APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques I Fisiologiques de L...

Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsports
IES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell

1
LA CLLULA

DEFINICI

s la unitat mnima dun organisme, capa dactuar de manera autnoma.
Tots els organismes vius estan formats com a mnim d1 cllula.
Bactries i els protozous, sn cllules niques (ssers unicellulars)
Els animals i les plantes estan formats per milions de cllules (ssers
pluricellulars)

GENERALITATS

No hi ha una forma nica de cllula sin que trobem de molt diverses,
depenent:
Del lloc que ocupen dins lorganisme
De la funci que realitzen

TIPUS I MIDES
Cllules Animals.- Tenen membrana, citoplasma, nucli i
orgnuls
Cllules Vegetals.- A ms de membrana tenen paret
cellular i un pigment verd anomenat clorofilla
Cllules dels Bacteris (Procariotes).- Es diferencien de
les animals i vegetals perqu no tenen nucli, per si
material nuclear.

IMPORTANT!! Noms tenen nucli les cllules eucariotes.

Cllules eucariotes
Cllules procariotes


2
Pel que fa a la mida, tamb podem dir que no hi ha cap estndard i que la
majoria de cllules seran de tamany microscpic, encara que podem distingir
algunes a ull un, per exemple lou duna gallina 3cm o la neurona duna balena
30 cm.

Vida independents, capacitat de creixement i de reproducci sn caracterstiques
fonamentals de les cllules.

Per poder conixer el funcionament del cos hum, el seu desenvolupament,
com envelleix i per qu sorgeixen determinades malalties, s imprescindible
conixer i estudiar les cllules que el formen.

ESTRUCTURA CELLULAR

Fins el 1934, amb la descoberta del microscopi electrnic es creia que totes les
cllules tenien la mateixa estructura
Estructuralment, la cllula es divideix en:

Membrana cellular o Membrana Plasmtica,
Citoplasma,
Nucli i
Orgnuls

Membrana Cellular/Plasmtica
s lestructura externa que envolta la cllula per a ms est enganxada amb
diverses parts internes, la qual cosa vol dir que aquesta membrana externa no
es pot desenganxar de la part interna.
La membrana plasmtica est formada per una doble capa de lpids a les quals
sinsereixen molcules de protenes.
Les cllules vegetals, a ms destar envoltades per la membrana plasmtica
tenen una altra capa rgida de cellulosa anomenada PARET CELLULAR.
Les funcions de la membrana sn dues:
Per una banda donar forma a la cllula i limitar el seu tamany
Seleccionar i transportar aquelles substncies que entren o surten de
la cllula i que sn necessries o perjudicials per mantenir la seva
activitat

Citoplasma
s el medi cellular comprs entre la membrana i el nucli de la cllula.
Distingim dues parts:
Hialoplasma. Lquid viscs format en un 75-80 % daigua i la resta
sn protenes, sals minerals, glcids, lpids i cids nucleics. Al seu
interior es realitzen nombroses reaccions qumiques.
Orgnuls. Sn petits rgans destructura i tamany divers que fan
funcions especialitzades


3

Nucli
s lorgnul ms gran de la cllula. La majoria de les vegades el trobarem
centrat a la cllula per tamb el podem trobar desplaat. Tamb s habitual
trobar-ne noms un per de vegades podrem trobar-nos dos.
Les funcions ms importants sn dues:
Dirigir i provocar les reaccions bioqumiques que es produeixen als
orgnuls i al citoplasma.
Contenen els factors hereditaris i marquen els complexos de divisi
cellular.

ORGANITZACI DELS SSERS PLURICELLULARS

1) Les cllules dun mateix tipus sagrupen formant
teixits; trobem exemples en el teixit muscular (format
per cllules musculars), teixit nervis (format per
cllules nervioses) o teixit de la pell

Cllules de la pell

Cllules musculars Cllules Nervioses

2) Els teixits dun o diversos tipus sagrupen formant rgans
3) A la vegada, els rgans sagrupen formant sistemes o aparells; aparell
circulatori, aparell respiratori, sistema nervis, aparell reproductor

Resum.-

Teixit (conjunt de cllules del mateix tipus)
rgan (conjunt de teixits dun o ms tipus)
Aparell o Sistema (conjunt drgans)


4

Esquema per estudiar


5
SISTEMES I APARELLS: ESTRUCTURA I FUNCIONS

APARELL CIRCULATORI

Funci.-

LAparell Cardiovascular s lencarregat de repartir la sang per tot el cos.

Estructura.-

Laparell cardiovascular est format pel cor i els vasos sanguinis.

Els vasos sanguinis
Les Venes
Les venes sn conductes sanguinis que condueixen la sang des dels capillars
fins el cor (aurcula dreta). A linterior de les venes hi ha les vlvules semilunars
que impedeixen el reflux de la sang i afavorint el recorregut de la sang cap el
cor.

Les venes estan formades per tres capes:
Externa
Mitjana
Interna

Les principals venes de lorganisme son:
Vena pulmonar
Vena porta
Vena jugular
Vena femoral
Vena cava superior
Vena cava inferior

Les artries
Sn els conductes que porten la sang
des del cor cap a la resta dels teixits,
excepte les artries pulmonars que
transporten anhdrid carbnic als
pulmons. Aquesta sang est enriquida
amb oxigen ja que aquesta sang ha
passat prviament per la circulaci
menor o pulmonar.

Les principals artries de lorganisme
sn:
Artria aorta
Artria cartida
Artria radial
Artria braquial

http://www.iqb.es/diccio/a/arterias.htm

6
Artria humeral
Artria subclvia
Artria femoral
Artria coronria

Les artries coronries sn les que subministren la sang directament al cor.
Si es produeix algun tipus danomalia funcional o permanent duna artria
coronria pot donar lloc a una angina de pit (en el primer cas) o fins i tot a un
infart de miocardi (sajunten les dues artries)


http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/adult_cardiac_sp/arteries.cfm

7
EL COR

El cor s la bomba que fa que la sang, plena doxigen, nutrients i substncies,
circuli a travs dels conductes grcies als seus impulsos.
El cor est situat a una cavitat delimitada pels pulmons, diafragma, estrnum i
columna vertebral i pesa uns 5 gr. per quilo de pes, s a dir, persona de 70 Kg
tindr un cor duns 350 gr.

Estructuralment, el cor t tres capes:
Endocardi s la part ms interna i revestiment de aurcules i
ventricles i es troba en contacte directe amb la sang.
Miocardi s la capa intermitja del cor i lencarregada de proporcionar
els impulsos nerviosos. Trobem dos tipus de musculatura (de treball i
de conducci especfica). La de treball s la que rep les instruccions
per realitzar la sstole i distole. La de conducci especfica t 4
elements importants
Pericardi s la capa ms externa del cor i a la vegada est dividit en
pericardi sers i pericardi fibrs. El pericardi sers s una membrana
formada per dos capes (parietal i visceral) separades per una fina
capa de lquid pericrdic. Si tenim un traumatisme o un derrame es
produeix lanomenada PERICARDITIS. El pericardi fibrs est situat
per fora del pericardi sers.

Per al seu estudi, el cor presenta una part superior (on trobem les aurcules),
una part inferior (on trobem els ventricles), una part dreta (aurcula i ventricle
drets) i una part Esquerra (aurcula i ventricle esquerre).


8

Diferenciaci
A les aurcules arriben venes i dels ventricles surten artries.
Les aurcules tenen una paret muscular fina mentre que els ventricles
tenen paret muscular gruixuda.
Les aurcules tenen paret interior fina i els ventricles paret interior
rugosa.

Atac Cardac

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1056.htm
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1097.htm

9
Anatomia del cor

Fent un estudi ms acurat del cor podem dir que:

Aurcula dreta.- Presenta tres orificis dentrada
per; vena cava inferior, seno coronari i vena
cava superior. Les 2 primeres presenten 2
vlvules dentrada (vlvula dEustqui i
Thebesi), mentre que la cava superior fa entrar
la sang per la prpia acci de la gravetat.
Laurcula dreta presenta una vlvula aurculo-
ventricular que impedeix el reflux de la sang cap
enrera (vlvula trcuspide, perqu t 3 cspides
o valves). A la paret auricular hi ha una
membrana (de Botal) que si es perfora pot
donar lloc a soplos.

Aurcula esquerra.- Presenta 4 orificis (2 al costat dret i 2 a lesquerre) que
corresponen a les venes pulmonars. No necessiten cap vlvula perqu
provenen de trajectries obliqes superiors. Laurcula esquerra tamb t una
vlvula aurculo ventricular que t 2 valves i que rep el nom del vlvula
bicspide o mitral.

Ventricle dret.- Presenta base superior, paret posterior i paret anterior. A la
base superior trobem 2 vlvules (tricspide i sigmoidea). La primera comunica
aurcula dreta amb ventricle dret i laltra ventricle dret amb artria pulmonar. A
la paret posterior on sorigina el mscul papilar dorsal que sinseria a la part
posterior de la vlvula tricspide. A la paret anterior on sorigina el mscul
papilar ventral i sinsereix a la part ms anterior de la vlvula tricspide.
Aquests msculs permeten el funcionament de la vlvula tricspide a la sstole i
la distole.

Ventricle esquerre.- Presenta base superior, paret anterior i paret posterior. A
la base superior trobem un orifici dentrada (bicspide o mitral) i un de sortida a
lartria aorta (sigmoidea). La vlvula bicspide est connectada als msculs
papilars del ventricle esquerre.

Entremig dels ventricles existeix un tabique que s molt gruixut i musculat a la
part inferior i molt estret i membrans a la part superior. En aquest tabique es
podria donar (molt rarament) algun tipus dorifici interventricular, perills per la
vida que necessitaria intervenci quirrgica.


10
VASOS SANGUINIS: CIRCULACI MAJOR I MENOR

CIRCULACI MENOR O PULMONAR

Lartria pulmonar rep la sang del ventricle dret procedent de laurcula dreta procedent
de la sang de les venes caves (superior i inferior) i la dirigeix cap els pulmons per
oxigenar-la i tornar-la a travs de les venes pulmonars a laurcula esquerra.

CIRCULACI MAJOR

De laurcula esquerra, la sang passa al ventricle esquerre i des daquest punt s
expulsada (oxigenada) a lartria aorta, resta de venes, capillars i retorn al cor per
tornar a fer el circuit.

http://www.zonamedica.com.ar/categorias/medicinailustrada/sistemacircula/esquema de la circulacion.htm

http://www.proyectosalonhogar.com/Diversos_Temas/Circulacion.htm

11
APARELL RESPIRATORI

Funci.-

La funci de laparell respiratori s lintercanvi de gasos a linterior dels pulmons
mitjanant els moviments dinspiraci (ingressar oxigen) i expiraci (expulsi de
CO
2
). Obtenci doxigen i eliminaci de CO
2
.

Estructura.-

LAparell Respiratori est dividit en dues parts:
Vies respiratries (foses nasals,
faringe, laringe, trquea i bronquis i
bronquiols ).
1) Les foses nasals sn 2 cavitats
que sobren pas pel nas. En passar
laire per les foses nasals, aquest
sescalfa i shumiteja.
2) La Faringe s una cavitat que
comunica foses nasals amb laringe.
Comunica aparell respiratori amb
digestiu. Per tal que les vies
respiratries romanguin tancades
durant el procs de degluci dels
aliments, a la faringe es forma un
plec anomenat epiglotis impedint
que els aliments passin al sist.
respiratori
3) La Laringe s una cavitat que
cont les cordes vocals.
4) La Trquea s un tub que
condueix laire cap els bronquis.
5) Els bronquis sn conductes amb
ramificacions cap els pulmons.
6) Els bronquiols sn les
ramificacions dels bronquis i
acabats en els alvols.
Pulmons. Dins daquests es trobem
milions de sacs anomenats 7) alvols.
En aquest es produeix lintercanvi de
gasos, s a dir, entra loxigen i surt el
CO2.
8) Diafragma. s un mscul que es
troba sota dels pulmons i el seu
moviment permet la respiraci

http://www.xtec.es/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm
1
2
3
4
6
5
7
8

12


13
APARELL DIGESTIU

Funci.-
La funci de lAparell digestiu s la de transformar els aliments en substncies
nutritives simples perqu el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-
les per tot el cos. Aquesta transformaci sanomena DIGESTI.

Estructura.-
LAparell Digestiu est format per:

Tub Digestiu (Boca amb les
dents i la llengua- , Faringe tub
que comunica la boca amb
lesfag -, Esfag , Estmac
conducte que porta els aliments
cap a lestmac- , Estmac s
una dilataci del tub digestiu i s
lespai on t lloc el procs digestiu.
Trobem 2 vlvules; una dentrada
(crdias) i una altra de sortida
(plor) -, Intest Prim amb 8
metres de llarg i subdividit en 3
trams (duodeno, yeyuno,
leon) , les substncies digerides
passen a la sang- i Intest Gruixut
t 1 m. i es comunica amb
lexterior a travs de lanus-)

Glndules Digestives (Glndules
salivars produeixen la saliva -,
Glndules gstriques produeixen
els sucs gstrics -, pncreas
produeix el suc pancretic i laboca
a lintest prim - , fetge produeix
la bilis, un suc digestiu que
saboca a lintest prim - Glndules
intestinals envoltant lintest prim
i produeixen sucs intestinals -)

crdias
plor
Glndulas
Salivales
Faringe

14
Esquema per a estudiar


15
APARELL REPRODUCTOR

Funci
La funci s crear nous ssers vius a partir dels ja existent. Els ssers humans,
al igual que els animals fem la reproducci sexual i per aix s necessari dos
sexes; mascul i femen.

