xente, dende Tinu) y les conxunciones (xineru y
febreru, Xuan ya Mara, Llanes o Cabrales).
2.2 Pallabres agudes, llanes y esdrxules
Segn el llugar onde tea asitiada la slaba tnica, les pallabres tniques
clasifquense n'agudes, llanes y esdrxules.
- Pallabres agudes son les que tienen tnica la slaba cabera: esmolicin,
Enol, Uviu, carbayu, esconder, apurri.
- Pallabres llanes son les que tienen tnica la slaba penltima: falaben,
Ribesella, caruter, rbol.
- Pallabres esdrxules son les que tienen tnica l'antepenltima slaba:
bgaru, gvara, pirtiga, telfonu, trxome.
Esisten tamin pallabres peresdrxules, que son aquelles nes que la toni-
cid s'asitia na slaba anterior a l'antepenltima. Exemplos: enredbente-
les, cantbenvosla, enfocicbase-yos.
Normes d'acentuacin grfica
Al envs d'indicar, en dellos casos, cula ye la slaba tnica d'una pallabra,
emplgase'l signu llamu acentu grficu ( ). L'acentu grficu sase acor-
dies coles normes que siguen darru.
3.1 Normes xenerales
Como norma xeneral, lleven acentu:
V.
Lacentu
66
3
a) Toles pallabres agudes acabaes en vocal, -n o -s. Exemplos: sear-
d, xal, tarrec, el neu fal, virt; caxn, mangun; Avils, carics,
cangus, cabs.
b) Toles pallabres llanes acabaes en consonante que nun seya nin -n nin
-s. Exemplos: cncer, rbol, ndiz, llpiz, dficit, trax. Inclinse
tamin nesti apartu les pallabres llanes acabaes nun grupu consonnti-
cu d'orixe cultu: bceps, trceps, frceps, etc.
c) Toles pallabres esdrxules y peresdrxules: cmbaru, plganu, llsti-
ma, xriga; atopmosvoslo, apurrindomeles.
Ye importante facer notar que l'emplegu del acentu grficu ye lo mesmo
d'obligu coles lletres minscules que coles mayscules. Exemplos:
SEARD, VIRMENE, L FLA-Y, LLANGRU, XIXN, NXELA.
3.2 Acentuacin de diptongos y triptongos
Siempre que faiga falta acentuar un diptongu o un triptongu, siguiendo les
normes xenerales d'acentuacin, fadrse llantando l'acentu na vocal abier-
ta. Exemplos:
- Agudes: faci, ella desfi, falu, fali, amurniu (pero amurniao, amur-
niaos), iguis, iguu, persi, Tinu, Uviu.
- Llanes: caruter, nutar.
- Esdrxules: tunicu, virmene, gvara, pruticu, utica, miniques.
- Peresdrxules: tinentelo, amistensete, muvenvoslu.
3.3 Acentuacin d'hiatos
Los hiatos acentense segn les normes que siguen darru:
a) Los hiatos producos por una secuencia de dos vocales semiabiertes o
abiertes acentense, acordies coles normes xenerales, na vocal tnica.
Exemplos: ocanu, fennos casu, nen, llemelos, enfe, No.
b) Nos hiatos producos por una secuencia de vocal zarrada tnica + vocal
semiabierta o abierta (o bien vocal semiabierta o abierta + vocal zarra-
da tnica), l'acentu llntase siempre sobre la vocal zarrada. Nestos
casos, l'acentu ye xustamente'l mediu ortogrficu remanu pa indicar la
esistencia del hiatu, pues d'otra miente interpretarase un diptongu: fo-
nos (plural de "fon") / foinos (verbu "ser" + pronome). Exemplos: tre,
ferrera, cro, acente, falcatra, acto, maz, Ral, sezu, fecu, pocu
"de Poo", allegra, coros, partu, fu, ruu.
V.
Lacentu
67
Convin fixase que n'asturianu les siguientes pallabres nun tienen hiatu,
sinn diptongu: periodu, etiope, austriacu, olimpiada, cardiacu, zodiacu,
etc.
c) Ye norma emplegar l'acentu grficu siempre nes xuntures ii cuando una
d'elles ye tnica. Nesti casu, l'acentu llntase sobre la vocal tnica:
fina, Marina, sali, apurri.
d) Nos hiatos de "vocal zarrada tnica + diptongu" (o "diptongu + vocal
zarrada tnica"), tamin se llanta siempre acentu grficu sobre la vocal
zarrada, como mediu de facer notar l'hiatu. Exemplos: faceis, uvienes,
perdais, fuenos, fuecos.
e) Nos hiatos de "vocal zarrada + semiabierta o abierta tnica", usarse l'a-
centu cuando asina lo pidan les normes xenerales. Exemplos: afi, fi,
Tis, pero triar, fiaremos.
3.4 Acentuacin de conxuntos de verbu y pronome enclticu
La xuntanza en decursu d'una forma verbal ms un pronome tonu encl-
ticu escrbese nuna sola pallabra; ver XXIII.4. Nestos conxuntos sguense
les siguientes normes d'acentuacin:
a) Si una forma verbal lleva acentu por s mesma, consrvalu al amesta-y
n o dos pronomes tonos, magar qu'al conxuntu resultante nun-y
correspuenda acordies coles normes xenerales d'acentuacin.
Exemplos: mand, mandlu; falis, falisme; dics, dicsnos; faces,
faceslo; llev, llevvoslo.
b) Cuando se-y amiesta n o dos pronomes tonos a una forma verbal que
nun tien acentu por s sola, pondrse-y si'l conxuntu resulta una palla-
bra esdrxula. Exemplos: curia, criala; presta, prstame; dixo, dxo-
vos; falen, flente; falao, tengo falote.
c) Nesti sen, y anque non siempre seya asina na pronunciacin, a efeutos
d'acentuacin el pronome -y cunta siempre como una slaba. Por exem-
plu: quita, quta-y; da, da-y, d-yla; fala, fla-y; dan, dan-y, dn-ylo;
apurro, aprro-y; fecho, tien fcho-y.
3.5 Acentuacin d'alverbios en -mente y de pallabres compuestes
Los axetivos o alverbios a los que se-yos amiesta -mente, conserven l'a-
centu grficu si y enantes lu llevaben. Exemplos: arr, arrmente; fona,
fonamente.
V.
Lacentu
68
Nos compuestos xebraos por guin curtiu, acentense los dos elementos
independiente n d'otru. Asina: un problema poltico-relixosu, un fenme-
nu fsico-qumicu, l'autova astur-cntabra.
3.6 Acentuacin de monoslabos y diacrtica
En delles ocasiones, l'acentu grficu emplgase nicamente pa estremar
una pallabra d'otra de la mesma espresin, desaniciando asina toa posibi-
lid d'enquivocu. Nestos casos nun se siguen regles xenerales d'acentua-
cin.
3.6.1 ACENTUACIN DE MONOSLABOS
L'acentuacin de monoslabos axstase a les normes siguientes:
a) Como norma xeneral, los monoslabos (seyan tnicos o tonos) nun s'a-
centen: yo, nun, non, voi, toi, foi, di, llau, min, va, de, con, etc.
b) Pero dellos monoslabos acentense col envs d'estremalos na ortogra-
fa d'otros de la mesma espresin. D'esta miente, esisten les siguientes
oposiciones grfiques:
(interxeicin apelativa) / ah (almiracin) / a (preposicin)
l (indefinu "otra cosa") / al (a + el)
dl (indefinu "dalgn, dalgo") / del (de + el) / d'l (de + l)
l (pronome) / el (artculu)
ms (alverbiu) / mas (conxuncin "pero"; plural de ma)
nl (en + l) / nel (en + el)
ns ("nosotros, nosotres") / nos (pronome tonu)
nn (en + n) / nun (en + un; negacin)
p (sustantivu) / pa (preposicin) (pero: los pas, la ma)
s (verbu "saber"; verbu "ser") / se (pronome tonu)
s (afirmacin; pronome) / si (condicional)
tn (verbu "tar") / tan (alverbiu de cantid)
n (pronome) / un (axetivu)
vs ("vosotros, vosotres") / vos (pronome tonu)
y (alverbiu) / ya (conxuncin "y")
Exemplos:
Raquel! Viesti a Bertu? Ah, nun lu viesti!
Mira ver si-y traes daqu l. S, al to primu.
Antn trxome dl carbn del pozu "Nicolasa". Esi carbn ye
d'l.
V.
Lacentu
69
Pa l el dineru nun val cosa.
Les mas piden ms proteicin pa los fos, mas nun-yos la dieron.
Nun t'enfotes nl nin nel hermanu.
Ns nun nos quexamos d'ello.
Nun lu guardes nun caxn; nun lu guardes nn.
Esi regalu ye pa p. Los pas aconceyronse ayeri.
Nun s nada. Mara, s bona. Nun se para na cai del fru que fai.
Vas segar esi cachu prau? S, si m'eches un gabitu.
Los neos tn tan tranquilinos...
Vieno un tren cargu. Vieno n. Vieno n cargu de mazanes.
Vs nun vos averis a ella.
Xuan ya Mara y cortexaben daquella.
c) El numberal tres acentase (trs) si asina s'evita una confusin cola
presposicin tres. Exemplos: marcharon tres d'ellos "detrs d'ellos" /
marcharon trs d'ellos "non cuatro", andaben tres llobos y raposos
"detrs de llobos y raposos" / andaben trs llobos y raposos "3 llobos".
d) La conxuncin o acentase cuando s'atopa ente cifres arbigues, col
oxetu de nun la confundir col nmberu "0". Exemplos: 2 3. Pero: dos
o tres, diez o venti.
e) Los conxuntos resultantes de xuntar un prefixu a una pallabra monos-
laba lleven acentu si se cumple la norma xeneral d'acentuacin d'agu-
des. Exemplos: ella fai, pero ella desfi; bien, pero perbin; son, pero
persn; feu, pero perfu; ella cai, pero ella reci; llau, pero tresllu;
ella pon, pero ella trespn; etc.
3.6.2 ACENTUACIN DINTERROGATIVOS Y ESCLAMATIVOS
Los interrogativos y esclamativos lleven toos acentu, estremndose asina
na escritura de los relativos; ver XVIII.1.2. D'esta miente:
- Interrogativos y esclamativos: qu; quin; cmo; cuntu, cunta, cunto,
cuntos, cuntes; cundo; nde; , a; cul o culu, cula, culo, cu-
los, cules.
- Relativos: que; quien; como; cuantu, cuanta, cuanto, cuantos, cuantes;
cuando; onde; u, au.
3.6.3 ACENTUACIN DE LOS PRONOMES DEMOSTRATIVOS
Los demostrativos masculinos y femeninos, cuando funcionen como pro-
nomes, acentense si asina se desanicia toa posibilid de confusin nuna
oracin concreta. En casu contrariu, nun ye obligatorio; ver IX.1. Por
V.
Lacentu
70
exemplu, nun enunciu como con esta fala entenderase esta como axeti-
vu y fala como sustantivu; pero nel enunciu con sta fala, el demostrati-
vu sta nun podra ser ms que pronome y fala verbu. Otros exemplos: toi
sintiendo esi cantar "esa cancin" / toi sintiendo si cantar "cmo canta
esi".
Nun hai, ents, nenguna obligacin d'acentuar los pronomes demostrati-
vos n'exemplos como stos: aquella que fal ayeri ye la muyer; esos dexa-
ron un bon esbilladeru equ; tuvo de parpayuela con eses.
3.6.4 PREPOSICIONES ENTE Y NTE
Ente y nte son dos preposiciones distintes. La preposicin ente equival a
"ente medies de", n'oraciones como pnxose ente l'armariu y la parede. La
preposicin nte ye variante de ante, y equival a "delantre de": axunt-
ronse nte la casa'l conceyu o axuntronse ante la casa'l conceyu. Ver
XIX.4.2.
V.
Lacentu
71
Morfoloxa
72
Morfoloxa
73
El nome y laxetivu
El nome o sustantivu
1.1 Carauterstiques xenerales
El sustantivu o nome ye una categora sintctica que ye a exercer funcio-
nes propies como la de nucleu nominal, suxetu, complementu direutu y,
capacitu pola preposicin correspondiente, complementu indireutu, com-
plementu circunstancial y suplementu. Exemplos: el bon llibru vieyu, el
pxaru esnala, come mazanes, merc-y carambelos al neu, entruglo
con duldes, falaben de llaceries.
El sustantivu consta de dos partes bien defines: el lexema o raz, qu'apor-
ta'l significu bsicu; y los morfemes, qu'aporten significaos secundarios y
sirven d'enllaz con otros elementos de la oracin. Asina: pxar-u, rapaz-a,
llob-os, pit-es.
El lexema o raz ye la base del sustantivu; el so contenu siempre fai refe-
rencia a entidaes de la realid, seyan concretes o astrautes, coses o perso-
nes, individuales o coleutives, etc.
Los morfemes nominales son:
- El xneru, que s'asocia a estremaos significaos (sexu, tamau...) o a nen-
gn; dixebra los sustantivos en masculinos o femeninos.
- El nmberu, qu'opn una clas d'individuos o n en particular (singular)
a un nmberu indefinu d'unidaes (plural).
- L'artculu, que ye un identificador qu'actualiza una parte de la realid
que'l sustantivu clasifica. L'artculu opnse a la so ausencia: xente / la
xente, ropa de nea / ropa de la nea.
Dientro'l grupu sintagmticu nominal, el nome pue dir acompau de
subordinaos axetivos o axetivaos: el pxaru mariellu, el pxaru de plumes
blanques, esti pxaru.
1.2 Clasificacin de los sustantivos
Acordies col significu aportu pol so lexema, los nomes o sustantivos
puen clasificase en:
1.2.1 NOMES CONCRETOS Y NOMES ASTRAUTOS
Los nomes concretos refirense a realidaes del mundu fsicu, que puen ser
VI.
El nome
y laxetivu
74
1
VI
mides y percibes polos sentos. Asina, por exemplu: la lleche, el regodn,
el fumu, la casa, el llobu, la pita, l'home, l'abogu, la muyer, etc.
Los nomes astrautos refirense a realidaes del mundu espiritual o squicu,
como son les sensaciones, los sentimientos, les idees, etc. Por exemplu: la
perceguera, l'allegra, el llargor, la bond, la seard, la vergoa, el sen-
timientu, etc.
Dellos sufixos nominales asciense a un significu astrautu, como -d
(bond, ruind), -t (probit, solit), -or (llargor, golor) y otros.
1.2.2 NOMES INDIVIDUALES, COLEUTIVOS Y DUALES
Los nomes individuales son los que se refieren a individuos o a un ele-
mentu representativu d'una mesma serie o especie. Ye'l casu de el neu, la
rapaza, el pitn, l'espirru, el xiblu, el monte, la faya, etc.
Los nomes coleutivos son los que se refieren a conxuntos d'individuos,
como el grupu, el ganu, el rebau, la reciella, la rapacera, la xente, el
bandu, la ferramienta, la llobada, etc.
Munchos nomes, sobre too los cuntables, nunos contestos presenten sig-
nificu individual y n'otros coleutivu. Asina, ferramienta (la ferramienta
que me dio ye un martiellu, tena'l taller tou enllenu de ferramienta), fele-
chu (arrinc un felechu, esa parte del monte ye toa felechu), etc.
Los nomes duales son los que se refieren a oxetos formaos por dos partes
iguales: la tixera o les tixeres, la tiaza o les tiaces, les morgaces, el pan-
taln o los pantalones; etc.
Dellos sufixos nominales asciense a significu coleutivu, como ye'l casu
de -ada (llobada, familiada), -ar o -al (fabar, arbeyal), etc.
1.2.3 NOMES CUNTABLES Y NON CUNTABLES
Los nomes cuntables refirense a unidaes y puen presentase colos nmbe-
ros cardinales. Asina, tres neos, cuatro montes, cinco cases, seis grupos,
siete bandaos, ocho llobaes, etc. Nun ha confundise cuntable con indivi-
dual: los sustantivos grupu o llobada son cuntables, pero non individua-
les.
Los nomes non cuntables nun faen referencia a unidaes, sinn a realidaes
concebes como continues y que nun se presenten n'unidaes; los nomes
non cuntables nun puen acompaase de los nmberos cardinales. Nesti
casu tn xente, agua, lleche, ropa, faria, dineru, carne, fumu, carbn, etc.
(nun se pue dicir *dos xentes, *cuatro lleches, *cinco ropes, *seis faries,
VI.
El nome
y laxetivu
75
*ocho carnes, *nueve fumos, etc.). Nun ha confundise non cuntable con
coleutivu: los sustantivos carne o fumu son non cuntables, pero nun son
coleutivos.
Hai dos menes de sustantivos non cuntables:
a) Sustantivos siempre non cuntables.
Estos sustantivos faen siempre referencia a una realid xenrica o a un
conxuntu indeterminu. Polo tanto, nunca nun puen ser cuntables. Ye'l
casu de sustantivos como lleche, dineru, xente, ropa, llea, sidra, ferruu,
aceite, carne, ganu, sable, fumu, faria, nieve, xelu, folla, repla, barru,
magaya, cuchu, gandaya, etc.
b) Sustantivos unes vegaes cuntables y otres non cuntables.
Munchos sustantivos, refirindose al mesmu tipu de realid, puen ser cun-
tables nunos contestos y non cuntables n'otros. Nestos casos, produzse un
distintu significu: elementu individual o realid xenrica. Ye'l casu de
sustantivos como fueya, piedra, papel, pera, caf, gesu, etc. Exemplos:
meti una fueya seca en llibru, pero ta tol suelu enllenu de fueya seco; dio
-y con una piedra menuda en geyu, pero a la vera'l ru hai muncha pie-
dra menudo; anot'l telfonu nun papel blancu que-y apurrieron, pero
bax a la llibrera a mercar papel blanco; nun com ms qu'una pera
madura, pero lleg un camin cargu de pera maduro; el caf calentino
sabe perbin, pero tom un caf calentn nun pocillu; ye un adornu de
gesu duro, pero el perru nun pue royer esi gesu duru.
L'ambivalencia d'estos sustantivos dbese a emplegase'l mesmu vocablu
pa referinos al elementu individual y a la realid xenrica.
Como fechu xeneral, estos sustantivos nun camuden la so terminacin por
ser cuntables o non cuntables. Sicas, na llingua falada fenlo dellos sus-
tantivos, que presenten un final en -u si son cuntables, opuestu a un final
en -o si son non cuntables. Dada la gran inestabilid y variabilid que nesti
aspeutu s'atopa na fala de les diverses zones, nel asturianu escritu acons-
yase facer esa estremacin nestos tres casos: fierru "un oxetu" / fierro
"metal", pelu "n solu" / pelo "conxuntu indeterminu de pelos, el mate-
rial" y filu "n solu" / filo "el material".
El fechu de qu'un sustantivu seya cuntable o non cuntable tien repercusio-
nes tanto na concordancia col axetivu o nel referente pronominal, como
nel so funcionamientu na oracin; ver XXII.2.3.2 y XXIV.4.1.1.
VI.
El nome
y laxetivu
76
1.2.4 NOMES COMUNES Y NOMES PROPIOS
Los nomes comunes clasifiquen la realid n'especies, esto ye: un nome
comn refierse a un conxuntu de trazos presentes nuna mesma especie.
Asina ye'l casu de sustantivos como pexe, carbayu, emburrin, fu, casa,
ru, etc.
Los nomes propios identifiquen a un solu individuu d'una especie frente a
tolos dems; un nome propiu refierse siempre a una realid inconfundible
y nica. Por exemplu: Naln, Asturies, Urriellu, Xuan, Olaya, "Llucera",
Europa, Roma, etc.
N'abondes ocasiones, hai nomes propios fechos a partir de nomes comu-
nes: L'Acebal, El Monte, El Valle, Carbayn, Fresnu, El Sabln, La Llera,
El Sucu, Los Caleyos, Llastres, etc.
El casu inversu (esto ye, nomes comunes fechos a partir de nomes pro-
pios) tamin se da. Asina: menudu xuan que tas fechu, ye un bon pinn.
USU DEL ARTCULU COLOS NOMES PROPIOS
Con nomes de persona o antropnimos
a) L'usu d'artculu con nomes de persona y con apellos ye ayenu dafechu
a los vezos llingsticos asturianos. Poro, como norma xeneral dirse y
escribirse Lluis, Olaya, Xuan, Mara, Parrondo, y non *el Lluis, *la
Olaya, *el Xuan, *la Mara, *el Parrondo.
b) S apaez cuando se quier oponer aspeutos estremaos de la mesma per-
sona, encabezando ents l'artculu'l sintagma onde ta'l nome propiu: el
Lluis d'aquelles dmines nun ye'l Lluis d'agora, la Olaya de la moced
recordmosla toos.
c) L'emplegu del artculu en plural rexstrase tamin xunto con apellos, pa
referise a una familia o llinaxe: los Parrondo son del Occidente, los
Artime vienen de Gozn.
d) Tamin s'emplega artculu en munchos nomatos o alcuos de persones:
"El Piru", "La Mayuca", "El Xastre", etc.
Con nomes d'animales o zonimos
L'artculu emplgase davezu con nomes de dellos animales. Asina: La
Llucera, La Morica, La Estrella.
Con nomes de llugar o topnimos
VI.
El nome
y laxetivu
77
a) Esisten nomes de llugar, asturianos y non asturianos, qu'ufren una
forma ensin artculu. Asina, Asturies, Uviu, Colunga, Tinu, Ponga,
Gozn, Valds, Madrid, Arxel, Amrica, etc.
L'artculu con estos topnimos nami ye posible cuando s'empleguen alu-
diendo a aspeutos o visiones estremaes de les realidaes a que faen refe-
rencia. De toes maneres, nestos casos l'artculu nun forma parte del top-
nimu, sinn del sintagma complexu al que pertenez; poro, l'artculu escri-
birse en lletra minscula. Exemplos: sa yera l'Asturies que yo conoc, ye
una novela que reflexa l'Uviu del cabu'l sieglu, esi llibru fala de la
Lisboa del Renacimientu, etc.
b) Pelo contrario, otros topnimos tienen artculu como parte integrante de
so. Exemplos: L'Arna, L'Aspra, El Baradal, La Barrea, Los Barreros, El
Beyu, La Borbolla, Los Caleyos, La Camoca, La Camocha, El Campu,
La Carrera, Los Carriles, La Carriona, Les Codes, La Col, La
Corrada, La Corredoria, El Coutu, Los Cuquiellos, La Duz, L'Entregu,
La Espina, Las Estacas, La Felguerina, La Felguera, La Figal, La Foz,
El Freisnu, L'Infiestu, La Pola, La Puela, Les Arriondes, La Madalena,
La Malatera, La Manxoya, La Marea, Las Montaas, El Monte, Las
Morteras, Los Pandos, La Paranza, La Pedrera, La Peral, La Riera, La
Robellada, Los Tacones, Los Turiellos, Lo Seroo, etc.
Ye incorreuto dafechu emplegar estos nomes de llugar ensin l'artculu;
d'esta miente, evitarnse formes como *Barreros, *Camocha, *Duz,
*Felguera, *Entregu, *Infiestu, *Pola, *Arriondes, etc.
Lo mesmo asocede con dellos nomes de fuera les llendes d'Asturies, adau-
taos o non al asturianu. Asina, El Salvador, La Plata, El Cairo (y non
*Salvador, *Plata, *Cairo).
c) Habr tenese en cuenta que n'otros casos l'artculu nun forma parte del
topnimu, sinn que la so presencia dbese a tar representando dalgn
sustantivu elidu: poro, l'artculu escribirse en lletra minscula. Asina,
espresiones como el Naln, l'Urriellu, el Narcea, la Cabruana, el
Narancu, l'Enol, el Cantbricu proceden de el ru Naln, el picu
Urriellu, el ru Narcea, la cuesta Cabruana, el monte Narancu, el
llagu Enol.
d) Cuando'l topnimu ye compuestu, l'artculu o l'elementu de rellacin
qu'apaez dientro del grupu escribirse con minscula: La Faya los
Llobos, Cangues d'Ons, San Esteban de Bocamar, Soto y Agues,
Camn d'ente Matos, etc.
VI.
El nome
y laxetivu
78
1.3 Axetivacin del sustantivu
Los sustantivos puen tresponese a la categora sintctica d'axetivu, xene-
ralmente per aciu de preposiciones. El sintagma resultante ta capacitu pa
exercer les funciones propies del axetivu, como ye la de subordinu del
nome. Por exemplu: los argayos de eve son peligrosos, la xente con dine-
ru viaxa permuncho, a Mara nun-y gusta'l pan ensin sal.
Ha tenese en cuenta qu'esta axetivacin pue sufrila non solo un nome
(como ye'l casu de los exemplos d'enriba), sinn tamin un axetivu sus-
tantivu: el preciu del mariellu nun ye mui altu, esti recambiu ye de la llar-
ga. O una oracin sustantivada: el mieu de que lu descubrieren, la dulda
de si va facer bon tiempu.
L'axetivu
2.1 Carauterstiques xenerales
2.1.1 TRAZOS MOFOLXICOS
L'axetivu ye la categora sintctica qu'exerce autnomamente les funcio-
nes d'elementu subordinu nominal, d'atributu y d'atributu del suxetu y del
complementu direutu. Exemplos: el pxaru mariellu, el pxaru ye guapu,
la nea lleg afamiada, trai tereces les manes.
Lo mesmo que'l sustantivu, nel axetivu estrmense dos partes bien defin-
es: el lexema o raz, qu'aporta'l significu bsicu; y los morfemes, que sir-
ven de llazos de rellacin con otros elementos de la oracin. Asina:
mariell-u, guap-a, blanc-o, llarg-os, anch-es.
El lexema o raz ye la base del axetivu; el so contenu fai referencia a cua-
lidaes o determinaciones de mui diverses menes, atribuyes al sustantivu
al qu'acompaen.
L'axetivu presenta los siguientes morfemes:
- El xneru masculn, femenn y neutru. El xneru masculn o femenn del
axetivu ye siempre repercusin del que presente'l sustantivu col que con-
cuerde. El xneru neutru apaez cuando l'axetivu, allugndose pospuestu al
sustantivu o como atributivu, entra en concordancia con un sustantivu non
cuntable; tamin apaez precedu del artculu neutru. Nestos casos, el xne-
VI.
El nome
y laxetivu
79
2
ru masculn o femenn queda tapecu pola marca de neutru (por exemplu,
el fumu blanco, la ropa ye blanco, lo blanco).
- El nmberu. Fai qu'un axetivu apaeza en singular o en plural. El nmbe-
ru del axetivu ye tamin siempre repercusin del del sustantivu col qu'es-
tablez concordancia.
L'axetivu pue presentase solu o en grupu sintagmticu acompau de tr-
minu subordinu alverbial: el pxaru ye guapu, el pxaru ye abondo
guapu.
2.1.2 FUNCIONES Y ALLUGAMIENTOS
Los axetivos prenucleares o antepuestos son los que s'alluguen ante'l
nucleu nominal dientro'l mesmu sintagma. Na llingua falada, ye perpoco
frecuente esta construccin con axetivos calificativos (males dmines,
bona nueche, grandes fiestes, menuda sidra), anque ye ms corriente con
determinativos (otru camn, munches vegaes, dalgunos requexos).
Los axetivos posnucleares o pospuestos son los que s'alluguen tres del
nucleu dientro'l mesmu sintagma. Ye la posicin ms frecuente de los axe-
tivos calificativos nel sintagma nominal. Exemplos: camn llargu, da abe-
gosu, xera dura, etc.
Los axetivos nucleares atributivos son los qu'apaecen como nucleu o cen-
tru de sintagma axetivu en funciones atributives. Exemplos: esi camn
paez llargu, la sangre ye collorao, la maana ta soleyera, el neu vien
cansu, los paxos trxolos enllenos, etc.
N'asturianu estos tres allugamientos tienen importancia na concordancia
que l'axetivu establez col sustantivu, segn se detalla en XXII.2.3.
2.2 Axetivos calificativos y determinativos
Los axetivos calificativos espresen una cualid del nome qu'acompaen:
dimensin, color, cualid, naturaleza, etc. Asina, llibru blancu, rapaza
roxa, llobu fieru, monte emprunu, bon tiempu, etc.
Los axetivos determinativos refirense a aspeutos del sustantivu que nun
entren na definicin del so significu: cantid, allugamientu, posesin, etc.
Tales restricciones son pervariaes. Asina, los axetivos determinativos puen
ser demostrativos (esti llibru, aquelles rapaces), posesivos (el mio coche,
la casa vuesa), numberales (diez homes, el segundu llibru), indefinos
(otra selmana, unos piescos, toles cases, dalgn llobu, dellos carbayos),
VI.
El nome
y laxetivu
80
interrogativos (qu camn?, cuntes vegaes?) y esclamativos (qu lla-
ceries!, cuntes allegres!).
2.3 Gradacin del axetivu
La cualid espresada por un axetivu pue presentase en grau comparativu y
en grau superlativu. Pa llogralo, remnense distintes construcciones sin-
tctiques.
2.3.1 GRAU COMPARATIVU
Nel grau comparativu, la cualid del axetivu presntase en comparanza
con otra que se toma como puntu de referencia. Hai tres menes de com-
paranza: la de superiorid, la d'inferiorid y la d'iguald. Puen atopase ms
detalles en XXV.2.3.2.
Na comparanza de superiorid, la cualid del axetivu presntase n'intensi-
d superior a la del puntu de referencia. sase pa ello la construccin
comparativa, iguada cola secuencia ms + axetivu + que + referencia.
Exemplos: esti pueblu ye ms guapu que'l to, el cielu del atapecer ye ms
roxu qu'azul. Nos casos de ms bonu y ms malu, esta construccin ana-
ltica alterna cola sinttica meyor y peor, respeutivamente. Exemplos: un
escritor ms bonu qu'l o un escritor meyor qu'l, una ciud ms mala
qu'un pueblu o una ciud peor qu'un pueblu.
Na comparanza d'inferiorid, la cualid del axetivu apaez n'intensid ms
baxa que la del puntu de referencia. La construccin usada ye la que res-
puende a la secuencia menos +axetivu+que +referencia. Exemplos: el to
perru ye menos blancu que'l de Xuan, esti asuntu ye menos abegosu que los
otros.
Na comparanza d'iguald, la cualid del axetivu apaez n'intensid igual a
la del puntu de referencia. sense pa ello secuencies como stes: tan +
axetivu + como + referencia; axetivu + igual que + referencia; igual de +
axetivu + que + referencia; axetivu + lo mesmo que + referencia; lo mesmo
de + axetivu + que + referencia; etc. Exemplos: esti pueblu ye tan guapu
como'l tuyu, el llibru ye aburru igual que la pelcula, esa cancin ye igual
de vieya que'l baille, Xuan ye altu lo mesmo que Pedro, Xuan ye lo mesmo
d'altu que Pedro.
Al emplegar un numberal multiplicativu, faise alusin implcita o esplci-
ta a una cantid que sirve de puntu de referencia. Yasina, si se diz la sidra
tien preciu doble, sobreentindese un trminu de referencia que nesa ora-
VI.
El nome
y laxetivu
81
cin nun s'espresa. Sicas, lo referenciao pue espresase per aciu de sintag-
mes diversos. Por exemplu: la sidra tien preciu doble que'l vinu, la sidra
tien preciu doble del qu'anunciaben, la sidra tien preciu doble del anun-
ciu, la sidra tien preciu doble al anunciu.
2.3.2 GRAU SUPERLATIVU
El grau superlativu presenta la cualid del axetivu na so mayor intensid.
Hai dos menes de superlativu: el relativu y l'absolutu.
El superlativu relativu presenta la cualid col mayor o menor grau d'in-
tensid dientro d'un conxuntu que se toma como referencia. El superlativu
relativu constrise cola secuencia el (la, lo, los, les) + ms (menos) + axe-
tivu + de + referencia. Exemplos: el mio pueblu ye'l ms guapu del con-
ceyu, esos asuntos yeren los menos abegosos de toos.
El superlativu absolutu presenta la cualid col mayor grau d'intensid,
pero ensin referencia a nengn otru elementu de referencia. Hai varies
maneres de formalu:
a) Anteponindo-y al axetivu'l prefixu per-. Exemplos: esti pueblu ye per-
guapu, ye un perru perblancu, el cielu del atapecer ye perroxu, ye un
asuntu perabegosu.
b) Anteponindo-y al axetivu'l prefixu re- o requete-. Exemplu: ye un
home revieyu, pnxose requetellocu.
c) Amestndo-y al axetivu'l sufixu -simu, -sima, -simo. Exemplos: gua-
psimu, blanqusimu, llargusimu, etc. De toes maneres, ha tenese en
cuenta que ciertu nmberu d'axetivos nun lleven con facilid esti sufi-
xu, y otros nun puen llevalu.
d) Anteponindo-y al axetivu alverbios de cantid como muncho, mui,
bramente, etc. Exemplos: esti pueblu ye muncho guapu, ye un perru
mui blancu, el cielu del atapecer ye bramente roxu.
e) Remanando procedimientos sintcticos, como reiteraciones (ye un
home vieyu vieyu), frases comparatives (ye ms llistu que cien sabios
xuntos), frases consecutives (ta tan fro que xela l'aliendu), frases
feches (ye como un volador "rpidu"), etc.
Considrase redundante axuntar nel mesmu axetivu dos procedimientos
superlativos al empar; dirse, ents, perblancu, mui blancu o blanqusimu,
pero non *mui blanqusimu o *perblanqusimu; mui vieyu o revieyu, pero
non *mui revieyu; etc.
VI.
El nome
y laxetivu
82
2.4 Sustantivacin del axetivu
Un axetivu pue sustantivase pola mor del artculu; darru d'ello, pue exer-
cer les funciones propies del sustantivu (suxetu, complementu direutu,
complementu indireutu, etc.). Exemplos: el mariellu ye'l coche que ms
me presta; de toles llibretes, quixo ms la llarga; nun-yos digas nada a les
almites; quexbense de los folganzanes; lleg colo segao; l'escoyu pa
presidente fal ayeri.
Ha entendese qu'esta sustantivacin realzase lo mesmo dende un axetivu
(como nos exemplos d'enriba) que dende un sintagma enantes axetivu.
Asina, hai sustantivaciones de sustantivos axetivaos: nun viesti a les de
Tinu?, nun merc nada a los de Pedro, vieno col de la tienda, falaben de
les d'Uviu; d'oraciones axetivaes o relatives: traxo lo que-y mandasti, di-
yos comida a los que nun s'aguantaben de fame, nun s'enfoten no que
dixistis, anden colo que puen; d'oraciones primero sustantivaes y llueu
axetivaes per aciu de preposicin: la bayura del que ms sidra produz, esa
casona vieya ye de los que venen per equ l'au pasu.
El xneru del artculu trespositor depende del xneru del axetivu tres-
puestu: el malu / la mala / lo malo / los malos / les males, el prestosu / la
prestosa / lo prestoso / los prestosos / les prestoses, el primeru / la primera
/ lo primero / los primeros / les primeres, el vieyu / la vieya / lo vieyo / los
vieyos / les vieyes, etc.
Ha analizase distinto el blancu ye'l meyor coche, l'asturianu fala bien de
toos, el llargu ye'l mio fu, onde un axetivu masculn ta trespuestu a sus-
tantivu, frente a el blancu ye'l meyor color, l'asturianu flase abondo, el
llargu del armariu nun se pue midir, onde tamos ante autnticos sustanti-
vos y onde l'artculu nun fai de trespositor, sinn de puru morfema nomi-
nal.
2.5 Alverbializacin del axetivu
Un axetivu pue camudase n'alverbiu remanando n d'estos medios:
a) Sufixu -mente.
L'axetivu en forma femenina y col sufixu tnicu -mente queda convertu
nun alverbiu, ensin variaciones de xneru o de nmberu. Exemplos: rpi-
damente, guapamente, amaosamente, seriamente, fcilmente, selemente,
fadiamente, solamente, llocamente, bonalmente, llanamente, etc.
b) Inmovilizacin de les sos marques morfolxiques na terminacin inva-
VI.
El nome
y laxetivu
83
riable -o: ellos falen fino, equ trabayen curioso, esguilamos rpido,
falaron posao del asuntu.
Ver tamin XXIII.3.7.3.
2.6 Apcope de nomes y d'axetivos
Dellos nomes, cuando s'alluguen ante otru nome n'aposicin, encurtien o
apocopen la so forma.
Esti ye'l casu de santu, que se camuda en san: San Lluis, San Cloyo, San
Antn, San Xuan, San Xos, San Martn (na toponimia Samartn, como
sustantivu samartn), etc. Sicas, convin tener en cuenta que n'otros casos
nun se produz l'apcope: Santu Firmu, Santu Mederu, Santu Adrianu, etc.
El sustantivu santa enxams nun s'apocopa: Santa Olaya, Santa Mara,
Santa Ana, Santa Brbola, etc.
Dellos axetivos en masculn singular (dalgunos tamin en femenn), cuan-
do s'alluguen en posicin antepuesta, tamin encurtien o apocopen la so
forma. Exemplos: mal tiempu, pero tiempu malu; bon rapaz, pero rapaz
bonu, bona rapaza; gran escritor, gran muyer, pero grandes escritores,
grandes muyeres; primer pisu, pero pisu primeru; tercer cursu, pero cursu
terceru; postrer pensamientu, pero pensamientu postreru; etc. Ver, sobre
los numberales ordinales, XII.3.3.
VI.
El nome
y laxetivu
84
El xneru
y el nmberu
El xneru. Masculn y femenn
El xneru ye un morfema comn a sustantivu y a axetivu. La concordan-
cia per parte l'axetivu ye una pura repercusin del xneru del sustantivu.
Sobre los aspeutos sintcticos de la concordancia de xneru masculn y
femenn dientro del grupu nominal, puen vese XXII.2.3.1 y 3.3; y na ora-
cin atributiva, XXIV.4.
1.1 Sustantivos masculinos y femeninos
Los sustantivos de la llingua presntense, pelo xeneral, o en xneru mas-
culn o en xneru femenn, fechu que se comprueba pol artculu y los axe-
tivos antepuestos dientro'l mesmu sintagma, o polos axetivos pospuestos
atributivos si'l sustantivu ye cuntable: la casa; bona casa, primera casa,
esta casa, dalguna casa, la nuestra casa, otra casa; casa alta, casa vieya,
casa afayadiza, etc. Acordies cola so capacid pa ufrir variacin de xne-
ru, los sustantivos puen ser:
a) De xneru variable: son aquellos que presenten variacin de masculn y
femenn. Puen xebrase en dos grupos:
- Los que lleven asociu un cambiu de significu segn el xneru (sexu,
tamau, etc.), como el llobu / la lloba, el furacu / la furaca, el xurista /
la xurista.
- Los que nun lleven asociu un cambiu de significu segn el xneru: el
sangre o la sangre, el mar o la mar, el cacags o la cacagesa; el lle-
che o la lleche, el cubil o la cubil, el llargor o la llargor.
b) De xneru invariable o fixu: son aquellos que presenten nami un xne-
ru, seya masculn como en el fgadu, el camin, el llimiagu, el llabor,
el sal, el miel, el llume, el sartn, l'ubre, el cal, el gripe; seya femenn
como en la lluna, la vidaya, la formiga, la canal, la calor, l'anfiler, la
pantasma, la ponte, la co, la utre, la blima.
En llinies mui xenerales, obsrvase que n'asturianu asciense al xneru
masculn los sustantivos que terminen en -u, -n, -n, -s y -az. Asina ye
en casos como el furacu, l'abogu, el xiblu, el castau, el fontn, el
camn, el cabs, el rapaz.
VII.
El xneru
y el nmberu
85
1
VII
Pela so parte, los sustantivos femeninos asciense davezu a la terminacin
-a. Exemplos: la puerta, la orbayada, la berrida, la carbayeda, la rolda-
na, la tolia, la rapaza.
Les terminaciones -o, -e, -i y consonante (sacantes los casos mentaos enri-
ba) lo mesmo s'asocien al masculn qu'al femenn. Exemplos: l'auto, la
mano; el ferre, la llebre; el rei, la llei; el camin, la esmolicin; el favor,
la calor; el llagar, la figar; el xarabal, la canal; etc.
De toes maneres, puen atopase esceiciones que contradicen lo dicho.
Asina, hai masculinos qu'acaben en -a: el da, el cura, el problema.
1.2 Axetivos masculinos y femeninos
Pela so parte, los axetivos puen presentase con xneru variable (masculn
o femenn) en concordancia o referencia a sustantivos del mesmu xneru.
Pelo xeneral, los axetivos masculinos asciense nel singular a terminacio-
nes como -u, -n, -n. Asina, malu, baxu; mangun, folgn; montesn, avi-
lesn.
Los axetivos femeninos, pel so llau, asciense xeneralmente nel singular
a la terminacin -a: mala, folganzana, avilesina, faladora, etc. Sicas, hai
axetivos nos qu'esta terminacin ye comn a los dos xneros, como en
socialista, egosta, etc.
El restu de les terminaciones axetives posibles son comunes a masculn y
a femenn: llibre, pelgar, xabaz, pelanes, etc.
1.3 Espresin del xneru nos sustantivos y axetivos
En llinies xenerales, el xneru masculn o femenn ofrez los siguientes for-
mantes morfolxicos nel singular: -U / -A (llobu, lloba), -U / -DA (moyu,
moyada; metu, metida; carbayu, carbayeda), -E / -A (xastre, xastra) y
- / -A (trabayador, trabayadora). Nos casos de sustantivos y axetivos que
nun presenten diferencies de terminacin pal masculn y pal femenn, at-
pense dellos morfemes amestaos baxo un mesmu formante o espresin:
atleta, llibre. Darru especifquense con ms detalle les terminaciones de
xneru masculn y femenn:
a) Masculn -U / femenn -A. Exemplos: el llobu, la lloba; el neu, la nea;
el furacu, la furaca; malu, mala; xustu, xusta; mariellu, mariella. Nesti
casu atpense tamin -U (o -EU) / -EA (europu, europea; feu, fea),
-UDU / -UDA (arigudu, ariguda; carnudu, carnuda), -DERU / -DERA (el
VII.
El xneru
y el nmberu
86
panaderu, la panadera; facederu, facedera; abrideru, abridera) y -DIZU
/ -DIZA (afayadizu, afayadiza; antoxadizu, antoxadiza). Sobre la escri-
tura de d nestes terminaciones, ver III.2.3.
b) Masculn -U / femenn -ADA (l'abogu, l'abogada; el cuyaru, la cuya-
rada; moyu, moyada; enfotu, enfotada), -U / -IDA (el berru, la berri-
da; el xiblu, la xiblida; bebu, bebida; apurru, apurrida, pero el fu, la
fa; el tu, la ta; el coru, la cora) y -U / -EDA (el carbayu, la carba-
yeda; el castau, la castaeda; el fresnu, la fresneda). Sobre la escri-
tura de d nestes terminaciones, ver III.2.3.
c) Masculn -E / femenn -A. Exemplos: el presidente, la presidenta; el
xastre, la xastra; pariente, parienta.
d) Masculn en consonante / femenn consonante + -A. Exemplos: el mar-
qus, la marquesa; el rapaz, la rapaza; el coronel, la coronela; el
sobrn, la sobrina; el seor, la seora; cangus, canguesa; mangun,
manguana; vieyn, vieyina. De la mesma manera -DOR / -DORA (el lla-
brador, la llabradora; el trabayador, la trabayadora; falador, falado-
ra; bebedor, bebedora).
e) Formacin del femenn per aciu de sufixos: sufixu femenn -SA o -ESA
(l'alcalde, l'alcaldesa; el conde, la condesa; el prncipe, la principe-
sa o princesa; el llargatu, la llargatesa) y sufixu femenn -NA o -INA
(el rei, la reina; el gallu, la gallina). Tamin, per aciu de medios lxi-
cos: l'home, la muyer; el p, la ma; el caballu, la yegua; el carneru,
la oveya; el castrn, la cabra; el ge, la vaca; el xenru, la nuera; el
machu, la fema.
f) Sustantivos o axetivos con variacin de xneru non reflexada na espre-
sin: el xurista, la xurista; un atleta, una atleta; l ye socialista, ella
ye socialista; un home llibre, una muyer llibre; un gelu bonal, una
gela bonal; un animal xabaz, una bestia xabaz.
1.4 Significu de la oposicin masculn / femenn nos sustantivos
La estremacin ente masculn y femenn tien un valor rellacional; n'efeu-
tu, les concordancies de xneru ente sustantivu y axetivu son un mediu
d'amosar les rellaciones que s'establecen ente elementos diversos de la
cadena falada.
Pero, arriendes d'ello, el xneru del sustantivu pue aportar tamin della
informacin suplementaria.
VII.
El xneru
y el nmberu
87
1.4.1 MASCULN Y FEMENN CON REFERENCIA A SEXU
Nos nomes de persones y d'animales, la oposicin masculn / femenn fai
referencia al sexu, esto ye, a machu y a fema. Exemplos: el cuu, la
cuada; el neu, la nea; el llobu, la lloba; el pitu, la pita.
Nel casu de los nomes de vexetales y plantes, tamin pue dase la mesma
oposicin si esi significu ta presente na mentalid del falante: el felechu,
la felecha; el fresnu, la fresna; el carrascu, la carrasca.
Cuando se quier facer una referencia indistinta a machos y femes de la
mesma especie, emplgase davezu'l masculn en singular o en plural: nun
se vio l'osu en tol iviernu; los fos de Lluca llmense Pedro y Ana; los tra-
bayadores del comerciu; los drechos del home. Sicas, en dellos casos ye'l
femenn el que val pal mesmu cometu: meti les vaques na cuadra, tien
munches oveyes, vieno la raposa.
1.4.2 MASCULN Y FEMENN CON REFERENCIA A TAMAU
N'otros munchos de casos, la oposicin de xneros, en nomes d'oxetos,
refierse a una diferencia de tamaos, como ye'l casu de el furacu, la fura-
ca; el portiellu, la portiella; el campanu, la campana; el ventanu, la ven-
tana; el duernu, la duerna; el caleyu, la caleya; el sacu, la saca. Otres
vegaes trtase d'una diferencia de forma, como en el pozu, la poza; el
cestu, la cesta; el paxu, la paxa. Y tamin pue aludir a un matiz diminuti-
vu-peyorativu aportu pol masculn, lo que da llugar a novedaes lxiques
surdes de l'activid creadora del falante: una chaqueta, un chaquetu; una
camisa, un camisu; una pelota, un pelotu; l'ablana, l'ablanu, etc.
1.4.3 MASCULN CON REFERENCIA INDIVIDUAL
Y FEMENN CON REFERENCIA COLEUTIVA
Hai abondos casos nos que'l masculn fai referencia al individuu y el feme-
nn al conxuntu d'esos individuos. Exemplos: el cuernu, la cuerna; el
tuenu, la tuena; el cacu, la caca; el vasu, la vasa; el maderu, la madera.
1.4.4 MASCULN Y FEMENN SIN NENGUNA REFERENCIA
Ye frecuente que la oposicin masculn / femenn nun amieste nenguna
diferencia de significu. Ye lo qu'asocede en casos como stos: el caca-
gs, la cacagesa; el lleche, la lleche; el mar, la mar; el mazanal, la
mazanal; el peral, la peral; el pumar, la pumar; el sangre, la sangre.
1.4.5 VARIACIN APARENTE DE XNERU
A pesar de la so apariencia, sustantivos como los que se citen darru nun
VII.
El xneru
y el nmberu
88
pertenecen a los que presenten variacin de xneru masculn y femenn.
Trtase, pelo contrario, de coincidencies ente sustantivos de xneru fixu
masculn que tienen espresin asemeyada a otros de xneru fixu femenn:
el cueru, la cuera; el casu, la casa; el cuelmu, la cuelma; el garitu, la
garita; el palu, la pala; el comederu, la comedera; el filu, la fila; el forru,
la forra; l'alborniu, l'albornia; el tema, la tema; el marcu, la marca; el
mapa, la mapa; el sidru, la sidra; el cai, la cai.
El neutru
2.1 Carauterstiques xenerales
El neutru ye un xneru qu'apaez nel artculu, nos axetivos, nos referentes
y nos pronomes personales qu'entren en concordancia con sustantivos non
cuntables y con otros elementos d'asemeyaes carauterstiques.
A diferencia del xneru masculn y femenn y del nmberu, el neutru nun
tien manifestacin (sacantes unos pocos de casos) nel trminu rexente o
nuclear de la concordancia (el sustantivu), sinn nami nel trminu subor-
dinu, o seya, nel axetivu o referente. Sicas, la presencia del neutru nel
axetivu o nel referente ye pura repercusin del calter non cuntable del tr-
minu principal.
Los sustantivos y otros elementos qu'esixen concordancia de neutru, apa-
ecen siempre en singular; el neutru enxams s'asocia al nmberu plural, lo
que se reflexa tamin na concordancia col verbu.
La esistencia del neutru fai que n'asturianu l'axetivu pueda amosar tres ter-
minaciones: -u pal masculn, -a pal femenn y -o pal neutru. Por exemplu:
malu, mala, malo.
Tolo que se refier a la sintaxis del neutru pue atopase en XXII.2.3.2 y
XXIV.4.1.1.
2.2 Espresin del neutru
2.2.1 MODELOS DE TRIPLE TERMINACIN NAXETIVOS
Xeneralmente, el formante morfolxicu del neutru tien como espresin
especfica -O: malo, moyao, bebo, nuevino, puercono, charrano, etc.
Acordies con esto, l'axetivu asturianu presenta los siguientes modelos de
VII.
El xneru
y el nmberu
89
2
terminaciones: masculn -U / femenn -A / neutru -O (llibru malu, novela
mala, carbn malo; home xustu, muyer xusta, xente xusto); masculn -U
/ femenn -ADA / neutru -AO (asientu moyu, cara moyada, madera moyao;
home enfotu, muyer enfotada, xente enfotao); masculn -U / femenn -IDA
/ neutru -O (vasu bebu, xarra bebida, lleche bebo; el cobertor recudu,
la toballa recudida, la ropa recudo); masculn -UDU / femenn -UDA / neu-
tru -UDO: (obleru picudu, escarpia picuda, fierro picudo); masculn -U (o
-EU) / femenn -EA / neutru -EO (pas europu, nacin europea, xente euro-
peo; gatu feu, gata fea, lo feo); masculn -DERU / femenn -DERA / neutru
-DERO (asuntu facederu, xera facedera, lo facedero; un piescu abrideru,
una ciruela abridera, fruta abridero); masculn -DIZU / femenn -DIZA /
neutru -DIZO (sitiu afayadizu, casa afayadiza, lo afayadizo; neu antoxa-
dizu, nea antoxadiza, xente antoxadizo); masculn -N / femenn -INA /
neutru -INO (home vieyn, muyer vieyina, xente vieyino; xatu ruin, oveya
ruina, ganu ruino); masculn -N / femenn -ANA / neutru -ANO (home
charrn, muyer charrana, xente charrano; rapaz folganzn, rapazana fol-
ganzana, xente folganzano). Sobre la escritura de d nestes terminacio-
nes, ver III.2.3.
2.2.2 AXETIVOS ENSIN ESPRESIN ESPECFICA DE NEUTRU
Dellos axetivos presenten nami una terminacin comn a masculn,
femenn y neutru. Nesti casu atpense los axetivos que tienen a comua
un masculn, un femenn y un neutru en -E (un home llibre, una muyer lli-
bre, xente llibre; llibru verde, camisa verde, mofu verde), en vocal tnica
(un diputu zul, una diputada zul, xente zul), en -A (l ye socialista,
ella ye socialista, ye xente socialista) o en consonante (machu xabaz,
fema xabaz, xente xabaz; home bonal, muyer bonal, xente bonal; da
aciar, selmana aciar, eso ye aciar; rapaz pelanes, rapaza pelanes, xente
pelanes).
2.2.3 AXETIVOS CON DOS ESPRESIONES DE NEUTRU
Esiste un tipu d'axetivos qu'amuesen dos posibilidaes de formar el neutru,
una cola mesma espresin que'l masculn, y otra amestndo-y -o. D'esta
miente: masculn -N / femenn -ONA / neutru -N u -ONO (rapaz fartn,
rapaza fartona, xente fartn o fartono; pisu puercn, mesa puercona,
agua puercn o puercono); masculn -S / femenn -ESA / neutru -S o -ESO
(home monts, muyer montesa, xente monts o monteso); masculn -DOR /
femenn -DORA / neutru -DOR o -DORO (rapaz falador, moza faladora, xente
falador o faladoro).
VII.
El xneru
y el nmberu
90
El nmberu. Singular y plural
El nmberu ye un morfema comn a sustantivu y axetivu. La concordan-
cia de singular o plural per parte l'axetivu ye un puru efeutu del nmberu
del sustantivu. Sobre los aspeutos sintcticos de la concordancia de nm-
beru dientro del grupu nominal, ver XXII.2.3.1 y 3.3; y, na oracin atri-
butiva, XXIV.4.
3.1 Sustantivos en singular y en plural
Como observacin de calter xeneral, los sustantivos ufren la posibilid de
presentase en singular o en plural, acordies coles necesidaes comunicati-
ves y lligaos dambos nmberos a significaciones estremaes; o seya, una
espresin como la casa tien un significu diferente al de les cases, esco-
yendo'l falante dambes posibilidaes segn les sos necesidaes.
Sicas, nun s'usen en plural los nomes propios: Asturies, Uviu, Naln,
Europa, Xuan, Olaya, Fernndez, etc. Nami ye posible'l plural en delles
espresiones feches: les Asturies d'Uviu y les Asturies de Santillana; o
cuando se quier destacar los estremaos aspeutos d'una mesma realid: hai
munchos Uvieos que nun se conocen, el de Casu y el de Llangru son dos
Nalones diferentes; o cuando s'alude a individuos del mesmu nome: los
Fernndez viven en Xixn.
3.1.1 SUSTANTIVOS INDIFERENTES AL NMBERU
Dellos sustantivos presenten forma de singular y de plural, pero sin que
se dea nenguna estremacin de significu ente un nmberu y otru.
Nestos casos, l'emplegu del singular o del plural ye indiferente cuando
se quier facer referencia a la unid. Nesta situacin tn sustantivos
como: el pantaln o los pantalones, el calzn o los calzones, la tisoria o
les tisories, la tiaza o les tiaces, la braga o les bragues, la traza o les
traces, la nariz o les narices, el culiestru o los culiestros, la apla o les
aples.
3.1.2 SUSTANTIVOS NAMI EN PLURAL
Dellos sustantivos emplguense nami en plural. Munchos refirense a
oxetos formaos por dos partes iguales, anque non siempre ye asina.
Exemplos: les mesories, les morgaces, les fusties, les parigeles, les anga-
res, les pregancies, les trbedes, les farrapes (nome d'un platu), les papes
(nome d'un platu), les cosques, los rebelgos, los antioyos, etc.
VII.
El xneru
y el nmberu
91
3
3.1.3 SUSTANTIVOS NAMI EN SINGULAR
Esisten sustantivos que s'empleguen solamente en singular, ente los que
s'alcuentren munchos que faen referencia a conceutos astrautos (probit,
chapeta, llargor, sal, sede), o a realidaes niques (norte, sur, sol).
3.2 Terminaciones de singular y plural nos sustantivos y axetivos
Lo mesmo nos sustantivos que nos axetivos, el singular nun presenta for-
mante carautersticu.
El formante carautersticu del plural ufre estes posibilidaes: -S (el ferre /
los ferres), -ES (el llagar / los llagares), -OS (el rapaz / los rapazos) y -NES
(el resume / los resmenes); hai amalgama col signu lxicu nos casos d'in-
diferenciacin (el parages / los parages).
Respeuto al formante -S, asciase en dellos casos a cambios voclicos nel
formante de singular: -U / -OS (el llobu / los llobos), -A / -ES (la casa / les
cases). Respeuto al formante -ES, asciase a vegaes a la perda d'una -D- del
formante de singular (cansada / cansaes, partida / partes).
Esti modelu d'espresin del nmberu reflxase en sustantivos y axetivos
nes siguientes menes de terminaciones:
a) Singular -U / plural -OS. Exemplos: el llobu, los llobos; l'horru, los
horros; l'enfadu, los enfados; xustu, xustos; seardosu, seardosos. Na
llingua escrita escribirse siempre -u en tolos casos de masculinos sin-
gulares, anque na fala puedan alternar les pronunciaciones [-u] y [-o] (de
toes maneres, escrbese -o nunos pocos de sustantivos que s'especifi-
quen en II.3.2.4 y en VI.1.2.3). Axstense al mesmu esquema los sus-
tantivos qu'amuesen estes terminaciones:
-U (o -AU) / -AOS: l'abogu, los abogaos; el llau, los llaos;
moyu, moyaos; dau, daos
-U (o -EU) / -EOS: el castau, los castaeos; el deu, los deos;
europu, europeos; feu, feos
-U / -OS: el fu, los fos; el lladru, los lladros; bebu, bebos;
galdu, galdos
-U (u -OU) / -OOS: el protozu, los protozoos; el mou, los moos;
tou, toos
-UU / -UOS: l'individuu, los individuos; el residuu, los residuos;
antiguu, antiguos; continuu, continuos; pero la locucin
alverbial de contino
VII.
El xneru
y el nmberu
92
-DERU / -DEROS: l'atechaderu, los atechaderos; el ruxideru, los
ruxideros; facederu, facederos; abrideru, abrideros
-DORIU / -DORIOS: el llavadoriu, los llavadorios; l'abellugadoriu,
los abellugadorios
-DIZU / -DIZOS: afayadizu, afayadizos; antoxadizu, antoxadizos
-UDU / -UDOS: arigudu, arigudos; barbudu, barbudos
Sobre la escritura de d nestes terminaciones, ver III.2.3.
b) Singular -O / plural -OS. La terminacin singular -o ye propia nami
de dellos sustantivos, resultu de l'apcope de formes compuestes, nos
exemplos l'automvil, el metropolitanu, la fotografa, la radiotelefona,
la motocicleta. Exemplos: lauto, los autos; el metro, los metros
("ferrocarril"; pero el metru "midida"); la foto, les fotos; la radio, les
radios ("mediu de comunicacin"; pero el radiu, "d'una circunferen-
cia"); la moto, les motos. Dase tamin nos sustantivos non cuntables (el
fierro, el pelo, el filo, n'oposicin a los cuntables el fierru, el pelu, el
filu) pero que nun tienen plural. Ha mentase la esceicin na formacin
del plural qu'amuesa'l sustantivu la mano, les manes.
c) Singular -A / plural -ES. Xeneralcense estes terminaciones lo mesmo pa
masculinos que pa femeninos: la lloba, les llobes; la nea, les nees; la
puerta, les puertes; l'atleta, les atletes; mala, males; xusta, xustes; sear-
dosa, seardoses; ella ye socialista, elles son socialistes; muyer egosta,
muyeres egostes; el da, los des; el problema, los problemes; el cura, los
cures; l'atleta, los atletes; l ye socialista, ellos son socialistes; home
egosta, homes egostes. Han tenese en cuenta les consecuencies orto-
grfiques de lo qu'antecede:
- Singular -ZA, plural -CES: la rapaza, les rapaces; la esperanza,
les esperances; andaluza, andaluces; gastiza, gastices.
- Singular -CA, plural -QUES: la llueca, les llueques; la conca, les
conques; blanca, blanques; tosca, tosques.
- Singular -GA, plural -GUES: la llamarga, les llamargues; l'estra-
tega, los estrategues; gallega, gallegues; ciega, ciegues.
- Singular -GUA, plural -GES: la cigua, les ciges; la llingua, les
llinges; antigua, antiges; ambigua, ambiges.
Axstense al mesmu esquema les terminaciones que siguen darru:
-EA / EES: la velea, les velees; la rocea, les rocees; europea, euro-
pees; fea, fees
-UA / UES: oblicua, oblicues; continua, continues
VII.
El xneru
y el nmberu
93
-DORA / -DORES: la trabayadora, les trabayadores; la catadora, les
catadores; faladora, faladores; xugadora, xugadores
-DERA / -DERES: la panadera, les panaderes; la regadera, les rega-
deres; facedera, facederes; abridera, abrideres
-DORIA / DORIES: la subidoria, les subidories
-DURA / DURES: la chiscadura, les chiscadures; la moyadura, les
moyadures
-DIZA / DICES: antoxadiza, antoxadices; afayadiza, afayadices
-UDA / UDES: ariguda, arigudes; carnuda, carnudes
-ADA / AES: l'abogada, les abogaes; la cuyarada, les cuyaraes;
moyada, moyaes; llograda, llograes
-IDA / ES: la partida, les partes; l'atapecida, les atapeces; bebi-
da, bebes; galdida, galdes
-EDA / EES: la carbayeda, les carbayees; la fumareda, les fumarees
Sobre la escritura de d nestes terminaciones, ver III.2.3.
d) Singular -E / plural -ES. Exemplos: el monte, los montes; la llende, les
llendes; la fonte, les fontes; pueblu llibre, pueblos llibres; home probe,
homes probes; nacin llibre, naciones llibres; muyer probe, muyeres
probes.
e) Singular -E / plural -ENES, nami en dellos sustantivos d'aniciu cultu: l'o-
rixe, los orxenes; el resume, los resmenes; el dictame, los dictmenes;
el marxe, los mrxenes; el crime, los crmenes; la virxe, les vrxenes. En
voces patrimoniales sguese'l mesmu esquema qu'en d): el dentame, los
dentames.
f) Singular en diptongu o triptongu acabu en -I / plural -IS: el rei, los reis;
el cai, los cais; la llei, les lleis; la cai, les cais.
g) Singular en vocal tnica / plural vocal tnica + -S. Exemplos: l'esqu,
los esqus; el xal, los xals; el sof, los sofs; el tab, los tabs; la
xarr, les xarrs; la co, les cos.
h) Singular en vocal tnica / plural vocal tnica + -ES. Dase nami en sus-
tantivos: la realid, les realidaes; la seard, les seardaes; la lliber-
t, les llibertaes; l'amist, les amistaes; la virt, les virtes.
i) Singular en consonante / plural consonante + -ES. Exemplos: l'animal,
los animales; el fontn, los fontanes; el llagar, los llagares; el cabs, los
cabases; el pex (tamin pexe), los pexes; la canal, les canales; la esmo-
licin, les esmoliciones; la figar, les figares; el viax (o viaxe), los viaxes;
VII.
El xneru
y el nmberu
94
p bonal, pas bonales; l ye mangun, ellos son manguanes; un home
pelgar, unos homes pelgares; cangus, cangueses; una muyer pelgar,
unes muyeres pelgares; ma bonal, mas bonales. Axstase al mesmu
esquema -DOR / -DORES: el trabayador, los trabayadores; el ruxidor, los
ruxidores; falador, faladores; aforrador, aforradores. Prodcense con-
secuencies ortogrfiques nel casu de -Z / -CES: el llimaz, los llimaces; la
llombriz, les llombrices; un pueblu feliz, unos pueblos felices; una ciud
feliz, unes ciudaes felices.
j) Singular en consonante / plural consonante + -OS. Yel casu de: -N / plu-
ral -INOS (el vecn, los vecinos; el camn, los caminos; el xatn, los xati-
nos; llan, llanos; ruin, ruinos; vieyn, vieyinos); -N / -ANOS, en casos
como el ventn (tamin ventanu), los ventanos; ayern, ayeranos; -Z /
plural -ZOS, en perpocos sustantivos (el rapaz, los rapazos; el maz, los
mazos). La terminacin -N almite un plural en -ONOS o en -ONES, en
casos como el rapazn, los rapazonos o los rapazones; el seorn, los
seoronos o los seorones; vieyn, vieyonos o vieyones; grandn, gran-
donos o grandones, pero non en el camin, los camiones; el montn, los
montones; moscn, moscones "de Grau".
Con axetivos, l'esquema -Z / -ZOS ye propiu del masculn, mentanto que'l
femenn fai -Z / -CES: un home porcaz, unos homes porcazos; un p bonaz,
unos pas bonazos; una muyer porcaz, unes muyeres porcaces; una ma
bonaz, unes mas bonaces.
k) Singular y plural en -S. Exemplos: el llunes, los llunes; el xueves, los
xueves; el parages, los parages; el saltapraos, los saltapraos; el
pncrees, los pncrees; l'atles, los atles; la crisis, les crisis; esi ye un
pelanes, esos son unos pelanes; esi ye un voceres, esos son unos voce-
res; esi ye un badanes, esos son unos badanes; esa ye una pelanes, eses
son unes pelanes; esa ye una voceres, eses son unes voceres; esa ye una
badanes, eses son unes badanes.
3.3 Significu de la oposicin singular / plural
3.3.1 COLOS SUSTANTIVOS CUNTABLES
Nun sustantivu cuntable, el nmberu singular fai referencia a la clas o
especie; pero, acordies col contestu concretu, pue presentar dos referen-
cies:
a) Referencia a la unid, al individuu. Exemplos: la casa ye mui afayadi-
za; ye un neu muncho llistu. Nesti casu, el plural significa un nmbe-
VII.
El xneru
y el nmberu
95
ru indefinu d'unidaes o d'individuos: les cases son mui afayadices; son
unos neos muncho llistos.
b) Referencia a una xeneralid, a la especie. Exemplos: l'home ye mortal;
a la Conseyera preocpa-y la formacin del xoven; pel iviernu baxa'l
llobu. Nesti casu, el plural tien un significu mui asemeyu al del sin-
gular: los homes son mortales; a la Conseyera preocpa-y la forma-
cin de los xvenes; pel iviernu baxen los llobos.
3.3.2 COLOS SUSTANTIVOS NON CUNTABLES
L'usu normal y coloquial de la llingua nun suel aprovechar la posibilid
morfolxica de facer el plural de sustantivos non cuntables pa referise a
variedaes dientro la mesma clas o especie. Exemplos: el carbn, la llea,
la sidra, el dineru, etc. De toes maneres, rexstrense plurales como la fame
/ les fames, etc.
En singular, los sustantivos non cuntables faen referencia a la especie o a
parte d'ella; el contestu de fala esclaria n d'estos dos valores: la minera
del carbn da trabayu a munchos asturianos; echa carbn al fueu; el
dineru embizca a les persones; perd'l dineru que llevaba en bolsu; etc.
VII.
El xneru
y el nmberu
96
L'artculu
Formes del artculu
L'artculu tien estes formes:
MASCULN FEMENN NEUTRU
SINGULAR el la lo
PLURAL los les
Exemplos: el camn, la xente, lo murnio, los llobos, les palombes. La
espresin grfica d'estes formes pue vese alterada por delles perdes y xun-
tures de sonos, reflexaes na escritura polos casos d'apostrofacin y poles
contraiciones.
1.1 Formes apostrofaes
En determinaes circunstancies, los artculos el y la pierden la so vocal.
Esti fechu reflxase na escritura per aciu del signu ortogrficu llamu
apstrofu (').
1.1.1 APOSTROFACIN DEL ARTCULU EL
L'artculu el apostrfase acordies coles siguientes normes:
a) Apostrfase como l' cuando va siguu de pallabra qu'entama per vocal
o h muda. Exemplos: l'asturianu, l'exe, l'inxenieru, l'orbayu, l'untu,
l'hachu, l'hermanu, l'himnu, l'horru, l'humor. Tngase en cuenta que
l'apostrofacin nun ye posible ante h
.
-: el h
.
umu "el fumu".
b) Apostrfase como 'l cuando va precedu de pallabra qu'acaba en vocal
y siguu por pallabra qu'entama per consonante. Exemplos: rompi'l
xarru, ye primu'l cuu, lleva'l xatu, fiende'l maderu, ye'l cura, fai'l
favor, tu bebi'l vasu, comi'l pexe, ta moyu'l suelu.
c) L'artculu el, si va precedu de pallabra qu'acaba per vocal, y al mesmu
tiempu siguu de pallabra qu'entama tamin en vocal o h muda, apos-
trfase segn s'afita nel puntu a) desti apartu: rompi l'exe, traxo
l'hachu, ye primu l'alcalde, ye amiga l'hermanu, lleva l'armariu, ye
VIII.
Lartculu
97
1
VIII
l'inxenieru, fai l'encargu, tu bebi l'ans, comi l'andarica, ta casu
l'hermanu.
1.1.2 APOSTROFACIN DEL ARTCULU LA
L'artculu la nami s'apostrofa si-y sigue pallabra qu'entame per a- o ha-.
Exemplos: l'asturiana, l'habilid, l'amestadura, l'habitacin. Nun s'apos-
trofa ante h
.
a-: la h
.
aba "la faba".
Poro, habr escribise: la oveya, la esfoyaza, la hexemona, la hora, la
inera, la hixene, la ufierta, la humedanza.
1.1.3 OBSERVACIONES SOBRE LAPOSTROFACIN DARTCULOS
Han tenese en cuenta les observaciones siguientes sobre l'apostrofacin
d'artculos:
a) L'artculu neutru lo enxams nun s'apostrofa. Exemplos: lo afayao, lo
habitao, lo ensucho, lo helnico, lo irretrucable, lo hispnico, lo orba-
yao, lo homoxneo, lo ufro, lo humildoso.
b) Si l'artculu el va precedu de la conxuncin y o del pronome -y, nun s'a-
postrofa como 'l. Exemplos: aquellos y el fu de Xuan, apurri-y el
quesu, dio-y el xenru lo que pidi.
c) Nes secuencies que + el, si llueu sigue consonante, l'apostrofacin
afeuta al artculu nami: paez que'l tema ruxe muncho, diz que'l ser
humanu ye cruel. Si-y sigue vocal o h muda, aplcase la norma xeneral:
paez que l'au acaba bien, diz que l'home nun lo crey.
d) Una pausa enantes del artculu fai imposible qu'sti pierda la vocal y
sapostrofe como 'l. Exemplos: rompi, paezme, el xarru; si lo fai
asina, el diau lu lleve; Xuacu, el to primu!; diz que, si nun t'importa,
el llunes mndatelo per corru; pero Xuacu, lamigu de siempre!
e) Los nomes de llugar con artculu apostrfense segn les regles xenera-
les: L'Entregu, L'Infiestu, L'Ageria, L'Argaosa, La Cuesta'l Llagu, La
Vega l'Umeru, Castau'l Monte, Sotu'l Barcu, etc. Pero: La Infestal, La
Espina, La Isla, La H
.
aza, La H
.
aya.
1.2 Contraiciones
N'otres ocasiones, la perda de vocales nes formes del artculu nun se refle-
xa na escritura col apstrofu, sinn per aciu d'una contraicin. Delles
vegaes ye la preposicin, y non l'artculu, la que sufre la perda de sonos;
VIII.
Lartculu
98
otres, son dambos. Por exemplu, peles o del son contraiciones de per + les
y de de + el, respeutivamente.
1.2.1 CONTRAICIONES DE PREPOSICIN + ARTCULU
Al axuntase nel decursu una preposicin y un artculu, frmense les con-
traiciones que s'amuesen nesti cuadru:
EL LA LO LOS LES
A al
DE del
PA pal
SO sol
CON col cola colo colos coles
EN nel na no nos nes
PER pel pela pelo pelos peles
POR pol pola polo polos poles
Exemplos: pidi-ylo al xenru; saclu del caxn; ye un regalu pal rapacn;
el gatu ta sol escau; falastis col guardia; nun tn acordies colo que dixis-
ti; atoplo nel llibru; eso ye no que tien razn; asturianu nes escueles;
anda pel camn; nun pases pelo moyao; polo que cuntes, ye verd; ye un
dibuxu fechu polos escolinos.
Pero nun hai contraicin en: dxo-ylo a la maestra, vio a los neos en
patiu, yes de lo que nun hai, la Caxa de les gates, van pa la ilesia, foron
pa los praos, escondi la bolsa so la cama, etc.
La contraicin nel tien tamin l'equivalente no: taba nel prau, taba no prau.
1.2.2 CONTRAICIN TOU + ARTCULU
L'indefinu tou, toa, too, toos, toes tamin fai contraicin coles formes
d'artculu:
tou + el: tol
toa + la: tola
too + lo: tolo
toos + los: tolos
toes + les: toles
Exemplos: tol mundu lo diz, taba tola xente na cai, tolo que cunt ye men-
tira, tolos des se quexa, caleyaba per toles partes.
Pero esta contraicin nun se da cuando se trata de secuencies que formen
parte de distintos sintagmes: La casadiella comila toa la muyer de
Venancio; aquel pantaln estrozlu toul mesmu da.
VIII.
Lartculu
99
1.2.3 OBSERVACIONES SOBRE LES CONTRAICIONES
Tendrnse en cuenta estes dos observaciones:
a) Les condiciones pa facer una contraicin tienen preferencia respeutu de
les condiciones pa facer una apostrofacin. Esto quier dicir, d'otra
miente, que les pallabres resultu d'una contraicin enxams lleven
apstrofu, anque se trate de los casos previstos nel apartu 1.1. Exemplos:
l'amiga, pero cola amiga, pola amiga (y non *col'amiga, *con l'amiga,
*por l'amiga); l'horru, pero nel horru, pel horru, del horru, sol horru (y
non *en l'horru, *per l'horru).
b) Si un artculu ye parte d'un topnimu, enxams s'escribir contraicin.
Exemplos: L'Entregu, en L'Entregu, a L'Entregu, de L'Entregu, per
L'Entregu, por L'Entregu, pa L'Entregu, tou L'Entregu (y non *nel
Entregu, *al Entregu, *pel Entregu, *tol Entregu, etc.); L'Argaosa, en
L'Argaosa, per L'Argaosa; Les Bories, en Les Bories, per Les Bories;
El Fondn, n'El Fondn, d'El Fondn, per El Fondn. Lo mesmo val
pal casu de ttulos d'obres lliteraries, nomes artsticos, etc., onde l'art-
culu forme parte del nome. Por exemplu: los escolinos quedaron con-
tentos con "El Principn"; eso llelo en "La isla'l tesoru", etc.
Carauterstiques morfolxiques
del artculu
2.1 Contenu
L'artculu ye un signu morfolxicu nominal. Pertenez, polo tanto, a la
mesma categora que'l nmberu y el xneru nominales.
El contenu aportu pol artculu ye'l de ser un identificador del sustantivu
o elementu sustantivu al qu'acompaa. D'esta miente, el valor del artcu-
lu consttase n'oposicin a la so ausencia. El sustantivu ensin artculu cla-
sifica la realid; el sustantivu con artculu actualiza una fastera d'esa rea-
lid clasificada, presentndola na so esistencia real y conocida gracies al
so valor fricu. Esto ye lo que pue pescanciase nestes oposiciones: vieno
con xente de Valds / vieno cola xente de Valds, traxeron carbn / traxe-
ron el carbn, punxronse a esnalar pxaros de los rboles / punxronse
a esnalar los pxaros de los rboles, viende cases / viende les cases, busca
dineru / busca'l dineru.
VIII.
Lartculu
100
2
L'artculu apaez siempre asociu a los morfemes de xneru y nmberu, en
concordancia col sustantivu.
2.2 Valor fricu
Cuando incrementa a axetivos, l'artculu fai'l papel d'elementu trespositor
de so, con referencia conocida ya identificada polos falantes. Nestos
casos, los artculos el, la, los y les faen siempre referencia a sustantivos
cuntables masculinos o femeninos (d'una manera o bien mui esplcita o
bien imprecisa) qu'apaecen n'otru llugar del testu o que se suponen en con-
testu, guardando con ellos una concordancia en xneru y en nmberu. Nos
siguientes exemplos, el sustantivu implcitu o supuestu apaez ente corche-
tes: el [coche] blancu resultme perbin; de les dos llibretes, la mariella
ye la ma; siempre falen bien de los [mineros] asturianos; ente les nueves,
la meyor profesora ye Alicia; el [rapaz] que se punxo fadiu ye primu tuyu;
paez la [periodista] que dixo les noticies anueche; los [estudiantes] que
nun estudiaron nun aprobaron; de toles que visitemos, la meyor ciud foi
Venecia; el [divulgu] de que diben baxar los precios yera mentira; la
[noticia] de que van separase ye un bilordiu.
Pela so parte, les referencies del artculu neutru y trespositor lo son les
siguientes:
a) Referencia a daqu impreciso o xenrico: lo falso nun hai que lo poten-
ciar; lo blanco, en delles cultures, representa la muerte; lo asturiano
nun ta bien defendo; lo nuevo siempre presta ms; lo de Lluisa nun hai
quien lo entienda; lo de trabayar peles nueches faise cansao; vmonos
maana no de Florencio; lo que-y pas a Olaya paeci-yos mui raro;
onde teas fai lo que veas; lo que fixisti en Payares pgueslo en
Campumanes; lo de que tolos homes son iguales nun se cumple nenyu-
res; lo de cuntos aos tien ye un misteriu; lo de quin yera l'espa nun
se descubri.
b) Referencia a un sustantivu non cuntable qu'apaez n'otru llugar del testu
o que se supn en contestu: lo verde [pintura] lluz mui bien neses
parees; lo llargo [pelo] llevse muncho fai aos; a min dame de lo
asturiano [zreza], que tien meyor tastu; tira y lo ferruoso [ferra-
mienta], que nun val; a ella gsta-y el pexe, pero lo de Xuan el pesca-
deru, non; lo d'enriba [quesu] ta vendo; a min gstame ms lo con
gas que lo sin gas [agua]; lo que viende Xuan [miel] ye mui llambio-
no; lo que punxi enriba [pan] ta vendo; nun me dur nada lo qu'ech
[gasolina].
VIII.
Lartculu
101
c) Referencia a otros elementos qu'esixen una concordancia neutra (ora-
ciones sustantivaes, infinitivos, etc.): lo anterior [que'l lladrn fux
pela ventana] nun lo crey nengn, lo asturiano [echar la sidra n'alto]
nun lo faen n'otros pases, lo de Berto [nun querer dir al mdicu] yera
bien fato, lo del otru da [dir andando] foi una llocura. Ver XXII.2.3.2
y XXIV.4.1.1.
Emplegu del artculu
Xeneralmente, l'artculu pue emplegase o non nun mesmu contestu, acor-
dies col so valor identificador frente a l'ausencia d'artculu: comisti los
figos / comisti figos. Sicas, n'otres ocasiones l'usu del artculu nun ye tan
llibre, al tener restricciones diverses.
3.1 L'artculu nes secuencies en + sustantivu masculn singular
L'artculu el pue nun s'esplicitar na secuencia en + sustantivu masculn
singular. Exemplos: pasa toles tardes en cine, a ellos vais atopalos en chi-
gre, meti les perres en bolsu, les vaques pastien en prau, voi dexar les
maletes en coche, escaec les llaves en caxn.
De toes maneres, l'emplegu del artculu el nestos casos ye tamin correu-
tu: nel cine, nel chigre, nel bolsu, nel prau, nel coche, nel caxn, etc.
3.2 Ausencia del artculu en construcciones nominales muncho usaes
Pue nun s'usar l'artculu con posesivos antepuestos qu'acompaen a sus-
tantivos de parentescu mui cercanu; d'esa manera, ye de munchu ms usu
mio p, to ma que el mio p, la to ma. Ver X.3.3.
Tamin pue prescindise del usu del artculu con sustantivos emplegaos en
construcciones mui usaes o de calter cuasi gramatical. Asina, en nome de
Dios, en casa, pa casa, de casa, dir a escuela, etc. L'usu del artculu neses
secuencies pue ser indiferente (nel nome de Dios) o aportar matices de
mayor concrecin (na casa, pa la casa, de la casa, dir a la escuela).
3.3 Ausencia del artculu en vocativos
L'artculu ye incompatible con sustantivos emplegaos como vocativos n'a-
pellaciones. Por exemplu: rapaz, apurri p'ac un vasu!, neos, nun vos
asomis a la ventana!
VIII.
Lartculu
102
3
Los demostrativos
Formes de los demostrativos
Los demostrativos son axetivos o pronomes que s'empleguen pa sealar o
amosar la rellacin cercana o alloada qu'un oxetu de la realid tien coles
persones gramaticales.
Los demostrativos n'asturianu presenten les formes que siguen darru:
MASCULN FEMENN NEUTRU
SINGULAR esti esta esto
PLURAL estos estes
SINGULAR esi esa eso
PLURAL esos eses
SINGULAR aquel, aquelli aquella aquello
PLURAL aquellos aquelles
Han tenese en cuenta les observaciones que vienen darru:
a) Nami ye obligatoria l'acentuacin de los demostrativos si tn en fun-
cin nuclear y fai falta desaniciar dalguna posible ambiged. Exem-
plos: con esta fala "con esta manera de falar" / con sta fala "fala con
sta"; toi sintiendo esti cantar "esta cancin" / toi sintiendo sti cantar
"a esti toi sintindolu cantar"; eses llendes "eses fronteres" / ses llendes
"tu llendes eses"; emporc la ropa aquello "emporc aquella ropa" /
emporc la ropa aqullo "aquello emporc la ropa"; quemaba la llea
eso qu'echastis "quemaba esa llea qu'echastis" / quemaba la llea so
qu'echastis "eso qu'echastis quemaba la llea"; comnta-y lo d'aquella
casa nueva y lo d'esa vieya "y lo d'esa muyer vieya" / y lo d'sa vieya
"y lo d'esa casa vieya".
b) Les formes aquel y aquelli son equivalentes, pero la segunda enxams
pue emplegase antepuesta al sustantivu: l'home aquel o l'home aquelli;
aquel ye Xuan o aquelli ye Xuan. Pero: aquel home (non: *aquelli
home).
IX.
Los
demostrativos
103
1
IX
DE
1
PERSONA
DE
2
PERSONA
DE
3
PERSONA
c) Arriendes de les y vistes, en delles zones tamin se conserven formes
arcaiques de 1 y 2 persones:
aquesti, aquesta, aquesto; aquestos, aquestes
aquesi, aquesa, aqueso; aquesos, aqueses
1.1 Contraiciones con preposicin en
Cuando un demostrativu va precedu de la preposicin en, fai con ella una
contraicin. D'esta miente, resulten estes formes:
MASCULN FEMENN NEUTRU
SINGULAR nesti nesta nesto
PLURAL nestos nestes
SINGULAR nesi nesa neso
PLURAL nesos neses
SINGULAR naquel, naquelli naquella naquello
PLURAL naquellos naquelles
Exemplos: el to rapacn ta matriculu nesa escuela, nun tienes razn neso
que dixisti, nun piensen naquelli, sinn nesi. La forma naquelli equival a
naquel, pero nun pue dir delantre del sustantivu: vmoslu entrar naquel o
vmoslu entrar naquelli; vmoslu entrar naquel cine, pero non *vmoslu
entrar naquelli cine.
De la mesma manera que coles formes principales, estes contraiciones
puen llevar acentu grficu pa desfacer posibles ambigedaes cuando fun-
cionen como nucleu (atributos o pronomes): naquelles files "naquelles
fileres" / naqulles files "tu files naqulles"; neses cortes "neses cuadres"
/ nses cortes "tu cortes nses".
Carauterstiques funcionales
Na so funcin d'axetivos, los demostrativos exercen como trminos subor-
dinaos de sustantivos y concuerden con ellos en xneru y nmberu,
pudiendo presentase antepuestos (esti home, esa muyer, aquella llea),
IX.
Los
demostrativos
104
2
DE
1
PERSONA
DE
2
PERSONA
DE
3
PERSONA
pospuestos (l'home esti, la muyer esa, la llea aquello) o atributivos (l'ho-
me ye esi, la muyer yera esa, la llea paez aquello). Puen sustantivase
ensin artculu: esi fala bien, esa trabaya muncho, aquello nun arde. Ms
detalles sobre'l comportamientu sintcticu del demostrativu puen atopase
en XXII.2.6.
Contenu y valores de los demostrativos
3.1 L'amosamientu o dexis
El contenu lxicu de los demostrativos ye l'amosamientu, o seya, el sea-
lar o amosar la situacin cercana o alloada qu'un oxetu de la realid tien
coles tres persones gramaticales. Yasina, danse tres graos d'amosamientu:
- 1 persona. La realid que s'amuesa ta cerca o ponse en rellacin col que
fala o colos que falen. Ex.: cuerri ac y mira esti llibru que tengo.
- 2 persona. La realid que s'amuesa ta cerca o ponse en rellacin col
qu'escucha o colos qu'escuchen. Ex.: voi all a mirar esi llibru que tienes.
- 3 persona. La realid que s'amuesa nun ta cerca nin se pon en rellacin
col falante o l'oyente. Ex.: vamos ver tu y yo aquel llibru que tienes.
De toes maneres, esti esquema presenta davezu variaciones. Y asina, el
demostrativu de primera persona pue indicar que daqu ta cerca o rella-
cionao col falante y l'oyente, mentanto que los de segunda y tercera per-
sona espresen falta de rellacin con ellos. Ex.: a ti prestte ms esti pue-
blu qu'si que ye tan famosu.
L'amosamientu pue atalantase nel espaciu (como nos exemplos anterio-
res), pero tamin nel tiempu. Asina asocede nestos exemplos: per esti
tiempu cuasi que nun cai agua, pero naquellos aos bien que llova;
acurdense d'esi da porque-yos prest muncho; qu fame se pasaba
naquelles dmines!
Cuando funcionen como sustantivu, el valor decticu o amosador permte-
-yos reproducir o representar otru elementu que s'atopa dientro d'un con-
testu o d'una situacin determinaes. Nestes circunstancies, el demostrati-
vu nami tien sentu dientro d'esi contestu o situacin. Exemplos: garra
esti [vasu, cuchiellu...] que ta llimpiu; preba esto [lleche, vinu, chocola-
te...] que ye bien rico; ye hora de que la xente vaiga parndo-y los pies a
esi, o seya, al que tantes inxusticies cometi; l'home ye l'nicu animal que
zapica dos vegaes cola mesma piedra, pero esto paez que nun se tien en
cuenta enxams.
IX.
Los
demostrativos
105
3
3.2 Otros emplegos
3.2.1 SUSTITUTU DOTRA ESPRESIN
Un emplegu perconocu de dellos demostrativos ye'l de sustituyir otra
espresin cuando'l falante nun atopa la pallabra esauta o nun la quier dicir.
Nestes condiciones, el demostrativu dexa toles carauterstiques funciona-
les de so p'asumir les de la pallabra sustituyida.
Asina, un demostrativu pue sustituyir a un sustantivu: el presu que lleves
llmase un eso; voi cuntate de Xuacu un aquel mui clebre; tien munchu
aquel, pero nun fai nada; colos de to casa tien un aquello que fadia.
Al tratase agora d'un autnticu sustantivu, nada torga que pueda acompa-
ase de subordinaos demostrativos: voi cuntate esi aquel tan clebre, tien
esi aquello que nos fadia tanto.
N'otres ocasiones, un demostrativu sustiti a un axetivu: la to rapaza paez
mui eso, Xuan ye'l ms aquello de tolos hermanos, Mara paezme la
menos aquel pa facelo. O a un alverbiu: falaben mui eso, mui mal a gustu.
O a un verbu: yo nun-y dixi nada pa nun lu aquello, tu siempre nos... eso.
De la mesma manera, el demostrativu esto emplgase como comodn pa
espresar daqu de lo qu'n nun s'acuerda al entamar un falamientu, o pa
enllazar con daqu y espresao: esto... qu vos diba dicir?
3.2.2 ALVERBIOS Y DEMOSTRATIVOS
L'amosamientu con referencia a les persones gramaticales non solo ye la
causa de que los demostrativos s'organicen en graos, sinn tamin de que
lo faigan dellos alverbios de llugar: equ, eh, ell; ac, all, acull; ac,
all, acull.
Diverses formes de demostrativos tn presentes nel orixe de construccio-
nes alverbiales o conxuntives. Por exemplu: desta "nesti momentu,
agora", desa "nesi momentu, ents", daquella "naquel momentu, ents",
nesto, nestes "nesti momentu, de sutrucu", neso, neses "nesi momentu, de
sutrucu", desay que "hai munchu tiempu que", d'esta miente o d'esta
mientre "d'esta manera, asina", esti da "fai pocos des", etc.
IX.
Los
demostrativos
106
Los posesivos
Formes de los posesivos
Los posesivos son axetivos o pronomes que s'empleguen pa indicar pose-
sin u otru tipu de rellacin ente un trminu y les persones gramaticales.
1.1 Formes antepuestes
Cuando'l posesivu s'utiliza como axetivu prenuclear o antepuestu al sus-
tantivu, presenta estes formes:
MASCULN FEMENN
el mio la mio
los mios les mios
el to la to
los tos les tos
el so la so
los sos les sos
el nuesu ~ el nuestru la nuesa ~ la nuestra
los nuesos ~ los nuestros les nueses ~ les nuestres
el vuesu ~ el vuestru la vuesa ~ la vuestra
los vuesos ~ los vuestros les vueses ~ les vuestres
el so la so
los sos les sos
Exemplos: el mio neu, el to llibru, el so pueblu; los mios neos, los tos
llibros, los sos pueblos; la mio nea, la to casa, la so xera; les mios nees,
les tos cases, les sos xeres; el nuesu neu (el nuestru neu), el vuesu lli-
bru (el vuestru llibru); los nuesos neos (los nuestros neos), los vuesos
llibros (los vuestros llibros); la nuesa nea (la nuestra nea), la vuesa
casa (la vuestra casa); les nueses nees (les nuestres nees), les vueses
cases (les vuestres cases); el mio carbn, el to carbn, el so carbn, el
nuesu carbn (el nuestru carbn), el vuesu carbn (el vuestru carbn); la
mio ropa, la to ropa, la so ropa, la nuesa ropa (la nuestra ropa), la vuesa
ropa (la vuestra ropa).
X.
Los posesivos
107
1
X
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
1
pers.
2
pers.
3
pers.
1
pers.
2
pers.
3
pers.
U
N
P
O
S
E
S
O
R
D
E
L
L
O
S
P
O
S
E
S
O
R
E
S
Les formes antepuestes del posesivu tienen les siguientes carauterstiques:
a) Son siempre tniques.
b) Como norma de mena xeneral, sense precedos d'artculu: el mio pue-
blu, la vuesa llosa. Pa les esceiciones a esta norma, ver X.3.3.
c) Lo mesmo que con cualquier axetivu antepuestu, el posesivu antepues-
tu nun pue apaecer ms qu'en masculn o femenn, nun siendo posible'l
neutru nesti allugamientu: el nuesu pueblu, el nuesu dineru, la vuesa
casa, la vuesa ropa. Ver XXII.2.3.2.
1.2 Formes pospuestes y nucleares
L'asturianu normativu ufre los dos modelos siguientes; tendrse en cuenta
que, anque dambos son vlidos, normativamente ha dase preferencia al
modelu A.
1.2.1 MODELU A
MASCULN FEMENN NEUTRU
mio
mios
to
tos
so
sos
nuesu ~ nuestru nuesa ~ nuestra nueso ~ nuestro
nuesos ~ nuestros nueses ~ nuestres
vuesu ~ vuestru vuesa ~ vuestra vueso ~ vuestro
vuesos ~ vuestros vueses ~ vuestres
so
sos
Les formes del modelu A presenten estes carauterstiques:
a) Son bsicamente les mesmes formes que les del posesivu antepuestu y,
como elles, siempre tniques.
b) De toes maneres, na 1 y 2 persones del plural apaecen formes propies
pal masculn, pal femenn y pal neutru, acordies colo que faen normal-
mente los axetivos nesti allugamientu; ver XXII.2.3.2.
X.
Los posesivos
108
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
1
pers.
2
pers.
3
pers.
1
pers.
2
pers.
3
pers.
U
N
P
O
S
E
S
O
R
D
E
L
L
O
S
P
O
S
E
S
O
R
E
S
Exemplos:
- El neu mio, el neu ye mio, el llibru to, el llibru paez to, el pueblu so,
esi pueblu yera so; los neos mios, los neos son mios, los llibros tos,
los llibros paecen tos, los pueblos sos, esos pueblos yeren sos.
- La nea mio, la nea ye mio, la casa to, la casa paez to, la xera so, esa
xera ser so; les nees mios, les nees son mios, les cases tos, les cases
paecen tos, les xeres sos, eses xeres sern sos.
- El neu nuesu (nuestru), el neu ye nuesu (nuestru), el llibru vuesu
(vuestru), el llibru paez vuesu (vuestru), el pueblu so, esi pueblu yera
so; los neos nuesos (nuestros), los neos son nuesos (nuestros), los lli-
bros vuesos (vuestros), los llibros paecen vuesos (vuestros), los pueblos
sos, esos pueblos yeren sos.
- La nea nuesa (nuestra), la nea ye nuesa (nuestra), la casa vuesa (vues-
tra), la casa paez vuesa (vuestra), la xera so, esa xera yera so; les nees
nueses (nuestres), les nees son nueses (nuestres), les cases vueses (vues-
tres), les cases paecen vueses (vuestres), les xeres sos, eses xeres yeren sos.
- El carbn mio, el carbn ye mio, el dineru to, el dineru ser to, el ganu
so, el ganu paez so; el carbn nueso (nuestro), el carbn ye nueso
(nuestro), el dineru vueso (vuestro), el dineru ser vueso (vuestro), el
ganu so, el ganu paez so.
- La lleche mio, la lleche ye mio, la xente to, la xente yera to, la madera
so, la madera paez so; la lleche nueso (nuestro), la lleche ye nueso
(nuestro), la xente vueso (vuestro), la xente yera vueso (vuestro), la
madera so, la madera paez so.
1.2.2 MODELU B
Les formes del modelu B son stes:
MASCULN FEMENN NEUTRU
mu ma mo
mos mes
tuyu tuya tuyo
tuyos tuyes
suyu suya suyo
suyos suyes
X.
Los posesivos
109
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
1
pers.
2
pers.
3
pers.
U
N
P
O
S
E
S
O
R
MASCULN FEMENN NEUTRU
nuesu ~ nuestru nuesa ~ nuestra nueso ~ nuestro
nuesos ~ nuestros nueses ~ nuestres
vuesu ~ vuestru vuesa ~ vuestra vueso ~ vuestro
vuesos ~ vuestros vueses ~ vuestres
suyu suya suyo
suyos suyes
Puen notase les diferencies de formes al emplegar el modelu A y el B:
- Modelu A: el neu mio, el dineru mio; la casa mio, la llea mio.
- Modelu B: el neu mu, el dineru mo; la casa ma, la llea mo.
Carauterstiques funcionales
Na so funcin d'axetivos, los posesivos exercen como trminos subordi-
naos de sustantivos y concuerden con ellos en xneru y nmberu,
pudiendo presentase antepuestos (la mio casa, el to llibru, la so llea),
pospuestos (la casa mio o la casa ma, el llibru to o el llibru tuyu, la
llea so o la llea suyo) o atributivos (esa casa ye mio o ma, esi llibru
ye to o tuyu, esa llea ye so o suyo). Ta presente l'artculu cuando son
sustantivos: la mio ye alta ~ la ma ye alta, el to ye prestosu de lleer ~ el
tuyu ye prestosu de lleer, lo so arde bien ~ lo suyo arde bien. Ms deta-
lles sobre'l comportamientu sintcticu del posesivu puen atopase en
XXII.2.7.
Contenu y emplegos
3.1 Significu del posesivu
El posesivu tien como misin amosar una rellacin direuta, de dependen-
cia, ente un oxetu y una persona gramatical. Dende un puntu de vista gra-
matical, l'axetivu posesivu equival a una secuencia de + pronome tnicu,
onde de trespn a axetivu'l pronome. D'esta miente, el mio pueblu ven-
dra a equivalir a daqu asina como "el pueblu de min", la to llibert a "la
llibert de ti", los enfotos nuesos a "los enfotos de nosotros", les sos espe-
X.
Los posesivos
110
2
3
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
Sing.
Plur.
1
pers.
2
pers.
3
pers.
D
E
L
L
O
S
P
O
S
E
S
O
R
E
S
rances a "les esperances d'ellos o d'elles", etc. Nel casu de la tercera per-
sona, el posesivu pue tar en llugar de cualquier complementu del nome
precedu de preposicin: la voz d'Alicia la so voz, la voz so.
Dientro d'esa rellacin direuta (de dependencia), el posesivu pue ufrir
significu de posesin o pertenencia. Por exemplu, nes oraciones dex-y
los mios zapatos, Asturies y los sos conceyos, Lluis y les sos zunes, el
vuesu dineru metislo en bancu, la llingua y los sos dialeutos. Otres
vegaes, el posesivu pue ser mediu d'acentuar l'afeutu o la espresivid de
daqu, como en ai, mio fiyn!, mteste na to camina y a dormir, a ella
que nun-y molesten al so Xandru. Y, en xeneral, el posesivu sase como
niciu d'una rellacin ms o menos estrencha ente dos trminos: el vues-
tru tren sal a les cinco (el tren nel que vais viaxar), tien que vevos el mio
dentista (el dentista al que yo voi davezu), esta ye la mio cai (la cai onde
vivo), poni la mio cancin (la cancin que ms me presta), l'Uviu ye'l
nuesu equipu (l'equipu que siguimos), etc.
3.2 Condiciones d'emplegu
Los posesivos tienen un usu restrinxu na llingua coloquial. Como obser-
vacin de calter xeneral, emplguense nami nos casos nos que ye nece-
sario dafechu espresar les rellaciones mentaes enantes. Esto quier dicir
que cuando eses rellaciones queden clares per otros medios, nun se suel
facer usu del posesivu, darru que resulta redundante.
Asina, en Xuan llava les manes entindese perfeutamente que les manes
son les de Xuan, polo que nun fai nenguna falta espresar esa rellacin per
aciu d'un posesivu; de toes maneres, l'usu del posesivu (Xuan llava les
sos manes) nun ye incorreutu gramaticalmente. Exemplos asemeyaos
son: tengo'l coche aparcu equ cerca o tengo'l mio coche aparcu equ
cerca, abriesti los geyos y nun viesti nada o abriesti los tos geyos y nun
viesti nada, eh ta Xuan col fu o eh ta Xuan col so fu, fal contigo y cola
muyer o fal contigo y cola to muyer.
Tampoco nun se suel usar el posesivu cuando la rellacin espresada resul-
ta redundante. Exemplos: a Nela morri-y el gelu o a Nela morri-y el
so gelu, la carondia afuracme l'armariu o la carondia afurac'l mio
armariu, xubiron-yos el sueldu o xubieron el so sueldu.
3.3 Usu del artculu con posesivu antepuestu
L'axetivu posesivu antepuestu apaez, como norma xeneral, precedu d'ar-
X.
Los posesivos
111
tculu. Sicas, hai determinaes circunstancies en que pue, pero nun ye obli-
gao, presentase ensin artculu. Son stes:
a) Con nomes de parentescu cercanu: mio p, to ma, so fu, mio suegra, to
gelu, etc.
b) Con dellos nomes que presenten una identificacin perprecisa: voi pa
mio casa, vas pa to pueblu.
c) En dellos tratamientos solemnes, como los que se dediquen a divinidaes
o autoridaes: Nuesu Seor Xesucristu, So Maxest, Vuesa Escelencia.
d) En delles secuencies estereotipaes: nun lo dixo en so vida.
N'otres ocasiones, l'emplegu del artculu ta torgu dafechu. Ye'l casu de los
emplegos vocativos: qu quies, mio neu?, mio fiyn, ven p'ac!
3.4 Usu d'otres espresiones con contenu posesivu
Los posesivos de primera y segunda persones tienen una referencia ine-
quvoca: el mio pueblu nun pue referise ms qu'a min, la vuesa casa nun
pue referise ms qu'a vs, etc. Puesto que los pronomes yo, min, tu, ti
nun estremen xneru, la referencia del posesivu nun pue algamar ms
lloe.
Pero'l posesivu de tercera persona ofrez les mesmes formes pa referise a
un o a dellos posesores. Esto fai que fuera de contestu nun seya
posible pescudar si na oracin si ye'l so pueblu, el pueblu ye d'una sola
persona o de delles. Tampoco se fai referencia a la identid d'esa terce-
ra persona, polo que nun se pue estremar si'l pueblu en cuestin ye d'l
o d'ust.
Pero, ams, tanto nel singular como nel plural el posesivu de tercera per-
sona nun ye a facer nenguna referencia al xneru del posesor, de mane-
ra que siguiendo col exemplu d'enriba tampoco nun se pue pescu-
dar si'l pueblu ye d'un home o d'una muyer.
Poro, en visu a evitar ambigedaes a que pudiere dar llugar el contestu,
nel asturianu falu sense davezu, en cuentes de los posesivos de terce-
ra persona, los sintagmes de + pronome personal tnicu, o seya, les
espresiones d'l o d'elli, d'ella, d'ello, d'ellos, d'elles, d'ust o de vust y
d'ustedes o de vustedes, que dexen claro la identid, el xneru y el nm-
beru de la persona gramatical qu'entra en rellacin col oxetu. stes son
les equivalencies:
X.
Los posesivos
112
Ye la casa d'l o d'elli
Ye la casa d'ella
Ye la casa d'ello
Ye la so casa Ye la casa d'ellos
Ye la casa d'elles
Ye la casa d'ust o de vust
Ye la casa d'ustedes o de vustedes
Posesivos perifrsticos
Arriendes de les formes y vistes, l'asturianu tien estes otres formes pose-
sives:
de mio
de to
de so
de nueso ~ de nuestro
de vueso ~ de vuestro
de so
El posesivu perifrsticu presenta estes carauterstiques:
- sase siempre precedu de la preposicin de.
- Ye invariable en xneru y nmberu, polo qu'enxams establez concor-
dancia con nengn elementu: el neu de mio, la casa de mio, los neos de
mio, les cases de mio; el neu de to, la casa de to, los neos de to, les
cases de to; el neu de so, la casa de so, los neos de so, les cases de so;
el neu de nueso (el neu de nuestro), la casa de nueso (la casa de nues-
tro), los neos de nueso (los neos de nuestro), les cases de nueso (les
cases de nuestro); el neu de vueso (el neu de vuestro), la casa de vueso
(la casa de vuestro), los neos de vueso (los neos de vuestro), les cases
de vueso (les cases de vuestro); el carbn de mio, el dineru de to, el fierro
de so; la llea de mio, la ropa de to, la madera de so.
- Dientro'l grupu nominal pue exercer de subordinu pospuestu (non ante-
puestu): gust-yos enforma l'abrigu de mio; sa ye la casa de to; a Xuan
y-y dieron el dineru de so; cuntmos-yos los chistes de nueso (de nues-
tro); espresi les idees de vueso (de vuestro). Y tamin de nucleu: el de
mio perdlu; la casa d'Alfredo vila, pero la de to non; lo de so fundilo too
xugando al bingu; los de nueso (de nuestro) yeren de morrer de risa; coles
de vueso (de vuestro) nun tamos d'acuerdu. Na so condicin de nucleu,
X.
Los posesivos
113
4
pue tresponese de nuevo pa exercer funcin subordinada: les mangues del
de mio, el teyu de la de to, la cantid de lo de so, la gracia de los de
nueso, la verd de les de vueso.
Ha ponese procuru en nun emplegar el posesivu perifrsticu en llugar de
pronomes tnicos precedos de preposicin. D'esta miente, dirse acord-
se de min mesmu, quxense de ti, y non *acordse de mio mesmu, *qu-
xense de to.
El posesivu perifrsticu ofrez el mesmu contenu que les formes ante-
puestes y pospuestes. D'esta manera, les secuencies el mio pueblu, el pue-
blu mio ~ el pueblu mu y el pueblu de mio signifiquen lo mesmo.
Sicas, el posesivu perifrsticu entra na composicin de delles locuciones
feches colos verbos dir, tar o venir. Exemplos: esa xente va de mio "tra-
baya o va trabayar pa min", Mara ta de so "ta trabayando pa l o pa ella
o pa ellos o pa elles", esi rapaz vien de nueso "vien a trabayar pa ns".
X.
Los posesivos
114
Los indefinos
Carauterstiques xenerales
Dse-yos el nome d'indefinos a un grupu de pallabres (axetivos o sustan-
tivos) que faen una referencia xenrica a delles nociones imprecises, seya
en rellacin con un sustantivu al qu'acompaen, seya en rellacin a daqu
del contestu.
Los indefinos constitin un grupu heteroxeneu. Asina, puen aportar sig-
nificaos de diversa mena: unos refirense a cantidaes (munches cases),
otros a identid (otros llibros), otros a distribucin (pa cada neu), otros a
esistencia (ye daqu nuevo), etc. Puen referise nami a persones (daquin),
nami a coses (nada) o a dambes indistintamente (abondos).
Hai indefinos que presenten variacin de xneru y nmberu (un ge, una
vaca, nin lo uno nin lo otro; pocu pan, poca faria, de faria quier poco);
otros, nami de nmberu (haba bastante pexe, traxo bastantes caxes); y
otros son invariables (hai daquin sentu, da-y dos a cada neu). Dende'l
puntu de vista sintcticu, los indefinos puen ser nami sustantivos
(daquin, naide), o axetivos y sustantivos (dambes diputaes falaron bien,
dambes falaron bien; dellos vecinos protesten, dellos protesten).
Cuando son axetivos, unos tienen llibert p'allugase delantre o detrs del
nucleu nel grupu sintagmticu nominal (abonda sidra, sidra abondo); pero
otros nami puen allugase delantre (otru da). Los axetivos indefinos
tamin amuesen estremu comportamientu na so compatibilid col artcu-
lu o con determinantes; asina, unos almtenlos o esxenlos (la mesma
rocea, estos mesmos llibros), pero otros non (dalgunes goxes). D'otra
manera, los indefinos estrmense tamin nes diverses posibilidaes de
combinase ente ellos: otros munchos enfotos, una cosa tala, el mesmu
pocu aceite, toles otres, etc. Ms detalles sobre'l comportamientu sintcti-
cu de los indefinos nel grupu nominal puen atopase en XXII.2.8.
Hai axetivos indefinos que s'alverbialicen (come muncho, trabaya daqu)
y otros que nun puen facelo (dalgn, daquin).
Lo que tienen a comua tolos indefinos ye'l so calter de referentes, esto
ye, quapaecen pola mor duna referencia a un elementu y consabu dien-
tro del testu o del contestu.
XI .
Los indefinos
115
1
XI
Indefinos cuantificadores
Faen una referencia imprecisa o xenrica a una cantid (cuando tn en
rellacin con un non cuntable) o a un nmberu (cuando tn en rellacin
con un cuntable), arrodindolos d'estremaos matices: muncha cantid,
poca cantid, cantid amaosa, etc.
Puen exercer funciones propies d'axetivu o de sustantivu, como amuesen
estos exemplos: haba pocos pxaros haba pocos, comistis abondes
galletes comistis abondes, d'eso fai bastantes aos d'eso fai bastantes,
ech munches palaes de carbn ech munches, hai demasiaes camises
pa llavar hai demasiaes pa llavar, toles places tienen fonte toes tienen
fonte. Acordies col so contenu, los cuantificadores xbrense en dos grupos:
a) Los cuantificadores "absolutos", esto ye, los qu'espresen cantid en s
mesmos, ensin tomar otru u otros trminos como puntu de referencia:
tien munchos aos.
b) Los cuantificadores relativos, qu'espresen cantid con referencia a otru
u otros trminos: tien ms aos que to p.
2.1 Cuantificadores absolutos
2.1.1 CONTENU Y FORMES
Los cuantificadores absolutos presenten delles formes y significaos, acor-
dies con una gradacin de la cantid espresada. Son los siguientes:
pocu poca poco, pocos poques
abondu abonda abondo, abondos abondes
bastante, bastantes
munchu muncha muncho, munchos munches
demasiu demasiada demasiao, demasiaos demasiaes
tou toa too, toos toes
El contenu de los cuantificadores absolutos, como se ve, amuesa una gra-
dacin onde s'atopa la cantid pequea (pocu), la cantid grande (abondu,
bastante, munchu), la cantid escesiva (demasiu) y la cantid total (tou).
Al sustantivase, estos axetivos cuantificadores puen acompaase de tr-
minos subordinaos: mercastis poco d'Asturies, falemos con munchos que
venen del monte. A esti respeutu, l'indefinu tou toa too ye l'nicu qu'al-
mite como subordinaos pronomes personales tnicos. Exemplos: toos
XI .
Los indefinos
116
2
ellos dixeron lo que-yos paeci; les vecines, toes elles foron falar del pro-
blema col alcalde; la llea? moyse too ello col orbayu; la casa, qued
toa ella a escures; axuntmonos toos ns (nosotros) nuna espicha; agra-
decironvos a toos vs (vosotros) el vuesu favor. Ams, esti mesmu inde-
finu, si se convierte nun autnticu sustantivu, garra'l significu de "totali-
d, conxuntu total": Dios ye'l tou, les obres d'esti escritor formen un tou
coherente. Cuando a esti mesmu indefinu-y siguen les diverses formes del
artculu, frmense les contraiciones tol tola tolo tolos toles.
Na so condicin d'axetivos, estos indefinos puen alverbializase fixndose
na forma del neutru (ver XXIII.3.7.3). Exemplos: trabayen poco, ta abon-
do cansu, gsta-yos bastante caminar, elles yeren muncho necies, mu-
vense demasiao pelos chigres, son del too atentos. Nesti sen, munchu -a
-o, cuando s'alverbializa, presntase coles formes equivalentes muncho o
mui: ye muncho blancu o ye mui blancu.
L'indefinu tou toa too, anque formalmente nun s'alverbializa, pue presen-
tar un comportamientu cuasi qu'alverbial cuando s'emplega como subor-
dinu d'un axetivu y concordando con elli. Nestos casos vien a equivalir
en significu a "dafechu, del too, enteramente". Exemplos: pnxose tou
contentu cuando-y lo dixeron, esa puerta ta toa esgonciada, a les colla-
cies atoples toes murnies.
A nun ser tou, el restu almite alternando col usu axetivu la construc-
cin partitiva, que consiste nuna sustantivacin qu'establez concordancia
con un sustantivu subordinu; ver XXII.2.12. Exemplos: merc poques
peres o merc poques de peres, carguen abondu carbn o carguen abon-
do de carbn, tien munchos aos o tien munchos d'aos.
El cuantificador pocu -a -o, en plural, pue reforzase per aciu del indefinu
unos unes: traxo unos pocos garitos, vense unos pocos llobos per equ,
echasti unes poques palaes.
2.1.2 CARAUTERSTIQUES GRAMATICALES
Los ms d'estos indefinos ufierten variacin de xneru y nmberu: abon-
du fumu, abonda llea, fumu abondo, llea abondo, abondos carbayos,
abondes cases. Bastante nami tien variacin de nmberu: bastante fumu,
bastante ropa, bastantes homes, bastantes muyeres.
Los cuantificadores absolutos almiten, como tou axetivu, l'amestadura de
los sufixos diminutivos, aumentativos o despeutivos, camudando d'estre-
maes maneres el so significu. Nami l'usu fai ms o menos corrientes dal-
XI .
Los indefinos
117
gunes d'estes espresiones. Exemplos: tien poquines pesetes, trxome bas-
tantines, esos arbeyos son bastantinos, son munchones pa ti, paecironme
demasiadonos, qued tona murnia.
Seya como axetivos o como sustantivos, estos indefinos sense en singu-
lar cuando faen concordancia o referencia a un non cuntable: traxo poca
llea traxo poco, cargarn pocu carbn cargarn poco, entraba
abondu fumu entraba abondo, va cayer abonda nieve va cayer abon-
do, entraba bastante fumu entraba bastante, va cayer bastante nieve
va cayer bastante, comen munchu sal comen muncho, ye muncha xente
pa esti sitiu ye muncho pa esti sitiu, echasti demasiada faria echas-
ti demasiao, mercaron demasiu vinu mercaron demasiao.
Pelo contrario, si concuerden con un cuntable o faen referencia testual o
contestual a l, sense davezu solamente en plural: traxo pocos garitos
traxo pocos, echasti poques palaes echasti poques, haba abondos pues-
tos en mercu haba abondos en mercu, atpenlo n'abondes cases
atpenlo n'abondes, haba bastantes puestos en mercu haba bastan-
tes en mercu, atoplos en bastantes cases atoplo en bastantes, comi
munchos carambelos comi munchos, vense munches andolines per
equ vense munches per equ, tien demasiaos aos pa tantu xaru tien
demasiaos pa tantu xaru, dixo demasiaes verdaes dixo demasiaes.
Pel so llau, l'indefinu tou toa too tien un comportamientu peculiar: con
sustantivos non cuntables, sase siempre en singular y significa que daqu
ye tomao enteramente, ensin quita-y nada: tir tol agua del calderu, la
sidra bebmoslo too; con sustantivos cuntables, tien dos significaos: en
singular tien el mesmu significu que colos non cuntables (la botella beb-
mosla toa, enllen tol caxn de semeyes), en plural significa la suma ente-
ra de les unidaes d'un conxuntu (llam a tolos escolinos, les botelles beb-
mosles toes).
2.2 Cuantificadores relativos o comparativos
2.2.1 CONTENU Y FORMES
Los cuantificadores relativos o comparativos son:
tantu tanta tanto, tantos tantes
ms
menos
Segn la rellacin col trminu que fai de puntu de referencia, estos inde-
XI .
Los indefinos
118
finos establecen una comparanza, que pue ser d'iguald (tien tantos fos
como l'hermanu), de superiorid (dixo ms coses que ns) o d'inferiorid
(trabay menos aos que'l cuu). Davezu, estos indefinos faen referen-
cia a la situacin o al contestu: tien tantos fos, dixo ms coses, trabay
menos aos.
Na so condicin d'axetivos, estos indefinos puen alverbializase (ver
XXIII.3.7.3). Exemplos: falen tanto qu'amorien, emburria ms la puerta,
ye ms altu, emporci menos el suelu, paecen menos blancos. L'indefinu
alverbializu tanto convirtese en tan cuando se subordina a un axetivu o
alverbiu: ye tan altu como tu, ta tan lloe que nun s'acolumbra.
Un usu particular amusalu tantu -a -o, que pue emplegase como sustitu-
tu imprecisu d'un numberal cardinal. Exemplos: les llenteyes cuesten tan-
tes pesetes, les que seyan; Uviu, a tantos de tantos de mil novecientos
tantos; lleg a casa a les tantes de la nueche; Lluis tien cuarenta aos y
la muyer otros tantos; comi fabes, tortiella y arroz con lleche, y la muyer
otro tanto.
Lo mesmo que los cuantificadores absolutos, los comparativos almiten
tamin alternando col usu axetivu la construccin partitiva, que con-
siste nuna sustantivacin qu'establez concordancia (cuando ye posible)
con un sustantivu subordinu; ver XXII.2.12. Exemplos: tomen tantu
caf... o tomen tanto de caf..., dixeron tantes fataes o dixeron tantes de
fataes, crtame ms quesu o crtame ms de quesu, traxo menos azucre o
traxo menos d'azucre.
2.2.2 CARAUTERSTIQUES GRAMATICALES
De los cuantificares relativos, tantu -a -o ofrez variaciones de xneru y
nmberu: tantu pan, tanta faria, tanto que nos quit, tantes escueles, tan-
tos llibros. Pel so llau, ms y menos son invariables na so forma: ms pan,
menos faria, ms que nos quit, menos escueles, ms llibros.
Seya como axetivos o como sustantivos, cuando entren en concordancia o
referencia a sustantivos non cuntables, emplguense en singular: nun
bebas tanta sidra nun bebas tanto, merca ms tela merca ms, vieno
menos xente vieno menos.
En concordancia o referencia a un cuntable, sense davezu en plural: nun
comas tantes fabes nun comas tantes, has a facer ms furacos nesti cha-
pln has a facer ms, nesi monte queden menos fayes nesi monte que-
den menos.
XI .
Los indefinos
119
Indefinos esistenciales
3.1 Contenu y formes
Los indefinos esistenciales faen una referencia a la esistencia imprecisa
(o a la inesistencia) de coses o persones. Son los que s'amuesen darru:
n ~ unu un una uno, unos unes
dalgn ~ dalgunu dalguna dalguno, dalgunos dalgunes
dl della dello, dellos delles
nengn ~ nengunu nenguna nenguno, nengunos nengunes
daquin
dalguin
dalgo
daqu
naide
nada
dalu ~ dal dala dalo, dalos dales
cualquiera ~ cualesquiera o cualquier ~ cualesquier
quienquiera
cada
Aefeutos ortogrficos, enxams se confundirn les formes dl della dello
dellos delles coles secuencies de preposicin de + pronome personal: d'l,
d'ella, d'ello, d'ellos, d'elles. Exemplos: los llibros yeren dellos "dalgu-
nos"; los llibros yeren d'ellos "suyos"; idees, salieron delles "dalgunes";
les idees, salieron d'elles "salieron de les muyeres". De la mesma manera,
nun habr confundise l'indefinu dl (tnicu, con acentu) con del (tonu,
ensin acentu), contraicin de preposicin de + artculu el; exemplos: fa-
canos falta dl carbn "dalgo de carbn", les manches yeren del carbn
"pertenecientes al carbn". Pela so parte, la xuntura de cada y un una uno
da llugar a les contraiciones can cana cano.
Como axetivu o como pronome, l'indefinu un una uno, siempre que va
precedu de la preposicin en, forma con ella les contraiciones nun ~ nn,
nunu nuna nuno, nunos nunes. Exemplos: vive nun pueblu perguapu,
candidatos? taba pensando nn, caf? enfotse nuno mui rico, nunos
aos tngolo acabao, travesaron el ru nunes barques. Pero la contraicin
nun se fai con otres preposiciones: ye d'un pueblu perguapu, la propuesta
d'n, el preciu d'uno mui rico, nel plazu d'unos aos, el pasu d'unes bar-
ques.
XI .
Los indefinos
120
3
Como axetivos antepuestos, los masculinos singulares dalgn y nengn
son les niques formes posibles: dalgn llobu, nengn picu.
N'allugamientu pospuestu o nuclear presenten doble forma, dalgn o dal-
gunu, nengn o nengunu; exemplos: nun vieron llobu dalgn ~ llobu dal-
gunu, vieron dalgn ~ dalgunu, nun xubieron picu nengn ~ picu nengu-
nu. Comprtase de manera asemeyada un, qu'amuesa nel masculn singu-
lar solamente esta forma como axetivu antepuestu: un llobu, emplegando
indistintamente les formes n o unu cuando ye sustantivu (nun confundir
esta ltima forma col neutru uno): falemos con n ~ unu que te conoca,
n ~ unu nun sabe qu facer neses ocasiones. Pela so parte, el masculn
singular dalu (nun atopa camn dalu) cueye la forma dal n'allugamientu
antepuestu (nun atopa dal camn).
Cualquiera presenta tamin la forma cualesquiera: un da cualquiera o un
da cualesquiera. Pierde la vocal final cuando precede al sustantivu: cual-
quier da o cualesquier da. Pela so parte, dalguin y dalgo almiten tamin
les variantes alguin y algo.
No que se refier al significu, puen constatase delles equivalencies:
dalgn dalguna equival a daqu
dalgunos dalgunes equival a dellos delles
nengn nenguna equival a dalu dala
daquin equival a dalguin
daqu equival a dalgo o a dello
Exemplos: merc dalguna cosa interesante o merc daqu cosa intere-
sante, dalgunes diputaes protestaron o delles diputaes protestaron, nun
hai motivu nengn o nun hai motivu dalu, hai daquin per ende? o hai
dalguin per ende?, si tienes sal dame daqu o si tienes sal dame dalgo o
si tienes sal dame dello.
Pela so parte, l'indefinu un una uno tien un significu estremu del del
numberal un una. sti opnse a los otros numberales (una casa / dos
cases, tres cases...), mentanto que l'indefinu opnse a otros esistenciales
(una casa / dalguna casa, la mesma casa, otra casa...). Ams, pol so sig-
nificu, el numberal nun tien plural, a la escontra del indefinu, que s lu
tien (unes cases).
De los indefinos esistenciales, unos refirense nami a persones (daquin,
dalguin, naide, quienquiera), otros nami a coses (dalgo, nada), mentan-
to que'l restu ye a aludir lo mesmo a persones qu'a coses.
XI .
Los indefinos
121
Per otru llau, nengn, naide, nada y dalu estrmense por ufiertar contenu
negativu. De toes maneres, n'oraciones condicionales o interrogatives, nes
que ta presente un contenu d'irrealid, puen alternar col correspondiente
indefinu de contenu positivu: nun s si habr nengn que pueda ayuda-
nos o nun s si habr dalgn que pueda ayudanos, habr naide que lo
sepa facer? o habr daquin que lo sepa facer?, a saber si hai nada n'ho-
rru o a saber si hai dalgo n'horru.
Estos indefinos de contenu negativu constrinse con nun o con otres
pallabres negatives. Cuando estos indefinos apaecen posverbales, la
negacin nun ta presente: nun lo fizo nengn, nun vieno naide, nun traxo
nada. Cuando son preverbales, la negacin nun pue tar presente o faltar:
nengn nun lo fizo o nengn lo fizo, naide nun vieno o naide vieno, nada
nun traxo o nada traxo.
Esti contenu negativu tamin puen llogralu dalgn, daquin y daqu en
delles oraciones negatives: nun fixo cosa dalguna, nun hai daquin que lo
pueda facer, nun hai daqu motivu pa tantu xaru.
El contenu asociu a "persona" y a "negacin" que tien naide, pue espre-
sase tamin per aciu d'una riestra d'espresiones que, nun pudiendo cunta-
se como indefinos, ufierten nun contestu negativu un significu igual o
asemeyu. Asina, persona nacida, nacu, cristianu, un alma, etc. Exemplos:
nun hai persona nacida que lo aguante, nun haba nacu qu'atopare la
solucin, nun hai cristianu que lo entienda, nun vieno un alma al pue-
blu.
Pela so parte, el contenu asociu a "cosa" y "negacin" que tien nada ye
posible espresalu tamin, en contestos negativos, con espresiones como
castra, consolancia, cosa nacida, cruz, gota, gotera, mechu, miga, miga-
ya, migayu, mizcu, pelotada, pelu, perru, plizca, plizcu, res, sacre, sea,
vierbu, etc. Exemplos: nun hai cosa nacida que nun conoza, nun tien gota
de rocea, nun vemos migaya pela nueche, nun gana un perru, nun fai un
res pol fu, taba ell ensin falar un vierbu.
N'emplegu sustantivu, los indefinos n una algamen contenu imperso-
nal; con esti usu llgrase la imprecisin no que se refier a la persona gra-
matical. Exemplos: n nun sabe qu facer neses ocasiones, toles culpes-y
les echen a una, una ye como ye y non como-y prestara ser. Asemeyu
contenu impersonal pue llograse per aciu de cualquiera y la contraicin
can ~ canu, cana, cano: cualquiera sabe qu facer neses ocasiones,
can ye como ye, dironmos un premiu a cana, sidra hai cano que nun
hai quien lo beba.
XI .
Los indefinos
122
Davezu, l'indefinu un una uno ponse en correllacin o contraste con otra
realid representada por otru -a -o: una casa ye verde y otra blanca, unos
falen asturianu y otros cataln. Esta correllacin apaez tamin en secuen-
cies de contenu recprocu: engrrense unos rapacinos con otros, danse
mocaes unes a otres.
Les formes axetives dl, della, sense con sustantivos non cuntables (dl
carbn, della xente), mentanto que dellos y delles con sustantivos cunta-
bles (dellos regatos, delles cases); pero la forma neutra dello ye siempre
sustantivu con referencia a non cuntable: aprrime dello, aprrime dello
de sal.
Como pronome, cualquiera ~ cualesquiera (siempre asitiu enantes que'l
verbu) pue amosar un contenu intensificador o enfticu, de calter irnicu.
N'efeutu, oraciones como cualquiera-y lo diz!, cualquiera vos propn
nada! equivalen en realid a "naide s'atreve a dic-ylo", "naide s'atreve a
proponevos nada".
Tamin pue amosar contenu intensificador o enfticu un una uno, cuando
se destaquen les cualidaes d'un sustantivu o d'un axetivu con intenciones
estremaes. L'nfasis o intensificacin pue tomase en sen consecutivu,
espresando'l segundu trminu o non: tien una manera de falar que da risa
o tien una manera de falar...!; diz unes borricaes qu'abluques o diz unes
borricaes...
Asemeyu calter intensificador pue garrar cada, rellacionndose asina con
contenos consecutivos y pudiendo complementase na secuencia cada...
que: hai cada mangun... (que dan ganes de dexalo too), dixo cada men-
tira... (que toos se punxeron colloraos), psa-y cada casu...!
Del so usu como sustantivos, surden dellos emplegos y lexicalizaos
dafechu. Ye'l casu de un cualquiera, una cualquiera, con un significu
despeutivu: Antn nun ye un cualquiera "nun ye una persona vulgar,
despreciatible"; tampocu nun camuda nel plural: nun son unos cual-
quiera. Tamin ye'l casu de la nada: tien mieu a la nada, l'infinitu y la
nada son un misteriu.
3.2 Carauterstiques gramaticales
No que se refier a les formes, un, dalgn, dl, nengn y dalu presenten
variaciones de xneru y nmberu; por exemplu: dalgn home, dalguna
muyer, carbn dalguno, dalgunos carbayos, dalgunes cases.
XI .
Los indefinos
123
Pelo contrario, daquin, dalguin, dalgo, naide, nada y quienquiera son
invariables y asciense siempre a singular. Daqu, como axetivu, ofrez
forma invariable, pero pue entrar en rellacin con sustantivos variables en
xneru y nmberu (daqu pueblu, daqu ciud, daqu rapazos, daqu per-
sones). Lo mesmo-yos asocede a cada y cualquiera ~ cualesquiera: un lli-
bru pa cada rapacn, cada pocos metros hai un finsu, un llibru cualquie-
ra o un llibru cualesquiera, unos llibros cualquiera o unos llibros cuales-
quiera, una llibreta cualquiera o una llibreta cualesquiera.
Otros, en funcin de nucleu sustantivu, concuerden siempre en masculn
(daquin o dalguin malu, naide escondu, quienquiera que tea informu)
o en neutru (dalgo malo, daqu blanco, nada prestoso).
Daquin, dalguin, naide y quienquiera nami funcionen como sustanti-
vos. Otros son axetivos que, como ye esperable, puen sustantivase: vieno
una muyer d'Avils vieno una d'Avils, dalgn diputu fal del asuntu
dalgn fal del asuntu, alquilen delles cases alquilen delles, nun ye
de nenguna vecina nun ye de nenguna, nun veo dala cosa nun veo
dala, entrga-y a cualquier guardia entrga-y a cualquiera.
Hai que destacar el fechu de que cada, a diferencia del restu, nun tien
autonoma sintagmtica, polo qu'enxams pue constituyir enunciu por s
mesmu.
Indefinos identificadores
4.1 Contenu y formes
Dse-yos el nome d'identificadores a un grupu heteroxeneu d'indefinos
que tienen a comua l'amosar estremaos criterios d'identificacin d'oxetos
o persones de la realid. Son los que siguen darru:
mesmu mesma mesmo, mesmos mesmes
otru otra otro, otros otres
dems
tal ~ talu tala talo, talos tales
dambos dambes
entrambos entrambes
Equivaliendo al neutru otro, esiste tamin l'arcasmu l, emplegu en locu-
ciones como daqu l "dalguno otro, dalguna otra cosa" y lo l "lo otro".
XI .
Los indefinos
124
4
Les formes del masculn singular tal y talu son equivalentes, pero talu nun
pue emplegase ante'l nucleu sustantivu. D'esta miente, dirse un casu tal
o un casu talu, pero nami tal casu (non *talu casu). Pue recibir trminos
subordinaos, n'emplegos como qu talu vien!, qu tala ta! Pela so parte,
dambos dambes y entrambos entrambes son equivalentes dafechu en sig-
nificu y usos.
Normalmente, mesmu espresa que l'elementu sustantivu col que concuer-
da o al que se refier coincide na so identid a pesar de los distintos facto-
res o circunstancies como ye consideru: l'Antroxu y el to cumpleaos
cayen na mesma selmana. Pero n'otres ocasiones, mesmu da-y al so signi-
ficu un matiz intensificador, calcando l'nfasis nun determinu sustanti-
vu, n'oposicin a otros. Asina, na oracin el mesmu mdicu dixo que dexa-
res de fumar clcase lnfasis nel fechu de que ye'l mdicu (y non otra per-
sona) quien da'l mandu. Ocurre davezu que la posposicin de mesmu -a
-o asciase a daqu matiz enfticu. Asina, antepuestu (el mesmu abogu)
fai referencia a la identid d'una persona, mentanto que pospuestu (l'abo-
gu mesmu) amuesa un nfasis nesa persona. Per otru llau, mesmu -a -o
almite ser precedu de un una, colo que s'afita l'inters na coincidencia d'i-
dentidaes: Sama y La Felguera son una mesma ciud.
La forma masculina tal (davezu en correllacin con cual) pue emplegase
empara d'una espresin que nun se quier o nun se pue dicir: yes un tal (y
un cual), llamlu tal (y cual), dixo que tal (y cual). La espresin un tal,
una tala, xunto con un nome de persona, indica qu'esa persona ye poco o
nada conocida pol falante: falronme d'un tal Arturo, entruguen por una
tala Marta. Esisten, ams, usos de tal tala talo cuasi que fosilizaos, como:
qu tal (talu, tala) tas? qu tal (talu, tala) andes?, qu tal? qu talu
vas, rapaz!, qu tala vas, muyer!
En dellos usos de contenu temporal, otru -a -o tien fixada la referencia o
bien al pasu o bien al futuru. Asina, l'otru da significa "un da de los
pasaos", pero al otru da "al da que sigue".
Dems, si se refier a sustantivos non cuntables, nun ye muncho emplegu,
pero si se fai ye nami en singular: la rapacera y los gelos metironse
nos coches, y la dems xente march n'autobs; esos chaplones pneslos
equ mesmo, y la dems madera almacnolo yo; cargaron esi carbn en
camin, y lo dems dexronlo en tierra. Con sustantivos cuntables, sola-
mente ye posible usalu en plural: estos carambelos ds-ylos a la to her-
mana, y los dems pa ti; llegaron Ana, Mara y les dems collacies.
XI .
Los indefinos
125
Cuando son sustantivos, dambos -es y entrambos -es puen llevar como tr-
minu subordinu'l numberal dos, que vien a enfatizar el so significu:
dixronlo dambes dos, saludronse entrambos dos con un abrazu.
4.2 Carauterstiques gramaticales
Mesmu, otru, tal, dambos y entrambos presenten variacin de xneru y
nmberu. Convin tenelo en cuenta nel casu de tal; exemplos: tal asuntu,
tala hora, eso nun ye talo, talos asuntos, tales hores. Pel so llau, dems ye
invariable, anque establez rellacin con elementos variables: la dems
xente, lo dems, los dems escolinos, les dems muyeres.
Pol so contenu equivalente a "los dos, les dos", dambos dambes y entram-
bos entrambes nami tienen forma plural.
Mesmu y dems nun tienen autonoma sintagmtica, fechu que-yos niega
la posibilid de constituyir enunciu por s mesmos. nicamente puen
facelo sustantivaos necesariamente per aciu del artculu: el mesmu, la
mesma, lo mesmo; lo dems, los dems, les dems.
Tamin tal tala talo pue entrar en correllacin con cual ~ cualu cuala
cualo: esos son tal pa cual, ellos son talos pa cualos, son tales pa cuales.
Otres vegaes, produzse la correllacin tal... tal: de tal p tal fu, a tales
entrugues tales respuestes.
XI .
Los indefinos
126
Los numberales
Carauterstiques xenerales
Los numberales son pallabres (axetivos, pronomes o sustantivos) qu'es-
presen nmberu, y seya pa referise a la cantid esauta d'unidaes que com-
ponen un conxuntu, al orde que daqu ocupa dientru d'una serie, a la can-
tid que resulta de multiplicar un nmberu por otru, a la cantid que resul-
ta de dividir un nmberu por otru o a les nueves unidaes que surden d'a-
mestar unidaes menores. Acordies con estos contenos, los numberales
clasifquense, respeutivamente, en cardinales, ordinales, multiplicativos,
partitivos y coleutivos.
Sobre'l comportamientu sintcticu de los numberales nel grupu nominal,
ver XXII.2.9.
Numberales cardinales
2.1 Contenu
Espresen el nmberu esautu d'unidaes con que se presenta un oxetu o una
realid. El cardinal cero desavrase del significu del restu de numberales,
y que nun espresa una cantid d'unidaes, sinn l'ausencia d'elles, esto ye,
l'ausencia de tou nmberu.
2.2 Formes y emplegu
Los numberales presenten les formes que siguen darru:
XI I .
Los numberales
127
1
XII
2
0 cero
1 un ~ unu, una
2 dos
3 tres
4 cuatro
5 cinco
6 seis ~ seyes
7 siete
8 ocho
9 nueve
10 diez
11 once
12 doce o dolce
13 trece o trelce
14 catorce
15 quince
16 diecisis o selce
17 diecisiete
18 dieciocho
19 diecinueve

