2

J OAN FUSTER

RAONS I PARAULES

Edici a cura dIsidre Crespo































BIBLIOTECA HERMES
CLSSICS CATALANS
3
BIBLIOTECA HERMES CLSSICS CATALANS

dirigida per J oan Badia.










Primera edici: octubre 1999



Disseny grfic: R. M. Prez
Diagramaci: J . Gironella
Assessorament lingstic: L. Cabal
Producci: E. Carb, A. Collell, J . R. Costas, I. Estrada, M. Rib,
J . Rodrguez i M. Rodrguez
Isidre Crespo 1999
Hermes Editora General, SA 1999
Pau Claris, 184 (08037) Barcelona



Telfon datenci al professorat: 901 11 62 94








ISBN: 84-8287-412-8
Dipsit legal: B. 37.368-99
Imprs a Barna Offset, SL.


Aquest llibre ha estat imprs sobre paper ecolgic.



Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre
sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament
o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms dels titulars del copyright i de leditorial.
4
[7]
INTRODUCCI

[9]

ELS FONAMENTS DUN ESCRIPTOR

J oan Fuster i Ortells nasqu a Sueca, el 23 de novembre de 1922. I va morir a la mateixa
poblaci, en sa casa, al carrer de Sant J osep nm. 10, el 21 de juny de 1992. De Sueca i des de
Sueca fou la seua vida, la seua projecci cvica i literria.
Fill nic duna famlia normal de poble, va viure la infantesa entre sa casa, lescola i el
carrer. El carrer, lescola on saprenien males paraules i secrets increbles, era el contraps
necessari a la moda castellanitzant de les famlies acomodades del mn rural; com deia ell:
els infants vctimes de la maniobra eren reabsorbits pel vernacle rutinari en les relacions de
carrer. A diferncia de generacions anteriors, el seu pare ja no va ser llaurador; aprengu
lofici de tallista, era escultor dimatges religioses. I daix va viure en tenia un taller, i
de les classes de dibuix que impartia en una escola del poble. Per, a ms de lofici dartes,
shavia endut de Valncia unes conviccions poltiques: ladhesi al carlisme. La mare
provenia de famlia de propietaris rurals, per ja anats a menys. Un mn, doncs, conservador,
fou el que envolt linfant Fuster.
Ben aviat, va mostrar les seues preocupacions: la lectura, sobretot llegir s lnica
cosa que mha divertit sempre, deia, i lescriptura. Influncies? De menut, no parava a
casa: lescola i el carrer com era natural eren els seus mns. Per el seu pare rebia a casa
anualment el bloc calendari dEl Mensajero del Corazn de Jess, on es proposava per a cada
dia una ensenyana, en forma de mxima moral, que cridava latenci del Fuster infant. Ell
mateix reconegu mes tard lempremta daquesta mena daforismes en el naixement de la
seua vocaci per lescriptura, quan afirmava que la seua primera illusi literria fou aquesta:
escriure frases per a calendaris. Els seus aforismes, les seues insolncies, eren una devoci
en forma de petita fantasia verbal que lentretingu sempre.
Els estudis de batxillerat els va cursar en el Centro Politcnico, on noms assistien els
fills dels acomodats de Sueca; per ell va poder accedir-hi perqu el seu pare hi feia classes
de dibuix. Daques- [10] ta poca sn els primers amics: els suecans Ferm Corts i Andrs
Ferri, per citar-ne alguns, i el fill del secretari de lajuntament, J os Albi, amb qui compart
aventures literries ms tard.
J a als quinze anys llegia els llibres dhistria de Sueca, de J oan Baptista Granell i del
padre Amado, i hi feia anotacions als marges, on denunciava algunes manipulacions; es tracta
duna mena de comentaris crtics i, alhora, divertits que donen testimoni dun inicial canvi
lingstic les tres primeres eren en castell i, les restants, ja en valenci en la redacci
dels seus papers personals i en els literaris. Anotacions que, a ms, descobreixen la vocaci
criticoliterria del seu autor, aleshores encara un adolescent.
Si b a casa seua tenia alguns exemplars literaris El Quijote, les Obras escogidas, de
Donoso Corts o els Discursos parlamentarios, de Vzquez de Mella, tots dos poltics del
catolicisme integrista, lamistat amb J os Albi s el que li facilit 1accs a una biblioteca
amb ms i millors provisions: B. Prez Galds, J . Verne, E. Salgari, A. Christie... No
disposaven els joves del seu poble de biblioteca pblica lespai on sespavila la gent,
segons deia ell.
5
De la seua normal joventut, cal remarcar la primerenca afici als assumptes diguem-ne
de les lletres. Als disset anys tenia en la seua biblioteca 137 volums, la cinquena part dels
quals eren en catal. Entre aquests hi havia LAtlntida, de Verdaguer. Histries del Pas
Valenci, dAntoni Igual i beda, i un exemplar opuscle de les Normes de Castell.
Passejant per Valncia, un dia de 1439, va veure en un quiosc uns llibres que li cridaren
latenci, segons confessi prpia: La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner,
Ortografia, de Carles Salvador, i El Pas Valenci, de Mateu i Llopis. Tot sho va comprar de
seguida i sho va engolir rpidament. Una clara sensibilitat lingstica i patritica shi feia
notar. Ms encara: un dels seus companys i amics, Rafael Matoses, contava que, als vint anys
el 1942! , els proposava de fer un diccionari valenci.
Bastant significativa, doncs, es la trajectria de la seua biblioteca, les adquisicions de la
qual duia ben detallades: el total de compres, els exemplars en catal, en espanyol, les
traduccions... I, a par- [11] tir de lany 1946, les inventariava per mesos o trimestres.
Daquesta progressi dna bona mostra comprovar que en 1936 amb noms 14 anys
adquiria 37 volums; en 1950 ja neren 151. Un bon complement li era la biblioteca del seu
amic J os Albi, amb qui compartia tamb, a ms dedifici, el centre destudis.
Les primers contactes amb la tradici valencianista degu tenir-los a travs dels papers
locals El Sueco i Mosaico; La Donsayna, dirigida per Bernat i Baldov, s possiblement
la primera publicaci que Fuster va llegir en valenci. Espavilat com era, no se li degu
escapar el contrast entre la cultura i la llengua oficial en castell, la del carrer, en
valenci, i la diversa mena descrits que apuntaven en una altra direcci; entre la llengua
descurada de Bernat i Baldov i el catal culte descriptors ms joves, com J osep Garcia
Meseguer. Sempre mhe reservat el dret a fer la contra, digu anys ms tard. De tots es
coneguda la seua propensi a enfocar les qestions des dun angle premeditadament hostil al
tpic, que adoptava per voluntat dhigiene intellectual. Les successives lectures dautors
cultes M. Sanchis Guarner, C. Salvador, J . Verdaguer o E. DOrsacabaren daclarir-li les
coordenades dels dos mns culturals en conflicte.
Per aquest cant va lanomenat fenomen Fuster: com ha estat possible un jove tan
clarivident en un pas tan dimissionari? Una pregunta com aquesta, o altres de semblants, se
lhan feta uns quants, tots aquells que, enllaminits per una coherent curiositat, han sentit si
ms no el gust dexplicar-se un fet inexplicable. No era freqent entre els valencians que un
jove de poble, fill dels que podrem considerar vencedors en la guerra dEspanya, sense
lligams familiars amb la literatura ni amb la cultura, sinteresss, pocs anys desprs de la
victria franquista, per la llengua i la literatura silenciades del seu pas, per la seua histria
immediata sempre en aquell temps desfigurada o manipulada des del poder, o, encara,
pels avatars dels valencianistes del primer ter de segle. bviament s un fet cultural i poltic
sorprenent, inslit. Per el jove Fuster es mirava la cultura amb ulls no comuns, amb ulleres
no oficials. De ben jove ja lapassionava la histria, la vida i el dest del seu poble. Potser s
[12] lnica passi noble que reconec en mi, arrib a manifestar en presentar el llibre que
ms lha identificat: Nosaltres, els valencians.
J osep Pla deia: Ha estat un miracle en tant que semblava una cosa imprevisible. Per
no ha estat un fet instantani ni fulgurant, sin resultat duna penosa evoluci que podria haver
estat molt distinta. I deu ser aix perqu el marc concret, la circumstncia sociocultural, ens
sembla impossible que hagen pogut originar-lo. Eren desfavorables, decididament contraris.
Desprs duns inevitables comenos en castell, sense saber ben b com, opta inexplicable-
ment pel catal; quan alg li preguntava don li havia vingut el gust descriure, i en catal, a
ms a ms, Fuster solia respondre que, en honor a la veritat, no sabia o no recordava
exactament com havia comenat aquesta dria, per que hi devia haver unes motivacions
especials.
Tampoc no resulta fcil dentendre com en va sortir la minoria que el llegia. Els seus
lectors no eren noms literaris; amb la seua obra Fuster va estimular la recuperaci nacional
i en va esdevenir propulsor. No ha estat ignorat ni pel seus enemics, que no li perdonaren,
6
entre altres pecats, que fos un escriptor normal i important, i en una llengua que ells
voldrien diferent. Entre altres tpics, tamb havia trencat aquell que confonia escriure en
valenci amb fer versos.
Al prleg de Les originalitats, el mateix Fuster enuncia un postulat general, que es basa
en la singularitat imperiosa de cada home. Al do gracis de linnat diu, safegeix la
complexa vinculaci a latzar, a la histria, a la circumstncia. Potser hi ha massa explica-
cions en els seus escrits, tant sobre ell com sobre les circumstncies que conformaren la seua
infncia, joventut i, qui sap, el seu esdevenidor. Quan sortien de la meua ploma, en
definitiva, aquells papers eren meus, i com a meus, testimonis de mi i indirectament de
ms coses que de mi, els conserve i els ratifique en la meua aventura personal.
1
[13]
La cosa va comenar com un simple reflex datenci a problemes que veia confusos i
disseminats al seu voltant: i va voler aclarir-sels. Desprs ja hi va intervenir una mena
dobligaci civil. Per raons personals, de temperament o datzar, les meues primeres
preocupacions locals van adrear-se a episodis relacionats amb lletres i amb la llengua que
les aguanta. [...] Per aquella actitud inicial no podia no condicionar els altres escrits meus...
Com que no sc dels que amaguen lou, ho designar amb el terme alhora vague i inequvoc
de militncia. En un sol mot: tot s qesti de sentir-se vives les arrels.
El 1943 va iniciar la carrera de Dret. Una volta acabats els estudis, exerc dadvocat
noms uns pocs anys; entre altres raons, per una de tipus personal: tenia poc temperament per
a tractar amb gent. No tard, aix s, a manifestar la seua inclinaci per la literatura. Les
llibreries de vell de la Valncia daleshores en sn el millor testimoni, aix com la seua
creixent biblioteca, que, a la fi de la carrera, ja sobrepassava el miler de volums; entre lany
1940 i el 1947 havia adquirit 971 llibres, 211 dels quals eren en catal. Grcies a les llibreries
la casualitat de les llibreries de vell exerc una influncia essencialssima en la seua confusa
i desordenada formaci intellectual i a les tertlies, es vei consolidat el seu reconeixement
de la histria i la realitat del seu pas.
Realitat que era ms aviat deficient, pel que fa a la conscincia prpia. Recorde que en
el meu curs, a la Facultat de Dret, de vuitanta alumnes, hi havia un comunista, dos o tres
falangistes i dos valencianistes; la resta era una massa amorfa que sestranyava que hi hagus
alg amb preocupacions daquesta mena, confessava a A. Furi. Per ell, ja ho hem vist, s
inclinava pel treball, no per la lamentaci, sense deixar de reconixer, per, que havia crescut
dins de la ignorncia total i en la intoxicaci doctrinria de la Dictadura. Aquestes misries
imposades, malgrat la seua joventut, les an superant esperonat per la seua curiositat, la seua
ambici lectora i laprofitament de les oportunitats que li oferia la vida a la capital.
Els anys destada a Valncia li van permetre desenvolupar altres activitats a banda dels
estudis. Anava al cinema una de les seues [14] grans aficions, va conixer ms gent i
ambients, i podia llegir alguns papers dels valencianistes de preguerra El cam, Acci,
que li facilitava un altre dels seus millors amics, J . Ll. Bausset. Eren, aquests, uns escrits de
tipus reivindicatiu, en clar contrast amb la indolncia general de les institucions, folklriques,
no ofegades pel franquisme imperant.
El 25 de novembre de 1943 fou designat secretari de la J oventut de Lo Rat Penat el
centre cultural hereu del feble esperit de la Renaixena valenciana i aviat en va ser un
activista. Ens consta que aquest any deix a F. de P. Burguera, tamb de Sueca per sis anys
ms jove que ell, el Concepte doctrinal del valencianisme, de J oaquim Reig una de les
seues fonts teriques. El 1944 form part de la comissi organitzadora dels J ocs Florals,
celebrats a Sueca, on fou guardonat per un treball titulat Significaci espiritual de la
Montanyeta dels Sants, el primer escrit de J oan Fuster. Aquest any public tamb, en
lAlmanaque de Las Provincias para 1945, Vint-i-cinc anys de poesia valenciana. Tots dos

1
J oan FUSTER, Introducci. A. OC IV.
7
escrits, que adopten ja la forma de lassaig, literari i crtic, evidencien el prematur noms
tenia vint-i-dos anys inters per la histria local i la literatura valenciana, i el catal hi s el
vehicle lingstic. La lectura del Glosari dEugeni dOrs en la biblioteca de Lo Rat Penat
lhavia convenut de la normalitat cultural de la prpia llengua.
Lany 1947 fou introdut en la tertlia de Xavier Casp i Miquel Adlert, comandants del
valencianisme daleshores. El contacte amb ells i amb el grup de leditorial valenciana Torre
fundada el 1943 ser decisiu en la seua trajectria. J a no es trobar tan sol com fins ara
en la seua lluita. Per el mn cultural valenci daleshores es trobava enfrontat entre dues
propostes: la popular, representada per Carles Salvador des de Lo Rat Penat, i la ms
modernitzadora del grup Torre, representada per Casp i Adlert. Fuster hi volgu reduir la seua
collaboraci al camp literari, per els constants enfrontaments lafectaren ms del que hauria
volgut. I, cansat de disgustos i violncies, sacomiad de la companyia. La seua presncia,
per, en el mn de les lletres valencianes ja era destacada.
[15]
Del 1946 al 1956 dugu, en companyia de J osep Albi, la direcci de la revista literria
Verbo. Cuadernos literarios i edit Antologa del surrealismo espaol; la seua dedicaci
girava entorn darticles, versos, crniques culturals, ressenyes de llibres, traduccions,
aforismes, notes i dibuixos. Tot plegat ja revelava la seua rica personalitat. Aquesta fou una
primera etapa de lescriptura fusteriana directament vinculada a la seua activitat com a crtic
literari.
Fuster, amb prompta conscincia de catalanitat, connect amb el mn de lexili catal
el 1950. A la redacci de la revista Verbo, havia arribat, lany 1949, des de Colmbia, una
collaboraci del professor mallorqu Francesc de Sales Aguil, a qui Fuster contest interes-
sant-se per les activitats culturals dels exiliats. Aguil el pos en contacte amb Vicen Riera
Llorca secretari de La Nostra Revista, de Mxic, amb qui mantingu una copiosa
correspondncia
2
. Les revistes catalanes dels exiliats per la desfeta del 1939 foren les
plataformes que li serviren per a donar a conixer la seua variada literatura: versos, assaigs
poltics, literaris i artstics, aforismes J udicis finals, anlisis literries, discursos i, fins
i tot, polmiques.
La seua presncia en aquestes revistes acab relacionant-lo amb les millors plomes
catalanes del moment; aix, Fuster exercia de central de comunicacions en els anys
cinquanta i seixanta. Barcelona tamb el reb amb entusiasme i fou introdut en els ms diver-
sos cenacles literaris: tribunes de diaris i revistes, editorials, ambients erudits, etc. En molts
actes, a ms, Fuster gaud duna certa primacia, LEpistolari ja citat i Correspondncia li 2,
de lescriptor de Sueca amb altres intellectuals catalans, sn el millor testimoniatge de
lintens i fructfer contacte fusteri amb les grans figures de la cultura catalana, de dins i de
fora de la pennsula.
J a hem dit que el 1944, en plena joventut, publicava el seu primer article en catal Vint-i-
cinc anys de poesia valenciana a Las Provincias, peridic de Valncia. Iniciava aix les
collaboracions en premsa, que, anys a venir, havien de representar la seua professiona- [16]
litzaci com a escriptor, la necessitat de guanyar-me la vida a fora descriure, que en deia
ell. Levante, Serra dOr, El Correo Cataln, La Vanguardia, Informaciones, Qu y dnde. El
Mn, El Temps, entre altres, en foren les plataformes; de Valncia, Barcelona i Madrid, i en
castell majoritriament. Eren els condicionants de lpoca; dit duna altra manera: Fuster
hagu de posar la ploma al servei del pa de cada dia.
Tota aquesta activitat literria fou parallela a la seua rica poca potica: entre el 1943
(Sobre Narcs) i el 1954 (Escrit per al silenci) public a ms Tres poemes, Va morir tan bella
i Terra en la boca. Dac en avant va escriure molt poca poesia; ms encara, hi renunci p-
blicament, convenut que la seua poesia no valia la pena: lescrit Els poetes i la poesia

2
J . FERRER i J . PUJ ADAS, Epistolari Joan Fuster Vicen Riera Llorca, Curial (1993).
8
(1963), a Causar-se desperar, ns la prova ms fefaent. Ms tard ho confirmar dient de tota
la seua producci potica: poca cosa en quantitat i en qualitat, que els crtics, i jo mateix,
hem procurat oblidar. A sobre, pensava que, de totes les activitats humanes, aquesta, de
compondre poemes, sol ser la ms inofensiva, o de les ms inofensives. Les seues raons,
doncs, eren ben clares.
Enmig daquest procs daband de la seua aventura lrica, Fuster escriu els primers
llibres dassaig: Les originalitats format per dos assaigs escrits el 1952, publicat, tanmateix,
quatre anys ms tard i El descrdit de la realitat publicat un any abans per escrit dos
anys desprs que el seu precedent. Les originalitats va encapalat per un dens prleg, que s
la primera reflexi en veu alta sobre lescriptura ms seua, lassaig. Les originalitats formava
part dun projecte ms ampli que Fuster, amb el temps, an acabant. Cada lnia que escriga
ser una nova pea que s haur dajustar a les anteriors; un conjunt que ser ordenat per una
forta coherncia ntima. Les primeres ratlles daquest proemi sn un regal afegit: una
suculenta dissertaci sobre el sentit dels prlegs, que va ser una altra de les seues
especialitats.
Dedicat per complet ja a lassaig, altern la projecci civicopoltica amb lespecfica
dhome de lletres. Lhem vist ja com a articulista en la premsa diria, atent als esdeveniments
que marquen la marxa de la societat del seu temps, i ms intensament els que enca- [17] sellen
la del seu pas, expressament ents de Salses a Guardamar, el domini lingstic de la seua
llengua, el catal. Els destinataris daquests papers, els ms directes, eren i sn els valencians
[...] El lector no valenci podria inhibir-sen, per faria mal fet. El lector no valenci que
prenc en consideraci es el catal, de Manresa, de Ma o de Perpiny. Aquest catal hipottic,
i al mateix temps real, verificable, no seria vertaderament catal en el supsit que soblids de
la parcella valenciana del paratge com. Aix de clar ho dir a la introducci del primer
volum de les Obres Completes. La seua llengua, doncs, era la seua ptria: els Pasos Catalans,
sobre els quals escrigu abundosament. Es per aix que els seus escrits entenen dels mes
diversos temes, per ben sovint miren les coses nostres: llengua, literatura, situaci poltica
passada o present, mitjans de comunicaci...


UNA OBRA RICA I VARIADA

La producci fusteriana en prosa ha estat, no cal dir-ho, molt rica i ben variada: ms de
cinquanta ttols, als quals cal afegir centenars darticles, cent vint-i-tres prlegs i
presentacions entre llibres, catlegs i discs, collaboracions en obres collectives (Gran
Enciclopdia Catalana, Histria del Pas Valenci...), edici de textos i antologies, i una
desena de traduccions. A ms a ms, a causa de la seua fecunda activitat civicocultural, va fer
multitud de conferncies, discursos i allocucions, producci aquesta gaireb desconeguda per
no haver estat encara publicada. I, a les acaballes, les llions magistrals impartides en les
classes que feia a la Universitat de Valncia, de la qual va ser nomenat professor emrit i,
finalment, catedrtic de Literatura Catalana el 1986.
Tot plegat, una dedicaci a la seua causa: el seu poble, He fet conferncies, mtings i
sermons (sentn profans) des dels estanys de Salses a Guardamar [...] Sc un gran
treballador, afirmaci que s una veritat literal. I no voldria morir-me sense haver deixat en
fun- [18] cionament i en forma al Pas Valenci, uns quants equips dintellectuals capaos
de remoure o almenys dintentar-ho aquesta societat en perptua somnolncia
digestiva...
3
Queden ben paleses, doncs, les seues preocupacions diguem-ne didctiques.

3
Li deia a J osep Pla. Vegeu J oan Fuster. A: J osep Pla, Homenots, quarta srie, OC 29.
9
Per Fuster tamb s un intellectual en el sentit ms genu de la paraula, s a dir, en el
sentit dhome lofici del qual s la manipulaci didees. Ell mateix declarava: Un assagista
ha darriscar-se a ser aix: especialista en idees generals, i el seu lloc en la repblica de les
lletres en la societat noms es justifica per la voluntat, la velletat si es vol, dagitar
idees, i idees generals.
4
La producci del pensador valenci es va centrar sobretot en
lassaig, el gnere per excellncia del debat de les idees. All que he escrit sn coses de pro-
sa i bsicament una cosa que es diu assaig. Lassaig, que vol dir reflexionar, comentar,
parlar de temes que no sn obligatriament clars i concrets, s a dir, igual parles dart, que de
literatura, que parles de fenmens socials en general, de coses ms o menys filosfiques.
Aix els ho explicava a uns escolars de Riola. Aquesta ductilitat del gnere, entesa a ms a la
manera fusteriana una mena de tebeos per a intellectuals, li va permetre de tractar els
temes ms variats, per al fons de tots i de tot hi trobem un lema que els uneix: lhome,
mesura de totes les coses, com podem llegir en un dels seus ttols.
Aix no obstant, han estat diverses les classificacions que shan fet de la producci en
prosa del prolfic escriptor de Sueca. Prenent com a base la de J . A. Fluix
5
, possiblement la
ms completa, intentarem fer la nostra proposta de classificaci, tot i advertint que la primacia
la t lassaig humanstic, el que li hauria agradat de treballar sempre
6
, si no fos per la seua
disponibilitat permanent, tant en el servei cvic immediat escrits sociopoltics com en
lestudi i la impulsi de projectes culturals i literaris de tota mena escrits [19] dhistria
cultural. Ben planerament ho manifesta tamb en la introducci al volum I de la seua obra
completa: He hagut desmerar-me en tasques ms secundries, com sn el pamflet, el
comentari periodstic, la divagaci especulativa, la falsa monografia dhistria cultural,
lexamen de llibres daltri.


ASSAIGS HUMANSTICS

Els assaigs humanstics es cataloguen de la manera segent:

1. Llargs i estructurats al voltant dun nic tema central: El descrdit de la realitat, Les
originalitats, Figures de temps segona part, Exploraci de lombra (dins Sagitari).
2. El diccionari sistemtic volteri: Diccionari per a ociosos.
3. La recopilaci darticles i assaigs breus al voltant duna temtica semblant: Lhome,
mesura de totes les coses, Babels i Babilnies.
4. Laforisme: Judicis finals. Consells, proverbis i insolncies, Sagitari Poques
paraules.
5. El dietari: Figures de temps primera part, Causar-se desperar. Diari 1952-
1960, Dietari indit.
6. Reculls darticles de premsa: Examen de conscincia. Sagitari Reincidncies,
Notes dun desficis, Contra Unamuno y los dems.

Aquests assaigs sn dits humanstics per la temtica directament humana, ms
intemporal i no tant dependent dels avatars del moment; sn, de ms a ms, una tasca

4
J oan Fuster, Introducci. A: Assaigs, 1. Dins OC, IV.
5
J . A. FLUIX, Ser Joan Fuster, Bromera (1991).
6
Textos una mica llargs i suggerits per qestions generalitzadores. Lassaig clssic, el derivat del venerable
Montaigne, el gnere que mhauria agradat de cultivar, com a treball regular. De fer, lopci mha estat
negada. (Joan FUSTER, Introducci. A: Assaigs, 1. Dins OC, IV.)
10
continua, la seua tasca de per vida. Com ell mateix afirma a Les originalitats: Lassaig s
aix, una provatura. Una provatura que ha tingut algun resultat positiu, en realitat, un captol
del tractat que lautor duu, en un projecte implcit, dins de si. Amb el temps lanir acabant
[...]. Lobra tota lobra ser la mes exacta constncia dell mateix. Amb aquesta
confiana vaig comenar a escriure, un dia. Una reflexi que s alhora una confessi i que
completa a Causar-se desperar: All que esperem en escriure un assaig quatre lnies o
cent pgines, lextensi no hi te res a veure s obtenir de nosaltres mateixos un esfor de
com- [20] prensi envers els homes, envers les coses, envers els fets, envers els temps. I
aquesta ha de ser, necessriament, una operaci perptua, reiterativa, insaciable. Cal
comenar de nou, a cada instant, amb una excusa o amb una altra. I aix que esperem
obtenir de nosaltres mateixos, esperem obtenir-ho del lector. Lhome, sempre i al mig de
tot; lhome que s ell, que sn els altres i que s el lector, per aix diu tant J a coneixeu el
clebre aforisme grec: J oan Fuster s la mesura de totes les coses com Bon dia, lector
amic.
Temps, fets, coses, homes... Aquests elements conformen la universalitat dels interessos
fusterians que insereixen la seua literatura en el pensament europeu den de lhumanisme
del segle XVI. Es considerava seguidor dun humanisme inquiet i punyent, que es basa
sempre en la ra, la qual pren com a actitud clavant la vida, ms que no com a mtode de
pensament. El seu pla consistia a pensar i repensar, assajar i assajar-se, des de lhome i per a
lhome; un home, tanmateix, no idealitzat ni sublimat, sin ben arrelat a la seua cir-
cumstncia. I un pensar que havia de ser escptic, el tret favorit de lassagista suec; ens ho
deix posat en un dels seus llibres ms bonics, el Diccionari per a ociosos: Els escptics sn
sempre i per definici persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat
de la ra, i per aix solen tenir ra. O dit duna altra manera: dubten i encerten. La seua va
ser una suspiccia sistemtica, un escepticisme funcional i prctic, no desintegrador. Fuster,
sabedor del que pressuposen els lmits de la condici humana, fa daquest reconeixement un
remei contra les ideologies, un recer contra el perill de la uniformitzaci del pensament.
Fuster sinsereix mes especficament en el lot descriptors assagistes en catal. Shi
troba connectat, s el primer escriptor valenci que se sent, i aix actua, com a catal. La seua
visi literria i cultural abraa el territori de tot el domini lingstic. Per aix es preguntava si
podrem fer una llista dassagistes autctons i examinar-ne la bibliografia. Carles Riba, J aume
Vicens Vives, Carles Soldevila, Maurici Serrahima, Manuel de Pedrolo i, especialment, J oan
Maragall, Eugeni dOrs i J osep Pla en serien les primeres plomes.
[21]
Tamb s conscient de les influncies que lenvoltaven Europa enll: el discurs
marxista, lescepticisme contemporani i lexistencialisme. Era ben conscient de lentorn, del
que hom hereta quan pensa, i escriu. Ho deixa clar a Les originalitats quan sost que lartista
no parteix del no-res, no s un Adam cultural. Des daquestes perspectives porta a terme
loperaci dexaminar els diversos aspectes de la vida. Per la independncia intellectual la
disponibilitat permanent, el lliure examen com a nica forma vlida del pensament que
Fuster reivindica, basada en la suspiccia metdica, explica el fet que se situe al marge de
qualsevol proposta sistematitzada de pensament per a interpretar el mn i que mai no siga
seguidor decidit de cap dels importantssims corrents ideolgics o esttics de lpoca en qu
va viure. Tot i amb aix, deix clar quines eren les seues lectures favorites: Montaigne,
Rabelais, Voltaire, Erasme, Sartre, Camus, Unamuno, DOrs, Ortega y Gasset, Maragall,
Carner, Pere Quart i tants daltres. Sempre, per, manifest preferncia pels pensadors
francesos, especialment pels anomenats moralistes.
Fuster, doncs, arrelat fondament en la seua poca, la postguerra espanyola, era conscient
que shavia produt un tall amb els esforos precedents per normalitzar la nostra cultura.
Calia, per tant, reprendre limpuls constructor. I shi dedic a bastament. Lentrada
Intellectual del Diccionari per a ociosos, dedicada a Erasme germ de dest, s una
reflexi aclaridora: Lhome de lletres actual no s, ni se sent, ni es vol estrany a les qestions
11
vitals del seu mn: sobre elles t la seua visi, en elles participa i influeix sobre elles en la
mesura que li s perms. Literatura i opini sn una i indiscutible entitat. Aquesta ns una
de tantes altres proves, com ho son els nombrosos estudis que conformen el segon grup dels
seus assaigs.


ESTUDIS DHISTRIA CULTURAL

Incloem en aquest grup els segents textos i obres distributs aix:

1. Lestudi dels clssics: La poesia catalana fins a la Renaixena, Notes per a un
estudi de loratria vicentina, El mn literari de [22] sor Isabel de Villena, J aume Roig i
Sor Isabel de Villena, Ausis Marc, el ben enamorat, Ausis March: Antologia potica,
Lectura de Ros de Corella, Flor denamorats de Joan Timoneda i Vida de Santa
Magdalena en cobles de Jaume Gassull, entre altres.
2. La literatura i la histria social de la llengua en la Decadncia: Poetes, moriscos i
capellans, El bandolerisme catal. La llegenda, Heretgies, revoltes i sermons, La Decadncia
al Pas Valenci, Llibres i problemes del Renaixement, Notes sobre el llemos a la Valncia
del segle XVI, Lectura dAusis March en la Valncia del segle XVI.
3. Els autors i la literatura del segle XX: Antologia de la poesia valenciana. La poesia
catalana, Literatura catalana contempornia, Caciquisme roig, de Llus Bernat. I bona cosa
darticles en revistes, des de Pont Blau anys cinquanta fins a El Temps dcada dels
vuitanta.
4. La biografia: Serrallonga. Vida i mite del fams bandoler i Raimon.

Fuster es dedic a la investigaci (tot i que no nera especialista), entre altres motius per
la seua concepci universalista en el camp de les idees i perqu, com a valenci, va voler
conixer a fons la seua, la nostra, immediata tradici. I fou en aquest camp que es va donar a
conixer. Els seus primers papers, publicats en revistes valencianes, estigueren dedicats a un
valenci universal: sant Vicent Ferrer, seguits dels altres que ja hem apuntat.
Els anys de la revista Verbo, 1946-1956, li serviren per a forjar-se com a escriptor i com
a crtic. A principi dels cinquanta fou el diari Levante la plataforma des don acostava els
nostres clssics al pblic. A la dcada dels seixanta, lanomenada Decadncia ocup linters
de lescriptor de Sueca, qui va oferir estudis ben aclaridors daquella poca, com ara
Heretgies, revoltes i sermons i La Decadncia al Pas Valenci. Desprs pass a ocupar-se
dautors i obres dpoques ms prximes als lectors: Literatura Catalana contempornia,
Contra el Noucentisme... Alguns daquests treballs generaren sucoses polmiques, com ara la
que va mantenir amb J oan Ferrat a propsit de la poesia de Salvador Espriu. Fuster, aix no
obstant, irnic com era, [23] responia coses daquesta mena: Decline lhonor de ser
intercalat en la nmina circumspecta dels crtics i dels historiadors. El meu punt de partida s
el dun vicis de la lectura i el dun curis de les implicacions que qualsevol text comporta,
sense pretendre mai sobrepassar els lmits de lopini personal i ingnua
7
. Daltres vegades,
com diu al prleg de Contra Unamuno y los dems, [estos papeles] me proporcionaron una
amensima variedad de rplicas, unas veces en las pginas de los peridicos, otras a travs
de la siempre estimable correspondencia particular, e incluso, en una ocasin, mediante el
juzgado de guardia.

7
J oan FUSTER, Prleg. A: Contra el Noucentisme (1977).
12
Sobre els temes treballats pagaria la pena de fer alguns aclariments. Les poques de la
histria que ms el van preocupar foren aquelles en qu hi ha hagut ms complicacions i ms
problemes per al desenvolupament del nostre fet lingstic i de la nostra conscincia
collectiva, nacional. En tots aquests estudis no sols sinteressa per la literatura sin tamb pel
context en qu aquesta es produeix: els possibles lectors, la llengua oral, la cultura del poble,
la situaci de leconomia, els diversos corrents artstics o la situaci social de les llenges. El
valor afegit que caldria assignar-li s lobertura de mires, grcies a la qual ha oferit moltes
perspectives i ha suggerit noves anlisis. Cal tenir en compte, a ms, que sempre dedic fora
hores a la supervisi de treballs, de tesis, de plantejaments...
Tota aquesta producci fusteriana, plena dintucions i lliure de lerudici academicista,
no est mancada dinformaci. Sobre aquests papers, diu ell mateix: No sn exactament all
que solem dir-ne estudis histrics. Per a ser-ho, i per a ser-ho com caldria, els manca el
rigor tcnic i els sobra una mica de llibertat en lexpressi. Per he de confessar que el defecte
i lexcs sn deliberats
8
. Confessa que noms hi tracta dassajar, descriure assaig. I ja
sabem que lassaig t, com a privilegis reconeguts, la desimboltura en 1s de les dades i la
insolncia si ms no un mnim en les formulacions. Perqu noms aix pot fer [24] el seu
fet: plantejar problemes, suggerir conjectures, avanar hiptesis. Shi nota, per, al darrere de
cadascun daquests escrits, un gran equipatge de lectures i de reflexions els apunts del
Diari en sn la millor prova. Aix no obstant, lagilitat de lestil de Fuster, molt entenedor, i
la seua aguda tcnica expositiva, fan que no hi siguen cap entrebanc lerudici i lespecificitat
literries. Sn llions, de literatura i de moltes coses ms, per presentades com si foren
histries. Lamenitat i el propsit densenyar com en tots els escrits de lautor de Sueca
hi sn presents i han facilitat que molts lectors moderns poguessen tenir contacte amb autors,
obres i problemes daltres temps, la majoria desconeguts de lanomenat gran pblic. En algun
cas, com el de Literatura catalana contempornia, han arribat a ser manual dassdua
consulta, ats que era la primera visi de conjunt sobre les nostres lletres contempornies.


ESCRITS SOCIOPOLTICS

Els escrits sociopoltics es reparteixen en cinc blocs:

1. Lassaig llarg dinterpretaci histrica: Nosaltres, els valencians.
2. Lescrit marcadament poltic i pamfletari: Qesti de noms, Hi ha ms catalans
encara, El blau de la Senyera, Ara o mai. Pas Valenci per qu?, Pamflets poltics.
3. La guia turstica, entre la descripci i la interpretaci: El Pas Valenciano
9
, Alicante
y la Costa Blanca, LAlbufera de Valncia, Veure el Pas Valenci.
4. Els articles de premsa al voltant, ms o menys, dun tema: Combustible per a falles,
Un pas sense poltica, Destinat (sobretot) a valencians, Punts de meditaci.
5. El gui per a televisi: sta es mi tierra.

No tinc altra autoritat que aquesta: la dhaver-me apassionat fins a lobsessi per la
vida i el dest del meu poble. Potser s lni- [25] ca passi noble que reconec en mi. Amb
aquests mots presentava Fuster el 1962 i shi presentava el primer llibre que li don una
gran projecci sobre els seus paisans: Nosaltres, els valencians. Aquest va ser el tema que
ms sovint tractava Fuster: el Pas Valenci; tema del qual son paraules seues no sabia

8
J oan FUSTER, Introducci. A: OC VII.
9
Titulat Viatge pel Pas Valenci a OC 3.
13
desfer-sen. Son en molts casos, encrrecs a banda, textos que, aleshores, li hauria agradat de
llegir, per, com que ning no gosava fabricar-los, ell shi va atrevir; lectures que esperava i
que no trobava a labast. Per aix una certa impacincia la irreprimible passi pel seu
pas el va induir a tapar-ne el forat. Ell noms hi volia aportar la seua visi, plasmada en
uns documents que, de cara a un dem ms lliure i actiu, reclamaven el dret de ser tinguts
com a tals.
Basculant entre la crtica, la teoria i la divulgaci, va pretendre, ms que res, que els
seus conciutadans prengueren conscincia de la prpia identitat i dels problemes que els eren
propis, com a valencians i com a formants dun conjunt ms ampli, la sencera comunitat cata-
lana, concepte que impuls i visqu, i no solament tericament. Aix no obstant, no
sestigu mai dostentar la seua condici de valenci: tothom s dalgun lloc i jo sc de
Sueca, acostumava a dir.
Les formes que empr les acabem de veure: ben variades; el criteri que sempre el
guiava era la utilitat. Per aix revisava contnuament els tpics heretats sobre el fet
valenci, all del Levante feliz o la millor terra del mn o la riqueza que atesora, que
diu lhimne ara oficial; de tot plegat, en diria Fuster la conculcaci de les rigoroses regles del
tab provinci. I per aix tamb tou renegat i perseguit per un sector de valencians, que
representava la anormalitat de la recepci indgena, en frase fusteriana. Des daleshores i a
causa de la seua actitud dissident, Fuster vei tancades les plataformes periodstiques que,
abans, se lhavien disputat. Havia coms el pitjor dels pecats: pensar pel seu compte i donar-
ne testimoni per escrit. Fins i tot les falles, les de lany 1963, foren escenari de la rbia i es
convertiren en una festa destil inquisitorial. En efecte, Nosaltres, els valencians unes
reflexions histriques i El Pas Valenciano una guia turstica esdevingueren tant la
referncia [26] nacionalista com el punt de mira de moltes ires que encara, a hores dara,
alimenten alguns esperits.
El pensament de lescriptor de Sueca, en el qual formen un tot indestriable llengua,
poble i naci, ha ressonat tamb ms enll de les fronteres valencianes i ha esdevingut
referncia del nacionalisme catal en sentit ple. J ustament la catalanitat s un dels trets bsics
en la concepci fusteriana del pas, fruit, diu ell, dunes llargues i nervioses meditacions
personals.
J a apuntvem, al principi daquest prembul, que des de ben jove el preocupaven les
coses del seu poble, del qual tou militant del poble, no pas de cap partit des de bon
comenament: una militncia cvica una passi, en deia contra els constants intents
dhomogenetzaci o extinci que contnuament ens han sobrevolat. Fuster confessava: A tot
estirar sc nacionalista en la mesura que m obliguen a ser-ho [...] Perqu, ben mirat, ning
no s nacionalista sin enfront dun altre nacionalista, per evitar senzillament loprobi o la
submissi. Tamb ac buscava la utilitat, social en aquest cas: que els seus paisans hi
reaccionassen, si el llegien. Si amb aix he aconseguit de dur-los, a ells tamb, a plantejar-se
les qestions que jo m he plantejat, em donar per satisfet. Sempre ser un bon comen
10
.


TREBALLS DE CRTICA I ALTRES

Ac quedarien compresos els textos segents:

1. Escrits de crtica: Contra el Noucentisme, articles a Pont Blau dins textos dexili i
Papers dexili (1950-1967) , La nostra Revista i altres.

10
J oan FUSTER. Introducci a Nosaltres els valencians (1962).
14
2. Prlegs i presentacions: Narracions de la Foia de Castalla, dE. Valor; Recomane
tenebres, de V. A. Estells; s a dir, de C. Arderiu: Crnica, de R. Muntaner; Notes per a la
can, i molts altres.
3. Epistolaris: Lepistolari Joan Fuster Vicen Riera Llorca, Correspondncia 1.
Correspondncia 2 i Correspondncia 3.
[27]
4. Traduccions: Quarta Viglia, de J . Falkberget; La pesta. El mite de Ssif, Lhome
revoltat, Lexili i el regne i Lestrany, dA. Camus, i altres.
5. Entrevistes: Converses inacabades, altres publicades en revistes Serra dOr, LIlla,
El Temps i en llibres com La qesti del dimoni
11
, A Sueca amb J oan Fuster
12

o unes quantes a Fuster sabtic.
6. Parlaments i allocucions: Sha celebrat a Barcelona
13
, o Parlament als Premis
Octubre 1978, recollit a Destinat (sobretot) a valencians.

Des dels temps de Verbo. Cuadernos literarios, Fuster despleg una intensa activitat
com a crtic: notes de lectures, ressenyes, informaci de novetats i reflexions sobre teoria
literria; tot plegat, unes temptatives dajuda perqu el lector, en enfrontar-se a uns textos
determinats, pogus seguir-los a travs duna visi global prvia. Com la majoria dels seus
escrits, es tracta clarament dinvitacions al debat. Mai no pretengu donar llions.
A penes sha estudiat la seua feina de presentador i prologuista un llibre dA. Devs
en qu sestudia aquesta faceta de Fuster encara roman a la impremta, de traductor i
orador. I, de fet, es tracta de tot un riu descrits i allocucions gens menyspreables dins la
immensa mar de la seua obra. La finalitat de fons era lintent dexplicar obres, autors i
circumstncies, per tal que els lectors shi ajustaren ms en la seua lectura. Ell no passava de
considerar-se un lector crtic, tasca que no va ser, en ell, una professi, sin un hbit in-
tellectual.
La seua paraula ha estat en molts moments una llum inesperada, per original; lliure, per
insubornable; prxima, perqu ell s un ms dels que volen comprendre.
La recent publicaci de la seua mplia correspondncia ens permet de veure un Fuster
ben prxim, en les inquietuds i en les dificultats, no tant en la riquesa dels seus contactes i en
les aportacions [28] que pogu fer al mn de les nostres lletres en anys tan difcils com els que
li toc de viure.
Per tot plegat, lobra fusteriana constitueix un conjunt ben unitari recordvem ads la
unitat substancial de lobra dun escriptor, una unitat dintenci, de tonalitats i de maneres.
Les classificacions que intentem assaig histric, poltic, cultural, esttic, aforismes i prosa
de variades circumstncies noms tenen una intenci didctica. Fins i tot si hi incloem la
poesia, hi ha molt dassaig, en sentit estricte i en altres sentits, dins les propostes lriques de
Fuster; hi ha, tamb, molta ironia, i, especialment, moltes demandes.
Es pot ben dir que hi ha, en els escrits de Fuster, gneres literaris assaig, dietari, llibre
de viatges, monografia erudita, crtica literria..., tipologies textuals expositives,
argumentatives, narratives, conversacionals, retriques. De ben segur que eren exigides
pel destinatari, per la situaci comunicativa, per la circumstncia; per la utilitat, en una
paraula.
Lescenari ms privilegiat del joc entre unitat i diversitat en lobra fusteriana, a parer de
Ll. Meseguer, es juga en el terreny de prctica de les fronteres literries, s a dir, de la

11
J oan FUSTER. Diari 1952-1960 (6-IX-52). A: OC II, p. 48.
12
J oan FUSTER. Destinat (sobretot) a valencians, pg. 116.
13
J oan FUSTER. Contra el nacionalisme espanyol (1994), p. 289.
15
proximitat literria dels gneres que ha conreat. La literarietat i lassagisme conviuen, en un
discurs nic, amb diverses tcniques descriptura: sobretot, les del dietari, larticle de
comentari, laforisme, lassaig breu. En cadascuna daquestes tcniques literries, per,
rarament deixarem de trobar usos i registres expressius de les altres.
Fins ara sha parlat poc del seu arxiu epistolar, de la seua copiosa participaci en les
tertlies, de les seues riqussimes converses i entrevistes, dels seus parlaments, de les seues
conferncies
14
o taules rodones, del seu gui per a la televisi. Sabem que parlar era una de
les seues maneres dexterioritzar les seues reflexions.
Ms encara. Si hom hagus pogut recollir la seua obra oral, ens adonarem que s un
reflex de la seua obra escrita. No hi ha un [29] Fuster escriptor diferent del Fuster
conversador o dialogador. Moltes idees que podem trobar en els textos escrits van ser abans
dites i parlades amb persones que compartien interessos en els mateixos mbits del
pensament. Fuster va fer de la seua vida i de la seua obra un tot indestriable perqu, com
afirma V. Ventura, un gran amic seu: Viure i pensar-se eren per a ell, com per al seu estimat
Montaigne, una mateixa cosa. Les seues converses eren formes diverses de reflexi
compartida i en veu alta, que, expressades en els ms concrets termes escrits, constitueixen
una de les proses catalanes ms precises i entenedores.



UNA MANERA DE PENSAR I DE FER

Fuster escriu posant els ulls en una triple motivaci: lescriptura considerada com un
procs dautoexamen prctica que lobliga a ordenar el pensament, com una manera
dapartar les prpies intranquillitats i tamb amb la intenci de dur la seua reflexi personal a
un terreny de comunicaci amb els altres i intentar suscitar en seus lectors les mateixes
reflexions.
Deia Fuster: Per a mi, escriure constitueix, generalment, una operaci dautoexamen;
de revisar-me les idees, els entusiasmes, els recels, els interessos, les accions, les malcies.
Cada vegada que em pose davant dun full en blanc, amb la necessitat domplir-lo dall que
en diuen literatura, no faig sin aix: examinar-me la conscincia. Examinar la meua
conscincia dun tema qualsevol, no importa quin, trivial o solemne, fuga o permanent: la
conscincia que en tinc. I vull, amb voluntat explcita, que el lector mhi acompanye, i que
aix sexamine ell mateix la conscincia que en tinga
15
.
Per loperaci comporta lmits, despai i de temps el periodisme, posem per cas, s
la urgncia dopinar i uns requisits personals: la disponibilitat permanent el pressupsit de
la llibertat intellectual, [30] entre altres. Lexamen ser una empresa interina,
essencialment limitada, una esperana. Lassaig no acaba mai: en si, es redueix al pur procs
de buscar, desbrinar, de fer hiptesis i de desfer-ne. De buscar per trobar, i trobar per
continuar buscant. El resultat final, quan nhi ha, no pretn presentar-se amb el menor mfasi
definitori ni assertiu. Lassaig es resigna a ser humansticament provisional.
Per tot aix lassaig ser fragmentari, ser una resposta condicionada per la
circumstncia. I de circumstncies, nhi ha de moltes menes: el tema, el pblic, el moment
personal, la situaci social. El nostre assagista mai no pretn dir-ho tot, i del tot. Fuster no
pretn demostrar que t ra, menys encara la ra, sin tan sols mostrar la raonabililat, la
racionabilitat, lhumanisme de la seua proposta. Mai no ambicionava tenir ra, ni en uns

14
Lltima, la de Bellreguard, sobre J osep Pla, fou valuosssima.
15
J oan Fuster. Prleg. A: Examen de conscincia.
16
assumptes ni en altres; aquesta gloriosa imbecillitat la va deixar per als qui es dediquen
professionalment a estar en possessi de la veritat.
Lassaig, lescriptura, s un moviment progressiu, un exercici intellectual, higinic i
alliberador, en qu tot lhome es posa en qesti. Fuster hi pretn desinfectar, desenganxar,
desintoxicar. Els meus clients ja em coneixen la propensi a enfocar les qestions des dun
angle premeditadament hostil al tpic, que adopte per voluntat dhigiene intellectual.
Tendeix ms a desemmascarar fallcies que no a descobrir certeses. Provocar ms preguntes
en el lector ha estat la mena primera intenci a lhora descriure, i crec que sc, si alguna cosa
sc, un distret propagandista de la inseguretat intellectual. En tot cas, la meua seguretat
intellectual s mnima: la de la vella famlia dels escptics, ens dir en el prleg de
Sagitari.
Propugne la suspiccia metdica, diu en un aforisme; aquesta actitud i la confiana en
lhome mesura de totes les coses donen als seus escrits una tensi. Si aquests sassemblen
tant a un dileg s perqu, sovint, lhumanista i lescptic tenen raons enfrontades. El Fuster
que sap i el que es qestiona; el pensador que t idees i conviccions prpies per que sap que
nhi ha daltres, tan vlides com les seues. Lescriptor que vol comunicar-se i oferir el fruit de
les seues deliberacions, o propostes ms o menys deshonestes, que [31] volen ser tingudes
en compte. Tothom parla per a ser escoltat; ja sabem que la primera obligaci de lescriptor s
fer-se llegir, per altres persones que tamb tenen les seues raons, naturalment.
s natural, doncs, que la ironia i el to conversacional siguen les caracterstiques ms
destacades del seu estil, juntament amb una tendncia irrefrenable a la sentenciositat, a
laforisme un gnere literari arcaic i poc vists, per que em fascina, deia ell mateix, i
que ocup bastants moments de lescriptor de Sueca. Era bastant inclinat a posar a linici de
les seues reflexions una mxima, una dita coneguda, una frase daltri a manera de punt de
partida. De bon comenament tendia a anar de la m dalg altre en el cam de la reflexi, o
b per resumir el seu pensament, o b per tancar lexamen. Molts dels seus escrits els
catalogats dassaig humanstic sobretot semblen converses amb el lector immediat i amb
els autors que cita tan sovint. A ms, hi sovintegen mots entre cometes o en cursiva, senyals
de possibles sentits suggerits o que admeten ms duna interpretaci. Sn textos molt oberts,
com ho s tot dileg, i contnuament sotmesos a revisi, res no shi presenta com a definitiu.
Les reiterades construccions adversatives ens avisen de les constants matisacions, de la
persistent revisi del que acaba de dir, gest tpic tamb duna conversa. Lassaig es resigna a
ser humansticament provisional: subjecte a contnua rectificaci, contradient-se a estones,
cautels o atrevit, sempre conscient de la seua deficincia, apuntava Fuster al prleg de
Causar-se desperar. Tamb hi tenen un paper destacat les interrogacions retriques i els
punts suspensius, que confirmen la implicaci personal de lemissor en la reflexi i que el
lector hi s convidat a dir la seua, a completar el text o la reflexi.
En la mateixa lnia, caldria ressaltar el variat s que fa de les funcions del llenguatge i
dels pronoms. Ens indiquen el canvi seguit de perspectives de lemissor i de la implicaci que
sespera del lector. No hi sn estranyes, ms aviat al contrari, les clusules modalitzadores
dubtes, pressentiments, obligacions, els parntesis cautelars i les observacions
metadiscursives orgull en el sentit pejoratiu del terme, posem per cas, i les definicions.
No tenia clar que el llen- [32] guatge pogus servir perqu lescriptor digus sempre el que
volia o que emissor i receptor donen el mateix significat als mateixos termes; aquesta lluita s
constant. Dac ve ls dels anomenats recursos retrics, particularment la metfora. Aquest
esfor dexpressi Fuster lanomenar la lluita amb lidioma.
Finalment, cal ressenyar ls tan original que fa de ladjectivaci, via oberta per a la
metaforitzaci i la vehiculaci de sentits nous. La seua s una adjectivaci sobtadora, que
sorprn el pensament per mitj dun contrast inesperat, freqentment traslladant de camp
semntic els termes o rebaixant-los de nivell.
17
Pensar, raonar i escriure. I no de qualsevol manera. Podrem dir que a tal mtode de
pensar correspon tal manera descriure. Lanomenat mtode fusteria s precisament la forma
literria, el fet descriure amb tota la intencionalitat esttica. Fer literatura s, per tant, escriure
amb una intenci no purament illustrativa, didctica, descriptiva s a dir, no centrant-se
solament en el contingut, sin amb voluntat i pretensi descriure b: amb una intenci
formal, que els altres puguen reconixer com a prpia de lescriptor, si s possible. Fuster es
preguntava: Escriure b qu vol dir? Probablement, escriure a cada moment la paraula justa,
justa i insubstituble. La definici s la que respon al seu programa racional i literari. No
sols la riquesa de pensament duna persona, sin tamb la seua complexitat de matisos
sentimentals, depenen del lxic que domine i dels seus recursos sintctics. Pensem i sentim en
la mesura que ens ho permet la nostra llengua
16
. Ell definia la seua escriptura, lassaig, com
a literatura didees, com un tipus especial de manufactura literria, de manipulaci literria.
Idees s, naturalment; per literatura tamb.
Escriure b significa, per tant, pulcritud gramatical, estratgia sintctica, avaluaci
metdica, control i eixamplament dels recursos expressius de lidioma. Sintetitzant: lart de
pensar s lart descriure. Escriure b s la forma, i alhora la condici, de pensar b: Aprn a
escriure abans de pensar, s el consell del mestre valenci.


[33]
RAONS I PARAULES, UNA MOSTRA

Tota antologia o selecci de textos es fa amb lobjectiu de regalar el bo i millor dels
autors, o dun gnere, o duna poca; tamb amb la voluntat que la tria siga de linters duns
determinats destinataris. En el cas present, lautor s J oan Fuster; el gnere, lassaig, i lpoca,
la que en diem postguerra.
I hi ha, en la present antologia, agrupats en cinc blocs temtics, uns quants papers de
tantssims com ns ple el calaix de lescriptor suec. Sn diversos en lorigen, en la
composici, en la proposta, en la tcnica, en el subgnere si sadmet la designaci. Nhi
ha de lanomenat assaig pur. Tamb de lassaig breu, aix com de la glossa o larticle
periodstic, dibuixat aix pel mateix Fuster: Article breu, concs, epigramtic de vegades, de
tema generalment intellectual i de to definitori: una lli diria, rpida, vistosa i incitant.
bviament, no hi podien faltar les cpsules de doctrina, els consells. proverbis i
insolncies, tan preferits per Fuster. I, naturalment, tamb hi hem incls algun prleg ni que
siga per presentar canons de tants com en va redactar.
Entre lesfor decidit del lector i les pistes que li oferim, s previsible que lexercici
esdevinga en plenitud. Els camps fusterians sn propicis a la gimnstica intellectual, fins i tot
la dels ms exigents.
La selecci es presenta en cinc apartats. No cal dir que s totalment opcional comenar
per ac o per all, o fer digressions entre uns i altres. Si de cas cal advertir que hi ha un ordre
cronolgic, de creaci i publicaci, a linterior de cada bloc. Potser en alguna mesura ajude a
besllumar levoluci del pensament i els compromisos del seu autor.
El primer, Apunts variats, inclou una srie descrits de tema genric, tots ben humans.
Recordem que li agradava de repetir la consigna humanista segons la qual res del que s hum
li era ali. La majoria daquests escrits son trets dun dels seus llibres preferits i modlics,
lenginys Diccionari per a ociosos.