A diferncia de la resta de Sistemes i Aparells, lAparell Reproductor s diferent
en homes i dones degut a que tenen funcions diferenciades:
LAparell Reproductor mascul produeix les cllules sexuals
masculines (espermatozous)
LAparell Reproductor femen produeix les cllules sexuals
femenines (vuls). A linterior dels vuls es produeix la fecundaci

Estructura

Aparell Reproductor Mascul est format per:

1 Testicles (produeixen
espermatozous)
2 Conductes deferents
3 Penis (rgan reproductor. T dues
funcions: expulsar semen i orina. El
semen noms es podr expulsar
amb el penis en erecci)
4 Vescules seminals (produeixen el
lquid seminal per on els
espermatozous podran desplaar-
se)
5 Prstata (produeix el lquid
prosttic. Barrejat amb el lquid
seminal i els espermatozous
constitueixen el semen)

Aparell Reproductor Femen est format per:
A Ovaris (la seva funci s produir
els vuls)
B Trompes de fallopi (sn
conductes que comuniquen lovari
amb lter)
C ter (tamb denominada matriu.
s la cavitat on es desenvolupar el
nou sser)
D Vagina (comunica lter amb
lexterior)
E Vulva (sn uns petits plecs de pell
que protegeixen lentrada de la
vagina i el cltoris)

1
2
3
4
5
A
B
C
D
E

16


17
APARELL LOCOMOTOR

Funci
s lencarregat del moviment del cos.

Estructura
Est format per:
Ossos. Sn unes peces dures i poc flexibles que tenen com a
funcions principals
1) Donar forma al cos
2) Protegir rgans importants
3) Fer possible el moviment

El conjunt dossos formaria lesquelet i podem trobar de diferents formes i tipus

Msculs. Sn la carn del cos. Trobarem de diversos tipus i realitzaran
diferents funcions. Generalment acabaran en unes fibres
anomenades tendons per on es fixaran als ossos.



18
ELS OSSOS; FUNCI, CLASSIFICACI, MOVIMENTS ARTICULARS. LES
ARTICULACIONS; CLASSIFICACI I MOVIMENTS

ELS OSSOS

Funci
Sn unes peces dures i poc flexibles que tenen com a funcions principals:
Donar forma al cos
Protegir els rgans ms sensibles del nostre cos
Produir el moviment

Classificaci

Podem classificar els ossos de la segent manera:

Ossos del Cap. Aqu trobem els ossos del
crani (que protegeixen lencfal) i els
ossos de la cara (tot units entre ells
excepte el maxillar interior)

Ossos del Tronc. Aqu trobem els ossos
de la columna vertebral (33 peces que es
troben unides. Subjecta el crani i les
costelles i est unida a les extremitats
inferiors. Dins de la columna vertebral est
la medulla espinal) i els ossos del tronc
(12 parells de costelles que es troben
unides a la columna vertebral per darrera i
per davant a un os allargat anomenat
estrnum. La funci de les costelles s
protegir els pulmons i el cor)

Ossos de les Extremitats. Distingim
ossos de les extremitats superiors
(suneixen al tronc mitjanant lomplat i
clavcula) i ossos de les extremitats
inferiors (suneixen al tronc mitjanant la
pelvis).

Segons la seva forma, els ossos es classifiquen en:
Ossos llargs
Ossos curts
Ossos plans
Ossos irregulars

19

Estructura dun os llarg

Difisis: la part allargada de los
Epfisis: els dos extrems de los
Metfisis: uni de la difisi amb les epfisis. Al nen,
aquesta part s cartilaginosa mentre que a ladult ja
s slida.
Cartlag articular: s una fina capa de cartlag que
cobreix les epfisis on los sarticula amb altre os. El
cartlag redueix la fricci i absorbeix els traumatismes
i vibracions.
Periosti: membrana que envolta la superfcie de los
que no envolta el cartlag. s tamb un punt
dinserci de lligaments i tendons.
Cavitat medullar: es un espai cilndric situat a la
part central de los (a la difisis) i on es troba la
medulla ssia groga
Endosti: membrana que envolta la cavitat medullar


20
LES ARTICULACIONS
s lelement que uneix 2 ossos i els posa en moviment. Per realitzar aquest
procs sn necessaris los (element actiu esttic), larticulaci (element actiu
bisagra) i el mscul (element actiu dinmic)

Classificaci

Les articulacions tenen tres tipus duni:
Sinrtrosis (fixes).- Els ossos que la formen no es mouen. Exemples
sn els ossos del cap o de la pelvis. La seva uni s os a os. No
tenen cpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars. Trobem 3 tipus
darticulacions sinartrosiques: sinfibrosis, sincondrosis, sinostosis.

Diartroanfiartrosis (semimbils).- Els ossos que la formen es mouen
una mica. Entre les superfcies ssies hi ha un disc que amortgua
Exemples sn les vrtebres de la columna. Es mantenen unides per
un cartlag elstic.

Dirtrosis (mbils).- Els ossos que la formen es poden moure
bastant lliurement. Sn les articulacions que intervenen en el
moviment. Exemples sn les articulacions del genoll, lespatlla o
colze. Es troben rodejades per lligaments que subjecten els ossos.
Les parts que podem distingir en aquestes articulacions sn:

1) Superfcie articular. Sn les parts duni dels ossos.
2) Cartlag hial. s un taps de les superfcies articulars per evitar
mals.
3) Cpsula articular. s una membrana que cobreix tota la
articulaci.
4) Membrana sinovial. s el taps interior de la cpsula. Li arriben
molts vasos sanguinis i aqu s on es produeixen els
processos de fagocitaci, neteja i lubricaci de larticulaci.
Quan els genoll sinflama s que hi ha lesi.
5) Lligaments. Sn elements de subjecci i refor de larticulaci.
6) Fibrocartlags. Sn elements fibrosos i/o cartilaginosos que
permeten millorar la uni articular. Exemples: meniscos (al
genoll) i rodets (a lespatlla)


21
Articulacions Diartrosiques

TIPUS EIX DE MOV. FORMA MOVIMENT
EXEMPLE
DARTICULACI
Artrodia 0

Lliscament Carpianes (ma)
Trclea
1
Transversal

Flexoextensi Hmer-Cbit

Trochus
1
Vertical

Rotaci
Radi-Cbit
Superior
Condidos
2
Anteroposterior
i Transversal

Abduc.
Adduc
Flexoextensi
Metacarp-
Falngica
Encaje
recproco
2
Anteroposterior
i Transversal

Abduc.
Adduc
Flexoextensi
Metacarp del dit
polze
Enartrosis
3
Vertical,
Horitzontal i
Anteroposterior

Rotaci
Flexoextensi
Abduc.-Adduc
Espatlla o Maluc

Ruano & Lloret. Apunts de lassignatura. Anatomia I. INEFC Barcelona, 1994

22

ESQUELET; CAP, COLUMNA VERTEBRAL, CAIXA TORCICA, EXTREM.
SUPERIOR I INFERIOR

Lesquelet hum consta de 208 a 210 ssos repartits de la manera segent:

El crani, que protegeix lencfal, els ulls i les odes t ................. 29
La columna vertebral, amb totes les vrtebres t ....................... 32
La caixa torcica protegeix el cor i els pulmons i t.................... 25
Larc pectoral, els ossos dels braos i les mans sumen............... 64
La zona lumbar, les cames i els peus reuneixen un total de........ 62

CAP
El crani est format pel:
crani cerebral o neuro-carni . s la cavitat que protegeix lencfal.
Est constitut per 8 ossos: 1 frontal, 2 temporals, 2 parietals, 1
occipital, 1 esfenoides, 1 etmoides
esquelet de la cara format pels 16 ossos de la cara: 1 frontal, 2
malars, 2 lacrimals, 2 nasals, 2 cornets, 2 palatins, 1 vmer, 1
esfenoides, 1 etmoides, 1 maxillar superior, 1 maxillar inferior

Parietales
Occipital
Temporales
Frontal
Vista zenital del cap

23


24

http://icarito.latercera.cl/icarito/2001/805/pag2.htm

http://www.edufuturo.com/educacion.php

25
COLUMNA VERTEBRAL

Es tracta dun conjunt de peces
superposades amb forma de con, de
manera que les superiors sn molt
ms petites que les inferiors. A ms,
per dintre, aquestes peces tenen un
conducte ms gran a la part superior i
ms estret a la part inferior al qual
queda allotjada la MEDULLA
ESPINAL, la qual permetr la mobilitat
del cos.

Columna Vertebral

Medulla Espinal

Funcions de la Columna Vertebral

Protecci de la medulla espinal i donar flexibilitat al tronc.
Permetre els moviments del trax en totes direccions.
Suportar el pes del cap, les extremitats superiors i el tronc.
Subministrar insercions a diferents grups musculars.
Amortir lacci dels impactes per disminuir el risc de lesi.

Visions de la Columna Vertebral


26

Distribuci de les Vrtebres

7 cervicals
12 torciques o dorsals
5 lumbars
5 sacres
3 a 5 vrtebres del cccixs. Estan soldades i no es poden separar. s
lantiga cua dels primates.

CAIXA TORCICA

Est formada per les costelles, els
cartlags costals i lestrnum.
Tenim 12 parells de costelles, de les
quals noms les 7 primeres suneixen
directament a lestrnum mitjanant els
cartlags costals (7 unions de cartlag).
Els parells 8, 9 i 10 suneixen entre ells
abans de fer-lo a lestrnum (uni 8),
mentre que l11 i la 12 queden lliures.
Les costelles sn ossos que poden
trencar-se fcilment per un traumatisme
directe per queden soldades sense
cap mena de tractament en 6
setmanes.

El trencament mltiple de costelles pot
provocar sang al trax (hemotrax) o
entrada daire per lesi al pulm
(neumotrax)

Podem considerar
lestrnum com una espasa
formada per tres parts que
noms es calcifiquen quan
sarriba a edat adulta.
La part superior (el mnec
de lespasa) est unida a les
clavcules i les 2 primeres
costelles.
La part central (cos de
lespasa) queda connectada
per les costelles 3 a 7 i la
part inferior (punta de
lespasa) queda solta
(apndix xifoides)

costelles
esternum
Cartlags costals

27
EXTREMITAT SUPERIOR

Clavcula, Escpola o Omplat, Hmer, Radi
i Cbit a ms dels ossos propis de la m
formen lextremitat superior.

La Clavcula s un os allargat que uneix
lestrnum amb lOmplat i sarticula tamb
amb cartlag costal.
LOmplat s un os pla de forma triangular.
La part ms elevada rep el nom dacrmion
(part final de lespina de lomplat i que
moltes vegades es trenca per
traumatismes). Apfisis coracoides i
escotadura sn elements importants.
LHmer s los ms llarg del bra. Distingim
el cap de lhmer a la part superior i una
base ms o menys triangular. A lhmer
sinsereixen diferents msculs.
El Radi s los ms extern des de posic
anatmica i el trobem a continuaci del dit
polze (en posici anatmica).
El Cbit s los ms frgil i el trobem a la
part interna des de posici anatmica.
Carp, metacarp i falanges formen
lesquelet de la m.

EXTREMITAT INFERIOR

Maluc, Sacre, Fmur, Tbia, Peron i ossos
del peu formen lextremitat inferior.

El Maluc est format per 2 ossos coxals
(dret i esquerre) +el sacre. Aquests dos
ossos coxals estan formats per Ilion,
Isquion i pubis i ambds estan units per la
snfisis pbica (s un cartlag duni).
El sacre s la base de la columna
vertebral.
El Fmur s los ms llarg del cos hum.
La seva part superior forma juntament amb
el maluc larticulaci cocxofemoral, mentre
que la epfisis distal forma larticulaci del
genoll juntament amb tbia i peron.
A la part anterior de la Tbia hi ha lespina
(espinilla) de la tbia, una part molt
marcada i molt enervada on els cops sn
molt dolorosos.
El Peron s los intern de la cama. s
molt ms prim que la tbia i per aix si
patim una lesi de tbia i ens incorporem de
peu, seguidament ens fracturarem el
peron.
http://www.planetarios.com/spanishanatomia-a.htm
http://www.planetarios.com/spanishanatomia-a.htm

28
TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT I TEIXIT MUSCULAR ESQUELTIC;
CARACTERSTIQUES

Els msculs sn els elements dinmics de lsser hum
Dins de la musculatura podem diferenciar dos tipus:
Musculatura voluntria
o Musculatura estriada. s la prpia de laparell locomotor
o Musculatura cardaca. Per la seva textura s voluntria perqu
s estriada

Musculatura involuntria
o Musculatura cardaca. Per la seva funcionalitat s involuntria
perqu no la podem moure o parar quan nosaltres vulguem
o Musculatura llisa. La trobem als diferents rgans digestius i
vsceres

MUSCULATURA ESTRIADA

Classificaci
Es pot classificar:
Segons la forma del mscul.
Segons lorigen.
Segons la forma dels tendons.
Segons els ventres musculars.
Segons la seva biomecnica

1) Segons la forma del mscul

Llargs.- Longitudinalment sn ms
grans que transversalment. Exemple. El bceps.
Amples.- Transversalment sn ms
grans que longitudinalment. Exemple. Labdominal.
Curts.- Exemple. Els msculs dels dits.