20 venti
21 ventin
22 ventids
23 ventitrs
29 ventinueve

30 trenta
31 trenta y un
32 trenta y dos
33 trenta y tres
39 trenta y nueve
40 cuarenta
Los siguientes nmberos esprsense con sustantivos de significu coleutivu:
1.000.000 un milln
2.000.000 dos millones
1.000.000.000.000 un billn
Los cardinales, pol so contenu, nun presenten variacin de nmberu.
N'efeutu, un una ye siempre singular (un camn, una casa), pero'l restu
concuerda siempre en plural: dos caminos, cien cases. Casu especial ye'l
del cardinal cero que, espresando ausencia total de cantid, sin embargu
esixe sustantivu en plural: cero pesetes, cero graos.
Los cardinales puen usase tamin como sustantivos gracies a la so men-
cin. Esto dase cuando se nomen los nmberos pa indicar entidaes arit-
mtiques, figures que representen a los nmberos, fiches o cartes que tn
marcaes con nmberos, etc. Exemplos: escribi tres sietes siguos; el nueve
siempre lu faes daqu achaplu; sali-y un cuatro y dos treses; si me sal
un cinqun, gnote.
Sobre los numberales cardinales convin tener en cuenta estes observaciones:
UN, UNA
Estrema xneru masculn y femenn: un carbayu, una castaal. Cuando ye
nucleu de sintagma, el masculn pue usase cola forma un o unu: l'un de
xineru o l'unu de xineru.
TRES
Acentase (trs) si asina s'evita una confusin cola preposicin tres.
Exemplos: marcharon tres d'ellos "detrs d'ellos" / marcharon trs d'ellos
XI I .
Los numberales
128
50 cincuenta
60 sesenta
70 setenta
80 ochenta
90 noventa

100 cien
101 cientu un
102 cientu dos
103 cientu tres
110 cientu diez
120 cientu venti
130 cientu trenta

200 doscientos -es


300 trescientos -es
400 cuatrocientos -es
500 quinientos -es
o cincocientos -es
600 seiscientos -es
700 setecientos -es
800 ochocientos -es
900 novecientos -es

1.000 mil
1.001 mil un
1.002 mil dos
1.020 mil venti
2.000 dos mil
3.000 tres mil

10.000 diez mil


20.000 venti mil
30.000 trenta mil
100.000 cien mil

"non cuatro", andaben tres llobos y raposos "detrs de llobos y raposos" /


andaben trs llobos y raposos "3 llobos".
DECENES + UNIDAES
Nel casu d'unidaes con 20, sguese l'esquema venti + unid, escrito nuna
sola pallabra: ventin, ventids, venticinco, ventisiete... Nel casu de les
otres decenes, sguese l'esquema decena + y + unid, escrito en pallabres
separaes: trenta y un, cuarenta y dos, cincuenta y tres, sesenta y cuatro,
setenta y cinco, ochenta y seis, noventa y siete.
VENTIN, TRENTA Y UN, CUARENTA Y UN, ETC.
Mentanto que la unid un una estrema xneru, cuando s'amiesta a una
decena y non, de manera que s'emplega siempre la mesma forma pa mas-
culn y pa femenn. Exemplos: ventin homes, ventin muyeres, muyeres
apuntronse cuarenta y un, trenta y un ges, trenta y un vaques.
CENTENES
Nami 100 tien nome especficu: cien, que nun estrema xneru (cien ferres,
cien aigles). El restu frmase acordies con esti esquema: unid + cientos
-es. La pallabra resultante estrema xneru: doscientos ferres, doscientes
aigles, trescientos coches, trescientes furgonetes, cuatrocientos llibros,
cuatrocientes fueyes, etc.
CENTENA Y OTRU NMBERU
Cuando se trata del nmberu 100 sase cien: cien llibros, cien cases. Pero
pa los nmberos del 101 al 199 emplgase cientu + el nmberu correspon-
diente, escritos dambos xebradamente. Asina: 101 cientu un, 120 cientu
venti, 131 cientu trenta y un, 195 cientu noventa y cinco. Coles otres cen-
tenes sguese'l mesmu esquema; asina, 241 pesetes doscientes cuarenta y
un pesetes, 473 coches cuatrocientos setenta y tres coches, 507 selmanes
quinientes siete selmanes.
MILLARES
El nmberu 1.000 esprsase per aciu de mil: mil aos, mil persones. Los
mltiplos de 1.000 siguen l'esquema nmberu + mil, escrito en pallabres
estremaes y ensin que mil garre forma plural. Asina, 2.000 dos mil, 3.000
tres mil, 5.000 cinco mil, 10.000 diez mil, 11.000 once mil, 16.000 dieci-
sis mil, 20.000 venti mil, 34.000 trenta y cuatro mil, 40.000 cuarenta mil,
75.000 setenta y cinco mil, 100.000 cien mil, 200.000 doscientos mil,
500.000 quinientos mil, etc.
XI I .
Los numberales
129
Mil emplgase tamin en plural como sustantivu de contenu coleutivu:
miles de pesetes, miles d'aos. Convin nun confundir el numberal mil col
indefinu milenta, emplegu pa indicar un nmberu abondo grande: dix-
ron-ylo milenta vegaes, pero nun s'acord d'ello; la ilesia del pueblu cons-
truyse fai milenta aos; viven milenta nun mesmu edificiu.
Numberales ordinales
3.1 Contenu
Los numberales ordinales espresen el puestu en que s'alluga daqu o
daquin dientru d'una serie, llista o secuencia temporal ordenada. Y asina,
en principiu a cada cardinal correspunde-y un ordinal. Atolos efeutos, los
numberales ordinales son axetivos camudables en pronomes.
3.2 Formes
Los ordinales presenten en singular les formes siguientes:
XI I .
Los numberales
130
3
1 primeru -a -o
2 segundu -a -o
3 terceru -a -o
4 cuartu -a -o
5 quintu -a -o
6 sestu -a -o
7 sptimu -a -o
8 octavu -a -o
9 novenu -a -o, nonu -a -o
10 dcimu -a -o, decenu -a -o

11 decimoprimeru -a -o,
oncenu -a -o
12 decimosegundu -a -o,
docenu -a -o
13 decimoterceru -a -o,
trecenu -a -o
14 decimocuartu -a -o,
catorcenu -a -o
15 decimoquintu -a -o,
quincenu -a -o
16 decimosestu -a -o
17 decimosptimu -a -o
18 decimoctavu -a -o
19 decimonovenu -a -o

20 ventsimu -a -o, ventenu


21 ventsimu primeru,
ventenu primeru
22 ventsimu segundu,
ventenu segundu
23 ventsimu terceru,
ventenu terceru

30 trentsimu, trentenu
40 cuarentenu -a -o
50 cincuentenu -a -o
60 sesentenu -a -o
70 setentenu -a -o
80 ochentenu -a -o
90 noventenu -a -o

3.3 Observaciones sobre l'usu de los ordinales


Los masculinos singulares primeru y terceru, cuando son axetivos y tn
allugaos ante'l sustantivu, encrtiense nes formes primer y tercer: el pisu
primeru, l'au terceru, pero el primer pisu, el tercer au. Nes mesmes cir-
cunstancies, los femeninos primera y tercera puen garrar tamin la forma
primer y tercer, magar que nun ye obligao. Asina, per un llau, la selmana
primera, la xera tercera, pero la primer selmana o la primera selmana, la
tercer xera o la tercera xera.
Cuando l'orde numbricu trespasa'l 10 emplgase, davezu, el correspon-
diente cardinal. D'esti mou, a la espresin captulu decimoquintu o quin-
cenu correspunde-y tamin captulu quince; a pisu ventsimu o ventenu,
pisu venti; a pxina centsima o centena, pxina cien; a minutu cuarente-
nu quintu, minutu cuarenta y cinco; etc.
Los nomes de reis o papes siguen l'encln xeneral a emplegar ordinales del
I al X: Fruela I (primeru), Ordou II (segundu), Xuan Carlos I (primeru),
Carlos V (quintu), Alfonsu X (dcimu), Isabel II (segunda), Pablu VI
(sestu), Pu IX (novenu), etc. En pasando del X, emplguense davezu los
cardinales: Xuan XXIII (ventitrs), Alfonsu XII (doce).
Colos nomes de sieglos, nel casu del I sase l'ordinal: sieglu I (primeru).
Del II al X sase igual l'ordinal que'l cardinal: sieglu II (segundu, dos), sie-
glu V (quintu, cinco). En pasando del X, emplguense davezu los cardina-
les: sieglu XIV (catorce), sieglu XXI (ventin).
Pa referise a los des del mes, nami'l da 1 permite l'usu del ordinal: el
primeru de mayu o l'un de mayu. El restu nmase pelos cardinales: el seis
de xineru, l'ocho de setiembre.
3.4 Primeru, ltimu, postreru y caberu
Arriendes de los ordinales y vistos, qu'espresen l'orde esautu, l'axetivu
primeru -a -o, xunto con ltimu -a -o, postreru -a -o y caberu -a -o, puen
espresar orde esautu o imprecisu.
XI I .
Los numberales
131
100 centsimu -a -o,
centenu -a -o

1.000 milsimu -a -o
2.000 dosmilsimu -a -o
3.000 tresmilsimu -a -o

10.000 diezmilsimu -a -o
20.000 ventimilsimu -a -o
100.000 cienmilsimu -a -o

1.000.000 millonsimu -a -o
2.000.000 dosmillonsimu -a -o
3.000.000 tresmillonsimu -a -o
PRIMERU -A -O
Como ordinal correspondiente al nmberu 1, espresa orde esautu: el pri-
meru de mayu ye'l da del trabayador.
Pero tamin pue referise ms xenricamente a un grupu de puestos qu'em-
primen una serie o sucesin, y non necesariamente a n concretu. De
fechu, esti significu permte-y ser emplegu en plural pa referise a un
orde: el nuesu equipu anda pelos primeros puestos de la llista, nun vivi
los primeros aos del sieglu.
LTIMU -A -O
Como ordinal esautu, refierse al puestu col que fina una serie o sucesin:
San Silvestre ye l'ltimu da del au.
Como ordinal imprecisu, refierse ms xenricamente a un grupu de pues-
tos que zarren una serie o sucesin. Esto permte-y tamin l'usu en plural:
les ltimes hores pasles tranquilu.
ltimu -a -o alverbialzase per aciu del sufixu -mente: ltimamente.
Esisten tamin les espresiones alverbiales a lo ltimo, nes ltimes, etc.
POSTRERU -A -O
Equival dafechu a ltimu -a -o: les postreres hores pasles tranquilu. Les
formes masculina y femenina singulares tienen el mesmu comportamien-
tu que primeru y terceru cuando van antepuestes al nucleu nominal: el
postrer camn, la postrer selmana o la postrera selmana.
CABERU -A -O
sase sobre manera en sentu espacial, pa referise a daqu o daquin allo-
u que ta nel cabu d'una serie o sucesin. Poro, en munches ocasiones
coinciden nel usu caberu con ltimu, talo qu'amuesen estos exemplos: la
casa cabera (o ltima) del valle ye la de Xurde, sentronse na filera cabe-
ra (o ltima) del teatru. Pero otres vegaes ltimu nun equival a caberu:
esti ltimu au "l'au anterior", l'ltimu mes nun pagasti l'alquiler "el mes
pasu".
Numberales multiplicativos
4.1 Contenu
Los numberales multiplicativos son los qu'espresen un mltiplu, esto ye,
una cantid resultu de la multiplicacin de dos cantidaes previes. La can-
XI I .
Los numberales
132
4
tid de referencia pue ser un nmberu esautu (pid-y cinco mil pesetes y
diome'l doble) o una cantid imprecisa (si tu trabayasti muncho, yo tra-
bay'l doble).
Si nun s'esclaria nada, estos numberales espresen multiplicacin positiva,
fechu que pue dexase claru col alverbiu ms. Exemplos: un pisu equ val
(el) doble de dineru o (el) doble ms de dineru, igua-y les ruedes custa-
te('l) doble de trabayu o (el) doble ms de trabayu, el to fu comi'l triple
que'l mio o comi'l triple ms que'l mio.
Si la multiplicacin ye negativa, tendr d'usase l'alverbiu menos.
Exemplos: un pisu equ val (el) doble menos de dineru, igua-y les ruedes
custate('l) doble menos de trabayu, el to fu comi'l triple menos que'l
mio.
En tou casu, los multiplicativos alverbiales puen sustituyise pola espresin
dos (tres, cuatro...) + vegaes ~ veces + ms (menos). Exemplos: un pisu
equ val el doble (ms) o un pisu equ val dos vegaes ms, un pisu equ val
el doble menos o un pisu equ val dos vegaes menos, el to fu comi'l tri-
ple (ms) de pataques o el to fu comi tres vegaes ms de pataques, el to
fu comi'l triple menos de pataques o el to fu comi tres vegaes menos
de pataques.
Ms detalles sintcticos sobre los multiplicativos puen atopase en
XXV.2.3.2.c.
4.2 Formes
Los multiplicativos deriven no que cinca la so forma de les unidaes
que faen de mltiplu. Na realid de la llingua, son perpocos los multipli-
cativos que correspuenden a unidaes concretes:
AXETIVU SUSTANTIVU
doble doblu o doble resultu de multiplicar por 2
triple triplu o triple " " " " 3
cudruple cudruplu " " " " 4
quntuple quntuplu " " " " 5
sstuple sstuplu " " " " 6
dcuple dcuplu " " " " 10
cntuple cntuplu " " " " 100
Esiste tamin la forma simple (resultu de multiplicar por 1) y mltiple y
mltiplu (resultu de multiplicar por ms dunu).
XI I .
Los numberales
133
Los axetivos multiplicativos puen exercer les funciones propies d'esa cate-
gora sintctica, como son la de subordinu nominal (triple cantid) o la
d'atributu (aquella cantid yera triple). Como subordinu nominal, pue
allugase antepuestu o pospuestu al nucleu: doble resultu, resultu doble;
triple cantid, cantid triple. Tamin son axetivos simple, cenciellu y ml-
tiple: llograron un resultu simple (cenciellu), llograron un resultu ml-
tiple.
Los multiplicativos faen alusin a una cantid que sirve de puntu de refe-
rencia. Esa cantid pue tar implcita (anguao la sidra tien preciu doble)
o esplcita (anguao la sidra tien preciu doble que l'au pasu ~ que'l vinu
~ del que tena...).
Los sustantivos multiplicativos sense pa da-y nome a una cantid arit-
mtica resultu de la multiplicacin por otra: el doblu de diez ye venti,
saci'l triplu de venticinco, el quntuplu de cinco ye venticinco, doce ye
mltiplu de seis.
Los multiplicativos axetivos equivalen a la espresin dos (tres, cuatro...)
+ vegaes o veces + mayor o ms grande. Exemplos: la sidra tien preciu
doble que'l vinu o la sidra tien preciu dos vegaes mayor; esi monte tien
una altura triple qu'esi otru o esi monte tien una altura tres veces ms
grande qu'esi otru. Pela so parte, los multiplicativos sustantivos equivalen
a la espresin dos (tres, cuatro...) + vegaes o veces + ms (o menos).
Exemplos: Mara ech'l doble (ms) de perrexil o Mara ech dos vegaes
ms de perrexil; vieno'l triple menos de xente o vieno tres veces menos de
xente.
Numberales fraccionarios
5.1 Contenu
Los numberales fraccionarios son sustantivos qu'espresen les porciones
iguales en que se dixebra un conxuntu d'unidaes (la met de les cases son
blanques) o una realid continua (la met de la lleche ta tarazao).
Si nun s'especifica otra cosa, l'usu alverbial del fraccionariu tien sentu
amenorgador: el xatu val la met que'l corderu. El subordinu alverbial
menos afita esti contenu: el xatu val la met que'l corderu o la met
menos que'l corderu, el fu ye la met (de) bonu que'l p o la met menos
(de) bonu que'l p, el to pueblu ta la quinta parte (de) lloe que'l mu o la
quinta parte menos (de) lloe que'l mu.
XI I .
Los numberales
134
5
Sicas, el fraccionariu pue entendese como cantid que s'amiesta a otra.
Nesti casu, fai falta esplicitalo col alverbiu ms. Exemplos: el xatu val la
met ms que'l corderu, el fu ye la met ms (de) bonu que'l p, el to pue-
blu ta la quinta parte ms (de) lloe que'l mu.
Ms detalles sintcticos sobre los fraccionarios puen atopase en
XXV.2.3.2.b.
5.2 Formes y emplegos
Les formes que presenten los numberales fraccionarios son stes:
NUMBERAL RESULTU DE DIVIDIR ENTE
enteru 1
mediu o met ~ metada 2
terciu o tercera parte 3
cuartu o cuarta parte 4
quintu o quinta parte 5
sestu o sesta parte 6
sptimu o sptima parte 7
octavu u octava parte 8
novenu o novena parte 9
dcimu o dcima parte 10
onceavu u onceava parte 11
doceavu o doceava parte 12
treceavu o treceava parte 13
cartorceavu o catorceava parte 14
quinceavu o quinceava parte 15
dieciseisavu o dieciseisava parte 16
diecisieteavu o diecisieteava parte 17
dieciochoavu o dieciochoava parte 18
diecinueveavu o diecinueveava parte 19
ventiavu o ventiava parte 20
ventiunavu o ventiunava parte 21
ventidosavu o ventidosava parte 22
trentavu o trentava parte 30
cuarentavu o cuarentava parte 40
centavu o centava parte
centsimu o centsima parte 100
milavu o milava parte
milsimu o milsima parte 1.000
millonavu o millonava parte
millonsimu o millonsima parte 1.000.000
XI I .
Los numberales
135
El fraccionariu que representa la divisin por 1 ye l'axetivu enteru -a -o
sustantivu: un enteru, dos enteros. Ams de les formes normales vistes,
esisten tamin otros fraccionarios d'evidente calter arcaicu, dellos conver-
tos en sustantivos de significu mui concretu. Ye'l casu de cuartern (de
tabacu, d'una puerta), ochavu u ochu (nome d'una moneda), etc.
Nami les formes met ~ metada y terciu son sustantivos especficos.
Del restu de los fraccionarios unos frmense col sustantivu parte acom-
pau d'axetivos ordinales (dos quintes partes del premiu, una sesta
parte de la xente) o bien col axetivu sustantivu (dos quintos del premiu,
un sestu de la xente). Otros fraccionarios frmense col sustantivu parte
acompau d'un numberal col sufixu -ava (la doceava parte de les espor-
taciones), o col axetivu sustantivu en masculn (un doceavu de les
esportaciones).
Los fraccionarios de 3 n'adelantre sense davezu precedos del numberal
un: un terciu, un cuartu, un doceavu, etc. Pero emplegando la espresin col
sustantivu parte, pue apaecer el numberal o l'artculu: una tercera parte o
la tercera parte, una cuarta parte o la cuarta parte, una doceava parte o
la doceava parte, etc.
Dao qu'al dividir daqu por un nmberu resulta un conxuntu de partes, pue
facese referencia a una sola d'elles (como ye'l casu de los exemplos pues-
tos hasta agora) o a delles. Esto trai consigo que los numberales fraccio-
narios puedan usase tamin en plural y precedos de numberales cardina-
les: repartieron les dos metaes del xabaril ente la xente, perd (los) dos
tercios (o les dos terceres partes) del dineru, fai aos ganaben tres doce-
avos (o tres doceaves partes) de lo que ganen anguao.
Met o metada amuesa'l mesmu comportamientu que cualquier sustanti-
vu: la met, les metaes, esta met, una met, unes metaes, dalguna met,
otra met, la mesma met, la met ganada, la met del dineru, la met que
traxeron, etc.
Arriendes del so usu como fraccionariu, met tien tamin el significu de
"parte central, centru de daqu": enfil pa la met de la sala, el xugador
qued tiru en met del campu (o en met'l campu), pnxose a dar glay-
os en met del (o en met'l) castau. Nos usos con "en", met pue usase
ensin la preposicin, garrando valor d'alverbiu o de preposicin: el xuga-
dor qued tiru met del campu (o met'l campu), pnxose a dar glayos
met del castau (o met'l castau). Nestos ltimos exemplos pue usase
l'alverbiu metanes o metanos, derivu de met: metanes del campu, meta-
XI I .
Los numberales
136
nes del castau. En dellos usos, met o metada equival a "(un) mediu":
dio-yos la met de lo ganao, part la mazana y di-y les dos metaes.
L'axetivu mediu -a -o tien otros significaos que se desaveren del fraccio-
nariu. Asina:
- Tien un valor d'alternancia nes espresiones cada medios des "un da s y
otru non" y mediu tiempu "espaciu de tiempu que queda ente medies". Por
exemplu: nun vien veme tolos des, sinn cada medios des; escampl un
migayu, y nesi mediu tiempu aprovech pa cruciar la cai.
- Tien el significu de "parte central" n'espresiones como el mediuda, la
medianueche, el mediu sieglu, el mediu campu (de ftbol), etc. Conserva
esti significu cuando s'emplega como sustantivu: el xugador ta en mediu
del campu o el xugador ta nel mediu del campu, travesse en mediu del
camn o travesse nel mediu del camn.
Como axetivu, mediu -a -o equival a "la met de". Asina, mediu pueblu
vot non equival a la met del pueblu vot non. Nesta funcin, presenta
variaciones de xneru y de nmberu, lo que-y permite afitar concordancies
con sustantivos. Exemplos: mediu frixuelu, media casadiella. Nami ye a
usase con sustantivos cuntables, nunca con non cuntables: nun ye posible
*media xente, *mediu fumu, anque s la met de la xente, la met del
fumu. Nun almite ms allugamientu que l'antepuestu al sustantivu: nun ye
posible *frixuelu mediu o *casadiella media. Pue usase en plural y con
numberal cardinal: comi dos medios frixuelos (o dos metaes de frixuelu);
tiraron tres medies tortielles (o tres metaes de tortiella).
Como sustantivu, mediu ye'l trminu matemticu qu'espresa la divisin
por 2, compartiendo l'usu con met ~ metada. Exemplu: gasten un mediu
del sueldu nos fos o gasten la met del sueldu nos fos. En dellos usos,
tien fixu un emplegu femenn: una media de vinu, una media de gevos.
L'axetivu mediu -a -o pue camudase n'alverbiu na forma neutra medio: tn
les coses a medio facer, bebi daqu y y ta medio enfilada.
Numberales coleutivos
6.1 Contenu
Los numberales coleutivos son sustantivos qu'espresen conxuntu formu
por un determinu nmberu d'unidaes de daqu.
XI I .
Los numberales
137
6
6.2 Formes
Acordies col nmberu consideru, los numberales coleutivos son:
par, pareya ~ parexa conxuntu de 2 unidaes
decena " " 10 "
docena " " 12 "
quincena " " 15 "
ventena " " 20 "
trentena " " 30 "
centena, cientu, centenar " " 100 "
millar " " 1.000 "
Son mui emplegaes tamin les espresiones de significu coleutivu media
decena, media docena y mediu millar. Son tamin numberales coleutivos
milln, billn, trilln, etc., emplegaos, con un sustantivu subordinu, con
valor de cardinales: un milln de pesetes, dos millones d'estrelles, un
billn de partcules.
6.3 Observaciones y emplegu
Par ye masculn y pareya o parexa ye femenn. Acordies col usu, non
siempre puen sustituyise una espresin por otra. Exemplos: fai un par de
selmanes que nun la veo (non *fai una pareya de selmanes), esta pareya
(esti par) d'exemplos pue ayudate a entendelo.
Docena pue emplegase con cualquier sustantivu cuntable, por ms que ye
muncho usual con dalgunos en particular: una docena de gevos, una
docena de pasteles, etc.
Quincena pue aplicase a sustantivos diversos (una quincena de persones),
pero davezu tien el significu de "conxuntu de quince des": nun trabay
la ltima quincena.
El numberal coleutivu cientu ye abondo emplegu na fala coloquial en
cuentes del cardinal cien; exemplos: un sieglu ta formu por un cientu d'a-
os (o cien aos); cunt los coches y yeren un cientu (o cien).
Sicas, un cientu ye mui usu tamin pa espresar un nmberu grande ya
indeterminu: dxitelo un cientu de veces (munches veces) y nun me fixis-
ti casu.
Tolos numberales coleutivos puen usase en plural y con numberales car-
dinales: tres pares de calcetos, dos pareyes de ges, decenes de persones,
cuatro docenes de gevos, etc. Los plurales cientos y millares espresen
XI I .
Los numberales
138
"gran cantid de daqu", ensin ms especificacin: cientos de persones
"munches persones", millares d'ocasiones "munches ocasiones".
6.4 Otres espresiones numberales coleutives
Esisten tamin otros sustantivos qu'espresen conxuntu, pero aplquense a
coses mui concretes:
Du, tru, cuartetu, quintetu, sestetu, ochote, aplquense siempre a con-
xuntos artsticos o musicales.
Bimestre, trimestre, cuatrimestre, semestre, refirense a conxuntos de
meses. Correspunden-yos los axetivos bimestral, trimestral, cuatrimes-
tral, semestral. Llmase dosenu a un xatu de dos aos; llmase tamin
cuarentn -ona, cincuentn -ona, sesentn -ona a la persona que tien cua-
renta, cincuenta, sesenta aos.
Bieniu, trieniu, cuatrieniu, quinqueniu o llustru, sexeniu, septeniu, dece-
niu o dcada, sieglu, etc., faen referencia a conxuntos d'aos.
XI I .
Los numberales
139
Los pronomes
personales
Carauterstiques xenerales
Son pronomes personales aquelles pallabres especializaes na referencia
direuta a les persones gramaticales, seya como suxetu, trminu preposi-
cional, complementu direutu o complementu indireutu.
1.1 Les persones gramaticales
Llmase persona gramatical al elementu llingsticu que fai referencia a
dalgn de los actores de la comunicacin. Los pronomes personales indi-
quen qu persona gramatical ta rellacionada cola aicin verbal.
Les persones gramaticales son tres, nel singular y nel plural:
- La 1 PERSONA singular (o persona "yo") refierse al falante, a la persona
qu'emite un mensaxe. La 1 persona plural (o persona "ns") refierse al
conxuntu formu por "yo + otres persones".
- La 2 PERSONA singular (o persona "tu") refierse al oyente, a la persona
que recueye'l mensaxe. La 2 persona plural (o persona "vs") refierse a
un conxuntu formu por "tu + otres persones" o bien a un conxuntu for-
mu por dellos oyentes.
- La 3 PERSONA singular (o persona "l") y plural (persona "ellos")
refirense a toes aquelles persones o elementos fuera del falante o del
oyente.
La rellacin que cada persona gramatical establez cola aicin verbal per
aciu de los pronomes personales pue concretase nes funciones sintctiques
y conoces: suxetu, complementu direutu, complementu indireutu, suple-
mentu, etc.
Un trazu carautersticu de los pronomes personales ye que a diferencia
de sustantivos, axetivos, etc. puen coyer formes diferentes acordies con
delles funciones sintctiques. Asina, la primera persona del singular en
funcin de suxetu cueye la forma yo (yo llevo a Xuana en coche), pero en
funcin de complementu direutu garra les formes min o me (Xuana llva-
me a min en coche).
XI I I .
Los pronomes
personales
140
1
XIII
1.2 Pronomes personales tnicos y tonos
Los pronomes personales estrmense en dos grandes series: los pronomes
tnicos y los pronomes tonos.
Los pronomes tnicos carautercense por tener acentu de so, lo que fai que
seyan sintagmes y puedan constituyir enunciu por ellos mesmos, a nun
ser mi o min, ti, s, que necesiten d'una preposicin pa esi cometu (con-
migo y consigo son de por s formes preposicionales).
Los pronomes tnicos son funcionalmente sustantivos, y asina se compor-
ten; pero, darru qu'amuesen delles carauterstiques peculiares, constitin
una subcls dientro los sustantivos. Estes carauterstiques son principal-
mente dos: camuden de forma acordies cola so funcin dientro la oracin
(yo, min); y tienen mui restrinxida la posibilid d'acompaase de trminos
subordinaos (yo mesmu).
Pela so parte, los pronomes tonos (me, te, se, lu...) nun tienen acentu de
so, polo que nun son sintagma nin puen constituyir enunciu por ellos
mesmos. Los pronomes tonos funcionen, en realid, como elementos
morfolxicos dependientes del verbu.
Pronomes personales tnicos
2.1 Formes
Los pronomes tnicos puen presentar formes distintes acordies cola so
funcin. Y asina, per un llau, atpense pronomes en funcin de suxetu: yo
soi d'Avils, tu aforres dineru, ns falamos sele, etc. Y, per otru llau, en
funcin preposicional, esto ye, cualquier funcin precedida de preposi-
cin: a min trxome en coche (complementu direutu), a ti vendite un
xarrn (complementu indireutu), falaben de ns (suplementu), ente voso-
tres hai una traidora (complementu circunstancial), ye problema de vs
(subordinu nominal).
Sobre'l comportamientu sintcticu de los pronomes tnicos dientro del
grupu nominal, pue vese XXII.2.11.
2.1.1 FORMES
Estes son les formes de los pronomes personales tnicos:
XI I I .
Los pronomes
personales
141
2
SUXETU FUNCIN PREPOSICIONAL
yo min ~ mi
conmigo
tu ti
contigo
m. l ~ elli, f. ella, n. ello
ns ~
m. nosotros, f. nosotres
vs ~
m. vosotros, f. vosotres
m. ellos, f. elles
s
consigo
ust ~ vust
ustedes ~ vustedes
Han facese delles observaciones:
- Cuando s'emplega la secuencia tu y yo, los pronomes suxetu puen delles
vegaes sustituyise na llingua falada poles formes tigo y migo. Asina, al llau
de la espresin normal tu y yo pasmoslo perbin pue emplegase tamin
tigo y migo pasmoslo perbin.
- Xunto a les formes min, ti y s, que son les xenerales, alternen migo, tigo
y sigo. Exemplos: acordse de min o de migo, fzolo por ti o por tigo, dixo
pa s o pa sigo.
- Conmigo, contigo y consigo son les formes especiales que cueyen los
pronomes mi, ti y s cuando van precedos de la preposicin con.
2.1.2 CONTRAICIONES
La preposicin en, cuando precede al pronome de 3 persona l ella
ello ellos elles pierde la vocal, dando llugar a les siguientes contrai-
ciones:
XI I I .
Los pronomes
personales
142
1 P. SINGULAR
2 P. SINGULAR
3 P. SINGULAR
1 P. PLURAL
2 P. PLURAL
3 P. PLURAL
REFLEXIVU
CORTESA SG.
CORTESA PL.
MASCULN FEMENN NEUTRU
SINGULAR nl ~ nelli nella nello
PLURAL nellos nelles
Exemplos: nun t'enfotes nl ~ nelli, nun t'enfotes nella, nello tienes mun-
cha razn, entr nellos, creya nelles.
2.2 Contenos
2.2.1 PERSONA, XNERU Y NMBERU
Los pronomes tnicos asciense, en primer llugar, al contenu de persona
gramatical, lo que produz oposiciones como yo / tu, yo / l, tu / l.
En dellos casos presenten tamin, per otru llau, diferencies asociaes al
xneru. Ye lo que s'alcuentra n'oposiciones de masculn / femenn como
ellos / elles, nosotros / nosotres, vosotros / vosotres, y na oposicin mas-
culn / femenn / neutru presente en l / ella / ello.
Atpense tamin diferencies de nmberu (singular / plural) n'oposiciones
como yo / ns, tu / vs, l / ellos, ust / ustedes.
Ams de referente d'elementos non cuntables, el neutru ello amuesa otros
usos idiomticos, como son:
- Frmules pa entamar una narracin o un cuentu: ello yera una vez...; ello
foi una vegada...
- Elementu de xuntura o d'encabezamientu dientro del discursu: ello vieno
Xuan y pnxose a trabayar, ello armse un tirotu que nun podes nin
rezar, ello enanties yera costume llevar les sayes hasta'l suelu, ello has
venir pequ.
2.2.2 REFLEXIVID
Na 3 persona, de singular y de plural, danse formes especfiques asociaes
al contenu de reflexivid. Esto ye lo que permite les oposiciones l / s,
ellos / s.
2.2.3 CORTESA
Les formes ust (singular) y ustedes (plural) presenten el contenu espec-
ficu de "cortesa o respetu", n'oposicin a les formes non dotaes d'esi trazu
de significu: tu (singular) y vs (plural).
XI I I .
Los pronomes
personales
143
Mentanto que tu y vs pertenecen a la 2 persona (tu fales, vs falis), les
formes de cortesa, sin embargu, pertenecen a la 3: ust fala, ustedes
falen.
Pronomes personales tonos
3.1 Formes
Los pronomes tonos amuesen formes estremaes na 3 persona del singu-
lar y del plural, acordies cola so funcin de complementu direutu o de
complementu indireutu. Nun siendo nesti casu, les formes son comunes pa
dambes funciones. Sobre l'allugamientu de los pronomes tonos col verbu,
pue vese XXIII.4.
3.1.1 FORMES
Estes son les formes de los pronomes tonos:
C. DIREUTU C. INDIREUTU
me
te
m. lu, f. la, n. lo -y
nos ~ mos
vos
m. los, f. les -yos~-ys
se
Los pronomes lu, la, lo, los, les almiten la variante palatalizada
llu, lla, llo, llos, lles especialmente si siguen a un infinitivu: pescallu, qui-
talla, frayallo, tirallos, comelles.
3.1.2 FORMES APOSTROFAES
Los pronomes me, te, se, pierden la vocal cuando-yos sigue verbu qu'en-
tama en vocal o h-. Esta perda de vocal consase na escritura con un
apstrofu, resultando les grafes m', t', s'. Exemplos: tengo que me secar
XI I I .
Los pronomes
personales
144
3
1 P. SINGULAR
2 P. SINGULAR
3 P. SINGULAR
1 P. PLURAL
2 P. PLURAL
3 P. PLURAL
REFLEXIVU
les llrimes, pero tengo que m'ensugar les llrimes; nun te preocupes,
pero nun t'allories; cundo se faen les fiestes?, pero cundo s'haben de
facer les fiestes?
3.1.3 PERDA DE CONSONANTES EN DELLES FORMES VERBALES
Como norma de tipu xeneral, una forma verbal caltinse intauta na fala y
na escritura al amesta-y pronomes tonos. Asina asocede, por exemplu,
coles formes presta, vienden, ye, dbemos, falando, que conserven la so
forma nes secuencies prstame, vinden-yoslo, ye-yos fcil, dbemosvos
poco, falndo-y. Esta norma, de toes maneres, tien les dos esceiciones que
se citen darru:
a) Perda de -r final del infinitivu.
Cuando l'infinitivu va siguu d'un pronome tonu, pierde la -r de la so ter-
minacin en tolos casos: hai que da-yos una llacuada "dar + -yos", tien
que merca-y la casa "mercar + -y", quixeren matala "matar + la", quier
falate "falar + te", quieren falavos "falar + vos", vais allorianos "alloriar
+ nos", vais alloriamos "alloriar + mos".
b) Perda de -s nes primeres persones del plural.
Si una 1 persona del plural va siguida del pronome tonu nos, pierde la -s
de la so terminacin. Exemplos: llavmonos peles maanes "llavamos +
nos", enfotmonos no que diz Mara "enfotamos + nos", quexmonos con
razn "quexamos + nos".
Ms detalles sobre la reflexivid puen atopase en XXIII.3.2.5, 3.2.6, 3.3.2
y 3.3.3.
3.2 Contenos
Los pronomes personales tonos presenten los contenos que siguen
darru:
- PERSONA GRAMATICAL (1, 2 y 3), que fai estremar me / te / lu, nos / vos
/ los.
- NMBERU (singular y plural), d'onde remanecen les oposiciones me / nos,
te / vos, lu / los, -y / -yos.
- XNERU (masculn, femenn y neutru na 3 persona del singular, y mas-
culn y femenn en plural), que fai posibles les oposiciones lu / la / lo, los
/ les.
XI I I .
Los pronomes
personales
145
- FUNCIN (complementu direutu y complementu indireutu, nami na 3
persona), nes oposiciones lu / -y, los / -yos.
- REFLEXIVID (nami na 3 persona), nes oposiciones lu / se, los / se.
3.3 Emplegos y funciones
3.3.1 COMPLEMENTU DIREUTU Y COMPLEMENTU INDIREUTU
Como y se dixo, los pronomes personales tonos rexstrense en dos fun-
ciones sintctiques: la de complementu direutu y la de complementu indi-
reutu.
Na 1 y 2 persones nun se da nengn cambiu de forma al exercer estes dos
funciones. Exemplos: Mara viome en mercu / Mara viome la manca-
dura, nun te toparon en casa / nun te falaron d'esi asuntu, trxonos en
coche / trxonos un sacu d'ablanes, nde vos llevaron? / nde vos pun-
xeron les llaves? Tampoco nun hai cambiu de forma na 3 persona refle-
xiva: Lluis viose al espeyu / Lluis viose les engurries nel espeyu.
Pelo contrario, na 3 persona non reflexiva los pronomes tonos presn-
tense con formes estremaes: trxolu en coche / trxo-y un sacu d'ablanes,
nde los llevaron? / nde-yos punxeron les llaves?
3.3.2 EMPLEGOS REFLEXIVOS
El paradigma de pronomes tonos ufre la posibilid d'espresar el contenu
de reflexivid nami na tercer persona, per aciu de la forma se, comn al sin-
gular y al plural. L'emplegu non reflexivu y el reflexivu queden claros nes-
tos exemplos: al neu violu cola ma / el neu viose nel espeyu, al neu nun-
-y dieron les notes / el neu nun se vio la mancadura nel espeyu, eses muye-
res viles na casa'l conceyu / eses muyeres vironse nun gran peligru, a eses
muyeres srven-yos caf / eses muyeres nun se sirven caf unes a otres.
De toes maneres, ha tenese en cuenta que nes otres persones ye tamin
posible un contenu reflexivu, pero facilitu pol contestu, non gracies a
una forma especfica. Exemplos: trxome en coche / yo vome nel espeyu,
nun vos molesto ms / bastisvos en ru.
3.3.3 OBSERVACIONES SOBRE LUSU DE LOS PRONOMES TONOS
REFLEXIVOS
N'asturianu estos pronomes sense solamente cuando ye necesario espre-
sar reflexivid, como en yo bome, tu dcheste, ella llvase, ns pe-
monos, etc. Si la reflexivid ye y evidente, el pronome reflexivu nun
XI I I .
Los pronomes
personales
146
apaez. Asina, por exemplu: el neu llava la cabeza, meyor que el neu ll-
vase la cabeza; tu enxages les manes, meyor que tu enxgeste les
manes; Xulio come les ues, meyor que Xulio cmese les ues; llimpia los
pies al entrar, meyor que llmpiate los pies al entrar.
Per otru llau, los pronomes reflexivos tonos sense siempre cuando hai
qu'espresar contenu recprocu. Exemplos: los neos llvense la cabeza
(unos a otros, n a otru), los vecinos d'esta cai nun nos cayemos mal (unos
a otros), el presidente y el secretariu nun se falen (n a otru), vs veisvos
(unes a otres, una a otra), ellos dos xlguense mal (n a otru), ns fac-
monos cafs (n a otru, unos a otros).
Pero los pronomes reflexivos tonos enxams s'empleguen pa espresar
inters o participacin del suxetu na aicin promovida por l mesmu. Esto
ye, l'asturianu refuga los reflexivos llamaos "dativos", "dativos d'inters",
"dativos superfluos", etc. D'esta miente, dizse cay en suelu, non *cayme
en suelu; tom unos cafetinos, non *tomme; tn buscando trabayu, non
*tn buscndose; garres l'autubs, non *grreste; etc.
Pue atopase ms informacin sobre la reflexivid en XXIII.3.2.5, 3.2.6,
3.3.2 y 3.3.3.
3.4 Xuntures de dos pronomes tonos
3.4.1 OBSERVACIONES XENERALES
Respeutu del usu de pronomes tonos el verbu tien estes posibilidaes: nun
s'acompaar de nengn pronome tonu (compro); acompaase d'n de
complementu direutu (cmprolu); acompaase d'n de complementu indi-
reutu (cmpro-y); acompaase d'n de complementu indireutu y d'otru de
complementu direutu (cmpro-ylu).
N'asturianu nengn pronome tonu camuda la so forma por axuntase con
otru pronome tonu. Ye lo que s'observa, por exemplu, en compr-y y
comprlu; los pronomes -y y lu, combinndose cola mesma forma verbal,
dan llugar a la secuencia compr-ylu, calteniendo can de los dos prono-
mes la forma orixinal.
Sobre la enclisis y la proclisis de los pronomes tonos respeuto del verbu,
ver XXIII.4.
3.4.2 ORDE DE LOS PRONOMES NES XUNTURES
Les xuntures de pronomes tonos, que nun puen superar el nmberu de
dos, puen ser de dos menes:
XI I I .
Los pronomes
personales
147
a) Orde complementu indireutu + complementu direutu.
Tien delles modalidaes:
- Complementu indireutu + lu la lo los les. Exemplos: l'abrigu compr-
melu nesi comerciu, les corbates comprmeles nesi comerciu, la camisa
comprnosla nesi comerciu, el tabacu comprnoslo nesi comerciu, los
neos mndenvoslos a la escuela, les revistes mndenvosles a casa, al
rapacn el cuentu cuntmos-ylu anueche, al rapacn les cosadielles cunt-
mos-yles anueche, a los rapacinos la hestoria cuntmos-yosla anueche, a
los rapacinos eso cuntmos-yoslo anueche.
- Se + complementu direutu. Exemplos: a min vseme bastante cansu del
trabayu, a vs ntasevos mui atristayaes estos des.
b) Orde complementu direutu o incrementu reflexivu + complementu
indireutu.
Amuesa estes variedaes:
- Se + complementu indireutu. Exemplos: quixi yo dir el primeru, pero
adelantseme ella; el secretariu quxasete d'abondu trabayu; niguense-
nos tolos drechos; esi rapazacu pnxosevos bastante farrucu; la emple-
gada arrnchase-y siempre que pue; el paxarn afogse-yos na xaula.
- Te + me o nos. Exemplos: quiero yo dir el primeru, pero tu adelnteste-
me; cuando yo quiero dir el primeru, tu nunca te m'adelantes; tu quxes-
teme muncho; queremos ns dir los primeros, pero tu adelntestenos;
cuando ns queremos dir los primeros, tu nunca te nos adelantes; tu
nunca te nos quexes nada.
XI I I .
Los pronomes
personales
148
L'alverbiu
Carauterstiques funcionales del alverbiu
Los alverbios son pallabres carauterizaes por exercer autnomamente
esto ye, ensin necesid de preposiciones la funcin de complementu cir-
cunstancial na oracin, amosando estremaos significaos: de llugar (viven
equ), de tiempu (lleg ayeri), de mou (fzolo asina), de cantid (trabayen
abondo), dafirmacin (s lo dixo), de negacin (nun duermen) y de dulda
(quiciabes lu llamen). Nun ye esta la nica funcin oracional que lalver-
biu ye a exercer, pues tamin fai la d'atributu (el xueves ye ceo) y la de
xuntura oracional (nun-y paeca que fuere interesante aquel actu, poro,
nun quixo dir).
Per otru llau, los alverbios puen tamin desendolcar funciones dientrol
grupu sintagmticu nominal. Asina, faen de nucleu dotru alverbiu (abon-
do ceo, mui guapamente, ms abaxo, gei mesmo), o bien funcionen como
subordinaos de sustantivu (una rapaza asina, des atrs, camn abaxo, una
selmana enantes), daxetivu (medio llocu, enforma murniu) o dotru alver-
biu (abondo ceo, mui guapamente, ms abaxo, gei mesmo). Pa cabu, pue
apaecer como elementu apuestu dotru alverbiu (equ abaxo, ell dientro).
Munches de les llamaes locuciones prepositives son en realid alverbios
acompaaos d'un subordinu nominal precedu de de, preposicin que pue
desapaecer si'l contestu lo permite. Y asina, esisten les espresiones enriba
(de), encima (de), embaxo (de), debaxo (de), delantre (de), detrs de,
enantes de, primero (de), depus de, llueu (de), dientro (de), fuera (de),
cerca (de), lloe (de), alredor de, enfrente (de), aparte (de), ams de, ade-
ms de, etc.
1.1 Gradacin
Lo mesmo que laxetivu (ver VI.2.3), lalverbiu permite tamin presenta-
se en distintes gradaciones que maticen la intensid del so significu.
Naturalmente, nami los alverbios quamuesen estremaes intensidaes de
contenu puen presentase en gradacin. Puen vese ms detalles en
XXV.2.3.2.
En grau comparativu, el contenu del alverbiu ponse en rellacin con otru
trminu que fai de puntu de referencia. D'esta miente, pue establecese una
XI V.
Lalverbiu
149
1
XIV
comparanza de superiorid (pnxose ms atrs que los otros), dinferiori-
d (xubisti menos arriba que yo) y diguald (el mio pueblu ta tan lloe
comol to ~ igual de lloe quel to ~ lo mesmo de lloe quel to).
Xeneralmente, los comparativos de toa mena fense de manera analtica
como nos exemplos vistos, a nun ser nel casu de ms bien y ms mal
(canta ms bien / ms mal quel fu), que puen coyer tamin les formes
meyor y peor (canta meyor / peor quel fu).
En grau superlativu, el contenu del alverbiu apaez cola so mayor intensi-
d. D'acuerdu cola manera de formase, esisten dos menes de superlativu:
lanalticu (abondo lloe) y el sintticu (perlloe). Darru amusense posi-
bles tipos de formacin:
a) Anteponindo-y al alverbiu'l prefixu per-. Exemplos: perbin, permal,
perrpido, percerca, perlloe, pertarde, persele, permuncho.
b) Anteponindo-y al alverbiu'l prefixu re- o requete-. Exemplos: rebin,
requetemal.
c) Amestndo-y al alverbiu'l sufixu -simo. Exemplos: rapidsimo, mun-
chsimo, tardsimo, etc. En dalgunos casos ye -sima la forma emplega-
da: cerqusima. Ha tenese en cuenta, de toes maneres, qu'en xeneral los
alverbios refuguen esti sufixu; asina, nun son posibles formes como
*biensimo, *llosimo.
d) Anteponindo-y al alverbiu otros alverbios de cantid como muncho,
mui, bramente, etc. Exemplos: fzolo muncho bien, pnxose mui atrs,
corren bramente rpido, etc.
e) Remanando procedimientos sintcticos, como reiteraciones (atopron-
lu cerca cerca), frases comparatives (xubi ms arriba qu'un volador),
frases consecutives (cuerre tan rpido que nun se ve), etc.
Considrase redundante axuntar nel mesmu alverbiu dos procedimientos
superlativos al empar; dirse, ents, pertarde o tardsimo, pero non *per-
tardsimo; mui bien o rebin, pero non *mui rebin; etc.
Carauterstiques formales del alverbiu
Seya procediendo daxetivu (rpido, meyor, abondo...) o non (dafechu,
atrs, agora, ents...), los alverbios carautercense por ser pallabres inva-
riables, esto ye, por nun presentar variaciones morfolxiques de xneru
nin de nmberu, lo que-yos impide entrar en concordancia con nengn
XI V.
Lalverbiu
150
2
otru elementu de la oracin o del sintagma: fales bien, fala bien, falamos
bien, falen bien; medio llocu, medio lloca, medio llocos, medio lloques.
Polo tanto, lalverbiu amuesa solamente una parte lexemtica, tando des-
provistu de morfemes.
Nesa parte lexemtica puen apaecer en dalgunos casos dellos afixos.
Asina, el prefixu de superlativu per- y el sufixu tamin de superlativu -simo
(-sima), como y se vio enriba. Dellos alverbios almiten tamin el sufixu
diminutivu -ino o -iquino (en dalgn casu -ina): tardino, tardiquino, bas-
tantina, cerquina, maanina, selino, seliquino, poquino; el sufixu diminu-
tivu -uco (en dalgn casu -uca): tarduco, cercuca; y el sufixu aumentativu
-n, -ono (en dalgn casu -ona): arribn, abaxn, alantrn, cercona, mun-
chono.
En dalgunos casos, un alverbiu pue amosar como variante un incrementu
-s, pudiendo camudar la -i final en -e (-is > -es), quenxams amiesta nen-
gn significu: siempre ~ siempres, ayuri ~ ayures, dayuri ~ dayures, nen-
yuri ~ nenyures. Esto mesmo atpase tamin en dalgunos de los alverbios
con sufixu aumentativu: arribn ~ arribones, abaxn ~ abaxones, alantrn
~ alantrones. Dacuando esti incrementu cueye la forma -enes: entoncies ~
entncenes. Del mesmu tipu ye l'incrementu -na que s'amiesta dacuando a
delles formes, como en ans asina, ah ahna, all allina.
Anque nun ye procedimientu frecuente, una riestra d'alverbios presenten
un sufixu -mente, niciu de que proceden dun axetivu en forma femenina:
rpidamente, guapamente, puramente, xeneralmente, mesmamente, sola-
mente, etc. Pero en dellos casos -mente nun ye ms quun incrementu que,
amestu a lo que y yera un alverbiu, nun trai nengn cambiu de signifi-
cu: cuasi ~ cuasimente, quiciabes ~ quiciabesmente, arr ~ arrmente,
siquiera ~ siquieramente, dafechu ~ dafechamente. N'otros casos, como
nel alverbiu bramente, -mente nun se reconoz como elementu dixebrable
nin como incrementu aadu a una base lxica.
Adautacin d'axetivu a alverbiu
Los axetivos puen adautase a categora alverbial per aciu de dos procedi-
mientos. En primer llugar, cola inmovilizacin morfemtica, fixando la
terminacin propia del neutru: prstame poco esa pelcula, convin filar
fino, vieno primero Beatriz, mirme torco, trabaya mui curioso, corren
rpido, colaron escapao, espresronse claro, cantaben sele, fali pruden-
te, y fala regular l'ingls.
XI V.
Lalverbiu
151
3
En segundu llugar, col sufixu -mente amestu a la forma femenina del axe-
tivu; ver XXIII.3.7.3. Exemplos: mirme torcidamente, trabaya mui
curiosamente, fali selemente, fali prudentemente, guapamente-y da por
venir, siempre se comporten bonalmente.
Axetivos alverbializaos en neutru emplguense tamin como trminos
subordinaos d'axetivos y d'otros alverbios. Exemplos: los tos neos son y
abondo grandinos, el pueblu de Xintu ta muncho lloe d'equ, paezme
qu'estes pataques tn poco rustres, con cuatro culinos de sidra qued
medio enfilu, fixeron la carretera demasiao apriesa.
Pa cabu, otru mtodu xenerador d'alverbios ye l'adautacin d'espresiones
diverses de base sustantiva o axetiva que, gramaticalizaes, funcionen en
xunto como alverbios. Trtase de les llamaes locuciones alverbiales, que
se ven nesti mesmu captulu, en XIV.6.
Adautacin d'alverbiu a sustantivu
Los alverbios puen adautase a categora sustantiva per aciu d'artculu. Na
prutica nun son munchos los que lo faen. Asina, los alverbios ayeri, gei,
maana, agora, dempus, equ sustantvense nestos exemplos: y nun
piensen abondo nel ayeri; fal del gei y del maana de la industria
n'Asturies; nun-yos interesa l'equ y l'agora, sinn el dempus.
Menes d'alverbios
5.1. ALVERBIOS DE LLUGAR
Dellos alverbios de llugar tienen valor decticu o demostrativu, esto ye,
amuesen un llugar en referencia al falante (equ), al oyente (eh) o a nen-
gn de dambos (ell). Son los siguientes:
equ / eh / ell
ac / all / acull
ac / all / acull
aquende / ende / alluende
Estos alverbios puen reducir el so usu a un puru valor fricu, de referen-
cia a otros elementos qu'apaecen nel mesmu testu o contestu: eh ("neso")
nun tienes razn, fallabes muncho ell ("naquello").
XI V.
Lalverbiu
152
4
5
Dalgunos alverbios organcense al rodiu de nociones contraries:
arriba / abaxo
enriba, encima / embaxo, debaxo
fuera / dientro
afuera / adientro
delantre / detrs
alantre / atrs
cerca / lloe
Otros alverbios de llugar son: alredor, allabaxo, allalantre, allarriba,
aparte, ayundes, ayuri ~ ayures, camn, cezures, dayundes, dayuri, enfren-
te, escontra, metanes, nenyuri, niundes, ondequiera, uquiera, etc.
Xeneralmente, los alverbios de llugar tienen indistintamente significu
estticu (sitiu onde se ta) o dinmicu (sitiu al que se va). Asina, por exem-
plu: tn ell, van ell; toi fuera ~ afuera, salgo fuera ~ afuera; tamos lloe,
vamos lloe; etc. Sicas, ha tenese en cuenta que los alverbios enriba,
encima, embaxo y debaxo almiten ms xeneralmente usu estticu.
Como complementos circunstanciales, los alverbios de llugar recueyen el
valor d'un sustantivu precedu de preposicin: toi fuera equival a en llugar
esterior, voi fuera equival a a llugar esterior. Sin embargu, si nesa mesma
funcin van precedos de preposicin, la so equivalencia reduzse al sus-
tantivu: vengo de fuera equival a llugar esterior.
Per otru llau, ye corriente que los alverbios de llugar amuesen tamin sig-
nificaciones temporales: d'equ a San Xuan falten dos selmanes; al ivier-
nu? nun s si llegar all; d'un tiempu ac volu ablayu; equ, nel segun-
du actu, ye onde l'actor echa a llorar; cuando lleguemos ms arriba,
como pa mayu, y falaremos; l'Antroxu cai ms abaxo, pa ltimos de mes;
ms alantre, cuando tea peracabao, y veremos; si pudiremos volver
atrs, cuando yremos neos...; csense dientro d'un mes; cerca del branu
y se ve xente na playa.
5.1.1. COMBINACIONES CON PREPOSICIN
Ye frecuente qu'un alverbiu de llugar tea precedu d'una preposicin.
Nestos casos, na escritura aplicarnse les normes ortogrfiques conoces:
d'equ, pa equ, d'ac, p'ac, d'alantre, p'alantre, d'abaxo, p'abaxo, etc.
De toes maneres, cuando tn precedos de la preposicin per puen produ-
cise perdes de sonos que se reflexen na escritura en delles contraiciones:
XI V.
Lalverbiu
153
per + equ pequ (tamin: per equ)
per + eh peh, perh (tamin: per eh)
per + ende pende (tamin: per ende)
per + ell pell (tamin: per ell)
per + all pell (tamin: per all)
per + enriba penriba, perriba (tamin: per enriba)
per + encima pencima, percima (tamin: per encima)
per + embaxo pembaxo, perbaxo (tamin: per embaxo)
5.2 ALVERBIOS DE TIEMPU
Dellos alverbios de tiempu organcense en puntos de referencia a lo llargo
de la exa temporal. Dalgn, como ye'l casu d'ents, tien valor decticu. Los
alverbios de tiempu son los siguientes:
primero, antes, enantes / agora / dempus, llueu
ayeri / gei / maana
ana, enana, bastantina, ceo / tarde, sero
antao / anguao
apocay / cuantay, amunchay, abenay
apocagi / cuantagi, endagi
Otros bsense na mayor o menor frecuencia d'un sucesu:
siempre / davezu / dacuando / nunca, enxams
Otros refirense a la perspeutiva que se cueye pa contemplar un sucesu:
y / entova, ent, enagora ~ endagora
Otros alverbios de tiempu son: antanueche, antayeri ~ antieri, anueche,
dacuanto, dapoco, daquella, darru, demientres, desay, desiguida, ensi-
guida, entncenes, ents, entrn, mentanto, mientres, tresantanueche, tre-
santayeri ~ tresantieri, y otros.
Convin facer delles observaciones:
Llueu ye sinnimu de dempus (vmonos llueu equival a vmo-
nos depus), pero tamin de darru (acabi llueu equival a acabi darru).
Anueche presenta dos significaos: "na nueche d'ayeri, ayeri pela
nueche" (anueche nun dorm nada) y "ayeri" (anueche nun trabay en tol
da). Lo mesmo pue dicise de los derivaos antanueche y tresantanueche.
Desta, desa y daquella son sinnimos respeutivamente de
"nesti tiempu", "nesi tiempu", "naquel tiempu".
Cuantay, abenay y amunchay equivalen a "fai munchu
tiempu". Exemplos: nun lu veo cuantay, abenay que nun lu veo, son
XI V.
Lalverbiu
154
noticies d'amunchay. Cuantagi y endagi equivalen tamin a "fai
munchu tiempu", pero dientro'l da nel que se fala. Acuantay, amuncha-
y y cuantagi correspunden-yos les formes reforzaes cuantisimay,
amunchisimay y cuantisimagi "fai permunchu tiempu". Pela so parte,
apocay equival a "fai pocu tiempu": apocay que lu vi. El mesmu signi-
ficu tien apocagi, pero atiesta l'aicin dientro del da nel que se fala.
5.3 ALVERBIOS DE MOU
L'alverbiu ans ~ asina tien un valor decticu o demostrativu, aludiendo a
maneres en referencia al falante (equivalente a "d'esta manera"), al oyente
(equivalente a "d'esa manera") o a otru elementu (equivalente a "d'aquella
manera"). Dellos alverbios de mou presntense en pareyes antittiques:
bien / mal
meyor / peor
apriesa ~ depriesa / adulces, despacio, sele ~ selemente
Otros alverbios de mou son: albentestate, amodo, arr ~ arrmente,
dafurto, dameco, damedies, gratis, etc. Tamin son alverbios de mou
munchos que se formen cola inmovilizacin morfolxica: abaruyao, alto,
baxo, curioso, diferente, distinto, escapao, estremao, formal, igual, mal-
curioso, regular, volao, etc. En xeneral, tolos alverbios formaos con -mente
son de mou: abaruyadamente, afogadamente, bonablemente, fondamente,
guapamente, intelixentemente, llocamente, neciamente, rpidamente,
talamente, etc.
5.4 ALVERBIOS DE CANTID
Ente los alverbios de cantid, hailos que tienen un valor comparativu:
tanto ~ tan / ms / menos
Espresen muncha cantid o intensid los siguientes alverbios: abondo,
afarto, bastante, bien, bramente, dafechu ~ dafechamente, demasiao,
enforma, ensembre, muncho ~ mui, nami. Espresen poca cantid o inten-
sid: dalgo, daqu, poco.
Tien contenu negativu l'alverbiu nada, procedente del correspondiente
indefinu. En contestu negativu, dellos sustantivos u otros elementos
qu'espresen "poca cantid" o "pequea porcin" llogren equivalir a nada.
Son, ente otros: castra, cosa, gota, migayu ~ migaya, mizcu, pelotada, pliz-
cu ~ plizca, un res, un vierbu, rispiu, etc. Exemplos: nun veo castra con
estes gafes, nun se quex cosa, eso nun ye gota fcil, tova nun fala miga-
ya d'asturianu, nun trabaya mizcu, nun vemos pelotada, esa rapaza nun
XI V.
Lalverbiu
155
paez plizcu fata, nun duerme un res, tbemos ell ensin revolver un vier-
bu, nun sabe rispiu d'eses coses, nun dexaron un sacre na mesa. Otros
alverbios de cantid son: apenes, cuasi ~ cuasimente, malpenes, medio.
Convin facer delles observaciones:
Tanto cueye la forma tan cuando s'alluga como subordinu
antepuestu: ye trabayador tanto como'l p, ye tan trabayador como'l p.
Muncho emplgase como subordinu antepuestu: muncho blan-
cu, muncho delgaes, muncho lloe, muncho bien. Sicas, nesi allugamien-
tu sase tamin la forma apocopada mui: mui blancu, mui delgaes, mui
lloe, mui bien.
Poco pue acompaase del indefinu un, resultando la locucin
un poco, de diferente significu: el pan gsta-yos un poco, paez un poco
llistu. Complementaes con una preposicin, surden les espresiones n'a-
bondo, d'abondo, del too y otres, que tienen tamin calter alverbial.
Abondo y dafechu tienen llibert pa colocase delantre o detrs
del nucleu sintagmticu: abondo grande, grande abondo; dafechu llimpiu,
llimpiu dafechu.
5.5 ALVERBIOS DAFIRMACIN
Ente los alverbios d'afirmacin puen citase stos: s, claro, tamin, dave-
res, seguro ~ seguramente.
5.6 ALVERBIOS DE NEGACIN
Alverbios de negacin son: non ~ nun, tampoco, siquiera ~ siquieramen-
te. Tampoco constrise con nun o con otres pallabres negatives. Cuando
apaez posverbal, la negacin nun ta presente: nun lo fizo tampoco. Cuando
tampoco ye preverbal, la negacin nun ye de llibre apaicin: tampoco lo
fizo o tampoco nun lo fizo.
Convin facer la observacin de que nun emplgase cuando acompaa al
verbu, mesmamente cuando sti va acompau de pronomes tonos pro-
clticos. Pelo contrario, non sase nel restu de los casos, esto ye: acompa-
ando a elementos non verbales o enantes d'una pausa. Exemplos:
Taba Xuan? Non. Nun taba.
Son coses non de muncha priesa.
Nun me da ms dicite que non.
Eso son cases, non cocheres.
Nun fadies, que sabes que nun ye asina.
Nun te paeza mal si nun hai xente en casa.
XI V.
Lalverbiu
156
Nun hai que-y lo dicir, non; hai que-y lo espetar.
Esto ye non favoratible y nun ye aconseyable.
5.7 ALVERBIOS DE DULDA
Son alverbios de dulda los que siguen: acasu, escurque, guapamente,
igual, mesmo ~ mesmamente, pmeque, quicis ~ quiciabes, seguro ~
seguramente, seique. Exemplos: acaso lo faiga, pero nun sabemos; nun s
qu hora ye, pero guapamente son les siete; igual son les siete; maana
piesllen les tiendes, pmeque; vas dir? non, seique.
5.8 ALVERBIOS DE XUNTURA
Los alverbios de xuntura o d'enllaz permiten afitar los llazos semnticos
ente dos oraciones o ente una oracin y el contestu. Puen espresar, ente
otros, los mesmos valores que les conxunciones coordinatives, a nun ser
el de dixuncin. Sicas, ha tenese en cuenta qu'esi papel cohesivu depen-
de non solo del alverbiu (ye dicir, del so significu lxicu), sinn tamin
de la funcin que desempeen (complementu circunstancial de tola ora-
cin, ver XXIII.3.8); poro, toos ellos pierden el mentu papel cuando s'in-
tegren los que puen nel predicu verbal como simples complementos
circunstanciales. Los alverbios de xuntura o d'enllaz puen ser:
Consecutivos: poro, ents, asina, etc.
Amestadores: ams, tamin, tampoco, etc.
Adversativos: sicas, etc.
5.9 ALVERBIOS RELATIVOS YA INTERROGATIVOS
Anque nun son alverbios propiamente dichos, presenten carauterstiques
comunes los relativos onde, u, au, cuando, como y los interrogativos y
esclamativos nde, , a, cundo y cmo.
Locuciones alverbiales
Xunto a los alverbios y vistos, la llingua cuenta con una gran bayura de
locuciones alverbiales, o seya, d'espresiones complexes centraes xeneral-
mente nun sustantivu o nun axetivu (delles veces nun alverbiu), que llo-
gren sentu y funcin unitaries equivalentes a les d'un alverbiu cenciellu.
Les locuciones alverbiales puen ser:
XI V.
Lalverbiu
157
6
DE LLUGAR: a desamano ~ a desmano, a la escontra, a la met,
a la vera, al avesu "nel llau que ta a la sombra", a lo baxero, a lo cabe-
ro ~ no cabero "na parte ms alloada, nel cabu", a lo cimero ~ no cime-
ro "na parte ms alta", a lo fondero ~ no fondero "na parte ms fonda", a
lo llargo, a mano, a manzorga "a mano izquierda", a travis ~ al travis,
a tresmano, al algame, al cabu, al llau, al par, al pie, al rodiu, de la mano
arriba, de la mano baxo, de la mano dientro, de la mano fuera, de res-
llu, en mediu, ente medies, nel cabu, nel fondu, nel interior, pel mediu,
etc.
DE TIEMPU: a tercia nueche "tresantanueche", a la met, a lo pos-
trero, a lo primero, a veces, a vegaes, agora poco "fai un momentu", al
empar, al mesmu tiempu, al otru da, al riscar "al salir el sol", all una
vezona "fai munchu tiempu", de bien en tiempu, de contino, de gei n'o-
cho des, de mano "antes de too", de momentu, de ralo en ralo "poques
vegaes", de recin, de secute "siguidamente", de siguo, de xeme(s) en
cuando, dende peronia "fai munchu tiempu", ente medies, entrn y non
"mentanto", esti da "un da de los pasaos", l'otru da, nel aire "inmedia-
tamente", nel intre "inmediatamente", nel mediu tiempu, nun birib, nun
tris, pasao maana, pel mediu, pel momentu, etc.
DE MOU: a berres, a carranquina ~ a la carranquina "nos cos-
tazos", a carrapochu ~ al carrapochu "nos costazos", a carrenderes ~ a
correnderes, a cencielles "n solu, ensin ayuda", a comua ~ en comua,
a costa fecha "con intencin", a encomalu "nun prestando", a escondidie-
lles, a escondes, a espetaperru, a estaya "a preciu por trabayu fechu", a
forcaderes ~ a forcadielles "coles piernes arreblagaes", a glamos ~ a
blamos, a galguiaes, a galmiaes, a golfaraes, a gevu, a gustu, a la
bonaz, a la chisba, a la escontra, a la lluz, a la oreya, a la pata coxa, a la
perllonga "echu a lo llargo", a la que salta, a la rebalgueta ~ a la rebal-
guina "coles piernes arreblagaes", a la rebatina, a la tema "rivalizando",
a les carreres, a les clares, a les dreches, a lo fato, a lo lloco, a lo xabaz,
a los mios (tos, sos) deleres "al mio (to, so) gustu", a medies, a palpu ~ al
palpu, a posta, a querer, a queriendes, a rabiar, a rastres ~ a rastru, a rau
restallu "ensin fuelgu, ensin descansu", a rayente "al nivel", a reblagos,
a recaldu, a recostn ~ a recostines, a remolera "remolcando", a rodapie-
llu "en sen contrariu al natural", a rollones "rodando", a taramiellos, a
tarandines "llevantando n'alto", a tats "con pasinos curtios", a teyavana,
a toa mecha, a tou correr, a tou meter, a uves, a voces, al altu la lleva, al
aviesu "de manera inversa", al baudite "ensin rumbu determinu", al
bellume "cola lluz enfrente", al debalu "ensin rumbu determinu", al dre-
XI V.
Lalverbiu
158
ches, al escuchu, al pezop "a la pata coxa", al pie de la lletra, al rabu ~
al rau, al revs, al siesgu "atravesadamente", al treslluz, con cuenta "con
intencin", con traza "correutamente", con xeitu "correutamente", d'esme-
nu, d'esta miente, d'otra miente, de baldre, de baramenta ~ de baramen-
tu, de baramonte, de barandn, de cabeza, de caln, de cantu, de capitn
"de cabeza", de contino, de focicu ~ de focicos, de folgueta, de gevu, de
llau, de maguyu "con trampes", de mancomn, de papu "ensin pagar", de
papu sanu "con sincerid", de pie, de pingu "divirtindose", de raspin, de
refundiu ~ de reflundiu, de regeyu, de secultres, de spitu, de sutaque, de
sutrucu, de toes toes, de toles maneres, de verd, de viciu, en basna "ensin
parar", en broma, en caldia "a muncha temperatura", en cayn, en cuellu,
en chancia, en fierros "con impaciencia", en fila ~ en filera, en lluello
"atontadamente", en pendoln ~ en pendolina ~ a la pendolina "llevantan-
do n'alto", en pimpierna "coles piernes descubiertes", en porreta, en pul-
guina, en pures, en rexa "mui verde (la fruta)", en ringla ~ en ringlera, en
serio, en tienda "tendu", en tientes, en tropiella, en xunto, ente dolcu y la
media manga "ensin acabar de facer", mal a gustu, n'abertal, n'andecha,
n'ayn, na lluna, pali que pali, pasu ente pasu, pel aire, poco a poco, por
arte de barrabiellu, etc.
DE CANTID: a barcalaes, a cuentu risa, a dar con un palu, a
esgaya, a goxa enllena, a maza, a medies, a met, a palaes, a tente bone-
te, a trompatalega, bien d'ello, en cantid, la cuenta, n'abondo ~ d'abon-
do, por dems, a calderaos, a fartar, a estazn, a mampln, a fargataes, a
embute, del too, a mageyu, a paxaos ~ a paxaes, a xarraes ~ a xarraos,
pelo baxo, pelo menos, por dems, un poco, un pordicir, etc.
D'AFIRMACIN: de verd, de xuru, ensin dulda, por supuestu, etc.
DE NEGACIN: de nenguna manera, de nenguna de les maneres,
etc.
DE DULDA: a lo meyor, al meyor, pue ser, si acaso, etc.
DE XUNTURA (ver XXIII.3.8): asina y too, d'esta forma, d'esta
manera, d'esta miente, d'esti mou, d'otra manera, d'otra traza, d'otru
mou, d'otra miente, de la mesma manera, de la mesma forma, del mesmu
mou, de toes formes, de toes maneres, de toos moos, dende llueu, en tou
casu, ensin dulda, n'efeutu, neses condiciones, nesi casu, per otru llau,
polo tanto, por ello, por eso, sin embargu, sobre manera, sobre too, etc.
Dientro d'esti gran conxuntu de locuciones alverbiales, hai qu'estremar:
les que se centren en pallabres que nun tienen na llingua de gei usu nor-
XI V.
Lalverbiu
159
mal fuera de la locucin (al debalu, de sutrucu, nel intre, de secute, al
bellume, de regeyu, de xuru...); y les que se centren en pallabres qu'esis-
ten con usu normal na llingua (al llau, al mesmu tiempu, a golfaraes, a la
pata coxa...).
Pa les terminaciones -o, -u nes locuciones alverbiales, ver II.3.2.4 y
II.3.2.5.
XI V.
Lalverbiu
160
Les interxeiciones
Carauterstiques funcionales
1.1 La interxeicin como sintagma
Les interxeiciones son pallabres o espresiones especializaes nel enunciu
esclamativu; ver XXIII.1. Carautercense por ser signu autnomu que fun-
ciona como mensaxe aisllu nami esclamativu. Puen presentase soles
constituyendo un nicu enunciu esclamativu: ei!, miniques! Unes
poques, pelo contrario, nun puen apaecer si nun ye acompaando a otros
enunciaos: aprrime'l platu, ho.
Pero tamin se puen presentar xunto con otros enunciaos y en diferentes
posiciones: al principiu, a lo cabero o insertaes ente medies a mou de
parntesis. Los enunciaos qu'acompaen a una interxeicin son davezu
esclamativos: hala, colamos d'equ!; qu gran home, recoime, yera
Antn!, echa ms caf, home! Pero tamin puen ser enunciaos asertivos
o interrogativos: Xuan miniques! nun quier venir; qu hora ye, ho?
Delles interxeiciones obliguen a un allugamientu determinu dientro l'e-
nunciu; asina, ho apaez obligadamente ente medies o al final, pero enxa-
ms al principiu.
Magar que les interxeiciones tengan esa capacid d'apaecer xunto con
otros enunciaos, tienen siempre calter de sintagma estraoracional, asitin-
dose fuera de la estructura de la oracin o de cualquier otra mena d'enun-
ciu. De fechu, la interxeicin ye ella mesma un enunciu completu.
Sicas, esta observacin xeneral tien delles esceiciones parciales nes que
la interxeicin se combina, anque de manera muncho elemental, con otres
unidaes. Mesmamente, en dellos casos rexstrase n'organizaciones sintc-
tiques ms complexes, pero, pelo xeneral, de calter esclamativu.
Exemplos:
a) Interxeicin, preposicin y sintagma nominal: coime col rapazacu
esti!, ai del que nun obedeza!
b) Interxeicin asociada a un esclamativu: qu coime, yo colo d'equ!
c) Interxeicin insertada n'oraciones esclamatives-interrogatives, como
trminu dependiente de dalgn interrogativu tnicu: qu coimes dixo?,
nde narices punxisti les llaves?
XV.
Les
interxeiciones
161
1
XV
d) Interxeiciones parenttiques, polo xeneral insertaes a mou de refuerzu
n'oraciones asertives o interrogatives y dacuando introduces por una
conxuncin coordinativa: nun nos dixo nada, pero coime! qu mal-y
paeci; nun te lo dixi yo, madis, y nun me ficisti casu?
e) Interxeicin usada como sustitutu espresivu del segundu miembru d'una
construccin consecutiva: ye tan fatu que... bah!
f) Interxeicin precedida de conxuncin consecutiva como asina que, de
manera que, conque. Exemplu: toi fartu de too, conque adis!
1.2 La interxeicin como signu mnimu
La interxeicin ye un signu autnomu que nun se compn de partes meno-
res autnomes venceyaes por rellaciones sintctiques, o seya, ta constituyi-
da por un solu significu inanalizable n'unidaes de significu ms pequees.
Ams, nun tien morfemes de nengn tipu; n'efeutu, les variaciones del tipu
degorriu ~ degorrios, coime ~ coima ~ coimes nun son, nel usu interxeu-
tivu, variaciones morfolxiques. Sicas, en delles interxeiciones impropies
de tipu apellativu caltinse dalgn niciu morfolxicu, como ye'l casu de
delles espresiones pa dirixise a persones (nin / nina) o pa llamar a anima-
les (guiru / guira).
Anque una interxeicin ye equivalente funcional d'una oracin, como
enunciu interxeutivu constiti siempre un mensaxe de menor organiza-
cin y complexid.
Contenu de la interxeicin
En xeneral, les interxeiciones presenten della indeterminacin semntica.
Asina, per un llau, consttase que los contenos espresaos per aciu d'una
interxeicin puen espresase tamin per aciu d'un enunciu. Asina: ai!
equival a "qu dolor!", adis! ye lo mesmo que "despdome!", fo! val
tanto como "qu repunu!", acui? significa lo mesmo que "nun ye
asina?", xt! equival a "calli!". Nesti sen, obsrvase que son pocos los
contenos espresables nami per aciu d'una interxeicin.
Per otru llau, na mayora de los casos ye difcil afitar cul ye'l significu
precisu d'una interxeicin. Asina, meca! pue ufrir diferentes contenos
acordies col contestu: "sorpresa", "almiracin, "allegra", "alvertimientu",
XV.
Les
interxeiciones
162
2
etc. Nesti sen, na mayora de los casos faise difcil afitar cules son les
diferencies ente dos interxeiciones fuera de contestu, por exemplu ente
coime y degorrios.
Poro, les interxeiciones en realid faen referencies tan variaes como situa-
ciones contestuales onde les empleguemos. Ye esi'l motivu de que les
interxeiciones alcuentren el so marcu afayadizu nel llinguaxe espresivu y
na fala espontnea, onde los enunciaos necesiten menor organizacin sin-
tctica y onde los falantes comparten munches perceiciones comunes.
Les interxeiciones carautercense pol so baxu o nulu contenu representa-
tivu, darru que nun empobinen a un referente de la realid esterna. Esto
vese perclaro nos casos de sintagmes nominales o verbales que s'adauten
al valor y comportamientu de les interxeiciones. Asina, los sustantivos
home, degorriu o l'alverbiu abaxo desanicien la so referencia habitual nel
intre que s'empleguen como interxeiciones en home, yes Mara!, qu
degorrios quies?, abaxo la inxusticia!
Pelo contrario, les interxeiciones tn enforma recargaes no que se refier a
les funciones espresiva y apellativa. Na funcin espresiva, la interxeicin
recarga'l mensaxe pa coles emociones que'l falante quier comunicar; na
funcin apellativa, la interxeicin recarga'l mensaxe pa col oyente.
Ye esti calter espresivu o apellativu'l que fai que les interxeiciones tean
arrodiaes, nel usu social del idioma, de connotaciones prexuicioses y de
tabs llingsticos.
Delles interxeiciones espresen valores asemeyaos a dellos alverbios d'afir-
macin, negacin o dulda, qu'espresen l'actit del falante ante lo enunciao.
De fechu, en dalgunos casos lleguen a funcionar como variantes ms espre-
sives d'esos alverbios. Exemplos: ca! "non", pse! "quiciabes", ah
.
! "s".
Rellacin con otres espresiones
3.1 Les interxeiciones y les espresiones malsonantes
Una parte de les interxeiciones ta formada por bocayaes y espresiones
malsonantes, propies del estilu coloquial vulgar. Sicas, nun se confunden.
Per un llau, les espresiones malsonantes tienen en comua coles interxei-
ciones un significu basu na perda del valor referencial orixinal, que ye
sustituyu por contenos emotivos n'estremaos graos. Por exemplu, cuan-
XV.
Les
interxeiciones
163
3
do s'emplega bobu como insultu, desavrase de la referencia oxetiva, nel
sentu de que con l nun se designa estrictamente a una "persona que tien
deficiencies mentales o intelectuales", sinn que se nagua por ofender l'-
nimu del oyente. Esta intencionalid ye la que provoca la gradacin d'in-
tensid que lleva a la espresin malsonante: bobu faltosu castrn
fu de puta.
Sicas, les espresiones malsonantes puen nun ser interxeiciones, si s'em-
pleguen como axetivos o sustantivos con toles variaciones y comporta-
mientos propios de la so categora. Asina, castrn nun ye una interxeicin,
sinn un axetivu que se comporta a tolos efeutos como talu: tien variacin
de nmberu (castrn / castrones), de xneru (castrn / castrona / castro-
no), gradacin (percastrn), derivaos (castronzn), trminos subordinaos
(castrn colos collacios, menudu castrn), etc.
Ams, les espresiones malsonantes puen usase autnomes n'enunciaos
esclamativos (castrn!), pero tamin insertaes n'enunciaos oracionales
(esi amigu to ye un castrn). N'otres ocasiones, una espresin malsonante
ye una oracin entera: cago en + sustantivu.
Ha constatase que les espresiones malsonantes son una de les fontes ms
abondoses d'interxeiciones na fala coloquial: mierda, coyones, hostia y un
tresmontoriu grande de pallabres, usaes y combinaes de maneres perdi-
verses, dan llugar a permunches interxeiciones.
3.2 Les interxeiciones y les onomatopeyes
La onomatopeya consiste na imitacin o evocacin, per medios llingsti-
cos, de sonos de la realid. Nesti sen, la onomatopeya ye un signu llin-
gsticu afitu pol usu y reconocible pa los falantes, y non una simple emi-
sin fnica inarticulada. Poro, carauterzase pola so arbitraried respeuto
de la realid; asina, les onomatopeyes del asturianu son imitaciones acs-
tiques llograes pol sistema llingsticu asturianu.
Una onomatopeya pue presentar una forma abondo estremada del corres-
pondiente signu non interxeutivu de contenu rellacionu. Asina, guau res-
peuto de perru o lladrar, mu respeuto de vaca o bramar.
Bien d'interxeiciones onomatopyiques tienen la posibilid d'emplegase
ensin repetir (guau) o ser al mesmu tiempu repetitives (guau-guau) y mes-
mamente dalgunes nun puen emplegase si nun ye repitiendo una slaba
(gri-gri) o una secuencia de slabes (chpele-chpele).
XV.
Les
interxeiciones
164
Menes d'interxeiciones
4.1 Segn l'orixe
Segn el so orixe, les interxeiciones clasifquense en propies ya impropies.
Les interxeiciones propies o pures son pallabres especializaes nesa cate-
gora: eh, guau, hola, buf, meca, etc. Esto nun evita que, en mencin meta-
llingstica, puedan dar llugar a sustantivos: por exemplu, ai! da orixe a
un sustantivu que se comporta como talu, con variacin de nmberu (l'ai /
los ais), con posibilid de subordinacin (un ai, munchos ais), etc.
Estes interxeiciones presenten davezu distribuciones y combinaciones de
consonantes que nun respuenden a les lleis normales constataes nel lxicu
de la llingua. Asina, atopamos en final de pallabra delles consonantes (buf,
hom, tic-tac), o combinaciones consonntiques (xt, bs-bs, cs-cs) non almi-
tes fuera d'esta mena de pallabres. Ams, munches interxeiciones propies
sofiten el so significu na entonacin; esti ye'l casu de ah, ai, etc.
Pel so llau, les interxeiciones impropies o impures tn constituyes por
vocablos que pertenecen al lxicu de la llingua y a otres categores de sin-
tagmes, pero que s'adautaron al valor y funcin de les interxeiciones.
Asina, ente elles hai sustantivos (Dios, home, degorrios), axetivos (claro),
alverbios (alantre, abaxo), verbos (disvia, anda, vaya).
Xeneralmente, les interxeiciones impropies son les que tienen mayor
encln a presentar un significu imprecisu. Nel orixe de les interxeiciones
impropies atopamos:
a) Frases esclamatives: Virxen santa!, por Dios!, home!, vaya!
b) Espresiones malsonantes: la Virxen!, redis!, coyones!, coo!,
cago en + sustantivu!, hosties! Munches d'estes espresiones, al con-
vertise en tabs llingsticos, dan llugar a un correspondiente eufemis-
mu: la vircha!, rediez!, coime!, concho!
c) Pallabres espletives o clixs: bono!, claro!, oyisti?
d) Onomatopeyes: cri-cri, zas!
4.2 Segn el contestu entonativu
Segn el contestu d'entonacin, les interxeiciones puen ser:
- ONOMATOPYIQUES: imiten sonos o delles actividaes. Exemplos: miau,
xu-xu.
XV.
Les
interxeiciones
165
4
- APELLATIVES o IMPERATIVES: van dirixes al oyente, pa llama-y l'atencin,
pa reforzar lo que se-y quier dicir, etc. Exemplos: eh!, ho!, ne!
- SINTOMTIQUES o EMOCIONALES: espresen emociones del falante. Exem-
plos: ai!, pua!
- ESPLETIVES: son espresiones mui vaques de contenu, que faen de puru
sofitu a lo que se diz. Exemplu: bono.
Llista d'interxeiciones
5.1 Interxeiciones onomatopyiques
5.1.1 ONOMATOPEYES DE VOCES DANIMALES
Estes interxeiciones emplguense pa nomar les voces de los animales repro-
ducindoles por imitacin. Delles de les ms conoces son:
be (emplegada pa nomar la voz de la oveya, del corderu)
cacarac o quiquiriqu (la del pitu)
char-char (la del palpayar o charchar)
cri-cri o gri-gri (la del grillu)
cu-cu (la del cuquiellu)
cua-cua (la del coru o cuervu)
gra-gra (la del cuervu o pega)
guau (la del perru)
miau (la del gatu)
mil-mil (la del erbatu)
mu (la de la vaca o la del ge)
eve (la de la pega)
pec (la del cuquiellu, sapu)
ra-ra o cra-cra (la de la xaronca)
til-til (la del pinzn o pimpn), etc.
5.1.2 ONOMATOPEYES DE GOLPES Y RUOS
Estes interxeiciones emplguense pa designar efeutos sonoros o aiciones
que se reproducen o evoquen. stes son les ms conoces:
bum ~ bun (emplegada pa imitar un golpe, un esplotu)
chaca-chaca (un ruu repetitivu),
chpele-chpele o chocle-chocle (lestrafullu o chaplotu al andar
per un sitiu d'agua)
chquele-chquele/chquele-chquele (el ruu de madrees al andar)
XV.
Les
interxeiciones
166
5
cras o catacrs (un golpe, trastazu)
plas-plas o plis-plas (una molleyada na cara, aplausos)
pumba o (a)pmbala (un golpe, una cayida)
raca-raca (un ruu repetitivu, una xera repetitiva)
ras o ris-ras (el resgamientu d'una tela o d'un papel, la rapidez
cola que se fai daqu)
rin-rin (un timbre)
tacat o tracatr (el ruu del tren en marcha)
tarar o tarar (el sonu d'una corneta o instrumentu asemeyu)
tic-tac (el sonu del rel)
tiln (el sonu d'un campann)
toln (el sonu d'una llueca, d'un cencerru)
tras-tras (el picar a la puerta, un sonu repetitivu, una aicin
repetitiva)
tris-tras (una aicin repetitiva)
trocolotr (el fervollu d'un lquidu, el ruu que se fai al caminar)
turur (el sonu d'una corneta, d'un turullu o cosa asemeyada)
zaca (un golpe secu)
zas o zis-zas (un golpe, una trayectoria con revueltes o llinia
cortada), etc.
5.1.3 ONOMATOPEYES DE LA FALAY DOTRES ACTIVIDAES HUMANES
Trtase nesti casu d'interxeiciones que designen aiciones humanes rella-
cionaes cola fala u otres actividaes, reproducindoles con dalgn efeutu
sonoru o evocndoles d'otra miente:
bla-bla (emplegada pa imitar el falar)
glu-glu (el tragar un lquidu)
h
.
a-h
.
a (el rir)
aca-aca (el rucar, el comer faciendo ruu)
am-am (el comer),
ron-ron (laar a un neu p'adormentalu)
rucu-rucu (el rucar o comer faciendo ruu, un ruu repetitivu,
una xera repetitiva)
upa (lesfuerzu de llevantar daqu)
chara-chara (el meter al neu na cama)
xu-xu (un xuxuriu o chuchuriu).
5.2 Interxeiciones apellatives
5.2.1 PA DIRIXISE A PERSONES
XV.
Les
interxeiciones
167
Son interxeiciones que s'empleguen pa dirixise a un interlocutor o a dellos
interlocutores con estremaos oxetivos. Darru amusense les ms conoces:
: precede siempre a un sustantivu o pronome, ensin pausa pel
mediu. Exemplos: Lluis, nun comas tanto; Mara, qu quies?; tu!;
fiyinos, faci eso.
acui: emplgase siempre interrogativa, pa buscar l'asentimientu
de lo que se dixo. Exemplu: los d'esti pueblu somos los meyores, acui?
adis: sase pa una despidida pa munchu tiempu o que se xulga
definitiva. Tien tamin usos pa espresar sorpresa, llamentu, etc.
ay: pa dirixise a daquin. Exemplu: ay, nun tranques la puerta!
cho: pa dirixise a un home. Exemplu: cho, echa unes palaes eh!
eh ~ ei: pa llamar a daquin, pa llamar l'atencin. Exemplos: eh,
Pedro, trai les caxes!, ei, cuidu col coche!
fute: pa eliminar a daquin d'un xuegu, pa manda-y a daquin que
cole d'un sitiu.
ho ~ hom: pa dirixise a daquin. Conoz dos menes d'usu: o bien pa
dirixise nami a homes, lo que paez ms cerca del so orixe dende'l sustanti-
vu home (nesti casu ho opnse a ne), o bien pa dirixise tanto a homes como
a muyeres, lo que paez usu ms estendu. Enxams pue entamar enunciu.
Exemplos: Mara, dame fueu, hom; Lluis, ho, nun me faigas de rabiar.
hola: emplgase como saludu.
llargo: sase pa manda-y a daquin que cole del sitiu: equ nun
faes nada, asina que llargo!
ne: pa dirixise nami a muyeres, n'oposicin a ho cuando sti
s'emplega nicamente con homes. Exemplu: qu quies, ne?; ne, va
cayete'l pendiente.
nin / nina: pa dirixise a un neu o a una nea, estremando mas-
culn de femenn, y por estensin a persones mayores. Exemplos: qu
quies, nin?, ai, nina, qu llaceria!
oi: pa dirixise a daquin, con usos mui asemeyaos a . Exemplos:
oi Xuan, quin dices que vieno?; oi tu, dexa eso! Ye posible que y oi
seyan resultaos diferentes del mesmu orixe.
x ~ xt ~ xu: pa manda-y callar a daquin.
venga: p'afalar a daquin que faiga daqu.
5.2.2 PA DIRIXISE A ANIMALES
Estes interxeiciones emplguense pa dirixise a animales col envs d'influ-
yir nellos con estremaos oxetivos:
ache (sase pa espantar los gochos)
XV.
Les
interxeiciones
168
arre (p'afalar les caballeres)
bir-bir (pa llamar les pites)
bis-bis o bs-bs (pa llamar los gatos)
bita-bita (pa llamar les cabres)
blina (pa llamar les oveyes)
cachi-cachi (p'arrear les oveyes)
cas-cas (pa meter les pites en capaz o piteru)
charre (pa espantar los perros)
chicha (pa llamar les cabres),
chichi (pa llamar a un perrn)
chicu-chicu o ticu-ticu (pa llamar los gochos)
chin, chino o chino-chino (pa llamar los gochos)
chuca (pa mover les oveyes en rebau, pa llamar les cabres)
churrina o chur-chur (pa llamar les pites y les oveyes),
conn (pa espantar los gochos y les pites)
cs-cs o cus-cus (pa llamar los perros o los gochos)
cuyu / cuya (pa llamar los xatos)
cuzu (pa espantar un perru)
ei (p'afalar les vaques)
estrema (pa estremar o xebrar les cabres, el ganu)
futi (pa espantar el gatu),
grin-grin (pa llamar los gochos)
guiro / guira (pa llamar los gochos)
gisa (pa espantar los gochos)
guo o bo (pa parar o arrebater les vaques)
gus / gusa (pa espantar los gochos)
in (pa llamar los gochos)
irrab (pa llamar les oveyes o cabres)
isa~sa (pa enguizar un perru contra daquin o contra otru animal)
lelo / lela (p'afalagar les oveyes)
mix-mix o mux-mux (pa llamar un gatu)
oah (p'arrear les cabres)
pita o pites-pites (pa llamar les pites)
pocoyn (pa llamar los gochos)
pul-pul o pur-pur (pa llamar les pites)
quin o quinn (pa llamar los gochos)
quirn o quirrn (pa llamar los corderos),
quis-quis (pa llamar los perros o les oveyes)
ra-ra (p'arrear les oveyes),
rin-rin o rinu (pa llamar los gochos),
XV.
Les
interxeiciones
169
rr o rir (pa llamar les cabres)
sape o zape (pa espantar el gatu)
sica o soque (pa llamar les oveyes)
so o xo (pa parar les caballeres)
tam-tam (pa llamar un xatn)
to (pa corta-yos el pasu a les vaques)
ux o uxi (pa espantar les pites)
xebra o xibra (pa xebrar o estremar les oveyes)
xo o xoba (pa espantar les pites), etc.
5.3 Interxeiciones sintomtiques
stes son les ms conoces:
abaxo (espresa refugu, oposicin)
ah (sorpresa, almiracin, dolor)
ah
.
(asentimientu, aprobacin)
ai (dolor, sorpresa, llamentu)
aln (remata daqu con resignacin: vas pela cai, llvate un
coche per delantre y aln)
anda (indica sorpresa)
ax (satisfaicin)
ba o bah (desaprobacin, disgustu),
buf o uf (esfuerzu, cansanciu)
ca (negacin de lo que diz l'interlocutor)
cari, caracio, caracho, caracha, carache, caramba, crape,
carafe, careste o carucha (eufemismos qu'espresen sorpresa,
almiracin, estraeza, enfadu)
conchu, condiu, coime, coima, coimes, recoimes, conia, coya o
cuendia (eufemismos qu'espresen sorpresa, almiracin,
estraeza, enfadu)
demoniu o demou (indica sorpresa, almiracin, estraeza, enfadu)
demontre, demontres, demonia, demnganu, demongriu,
demorgu, demncaru o demoru (eufemismos qu'espresen
sorpresa, almiracin, estraeza, enfadu)
diantre o diantres (eufemismos qu'espresen sorpresa, almiracin,
estraeza, enfadu),
fo (espresa ascu, enfadu)
fu (emponderamientu al valorar daqu, almiracin)
futro (enfadu)
hala o hale (almiracin, estraeza, refugu)
XV.
Les
interxeiciones
170
ixux (allegra o desafu)
madis (sorpresa, almiracin)
malamn (desagradu, fadiura)
malaya (desagradu, fadiura)
mau (deceicin)
meca (sorpresa, almiracin, allegra, alvertimientu)
mialma (sorpresa, almiracin, allegra, alvertimientu)
miniques (sorpresa, almiracin, allegra, alvertimientu)
oh (sorpresa, almiracin, deceicin)
ous (deceicin, disgustu, estraeza)
oxal o axall (desu de que daqu ocurra)
po (sorpresa, refugu)
ps o pse (dulda, atetuyu)
pua (ascu, repunu)
uh (emplgase pa meter mieu)
ui (espresa almiracin, allegra, sorpresa)
uxa o xica (satisfaicin)
vaya (sorpresa, contraried)
viva (emponderamientu, aprobacin)
Arriendes d'estes, la fala popular conoz tou un refileru d'interxeiciones
malsonantes: coo, coyones, dios ~ redis, hostia ~ hosties, mierda, etc.
5.4 Interxeiciones espletives
Estes son les interxeiciones espletives ms conoces:
bono o bueno: val d'apoyu de lo que se va dicir
claro: asiente sobre lo dicho pol interlocutor
home u ho: fuera del so valor como interxeicin apellativa (vistu
ms arriba), tien tamin un usu puramente espletivu. Exemplu:
s, ho, les coses van bien
oyisti?: val pa buscar confirmacin nel interlocutor de lo qu'n
dixo.
XV.
Les
interxeiciones
171
El verbu
Carauterstiques funcionales
Verbu ye aquella mena de pallabres que, amosando un procesu allugu
nunes coordenaes temporales, funcionen como nucleu d'oracin; ver
XXIII.2. El verbu ye'l sintagma imprescindible pa qu'esista oracin, y
d'esta miente constiti la oracin mnima. A una oracin mnima por
exemplu, merquen puen amestse-y, acordies coles necesidaes comuni-
catives, esplicitaciones o complementos qu'enllenen la informacin, que
nun faen otro que funcionar como trminos subordinaos del verbu: ellos
merquen, los rapacinos del barriu merquen, los rapacinos del barriu mer-
quen llambiotaes, los rapacinos del barriu mrquen-yos llambiotaes a los
homes que les vienden na romera, etc.
Estructura interna
Toa forma verbal compnse de dos partes bien estremaes, pero que nun
puen apaecer xebraes: el lexema o raz y los morfemes o desinencies. Ye
la desinencia la que-y aporta al sintagma verbal el so calter especficu.
Ms concretamente, la oracin mnima queda constituida per aciu de la
funcin predicativa, exercida ente'l lexema y el morfema verbal de perso-
na, llamu suxetu gramatical.
El lexema aporta'l significu xenricu del sintagma verbal, mentanto que
la desinencia amiesta informacin de tipu gramatical. Asina, na oracin
mnima falamos, el lexema o raz ye fal-, qu'ufre'l conceutu xeneral de
"espresase per aciu de pallabres" y la desinencia -amos, que significa "1
persona del plural del presente d'indicativu". Per otru llau, nesta oracin
hai un suxetu gramatical que ye "1 persona del plural".
2.1 El lexema o raz verbal
Nunos mensaxes, ye abondo cola informacin dada pol lexema verbal
nuna oracin mnima (por exemplu, comen). N'otros mensaxes, sin embar-
gu, la informacin del lexema pue enanchase con sintagmes subordinaos
al nucleu verbal, qu'exercen funciones llamaes complementu direutu
XVI .
El verbu
172
1
XVI
2
(comen mazanes), complementu indireutu (cmen-y mazanes al neu),
complementu circunstancial (comen pela maana) y suplementu (comen
de les mazanes).
2.1.1 VERBOS PREDICATIVOS Y ATRIBUTIVOS
Acordies coles menes de contenu al que fai referencia'l lexema, los ver-
bos predicativos puen clasificase, en:
- DURATIVOS O IMPERFEUTIVOS: espresen aiciones qu'amuesen un procesu
en marcha (xelar, xorrecer, vivir).
- TERMINATIVOS O PERFEUTIVOS: espresen aiciones que suponen el procesu
en marcha y la so acabacin (cayer, pesllar, espaar).
- INCOATIVOS: espresen aiciones que son l'entamu d'un procesu (alboriar,
adormentar, blanquiar).
- ITERATIVOS O FRECUENTATIVOS: espresen una sucesin d'aiciones repetes
(trabayucar, espellicar, ceguar).
- VOLITIVOS: espresen volunt, desu (querer, naguar, tarrecer).
Un determinu tipu de verbos, los llamaos atributivos o copulativos,
carautercense porque'l so lexema aporta una carga de significu perpoco
precisa. Estos verbos necesiten perllenar el contenu del lexema cola infor-
macin qu'ofrez un sintagma al que normalmente s'asocien y que fai la
funcin d'atributu. Trtase de verbos como ser, tar, paecer, resultar y otros.
Nestos casos, la xuntura de verbu y atributu da-y a la oracin un encontu
nel so significu: la to casa ye blanca, el llobu ta famientu, esi llibru paez
bonu, les coses resultaron abegoses. Nos verbos atributivos el lexema ver-
bal queda incapacitu pa desendolcar un complementu direutu, n indi-
reutu, n circunstancial y un suplementu. Sobre les oraciones atributives,
ver XXIV.
2.1.2 VERBOS TRANSITIVOS YA INTRANSITIVOS
Llmense verbos transitivos aquellos que davezu suelen enanchar la infor-
macin del so lexema con un complementu direutu; pelo contrario, son
intransitivos aquellos que nun s'acompaen d'esi complementu.
Sicas, nun hai una llende que dexe estremar radicalmente unos d'otros;
ye'l contestu nel que s'empleguen el que decide si s'usa o non con oxetu
direutu. Asina, en los comerciantes piesllen los domingos el verbu pesllar
ta usu con un significu xenricu talu que nun precisa de complementu
direutu. Y, per otra parte, verbos que primariamente s'empleguen como
XVI .
El verbu
173
intransitivos (viven bien, anduvisti pel mercu, lloraron) puen desendolcar
un complementu direutu (viven la vida, anduvisti tolos montes del conce-
yu, lloraron llrimes de murnia). Ms detalles sobre la transitivid puen
atopase en XXIII.3.2.3.
2.2 La desinencia
Na desinencia verbal atpase toa una riestra de signos morfolxicos qu'a-
porten informacin de mena gramatical. Estos signos morfolxicos o mor-
femes son: el nmberu, la persona, el mou, el tiempu, l'aspeutu y l'ante-
riorid.
Na mayora de les vegaes, resulta difcil estremar dientro la desinencia la
espresin que-y correspuende a can d'estos morfemes. Sicas, la so pre-
sencia dxase notar al facer les correspondientes variaciones: falo / fala-
mos (nmberu), falo / fales / fala (persona), falo / fale (mou), falo / fal
(tiempu), fal / falaba (aspeutu), fal / falara (anteriorid).
La informacin mnima qu'ofrez el suxetu gramatical pue enanchase per
aciu del llamu suxetu lxicu. Ye lo qu'opn la oracin mercamos a noso-
tros mercamos, o comen mazanes a los rapacinos del vecn comen maza-
nes.
Arriendes de los morfemes obligatorios, y mentaos, esisten tamin mor-
femes verbales oxetivos, que son los pronomes personales tonos de com-
plementu direutu y de complementu indireutu (ver XIII.3.1.1); asina, por
exemplu, el xuguete merqulu o merqu-y un xuguete al neu.
El nmberu
El morfema de nmberu verbal que siempre s'asocia al de persona
estrema dos trminos, singular y plural. La variacin singular / plural ye
la que provoca dientro'l sistema verbal les siguientes oposiciones: falo /
falamos, fales / falis, fala / falen, falabes / falabeis, falar / falarn, fale
/ falen, falara / falramos, fala / fali, etc.
El nmberu esiste tamin como morfema nominal nos sustantivos (neu /
neos), nos axetivos (famientu / famientos) y nos pronomes de 3 persona
(lu / los, -y / -yos), pero nun coinciden esautamente nes sos referencies na
realid. Asina, nun sustantivu cuntable'l singular pue referise a la unid, al
individuu, mentanto'l plural se refier a una amestanza d'eses unidaes o
XVI .
El verbu
174
3
individuos (el neu espatuxa / los neos espatuxen), anque tamin pue
referise a una xeneralid, a la especie, presentando'l plural un significu
mui asemeyu al del singular (declaracin universal de los drechos del
neu o de los neos).
Sicas, el nmberu nel verbu tien un valor mui asemeyu al del sustantivu
nami na 3 persona: fala indica que l'aicin ye executada por un indivi-
duu o por una unid non cuntable (el vecn fala, la xente fala) y falen indi-
ca que l'aicin ye executada por una amestanza d'individuos (los neos
falen). Sin embargu, na 1 y 2 persones la oposicin singular / plural cueye
otru valor. N'efeutu, falamos (plural de falo) nun significa que l'aicin seya
executada por una amestanza de primeres persones (yo + yo + yo...), sinn
qu'espresa ms bien una amestanza de 1 persona + 2 persona + 3 perso-
na (yo + otres persones). De la mesma manera, falis (plural de fales)
refierse a tu + otres persones.
La persona
El morfema de persona, que s'asocia siempre col de nmberu, estrema tres
trminos: 1 persona / 2 persona / 3 persona, cana d'elles subdividida en
singular o en plural. Al morfema de persona dbense oposiciones como les
que siguen: falo / fales / fala, falamos / falis / falen, falaba / falabes /
falaba, falemos / falastis / falaron, falara / falares / falara, etc.
La persona ye un morfema quesiste tamin nos pronomes (yo / tu / l, me
/ te / lu), nos demostrativos (esti / esi / aquel) o nos posesivos (el mio / el
to / el so), anque en toos estos tien calter lxicu y non morfolxicu, como
lu tien nel verbu. El contenu del morfema de persona tien que ver colos
actores qu'intervienen nel actu comunicativu. La 1 persona (falo) indica
que'l mensaxe surde del emisor o falante; la 2 persona (fales) indica que'l
emisor atribi l'aicin al oyente o receutor; la 3 persona (fala) indica que
l'emisor atribi l'aicin a otres persones del entornu que nun son nin el
propiu emisor nin el receutor. Casu especial ye'l de la 3 persona de corte-
sa, qu'amuesa contenu de 2 persona: vust fala, vustedes falen.
La oposicin ente les tres persones verbales pue desaniciase en dellos
usos. Asina, la 3 persona pue emplegase pa nun estremar persona: psa-
se muncha fame (en cuentes de paso muncha fame o pases muncha fame),
dicen que va haber despidos (suxetu imprecisu). Lo mesmo pue asoceder
ente la 1 y la 2 persones, emplegndose sta col valor de dambes: cuan-
XVI .
El verbu
175
4
do ves coses asina quedes fru (en cuentes de cuando veo coses asina
quedo fru o cuando ves coses asina quedes fru); y mesmamente la 1 del
plural: facemos lo que podemos (en cuentes de faigo lo que puedo o faes
lo que pues).
Pola mor de la referencia que faen na realid, dellos verbos que tradi-
cionalmente reciben la denomacin d'impersonales sense normalmen-
te na 3 persona del singular; esto asocede, por exemplu, colos qu'espre-
sen fenmenos meteorolxicos: llueve, orbayaba, xaraz, nevar, xela,
tuena, etc. Sobre la impersonalid, ver XXIII.3.1.4.
El mou
El morfema verbal de mou bsase na consideranza de los fechos espre-
saos como reales o non. Estrema los siguientes trminos: mou indicativu
(qu'espresa realid), mou suxuntivu (qu'espresa irrealid) y mou potencial
(qu'espresa posibilid). Estes estremaciones provoquen diferencies de for-
mes como: falo / fale / falar, falis / falis / falaris, falbemos / falre-
mos / falaremos, etc.
Pela so parte, l'imperativu constiti una categora aparte, pues a dife-
rencia del restu emplgase pa exercer una funcin apellativa sobre l'o-
yente.
5.1 Indicativu y suxuntivu
El mou indicativu espresa o bien que l'aicin verbal ye daqu real o cono-
co pal falante o bien que nun importa que seya real o conoco. Pela so
parte, el mou suxuntivu contempla l'aicin verbal como daqu ficticio o
non conoco pal falante. Esto ye lo que fai que s'estremen pareyes de for-
mes verbales como falo / fale, fal / falara ~ falare. Exemplos: anque
falis con l, nun va facevos casu (el fechu de vosotros falar ye ciertu);
anque falis con l, nun va facevos casu (el fechu de falar ye inciertu, pue
dase o nun se dar). Puen vese tamin los siguientes exemplos: nun diz que
corra / nun diz que corriera; si lo ficisti tu ye fcil sabelo / si lo ficieras
tu yera fcil sabelo; pues llograr lo que quies / pues llograr lo que quie-
ras, el que lo diz equivcase / el que lo diga equivcase.
Hai usos que precisen siempre del mou indicativu. Por exemplu, les ora-
ciones nes que s'afirma daqu (diz que corra) o nes interrogatives (cun-
XVI .
El verbu
176
5
do vien?, quin ye?). Pelo contrario, hai usos que piden siempre suxun-
tivu; asina, les oraciones que dependen d'un verbu de desu o encamientu
(quier lo que faigan, nun quiero que lo faigan, encaminto-y que lo faiga,
espero que lo faiga, tengo mieu que lo faiga, oxal lo faiga), o de posibi-
lid (nun creyo que lo faigan).
5.2 Potencial
Frente al indicativu (mou de lo real) y al suxuntivu (mou de lo irreal), el
potencial espresa que l'aicin verbal ye posible si se cumplen determinaes
circunstancies. Esti mou intgrenlu los tiempos presente (falar) y pasu
(falara), conocos tamin, respeutivamente, polos nomes de "futuru" y
"condicional".
El mou potencial pue espresar posibilid nel pasu (naquel momentu seren
les tres), nel presente (agora sern les tres) o nel futuru (anque tagasa-
yarn, nun pues dexate convencer).
5.3 Imperativu
Frente al indicativu, suxuntivu y potencial, l'imperativu amuesa caraute-
rstiques peculiares de so. Asina, nel nivel lxicu y semnticu, obsrvase
que ta especializu na funcin apellativa, que consiste n'espresar un desu
o una intencin del falante que se convierte n'orde o mandu pal oyente;
esa espresivid asciase davezu (pero non necesariamente) a una entona-
cin esclamativa: fala sele!, bebi esi vasu. Siendo asina, l'imperativu ye
incompatible coles funciones representativa ya interrogativa: asina, son
imposibles oraciones como *to pa dixo que fala tu sele, *bebi esi vasu?
Nel planu morfosintcticu, l'imperativu ofrez delles peculiaridaes. Tien
nami morfemes de 2 persona (singular y plural): fala / fali. N'efeutu,
casos como falemos sele! o que beban esi vasu pue presentar un contenu
tamin apellativu, pero en tou casu emplguense nestos casos formes de
suxuntivu, non d'imperativu. Ntese, acordies con ello, que les mentaes
oraciones s son compatibles cola funcin representativa o interrogativa:
to p dixo que falemos sele, que beban esi vasu? Nel tratu de cortesa, el
contenu de mandu precisa tamin formes del presente de suxuntivu: fale
vust, falen vustedes, beba vust, beban vustedes. Les espresiones de per-
sona nel imperativu son les que siguen darru:
- Na 2 persona del singular de la 1 conxugacin -a (fala); y de la 2 y 3
conxugaciones -i (llambi, apurri); o nenguna desinencia (conoz, escaez,
XVI .
El verbu
177
sal, pon). Convin estremar la 2 persona singular del imperativu, de la 3
persona del singular del presente d'indicativu en llambi tu / l llambe, apu-
rri tu / l apurre.
- Na 2 persona del plural -i, -i, -i (fali, llambi, apurri).
Per otru llau, los pronomes tonos van siempre enclticos al imperativu:
fla-yos, llmbilo, aprrimelo. Son les niques formes personales qu'obli-
guen a la enclisis, dao que les dems, por delles circunstancies, almiten
proclisis y enclisis; ver XXIII.4.2.
L'imperativu nun presenta diferencies de tiempu. Ye, ams, incompatible
cola negacin. N'efeutu, nun esisten formes negatives del imperativu,
darru qu'apaecen con esi contenu formes del presente de suxuntivu: fala
/ nun fales, fali / nun falis, llambi / nun llambas, llambi / nun llambis,
apurri / nun apurras, apurri / nun apurris.
Convin refugar como incorreutu l'emplegu del infinitivu en cuentes de la
forma plural del imperativu; d'esta miente, usarse vs xugi colos amigos
y non *vs xugar colos amigos, veni toos p'ac y non *venir toos p'ac,
calli y non *callar.
El tiempu
El morfema de tiempu o perspeutiva espresa'l puntu de vista del falante
respeuto de l'aicin verbal. Estrema dos trminos: tiempu presente, qu'es-
presa que l'aicin se tien por cercana, y tiempu pasu, qu'espresa que l'ai-
cin ta alloada cronolxicamente o nel inters del que fala.
Esta estremacin provoca nel mou indicativu oposiciones como stes: falo
(contenu de presente) / fal, falaba, falara (contenu de pasu). Nel mou
suxuntivu: fale (contenu de presente) / falara (contenu de pasu). Y nel
mou potencial: falar (contenu de presente) / falara (contenu de pasu).
Exemplos: la mio nea naz en xunetu y la tuya naci dos meses depus,
oxal lo faiga / oxal lo ficiera, fadrsme esi favor? / fadresme esi
favor?
En bien d'ocasiones, estos contenos temporales del verbu correspuenden
a referencies cronolxiques de presente y de pasu: ayeri dixo una cosa y
gei diz lo contrario, l'au pasu nev muncho pero anguao nun cai un
falopu. Sicas, ha tenese en cuenta que la diferencia ente contenu verbal
de presente y de pasu nun tien por qu coincidir necesariamente con refe-
XVI .
El verbu
178
6
rencies cronolxiques presentes o pasaes na realid. Oraciones como el
mes pasu atpome con Xandra y saldame mui atenta o l'avin llegaba
maana pero anularon el vuelu amuesen claramente esta non correspon-
dencia.
L'aspeutu
L'aspeutu ye'l morfema verbal qu'indica si l'aicin ta peracabada o non.
Estrmense ents dos trminos: aspeutu non terminativu (qu'espresa'l
desendolcu de l'aicin, ensin indicar si ta o nun ta peracabada) y aspeutu
terminativu (qu'espresa que l'aicin ta peracabada).
El morfema d'aspeutu nami tien manifestacin nel mou indicativu, na
oposicin ente'l pretritu indefinu fal y el pretritu imperfeutu falaba.
Manifistase tamin como diferencia lxica nes formes non conxugaes, na
oposicin ente participiu (terminativu) l'agua ta fervo y xerundiu (non
terminativu) l'agua ta ferviendo.
L'anteriorid
El morfema d'anteriorid indica si l'aicin s'alluga dientro o fuera d'un
cotu temporal establecu. Esti morfema ta presente nami nel mou indica-
tivu na oposicin ente'l pretritu indefinu fal y el pretritu pluscuamper-
feutu falara. Exemplu: yo visitlos la selmana pasada, pero l y los visi-
tara la selmana anterior.
Dellos usos de tiempos verbales
9.1 Presente d'indicativu
El presente d'indicativu pue amosar estes referencies:
- Fechos d'un presente puntual: son les dos y por eso salgo del trabayu.
- Fechos d'un presente ampliu: el mio cuu trabaya de repartidor.
- Pasu cronolxicu: piquen a la puerta, oyisti? Al pasu cronolxicu
refierse'l conocu como presente hestricu: Xovellanos ye'l primeru que
XVI .
El verbu
179
7
8
9
s'ocupa del estudiu del asturianu, el llunes pasu presntome na ofici-
na y dcenme que tn toles vacantes ocupaes.
- Futuru cronolxicu (presente prospeutivu): vmonos maana, el mes que
vien andamos a la herba.
- Fechos pasaos, presentes y futuros (presente habitual): los llunes traba-
yamos menos hores.
- Indistincin o indefinicin cronolxica (presente intemporal o perma-
nente): n'iviernu tapez antes, la ballena ye un mamferu, la hestoria ye
lo que menos me presta.
El presente d'indicativu sase dacuando en cuentes del imperativu: faes el
favor de nun me molestar (por fai'l favor de nun me molestar), garris les
maletes y colis d'equ darru (por garri les maletes y coli d'equ
darru).
9.2 Pretritu indefinu
El pretritu indefinu (o seya, el tiempu pasu perfeutu del mou indicati-
vu) emplgase con estes referencies:
- Fechos pasaos: ayeri Xuan vendi les xates.
- Fechos del futuru que se xulguen como improbables: con esti tiempu,
maana y ficisti la escursin.
Convin tener en cuenta que l'aspeutu terminativu d'esti tiempu ye inde-
pendiente de que l'aicin s'afaye dientro o fuera d'un cotu temporal esta-
blecu: el conseyeru fal gei pero'l ministru fal ayeri. Tamin ye inde-
pendiente de que l'aicin tenga llugar fai munchu o pocu tiempu: los
romanos llevantaron esi acueductu, enantes vite cansu, cayte'l pauelu,
picaron a la puerta.
Dacuando, el pretritu indefinu llega a utilizase en cuentes del pluscuam-
perfeutu: cuando llegu, l y entam (o entamara) a falar; l fzolo (o
ficiralo) enantes que tu.
9.3 Pretritu imperfeutu d'indicativu
El pretritu imperfeutu d'indicativu tien les siguientes referencies:
- Fechos pasaos: ayeri andabes percansu.
- Presente cronolxicu: quera un caf, por favor (cortesa).
- Futuru cronolxicu: casbense'l mes que vien.
XVI .
El verbu
180
El calter imperfeutivu o de non peracabamientu de l'aicin pue entendese
como aicin que dura nel so procesu (aquella maana llova ensin parar,
viven bien naquel pueblu) o nuna aicin puntual que se repite a mou de
procesu (aquella xente cantaba perbin, los domingos dbemos a misa).
De la nocin d'aicin non peracabada pue pasase a la improbabilid, y
d'aende a espresar la non realizacin. Por exemplu, trayenvos los regalos
nun especifica si l'aicin tuvo o non un final o cumplimientu (frente a tra-
xronvos los regalos, onde'l cumplimientu ye efeutivu), polo que pue
entendese como una realizacin probable (trayenvos los regalos si pudie-
ren, equivaliendo al condicional trayerenvos) o como una non realizacin
(trayenvos los regalos, pero nun vos los traxeron).
El pretritu imperfeutu d'indicativu sase muncho al entamar una narra-
cin: ello yera una vez..., haba una vegada un rei...
9.4 Pretritu pluscuamperfeutu
El pretritu pluscuamperfeutu tien, en tolos verbos, les mesmes formes
que'l pretritu imperfeutu de suxuntivu. Refierse a una aicin que s'alluga
nun momentu anterior a otra pasada que se toma como referencia: cuando
yo llegu l nun entamara a falar, al salir del cine y atapeciera.
9.5 Presente de suxuntivu
El presente del mou suxuntivu pue amosar les siguientes referencies:
- Fechos d'un presente puntual: nun creyo que seyan les dos.
- Fechos d'un presente ampliu: nun me paez que'l mio cuu trabaye de
repartidor.
- Pasu cronolxicu: nun abro anque piquen a la puerta, anque Xovellanos
seya'l primeru que s'ocupe del estudiu del asturianu..., pa que'l llunes
pasu me presente na oficina fizo falta llamame.
- Futuru cronolxicu: quiera Dios que nos veamos maana, eso oblganos
a que'l mes que vien xuntemos a tolos vecinos.
- Fechos pasaos, presentes y futuros (presente habitual): nun hai motivu pa
que los llunes trabayemos menos hores.
- Indistincin o indefinicin cronolxica: la inclinacin de la exa terres-
tre fai que n'iviernu tapeza antes, el fechu de que la ballena seya un
mamferu nun significa que tea cubierta de pelo.
XVI .
El verbu
181
El presente de suxuntivu rellacinase con contenos como'l de desu
(quier que lo faiga, quiera Dios que nun venga, que lo niegue, oxal ali-
que), el de dulda (quiciabes-y preste), posibilid nel futuru (cuando venga,
si ye que vien, falaremos; venga o nun venga, falaremos). El presente de
suxuntivu entra en correllacin col imperativu na 3 persona de cortesa:
fai tu, faiga vust; faci vs, faigan vustedes.
9.6 Pretritu imperfeutu de suxuntivu
El pretritu imperfeutu de suxuntivu emplgase con estes referencies:
- Fechos pasaos: eso obliglu a qu'ayeri vendiera les xates.
- Presente cronolxicu: quixere un caf (cortesa).
- Futuru cronolxicu: quiciabes se casaren el mes que vien.
Amuesa contenos como'l de desu (quera que lo ficiera, oxal lo ficiera)
o equivaliendo al condicional el de probabilid futura nel pasu (can-
tara una tonada si pudiera, viniera o nun viniera tbemos esperndolu).
9.7 Futuru
El futuru (o seya, el tiempu presente del mou potencial) pue referise a:
- Fechos d'un presente puntual: agora mesmo sern guapamente les dos.
- Fechos d'un presente ampliu: nun s si'l mio cuu trabayar de repar-
tidor.
- Pasu cronolxicu: esi ruu ser que picarn a la puerta, Xovellanos
ser'l primeru que s'ocupar del estudiu del asturianu.
- Futuru cronolxicu: vermonos maana si nun hai inconveniente, el mes
que vien andaremos a la herba si nun pasa nada.
- Fechos pasaos, presentes y futuros: nunca ficimos el recuentu, pero los
llunes trabayaremos guapamente menos hores.
- Indistincin o indefinicin cronolxica: n'iviernu tapecer antes n'Eu-
ropa, pero non n'Amrica del Sur; nun lo s, pero si la ballena-yos da
de mamar a les cres ser un mamferu.
Dalgunos de los sos usos son los que siguen darru:
- Allugamientu d'una aicin nel futuru, contemplada dende'l presente: en
xunu entrante vendr'l mio tu de l'Arxentina.
XVI .
El verbu
182
- Posibilid contemplada dende'l presente: nun s qu hora ye, sern les
dos.
- Obligacin a realizar una aicin nel futuru: fadrs lo que se te mande.
9.8 Condicional
El condicional esto ye, el tiempu pasu del mou potencial tien estes
referencies:
- Fechos pasaos: nun toi seguru de si Xuan ayeri vendera les xates.
- Presente cronolxicu: quedra un caf, por favor (cortesa).
- Futuru: nun s si se casaren meyor el mes que vien.
Espresa, ente otros, estos contenos:
- Allugamientu d'una aicin nel futuru, contemplada dende'l presente: en
xunu entrante vendra'l mio tu de l'Arxentina si nun fuere porque nun
tien vacaciones.
- Posibilid nel pasu: nun s qu hora yera, seren les dos.
- Posibilid hipottica: cargara esi camin si pudiere.
Formes non personales
Dientro'l repertoriu de les formes verbales, formen una estaya aparte les
llamaes formes non personales, que son l'infinitivu (falar, llamber, apu-
rrir), el xerundiu (falando, llambiendo, apurriendo) y el participiu (falu
-ada -ao, llambu -ida -o, apurru -ida -o).
10.1 Carauterstiques funcionales
Infinitivu, xerundiu y participiu carautercense por nun presentar les varia-
ciones morfolxiques propies del verbu. Poro, tn incapacitaos pa funcio-
nar como nucleu oracional, pues al nun tener morfema de persona nun tn
dotaos de suxetu gramatical, sindo-yos imposible exercer la funcin pre-
dicativa carauterstica del verbu.
Pero, per otru llau, les formes non personales comprtense como sintag-
mes nominales, lo que-yos permite funcionar como trminos subordinaos
del verbu: fumar ye malo (suxetu), trabayen cantando (complementu cir-
cunstancial), el neu ta cansu (atributu).
XVI .
El verbu
183
10
10.2 Estructura interna y contenu
Infinitivu, xerundiu y participiu amuesen en comua delles carautersti-
ques internes. En primer llugar, tienen un lexema comn a les dems for-
mes del verbu, calteniendo la capacid pa enanchase per aciu d'un trmi-
nu subordinu verbal, como un complementu direutu, un complementu
indireutu, un complementu circunstancial, un suplementu o un atributu.
En segundu llugar, presenten sufixu derivativu propiu, que ye una desi-
nencia especial desprovista de morfemes verbales y que-y permite al sin-
tagma verbal funcionar dientro la oracin exerciendo funciones propies
d'otres categores non verbales. D'esta miente, infinitivu, xerundiu y par-
ticipiu funcionen na oracin como verbos, pero son sustantivos, alverbios
y axetivos dende'l puntu de vista morfolxicu.
Dao que'l mentu sufixu derivativu nun amuesa'l morfema de persona,
l'infinitivu, el xerundiu y el participiu nun tienen suxetu gramatical (ver
XXIII.3.1). D'esta miente, un elementu que pueda apaecer xunto al infini-
tivu, al xerundiu o al participiu a mou de suxetu lxicu, nun ye talu: enan-
tes del sol ponese, al yo dir, el da de la nea matriculase, falar yo y rin-
char un carru ye too uno, emburriando nosotros el coche sal del folleru,
siendo ellos asina, atapecida la tarde marcharon pa casa.
No que se refier al contenu, infinitivu, xerundiu y participiu presenten a
comua un mesmu valor: faen referencia can nun grau distintu al
tiempu internu del procesu espresu pol lexema, en dos parmetros: ten-
sin y distensin d'esi procesu.
10.3 Infinitivu
L'infinitivu frmase col derivativu -ar (1 conxugacin), -er (2 conxuga-
cin) o -ir (3 conxugacin). Ha tenese en cuenta qu'al amestar a estes ter-
minaciones un pronome enclticu, pirdese sistemticamente la /-r/: quier
mercar un llibru quier mercalu, va poner l'abrigu al neu va pone-y
l'abrigu, tarrez apurrir les monedes tarrez apurriles.
Pero, al mesmu tiempu, el derivativu permte-y al infinitivu exercer dien-
tro la oracin funciones propies del sustantivu; ver XXIII.3. Asina, por
exemplu, suxetu lxicu (pesllar con llave ponlu nerviosu), complementu
direutu (quier saludavos), complementu indireutu (da-y munchu valor a
falar con educacin), complementu circunstancial (nun ta contentu con
folgar, sin trabayar nun ganes nada), suplementu (nagua por unvia-y una
carta) y atributu (llibert ye facer lo qu'n quiera). Al mesmu tiempu,
XVI .
El verbu
184
como tou sustantivu, l'infinitivu pue tresponese a la categora d'axetivu (la
hora de falar) o d'alverbiu (bonu d'aguantar, enantes de dir).
El calter sustantivu del infinitivu manifistase tamin na posibilid de dir
acompau d'artculu y otros determinantes, lo que ye posible sobre mane-
ra cuando funciona como suxetu lxicu (el pesllar con llave dexlu mui
tranquilu, esi chisgar los geyos tan prestosu). Nestos casos, l'artculu tien
un valor puramente estilsticu, nun amestando nengn significu. Como
sustantivu, l'infinitivu pide concordancia neutra del axetivu o pronome
cuando concuerden con l (ver XXIV.4.1.1): fumar ye malo, el fumar
dexlo.
Cuando l'infinitivu se lexicaliza como sustantivu dafechu, dexa de ser pro-
piamente una xuntura de lexema verbal y derivativu, pa presentar y toles
carauterstiques del sustantivu, almitiendo singular y plural llibremente
(l'andar / los andares, l'atapecer / los atapecer, el riscar / los riscares, el
cantar / los cantares) y posibilid d'acompaase de derivativos o sufixos
(l'andarucu, l'atapecern, el cantarn...).
Semnticamente, l'infinitivu espresa procesu potencialmente en marcha,
pero ensin referencia al so acabamientu. Poro, l'infinitivu tien un claru
valor progresivu, al disponer de tola so carga semntica llista pa desen-
dolcase nun futuru. Ye por esto polo que l'infinitivu entra davezu a for-
mar parte de perfrasis verbales qu'impliquen valor progresivu (ver
XVI.14.1): voi facer, has comer, hai qu'igualo, tien que dir, tenemos de
dic-ylo, etc.
10.3.1 DELLOS USOS DEL INFINITIVU
L'infinitivu sase pa sustituyir a una forma conxugada y asina evitar la
repeticin de la persona gramatical. Nunes ocasiones, l'infinitivu ye la
nica forma posible: quiero dir (non *quiero que yo vaya), nun tienes un
res que perder (non *nun tienes un res que pierdas). N'otres ocasiones,
l'infinitivu alterna nel usu con una forma conxugada de suxuntivu: feslu
dicir mentires (equivalente a feslu que diga mentires), el caballu que
cay paez llevantase otra vegada (equivalente a paez que se llevanta),
oblignos a trabayar tola maana (equivalente a oblignos a que traba-
yremos), mandte llimpiar el cuartu (o mandte que llimpiares el cuar-
tu), nieguen ser ellos (equivalente a nieguen que son ellos). Vanse tamin
los siguientes exemplos: con ns facelo ye bastante (equivalente a con que
ns lo faigamos ye bastante), con ns facelo yera bastante (equivalente a
con que ns lo ficiremos yera bastante), llevantme sin ellos notar nada
XVI .
El verbu
185
(equivalente a llevantme sin qu'ellos notaren nada), antes de Mara
espertar hai que tene-y l'almuerzu fechu (equivalente a antes de que
Mara espierte hai que tene-y l'almuerzu fechu), eso foi depus del sol
ponese (equivalente a eso foi depus de que'l sol se punxere), nun tien
quien-y lo facer (equivalente a nun tien quien-y lo faiga), nun tena quien
la querer (equivalente a nun tena quien la quixere), comi hasta fartuca-
vos (equivalente a comi hasta que vos fartuquis).
La construccin al + infinitivu tien valor temporal (al atapecer, al dir);
pue espresar que l'aicin se produz al mesmu tiempu qu'otra (al entrar
apagse la lluz), o enantes de la que sigue darru (al enterame fui dic-
yoslo). Espresa tamin causa (al ser tan babayu tn fartos d'l).
Propio de la llingua coloquial ye enfatizar un verbu conxugu (mesma-
mente en forma perifrstica) anteponindo-y l'infinitivu correspondiente:
ella saber sabe muncho, la vecina pagar pagar lo que tol mundu, el
pueblu progresar tien progresao abondo, vosotros callar calli como afo-
gaos.
10.4 Xerundiu
El xerundiu frmase per aciu del derivativu -ando (1 conxugacin) o -iendo
(2 y 3 conxugaciones). El lexema permte-y al xerundiu desendolcar tr-
minos subordinaos como los verbales: complementu direutu (catando les
vaques), complementu indireutu (vendindo-yos discos a los amigos), com-
plementu circunstancial (caminando pente la nieve), suplementu (quexn-
dose de too) y atributu (siendo neciu).
El sufixu derivativu convierte al xerundiu nun alverbiu, capaz de desen-
dolcar les mesmes funciones d'esa categora dientro la oracin (ver
XIV.1): complementu circunstancial (fala empapiellando), atributu (l'a-
gua ta ferviendo) y, en delles construcciones, trminu subordinu d'un sus-
tantivu (ech agua ferviendo). Como alverbiu, el xerundiu ye a acompa-
ase de sufixos que maticen l'aicin: trabayando / trabayanduco "traba-
yando poco y en coses de poca importancia", callando / callandino "callan-
do muncho, en munchu silenciu", ta nevando / ta nevandono "nevando
muncho, con intensid, de mala manera".
El xerundiu tien valor durativu: indica la non terminacin del procesu
designu nel lexema, presentando l'aicin metanes del so desarrollu. Esto
fai que'l xerundiu tea presente davezu en perfrasis duratives: toi llindian-
do, lleves falando media hora, anda ruxendo tolos secretos.
XVI .
El verbu
186
10.4.1 DELLOS USOS DEL XERUNDIU
La construccin en + xerundiu espresa que depus de l'aicin espresada
pol primer verbu va producise otra darru. Exemplos: en comiendo mar-
cho pa la estacin, en llavando la ropa pneslo en tendal. Apaez tamin
precedida de la preposicin pa: l'avisu dexmoslu pa en teniendo recibes
toles cartes. La construccin acabante + infinitivu tien valores aseme-
yaos a en + xerundiu, anque con referencia a un tiempu o un fechu inme-
diatu; figase la comparanza: en falando con l tienes y tol da pa esi lla-
bor, frente a acabante falar con l llames al fu per telfonu.
El xerundiu negu por nun equival al infinitivu precedu de la preposicin
sin ~ ensin. Exemplos: trabayando asina vas galdir / nun trabayando ab-
rrese n, qu'equival a sin trabayar abrrese n.
10.5 Participiu
El participiu frmase per aciu d'un derivativu que formalmente presenta
toles carauterstiques del axetivu, con variacin de xneru y de nmbe-
ru: -u -ada -ao, -aos -aes (1 conxugacin) y -u -ida -o, -os -es (2 y
3 conxugaciones). Sobre les mentaes terminaciones, ver VII.1.3.b y 2.2.
El lexema verbal permite qu'al participiu lu acompaen dellos subordina-
os verbales: complementu indireutu (un llibru regalu al fu) y comple-
mentu circunstancial (xente veno dende lloe, el coche ye guiu pol xofer,
un home siempre agradecu).
El sufixu derivativu permte-y al participiu funcionar como axetivu, exer-
ciendo asina les sos funcionaes propies: trminu subordinu del sustanti-
vu (el llibru regalu), atributu (el neu ta cansu, el coche ye guiu pol
xofer). Como tou axetivu, pue sustantivase per aciu del artculu, calte-
niendo la concordancia col sustantivu: el llibru regalu esfoyse tou el
regalu esfoyse tou, la vaca catada ye pinta la catada ye pinta, la ropa
llavao pneslo gei lo llavao pneslo gei, etc. Sicas, dellos participios
llograron sustantivase dafechu, xeneralmente como masculinos non cun-
tables (el salvu, el calzu, el ganu, el segu, el mullu), pero dalgn
tamin como femenn (l'atapecida, la mullida).
Acordies cola so condicin d'axetivu, el participiu pue acompaase de
sufixos productivos: moyu moyadn, callu calladn, encuruxada
encuruxaduca, llavao llavadino, espurros espurridonos, turriaes
turriaduques. De la mesma manera, permite gradacin: ms callu que
l'hermanu, menos agradecida que la fa, tan galdos como ellos (galdos
XVI .
El verbu
187
como ellos, igual de galdos qu'ellos, lo mesmo de galdos qu'ellos), per-
callu, moyadsimes, etc.
Semnticamente, el participiu indica que'l procesu espresu pol lexema
peracbase. Poro, tien claru valor perfeutivu, polo que s'asocia al pasu y
esi ye'l motivu d'entrar a formar parte de perfrasis perfeutives: tengo falao
estos des col abogu, lleva dexao munchu dineru a los fos. Rellacinase
tamin con contenos pasivos: castaes asaes "que foren asaes", ropa ten-
do "que foi tendo", un coche guiu por ella "que ye guiu por ella", el
parages escaecu pol gelu "que foi escaecu pol gelu". Sicas, en dellos
casos el participiu pierde'l valor terminativu y amuesa contenu activu: un
home lleu "que lle", un rapaz estudiu "qu'estudi", toi y comu "com
y", tas cenu "cenasti", una persona agradecida "qu'agradez", nun soi
acordu de cundo vieno "nun m'acuerdo de cundo vieno", etc.
10.5.1 PARTICIPIU Y VOZ PASIVA
Acordies col papel del axente y del paciente, flase tradicionalmente, a
efeutos non estrictamente gramaticales, de tres voces o ditesis:
- Voz activa: l'axente de l'aicin ye'l suxetu y el paciente un complementu
direutu: yo llavo al neu, tu seques la ropa.
- Voz media: l'axente y el paciente de l'aicin ye'l suxetu. Unos verbos llo-
gren el contenu de voz media por s mesmos: tu seques al sol, l allo-
queci. Otros llgrenlo per aciu d'un pronome reflexivu: munchos afo-
gronse por nun saber nadar.
- Voz pasiva: l'axente ye un complementu axente y el paciente ye'l suxetu.
El contenu de voz pasiva llgrase tresformando'l verbu activu nuna
secuencia de verbu ser + participiu en funcin d'atributu + complemen-
tu axente (trminu subordinu del atributu): el neu ye llavu por min,
la ropa ye secao por ti.
La voz n'asturianu ye un fenmenu rellacionu colos contenos, pero que
nun tien manifestacin morfolxica de so. N'efeutu, nun hai morfemes de
voz que formen parte de la conxugacin verbal; pelo contrario, los conte-
nos de voz activa, media y pasiva llgrense per aciu de construcciones
sintctiques conoces na llingua y non esclusives d'esos contenos. Ms
informacin sobre la voz pasiva y la voz media puen atopase, respeutiva-
mente, en XXIV.2.3 y en XXIII.3.2.6.
XVI .
El verbu
188
Esquema de les variaciones
morfolxiques del verbu
El sistema verbal asturianu estructrase como s'indica darru (exemplos
de la 2 persona del singular):
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
fales falabes
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
falasti falaras ~ falares
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
fales falaras ~ falares
POTENCIAL
Futuru Condicional
falars falares
IMPERATIVU
fala
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
falar falando falu falada falao
Ha recordase que, como se ve en cuadru, el pluscuamperfeutu d'indicati-
vu y el pretritu imperfeutu de suxuntivu coinciden siempre nes sos for-
mes.
La conxugacin regular
Conxugacin ye'l conxuntu de toles formes posibles d'un verbu acordies
coles sos variaciones morfolxiques, segn l'esquema dau enantes. Los
verbos asturianos clasifquense siguiendo n d'estos tres modelos conxu-
gacionales:
XVI .
El verbu
189
11
12
- 1 conxugacin: verbos con infinitivu en -ar (falar, mercar, baxar, aguar-
dar, dar...)
- 2 conxugacin: verbos con infinitivu en -er (llamber, beber, meter, goler,
ser...). Ha tenese en cuenta que los siguientes verbos son de la 2 con-
xugacin: esparder, oyer, ferver, morrer, toyer, bater (y los sos derivaos:
referver, abater, etc.).
- 3 conxugacin: verbos con infinitivu en -ir (apurrir, partir, subir, salir,
dilir, dir...). Los siguientes verbos son de la 3 conxugacin: tusir, valir,
vertir (y los sos derivaos equivalir, convertir, etc.).
Dellos verbos inxrense indistintamente na 2 o na 3: francer o francir,
demer o dimir, aader o aadir, reer o riir, etc. Dalgunos conxguense
indistintamente na 1 y na 3: algamar o algamir. Otros, pela so parte,
almiten les tres conxugaciones: fraar, fraer o frair.
Nes pxines siguientes presntense los modelos de les tres conxugaciones
de verbos regulares.
XVI .
El verbu
190
12.1 Verbu regular de la 1 conxugacin: FALAR
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
falo falaba
fales falabes
fala falaba
falamos falbamos ~ falbemos
falis falabais ~ falabeis
falen falaben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
fal falara ~ falare
falasti ~ falesti falaras ~ falares
fal falara ~ falare
falemos falramos ~ falremos
falastis ~ falestis falarais ~ falareis
falaron falaran ~ falaren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
fale falara ~ falare
fales ~ falas falaras ~ falares
fale falara ~ falare
falemos falramos ~ falremos
falis falarais ~ falareis
falen ~ falan falaran ~ falaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
falar falara
falars falares
falar falara
falaremos falaramos ~ falaremos
falaris falarais ~ falareis
falarn falaren
IMPERATIVU
fala
fali
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
falar falando falu falada falao
falaos falaes
XVI .
El verbu
191
12.2 Verbu regular de la 2 conxugacin: LLAMBER
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
llambo llamba
llambes llambes
llambe llamba
llambemos llambamos ~ llambemos
llambis llambais ~ llambeis
llamben llamben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
llamb llambiera ~ llambiere
llambisti ~ llambiesti llambieras ~ llambieres
llambi llambiera ~ llambiere
llambimos ~ llambiemos llambiramos ~llambiremos
llambistis ~ llambiestis llambierais ~ llambiereis
llambieron llambieran ~ llambieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
llamba llambiera ~ llambiere
llambas llambieras ~ llambieres
llamba llambiera ~ llambiere
llambamos llambiramos ~ llambiremos
llambis llambierais ~ llambiereis
llamban llambieran ~ llambieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
llamber llambera
llambers llamberes
llamber llambera
llamberemos llamberamos ~llamberemos
llamberis llamberais ~ llambereis
llambern llamberen
IMPERATIVU
llambi
llambi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
llamber llambiendo llambu llambida llambo
llambos llambes
XVI .
El verbu
192
12.3 Verbu regular de la 3 conxugacin: APURRIR
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
apurro apurra
apurres apurres
apurre apurra
apurrimos apurramos ~ apurremos
apurrs apurrais ~ apurreis
apurren apurren
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
apurr apurriera ~ apurriere
apurristi ~ apurriesti apurrieras ~ apurrieres
apurri apurriera ~ apurriere
apurrimos ~ apurriemos apurriramos ~ apurriremos
apurristis ~ apurriestis apurrierais ~ apurriereis
apurrieron apurrieran ~ apurrieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
apurra apurriera ~ apurriere
apurras apurrieras ~ apurrieres
apurra apurriera ~ apurriere
apurramos apurriramos ~ apurriremos
apurris apurrierais ~ apurriereis
apurran apurrieran ~ apurrieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
apurrir apurrira
apurrirs apurrires
apurrir apurrira
apurriremos apurriramos ~ apurriremos
apurriris apurrirais ~ apurrireis
apurrirn apurriren
IMPERATIVU
apurri
apurri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
apurrir apurriendo apurru apurrida apurro
apurros apurres
XVI .
El verbu
193
12.4 Irregularidaes ortogrfiques
Munchos verbos presenten alteraciones de mena ortogrfica na so conxu-
gacin, que nun reflexen nenguna alteracin na so constitucin fnica.
Son stes:
Alternancia de i ~ , u ~ na vocal final del lexema.
Esto sucede cuando'l lexema termina nuna vocal nuclear tnica; la pre-
sencia del acentu dbese al hiatu que forma con vocales desinenciales. Por
exemplu:
TRIAR: triamos, triabes, triar, triando, pero tro, tren, tra, etc.
RUAR: ruamos, ruabes, ruar, ruando, pero ro, ren, ra, etc.
Alternancia de c y qu como consonante final del lexema.
Por exemplu:
MERCAR: merco, mercasti, merc, mercar, etc., pero merques, merquen,
merqu, merquestis, etc.
RIQUIR: rica, ricamos, ricis, rican, etc., pero riques, riquimos, riques,
riquir, etc.
Alternancia de g y gu como consonante final del lexema.
Por exemplu:
TORGAR: torgo, torgis, torgaron, torgaba, pero torguen, torgu, torgue,
torguesti, etc.
SIGUIR: sigo, sigamos, sigis, pero sigus, siguiendo, siguira, siguu, etc.
Alternancia de gu y g como consonante final del lexema.
Por exemplu:
NAGUAR: naguo, naguamos, naguaba, naguasti, pero nages, nagen,
nagesti, etc.
Alternancia de c y z como consonante final del lexema. Por
exemplu:
TARAZAR: taraces, tarac, taracesti, etc., pero tarazo, tarazremos, tara-
zando, tarazarn, etc.
FRANCER: frances, franca, franciere, franci, pero franzo, franzas, fran-
zamos, etc.
Ams, alvirtase que los verbos de la 2 y 3 conxugaciones que tienen la
raz acabada en //, esto ye, los verbos en -cer y en -cir, caltienen con regu-
larid esi fonema na so conxugacin. Asina, por exemplu, el verbu CONO-
XVI .
El verbu
194
CER fai conozo, conoces, conoz, conoza, conozas, conozamos, conozis,
conozan, etc. El mesmu comportamientu amuesen verbos como alloque-
cer, atapecer, cocer, escaecer, merecer, nacer, paecer, tarrecer, torcer,
xorrecer, esmucir, estrucir, llucir, xuncir, etc.
12.5 Esquema acentual de los verbos en -iar
Les formes verbales estrmense en fuertes y dbiles. Formes fuertes son
aquelles nes que la slaba tnica s'alluga na raz: falo, fales, llamben,
llambi, apurra. Formes dbiles son aquelles nes que la slaba tnica s'a-
lluga na desinencia: falamos, falaba, llamba, llambers, apurru, apu-
rriere.
Los verbos de la 1 conxugacin con raz acabada en vocal /i/, esto ye, los
verbos en -iar, pue clasificase en dos grandes tipos:
a) Los verbos que nes formes fuertes reciben l'acentu na slaba anterior a
la /i/ final de la raz, que forma diptongu coles vocales desinenciales.
Son la mayora. Exemplos: ACOSTACIAR: acostacio, acostacies, acosta-
cia, acostacien, acostacie; AFUMIAR: afumio, afumies, afumia, afu-
mien, afumie; BLANQUIAR: blanquio, blanquies, blanquia, blanquien,
blanquie; BRACIAR: bracio, bracies, bracia, bracien, bracie; ESGON-
CIAR: esgoncio, esgoncies, esgoncia, esgoncien, esgoncie; ESTROPIAR:
estropio, estropies, estropia, estropien, estropie; UNVIAR: unvio,
unvies, unvia, unvien, unvie; VACIAR: vacio, vacies, vacia, vacien,
vacie; etc.
b) Los verbos que nes formes fuertes reciben l'acentu na /i/ final de la
raz, formando hiatu coles vocales desinenciales. Son pocos verbos.
Exemplos: AFIAR: afo, afes, afa, afen, afe; CONFIAR: confo, conf-
es, confa, confen, confe; ESVIAR: esvo, esves, esva, esven, esve;
etc.
Ha notase qu'un verbu como ARRODIAR "dar vueltes alredor" sigue'l
modelu primeru (arrodio, arrodies, arrodia, arrodien, arrodie), pero
ARRODIAR "arrodiyar, ponese de rodes o rodiyes" conxgase acordies col
modelu segundu (arrodo, arrodes, arroda, arroden, arrode).
Nun s'escaeza, de toes maneres, que dellos verbos presenten un infinitivu
en -ear. Esti ye'l casu de ARREAR, EMBREAR, ENFEAR, DESEAR, OLDEAR, etc.
Na conxugacin d'estos verbos, les formes fuertes reciben acentu na /e/
final de la raz: arreo, arrees, arrea, etc.
XVI .
El verbu
195
12.6 Verbos pronominales
Son pronominales aquellos verbos que pa conxugase necesiten obligada-
mente de pronomes reflexivos tonos de complementu direutu, que se pre-
senten como incrementos reflexivos; ver XXIII.3.4.3. Exemplos: ANTOXA-
SE: antxaseme, antoxse-yos; ARREPENTISE: arrepintindose, arrepentmo-
nos.
Nun son pronominales aquellos verbos qu'almiten la reflexivid como una
posibilid ms del so usu; ver XXIII.3.2.5 y 3.3.2. Exemplos: LLAVAR: llavo
al neu, llvome a min mesmu; AXUNTAR: axuntes dineru, axnteste a bona
xente; XIMELGAR: ximelgamos la caa, ximelgmonos baillando; MOVER:
mueven l'armariu, muvense pa escalecer; etc. N'asturianu ntase un encln
xeneralizu a refugar los usos pronominales cuando puen alternar cola
espresin non pronominal del mesmu verbu. Asina, yo marcho y non *mr-
chome; l cay y non *l cayse; etc.
Dellos verbos garren estremu significu segn se conxuguen pronomina-
les o non; en realid, son verbos distintos: ACORDAR "llegar a un pautu" /
ACORDASE "facer acordanza", DOLER "mancar" / DOLESE "tener compa-
sin", FACER "realizar" / FACESE "avezase, acostumase", ESMUCIR "mucir,
catar" / ESMUCISE "esbariar".
Verbos irregulares
Munchos verbos nun s'axusten a los modelos de conxugacin regular. Les
irregularidaes puen apaecer na raz verbal, nes desinencies o en dambes al
empar.
13.1 Irregularidaes na raz
Dellos verbos presenten dos variantes de la mesma raz:
13.1.1 VERBOS QUALTERNEN E, IE
Exemplu: FERVER: fervemos, ferves, fervisti, fervamos, fervieras, fervers,
ferveres, ferviendo, fervu, pero fierves, fierven, fiervi. Lo mesmo asoce-
de con verbos como enrestrar, enterrar, ferrar, negar, nevar, pensar, per-
der, etc. Sobre l'alternancia e, ie, ver II.3.1.1.
Ha tenese en cuenta que tamin ufierten diptongu nes formes fuertes estos
verbos: amestar, apegar, enredar, ofender, pesllar, prender, vender, etc.
Tamin diptonguen los derivaos d'estos verbos: desapegar, desenredar,
aprender, deprender, revender, malvender, etc.
XVI .
El verbu
196
13
Pero l'imperativu singular de los verbos diptongadores de la 2 y 3 con-
xugaciones, con slaba tnica, permite lo mesmo'l diptongu que la vocal
sin diptongar. Exemplos: pierdi o perdi, fiervi o fervi, viendi o vendi,
priendi o prendi, ofiendi u ofendi.
Pelo contrario, otros munchos verbos con raz en e caltinense regulares
en tola so conxugacin, amosando siempre e. Ye'l casu de verbos como
beber, cenar, defender, dixerir, fregar, medrar, pescar, semar, xelar, etc.
Pela so parte, otros verbos presenten el diptongu ie en tola conxugacin;
los ms conocos son avieyar y ufiertar.
13.1.2 VERBOS QUALTERNEN O, UE
Exemplos: MOVER: movemos, moves, movisti, movieras, movers, move-
res, moviendo, movu, etc., pero muevo, mueves, mueva, muevas, muevi,
etc. De la mesma manera comprtense verbos como acordar, emporcar,
folgar, rodar, soltar, torcer, volar, etc. Vase l'usu de la diresis nel verbu
GOLER: golis, gola, gelo, gel. Sobre l'alternancia o, ue, ver
II.3.1.3.
Diptonguen tamin afogar, albortar, amosar, correr, coser, coyer, escon-
der, esfoyar, moyar, romper, sorber, asina como los derivaos escorrer, per-
correr, descoser, acoyer, encoyer, desencoyer, escoyer, recoyer, remoyar,
derromper, corromper, absorber.
Sicas, l'imperativu singular de los verbos diptongadores de la 2 y 3 con-
xugaciones, con slaba tnica, permite'l diptongu o la vocal sin diptongar.
Exemplos: tuerci o torci, cueyi o coyi, ruempi o rompi, escuendi o escon-
di, cuesi ~ cues o cosi, cuerri o corri, suerbi o sorbi.
Pelo contrario, otros munchos verbos con raz en o caltinense regulares
en tola so conxugacin, nun amosando nunca'l diptongu ue. Ye'l casu de
verbos como atopar, chocar, colar, comer, llograr, montar, podar, votar,
etc.
Otros verbos presenten el diptongu ue en tola conxugacin; los ms cono-
cos son ageyar y retueyar.
13.1.3 VERBOS QUALTERNEN E, I
Exemplos: CORREXIR: correximos, correxa, pero corrixo, corrixendo;
REPETIR: repetir, repetu, pero repiti, repitiendo.
De toes maneres, esta irregularid afeuta a pocos verbos, porque la mayo-
ra caltienen i en tola conxugacin. Asina, por exemplu, el verbu MIDIR fai
XVI .
El verbu
197
mido, mides, mide, mida, midas, midamos, midi, midiera, midiendo,
midimos, mids, midir, midirs, midires, etc. De la mesma manera com-
prtense verbos como cinxir, ciir, dicir, dilir, dimir, elixir, esixir, firir,
riir, siguir, tiir, vistir, ximir, etc.
Los verbos RIIR (rio, riir) y DIMIR (dimo, dimir) presenten tamin les
variantes REER, DEMER, que se conxuguen calteniendo siempre la e: reo,
reer, demo, demer.
13.1.4 VERBOS QUALTERNEN E, IE, I
Exemplos: SENTIR: sentimos, siento, sintiendo; MENTIR: mentirs, mienta,
mintiere; CONVERTIR: convertiesti, convierten, convirtamos; ARREPENTISE:
arrepentase, arrepintome, arrepintiraste.
13.1.5 VERBOS QUALTERNEN O, UE, U
VERBOS QUALTERNEN O, UE, U NA RAZ
L'nicu exemplu ye DORMIR: dormimos, duermo, durmiendo. Tngase en
cuenta que lo normal ye que los verbos que presenten vocal u tnica na
raz la caltengan en tola conxugacin. Asina, por exemplu, el verbu SUFRIR
fai sufro, sufren, sufrimos, sufriera. Lo mesmo asocede con verbos como
abusar, acutar, allumar, buscar, cuntar, cuspir, escuchar, gustar, llucir,
puxar, sudar, xuncir, etc.
Pela so parte, los verbos acutar, cuntar y xuncir tienen tamin como
variantes acotar, contar, xoncer; los dos ltimos alternen o ~ ue na so con-
xugacin: cuento, cuenten, conti, cont; xuenzo, xuences, xoncer, xon-
ciremos.
VERBOS QUALTERNEN U, UE NA RAZ
L'nicu exemplu ye XUGAR: xugamos, xugando, xuego, xueguen.
13.1.6 VERBOS QUALTERNEN AI ~ A, AU ~ A
Exemplu del primer casu ye ENTAINAR: entainaben, entainasti, pero enta-
no, entana. Exemplu del segundu casu ye AUNIR: aunimos, auniera, pero
ano, anes.
13.1.7 VERBOS QUAMIESTEN CONSONANTES A LA RIZ
Dellos verbos alternen -l o -lg como consonantes caberes de la raz.
Exemplos: MOLER: mueles, molemos, mola, moliere, pero muelgo (o
muelo), muelga (o muela), molgis (o molis); DOLER: doli, doliere, due-
len, dolen, pero duelgo (o duelo), duelga (o duela), duelgan (o duelan),
XVI .
El verbu
198
dolgis (o dolis); VALIR: vales, valiesti, valiere, valiendo, pero valgo, val-
gas, valga, valgamos.
Verbos que nel futuru y nel condicional amiesten a la raz una -d enantes
de la desinencia: FACER: fadr (o fair), fadra (o faira); DOLER: doldr (o
doler), doldra (o dolera); GOLER: goldrn (o golern), goldren (o gole-
ren); MOLER: moldrs (o molers), moldres (o moleres); VALIR: valdr,
valdra; SALIR: saldrs, saldres; PONER: pondr, pondra; QUERER: que-
dremos, quedremos; SER: sedris (o seris), sedreis (o sereis).
13.2 Irregularidaes nes desinencies
13.2.1 REDUCCIN DE IE, IO, A E, O
Los verbos de la 2 y 3 conxugaciones qu'acaben la raz en consonante
palatal -ch, -y, -x, -ll o - reducen los diptongos ie y io de les desinencies
a e y o, respeutivamente. Exemplos: COYER: coy, coyeron (non *coyi,
*coyieron); FUXIR: fux, fuxesti (non *fuxi, *fuxiesti); MULLIR: mull,
mullendo (non *mulli, *mulliendo); MUIR: mu, muere (non *mui,
*muiere). Lo mesmo asocede colos verbos pruyir, creyer, texer, correxir,
ruxir, elixir, cinxir, bullir, fraer o frair, ciir, tiir, etc.
Los verbos de la 2 y 3 conxugaciones qu'acaben la raz en -i reducen los
diptongos ie y io de les desinencies a e y o respeutivamente. Exemplos:
RIR: ri, rieron; FRIR: friesti, fri.
13.2.2 PERDA DE -E, -I FINALES
Los verbos de la 2 y 3 conxugaciones qu'acaben la raz en vocal + /, l,
n, r, s/ pierden la -e de la 3 persona del singular del presente d'indicativu
y la -i del imperativu singular. Exemplos: CONOCER: l conoz / conoz tu;
ESCAECER: l escaez / escaez tu; XORRECER: l xorrez / xorrez tu; TARRECER:
l tarrez / tarrez tu; COCER: l cuez / cuez tu; ESTRUCIR: l estruz / estruz
tu; LLUCIR: l lluz / lluz tu; DICIR: l diz; DOLER: l duel / duel tu; SOLER: l
suel / suel tu; VALIR: l val / val tu; SALIR: l sal / sal tu; PONER: l pon /
pon tu; TENER: l tien / ten tu; VENIR: l vien / ven tu; QUERER: l quier /
quier tu; PREFERIR: l prefier / prefier tu; COSER: l cues / cues tu (o cuesi
tu, cosi tu); TUSIR: l tus / tus tu (o tusi tu); DIXERIR: l dixer / dixer tu;
MOLER: l muel / muel tu (o mueli tu).
Caltienen, sin embargu, eses vocales finales: FIRIR: l fire / firi tu; DILIR: l
dile / dili tu; PARIR: ella pare / pari tu. Tamin caltienen les vocales los ver-
bos cola raz en vocal ms /-r
-
/: MORRER: l muerre / muerri (o morri) tu;
XVI .
El verbu
199
CORRER: l cuerre / cuerri (o corri tu); APURRIR: l apurre / apurri tu. Lo
mesmo-yos asocede a los verbos con raz acabada en consonante ms /-,
-l, -n, -r, -s/. Exemplos: FRANCER: l france / franci tu; TORCER: l tuerce /
tuerci (o torci) tu; GUARNIR: l guarne / guarni tu.
Los verbos de la 2 y 3 conxugaciones que terminen la raz en vocal ms
/-