16
J oan Fuster. Consells, proverbis i insolncies.
18
El segon apartat, titulat Imatges i paraules, est reservat a un conjunt de reflexions al
voltant de la moderna escriptura: els mit- [34] jans de comunicaci de masses. Els creiem
ben oportuns per als nascuts en lanomenada era McLuhan: el cinema, la televisi, el
tocadiscos, la publicitat, la msica.
En tercer lloc, tenim unes poques propostes denteniment de les nostres coses, on el
possessiu nostres pren la dimensi que Fuster, ben convenut, li atorgava de Salses a
Guardamar i de Fraga a Ma, lespai total del mn cultural catal i el substantiu coses
inclou temes diversos: des del passatemps faller, passant per les complicacions de la poltica,
fins a la llengua i les imbricacions histriques, literries i poltiques que shi estableixen.
Un quart apartat, lgic en un escriptor, versa sobre el propi ofici, els pressupsits i els
resultats: la lectura, lescriptura, els llibres, els gneres literaris, els escriptors, els lectors, la
literatura tota.
Finalment, hem dedicat un apartat a laforisme: del bo el millor, encara que noms siga
per la forma. J a ho diu la nostra dita: Bo, poquet i a sovintet, s al cos profitoset. Fuster
tamb sho creia: La petita fantasia verbal de laforisme mha sedut sempre, tant pel seu
carcter denunciat taxatiu, rotund, com pels seus desvergonyiment o gravetat. No hi sn,
seria massa, tots els llibres de Fuster, per s tants per poder-ne presentar una mostra
suficientment significativa. Estudis literaris, temes valencians, assaigs... I no s que jo haja
escrit gaire cosa ms. [...] He hagut desmerar-me en tasques secundries [...]. Per, en el
fons de tot, lassaig [...]. De moltes maneres; per assaig, al cap i la fi. Ben mirat, excepte uns
pocs versots ms o menys infames, tot el que jo he escrit fins ara no sn sin aix: assaigs [...]
i no sn ms que assaigs, amb una mica de complement informatiu, de trmit, determinades
obres meues que, en la superfcie, podien semblar dhistria o de crtica. Tot ve a ser una
mateixa cosa. Lactitud intellectual implcita s constant i deliberada
17
.


[35]
SELECCI DE FRAGMENTS BIBLIOGRFICS


LAUTOR, EL GNERE, LPOCA

COMPROMS AMB EL SEU POBLE

En els anys finals del franquisme i els primers de lobertura democrtica, el comproms
civil de J oan Fuster fou ms intens. [...] Les seues manifestacions en contra del rgim
totalitari i a favor de les llibertats nacionals, en tota mena dactes pblics i per escrit, van ser
molt dures i contundents. I aix mateix la seua collaboraci en els diaris de tot lEstat en
aquesta poca tou enrgica: cada mes, Fuster escrivia prop duna vintena darticles a la
premsa. Hem de recordar que eren els anys duna campanya anticatalanista al Pas Valenci i,
a banda daltres incidents, Fuster va sofrir dos covards atemptats al seu domicili, el primer, el
18 de novembre de 1978, i el segon, lany 1981.

BALLESTER, J osep, Indagacions i astcies (1995).


17
J oan Fuster. Introducci. A: OC IV (1975).
19
LASSAIG, UN GNERE LITERARI

Lassaig s un gnere literari que manlleva el nom a lobra de Michel de Montaigne
intitulada Essais (1580). En una significaci extensa, defineix qualsevol article o tractat sobre
alguna disciplina rigorosa llengua, histria, economia, etc., tractat, per, ms des de
lopini que no pas des de la dada concloent, precisa irrebatible. En un sentit ms restringit
i estricte, remet precisament a la forma i lestil montaigneans: proses dintenci literria
en primera persona i en clau de reflexi personal sobre tema divers, per girant tothora entorn
de la condici humana, tot conformant-hi la reflexi moral de lautor. En aquesta darrera
accepci, el gnere ha estat mpliament conreat des del Renaixement Erasme, Voltaire,
Berkeley, Diderot o Hume, o, ms modernament, per Russell, Sartre o Camus.

RIERA, Antoni. Literatura didees


[36]
CARACTERSTIQUES DE LASSAIG FUSTERI

Les fronteres formals de lassaig sn imprecises; situat a mig cam entre lobra didctica
i lobra crtica, lassaig saproxima a larticle periodstic. De fet moltes obres dassaig sn
reculls darticles publicats en diaris i revistes; daqu que la brevetat, la concisi i 1esperit
divulgador en siguin caracterstiques. Daltra banda, com diu J oan Fuster: Lassaig t com a
privilegis reconeguts, la desimboltura en ls de les dades i la insolncia un mnim
dinsolncia en les formulacions. Perqu noms aix pot fer el seu fet: plantejar problemes,
suggerir conjectures, avanar hiptesis.
Lassaig, gnere associat a la indagaci lliure, a lesperit crtic i a lactitud humanista, t
el propsit ms o menys explcit daprofundir en el coneixement de lhome i una certa
pretensi moralitzadora.

MARZ, Domnec. Contra el nacionalisme i altres textos (1990)



EL SEU TEMPS

La postguerra va ser un temps difcil per a les idees. La forta censura imposada per la
dictadura sencarreg de destruir qualsevol temptativa de debat i de reflexi ideolgica. Era
evident que al rgim dictatorial no linteressava la llibertat dexpressi.
Lassaig, ms que cap altre gnere, es va veure afectat per una srie de causes externes
que justifiquen la seua tebiesa. J oaquim Molas nha enumerat algunes: La falta duna
tradici operativa, la vida fluctuant de la universitat. La falta de professionals en el camp de
les idees i de les lletres, la incomunicaci amb els collegues dEuropa i Amrica, la falta
duns mitjans de comunicaci de masses, la falta duna opini pblica i tamb dunes
possibilitats de crear-la amb un mnim de garanties, etc.
Tot aix va fer que, durant els anys quaranta, el gnere prcticament no existira. Les
poques aportacions serioses que shi van fer es realitzaren a lexili. El mateix Fuster, uns anys
20
ms tard, comen en part la seua carrera assagstica collaborant en algunes revistes cata-
[37] lanes publicades a lestranger. Durant la dcada dels cinquanta sinici una tmida
represa. El tema dominant, per, de les reflexions dels nostres assagistes va ser inevitablement
el pas. Les conseqncies de la guerra i la catstrofe produda es mantenien vives. Al llarg
dels seixanta la situaci an canviant a poc a poc, grcies a una relativa suavitzaci de la
censura i una recuperaci econmica afavorida per la situaci internacional. Els temes
dinters es diversificaren. [...]
I s en aquest context histric i cultural descrit on caldria situar, en principi, lobra de
J oan Fuster.

FLUIX, J . A. Introducci. A: Ser Joan Fuster (1991)



LPOCA DE J OAN FUSTER. LA REPRESA, EN LA POSTGUERRA

Al final de la dictadura franquista, el Pas Valenci vivia una gran efervescncia poltica
i tots els partits poltics, des de la dreta civilitzada fins a lextrema esquerra, incloen als seus
programes la reivindicaci autonomista. La societat valenciana tornava a connectar,
culturalment i poltica, amb els plantejaments que la guerra civil havia estroncat. Siniciava,
per, parallelament, un moviment antivalencianista, atiat des de posicions dretanes i
espanyolistes, que, tot negant la catalanitat lingstica del Pas Valenci, presentava la
catalanofbia com a amor a Valncia. s lanomenada batalla de Valncia, el resultat de la
qual van ser els pactes entre les forces poltiques majoritries. En conseqncia, lEstatut
dAutonomia (1982) consagrava el terme Comunitat Valenciana per designar el territori i
oficialitzava la denominaci de valenciana per a la llengua.

MARZ, Domnec. Contra el nacionalisme i altres textos (1990)



LOBRA

LOBRA CRTICA

En la primera etapa literria de Fuster la de la collaboraci a Cuadernos literarios
entre el mar del 1946 i labril del 1956, [...] [38] lobra crtica ocupa bona part de la seva
atenci: hi aplica la seva ptica particular de lector en sentir-se interpellat com a
destinatari de lobra en qesti, bo i apuntant cap a formes de lectura i dinterpretaci
noves i estimulants.
El punt de partida per a les seves consideracions s ms dordre supraestructural
ocasi, circumstncia, context, etc. que no pas dndole ms sistematitzada
analiticoestructural. Pel que fa als estudis introductoris ms elaborats cas de les obres de
Pla, Espriu, Salvat-Papasseit, Maragall..., loperaci consisteix a desfer el tpic, i a
propiciar un cop desemblematitzat lautor una lectura de lobra ms ajustada a les
circumstncies que lhan feta possible. [...]

RIERA, Antoni. Literatura didees.
21
ESTUDIS CREADORS DE CONSCINCIA

Els escrits cvics de Fuster sn un reflex pals del conjunt de la seua obra. Mostrar, fer
reflexionar i fer prendre conscincia dels enganys i repressions del poder. Com hem apuntat,
quan tractvem el tema de laspecte dhistria cultural de la seua obra, basa el posicionament
nacional a partir de les reflexions sobre la literatura i la llengua.
En lepleg de La poesia catalana fins a la Renaixena, comenta: La poesia catalana
contempornia ha sabut esdevenir el que la seua executria exigia i ara, com abans, la poesia
sala, transfigurant la llengua, com el senyal ms victoris de la presncia catalana en el mn
de lesperit. Mentre que ella perdure, hi haur Catalunya. [...] En altres paraules: que si fa
literatura s per treballar pel desvetllament nacional.

BALLESTER, J osep, Indagacions i astcies



UN PENSAMENT HUMANISTA

Fuster se sap part dun mbit cultural: el de la Mediterrnia. Aquest entorn conforma,
per a ell, un hbitat arrelador i identificador. I s el reconeixement daquest espai de
referncia que li permet, alhora, de prendre conscincia i de desplegar el seu humanisme.
[39]
Aix, ms enll dels lmits locals de Sueca, se sap en sintonia solidria amb una
particular manera de veure el mn, sustentada en el dileg-opini compartits que propicia una
determinada racionalitat i unes solucions de convivncia que tenen els seus ressorts ms
preuats en lexercici de la tolerncia, en un cert hedonisme i en una resistncia a les solucions
darbitrarisme social. [...]
Lhumanisme reivindicat tindr un notable ress en el conjunt de la seva obra: duna
banda, pel que fa a laspecte temtic, es previndr respecte a les solucions culturals
uniformadores, alhora que projectar la seva obra en la perspectiva del dileg i lopini; en
lordre formal, sorientar vers un determinat estil literari i segons unes posicions
lingstiques militantment filocatalanes, ats que la llengua, ms enll de ser el suport
material del discurs, esdev tamb, per a ell, portadora duna determinada manera de veure el
mn.

RIERA, Antoni. Literatura didees.



EVOLUCI DE LASSAIG FUSTERI

Podem advertir un progressiu desplaament quant als accents preferents al llarg del seu
assaig. En un primer moment hi dominen ms els plantejaments a propsit de la
racionalitat, loriginalitat, la conscincia de la prpia subjectivitat, de reconixer-se
part dun context, etc. A partir dels anys cinquanta, shi accentua levoluci cap a valoracions
22
dordre moral: la funci de lintellectual, els compromisos civils, els ideologismes,
etc. Mentre que, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, aspectes ms gramscians com
leficcia de lintellectual, lexercici de lescriptura com a forma de combat, la funci de
lintellectual, ltica de la solidaritat, etc., prenen una fora ms insistent. En definitiva, en el
conjunt de lobra de Fuster, shi dna una progressi seqenciable, sempre en termes relatius,
en obra crtica, obra dassaig moral i obra dassaig civil.

RIERA, Antoni. Literatura didees.

[40]

MOTIVACI DE LASSAIG

El Fuster assagista parteix del seu propi jo, plenament assumit, com en el Fuster
poeta, tot i que, segons un esfor de ra, desprovet de lirismes en lassaig.
Quant a la funci social que espera de la literatura, la seva opini s inconfusible:
horacianament, ve donada per una relaci dialctica entre el gaudi i el profit. La
literatura, per a ell, pot esdevenir tamb suport per vehicular idees, El seu assaig es vol efica
dacord amb un ampli ventall dexpectatives: de lentreteniment ocis a lintent de clarificaci
lcida didees, de lesperonament moral per dotar de conscincia a la reflexi crtica respecte
a models dorganitzaci civil; sempre, per, mantenint una relaci dialogada amb el lector, tot
suscitant, successivament, ms qestions a propsit de qestions ja tractades, en un exercici el
resultat del qual s avalua ms pels dispositius morals establerts que no pas per la progressi
feta respecte a les certeses.

RIERA, Antoni. Literatura didees.



EL(S) TEMA(/ES)


DOS GRANS BLOCS TEMTICS

Fuster, tot i la diversitat de temes, centra latenci al voltant de dos grans blocs
temtics: les manifestacions de lactivitat creadora s a dir, la pintura, la msica, la cultura
en general i la crisi de lhome en el mn canviant davui. Les seues reflexions socupen tant
de lactualitat com de lespeculaci moral sobre matries intemporals i essencials de lsser
hum. s per a que els grans temes de lpoca en qu viu hi queden tamb reflectits: el
paper de la cincia i la tecnologia, el marxisme, la revoluci sexual, lecologisme, la funci de
lintellectual en un mn dividit, la relaci del pensador amb el poder o el pacifisme, entre
molts altres.

FLUIX, J . A. Introducci. A: Ser Joan Fuster

23
[41]
DE LA LECTURA A LESCRIPTURA

Certament, noms s possible de considerar de forma global lobra de Fuster, quant als
seus mbils immediats, des de la seva condici de lector; condici que s, per a ell, a ms
dun hbit vocacional, i quasi una addicci, un estmul intellectual en la seva qualitat
descriptor.
E1 seu domicili de Sueca, basteix una notable biblioteca vint-i-cinc o trenta mil
volums, que li fa possible laccs a les fonts dinformaci que necessitava i que li
proporciona els estmuls intellectuals necessaris i la provisi de material de reflexi. Podem
dir, doncs, que sovint els seus temes han estat les seves lectures, i els seus interlocutors, els
propis llibres, amb els quals ha mantingut una conversa vehiculada a partir de les anotacions
de lectura, moltes de les quals esdevindran assaigs ms elaborats posteriorment.
Tal com surt a Mquines per a pensar (1969): El llibre de deb planteja
problemes, informa de problemes, intenta exposar solucions als problemes. En (aquesta)
mesura s instrument, mquina que fa pensar.
La relaci sostinguda per fuster amb el llibre s la dun illustrat: tant pel crdit
atorgat al text com per la funci desper desitjada. Esper que el mant, com a lector, en una
actitud permanentment previnguda respecte al text, i que la que se serveixi del llibre com el
vehicle de comunicaci amb lautor, sentint-shi interpellat i interpellant-lo alhora; actituds,
aquestes, relativament allunyades de ls que hom acostuma a fer del llibre en contextos ms
industrials.

RIERA, Antoni. Literatura didees.



DE LANCDOTA A LES IDEES

El contingut del seu assaig emergeix, sovint, per la via de la inferncia, i evoluciona des de
lancdota-pretext cap a consideracions de tipus mes general: una citaci recurrent, una
frase feta sorneguerament girada, o qualsevol referncia a un fet quotidi, li donaran peu per
construir un discurs dabast ms general, on prevaldran els dis- [42] positius de raonabilitat
com a fonament de la seva proposta humanista. Es tracta dun assaig plantejat dintre dels
lmits de la ra, literriament contingut, ms aviat sobri i que es desplega en un discurs
intelligent on cabdellar el fil dun raonament ns el motiu exclusiu.

RIERA, Antoni. Literatura didees.



TEMTICA VARIADA

Els assaigs de J oan Fuster tracten una temtica variadssima. Ara b, tot i aquesta
multiplicitat, els seus escrits tenen una caracterstica comuna: la voluntat que t lautor
24
dentendre qualsevol qesti i, en conseqncia, dexplicar al lector les consideracions a qu
arriba com a resultat daquesta activitat indagadora. Es tracta, com diu al prleg
dIndagacions i propostes, doferir perspectives, suggerncies i subratllats que encaminen el
meu lector a preocupar-se dall que a mi mha preocupat i s clar com a mi mha
preocupat.

MARZ, Domnec. Contra el nacionalisme i altres textos.
25
[43]
CRONOLOGIA
[45]

VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1922 Naix a Sueca (Ribera Baixa) Ulisses, de J . Joyce. Creaci de lURSS.
B. Mussolini al poder.
1936 Guerra civil espanyola.
1939 En un intercanvi de llibres amb Ferm
Corts hi ha el primer text en catal
de Fuster: unes notes marginals en
Histria de Sueca, de J oan B.
Granell.
Acaba la guerra civil
espanyola.
Comena la II Guerra Mundial
(fins al 1945).
1943 Comena els estudis de Dret a la
Universitat de Valncia.
Naix leditorial Torre, al Pas Valenci.
1944 Primera signatura en Las Provincias:
Vint-i-cinc anys de poesia
valenciana.

1946 Codirector, fins al 1953, de la revista
Verbo. Cuadernos literarios.
Revista Ariel (1946-1951).
LExistencialisme cest un Humanisme,
de J . P. Sartre.
El Dictador, de Ch. Chaplin.
Trpic de Capricorn, de H. Miller.
LONU condemna el rgim
franquista.
[46-47]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1947 Acaba els estudis de Dret. Lletra sobre lhumanisme, de M.
Heidegger.
Referndum i Llei de
Successi espanyola.
1948 Sobre Narcs, primer poemari.
Tres poemes (poesia).
Espaa en su interior, dAmrico
Castro.
Fundaci de Dau al Set.
Inicis de la guerra freda entre
blocs: lEst i lOest.
1949 Ales o mans (poesia). Il Risorgimento i Letteratura e vita
nazionale, dA. Gramsci (ed. post.).
Psicologia de lart, dA. Malraux.

1950 Inicia la collaboraci amb La Nostra
Revista (Mxic) (1950-52).
Guerra de Corea.
1951 Va morir tan bella (poesia). Gramtica Valenciana, de C. Salvador
(primera edici).
Lhomme revolt, dA. Camus.
Boicot als tramvies de
Barcelona.
1952 Collabora en Pont Blau (1952-1963),
Mxic.
Collabora en Levante (1952- 1959),
Valncia.
Antologia del surrealismo espaol.
El hombre en la encrucijada, de J .
Ferrater Mora.

1953 Terra en la boca (poesia). Tractat Espanya-EUA.
Concordat amb la Santa Seu.
26
1954 Escrit per al silenci (poesia).
La poesia catalana fins a la
Renaixena.
He comenat a escriure una
novella... Hi estic engrescat. Fins i
tot, hi ha estones que pense dur-la al
Martorell de lany que ve..., escriu a
V. Riera Llorca.
Notes per a lestudi de loratria
vicentina, a Revista Valenciana de
Filologia, IV.
Notcia de Catalunya, de J . Vicens
Vives.
Viatge de Fuster a Barcelona: primer
contacte literari.
Membre de la delegaci catalana,
presidida per Carles Riba, al III
Congreso de Poesia (Santiago de
Compostella).
Espanya ingressa a la
UNESCO.
1955 El descrdit de la realitat (primer
assaig publicat).
Pgines escollides de Sant Vicent
Ferrer
Collabora en Cap dAny (1955-1963),
Mallorca.
Mor Ortega y Gasset.
Pido lapaz y la palabra, de Blas de
Otero.
Espanya ingressa a lONU.
Caiguda del dictador Pern.
[48-49]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1956 Les originalitats (Premi J osep Yxart
dassaig). Primer assaig escrit (1952).
Antologia de la poesia valenciana.
La poesia catalana, I i II.
El mn literari de sor Isabel de
Villena, conferncia a la societat
cultural Lo Rat Penat (17 de juny).
Obres Completes, de J . Pla. XX Congrs del PCUS.
Invasi dHongria per lexrcit
sovitic.
1957 Figures de temps (diari 1952-55).
El mn literari de Sor Isabel de
Villena.
Collabora en Jornada (1957-1960),
(Valncia).
Gran riuada a Valncia.
1958 Indagacions possibles.
Recull de contes valencians.
Article en la Revista Valenciana de
Filologia: J aume Roig i Sor Isabel
de Villena.
Antropologia estructural, de C. Lvi-
Strauss.

1959 Ausis March: Antologia potica.
Un mn per a infants.
Ausis march, el ben enamorat, a
Revista valenciana de Filologia.
Premi Concepci Rabell.
Collabora en Destino: Calendario
sin fechas (1959-1973).
Collabora en Serra dOr (1959-1983),
Barcelona.
Apareix la revista Serra dOr, a
Barcelona.
Afer Galinsoga.
Victria de Fidel Castro en la
revoluci cubana.
1960 La deserci dEugeni dOrs, a
Critrion, 5.
Judicis finals (aforismes).
La pell de brau, de S. Espriu.
Lambici dAleix, dE. Valor.

1961 Serrallonga, vida i mite del fams
bandoler (amb Joan Regl).
Collabora en El Correo Cataln
(1961-1966), Barcelona.
Els corrents literaris. A: Un segle de
vida catalana. 1814-1930.
Valencia (Direccin General de
Turismo).
Fundaci dmnium Cultural, a
Barcelona.
Bearn, Ll. Villalonga.
Naixement de Comissions
Obreres.
Concili Vatic II (1961-1965).
Guerra del Vietnam (fins al
1975).

27
[50-51]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1962 Premi Lletra dOr.
Nosaltres, els valencians.
Poetes, moriscos i capellans.
El Pas Valenciano (guia turstica).
Qesti de noms.
Prologa Recomane tenebres (OC I, de
V. A. Estells).
Traducci de Quarta viglia, de J .
Falkberget.
Traducci de La pesta, dA. Camus.
Editorial lEstel, a Valncia.
La Plaa del Diamant, de M.
Rodoreda.
R. Salvat estrena Primera histria
dEsther, de S. Espriu.
Comena Edicions 62.
Primers recitals de Raimon.
Llei de premsa.
Poesia catalana del segle XX (J . M.
Castellet-J . Molas).
Fuster signa la carta collectiva que
reivindica completa llibertat cultural
per a les minories de lEstat Espanyol,
dacord amb els principis de la
UNESCO.
Independncia dAlgria.
Primer disc de The Beatles.
1963 Campanya contra Fuster a la premsa
de Valncia (ja no hi pot publicar).
s cremat en efgie a les falles.
El bandolerisme catal: la llegenda.
Primer disc de Raimon. Declaracions de lAbat
Escarr a Le Monde.
Assassinat de J. F. Kennedy.
1964 Diccionari per a ociosos.
Raimon.
La Cincia de la cultura, dE. DOrs
(ed. pstuma).
Fundaci del PSAN.
M. Luther King, Nobel de la
Pau.
1965 Causar-se desperar.
Entrevista amb B. Porcel.
Traducci dEl mite de Ssif, dA.
Camus.
Alicante y la Costa Blanca.
Primer home a lespai.
Fenomen hippy a Califrnia.
1966 Traducci de Lhome revoltat, dA.
Camus.
Pour Marx, de L. Althuser. Referndum i Llei Orgnica
de lEstat.
1967 Lhome, mesura de totes les coses.
Proposicions deshonestes.
Combustible per a falles.
Lectura de Ros de Corella.
Traducci de Lexili i el regne, dA.
Camus.
Traducci de Lestrany, dA. Camus.
Traducci de Fontamara, de Silone.
Collabora en El Noticiero Universal
(1967-1971), Barcelona.
Cien aos de soledad, de G. Garca
Mrquez.
The medium is the message, de
McLuhan.
Les mots et les choses, de M. Foucault.
Guerra dels sis dies entre
Israel i els rabs.
1968 Consells, proverbis i insolncies.
Examen de conscincia.
Heretgies, revoltes i sermons.
Hi ha ms catalans encara.
Obres Completes 1. Llengua,
literatura, histria.
Revolta estudiantil a diverses
universitats franceses.
Primavera de Praga.






28
[52-53]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1969 Premi a la Crtica Serra dOr.
Diari (1952-1960) OC. II.
Collabora en La Vanguardia (1969-
84) i en Tele-exprs (1969-77),
Barcelona.
Hi ha ms catalans encara. A:
Dola Catalunya.
Abans que el sol no creme.
Revista Gorg (1969-1972), a Valncia. Primer viatge de lhome a la
Lluna.
1970 Assessor de la GEC (fins al 1980).
LAlbufera de Valncia (amb 17
gravats al bur de J aume Pla).
Campanya dmnium Cultural per a
lensenyament en catal.
Procs de Burgos contra
militants dETA.
1971 Assessor de la Gran Enciclopdia de
La Regi Valenciana (fins al 1977).
Viatge pel Pas Valenci (OC. III).
Consideracions sobre la situaci
actual del teatre valenci. A:
Antologia catalana.
Lligat i lacrat (carpeta de serigrafies
de R. Armengol, M. Boix i A.
Heras).
Secretariat per a lensenyament de
lidioma, a Valncia.
Constituci de lAssemblea de
Catalunya.
1972 Babels i babilnies.
Literatura Catalana Contempornia
Laventura del llibre catal. A:
Commemoraci dels 500 anys del
primer llibre imprs en catal.
Collabora en Informaciones (1972-
1978), Madrid.
Convocatria del I premi dassaig J oan
Fuster.
Constituci de la Taula
Democrtica del Pas
Valenci.
1973 Director de la collecci Albatros
de clssics catalans.
Flor denamorats, de J . Timoneda.
Vida de Santa Magdalena en cobles,
de J . Gassull.
Premi Crtica Serra dOr.
Hotel Pars, de V. A. Estells
Premis Octubre, a Valncia: poesia,
narrativa i assaig.
Cop destat a Xile i mort de S.
Allende.
Mor Carrero Blanco.
1974 Exploraci de lombra (acompanyant
dibuixos de J . Pon).
Mecanoscrit del segon origen, de M.
De Pedrolo.
Revoluci dels clavells a
Portugal.
1975 Premi dHonor (Lletres Catalanes).
Un pas sense poltica.
Plantejaments histrics del teatre
valenci. A: Els Marges, 5.
Llengua i societat, Les lletres. A:
Histria del Pas Valenci. III.
Contra Unamuno y los dems.
Obres completes IV. Assaig 1.
Revista Randa.
Congrs de Cultura Catalana.
Lectures crtiques, de J . Molas.
Mor el general Franco. J oan
Carles I,rei.
Inici de la campanya contra la
catalanitat lingstica del
valenci.








29
[54-55]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1976 La Decadncia al Pas Valenci.
Un pas sense poltica.
Entrevista amb M. Roig.
Algunes puntualitzacions a la
cronologia de la Decadncia. A:
Primer Congrs dHistria del Pas
Valenci.
Collabora en Avui (del 19-5 al 28-
11), Barcelona.
Apareix el diari Avui. Creaci del
Departament de Lingstica
Valenciana a la Universitat de
Valncia.
Constituci de la Taula de
Forces Poltiques i Sindicals
del Pas Valenci.
1977 El blau de la senyera.
Contra el Noucentisme (prlegs de
les obres de Pla, Salvat i Espriu).
Biblioteca Valentina de Josep
Rodrguez.
Llengua i literatura al Pas Valenci
en el primer ter del segle XIX. A:
Treballs de sociolingstica, 1.
Obres completes V. Literatura i
llegenda.
Llibre de meravelles, de V. A. Estells. s restaurada la Generalitat de
Catalunya.
Primeres eleccions
democrtiques a Espanya.
Llei damnistia.
Pintades ofensives en la
faana del domicili de Fuster.
1978 President dAcci Cultural del Pas
Valenci.
President de la Fundaci J osep
Renau.
Membre agregat de lInstitut
dEstudis Catalans.
Entrevista amb A. Fabregat.
Fundaci dAcci Cultural del Pas
Valenci.
Pancatalanismo entre valencianos, de
V. Ramos (ndex inquisitorial
dintellectuals nacionalistes
valencians).
Constituci espanyola.
Dues bombes esclaten al
domicili de J. Fuster.
1979 Director de la revista LEspill.
Destinat (sobretot) a valencians.
Qesti de noms i altres escrits.
Collabora en El Pas (1979-1986),
Madrid.
Collabora en Qu y dnde: Notes
dun desficis (1979-1984),
Valncia.
Aparici del peridic Punt Diari.
Aproximacin a Joan Fuster, de M.
Lloris.
Estatut dAutonomia de
Catalunya.
1980 Notes dun desficis.
Dirigeix la Biblioteca dAutors
Valencians, de la Instituci Alfons el
Magnnim.
Collabora en Diario de Valencia
(1980-1982), Valncia.
Collabora en Quaderns de Sueca
(1980-1985).
Sense la terra promesa, dE. Valor.
Vint-i-cinc anys de La lletra dor, a
cura de J . Faul.
Constituci del Parlament de
Catalunya.
[56-57]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1981 Indagacions i propostes.
Ara o mai.
Collabora en El Mn (1981-1983).
Atemptat amb dues bombes a casa
seua.
El desig dels dies, de J . F. Mira.
Aparici del setmanari El Mn, a
Barcelona.
Intent de cop dEstat (23 de
febrer).
Fundaci de Crida a la
Solidaritat.
Setembre: esclata una altra
bomba al domicili de Fuster.
30
1982 Pas Valenci, per qu?
Una asignatura falsa. A: El Pas,
12-7-82, article polmic contra la
filosofia.
Entrevista amb M. Muoz.
Entrevista amb E. Costa i alumnes de
lescola de Riola.
Collabora en Noticias al dia (31-10-
82), Valncia.
Fuster porttil (J . Iborra fa el primer
estudi profund sobre J . Fuster).
Joan Fuster en els seus millors escrits
(primera antologia de textos
fusterians).
Estatut dAutonomia del
PasValenci.
El PSOE guanya les eleccions
generals.
1983 Curs 83-84: imparteix, en la
Universitat de Valncia, una srie de
llions sobre histria cultural i
literria valenciana dels segles XV al
XIX.
Cultura nacional i cultura regional
als Pasos Catalans. A: Els
valencians davant la qesti
nacional.
Esta es mi tierra, gui per a un
reportatge de Televisin Espaola.
Veure el Pas Valenci.
12 senyes de Catalunya (amb M.
Cusachs).
Llei de normalitzaci lingstica a
Catalunya.
Llei ds i ensenyament del valenci.
La Generalitat de Catalunya concedeix
a Fuster la medalla dor.
La Generalitat valenciana li atorga el
Premi de les Lletres del Pas Valenci.
Estatut dAutonomia de les
Illes Balears.
Eleccions a les Corts
valencianes i al Parlament
balear.
A causa del reportatge Esta es
mi tierra, la dreta valenciana
a lAjuntament del Cap i
Casal proposa que J oan
Fuster siga declarat persona
non grata.
1984 Doctor Honoris Causa per les
Universitats de Barcelona i
Autnoma de Barcelona.
Notes sobre el llemos a la Valncia
del segle XVI.
Lectura dAusis March en la
Valncia del segle XVI, a Llibres i
problemes del Renaixement.
Caciquisme roig de Li. Bernat.
Entrevista amb Ll. Alpera.
Collabora en EI Temps (1984-1985).
Inici del setmanari El Temps, a
Valncia.
Homenatge dels escriptors suecans a
Joan Fuster (antologia).
Homenatge a Joan Fuster (Collegi
Universitari de Girona).
Histria de la Literatura Catalana. Ed.
62/Orbis.
Els Pasos Catalans: un debat obert.
La J ustificaci s de Fuster.
La llengua dun poble, article de
Fuster publicat a Quaderns
dalliberament, 8/9.
Fundaci del Moviment de
defensa de la terra (MDT).
Les Corts Valencianes
aproven la creaci de RTVV.
Les Corts Valencianes
aproven la Llei de smbols:
senyera amb blau i himne
regional de Serrano.
Primer repetidor de TV3 a
Sueca.
[58-59]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1985 Sagitari.
Pamflets poltics.
Punts de meditaci (Dubtes de la
Transicin).
Defens la tesi doctoral a la
Universitat de Valncia.
Histria i literatures, de J . Oleza i J .
Ll. Sirera
s molt senzill, digueu-li Catalunya, de
J osep Guia.
Manifestaci contra el catal a
Alacant. La dreta local
proposa valenciano
voluntario a lensenyament.
J . M. Puyal inicia les
retransmissions de futbol en
catal a Catalunya Rdio.
1986 Professor contractat dHistria de la
Llengua per la Universitat de
Valncia.
Catedrtic de Literatura Catalana a la
Universitat de Valncia.
Decadncia i castellanitzaci,
Caplletra. Revista de Filologia, 1.
Entrevista amb V. Mart.
Llei de normalitzaci lingstica a les
Illes Balears.
II Congrs Internacional de la Llengua
Catalana.
LAudincia de Valncia anulla
lacord de la Universitat sobre els seus
estatuts.
Referndum de lOTAN a
Espanya
El Govern Balear declara
obligatori el catal a les
escoles.
TV3 arriba a les comarques
centrals del Pas valenci.
1987 Set llibres de versos.
Doctor en Literatura Catalana amb un
text indit sobre Renaixement.
Entrevista amb V. Mart.
Entrevista amb M. Alberola.
Fuster in fabula, dAmadeu Viana.
A: Els Marges, 38.
Histria de la Literatura Catalana.
Vol. 10, de Riquer/Comas/Molas.
TV3 arriba a Valncia ciutat.
Reapareix el Diari de
Barcelona, en catal.
31
1988 Dossier J oan Fuster, a la cartellera
Tria, nm. 1265, Valncia.
Celebraci a Valncia dels
750 anys de lentrada de
J aume I.
Celebraci del millenari de
Catalunya.
1989 Llibres i problemes del Renaixement.
Traducci de Discurs dacusaci al
rei pronunciat davant la Convenci
el 13 de novembre de 1792, de Saint-
J ust.
TVV comena les seues emissions.
Naix la Federaci Escola Valenciana,
per lensenyament en catal.
Canvis poltics als pasos de
lEst: enderrocament del mur
de Berln. Distensi Est-Oest.
El Parlament de Catalunya
aprova la moci pel dret
dautodeterminaci.
1990 Contra el nacionalisme i altres textos
(antologia de D. Marz).
Joan Fuster, una aventura lrica, de J .
Ballester. Quadern J oan Fuster, a
la revista Sa.
Nelson Mandela surt de la
pres.
Els rgims comunistes es
desplomen en cadena.
1991 Presenta unes Consideracions sobre
el Tirant al IX Colloqui
Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes.
Textos dexili, a cura de Santi Corts.
Obres completes VI. Assaigs 2.
Obres completes VII. Llengua,
literatura, histria 2.
Ser Joan Fuster (antologia de J. A.
Fluix i A. Martnez).
Dossier J oan Fuster, a Canelobre.
s ms senzill, encara: digueu-li
Espanya, de F. P. Burguera.
Ple al Palau Sant J ordi: primer gran
recital de rock en catal.
Guerra del Golf. La vorgine
militarista ho envaeix tot.
Dissoluci de lURSS i del
Pacte de Varsvia.
Estoni, Letnia, Eslovnia i
Crocia proclamen la seua
independncia.
[60-61]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1992 23 dabril: ltima conferncia de
Fuster, a Bellreguard, sobre J . Pla.
Mor a Sueca el 21 de juny.
Converses inacabades (amb T.
Moll).
Entrevista amb E. Sria.
Entrevista amb I. Mora.
Entrevista amb M. Alberola.
Entrevista amb Raimon (TVE1).
Literatura didees (antologia dA.
Riera.
Estudis dhistria cultural.
Antologia de textos. Universitat
J aume I, de Castell.
Laventura del llibre catal.
A propsit de Joan Fuster (UIMP).
Dossier J oan Fuster, irrepetible. A:
El Pas, 25 de juny.
Dossier a Posdata, 1, Levante (26 de
febrer).
Dossier J . Fuster, mestratge
perdurable. A: Serra dOr, 395.
Especial J oan Fuster. A: Set dies, 32.
El Govern Valenci concedeix a Fuster
lAlta Distinci de la Generalitat
Valenciana.
J ocs Olmpics a Barcelona.
Celebraci del Centenari de
les Bases de Manresa.
ETA assassina a Valncia el
conseller dEstat Manuel
Broseta.
32
1993 Elogi del meu poble.
Epistolari Joan Fuster-Vicen Riera
Llorca.
Antologia potica (a cura de J osep
Ballester).
Homenatge universitari a Joan Fuster
(autors diversos)
Fuster entre nosaltres (autors
diversos).
Joan Fuster: dies i treballs (div.
autors).
La ra moral de Joan Fuster, dA.
Riera.
Dossier Fuster, mestratge perdurable.
A: Serra dOr, 401.
Extra All-i-oli, sota el ttol J oan
Fuster.
Exposici J oan Fuster, lobra i els
dies
La recuperaci literria en la
postguerra
valenciana (1932-1972), de V. Simbor i
F. Carb.
Literatura actual al Pas Valenci
(1973-1992), de V Simbor i F. Carb.
Andorra esdev un estat
modern, i entra en lONU.
scar Ribas hi fa el discurs
en catal.
1994 Dietari indit (31/VII/54 - 2/X/55).
Escrits sobre llengua (selecci a cura
de M. Bolta i T. Molla).
Contra el nacionalisme espanyol
(recull de textos sobre el
nacionalisme, a cura de J . Prez
Montaner).
Joan Fuster, el contemporani capital,
de F. Prez Moragn.
lbum Fuster, dA. Furi; amb imatges
i text.
Fuster o lestratgia del centaure, de
V. Salvador.
Homenatge a Joan Fuster (diversos
estudis sobre lescriptor).
Fuster sabtic, de M. Alberola i V.
Mart.

[62-63]
VIDA I OBRA VIDA LITERRIA I CULTURAL HISTRIA
1995 Papers dexili 1950-1967.
Llegint i escrivint (antologia
darticles escrits al diari Levante).
Trenta vinyetes i sis dibuixos (1947-
1950); els dibuixos sn de Fuster.
Indagacions i astcies (antologia de
textos, a cura de J . Ballester).
Misgins i enamorats (antologia
sobre els clssics valencians a crrec
dAlbert Hauf).
El flautista encantat (adaptaci: J oan
Fuster)
Rellegir Fuster. Textures filosfiques
en lassaig fusteria, dA. Riera.
Tres lectures de Joan Fuster, dA.
Beltran, J . A. Fluix i A. Mart.
El PP guanya les eleccions a
les Corts Valencianes.
1996 Breviari cvic (antologia de textos
socials i poltics, a cura de J . Iborra).
Notes per a la can.
Fusteriana 2, de J . Franco i altres.
Els aforismes de Joan Fuster. Viatge
cap a un univers literari (estudi de J .
Borja).
El PP guanya les eleccions
generals.
33
1997 Elogi del meu poble (2a edici;
ampliaci).
Correspondncia 1 (de Fuster amb J .
Carner, M. Manent, C. Riba, J. Pla,
S. Espriu i Ll. Villalonga).
Agitar idees: Pensaments poltics de
Joan Fuster (selecci de Pau
Viciano).
Collecci Joan Fuster a lescola, de F.
Blay i altres.
Llengua i poltica, cultura i naci. Un
epistolari valenci durant el
franquisme, dA. Cuc i S. Corts
(1997). Hi ha cartes de Fuster i daltres
escriptors.
Dossier J oan Fuster, revista Lletra de
canvi, nm. 42.
Literatura oberta, de Ll. Meseguer.
Topografies. Mirades sobre els
paisatges de Pla i Fuster (F. Vera i
altres).
J oan Fuster. El mestratge perdurable,
dossier de la revista Mtode, nm. 18.
Celebraci de lAny Fuster.
Llibre J. Pla / J. Fuster.
Sentncia del Tribunal
Constitucional: la Universitat
pot dir catal o valenci per
anomenar acadmicament
la llengua.
1998 Correspondncia (de J . Fuster amb
A. Bartra, Domnec Guans i altres).
Recuerdo y juicio de Blasco Ibez
en su centenario.
Autors diversos: Josep Pla/ Joan
Fuster. Rev. El Temps (fascicles).
Blay, F.X. i altres: Joan Fuster des de
Sueca (setanta anys de vida i obra).

1999 El pas de lany (amb dibuixos de M.
Baixauli).
Correspondncia 3 (de Fuster amb E.
Martnez Ferrando).
Empremtes duna amistat. Epistolari
indit (1950-70): J oan Fuster-Santiago
Bru i Vidal i un quadre, en color, de
J . Fuster, en la portada a Abalorio,
nm. 26/27 (Ajunt. de Sagunt).

34
[65]
J OAN FUSTER

RAONS I PARAULES

[67]


I. APUNTS VARIATS


TEMPTACIONS DE DESOBEDINCIA (23-1-1952)

No ha de sorprendrens que, ara i ads, i sobretot en els moments de crisi collectiva, la
llibertat tendesca a prendre la forma de desobedincia. J a s que ser lliure equival,
aproximadament, a no haver dobeir; per ac em referesc, ms que res, als esclats
1
dira
multitudinria, a les grans alegries populars, a les explosions de desgavell gratut. No ens
nhaurem de sorprendre, dic. Ben mirat, den que el mn s mn, les classes dominants de
tot arreu han procurat fer creure a la gent que lobedincia s el principi bsic de la vida
civil. Histricament, els homes esdevenen animals poltics quan aprenen a obeir en
com. Unes vegades, la doctrina vigent proclama que cal obeir determinades persones,
carismtiques
2
i solemnes; daltres, afirma que hem dobeir les lleis, i no hi ha massa
diferncia, de fet, entre una cosa i laltra. Els pobles, aix ensinistrats
3
, acaben per no veures
sin obeint o desobeint, i en els instants de revoluci o de festa donen el nom de llibertat
a la seua necessitat dinsolncia
4
. En general, els pobles es resignen a obeir. Contra tota
previsi, les masses no sempre sn massa partidries de la democrcia. Lhbit dobeir, el
tenen tan arrelat, que no saben imaginar-se lliures. O b senten confusament una certa por a
la desobedincia. Fins i tot quan el sistema es presenta amb aparences democrtiques, el
reflex dobeir hi predomina. No oblide que loperaci correlativa a obeir s la de manar.
Hi ha moltes maneres de manar, i en la majoria dels casos es tracta dordres dissi-
mulades. Els discursos, la premsa, la propaganda en general, que impliquen sovint i tan
sovint! la passivitat receptiva del poble, no sn, en ltima instncia, recursos autoritaris?
I dels Codis Penals [68] a les ordenances dels municipis o de la circulaci, tota una xarxa,
densssima xarxa de preceptes i de vetos
5
ens obliga a obeir, i cada dia ms. En la prctica,
ens deixen tan poques llibertats facultats
6
al nostre abast, que qualsevol cosa que fem
s ja pura i simple desobedincia. I de tant en tant, ens agrada desobeir: deliberadament,
desobeir. O refusar-nos a obeir.
Diari 1952-1960. 1969


1
esclat:: Explosi, petament.
2
carismtica: Que t capacitat per conduir altres persones noms per la fora de la personalitat.
3
ensinistrat: Instrut, allionat.
4
insolncia: Desvergonyiment, impertinncia.
5
veto: Prohibici.
6
facultat: Competncia, capacitat.
35

ABS DE FORA (22-VIII-1953)

No s que els forts abusen de la fora: s que la fora, en si, ja s un abs, i sempre. Cal
tenir-ho ben present, aix. I hi ha mil maneres de fora, o siga, de superioritat
amenaadora. La mateixa intelligncia pot ser-ne una.

Diari 1952-1960. 1969


APOLOGTICA DE LEROTISME (7-XII-1957)

Hi ha una diguem-ne apologtica de lerotisme, que em sembla particularment
suspecta
7
. Em referesc a aquella literatura especialitzada a presentar Tacte sexual lacte i
els seus preparatius immediats en termes rapsdics
8
, ampullosos, carregats de transcendn-
cia, i alhora confusos, misticoides, com si lorgasme fos Du sap qu. No s cap novetat, aix.
El mot xtasi, aplicat al cas, ja fa anys i panys que circula. Actualment, per, la cosa pren
una envergadura escandalosa. Comuni amb el cosmos, shi sent, pur, el ritme de la vida,
impuls tellric
9
, experincia del misteri, una petita mort, instant etern: sn
locucions daquest tipus, i ms recargolades, que hi entren en joc...
[69]
I el pitjor s que els galimaties
10
en qesti intenten proposar-se com explicacions
racionals de les delcies dels sentits. Si es tracts dun entreteniment potic, no hi hauria res a
dir. Ofici dels poetes s embolicar la troca
11
, per veure de magnificar dalguna manera la
realitat. Lamor ha estat objecte dincessants especulacions lriques, si ms no, den del
temps dels trobadors
12
. De les activitats del sexe en diem amor, precisament, grcies a ells, els
poetes, mestres en lart de leufemisme
13
. Per la poesia s la poesia, i no enganya ning.
Lamor che muove il sol e laltre stelle
14
? Perfecte! J a sabem de qu va: no sens acut de
creure el Dant
15
al peu de la lletra. Ni Baudelaire, ni Neruda, ni Shelley, ni el Petrarca, ni
Carles Riba, ni Paul Eluard. Els filsofs de lerotisme, en canvi, tenen unes altres
intencions.
Intencions racionalitzadores, repetesc. I es valen del vocabulari habitual de les
filosofies, i de les filosofies ms tronades, sobretot. La veritat s que, en les operacions
venries, no hi ha res a racionalitzar. Lnic punt de racionalitzaci que admeten s
laprenentatge de tcniques que faciliten laugment del plaer, que reduesquen els perills dun
embars no volgut o que asseguren la profilaxi
16
oportuna davant qualsevol eventualitat
morbosa. La resta s pura superxeria
17
. Retrica escabrosa, probablement pornogrfica, en el
pitjor sentit del mot. O, si no, el resultat de la permanent mala conscincia que de la seua
carn t lindividu de lOccident.

7
suspecta: Sospitosa.
8
rapsdic: pic.
9
tellric: Exigit per la naturalesa.
10
galimaties: Barreja, embolic.
11
embolicar la troca: Confondre, complicar les coses.
12
trobador: Poeta culte en occit del segle XII.
13
eufemisme: Paraula o frase atenuada en lloc duna altra de ms dura o inconvenient.
14
Lamor que mou el sol i les altres estrelles (traducci).
15
Dant, Baudelaire, Petrarca... tots poetes i poetes cantors de lamor.
16
profilaxi: Prevenci, precauci.
17
superxeria: Engany, falsificaci.
36
De fet, deu ser aix ltim. Tots els tabs
18
que ens han precedit i que hem heretat, o
quasi tots, els hem destruts, a hores dara: ens nhem desempallegat
19
. Tanmateix, el buit que
deixen en nosaltres, [70] encara no hem sabut compensar-lo. No acabem de convncer-nos
que la fisiologia s fisiologia. Creiem que hauria de ser alguna cosa ms. I no dic que no siga
alguna cosa ms: ben al contrari, cal recordar que sempre hi ha alguna cosa ms. Per els
filsofs de lerotisme no es paren a dilucidar aquest plus, essencialment emotiu,
sentimental, afectiu, o com vulguem dir-ne. Ells ambicionen trobar-hi un desllorigador
20

metafsic. I parlen de cosmos, de misteri, de mort, deternitat. De vegades amb
majscules i tot. Aix cobreixen la vacant del pecat i dels fantasmes esvats. s un truc poc
honest.
Aquesta mena de purpurina filosfica no aconsegueix ni ser divertida tan sols. Per
passar lestona, sempre ser preferible de llegir lArs amandi
21
, lAret
22
, Choderlos de
Laclos
23
, Apollinaire
24
o el doctor Freud
25
. I el cas s que la pruja
26
sublimadora penetra
fins en els racons ms impensables: en Sade
27
, en Lawrence
28
, en Miller
29
. Als Trpics de
Henry Miller no trobem una sensualitat lliure i salubre
30
: hi ha la permanent mala
conscincia judeocristiana ms jueva que no pas cristiana, en Miller que no sap com
apanyar-sho, i que oscilla entre la porqueria i les efusions presumptament sublims. En el
fons, sintenta aix: sublimitzar. Sublimitzar una cosa que ni t res de sublim, ni
necessita daquests suplements sofisticats.
[71]
La gent normal ha tendit a fornicar fins al mxim, i ho ha fet plcidament, sense
complicacions filosfiques. Lespcie sha perpetuat fins ara a favor daquesta tranquillitat
operativa. No hi han pogut res en contra les morals ni els moralistes, que, des de totes les
filiacions possibles, han mirat amb mals ulls qualsevol prctica sexual. La multitud
subordinada ha aguantat els tabs, shi ha ajupit o se nha burlat; per, en definitiva, la Mare
Naturalesa, svia com s, ha fet el seu fet. Han abundat les neurosis, les repressions, les
abstinncies involuntries. Deu ser immensa la quantitat de plaer frustrat que podrem
calcular a la humanitat! No hi ha costum de fer estadstiques en aquest ram, per desgrcia...
La gent anormal, potser s que estima indispensable lallicient duna justificaci
pseudofilosfica
31
. La necessiten per a aplacar la mala conscincia, i, ben probablement
tamb, per a decidir-se a actuar. Llegint informacions sobre casos ms o menys pintorescos
de la vida sexual dels cercles intellectualoides
32
de les grans urbs dEuropa i de Nord-
Amrica, arribe a la conclusi que la literatura que comente no s ms que aix: un afrodisac.

18
tab: Prohibici, cosa a amagar.
19
desempallegat: Deslliurat, alliberat.
20
desllorigador: All que dona soluci a un problema.
21
Obra amatria del poeta llat Ovidi, considerada com el manual de la seducci.
22
Poeta petrarquista itali (1492-1556), autor duns Ragionamenti (raonaments, dilegs) bastant obscens; el 1558
fou incls en lndex de llibres prohibits per lEsglsia.
23
Escriptor francs (1741-1803). autor de poemes galants i de la coneguda obra Les relacions perilloses.
24
Poeta francs (1880-1918), editor de textos satrics i llibertins, com ara del marqus de Sade.
25
Neurleg i psiquiatre austrac (1856-1939), fundador de la psicoanlisi i autor dalguns assajos sobre la
sexualitat.
26
pruja: Ganes vehements de fer una cosa.
27
Escriptor francs (1740-1814), autor de Justine i altres obres, considerades escandaloses; el comportament
ertic de molts dels seus personatges ha originat el terme sadisme.
28
Escriptor angls (1885-1930), autor de Lamant de Lady Chatterley, novella prohibida per obscena en alguns
pasos.
29
Novellista nord-americ (1891-1980), lobra del qual es basa. temticament, en experincies ntimes
personals; lautor hi busca una mena de purificaci i llibertat basades en una experincia total del sexe.
30
salubre: Saludable.
31
pseudofilosfica: Falsament filosfica.
32
intellectualoide: Que vol aparixer com a intellectual.
37
El meu Montaigne
33
...

[Afegits:
a) La nota acaba amb El meu Montaigne sense punts suspensius. Segurament vaig
interrompre-la per no tenir a m el text a citar. Ara ja no sabria dir com hauria continuat. Per
s puc reproduir el passatge dels Essais que en aquell moment tenia en projecte dallegar.
Pertany al llibre I, captol XXI. I diu:
On a raison de remarquer lindocile libert de ce membre, singerant si
importunement, lors que nous nen avons que faire, et defaillant si importunement, lors que
nous en avons le plus affaire, et contestant de lauthorit si imperieusement avec nostre
volont, refusant [72] avec tant de fiert et dobstination noz solicitations et mentales et
manuelles
34
. [...]
Potser en tota la literatura universal no hi ha cap altra exposici tan explcita i tan
racional racionalitzada del sexe. s el sexe mascul, s clar, que Montaigne comenta: el
seu. La cultura en qu ens movem t aquesta limitaci viril. Per el testimoniatge dels
Essais comporta tot un mn de vigncies significatives, igualment acceptables per als homes
que per a les dones. Basta continuar la lectura del captol per veure-ho. Montaigne no hi parla
especialment del sexe, sin del cos en general...
[...]
b) En escriure el paper precedent, jo encara no coneixia Lrotisme, de Georges
Bataille
35
. Aquest llibre ha tingut una reverent acollida all on ha arribat, entre la poblaci
benestant
36
i neurtica. Bataille, especialista en la matria, hi fa una iridiscent
37
exhibici de
pseudofilosofia ertica. Que Du lhaja perdonat!
c) En el moment de liquidar la present apuntaci, un suplement dominical del diari ABC
de Madrid, publica un article del doctor J uan J os Lpez Ibor
38
, titulat Hacia una
degradacin de la sexualidad? Per a la clientela dABC, aquest ttol deu haver suposat una
sotragada
39
: en primer lloc, per aix de la sexualidad, que ja ha de semblar-los sinistre, i
damunt, per la cosa de la degradacin. Per els lectors dABC saben que mai no seran
decebuts per la redacci del diari. De ms a ms, ells saben tamb que el doctor Lpez Ibor
natiu de Sollana, per cert, encara que no ho semble s home de comuni diria, i que
qualsevol cosa que diga, siga de sexualidad o [73] de degradacin, no pot ferir-los...
Doncs b: larticle a qu alludesc acaba amb aquesta frase: Los vaivenes del afecto y del sexo
slo son encauzados permanentemente cuando esta unin accede a aquel eco de eternidad,
anhelo constitutivo de la situacin placentera. Ni ms ni menys!... Aquest castell descaiola,
haurem de pronunciar-lo amb la fontica escolar de la Ribera Baixa del Xquer, don el
doctor i jo som indgenes. Vistes les coses des de Sollana o des de Sueca, les paraules de
Lpez Ibor sonen espantosament. Per aix no t importncia... La situacin placentera,
ja s qu vol dir. La frmula s difana, tot i que a Sollana en diuen senzillament fotre. I

33
Michel de Montaigne (1533-1592), moralista francs, autor del llibre que es considera creador del gnere
assagstic: els Essais (1580)
34
Conv destacar la indcil llibertat daquest membre que emergeix ben importunament quan no se li demana i
defalleix tamb importunament quan hi tenim el ms gran inters, contrariant tan imperiosament la nostra
voluntat i rebutjant amb tant dorgull i obstinaci les nostres sollicituds, no noms mentals sin tamb
manuals. [traducci de lantologista]
35
Escriptor francs (1897-1962), que abandon el catolicisme i evolucion cap a un misticisme hinduista.
Escriv, entre altres novelles, La coupable.
36
benestant: Rica, acomodada.
37
iridiscent: Qualitat que tenen certs cossos de produir coloracions semblants a la de liris.
38
Psiquiatre (1908-1991), autor de lobra El libro de la vida sexual (1966).
39
sotragada: Sacsejada, alteraci forta.
38
leco de eternidad?... Mare de Du! Eco de eternidad!... Si els militants de confraries
piadoses sexpressen aix, vol dir-se que el mal sha generalitzat. El bla-bla-bla literari ho
impregna tot. Malament!...