2) Segons lorigen

Monoceflics.- 1 sol cap dorigen. Exemple. Sartori
Biceflics.- 2 caps dorigen. Exemple. Bceps
Triceflics.- 3 caps dorigen. Exemple. Trceps
Tetraceflics.- 4 caps dorigen. Exemple. Quadrceps

3) Segons la forma dels tendons

Peniforme.- Terminaci del tend en forma de fulla.
Semipeniforme.- Terminaci del tend en forma de mitja fulla.


29
4) Segons els ventres musculars

Monogstrics.- Un sol ventre muscular. Ex.: Bceps
Digstrics.- Dos ventres muscular (un darrera de laltre). Ex.:
Omoideo del coll
Poligstrics.- Consta de diversos ventres musculars. Ex.: Recte
abdominal

5) Segons la seva biomecnica

Protagonistes.- Sn els msculs que fan lacci i el cansament dels
quals implicar que no podrem seguir realitzant el moviment. Si el
mscul protagonista es fatiga sacaba el moviment.
Agonistes.- Sn msculs que realitzen una determinada acci per
que la seva fatiga implicar prdua defectivitat per no implica
acabar lacci. Si el mscul agonista es fatiga es perd efectivitat.
Antagonistes.- Sn els msculs que soposen a lacci del mscul
protagonista.
Fixadors.- Sn els msculs que actuen sobre les articulacions que
volem estabilitzar durant lacci.
Bloquejadors.- Sn els msculs que actuen anullant lacci de
determinades fibres dun mscul que no volem que intervingui en
lacci.

RGANS AUXILIARS DELS MSCULS

Sn aquells que faciliten les funcions dels msculs. Trobem

Aponeurosis Musculars
s una capa de teixit conjuntiu que envolta el mscul

Bosses Seroses
Sn una mena de coix de teixit greixos que facilita el Lliscament dels tendons
musculars quan passen per la superfcie rugosa dun os.

Corredors Osteofibrosos
Sn tnels que faciliten el Lliscament dels tendons musculars a nivell de canell i
turmell.

Vaines Sinovials
Envolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos


30
CARACTERSTIQUES DEL TEIXIT MUSCULAR

Els msculs estan recobert duna capa que els envolta denominada
Aponeurosis Muscular.

Si fem un tall transversal dun mscul observem:

http://www.iessuel.org/salud/ssvv/muscu3.htm


31
Resum

MSCUL: Format per FIBRES MUSCULARS (recobertes per ----------) i
dividides en MIOFIBRILLES (recobertes de ------) dividides en
MIOFILAMENTS dactina i miosina

http://www.monografias.com/trabajos14/miofibrillas/miofibrillas.shtml#ESTRU

32
LES FIBRES MUSCULARS / INTRODUCCI ALS ASPECTES BIOQUMICS I
BIOMACNICS DE LA CONTRACCI MUSCULAR

LES FIBRES MUSCULARS; ASPECTES BIOQUMICS

Els miofilaments, a diferncia de les fibres musculars o les miofibrilles no estan
recoberts sin que estan en contacte directe amb el citoplasma (lquid) de la
fibra muscular denominat SARCOPLASMA (que cont dATP adenin tri
fosfato i PC fosfo creatina , enzims, lpids, ...).

La contracci duna fibra muscular requereix de la contracci de totes les seves
miofibrilles.

Les miofibrilles es troben ocupant la fibra muscular longitudinalment, per
compartimentada, i estan agrupades en feixos (haces) que presenten una
alternncia de franges obscures (A) i franges clares (I)

Els miofilaments estan formats per 2 protenes:
Actina (miofilaments prims o bandes transversals clares o bandes I).
A ms trobem 2 protenes ms que intervenen en la regulaci de la
contracci muscular: troponina, troponiosina
Miosina (miofilaments gruixuts o bandes transversals obscures o
bandes A)

Banda A obscura Banda I clara
Lnia Z
Filament Prim
Actina
Filament Gruixut
Miosina
SARCMER
Lnia M Lnia Z
Zona H
Imatge augmentada al microscopi x 26,000

33
Els miofilaments duna miofibrilla no abarquen tota la extensi longitudinal de la
fibra muscular sin que estan agrupats en compartiments anomenats
sarcmers.

Dos sarcmers es divideixen per les lnies Z a les quals es fixen els
miofilaments prims (dactina) i es projecten cap els dos extrems.

Cada miofilament de miosina t una part anomenada pont per la qual interactua
amb lActina i produeixen contracci.
Els miofilaments prims i gruixuts interactuen a la banda A del sarcmer. Al mig
daquesta banda hi trobem la Zona H

TIPUS DE FIBRES MUSCULARS

Trobem 3 tipus de fibres musculars esqueltiques, depenent del tipus de
miosina que tingui el sarcmer: vermelles, blanques i intermitges.

Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracci lenta

Sn fibres petites i amb gran quantitat de mioglobina (que precisament s
vermella) i nombroses mitocndries. L'oxigen s fonamental per aquest tipus de
fibres. Es tracta d'un tipus de fibres que no aporten gran quantitat de fora ni
velocitat de contracci per si tenen molta resistncia a la fatiga.
Els futbolistes tenen msculs als quals predomina aquest tipus de fibra.

Fibres blanques, tipus II, Slow Twich o de contracci rpida

Sn fibres d'un dimetre superior al de les fibres vermelles i tenen menor
quantitat de mioglobina i mitocndries. En aquest tipus de fibres la lnia Z s
ms petita que a les fibres vermelles. Solen escurar-se ms rpidament i que
aporten gran quantitat de tensi muscular.
Predomina en esportistes que realitzen activitats on la capacitat de velocitat s
ms important que la resistncia.

Fibres intermitges, tipus IIa

Presenten caracterstiques similars a les altres dues per superficialment
s'assemblen ms a les fibres vermelles.
Tenen un nmero de mitocndries semblant al de les fibres vermelles per la
lnia Z s similar al de les fibres blanques.


34
ENTRENAMENT DELS TIPUS DE FIBRES

La distribuci i proporci del diferents tipus de fibres al nostre organisme ve
determinat genticament. A mesura que arribem a l'etapa de vellesa es perden
fibres de contracci rpida.
Tot i aix s possible modificar la funci de diversos tipus de fibres mitjanant
programes d'entrenament especfics.

Fibres vermelles
Fibres lentes
Fibres tipus I
Fibres intermitges
Fibres tipus IIb
Fibres blanques
Fibres rpides
Fibres tipus IIa
Resistncia fatiga Alta Intermitja Baixa
Dimetre Petit Mitj Gran
Vel. Contracci Lenta Rpida Rpida
Metabolisme Oxidatiu, Aerbic
Glucoltic, Oxidatiu,
Aerbic
Glucoltic, Anaerbic
Mitocndries Alta Alta Baixa
Tipus contracci Sostinguda, Lenta Rpida Rpida
Fora Baixa Intermitja Alta

LCID LCTIC
Es tracta dun component orgnic que el produeix el cos de cada persona. A
ms de ser un producte que sorgeix com a resultat duna elevada crrega
dexercici, tamb s el combustible utilitzar per fer-lo. Es troba als msculs i a
determinats rgans com el fetge encara que com ms fcil es fa lanlisi s a
travs de la sang.
DON PROV LCID LCTIC
La principal font de lactat s la descomposici del glucgen (PIRUVAT).
La descomposici del glucgen produeix energia. Moltes vegades ens referim a
aquest procs com energia anaerbica perqu utilitza poca quantitat doxigen.
Quan el glucgen es descompon ms, produeix ms energia i llavors diem que
aquesta energia s energia aerbica (perqu utilitza ms oxigen).
Si el glucgen no es descompon (i no es transforma en energia aerbica o
anaerbica), generalment es converteix en cid lctic

PER QU ES PRODUEIX LCID LCTIC?

Quan es produeix la descomposici denergia (piruvat), la cllula muscular
tracta dutilitzar-lo per produir energia aerbica, per si la cllula no t la
capacitat per utilitzar tot el piruvat produt, qumicament es converteix en cid
lctic. (s el sobrant).
Amb lentrenament les cllules poden arribar a utilitzar ms piruvat per produir
ms energia aerbica i menys cid lctic.

35
QUAN ES PRODUEIX LCID LCTIC?
Quan descansem, condum, tamb estem produint lactat per a nivells molt
baixos. Realment es produeix el lactat quan realitzem crregues de treball
mitjanament intenses i sobretot quan estem entrenant.
A ON VA AQUEST CID LCTIC?
El lactat s una substncia molt dinmica que viatja lliurement pel nostre cos.
En primer lloc, quan hi ha un excs de lactat a un mscul, intentar sortir i
entrar a un altre mscul proper a travs del flux sanguini o lespai intracllular.
En segon lloc, si el lactat s acceptat per un altre mscul probablement podr
ser convertit en piruvat per poder produir energia aerbica (lentrenament
incrementa els enzims que converteixen el piruvat en lactat)
En tercer lloc, pot anar al fetge i reconvertit novament en glucgen.
Aix s un fet evident de la gran mobilitat que t el lactat al nostre organisme.


36
PRINCIPALS GRUPS MUSCULARS DE LES GRANS REGIONS
ANATMIQUES (extremitat superior)

CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DE LESPATLL

ARTICULACI FUNCI NOM DEL MSCUL

Esternomastoideo
Ascendents Trapezi
Acromi-clavicular i Angular de lomplat
Esternocostoclavicular
Pectoral menor
MSCULS Descendents Romboide
DE Subclavi
LESPATLLA

Anteversors Pectoral major
Serrat lateral

Dorsal ample
Retroversors Sobrescapular
Escpulo-humeral Rod major

Abductors Deltoides

Adductors (els retroversors)

Rotadors
inversos
(retroversors +abductors)

Supraespinal
Rotadors Infraespinal
Rod menor

Podem considerar daquest grup de msculs com a ms importants per al seu
estudi:

Trapezi
Pectorals (major i menor)
Serrat
Deltoides
Dorsal


37
MSCULO
PECTORAL MENOR
Trapezi

Sorigina a la lnia de los occipital, a les
vrtebres cervicals i a les vrtebres
dorsals.
Es dirigeix cap als costats per insertar-
se a la part superior de la clavcula,
espina de lescpola i acromion.
Lacci si pren com a punt fix lorigen s
lelevaci de lespatlla (tpic exercici
delevacions al gimns).
Lacci si pren com a punt fix la inserci
s inclinaci del cap al costat de
contracci i/o provocar rotaci
contralateral. Tamb s elevador del
tronc.
s un mscul molt important a les
accions trepadores.

Pectoral Major

T tres porcions dorigen: clavcula
(a la part ms propera a lestrnum)
a les costelles i lligaments costals (7
primeres) i abdominal (part superior
del recte de labdominal).
Les tres parts dorigen es dirigeixen
cap al bra per insertar-se a
lhmer.
Lacci principal agafant com a punt
fix lorigen s l anteversi dels
braos, s a dir, portar-los endavant.
Secundriament ajuda a ladducci
(ajunta el cos al bra) i a la rotaci
interna del bra, si prenem com a
punt fix la inserci. Terciriament s
un mscul que contribueix a la
respiraci.

Pectoral Menor

Sorigina a la cara externa de les
costelles 3, 4 i 5 i sinserta a lomplat
(apfisis coracoides; que s los que
sobresurt si ens toquem amb la m pe
sobre de la clavcula)
Lacci ms important, agafant com a
punt fix lorigen s la de descens de
lespatlla. Secundriament s respiratori.

APFISIS
CORACOIDES

38
Serrat lateral

El seu origen el tenim a les 9 primeres
costelles i els seus cartlags costals.
Abraa la parrilla costal i es dirigeix
cap enrera per insertar-se a lomplat.
Lacci daquest mscul s
complementria del pectoral major, s
a dir, tamb s un mscul anteversor.
Tamb s un mscul respiratori que
contribueix a la elevaci de la parrilla
costal.

Deltoides
s un mscul que t el seu origen a
lespina de lomplat (escpola), a
lacmion (punt ms sobresortint de
lespina) i part distal de la clavcula.
A partir daquests tres punt dorigen va
a insertar-se a lhmer, just per sota
de la difisis superior, a la V
deltoidea.
El Deltoides s un mscul que t una
important acci dabducci prenent
com a punt fix lorigen. Es diu que s
un abductor pur.