s/ puen suprimir o caltener les vocales -e de la 3 persona del singular


del presente d'indicativu y -i del imperativu singular. Exemplos: TEXER: l
texe o tex / texi o tex tu; PROTEXER: l protexe o protex / protexi o protex
tu; RUXIR: l ruxe o rux / ruxi o rux tu; ELIXIR: l elixe o elix / elixi o elix
tu; CORREXIR: l corrixe o corrix / corrixi o corrix tu.
13.2.3 -I POR -E
En dellos verbos de la 2 y 3 conxugaciones, la 3 persona del singular del
presente d'indicativu nun acaba en -e, sinn en -i, al precedela otra vocal
cola que fai diptongu. Exemplos: l fai, l cai, l trai (o traye), l oi (u
oye), l rai (o raye), l roi (o roye), a l prui (o pruye), l infli (o influ-
ye), l constri (o construye). Pero: l cree, l llee.
13.2.4 VERBOS EN -(Y)ER Y EN -(Y)IR
Un garapiellu de verbos de la 2 y 3 ufren dos posibilidaes de conxuga-
cin. Per un llau, dende les terminaciones -ER, -IR; per otru llau, dende les
terminaciones -YER, -YIR, d'u resulta una conxugacin ms regular.
Exemplos:
CAER: caigo, caes, caemos, caa, ca, caer, caera, caiga, cai, cau...
CAYER: cayo, cayes, cayemos, caya, cay, cayer, cayera, caya, cayi,
cayu...
CREER: creo, crees, creemos, crea, cre, creer, creera, crea, crei, creu...
CREYER: creyo, creyes, creyemos, creya, crey, creyer, creyera, creya,
creyi, creyu...
RAER: raigo, rais, rai, raa...
RAYER: rayo, rayes, rayemos, raya, ray, rayer, raya, rayi...
TRAER: traigo, traes, traemos, traa, traer, traera, traiga, trai, trau...
TRAYER: trayo, trayes, trayemos, traya, trayer, trayera, traya, trayi,
trayu...
INFLUIR: inflis, infli, influimos, influa, influ, influir, influira, influi,
influu...
INFLUYIR: influyes, influye, influyimos, influya, influy, influyir, influyi-
ra, influyi, influyu...
XVI .
El verbu
200
CONSTRUIR: constris, constri, construimos, construa, constru, cons-
truir, construira, construi, construu...
CONSTRUYIR: construyes, construye, construyimos, construya, construy,
construyir, construyira, construyi, construyu...
Hai verbos que presenten nicamente un infinitivu en -YER, anque amue-
sen tamin la doble posibilid de conxugacin:
OYER: oyo, oyes, oye, oyimos, oya, oy, oyer, oyera, oya, oyi, oyu... /
oigo, ois, oi, omos, oa, or, oira, oiga, oi, ou...
13.2.5 PARTICIPIOS IRREGULARES
Dellos verbos presenten participios irregulares, toos ellos fuertes:
Acabaos en -CHU: dicir dichu -a -o, facer fechu -a -o.
Acabaos en -TU: abrir abiertu -a -o, cubrir cubiertu -a -o, envolver
envueltu -a -o, escribir escritu -a -o, frir fritu -a -o, morrer muertu
-a -o, poner puestu -a -o, revolver revueltu -a -o, romper rotu -a -o,
ver vistu -a -o, volver vueltu -a -o.
Los verbos ensugar, cocer, encender, prender, arrepentise tienen, respeu-
tivamente, participios regulares ensugu -a -ao, cocu -ida -o, encendu
-ida -o, prendu -ida -o y arrepentu -ida -o, emplegaos lo mesmo en
perfrasis verbales que como axetivos: tienen ensugao les camises, les
camises ensugaes; tien coco mazanes, les mazanes tn coces; nun tien
encendo nada, el fueu ta encendu; tenen prendo munches plantes, eses
plantes tn bien prendes; tiense arrepento munches vegaes, l ta arre-
pentu. Pero xunto a esos participios regulares presenten tamin formes
fuertes ensuchu -a -o, cochu -a -o, encesu -a -o, presu -a -o, arrepresu -a
-o, que y nun funcionen como participios, sinn siempre como axetivos:
les camises ensuches, les mazanes tn coches, el fueu ta encesu, tengo la
planta presa.
Comprtense igual otros verbos como: pagar pagu -ada -ao y pagu
-a -o; cansar cansu -ada -ao y cansu -a -o; nublar nublu -ada -ao
y nublu -a -o; esneviar esneviu -ada -ao y esneviu -a -o; fartar far-
tu -ada -ao y fartu -a -o; soltar soltu -ada -ao y sueltu -a -o; llimpiar
llimpiu -ada -ao y llimpiu -a -o; descalzar descalzu -ada -ao y des-
calzu -a -o; espertar espertu -ada -ao y espiertu -a -o; suxetar suxe-
tu -ada -ao y suxetu -a -o; etc.
XVI .
El verbu
201
13.3 Verbos con irregularidaes peculiares
Unos pocos de verbos, d'abondu usu, presenten variaes y peculiares irre-
gularidaes na raz y nes desinencies. Dacuando presenten mesmamente
dos modelos de conxugacin pa un mesmu tiempu.
13.3.1 VERBU SER
Tien delles races: /s-/, /so-/, /sed-/, /sey-/ ~ /si-/, /y-/, /yer-/, /fue-/ ~ /fo-/
~ /fu-/ ~ /f-/. Presenta, ams, desinencies especiales en dalgunos tiempos.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
soi ~ so yera
yes yeres
ye yera
somos yramos ~ yremos
sois yerais ~ yereis
son yeren
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
fui fuera ~ fuere
fuisti ~ fuesti fueras ~ fueres
foi fuera ~ fuere
fuimos ~ fuemos furamos ~ furemos
fuistis ~ fuestis fuerais ~ fuereis
fueron fueran ~ fueren
fui fora ~ fore
fosti foras ~ fores
fo fora ~ fore
fomos framos ~ fremos
fostis forais ~ foreis
foron foran ~ foren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
seya fuera ~ fuere
seyas fueras ~ fueres
seya fuera ~ fuere
seyamos furamos ~ furemos
seyis fuerais ~ fuereis
seyan fueran ~ fueren
XVI .
El verbu
202
sa fora ~ fore
sas foras ~ fores
sa fora ~ fore
samos framos ~ fremos
sais forais ~ foreis
san foran ~ foren
POTENCIAL
Futuru Condicional
ser sera
sers seres
ser sera
seremos seramos ~ seremos
seris serais ~ sereis
sern seren
sedr sedra
sedrs sedres
sedr sedra
sedremos sedramos ~ sedremos
sedris sedrais ~ sedreis
sedrn sedren
IMPERATIVU
s
sei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ser siendo so
XVI .
El verbu
203
13.3.2 VERBU TAR
Presenta les races /t-/, /te-/, /teb-/, /tub-/. Emplega desinencies propies de
la 1 y de la 2 conxugaciones.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
toi ~ to taba
tas tabes
ta taba
tamos tbamos ~ tbemos
tais tabais ~ tabeis
tn taben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
tuvi ~ tevi tuviera ~ tuviere
tuvisti ~ tuviesti tuvieras ~ tuvieres
tuvo ~ tevo tuviera ~ tuviere
tuvimos ~ tuviemos tuviramos ~ tuviremos
tuvistis ~ tuviestis tuvierais ~ tuviereis
tuvieron tuvieran ~ tuvieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
tea tuviera ~ tuviere
teas tuvieras ~ tuvieres
tea tuviera ~ tuviere
teamos tuviramos ~ tuviremos
teis tuvierais ~ tuviereis
tean tuvieran ~ tuvieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tar tara
tars tares
tar tara
taremos taramos ~ taremos
taris tarais ~ tareis
tarn taren
IMPERATIVU
ta
tai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tar tando tao
XVI .
El verbu
204
13.3.3 VERBU HABER
Presenta les races /ab-/, /ub-/, /ay-/ ~ /eb-/, /a-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
he haba
has habes
ha, hai haba
hemos ~ habemos habamos ~ habemos
habis habais ~ habeis
han haben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
hubi ~ hebi hubiera ~ hubiere
hubisti ~ hubiesti hubieras ~ hubieres
hubo ~ hebo hubiera ~ hubiere
hubimos ~ hubiemos hubiramos ~ hubiremos
hubistis ~ hubiestis hubierais ~ hubiereis
hubieron hubieran ~ hubieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
haya hubiera ~ hubiere
hayas hubieras ~ hubieres
haya hubiera ~ hubiere
hayamos hubiramos ~ hubiremos
hayis hubierais ~ hubiereis
hayan hubieran ~ hubieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
habr habra
habrs habres
habr habra
habremos habramos ~ habremos
habris habrais ~ habreis
habrn habren
XVI .
El verbu
205
heba
hebas
heba
hebamos
hebis
heban
IMPERATIVU
has
habi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
haber habiendo habu habida habo
habos habes
13.3.4 VERBU ANDAR
Presenta les races /and-/, /andeb-/ ~ /andub-/. Alterna desinencies propies
de la 1 y de la 2 conxugaciones.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
ando andaba
andes andabes
anda andaba
andamos andbamos ~ andbemos
andis andabais ~ andabeis
anden andaben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
anduvi ~ andevi anduviera ~ anduviere
anduvisti ~ anduviesti anduvieras ~ anduvieres
anduvo ~ andevo anduviera ~ anduviere
anduvimos ~ anduviemos anduviramos~ anduviremos
anduvistis ~ anduviestis anduvierais ~ anduviereis
anduvieron anduvieran ~ anduvieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
ande anduviera ~ anduviere
andes ~ andas anduvieras ~ anduvieres
ande anduviera ~ anduviere
andamos anduviramos ~ anduviremos
andis anduvierais ~ anduviereis
anden ~ andan anduvieran ~ anduvieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
andar andara
andars andares
andar andara
andaremos andaramos ~ andaremos
andaris andarais ~ andareis
andarn andaren
IMPERATIVU
anda
andi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
andar andando andu andada andao
andaos andaes
XVI .
El verbu
206
13.3.5 VERBU DAR
Presenta les races /d-/, /de-/. Comprtase nunos tiempos como verbu de
la 1 conxugacin, pero n'otros como de la 2 3.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
doi ~ do daba
das dabes
da daba
damos dbamos ~ dbemos
dais dabais ~ dabeis
dan daben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
di diera ~ diere
disti ~ diesti dieras ~ dieres
dio diera ~ diere
dimos ~ diemos diramos ~ diremos
distis ~ diestis dierais ~ diereis
dieron dieran ~ dieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
dea diera ~ diere
deas dieras ~ dieres
dea diera ~ diere
deamos diramos ~ diremos
deis dierais ~ diereis
dean dieran ~ dieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
dar dara
dars dares
dar dara
daremos daramos ~ daremos
daris darais ~ dareis
darn daren
IMPERATIVU
da
dai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dar dando dau dada dao
daos daes
XVI .
El verbu
207
13.3.6 VERBU DICIR
Presenta les races /di-/, /dig-/, /di

s-/, /di-/, /di

c-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
digo dica
dices dices
diz dica
dicimos dicamos ~ dicemos
dics dicais ~ diceis
dicen dicen
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
dixi dixera ~ dixere
dixisti ~ dixesti dixeras ~ dixeres
dixo dixera ~ dixere
diximos ~ dixemos dixramos ~ dixremos
dixistis ~ dixestis dixerais ~ dixereis
dixeron dixeran ~ dixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
diga dixera ~ dixere
digas dixeras ~ dixeres
diga dixera ~ dixere
digamos dixramos ~ dixremos
digis dixerais ~ dixereis
digan dixeran ~ dixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
dir dira
dirs dires
dir dira
diremos diramos ~ diremos
diris dirais ~ direis
dirn diren
IMPERATIVU
di
dici
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dicir diciendo dichu dicha dicho
dichos diches
XVI .
El verbu
208
13.3.7 VERBU DIR
Presenta les races /d-/, /di-/, /b-/, /ba-/, /bay-/~/baig-/, /fue-/~/fo-/ ~/fu-/~/f-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
voi ~ vo diba
vas dibes
va diba
vamos dbamos ~ dbemos
vais dibais ~ dibeis
van diben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
fui fuera ~ fuere
fuisti ~ fuesti fueras ~ fueres
foi fuera ~ fuere
fuimos ~ fuemos furamos ~ furemos
fuistis ~ fuestis fuerais ~ fuereis
fueron fueran ~ fueren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
vaya fuera ~ fuere
vayas fueras ~ fueres
vaya fuera ~ fuere
vayamos furamos ~ furemos
vayis fuerais ~ fuereis
vayan fueran ~ fueren
POTENCIAL
Futuru Condicional
dir dira
dirs dires
dir dira
diremos diramos ~ diremos
diris dirais ~ direis
dirn diren
IMPERATIVU
ve
di
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dir diendo do
XVI .
El verbu
209
fui
fosti
fo
fomos
fostis
foron
fora ~ fore
foras ~ fores
fora ~ fore
framos ~ fremos
forais ~ foreis
foran ~ foren
vaiga
vaigas
vaiga
vaigamos
vaigis
vaigan
fora ~ fore
foras ~ fores
fora ~ fore
framos ~ fremos
forais ~ foreis
foran ~ foren
13.3.8 VERBU FACER O FAER
Presenta les races /fa-/ ~/fa-/, /faig-/ ~/fag-/, /fad-/ ~/fai-/, /fi-/ ~/fi

s-/, /fe

c-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
fago faca
faes faces
fai faca
facemos facamos ~ facemos
facis facais ~ faceis
faen facen
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
fici ficiera~ficiere
ficisti ~ficiesti ficieras ~ficieres
fizo ficiera~ficiere
ficimos ~ficiemos ficiramos ~ficiremos
ficistis ~ficiestis ficierais ~ficiereis
ficieron ficieran~ficieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
faga ficiera~ficiere
fagas ficieras ~ficieres
faga ficiera~ficiere
fagamos ficiramos ~ficiremos
fagis ficierais ~ficiereis
fagan ficieran~ficieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
fadr fadra
fadrs fadres
fadr fadra
fadremos fadramos ~fadremos
fadris fadrais ~fadreis
fadrn fadren
IMPERATIVU
fai
faci ~fai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
facer ~faer faciendo~fayendo fechu fecha fecho
fechos feches
XVI .
El verbu
210
faigo
faes
fai
faemos
fais
faen
faa
faes
faa
faamos ~ faemos
faais ~ faeis
faen
fixi
fixisti ~fixesti
fixo
fiximos ~fixemos
fixistis ~fixestis
fixeron
fixera~fixere
fixeras ~fixeres
fixera~fixere
fixramos ~fixremos
fixerais ~fixereis
fixeran~fixeren
faiga
faigas
faiga
faigamos
faigis
faigan
fixera~fixere
fixeras ~fixeres
fixera~fixere
fixramos ~fixremos
fixerais ~fixereis
fixeran~fixeren
fair
fairs
fair
fairemos
fairis
fairn
faira
faires
faira
fairamos ~fairemos
fairais ~faireis
fairen
13.3.9 VERBU PODER
Presenta les races /pod-/ ~ /pued-/ ~ /pue-/, /pud-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
puedo ~ pueo poda
puedes ~ pues podes
pue poda
podemos podamos ~ podemos
podis podais ~ podeis
pueden ~ puen poden
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
pudi pudiera ~ pudiere
pudisti ~ pudiesti pudieras ~ pudieres
pudo pudiera ~ pudiere
pudimos ~ pudiemos pudiramos ~ pudiremos
pudistis ~ pudiestis pudierais ~ pudiereis
pudieron pudieran ~ pudieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
pueda ~ puea pudiera ~ pudiere
puedas ~ pueas pudieras ~ pudieres
pueda ~ puea pudiera ~ pudiere
podamos pudiramos ~ pudiremos
podis pudierais ~ pudiereis
puedan ~ puean pudieran ~ pudieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
podr podra
podrs podres
podr podra
podremos podramos ~ podremos
podris podrais ~ podreis
podrn podren
IMPERATIVU
pue
podi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
poder pudiendo podu podida podo
podos podes
XVI .
El verbu
211
13.3.10 VERBU PONER
Presenta les races /pon-/, /pong-/, /pond-/, /pun

s-/, /puest-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
pongo pona
pones pones
pon pona
ponemos ponamos ~ ponemos
ponis ponais ~ poneis
ponen ponen
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
punxi punxera ~ punxere
punxisti ~ punxesti punxeras ~ punxeres
punxo punxera ~ punxere
punximos ~ punxemos punxramos ~ punxremos
punxistis ~ punxestis punxerais ~ punxereis
punxeron punxeran ~ punxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
ponga punxera ~ punxere
pongas punxeras ~ punxeres
ponga punxera ~ punxere
pongamos punxramos ~ punxremos
pongis punxerais ~ punxereis
pongan punxeran ~ punxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
pondr pondra
pondrs pondres
pondr pondra
pondremos pondramos ~ pondremos
pondris pondrais ~ pondreis
pondrn pondren
IMPERATIVU
pon
poni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
poner poniendo puestu puesta puesto
puestos puestes
XVI .
El verbu
212
13.3.11 VERBU QUERER
Presenta les races /ker-/ ~ /kier-/ ~ /kie-/, /ked-/, /ki

s-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
quiero quera
quies queres
quier quera
queremos queramos ~ queremos
queris querais ~ quereis
quieren queren
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
quixi quixera ~ quixere
quixisti ~ quixesti quixeras ~ quixeres
quixo quixera ~ quixere
quiximos ~ quixemos quixramos ~ quixremos
quixistis ~ quixestis quixerais ~ quixereis
quixeron quixeran ~ quixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
quiera quixera ~ quixere
quieras quixeras ~ quixeres
quiera quixera ~ quixere
queramos quixramos ~ quixremos
queris quixerais ~ quixereis
quieran quixeran ~ quixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
quedr quedra
quedrs quedres
quedr quedra
quedremos quedramos ~ quedremos
quedris quedrais ~ quedreis
quedrn quedren
IMPERATIVU
quier
queri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
querer queriendo queru querida quero
queros queres
XVI .
El verbu
213
13.3.12 VERBU RIR
Presenta una raz /ri-/ o /r-/. Tien delles desinencies irregulares.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
ro ra
ris res
ri ra
rimos ramos ~ remos
ris rais ~ reis
rin ren
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
ri riera ~ riere
risti ~ riesti rieras ~ rieres
ri riera ~ riere
rimos ~ riemos riramos ~ riremos
ristis ~ riestis rierais ~ riereis
rieron rieran ~ rieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
ra riera ~ riere
ras rieras ~ rieres
ra riera ~ riere
riamos riramos ~ riremos
riis rierais ~ riereis
ran rieran ~ rieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
rir rira
rirs rires
rir rira
riremos riramos ~ riremos
riris rirais ~ rireis
rirn riren
IMPERATIVU
ri
ri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
rir riendo ru rida ro
ros res
XVI .
El verbu
214
13.3.13 VERBU SABER
Presenta les races /sab-/, /s-/, /sup-/, /sep-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
s saba
sabes sabes
sabe saba
sabemos sabamos ~ sabemos
sabis sabais ~ sabeis
saben saben
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
supi supiera ~ supiere
supisti ~ supiesti supieras ~ supieres
supo supiera ~ supiere
supimos ~ supiemos supiramos ~ supiremos
supistis ~ supiestis supierais ~ supiereis
supieron supieran ~ supieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
sepa supiera ~ supiere
sepas supieras ~ supieres
sepa supiera ~ supiere
sepamos supiramos ~ supiremos
sepis supierais ~ supiereis
sepan supieran ~ supieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
sabr sabra
sabrs sabres
sabr sabra
sabremos sabramos ~ sabremos
sabris sabrais ~ sabreis
sabrn sabren
IMPERATIVU
sabi
sabi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
saber sabiendo sabu sabida sabo
sabos sabes
XVI .
El verbu
215
13.3.14 VERBU TENER
Presenta les races /ten-/ ~ /tien-/, /teng-/, /te-/ ~ /t-/, /tend-/, /teb-/ ~ /tub-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
tengo ~ teo ~ to tena
tienes tenes
tien tena
tenemos tenamos ~ tenemos
tenis tenais ~ teneis
tienen tenen
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
tuvi ~ tevi tuviera ~ tuviere
tuvisti ~ tuviesti tuvieras ~ tuvieres
tuvo ~ tevo tuviera ~ tuviere
tuvimos ~ tuviemos tuviramos ~ tuviremos
tuvistis ~ tuviestis tuvierais ~ tuviereis
tuvieron tuvieran ~ tuvieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
tenga tuviera ~ tuviere
tengas tuvieras ~ tuvieres
tenga tuviera ~ tuviere
tengamos tuviramos ~ tuviremos
tengis tuvierais ~ tuviereis
tengan tuvieran ~ tuvieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tendr tendra
tendrs tendres
tendr tendra
tendremos tendramos ~ tendremos
tendris tendrais ~ tendreis
tendrn tendren
IMPERATIVU
ten
teni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tener teniendo tenu tenida teno
tenos tenes
XVI .
El verbu
216
13.3.15 VERBU TRAER O TRAYER
Presenta les races /tra-/ ~ /tray-/, /traig-/, /tra