Novembre de 1968
Diari 1952-1960. 1969



LA FELICITAT (14-IX-1959)

La felicitat... En francs encara sona b la paraula, segons sembla, perqu tothom
lempra amb una encomiable
40
desimboltura. Fullegem Malraux, Aragn, Sartre, Camus,
Eluard
41
: bonheur hi figura ara i ads, sense escrpols. Al sud dels Pirineus, en canvi, felicitat
s un terme ds ms aviat restringit. Ladjectiu que en deriva, feli, i 1adverbi, feliment,
tenen una vigncia regular; per ning no satreveix a escriure felicitat, com no siga en el curs
duna frase feta, o amb un punt dironia. Ens fa la impressi que el mot pertany a un
vocabulari desacreditat: de novella rosa, de poesia cursi, de serial radiofnic, dafectaci
petitburgesa
42
... Per la felicitat continua sent, ac com a tot arreu, una noci
intranquillitzadora. En qu consisteix? Pensem-hi. Qu s la felicitat, qu s ser feli, en
el sen- [74] tit tpic?... Deixem de banda la literatura, o subliteratura, que nexplota el costat
emotiu, i concretament, les esperances prenupcials
43
. Hem dexaminar de prop qu volem dir,
qu vol dir la gent, quan ens imaginem felios, quan pronunciem felicitat. I la cosa salta a
la vista. La felicitat, en ltima instncia, no s sin una acumulaci degoismes satisfets. O
ni tan sols aix, perqu la frmula hauria daccentuar ms el tret de modstia i fins i tot de
mesquinesa: una acumulaci de petits egoismes insatisfets. No ens hem pas denganyar: els
grans egoismes no entren en el compte de la felicitat. Les ambicions fora de srie, en
general, semblen quedar-ne excloses. Ser un financer denvergadura, ser mandams
44

jupiter
45
o lder de masses, ser un historiador o un filsof dels que marquen poca, ser artista
o home de cincia o escriptor excepcional, sn designis bastant estesos, i inslitament
aconseguits. Hi ha individus que, aspirant-hi i no havent-ho obtingut, se senten fracassats, i
per tant, infelios. Daix, per, no en podem fer cas. Les velletats
46
, els deliris de
grandesa, no sn una regla. De ms a ms, es tracta, quasi sempre, dillusions indefinides,
especulatives, boiroses, i sovint merament llibresques. La gent fa els seus projectes de
felicitat a un nivell molt ms tmid i alhora ms assequible. Ah que la vie est quotidienne!
47
,
exclama loblidat J ules Laforgue
48
. En lmbit de la quotidianitat absoluta, doncs, un s
feli o no... Ahir vingu a casa meua una vella parenta, animosa i analfabeta, que sha
passat els anys fregant sls i rentant roba per a altri. Quan ve a fer-nos visita, sens obri en
confidncies duna cruesa elemental. I ens ho confessava: la felicitat, per a ella, seria no haver
de treballar tant. No deia no treballar. Sacontentaria amb un respir, amb una mica de
descans, el suficient per a tornar-hi reconfortadament. J o seria [75] feli si..., i el

40
encomiable: Lloable, plausible.
41
Pensadors francesos progressistes de la primera meitat, o un poc ms, del segle XX.
42
petitburgesa: Que t prejudicis, o que s curta de mires.
43
prenupcial: Prematrimonial.
44
mandams: El qui mana de tots (castellanisme).
45
jupiter: Per referncia a J piter. Du mxim del pante rom, entenem que es refereix a qui gaudeix
dautoritat suprema: un dictador, o cosa semblant.
46
velletat: Capritx.
47
Com s de quotidiana, la vida! (traducci).
48
Poeta simbolista francs (1860-1887), influ en el modernisme i en el surrealisme.
39
condicional encarna sempre un programa de petiteses. El si, en cada cas, ve seguit per
qualsevol indicaci banal: biolgica, bsicament. En realitat, costa o costaria poc de
ser feli. I s estrany que no ho siguem. O no s gens estrany. Hem muntat el mn de tal
manera, que cal molta sort per a sortir-sen b. Molta sort o molta resignaci. No som
felios perqu ni tan sols arribem a tenir al nostre abast un repertori mediocre de satisfac-
cions. Aquestes satisfaccions salvades, qui no s feli?... I ara que me nadone: he
parlat degoismes. Mal fet. Tampoc no s just de dir-ne egoismes. En lloc degoismes, posem-
hi necessitats. Petites necessitats satisfetes.

Diari 1952-1960. 1969



EL NOMBRE DELS QUI SENTENEN (El Correo Cataln, 2-XII-1962)

Parlant la gent sentn, diuen. J o crec que, en general, la gent sentn molt poc. Ara
b: lnica manera dentendres s parlant. Noms que aix de parlar de parlar per
entendre el prosme
49
i per fer-se entendre per ell no s cosa que es produesca sempre en
condicions mitjanament favorables. Si fem un recompte i una estimaci de les paraules que al
cap del dia encreuem amb la gent del nostre entorn, i nanalitzem labast i leficcia,
comprovarem que a penes ens han servit per a res. En realitat, s, ens han servit per a molt:
donar una ordre o un encrrec, per a referir
50
un acudit o una notcia, per a precisar un negoci
o una nimietat
51
familiar, i daltres operacions de trmit social, que, certament, constitueixen
la part ms voluminosa i urgent de la nostra vida prctica. Per, ben mirat, tot aix s encara
anterior al propsit i a la necessitat dentendrens; dentendrens els uns als altres, i
dentendre tots plegats els problemes i les esperances que tinguem en com. Parlar daix
ltim s conversar. El terme conversa, en efecte, sol admetre aquesta [76] accepci
52

lleument restringida: es tracta duna forma de parlar-nos, no massa mediatitzada
53
per la
pressa, i amb temes que, fins i tot partint del ms trivialment
54
anecdtic, apunten a qestions
ms bastes o penetrants. I la veritat s que no resulta freqent de trobar enlloc massa
conversadors de bona pasta. Hi ha un art de la conversa que pocs posseeixen o aprenen.
No s la mateixa cosa garlar
55
que conversar, i tan abundants com els garlaires sn descassos
els conversadors. Fa anys va haver-hi un illustre teleg espanyol que public un llibre, fams
de seguida, amb el ttol dEl nmero de los que se salvan. Crec que les discussions daquell
distingit tcnic, quant al problema que enfocava, foren ms aviat optimistes. No podrem dir
la mateixa cosa pel que afecta el nombre dels qui sentenen. I, en primer lloc, per la ra que
acabe dinsinuar: perqu no s excessivament copiosa
56
la quantitat de persones capaces de
menar
57
encertadament una conversa. De tota manera, encara aix seria un mal menor. Posats
en un pla ms indulgent
58
, i donat per bo el fet que amb una petita dosi de bona voluntat
tothom pot conversar, la conversa sol xocar amb un altre obstacle, i de molta importncia:
la dificultat material del seu desenvolupament. Mexplique. Una conversa noms pot donar-se

49
prosme: Els altres, laltra gent.
50
referir: Contar.
51
nimietat: Assumpte insignificant.
52
accepci: Significat.
53
mediatitzada: Condicionada.
54
trivialment: Vulgarment.
55
garlar: Parlar pel gust de parlar, sense substncia.
56
copis: Abundant.
57
menar: Conduir.
58
indulgent: Tolerant.
40
normalment quan els interlocutors satenen en una mtua i ordenada assistncia, sense
tumults ni exclusions, com un joc rigors dalternances i de consideraci. J a el lector
endevinar cap a on van els trets
59
. s clar que el desplegament regular i regulat de les
intervencions dels contertulians queda en perill si algun dells peca daclaparadorament
60

facundis
61
o si el grup seixampla fins a un extrem marejador. Luna cosa i laltra
estrangulen la conversa. Duna banda, tendeix [77] a convertir-se en un monleg avorrit o
no, aix s a part de lindividu de verbositat
62
torrencial. De laltra, corre el risc que la
xarrada no passe dun guirigall
63
simultani o es fragmente en rogles
64
parcials.
Matreviria a suggerir un parallel ideal, per al cas, pres del repertori de les formes
musicals. Entre aquestes, nhi ha unes que, al meu entendre, encarnen en el seu terreny la
perfecta i equilibrada frmula de la conversa, tant pel que fa al nombre dels instruments que
hi participen, com per la manera amb qu aquests es conjuguen. No s quin clssic noms
conec la cita a travs de mossn Lloren Riber
65
deia, com a consell als pares de famlia,
que la xifra prudent duna prole ajustada tenia dos lmits clars: ni menys que les Grcies
66
ni
ms que les Muses
67
. Tamb entre tres i nou situaria el model ms agradable i feli de la
msica instrumental. O, forant una mica la cosa, em quedaria entre quatre i set. Un trio
encara resulta lleument eixut
68
. Un septet si s que sanomena septet ja em sembla
gaireb exuberant, per pot passar. Lideal dit siga sense embuts sn els quartets i els
quintets. Amb la particularitat, de ms a ms, que les partitures que sels dediquen mai o
gaireb mai no concedeixen a un dels instruments un paper desfermat de solista. Lentrellat
meldic pense, sobretot, en els obres dels mestres antics s teixit i desteixit per tots i
cada un dells, en acord respectus i pulcre. Pot haver-hi de tot, en aquest ram: des dun
quartet de les reverncies, com en Beethoven
69
, fins a un quartet de les dissonncies,
com en Mozart
70
. Accepten-me vosts tot aix cum grano salis, i en particular els
melmans que caiguen en la tempta- [78] ci de llegir-me. J a s que en el camp de la msica
de cambra no tot s tan senzill. Per supose que, amb aquestes consideracions, faig una mica
ms clar all que pretenc dir.
Lideal per a una conversa decent, sn quatre o cinc interlocutors: potser tres, potser
sis o set. No menys, tanmateix. La conversa entre dos ja s dileg, i dileg privat: llisca,
sovint, cap a la confidncia efusiva o cap a lexpansi de confiana. Quan dos parlen, si
parlen seriosament, es crea entre ells un clima dintimitat automtica, que no s, daltra banda,
el clima de la conversa. La conversa entre ms de sis o set ja es fa dificilssima de mantenir:
no hi ha manera de seguir-la embridada
71
, lgica, fructuosa i lcida
72
. La dispersi shi
sobreposa. O el silenci de la majoria. En qualsevol cas, quan la concurrncia s molt nodrida,
val ms que no shi parle: seria millor que cantassen, per exemple, ja que hi ha,
predominantment la matria primera dun orfe. Quatre o cinc: aix s la quota exacta.
Noms aix es pot parlar de veres
73
: amb reverncies o amb dissonncies, per a estar

59
cap a on van els trets: Cap a on apunte, a qu em referesc.
60
aclaparadorament: Pesadament.
61
facundis: Delocuci fcil i abundant.
62
verbositat: Loquacitat.
63
guirigall: Confusi de molts que parlen alhora.
64
rogle: Rotlle.
65
Escriptor i eclesistic mallorqu (1881-1958), traductor de diversos clssics del llat al catal.
66
Eufrosine, Talia i Aglae, divinitats de la bellesa, filles de Zeus i Hera.
67
Cadascuna de les nou filles de Zeus i de Mnemsine, divinitats del cant i de la dansa.
68
eixut: Sec, pobre.
69
El quartet nm. 2 de lOpus 18, anomenat Quartet de les dissonncies, del compositor alemany (1770-1827).
70
El K.v. 465, anomenat Quartet de les reverncies, del compositor austrac (1756-1791). Tant la composici de
lalemany com la de laustrac sn dues peces atpiques respecte de la lnia musical de cadascun dels seus
autors.
71
embridada: Dirigida.
72
lcida: Clara, comprensible.
73
de veres: De deb.
41
dacord o per a discutir, tant se val. Limportant s que lacord o la dissensi
74
es promoguen
en un nivell de claredat i dintelligncia plenament desembarassat
75
Ni el destorb duna
intimitat massa opressiva, ni el maremgnum
76
confs de la petita multitud, no permeten
conversar. Observen all que sesdev en les tertlies, en les visites, en els pats, a qu
vosts assisteixen. Observen-ho, i em donaran la ra. Almenys me la donaran si sn aficionats
a entendres.

Lhome, mesura de totes les coses. 1967



MS SOBRE EL SENTIT DE LHUMOR (El Correo Cataln, 29-XII-1963)

No t sentit de lhumor: tal diem dalg que posseeix poc daguant per la broma, i
ms en concret, poc aguant per la broma que [79] lateny
77
de manera directa. Ben sovint, en
els tractes de la vida diria, solem intercanviar xanxes
78
i pulles
79
amb la gent del nostre
entorn: les disparem, les rebem, com un trmit ms de les relacions habituals. De vegades,
potser, es tracta de burla franca i cruel, i la cosa resulta literalment ofensiva. Per, en general,
la verba
80
i fins i tot la rifada
81
, tot i ser mordaces
82
, no passen dels lmits duna familiaritat
ms o menys justificada, per sempre sense que la malcia tinga intenci feridora. El curis,
en tot cas, s lactitud que adoptem enfront daquestes formes corrents de riota
83
. Hi ha qui les
acull amb placidesa, o les replica acceptant les regles de joc duna esgrima
84
amistosa;
daltres, en canvi, reaccionen amb esquerpa
85
suspiccia, i senfaden davant del menor indici
de mofa que els toque de prop. Naturalment, a tots ens dolen les paraules o els gestos que
tendeixen a ridiculitzar-nos i que, en el fons, continguen una certa dosi dinsult deliberat.
Per, descartada aquesta hiptesi, ja no s tan clar que el sentit de lhumor siga un fet
inslit: estic convenut que, en qualsevol temps i lloc, els homes shan inclinat a practicar una
mena de tolerncia mtua pel que respecta a aquest punt. La convivncia en lambient
domstic i en el social acabaria essent avorridament insuportable si estigus presidida per
una estricta i ininterrompuda serietat. I no oblidem que fins en la ms innocent faccia
86

samaga un element ms o menys gran de burla: de burla en el pitjor sentit de la
paraula.
Per, no cal dir-ho, hi ha persones que no tenen sentit de lhumor. I ms que
persones: en determinats moments, sn ambients, [80] grups, modes, els que explcitament
repudien el sentit de lhumor, i postulen la serietat com a norma de comportament. En
ocasions, aix obeeix a motius de tctica o de superxeria
87
: algunes dignitats que impliquen
magisteri, poder, orgull o exemplaritat, necessiten presentar-se davant la seua clientela amb

74
dissensi: Desacord, disconformitat.
75
desembarassat: Lliure, desimbolt.
76
maremgnum: Gran confusi, caos.
77
atnyer: Afectar.
78
xanxa: Burla.
79
pulla: Paraules que hom adrea a alg per tal de mortificar-lo.
80
verba: Paraula.
81
rifada: Acci de burlar-se dalg, especialment enganyant-lo.
82
morda: Corrosiva, que ataca la gent malparlant-ne.
83
riota: Rialla que provoca una persona o cosa ridcula.
84
esgrima: Joc.
85
esquerp: Aspre, intractable.
86
faccia: Broma, jocositat.
87
superxeria: Engany, farsa.
42
un aurola
88
de hieratisme
89
greu, ja que en laire sever del seu aspecte resideix la millor
garantia de la seua eficcia. Existeixen funcions que han de ser funcionalment valga la
reiteraci serioses, si volen mantenir-se en lexercici: exigeixen toga i posat,
prosopopeia
90
i aridesa facial. Pensem quants crrecs hi ha per aquests mns de Du, que
exigeixen daquells qui els acompleixen una rigorosa renncia al somriure: sn individus que
circulen per la vida amb els coturns
91
posats. Potser aix siga inevitable. Si no es
preservassen, o sels preservs, de la ironia aliena
92
, tota la seua solemnitat sesvairia, amb el
risc immediat de volatilitzar-se
93
tamb el seu prestigi i la seua autoritat. Tanmateix, al marge
daquestes diguem-ne necessitats prctiques de serietat, sesdev que ens trobem amb
ciutadans la rigidesa dels quals no t cap excusa: sn seriosos per principi, i els molesta
indiciblement
94
que alg atempte a la seua circumspecci
95
. Per a ells, les convencions socials
sn un tab
96
inviolable, i no es conceben a ells mateixos fora daquest mecanisme de
respectabilitat a ultrana. s possible que, en algun instant ocult, afluixen i en facen una de les
seues. De cara als altres, amb tot, afecten una faana impvida
97
i virtuosa.
En realitat, no es tracta duna qesti de bona educaci. Podria semblar-ho, per no
ho s. Es creuria que el bon humor dels qui pre- [81] fereixen el tracte desimbolt i lliure
permet ms atreviments amb el prosme, i ms insensibilitat envers
98
els atreviments dels
altres. I simtricament, es diria que s entre la gent educada on predomina
lencarcarament
99
adust. Ens equivocarem de suposar-ho aix. Les diferncies que nhi
ha sn destil, i noms aix. Recordem que la paraula humor, en la seua accepci
actual, emana de langls, i que en la literatura britnica lhumour aconsegueix les seues ms
subtils i verinoses manifestacions entre personatges de refinada procedncia: intellectuals i
aristcrates. Algunes de les novelles del difunt Huxley
100
en donen bon testimoniatge: tipus
de la millor societat es prenen recprocament el pl amb unes bones maneres
irreprotxables. Siga com siga, no s per ac que haurem de buscar-ne una explicaci. Ms
aviat la trobarem pel costat de la petulncia
101
, de lmfasi i de la hipocresia. No dir que hi
haja homes i dones seriosos sense sentit de lhumor per temperament: els de
tremp
102
taciturn
103
o malencnic, per exemple. Per abunden ms els seriosos de
confecci: gent que es desitja seriosa i que aconsegueix de ser-ho a base desfor i de
disciplina. Sn senyors que tenen un alt concepte del seu propi paper: el paper que
representen en aquesta vall de llgrimes. O simulen tenir-lo. Els conv, per tant, tenir cura de
les aparences. I cada una de les seues frases, cada gest que insinuen, sn duna total gravetat.
Lo primero, la gravedad; lo segundo, el temor de Dios: tal era el consell que segons
reportava DOrs
104
alguna vegada donava el seu preceptor al rei Carles III
105
quan encara
aprenia lofici de prncep.
Es comprn, doncs, que aquells qui comparteixen aquestes conviccions no estiguen per
a bromes. No admeten lhumor a costa [82] dells. Sempre hi ha hagut, i continua havent-hi,

88
aurola: Entorn o cercle llumins que envolta alg o algun objecte.
89
hieratisme: Cosa sagrada.
90
prosopopeia: Afectaci de gravetat.
91
coturn: Calat que, en la tragdia clssica, es destinava a augmentar lestatura dels actors.
92
aliena: Daltri, estranya.
93
volatilitzar-se: Desaparixer, evaporar-se.
94
indiciblement: Moltssim, duna manera exagerada.
95
circumspecci: Consideraci, seriositat.
96
tab: Vegeu nota 18.
97
impvida: Impassible.
98
envers: Respecte de.
99
encarcarament: Anquilosament, paralitzaci.
100
Aldous Huxley, (1894-1963), escriptor angls; fu assaig sobre temes filosfics, histrics i cientfics.
101
petulncia: Envaniment, presumpci.
102
tremp: Temperament, carcter, humor.
103
taciturn: Reservat, callat.
104
Eugeni dOrs, escriptor catal (1881-1954), autor, entre altres obres, del Glosari.
105
Rei dEspanya (1716-1778).
43
persones tocades de la mania de la serietat: coricies
106
, impermeables a lhumor. En
unes poques, segons sembla, han abundat ms que en daltres. Avui, sense anar ms lluny, en
sn menys que en els encotillats
107
i barbuts temps dels nostres pares i avis. Els nostres coe-
tanis nosaltres i els nostres amics no tenen, comparativament, tanta serietat
preconcebuda i reglamentada. Som una generaci amiga de la familiaritat i del tuteig, i aix
facilita i lubrifica el nostre contacte quotidi amb el ve, amb el parent, amb el simple
conegut. La naturalitat exclou la petulncia, lmfasi, la hipocresia: exclou lanquilosi
108

del seris. I per consegent, ens fa menys susceptibles i puntimirats
109
. Res ms lluny del meu
propsit que afirmar que avui dia ens encanta la humorada o el sarcasme
110
com a mitj de
relaci: seria grotesc. Per s evident que aquesta naturalitat a qu alludem ens guareix de
serietats fictcies i excessives. El sentit de lhumor, ha guanyat terreny? Si ms no, ens
hem desprs de molt enravenament
111
, cosa que ja s un avantatge. Ara, un notari, un
catedrtic, un filsof per citar noms tres figures abans arquetpiques de serietat, no
sn, o no acostumen a ser, uns ens inflats i obtusos: pertanyen a lmbit de lafable i el
corrent. Aquest comentari es cenyeix a consideracions dordre privat: en altres nivells el
pblic, en el seu ms ampli abast, les conclusions serien distintes, perqu no a tot arreu
lhome pblic, poltic o no, ha deixat de ser un mite per a ell mateix. Per, en lrea dels
encontres normals en la humilitat de cada dia i sense massa escalafons
112
, la
naturalitat simposa. I, en definitiva, lhumor.

Lhome, mesura de totes les coses. 1967


[83]
AMOR

Lamor? Una invenci del segle XII! La frase promulgada, si no vaig errat, per un
erudit
113
ben respectable podr semblar un despropsit
114
. No ho s: gens. Fins i tot caldria
admetre-la en la seva precisi ms taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural
de la poesia dels trobadors. s clar que sempre hi ha hagut amor, una forma o altra
damor, lligant les parelles humanes: sempre, o gaireb sempre den que lhome me-
reix el nom dhome. Sense sortir-nos de la tradici occidental, el Symposium de Plat i lArs
amandi dOvidi prou que en donen fe amb una espessa magnificncia literria. Per no tots
els amors han estat idntics, i haurem de distingir escrupolosament entre les diverses
espcies o les diverses qualitats damor que els homes han viscut al llarg de la histria. I no
hi ha dubte, almenys, que aix que nosaltres encara anomenem amor aix que inspiraven
Beatrice i Laura, i J ulieta i Desdmona, i Margarida Gautier i Mim va ser desconegut per
lAntiguitat pagana. Com va ser desconegut, tamb, per la brbara Alta Edat Mitjana i per
lOrient intricat
115
. Aquest amor s una creaci dels trobadors provenals, completada i
polida pels poetes italians del dolce stil nuovo
116
. Des daleshores fins avui, de ms a ms,
lamor sha escampat i ha arrelat tamb grcies a la literatura. No recordo ara qui un

106
coricia: Que t la resistncia del cuir.
107
encotillat: Excessivament cenyit a unes normes.
108
anquilosi: Parlisi.
109
puntimirat: Que dna importncia a coses que no valen la pena.
110
sarcasme: Burla, mordacitat.
111
enravenament: Encarcarament, anquilosament.
112
escalaf: Classificaci de les persones (per exemple, els funcionaris) per mrits, antiguitat, etc.
113
erudit: Savi.
114
despropsit: Disbarat.
115
intricat: Laberntic.
116
Escola potica italiana dels segles XII i XIV.
44
francs, de segur afirmava que molta gent no senamoraria si no hagus sentit parlar de
lamor. Aix sesdev, de fet, en una mesura major del que ens pensem. Lhome occidental,
leuropeu, i la dona, durant segles, han estat fent lamor, shan enamorat, al dictat dels
poetes: sense adonar-sen, naturalment, i sense haver-los llegit. Que consti que no exagero
mogut per un partit pres a favor de la literatura. Parlem de lamor, i no de la simple i lliure
fornicaci, ni del matrimoni institucionalitzat, ni tan [84] sols dels nexes afectuosos que
aquestes relacions poden produir i normalment produeixen. Els vincles sexuals, la
convivncia familiar, lafecte mutu, no sn lamor. Lamor, en tant que sentiment
especfic, com el veiem en la Vita Nuova
117
o en La Dame aux Camlias
118
, com lex-
perimenten els protagonistes actuals de les novelles rosa o dels films acaramelats, com
lexpress el Petrarca i el dramatitz Shakespeare, s tota una altra cosa. En realitat, lamor
no es dna sin rarament en una dimensi absoluta: els grans enamorats sn excepcionals.
Gaireb podria dir-se que els grans enamorats noms han existit en el mn de la ficci
llibresca: els Werther, els Romeo, les Karnina, les Manon, sn ssers de paper. I quan en
trobem algun de carn i ossos, fa la impressi de ser una vctima del virus literari. Per si els
grans enamorats no abunden, cal reconixer que lenamorat lhome i la dona que
participen moderadament de lamor s un tipus habitual. Avui s un tipus habitual: no ho
era tant fa cent anys, i menys encara fa dos-cents anys. Lamor sha propagat des dunes
classes socials a les altres, en una transfusi lenta i gradual. No oblidem que lamor, en els
seus orgens, era amor corts: afer daristcrates i de parsits daristcrates. La poesia pro-
venal, i el concepte i el sentiment de lamor que elabora, van ser, en un principi,
patrimoni de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou. Desprs, lamor salta aquesta
primera barrera classista, per continua incardinat a les minories cultes: escriptors i lectors,
que, per molt de temps encara, es recluten entre els sectors benestants. De tot aix,
evidentment, narriben refraccions al poble. Per la multitud desqualificada no est a laltura
daquelles delcies ni daquells turments sentimentals: fornica o es casa, i en paus. Ans
he seguit delits comuns de poble, escrivia Ausis March per manifestar que sapartava de la
prctica de lamor selecte i refinat. El poble vegeta en uns delits comuns, o sajusta a la
vulgaritat conjugal, regida pels interessos o per la necessitat. Els grans enamo- [85] rats, els
enamorats, es criaven en les altes esferes de la societat. De mica en mica, el teatre primer, i
la generalitzaci de la lectura ms tard, ensenyaran lamor a les masses. Els espectadors de
Shakespeare podien aprendre a amar en lexemple de Romeo i J ulieta, en el dOtello a
Desdmona. Els lectors de novelles, cada cop ms nombrosos a partir del XVIII, hi tindran
ms oportunitats. El Romanticisme fou lpoca en qu lamor aconsegueix una fabulosa
promoci collectiva: no s una casualitat que, avui, de lamor, sen digui amor romntic,
en el vocabulari de les persones ingnues. Ladjectiu s doblement justificat: duna banda,
perqu els escriptors romntics van especialitzar-se en el tema amors i el van tractar fins a
trivialitzar-lo en frmules estereotipades; daltra banda, perqu, en el XIX, el llibre penetra en
capes socials abans impermeables a la lectura, i els fulletons i els versets efusius contaminen
la burgesia i una apreciable lmina del proletariat. El cinema, la premsa du coeur, els repor-
tatges de romance, els serials radiofnics, les publicacions barates, acabaran dacomplir el
procs, en els nostres dies. En lactualitat, els promesos ms rupestres
119
, quan fan el seu ofici,
el fan a imitaci de les dolces escenes absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es
magregen, intercanvien tendreses, segons els cnons propalats pels films. Les pellcules i les
narracions amoroses constitueixen leducaci sentimental de la majoria dels joves
actuals. I tot aix t la seva arrel en el segle XII: en els poemes treballats i conceptuosos dels
trobadors. La innovaci ertica dels trobadors descansa, abans que res, en un reajustament del
lloc de la dona dins la societat. Fins aleshores, la dona havia tingut una condici social
caracteritzada pel marginalisme ms definit. LAntiguitat, lOrient, lAlta Edat Mitjana, van

117
Obra de Dante Alighieri, definida com la histria ideal de lamor de Dant per Beatriu; segueix els cnons
trobadorescos.
118
Novella dA. Dumas que tracta dels amors entre Armand Duval i Marguerite Gautier.
119
rupestre: Fet a lantiga.
45
ser civilitzacions exclusivament masculines. En elles, la dona era mare o prostituta, serva o
vestal, muller o monja, objecte de cobejana o de desdeny, vas diniquitat o goig dels
homes : en qualsevol cas, doncs, aliena al pla en qu lhome el bar es collocava a si
mateix. s cap al segle [86] XII, en efecte, que apunta una possibilitat indita per a la dona.
Fra molt llarg dexposar, amb detall les causes profundes de la nova situaci. El fet s que es
produeix, i que t la seva versi literria en la poesia trobadoresca. Engels
120
ho ha vist ben
vist, aix. Lamor corts es perfila amb unes notes distintives, sense precedents en la his-
tria de les relacions entre home i dona. Dun cant, s un amor recproc, i aix vol dir que
lhome necessita la correspondncia de la dona, la qual, per consegent, entrar en el terreny
ertic en un pla gaireb digualtat amb lhome; de ms a ms, aquest sentiment aspira a ser
tan intens i tan durador, que fa que els dos amants la dona tamb, per tant considerin la
separaci o la no possessi com una gran desgrcia o potser com la ms gran de les des-
grcies. No cal dir que aquest amor havia de ser una mena de repte a la instituci del
matrimoni, instituci convencional i subjecta en les classes altes sobretot a les exigncies
duna estratgia econmica familiar clarssima. Tot matrimoni era un matrimoni dinters i
aquesta tendncia passa de la societat feudal a la societat burgesa, i per aix lamor,
corts en un cas i romntic en laltre, xoca sempre contra els obstacles socials. La impor-
tncia de ladulteri en la literatura i en la realitat europea a partir daquell temps t
aquesta causa. Lamor, lamor autntic, es posa a prova en el desafiament a les
convencions i als interessos: o els supera, o shi esclafa trgicament. Sigui com sigui, no hi ha
dubte que la dona, des daquest nivell, i per a b o per a mal, guanya la possibilitat nova a qu
alludem: la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu feli o infeli, aix s una
altra qesti en la seva relaci amb lhome. La literatura barmetre bastant honest de la
societat ens forneix illustracions significatives. Les herones literries de lAntiguitat no
sn herones per ra duna mena qualsevol damor: Fedra, Antgona, Medea, sn figures
que assoleixen la grandesa per una o altra energia moral, i no per [87] cap decisi sentimental.
Per contra, Laura i Beatrice, Desdmona i J ulieta, Mim i la Gautier, i Emma Bovary, i Anna
Karnina, i tantes ms, sn ja herones de lamor. Lhome-antagonista t, en una etapa i
en laltra, consideraci simtrica: dip, Ulisses, Orestes, no tenen res a veure amb lamor,
mentre que Des Grieux, Werther, Tenorio, Sorel, Adolf, Paul el de Virgnia, Otello, Ro-
meo, i etctera, sn, bsicament, uns enamorats. Fins a la ratlla del XX, aix s cert. Malgrat
tot, la societat la societat dOccident ha seguit sent una societat masculina. La dama
feudal en principi, la burgesa desprs, qualsevol dona finalment, adquireixen el dret destimar,
contra vents i marees, s. Per, dones al capdavall dins una societat masculina, no deixen de
ser personatges de segona fila. Lhome, enamorat, les necessita enamorades: noms en la
mesura daquesta necessitat les dones sequiparen als homes. En la resta de les seves
activitats, la dona continua relegada en la seva postergaci
121
multisecular. La condici
jurdica de la dona, tant com la seva avaluaci pragmtica, sn de submissi. Lhome manava
sempre: en lamor i tot, a pesar de les aparences. El nou-cents
122
presencia lemancipaci
de la dona. Emancipaci s el mot que sol emprar-se en aquest context: no s massa segur, de
tota manera, que sigui escaient. Simone de Beauvoir ha denunciat el confusionisme que
envolta el problema femen encara en els nostres dies, i no accepta que lemancipaci sigui
realment una emancipaci. El feminisme militant, des del temps de miss Pankhurst, ha
avanat molt, i la incorporaci de la dona al mn laboral ha contribut fora a rectificar els
vells prejudicis baronvols. Tanmateix, la pressi femenina en el mn davui va ms enll del
que podien esperar fa seixanta anys Emlia Pankhurst
123
i les seves seguidores. Limportant no
s que les dones votin cosa que per a les sufragistes era lideal de la plenitud [88] social

120
Filsof alemany (1820-1895), estudis de la classe obrera, collabor amb Marx en lelaboraci del Manifest
del partit comunista, de 1848.
121
postergaci: Arraconament, oblit.
122
Segle XX.
123
Feminista anglesa (1858-1928), fundadora de Womens Franchise League (1894), amb qu aconsegu que les
dones casades poguessen votar en els comicis locals.
46
del seu sexe: limportant s que, avui, les dones shan desprs de moltes subjeccions, legals
o no, i sacaren amb lhome en un tuteig perfectament equilibrat. La igualtat s, a hores dara,
relativament tangible, entre homes i dones. I, en aquest punt, lamor comena a ser
impossible. Perqu lamor corts, romntic pressuposava el marginalisme de la
dona. Lenamorada estima, pot estimar o no, el seu amor la seva decisi amatria s
decisiu : per sempre i noms en la mesura que s sollicitada per lamor de lhome, del
mascle. Lhome adora i reverencia la dona, en lamor: una dona-dol adorada,
reverenciada no s ja una dona, no s encara la dona, sin una mistificaci de la dona. I
aix s el que fa crisi. Ho podem veure en els costums deseixits i francs dun sector de la
joventut urbana, que escapa a la meftica influncia del cinema i de la subliteratura
sentimentaloide. Ho veiem, igualment, en la literatura. La literatura torna a servir-nos de
referncia indiciria. Els escriptors particularment els escriptors denvergadura solen ser
ben sensibles a les variacions socials, fins i tot a les ms tnues. En la producci literria del
que portem passat del segle XX podem certificar les apreciacions que acabo de fer. Hi
observem, per exemple, una lleugera desgana, per part dels poetes, respecte al tema de
lamor, que contrasta amb la seva deliberada preferncia pels temes metafsics o de
reivindicaci social. Basta llegir Valry, Rilke, Eliot, Claudel, o Prvert, Aragon, Nicols
Guilln, Brecht, i tants daltres, per cerciorar-nos-en. I quan en els versos dels poetes perdura
lamor Eluard, estones de Neruda s ja sota espcie de mera exaltaci sensual. Aix
mateix sesdev amb la novella. Si el novellista socupa encara de lamor Proust, J oyce,
Lawrence, Miller s per reduir-lo, en definitiva, al mecanisme opac de la carn. Resulta
simptomtic el poc espai que les relacions sentimentals en el ms noble i acreditat sentit
daquesta ltima paraula dhome i dona conserven en els llibres de Malraux, de
Hemingway, de Camus, de Silone. Si b ho mirem, lamor, el vell amor, lamor que en
diuen romntic, no t avui ms trinxeres defensives que all que hem destacat com
instruments de penetra- [89] ci: novelletes rosa, films, serials. I els chansonniers
124
,
francesos o no: J acques Brel o Domenico Modugno, Paul Anka o Nat King Cole, Aznavour o
J osep Guardiola, que escampen per les ones els residus difuminats, convertits en calderilla, de
la poesia amorosa dels romntics. Novelles, films, serials, cantants per tenen un
pblic: un gran pblic, encara. s el final. Prou que ho sabem: la mxima difusi duna idea o
duna moda coincideix amb el moment de la seva extinci. Lamor est en aquest estadi:
lltim i ms baix gra. La nostra poca jubila lamor. Ha arribat lhora dinventar un altre
amor. Un amor el de dem que, probablement, no tolerar un don J oan ni una J ulieta,
una Bovary ni un Otello, un Werther ni una Beatrice...

Diccionari per a ociosos. 1964



BELLESA

No crec que tingus ra aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res
tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscncia. Aix s una idea de vell o
dimpotent: de vell o dimpotent que es resigna a ser-ho. Perqu, si en contemplar un cos ado-
rable no sentim la concupiscncia que ens fa desitjar-lo, no sentirem ms aviat la ira de no
sentir-la, o lenveja dels qui la senten? Encara no he arribat a ledat en qu puga veurem
condemnat per la naturalesa a una inapetncia tan paorosa. Per, si un dia hi arribe, em
considerar ben infeli. La concupiscncia diguen els moralistes el que vulguen s la
vida.

Diccionari per a ociosos. 1964

124
chansonnier (gallicisme): Cantautor.
47
EL FUTBOL I MS COSES (Serra dOr, 1-III-1971)

Ahir mateix 27 de febrer o bon dia, uns amics van induir-me a la temptaci
dassistir a una mena de controvrsia pblica sobre temes de futbol. He de confessar que mai
no mhi havia interessat. [90] Fa uns mesos, al Tele/exprs
125
, va produir-se una curiosa
manifestaci impresa, en la qual un gros i distingit grup dintellectuals barcelonins
expressaven el seu entusiasme per aquell esport, i concretament per lequip diguem-ne titular
de la poblaci. No crec que a Valncia pogus muntar-se una operaci parallela. Potser per
falta dintellectuals, ai! No ho s. En tot cas, els pocs que hi han estat o que hi som, tendim a
entretenir-nos amb espectacles duna altra ndole. Nhi ha hagut que preferien els toros, per
exemple. Des de don Vicent Blasco Ibez
126
o don Federico Garca Sanchiz
127
fins al senyor
Almela i Vives
128
o al senyor Duran i Tortajada
129
, el gust de la tauromquia no hi ha resultat
inslit. Ms dun poeta lric ha passat, sense quasi transici, de la contrabarrera
130
a recitar la
seua Flor Natural
131
en els J ocs del Rat-Penat
132
. Que ning no sescandalitze: tamb el
senyor Verdaguer i Callis
133
alternava la direcci de la Lliga s: la Regionalista amb
ladmiraci del diestro
134
de moda, com ho explica el seu parent mossn Cinto
135
en un paper
dolors. Sn les coses de la vida. J o mateix he arribat a assistir a tres o quatre sessions de
lidia
136
, i, en canvi, no recorde haver posat els peus en cap estadi. s ben probable que aix
siga conseqncia de provenir duna societat constituda per rutines ms aviat arcaiques. Tant
se [91] val. El fet s que, ahir, em van dur a una reuni daficionats al futbol. Lacte se
celebrava a la Casa de Catalunya, i shavia de discutir sobre el Barca, naturalment. Era una
ocasi de trobar-hi alguns vells amics lAgust Montal
137
, lArmand Carabn
138
, i no vaig
voler desaprofitar-la. I la veritat s que result un episodi fora suggestiu. A mi, tot em venia
de nou: els problemes en debat, els noms que shi involucraven, la terminologia emprada.
Per valia la pena posar-hi atenci. Nhi vaig posar, a la meua manera. Sembla que el pblic
intentava discutir una certa situaci satisfactria, o relativament insatisfactria, relacionada
amb el Barca. No vaig acabar dentendre qu, ni per on volien centrar-se les acusacions. La
sala era plena de gom a gom. Hi ha tres vegades ms de gent que quan tu hi dones una
conferncia, vaig dir al professor J oan Regl
139
, que tenia a la vora. Qu hi farem!, em
contest amb una resignaci perfectament acadmica. Lauditori era complex i de variada
predisposici. Fins i tot hi havia una senyoreta negra. Les primeres interpellacions al
president Montal van transcrrer a nivell gaireb parlamentari: urbanes, serenes, amb frases
de cerimnia i tot. El trmit es feia en una fontica barcelonina, de classe mitjana, previsible.
Un parell de veus apitxades van assenyalar la presncia dels indgenes. Un xicot es limit a

125
Diari independent, en castell, aparegut a Barcelona el 1964; deix de publicar-se el 1980.
126
Escriptor i poltic valenci (1867-1928); fundador del diari El Pueblo i autor de La barraca, Arroz y tartana.
Entre naranjos, Caas y barro, etc.
127
Escriptor en castell (1886-1964), nascut a Valncia, falangista i promotor de lespanyolisme, escriv llibres
de viatges i de memries.
128
Poeta erudit i periodista (1903-1967), de Vinars.
129
Escriptor i periodista valenci (1883-1947); a ms de fundar setmanaris a Valncia, dirig La Publicidad, a
Barcelona.
130
contrabarrera: Segona barrera, segona fila.
131
Flor dor amb qu es premia, als J ocs Florals, la millor composici de tema amors.
132
Societat valencianista, fundada per Constant Llombart el 1876. Dorientaci conservadora, sencarreg
dorganitzar els J ocs Florals de la llengua. El 1978 es decant pel secessionisme lingstic.
133
Narcs Verdaguer i Calls (1863-1918), advocat i poltic de Vic. Un dels fundadors del Centre Escolar
Catalanista, fundador del setmanari La Veu de Catalunya, president de lAcadmia de J urisprudncia i
Legislaci.
134
diestro (castellanisme): Torero.
135
J acint Verdaguer (1845-1902), gran poeta catal de la Renaixena; autor de LAtlntida
136
lidia (castellanisme): Art de torejar, correguda de bous.
137
Enginyer industrial, president del Barcelona (1969-1978) anterior a J osep Llus Nez.
138
Economista, gerent del Barca en la junta directiva dAgust Montal.
139
Historiador catal, catedrtic dhistria moderna a Valncia i a Barcelona.
48
demanar explicacions respecte a Du sap quin jugador: desprs em va dir que era, o eren, ell i
la promesa, uns forofos incondicionals del Barca. No pertanyien a la fauna almogver
140

autctona, i ni tan sols en tenien idea. Per qu sn barcelonistes? En bona lgica, els
correspondria decantar-se pel Valncia. Al cap i a la fi, el futbol polaritza a hores dara les
energies elementals del localisme. Per qu, doncs? Possiblement, tot depn del lloc. No hi
ha a Elx una Pena Madrileista, i eufrica, en la qual, de ms a ms, nicament parla en
castell don J os Maria Pemn
141
quan va a fer-hi alguna conferncia? A Elx, lescala
progressiva dopcions, hauria de ser, [92] segons la graduaci administrativoatltica: lElx,
lHrcules, el Valncia. Per, s clar, un ve dElx es deixar matar abans que no declarar
qualsevol simpatia pel club dAlacant, i el Madrid se li afigura una alternativa ms directa que
no el Valncia. Aix va el mn: aquest, almenys. Laltre valenci que fu s de la paraula,
pregunt al senyor Montal quines sn les relacions diplomtiques entre els equips de llengua
catalana. Hi hagu un moment de perplexitat a lauditori, molt divertit. All era exigir
massa. Ning no hi havia pensat, en el fons. I tot duna el clima sexcit. Les reclamacions
van prendre un to crispat. Procedien duns socis tremendament obsedits per la victria
sistemtica del Barca. El catal del colloqui va adquirir un accent inconfusible: era un catal
dimmigrat. I tant! Si fos lcit de jutjar per la mostra que tenia a la vista, ahir, a Valncia, les
interpretacions poltiques que del fenomen Bara han donat alguns comentaristes haurien
de ser acceptades com a vlides. Per jo no mhi fique, en aix. Ho consigne, i prou... Quan
es van calmar els esperits, Agust Montal pronunci unes clusules destil ben mesurades, i
repart tres o quatre visques oportuns. Desprs, vam anar a sopar. El pianista del restaurant
ens va rebre amb una sardaneta. Era inevitable. Vindrs dem al partit? Et reserve una
tribuna, em diu lArmand. Home, no cal, li conteste. s segur que no hi comprendria res.
Alguna volta, mhe parat a veure en la televisi escenes de futbol, i nhe tret una impressi
estranya. De petit, encara acudia al futbol, els diumenges, en un camp rudimentari del meu
poble, i en conserve una memria ben ntida. En aquella poca fa tants anys, ja! , els
futbolistes sabien jugar ms que no els dara. Feien ms coses i ms brillants, al camp, i fotien
ms gols. Em diuen que estic equivocat, i que all era paleoltic pur, i etctera. Ho deixe
crrer. He tornat a Sueca, i escric aquest article. Aquesta tarda, el Barcelona i el Valncia
shan disputat els punts de la jornada. La rdio informa que han empatat. Sc incapa
dapreciar els avantatges, per al Valncia o per al Barcelona, de la peripcia. Ho lamente. Des
dun punt de vista prof i primari, mhauria estimat ms que hagus guanyat el Sueca.

Un pas sense poltica. 1976


140
almogver: Nacionalista.
141
Escriptor andals (1898-1981), propagandista de la ideologia tradicionalista i monrquica.
49
[93]

Home amb mordassa, de la carpeta Lligat i lacrat, 1971. R. Armengol, M. Boix i A. Heras.

[94]
CALLAR

Ens convoquen al silenci.
I callar s dir que s.
Quan un no calla, li tapen la boca. Hi ha moltes maneres de fer-ho. La mordassa, la
commoci cerebral, la droga. I, fins i tot, induir-nos a parlar duna altra cosa. Parlar de futbol
s callar, posem per cas.
Per tamb una simple, alegre, ondulant cinta, daquelles que solen vehicular
inscripcions solemnes, pot servir de bo. El bo frena el lladruc i impedeix la mossegada. Diu:
Gloria in excelsis Deo; diu: Uniu-vos; diu: Compreu aquest pirul, o aquella mquina.
Aix s secundari.
La insdia
142
encara s pitjor, quan et posen un roseg entre les dents i el paladar.
Mastegues, i, mentre mastegues, calles.
La qesti s callar.

142
insdia: Trampa, engany.
50
Una cinta voladora, barroca, ornamental, es converteix en bena. Ens embenen la boca.
Com si fos una ferida.

Sagitari. 1985
NOTA: Publicat en la carpeta de serigrafies Lligat i lacrat, de Rafael Armengol, Manuel Boix i Artur
Heras. Barcelona (1971).



CARPE DIEM

Sempre que he contemplat lespectacle dels qui sescandalitzen davant
lhedonisme
143
vigent, he tendit a interpretar-lo com una pura enveja. De fet,
lhedonisme en qesti tampoc no s gran cosa: la gent procura divertir-se tant com pot, i
prou. I pot poc.
Fa anys que demane als professionals de lestadstica que, per exemple, intenten
quantificar la renda sexual per cpita, per aquests senyors sestimen ms perqu s ms
fcil proporcionar-nos xifres de preus i de jornals, de naixements i de defuncions, de
mssils i de pollastres de granja consumits.
[95]
Tot ajuda a comprendre el mn, com deia el meu amic J oan Regl
144
. Per rarament
prestem atenci a les necessitats bsiques. La mateixa alimentaci, reduda a nmeros, s
una estafa sociolgica. Entre patir gana, menjar modestament, practicar dietes higiniques i
lliurar-se a lalta gastronomia, hi ha diferncies notries, que ni les enquestes ni les dades
ministerials aclareixen.
Quant a la qesti del llit... I la taula i el llit sn amb la implcita evidncia dels
cntims dos factors socials decisius. Fins ara, que jo spiga, la taula i el llit han estat
estudiats des dun punt de vista demogrfic o a partir de consideracions inspirades en la
compravenda.
El plaer en resta descartat: en la seua qualitat, en la seua freqncia. Per cpita, la
renda que imaginen els economistes i els socilegs, ms que informar-nos, ens desinforma.
All que Fernand Braudel
145
anomenava les structures du quotidien sn tan subtils!

Revista El Mn, 5 de febrer de 1982



DINERS

No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!

Diccionari per a ociosos. 1964


143
hedonisme: Doctrina que identifica el b amb el plaer.
144
Vegeu nota 139.
145
Historiador francs (1902 -1985). Director (1946) de la revista Annales, Socits, conomies, Civilisations
i membre (1983) de lAcadmie Franaise. Autor de Civilisation materielle et capitalisme (XV-XVIII sicles),
(1967).
51
DORMIR (5-XII-1954)

Partir cest mourir un peu. Est ben vist, aix. Ens en burlem, perqu hem heretat el
prejudici anti-romntic, per la veritat s que els romntics, gent vulgarssima i
predominantment estpida, [96] formulava obvietats
146
indiscutibles... Partir... Tamb
dormir: Dormir cest mourir un peu. Quan menvaeix la son, men vaig. Em mor una mica,
quan em fique al llit, i madorm. La mort no s aix, s clar. Ning no retorna de la mort,
segons diuen, i ja ho crec. Per anar-sen partir s una partcula de defunci: anar-sen
dun lloc, duna gent, dunes relacions. Cada dia ho fem, aix. A lhora de dormir. Dormir
s entrar en un altre mn: en laltre mn, exactament. Com a alternativa, no en tenim cap ms
a la nostra disposici. El somni. O el natural o el mrbid
147
. Incloent-hi les allucinacions. No
dormir s viure: vivim en tant que no som morts, i tamb en tant que no dormim. Aix s clar.
Ben clar!

Diari 1952-1960. 1969



EXHIBICIONISME (12-V-1957)

Exhibicionisme? Parlem-ne! El cos nu s cronolgicament anterior al cos vestit. I abans
de la bblica fulla tapa-sexes, Adam i Eva no sexhibien. Almenys no pot pas dir-se que
all fos exhibicionisme. Potser lobscenitat noms comena quan sintrodueix la
possibilitat de despullar-se. Potser s, i tot all que ara considerem atemptatori al pudor no
s ms que un subproducte del mateix pudor. No hi ha dubte que els vicis sn anteriors a
les virtuts: en el principi, efectivament, fou la luxria, fou la ira, fou lavarcia, fou la
peresa... Amb la graciosa particularitat que no eren, que encara no eren vicis. Quan alg
invent les virtuts corresponents, aquelles conductes esdevingueren vicis. Un cop
generalitzada la roba, circular en societat in puribus naturalibus
148
es converteix en una acci
escandalosa. Per noms aleshores. Dir-ne exhibicionisme, doncs, s fer-ne un gra massa.
El sufix isme, i fins i tot la mateixa accepci del mot bsic, hi resulten improcedents... Es
clar que tot depn, al capdavall, de la intenci...

Diari 1952-1960. 1969


[97]
FATUTAT

Qu seria de la nostra vida, del nostre viure quotidi i mediocre, si no ens podem
permetre el luxe de la vanitat? Lhome s un animal fatu, lnic dins lescala zoolgica
que t la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambici, si es proposa un fi
intelligible, s aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sin el poder, la
riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpci. Cadasc en la

146
obvietat: Evidncia.
147
mrbid: Mals, morbs.
148
in puribus naturalibus (llatinisme): Despullat.
52
seua rbita i segons les seues forces, intenta procurar-se aix: una vanitat satisfeta. Hi ha qui
sho procura pel cam de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a loficina, a lacadmia,
entre el venat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies
149
de la gent. s la gran manera
que ha trobat lhome lindividu, potser lindividu individualista de passar lestona
agradablement. Lestona o si voleu la vida. Que tot s una mateixa cosa.

Diccionari per a ociosos. 1964



FUGIT IRREPARABILE... (Serra dOr, DESEMBRE DE 1981)

Escric aquesta nota el 23 de novembre del 1981, i, si els comptes no em fallen, aix vol
dir que ja he fet cinquanta-nou anys, hora ms, hora menys, i que vaig cap als seixanta. La
cosa, naturalment, no t gens dimportncia, ni tan sols per a mi: al capdavall, segons diuen,
els seixanta encara no s una edat alarmant, ja que les expectatives de vida resulten en
lactualitat una mica o bastant ms elevades. I, de fet, el mn del meu voltant s ple de
persones de la meua quinta, i danteriors, les quals solen molestar-se moltssim si goses
recordar-los la seua introducci en lancianitat.
Per no ens haurem pas denganyar; seixanta anys sn una quantitat danys
considerable, i el cos sen ressent. No arriba a ser consolador que et diguen si Picasso, o
Chaplin, o Casals, o qualsevol altre [98] matussalem
150
dels nostres dies es van mantenir en
forma fins a un grau de senectut escandals, quasi centenaris. Lartefacte biolgic que som,
ai!, es deteriora: tant se val les artries com lentusiasme, la memria com la dentadura, la
vista com la curiositat...
Potser cada cas s un cas, i les generalitzacions estadstiques no resulten ac gaire
vlides, ni per a b ni per a mal. De tota manera, lexperincia ja resulta pattica. Quan fa un
cert temps que no et trobes amb un amic, i un dia el reveus, s fatal lelogi que tadrea: Ui,
tens millor aspecte que laltra vegada! Aix, acostumen a dir-tho de bona fe i per afalagar-
te: significa, senzillament, que laltra vegada ja oferies una imatge fsica deplorable. I, en
definitiva, tu prou saps que s mentida, i que ets ms vell, i que laspecte exterior no pot ser
massa diferent, o, si ms no, no ser millor. Amb els anys, un es fa ms irascible, o ms
escptic, i lamenaa de semblar gag
151
comena a perfilar-se. Ho podeu comprovar
fcilment, entre les vostres relacions. Insistesc en les excepcions, que nhi ha. Per la regla s
all altre: una sensaci de fatiga csmica, de por a la decadncia somtica, a una solitud
irreversible. Pitjor deu ser morir jove: no ho discutir. Una vida ben proporcionada no
hauria de ser massa curta ni massa llarga. I que conste que no vull insinuar que ja tinc
ganes de morir-me...
Per a la meua generaci, per als supervivents de les generacions precedents, hi ha,
daltra banda, un factor que no sabria definir amb una sola paraula, per que de seguida
entendreu. Ens ha tocat una poca en la qual els canvis i canvis de tota mena shan
produt tan acceleradament que no s si hem aconseguit pair-los com cal. Hem passat, per
exemple, de la tartana al jet
152
, de les discretes suculncies de la cuina materna a les sopes
qumiques i a les hamburgueses horripilants, dels residus del folklore autcton al vdeo, de les

149
xafarderia: Tafaneria, murmuraci.
150
Matussalem: Patriarca, fill dEnoc i pare de Lamec. Segons el llibre del Gnesi visqu 969 anys; aix lha
convertit en el prototip de la longevitat.
151
gag: Babau, ximple.
152
jet: Avi a reacci.
53
tisanes i les cataplasmes domstiques [99] a una farmacopea
153
sofisticada, dels tabs
sistemtics a la permissivitat alegre... Mig segle convulsiu afegiu-hi les guerres i el seu
instrumental, els viatges a la Lluna, i tot el que vulgueu ha estat suficient per a
experimentar de prop o de lluny unes transformacions materials i morals com mai no
havien conegut els nostres avantpassats. No tenim dret a queixar-nos-en, s clar. Ara: la
successi tan rpida daquesta suma de clemncies i inclemncies tamb cansa. Cansa,
desconcerta i obliga a adaptacions violentes. No ha de sorprendrens el nombre dels
neurtics que afligeix la societat actual.
Ignore quin futur em t reservat la Divina Providncia, i ms indiferent. B: no tan
indiferent. Em jugaria una mala passada si, qualsevol dia, sacarnissava amb mi, amb alguna
malaltia sostinguda i dolorosa. A banda daix, tant hi fa. Si b es mira, un dels motors de
viure s esperar: una barreja, i valga el francs, despoir
154
i dattente
155
. Quan safluixen
els ressorts positius de lesperana, la rutina encara pot ser un suport. Per les rutines dels
vells, fins a quin punt poden constituir-se en allicient de la prpia perduraci? En les
societats antigues i ben poc antigues, al cap i a la fi, plantar un arbre, tenir i criar
fills (i nts), guanyar-se el cel, estalviar cntims, i coses per lestil, representaven opcions
estimulants que, realment, podien animar tota una vida. Com fer la revoluci, o elaborar una
filigrana filosfica. Per tot aix sesvaeix, sha esvat. No val la pena docupar-nos-en. Els
mecanismes automtics del mn davui, indiscutiblement projectats de cara a un esdevenidor
ms perfecte, o ms pragmtic, no tenen res a veure amb la trista senilitat a qu cadasc es
troba abocat. Sovint, i en molts pasos, manen els vells. Per aix s una altra histria,
distinta.
I el mal s com les noves ideologies estafen la joventut. Una gran part del muntatge
economicopoltic actual es basa en una propaganda de la joventut i per a la joventut, com
si alg [100] pogus ser jove eternament. La joventut s un estadi frgilment provisional: un a
penes se nadona, i ja ha deixat de ser jove. En largot vigent, els carrosses es consoliden
abans de la trentena, i, si no, pregunteu-ho a un noi de setze o disset anys. Amb una mica de
salut i descartant el sucidi, aquest noi ser carrossa dac a vuit o nou anys. Aleshores,
probablement, no en diran carrosses, sin alguna altra cosa. s igual. La metamorfosi els
pillar desprevinguts. Com lancianitat, a la majoria. Un dia et lleves del llit, i, ja ho veus!,
descobreixes que tens seixanta anys. No ens han preparat per a ser vells, i potser no sabem
ser-ne. Estic disposat a creure que una educaci per a la vellesa seria plausible i efica. No
aquesta misria hospitalria i asilada que anomenen tercera edat; no les tremendes angnies
de la jubilaci; no les insegures seguretats socials. De moment, tanmateix, les
perspectives sn tenebroses: arribar a vell s un error. O una infmia
156
.