Dorsal Ample

Presenta 4 porcions dorigen:
vertebral (de 7 a 12 dorsal + 5
lumbars +sacre), ilaca (cresta ilaca
del maluc). Aquestes dues porcions
formen el lligament lumbodorsal o
lumbosacro. La 3 porci s la costal 3
o 4 darreres costelles i la 4 s la
porci de la part inferior de lomplat.
Totes aquestes porcions van a
insertar-se al bra (canal bicipital).
Lacci principal s la de retroversi
(portar el bra cap enrera) i cap al
costat (abductor forat).
Secundriament s rotador.
Si agafem com a punt fix la inserci s
capa delevar la columna i girar-la.


39
MSCULO
PECTORAL MENOR
DORSAL
ANCHO
CLAVCULA
ACROMION
OMBLIGO

ARTICULACI CLASSIFICACI NOM DEL MSCUL

Braquial Anterior
Ventrals (per devant)

Bceps Braquial
Colze

Trceps Braquial
Dorsals (per darrera)

Anconeo

Braquial Anterior
Sorigina a la part central de la difisis
humeral i es dirigeix a insertar-se a
lapfisis coracoides del cbit.
Lacci fonamental s la de flexi de
bra. s un flexor pur. s el flexor ms
potent.
s un mscul que queda cobert
parcialment pel mscul bceps.

CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DEL BRA

40
Bceps Braquial

T dos caps dorigen; per un costat
trobem el cap llarg i per altre el cap
curt. El cap llarg sorigina a la cavitat
glenoidea (sota la punta de lespina de
lomplat) i el cap curt sorigina a la
punta de lespina de lomplat (apfisis
coracoides)
El bceps sinserta a lhmer (a la
tuberositat bicipital). El tend daquest
mscul envia una prolongaci que s
perceptible si fem flexi de lavantbra
sobre el bra i que rep el nom de
Lagarto Fibroso (Lacartus Fibrosus)
T 2 accions importants; per una
banda s flexor de lavantbra sobre el
bra i per altra s supinador.

Trceps Braquial

T 3 caps dorigen: bast extern, bast
intern i porci llarga del trceps. El bast
extern sorigina a la cara posterior de
lhmer, el bast intern sorigina a la
cara interna de lhmer i la porci
llarga sorigina sota la cavitat
glenoidea de lomplat. Els 3 caps
sinserten a al tend del trceps.
Lacci del trceps s la extensi de
lavantbra.

Anconeo

s un mscul molt petit que sorigina
a la cara posterior de lhmer i
sinserta al cbit.
Lacci s extensi del bra per
fonamentalment s un mscul tensor
de la cpsula de larticulaci del colze i
evita que sigui pessigada a les accions
de flexi extensi del bra.


41
CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DE LA CAMA

ARTICULACI FUNCI NOM DEL MSCUL

Anteversors Psoas-Ilac
Pectini

Rotador Gluti Menor

Abductor Gluti Mitj

Gluti Major
Maluc Retroversors Tensor de la Fscia Lata

Add. Mitj
Add. Menor
Adductors Add. Major
Recte Intern

Obturador Extern
Rotadors Externs Obturador Intern
Quadrat Crural

Psoas-Ilac
T dues porcions; la porci del mscul
psoas que sorigina a la columna
vertebral lumbar i sinserta al fmur
(trocnter menor del fmur) i la porci
del mscul ilac que sorigina a la cara
interna del cccixs i sinserta al tend
del mscul psoas.
Lacci principal s la danteversi de
la cuixa i per aix s un mscul
fonamental a la marxa, cursa i salts.

Gluti Menor

Sorigina a prop de la lnia
semicircular anterior del cccixs i es
dirigeix cap al fmur per insertar-se a
la part superior del trocnter major.
s un mscul profund que est cobert
pel Gluti mitj.
La seva acci s la rotaci interna i
secundriament s abductor.

42
Gluti Mitj
Sorigina entre les lnies semicirculars
anteriors i posteriors del cccixs,
cresta ilaca i espina ilaca i sinserta a
la porci lateral del trocnter major del
fmur.
Est cobert totalment pel Gluti major.
Lacci agafant com a punt fix el
cccixs s labducci de larticulaci
coxofemoral i secundriament rotador.
Si prenem com a punt fix el fmur fixa
la pelvis i interv en el moviment de la
marxa de lsser hum.

Gluti Major

Sorigina a la cresta ilaca, al lligament
sacrocitic major i sacre i passa fent
un gir per davant la cama per insertar-
se al fmur (cresta intertrocanterea).
Cobreix a Gluti mitj i menor i
contribueix a donar forma a la natja.
Les accions que realitza si prenem
com a punt fix lorigen s retroversor
de la coxofemoral i si prenem com a
punt fix la inserci contribueix a lefecte
basculant de la cama al moviment de
marxa.

Tensor de la Fscia Lata
No t cap classificaci de mscul
especfic.
Sorigina a la part superior de la
cresta ilaca i forma un cos muscular
petit que est cobert per una
aponeurosis que continua cap al fmur
per insertar-se amb les aponeurosis
de Gluti mitj i major formant la
CINTILLA ILIOTIBIAL DE MAISSIAT.
La seva acci s fixador.


43
Adductor Major

Sorigina a lisquion i es dirigeix a
insertar-se a la difisis del fmur.
La seva funci principal s la
dadducci s a dir, ajuntar.

Abductor Major


44
MSCULS DE LA CUIXA
FUNCI NOM DEL MSCUL

Quadrceps
Extensors Sartori

Popliti
Flexor Isquiotibial

Quadrceps

Es tracta dun dels msculs ms
potents del cos hum i el ms
important pel que es refereix a la
marxa, cursa i salt. Est format per 4
caps dorigen que sinserten a un
tend com (el tend del Quadrceps).
Aquest tend sinserta a la base de la
rtula per les fibres superficials es
desplacen per davant de la rtula per
insertar-se a la tbia (lligament rotuli).
Els 4 caps tenen el seu propi nom:
Crural, bast intern, bast extern i recte
anterior del Quadrceps.
Crural.- Est recobert dels
altres tres i sorigina a la
difisis del fmur (part mitja
superior) i sinserta al tend
del Quadrceps.
Recte anterior.- s biarticular, s a dir, que passa per 2 articulacions
(maluc i genoll). Sorigina a la espina ilaca antero-inferior i sinserta
al tend del Quadrceps
Bast Extern.- Sorigina a la part exterior del fmur (epfisis) i sinserta
al tend del Quadrceps.
Bast Intern.- Sorigina a la part interior del fmur (epfisis) i sinserta al
tend del Quadrceps.

Lacci del conjunt del Quadrceps s la extensi de la cama per el recte
anterior s flexor del maluc.


45
Sartori

Sorigina a lespina ilaca
anterosuperior i es dirigeix per
insertar-se a la tbia. Al igual que el
recte anterior, es tracta dun mscul
biarticular. T una trajectria
sinosoidal (en forma de S).
Lacci del Sartori, si prenem com a
punt fix lorigen s un extensor i si
prenem com a punt fix la inserci s
flexor del maluc.

Popliti

s un mscul poc important i que fa
de refor a la cpsula de larticulaci
del genoll.
Sorigina al cndil extern del fmur i
sinserta a la part de darrera del
genoll, a la tbia.
Lacci fonamental s la de flexi de
la cama, tal i com ens mostra la
illustraci.

Isquiotibial

Es tracta dels msculs posterior de la
cama: semimembrans, semitendins
i bceps femoral.
Semimembrans.-
Sorigina a lisquin, deixa
anar una primera porci
membranosa i desprs altra
porci muscular que acaba
insertant-se amb una
ramificaci triple (2 delles a
la tbia part interna i part
externa- i altra al cndil del
fmur). Lacci ms
important s la de flexi de
la cama per
secundriament tamb s
rotador intern.

http://www.sportraining.net/

46
Semitendins.- Meitat
mscul i meitat tend.
Sorigina a lisqui i
sinserta a la tuberositat
tibial interna. Con acci
principal s flexor de la
cama i tamb s un rotador
intern, secundriament.
Bceps Femoral.- T dos
cap dorigen. Un dels caps
sorigina a lisqui i laltre a
la lnia aspra del fmur
(difisis). Ambds caps
sajunten per insertar-se al
peron. s el mscul ms
potent de la part posterior
de la cama i s un flexor
que secundriament tamb
fa la funci de rotador
extern de la cama.


47
CONCEPTES BSICS DE BIOMECNICA / INTRODUCCI A LA
BIOMECNICA DEL MOVIMENT HUM

La Biomecnica s la cincia que estudia el moviment dels ssers vius.
s lanlisi del fet biolgic prenent com a referncia les lleis de la mecnica
No tots els anlisis biomecnics sn de tipus esportiu
El principal element de la biomecnica s la OBSERVACI i desprs la
OBJ ECTIVITZACI
Lanatomia t dos grans pilars fonamentals:
La mecnica
Lanatomia funcional i la fisiologia

TIPUS DE BIOMECNICA

Biomecnica General

s lagrupaci de tots els conceptes biolgics, fsics i matemtics necessaris
per al desenvolupament de qualsevol biomecnica especfica.
Sempre sha dexpressar qualsevol concepte mitjanant frmules
matemtiques. Ex.:

Treball possible
Rendiment = x 100 %
Treball efectuat

Aquest concepte (rendiment) pertany a la biomecnica general, al igual que els
conceptes de fora, cadena cinemtica, ...

Biomecnica Especfica

Es pot diferenciar per lobjecte destudi en:
Biomecnica humana
Biomecnica animal
Biomecnica comparada

1) Biomecnica humana

Estudia el moviment dels homes dones.
Dintre daquesta tamb trobem dos tipus:
biomecnica humana externa
biomecnica humana interna (cardaca, osteomuscular)

2) Biomecnica animal

Estudia el moviment dels animals.


48
3) Biomecnica comparada

Es tracta de comparar la biomecnica humana i animal, aix per exemple, per
analitzar un salt de llargada es fa una comparativa entre el salt dun atleta i el
dun animal (un tigre per exemple).

La biomecnica especfica tamb es pot diferenciar per lobjectiu destudi en:
biomecnica industrial. Estudi biomecnic adaptat a la indstria, per
exemple, per fer cadires ms cmodes i adaptades
biomecnica esportiva. Estudi biomecnica adaptat a lesport per
millorar el rendiment esportiu
biomecnica teraputica. En aquest tipus de biomecnica s ms
important la funci que la estructura, per exemple, prtesis

RELACI DE LA BIOMECNICA AMB ALTRES CINCIES

Amb lanatomia.- La seva relaci no s tant per les parts de que es compon
lorganisme sin per la funci que fan aquestes parts (extensi ,flexi ,rotaci,
adducci, ...)

Amb la fsica.- La relaci amb aquesta ve determinada per les frmules que
desprs aplicarem.

Amb la matemtica.- Ens ajudar a fer una ordenaci de les dades
observades i tractament daquestes estadstica i en quant a treure resultats
posteriors conclusions .

Amb la fisiologia.- Ens permet conixer elements funcionals de lestructura
anatmica.

EVOLUCI HISTRICA DE LA BIOMECNICA

La primera persona coneguda que es va atrevir a fer un estudi profund de
lsser hum (deixant de banda les primeres civilitzacions, que ja ho havien fet
abans -egipcis, ..) va ser Leonardo Da Vinci, realitzant estudis de medicina i
anatomia i formulant diverses teories sobre el sistema ossi, muscular,
circulatori, nervis, .. Per Da Vinci era tamb enginyer i arquitecte i aix li va
portar a ajuntar les dues cincies i li va permetre veure lanatomia com la veu
un enginyer. Aquest podem dir que s lorigen de la biomecnica. Da Vinci es
va interessar en el vol dels ocells i va fer un estudi per esbrinar com podien fer-
ho.
Al 1869 BORELLI determina per primera vegada el Centre de Gravetat i busca
una frmula per calcular-lo. Diu que el C.G. s el punt daplicaci del vector
pes. Quan fem qualsevol tipus destudi biomecnic, lo primer que hem de fer s
determinar el C.G. i la seva trajectria.


49
Al 1836 els germans WEBER fan la 1 descripci de la marxa humana, degut a
que aquest ser la base dels moviments de desplaament.

Al 1883 MAREY fa una descripci de la fotografia Cronocclica. Aquest fet s
molt important perqu permet objectivar el moviment que volem estudiar.

BRAVE i FISHER fan una nova descripci de la marxa humana i fan una
descripci de la segmentaci del cos hum. Hem de segmentar i estudiar que
fa cada part.

BERSTEIN millora la fotografia cronocclica

ABALAKOFF inventa el concepte de dinamometria. s laplicaci del concepte
fora a la biomecnica.

La 1 menci que fa referncia directa al concepte biomecnica s al 1960
(Congrs de Leipzig). De la biomecnica sencarreguen els enginyers, els
metges i els professionals de la Educaci Fsica.