s-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
traigo traa
traes traes
trai traa
traemos traamos ~ traemos
trais traais ~ traeis
traen traen
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
traxi traxera ~ traxere
traxisti ~ traxesti traxeras ~ traxeres
traxo traxera ~ traxere
traximos ~ traxemos traxramos ~ traxremos
traxistis ~ traxestis traxerais ~ traxereis
traxeron traxeran ~ traxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
traiga traxera ~ traxere
traigas traxeras ~ traxeres
traiga traxera ~ traxere
traigamos traxramos ~ traxremos
traigis traxerais ~ traxereis
traigan traxeran ~ traxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
traer traera
traers traeres
traer traera
traeremos traeramos ~ traeremos
traeris traerais ~ traereis
traern traeren
IMPERATIVU
trai
trai ~ trayi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
traer ~ trayer trayendo trau trada trao, traos traes ~
trayu trayida trayo, trayos trayes
XVI .
El verbu
217
trayo
trayes
traye
trayemos
trayis
trayen
traya
trayes
traya
trayamos ~ trayemos
trayais ~ trayeis
trayen
trayer
trayers
trayer
trayeremos
trayeris
trayern
trayera
trayeres
trayera
trayeramos ~ trayeremos
trayerais ~ trayereis
trayeren
traya
trayas
traya
trayamos
trayis
trayan
13.3.16 VERBU VENIR
Presenta les races /ben-/ ~ /bien-/ ~ /bin-/, /beng-/, /bend-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
vengo vena
vienes venes
vien vena
venimos venamos ~ venemos
vens venais ~ veneis
vienen venen
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
vini viniera ~ viniere
vinisti ~ viniesti vinieras ~ vinieres
vieno viniera ~ viniere
vinimos ~ viniemos viniramos ~ viniremos
vinistis ~ viniestis vinierais ~ viniereis
vinieron vinieran ~ vinieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
venga viniera ~ viniere
vengas vinieras ~ vinieres
venga viniera ~ viniere
vengamos viniramos ~ viniremos
vengis vinierais ~ viniereis
vengan vinieran ~ vinieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
vendr vendra
vendrs vendres
vendr vendra
vendremos vendramos ~ vendremos
vendris vendrais ~ vendreis
vendrn vendren
IMPERATIVU
ven
veni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
venir viniendo venu venida veno
venos venes
XVI .
El verbu
218
13.3.17 VERBU VER
Presenta les races /be-/, /b-/, /bist-/.
INDICATIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
veo va
ves ves
ve va
vemos vamos ~ vemos
veis vais ~ veis
ven ven
Pretritu Indefinu Pluscuamperfeutu
vi viera ~ viere
visti ~ viesti vieras ~ vieres
vio viera ~ viere
vimos ~ viemos viramos ~ viremos
vistis ~ viestis vierais ~ viereis
vieron vieran ~ vieren
SUXUNTIVU
Presente Pretritu Imperfeutu
vea viera ~ viere
veas vieras ~ vieres
vea viera ~ viere
veamos viramos ~ viremos
veis vierais ~ viereis
vean vieran ~ vieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
ver vera
vers veres
ver vera
veremos veramos ~ veremos
veris verais ~ vereis
vern veren
IMPERATIVU
ve
vei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ver viendo vistu vista visto
vistos vistes
XVI .
El verbu
219
Perfrasis verbales
Una perfrasis verbal ye un conxuntu formu por un verbu en forma per-
sonal y un infinitivu, xerundiu o participiu, que funcionen unitariamente
como nucleu oracional. Nuna perfrasis estrmense:
- VERBU AUXILIAR: ye'l que realmente se conxuga nes distintes persones,
tiempos, moos, etc. Trtase d'un verbu que, nel so usu perifrsticu, nun
presenta'l so significu habitual. Aporta al otru verbu (l'auxiliu) los valo-
res morfolxicos verbales y un significu secundariu.
- VERBU AUXILIU: presntase invariable n'infinitivu, xerundiu o participiu
neutru (segn les perfrasis). Aporta'l significu central de la perfrasis.
Un exemplu vese na perfrasis dir + infinitivu, onde dir nun se presenta
col significu reutu "caminar, treslladase", sinn qu'aporta'l significu de
futuru. La conxugacin ye ents voi falar, vas falar, va falar, diba falar,
dibes falar, dir falar, dires falar, diendo falar, etc. Pue tamin apaecer
inmovilizu en participiu neutru col auxiliar tener na perfrasis tener +
participiu, onde tener nun tien el significu reutu de "poseyer o caltener",
sinn que val p'aporta-y el significu de perfeutivid, y ents conxgase
tengo falao, tienes falao, tien falao, tena falao, tenes falao, tendr falao,
tendres falao, teniendo falao, etc.
14.1 Perfrasis d'infinitivu
ACABAR (DE) + INFINITIVU
Perfrasis perfeutiva. Espresa que l'aicin perfise nun pasu puntual
inmediatu. La presencia o non de la preposicin de ye optativa. Exemplos:
acaben de llamate o acaben llamate, acab de xintar o acab xintar, nun
te dexamos salir hasta que nun acabes de facer los exercicios o hasta que
nun acabes facer los exercicios.
ACABAR POR + INFINITIVU
Perfrasis terminativa. Espresa que l'aicin fina nun puntu temporal con-
cretu y d'un mou determinu que supn l'empiezu d'otra aicin consecuti-
va. Exemplos: si lo pienses de verd acabes por dexalo too, yera tan dif-
cil aquello qu'acababes por tarrecelo.
ANDAR A + INFINITIVU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa que l'aicin desendlcase de contino y
XVI .
El verbu
220
14
ensin indicar el fin. Exemplos: esos nami anden a fastidianos, acurdo-
me cuando andabes a veles venir.
DEBER (DE) + INFINITIVU
Perfrasis de probabilid. L'emplegu de la preposicin de ye optativu:
deben ser les dos o deben de ser les dos, debieron mancase o debieron de
mancase.
DEXAR DE + INFINITIVU
Perfrasis perfeutiva. Espresa qu'una aicin allargada nel tiempu fina dafe-
chu nun momentu determinu. Exemplos: dexaron de falase, dex de
fumar fai seis aos, nun dexen de marmullar de los dems.
DIR + INFINITIVU
Espresa aicin futura. Exemplos: vas cayer peles escaleres, va falar col
conseyeru'l llunes que vien, diben venir el sbadu.
ECHAR A + INFINITIVU
Perfrasis incoativa. Espresa l'emprimamientu d'una aicin. Exemplos:
rux daqu en suelu y los animales echaron a correr, cuando-y lo dixeron
el probe ech a llorar.
ENTAMAR A + INFINITIVU
Perfrasis incoativa. Espresa l'empiezu d'una aicin. Tienen el mesmu sig-
nificu les perfrasis con verbos del mesmu campu semnticu qu'entamar,
como son empezar, empecipiar, comenzar, escomenzar, comencipiar, esco-
mencipiar, emprimar, apenzar. Exemplos: entam a llover pela nueche,
empezaben a trabayar a les seis, emprimarn a xugar ana.
HABER (DE) + INFINITIVU, HABER (A) + INFINITIVU
Perfrasis d'obligacin; cola preposicin a avrase muncho al valor del
tiempu futuru. L'emplegu de les preposiciones de o a ye optativu.
Exemplos: has dexame les llaves (o has de dexame les llaves, has a dexa-
me les llaves), haben dici-y que s'afatare un poco (o haben de dici-y que
s'afatare un poco, haben a dici-y que s'afatare un poco), nun habemos
escaecer l'avisu que nos dieron (o nun habemos d'escaecer l'avisu que nos
dieron, nun habemos a escaecer l'avisu que nos dieron). Amuesa tamin
usos como perfrasis qu'espresa que daqu va producise nun momentu per-
cercanu: en tal peligru me vi qu'hubi morrer.
XVI .
El verbu
221
HABER QUE + INFINITIVU
Perfrasis d'obligacin. sase solamente en 3 persona del singular y refe-
rida a obligaciones que remanecen de persones (nunca d'animales o
coses). Exemplos: hai qu'aconceyar a tolos vecinos maana, haba que
falar col conseyeru maana mesmo, habr qu'aguardar dos des ms pa
semar.
LLEGAR A + INFINITIVU
Perfrasis terminativa. Espresa que l'aicin fina nun puntu temporal con-
cretu y d'un mou determinu, que supn l'empiezu d'otra aicin consecu-
tiva. Exemplos: tenen tantes duldes que llegaron a entrug-ylo al abo-
gu, pasaben tanta fame que llegaben a comer pulgos.
PARAR DE + INFINITIVU
Indica acabacin d'una aicin. Exemplos: cuando venes par de facer sol,
parastis de cantar porque-yos molestaba.
PODER + INFINITIVU
Tien dos significaos. Espresa capacid pa facer daqu: si me dexis yo
puedo acostinar con esa caxa, nun pues comer esi platu tan grande.
Tamin espresa posibilid de que daqu asoceda: nun t'enfotes nl porque
pue ocurrse-y cualquier cosa, maana pue nevar.
SER A + INFINITIVU, SER PA + INFINITIVU
Espresa capacid de facer daqu. Exemplos: yes a facelo (yes pa facelo)
de sobra, tas tan cansu que nun yes a subir (nun yes pa subir) esa cuesta,
nun yremos a abrir (nun yremos p'abrir) los geyos, Xuan ye a facelo
(ye pa facelo) l solu?, si sois a convencela... (si sois pa convencela...).
SER QUIEN A + INFINITIVU, SER QUIEN PA + INFINITIVU
Equival a la perfrasis anterior, pero con un usu restrinxu a persones.
Exemplos: nun yes quien a subir (nun yes quien pa subir) esa cuesta, nun
yremos quien a abrir (nun yremos quien p'abrir) los geyos, Xuan ye
quien a facelo (Xuan ye quien pa facelo) l solu?, si sois quien a conven-
cela (si sois quien pa convencela)..., les nees nun son quien a xugar (nun
son quien pa xugar).
TAR PA + INFINITIVU
Espresa qu'una aicin ta percerca de producise; sase referida a suxetos
inanimaos. Exemplos: ta pa llover, esa muria ta pa cayer.
XVI .
El verbu
222
TAR POR + INFINITIVU
Espresa qu'una aicin ta percerca de producise o que se quier qu'asoceda;
sase referida a suxetos animaos. Exemplos: toi por dici-yos cuatro ver-
daes, la so hermana taba por ayudalu, toi por facelo.
TENER (DE) + INFINITIVU
Espresa obligacin, con un claru matiz de futuru. L'emplegu de la prepo-
sicin de ye optativu. Exemplos: tengo de subir (tengo subir) al rbol, tien
d'encuriosar (tien encuriosar) tol cuartu, tenen de cantar (tenen cantar)
meyor.
TENER QUE + INFINITIVU
Equival a l'anterior. Exemplos: tengo que subir al rbol, tien qu'encurio-
sar tol cuartu, tenen que cantar meyor.
VENIR A + INFINITIVU
Espresa qu'una aicin se produz d'una manera aproximada o incompleta.
Exemplos: esi llibru vien a costate unes mil pesetes, con eses pallabres
vien a dicinos que les nueses esperances nun tienen sentu.
VENIR DE + INFINITIVU
Perfrasis perfeutiva equivalente a acabar (de) + infinitivu. Espresa que
l'aicin perfise nun pasu puntual inmediatu. Exemplos: vien de dicime
que nun pue facelo, vien de llover, vien de llegar d'un viaxe perllargu.
VOLVER (A) + INFINITIVU
Perfrasis iterativa. Espresa qu'una aicin y asocedida produzse otra
vegada; l'emplegu de la preposicin a ye optativu. Exemplos: foron a
Atenes, pero volvieron (a) dir anguao; tu volvi (a) facelo y acostina coles
consecuencies: entrugu-y, pero como nun respondi volv (a) entruga-y.
14.2 Perfrasis de xerundiu
ACABAR + XERUNDIU
Equival a la perfrasis acabar por + infinitivu. Exemplos: si lo pienses de
verd acabes dexndolo too, yera tan difcil aquello qu'acababes tarre-
cindolo.
ANDAR + XERUNDIU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa que l'aicin desendlcase de contino y
XVI .
El verbu
223
ensin indicar el fin. Exemplos: anden cosiendo teles pa facer banderes,
andabes molestndolos, anda espardiendo divulgos per tol conceyu.
DIR + XERUNDIU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa que l'aicin desendlcase de contino, pero
o bien ensin entamar a producise, o bien nunes condiciones que faen de
referencia. Exemplos: mentes tu cates yo voi arriandando, ellos van allu-
gando les caxes onde-yos digas, diben dndo-yos les gracies a toos.
LLEVAR + XERUNDIU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa qu'una aicin que lleva tiempu produ-
cindose desendlcase de contino y ensin indicar el fin. Exemplos: lleva
avisndote tol da y nun-y faes casu, lleva nevando doce hores sigues, lle-
vaba trabayando na mesma empresa venti aos.
SIGUIR + XERUNDIU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa qu'una aicin que se desendolca de conti-
no allrgase nun tiempu futuru ensin indicar el fin. Exemplos: los precios
siguen baxando, yo nun sigo xugando, son'l turullu pero siguieron tra-
bayando.
TAR + XERUNDIU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa que l'aicin desendlcase de contino y
ensin indicar el fin. Exemplos: tamos arroxando'l fornu, les pites tn gua-
riando, tuvi falando con Carme.
VENIR + XERUNDIU
Perfrasis imperfeutiva. Espresa qu'una aicin que lleva tiempu produ-
cindose desendlcase de contino y ensin indicar el fin. Exemplos: vien
avisndote tol da y nun-y faes casu, vien falando d'ello desque lo sinti
pela primer vegada.
14.3 Perfrasis de participiu
Nestes perfrasis, el participiu presntase siempre en neutru y ensin varia-
ciones de xneru nin de nmberu. Poro, estes perfrasis nun se confunden
con construcciones onde'l participiu, na so funcin plena axetival, fai d'a-
tributu y concuerda en xneru y nmberu con un complementu direutu.
Exemplu: tien lleo los llibros, tengo fecho les cames (perfrasis tener +
participiu); frente a: tien lleos los llibros, tengo feches les cames (atribu-
tu).
XVI .
El verbu
224
TENER + PARTICIPIU
Perfrasis perfeutiva. Indica qu'una aicin produzse de contino repetes
vegaes, pero fina enantes d'una llende temporal determinada. Exemplos:
Xuana tien veno per esti pueblu abondes vegaes, tenes dchomelo cuan-
do ella lo supo, tenala llamao a un telfonu vieyu.
LLEVAR + PARTICIPIU
Tien el mesmu contenu que l'anterior. Exemplos: Xuana lleva veno per
esti pueblu abondos des, llevabes dchomelo munches vegaes cuando l
lo supo, lleven falao conmigo un cientu veces.
HABER + PARTICIPIU
Dexa afitao qu'una aicin pudo producise si se cumplieren delles circuns-
tancies. sase davezu col verbu auxiliar n'infinitivu o en pretritu imper-
feutu de suxuntivu, y con entonacin esclamativa: habmelo dicho!,
hubires-ylo consultao! El contenu d'esta perfrasis pue espresase tamin
per aciu del imperfeutu de suxuntivu: dixrasmelo!, consultras-ylo!
14.4 Perfrasis del verbu auxiliar
N'abondos casos, el verbu auxiliar d'una perfrasis pue emplegase na so
conxugacin propia (dexo de fumar) o en perfrasis (voi dexar de fumar).
Exemplos: acabes por dexalo too / vas acabar por dexalo too, esa muria
taba pa cayer ms duna vez / esa muria tena tao pa cayer ms d'una vez,
tinesmelo dicho un cientu vegaes / debes tenmelo dicho un cientu ve-
gaes, echa a correr cuandu lu veas / has echar a correr cuando lu veas,
vamos finando / hai que dir finando, etc.
XVI .
El verbu
225
Los relativos
Formes
Los relativos son elementos gramaticales que, con estremaos valores
semnticos y comportamientos sintcticos, faen posible qu'una oracin
llegue a exercer les funciones propies d'un trminu subordinu.
Los relativos son que, quien, onde, u ~ au, como, cuando y cuantu -a -o.
Los relativos son pallabres tones, n'oposicin a los interrogativos y escla-
mativos, que coinciden na forma, pero son tnicos, fechu que nel so casu
reflxase na escritura per aciu d'un acentu grficu.
El relativu que, cuando-y sigue pallabra quentama per vocal (o h-), pier-
de la vocal, reflexndose na escritura con un apstrofu. Por exemplu: son
collacios qu'anden xuntos.
Carauterstiques xenerales
Los relativos convierten pelo xeneral una oracin nun elementu depen-
diente d'un sustantivu (les fueyes que cayeron del rbol enllenaron el
suelu), d'un axetivu (lo vieyu que yera sabenlo toos) o d'un alverbiu
(siempre que vien traivos regalos) pudiendo ents oracin tala exercer les
funciones propies del axetivu. Poro, los relativos son trespositores d'ora-
cin a axetivu o a alverbiu. Sobre la sintaxis de les oraciones relatives, ver
XXV.22.
Per otru llau, los relativos son pronomes, darru que faen referencia a un
sintagma nominal, allugu fuera de la oracin trespuesta a la que precede.
Al mesmu tiempu, exercen una funcin dientro la oracin trespuesta.
Exemplos: les fueyes que cayeron del rbol llevles l'aire (suxetu); la
casa onde viv de neu vendla y (complementu circunstancial); la escue-
la u trabaya Xuan van zarrala (complementu circunstancial); l'au cuan-
do se casaron hebo una seca tremenda (complementu circunstancial).
Pue aportar que la oracin trespuesta apaeza ensin antecedente. La oracin
trespuesta, ents, funciona como un sustantivu o como un alverbiu; ver
XXIII.3.7.2. Exemplos: onde teas fai lo que veas; u vayis, sei amables
cola xente; ponivos como vos preste; cuando se casaron hebo una seca
XVI I .
Los relativos
226
1
XVII
2
tremenda. Nel casu de quien y cuantu, l'usu ensin antecedente ha conside-
rase como l'nicu normal: quien la fai pgala; cuanta ms allegra sent-
en ms cantaben.
Contenos
Arriendes de los mentaos, los relativos puen presentar tamin los conten-
os especficos que siguen darru:
- Contenos lxicos: persona (quien), llugar (onde, u), tiempu (cuando),
mou (como) y cantid (cuantu). El relativu que nun s'asocia a nengn
contenu lxicu especficu. Ha tenese en cuenta que'l contenu locativu
de onde y u pue entendese en sentu reutu (la casa onde vivo), pero
tamin figuru (el problema onde fallasti).
- Contenos morfolxicos: xneru y nmberu, presentes nami en cuantos /
cuantes. Ams, los relativos quien, onde, u, cuando, como y cuantu
amuesen el mesmu contenu identificador que l'artculu.
El so emplegu
Darru fense delles observaciones sobre les formes y emplegu de los
relativos que, quien, onde o u y cuantu.
4.1 Que
Nun presenta variaciones de xneru nin nmberu. Ye'l relativu ms neu-
tral, lo mesmo en contenu lxicu qu'en posibilidaes d'emplegu. De fechu,
na llingua falada que pue sustituyir davezu a otros relativos, como ye'l
casu de cuando en l'au que nos conocimos morri mio gelu.
Que ye'l relativu qu'intervin en construcciones enftiques que lleven
como antecedente un axetivu: lo guapu que ye esi pueblu descubrirnlu al
velu, lo llista que ye la to nea sbenlo los maestros, ta claro lo males que
paecen eses ablanes.
4.2 Quien
El trazu carautersticu y restrictivu de quien respeuto de los otros relativos,
ye que siempre fai referencia a persona. Morfolxicamente nun almite
XVI I .
Los relativos
227
3
4
variacin de nmberu, anque s ye posible la so combinacin con verbu en
singular o plural; tamin concuerda con masculn y femenn, anque nun
amuesa marques carauterstiques de xneru. sase nami ensin antece-
dente, anque pue tar precedu de preposicin: quien nun paez asturiana ye
Milina, a quien vimos picando na rampla ye a esos mineros, a quien nun
convin dicir nada ye a Pelayo, de quien fal ye del cuu, quien son del
pas sbenlo bien.
4.3 Onde y u
Onde y u (tamin au), como relativos, presenten una equivalencia total en
funciones y emplegos. Ensin preposicin equivalen en toles ocasiones a la
secuencia en + artculu + que, como se ve nestos exemplos: el pueblu onde
vivo ye perguapu equival a el pueblu nel que vivo ye perguapu; los pue-
blos u hai trabayu tienen vida ye equivalente a los pueblos nos qu'hai tra-
bayu tienen vida; la fbrica u faen esos zapatos tuvo que zarrar ye lo
mesmo que la fbrica na que faen esos zapatos tuvo que zarrar; les fbri-
ques onde faen esos zapatos tuvo que zarrar val tanto como les fbriques
nes que faen esos zapatos tuvo que zarrar; l'agua onde met les manes
taba ferviendo equival a l'agua no que met les manes taba ferviendo.
4.4 Cuantu
Presenta marques de xneru (masculn, femenn y neutru) y nmberu (sin-
gular y plural): cuantu cuanta cuanto, cuantos cuantes. sase siempre
ensin antecedente. Pue funcionar como axetivu o como sustantivu.
Cuando ye axetivu, precede siempre a sustantivos, nun pudiendo concor-
dar en neutru: cuantu pan merc comilo too, cuanta ms allegra tienen
ms canten, regalaron llibros a cuantos escolinos-yos los pidieron, rise
de cuantes persones foron vela. Cuando ye sustantivu s pue referise en
neutru a non cuntables: cuanto merc comilo too, cuanto ms tienen ms
quieren, regalaron llibros a cuantos-yos los pidieron, rise de cuantes
foron vela, nun tien cuanto fai falta.
XVI I .
Los relativos
228
Interrogativos
y esclamativos
Los interrogativos
Llmense interrogativos una mena de pallabres nes que s'afita l'atencin
d'una entruga alredor de delles informaciones concretes.
1.1 Carauterstiques xenerales de los interrogativos
Los interrogativos son sustantivos, axetivos o alverbios que s'empleguen
p'amosar dalgn contenu que requier respuesta en dellos aspeutos refe-
rentes a la identid (qu, quin, cul cula culo), al llugar (nde, ), al
tiempu (cundo), al mou (cmo) o a la cantid (cuntu cunta cunto) de
dalgn elementu de la oracin.
El contenu interrogativu pue manifestase en dos menes d'entrugues: les
direutes y les indireutes. Entrugues direutes son les oraciones acompaa-
es d'una entonacin carauterstica llamada entonacin interrogativa y
representada na escritura per aciu de los signos d'interrogacin o d'entru-
ga (?).
Nestes entrugues y acordies cola so condicin de sustantivu, axetivu o
alverbiu l'interrogativu nun trespn la oracin a otra categora sintcti-
ca. Exerce, pela cueta, una funcin determinada dientro la oracin, como
pue ser la de subordinu nominal (qu tiempu fai?), suxetu lxicu
(quin fizo esto?), complementu circunstancial (nde tn les
llaves?), etc. Ams, nestes entrugues l'interrogativu presntase como'l
focu d'atencin de la oracin.
Pela so parte, les entrugues indireutes nun s'asocien a la entonacin inte-
rrogativa, polo qu'enxams apaecen na escritura colos signos d'entruga,
anque los interrogativos son tnicos y escrbense con acentu grficu.
Los interrogativos nelles presentes son trespositores d'oracin a la catego-
ra de sustantivu. N'efeutu, convierten una oracin en sustantivu, exer-
ciendo oracin tala una funcin sustantiva dientro d'otra oracin. Asina,
nes oraciones nun s qu tiempu fai, nun s quin fizo esto, nun s nde
tn les llaves, les oraciones sorrayaes funcionen como complementu
direutu del verbu saber.
XVI I I .
Interrogativos
y esclamativos
229
1
XVIII
Sobre'l comportamientu sintcticu de los interrogativos dientro del grupu
nominal, ver XXII.2.10.
1.2 Formes
Los interrogativos presenten les mesmes formes que los relativos, estre-
mndose d'ellos por estes notes:
- A diferencia de los relativos, los interrogativos son tnicos, esto ye, tie-
nen acentu de so, polo que puen apaecer solos formando enunciu com-
pletu: quin? cunto?
- Al interrogativu cul nun-y correspuende forma tona que funcione
como relativu.
Hai que facer dos observaciones sobre los interrogativos:
- El masculn singular cul, nami cuando ye sustantivu (non cuando ye
axetivu), alterna cola forma culu: cul ~ culu te lo dixo?, pero cul
seor?, non *culu seor?
- L'interrogativu alterna llibremente con a ( vas?, a vas?), a nun ser
cuando va acompau de pronome tonu (lu?).
1.3 Contenos
Los interrogativos presenten, en primer llugar, contenos de mena morfo-
lxica:
- Xneru, que permite estremar ente masculn, femenn y neutru en cul /
cula / culo; cuntu / cunta / cunto.
- Nmberu, que permiten estremar ente singular y plural nos casos de cul /
culos, cula / cules; cuntu / cuntos y cunta / cuntes.
Como se ve, nami cul y cuntu presente variaciones morfolxiques. Per
otru llau, los interrogativos presenten tamin otros contenos de mena lxi-
ca:
- Persona, en quin.
- Llugar, en nde y .
- Tiempu, en cundo.
- Mou, en cmo.
- Cantid, en cuntu -a -o.
Los interrogativos qu y cul nun s'asocien a contenos especficos.
XVI I I .
Interrogativos
y esclamativos
230
1.4 Funcin y emplegu
Los interrogativos siempre cumplen una funcin dientro la oracin na que
s'atopen. Acordies con esto, los interrogativos puen ser sustantivos, axeti-
vos o alverbios:
- Ye sustantivu: quin.
- Son sustantivos y axetivos: qu, cul.
- Son alverbios: nde, , cundo, cmo.
- Ye sustantivu, axetivu y alverbiu: cuntu.
Na llingua coloquial, ye frecuente que les oraciones interrogatives se for-
mulen con refuerzos enfatizadores que dependen del interrogativu. Nesti
sen, les soluciones concretes puen ser abondoses: quin degorrios ye
esi?, nun s qu narices diz, etc.
1.4.1 QU
L'axetivu o pronome interrogativu qu sase pa entrugar por daqu impre-
ciso o xenrico (qu quies?) o por una mena determinada de coses, ani-
males o persones (qu llibros quies?). Vase nestos exemplos: qu llibru
quies?; nun sabemos qu llibru quies; qu xata naci anueche?; queremos
saber qu xata naci anueche; qu alumnes son les que ms estudien?;
entrugaron qu alumnes son les que ms estudien. Nesti sentu, obsrvase
que l'interrogativu qu, cuando ye axetivu, lo mesmo pue referise a coses,
animales o persones, pero cuando ye sustantivu siempre fai referencia a
coses: qu quies?; qu te pas?; nun sabe qu-y dexaron en buzn.
Nos casos d'usu sustantivu, emplgase tamin la secuencia el qu baxo
estes condiciones: apaecer nami n'interrogatives direutes; funcionar ensin
preposicin, o seya, como suxetu o complementu direutu. Exemplos: el
qu?; el qu vos gusta ms, el caf o'l chocolate?; el qu te dixo?
1.4.2 QUIN
Como y se dixo, l'interrogativu quin, que siempre ye sustantivu, estrma-
se de qu en que fai siempre una referencia personal. Convin tener en cuen-
ta que quin ye singular o plural, pero nun presenta marques esternes de
nmberu: quin ye esi que ta falando?; quin son esos que tn falando?
1.4.3 CUL CULA CULO
El sustantivu y axetivu interrogativu cul ~ culu cula culo emplgase
pa facer una entruga sobre persones, animales o coses d'un conxuntu y de
mano conocu nel actu de fala.
XVI I I .
Interrogativos
y esclamativos
231
Como y se dixo, exerciendo de sustantivu, nel masculn tien dos formes
equivalentes dafechu: cul ye'l tuyu? o culu ye'l tuyu? Como axetivu
antepuestu al sustantivu, nami pue apaecer la forma cul: cul rapaz?
(non: *culu rapaz?). Como axetivu, l'interrogativu cul siempre s'alluga
antepuestu al sustantivu. Poro, como axetivu nun pue usase la forma neu-
tra culo.
Convin tener en cuenta que, siendo'l del axetivu un usu posible de cul,
esi cometu cmplelu normalmente qu. Vanse, ents, les equivalencies:
cul rapaz te dixo eso? equival a qu rapaz te dixo eso?; cula rapa-
za te dixo eso? ye equivalente a qu rapaza te dixo eso?; cul carbn te
traxeron? ye lo mesmo que qu carbn te traxeron?; cula llea echa-
ron al fueu? ye igual que qu llea echaron al fueu?; culos rapazos te
dixeron eso? val tanto como qu rapazos te dixeron eso?; cules rapa-
ces te dixeron eso? equival a qu rapaces te dixeron eso?
Como sustantivu, l'interrogativu cul ~ culu cula culo emplgase como
un referente d'un elementu presente en testu o en contestu: cul (culu)
ye fu d'Olaya? (referencia a "rapaz"); culu, ho?; cula de les tos sobri-
nes estudi drechu?
Si la referencia ye a un elementu non cuntable, l'interrogativu apaez en
neutru: culo vos gusta ms, lo con gas o lo sin gas? (referencia a
"agua"); nun sabe culo ye meyor, si'l plsticu o'l papel. Ver XXIV.
4.1.1.
Cul ~ culu cula culo siempre fai referencies testuales o contestuales,
pero nunca referencies imprecises o xenriques. Esto quier dicir qu'entru-
gues como cul?, culo?, etc., nun puen facese si de mano nun se fal
y de daqu o daquin. Esta ye una de les mayores diferencies respeuto del
interrogativu qu, que s permite la referencia imprecisa o xenrica (qu
ye l'home?).
1.4.4 NDE,
Los interrogativos nde y emplguense pa entrugar pol llugar nel qu'a-
socede una aicin verbal. Por esti motivu, nde y siempre son alverbios,
exerciendo la funcin de complementu circunstancial con valor locativu:
nde faen el baille? o faen el baille?; nde viven agora? o viven
agora?; nun saben nde se meter o nun saben se meter.
Nos usos non preposicionales, tien la forma alternativa a: a faen el
baille?, a viven agora?, nun saben a se meter.
XVI I I .
Interrogativos
y esclamativos
232
MENES DENTRUGA CON
nde y tienen un usu coincidente na frmula interrogativu + tar + sus-
tantivu, acordies colos exemplos vistos enriba. Tamin coinciden na fr-
mula interrogativu + sustantivu: Xuan?, nde Xuan?; la rapaci-
na?, nde la rapacina?; la faria?, nde la faria?; los figos?,
nde los figos?; les fes de Pedro?, nde les fes de Pedro?
Ye, sin embargu, esclusiva de la frmula que permite a los pronomes
tonos de complementu direutu lu la lo los les allugase enclticos col inte-
rrogativu. Esta construccin emplgase cuando'l sustantivu ye y sabu nel
actu de fala, siendo agora reproducu por un pronome enclticu, col mesmu
xneru y nmberu. D'esta miente, les entrugues d'enriba tresformarense
nestes: lu?, la?, lo?, los?, les?
1.4.5 CUNDO
L'interrogativu cundo emplgase pa entrugar pol tiempu nel qu'asocede
una aicin verbal. Por esti motivu, cundo siempre ye alverbiu y exerce la
funcin de complementu circunstancial con valor temporal.
1.4.6 CMO
L'interrogativu cmo emplgase pa entrugar pol mou o manera como aso-
cede una aicin verbal. Por esti motivu, cmo siempre ye alverbiu, exer-
ciendo la funcin de complementu circunstancial con valor modal.
Con verbos atributivos, cmo tien valores d'axetivu en funcin d'atributu
alverbial: cmo tas? cmo son les tos allegres?
1.4.7 CUNTU -A -O
El sustantivu, axetivu y alverbiu interrogativu cuntu -a -o emplgase pa
entrugar por una cantid. Debo al so significu, equival ms o menos a
"en qu cantid", "en qu nmberu".
A causa de que solo pue allugase antepuestu, laxetivu cuntu -a nun pue
presentase en neutru. En singular acompaa a sustantivos non cuntables y
fai referencia a la cantid: cuntu pan quies pa maana?, dicime cun-
ta lleche vos pongo.
En plural acompaa a sustantivos cuntables y fai referencia al nmberu:
cuntos sacos traxeron?, nun saben cuntos sacos traxeron, cuntes
vegaes te lo encament?, nin m'acuerdo de cuntes vegaes te lo encamen-
t.
XVI I I .
Interrogativos
y esclamativos
233
Como sustantivu, en plural pue emplegase en masculn o femenn: pa
cuntos ye esti dineru?, cuntes van dir a la cena? Pero en singular
nami apaez en neutru: de lleche, cunto te pongo?; cunto traxeron pa
ns? (referencia a "carbn").
Los esclamativos
Los esclamativos son axetivos, pronomes o alverbios que s'empleguen pa
enfatizar un contenu nes oraciones esclamatives, no que se refier a aspeu-
tos referentes a la identid (qu, quin, cul cula culo), al llugar (nde,
), al tiempu (cundo), al mou (cmo) o a la cantid (cuntu -a -o) de dal-
gun elementu de la oracin.
Como se ve, el repertoriu d'esclamativos ta formu polos mesmos miem-
bros que'l d'interrogativos. Les sos formes y les sos funciones son les mes-
mes. Nami s'estremen nestos detalles:
a) Los esclamativos sense siempre n'oraciones con entonacin esclama-
tiva o almirativa (na escritura, oraciones ente signos d'almiracin !).
b) L'esclamativu nun almite les construcciones ms sustantivu nin
ms lu la lo los les, permites nel casu del interrogativu.
Exemplos d'esclamativos: qu quedr esi babayu!; qu llibru ms raru!;
qu prestosu ye esi llibru!; quin sera'l que fal!; a quin vera en con-
ciertu!; cul (culu) sera'l meyor, Dios mu!; nde tares! o tares!;
pa nde dires! o pa dires!; cundo vien a dicnoslo!; cmo traba-
ya!; cuntes vegaes te lo encament y nun-y fixisti casu!; cunto quier
a los fos!
XVI I I .
Interrogativos
y esclamativos
234
2
Les preposiciones
Formes
Les preposiciones son elementos de rellacin gramatical que dotaos
d'una carga semntica mui llixera emplguense pa consear la funcin
sintctica d'un sintagma o pa capacitar a un sintagma pa exercer funciones
que de mano nun son les propies.
Les preposiciones son: a, ante ~ nte, baxo, cabo ~ co, con, contra ~ escon-
tra, de, dende, en, ente, hasta ~ fasta, hacia ~ haza, pa, per, por, segn, sin
~ ensin, so, sobre ~ sobro y tres.
Les preposiciones son pallabres invariables. Son tamin (cola nica escei-
cin de segn) pallabres tones, lo que quier dicir que se sofiten siempre
nel acentu del sustantivu que-yos sigue; darru d'ello, nenguna preposi-
cin pue formar enunciu completu ella sola.
En contautu con otres pallabres, delles preposiciones pierden dalgn
sonu. Esto indcase, segn los casos, col usu del apstrofu (d'ents,
n'Asturies, p'afayar) o formando contraiciones, que puen ser de preposi-
cin y artculu (del carbayu, col amigu, pela ventana), de preposicin y
demostrativu (nesti llugar, naquella dmina), de preposicin ya indefinu
(nun minutu, nunes bones condiciones), de preposicin y pronome (creye-
mos nl, enfteste nello), de preposicin y preposicin (an ca Mara, pente
la sebe) y de preposicin y alverbiu (penriba, pequ).
Contenos
Les preposiciones, en principiu, asciense a contenos concretos, de mane-
ra que la sustitucin d'unes por otres produz camudamientos de significu
claros. Vese asina, por exemplu, cuando la preposicin indica funcin de
complementu circunstancial (falen con Mara, falen contra Mara, falen
por Mara, etc.) o de subordinu nominal (xente con dineru, xente de dine-
ru, xente sin dineru, etc.).
Nesti sen, les preposiciones amuesen davezu significaos como los d'allu-
gamientu nel espaciu o nel tiempu, direicin, finalid, procedencia, causa,
mediu, instrumentu, compaa y otros.
XI X.
Les
preposiciones
235
1
XIX
2
En delles ocasiones, l'axuntamientu de dos preposiciones nun supn otra
cosa qu'una acumulacin de contenos, de manera qu'una de les preposi-
ciones complementa'l contenu ufru pola otra: ye malu pa col fu, vien de
colos amigos, metise pente la pacin, dixo pante s, moneda d'a duru, foi
an ca Mara.
Sin embargu, pue aportar que munches preposiciones lleguen a convertise
en pures ferramientes gramaticales o elementos de rellacin, con escasu
contenu semnticu. Esto asocede nel casu de a, en o con, pero especial-
mente nel casu de la preposicin de, n'emplegos como: enriba de la mesa,
ciud d'Uviu, etc.
Funciones y emplegos
Les preposiciones son elementos qu'exercen la misin de capacitar fun-
cionalmente a sintagmes nominales. Nesti sen, les preposiciones cum-
plen dos funciones bsiques: la de trespositor sintcticu y la d'ndiz fun-
cional.
Ha tenese en cuenta que'l sintagma nominal afeutu pola tresposicin o
pol ndiz funcional pue tar representu por un sustantivu (la casa de
Xuan, dio-y les gracies a Xuan), o por cualquier otru sintagma que fun-
cionalmente equivalga a un sustantivu: les ganes de comer; les ganes de
que-y dean el premiu; la casa del que falbemos ayeri; la casa de
quin?; la casa d'ella; dio-y les gracies al altu; dio-y les gracies al que-
-y lo traxo; etc.
3.1 Trespositores
Les preposiciones puen funcionar como trespositores, esto ye, como ele-
mentos que camuden la categora de sustantivu d'un sintagma, dexndo-y
exercer les funciones propies de la nueva categora. Nesti sen, les prepo-
siciones puen ser trespositores na oracin o trespositores nel grupu sin-
tagmticu.
3.1.1 TRESPOSITORES NA ORACIN
Per un llau, tresponen un sustantivu a la categora d'alverbiu pudiendo,
ents, exercer la funcin de complementu circunstancial; ver XXIII.3.6.
Exemplos: llevaron les maletes a Uviu; llantronse ante la puerta y nun
dexaben entrar; les madrees tn baxo l'escau; sentronse cabo'l fueu;
XI X.
Les
preposiciones
236
3
el chapln clavlu con un martiellu; estampanlu contra la muria; vena
muncha xente de la romera; dende Avils salieron pa Madrid; Xuan vive
en Cuideiru; ente'l mio conceyu y el to hai un cordal; nun llegaron hasta'l
cumal; baxaben a carrenderes haza'l valle; traxeron dalguna cosa pa
daquin; vamos atayar per esi camn; esto facmoslo polos fos; van face-
lo segn los tos conseyos; vieno ensin Xuan; los preseos tn sol horru; les
nubes tn sobre Asturies; la piedra cay tres la muria.
Sicas, la presposicin que precede a un alverbiu (como en vien d'ell, ta
p'ac, pas per delantre, echse haza atrs, llegasti hasta abaxo, etc.) nun
fai nenguna funcin trespositora, sinn que matiza o complementa lxica-
mente'l significu ufru pol alverbiu; ver XIX.7.
Per otru llau, como trespositores na oracin, les preposiciones tn capaci-
taes pa convertir un sustantivu na categora axetiva, permitindo-y fun-
cionar como atributu: el mio caf pidlu con lleche; esa casa ye del vecn;
esi regalu paez pal gelu d'l; la so llamada foi per telfonu; les cases tn
sin teyu. Ver tamin XXIV.2.2.
3.1.2 TRESPOSITORES EN GRUPU SINTAGMTICU
Dientro'l grupu sintagmticu nominal, les preposiciones tn capacitaes, en
primer llugar, pa tresponer un sustantivu a la categora d'axetivu, dexn-
do-y la posibilid de funcionar como subordinu sustantivu: el tren a
Llanes nun sal hasta pela tarde; ye una operacin baxo control mdicu;
el caf con lleche gsta-y con zucre; la casa del vecn ye bien calentina;
la vida nes ciudaes paezme dura; el camn pal puertu ta mui pindiu;
l'Evanxeliu segn San Lluques; un home sin xacu.
En segundu llugar, les preposiciones tamin puen tresponer un sustantivu
a la categora d'alverbiu, lo que-y permite funcionar como trminu subor-
dinu d'un axetivu: toos somos iguales ante la llei, esos pxaros son llar-
gos de picu, el plan ye perfeutu nes posibilidaes qu'ofrez, tom una mele-
cina bona pal fgadu, un armariu fechu pol carpinteru, ye un trapu blan-
cu ensin pintes. O d'otru alverbiu: dempus de la cena, enriba del tayue-
lu, detrs de la muria, fal asina sin seguranza.
Sobre les mentaes tresposiciones puen atopase ms detalles en XXII.2.4.2.
3.2 ndices funcionales
Les preposiciones puen ser ndices de les funciones de complementu direu-
tu, complementu indireutu y suplementu. Nes dos primeres ye a l'ndiz
funcional, pero, acordies col rxime preposicional de cada verbu, son
XI X.
Les
preposiciones
237
variaes les preposiciones que puen valir d'ndiz funcional de suplementu:
enxams pudo avezase a madrugar; quxense de la comida; los neos sua-
en colos anxelinos; enftense en ti; ta naguando por un garitu de pan.
Descripcin de les preposiciones
4.1 A
4.1.1 FORMA
La preposicin a forma estes contraiciones:
a + el al
a + en an
Exemplos: voi al pueblu, voi an casa de Xuacu.
4.1.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin a amuesa estremaos significaos:
a) Direicin, que pue referise al llugar al que se va. Exemplos: vamos a
casa d'Elena; van xubir al monte ms altu del conceyu. Con esti signi-
ficu, a pue combinase cola preposicin en: vamos an casa d'Elena. La
referencia espacial pue entendese en sentu figuru: asina vas enfilu al
viciu, lleg a la muerte arrodiu del ciu de toos. El significu direi-
cional pue coyer referencia temporal: d'equ al mes que vien tien que tar
acabu esi llabor, de xineru a xunetu hai seis meses.
b) Localizacin o allugamientu, con referencia nel espaciu: tengo un dolor
a esti brazu, el mio pueblu ta a venti quilmetros d'equ. O nel tiempu:
facemos l'aconceyamientu a les seis de la tarde, morri a los noventa
aos.
c) Cuando a ye ndiz funcional de complementu direutu (ver XXIII.3.2.2),
significa oxetu de l'aicin verbal: traxo al hermanu en coche.
d) Per otru llau, el contestu pue arrodiar a la preposicin a de significa-
ciones suplementaries, como son, ente otres, la de "valor o preciu": la
botella sidra taba a doscientes pesetes, nesi comerciu vindenlo too a
cien pesetes.
4.1.3 OTROS EMPLEGOS
La preposicin a emplgase en delles perfrasis verbales, como se ve en
XVI.14.1. Por exemplu: el guardia ech a correr tres d'ellos per tol par-
XI X.
Les
preposiciones
238
4
que, tu nun yes quien a comelo, tu nun yes a comelo, nun algamastis a
velu, y entamen a falar, llegu a sabelo por casualid, venen a cobra-
-yos unes diez mil pesetes.
La preposicin a forma parte de munches locuciones alverbiales: al llau,
a cachos, a pasiquinos, a voces, al par, a la vera, al debalu, a comua, a
estaya, al bellume, al altu la lleva, a les clares, a querer, a carrenderes, a
rollones, a escures, a la perllonga, a lo xo, etc. Ver XIV.6.
A entra nel rxime preposicional de permunchos verbos: xugar a, andar a,
(anden a castaes), goler a, paecese a, semeyar a, oponese a, obligar a,
equivalir a, corresponder a, tocar a (tocis a mil pesetes can), avezar a,
atrevese a, atenese a, etc. Nestos casos, la preposicin, esvaciada de sig-
nificu, ye ndiz funcional de suplementu; ver XXIII.3.4.
4.2 Ante o nte
4.2.1 FORMA
Equival a la espresin alverbial delantre de. Exemplos: taba ante la puer-
ta casa o taba nte la puerta casa, atopla ell mesmo ante la ilesia o ato-
pla ell mesmo nte la ilesia.
Nun se confunda la forma nte cola preposicin ente (ver XIX.4.10) qu'a-
paez, por exemplu, en taba ente l'horru y la casa, atopla ell mesmo ente
la ilesia y el cementeriu.
4.2.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin ante ~ nte indica un allugamientu na parte anterior de
daqu o daquin. Equival, ents, a la secuencia alverbial delantre de, que,
de fechu, ye la espresin corrientemente emplegada en tolos casos.
Exemplos: llantronse ante la puerta y nun dexaben pasar, sacaron una
semeya nte'l palaciu.
D'aende pue algamar el significu de "en presencia de": presentse ante'l
xuez, nun hai nada tapeco nte Dios. La referencia espacial pue tomase
en sentu figuru: ante la llei somos toos iguales, delles persones plasma-
ron nte aquellos fechos. Esti sentu figuru pue llevar a espresar prefe-
rencia sobre daqu: l pon a Dios ante toles coses; nte too, quiero felici-
tavos pol llabor fechu. Tamin pue presentar referencia temporal: ante'l
primeru de mayu, los sindicatos convoquen manifestaciones; les autori-
daes tomen precauciones nte l'iviernu que s'anuncia.
XI X.
Les
preposiciones
239
4.3 Baxo
La preposicin baxo significa allugamientu na parte inferior o baxera de
daqu. Equival a les espresiones alverbiales debaxo de, embaxo de, que
son de ms usu: les madrees tn baxo l'escau, apaeci'l dineru baxo
una llbana. D'equ remanecen otros significaos en sentu figuru: nun
aguanto les temperatures baxo cero. Y asina, espresa tamin un conxuntu
de circunstancies que condicionen daqu: esa promesa fzola baxo xura-
mentu, esi asuntu ta baxo investigacin del xuez. Con significu aseme-
yu, emplgase tamin pa indicar la dmina d'un reinu, d'un mandu:
baxo la monarqua asturiana naci la ciud d'Uviu, la civilizacin azte-
ca morri baxo los espaoles.
4.4 Cabo o co
4.4.1 FORMA
Dambes espresiones, cabo y co, son equivalentes: cabo casa Lluis o co
casa Lluis. A efeutos d'ortografa, convin nun confundir les xuntures de
co y artculu coles de con y artculu. N'efeutu, nel primer casu la preposi-
cin nun pierde nengn sonu de so, polo que s'escribe siempre entera y
xebrada del artculu: co'l (co l'), co la (co l'), co lo, co los, co les; pa l'a-
postrofacin del artculu, ver VIII.1. Nel segundu resulten les contraicio-
nes col, cola, colo, colos, coles. Y asina, estremarse la vaca ta co'l xatu
"al llau del xatu" y la vaca ta col xatu "en compaa del xatu".
4.4.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin cabo ~ co tien contenu de llugar. El so significu ye'l d'a-
veramientu o cercana a daqu o daquin. Equival, poro, a espresiones
alverbiales como xunto a, al llau de, a la vera de, al par de. Exemplos: la
carretera pasa cabo casa Lluis, descansaron cabo la fonte.
4.5 Con
4.5.1 FORMA
La preposicin con forma contraicin cuando-y sigue un artculu:
con + el col
con + la cola
con + lo colo
con + los colos
con + les coles
XI X.
Les
preposiciones
240
Exemplos: fal col fu de Miguel, anden cola saca al costazu, nun toi d'a-
cuerdu colo que dixisti, mancse colos maderos, nun pue coles asignatu-
res.
4.5.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
Ye nel so cometu d'ndiz funcional cuando la preposicin con amuesa ms
varied de significu. Fonderamente, son dos los significaos bsicos: com-
paa ya instrumentu.
a) Compaa. Equival a la espresin alverbial xunto a. Exemplos: el fu ta
cola ma, dexaron a Pedro con Mara. A esti significu bsicu puen
amestse-y matices, como'l d'espresar que daqu se fai en comua con
otros: esti llabor ficmoslu colos del pueblu d'al llau, el diputu vot col
restu del so partu. D'una idea d'averamientu, psase a la d'oposicin o
enfrentamientu: peg cola muria y mancse, naquella guerra enfrent-
ronse los franceses colos ingleses. Pue tener referencia temporal, signi-
ficando ents "simultaneid nel tiempu": con febreru aportaron les
nevaes, la victoria lleg col nacimientu del so fu. sase na espresin
de nmberos decimales: dos con siete, cuatro con cinco.
b) Instrumentu o ferramienta con que se fai daqu: el chapln clavlu con
un martiellu, atechse con un parages. En sentu figuru, mediu pa
facer daqu: eso llogrlo con hores de trabayu, con lleis democrtiques
ye posible la crtica. Dende esti sentu figuru pue pasar a espresar el
mou o la manera como se fai daqu: siempre recuerden aquelles dmi-
nes con seard, esta novela ta escrita con muncha correicin.
Cuando con ye trespositor dientro d'un grupu sintagmticu, ofrez poca
carga semntica. Bsicamente, lo que fai nestos casos ye poner en rella-
cin les carauterstiques del trminu subordinu coles del sustantivu que
fai de nucleu: esi rapaz col pelo llargo ye fu del panaderu, ye un paue-
lu con pintes colloraes, paez un home con chapeta. Delles veces eses
carauterstiques refirense a la xuntura o concurrencia de dos o ms coses:
caf con lleche, gstenme les romeres con gaita y baille.
4.5.3 OTROS EMPLEGOS
La preposicin con emplgase davezu en locuciones alverbiales, como:
con traza, con xeitu, coles oreyes gaches, colos calcaos en culu, etc.
Tamin apaez nel rxime preposicional de munchos verbos: acotar con,
atender con, atopase con, coincidir con, conformase con, combayar con,
facese con, entamar con, etc. Ver XIV.6.
XI X.
Les
preposiciones
241
4.6 Contra o escontra
4.6.1 FORMA
Nel asturianu escritu, dambes formes, contra y escontra, son equivalentes
dafechu: contra la muria o escontra la muria, contra la inxusticia o escon-
tra la inxusticia.
4.6.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin contra o escontra ofrez el significu bsicu de cercana
respeuto d'un puntu de referencia fixu. Asina, pue espresar:
a) Asitiamientu en llugar aproximadamente cercanu a otru; equival a les
espresiones alverbiales xunto a, al llau de. Exemplos: esos conceyos
tn contra Galicia, tn pa escontra aquella pea, ponte contra la
muria. Pue axuntar la idea de movimientu: caminaben contra la mar,
el volador disparronlu contra'l cielu. En sentu figuru del anterior,
equival a cuasi: la to saya tira contra encarnada, tien una pita escon-
tra roxa.
b) Oposicin, seya en sentu material o en sentu figuru: punxronse toos
contra l'alcalde.
c) Al alcuentru de, hacia: el neu sali de casa contra'l padre, toos corrie-
ron escontra la furgoneta del pan.
4.7 De
4.7.1 FORMA
La preposicin de toma la forma apostrofada d' cuando-y sigue cualquier
pallabra qu'entame per vocal o per h- muda: d'Asturies, d'entrugar, d'iguar,
d'orbayu, d'untu, d'harmona, d'hermanu, d'hidrxenu, d'home, d'humor.
Cuando-y sigue l'artculu el forma la contraicin del: la casa del vecn, el
fu del alcalde.
4.7.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
Cuando la preposicin de apaez como ndiz funcional de complementu
circunstancial (ver XXIII.3.6), amuesa la mayor varied de contenos:
a) Llugar de procedencia, d'orixe: Xuan vien d'Uviu, baxaron del monte
al atapecer. Procedencia u orixe en sentu figuru: les idees de Pedro
vienen de la indignacin, sali-yos fuerza del convencimientu que ten-
en. Con referencia temporal: l'Estu modernu vien de la Revolucin
Francesa, el cursu dura d'ochobre a xunetu.
XI X.
Les
preposiciones
242
b) Desaveramientu, dixebra, separtamientu (en sentu material o figuru):
eses botelles qutales del fueu, alloronse de les idees que defenden a
lo primero. Cuando la preposicin de ye ndiz funcional de suplemen-
tu, ta cuasimente fallida de significu, amosando un valor puramente
gramatical: prsta-yos falar de llaceries, quexisvos de caxigalines.
Cuando la preposicin de ye trespositor a trminu subordinu nun sintag-
ma nominal (ver XXII.2.4.2), amuesa tamin un valor de pura rellacin
gramatical, nun s'asociando a nengn contenu especficu. Ye'l contestu'l
que matiza los sos diversos significaos:
- Material: merc un pantaln de pana, usaben cuyares de madera.
- Posesin o pertenencia: esa ye la casa del vecn, la propuesta de Milio
yera la meyor.
- Grupu onde s'insierta daqu o daquin: munchos d'ellos votaron "non" al
candidatu, dalgunos de ns quedamos equ.
- Tema: merc un llibru de matemtiques.
- Contenu o capacid: un vasu de lleche, un culn de sidra, un calderu
d'agua, un camionu de mazana.
N'otros casos, el significu apaez abondo desdibuxu: la ciud d'Uviu, ta
enlleno de felechu, mquina d'escribir, ye llargu de pates, tien ganes de
dormir, son foscos de cara.
Sobre los casos de supresin de la preposicin de, ver XXII.2.5.
4.7.3 OTROS EMPLEGOS
La preposicin de emplgase en ciertes xuntures o perfrasis verbales.
Exemplos: qued de pagmelos, acaben de xintar, vienen de xintar, deben
de sabelo y, dexaron d'afalagate, habrs de dexame'l coche, parars
d'insultame?, tien de dicnoslo, tentaben de buscar pisu. Ver XVI.14.1.
La preposicin de sase enforma en locuciones alverbiales de mou: de
llau, de cote, de contino, de secute, de cutiu, de xemes en cuando, de
sutrucu, de comua, de spitu, d'esmenu, de reflundiu, de sutaque, de
mancomn, de baldre, de papu, de raspin, de regeyu, etc. Apaez tamin
en locuciones temporales: de llunes, de nueche, de maanina, d'iviernu,
etc. Ver XIV.6.
Precediendo a un infinitivu, garra sentu condicional: de sabelo enantes,
yo nun diba; de falar con elles, que seya per telfonu. Emplgase tamin
nos posesivos perifrsticos (ver X.4): de mio, de to, de so, de nuestro o de
nueso, de vuestro o de vueso y de so.
XI X.
Les
preposiciones
243
4.8 Dende
La preposicin dende indica la procedencia u orixe. Pue tener referencia
espacial: llegaba xente dende toles poblaciones de la rodiada, la carrera
ye dende Xixn hasta Uviu. Nesti sen, pue emplegase pa indicar qu'una
aicin faise nun llugar separtu del oxetu: dende esi monte vese tol con-
ceyu, disparaben a la costa dende la mar.
La referencia espacial pue facese en sentu figuru: dende toles concien-
cies surdi un determn claru, dende esi planteamientu nun tenis nada
que facer. Tamin s'emplega en referencia temporal: dende cuantay que
nun vos va, les fiestes duren dende'l xueves hasta'l domingu.
4.9 En
4.9.1 FORMA
La preposicin en, cuando-y sigue pallabra qu'entama per vocal o per h-,
cueye la forma apostrofada n'. Exemplos: n'Asturies, n'Espaa, n'Italia,
n'orbayando, n'Uviu, n'habiendo, n'honor, etc. La secuencia en ms art-
culu orixina les siguientes contraiciones:
en + el nel (equivalente a no)
en + la na
en + lo no
en + los nos
en + les nes
Asina mesmo, de en ms demostrativu surden les correspondientes con-
traiciones: nesti, nesta, nesto, nestos, nestes; nesi, nesa, neso, nesos, neses;
naquel o naquelli, naquella, naquello, naquellos, naquelles. La xuntura de
les preposiciones a y en, con sentu de direicin, produz la contraicin an.
Exemplu: vamos an ca Antn.
4.9.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
Precediendo a un sintagma en funcin de complementu circunstancial (ver
XXIII.3.6), la preposicin en amuesa estos contenos:
a) Allugamientu, seya con referencia de llugar (Xuan vive en Cuideiru, yo
trabayo na mina) o de tiempu (en xineru tengo de dir al dentista, en
1808 la Xunta Xeneral del Principu declarse soberana). La referen-
cia espacial pue facese en sentu figuru: xurg nos sos sentimientos,
nun atopo nenguna razn no que dices.
XI X.
Les
preposiciones
244
b) Direicin, con referencia espacial: vamos en ca Xulio, foron en pueblu
Cols. Nesti usu, pue axuntase a la preposicin a, formando la contrai-
cin an: vamos an ca Xulio, foron an pueblu Cols. Con referencia tem-
poral: la boda fenla de gei n'ocho des.
c) Mou: prsta-y escribir n'asturianu, en cuatro brochaes pntote la parea,
nunca viax en barcu. Remaneco del so valor modal, y acordies con
contestos especficos, la preposicin en pue asociase a significaos como
los de valor o preciu: vendi'l pisu en seis millones, la finca tasronla
n'abondu dineru. Duracin: en dos hores tngote iguu'l coche, la
carrera termnesla en cinco aos.
Cuando la preposicin en fai d'ndiz funcional de suplementu, nun ofrez
nengn significu especficu: convirti les piedres en pan, nun reparen no
que dicen, aneciis no que nun ye verd, enfotme nes sos pallabres.
Cuando ye trespositor dientro d'un grupu sintagmticu nominal (ver
XXII.2.4.2), la preposicin en tamin ta desprovista de significu espec-
ficu, amosando nicamente una rellacin ente dos trminos, de manera
que'l segundu matiza o precisa al primeru: ye un home ricu en bond,
Llara ye llicenciada en drechu.
4.9.3 OTROS EMPLEGOS
La preposicin en val pa formar delles perfrasis verbales, como se ve en
XVI.14.1. Exemplos: dio en mercar vinu. Tamin forma parte de locucio-
nes alverbiales. Exemplos: nel intre, n'andecha, en comua, en ringla, en
pendoln, etc.
La preposicin en sase abondo na construccin en + xerundiu, indicando
que daqu produzse llueu de l'aicin espresada pol xerundiu: en comiendo
pneste a catar les vaques; nun lo faigas agora, dxalo pa en comiendo.
4.10 Ente
4.10.1 FORMA
La xuntura de les preposiciones pa y ente da llugar a la contraicin pante.
Exemplu: esti pan ye pante yo y tu. Pel so llau, la secuencia de les prepo-
siciones per y ente produz la contraicin pente. Exemplu: metise pente
eses mates.
4.10.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
Dellos de los contenos y emplegos que presenta la preposicin ente son
los que sespecifiquen darru:
XI X.
Les
preposiciones
245
a) La preposicin ente indica que daqu o daquin s'atopa na met de dos
llugares nel espaciu, o en cualquier puntu del espaciu qu'esiste d'un llugar
a otru; asina, equival a en met de. Poro, esta preposicin pide davezu la
presencia de los dos trminos na oracin. Exemplos: ente la mio casa y
la tuya hai un texu, ente la mio casa y la to hai un quilmetru, hai un cor-
dal ente Somiu y Teberga, ente pueblu y pueblu hai una ilesia.
La referencia espacial pue ser en sentu figuru: ente les mios idees y les
tos hai abonda diferencia, ente lallegra y la tristura hai munchos estaos
dnimu. En sentu figuru, algama a significar cualid intermedia ente
dos trminos: ye un color ente azul y roxu, falen una cosa ente ingls y ale-
mn, ta lagua ente fro y caliente. Tamin s'emplega con referencia tem-
poral: ente les dos guerres mundiales hebo un periodu dinestabilid, les
quexes puen presentase entel 15 de marzu y el 3 dabril.
b) Participacin o collaboracin de dos axentes na fechura d'una aicin:
eso facmoslo ente Pedro y yo, sacaron alantre a los fos ente los dos.
Sobre estos usos, ver XXIII.3.1.2.
c) Alternancia o esclusin ente dos trminos: tienes qu'escoyer ente falar
o callar; ente l o ns, prefierlu a l. La preposicin ente tien fixu l'usu
pa espresar divisin matemtica (anque val tamin l'emplegu de por pa
esi mesmu cometu): dividieron ciento venti ente quince.
4.11 Hasta o fasta
4.11.1 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin hasta ~ fasta tien un significu locativu. Concretamente,
indica llende terminal, esto ye, direicin d'un movimientu hasta acabar nun
llugar determinu: lleg hasta'l pueblu, xubieron hasta'l cumal. En sentu
figuru: llucharon hasta la victoria, nun pararon hasta tenelo too perfecho.
Con referente de tiempu: tienes qu'aguardar hasta xunu pa baate na mar.
4.11.2 OTROS EMPLEGOS
Hasta ta presente en dellos emplegos de mena alverbial, col significu de
"mesmamente". Exemplos: si m'apures, hasta paez llistu; si nun fueres tan
repunante, hasta t'invitaba.
4.12 Haza o hacia
4.12.1 CONTENOS Y EMPLEGOS
Ente los estremaos contenos y emplegos que tien la preposicin haza o
hacia, puen mentase los siguientes:
XI X.
Les
preposiciones
246
a) La preposicin haza ~ hacia indica movimientu nuna direicin deter-
minada, ensin consear el so acabamientu. Poro, equival ms o menos
a "en direicin a": baxaba haza'l valle, empobinaron hacia equ, diben
haza'l pueblu, el fumu xuba hacia'l cielu, la baxada haza'l valle.
Permite usos figuraos: el nuesu camn haza la iguald ye bien abegosu.
Tien tamin emplegos con referente temporal: vamos y haza la prima-
vera.
b) Pue equivalir a "aproximadamente, ms o menos". Exemplos: casse
haza los venti aos, xubiron-y el sueldu hacia diez mil pesetes.
La preposicin haza ~ hacia ye perpoco usada. En cuentes d'ella, y col
mesmu significu, sense pa y contra ~ escontra. Asina, dalgunos de los
exemplos puestos puen espresase d'esta miente: baxaba pal (contra'l)
valle, empobinaron pa (contra) equ, diben pal pueblu (contra'l pueblu), el
fumu xuba pal (contra'l) cielu, la baxada pal (contra'l) valle, el camn pa
la (contra la) iguald, vamos y pa la (contra la) primavera.
4.13 Pa
4.13.1 FORMA
La preposicin pa, cuando-y sigue una pallabra qu'entama en a- o ha-,
pierde la vocal, lo que s'indica na escritura per aciu de la forma apostrofa-
da p'. Exemplos: p'Asturies, p'haber. Nun hai perda tala (nin, polo tanto,
apostrofacin) ante otres vocales: pa Elena, pa homes.
La secuencia formada por pa y artculu el forma la contraicin pal: pal
conceyu. Nun hai contraicin coles otres formes d'artculu (pa la xente, pa
lo falao, pa los conceyos, pa les cases) nin col pronome l (pa l). La
secuencia de les preposiciones pa ms ente forma la contraicin pante: esi
bollu ye pante los dos.
4.13.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin pa amuesa los contenos y emplegos que siguen darru:
a) Direicin, seya con referencia a un llugar (voi pa Uviu, los neos cola-
ron pal parque, esti ye'l camn pal monte), o referencia temporal (esti
aire ye niciu de que y vamos pa la seronda, d'equ pa xunu van atopar
trabayu).
De referencies de mena espacial surden emplegos de sentu figuru: enfi-
len drechos pa la muerte, el camn pa la paz ye enguedeyu. El significu
XI X.
Les
preposiciones
247
direicional pue asociase a la idea de "cantid que queda pa peracabar un
periodu, una serie": falten cinco meses pal branu, qudenvos dos pa la
docena.
b) Allugamientu, que pue ser nel espaciu (la xente ta pal llagar, el mio fu
trabaya pa Barcelona) o nel tiempu (vmonos pal Antroxu, nac pal
mes de mayu).
c) Finalid: ye piedra pa mecheros, traxeron mazana pa sidra, dxilo pa
nun lu ofender. Les oraciones llamaes finales nun son ms qu'oraciones
sustantivaes y precedes de pa: dxilo pa que nun s'ofendiere. La finali-
d pue tener un beneficiariu o receutor concretu: el premiu foi pa Xeln,
toles llaceries foron pal probe paisanu.
4.13.3 OTROS EMPLEGOS
Atpense dellos xiros idiomticos onde s'emplega la preposicin pa. Por
exemplu, col verbu dir pue indicar "cantid aproximada de daqu": va pa
tres meses que nun vos veo.
La perfrasis tar pa + infinitivu (ver XVI.14.1) tien el significu de suce-
su que se produz darru, averamientu a unes condiciones determinaes: ello
ye que tuvo pa morrer, pero espoxig; tas tu pa criticar a naide. La secuen-
cia pa + sustantivu + oracin axetiva tien dl sentu concesivu: pal aire
que fai, nun ta fro; pa les perres que ganes, bien te quexes.
El sintagma pa con sustantivu, xebru por pauses, constiti un tipu espe-
cial de fras alverbial: pa Mara, esto ye un lladroniciu; fai falta, pa ellos,
cambialo too dafechu.
4.14 Per
4.14.1 Forma
Les secuencies de per y artculu formen estes contraiciones: pel, pela,
pelo, pelos y peles. La secuencia de preposiciones per + ente produz la
contraicin pente. Exemplu: el gatu metise pente les tables.
Otres secuencies de per y un alverbiu dan tamin llugar a otres contrai-
ciones, magar que la secuencia ensin contraicin ye igual de vlida:
per + equ pequ (tamin: per equ)
per + eh peh, perh (tamin: per eh)
per + ende pende (tamin: per ende)
per + ell pell (tamin: per ell)
XI X.
Les
preposiciones
248
per + all pell (tamin: per all)
per + enriba penriba, perriba (tamin: per enriba)
per + embaxo pembaxo, perbaxo (tamin: per embaxo)
4.14.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin per amuesa los siguientes contenos y emplegos:
a) Pasu al travis d'un sitiu, llugar per onde se va, per onde se pasa. Equival,
nesti significu, a la locucin al travis de: anduvieron pel monte venti
des, agora vais pasar per Amieva, ellos atayaron per otru llau. D'esti
significu espacial remanez un emplegu en sentu figuru: yo nun paso
per dexa-y facer lo que quiera; los msicos anden y pela ltima pieza;
per un llau, saben asturianu y, per otru llau, nun saben escribilu.
Lxicamente, ye per la preposicin que s'emplega precediendo a alverbios
de llugar, faciendo de complementu lxicu d'ellos: per equ (o pequ), per
eh (o perh, peh), per ende (o pende), per ell (o pell), per enriba (o pen-
riba, perriba), per embaxo (o pembaxo, perbaxo), per delantre, per detrs,
per ondequiera, per uquiera, per fuera, per dientro, etc.
b) Allugamientu nel espaciu (la xente ta peles cases, de xemes en cuando
volu per Uviu) o nel tiempu (vmonos pela maana, pela nueche y
pela tarde; per aquelles dmines la xente sufra abondo; pel iviernu,
pela primavera y pela seronda).
Ha atalantase que'l periodu temporal consideru pue espresase tamin gra-
cies a los llabores, colleches o fechos d'esi tiempu, o colos nomes de les
fiestes que se celebren nesi tiempu: pela pacin trabay cuanto pudi, peles
ablanes voi facevos una visitina, llamnos peles eleiciones xenerales,
igual nun voi poder vevos per Santolaya, per San Xuan son los des ms
llargos del au, pel Antroxu ent fai fru.
c) Instrumentu o mediu: unvime una carta per corru certificu, televi-
sin per cable, llamlos per telfonu.
4.14.3 OTROS EMPLEGOS
La preposicin per ta presente en dellos xiros idiomticos, propios de la
fala coloquial, onde s'espresa intensid o la insistencia con que se fai una
aicin sobre un oxetu: tuvo machacando per l tola tarde, Xuan re pel
neu hasta fartucase, ech per ella cuanto quixo, nun facen ms que prin-
dar peles vaques, quieren puyar pela xata.
La preposicin per emplgase en locuciones prepositives como per ente
medies de, per mediu de y per aciu de, qu'espresen instrumentu o mediu.
XI X.
Les
preposiciones
249
4.15 Por
4.15.1 FORMA
Les secuencies formaes pola preposicin por y l'artculu dan llugar a les
contraiciones pol, pola, polo, polos, poles. Exemplos: pol pueblu, pola fa,
polo que s, polos pueblos, poles fes.
4.15.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin por amuesa los siguientes contenos y emplegos:
a) Causa o motivu: posse del autobs pola to culpa, eso facmoslo por
defender los fos. Cuando por va siguu d'una oracin sustantivada por
que, la secuencia por + que escrbese nuna sola pallabra: eso facmos-
lo porque defendemos los fos.
b) "A favor de": ellos votaron pol so candidatu, la llucha pola vida.
c) Mou o manera: llevronlu a la polica pola fuerza.
d) Complementu axente: esti armariu foi fechu pol carpinteru, un actu
presidu pola conseyera.
Arriendes d'estos emplegos, la preposicin por, en contestos especficos,
vese arrodiada de significaciones diverses:
- Con verbos de direicin, "en cata de", "en busca de": foron por l, pero
nun lu atoparon; vieno a mio casa poles perres.
- Con infinitivu, indica qu'una aicin ent nun se fizo o que ta a puntu de
facese: tn les cames por facer; tien tolos problemes por iguar; toi por
dic-yoslo, pero nun m'atrevo.
- Preciu o valor en contestos qu'a ello faen referencia: merclu por mil
pesetes, ye un armariu vendu por pocu preciu.
- "En cuentes de", "en llugar de", "en calid de", "como": merclu por
bonu, pero yera de mala calid; diron-y n por otru; fal Mara por
Xuan.
La preposicin por ye la emplegada pa espresar cantid pola que se mul-
tiplica daqu: tres por cuatro son doce, multiplici siete por nueve.
Cuando por ye ndiz funcional de suplementu (ver XXIII.3.4), cuasi que
ta fallida de contenu, teniendo nami un puru valor gramatical: naguaben
por figos. Nestos casos, cuando por va siguu d'una oracin sustantiva en
funcin de suplementu, la secuencia por + que escrbese en pallabres
xebraes: naguaben por que-yos dieran figos.
XI X.
Les
preposiciones
250
4.15.3 OTROS EMPLEGOS
La preposicin por sase en delles locuciones alverbiales o prepositives,
como por favor, por cuenta de, pola mor de ~ por mor de, etc.
La preposicin por pue atopase nel rxime preposicional de dellos verbos:
entrugar por, naguar por, esperar por, quexase por, rispir por, allampiar
por, carpir por, apostar por, mirar por, etc.
4.15.4 PER Y POR
En tou casu, tendrse en cuenta nun confundir les preposiciones per y por,
que caltienen formes y emplegos diferentes. De fechu, el so estremu sig-
nificu permite dixebrar oraciones como stes: esti camn ta fechu pel pue-
blu "a lo llargo'l pueblu" / esti camn ta fechu pol pueblu "foi'l pueblu'l que
lu fixo"; trabayes per Asturies? "a lo llargo d'Asturies" / trabayes por
Asturies? "a favor d'Asturies"; por qu los faes asina? / per qu camn
andes?
4.16 Segn
La preposicin segn indica acuerdu ente dos trminos. Poro, esta prepo-
sicin ye sinnima d'espresiones como acordies con, d'acuerdu con, etc.
Exemplos: van facelo segn los tos conseyos; segn la radio, El Puertu
Payares ta zarru; segn tu, les coses son fciles d'iguar.
En rellacin cola so condicin de pallabra tnica, segn pue constituyir
sintagma autnomu frutu d'una elisin verbal. Asina asocede cuando s'em-
plega como respuesta: Vas dir o nun vas dir? Segn. Per otru llau,
segn dexa de ser preposicin pa funcionar como una conxuncin, como
trespositor oracional a alverbiu n'exemplos como: segn vena, cruzse
con to p; segn diz el mdicu, eso crase faciendo deporte.
4.17 Sin o ensin
Seya nun complementu circunstancial o nun trminu subordinu nominal,
la preposicin sin ~ ensin ofrez siempre'l contenu d'ausencia o privacin,
polo qu'en munches ocasiones pue considerase antnimu de con. Exemplos:
el fu ta sin la ma, caf ensin zucre, nun me gusten les romeres sin gaita
nin baille, ensin parages nun pudo atechase, sin lleis democrtiques nun
ye posible la crtica, un perru ensin amu, paez un home sin chapeta,
acurdense d'aquelles dmines ensin seard, siempre diz les coses sin
que-y faigan crtiques, tn les cames ensin facer.
XI X.
Les
preposiciones
251
4.18 So
4.18.1 FORMA
La preposicin so siguida d'artculu el da llugar a la contraicin sol; col
restu de los artculos nun se fai contraicin. Exemplos: sol monte, so la
pea, so l'area, so lo quemao, so los montes, so les pees.
4.18.2 CONTENOS Y EMPLEGOS
La preposicin so equival, en contenu y emplegos, a baxo. Espresa, ents,
un allugamientu na parte inferior o baxera de daqu. Exemplos: les madre-
es tn sol escau, apaeci'l dineru so la llbana, la defensa ta so la res-
ponsabilid del estu, so la monarqua asturiana naci la ciud d'Uviu.
Equival, como la preposicin baxo, a la secuencia d'alverbiu y preposicin
debaxo de, embaxo de.
So ensin artculu siguiente apaez n'usos arcaizantes como: esa promesa
fzola so xuramentu, esi asuntu ta so investigacin del xuez.
4.19 Sobre o sobro
Estos son dalgunos de los contenos y emplegos ms importantes de la
preposicin sobre ~ sobro:
a) El significu primariu de la preposicin sobre fai referencia a llugar;
concretamente, indica un allugamientu na parte superior o cimera de
daqu, polo qu'equival a la espresin alverbial enriba de. Exemplos: el
platu ta sobre la mesa, el gatu anda sobro'l teyu. Dende eh, almite
usos en sentu figuru: hai una amenaza sobre les nueses vides, sobro
Dios nun hai nada imaxinable.
b) Equival a la espresin alverbial alredor de cuando indica un movi-
mientu tomando daqu como apoyu: les ruedes voltien sobre la exa, la
Tierra voltia sobro s mesma. Nesti sen, emplgase tamin significando
"aproximadamente", "ms o menos": mio gelu anda sobre los ochen-
ta aos, eso foi sobro met de mes.
4.20 Tres
El significu primariu de la preposicin tres fai referencia a un alluga-
mientu na parte d'atrs; poro, equival a la espresin alverbial detrs de.
Exemplos: punxronse tres la muria, cay tres el matu, el pueblu ta tres el
cordal. La idea d'allugamientu pue entendese tamin en sen temporal: tres
el branu vien la seronda, tres cenar foron dormir.
XI X.
Les
preposiciones
252
La preposicin tres pue usase sola, como nos exemplos vistos, o siguida
de de. Nesti casu, la secuencia tres de pue considerase en xunto como una
sola preposicin (asemeyao a lo qu'asocede con ensin). Exemplos: punx-
ronse tres de la muria, cay tres del matu, el pueblu ta tres del cordal, tres
del branu vien la seronda, tres de cenar foron dormir.
Preposiciones impropies
Esisten otres espresiones que, dafechu o en parte, aporten al sustantivu
significaciones de mena preposicional, exerciendo les funciones propies
de les preposiciones. Son les siguientes:
ACABANTE ~ ACABANTES
Antiguu participiu de presente del verbu "acabar", apaez nesta espresin
morfolxicamente invariable que fai funciones preposicionales. Acom-
paa siempre un infinitivu pa tresponelu a axetivu, como en el pan ta aca-
bante salir del fornu (atributu) o en ye pan acabante salir del fornu (axa-
cente nominal), o pa tresponelu a alverbiu, como en acabantes llegar pn-
xose a falar (complementu circunstancial).
MENOS
Esti comparativu llogra valores preposicionales indicando'l non inxeri-
mientu de daqu o daquin no espresao n'otru trminu de la mesma ora-
cin: sabenlo tolos vecinos menos Xulio.
MET
Trtase del sustantivu met, qu'en delles construcciones equival a una pre-
posicin, col significu de "en met de", "nel mediu de": llantse met'l
camn y nun dexaba pasar a naide.
METANES ~ METANOS
Tien los mesmos usos que met. Exemplu: llantse metanes el camn.
SACANTE ~ SACANTES
Derivu del verbu "sacar", fai funciones preposicionales, indicando'l non
inxerimientu de daqu o daquin no espresao n'otru trminu de la mesma
oracin: sabenlo tolos vecinos sacante (sacantes) Xulio.
XI X.
Les
preposiciones
253
5
Les "locuciones prepositives"
Les locuciones prepositives son espresiones formaes por un elementu
nominal que na locucin pue tar descargu del so significu ordinariu.
Asina, son locuciones prepositives les qu'apaecen nestos exemplos: arrien-
des de lo dicho, false tamin de la situacin; tenen el coche aparcu al
par de la tienda; anda siempre al rau de lo que diz l'hermanu; caminaron
al travis de tol conceyu; xintaron en ca de Lluca; merc piescos en vez de
naranxes; merc piescos en cuenta de naranxes; merc piescos en llugar de
naranxes; consigui trabayu per mediu de Xuan; consigui trabayu per
ente medies de Xuan; consigui trabayu gracies a Xuan; el concursu nun
se celebr por mor del mal tiempu; el concursu nun se celebr pola mor del
mal tiempu; el concursu nun se celebr por cuenta del mal tiempu; respeu-
to a esi fechu, el presidente nun dixo nada; al respeutive de tal fechu, el pre-
sidente nun dixo nada; axuntronse frente a la delegacin; fzolo too en
redues d'una paz que nun lleg; la polica anda en cata del lladrn.
La supuesta "locucin prepositiva" pue nun ser ms qu'un sustantivu xene-
ralmente precedu de preposicin y en funcin de complementu circuns-
tancial, al que-y pue siguir un trminu subordinu nominal precedu
tamin d'una preposicin que pue perdese si'l contestu lo permite; ver
XXII.2.4.2. Esti ye'l casu d'espresiones tales que: taben charrando al llau
de la casa; llaven la ropa a la vera del ru; veni equ al pie del horru; a
fuerza de muncha xera llogr lo que quera; d'acuerdu con eses previsio-
nes, esti va ser un bon au; tamos en favor del prestixu social de la llin-
gua; a Mara nun la vi a lo llargo de tol branu; punxronse en met del
pueblu a vender; punxronse nel mediu del pueblu a vender; los corredo-
res van camn d'El Puertu Payares; en rellacin con esi fechu, el presiden-
te nun dixo nada; no referente a esi fechu, el presidente nun dixo nada; el
concursu nun se celebr a causa del mal tiempu; ellos falen a la escontra
de les tos intenciones; la xente cuerre en direicin a la mar; la polica anda
en busca del lladrn; anden al rebuscu de llmpares.
Otres "locuciones prepositives" tn formaes d'un axetivu alverbializu
que s'acompaa d'un trminu subordinu nominal precedu de preposi-
cin (ver XXII.2.4.2.b), como s'aprecia nestos exemplos: taben charran-
do xunto a la casa (xunto de la casa); acordies con eses previsiones, esti
va ser un bon au; tocante a (tocntenes a) esi fechu, el presidente nun
dixo nada.
XI X.
Les
preposiciones
254
6
Y, pa cabu, otres tn formaes a base d'un elementu verbal ms o menos
fosilizu: pese a los problemes, el negociu espoxiga; a pesar de los pro-
blemes, el negociu espoxiga; sabenlo tolos vecinos, a nun ser Xuan; no
que se refier a esi fechu, el presidente nun dixo nada; no que cinca esi
fechu, el presidente nun dixo nada.
Nun tienen realmente calter preposicional otres espresiones llamaes
impropiamente "locuciones prepositives". N'efeutu, unes vegaes trtase
d'un alverbiu acompau d'un trminu subordinu nominal precedu de de,
preposicin que pue desapaecer si'l contestu lo permite. Y asina, resulten
les espresiones enriba (de), encima (de), embaxo (de), debaxo (de), delan-
tre (de), detrs de, enantes de, primero (de), depus de, llueu (de), dientro
(de), fuera (de), cerca (de), lloe (de), alredor de, enfrente (de), aparte
(de), ams de, adems de, etc. Ha tenese en cuenta qu'estes espresiones
son permuncho usaes na llingua falada. De fechu, dalgunes d'elles sonlo
tanto o ms que la correspondiente preposicin col mesmu significu: el
gatu ta enriba del teyu o el gatu enriba'l teyu equivalen a el gatu ta
sobre'l teyu; les madrees tn embaxo del escau o les madrees tn
embaxo l'escau equivalen a les madrees tn baxo l'escau o les madre-
es tn sol escau; punxronse delantre de la muria o punxronse delan-
tre la muria equival a punxronse ante la muria o punxronse nte la
muria; atoplo detrs del matu equival a atoplo tres el matu.
Xuntures de preposiciones
Nel usu de la llingua, ye frecuente atopar xuntures de dos preposiciones.
Nestos casos acumlense los valores de dambes, faciendo una d'elles dal-
guna precisin o refuerzu so les circunstancies espresaes pola primera.
Les xuntures preposicionales puen ser de varies menes:
a) Xuntures de dos trespositores de sustantivu a alverbiu en funcin de
complementu circunstancial.
Una preposicin matiza o refuerza a la otra: vienen d'nte la ilesia, llegasti
hasta nte la ilesia, pnxose pa nte la muria, pas per ante so casa, aga-
chse contra baxo l'escau, el mofu sacronlo de so la pea, vamos cami-
nar hasta baxo la pea, vamos caminar haza so la pea, camini pa baxo
la pea, voi a cabo casa Alvarina, salieron de cabo'l prau d'Eles, movi-
lu pa cabo'l fueu, pasaben per cabo la casa, Xuan vien de con Mara, la
XI X.
Les
preposiciones
255
7
xente vena de contra Galicia, la xente llegaba dende contra Galicia,
ponivos pa contra la par, paaron abondes castaes d'en suelu, estos
figos son pa en casa, la xente enfil pante ("pa ente") les dos pees, estos
figos son pante ("pa ente") los dos, escoyronlu d'ente los candidatos, les
gaviotes esnalaben pente ("per ente") les nubes, venen d'haza Colunga,
van p'haza Colunga, arimivos pa contra'l carbayu, venen de pa Salas,
venen de pela costa, dexamos la xera pa pela maana, baxaben de sobre'l
teyu, esnalaben pa sobre'l teyu, esnalaben per sobre'l teyu, salieron de
tres el cantu, diben pa tres la muria, andaben per tres la muria, l ye mui
falagueru pa con Mara, esti pueblu pa d'iviernu ye mui fru, voi an ("a
en") casa de Xuaquina, esi becerru y val poco de por s, vamos a por
llea.
Hai casos nos qu'una de les preposiciones nun amiesta nada nin al conte-
nu nin a la funcin de la segunda. En realid, sera meyor falar nestos
casos d'una sola preposicin orixinada na xuntura de dos: ensin, tres de,
etc.
b) Xuntures de dos trespositores de sustantivu a axetivu en funcin de
trminu subordinu nominal: una botella d'a llitru; una moneda d'a
cien; el texu d'nte la ilesia; el mofu de baxo la pea; el mofu de so la
pea; la casa de cabo'l prau (de co'l prau); los conceyos asturianos de
contra (d'escontra) Galicia; les castaes d'en suelu tn paaes; les per-
sones d'ente cuarenta y cincuenta aos; nami almiten xente d'hasta
trenta aos; estos marineros son d'haza Llanes; el camn p'haza Llanes
ye si; son xente de pa Salas; son xente de pela costa; los eros de
sobre'l teyu; la llosa de tres la casa.
XI X.
Les
preposiciones
256
Les conxunciones
Carauterstiques xenerales
Dase'l nome de conxunciones a delles pallabres qu'amuesen como carau-
terstiques ser tones, dependientes y tener la posibilid de cumplir n
d'estos cometos:
a) Enllazar dos trminos de la mesma funcin o categora sintctica, como
faen les conxunciones coordinatives o conectores. Ver tamin XXV.1.2.
b) Convertir o tresponer una oracin en sustantivu, axetivu o alverbiu, con
una funcin especfica dientro d'otra oracin, como ye'l casu de les con-
xunciones subordinatives o trespositores. Ver tamin XXV.2.1.
Conxunciones coordinatives o conectores
2.1 Carauterstiques funcionales
Les conxunciones coordinatives ponen en rellacin dos trminos de la
mesma funcin. Asina, dos suxetos (Xuan y Mara canten), dos comple-
mentos direutos (el neu come mazanes y figos), dos complementos indi-
reutos (ellos faen casu al p y al gelu). Tamin puen enllazar dos trmi-
nos de la mesma categora sintctica: dos sustantivos (como nos exemplos
anteriores), dos axetivos (esi cuadru paez bonu y caru), dos verbos (ellos
falen y rin), dos oraciones (dxome que les puertes taben pesllaes y que
nun poden abrise), etc.
Convin precisar que'l cometu de les conxunciones coordinatives nun ye
amestar nin crear la rellacin ente los trminos, sinn aportar valores
semnticos a esa amestadura. Por exemplu, en el neu come mazanes y
figos, la conxuncin y da un matiz de xuntanza o suma; en el neu come
mazanes o peres, la conxuncin o consea que d'ente los dos trminos en
rellacin ha escoyese n.
2.2 Clasificacin segn contenu
Acordies col significu qu'aporten, les conxunciones coordinatives clasi-
fquense como sigue darru:
XX.
Les
conxunciones
257
1
XX
2
2.2.1 CONXUNCIONES COPULATIVES
Espresen una amestanza o suma ente los trminos que s'enllacen. Son les
siguientes:
Y ~ YA
Dambes formes son equivalentes dafechu en tolos casos: Uviu y Xixn o
Uviu ya Xixn, blancos y negros o blancos ya negros, enriba y embaxo o
enriba ya embaxo, nieva y orbaya o nieva ya orbaya.
De toes maneres, cuando a la forma y sigue pallabra qu'entama per i-, hi-
(non parte de diptongu), aconsyase escribir ya pa nun dar llugar a caco-
fona: branu ya iviernu, oru ya inciensu, teores ya hiptesis, Xuan ya
Hilario.
NIN
Estrmase de y ~ ya nel so contenu negativu. Ye corriente qu'apaeza repe-
tida na secuencia nin... nin, precediendo a can de dambos trminos.
Exemplos: nun me disgusta (nin) Uviu nin Xixn, nun son (nin) blancos
nin negros, nun taben (nin) enriba nin embaxo. Precediendo al verbu sus-
titi a la negacin nun: nun nieva nin orbaya o nin nieva nin orbaya.
2.2.2 CONXUNCIONES DIXUNTIVES
Indiquen que los dos trminos presntense de manera qu'n refuga al otru,
nun pudiendo escoyese dambos al mesmu tiempu. Son les siguientes:
O
Exemplos: quiero parroches o bocartes, yeren cangueses o valdesanos,
facmoslo gei o maana, callis o chenvos. La dixuncin pue reforzase
si la secuencia ye o... o, de manera que tamin ye posible: quiero o parro-
ches o bocartes, yeren o cangueses o valdesanos, facmoslo o gei o
maana, o callis o chenvos.
nte pallabra qu'entama per o-, ho-, aconsyase escribir la variante u pa
nun dar llugar a cacofona: esti u otru, llueve u orbaya, muyeres u homes,
Olaya u Hortensia.
O BIEN... O BIEN
Espresa una dixuncin reforzada: facmoslo o bien gei o bien maana.
2.2.3 CONXUNCIONES ADVERSATIVES
Espresen un contraste o contraposicin ente los trminos. Son stes:
XX.
Les
conxunciones
258
PERO, MAS
Pero indica que se contraponen dambos trminos, pero nun se refuguen
ente s: ye caro pero bono, tn enriba pero nun sitiu fcil, xueguen pero
nun molesten. Pela so parte, mas ye sinnimu de pero, usu nami nel llin-
guaxe lliterariu: ye caro mas bono, tn enriba mas nun sitiu fcil, xueguen
mas nun molesten.
SINN
Necesita siempre la presencia d'una negacin precedente, polo que pue con-
siderase en realid la conxuncin complexa nun... sinn o non... sinn. No
referente al significu, estrmase de pero en qu'establez una contraposicin
que fai incompatibles dambos trminos, siendo refugu'l primeru d'ellos.
Acordies colos distintos usos de les formes nun y non del alverbiu negati-
vu (ver XIV.5.1.6), danse les siguientes secuencies: nun... sinn (nun traxo
peres, sinn ablanes; nun vive cerca, sinn lloe) y non... sinn (traxo non
peres, sinn ablanes; vive non cerca, sinn lloe). Cuando conecta dos
verbos, cueye la forma sinn que: nun traxo peres, sinn que traxo abla-
nes; nun vive cerca, sinn que vive lloe.
N'otres ocasiones, la contraposicin espresada por sinn consiste en que
daqu se presente xunto con otros fechos. Poro, esisten les secuencies non
solo... sinn (tamin) y non solo... sinn que (tamin). Exemplos: non solo
llee revistes, sinn (tamin) noveles; non solo fala francs, sinn que
(tamin) fala alemn.
2.2.4 CONXUNCIONES CONSECUTIVES
Espresen qu'ente los dos trminos coordinaos, el segundu ye consecuencia
del primeru o deduzse d'l, dependiendo del orde nel que s'amuesen nel
mensaxe. Siempre enllacen oraciones. Son:
CONQUE
Exemplu: tena abonda fame, conque entr nun restaurante y xint; entr
nun restaurante y xint, conque tena abonda fame.
DE MOU QUE ~ DE MANERA QUE ~ DE MOU Y MANERA QUE
Exemplu: eso nun ye lo qu'esperaben de ti, de mou que (de manera que ~
de mou y manera que) y pues pidi-yos perdn.
ASINA QUE
Exemplu: l'avin nun sal hasta les cinco, asina que y podemos aburrinos.
XX.
Les
conxunciones
259
2.3 Les llamaes "locuciones conectives"
Hai una riestra d'espresiones, llamaes davezu "locuciones conectives",
qu'amuesen trazos asemeyaos a les conxunciones coordinatives, como
espresar cuasi los mesmos contenos. Son, sin embargu, alverbios de xun-
tura en funcin de complementu circunstancial referu a tola oracin; ver
XXIII.3.8. Ye'l casu de poro, ents, d'esta miente, asina (qu'espresen con-
secuencia), d'otra miente, sicas (qu'espresen contraposicin), etc. Exem-
plos: l'helicpteru elvase verticalmente: poro, nun necesita d'una pista
llarga; si nun llovi nun mes, ents tien qu'haber una seca tremenda; les
partes sentronse a negociar: d'esta miente, llograron un acuerdu de paz;
tu sulta-y les verdaes: asina, vers cmo nun gorguta; d'otra miente, les
coses van igundose pasu ente pasu; ser yera callu: sicas, cuando-y
daba por falar nun paraba.
Conxunciones subordinatives
o trespositores
3.1 Carauterstiques funcionales
Les conxunciones subordinatives convierten una oracin n'elementu
subordinu a otru nucleu verbal, funcionando dientro d'otra oracin como
sustantivu, axetivu o alverbiu. Son, ents, trespositores del nucleu verbal
a otres categores.
A diferencia de les conxunciones coordinatives, que s'interponen, les
subordinatives inxrtense nel dominiu sintcticu de la oracin trespuesta.
Ams, son incompatibles cola funcin apellativa del verbu, esto ye, col
imperativu.
Frente a otros trespositores, como los relativos o interrogativos, les con-
xunciones subordinatives nun funcionen como referentes d'otros elemen-
tos del contestu, nin exercen funcin nenguna dientro la oracin que tres-
ponen.
3.2 Clasificacin
3.2.1 TRESPOSITORES DE VERBU A SUSTANTIVU
Convierten una oracin en sustantivu, siendo ents a exercer les funciones
pa les que ta capacitada esa categora. Son les siguientes:
XX.
Les
conxunciones
260
3
QUE (QU')
Exemplos: que nun ye asina sbeslo tu, dxome que les coses nun van bien
pel pueblu, nun-y quito mritu a qu'aguanten tantu tiempu sin fumar, fzolo
pa que la fa pudiere estudiar, l'asuntu de que baxen los precios ye mentira.
SI COMPLETIVU
Estrmase de que en que s'emplega dependiendo de verbos con negacin
o de dulda, o de verbos n'imperativu. Exemplos: nun m'aclari si les coses
van bien pel pueblu, nun-y doi importancia a si vienen o non, entrga-y si
pue estudiar, l'asuntu de si baxen los precios paez mentira.
3.2.2 TRESPOSITORES DE VERBU A ALVERBIU
Convierten una oracin n'alverbiu, pudiendo ents exercer les funciones
propies d'esta categora. Acordies coles estremaes significaciones que
puen espresar, les conxunciones alverbializadores puen clasificase como
vien darru (teniendo en cuenta qu'una secuencia de dos o tres pallabres
formen una sola conxuncin si nun se puen reconocer como elementos
menores qu'aporten un determinu significu al conxuntu):
DE LLUGAR
ONDE, U ~ AU
Na so condicin de conxuncin non de relativu sase ensin antece-
dente. Exemplos: prsta-y fumar onde nun molesta o prsta-y fumar u nun
molesta o prsta-y fumar au nun molesta; nun van pa onde dicen ayeri.
DE TIEMPU
CUANDO
Na so condicin de conxuncin non de relativu sase ensin antece-
dente. Exemplos: fuelguen cuando-yos da pola gana, esi peridicu ye de
cuando vivemos en Llanes.
MIENTRES (QUE), DEMIENTRES, MENTANTO
Espresen simultaneid ente dos fechos. Exemplos: mientres (que) yo llen-
do les vaques ella salla les pataques, llavi la ropa mentes (que) nosotros
fregamos el suelu, demientres caminaba diba pensando en milenta coses,
esa llei hai que la cumplir mentanto nun la desanicien.
DE LA QUE ~ A LA QUE
Espresen tamin simultaneid. Exemplos: cmpresme arbeyos de la que
pases pela tienda d'Alicia, a la que sales del trabayu vienes veme.
XX.
Les
conxunciones
261
CUANTES (QUE) ~ EN CUANTES (QUE)
Espresa qu'un fechu produzse inmediatu a otru. Exemplos: cuantes (que)
garre les vacaciones salgo de viaxe, en cuantes lo supo corri a avisalos.
NAMS (QUE) ~ NAMI
Refierse a la inmediatez: nams que t'enteres d-yoslo a ellos, nami lo
faigan que nun dexen d'avisar.
MALPENES ~ MALAPENES
Tamin espresa inmediatez: malpenes lu vi dime cuenta de lo vieyu que ta.
DESQUE ~ DE QUE
Espresa'l momentu nel que tien orixe otru fechu; equival a "dende que".
Exemplos: desque ye direutor nun hai quien fale con l, eso psanos de
qu'hai alcalde nuevu.
DE MAGAR
Espresa, lo mesmo que desque, orixe d'una aicin: de magar atop traba-
yu paez que ta ms llasparderu.
DE MOU
COMO
Na so condicin de conxuncin non de relativu sase ensin antecedente.
Exemplos: nes romeres baillen como-yos deprendieron, failo como puedas.
SEGN
Exemplos: segn escribes vas cansar muncho la mano.
DE CAUSA
COMO
Exemplu: como nun-y dieron bon tratu, ella present una quexa na direi-
cin.
PUESTO QUE, Y QUE
Exemplos: puesto que yes nacu en Ribesella, sabrs de coses de la mar;
fala con ella, y que dices que te fai casu.
FINALES
AL ENVS DE QUE ~ COL ENVS DE QUE
Exemplu: presentse nel ayuntamientu al envs de que lu inscribieran.
XX.
Les
conxunciones
262
CONDICIONALES
SI CONDICIONAL
Exemplos: dces-ylo si la ves, si n'agostu ficiere bon tiempu vendren mun-
chos turistes.
A MENOS QUE
Exemplu: nun va ayudate, a menos que-y lo pidas.
CONCESIVES
ANQUE
Contrapn dos trminos caltenindolos compatibles, pero con ms inten-
sid que pero. Exemplos: anque lo nieguen, eso foi asina; siempre aprue-
ben anque nun estudien nada; xueguen anque nun molesten. Ye frecuente
que na oracin trespuesta pola conxuncin nun se repita'l verbu si ye coin-
cidente col principal: ye caro anque bono, tn enriba anque nun sitiu fcil.
MAGAR QUE, MASQUE, POR MS QUE, INDA QUE
Tienen el mesmu significu que anque. Exemplos: magar que ta murniu,
nun pierde les ganes de rir; nun-y comentes un res, masque surda'l tema;
por ms que s'enfocique nun cuento face-y casu; inda que son les diez,
tova ye de da.
3.3 Les llamaes "locuciones conxuntives"
Esiste toa una riestra d'espresiones llamaes tradicionalmente "locuciones
conxuntives" con carauterstiques funcionales asemeyaes a les conxun-
ciones subordinatives. Sin embargu, nun son conxunciones, sinn xuntu-
res d'otros elementos. Esti ye'l casu de les espresiones que vienen darru:
- Preposicin + que conxuncin: pa que, dende que, ensin que, etc. Nel
casu de porque la secuencia preposicin + que escrbese nuna sola palla-
bra: ella present una quexa na direicin porque nun-y dieron bon tratu,
falo porque quiero.
- Alverbiu + de + que conxuncin: dempus de que, antes de que, prime-
ro de que, etc.
- Alverbiu + que relativu: dempus que, antes que, siempre que, cuantay
que, abenay que, etc.
- Locucin prepositiva + que conxuncin: a condicin de que, a pesar de
que, nel casu de que, a menos que, al envs de que, visto que, darru que,
pese a que, etc.
XX.
Les
conxunciones
263
Derivacin
y composicin
Signu y pallabra
Llmase signu a tou aquel elementu de la comunicacin llingstica dotu
de significante y significu. Por exemplu, meyor ye un signu, pero me-,
-yo- o -r nun lo son. Signu mnimu o monema yel que nun se pue xebrar
nespresiones menores con significu: bien, -u en malu, da de ges. Signu
complexu yel constituyu por ms d'un signu: malu, falamos, el pueblu de
Xandra, el pxaru esnala.
La pallabra, per otru llau, pue definise como l'elementu llingsticu dotu
de significu y escritu ente dos espacios. El conceutu de pallabra nun tien
pertinencia llingstica. Unes vegaes coincide col signu mnimu (bien),
otres col signu complexu (malu), otres vegaes delles pallabres constitin
un signu mnimu (da de ges), etc.
1.1 La estructura de les pallabres
Les pallabres puen tar formaes por dos menes de signos llingsticos: el
signu lxicu y el signu morfolxicu.
1.1.1 EL SIGNU LXICU
El signu lxicu, imprescindible pa la constitucin de la pallabra, ye'l so
nucleu semnticu, que-y aporta'l significu central. Pallabres como los
sustantivos, los axetivos, los alverbios, les interxeiciones o los verbos tn
dotaos de signu lxicu.
El lexema ye la organizacin semntica que cueye'l signu lxicu. Acordies
cola so constitucin, puen estremase: lexemes cenciellos o simples, non
xebrables en ms signos (por exemplu, en llibr-u, mariell-a, maana,
guo!, fal-ar); y lexemes complexos, formaos o bien por un nucleu lxicu
ms n o ms derivativos (per-prestos-u, tres-pas-ar, cabral-ieg-u), o bien
por un nucleu complexu en pallabres compuestes (saca-geyos, cabu-
d-au).
1.1.2 EL SIGNU MORFOLXICU
El signu morfolxicu ye dependiente del signu lxicu. Aporta a la pallabra
contenos secundarios qu'amuesen les rellaciones que la pallabra cueye
XXI .
Derivacin
y composicin
264
1
XXI
con otros elementos del sintagma o de la oracin. El sustantivu, laxetivu
y el verbu presenten signu o signos morfolxicos, pero non lalverbiu (que
ye, por ello, una pallabra invariable).
Los signos morfolxicos duna llingua presntense en llistes zarraes y en
nmberu fixu que nun fai camudar conscientemente l'aicin de los falan-
tes y qu'ofrez curtios cambios (o nengn) cola evolucin a lo llargo del
tiempu.
El contenu d'un signu morfolxicu llmase morfema, y la espresin con-
creta que cueye recibe'l nome de formante. Los signos morfolxicos nomi-
nales, esto ye, los del sustantivu y axetivu, son: el xneru (masculn, feme-
nn, neutru), el nmberu (singular, plural) y l'artculu. Los signos morfo-
lxicos verbales son: la persona (1, 2, 3), el nmberu (singular, plural),
el mou (imperativu, indicativu, suxuntivu), el tiempu (presente, pasu,
futuru), l'anteriorid y l'aspeutu.
Formacin de pallabres
Los repertorios lxicos nunca tn peracabaos, darru que les necesidaes
comunicatives de la comunid llingstica camuden de contino; ello pro-
duz que delles pallabres dexen d'usase (arcasmos), qu'otres s'arrequexen
nel usu de delles zones (arcasmos dialeutales) y qu'otres camuden el so
significu, etc. Ente estos fenmenos atpase'l de la creacin o formacin
de pallabres nueves, nomaes neoloxismos.
N'efeutu, cuando los falantes de la llingua necesiten oxetivamente enan-
char el repertoriu lxicu, formen neoloxismos, que puen ser:
a) Pallabres formaes per aciu d'otres llinges (neoloxismos propiamente
dichos). Trtase de los emprstamos (adautaos, como xal del francs,
mitn del ingls, ayuntamientu del castellanu, o non adautaos, como golf
del ingls, dficit del llatn) y de los calcos (como ciencia ficcin del
ingls).
b) Pallabres formaes per aciu de los medios qu'ofrez la propia llingua.
Trtase de los procedimientos nomaos afixacin o derivacin (emplegu
de prefixos y sufixos, como en so-barba o folix-eru), composicin (for-
macin de lexemes complexos, como en cabu-d-au) y parasntesis
(combinacin d'afixacin y composicin, como en picu-rrinch-n, o de
prefixacin y sufixacin, como en em-pedr-iar).
XXI .
Derivacin
y composicin
265
2
Afixacin o derivacin: sufixos y prefixos
Los afixos son constituyentes marxinales del signu lxicu. Hai dos menes
d'afixos: los prefixos, qu'anteceden al lexema: re-facer, per-llimpiu; y los
sufixos, que siguen al lexema: muyer-ina, hom-n. Ams, diacrnicamen-
te flase de los infixos, que son elementos que s'insierten ente la raz y los
afixos pa reforzalos. Exemplos: pan-ad-eru, test-ar-azu.
Pallabra primitiva ye la qu'apaez ensin afixu nengn; pallabra derivada ye
aquella que tien afixos. Pelo xeneral, los sufixos (non los prefixos) son
tnicos, lo que fai que provoquen un desplazamientu acentual dende la
raz a ellos mesmos. Asina, zapatu zapateru, tarde tardiegu, cscara
cascarina.
Un mesmu afixu pue presentar variantes despresin. Asina, -anza o -ancia
en asemeyanza ~ asemeyancia; lo mesmo asocede con -ientu y -entu en
famientu, farientu; etc.
Pa cabu, ocurre davezu qu'un mesmu sufixu pue asociase a contenos dife-
rentes. Asina, -n espresa valor diminutivu en llibrn, valor xentiliciu en
uvien, cualid en dan, etc.
3.1 Clasificacin de los afixos
Los prefixos y sufixos puen clasificase acordies con dellos criterios.
a) Segn el so valor semnticu, los afixos puen dividise en significativos
y apreciativos. Los afixos significativos provoquen la creacin d'una
pallabra de referencia oxetiva distinta a la primitiva; asina, por exem-
plu, desfacer designa una aicin diferente que facer, y ferreru y cuya-
rada refirense a realidaes distintes que fierro y cuyar. Pelo contrario,
la nueva pallabra que surde de l'aplicacin d'un afixu apreciativu nun
designa una realid distinta, sinn la mesma realid valorada suxetiva-
mente de manera estremada. Asina, revieyu o perblancu nun se refieren
a realidaes cualitativamente distintes que vieyu o blancu, pero modulen
el so significu.
Los sufixos diminutivos -n y -ucu, y l'aumentativu -n, son exemplos de
cmo dellos afixos puen recoyer al empar el valor significativu y l'aprecia-
tivu. N'efeutu, apunten a un referente oxetivu cuando faen referencia a
"grandor" (en sustantivos) o a "intensid" (n'axetivos y alverbios); asina, lli-
brn ye "llibru pequeu", azuln ye "daqu azul", homucu ye "home peque-
u", gatn ye "gatu grande" y murnin ye "mui murniu". Pero cuando pasen
XXI .
Derivacin
y composicin
266
3
a un referente suxetivu (onde y nun importa'l tamau real, que pue ser
grande o pequeu), puen valir pa valoraciones contraries acordies col con-
testu; asina, llibrn ye o bien "llibru apreciu y queru" o bien "llibru des-
preciable o de poca importancia", azuln ye "prestosamente azul" o "rid-
culamente azul", homucu ye "home apreciu y queru" o bien "home des-
preciable y ridculu", gatn ye "gatu que s'empondera pola importancia de
les sos virtes" o "gatu tarrecible", murnin ye "murniu de mala manera".
b) Segn el so valor funcional, los afixos puen ser categorizadores y non
categorizadores.
Afixos categorizadores son los que camuden la categora del signu al que
s'axunten, lo que nun faen los afixos non categorizadores. Munchos afixos
categorizadores asciense a una categora. Asina, por exemplu, el prefixu
es- ye verbal (garitu esgaritar), el sufixu -anza ~ -ancia ye sustantiva-
dor (asemeyar asemeyanza), el sufixu -anu ye axetivador (rocea
roceanu), el sufixu -mente ye alverbializador (prestosu prestosamente),
los sufixos -ar ~ -er ~ -ir son verbales (baille baillar).
Pela so parte, munchos afixos non categorizadores asciense a varies cate-
gores. Asina, por exemplu, tres- (calar trescalar, pasu trespasu,
antieri tresantieri), per- (facer perfacer, blancu perblancu, lloe
perlloe), -n (llibru llibrn, azul azuln, cerca cerquina), -n (gatu
gatn, murniu murnin, abaxo abaxn).
c) Segn el so rendimientu na formacin de pallabres na llingua, los afi-
xos puen ser productivos o improductivos. Un afixu ye productivu
cuando ta a disposicin del falante, nun s'asociando a nengn lexema
determinu y llistu pa formar a volunt nueves pallabres. Por exemplu,
el prefixu superlativu per- perblancu, perbonu, permalu, perllocu,
perllimpiu, perfcil...; el prefixu formador de verbos a- acuriosar,
aguapiar, amalar, alloquecer, acastellanar...; el sufixu diminutivu -n
blanqun, grandn, homn, xatn, muyerina, castaalina, casina...; el
sufixu -dura "aicin y efeutu" moyadura, chiscadura, estrapalladu-
ra, cosedura, llambedura, mancadura...; el sufixu -eru "encln o gustu
por" folixeru, paneru, tabaqueru, futboleru, sidreru...; etc.
Pelo contrario, un afixu improductivu ye aquelli que (productivu de xuru
n'otres dmines) apaez gei de manera fixa asociu a determinaos lexe-
mes, ensin que'l falante (que, sin embargu, pue pescanciar el so significu)
pueda valise d'l pa formar nueves pallabres. Por exemplu, el sufixu dimi-
nutivu -iellu carriellu, portiella, tortiella; el sufixu de cualid -iondu
fediondu, gationda; etc.
XXI .
Derivacin
y composicin
267
Ente medies ta una riestra de sufixos que puen nomase semiproductivos:
el prefixu so- "debaxo" (sobarba), el sufixu -doriu "sitiu o ferramienta pa
facer daqu" (llavadoriu, fendedoriu, bogadoriu), etc.
d) Segn el so orixe, los afixos clasifquense como patrimoniales y cultos.
Afixos patrimoniales son los que la llingua tien como herencia nel usu
popular. Ye'l casu de los prefixos como tres- (trescalar), des- (desame-
cer), es- (esmigayar) o de sufixos como -n (llibrn), -acu (homacu),
-dor (falador), -iegu (viviegu), -mientu (afogamientu), -exar (escorne-
xar), etc.
Pelo contrario, afixos cultos son los que s'insierten artificialmente na llin-
gua dende l'usu eruditu o cultu, per va llibresca (anque llueu munchos
puedan llegar a popularizase). Ye'l casu de los prefixos hiper- (hiperten-
su), semi- (semicrculu), o de los sufixos -ativu (asociativu), -ista (caste-
llanista), etc.
Bien de veces, un afixu d'orixe cultu coincide na espresin con n d'orixe
popular. Asina, re- ye patrimonial en refacer, pero cultu en rexeneracin;
-al ye patrimonial en castaal, pero cultu en natural; -n ye patrimonial en
llibrn, pero cultu en bizantn; -ancia ye patrimonial en asemeyancia, pero
cultu en constancia; etc.
Convin alvertir que nami han considerase afixos les unidaes con conte-
nu reconocible, reemplegables, qualternen el so usu col non usu, calte-
niendol lexemal so significu. Polo tanto, ye prefixu an- en anaerobiu
(formu sobre aerobiu), pero non en nodu. De la mesma manera, hai sufi-
xos en llibrn y puebln (formaos sobre llibru y pueblu), pero nun los hai
en moln y lladrn.
3.2 Sufixos
3.2.1 MENES DE SUFIXACIN
N'abondos casos, los sufixos faen un cambiu na categora sintctica a la
que normalmente s'asocia un lexema. D'esta miente, la sufixacin pue ser
sustantiva, axetiva, alverbial y verbal.
A) SUFIXACIN SUSTANTIVA
Ye la formacin de sustantivos per aciu dun sufixu:
- Dende un axetivu: charrn charranera, fatu fatada, guapu gua-
pura, llargu llargor, etc.
XXI .
Derivacin
y composicin
268
- Dende un verbu: alloriar alloriu, esmolecer esmolicin, iguar
igua, llavar llavadura, xorrecer xorrecimientu, etc.
- Dende otru sustantivu: carbayu carbayu, golor goliatu, home
homn, llibru llibracu, pueblu puebln, rapaz rapazucu, sidra
sidrizu, etc.
B) SUFIXACIN AXETIVA
Ye la formacin daxetivos per aciu dun sufixu:
- Dende un sustantivu: caldu caldosu, ferruu ferruentu, sidra
sidreru, llamarga llamarguizu, etc.
- Dende un verbu: facer facederu, gasayar gasayosu, pensar pen-
satible, trabayar trabayador, etc.
- Dende otru axetivu: grande grandn, llambin llambionzacu, roxu
roxn, etc.
C) SUFIXACIN ALVERBIAL
Ye la formacin dalverbios per aciu dun sufixu. Nun ha confundise la
derivacin alverbial con otros procedimientos dalverbializacin como la
tresposicin preposicional (tamos en pueblu), la inmovilizacin morfol-
xica (trabayen curioso) y les frases alverbiales (anden al debalu).
La derivacin alverbial, pela so parte, exectase col sufixu -mente, que s'a-
miesta a la forma femenina del axetivu: bonu bonamente, xustu xus-
tamente, etc. Esiste tamin la posibilid de formar un alverbiu dende otru
alverbiu: abaxo abaxn, tarde tardino, etc.
D) SUFIXACIN VERBAL
Ye la formacin de verbos per aciu dun sufixu:
- Dende un sustantivu: carta cartiar, flor floriar, pata patexar, etc.
- Dende un axetivu: asturianu asturianizar, blancu blanquiar, fatu
afatar, guapu aguapecer, etc.
- Dende otru verbu: comer comicar, nevar nevusquiar, trabayar
trabayucar, etc.
3.2.2 LLISTA DE SUFIXOS
-A
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: buscar busca, costar costa,
XXI .
Derivacin
y composicin
269
esbillar esbilla, falar fala, filar fila, iguar igua, pagar paga,
pescar pesca, puyar puya, segar siega, subir suba.
-ABLE
Sufixu productivu, categorizador dende sustantivu o verbu, y asociu a
axetivu. Significaos:
- "Cualid": amar amable, mano manuable, melecina melecinable.
- "Posibilid": algamar algamable, iguar iguable, manexar mane-
xable, tresportar tresportable.
-ACEU, -CEA, -CEO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axetivu.
Significu: "derivu de". Exemplos: herba herbaceu, opiu opiaceu.
-ACU, -ACA (en sustantivos)
-ACU, -ACA, -ACO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu despeutivu: home homacu, mozu mozacu, muyer muye-
raca, perru perracu, rapaz rapazacu, ruin ruinacu, tontu tonta-
cu, vieyu vieyacu.
-ACU, -ACA, -ACO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axetivu.
Significaos:
- "Xentiliciu": Austria austriacu.
- "Relativu a": hipocondria hipocondriacu, polica policiacu.
-ACHU, -ACHA (en sustantivos)
-ACHU, -ACHA, -ACHO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu despeutivu: andoscu andoscachu, borricu borricachu,
bracu bracachu, perru perrachu, ruin ruinachu, vaca vacacha,
vieyu vieyachu.
-ADA
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende axetivu o
verbu, y asociu a sustantivu. Significaos:
- "Aicin y efeutu": asturianu asturianada, babayu babayada, fatu
fatada, llambin llambionada, llambiotar llambiotada, llocu llo-
XXI .
Derivacin
y composicin
270
cada, lluna llunada, neu neada, nevar nevada, orbayar
orbayada, risa risada, sotripar sotripada, xagetar xagetada,
xatu xatada, xiblar xiblada.
- "Dimensin o estensin": fondu fondada, llanu llanada, sucu
sucada.
- "poca": iviernu ivernada.
- "Golpe": culu culada, estaca estacada, garrote garrotada, llombu
llombada, martiellu martellada, alga algada, pata patada.
- "Conxuntu": cabaa cabaada, llobu llobada, nial nialada, pita
pitada, turista turistada.
-AINA
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu despeutivu: bobu bobaina, floritu floritaina, seorita
seoritaina, tontu tontaina.
-AL ~ -AR
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu y
asociu a sustantivu o axetivu. Significaos:
- "rbol": ablana ablanar ~ ablanal, borrachn borrachinal, carue-
zu carozal, castaa castaal ~ castaar, cereza cerezal, figu
figal ~ figar, guinda guindal, mazana mazanal, mostaya mosta-
yal, nisu nisal, pera peral, peruyu peruyal, piescu pescal.
- "Conxuntu, sitiu onde abonda daqu": arbeyu arbeyal, bardiu bar-
dial, carbayu carbayal, costiella costellar, escoba escobal, lla-
marga llamargal, llamuerga llamorgal, maz maizal, pataca
patacal, piornu piornal, paya payar, rebollu rebollal ~ rebollar,
salguera salgueral.
- "Sitiu": cume cumal ~ cumar, vasu vasal ~ vasar.
- "Utensiliu": cuernu cornal.
- "Relativu a": esencia esencial, lluna llunar, mente mental, sexu
sexual, sol solar.
- "Cualid": bonu bonal.
-ALGU
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "cargu o condicin". Exemplos: arcipreste arciprestalgu,
lder lideralgu, mecenes mecenalgu, mayor mayoralgu. Tamin
espresa otra mena de rellaciones col lexema: puerta portalgu.
-AME
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
XXI .
Derivacin
y composicin
271
Significu: "conxuntu". Exemplos: colondra colondrame, costiella
costellame, diente dentame, furu furame, lloria lloriame, mueble
moblame, vela velame.
-N, -ANA, -ANO
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu o verbu y asociu a axetivu. Significaos:
- "Xentiliciu": Ayer ayern, Quirs quirosn, Somiu somedn,
Teberga tebergn.
- "Despeutivu": charrar charrn, folganza folganzn, folgar fol-
gn, home homn, mierda mierdn, muyer muyern, tiempu
tempn, tontu tontn, trapichar trapichn, traximar traximn.
-ANCU, -ANCA
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu despeutivu. Exemplos: piedra pedranca, palu palancu,
pozu pozancu.
-ANCHU, -ANCHA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu
aumentativu-despeutivu. Exemplos: fierru ferranchu, fola folanchu ~
folancha.
-ANGU, -ANGA, -ANGO
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu
despeutivu: floritu floritanga ~ floritangu, paisanu paisanangu, seo-
ritu seoritangu, seorita seoritanga, seorito seoritango.
-ANTE
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu
o axetivu. Significaos:
- "Cualid, que fai una aicin": alloriar alloriante, cafiar cafiante,
falar falante, importar importante, mangar mangante, repunar
repunante, sobrar sobrante, votar votante.
- "Profesin, trabayu": ayudar ayudante, cantar cantante, comerciar
comerciante, dibuxar dibuxante, estudiar estudiante, navegar
navegante, negociar negociante.
-ANU, -ANA, -ANO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu o alverbiu, y aso-
ciu a axetivu. Significaos:
XXI .
Derivacin
y composicin
272
- "Xentiliciu": Asturies asturianu, Ayer ayeranu, Babia babianu,
Bolivia bolivianu, Corvera corveranu, Italia italianu, Llangru
llangreanu, Pravia pravianu, Roma romanu, Somiu someda-
nu, Teberga teberganu.
- "Propiu d'un llugar": cerca cercanu, fuera foranu, llonxe llonxa-
nu, mediu medianu.
- "Cualid": rocea roceanu.
-ANZA ~ -ANCIA
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu, cualid". Exemplos: acordar acordanza,
allabar allabanza ~ allabancia, andar andanza ~ andancia, asegu-
rar seguranza, camudar camudancia, comparar comparanza ~
comparancia, confiar confianza, considerar consideranza ~ conside-
rancia, consolar consolancia, falar falancia, figurar figuranza,
folgar folganza ~ folgancia, ganar ganancia, importar importan-
cia, inorar inoranza ~ inorancia, llabrar llabranza, matar matan-
za ~ matancia.
-APU -APA ~ -IAPU -IAPA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu
diminutivu y dacuando despeutivu. Exemplos: cachu cachapu, cuetu
cotapu, pexe pexapu.
-AR
Sufixu productivu, categorizador dende sustantivu o axetivu y asociu a
verbu. Forma verbos: agua aguar, azul azular, corchu corchar,
fadiu fadiar, llende llendar, mosca moscar.
-ARIU, -ARIA, -ARIO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a sustanti-
vu o axetivu.
- "Relativu a": alimentu alimentariu, comunid comunitariu, llibert
llibertariu, tributu tributariu, universid universitariu.
- "Profesin, trabayu": botica boticariu, funcin funcionariu.
-ARRU, -ARRA, -ARRO o -ARRIU, -ARRIA, -ARRIO
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu. Significu
despeutivu, dacuando emponderador: bobu bobarru ~ bobarriu, mozu
mozarru ~ mozarriu, neu nearru ~ nearriu, pata patarru, tontu
tontarru ~ tontarriu.
XXI .
Derivacin
y composicin
273
-ARU, -ARA
Sufixu improductivu ensin significu especficu: cascu cscara, concha
cnchara, geva gvara, llapa llpara.
-ASCU, -ASCA
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu intensificador o despeutivu: fana fanascu, fiyu fiyascu,
hermanu hermanascu, monte montascu, pea peascu, rama
ramasca.
-ASTRE
Como -astru, -astra: pillu pillastre.
-ASTRU, -ASTRA
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu despeutivu o rebaxador de contenu: fiyu fiyastru, hermanu
hermanastru, madre madrastra, padre padrastru.
-ATIBLE
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu o verbu, y asociu
a axetivu. Significu: "cualid". Exemplos: despreciar despreciatible,
falar falatible, favor favoratible, heredar heredatible, pensar
pensatible, reparar reparatible, valorar valoratible, vengar ven-
gatible.
-ATIVU, -ATIVA, -ATIVO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a axetivu.
Significu: "relativu a". Exemplos: alministrar alministrativu, asociar
asociativu, calificar calificativu, multiplicar multiplicativu, xene-
rar xenerativu.
-ATU, -ATA o -IATU, -IATA (en sustantivos)
-ATU, -ATA, -ATO o -IATU, -IATA, -IATO (n'axetivos)
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende verbu o
alverbiu y asociu a sustantivu o axetivu. Significaos:
- "Diminutivu-despeutivu": ciebu cebatu, ciegu cegatu, flor floria-
tu, fuera foriatu, llamar llamatu, llingua llinguatu, nome
nomatu, riegu regatu.
- "Instrumentu": xiblar xiblatu, xiblata.
- "Cra": ballena ballenatu, llebre llebratu, llobu llobatu.
XXI .
Derivacin
y composicin
274
- "Aicin y efeutu de poca intensid o de poca importancia": cagar
cagatu, cuspir cuspiatu, goler goliatu, mexar mexatu, morder
mordiatu, sorber sorbiatu, tusir tusiatu, volar voliatu.
-U ~ -ADA
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significaos:
- "Capacid, daqu enlleno": autobs autobusu, bidn bidonu ~
bidonada, calderu calderu, camin camionu, coche cochu,
cuyar cuyaru ~ cuyarada, escudiella escudellu ~ escudellada,
fardela fardelu ~ fardelada, llavadora llavadoru ~ llavadorada,
mandil mandilu ~ mandilada, pota ~ pote potu ~ potada, puu
puu, tnganu tanganu ~ tanganada, vasu vasu ~ vasada,
xarru o xarra xarru ~ xarrada, zapica zapicu ~ zapicada.
- "Intensivu, aumentativu": banda bandu ~ bandada, golpe golpu
~ golpada, llitru llitru, quilo quilu, rebau rebau, truena
tronada.
- "Conxuntu": alumnu alumnu, estudiante estudiantu ~ estudianta-
da, funcionariu funcionariu, profesor profesoru ~ profesorada,
proletariu proletariu.
-AXE ~ -AX
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende verbu y
asociu a sustantivu. Significaos:
- "Cosa rellacionada con daqu": llingua llinguaxe ~ llinguax, pas
paisaxe ~ paisax, pota potaxe ~ potax.
- "Aicin y efeutu": blindar blindaxe ~ blindax, falar falaxe ~ falax.
- "Conxuntu": quilmetru quilometraxe ~ quilometrax, voltiu voltaxe
~ voltax.
-AXU, -AXA (en sustantivos)
-AXU, -AXA, -AXO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende verbu y
asociu a sustantivu o axetivu. Significu despeutivu: amargu amarga-
xu, beber beberaxu, blandu blandaxu, colgar colgaxu, copa
copaxa, espantar espantaxu, home homaxu, neu neaxu, pingar
pingaxu, xente xentaxa.
-AVU (en sustantivos)
-AVU, -AVA, -AVO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende axetivu,
XXI .
Derivacin
y composicin
275
y asociu a sustantivu o axetivu. Significu: "fraccionariu". Exemplos:
ocho ochavu, quince quinceavu, trenta trentavu, venti ventiavu.
-AYAR
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a verbu. Significu
despeutivu: escribir escribayar, tontu tontayar.
-AYU, -AYA (en sustantivos)
-AYU, -AYA, -AYO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu o verbu, y asociu a sustantivu o axetivu. Significu despeutivu. Exem-
plos: babababayu, colgar colgayu, dulcedulzayu, espantar espan-
tayu, mazcar mazcayu, patapatayu, peraperayu, pingar pingayu,
puercu porcayu, simple simplayu, triste tristayu, viciu viciayu.
-AZ
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu y axetivu.
Significaos:
- "Conxuntu" (con sustantivos): brganu barganaz, piedra pedraz.
- "Intensivu" (con axetivos): bonu bonaz, puercu porcaz.
-AZA
Sufixu improductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: amarrar amarraza, esfoyar
esfoyaza, filar filaza, pisar pisaza.
-AZU
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende verbu y aso-
ciu a sustantivu. Significaos:
- "Golpe": brganu barganazu, cabeza cabezazu, cibiella cibiella-
zu, coldu coldazu, culu culazu, fesoria fesoriazu, focicu foci-
cazu, garrote garrotazu, llombu llombazu, madrea madreazu,
martiellu martellazu, ariz arigazu ~ arizazu, pea peazu,
rodiya rodiyazu, tisoria tisoriazu, verdiasca verdiascazu.
- "Aicin y efeutu curtiu": emburriar emburriazu, solmenar solme-
nazu, sotripar sotripazu, surniar surniazu, xiringar xiringazu.
-AZU, -AZA (en sustantivos)
-AZU, -AZA, -AZO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu aumentativu: bribn bribonazu, coche cochazu, home
XXI .
Derivacin
y composicin
276
homazu, mozu mozazu, muyer muyeraza ~ muyerazu, neu nea-
zu, pisu pisazu.
-CIN
Sufixu improductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: aburrir aburricin, atrayer
atraicin, constituyir constitucin, contrayer contraicin, esmoler
esmolicin, imaxinar imaxinacin, lliberar lliberacin, tresformar
tresformacin, vengar vengacin.
-D, -ED, -ID o -T
Sufixu improductivu, categorizador dende axetivu y asociu a sustanti-
vu. Significaos de "cualid, aicin, conxuntu": amable amabilid,
antiguu antiged, asturianu asturianid, bonu bond, claru
clarid, comn comunid, estrau estraed, falsu falsed, floxu
floxed, foscu fosqued, humanu humanid, llibre llibert,
malu mald, mozu moced, posible posibilid, prestosu pres-
tosid, ruin ruind, santu santid, vecn vecind, xeneral xene-
ralid.
-DERA
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu repetu o poco intensu": comer comedera,
carpir carpidera, beber bebedera, dormir dormidera, entender
entendedera, falar faladera, fumar fumadera, llimpiar llimpiade-
ra, pruyir pruyidera, tusir tusidera.
-DERU ~ -DERA (con sustantivos)
-DERU, -DERA, -DERO (con axetivos)
Sufixu productivu, categorizador dende verbu o sustantivu y asociu a
sustantivu o axetivu. Significaos:
- "Sitiu onde se fai daqu": abellugar abellugaderu, abrigar abriga-
deru, beber bebederu, cargar cargaderu, comer comederu, criar
criaderu, embarcar embarcaderu, esbillar esbilladeru, esboligar
esboligaderu, llavar llavaderu, mexar mexaderu, picar pica-
deru, saltar saltadera, subir subidera.
- "Aparatu o ferramienta": agarrar agarradera, bogadar bogaderu,
firir firidera, recudir recudideru ~ recudidera, ruxir ruxideru,
xingar xingaderu.
- "Que pue facese": facer facederu, pagar pagaderu.
- "Que tien": agua aguaderu.
XXI .
Derivacin
y composicin
277
-DIZU, -DIZA, -DIZO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a axetivu.
Significu: "cualid o encln". Exemplos: afayar afayadizu, aforrar
aforradizu, alcontrar alcontradizu, antoxar antoxadizu, atopar
atopadizu, cayer cayedizu, escaecer escaecedizu.
-DOR, -DORA (con sustantivos)
-DOR, -DORA, -DOR ~ -DORO (con axetivos)
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu o
axetivu. Significaos:
- "Sitiu onde se fai daqu": comer comedor, mirar mirador.
- "Aparatu, ferramienta": afumar afumador, catar catadora, colar
colador, coyer coyedor, grapar grapadora, llendar llendadora,
llavar llavadora, recudir recudidor ~ recudidora, ruxir ruxidor,
segar segadora.
- "Que fai una aicin, que tien una profesin o trabayu, que tien una cua-
lid": alministrar alministrador, afalagar afalagador, afilar afi-
lador, aforrar aforrador, apurrir apurridor, beber bebedor, can-
tar cantador, cargar cargador, carpir carpidor, cazar cazador,
comer comedor, corar corador, enredar enredador, facer face-
dor, ferrar ferrador, llabrar llabrador, matar matador, murar
murador, pescar pescador, picar picador, postiar postiador, rexir
rexidor, saber sabedor, segar segador, semar semador, soldar
soldador, texer texedor, trabayar trabayador, vender vendedor,
xugar xugador.
-DORIU ~ -DORIA
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significaos:
- "Sitiu onde se fai daqu": abellugar abellugadoriu, acotar acota-
doriu, aventar aventadoriu, encarrar encarradoriu, enramar
enramadoriu, falar faladoriu, llavar llavadoriu, picar picadoriu,
sumir sumidoriu.
- "Aparatu, ferramienta": colar coladoriu, ruxir ruxidoriu, taladrar
taladradoria, xiringar xiringadoriu, rallar ralladoria.
-DURA
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu": amestar amestadura, comer comedu-
ra, encetar encetadura, llavar llavadura, mancar mancadura,
XXI .
Derivacin
y composicin
278
moyar moyadura, quemar quemadura, raspiar raspiadura, torcer
torcedura.
-DURA
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "cualid". Exemplos: falar faladura, saber sabidura.
-E
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: algamar algame, alloriar
allorie, arronchar arronche, embarcar embarque, empatar empa-
te, espoxigar espoxigue, prestar preste, tresportar tresporte.
-ECER
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende axetivu y aso-
ciu a verbu. Val pa formar verbos: escuru escurecer, maduru madu-
recer, podre podrecer, verde verdecer.
-ECU, -ECA (en sustantivos)
-ECU, -ECA, -ECO (n'axetivos)
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu
y asociu a sustantivu o axetivu. Significaos:
- "Despeutivu": bollu bollecu.
- "Xentiliciu": Trubia trubiecu.
-ENA
Sufixu improductivu, categorizador dende axetivu y asociu a sustantivu.
Significu: "conxuntu". Exemplos: diez decena, doce docena, venti
ventena, trenta trentena, cientu centena.
-ENCIA
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustanti-
vu. Significu: "aicin y efeutu, cualid". Exemplos: alvertir alverten-
cia, atrevese atrevencia, conocer conocencia, nacer nacencia,
ocurrir ocurrencia, paecer paecencia, saber sabencia, sufrir
sufrencia.
-ENSE ~ -IENSE
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu: "xentiliciu": Atenes ateniense, Mieres mierense.
XXI .
Derivacin
y composicin
279
-ENU, -ENA, -ENO
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu. sase pa
formar ordinales. Exemplos: nueve novenu, once oncenu, quince
quincenu, venti ventenu.
-EU, -EA, -EO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significaos:
- "Xentiliciu": Brasil brasileu, Lima limeu.
- "Rellacionu con": burru burreu, fierro ferreu.
-ERCU, -ERCA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "cra". Exemplos: llobu llobercu.
-ERA
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende axetivu y aso-
ciu a sustantivu. Significaos:
- "Cualid, aicin y efeutu (davezu con calter despeutivu)": babayu
babayera, farrucu farruquera, fatu fatera, folgazn folgazane-
ra, lladrn lladronera, llambin llambionera, puercu porque-
ra, tontu tontera.
- "Llugar onde se fai o viende daqu": barba barbera, fierro ferrera,
lleche llechera, llibru llibrera, madera maderera, mueble
mueblera, pxaru paxarera, sidra sidrera, zapatu zapatera.
-ERU ~ -ERA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "conxuntu". Exemplos: guah
.
e guah
.
eru ~ guah
.
era, rapaz
rapaceru ~ rapacera, voz voceru.
-ERU, -ERA (en sustantivos)
-ERU, -ERA, -ERO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu,
alverbiu o verbu, y asociu a sustantivu o axetivu.
- "Profesin, trabayu": ablana ablaneru, aguilandu aguilanderu,
barba barberu, barcu barqueru, braa braeru, camin
camioneru, carta carteru, chalana chalaneru, chigre chigreru,
cocina cocineru, fierro ferreru, gaita gaiteru, ganu ganade-
XXI .
Derivacin
y composicin
280
ru, goxa goxeru, lleche llecheru, madrea madreeru, mantega
mantegueru, mina mineru, moln molineru, obra obreru, tien-
da tenderu, xatu xateru, zapatu zapateru.
- "Xentiliciu": L'Arena areneru, Baugues baugueru, Tazones
tazoneru.
- "Cualid, encln, aficin": aventura aventureru, bilordiar bilordie-
ru, caciplar cacipleru, caf cafeteru, caleyar ~ caleya caleyeru,
chancia chancieru, conseyu conseyeru, cuentu cuenteru, falagar
falagueru, folixa folixeru, gayola gayoleru, muyer muyereru,
pan paneru, patageyu patageyeru, sidra sidreru, traicin
traicioneru, veyura veyureru.
- "Propiu d'un llugar o poca": atrs traseru, baxu baxeru, cabu
caberu, cima cimeru, delantre delanteru, fondu fonderu, San
Xuan sanxuaneru.
- "Sitiu onde hai o abonda daqu": abeya abeyeru, carbayu carbaye-
ra, cebatu cebatera, cuchu cucheru, formiga formigueru, llea
lleeru, pataca pataqueru, piedra pedreru, pita piteru.
- "Cacu, oxetu pa guardar daqu": aguya aguyeru, azucre azucreru,
caf cafetera, ceniza ceniceru, cuyar cuyareru, sal saleru,
sopa sopera, tinta tinteru, xabn xabonera.
- "Cualid": ciegu ceguera, malu malera, vieyu vieyera.
-S, -ESA, -S ~ -ESO o -ESU, -ESA, -ESO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significaos:
- "Xentiliciu": Allande allands, Aragn aragons, Cangas o Cangues
cangus, Colunga colungus, Francia francs, Holanda
holands, La Pola polesu, L
.
l
.
uarca ll uarqus, Miranda miran-
ds, Piloa piloesu, Pion pionesu, Xixn xixons.
- "Propiu d'un llugar": monte monts ~ montesu.
-ESCU, -ESCA, -ESCO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu: "rellacionu con". Exemplos: Dante dantescu, llibru
llibrescu, pintor pintorescu, prncipe principescu.
-SIMU -SIMA -SIMO
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu y asociu a axetivu.
sase pa formar numberales fraccionarios. Exemplos: cientu centsimu,
mil milsimu.
XXI .
Derivacin
y composicin
281
-ETA
Sufixu improductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: coyer coyeta, escoyer esco-
yeta, esguilar esguileta, folgar folgueta.
-ETE, -ETA (en sustantivos)
-ETE, -ETA, -ETE (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu diminutivu, en dellos casos despeutivu. Exemplos: calvu
calvete, foz focete o foceta, forca forquete, grande grandete, mozu
mocete, paisanu paisanete, rapaz rapacete.
-ETU, -ETA (en sustantivos)
-ETU, -ETA, -ETO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu, y asociu a sustantivu o axetivu. Significaos:
- "Diminutivu, dacuando despeutivu": calvu calvetu, casa caseta ~
casetu, chaparru chaparretu, grande grandetu, llanu llanetu,
llingua llingeta, mozu mocetu, paisanu paisanetu, rapaz
rapacetu, seor seoretu, soga soguetu, suela soletu.
- "Xentiliciu": Nava navetu, Piloa piloetu, Ponga ponguetu.
-U
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: abociar abocu, braciar
bracu, braniar branu, cambiar cambu, pasiar pasu, turistiar
turistu.
-U ~ -EDA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu:
- "Conxuntu": rbol arboleda, bilortu bilortu, carbayu carbayu
~ carbayeda, castaal castaalu, cerezal cerezalu, faya fayu,
figar figaru, nozal nozaleda.
- "rbol": nuez nocu.
-U, -EA, -EO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axetivu.
Significu: "xentiliciu". Exemplos: Europa europu, Galilea galilu.
XXI .
Derivacin
y composicin
282
-EXAR
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu y asociu a verbu. Significu: "aicin y efeutu curtiu y poco intensu".
Exemplos: pata patexar, pierna pernexar.
-EXU, -EXA
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu diminutivu-despeutivu. Exemplos: rbol arbolexu, canal
canalexa, cueru corexa.
-EZA ~ -EZ
Sufixu semiproductivu, categorizador dende axetivu y asociu a sustanti-
vu. Significu: "cualid": babayu babayez, baxu baxez o baxeza, duru
durez o dureza, guapu guapez o guapeza, honru honradez, llim-
piu llimpieza, llixeru llixereza, maduru madurez, mudu mudez,
noble nobleza, pequeu pequeez, puru pureza, rpidu rapidez,
redondu redondez.
-FERU -FERA -FERO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu "que produz": muerte mortferu, petroleu petrolferu.
-FILU -FILA -FILO
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu. Significu
"amigu de": asturianu asturianfilu, rusu rusfilu.
-FORME
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu "con forma de": filu filiforme, fusu fusiforme.
-A
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende axetivu, y
asociu a sustantivu. Significaos:
- "Cualid": ardiente ardenta, asturianu asturiana, corts corte-
sa, falsu falsa, sonu sonada.
- "Cargu, profesin, trabayu": alcalde alcalda, asesor asesora, capi-
tn capitana, conseyeru conseyera, inxenieru inxeniera, mine-
ru minera.
- "Conxuntu": burgus burguesa, feligrs feligresa.
XXI .
Derivacin
y composicin
283
-IAR
Sufixu productivu, categorizador dende sustantivu o axetivu y asociu a
verbu. Forma verbos: blancu blanquiar, carpinteru carpinteriar,
claru clariar, flacu flaquiar, turista turistiar.
-IBLE
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu o verbu y asociu a
axetivu. Significaos:
- "Cualid": atrayer atrayible, espantu espantible, granu granible,
hermanu hermanible.
- "Que pue facese": beber bebible, comer comible, creyer creyible,
escoyer escoyible, lleer lleble, tarrecer tarrecible.
-ICAR ~ -IQUIAR
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a verbu. Significu:
"aicin y efeutu curtiu y poco intensu". Exemplos: acoxar acoxicar,
aar aicar, comer comicar, coser cosicar, goler golicar o goli-
quiar, llover llovicar o lloviquiar, nevar nevicar, quexase quexica-
se, remozar remocicar.
-ICIU ~ -ICIA
Sufixu semiproductivu, categorizador dende axetivu o verbu y asociu a
sustantivu. Significu: "cualid, aicin y efeutu". Exemplos: comer
comiciu, estropiar estropiciu, lladrn lladroniciu, malu malicia,
xustu xusticia.
-ICU, -ICA (en sustantivos)
-ICU, -ICA, -ICO (n'axetivos)
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
alverbiu. Significu: "diminutivu". Exemplos: espabilu espabiladicu,
fornu fornicu, merienda merendica, moru moricu, temprano
tempranico.
-ICU -ICA -ICO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu: "rellacionu con". Exemplos: astronoma astronmicu,
asturianista asturiansticu, biblia bblicu, bioloxa biolxicu, eco-
noma econmicu, filosofa filosficu, llingista llingsticu, mitu
mticu, turista tursticu, volcn volcnicu, xeografa xeogrfi-
cu.
XXI .
Derivacin
y composicin
284
-IEGU, -IEGA, -IEGO o -EGU, -EGA, -EGO (tres de palatal)
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu o verbu, y asociu a axetivu. Significaos:
- "Cualid, encln": allabancia allabanciegu, baratu baratiegu, caru
cariegu, coz cociegu, llimosna llimosniegu, mancha manche-
gu, rapaz rapaciegu, raposu raposiegu, rastrar rastriegu, traicin
traicioniegu, vivir viviegu, xordia xordiegu, zuna zuniegu.
- "Xentiliciu": Cabrales cabraliegu, Cabranes cabraniegu, Gozn
gozoniegu, La Mancha manchegu, Morcn morciniegu, Navia
naviegu, Payares payariegu, Samartn samartiniegu, Tapia
tapiegu, Xixn xixoniegu.
- "Propiu d'un llugar o poca": abril abriliegu, agostu agostiegu,
branu braniegu, marzu marciegu, monte montiegu, navid
navidiegu, palaciu palaciegu, seronda serondiegu, setiembre
setembriegu.
-IELLU, -IELLA
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende verbu y
asociu a sustantivu. Significaos:
- "Diminutivu": amarrada amarradiella, carru carriellu ~ carriella,
cucu cuquiellu, engarrada engarradiella, fala faliella, manta
mantiella, puerta portiella ~ portiellu, torta tortiella.
- "Llugar": esconder escondiella.
-IENTE ~ -ENTE (tres de palatal)
Sufixu semiproductivu, categorizador dende verbu y asociu a axetivu.
Significu: "que fai una aicin, que tien una cualid". Exemplos: constitu-
yir constituyente, doler doliente, hinchar hinchente, nacer
naciente, rellucir relluciente, ruxir ruxente, venir viniente.
-IENTU, -IENTA, -IENTO o -ENTU, -ENTA, -ENTO (tres de palatal)
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu, y asociu a axetivu. Significu: "cualid, encln". Exemplos: avaru
avarientu, azar azarientu, ceniza cenicientu, fame famientu, ferru-
u ferruentu, gafu gafientu, grasa grasientu, sede sedientu.
-IFICAR
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu o axetivu y aso-
ciu a verbu. Forma verbos: gloria glorificar, plan planificar, santu
santificar, simple simplificar.
XXI .
Derivacin
y composicin
285
-FICU, -FICA, -FICO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axetivu.
Significu: "que produz". Exemplos: honor honorficu, terror terro-
rficu.
-IL
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu
y asociu a sustantivu o axetivu. Significaos:
- "Asemeyu, rellacionu con". Exemplos: fondu fondil, pastor pas-
toril, tambor tamboril.
- "Llugar afayadizu onde abonda daqu": cabra cabril, llobu llobil,
osu osil.
-N, -INA (en sustantivos)
-N, -INA, -INO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
alverbiu. Significaos:
- "Diminutivu": camn caminn, casa casina, home homn, muyer
muyerina, rapaz rapacn; blancu blanqun, prestosu prestosn,
vieyu vieyn; apriesa apriesina, cerca cerquina, tarde tardino.
- "Que nun ye natural pero s asemeyu": madre madrina, padre
padrn.
-N, -INA, -INO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu o verbu y asociu
a axetivu. Significaos:
- "Cualid": agua agn, cristal cristaln, sal saln, sangre san-
grn.
- "Encln, aficin": pescar pesqun, revolver revolvn.
- "Xentiliciu": Arxelia arxeln, Arxentina arxentn, Avils avilesn,
Bilbao bilban, Candamu candamn, Cands candasn, Carreo
carren, Casu casn, Cuadonga cuadongun, Filipines filipn,
La Felguera felguern, L'Entregu entregun, Llastres llastrn,
Lluanco lluanqun, Pars parisn, Salamanca salamanqun,
Santander santandern, Sotrondio sotrondn, Tarna tarnn, Uviu
uvien, Villaviciosa villaviciosn, Vizcaya vizcan.
- "Propiu d'un llugar o poca": mar marn, San Mateo maten, setiem-
bre setembrn.
-IPIAR ~ -OPIAR
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a verbu. Significaos:
XXI .
Derivacin
y composicin
286
- "Aicin y efeutu curtiu y poco intensu": escorrer escorripiar, esnalar
esnalopiar.
- Ensin significu especficu: comenzar comencipiar, empezar empe-
cipiar.
-IPU, -IPA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"despeutivu". Exemplos: corra corripa, corru corripu, gola golipu.
-IQUN, -IQUINA (en sustantivos)
-IQUN, -IQUINA, -IQUINO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
o alverbiu. Significu: "diminutivu": casa casiquina, coru coriqun,
cosa cosiquina, home homiqun, nuevu nueviqun, pueblu pue-
bliqun, sele seliqun, vera veriquina, xente xentiquina.
-ISCAR ~ -ISQUIAR
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a verbu. Significu:
"aicin y efeutu curtiu y poco intensu". Exemplos: llorar lloramiscar ~
lloramisquiar, llover lloviscar ~ llovisquiar, namorar namoriscar ~
namorisquiar, nevar neviscar ~ nevisquiar.
-ISCU, -ISCA, -ISCO
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu
y asociu a axetivu. Significaos:
- "Xentiliciu": Llanes llaniscu.
- "Despeutivu": fechu fechiscu.
-SIMU, -SIMA, -SIMO
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a axetivu o alverbiu.
Forma superlativos: grande grandsimu, llocu lloqusimu; munchu
munchsimu; cerca cerqusima, tarde tardsimo.
-ISMU
Sufixu productivu, categorizador dende axetivu y asociu a sustantivu.
Significu: "cualid, poca, doctrina". Exemplos: asturianu asturianis-
mu, atu atesmu, catlicu catolicismu, modernu modernismu,
romnticu romanticismu, universal universalismu.
-ISTA
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
XXI .
Derivacin
y composicin
287
Significaos:
- "Rellacionu con, partidariu de": modernu modernista, universal
universalista.
- "Ocupacin, trabayu": arte artista, diente dentista, economa eco-
nomista, especial especialista, ftbol futbolista, lltrica lletricis-
ta, llingua llingista, pianu pianista.
-ITIS
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "inflamacin". Exemplos: encfalu encefalitis, peritonu
peritonitis.
-ITU, -ITA (en sustantivos)
-ITU, -ITA, -ITO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"diminutivu, dacuando tamin despeutivu": cabra cabritu, flor flori-
tu, manga manguitu, mzcara mazcaritu, paga paguitu.
-U
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"conxuntu": rbol arbolu, muyer muyeru, xente xentu.
-U ~ -IDA
Sufixu improductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: berrar berru ~ berrida, bra-
mar bramu ~ bramida, bufar bufu ~ bufida, clamar clamu ~ cla-
mida, glayar glayu ~ glayida, miagar miaguu ~ miaguida, pitar
pitu ~ pitida, quexase quexu ~ quexida, roncar ronquu ~ ronquida,
soplar soplu ~ soplida, tusir tusu ~ tusida, xiblar xiblu ~ xiblida.
-VORU -VORA -VORO
Sufixu semiproductivu, categorizador y asociu a axetivu. Significu "que
come": carne carnvoru, herba herbvoru.
-XENU -XENA -XENO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu "que produz": cncer cancerxenu.
-IZAR
Sufixu productivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu o
axetivu, y asociu a verbu. Significu: "dar una cualid a daqu, aplicar
XXI .
Derivacin
y composicin
288
daqu". Exemplos: asturianu asturianizar, axorar axorizar, castella-
nu castellanizar, modernu modernizar, real realizar, social
socializar.
-IZU
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"golor o tastu". Exemplos: gochu gochizu, mexu mexizu, ratu ratizu,
sidra sidrizu, tabacu tabaquizu, vinagre vinagrizu, vinu vinizu.
-IZU, -IZA, -IZO
Sufixu semiproductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axeti-
vu. Significu: "asemeyu, abondante, propiu d'un llugar o poca": agos-
tu agostizu, culiebra culebrizu, fana fanizu, gastu gastizu, ivier-
nu ivernizu, lladrn lladronizu, llamarga llamarguizu, puercu
porquizu, solombra solombrizu, xineru xinerizu.
-MENTE
Sufixu productivu, categorizador dende axetivu y asociu a alverbiu. Ye
formador d'alverbios: bonu bonamente, curiosu curiosamente, espe-
cial especialmente, guapu guapamente, llocu llocamente, raposu
raposamente, xuntu xuntamente.
-MIENTU
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "cualid, aicin y efeutu". Exemplos: afitar afitamientu,
allugar allugamientu, alvertir alvertimientu, conocer conocimien-
tu, deprender deprendimientu, doler dolimientu, endrechar endre-
chamientu, escaecer escaecimientu, esmolecer esmolecimientu, falar
falamientu, finxir finximientu, mover movimientu, nacer naci-
mientu, pidir pidimientu, sentir sentimientu, sufrir sufrimientu,
surdir surdimientu, xorrecer xorrecimientu.
-MIENTA ~ -MENTA o -MIENTU ~ - MENTU
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende verbu y
asociu a sustantivu. Significu coleutivu: armar armamentu, cargar
cargamentu, cuernu cornamenta, falda faldamenta, fierru ferra-
mienta, vistir vistimientu.
-N ~ -IN
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu violentu". Exemplos: baxar baxn, calcar
XXI .
Derivacin
y composicin
289
calcn, emburriar emburrin, esfoyar esfoyn, estruyar estru-
yn, puxar puxn, raspiar raspin, recalcar recalcn, resbariar
resbarin, resgar resgn, resquemar resquemn, retorcer retor-
cin, sascudir sascudin, solmenar solmenn, sotripar sotripn,
xiringar xiringn.
-N, -ONA (en sustantivos)
-N, -ONA, -N ~ -ONO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador, asociu a sustantivu, axetivu o
alverbiu. Significu: "aumentativu". Exemplos: camin camionn,
casa casona, home homn, moln molinn, muyer muyerona,
pueblu puebln, rapaz rapazn, xatu xatn; altu altn, mariellu
marielln, murniu murnin, puercu puercn, vieyu vieyn;
abaxo abaxn, alantre alantrn, arriba arribn, tarde tardono.
-N, -ONA, -N ~ -ONO o
-IN, -IONA, -IN ~ -IONO
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a axetivu.
Significu: "cualid, encln". Exemplos: abusar abusn, aforrar afo-
rrn, atuar atun, berrar berrn, cagar cagn, combayar
combayn, comer comin, entrugar entrugn, fartar fartn, llam-
ber llambin, llorar llorn, masuar masun, mexar mexn,
quexase quexn, tardar tardn, testerar testern.
-ONDU, -ONDA, -ONDO; -ONDIU, -ONDIA, -ONDIO o
-IONDU, -IONDA, -IONDO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu, alverbiu o verbu, y
asociu a axetivu. Significaos:
- "Que tien una cualid": feder fediondu, sero serondu.
- "Que ta en celu": gatu gationda ~ gatondia.
-OR
Sufixu improductivu, categorizador dende axetivu o verbu y asociu a sus-
tantivu. Significaos:
- "Aicin": ferver fervor.
- "Cualid, dimensin": anchu anchor, arrecender arrecendor, feder
fedor, goler golor, gordu gordor, grande grandor, llargu llar-
gor, resquemar resquemor.
-OR, -ORA (en sustantivos); -OR, -ORA, -OR (n'axetivos)
Sufixu improductivu, categorizador dende axetivu o verbu y asociu a sus-
XXI .
Derivacin
y composicin
290
tantivu o axetivu. Significu: "profesin, trabayu". Exemplos: cantar
cantor, correutu correutor, escritu escritor, inventar inventor, pas-
tar pastor, pintar pintor.
-ORIU ~ -ORIA
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende axetivu o
verbu, y asociu a sustantivu. Significaos:
- "Aicin": casar casoriu, velar veloriu.
- "Aparatu, ferramienta": secha sechoriu ~ sechoria.
- "Sitiu": trechar trechoriu, muertu mortoriu.
- "Despeutivu": papel papeloriu.
-OSU, -OSA, -OSO
Sufixu productivu, categorizador dende sustantivu o verbu y asociu a
axetivu. Significaos:
- "Cualid, encln": nimu animosu, cobicia cobiciosu, curiar
curiosu, duelu o doler doliosu, dulda duldosu, estraar estra-
osu, falta o faltar faltosu, ferruu ferruosu, gasayar gasayo-
su, goler goliosu, gripe griposu, inters interesosu, maa
maosu, nerviu nerviosu, prestar prestosu, quexa o quexase
quexosu.
- "Que tien daqu": caldu caldosu, espn espinosu, gripe griposu,
llagaa llagaosu, llrima llarimosu, mocu mocosu, mofu
mofosu, pioyu pioyosu.
-OTE, -OTA (en sustantivos)
-OTE, -OTA, -OTE (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "aumentativu": home homote, neu neote, muyer
muyerota, palu palote, rapaz rapazote, ruin ruinote.
-T ~ -IT
Sufixu improductivu, categorizador dende axetivu o alverbiu y asociu a
sustantivu. Significu: "cualid, conxuntu": altu altit, aptu aptit,
llonxe llonxit, probe probit, solu solit, xoven xuvent.
-TURA
Sufixu improductivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu": llexislar llexislatura.
XXI .
Derivacin
y composicin
291
-U
Sufixu productivu, categorizador dende verbu y asociu a sustantivu.
Significu: "aicin y efeutu". Exemplos: afogar afuegu, aforrar afo-
rru, alloriar alloriu, amoriar amoriu, berrar berru, ceguar
ceguu, esnalopiar esnalopiu, gorgutar gorgutu, llorar lloru, pesar
pesu, rebuscar rebuscu, repunar repunu, rutiar rutiu.
-UCAR ~ -UQUIAR
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a verbu. Significu:
"aicin y efeutu curtiu y de poca intensid ". Exemplos: cenar cenucar
~ cenuquiar, escribir escribucar ~ escribuquiar, falar falucar, traba-
yar trabayucar ~ trabayuquiar.
-UCU, -UCA (en sustantivos)
-UCU, -UCA, -UCO (n'axetivos)
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
alverbiu. Significu diminutivu, dacuando despeutivu. Exemplos: casa
casuca, home homucu, llosa llosuca, monte montucu, muyer
muyeruca ~ muyerucu, rapaz rapazucu, ventanu ventanucu; grande
granducu, vieyu vieyucu; tarde tarduco.
-UCHU, -UCHA (en sustantivos)
-UCHU, -UCHA, -UCHO (n'axetivos)
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu diminutivu-despeutivu. Exemplos: flacu flacuchu, perru
perruchu, ruin ruinuchu.
-UDU, -UDA, -UDO
Sufixu productivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axetivu.
Significaos:
- "Asemeyu a": ganchu ganchudu, gevu gevudu, picu picudu.
- "Cualid, abondancia": barba barbudu, barriga barrigudu, bigote
bigotudu, cabeza cabezudu, cuernu cornudu, fuerza forzudu,
fueya fueyudu ~ foyudu, gesu gesudu, llana llanudu, nariz
narizudu ~ narigudu, oreya oreyudu, papu papudu, pata patudu,
pelu peludu.
-UECU, -UECA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu
despeutivu: mano manueca, muria muruecu ~ murueca.
XXI .
Derivacin
y composicin
292
-UEPU, -UEPA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "despeutivu". Exemplos: lladre lladruepu.
-UETU, -UETA
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "despeutivu". Exemplos: campu campuetu, llanu llanue-
tu, mar marnuetu, campa campueta, braa braueta.
-UEZU
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "despeutivu". Exemplos: carne carnuezu.
-UME
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu,
axetivu o verbu y asociu a sustantivu. Significaos:
- "Construccin": techu techume.
- "Cualid": gochu gochume.
- "Dimensin": calar calume.
- "Conxuntu": ratu ratume.
-N, -UNA (en sustantivos)
-N, -UNA, -UNO (n'axetivos)
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu o non categorizador
y asociu a sustantivu o axetivu. Significaos:
- "Diminutivu": llagu llaguna.
- "Cualid, rellacionu con": cabra cabrn, perru perrn.
-UAR
Sufixu improductivu, non categorizador o categorizador dende sustantivu
y asociu a verbu. Significu: "aicin y efeutu curtiu y poco intensu".
Exemplos: apalpar apalpuar, apertar apetuar, cegar ceguar,
gatu gatuar.
-UU, -UA, -UO
Sufixu improductivu, categorizador dende sustantivu y asociu a axetivu.
Significu: "asemeyu, relativu a". Exemplos: perru perruu.
-URA
Sufixu productivu, categorizador dende axetivu o verbu y asociu a sus-
tantivu. Significaos:
XXI .
Derivacin
y composicin
293
-"Aicin": arder ardura, escritu escritura, fartar fartura, pintar
pintura, vueltu voltura, xuntar xuntura.
- "Cualid, dimensin": anchu anchura, estrechu estrechura, fatu
fatura, feu fera, gafu gafura, grande grandura, caru carura,
guapu guapura, llargu llargura, llistu llistura, llocu llocura,
ralu ralura, tontu tontura.
-USCAR ~ -USQUIAR
Sufixu productivu, non categorizador y asociu a verbu. Significu:
"aicin y efeutu curtiu y de poca intensid". Exemplos: nevar nevuscar
~ nevusquiar.
-UXAR
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende sustanti-
vu y asociu a verbu. Significu: "aicin y efeutu curtiu y poco intensu":
apretar apretuxar, pata patuxar.
-UXU, -UXA (en sustantivos)
-UXU, -UXA, -UXO (n'axetivos)
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu diminutivu-despeutivu: amargu amarguxu, blandiu blan-
duxu.
-UYU, -UYA (en sustantivos)
-UYU, -UYA, -UYO (n'axetivos)
Sufixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu
diminutivu-despeutivu. Exemplos: blandu blanduyu, cera ceruyu,
pera peruyu.
-ZN
Sufixu semiproductivu, non categorizador o categorizador dende verbu y
asociu a sustantivu. Significu: "aicin y efeutu": armar armazn, car-
gar cargazn, testera testerazn, virar virazn.
3.3 Prefixos
Darru ufirtase una llista de los principales prefixos emplegaos na llin-
gua asturiana, indicando delles carauterstiques y exemplos.
A-
Ver XXI.5.
XXI .
Derivacin
y composicin
294
A- ~ AN- (ante vocal)
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significa "idea contraria": aerobiu anaerobiu, alfabetu analfabe-
tu, moral amoral, normal anormal, tpicu atpicu.
AERO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
o verbu. Significu: "aire, aereu". Exemplos: dinmicu aerodinmicu,
llinia aerollinia, nutica aeronutica, puertu aeropuertu, trespor-
tar aerotresportar.
ANFI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "alredor, per un llau y per otru". Exemplu: teatru anfiteatru.
ANTE- ~ ANT-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu,
alverbiu o verbu. Significa "enantes, delantre, primero": brazu antebra-
zu, cama antecama, capiella antecapiella, cuartu antecuartu, puer-
tu antepuertu, techu antetechu; pasu antepasu, penltimu
antepenltimu; antao antantao, anueche antanueche, ayeri
antayeri; coyer antecoyer, poner anteponer.
ANTI-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significa "idea o postura contraria": comunismu anticomunismu. cuer-
pu anticuerpu; alrxicu antialrxicu, asturianista antiasturianista,
democrticu antidemocrticu, relixosu antirrelixosu.
ANTROPO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "home". Exemplu: cntricu antropocntricu.
ARCHI- ~ ARZ-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Signifi-
cu "grau o categora superior": dicesis archidicesis, duque archi-
duque, obispu arzobispu.
AUTO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
XXI .
Derivacin
y composicin
295
o verbu. Significa "por s mesmu, de s mesmu, a s mesmu": retratu
autorretratu, mvil automvil, indultar autoindultase.
BIS- ~ BI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significa "dos vegaes, formu por dos, doble": gelu bisgelu, motor
bimotor, mensual bimensual, nietu bisnietu, techu bistechu.
CACO-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "malu". Exemplos: fnicu cacofnicu, grafa cacografa.
CENTI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "centsima parte". Exemplos: gramu centgramu, llitru
centllitru, metru centmetru.
CIRCUN- ~ CIRCUM- (ante b o p)
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
verbu. Significu "alredor": navegacin circunnavegacin; polar cir-
cumpolar; navegar circunnavegar.
CON-, COM- (ante b, p) o CO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
o verbu. Significu: "compaa, xuntamente, mutuamente". Exemplos:
causa concausa, cuu concuu, madre comadre, padre com-
padre, pilotu copilotu, suegru consuegru; federal confederal, ofi-
cial cooficial; casar concasar, celebrar concelebrar, cuayar
concuayar, poner componer, xuntar conxuntar.
CONTRA-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axeti-
vu, alverbiu o verbu. Significu: "idea o postura contraria, compensacin,
oposicin". Exemplos: el cai el contraci, lluz contralluz, pesu
contrapesu, pobn contrapobn, sentu contrasentu; fechu con-
trafechu; a mano a contramano; dicir contradicir, poner contra-
poner.
CUATRI-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "cuatro". Exemplu: motor cuatrimotor.
XXI .
Derivacin
y composicin
296
DE-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a verbu. Ensin signifi-
cu especficu: cayer decayer, romper derromper, royer derroyer.
DECI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "dcima parte". Exemplos: beliu decibeliu, gramu dec-
gramu, llitru decllitru, metru decmetru.
DES- ~ DE- (ante s o x)
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu,
alverbiu o verbu. Significaos:
- "Idea o aicin contraria": abeyu desabeyu, aniciar desaniciar, apegu
desapegu, seguranza deseguranza, semeyanza desemeyanza; cor-
ts descorts, favoratible desfavoratible; a mano a desamano;
abotonar desabotonar, amarrar desamarrar, amecer desamecer,
amontonar desamontonar, apegar desapegar, averar desaverar,
axuntar desaxuntar, empapizar desempapizar, encaar desenca-
ar, encoyer desencoyer, enfilar desenfilar, enguedeyar desen-
guedeyar, enrestrar desenrestrar, facer desfacer, iguar desiguar,
llucir desllucir, pesllar despesllar, salar desalar, torgar des-
torgar, xuncir dexuncir.
- En dellos verbos que se refieren a privacin, alloamientu o camuda-
mientu, nun tien significu especficu: apartar desapartar, cambiar
descambiar, dexar desdexar, separar deseparar, xebrar dexebrar
~ dixebrar.
Convin nun confundir el prefixu des- con es-, que se ve ms alantre.
DIS- ~ DI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
verbu. Significu: "idea contraria". Exemplos: conforme disconforme,
continuu discontinuu, funcin disfuncin, gustar disgustar, gustu
disgustu.
EN-, EM- (ante b, p) o N- (ante vocal)
Ver XXI.5.
ENDO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "dientro". Exemplos: xnesis endoxnesis; drmicu
endodrmicu.
XXI .
Derivacin
y composicin
297
ENTE- ~ ENTRE-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o verbu.
Significaos:
- "Ente, uno con otro, a la met": lluna entrellunu ~ entellunu, peera
entepeera ~ entrepeera, tiempu entetiempu, xunta entrexunta;
abrir enteabrir ~ entreabrir, cruciar entecruciar, llazar entrella-
zar, mecer entemecer ~ entremecer, mediar entemediar ~ entreme-
diar, texer entetexer ~ entretexer.
- "Dente un conxuntu": coyer entecoyer ~ entrecoyer, sacar entesa-
car ~ entresacar.
EQUI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
verbu. Significu: "igual". Exemplos: distancia equidistancia; distante
equidistante; valir equivalir.
ES-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a verbu. Xeneralmente
nun amuesa nengn significu especficu: calecer escalecer, caleyar
escaleyar, forgar esforgar, fozar esfozar, martiellar esmartellar,
pernexar espernexar, vaciar esvaciar.
Apaez es- como iniciu d'abondos verbos, anque nel actual estu de llingua
nun se reconoz como prefixu: esbariar, escariar, escalabrar, esguarriar,
esllizar, esmolecer, espaar, espurrir, esquerar, esquitar, estrapallar, estre-
mar, estropiar, etc. Podr atopase ms informacin sobre esti prefixu nel
apartu XXI.5, referu a la parasntesis.
Convin nun confundir el prefixu es- con des-, del que se fala ms arri-
ba.
ES- ~ E-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu y
verbu. Significu: "afuera, privacin, a la vista". Exemplos: posicin
esposicin; cntricu escntricu; comulgar escomulgar, migrar
emigrar, poner esponer.
ESTRA-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu. Significu:
"fuera de". Exemplos: corporal estracorporal, oficial estraoficial,
ordinariu estraordinariu, terrestre estraterrestre.
XXI .
Derivacin
y composicin
298
EU-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "bien". Exemplos: fona eufona, fnicu eufnicu.
EX-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"que foi". Exemplos: conseyeru ex-conseyeru, ministru ex-ministru,
presidente ex-presidente.
FILO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu.
Significu: "amigu, partidariu". Exemplos: americanu filoamericanu,
soviticu filosoviticu.
HECTO-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "cien". Exemplos: gramu hectgramu, llitru hectllitru,
metru hectmetru.
HEMI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "mediu, a la met". Exemplos: ciclu hemiciclu, esfera
hemisferiu.
HEMO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "sangre". Exemplos: dilisis hemodilisis, globina hemo-
globina.
HIDRO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "agua". Exemplos: avin hidroavin, dinmica hidro-
dinmica, estticu hidroestticu, terapia hidroterapia.
HIPER-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "penriba de, grande, gran intensid". Exemplos: mercu
hipermercu, tensin hipertensin; tensu hipertensu; tnicu hiper-
tnicu.
HIPO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
XXI .
Derivacin
y composicin
299
vu. Significu: "debaxo". Exemplos: tensin hipotensin; tensu hipo-
tensu.
IN-, IM- (ante p, b) o I- (ante r, l)
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
o verbu. Significaos:
- "Dientro, en direicin a dientro". Exemplos: migrar inmigrar, poner
imponer.
- "Idea contraria, negacin, privacin". Exemplos: posibilid imposi-
bilid, seguranza inseguranza, xusticia inxusticia; humanu inhu-
manu, lxicu ilxicu, posible imposible, retrucable irretrucable,
sanu insanu, seguru inseguru, xustu inxustu.
INFRA-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "debaxo". Exemplos: sonu infrasonu; humanu
infrahumanu, roxu infrarroxu.
INTER-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "ente". Exemplos: rellacin interrellacin; nacional
internacional, planetariu interplanetariu.
INTRA- ~ INTRO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "dientro". Exemplos: historia intrahistoria, venosu
intravenosu.
META-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "ms all, camudamientu". Exemplos: llinguaxe meta-
llinguaxe; fsicu metafsicu.
MICRO-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"pequeu". Exemplos: fotografa microfotografa, onda microonda.
MILI-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "milsima parte". Exemplos: gramu milgramu, llitru
milllitru, metru milmetru.
XXI .
Derivacin
y composicin
300
MONO-
Prefixu productivu, categorizador y asociu a sustantivu. Significu "n,
nicu": fsicu monofsicu, planu monoplanu.
MULTI-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "munchos". Exemplos: copia multicopia, nacional multi-
nacional, racial multirracial.
NEO-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "nuevu". Exemplos: clasicismu neoclasicismu, lliberal
neolliberal.
OB- ~ O-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu o
verbu. Significu: "enfrente". Exemplos: posicin oposicin, ponente
oponente, poner oponer.
ORTO-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "reutu, correutu". Exemplu: grafa ortografa.
PAN-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu.
Significu: "tou, total". Exemplos: americanu panamericanu, europu
paneuropu.
PARA-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "al llau de". Exemplos: ciencia paraciencia; militar
paramilitar, normal paranormal.
PENTA-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu.
Significu: "cinco". Exemplu: silbicu pentasilbicu.
PER-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a axetivu, alverbiu y
verbu. Significaos:
XXI .
Derivacin
y composicin
301
- "Nel grau ms altu, muncho, mui" (superlativu con axetivos y alverbios):
bien perbin, blancu perblancu, bonu perbonu, ceo perceo,
cerca percerca, dafechu perdafechu, fatu perfatu, grande per-
grande, humilde perhumilde, lloe perlloe, mal permal, malu
permalu, munchu permunchu, nidiu pernidiu, pocu perpocu, roxu
perroxu, tarde pertarde.
- "Del too, dafechu" (con verbos): acabar peracabar, andar peran-
dar, comer percomer, correr percorrer, durar perdurar, facer
perfacer, ser perser, siguir persiguir, tar pertar, tener pertener.
PLURI-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a axetivu.
Significu: "ms d'n, munchos". Exemplos: nacional plurinacional,
celular pluricelular.
POLI-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "munchos". Exemplos: clnica policlnica, deportivu
polideportivu, fnicu polifnicu, silbicu polisilbicu, tunicu poli-
tunicu.
POS-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "depus, detrs". Exemplos: guerra posguerra; glandular
posglandular.
PRE-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
o verbu. Significu: "enantes, delantre". Exemplos: historia prehistoria,
xuiciu prexuiciu; romanu prerromanu, tnicu pretnicu; dicir
predicir, ver prever, xulgar prexulgar.
PRO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
o verbu. Significaos:
- "Alantre": posicin proposicin, mover promover, poner proponer.
- "A favor de": asturianu proasturianu.
PROTO-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "primeru, primitivu". Exemplos: historia protohistoria, tipu
prototipu.
XXI .
Derivacin
y composicin
302
QUILO- ~ KILO-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "mil". Exemplos: gramu quilogramu ~ kilogramu, llitru
quilollitru ~ kilollitru, metru quilmetru ~ kilmetru.
RE-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a axetivu, alverbiu o
verbu. Significaos:
- "Repeticin". Exemplos: conocer reconocer, facer refacer, lleer
relleer, llimpiar rellimpiar, nacer renacer.
- "Intensid, refuerzu". Exemplos: acostinar recostinar, bien rebin,
buscar rebuscar, cortar recortar, coyer recoyer, escamplar res-
camplar, esfregar resfregar, finu refinu, gustu regustu, llambese
rellambese, llucir rellucir, malu remalu, mirar remirar, negar
renegar, secu resecu, vieyu revieyu, xuntar rexuntar.
- "Atrs": trayer retrayer.
REQUETE-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a axetivu, alverbiu o
verbu. Significu "intensid, refuerzu": bien requetebin, llimpiu
requetellimpiu, pintar requetepintar.
RETRO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o verbu.
Significa "p'atrs": visor retrovisor; trayer retrotrayer.
SEMI-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "mediu, a la met, cuasi". Exemplos: crculu semicrcu-
lu, nuevu seminuevu.
SEUDO- ~ PSEUDO-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu: "falsu". Exemplos: lliberal seudolliberal ~ pseudolliberal,
lliteratura seudolliteratura ~ pseudolliteratura.
SICO- ~ PSICO-
Sufixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu.
Significu: "mente". Exemplos: anlisis sicoanlisis ~ psicoanlisis,
llingstica sicollingstica ~ psicollingstica, terapia sicoterapia ~
psicoterapia.
XXI .
Derivacin
y composicin
303
SO-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu, axetivu
y verbu. Significaos:
- "Debaxo de": barba sobarba, escribir soscribir, lliteratura solli-
teratura, llombu sollombu; llingual sollingual, marn somarn;
cavar socavar, cortar socortar, fitar sofitar, meter someter,
palanquiar sopalanquiar, rayar sorrayar, sacar sosacar ~ sonsa-
car.
- "Poca intensid". Exemplos: risa sorrisa ~ sonrisa, rir sorrir ~ son-
rir.
- "Depus de, detrs de". Exemplos: cenar socenar.
SOBRE-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu o verbu.
Significaos:
- "Enriba de": cama sobrecama, carga sobrecarga, ceya sobreceya
~ sobreceyu, lliu sobrelliu, muriu sobremuriu, pesu sobrepesu,
puerta sobrepuerta; pasar sobrepasar, poner sobreponer, salir
sobresalir.
- "Depus de, detrs de". Exemplos: cena sobrecena.
SUB-
Prefixu productivu, non categorizador, asociu a sustantivu y axetivu.
sase en pallabres d'orixe cultu, alternando nel usu col prefixu so-: soma-
rn ~ submarn, solliteratura ~ sublliteratura, sollingual ~ subllingual.
SUPER-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axetivu.
Significu "sobre, enriba, ms all": home superhome, mercu super-
mercu, snicu supersnicu.
SUPRA-
Prefixu semiproductivu, asociu a sustantivu o axetivu. Significu: "pen-
riba de". Exemplos: humanu supra-humanu, nacional supranacional.
TELE-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o verbu.
Significu: "lloe, dende lloe, a distancia". Exemplos: dirixir telediri-
xir, visin televisin.
XXI .
Derivacin
y composicin
304
TETRA-
Prefixu improductivu, non categorizador y asociu a axetivu. Significu:
"cuatro". Exemplos: branquial tetrabranquial, silbicu tetrasilbicu.
TRES- ~ TRE-
Prefixu semiproductivu, categorizador o non categorizador y asociu a
sustantivu, axetivu, alverbiu o verbu. Significaos:
- "Al travis, d'un llau a otru": calar trescalar, formar tresformar, llu-
cir tresllucir, pasar trespasar, plantar tresplantar, poner tres-
poner, tornar trestornar. Cuando ye categorizador, convierte un sus-
tantivu en verbu: llomba tresllombar.
- "Enantes de, detrs de": oreya tresoreyu, antayeri tresantayeri.
- "Dafechu, del too": cegar trecegar, cocer trescocer, vertir tres-
vertir.
- "Privacin": allechar tresllechar, vivir tresvivise.
TRI-
Prefixu productivu, non categorizador o categorizador y asociu a sustan-
tivu o axetivu. Significu: "tres". Exemplos: ngulu tringulu, motor
trimotor.
ULTRA-
Prefixu semiproductivu, non categorizador y asociu a sustantivu o axeti-
vu. Significu: "ms all, alluende". Exemplos: catolicismu ultracatoli-
cismu; conservador ultraconservador, marn ultramarn, pirenaicu
ultrapirenaicu, violeta ultravioleta.
UNI-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a axetivu. Significu:
"n". Exemplos: celular unicelular, personal unipersonal.
VICE-
Prefixu productivu, non categorizador y asociu a sustantivu. Significu:
"en llugar de". Exemplos: conseyeru viceconseyeru, direutor vicedi-
reutor, presidente vicepresidente.
3.4 Infixos
Llmense infixos a los elementos que s'insierten ente la raz y un afixu y
vienen asina a reforzalu. Tienen el so orixe n'antiguos prefixos o sufixos
amestaos a otros, pero gei presntense como elementos desprovistos
XXI .
Derivacin
y composicin
305
dafechu de significu propiu, de manera tala que podra considerase'l con-
xuntu como un nuevu afixu. Asina, en lloramicar podra analizase un sufi-
xu verbal -icar precedu del infixu -am-, o bien un sufixu verbal -amicar.
Como exemplos d'infixos puen mentase los que siguen darru:
-AC- ~ -AZ-
-ac- + -eru: trapa trapaceru
-az- + -n: folgar folgazn
-AD-
-ad- + -eru: pan panaderu
-AG-
-ag- + -s: Parres parragus
-AL-
-al- + -s: Grandas grandals
-al- + -exar: pata patalexar
-AM-
-am- + -icar: llorar lloramicar, zarrar zarramicar
-AR-
-ar- + -ada: tiesta testarada, polla pollarada
-ar- + -apu: guxn guxarapu
-ar- + -ar: bichu abicharar
-ar- + -azu: tiesta testarazu
-ar- + -eda: fumu fumareda
-ar- + -iegu: casa casariegu
-ar- + -ientu: vagu vagarientu
-ar- + -itu: falda faldaritu, llargu llargaritu
-C- ~ -Z-
-c- + -n: xoven xovencn, comedor comedorcn, ruin ruincn, xal
xalecn, xefe xefecn
-z- + -acu: llambin llambionzacu, escritor escritorzacu, ruin ruin-
zacu
-z- + -n: camin camionzn, abusn abusonzn, profesor profe-
sorzn
-EC-
-ec- + -ayu: xente xentecaya
XXI .
Derivacin
y composicin
306
-ED-
-ed- + -iciu: llamber llambediciu
-ERN-
-ern- + -iegu: nueche nocherniegu
-ET-
-et- + -ayu: probe probetayu
-et- + -era: caf cafetera
-et- + -n: caf cafetn
-et- + -n: caf cafetn
-IC-
-ic- + -era: carne carnicera
-ic- + -eru: carne carniceru
-ICH-
-ich- + -iegu: saber sabichegu
-IG-
-ig- + -uar: apretar ap(r)etiguar, pidir pidiguar
-IL-
-il- + -ientu: dormir dormilientu
-IM-
-im- + -iar: pidir pidimiar
-IN-
-in- + -eru: mar marineru
-OL-
-ol- + -ientu: fru friolientu
-OT-
-ot- + -azu: mano manotazu
-X-
en- + -x-: agua enxaguar
XXI .
Derivacin
y composicin
307
Composicin de pallabres
Pel procedimientu de la composicin, frmense pallabres nueves dotaes
d'un nucleu lxicu complexu, esto ye, de l'amestadura de dos o ms races
lxiques que notros contestos son autnomes, tando aende la principal
diferencia cola derivacin.
4.1 Amestadura de dos unidaes componentes
Nes pallabres compuestes, el significu resultante ye l'amestanza de los
significaos de los lexemes componentes. Morfolxicamente, sin embargu,
les pallabres compuestes amuesen estremaos comportamientos, segn el
mayor o menor afitamientu como un tou unitariu. Asina, el sustantivu o
axetivu compuestu pue ser invariable en xneru: un culomoyu / una culo-
moyu, un cuatro geyos / una cuatro geyos. Pero hailos con variacin
nel primer elementu: un pintularrama / una pintalarrama (por ms qu'e-
siste tamin un pintalarrama / una pintalarrama).
Hai tamin compuestos invariables en nmberu: un fueunculu / unos
fueunculu, un afuega'l pitu / unos afuega'l pitu. Otros, pel so llau, presen-
ten variacin nel primer elementu: un da de ges / dos des de ges, una
vara (de) yerba / dos vares de yerba. Otros, pa cabu, presenten variacin
nel segundu elementu: un perrucuspn / dos perrucuspinos, una telaraa
/ unes telaraes, cabudau / cabudaos (pero tamin cabu d'au / cabos
d'au).
Nos compuestos formaos pola amestadura d'un axetivu a otru axetivu, el
qu'exerce como primer elementu inmovilzase morfolxicamente cola ter-
minacin neutra: poltico-relixosu / poltico-relixosa, llatino-americanu /
llatino-americanos.
Acentualmente, les pallabres compuestes amuesen della variabilid na
fala. N'efeutu, un mesmu compuestu pue caltener los dos acentos orixina-
rios (vara yerba) o bien reducilos a n (cuatro geyos), anque nun falten
los casos duldosos (mal de geyu, mal de geyu o malgeyu).
Los estremaos graos d'afitamientu del compuestu reflxense nes distintes
grafes que, en dellos casos, una mesma pallabra almite: un llinguallarga
~ un llingua llarga, cabudau ~ cabu d'au, coche cama ~ cochecama ~
coche-cama, asturiano-lleons ~ asturianolleons, mal de geyu ~ mal-
geyu.
XXI .
Derivacin
y composicin
308
4
4.1.1 CLASIFICACIN DE LES PALLABRES COMPUESTES
Independientemente de cules seyan les categores orixinales de los ele-
mentos integrantes, el compuestu insirtase en xunto nuna categora que
pue nun coincidir con elles. Asina, la composicin pue dar llugar a sus-
tantivos (pincurrinchn, bgaru de pates, peullobu, sestaferia, picatue-
ru), a axetivos (llinguallarga, pintularrama, asturiano-lleons o asturia-
nolleons, cuatro geyos, metepates, falambaldre) o a verbos (agarrape-
lar).
Acordies cola categora de los primitivos sintagmes del compuestu, les
pallabres compuestes puen formase acordies con estos esquemes:
SUSTANTIVU + AXETIVU
Exemplos: bocadulce, bocarrota, caradura, colleralba, ferre palomberu,
gallu monts, gochu monts, llinguallarga, patalloria, patarroxa, perru-
cuspn, picurrinchn, pitaciega, ratu dormidor, raullargu, vacalloria.
SUSTANTIVU + (PREPOSICIN) + SUSTANTIVU
En dellos casos el segundu sustantivu pue apaecer precedu d'artculu.
Exem-plos: bgaru de pates, bocamina, caballn del diau, cabudau o
cabu d'au, cocu de lluz o cocu lluz, casa del conceyu o casa'l conceyu,
da de ges o da ges, fueunculu, guxn de lluz, mal de geyu o malge-
yu, pala de dientes o paladientes, pexdegatu, pexednxel, picu de cavar,
sidra del duernu o sidra'l duernu, vara de yerba o vara yerba.
SUSTANTIVU + SUSTANTIVU
Exemplos: cochecama, gatu algaire, peullobu, picuscayu, pintalarrama,
telaraa.
AXETIVU + AXETIVU
Exemplos: asturiano-lleons, fsico-qumicu, gallego-portugus, llatino-
americanu, poltico-relixosu.
AXETIVU + SUSTANTIVU
Exemplos: cuatro geyos, medianueche, mediuda o meuda, milpates,
munchufru, pintularrama, sietestrellu, toreyes (tou + oreyes).
ALVERBIU + AXETIVU
Exemplos: bienvenida, bienfalu, bienfechor, bienvenu, bienllegu,
malencaru, malintencionu, malcuriosu.
XXI .
Derivacin
y composicin
309
ALVERBIU + VERBU
Exemplos: malaconseyar, malparir, malquerer, malvender.
ALVERBIU + LOCUCIN ALVERBIAL
Exemplos: mal a gustu, mal a mano.
VERBU + (CONXUNCIN) + VERBU
Exemplos: cueyeivacia, vaivin.
VERBU + SUSTANTIVU
Exemplos: abrechaples, afuega'l pitu, cortanarices, cuentacuentos,
escuernacabra, espantapastores, espantapxaros, furabollos, furacapinos,
gritageyos, guardamontes, guardarros, llambeculos, llavaculos, llava-
manes, llevantallmpares, matapioyos, matapulgues, metepates, picacu-
los, picafayes, picatueru, recudeplatos, sacagrapes, sacageyos, sacape-
rres, sacasueles, saltapraos, temblarraos, tentemozu, tornabarros, torna-
rruedes, ensugamanes, xingalru, zarrapollera.
VERBU + ALVERBIU
Exemplu: falambaldre.
4.2 Adautacin de les unidaes componentes: races afixes
Una forma peculiar de composicin ye aquella na qu'n de los lexemes (o
los dos) cueye carauterstiques propies d'un afixu. Trtase de lexemes que
funcionen como pallabres aisllaes, pero cuando entren en composicin
puen amosar una forma especial. Son les races afixes, como, por exem-
plu blanqui- (del axetivu blancu -a -o) nel compuestu blanquinegru.
Davezu trtase de races prefixes. Ente elles (ams de blanqui-) atpense:
- mano > man-; exemplos: cuspir mancuspir, corniar mancorniar,
drecha mandrecha, zorga manzorga.
- pierna > pierni- ~ perni-; exemplos: llargu piernillargu, quebrar
perniquebrar.
- pata > pati-; exemplos: curciu paticurciu, curtiu paticurtiu, llargu
patillargu.
- verde > verdi-; exemplos: negru verdinegru, blancu verdiblancu.
Delles races prefixes surden d'apcopes:
- africanu > afro-: asiticu afroasiticu, americanu afroamericanu.
- asturianu > astur-: lleons asturlleons, falante asturfalante.
XXI .
Derivacin
y composicin
310
- automvil > auto-: pista autopista, escuela autoescuela.
- europu > euro-: dlar eurodlar, partu europartu.
- fotografa > foto-: montaxe fotomontaxe, grabu fotograbu.
- radiotelefona > radio-: aficionu radioaficionu, oyente radioyen-
te.
- televisin > tele-: famosu telefamosu, adictu teleadictu.
Delles veces una raz prefixa asina formada pue coyer la mesma forma
qu'una pallabra entera. Asina, astur- en asturfalante ye apcope de astu-
rianu (por eso, tamin asturianofalante), pero ye unid completa en astur
o stur "poblador prerromanu".
Otres races afixes tienen orixe en pallabres griegues o llatines clsiques,
que, allugaes como primeru o segundu elementu, formen lexemes com-
plexos. Dalgunes son: -arqua "poder, gobiernu", braqui- "curtiu", -cracia
"poder, gobiernu", crio- "fru", crono- o -crona "tiempu", demo- o -
demia "pueblu", dermo- ~ dermato- o -dermia "pelleyu, piel", gloto- ~
gloso- o -glosia "llingua", gamo- o -gamia "matrimoniu, xuntanza sexual",
grafo- o -grafa "escritura", fono- o -fona "voz, sonu", helio- "sol", leuco-
~ lleuco- "blancu", lito- ~ llito- "piedra, pea", logo- ~ llogo- o -loxa
"pallabra, tratu", metro- o -metru "midida", morfo- o -morfu "forma",
-noma "llei, regulacin", onomato- u -nimu "nome", oro- "monte", piro-
"fueu, fiebre", podo- o -podu "pie", -sauriu "llargatu", talaso- "mar", -teca
"armariu, almacn", teo- "dios", -terapia "guarimientu", termo- o -termia
"calor", xeno- "estranxeru", xilo- "madera", etc.
Exemplos: monarqua, braquicfalu, democracia, crixenu, cronmetru,
sincrona, epidemia, dermoproteicin, dermatlogu, glotoloxa, glosope-
da, diglosia, gamoptalu, poligamia, grafoloxa, caligrafa, fonoloxa,
polifona, heliofsica, leucocitu ~ lleucocitu, litografa ~ llitografa, logo-
pedia ~ llogopedia, metrnomu, centmetru, morfoloxa, antropomorfu,
economa, onomatopeya, topnimu, oroxnesis, piromancia, podoloxa,
gasterpodu, dinosauriu, talasoterapia, biblioteca, teocracia, termodin-
mica, hipotermia, xenofobia, xilfonu, etc.
XXI .
Derivacin
y composicin
311
Parasntesis
La parasntesis consiste en formar nueves pallabres valindose al empar de
dos procedimientos de los y mentaos. Poro, puen crease pallabres para-
sinttiques pola amestadura simultnea d'un prefixu y d'un sufixu, o por
emplegar al empar la composicin de pallabres y l'afixacin.
5.1 Amestadura de prefixu y sufixu
Delles nueves pallabres surden por amestase simultneamente a un lexe-
ma un prefixu y un sufixu; por exemplu, del sustantivu guedeya crase'l
verbu en-guedey-ar. Convin nun confundir les pallabres parasinttiques
colos derivaos sufixaos de pallabres con prefixu. Nel casu d'enguedeyar
nun se pue prescindir de nengn de dambos afixos, de mou que nun esis-
te *la enguedeya nin *guedeyar. Pero, pela so parte, en per-blanqu-n nun
hai parasntesis, pues nun ye ms que perblancu con sufixu diminutivu
-n, o bien blanqun col prefixu per-.
Darru descrbense les principales modalidaes de parasntesis de dos afixos:
PREFIXU A-, SUFIXU -AR ~ -IAR
Ye un procedimientu abondo usu pa formar verbos dende sustantivos,
axetivos o alverbios. Exemplos: bichu abichar, cerca acercar, claru
aclarar ~ aclariar, conceyu aconceyar, dientro adientrar, furacu
afuracar, fame afamiar, fatu afatar, flacu aflacar ~ aflaquiar, fura-
cu afuracar, grande agrandar, guapu aguapar ~ aguapiar, gevu
agevar, home ahomar, llargu allargar, llocu allocar, lloe
alloar, murniu amurniar, neciu aneciar, pandu apandar ~ apan-
diar, redondu arredondar ~ arredondiar, roxu arroxar, sele aselar,
tontu atontar.
Nestos casos nun ha confundise'l prefixu a- cola a- prottica que, ensin
apartar nengn significu, apaez en baliar ~ abaliar, bastar ~ abastar,
columbrar ~ acolumbrar, combayar ~ acombayar, coxicar ~ acoxicar, fala-
gar ~ afalagar, fuxir ~ afuxir, pregonar ~ apregonar, sonsaar ~ asonsa-
ar, xuntar ~ axuntar, etc.
PREFIXU A-, SUFIXU -ECER
Emplgase davezu pa formar verbos dende axetivos. Exemplos: blandiu
ablandecer, bobu abobecer, guapu aguapecer, flacu aflaquecer,
finu afinecer, llocu alloquecer, malu amalecer, muertu amorte-
XXI .
Derivacin
y composicin
312
5
cer, podre apodrecer, ricu arriquecer, tochu atochecer, tontu
atontecer, vieyu avieyecer. En delles ocasiones esta parasntesis faise
dende otru verbu, al que-y amiesta daqu sentu causativu o incoativu:
dormir adormecer.
PREFIXU A-, SUFIXU -IZAR
Exemplos: tierra aterrizar, tornu atornizar.
PREFIXU EN-, EM- O N-, SUFIXU -AR ~ -IAR
Ye otru procedimientu corriente pa formar verbos dende sustantivos y axe-
tivos, col significu de "camudase en daqu, garrar les carauterstiques de
daqu, cubrir, enllenar con daqu, meter en daqu, facer daqu". Exemplos:
agua naguar, amor namorar, arcu narquiar, ayenu nayenar, bla-
gu embalagar, boca embocar, cuca encucar, curiosu encuriosar,
curtiu encurtiar, delgu endelgazar, facina enfacinar, faria enfa-
riar, fornu enfornar, gochu engochar, gordu engordar, guapu
enguapar ~ enguapiar, guedeya enguedeyar, llamuerga enllamorgar,
piedra empedrar ~ empedriar, riestra enrestrar, sordu ensordar, tie-
rra enterrar, viciu enviciar, xabn enxabonar, xuiciu enxuiciar.
PREFIXU EN- ~ EM-, SUFIXU -ECER
Procedimientu pa formar verbos: duru endurecer, guapu enguapecer,
llentu enllentecer, llocu enlloquecer, negru ennegrecer, noble
ennoblecer, ralu enralecer, roncu enronquecer, ruin enruinecer.
PREFIXU EN- ~ EM-, SUFIXU -IZAR ~ -ICIAR
Exemplos: barru embarrizar, campu encampizar, gochu engochi-
zar ~ engochiciar.
PREFIXU ES-, SUFIXU -AR
Esta parasntesis frmase sobre sustantivos, y ufre dellos significaos:
- "Disgregacin en partes, rompimientu, xebradura, desiguadura, arrama-
dura". Exemplos: babaya esbabayar, calcau escalcaar, caleya
escaleyar, carne escarnar, caxina escaxinar, corteya escorteyar,
cuernu escornar, fame esfamiar, faraguya esfaraguyar, farrapu
esfarrapar, fueya esfoyar, garitu esgaritar, gayu esgayar, guede-
ya esguedeyar, llombu esllombar, llume esllumar, marallu
esmarallar, migaya esmigayar, nieve esneviar, pala espalar,
panoya espanoyar, paya espayar, pedazu espedazar, pelleyu
espelleyar, pioyu espioyar, pulga espulgar, ren esreonar, tiso-
ria estisoriar, trozu estrozar.
XXI .
Derivacin
y composicin
313
- "Movimientu violentu, solmenadura": ala esnalar, pierna esperne-
xar.
De toes maneres, danse casos en que'l prefixu es- nun aporta nada nuevo
que nun tea ufro pol sufixu -ar. Exemplos: babayu babayar ~ esbaba-
yar, martiellu martellar ~ esmartellar. Otres vegaes el derivu con -ar
estrmase del derivu con es- y -ar: carne carniar / escarniar, panoya
panoyar / espanoyar, trozu trociar / estrociar.
PREFIXU ES-, SUFIXU -ECER
Forma verbos dende sustantivos. Exemplu: pavor espavorecer.
PREFIXU ES-, SUFIXU -EXAR
Mui asemeyada a la combinacin col sufixu -ar. Forma verbos dende sus-
tantivos: cuernu escornexar, pata espatexar, pierna espernexar.
PREFIXU ES-, SUFIXU -IZAR
Forma verbos dende sustantivos. Exemplos: llamarga esllamarguizar.
PREFIXU ES-, SUFIXU -UXAR
Mui asemeyada a l'anterior: blandu esblanduxar, pata espatuxar.
PREFIXU SO-, SUFIXU -AR ~ -IAR
Pue formar verbos dende un sustantivos, y amuesa'l significu de "meter
debaxo": palanca sopalancar ~ sopalanquiar, pozu sapozar, techu
sotechar, tierra soterrar.
Ha observase que l'asturianu tien encln a formar abondos verbos sinni-
mos dende sustantivos, axetivos o alverbios combinando indistintamen-
te los prefixos a- o en- colos sufixos verbales -ar ~ -iar o -ecer. Asina,
guapu aguapiar ~ enguapiar ~ aguapecer ~ enguapecer; llocu allo-
car ~ alloquecer ~ enlloquecer, etc. Sicas, non siempre ye necesaria la
presencia del sufixu, y mesmamente en dellos casos pue aportar un signi-
ficu estremu: agua aguar / naguar, baxu baxar / abaxar, techu
techar / atechar, tierra terrar / enterrar.
5.2 Combinacin de composicin y afixacin
Consiste na formacin de pallabres nueves per aciu d'una composicin de
dos lexemes, xunto cola amestadura d'un afixu. Nun ye un procedimientu
frecuente. Exemplos: esperniquebrar, picurrinchn.
XXI .
Derivacin
y composicin
314
Encurtiamientu y allargamientu
de pallabres
6.1 Encurtiamientu de pallabres
Otra fonte de creacin lxica ye l'encurtiamientu, que consiste na supre-
sin d'un segmentu de pallabra, calteniendo sta tola so funcionalid. Si lo
que s'encurtia ye un segmentu final, trtase d'una apcope; si ye un seg-
mentu inicial, llmase afresis. Davezu, pero non siempre, estes nueves
formaciones pertenecen al emplegu coloquial de la llingua.
Exemplos d'apcopes en sustantivos: automvil auto, fotografa foto,
Lluca Lluci, y coloquiales como bicicleta bici, seorita seo, tele-
visin tele. Siempre ante otru sustantivu: casa ca, fraile frai, santu
san. El sustantivu mano apocpase nes espresiones mandrecha y man-
zorga. Lapcope de los sustantivos home y nea rellacinase coles inter-
xeiciones ho ~ hom y ne.
Dellos axetivos apocpense ante sustantivu: grande gran, postreru y
postrera postrer, primeru y primera primer, terceru y tercera ter-
cer. L'apcope d'otros axetivos ye opcional y va lligu, pero non siempre,
a un cambiu de rexistru coloquial: prestosu presto ~ pres, primeru
prime, segundu segu, socarrn soca, terceru terce. Nalverbios:
pasao maana pasao, tanto tan.
Exemplos d'afresis: Anxelu Xelu, bochornosu chornosu, bochornu
chornu, Marcelino Lino, Elena Lena, nenn nenina nin nina.
6.2 Allargamientu de pallabres
Estrmese tres frasques d'allargamientu: la prtesis, que consiste n'ames-
tar sonos al principiu de la pallabra; la epntesis, que ye l'insertamientu
de sonos metanes la pallabra; y la paragoxe, que consiste n'amestar son-
os al final de la pallabra.
En bien d'ocasiones produzse prtesis de a- y en- ~ em-, que, cuando nun
aporten nengn significu, nun tienen valor de prefixu. Exemplos: topar ~
atopar, reventar ~ arreventar, fabada ~ enfabada, baraxar ~ embaraxar.
Sicas, han evitase na escritura espresiones como *arradio, *afoto,
*amoto, que nami almiten como formes vlides radio, foto, moto.
Nuna riestra de casos, los fenmenos d'epntesis y de paragoxe tienen
reflexu na llingua escrita: azucre ~ azcare, rbol ~ rbole, castelln ~ cas-
XXI .
Derivacin
y composicin
315
6
tellanu, centn ~ centenu, esguil ~ esguilu, viax ~ viaxe. Pero nel restu los
casos, magar tener della vitalid na fala, nun se treslladen a la llingua escri-
ta. Exemplos: alpargata, non *alparagata; falar, non *falare; Inglaterra,
non *Ingalaterra; seor, non *seore.
XXI .
Derivacin
y composicin
316
Morfoloxa
317
El grupu nominal
El grupu nominal y la so estructura
Grupu nominal ye la xuntura de dos o ms sintagmes que funcionen como
un conxuntu unitariu exerciendo funciones nominales. Trtase, poro, del
grupu sintagmticu constituyu por sustantivos, axetivos o alverbios.
El grupu nominal ye una unid funcional dende'l puntu de vista sintcticu,
lo que se perv:
a) Por presentase como una unid de funcionamientu y, poro, como una
eleicin nel sistema, n'oposicin a otres unidaes asemeyaes que poden
ocupar el mesmu llugar del mensaxe. Asina, el grupu nominal sorrayu
en atop na casa un zapatu vieyu n'oposicin a atop na casa al neu,
atop na casa ferramientes, etc.
b) Por presentase como una unid nel enunciu, camudable de llugar dien-
tro d'l: atop na casa un zapatu vieyu, atop un zapatu vieyu na casa,
un zapatu vieyu atop na casa, etc.
El grupu nominal amuesa tres menes d'estructura interna: subordinacin
del axacente o axacentes al nucleu (un zapatu vieyu, bastante lloe, poco
aforrador), coordinacin o yustaposicin de dos sintagmes (vien los llu-
nes y los martes; ye fatu, llocu, tontu) ya interdependencia ente los mes-
mos (ye fatu de toles maneres).
Delles son les diferencies que'l grupu nominal tien respeuto del grupu ver-
bal. En primer llugar, nel grupu verbal dase una estructura de subordina-
cin d'axacentes al nucleu (el verbu); nel grupu nominal, sin embargu, non
siempre ye asina, pues ams de subordinacin pue dase tamin, como se
dixo, coordinacin, yustaposicin ya interdependencia.
Per otra parte, el grupu nominal ye a insertase dientro del grupu verbal en
funcin oracional (en el llobu famientu anda pel monte de nueche, el sin-
tagma marcu ye subordinu al nucleu anda, en funcin de suxetu lxicu)
o dientro d'otru grupu nominal en funcin suboracional (en acolumbraron
llobos abondo famientos, el sintagma sorrayu ye subordinu al nucleu
nominal llobos). Sin embargu, el grupu verbal fai funcin d'oracin (falen
sele) y nami ye a exercer funciones suboracionales si se trespn, esto ye,
si camuda d'oracin a otres categores sintctiques; asina, en diz que falen
XXI I .
El grupu
nominal
318
1
XXII
sele, la espresin que falen sele ye, gracies a la conxuncin que, un sustan-
tivu subordinu al nucleu verbal diz, en funcin de complementu direutu;
en si falen sele sentirnlos bien, la espresin si falen sele ye, gracies a la
conxuncin si, un alverbiu subordinu al nucleu verbal sentirn, en funcin
de complementu circunstancial; y en les persones que falen sele fenlo por
respetu, la espresin que falen sele ye, gracies al relativu que, un axetivu
subordinu al nucleu nominal les persones. Sobre la oracin, ver XXIII.2;
sobre les tresposiciones a funciones suboracionales, ver XXV.2.
Subordinacin nel grupu nominal
2.1 Carauterstiques de la subordinacin nel grupu nominal
La subordinacin ye una mena de rellacin que s'establez ente un nucleu
nominal y un trminu subordinu tamin nominal. Trtase d'una depen-
dencia unillateral, onde'l trminu subordinu depende del nucleu pero non
al revs. Acordies col so nucleu, el grupu nominal pue pertenecer a tres
categores distintes:
- Sustantivu. Exemplos: la escuela vieya ta pesllada, trabay col martie-
llu pequeu, el sobrn fal col tu que tien n'Amrica.
- Axetivu. Exemplos: el mio coche ye mariellu, paeci-y poco xusto.
- Alverbiu. Exemplos: canten bien, el to pueblu ta abondo lloe.
Lxicamente, la pertenencia a una d'estes tres categores llenda les posibi-
lidaes funcionales del grupu. El grupu asina constituyu amuesa la catego-
ra, les posibilidaes funcionales y les carauterstiques morfolxiques del
nucleu. Asina, nun grupu con nucleu sustantivu, tn presentes los morfe-
mes propios de categora tala (artculu, nmberu, y xneru); si'l nucleu ye
axetivu, tn presentes el nmberu, el xneru y la posibilid de neutru; pela
so parte, con nucleu alverbial nun ta presente nengn morfema.
Les posibilidaes de subordinacin suponen una xerarquizacin de depen-
dencies acordies coles categores sintctiques. Asina, na oracin el verbu
allgase nel cumal xerrquicu, dependiendo d'l grupos nominales: el
neu canta, ye blancu, falen sele. Nel grupu nominal cmplense estes
xerarques de subordinacin:
- Del sustantivu depende un axetivu: home reutu.
- Del axetivu depende un alverbiu: bien llimpies.
- Del alverbiu depende otru alverbiu: muncho apriesa.
XXI I .
El grupu
nominal
319
2
2.2 Allugamientu y xerarqua de trminos subordinaos
L'allugamientu del trminu subordinu pue ser prenuclear (antepuestu al
nucleu) o posnuclear (pospuestu al nucleu). L'allugamientu pospuestu ye'l
normal cuando se trata d'un axetivu calificativu (la casa vieya, home
xustu, ropa blanco), d'un participiu (el problema iguu, la xinta encargao)
o d'un sintagma trespuestu a axetivu (la casa de Xandru, home que fai xus-
ticia). Nami unos pocos d'axetivos calificativos llogren asitiase normal-
mente delantre del nucleu (bon da, mala xugada, gran honor); el restu
tamin pue facelo, anque ye ms bien propio del llinguaxe lliterariu (vieya
casa, xustu home, blanca ropa). En dalgn casu, l'allugamientu antepues-
tu o pospuestu conlleva cambiu de significu: muyer probe / probe muyer,
carbn menudo / menudu carbn.
Munchos axetivos indefinos son a almitir l'allugamientu antepuestu o
pospuestu, magar que nesto estrmense poles sos preferencies. Ye'l casu
de abondu, bastante, cualquier, dalgn, demasiu, ms, menos, mesmu,
nengn, tal y tou; exemplos: abonda xente, xente abondo; bastante forga-
xa, forgaxa bastante; cualquier lletra, una lletra cualquiera; hai dalgn
espeyu, nun vio espeyu dalgn; demasiu xelu, xelu demasiao; ms abla-
nes, poques ablanes ms, menos neos, cinco neos menos; el mesmu
tren, el tren mesmu; nun atop nengn niciu, nun atop niciu nengn;
tales coses, coses tales; tolos collacios, los collacios toos. Lo mesmo ocu-
rre colos numberales ordinales (primer llibru, llibru primeru), los demos-
trativos (esta ropa, la ropa esto) y los posesivos (la mio casa, la casa mio).
Sicas, otros nun almiten ms que l'anteposicin: cada, dambos, daqu,
dl, dems, munchu, otru, tantu y un. Lo mesmo-yos asocede a los num-
berales cardinales (dos pexes, mil aos) y a los interrogativos (qu coses,
cunta pacin).
Un nucleu pue tar esplicitu por ms d'un trminu subordinu. Nestos
casos, establezse un ordenamientu na so xerarqua interna. Asina, por
exemplu, en aquelles dmines murnies, l'axetivu murnies ta subordinu al
nucleu dmines, y aquelles de dmines murnies, que fai del so nucleu.
Delles observaciones ye posible facer al respeutu:
- Cuando hai subordinu antepuestu y pospuestu, el primeru ocupa dave-
zu la xerarqua inferior del grupu: el primer llibru escritu, bon direutor
alministrativu, grandes personaxes de la hestoria, cuatro caleyes asfal-
taes, cuntes hores perdes.
- Los demostrativos, posesivos, numberales cardinales, indefinos ya inte-
rrogativos ocupen davezu la xerarqua ms baxa del grupu: esti primer
XXI I .
El grupu
nominal
320
llibru escritu, un bon direutor alministrativu, aquellos grandes persona-
xes de la hestoria, dellos malos presidentes del gobiernu, munches ofi-
cines pesllaes, el nuesu segundu conciertu, los diez ltimos llugares de
la llista, qu bones maraueles de Gozn, cuntos verdes praos floros.
- En posicin antepuesta, los demostrativos y los posesivos preceden a los
indefinos: esti pocu pastel, esa mesma cai, el so otru fu, les sos mesmes
tes. Ye esceicin tou: tou esi prau, toa esa ciud, tol mio corazn, toles
sos fuerces.
- El posesivu nun s'emplega normalmente n'allugamientu antepuestu con
demostrativos, interrogativos y dellos indefinos. Asina, esti pisu mio,
esa fa nuesa, cuntos praos vuesos, munchu dineru to. Construcciones
como esti mio pisu, esa nuesa fa son propies de la llingua lliteraria.
Esiste tamin la posibilid de coordinar dos trminos subordinaos al
mesmu nivel xerrquicu, per aciu de conxunciones conectores como y, o,
pero. Exemplos: una casa vieya y murnia, el primer llibru escritu y publi-
cu, dos o tres cereces, munches y bones allegres, un pisu pequeu pero
soleyeru, etc.
2.3 La concordancia nel grupu nominal
Cuando'l nucleu del grupu nominal ye un sustantivu y el trminu (o tr-
minos) subordinu un axetivu, establezse una concordancia, que consiste
en que dellos morfemes del nucleu (concretamente, el nmberu y el xne-
ru) o un trazu lxicu de so (concretamente, el de cuntable / non cuntable)
repercuten morfolxicamente nel trminu subordinu. La concordancia
establezse tamin, de manera redundante, col artculu.
Tolo que se refier a la concordancia atributiva de nmberu y de xneru
(masculn, femenn y neutru) pue atopase en XXIV.4.
2.3.1 LA CONCORDANCIA DE NMBERU
L'axetivu subordinu concuerda en nmberu col nucleu sustantivu.
Exemplos: l'au gafu, los aos gafos; la lloba famienta, les llobes famien-
tes. Ha tenese en cuenta que l'allugamientu antepuestu del trminu subor-
dinu nun altera un res la concordancia de nmberu: el gafu au, los gafos
aos; la famienta lloba, les famientes llobes.
Los referentes axstense tamin a les normes de concordancia singular o
plural col sustantivu presente nel testu o nel contestu. Comprtense asina
referentes como los demostrativos, los pronomes tnicos de tercera perso-
na, los pronomes tonos de tercera persona (de complementu direutu ya
XXI I .
El grupu
nominal
321
indireutu), los interrogativos y esclamativos, los indefinos, los axetivos
sustantivaos col artculu, les secuencies artculu + preposicin + sustantivu
o les secuencies artculu + que + oracin. Exemplos: l'estudiante fal cola
profesora, pero ella nun-y fizo casu; si tu tienes munchos aos, cuntos
tien Ricardo? Sin embargu, cuando la referencia lo que fai ye individualizar
dientro d'un conxuntu, nun se produz concordancia: lle toles noveles, pero
la que ms me gust foi sta; conoz munchos pases, pero solo n islmicu.
2.3.2 LA CONCORDANCIA DE XNERU
A) LA CONCORDANCIA DE MASCULN Y FEMENN
L'axetivu concuerda col sustantivu nel mesmu xneru, masculn o feme-
nn, qu'sti amuese. Asina, por exemplu: el gafu llobu, el llobu gafu; la
llista nea, la nea llista.
Pero esto cmplese si'l sustantivu ye cuntable. Si'l sustantivu ye non cun-
table, la concordancia de masculn o femenn nami ye posible si l'axeti-
vu ye antepuestu dientro'l mesmu grupu sintagmticu; siendo pospuestu o
atributivu, l'axetivu apaez en neutru: el duru carbn, pero el carbn duro,
el carbn ta duro; la guapa ropa, pero la ropa guapo, la ropa ye guapo.
La concordancia de xneru non solo s'establez ente nucleu sustantivu y
axetivu nes condiciones diches, sinn tamin ente'l nucleu sustantivu y los
elementos que faen referencia a l. Estos elementos de referencia puen ser
demostrativos: esi ta bien aparcu ("coche"); de toles cases, aquella ye la
meyor; pronomes tnicos de tercera persona o pronomes tonos de terce-
ra persona en funcin de complementu direutu: nun pue pasar ensin ella
("la fa"), al entrar nl la xente sali a recibilos ("el barriu"), violu na ile-
sia ("al cura"), la fbrica nun la pesllaron tova; interrogativos y esclama-
tivos: cula tuviesti trabayando? ("estaya"), cuntos fumes al da?
("pitos"); indefinos: de los diputaos, hai dalgn que nunca fala; lleg una
a entrugame por Daniel ("periodista"); axetivos sustantivaos col artculu:
el roxu ye mui revolvn ("neu"); qu llibreta quies? la mariella;
secuencies d'artculu el o la, preposicin y sustantivu: tuvo falando cola
del quintu ("vecina"), el de Villaviciosa trai bona sidra ("llagareru");
secuencies d'artculu el o la, que y oracin: el que me vendi Xuan ye bien
baratu ("parages"), nun ye la que qued toa enfollerada? ("caleya").
B) LA CONCORDANCIA DE NEUTRU
CONCORDANCIA ANTEPUESTA
Nesta posicin, los axetivos (y tamin l'artculu) nami puen apaecer en
masculn o en femenn, nun importando si'l sustantivu ye cuntable o non
XXI I .
El grupu
nominal
322
cuntable. Asina ents, l'axetivu en neutru enxams apaez n'allugamientu
antepuestu. Exemplos de concordancia antepuesta con sustantivos cunta-
bles y non cuntables: el famientu llobu, el duru carbn; la bona nea, la
seca llea.
CONCORDANCIA POSPUESTA
Cuando l'axetivu apaez n'allugamientu pospuestu al sustantivu, danse dos
situaciones:
a) Si'l sustantivu ye cuntable, la concordancia del axetivu ser en mascu-
ln o en femenn. Exemplos: el llobu famientu anda pel monte, la nea
llista escribe poeses.
b) Si'l sustantivu ye non cuntable, la concordancia del axetivu ye en neu-
tru. Exemplos: el carbn duro ambura bien, fendieron la llea seco nel
picadoriu.
En secuencies con cuantitativos, del tipu cunto carbn!, muncho pan,
poco pexe, nun se trata d'un neutru antepuestu, sinn de construcciones
partitives del tipu cunto (de) carbn!, muncho (de) pan, poco (de) pexe,
onde la preposicin de foi desaniciada, como ye esperable nesos contes-
tos. La construccin regularmente concordada d'axetivu + sustantivu
tamin se da: cuntu carbn!, munchu pan, pocu pexe. Convin nun con-
fundir estes construcciones con casos como un rapaz poco llistu, una casa
muncho alta, onde poco y muncho nun son ncleos, sinn axetivos alver-
bializaos y subordinaos a los axetivos llistu y alta.
TRMINU PRINCIPAL NA CONCORDANCIA NEUTRA POSPUESTA
Nel grupu nominal, trminu principal na concordancia de neutru ye aquel
nucleu qu'obliga a un axetivu pospuestu a apaecer en neutru. Esti cometu
cmplenlu los sustantivos de contenu non cuntable. El trazu semnticu ye
raro qu'apaeza reflexu nel propiu sustantivu, que rixe la concordancia
neutra nel axetivu pospuestu. Histricamente, pue albidrase que los sus-
tantivos, tomando como modelo los axetivos, entamaron un procesu pa la
distincin masculn / neutru reflexada na propia terminacin -u / -o; sica-
s, esti procesu nun llogr perfacese, lo que produz que gei esista varie-
d de situaciones na fala. L'asturianu escritu nami recueye tres casos d'es-
tremamientu -u / -o en sustantivos, que son fierro / fierru, pelo / pelu y filo
/ filu. Exemplos: esi fierru llargu que garrasti nun cabe equ, pero nun s
de quin ye'l fierro apilao; nun ye vieyu y y echa dalgn pelu blancu,
pero la moced andaba col pelo llargo; tienes un filu mariellu nel abrigu,
pero merc filo mariello pa coser.
XXI I .
El grupu
nominal
323
El fechu de qu'un sustantivu seya non cuntable ye motivu abondu pa esi-
xir concordancia neutra nos axetivos pospuestos, independientemente de
qu'al mesmu tiempu'l sustantivu lleve artculu masculn (el carbn) o
femenn (la llea). Tampoco nun importa que'l sustantivu non cuntable
faiga referencia a coses (el carbn, la llea), a animales (el ganu, la
reciella) o a persones (el profesoru, la xente).
Qu'un sustantivu non cuntable tea acompau de determinaciones diver-
ses (esti carbn, un carbn, dalguna llea, etc.) nun evita la concordancia
neutra: esti carbn menudo, un carbn caro, dalgua llea seco, etc.
Tendrse en cuenta que, puesto que n'allugamientu antepuestu nun apaez
el neutru, un mesmu sustantivu pue recibir dos concordancies estremaes al
empar: abonda lleche cuayao; muncha llea seco; pocu carbn prendo;
etc.
Ha recordase qu'esisten, per un llau, sustantivos siempre non cuntables y,
per otru llau, sustantivos que puen ser cuntables o non cuntables acordies
col contestu en que s'empleguen. Los primeros piden concordancia neutra;
los segundos, segn los casos, piden concordancia de masculn o femenn,
o de neutru.
Exemplos de concordancies con sustantivos siempre non cuntables: echa
llea seco al fueu, fartucse de carne asao, ye dineru bien ganao, lleche
preso, lleche cuayao, d' sal esi fumu blanco?, lleg xente mozo.
Exemplos con sustantivos que puen ser cuntables o non cuntables: atop
nel llibru una fueya seca, pero ta tol suelu enllenu de fueya seco; manc-
se con una piedra picuda en geyu, pero a la vera'l ru hai muncha piedra
menudo; apunt'l telfonu nun papel blancu, pero bax a la llibrera a
mercar papel blanco; nun com ms qu'una pera madura, pero lleg un
camionu de pera maduro; tien un gesu rotu, pero ye una figura de gesu
trabayao.
TRMINOS SUBORDINAOS NA CONCORDANCIA NEUTRA
POSPUESTA
Los axetivos pospuestos presntense cola forma neutra nel intre qu'entren
en concordancia con un nucleu sustantivu de contenu non cuntable: la lle-
che fro, el cuchu apilao, el xelu picao. Estos axetivos puen aportar a fun-
cionar como trminu nuclear, pero pa ello tienen de sustantivase, lo que
llogren gracies al artculu neutru lo. Asina, la lleche fro lo fro, el cuchu
apilao lo apilao, aprrime'l xelu picao aprrime lo picao.
XXI I .
El grupu
nominal
324
Les siguientes menes d'axetivos puen funcionar como trminos subordi-
naos de concordancia neutra, esto ye, puen apaecer coles marques propies
del xneru neutru:
Axetivos calificativos
Nesti grupu inclinse, ams de los axetivos calificativos, los participios y
los sustantivos axetivaos. Exemplos: quixeron engaalu con dineru falso,
la ropa mui vieyo pues vendelo, merc un coche con dineru robao, la ropa
llavao pues ponelo en tendal, aquello esguedeyao ye de to tu, ye una tela
hermano de lo que mercasti ayeri.
A efeutos gramaticales, tien distintu valor la -o de los axetivos neutros,
que s'opn a -u masculn y -a femenn (la lleche fro), de la -o de la ter-
minacin alverbial resultu d'inmovilizacin morfemtica, como ye'l casu
de los axetivos adautaos a alverbios (elles falen mui rpido) y la de los
participios de perfrasis verbales (ellos tienen fecho coses bones).
Axetivos demostrativos
Toles formes de los demostrativos son a funcionar como axetivos, pero les
neutres esto, eso y aquello nami pospuestes. Exemplos: el carbn esto ye
de La Camocha, nun tien nada que falar cola xente aquello.
Axetivos posesivos
Exemplos: el carbn vueso, la ropa tuyo, la pacin nuestro.
Axetivos indefinos
Exemplos: ye turrn abondo pa tola xente, paez tierra abondo pal tiestu,
cay-y el pelo too, la carondia fur la madera too, nunca vi xente talo,
nun veo lleche nenguno.
Numberales ordinales
Exemplos: la gasolina primero qu'echasti, la madera ltimo que se quem.
REFERENTES NA CONCORDANCIA NEUTRA
Los referentes tienen un doble comportamientu na concordancia neutra.
Per un llau, son trminos principales qu'esixen neutru nun trminu
subordinu; per otru llau, son trminos subordinaos que deben el so
xneru al d'otru trminu que fai de principal. Asina, nel exemplu diz que
nun-y gusta la lleche pero nun pue pasar sin ello calentino, l'axetivu
calentino concuerda con ello, que debe'l so neutru a concordancia con la
lleche.
XXI I .
El grupu
nominal
325
Acordies coles causes d'ufrir xneru neutru, los referentes puen clasifica-
se en:
a) Referentes de daqu impreciso o xenrico: lo blanco ye smbolu de
pureza; cunto nos dixo!
b) Referentes de sustantivos non cuntables: lo blanco ("la pintura") vien
bien pa esta parea; eso ("la lleche") gstame pola vida.
c) Referentes d'otru referente neutru: ello ("lo blanco") ye smbolu de
pureza; eso ("lo que traxo Pedro") nun s pa qu ye.
Una riestra d'elementos qu'amuesen marca de neutru o que tienen un con-
tenu semnticu non cuntable, puen apaecer como referentes nes condi-
ciones espresaes enriba, pudiendo dir acompaaos daxacentes neutros
dientro'l mesmu sintagma:
Demostrativos neutros
Exemplos: qu ye aquello mariello? (referencia imprecisa), apurri eso
redondo que ta enriba l'armariu (referencia imprecisa), esto ("quesu")
fresco voi llev-ylo a Llara, aquello ("dineru") robao nun lo quixo, eso
("ropa") nuevo va estrenalo gei, eso ("filo") blanco ye pa coser.
Pronome tnicu ello
Exemplos: pasi maana pela oficina con ello acabao; ello, bono o malo,
ye asina, qu vas facer; vienes llueu con ello ("la ropa") llavao; ta tol
suelu enllenu d'ello ("fueya") seco; andaben con ello ("el pelo") llargo;
prsta-y baase nello ("l'agua") calentino; nun ye a prender la cocina con
ello ("carbn") moyao.
Interrogativos y esclamativos neutros
Exemplos: nun s qu malo se-y pue dicir; cunto feo nos dixo!; qu
("vinu") tinto quies, lo d'enriba o lo d'embaxo?; culo ("llacn") barato
quies?; cunto ("tela") blanco quier, un metru o dos?; dime cunto
("sal") gordo hai y cunto ("sal") fino.
Indefinos neutros
Exemplos: hai daqu nuevo nel discursu del alcalde; nesi caxn la poli-
ca atop bastante robao; nun bebas muncho ("agua") calentono; con uno
("tela") azulino y otro ("tela") collorao fizo una camisa; qudame tova
dello ("pan") tienro.
XXI I .
El grupu
nominal
326
Sustantivos de contenu neutru procedentes d'axetivos
Un sustantivu masculn que, procedente d'un axetivu, amuese un contenu
non cuntable, pide axetivos y referentes en neutru: el blancu ("la blancu-
ra") emplegao como smbolu de pureza ye propio de delles cultures; el
negru ("la negrura") tapeco nun val pa pintar esta parede; l'anchu ("l'an-
chor, l'anchura") aproximao d'esti edificiu ye de quince metros; el llargu
("la llargor, la llargura") mido nun s'acordaron d'apuntalo; el fru ("la
frira") xelao nun ye d'estes tierres; l'asturianu bien falao suena perbin;
el ganu ("les vaques") menudo metironlo na corte; el calzu ("los zapa-
tos") vieyo crguenlo en caxes.
Sin embargu, si un axetivu sustantivu pol artculu masculn el tien un
contenu cuntable, comportarse como un sustantivu cuntable masculn; l
mesmu adopta la terminacin -u de masculn, y los axetivos y referentes
que concuerden con l fadrnlo tamin en masculn. Exemplos: el blancu
("coche") aparcu eh cerquina ye'l de Pedru; el negru ("el pantaln")
nuevu tate mui curiosu pa la boda; l'anchu ("armariu") blancu ye pa la
sala; l'asturianu ("home") honru y abiertu cai bien a tol mundu; el segu
("prau") pindiu ye ms trabayosu.
2.4 Subordinacin y tresposicin nel grupu nominal
Dientro'l grupu nominal pue dase trescategorizacin o tresposicin de
categora, que permite que sintagmes que de mano pertenecen a una cate-
gora, pasen a funcionar n'otra:
2.4.1 TRESPOSICIN A FUNCIN NUCLEAR NOMINAL
TRESPOSICIN AXETIVU SUSTANTIVU
Produzse per aciu del artculu. Asina, los axetivos mariellu, meyor y escu-
ro convirtense en ncleos sustantivos nos exemplos el mariellu de les flo-
res sali perbin nesta semeya, presentronnos a la meyor de les actrices,
nun s'atrevi a entrar polo escuro del cuartu.
2.4.2 TRESPOSICIN A TRMINU SUBORDINU NOMINAL
A) TRESPOSICIN SUSTANTIVU AXETIVU
Produzse per aciu d'una preposicin. Asina, los sustantivos Naranco, par-
llamentu, xeitu, inxusticia, vecn, ciudaes, hermanos y puertu convirten-
se en trminos subordinaos axetivos gracies a preposiciones diverses,
como se ve nestos exemplos: la subida al Naranco dio-y el triunfu al
XXI I .
El grupu
nominal
327
ciclista, dellos van dir a la manifestacin ante'l parllamentu, dixo palla-
bres con xeitu, promulgaron lleis contra la inxusticia, nun veo la casa del
vecn, la vida nes ciudaes ye dura, les rellaciones ente hermanos son
bones, el camn pal puertu ye pindiu.
La mesma tresposicin atpase con pronomes tnicos: el fu d'elli, el sobrn
d'ella, un sacu d'ello, la esmolicin d'ellos, l'allegra d'elles, la inorancia
de ns, los llibros de vosotres, la paciencia d'ust, el trabayu d'ustedes.
Ha tenese en cuenta que nestes construcciones la preposicin de pue desa-
niciase si-y precede nucleu acabu en vocal, convirtindose nun tresposi-
tor latente (ver XXII.2.5): un sacu de pataques o un sacu pataques, un
vasu de vinu o un vasu vinu, la casa del vecn o la casa'l vecn. Fuera de
contestu, enunciaos como el tu Xuan puen interpretase como aposicin
("el tu que se llama Xuan") o como tresposicin a axetivu con trespositor
latente ("el tu de Xuan"). Nesti sen, aconsyase l'usu de la preposicin si'l
contestu nun desanicia l'ambiged.
Dellos sustantivos llogren axetivase non per tresposicin categorial, sinn
per adautacin morfolxica, recibiendo les terminaciones de masculn,
femenn y neutru propies de los axetivos: hermanu -a (llamte'l to herma-
nu pequeu) hermanu -a -o (esi zapatu ye hermanu d'aquel, esta tela ye
hermano d'eso otro), gochu -a (tien pites y gochos) gochu -a -o (ye un
comportamientu mui gochu).
B) TRESPOSICIN SUSTANTIVU ALVERBIU
Gracies a preposiciones diverses, un sustantivu pue funcionar como subor-
dinu d'un axetivu, lo que supn una tresposicin a alverbiu. Exemplos:
llimpiu de povisa, rabiu polos pasteles, bonu nel preciu, ansiosu d'aven-
tures, muertu de mieu, llocu pol cine, blancu con pintes.
Ha tenese en cuenta que'l sustantivu o elementu sustantivu trespuestu pue
ser cualquier elementu nominal: ansiosu de que viniere, llocu por dir al
cine. Ams, si'l trespositor ye de, podr suprimise cuando encabeza un
subordinu nominal: ansiosu aventures, ansiosu que viniere, muertu mieu.
Lo mesmo asocede cuando un sintagma sustantivu ye a funcionar como
subordinu d'un alverbiu: enriba (de) la mesa, lloe (de) la mar, ac (de)l
pueblu, enantes (de) la cena, depus del trabayu, dientro (de)l chigre que
tien Milio, enriba (de)l teyu, delantre (de) les cases, depus de la xinta,
detrs d'Olaya, fuera (de) Sotrondio, delantre (de) ti, enriba (de) min,
alredor de ns, enantes (de) que cenaren, dientro (d')aquello que paeca
un chigre, depus de xintar.
XXI I .
El grupu
nominal
328
C) TRESPOSICIN ALVERBIU AXETIVU
Diverses preposiciones faen posible qu'un alverbiu funcione de subordi-
nu d'un sustantivu, lo que supn una tresposicin a axetivu. Exemplos: la
xente d'atrs, el camn penriba, el peridicu d'ayeri, la xinta de maana,
el noticieru de gei, el neu dalantre, les noticies de cuantay, el camn
d'abaxo, la carretera dende ell.
Tamin hai alverbios que funcionen direutamente como axetivos subordi-
naos a un sustantivu, ensin preposicin nenguna: una rapaza asina.
D) TRESPOSICIN AXETIVU ALVERBIU
Diverses preposiciones faen posible qu'un axetivu faiga funcin de subor-
dinu d'un alverbiu, lo que supn una tresposicin a alverbiu. Exemplos:
ye asina de revesosu.
Axetivos adautaos morfolxicamente a alverbios cola inmovilizacin en
neutru, emplguense tamin como subordinaos d'axetivos y d'otros alver-
bios. Los indefinos cuantificadores puen adautase a alverbiu, a nun ser
tou toa too, teniendo en cuenta que cuando l'alverbiu muncho antecede a
un axetivu o a otru alverbiu, pue coyer la forma mui, y que tanto neses cir-
cunstancies cueye siempre la forma tan. Exemplos: paez poco llistu, el to
pueblu ta abondo lloe, yeren bastante vieyes, yeren muncho vieyos ~
yeren mui vieyos, son demasiao llocos, ye tan llambin como'l p, el to
pueblu ta ms lloe que'l nuesu, los tos neos son y abondo grandinos,
el pueblu de Xintu ta muncho lloe d'equ, paezme qu'estes pataques tn
poco rustres, con cuatro culinos de sidra qued medio enfilu, fixeron la
carretera demasiao apriesa.
La mesma adautacin llgrase inmovilizando l'axetivu en femenn y
amestndo-y el sufixu -mente. Exemplos: guapamente tuyu, doblemente
llibre, fatamente alloriu, etc.
E) TRESPOSICIN VERBU AXETIVU (ORACIONES RELATIVES)
Un nucleu verbal (esto ye, una oracin) pue convertise n'axetivu per aciu
d'un relativu, exerciendo la funcin de trminu subordinu d'un sustanti-
vu. Pela so parte, y frente a otros trespositores, el relativu cumple dos
misiones: convertir una oracin n'axetivu y exercer dalguna funcin dien-
tro la oracin trespuesta. Exemplos: el guarda que prind les vaques
(suxetu lxicu), la ponte que ficieron (complementu direutu), la ciud
onde vive (complementu circunstancial), la empresa u trabayo (comple-
mentu circunstancial), l'au cuando se casaron (complementu circunstan-
XXI I .
El grupu
nominal
329
cial), el profesor de quien te fal ye esi (suplementu), la manera como lo
fixo nun ye la ms amaosa (complementu circunstancial), l'au cuando
se casaron hubo una seca tremenda (complementu circunstancial), toes
cuantes gan fundiles nel xuegu (complementu direutu), la casa onde (u,
au) vive ye bien afayadiza (complementu circunstancial).
Ms detalles sobre les oraciones relatives puen atopase en XXV.2.2.
F) TRESPOSICIN VERBU ALVERBIU
Asocede cuando un nucleu verbal (una oracin), gracies al relativu que, ye
a exercer la funcin de trminu subordinu d'un alverbiu. Exemplos: siem-
pre qu'entruguen, depus qu'atapez, llueu que nos lo dixo.
Un casu especficu de tresposicin subordinada de verbu a alverbiu son les
oraciones comparatives (Xuan fala ms que Mara), que constitin una
mena de construccin nominal formada con un sustantivu o axetivu tantu
-a -o, o bien con un alverbiu ms, menos o tanto ~ tan (nucleu de sintag-
ma o trminu subordinu d'un axetivu o d'otru alverbiu), del que depende
como subordinada una oracin trespuesta a alverbiu por que o como.
Pa cabu, ha constatase tamin el casu d'alverbios que, precedos de prepo-
sicin, exercen la so funcin de subordinaos d'otru alverbiu: lloe d'equ,
cerca d'aende, enantes d'ents, primero d'ayeri. Nesti mesmu casu at-
pense alverbios interrogativos: debaxo d'nde escondieron les llaves?,
enriba d' cayeron eses pees?, al llau d'nde?, lloe d'? Nestos
casos, nun se produz realmente un cambiu de categora, pero la tresposi-
cin fai posible que l'alverbiu funcione como trminu subordinu.
2.5 Elipsis de la preposicin de
La preposicin de pue desapaecer en contestos definos por estos trazos:
a) Cuando de introduz un trminu subordinu con nucleu nominal acabu
en vocal: casa de Lluis o casa Lluis, sacu de pataques o sacu pataques,
enllenu d'arena o enllenu arena, chaqueta de pana o chaqueta pana.
D'esta manera, de nun pue desaniciase cuando va precedida de conso-
nante. Asina, nel plural solamente se diz: les cases de Lluis, dos sacos
de pataques, enllenos d'arena, chaquetes de pana, y non *les cases
Lluis, *dos sacos pataques, *enllenos arena, *chaquetes pana.
Ha tenese en cuenta que'l desaniciu de la preposicin de pue producise al
empar en dos trminos subordinaos: la casa'l cura Mieres (equivalente a
la casa del cura de Mieres), Lena Xos Vctor (equivalente a Lena de Xos
de Vctor).
XXI I .
El grupu
nominal
330
La preposicin de enxams desapaez cuando introduz un complementu
circunstancial o un suplementu. Yasina, dizse en tou momentu Xuan vena
de Xixn, el neu blincaba d'allegra, el da 7 cai de llunes, el tren llega
de nueche, quxense de too, y non *Xuan vena Xixn, *el neu blincaba
allegra, *el da 7 cai llunes, *el tren llega nueche, *quxense too.
Polo mesmo, tampoco desapaez cuando introduz un atributu: el mio llibru
ye de matemtiques, esa xente ye de Llangru, y non *el mio llibru ye
matemtiques, *esa xente ye Llangru.
b) En delles perfrasis verbales, anque la pallabra anterior acabe en con-
sonante: acaben de xintar o acaben xintar, deben de sabelo o deben
sabelo, habrs de dexmelu o habrs dexmelu. Ver XVI.14.1.
La normativa ortogrfica del asturianu propn que, cuando seya potestati-
vu'l desaniciu de la preposicin de, se caltenga cualquiera de les dos posi-
bilidaes na llingua escrita. Al mesmu tiempu aconsyase qu'en casu de
dulda s'escriba siempre de.
Ams de lo anterior, la supresin de la preposicin de nel asturianu escri-
tu ha cumplir les siguientes condiciones:
a) Que nun se dea ambiged na fras.
b) Que nun se faiga difcil la comprensin.
c) Que la supresin de de se faiga nams que naquellos casos en que tea
perafitada na fala.
2.6 Los demostrativos nel grupu nominal
Na so funcin d'axetivos, los demostrativos exercen como subordinaos de
ncleos sustantivos y concuerden con ellos en xneru y nmberu como
cualquier otru axetivu. Puen presentase allugaos como subordinaos ante-
puestos o pospuestos al sustantivu:
2.6.1 SUBORDINAOS ANTEPUESTOS AL SUSTANTIVU
Nesti allugamientu, los demostrativos nami puen emplegase nes formes
masculines o femenines, en concordancia col sustantivu. El demostrativu
siempre ye incompatible col artculu, y pue usase como trminu subordi-
nu nicu: esti animal llmase esperteyu, nun te calques nesa mesa, mun-
cho allababen aquella sidra, esi fumu va afoganos.
N'allugamientu antepuestu, pue apaecer xunto a otros elementos, sobre too
indefinos y ocupando cuasi siempre'l primer llugar: nun t'acordasti d'esi
otru chiste, cuntnoslo aquel mesmu rapaz, con esa poca lleche nun faes
XXI I .
El grupu
nominal
331
nada, esos altos cordales. Delles vegaes pue ocupar el segundu llugar:
pintaron toa esa muria de verde.
Sicas, otros elementos son incompatibles nesti allugamientu col demos-
trativu antepuestu. Ye'l casu de los posesivos y d'indefinos como munchu,
abondu, un, dl, dalgn, nengn, bastante, cada, cualquier, etc.
2.6.2 SUBORDINAOS POSPUESTOS AL SUSTANTIVU
Allugu tres del sustantivu, el demostrativu xeneralmente apaez ensin
compaa d'otros elementos, magar que tamin ye posible acompaando a
otru axetivu posnuclear: la castaal aquella ye enforma vieya, cuesten
abondo los pisos esos, paez bon fontaneru'l rapaz esi, la castaal podre
aquella.
Convin reparar nel fechu de que los demostrativos neutros puen tamin
allugase tres del nucleu sustantivu, en concordancia con non cuntables.
Poro, puen tamin exercer funciones d'axetivu: la madera eso nun val pa
quemar, nun yera de naide'l carbn aquello, nun hai quien beba la sidra
eso.
Los demostrativos tamin puen exercer funciones sustantives; a diferencia
d'otros axetivos, eses funciones llgrales ensin necesid d'artculu. Nesti
casu, apuerten tamin a ser ncleos, de manera que se presenten solos nel
so sintagma: esti ye'l meyor de toos, d'aquella val ms nun s'acordar, nun
vas a nengn llau con eso.
Pero tamin puen acompaase d'axetivos y otros trminos subordinaos:
toos esos coches son bonos, pero sti azul ye'l meyor de toos; prestron-
me toles pelcules, anque d'aquella d'ayeri valme ms nun m'acordar; nun
vas a nengn llau con eso desfecho.
2.7 Los posesivos nel grupu nominal
En calid d'axetivu, el posesivu pue presentase como subordinu ante-
puestu o pospuestu del grupu nominal.
2.7.1 EL POSESIVU COMO TRMINU SUBORDINU
Como trminu subordinu antepuestu, el posesivu como ye esperable
nun axetivu apaez en masculn o en femenn, pero non en neutru. Aesti
respeutu, ha tenese en cuenta que les formes mio, to y so amuesen termi-
nacin comn pa dambos xneros, que de toes maneres queda manifestu
pel artculu: el mio / la mio, el to / la to, el so / la so. Como subordinu
XXI I .
El grupu
nominal
332
pospuestu mio, to y so tienen terminacin comn pa los tres xneros: el lli-
bru mio, la casa mio, el carbn mio, la ropa mio; el llibru to, la casa to,
el carbn to, la ropa to; el llibru so, la casa so, el carbn so, la ropa so.
Los posesivos nuestru (nuesu), -a, -o y vuestru (vuesu) -a, -o presenten
n'allugamientu antepuestu les terminaciones de masculn y femenn, men-
tantu nel pospuestu ufierten les de masculn, femenn y neutru; lo mesmo-
yos asocede al restu de les formes posesives del modelu B: mu -a -o, tuyu
-a -o y suyu -a -o. Exemplos: el neu mu, la casera vuesa, el platu tuyu.
Tnganse en cuenta les concordancies neutres: el carbn vueso ent nun
lleg, va quitar del tendal la ropa tuyo, anden engaando a la xente nues-
tro.
L'axetivu posesivu pospuestu pue acompaase d'alverbios cuantitativos
como trminos subordinaos: ye una manera mui vuestra de facer les
coses; yeren visaxes bastante tuyos.
2.7.2 EL POSESIVU COMO NUCLEU NOMINAL
Cuando'l posesivu se trespn a sustantivu ufre les carauterstiques propies
d'esa categora, ente elles el ser nucleu de subordinaos axetivos y l'apae-
cer acompau d'artculu.
Nestes circunstancies, el xneru y el nmberu del posesivu queda deter-
minu pol xneru y el nmberu d'otru elementu sustantivu al que se fai
referencia dientro d'una situacin o d'un contestu. Asina: les mios ("les
camises") tngoles tendes, el rapacn comi la to ("la mazana"), burll-
ronse muncho del vuesu ("l'acentu"); lo mio ("la ropa") tngolo tendo, el
rapacn comi lo to ("la fruta"), burllronse muncho de lo vueso ("que nun
vos atreviereis a viaxar n'avin").
Estos posesivos como cualquier elementu sustantivu puen acompaase
de subordinaos axetivos: el rapacn comi lo to que quedaba en platu, les
mios ("camises") blanques tngoles tendes.
Y, lo mesmo qu'otros elementos sustantivos, puen tresponese a axetivos per
aciu de preposiciones: el tendal de les mios ta enllenu; lo raro de lo vueso
ye que nun-y lo dixistis a naide; les mazanes? mira la gaspia de la to.
2.8 Los indefinos nel grupu nominal
Cuando exercen d'axetivos, unos tienen llibert p'allugase delantre o
detrs del nucleu nel grupu sintagmticu nominal (abonda sidra, sidra
abondo); pero otros nami puen allugase delantre (otru da). Los axetivos
XXI I .
El grupu
nominal
333
indefinos tamin amuesen estremu comportamientu na so compatibilid
col artculu o con determinantes; asina, unos almtenlos o esxenlos (la
mesma rocea, estos mesmos llibros), pero otros non (dalgunes goxes).
D'otra manera, los indefinos estrmense tamin nes diverses posibilidaes
de combinase ente ellos: otros munchos enfotos o munchos otros enfotos,
pero non *munchos enfotos otros, *otros enfotos munchos; una cosa tala
o una tala cosa, pero non *tala una cosa, *tala cosa una; el mesmu pocu
aceite o el pocu aceite mesmo, pero non *el pocu mesmu aceite, *el
mesmu aceite poco; toles otres idees o les otres idees toes, pero non *les
otres toes idees, *toles idees otres, etc.
2.8.1 INDEFINOS CUANTIFICADORES
Tolos cuantificadores absolutos son axetivos qu'exercen autnomamente
la funcin de subordinu nominal. Dientro'l grupu sintagmticu nominal,
los cuantificadores munchu y tou nun almiten otru allugamientu que l'an-
tepuestu: munchos neos, tou ciudadanu. Pelo contrario, abondu, bastan-
te, demasiu y pocu puen allugase delantre del nucleu o tres d'l: abonda
ropa, ropa abondo; bastantes llibros, llibros bastantes; demasiada carne,
carne demasiao; poca xente, xente poco.
Los cuantificadores absolutos nun almiten artculu, a nun ser tou toa too,
que s'emplega davezu siguu d'l y dando llugar a contraiciones. En dellos
contestos, un contenu plural con tou toa too pue espresase per aciu d'un
singular ensin artculu: a tou gochn-y llega'l samartn, toa llei tien de ser
xusta.
Na construccin con numberal qu'apaez en toos dos, toes dos, toos tres,
toes tres, toos cuatro, toes cuatro, etc., l'indefinu, en funcin de trminu
subordinu, sase ensin artculu: entrugu-yoslo a toos dos y nun lo supie-
ron, sentronse toes tres en suelu, andaben toos cuatro encismaos.
L'usu del artculu con cuantificador ye posible si'l sustantivu precedu del
indefinu va siguu d'otru trminu subordinu; nestos casos l'artculu enca-
beza tol sintagma: les poques maniegues que tienes perdmosles, acord-
base de les munches fataes d'aquella cena, quxense del munchu trabayu
de los xueves, arrepintese del munchu dineru que tien gastao, quxense
de les poques perres que cuesta esi traxe. D'otra miente, l'artculu insir-
tase ente l'indefinu tou y el sustantivu: tol mundu, tola xente, tolos cami-
nos, toles caleyes.
Los cuantificadores ms y menos son axetivos que, na so funcin de
subordinaos nominales, almiten l'allugamientu antepuestu dientro del
XXI I .
El grupu
nominal
334
grupu sintagmticu: ms pan, menos xente (non *pan ms, *xente menos).
Almiten l'allugamientu pospuestu si precediendo al nucleu hai otros deter-
minativos: cuatro selmanes ms, munchos llibros menos. Pela so parte, el
cuantificador tanto tolera los dos allugamientos: tanta faria o faria
tanto.
2.8.2 INDEFINOS ESISTENCIALES
Pela so parte, dello, dalgo, daqu y nada son sustantivos (aprrime dello,
dxome dalgo, cay daqu en suelu, nun coyeron nada) que puen exercer
funciones d'alverbiu (gustte dello, duelme dalgo'l todu, ye daqu fatu,
nun queda nada lloe). Como sustantivos, na construccin partitiva puen
recibir un subordinu precedu de de (dello de pan, dalgo de sal, daqu de
quesu, nada de sidra), preposicin que pue desaniciase por tar precedida
de nucleu acabu en vocal (dello pan, dalgo sal, daqu quesu, nada sidra).
Convin nun confundir les estremaes estructures sintctiques que s'atopen
cuando un una uno y cualquiera ~ cualesquiera son axetivos y cuando son
sustantivos. Asina, nos exemplos que siguen darru funcionen como axe-
tivos y subordinaos d'un nucleu sustantivu: faca un fru que tarazaba,
cualquier ~ cualesquier maosu pue igualo. Pero nestos otros, l'indefinu
ye sustantivu y nucleu de sintagma, acompau d'un axetivu (un convir-
tese en n o unu, y cualquier ~ cualesquier en cualquiera ~ cualesquiera):
dironme n ~ unu fru y otru caliente "un bollu que taba fru"; d'estos
obreros, cualquiera maosu pue igualo "cualquiera d'ellos que seya mao-
su".
Como axetivos, un, dl, daqu y cada nun almiten otru allugamientu que
l'antepuestu nel grupu sintagmticu: una casa, della xente, daqu cosa,
cada rapacn. El restu d'axetivos esistenciales pue allugase delantre del
nucleu o tres d'l: nun vieron nengn osu ~ nun vieron osu nengn, dala
cosa ~ cosa dala, cualquier pueblu ~ un pueblu cualquiera. Esta llibert
d'allugamientu tamin la tien dalgn, pero nicamente n'oraciones negati-
ves: vieron dalgn osu, nun vieron dalgn osu o nun vieron osu dalgn.
L'indefinu cada funciona siempre como axetivu. N'emplegos onde paez
usase como axetivu sustantivu, consttase en realid una elisin del sus-
tantivu. Exemplos: el peridicu, de qu sitiu lu quies, d'Uviu, de Xixn
o de Madrid? dame n de cada (sitiu).
Pelo xeneral, los esistenciales permiten llibremente la concordancia con
cuntables y con non cuntables. Aesti respeutu, obsrvase que nada refier-
se nami a non cuntables: de tol quesu que traxo nun dex nada. Pela so
XXI I .
El grupu
nominal
335
parte, daqu fai referencia nica a non cuntables cuando funciona como
sustantivu (si quixere sidra beba daqu), frente al so comportamientu
como axetivu, en que pue referise tamin a cuntables (comi daqu maza-
nes).
Daqu tien la particularid de qu'almite trminos subordinaos como'l
demostrativu (nun me conformo con esi daqu de dineru que me pag) o
l'indefinu un (tuviemos tomando un daqu en chigre).
2.8.3 INDEFINOS IDENTIFICADORES
Tolos indefinos identificadores son axetivos que puen sustantivase: ye'l
mesmu llibru ye'l mesmu, dxo-ylo a la otra collacia dxo-ylo a la
otra, los dems escolinos tn xugando los dems tn xugando, nun
yeren xueces talos los que falaron nun yeren talos los que falaron, fal
con dambes candidates fal con dambes.
Per otru llau, mesmu -a -o, como axetivu, pue facer de trminu subordinu
d'un pronome personal tnicu, colo que se calca l'inters na identid espre-
sada pol pronome: yo mesmu, tu mesma, l mesmu, ella mesma, ello
mesmo, nosotros mesmos, ns mesmes, vosotros mesmos, vs mesmes,
ellos mesmos, elles mesmes; a min mesmu, conmigo mesma, de ti mesmu,
consigo mesma, consigo mesmos, etc. Asemeyao asocede con n una n'usu
impersonal: son allegres pa n mesmu.
No que se refier al so allugamientu nel grupu sintagmticu, otru, dems,
dambos y entrambos, na so condicin d'axetivos, nami almiten la posi-
cin antepuesta. Pel so llau, mesmu y tal puen allugase delantre o detrs
del nucleu, anque prefieren lo primero (el mesmu home, l'home mesmu) o
lo segundo (a tala hora, a hora tala).
Mesmu -a -o nun pue emplegase antepuestu si nun ye precedu d'artculu,
demostrativos o posesivos: la mesma muyer (non *mesma muyer), aque-
lla mesma muyer, la so mesma muyer. Igual-y asocede a dems, qu'esixe
siempre artculu: los dems escolinos (non *dems escolinos). De toes
maneres, pue prescindise del artculu cuando constiti'l final d'una enu-
meracin: vinieron Mara, Llara y les dems muyeres o Llara y dems
muyeres. Pel so llau, dambos y entrambos nun s'empleguen normalmente
con artculu, pero si se fai, sti allgase ente l'axetivu y el nucleu: dambos
xueces o dambos los xueces.
Davezu, otru -a -o apaez como segundu trminu d'una correllacin col
indefinu un una uno y dalgn -una -uno: una casa ye verde y otra blan-
ca, dalgunos falen asturianu y otros cataln. Esta correllacin apaez
XXI I .
El grupu
nominal
336
tamin en secuencies de contenu recprocu: engrrense unos rapacinos
con otros, danse mocaes dalgunes a otres.
A esti efeutu, obsrvase que si un una uno s'emplega ensin artculu, nun
esixe la correllacin con otru -a -o. Asina, ye posible ganaron unes, al llau
de ganaron unes y perdieron otres. Pero usu con artculu, un una uno
ponse siempre en correllacin con otru -a -o; d'esta miente, nun ye posi-
ble *ganaron les unes, sinn ganaron les unes a les otres, o ganaron les
unes y les otres.
De manera asemeyada, tal tala talo pue aportar a ser trminu que provo-
ca una consecuencia nes secuencies tal... que: pasaben coses tales que la
xente ablucaba, esi problema ye talu que nun soi a dormir.
Tamin pue formar parte de comparances, nes secuencies tal... que o tal...
como: el problema ye tal(u) que (como) te dixi, esti problema ye tal(u) que
(como)'l del otru da.
2.9 Los numberales nel grupu nominal
2.9.1 NUMBERALES CARDINALES
En principiu, tolos numberales cardinales (sacantes milln y derivaos) son
axetivos que nami permiten allugamientu antepuestu: un camn, dos
cases, tres escolinos, venti persones, mil seiscientes pesetes, etc.
L'usu de los cardinales como sustantivos pue debese a la referencia que
faen a un sustantivu o espresin qu'apaez nel mesmu testu o contestu.
Exemplos: nun fal con toles vecines, sinn con cuatro; de toles ciudaes
que visit, gustron-y nami dos; dbote cinco mil pesetes y a ella mil.
Como sustantivos y ncleos de sintagma, los cardinales puen dir o non
acompaaos de trminos subordinaos de mena diversa: fal con cuatro
(cuatro de les vecines / cuatro d'elles / cuatro qu'atop pela cai); gust-
ron-y nami dos (dos franceses / dos de Francia / dos que tn a la vera
del mar); a ella dbo-y mil (mil d'ayeri / mil que me dexara).
2.9.2 NUMBERALES ORDINALES
Pol so calter axetivu, los ordinales presenten el mesmu allugamientu dien-
tro del sintagma y les mesmes posibilidaes funcionales que'l restu de los
axetivos: concordancia en xneru y nmberu, allugamientu antepuestu o
pospuestu, capacid d'alverbializase, etc.
Sobreentendu'l sustantivu nun determinu testu o contestu, los ordinales
XXI I .
El grupu
nominal
337
camdense en sustantivos y, polo tanto, en ncleos de grupu sintagmticu.
Esta sustantivacin realzase per aciu del artculu. Exemplos: el primer lli-
bru yera guapu el primeru yera guapu; conocmonos na cuarta xunta
conocmonos na cuarta; d'esos equipos, el quintu ye asturianu; d'esa
sidra que bebiemos, lo segundo prestme pola vida; al primeru que llegue
dan-y un premiu.
2.9.3 NUMBERALES MULTIPLICATIVOS
Puen usase con artculu y con trminos subordinaos, qu'espresen sobre qu
realid se fai la multiplicacin: Mara ech'l doble (de) perrexil, vieno'l
triple (de) xente. El trminu de referencia pue facese esplcitu: Mara
ech'l doble de perrexil que Lluis / Mara ech'l doble de perrexil que d'o-
riganu / Mara ech'l doble de perrexil que na cena anterior; vieno'l tri-
ple de xente que l'au pasu.
Si nun s'esplicita otro, nes oraciones anteriores entindese que la multipli-
cacin ye positiva (Mara ech'l doble de perrexil significa qu'ech ms
perrexil), fechu que se pue destacar col alverbiu ms: Mara ech'l doble
ms de perrexil, vieno'l triple ms de xente.
Pelo contrario, si la multiplicacin ye negativa apaez obligadamente l'al-
verbiu menos: Mara ech'l doble menos de perrexil, vieno'l triple menos
de xente. L'usu de los multiplicativos en sen negativu equival dafechu al
de numberales fraccionarios. Asina, les anteriores oraciones puen espresa-
se tamin como Mara ech la met de perrexil, vieno un terciu de xente
o vieno la tercera parte de xente.
2.9.4 NUMBERALES FRACCIONARIOS
Cuando met o metada s'acompaa d'un sustantivu subordinu que se
refier a aquello que se divide en dos partes, un eventual axetivu pue nun
concordar con met o metada, sinn col sustantivu: la met de los escoli-
nos son grfanos y tamin la met de los escolinos ye grfana; la met
de les cases son blanques y tamin la met de les cases ye blanca.
2.10 Los interrogativos nel grupu nominal
Dientro'l grupu nominal, los interrogativos faen funcin de subordinu
nominal: qu tiempu fai?, cula moza te lo dixo?, cuntes vegaes fuis-
ti a Uviu?, nun me fal de qu tiempu fizo, nigase a cuntanos cula
moza-y lo dixo, dinos cuntes vegaes fuisti a Uviu.
Pero, ams d'esto, si s'atopen dientro d'una oracin interrogativa indireu-
ta, los interrogativos, al empar, tresponen la oracin a la categora de sus-
XXI I .
El grupu
nominal
338
tantivu, siendo capaz ents d'exercer les sos funciones propies: con quin
fal preocpame a min muncho (suxetu), quiero saber con quin fal
(complementu direutu), nun-y doi importancia a con quin fal (comple-
mentu indireutu), quexronse de con quin fal (suplementu), etc.
Si apaecen como nucleu de sintagma, puen acompaase de trminos
subordinaos de valor esplicativu: quin, que tenga coraes, pudo facer esa
barbarid?; quin d'eses diputaes vot non al proyeutu?; nel caxn de
los llibros, cuntos nuevos atoparon?; cuntos de vs van dir al Naran-
co?; llama a les emplegaes y entrga-yos cuntes d'Uviu quieren que-
dar; cunto d'oliva y cunto de maz? (referencia a "aceite").
Como axetivu, cuntu -a -o pue usase n'allugamientu antepuestu al sus-
tantivu (cuntu pan quies pa maana?; dicime cunta lleche vos pongo)
o como nucleu (pa cuntos ye esti dineru?, cuntes van dir a la cena?,
cunto traxeron pa ns?).
2.11 Los pronomes tnicos nel grupu nominal
Los pronomes tnicos, como subcls de la categora sustantiva, amuesen
dellos trazos especiales. Ente stos atpase la gran restriccin a la hora
d'acompaase de trminos subordinaos. Nami unos pocos d'elementos
apaecen como subordinaos a los pronomes tnicos:
- Mesmu -a -o, que vien a reforzar la presencia del pronome tnicu. Asina,
danse sintagmes en funcin de suxetu: yo mesmu, yo mesma; tu mesmu,
tu mesma; l mesmu, ella mesma, ello mesmo; ust mesma; ns mesmos;
nosotres mesmes; vs mesmos; vosotres mesmes; elles mesmes; ustedes
mesmos; etc. Y tamin precedos de preposicin: a mi mesmu, de ti
mesma, contra l mesmu, ensin ella mesma, con ns mesmos, etc.
- Tou toa too. Exemplos: l'edificiu ta tou l cayendo de vieyu, la casa ta
toa ella pintada, la ropa qued too ello entafarrao de sarriu, toos ns
quedemos amurniaos, toes vosotres tais allegres de la noticia, doi-yos les
gracies a toos ustedes.
- Solu -a -o. Exemplos: yo solu, tu sola, contigo sola, l solu, d'ella sola,
ello solo, ellos solos, ust solu, etc.
- Numberales cardinales. Exemplos: nosotros dos, ns tres, de vs cuatro,
con vosotres cinco.
- Oraciones axetives de calter esplicativu. Exemplos: yo, que lu conozo
perbin, nun supi qu-y dicir; a ns, que la conocemos perbin, nun se
nos alvirti dici-y nada.
XXI I .
El grupu
nominal
339
Ha tenese en cuenta que l'emplegu del referente ello axstase a lo que ye
normal nos referentes de xneru neutru. Exemplos: nun me quites el taba-
cu, que nun puedo pasar ensin ello; cheslo ente agua y llueu con ello faes
una pastia (referencia a "arroz"); tienlo eh que nun mira pa ello (referen-
cia a "ropa"); vuelvi con ello calentao (referencia a "sopa"); nun toques
d'ello, que ta pintao (referencia a "madera").
2.12 Construcciones partitives
Los indefinos cuantificadores a nun ser tou toa too almiten, per un llau,
l'emplegu normal como axetivos concordando col sustantivu al que son
subordinaos: bebisti poca lleche, comieron pocos figos, dionos abondes
ablanes, picaron abondu carbn, cumpli bastantes aos, recebronlo
con bastante cal, tapronlo con munchu barru, vendemos munches entra-
es, dxitelo demasiaes veces, echasti demasiu sal, dxitelo tantes veces
que y fartuqu, arramaron tantu vinagre?, quies ms arroz?, Lluis
quier ms (menos) cacageses.
Pero tamin almiten la llamada construccin partitiva. Nella, l'indefinu
fai de nucleu sustantivu en concordancia neutra en casu de non cunta-
ble con otru sustantivu camudu en trminu subordinu per aciu de la
preposicin de: bebisti poco de lleche, comieron pocos de figos, dionos
abondes d'ablanes, picaron abondo de carbn, cumpli bastantes d'aos,
recebronlo con bastante de cal, tapronlo con muncho de barru, vende-
mos munches d'entraes, dxitelo demasiaes de veces, echasti demasiao de
sal, dxitelo tantes de veces que y fartuqu, arramaron tanto de vina-
gre?, quies ms d'arroz?, Lluis quier ms (menos) de cacageses.
La mesma construccin partitiva ye la qu'apaez nel indefinu pocu -a,
siguu d'un subordinu con de y un sustantivu non cuntable. Asina, de car-
gi pocu carbn y aprrime poca fruta surden les construcciones partiti-
ves cargi poco de carbn y aprrime poco de fruta. Por elipsis de la pre-
posicin de, llgase a espresiones como cargi poco carbn y aprrime
poco fruta, onde l'indefinu neutru sustantivu tien la falsa apariencia d'un
axetivu antepuestu neutru. Ha tenese tamin en cuenta qu'esiste, per otru
llau, la espresin sustantiva un pocu, que pue dir acompaada de subordi-
naos precedos de de, preposicin que tamin pue desaniciase: cargi un
pocu (de) carbn, aprrime un pocu (de) fruta.
No que se refier a los indefinos esistenciales, los plurales dalgunos dal-
gunes y dellos tamin almiten, per un llau, l'emplegu normal como axeti-
vos concordando col sustantivu al que tn subordinaos (tena dalgunos
XXI I .
El grupu
nominal
340
sacos, delles veces ntra-y el sueu); pero, per otru llau, almiten la llama-
da construccin partitiva: tena dalgunos de sacos, delles de veces ntra-
y el sueu.
Amuesen un contenu asemeyu al partitivu les construcciones con nucleu
neutru: dalgo (de) sal, dello (de) lleche, daqu (de) dineru, nada (de)
pacin.
Son tamin corrientes les construcciones partitives onde un interrogativu
entra en rellacin con un sintagma axetivu xebru d'l y precedu de la pre-
posicin de: qu vos prest ms de lo que dixo la conseyera?, nun
recuerden qu-yos dixo'l mdicu de bono, a quin-y entrugasti de los
escolinos?, culo te prest menos del conciertu?, cmo s'atoparon de
bien?, cuntos atoparon de los nuevos?, llama a les emplegaes y entrga-
yos cuntes quieren quedar d'Uviu. Sicas, dambos sintagmes puen apae-
cer xuntos n col otru: qu de lo que dixo la conseyera vos prest ms?,
nun recuerden qu de bono-yos dixo'l mdicu, a quin de los escolinos-y
entrugasti?, culo del conciertu te prest menos?, cmu de bien s'ato-
paron?, cuntos de los nuevos atoparon?, llama a les emplegaes y entr-
ga-yos cuntes d'Uviu quieren quedar.
Combinacin nel grupu nominal
3.1 Carauterstiques del grupu combinu
La combinacin ye una rellacin que s'establez dientro'l grupu sintagm-
ticu nominal ente dos o ms trminos ensin dependencia ente ellos. Una
carauterstica de la combinacin ye que se produz ente trminos n'iguald
de funciones: salud al p y al fu (complementu direutu), tuviemos en
Tinu y en Miranda (complementu circunstancial). Otra carauterstica ye
que tn n'iguald de categores: salud al p y al fu (sustantivos), paez
callu y prudente (axetivos), fzolo apriesa y mal (alverbios). La catego-
ra y les posibilidaes funcionales del grupu son les compartes polos tr-
minos componentes.
Sobre la combinacin d'oraciones, ver XXV.1.
3.2 Yustaposicin, coordinacin y aposicin
La combinacin pue realizase per aciu de delles ves.
XXI I .
El grupu
nominal
341
3
- YUSTAPOSICIN. Consiste nuna combinacin cenciella de los trminos
combinaos, que queden xebraos por pauses (reflexaes na escritura per
comes) y ensin conxuncin nenguna. Exemplos: entraron Marta,
Xandru, Lluis; ye toscu, neciu, falanciosu; fai les coses apriesa, mal,
tarde.
- COORDINACIN. Consiste nuna combinacin que s'establez per aciu d'una
conxuncin, esto ye, un conector dotu de contenu semnticu. Si esti
contenu ye'l d'amestadura o suma, trtase de la conxuncin y o ya (pes-
caron sardines y ~ ya bocartes); si ye amestadura negativa, emplgase la
conxuncin copulativa negativa nin (nun pescaron sardines nin bocar-
tes), anque nesti casu paez meyor falar d'una conxuncin complexa non
~ nun... nin; si se trata d'una alternancia o una esclusin ente dellos tr-
minos, entra en xuegu la conxuncin dixuntiva o (tarden dos o tres
hores); y si se fai una contraposicin, sense les conxunciones adversa-
tives pero, mas, sinn (ye caru pero ~ mas bonu, nun foi Xuan sinn
Mara).
- APOSICIN. Trtase d'una combinacin onde los elementos xnense ensin
conector nin pausa, siendo esos trminos de la mesma xerarqua funcio-
nal, de la mesma funcin y categora, y faciendo la mesma referencia na
realid, magar que contemplada dende dos aspeutos distintos. Acordies
cola categora de los componentes y del conxuntu, les aposiciones puen
ser sustantives (el poeta Fernn Coronas, la cancin "La Gozoniega") o
alverbiales (asina como te digo, spolo ents naquel momentu).
3.3 Concordancies col grupu combinu
No que se refier a les carauterstiques morfolxiques del grupu combinu,
han tenese en cuenta les siguientes observaciones:
- Cuando un mesmu axetivu o referente tien de concordar con un conxun-
tu de dos o ms sustantivos, cmplese que l'axetivu o'l referente apaecen
en plural, nun importando en qu nmberu apaezan toos o dalgunos de
los sustantivos. Exemplos: el p y el fu son uvienos, el p y los fos son
uvienos, la casa y el coche tn aseguraos, les cases y los coches tn ase-
guraos, la muerte y la vida eternes.
- El xneru, si nun ye coincidente, neutralzase nel masculn: el parlla-
mentu y la conseyera tn esmolecos col tema.
- Si los sustantivos son del mesmu xneru, l'axetivu apaez nesi xneru y
en plural. Exemplos: el ge y el xatu pintos; la muyer y la fa son avile-
sines; la puerta, la ventana y la canciella tn trancaes.
XXI I .
El grupu
nominal
342
- Si los sustantivos son de xneru estremu, l'axetivu concuerda con ellos
en masculn y en plural. Exemplos: l'horru y la panera son vieyos, la
nea y el rapacn tn galdos.
3.4 Preposicin con grupu combinu
Cuando'l sintagma formu por trminos qu'entren nuna combinacin ta
precedu de preposicin, sta pue encabezar tola serie o can de los miem-
bros: esos trenes vienen de Llanes, Mieres, Cuideiru ye igual que esos tre-
nes vienen de Llanes, de Mieres, de Cuideiru. Lo mesmo asocede na coor-
dinacin: fali con Lluca, Andrs o Ana equival a fali con Lluca, con
Andrs o con Ana.
Sicas, la repeticin de la preposicin ye imposible na aposicin: un llibru
del poeta Fernn Coronas (non *del poeta de Fernn Coronas).
Construcciones d'interdependencia
La interdependencia consiste na xuntura de dos trminos en dependencia
billateral, lo que fai que can de los miembros necesite al otru y seyan
dambos mutuamente imprescindibles pal caltenimientu de la funcin dien-
tro'l grupu.
Na interdependencia, la categora y les posibilidaes combinatories del
grupu puen nun coincidir cola de can de los sos miembros. Por exemplu,
en les cartes unvironles el mes pasu, el grupu formu por sustantivu y
axetivu funciona como un alverbiu na funcin de complementu circuns-
tancial. Tampoco'l grupu interdependiente nun tien por qu amosar les
mesmes carauterstiques morfolxiques que los sos miembros. Por exem-
plu, en nun sabes bien lo fatos que son, el plural presente nel interior del
grupu nun se tresllada fuera d'l; de fechu, sintcticamente ye un conxun-
tu singular: nun lo sabes bien.
Per aciu d'una rellacin d'interdependencia, una xuntura de trminos llo-
gra l'adautacin unitaria a una funcin y una categora determinaes. Nesti
sen, la interdependencia da llugar a:
- Categora sustantiva. Exemplos: nun sabes bien lo fatos que son (com-
plementu direutu), paez tremendo les coses que cuenta (suxetu lxicu),
falen de lo mal que lo fizo (suplementu).
XXI I .
El grupu
nominal
343
4
- Categora alverbial. Exemplos (funcin de complementu circunstancial):
les cartes unvironles el mes pasu, el da que vos aconceyis van tar
pesllaes les oficines, figalo quien lo faiga ha tar acabao maana, reci-
t los poemes de manera enforma prestosa.
4.1 Locuciones prepositives
Constitin grupos interdependientes los sintagmes formaos por una locu-
cin prepositiva siguida d'un elementu nominal, que pue ser un sustantivu
o cualquier elementu sustantivu, ente los que s'atopen les oraciones tres-
puestes a sustantivu pola conxuncin que. Ye'l casu d'espresiones como les
qu'apaecen nestos exemplos: en cuenta d'eso fizo lo otro, tocaron a razn
de tres mil pesetes per persona, convecironlu a fuerza de mete-y mieu, la
bbora queda a cuenta d'elles, nvia-y saludos de parte de Raquel, consi-
gui trabayu gracies a Xuan, anda siempre al rau de lo que diz l'herma-
nu, etc. Ver XIX.6.
4.2 Grupu alverbial de sustantivu y axetivu
Son tamin grupos interdependientes los sintagmes alverbializaos en fun-
cin de complementu circunstancial, formaos por un sustantivu y un axe-
tivu (que pue ser una oracin axetivada). Exemplos: esos llibros llegaron
el mes pasu, vmonos la selmana que vien, marchen el segundu da d'a-
vientu.
4.3 Oraciones consecutives
Un casu especficu d'interdependencia son les oraciones consecutives (ver
XXV.2.3.3), nes qu'un sustantivu o axetivu tantu -a -o o tal(u) -a -o, o bien
un alverbiu tanto o tan, entra en solidarid con una oracin trespuesta por
que: pagaron tantu dineru que nun-yos quedaron aforros, Xuan fala tanto
qu'amoria a tol mundu, etc.
XXI I .
El grupu
nominal
344
La oracin
y les funciones
oracionales
Lenunciu
1.1 Carauterstiques funcionales
Ye enunciu cualquier estructura constituida por sintagmes que, nuna
situacin dada, supn una comunicacin llingstica completa, ye dicir,
que supn una informacin que s'ufre como respuesta adecuada a lo impl-
cito y consabo nun concretu entornu, situacin o fechu de fala. La ora-
cin, pel so llau, ye un desendolcu posible ente les diverses manifestacio-
nes que tien l'enunciu.
Tou enunciu ta dotu de dos dimensiones:
- La dimensin suprasegmental: el signu entonativu o curva d'entonacin,
que se produz al empar que la sucesin de signos y sintagmes, pero
sobrepuesta a ella.
- La dimensin sintagmtica o segmental: sucesin de signos y sintagmes
con significante y significu (1 articulacin), formu esti por sucesio-
nes d'unidaes fonolxiques o fonemes (2 articulacin).
1.1.1 SIGNU ENTONATIVU
El signu entonativu ta dotu como tolos signos llingsticos d'espre-
sin (significante) y contenu (significu). La so espresin ye la curva
d'entonacin, y especialmente la so parte cabera; el so contenu ye'l que
s'asocia, en cada casu, a les estremaes configuraciones de la curva ento-
nativa (asercin, entruga, esclamacin).
Na parte cabera de la curva entonativa, llamada tonema, ye onde s'atopa la
parte significativa del signu entonativu. Acordies cola so configuracin,
estrmense estos tonemes: cadencia (sen descendente), semicadencia (sen
semidescendente), anticadencia (sen ascendente), semianticadencia (sen
semiascendente) y suspensin (sen horizontal).
Acordies colo anterior, estrmense les menes d'enunciaos que siguen
darru:
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
345
1
XXIII
Enunciu asertivu
Un enunciu asertivu afirma o niega la esistencia d'una realid a la que se
refier. Los enunciaos asertivos presenten tonema de cadencia. Exemplu:
los tos pas llegaron bien a casa'l xueves pasu.
Enunciu interrogativu
L'enunciu interrogativu (o seya, la entruga) dexa en suspenso la esisten-
cia de la realid a la que se refier. Estrmense dos menes d'interrogacio-
nes: les estenses y les intenses. Les interrogaciones estenses tn referes a
tol enunciu y tienen tonema d'anticadencia: llegaron bien los tos pas a
casa'l xueves pasu? Les intenses centren la entruga nun interrogativu, de
manera que'l restu de los contenos del enunciu asevrase y, poro, termi-
nen davezu nun tonema de cadencia: quin lleg bien el xueves pasu a
casa?, cundo lleg?, cmo lleg?, a nde lleg?
Enunciu esclamativu
Ye aquel que ta cargu de contenu espresivu. Puen ser interxectivos (ai!,
meca!) y esclamativos-almirativos, que son oraciones (tien una de
vaques!, ye tan feu que mete mieu!, tar llocu!). Estes ltimes puen
tar encabezaes por un esclamativu: qu llistu yes!, cmo s'empondera!,
quin te creyera!
1.1.2 LESQUEMA SINTAGMTICU: LA SO ESTRUCTURA
Dende'l puntu de vista de la estructura sintagmtica, puen dase delles
menes d'enunciu:
Enunciu frsticu o fras
Ye l'enunciu que tien como nucleu unidaes non verbales. Estrmase la
fras nominal y la fras interxectiva. La fras nominal tien como nucleu un
sustantivu (titular d'una noticia: "Argayos nes principales carreteres astu-
rianes"), un axetivu (anunciu: "Impresionante poles sos bones vistes") o
un alverbiu (lloe de casa, asina de revesosu). La fras interxectiva tien
como nucleu una interxeicin: miniques!, home!
Enunciu oracional u oracin
Ye l'enunciu que tien como nucleu un verbu: hebo argayos nes principa-
les carreteres asturianes, el gobiernu entama una campaa pola recupe-
racin del osu.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
346
La oracin
2.1 Carauterstiques funcionales
Como se dixo, ye oracin l'enunciu que tien como nucleu un verbu. Pero
ams, la oracin tien otra carauterstica primordial, que consiste en que
nesi nucleu verbal produzse una rellacin de solidarid ente'l lexema y el
morfema de persona.
Per otru llau, el nucleu verbal pue recibir sintagmes o grupos sintagmti-
cos nominales que funcionen como trminos subordinaos de so, insertaos
autnomamente na oracin; trtase del suxetu lxicu, el complementu
direutu, el complementu indireutu, el suplementu, el complementu cir-
cunstancial y l'atributu. Estos trminos subordinaos vienen esixos poles
necesidaes comunicatives del falante en rellacin direuta colo que ta con-
sabo col oyente. N'asturianu, l'orde oracional normal ye'l que sigue la
secuencia suxetu + verbu + otres funciones; sicas, esti orde nun ye rxi-
du, y de fechu camdase davezu por razones de mena espresiva.
Sintcticamente, les formes verbales llamaes infinitivu, xerundiu y parti-
cipiu amuesen, a esti respeutu, carauterstiques especiales.
El lexema del infinitivu caltin el so caruter verbal, tando capacitu pa
dir acompau de trminos subordinaos verbales, como complementu
direutu (paar castaes presta muncho), complementu indireutu (rega-
lar llambiotaes a los neos ye lo nico que fai), suplementu (falar de
poltica encisma a la xente), complementu circunstancial (fumar peles
maanes ye malo) o atributu (ser neciu da-y munchos problemes). De
manera asemeyada, el lexema verbal del xerundiu ta capacitu pa dir
acompau de los mesmos trminos subordinaos (lleendo revistes pasa-
ba la tarde, dicindo-y al direutor eses coses nun ganes nada, pasa la
vida naguando por too, sentndose asina guase meyor, toles llaceries
vienen siendo probe). El lexema del participiu, sicas, nami almite com-
plementu indireutu (un llibru regalu al fu) y complementu circunstan-
cial (xente veno dende lloe, el coche ye guiu pol xofer, un home siem-
pre agradecu).
De toes maneres, nengn de los tres ta dotu de morfemes verbales, lo que
quier dicir que, al tar ausente'l de persona, nin l'infinitivu, nin el xerundiu
nin el participiu nun son a constituyir oracin.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
347
2
2.2 Menes d'oraciones
Acordies cola so estructura, les oraciones puen ser:
Oracin mnima / oracin non-mnima
La oracin mnima ye aquella constituida nicamente pol nucleu verbal
(llegaron), nicu elementu imprescindible. Oracin non mnima ye aque-
lla onde'l nucleu verbal vien enanchu por un o ms trminos subordina-
os (los tos pas llegaron bien).
Oracin simple / oracin compuesta / oracin complexa
Oracin simple ye aquella que nun tien como componente nenguna otra
oracin (escribi un llibru). Oracin compuesta ye la formada por dos o
ms oraciones yustapuestes o coordinaes (escribi un llibru y espubliz-
ron-ylu nuna editorial de Xixn). Oracin complexa ye la que tien como
componente dalguna oracin trespuesta a funcin nominal, seya sustanti-
vu (dxonos que nun quera comer), axetivu (escribi un llibru que fala de
la mar) o alverbiu (ye simpticu cuando lu emponderen).
Segn la naturaleza del verbu, les oraciones puen ser:
- Atributives o copulatives: les constituyes por un verbu atributivu, qu'e-
sixe un desendolcu per ente medies del sintagma llamu atributu. Ver
XXIV.
- Non atributives o predicatives: les constituyes por un verbu non atribu-
tivu y con un desendolcu per ente medies de complementu direutu o de
suplementu.
Funciones oracionales
Llmense asina les exerces autnomamente por cualquier sintagma nomi-
nal (sustantivu, axetivu o alverbiu) en subordinacin dientro del nucleu de
la oracin.
3.1 Suxetu lxicu
3.1.1 SUXETU GRAMATICAL Y SUXETU LXICU
Llmase funcin predicativa a la rellacin constituyente de la oracin, rea-
lizada dientro del nucleu verbal ente dos trminos: el lexema verbal y el
morfema de persona (o seya, el suxetu gramatical). Poro, toa oracin, pol
fechu de selo, tien suxetu gramatical: 1, 2 3 persona del singular o del
plural.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
348
3
De toes maneres, el suxetu gramatical pue enanchase si se quier especifi-
car tova ms la informacin dada; esto llgralo per aciu del suxetu lxicu.
Nel casu de la 1 y 2 persones del singular, l'enanchamientu del suxetu
lxicu tien posibilidaes mui amenorgaes. En concreto, nami ye posible
colos pronomes tnicos yo y tu, respeutivamente. La presencia d'estos pro-
nomes, ams de ser redundante en cuantes a la persona gramatical, nun
tien otru valor que l'enfticu. Pue comprobase esto n'exemplos como tra-
bayo muncho / yo trabayo muncho, escuendi los papeles / tu escuendi los
papeles, eso fcilo yo y non tu. Les niques variaciones consisten n'ames-
ta-y al pronome un trminu subordinu: yo mesmu voi; yo, que gano poco,
trabayo muncho; ficstilo tu solu; tu que los sacasti escundilos.
La presencia del pronome yo nami ye realmente pertinente, esto ye, non
redundante, cuando una forma verbal tien la mesma espresin na 1 y 3
persona del singular, lo qu'asocede nel pretritu imperfeutu d'indicativu,
nel presente de suxuntivu, nel pretritu imperfeutu de suxuntivu y nel
potencial (por exemplu, falaba, apurra; fale, apurra; cantare, partiere;
sera). Asina, si'l contestu nun ta claru, una oracin ambigua como cuan-
do vos entrugue respondi pue aclarase o bien cuando yo vos entrugue res-
pondi, o bien cuando l vos entrugue respondi.
Na 1 y 2 persones del plural, les manifestaciones del suxetu lxicu son
muncho mayores, dao que non solo permiten un pronome personal, sinn
cualquier sintagma sustantivu, llibre y de tou emplegu enfticu. Asina:
ns semamos, los d'Asturies apreciamos les nueses coses, vosotres dexas-
tis bon recuerdu, la xente con cultura sois el sofitu del pas.
No que se refier a la 3 persona, l'enanchamientu en suxetu lxicu realza-
se per aciu del pronome l ~ elli ella ello nel singular y ellos elles nel plu-
ral, pero nesti casu'l pronome, pol so contenu escesivamente xenricu,
vien a ser un puru referente contestual. La 3 persona, ents, permite una
bayura sin llendes de suxetu lxicu: l fai paxos, l'artesanu fai paxos, Xuan
fai paxos, elles merquen tabacu, les tos amigues merquen tabacu, etc.
3.1.2 CARAUTERSTIQUES DEL SUXETU LXICU
El suxetu lxicu, como trminu subordinu del nucleu verbal, ye un sin-
tagma nominal non imprescindible pa la constitucin de la oracin; pue
haber, ents, oraciones con suxetu lxicu o ensin elli.
El suxetu lxicu nun ta acompau nunca de preposicin. Sintagmes pre-
cedos de la preposicin ente, como en ente tu y yo puxamos con ms fuer-
za, ente los dos ganen un bon sueldu nun faen funcin de suxetu lxicu,
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
349
sinn d'atributu del suxetu; poro, son compatibles con un suxetu lxicu:
ns, ente tu y yo, puxamos con ms fuerza; ellos ganen, ente los dos, un
bon sueldu.
El suxetu lxicu concuerda col nucleu verbal en nmberu (l aballa / ellos
aballen) y persona (l aballa / tu aballes). La concordancia de nmberu
nami pue rompese en dellos casos cuando'l suxetu lxicu tien contenu
coleutivu, dando llugar a concordancies "ad sensum" o de sentu: la xente
quieren aconceyase; los emplegaos escueyen a un delegu, pero'l restu
nun faen votacin; una riestra d'homes venen del castau. Sicas, han
considerase ms correutes les concordancies en singular: la xente quier
aconceyase; pero'l restu nun fai votacin; una riestra d'homes vena del
castau.
Cuando un suxetu lxicu se desanicia al ser consabu nun contestu deter-
minu, nun dexa nengn niciu nin referente. Exemplu: el picador bax al
tayu colos compaeros bax al tayu colos compaeros.
Magar que normalmente'l suxetu lxicu allgase en posicin preverbal (el
picador bax al tayu colos compaeros), en munchos casos pue camudar
llibremente'l llugar dientro la oracin: bax'l picador al tayu colos com-
paeros - bax al tayu'l picador colos compaeros - bax al tayu colos
compaeros el picador. Nami llixeros matices de mena enftica estremen
les oraciones anteriores, ensin afeutar un res la so estructura, que se cal-
tin la mesma en tolos casos.
3.1.3 VALOR SEMNTICU DEL SUXETU
El suxetu nunes ocasiones refierse al actor o axente de l'activid verbal,
como en el ferreru cute'l metal, nosotros llevantamos esi pen, tu mecis-
ti lleche con zucre, onde los suxetos el ferreru, nosotros y tu son daveres
los axentes de les aiciones "cutir", "llevantar" y "mecer". Sin embargu,
n'otres ocasiones el suxetu espresa ms bien el paciente o receutor de l'ac-
tivid verbal, como en aquel llibru foi escritu con munchu procuru, Xuan
recibe una carta o Mara pnxose encesa cuando-y dixeron la noticia.
Poro, pue concluise que'l valor semnticu del suxetu ye'l de poner en rella-
cin un lexema verbal colos factores qu'intervienen nel actu comunicati-
vu: falante, oyente y otra persona.
En dellos usos coloquiales, un pronome personal ello pue apaecer funcio-
nalmente como un suxetu lxicu, anque dafechamente vacu de contenu y
a mou de refuerzu espresivu: ello ye que nun-y ficieron casu, ello yera una
vez un rei... L'aspeutu puramente espresivu pue llevar a que'l pronome
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
350
desanicie toa necesid de concordancia col verbu: ello yeren unes nevaes
tremendes.
3.1.4 SUXETU LXICU YA IMPERSONALID
Davezu, llmense impersonales verbos como llover, nevar, xarazar, bas-
tiar, amanecer, etc., que se refieren a fenmenos naturales. La razn ye
que n'oraciones como gei llueve, esti iviernu nev poco, xaraz lo que
quixo, basti bien d'ello, amanez a les seis, estos verbos nun desendolquen
un suxetu lxicu por una falta de referente.
Pero nun puen recibir el nome d'impersonales desque, como se dixo ms
arriba, tn dotaos de suxetu gramatical "3 persona del singular". Ams, en
contestos determinaos puen desendolcar un suxetu lxicu: lluven-y crti-
ques, nevaron falopos pergrandes, la xente amaneci durmiendo en prau.
Hai que tener en cuenta tamin que dellos verbos permiten un usu "nor-
mal" de mena personal, xunto con otru "impersonal": vosotros tapecis les
verdaes, pero gei tapez tarde. Nesti sen, ye casu especial el que presen-
ta'l verbu haber, qu'estrema na 3 persona del singular del presente d'indi-
cativu una forma ha (p. ex. nun ha dicilo) opuesta a hai (nun hai que dici-
lo, hai parroches), especializada esta ltima n'usos "impersonales", esto
ye, usos nos que ta torgada la posibilid de desendolcar un suxetu lxicu.
Otra triba d'oraciones "impersonales" ye la d'aquelles ensin posibilid de
suxetu lxicu per aciu del pronome se impersonalizador, que torga dafe-
chu la posibilid d'escoyer persona gramatical, neutralizando sta na 3 del
singular. Exemplos: llmase a tolos vecinos a un conceyu (comparar con
l'alcalde llama a tolos vecinos a un conceyu), matse a munchos inocen-
tes por nun obedecer (comparar con l'enemigu mat a munchos inocentes
por nun obedecer). Esisten, per otru llau, oraciones "impersonales" nes
que'l verbu nun s'acompaa de pronome: diz que l'exrcitu enemigu entr
na capital (equival a dicen que, dizse que, rxese que).
3.2 Complementu direutu
3.2.1 CARAUTERSTIQUES DEL COMPLEMENTU DIREUTU
La informacin ufiertada pol lexema verbal pue ser enanchada per aciu de
delles espansiones lxiques; una d'elles ye la que fai funcin de comple-
mentu direutu.
En concreto, el complementu direutu (llamu tamin oxetu direutu o
implementu) exrcelu un sintagma sustantivu que fai de subordinu ver-
bal, y que, al ser consabu nun contestu determinu, queda representu o
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
351
reproducu polos pronomes tonos de 3 persona lu la lo, los les, acordies
col xneru y nmberu del sintagma consabu. Exemplos: atop'l gelu en
parque atoplu, nun esmaten la caleya nunca nun la esmaten nunca,
nun aguanta pela maana'l tabacu nun lo aguanta pela maana, nun
ves los neos valdesanos pela cai? nun los ves pela cai?, espanten les
pites col ruu espntenles col ruu.
El complementu direutu pue camudar de llugar dientro la oracin. Les ora-
ciones anteriores puen espresase tamin como sigue: atop en parque'l
gelu, nun esmaten nunca la caleya, nun aguanta'l tabacu pela maana,
nun ves pela cai los neos valdesanos?, espanten col ruu les pites. Pero
si ocupa un llugar preverbal, ents obligadamente'l complementu direutu
tien de coesistir col referente pronominal: el gelu atoplu en parque, la
caleya nun la esmaten nunca, el tabacu nun lo aguanta pela maana, los
neos valdesanos nun los ves pela cai?, les pites espntenles col ruu.
Sicas, l'orde ms normal ye'l qu'alluga'l complementu direutu darru del
verbu.
En cualquier casu, si la funcin de complementu direutu ta exercida por
un pronome tnicu, ye obligada la presencia del correspondiente pronome
tonu: trxome en coche a min (non *traxo en coche a min), a min trxo-
me en coche (non *a min traxo en coche), emponderte muncho a ti (non
*emponder muncho a ti).
3.2.2 EMPLEGU DE LA PREPOSICIN A
Como se ve pelos exemplos puestos, el complementu direutu nun precisa
de nengn ndiz preposicional que lu identifique. Mesmamente con refe-
rencies a persona, l'usu de la preposicin a ye potestativu: voi llamar (a)
los neos abondo ceo, ust tien conoco (a) la familia d'ella, taba tarre-
ciendo dir ver el (al) cura, bax a buscar el (al) mdicu pa mio ma, ech
(a) la nea na cama, el llobu quixo matar l'otru (al otru) cazador, Xuan
sigui (a) la muyer hasta'l chigre, hai que castigar (a) los lladrones.
De toes maneres, en dellos casos apaez obligadamente como ndiz funcio-
nal de complementu direutu la preposicin a:
- Col envs d'evitar confusiones col suxetu, que nunca va precedu de pre-
posicin: va llamar el maestru al neu, va llamar al maestru'l neu.
N'efeutu, una oracin como *va llamar el maestru'l neu sera ambigua.
- Cuando la funcin de complementu direutu la exerce un nome propiu de
persona: llamaron a Pedru, nun ves a Xuan?, anden buscando a Mara.
- Cuando la funcin de complementu direutu la exerce un nome de paren-