(Secci: Passar el dia, empnyer lany)



HUMILIACI

Cadasc se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes. Conec, per exemple,
algunes persones que es consideren csmicament ultratjades perqu el seu cos no sassembla
gens a una esttua grega.

Diccionari per a ociosos. 1964

153
farmacopea: Formulari farmacutic.
154
espoir (gallicisme): Esperana.
155
attente (gallicisme): Previsi.
156
infmia: Humiliaci, escarni.
54
INTERS

Un amic em sorprn embarcat en la lectura duna espessa obra medieval. Atnit em
pregunta: I aix tinteressa realment? Posa una mica dincredulitat en el realment.
[101]
La seua bona fe no en dubte pas em desconcerta. Ell llegeix una altra mena de
papers: en tot cas, mai no sinteressaria per un text arcaic i avorrit. Dic avorrit perqu per a
ell, i per a gaireb tothom, ho seria. Ho s per a mi? He de reconixer que no: minteressa.
S, minteressa.
Qu vol dir inters? Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou
a prestar-li una atenci especial, a sser-li favorables o desfavorables. Copie el Fabra al peu
de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: s concs, complet, encertat. Doncs s.
Minteressa el llibre antic i atapet, ocupat de problemes caducs i redactat amb una retrica
abstrusa
157
o debolida
158
.
I per qu tinteressa?
Ara, la veritat, no s qu contestar. O hauria de contestar amb la meua autobiografia.
Les afeccions intellectuals i lofici, des de fa molts anys, mhan habituat al tracte duna
literatura anacrnica i rude, tractats de monges i frares, poemes metafsics, als antpodes de la
meua personal manera de sentir el mn. Per no puc evadir-men.
Improvise una resposta sobre la marxa:
Basta que mires cinc minuts seguits una cosa, la cosa ms insignificant, perqu arribe
a interessar-te...
La frase s, en unes altres paraules, de qualsevol moralista francs. Els francesos els
moralistes han formulat excuses per a totes les situacions: Montaigne, La
Rochefoucauld, Pascal, Rivarol, Voltaire, La Bruyre, Alain... Laprofite. No s satisfactria
del tot. Per, qui podria justificar el seu inters per aix o per all? El seu inters pel futbol,
per les senyores grasses, per la qumica orgnica, per les novelles de J oyce, per la poltica
internacional, pels crucigrames, per guanyar diners, pels paisatges delicats per qualsevol
cosa. J ustificar!

Diccionari per a ociosos. 1964


[102]
JUVENTUD, DIVINO TESORO... (3-II-1982)

Primer que res: quan comena i quan acaba la joventut? No s quin clssic llat,
segons sembla, la situava entre els 40 i els 60 anys. Fins als 20 era la infncia; dels 20 als 40,
ladolescncia; noms a partir dels 60 sobtenia la condici dadult o edat viril, i dels 80
endavant els supervivents podien considerar-se en plena maduresa... B: la periodificaci, tan
simtrica i jovial, potser responia a un moment de bon humor. En tot cas, avui ni mai als
40 ja no ss jove; avui, als 40, ss carrossa. Aix, despectivament: carrossa. I no als 40:
molt abans, als 30, als 25... Siga com siga, al llarg de la histria, hi ha hagut etapes
caracteritzades per lexaltaci de la joventut, per la mitificaci de la joventut, per una

157
abstrusa: Incomprensible.
158
debolida. Deteriorada, feta malb.
55
forma o altra de suposada adoraci de la joventut. La cosa sempre ha estat una pura trampa,
de fet. Ha estat la tpica maniobra de les generacions installades, que, per algun motiu
interessat, es dedicava a adular i a embolicar les generacions posteriors a fi de tenir-les
dominades.
En realitat, no importa la puntualitzaci biolgica de la joventut, en un sentit estricte.
En aquest mn, ai!, tot s relatiu, i, prcticament, el fet de ser jove resulta ben sovint una
mera noci comparativa: jo sc ms jove que tu, o tu ets ms jove que jo. I en els trmits
socials i poltics, el mecanisme tradicional, encara no desmuntat, implica que els menys
joves queden subjectes als qui no ho sn tant: diguem-ne els pares, les persones majors,
els ancians de la tribu. s probable que algun antropleg puga oferir-nos exemples de
societats i seran extiques o primitives en qu no es done el fenomen de la
gerontocrcia
159
. Per la regla general, si no mequivoque, s aquesta: manen, i sempre, els
grans. O siga: els pares, les persones majors, els ancians de la tribu. Per aix sinventen els
escalafons, els codis civils, els prestigis de lexperincia. Ser jove equival a estar sotms.
[103]
Leducaci t aquest principi, vulguen o no els mestres progrs: el mestre,
automticament, es converteix en una autoritat, ni que noms siga perqu t ms anys que la
criatura que adoctrina. I no solament els mestres. Tots els adults tenen un objectiu preferent:
adoctrinar els seus respectius joves, en famlia, en les aules, en les casernes
160
, des del
peridic o la televisi. Adoctrinar-los i dominar-los: conformar-los en una obedincia
ideolgica i de comportament. Llevat dalgun plantejament llibertari i encara aix seria
discutible, totes les opcions de societat es basen en aquest mecanisme. Hi ha temporades
en qu els joves sn tan suaument dcils, que la maniobra funciona sense dificultat. Nhi ha
daltres en qu els joves sinquieten, es revolten o senzillament sen foten. La tctica dels
adults, aleshores, oscilla entre la repressi i lafalac. La repressi acostuma a endanyar la
discrepncia. Lafalac sol ser ms rendible: els vells es dediquen a fascinar els joves amb
elogis o amb promeses, i amb ms coses, per retenir-los en la submissi: sovint, en una
disciplina.
Un observador actual, i adult s clar, quan es mira de prop la joventut, en pot
extraure conclusions molt aparentment diverses, per concordants: hi ha el passota, hi ha
lultra fantic, hi ha el rebel teric, hi ha, sobretot, el resignat, que treballa o estudia.
Estadsticament, deuen ser ms els resignats que no els altres: uns resignats que acaben
per ser temptats per la indiferncia per que prenen la precauci de pensar en el dia de dem i
en el jornal corresponent. De vegades, els reportatges o les notcies incisives donen ms espai
a les excepcions: als marginats, als agressius, als qui fugen de casa. Es un sensacionalisme
instructiu: denuncia el malestar complex de la joventut. Per, en el fons, la joventut,
majoritriament, tendeix al conformisme.
I no falta qui se naprofita.
Una gran part dels negocis que fan algunes multinacionals, ara, es basen en lexplotaci
de la joventut: indumentria, msica, begudes, psters, drogues, cmics, cotxes o motos, i
coses per lestil, pel [104] mateix estil. Hi ha una indstria confiada en el consum dels joves, i
que, naturalment, lestimula. I per qu no? Al capdavall, els beneficis sn els beneficis. Per
el jove, en aquest context, s el client vctima. I client vctima dels adults, de les persones
majors. Carrosses? Ho som tots, quan ja hem passat la ratlla dels 25 anys (i jo ja en tinc
60!). Per les societats annimes no tenen edat, i quan un passota o un revolucionari
es compra uns pantalons vaqueros o beu una cola, o pren una pastilla anticonceptiva o
allucingena, no fa sin jugar al joc dels paps. O quan shabitua a una discoteca. El porro
subreptici
161
, don procedeix? Els usuaris joves no en volen saber res. Lhostilitat dels joves

159
gerontocrcia: Sistema poltic dominat pels vells.
160
caserna: Quarter.
161
subreptici. Clandest.
56
contra els vells els paps es converteix en una estranya complicitat. I
sautodesqualifiquen. No tenen dret a la protesta. Ni tan sols a lamentar-sen amargament.
Quan jo era jove tamb ho vaig ser, encara que no ho parega, la maquinria del
rgim franquista fomentava les illusions dels joves. La juventud est en nuestras filas, / y
nuestro es tambin el porvenir... Ms tard vaig advertir que aix dels possessius nuestras i
nuestros tenien una significaci bvia: hi havia uns ells que sapropiaven de la nostra
joventut. Era la OJ E
162
, era el Frente de J uventudes
163
, era el SEU
164
.
No parlar ara de la meua ancdota personal. Per, en la meua poca universitria, no
podies matricular-te en la Facultat sense abans haver-te inscrit al SEU... I tot sha de dir:
alguns joves daleshores van pujar i molt en la cucanya de la Dictadura. Magradaria
repassar ara les planes de les revistes com Alfrez, com No-s-qu, quatre o [105] cinc papers
brillants des don emergien els joves daleshores. Lavantguarda cultural franquista avui es
declara demcrata: van trobar el seu cam de Damasc, com sant Pau, i oportunament. Eren
joves. Ara, o quan van arribar al poder, ja no ho eren. O eren els joves de lelit franquista.
No val la pena dinsistir-hi. Els feixismes van maximalitzar la joventut, per
acorralant-la en nuestras filas. En el trauma espanyol del 1936, la joventut shi va abocar,
en els dos costats. Mai, per, la joventut va accedir al poder, i ni tan sols el va influir. Els fei-
xismes, i el comunisme, manipularen les joventuts, i les sacrificaren, i tamb les
democrcies burgeses: lhecatombe de la Segona Guerra Mundial supos milions de morts
adolescents... Ara com ara, seria decisiu avisar els joves dun parell de coses. Primera: que
no s possible ser jove tota la vida, i que estan abocats a ser vells (o, si ms no,
carrosses) en quatre dies. I segona: que mentre un jove s jove, no pot escapar de les
afliccions que li t previstes el sistema. Per molta propaganda que facen de la joventut,
sobre la joventut, a favor de la joventut, poltica, religiosa o comercial, lenganyifa salta a la
vista. La joventut no s una classe. Ni un divino tesoro, com deia Rubn Daro. Tot aix
sn estafes... Sempre ha estat difcil ser jove. J o afegiria que tampoc no s fcil deixar de ser
jove. Per no hi ha ms remei: la gent deixa de ser jove als vint anys, i els problemes, des
daleshores, demanen una altra ptica.

Diario de Valencia. 3 de febrer de 1982
MORIR

Morir-se massa jove s un error. Morir-se massa vell, tamb. En general, morir-se
sempre s un error.
El mal s que podrem dir aix mateix respecte del fet de viure.

Diccionari per a ociosos. 1964




162
Organizacin J uvenil Espaola, creada el 1960 i basada en els principis doctrinals del Movimiento Nacional.
Desaparegu el 1977.
163
Organitzaci juvenil de FET y de las J ONS instituda el 1940 per tal dassegurar la formaci i disciplina de la
joventut. Obligatria per als alumnes de primria i secundria. Desaparegu el 1960.
164
Sindicato Espaol Universitario. Creat el 1933. dins lrbita de Falange Espaola, que, desprs del triomf
franquista del 1939, es convertien organisme dafiliaci obligatria de tots els universitaris i estudiants
descoles mitjanes i professionals de lEstat espanyol. El seu cap era de nomenament governamental i era
procurador en Corts nat. Aquest sindicat men una dura lluita contra els sindicats democrtics. Fou substitut,
el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori: Asociaciones Profesionales de Estudiantes.
57
[106]
POLTICA

Diu deia Charles Maurras
165
: Tout dsespoir en politique est une sottise
166
.
Mexcuse de citar un venerable reaccionari; per, si hem de creure all que afirmava sant
Toms dAquino
167
, la veritat, la diga qui la diga, de lEsperit Sant procedeix. B. Daltra
banda, cal no oblidar que tota poltica que no fem nosaltres, ser feta contra nosaltres.
Finalment, pensem que poltica no s sin lart o la cincia de convncer el nostre ve que
deu ser conseqent amb ell mateix i amb la seua dignitat dhome. Ara cedesc la paraula la
reflexi al lector.

Diccionari per a ociosos. 1964



SILENCI

Callar. El silenci sempre s una complicitat. I ni la fatiga no el justificaria. Hi ha moltes
maneres de parlar. De fet, i segons com, parlar de vegades s (o: s tant com)
cridar. Ms encara: un crit que no siga una paraula no acaba de ser til. Les
interjeccions explosives, des del simple ai! lamentatori al visca o el muira polmics,
solen autodiluir-se en la prpia inanitat
168
. No callar: parlar, doncs. De qualsevol cosa. Que
cada paraula ser lautntic crit previsible.
I no s pas per atzar que hi ha tanta gent interessada a imposar silenci. Cadasc ho fa pel
seu cant: pares de famlia, pretors
169
, dmines
170
, sacerdots, alabarders
171
, amos, una o altra
forma damos. La mordassa ha estat, sempre, una instituci slida, en totes les societats. J a
ens eduquen a tenir la boca tancada, i, desprs, la insistncia s sis- [107] temtica i
convergent. Ells parlen, mentrestant. Per per aix mateix ens clausuren els llavis. En ltima
instncia, parlar tamb s mossegar.

Exploraci de lombra. A: Sagitari. 1985
NOTA: Publicat acompanyant dibuixos de J oan Pon, en Exploraci de lombra, Edicions Polgrafa,
Barcelona, 1974.





165
Escriptor occit (1868-1952) dexpressi francesa. Fund lAction Franaise (1899), monrquica, i fou
director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublic i antidemocrtic. Escriv Lavenir de
lintelligence (1905) i Romanticisme et rvolution (1925). Public obres de teoria poltica, de crtica literria i
de poesia.
166
Tota desesperana en poltica s una ximpleria (traducci).
167
Teleg i filsof (1225-1274), conegut tamb per Doctor Com i Doctor Anglic. Autor de la Summa
theologica (1267-1274), compendi de la visi cristiana del mn.
168
inanitat: Buidor, inutilitat.
169
pretor: Magistrat.
170
dmine (llatinisme): Mestre. Antigament, era el mestre de gramtica llatina. Pedant.
171
alabarder: Soldat, llancer.
58
XENOFBIA

Lodi a lestranger, al foraster, ha estat, sempre, i a tot arreu, causa de grans bestieses i
de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i
dabusos remuneradors. Hi ha moltes formes de patriotisme que no sn sin mera xenofbia,
perqu sovint els habitants duna ptria noms arriben a sentir-se patriotes quan
simaginen o es troben en fricci amb els vens de la ptria del costat. En qualsevol cas,
lestranger s un punt de referncia polmic, probablement imprescindible, per a un patrio-
tisme agressiu. Com que lestranger sol ser, al seu torn, patriota del seu pas i respecte a ell
adopta una actitud semblant, la collisi resulta fatal. Tota xenofbia contesta a una altra
xenofbia, ja que tots som estrangers per a alg. I de lestranger fem un enemic: cada
estranger s un enemic potencial. Noms la moderna expansi del turisme comena a derogar
aquest principi de vella prospia sentimental: ara el foraster sens presenta com a client. No s
si el turisme acabar esmussant la xenofbia: ho dubte. Les histries nacionals ressenyen
llargues llistes de fets heroics perpetrats pels indgenes contra els estrangers, i amb aquesta
mena de records els mestres descola eduquen els seus deixebles. Laspecte oprobis
172
que
poguessen presentar aquells fets queda automticament cohonestat
173
per la virtut del
patriotisme. Monsieur Chauvin
174
s un animal perills, per tamb una tranquillitzadora
reserva energtica.
[108]
Personalment opine que tot aix s ms aviat deplorable. Les aparences del mn actual
acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofbia, s una atenuaci del seu risc bellics.
Almenys en grans rees del planeta, lantagonisme que ofereix possibilitats desdevenir trgic
no s ja el de poble a poble, sin el de sistema a sistema. Certament, en aquest nou pla es
repeteix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen: una espcie de xenofbia de classes,
amb una dialctica nova, per no del tot diferent en les conseqncies. Lantiga xenofbia,
lautntica xenofbia, lodi a lestranger, tanmateix, perdura i perdurar per molt de temps
encara. Ni que siga mentre els Estats tinguen escoles obertes...

Diccionari per a ociosos. 1964

172
oprobis: Deshonrat, degradat.
173
cohonestat: J ustificat.
174
Nicols Chauvin, francs, entusiasta de Napole i de les seues guerres, don peu al xovinisme: excessiva
admiraci pel propi pas, que desfigura la realitat nacional i crea desinters o fins menyspreu per altres
cultures i pasos.

[109]
II. IMATGES I PARAULES



DE CINEMA (17-VI-1953)

Sn moltes les causes que concorren a afavorir lauge i la difusi del cinema arreu del
mn. Des de la seua barator vull dir el preu dentrada i en relaci amb daltres
espectacles fins al panurguisme
1
tpic del temps, podrem puntualitzar-les una per una i
precisar-ne labast. Tanmateix, la ms decisiva de totes, per a mi, s la que menys es proclama
i saireja quan es parla daix. Cap espectador disposat a ser sincer no ocultar que, de totes
les delcies que li proporciona el cinema, lnica pregona i segura s la de sentir-se infant per
una estona en la penombra acollidora de la sala. El cinema ens agrada, sobretot perqu ens
infantilitza. En la butaca cmplice, dolament passius davant la pantalla, sofrim un misteris
retrocs cap a ledat de la illusi i de la impotncia. Duna manera automtica, i fins i tot
contra la resistncia ms vigilant, hi adoptem lactitud de linfant que escolta un conte
fantstic: candor, credulitat, identificaci amb la peripcia que sens narra, ansietat pel
desenlla, gust per la por fictcia, admiraci per lheroi i, en el fons, sempre, vivncia de coses
aventures, pasos, emocions que noms en aquest somni viurem. s ben significatiu que,
mentre veiem un film regular o dolent, la nostra capacitat de crtica solga quedar en suspens, i
solament desprs, quan ja hem escapat al seu encant, aconseguim discernir-ne la baixa
condici.
Aix ens passa en general. Almenys, aix ho tinc comprovat. I aquest encegament o
enlluernament s cosa de criatures. Importa poc que la pellcula que ens serveixen siga
pueril cow-boys, gngsters, robinhoods o no; les cintes excepcionals charlots
2
,
neorealistes
3
, sha- [110] kespearianes
4
, etc. deixen de ser excepcionals quant a aix.
Tampoc no hi importa la qualitat de lespectador, culte, esnob o analfabet. En tots els casos es
produeix un idntic aband en la faula prefabricada: ens hi lliurem sense prevencions, sense
cautela, blanament. s clar que tamb hi ha ingredients que sadrecen als apetits de ladult
besos enroscats, senyoretes dinsigne anatomia; per aix, ben mirat, hi fa un paper
accessori: s un parntesi en la rondalla, una afegidura a la ingenutat i encara ingnua a la
seua manera.
No dir que acudim al cinema, conscients, a la recerca dun bany dinnocncia. Els
nostres mbils quotidians sn obscurs, rutinaris, amorfs. El que trobe indubtable s que la
tcnica cinematogrfica, en una gran part, es basa en aquesta disposici infantil de
lespectador. Trucs, astcies, paraules, els recursos complets del cinema, es concerten sobre
lesperit simple, o ximple, del pblic per tal dembadalir-lo i allucinar-lo. En aqueix sentit, el
cinema estupiditza, i nosaltres estpids en la mesura que ens tornem infants ens hi
deixem estupiditzar. Dac els efectes supremament sedants de lespectacle. El cinema s, per
parlar amb exactitud, lopi dels pobles, un analgsic divertit, una evasi beneficiosa.
Per aix, quan els moralistes llancen censures de mals exemples que sens projecten als
cinemes, sequivoquen de diana. No: no s nociu all que ens hi mostren. Almenys, no s tan

1
panurguisme: Atracci per la maldat.
2
Charlot: Personatge cinematogrfic creat i interpretat per lactor Charles S. Chaplin; s el prototipus de lhome
marginat, amb una rica i completa gamma de valors humans.
3
neorealisme: Moviment cinematogrfic itali, sorgit el 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, caracteritzat
per un afany dobjectivitat documental i de verisme.
4
shakespeariana: Basada en obres de William Shakespeare.

nociu com diuen. Coses pitjors, ms crues o radicals, trobem en els papers no ja en la
literatura, sin en les seccions de fets diversos, en els peridics. Per, sobretot, el perill no
est en lexhibici duns tipus o duns esdeveniments inedificants. Si nhi ha, de perill, seria
en la manera dacceptar-los i mirar-los, en aquella expectaci infantil que ens suscita el
cinema i que mai no domina el lector. Amb el lector ocorre el contrari que amb lespectador
de cinema: quan llegim experimentem un augment dadultesa i valga el mot, ens fem
ms adults del que som. La porositat del pseudoinfant que contempla el film ser major que la
de ladult lector, davant les possibles influncies pernicioses.
[111]
La porositat s, efectivament, major, per la influncia, ms dbil, menys consistent. El
cinema tempta, directament, la nostra imaginaci, i no tant per excitar-la com per aplacar-la.
Ens ajuda a somniar: s un somni deliberat, i produeix una certa acci catrtica, alliberadora,
com els somnis veritables. El cinema ensopir les masses, per no les subvertir ni les
regenerar. En la lectura, en canvi, ladult s suspica: despert, espavilat, solament voldr ser
convenut amb histries o amb idees. El somni es dissipa tard o dhora, i demana ms somnis;
el convenciment, una vegada obtingut, perdura i es mescla amb la nostra vida. En la policia de
costums del mn contemporani, t major transcendncia la lectura de linfant el qual,
llegint, sadultitza, que no lespectacle de ladult el qual, veient-lo, sinfantilitza... Per
al capdavall, i sense saber-ho, les persones grans gusten ms de somniar que no pas de
convncer-se: fins i tot arriben, sovint, a confondre somni i convicci inofensivament, de
tota manera.

Diari 1952-1960. 1969



PETITA TEORIA DE LESLGAN (El Correo Cataln, 18-XI-1962)

El desencadenament a gran escala de la publicitat comercial s, sense cap mena de
dubte, un dels fenmens ms considerables de la societat contempornia: tan considerable
com el que ms. Resulta difcil de no adonar-sen. En realitat, lhome de la nostra poca, per
poc que participe dels avantatges i dels inconvenients i de lrea industrialitzada, viu immers,
des que es lleva fins que es gita, en una densa, difusa i obsessiva atmosfera publicitria. En les
parets dels carrers i a les vores de les carreteres, en els papers de notcies o de distracci, en
les pauses de lespectacle, pertot arreu, fins i tot en la intimitat de la llar a travs de la veu
capciosa de la rdio o de la pantalla del televisor, es troba amb una continuada i penetrant
presncia danuncis, verbals o grfics, que tracten de condicionar el seu comportament de
consumidor. Les imatges ms suggerents i les frases ms persuasives li sn adreades en
una interminable, ininter- [112] rompuda fluncia, unes vegades en to de consell, daltres
fent-li lullet de la manera ms temptadora o amb trucs suaument imperatius. El ciutad
davui s un gran comprador: potser aquest tret el distingeix singularment respecte als seus
avantpassats. Leconomia industrial descansa almenys en els pasos capitalistes sobre el
supsit daquella ms o menys mplia, per certa, capacitat adquisitiva de lindividu. Amb la
publicitat es pretn convertir-nos en clients dalguna cosa o dalg. s molt possible que
sempre hi haja hagut publicitat comercial: el xarlat de fira o el rtol de la botiga no sn
invencions modernes, precisament. All que s tpic del temps actual sn els
desenvolupaments i les subtileses que el procediment ha guanyat. La competncia entre els
venedors, la introducci de nous productes i la necessitat de donar sortida rpida a la
incessant riuada de la producci fabril expliquen el fet.

I leslgan s, no cal dir-ho, una de les formes, o frmules, publicitries que amb major
intensitat es projecten sobre els nostres caps i les nostres butxaques. Potser la fora de
convicci que posseeix lanunci plstic siga ms efica. Aquests cartells que reprodueixen
amistoses fotografies o incisius dibuixos representant senyoretes dextraordinria amenitat
corporal, parelles somrients, paisatges o interiors dun confort encantador, sn insidiosament
aguts: duna manera gaireb imperceptible, ens inculquen la idea que una mquina de
rentar la roba, una beguda inspida o un pur en sobres sn coses inseparables de la felicitat
que respiren aquelles estampes. Aix s molt natural. Els tcnics del ram publicitari sn uns
psiclegs amb vista de linx i saben el que es duen entre mans. Per leslgan cala ms endins,
probablement. Si les fotografies i els dibuixos busquen impressionar la nostra imaginaci, les
paraules apunten al nostre enteniment. Si ms no, aix ens inclinem a creure-ho, nosaltres. Hi
ha anuncis, en efecte, el poder suasori
5
dels quals es basa en un raonament: les seues paraules
contenen explicacions o promeses sobre el seu objecte, que tendeixen de veres a propiciar el
nostre [113] judici a la realitzaci de loportuna compra. Leslgan significa una superaci de
lanunci verbal clssic. En lloc dexposar, detallar i ponderar les bondats posem per cas
de la marca Tal de raspalls de dents, a fi que el pblic comprenga els motius de la seua
superioritat sobre les altres marques, es limita a proclamar en termes rotunds i apodctics
6

aquesta superioritat. Una frase breu, lapidria, afirmativa o invitadora: aquesta s lessncia
de leslgan. La seua seducci resideix, en part, en la grcia de la seua contextura
7
. No
abunden els eslgans bons. Aldous Huxley
8
deia que s ms difcil escriure un bon eslgan
que escriure un bon sonet, i t ra. En part, tamb, leficcia de leslgan depn de la
insistncia amb qu sel repeteix als ulls o a les orelles de la gent.
Aix ltim s important. En general, lxit duna propaganda sol anar lligat a la
freqncia amb qu es reiteren els seus recursos. No s un secret per a ning. Un anunci sol,
per brillant i reeixit
9
que siga des de tots els punts de vista, passa desapercebut. Els
professionals del ram parlen, amb un vocable simptomtic, de campanyes: campanyes de
publicitat. Hi ha una estratgia publicitria per a la conquesta del comprador, i en ella s
fonamental la insistncia. nicament a fora de veure o de sentir una vegada i una altra les
mateixes receptes, la vctima acaba caient en la trampa. s clar que el valor intrnsec del
producte, la seua utilitat, les necessitats que ve a cobrir, contribueixen a les vendes amb la
propaganda automtica de la seua prpia garantia. Per la publicitat es basa en els seus
exclusius dots denlluernament
10
, per dir-ho aix. I aquest enlluernament del pblic noms
saconsegueix a base de la reincidncia sistemtica. La qual ja seria necessria simplement pel
fet que el pblic no presta atenci a lanunci sin de manera tangencial, i la repetici pot
vncer aquest desinters. Per tamb perqu al cap [114] dun temps de veures bombardejat
per unes mateixes etiquetes verbals o grfiques, lindividu arriba a assimilar-les i a
incorporar-se-les com si fossen veritats. I aquesta s la millor preparaci per a mourel a
comprar. Si aix s com a tot gnere de publicitat, sembla que ha de ser ms inevitable en
leslgan. Asserci o proposta dictada amb absoluta rotunditat, leslgan noms pot imposar-
se si es repeteix duna manera assdua i oportuna. A la llarga, la gent laprn, i aix s el que
importa: el que importa a lanunciant. Dac que la redacci dun eslgan haja de tenir present
aquesta caracterstica de la seua funci. Un eslgan ha de ser curt perqu est destinat a ser
aprs, i a ser aprs inconscientment, per un lector o un oient distret. I pot observar-se que
no sn pocs els eslgans que, a part de la brevetat, se cenyeixen a una estructura de ritme o de
rima amb la qual obtenen una major grcia mnemotcnica
11
.

5
suasori: Convincent.
6
apodctic: Evident.
7
contextura: Composici.
8
Escriptor angls (1894-1963); feu assaig sobre temes filosfics, histrics i cientfics.
9
reeixit. Exits.
10
enlluernament: Encegament.
11
mnemotcnica: Memorstica.

No s si ha estat remarcat, pels socilegs preocupats en la qesti, que leslgan tpic
posseeix un profund parentiu intern amb el refrany folklric. Tamb el refrany s un
corpuscle verbal breu, apodctic i cadencis
12
. Amb el refrany, les societats tradicionals con-
densaven la seua variada experincia i la transmetien de generaci en generaci. La concisi i
laire rtmic de les seues paraules, laparena de veritat contundent, la circumstncia de la
seua habitual reiteraci en lenraonament diari del poble, donen al refrany una autoritat
evident. s sabut que molts refranys noms ressenyen idioteses o equvocs, per aix no
naltera la validesa genrica. La gent dabans pensava en refranys: els nostres avantpassats
tenien en el refranyer un arsenal de conceptes previs que els servien de referncia o de guia
per a la seua conducta. No correrem el risc, avui dia, que leslgan substituesca el refrany? De
moment, el refrany desapareix, perd vigncia. I el buit que deixa en els hbits mentals d un
nucli considerable de la poblaci, pot ben b ser omplit pel repertori deslgans que la
publicitat mantinga en s. Un pot dir: vacances [115] sense Kodak
13
, vacances perdudes
per citar un eslgan tan vell com tpic, que fins i tot ja ha esmortet les seues arestes
publicitries amb la mateixa seguretat amb qu antany es deia: Casa amb dues portes, fa
de mal guardar, per exemple. No em queda espai per a comentar si aquesta possibilitat ser
perniciosa
14
o no. Per no estar de sobres recordar, com a final, que 1 eslgan ha estat i con-
tinua essent un dels ressorts ms visibles de la propaganda poltica de tots els rgims i partits
actuals. Les consignes que es difonen i promulguen per a mobilitzar les masses de cara a la
vida civil tenen, sovint, la consistncia especfica de leslgan. Ignore qui es va avanar a qui,
en la invenci de leslgan, si el poltic o el comerciant. Comsevulla que siga
15
, leslgan
poltic s una prova evident de la manera com leslgan pot representar, en els nostres dies, el
mateix paper que el refrany en temps dels nostres besavis...

Lhome, mesura de totes les coses. 1967



LES SALSITXES I ELS GIRADISCOS (1-VII-1963)

Conec ben poc, prcticament gens, lobra literria de Maurice Barrs
16
. La gent de la
meua edat li som molt posteriors, i, estrangers al capdavall estrangers respecte de
Frana, ja hem buscat en la literatura dels nostres vens uns noms i uns llibres que li eren
als antpodes. En aquestes preferncies, de ms a ms, aprenem, encara, un cert desdeny, no
s si just, per lautor de Du sang, de la volupt et de la mort
17
. Per hi ha un passatge daquest
escriptor, citat per Ortega y Gasset
18
en un assaig juvenil, que de tant en tant em ve a la
memria, amb una pertincia
19
entremaliada
20
. En una de les [116] seues novelles, monsieur
Barrs presenta un alemany wagneri
21
, al qual dedica la segent caracteritzaci, que, malgrat
tot, no aspira a ser caricaturesca: Pertanyia a la raa dels idealistes que, en el tur sagrat de
Bayreuth, desprs dhaver escoltat durant una hora el seu Profeta, es llancen sobre la cervesa i

12
cadencis: Rtmic.
13
kodak: Nom que serv durant bastant temps per a designar qualsevol cmera fotogrfica.
14
perniciosa: Perjudicial.
15
comsevulla que siga: Siga com siga.
16
Escriptor i poltic francs (1862-1923), interessat pel subconscient i linstint.
17
Maurice Barrs.
18
J os Ortega y Gasset (1883-1955), assagista i filsof castell, autor de La deshumanizacin del arte i dEl
espectador, entre altres obres.
19
pertincia: Tenacitat.
20
entremaliada: Dolenta.
21
wagneri: Partidari de R. Wagner (1813-1883), msic alemany didees prximes a Nietzsche.

les salsitxes, i tornen novament a somniar, i satipen
22
una altra vegada, alternativament,
dactes en entreactes, incapaos, fins i tot en aquests dies consagrats al sublim, de depurar els
seus hbits grollers. (Traduesc la traducci que Ortega cita: perd.) La frase, com es pot
veure, s per a sucar-hi pa. Probablement, podria discutir-se si els fabulosos tinglados
operstics de Wagner mereixen o no el dictat de el sublim, ni que siga amb ironia. No crec,
tanmateix, que el consum de salsitxes i de cervesa siga una cosa tan espantosa per a ser
qualificada dhbit groller
23

i ara ja sense ironia. Daltra banda, la ingesti alternada
daliments i de msica de Wagner tampoc no em sembla un pecat massa repulsiu: potser ser
una concomitncia
24
poc saludable, nociva si es vol, per a lorganisme hum; per no un fet
vergonys, com insinua Barrs.
Bromes a part, el reprotxe que el novellista fa al seu personatge encarna una opini
molt generalitzada entre els melmans actuals, i val la pena de comentar-la. Segons ella, per a
la clientela fidel a la msica a la bona msica, laudici ha de convertir-se necessria-
ment en un acte sublim de deb. I en conseqncia, incompatible amb qualsevol activitat
que no siga lembadaliment, lavidesa o el dictamen. Per a escoltar msica, cal que ens
recollim i concentrem latenci sobre el fet sonor que van creant els instruments. Les
distraccions ms insignificants trenquen lencanteri i separen loient de la msica. Ms o
menys, aquesta s una convicci ferma i gaireb oficial en el ram. Els concerts, amb el seu
aire de cerimnia descrupolosa aparena religiosa, ho certifiquen: el sorollet ms estpid,
[117] una tos insistida, un rastre de conversa, unes passes intempestives, torben lencs i la
unci de lauditori. La sala de concerts, mentre duren les interpretacions, t la severa calma
dun temple: un vol de mosca la profanaria la profana. No cal dir-ho, ning no sostindr
que sopar desprs dels ltims aplaudiments, o prendre un refrigeri al bar en el quart dhora de
descans, siguen accions perverses. El judici extrems de Barrs seria unnimement rebutjat, si
alg gosava exhumar-lo. Per no hi ha dubte que la msica ha de ser sentida amb molta
circumspecci i amb molta aplicaci. Les ingerncies de la vida corrent en lmbit sacrosant
de lexpectaci musical tenen un escandals aire sacrleg
25
. El lliurament devot hi s
preceptiu.
I ho hem de reconixer i acceptar: resulta ben lgic que siga aix. No hi ha cap altra
manera ms adequada descoltar msica: lorella i lesperit atents. Aix no obstant, podem
observar que la msica exerceix, en els nostres costums, funcions molt ms mplies que el
concert. De fet, el concert s lessencial, per mai en exclusiva. La msica ha estat sempre un
acompanyament per a altres coses: per a la dansa, per a la litrgia, per a la festa, per al cant,
per a la desfilada. Per al treball i tot. Maurice Barrs ignorava probablement en el seu
temps Michel Richard Delalande
26
devia ser un compositor desconegut, oblidat, que els
msics francesos de lpoca dels Llusos
27
havien escrit no poques symphonies pour le
souper du roy
28
: monrquic recalcitrant com era, i ultrapatriota, Barrs hauria estat sensible a
la notcia. I s: mentre la Cort menjava hbit groller, encara que el men fos ms refinat
que el dun bufet
29
de teatre de lpera alemany: cervesa i salsitxes..., una petita orquestra
tocava pgines subtilssimes de Delalande o de qualsevol altre mestre a sou del monarca. Els
comensals feien la seua: devoraven comestibles i xarraven discretament. Per a ells, la msica
era un [118] fons agradable i bonic, que afegia grates delicadeses a lambient del sopar.
Alguns quadres del segle XVIII ens han llegat imatges daquest tipus: salons aristocrtics, on
lassistncia pren el te, juga als naips, murmura xafarderies o filosofies, en tant que, en un

22
atipar-se: afartar-se.
23
groller: Grosser.
24
concomitncia: Coincidncia.
25
sacrleg: Profanador.
26
Msic francs.
27
Mitjan segle XVII i tot el segle XVIII.
28
Per al ressop del rei (traducci): es a dir, lpat que es fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit desprs
dhaver sopat.
29
bufet: Taula assortida de menges preparades que se serveix en una festa o en un restaurant.

rac, els msics en un cas, el mateix Mozart
30
infant feien la seua feina. Diuen que a la
cort setcentista de Braunschweig
31
els msics tenien prohibit de tocar forte, perqu un acord
massa violent hauria destorbat la Princesa, absorbida per la seua partida de cartes. Els boti-
guers teutnics concentrats a Bayreuth per admirar el seu Wagner encara eren ms
respectuosos amb la msica que els reis i els nobles del segle XVIII: Barrs els trobava
impdics, ofensivament fisiologies, per de tota manera ells no promiscuaven
32
el
sublim i les salsitxes, sin que es limitaven a alternar-los... En el segle XVIII, i abans, la
msica tenia assignat un paper subaltern en la vida social: un rol dajuda i de divertiment
felios. s clar que se li prestaria atenci, en els guateques versallescos
33
. Aix s evident.
Tanmateix, hom no li dedicava la pia vehemncia que posteriorment sha exigit. Sentir
escoltar msica no era incompatible amb daltres ocupacions. Potser aquesta era una mala
manera descoltar msica: era ms sentir-la que escoltar-la. Tant se val. El que hi compta s
el fet en s.
El Romanticisme
34
, que va exagerar les sublimitats de lart, de totes les arts, elimin
aquests vicis. Nexisteix un altre document grfic simptomtic: lestampa de Chopin
35

tocant el piano, rodejat de la plana major de les lletres parisenques del moment, des de la
Sand
36
[119] fins a Dumas
37
, des de Balzac
38
fins a Victor Hugo
39
. En aquest quadre una
pintura mediocre, el msic s ja el centre de lescena, i el pblic que lenvolta posa
lexpressi de cara corresponent a qui passa una experincia mstica. Den de principi del
vuit-cents, la msica s escoltada aix. I s per aquest motiu que Barrs reprova les
refeccions
40
de salsitxes i cervesa en els entreactes d Els Mestres Cantaires
41
o de Parsifal
42
.
Les altres funcions de la msica dansa o litrgia, festa o desfilada, treball quedaven
fora del ministeri prestigis del gran art; eren prpies de la musiqueta vulgar. Per els
temps canvien, i avui, per un atzar de la tcnica, la msica la bona msica recupera les
seues posicions dins de les nostres llars. La rdio, la televisi i, sobretot, el giradiscos fan que
el ciutad actual puga usar la msica duna manera semblant distncies salvades a la dels
aristcrates del Pars de lAncien Rgime
43
. Amb el giradiscos. Podem engegar laparell, i dei-
xar que sone un Pergolese
44
, un Schubert
45
, un Stravinski
46
, mentre dinem en famlia o bevem
unes copes amb els amics. La masticaci i la conversa aconsegueixen uns dolos suports en
les melodies illustres, i quan es produeix un silenci, la msica omple lhabitaci i oreja els
esperits de la concurrncia. Aix s molt distint al concert i als seus condicionaments
reverencials. No s tan seris com el concert, de ms a ms. Per es tracta dun favor que la
msica ens podia fer, i que fra ingrat de desaprofitar. No dic que aix siga la forma ideal de
sentir descoltar msica; ns una possibilitat, i cal no descartar-la ni menysprear-la.

Causar-se desperar. 1965

30
J . W. Amadeus Mozart (1756-1791), compositor austrac.
31
Brunsvic, ciutat del Land de la Baixa Saxnia, Alemanya.
32
promiscuar. Barrejar.
33
versallesc: De Versalles, ciutat de Frana on sinstall Llus XIV.
34
Romanticisme: Moviment artstic i espiritual europeu de final del segle XVIII i tot el segle XIX.
35
Fryderyk Chopin (1810-1849), compositor i pianista polons, installat a Pars el 1830.
36
George Sand (1804-1876), novellista francesa, autora dHistoire de ma vie. document nic per a copsar qu
significa sser dona durant el segle XIX, en ple Romanticisme.
37
Alexandre Dumas (1824-1895), novellista i dramaturg francs, autor de La dama de les camlies.
38
Honor de Balzac (1799-1850), novellista francs, autor de La Comdie Humaine.
39
Poeta, novellista, dramaturg, assagista i pintor francs (1802-1885).
40
refecci: Menjada.
41
nica pera cmica de Richard Wagner.
42
Drama musical de Wagner.
43
Rgim poltic dit tamb absolutisme monrquic, amb el qual pretengu acabar la Revoluci francesa.
44
Giovanni B. Pergolese (1710-1736), compositor itali.
45
Franz Schubert (1797-1828), compositor austrac.
46
Igor Stravinski (1882-1971), compositor rus.

[120]
RETORN A LANALFABETISME (25-VIII-1964)

Alg ha proposat ja de batejar el fenomen amb una paraula nova que daltra banda
resulta bastant apropiada: iconomania. Letimologia ns difana: icono, derivat del grec
eikon, significa imatge, i mania no necessita explicaci. La imatge a la qual shi
alludeix t mltiples i penetrants manifestacions: cine, revistes illustrades, publicitat plstica,
televisi, llibres lbum, tebeos per a petits i grans, esport fotogrfic, etc. All de mania es
limita a subratllar, precisament, aquest carcter massiu, agut, i aclaparador, que lelement
grfic aconsegueix en el mn actual. No far falta, crec, dencarir la importncia del fet. Els
exemples que acabe de citar-ne sn dun volum considerable, i pertanyen ja a la nostra
experincia immediata. Vivim immersos en un fluix continu dimatges, i delles ens
nodrim
47
: informacions, entreteniments, propagandes i influncies ens arriben, sobretot, pel
seu conducte. Certament, gaireb mai la imatge no sens ofereix sola, i un text o altre
lacompanya per a conferir-li el seu sentit ms explcit: comentari, dileg o indicaci. Per la
paraula hi s un mer complement. I moltes vegades com en el cas del cine i de la
televisi, ni tan sols s paraula llegida, sin paraula oda. Aquesta srie de
circumstncies planteja una situaci sense precedents en la histria de la cultura. De moment,
certs observadors no han vacillat a denunciar-la com un perills pas endarrere: com el risc
dun retorn a lanalfabetisme. Segons ells, el predomini de la imatge sestableix a expenses
de la lectura. La gent del nostre temps no llegeix: mira estampes. Tal seria el
problema.
Tamb en altres poques la imatge va ocupar un lloc efica en el trfic didees i
coneixements. Evidentment, la seua transcendncia, tot i ser bvia, no es podia comparar al
que sesdev avui dia. La imatge dabans era pintada o esculpida, dirradiaci limitada: la
dara compta amb uns fabulosos mitjans mecnics de reproducci i de difusi, que s el que la
singularitza sociolgicament. Per conv [121] tenir present lestat de coses daltres segles.
Pensem en ledat mitjana. La imatge fou, durant centries, el vehicle cultural especfic
per a les masses illetrades. La pintura fou anomenada Biblia pauperum, la Bblia dels
pobres, aix s, dels qui no sabien llegir: murals i taules, amb figures ms o menys destres,
tractaven dexplicar al poble menut els episodis i els misteris del Llibre sagrat. La lectura,
aleshores, era patrimoni de breus minories: el llat dels manuscrits quedava prcticament en
exclusiva per als clercs. El canvi es produeix, i lent, arran de revolucions tan poderoses
com lauge de la burgesia i la invenci de la impremta. La lectura es va estendre a poc a poc, i
la idea duna cultura llibresca guany terreny. Lexpansi progressiva de la instrucci
primria, absorbint sectors cada vegada ms amples de la societat, consolidava aquella
esperana. La lluita contra lanalfabetisme ha acabat per ser un objectiu, almenys teric, de tot
Estat modern. Cal saber llegir per a saber: per a saber qualsevol cosa, cincia o notcia,
lleis o dades, doctrina o xafarderia. Aquest principi de la primacia de la lectura s el que,
segons sembla, entra en crisi, davant de laccs fulminant de la imatge.
Naturalment, la qesti no se centra en termes absoluts ni respecte dels mecanismes
essencials de la cultura. La paraula escrita s el mitj de transmissi dels coneixements
humans ms ferm i segur amb qu comptem: sense lescriptura regressarem a les cavernes,
o poc menys. La lectura, per consegent, no perdr posicions, en aquest punt. Els temors,
tanmateix, ja sn ms fundats quan es refereixen als hbits generals de la multitud, de les
majories no encarregades de la tradici del saber. Lintellectual, fins i tot en les seues
varietats professionals ms prctiques, no pot prescindir del llibre: el filsof, el bileg, el
matemtic, per tamb el mestre descola, el metge, lenginyer. Aix s evident. Lespins
comena a partir daquesta frontera: all on letiqueta dintellectual no quadra. La multitud
no intellectual llegia: havia estat acostumada a llegir. Poc o molt: aix s secundari.

47
nodrir: Alimentar.

Llegia: novelles, reportatges, papers divulgadors, peridics, hagiografies, el que fos. La
lectura el salvava de la ignorncia. I heus ac que la imatge ve a desplaar la lectura en
els seus gustos i en les seues [122] rutines. En comptes de llegir una novella, veu (o
televeu) una pellcula: el reportatge redactat se substitueix pel reportatge per a ser mirat: la
notcia ve en forma de fotografia; etc. I el resultat no s el mateix. Entre la paraula escrita i la
imatge hi ha una diferncia enorme. En molts aspectes. No els podem abordar en aquest
article. Recordem, amb tot, que, mentre que llegir suposa una actitud activa, un esfor
datenci, mirar estampes s passiva, superficial i rpida. La crrega conceptual duna
frase no sempre trobar equivalents en imatges. I per qu no delatar-ne la trampa? la
imatge suggestiona ms que no persuadeix: la persuasi, loperaci racional de per-
suadir, en la mesura en qu aix s possible, pertany a la jurisdicci de la paraula. Aquestes
simples pistes revelen les terribles dimensions del canvi: no s indiferent llegir o mirar.
Hi ha realment un retrocs de la lectura, com a conseqncia del boom
48
de la imatge
que estem vivint? Les estadstiques ens adverteixen que avui es publiquen ms llibres que
mai: que la lletra impresa segueix el seu cam. Aix s veritat, i basta per a desarmar
qualsevol inquietud excessiva. Per potser no s tota la veritat. Tal vegada ara es llegeix
ms que mai: aix no obstant, s possible que no es llegesca tant com era de preveure, atesos
els antecedents immediats. En el segle XIX, la lectura comen a ser una realitat popular,
i cabia esperar en el seu increment accelerat i fins exhaustiu. En els nostres dies,
lalfabetitzaci guanya noves batalles: aprendre a llegir i a escriure forma part dels deures
elementals del ciutad. El mal s que en aix es queda tot, i la imatge, temptadora, fcil,
suggerent, roba clientela a la lectura. El nombre de lectors conscients i vlids s gran:
pobres de nosaltres, si no fos aix. Noms que no ho s pas tant com caldria. La lectura est
tornant a ser un exercici de minories. El fet que siguen immenses minories no altera la
gravetat del cas. I mentrestant, les molt immenses majories cauen en les xarxes de la
imatge: saben llegir i escriure, per llegeixen lindispensable, el diari, peus de gravats, ins-
[123] cripcions de cmics, formularis administratius, anuncis, alguna novella per al tren o
el camp. La imatge ha recuperat un prestigi i una eficcia que havia perdut des del
Renaixement
49
, si fa no fa. Per dir-ho amb una frmula irnica: la televisi s la Biblia
pauperum del segle XX. Davant dels ulls i de lesperit de molts dels nostres contemporanis la
petita pantalla t un magisteri parallel al vell plaf romnic
50
, al retaule gtic
51
. I aix no
s un avantatge, si b es mira: fins i tot si b es mira la televisi...

Examen de conscincia. 1968



MSICA I POESIA
52
(1964)

Raimon, com a cantant com a cantant a seques, prescindint de les canons seues, ja
fa una gran impressi. Surt a lescenari, amb la seua pinta animada sense coll, trempa
53

la guitarra i enceta el cant: una abrupta vehemncia el transfigura. Mentre la veu va dient i

48
boom. xit.
49
Renaixement: perode histric europeu, entre mitjan segle XI mitjan segle XVI, en el qual hom assist a un
refloriment de la civilitzaci, de les arts i dels estudis. El retaule conjunt de taules pintades, collocades
darrere de laltar, que solien representar escenes religioses, en les esglsies fou emprat en lart gtic,
practicat a Europa del segle XIII al segle XV.
50
plaf: Relleu ornamental fet a la part central dun cel ras; lart romnic (practicat durant els segles XI i XII, de
carcter religis i doctrinal) acostumava dusar-lo.
51
El retaule conjunt de taules pintades, collocades darrere de laltar, que solien representar escenes religioses,
en les esglsies fou emprat en lart gtic, practicat a Europa del segle XIII al segle XV.
52
Aquest ttol s de lantologista.
53
trempar: Afinar, posar a punt.

esmolant-se
54
, la seua cara s, tota ella, un rictus
55
tens, i els msculs i les venes se li marquen
amb una pressi dolorosa. No mira enlloc. Sembla concentrat sobre el seu propi clam. De
vegades, el veieu el sentiu cantar deu o dotze canons seguides, i us sorprn que ho faa:
teniu la sensaci que no podr resistir-ho, i que aquell frenes reincident sesfondrar
56
en un
instant qualsevol, per una sobtada fractura fsica. Per no. I cada cop es repeteix el rampell:
cada can s un tros de fria o de fosca enyorana transcrit sobre el rostre del cantant. Els
comentaristes que shan ocupat de Raimon, [124] en diuen sinceritat. Els temes que canta
sn, en efecte, temes convulsos de revolta o de desolaci, dira o de fe, dimpacincia: la
sinceritat no seria sin el reflex igualment convuls amb qu lexpressi personal tradueix
tot aix. Lexpressi tant com la can en si: aquest s el secret. Lauditori, que veu Raimon
mentre lescolta, shi deixa emportar. Pgines enrere, jo lhe qualificat de comediant, i hi
allegava lexplicaci clssica de Diderot
57
: noms amb una sinceritat deliberada,
composta, lartista arriba a semblar-nos prou sincer i aconsegueix encomanar-nos
lestremiment ntegre del seu missatge. Aix s la veritat teatral, den que lhome fa
teatre. Ell ha actuat sense sentir, i nosaltres hem sentit sense actuar? Simplement:
nosaltres hem sentit, i ell ens ha fet sentir. Raimon, quan actua, hi posa ardor i
impetuositat: tota la seua nima, com solem dir.
Per a qui no el veu, per a qui ha de conformar-se amb el disc, hi ha la can sola la
can sola, la can en la seua veu; per, sobretot, la can com a tal: una lletra i una
msica. Les canons de Raimon sn seues: ell mateix ns lautor. En general, lletra i msica
sn originals: des dAl vent fins a Diguem no! i La nit, el seu repertori respon a una
propulsi ntima i espurnejant. De tant en tant amb alguns poemes de les Canons de la roda
del temps que Salvador Espriu
58
inclou en El caminant i el mur. Com Lo Ferr
59
ha fet amb
versos de Baudelaire i de Louis de Aragon, i Brassens amb versos de Villon, de Victor Hugo,
de Verlaine, de Paul Fort
60
. Raimon pren els de lEspriu i els installa en melodies de lnia
dctil i profunda vena evocadora. s probable que un dia les Canons de la roda del temps,
completes, constituesquen un cicle raimoni desplndida eloqncia: donar la mesura
duna inventiva musical, inculta i primria si voleu, per rica, profunda, facundiosa
61
.
[125]
Daltra banda, aix que ell fa amb els versos de Salvador Espriu, i amb els seus propis
versos les seues lletres, no s un suplement de lirisme que hi agrega i de qu la poesia
actual est ben necessitada? Perqu, per segles i segles, la poesia fou cant; desprs ha estat
recitaci, i avui amb prou feines si s lectura solitria i ensordida, amb moltes
reverberacions
62
mentals potser, per sense cap de les seues originries virtuts lriques. En
tornar a ser can, el poema recobra una part de la seua substncia primitiva. I, cosa ms
important encara, recobra la llibertat: sescapa de la pres del llibre, de limprs mut, i
simplanta enmig del carrer, per oferir-se sense reserves als llavis i a la memria de la gent.
Un sector de la can moderna, de la can popular el que sha negat a degenerar en bla-
bla-bla de sala de festes, vol ser poesia. I ho s.
[...] Tanmateix, una can que es destina a ser escoltada ha de concedir, per
imperatius obvis, una gran importncia a la lletra a la lletra literria. Si s ms o menys
literria en la prctica, no ho discutirem. El que vull destacar s que el cantant i ms el

54
esmolar-se: Fer-se agut.
55
rictus: Contracci dels msculs cutanis de la cara.
56
esfondrar-se: Enfonsar-se, destruir-se.
57
Filsof i escriptor francs (1713-1784). Dirig LEnciclopdia i fou precursor de la crtica dart.
58
Escriptor, i poeta, catal (1913-1985); autor, entre altres obres, dAntgona. Laia, Cementiri de Sinera, La pell
de brau i Primera histria dEsther.
59
Compositor i cantant de Mnaco (1916-1993).
60
Baudelaire, Aragn, Villon, Verlaine,... poetes francesos, la majoria dels segles XIX i XX.
61
facundiosa. Loqua, eloqent.
62
reverberaci: Fenomen en virtut del qual un so ot es torna a sentir a causa de les ones que van reflectint-se a
les parets.

cantautore: autor i intrpret canta per transmetre als seus oients alguna cosa ms que una
monodia
63
incantatria
64
: aspira a dir-li aix o all, tant hi fa, el que siga, i dir-li-ho amb
paraules. [...] En la can actual, com en la can de totes les poques, la lletra s un
element capital. Ho reitere: intenci de ser poesia, i de ser poesia en circulaci activa i
majoritria. Sovint, es presenta com a subalterna, humil, sense petulncies llibresques
encara que un Seghers
65
, desprs, la reivindique, o que algun sorbonard
66
en traga argument
de tesi doctoral. Per poesia. No fou sobretot per les lletres que Els Setze J utges
67
van
obrir-se pas, al principi? I Raimon comen a fer-se remarcar, tamb, [126] perqu les seues
canons venien carregades de paraules suggeridores i punyents. Eren poesia. Daquella que
passa a les antologies i escandallen
68
crtics i erudits? Si ms no, eren la poesia que un
pblic demanava, o necessitava sense demanar-la: un pblic cent, mil vegades superior en
nombre al cens mxim de lectors de versos.
Amb msica, per. La msica ns el vehicle o el lubricant: grcies a ella, el poema
es redimeix de la fredor verbal, crepita i esdev sonoritat constellada
69
. Un sonet del
Petrarca
70
Amor che nel mio pensier vive e regna...
71
, cantat sobre la viola de m de
don Llus del Mil, aquell delicis msic valenci del segle XVI, s ja la perfecci acomplida.
Raimon senginya les msiques que canta. J o no puc parlar-ne sin com un prof: els meus
coneixements musicals no van ms enll de la lli quaranta-cinc del primer mtode de don
Hilarin Eslava
72
, que s el que estudivem els joves de Sueca trenta-i-tants anys enrere.
Hauria de referir-mhi, doncs, com un client vulgar: com el consumidor mitj de la can,
que li agrada de sentir-la i que la xiula o la tarallareja sense pensar si all s millor o pitjor
que Beethoven
73
. De ms a ms, la msica s un art irreductible a termes conceptuals. Com
descriurem amb paraules la ms senzilla de les melodies, i no dic ja els fets musicals ms
complexos? Com explicarem a alg que mai no haja sentit una can de Raimon el que s la
msica duna can de Raimon? El que s, no tcnicament, sin com a vivncia sensorial:
auditiva. A tot estirar, podrem eixir del pas amb mitja dotzena de frmules dun abast
matusserament aproximatiu: arabesc
74
rtmic, melismes
75
sinuosos, clam escandit
76
,
[127] troballes dramtiques, naturalitat inimitable, esfumatures expressives, etc. Si
fullegeu els llibres dels crtics i els historiadors de la msica, no hi trobareu indicacions ms
explcites, parlant de qualsevol compositor com no siguen, s clar, indicacions relatives al
savoir faire
77
professional, al mtier
78
: gnere diatnic
79
, escala duodcuple
80
,
formacions contrapuntstiques
81
, fuga, acord de sptima de dominant... I no hi ha ms
remei, per tant, que acudir a circumloquis i metfores.