LESSER HUM VIST COM UN SISTEMA. LES CADENES

El primer que sha de fer s segmentar el cos. Ho podem fer des de 2 punts de
vista:
Segmentaci en cadenes ssies.- Direm cadena ssia al conjunt
dossos que formen part del tronc o les extremitats. Aix doncs,
tindrem 3 cadenes ssies:
o Cadena ssia de lextremitat superior (omplat, hmer, radi,
cbit i ossos del canell)
o Cadena ssia del tronc
o Cadena ssia de lextremitat inferior (maluc, fmur, tbia,
peron, ossos del turmell)

Segmentaci en cadenes cinemtiques.- Direm cadena cinemtica al
conjunt dossos, articulacions i msculs que actuen en un determinat
moviment. Podem diferenciar entre:
o Cadena cinemtica oberta. Aquella que el moviment
sefectua sense resistncia (externa) en contra. Ex.:
o Cadena cinemtica tancada. Aquella que el moviment est
limitat per una resistncia invencible. Ex.: cop de puny a la
paret
o Cadena cinemtica frenada. Aquella que el moviment t una
resistncia (externa) que es superable. Ex.: halteroflia

Mentre que les cadenes ssies sn sempre les mateixes, les cadenes
cinemtiques sn variables.


50
Similituds i diferncies entre les cadenes superior i inferior

Similituds

- Les dues tenen un eix de flexi al mig
- Les dues tenen tres segments ossis
- Les dues tenen un primer os llarg i desprs dos ossos curts
- Les dues tenen a la part final ossos petits
- Les dues queden unides al tronc mitjanant una articulaci enrtrosis
(una esfera que sintrodueix a una cavitat)

Diferncies

- La extremitat inferior t ms resistncia que la superior (perqu ha de
suportar ms pes)
- Lhmer sintrodueix 1/3 a lomplat mentre que el fmur sintrodueix per
complet.
- En relaci al punt anterior, lextremitat superior t ms mobilitat i menys
resistncia i lextremitat inferior al contrari.
- Pel que fa als ossos petits (capto m i tars peu) succeeix el mateix.
Els de la m tenen ms mobilitat i sn menys resistents. Els del peu
tenen menys mobilitat i sn ms resistents.

Cadena ssia del tronc

Requereix un apartat apart.
T una estructura estable per permet la mobilitat. Grcies a la forma de S de
la columna vertebral i als discos intervertebrals les carregues sn amortides.
La cadena del tronc t la missi de repartir el pes per igual a les dues
extremitats inferiors.
Les crregues que hem de suportar poden arribar a travs de la prpia
columna vertebral (portar a sobre un company, fer castellers, ...), del cap
(portar objectes com les dones africanes) o de les extremitats superiors (quan
agafem qualsevol objecte)

LES PALANQUES

Definici

Una palanca s una mquina simple que donat un punt de suport (o fulcre) i
aplicant una fora (o potncia) s capa de vncer una fora (o resistncia).

Sense un punt de recolzament no hi haur palanca.

Estructura de la palanca

1) Fulcre.- s l'eix de pivot o rotaci. En l'sser hum, el fulcre s l'articulaci.

51

2) Bra de potncia.- s la porci de la palanca que va des del punt de pivot
(fulcre) fins a punt l'aplicaci de la fora.

3) Bra de resistncia.- s la porci de la palanca que va des del punt de
pivot (fulcre) fins a la resistncia

Llei fonamental de la palanca

Potncia x Bp =Resistncia x Br

Aix vol dir que si jo he de vncer una resistncia de 25 Kg., quina fora hauria
d'aplicar?

10 cm
5 cm Si apliquem la frmula tindrem:
X 10 =25 5
X =(25 5) / 10
X =12,5

TIPUS DE PALANQUES

1 Classificaci. Palanques de 1er gnere

Quan el punt de recolzament, rotaci (fulcre) es troba entre la potncia i la
resistncia. (bp = br)

Tamb reben el nom de palanques d'EQUILIBRI

FULCRE
RESISTNCIA POTNCIA
Bra de potncia
Bra de resistncia
25 Kg


52
2 Classificaci. Palanques de 2on gnere

Quan el punt daplicaci de la fora resistncia es troba al mig. A totes les
palanques de 2on grau el bra de resistncia ha de ser menor que el de
potncia, per definici i per necessitat absoluta. (bp > br)

Tamb reben el nom de palanques de FORA

3 Classificaci. Palanques de 3er gnere

Quan el punt d'aplicaci de la fora potncia es troba al mig. A totes les
palanques de 3er grau el bra de potncia ha de ser menor que el de
resistncia per definici i per necessitat absoluta. (bp < br)

Tamb reben el nom de palanques de VELOCITAT

Alguns exemples:

1
er
gnere
x 6 =30 6
x =180 / 6
x =30 Kg

2
on
gnere
x 5 =20 1
x =20 / 5
x =4 Kg

3
er
gnere
x 1 =20 5
x =100 / 1
x =100 Kg

Palanca 1er gnere
Palanca de 2on gnere
Palanca de 3er gnere

53
LA SANG: COMPONENTS I FUNCIONS / EL COR: ANATOMIA I
FISIOLOGIA

LA SANG

Conjuntament amb la limfa i els lquids intersticials, formen el medi intern del
cos hum.

La quantitat de sang que t una persona est relacionada amb la seva edat,
pes, sexe i altura, tot i que es considera que una persona adulta t entre 4,5 i 6
litres de sang.

Tots els rgans del cos hum funcionen grcies a la sang (s la benzina) que
circula per les artries, venes i capillars.

COMPOSICI

La sang est formada per diversos elements:

Glbuls vermells / hematies / eritrcits
Sn les cllules ms abundants a la sang i lhemoglobina s la responsable del
seu color vermell.
Es formen dins de la medulla ssia dels ossos de lesquelet i sn alliberats
cap el torrent sanguini.
La seva funci s la de transportar loxigen perqu les cllules puguin respirar
i eliminar els residus daquesta activitat cellular (anhdrid carbnic)

Glbuls blanc o leuccits
Es formen uns a la medulla ssia i altres al sistema limftic (bazo i ganglis)
La seva funci s protegir lorganisme de diferents tipus de microbis. Quan es
detecta una infecci, el nmero de leuccits augmenta per millorar les
defenses.

Plaquetes o trombcits
Sn les cllules sangunies ms petites.
Es formen a la medulla ssia
La seva funci s intervenir quan es detecta un trencament dalgun vas
sanguini per tallar lhemorrgia.

Plasma
s un lquid compost daigua, sals minerals i altres substncies necessries per
al funcionament normal de lorganisme i on es troben nedant les cllules
sangunies (glbuls vermell, glbuls blancs i plaquetes)

Entre les substncies importants que hi ha al plasma trobem les segents:

o Albmina. s una protena que ajuda a mantenir al plasma la
proporci de laigua.

54
o Globulines. Anticossos encarregats de la defensa de
lorganisme. La disminuci comportar una baixada de
defenses.
o Factors de Coagulaci. Sn imprescindibles per a evitar
hemorrgies. Labsncia dalgun factor pot ser perills.
o Altres protenes. Transporten substncies per al normal
funcionament de les cllules.

FUNCI

Les principals funcions de la sang sn:
Respiratria.- Transport de l'oxigen des dels pulmons fins els teixits i
lanhdrid carbnic des dels teixits fins els pulmons
Nutritiva.- Transport de les substncies nutritives des de l'intest fins
els dipsits i els teixits
Excretora.- Arrossega els residus del metabolisme cellular
Immunitria.- Acci dels glbuls blancs i anticossos
Regulaci hormonal.- Transport de les hormones de les glndules
endocrines fins els rgans on actuen
Regulaci de l'equilibri hidroelectrolquid.- Pel continu bescanvi
de lquids intra i extracellular
Regulaci trmica.- De la pressi arterial, de l'equilibri cid/base, de
la pressi osmtica.

55
NEURONA I RECEPTORS NERVIOSOS / SIST. NERVIS CENTRAL I SIST.
NERVIS PERIFRIC

LA NEURONA

Les neurones sn les cllules nerviosos. La unitat bsica del sistema nervis
s el neurones i es diferencia de les altres cllules del cos hum perqu no es
pot reproduir. Aix explica perqu una lesi cerebral s irreversible.

Totes les neurones sn diferents, encara que totes comparteixen certes
caracterstiques esctructurals. Totes les neurones estan formades per un cos
central on est situat el nucli i una o vries estructures ramificades
anomenades ax i dentrites.

Dentrites

Les dentrites sn una ramificacions molt curtes i amb forma de ramificaci
d'arbre. A ms, sn les encarregades de la recepci dels estmuls externs.

Axons

Les altres terminacions sn ms llargues i tenen forma cilndrica (generalment
noms 1). s l'encarregat de la transmissi de les senyals del cos cellular
cap a les altres cllules. Cilindroeix o ax. Tenen una doble missi:

1) Connectar les neurones entre s (sinapsis), mitjanant senyals
elctriques i qumiques mitjanant els botons sinptics (i els
neurotransmisors) de les terminacions de l'ax connectades a les
dentrites.

2) Unir-se amb altres axons donant forma al nervis.

Sinapsis

Ax bot sinaptic neurotransmisor Mitjanant senyals elctriques i
qumiques dentrita
Al cervell es poden arribar a produir fins a 100 bilions de sinapsis

56
ELS RECEPTORS NERVIOSOS

Els receptors nerviosos ens permeten analitzar tot el que est succeint tant fora
com dins del nostre cos. Els receptors porten a terme la transducci, s a dir, la
transformaci de l'energia que reben amb impulsos nerviosos.

Trobem tants tipus de receptors com formes d'energia:
1) Termoreceptors
2) Electroreceptors
3) Fotoreceptors

SISTEMA NERVIS CENTRAL

La funci del sistema nervis consisteix en rebre els estmuls de l'exterior i de
l'interior de l'organisme. organitza-la i produir la resposta correcta.

El Sistema Nervis est format per dos subsistemes amb funcions
diferenciades:

Sistema Nervis central (o voluntari). Interv a les funcions de
relaci, sensibilitat i moviment.
Sistema Nervis perifric (o involuntari o euro-vegetatiu). Regula
les funcions vegetatives (circulaci, respiraci, digesti ....) i la resta
de funcions involuntries del nostre organisme.

El sistema nervis central est format per: Medulla Espinal i Encfal

Medulla Espinal (transparncia 46)

s la continuaci del Bulb Raquidi. s de color blanc i la trobem dins de la
columna vertebral. T una mesura aproximada com un dit d'ample i uns 45 cm
de llargada. D'aqu surten milers de nervis que connecten amb cada ull, orella,
llengua, mscul, ... amb una extensi (si posssim un nervi darrera de l'altre) de
150 milions de kilmetres.
La medulla espinal arriba fins a la 2 vrtebra lumbar on es ramifica i es
prolonguen cap el cccixs on s'agrupen en un gran nmero de terminacions
nervioses anomenades cua de cavall.

Encfal

Est format per: cervell, cerebel, bulb raquidi, pont de varolio.

Cervell
s l'rgan que controla l'activitat fisiolgica i interpreta els impulsos generats en
contacte amb el nostre entorn. Cont els centres nerviosos del pensament, la
personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 gr. en
l'home i una mica menys en la dona.

57

Cerebel
Regula la coordinaci de l'activitat
muscular, el to muscular i l'equilibri. El
cerebel rep fibres de la "corteza
cerebral" per tal de cooperar entre
ambdues estructures, rep informaci
de msculs i articulacions que
assenyalen de manera contnua la
posici del cos i finalment tamb rep
impulsos de l'oda per informar de la
posici del cap

Bulb raquidi
s la continuaci de la medulla
espinal, que es fa ms gran al
penetrar dins del crani. Regula el cor,
la respiraci, l'activitat sexual, la
masticaci dels aliments i els
estornuts.
Una lesi al Bulb Raquidi significa la
mort immediata perqu actua sobre el
cor (aturada cardio-respiratporia). Ex.:
Toc de grcia als braus o cop entre
les orelles per matar els conills.

http://www.auxilio.com.mx/manuales/cerebro.gif
http://usuarios.tiscali.es/monthegreat/CEREBRO1.gif

58

SISTEMA NERVIS PERIFRIC

Controlen els rgans i sistemes vitals de manera involuntria. Aquest sistema
actua per mitj de 2 vies que sn oposades:
Sistema Nervis simptic
Sistema Nervis parasimptic

Sistema Nervis Simptic

Format per ganglis (un a cada costat del cos) dels quals es desprenen uns
nervis, la funci dels quals s estimular els diferents rgans als quals arribem.
La distribuci de ganglis s la segent:
8 cervicals
10 o 12 dorsals
5 lumbars
5 sacres

Sistema Nervis Parasimptic

Els centres reguladors d'aquest sistema els trobem a nivell enceflic i a nivell
de plex solar. Si la funci del simptic s estimular, la funci del parasimptic
s relaxar o inhibir.


59
ALIMENTACI EQUILIBRADA; COMPONENTS, NECESSITATS
ENERGTIQUES I PRINCIPIS INMEDIATS

COMPONENTS DE LA DIETA

Lalimentaci s la forma de proporcionar a lorganisme les substncies
bsiques per al manteniment de la vida. Es tracta dun procs voluntari i
conscient: la persona escull un aliment i el pren.