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
352
tescu cercanu: llamaron a p, nun ves a ma que vien pel camn?, anden
buscando al gelu.
- Cuando la funcin de complementu direutu la exerce un pronome perso-
nal tnicu: vilu a l falando con Carmina, a min esi seor tratme per-
bin, a ti conocite peles traces, nun nos llevaron en tren a ns. Pero non
el pronome ello: ello penslo bien de vegaes.
- Cuando la exerce un sintagma recprocu: insultronse n a otru (una a
otra, unos a otros, unes a otres).
- Cuando la funcin de complementu encabeza la oracin: a la nea gal-
dila'l sueu.
3.2.3 COMPLEMENTU DIREUTU Y TRANSITIVID
Llmense verbos transitivos aquellos que davezu suelen enanchar la infor-
macin del so lexema con un complementu direutu; pelo contrario, son
intransitivos aquellos que nun s'acompaen d'esi complementu.
Sicas, nun hai una llende que dexe estremar radicalmente unos d'otros.
Asina, en los comerciantes piesllen los domingos el verbu pesllar ta usu
con un significu xenricu talu que nun precisa de complementu direutu.
Y, per otra parte, verbos que primariamente s'empleguen como intransiti-
vos (viven bien, anduvisti pel mercu, lloraron) puen desendolcar un com-
plementu direutu (viven la vida, anduvisti tolos montes del conceyu, llo-
raron llrimes de murnia).
3.2.4 SE TORGADOR DE COMPLEMENTU DIREUTU
Hai delles construcciones intransitives, llamaes de pasiva reflexa, que
deben esta propied al fechu de qu'un pronome se vien a torgar la posibi-
lid d'apaecer del complementu direutu; esi pronome ta, ents, en llugar
del complementu direutu. Exemplos: el pelo llvase con xamp, les manes
llvense con xabn, vindese pisu y alqulense apartamentos, fense tra-
bayos a ordenador, rxese que van baxar los precios. Nos anteriores
exemplos, los sintagmes el pelo, les manes, pisu, apartamentos, trabayos
y que van baxar los precios faen funcin de suxetu lxicu.
3.2.5 COMPLEMENTU DIREUTU REFLEXIVU
Cuando hai coincidencia ente les referencies feches pol complementu
direutu y pol suxetu, el complementu direutu apaez obligadamente coles
formes de los pronomes tonos reflexivos me, te, nos ~ mos, vos de 1 y 2
persona y se na 3 persona, ensin estremar xneru nin nmberu. Exemplos:
yo bome, tu vsteste, ns escondmonos, vs abrigisvos, Xuan dcha-
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
353
se, la muyer vese al espeyu, los neos llvense. Esta reflexivid pue enfa-
tizase per aciu de sintagmes de pronome tnicu suxetu siguu de mesmu
-a -o. Exemplos: bome yo mesmu, vsteste tu mesma, escondmonos ns
mesmos, abrigisvos vs mesmos, Xuan dchase l mesmu, la muyer vese
ella mesma al espeyu, los neos llvense ellos mesmos.
Los mesmos pronomes tonos (lxicamente, en plural) emplguense cuan-
do la reflexivid garra sentu recprocu: ns tocbemonos, vs veisvos,
ellos dos xlguense mal. Una manera d'enfatizar y de reflexar claramente
qu'estes oraciones tienen contenu recprocu, ye axunta-yos les espresio-
nes n a otru, una a otra, unos a otros, unes a otres: ns tocbemonos n
a otru (unos a otros), vs veisvos una a otra (unes a otres), ellos dos xl-
guense mal n a otru.
3.2.6 VERBOS CON CONTENU DE VOZ MEDIA
N'otres ocasiones, el pronome reflexivu de complementu direutu vien a
amesta-y al verbu contenu de "voz media", onde l'aicin produzse (dave-
zu involuntariamente) nel suxetu mesmu. Exemplos: el neu fartucse
comiendo llambiotaes, cansme xubiendo les escaleres.
Pero na espresin del contenu de "voz media" nun ye imprescindible la
presencia del pronome reflexivu de complementu direutu. Nesti sen, puen
estremase los casos que siguen darru:
a) Verbos intransitivos y atributivos qu'espresen la "voz media" ensin pro-
nome reflexivu de complementu direutu.
Exemplos: yo marcho d'esti sitiu (non *mrchome); to tu nun yera nada
fadiu (non *nun se yera); nun andamos con caxigalines (non *nun nos
andamos); por qu nun tas con ella un cachn? (non *nun te tas); el gelu
d'Alicia morri ayeri (non *morrise); el pauelu cay en suelu (non
*cayse).
De toes maneres, hai dellos verbos, especialmente de movimientu, como
dir, quedar, escapar y otros, que puen usase tamin con reflexivu, anque
paez preferible prescindir d'l: l foi pa casa d'atapecida o l foise pa
casa d'atapecida; qued en pueblu tres des ms o quedme en pueblu
tres des ms; escap un lladrn de la crcel o escapse un lladrn de la
crcel.
Otros verbos almiten reflexivu en delles formes del imperativu, pero non
n'otres formes de la conxugacin: Xulio, ve (o vete) an ca Mara; rapaci-
nos, taivos (o tai) quietos; pero non *toime quietu.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
354
b) Verbos transitivos qu'espresen la "voz media" ensin pronome reflexivu.
Una riestra grande de verbos transitivos, cuando espresen que l'aicin se
produz nel suxetu paciente, puen facelo ensin necesid de pronome refle-
xivu de complementu direutu. Ye frecuente que l'usu del pronome reflexi-
vu resulte potestativu: los neos foron a la playa y quemaron (quemron-
se) al sol; salvastis (salvstivos), que llegaron los bomberos; yo canso
(cnsome) muncho xubiendo escaleres; el cacu cay en suelu y rompi
(rompise); paez que nubla'l da o paez que se nubla'l da; esi pan esmi-
gaya (esmigyase) nes manes; xint abondo y fartuqu (fartuqume); les
fueyes mueyen (muyense) col orbayu; cola musiquina'l neu durmi
(durmise) como un benditu.
N'otres ocasiones, la presencia del pronome reflexivu paez tar dafecha-
mente torgada: Llara aguapeci muncho (non *aguapecise); paez que'l
da va abrir (non *va abrise); Pedro aviey muncho nos ltimos aos (non
*avieyse); la herba sec al sol (non *secse); l calla por nun falar (non
*cllase); alloribemos con tantu ruu (non *alloribemonos); etc.
3.3 Complementu indireutu
3.3.1 CARAUTERSTIQUES DEL COMPLEMENTU INDIREUTU
La funcin de complementu indireutu (tamin llamu oxetu indireutu o
complementu) ye exercida por un sintagma de categora sustantiva qu'a-
paez como subordinu al nucleu verbal. Una diferencia notable col com-
plementu direutu ye que'l sintagma de complementu indireutu va siempre
precedu d'un ndiz funcional, que ye la preposicin a.
Ams, el complementu indireutu, cuando ye consabu nun contestu deter-
minu, apaez siempre reproducu polos pronomes tonos de 3 persona -y
(en singular) -yos o -ys (en plural). Exemplos: da melecines a les families
probes da-yos melecines, regal a la nea un xuguete bien guapu
regal-y un xuguete bien guapu, trabaya cortando'l pelo a la xente del
barriu trabaya cortndo-y el pelo.
Ye frecuente, pero non obligao, que'l sintagma que funciona como com-
plementu indireutu coesista redundantemente colos pronomes tonos -y,
-yos. Asina, da-yos melecines a les families probes, regal-y a la nea un
xuguete bien guapu, trabaya cortndo-y el pelo a la xente del barriu.
El complementu indireutu ye un sintagma que pue allugase llibremente na
oracin, nun ufriendo otres diferencies que les remaneces del nfasis;
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
355
asina, les anteriores oraciones puen tamin espresase asina: da (da-yos) a
les families probes melecines, regal (regal-y) un xuguete bien guapu a
la nea, trabaya cortando (cortndo-y) a la xente del barriu'l pelo. Si'l
complementu direutu ocupa un asitiamientu preverbal, obsrvase que la
presencia de los pronomes tonos ye obligada: a les families probes da-
-yos melecines, a la nea regal-y un xuguete bien guapu, a la xente del
barriu crta-y el pelo.
Si la funcin de complementu indireutu ye exercida por un pronome tni-
cu, la presencia del correspondiente pronome tonu ye imprescindible: lle-
vme les maletes en coche a min (non *llev les maletes en coche a min),
l'asuntu sali-y bien a ella (non *l'asuntu sali bien a ella).
Na llingua falada, nun ye raro que cuando'l pronome -yos antecede al sin-
tagma de complementu indireutu en plural, resulte redundante esi trazu
plural, neutralizando'l pronome na forma singular -y. Exemplos: nun-y
tien mieu a sos, nun-y lleves les maletes a los tos tos? Sicas, nun bon
asturianu ha ponese procuru en facer la concordancia en plural: nun-yos
tien mieu a sos, nun-yos lleves les maletes a los tos tos?
3.3.2 COMPLEMENTU INDIREUTU REFLEXIVU
Cuando'l complementu indireutu ye coincidente n'identid col suxetu,
ents puen emplegase los pronomes tonos reflexivos de 1 y 2 persona
me, te, nos ~ mos, vos y de 3 persona se. Son, ents, les mesmes formes
que nel casu del complementu direutu reflexivu. Exemplos: tu peste'l
pelo, ns llavmonos les manes, vs escribsvos cartes dende cuantay,
Xuan chase vinu.
El contenu reflexivu pue enfatizase col sintagma formu pola preposicin
a siguida del pronome tnicu y mesmu -a -o, o bien col pronome tnicu
suxetu siguu de mesmu -a -o. Asina, los exemplos d'enriba: peste'l pelo
a ti mesma (tu mesma), llavmonos les manes a ns mesmes (ns mesmes),
vs escribsvos cartes a vs mesmos (vs mesmos), Xuan chase vinu a s
(a l) mesmu (l mesmu).
Los mesmos pronomes reflexivos (en plural nami) son los que s'emple-
guen cuando'l contenu ye recprocu: ns dixmonos coses, ns facmonos
cafs, elles dos chense vinu. Si se quier facer nfasis nel contenu rec-
procu, emplegarnse ams el sintagma n a otru, una a otra, unos a otros,
unes a otres: ns dixmonos coses n a otru, ns facmonos cafs unos a
otros, elles dos chense vinu una a otra.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
356
3.3.3 DATIVU DINTERS
Los verbos transitivos refuguen dafechu l'usu de complementu indireutu
reflexivu pa espresar "dativu d'inters" o participacin del suxetu na aicin
promovida por l mesmu. Polo tanto, dizse: busci un trabayu que vos dea
dineru (non *buscivos), di una vueltina pel parque (non *dime), esi far-
tn comi un bon platu de fabes (non *comise), montemos un negociu
redondu (non *montmonos), l'escoln traxo los llibros nuna cartera (non
*trxose), toi deprendiendo l'ingls nesa academia (non *toi deprendin-
dome). Les espresiones refugaes nos parntesis puen ser vlides, sicas,
n'otros contestos onde'l reflexivu funciona como complementu direutu o
indireutu: buscivos unos a otros, dime un golpe na tiesta, etc.
Per otru llau, pue dase un contenu de "dativu d'inters" non reflexivu. Ye'l
casu d'un pronome de complementu indireutu con un referente distintu al
d'otru sintagma de la mesma oracin. Asina, en Lluca regalme a los
neos un caballu de cartn el pronome me coesiste col complementu indi-
reutu a los neos, espresando l'inters del falante cola aicin verbal; trta-
se, poro, d'un usu distintu al qu'apaez en Lluca regalme una corbata,
onde me ye l'nicu complementu indireutu.
3.4 Suplementu
3.4.1 CARAUTERSTIQUES DEL SUPLEMENTU
Trtase d'una funcin exercida por un sintagma de categora sustantiva
que fai de subordinu al nucleu verbal. Lo mesmo que'l complementu cir-
cunstancial, el suplementu ta siempre precedu d'ndiz funcional, cometu
que cumplen preposiciones diverses. Exemplos: los obreros quxense del
fumu, naguamos por llograr los primeros puestos, asemeybase a la so
hermana, nun repar nesos adornos tan guapos, acabastis con toles
naranxes del cestu.
Cuando'l suplementu ye consabu dientro d'un contestu determinu,
reproduzse per un sintagma compuestu del mesmu ndiz preposicional y
un pronome tnicu en concordancia col sintagma consabu. Asina, les ora-
ciones anteriores queden d'esta miente: los obreros quxense d'ello,
naguamos por ello, asemeybase a ella, nun repar nellos, acabastis con
elles.
El sintagma que fai de suplementu tien posibilid de camudar de llugar
dientro la oracin, magar que lo normal ye qu'ocupe un allugamientu pos-
verbal: aquella nueche Xuan charraba de munches coses, y tamin de
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
357
munches coses aquella nueche Xuan charraba ~ aquella nueche de mun-
ches coses Xuan charraba ~ aquella nueche Xuan de munches coses cha-
rraba.
3.4.2 COESISTENCIA DE SUPLEMENTU Y COMPLEMENTU DIREUTU
Suplementu y complementu direutu cumplen un papel semnticu aseme-
yu respeuto del lexema verbal. Esti fechu produz que dambes funciones
nun seyan davezu compatibles na mesma oracin. Nesti sen, consttase la
esistencies de delles tribes de verbos.
Unos verbos nami son a construyise con suplementu. Ye'l casu de mun-
chos verbos pronominales, como enfotase (en), arrepentise (de), atrevese
(a), astenese (de), burllase (de), chanciase (de), referise (a), etc. Otros
verbos non pronominales atpense tamin nesta circunstancia: carecer
(de), equivalir (a), naguar (por), allampiar (por), golar (por), rispir (por),
apencar (con), abusar (de), desconfiar (de), depender (de), sonar (a), etc.
Pel so llau, una llarga llista de verbos constryense siempre con comple-
mentu direutu.
Otros verbos almiten construyise con complementu direutu o bien con
suplementu, pero amosando diferencies de significu: mirar "ver" / mirar
(por) "curiar" / mirar (de) "tentar, procurar"; reparar "iguar" / reparar
(en) "fixase"; aspirar "sorber" / aspirar (a) "querer llograr"; cuntar "nm-
beros, un cuentu" / cuntar (con) "tener disponible"; facer / facer (de)
"exercer, representar", etc.
- Ente estos verbos atpense los que se camuden en pronominales cuando
se constrin con suplementu: fiar "dexar en fianza" / fiase (de) "enfota-
se"; ocupar "tomar sitiu" / ocupase (de) "tener xera, tratar"; agarrar
"tomar" / agarrase (con) "nuna engarradiella"; amarrar "atar" / ama-
rrase (con) "nuna engarradiella"; acabar "finar" / acabar (con) "desani-
ciar"; despidir "echar" / despidise (de) "saludar enantes de marchar";
esmucir "catar" / esmucise (de) "refugar responsabilidaes"; acordar
"tomar un determn" / acordase (de) "recordar"; facer / facese (con)
"apoderase"; doler "dar dolor" / dolese (de) "compadecese"; negar "dicir
non" / negase (a) "refugar"; llegar "algamar un sitiu" / llegase (a) "ave-
rase".
- Otros verbos alternen l'usu de suplementu y de complementu direutu
ensin malpenes camudar el significu: paecer / paecese (a), asemeyar /
asemeyar (a), pensar / pensar (en), falar / falar (de), creyer / creyer (en),
atopar / atopase (con), rir / rise (de), entrugar / entrugar (por), esperar
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
358
/ esperar (por), quexar / quexase (de), etc. Exemplos: esi seor paez mio
tu, esi seor paezse a mio tu; eses cartes asemeyen una amenaza, eses
cartes asemyense a una amenaza; piensen coses espantibles, piensen
en coses espantibles; falamos lo que nos petez, falamos de lo que nos
petez; nun creyemos esos bilordios, nun creyemos nesos bilordios; atop
al fu del caseru, atopme col fu del caseru; rin les gracies del gelu,
rinse de les gracies del gelu; entrugu una cosa nami, entrugu por
una cosa nami; esperaben l'autobs, esperaben pol autobs; lo que-y
pas nun lo quexa, nun se quexa de lo que-y pas.
- Otros verbos almiten suplementu como una alternativa reforzada o enfa-
tizada respeuto a la construccin normal con complementu direutu.
Exemplos: atender / atender (con), comer / comer (per), beber / beber
(per), puyar / puyar (per), reer / reer (per), tocar / tocar (de), etc.
Comprubese nestes oraciones: nun poden atender el neu / nun pod-
en atender col neu; diron-yos fabes y comironles con gustu / y
comieron per elles con gustu; bebi lleche hasta fartucase / bebi pela
lleche hasta fartucase; puyaben la xata / puyaben pela xata; re al
xenru tolo que quixo / re pel xenru tolo que quixo; nun toques los
cables, nun los toques / nun toques de los cables, nun toques d'ellos.
Otres vegaes, la construccin de suplementu asciase al contenu parti-
tivu: comieron pan / comieron del pan (nun confundir con comieron dl
pan "comieron daqu de pan, un pocu de pan"); bebistis sidra / bebistis
de la sidra (nun confundir con bebistis della sidra "bebistis daqu de
sidra, un pocu de sidra").
Pa cabu, un grupu de verbos almiten la coesistencia de dambes funciones:
enllen de lleche'l vasu, empleguen el dineru en mercar mquines nueves,
diz llocures de la fa, defendi de los abusos a los vecinos, llimpien el
suelu de morgazu, llibrstime de munchos perxuicios, oblguennos a ame-
norgar la velocid, etc.
3.4.3 INCREMENTU REFLEXIVU
Como y se vio, dellos verbos de suplementu nun puen emplegase si nun
van acompaaos de pronomes tonos reflexivos. Talos pronomes y nun
faen funcin sintctica nenguna, sinn que formen parte del verbu
mesmu. Esti ye'l casu de verbos como arrepentise, esmucise, etc. Asina,
por exemplu, el verbu arrepentise en presente d'indicativu ye arrepinto-
me, arrepinteste, arrepintese, arrepentmonos ~ arrepentmosmos,
arrepentsvos, arrepintense, nun siendo posible *arrepiento, *arrepien-
tes, etc.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
359
3.5 Tresposiciones a sustantivu
Toles funciones oracionales nominales pue exerceles el sustantivu autno-
mamente. Les dems categores sintctiques (axetivu, alverbiu y verbu)
pue tamin exerceles, pero pa ello han tresponese a sustantivu: l subi nel
coche colloru y ella nel blancu; acurdase muncho del ayeri; dxonos
que quera.
Les tresposiciones a sustantivu son les siguientes: verbu sustantivu (ver
XXV.2.1), axetivu sustantivu (ver VI.2.4) y alverbiu sustantivu (ver
XIV.4).
3.6 Complementu circunstancial
La funcin de complementu circunstancial (llamu tamin aditamentu)
desempala un sintagma de categora alverbial que fai de trminu subor-
dinu del nucleu verbal.
La categora alverbiu exerce siempre esta funcin ensin necesid de nen-
gn ndiz preposicional: nosotros dexamos el coche equ, vmosvos pel
parque ayeri, faes les coses apriesa, treslladmonos lloe, etc. Como
alverbios que son, comprtense igual los xerundios: faes les xeres cantan-
do. Diverses preposiciones puen preceder al alverbiu nun faciendo otro
qu'especificaciones de mena semntica: a nde vas tan afatada?, dellos
corren contra arriba, surdieron d'equ, dende lloe nun se siente un res,
n'nde vive Xuan?, ente ayeri y gei iguronse les coses, caminaron
hasta cerca'l pueblu, el fumu suba haza equ, dellos van p'abaxo, los
ciclistes pasen per delantre, en terminando avsesnos, etc.
El complementu circunstancial ye a camudar llibremente de llugar dientro
la oracin, dependiendo esto nami del nfasis buscu: equ nosotros
dexamos el coche - nosotros equ dexamos el coche - nosotros dexamos
equ'l coche ~ nosotros dexamos el coche equ ; ayeri vmosvos pel par-
que - vmosvos ayeri pel parque ~ vmosvos pel parque ayeri; apriesa faes
les coses - faes apriesa les coses ~ faes les coses apriesa.
Cuando un complementu circunstancial se da por consabu nel contestu,
pue nun dexar nengn niciu, o bien dexar otru alverbiu de mena referen-
cial xenrica: posaron los tarecos nesi escau de xunto a la puerta po-
saron los tarecos ende, naquelles dmines cuando yera moza toos camen-
taben que taba llocaentncenes toos camentaben que taba lloca, cun-
tovos estes coses como me deprendieron a contales cuntovos estes
coses asina.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
360
A diferencia del restu de les funciones oracionales, el complementu cir-
cunstancial pue coesistir nuna mesma oracin con otru u otros sintagmes
de la mesma funcin: nosotros dexamos siempre el coche equ, vmosvos
tarde ayeri, apriesa faes les coses mal.
3.7 Tresposiciones y adautaciones alverbiales
Otros sintagmes que nun son de mano alverbios, puen tresponese a esta
categora y funcionar normalmente como complementu circunstancial.
Estes son les principales tresposiciones a alverbiu:
3.7.1 TRESPOSICIN SUSTANTIVU ALVERBIU
Llgrase per aciu de preposiciones diverses, lo que-y permite al sustanti-
vu funcionar como complementu circunstancial.
Exemplos: los pelegrinos xuben al Naranco, manifestarmonos ante'l par-
llamentu, firm'l contratu baxo condiciones abegoses, vamos sentanos
cabo'l fueu, clav les puntes con un martiellu, estampanse contra la
muria, vien de casa Xuacu, l'agua baxa dende aquelles pees, les llaves
que perdiera atoples en camn, Cuideiru ta ente Avils y L
.
l
.
uarca, anda-
ben hasta la ilesia, merquen flores pa les ventanes, los camiones nun
pasen pel puertu, trabayastis munches hores polos vuesos fos, escriben
ensin lluz, el gatu ta sol escau, el texu ta tres la muria, etc.
Nuna riestra de casos, la tresposicin de sustantivu a alverbiu en funcin
de complementu circunstancial verifcase ensin preposicin nenguna.
Asina apuerta con:
- Los nomes de los des de la selmana. Exemplos: el llunes aconcyense
toles comisiones, los domingos piesllen toles tiendes. Comprtase de la
mesma manera'l sustantivu vspora: los domingos y les vspores piesllen
toles tiendes. Sicas, nun asocede talo colos nomes de meses: en xineru
entama un cursu d'ingls, vmoslu en xunetu.
- Los sustantivos de referencia temporal en rellacin de solidarid con otru
trminu. Trtase davezu de sustantivos con axetivos especificadores,
como en nun llovi esta selmana, esi da quixo ms quedar en casa, o
de sustantivos con oraciones axetives, como en emprimamos les esca-
vaciones el mes que tu quieras.
- Les locuciones formaes por un sustantivu repetu con una preposicin
metanes. Exemplos: da a da van dexando la vida nel esfuerzu, llant-
ronse costazu con costazu, entraron casa per casa.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
361
- Los numberales fraccionarios y multiplicativos en funcin alverbial, que
funcionen como complementu circunstancial ensin preposicin nengu-
na: esi xatu val la met, el fu ye la met de bonu que'l p, ganen un ter-
ciu, trabayen la cuarta parte, un pisu equ val el doble que nel centru,
quierlos el triple.
3.7.2 TRESPOSICIN VERBU ALVERBIU
Permite qu'una oracin funcione como complementu circunstancial, y ll-
grase per aciu de conxunciones (de llugar, temporales, modales, concesi-
ves, causales, etc.) o de relativos. Exemplos: prsta-y fumar onde nun
molesta, fuelguen cuando-yos apetez, mientres yo llendo les vaques ella
salla les pataques, en cuantes garre les vacaciones salgo de viaxe, nams
lu vi dime cuenta de lo vieyu que ta, desque ye direutora nun hai quien fale
con ella, nes romeres baillen como-yos deprendieron, present una quexa
na direicin porque nun-y dieron bon tratu, si n'agostu ficiere bon tiempu
vendren munchos turistes, siempre aprueben anque nun estudien nada,
etc.
3.7.3 ADAUTACIN MORFOLXICA
Otres vegaes la tresformacin n'alverbiu llgrase non per tresposicin sin-
tctica sinn per adautacin morfolxica.
Un axetivu convirtese funcionalmente nun alverbiu n'inmovilizndose
cola terminacin propia del neutru; ver VII.2.2. Exemplos: prstame poco
esa pelcula, convin filar fino, mirme torco, trabaya mui curioso, corr-
en rpido, colaron escapao, espresronse claro, fxolo igual o d'otra
miente?, cantaben sele, fali prudente, y fala regular l'ingls.
Los indefinos cuantificadores emplguense davezu adautaos a alverbios,
pudiendo ents exercer funcin de complementu circunstancial (nestes
condiciones, l'alverbiu tanto cueye obligadamente la forma tan cuando
s'antepn a un axetivu o a otru alverbiu). Exemplos: el pan gsta-yos
poco; les mazanes maurecieron abondo; glayaron enforma, pero nun-yos
fixeron casu; recen a esgaya; trabayen muncho la madera; esi nen duer-
me demasiao pal tiempu que tien; nun fures tanto esi maderu; ye tan llam-
bin como'l p; trabayen ms qu'enantes; el to pueblu ta ms lloe que'l
nuesu; fal menos porque taba cansu. Lo mesmo fai l'axetivu interrogati-
vu cuntu -a -o: cunto quedr a los fos?; nun sabe cunto quier a los
fos.
Un axetivu pue adautase a alverbiu inmovilizndolu na terminacin feme-
nina y amestndo-y el sufixu -mente, de mou que llogra asina exercer la
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
362
funcin de complementu circunstancial. Exemplos: mirme torcidamente,
trabaya mui curiosamente, fali selemente, fali prudentemente, guapa-
mente-y da por venir, siempre se comporten bonalmente.
3.8 Complementu circunstancial d'oracin
El complementu circunstancial d'oracin llamu tamin complementu
incidental ye una funcin exercida por un sintagma alverbial (alverbiu
de xuntura o cohesivu) qu'amuesa un significu que se refier o afeuta al
conxuntu de la oracin y non solo al nucleu verbal.
Unes vegaes val pa espresar el puntu de vista del falante respeuto del
enunciu nel predicu, o respeuto del oyente: llamentablemente, acabse
too; si te soi sinceru, nun te creyo gota; en serio, ficstilo tu?; daveres,
ye una marava de pelcula.
Otres val pa espresar una mena de rellacin (causal, concesiva, condicio-
nal, etc.) ente la so oracin y lo espresao na anterior o lo consabo en con-
testu: maana ye fiesta; poro, nun abren les tiendes.
La mayora de los alverbios o de los sintagmes alverbiales comparten
doble funcin. Por exemplu, l'alverbiu asina ye complementu circunstan-
cial en l siempre fai les coses asina, pero ye complementu d'oracin en
nun taba naide d'acuerdu; asina, entamse un discutiniu tremendu.
Otros alverbios o sintagmes alverbiales, sin embargu, tn espresamente
especializaos nesta funcin. Esti ye'l casu, por exemplu, del alverbiu poro,
qu'enxams nun pue funcionar como complementu circunstancial.
Proclisis y enclisis
de los pronomes tonos
4.1 Observaciones xenerales
N'asturianu, los pronomes tonos (ver XIII.3) puen allugase tres del verbu
(eso prstame, dixmos-yoslo) o ante l (eso nun me presta, nun s cun-
do-yos lo diximos). El fechu de que los pronomes tonos apaezan nun allu-
gamientu o n'otru obedez a delles lleis sintctiques abondo precises.
Dse-y el nome d'enclisis al fechu de dir el pronome o pronomes allugaos
tres del verbu. El pronome qu'asina apaez usu llmase enclticu. La pro-
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
363
4
clisis ye l'anteposicin del pronome o pronomes ante'l verbu; el pronome
qu'asina apaez usu llmase proclticu.
4.2 Enclisis bsica
Toles formes verbales permiten la enclisis o la proclisis de los pronomes
tonos, a nun ser les d'imperativu, que siempre esixen enclisis: muyalo
con un pocu d'agua, dexime en paz, escondivos per ende.
La enclisis ye l'allugamientu bsicu de los pronomes tonos coles formes
verbales d'indicativu y de suxuntivu. Exemplos: falvos d'esi casu tan
clebre?, la xente quierte, gelu!, paezme que vos lo dixo mal, mtela'l
diau si nos engaa, figase la lluz, tngalu Dios na gloria.
4.3 Casos de proclisis
La proclisis del pronome tonu pue producise en delles circunstancies que
s'especifiquen darru.
a) Presencia d'un trespositor oracional.
El pronome tonu tien de dir proclticu al verbu si la oracin de la qu'esti
ye nucleu va encabezada por un trespositor oracional (ver XXV.2), nun
importando de cula mena ye esi trespositor nin a qu categora trespn la
oracin.
Y asina, dase proclisis nestos casos:
- N'oraciones trespuestes a sustantivu per aciu de la conxuncin que.
Exemplos: que nos enga ye cosa perclara; el peridicu diz que-yos
faen un homenaxe; tarza-y un cachu ensin que se-y note muncho; que
-y lo faigas o non, nun da muncho ms; nun s'escondieron pa que los
vieren; nun toi d'acuerdu con que se treslladen de nueche.
Les oraciones encabezaes por porque o desque entren nesti apartu: tarre-
ca llevantase porque-y prestaba dormir la maana, volvironse menos
charranes desque se-yos descubri'l fregu.
- N'oraciones trespuestes a sustantivu por si completivu. Exemplos: nun
supi si vos dieron les gracies, nun tn enteraes de si les llamaron per
telfonu.
- N'oraciones trespuestes a sustantivu per aciu d'interrogativos indireutos.
Por exemplu: nun sabe qu-yos pas, nun saben quin los defenda,
escaecisti a cula-y lo disti, duldaben d'nde-yos venen aquelles glay-
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
364
es, nun sabes pa te lleven, quiero informame de cundo nos fadrn
xusticia, darste cuenta de cmo vos traten nesti sitiu, nun m'acuerdo
de cunto te debo.
- Nes oraciones trespuestes a axetivu polos relativos. Exemplos: esa ye la
muyer que lu alloquez, el sitiu onde me dex l'autobs yera un folleru,
Peamea foi'l monte au se perdieron, l'au cuando los llicenciaron que-
daron ensin trabayu.
- Nes oraciones trespuestes a alverbios por relativos ensin antecedente y
por otros medios. Nesti casu tn les oraciones condicionales, les de llu-
gar, les temporales, les modales, les concesives, etc. Exemplos: dces-
-ylo si te paez; voi dexar les caxes onde me les dex Pedru; el rapacn
antroxa cuando nos ve; facalo como-y petaba; ponen el discu cuando-
-yos apeteca; plizcbense mentes-yos falaba la gela; magar que m'en-
foto nella, faime bien pocu casu; siempre que-y lo recuerdo, esfarag-
yase de risa; Mederu ech a correr llueu que lu vio.
De toes maneres, obsrvase que delles vegaes son posibles enclisis con
que y porque, cuando lo esperable ye la proclisis. Xeneralmente, la pos-
posicin del pronome produzse pola esistencia d'una pausa manifiesta
depus de que. Exemplos: ye que me molestaba enforma o ye que moles-
tbame enforma; detuvironlu porque lu garraron robando o detuviron-
lu porque garrronlu robando; fiseme que ta lloca porque la vi falando
sola o porque vila falando sola; agora doime cuenta de que lo fixi mal o
de que fxilo mal. Lo mesmo s'observa con anque: anque lo merez poco,
llmenlu seor o anque merezlo poco...
b) Allugamientu preverbal con dellos indefinos y alverbios.
L'allugamientu preverbal de dellos indefinos y alverbios, que darru s'es-
pecifiquen, produz la proclisis del pronome tonu.
- Proclisis pola negacin nun. Exemplos: Xuan nun-yos da mazanes a los
neos, nun vos fal d'esi casu tan clebre, nun me paez que vos lo dixe-
re mal, nun lo quiera Dios, nun te llevantaras tan tarde! Lo mesmo
asocede cola conxuncin negativa nin: nin lu veo nin-y digo nada, nin
les convenci nin-yos dio argumentos.
- Proclisis por allugamientu preverbal d'otros indefinos y alverbios de
contenu negativu. Exemplos: nengn falambaldre (nun) me diz a min
cmo hai que facer esto, a naide (nun)-y dixeron la verd, nunca (nun)
-y faigas el mal, enxams te negaron agospiu, malapenes se mova'l pro-
bn, Mara tampoco-yos lo dixo.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
365
- Proclisis por allugamientu preverbal d'otros indefinos y alverbios de
contenu diversu.
Nestos casos, l'indefinu o alverbiu ye llibre d'asitiase delantre del verbu o
tres d'l. Si s'asitia tres del verbu, el pronome enclticu caltendrse nesa
posicin; pero nel intre que se tresllada a un allugamientu preverbal, pro-
voca automticamente la proclisis del pronome. Pue vese esti doble com-
portamientu nestos exemplos, alvirtiendo de les diferencies d'nfasis que
tn presentes nellos: enllordimelu tou / tou me lu enllordi; eso failo
cualquiera / eso cualquiera lo fai; atopmoslu siempre en chigre / siem-
pre lu atopamos en chigre; vironlu tova con vida / tova lu vieron con
vida; llguenvos les cartes tarde / tarde vos lleguen les cartes; quxola
tanto... / tanto la quixo...; a ellos di-yos tamin les gracies / a ellos tamin-
-yos di les gracies; soltronnoslu y / y nos lu soltaron; faltnos solo
(nami) un cachn / solo (nami) nos falt un cachn; prestme muncho
(poco) la pelcula / muncho (poco) me prest la pelcula; vendilu qui-
ciabes / quiciabes lu vendi.
N'otros casos, l'alverbiu solamente almite l'allugamientu preverbal: s vos
fal d'ello; s me paez que metisti'l cuezu nesi asuntu. Convin estremar
estos usos d'aquellos onde l'alverbiu ta xebru por una pausa, faciendo
funcin de reproductor d'una oracin, y, poro, nun s'allugando na mesma
oracin que'l verbu: s, falvos d'ello; s, paezme que metisti'l cuezu nesi
asuntu.
c) Allugamientu preverbal con interrogativos y esclamativos.
N'oraciones interrogatives direutes los axetivos, pronomes o alverbios
interrogativos provoquen siempre, al allugase antes del verbu, la proclisis
de los pronomes tonos al verbu. Exemplos: qu-yos cont a los rapa-
zos?; a quin-y emprest dineru?; quin vos lo dixera!; cula me dio
un besu?; nde s'esconderen!; el carn, cundo vos lu dan?; cmo se
faen les casadielles?; cuntos llibros me regalastis?
d) nfasis acentual d'un sintagma allugu ante'l verbu.
La proclisis del pronome tonu ta provocada al empar pol allugamientu
preverbal d'un sintagma y pol nfasis acentual nl.
D'esta miente, nos dos exemplos que siguen darru, el sintagma esti rapaz
va allugu detrs o delantre del verbu, pero l'ausencia d'un nfasis acen-
tual nun trai consecuencies nel allugamientu pronominal: dxonoslo esti
rapaz; esti rapaz dxonoslo.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
366
Sicas, nel siguiente exemplu la posicin preverbal del sintagma esti rapaz,
amestada al nfasis acentual, provoca la proclisis de los pronomes: esti
rapaz nos lo dixo! Otros exemplos: vendi-yos un pisu sti, sti vendi-yos
un pisu "eso ye lo que fizo" / sti-yos vendi un pisu! "y non aquelli";
engaronvos los que-yos distis el votu, los que-yos distis el votu enga-
ronvos "eso ye lo que ficieron" / los que-yos distis el votu vos engaaron!
"sos y non otros".
Lo mesmo asocede con dellos indefinos o alverbios que a diferencia de
los que se citen enriba nun provoquen automticamente proclisis na so
colocacin preverbal: dixrontelo otros tamin, otros dixrontelo tamin,
pero otros te lo dixeron tamin!; trxomelo otru nun sobre, otru trxo-
melo nun sobre, pero otru me lo traxo nun sobre!; namorbense munches
d'aquel rapaz, munches namorbense d'aquel rapaz, pero munches se
namoraben d'aquel rapaz!; vi-yos la intencin a munchos, a munchos vi-
-yos la intencin, pero a munchos-yos vi la intencin!; afogse dalgn
por nun saber nalar, dalgn afogse por nun saber nalar, pero dalgn
s'afog por nun saber nalar!; coment-yoslo n tamin, n coment-yoslo
tamin, pero n-yos lo coment tamin!; dxote les llaves equ, equ
dxote les llaves, pero equ te dexo les llaves!; vmonos maana, maa-
na vmonos, pero maana nos vemos!
4.4 Proclisis y enclisis llibres
4.4.1 COL INFINITIVU
Col infinitivu son posibles la enclisis y l'alternancia llibre de proclisis y
enclisis, acordies coles observaciones que se faen darru.
a) Enclisis.
La enclisis ye l'allugamientu bsicu del pronome tonu col infinitivu.
Exemplos: baase en ru dexa a n xelu; quier agospianos nun bon hotel;
atesteraben en neganos la pallabra; la verd ye cunta-y a tol mundu lo que
pas.
b) Alternancia llibre de proclisis o enclisis.
Les diverses circunstancies causantes de proclisis pronominal agora nun la
obliguen, pudiendo alternar dambos allugamientos. Esto asocede nestos
casos:
- Secuencia si completivu ya infinitivu: nun s si davos les gracies o nun
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
367
s si vos dar les gracies; dxa-y claro si saludalu o non o dxa-y claro
si lu saludar o non.
- Secuencia interrogativu ya infinitivu: nun sabemos qu regala-y o nun
sabemos qu-y regalar; hai que decidir a cula d-ylo o hai que deci-
dir a cula-y lo dar; nun tien nde ponelo o nun tien nde lo poner;
escaec pa llevalos o escaec pa los llevar; asegrate de cunto da-
yos pal aguilandu o asegrate de cunto-yos dar pal aguilandu.
- Secuencia relativu ya infinitivu: nun atoparon casa onde agospiase o
nun atoparon casa onde s'agospiar; nun alcuentren fecha cuando casa-
se o nun alcuentren fecha cuando se casar.
- Infinitivu precedu de la negacin nun. Exemplos: nun coment-yoslo
paezme poco serio o nun-yos lo comentar paezme poco serio; entr-
ronme ganes de nun facevos casu o entrronme ganes de nun vos facer
casu.
- Infinitivu precedu d'interrogativu o esclamativu: nde escondenos? o
nde nos esconder?; cundo llamalos? o cundo los llamar?; cmo
avisalu? o cmo lu avisar?; qu dicite, mann! o qu te dicir, mann!
L'infinitivu precedu de preposicin que se pue suprimir nel casu de de
tolera nami la enclisis: tengo ganes de llamalu, naguaben por saludanos,
y non *tengo ganes de lu llamar, *naguaben por nos saludar.
4.4.2 COL XERUNDIU
De mou asemeyu a lo qu'asocede col infinitivu, tamin col xerundiu son
posibles la enclisis y l'alternancia llibre de proclisis y enclisis.
a) Enclisis.
L'allugamientu bsicu del pronome tonu col xerundiu ye tamin la encli-
sis. Exemplos: pnxose de pies sofitndose con un cayu; falndo-yos
asina nun iges nada; en secndome la ropa, colo pa casa.
b) Alternancia llibre de proclisis o enclisis.
De modu asemeyu a lo qu'aportaba col infinitivu, delles circunstancies
favorecen la proclisis del pronome tonu respeuto del xerundiu, pero nun
obliguen a ella. Nel casu del xerundiu, esti fenmenu nami ye a vese cola
negacin nun. Exemplos: nun rendolu muncho remntasete volao o nun
lu reendo muncho remntasete volao; acabaron nun aconceyndose los
llunes o acabaron nun s'aconceyando los llunes.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
368
4.5 Allugamientu con complexos verbales
Nel casu de los complexos verbales (conxuntos de dos verbos funcionan-
do como n, seyan perfrasis o non), l'allugamientu pronominal bsicu
obliga al pronome, nunos casos, a allugase enclticu al segundu verbu
(puen facelo); n'otros, pue insertase ente dambos verbos (tien quexose o
tiense quexao). La presencia d'un factor proclticu fai posible estremaos
allugamientos. Asina, puen mentase casos como los que siguen darru:
a) Nun infli la presencia del factor proclticu. Exemplos: cansemos de
picate al timbre / nun cansemos de picate al timbre; naguaben por salu-
dales / nun naguaben por saludales; necesites vendelos / nun necesites
vendelos; pens en facelo / nun pens en facelo.
b) El factor proclticu permite que'l pronome s'allugue indistintamente
enclticu o proclticu a tol complexu verbal. Exemplos: voi vend-yos-
les / nun voi vend-yosles o nun-yos les voi vender; tamos facindolos
de menos / nun tamos facindolos de menos o nun los tamos faciendo
de menos; acaben de dalo pela radio / nun acaben de dalo pela radio
o nun lo acaben de dar pela radio; dexarn d'afalagate / nun dexarn
d'afalagate o nun te dexarn d'afalagar; mandaron llantalos embaxo /
nun mandaron llantalos embaxo o nun los mandaron llantar embaxo;
pue sese lo qu'n quiera / nun pue sese lo qu'n quiera o nun se pue ser
lo qu'n quiera; yes a comelo? / nun yes a comelo? o nun lo yes a
comer?
c) Allugamientu bsicu detrs del complexu verbal o ente medies de dam-
bos verbos: col factor proclticu, el pronome pue dir n'enclisis o procli-
sis al complexu verbal, pero non ente medies. Exemplos: tien quexose
muncho o tiense quexao muncho / nun tien quexose muncho o nun se
tien quexao muncho. Pero non *nun tiense quexao.
d) Allugamientu bsicu detrs del complexu verbal o ente medies de dam-
bos verbos: col factor proclticu son posibles tolos allugamientos.
Exemplos: tengo que mandvosles o tengo que vos les mandar / nun
tengo que mandvosles o nun tengo que vos les mandar o nun vos les
tengo que mandar. Pero non *nun tngovosles que mandar.
XXI I I .
La oracin
y les funciones
oracionales
369
Les oraciones
atributives
Verbos atributivos
Un garapiellu de verbos, como ser, tar, paecer, resultar y quedar, presen-
ten como carauterstica'l fechu de nun ser a recibir como subordinu un
complementu direutu, sinn un sintagma de naturaleza nominal (sustanti-
va, axetiva o alverbial) que se llama atributu: yes bomberu, ta gayolera,
paez un rbol, resulta tarde. Estos verbos reciben el nome d'atributivos,
n'oposicin a los predicativos, que desconocen l'atributu y enanchen el so
lexema per aciu de complementu direutu (facer, comer, axuntar, partir,
etc.).
Si bien sintcticamente nuna oracin como la casa ye blanca l'atributu ye
sintcticamente un subordinu del nucleu verbal ye, semnticamente nun
ye asina, darru que l'atributu, respeuto del nucleu verbal, acueye tola
carga semntica de la que ta desprovistu'l verbu, que tien un contenu
enforma xenricu. Asina ents, la secuencia de verbu y atributu pue enten-
dese como dixebra d'un nucleu verbal unitariu, lo que se comprueba en
bien de casos. Por exemplu, amarguxar tar amarguxu, asemeyar ser
asemeyu, afamiar tar famientu.
L'atributu
2.1 Carauterstiques del atributu
L'atributu ye un trminu subordinu del nucleu verbal. Adiferencia de los
verbos predicativos, los verbos atributivos tienen un contenu semnticu
enforma floxu o xenricu, polo que davezu la presencia del atributu faise
conveniente pa que la oracin algame un sentu completu. Exemplu: Xuan
ye profesor, pero non *Xuan ye (a menos que s'emplegue y nun contestu
conocu).
La funcin d'atributu ye de calter nominal. Puen exercela autnomamente:
- Un sustantivu o sintagma sustantivu: esi rapacn ye un degorriu, la
madera que nos traxo ye aquello, con esi traxe tan elegante paeces
XXIV.
Les oraciones
atributives
370
1
XXIV
2
daquin, el to llapiceru paez esi colloru que ta enriba la mesa, qu
son, carbayos o fayes?, etc.
- Un axetivu o sintagma axetivu: la folixa foi prestosa, esi llibru ye nuesu,
toles diputaes son d'Asturies, cuntos yeren los fos d'Antn?, esi abri-
gu ye de mio, los quilmetros que fiximos foron quinientos y a min pae-
cironme mil, etc.
- Un alverbiu o sintagma alverbializu: gei paez tarde, el camn al pue-
blu ye per esi valle, como lo echaben yera a xarraos, etc.
Dau por consabu nun contestu determinu, l'atributu dexa como niciu'l
pronome tonu neutru lo, o un demostrativu neutru (eso): esi rapacn ye un
degorriu esi rapacn yelo, esi rapacn ye eso; la folixa foi prestosa la
folixa foilo, la folixa foi eso; paez tarde paezlo, paez eso.
Sicas, acordies colos verbos y los contestos d'usu, pue preferise l'apaicin
del alverbiu asina o, mesmamente, l'ausencia de tou referente. Exemplos:
esi rapacn ye asina, esi rapacn ye; la folixa foi asina, la folixa foi; paez
asina, paez.
Ha tenese en cuenta que'l pronome lo y el demostrativu neutru eso, cuan-
do reproducen un atributu consabu, fenlo desaniciando toa concordan-
cia de xneru y de nmberu: el ciclista paez galdu el ciclista paezlo, el
ciclista paez eso; l'abogada ye llista l'abogada yelo, l'abogada ye eso;
la xente ta alloriao la xente talo, la xente ta eso; los ciclistes paecen
galdos los ciclistes pacenlo, los ciclistes paecen eso; les abogaes son
eficientes les abogaes sonlo, les abogaes paecen eso; el Picu Urriellu
ye una marava yelo, ye eso; tantos requilorios paecen babayada
pacenlo, paecen eso; les coses son asina sonlo, son eso; esos sacaos
de pataques son abondo sonlo, son eso; equ tn perfeutamente
tnlo, tn eso.
Por ms que'l so orde normal ye posverbal, l'atributu pue camudar llibre-
mente'l so allugamientu dientro la oracin, nun aportando esti fechu ms
variacin que la puramente estilstica o enftica. Asina, por exemplu, los
neos tn serios peles maanes, los neos tn peles maanes serios; paez
blanca la to casa dende'l monte, paez la to casa blanca dende'l monte,
paez la to casa dende'l monte blanca, la to casa dende'l monte paez blan-
ca. De toes maneres, si l'atributu s'alluga en posicin preverbal, ents con
l pue coesistir redundantemente'l pronome tonu lo; tngase en cuenta,
de toes maneres, qu'hai una pequea diferencia d'nfasis y d'entonacin
ente una posibilid y la otra. Exemplos: serios tn los neos peles maa-
nes, serios tnlo los neos peles maanes; blanca paez la to casa dende'l
XXIV.
Les oraciones
atributives
371
monte, blanca paezlo la to casa dende'l monte; prestosa foi la folixa, pres-
tosa foilo la folixa; tarde nun foron los bolos, tarde nun lo foron los bolos.
Cuando l'atributu ye un axetivu, establezse una rellacin ente tres trmi-
nos (atributu, suxetu gramatical y suxetu lxicu), que da llugar a una doble
concordancia: de nmberu, ente l'atributu y el suxetu gramatical; y de
xneru y nmberu, ente l'atributu y el suxetu lxicu. Exemplos: el teyu
paez blancu / los teyaos paecen blancos / la casa paez blanca / les cases
paecen blanques / l'agua paez blanco.
Con atributos sustantivos que presenten variacin de xneru y de nmbe-
ru tamin se dan tales posibilidaes de concordancia: l yera abogu / ellos
yeren abogaos, ella yera abogada / elles yeren abogaes.
Sin embargu, hai atributos sustantivos qu'ufren como talos invariabilid,
motivu pol que nun establecen nenguna concordancia: esi llibru ye una
marava / esos llibros son una marava / esa pelcula ye una marava /
eses pelcules son una marava; to p ye munches coses / to ma ye mun-
ches coses. Atpense nel mesmu casu los atributos alverbiales: el concier-
tu ye dientro / les representaciones son dientro.
2.2 Tresposiciones a atributu
Pal desempeu de la funcin d'atributu puen producise delles tresposicio-
nes a axetivu:
TRESPOSICIN SUSTANTIVU AXETIVU
Produzse con preposiciones diverses. Exemplos: eses gracies son de
Xuan, de quin ye esa casa?, aquelles escritores yeren d'Uviu, la subi-
da qu'hai que facer ye al Narancu, les cases de pueblu son con corredor,
estes lleis son contra'l racismu, el meyor camn ye dende'l fayu, l'enfotu
que tena yera nes posibilidaes de so, el partu foi ente equipos xuveniles,
la nuesa llucha va ser hasta la victoria, esa baxada ye haza'l valle, esi
regalu paez pal gelu d'Ana, el pasu ms impresionante ye per El Puertu
Payares, el votu que dimos foi pol nuesu candidatu, les cases tn ensin
teyu.
Na so calid d'axetivos, talos sintagmes permiten cuantificacin: eses gra-
cies son mui de Xuan, yeren tan d'Uviu como otres.
TRESPOSICIN ALVERBIU AXETIVU
Produzse con preposiciones diverses. Exemplos: esa xente ye d'equ, el
peridicu ye d'ayeri, les noticies que dieron pela radio son de lloe. Na so
XXIV.
Les oraciones
atributives
372
calid d'axetivos, talos sintagmes tamin permiten cuantificacin: esa
xente ye mui d'equ, son tan de lloe como paeca.
TRESPOSICIN VERBU AXETIVU
Llgrase esta tresposicin per aciu de relativos. Exemplos: esi pueblu ye
como diz el llibru, l'escobiu de ms arriba yera onde ruxa l'agua del ru.
2.3 Atributu y oracin pasiva
La voz verbal o ditesis (activa, media, pasiva) ye n'asturianu un fenme-
nu rellacionu colos contenos, pero que nun tien manifestacin morfol-
xica de so. N'efeutu, nun hai morfemes de voz que formen parte de la con-
xugacin verbal; pelo contrario, los contenos de voz activa, media y pasi-
va llgrense gracies a construcciones sintctiques conoces na llingua y
emplegaes con otros contenos.
En concreto, les oraciones pasives llgrense per aciu d'estructures atribu-
tives normales. Asina, la oracin l'armariu ye fechu pol carpinteru, ufre
un verbu atributivu ye y un atributu fechu; el llamu complementu axente
(pol carpinteru) nun ye ms qu'un trminu subordinu del atributu.
Trtase, poro, de la mesma estructura qu'apaez en l'armariu ye caru pola
madera.
Tampoco les oraciones de pasiva reflexa como vindense llibros vieyos
nun ufren nenguna carauterstica morfolxica nin sintctica peculiar del
contenu pasivu. Trtase, nesti casu, d'un pronome se impersonal que tien
como nica misin torgar l'apaicin d'un complementu direutu, funcio-
nando'l sintagma llibros vieyos como suxetu lxicu del nucleu verbal vien-
den.
Atributu de suxetu y atributu
de complementu direutu
Hai estructures oracionales que resulten d'una miesta d'atribucin y predi-
cacin.
Asina, una oracin como les moces escuchen el cantar atentes supn una
amestanza de dos estructures: una predicativa les moces escuchen el can-
tar y otra atributiva les moces tn atentes. El sintagma atentes ta na ora-
cin hbrida en rellacin col suxetu; poro, exerce una funcin llamada
atributu del suxetu.
XXIV.
Les oraciones
atributives
373
3
De la mesma manera, Xuan lleva enllenes les caxes supn una predicati-
va Xuan lleva les caxes y otra atributiva les caxes tn enllenes. El sintag-
ma enllenes ponse na oracin hbrida en rellacin col complementu
direutu, polo que funcin tala recibe'l nome d'atributu del complementu
direutu.
3.1 Carauterstiques del atributu del suxetu y del atributu del com-
plementu direutu
L'atributu del suxetu y del complementu direutu son funciones que pue
exercer un axetivu (el neu vien cansu), un sustantivu (escoyeron secre-
tariu al vecn) o un alverbiu (el neu vien asina). Mesmamente, un infi-
nitivu o un xerundiu son a desempear tales funciones: vieron escondese
~ escondindose al lladrn, toos sentimos les foles ruxir ~ ruxendo, dexa-
ron el fueu morrer ~ morriendo, dex l'agua ferver ~ ferviendo. Oraciones
axetivaes tamin apaecen nestes funciones: nesta ciud tienen les cais que
nun se pue andar per elles, el probe home vien que nun s'aguanta de
fame.
Dambes funciones carautercense pola so independencia sintagmtica res-
peuto del suxetu o del complementu direutu. N'efeutu, nes oraciones les
moces escuchen el cantar atentes, el sintagma atentes nun ye subordinu
de les moces; y lo mesmo asocede col sintagma enllenes respeuto de les
caxes, en Xuan lleva enllenes les caxes.
D'esta miente, atributu del suxetu y atributu del complementu direutu per-
miten un camudamientu de llugar dientro la oracin; en resultes, delles
oraciones presntense como ambiges ensin contestu claru. Asina, por
exemplu, el mozu escucha'l cantar aburru pue presentar dos estructures
y dos interpretaciones. Si aburru ye subordinu de cantar (o seya, non
atributu), la so movilid nun trespasa les llendes del sintagma del que can-
tar ye nucleu, de manera que la nica permutacin posible d'aburru ser
el mozu escucha l'aburru cantar. Pelo contrario, si aburru ye atributu del
suxetu el mozu, ents, al nun pertenecer al so sintagma, gozar de verda-
dera movilid na oracin. N'efeutu: aburru escucha'l cantar el mozu ~ el
mozu escucha aburru'l cantar.
Asemeyada observacin val tamin pal sintagma enllenes en Xuan lleva
les caxes enllenes. Como trminu subordinu del complementu direutu:
Xuan lleva les enllenes caxes; como atributu del complementu direutu:
enllenes Xuan lleva les caxes ~ Xuan enllenes lleva les caxes ~ Xuan lleva
enllenes les caxes.
XXIV.
Les oraciones
atributives
374
Cuando esti atributu ye axetivu, concuerda en xneru y nmberu col suxe-
tu o col complementu direutu. Exemplos: el direutor fal seriu a los
emplegaos, la direutora fal seria a los emplegaos, los direutores falaron
serios a los emplegaos, les direutores falaron series a los emplegaos, la
xente fal serio a los emplegaos; unviastis sellu'l sobre, unviastis sella-
da la carta, unviastis sellaos los sobres, unviastis sellaes les cartes,
unviastis sellao lo que vos dixi.
Cuando esti atributu se da por consabu en contestu, tien dos posibilidaes:
o bien nun dexa nenguna sea, o bien dexa como niciu l'alverbiu asina: el
mozu escucha'l cantar asina o el mozu escucha'l cantar, Xuan lleva asina
les caxes o Xuan lleva les caxes, el direutor fal asina a los emplegaos o el
direutor fal a los emplegaos, unviastis asina la carta o unviastis la carta.
3.2 Sustantivu en funcin d'atributu del suxetu o del complementu
direutu
Cuando esti atributu ye sustantivu, concuerda en xneru y nmberu col
suxetu o col complementu direutu, segn correspuenda: escoyeron secre-
tariu al vecn / escoyeron secretaria a la vecina / escoyeron secretarios a
los vecinos / escoyeron secretaries a les vecines.
Nesti casu'l sustantivu pue dir precedu d'elementos como de, como o por.
Exemplos: escoyeron como secretariu al vecn, escoyeron de secretariu al
vecn o escoyeron secretariu al vecn; nomen como direutor al ms vieyu,
nomen de direutor al ms vieyu o nomen direutor al ms vieyu. Otres vega-
es, sin embargu, la presencia de los mentaos elementos ye obligada: diri-
xse al pueblu como diputada, tengo al direutor por home seriu, la so fa
trabaya d'emplegada.
Concordancies del atributu
4.1 Concordancia de nmberu y xneru
Como y se dixo, cuando l'atributu ye un axetivu establezse concordancia
ente'l trminu principal (suxetu lxicu o complementu direutu) y l'atributu.
Esta concordancia ye, en primer llugar, de singular frente a plural: el lli-
bru ye caru, dalguna casa ta esbarrumbada, tien enllena la caxa; los lli-
bros son caros, dalgunes cases tn esbarrumbaes, tien enllenes les caxes.
Una esceicin notable ye aquella onde un suxetu en singular concuerda
XXIV.
Les oraciones
atributives
375
4
"ad sensum" o pel sentu con un atributu (y verbu) en plural, lo qu'apuer-
ta dacuando si'l suxetu ye un sustantivu de contenu coleutivu: la xente
d'esti barriu son trabayadores, el restu yeren pescadores. Considrase,
sicas, que nestos casos la concordancia ms correuta ha ser en singular.
Tamin s'establez una concordancia de masculn / femenn / neutru; nestos
casos, les normes de concordancia son les mesmes que les del trminu
subordinu pospuestu al nucleu (ver XXII.2.3.2): el neu ye malu, los
neos son llistos, el gelu ta murniu, los gelos tn murnios, tien enllenu'l
caxn / la nea ye mala, les nees son llistes, la gela ta murnia, les ge-
les tn murnies, tien enllena la caxa / el carbn ye malo, la ropa ta tendo.
4.1.1 TRMINOS PRINCIPALES NA CONCORDANCIA NEUTRA
DEL ATRIBUTU
Un axetivu en funcin d'atributu tien de concordar en neutru si'l trminu
principal (suxetu lxicu o complementu direutu) respuende a dalgunes de
les siguientes carauterstiques:
A) SUSTANTIVOS NON CUNTABLES
La concordancia neutra establezse independientemente del xneru del sus-
tantivu. Exemplos: la ropa ta tendo, el dineru ta bien guardao, el carbn
d'esa mina ye duro, esa llea que pa Xuan ta bastante seco, l'agua sal
fresquino, esa sidra nun ta malo, taba la xente bastante allocao, esi acei-
te paezme mui caro, el ganu y ta meto na corte, quedar tola arena
moyao, la herba y ta curao, la carne qued bien asao, el vinu que traxis-
ti ye tinto, la lleche ta cuayao, el fumu yera blanco, la xente tova ye mozo.
Han tenese en cuenta los sustantivos que puen alternar usos cuntables con
non cuntables: l'nicu caf que tom taba calentn, la fueya qu'arrinc del
rbol taba seca, la piedra que se-y meti en zapatu ye menuda, etc., pero
el caf de Brasil ye rico, la fueya qu'estraba'l suelu taba seco, la piedra
qu'echaron en camn ye menudo, etc.
B) SUSTANTIVOS DE CONTENU NEUTRU PROCEDENTES
DAXETIVOS
Los axetivos convertos dafechu en sustantivos de contenu neutru piden
concordancia neutra nel atributu: el blancu (la blancura) vmoslo bien
emplegao como smbolu de pureza, el negru (la negrura) ye bien tristono
pa esti mueble, l'anchu (l'anchor, l'anchura) d'esti edificiu ta bien mido, el
llargu (la llargor, la llargura) ta anotao, el fru (la frira) ye malo d'a-
guantar, l'asturianu suena perbien si ta bien falao, el ganu (les vaques)
XXIV.
Les oraciones
atributives
376
ta meto na corte, bien caro ta'l calzu (los zapatos) anguao, el salvu
(el fariellu) ta meco cola faria.
C) REFERENTES NEUTROS
Un referente qu'apaeza en neutru, pol motivu que fore, impn xneru neu-
tru nun axetivu atributivu. Exemplos: esto ye gracioso, ello paez abego-
so,culo ye vueso?, cunto taba enrestrao?, too ye murnio, daqu taba
llimpio, traxo llimpio daqu, etc.
D) INFINITIVOS
Cuando un infinitivu, acordies col so calter nominal, fai funcin de suxe-
tu lxicu, esixe neutru nel axetivu atributivu. Exemplos: fumar ye malo,
quexase paez necesario, saludar ye educao. Esta concordancia ye inde-
pendiente de que l'infinitivu, acordies col calter verbal del so lexema, tea
acompau de complementos verbales: fumar peles maanes ye malo,
quexase de tantes trapaceres paez necesario, saludar a la xente qu'n
conoz ye educao.
Sicas, cuando l'infinitivu ta sustantivu dafechu dexa de ser un verbu pa
caltener nicamente les sos carauterstiques nominales. Nesti casu com-
prtase como un sustantivu cuntable de xneru masculn. Figase la com-
paranza ente les siguientes pareyes d'oraciones atributives: andar ye can-
sao / l'andar de Xuacu ye cansu; cantar ye prestoso / echa esi cantar tan
guapu; l'amanecer ye guapo / yera un amanecer eternu. Y, polo tanto,
como sustantivu non solo almite artculu y otros determinantes, sinn
tamin formes de plural y sufixaes (lo que nun fai l'autnticu infinitivu):
los andares, los andaronos, aquellos atapeceres, aquel atapecern, esos
cantares, esi cantarucu, un amanecern.
E) SECUENCIA LO + AXETIVU NEUTRU
Cualquier axetivu sustantivu pol artculu neutru lo cueye la forma de neu-
tru. El conxuntu lo + axetivu neutru esixe la presencia del neutru nos axe-
tivos o referentes que con l concuerden. Exemplos: lo blanco, en delles
cultures, ye representativo de la muerte; lo llargo (el pelo) nun paez feo si
se ye un rapacetu; a min dame de lo asturiano (ciruela), que ta ms dul-
cino; lo esfoyao (panoya) chalo nesa maniega; lo anterior (que'l lladrn
fux pela ventana) yera enforma simplayo.
F) CONSTRUCCIN LO MALU QUE YE
A diferencia de la construccin anterior, onde l'axetivu que-y sigua a lo
yera siempre neutru, agora esi axetivu pue presentase en cualquier varia-
XXIV.
Les oraciones
atributives
377
cin de xneru y de nmberu, concordando col suxetu: lo malu que ye'l
neu, lo mala que ye la nea, lo malo que ye la xente, lo malos que son
los neos, lo males que son les nees. Ye, entncenes, equivalente a una
oracin enftica; respeutivamente: qu malu ye'l neu, qu mala ye la
nea, qu malo ye la xente, qu malos son los neos, qu males son les
nees.
Como cualquier oracin trespuesta, el conxuntu de la secuencia lo malu
que ye funciona como un sustantivu qu'esixe concordantes y referentes
neutros. Exemplos: lo malu que ye'l neu sbelo la ma, lo gayolera que
paez Xuana ye conoco por tol mundu, lo ruinos que tn estos arbeyos
dixronmelo a tiempu, lo lloco que ta la xente ye tremendo.
Lo mesmo asocede con construcciones mui asemeyaes, nes qu'apaez non
un axetivu, sinn un alverbiu: lo tarde que llegaron criticronlo toos, lo
bien que lo fixeron foi bien allabao.
G) SECUENCIES LO + PREPOSICIN + NOME
Nestes secuencies atpase un nome trespuestu a axetivu por una preposi-
cin y otra vegada vueltu a sustantivu pol artculu; al ser l'artculu neutru,
tol conxuntu esixe neutru en concordancia o referencia a l. Exemplos: lo
de Lluisa paeci-yos mui raro; lo de la probit ta abegoso d'iguar; lo de
trabayar peles nueches ye bien fadio; lo d'enriba (quesu) ta vendo; a min
gstame ms lo con gas que lo sin gas (agua): ye ms dixestivo; lo de
Lluisa ("nun quiero dir al mdicu") ye bien fato; lo del otru da (dir andan-
do al trabayu) ye pa cuntalo.
H) SECUENCIES LO QUE + ORACIN
Trtase d'una oracin trespuesta a axetivu pol que relativu y trespuesta
otra vuelta a sustantivu pol artculu neutru lo. El conxuntu exerce funcio-
nes de sustantivu y esixe neutru nos concordantes y referentes. Exemplos:
lo que-y pas a Lluisa paeci-yos raro; lo qu'informen de la fame nel
mundu ye bien murnio; lo que fixisti en Payares pagarslo en
Campumanes; a ella gsta-y el pexe, pero lo que viende Xuan (pexe) paez-
-y caro; lo que punxi enriba (quesu) ta vendo; a min gstame ms lo que
tien gas (agua): ye ms dixestivo; lo que dixo Lluisa ("nun quiero dir al
mdicu") foi alloriao; lo que fiximos l'otru da (dir andando al trabayu)
ye pa cuntalo; lo que lleg (mazana) taba maduro; lo que se pon ferru-
oso (metal) acaba estropiao; lo que tendisti pela maana (ropa) ta y
ensucho.
XXIV.
Les oraciones
atributives
378
I) SECUENCIES LO DE QUE + ORACIN
Y LO DE + INTERROGATIVU + ORACIN
Trtase d'una oracin trespuesta a sustantivu pola conxuncin que o por un
interrogativu, qu'al empar axetvase per aciu de la preposicin de y faise
de nueves sustantivu pol artculu neutru lo. El conxuntu concuerda en neu-
tru. Exemplu: lo de que tolos homes son iguales ye guapo, pero nun se
cumple; lo de que se casen tan mozos nun resulta estrao; lo de cuntos
aos tien ye misterioso dafechu; lo d'nde s'escondi sbenlo hasta los
neos.
J) ORACIONES SUSTANTIVAES POR QUE, SI
O INTERROGATIVOS TNICOS
Una oracin trespuesta a sustantivu, cuando fai de suxetu lxicu impn
concordancia neutra nun atributu.
Oraciones sustantivaes por que:
Exemplos: que fumes peles maanes ye malo, que diben engaala taba
sabo, qu guapo que te dean trabayu!
Oraciones sustantivaes por si completivu:
Exemplos: nun ta claro si a eses hores taben en casa; si yes fatu o llistu
sbeslo tu; si tuvo bien fecho o non, ta y escaeco.
Oraciones sustantivaes por interrogativos tnicos: Exemplos: ye
raro per nde diaos s'escondi; por qu nun gorgutaron, paezme bra-
mente ridculo; cmo llogr pasar la frontera ye bien misterioso.
K) REFERENCIES METALLINGSTIQUES
Cualquier elementu trespuestu a sustantivu, perteneciente o non a esa cate-
gora, esixe neutru nun axetivu atributivu. Exemplos: "telfano" ta mal
dicho; "hemos cantado" ablta-y perfino.
4.1.2 REFERENTE TONU LO
El pronome tonu lo (opuestu al masculn lu y al femenn la) acompaa a
un verbu cuando se refier a un complementu direutu (la lleche beblo) y al
alverbiu interrogativu (mira la lleche; lo?) nos casos que siguen
darru:
- Con referencia a un sustantivu non cuntable: el xelu metlo en frigorfi-
cu; la forgaxa recoylo y tirlo a la basura; trayilo nestes bolsines (la
comida); esti fumu, agunteslo o nun lo aguantes?; lo? (la xente);
crguenlo (piedra) pa empedriar places na ciud; el papel que merc na
XXIV.
Les oraciones
atributives
379
llibrera perdilo; trabyalo (gesu) bien esi artesanu; chalo (llea) al
fueu.
- Con referencia a otros elementos nominales neutros: fumar dexlo cuan-
tay; que se diere priesa encament-ylo bien de veces; nun lo sabe
naide (nde atroparon tantu dineru); dxolo tou seguru: "equ s'escuen-
den"; lo nuevo vindenlo'l mes que vien; spilo pel peridicu (lo de
Xuacu); lo que-yos sobra danlo a los probes; lo de que nun quies pagar
la entrada cntes-ylo al porteru; eso dxitelo yo y nun me fixisti casu; si
nun vieno con ello acabao, y lo acabar maana; cunto-yos quita-
ron ensin devolv-yoslo!; too lo tresman acabante entrar na secreta-
ra; si yes fatu o llistu sbeslo tu; van llevalos naide lo sabe; entru-
gmelo de sutrucu: "yes de Quirs o de Teberga?"; "arrivederci"
dcenlo los italianos.
- Con referencia a daqu impreciso o xenrico: paslo permal pente aque-
lla llamuerga, esa parexa de mozos dexlo va dellos meses.
4.1.3 ATRIBUTU EN REFERENCIA CONTESTUAL A TRMINOS NEUTROS
L'atributu pue apaecer en xneru neutru por facer referencia a un trminu
presente en contestu, pero non esplicitu na oracin en forma de suxetu
lxicu. Exemplos: yera bien caro fai tiempu (la ropa), mercmoslo fino (la
faria), ye mui tpico de Velo (lo de nun ser puntual), yera mui cenciello
(calcular los costos), yera sabo (que la diben engaar).
4.1.4 ATRIBUTU EN REFERENCIA IMPRECISA O XENRICA
Otres vegaes, l'atributu apaez en neutru por facer una referencia impreci-
sa o xenrica a daqu esplicitao o non nel contestu. Exemplos: nun salgas
de casa, que gei ta malo; nun sigas falando, que qued claro; la verd
ye que tenmoslo gafo; paecime fato, pero pnxose a llorar; diben, ven-
en, xuben, baxaben... yera bramente movo; ta pesllao (falando d'un
comerciu); val ms nun salir, porque ta tapeco; por ms que toquen msi-
ca, ta aburro; s, hom, s que ta fastidiao; ta perro, pero hai que tirar p'a-
lantre, etc.
XXIV.
Les oraciones
atributives
380
Oracin compuesta
y oracin
complexa
Oracin compuesta
Llmase oracin compuesta a aquella que ta formada pola combinacin de
dos o ms oraciones yustapuestes o coordinaes al mesmu nivel xerrquicu.
1.1 Oraciones yustapuestes
Son aquelles que, en sucesin unes con otres, formen un enunciu unita-
riu enllazndose ente s non per medios lxicos (conxunciones), sinn per
pauses llixeres. Exemplos: yo falaba, ellos callaben; diba a la escombre-
ra, paliaba daqu de carbn, volva con un sacu al costazu.
Hai casos en qu'una oracin yustapnse a otra non de manera sucesiva,
sinn insertndose a mou d'incisu: lo meyor ye qu'estudies, paezme a min,
lo que quieras; taba namoru, dicen les males llinges, d'una muyer que
lu despreciaba.
En delles ocasiones, la yustaposicin d'oraciones vien reforzada semnti-
camente pola presencia d'un alverbiu de xuntura: maana ye fiesta: poro,
nun vamos trabayar; esa pelcula ent nun la v: sicas, contronmela
entera.
Esiste tamin una mena de yustaposicin onde la segunda oracin, enca-
bezada polos axetivos tantu -a -o, tal ~ talu tala talo o polos alverbios
tanto, tan o asina, vien a espresar una consecuencia respeuto de la prime-
ra: taba bramente galdu: tantes hores tuviera trabayando; recordbala a
toles hores: tanto la quixera; nun pudi comer un plizcu ms: tan fartucu
qued; tolo que tien reprtelo: asina d'arrogante ye.
1.2 Oraciones coordinaes
Nes oraciones coordinaes, l'enunciu unitariu llgrase con una sucesin de
dos o ms oraciones simples que s'enllacen per aciu d'elementos lxicos,
que son les conxunciones coordinatives o conectores: les copulatives y ~
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
381
1
XXV
ya, nin; la dixuntiva o, y la construccin o bien... o bien; les adversatives
pero, mas, sinn que, anque; y les consecutives conque, de mou que (y
asemeyaes), asina que. Exemplos: diben a la mar pela maana, pasaben
tol da pescando y amarraben pela nueche; nun llueve nin fai sol; llueve
o fai sol?; o bien s'amurnia o bien s'allegra; ye un llibru caru, pero merez
la pena mercalu; nun-y gusten les sardines, sinn que-y gusten los bocar-
tes; ye guapu, anque ye daqu fatu; aburrironse al minutu de tar ell,
conque colaron a otru sitiu; perdiera'l rel, de mou qu'entrug-y la hora
a la seora d'al llau; ficsti-y dau, asina que pdi-y perdn.
En dellos casos, el valor coordinante de la conxuncin apaez reforzu por
un alverbiu de xuntura: traxo mazanes, peres y, ams, figos; ye mui bona
rapaza, pero, sicas, nada inxenua.
Cuando les oraciones coordinaes son tres o ms, les conxunciones y ~ ya
y o puen enllazar nami les dos ltimes oraciones o bien toes elles, lo que
vien a amestar dl valor espresivu. Exemplos: glayen, canten, palmien y
xirnguense / glayen y canten y palmien y xirnguense; fregamos la caca,
barremos el suelu o llavamos la ropa / fregamos la caca o barremos el
suelu o llavamos la ropa.
Pela so parte, la conxuncin nin enllaza oraciones negatives, siendo ams
sustitutu de la negacin nun naquelles oraciones que queden precedes por
ella. Pue apaecer ente les dos ltimes (nun fala, nun llee nin escribe), ente
toes elles (nun fala nin llee nin escribe), y mesmamente entamando tola
secuencia (nin fala nin llee nin escribe).
Oracin complexa
Ye oracin complexa aquella que tien dientro s otra u otres tresformaes
(trespuestes) en sustantivu, axetivu o alverbiu y faciendo funciones d'infe-
rior xerarqua que la del nucleu oracional. Asina, por exemplu, Mara
saba que l'hermanu taba en casa ye una sola oracin con un nucleu sabe,
un suxetu lxicu Mara y un complementu direutu (l'hermanu taba en
casa), que nesti casu ta exercu por una oracin convertida en sustantivu
per aciu del trespositor que. Considrense tamin oraciones complexes
aquelles nes qu'una oracin trespuesta entra en rellacin d'interdependen-
cia con un elementu d'otra oracin na que ta insertada; ye lo qu'asocede
coles construcciones consecutives que se ven en XXV.2.3.3.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
382
2
2.1 Oraciones trespuestes sustantives
La tresposicin nestos casos puen realizala: la conxuncin subordinativa
que; el si completivu; los interrogativos indireutos qu, quin, cul ~
culu, cuntu (coles sos variaciones de xneru y nmberu), cmo, cun-
do, nde, ~ a; los relativos quien y cuantu ensin antecedente; y l'estilu
indireutu.
La oracin asina trespuesta ye a exercer les funciones propies del sustan-
tivu. Asina, suxetu lxicu (que, con valor estilsticu, pue permitir l'usu del
artculu): (el) que nun seya asina esmolezme bastante, si fales o non nun
ye cosa de mio, (el) qu-yos dixo tien muncha importancia, (el) cmo llo-
gr pasar la frontera ye bien misterioso. Tamin, complementu direutu:
que nun ye asina sbeslo tu, nun m'aclari si les coses van bien pel pue-
blu, nun sabemos cunto nos val esa pieza; complementu indireutu: nun-
-y quito mritu a qu'aguanten tantu tiempu ensin fumar, nun-y doi impor-
tancia a si vienen o non, nun-y deas importancia a nde puedan dir; y
suplementu: falaron de que la collecha anguao pue dir mal, quexmonos
de quin anda diciendo esos bilordios per ende.
Ha alvertise que, en tou casu, nun ye posible tresponer una oracin a sus-
tantivu ensin conxuncin: rugote que vengas ana, encamintovos que lo
faigis con procuru (non *rugote vengas ana, *encamintovos lo faigis
con procuru).
Les oraciones trespuestes a sustantivu puen, pela so parte, sufrir una nueva
tresposicin a axetivu, de manera que son a exercer la funcin de subor-
dinu sustantivu, davezu gracies a la preposicin de. Exemplos: el proble-
ma de que nun seya asina almtenlu toos, la dulda de si les coses van bien
o non vamos tenela munchu tiempu, nun quier ver la importancia de qu-
-yos dixo, el misteriu de cmo llogr pasar la frontera ent nun lu descu-
bri la polica, etc.
2.2 Oraciones trespuestes axetives o de relativu
Les oraciones trespuestes a axetivu por un relativu puen ser de dos menes:
a) Relatives especificatives. Faen referencia a una parte de lo espresao pol
antecedente. Asina, por exemplu, en los socios que quieren dir d'escur-
sin apuntronse na secretara, entindese que non tolos socios quieren
dir d'escursin, sinn una parte d'ellos.
b) Relatives esplicatives. Faen referencia al conxuntu de lo espresao pol
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
383
antecedente, esplicando dalgn trazu del que, pel contestu, puen enten-
dese valores circunstanciales, como causa, condicin, etc. Por exemplu,
en los socios, que quieren dir d'escursin, apuntronse na secretara
entindese que tolos socios quieren dir d'escursin.
Les relatives esplicatives estrmense tamin de les especificatives en qu'a-
paecen xebraes del restu del enunciu per aciu de pauses, reflexaes na
escritura con comes.
2.2.1 FUNCIONES DE QUE DIENTRO LA ORACIN TRESPUESTA
El relativu que pue cumplir dientro la oracin axetiva estes funciones:
- Suxetu lxicu: les fueyes que cayeron del rbol.
- Complementu direutu: el llibru que lle prestme.
- Complementu indireutu (con preposicin a): esi ye'l trabayador al que
baxaron el sueldu.
- Suplementu (con preposiciones variaes): el problema del que se quexa-
ben yera bien abegosu, l'amiga na que s'enfot Alicia nun foi lleal.
- Complementu circunstancial (con preposiciones variaes): eh ta la feso-
ria cola que sall les pataques, el pueblu pal que voi llmase L'Ageria.
- Atributu: nun sabis bien lo difcil que ye.
2.2.2 QUE PRECEDU DE PREPOSICIN
La secuencia de preposicin, artculu y que sustitise davezu por una
construccin onde que apaez solu, mentanto la funcin conseada pola
preposicin esprsase agora por un pronome tonu o por un sintagma de
preposicin y pronome tnicu. Asina, por exemplu, oraciones como esi
ye'l trabayador al que baxaron el sueldu, el problema del que se quexa-
ben yera bien abegosu, l'amiga na que s'enfot Alicia nun foi lleal, eh ta
la fesoria cola que sall les pataques, el pueblu pal que voi llmase
L'Ageria son d'aconseyar muncho ms qu'otres como les que siguen
darru, consideraes non correutes: *esi ye'l trabayador que-y baxaron el
sueldu, *el problema que se quexaben d'l yera bien abegosu, *l'amiga que
s'enfot Alicia nella nun foi lleal, *eh ta la fesoria que sall con ella les
pataques, *el pueblu que voi (pa l) llmase L'Ageria.
2.2.3 QUE ENSIN ANTECEDENTE
Cuando la oracin axetiva encabezada por que apaez ensin antecedente, ye
obligada la presencia del artculu, elementu que convierte a la oracin axe-
tiva (oracin de relativu) nuna oracin sustantiva. L'artculu amuesa'l
xneru y el nmberu del elementu nominal al que se refier en testu o en
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
384
contestu. Exemplos: el rei que meyor gobern'l pas yera estranxeru el
que meyor gobern'l pas yera estranxeru; la delegada que fal ayeri
dimiti va dos hores la que fal ayeri dimiti va dos hores; el dineru
que tenen aforrao fundironlo y lo que tenen aforrao fundironlo y.
Que ensin antecedente pue dir precedu de preposicin, indicando la fun-
cin qu'exerce la oracin de relativu dientro la oracin principal.
Exemplos: nun llamaron al que-y baxaron el sueldu (complementu direu-
tu), ficiron-y la vida imposible al que-y baxaron el sueldu (complementu
indireutu), quxense del que nun trabaya (suplementu), venen falando
cola que-yos dio la noticia (complementu circunstancial).
2.2.4 SINTAXIS DEL RELATIVU QUIEN
El relativu quien con antecedente pue cumplir dientro la oracin axetiva
estes funciones:
- Complementu direutu (con preposicin a): falaron col mineru a quien
vimos picando na rampla.
- Complementu indireutu (con preposicin a): premiaron al soldu a
quien pidimos ayuda.
- Suplementu (con preposiciones diverses): el funcionariu de quien se que-
xaben yera bien repunante, l'amiga en quien s'enfot Alicia nun foi lleal.
- Complementu circunstancial (con preposiciones diverses): pue xulgame
l'autorid ante quien toi; la direutora, con quien fal ayeri, va iguanos
el casu.
Quien con antecedente nun pue exercer funciones nin de suxetu lxicu nin
d'atributu.
Magar que l'emplegu de quien con antecedente ye posible acordies colo
que se ve nos exemplos d'enriba, lo cierto ye que la fala popular prefier
neses mesmes circunstancies l'emplegu de les construcciones formaes por
artculu y que. Asina, los exemplos vistos queden: falaron col mineru al
que vimos picando na rampla; premiaron al soldu al que pidimos ayuda;
el funcionariu del que se quexaben yera bien repunante; l'amiga na que
s'enfot Alicia nun foi lleal; pue xulgame l'autorid ante la que toi; la
direutora, cola que fal ayeri, va iguanos el casu.
2.2.5 QUIEN ENSIN ANTECEDENTE
Nestes circunstancies, quien convierte una oracin en sustantivu; equival
ents a la construccin d'artculu y que: quien la fai pgala o el que la fai
pgala.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
385
Darru que la oracin ye trespuesta a sustantivu, pue exercer les funciones
propies d'esa categora gramatical; ye ents cuando quien pue dir precedu
de preposiciones:
- Suxetu lxicu: quien tea d'acuerdu pue dicilo y.
- Complementu direutu (con preposicin a): afalagaron muncho a quien
nun deben.
- Complementu indireutu (con preposicin a): diron-y munchos afalagos
a quien nun deben.
- Suplementu (con preposiciones diverses): quxense de quien menos lo
merez.
- Complementu circunstancial (con preposiciones diverses): denunciaron
los fechos ante quien yera competente; falastis con quien faca falta.
- Atributu: Xuan nun paez ser quien tenga la razn.
2.2.6 SINTAXIS DE ONDE, U
Y se dixo que los relativos onde, u con antecedente faen la funcin de
complementu circunstancial dientro la oracin axetiva. Polo tanto, les pre-
posiciones que puen precedelos nun tienen otru cometu que matizar el
contenu locativu (dacuando figuru) dientro la oracin axetiva.
Exemplos: el pueblu onde ~ u (nel que) vive ye perguapu, el pueblu n'on-
de (nel que) vive ye perguapu, el pueblu onde ~ u (al que) va ta lloe d'e-
qu, el pueblu a onde ~ au (al que) va ta lloe d'equ, el pueblu pa onde ~
pa u (pal que) la mandaron ta en monte, el pueblu hasta onde ~ hasta u
(hasta'l que) lleg atiesta col conceyu d'al llau, el pueblu per onde ~ per
u (pel que) pasemos tena diez horros, el pueblu d'onde ~ d'u (del que)
vien ta en Conceyu d'Ayer, el pueblu dende onde ~ dende u (dende'l que)
entamaron camn ta na vega, el problema onde (nel que) s'allancaron tar-
daron n'igualu.
Magar que los relativos onde y u puen usase con antecedente, l'usu popu-
lar prefierlos ensin l. Nesti casu, el resultu de l'aicin trespositora del
relativu nun ye una oracin axetiva, sinn alverbial con funcin de com-
plementu circunstancial de contenu locativu dientro la oracin principal:
Mnica trabaya onde ~ u trabaya'l p.
Nestes condiciones, si'l relativu ta precedu de preposicin, ye pa matizar
el contenu locativu de la oracin alverbial, pero non pa camuda-y la fun-
cin de complementu circunstancial: Mnica trabaya n'onde trabaya'l p,
Mnica foi a onde ~ au trabaya'l p, Mnica march pa onde ~ pa u tra-
baya'l p, Mnica camin hasta onde ~ hasta u trabaya'l p, Mnica pas
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
386
per onde ~ per u trabaya'l p, Mnica vien d'onde ~ d'u trabaya'l p,
Mnica vieno andando dende onde ~ dende u trabaya'l p.
Apuerta davezu que'l verbu de la oracin alverbial suprmese, dando llu-
gar a secuencies como stes: Mnica trabaya onde ~ u'l p, Mnica foi a
onde ~ au'l p, Mnica march pa onde ~ pa u'l p, etc.
2.2.7 SINTAXIS DEL RELATIVU COMO
El relativu como con antecedente nami pue cumplir dientro la oracin
axetiva la funcin de complementu circunstancial con contenu modal: la
manera como lo ficisti nun nos paeci bona, el mou como-yos falasti foi
bien foscu.
Anque ye posible l'emplegu de como faciendo de relativu con antecedente,
nos mesmos contestos pue apaecer la secuencia formada por con, artculu
y que. Exemplu: la manera como (cola que) nos mir yera llastimera.
Nel usu popular, como suel usase ensin antecedente. Nesti casu, el resul-
tu de l'aicin trespositora de como nun ye una oracin axetiva, sinn
alverbial con funcin de complementu circunstancial de contenu modal
dientro la oracin principal: Olaya trabaya como trabaya'l p, Xandru
fala como fala l'hermanu.
Como se ve, nestes construcciones establezse una comparanza ente'l verbu
de la oracin principal y el de la oracin axetiva. Ocurre davezu que dam-
bos verbos equivalen, polo que, desaniciando'l segundu, dase llugar a
secuencies como stes, tamin comparatives: Olaya trabaya como'l p,
Xandru fala como l'hermanu.
2.2.8 SINTAXIS DEL RELATIVU CUANDO
El relativu cuando con antecedente nami pue cumplir dientro la oracin
axetiva la funcin de complementu circunstancial con contenu temporal;
equival en toles ocasiones a la secuencia en + (artculu) + que, como se ve
nestos exemplos: l'au cuando (nel que ~ en que) se casaron hebo una
seca tremenda, eso foi na temporada cuando (na que ~ en que) tabes nel
hospital.
La fala popular, de toes maneres, prefier l'usu del relativu que nestes mes-
mes circunstancies: l'au que se casaron hebo una seca tremenda, eso foi
na temporada que tabes nel hospital.
Magar que'l relativu cuando pue usase con antecedente, nel usu popular
emplgase ms ensin l. Nesti casu, el resultu de l'aicin trespositora de
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
387
cuando nun ye una oracin axetiva, sinn alverbial con funcin de com-
plementu circunstancial de contenu temporal dientro la oracin principal:
cuando se casaron hebo una seca tremenda, eso foi cuando tabes nel hos-
pital.
Nestes circunstancies, si cuando va precedu de preposicin, ye pa mati-
zar el contenu temporal de la oracin alverbial, pero non pa camuda-y la
funcin de complementu circunstancial: eso habr que lo dexar pa cuan-
do se casen, aguardaremos hasta cuando entame a nevar.
En delles ocasiones, la oracin encabezada por cuando nun resulta alver-
bial, sinn sustantiva: cuando se casaron foi un au d'una seca tremenda
(suxetu lxicu), el p d'Anxela quxase de cuando tais faciendo ruu
(suplementu).
2.3 Oraciones trespuestes alverbiales
2.3.1 ORACIONES ALVERBIALES
Un verbu (esto ye, una oracin) pue tresformase nun alverbiu y asina ser
a exercer la funcin de complementu circunstancial. Esta tresposicin ll-
grase, en primer llugar, gracies a toa una riestra de conxunciones subordi-
natives. Acordies col contenu aportu pola conxuncin, les oraciones
trespuestes puen ser:
- De llugar: posa'l sacu onde tea seco, escundite u puedas.
- Temporales: mientres que yo llendo les vaques ella salla les pataques, en
cuantes que la vi dxi-ylo, corr pa so casa nams que par de llover,
malpenes se llevant pnxose a trabayar, nun tengo noticies d'ellos des-
que se cas Lluca, de magar sabe asturianu prsta-y ms falar cola
xente.
- Modales: segn escribes va cansate la mano.
- Causales: darru que yes nacu en Ribesella sabrs coses de la mar.
- Finales: presentse nel ayuntamientu al envs de que lu inscribieran.
- Condicionales: si te paez dces-y que venga, nun van venir per equ a
menos que-yos dean disculpes.
- Concesives: nun te van facer casu anque te disculpes, magar que tien
pallabres cltiques l'asturianu ye un idioma llatn.
Como se ve, tienen valor de trespositores alverbiales dellos relativos: ato-
paron nicios del crime onde dicen los testigos, sentronse u pudieron,
facilo como vos paeza, cuando atapeza dexi les xeres.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
388
Queden convertes n'alverbios en funcin de complementu circunstancial
aquelles oraciones de mano sustantivaes por que y precedes de preposi-
ciones diverses; nun s'escaeza que secuencies como porque, desque, pa
que y otres asemeyaes nun son conxunciones, sinn oraciones trespuestes
sustantives precedes de preposicin. Exemplos: yo nun llego a que m'in-
sulten d'esi mou, confundi eses coses con que queren matalu, dende que
vos vio foi allegrando l'aspeutu, nun pongo nengn enfotu en que nos
digan la verd, ente que queren volver y que queren marchar pasnos la
tarde, merc dellos carambelos pa que'l neu dexara de berrar, entrastis
ensin que vos vieren. Nesti sen, convin nun confundir la secuencia con
que cola qu'apaez en nun haba naide, conque march (conxuncin con-
secutiva qu'enllaza dos oraciones coordinaes).
2.3.2 ORACIONES COMPARATIVES
Les comparatives constitin una mena de construccin nominal formada
con un sustantivu o axetivu tantu -a -o, o bien con un alverbiu ms, menos
o tanto ~ tan (nucleu de sintagma o trminu subordinu d'un axetivu o d'o-
tru alverbiu), del que depende como subordinu una oracin trespuesta a
alverbiu por que o como, na que davezu apaez elidu'l verbu.
A) COMPARATIVES CUANTITATIVES
Acordies col so contenu, puen ser comparatives de superiorid, d'inferio-
rid y d'iguald.
Comparatives de superiorid.
Indiquen que de los dos trminos rellacionaos n tmase nun grau o nuna
intensid mayor qu'otru. Les comparatives de superiorid adopten estre-
maes construcciones:
- Axetivu subordinu ms + sustantivu alverbializu por que. Exemplu:
vinieron ms turistes que l'au pasu.
- Nucleu sustantivu ms + sustantivu alverbializu por que. Exemplu:
vinieron ms que l'au pasu.
- Alverbiu subordinu ms + axetivu + sustantivu alverbializu por que.
Exemplos: una rapaza ms alta que Marta, el nietu ye ms neciu que'l
gelu.
- Alverbiu subordinu ms + alverbiu + sustantivu alverbializu por que.
Exemplos: fai les coses ms apriesa que'l xefe, la to casa ta ms lloe
que la cabaa.
- Nucleu alverbial ms + sustantivu alverbializu por que. Exemplu: tra-
baya ms que'l xefe.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
389
Comparatives d'inferiorid.
Indiquen que de los dos trminos rellacionaos n tmase nun grau o nuna
intensid menor qu'otru. Les comparatives d'inferiorid adopten estrema-
es construcciones:
- Axetivu subordinu menos + sustantivu alverbializu por que. Exemplu:
conoz menos chigres que toos ns.
- Nucleu sustantivu menos + sustantivu alverbializu por que. Exemplu:
conoz a menos que toos ns.
- Alverbiu subordinu menos + axetivu + sustantivu alverbializu por que.
Exemplos: una rapaza menos alta que Marta, el nietu ye menos neciu
que'l gelu.
- Alverbiu subordinu menos + alverbiu + sustantivu alverbializu por
que. Exemplos: fai les coses menos apriesa que'l xefe, la to casa ta
menos lloe que la cabaa.
- Nucleu alverbial menos + sustantivu alverbializu por que. Exemplu:
fala menos que'l p.
Comparatives d'iguald.
Indiquen que los dos trminos rellacionaos tmense nel mesmu grau o
intensid. Les comparatives d'iguald adopten estremaes construccio-
nes:
- Axetivu subordinu tantu -a -o + nucleu sustantivu + sustantivu alver-
bializu u oracin alverbializada por como. Exemplos: comimos tantes
mazanes como vosotros, vinieron tantos turistes como dixeran pela
radio.
- Nucleu sustantivu tantu -a -o + sustantivu alverbializu u oracin alver-
bializada por como. Exemplos: comimos tantes como vosotros; vinieron
tantos como dixeran pela radio.
- Alverbiu subordinu tan + axetivu + sustantivu alverbializu u oracin
alverbializada por como. Exemplos: una rapaza tan alta como Marta
(tan alta como ye Marta), el nietu ye tan neciu como'l gelu (tan neciu
como paez).
- Alverbiu subordinu tan + alverbiu + sustantivu alverbializu u oracin
alverbializada por como. Exemplos: fai les coses tan apriesa como'l xefe
(tan apriesa como-y peta), la to casa ta tan lloe como la cabaa (tan
lloe como dixeron).
- Nucleu alverbial tanto + sustantivu alverbializu u oracin alverbializa-
da por como. Exemplos: fala tanto como'l p, trabayen tanto como
dicen.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
390
Magar que nun respuenden a les carauterstiques de les construcciones
comparatives, amuesen tamin contenu d'iguald:
- Axetivu + sustantivu alverbializu u oracin alverbializada por como.
Exemplos: una rapaza alta como Marta, el nietu ye neciu como me dixe-
ron.
- Alverbiu + sustantivu alverbializu u oracin alverbializada por como.
Exemplos: fai les coses apriesa como'l xefe, la to casa ta lloe como ta
la cabaa.
- Lo mesmo + de + axetivu alverbializu + sustantivu alverbializu u ora-
cin alverbializada por que. Dambos sintagmes alverbiales funcionen
como subordinaos de lo mesmo. Exemplos: una rapaza lo mesmo d'alta
que Marta, el nietu ye lo mesmo de neciu que dicen toos.
- Igual + de + axetivu alverbializu + sustantivu alverbializu u oracin
alverbializada por que. Tien les mesmes carauterstiques que l'anterior.
Exemplos: una rapaza igual d'alta que Marta, el nietu ye igual de neciu
que dicen toos.
- Lo mesmo + de + alverbiu + sustantivu alverbializu u oracin alverbia-
lizada por que. Exemplos: fai les coses lo mesmo d'apriesa que les fai'l
xefe, la to casa ta lo mesmo de lloe que ta la cabaa.
- Igual + de + alverbiu + sustantivu alverbializu u oracin alverbializada
por que. Amuese les mesmes carauterstiques que l'anterior. Exemplos:
fai les coses igual d'apriesa que les fai'l xefe, la to casa ta igual de lloe
que ta la cabaa.
B) COMPARATIVES DE NUMBERALES FRACCIONARIOS
Los numberales fraccionarios y los multiplicativos puen exercer funcio-
nes propies d'alverbiu. Nesti usu alverbial, puen apaecer espresando un
valor absolutu: el xatu val la met, agora l'alquiler custate un terciu.
Pero puen afitar una comparanza con un subordinu alverbializu que fai
de referencia: el xatu val la met que'l corderu, la met que l'au pasu,
la met de lo que val el corderu; agora l'alquiler custate un terciu que
l'au pasu.
El fraccionariu alverbial pue acompaase d'un sustantivu alverbializu,
referu a aquello que se divide, precedu de de: el xatu val la met de dine-
ru que'l corderu, agora l'alquiler custate un terciu de dineru que l'au
pasu.
Tamin pue acompaase d'un axetivu alverbializu o d'un alverbiu, al
envs d'espresar la cualid o la magnit que se divide: el fu ye la met de
bonu que'l p, el to pueblu ta la quinta parte de lloe que'l mu.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
391
C) COMPARATIVES DE NUMBERALES MULTIPLICATIVOS
Los numberales multiplicativos puen funcionar d'alverbios. Nesti cometu
alverbial ye posible usalos ensin artculu, magar que lo ms xeneral ye
qu'esti tea presente; puen apaecer trminos subordinaos precedos de de,
qu'espresen culo ye aquello sobre lo que se fai la multiplicacin: un pisu
equ val (el) doble (de dineru), igua-y les ruedes custate('l) doble (de tra-
bayu), el to fu comi'l triple (de pataques), Xuana ye('l) doble (d'alta), el
nuesu pueblu ta'l doble (de lloe).
Faciendo esplcitu'l trminu de referencia, apaecen sintagmes sustantivos
alverbializaos: un pisu equ val (el) doble que nel otru barriu / que fai
aos / qu'un apartamentu; igua-y les ruedes custate('l) doble / que l'au
pasu; el to fu comi'l triple que'l mu / que la vegada anterior.
2.3.3 CONSTRUCCIONES CONSECUTIVES
Les construcciones consecutives nun s'estremen fonderamente de les com-
paratives; la mayor diferencia consiste en que nes construcciones conse-
cutives hai dos trminos en rellacin d'interdependencia, y non de subor-
dinacin.
Nelles, un sustantivu o axetivu tantu -a -o o tal(u) -a -o, o bien un alver-
biu tanto o tan, entra n'interdependencia con una oracin trespuesta por
que. Exemplos: fizo tantes coses bones que la xente quierlu muncho fizo
tantes bones que la xente quierlu muncho; ye un problema talu que nun
vamos resolvelu gei ye talu que nun vamos resolvelu gei; ta enfadu
de tal mou que nun quier falar con naide; tanto comieron los escolinos
que nun yeren a correr; yera tan neciu que nun haba quien lu convencie-
ra.
XXV.
Oracin
compuesta
y oracin
complexa
392
ndiz alfabticu
de materies
A, contraiciones cola preposicin XIX.4.1.1
-A final, apcope II.3.2.1 b)
A- inicial prottica II.3.1.5, XXI.5.1 / 6.2
A, preposicin V.3.6.1 b), VIII.1.2.1, XVI.14.1,
XIX.1 / 2 / 3.2. / 4.1 / 4.1.1 / 4.1.2 a) / 4.1.2 c) /
4.1.2 d) / 4.1.3 / 4.9.1 / 4.9.2 b), XXIII.3.2.2 /
3.3.1
A-, prefixu XXI.3.3 / 3.1 c) / 5.1
A-, prtesis II.3.1.5, XXI.5.1 / 6.2
A-, vocal inicial II.3.1.5, XXI.5.1
-A, sufixu XXI.3.2.2
-A, terminacin II.3.2.1
-A, terminacin daxetivu femenn VII.1.2 / 1.3 a),
VII.2.2.2
-A, terminacin de sustantivu femenn o masculn
VII.1.1 b) / 1.3 a)
-A / -es, terminacin de plural VII.3.2 c)
, interxeicin apellativa V.3.6.1 b), XV.5.2.1
-, terminacin de sustantivu masculn VII.1.1 b)
A + en, contraicin XIX.4.9.1
A barcalaes, locucin alverbial XIV.6
A berres, locucin alverbial XIV.6
A carrenderes ~ a correnderes, locucin alverbial
XIV.6
A causa de, locucin prepositiva XIX.6
A cencielles, locucin alverbial XIV.6
A comua ~ en comua, locucin alverbial XIV.6
A condicin de que, locucin conxuntiva XX.3.3
A costa fecha, locucin alverbial XIV.6
A cuentu risa, locucin alverbial XIV.6
A dar con un palu, locucin alverbial XIV.6
A desamano ~ a desmano, locucin alverbial
XIV.6
A encomalu, locucin alverbial XIV.6
A escondidielles, locucin alverbial XIV.6
A escondes, locucin alverbial XIV.6
A espetaperru, locucin alverbial XIV.6
A estaya, locucin alverbial XIV.6
A forcaderes ~ a forcadielles, locucin alverbial
XIV.6
A fuerza de, locucin prepositiva XIX.6
A glamos ~ a blamos, locucin alverbial XIV.6
A galguiaes, locucin alverbial XIV.6
A galmiaes, locucin alverbial XIV.6
A golfaaes, locucin alverbial XIV.6
A goxa enllena, locucin alverbial XIV.6
A gevu, locucin alverbial XIV.6
A gustu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
A la bonaz, locucin alverbial XIV.6
A la carranquina ~ a carranquina, locucin alver-
bial XIV.6
A la chisba, locucin alverbial XIV.6
A la escontra, locucin alverbial XIV.6
A la escontra de, locucin prepositiva XIX.6
A la lluz, locucin alverbial XIV.6
A la met, locucin alverbial XIV.6
A la oreya, locucin alverbial XIV.6
A la pata coxa, locucin alverbial XIV.6
A la perllonga, locucin alverbial XIV.6
A la que, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
A la que salta, locucin alverbial XIV.6
A la rebalgueta ~ a la rebalguina, locucin alver-
bial XIV.6
A la rebatina, locucin alverbial XIV.6
A la tema, locucin alverbial XIV.6
A la vera, locucin alverbial XIV.6
A la vera de, locucin prepositiva XIX.4.4.2,
XIX.6
A les carreres, locucin alverbial XIV.6
A les dreches, locucin alverbial XIV.6
A lo baxero ~ no baxero, locucin alverbial XIV.6
A lo cabero ~ no cabero, locucin alverbial II.3.2.4
o), XIV.6
A lo cimero ~ no cimero, locucin alverbial XIV.6
A lo fato, locucin alverbial XIV.6
A lo fondero ~ no fondero, locucin alverbial
II.3.2.4 o), XIV.6
A lo llargo, locucin alverbial XIV.6
A lo llargo de, locucin prepositiva XIX.6,
XX.3.3
A lo lloco, locucin alverbial XIV.6
A lo meyor ~ al meyor, locucin alverbial XIV.6
A lo postrero, locucin alverbial XIV.6
A lo primero, locucin alverbial XIV.6
A lo xabaz, locucin alverbial XIV.6
A los mios (tos, sos) deleres, locucin alverbial
XIV.6
A mageyu, locucin alverbial II.3.2.5 f)
A mano, locucin alverbial XIV.6
A manzorga, locucin alverbial XIV.6
393
A maza, locucin alverbial XIV.6
A medies, locucin alverbial XIV.6
A menos que, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
A met, locucin alverbial XIV.6
A nun ser, locucin prepositiva XIX.6
A palaes, locucin alverbial XIV.6
A palpu ~ al palpu locucin alverbial II.3.2.5 f),
XIV.6
A pesar de, locucin prepositiva XIX.6
A pesar de que, locucin conxuntiva XX.3.3
A posta, locucin alverbial XIV.6
A querer, locucin alverbial XIV.6
A queriendes, locucin alverbial XIV.6
A rabiar, locucin alverbial XIV.6
A rastres ~ a rastru, locucin alverbial XIV.6
A rau restallu, locucin alverbial XIV.6
A rayente, locucin alverbial XIV.6
A reblagos, locucin alverbial XIV.6
A recaldu, locucin alverbial XIV.6
A recostn ~ a recostines, locucin alverbial
XIV.6
A remolera, locucin alverbial XIV.6
A rodapiellu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
A rollones, locucin alverbial XIV.6
A taramiellos, locucin alverbial XIV.6
A tarandines, locucin alverbial XIV.6
A tats, locucin alverbial XIV.6
A tente bonete, locucin alverbial XIV.6
A tercia nueche, locucin alverbial XIV.6
A teyavana, locucin alverbial XIV.6
A toa mecha, locucin alverbial XIV.6
A tou correr, locucin alverbial XIV.6
A tou meter, locucin alverbial XIV.6
A travis ~ al travis, locucin alverbial XIV.6
A tresmano, locucin alverbial XIV.6
A trompatalega, locucin alverbial XIV.6
A uves, locucin alverbial XIV.6
A veces, locucin alverbial XIV.6
A vegaes, locucin alverbial XIV.6
A voces, locucin alverbial XIV.6
Abaruyao, alverbiu de mou XIV.5.3
Abaxo, alverbiu de llugar XIV.5.1
Abenay, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Abenay que, locucin conxuntiva XX.3.3
-Able, sufixu XXI.3.2.2
Abondo, alverbiu de cantid XIV.5.4
Abondu, -a, -o, indefinu XI.2 / 2.1, XXII.2.2 /
2.6.1 / 2.8.1
Abreviatures I.2.9
Abusar (de), verbu XXIII.3.4.2
-Ac-, infixu XXI.3.4
Ac, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1
Acabante + infinitivu XVI.10.4.1, XIX.5
Acabar / acabar (con), verbu XXIII.3.4.2
Acabar + xerundiu, perfrasis de xerundiu
XVI.14.2
Acabar (de) + infinitivu, perfrasis dinfinitivu
XVI.14.1
Acabar por + infinitivu, perfrasis dinfinitivu
XVI.14.1
Acasu, alverbiu de dulda XIV.5.7
Acentu grficu: normes V.3
Acentu I.2.1, IV.2.3 b), V.1
Acentu na preposicin ente V.3.6.4
Acentu nel numberal tres V.3.6, XII.2.2
Acentu nes lletres mayscules V.3.2
Acentu nes pallabres agudes V.2.2 / 3.1 a)
Acentu nes pallabres tones V.2.1.2
Acentu nes pallabres compuestes V.3.5
Acentu nes pallabres esdrxules V.2.2 / 3.1 c)
Acentu nes pallabres llanes V.2.2 / 3.1 b)
Acentu nes pallabres peresdrxules V.2.2 / 3.1 c)
Acentu nes pallabres tniques V.2.1.1
Acentu nes xuntures ii V.3.3 c)
Acentu nos alverbios en -mente V.3.5
Acentu nos conxuntos de verbu y pronome tonu
V.3.4
Acentu nos demostrativos V.3.6.3, IX.1 a) / 1.1
Acentu nos diptongos V.3.2
Acentu nos esclamativos V.3.6.2
Acentu nos hiatos V.3.3
Acentu nos interrogativos V.3.6.2
Acentu nos monoslabos V.3.6, XI.3.1
Acentu nos triptongos V.3.2
Acentu: camudamientu de slaba V.1
Acentuacin diacrtica V.3.6
Acentuacin: normes V.3
-Aceu, -cea, -ceo, sufixu XXI.3.2.2
-Achu, -acha, -acho, sufixu XXI.3.2.2
Ac, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1
Acordar / acordase (de), verbu XXIII.3.4.2
Acordies con, locucin prepositiva XIX.4.16 / 6
-Acu, -aca, -aco, sufixu IV.2.1 b), XXI. 3.1 d) /
3.2.2 / 3.4
Acui, interxeicin XV.5.2.1
Acull, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1
Acull, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1
-Ad-, infixu XXI.3.4
Ad sensum, concordancia XXIII.3.1.2,
XXIV.4.1
-Ada, sufixu nominal VI.1.2.2, XXI.3.2.2 / 3.4
-Ada / -aes, terminacin de plural VII.3.2 c)
-Ada, -ida, terminaciones III.2.3 a)
394
ndiz alfabticu de materies
Adautacin dhiatos nos cultismos IV.2.3.1, V.3.3
b)
Adautacin de -b final de slaba y de pallabra nos
cultismos IV.4.8
Adautacin de -c final de slaba nos cultismos
IV.4.7
Adautacin de consonantes finales nos cultismos
IV.3.3 a)
Adautacin de -d final de slaba nos cultismos
IV.4.9
Adautacin de -f final de slaba nos cultismos
IV.4.11
Adautacin de -g final de slaba nos cultismos
IV.4.10
Adautacin de grupos consonnticos en cultismos
IV.4
Adautacin de grupos consonnticos finales nos
cultismos IV.4.14
Adautacin de grupos consonnticos iniciales nos
cultismos IV.4.4
Adautacin de -m final de slaba nos cultismos
IV.4.12
Adautacin de -n final de slaba y de pallabra nos
cultismos IV.4.13
Adautacin de -p final de slaba nos cultismos
IV.4.5
Adautacin de s- lquida nos cultismos IV.4.2
Adautacin de -t final de slaba y de pallabra nos
cultismos IV.4.6
Adautacin morfolxica daxetivu a alverbiu
XXIII.3.7.3
Adems de, locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Adientro, alverbiu de llugar XIV.5.1
Aditamentu XXIII.3.6
Adulces, alverbiu de mou XIV.5.3
Adversatives, conxunciones XX.2.2.3, XXII.3.2,
XXV.1.2
Aero-, prefixu XXI.3.3
Afarto, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Afresis XXI.6.1
Afixacin o derivacin XXI.2 / 3 / 5.2
Afixes, races XXI.4.2
Afixos apreciativos XXI.3.1 a)
Afixos categorizadores XXI.3.1 b)
Afixos cultos XXI.3.1 d)
Afixos improductivos XXI.3.1 c)
Afixos non categorizadores XXI.3.1 b)
Afixos patrimoniales XXI.3.1 d)
Afixos productivos XXI.3.1 c)
Afixos semiproductivos XXI.3.1 c)
Afixos significativos XXI.3.1 a)
Afixos XXI.3
Afixu cultu semi- XXI.3.1 d)
Afixu verbal -er XXI.3.1 b)
Afixu verbal -ir XXI.3.1 b)
Afro-, raz prefixa XXI.4.2
Afuera, alverbiu de llugar XIV.5.1
-Ag-, infixu XXI.3.4
Agarrar / agarrase (con), verbu XXIII.3.4.2
Agora, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Agora poco, locucin alverbial XIV.6
Agudes, acentu nes pallabres V.2.2 / 3.1 a)
Ah, interxeicin dalmiracin V.3.6.1 b)
Ai ~ a, au ~ a, alternancies nos verbos
XVI.13.1.6
-Aicin y -eicin, terminaciones IV.4.7
-Aina, sufixu XXI.3.2.2
Ana, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Al, contraicin V.3.6.1 b), VIII.1.2.1, XIX.4.1.1
Al + infinitivu XVI.10.3.1
l, indefinu arcaicu V.3.6.1 b), XI.4.1
-Al-, infixu XXI.3.4
-Al, sufixu nominal VI.1.2.2, XXI.3.1 d),
XXI.3.2.2
Al algame, locucin alverbial XIV.6
Al altu la lleva, locucin alverbial II.3.2.5 f),
XIV.6
Al avesu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al aviesu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al baudite, locucin alverbial XIV.6
Al bellume, locucin alverbial XIV.6
Al cabu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al carrapochu ~ a carrapochu, locucin alverbial
II.3.2.5 f), XIV.6
Al debalu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al dreches, locucin alverbial XIV.6
Al empar, locucin alverbial XIV.6
Al envs de que, locucin conxuntiva XX.3.3,
XX.3.2.2
Al escuchu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al llau, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al llau de, locucin prepositiva XIX.4.4.2, XIX.6
Al mesmu tiempu, locucin alverbial XIV.6
Al otru da, locucin alverbial XIV.6
Al par, locucin alverbial XIV.6
Al par de, locucin prepositiva XIX.4.4.2, XIX.6
Al pezop, locucin alverbial XIV.6
Al pie locucin alverbial XIV.6
Al pie de, locucin prepositiva XIX.6
Al pie de la lletra, locucin alverbial XIV.6
Al rabu ~ al rau, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al rabu de ~ al rau de, locucin prepositiva XIX.6
Al rebuscu de, locucin prepositiva XIX.6
Al respeutive de, locucin prepositiva XIX.6
395
ndiz alfabticu de materies
Al revs, locucin alverbial XIV.6
Al riscar, locucin alverbial XIV.6
Al rodiu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al siesgu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Al travis de, locucin prepositiva XIX.4.14.2 a),
XIX.6
Al treslluz, locucin alverbial XIV.6
Alantre, alverbiu de llugar XIV.5.1
Albentestate, alverbiu de mou XIV.5.3
Alfabetu I.1
-Algu, sufixu XXI.3.2.2
All, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1,
XIX.4.14.1
All una vezona, locucin alverbial XIV.6
Allabaxo, alverbiu de llugar XIV.5.1
Allalantre, alverbiu de llugar XIV.5.1
Allampiar (por), verbu XXIII.3.4.2
Allargamientu de pallabres XXI.6.2
Allarriba, alverbiu de llugar XIV.5.1
All, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1
Alluende, alverbiu de llugar XIV.5.1
Allugamientu de los demostrativos nel grupu
nominal XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.6.2
Allugamientu de los indefinos nel grupu nominal
XXII.2.2
Allugamientu de los interrogativos nel grupu
nominal XXII.2.2
Allugamientu de los pronomes tonos col infiniti-
vu XXIII.4.4.1
Allugamientu de los pronomes tonos col verbu
XVI.5.3, XXIII.4
Allugamientu de los pronomes tonos col xerundiu
XXIII.4.4.2
Allugamientu de los pronomes tonos con
XVIII.1.4.4
Allugamientu de los pronomes tonos nos comple-
xos verbales XXIII.4.5
Allugamientu de los pronomes tonos y alverbios
XXIII.4.3 b)
Allugamientu de los pronomes tonos y esclamati-
vos XXIII.4.3 c) / 4.4.1 b)
Allugamientu de los pronomes tonos y negacin
nun XXIII.4.3 b) / 4.4.1 b) / 4.4.2 b)
Allugamientu de los pronomes tonos ya indefin-
os XXIII.4.3 b)
Allugamientu de los pronomes tonos ya interro-
gativos XXIII.4.3 c) / 4.4.1 b)
Allugamientu de los pronomes tonos: alternancia
llibre de proclisis y enclisis XXIII.4.4
Allugamientu de los pronomes tonos: enclisis
XXIII.4.1 / 4.2
Allugamientu de los pronomes tonos: proclisis
XXIII.4.1 / 4.3
Allugamientu del axetivu nel grupu nominal
VI.2.1.2, XXII.2.3.2 b)
Allugamientu oracional del atributu XXIV.2.1
Allugamientu oracional del complementu circuns-
tancial XXIII.3.6
Allugamientu oracional del complementu direutu
XXIII.3.2.1
Allugamientu oracional del complementu indireutu
XXIII.3.3.1
Allugamientu oracional del suplementu
XXIII.3.4.1
Allugamientu oracional del suxetu lxicu
XXIII.3.1.2
Allugamientu posnuclear del trminu subordinu,
grupu nominal XXII.2.2
Allugamientu y xerarqua de trminos subordinaos
XXII.2.2
Almiracin o esclamacin XVI.5.3, XVIII.2
Alfonos de les vocales II.2
Alredor, alverbiu de llugar XIV.5.1
Alredor de, locucin prepositiva XIV.1, XIX.4.19
b) / 6
Alternancia e, i nos verbos XVI.13.1.3
Alternancia e, ie nos verbos XVI.13.1.1
Alternancia e, ie, i nos verbos XVI.13.1.4
Alternancia llibre de proclisis y enclisis nos prono-
mes tonos XXIII.4.4
Alternancia o, ue nos verbos XVI.13.1.2
Alternancia o, ue, u nos verbos XVI.13.1.5
Alternancia u, ue nos verbos XVI.13.1.5
Alternancies ai ~ a, au ~ a nos verbos
XVI.13.1.6
Alto, alverbiu de mou XIV.5.3
Alverbial, fras XIX.4.13.3, XXI.3.2 c)
Alverbial, nucleu XIV.1, XXII.2.1
Alverbial, sintagma XXIII.3.8
Alverbial, subordinacin VI.2.1.1, XIV.1, XVII.2,
XXII.2.4.2 f)
Alverbial, sufixacin XXI.3.2 c), XXII.2.4.2 b)
Alverbiales, locuciones XIV.6, XIX.4.1.3 / 4.5.3 /
4.7.3 / 4.9.3 / 4.15.3
Alverbiales, oraciones XXV.2.3.1
Alverbializacin daxetivos VI.2.5, XIV.3 / 5.3,
XIX.6, XXII.2.4.2 d) / 2.3.2 b), XXIII.3.7.3
Alverbializacin dindefinos X.2.1.1, XI.1 / 2.2.1,
XXII.2.4.2 d), XXIII.3.7.3
Alverbializacin dinterrogativos XXIII.3.7.3
Alverbializacin doraciones (de verbos) XVII.2,
XIX.4.16, XX.3.2.2, XXII.2.4.2 f), XXIII.2.2 /
3.7.2 / 4.3, XXV.2.2.6 / 2.2.8 / 2.3 / 2.3.2 A) /
2.3.3
396
ndiz alfabticu de materies
Alverbializacin de sustantivos XIX.3.1.1 / 3.1.2 /
7 a), XXII.2.4.2 b), XXIII.3.7.1, XXV.2.3.2 A) /
2.3.2 C)
Alverbializacin XXI.3.2 c)
Alverbios dafirmacin XIV.5.5
Alverbios de cantid VI.2.3.2 d), XIV.1.1 d) / 5.4
Alverbios de dulda XIV.5.7
Alverbios de llugar: IX.3.2.2, XIV.5.1
Alverbios de mou XIV.5.3
Alverbios de negacin XIV.5.6
Alverbios de tiempu XIV.5.2
Alverbios de xuntura o cohesivos XIV.5.8,
XX.2.3, XXIII.3.8, XXV.1.1 / 1.2
Alverbios en -mente V.3.5, VI.2.5 a), XIV.2 / 3 /
5.3, XXI.3.2 c) / 3.2.2, XXII.2.4.2 d),
XXIII.3.7.3
Alverbios impropios II.3.2.4 )
Alverbios interrogativos XIV.5.9
Alverbios non y nun V.3.6.1 b), XIV.5.6,
XXIII.4.3 b), XXV.1.2
Alverbios propios II.3.2.4 ) / 3.2.5 g)
Alverbios relativos XIV.5.9
Alverbiu XXIII.4.3 b) / 4.3 d)
Alverbiu, categora sintctica XXII.4, XXIII.3.6
Alverbiu: axetivacin XXII.2.4.2 c), XXIV.2.2
Alverbiu: carauterstiques xenerales XIV.1
Alverbiu: grau comparativu XIV.1.1
Alverbiu: grau superlativu XIV.1.1
Alverbiu: incrementu -s XIV.2
Alverbiu: lexema XIV.2
Alverbiu: sustantivacin XIV.4
Alverbiu: xuntures con preposicin XIV.5.1.1
Alverbiu + axetivu, pallabres compuestes
XXI.4.1.1
Alverbiu + locucin alverbial, pallabres compues-
tes XXI.4.1.1
Alverbiu + verbu, pallabres compuestes XXI.4.1.1
Alverbiu s V.3.6.1 b), XIV.5.5
Alverbiu abaxo XIV.5.1
Alverbiu abondo XIV.5.4
Alverbiu ac IX. 3.2.2, XIV.5.1
Alverbiu ac IX. 3.2.2, XIV.5.1
Alverbiu acull IX. 3.2.2, XIV.5.1
Alverbiu acull IX. 3.2.2, XIV.5.1
Alverbiu adientro XIV.5.1
Alverbiu afuera XIV.5.1
Alverbiu alantre XIV.5.1
Alverbiu all IX. 3.2.2, XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu allabaxo XIV.5.1
Alverbiu allalantre XIV.5.1
Alverbiu allarriba XIV.5.1
Alverbiu all IX. 3.2.2, XIV.5.1
Alverbiu alluende XIV.5.1
Alverbiu alredor XIV.5.1
Alverbiu antes XIV.5.2
Alverbiu aparte XIV.5.1
Alverbiu aquende XIV.5.1
Alverbiu arriba XIV.5.1
Alverbiu asina XX.2.3, XXIII.3.8, XXIV.2.1,
XXV.1.1
Alverbiu atrs XIV.5.1
Alverbiu a XIV.5.9
Alverbiu ayeri II.3.2.3 g), XIV.5.2
Alverbiu ayundes XIV.5.1
Alverbiu ayuri ~ ayures II.3.2.3 g), XIV.5.1
Alverbiu cerca XIV.5.1
Alverbiu cezures XIV.5.1
Alverbiu cmo II.3.2.4 ), XIV.5.9
Alverbiu cundo II.3.2.4 ), XIV.5.9
Alverbiu cuasi II.3.2.3 g)
Alverbiu dafechu XIV.5.4
Alverbiu daquella IX. 3.2.2, XIV.5.2
Alverbiu dayundes XIV.5.1
Alverbiu dayuri ~ dayures II.3.2.3 g), XIV.5.1
Alverbiu de cantid, superlativu del VI.2.3.2 d)
Alverbiu debaxo XIV.5.1
Alverbiu delantre XIV.5.1
Alverbiu desa IX. 3.2.2, XIV.5.2
Alverbiu desta IX. 3.2.2, XIV.5.2
Alverbiu detrs XIV.5.1
Alverbiu dientro XIV.5.1
Alverbiu eh IX. 3.2.2, XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu ell XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu embaxo XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu encima XIV.5.1
Alverbiu ende XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu enfrente XIV.5.1
Alverbiu enriba XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu ents XIV.5.2 / 5.8, XX.2.3
Alverbiu equ IX. 3.2.2, XIV.5.1, XIX.4.14.1
Alverbiu fuera XIV.5.1
Alverbiu gota XIV.5.4
Alverbiu gei XIV.5.2
Alverbiu lloe XIV.5.1
Alverbiu ms V.3.6.1 b), XII.4.1 / 5.1, XiV.5.4.,
XXII.2.4.2 f) / 2.9.3
Alverbiu menos XII.4.1 / 5.1, XIV.5.4, XXII.2.4.2
f) / 2.9.3
Alverbiu metanes XIV.5.1
Alverbiu migayu XIV.5.4
Alverbiu mui XXII.2.4.2 d)
Alverbiu muncho XIV.5.4, XXII.2.4.2 d)
Alverbiu nenyuri ~ nenyures II.3.2.3 g), XIV.5.1
Alverbiu niundes XIV.5.1
397
ndiz alfabticu de materies
Alverbiu non ~ nun V.3.6.1 b), XI.3.1, XIV.5.6
Alverbiu nucleu de fras XXIII.1.1.2
Alverbiu nun y allugamientu de pronomes tonos
XXIII.4.3 b) / 4.4.1 b) / 4.4.2 b)
Alverbiu nde XIV.5.9
Alverbiu ondequiera XIV.5.1
Alverbiu poco XIV.5.4
Alverbiu poro XIV.5.8, XX.2.3, XXIII.3.8
Alverbiu primero XIV.5.2
Alverbiu relativu au XIV.5.9
Alverbiu relativu como II.3.2.4 ), XIV.5.9
Alverbiu relativu cuando II.3.2.4 ), XIV.5.9
Alverbiu relativu onde XIV.5.9
Alverbiu relativu u XIV.5.9
Alverbiu sicas XX.2.3, XIV.5.8
Alverbiu tamin XIV.5.8
Alverbiu tan V.3.6.1 b), XIV.5.4, XXI.6.1,
XXII.2.4.2 d) / 2.4.2 f) / 4.3, XXIII.3.7.3,
XXV.1.1
Alverbiu tanto XIV.5.4, XXII.2.4.2 d) / 2.4.2 f) /
4.3, XXIII.3.7.3, XXV.1.1
Alverbiu XIV.5.9
Alverbiu uquiera XIV.5.1
Alverbiu y V.3.6.1 b)
Alverbiu y allugamientu de los pronomes tonos
XXIII.4.3 b)
-Am-, infixu XXI.3.4
Ams, alverbiu de xuntura XIV.5.8
Ams de, locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
-Ame, sufixu XXI.3.2.2
Amodo, alverbiu de mou XIV.5.3
Amunchay, alverbiu de tiempu XIV.5.2
An, contraicin XIX.4.1.1 / 4.9.1 / 4.9.2 b)
An-, prefixu XXI.3.1 / 3.3
-n -ana -ano, sufixu VII.2.2.1 / 3.2 j), XXI.3.2.2
/ 3.4
-n -ana -ano, terminaciones del axetivu VII.2.2.1
-n, terminacin de sustantivu masculn VII.1.1 b)
-n / -anos, terminacin de plural VII.3.2 j)
-Anchu -ancha, sufixu XXI.3.2.2
-Ancia, sufixu XXI.3.1 b) / 3.1 d) / 3.2.2
-Ancu -anca, sufixu XXI.3.2.2
Andar, verbu irregular XVI.13.3.4
Andar + xerundiu, perfrasis de xerundiu
XVI.14.2
Andar a + infinitivu, perfrasis dinfinitivu
XVI.14.1
Anfi-, prefixu XXI.3.3
-Angu -anga, sufixu XXI.3.2.2
Anguao, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), XIV.5.2
Anque, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Antanueche, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Antao, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), XIV.5.2
Antayeri ~ antieri, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Ante, preposicin V.3.6.4, XIX.1 / 4.2 / 4.2.2
Ante-, prefixu XXI.3.3
-Ante, sufixu XXI.3.2.2
Antecedente XVII.2 / 4.1 / 4.2 / 4.4, XXV.2.2 /
2.2.2 / 2.2.4 / 2.2.5 / 2.2.6 / 2.2.7 / 2.2.8
Antepuestes, formes del posesivu X.1.1
Anteriorid, morfema verbal XVI.7, XXI.1.1.2
Antes, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Antes de que, locucin conxuntiva XX.3.3
Antes que, locucin conxuntiva XX.3.3
Anti-, prefixu XXI.3.3
Anticadencia, tonema XXIII.1.1.1
Antropo-, prefixu XXI.3.3
Antropnimos o nomes de persona II.3.2.3 h) /
3.2.4 q), VI.1.2.4, XXIII.3.2.2
-Anu -ana -ano, sufixu XXI.3.1 b) / 3.2.2
Anueche, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Anza-, sufixu XXI.3.1 b) / 3.2.2
Aparte, alverbiu de llugar XIV.5.1
Aparte (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Apellativa, funcin XV.2, XX.3.1
Apellatives o imperatives, interxeiciones XV.4.2 /
5.2
Apencar (con), verbu XXIII.3.4.2
Apocagi, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Apocay, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Apcope de -a final II.3.2.1 b)
Apcope de -e final II.3.2.2 c) / 4 c), XVI.13.2.2
Apcope de -i final XVI.13.2.2
Apcope de -u final II.3.2.5 b) / 4 c), XII.3.3
Apcopes II.3.2.4 c), XXI.4.2 / 6.1
Apcopes nel axetivu VI.2.6
Apcopes nel sustantivu VI.2.6
Apcopes nos numberales ordinales XII.3.3
Aposicin alverbial XXII.3.2
Aposicin I.2.8 d), XIV.1, XXII.2.4.2 a) / 3.2 / 3.4
Aposicin sustantiva XXII.3.2
Apostrofacin de la preposicin de XIX.4.7.1
Apostrofacin de la preposicin en XIX.4.9.1
Apostrofacin de la preposicin pa XIX.4.13.1
Apostrofacin de les preposiciones XIX.1
Apostrofacin de los pronomes me, te y se
XIII.3.1.2
Apostrofacin de que + el + consonante o vocal
VIII.1.1.3 c)
Apostrofacin del artculu el VIII.1.1.1 / 1.1.3
Apostrofacin del artculu la VIII.1.1.2 / 1.1.3
Apostrofacin del relativu y conxuncin que
III.2.1 b), VIII.1.1.1 c), XVII.1, XX.3.2.1
Apstrofacin I.2.2, II.4 a), VIII.1.2.3
398
ndiz alfabticu de materies
Apostrofacin p XIX.4.13.1
Apstrofu I.2.2
Apreciativos, afixos XXI.3.1 a)
Apriesa, alverbiu de mou XIV.5.3
-Apu -apa, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
Aquel ~ aquelli aquella aquello aquellos aquelles,
demostrativu IX.1 / 1 a) / 1 b) / 1.1 / 3.1 / 3.2
Aquelli, demostrativu masculn II.3.2.3)
Aquello, demostrativu neutru II.3.2.4 f)
Aquende, alverbiu de llugar XIV.5.1
Aquesi aquesa aqueso aquesos aqueses, demostra-
tivu arcaicu IX.1 c)
Aquesti aquesta aquesto aquestos aquestes,
demostrativu arcaicu IX.1 c)
-Ar-, infixu XXI.3.4
-Ar, sufixu XXI.3.1 b) / 3.2.2 / 3.4 / 5.1
Arcasmos XXI.2
Archi-, prefixu XXI.3.3
Archifonema /B/ I.1, III.1.5
Archifonema /D/ I.1, III.1.6
Archifonema /G/ I.1, III.1.8
Archifonema /L/ III.1.17
Archifonema /N/ III.1.15 / 2.10 a)
Archifonema /R/ III.1.19
-Ariu -aria -ario, sufixu XXI.3.2.2
-Arqua, raz afixa XXI.4.2
Arr ~ arrmente, alverbiu de mou XIV.5.3
Arrepentise (de), verbu XXIII.3.4.2 / 3.4.3
Arriba, alverbiu de llugar XIV.5.1
Arriendes de, locucin prepositiva XIX.6
-Arriu -arria -arrio, sufixu XXI.3.2.2
-Arru -arra -arro, sufixu XXI.3.2.2
Artculu VI.1.1 / 1.2.4, XXI.1.1.2
Artculu, trespositor XXII.2.4.1 / 2.9.2
Artculu: concordancia XXII.2.3
Artculu: contenu VIII.2.1
Artculu: formes VIII.1
Artculu: valor fricu VIII.2.2
Artculu los VIII.1 / 1.2.1 / 1.2.2 / 2.2, X.1.1 / 3.3
Artculu + nome de llugar VI.1.2.4 a), VI.1.2.4 b),
VI.1.2.4 c), VI.1.2.4 d)
Artculu + nome propiu VI.1.2.4 a), VI.1.2.4 b),
VI.1.2.4 c), VI.1.2.4 d)
Artculu + posesivu antepuestu a sustantivu de
parentescu VIII. 3.2
Artculu + vocativu VIII. 3.3
Artculu col infinitivu XVI.10.3
Artculu coles oraciones de relativu XXV.2.2.2 /
2.2.4
Artculu coles oraciones sustantivaes XXV.2.1
Artculu colos demostrativos XXII.2.6.1 / 2.6.2
Artculu colos indefinos XI.1, XXII.2.8 / 2.8.1 /
2.8.3
Artculu colos numberales XXII.2.9.3
Artculu colos posesivos X.1.1 / 2 / 3.3,
XXII.2.6.1
Artculu como referente VIII.2.2
Artculu como trespositor VI.2.4, VIII.2.2,
XXII.2.4.1 / 2.9.2
Artculu el II.3.2.5 a) / 4 a), III.1 / 1.1 / 1.1.1 /
1.1.1 c) / 1.1.3 b) / 1.1.3 c) / 1.1.3 d) / 1.2 / 1.2.1
/ 1.2.2 / 2.2, X.1.1 / 3.3, XI.3.1, XIX.4.13.1 /
4.18.1
Artculu el: apostrofacin VIII.1.1.1 / 1.1.3
Artculu el na secuencia en + sustantivu masculn
singular VIII.3.1
Artculu femenn apostrofu l VIII.1.1.2
Artculu la II.4 a), VIII.1 / 1.1 / 1.1.2 / 1.2.1 /
1.2.2 / 2.2, X.1.1 / 3.3
Artculu la: apostrofacin VIII.1.1.2 / 1.1.3
Artculu les VIII.1 / 1.2 / 1.2.1 / 1.2.2 / 2.2, X.1.1 /
3.3
Artculu lo II.3.2.4 i), VIII.1 / 1.1.3 a) / 1.2.1 /
1.2.2 / 2.2 / 2.2 a) / 2.2 b) / 2.2 c), X.1.1 / 3.3,
XXII.2.3.2 b), XXIV.4.1.1 E) / 4.1.1 F) / 4.1.1
G) / 4.1.1 H) / 4.1.1 I)
Artculu masculn apostrofu l VIII.1.1.1 a) /
1.1.1 b)
Artculu masculn apostrofu l VIII.1.1.1 b) /
1.1.3 b) / 1.1.3 d)
Artculu nel grupu nominal XXII.2.8.3
Artculu nos topnimos VI.1.2.4, VIII.1.1.1 e) /
1.2.3 b)
Arz-, prefixu XXI.3.3
-Aru- -ara, sufixu XXI.3.2.2
-Ascu -asca, sufixu XXI.3.2.2
Asemeyar / asemeyase (a), verbu XXIII.3.4.2
Asercin XXIII.1.1.1
Asertivu, enunciu XV.1.1, XXIII.1.1.1
A esgaya, locucin alverbial XIV.6,
Asina, alverbiu XX.2.3, XXIII.3.8, XXIV.2.1,
XXV.1.1
Asina que, conxuncin adversativa XX.2.2.4,
XXV.1.1
Asina y too, locucin alverbial II.3.2.4 o), XIV.6
Aspeutu, morfema verbal XVI.7, XXI.1.1.2
Aspirar / aspirar (a), verbu XXIII.3.4.2
Astenese (de), verbu XXIII.3.4.2
Astrautos, nomes o sustantivos VI.1.2.1
-Astre -astra, sufixu XXI.3.2.2
Astur-, raz prefixa XXI.4.2
-Atible, sufixu XXI.3.2.2
-Ativu -ativa -ativo, sufixu XXI. 3.1 d) / 3.2.2
tones finales, vocales II.3.2
399
ndiz alfabticu de materies
tones non finales, vocales II.3.1
Atopar / atopase (con), verbu XXIII.3.4.2
Atrs, alverbiu de llugar XIV.5.1
Atrevese (a), verbu XXIII.3.4.2
Atributives o copulatives, oraciones XXIII.2.2
Atributivos o copulativos, verbos XVI.2.1.1,
XVIII.1.4.5 / 1.4.56, XXIII.2.2 / 3.2.6, XXIV.1 /
2.1
Atributu alverbial XVIII.1.4.6
Atributu como referente XXIV.2.1
Atributu del complementu direutu VI.2.1.1,
XVI.14.3, XXIV.3 / 3.1 / 3.2
Atributu del suxetu VI.2.1.1, XXIII.3.1.2, XXIV.3
/ 3.1 / 3.2
Atributu VI.2.1.1 / 2.1.2, XII.4.2, XIV.1,
XVI.2.1.1 / 10.1 / 10.3 / 10.4 / 10.5 / 10.5.1,
XXII.2.5, XXIII.2.1 / 2.2, XXIV.1 / 2.3,
XXV.2.2.5
Atributu: allugamientu na oracin XXIV.2.1
Atributu: carauterstiques XXIV.2.1
Atributu: concordancia XXIV.2.1 / 4.1
Atributu: trminos principales na concordancia
neutru XXIV.4.1.1
-Atu -ata -ato, sufixu XXI.3.2.2
Au, alverbiu relativu ya interrogativu XIV.5.9,
XVII.1 / 3
Au, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
A, alverbiu esclamativu ya interrogativu V.3.6.2,
XIV.5.9, XVIII.1.2 / 1.4.4, XXV.2.1
-u, sufixu XXI.3.2.2
-u -ada -ao, terminacin o sufixu III.2.3 a),
VI.1.2.2 / 1.3 b), VII.1.3 b) / 2.2.1 / 3.2 a) / 3.2
c), XXI.3.2.2
Aumentativos, sufixos II.3.1.1 b) / 3.1.3 b),
IV.2.1.1 b), XI.2.1.2, XVI.10.5, XXI.3.1 a)
Auquiera ~ uquiera, alverbiu XIV.5.1
Auto, apcope XXI.6.1
Auto-, prefixu XXI.3.3
Auto-, raz prefixa XXI.4.2
Auxiliar, verbu XVI.14
Auxiliu, verbu XVI.14
-Avu -ava -avo, sufixu XXI.3.2.2
-Ax, sufixu XXI.3.2.2
Axacentes XXII.1
-Axe, sufixu XXI.3.2.2
Axente, complementu XVI.10.5.1, XIX.4.15.2 d),
XXIV.2.3
Axente, suxetu XXIII.3.1.3
Axetiva, sufixacin XXI.3.2 b)
Axetivacin dalverbios XXII.2.4.2 c), XXIV.2.2
Axetivacin doraciones (de verbos) XXII.2.4.2 e),
XXIII.2.2, XXIV.2.2, XXV.2.2
Axetivacin del sustantivu VI.1.3, XIX.3.1.1 /
3.1.2 / 4.7.2 / 4.9.2, XXII.2.4.1, XXIV.2.2
Axetivu: nucleu XXII.2.1
Axetivu: allugamientu nel grupu nominal y el neu-
tru XXII.2.3.2 b)
Axetivu: alverbializacin VI.2.5, XIV.3 / 5.3,
XIX.6, XXII.2.3.2 b) / 2.4.2 d), XXIII.3.7.3
Axetivu: apcope de vocal final VI.2.6
Axetivu: carauterstiques xenerales VI.2.1
Axetivu: concordancies XXII.2.3.1 / 2.3.2 a) /
2.3.2 b)
Axetivu: gradacin VI.2.3, XVI.10.5
Axetivu: grau comparativu VI.2.3.1
Axetivu: grau superlativu VI.2.3.2
Axetivu: lexema VI.2.1.1
Axetivu: morfemes VI.2.1.1
Axetivu: nmberu VI.2.1.1
Axetivu: sustantivacin VI.2.4, XXII.2.3.1 / 2.3.2
b) / 2.4.1 / 2.8.3 / 2.9.1 / 2.9.2, XXIV.4.1.1 B)
Axetivu: xneros masculn y femenn VI.1.3 /
2.1.1, VII.1.2,
Axetivu: xneru masculn II.3.2.4 b)
Axetivu: xneru neutru II.3.2.4 e), VI.2.1.1
Axetivu + sustantivu, pallabres compuestes
XXI.4.1.1
Axetivu + axetivu, pallabres compuestes
XXI.4.1.1
Axetivu alverbializu y neutru XIV.3
Axetivu calificativu VI.2.2, XXII.2.2 / 2.3.2 b)
Axetivu compuestu II.3.2.4 d)
Axetivu determinativu VI.2.2
Axetivu nucleu de fras XXIII.1.1.2
Axetivu ordinal, concordancia neutra XXII.2.3.2
b)
Axetivu posesivu, concordancia neutra XXII.2.3.2
b)
Axetivu posnuclear o pospuestu VI.2.1.2
Axetivu pospuestu: concordancia de neutru
XXII.2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Axetivu prenuclear o antepuestu VI.2.1.2
Axetivu solu -a -o XXII.2.11
Axetivu sustantivu, concordancies XXII.2.3.1 /
2.3.2 a)
Axetivu sustantivu neutru XXII.2.3.2 b)
Axetivu tantu, -a, -o XXII.2.2 / 4.3, XXV.1.1
-Axu -axa -axo, sufixu XXI.3.2.2
-Ayar, sufixu XXI.3.2.2
Ayeri, alverbiu de tiempu II.3.2.3 g), XIV.5.2
-Ayu -aya -ayo, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
Ayundes, alverbiu llugar XIV.5.1
Ayuri ~ ayures, alverbiu de llugar II.3.2.3 g),
XIV.5.1
400
ndiz alfabticu de materies
-Az, sufixu XXI.3.2.2
-Az, terminacin de sustantivu masculn VII.1.1 b)
-Az-, infixu XXI.3.4
-Azu -aza -azo, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Azu, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-B final de slaba y de pallabra nos cultismos
IV.4.8
Bastante, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Bastante, indefinu XI.2 / 2.1, XXII.2.2 / 2.6.1 /
2.8.1
Baxo, alverbiu de mou XIV.5.3
Baxo, preposicin II.3.2.4 n), XIX.1 / 4.3 / 4.18.2
Beber / beber (per), verbu XXIII.3.4.2
Bici, apcope XXI.6.1
Bien, alverbiu de cantid, XIV.5.4,
Bien, alverbiu de mou XIV.5.3
Bien dello, locucin alverbial XIV.6
Bieniu, coleutivu XII.6.4
Billn, numberal / 3.3 / 6.2
Bimestre, coleutivu XII.6.4
Bis-, prefixu XXI.3.3
Bislabos IV.1
Blanqui-, raz prefixa XXI.4.2
Bocayaes XV.3
Bramente, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Braqui-, raz afixa XXI.4.2
Burllase (de), verbu XXIII.3.4.2
-C final de slaba nos cultismos IV.4.7
-C-, infixu XXI.3.4
Ca, apcope XXI.6.1
-Ca / -ques, terminacin de plural VII.3.2 c)
Caberu, -a, -o, ordinal XII.3.4
Cabo, preposicin II.3.2.4 n), XIX.1 / 4.4 / 4.4.1 /
4.4.2
Caco-, prefixu XXI.3.3
Cada + n, contraicin XI.3.1
Cada, indefinu XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.
8.2
Cadencia, tonema XXIII.1.1.1
Camn, alverbiu de llugar XIV.5.1
Camn de, locucin prepositiva XIX.6
Cantid, alverbios de VI.2.3.2 d), XIV.1.1 d) /
5.4
Cardinales, numberales VI.1.2.3, XI.2.2.1, XII.2,
XXII.2.8.1
Carecer (de), verbu XXIII.3.4.2
Categora sintctica axetiva XXII.2.1
Categora sintctica alverbial XXII.2.1 / 4,
XXIII.3.6
Categora sintctica sustantiva XXII.2.1 / 2.11 / 4
Categores sintctiques, xerarqua XXII.2.1
Categorizadores, afixos XXI.3.1 b)
Catorce, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Catorceavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Catorcenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Can ~ canu cana cano, contraicin III.3.3,
XI.3.1
Causales, conxunciones XX.3.2.2
Causales, oraciones XXV.2.3.1
Centavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Centena, numberal coleutivu XII.6.2
Centenar, numberal coleutivu XII.6.2
Centenu, -a, -o, numberal ordinal XII.3.2
Centsimu, numberal fraccionariu XII.5.2
Centsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Centi-, prefixu XXI.3.3
Cntuple, cntuplu, numberal multiplicativu
XII.4.2
Ceo, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), XIV.5.2
-Cer, -cir, terminaciones verbales XVI.12.4,
XXI.5.1
Cerca (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Cerca, alverbiu de llugar XIV.5.1
Cero, numberal cardinal II.3.2.4 h)
Cezures, alverbiu de llugar XIV.5.1
Chanciase (de), verbu XXIII.3.4.2
Chornosu, afresis XXI.6.1
Chornu, afresis XXI.6.1
-Chu, terminacin de participiu irregular
XVI.13.2.5
Cien, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3 / 6.3
Cien mil, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Cienmilsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Cientu, numberal coleutivu II.3.2.4 h), XII.6.2
Cinco, numberal cardinal II.3.2.4 h), XII.2.2
Cincocientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Cincuenta, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Cincuentenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Cincuentn -ona, numberal coleutivu XII.6.4
-Cin, sufixu XXI.3.2.2
Circum- o circun-, prefixu XXI.3.3
Claro, alverbiu dafirmacin XIV.5.5
Clixs XV.4.1 c)
Co, preposicin XIX.1 / 4.4 / 4.4.1 / 4.4.2
Co, prefixu XXI.3.3
Co la, co les, co lo, co los, col, preposicin co +
artculu XIX.4.4.1
Coime ~ coima, interxeicin XV.1.2
Col envs de que, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
Col cola coles colo colos, contraicin de con +
artculu III.3.3, VIII.1.2.1, XIX.4.4.1 / 4.5.1
Coleutivos, nomes o sustantivos VI.1.2.2,
XXIV.4.1
401
ndiz alfabticu de materies
Coleutivos, numberales XII.6
Colo, contraicin II.3.2.4 i)
Com-, prefixu XXI.3.3
Coma I.2.8, XXV.2.2
Combinacin nel grupu nominal XXII.3
Comer / comer (per), verbu XXIII.3.4.2
Comines I.2.14
Como relativu XXV.2.2.7
Como, alverbiu relativu ya interrogativu V.3.6.2,
XIV.5.9, XVII.1 / 3 / XXII.2.4.2 f) / 2.8.3,
XXIV.3.2, XXV.2.2.7
Como, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Cmo, alverbiu esclamativu ya interrogativu
II.3.2.4 ), V.3.6.2, XIV.5.9, XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4
/ 1.4.6, XXV.2.1
Comparanza VI.2.3.1, XI.2.2.1, XXII.2.8.3,
XXV.2.2.7
Comparatives cuantitatives, oraciones XXV.2.3.2
a)
Comparatives de numberales fraccionarios, oracio-
nes XXV.2.3.2 B)
Comparatives de numberales multiplicativos, ora-
ciones XXV.2.3.2 C)
Comparatives VI.2.3.2 e)
Comparatives, oraciones XXII.2.4.2 f), XXV.2.3.2
Comparativu de los alverbios XIV.1.1
Comparativu de los axetivos VI.2.3.1
Complementu axente XVI.10.5.1, XIX.4.15.2 d),
XXIV.2.3
Complementu circunstancial de la oracin
XIV.5.8, XXIII.3.8
Complementu circunstancial VI.1.1, XIII.2.1,
XIV.1 / 5.1, XVI.2.1.1 / 10.1 / 10.3 / 10.4 / 10.5,
XVIII.1.1 / 1.4.5 / 1.4.6, XIX.2 / 3.1.1 / 4.7.2 /
4.9.2 / 4.16 / 6 / 7 a), XX.2.3, XXII.2.5 / 4,
XXIII.2.1 / 3.4.1 / 3.6 / 3.7.2 / 3.8, XXV.2.2.1 /
2.2.4 / 2.2.5 / 2.2.6 / 2.2.7 / 2.2.8 / 2.3.1
Complementu circunstancial: allugamientu na ora-
cin XXIII.3.6
Complementu circunstancial: carauterstiques
XXIII.3.6
Complementu circunstancial: referentes XXIII.3.6
Complementu direutu VI.1.1 / 2.4, XIII.2.1 / 3.1.1
/ 3.2 / 3.3, XVI.2.1 / 2.1.1 / 2.1.2 / 10.3 / 10.4 /
10.5.1, XVIII.1.4.1, XIX.3.2, XXII.4, XXIII.2.1
/ 2.2 / 3.2 / 3.4.2, XXIV.1, XXV.2.1 / 2.2.1 /
2.2.4 / 2.2.5
Complementu direutu reflexivu XXIII.3.2.5 / 3.2.6
Complementu direutu: allugamientu na oracin
XXIII.3.2.1
Complementu direutu: carauterstiques XXIII.3.2.1
Complementu direutu: coesistencia col suplementu
XXIII.3.4.2
Complementu direutu: ndiz funcional XXIII.3.2.2
Complementu direutu: referentes XXIII.3.2.1
Complementu incidental XXIII.3.8
Complementu indireutu reflexivu XXIII.3.3.2
Complementu indireutu VI.1.1 / 2.4, XIII.2.1 / 3.2
/ 3.3, XVI.2.1 / 2.1.1 / 10.3 / 10.4 / 10.5,
XIX.3.2 / 4.1.1 / 4.1.2 c), XXIII.2.1, XXV.2.1 /
2.2.1 / 2.2.4 / 2.2.5
Complementu indireutu: allugamientu na oracin
XXIII.3.3.1
Complementu indireutu: carauterstiques
XXIII.3.3.1
Complementu indireutu: ndiz funcional
XXIII.3.3.1
Complementu indireutu: referentes XXIII.3.3.1
Complementu XXIII.3.3.1
Completivu si XXIII.4.3 a) / 4.4.1, XXV.2.1
Complexos verbales y allugamientu de pronomes
tonos XXIII.4.5
Composicin de pallabres I.2.4 d), II.3.2.4 d),
V.3.5, XXI.1.1.1 / 2 / 4 / 5.2
Comunes, nomes VI.1.2.4
Con, contraiciones cola preposicin XIX.4.4.1 /
4.5.1
Con, preposicin VIII.1.2.1, XIII.2.1.1, XIX.1 / 2 /
4.4.1 / 4.5 / 4.5.1 / 4.5.2 / 4.5.3 / 4.17
Con-, prefixu XXI.3.3
Con cuenta, locucin alverbial, XIV.6
Con traza, locucin alverbial, XIV.6
Con xeitu, locucin alverbial, XIV.6
Concesives, conxunciones XX.3.2.2, XXIII.4.3 a)
Concesives, oraciones XXV.2.3.1
Concordancia antepuesta y ausencia del neutru
XXII.2.3.2 b)
Concordancia daxetivos pospuestos XXII.2.3.2 b)
Concordancia de los demostrativos nel grupu
nominal XXII.2.3.1
Concordancia de los esclamativos nel grupu nomi-
nal XXII.2.3.1
Concordancia de los indefinos nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Concordancia de los interrogativos nel grupu
nominal XXII.2.3.1
Concordancia de los pronomes nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Concordancia de masculn y femenn nel grupu
nominal XXII.2.3.2 A)
Concordancia de neutru col atributu XXIV.4.1
Concordancia de neutru col infinitivu XVI.10.3,
XXIV.4.1.1 d)
Concordancia de neutru nel axetivu pospuestu
402
ndiz alfabticu de materies
XXII.2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Concordancia de nmberu col grupu combinu
XXII.3.3
Concordancia de nmberu nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Concordancia de xneru col grupu combinu
XXII.3.3
Concordancia de xneru nel grupu nominal
XXII.2.3.2
Concordancia del artculu XXII.2.3
Concordancia del atributu XXIV.2.1 / 4.1
Concordancia neutra XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra: trminos subordinaos nel
grupu nominal VII.2.1, XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra: trminu principal nel grupu
nominal XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra: trminu rexente o nuclear
VII.2.1
Concordancia neutra con referencies metallings-
tiques XXIV.4.1.1 K)
Concordancia neutra daxetivos ordinales
XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra daxetivos posesivos
XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra de cuantitativos XXII.2.3.2
b)
Concordancia neutra de ello XXII.2.3.2 b) / 2.11
Concordancia neutra de sustantivos axetivaos
XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra de sustantivos procedente
daxetivos XXII.2.3.2 b)
Concordancia neutra del atributu: trminos princi-
pales XXIV.4.1.1
Concordancies ad sensum XXIII.3.1.2,
XXIV.4.1
Concordancies daxetivos XXII.2.3.1 / 2.3.2 a) /
XXII.2.3.2 b)
Concordancies daxetivos sustantivaos XXII.2.3.1
/2.3.2 a)
Concordancies del suxetu lxicu XXIII.3.1.2
Concretos, nomes o sustantivos VI.1.2.1
Condicional, tiempu verbal XVI.5.2 / 9.8 / 13.1.7
Condicionales, conxunciones XX.3.2.2, XXIII.4.3
a)
Condicionales, oraciones XXV.2.3.1
Conectives, locuciones XX.2.3
Conectores, conxunciones XX.2 / 2.3 / 3.3,
XXII.3.2, XXV.1.1 / 1.2
Conmigo, pronome personal tnicu XIII.2.1.1
Conque, conxuncin adversativa XX.2.2.4,
XXV.1.1
Consecutives, conxunciones XV.1.1 f), XX.2.2.4
Consecutives, oraciones o construcciones VI.2.3.2
e), XI.3.1, XXII.2.8.3 / 4.3, XXV.1.1 / 2 / 2.3.3
Consigo, pronome personal tnicu reflexivu
XIII.2.1.1
Consonante // III.1.10 / 2.6
Consonante / n/ III.1.15
Consonante /l / III.1.17 / 2.9
Consonante /r
-
/ III.1.19
Consonante /b/ III.1.5
Consonante /