63
monodia: Cant a una sola veu.
64
incantatria (cultisme): encantadora, que dna un plaer intens, fascinadora.
65
Pierre Seghers, qui ha intercalat canons de L. Ferr i G. Brassens a Potes daujourdhui.
66
sorbonard (gallicisme): Estudiant o professor de la Sorbona (Universitat de Pars).
67
Els Setze Jutges: Grup de cantants catalans, fundat el 1961, que es proposava impulsar el moviment de la
Nova Can i reivindicar la normalitzaci del catal en la msica moderna.
68
escandallar: Mesurar, buscar de conixer.
69
constellada: Sembrada o adornada destels.
70
Poeta i humanista itali (1304-1374), especialista en amors, sobretot el literari.
71
Amor que viu i regna en el meu pensament...(traducci).
72
Compositor navarrs (1807-1878) que escriv Mtodo de solfeo, mtode ds general durant molts anys.
73
Conegut compositor alemany (1770-1827).
74
arabesc: Decoraci artstica basada en espirals i lnies distortes i entrecreuades que formen composicions
harmniques.
75
Cant de diferents notes en un sola sllaba.
76
escandit: Recitat, salmodiat.
77
savoir faire (gallicisme): Saber fer.
78
mtier (gallicisme): Ofici, professi.
79
diatnic: Que procedeix segons la successi natural dels tons i semitons de la gamma musical.
80
duodcuple: Format per dotze sons.
81
contrapuntstica: Referent a la tcnica musical consistent a sobreposar a un tema donat una part meldica
independentment de la primera.

Arabesc rtmic, melismes sinuosos, clam escandit, troballes dramtiques, naturalitat
inimitable, esfumatures expressives: ja em va b tot aix. Les canons de Raimon, en tant que
msica, sn canons del dia: vnen emmotllades per mduls populars duna vigncia
irrecusable. No comenaren qualificant-lo de rocker? Per, damunt daquest fons actual,
gaireb prefabricat per les tendncies del moment, incideix la grapa
82
duna personalitat
acolorida. Unes vegades, com en La nit, hi endevinem reminiscncies duna fora racial
plenament valenciana. Daltres, com en La pedra, en Can del capvespre o en Perdut,
hi sobresurt la voluta
83
ornamental, cadenciosa. Un pas que ja anem fent i Diguem no!
es marquen amb un moviment trencat i progressiu alhora, pensant en un crit final,
recapitulador i emblemtic. En Som, en Disset anys, la seqncia sonora sesllavissa en
tnues filagarses
84
lamentatries... Cada can s distinta de les altres, i totes tenen un clar
aire de famlia. Hi ha, sempre, el ritme fort, el so dibuixant-se en meandres plstics, el toc de
paroxisme
85
, laccent dramtic, laire natural, els girs delicats. Raimon sho combina com li
conv: com ho [128] demana el sentit ltim de la lletra que ell mateix es proposa. Les seues
melodies, ben orquestrades, una mica a lestil del simfonisme barat dels Kostelanetz
86
o dels
Melacrino, esdevindrien estupendes configuracions acstiques susceptibles de moblar
sumptuosament el ms exigent programa de rdio: programa lleuger, sentn. Per Raimon
busca i troba les seues msiques per afermar unes lletres, i s per aquestes lletres que la
msica aconsegueix una plenitud exacta. En Raimon, la can s can, can com cal: com
sn les bones canons. Si en recordeu la tonada, perqu s enganxosa o bella, la tonada us fa
recordar les paraules. I no s aix el quod erat demonstrandum
87
? Les paraules: la poesia
comunicaci i engatjament
88
, intenci i expressi, idea i voluntat...

Raimon: V. Interpretaci dun xit. A: Raimon. 1988



J OGUINES SENSE MALCIA (NOVEMBRE, 1969)

Fou per lagost o pel setembre de 1958 que es van fer a Valncia les primeres proves de
receptors de televisi. J o ja no men recorde, per la cosa degu funcionar relativament b,
dins de la modstia de les circumstncies, perqu la premsa local en parl amb certa
confiana. Ara, repassant unes revistes de lpoca, trobe un comentari inefable, que mereix
ser exhumat. Bien dosificada, diu, la televisin puede constituir un remedio eficacsimo para
que las madres de famlia numerosa consigan entretener a la prole con mayor economia.
Lhumorisme del text, en efecte, s involuntari: nestic segur. A la distncia de deu anys, les
paraules de lannim periodista de Sicania
89
resulten tendrament grotesques. I la veritat s que
no sabrem fer-lin retret. Al cap i a la fi, la seua ingenutat era, ac i aleshores, una conclusi
justa. En part, si ms no. En aquell [129] moment, sens dubte, ja podia endevinar-se
labast que el nou invent tindria, de cara als hbits ms slids de la nostra societat: alguns
pasos comenaven a experimentar-ne leficcia revulsiva, i la literatura danticipaci nhavia
presentat aspectes grandiosament incisius. Potser el candors redactor indgena ho ignorava,

82
grapa: Habilitat per atraures latenci o la simpatia dels altres.
83
voluta: Ornament en forma despiral.
84
filagarsa: Penjarella de fils.
85
paroxisme: Intensitat, exacerbaci.
86
Andre Kostelantcz (1901-1980), arreglista i intrpret musical rus de peces clssiques i populars per posar-les a
labast del gran pblic.
87
El que shavia de demostrar (traducci).
88
engatjament: Comproms.
89
Revista valenciana de postguerra (1958-1959).

tot aix. Cal suposar-ho. Tanmateix, en la seua reacci es reprodua un gest que convindria
qualificar duniversal: un gest que encara avui advertim repetit en ocasions similars, i no
sols en les rees del provincianisme tancat i sense imaginaci. Em referesc a la innocncia
general, prcticament unnime, amb qu han estat i sn acollits la majoria dels artefactes que
ens ofereix la tcnica moderna. En dic innocncia, s clar, a falta dun mot ms apropiat.
Dentrada, quan es fa possible ls dun daquests estris, tothom shi encanta. Com amb una
joguina. I no s davui, la predisposici. Pensem qu van ser els principis de lautombil o de
laviaci. O els del cinema. I els de la rdio. La gent del carrer sho prenia amb una mena
dalegria despreocupada, una mica pueril. Semblaven uns trucs inofensius o siga, trivials,
prxims als vells exercicis de fsica recreativa, o b una aventura beneducada i
espectacular. Laparell, inicialment, no suggeria gaires esperances daprofitament seris:
almenys, no les insinuava en la mesura que desprs han tingut. s obvi que hi havia alg
que s que les preveia, i que en maquinava lexplotaci: uns petits nuclis dindustrials, de
poltics, de militars, hi posaven diners, illusions, clcul. Mentre els primers pilots daeropl
es divertien fent lheroi, uns altres senyors projectaven operacions de negoci o destratgia, i
amb xit. I qui hauria dit que els peoners de la galena
90
i dels auriculars rupestres inauguraven
la immensa, sinistra empresa publicitria i goebbelsiana
91
que ms tard havia de ser a tot arreu
la radiodifusi? Etctera. De fet, noms shi percebia loportunitat del joc. De la joguina.
Amb el temps, la joguina sha convertit en instrument de mltiples eficincies, posi- [130]
tives les unes, negatives les altres, i hem acabat per resignar-nos-hi. Una reflexi en sentit
retrospectiu obliga a reconixer que ens equivocvem: all no era cap joc, cap joguina.
Vam errar en no aplicar-hi un mnim de control o de suspiccia. Aix ha passat tamb amb la
televisi. El periodista valenci del 1958 no opinava en termes massa diferents dels que,
abans o simultniament, eren proferits a Nova York, a Pars, a Berln, a Moscou, a Londres.
La tele? Un ms entre els trastos que les mams fecundes poden fer servir per distraure les
criatures. Fins i tot cabria atribuir-li la missi de vehicle de curiositats. I res ms. Quan hem
arribat a adonar-nos-en, ja havem caigut en la trampa: la petita pantalla havia esdevingut una
poderosa eina agressiva, una allucinaci collectiva sense precedents, una forma sistemtica
de mediatitzaci de les multituds. El mal afecta tot el mn, en uns llocs ms que en els altres,
per sense excepci. nicament els eterns enemics del progrs hi avanaren lalarma. Per a
ells, qualsevol avantatge tcnic s un parany del dimoni, o de la incultura tant se val. Les
seues raons no hi compten, naturalment. De tota manera, la innocncia de la resta tampoc
no era lgica. I cada dia ho s menys. Perqu el plantejament continua inalterat, i les botigues
no paren de brindar-nos maquinetes seductores, noves joguines que sanuncien amb un futur
ple dinsdies i de perills. En les zones superdesenvolupades ja sest produint la
comercialitzaci datifells
92
poc o molt transistoritzats, utensilis ptics o fotogrfics,
mecanismes per ferir o per escoltar, que permeten lespionatge o la violncia com mai no ho
haurem cregut. Les fantasies de larsenal de J ames Bond
93
han entrat en el mercat, redudes a
joguina: succedanis o successors tcnics de les antigues manufactures de la broma familiar.
Les plvores que provocaven lesternut, el ratol artificial, les corbates erctils, les flors que
disparaven un raig de lquid sarcstic, seran substituts per micrfons invisibles, per
magnetfons diminuts, per cmeres increblement [131] discretes i tot tindr encara laire
dun passatemps enriolat
94
i domstic. La idea de la joguina hi perdura en els gadgets
95
de
moda imminent, barats i pblics. Els jamesbonds regulars ja en trauen un rendiment ben poc
enjogassat, segons sembla. Els mateixos usuaris del metro de Barcelona, a partir dara,
quedaran vigilats per lull implacable dun circuit televisiu, tericament dedicat a facilitar el

90
galena: Primer cristall emprat com a detector dones de rdio.
91
J . P. Goebbels (1897-1945), estadista alemany i periodista, fou responsable de laparell propagandstic nazi, i
ministre deducaci popular i propaganda.
92
atifells. Utensilis.
93
Personatge cinematogrfic angls.
94
enriolat: Rialler.
95
gadget (anglicisme): Artefacte.

trfic, per que Du sap qu facilitar, a la llarga. Les profecies pessimistes dOrwell
96
, de
Huxley
97
, tendeixen a acomplir-se... Per qu ser que els pessimistes ho encerten? Mho
pregunto, i amb una angoixa sincera. Potser s una de les poques angoixes que sc capa de
sentir. Em resistesc al pessimisme: a aquestes espcies de pessimisme, concretament. No hi ha
soluci? O b la soluci consisteix, en definitiva, a no acceptar com a joguina all que
realment s una arma? I les armes, qui les ha de manejar? I...? Fa pena i fa por, dhaver de
seguir endavant amb les interrogacions.

El mn de cada dia. 1975



BOIX, HERAS, ARMENGOL (1971)

Vnen dun mn una mica a part, alhora primari i complex. Quan van comenar, de ben
joves, ja en reflectien la rbia i el sarcasme, per tamb les profundes esperances. Noms els
unia la vocaci del treball solidari. Havien descobert, des del primer dia, que la pintura pot ser
un judici sobre els homes i sobre les coses dels homes. Si ms no, ells van triar aquest cam. I
encara hi sn. Les receptes destil i els recursos destudi, van acceptar-los sense passi i sense
velletats
98
de provatura: tenien pressa de dir, continuen tenint-ne, [132] i no es paraven en
lexercici ni en lespeculaci
99
. De fet, la circumstncia dorigen no permetia uns luxes massa
subtils. De la seua terra de la seua societat els arribava al pinzell la urgncia convulsa
dafirmar i de negar, i dafirmar i de negar duna certa manera, precisament. Potser ni tan sols
se nadonaven. En tot cas, qualsevol frmula plstica semblava ser-los til. Cadasc busc la
seua, o les seues, i amb el temps, tir pel seu cant. Avui, tocant la maduresa, Armengol,
Boix i Heras sn diferents. El procs de lofici, lanlisi dels problemes i els estmuls de la
imaginaci shi han individualitzat. Per, en el fons, hi perdura linstint com, inicial. Entre el
patetisme
100
i la ironia, les figures lart de tots tres s agressivament figuratiu, figuratiu fins
a la innocncia, i fins a la insolncia hi emergeixen amb una severitat monstruosa. Sn com
una requisitria
101
. O com un comentari peridic, construt damunt una forma o altra de dolor.
O sinsinuen amb lmfasi propi de les dades inexorables
102
. Hi trobem, barrejats, els objectes
de la rutina i els mites de la cultura, els smbols obscens i els simulacres sagrats, la pols i la
sang (i la merda). El Lacoonte
103
, una banana i un televisor hi poden adquirir la grotesca, la
dramtica significaci de ttems
104
trivials. Dentrada, tot fa pensar en una tergiversaci
macabra. Si Armengol, Boix i Heras fossen duna altra procedncia, podrem creure-ho. La
gent electrodomesticada urbana, industrial, neocapitalista
105
sol tendir a la sofisticaci
106
,
i la seua ira o els seus desenganys tenen una mala llet distinta. Els tres pintors que es reu-

96
George Onvell (1903-1950), assagista i novellista angles, autor de la famosa novella Mil nou-cents vuitanta-
quatre.
97
Aldous Huxley (1894-1963), escriptor angls, que escriv assaigs sobre temes filosfics, histrics i cientfics.
98
velletat: Capritx.
99
especulaci: Reflexi, disquisici, meditaci.
100
patetisme: Desvetllament democions vives.
101
requisitria: Convocatria, requeriment.
102
inexorable: Inflexible, implacable.
103
Quadre fams on es representa Laocoont, sacerdot dApollo Timbri a Troia. Fou mort juntament amb els
seus fills per haver-se oposat a la introducci a Troia del conegut cavall de fusta. Lepisodi resta plasmat en el
grup escultric de lescola de Rodes (al Museu Vatic).
104
ttem: Fetitxe, dol.
105
neocapitalista: Partidari del sistema econmic capitalista tal com es caracteritz a partir dels anys cinquanta:
avan tecnolgic ininterromput i unes relacions dexplotaci amb els pasos del Tercer Mn.
106
sofisticaci: Gran complexitat tcnica.

[133] neixen en aquesta exposici resumeixen una experincia ms pura i ms violenta:
gaireb rural, o senzillament rural. Sn valencians, ai! Cal entendrels o siga: veurels,
mirar-los des daquesta perspectiva. La seua ptica acumula unes ferocitats i unes tendreses
molt singulars. Responen a una dialctica especfica. I conv tenir-la en compte.

Catleg de lexposici al Collegi dArquitectes de Catalunya i Balears.
Barcelona. 1971



ELS FALSOS ADULTS (1972)

Ara, el vell tebeo s anomenat cmic. J a s que no es tracta exactament del mateix:
per, si fa no fa, lequivalncia resulta admissible per a les nostres latituds. La producci local
de publicacions amb ninots mai no ha tingut un aire massa inequvoc. En la seua majoria, ha
presentat i presenta laspecte de revistes per a infants o adolescents; de fet, tanmateix, unes
tals revistes han estat sempre projectades, i ho continuen estant, de cara a un conjunt ms
ampli, que inclou, no cal dir-ho, els adults. Tal vegada no podia ser duna altra manera. I la
cosa data de fa molt de temps. Pensem en lantecessor autcton del cmic: lauca. Les
auques dabans i els socilegs atents al tema haurien dintentar alguna hiptesi retroactiva
sobre el gnere no buscaven un pblic pueril: en el fons, es dirigien simplement a un
pblic poc lletrat, en el qual, per descomptat, les criatures no ocupaven el primer lloc. El
tebeo-tebeo tingu un enfocament idntic. No dic que no hagen existit, o que no existesquen,
papers daquesta mena destinats a la infncia. Sn els menys, amb tot. Els cmics autntics,
serials grfics inserits en la premsa diria, ja no deixen lloc a dubtes: sn episodis humorstics
o dramtics, o sentimentals, que, per regla general, escapen a la capacitat i a linters dels
infants. En industrialitzar-se el cmic particularment, les seues modalitats ms sofisti-
cades, la conseqncia ha estat laparici duna nova subespcie editorial, sovint de gran
qualitat, per fatalment pensada de cara a les persones grans. I aix s aix fins i tot quan
les historietes conserven com a protagonistes els personatges tpics de la mitologia infantil.
[134]
Qualsevol quiosc de ciutat s un bon observatori sobre el particular. Ms duna vegada
he fet la experincia de passar una llarga estona vora una daquestes parades de venda
dimpresos, i lespectacle s allionador. Els compradors de tebeos solen ser, en efecte,
pares de famlia. Intenten fer la impressi que adquireixen material per a les criatures, per es
veu a la llegua que ells mateixos decideixen i trien. I decideixen i trien segons la seua prpia
preferncia. Nhi ha que realitzen loperaci de manera vergonyant, amb dissimulacions,
excuses i afectacions; daltres, en canvi, amb absoluta franquesa. Fullegen el fascicle,
calculen el to o latractiu del contingut, comproven si ja lhan llegit o no. Aix s
lhabitual. Afegim-hi que abunden els cmics resoludament fabricats per a paps, amb
gotes derotisme, acudits capciosos i passatemps duna certa complexitat... Anant i venint en
els mitjans normals de transport collectiu trobem daltres certificacions del fenomen: gent
gran, que safaita cada dia, distrau lensopiment del trajecte sumint-se en les delcies
daquestes lectures. Les antesales de dentistes i daltres llocs despera lenta o lgubre,
ofereixen als seus clients, entre setmanaris desports, de xafardeig femen o de successos, uns
quants tebeos entretinguts. Etctera. En general, la cosa no sembla discutible: el que menys
hi compta sn els xiquets. Sens dubte, sn molts els xiquets que llegeixen tebeos; de tota
manera, sn encara ms els adults aplicats a aquesta lectura. A aquesta minilectura.

Demane perd per ls del prefix tan rebregat
107
: minilectura. Per, com dir-ho, si no?
Es tracta, precisament, de llegir, i alhora, de llegir el menys possible. Abans mhe referit
al pblic en qesti, i lhe qualificat de poc lletrat. s aix, doncs. I per aqu connectem
amb el vast i endiastrat
108
problema de lanalfabetisme, que no consisteix nicament a un no
saber de lletra, sin ms aviat a no practicar-la. Les multituds aprenen de llegir i
descriure, i, si hem de creure les estadstiques del ram, ho fan a ritme creixent.
[135]
Tanmateix, no nhi ha prou, daprendren. Una gran part de la massa alfabetitzada es
desentn de seguida de la lectura. No llegeixen, no es llegeix. O solament es llegeix
limprescindible, que no sol ser molt: textos administratius, publicitat, determinades pgines
de peridic, cartes de la parentela. Lhorror al llibre subsisteix, i adopta mil formes
estranyes, de subterfugi o de desdeny. s obvi que avui es llegeixen ms llibres que mai: per
potser el percentatge de lectors de llibres, calculat sobre el total demogrfic i ats laugment
descolaritat, s tamb ara ms baix que mai... El cmic, ho repetesc, s una lectura reduda
al mnim. Com ho s, aix mateix, per b que a un altre nivell, la fotonovella, dun xit tan
ampli. I fins el truc dels digest
109
representa un succedani o una falsificaci de la vertadera
lectura... No cal subratllar la importncia duns altres factors, com la rdio, el cine o la
televisi, que desplacen la lectura i la substitueixen: molta gent se sent dispensada de llegir
perqu aquestes mquines els proporcionen tot all que podrien desitjar del llibre.
Ms val llegir poc que no gens: dacord. Tanmateix... Tem que aquest llegir poc el
menys possible que identifique amb els cmics no siga solament una simple qesti de
quantitat. Cal veure lafer des dun altre angle. El cmic, com la fotonovella i les
altres publicacions de la mateixa famlia, respon a una tcnica expressiva particular, intrnseca
als seus mitjans i als seus procediments, la qual descansa sobre premisses duna perillosa
elementalitat. Per exemple: els seus relats es caracteritzen per un accentuat desenvolupament
simplista, literalment esquemtic: lelement verbal o siga, intellectual no hi pot ser ms
escs: la successi dimatges ha de ser-hi rpida i sincopada
110
, sense necessitat dillacions
111

segures i racionalment convincents. La llista podria ser ms llarga. I tot aix continua sent
propi de la mentalitat infantil: dels gusts i de les passivitats que defineixen els xiquets. En
definiti- [136] va, la minilectura de quioscs, quan s exercida per adults, constitueix una
temptativa de perpetuaci de la infncia. Els adults que llegeixen tebeos o fotonovelles
sn falsos adults. Aquest s el problema. Em sembla que el fenomen no ha aconseguit
encara latenci que mereix. Daltra banda, entre el fals adult alfabetitzat i ladult
analfabet dabans, hi ha un abisme: lextingit analfabetisme rural, popular, tenia la seua
cultura, mentre que els alfabetitzats de cmic i de fotonovella no disposen de cap
sistema seris de referncies culturals. No es tracta de tornar enrere, ni de bon tros. Per
tampoc no hem de deixar-nos seduir per lenganyifa duns lectors que no ho sn: duns adults
que no arriben a ser-ho.

Babels i Babilnies. 1972






107
rebregat: Desgastat.
108
endiastrat: Endimoniat.
109
digest (anglicisme): Recull darticles apareguts en la premsa mundial.
110
sincopada: Amb elisions.
111
illaci: Connexi.

OVIDI MONTLLOR: POEMES I CANONS (1978)

J o voldria haver pogut escriure, ara i ac, unes quantes pgines, i llargues, sobre Ovidi
Montllor
112
. Ignore si hi haurien servit de res, certament: al capdavall, no sc cap expert en
matria de can, ni entenc gaire en els problemes que la can can catalana
113
en
diuen implica. Per tampoc les circumstncies no em permeten redactar el paper com
caldria i com magradaria de fer-ho. El cas s, de tota manera, que, de pressa i amb un espai
necessriament breu, hi he de dir alguna cosa sobre lOvidi: sobre lOvidi-cantant. Alguna.
Quina de totes les que se macuden, sobre la marxa, en aquest precs moment? Ladmiraci
pura i simple en seria una, per exemple. El treball dOvidi Montllor, en el mapa de la can
t unes caracterstiques netes, personalssimes, vivament implantades en lamarga realitat que
hem viscut i encara suportem. Seria admiraci o, ms aviat, gratitud? Perqu ell, i els qui com
ell van assumir cantant les nostres reivindicacions collectives ms urgents, van [137]
establir uns contactes amb el poble que ni els intellectuals ni els poltics no tenien al seu
abast. Avui, vista amb una perspectiva ja histrica, la can sens presenta com una de
les eficcies preparatries ms vlides que puguem computar. No veig que els beneficiaris
daquella lenta, contradictria i illusionada gestaci de la poca o molta democrcia, de la
minsa autonomia, actuals, els hagen fet justcia. Fins i tot sembla que tendeixen a oblidar-
sen. Tant se val: no hem vingut a aquest mn hi ests dacord, Ovidi? per a rebre
condecoracions oficials, ni ganes. Gratitud, doncs? S. I alhora, ladmiraci. Entre lobra
dOvidi Montllor hi ha una srie de peces molt ben parides: literriament i musicalment, i
que, cantades per ell, adquireixen una vibraci encomanadissa, que el pblic fa seua. Van del
sarcasme ms virulent
114
al patetisme ms ingenu, i passen pel mting, per la poesia lrica
prpia, per lexhumaci de versos insignes. Tota pedra fa paret. Totes aquestes pedres les
de lOvidi i les dels altres han fet, no una paret, per s uns canals per on han discorregut
moltes ansietats populars. Haur dafegir-hi, de ms a ms, la condici valenciana dOvidi
Montllor? Hi estic obligat. I ho confesse: sent el mateix que s, Ovidi Montllor, procedent de
la Garrotxa, de lEmpord o de Barcelona, representaria tota una altra hiptesi destmul
nacional. Com Raimon
115
o com la Maria del Mar Bonet
116
. Una de les rmores
117
pitjors
que arrosseguem, els catalanoparlants, s linnumerable fet diferencial del dialecte. La
can, finalment, ha trencat els prejudicis ancestrals, i una transfusi de les fontiques i de
lxic, de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma, ha pogut consumar-se positivament grcies als
cantants i als seus discos. Aix no ho sabran valorar mai els strapes
118
de la pol- [138] tica i
de la cultura oficials: strapes o sapastres
119
. Per ja es fotran. Aquells Pasos Catalans
de qu ning no vol sentir parlar ltimament, no sn res ms que aix: lOvidi que canta, amb
la seua arrel dAlcoi. O Raimon. O la Maria del Mar. I tots els altres. Llus Llach
120
t una
vasta clientela al Pas Valenci. I Quico Pi
121
unes adhesions fervoroses. I la carnavalada dels
Pavesos
122
, a Barcelona, el seu efecte. I... No val la pena de continuar. Ovidi Montllor ha

112
Cantant i actor valenci (1942-1995), nascut a Alcoi; music textos propis, de Salvador Espriu, Vicent Andrs
Estells i Pere Quart, entre altres poetes.
113
Nova Can: Nom amb cl qual s conegut el moviment restaurador duna de les expressions populars
musicals catalanes, tingu gran protagonisme en la lluita cultural antifranquista.
114
virulent: Agressiu.
115
Cantant i poeta valenci nascut a Xtiva cl 1940, autor de la coneguda can Al vent; ha musicat poemes
dAusis March i de Salvador Espriu.
116
Autora i intrpret vocal nascuda a Palma de Mallorca el 1947; ha fet versions de cantants francesos i ha posat
msica a textos de Bartomeu Rossell-Prcel, Vicent Andrs Estells, Joan Alcover; destaca, a ms, per la
seua magnfica veu.
117
rmora: Obstacle.
118
strapa: Amo.
119
sapastre: Malfaener.
120
Intrpret i autor de canons nascut a Verges el 1948, una de les figures ms populars de la Nova Can. Ha
musicat poemes de Miquel Mart i Pol, J oan Salvat-Papasseit i Mrius Torres, entre altres poetes.
121
Quico Pi de la Serra (1942), cantautor barcelon.
122
Conjunt musical popular valenci dels anys setanta.

estat i s, en aquesta postulaci
123
, un factor important. Com no podria jo adduir-lo?... La
veritat s que no s en quin concepte escric aquestes ratlles per a Ovidi Montllor. Deixem-
ho en concepte damic. Que no s aix: ms que damic, per coincidncies profundes.
No cal dir quines.

Notes per a la can. 1996



MSICA BARROCA (Qu y dnde, 17-II-1980)

J a s que la prova no donaria resultat, per valdria la pena dintentar-la. Es tractaria
daix: en una discoteca qualsevol, quan el clima psicodlic per qu aquesta paraula ha
caigut tan rpidament en dess? estiga ben tens, lencarregat dadministrar la msica podria
intercalar, entre rock i rock, un allegro, un vivace de Bach
124
, de Telemann
125
o dalgun
altre venerable barba del segle XVII o del XVIII. Potser s: potser la clientela shi enganxaria de
seguida. El ritme ben marcat, tan viu, tan incisiu, dels vells mestres, admet de ser ballat com
ara s costum de ballar. Alg va dir una vegada, i desdenyosament, del jazz: s una msica
que se sent, no amb les orelles, sin amb les arti- [139] culacions. Noms el jazz? Noms les
seqeles actuals del jazz, es diguen rock o es diguen duna altra manera? Tamb hi ha
fragments dels clssics que es presten a servir desquema sonor per a les contorsions, els
botets i tota la gamma dexercicis fsics que avui i, ms o menys, sempre constitueixen el
ball: ms avui que mai. Una volta vaig assistir a un concert de cantates de Bach, i els cantants,
joves i poc convencionals, es movien els genolls, el coll, els muscles, els peus com si la
partitura fos una collonada electrnica de guitarres i orgues banals. I feia un gran efecte, all.
Un descobria que entre el tam-tam de la selva i Bach hi ha un fil de continutat que cal aclarir.
Com entre Bach i els conjunts dara, ms estridents i peluts. Un barroc, ben triat, podria
funcionar a les discoteques. Molta msica de tots els temps ha deixat de ser una prolongaci
del tam-tam paleoltic?

Notes dun desficis. 1980



UNA NIT DE DISCOTECA (Qu y dnde 25-I- 1981)

J a ho s: non ho let...
126
Als meus anys, que voregen els seixanta, qu faig jo en una
discoteca, ni que siga la Nit de Cap dAny? La discoteca s una instituci nova, recent, que la
gent de la meua generaci no ha conegut, o noms lha coneguda desprs. I el cas s que,
sense saber ben b per qu, all mhi vaig trobar. La discoteca El Mol, a Sueca, s un lloc
animat, afable i interclassista. La clientela semblava divertir-se molt. Hi flua una msica de
moda, escandalosa, reiterativa. J o vaig beure el meu whisky habitual, per una gran part de la
clientela absorbia barreges de lquids carbnics i una mica dalcohol, que sn consumicions

123
postulaci: Demanda.
124
J ohann S. Bach (1685-1750), compositor alemany.
125
Georg Ph. Telemann (1681-1767), compositor alemany, el ms fecund de lpoca barroca.
126
No tinc ledat..., frase duna famosa can italiana de lpoca, cantada per la intrpret Rita Pavone.

barates. Minduren a ballar, i els meus ossos ancians shi resistiren. I no solament els ossos.
Per all circulaven, gimnsticament, una srie de criatures delicioses. I mentr un atac de
malenconia. Don Ramn de Campoamor
127
, [140] que era un poeta com una catedral, definia
el problema: Las hijas de las madres que am tanto / me besan ya como si fuera un santo. Ui,
si em van besar! Galta per ac, galta per all: igual que una relquia. O s que no mhe
convertit en una relquia?... Ladolescncia saltarina dEl Mol era un objecte de meditaci.
Sn de dretes, sn desquerres? La pregunta val per a totes les discoteques del mn. Als divuit
anys, amb el pubis pelut, tothom t dret a votar... I jo, miserablement trist en la discoteca,
pensava: i a qui votaran aquestes criatures?

Elogi del meu poble. 1993



FAMLIA, CONSUM I TV (Diario de Valencia, 15-XI-1981)

Pier Paolo Pasolini
128
va fer una observaci exacta: la societat de consum venia a
reforar la instituci de la famlia. B: Pasolini deia aix quan encara podia parlar-se de la
societat de consum. Avui, amb tot aix de les crisis lenergtica, leconmica, la
societat de consum ha perdut una mica dactualitat. J o no nestic massa segur, per. Totes
les societats humanes, en el fons, han estat societats de consum: lhome, afirmava alg
Marx
129
?, produeix i consumeix, aix el fa home. Potser el consumisme fou, o s, una
exacerbaci del consum. Ara: als nivells corrents de les multituds, el consumisme no ha
passat de ser una entelquia
130
. Al cap i a la fi, la gent consumia ms, per sense excessos. I
era just que consumir ms: ms menjars, ms comoditats, ms diversions. La indstria
avanada proporcionava avantatges que fa cinquanta anys eren impensables. I per qu els
havem de desaprofitar? La realitat s que, consumistes consumistes, de luxe, sempre nhan
estat pocs.
Pasolini denunciava un detall que, malgrat les crisis, perdura: la ideologia
publicitria. All que tamb aleshores en diem neo- [141] capitalisme es proposava una
acceleraci i una fluncia de la compravenda: el neocapitalisme no volia pobres, sin clients, i
clients amb una certa capacitat dadquisici. Sense gent amb uns duros en la butxaca, com
podia funcionar el negoci? Per ajudar les vendes, la publicitat es convertia en un instrument
imprescindible, cada dia ms afinat, subtil en el seu trmit de temptaci. La TV, oportuna-
ment, shi prestava. Pasolini advertia que la majoria de la publicitat televisiva, i sobretot de la
ideologia que crea automticament la TV, anava adreada a la famlia ms que no pas a
lindividu. Tenia ra. Fixeu-vos-hi. Els productes a vendre detergents, conserves,
compreses, vestits, cotxes, televisors, el que siga impliquen un consum familiar: si ms no,
de la parella. Un electrodomstic s, abans que electro, domstic. Les begudes
quotidianes, els aliments, els mobles: tot t per premissa, la famlia.
I aix venia a coincidir en el moment que els moralistes clamaven contra la dissoluci
de la famlia. Els valors eterns es desmoronaven: els fills salaven contra els pares, els
pares es divorciaven si ms no, se separaven, es democratitzaven els anticonceptius, es
destrua la imatge dels avis, la religi institucional es dilua en irracionalitats faccioses
131
,
fluen les heterodxies sexuals, la droga prosperava... I mil coses ms. La famlia entrava

127
Poeta postromntic espanyol (1817-1901).
128
Pier Paolo Pasolini (1922-1975), escriptor i autor cinematogrfic itali.
129
Karl Marx (1818-1883), filsof, poltic i economista alemany, ideador del materialisme histric.
130
entelquia. Cosa existent noms en la ment, sense realitat.
131
facciosa. Partidista.

en decadncia. Per la dissoluci de la famlia, a la llarga, podia haver infligit
132
un mal
irreparable al circuit de la compravenda. Una famlia unida consumeix ms que els seus
elements dispersos. Fent els comptes ben fets, el neocapitalisme necessitava la supervivncia
de la famlia. Les estadstiques dels socilegs ho confirmaven. Un capell integrista
133
va
fer fams leslgan: La famlia que resa unida es mant unida. Era la contrapartida
comercial: La famlia que consumeix unida es mant unida.
I, a travs de la TV, ha reflorit el concepte illusionat de la famlia: la dona
embarassada amb un marit atent, i la cria immediata, i criar la cria, i rentar la roba, i fer el
dinar, amb una nevera elctrica [142] o uns foguers de but, i dormir amb uns matalassos
indits, i lauto per a una eixida de final de setmana, i mantes o llenols pintorescos per al llit,
i les associacions de pares dalumnes, i la preocupaci mdica... Tot aix era el retorn a la
famlia, i un retorn formidablement lligat per les induccions propagandstiques de les multina-
cionals. A Pier Paolo Pasolini, lepisodi li semblava reaccionari. Ho era? Ho s?
Objectivament, potser s. Per quina podia ser-ne lalternativa? Com ms famlies, ms
consum; com ms consum, ms beneficis. I tothom feli. Aquest era el paradigma. No ha
deixat de ser-ho. Pasolini li atribua la culpa a la TV. Hi havia ms estmuls en joc, de tota
manera. Nhi havia hagut sempre. All de el buen pao en el arca se vende s una fallcia.
Per a la indstria sobretot.
En qualsevol cas, la famlia-tpica, la cllula del consum, falla per dos cantons: el dels
joves i el dels vells. Els adolescents procuren emancipar-se: s una emancipaci provisional,
que acaba amb una nova famlia, i sintegren en el sistema. Leufria discotequera dara, cal
mirar-la amb una perspectiva escptica. Dac a uns quants anys, tota la ballaruga i tot el porro
es convertir en famlies. Lespcie ho exigeix, i tota la diversi aparent va convocada a
calmar-se. Caldr guanyar-se la vida amb lamarga fatalitat del jornal. I es reprodueixen,
sense adonar-sen. La poblaci es multiplica angoixosament. Per un matrimoni, un fill, ja
signifiquen un engranatge del consum. Durant letapa lliure, els joves tamb sn objecte de
la voracitat capitalista: sn uns consumistes mediocres, per consumistes. I els vells?
Els vells, bsicament, consumeixen medicines. I fan nosa. On collocar lavi o lvia,
quan ja sn intils, tenen alifacs
134
, estan gags
135
, i no hi ha lloc en la casa ni els fills tenen
ganes ni temps docupar-sen? La famlia sol ser injusta amb les persones grans, i mira de
desfer-sen portant-les a un asil (no importa el nom que se li done). El consumisme, el
neocapitalisme, o tot all que hi concor- [143] da, sap ben b que els ancians no compren:
no sn clients. De medicines, en tot cas, i ja ho he dit. No veureu mai en la TV un espot dirigit
als vells. Els vells, adorats en la famlia preindustrial, ara sn una rmora implacable. I els
metges els allarguen la vida. Qu fer-ne, doncs? I quan un, en famlia, comena a convertir-se
en vell? Caldria preguntar-ho als fills dels fills. El vell s la pea que sobra. J a ho podeu
veure en els telefilms ianquis, on noms si els vells sn rics tenen una certa presncia. La
famlia consumista sestronca als cinquanta anys. Quan un toca la cinquantena, quina
velletat de consum pot tenir? Les ltimes coqueteries sn barates. Les funerries, no tant...

Diario de Valencia. 15 doctubre de 1981






132
infligir: Causar.
133
integrista. Antiquat, essencialista.
134
alifac: Nafra.
135
gag: Babau.

LEXORCISME (El Mn, 30-IV-1982)

Repassant un vell llibre de Max Horkheimer
136
un daquells purs sociofilosfics de
lEscola de Frankfurt, trobe una aguda frase incidental: Basta no mirar obedientment el
televisor per a ser ja subversiu... J o latenuaria una mica: aix de subversiu no sempre ser
segur. Posem-hi una altra cosa. Escptic, per exemple. O potser fra rebaixar-ho massa? En
tot cas, limportant s ladverbi. Perqu, en general, lactitud dels consumidors de televisi
consisteix a mirar obedientment.
J o no sc, que conste!, dels qui estan en contra de la tele, dels qui es neguen a mirar-
la (que seria com posar el cap sota lala, segons la tctica de lestru). Pense que es tracta
duna proposta tecnolgica de profundes conseqncies collectives, culturals o no, ms aviat
no, que determinen idees i comportaments en un grau decisiu. Vull dir: s linstrument
dalienaci ms poders que existeix ara com ara. I ben difcil de contrarestar.
De moment, lnica soluci que hi veig seria la de superar-ne la fascinaci: no mirar
obedientment. Feu-ho de tant en tant, si [144] podeu. De sobte, la televisi esdev tota una
altra cosa: una font de comicitat, dira, de reflexi, dincredulitat, de fstic. No la televisi
dac o la dall: totes les televisions.
El mal no ve sempre dels continguts, que, espordicament, poden ser positius: ve de
la nostra obedincia. De la nostra falta desperit crtic. Amb els ulls i les orelles crtics,
la televisi es pot convertir fins i tot en estimulant. I en ltima instncia, hi descobrim de quin
mal hem de morir, quan milions i milions de televidents, mentrestant, la miren sense
precaucions...

Sagitari. 1985



CINE I LITERATURA (Qu y dnde, 31-I-1983)

No s si per ac ja han estrenat Querelle. Les meues possibilitats danar al cine sn molt
redudes, i, de tota manera, se mhauria escapat. Per observe, per les crtiques llegides en
papers de Barcelona, que els experts estan en contra de la pellcula del difunt Fassbinder
137
.
No sempre confessen per qu, o el perqu de fons, cosa fcil dendevinar si tenim en compte
la temtica habitual de J ean Genet
138
. Ara: la qesti bsica, parlant seriosament, seria la bella
controvrsia sobre les relacions entre literatura i cine. La literatura Querelle de
Brest o els Karamzov
139
, El guepard
140
o Guerra i pau
141
, o (si voleu) El virgo de
Vianteta
142
i tot perd quan la passen al celluloide. Si no tota literatura, s almenys la
ms caractersticament literria. Madame Bovary
143
o Ana Karnina
144
, en la pantalla es
converteixen en unes historietes banals. I no s que jo negue que una imatge val per mil
paraules: de fet, moltes novelles subalternes (i els mateixos guions dels [145] films tamb

136
Filsof i socileg alemany (1895-1973).
137
Rainer W. Fassbinder (1946-1982), realitzador, productor i guionista cinematogrfic i dramaturg alemany.
138
Escriptor francs (1910-1986), autor de Querelle de Brest, duta al cinema per Fassbinder.
139
Novella de F. Dostoievski.
140
Novella de lescriptor itali Giuseppe T. di Lampedusa (1896-1957).
141
Novella de Lle Tolstoi (1828-1910), escriptor rus.
142
Comdia del valenci de Sueca, J osep Bernat i Baldov (1809-1864).
143
Novella del francs Gustave Flaubert (1821-1880).
144
Novella de lescriptor rus Lle Tolstoi (1828-1910).

sn literatura) ixen
145
guanyant en convertir-se en cine. Per tamb, i molt sovint, una
paraula val per mil imatges. He repassat la narraci de Genet, i no: era ben improbable que
Fassbinder, per ms hbil que fos, arribs a donar-ne una versi cinematogrfica equivalent al
text. Magradaria comprovar-ho. Per potser no cal. I, en definitiva, lepisodi no t tampoc
massa importncia.

Qu y dnde (31-1-83) Notes dun desficis



CONTRA LA MSICA

No es produir, qualsevol dia, una reacci a favor del silenci? Trobe que anem pel cam
duna saturaci alarmant. Mai, la gent les multituds no havien tingut accs a la msica
sin de tard en tard, i amb motius de festa religiosa o profana. Les classes altes, potser una
mica ms, per tampoc no gaire. Inventaren el gramfon
146
i els seus discos primitius, i aix
ja fou una mena de democratitzaci. Amb els transistors i els altres trucs ms o menys
electrnics, la msica ha esdevingut laliment sistemtic de lorella humana. En els bancs, en
les botigues, en els cementeris civilitzats, en els bars, en els trens, a tot arreu, la msica us
acompanya. Pel carrer, veieu individus que caminen amb els auriculars posats, i els
conductors de cotxes engeguen, amb el vehicle, la seua radiocasset. I no cal ni parlar dels
locals especialitzats: les discoteques, per exemple. Ara no importa quina msica siga: Bach
147

o els Rollings
148
, Mantovani
149
o Peret
150
, una cobla
151
o un corrido
152
de Plcido
Domingo
153
. [146] Cadasc, probablement, sajusta a les seues preferncies, i que Du Nostre
Senyor ens faa a tots uns sants. El cas s que, vulguem-ho o no, naveguem permanentment
enmig dun discurs sonor qualsevol. Com que s molt fcil de fer-ho, podrem atribuir-ne la
culpa a les multinacionals
154
del ram. I no ens equivocarem... Un retorn al silenci? Ser
difcil. En les rees urbanes, el silenci no existeix. I, de ms a ms, per a qu el silenci? Hem
abandonat els usos de la conversa gratuta, i tenim por de la soledat. Tot va lligat. El problema
s que sentim msica, i no lescoltem...

Sagitari. 1985


145
eixir: Sortir.
146
gramfon: Aparell que reprodueix per mitjans mecnics els sons enregistrats en un disc.
147
J ohann S. Bach (1685-1750), compositor alemany.
148
The Rollings Stones, conjunt instrumentalista i vocal angls de rock format el 1962.
149
Annunzio Paolo Mantovani, itali, de comenament del segle XX. Pioner en larranjament i divulgaci dels
clssics i dels grans temes del segle.
150
Msic catal de flamenc del segle XX, conegut per les seues rumbes.
151
Conjunt instrumental popular catal, en el qual predominen els instruments de vent, que executen la msica
de diferents danses populars, en especial de la sardana.
152
corrido (castellanisme): Composici de vuit sllabes, amb varietat de rimes, prpia de Mxic, Veneuela i
altres pasos dAmrica. Es canta a dues veus, formant-hi terceres.
153
Tenor i director dorquestra castell (1941). Ha enregistrat moltes peres.
154
multinacional: Entitat econmica que duu a terme les seues activitats en diversos pasos.

[147]
III. A CASA NOSTRA


PROS I CONTRES DE LES FALLES (Levante, 1957)

La gent ac com pertot arreu posseeix una irrefrenable propensi a prendre partits
extrems quan se li nofereix la menor oportunitat. I, s clar, si lobjecte al voltant del qual es
pot organitzar lantagonisme s mitjanament important, millor encara. Ac tenen vosts les
falles: els valencians shan divertit, durant un segle llarg, amb la sola i senzilla ocupaci de
plantar-les, veure-les i cremar-les; per a la fi han descobert que encara podien divertir-se una
mica ms discutint-les. Entenguem-nos: no discutir, polemitzar, sobre aquesta o aquella,
sobre el millor o pitjor enginy que revele, sobre lhabilitat o la inpcia del seu artista, sin
ms aviat sobre totes les falles, sobre les falles com a fenomen ciutad. No dir que
existesquen dues banderies
1
naturalment, una a favor i laltra en contra, inconciliables
multitudinries, com algunes pomposes capitals les tenen amb dos equips de futbol rivals, o
com ms dun dels nostres pobles les tenen a propsit de les seues bandes de msica. Per les
banderies en qesti hi sn, vehements i tossudes, per al que vosts vulguen manar.
El partit ms nombrs, ingenu i popular, s el dels qui estan a favor. Perfectament lgic.
Al cap i a la fi, sn moltes les falles que es construeixen cada any, i per tant tamb han de ser
molts el ciutadans que, per estar ficats en la cosa en tal cosa, militen del costat de les
simpaties de la tpica festa. Aquests senyors no es limiten a proclamar la bondat de les falles,
argint el que aquestes signifiquen per a ells, com a ofici, com a hobby o com a espectacle.
Afirmen alguna cosa ms i bastant ms. La seua tesi s que les falles constitueixen una
manifestaci inigualada de la genialitat local: sn, diuen, el gran exponent del temperament
artstic dels valencians. Perqu, ja se sap, la nostra terra s terra dartistes. Un entusiasme,
[148] que no hi ha ms remei que qualificar de patritic, els mena, al capdavall, a identificar
valenci amb faller. Reconeguem, de passada, que si aix no s aix, estem en cam que
ho siga, amb tot el risc pejoratiu que suposa.
De laltra banda cauen els selectes ms o menys ben entesos. Les raons per les quals
miren amb indignat recel les falles no sn massa clares. En ocasions els mou un fins a cert
punt justificat temor als excessos de la grolleria collectiva (de la qual, en realitat, les falles
no sn causa ni efecte). Per, generalment, hi ha en la seua actitud una queixa dndole
cultural: ells, els detractors, contemplen, desesperats, com, per al sola
2
precipitat duns pocs
dies, la ciutat prodiga literalment, crema una respectabilssima quantitat de moneda de
curs legal, quan, al mateix temps, s evident que les empreses ms serioses dordre
intellectual sagosten
3
en una penria absolutament srdida
4
. Ai sospiren ells, quants
llibres, quants quadres, quantes beques, quants quartets en la major, podrien pagar-se amb
aqueixos diners! Daquesta manera, es reivindica lart bo enfront de lart faller.
Convinguem que tal actitud no deu resultar molt cmoda: els qui ladopten, es veuen obligats
a compaginar gestos tan contradictoris com lesquinament de vestidures i el desdeny
olmpic.
Ben mirat, lexasperada oposici de fallers i antifallers t encara poca tradici. Fa sols
vint anys, les falles encara conservaven alguns trets
5
del seu modest carcter original: hi

1
banderia: Bndol.
2
sola: Descans.
3
agostar-se. Consumir-se.
4
srdida: Vergonyosa.
5
tret: Senyal.

perdurava, ms que ara, el batec directe dels nostres barris vells, i no shavien desbordat sobre
camps i ambicions que els sn totalment aliens. Per les falles han prosperat, han crescut,
potser fins al seu mxim de possibilitats. Lelefantiasi
6
fallera s el que ha trasbalsat els nims
i el sentit de la proporci. Els uns shan enlluernat davant el volum i la vitalitat que [149]
adquireix la festa, i no dubten denorgullir-sen, com de qualsevol altre timbre de glria
insigne de la ciutat. Els altres, en gest recproc, sirriten, i, de creurels, les comissions
shaurien de convertir en svies i barbudes J untes Venals per al Foment de la Poesia i les
Belles Arts. I un, modestament, pensa que ni tant ni tan poc.
Lescndol dels detractors, s clar, sembla un vertader escndol farisaic. Per qu
horroritzar-se que la ciutat faa cremar, en la nit de Sant J osep, uns quants milions de
pessetes, desprs de dissipar-ne alguns ms en plvora, bunyols i esbufecs filharmnics?
Tamb aquestes cendres tenen la seua significaci amagada. Es conta que, en alguns pasos,
els colliters de vi acostumen a abocar en terra una porci de les primcies dels seus sucs. Es
tracta dun ritu simblic: lhome torna a la terra una mica del que ella li ha donat. No s en
el fons la falla un sacrifici de riquesa, tributat als penats
7
benignes que patrocinen la vida
laboriosa de Valncia? Crec que censurar la dilapidaci
8
fallera s una manera indirecta de
dissimular lavarcia restant dels nostres conciutadans. Perqu, en el pressupost de tota
repblica ben organitzada, cal que existesca lapartat ldic i lapartat cultural. Hem de
reconixer que els valencians som mesquins per a aquest darrer. Ara: all que resulta
inadmissible s de pretendre suplir aquesta deficincia a base de la consignaci per al joc.
Quant a leufria fallera, una mica de mesura no estaria de sobres. Que no pense ning
que est salvant el pas pel fet de plantar falles. Lesperit de Valncia comprn, sens dubte, les
falles, per s alguna cosa ms que falles. I, sobretot, sapiem distingir. Cal faire la part du
feu, que diuen els francesos: donar al foc all que s del foc. Per tamb importa importa
tant com les altres coses donar a la resta all que li pertoca. Hi ha unes quantes virtuts que
sn eminentment falleres: la improvisaci, el sarcasme hbil, la brillantor momentnia, la
mateixa disposici a cremar. Tanmateix, existeix igualment el perill que aquestes virtuts, en
desplaar-se fora de lm- [150] bit faller, es transformen en vicis, i en vicis capitals. En
altres, en la majoria de les esferes ciutadanes, sn les virtuts contrries la preparaci
afanyosa, la seriositat, la discreci metdica, la continutat les que convenen i fructifiquen.
Tinguem-ho en compte, i no ens despistem. Les falles sn un parntesi, i un parntesi
excepcional. No tot sn flors i violes.
Combustible per a falles. 1967



POBLE AJ USTADS

Aquesta noble ciutat, deia J oanot Martorell en una pgina de Tirant referint-se a
Valncia, vendr per temps en gran decament: da ser causa com ser poblada de moltes
nacions de gents, que com se seran mesclats, la llavor que eixir ser tan malvada...
Pronstic a part, la preocupaci del novellista reflectia, noms amb un mnim dexageraci,
lestat de coses de la capital en el segle XV: la ciutat, certament, ja era poblada de moltes
nacions de gents. Poble ajustads, havia dit Eiximenis un segle abans. I els moros no
entraven, de segur, en el cmput de lun ni de laltre. La cosa venia de lendem mateix de la
Conquista. Els repobladors que J aume I va poder acomodar a la ciutat tenien un origen ben
divers: catalans, aragonesos, provenals, jueus, si ms no. I no altrament s esdevenia a les

6
elefantiasi: Malaltia que desproporcions les extremitats inferiors i els genitals externs.
7
penat: Divinitat protectora de la famlia i de lEstat entre els antics romans.
8
dilapidaci: Malversaci, disbauxa.

comarques. La preponderncia dels uns sobre tots els altres decidia, a la fi, la identitat de cada
zona. En primer lloc, per, sobresurt lndole de barreja nacional que, a la superfcie,
presentava aquella superestructura dirigent. El carcter mests de la nostra constituci s
una dada a tenir en compte, si volem entendrens i entendre el fet histric valenci. Perqu,
encara que la pluralitat de base es resolia sempre per la preeminncia indubitada dun dels
elements, els residus allgens hi havien de ser, en el millor dels casos, un germen actiu de
relaxaci o de deixadesa comunitria.
Catalans i aragonesos foren el llevat primigeni del Pas Valenci. DArag i del
Principat va baixar el gros dels repobladors. En aquesta duplicitat de procedncia sha trobat
la ra del bilingisme actual [151] dels valencians. La distribuci geogrfica de les llenges
fa presumir la natura dels colonitzadors de cada comarca. LAlt Millars, la Vall de Sogorb, els
Serrans, la Foia de Bunyol, la Canal de Navarrs, que avui parlen castell-aragons, van tenir
una aportaci aragonesa predominant, si no exclusiva, en el repoblament inicial. Els Ports de
Morella, el Maestrat, tota la faixa martima, i algunes parts ms interiors, com el Camp de
Llria, el Pla de Quart, la Costera, la Vall dAlbaida, les Serres dAlcoi i la Foia de Xixona,
van rebre colons del Principat i sn idiomticament catalans. I aix comenava a dibuixar-se
la fisonomia ms vistent del pas, almenys fins a la primera frontera meridional, fixada pel
tractat dAlmirra del 1244 en la lnia Busot-Biar. La dualitat catalanoaragonesa, en
estabilitzar-se, havia dafegir al mestissatge una altra desconvenincia
9
: frustrava poten-
cialment la millor unitat possible de la regi. Daltra banda, les comarques aragonitzades
sestablien, en general, sota un rgim de feudalisme, per contrast amb les catalanes, on
lorganitzaci va tenir un fonament ms aviat burgs, i aquesta discrepncia social hagu de
produir ms conseqncies inquietants.