La nutrici s el conjunt de processos mitjanant els quals lorganisme
transforma y utilitza les substncies que hi ha dins dels aliments que prenem.

La dieta s el conjunt daliments que ingerim habitualment i que ens permet
mantenir-nos en uns nivells saludables i capacitat de treball.

La dieta mediterrnia, prpia dels pasos de Sud dEuropa s una de les ms
saludables i riques.

Dentre els seus components destaquen:
Fuites i verdures
Oli doliva
Cereals
Llegums
Productes lctics
Ous
Peix
Carn
Vi negre

La Pirmide Alimentria ens ajudar a entendre les quantitats recomanades
daquests components:

Una bona dieta no pot suplir un mal
entrenament o una condici fsica dolenta
per una alimentaci dolenta pot posar
en perill el rendiment i la tcnica dun
esportista ben entrenat.


60
Els nutrients sn totes les substncies incloses als aliments.

Els nutrients essencials sn aquells que lorganisme no els pot sintetitzar, s a
dir, no sn de consum obligatori a la ingesta diria.

Els nutrients que aporten energia sn:
Hidrats de Carboni / Carbohidrats (Entre el 50 55 % a la dieta)
Greixos / Lpids (inclosos entre el 30 35 % a la dieta)
Protenes (inclosos entre el 10 15 % a la dieta)

NECESSITATS ENERGTIQUES

Evidentment, les necessitats diettiques i energtiques vindran determinades
per diversos factors:
Perode de Competici
Edat
Tipus dEsport
Intensitat de lesfor
Grau dentrenament
Allrgies o intolerncies

La quantitat denergia que aporten els aliments es mesura en Kilocalories. Les
necessitats energtiques bsiques queden cobertes amb els hidrats de carboni
i els lpids o greixos.

Taula de kilocalories dels aliments

FRUTAS
Kilocaloras Protenas Lpidos
Hidratos de
Carbono
Aguacate 232 1,9 23,5 3,2
Albaricoque 52 0,4 0,1 12,5
Cereza 48 0,8 0,1 11,7
Ciruela 36 0,5 0,1 8,9
Fresa 27 0,9 0,4 5,6
Granada 62 0,5 0,1 15,9
Limn 14 0,6 0 3,2
Mandarina 41 0,7 0,4 9,1
Manzana 45 0,2 0,3 10,4
Melocotn 30 0,8 0,1 6,9
Meln 30 0,8 0,2 7,4
Mora 35 1 0,6 6,5
Naranja 53 1 0,2 11,7
Pia 55 0,5 0,2 12,7
Pera 38 0,7 0,1 2
Pltano 85 1,2 0,3 19,5
Sanda 15 0,7 0 3,7
Uva 61 0,5 0,1 15,6
http://www.sabormediterraneo.com/

61
Les necessitats energtiques vindran condicionades pel consum diari individual
denergia i dependr de:
Energia Basal. Energia que necessita el nostre organisme per
respirar, bategar el cor i les accions metabliques involuntries.
Energia consumida per lactivitat fsica. s molt difcil fer el clcul
per la OMS ha determinat que aquesta necessitat s de 50 Kcal. per
quilo de pes de la persona. Ex.: individu de 60 kg. =3000 Kcal.

PRINCIPIS IMMEDIATS

Els principals sn els Hidrats de carboni, els greixos i les protenes

Hidrats de Carboni o Glcids

Els hidrats de carboni tamb sanomenen glcids o sacrids perqu tenen
sabor dol. Es divideixen en:
Monosacrids. Sn els ms simples. Ex.: glucosa o dextrosa (sucre
de ram) i fructosa (sucre de canya)
Disacrids. s la uni de dos monosacrids. Ex.: Maltosa, Sucre
(fructosa i glucosa), lactosa
Polisacrids. Composat per la uni de molts monosacrids.

Els hidrats de carboni sn el combustible immediat de lorganisme. s el primer
dels principis immediats que sutilitza per obtenir energia. Un gram de HDC
proporciona 4 Kcal.

Una dieta rica en HDC s un dels principis nutricionals ms importants que ha
de seguir un bon esportista perqu proporcionar una quantitat de glucgen
muscular emmagatzemat .Els HDC sn absorbits directament per lintest,
passen al fetge que lemmagatzema en forma de glucgen i el transforma en
glucosa per distribuir-lo a tot lorganisme.

Bsicament lobtenci dels hidrats de carboni es realitza a travs de fcules,
pasta, arrs i sucres.

Lpids o greixos

Una de les principals caracterstiques s que sn indissolubles en aigua. Un
gram de greixos proporciona 9 Kcal.

El principal constituent dels lpids sn els cids grassos i els podem dividir en:
Saturats o dorigen animal.
No saturats o dorigen vegetal. Tenen una gran importncia perqu
lorganisme no els sintetitza. Ex.: cid linoleic (essencial per al
creixement)

Dintre dels cids grassos dorigen vegetal, sembla clar que loli doliva t una
gran importncia i que ajuda a no dipositar-se greix a les parets arterials
(prevenint lateroesclerosi)
simples
complexos

62
Protenes

Trobem de dos tipus:
Origen animal. Carn, ous (clara), peix, iogurt, lactis
Origen vegetal. Llegums, cereals, fruits secs, pa

Les protenes estan formades per aminocids i en trobem de dos tipus:
Aminocids essencials. s precs rebrels amb els aliments perqu el
nostre organisme no els fabrica.
Aminocids no essencials. El nostre organisme si els fabrica.

Les protenes sn lnic nutrient que el nostre cos no emmagatzema, la qual
cosa vol dir que la ingesta s obligatria. Els aminocids tenen una vida
circulant de 4 hores dins del nostre organisme. Els aminocids sn reabsorbits
mitjanant aparell digestiu i passen a la sang i transportat a les cllules
musculars.

En cas dun excs de protenes, semmagatzemen al fetge o al rony
(provocant un sobrecrrega a les funcions heptiques o renals i incrementant la
producci dcid ric). A ms, aquest excs pot provocar una conversi de la
protena excedent:
1) En hidrat de carboni (cap problema perqu ser font energtica) o
2) En greixos (augment del greix corporal i conseqentment una prdua de
massa muscular).

ELS MICRONUTRIENTS

Vitamines

Sn classificades en funci de les lletres de lalfabet, encara que trobem una
altra classificaci:
Vitamines Hidrosolubles. Solubles en aigua.
Vitamines Liposolubles. No solubles en aigua.

Les vitamines sn necessries pel normal creixement i desenvolupament de
lorganisme i juguen un paper fonamental sobre lestat de salut de les persones.
La seva importncia creix amb lactivitat fsica ja que intervenen directament als
processos dadaptaci a lentrenament i recuperaci posterior.

Les vitamines estan incloses de manera normal a la dieta i noms en casos
especials denfermetat i amb prescripci mdica pot ser necessari un aport
suplementari.

Les vitamines ms importants sn de la A fins a la E i la K. (A, B, C, D, E, K)

Les vitamines les trobem sobretot als aliments crus i quan es cuinen perden
moltes daquestes. s per aix que hem danar alternant aliments cuits i
preparats amb aliments crus. Sobretot les trobem a la fruita i la verdura.


63
Minerals

Es tracta de components qumics inorgnics com: ferro, calci, potassi, ...
Es pot fer una primera classificaci duns 26 elements qumics dividits entre:
Macroelements (11)
Microelements o oligoelements (15)

Podem fer una segona classificaci en funci de la seva activitat a lorganisme:
Els que ja tenen una activitat concreta a lorganisme i els seus nivells
dingesti ja estan prescrits: ferro, calci, fsfor, magnesi, ...
Els que shan establert unes necessitats concretes per lorganisme:
sodi, potassi, clor, ...
Nous oligoelements que semblen tenir alguna funci per lorganisme:
silici, nquel, estany, ..
Elements contaminants i que per tant shaurien deliminar de la dieta:
mercuri, alumini, plom,...

Utilitzaci metablica durant lexercici

Si augmenta la intensitat de lexercici, sobretot lexercici de curta durada, el
principal combustible utilitzat s el que prov dels hidrats de carboni.

A mesura que disminueix la intensitat i augmenta la durada, la font ms
important de combustible ser la dels greixos.

s important als entrenaments dels esports de resistncia que la dieta aporti la
quantitat suficient dhidrats de carboni per mantenir la glucmia als seus valors
normals.

http://diabetes.niddk.nih.gov/spanish/pubs/eati

64
NECESSITATS DIETTIQUES I DHIDRATACI EN LA PRCTICA DE
LACTIVITAT ESPORTIVA

NECESSITATS DIETTIQUES

La dieta s com, qu i quant tipus daliments shan de prendre diriament per
satisfer les necessitats nutritives de cada persona.

Les necessitats diettiques dependran de molts factors.

La dieta ms elogiada i ms sana, segons diversos estudi es la dieta
mediterrnia:

Aquesta dieta consisteix en menjar
una gran quantitat de productes molt
variats, alguns dells amb moderaci,
suprimir la sal i substituir-la per
condiments naturals, utilitzar loli
doliva i menjar molts aliments
dorigen vegetal. Els aliments dorigen
animal (carns i peixos) els
consumirem amb moderaci.
Per a ms, sha de realitzar algun
tipus dactivitat fsica moderada per
mantenir el to muscular i fer treballar
el cor.

ALIMENTACI EL DIA DE LA COMPETICI

Dieta pre-competitiva

s necessari saber, quan fem una dieta pre-competitiva que:
Shauria de prendre els aliments 4 h abans de la competici (a les 4 h
els aliments ja no estan a lestmac)
Els esportistes que la seva modalitat esportiva duri ms de 30
haurien de prendre entre el 80 90 % en forma dhidrats de carboni
(patates, arrs, pa, pasta) per augmentar la quantitat de glucgem
muscular
Pobre en greixos, protenes i fibra
http://www.sabormediterraneo.com

65
Evitar menjars copiosos
Limpacte de la competici pot provocar dificultats digestives. Aix
doncs, evitarem menjars molt condimentats i que produeixin gasos.
Els esportistes han dingerir noms els aliments que ells tinguin
confiana.
La hidrataci s molt important i ser a base de sucs de fruites o
begudes isotniques. Evitar aigua de l'aixeta i la llet sencera.
Sha de recordar que una bona lalimentaci no substituir un mal
entrenament.
Les protenes no constitueixen una font denergia durant lexercici i no
sn recomanables com a suport extra (noms com a efecte placebo).

Si la competici s al mat:
Feu un esmorzar variat, amb productes bsics, com la fruita i cereals
tipus muesli.
Si la competici s a la tarda:
A ms de l'anterior, la ingesta principal ha de ser molt digerible, a
base d'hidrats de carboni, poques protenes i s'han d'evitar els
greixos (retarden el buidat gstric) i els llegums, perqu sn
flatulents.
Si la competici s a ltima hora de la tarda:
A ms de l'anterior, feu un piscolabis mitja hora abans de la
competici a base d'hidrats de carboni. Per exemple: suc de fruita i
galetes.

Alimentaci durant la competici

Intentar prendre HDC (hidrats de carboni) delevat ndex glucmic
tant durant lexercici com al descans (si hi ha)
Comenar la ingesta desprs de realitzar lexercici
Podem prendre els aliments de forma slida (fruita, comprimits
energtics, ...) o lquida (sucs, preparats, ...). s millor aquesta
darrera perqu a ms de ser de ms fcil absorci hidrata.

Dieta post-competitiva

No pretendrem fer una recepta per si donar pautes. Aix doncs:
Ser molt important rehidratar-se. Beure aigua amb sucres i/o sals
minerals amb concentracions daquestes no molt grans i sucs (de
tomquet =ric en potasi).
Menjar durant les 3 hores segents a la competici
Intentar prendre aliments rics en hidrats de carboni (arrs, pasta, pa,
patates, ...), intentant consumir dentre 8 10 gr. per quilogram de
pes de lesportista en les 24 h segents a lesfor.

66
Evitar pats rics en greixos i/o protenes degut a que sn molt ms
difcils dassimilar durant les 6 h segents a lexercici. (veure
transparncia)

ERRORS ALIMENTARIS DELS ESPORTISTES
Una insuficient aportaci d'aigua i electrlits. Les prdues durant
l'activitat fsica sn molt altes i cal reposar-les, malgrat que no
existeixi la sensaci de set. Les begudes ms indicades sn les
isotniques i tamb els sucs de fruita barrejats amb aigua mineral
sense gas.
No respectar el temps necessari entre la ingesti dels aliments i
la prctica de l'activitat fsica. Aquest temps s variable; depn de
la quantitat d'aliment ingerit, per oscilla entre 1 1/2 a 2 h.
Realitzaci de l'esfor fsic en dej. Tamb s incorrecte. Existeix
el risc d'hipoglucmia post-esfor.
Mantenir una dieta desequilibrada en relaci al percentatge
d'hidrats de carboni, greixos i protenes. El percentatge adequat
s d'un 60% en els primers, d'un 25% en els segons i d'un 15% en
els ltims.
Realitzar ingestes energtiques insuficients a fi d'obtenir millors
marques (gimnstica rtmica) o excessives (halteroflia i llanament
de pes). Pot conduir, a llarg termini, a greus repercussions sobre la
salut.
Intentar compensar dietes montones o desequilibrades amb
una ingesti exagerada de vitamines i minerals. Una dieta variada
aporta totes les necessitats diries, incls en esportistes. Malgrat
aix, es recomanable que la persona que practica esport amb
freqncia i intensitat altes, es faci analtiques de sang peridiques
per descartar l'existncia de dficits susceptibles de ser corregits
(ferro i calci, principalment).
El consum excessiu de protenes en " els culturistes" . Tan nociu
s el dficit de protenes com l'excs. Aquest ltim, pot provocar
sobrecrregues renals i alguns estudis ho relacionen amb una gran
incidncia d'arteriosclerosi a l'edat adulta.
Consum de substncies perilloses amb l'objectiu de millorar el
rendiment esportiu. Dintre d'aquest grup, hi trobem els esteroides
anabolitzants, les amfetamines, etc. Existeixen, tanmateix, un gran
nombre de substncies que, sense ser nocives ni perilloses, poden
millorar el rendiment esportiu (carnitina, ginseng, antioxidants, etc.).