c/ III.1.3
Consonante /d/ III.1.6
Consonante /f/ III.1.9
Consonante /k/ III.1.4
Consonante /l/ III.1.16
Consonante /m/ III.1.13
Consonante /n/ III.1.14
Consonante /p/ III.1.1
Consonante /r/ III.1.18
Consonante /s/ III.1.11
Consonante /

s/ III.1.12 / 2.7, IV.3.3 / 4.15 a) / 4.15


c) / 4.15 d)
Consonante /t/ III.1.2
Consonante /y/ III.1.7 / 2.9, IV.4.15 c)
Consonante - inicial IV.3.1 / 4.2
Consonantes finales IV.3.2
Consonantes finales nos cultismos IV.3.3 a)
Consonantes iniciales IV.3.1
Consonantes: neutralizacin I.1
Consonantes: perda III.3
Consonantes: valor distintivu III.1
Consonnticu, sistema III.1
Construccin acabante + infinitivu XVI.10.4.1,
XIX.5
Construccin al + infinitivu XVI.10.3.1
Construccin alverbial desta mientre IX. 3.2.2
Construccin en + xerundiu XVI.10.4.1, XIX.4.9.3
Construccin lo malu que ye XXIV.4.1.1 F)
Construccin partitiva X.2.1.1, XI.2.2.1,
XXII.2.3.2 b) / 2.8.2 / 2.12
Construccin partitiva nel grupu nominal XX.2.12
Construcciones y oraciones consecutives VI.2.3.2
e), XI.3.1, XXII.2.8.3 / 4.3, XXV.1.1 / 2 / 2.3.3
Contenu de les interxeiciones XV.2
Contenu de les preposiciones XIX.2
Contenu de los interrogativos XVIII.1.3
Contenu de los relativos XVII.2
Contenu del artculu VIII.2.1
Contenu del signu llingsticu XXIII.1.1.1
Contigo, pronome personal tnicu XIII.2.1.1
Contra, preposicin XIX.1 / 4.6 / 4.6.1 / 4.6.2 /
4.12.1
Contra-, prefixu XXI.3.3
403
ndiz alfabticu de materies
Contraicin al V.3.6.1 b), VIII.1.2.1, XIX 4.1.1
Contraicin an XIX.4.1.1 / 4.9.1 / 4.9.2 b)
Contraicin an XIX.4.9.1
Contraicin can ~ canu cana cano XI.3.1
Contraicin col cola coles colo colos II.3.2.4 i),
VIII.1.2.1, XIX.4.4.1 / 4.5.1
Contraicin del V.3.6.1 b), VIII.1.2 / 1.2.1, XI.3.1
Contraicin naquel ~ naquelli naquella naquello
naquellos naquelles IX.1.1, XIX.4.9.1
Contraicin nel na no nos nes II.3.2.4 i), V.3.6.1
b), VIII.1.2.1, XIX.4.9.1
Contraicin nl ~ nelli nella nello nellos nelles
V.3.6.1 b), XIII.2.1.2
Contraicin nesi nesa neso nesos neses IX.1.1
Contraicin nesti nesta nesto nestos nestes IX.1.1 /
3.2.2
Contraicin no VIII.1.2.1
Contraicin nun ~ nn ~ nunu nuna nuno nunes
nunos V.3.6.1 b), XI.3.1
Contraicin pal XIX.4.13.1
Contraicin pante XIX.4.10.1 / 4.13.1
Contraicin peh XIV.5.1.1
Contraicin peh XIX.4.14.1
Contraicin pel pela peles pelo pelos II.3.2.4 i),
VIII.1.2 / 1.2.1, XIX.4.14.1
Contraicin pell XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraicin pell XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraicin pembaxo XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraicin pencima XIV.5.1.1
Contraicin pende XIX.4.14.1
Contraicin penriba XIX.4.14.1
Contraicin penrriba XIV.5.1.1
Contraicin pente XIX.4.10.1 / 4.14.1
Contraicin pequ XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraicin perbaxo XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraicin percima XIV.5.1.1
Contraicin perh XIX.4.14.1
Contraicin perriba XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraicin pol pola poles polo polos II.3.2.4 i),
VIII.1.2.1, XIX.4.15.1
Contraicin sol XIX.18.1
Contraicin sol XIX.4.18.1, VIII.1.2.1
Contraicin tol tola tolo tolos toles II.3.2.4 i),
VIII.1.2.2
Contraiciones de la preposicin a XIX.4.1.1
Contraiciones de la preposicin con XIX.4.4.1 /
4.5.1
Contraiciones de la preposicin en + artculu
XIX.4.9.1
Contraiciones de la preposicin en + demostrativu
IX.1.1, XIX.4.9.1
Contraiciones de la preposicin en + pronome l
ella ello XIII.2.1.2
Contraiciones de la preposicin per + alverbiu
XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Contraiciones de la preposicin per + artculu
XIX.4.14.1
Contraiciones de la preposicin por + artculu
XIX.4.15.1
Contraiciones de preposicin + artculu VIII.1.2.1
Contraiciones de preposiciones XIX.1
Contraiciones del indefinu cada + indefinu n
XI.3.1
Contraiciones del indefinu tou + artculu
VIII.1.2.2
Contraiciones II.3.2.4 i) / 4 b), III.3.3, VIII.1.2.3
Conxugacin regular del verbu XVI.12
Conxuncin asina que XX.2.2.4, XXV.1.1
Conxuncin conque XX.2.2.4, XXV.1.1
Conxuncin de manera que XX.2.2.4
Conxuncin de mou que XX.2.2.4, XXV.1.1
Conxuncin mas V.3.6.1 b), XX.2.2.3, XXII.3.2,
XXV.1.1
Conxuncin nin XX.2.2.1, XXII.3.2, XXV.1.1
Conxuncin o V.3.6.1 c) / d), XX.2.1 / 2.2.2,
XXII.3.2, XXV.1.1 / 1.2
Conxuncin o bien XX.2.2.2, XXV.1.1
Conxuncin pero XX.2.2.3 / 3.2.2, XXII.2.2 / 3.2,
XXV.1.1
Conxuncin porque XX.3.3, XXIII.4.3 a)
Conxuncin que II.4 a), III.2.1 b), XXII.4.1,
XXIII.4.3 a), XXV.2.1
Conxuncin que: apostrofacin XX.3.2.1
Conxuncin segn XIX.4.16
Conxuncin si V.3.6.1 b)
Conxuncin sinn XX.2.2.3, XXII.3.2, XXV.1.1
Conxuncin u XX.2.2.2
Conxuncin y ~ ya V.3.6.1 b), VIII.1.1.3 b),
XX.2.1 / 2.2.1, XXII.2.2 / 3.2, XXV.1.1 / 1.2
Conxuncin ya V.3.6.1 b), XX.2.2.1, XXII.3.2,
XXV.1.1
Conxunciones adversatives XX.2.2.3, XXII.3.2,
XXV.1.2
Conxunciones causales XX.3.2.2
Conxunciones como trespositores XX.3,
XXIII.3.7.2
Conxunciones complexes XX.2.2.3, XXII.3.2
Conxunciones concesives XX.3.2.2, XXIII.4.3 a)
Conxunciones condicionales XX.3.2.2, XXIII.4.3
a)
Conxunciones consecutives XV.1.1 f), XX.2.2.4
Conxunciones coordinatives o conectores XX.2 /
2.3 / 3.3, XXII.3.2, XXV.1.1 / 1.2
Conxunciones copulatives XX.2.2.1, XXV.1.2
404
ndiz alfabticu de materies
Conxunciones de llugar XX.3.2.2, XXIII.4.3 a)
Conxunciones dixuntives XX.2.2.2, XXV.1.2
Conxunciones finales XX.3.2.2
Conxunciones modales o de mou XX.3.2.2,
XXIII.4.3 a)
Conxunciones subordinatives o trespositores
XX.3, XXV.2.1
Conxunciones temporales o de tiempu XX.3.2.2,
XXIII.4.3 a)
Conxunciones XX.3.2.2, XXIII.3.7.2
Conxuntives, locuciones XX.3.3
Coordinacin o yustaposicin nel grupu nominal
XXII.1 / 3.2
Coordinaes, oraciones XXIII.2.2, XXV.1.2
Coordinatives, conxunciones XX.2 / 2.3 / 3.3,
XXII.3.2, XXV.1.1 / 1.2
Copulatives o atributives, oraciones XXIII.2.2
Copulatives, conxunciones XX.2.2.1, XXV.1.2
Copulativos o atributivos, verbos XVI.2.1.1,
XVIII.1.4.5 / 1.4.6, XXIII.2.2 / 3.2.6, XXIV.1 /
2.1
Cortesa XIII.2.2.3, XVI.5.3
-Cracia, raz afixa XXI.4.2
Creyer / creyer (en), verbu XXIII.3.4.2
Crio-, raz afixa XXI.4.2
-Crona, raz afixa XXI.4.2
Crono-, raz afixa XXI.4.2
Cudruple, cudruplu, numberal multiplicativu
XII.4.2
Cul ~ culu, cul, culo, interrogativu II.3.2.5 d),
V.3.6.2, XI.4.1 / 4.2, XVIII.1.1 / 1.2 / 1.3 / 1.4 /
1.4.3 / 2, XXV.2.1
Culo y el neutru XVIII.1.4.3
Cualquier ~ cualesquier ~ cualquiera, indefinu
XI.3.1, XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.2
Cuando, alverbiu relativu II.3.2.4 ), V.3.6.2,
XIV.5.9, XVII.1 / 3, XXV.2.2.8
Cuando, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Cundo, alverbiu esclamativu ya interrogativu
II.3.2.4 ), V.3.6.2, XIV.5.9, XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4
/ 1.4.5, XXV.2.1
Cuantagi, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Cuantay, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Cuantes (que), trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
Cuantificadores absolutos, indefinos XI.2.1
Cuantificadores relativos o comparativos, indefin-
os XI.2.2
Cuantitativos, concordancia neutra XXII.2.3.2 b)
Cuanto, relativu neutru XVII.4.4
Cunto, interrogativu neutru XVIII.1.4.7
Cuantu -a -o, relativu V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.4,
XXV.2.1
Cuntu -a -o, esclamativu ya interrogativu II.3.2.5
d), V.3.6.2XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4 / 1.4.7 / 2,
XXII.2.10, XXIII.3.7.3, XXV.2.1
Cuarenta, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Cuarentavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Cuarentenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Cuarentn -ona, coleutivu XII.6.4
Cuartern, fraccionariu arcaicu XII.5.2
Cuartetu, coleutivu XII.6.4
Cuartu, -a, -o, numberal ordinal XII.3.2
Cuartu, numberal fraccionariu XII.5.2
Cuasi, alverbiu II.3.2.3 g)
Cuatri-, prefixu XXI.3.3
Cuatrieniu, coleutivu XII.6.4
Cuatrimestre, coleutivu XII.6.4
Cuatro, numberal cardinal II.3.2.4 h), XII.2.2,
XXII.2.8.1
Cuatrocientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Cultismos: adautacin cola lletra x IV.4.15
Cultismos: adautacin dhiatos IV.2.3.1, V.3.3 b)
Cultismos: adautacin de -b final de slaba y de
pallabra IV.4.8
Cultismos: adautacin de -c final de slaba IV.4.7
Cultismos: adautacin de consonantes finales
IV.3.3 a)
Cultismos: adautacin de -d final de slaba IV.4.9
Cultismos: adautacin de -f final de slaba IV.4.11
Cultismos: adautacin de -g final de slaba IV.4.10
Cultismos: adautacin de grupos consonnticos
finales IV.4.14
Cultismos: adautacin de grupos consonnticos
iniciales IV.4.4
Cultismos: adautacin de grupos consonnticos
IV.4
Cultismos: adautacin de -m final de slaba
IV.4.12
Cultismos: adautacin de -n final de slaba y de
pallabra IV.4.13
Cultismos: adautacin de -p final de slaba IV.4.5
Cultismos: adautacin de s- lquida IV.4.2
Cultismos: adautacin de -t final de slaba y de
pallabra IV.4.6
Cultismos: ll- y l- iniciales IV.4.1.1 b)
Cultos, afixos XXI.3.1 d)
Cuntables, nomes o sustantivos VI.1.2.3, VII.3.3.1,
XI.2.1.2, XVIII.1.4.7, XXII.2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Cuntar / cuntar (con), verbu XXIII.3.4.2
Curioso, alverbiu de mou XIV.5.3
Curva dentonacin XXIII.1.1 / 1.1.1
-D final de slaba nos cultismos IV.4.9
Dacuerdu con, locucin prepositiva XIX.4.16 / 6
405
ndiz alfabticu de materies
Dl della dello dellos delles, preposicin de +
pronome personal V.3.6.1 b), XI.3.1
Desmenu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6,
XIX.4.7.3
Desta forma, locucin alverbial XIV.6
Desta manera, locucin alverbial XIV.6
Desta miente, locucin alverbial IX. 3.2.2, XIV.6,
XX.2.3
Desti mou, locucin alverbial XIV.6
Dotra manera, locucin alverbial XIV.6
Dotra miente, locucin alverbial XIV.6, XX.2.3
Dotra traza, locucin alverbial XIV.6
Dotru mou, locucin alverbial XIV.6
-D sufixu VI.1.2.1, XXI.3.2.2
Dacuando, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), XIV.5.2
Dacuanto, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Dafechu ~ dafechamente, alverbiu de cantid
II.3.2.4 ), II.3.2.5 g), XIV.5.4
Dafurto, alverbiu de mou XIV.5.3
Dalgo, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Dalgo, indefinu XI.3.1 / 3.2, XXII.2.8.2
Dalguin, indefinu XI.3.1 / 3.2
Dalgn ~ dalgunu dalguna dalguno dalgunos dal-
gunes, indefinu XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 / 2.6.1 /
2.8.2 / 2.8.3 / 2.12
Dalu ~ dal dala dalo dalos dales, indefinu XI.3.1
/ 3.2
Dambos -es, indefinu XI.4.1 / 4.2, XXII.2.2 /
2.8.3
Dameco, alverbiu de mou XIV.5.3
Damedies, alverbiu de mou XIV.5.3
Dapoco, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Daqu, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Daqu, indefinu XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 / 2.8.2
Daquella, alverbiu de tiempu IX. 3.2.2, XIV.5.2
Daquin, indefinu XI.3.1 / 3.2
Dar, verbu irregular XVI.13.3.5
Darru, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), II.3.2.5 g),
XIV.5.2
Darru que, locucin conxuntiva XX.3.3
Dativu dinters XIII.3.3.3, XXIII.3.3.2
Daveres, alverbiu dafirmacin XIV.5.5
Davezu, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), II.3.2.5 g),
XIV.5.2
Dayundes, alverbiu XIV.5.1
Dayuri ~ dayures, alverbiu II.3.2.3 g), XIV.5.1
De, preposicin II.4 a), VIII.1.2 / 1.2.1, X.3.1 / 3.4
/ 4, XI.3.1, XIV.1
De, preposicin XIX.1 / 2 / 4.7 / 4.7.1 / 4.7.2 /
4.7.2 b) / 4.7.3 / 4.20, XXII.2.3.2 b) / 2.4.2 a) /
2.4.2 b) / 2.5 a) / 2.5 b) / 2.8.2 / 2.12, XXIV.3.2,
XXV.2.1
De, preposicin XVI.14.1, XXII.2.12
De-, prefixu XXI.3.3
De: apostrofacin XIX.4.7.1
De: supresin o elipsis XIX.6, XXII.2.3.2 b) /
2.4.2 a) / 2.5 / 2.8.2 / 2.12
De + pronome personal tnicu, contenu posesivu
X.3.1, X.3.4
De baldre, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De baramenta ~ de baramentu, locucin alverbial,
XIV.6
De baramonte, locucin alverbial, XIV.6
De barandn, locucin alverbial, XIV.6
De bien en tiempu, locucin alverbial XIV.6
De cabeza, locucin alverbial, XIV.6
De caln, locucin alverbial, XIV.6
De cantu, locucin alverbial, II.3.2.5 f), XIV.6
De capitn, locucin alverbial, XIV.6
De comua, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De contino, locucin alverbial II.3.2.4 o), XIV.6,
XIX.4.7.3
De cote locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De cutiu, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De focicu ~ de focicos, locucin alverbial, II.3.2.5
f), XIV.6
De folgueta, locucin alverbial, XIV.6
De gei nocho des, locucin alverbial XIV.6
De gevu, locucin alverbial, XIV.6
De la que, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
De la mano arriba, locucin alverbial XIV.6
De la mano baxo, locucin alverbial XIV.6
De la mano dientro, locucin alverbial XIV.6
De la mano fuera, locucin alverbial XIV.6
De la mesma manera, locucin alverbial XIV.6
De la mesma forma, locucin alverbial XIV.6
De llau locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De magar, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
De maguyu, locucin alverbial, II.3.2.5 f), XIV.6
De mancomn, locucin alverbial XIV.6,
XIX.4.7.3
De manera que, conxuncin adversativa XX.2.2.4
De mano, locucin alverbial XIV.6
De mio, de to, de so, de nueso ~ de nuestro, de
vueso ~ de vuestro, de so, posesivu perifrsticu
X.4, XIX.4.7.3
De momentu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
De mou que, conxuncin adversativa XX.2.2.4,
XXV.1.1
De mou y manera que, conxuncin adversativa
XX.2.2.4
De nenguna manera, locucin alverbial XIV.6
406
ndiz alfabticu de materies
De nenguna de les maneres, locucin alverbial
XIV.6
De nueche, locucin alverbial XIX.4.7.3
De papu, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De papu sanu, locucin alverbial, XIV.6
De pie, locucin alverbial, XIV.6
De pingu, locucin alverbial, XIV.6
De que, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
De ralo en ralo, locucin alverbial II.3.2.4 o), XIV.6
De raspin, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De recin, locucin alverbial XIV.6
De refundiu ~ reflundiu, locucin alverbial II.3.2.5
f), XIV.6, XIX.4.7.3
De regeyu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6,
XIX.4.7.3
De resllu, locucin alverbial XIV.6
De secultres, locucin alverbial, XIV.6
De secute, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De siguo, locucin alverbial XIV.6
De spitu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6,
XIX.4.7.3
De sutaque, locucin alverbial XIV.6, XIX.4.7.3
De sutrucu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6,
XIX.4.7.3
De toes formes, locucin alverbial XIV.6
De toes maneres, locucin alverbial XIV.6
De toes toes, locucin alverbial, XIV.6
De toles maneres, locucin alverbial, XIV.6
De toos moos, locucin alverbial XIV.6
De verd, locucin alverbial, XIV.6
De viciu, locucin alverbial, XIV.6
De xemes en cuando, locucin alverbial XIV.6,
XIX.4.7.3
De xuru, locucin alverbial II.3.2.4 ) / 3.2.5 g),
XIV.6
Debaxo, alverbiu de llugar XIV.5.1
Debaxo (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.
4.2.3 / 4.18.2 / 6
Deber (de) + infinitivu, perfrasis dinfinitivu
XVI.14.1
Dcada, coleutivu XII.6.4
Decena, coleutivu XII.6.2
Deceniu, coleutivu XII.6.4
Deci-, prefixu XXI.3.3
Decimoctavu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimocuartu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimonovenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimoprimeru -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimoquintu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimosegundu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimosptimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimosestu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Decimoterceru -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Dcimu, numberal fraccionariu XII.5.2
Dcimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Dcuple, dcuplu, numberal multiplicativu XII.4.2
Degorriu ~ degorrios, interxeicin XV.1.2
Dexis IX.3.1
Dl y dl X.3.4, XI.3.1
Del, contraicin de la preposicin de + artculu el,
V.3.6.1 b), VIII.1.2 / 1.2.1, XI.3.1
Dl della dello dellos delles, indefinu esistencial
V.3.6.1 b), XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.2
Del mesmu mou, locucin alverbial XIV.6
Del too, locucin alverbial II.3.2.4 o)
Delantre, alverbiu de llugar XIV.5.1
Delantre (de), locucin prepositiva XIV.1,
XIX.4.2.2 / 6
Dello, indefinu XXII.2.8.2
Dello y el neutru XI.3.1
Dellos, indefinu XXII.2.12
Dems, indefinu identificador XI.4.1 / 4.2,
XXII.2.2 / 2.8.3
Demasiao, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Demasiu -ada -ao -aos -aes, indefinu cuantifica-
dor XI.2 / 2.1, XXII.2.2 / 2.8.1
-Demia, raz afixa XXI.4.2
Demientres, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Demientres, conxuncin XX.3.2.2
Demo-, raz afixa XXI.4.2
Demostrativos II.3.2.3 a), V.3.6.3, XXII.2.3.1. /
2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Demostrativos, contraiciones con IX.1.1,
XIX.4.9.1
Demostrativos nel grupu nominal XXII.2.2 / 2.3.1
/ 2.6.1 / 2.6.2 / 2.8.2 / 2.8.3
Demostrativos: acentu V.3.6.3, IX.1 a) / 1.1
Demostrativos: formes IX.1
Demostrativos: funciones IX.2
Demostrativos: sustantivacin IX.2, XXII.2.6.2
Demostrativos neutros II.3.2.4 f), XXII.2.3.2 b) /
2.6.2, XXIV.2.1
Demostrativu aquel ~ aquelli aquella aquello
aquellos, aquelles II.3.2.3 a) / 3.2.4 f), IX.1 / 1
a) / 1.1 / 3.1 / 3.2
Demostrativu aquesi aquesa aqueso aquesos aque-
ses IX.1 c)
Demostrativu aquesti aquesta aquesto aquestos
aquestes IX.1 c)
Demostrativu esi esa eso esos eses II.3.2.3 a) /
3.2.4 f), IX.1 / 1 a) / 1.1 / 3.1 / 3.2
Demostrativu eso y el neutru XXIV.2.1
Demostrativu esti esta esto estos estes II.3.2.3 a) /
3.2.4 f), IX.1 / 1 a) / 1.1 / 3.1 / 3.2
407
ndiz alfabticu de materies
Demostrativu sti sta si sa V.3.6.3
Demostrativu y artculu XXII.2.6.1 / 2.6.2
Dempus, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Dempus (de) que, locucin conxuntiva XX.3.3
Dende, preposicin XIX.1 / 4.8
Dende llueu, locucin alverbial XIV.6
Dende peronia, locucin alverbial XIV.6
Dende que, locucin conxuntiva XX.3.3
Dependencia billateral XXII.4
Depender (de), verbu XXIII.3.4.2
Depriesa, alverbiu de mou XIV.5.3
Depus, alverbiu XIV.5.2
Depus de, locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
-Dera, sufixu XXI.3.2.2
Derivacin II.3.1.1 a) / 3.1.1 b) / 3.1.3 a) / 3.1.3 b)
/ 3.1.4 a), III.2.2 a), XXI.2 / 3 / 5.2
Derivativos, sufixos XVI.10.2, XXI.1.1.1
Dermato-, raz afixa XXI.4.2
Dermia-, raz afixa XXI.4.2
Dermo-, raz afixa XXI.4.2
-Deru -dera -dero, sufixu III.2.3 d) / 2.3 e), VII.
1.3 a) / 2.2.1 / 3.2 a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Des-, prefixu II.3.1.1 d), XXI.3.1 d) / 3.3
Desa, alverbiu IX. 3.2.2, XIV.5.2
Desay, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Desay que, locucin conxuntiva IX. 3.2.2
Desconfiar (de), verbu XXIII.3.4.2
Desiguida, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Desinencies o morfemes verbales XVI.2 / 2.1 /
2.2, XXIII.2.1
Desinencies verbales -ie, -io reduces en -e, -o
XVI.13.2.1
Desinencies verbales irregulares XVI.13.2
Despacio, alverbiu de mou XIV.5.3
Despidir / despidise (de), verbu XXIII.3.4.2
Desque, conxuncin XX.3.2.2
Desta, alverbiu IX. 3.2.2, XIV.5.2
Determinantes XI.1, XVI.10.3, XXII.2.3.2 b) / 2.8,
XXIV.4.1.1 d)
Determinativos, axetivos VI.2.2
Detrs, alverbiu de llugar XIV.5.1
Detrs de, locucin prepositiva XIV.1, XIX.4.20 /
6
Dexar de + infinitivu, perfrasis dinfinitivu
XVI.14.1
Di-, prefixu XXI.3.3
Dialeutalismos I.2.14 b)
Ditesis XVI.10.5.1, XXIV.2.3
Dicir, verbu irregular XVI.13.3.6
Diecinueve, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Diecinueveavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Dieciocho, numberal cardinal II.3.2.4 h), XII.2.2 /
3.3
Dieciochoavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Diecisis o selce, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Dieciseisavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Diecisiete, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Diecisieteavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Dientro, alverbiu de llugar II.3.2.4 ), XIV.5.1
Dientro (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Diresis I.2.3, III.2.5, XVI.12.4 / 13.1.2
Diez, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Diezmilsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Dgrafos I.1
Diminutivos, sufixos II.3.1.1 b) / 3.1.3 b), IV.2.1.1
b), XI.2.1.2, XVI.10.5, XXI.3.1 a)
Diptongos tonos IV.2.1.1.
Diptongos crecientes IV.2.1 a)
Diptongos decrecientes IV.2.1 b)
Diptongos indiferentes IV.2.1 c), V.1
Diptongos IV.2.1 / 2.3 c)
Diptongos tnicos V.1
Diptongos: acentu V.3.2
Diptongu ie II.3.1.1 b), IV.2.1.1, XVI.13.1.1
Diptongu ue II.3.1.3 b), IV.2.1.1, XVI.13.1.2
Dir, verbu irregular XVI.13.3.7, XXIII.3.2.6 a)
Dir + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Dir + posesivu perifrsticu X.4
Dir + xerundiu, perfrasis XVI.14.2
Direutes, interrogaciones o entrugues XVIII.1.1 /
1.4.1
Dis-, prefixu II.3.1.1 d) / 3.1.2 c), XXI.3.3
Dixuntives, conxunciones XX.2.2.2, XXV.1.2
-Dizu -diza -dizo, sufixu III.2.3 h), VII.2.2.1 / 3.2
a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Doble, doblu, numberal multiplicativu XII.4.2
Doce, dolce, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Doceavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Docena, coleutivu XII.6.2
Docenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Dolce, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Doler / dolese (de), verbu XXIII.3.4.2
-Dor -dora -dor ~ -doro, sufixu III.2.3 d), VII.1.3
d) / 2.2.1 / 2.2.3 / 3.2 c) / 3.2 i), XXI. 3.1 d) /
3.2.2
-Doria, sufixu XXI.3.2.2
-Doriu -doria, sufixu III.2.3 f), VII.3.2 a) / 3.2 c),
XXI. 3.1 c) / 3.2.2
Dos mil, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Dos puntos I.2.11 / 3 d)
Dos, numberal cardinal XI.4.1, XII.2.2 /
XXII.2.8.1
Doscientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Dosenu, coleutivu XII.6.4
408
ndiz alfabticu de materies
Dosmilsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Dosmillonsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Duales, nomes o sustantivos VI.1.2.2
-Dura, sufixu III.2.3 g), VII.3.2 c), XXI.3.1 c) /
3.2.2
Durativos o imperfeutivos, verbos XVI.2.1.1
-Dura, sufixu XXI.3.2.2
Du, coleutivu XII.6.4
E, vocal tona II.3.1.1
E-, prefixu XXI.3.3
-E, sufixu XXI.3.2.2
-E, terminacin II.3.2.2
-E, terminacin daxetivu VII.2.2.2
-E final, apcope II.3.2.2 c) / 4 c), XVI.13.2.2
-E final nos topnimos II.3.2.2 f) / 3.2.2 g)
-E / -a, terminacin de xneru VII.1.3 c)
-E / -enes, terminacin de plural VII.3.2 e)
-E / -es, terminacin de plural VII.3.2 d)
E, i, alternancia nos verbos XVI.13.1.3
E, ie, alternancia nos verbos XVI.13.1.1
E, ie, i, alternancia nos verbos XVI.13.1.4
-E, -i, desinencies verbales: perda XVI.13.2.2
-Ea / -ees, terminacin de plural VII.3.2 c)
-Ec-, infixu XXI.3.4
-Ecer, sufixu XXI.3.2.2 / 5.1
Echar a + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
-Ecu -eca -eco, sufixu XXI.3.2.2
-Ed-, infixu XXI.3.4
-Eda, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Ed, sufixu XXI.3.2.2
-Eda / -ees, terminacin de plural III.2.3 b) / 2.3
h), VII.3.2 c)
Eh, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1,
XIX.4.14.1
El, artculu masculn II.3.2.5 a) / 4 a), V.3.6.1b,
VIII.1 / 1.1 / 1.1.1 / 1.1.1 c) / 1.1.3 c) / 1.1.3 d) /
1.2 / 1.2.1 / 1.2.2 / 2.2, X.1.1/ 3.3, XI.3.1,
XIX.4.13.1 / 4.18.1
El: apostrofacin VIII.1.1.1 / 1.1.3
El: supresin na secuencia en + sustantivu mascu-
ln singular VIII.3.1
l ~ elli ella ello ellos elles, pronome V.3.6.1 b),
X.3.4, XI.3.1, XIII.2.1.1 / 2.1.2 / 2.2,
XIX.4.13.1, XXIII.3.1.1 / 3.1.3
El (la, lo, los, les) + ms + axetivu + de, grau
superlativu VI.2.3.2
El (la, lo, los, les) + menos + axetivu + de, grau
superlativu VI.2.3.2
El mio, el to, el so, posesivu X.1.1, XXII.2.7.1
El nuesu ~ el nuestru, la nuesa ~ la nuestra, pose-
sivu X.1.1
El so, la so, los sos, les sos, posesivu X.1.1
El to, la to, los tos, les tos, posesivu X.1.1
El vuesu ~ el vuestru, la vuesa ~ la vuestra, pose-
sivu X.1.1
Elipsis de la preposicin de XIX.6, XXII.2.3.2 b) /
2.4.2 a) / 2.5 / 2.8.2 / 2.12
Elisin de vocales II.4
Ella, pronome personal tnicu X.3.4, XI.3.1,
XIII.2.1.1 / 2.1.2 / 2.2.1
Ell, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1,
XIX.4.14.1
Elli, pronome II.3.2.3 c), X.3.4, XIII.2.1.1
Ello, concordancia neutra II.3.2.4 g), X.3.4,
XI.3.1, XIII.2.2.1, / 2.1.2 / 2.2.1, XXII.2.3.2 b) /
2.11, XXIII.3.1.3
Em-, prefixu II.3.1.1 d), XXI.3.3 / 5.1
Em-, prtesis XXI.6.2
Embaxo, alverbiu II.3.2.4 ), XIV.5.1, XIX.4.14.1
Embaxo (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.
4.2.3 / 4.18.2 / 6
Emocionales o sintomtiques, interxeiciones
XV.4.2 / 5.3
Emprstamos XXI.2
Emtrambos -es, indefinu XI.4.1 / 4.2
En, preposicin II.4 a), V.3.6.1 b), VIII.1.2.1,
IX.1.1, XII.5.2, XIII.2.1.2, XIX.1 / 2 / 4.1.2 a) /
4.9. / 4.9.1 / 4.9.2 / 4.9.2 b) / 4.9.3
En: apostrofacin XIX.4.9.1
En- o em- inicial protticu XXI.6.2
En- o em-, prefixu II.3.1.1 d), XXI.3.3 / 3.4 / 5.1
En + artculu, contraiciones XIX.4.9.1
En + demostrativu, contraiciones IX.1.1,
XIX.4.9.1
En + indefinu n, contraicin XI.3.1
En + pronome l ella ello, contraiciones XIII.2.1.2
En + xerundiu, construccin XVI.10.4.1,
XIX.4.9.3
En basna, locucin alverbial, XIV.6
En broma, locucin alverbial, XIV.6
En busca de, locucin prepositiva XIX.6
En ca de, locucin prepositiva XIX.6
En caldia, locucin alverbial, XIV.6
En cantid, locucin alverbial XIV.6
En cata de, locucin prepositiva XIX.6
En cayn, locucin alverbial, XIV.6
En chancia, locucin alverbial, XIV.6
En cuantes (que), trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
En cuellu, locucin alverbial, XIV.6
En cuenta de, locucin prepositivaXXII.2.2 / 2.6.1
/ 2.7.1 / 2.7.2 / 2.8.3
En direicin a, locucin prepositiva XIX.6
En favor de, locucin prepositiva XIX.6
409
ndiz alfabticu de materies
En fierros, locucin alverbial, XIV.6
En fila ~ en filera, locucin alverbial, XIV.6
En lluello, locucin alverbial, II.3.2.40), XIV.6
En llugar de, locucin prepositiva XIX.6
En mediu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
En met de, locucin prepositiva XIX.6
En pendoln ~ en pendolina ~ a la pendolina,
locucin alverbial, XIV.6
En pimpierna, locucin alverbial, XIV.6
En porreta, locucin alverbial, XIV.6
En pulguina, locucin alverbial, XIV.6
En pures, locucin alverbial, XIV.6
En redues de, locucin prepositiva XIX.6
En rellacin con, locucin prepositiva XIX.6
En rexa, locucin alverbial, XIV.6
En ringla ~ en ringlera, locucin alverbial, XIV.6
En serio, locucin alverbial, II.3.2.4 o), XIV.6
En tienda, locucin alverbial, XIV.6
En tientes, locucin alverbial XIV.6
En tou casu, locucin alverbial XIV.6
En tropiella, locucin alverbial, XIV.6
En vez de, locucin prepositiva XIX.6
En xunto, locucin alverbial, II.3.2.4 o), XIV.6
-Ena, sufixu XXI.3.2.2
Enagora, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Enana, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Enantes, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Enantes dents, locucin XXII.2.4.2 f)
Enantes de, locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
-Encia, sufixu XXI.3.2.2
Encima, alverbiu de llugar XIV.5.1
Encima (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Enclisis de los pronomes tonos XXIII.4.1 / 4.2
Enclisis de pronomes tonos con XVIII.1.4.4
Enclticos, pronomes XXIII.4.1
Encurtiamientu de pallabres XXI.6.1
Endagora, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Endagi, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Ende, alverbiu de llugar XIV.5.1, XIX.4.14.1
Endo-, prefixu XXI.3.3
nfasis acentual XXIII.4.3 d)
nfasis o intensid XI.3.1 / 4.1, XVI.10.3.1,
XVII.4, XVIII.1.14, XIX.4.14.3, XXIII.3.1.1 /
3.1.2 / 3.2.5 / 3.3.1 / 3.3.2 / 3.4.2 / 4.3 b),
XXIV.2.1
Enforma, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Enfotase (en), verbu XXIII.3.4.2
Enfrente, alverbiu de llugar XIV.5.1
Enfrente (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Enriba, alverbiu de llugar XIV.5.1, XIX.4.14.1
Enriba (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.4.19
a) / 6
-Ense, sufixu XXI.3.2.2
Ensembre, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Ensiguida, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Ensin, preposicin XIX.1 / 4.17
Ensin dulda, locucin alverbial XIV.6
Ensin que, locucin conxuntiva XX.3.3
Ent, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Entamar a + infinitivu, perfrasis dinfinitivu
XVI.14.1
Ente- o entre-, prefixu II.3.1.1 d), XXI.3.3
Ente, preposicin V.3.6.4, XIX.1 / 4.10 / 4.10.1 /
4.10.2 / 4.10.2 a) / 4.10.2 c) / 4.13.1,
XXIII.3.1.2
Ente medies, locucin alverbial XIV.6
Ente dolcu y la media manga, locucin alverbial,
XIV.6
nte, preposicin V.3.6.4, XIX.1 / 4.2.1 / 4.2.2
Ente-, prefixu II.3.1.1 d), XXI.3.3
-Ente, sufixu XXI.3.2.2
Enteru, fraccionariu XII.5.2
Entonacin, curva d XXIII.1.1 / 1.1.1
Entonacin esclamativa o almirativa XVI.5.3,
XVIII.2
Entonacin interrogativa XVIII.1.1
Entonativu, signu XXIII.1.1 / 1.1.1
Entncenes, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Ents, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Ents, alverbiu de xuntura XIV.5.8
Ents, conxuncin conectiva XX.2.3
Entova, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Entrambos -es, indefinu XXII.2.8.3
Entre-, prefixu XXI.3.3
Entrn, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Entrn y non, locucin alverbial XIV.6
Entruga o interrogacin XXIII.1.1.1
Entruga o interrogacin, signos d I.2.6 / 3 c),
XVIII.1.1
Entruga nde + tar + sustantivu XVIII.1.4.4
Entruga + tar + sustantivu XVIII.1.4.4
Entrugar / entrugar (por), verbu XXIII.3.4.2
Entrugues direutes XVIII.1.1 / 1.4.1
Entrugues indireutes XVIII.1.1, XXII.2.9.3
-Entu -enta -ento, sufixu XXI.3.2.2
-Enu -ena eno-, sufixu XXI.3.2.2
-Eu -ea -eo-, sufixu XXI.3.2.2
Enunciu asertivu XV.1.1, XXIII.1.1.1
Enunciu esclamativo-almirativu XXIII.1.1.1
Enunciu esclamativu XV.1.1 / 3.1, XXIII.1.1.1
Enunciu frsticu XXIII.1.1.2
Enunciu interrogativu XV.1.1, XXIII.1.1.1
Enunciu interxectivu XXIII.1.1.1
Enunciu oracional XXIII.1.1.2
410
ndiz alfabticu de materies
Enunciu: carauterstiques funcionales XXIII.1.1
Enxams, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Epntesis XXI.6.2
Equ, alverbiu de llugar IX. 3.2.2, XIV.5.1,
XIX.4.14.1
Equi-, prefixu XXI.3.3
Equivalir (a ~ por), verbu XXIII.3.4.2
Er-, comienzu de pallabra II.3.1.1 d)
-Er, afixu caracterizador XXI.3.1 b)
-Ercu -erca, sufixu XXI.3.2.2
-Era, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Eru, sufixu XXI.3.2.2
-Ern-, infixu XXI.3.4
-Eru -era -ero, sufixu XXI.3.1 c) / 3.2.2 / 3.4
Es-, prefixu II.3.1.1 d), IV.4.15 b), XXI.3.1 b) / 3.1
d) / 3.3 / 5.1
-Es, terminacin de plural VII.3.2
-s -esa -s ~ -eso, sufixu VII.2.2.3, XXI.3.2.2 / 3.4
Escapar, verbu XXIII.3.2.6 a)
Esclamacin o almiracin XVI.5.3, XVIII.2,
XXIII.1.1.1
Esclamacin o almiracin, signos d I.2.7 / 3 c)
Esclamativa, fras XV.4.1 a)
Esclamativa, oracin XVIII.2
Esclamativo-almirativu, enunciu XXIII.1.1.1
Esclamativo-interrogativa, oracin XV.1.1 c)
Esclamativos II.3.2.5 d), V.3.6.2, XV.1.1 b),
XXII.2.3.1 / 2.3.2 a) / 2.3.2 b), XVIII.2,
XXIII.4.3 c) / 4.4.1 b)
Esclamativos: acentu V.3.6.2
Esclamativos: concordancia nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Esclamativos y allugamientu de pronomes tonos
XXIII.4.3 c) / 4.4.1 b)
Esclamativu, enunciu XV.1.1 / 3.1, XXIII.1.1.1
Esclamativu cul cula culo XVIII.2
Esclamativu cundo XVIII.2
Esclamativu cuntu -a -o XVIII.2
Esclamativu nde XVIII.2
Esclamativu qu XVIII.2
Esclamativu quin XVIII.2
Esclamativu XVIII.2 / 2 b)
Escontra, alverbiu de llugar XIV.5.1
Escontra, preposicin XIX.1 / 4.6 / 4.6.1 / 4.6.2 /
4.12.1
Escurque, alverbiu de dulda XIV.5.7
Esdrxules: acentu V.2.2 / 3.1 c)
Esi esa eso, demostrativu II.3.2.3 a) / 3.2.4 f), IX.1
/ 1 a) / 1.1 / 3.1 / 3.2
-simu -sima -simo, sufixu XXI.3.2.2
Esistenciales, indefinos XI.3.1
Esmucir / esmucise (de), verbu XXIII. 3.4.3 / 3.4.2
Eso, demostrativu XXIV.2.1
Especificatives, oraciones relatives XXV.2.2 a)
Esperar / esperar (por), verbu XXIII.3.4.2
Espletives, interxeiciones XV.4.1 c) / 4.2 / 5.4
Esplicatives, oraciones relatives XXII.2.11,
XXV.2.2 b)
Espresin o contenu del signu llingsticu
XXIII.1.1.1
Espresiones malsonantes XV.3 / 4.1 b)
Espresiva, funcin XV.2
Esquema sintagmticu XXIII.1.1.2
Esti da, locucin alverbial IX. 3.2.2, XIV.6
Esti esta esto, demostrativu II.3.2.3 a) / 3.2.4 f),
IX.1 / 1 a) / 1.1 / 3.1 / 3.2
sti sta si, demostrativu como pronome V.3.6.3
Estilu direutu I.2.11
Estra-, prefixu IV.4.15 b), XXI.3.3
Estructura de les pallabres XXI.1.1
Estructura del grupu nominal XXII.1
Estructura interna del verbu XVI.2
-Esu -esa -eso, sufixu XXI.3.2.2
-Et-, infixu XXI.3.4
-Eta, sufixu XXI.3.2.2
-Ete -eta -ete, sufixu XXI.3.2.2
-Etu -eta -eto, sufixu XXI.3.2.2
Eu-, prefixu XXI.3.3
-u, sufixu XXI.3.2.2
-u- (~-eu) -ea -eos -ees, terminacin y sufixu
III.2.3 b) / 2.3 h), VII. 1.3 a) / 2.2.1 / 3.2 a), /
3.2.c), XXI.3.2.2
-u (~-eu) -eda, terminacin y sufixu VII. 1.3 b) /
3.2 a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Eufemismos XV.4.1 b)
Euro-, raz prefixa XXI.4.2
Ex-, prefixu IV.4.15 b), XXI.3.3
-Exar, sufixu XXI.3.1 d) / 3.2.2 / 3.4 / 5.1
Exo-, prefixu IV.4.15 b)
Extra-, prefixu IV.4.15 b)
-Exu -exa, sufixu XXI.3.2.2
-Ez, sufixu XXI.3.2.2
-Eza, sufixu XXI.3.2.2
-F final de slaba nos cultismos IV.4.11
Facer ~ faer, verbu irregular XVI.13.3.8
Facer / facer (de), verbu XXIII.3.4.2
Facer / facese (con), verbu XXIII.3.4.2
Factor proclticu XXIII.4.5
Faer ~ facer, verbu irregular XVI.13.3.8
Falar / falar (de), verbu XXIII.3.4.2
Fasta ~ hasta, preposicin XIX.1 / 4.11 / 4.11.1 /
4.11.2
Femenn nel axetivu VI.1.3 / 2.1.1, VII.1.2,
Femenn nel nome o sustantivu VI.1.1 / 1.3,
411
ndiz alfabticu de materies
VII.1.1 / 1.4
Feru- -fera -fero, sufixu XXI.3.2.2
Fiar / fiase (de), verbu XXIII.3.4.2
Fierro, sustantivu non cuntable II.3.2.4 a),
VI.1.2.3 b) XXII.2.3.2 b)
Fierru, sustantivu cuntable XXII.2.3.2 b)
Filo-, prefixu XXI.3.3
Filo, sustantivu non cuntable II.3.2.4 a), VI.1.2.3
b), XXII.2.3.2 b)
Filu, sustantivu cuntable XXII.2.3.2 b)
Filu- -fila -filo, sufixu XXI.3.2.2
Finales, conxunciones XX.3.2.2
Finales, oraciones XXV.2.3.1
Fonema I.1., XXIII.1.1
Fonemes y lletres I.1
-Fona, raz afixa XXI.4.2
Fono-, raz afixa XXI.4.2
Formacin de pallabres XXI.2
-Forme, sufixu XXI.3.2.2
Formes de les preposiciones XIX.1
Formes de los demostrativos IX.1
Formes de los interrogativos XVIII.1.2
Formes de los relativos XVII.1
Formes dbiles del verbu II.3.1.1 a) / 3.1.1 b) /
3.1.2 a) / 3.1.3 b) / 3.1.4 a), XVI.12.5
Formes del artculu VIII.1
Formes fuertes del verbu II.3.1.1 a) / 3.1.1 b) /
3.1.3 b) / 3.1.4 a), XVI.12.5 / 13.2.4 / 13.2.5
Formes non personales del verbu XVI.10
Foto, apcope XXI.6.1
Foto-, raz prefixa XXI.4.2
Fraccionarios, numberales XII.5, XXIII.3.7.1,
XXV.2.3.2 B)
Frai, apcope XXI.6.1
Fras alverbial XIX.4.13.3, XXI.3.2 c)
Fras esclamativa XV.4.1 a)
Fras interxectiva XXIII.1.1.2
Fras nominal XXIII.1.1.2
Fras XXIII.1.1.2
Frases comparatives na formacin del grau super-
lativu VI.2.3.2 e), XIV.1.1 e)
Frases consecutives na formacin del grau superla-
tivu VI.2.3.2 e), XIV.1.1 e)
Frsticu, enunciu XXIII.1.1.2
Frecuentativos o iterativos, verbos XVI.2.1.1
Frente a, locucin prepositiva XIX.6
Fuera, alverbiu de llugar XIV.5.1
Fuera (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Funcin apellativa XV.2, XX.3.1
Funcin espresiva XV.2
Funcin predicativa XXIII.3.1.1
Funcin preposicional de los pronomes X.4,
XIII.2.1, XXII.2.11
Funciones nominales XXII.1
Funciones oracionales XXII.1, XXIII.3
Funciones suboracionales XXII.1
Futuru, perfrasis de XVI.14.1
Futuru, tiempu verbal XVI.5.2 / 9.7 / 13.1.7
-G final de slaba nos cultismos IV.4.10
-Ga / -gues, terminacin de plural VII.3.2 c)
-Gamia, raz afixa XXI.4.2
Gamo-, raz afixa XXI.4.2
-Glosia, raz afixa XXI.4.2
Gloso-, raz afixa XXI.4.2
Gloto-, raz afixa XXI.4.2
Golar (por), verbu XXIII.3.4.2
Gota, espresin de cantid XIV.5.4
Gracies a, locucin prepositiva XIX.6
Gradacin del axetivu VI.2.3, XVI.10.5
Grafa ll
..
I.1.2.1
Grafa h
.
I.1.2.2
Grafa h. I.1.1.2
Grafa l.l I.1.2.1
Grafa ts I.1.2.3
Grafa yy I.1.2.4
-Grafa, raz afixa XXI.4.2
Grafo-, raz afixa XXI.4.2
Gramatical, suxetu XVI.2.2 / 10.1, XXIII.3.1.1 /
3.1.4
Gran, apcope XXI.6.1
Gratis, alverbiu de mou XIV.5.3
Grau comparativu, igual + alverbiu + que XIV.1.1
Grau comparativu, igual + axetivu + que VI.2.3.1
Grau comparativu, igual de + alverbiu + que
XIV.1.1
Grau comparativu, igual de + axetivu + que
VI.2.3.1
Grau comparativu, lo mesmo de + alverbiu + que
XIV.1.1
Grau comparativu, lo mesmo de + axetivu + que
VI.2.3.1
Grau comparativu, lo mesmo que VI.2.3.1
Grau comparativu, ms + alverbiu + que XIV.1.1
Grau comparativu, ms + axetivu + que VI.2.3.1
Grau comparativu, menos + alverbiu + que
XIV.1.1
Grau comparativu, menos + axetivu + que VI.2.3.1
Grau comparativu, meyor VI.2.3.1, XIV.1.1
Grau comparativu, peor VI.2.3.1, XIV.1.1
Grau comparativu, tan + alverbiu + como XIV.1.1
Grau comparativu, tan + axetivu + como VI.2.3.1
Grau superlativu, el (la, lo, los, les) + ms + axeti-
vu + de VI.2.3.2
Grau superlativu, el (la, lo, los, les) + menos +
412
ndiz alfabticu de materies
axetivu + de VI.2.3.2
Grupos consonnticos en cultismos IV.4
Grupos consonnticos finales nos cultismos
IV.4.14
Grupos consonnticos iniciales nos cultismos
IV.4.4
Grupos consonnticos IV.3.2 / 3.4
Grupu combinu XXII.3.1
Grupu combinu: concordancia de nmberu
XXII.3.3
Grupu combinu: concordancia de xneru
XXII.3.3
Grupu combinu: preposiciones XXII.3.4
Grupu interdependiente XXII.4 / 4.1 / 4.2
Grupu nominal: allugamientu de los demostrativos
XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.6.2
Grupu nominal: allugamientu de los indefinos
XXII.2.2
Grupu nominal: allugamientu de los interrogativos
XXII.2.2
Grupu nominal: allugamientu del axetivu VI.2.1.2
Grupu nominal: artculu XXII.2.8.3
Grupu nominal: categora alverbial XXII.2.1
Grupu nominal: categora axetiva XXII.2.1
Grupu nominal: categora sustantiva XXII.2.1
Grupu nominal: combinacin XXII.3
Grupu nominal: concordancia de los demostrativos
XXII.2.3.1
Grupu nominal: concordancia de los esclamativos
XXII.2.3.1
Grupu nominal: concordancia de los indefinos
XXII.2.3.1
Grupu nominal: concordancia de los interrogativos
XXII.2.3.1
Grupu nominal: concordancia de los pronomes
XXII.2.3.1
Grupu nominal: concordancia de masculn y feme-
nn XXII.2.3.2 A)
Grupu nominal: concordancia de neutru del axeti-
vu pospuestu XXII.2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Grupu nominal: concordancia de nmberu
XXII.2.3.1
Grupu nominal: concordancia de xneru
XXII.2.3.2
Grupu nominal: concordancia XXII.2.3
Grupu nominal: construcciones partitives XX.2.12
Grupu nominal: coordinacin o yustaposicin
XXII.1
Grupu nominal: coordinacin XXII.3.2
Grupu nominal: demostrativos XXII.2.2 / 2.6.2 /
2.8.2 / 2.8.3
Grupu nominal: estructura XXII.1
Grupu nominal: indefinos XXII.2.2 / 2.8 / 2.12
Grupu nominal: interrogativos XXII.2.10 / 2.12
Grupu nominal: numberales cardinales XXII.2.2 /
2.9.1 / 2.11
Grupu nominal: numberales fraccionarios
XXII.2.9.4
Grupu nominal: numberales multiplicativos
XXII.2.9.3
Grupu nominal: numberales ordinales XXII.2.2 /
2.9.2
Grupu nominal: posesivos XXII.2.2 / 2.7.1 / 2.7.2
Grupu nominal: pronomes tnicos XXII.2.11
Grupu nominal: subordinacin XXII.2.1 / 2.4
Grupu nominal: trminos subordinaos na concor-
dancia neutra XXII.2.3.2 b)
Grupu nominal: trminos subordinaos XXII.2.2
Grupu nominal: trminu principal na concordancia
neutra XXII.2.3.2 b)
Grupu nominal: yustaposicin XXII.3.2
Grupu sintagmticu XXII.1, XXIII.2.1
Grupu verbal XXII.1
-Gua / -ges, terminacin de plural VII.3.2 c)
Guapamente, alverbiu de dulda XIV.5.7
Gei, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Guin curtiu I.2.4
Guin llargu I.2.5
Guiru ~ guira, interxeicin XV.1.2
H
.
I.1.2.2
H. I.1.1.2
Haber, verbu irregular XVI.13.3.3, XXIII.3.1.4
Haber + participiu, perfrasis XVI.14.3
Haber (a) + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Haber (de) + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Haber que + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Hacia ~ haza, preposicin XIX.1 / 4.12 / 4.12.2 /
4.12.1 a)
Hai, verbu haber XXIII.3.1.4
Hasta ~ fasta, preposicin XIX.1 / 4.11 / 4.11.1 /
4.11.2
Haza ~ hacia, preposicin XIX.1/ 4.12 / 4.12.2 /
4.12.1 a)
Hecto-, prefixu XXI.3.3
Helio-, raz afixa XXI.4.2
Hemi-, prefixu XXI.3.3
Hexa-, prefixu IV.4.15 b)
Hiatos IV.2.3 / 2.3.1, XVI.12.4
Hiatos: acentu V.3.3
Hiatos: adautacin nos cultismos IV.2.3.1, V.3.3 b)
Hidro-, prefixu XXI.3.3
Hiper-, prefixu XXI.3.1 d) / 3.3
Hipo-, prefixu XXI.3.3
Ho ~ hom, interxeicin y apcope XV.5.2.1,
413
ndiz alfabticu de materies
XXI.6.1
I, vocal tona II.3.1.2
I-, prefixu XXI.3.3
-I, terminacin II.3.2.3
-I final, apcope XVI.13.2.2
-I final nos topnimos II.3.2.3 i)
-I / -is, terminacin de plural VII.3.2 f)
-a, sufixu XXI.3.2.2
-Iapu -iapa, sufixu XXI.3.2.2
-Iar, sufixu y terminacin verbal XVI.12.5,
XXI.3.2.2 / 3.4 / 5.1
-Iatu -iata -iato, sufixu XXI.3.2.2
-Ible, sufixu XXI.3.2.2
-Ic-, infixu XXI.3.4
-Icar, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Ich-, infixu XXI.3.4
-Icia-, sufixu XXI.3.2.2
-Iciar, sufixu XXI.5.1
-Iciu, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Icu -ica -ico, sufixu XXI.3.2.2
-Icu -ica -ico, sufixu XXI.3.2.2
-Ida / -es, terminacin y sufixu VII.3.2 c),
XXI.3.2.2
-Id, sufixu XXI.3.2.2
Identificadores, indefinos XI.4.1
Ie, diptongu II.3.1.1 b), IV.2.1.1, XVI.13.1.1
-Ie -io, desinencies verbales reduces en -e, -o
XVI.13.2.1
-Iegu -iega -iego, sufixu XXI.3.1 d) / 3.2.2 / 3.4
-Iellu -iella -iello, sufixu III.2.9 a) / 2.9 b), XXI.
3.1 c) / 3.2.2
-Iense, sufixu XXI.3.2.2
-Iente, sufixu XXI.3.2.2
-Ientu -ienta -iento, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Ificar, sufixu XXI.3.2.2
-ficu -fica -fico, sufixu XXI.3.2.2
-Ig-, infixu XXI.3.4
Igual, alverbiu de dulda XIV.5.7
Igual de + alvebiu + que, grau comparativu
XIV.1.1
Igual de + axetivu + que, grau comparativu
VI.2.3.1
-Il-, infixu XXI.3.4
-Il, sufixu XXI.3.2.2
-Im-, infixu XXI.3.4
Im-, prefixu II.3.1.2 c), XXI.3.3
Imperatives o apellatives, interxeiciones XV.4.2 /
5.2
Imperativu, mou verbal II.3.2.2 b) / 3.2.3 f),
XVI.5.3 / 9.1 / 9.5 / 13.1.1 / 13.1.2, XX.3.1,
XXIII.3.2.6 / 4.2
Imperativu singular de los verbos de la 2 y 3
conxugacin II.3.2.3 f)
Imperfeutives, perfrasis XVI.14.1 / 14.2
Imperfeutivos o durativos, verbos XVI.2.1.1
Imperfeutu dindicativu, tiempu verbal XVI.7 /
9.3, XXIII.3.1.1
Imperfeutu de suxuntivu, tiempu verbal XVI.9.6 /
11, XXIII.3.1.1
Impersonales, verbos XVI.4, XXIII.3.1.4
Impersonalid XI.3.1, XVI.4, XXIII.3.1.4
Impersonalizador se XXIII.3.1.4, XXIV.2.3
Implementu XXIII.3.2.1
Imprecises o xenriques, referencies XVIII.1.4.3,
XXII.2.3.2 b), XXIV.4.1.2 / 4.1.4
Improductivos, afixos XXI.3.1 c)
Impropies o impures, interxeiciones XV.4.1
Impropies, preposiciones XIX.4.5
In- ~ im-, prefixu II.3.1.1 d) / 3.1.2 c), XXI.3.3
-n -ina -ino -inos -ines, sufixu y terminacin
II.3.1.2 c), IV.2.1 b), VII. 1.1 b) / 2.2.1 / 3.2 j),
XIV.2, XXI.3.2.2, XXI.3.1 a) / 3.1 b) / 3.1 c) /
3.1 d) / 3.2.2 / 3.3 / 3.4
-In-, infixu XXI.3.4
Incidental, complementu XXIII.3.8
Incoatives, perfrasis XVI.14.1
Incoativos, verbos XVI.2.1.1
Incrementu alverbial -na XIV.2
Incrementu alverbial -s XIV.2
Incrementu reflexivu XVI.12.6, XXIII.3.4.2
Incrementu -na nos alverbios XIV.2
Incrementu -s nos alverbios XIV.2
Inda que, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Indefinos XXII.2.3.1 / 2.3.2 a) / 2.3.2 b) / 2.8.1 /
2.12, XXIII.3.7.3, XXIII.4.3 b) / 4.3 d)
Indefinos, xuntures d XXII.2.8
Indefinos: alverbializacin X.2.1.1, XI.1 / 2.2.1,
XXII.2.4.2 d), XXIII.3.7.3
Indefinos: allugamientu antepuestu o pospuestu
XXII.2.2
Indefinos: carauterstiques xenerales XI.1
Indefinos: concordancia nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Indefinos: construccin partitiva X.2.1.1,
XI.2.2.1, XXII.2.3.2 b) / 2.8.2 / 2.12
Indefinos cada + n, contraicin XI.3.1
Indefinos con artculu XXII.2.8 / 2.8.1 / 2.8.3
Indefinos cuantificadores XI.2.1, XI.2.2,
XXII.2.8.1 / 2.12, XXIII.3.7.3
Indefinos esistenciales XI.3.1, XXII.2.8.2
Indefinos identificadores XI.4.1, XXII.2.8.3
Indefinos negativos con negacin nun XI.3.1,
XXIII.4.3 b)
Indefinos nel grupu nominal XXII.2.2 / 2.8 / 2.12
414
ndiz alfabticu de materies
Indefinos neutros XI.2.1.2 / 2.2.1 / 3.2,
XXII.2.3.2 b)
Indefinos y allugamientu de los pronomes to-
nos XXIII.4.3 b)
Indefinu abondu -a -o XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.1
Indefinu l V.3.6.1 b), XI.4.1
Indefinu bastante XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.1
Indefinu cada III.3.3, XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 /
2.6.1 / 2.8.2
Indefinu cualquiera ~ cualesquiera XI.3.1,
XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.2
Indefinu dalgo XI.3.1 / 3.2, XXII.2.8.2
Indefinu dalguin XI.3.1 / 3.2
Indefinu dalgn -una -uno XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2
/ 2.6.1 / 2.8.2 / 2.8.3 / 2.12
Indefinu dalu ~ dal dala dalo XI.3.1 / 3.2
Indefinu dambos -es XI.4.1 / 4.2, XXII.2.2 /
2.8.3
Indefinu daqu XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 / 2.8.2
Indefinu daquin XI.3.1 / 3.2
Indefinu dl della dello dellos delles V.3.6.1 b),
XI.3.1 / 3.2, XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.2 / 2.12
Indefinu dello y el neutru XI.3.1
Indefinu dems XI.4.1 / 4.2, XXII.2.2 / 2.8.3
Indefinu demasiu -ada -ao XXII.2.2 / 2.8.1
Indefinu emtrambos -es XI.4.1 / 4.2, XXII.2.8.3
Indefinu ms XXII.2.2 / 2.8.1
Indefinu menos XXII.2.2 / 2.8.1
Indefinu mesmu -a -o XI.4.1 / 4.2, XXII.2.2 /
2.8.3 / 2.11, XXIII.3.3.2
Indefinu milenta XII.2.2
Indefinu munchu -a -o XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.1
Indefinu nada XI.3.1 / 3.2, XXII.2.8.2
Indefinu naide XI.3.1 / 3.2
Indefinu nengn ~ nengunu -una -uno XI.3.1 /
3.2
Indefinu otru -a -o XI.3.1 / 4.1 / 4.2, XXII.2.2 /
2.8.3
Indefinu pocu -a -o XXII.2.8.1 / 2.12
Indefinu quienquiera XI.3.1 / 3.2
Indefinu tal ~ talu tala talo XI.4.1 / 4.2,
XXII.2.2 / 2.8.3 / 4.3, XXV.1.1
Indefinu tou toa too II.4 b), VIII.1.2.2, XXII.2.2
/ 2.4.2 d) / 2.8.1 / 2.11 / 2.12
Indefinu tou toa too + artculu, contraiciones
VIII.1.2.2
Indefinu un ~ n ~ unu una uno V.3.6.1 b),
XI.3.1 / 3.2 / 4.1, XXII.2.2 / 2.6.1 / 2.8.2 /
2.8.3
Indicativu, mou verbal XVI.5.1, XXIII.4.2
ndices funcionales de suplementu XXIII.3.4.1
ndices funcionales prepositivos XIX.3.2
Indiferencia al nmberu nos sustantivos VII.3.1.1
Indireutes, interrogaciones o entrugues
XVIII.1.1, XXII.2.9.3
Indireutos, interrogativos XXIII.4.3 a), XXV.2.1
Individuales, nomes o sustantivos VI.1.2.2
ndiz funcional de complementu direutu
XXIII.3.2.2
ndiz funcional de complementu indireutu
XXIII.3.3.1
Infinitivu III.3.1, XIII.3.1.3 a), XVI.5.3 / 10.1 /
10.2 / 10.3 / 10.1 / 14, XIX.4.7.3, XXIII.2.1 /
4.4.1 a) / 4.4.1 b), XXIV.3.1 / 4.1.1 D)
Infinitivu, perfrasis d XVI.14.1, XIX.4.13.3
Infinitivu: concordancia de neutru XVI.10.3,
XXIV.4.1.1 d)
Infinitivu: construccin acabante + infinitivu
XVI.10.4.1, XIX.5
Infinitivu: construccin al + infinitivu
XVI.10.3.1
Infinitivu + pronome tonu III.3.1, XIII.3.1.3 a)
Infinitivu con artculu XVI.10.3
Infinitivu y allugamientu de pronomes tonos
XXIII.4.4.1
Infixos XXI.3 / 3.4
Infixu -ac- XXI.3.4
Infixu -ad- XXI.3.4
Infixu -ag- XXI.3.4
Infixu -al- XXI.3.4
Infixu -am- XXI.3.4
Infixu -ar- XXI.3.4
Infixu -az- XXI.3.4
Infixu -c- XXI.3.4
Infixu -ec- XXI.3.4
Infixu -ed- XXI.3.4
Infixu -ern- XXI.3.4
Infixu -et- XXI.3.4
Infixu -ic- XXI.3.4
Infixu -ich- XXI.3.4
Infixu -ig- XXI.3.4
Infixu -il- XXI.3.4
Infixu -im- XXI.3.4
Infixu -in- XXI.3.4
Infixu -ol- XXI.3.4
Infixu -ot- XXI.3.4
Infixu -x- XXI.3.4
Infixu -z- XXI.3.4
Infra-, prefixu II.3.1.2 c), XXI.3.3
Iniciales mayscules I.3
Inmovilizacin morfolxica y neutru VI.2.5 b),
XIV.3, XIV.5.1.3, XVI.14, XXI.3.2 c) / 3.4.1,
XXII.2.4.2 b), XXIII.3.7.3
Inter-, prefixu II.3.1.2 c), XXI.3.3
415 415
ndiz alfabticu de materies
Interdependencia XXII.1 / 4, XXV.2 / 2.3.3
Interrogacin estensa XXIII.1.1.1
Interrogacin intensa XXIII.1.1.1
Interrogacin o entruga, signos d I.2.6
Interrogacin XVIII.1.1
Interrogacin, signos d I.2.6 / 3 c), XVIII.1.1
Interrogaciones direutes XVIII.1.1 / 1.4.1
Interrogaciones indireutes XVIII.1.1, XXII.2.9.3
Interrogatives, oraciones XVI.5.1, XVIII.1.1 /
1.14
Interrogativos II.3.2.5 d), V.3.6.2, XX.3.1,
XVIII.1, XXII.2.2 / 2.3.1 / 2.3.2 a) / 2.3.2 b),
XXIII.1.1.1 / 4.3 c) / 4.4.1 b), XXIV.4.1.1 I) /
4.1.1 J)
Interrogativos: acentu V.3.6.2
Interrogativos: alverbializacin XXIII.3.7.3
Interrogativos: carauterstiques xenerales
XVIII.1.1
Interrogativos: concordancia nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Interrogativos: contenos XVIII.1.3
Interrogativos: formes XVIII.1.2
Interrogativos indireutos XXIII.4.3 a), XXV.2.1
Interrogativos nel grupu nominal XXII.2.10 /
2.12
Interrogativos y allugamientu de pronomes to-
nos XXIII.4.3 c) / 4.4.1 b) / 4.4.1 b)
Interrogativos y esclamativos neutros como refe-
rentes XXII.2.3.2 b)
Interrogativu, enunciu XV.1.1, XXIII.1.1.1
Interrogativu quin V.3.6.2
Interrogativu a V.3.6.2, XVIII.1.2 / 1.4.4,
XXV.2.1
Interrogativu cmo V.3.6.2, XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4 /
1.4.6, XXV.2.1
Interrogativu cul ~ culu cula culo XVIII.1.1
/ 1.2 / 1.3 / 1.4 / 1.4.3, XXV.2.1
Interrogativu culo y el neutru XVIII.1.4.3
Interrogativu cundo V.3.6.2, XVIII.1.1 / 1.3 /
1.4 / 1.4.5, XXV.2.1
Interrogativu cunto y el neutru XVIII.1.4.7
Interrogativu cuntu cunta cunto XVIII.1.1 /
1.3 / 1.4 / 1.4.7, XXII.2.10, XXIII.3.7.3,
XXV.2.1
Interrogativu nde V.3.6.2, XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4 /
1.4.4
Interrogativu qu V.3.6.2, XVIII.1.1 / 1.4 / 1.4.1 /
1.4.3, XXV.2.1
Interrogativu quin XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4 / 1.4.2,
XXV.2.1
Interrogativu V.3.6.2, XVIII.1.1 / 1.2 / 1.3 / 1.4
/ 1.4.4, XXIV.4.1.2 XXIV.4.1.1 e), XXV.2.1
Interrogativu con pronomes enclticos
XVIII.1.4.4
Interrogativu lu la lo los les XVIII.1.4.4
Interxectiva, fras XXIII.1.1.2
Interxectivu, enunciu XXIII.1.1.1
Interxeicin V.3.6.1 b), XV.5.2.1
Interxeicin acui XV.5.2.1
Interxeicin ah V.3.6.1 b)
interxeicin coime ~ coima XV.1.2
Interxeicin degorriu ~ degorrios XV.1.2
interxeicin guiru ~ guira XV.1.2
Interxeicin ho ~ hom XV.5.2.1
interxeicin nin ~ nina XV.1.2
Interxeicin nucleu de fras XXIII.1.1.2
Interxeiciones apellatives o imperatives XV.4.2 /
5.2
Interxeiciones espletives XV.4.2 / 5.4
Interxeiciones impropies o impures XV.4.1
Interxeiciones onomatopyiques XV.4.2 / 5.1
Interxeiciones parenttiques XV.1.1 d)
Interxeiciones propies o pures XV.4.1
Interxeiciones sintomtiques o emocionales
XV.4.2 / 5.3
Interxeiciones: contenu XV.2
Interxeiciones: menes XV.4
Intra- ~ intro-, prefixu II.3.1.2 c), XXI.3.3
Intransitivos, verbos XVI.2.1.2, XXIII.3.2.3 /
3.2.6
-In ~ -n, sufixu XXI.3.2.2
-In -iona -in u -n -ona -n, sufixu XXI.3.2.2
-Iondu -ionda -iondo, sufixu XXI.3.1 c) / 3.2.2
-Ipiar, sufixu XXI.3.2.2
-Ipu -ipa, sufixu XXI.3.2.2
-Iquiar, sufixu XXI.3.2.2
-Iqun -iquina -iquino, sufixu XIV.2, XXI.3.2.2
-Ir, sufixu XXI.3.1 b)
Irregulares, participios XVI.13.2.5
Irregulares, verbos XVI.13
Irregularidaes na raz o lexema verbal XVI.13.1
Irregularidaes ortogrfiques nel verbu XVI.12
Irregularidaes peculiares de dellos verbos
XVI.13.3
Irregularidaes verbales nes desinencies XVI.13.2
-Is, terminacin II.3.2.3
-Iscar, sufixu XXI.3.2.2
-Iscu -isca -isco, sufixu XXI.3.2.2
-simu -sima -simo, sufixu VI.2.3.2 c), XIV.1.1
c) / 2, XIV.2 XXI.3.2.2
-Ismu, sufixu XXI.3.2.2
-Isquiar, sufixu XXI.3.2.2
-Ista, sufixu XXI.3.1 d) / 3.2.2
Iteratives, perfrasis XVI.14.1
416
ndiz alfabticu de materies
Iterativos o frecuentativos, verbos XVI.2.1.1
-Itis, sufixu XXI.3.2.2
-Itu -ita -ito, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-It, sufixu XXI.3.2.2
-u, sufixu XXI.3.2.2
-u -a -o, sufixu y terminacin III. 2.3 a) / 2.3h /
2.9 a) / 2.9 b), VII.1.3 b) / 2.2.1 / 3.2 a),
XXI.3.2.2
-u -ida -o, sufixu o terminacin III.2.3 a),
VII.1.3 b) / 2.2.1 / 3.2 a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
-voru -vora -voro, sufixu XXI.3.2.2
-xenu -xena -xeno, sufixu XXI.3.2.2
-Iyu -iya -iyo, terminacin III.2.9 a) / 2.9 b)
-Izar, sufixu XXI.3.2.2 / 5.1
-Izu, sufixu XXI.3.2.2
-Izu -iza -izo, sufixu XXI.3.2.2
L, artculu femenn apostrofu VIII.1.1.2
L, artculu masculn apostrofu VIII.1.1.1 a) /
1.1.1 b)
L, artculu masculn apostrofu VIII.1.1.1 b) /
1.1.3 b) / 1.1.3 d)
La, artculu femenn singular II.4 a) VIII.1 / 1.1 /
1.2.1 / 1.2.2 / 2.2, X.1.1 / 3.3
La, pronome personal tonu I.2.4 b), III.3.1,
XIII.3.1.1
La artculu: apostrofacin VIII.1.1.2 / 1.1.3
La cuenta, locucin alverbial XIV.6
La mio, la to, la so, posesivu XXII.2.7.1
Latente, trespositor XXII.2.4.2 a)
Lena, afresis XXI.6.1
Les, artculu femenn plural VIII.1 /1.2 / 1.2.1 /
1.2.2 / 2.2, X.1.1 / 3.3
Les, pronome personal tonu I.2.4 b), III.3.1,
XIII.3.1.1
Leuco- ~ lleuco-, raz afixa XXI.4.2
Lexema alverbial XIV.2
Lexema axetivu VI.2.1.1
Lexema sustantivu VI.1.1
Lexema verbal XVI.2 / 2.1 / 2.1.1 / 10.5,
XXIII.2.1 / 3.1.1 / 3.1.3 / 3.2.1
Lexema XXI.1.1.1
Lexemes cenciellos o simples XXI.1.1.1
Lexemes complexos XXI.1.1.1 / 2 / 4.2
Lxicu, signu XXI.1.1.1
Lxicu, suxetu XVI.2.2 / 10.2 / 10.3, XVIII.1.1,
XXII.4, XXIII.2.1 / 3.1 / 3.1.1 / 3.1.4 / 3.2.4,
XXV.2.1 / 2.2.1 / 2.2.5
Lino, afresis XXI.6.1
Lito-, raz afixa XXI.4.2
Ll
. .
I.1.2.1
L.l I.1.2.1
Ll- y l- iniciales nos cultismos IV.4.1.1 b)
-Ll- y -l- interiores IV.4.1.2
Llanes, acentu nes pallabres V.2.2 / 3.1 b)
Llegar / llegase (a), verbu XXIII.3.4.2
Llegar a + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Lletra d III.2.3
Lletra h III.2.12
Lletra j I.1.3
Lletra k I.1.3
Lletra w I.1.3
Lletra x III.2.7 / 2.8, IV.4.15
Lletres b y v III.1.5 / 2.2
Lletres c y qu III.2.1, XVI.12.4
Lletres c y z III.2.6, XVI.12.4
Lletres g y gu III.2.4 / 2.5, XVI.12.4
Lletres ll y l IV.4.1
Lletres ll y y III.29
Lletres n y m III.2.10
Lletres r y rr III.2.11
Lletres mayscules I.3, V.3.2
Lletres y fonemes I.1
Llevar + participiu, perfrasis XVI.14.3
Llevar + xerundiu, perfrasis XVI.14.2
Lloe, alverbiu de llugar XIV.5.1
Lloe (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Llu lla llo llos lles, pronome XIII.3.1.1
Llueu, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), II.3.2.5 g),
XIV.5.2
Llueu (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Llugar, alverbios de IX.3.2.2, XIV.5.1
Llugar, conxunciones de XX.3.2.2, XXIII.4.3 a)
Llugar, oraciones de XXV.2.3.1
Llustru, coleutivu XII.6.4
Lo, artculu neutru II.3.2.4 i), VIII.1 / 1.1.3 a) /
1.2.1 / 1.2.2 / 2.2, X.1.1 / 3.3, XXII.2.3.2 b),
XXIV.4.1.1 e) / 4.1.1 h) / 4.1.1 G) / 4.1.1 H) /
4.1.1 I)
Lo, pronome tonu neutru I.2.4 b), II.3.2.4 j),
III.3.1, XIII.3.1.1, XXIV.2.1 / 4.1.2
Lo + axetivu neutru XXIV.4.1.1 e)
Lo + preposicin + nome XXIV.4.1.1 g)
Lo malu que ye, construccin XXIV.4.1.1 f)
Lo mesmo de + alverbiu + que, grau comparativu
XIV.1.1
Lo mesmo de + axetivu + que, grau comparativu
VI.2.3.1
Lo mesmo que, grau comparativu VI.2.3.1
Locuciones alverbiales XIV.6, XIX.4.1.3 / 4.5.3 /
4.7.3 / 4.9.3 / 4.15.3
Locuciones alverbiales, terminaciones -o, -u
II.3.2.4 o), II.3.2.5 f)
Locuciones alverbiales: menes XIV.6
Locuciones conectives XX.2.3
417
ndiz alfabticu de materies
Locuciones conxuntives XX.3.3
Locuciones prepositives XIV.1, XIX.4.14.1 /
4.15.3 / 6, XX.3.3, XXII.4.1
Los, artculu masculn plural VIII.1 / 1.2.1 / 1.2.2
/ 2.2, X.1.1 / 3.3
Los, pronome personal tonu I.2.4 b), III.3.1,
XIII.3.1.1
Lotru da, locucin alverbial XIV.6
-Loxa, raz afixa XXI.4.2
Lu la lo los les, pronome tonu XVIII.1.4.4 / 2
b), XXIII.3.2.1
Lu, pronome personal tonu I.2.4 b), II.3.2.5 e),
III.3.1, XIII.3.1.1
M, pronome personal tonu me apostrofu
XIII.3.1.2
-M final de slaba nos cultismos IV.4.12
Magar que, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
Mal, alverbiu de mou XIV.5.3
Mal a gustu, locucin alverbial, XIV.6
Malapenes ~ malpenes, trespositor de verbu a
alverbiu XX.3.2.2
Malsonantes, espresiones XV.3 / 4.1 b)
Man-, raz prefixa XXI.4.2
Maana, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Mrxenes silbicos IV.1
Mas, conxuncin adversativa V.3.6.1 b),
XX.2.2.3, XXII.3.2, XXV.1.1
Ms, alverbiu de cantid V.3.6.1 b), XII.4.1 / 5.1,
XIV.5.4., XXII.2.4.2 f) / 2.9.3
Ms, indefinu XI.2 / 2.2.1 / 2.2.2, XXII.2.2 /
2.8.1
Ms + alverbiu + que, grau comparativu XIV.1.1
Ms + axetivu + que, grau comparativu VI.2.3.1
Masculn nel axetivu II.3.2.5 b), VI.1.3 / 2.1.1,
VII.1.2,
Masculn nel sustantivu VI.1.1 / 1.3, VII.1.1 / 1.4
Masculn y femenn nel grupu nominal: concor-
dancia XXII.2.3.2 A)
Masque, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Mayscules I.3, V.3.2
Me, pronome personal tonu II.4 a), III.3.1,
XIII.3.1.1
Me: apostrofacin XIII.3.1.2
Me, te, se, pronome tonu XXIII.3.1.4 / 3.2.4 /
3.2.5 / 3.3.2 / 3.3.3
-Me, terminacin IV.4.13 c)
Mediu, met ~ metada, fraccionariu XII.5.2
-Men, terminacin culta IV.4.13 c)
Menos, alverbiu de cantid XIV.1.1 / 5.4,
XXII.2.4.2 f) / 2.9.3
Menos, indefinu XI.2 / 2.2.1 / 2.2.2, XXII.2.2 /
2.8.1
Menos, preposicin impropia XIX.5
Menos + alverbiu + que, grau comparativu
Xiv.1.1
Menos + axetivu + que, grau comparativu
VI.2.3.1
-Menta, sufixu XXI.3.2.2
Mentanto, alverbiu de tiempu II.3.2.4 ), XIV.5.2
Mentanto, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
-Mente, sufixu dalverbios en V.3.5, VI.2.5 a),
XII.3.4, XIV.2 / 3 / 5.3, XXI.3.1 b) / 3.2.1 c) /
3.2.2, XXII.2.4.2 d), XXIII.3.7.3
-Mentu sufixu XXI.3.2.2
Mesmo ~ mesmamente, alverbiu de dulda
XIV.5.7
Mesmu -a -o, indefinu XI.4.1 / 4.2, XXII.2.2 /
2.8.3 / 2.11, XXIII.3.3.2
Meta-, prefixu XXI.3.3
Met, fraccionariu XXII.2.9.4
Met, preposicin impropia XIX.5
Metada, fraccionariu XXII.2.9.4
Metallingstiques, referencies XXIV.4.1.1 K)
Metanes ~ metanos, alverbiu de llugar XII.5.2,
XIV.5.1
Metanes ~ metanos, preposicin impropia XIX.5
Metro, apcope II.3.2.4 c)
Metro-, raz afixa XXI.4.2
Metru, sustantivu II.3.2.4 c)
-Metru, raz afixa XXI.4.2
Meyor, alverbiu de mou XIV.5.3
Meyor, grau comparativu VI.2.3.1, XIV.1.1
Mi ~ min, pronome personal tnicu XIII.2.1.1
Micro-, prefixu XXI.3.3
-Mienta, sufixu XXI.3.2.2
Mientres, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Mientres (que), trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
-Mientu, sufixu XXI.3.1 d) / 3.2.2
Migayu, espresin de cantid XIV.5.4
Migo, pronome personal tnicu XIII.2.1.1
Mil un, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Mil venti, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Mil, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Milavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Milenta, indefinu y numberal XII.2.2
Milsimu, numberal fraccionariu XII.5.2
Milsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Mili-, prefixu XXI.3.3
Millar, coleutivu XII.6.2
Milln, numberal XII.2.2 / 3.3 / 6.2
Millonavu, numberal fraccionariu XII.5.2
418
ndiz alfabticu de materies
Millnsimu, numberal fraccionariu XII.5.2
Millonsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Min ~ mi, pronome personal tnicu X.3.4,
XIII.2.1.1
Mio mios, posesivu X.1.2.1
Mio to so, posesivos XXII.2.7.1
Mirar / mirar (de) / mirar (por), verbu
XXIII.3.4.2
Mu -a -o, posesivu X.1.2.2, XXII.2.7.1
Modales, conxunciones XX.3.2.2, XXIII.4.3 a)
Modales, oraciones XXV.2.3.1
Monema XXI.1
Mono-, prefixu XXI.3.3
Monoslabos IV.1, V.3.6, XI.3.1
Morfema de nmberu XXI.1.1.2
Morfema verbal danteriorid XVI.7, XXI.1.1.2
Morfema verbal daspeutu XVI.7, XXI.1.1.2
Morfema verbal de mou XVI.5, XXI.1.1.2
Morfema verbal de nmberu XVI.3
Morfema verbal de tiempu o perspeutiva XVI.6,
XXI.1.1.2
Morfema XXI.1.1.2
Morfemes del axetivu VI.2.1.1
Morfemes del sustantivu VI.1.1
Morfemes o desinencies verbales XVI.2 / 2.1 /
2.2, XXIII.2.1
Morfemes oxetivos del verbu XVI.2.2
Morfo-, raz afixa XXI.4.2
-Morfu, raz afixa XXI.4.2
Mos, pronome personal tonu II.3.2.4 r), III.3.1,
XIII.3.1.1
Mos nos vos, pronomes tonos XXIII.3.2.5 /
3.3.2
Mou imperativu del verbu II.3.2.2 b) / 3.2.3 f),
XVI.5.3 / 9.1 / 9.5 / 13.1.1 / 13.1.2, XX.3.1,
XXIII.3.2.6 / 4.2
Mou indicativu del verbu XVI.5.1, XXIII.4.2
Mou potencial del verbu XVI.5.2, XXIII.3.1.1
Mou suxuntivu del verbu XVI.5.1 / 5.3 / 10.3.1,
XXIII.4.2
Mou, morfema verbal XVI.5, XXI.1.1.2
Movimientu, verbos de XXIII.3.2.6
Mui, alverbiu de cantid XIV.5.4, XXII.2.4.2 d)
Multi-, prefixu XXI.3.3
Mltiple ~ mltiplu, multiplicativu XII.4.2
Multiplicativos, numberales VI.2.3.1, XII.4,
XXIII.3.7.1, XXV.2.3.2 C)
Muncho, alverbiu de cantid XIV.5.4, XXII.2.4.2
d)
Munchu -a -o, indefinu XI.2 / 2.1, XXII.2.2 /
2.6.1 / 2.8.1
-N final de slaba y de pallabra nos cultismos
IV.4.13
Nabertal, locucin alverbial, XIV.6
Nabondo ~ dabondo, locucin alverbial II.3.2.4
o), XIV.6
Nandecha, locucin alverbial, XIV.6
Nayn, locucin alverbial, XIV.6
Nefeutu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
-Na, incrementu alverbial XIV.2
-Na, -ina, sufixu de femenn VII.1.3 e)
Na, no, nes, nos, contraicin XIX.4.9.1
Na lluna, locucin alverbial, XIV.6
Nada, alverbiu de cantid XIV.5.4
Nada, indefinu XI.3.1 / 3.2, XXII.2.8.2
Nada: espresiones de contenu asemeyu XI.3.1,
XIV.5.4
Naide, indefinu XI.3.1 / 3.2
Nami, alverbiu de cantid XIV.5.4,
Nami, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Nams (que), trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
Naquel ~ naquelli naquella naquello, contraicin
IX.1.1, XIX.4.9.1
Negacin, alverbios de XIV.5.6
Negacin non XX.2.2.3, XXII.3.2
Negacin nun XX.2.2.1 / 2.2.3, XXII.3.2,
XXIII.4.3 b) / 4.4.1 b) / 4.4.2 b), XXV.1.1
Negacin nun con indefinos negativos XI.3.1,
XXIII.4.3 b)
Negacin nun y allugamientu de pronomes to-
nos XXIII.4.3 b) / 4.4.1 b) / 4.4.2 b)
Negar / negase (a), verbu XXIII.3.4.2
Negatives, oraciones XXII.2.8.2, XXV.1.2
Nel aire, locucin alverbial XIV.6
Nel cabu, locucin alverbial XIV.6
Nel casu de que, locucin conxuntiva XX.3.3
Nel fondu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Nel interior, locucin alverbial XIV.6
Nel intre, locucin alverbial XIV.6
Nel mediu de, locucin prepositiva XIX.6
Nel mediu tiempu, locucin alverbial XIV.6
Nel na no nos nes, contraicin V.3.6.1 b),
VIII.1.2.1
Nl ~ nelli nella nellocontraicin V.3.6.1 b),
XIII.2.1.2
Nengn ~ nengunu nenguna nenguno indefinu
XI.3.1 / 3.2
Nengn y nengunu XI.3.1, XXII.2.2 / 2.6.1
Nenyuri ~ nenyures, alverbiu II.3.2.3 g), XIV.5.1
Neo-, prefixu XXI.3.3
Neoloxismos XXI.2
-Nes, terminacin de plural VII.3.2
Neses, construccin alverbial IX. 3.2.2
419
ndiz alfabticu de materies
Neses condiciones, locucin alverbial XIV.6
Nesi nesa neso, contraicin IX.1.1, XIX.4.9.1
Nesi casu, locucin alverbial XIV.6
Neso, construccin alverbial IX. 3.2.2
Nestes, construccin alverbial IX. 3.2.2
Nesti nesta nesto, contraicin IX.1.1, XIX.4.9.1
Nesto, construccin alverbial IX. 3.2.2
Neutralizacin de /k/ y /g/ III.1.8
Neutralizacin de /l/ y /l / III.1.17
Neutralizacin de /m/, /n/ y / n/ III.1.15
Neutralizacin de /p/ y /b/ III.1.5
Neutralizacin de /t/ y /d/ III.1.6
Neutralizacin de consonantes I.1
Neutru: allugamientu del axetivu nel grupu nomi-
nal XXII.2.3.2 b)
Neutru: alverbializacin daxetivos XIV.3
Neutru: artculu lo II.3.2.4 i), VIII.2.2,
XXII.2.3.2 b), XXIV.4.1.1 E) / 4.1.1 F) / 4.1.1
G) / 4.1.1 H) / 4.1.1 I)
Neutru: ausencia na concordancia antepuesta
XXII.2.3.2 b)
Neutru: axetivos de tres terminaciones VII.2.2.1
Neutru: axetivos sustantivaos XXII.2.3.2 b)
Neutru: carauterstiques xenerales VII.2.1
Neutru: concordancia col infinitivu XVI.10.3,
XXIV.4.1.1 d)
Neutru: concordancia cola construccin lo malu
que ye XXIV.4.1.1 F)
Neutru: concordancia con referencies metallin-
gstiques XXIV.4.1.1 K)
Neutru: concordancia del atributu XXIV.4.1
Neutru: concordancia del axetivu pospuestu
XXII.2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Neutru: construccin partitiva XXII.2.12
Neutru: demostrativos II.3.2.4 f), XXII.2.3.2 b) /
2.6.2, XXIV.2.1
Neutru: indefinos XI.2.1.2 / 2.2.1 / 3.2,
XXII.2.3.2 b)
Neutru: indefinu dello XI.3.1
Neutru: inmovilizacin morfolxica XXI.3.4.1,
XXII.2.4.2 b), XXIII.3.7.3
Neutru: interrogativu culo XVIII.1.4.3
Neutru: interrogativu cunto XVIII.1.4.7
Neutru: numberales ordinales XXII.2.3.2 b)
Neutru: participiu de perfrasis verbales XVI.14.3
Neutru: posesivos II.3.2.4 f), X.1.1 c) / 1.2 b),
XXII.2.3.2 b)
Neutru: pronome ello XXII.2.3.2 b) / 2.11
Neutru: pronome lo II.3.2.4 j), XXIV.2.1 / 4.1.2
Neutru: pronomes tnicos XIII.2.2.1
Neutru: referentes demostrativos XXII.2.3.2 b)
Neutru: referentes indefinos XXII.2.3.2 b)
Neutru: referentes interrogativos y esclamativos
XXII.2.3.2 b)
Neutru: referentes XXII.2.3.2 b), XXIV.4.1.1 C)
Neutru: relativu cuanto XVII.4.4
Neutru: trminos principales na concordancia del
atributu XXIV.4.1.1
Neutru: trminos subordinaos de la concordancia
VII.2.1
Neutru: trminos subordinaos na concordancia
nel grupu nominal XXII.2.3.2 b)
Neutru: trminu principal de la concordancia nel
grupu nominal XXII.2.3.2 b)
Neutru: trminu rexente o nuclear de la concor-
dancia VII.2.1
Neutru: xneru de los axetivos II.3.2.4 e),
VI.2.1.1
Nin, conxuncin copulativa XX.2.2.1, XXII.3.2,
XXV.1.1
Nin nina, afresis XXI.6.1
Nin nina, interxeicin XV.1.2
Niundes, alverbiu de llugar XIV.5.1
No que cinca, locucin prepositiva XIX.6
No que se refier a, locucin prepositiva XIX.6
No referente a, locucin prepositiva XIX.6
Nomatos I.2.14 d)
Nome: plural VI.1.1, VII.3.1 / 3.1.2 / 3.2
Nome: singular VI.1.1, VII.3.1 / 3.1.3 / 3.2
Nome: xneru VI.1.1 / 1.3, VII.1.1 / 1.4 / 3.1 /
3.1.3 / 3.2
Nome o sustantivu VI.1.1
Nomes astrautos VI.1.2.1
Nomes coleutivos VI.1.2.2, XXIV.4.1
Nomes comunes VI.1.2.4
Nomes concretos VI.1.2.1
Nomes cuntables VI.1.2.3, VII.3.3.1, XI.2.1.2,
XVIII.1.4.7XXII.2.3.2 a), XXII.2.3.2 b)
Nomes danimales I.2.14 d), VI.1.2.4
Nomes de llugar II.3.2.2 f) / 3.2.2 g) / 3.2.3 i) /
3.2.4 p) / 3.2.5 h) / 3.2.5 i), IV.4.1 d) / 4.9d),
VI.1.2.4, VII.3.1, VIII.1.1.3 d) / 1.2.3 b)
Nomes de parentescu X.3.3 a), XXIII.3.2.2
Nomes de persona o antropnimos II.3.2.3 h) /
3.2.4 q), VI.1.2.4, XII.3.3, XXIII.3.2.2
Nomes de xneru invariable o fixu VII.1.1
Nomes de xneru variable VII.1.1
Nomes duales VI.1.2.2
Nomes indiferentes al nmberu VII.3.1.1
Nomes individuales VI.1.2.2
Nomes non cuntables II.3.2.4 a), VI.1.2.3,
VII.3.3.2, VIII.2.2 b), XI.4.1, XVI.10.5,
XXII.2.3.2 / 2.8.2 / 2.12, XXIV.4.1.1 A) / 4.1.2
Nomes propios I.3 d), VI.1.2.4, VII.3.1
420
ndiz alfabticu de materies
-Noma, raz afixa XXI.4.2
Nominal, fras XXIII.1.1.2
Nominal, nucleu VI.1.1, X.4, XXII.2.1 / 2.2 / 2.3
/ 2.3.1 / 2.3.2 a) / 2.7.2
Nominal, sintagma XV.1.1 a), XVI.10.1,
XVIII.1.1
Nominal, subordinacin VI.1.1 / 1.3 / 2.1.1, X.2 /
4, XII.4.2, XIII.2.1, XIV.1, XVI.10.4 / 10.5,
XVII.2, XIX.2 / 3.1.2 / 4.5.2 / 4.17 / 6,
XXII.2.1 / 2.4.2 b) / 2.5 / 2.9.2
Nominales, funciones XXII.1
Non categorizadores, afixos XXI.3.1 b)
Non cuntables, nomes o sustantivos II.3.2.4 a),
VI.1.2.3, VII.3.3.2, VIII.2.2 b), XI.4.1,
XVI.10.5, XXII.2.3.2 / 2.8.2 / 2.12,
XXIV.4.1.1 a) / 4.1.2
Non, alverbiu de negacin XIV.5.6, XX.2.2.3,
XXII.3.2
Non y nun V.3.6.1 b), XIV.5.6, XXIII.4.3 b),
XXV.1.2
Nonu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Normes dacentuacin V.3
Nos, pronome personal tonu II.3.2.4 r), III.3.1 /
3.2, V.3.6.1 b), XIII. 3.1.1 / 3.1.3 b)
Ns, pronome personal tnicu V.3.6.1 b), X.3.1 /
2.2.1, XIII.2.1.1 / 2.2.1
Nosotros -es, pronome personal tnicu XIII.2.1.1
/ 2.2.1
Novecientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Noventa, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Noventenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Novenu, fraccionariu XII.5.2
Novenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Nucleares y pospuestes, formes del posesivu
X.1.2
Nucleu alverbial XIV.1, XXII.2.1
Nucleu axetivu XXII.2.1
Nucleu frsticu alverbial XXIII.1.1.2
Nucleu frsticu axetivu XXIII.1.1.2
Nucleu frsticu interxectivu XXIII.1.1.2
Nucleu frsticu sustantivu XXIII.1.1.2
Nucleu lxicu complexu XXI.4
Nucleu lxicu XXI.1.1.1
Nucleu nominal VI.1.1, X.4, XXII.2.1 / 2.2 / 2.3
/ 2.3.1 / 2.3.2 a) / 2.7.2
Nucleu oracional XVI.1 / 10.1 / 14, XXV.2
Nucleu semnticu XXI.1.1.1
Nucleu silbicu IV.1
Nucleu sintagmticu XXII.1 / 2.10
Nucleu verbal XXIII.2.1 / 2.2 / 3.1.1, XXIV.1
Nuesu ~ nuestru -a -o, posesivu II.3.2.4 f),
X.1.2.1 / 1.2.2, XXII.2.7.1
Nueve, numberal cardinal XII.2.2
Numberal cardinal cero II.3.2.4 h), XII.2.1 / 2.2
Numberal cardinal cien XII.2.2 / 3.3 / 6.3
Numberal cardinal cinco II.3.2.4 h), XII.2.2
Numberal cardinal cuatro II.3.2.4 h), XII.2.2
Numberal cardinal cuatrocientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal diecisis ~ selce XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal doce ~ dolce XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal dos XI.4.1, XII.2.2,
XXII.2.8.1
Numberal cardinal doscientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal mil XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal novecientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal noventa XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal ochenta XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal ocho II.3.2.4 h), XII.2.2
Numberal cardinal ochocientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal quinientos -es ~ cincocientos -
es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal seis XII.2.2
Numberal cardinal seiscientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal setecientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal siete XII.2.2
Numberal cardinal trece ~ trelce XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal trenta XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal tres ~ trs V.3.6 / 3.6.1 c),
XII.2.2, XXII.2.8.1
Numberal cardinal trescientos -es XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal un ~ unu una XI.3.1, XII.2.2 /
5.2
Numberal cardinal un billn XII.2.2 / 3.3 / 6.2
Numberal cardinal un milln XII.2.2 / 3.3 / 6.2
Numberal cardinal venti II.3.2.3, XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal ventids XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal ventitrs XII.2.2 / 3.3
Numberal cardinal ventin XII.2.2 / 3.3
Numberal coleutivu centena XII.6.2
Numberal coleutivu centenar XII.6.2
Numberal coleutivu cientu XII.6.2
Numberal coleutivu decena XII.6.2
Numberal coleutivu docena XII.6.2
Numberal coleutivu millar XII.6.2
Numberal coleutivu par XII.6.2
Numberal coleutivu pareya ~ parexa XII.6.2
Numberal coleutivu quincena XII.6.2
Numberal coleutivu trentena XII.6.2
Numberal coleutivu ventena XII.6.2
Numberal fraccionariu centavu ~ centsimu
XII.5.2
Numberal fraccionariu cuartu XII.5.2
Numberal fraccionariu dcimu XII.5.2
Numberal fraccionariu enteru XII.5.2
421
ndiz alfabticu de materies
Numberal fraccionariu mediu, met ~ metada
XII.5.2, XXII.2.9.4
Numberal fraccionariu milavu XII.5.2
Numberal fraccionariu milsimu XII.5.2
Numberal fraccionariu millonavu ~ millonsimu
XII.5.2
Numberal fraccionariu novenu XII.5.2
Numberal fraccionariu octavu XII.5.2
Numberal fraccionariu quintu XII.5.2
Numberal fraccionariu sptimu XII.5.2
Numberal fraccionariu sestu XII.5.2
Numberal fraccionariu terciu XII.5.2
Numberal multiplicativu cntuple, cntuplu
XII.4.2
Numberal multiplicativu cudruple, cudruplu
XII.4.2
Numberal multiplicativu dcuple, dcuplu
XII.4.2
Numberal multiplicativu doble, doblu XII.4.2
Numberal multiplicativu mltiple, mltiplu
XII.4.2
Numberal multiplicativu nel grau comparativu
VI.2.3.1
Numberal multiplicativu quntuple, quintuplu
XII.4.2
Numberal multiplicativu sstuple, sstuplu
XII.4.2
Numberal multiplicativu simple XII.4.2
Numberal multiplicativu triple, triplu XII.4.2
Numberal ordinal catorcenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal centenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal centsimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal cincuentenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal cuarentenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal cuartu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimoctavu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimocuartu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimonovenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimoprimeru -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimoquintu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimosegundu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimosptimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimosestu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal decimoterceru -a -o XII.3.2
Numberal ordinal dcimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal docenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal milsimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal millonsimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal nonu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal noventenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal novenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal ochentenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal octavu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal oncenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal primeru -a -o XII.3.2 / 3.3 /
3.4
Numberal ordinal quincenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal quintu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal segundu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal sptimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal sesentenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal sestu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal setentenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal terceru -a -o XII.3.2 / 3.3
Numberal ordinal trecenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal trentenu XII.3.2
Numberal ordinal trentsimu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal ventenu -a -o XII.3.2
Numberal ordinal ventsimu -a -o XII.3.2
Numberales II.3.2.3 b) / 3.2.4 h), V.3.6.1 c)
Numberales cardinales VI.1.2.3, XI.2.2.1, XII.2,
XXII. 2.2 / 2.8.1 / 2.9.1
Numberales cardinales: sustantivacin XII.2.2
Numberales coleutivos XII.6
Numberales con artculu XXII.2.9.3
Numberales fraccionarios XII.5, XXII.2.9.4,
XXIII.3.7.1, XXV.2.3.2 B)
Numberales fraccionarios: oraciones comparati-
ves XXV.2.3.2 B)
Numberales multiplicativos VI.2.3.1, XII.4,
XXII.2.9.3, XXIII.3.7.1, XXV.2.3.2 C)
Numberales multiplicativos: oraciones compara-
tives XXV.2.3.2 C)
Numberales nel grupu nominal XXII.2.2 / 2.9.1 /
2.9.2 / 2.9.3 / 2.9.4 / 2.11
Numberales ordinales XII.3.2, XXII.2.2 / 2.9.2
Numberales ordinales: perda de vocal final o
apcope XII.3.3
Numberales ordinales neutros XXII.2.3.2 b)
Nmberu, morfema verbal XVI.3
Nmberu, morfema XXI.1.1.2
Nmberu: indiferencia nos sustantivos VII.3.1.1
Nmberu nel axetivu VI.6.2.1.1
Nmberu nel sustantivu VI.2.1.1 / 1.1, VII.3.1 /
3.1.2 / 3.1.3 / 3.2
Nmberu nos pronomes XIII.2.2.1 / 3.2
Nun, negacin V.3.6.1 b), XI.3.1, XIV.5.6,
XX.2.2.1 / 2.3.3, XXII.3.2, XXIII.4.3 b) / 4.4.1
b) / 4.4.2 b), XXV.1.1
Nun con indefinos y alverbios negativos XI.3.1,