Nosaltres, els valencians. 1962



ESTIUEIG, TURISME I TOTA LA RESTA (El Pas Valenciano, 1962)

Perqu tamb cal parlar daquest aspecte del turisme. La presncia massiva de
forasters durant una temporada ms o menys llarga s un fenomen sense precedents, ac i a tot
arreu. Fins fa quatre dies, el foraster era un visitant espordic o un obsequi eventual que ens
feien lAdministraci i els seus escalafons. Els nostres pobles vivien en un allament
probablement plcid, que sovint ratllava en el risc de lendogmia, i per a ells el mn
exterior era solament una notcia aproximativa i poc versemblant. Hi havia excepcions: llocs
oberts, on la fludesa del trfic mercantil deixava un petit rastre de gent i de moneda. La cosa
normal, tanmateix, era la calma [152] autrquica
10
. I ara es troben amb aquesta vertadera
invasi peridica de multituds estranyes, didioma inintelligible i de costums distints.
Limpacte i valga la parauleta ha hagut de ser-hi decisiu. Val la pena de seguir-ne la
pista, encara que noms siga a latzar duna inspecci rpida i anecdtica.
Primer foren els estiuejants. Com el seu mateix nom indica, ai!, eren del propi venat,
de la comarca, potser de la capital immediata: sinstallaven prop de la mar, i hi consumien el
seu lnguid estiu sense alterar massa les rutines familiars. Aquestes platges han tardat a ser
platges de moda, i de fet, mai no ho han estat de deb, a la manera de les del Cantbric. No
han estat platges de la Restauraci, com la Concha o el Sardinero
11
. Per els primers banyistes

9
desconvenincia: Inconvenincia.
10
autrquica: Autosuficient, es basta a si mateixa, no necessita de ning.
11
La Concha s la platja de Sant Sebasti. El Sardinero ns la de Santander.

regulars, justament per la seva procedncia local, no hi produren cap canvi. O pocs. Sospite
que molt pocs. Tanmateix, quaranta i tants anys enrere, Gabriel Mir
12
ja denunciava la
catstrofe. La felicidad y la inocencia se han perdido, escrivia linefable don Gabriel, pensant
en Benidorm. Era molt suposar, que, en aquella zona, aleshores, hi hagus felicitats i
innocncies susceptibles de ser perdudes. I encara que nhi hagus hagudes, el perill que
corrien era, de moment, insignificant. Si Mir pogus tornar avui a passejar la seua Marina de
targeta postal, redactaria pgines dun patetisme amarg. El fons arcaic i cursi de la seua
literatura saferrava a la imatge patriarcal duns poblets de camperols i mariners, destinats a
ornamentar el paisatge i les descripcions que el paisatge suggers. Hi ha persones que creuen
que el prosme
13
ha vingut en aquesta vall de llgrimes per servir-los de tema literari...
Continuem. Desprs dels estiuejants vingueren els turistes. En realitat, en diem
turistes, per tamb sn estiuejants. La confusi de vocabulari potser sexplica per algun
motiu clar; de tota manera mai no ser sobrer dintroduir-hi la distinci. Turista, estrictament
[153] turista, s la clientela de tours
14
. Sn ciutadans que surten de casa disposats a recrrer
un itinerari previngudament calculat, que inclou lArt, la Natura, la Histria, com diria el
canonge Costa. Sinteressen pels museus, pels monuments, per la cuina folklrica, pel rac
etnogrfic, pel panorama fams. Van dun lloc a laltre, i regressen al seu domicili amb un
bot dadmiracions. Lestiuejant, per contra, busca un lloc on collocar-se, i passar unes
setmanes de reps, o de folgana
15
, radicat en ell. Sinteressa poc per la pintura antiga i per les
runes de monestirs i de castells. Pretn laccs a un tros de mar per capbussar-shi, la fruci
duna muntanya amb arbres balsmics i fonts reparadores, potser la disposici dun bon
programa de boites
16
, restaurants i plans. I aquesta s la intenci de la majoria dels nostres
mal anomenats turistes. No tracten de fer voltes: tracten daturar-se. La histria de
lestiueig no deu ser molt difcil de reconstruir. Es la histria dall que, vagament, rep el
nom de nivell de vida. O siga en la seua faceta ms clara: de la capacitat de vacances. Per
a alguns privilegiats, lany sencer s vacana. Per a daltres, iguals o semblants, la vacaci sol
ser qesti de caprici, a latzar del calendari. Molts dells, de vegades, a ms destiuejants,
acostumen a ser hivernants. Per lhivern i els seus mesos contigus sn etapa de treball, i
aquells qui no poden eludir-la o eludir-lo sacontenten destiuejar. Al principi, noms
estiuejaven els terratinents i els industrials dalta cotitzaci tributria, els registradors de la
propietat, algun canonge, certs botiguers afortunats. Actualment, ja estiuegen les classes
inferiors. No totes, evidentment, ni de bon tros. Bona part delles, en tot cas. Aix sesdev
als pasos del superdesenvolupament neocapitalista. Vacances pagades
17
ha estat una
reivindicaci sindical molt estesa, potser prpia del ms infecte tradeunionisme
18
, impura
per les seues arrels reformistes, per tan comprensi- [154] blement humana!... La
democratitzaci de lestiueig s el secret del turisme que ens assisteix.
J a s que aix de democratitzaci s un dir, i fins i tot un dir capcis. Encara queden
enormes sectors de poblaci, a lEuropa econmicament expansiva, que, o b passen lestiu
el breu estiu del lleure preceptiu en casa, o b es resignen a excursions pels encontorns.
En general, les vacances pagades no arriben a cobrir les despeses dun desplaament massa
llarg, amb lestada corresponent. No ja el lumpen
19
, sin el mateix obrer especialitzat, aris-
tocrcia del proletariat, no est en condicions darribar al Mediterrani. Perqu, segons
sembla, el bo i fins i tot lnic bo s el Mediterrani. Es lancestral inclinaci brbara

12
Escriptor alacant (1879-1930); public diversos reculls dimpressions paisatgstiques.
13
prosme: Persona prxima a nosaltres, els altres.
14
tour: Viatge programat.
15
folgana: Reps, descans.
16
boite: Local no gaire gran on es fan actuacions musicals i varietats.
17
Ttol dun poemari (1960) important del poeta Pere Quart (J oan Oliver).
18
tradeunionisme: Moviment de les Trade Unions angleses, sindicats de carcter reformista, que no posen en
qesti el sistema capitalista.
19
lumpen: Les capes ms baixes de la poblaci urbana, no integrades en el procs de producci.

amb insadollable
20
nostlgia del Sud assolellat i dbil? Potser la publicitat, avui escolarment
sostinguda, que ens feren Hlderlin
21
, Goethe
22
, Byron
23
,

Shelley
24
, Valry
25
? O b, per al
cas celtibric estricte, la fascinaci de la pandereta extica? Tant hi fa. En ltima instncia,
potser all que ho decideix s la geografia i els preus... Siga com siga, valquries
26
i vkings
27
,
gals i saxones, les antigues tribus nrdiques davallen cap a la nostra platja. Ms els gots
laterals. El Mediterrani s la seua meta. Per amb molt desfor per la seua banda. Ens trobem
davant una allau literalment mesocrtica
28
. El seu estiueig s de cmping i de supermercat,
dapartament estret i de lloguer, de pressupost taxat i circumspecte. Formentor, Marbella o
SAgar
29
confirmen la regla.
[155]
I all que hi manca en qualitat es compensa en quantitat. Sn molts, innombrables,
els qui vnen. El Ministeri del ram en porta el compte. Aquesta mateixa abundncia, al
capdavall, s el que importa. Per a la nostra reflexi, si ms no. Des duns altres punts de vista
caldria atendre al volum de divises en joc, als manegaments
30
dimmobiliries, o als negocis
de comestibles i begudes. I seria just. Tanmateix, ara, ms que res, hem dinteressar-nos pel
contacte duns i altres: de turistes i nadius. Per aix, el nombre s el que hi pesa. Pot ser que
els diners estrangers ingressats a conseqncia de loperaci estival siguen molts, o pot ser
que no en siguen tants: ho ignore. Per no hi ha el menor dubte que la relaci, la convivncia,
el tracte, sn intensos.
Realment intensos? B: tampoc no conv exagerar. Em tem que milers de famlies
europees aterren en aquestes platges, absorbeixen la seua raci de sol i de bany, i es reintegren
a les seues llars, sense haver ensopegat o connectat amb daltres indgenes que els imposats
per trmits inesquivables: lhotel, les duanes, la cafeteria, laccident de carretera, algun
burcrata suplementari, el venedor de souvenirs, o la senyoreta que t a sou. Enfront del
turisme tots som una mica cambrers. Tots, sense excepci. En el fons, aquest s el risc que
ens amenaa: que sens enduresca un hbit maquinalment servicial. Com que per a tot
tenim a punt una coartada retrica, procurarem dir-ne hospitalitat. [...]
Per hi ha bastants nexes ms que els que suggereix aquesta situaci primordialment
obsequiosa, i tan comuna. Els sojorns
31
estiuencs acaben per crear amistats vertaderes, i
disputes, i idillis pattics, o no pattics, i records, i deutes, i recels, entre els uns i els altres,
visitants i autctons. Lassumpte sinicia de qualsevol manera: en pactar un lloguer, en
produir-se determinades friccions corporals en un ball, en prendre el bany diriament en el
mateix paratge, en barallar-se els nens respectius o en coincidir en opinions sobre Mr. [156]
Nixon
32
. Locasi s imprevisible. I no caldr glossar-ne leficcia. Quan sesgota la
temporada, i cada ocell torna al seu niu, entre Espanya i Europa sestableix una curiosa
circulaci, de correu o de memries, que no deixa de tenir el seu efecte: lrica, sovint, o prc-
tica, resulta molt evident.

20
insadollable: Insaciable.
21
Friedrich Hlderlin (1770-1843), poeta alemany, autor dels famosos Himnes.
22
Pensador i literat alemany (1749-1832), introductor del Romanticisme, autor de Werther i de la tragdia Faust.
23
Lord Byron (1788-1824), poeta romntic angles, viatj per la pennsula Ibrica, Grcia i Turquia i compongu
els cants de Childe Harolds Pilgrimage (1812).
24
Poeta i pensador angls (1792-1822), amic de Lord Byron.
25
Escriptor i poeta francs (1871 -1845) adscrit al simbolisme, visit diverses vegades Barcelona.
26
valquries: Deesses guerreres de la mitologia escandinava al servei dOdin.
27
vkings: Pirates de les terres escandinaves que, des del segle VII, atacaren lOccident europeu.
28
mesocrtica: De classe mitjana.
29
SAgar: Urbanitzaci del municipi de Castell i Platja dAro (Baix Empord).
30
manegament: Manipulaci.
31
sojorn: Estatge, descans.
32
Richard M. Nixon (1913-1994), president dels EUA (1968-1974). hagu de dimitir per lafer Watergate.

I ms evident encara s el mimetisme. De lestranger, el consell. Sempre ha estat aix.
La influncia potser s mtua: ells semporten lestmul dunes quantes pertincies
33
locals,
que bon profit que els facen; i nosaltres ens quedem amb el desig dimitar-los en all que
suposem que els s propi. Aquest plural nosaltres, ben mirat, hi surt guanyant. El venat
inamovible aprn dels turistes alguna cosa que, potser, els turistes estan lluny de ser en
els seus domicilis. Molt del que ells sn en el seu domicili, per tamb una part del que no
sn. El turista, retornant a la seua vida normal regressa a letiqueta i a les convencions.
Aquest notari de Nantes o de Bremen, aquest cap de negociat de Manchester o dAmsterdam,
i les seues senyores, les seues filles, que ac ens semblen tan lleugers, ho sn tamb a casa
seua, en la seua oficina, en les seues visites? No, per descomptat. Ells, poc o molt, hi
recobren el decrum
34
i la parsimnia
35
. Ac ens deixen la imatge duna llibertat desitjable.
Inexacta? Inexacta o no la dita imatge, tendim a copiar-la. No hi ha mal que per b no vinga,
diu el poble. I seguesc amb els idiotismes
36
: a fi de comptes, en prendre la a per la b, i suposar
que tot sn flors i violes
37
, algun benefici ens en queda. Potser noms copiem els seus
excessos. Per nosaltres necessitvem excedir-nos per aquesta banda. O no? J o pense que s.
Madone que parle dun procs, i que el que apunte sha produt, entre Figueres i
Santa Pola o Guardamar, amb una cronologia [157] ms aviat divergent. Fa deu anys, o
menys, Cullera i Gandia, o Penscola, eren termes municipals intensos, des daquesta
perspectiva. Benidorm i Alacant els portaven molt avantatge. Dnia, a la seua manera, tamb.
El meu projecte, en aquesta srie de notes, s enregistrar alguns smptomes, alguns detalls, del
canvi. s clar: pel que fa a la costa valenciana. La meua jurisdicci dexperincia no ultra-
passa aquest lmit. Del riu de la Snia al Segura, i grcies. I mirar dabreujar.

Viatge pel Pas Valenci. 1971.



LA TRIVIALITZACI DE LA SENYERA (Serra dOr, 15-V-1978)

El fenomen resulta tan escandalosament visible i vists. Que no cal ni insinuar-ne
els detalls. Qualsevol de nosaltres, cada dia, en sortir de casa, prcticament la primera cosa
que veu sn les quatre barres. I en els llocs ms impensats. La samarreta dun noi, un bot
de solapa, uns elstics o un cintur, els infinits adhesius dels cotxes i de les parets, el penjoll
dun clauer, les carpetes escolars, les portades dels llibres, alguns rtols de botiga, gorres,
pancartes, joguines, cartells poltics i no poltics, encenedors, coixins, rodabalcons, banderes...
B: les banderes, no. Les quatre barres, en principi, corresponen a la tela simblica o
emblemtica, i aix no s un lloc impensat. Per la resta, s. Hem arribat a lextrem que un
determinat equip de futbol, de tant en tant, salta al camp amb camisoles quadribarrades: certs
afegitons de blau li serveixen de distintiu municipal, i tant se val. I en un espectacle
patrioticohumorstic, la senyoreta que hi feia un estripts duia les bragues amb la Senyera...
Potser aix havia de passar fatalment ara i ac. Les quatre barres, fins i tot sense
voler, sense voler-ho ning, sens han convertit en una forma indirecta dexclamaci. El
general Franco, dentrada, les havia prohibides. Al Principat, sobretot, una alternana de roig i
groc en franges paralleles constitua una possibilitat plstica sancionable amb multes o amb
la pres. Amb el temps, i desprs de letapa de les provocacions, la Dictadura moribunda fu

33
pertincia: Tossuderia, obstinaci.
34
decrum: Decncia, bon comportament.
35
parsimnia: Moderaci, frugalitat.
36
idiotisme: Tret lingstic caracterstic duna llengua.
37
ser flors i violes: Ser coses bones o fcils.

els ulls gros- [158] sos davant la progressiva multiplicaci de les oriflames
38
menors, als
600
39
o a les cantonades, a les llaades dun obsequi familiar o en un paperet que ja
comenava a no ser massa clandest. Ara, profuses
40
, encara conserven un cert impacte
emotiu. De fet, podrem interpellar el cadver de lOpressor, i, amb el gest infame de la cls-
sica botifarra
41
, dir-li el castell seria casts i paremiolgic
42
: No queras caldo?
Pues tres tazas! La resposta al veto i al recel oficial ha estat, i s, ls i labs de les quatre
barres, ara que ja no sn objecte de punicions
43
. Labs, en especial.
Hem arribat a lextrem de la trivialitzaci de la Senyera. Acabe de dir que probablement
aix no podia ser evitable. Per tamb cal reconixer que una ensenya nacional hauria de
merixer els respectes dun tracte protocollari
44
i emftic: solemne. La significaci i la
representativitat que li atribum demana uns miraments concrets: que els soldats presenten
armes, que els civils es traguen el barret i que les xarangues toquen La Marsellesa, el Du
salve la Reina, La Internacional o La Marxa Reial
45
. I, naturalment, Els Segadors en els
dominis del senyor Tarradellas
46
. s la convenci. Noms que les circumstncies sobrepassen
la cerimnia, entre nosaltres. La bandera per antonomsia
47
,

en els trmits corrents dels
ltims anys, ha conservat, s clar, el seu valor dinsgnia, per ha perdut, amb la profusi,
lencarcarament administratiu. La quadribarreria sha convertit en una companyia crom-
tica curiosa, dun xit increble. No tothom que exhibeix les quatre barres s un
catalanista, ni de bon tros. Hi ha ms factors en joc. Hi ha, sempre, un fons dafirmaci de
catalanitat. Ara: hi ha, igualment, [159] ms coses. s una bandera rockera, em deien
unes criatures daplec i de can. Cadasc t dret a la seua opini, ai!
Personalment, i ja ho he dit i rdit, no sc gens entusiasta de les banderes, ni dels
himnes, ni dels visques. No crec que ning mhaja vist mai enarborant cap drap, ni entonant
cap salmdia
48
, ni fotent crits collectius. A casa meua noms tinc deu centmetres de quatre
barres i estretes sota una estampeta del Che Guevara
49
, i un dia daquests ho retirar.
Sc partidari duna utpica poltica sense banderes, sense himnes i sense visques: partidari
duna poltica sense ingredients irracionals. Lirracionalisme em fa por. I no perqu em faa
por, sin perqu lirracionalisme, a banda de posar-me la carn de gallina, s objectivament
una enganyifa, procure eludir banderes, himnes i visques. Comprenc que aix tinga una
eficcia popular. I, com que en t, mhe vist forat, alguna vegada, a clarificar-la: de cara als
meus paisans, per exemple, sobre la qesti de si han dafegir o no un trosset de blau. En el
fons del fons, tanmateix, mai no he deixat de ser un escptic en la qesti de les percalines
50
i
de lherldica
51
. Com dels himnes i dels visques. Una poltica daclamaci sempre ser una
imbecillitat. Lesquerra hi s tan susceptible com la dreta, i tots els nacionalismes shi
apunten.
I ara no s si mexplique b. Voldria propugnar una conclusi senzilla: que la
trivialitzaci de la Senyera seria, si no es compliquen les politiqueries, una eventualitat ben

38
oriflama: Senyera, estendard, bandera.
39
sis-cents: Tipus de cotxe molt tpic dels anys de la Dictadura.
40
profusa: Abundant.
41
botifarra: Gest per indicar menyspreu o refs.
42
paremiolgic: relatiu a la paremiologia, branca de la lingstica que estudia els proverbis.
43
punici: Cstig, multa.
44
protocolari: Cerimonial.
45
Tots ells, junt amb Els Segadors, sn himnes nacionals, o internacionals.
46
J osep Tarradellas (1899-1988), poltic, president de la Generalitat de Catalunya, a lexili, des del 1954, torn
Barcelona el 1977 i acab el seu manament el 1980.
47
antonomsia: Excellncia.
48
salmdia: Melodia, cantilena.
49
Ernesto Che Guevara (1928-1967), lder revolucionari cub dorigen argent, poltic coneixedor de
lexplotaci dHispanoamrica; la guerra de guerrilles a Bolvia li cost la vida.
50
percalina: Tela o teixit de cot duna certa qualitat, emprada per a banderes, folres de vestit...
51
herldica: Cincia que estudia els escuts darmes.

positiva. Limportant en definitiva no s una Senyera a la plaa de Sant J aume
52
, ni a les pla-
ces homlogues de Valncia o de Ciutat de Mallorca, en la grotesca preautonomia comuna.
All que hi compta s la tossuderia quotidiana, i enjogassada, dels multitudinaris
quadribarrats de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma
53
. Com ms vehicles exhibesquen
les [160] quatre barres, millor. I com ms quatre barres apareguen en qualsevol lloc en
una safata, en un davantal, en un orinal, ms raonable ser el final. Momentniament, les
quatre barres, all on siguen proferides, seran una manifestaci dira histrica i actual. O
una alegria antihistrica i fantasiosa de futur. No se sap mai. Quines estadstiques podrem fer
sobre les quadribarreries generals? Com catalogar-les?... En lltim i ms trist desconcert
sempre ser una reticncia enfront dall de Las corsarias
54
. Las corsarias s un text
carpetovetnic tan important com el Quijote o ms. Don J ulin Maras
55
, pose per cas, deriva
ms de Las corsarias que del Quijote. Banderita t eres roja, banderita t eres gualda...
56
En
fi... parlem-ne...

Destinat (sobretot) a valencians. 1979



UNA PREGUNTA IMPORTANT (3-III-80)

Laltre dia, improvisadament convertit en interlocutor solitari, en un estatge dels
Carles Salvador
57
, una veu em va demanar: I com sexplica la inhibici de la burgesia
valenciana davant el fet nacional?. Ara no recorde els termes exactes de la pregunta, per
era, dalt o baix, aix. Com sexplica, s? No s qu hi vaig contestar: vaguetats, segurament.
El plantejament, ara que ho medite, hauria de ser ms ampli: com explicar la indiferncia que,
fins avui, han tingut i mantingut totes les classes socials valencianes davant del fet
nacional del Pas Valenci? Perqu els burgesos sen fotien i sen foten. Ho podrem
justificar per raons dinteressos exactament de classe, que els obliguen a ser
espanyolistes. Ara: i la mitjana [161] burgesia, i la petita burgesia, i les classes populars?
Tampoc elles no han estat massa sensibles al fet nacional. All que, en vocabulari marxi
58
,
direm burgesia nacional no ha existit al Pas Valenci. Les nostres burgesies, a tot
estirar, han estat municipals, i antagniques: la de Valncia, la dAlacant, la dAlcoi... Hi
ha hagut una ni tan sols modesta burgesia a Castell de la Plana? El problema
terminolgic simposa: qu s un burgs? Un propietari rural, per ms ric que siga, no s
un burgs: s un terratinent, figura historicosociolgica molt especial, distinta... Tampoc
la terratinena (terratenncia) no ha estat porosa al fet nacional. Ben al contrari. Els
reductes subalterns? Ni poc ni molt. Qu ha passat, qu passa, ac?

Notes dun desficis. 1980


52
Plaa barcelonina on hi ha lAjuntament i la Generalitat.
53
de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma: Expressi que indica els lmits de la llengua catalana.
54
Sarsuela de E. Alonso, amb llibret de E. Paradas i J . J imnez, estrenada el 31-x-1919.
55
Filsof espanyol (1914), deixeble i continuador dOrtega y Gasset; s membre de la Real Academia Espaola.
56
Frases de la can Soldadito espaol, que acostuma de posar-se en les parades militars i en les jures de
bandera.
57
Carles Salvador (Valncia 1897-1955) Poeta i gramtic. El 1951 fund dins Lo Rat Penat els cursos de
Llengua i Literatura Valenciana i public una Gramtica valenciana. Aquests cursos, actualment, els organitza
Acci Cultural del Pas Valenci, una de les institucions valencianistes de ms implantaci en el Pas.
58
marxi: Marxista.

INFLUNCIA DELS MITJ ANS DE COMUNICACI (Ara o mai, 1981)

En la desestabilitzaci social del catal, i fins i tot en la familiar, la rdio, primer, i la
televisi, desprs, han estat factors determinants. El cinema hi coadjuvava. Per, a mesura que
sescampava ls de la rdio, sencetava una situaci indita: per primera vegada, des de feia
gaireb mil anys, en els domicilis de llengua catalana sintrodua una veu que parlava en
castell o cantava en castell durant hores i hores, cada dia. Ning no podia ser tan
impermeable perqu aquesta ingerncia lingstica, ben rebuda, no repercuts en els hbits
colloquials. El primer pas de la castellanitzaci havia estat, en el XVI i en el XVII, el fet que
els catalanoparlants sacostumassen al castell: shi acostumaven amb el tracte dels forasters
castellans que venien a avenar-se entre nosaltres, amb els frecs amb les tropes
castellanes que anaven i venien per ac, amb els sermons dels capellans barrocs, amb el pas
dels cmicos de la lengua
59
, amb... Aquestes intromissions expliquen moltes coses. La rdio
les superava. La tele- [162] visi, de seguida, les ha magnificades. s una dada que no hem
doblidar.
Perqu, en el millor dels supsits, i per ms catalanescos que siguen els receptors, la
influncia del castell sobre el catal es consolida. Torne a dir que no s cosa dara: ve de
segles. Noms que ara s ms efectiva i ms rpida, i es produeix enmig duna inconscin-
cia. A partir dun cert moment un moment clau, els catalanoparlants parlaven catal
sense adornar-sen: una mica com el burgs gentilhome de Molire
60
que ignorava que
parlava en prosa. O pitjor encara. I el catal que parlaven restava contaminat pel castell
invadent, afectant el lxic, la prosdia, la sintaxi, i ms, el sentit social de ls de lidioma. El
captol ms fonamental duna histria social de la llengua catalana seria aquest: el que
aclars com el poble catalanoparlant sacostuma al castell. Com, quan i per qu. Aix s
anterior a les mesures repressives adjacents a la Nova Planta
61
. Un cop acostumats al castell
a entendrel poc o molt, els catalanoparlants de la Pennsula i de les Illes ja no
necessitaven gaires pressions per castellanitzar-se. Els del Continent ja estaven condemnats al
francs. Si aix era inflexiblement lgic en el temps preaudiovisual, qu no ser avui?
Lnica possibilitat seria rescatar lutillatge audiovisual per al catal. Trobe que s un
pas a donar, abans i tot que recuperar lescola o la Universitat, o la tipografia. Sota la
Dictadura, no hi havia res a fer. Prou que ho haurien aconsellat al Generalsimo
62
els seus
assessors filolgics, aquells que temia Carles Riba
63
. Si per a Franco lenemic era el
catalanisme, alg li hagu de dir que havia de comenar per lidioma. Hi hagu molts
franquistes catalanoparlants [163] i catalanoparlants conscients. Van comprovar que la
maniobra era ben calculada. No hi tenien res a fer, per ms adhesions al rgimen que hi vagen
formular. Hi ha dos llibres molt instructius sobre el particular: Los catalanes en la guerra de
Espaa, dun tal senyor Fontana
64
, i Los valencianos en San Sebastin, de Teodor Llorente i
Falc, fill del poeta Llorente
65
. Sn ancdotes delicades. Les deixarem de banda.

59
Companyies de teatre que anaven pels pobles.
60
Dramaturg francs (1622-1673), es dedic al teatre en companyies ambulants. Escriv, entre altres obres, El
misantrop, El malalt imaginari i El burgs gentilhome.
61
Decrets de Nova Planta: Disposicions legals dictades per Felip V entre el 1707 i el 1716 arran de la victria
a Almansa, per les quals abolia lantiga organitzaci dels pasos de la corona catalanoaragonesa i hi establia
les lleis de Castella.
62
Francisco Franco, cap de lEstat espanyol des de lAlzamiento del 1936 fins al 1975, que mor.
63
Escriptor i humanista catal (1893-1959), conegut sobretot com a poeta: Estances, Elegies de Bierville...
64
J osep M. Fontana (1911-1984), poltic i escriptor catal, un dels primers militants de la Falange Espaola en
el Camp de Tarragona.
65
Teodor Llorente (1836-1911), poeta, periodista i poltic conservador valenci, considerat el pare de la
Renaixena valenciana. Fund el peridic Las provincias (1866), que dirig fins al 1904.

Simultniament, o una mica desprs, en la Revista de Catalunya
66
, que es publicava a
Pars, Rovira i Virgili posava el dit en la plaga. Rovira i Virgili venia a dir: Ms mestimo un
diari anticatalanista en catal, que no pas un diari catalanista en castell. Lafirmaci
dentrada, pot semblar discutible. No ho era, aleshores, ni ho s ara: si un diari
anticatalanista pogus funcionar en catal, acabaria creant catalanistes. En canvi, tot el
catalanisme que shaja pogut intentar en castell el Destino
67
del senyor Vergs, ben poc
catalanista tanmateix ha vingut a refermar la castellanitzaci. Que no podien fer una altra
cosa? Podrien haver simulat fer catalanisme. I quin catalanisme? No negar que,
dalguna manera, publicacions com el Destino van collaborar tangencialment a mantenir la
flama sagrada. I que conste que jo mhi vaig apuntar. Per fou una trampa.
El catal, a les acaballes del franquisme i avui, ha tingut un mdic accs als mitjans de
comunicaci de masses: al cinema, a la rdio, a la televisi. No s suficient. Si el catal no
ha de morir, caldr instaurar-lo plenament en aquesta lnia. No estem per perdre temps. Cal
catalanitzar el cinema, cal catalanitzar la rdio, cal catalanitzar la televisi, i urgentment. I els
diaris, s clar. Per, com? I [164] qui ho podria fer? Hi ha, en uns casos, el monopoli de
lEstat, que, a tot estirar, far concessions no massa clares. Si nha fetes algunes al Principat,
en la rdio o en la televisi, i si arriba a ser condescendent amb les Illes, que no ho s, al Pas
Valenci mbit catalanoparlant dens, malgrat el seu bilingisme territorial hi ha una
sistemtica marginaci del catal. I hi ha lempresa privada. Lempresa privada, que va a fer
diners, no adoptar el catal fins que el catal no siga lucratiu en la publicitat. Igual que el
cine. I igual que tot. s el sistema.
Lanomenat Estado de las autonomas, que seria lactual, tampoc no es mostrar gaire
disposat a cedir en matria didioma. I ho hem dentendre. Al cap i a la fi, entorn del castell,
hi ha massa interessos creats perqu gosen fer moltes concessions, ni que volguessen, que no
voldran. El restabliment del catal en uns mnims graus doficialitat implicaria serioses
ruptures en tots els escalafons burocrtics des dels mestres descola a ladministraci de
justcia, passant per mil oficines, i aix no ho consentiran sense infinites resistncies. Mane
qui mane, per descomptat. Una autonomia per a Obres Pbliques o per a Sanitat seria
una descentralitzaci potser sanimaran a atorgar-la, i encara amb parsimnia. Pel que fa a
la llengua, seran tan restrictius com podran. J a s que val ms una mica que no res, i hem
dacceptar les coses com vnen. No ens hi haurem de resignar, per.


LES ACCIONS POSITIVES

A les primeres condescendncies del franquisme, com ledici de llibres o la represa del
teatre, un dia, se nafeg una altra: la can. Era la nova can
68
: en deien nova per marcar
distncies, en la intenci i en el carcter, amb el repertori tradicional dels orfeons i amb lestil
ja caducat dels cuplets
69
. Inicialment, fou una imitaci [165] dels chansonniers
70
francesos
aleshores en voga, ms aviat literaris, i de fet, no pocs daquells pioners ni tan sols sabien
cantar. Dentrada, tot all no feia por: era cosa daficionats, sense gran repercussi popular,

66
Publicaci mensual, editada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), escriptor, historiador
i poltic tarragon.
67
Setmanari en castell fundat a Burgos el 1937 per un grup de catalans encapalat per Josep Vergs i Matas.
Dideologia inicial falangista, evolucion cap a posicions liberals. Tanc lany 1980.
68
Vegeu la nota 113 de lapartat Imatges i paraules.
69
cuplet: Can lleugera dividida en estrofes breus, sovint amb tornada, cantada amb la mateixa melodia; de text
picaresc i satric. Conreat a la pennsula Ibrica des de les acaballes del segle XIX fins als anys vint del segle
XX.
70
chansonnier (gallicisme): A Frana, des del 1700, aproximadament, artista que interpreta canons compostes
per ell mateix.

limitades les actuacions a locals petits i prcticament secrets. Els Setze J utges
71
, i Raimon, i
algun espontani coincident, no tardaren a obrir-se un cam que es revel fructus. Els
catalanoparlants comenaven a sentir unes canons que no eren folklriques: que
semblaven normals. I que eren normals per a una determinada clientela. El segon pas va
ser la introducci del disc. El disc suposava ingressar en els mass media
72
ms vius.
La catstrofe del 39
73
havia impedit qualsevol proposta dun cinema catal, duna rdio
en catal. J o no sabria dir ara qu shavia fet, fins aleshores, en catal, per al cine i per a la
rdio. Alguna cosa, per no suficientment, ni de bon tros. El cine i la rdio el cine sonor, s
clar van tenir la seva expansi en lpoca de Franco, i, exclusivament en castell. El disc,
sobretot a partir de la difusi dels sistemes que superaven les 75 revolucions, i de
labaratiment dels aparells reproductors, sinstaurava com un mitj dmplia penetraci. Un
disc, comparat amb un llibre, representava un avan considerable. Quantes persones arribaven
a llegir llibres en catal? Sentir una can catalana en un giradiscos domstic o amists aix,
shi trobava identificat. Ms que ms, quan els de la nova can, amb ms o menys traa,
imbuen en les lletres que cantaven les dosis tolerades de crtica social i de reivindicaci
cvica.
Tot quedava molt lluny encara de les necessitats immediates de lidioma. Quan els de la
can van eixir dels caus clericals on comenaren, i atreien auditoris ms vastos, les
autoritats franquistes van posar-hi tants entrebancs com van saber. Censures, multes,
prohibicions: tot el que es vulga. I van evitar fins on pogueren i ho [166] podien tot
laccs dels cantants catalans a les rdios i a la televisi. La can tenia un defecte, si puc
parlar de defecte: un dficit, fra una manera millor de dir-ho. Ha estat, dins de la seua
projecci majoritria, minoritarista. Un percentatge important de la societat dels Pasos
Catalans, que ja era immigrada i castellanoparlant, preferia les manufactures anodines de la
cancin espaola, andalusoide, que ben sovint emergia de la mateixa Barcelona i que, per a
major inri, fins i tot arrib a codificar una rumba catalana dun remotssim aire gitano.
No vull entrar en la histria catica i sucida de la nova can. La maniobra, en els
seus orgens, i encara avui, disposava delements desplndid atractiu, els quals, de ms a
ms, procedien de tots els Pasos Catalans, i que, engags
74
o no, van permetre unes coagula-
cions dentusiasme increblement superiors als pamflets clandestins o als discursos dels lders
tolerats en la transici. Cal recordar alguns recitals den Raimon i de Llus Llach, i daltres,
sens dubte, que, quan el Franquisme semblava fer figa, reunien ms gent i injectaven ms
coratge que qualsevol mting de loposici. Comprenc que avui, a penes cinc o sis anys
desprs, loposici es desenganxe de la can: sequivoquen els partits en qesti.
Tamb, en canvi, s positiu que els cantants supervivents aspiren a ser escoltats com a
cantants normals i en catal. La nova can sha desfet, i els qui encara shi aguanten,
per ms audincia que tinguen, no poden fer el que haurien de fer per la llengua.
Quant als cantants, si cal afinar lanlisi, la competncia ja no s solament el castell
folklric, sin tamb langls multinacional de les discoteques. El castell desplaa el catal, i
langls desplaa el castell. En les discoteques autctones ning no escolta les paraules, i
tant se val lidioma en qu siguen cantades. Aix deu passar, aproximadament, igual a
Alemanya, a Frana, a Itlia, a lArgentina: a tota la sacrosanta rea del dlar, com deia
Pere Quart
75
. Langls [167] s, per a nosaltres, un idioma colonial que se sobreposa al
colonialisme del castell. La can, repetesc, s una can literria. Manolo Escobar, Peret,
i tutti quanti
76
, sn els dols de la poblaci. No dels immigrants: de tothom. I si no sn els que

71
Vegeu la nota 67 de lapartat Imatges i paraules.
72
mass media: Mitjans de comunicaci de massa.
73
La desfeta de la Guerra Civil espanyola, en qu el mn cultural catal esdevingu venut.
74
engag (gallicisme): Comproms.
75
J oan Oliver (1899-1986). escriptor catal de poesia, teatre i prosa. Autor, entre altres obres, del fams poemari
Vacances pagades.
76
tutti quanti (italianisme): Tota la resta.

cite seran Raphael, Camilo Sesto, J ulio Iglesias o el fill daquell torero fams, que ara no
recorde com es diu.
Convindria veure, ja que toquem el tema, si no tenen la seua ra de ser i molta ra
de ser els grups que vociferen sobre pautes xarones o xavacanes. El seu pblic s ms
extens. Pense en La Trinca
77
, i estic obligat a pensar en Els Pavesos
78
. Entre lun nivell i
laltre hi ha lespai per a Al Tall
79
, que no s si t una rplica al Principat i les Illes. Per la
xaroneria o xavacaneria ha estat, histricament parlant, un punt de salvaci per al
catal, com per a totes les llenges postergades. Si suprimim Pitarra
80
o Escalante
81

en
una imaginria histria del catal, potser ni jo escriuria avui en catal ni el meu lector em
llegiria. I qui diu Pitarra i Escalante, diu els capellans que acudien al vernacle per a les seues
novenes i per als seus cantables.


EL RISC QUE CORREM

Voldria insistir, tanmateix, en el risc culturalista a qu ens veiem induts. Espere que,
llibresc com sc, les meues reticncies dara no seran mal interpretades. No es tracta sin
de subratllar el fet que puguem excedir-nos, quan arribe el moment, en un sentit massa
pedaggic o illustrat en ls dels mitjans de comunicaci. La cultura catalana dista molt de
trobar-se en condicions afables: da- [168] cord. Per, i la no-cultura?, sembla poc adequat,
poseu-hi precultura o paracultura, no hi fa res: intente designar, duna manera o altra, el
vast espai dactivitats no especficament culturals lligades a lidioma, sense descartar-ne els
nivells ms baixos. s un terreny que ha quedat a disposici del castell, i hi continua. El meu
escrpol salimenta del temor que hi haja una confusi de funcions, i que, en definitiva,
loportunitat es frustre per un trop-de-zle
82
mal ents. J o s a qui madrece.
El catalanoparlant, posat a ser televident, ha de ser distint del televident de qualsevol
altre lloc o llengua del mn? Els best-sellers
83
de la inanitat internacional, ha de llegir-
los la gent dac necessriament en castell? I els tebeos o cmics per a infants i per a
adults? I...? Si fssem un recompte de les representacions teatrals en catal fetes en els ltims
tres anys, no em sorprendria que en results un alt percentatge de Shakespeare
84
, potser
escandalosament superior, en proporci, al que donarien les cartelleres dAnglaterra. T aix
alguna lgica? Benvingut Shakespeare, i molt: com ms sucre, ms dol. No estic defensant la
barbrie. Significa, senzillament, que el pblic del teatre en catal s, noms, un pblic
culte. La resta de la poblaci catalanoparlant ompli, mentrestant, les plantes dels locals on
actuen en castell. O, a casa, mira els horrorosos telefilms ianquis, que, qu hi farem, escolten
en castell. La competncia torna a plantejar-se. El nostre conflicte lingstic t aquestes
amargures.
Hi ha hagut, en les ltimes dcades, temptatives popularitzants o populistes. Sense
abandonar el teatre, pensem en lxit mesocrtic
85
de J oan Capri
86
, a Barcelona, per exemple.

77
Conjunt musicovocal catal nascut lany 1969 a Canet de Mar; ha conreat el gnere humorstic i satric.
78
Grup musicovocal valenci, fundat el 1975. Amb ritmes populars les seues lletres reflecteixen una preocupaci
sociopoltica pel Pas Valenci.
79
Vegeu la nota 122 de lapartat Imatges i paraules.
80
Seraf Pitarra Frederic Soler (1839-1895), comedigraf, dramaturg i poeta romntic catal, reivindic un
teatre popular escrit en el catal que ara es parla.
81
Escriptor valenci (1854-1921), autor de molts sainets; introdu la sarsuela en el teatre.
82
trop-de-zle (gallicisme): Excs de zel, dinters.
83
best-seller (anglicisme): Gran xit.
84
William Shakespeare (1564-1616), poeta, dramaturg, comedigraf, actor, empresari teatral angls.
85
mesocrtic: Referent a les classes mitjanes.
86
Barcelona (1917), conegut actor teatral.

Hi ha hagut, i hi ha, alguna revista per a criatures amb historietes grfiques normals. Hi va
haver, un dia, La cua de palla, que brindava un material narratiu de lladres i serenos
87
tan
ben triat com fascinant. Per tot aix, i [169] ms, en uns casos tenia unes limitacions
inflexibles, i, en els altres, hagu de cancellar-se per desassistncia dels clients possibles.
Alg podr contestar-me que el clima lingstic no era el propici. No ho s encara. Siga
aix o no, resta pendent el problema dels beneficis. La majoria dels catalanoparlants han de
consumir necessriament castell. Es un cercle vicis.
I no acaba ac lembolic. Hi ha, tamb, la qesti del to de llengua. Hi pensem tots,
escriptors, editors, actors, cantants, conferenciants? El catal s un idioma amb mala sort. De
les tnues diferncies dialectals que Ramon Muntaner
88
desdenyava en la seua poca, hem
caigut en el fraccionament dialectal ms primari. Amb una demografia petita, si, damunt, hi
afegim una suposada llengua estndard que ja no val per a Tortosa o per a Lleida, ni menys
encara per a les Illes o el Pas Valenci, on anirem a parar? Mentre el joc siga estrictament
literari, no tindr gaire importncia. [...] Reduir el catal al barcelon ser, a curt termini,
efica: ser tamb convertir el catal en un idioma municipal, i fomentar el cantonalisme
89
.
Un cantonalisme que ensenya lorella, novament, estimulat des de Madrid. La tctica, ja
vella, consisteix a erigir un valenci i un mallorqu, que, successivament, poden dividir-
se en un lleidat, en un menorqu, en un tortos, en un eivissenc, en un alacant, i
en mil peces ms del mosaic viu que s tot idioma. Per aquest cant, com per qualsevol altre,
els fets diferencials sn infinits: unes variants de vocabulari, una entonaci, unes formes
verbals disperses. Les llenges imperials, a travs descoles, de micrfons, de diaris i
revistes de gran circulaci, han establert una koin
90
potable: vlida per damunt els estrats
socials i les divergncies geogrficament constatades. En castell, ho sentim cada dia en la
televisi, quan les pellcules nord-americanes i igual seria si fossen sovitiques ens
vnen doblades de cara al mercat hispano-americ. J a [170] no s el castell de Burgos o de
Valladolid, ni s el Diccionario dels acadmics. s un trmit pragmtic que, alhora que
rendeix econmicament, preserva la unitat de la llengua.
No matrevesc a expressar la meua opini sobre el particular. Vindria velada per
objeccions dexperincia. Per la conclusi fra que la dificultat no s insuperable: que la
koin no la va aconseguir Pere el Cerimonis
91
, amb la seua Cancelleria, que eren quatre
gats descrivans i descrivents?, una koin acceptable de Salses a Guardamar i de Fraga a
Ma, pot ser factible. I si no ho s, pleguem. La demaggia localista sempre hi ser a laguait.
A Pars, ni tan sols en fan cas. Ens trobem acarats amb una sinistra maniobra de fomentar les
llenges regionals, i com ms regionals, millor. Al Pas Valenci, uns exfabristes
92

sestan inventant una ortografia grotesca que, malgrat els seus esforos, encara t molt de
fabriana. El propsit explcit s ofegar el catal, amb lexcusa de convertir-lo en valenci, i
ofegar definitivament el valenci... A Madrid, saben el que fan. A Barcelona, no. Ni a
Valncia. A les Illes?
Normalitzar el catal vol dir lescola, la rdio, el cinema, la televisi, i vol dir assumir
tot aix amb una decisi nacional clara i amb una flexibilitat simultnia de cara a totes les
propostes que els mass media i lensenyament tenen pendents, de cara al poble i de cara a
lAdministraci. Nhi ha unes de verticals i unes altres dhoritzontals. Les verticals abracen
tot el que una llengua exigeix per a sobreviure, entre la cultura i la infracultura, en un

87
material narratiu de lladres i serenos: Novella policaca o novella negra.
88
Escriptor catal (1265-1336), resident a Valncia, funcionari de la Cancelleria Reial i soldat, autor duna
Crnica; gran proclamador de la catalanitat.
89
cantonalisme: Concepci regionalista i no unitria dun Estat.
90
koin: Llengua comuna, oposada a dialecte.
91
Pere III de Catalunya-Arag (1319-1387), fundador de la Generalitat; ell mateix dirig la redacci de la
Crnica del seu regnat, lingsticament important, per ser un model.
92
exfabrista: Abans partidari de la proposta lingstica de Pompeu Fabra, desprs defensor dels secessionisme
lingstic. Es refereix a X. Casp i M. Adlert, valencians.

mbit regional. I les horitzontals miren la recuperaci de les perifries. El catal s una
llengua perifrica, per, al seu torn, t les seues perifries: el valenci, el mallorqu,
i etctera, actuals, passades March, Llull, Turmeda, Roig
93
i futures.

Pamflets poltics. 1985


[171]
EL CATAL AL CARRER (Serra dOr, SETEMBRE, 1982)

Conten i com ho conten ho conte que, durant una visita dAlfons XIII a Barcelona,
i sent premier
94
don Antoni Maura
95
, lentusiasme popular va tenir un esclat brillantssim. No
mestranyaria que el senyor Camb
96
hagus contribut a la festa. En aquestes saturnals
97

patritiques qualsevol cosa s possible. Avui ho farien els independentistes, si fossen
intelligents, que rarament ho sn, o ho som. I el cas s que Barcelona va rebre el rei amb una
quantitat de senyeres fabulosa. Tot eren quatre barres, i pels quatre costats. Fins i tot alguna
coral postclaveriana
98
enton Els Segadors. Quan conv seguem cadenes... Mare de Du!
Quan sha segat cadenes, en la histria daquestes terres? I deixem de banda la llibertat
metafrica del senyor Guanyavents
99
quan simaginava que les cadenes es poden segar. B. El
cas s que don Toni Maura, personatge tremendament espavilat, li va fer una escolteta
100
al
monarca: Ya veis, Majestad, muchas banderas catalanas y pocos letreros en cataln...
Prcticament cap, aleshores. Els botiguers catalanistes sempre han tingut unes idees molt
clares sobre lidioma: els rtols, en castell.
No importa que lancdota siga incerta. Per el fet no ho era. No ho s encara avui. Al
Principat, si es tracta de multiplicar la quadribarrada, la tindreu a tot arreu: als balcons, en les
cintes per lligar obsequis de pastisseria, en adhesius de cotxes i de partits o sindicats. Al Pas
Valenci, no tant: com que la merdeta local del socialisme i el comunisme ha accedit a posar-
hi un toc
101
de blau, com exigia la [172] dreta ultra dAbril Martorell
102
, la situaci s
diferent. Com intercalar el blau en una llista de quatre barres industrialment confeccionada?
Per, amb el blau, les quatre barres hi sn. I a les Illes? Ho ignore, per tot fa tmer que
tamb: moltes banderoles. A Valncia, quan hi vnen Blas Piar
103
o Manuel Fraga
104
, mai no
falta una bandera requional. O moltes, si conv. Mhan dit males llenges
105
que lAbril, en
el testament, ja ha dictat normes perqu lamortallen
106
amb una bandera amb blau, amb molt
de blau, i, si pot ser, tota de blau. I s lgic. Cada cosa en el seu lloc. Les banderes, com els

93
Escriptors medievals importants de la nostra literatura.
94
premier (gallicisme): Cap de govern, primer ministre.
95
Poltic catal (1876-1947), dirigent de la Lliga Regionalista, ministre dAlfons XIII.
96
Poltic mallorqu (1853-1925), cap del govern espanyol en diverses ocasions, en temps dAlfons XIII.
97
saturnals: Festes.
98
postclaveriana: es refereix als Cors de Clav. J osep Anselm Clav (1824-1874), msic, poeta, poltic catal.
Fund societats corals (Cors de Clav) per tal delevar la cultura dels obrers.
99
Emili Guanyavents (1860-1941), poeta catal, autor de la versi oficial dEls Segadors.
100
fer una escolteta: Parlar a cau dorella.
101
toc: Poc.
102
Fernando Abril Martorell (1936), poltic valenci, ministre del govern amb la UCD (1977). Representant de la
dreta valenciana ms dura i espanyolista, va defensar aferrissadament la franja blava en la quadribarrada, com
a signe oficial didentitat valenciana.
103
Poltic (1918), dirigent de lextrema dreta espanyola.
104
Poltic espanyol (1922), ministre de Franco (1975-1976), fundador del partit conservador Alianza Popular,
denominat desprs Partido Popular.
105
males llenges: Gent que malparla.
106
amortallar: vestir un difunt.

visques, com els himnes, sn una flamarada efusiva
107
. Els lletreros
108
en catal ja signifiquen
una altra cosa. I ms important. Els pblics i els privats. Sobretot, els privats.
Hi hagu, fa uns anys, una campanya no s si ja cancellada
109
del catal al
carrer!. En algunes visites a Barcelona, i sobretot en alguns pobles del Principat, he observat
que ha tingut un cert xit. No massa, tanmateix. Hi ha les coses del bilingisme oficial, que ja
hi compten. I els anuncis de les institucions, que encara no gosen
110
ser monolinges. Per el
botiguer catalanista i tant! continua amb les seues inscripcions en castell: en general.
No prolongar la comparaci amb el Pas Valenci i amb les Illes perqu la situaci s
diferent. Quan al Pas Valenci i a les Illes trobeu el catal al carrer sol ser una concessi
folklrica
111
o un intent dacomodar-se a una presumpta
112
moda. Pacincia. Siga com siga, la
batalla a guanyar s la del [173] carrer. Vol dir-se: que el vianant, o lindividu
automobilitzat, indgena
113
i immigrat, sacostumen a un mnim de catal escrit i
designatiu
114
. Aix s ms important que les banderes, els visques i les cadenes insegades.
J o ja voldria que, en la prxima visita reial, lequivalent del Maura fes lobservaci contrria:
no tantes quadribarrades i s ms inscripcions industrials, comercials, culturals, sindicals
en catal. La gran publicitat, a Barcelona, encara es fa en castell.
La salvaci del catal, en tota lrea lingstica el tpic: de Salses a Guardamar, de
Fraga a Ma
115
, no pot quedar concentrada en els petits nuclis intellectuals conscients.
Ells, prou que fan, heroics, amb poemes, amb novelles o novelletes, amb invencions teatrals.
Per s al carrer on la llengua ha de recuperar la normalitat: parlant-la, i la parlem, i llegint-
la (entenent-la) fins i tot els qui no la parlen. No s cap problema gros, per exemple, amb els
taxistes. s ms difcil entendres en angls amb un taxista de Nova York, que en catal amb
un taxista immigrat a Barcelona si li parleu en catal. Sn coses de la vida. Per si els
catalanoparlants fssem conseqents, que no ho som, el catal al carrer seria un gran pas
endavant. I de cap a cap
116
dels Pasos (lingsticament) Catalans. I entre la confusi de les
banderes totes iguals: quatre barres, hi ha la reivindicaci
117
del mateix idioma: al carrer,
que s on millor o pitjor es parla. A Barcelona, llevat dunes capes socials instrudes, es parla
un catal horrors. O, de vegades, no tan horrors: mireu-vos les novelles de la Rodoreda.
Aix s una altra qesti; sha de tornar a traduir Dickens
118
al catal, perqu les versions de
J osep Carner, magnfiques, fan illegible al nivell popular un escriptor precisament popular. I
el quiosc s a la cantonada.
[174]
Lescassa presncia del catal en els quioscos no ser un petit detall que commoga
119
el
doctor Aramon
120
i lnic aramonista que li queda sc jo ni els altres doctors
121
ms
joves, de la divertida mrfega
122
universitria. Tots, sens dubte, fem cultura catalana. No al

107
flamarada efusiva: Foc emocional.
108
lletrero (castellanisme): Rtol.
109
cancellada: Suspesa.
110
gosar: atrevir-se a.
111
folklrica: Relativa a les tradicions populars.
112
presumpta: Suposada.
113
indgena: Originari del lloc on viu.
114
designatiu: Exclusiu, determinant.
115
de Salses a Guardamar, de Fraga a Ma: Lmits histrics de la llengua catalana: Salses, municipi del
Rossell; Guardamar, municipi a lextrem sud del Pas Valenci; Fraga, municipi del Baix Cinca (Franja de
Ponent); Ma, capital de Menorca.
116
de cap a cap: En tota la seua extensi.
117
reivindicaci: Reclamaci.
118
Charles Dickens (1812-1870), novellista angls.
119
commoure: Inquietar.
120
Ramon Aramon i Serra (1907), filleg, ajudant de Pompeu Fabra. Aleshores secretari general de lInstitut
dEstudis Catalans.
121
mrfega: Matals, figuradament ambient cmode.
122
doctor: Professor de ms alt grau acadmic.

quiosc: a la delcia de les monografies erudites
123
o a la fauna impossible dels versificadors
sublims. No tinc res en contra dels versificadors sublims, siguen dEl Mall, dels
Quaderns Crema
124
o dels admirables mallorquins transgressors, que em reanimen. Per
la multitud no tanta, en efecte va al quiosc, i compra papers
125
en castell. La majoria sn
catalanoparlants i castellanolectors. Aix, ja ho s, no t res a veure amb la literatura, i
menys encara amb la literatura catalana. De moment, els catalanoparlants llegim pre-
dominantment en castell: som una cultura colonial
126
, per ms Esprius, Perequarts,
Maragalls, Rodoredes, Pedrolos, Brosses, Ribes, Foixos, vosts i jo, i les glorioses mares que
ens han parit, que shi hagen apuntat. Si partim de la base que el catal en la cultura s una
cosa, i una altra el catal al carrer, ja ho haurem fotut per sempre ms. s el perill que
correm. El de ser una rplica dels humanistes llatins
127
(poc humanistes, poc llatins) que
sautoconsumiren en un deliri
128
filolgic. La collonada
129
napolitana dAlfons el
Magnnim
130
en seria una mostra.
O el catal recupera el carrer, i recupera, tamb, lescassa dignitat que les famlies
mantenen, o ser una llengua difunta, en la qual, [175] naturalment, lOliver, lEspriu,
Vinyoli, lEstells, Llompart, i els nens versificadors o antiversificadors, podran fer
filigranes
131
. J o no s per qu dic aix. LEspriu, en alguna de les seues admirables narracions
custiques
132
primerenques, ja ho havia dit millor. I, siga dit de passada, s una llstima que
Salvador Espriu haja abandonat el sarcasme
133
per la supuraci metafsica
134
. I de J oan Brossa
no dir res en contra dels seus malabarismes retrics, sonets o sextines. Per, qu hi farem,
J oan? De moment, has covat
135
pollets que, quan comencen a piular, noms fan retrica
136
.
Per aix ja s una altra histria.
Del catal al carrer, qu? Si el catal no s al carrer en les mltiples possibilitats
que aix implica, per a qu voldrem una literatura catalana?

Punts de meditaci. 1985



ANYS I ANYS

J o sc impacient, com tots els vells: tinc pressa. Vull dir que no magradaria morir-
me desps-dem seria una data plausible sense haver vist i comprovat que certes coses
han estat aconseguides. Laltre dia, el conseller Ciscar
137
va dir, aproximadament: Ui!
Aix de consolidar el valenci s cosa, com a mnim, dun parell de generacions... J a ho he

123
monografia erudita: Estudi especialitzat.
124
Dues editorials catalanes.
125
papers: Diaris, revistes.
126
colonial: Sotmesa, dependent.
127
humanisme: Terme que designa linters per lestudi i el conreu de les llenges clssiques, manifestat en la
literatura italiana del segle XIV; posteriorment sestengu per tot Europa.
128
deliri: Desvari, imaginaci.
129
collonuda: Fet extravagant.
130
Rei de Catalunya i Arag (1396-1458) i de Npols (1442), on va viure envoltat dhumanistes i els va donar
protecci.
131
filigrana: Obra de gran delicadesa.
132
custica: Provocadora.
133
sarcasme: Mordacitat.
134
supuraci metafsica: Evasi de la realitat.
135
covar: Criar.
136
retrica: Discurs sense contingut.
137
Cipri Ciscar i Casaban, conseller de Cultura, i dEducaci i Cultura, de la Generalitat Valenciana (1983-
1991). Fou lencarregat dimplantar lensenyament del Valenci, a partir de la primera llei, el 3-XII-82. El
1983 les Corts Valencianes aprovaven la Llei ds i Ensenyament del Valenci.

dit: tinc pressa. Per, ben mirat, un parell de generacions no seran suficients, tenint en compte
el vell problema de la societat valenciana i el seu autoodi
138
. No ser jo qui desdenye el
problema de les banderoles, ni el de lexpectoraci de [176] limno
139
, que, al capdavall, s
la sarsuela poltica vigent. Personalment, canviar una escola com Du mana per totes les
percalines oficials i per lorfe administratiu. El valenci a lescola, el valenci al carrer, el
valenci en els trmits poltics: en la vida de cada dia. Ells hi estan en contra. Ells sn la
dreta visigtica: el Monsenyor
140
, el moniato de Borriana
141
, el moliner de la Fonteta de Sant
Llus
142
, els poetes de J ocs Florals
143
, lAdoracin Nocturna
144
i la tercerssima edat
145
que
simaginava ser republicana. Tot aix, ho hem de superar. Haurem de superar lanalfabetisme
de la Dreta electoral. Ser de dreta s una opci lgica. Que la Dreta valenciana haja de ser, per
definici, imbcil, no ho acabe dentendre. Leterna polmica valenci versus catal,
acadmicament fa riure, i fa pena. Si la Dreta la de Fraga i la del moniato vol parlar
amb una ortografia de chascarrillo baturro, ning no ho notar. El silenci vernacular de la
Dreta s instructiu, ho revela tot. Lesquerra, que no s massa esquerra pura aigua
beneda, tamb calla. Calla en valenci i fa pera en castell, todos juntos en unin
146
. Hi
ha uns mestres d escola, unes escoles, i un conseller, i una oportunitat decent...