RECOMANACIONS DIETTIQUES
s important una bona hidrataci (aigua i minerals).
Respecteu el temps d'espera abans i desprs entre la ingesta i
l'esfor fsic.
No practiqueu cap esport en dej.

67
Mengeu a poc a poc.
Cal respectar les caracterstiques individuals, que sn: la gana,
l'acceptaci dels aliments i la sacietat.
Manteniu el pes ideal. Aquest depn de la constituci de la persona i
de l'esport que practica.
Feu una dieta variada: incloeu-hi fruites, verdures, pa integral,
cereals, llet, formatge i iogurt; carns, aus, peix, ous i llegums. Les
ingestes han de ser lleugeres i nutritives.
Reduu els greixos a un 25% de l'ingrs calric diari total. Escolliu
carns magres, peix i aus, aix com llegums com a font de protenes i
modereu la mantega, la crema de llet, la margarina i el llard i aliments
elaborats amb aquests productes. Escolliu les coccions a la brasa, al
forn o els bullits.
Consumiu aliments rics en carbohidrats complexos i fibra. Escolliu
aliments com el pa i els cereals integrals, la fruita i les verdures.
Eviteu l'excs de "sucre refinat". Disminuu el consum dels caramels,
els pastissos. El motiu es la hipersecreci d'insulina amb el
conseqent esgotament de les reserves de glucosa.
Demaneu consell a l'especialista en medicina esportiva abans de
prendre substncies amb el objectiu de millorar el rendiment esportiu.

S IMPORTANT ESMORZAR

L'esmorzar s el primer pat del dia en qu el nostre organisme rep aliment
desprs de moltes hores de dejuni. L'esmorzar ens ha de proporcionar energia
i nutrients per a tot el mat que, en general, s quan fem la major activitat del
dia.

S'ha observat que esmorzar correctament millora el rendiment fsic dels adults,
esportistes i nens.

Recomanacin per a un bon esmorzar
- Cal que l'esmorzar aporti el 25% de les calories diries. Per tant, si no
realitzem un esmorzar complet ser molt difcil equilibrar la dieta -
calories i nutrients- a la resta del dia.
- Cal disposar d'un temps, per esmorzar amb calma. Amb 7 o 10 minuts,
generalment, n'hi ha prou. s convenient tenir-ho en compte i preveure-
ho en l'horari, de la mateixa manera que es fa a l'hora d'anar a dormir.
- Cal distribuir els diferents pats al llarg del dia. Aix, si des de l'hora de
llevar-nos fins a l'hora de dinar passa molta estona, pot ser convenient
esmorzar en dos moments diferents: abans de sortir de casa i a mig
mat.
- En un esmorzar no hi poden faltar els lactis (llet, iogurt o formatge), la
fruita i els cereals (pa, torrades, coca o cereals). Tamb s convenient
l'oli i algun embotit magre, formatge o tonyina, per acompanyar el pa. En
cas d'intolerncia a la lactosa cal substituir la llet per iogurt o formatge.

68
- Per tant, podem respondre la pregunta de l'anunciat dient que l'esmorzar
s un pat important per estar en plena forma.
- Tamb contribueix a aconseguir l'aportaci de nutrients diaris
recomanats. La ingesta d'aliments en la quantitat i varietat adequades, a
primera hora del mat, ens evita de "picar" entre hores i el consum de
gominoles i llaminadures.

Esmorzars tipus:

a) Llet amb cacau
Pa de pags amb tomquet, oli d'oliva i pernil salat o cuit
Suc de taronja natural

b) Llet amb caf
Torrades amb oli d'oliva i formatge
Taronja

c) Llet amb muesli o coca casolana o de forn (a 1. hora del mat)
Entrep de formatge o tonyina (a mig mat)
Suc de fruita natural a mig mat

HIDRATACI EN LA PRCTICA ESPORTIVA

La hidrataci, possiblement sigui lelement de la dieta que ms atenci
requereix per part dun esportista ja que amb laugment del metabolisme es
perd una gran quantitat de lquid a travs de la suor i daltres mecanismes.

s fonamental veure aigua, malgrat no es tingui set perqu quan notem la
sensaci de set, el nostre organisme ens est fent arribar un senyal dalerta de
que existeix una deficincia de lquids (al voltant del 2%), la qual cosa pot
provocar una baixada del rendiment. s per aquest motiu que mai hem
desperar a tenir set per veure lquids. Hem de reposar contnuament els
nostres dipsits de glucgen (per exemple afegint carbohidrats a laigua).

La ingesti de lquids ha de distribuir-se al llarg del dia i sha de fer
especialment abans, durant i desprs dels corresponents entrenaments. El
color fosc i olor de lorina s un indicador de que tenim una mala hidrataci.

A la majoria de prctiques fsiques, amb la ingesti daigua s suficient per
reposar les necessitats corporals. Malgrat aix, sota determinades condicions
ambientals (temperatures elevades) i de durada de lactivitat (partits de llarga
durada de tennis 3 o 4 h), i tenint en compte la intolerncia que pugui tenir la
persona, podrien ser beneficioses begudes amb electrlits o carbohidrats. La
preparaci daquest tipus de beguda la podem fer nosaltres mateixos per
tenint en compte que posarem aproximadament 6 gr. de glucosa o sucre per
cada 100 ml daigua. A ms, se li pot afegir una mica de sal per la possible
prdua de sals minerals a travs de la suor.

69

(1 sobre de sucre pel caf cont 8 gr..)

Comentar que la prctica realitzada per alguns esportistes basada en la
restricci de lquids i la utilitzaci de vestits, maillots, monos, ... amb lobjectiu
de suar ms i perdre pes, pot ser perillosa per a la salut i produeix prdua de
rendiment. A ms, daquesta manera noms aconseguirem perdre aigua amb el
conseqent engany de prdua de pes perqu es recuperar quan tornem a
beure aigua.


70
ADAPTACIONS FUNCIONALS A LACTIVITAT FSICA I ESPORTIVA: Ap.
CIRCULATORI I RESPIRATORI

APARELL CIRCULATORI / CARDIOVASCULAR

Concepte inicial

La resistncia crdiorespiratria est relacionada amb la capacitat que t el
nostre organisme per transportar la quantitat suficient doxigen per satisfer les
necessitats dels msculs actius.
Transport i subministre doxigen sn funcions compartides pel sistema
cardiovascular i respiratori.
El funcionament del sistema de transport t a veure amb el gasto cardaco i
per la diferncia arteriovenosa doxigen:

Gasto cardaco =volum sistlic x freq. cardiaca
Indica quanta sang amb oxigen es bombejada pel cor a cada minut

Diferncia arteriovenosa =dif.a-vO
2 (diferncia entre la sang arterial i venosa
)
Indica quant oxigen s extret de la sang pels teixit

VO
2
=VS x FC x dif.a-vO
2

Amb lentrenament es produeixen nombrosos canvis al sistema de transport
que permeten a lorganisme funcionar de manera ms efica. A continuaci
mostrarem quines sn aquestes adaptacions.

VO
2
max: Potncia Aerbica

s la millor manera de mesurar en laboratori la resistncia crdiorespiratria.
Es tracta del ritme ms alt de consum doxigen durant la realitzaci dexercicis
mxim. En el moment en que incrementem aquest nivell dexercici, el nostre
consum sestabilitzar o baixar lleugerament. Quan sarriba a aquesta
estabilitzaci de consum doxigen significar que el final de lexercici est
proper perqu no podrem continuar subministrant oxigen als msculs amb tanta
fluidesa. Aix doncs, lVO2 mx s un indicador del nivell desfor que podem
aguantar. A partir daqu utilitzarem les reserves anaerbiques (per aquestes
sn ms limitades)
Amb un entrenament de resistncia als 6 mesos es poden aconseguir resultats
dincrement mitj del 20%

Augment del tamany del Cor (Cor datleta)

Les adaptacions del cor sn conseqncia de la hipertrfia de les parets del
miocardi (cor), en especial del ventricle esquerre (que expulsa la sang a

71
lartria aorta per repartir-la a tot lorganisme). A ms augmenta en pes i al igual
que qualsevol mscul esqueltic, tamb augmenta el seu tamany general. Rep
aquest nom perqu s ms freqent als atletes que efectuen activitats de
resistncia prolongades.
Si latleta o esportista abandona els seus entrenaments tamb el volum del
miocardi disminuir, no hem doblidar que s un mscul.

Volum sistlic

Amb lentrenament es produeix un increment.
Incls en reps, el VS s major desprs dhaver fet un programa
dentrenament.
Aix ve bastant determinat pel fet daugment de tamany del cor. El cor es pot
emplenar ms i expulsar (sstole) ms sang degut a que les parets sn ms
elstiques.
Per tamb s important recordar que el VS no solament depen del nivell
dentrenament i com a conseqncia de la grandria del cor sin tamb del
volum corporal total de la persona. Aix doncs, quan comparem volums sistlics
haurem de tenir en compte tamb aquest factor.

Freqncia Cardaca

Nombrosos estudis han determinat que la valoraci de la Freqncia Cardaca
en reps i durant lexercici sn uns bons parmetres per determinar la intensitat
amb la que treballa el cor.

PRCTICA DE PRENDRES LES POLSACIONS. SENSE PULSMETRE

1) Freqncia Cardaca de Reps

s la freqncia cardaca que tenim quan estem relaxats i asseguts (per
exemple). Es redueix notablement amb lentrenament. Estudis han demostrat
que amb entrenaments de resistncia es millora - rebaixa aproximadament 1
polsaci/minut per setmana.
No hem de confondre aquesta adaptaci a lactivitat fsica i baixada de les
polsacions amb la bradicrdia qu s un terme mdic que ens indica una
freqncia cardaca inferior a 60 batecs/minut.

2) Freqncia Cardaca Mxima

FCmax =220 edat Frmula General
Hi ha variaci segons sexe

Queda invariable o es redueix lleument amb lentrenament.


72

3) Recuperaci de la Freqncia Cardaca

Desprs de fer un esfor, el ritme cardac encara triga un temps en estabilitzar-
se i tornar a la freqncia cardaca de resps. Aquest periode sanomena
perode de recuperaci de la freqncia cardaca. En persones entrenades
aquest perode es redueix i la recuperaci (de la FC) s ms rpida.

Augment de VMC

VMC (volum minut cardac). Correspon a la quantitat de sang que el cor
expulsa a les artries cada minut.
En reps, aquest ndex s dentre 5 6 litres repartit de la segent manera: 4
% pel cor, 15 % pel sistema nervis i 20 % pel sistema visceral, laltre 60 %
aproximat s pels msculs i teixits.
Durant exercicis intensos, els msculs reben del 80 al 90 % del flux de sang i el
VMC augmenta de 5 fins a 25 litres per minut i a un atleta fins i tot pot arribar
fins a 30 40 litres.

Tensi arterial

Durant lactivitat fsica la tensi arterial augmenta perqu els vasos sanguinis
augmenten rpidament el seu volum.
Si parlem del cor duna persona entrenada, aquest cor augmenta el seu
tamany, elasticitat i per tant el volum sistlic (quantitat de sang que arriba per
ser expulsa).
Aquest augment de la pressi arterial tamb comporta proveir al mscul de
gran quantitat doxigen. En resum, el dficit doxigen a linici dun exercici no s
per qetions circulatries sin degut al metabolisme anaerbic que realitza el
mscul.
La tensi arterial en reps es redueix amb lentrenament de resistncia en
persones amb hipertensi arterial.

Volum sanguini

Amb lentrenament augmenta el volum sanguini. Aquest increment s degut,
fonamentalment, a laugment de plasma sanguini per dos motius principals:
Augment dalliberament dhormona antidiurtica (ADH). Provoca que
els ronyons retenen aigua i augmenta el plasma sanguini
(fonamentalment glucosa, electrlits, ...).
Increment de protenes al plasma, fonamentalment, albmina.