XXIII.4.3 b)
Nun y allugamientu de pronomes tonos
XXIII.4.3 b) / 4.4.1 b) / 4.4.2 b)
Nun ~ nn ~ nunu nuna nuno contraicin
422
ndiz alfabticu de materies
V.3.6.1b, XI.3.1
Nun birib, locucin alverbial XIV.6
Nun tris, locucin alverbial XIV.6
Nunca, alverbiu de tiempu XIV.5.2
- inicial IV.3.1 / 4.2
O, conxuncin dixuntiva V.3.6.1 c) / 1 d),
XX.2.1, 2.2.2, XXII.2.2 / 3.2, XXV.1.1 / 1.2
O, vocal tona II.3.1.3
O-, prefixu XXI.3.3
-O, terminacin II.3.2.4, VI.1.2.3 / 2.5 b), VII.
2.2.1 / 2.2.2 / 3.2 b), XIV.3, XXII.2.3.2 b)
-O final nos topnimos II.3.2.4 p)
-O -e -i, terminaciones de masculn o femenn
VII. 1.1 b)
-O / -os, terminacin de plural VII. 1.1 b) / 3.2 b)
O, ue, alternancia nos verbos XVI.13.1.2
O, ue, u, alternancia nos verbos XVI.13.1.5
O bien, conxuncin dixuntiva XX.2.2.2, XXV.1.1
Ob-, prefixu XXI.3.3
Obligacin, perfrasis d XVI.14.1
Ochavu ~ ochu, fraccionariu arcaicu XII.5.2
Ochenta, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Ochentenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Ocho, numberal cardinal II.3.2.4 h) XII.2.2
Ochocientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Ochote, coleutivu XII.6.4
Octavu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Octavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Ocupar / ocupase (de), verbu XXIII.3.4.2
-Ol-, infixu XXI.3.4
-n -ona -n ~ -ono, sufixu o terminacin IV.2.1
b), VII.2.2.3 / 3.2 j), XIV.2, XXI.3.1 a) / 3.1 b)
/ 3.2.2 / 3.4
Once, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Onceavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Oncenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Onde, relativu V.3.6.2, XIV.5.9, XVII.1 / 3 / 4 /
4.3, XXV.2.2.6
Onde, trespositor de verbu a alverbiu XX.3.2.2
Onde, u, relativos XXV.2.2.6
nde, interrogativu ya esclamativu V.3.6.2,
XIV.5.9, XVIII. 1.1 / 1.3 / 1.4 / 1.4.4 / 2
nde + tar + sustantivu, frmula interrogativa
XVIII.1.4.4
Ondequiera, alverbiu de llugar XIV.5.1
-Ondu -onda -ondo, sufixu XXI.3.2.2
-nimu, raz afixa XXI.4.2
Onomato-, raz afixa XXI.4.2
Onomatopeyes de golpes y ruos XV.5.1.2
Onomatopeyes de la fala y dotres actividaes
humanes XV.5.1.3
Onomatopeyes de voces danimales XV.5.1.1
Onomatopeyes repetitives I.2.4 e), XV.3.2
Onomatopeyes XV.3.2 / 4.1 d)
Onomatopyiques, interxeiciones XV.4.2 / 5.1
-Opiar, sufixu XXI.3.2.2
-Or, sufixu VI.1.2.1, XXI.3.2.2
-Or -ora -or ~ -oro, sufixu XXI.3.2.2
Oracin XXII.1, XXIII.1.1 / 1.1.2
Oracin: alverbializacin XVII.2, XIX.4.16,
XX.3.2.2, XXII.2.4.2 f), XXIII.2.2 / 3.7.2 / 4.3,
XXV.2.2.6 / 2.2.8 / 2.3 / 2.3.2 A) / 2.3.3
Oracin: axetivacin XXII.2.4.2 e), XXIII.2.2,
XXIV.2.2, XXV.2.2
Oracin: carauterstiques xenerales XXIII.2.2
Oracin: menes XXIII.2.2
Oracin: sustantivacin XVIII.1.1, XX.3.2.1,
XXII.2.10, XXIII.2.2 / 4.3 a), XXIV.4.1.1 J),
XXV.2.1 / 2.2.8
Oracin non mnima XXIII.2.2
Oracin simple XXIII.2.2
Oracional, enunciu XXIII.1.1.2
Oracional, nucleu XVI.1 / 10.1 / 14, XXV.2
Oracionales, funciones XXII.1, XXIII.3
Oracionales, trespositores XXIII.4.3 a)
Oraciones alverbiales XXV.2.3.1
Oraciones atributives o copulatives XXIII.2.2
Oraciones causales XXV.2.3.1
Oraciones comparatives XXII.2.4.2 f), XXV.2.3.2
Oraciones comparatives cuantitatives XXV.2.3.2
a)
Oraciones comparatives de numberales fraccio-
narios XXV.2.3.2 B)
Oraciones comparatives de numberales multipli-
cativos XXV.2.3.2 C)
Oraciones complexes XXIII.2.2, XXV.2
Oraciones compuestes XXIII.2.2
Oraciones concesives XXV.2.3.1
Oraciones condicionales XXV.2.3.1
Oraciones coordinaes XXIII.2.2, XXV.1.2
Oraciones de llugar XXV.2.3.1
Oraciones esclamatives XVIII.2
Oraciones esclamativo-interrogatives XV.1.1 c)
Oraciones finales XXV.2.3.1
Oraciones interrogatives XVI.5.1, XVIII.1.1 /
1.14
Oraciones mnimes XVI.1 / 2, XXIII.2.2
Oraciones modales XXV.2.3.1
Oraciones negatives XXII.2.8.2, XXV.1.2
Oraciones pasives XXIV.2.3
Oraciones predicatives o non atributives
XXIII.2.2
Oraciones relatives con artculu XXV.2.2.2 /
2.2.4
423
ndiz alfabticu de materies
Oraciones relatives especificatives XXV.2.2 a)
Oraciones relatives esplicatives XXII.2.11,
XXV.2.2 b)
Oraciones relatives o de relativu I.2.8 e),
XXII.2.4.2 e), XXV.2.2
Oraciones sustantivaes con artculu XXV.2.1
Oraciones temporales XXV.2.3.1
Oraciones yustapuestes XXIII.2.2, XXV.1.1
Orde alfabticu I.1.4
Ordinales, numberales XII.3.2
-Oriu -oria, sufixu XXI.3.2.2
-Oro, raz afixa XXI.4.2
Orto-, prefixu XXI.3.3
-Os, terminacin II.3.2.4 r)
-Osu -osa -osu, sufixu XXI.3.2.2
-Ot-, infixu XXI.3.4
-Ote -ota -ote, sufixu XXI.3.2.2
Otru -a -o, indefinu XI.3.1 / 4.1 / 4.2, XXII.2.2 /
2.8.3
-u, terminacin VII.3.2 a)
u ~ -ou / -oos, terminacin de plural VII.3.2 a)
Oxetu direutu XXIII.3.2.1
Oxetu indireutu XXIII.3.3.1
P, apostrofacin XIX.4.13.1
-P final de slaba nos cultismos IV.4.5
Pa, preposicin II.4 a), V.3.6.1 b), VIII.1.2.1,
XIX.1 / 4.10.1 / 4.12.1 / 4.13 / 4.13.1 / 4.13.2 /
4.13.2 c) / 4.13.3
Pa: apostrofacin XIII.3.1.2
Pa + artculu, contraicin XIX.4.13.1
Pa + ente, contraicin XIX.4.10.1 / 4.13.1
Pa que, locucin conxuntiva XX.3.3
P, sustantivu V.3.6.1 b)
Paciente, suxetu XXIII.3.1.3 / 3.2.6
Paecer / paecese (a), verbu XXIII.3.4.2
Pal, contraicin VIII.1.2.1, XIX.4.13.1
Pali que pali, locucin alverbial, XIV.6
Pallabra XXI.1
Pallabres: estructura XXI.1.1
Pallabres: formacin XXI.2
Pallabres agudes: acentu V.2.2 / 3.1 a)
Pallabres tones: acentu V.2.1.2
Pallabres bislabes IV.1
Pallabres compuestes I.2.4 d), II.3.2.4 d), V.3.5,
XXI.1.1.1 / 2 / 4 / 5.2
Pallabres compuestes: acentu V.3.5
Pallabres derivaes II.3.1.1 a) / 3.1.1 b) / 3.1.3 a) /
3.1.3 b) / 3.1.4 a), III.2.2 a), XXI.3
Pallabres esdrxules: acentu V.2.2 / 3.1 c)
Pallabres espletives o clixs XV.4.1 c)
Pallabres llanes: acentu V.2.2 / 3.1 b)
Pallabres monoslabes IV.1, V.3.6
Pallabres parasinttiques XXI.5
Pallabres peresdrxules: acentu V.2.2 / 3.1 c)
Pallabres polislabes IV.1
Pallabres primitives XXI.3
Pallabres tetraslabes IV.1
Pallabres tniques: acentu V.2.1.1
Pallabres trislabes IV.1
Pan-, prefixu XXI.3.3
Pante, contraicin XIX.4.10.1 / 4.13.1
Par, coleutivu XII.6.2
Para-, prefixu XXI.3.3
Paragoxe XXI.6.2
Parar de + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Parasntesis XXI.2 / 5
Parasinttiques, pallabres XXI.5
Parentescu, nomes de X.3.3 a), XXIII.3.2.2
Parntesis I.2.13
Parenttiques, interxeiciones XV.1.1 d)
Pareya ~ parexa, coleutivu XII.6.2
Parte, sustantivu nos numberales fraccionarios
XII.5.2
Participios irregulares XVI.13.2.5
Participiu neutru de perfrasis verbales XVI.14.3
Participiu XVI.7 / 10.2 / 10.5 / 14, XXII.2.2 /
2.3.2 b), XXIII.2.1
Participiu, perfrasis de XVI.14.3
Pasao, apcope XXI.6.1
Pasao maana, locucin alverbial XIV.6
Pasiva, oracin XXIV.2.3
Pasiva, voz XVI.10.5 / 10.5.1, XXIV.2.3
Pasiva reflexa XXIII.3.2.4, XXIV.2.3
Pasu ente pasu, locucin alverbial, II.3.2.5 f),
XIV.6
Pati-, raz prefixa XXI.4.2
Patrimoniales, afixos XXI.3.1 d)
Peh, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Pel aire, locucin alverbial, XIV.6
Pel pela pelo, contraicin II.3.2.4 i), VIII.1.2
/1.2.1, XIX.4.14.1
Pel mediu, locucin alverbial XIV.6
Pel momentu, locucin alverbial XIV.6
Pell, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Pell, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Pelo, sustantivu non cuntable II.3.2.4 a), VI.1.2.3
b), XXII.2.3.2 b)
Pelu, sustantivu cuntable XXII.2.3.2 b)
Pembaxo, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Pmeque, alverbiu de dulda XIV.5.7
Pencima, contraicin XIV.5.1.1
Pende, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Penriba, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Pensar / pensar (en), verbu XXIII.3.4.2
424
ndiz alfabticu de materies
Penta-, prefixu XXI.3.3
Pente, contraicin XIX.4.10.1 / 4.14.1
Peor, alverbiu de mou XIV.5.3
Peor, comparativu VI.2.3.1
Pequ, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Per, preposicin VIII.1.2 / 1.2.1, XIV.5.1.1,
XIX.1 / 4.10.1 / 4.14. / 4.14.1 / 4.14.2 / 4.14.3
/ 4.15.4, XXIII.3.4.2
Per, preposicin: contenos y emplegos
XIX.4.14.2 / 4.15.4
Per, preposicin + artculu III.3.3
Per-, prefixu II.3.1.1 d), VI.2.3.2 a), XIV.1.1 a) /
2, XXI.3.1 b) / 3.1 c) / 3.33
Per + alverbiu, contraiciones XIV.5.1.1,
XIX.4.14.1
Per + artculu, contraiciones XIX.4.14.1
Per dayuri ~ per dayures, alverbiu II.3.2.3 g)
Per + ente, contraicin XIX.4.10.1 / 4.14.1
Per aciu de, locucin prepositiva XIX.4.14.3
Per ente medies de, locucin prepositiva
XIX.4.13.3 / 6
Per mediu de, locucin prepositiva XIX.4.13.3 /
6
Per otru llau, locucin alverbial XIV.6
Perbaxo, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Percima, contraicin XIV.5.1.1
Perda de -a final II.3.2.1 b)
Perda de consonantes III.3
Perda de desinencies verbales -e, -i XVI.13.2.2
Perda de -e final II.3.2.2 c) / 4 c), XVI.13.2.2
Perda de -i final XVI.13.2.2
Perda de -u final II.3.2.5 b) / 4 c), XII.3.3
Perda de vocales finales nel axetivu VI.2.6
Perda de vocales finales nel sustantivu VI.2.6
Perda de vocales finales nos numberales ordina-
les XII.3.3
Perda de vocales finales o apcope II.3.2.4 c),
XXI.4.2 / 6.1
Peresdrxules, acentu de pallabres V.2.2 / 3.1 c)
Perfeutives, perfrasis XVI.14.1
Perfeutivos o terminativos, verbos XVI.2.1.1
Perh, contraicin XIX.4.14.1
Perfrasis acabar (de) + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis acabar + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis acabar por + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis andar + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis andar a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis deber (de) + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis del verbu auxiliar XVI.14.4
Perfrasis dexar de + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis dir + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis dir + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis echar a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis entamar a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis haber (a) + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis haber (de) + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis haber + participiu XVI.14.3
Perfrasis haber que + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis llegar a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis llevar + participiu XVI.14.3
Perfrasis llevar + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis parar de + iniinitivu XVI.14.1
Perfrasis poder + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis ser a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis ser pa + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis ser quien a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis ser quien pa + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis siguir + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis tar + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis tar pa + infinitivu XVI.14.1,
XIX.4.13.3
Perfrasis tar por + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis tener (de) + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis tener + participiu XVI.14.3
Perfrasis tener que + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis venir + xerundiu XVI.14.2
Perfrasis venir a + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis venir de + infinitivu XVI.14.1
Perfrasis verbales XVI.10.3 / 10.5 / 14.1,
XIX.4.1.3 / 4.7.3 / 4.9.3 / 4.13.3, XXII.2.5,
XXIII.4.5
Perfrasis verbales: participiu neutru XVI.14.3
Perfrasis verbales dinfinitivu XVI.14
Perfrasis verbales dobligacin XVI.14.1
Perfrasis verbales de participiu XVI.14.3
Perfrasis verbales de probabilid XVI.14.1
Perfrasis verbales de xerundiu XVI.14.2
Perfrasis verbales futures XVI.14.1
Perfrasis verbales imperfeutives XVI.14.1 / 14.2
Perfrasis verbales incoatives XVI.14.1
Perfrasis verbales iteratives XVI.14.1
Perfrasis verbales perfeutives XVI.14.1
Perfrasis verbales terminatives XVI.14.1
Perfrasis verbales y allugamientu de pronomes
tonos XXIII.4.5
Perfrasis volver (a) + infinitivu XVI.14.1
Perifrsticos, posesivos X.4, XIX.4.7.3
Perni-, raz prefixa XXI.4.2
Pero, conxuncin adversativa XX.2.2.3 / 3.2.2,
XXII.2.2 / 3.2, XXV.1.1
Perriba, contraicin XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Persona, nomes de II.3.2.3 h) / 3.2.4 q), VI.1.2.4,
XXIII.3.2.2
Persones gramaticales: IX.3.1 / 3.2.2, XIII.1.1 /
425
ndiz alfabticu de materies
2.2.1 / 3.2, XVI.4 / 10.1, XXI.1.1.2, XXIII.2.1
/ 3.1.1
Perspeutiva o tiempu, morfema verbal XVI.6,
XXI.1.1.2
Pese a, locucin prepositiva XIX.6
Pese a que, locucin conxuntiva XX.3.3
Pierni-, raz prefixa XXI.4.2
Piro-, raz afixa XXI.4.2
Plizcu, alverbiu de cantid XIV.5.4
Plural de los axetivos VI.2.1.1
Plural de los nomes propios VII.3.1
Plural de los sustantivos VI.1.1, VII.3.1 / 3.1.2 /
3.2
Pluri-, prefixu XXI.3.3
Pluscuamperfeutu dindicativu, tiempu verbal
XVI.8 / 9.2 / 9.4 / 11
Poco, alverbiu de cantid XIV.5.4
Poco a poco, locucin alverbial, II.3.2.4 o),
XIV.6
Pocu -a -o, indefinu XI.2 / 2.1, XXII.2.8.1 / 2.12
Poder, verbu irrregular XVI.13.3.9
Poder + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Podo-, raz afixa XXI.4.2
-Podu, raz afixa XXI.4.2
Pol pola polo, contraicin II.3.2.4 i), VIII.1.2.1,
XIX.4.15.1
Pola mor de, locucin prepositiva XIX.4.15.3
Poli-, prefixu XXI.3.3
Polislabos IV.1
Polo tanto, locucin alverbial II.3.2.4 o), XIV.6
Poner, verbu irregular XVI.13.3.10
Por, preposicin VIII.1.2.1, XVI.14.1, XIX.1 /
4.15 / 4.15.1 / 4.15.2 / 4.15.2 a) / 4.15.3 /
4.15.4, XXIV.3.2
Por + artculu, contraiciones III.3.3, XIX.4.15.1
Por arte de barrabiellu, locucin alverbial,
XIV.6
Por cuenta de, locucin prepositiva XIX.4.15.3 /
6
Por dems, locucin alverbial XIV.6
Por ello, locucin alverbial XIV.6
Por eso, locucin alverbial XIV.6
Por favor, locucin alverbial XIX.4.15.3
Por ms que, locucin conxuntiva XX.3.2.2
Por mor de, locucin prepositiva XIX. 4.15.3 / 6
Por supuestu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Poro, alverbiu de xuntura XIV.5.8, XX.2.3,
XXIII.3.8
Porque, locucin conxuntiva XX.3.3, XXIII.4.3
a)
Pos-, prefixu XXI.3.3
Posesivos: formes antepuestes X.1.1
Posesivos: formes pospuestes y nucleares X.1.2
Posesivos: significu X.3.1
Posesivos: sustantivacin XXII.2.7.2
Posesivos con artculu X.1.1 / 2 / 3.3, XXII.2.6.1
Posesivos nel grupu nominal XXII.2.2 / 2.6.1 /
2.7.1 / 2.7.2 / 2.8.3
Posesivos neutros II.3.2.4 f), X.1.1 c) / 1.2 b),
XXII.2.3.2 b)
Posesivos perifrsticos X.4, XIX.4.7.3
Posesivu de mio, de to, de so, de nuestro ~ de
nueso, de vuestro ~ de vueso X.4, XIX.4.7.3.
Posesivu mio mios X.1.1 / 1.2.1, XXII.2.7.1
Posesivu mu -a -o, X.1.2.2, XXII.2.7.1
Posesivu neutru nueso II.3.2.4 f)
Posesivu neutru vueso II.3.2.4 f)
Posesivu nuesu ~ nuestru -a -o X.1.1 / 1.2.1 /
1.2.2, XXII.2.7.1
Posesivu so sos X.1.1 / 1.2.1
Posesivu suyu -a -o X.1.2.2, XXII.2.7.1
Posesivu to tos X.1.1 / 1.2.1, XXII.2.7.1
Posesivu tuyu -a -o, X.1.2.2, XXII.2.7.1
Posesivu vuesu ~ vuestru -a -o X.1.1 / 1.2.1 /
1.2.2, XXII.2.7.1
Posnuclear o pospuestu, trminu subordinu nel
grupu nominal XXII.2.2
Pospuestes y nucleares, formes del posesivu
X.1.2
Postrer, apcope XXI.6.1
Postreru -a -o, ordinal XII.3.4
Potencial, mou verbal XVI.5.2, XXIII.3.1.1
Pre-, prefixu XXI.3.3
Predicacin XXIII.3.1.1
Predicativa, funcin XXIII.3.1.1
Predicatives, oraciones XXIII.2.2
Predicativos, verbos XVI.2.1.1, XXIV.1
Prefixes, races XXI.4.2
Prefixos XXI.2 / 3 / 3.3
Prefixu + pallabra monoslaba V.3.6.1 e)
Prefixu a- XXI.3.3 / 3.1 c) / 5.1
Prefixu ante- XXI.3.3
Prefixu bis- XXI.3.3
Prefixu con- ~ com- ~ co- XXI.3.3
Prefixu contra- XXI.3.3
Prefixu de- XXI.3.3
Prefixu des- II.3.1.1 d), XXI.3.3
Prefixu di- XXI.3.3
Prefixu dis- II.3.1.1 d) / 3.1.2 c), XXI.3.3
Prefixu e- XXI.3.3
Prefixu en- ~ em- II.3.1.1 d), XXI.3.3 / 5.1
Prefixu en- XXI.3.3 / 3.4 / 5.1
Prefixu ente- o entre- II.3.1.1 d), XXI.3.3
Prefixu es- II.3.1.1 d), IV.4.15 b), XXI.3.1 b) /
426
ndiz alfabticu de materies
3.1 d) / 3.3 / 5.1
Prefixu estra- IV.4.15 b), XXI.3.3
Prefixu ex- IV.4.15 b), XXI.3.3
Prefixu ex- IV.4.15 b), XXI.3.3
Prefixu exo- IV.4.15 b)
Prefixu hexa- IV.4.15 b)
Prefixu in- ~ im- ~ i- II.3.1.1 d) / 3.1.2 c) / 3.1.2
c), XXI.3.3
Prefixu inter- II.3.1.2 c), XXI.3.3
Prefixu intra- ~ intro- II.3.1.2 c), XXI.3.3
Prefixu per- II.3.1.1 d), VI.2.3.2 a), XIV.1.1 a) /
2, XXI.3.1 b) / 3.1 c) / 3.3
Prefixu pre- XXI.3.3
Prefixu pseudo- ~ seudo- XXI.3.3
Prefixu psico- ~ sico- XXI.3.3
Prefixu re- II.3.1.1 d), VI.2.3.2 b), XIV.1.1 b),
XXI.3.3
Prefixu seudo- ~ pseudo- XXI.3.3
Prefixu sico- ~ psico- XXI.3.3
Prefixu so- II.3.1.3 c), IV.4.8 c), XXI.3.1 c) / 3.3
/ 5.1
Prefixu sobre- XXI.3.3
Prefixu sub- IV.4.8 c), XXI.3.3
Prefixu trans- IV.4.14 d)
Prefixu tre- XXI.3.3
Prefixu tres- II.3.1.1 d), IV.4.14 d), XXI.3.1 b) /
3.1 c) / 3.3
Prenuclear o antepuestu, trminu subordinu nel
grupu nominal XXII.2.2
Preposicin + alverbiu, II.4 b), III.3.3, XIV.5.1.1,
XXIII.3.6
Preposicin + artculu, contraiciones VIII.1.2.1
Preposicin + conxuncin que XX.3.3,
XXV.2.3.1
Preposicin + preposicin II.4 b), III.3.3
Preposicin + relativu que XXV.2.2.2 / 2.3.2
Preposicin a V.3.6.1 b), VIII.1.2.1, XVI.14.1,
XIX.1 / 2 / 3.2. / 4.1 / 4.1.1 / 4.1.2 a) / 4.1.2 c)
/ 4.1.2 d) / 4.1.3 / 4.9.1 / 4.9.2 b), XIX.3.2,
XXIII.3.2.2 / 3.3.1 / 3.3.2
Preposicin a, contraiciones XIX.4.1.1 / 4.9.1
Preposicin ante V.3.6.4, XIX.1 / 4.2 / 4.2.2
Preposicin baxo II.3.2.4 n), XIX.1 / 4.3 / 4.18.2
Preposicin cabo ~ co II.3.2.4 n), XIX.1 / 4.4 /
4.4.1 / 4.4.2
Preposicin con VIII.1.2.1, XIII.2.1.1, XIX.1 / 2
/ 4.4.1 / 4.5 / 4.5.1 / 4.5.2 / 4.5.3 / 4.17
Preposicin con, contraiciones III.3.3, XIX.4.4.1
/ 4.5.1
Preposicin contra ~ escontra XIX.1 / 4.6 / 4.6.1
/ 4.6.2 / 4.12.1
Preposicin de II.4 a), VIII.1.2 / 1. 2.1, X.3.1 /
3.4 / 4, XI.3.1, XIV.1, XVI.14.1, XIX.1 / 2 /
4.7 / 4.20, XXII.2.3.2 b) / 2.4.2 a) / 2.4.2 b) /
2.5 a) / 2.5 b) / 2.8.2 / 2.12, XXIV.3.2,
XXV.2.1
Preposicin de: apostrofacin XIX.4.7.1
Preposicin de: supresin o elipsis XIX.6,
XXII.2.3.2 b) / 2.4.2 a) / 2.5 / 2.8.2 / 2.12
Preposicin de + artculu el XI.3.1
Preposicin de + pronome personal dl, della,
dello, dellos, delles, V.3.6.1 b), XI.3.1
Preposicin dende XIX.1 / 4.8
Preposicin en II.4 a), VIII.1.2.1, IX.1.1, XII.5.2,
XIII.2.1.2, XIX.1 / 2 / 4.1.2 a) / 4.9
Preposicin en: apostrofacin XIX.4.9.1
Preposicin en + artculu, contraiciones
XIX.4.9.1
Preposicin en + demostrativu, II.4 b), IX.1.1,
XIX.4.9.1
Preposicin en + indefinu un ~ n ~ unu, con-
traiciones II.4 b), XI.3.1
Preposicin en + pronome ~ elli ella ello, con-
traiciones II.4 b), XIII.2.1.2
Preposicin ensin XIX.1 / 4.17
Preposicin ente V.3.6.4, XIX.1 / 4.10 / 4.13.1,
XXIII.3.1.2
Preposicin nte V.3.6.4, XIX.1 / 4.2 / 4.2.2
Preposicin escontra ~ contra XIX.1 / 4.6 / 4.6.1
/ 4.6.2 / 4.12.1
Preposicin hasta ~ fasta XIX.1 / 4.11 / 4.11.1 /
4.11.2
Preposicin haza ~ hacia XIX.1 / 4.12 / 4.12.2 /
4.12.1 a)
Preposicin impropia menos XIX.5
Preposicin impropia met XIX.5
Preposicin impropia metanes ~ metanos XIX.5
Preposicin impropia sacante ~ sacantes XIX.5
Preposicin pa II.4 a), V.3.6.1 b), VIII.1.2.1,
XIX.1 / 4.10.1 / 4.12.1 / 4.13 / 4.13.1 / 4.13.2 /
4.13.2 c) / 4.13.3
Preposicin pa: apostrofacin XIII.3.1.2
Preposicin pa + artculu, contraicin XIX.4.13.1
Preposicin per VIII.1.2 / 1.2.1, XIV.5.1.1,
XIX.1 / 4.10.1 / 4.14. / 4.14.1 / 4.14.2 / 4.14.3
/ 4.15.4, XXIII.3.4.2
Preposicin per: contenu y emplegos XIX.4.14.2
/ 4.15.4
Preposicin per + alverbiu, contraiciones
XIV.5.1.1, XIX.4.14.1
Preposicin per + artculu, contraiciones III.3.3,
XIX.4.14.1
Preposicin por VIII.1.2.1, XVI.14.1, XIX.1 /
4.15 / 4.15.1 / 4.15.2 / 4.15.2 a) / 4.15.3 /
427
ndiz alfabticu de materies
4.15.4, XXIV.3.2
Preposicin por: contenu y emplegos XIX.4.15.2
/ 4.15.4
Preposicin por + artculu, contraiciones III.3.3,
XIX.4.15.1
Preposicin segn XIX.1 / 4.16
Preposicin sin ~ ensin XVI.10.4.1, XIX.1 / 4.17
Preposicin so VIII.1.2.1, XIX.1 / 4.18 / 4.18.1 /
4.18.2
Preposicin so + artculu, contraicin XIX.4.18.1
Preposicin sobre ~ sobro II.3.2.4 n), XIX.1 /
4.19 / 4.19 a)
Preposicin tres V.3.6.1 c), XII.2.2, XIX.1/ 4.20
Preposiciones: apostrofacin XIX.1
Preposiciones: contenos XIX.2
Preposiciones: contraiciones XIX.1
Preposiciones: formes XIX.1
Preposiciones: xuntures XIX.7
Preposiciones como ndices funcionales XIX.3.2
Preposiciones como trespositores XIX.3.1,
XXI.3.2 c), XXII.2.4.2 a) / 2.4.2 b) / 2.4.2 c) /
2.4.2 d), XXIII.3.6
Preposiciones con grupu combinu XXII.3.4
Preposiciones impropies XIX.4.5
Preposiciones pa + ente, contraicin XIX.4.10.1
/ 4.13.1
Preposiciones per + ente, contraicin XIX.4.10.1
/ 4.14.1
Prepositives, locuciones XIV.1, XIX.4.14.1 /
4.15.3 / 6, XX.3.3, XXII.4.1
Presente dindicativu, tiempu verbal XVI.9.1 /
13.2.3
Presente de suxuntivu, tiempu verbal XVI.9.5,
XXIII.3.1.1
Presto ~ pres, apcope XXI.6.1
Pretricu pluscuamperfeutu dindicativu, tiempu
verbal XVI.8 / 9.2 / 9.4 / 11
Pretritu imperfeutu dindicativu, tiempu verbal
XVI.7 / 9.3, XXIII.3.1.1
Pretritu imperfeutu de suxuntivu, tiempu verbal
XVI.9.6 / 11, XXIII.3.1.1
Pretritu indefinu, tiempu verbal II.3.2.3 d) /
3.2.3 e) / 3.2.4 l), XVI.7 / 8 / 9.2
Primer, apcope XXI.6.1
Primera conxugacin, forma regular XVI.12.1
Primera persona, suxetu lxicu XXIII.3.1.1
Primera persona del plural del verbu + pronome
tonu XIII.3.1.3 b)
Primera persona del singular del indefinu
II.3.2.3 d)
Primera persona singular del presente dindicati-
vu II.3.2.4 k)
Primero, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Primero (de), locucin prepositiva XIV.1, XIX.6
Primero de que, locucin conxuntiva XX.3.3
Primeru -a -o, numberal ordinal XII.3.2 / 3.3 / 3.4
Primitives, pallabres XXI.3
Pro-, prefixu XXI.3.3
Probabilid, perfrasis de XVI.14.1
Proclisis de los pronomes tonos XXIII.4.1 / 4.3
Proclisis y enclisis llibres de los pronomes tonos
XXIII.4.4
Proclticos, pronomes XXIII.4.1
Proclticu, factor XXIII.4.5
Productivos, afixos XXI.3.1 c)
Pronome conmigo XIII.2.1.1
Pronome consigo XIII.2.1.1
Pronome contigo XIII.2.1.1
Pronome l ~ elli ella ello ellos elles II.3.2.3 c),
V.3.6.1 b), X.3.4, XI.3.1, XIII.2.1.1 / 2.1.2 /
2.2.1, XIX.4.13.1, XXIII.3.1.1 / 3.1.3
Pronome elli II.3.2.3 c), X.3.4XIII.2.1.1
Pronome ello II.3.2.4 g), X.3.4, XI.3.1, XIII.2.1.1
/ 2.1.2 / 2.2.1, XXII.2.3.2 b) / 2.11, XXIII.3.1.3
Pronome la I.2.4 b), III.3.1, XIII.3.1.1 / 3.2 / 3.3
/ 3.4
Pronome llu lla llo llos lles XIII.3.1.1
Pronome lo y el neutru I.2.4 b), II.3.2.4 j),
III.3.1, XIII.3.1.1 / 3.2 / 3.3 / 3.4, XXIV.2.1 /
4.1.2
Pronome lu la lo los les I.2.4 b), I.2.4 b), II.3.2.5
e), III.3.1, XIII.3.1.1 / 3.2 / 3.3 / 3.4,
XVIII.1.4.4 / 2 b), XXIII.3.2.1
Pronome lu I.2.4 b), II.3.2.5 e), III.3.1, XIII.3.1.1
/ 3.2 / 3.3 / 3.4
Pronome me II.4 a), III.3.1, XIII.3.1.1/ 3.2 / 3.3 /
3.4, XXIII.3.1.4 / 3.2.4 / 3.2.5 / 3.3.2 / 3.3.3
Pronome me apostrofu como m XIII.3.1.2
Pronome migo XIII.2.1.1
Pronome min ~ mi X.3.4, XIII.2.1.1
Pronome nos ~ mos II.3.2.4 r), III.3.1 / 3.2,
V.3.6.1 b), XIII.3.1.1 / 3.1.3 b) / 3.2 / 3.3 / 3.4,
XXIII.3.2.5 / 3.3.2
Pronome ns V.3.6.1 b), X.3.1 / 2.2.1, XIII.2.1.1
/ 2.2.1
Pronome nosotros -es XIII.2.1.1 / 2.2.1
Pronome se I.2.4 c), II.4 a), III.3.1, V.3.6.1 b),
XIII.3.1.1/ 3.2, XXIII.3.1.4 / 3.2.4 / 3.2.5 /
3.3.2 / 3.3.3
Pronome se apostrofu como s XIII.3.1.2
Pronome se complementu direutu reflexivu
XXIII.3.2.5
Pronome se complementu indireutu reflexivu
XXIII.3.3.2
428
ndiz alfabticu de materies
Pronome se impersonalizador XXIII.3.1.4,
XXIV.2.3
Pronome se torgador de complementu direutu
XXIII.3.2.4
Pronome s XIII.2.1.1 / 2.2.2
Pronome sigo XIII.2.1.1
Pronome te II.4 a), III.3.1, XIII.3.1.1/ 3.2 / 3.3 /
3.4, XXIII.3.1.4 / 3.2.4 / 3.2.5 / 3.3.2 / 3.3.3
Pronome te apostrofu como t XIII.3.1.2
Pronome ti X.3.4, XIII.2.1.1
Pronome tigo XIII.2.1.1
Pronome tu X.3.4, XIII.2.1.1 / 2.2.1, XXIII.3.1.1
Pronome ust ustedes X.3.4, XIII.2.1.1 / 2.2.3
Pronome vos II.3.2.4 r), III.3.1, V.3.6.1 b),
XIII.3.1.1/ 3.2, XXIII.3.2.5 / 3.3.2
Pronome vs V.3.6.1 b), X.3.1, XIII.2.1.1 / 2.2.1
Pronome vosotros -es XIII.2.1.1 / 2.2.1
Pronome vust vustedes X.3.4, XIII.2.1.1
Pronome -y -yos ~ -ys I.2.4 a), V.3.4 c), III.3.1,
VIII.1.1.3 b), XIII.3.1.1 / 3.2, XXIII.3.3.1
Pronome yo X.3.4, XIII.2.1.1 / 2.2.1, XXIII.3.1.1
Pronomes: concordancia nel grupu nominal
XXII.2.3.1
Pronomes: nmberu XIII.2.2.1 / 3.2
Pronomes: xneru XIII.2.2.1 / 3.2
Pronomes tonos,
Pronomes tonos III.3.1, XIII.1.2 / 3, XVI.2.2,
XXIII. 3.2.1 / 3.3.1 / 4.1 / 4.2 / 4.3 a) / 4.3 b) /
4.4.1 a)
Pronomes tonos de 3 persona XXII.2.3.1 / 2.3.2
a)
Pronomes tonos: allugamientu col verbu
XVI.5.3, XXIII.4
Pronomes tonos: enclisis XXIII.4.1 / 4.2
Pronomes tonos: proclisis XXIII.4.1 / 4.3
Pronomes tonos: proclisis y enclisis llibres
XXIII.4.4
Pronomes tonos: xuntures XIII.3.4
Pronomes de cortesa: XIII.2.2.3
Pronomes en funcin preposicional X.4, XIII.2.1,
XXII.2.11
Pronomes enclticos XXIII.4.1
Pronomes enclticos con XVIII.1.4.4
Pronomes me, te y se: apostrofacin XIII.3.1.2
Pronomes proclticos XXIII.4.1
Pronomes recprocos XIII.3.3.3
Pronomes reflexivos XIII.2.2.2 / 3.2 / 3.3.2 /
3.3.3, XVI.10.5.1 / 12.5, XXIII.3.2.5 / 3.2.6 /
3.3.2 / 3.4.2
Pronomes tnicos XIII.1.2 / 2, XXII.2.8.3,
XXIII.3.2.1 / 3.2.2 / 3.3.1 / 3.4.1
Pronomes tnicos de 3 persona, XXII.2.3.1 /
2.3.2 a)
Pronomes tnicos nel grupu nominal XXII.2.11
Pronomes tnicos neutros XIII.2.2.1
Pronominales, verbos XVI.12.6, XXIII.3.4.2
Propies o pures, interxeiciones XV.4.1
Prtesis de a- inicial II.3.1.5, XXI.5.1 / 6.2
Prtesis de en- ~ em- inicial XXI.6.2
Prtesis voclica XXI.6.2
Proto-, prefixu XXI.3.3
Pseudo- ~ seudo, prefixu XXI.3.3
Psico- ~ sico, prefixu XXI.3.3
Pue ser, locucin alverbial XIV.6
Puesto que, trespositor de verbu a alverbiu
XX.3.2.2
Puntos suspensivos I.2.12
Puntu aparte I.2.9
Puntu final I.2.9
Puntu I.2.9 / 3 b)
Puntu siguu I.2.9
Puntu y coma I.2.9
Pures o propies, interxeiciones XV.4.1
Que, conxuncin II.4 a), III.2.1 b), XXII.4.1,
XXIII.4.3 a), XXV.2.1
Que, relativu II.4 a), V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.1,
XIX.4.15.2 / 4.15.2 a), XXII.2.4.2 f) / 2.8.3 /
4.3, XXIV.4.1.1 h), XXV.2.2.1 / 2.2.2 / 2.2.3 /
2.2.8
Que, trespositor de verbu a sustantivu XX.3.2.1
Qu, interrogativu y esclamativu V.3.6.2,
XVIII.1.1 / 1.4 / 1.4.1 / 1.4.3 / 2, XXV.2.1
Que: apostrofacin III.2.1 b), VIII.1.1.1 c) / 1.1.3
c), XVII.1, XX.3.2.1
Quedar, verbu XXIII.3.2.6 a)
Querer, verbu irregular XVI.13.3.11
Quexar / quexase (de), verbu II.3.1.1 a),
XXIII.3.4.2
Quiciabes ~ quicis, alverbiu de dulda XIV.5.7
Quien relativu XXV.2.2.4
Quien, relativu V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.2,
XXV.2.1 / 2.2.4 / 2.2.5
Quin, interrogativu y esclamativu V.3.6.2,
XVIII.1.1 / 1.3 / 1.4 / 1.4.2 / 2, XXV.2.1
Quienquiera, indefinu XI.3.1 / 3.2
Quilo, apcope II.3.2.4 c)
Quilo-, prefixu XXI.3.3
Quince, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Quinceavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Quincena, numberal coleutivu XII.6.2
Quincenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Quinientos -es ~ cincocientos -es, numberal car-
dinal XII.2.2 / 3.3
Quinqueniu, coleutivu XII.6.4
429
ndiz alfabticu de materies
Quintetu, coleutivu XII.6.4
Quintu, numberal fraccionariu XII.5.2
Quintu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Quntuple quntuplu, numberal multiplicativu
XII.4.2
Radio, apcope II.3.2.4 c)
Radio-, raz prefixa XXI.4.2
Races afixes XXI.4.2
Races prefixes XXI.4.2
Re-, prefixu II.3.1.1 d), VI.2.3.2 b), XIV.1.1 b),
XXI.3.1 d) / 3.3
Recprocos, pronomes XIII.3.3.3
Recprocos, sintagmes XXII.2.8.3, XXIII.3.2.2 /
3.2.5 / 3.3.2
Referencies imprecises o xenriques XVIII.1.4.3,
XXII.2.3.2 b), XXIV.4.1.2 / 4.1.4
Referencies metallingstiques XXIV.4.1.1 K)
Referencies testuales o contestuales VIII.2.2 / 2.2
b), IX.3.1, XI.1 / 2.1.2 / 2.2.1, XIII.3.3.2,
XIV.5.1.1, XVI.2.1.2, XVIII.1.4.3, XX.3.1,
XXII.2.3.1 / 2.4.2 a) / 2.7.2 / 2.9.1 / 2.9.2,
XXIII.3.1.1 / 3.1.2 / 3.2.1 / 3.3.1 / 3.4.1 / 3.6.1
/ 3.8, XXIV.2.1 / 3.1 / 4.1.3, XXV.2.2 b) / 2.2.3
Referentes de complementu direutu XXIII.3.2.1
Referentes de complementu indireutu XXIII.3.3.1
Referentes del complementu circunstancial
XXIII.3.6
Referentes del suxetu lxicu XXIII.3.1.2
Referentes demostrativos neutros XXII.2.3.2 b)
Referentes indefinos neutros XXII.2.3.2 b)
Referentes interrogativos y esclamativos neutros
XXII.2.3.2 b)
Referentes neutros XXII.2.3.2 b), XXIV.4.1.1 C)
Referentes XX.3.1, XXII.2.3.1 / 2.3.2 a) / 2.3.2
b), XXIII.3.1.1, XXIV.4.1.1 / 4.1.2
Referentes: lartculu VIII.2.2
Referentes: latributu XXIV.2.1
Referise (a), verbu XXIII.3.4.2
Reflexivos, pronomes XIII.2.2.2 / 3.2 / 3.3.2 /
3.3.3, XVI.10.5.1 / 12.5, XXIII.3.2.5 / 3.2.6 /
3.3.2 / 3.4.2
Reflexivu, complementu direutu XXIII.3.2.5 /
3.2.6
Reflexivu, complementu indireutu XXIII.3.3.2
Reflexivu, incrementu XVI.12.6, XXIII.3.4.2
Regulares, verbos XVI.12
Reiteracin na formacin del grau superlativu
VI.2.3.2 e), XIV.1.1 e)
Relatives especificatives, oraciones XXV.2.2 a)
Relatives esplicatives, oraciones XXII.2.11,
XXV.2.2 b)
Relatives, oraciones I.2.8 e), XXII.2.4.2 e),
XXV.2.2
Relativos XVII, XX.3.1 / 3.2.2, XXII.2.4.2 e),
XXIII.3.7.2 / 4.4.1 b)
Relativos, alverbios XIV.5.9
Relativos: carauterstiques xenerales XVII.2
Relativos: contenos XVII.2
Relativos: formes XVII.1
Relativos: tresposiciones XXII.2.4.2 e) / 2.4.2 f),
XXIII.3.7.2 / 4.3 a), XXIV.2.2, XXV.2.1 / 2.3.1
Relativu, oraciones de I.2.8 e), XXII.2.4.2 e),
XXV.2.2
Relativu que II.4 a)
Relativu au ~ u V.3.6.2, XVII.1 / 3
Relativu como V.3.6.2, XVII.1 / 3, XXII.2.4.2 f) /
2.8.3, XXIV.3.2, XXV.2.2.7
Relativu cuando V.3.6.2, XVII.1 / 3, XXV.2.2.8
Relativu cuantu -a -o XVII.1 / 3 / 4 / 4.4,
XXV.2.1
Relativu neutru cuanto XVII.4.4
Relativu onde V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.3,
XXV.2.2.6
Relativu que V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.1,
XIX.4.15.2 / 4.15.2 a), XXII.2.4.2 f) / 2.8.3 /
4.3, XXIV.4.1.1 h) ), XXV.2.2.1 / 2.2.2 / 2.2.3 /
2.2.8
Relativu que: apostrofacin III.2.1 b), VIII.1.1.1
c), XVII.1
Relativu quien V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.2,
XXV.2.1 / 2.2.4 / 2.2.5
Relativu u ~ au V.3.6.2, XVII.1 / 3 / 4 / 4.3,
XXV.2.2.6
Reer / reer (per), verbu XXIII.3.4.2
Reparar / reparar (en), verbu XXIII.3.4.2
Repetitives, onomatopeyes I.2.4 e), XV.3.2
Requete-, prefixu VI.2.3.2 b), XIV.1.1 b),
XXI.3.3
Respeuto a, locucin prepositiva XIX.6
Retro-, prefixu XXI.3.3
Rxime preposicional del verbu XIX.4.1.3 / 4.5.3
/ 4.15.3
Rir / rise (de), verbu XVI.13.3.12, XXIII.3.4.2
Rispir (por), verbu XXIII.3.4.2
S, pronome personal tonu se apostrofu
XIII.3.1.2
S-, lquida nos cultismos IV.4.2
-S, incrementu alverbial XIV.2
-S, terminacin de plural VII.3.2 / 3.2 k)
-Sa -esa, sufixu femenn VII.1.3 e)
Saber, verbu irregular XVI.13.3.13
Sacante ~ sacantes, preposicin impropia XIX.5
San, apcope XXI.6.1
-Sauriu, raz afixa XXI.4.2
430
ndiz alfabticu de materies
Se complementu direutu reflexivu XXIII.3.2.5
Se complementu indireutu reflexivu XXIII.3.3.2
Se impersonalizador XXIII.3.1.4, XXIV.2.3
Se pronome tonu I.2.4 c), III.3.1, II.4 a),
III.3.1.1, V.3.6.1 b), XIII.3.1.1
Se torgador de complementu direutu XXIII.3.2.4
Se: apostrofacin XIII.3.1.2
S, forma verbal V.3.6.1 b)
Segu, apcope XXI.6.1
Segn, conxuncin XIX.4.16
Segn, preposicin XIX.1 / 4.16
Segunda conxugacin, forma regular XVI.12.2
Segunda persona, suxetu lxicu XXIII.3.1.1
Segunda persona del singular del indefinu
II.3.2.3 e)
Segundu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Seguro ~ seguramente, alverbiu dafirmacin
XIV.5.5
Seguro ~ seguramente, alverbiu de dulda XIV.5.7
Seique, alverbiu de dulda XIV.5.7
Seis, numberal cardinal XII.2.2
Seiscientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Selce ~ diecisis, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Sele ~ selemente, alverbiu de mou XIV.5.3
Semnticu, nucleu XXI.1.1.1
Semestre, coleutivu XII.6.4
Semi-, prefixu XXI.3.1. d) / 3.3
Semianticadencia, tonema XXIII.1.1.1
Semicadencia, tonema XXIII.1.1.1
Semiproductivos, afixos XXI.3.1 c)
Seo, apcope XXI.6.1
Septeniu, coleutivu XII.6.4
Sptimu, numberal fraccionariu XII.5.2
Sptimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Ser, verbu irregular XVI.13.3.1
Ser a + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Ser pa + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Ser quien a + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Ser quien pa + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Sero, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Sesenta, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Sesentenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Sesentn -ona, coleutivu XII.6.4
Sestetu, coleutivu XII.6.4
Sestu, numberal fraccionariu XII.5.2
Sestu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Sstuple sstuplu, numberal multiplicativu
XII.4.2
Setecientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Setenta, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Setentenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Seudo- ~ pseudo-, prefixu XXI.3.3
Sexeniu, coleutivu XII.6.4
Si, conxuncin completiva XXIII.4.3 a) / 4.4.1,
XXV.2.1
Si, conxuncin condicional V.3.6.1 b), XX.3.2.1 /
3.2.2
Si acaso, locucin alverbial XIV.6
S, alverbiu dafirmacin V.3.6.1 b), XIV.5.5
S, pronome personal reflexivu XIII.2.1.1 / 2.2.2
Sicas, alverbiu de xuntura XIV.5.8, XX.2.3
Sico- ~ psico-, prefixu XXI.3.3
Sieglu, coleutivu XII.6.4
Siempre ~ siempres, alverbiu de tiempu XIV.2 /
5.2
Siempre que, locucin conxuntiva XX.3.3
Siete, numberal cardinal XII.2.2
Significante del signu llingsticu XXIII.1.1.1
Significativos, afixos XXI.3.1 a)
Significu del posesivu X.3.1
Significu del signu llingsticu XXI.1,
XXIII.1.1.1
Signos dentruga o interrogacin I.2.6 / 3 c),
XVIII.1.1
Signos desclamacin I.2.7 / 3 c)
Signu complexu XXI.1
Signu entonativu XXIII.1.1 / 1.1.1
Signu lxicu XXI.1.1.1
Signu llingsticu XXI.1, XXIII.1.1 / 1.1.1
Signu mnimu o monema XXI.1
Signu morfolxicu XXI.1.1.2
Sigo, pronome personal XIII.2.1.1
Siguir + xerundiu, perfrasis XVI.14.2
Slaba: mrxenes IV.1
Slaba: nucleu IV.1
Slabes tones V.1
Slabes tniques V.1
Simple, numberal multiplicativu XII.4.2
Sin ~ ensin, preposicin XVI.10.4.1, XIX.1 /
4.17
Sin embargu, locucin alverbial II.3.2.5 f), XIV.6
Singular nel axetivu VI.2.1.1
Singular nel sustantivu VI.1.1, VII.3.1 / 3.1.3 / 3.2
Sinn, conxuncin adversativa XX.2.2.3,
XXII.3.2, XXV.1.1
Sintagma XXII.1, XXIII.1.1
Sintagma alverbial XXIII.3.8
Sintagma nominal XV.1.1 a), XVI.10.1,
XVIII.1.1
Sintagmticu, grupu XXII.1, XXIII.2.1
Sintagmticu, nucleu XXII.1 / 2.10
Sintagmes recprocos XXII.2.8.3, XXIII.3.2.2 /
3.2.5 / 3.3.2
Sintomtiques o emocionales, interxeiciones
431
ndiz alfabticu de materies
XV.4.2 / 5.3
Siquiera ~ siquieramente, alverbiu de negacin
XIV.5.6
Sistema consonnticu III.1
Sistema voclicu II.1
So, preposicin VIII.1.2.1, XIX.1 /4.18 / 4.18.1 /
4.18.2
So + artculu XIX.4.18.1
So-, prefixu II.3.1.3 c), IV.4.8 c), XXI.3.1 c) / 3.3
/ 5.1
So sos, posesivu X.1.2.1
Sobre-, prefixu XXI.3.3
Sobre ~ sobro, preposicin II.3.2.4 n), XIX.1 /
4.19 / 4.19 a)
Sobre manera, locucin alverbial XIV.6
Sobre too, locucin alverbial II.3.2.4 o), XIV.6
Soca, apcope XXI.6.1
Sol, contraicin VIII.1.2.1, XIX.18.1
Solu -a -o, axetivu XXII.2.11
Sonar (a), verbu XXIII.3.4.2
Sub-, prefixu IV.4.8 c), XXI.3.3
Suboracionales, funciones XXII.1
Subordinacin nel grupu nominal XXII.2.1 / 2.4
Subordinacin nominal VI.1.1 / 1.3 / 2.1.1, X.2 /
4, XII.4.2, XIII.2.1, XIV.1 / 10.4 / 10.5,
XVII.2, XIX.2 / 3.1.2 / 4.5.2 / 4.17 / 6,
XXII.2.1 / 2.4.2 b) / 2.5 / 2.9.2
Subordinacin verbal XVI.1 / 2.1 / 10.1,
XXIII.2.1 / 2.2 / 3.3.1 / 3.4.1 / 3.6, XXIV.1 /
2.1
Subordinacin XXII.1
Subordinatives, conxunciones XX.3, XXV.2.1
Subordinu, trminu XXII.2.1 / 2.2 / 2.3
Subordinu alverbial VI.2.1.1, XIV.1, XVII.2,
XXII.2.4.2 f)
Sufixacin alverbial XXI.3.2 c), XXII.2.4.2 b)
Sufixacin axetiva XXI.3.2 b)
Sufixacin sustantiva XXI.3.2 a)
Sufixacin verbal XXI.3.2 d)
Sufixos aumentativos II.3.1.1 b) / 3.1.3 b),
IV.2.1.1 b), XI.2.1.2, XVI.10.5, XXI.3.1 a)
Sufixos derivativos XVI.10.2
Sufixos diminutivos II.3.1.1 b) / 3.1.3 b), IV.2.1.1
b), XI.2.1.2, XVI.10.5, XXI.3.1 a)
Sufixos XXI.2 / 3 / 3.2 / 3.2.2
Sufixu -a XXI.3.2.2
Sufixu -able XXI.3.2.2
Sufixu -acu -aca -aco IV.2.1 b), XXI. 3.1 d) /
3.2.2 / 3.4
Sufixu -ada VI.1.2.2, XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -al ~ -ar VI.1.2.2, XXI.3.2.2 / 3.4 / 5.1
Sufixu -algu XXI.3.2.2
Sufixu -ame XXI.3.2.2
Sufixu -n -ana -ano VII.2.2.1 / 3.2 j), XXI.3.2.2
/ 3.4
Sufixu -ante XXI.3.2.2
Sufixu -anu -ana -ano XXI.3.1 b) / 3.2.2
Sufixu -anza ~ -ancia XXI.3.1 b) / 3.1 d) / 3.2.2
Sufixu -atible XXI.3.2.2
Sufixu -atu -ata -ato XXI.3.2.2
Sufixu -u -ada XXI.3.2.2
Sufixu -axe ~ -ax XXI.3.2.2
Sufixu -axu -axa -axo XXI.3.2.2
Sufixu -ayu -aya -ayo III.2.9 b), XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -az XXI.3.2.2
Sufixu -azu -aza -azo XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -d ~ -ed ~ -id ~ -t VI.1.2.1
Sufixu -deru -dera -dero III.2.3 d) / 2.3 e),
VII.2.2.1 / 3.2 a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Sufixu -dizu -diza -dizo III.2.3 h), VII.2.2.1 / 3.2
a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Sufixu -dor -dora -dor ~ -doro III.2.3 d), VII.1.3
d) / 2.2.1 / 3.2 c), XXI.3.1 d) / 3.2.2
Sufixu -doriu -doria III.2.3 f), VII.3.2 a) / 3.2 c),
XXI.3.1 c) / 3.2.2
Sufixu -dura III.2.3 g), VII.3.2 c), XXI.3.1 c) /
3.2.2
Sufixu -e XXI.3.2.2
Sufixu -ecer XXI.3.2.2 / 5.1
Sufixu -encia XXI.3.2.2
Sufixu -eru -era -ero XXI.3.1 c) / 3.2.2 / 3.4
Sufixu -s ~ -esu -esa -s ~ -eso VII.2.2.3,
XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -etu -eta -eto XXI.3.2.2
Sufixu -u XXI.3.2.2
Sufixu -u -ea -eo XXI.3.2.2
Sufixu -u -eda III.2.3 b), VII.1.4 b) / 2.2.1 / 3.2
a) / 3.2 C), XXI.3.2.2
Sufixu -exar XXI.3.1 d) / 3.2.2 / 3.4 / 5.1
Sufixu -exu -exa XXI.3.2.2
Sufixu -iar XXI.3.2.2 / 3.4 / 5.1
Sufixu -ible XXI.3.2.2
Sufixu -icar ~ -iquiar XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -icu -ica -ico XXI.3.2.2
Sufixu -iegu -iega -iego XXI.3.1 d) / 3.2.2 / 3.4
Sufixu -iellu -iella -iello III.2.9 a) / 2.9 b),
XXI.3.1 c) / 3.2.2
Sufixu -ientu -ienta -iento XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -n -ina -ino IV.2.1 b), VII.2.2.1 / 3.2 j),
XIV.2, XXI.3.1 b) / 3.1 c) /3.1 d) / 3.2.2 / 3.4
Sufixu -iqun, -iquina, -iquino XIV.2, XXI.3.2.2
Sufixu -iscar -isquiar XXI.3.2.2
Sufixu -simu -sima -simo VI.2.3.2 c), XIV.1.1
c) / 2, XXI.3.2.2
432
ndiz alfabticu de materies
Sufixu -itu -ita -ito XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -izar XXI.3.2.2 / 5.1
Sufixu -izu, -iza, -izo XXI.3.2.2
Sufixu -mente V.3.5, VI.2.5 a), XII.3.4, XIV.2 / 3,
XIV.5.3, XXI.3.1 b) / 3.2.1 c) / 3.2.2, XXII,
2.4.2 d), XXIII.3.7.3
Sufixu -mientu XXI.3.1 d) / 3.2.2
Sufixu -n -ona -n ~ -ono IV.2.1 b), VII.2.2.3 /
3.2 j), XIV.2, XXI.3.1 b) / 3.2.2 / 3.4
Sufixu -or -ora -or XXI.3.2.2
Sufixu -oriu -oria XXI.3.2.2
Sufixu -osu -osa -oso XXI.3.2.2
Sufixu -ote -ota -ote XXI.3.2.2
Sufixu -u XXI.3.2.2
Sufixu -ucar -uquiar XXI.3.2.2
Sufixu -ucu, -uca, -uco IV.2.1 b), XIV.2, XXI.3.1
a) / 3.2.2
Sufixu -udu -uda -udo III.2.3 c), VII.2.2.1 / 3.2
a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Sufixu -uar XXI.3.2.2 / 3.4
Sufixu -uscar ~ -usquiar XXI.3.2.2
Sufixu -uxar XXI.3.2.2 / 5.1
Sufixu -uxu -uxa -uxo XXI.3.2.2
Sufixu -uyu -uya -uyo III.2.9 b), XXI.3.2.2
Sufixu o terminacin -u -ada -ao III.2.3 a),
VI.1.2.2 / 1.3 b), VII.2.2.1 / 3.2 a) / 3.2 c),
XXI.3.2.2
Sufixu o terminacin -u -ida -o III.2.3 a),
VII.1.3 b) / 2.2.1 / 3.2 a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Super-, prefixu XXI.3.3
Suplementu VI.1.1, XIII.2.1, XVI.2.1 / 2.1.1 /
10.3, XIX.3.2 / 4.9.2 / 4.15.2, XXII.2.5 / 4,
XXIII.2.1 / 2.2 / 3.4.2, XXV.2.2.1 / 2.2.4 /
2.2.5
Suplementu: carauterstiques XXIII.3.4.1
Suplementu: coesistencia con complementu
direutu XXIII.3.4.2
Suplementu: ndices funcionales XXIII.3.4.1
Superlativu dalverbios XIV.1.1
Superlativu daxetivos VI.2.3.2
Supra-, prefixu XXI.3.3
Supresin de la preposicin de XIX.6, XXII.2.3.2
b) / 2.4.2 a) / 2.5 / 2.8.2 / 2.12
Supresin del artculu el na secuencia en + sus-
tantivu masculn singular VIII.3.1
Suspensin, tonema XXIII.1.1.1
Sustantiva, sufixacin XXI.3.2 a)
Sustantivacin dalverbios XIV.4
Sustantivacin daxetivos VI.2.4, XXII.2.3.1 /
2.4.1 / 2.3.2 b) / 2.8.3 / 2.9.1 / 2.9.2,
XXIV.4.1.1 B)
Sustantivacin doraciones (de verbos)
XVIII.1.1, XX.3.2.1, XXII.2.10, XXIII.2.2 /
4.3 a), XXIV.4.1.1 J), XXV.2.1 / 2.2.8
Sustantivacin de demostrativos IX.2, XXII.2.6.2
Sustantivacin de numberales cardinales XII.2.2
Sustantivacin de posesivos XXII.2.7.2
Sustantivos astrautos VI.1.2.1
Sustantivos axetivaos, concordancia neutra
XXII.2.3.2 b)
Sustantivos coleutivos VI.1.2.2, XXIV.4.1
Sustantivos compuestos II.3.2 d)
Sustantivos concretos VI.1.2.1
Sustantivos cuntables VI.1.2.3, VII.3.3.1,
XI.2.1.2, XVIII.1.4.7, XXII.2.3.2 a) / 2.3.2 b)
Sustantivos de xneru invariable o fixu VII.1.1
Sustantivos de xneru variable VII.1.1
Sustantivos duales VI.1.2.2
Sustantivos indiferentes al nmberu VII.3.1.1
Sustantivos individuales VI.1.2.2
Sustantivos en -o y en -u XXII.2.3.2 b)
Sustantivos non cuntables II.3.2.4 a), VI.1.2.3,
VII.3.3.2, VIII.2.2 b), XI.4.1, XVI.10.5,
XXII.2.3.2 / 2.8.2 / 2.12, XXIV.4.1.1 A) / 4.1.2
Sustantivu, categora sintctica XXII.2.11 / 4
Sustantivu, tresposiciones a XXIII.3.5
Sustantivu: alverbializacin XIX.3.1.1 / 3.1.2 / 7
a), XXII.2.4.2 b), XXIII.3.7.1, XXV.2.3.2 A) /
2.3.2 C)
Sustantivu: apcope VI.2.6
Sustantivu: axetivacin VI.1.3, XIX.3.1.1 / 3.1.2
/ 4.7.2 / 4.9.2, XXII.2.4.1, XXIV.2.2
Sustantivu: carauterstiques xenerales VI.1.1
Sustantivu: lexema VI.1.1
Sustantivu: morfemes VI.1.1
Sustantivu: nmberu VI.1.1, VII.3.1 / 3.1.2 / 3.2
Sustantivu: xneru VI.1.1 / 1.3, VII.1.1 / 1.4
Sustantivu + (preposicin) + axetivu, pallabres
compuestes XXI.4.1.1
Sustantivu + axetivu, pallabres compuestes
XXI.4.1.1
Sustantivu + sustantivu, pallabres compuestes
XXI.4.1.1
Sustantivu fierro / fierru XXII.2.3.2 b)
Sustantivu filo / filu XXII.2.3.2 b)
Sustantivu nucleu de fras XXIII.1.1.2
Sustantivu p V.3.6.1 b)
Sustantivu parte nos numberales fraccionarios
XII.5.2
Sustantivu pelo / pelu XXII.2.3.2 b)
Sustantivu procedente daxetivu, concordancia
neutra XXII.2.3.2 b)
Sustantivu vspora XXIII.3.7.1
Suxetu VI.1.1 / 2.4, XIII.2.1, XVI.10.1 / 10.5.1,
433
ndiz alfabticu de materies
XVIII.1.4.1, XXII.2.11
Suxetu: valor semnticu XXIII.3.1.3
Suxetu axente XXIII.3.1.3
Suxetu gramatical XVI.2.2 / 10.1, XXIII.3.1.1 /
3.1.4
Suxetu lxicu XVI.2.2 / 10.2 / 10.3, XVIII.1.1,
XXII.4, XXIII.2.1 / 3.1 / 3.1.1 / 3.1.4 / 3.2.4,
XXV.2.1 / 2.2.1 / 2.2.5
Suxetu lxicu: allugamientu na oracin
XXIII.3.1.2
Suxetu lxicu: concordancies XXIII.3.1.2
Suxetu lxicu: persones gramaticales XXIII.3.1.1
Suxetu lxicu: referentes XXIII.3.1.2
Suxetu paciente XXIII.3.1.3 / 3.2.6
Suxuntivu, mou verbal XVI.5.1 / 5.3 / 10.3.1,
XXIII.4.2
Suyu -a -o, posesivu X.1.2.2
T, pronome personal te apostrofu XIII.3.1.2
-T final de slaba y de pallabra nos cultismos
IV.4.6
-T, sufixu XXI.3.2.2
Tabs llingsticos XV.2 / 4.1 b)
Tal ~ talu tala talo, indefinu XI.4.1 / 4.2
XXII.2.2 / 2.8.3 / 4.3, XXV.1.1
Talaso-, raz afixa XXI.4.2
Tamin, alverbiu dafirmacin XIV.5.5
Tamin, alverbiu de xuntura XIV.5.8
Tampoco, alverbiu II.3.2.4 ), XIV.5.6 / 5.8
Tan, alverbiu y apcope V.3.6.1 b), XIV.5.4,
XXI.6.1, XXII.2.4.2 d) / 2.4.2 f) / 4.3,
XXIII.3.7.3, XXV.1.1
Tan + axetivu + como, grau comparativu VI.2.3.1
Tn, forma verbal V.3.6.1 b)
Tanto, alverbiu de cantid XIV.5.4, XXII.2.4.2 d)
/ 2.4.2 f) / 4.3, XXIII.3.7.3, XXV.1.1
Tantu -a -o, indefinu XI.2 / 2.2.1 / 2.2.2, XXII.
2.2 / 2.4.2 f), XXV.1.1
Tar, verbu irregular XVI.13.3.2
Tar + posesivu perifrsticu X.4
Tar + xerundiu, perfrasis XVI.14.2
Tar pa + infinitivu, perfrasis XVI.14.1,
XIX.4.13.3
Tar por + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Tarde, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Te, pronome personal II.4 a), III.3.1, XIII.3.1.1
Te: apostrofacin XIII.3.1.2
-Teca, raz afixa XXI.4.2
Tele, apcope XXI.6.1
Tele-, prefixu XXI.3.3
Tele-, raz prefixa XXI.4.2
Temporales, conxunciones XX.3.2.2, XXIII.4.3
a)
Temporales, oraciones XXV.2.3.1
Tener, verbu irregular XVI.13.3.14
Tener + participiu, perfrasis XVI.14.3
Tener (de) + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Tener que + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Teo-, raz afixa XXI.4.2
-Terapia, raz afixa XXI.4.2
Terce, apcope XXI.6.1
Tercera conxugacin, forma regular XVI.12.3
Tercera persona del singular del indefinu II.3.2.4
l)
Tercera persona del singular del presente dindi-
cativu de la 2 y 3 conxugacin II.3.2.2 c)
Terceru -a -o, numberal ordinal XII.3.2 / 3.3
Terciu, numberal fraccionariu XII.5.2
-Termia, raz afixa XXI.4.2
Terminacin -a II.3.2.1, VII.1.2, VII.1.3 a)
Terminacin -e II.3.2.2
Terminacin -e nos topnimos II.3.2.2 f) / 3.2.2 g)
Terminacin -i II.3.2.3
Terminacin -i nos topnimos II.3.2.3 i)
Terminacin -is II.3.2.3
Terminacin -u -a -o III.2.9 b), XXI.3.2.2
Terminacin -iyu -iya -iyo III.2.9 a) / 2.9 b)
Terminacin -me IV4.13 c)
Terminacin -men IV.4.13 c)
Terminacin -o II.3.2.4, VI.1.2.3 / 2.5 b), VII.3.2
b), XXII.2.3.2 b)
Terminacin -o nos topnimos II.3.2.4 p)
Terminacin -os II.3.2.4 r)
Terminacin -u VII.3.2 a)
Terminacin -u II.3.2.5, VI.1.2.3, XXII.2.3.2 b)
Terminacin -u nos topnimos II.3.2.5 h) / 3.2.5
i)
Terminacin -us II.3.2.5
Terminacin -uu VII.3.2 a)
Terminacin verbal -iar XVI.12.5, XXI.5.1
Terminacin -xe IV4.13 c)
Terminacin -xen IV.4.13 c)
Terminacin -xis IV.4.15 b)
Terminacin alverbializadora invariable -o VI.2.5
b), XIV.3
Terminacin daxetivu -a VII.2.2.2
Terminacin daxetivu -e VII.2.2.2
Terminacin daxetivu neutru -o VII.2.2.1 / 2.2.2
Terminacin de femenn -u / -ada VII.1.3 b)
Terminacin de femenn consonante / consonante
+-a VII.1.3 d)
Terminacin de femenn -deru / -dera VII.1.3 a)
Terminacin de femenn -dizu / -diza VII.1.3 a)
Terminacin de femenn -dor / -dora VII.1.3 d)
Terminacin de femenn -e / -a VII.1.3 c)
434
ndiz alfabticu de materies
Terminacin de femenn -u / -eda VII.1.3 b)
Terminacin de femenn -u / -ea, VII.1.3 a)
Terminacin de femenn -u / -ida VII.1.3 b)
Terminacin de femenn -udu / -uda VII.1.3 a)
Terminacin de plural -a / -es VII.3.2 c)
Terminacin de plural -ada / -aes VII.3.2 c)
Terminacin de plural -n / -anos VII.3.2 j)
Terminacin de plural -u / -aos VII.3.2 a)
Terminacin de plural -ca / -ques VII.3.2 c)
Terminacin de plural consonante / consonante +
-es VII.3.2 i)
Terminacin de plural consonante / consonante +
-os VII.3.2 j)
Terminacin de plural -dera / -deres VII.3.2 c)
Terminacin de plural -deru / -deros VII.3.2 a)
Terminacin de plural -diza / -dices VII.3.2 c)
Terminacin de plural -dizu / -dizos VII.3.2 a)
Terminacin de plural -dor / -dores VII.3.2 i)
Terminacin de plural -dora / -dores VII.3.2 c)
Terminacin de plural -doria / -dories VII.3.2 c)
Terminacin de plural -doriu / -dorios VII.3.2 a)
Terminacin de plural -dura / -dures VII.3.2 c)
Terminacin de plural -e / -enes VII.3.2 e)
Terminacin de plural -e / -es VII.3.2 d)
Terminacin de plural -ea / -ees VII.3.2 c)
Terminacin de plural -eda / -ees VII.3.2 c)
Terminacin de plural -es VII.3.2
Terminacin de plural -u / -eos VII.3.2 a)
Terminacin de plural -ga / -gues VII.3.2 c)
Terminacin de plural -gua / -ges VII.3.2 c)
Terminacin de plural -i / -is VII.3.2 f)
Terminacin de plural -ida / -es VII.3.2 c)
Terminacin de plural -n / -inos VII.3.2 j)
Terminacin de plural -u / -os VII.3.2 a)
Terminacin de plural -o / -os VII.3.2 b)
Terminacin de plural -n / -onos ~ -ones VII.3.2
j)
Terminacin de plural -u / -oos VII.3.2 a)
Terminacin de plural -s VII.3.2 / 3.2 k)
Terminacin de plural -ua / -ues VII.3.2 c)
Terminacin de plural -uda / -udes VII.3.2 c)
Terminacin de plural -udu / -udos VII.3.2 a)
Terminacin de plural -uu / -uos VII.3.2 a)
Terminacin de plural vocal tnica / tnica + -es
VII.3.2 h)
Terminacin de plural vocal tnica / tnica + -s
VII.3.2 g)
Terminacin de plural -z / -ces ~ -zos VII.3.2 i)
Terminacin de plural -za / -ces VII.3.2 c)
Terminaciones -ada, -ida III.2.3 a)
Terminaciones -aicin y -eicin IV.4.7
Terminaciones -n -ana -ano del axetivu
VII.2.2.1
Terminaciones -u -ada -ao del axetivu VII.2.2.1
Terminaciones -deru -dera -dero del axetivu
VII.2.2.1
Terminaciones -dizu -diza -dizo del axetivu
VII.2.2.1
Terminaciones -dor -dora -dor ~ -doro del axeti-
vu VII.2.2.3
Terminaciones -s -esa -s ~ -eso del axetivu
VII.2.2.3
Terminaciones -u -eda -eo del axetivu VII.2.2.1
Terminaciones -n -ina -ino del axetivu VII.2.2.1
Terminaciones -u -ida -o del axetivu III.2.3 h),
VII.2.2.1
Terminaciones -o -u nes locuciones alverbiales
II.3.2.4 o), II.3.2.5 f)
Terminaciones -n -ona -n ~ -ono del axetivu
VII.2.2.3
Terminaciones -u -a -o del axetivu VII.2.1 / 2.2
Terminaciones -udu -uda -udo del axetivu
VII.2.2.1
Terminaciones -xa -xn IV.4.15 b)
Terminaciones de masculn, femenn y neutru nos
axetivos VII.2.2.1
Terminaciones verbales -(y)er y -(y)ir XVI.13.2.4
Terminaciones verbales -cer, -cir XVI.12.4,
XXI.5.1
Terminatives, perfrasis XVI.14.1
Terminativos o perfeutivos, verbos XVI.2.1.1
Trminos subordinaos, xerarqua XXII.2.2
Trminos subordinaos: coordinacin XXII.2.2
Trminos subordinaos de la concordancia neutra
VII.2.1
Trminos subordinaos na concordancia neutra nel
grupu nominal XXII.2.3.2 b)
Trminos principales na concordancia neutra del
atributu XXIV.4.1.1
Trminu principal de la concordancia neutra nel
grupu nominal XXII.2.3.2 b)
Trminu rexente o nuclear de la concordancia
neutra VII.2.1
Trminu subordinu XXII.2.1 / 2.2 / 2.3
Termo-, raz afixa XXI.4.2
Tetra-, prefixu XXI.3.3
Tetraslabos IV.1
Ti, pronome personal X.3.4, XIII.2.1.1
Tiempu o perspeutiva, morfema verbal XVI.6,
XXI.1.1.2
Tigo, pronome personal XIII.2.1.1
To tos, posesivu X.1.2.1
Tocante a, locucin prepositiva XIX.6
Tocntenes a, locucin prepositiva XIX.6
435
ndiz alfabticu de materies
Tocar / tocar (de), verbu XXIII.3.4.2
Tol tola tolo, contraicin II.3.2.4 i), VIII.1.2.2
Tonema danticadencia XXIII.1.1.1
Tonema de cadencia XXIII.1.1.1
Tonema de semianticadencia XXIII.1.1.1
Tonema de semicadencia XXIII.1.1.1
Tonema de suspensin XXIII.1.1.1
Tonema XXIII.1.1.1
Topnimos con artculu VI.1.2.4, VIII.1.1.1 e) /
1.2.3 b)
Topnimos non asturianos IV.4.1.1 d) / 4.9 d),
VI.1.2.4
Topnimos VI.1.2.4
Topnimos: apcopes VI.2.6
Topnimos: terminacin -e II.3.2.2 f) / 3.2.2 g)
Topnimos: terminacin -i II.3.2.3 i)
Topnimos: terminacin -o II.3.2.4 p)
Topnimos: terminacin -u II.3.2.5 h) / 3.2.5 i)
Tou toa too, indefinu VIII.1.2.2, XI.2 / 2.1 /
2.1.2, XXII.2.2 / 2.4.2 d) / 2.8.1 / 2.11 / 2.12
Tou toa too + artculu, contraiciones VIII.1.2.2
Transitivid XVI.2.1.2, XXIII.3.2.2
Transitivos, verbos XVI.2.1.2, XXIII.3.2.3 / 3.2.6
Trayer ~ traer, verbu irregular XVI.13.3.15
Tre-, prefixu XXI.3.3
Trece ~ trelce, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Treceavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Trecenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Trenta mil, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Trenta y dos, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Trenta y un, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Trenta, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Trentavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Trentena, numberal coleutivu XII.6.2
Trentenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Trentsimu, -a, -o, numberal ordinal XII.3.2
Tres, preposicin V.3.6.1 c), XII.2.2, XIX.1 /
4.20
Tres ~ trs, numberal cardinal V.3.6.1 c), XII.2.2,
XXII.2.8.1
Tres-, prefixu II.3.1.1 d), IV.4.14 d), XXI.3.1 b) /
3.1 d) / 3.3
Tresantanueche, alverbiu de tiempu XIV.5.2
Tresantayeri ~ tresantieri, alverbiu de tiempu
XIV.5.2
Trescientos -es, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Tresmilsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Tresmillonsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Tresposicin alverbiu axetivu XXII.2.4.2 c),
XXIV.2.2
Tresposicin axetivu alverbiu XXII.2.4.2 d)
Tresposicin axetivu sustantivu XXII.2.4.1
Tresposicin oracin (verbu) alverbiu XVII.2,
XIX.4.16, XX.3.2.2, XXII.2.4.2 f), XXIII.2.2 /
3.7.2 / 4.3, XXV.2.2.6 / 2.2.8 / 2.3 / 2.3.2 A) /
2.3.3
Tresposicin oracin (verbu) axetivu
XXII.2.4.2 e), XXIII.2.2, XXIV.2.2, XXV.2.2
Tresposicin oracin (verbu) sustantivu
XVIII.1.1, XX.3.2.1, XXII.2.10, XXIII.2.2 /
4.3 a), XXIV.4.1.1 J), XXV.2.1 / 2.2.8
Tresposicin per aciu dartculu VI.2.4, VIII.2.2,
XXII.2.4.1 / 2.9.2
Tresposicin per aciu de conxunciones XX.3,
XXIII.3.7.2
Tresposicin per aciu de preposiciones XIX.3.1,
XXI.3.2 c), XXII.2.4.2 a), XXIII.3.6
Tresposicin per aciu de relativos XXII.2.4.2 e) /
2.4.2 f), XXIII.3.7.2 / 4.3 a), XXIV.2.2,
XXV.2.1 / 2.3.1
Tresposicin sustantivu alverbiu XIX.3.1.1 /
3.1.2 / 7 a), XXII.2.4.2 b), XXIII.3.7.1,
XXV.2.3.2 A) / 2.3.2 C)
Tresposicin sustantivu axetivu XIX.3.1.1 /
3.1.2 / 4.7.2 / 4.9.2, XXII.2.4.1, XXIV.2.2
Tresposiciones a sustantivu XXIII.3.5
Trespositor artculu VI.2.4, VIII.2.2, XXII.2.4.1 /
2.9.2
Trespositor latente XXII.2.4.2 a)
Trespositores conxuntivos XX.3, XXIII.3.7.2,
XXV.2.1
Trespositores oracionales XXIII.4.3 a)
Trespositores prepositivos XIX.3.1 / 3.2 c),
XXII.2.4.2 a) / 2.4.2 b) / 2.4.2 c) / 2.4.2 d),
XXIII.3.6
Tri-, prefixu XXI.3.3
Trieniu, coleutivu XII.6.4
Trimestre, coleutivu XII.6.4
Triple triplu, numberal multiplicativu XII.4.2
Triptongos IV.2.2 / 2.3 b)
Triptongos: acentu V.3.2
Triptongos tnicos V.1
Trislabos IV.1
Tru, coleutivu XII.6.4
Ts I.1.2.3
Tu, pronome personal X.3.4, XIII.2.1.1 / 2.2.1,
XXIII.3.1.1
-Tu, terminacin de participiu irregular
XVI.13.2.5
-T sufixu nominal VI.1.2.1, XXI.3.2.2
-Tura, sufixu XXI.3.2.2
Tuyu -a -o, posesivu X.1.2.2
U, conxuncin dixuntiva XX.2.2.2
U, relativu V.3.6.2, XIV.5.9, XVII.1 / 3 / 4 / 4.3,
436
ndiz alfabticu de materies
XX.3.2.2, XXV.2.2.6
U, vocal tona II.3.1.4
U, ue, alternancia nos verbos XVI.13.1.5
-U, terminacin de sustantivu masculn VII.1.1
b), VII.1.3 a), XXII.2.3.2 b)
-U, terminacin II.3.2.5, VI.1.2.3, XXII.2.3.2 b)
-U, sufixu XXI.3.2.2
-U final nos topnimos II.3.2.5 h) / 3.2.5 i)
-U final, apcope II.3.2.5 b) / 4 c), XII.3.3
-U -a -o, terminaciones del axetivu VII.2.1 / 2.2
, interrogativu ya esclamativu V.3.6.2, XIV.5.9,
XVIII.1.1 / 1.2 / 1.3 / 1.4 / 1.4.4, XXIV.4.1.2,
XXIV.4.1.1 e), XXV.2.1
con pronomes enclticos XVIII.1.4.4
+ tar + sustantivu, frmula interrogativa
XVIII.1.4.4
-Ua / -ues, terminacin de plural VII.3.2 c)
-Ucar ~ -uquiar, sufixu XXI.3.2.2
-Uchu -ucha -uchu, sufixu XXI.3.2.2
-Ucu -uca -uco, sufixu IV.2.1 b), XIV.2, XXI.3.1
a) / 3.2.2
-Uda / -udes, terminacin de plural VII.3.2 c)
-Udu / -udos, terminacin de plural VII.3.2 a)
-Udu -uda -udo, sufixu y terminacin III.2.3 c),
VII. 1.3 a) / 2.2.1 / 3.2 a) / 3.2 c), XXI.3.2.2
Ue, diptongu II.3.1.3 b), IV.2.1.1, XVI.13.1.2
-Uecu -ueca, sufixu XXI.3.2.2
-Uepu -uepa, sufixu XXI.3.2.2
-Uetu -ueta, sufixu XXI.3.2.2
-Uezu, sufixu XXI.3.2.2
ltimu -a -o, ordinal XII.3.4
Ultra-, prefixu XXI.3.3
lu la lo, construcin interrogativa
XVIII.1.4.4
-Ume, sufixu XXI.3.2.2
Un ~ n ~ unu una uno, indefinu y numberal
V.3.6.1 b), XI.3.1 / 3.2 / 4.1, XII.2.2, XXII.2.2
/ 2.6.1 / 2.8.2 / 2.8.3
Un poco, locucin alverbial II.3.2.4 o), XIV.5.4 /
6
Un pordicir, locucin alverbial XIV.6
n a otru, espresin recproca XXIII.3.2.5 / 3.3.2
-n -una -uno, sufixu XXI.3.2.2
Uni-, prefixu XXI.3.3
-Uar, sufixu XXI.3.2.2 / 3.4
-Uu -ua -uo, sufixu XXI.3.2.2
-Uquiar ~ -ucar, sufixu XXI.3.2.2
Uquiera ~ auquiera, alverbiu XIV.5.1
-Ura, sufixu XXI.3.2.2
-Us, terminacin II.3.2.5
-Uscar -usquiar, sufixu XXI.3.2.2
Ust ustedes, pronome personal tnicu X.3.4,
XIII.2.1.1 / 2.2.3
-Uu / -uos, terminacin de plural VII.3.2 a)
-Uxar, sufixu XXI.3.2.2 / 5.1
-Uxu -uxa -uxo, sufixu XXI.3.2.2
-Uyu -uya -uyo, sufixu XXI.3.2.2
Valor distintivu de les consonantes III.1
Valor distintivu de les vocales II.1
Valor fricu del artculu VIII.2.2
Valor semnticu del suxetu XXIII.3.1.3
Variantes fontiques del les vocales II.2
Venir, verbu irregular XVI.13.3.16
Venir + posesivu perifrsticu X.4
Venir + xerundiu, perfrasis XVI.14.2
Venir a + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Venir de + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Ventena, numberal coleutivu XII.6.2
Ventenu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Ventenu primeru, numberal ordinal XII.3.2
Ventsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Ventsimu primeru, numberal ordinal XII.3.2
Venti, numberal cardinal II.3.2.3 b), XII.2.2 / 3.3
Ventiavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Ventids, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Ventidosavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Ventimilsimu -a -o, numberal ordinal XII.3.2
Ventitrs, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Ventin, numberal cardinal XII.2.2 / 3.3
Ventiunavu, numberal fraccionariu XII.5.2
Ver, verbu irregular XVI.13.3.17
Verbal, grupu XXII.1
Verbal, nucleu XXIII.2.1 / 2.2 / 3.1.1, XXIV.1
Verbal, subordinacin XVI.1 / 2.1 / 10.1,
XXIII.2.1 / 2.2 / 3.3.1 / 3.4.1 / 3.6, XXIV.1 /
2.1
Verbal, sufixacin XXI.3.2 d)
Verbos: alternancia e, i XVI.13.1.3
Verbos: alternancia e, ie XVI.13.1.1
Verbos: alternancia e, ie, i XVI.13.1.4
Verbos: alternancia o, ue XVI.13.1.2
Verbos: alternancia o, ue, u XVI.13.1.5
Verbos: alternancia u, ue XVI.13.1.5
Verbos: alternancies ai ~ a, au ~ a XVI.13.1.6
Verbos: irregularidaes na raz o lexema XVI.13.1
Verbos atributivos o copulativos XVI.2.1.1,
XVIII.1.4.5 / 1.4.56, XXIII.2.2 / 3.2.6, XXIV.1
/ 2.1
Verbos de movimientu XXIII.3.2.6
Verbos durativos o imperfeutivos XVI.2.1.1
Verbos en -(y)er y en -(y)ir XVI.13.2.4
Verbos en -cer, -cir XVI.12.4, XXI.5.1
Verbos en -iar XVI.12.5, XXI.5.1
Verbos impersonales XVI.4, XXIII.3.1.4
437
ndiz alfabticu de materies
Verbos incoativos XVI.2.1.1
Verbos intransitivos XVI.2.1.2, XXIII.3.2.3 /
3.2.6
Verbos intransitivos y atributivos XXIII.3.2.6 a)
Verbos irregulares XVI.13
Verbos iterativos o frecuentativos XVI.2.1.1
Verbos predicativos XVI.2.1.1, XXIV.1
Verbos pronominales XVI.12.6, XXIII.3.4.2
Verbos quamiesten consonantes a la raz
XVI.13.1.7
Verbos terminativos o perfeutivos XVI.2.1.1
Verbos transitivos XVI.2.1.2, XXIII.3.2.3 / 3.2.6
a)
Verbos volitivos XVI.2.1.1
Verbu: alverbializacin XVII.2, XIX.4.16,
XX.3.2.2, XXII.2.4.2 f), XXIII.2.2 / 3.7.2 / 4.3,
XXV.2.2.6 / 2.2.8 / 2.3 / 2.3.2 A) / 2.3.3
Verbu: axetivacin XXII.2.4.2 e), XXIII.2.2,
XXIV.2.2, XXV.2.2
Verbu: carauterstiques funcionales XVI.1
Verbu: conxugacin regular XVI.12
Verbu: desinencies -ie, -io reduces en -e, -o
XVI.13.2.1
Verbu: estructura interna XVI.2
Verbu: formes dbiles II.3.1.1 a) / 3.1.1 b) / 3.1.2
a) / 3.1.3 b) / 3.1.4 a), XVI.12.5
Verbu: formes fuertes II.3.1.1 a) / 3.1.1 b) / 3.1.3
b) / 3.1.4 a), XVI.12.5 / 13.2.4 / 13.2.5
Verbu: formes non personales XVI.10
Verbu: infinitivu III.3.1, XIII.3.1.3 a), XVI.5.3 /
10.1 / 10.2 / 10.3 / 10.1 / 14, XIX.4.7.3,
XXIII.2.1, XXIV.3.1 / 4.1.1 D)
Verbu: irregularidaes nes desinencies XVI.13.2
Verbu: irregularidaes ortogrfiques XVI.12
Verbu: irregularidaes peculiares XVI.13.3
Verbu: lexema o raz XVI.2 / 2.1 / 2.1.1 / 10.5,
XXIII.2.1 / 3.1.1 / 3.1.3 / 3.2.1
Verbu: morfema danteriorid XVI.7, XXI.1.1.2
Verbu: morfema daspeutu XVI.7, XXI.1.1.2
Verbu: morfema de mou XVI.5, XXI.1.1.2
Verbu: morfema de nmberu XVI.3
Verbu: morfema de tiempu o perspeutiva XVI.6,
XXI.1.1.2
Verbu: morfemes o desinencies XVI.2 / 2.1 / 2.2,
XXIII.2.1
Verbu: morfemes oxetivos XVI.2.2
Verbu: mou imperativu II.3.2.2 b) / 3.2.3 f),
XVI.5.3 / 9.1 / 9.5 / 13.1.1 / 13.1.2, XX.3.1,
XXIII.3.2.6 / 4.2
Verbu: mou indicativu XVI.5.1, XXIII.4.2
Verbu: mou potencial XVI.5.2, XXIII.3.1.1
Verbu: mou suxuntivu XVI.5.1 / 5.3 / 10.3.1,
XXIII.4.2
Verbu: participiu XVI.7 / 10.2 / 10.5 / 14,
XXII.2.2, XXIII.2.1
Verbu: perda de desinencies -e, -i XVI.13.2.2
Verbu: rxime preposicional XIX.4.1.3 / 4.5.3 /
4.15.3
Verbu: sustantivacin XVIII.1.1, XX.3.2.1,
XXII.2.10, XXIII.2.2 / 4.3 a), XXIV.4.1.1 J),
XXV.2.1 / 2.2.8
Verbu: tiempu condicional XVI.5.2 / 9.8 / 13.1.7
Verbu: tiempu futuru XVI.5.2 / 9.7 / 13.1.7
Verbu: tiempu presente dindicativu XVI.9.1 /
13.2.3
Verbu: tiempu presente de suxuntivu XVI.9.5,
XXIII.3.1.1
Verbu: tiempu pretritu imperfeutu dindicativu
XVI.7 / 9.3, XXIII.3.1.1
Verbu: tiempu pretritu imperfeutu de suxuntivu
XVI.9.6 / 11, XXIII.3.1.1
Verbu: tiempu pretritu indefinu II.3.2.3 d) /
3.2.3 e) / 3.2.4 l), XVI.7 / 8 / 9.2
Verbu: tiempu pretritu pluscuamperfeutu dindi-
cativu XVI.8 / 9.2 / 9.4 / 11
Verbu: voz activa XVI.10.5 / 10.5.1, XXIV.2.3
Verbu: voz media XVI.10.5.1, XXIII.3.2.6,
XXIV.2.3
Verbu: voz pasiva XVI.10.5 / 10.5.1, XXIV.2.3
Verbu: xerundiu II.3.2.4 m), XVI.7 / 10.2 / 10.4 /
10.4.1 / 14, XXIII.2.1 / 3.6, XXIV.3.1
Verbu + (conxuncin) + verbu, pallabres com-
puestes XXI.4.1.1
Verbu + alverbiu, pallabres compuestes compues-
tes XXI.4.1.1
Verbu + pronome tonu enclticu V.3.4
Verbu + sustantivu, pallabres compuestes
XXI.4.1.1
Verbu abociar II.3.1.3 a)
Verbu abrir XVI.13.3.2.5
Verbu abusar (de) XVI.13.1.5, XXIII.3.4.2
Verbu acabar / acabar (con) XXIII.3.4.2
Verbu acordar / acordase (de) II.3.1.3 b),
XVI.12.6 / 13.1.2, XXIII.3.4.2
Verbu acostaciar XVI.12.5
Verbu acotar XVI.13.1.5
Verbu acutar II.3.1.3 b), XVI.13.1.5
Verbu adomar II.3.1.3 a)
Verbu afiar XVI.12.5
Verbu afogar II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu aforrar II.3.1.3 a)
Verbu afumiar XVI.12.5
Verbu agarrar / agarrase (con) XXIII.3.4.2
Verbu ageyar XVI.13.1.2
438
ndiz alfabticu de materies
Verbu albortar II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu alcontrar II.3.1.3 b)
Verbu alendar II.3.1.1 b)
Verbu allampiar (por) XXIII.3.4.2
Verbu alloquecer XVI.12.4
Verbu allugar II.3.1.3 b)
Verbu allumar XVI.13.1.5
Verbu almorzar II.3.1.3 b)
Verbu alvertir II.3.1.1 b)
Verbu amagostar II.3.1.3 b)
Verbu amestar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu amoriar II.3.1.3 a)
Verbu amosar XVI.13.1.2
Verbu andar XVI.13.3.4
Verbu antoxase XVI.12.6
Verbu apegar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu apencar (con) XXIII.3.4.2
Verbu apertar II.3.1.1 b)
Verbu apretar XVI.13.1.1
Verbu apurrir XVI.12.3, XVI.13.2.2
Verbu arrear XVI.12.5
Verbu arrepentise (de) XVI.12.6 / 13.3.2.5 /
13.1.4, XXIII.3.4.2 / 3.4.3
Verbu arrodiar XVI.12.5
Verbu asemeyar / asemeyase (a) XXIII.3.4.2
Verbu aspirar / aspirar (a) XXIII.3.4.2
Verbu astenese (de) XXIII.3.4.2
Verbu atapecer XVI.12.4
Verbu atender / atender con XIX.4.5.3,
XXIII.23.4.2
Verbu atopar / atopase (con) II.3.1.3 a),
XVI.13.1.2, XXIII.3.4.2
Verbu atrevese (a) XXIII.3.4.2
Verbu aunir XVI.13.1.6
Verbu auxiliar XVI.14
Verbu auxiliar, perfrasis del XVI.14.4
Verbu auxiliu XVI.14
Verbu averar II.3.1.1 a)
Verbu avieyar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu axuntar XVI.12.6
Verbu beber / beber (per) XVI.13.1.1,
XXIII.3.4.2
Verbu besar II.3.1.1 a)
Verbu blanquiar XVI.12.5
Verbu braciar XVI.12.5
Verbu bullir XVI.13.2.1
Verbu burllase (de) XXIII.3.4.2
Verbu buscar XVI.13.1.5
Verbu camentar II.3.1.1 b)
Verbu cansar XVI.13.3.2.5
Verbu carecer (de) XXIII.3.4.2
Verbu cayer ~ caer XVI.13.2.3 / 13.3.2.4
Verbu cebar II.3.1.1 a)
Verbu cenar II.3.1.1 a), XVI.13.1.1
Verbu chanciase (de) XXIII.3.4.2
Verbu chocar XVI.13.1.2
Verbu ciir II.3.1.2 a), XVI.13.1.3 / 13.2.1
Verbu cinxir XVI.13.1.3 / 13.2.1
Verbu cocer XVI.12.4 / 13.2.2 / 13.3.2.5
Verbu colar II.3.1.3 a) / XVI.13.1.2
Verbu colgar II.3.1.3 b)
Verbu comer / comer (per) II.3.1.3 a),
XVI.13.1.2, XXIII.3.4.2
Verbu confiar XVI.12.5
Verbu conocer XVI.12.4 / 13.2.2
Verbu construyir ~ construir XVI.13.2.3 /
13.3.2.4
Verbu contar XVI.13.1.5
Verbu convertir XVI.13.1.4
Verbu corar II.3.1.3 a)
Verbu correr II.3.1.3 b), XVI.13.1.2 / 13.2.2
Verbu correxir XVI.13.1.3 / 13.2.1 / 13.2.2
Verbu coser II.3.1.3 b) / XVI.13.1.2 / 13.2.2
Verbu coyer II.3.1.3 b), XVI.13.1.2 / 13.2.1
Verbu creyer ~ creer XVI.13.2.1 / 13.3.2.4,
XXIII.3.4.2
Verbu cubrir XVI.13.3.2.5
Verbu cuntar II.3.1.4 a), XVI.13.1.5, XXIII.3.4.2
Verbu cuspir II.3.1.3 b), XVI.13.1.5
Verbu dar XVI.13.3.5
Verbu deber II.3.1.1 a)
Verbu defender XVI.13.1.1
Verbu demer XVI.13.1.3
Verbu depender (de) XXIII.3.4.2
Verbu deprender II.3.1.1 b)
Verbu descalzar XVI.13.3.2.5
Verbu desconfiar (de) XXIII.3.4.2
Verbu desear XVI.12.5
Verbu despidir / despidise (de) XXIII.3.4.2
Verbu dexar II.3.1.1 a)
Verbu dicir II.3.1.2 / 3.1.2 a), XVI.13.1.3 / 13.2.2
/ 13.3.2.5 / 13.3.6
Verbu dilir XVI.13.1.3 / 13.2.2
Verbu dimir XVI.13.1.3
Verbu dir XVI.13.3.7, XXIII.3.2.6 a)
Verbu dixerir XVI.13.1.1 / 13.2.2
Verbu doler / dolese (de) XVI.12.6 / 13.1.7 /
13.2.2, XXIII.3.4.2
Verbu dormir II.3.1.3 b), XVI.13.1.5
Verbu elixir XVI.13.1.3 / 13.2.1 / 13.2.2
Verbu embrear XVI.12.5
Verbu emporcar XVI.13.1.2
Verbu encender XVI.13.3.2.5
Verbu enfear XVI.12.5
439
ndiz alfabticu de materies
Verbu enfotase (en) XXIII.3.4.2
Verbu enllenar II.3.1.1 a)
Verbu enredar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu enrestrar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu ensugar XVI.13.3.2.5
Verbu entainar XVI.13.1.6
Verbu enterrar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu entrugar / entrugar (por) XXIII.3.4.2
Verbu envolver XVI.13.3.2.5
Verbu equivalir (a) XXIII.3.4.2
Verbu escaecer XVI.12.4 / 13.2.2
Verbu escapar XXIII.3.2.6 a)
Verbu esconder II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu escosar II.3.1.3 a)
Verbu escribir XVI.13.3.2.5
Verbu escuchar XVI.13.1.5
Verbu esfollar II.3.1.3 b)
Verbu esfoyar II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu esgonciar XVI.12.5
Verbu esixir XVI.13.1.3
Verbu esmenar II.3.1.1 a)
Verbu esmesar II.3.1.1 a)
Verbu esmucir / esmucise (de) II.3.1.3 b),
XVI.12.4 / 12.6, XXIII.3.4.2 / 3.4.3
Verbu esneviar XVI.13.3.2.5
Verbu esperar / esperar (por) XXIII.3.4.2
Verbu espertar II.3.1.1 b), XVI.13.3.2.5
Verbu estropiar XVI.12.5
Verbu estrucir XVI.12.4 / 13.2.2
Verbu esviar XVI.12.5
Verbu facer ~ faer XVI. 13.1.7 / 13.2.3 / 13.3.2.5
/ 13.3.8, XXIII.3.4.2
Verbu falar / falar (de) XVI.12.1 / 12.6,
XXIII.3.4.2
Verbu fartar XVI.13.3.2.5
Verbu feder II.3.1.1 b)
Verbu ferrar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu ferver II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu fiar / fiase (de) XXIII.3.4.2
Verbu firir II.3.1.2 a), XVI.13.1.3 / 13.2.2
Verbu folgar II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu forzar II.3.1.3 b)
Verbu fozar II.3.1.3 a)
Verbu francer XVI.12.4 / 13.2.2
Verbu fraer ~ frair XVI.13.2.1
Verbu fregar II.3.1.1 a), XVI.13.1.1
Verbu frir XVI.13.2.1 / 13.3.2.5
Verbu fundir II.3.1.3 b)
Verbu fuxir II.3.1.3 b), XVI.13.2.1
Verbu golar (por) XXIII.3.4.2
Verbu goler XVI.13.1.2 / 13.1.7
Verbu guarnir XVI.13.2.2
Verbu guetar II.3.1.1 a)
Verbu gustar II.3.1.3 b), XVI.13.1.5
Verbu haber XVI.13.3.3, XXIII.3.1.4
Verbu influyir ~ influir XVI.13.2.3 / 13.3.2.4
Verbu llamber XVI.12.2
Verbu llavar XVI.12.6
Verbu llegar / llegase (a) XXIII.3.4.2
Verbu llevar II.3.1.1 a)
Verbu llimpiar XVI.13.3.2.5
Verbu llograr XVI.13.1.2
Verbu llorar II.3.1.3 a)
Verbu llover II.3.1.3 b)
Verbu llucir XVI.12.4 / 13.1.5 / 13.2.2
Verbu mecer II.3.1.1 a)
Verbu medrar XVI.13.1.1
Verbu mentir XVI.13.1.4
Verbu mercar II.3.1.1 a), XVI.12.4
Verbu merecer XVI.12.4
Verbu merendar II.3.1.1 b)
Verbu meter II.3.1.1 a)
Verbu mexar II.3.1.1 a)
Verbu midir II.3.1.2 / 3.1.2 a), XVI.13.1.3
Verbu mirar / mirar (de) / mirar (por)
XXIII.3.4.2
Verbu moler II.3.1.3 b), XVI.13.1.7 / 13.2.2
Verbu montar II.3.1.3 a), XVI.13.1.2
Verbu morrer II.3.1.3 b), XVI.13.2.2 / 13.3.2.5
Verbu mover XVI.12.6 / 13.1.2
Verbu moyar II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu mullir XVI.13.2.1
Verbu muir II.3.1.3 b), XVI.13.2.1
Verbu nacer XVI.12.4
Verbu naguar (por) XVI.12.4, XXIII.3.4.2
Verbu negar / negase (a) XVI.13.1.1, XXIII.3.4.2
Verbu nevar XVI.13.1.1
Verbu notar II.3.1.3 a)
Verbu nublar XVI.13.3.2.5
Verbu ocupar / ocupase (de) XXIII.3.4.2
Verbu ofender XVI.13.1.1
Verbu oldear XVI.12.5
Verbu oyer XVI.13.2.3 / 13.3.2.4
Verbu paecer / paecese (a) XVI.12.4,
XXIII.3.4.2
Verbu pagar XVI.13.3.2.5
Verbu parir XVI.13.2.2
Verbu pecar II.3.1.1 a)
Verbu pegar II.3.1.1 a)
Verbu pelar II.3.1.1 a)
Verbu pensar / pensar (en) XVI.13.1.1,
XXIII.3.4.2
Verbu perder XVI.13.1.1
Verbu pesar II.3.1.1 a)
440
ndiz alfabticu de materies
Verbu pescar II.3.1.1 a), XVI.13.1.1
Verbu pesllar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu pidir II.3.1.2 a)
Verbu poblar II.3.1.3 b)
Verbu podar XVI.13.1.2
Verbu poder II.3.1.3 b), XVI.13.3.9
Verbu poner XVI.13.2.2 / 13.3.10 / 13.3.2.5
Verbu posar II.3.1.3 a)
Verbu preferir XVI.13.2.2
Verbu prender II.3.1.1 b), XVI.13.1.1 / 13.3.2.5
Verbu protexer XVI.13.2.2
Verbu pruyir ~ pruir XVI. 13.2.1 / 13.2.3
Verbu puxar XVI.13.1.5
Verbu puyar / puyar (per) XXIII.3.4.2
Verbu quedar II.3.1.1 a), XXIII.3.2.6 a)
Verbu quemar II.3.1.1 a)
Verbu querer II.3.1.1 b), XVI.13.1.7 / 13.2.2 /
13.3.11
Verbu quexar / quexase (de) II.3.1.1 a),
XXIII.3.4.2
Verbu rayer ~ raer XVI.13.2.3 / 13.3.2.4
Verbu referise (a) XXIII.3.4.2
Verbu remar II.3.1.1 a)
Verbu reer / reer (per) XVI.13.1.3, XXIII.3.4.2
Verbu reparar / reparar (en) XXIII.3.4.2
Verbu repetir XVI.13.1.3
Verbu responder II.3.1.3 b)
Verbu retueyar ii.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu revolver XVI.13.3.2.5
Verbu rezar II.3.1.1 a)
Verbu rindir II.3.1.2 a)
Verbu riir XVI.13.1.3
Verbu riquir XVI.12.4
Verbu rir / rise (de) XVI. 13.2.1 / 13.3.12,
XXIII.3.4.2
Verbu rispir (por) XXIII.3.4.2
Verbu robar II.3.1.3 a)
Verbu rodar XVI.13.1.2
Verbu romper XVI.13.1.2 / 13.3.2.5
Verbu roar II.3.1.3 a)
Verbu rosar II.3.1.3 a)
Verbu royer II.3.1.3 a), XVI.13.2.3
Verbu rozar II.3.1.3 a)
Verbu ruar XVI.12.4
Verbu rutiar II.3.1.3 b)
Verbu ruxir XVI.13.2.1 / 13.2.2
Verbu saber V.3.6.1 b), XVI.13.3.13
Verbu salir XVI.13.1.7 / 13.2.2
Verbu secar II.3.1.1 a)
Verbu semar II.3.1.1 a), XVI.13.1.1
Verbu sentir II.3.1.1 b), XVI.13.1.4
Verbu ser V.3.6.1 b), XVI. 13.1.7 / 13.3.1
Verbu siguir II.3.1.2 a), XVI.12.4 /13.1.3
Verbu sirvir II.3.1.2 a)
Verbu soler XVI.13.2.2
Verbu soltar XVI.13.1.2 / 13.3.2.5
Verbu sonar (a) II.3.1.3 b), XXIII.3.4.2
Verbu sorber II.3.1.3 b), XVI.13.1.2
Verbu sudar XVI.13.1.5
Verbu sufrir II.3.1.3 b), XVI.13.1.5
Verbu surdir II.3.1.3 b)
Verbu suxetar XVI.13.3.2.5
Verbu tar V.3.6.1 b), XVI.13.3.2
Verbu tarazar XVI.12.4
Verbu tarrecer XVI.12.4 / 13.2.2
Verbu tener II.3.1.1 b), XVI.13.2.2 / 13.3.14
Verbu texer II.3.1.1 a), XVI.13.2.1 / 13.2.2
Verbu tiir II.3.1.2 a), XVI.13.1.3 / 13.2.1
Verbu tocar / tocar (de) II.3.1.3 a), XXIII.3.4.2
Verbu torcer XVI.12.4 / 13.1.2 / 13.2.2
Verbu torgar XVI.12.4
Verbu trayer ~ traer XVI.13.2.3 / 13.3.2.4 /
13.3.15
Verbu triar XVI.12.4
Verbu tronar II.3.1.3 b)
Verbu tusir II.3.1.3 b), XVI.13.2.2
Verbu ufiertar II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu unviar XVI.12.5
Verbu vaciar XVI.12.5
Verbu valir XVI.13.1.7 / 13.2.2
Verbu velar II.3.1.1 a)
Verbu vender II.3.1.1 b), XVI.13.1.1
Verbu venir II.3.1.1 b), XVI.13.2.2 / 13.3.16
Verbu ver XVI.13.3.17 / 13.3.2.5
Verbu vistir II.3.1.2 / 3.1.2 a), XVI.13.1.3
Verbu volar XVI.13.1.2
Verbu volver II.3.1.3 b), XVI.13.3.2.5
Verbu votar II.3.1.3 a), XVI.13.1.2
Verbu xelar II.3.1.1 a), XVI.13.1.1
Verbu ximelgar II.3.1.1 b), XVI.12.6
Verbu ximir II.3.1.2 / 3.1.2 a), XVI.13.1.3
Verbu xoncer XVI.13.1.5
Verbu xorrecer XVI.12.4 / 13.2.2
Verbu xugar II.3.2.3 b), XVI.13.1.5
Verbu xuncir XVI.12.4 / 13.1.5
Verdi-, raz prefixa XXI.4.2
Vice-, prefixu XXI.3.3
Vspora, sustantivu XXIII.3.7.1
Visto que, locucin conxuntiva XX.3.3
Vocal /a/ II.1 / 2
Vocal /e/ II.1 / 2
Vocal /i/ II.1 / 2
Vocal /o/ II.1 / 2
Vocal /u/ II.1 / 2
441
ndiz alfabticu de materies
Vocal a- prottica II.3.1.5, XXI.5.1 / 6.2
Vocal tona e II.3.1.1
Vocal tona i II.3.1.2
Vocal tona o II.3.1.3
Vocal tona u II.3.1.4
Vocal inicial a- II.3.1.5, XXI.5.1
Vocales: elisin II.4
Vocales: perda de -a final II.3.2.1 b)
Vocales: perda de -e final II.3.2.2 c) / 4 c),
XVI.13.2.2
Vocales: perda de -i final XVI.13.2.2
Vocales: perda de -u final II.3.2.5 b) / 4 c),
XII.3.3
Vocales: valor distintivu II.1
Vocales: variantes fontiques o alfonos II.2
Vocales tones finales II.3.2
Vocales tones II.1 / 2 / 3
Vocales tones non finales II.3.1
Vocales tniques II.2
Voclicu, sistema II.1
Vocativu I.2.8 b)
Voces danimales, onomatopeyes de XV.5.1.1
Volitivos, verbos XVI.2.1.1
Volver (a) + infinitivu, perfrasis XVI.14.1
Vos, pronome II.3.2.4 r), III.3.1, V.3.6.1 b),
XIII.3.1.1
Vs, pronome V.3.6.1 b), X.3.1, XIII.2.1.1 / 2.2.1
Vosotros -es, pronome XIII.2.1.1 / 2.2.1
Voz activa XVI.10.5 / 10.5.1, XXIV.2.3
Voz media XVI.10.5.1, XXIII.3.2.6, XXIV.2.3
Voz pasiva XVI.10.5 / 10.5.1, XXIV.2.3
Vuesu -a -o, posesivu II.3.2.4 f), X.1.2.1 / 1.2.2
Vulgarismos I.2.14 b)
Vust vustedes, pronome X.3.4, XIII.2.1.1 / 2.2.3
X na adautacin de cultismos IV.4.15
-X-, infixu XXI.3.4
-Xa, -xn, terminaciones IV.4.15 b)
-Xe, terminacin IV.4.13 c)
Xelu, afresis XXI.6.1
-Xen, terminacin culta IV.4.13 c)
Xneru de los pronomes XIII.2.2.1 / 3.2
Xneru del sustantivu VI.1.1, VII.3.1 / 3.1.3 / 3.2
Xneru femenn nel axetivu VI.2.1.1 / 1.3,
VII.1.2,
Xneru femenn nel sustantivu VI.1.1 / 1.3,
VII.1.1 / 1.4
Xneru invariable o fixu nos sustantivos VII.1.1
Xneru masculn nel axetivu II.3.2.5 b), VI.2.1.1
/ 1.3, VII.1.2,
Xneru masculn nel sustantivu VI.1.1 / 1.3,
VII.1.1 / 1.4
Xneru neutru nel axetivu II.3.2.4 e), VI.2.1.1
Xneru neutru: carauterstiques xenerales VII.2.1
Xneru variable nos sustantivos VII.1.1
Xneru XXI.1.1.2
Xeno-, raz afixa XXI.4.2
Xentilicios XXI.3.2.2
Xerarqua de categores sintctiques XXII.2.1
Xerarqua de trminos subordinaos XXII.2.2
Xerundiu: allugamientu de pronomes tonos
XXIII.4.4.2
Xerundiu: construccin en + xerundiu
XVI.10.4.1, XIX.4.9.3
Xerundiu II.3.2.4 m), XVI.7 / 10.2 / 10.4 / 10.4.1
/ 14, XXIII.2.1 / 3.6, XXIV.3.1
Xerundiu, carauterstiques funcionales XXIII.2.1
Xerundiu, perfrasis de XVI.14.2
Xilo-, raz afixa XXI.4.2
-Xis, terminacin IV.4.15 b)
Xunto a, locucin prepositiva XIX.4.4.2 / 4.5.2
Xuntura oracional XIV.1
Xuntures dindefinos XXII.2.8
Xuntures de preposicin + alverbiu XIV.5.1.1
Xuntures de preposiciones XIX.7
Xuntures de pronomes tonos XIII.3.4
Xuntures ii: acentu V.3.3 c)
Y ~ ya, conxuncin V.3.6.1 b), VIII.1.1.3 b),
XX.2.1 / 2.2.1, XXII.3.2, XXV.1.1 / 1.2,
XXII.2.2 / 3.2, XXV.1.1
-Y -yos ~ -ys, pronomes I.2.4 a), III.3.1, V.3.4 c),
XXIII.3.1.1 / 3.3.1
Ya ~ y, conxuncin V.3.6.1 b), VIII.1.1.3 b),
XX.2.1 / 2.2.1, XXII.3.2, XXV.1.1 / 1.2,
XXII.2.2 / 3.2, XXV.1.1
Y, alverbiu de tiempu V.3.6.1 b), XIV.5.2
Y que, locucin conxuntiva XX.3.2.2
-(Y)er y -(y)ir, terminaciones verbales XVI.13.2.4
Yo, pronome X.3.4, XIII.2.1.1 / 2.2.1,
XXIII.3.1.1
Yustaposicin o coordinacin nel grupu nominal
XXII.1 / 3.2
Yustapuestes, oraciones XXIII.2.2, XXV.1.1
Yy I.1.2.4
-Z-, infixu XXI.3.4
-Z / -ces, terminacin de plural VII.3.2 j)
-Z / -zos, terminacin de plural VII.3.2 j)
-Za / -ces, terminacin de plural VII.3.2 c)
-Zn, sufixu XXI.3.2.2
442
ndiz alfabticu de materies
443
Academia
de la Llingua
Asturiana
Academia
de la
Llingua
Asturiana
Academia de la Llingua Asturiana
2001 Tercera edicin Uviu, 2001
ACADEMIA DE LA
LLINGUA ASTURIANA

You might also like