El Temps, nm. 27, 24 de desembre de 1984

138
autoodi: Aversi i menyspreu per les coses prpies, aplicat aqu a la llengua.
139
limno: Manera irnica de referir-se a lhimne Per a ofrenar noves glries a Espanya..., que ho era de
lExposicin Regional (1909), i que ha esdevingut loficial de la Comunitat Autnoma Valenciana.
140
El Cardenal Vicente Enrique i Tarancn, que representa lestament clerical.
141
Enrique Monsons, poltic, segon President de la Generalitat Valenciana (de la UCD).
142
Un tal Almenar, banquer.
143
Instituci literria nascuda al segle XIX; el seu lema era: ptria, fe i amor; jocfloralesc; allunyat del
comproms poltic.
144
Devoci religiosa, al marge de lacci poltica.
145
Allusi als majors, en el sentit de gent del temps de la guerra i postguerra.
146
Paraules duna de les canons ms representatives de la ideologia franquista.

[177]
IV. ENTRE LNIES



LOPORTUNITAT DE SER POETA (28-I-1952)

No macaba de convncer aix que en diu Rilke
1
. Crec, en canvi, que cal fer versos ben
dhora
2
, quan encara ss jove i, si s possible, molt jove. Noms aqueixos versos seran nets i
elstics
3
, vius, plens de matria directa. La maduresa, si no es limita a repetir-los o a ratificar-
los, solament ens deixar fer-ne sobre labsncia que ella s. La nostra poesia, aleshores,
salimentar de totes les prdues que ledat comporta. El poeta jove es canta a si mateix; el
poeta vell canta el jove que fou. El vell, s, t al seu favor lexperincia: per lexperincia no
passa de ser un record, gaireb
4
sempre un record rancunis
5
una realitat de segona m.

Diari 1952-1960. 1969



LA POESIA (3-XII-1953)

Al marge de les definicions, i dins de lordre ms simple de la constataci de fets, hi ha
una manera dentendre el fenomen potic, que t totes les virtuts i tots els perills de
levidncia i que per aix mateix sens presenta prvia i temptadora. Si en calia una
formulaci contundent augmentant-ne, s clar, les virtuts i els perills, jo gosaria dir que,
en fi de comptes, la poesia s un joc de mots. En alguns casos, es tractar dun joc innocu
6
en
aparena; en daltres sempre, ben mirat, dun joc arriscat, fins i tot dun joc a vida o
mort. Sembla que lhome s un animal condemnat a no poder fer res de gratut, i menys que
en cap altra activitat, en aquella que consisteix en les- [178] mer
7
aventurat de la paraula. La
poesia, com qualsevol joc, suposa la disjuntiva dura de perdre o guanyar; per, per damunt
daix, hi ha encara la terrible necessitat dhaver-hi de jugar amb els mots, s a dir, amb
significacions de validesa en principi collectiva i, en suma, operants. No s que a major
quantitat de joc corresponga ms poesia, perqu en tota poesia existeixen instncies ms
profundes que la paraula: tanmateix, noms la paraula la paraula jugada les fa asse-
quibles.
El poeta, efectivament, viu immers dins la llengua, i en certa forma ns la conscincia.
Ell, com ning, sent acumulat contra la seua ploma el pes sencer de lidioma. Sha pogut
parlar, amb justcia, de la imposici i dels lmits que en la llengua troba el poeta: per una part,

1
Poeta txec en llengua alemanya (1875-1926) que ha tingut una influncia decisiva en tota la literatura europea
del segle XX.
2
ben dhora: Prompte.
3
elstic: Flexible, obert.
4
gaireb: Quasi.
5
rancunis: Ressentit.
6
innocu: Inofensiu.
7
esmer: s.

ha de lluitar amb la inrcia dunes frmules llegades, vagues per lesmussament
8
que ls
diari, pragmtic, hi produeix, per laltra, la insuficincia dunes paraules totes que no
estan habituades a contenir ni a tramitar, de tan genriques com sn, la riquesa tancada en un
home, ha de ser compensada i venuda. El poeta ha de trasmudar en seus els mots de tots: ha
dapropiar-sels amb una seguretat redemptora. Aquest s el joc, per al qual ell mateix ha
dinventar les regles. El problema del poeta plantejat sobretot en alguns moments crtics, de
saturaci intellectual, dins de cada llengua radica en el fet dhaver de conciliar aqueixa
exigncia de dicci personal, elaborada amb major dificultat a mesura que la saturaci creix,
amb la capacitat de comprensi dun pblic que solament disposa de les accepcions i dels
costums del llenguatge corrent, patrimonial.
El poeta, doncs, crea amb lidioma. Tota poesia s, primordialment i deixant ara a part
els continguts, una estructura verbal, armada sobre un sentit concret i destinada a objectivar la
vivncia personal que lorigina. Una de les seues conseqncies, per tant, ser la creaci
didioma. El poeta collabora amb la llengua viva, eixamplant-la, subjectant-la a la gimnstica
exasperada, ms o menys, del [179] seu joc per tal de fer-li dir ms coses de les que, per si,
diria. s la funci de la metfora i, en el cabal
9
quotidi de les llenges, resulta fcil
desbrinar una pila de girs i de matisos semntics que sn metfores congelades. I encara, per
regla general, la poesia la poesia de cada temps, de cada escola, de cada poeta rehabilita
els mots vulgars, en prefereix alguns: en aplicar-los a servir de nexe entre el mn secret del
poeta i les referncies acceptades per tothom, els mateixos mots experimenten una purificaci
suprema, adopten un dring inslit. La poesia, com a operaci sobre lidioma, resideix en
aquest rescat de la paraula, en el tracte lustral
10
que li dna. [...]

Diari 1952-1960. 1969



NOVELLES (26-XII-1955)

Hi ha una manera de llegir novelles que consisteix a no veure-hi sin simples i
gratutes xafarderies sobre desconeguts. Es, cal dir-ho, la manera de llegir-ne ms senzilla,
estesa i atractiva.

Diari 1952-1960. 1969



TMOIGNAGE (18-IV-1956)

No tinc res a objectar-hi, naturalment, quant a lanomenada literatura de tmoignage.
Per, per pulcritud terminolgica, potser convindria suggerir una rectificaci en les frmules:
sempre que salludeix un escriptor o una obra dient-ne que s un testimoni de la nostra
poca o un testimoni de la nostra societat, resulta que ms que testimoni ns fiscal.

Diari 1952-1960. 1969

10
lustral: Abrillantador.
8
esmussament: Desgast.
9
cabal: Dot, capital.

UN PERILL (25-II-I957)

En diem autors predilectes. I, efectivament, tendim a profes- [180] sar una franca
predilecci per la lectura descriptors que exposen idees o que sinspiren en idees molt
semblants a les nostres. Ens agrada dassentir, quan llegim. Volem que els llibres ens
oferesquen corroboracions i connivncies... Per, no ser aix una mena dendogmia
intellectual? Ms encara: no s una operaci incestuosa?

Diari 1952-1960. 1969



ELS POETES I LA POESIA (5-VIII-1963)

[...] No val la pena descriure poesia? En tot cas, no val la pena que jo nescriga. I els
altres, doncs, la multitud que integra el genus irritabile
11
? No mhi fique, en aix. Fra una
insolncia, de la meua part, declarar drsticament que els poemes del prosme
12
no valen la
pena. El prosme poeta o no pot fer all que li vinga de gust, i no ser jo qui el
censurar si li ve de gust escriure versos, per exemple. De totes les activitats humanes,
aquesta, de compondre poemes, sol ser la ms inofensiva, o de les ms inofensives. Mai no se
macudir de reprotxar ning si, en les seues hores lliures, saplica al dol entreteniment de
construir sonets, madrigals, epopeies, canonetes, englantines. Com negarem que aix no
val la pena? Des del punt de vista del protagonista, s que en val la pena. Un ciutad pot ser
feli rimant paraules, escandint
13
versos, o escrivint-ne sense escandir-los, enginyant-se
metfores, exposant els seus amors o les seues ires. En ocupar-shi, ha passat lestona i fins i
tot potser sha esbravat de les seues repressions morals o psicolgiques. I si, de ms a ms,
obt un premi en algun certamen, o unes recensions amicalment laudatries en les revistes del
ram, millor que millor. Val la pena. Per tamb val la pena des daltres punts de vista? No
pose en entredit
14
el valor de la poesia en si. s clar que val la pena, la [181] poesia!
Tanmateix, qu dir de la poesia que un mateix fa? Aquesta s la qesti que jo personalment
em plantege, la que cada poeta hauria de plantejar-se: si la seua poesia val la pena. Done
per descomptat que els lirfors
15
de totes les latituds consideraran impertinent que ning
dubte de la importncia de la seua obra. Els escriptors, en general, i ms els poetes, som gent
puntimirada
16
, i la vanitat constitueix un dels nostres trets caracterstics ms constants. Qui
ser tan modest que, per un instant, pose entre parntesis el seu orgull de lletraferit
17
, i faa
examen de conscincia respecte de la utilitat de la seua labor?
La utilitat: utilitat per als altres, per als lectors. La literatura ha de ser reflexionada en
funci del pblic consumidor, tant com en funci dels autors que la creen. En alguns altres
gneres la utilitat resulta immediatament visible i pot tenir justificacions rpides. Per i la
poesia? Pensem-hi. Un drama o una novella diverteixen: en el pitjor dels casos, diverteixen,
entretenen, distreuen. De vegades aconsegueixen molt ms que divertir: divertit, ben mirat, i
ni que siga en una banalssima accepci del mot, ja s alguna cosa. Lassaig, larticle de diari,
la llauna filosfica, els textos histrics, tamb acompleixen una missi til: sn vehicles
didees idees bones o dolentes, si es vol, per duna efectivitat palpable. La poesia, en

11
Genus irritabile vatum, frase dHoraci traduble per gent irritable, la dels poetes, el gremi dels poetes.
12
prosme: Vegeu la nota 13 de lapartat A casa nostra.
13
escandir Mesurar, comptar les sllabes.
14
posar en entredit: Posar en dubte.
15
lirfor: Poeta.
16
puntimirada. Detallista.
17
lletraferit: Cultivador de les lletres.

canvi, queda al marge de la utilitat. No negue que puga ser til, ni negue que molts poetes
pretenguen que ho siga, en un sentit o en laltre com la novella, com la filosofia. De fet, no
ho s. El lector se situa davant la poesia amb una predisposici distinta a la previsible per a la
utilitat. La poesia s lextremitud artstica de la literatura. A un drama, a una novella, a un
assaig, a un reportatge o a una especulaci metafsica, no li demanem ms art que
limprescindible: lart hi s un mitj, i un mitj sine qua non
18
, per el que ens hi atreu s la
resta. La resta: uns efectes no estrictament esttics, siga la [182] diversi, siga la doctrina,
siga la informaci, siga el que siga. Noms lespecialista en literatura es parar en el lmit
artstic de lobra que se li proposa. El consumidor lector del llibre, espectador de teatre, etc.
se sent captat, o capturat, per lart, per es deixa emportar ms enll de lart: als problemes
no artstics que lobra li desvetlla. La poesia no hauria descapar a aquesta llei. La Divina
Comdia
19
no s menys rica en substncia extraartstica que la Comdia Humana
20
.

Per no
llegim el Dant com llegim Balzac, i la diferncia de la nostra actitud de lectors correspon a un
tipus dexpectativa tamb diferent, que ve impulsada, en cada cas, per lndole prpia del
gnere a llegir. En la poesia busquem, dantuvi
21
, lart; en la novella, no.
[...] Em permetr, ara, una digressi
22
. Veig que alguns crtics, i entre ells alguns dels
nostres, en preconitzar una nova poesia, que anomenen realista, tendeixen a rebaixar o a
negligir
23
laspecte dencanteri
24
retric que s consubstancial o mho sembla a mi a
qualsevol poesia. Mirat en fred, un poema s una construcci injustificable. Qui parla en
vers? Qu vol dir aix de parlar en vers? Emprar, per dir alguna cosa, grups de paraules de
duraci simtrica, amb cadncies paralleles en les terminacions, s, per principi, un artifici:
una artificiositat. El vers lliure, fins i tot el ms deslligat de les codificacions consagrades, s
artificis perqu no s prosa. Lhome parla en prosa. La sorpresa de monsieur J ourdain
25
fa
riure, de tan cndida. La broma de Molire
26
descansa en la distinci literria entre vers i
prosa, de sobte conferida a lhabitualitat colloquial. Per, ironies a part, tots parlem en prosa.
El vers s una convenci. Siga regular o no, s convencional. J a ho s: no hi ha [183]
literatura sense una mena o altra de convenci, i convencional s tamb la prosa duna
novella o dun dileg dramtic. Ara: la convenci, en la prosa, imita ms o menys
arbitrriament lelocuci usual. La poesia el vers, lliure o no s, per contra, una
convenci absoluta, desconnectada dels trmits de comunicaci ordinria. Ajustar la dicci a
un ritme deliberat, a unes rimes premeditades, o simplement escriure unes lnies ms curtes
que les altres amb el benents
27
que cada lnia s una entitat verbal autnoma, no s un
joc? Quina explicaci pot tenir sin la grcia intrnseca que es desprenga de la convenci?
Tant si el poeta hi busca un efecte musical com si no, tant si el seu treball sordena en
metfores o en imatges, tant si s realista com si no ho s, el seu poema es justifica, en tant
que poema, per la mgia de la paraula de les paraules, de la convenci verbal. El terme
mgia s bstia i s fals. Cal acceptar-lo amb escrpols. Per apunta a lentranya del
problema.
De fet, la poesia es presenta al lector, abans que res, com una excepcionalitat verbal, i s
aquesta excepcionalitat verbal el que el lector, abans que res, pren en consideraci. La prosa
la novella, el teatre, per continuar amb les mateixes referncies no aspira a aix. La
prosa sol ser fonamentalment instrumental: forma al servei dun contingut. El lector no

18
sine qua non: Imprescindible.
19
Obra de Dante Alighieri, poema allegric escrit entre els anys 1307 i 1321.
20
Ttol que el 1842 ide Honor de Balzac per al conjunt de les seues novelles, agrupades en vuit blocs
temtics.
21
dantuvi: Dentrada.
22
digressi: Incs, parntesi.
23
negligir: Descuidar.
24
encanteri: Mgia.
25
Personatge principal de la comdia de Molire El burgs gentilhome.
26
J ean-Baptiste Poquelin, dramaturg francs (1622-1673), autor, entre altres obres, de Tartuffe, Le misanthrope,
Le mdecin malgr lui (El malalt imaginari) i Lavare.
27
benents: Suposici.

se la mira altrament, dentrada. Noms en un segon grau de reflexi crtic, esteticista
atendr a les qualitats verbals, formals en una accepci elstica, de lobra. En principi,
per, sinteressa per la resta. I la resta s psicologia o descripci, doctrina o stira, histria
o anlisi, conflicte social o incidncia secreta: qualsevol cosa. El lector sinteressa per don
Quixot
28
, per Hamlet
29
, per don J oan
30
, [...], per lady Chatterley
31
i per tot all que aquests
personatges, amb les seues peripcies, impliquen. Sinteressa per les realitats [184] que ms
ben o ms mal interpretades li proporciona lescriptor. Lobra literria, no per aix deixa de
ser literria, per en lacte de ser consumida, els seus valors literaris queden desbordats pels
altres valors que shi acullen. Fins i tot, en algun cas, els valors no literaris, redimeixen
lobra, als ulls del lector, de deficincies literries elementals. [...] Un novellista, un
dramaturg, poden escriure malament, i ser un gran novellista, un gran dramaturg. Un poeta,
un gran poeta, no pot escriure malament: la seua eficcia com a escriptor radica, sobretot, en
el fet descriure: en lart descriure en lart.
I diga cadasc el que vulga: lart ocupa un lloc excepcional i en particular, si es tracta
de lexcepcionalitat verbal, aix s, de lextremitud artstica de la literatura en les
nostres classificacions intellectuals. I tot el que sens done segellat amb letiqueta dartstic, i
dartstic amb pretensions antonomsiques
32
, s acollit tamb amb desigs i prevencions
dexcepci.

Porque el verso y el pincel
si no es el mejor, es malo

deia el canonge Trrega, un poeta valenci del segle XVII. I don Antonio de Capmany i
Montpalau
33
, en el seu teatro histrico-crtico de la elocuencia espaola, afirmava: En este
gnero no se debe admitir mediana, porque todo lo que no es excelente es despreciable, por
ser la poesa un lujo y no una necesidad. S, en el nivell ms alt de lart, lo que no es
excelente es despreciable: si no es el mejor, es malo. No hi ha, doncs, un terme mitj un
espai per a la mediana? Sens dubte, el dilema s massa tallant, i ens menaria a un
puritanisme esttic completament estril, alhora farisaic
34
i filisteu
35
. Entre el geni i el poeta
o lartista vulgar sallarga una gamma de possibilitats extensa i [185] matisable. En la
confiana daquest escalaf indulgent saguanta la vocaci dels poetes que no arriben a
genials i que no saben o no poden reprimir-se les afeccions. Per els qui no ens sentim tan
irrefrenablement acuitats
36
per la pruja
37
de versificar, abandonem la partida. Si no assolim la
puntuaci dexcellents i de millors perqu les nostres limitacions personals ens ho
impedeixen, ens dediquem a una altra cosa: a escriure assaigs o articles de peridic, filosofia
o novelles, drames o histria. s que tot aix, assaig, articles, filosofia, novelles, drames,
histria, literatura al cap i a la fi, no s encara un luxe? Potser en alguna mesura ho siga. O
millor dit: no s una necessitat, per t una utilitat. Ms o menys utilitat: utilitat per a uns o
per a altres. Utilitat.

Causar-se desperar. 1965

28
Personatge de la famosa obra de Miguel de Cervantes.
29
Personatge de la coneguda obra de Shakespeare (1564-1616), dramaturg angls.
30
Personatge literari i personificaci del mite de lhome posset per lafany de conquista amorosa de la dona,
amb una capacitat illimitada de seducci.
31
Personatge de la novella de D. H. Lawrence Lamant de lady Chatterley, que escandalitz lAnglaterra
victoriana pel dur atac als tabs sexuals.
32
antonomsia: De superioritat.
33
Historiador, filleg i poltic catal (1742-1813). Autor de Discursos analticos sobre la formacin y perfeccin
de las lenguas (1776).
34
farisaic: Hipcrita.
35
filisteu: Egoista.
36
acuitat: Perseguit.
37
pruja: Desig.

LECTURA

J o no hi entenc, per em sembla que hi ha dhaver un cert tipus de neurosi
caracteritzada, precisament, per la por actual. I dic que deu tractar-se duna neurosi dun
complex o cosa per lestil perqu, en realitat, el fet no pot admetre cap altra explicaci:
almenys, jo no lin trobaria. Problema distint s el desbrinar si aqueix temor a afonar-se
38
en
el remol quotidi de les sorpreses i les tragdies s o no s justificat des dalgun punt de mira.
Potser ens trobem davant una malaltia tpica del nostre temps, o, en tot cas, davant una malal-
tia prpia de temps, com el nostre, en els quals fan crisi les seguretats essencials duna
societat. Siga com siga, importa destacar que hi ha, evident, una tendncia a levasi, a la
fuga, que busca evitar la cara inamistosa de la realitat immediata.
Aix sesdev, per exemple, amb les lectures. Sesdev igualment en daltres ordres de
coses, en tots; per minteressa considerar, ara, noms, les lectures. Abunda la gent, i entre
aquella que solem ano- [186] menar culta, que defuig el contacte amb els llibres recents.
Qualsevol autor, qualsevol obra, que no vinguen avalats per una ptina, si ms no, de lustres,
sn rebutjats amb escarafalls virtuosos. I si alguna excepci fan en aquest costum, ja se sap
que s a favor de linnocu, de la filigrana, de lhistric: dall que en suma, i en si, ja s
inactual. Qui no ha conegut infinits exemplars daqueixa mena de senyor, infallible en tota
tertlia, que, desdenys, es refugia en els clssics? En un altre pla, encara que amb el
mateix abast, hi ha els que no llegeixen el diari: els torba el trfec de lactualitat, que exigeix
reflexi solidria; baden en canvi, i estan en totes les seues glries, amb un relat referent a
Wamba o a les sogres de Napole.
I s curis que, com sesdev sempre, si els deixen parlar no els pengen. El lector
anacrnic
39
esgrimeix
40
, per justificar-se, raons dindiscutible envergadura. Es referiran, sens
dubte, a les dimensions, fabuloses, del patrimoni cultural de qu som, s clar, hereus, el qual
sollicita la nostra atenci amb el peremptori ars longa, vita brevis
41
ents duna manera
molt estranya. Ens diran, encara, que la comprensi exacta de lactual noms pot aconseguir-
se a travs de la comprensi prvia del passat. Afegiran, per fi, que un clssic s, naturalment,
un valor segur, amb la garantia concorde dels segles, mentre que sobre els escrits dltima
hora plana el risc perpetu de lequivocaci. Quants literats, clebres per uns anys, no shan
esvat en loblit ms irremeiable? Altrament, la histria davui solament sillumina des de la
perspectiva de lahir...
S. Tot aix s veritat. Per no tota la veritat. I encara matreviria a precisar que s ms
veritat el contrari. Perqu, en el fons, lhome que llegeix i que viu ara, no s un ser
abstracte, deslligat del temps del seu temps, susceptible de cedir, impunement, a vagues
temptacions de convertir-se en una esttua. Si la cultura, acceptada com un patrimoni, i si el
clssic, consagrat com a valor innegable, continua tenint sentit, s, en definitiva, per la seua
permanncia en [187] lordre de les vigncies actuals. Al cap i a la fi, tots distingim clarament
el que s arqueologia i el que no ho s. Una obra literria de fa cinc, deu, vint o ms segles,
pot conservar, ms o menys ntegres, els seus allicients, i aix la redimeix de qualsevol titlla
dancianitat. El clssic no s clssic per ser antic, sin perqu segueix sent modern,
actual. Quan el lector davui se li acosta en demanda de refugi, mal senyal: mal senyal
per al presumpte clssic, perqu potser no ho s autnticament; o mal senyal per al lector, que
noms sabr entretenir-se en la seua escora, en el seu reducte anecdtic o trivial.
Llegir no s fugir. Encara que hi haja molts que no cerquen en la lectura sin el
succedani
42
honorable dun estupefaent
43
, llegir s tot el contrari dembriagar-se o densopir-

38
afonar-se: Enfonsar-se.
39
anacrnic: Antiquat.
40
esgrimir: Presentar.
41
Lart llarga, la vida breu (traducci).
42
succedani: Substitut.

se. Es llegeix per comprendre el passat, el qual, en ltima instncia, s tamb passat nostre,
passat davui. Acudim a lobra literria a la recerca de noves o millors dades, dopinions,
de coratge, respecte al mn que ens envolta, respecte al mn de qu som part. I el que no siga
aix, ser perdre el temps; s a dir, perdre el nostre temps.
Per convindr reprimir, per un moment, aquesta inclinaci al consell o a lanatema.
Intentem, tamb ac, comprendre, primer que res. I lobservaci ms superficial ens assabenta
que no tots demanem les mateixes coses a la literatura. Fonamentalment, es podrien distingir
dos tipus bsics de lector bsics i extrems: el que busca en el llibre en el llibre de
creaci, s clar: poesia, conte, novella un viatge al mn de les grans fantasies humanes, i el
que pretn, a travs dell, i a travs de lescriptor, acostar-se a un enteniment ms subtil i net
del mn que lenvolta. Existeix, tamb, el lector professional: el que llegeix per vocaci o per
obligaci, crtic o historiador de les lletres, que, per b que en el fons participa del carcter
dun dels altres dos, es veu embarcat en una aventura distinta, moltes vegades encegadora de
la sensibilitat ingnua i de lentusiasme espontani del lector corrent.
[188]
Mapresse a dir que, tant el qui desitja levasi o el tcnic, com el qui nsia una millor
visi de la realitat, tenen alguna cosa prvia en com: alguna cosa que, sens dubte, constitueix
el gran ressort del mecanisme normal de la lectura literria. En aix es diferencien, sobretot,
del lector que hem adjectivat de professional. I aquesta alguna cosa s lndole ldica,
amenitzant i fins i tot gratuta de lacte de llegir. Hom llegeix, efectivament, per distraures,
per divertir-se. La lectura literria sintercala en el corrent rutinari de les nostres
obligacions de cada dia com una pausa confortadora
44
,

com un parntesi per recuperar forces,
abans de reintegrar-nos al seu curs.
Hi ha, doncs, un primer moviment de plaer, al qual corresponen, amb matisos peculiars,
els atributs usuals del gaudi esttic. Per la literatura saparta, en aquest aspecte, de les
anomenades Belles Arts, en posseir, sempre, un contingut lgic si sem permet el terme,
que empre amb tota reserva i una referncia constant a lesdeveniment hum en la seua cara
ms explcita. La literatura no pot dissoldres en un pur desplegament formal, ni admet
reduccions a un valor tcnic exclusiu. La msica, diuen, s un art abstracte una arquitec-
tura de sons; les obres plstiques poden, aix mateix, i sense gaire violncia del seu sentit
essencial, desprendres de tota significaci. Per la poesia i la novella viuen de lhome, es
lliguen a ell, lhan de cantar o narrar: cantar o narrar les seues illusions o els seus problemes.
Per tant, el lector, alhora que senfronta amb el fenomen esttic en si, sembolica i es
compromet amb el fragment dhumanitat que el llibre li ofereix.
s en aquest punt que entra en joc el sistema de preferncies alludit per fer la distinci
inicial. Perqu, ats que la lectura s un sola el vici impune de Larbaud
45
, cada lector
lorientar segons les seues necessitats morals o psicolgiques. Els uns i torne a la simpli-
ficaci tractaran de trobar en la literatura un suplement de somni; els [189] altres, un
suplement de vida. Uns voldran escapar, amb el llibre, de la urgncia dolorosa amb qu els
assalta la vida; daltres li demanaran un contacte ms ampli amb lamargor inevitable, vora i
temptadora, daquesta mateixa vida. Conv, per, fer encara un altre aclariment. Tots dos
lectors, tots dos tipus de lector, al meu veure, pel sol fet de ser-ho, de ser lectors, ja suposen
una distncia entre ells i la vida. Lhome que viu, que viu intensament o que es pensa que
viu intensament no sent el desig de llegir. Tericament, lhome vital no en sentir ms que
qualsevol animal una vaca sa: ell seria lanimal sa. Per aquest home no existeix: lhome
s sempre un animal malalt. I quan no busca remei o calmant en la lectura, el trobar en
daltres recursos que solem qualificar dembrutidors: lalcohol, el cinema o el que siga.

43
estupefaent: Droga.
44
confortadora: Recuperadora.
45
Valery Larbaud (1881-1957), escriptor francs, traductor de Gmez de la Serna. Escriv novella, crtica
literria i assaig. Collabor en la traducci francesa de lUlisses, de J . J oyce.

De tota manera, per paradoxal
46
que semble, el suplement de somni i el suplement de
vida, ads esmentats, no es corresponen amb els respectius mancaments. Seria natural que
lhome de realitats acuds, com a lector, als llibres devasi, i que lhome abstret o poruc de la
realitat ans als llibres que lin donaren notcia. Per, per regla general, la compensaci no es
dna, en aquest punt. Veiem, en canvi, que cada lector pretn prolongar en la lectura el fil de
les seues preocupacions habituals. El qui t por a la vida del carrer segueix tenint-ne a la
mateixa vida en els llibres: les repugnncies no es resignen a desaparixer perqu el seu
objecte es presente sota espcie literria. I, al contrari, lamor a les coses i als homes, en la
seua tragdia fatal, es manifesta igualment en el gust de lector. Al capdavall, llegir s seguir
vivint, i cadasc ho fa a la seua manera.

Diccionari per a ociosos. 1964



NOVELLA

Un bon amic, molt jove i molt agut vull dir, provet daqueixa curiositat ingnua o
daqueixa ingenutat curiosa, que encara permet de descobrir Mediterranis de la manera ms
honesta mha explicat el [190] seu enlluernament davant la primera lectura de
Dostoievski
47
. Cert que admirar-se del fabuls Fidor Mikhailovitx
48
no t res de particular:
pertany a lordre de les coses fatals en el camp de la literatura, i no s aix, precisament, el
que em suggereix aquesta nota. S que mha sorprs, en canvi, una observaci seua, potser un
conat dobjecci al geni novellstic del rus, fet amb admirable, senzilla serietat. No trobes,
mha dit, que alguns personatges de Dostoievski parlen i obren com si tinguessen ms anys
dels que el novellista els atribueix?. Sens dubte, la maduresa moral de psicologia de les
criatures dostoievskianes o del seu retrat sens imposa tan brutalment accentuada, que
amb la nostra mateix, ens fa la impressi dinversemblant, si ms no de vegades: i una tal
comparana, s clar, sembla inevitable.
J o no sabria adherir-me, ara, al reprotxe velat del meu amic. Fa temps que no visite,
almenys amb veritable atenci, les pgines de Dostoievski, i ms impossible, en el simple
record, lligar les figures de Rasklnikov, dAlioix Karamzov o del prncep Mixkin, a unes
edats determinades. Per, encara que en realitat siga aix, i aquells o daltres personatges
dostoievskians aparenten ser, o siguen, ms adults que el normal i previsible, seria el cas de
lautor dels Endimoniats
49
lltim que jo hauria triat per queixar-men. Insistesc que noms
puc valer-me, en aquestes consideracions, duna visi general, vaga, llunyana, de lunivers de
Dostoievski. Sense detalls concrets, ni verificacions, ni desig dexactituds: la visi que queda
desprs duns quants oblits secundaris. La humanitat que pobla els llibres del gran escriptor
eslau, observat a distncia i globalment, t un no s qu dirreductible fantasmagoria. Els seus
millors personatges, ms que homes i dones, sn freness individualitzats. I importa menys el
fsic cos, anys, malaltia que la seua passi. La inversemblana, quan nhi ha, perd con-
torns i no ens amona gens. La lluita entre el b i el mal o entre els bns i els mals, tema
repetit de Dostoievski, amb prou feines necessita daltra concreci que el mer contrast
dactituds trgiques.
[191]
Amb tot, el problema subsisteix, dempeus i invulnerat. I no sols respecte a Dostoievski.
El defecte dadultitzar els personatges sovinteja en els novellistes de qualsevol poca i de

46
paradoxal: Estrany, contradictori.
47
Escriptor rus (1821-1881), realista, autor, entre altres, dEls germans Karamzov.
48
Fidor Mikhailovitx Dostoievski.
49
Obra de Dostoievski.

qualsevol lloc. Els adolescents, i sobretot els infants, que van i vnen per les obres di-
maginaci, solen pecar dadults, de massa adults en les seues paraules i en els seus gestos. El
novellista els confereix pensaments i aventures que el lector, en la seua experincia personal
jutjant des de la seua experincia personal, no gosa reconixer com a normals en aquelles
etapes de la vida. Una de les causes daquest desfocament, la ms palesa, seria, en el fons, el
mateix fet de ser lescriptor un adult, propens, per tant, a crear els seus personatges com una
segregaci personal, com una rplica alliberadora: a imatge i semblana seua. s lgic, doncs,
que incrrega en deformacions, i de vegades diguem-ho tot: vegades de novellistes
mediocres en deformacions grosseres. I conv subratllar que si en les grans novelles
(excepte Dickens
50
?) apareixen tan pocs infants, tan escassos adolescents, aix es deu,
segurament, a una tendncia clara a evitar-ne els perills: a evitar el perill de falsificar-los.
Pensem de passada com alguns Proust
51
, en algunes pgines leviten: per levocaci, per
una evocaci a travs de ladult.
Decididament, sempre que voldrem tractar de lentitat real dels personatges de novella,
haurem dacudir a la compendiosa afirmaci de Flaubert
52
: Madame Bovary sc jo!. Una
altra versemblana shi fa suspecta, de seguida: la versemblana del sexe. Si la Bovary era
Flaubert i Albertine
53
era (potser duna altra manera) Proust, no ser el resultat una
mistificaci, o en ltima instncia una aproximaci dubtosa? I si, a despit de tot, ens sembla
convincent, no ser perqu nosaltres, lectors masculins, no som dones ni podem, en
conseqncia, corroborar la vivesa de la invenci? Haurem de ser, efectivament, ms
cautelosos, i no reduir la novella a una absorbent [192] transposici dautobiografies.
Recordem, atenent-nos a Thibaudet
54
,

que les colleccions femenines, els diccionaris de
consulta, per a les dones de les seues novelles, foren madame de Berny, Laura dAbrants i
madame de Castries en loperaci creadora de Balzac
55
.

El material de segona m, espiat en el
mn que ens rodeja, t un paper poders en la contextura dels personatges. Per la pressi
autobiogrfica subsisteix, sotja
56
, perdura, insalvable. I, si, comptat i debatut, madame Bovary
no fos Flaubert la relaci es pot predicar de tots els personatges per referncia als seus
autors, si la Bovary no fos Flaubert, dic, seria encara la idea que Flaubert es feia de la-
dltera provinciana i avorrida. Per molt que copis dun model real, per molt que aprofits,
com Balzac, les confidncies de dones reals, la fibra ntima del personatge hauria estat,
indefectiblement, una projecci seua.
Fra curis destablir, en uns novellistes de primera fila, un quadre de parallelismes
entre ledat dels personatges ledat que es diu que tenen o que aparenten i ledat de
lautor corresponent en el moment dinventar-los. Crec que arribarem, en prou casos, a
constatacions interessants. Per en dos sentits. Duna banda, com vinc assenyalant, la
presncia de lescriptor, de la cronologia personal daquest, damunt els seus personatges,
assimilant-los-hi ms o menys a contracor. Daltra banda, en canvi, ledat dels personatges
ens explicaria, sovint, alguna nota reveladorament lligada a ledat, no real, sin psicolgica,
de lautor. Ho aclarir amb un exemple de Stendhal
57
, ara. Stendhal va escriure les seues
novelles quan ja havia complert els quaranta anys: Fabrici del Dongo, J uli Sorel
58
, per, no
en pateixen, sn absolutament versemblants, i responen, en actituds i en reaccions, als divuit o
vint anys que Henri (o Arrigo) Beyle els ha conferit. s que Stendhal ha sabut reprimir-se,
i, ja madur, [193] reconstrueix sense interferncies el clima personal de lextrema joventut?

50
Novellista angls (1812-1870), autor de Les aventures dOliver Twist, entre altres obres.
51
Marcel Proust (1871-1922), escriptor francs, autor de les obres integrades en el conjunt fams A la recerca
del temps perdut.
52
Gustave Flaubert (1821-1880), francs, autor de la novella Madame Bovary.
53
Personatge novellstic prousti.
54
Crtic literari francs (1874-1936), dautors com ara Flaubert (1922) i Stendhal (1931).
55
Honor de Balzac (1799-1850), novellista francs, autor de La Comdie Humaine.
56
sotjar: Aguaitar, observar amb cautela.
57
Henri Beyle Stendhal (1783-1842), escriptor francs, autor dEl roig i el negre.
58
Personatges novellescos de Stendhal.

Crec que seria ms probable una altra hiptesi: Stendhal no ha tingut mai ms de vint anys;
rest mentalment, moralment, sentimentalment fixat en aquella edat. Fou tothora el
jove napolenida
59
, enrgic o ambicis, romntic i tossut, que sn els seus personatges o si
ho preferiu: els seus personatges sn facetes, de lStendhal real, daquell Stendhal
anacrnic.
Si b es mira, el problema de ledat del personatge no s sin una parcella del problema
de la seua complexitat. El lector superficial acostuma a trobar inadmissible el carcter pattic
i confs de molts personatges de novella. Lhome no s aix, argeix en la protesta. I un es
pregunta: veritablement, lhome no s, no som aix? Tota frmula, tota tcnica novellstica,
fins i tot la ms escrupolosa en el propsit realista, suposa sempre exageraci: aix s
innegable. Lescriptor noms conta, en general, els esdeveniments significatius del seu
personatge, i, en allar-los i destacar-los, sol produir un efecte inflacionista o inflat, poc o
molt, per sense remei. Per aix, lexageraci evident, no s obstacle perqu la veritat del
personatge i la de lesdeveniment quede indiscutida. Entre un home de novella, fingit, i
un home de carrer, real, no hi ha massa diferncia, com a tipus. En el fons, lhome de la
novella no s ms que lhome del carrer vist o analitzat per un novellista. Vist de
sorpresa, en direm. Potencialment, tots sn personatges de Dostoievski i esmente els de
Dostoievski per la fama que tenen destranys i dexcepcionals: tots som potencialment
personatges de Dostoievski, a lespera dun Dostoievski que ens prenga per personatges. Les
nostres petites misries, i les nostres petites virtuts, que a penes destriem en la rutina
quotidiana, es revelarien tremendament, picament angoixoses, sota lptica amplificadora,
minuciosa, violenta, dun gran novellista.
Una mica, caldr aplicar tamb aquesta reflexi al cas de ledat dels personatges. Els
infants i els adolescents adultitzats, que veiem [194] en els llibres, no seran, doncs, tan adults
com pensvem en un principi. Sense excloure daltres factors, apuntats ac o no, aquest de la
complexitat sha de tenir en compte. Perqu, ni tan sols quan som adults, no ens veiem viure,
no ens adonem de la vasta i dramtica fluncia de temps i de qestions que constitueix la
nostra vida. Ens hi viem, ens nadonvem quan rem infants o adolescents? I tanmateix, el
nostre viure daleshores devia ser tibant, foscament prenyat danhels, dinterrogants i de
contradiccions. No ens veiem viure, ficats com estem en la nostra vida, ocupats a viure-la;
habitualment no ens cal formular en pensament, en mots, ni en cap forma de lucidesa, tot all
que bull com a sentiment o com a sensaci en el nostre cos mortal; sovint, ni arribem a sentir-
nos sentir. Lofici de novellista consisteix a suplir aquesta distracci, aquest defecte de
conscincia.

Diccionari per a ociosos. 1964



MQUINES PER A PENSAR (Serra dOr, FEBRER, 1969)

Trobe, en una lectura, aquesta definici: el llibre s una mquina de pensar. I,
dentrada, em fa grcia. A mi, realment, mai no se mhauria acudit destablir una tal
equivalncia llibre =mquina. La idea de mquina per a pensar, en canvi, potser ja
resulta una mica ms assequible, perqu les elucubracions
60
de la fantascienza
61
ens tenen ben
acostumats a qualsevol expectativa, i els progressos de la manufactura humana tendeixen a

59
napolenida: Soldat de Napole.
60
elucubraci: Cavillaci.
61
fantascienza (italianisme): Imaginaci.

confirmar-les. Per, de tota manera, qu podria ser, al capdavall, una mquina per a
pensar?... La frase citada era, al seu torn, una cita i el paper don la copie no la comenta ni
lexplica. s possible que per aix mateix siga ms suggestiva. Sovint, una frmula com ara
aquesta, augmenta en seducci si ens ve oferta fora del seu context originari, allada. De fet,
ignore qu volia dir-hi exactament el senyor que confeccion lexpressi. [195] I, als
efectes de passar lestona els lectors i jo hi coincidim, ac, tant se val. Les paraules en
qesti sens presenten amb un perfil equvoc, polivalent, que no tenien, sens dubte, en la
pgina on inicialment van ser escrites. La culpa no s nostra. Ens naprofitarem, doncs, i
divagarem pel nostre compte... Per exemple: aix de mquina per a pensar, en principi, no
invita a distingir entre pensar a m i pensar a mquina? Ben mirat, el parallelisme amb
les formes del treball material shi imposa. Pensar a m, naturalment, seria i me
nexcuse, si la correlaci sembla irrisria una mena dartesania, mentre que pensar a
mquina... Les mquines, en general, solen tenir una certa mala premsa entre els
intellectuals, i la inimaginable noci de pensar a mquina ha dhorroritzar-los ms encara.
En el fons, tothom veu loperaci de pensar com una artesania: feina individuada,
creadora, irreductiblement prpia. I el llibre...? La comparana que esbosse no s tan
absurda com alg podria creure. Examinem-ho. Hi ha un parell daspectes del llibre
almenys, que permeten de reconixer-hi la funci de mquina per a pensar. Un: el llibre
pensa pel lector. Vull dir: el lector no ha de pensar perqu ja el llibre pensa per ell. Es la hip-
tesi del lector incondicional i adhesiu, ingenu o fidel, que busca, i habitualment troba, en els
seus llibres preferits la manera de pensar i fins i tot el pensament que necessita. Per a
ell la lectura ser, sobretot, doctrina i autoritat: lli. El llibre li ho dna tot ja pensat: a
punt de pair. Llegeix, i assimila el que llegeix. Es molt probable que, desprs, si pensa, pense
maquinalment. Laltre aspecte a considerar s el carcter industrial del llibre. Lobra
intellectual ser tan nica i original com es vulga per quan es converteix en llibre
imprs, esdev un producte ms o menys vastament multiplicat, segons les dimensions del
tiratge. En la prctica, s ja un producte fabricat en srie, i daix ha de derivar tamb algun
tret didentificaci amb el signe de la mquina. Per fortuna, aquest punt. Els detractors de la
mquina gaireb sempre vergonyants nobliden els bondadosos avantatges, i un dells
s la difusi del llibre... Mincline a suposar que el socileg o el crtic literari [196] que ha
inventat si s que aix s inventar el concepte el llibre s una mquina per a pensar,
no ha prets dencomanar-nos cap recel de cara al llibre. Ell deu ser, fatalment, home de
llibres, autor i consumidor: no cal afegir-hi res ms. Siga com siga hi ha una nova accepci
de la seua troballa que conv precisar. EI llibre-mquina-per-a-pensar s, en definitiva, la
missi del llibre. Mquina, ac, hauria de ser sinnim dinstrument. Podem pensar sense
llibres, evidentment. Milions i milions, increbles quantitats de persones, han passat per la
superfcie daquest planeta sense tenir contacte amb els llibres. I han pensat tant com han
sabut. Avui mateix, encara nhi ha no pocs milions, i continuar havent-nhi en el futur. No
solament hem de computar-hi els analfabets, sin els alfabetitzats que acostumen a llegir o
que, si llegeixen, no s precisament per a pensar. Fins i tot cabria invocar algun cas de
pensador autntic i vigors, que ha pensat a partir duna biblioteca insignificant. Per s
indiscutible que el llibre lescrit, en primer terme: abans, i molt ms, prodigiosament molt
ms, desprs de Gutenberg
62
constitueix una eina per a pensar. Insubstituble. El llibre, al
cap i a la fi, ha de complir aquesta missi primera: lestmul a pensar. Si no ens fa pensar,
quin inters tindr un llibre? No cal dir-ho: un llibre que no fa pensar no s ja un llibre; s
un barbitric, una pessigolla o un xiclet. Cada dia surten de les impremtes milers de quintars
mtrics de paper editorial, en format de llibre. No ens nhem pas denganyar: no es tracta
de llibres. No sn mquines per a pensar, sin barbitrics, pessigolles i xiclets. El
llibre de deb planteja problemes, informa de problemes, intenta exposar solucions a
problemes. En la mesura que sav a ser vehicle de problemes s instrument, mquina
que fa pensar... Hi ha lectors per a tot, s. Tanmateix, llegir per no pensar, per estalviar-
se de pensar, no s llegir. s una altra cosa, que encara no t nom... I que conste que, quan

62
Gutenberg (1400?-1468), nom amb qu fou conegut J ohann Gensfleisch, presumpte inventor de la impremta.

parle de pensar, no em referesc a cap actitud heroica o conspcua: no tracte de fomentar
[197] vocacions dAristtils
63
, de Descartes
64
, de Keynes
65
o de Gramscis
66
. Tant de bo hi
fossen. Per no s aix. Basta que el lector siga un simple lector, un ciutad annim, vulgar i
corrent, gris. I que pense. En termes deficcia collectiva, potser s ms til, ms
important, que abunden les multituds que pensen. El llibre s la seua mquina el seu
instrument. Per a pensar sobre el Vietnam
67
o sobre dificultats de lagricultura, sobre la
fissi nuclear o sobre la poesia lrica, sobre els faraons antics o moderns o sobre lengranatge
del sexe, sobre la revoluci o sobre la reacci, sobre les malalties o sobre la salut, sobre
ltre
68
o sobre le nant
69
sobre un mateix, el llibre fa el servei bsic, elemental i enrgic,
dobligar-nos-hi i ajudar-nos-hi. No existeix res, de moment, que puga substituir-lo en aquest
exercici. Mquina? S. O no. Com vosts vulguen...

El mn de cada dia. 1975



COMDIES I COMEDIANTS (J UNY, 1972)

Em fa una certa angnia haver-ho de confessar. El cas s que, quan vaig al teatre, em
costa un gran esfor dassumir lactitud necessriament despectador. Ben sovint, passa
ms de mitja representaci abans que no arribe a sentir-me atent al que sesdev en lescenari.
Vull dir: al que shi esdev en tant que fet dramtic. Mire i escolte, aix s, i tant com
qualsevol altre individu del pblic. Per les meues reaccions, dentrada, sn de refs. Per
comenar, trobe que els actors sempre van mal vestits, excessivament maquillats i que fan
coses estranyes amb els braos i amb els msculs facials. La veu els surt generalment amb
una modulaci grotesca: de vegades, noms [198] demanen un got daigua o constaten que
plou, i no poden evitar de recitar-ho. Lmfasi em desconcerta. Les paraules del text, que
potser mhavien semblat correctssimes si les havia llegides sobre paper imprs, les trobe
insuportables. Tot plegat em recorda els Pastorets
70
de la meua infncia el Betlem, diem al
meu poble: una operaci atrotinada i pueril... I, sens dubte, ni la companyia ni lautor no en
tenen la culpa. Lexperincia, lhe passada amb els millors comediants que han circulat pel
pas, i amb les obres literriament ms excelses. La culpa, si nhi ha alguna, deu ser meua...
Finalment, acabe per acostumar-mhi, i al capdavall ja sc un espectador ms:
brechtianament
71
distanciat o no, segons les circumstncies, mincorpore a les previsions
rituals de la clientela. I aplaudesc i tot, si molt conv. De tota manera, la cosa em deixa una
mica inquiet. Em demane a qu obeeix aquesta meua insensibilitat inicial; em demane de
ms a ms, si nicament jo en sc afectat, entre els pobladors de la platea
72
... No em resigne a
descartar la possibilitat que, en el fons, unes determinades formes de teatre a ls obres i
actors, i tot el que hi ha implcit siguen una involuntria prolongaci de la tcnica dels

63
Aristtil, filsof i cientfic grec (384 aC-322aC), deixeble de Plat.
64
Ren Descartes (1596-1650), filsof i cientfic francs, el pare de la filosofia moderna.
65
J ohn Maynard Keynes (1883-1946), economista angls, autor de The General Theory of Employment, Interest
and Money (1936).
66
Antonio Gramsci (1891-1937), poltic i teric marxista itali.
67
Estat de lsia, al SE, que limita amb la Xina, Cambotja i Laos; la capital s Hanoi. Durant els anys seixanta i
part dels setanta hi tingu lloc una cruenta guerra en qu sortiren derrotats els EUA.
68
ltre (gallicisme): lsser.
69
le nant (gallicisme): el no-res.
70
Entrems o drama popular en qu es representa ladoraci de J ess pels pastors.
71
Bertolt Brecht (1898-1956), dramaturg alemany, autor cabdal en la renovaci de lart escnic.
72
platea: Planta baixa, en el teatre, on hi ha una srie de files paralleles de cadires.

Pastorets. Fa uns mesos, al Poliorama
73
, vaig assistir a un Valle-Incln
74
horrors. O em
semblava que era horrors. La referncia als Pastorets de Centre Parroquial amb prou feines
era superada per les frases de don Ramon, mal manipulades altrament... La pretensi devia ser
sublim, i jo tendesc a respectar totes les maniobres del prosme, sobretot si sn sublims.
Per... Ara: ms aviat desconfie de mi mateix. Noms molt de tard en tard passe per taquilla.
Per motius que mexcuse dexplicar, no puc ser un addicte al teatre. J a ho comprenc: el tea-
tre s una convenci o un convencionalisme, com qualsevol altre. Cal participar-hi
compartint-lo per a no rebutjar-lo com un [199] entreteniment incomprensible. La gent que
hi va cada setmana ho troba ben normal: la indumentria ridcula, la gesticulaci abrupta, la
dicci estudiada, estudiadssima, la vrbola arbitrria de lescriptor. Els qui no, no... Tot
convencionalisme exigeix una adhesi prvia. Quan sens presenta sense embuts, amb la
insolncia pura de ser el que s, el problema varia. La farsa estricta, o els eterns coturns
75

no menys estrictes, capturen de seguida lexpectaci del passavolant ms impertrrit.
Poques vegades mhe interessat tant en un espectacle com en les cabaretades
76
de la Maria
Aurlia
77
o den J aume Vidal
78
. I un dia, vaig caure en la temptaci de veure una Ronda de
mort a Sinera, i em va semblar que lEspriu encara era ms fotudament Espriu que jo no em
pensava: tant, que, en eixir del Romea
79
, vaig buscar rpidament una expendeduria de conyac,
amb lesperana dun simulacre de reconciliaci amb la vida... Ancdotes a part, la qesti
del teatre el problema t aquest origen. La crisi teatral s antiga. Den que les
taules hagueren denfrontar-se amb la competncia del cinema i dun cinema amb tarifes
ms afables i amb plantejaments ms elementals, el teatre saguanta dun fil: duns fans, si
val el terme. Amb la televisi en marxa, les famlies opten per prescindir de lescena. No crec
que ning sen faa illusions: ni a Barcelona ni a Londres o Nova York, ni en catal o en
castell o en angls. Les estadstiques revelen que, a tot arreu, lassistncia al teatre
incloent-hi el teatre missional, desquerra o desglsia significa una desgraciada xifra del
total del venat. El teatre continua sent el que sempre fou i probablement sempre ha de ser.
Com tot, al cap i a la fi. Evidentment, el mn dels fotogrames no s menys convencional: fins
i tot ho s ms. Per ac comena la histria: es tracta de convencions ben [200] distintes, i
la de les pantalles, grans o petites: el cine i la tele sn la nostra distracci, nica, per
desgrcia. I ens hi hem adaptat. Hem perdut lantiga familiaritat amb el teatre, i si mai hi
acudim, no ens conven. Gaireb sempre, la convicci depn de la convenci. Tant se
val. La realitat s que el teatre ens resulta una mica difcil: difcil de digerir. Potser, quan el
teatre era encara viu, una troupe
80
regular podia fer-nos acceptar un gran llibre un
Shakespeare
81
,

diguem-ne en males condicions. Alg ha sostingut la hiptesi que un
Hamlet
82
representat en calotets acaba per imposar-se al pblic. No dic que no. Per en el
passat. Avui, un Hamlet efica hauria de ser com un Ironside
83
i no s si ni tan sols aix
superaria la desconfiana de lauditori... Els professionals del teatre fan el seu fet, quan troben
mecenes
84
o subvencions oficials; publiquen revistes secretes; escriuen articles admirables,
que els directors de diari publiquen per superstici... s pur heroisme, aix. Tremendament

73
Teatre barcelon.
74
Ramn Mara del Valle-Incln (1866-1936), escriptor gallec en castell, fams pels esperpentos.
75
coturn: Vegeu la nota 91 de lapartat Apunts variats.
76
cabaretada: Espectacle teatral escenificat en sales petites, anomenades cabaret.
77
Maria Aurlia Capmany (1918-1991), novellista i directora i autora teatral, barcelonina, molt interessada pel
temes femenins; traductora i adaptadora dobres.
78
J . Vidal i Alcover (1923-1991), manacor, escriptor i filleg, autor duna extensa obra potica, narrativa i
teatral.
79
Teatre de Barcelona, fundat el 1863; el local ms destacat de la histria del teatre catal den de la
Renaixena.
80
troupe (gallicisme): Companyia (teatral).
81
Vegeu la nota 84 de lapartat A casa nostra.
82
Una de les obres ms famoses de Shakespeare, escrita entre el 1601 i el 1608.
83
Srie televisiva americana, protagonitzada per un advocat que dna nom a la srie, encarnat per Raymond
Burr.
84
mecenes: Persona rica que patrocina les arts.

estimable. No s si se nadonen per sn peces de museu. I no solament els de pretensi
minoritria. Tamb els altres: els residus comercials i daparena majoritria. Fa pena,
indiscutiblement...

El mn de cada dia. 1975



POQUES PARAULES

LA ROSA
85

La rosa, sense la literatura que li ha caigut a sobre, noms seria una col petita, inspida i
de colors enganyadors. El perfum, a la cuina, sesvairia. J osep Pla
86
sequivocava.

[201]
TRAGDIES

Avui cau un avi, collideixen
87
uns cotxes, es produeix una conflagraci
88
domstica, i
hi ha uns quants difunts: els titulars dels diaris en diuen tragdies. Malament! E sn dites
tragdies per o com contenen dictats plorosos de crueltats de reis e de grans prnceps....
Antgona
89
era Antgona, i dip
90
era dip, i els fantasmes de Shakespeare portaven corones.
El vocabulari es deteriora.

Poques paraules. A: Sagitari. 1985



LART DE LLEGIR (31-XII-1982)

I vost, qu demana a les seues lectures? Probablement, la pregunta t moltes
contestacions possibles, i fins i tot contradictries. Deixem-ho estar. Ara: algunes persones
tenim, entre ms preferncies, la de llegir autors o obres que ja sabem que soposen a la nostra
manera de pensar, per exemple. No hi busquem corroboracions sin lestmul dun enemic
que ens obliga a reflexionar sobre all que considervem obvi. Temeu lhome dun sol
llibre, deia segons diuen sant Agust
91
. A mi tamb em fa por la gent dun sol llibre, o
dun sol diari, aquells que no llegeixen ms que el que els reconforta en els propis prejudicis.

85
Aforisme publicat, per primera vegada, a LEspill, nm. 6/7, 1980.
86
J osep Pla (1897-1981), vastssim escriptor i periodista catal. El comentari del text fa referncia a una frase de
Pla: Lnic que falta a les roses per a sser perfectes s sser comestibles.
87
collidir. Xocar.
88
conflagraci: Incendi.
89
Personatge llegendari de la tragdia grega.
90
Personatge llegendari de la tragdia grega. Era el rei de Tebas.
91
Pare de lEsglsia (354-430), gran polemitzador.

Sn els fantics. Els qui em coneixen saben la meua afecci per lUnamuno
92
, i s un detall.
Diuen que li tinc mania. No, no! Una pgina dAzorn
93
o de lOrs
94
em deixa
indiferent, o minteressa per unes altres raons. Amb lUnamuno, en canvi, tinc sempre una
discussi pendent: pol- [202] tica o filosfica o com siga. I tamb amb don J oan Maragall
95
. I
ara que em surt Maragall: per qu han deixat tan de banda, els nostres intellectuals, el
Maragall pensador? No tot, en ell, comena i acaba amb el Cant espiritual o amb la
paraula viva! Per torne a la meua: duna lectura, el millor profit que en podeu traure s el
revulsiu que us empasseu. Potser us far vomitar, potser no. Si vomiteu, si vomitem, poc o
molt, les idees fixes que hem acumulat per educaci o per inrcia de classe, aix que
haurem guanyat. Per al cos i per a lnima. La majoria dels clients dels psiquiatres sn
individus que no han sabut triar uns llibres emtics
96
, quan calia.

El Mn. 1982



HISTRIA LITERRIA (16-VII-1984)

Ausis March
97
, vindose viejo, deca: Morir pase; pero envejecer, para qu?.
Aquesta broma sentenciosa, la contava J uan de Arguijo, un obscur poeta sevill del XVII. I em
pregunte com s que els hermeneutes
98
de March no lhan aprofitada, ben mirat, es tracta
duna caricatura rpida i intelligent, que el mateix protagonista hauria acceptat amb discreta
tolerncia. Sexagenari, quan ja no podia fer volar falcons i la luxria se li convertia en
conceptes, potser torturat pel reuma o pel mal de queixals, passejant per Valncia el seu temor
de Du i lobstinaci de versificar, Ausis March degu pensar-ho sovint: per a qu envellir?
No t sentit, aix denvellir. En qualsevol cas, i literriament, sempre resulta ms rendible
la mort que la vellesa. La velledat en valencians mal prova..., va escriure. Tamb mintriga
que els erudits ausiasmarquians no hagen denunciat la confusa prosdia
99
daquest decasllab,
per tant se val. La velledat no ha deixat mai de ser incmoda, entre valencians i [203]
entre no valencians, llevat de les excepcions llegendries. Avui, amb una farmcia
consolatria a la cantonada, el fet dacumular anys en el propi cos ha suavitzat el seu
tradicional dramatisme, i la senectut
100
no interessa ni tan sols els filsofs (que sn senils per
definici i des del primer dia). B: interessa com a problema de seguretat social. En lpoca
de March, la seguretat social era incerta, i en deien obres de misericrdia... E no s com
jo faa obra nova... La qesti de si el March ancianet feia, o no, obra nova, la trasllade
als especialistes. Em limite a repetir lancdota reportada per Arguijo: per a qu?

El Temps. 1984

92
Miguel de Unamuno (1864-1936), escriptor espanyol, fu amistat amb el nostre J oan Maragall, proclam
lhegemonia del castell i la mort de les altres llenges peninsulars.
93
J os Martnez Ruiz (1873-1967), Azorn, escriptor valenci en castell, una de les primeres figures de la
Generaci del 98.
94
Eugeni dOrs (1881-1954), escriptor i filsof catal, capdavanter del noucentisme.
95
J oan Maragall (1860-1911). assagista i el gran poeta del modernisme a Catalunya.
96
emtic: Que provoca el vmit.
97
Poeta valenci (1397-1459), el gran trobador del segle XV.
98
hermeneuta: Intrpret.
99
prosdia: Accentuaci.
100
senectud: Ancianitat.

[205]
V. BO, POQUET I A SOVINTET...



AFORISMES

J UDICIS FINALS (1960)

1 Leufemisme s ja, en si, una mentida.
2 MODSTIA DE LAUTOR. Els aforismes els meus com els de tothom sn
sempre falsos, intrnsecament falsos. I aquest tamb.
3 Hi ha qui s advocat, o mestre, o poltic, o bisbe, o poeta, o pags. La meua
professi, en canvi, s de ser J oan Fuster.
4 Noms diem i escrivim! llocs comuns: altrament no ens entendrem.
5 Els possessius: heus ac unes formes gramaticals realment pertorbadores.
6 Les veritats, cal exagerar-les perqu resulten crebles.
7 No sols la riquesa de pensament duna persona, sin tamb la seva complexitat de
matisos sentimentals, depenen del lxic que domine i dels seus recursos sintctics. Pensem i
sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua.
8 No us irriteu, resulta antihiginic.
9 Res dhomenatges, home! La hipocresia s una exigncia que la virtut imposa al vici.
10 Es un deure dels joves espantar sistemticament els vells, ni que siga per evitar que
sadormen del tot.
11 PRECEPTE DE DIALCTICA. Crideu, quan discutiu i tingueu ra.
Ordinriament, el qui no en t tamb crida. I no s cosa de perdre posicions per una qesti de
bones maneres.
12 Escriure fer literatura s tot aix que vosts diuen, i de ms a ms, una forma
de venjana.
13 Cada paraula s ja, en si, una perfrasi.
14 CONSELL A MI MATEIX. Que cada paraula teua siga, almenys, una reticncia.
[206]
15 Diu realment el poeta all que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entenga
alguna cosa. Que si no s el que ell diu, s el que jo estava a punt de dir-me.
16 DE LESTIL LITERARI. No sempre la senzillesa s compatible amb lexactitud.
17 Els adjectius sn sempre subjectius.
18 Descriure s inventariar: una activitat subalterna, de notaris o de novellistes
dolents.
19 Hi ha estils literaris que sn incompatibles amb la mquina descriure.

20 Donat un vocabulari ms o menys suggestiu, la filosofia s gaireb una qesti de
sintaxi, com la poesia s gaireb una qesti de prosdia
1
.
21 Al capdavall, valorar la cultura per la seua utilitat, potser ser tal com estan
posant-se les coses lnica manera de salvar-la.
22 Diu Mauriac
2
que el fi de la literatura novellada s la coneixena de lhome. De
lhome que lescriu, en tot cas pense jo.
23 MONTAIGNE
3
. Ell deia, referint-se als seus escrits: Mes songes que voici..,
4

No hauria estat millor dir: Mensonges que voici...
5
? I com Montaigne, tothom. Escriure s
fer comdia.
24 Amb bons sentiments es fa mala literatura; amb sentiments perversos, tamb. En
general es fa sempre mala literatura sobretot a base de sentiments.
25 J a ho saben vosts: en poesia, hi ha teories que reposen sobre la inspiraci, i nhi ha
daltres que donen la primacia al clcul. Hi ha bons poetes inspirats, i bons poetes
calculadors. Tanmateix, si b es mira, la inspiraci no s sin un clcul, per tan rpid i
misteriosament automtic, que gaireb no sembla clcul.
26 Noms hi ha una manera seriosa de llegir, que s rellegir.
[207]
27 Els llibres no supleixen la vida, per la vida tampoc no supleix els llibres.
28 Tots els versos estan ja fets. Parlem de poesia, doncs.
29 Els versos que canten lamor sorts han estat escrits desprs, ja en una estona de
tedi o de desesperaci i per tal de remeiar-la.
30 En realitat, si b es considera, resulta que els poetes importants shan limitat sempre
a fer versos a la lluna.
31 Les metfores les bones metfores no sn sin definicions imprevistes: dir la
mateixa cosa, per per sorpresa. s una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per aix els
poetes les usen copiosament.
32 La primera obligaci dun escriptor s de fer-se llegir.
33 Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.
34 Was bleibet aber, stiften es die Dichter. Que vol dir diuen: Tot all que
perdura, ho han fundat els poetes. Ho assegura un poeta, naturalment.
35 Per a un escriptor, la bilis pot ser un bon ingredient estilstic.
36 LITERATURA DIRIGIDA. Puix que no es pot impedir que un ocell cante,
resulta aconsellable densenyar-li solfa.
37 Sovint sha qualificat el cinema dart de masses. Fra millor dir-ne art contra
les masses. Totes les tiranies del nostre temps nec nominetur
6
shan aprofitat del poder
estupiditzant del cinema per tal desmussar la sensibilitat social i humana de lespectador. El
cinema capitalista s, exactament, lopi del poble. Els cinemes de propaganda sn una altra
mena dopi: amb idntics efectes ensopidors, per sense somnis agradables.


1
prosdia: Vegeu la nota 99 de lapartat Entre lnies.
2
Franois Mauriac (1885-1970), escriptor francs; escriv novelles, assaigs i peces teatrals. Premi Nobel de
literatura en el 1952.
3
Vegeu la nota 33 de lapartat Apunts variats.
4
Heus ac els meus somnis (traducci).
5
Heus ac les meues mentides faules, invencions (traducci).
6
Ni parlar-ne / millor que no en parlem (traducci).

PROPOSICIONS DESHONESTES (1968)

38 Siga quin siga el seu fons literal, les interjeccions tenen sempre un no s qu de
conjur.
[208]
39 Tot depn de la paraula.
40 Dir una passi equival a reduir-la a la meitat.
41 La ironia necessita cmplices.
42 No s que magrade dir jo; s que no tinc dret a parlar amb un altre pronom
personal.
43 I morir deu ser deixar descriure.
44 Tot aix que ara pense i escric, ho han pensat i ho han escrit molta, moltssima
gent, abans que jo. Si no fos aix, no tindria mrit.
45 Tinc confiana en la lletra. Qualsevol paraula escrita, b siga per se
7
, b siga a
contrario sensu
8
, acaba sempre per ser revolucionria. Tot s qesti de saber llegir.
46 La literatura consisteix a parlar de literatura.
47 Pensar s deformar. Com pintar o fer poesia, per duna altra manera.
48 Els odis dels poetes sn femenins.
49 Un intellectual honest comena per escriure una frase. La resta de la seua obra no
ser sin un procs de rectificacions dall que va escriure el primer dia.
50 LORIGINALITAT. Entre tots ho pensem tot.
51 Corregir i augmentar: aix s la cultura.
52 Un bon llibre sempre s una provocaci.
53 Costa poc de llegir, per quant ha costat descriure?
54 Escriure s recordar, o en tot cas, inventar records.
55 Al mn occidental, totes les gramtiques serien inconcebibles si no tinguessen com
a base la Lgica dAristtil
9
.
56 Compara i comenars a entendre.
57 No faces versos sobre la mort: s intil. Fes testament, que resulta molt ms prctic.
58 Quan patesques dinsomni, mira de fer versos. Estic segur que molts grans poetes
van comenar aix.
[209]
59 En els papers ntims, que no ha de llegir ning, s on hem de procurar especialment
de no fer faltes dortografia.
60 Assercions i negacions discutibles, ho admet. Potser seran tils just per aix, perqu
sn discutibles: perqu inciten a la discussi.

Consells, proverbis i insolncies. 1968

7
per se (llatinisme): Per si mateixa (entesa al peu de la lletra, ben entesa).
8
a contrario sensu (llatinisme): En sentit contrari (mal entesa, entesa al revs).
9
Filsof i cientfic grec (384-322 aC), un dels esperits ms influents de la histria, deixeble de Plat. Lrganon
instrument, en grec s el conjunt de tractats de lgica.

POQUES PARAULES (1980 I 1985)

61 Tamb lerror t el seu mrit, deia Voltaire
10
. I, si estava equivocat quan ho
afirmava, no feia sin abonar una evidncia.
62 No et refies de la teua conscincia. Tendir a donar-te la ra.
63 Corrupci de menors? Probablement, fins que un menor no siga degudament
corromput no esdevindr adult.
64 Un mot per a cada cosa? Els diccionaris serien interminables. Hi ha tantes coses
que ni tan sols sn coses!
65 Qu diuen? Tant se val! Poseu-hi objeccions. Si ms no, us divertireu.
66 La msica s una conspiraci contra el silenci, siga Bach, siga el rock. Per, ha
existit mai el silenci?

Aforismes sense transcendncia. A: LEspill, 6/7, 1980


67 Com que no s obligatori ser raonable, la gent se naprofita.
68 El dest dels que escrivim s esdevenir illegibles, un dia o altre, o ara mateix.
69 B est tenir una ptria, natural, adoptiva o militar: cadasc sapanya com pot.
Per els patriotismes no sn una hipertrfia?
70 Com que els metges no ho prescriuen, el personal no pensa.
71 Com ms equvoques sn les paraules, ms faciliten la convivncia.
72 Tinc ra, tens ra, donar la ra... Quanta propietat!

Sagitari. 1985


10
Nom amb qu s conegut Franois-Marie Arouet (1694-1778), escriptor francs, autor del fams Dictionnaire
philosophique (1764).

[211]
ACTIVITATS
[213]

I. APUNTS VARIATS


TEMPTACIONS DE DESOBEDINCIA

1. Explica el ttol en relaci amb el contingut.
2. Busca al diccionari el significat de desobedincia. Quina accepci coincideix amb la del
text?
3. Relaciona la paraula desobedincia amb les que apareixen entre cometes. Agrupa-les en
paraules o expressions sinnimes o antnimes.
4. Classifica morfolgicament les paraules entre cometes.
5. Titula de manera contrria el text (per exemple: Temptacions dobedincia) i refs-lo.


ABS DE FORA

1. Identifican lestructura i les idees principals.
2. Exposa la teua opini sobre la intensitat significativa o concentraci de significat en un escrit
tan breu. Quina sensaci et produeix?
3. Identifica en el text les equivalncies lxiques de fora (abs, superioritat amenaadora,
intelligncia); interpreta i explica aquests significats presentats per lautor.
4. Identifica la perfrasi verbal que hi ha al text. De quina classe s?
5. Continua unes quantes lnies ms lescrit de Fuster, afegint-hi exemples com el que fa servir
lautor sobre la intelligncia.


[214]
APOLOGTICA DE LEROTISME

1. Repassa el segon pargraf i respon: Quin s lofici dels poetes? Qu sn els poetes?
2. Subratlla i extrau les idees principals del text.
3. Explica la funci de les expressions entre cometes i amb lletra cursiva.
4. Destria els mots sinnims que apareixen al text.
5. De quines coses fa crtica lautor? Escriu-ne la teua opini.


LA FELICITAT

1. Subratlla el ms important del text. Resumeix-ne el contingut.
2. Llegeix articles de premsa relacionats amb el tema tractat per Fuster i estableix relacions.
3. Analitza els recursos tipogrfics del text: cometes, cursives...

4. Quines caracterstiques de lestil fusteria hi veus presents?
5. Explica la funci del condicional si.
6. Elabora una enquesta sobre la felicitat i extrau-ne les conclusions.
7. Assaja una definici de felicitat. Compara-la amb la del diccionari i amb la que apunta
Fuster.
8. Completa lescrit: J o seria feli si...


[215]
EL NOMBRE DEL QUI SENTENEN

1. Redacta una frase resum per a cada pargraf.
2. Est dacord lautor amb lafirmaci que inicia el text? Escriu la frase que ho demostra.
3. Contraposa aquests dos conceptes segons larticle: parlar i conversar.
4. Identifica les allusions al lector. Quines formes gramaticals utilitza lautor?
5. Redacta la teua opini sobre all tractat a lltim pargraf del text. Argumenta per qu li
dones la ra o no a lautor.


MS SOBRE EL SENTIT DE LHUMOR

1. Subratlla el ms important del text i fes un esquema amb les idees ms destacades de cada
pargraf.
2. Qu s el sentit de lhumor per a lautor? I per a tu?
3. Busca al diccionari el significat de naturalitat i humor. Relaciona aquests dos temes.
4. Escriu exemples en qu es demostre que hi ha sentit de lhumor.


AMOR

1. Aquest s un article llarg. A partir duna frase, senceta el raonament de lautor. Identifica
aquesta frase.
2. Destria autors, obres literries, personatges, msics, etc., relacionats amb lamor i amb el
concepte Romanticisme als quals alludeix Fuster en la seua anlisi. Fes-ne un mapa conceptual.
[216]
3. En el context que analitza lautor, ens trobem aquesta afirmaci: Les dones: personatges de
segona fila... La dama... Repassa aquest aspecte tractat en larticle Amor. Descriu els fets que
confirmen aquesta afirmaci. Digues la teua opini. Debateu el tema.
4. A partir de la informaci que ens dna Fuster sobre el paper de la dona, observa el
tractament de la relaci dona amor home i identifica la repercussi de la igualtat en lanomenat
amor corts.
5. Lautor reflexiona i sadrea al lector personalitzant-hi el raonament, com en una conversa.
Observa aquest fet i recull expressions en primera persona.
6. Explica quina s la funci de les expressions entre cometes i amb lletra cursiva.
7. Escriu i explica la conclusi final referida a lamor. Allarga el text un pargraf ms.


BELLESA


1. Fes un resum del text.
2. Quina s, per lautor, la relaci bellesa concupiscncia? Quins arguments demostren
aquesta relaci?
3. Busca sinnims i antnims dels termes segents: bellesa i concupiscncia.
4. Continua lescrit de manera creativa: No crec que la bellesa...


[217]
EL FUTBOL I MS COSES

1. A quines coses alludeix el ttol?
2. Quina experincia personal relata lautor? Resumeix-la.
3. Quin s el punt que altera la reuni daficionats al futbol? Per qu? Qu en penses?
4. Comenta el que diuen els valencians en les seues intervencions.
5. Repassa ls del punt i a part i raona labsncia daquest signe de puntuaci en aquest text.
6. Quins signes introdueixen les intervencions directes daltres persones al text?
7. Conta una experincia personal relacionada amb el futbol i utilitza la frmula final de
lautor: Des dun punt de vista..., mhauria estimat ms que hagus guanyat...


CALLAR

1. Extrau les idees principals i les secundries del text.
2. Quines figures retriques hi empra lautor? (comparacions...)
3. Consulta el significat de callar al diccionari. Quina accepci de les que hi has trobat
coincideix amb les de lautor?
4. Comenta labundncia dels punts i a part. Raona-la.
5. Analitza les diverses funcions sintctiques del mot callar en aquest escrit.
[218]
6. Relaciona el text amb la illustraci.


CARPE DIEM

1. Identifican el tema i completa el camp semntic.
2. Estableix la relaci dels personatges que anomena Fuster amb el tema.
3. Digues altres contextos en els quals tinga sentit lexpressi Carpe diem: El Club dels Poetes
Morts...
4. Quina s la funci de les cometes?
5. Identifica els termes sinnims que hi ha al text.
6. Canvian el ttol i els arguments.


DINERS

1. Al voltant dels diners, quina reflexi fa lautor?
2. Comenta lestructura del text.
3. Subratlla els verbs, separa les oracions i classifica-les.

4. Qu en diries, dels diners? Escriu una frase sobre lassumpte.
5. No entenc aquells qui diuen que.... Continua aquesta frase de lautor.


DORMIR

1. Quina relaci estableix Fuster entre les nocions dormir, morir i partir?
[219]
2. A quina cosa es refereix lautor en la seua afirmaci final: Aix s clar. Ben clar!? Aix s
per a ell una obvietat, i per a tu? Per qu?
3. Explica el significat de les frases en francs que apareixen en larticle.
4. Titula de manera contrria larticle i reescriu-lo.


EXHIBICIONISME

1. Quina relaci estableix lautor entre exhibicionisme, obscenitat i pudor?
2. Exhibicionisme? Parlem-ne! Comenta loriginalitat daquest comenament. De quina cosa
estaries disposat a parlar desprs de qestionar amb un interrogant la seua definici?
3. Explica la funci dels signes dinterrogaci i dadmiraci en aquest comenament.
4. Fes una reflexi lingstica sobre el sufix -isme.
5. Continua lescrit de Fuster a partir dels punts suspensius finals.


FATUTAT

1. Raona la teua coincidncia o discrepncia amb lafirmaci final de lautor.
2. Extrau els sinnims de fatutat que utilitza lautor. En coneixes daltres?
3. Qu seria de la nostra vida [...] si... Continua aquesta frase de lautor.

[220]
FUGIT IRREPARABILE...

1. Subratlla les idees principals de cada pargraf. Presenta-les en forma desquema.
2. Llegeix lentrada. Escriu el que penses daquest tema. Compara el que has llegit amb el que
tu has escrit.
3. Quin s el significat del ttol? Quina relaci t amb les idees que hi desenvolupa lautor?
4. Assenyala les contradiccions aparents o reals que trobes en el raonament de lautor respecte
de linters que diu que li desperta el tema que tracta.
5. Observa lestructura gramatical i comenta lafirmaci final i el seu qestionament immediat:
[...] arribar a ser vell s un error. O una infmia.
6. Imitant lautor, redacta un escrit a partir de la data del teu aniversari amb algunes reflexions:
Escric aquesta nota el....... de .......................... de............., i...


HUMILIACI

1. Quina afirmaci fa lautor? Opina sobre aquesta afirmaci.

2. Construeix la famlia de paraules de la qual forma part humiliaci.
3. Aporta altres exemples que illustren aquest tema, a la manera de lautor. Conec, per
exemple...

[221]
INTERS

1. Digues quina anlisi fa lautor de la pregunta que li fan: I aix tinteressa realment?
2. Fes un llistat i busca algunes dades dels moralistes francesos que anomena Fuster en aquest
article.
3. Quina significaci t lafirmaci: O hauria de contestar amb la meua autobiografia?
4. Explica lestructura del text.
5. Aplica al text les caracterstiques de lestil assagstic de Fuster.
6. Contrasta el significat dinters en diversos diccionaris amb el que ac aporta J . Fuster
extret del diccionari Fabra.
7. Debateu sobre els vostres interessos. Com els podreu justificar?


JUVENTUD, DIVINO TESORO...

1. Subratlla les idees principals del text, pargraf per pargraf. Fes un esquema de la seua
organitzaci.
2. Entre tots i totes elaboreu un mapa conceptual sobre el tema de la joventut amb les idees del
text. Completeu-lo amb les vostres idees.
3. Contrasta la teua opini sobre el tema amb la de lautor.
4. Per qu el ttol s en castell? Raona la resposta.
5. Esbrina el significat de les paraules entre cometes i en castell. Per qu sens sn presentades
aix?
[222]
6. Respon linterrogant que enceta el text de Fuster.


MORIR

1. Quina idea ens transmet lautor?
2. Observa de bell nou la concentraci didees. Comenta-les i con-trasta-les amb les teues.
3. Fes lanlisi sintctica de les frases del text.
4. Continua larticle desenvolupant amb llibertat el que ha iniciat lautor.
5. Titula de manera contrria el text i reescriu-lo.

POLTICA

1. Consulta en diverses fonts, incloent-hi lopini duns quants companys i professors, la idea
de poltica; aplica-la-les a la realitat i estableix comparacions amb la proposta de Fuster.
2. Tradueix la frase en francs. Comenta-la.
3. Desenvolupa el tema amb les teues idees.



SILENCI

1. Compara les idees daquest article amb les de Callar. Estableix punts comuns i diferncies.
2. Fes un quadre comparatiu amb les idees daquest article, les de Callar i les de laforisme
Sovint, gaireb sempre, callar tamb s mentir. (Diccionari per a ociosos)
[223]
3. La insistent preocupaci fusteriana pel tema, la veus relacionada amb la situaci de
postguerra? I amb la can de Raimon J o vinc dun silenci...?
4. Quina s la funcionalitat de les paraules entre cometes?
5. Continua i canvia el final: En ltima instncia...


XENOFBIA

1. Subratlla i extrau les idees principals del text.
2. Quin s el grau dactualitat del que expressa Fuster?
3. Debateu el tema utilitzant altres documents que pugueu aportar: retalls de premsa...
4. Identifica termes sinnims o antnims utilitzats al text.
5. Transforma el text de Fuster en una notcia de premsa amb titular, subtitular i cos de la
notcia.

[224]
II. IMATGES I PARAULES



DE CINEMA

1. Subratlla el ms important i explica el contingut de cada pargraf.
2. Extrau les idees de lautor sobre la capacitat de crtica i digues qu nopines.
3. Estableix parallelismes entre:
- lector / espectador de cinema
- el somni / el convenciment
4. Forma el camp semntic de cinema.
5. Partint del text de Fuster i, pargraf per pargraf, formula preguntes per fer una enquesta
sobre el tema i contrasta el resultat amb les idees exposades per lautor.


PETITA TEORIA DE LESLGAN

1. Quin s lobjectiu de la publicitat segons el text?
2. Subratlla les idees principals del text i organitza-les en un mapa conceptual.
3. Estableix parallelismes entre eslgan i refrany.
4. Fes un recull deslgans i refranys (del text i de fora del text).
5. Consulta al diccionari les accepcions de la paraula eslgan.
6. Inventa eslgans sobre alguns dels temes treballats en aquesta antologia.

[225]
LES SALSITXES I ELS GIRADISCOS

1. Fuster polemitza amb frases daltres autors. Digues quines sn aquestes frases.
2. Consulta a lenciclopdia dades de Maurice Barrs i dOrtega y Gasset.
3. Comenta les idees aportades per lautor.
4. Relaciona el contingut daquesta entrada amb el de Contra la msica.
5. Concreta el significat de les paraules en cursiva i entre cometes.
6. Escriu quina s per a tu la forma ideal de sentir descoltar msica. Varia els
arguments de les teues afirmacions.


RETORN A LANALFABETISME

1. Subratlla i extrau les idees principals de cada pargraf.
2. Quina relaci creus que hi ha entre les nocions paraula escrita i imatge? I entre imatge i
analfabetisme? Qu diu Fuster respecte daix?
3. Relaciona el contingut daquesta entrada amb el De cinema.
4. Quina s letimologia de la paraula icono?
5. Escriu un comentari de la frase final. Poseu els comentaris en com.

6. Respon segons la teua opini: Hi ha realment un retrocs de la lectura, com a conseqncia
del boom de la imatge que estem vivint? Argumenta la teua resposta.

[226]
MSICA I POESIA

1. Extrau les idees principals de cada pargraf. Fes-ne un resum.
2. Comenta els significats de poesia i msica que apareixen al text. Relacionals amb els que en
dna el diccionari.
3. Busca les diverses accepcions de sinceritat al diccionari.
4. Quina funci tenen les paraules en cursiva i entre cometes?
5. Escolta les canons de Raimon que surten al text, i digues qu et semblen. Comprova desprs
les qualificacions que en fa Fuster i escriu els teus comentaris.


J OGUINES SENSE MALCIA

1. Busca a lenciclopdia les dades biogrfiques dels autors que cita Fuster.
2. Subratlla les idees principals del text i fes-ne un esquema.
3. Ests dacord amb lafirmaci final? J ustifica la resposta.
4. Comenta les diverses disputes i accions que es produeixen pel control i la presncia de la
televisi.
5. Forma un camp semntic al voltant de la televisi amb paraules del text.
6. Recull retalls de premsa on es complesquen algunes de les afirmacions de Fuster en aquest
article.
7. Elabora i passa una enquesta sobre el tema a persones de ms de cinquanta anys. Redacta
desprs algunes conclusions.

[227]
BOIX, HERAS, ARMENGOL

1. Respon:
- A qu es refereix el text?
- Com s lart de tots tres, segons Fuster?
- Qu tenen en com?
2. Amplia les dades dels pintors anomenats al ttol.
3. Fes un resum del text que tinga presentaci, desenvolupament i conclusi.
4. Recull les paraules que apareixen al text i que es relacionen amb la pintura.
5. Retalla de la premsa un article sobre una exposici de pintura. Comparal amb el de Fuster.
6. Imitant lautor, tria uns pintors i escriu un article de presentaci per al catleg duna
exposici.


ELS FALSOS ADULTS

1. Subratlla les idees principals de cada pargraf i, a partir daquestes idees, fes un esquema.
2. Extrau algunes definicions espontnies i originals daquest text, com ara: Pensem en
lantecessor autcton del cmic: lauca.

3. Qu diu lautor sobre lhorror al llibre? Qu en penses?
4. Defineix el terme minilectura segons Fuster. Escriu la teua opini.
[228]
5. Com veus la conclusi del text? Es tracta duna conclusi de to realista, amb sensaci de
pessimisme i cruesa en els judicis? J ustifica la resposta.
6. Escriu les teues idees sobre el cmic. Redactan una definici.
7. Reescriu el text referint-te a la premsa del cor.


OVIDI MONTLLOR: POEMES I CANONS

1. Subratlla les idees principals de cada pargraf del text i fes un esquema.
2. Pren nota dels personatges del mn de la can anomenats per lautor. Buscan les dades
biogrfiques.
3. En quina mesura fa lautor en aquest escrit un exercici dhumilitat i dautocrtica? Assenyala
les frases que denoten aquesta actitud.
4. Coneixes canons i pellcules dOvidi Montllor? Quines? Quina opini en tens? Amplia la
informaci que tens sobre ell.
5. Digues quina funci tenen les cometes.
6. Tria un cantant i fes-ne un escrit semblant. Documenta-ten abans!


MSICA BARROCA

1. Explica la relaci entre el ttol i el contingut del text.
2. Identifica les experincies que conta lautor.
[229]
3. Com deus haver observat, a cada anlisi i reflexi segueixen nous interrogants que poden
donar peu a noves anlisis i reflexions. Concreta el significat de linterrogant final daquest text.
4. Canvia el comenament i lacabament de lescrit.
5. Continua lescrit, responent, per exemple, lltima pregunta.


UNA NIT DE DISCOTECA

1. Identifica les experincies que conta lautor.
2. Relaciona els llocs i els autors citats al text.
3. Indica la funcionalitat de ls de les cometes i de la cursiva en algunes paraules o
expressions.
4. Quin s el significat de linterrogant final del text? Respon la pregunta final i continua el text
seguint la lnia de pensament marcada per Fuster.


FAMLIA, CONSUM I TV

1. Subratlla les idees principals de cada pargraf del text, extrau-les i fes-ne un esquema.
2. Relaciona els personatges citats al text i esbrina algunes dades sobre ells.
3. Assenyala els temes comuns a daltres entrades daquesta antologia.

4. Contrasta aquest assaig amb la can de Raimon Societat de consum, o amb altres que
parlen daquest tema.
[230]
5. Comenta el significat de ls de les cometes en algunes paraules o expressions.
6. Redacta arguments a favor i en contra de les idees que sexposen al text.


LEXORCISME

1. Observa la definici rpida, intelligent i original, que flueix inesperadament en els textos de
Fuster: [...] trobe una aguda frase incidental: [...]
2. Quina frase de Max Horkheimer cita Fuster per a la seua reflexi i el seu pronunciament
personal? Escriu la teua opini sobre la frase en qesti i sobre la televisi.
3. Comenta la relaci entre el ttol i el contingut del text.
4. Contrasta el significat de la paraula exorcisme que pots trobar al diccionari amb el que
sextrau pel context.
5. Continua el text un pargraf ms a partir dels punts suspensius.


CINE I LITERATURA

1. Relaciona els personatges literaris alludits per lautor.
2. Busca articles o reflexions sobre els punts de contacte entre aquestes dues arts.
3. Comprova un cert escepticisme de lautor en acabar lescrit. Cita les frases que denoten
aquesta mena de sentiment.
4. Construeix els camps semntics de cine i literatura amb paraules del text comunes als dos
camps.
[231]
5. Canvia el ttol i els arguments.


CONTRA LA MSICA

1. Per a qu el silenci?
2. Identifica les idees de lautor i com estan organitzades. Opina sobre aquestes idees.
3. Comenta la relaci entre el ttol i el contingut.
4. Busca al diccionari les diverses accepcions de sentir i escoltar. Compara-les amb les
exposades al text.
5. Continua lescrit un pargraf ms a partir dels punts suspensius.
6. Amb el ttol contrari A favor de la msica, i imitant el text de Fuster, redactan un altre
comenant amb un interrogant i canviant el final de les frases.

[232]
III. A CASA NOSTRA



PROS I CONTRES DE LES FALLES

1. Identifica el fet que constata Fuster al comenament del text. Quin exemple clarificador hi
aporta?
2. Fes un esquema amb les idees principals de cada pargraf. Elabora un resum final.
3. Escriu breument alguns pensaments i algunes opinions que tingues al voltant del ttol.
4. Quines idees i opinions exposa lautor respecte de les falles? Quines coincidncies i
discrepncies hi ha amb les teues?
5. Fixat en el context daquesta frase: El partit ms nombrs, ingenu i popular, s el dels qui
estan a favor. Observa els adjectius tan significatius que utilitza lautor, que sn una definici
concentrada i precisa dall que expressa; explican el significat.
6. Observa de bell nou el vocabulari original que fa servir Fuster. Explica el significat de
lexpressi elefantiasi en el context en qu la diu lautor. Aporta-hi algun altre exemple.
7. Continua el text, almenys un pargraf ms, en la lnia de lautor.


POBLE AJ USTADS

1. Identifica lautor de la frase del ttol del text. Recull-ne algunes dades.
2.Subratlla el ms important del text i elabora un mapa conceptual.
3. Situa en un mapa els llocs anomenats al text.
[233]
4. Reflexiona sobre la frase extreta del Tirant per Fuster i digues la teua opini sobre la seua
vigncia: Aquesta noble ciutat (referint-se a Valncia) vendr per temps en gran decament: da
ser causa com ser poblada de moltes nacions de gents, que com se seran mesclats, la llavor que
eixir ser tan malvada...
5. Observa el vocabulari altament original i sorprenent. Comenta loportunitat i expressivitat de
la paraula desconvenincia.
6. Amplia el ttol i els arguments.


ESTIUEIG, TURISME I TOTA LA RESTA

1. Qu s tota la resta?
2. Fes un esquema amb les idees principals de cada pargraf del text.
3. Quina relaci sestableix entre els conceptes estiueig i turisme? Quina definici fa Fuster de
turista? Compara-la amb la definici del diccionari.
4. Relaciona la idea de felicitat amb la que sexposa en lentrada La felicitat.
5. Quina s la funci de les paraules entre cometes i en cursiva.
6. Identifica els comentaris que fa Fuster sobre el vocabulari.
7. Escriu les frases que denoten un cert escepticisme de lautor.
8. Inventa definicions dels termes segents: estiuejant, turista, servicial, hospitalitat.


[234]
LA TRIVIALITZACI DE LA SENYERA

1. Consulta al diccionari els termes que surten al ttol: trivialitzaci i senyera.
2. Subratlla i extrau les idees principals de cada pargraf.
3. Quines opinions emet lautor al quart pargraf?
4. Resumeix la conclusi de lltim pargraf.
5. Observa el teu voltant i enumera llocs on es veu la senyera. Compara la situaci descrita per
lautor amb la situaci actual.
6. En quins termes sutilitzen les cometes i la cursiva? Quina funcionalitat tenen?
7. A partir de la frase final En fi... parlem-ne..., continua lescrit com a interlocutor/a de
Fuster.


UNA PREGUNTA IMPORTANT

1. Respon aquesta pregunta de manera improvisada: I com sexplica la inhibici de la
burgesia valenciana davant el fet nacional? Comenta la teua reacci davant la situaci dhaver de
respondre aquesta pregunta i digues les dificultats que has trobat i el procs que has seguit per
respondre-la.
2. Extrau les idees que aporta Fuster per respondre aquesta pregunta. A quins coneixements ha
hagut dacudir?
3. Explica la funci de les cometes al text.
4. Consulta al diccionari el significat de burgs. Construeix-ne la famlia lxica.
[235]
5. Observa que Fuster acaba larticle formulant una altra pregunta. Quina s? Tracta de
respondre-la segons la teua opini.


INFLUNCIA DELS MITJ ANS DE COMUNICACI

1. Subratlla el ms important del text i fes-ne un esquema tenint en compte la seua estructura.
2. Comenta aquesta frase del tercer pargraf: Lnica possibilitat seria rescatar lutillatge
audiovisual per al catal. Analitza la situaci actual i digues quina vigncia t lafirmaci de lautor.
3. Quines sn les idees de lautor exposades al pargraf 5 del text?
4. Identifica, al sis pargraf, algunes idees premonitries de Fuster que estan complint-se, i
que estem patint.
5. Comenta la frase de Rovira i Virgili: Ms mestimo un diari anticatalanista en catal, que
no pas un diari catalanista en castell. Digues la teua opini respecte daquesta afirmaci.
6. Analitza les idees del penltim pargraf. Comenta la funcionalitat de les cometes i de la
lletra cursiva.
7. Si el catal no ha de morir caldr... Completa aquesta frase segons la teua opini, ara, en la
situaci actual.
8. Escriu sobre aquests punts:
- Hem superat algun risc. Quin? En quina mesura?
- Riscos actuals.
- La majoria dels catalanoparlants han de consumir necessriament castell: s un cercle
vicis. I ara?


[236]
EL CATAL AL CARRER

1. Fes una llista dels autors citats. Buscan algunes dades i completa la informaci.
2. Rellegeix el text i destria les idees principals de cada pargraf; desprs fes-ne un mapa
conceptual.
3. Comprova la vigncia, en la vida de cada dia, de les afirmacions de Fuster i dels fets que
relata.
4. En un moment donat lautor diu: Per, qu hi farem, J oan? De moment, has covat pollets
que, quan comencen a piular, noms fan retrica. Per aix ja s una altra histria. Digues a qui parla
i a qu es refereix.
5. Compara la frase Les banderes, com els visques, com els himnes, sn una flamarada
efusiva amb laforisme Totes les banderes sn igualment capcioses. Fieu-vos ms dels abanderats
que no dels colors.
6. Explica el significat de les paraules que thagen cridat latenci. Ex.: lletrero.
7. Conta una ancdota dun fet histric que thagen contat i tracta de fer-ho tal i com tel van
contar a tu. Utilitza la mateixa frmula que Fuster: Conten i com ho conten ho conte que...
Quines dificultats hi has trobat?
8. Intenta de respondre raonadament la pregunta final del text.


ANYS I ANYS

1. Identifica la frase final/conclusi del text i explica-la el ms mpliament possible. Hi ha....
[237]
2. Comenta el contingut del text comparant-lo amb la realitat actual.
3. Explica a quines coses es refereix lautor amb paraules com ara: autoodi, limno, percalines
oficials, moniato, chascarrillo. Trian daltres que thagen cridat latenci i explica-les.
4. Redacta la teua opini sobre el tema tractat al text.

[238]
IV. ENTRE LNIES



LOPORTUNITAT DE SER POETA

1. Qu en diu Rilke?
2. Defineix la paraula experincia. Compara la definici amb la que fa Fuster.
3. Busca al diccionari el significat de poeta. Relacional amb el text de Fuster.
4. Classifica les oracions del text.
5. Redacta un escrit a partir del comenament daquest text: No macaba de convncer...


LA POESIA

1. Subratlla el ms important del text i extrau les idees principals de cada pargraf.
2. Dna la teu opini sobre la poesia.
3. Observa algunes expressions de gran bellesa i explica-les: La poesia, com a operaci sobre
lidioma, resideix en aquest rescat de la paraula, en el tracte lustral que li dna. Destrian unes altres.
Digues els recursos retrics emprats.
4. Completa el comenament del text reflexionant a la teua manera: Al marge de..., i dins de...,
hi ha una altra manera dentendre el fenomen potic... Comenta les dificultats que has trobat per
formular les teues idees.

[239]
NOVELLES

1. Formula, amb frases resum, les idees que trobes al text.
2. Com llegeixes les novelles? Coincideix amb la manera que descriu Fuster?
3. Digues altres possibles maneres de llegir novelles.
4. Indica la funci dels guions en aquest text.


TMOIGNAGE

1. Comenta els trets de lestil fusteria presents a larticle.
2. Comenta el sentit que en el text assoleixen les paraules testimoni i fiscal. Hi ests dacord,
amb lafirmaci de lautor? Raona la teua resposta.
3. Concreta el tipus doracions que susen al text.
4. Canvia el ttol i els arguments del text.


UN PERILL

1. Resumeix el text.

2. Indica les coincidncies i les discrepncies amb el que expressa lautor en aquest text tan
concentrat.
3. Explica el significat contextual de la paraula incestuosa. Respon la pregunta final que
planteja Fuster.
4. Quins sn els/les teus/es autors/es predilectes? Per quina ra?

[240]
ELS POETES I LA POESIA

1. Quines idees sobre la utilitat aporta lautor?
2. Subratlla i extrau les idees principals de cada pargraf.
3. Destria els autors i els personatges alludits per lautor. Pots ampliar-ne les dades dalguns.
Quina relaci tenen amb el tema del text?
4. Comenta i explica les definicions originals, idees avanades i reflexions agudes de lautor
segents:
.. La poesia s lextremitud artstica de la literatura
.. [...] la diferncia de la nostra actitud de lectors correspon a un
tipus dexpectativa tamb diferent...
.. [...] lencanteri retric s consubstancial a qualsevol poesia.
Trian unes altres que thagen cridat latenci.
5. Determina la significaci de les paraules entre cometes, en cursiva i de les citacions en
castell.
6. Respon la pregunta amb la qual comena el text segons la teua opini.
7. Remarca les coincidncies i les discrepncies del contingut de larticle amb la teua opini.


LECTURA

1. Com que s un text ms llarg, organitza (en un mapa conceptual o en un esquema) les seues
idees principals.
2. Comenta aquesta frase de Fuster i dnan la teua opini: El clssic no s clssic per ser
antic, sin perqu segueix sent modern, actual.
[241]
3. Busca al diccionari les diverses accepcions de lectura.
4. Forma el camp semntic de lectura amb paraules del text.
5. Completa la frase per donar-li un final personal al text: Al capdavall, llegir s....
Coincidncies i discrepncies amb lafirmaci final de lautor.
6. Continua la frase de Fuster del comenament del text: J o no hi entenc, per em sembla
que..., parlant dun altre tema.


NOVELLA

1. Subratlla i destria les idees principals de cada pargraf.
2. Fes una llista de personatges, obres i autors citats al text per la seua relaci amb la novella.
3. Cita algunes recomanacions del text i comenta aquesta en concret: Haurem de ser,
efectivament, ms cautelosos, i no reduir la novella a una absorbent transposici dautobiografies...
Amb relaci a qu fa lautor aquesta recomanaci?
4. Explica el mot agut referit a un amic.

5. Quina funcionalitat t la lletra cursiva utilitzada en alguns termes daquest text? I ls del
gui?
6. Forma el camp semntic del concepte novella amb paraules del text.
7. Ests dacord amb lafirmaci final de Fuster? Per qu? Completa la frase final de manera
creativa: Lofici de novellista consisteix

[242]
MQUINES PER A PENSAR

1. Subratlla el ms important del text i elabora un mapa conceptual amb el seu contingut.
2. Digues el parallelisme que hi ha entre pensar a m i pensar a mquina. Qu en penses?
3. Comenta la frase: el llibre s una mquina de pensar. Tria algunes frases que thagen
paregut originals o thagen cridat latenci per algun motiu i explica-les.
4. Explica alguns vocables originals, com ara fantascienza.
5. Fuster diu en un moment donat: Ens naprofitarem, doncs, i divagarem pel nostre compte...
Per exemple: aix de mquina per a pensar... Anota les teues divagacions sobre el tema.
6. Respon segons la teua opini linterrogant final del text: Mquina? S. O no. Com
vosts vulguen...
7. Aventura alguna idea sobre la possible relaci entre llibre i mquina.


COMDIES I COMEDIANTS

1. Tagrada el teatre? Qu et passa quan hi vas? Relata-ho.
2. En aquest text Fuster parteix duna vivncia personal: Em fa una certa angnia haver-ho de
confessar. El cas s que, quan vaig al teatre, em costa un gran esfor dassumir lactitud necessria-
ment d espectador. Explica en qu consisteix aquesta actitud.
3. Quins personatges, obres, etc., relacionats amb el teatre que es citen al text, coneixes? I els
teus companys?
[243]
4. Fa pena, indiscutiblement... Comenta aquest final. A qu es refereix lautor? Es tracta dun
final escptic, pessimista, decebut...? Qu en penses?
5. Forma el camp semntic de teatre.


POQUES PARAULES

1. Fuster cita personatges, obres i autors. Amplian la informaci.
2. Rellegeix aquestes pndoles farcides de contingut, senzillament... genials. Qu nopines?
3. Explica la diferent funci de les cometes en el text Tragdies.
4. Escriu sobre: la rosa, les tragdies...
5. Inventa el possible dileg Fuster-Pla sobre les roses.


LART DE LLEGIR

1. Respon la pregunta que inicia el text: I vost, qu demana a les seues lectures?
2. Escriu els autors, les frases i les obres que cita Fuster en aquest article. Quina relaci tenen
amb el tema?

3. Observa les digressions del tema que fa lautor per desprs reprendre el fil de la reflexi
inicial: Per torne a la meua: duna lectura, el millor profit que en podeu traure s el revulsiu que
us empasseu... Comenta aquesta idea.
4. Examina aquest assaig a partir de la concepci fusteriana daquest gnere literari.
[244]
5. Forma el camp semntic de llegir.
6. Ests dacord amb la frase final de Fuster? Per qu? Escriu els teus arguments.


HISTRIA LITERRIA

1. Lautor parteix duna broma sentenciosa, quina? De qui?
2. Subratlla el ms important del text i elabora un mapa conceptual amb el seu contingut.
Comental.
3. Redacta conclusions que en podem traure.
4. Canvia el final del text.

[245]
V. BO, POQUET, I A SOVINTET...



1. Elabora mapes conceptuals a partir dels aforismes relacionats amb els temes segents:
lectura, escriptura i literatura.
2. Identifica els temes en els aforismes.
3. Explica els ttols de les parts en qu sagrupen els aforismes presentats i la relaci amb el
contingut de cada part.
4. Llegeix laforisme set i, en grup, debateu les vostres opinions.
5. Relaciona laforisme divuit amb larticle Novella. Contrasta tamb els que tracten de
poesia, lectura, cinema, etc., amb els assaigs corresponents.
6. Compara, i agrupa, el que diu sobre la metfora a laforisme divuit i a Les originalitats: La
metfora suposa un forcejament amb la llengua, un posar-la a prova i a tensions per fer-li rajar
significats inaudits. s al mateix temps creaci destil i creaci idiomtica.
7. Mira didentificar els recursos retrics que Fuster empra ms sovint en les seues mximes.
8. Identifica diverses classes de paraules i doracions.
9. Busca elements irnics i conversacionals.
10. Identifica connectors: temporals, dordre, de contrast, de condici, de causa, de
conseqncia...
11. Completa, de manera creativa, algunes de les frases iniciades per Fuster:
-Noms diem i escrivim! all que...
[246]
-Les veritats, cal...
-Escriure fer literatura s...
-Cada paraula s...
-Consell a mi mateix:...
-Els adjectius sn...
-Descriure s...
-Hi ha... que sn incompatibles amb...
12. Poseu en com les vostres troballes i feu un comentari comparatiu amb les frases
formulades per Fuster.
13. El pensament safirma i saferma en les objeccions. All que ms minteressa de
les meues (diguem-ne meues) idees, sn les objeccions que jo mateix podria posar-hi. Seguint
aquests consells de Fuster, prova de trobar raons, a favor i en contra, per a alguns aforismes.
14. Podries reconixer-hi, ni que siga suggerit, algun tpic o pensament ms o menys
com? Hi has descobert alguna cosa que has aprs tu i que no te lhan ensenyada?
15. Fuster confessa que laforisme s un gnere literari arcaic i poc vists, per que em
fascina. Tha passat a tu amb alguns dels que them oferit? Amb quins?
16. J uga amb algun company o persona de confiana a dir-li i ell a tu la primera part
dalguns aforismes; el joc consisteix a continuar-lo de manera creativa i, a la fi, a contrastar-lo amb el
de Fuster.
17. Retalla articles, titulars, notcies, etc., de premsa relacionats amb els temes tractats als
aforismes i estableix comparacions.
18. En triaries algun per a una campanya propagandstica? Sobre quins temes?
[247]
19. Mira de fer aforismes, imitant les distintes tcniques que hi has observat: parallelisme,
paradoxa, enumeraci, rectificaci dun pensament ali...

20. Amplia un aforisme o pren-lo com a base per escriure un assaig breu.
21. Busca la definici daforisme i aplica-la a alguns dels aforismes de Fuster. Shi aconforma?
Curiosament, Fuster no el va definir.

[249]
BIBLIOGRAFIA

AUTORS DIVERSOS. Homenatge dels escriptors suecans a Joan Fuster. Sueca, 1994.
AUTORS DIVERSOS. Josep Pla/Joan Fuster. Valncia. A: El Temps (fascicles). 1998.
AUTORS DIVERSOS. Homenatge a Joan Fuster. Girona: Estudi General, 1984.
AUTORS DIVERSOS. Homenatge universitari a Joan Fuster. Valncia: Universitat de Valncia,
1993.
AUTORS DIVERSOS. Joan Fuster entre nosaltres. Valncia: Generalitat Valenciana, 1994.
AUTORS DIVERSOS. Homenatge a Joan Fuster. Valncia: Generalitat Valenciana, 1994.
BALAGUER, Enric. La doctrina dun escptic. Aproximaci als aforismes de J oan Fuster. A:
Revista de Catalunya, 74, 1993.
BALAGUER, Enric. Desfascinar i altres aspectes de la prosa aforstica de J oan Fuster. A:
Revista de Catalunya, 76, 1993.
BALAGUER, J osep. Anys de quarantena. Valncia: Tres i Quatre, 1991.
BLAY, F. X. i altres. Joan Fuster des de Sueca. Valncia: Nau llibres, 1998.
BORJ A, J oan. Els aforismes de Joan Fuster. Viatge cap a un univers literari. Alacant: Institut
J uan Gil-Albert, 1996.
[250]
CRESPO, Isidre. Proposta didctica: Lassaig, entre la literatura i la ra. A: Materials
didctics, nm. 12. Valncia: Generalitat Valenciana, 1994.
DEVS, Anna. El llindar literari (Joan Fuster i altres nufrags: 1940-1970). Valncia: Tres i
Quatre, 1998 (en premsa).
FURI, Antoni. Introducci. A: Combustible per a falles. Alzira: Bromera, 1992.
FURI, Antoni. lbum Fuster. Valncia: Alfons el Magnnim, 1994. Iborra, J osep. Fuster
porttil. Valncia: Tres i Quatre, 1982.
LLANAS, M.; Pinyol i Torrens, R. Histria de h literatura catalana, vol. 10. Barcelona: Ariel,
1987.
MESEGUER, Llus B. El viatge de J oan Fuster. A: Literatura oberta. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997.
PREZ MONTANER, J . i altres. Joan Fuster en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel
Arimany, 1982.
PREZ MONTANER, J aume. Diccionari pera ociosos de J oan Fuster. A: Lectures de C.O.U.-
1. Alzira: Bromera, 1989.

PREZ MORAGN, Francesc. Dades en la biografia de J oan Fuster. A: Joan Fuster: Dies i
treballs. Valncia: Generalitat Valenciana, 1993.
PREZ MORAGN, Francesc. Joan Fuster, el contemporani capital. Alzira: Germania, 1994.
PLA, J osep. J oan Fuster. A: Homenots, Quarta srie. Dins: Obra Completa, 29. Barcelona:
Destino, 1975.
[251]
RIERA, Antoni. La ra moral de Joan Fuster. Barcelona: Curial, 1993. Riera, Antoni. Rellegir
Joan Fuster. Alzira: Bromera, 1995.
RIERA, Antoni. Notes per a una lectura de lobra de J oan Fuster. A: Caplletra, 10, 1991, p.
119-124.
ROIG, Montserrat. Una visita a J oan Fuster. A: Retrats parallels, 3. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1978.
SALVADOR, Vicent. Fuster o lestratgia del centaure. Valncia: El Bullent, 1994.
SRIA, Enric. Ser J oan Fuster, reflexionar, debatre, donar llum. A: LIlla, nm. 6. Alzira:
Bromera, 1992.
SRIA, Enric. Introducci. A: Fuster, J oan. Sagitari. Alzira: Bromera, 1993.
SRIA, Enric. Quaestiones et disputationes. Notes de lectura a propsit dun estil efica. A:
Homenatge a Joan Fuster. Valncia: Generalitat Valenciana, 1994.

[253]
NDEX

INTRODUCCI....................................................................................................... 7
Els fonaments dun escriptor................................................................................ 9
Una obra rica i variada.......................................................................................... 17
Una manera de pensar i de fer .............................................................................. 29
Raons i paraules, una mostra................................................................................ 33
Selecci de fragments bibliogrfics...................................................................... 35

CRONOLOGIA........................................................................................................ 43

RAONS I PARAULES............................................................................................ 65
I. Apunts variats........................................................................................................... 67
II. Imatges i paraules................................................................................................... 109
III. A casa nostra.......................................................................................................... 147
IV Entre lnies.............................................................................................................. 177
V. Bo, poquet i a sovintet............................................................................................. 205

ACTIVITATS........................................................................................................... 211
I. Apunts variats........................................................................................................... 213
II. Imatges i paraules................................................................................................... 224
III. A casa nostra.......................................................................................................... 232
IV. Entre lnies............................................................................................................ 238
V. Bo, poquet i a sovintet............................................................................................ 245

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 249




BIBLIOTECA HERMES
Biblioteca Hermes s una collecci dobres fonamentals de la literatura
catalana de totes les poques que combina el rigor filolgic amb la intenci
didctica.
La collecci vol apropar eh clssics catalans, duna manera pedaggica i
amena, als lectors i lectores adolescents i al pblic en general, amb lobjectiu
de fomentar el plaer per la lectura i la literatura catalana.
Els textos literaris, editats per especialistes en lobra, van acompanyats de
dos tipus de notes: dubtes de vocabulari i comentaris generals; i tamb duna
introducci, amb la biografia de lautor, la contextualitzaci de lobra, alguns
fragments bibliogrfics i un quadre cronolgic; i dunes activitats de
comprensi i anlisi fer aprofundir en els aspectes ms rellevants del text.
Amb aquesta collecci, Biblioteca Hermes pretn recuperar el gust pel
llibre ben fet i per ledici senzilla per de qualitat. Ara sn eh lectors i lectores
els qui ho han de confirmar.






CLSSICS CATALANS
1 LLIBRE DE LES BSTIES. Ramon Llull
2 LLIBRE DAMIC E AMAT. Ramon Llull
3 TIRANT LO BLANC. Joanot Martorell
4 CURIAL E GELFA. Annim
5 TRIA DE POEMES. Ausis March
6 LO DESENGANY. Francesc Fontanella
7 SONETS. Vicent Garcia
8 ANTOLOGIA POTICA. Jacint Verdaguer
9 LESCANYAPOBRES. Narcs Oller
10 LA BOGERIA. Narcs Oller
11 TERRA BAIXA. ngel Guimer
12 MARIA ROSA. ngel Guimer
13 ANTOLOGIA POTICA. Joan Maragall
14 LAUCA DEL SENYOR ESTEVE. Santiago Rusiol
15 LALEGRIA QUE PASSA. Santiago Rusiol
16 RAONS I PARAULES. Joan Fuster

Heus ac unes notes abans i alhora que uns textos. Tot amb la intenci
dacostar el lector a un daquells escriptors o literats que, jugant amb
les paraules, regalen bona cosa de raons; com a bon assagista. Raons i
paraules al voltant dapunts variats amor, joventut, poltica,
xenofbia, de les imatges i les paraules cine, msica, publicitat, de
coses de casa nostra la llengua, les falles, el poble, sobre literatura i
lart de llegir poesia, novella, teatre; i sobre moltes altres coses
oferides en poques paraules per amb bastants raons. Aquesta s una
antologia per a tota mena de lectors, sobretot per als joves, destinataris
preferents de la improvisada tertlia la lectura, de lencontre amb J oan
Fuster, un escriptor amb tendncia a la literatura de pensament, un jornaler
de la ploma que, amb dedicaci i ofici, va fer de la lectura un vici i de
lescriptura, un quefer.
RAONS
I PARAULES
Isidre Crespo i Redondo s professor de llengua i literatura en un institut del Pas
Valenci. Llicenciat en Pedagogia i en Filologia Catalana, s autor de llibres de text i de
publicacions sobre lobra assagstica de Joan Fuster.