Glbuls vermells

Durant els primers moment i a la part mitja de lactivitat es produeix un augment
a la concentraci del nombre deritrcits (glbuls vermells) produt per
lacumulaci de la sang als teixits. Un cop finalitzat lexercici i reposat

73
lorganisme mitjanant una bona hidrataci, els valors inicials tornen als seus
nivells normals.
Hematcrit =concentraci de glbuls vermells en sang

Amb lexercici augmenta el volum sanguini i de plasma total. El volum total de
glbuls vermells augmenta per lhematcrit s lleugerament inferior perqu hi
ha ms volum total.

5,8 litres 5 litres
(volum)

2,4 2,2
(glbuls vermells) (glbuls vermells)

41 % 44 %

Volum de plasma, Volum sistlic i VO
2
max.

En persones entrenades augmenta el volum de plasma, en conseqncia
augmenta el volum de sang que arriba al cor (augmenta el volum sistlic) i en
conseqncia afecta al consum del nivell dO
2
. Si tenim ms sang al cor =ms
oxigen disponible pels msculs actius i un augment del VO
2
max.

Concepte de glucmia

s la quantitat normal de glucosa en sang que resulta de la proporci de
glucosa que entra i la que surt per ser utilitzada pels teixits.

A la prctica dexercici perllongat es produeix una hipoglucmia perqu el
consum de glucosa augmenta. Llavors el fetge ha dalliberar glucosa provinent
del glucgen retingut en reserva.


74

APARELL RESPIRATORI

Efectes de lactivitat fsica sobre laparell respiratori

Volum Pulmonar
Freq. Respiratria
Ventilaci Pulmonar
Difusi Pulmonar
Diferncia Arteriovenosa

1) Volum Pulmonar

En general, volum i capacitat dels pulmons varien poc amb lentrenament.
La Capacitat Vital (quantitat daire que es pot expulsar desprs de fer una
inspiraci mxima) augmenta lleugerament.
El Volum Residual (quantitat daire que no pot expulsar-se dels pulmons) es
redueix lleugerament.
El Volum Oscillant (quantitat daire que entra i surt dels pulmons durant la
respiraci) pot augmentar amb nivells mxims dexercici

2) Freqncia Respiratria

Desprs dun perode dentrenament, la freqncia respiratria baixa

3) Ventilaci Pulmonar

Hi ha dos factors que intervenen en laugment de la ventilaci pulmonar amb
lexercici:
Major volum oscillant
Major freqncia respiratria en lexercici mxim

4) Difusi Pulmonar

s lintercanvi de gasos als alvols. Augmenta amb la realitzaci dexercicis
mxims. Augmenta el flux sanguini, la sang que arriba als pulmons i en
conseqncia lintercanvi de gasos s major. Tamb augmenta perqu
augmenta la ventilaci pulmonar.

5) Diferncia Arteriovenosa

Contingut dO2 que hi ha a les artries i les venes. El contingut dO2 que hi ha
a les artries varia molt poc amb lentrenament.
La diferncia arteriovenosa augmenta amb lexercici degut a que hi ha un
menor contingut dO2 a la sang venosa barrejada, s a dir, que la sang que
torna al cor perqu s utilitzat pels msculs.

75

ADAPTACIONS DE LAPARELL LOCOMOTOR; REGULACI DE
LACTIVITAT MUSCULAR

CONCEPTE DE VIES ENERGTIQUES

Entre un 60-70% de lenergia muscular humana s degradada en forma de
calor. La resta daquesta energia s utilitzada per realitzar altres tasques
mecniques (de moviment) i activitats cellulars.
La nostra energia, com vam veure al captol dAlimentaci, prov dels principis
immediats (carbohidrats, greixos, protenes, ...).

Carbohidrats i protenes =4 Kcal/g
Greixos =9 Kcal/g

Aquesta energia s emmagatzemada per facilitar la formaci dATP (adenosin
trifosfato) que s la molcula a partir de la qual podem utilitzar energia per
realitzar diverses funcions metabliques i per a la contracci muscular.
LATP ha de ser sintetitzat contnuament perqu no hi ha al mscul un dipsit
daquesta substncia.

LATP s pot general a partir de 3 sistemes energtics:
ATP CP . Aquest sistema es produeix sense oxigen i la principal
funci s mantenir els nivells dATP. s la energia immediata que
sutilitza en moviments rpids. Ex.: remat de cap, xut de falta, servei
de tennis, primeres repeticions amb peses
Sistema Glucoltico anaerbico. s la energia que sutilitza als minuts
inicials dexercici.
Sistema oxidatiu. Obtenci denergia a travs de la degradaci de la
glucosa o dcids greixos en presncia doxigen.

VIES ENERGTIQUES ANAERBIQUES

La primera via energtica utilitzada s lATP, encara que aquesta noms ens
permetr fer exercicis de molt poca durada (encara que la intensitat sigui molt
alta).

A continuaci la via energtica que es posa en funcionament per mantenir els
nivells dATP s la de la fosfocreatina. Aquests dipsits de fosfocreatina a
lorganisme tamb sn limitats. Aix doncs, aquesta energia permet fer esforos
no superiors als 10 12. Ex.: un sprint 100 m., un contraatac en bsquet, ..

Desprs daquests 10 12 entra en funcionament la via de la gluclisis
aerbica. Aquesta via utilitza:
glucgen emmagatzemat als msculs i al fetge
glucosa sangunia

76
Aquestes reserves de glucosa tamb es troben al nostre organisme per tamb
de manera limitada. Tot i aix, es poden augmentar aquestes reserves
mitjanant entrenament i dietes riques en carbohidrats. Quan ms glucgen
trobem al mscul ms temps podrem aguantar esforos de intensitats
moderades.

La segent via en utilitzar-se s la de la gluclisi anaerbica. Aquesta via
porta a la formaci dcid lctic que ens permet que els processos de generaci
denergia no saturin i que es pugui realitzar exercici de intensitat elevada
durant un temps prolongat. El problema s que arriba un moment en que la
concentraci dcid lctic al mscul s tan gran que la contracci muscular es
fa dificultosa, la qual cosa ens obligar a aturar la intensitat de lexercici.
Aquest cid lctic ha de ser expulsat de lorganisme mitjanant diversos
processos metablics a la prpia musculatura i al fetge principalment.

La gluclisi anaerbica s la via metablica principal durant exercicis amb una
durada dentre 15 a 3 a mxima intensitat.

VIES ENERGTIQUES AERBIQUES

Glucosa i greixos es poden matabolitzar en presncia doxigen per produir
energia.
Els greixos produeixen ms energia que els carbohidrats per tamb
requereixen dun procs ms lent perqu necessiten ms aport doxigen.
Lenergia produida per loxidaci duna cid gras variar en funci de la
composici qumica daquest cid gras per normalment s major que lenergia
produida per la oxidaci de la glucosa.

APT
muscular
Fosfocreatin
a muscular
Gluclisi
Anaerbica
Oxidaci de
glcids
Oxidaci
de lpids
DURADA 2 3 10 12 3 5 60 90 Hores
INTENSITAT Mxima Molt alta Alta Mitjana Baixa
% FCmax 100 % 100 % 90 100 % 70 90 % >70 %
% aerbic 0 1 % 5 10 % 50 65 % 90 98 % 98 100 %
Smil econmic Cntims Bitllets
Caixer
Automtic
Finestreta
Banc
Prstec
Personal

Utilitzaci de les diferents vies energtiques durant un exercici continuat de mxima intensitat


77
Cllula
Definici ........................................................................................ 1
Generalitats .................................................................................. 1
Tipus i mides .................................................................................. 1
Estructura Cellular .................................................................................. 2
Organitzaci dels ssers pluricellulars .................................................... 3
Esquema per estudiar .............................................................................. 4
Sistemes i aparells: estructura i funcions
Aparell circulatori ...................................................................................... 5
Funci ............................................................................................ 5
Estructura ....................................................................................... 5
Esquema per estudiar ............................................................................... 6
El Cor ........................................................................................................ 7
Anatomia del cor ............................................................................ 8
Circulaci major i menor ........................................................................... 10
Aparell respiratori
Funci ............................................................................................ 11
Estructura ...................................................................................... 11
Aparell digestiu
Funci ............................................................................................ 13
Estructura ...................................................................................... 13
Aparell reproductor
Funci ............................................................................................. 15
Estructura ....................................................................................... 15
Esquema per estudiar ............................................................................... 16
Aparell locomotor
Funci ............................................................................................ 17
Estructura ...................................................................................... 17
Els ossos: funci, classificaci, moviments. Les articulacions:
classificaci i moviments
Els ossos .................................................................................................. 18
Funci ............................................................................................ 18
Classificaci ................................................................................... 18
Estructura dun os llarg .................................................................. 19
Les articulacions ....................................................................................... 20
Classificaci ................................................................................... 21
Taula .............................................................................................. 21
Esquelet, cap, columna vertebral i caixa torcica, extremitat superior i
inferior
Lesquelet ................................................................................................. 22
Cap ........................................................................................................... 22
Columna vertebral .................................................................................... 24
Funcions de la columna ................................................................. 24
Visi de la columna ........................................................................ 24
Distribuci de les vrtebres de la columna .................................... 24

78
Caixa torcica ........................................................................................... 25
Extremitat superior .................................................................................... 26
Extremitat inferior ...................................................................................... 26
Teixit muscular estriat i teixit muscular esqueltic: caracterstiques
Musculatura estriada ................................................................................. 27
Classificaci .................................................................................. 27
o Segons la forma ................................................................. 27
o Segons lorigen ................................................................... 27
o Segons la forma dels tendons ............................................ 27
o Segons els ventres musculars ............................................ 28
o Segons la biomecnica ....................................................... 28
Organs auxiliars dels msculs .................................................................. 28
Caracterstiques del teixit muscular ......................................................... 29
Resum estructura muscular ...................................................................... 30
Les fibres musculars: aspectes bioqumics i biomecnica de la contracci
Aspectes bioqumics ................................................................................. 31
Fibres rpides, intermitges i lentes ........................................................... 32
Lcid lctic ............................................................................................... 33
Don ve lcid lctic? ....................................................................... 33
Per qu es produeix lcid lctic? ................................................... 33
Quan es produeix lcid lctic? ....................................................... 34
A on va lcid lctic? ....................................................................... 34
Principals grups musculars de les gran regions anatmiques
Classificaci funcional dels msculs de lespatlla ..................................... 35
Trapeci, pectoral major i menor ..................................................... 36
Serrat lateral, deltoides i dorsal ample .......................................... 37
Classificaci funcional del msculs del bra ............................................ 38
Braquial anterior ............................................................................ 38
Bceps braquial, trceps i anconeo ................................................ 39
Classificaci funcional dels msculs de la cama ..................................... 40
Psoas-ilac, gluti menor ................................................................. 41
Gluti mitj, gluti major, tensor de la fascia lata .............................. 41
Adductor major, abductor major ..................................................... 42
Classificaci funcional dels msculs del cuixa .......................................... 43
Qudriceps .................................................................................... 43
Sartori, popliti, isquiotibial .............................................................. 44
Conceptes bsics de biomecnica. Introducci a la biomecnica humana
Tipus de biomecnica ............................................................................... 46
Relaci de la biomecnica amb altres cincies ......................................... 47
Evoluci histrica de la biomecnica ........................................................ 47
Lsser hum vist com un Sistema. Les Cadenes .................................... 48
Les palanques .......................................................................................... 49
La Sang: funci i composici. El Cor: anatomia i fisiologia
La sang ...................................................................................................... 52
Composici ..................................................................................... 52
Funcions ....................................................................................... 53

79
La Neurona i els receptors nerviosos: Sistema nervis central i sistema
nervis perifric
La neurona ............................................................................................... 54
Estructura ....................................................................................... 54
La Sinapsis ..................................................................................... 54
Receptores nerviosos ............................................................................... 55
Sistema nervis central ............................................................................. 55
Medulla espinal i encfal .............................................................. 55
Sistema nervis perifric ........................................................................... 57
Sistema simptic ............................................................................ 57
Sistema parasimptic ..................................................................... 57
Alimentaci equilibrada; components, necessitats energtiques i principis
immediats
Components de la dieta ............................................................................ 58
Pirmide alimentria ...................................................................... 58
Necessitats energtiques .......................................................................... 59
Principis immediats .................................................................................... 60
Carbohidrats o hidrats de carboni .................................................. 60
Greixos o lpids .............................................................................. 60
Protenes ....................................................................................... 60
Vitamines ....................................................................................... 61
Minerals ......................................................................................... 62
Utilitzaci metablica durant lexercici ...................................................... 62
Necessitats diettiques i dhidrataci en la prctica esportiva
Necessitats diettiques ............................................................................. 63
Dieta pre-competitiva ..................................................................... 63
Alimentaci durant la competici ................................................... 64
Dieta post-competitiva ................................................................... 64
Errors alimentaris dels esportistes ........................................................... 65
Recomanacions diettiques ..................................................................... 66
Hidrataci a la esportiva ........................................................................... 67
Adaptaci funcional a lactivitat fsica i esportiva; aparell circulatori i
aparell respiratori
Aparell cardiocirculatori ............................................................................ 69
Concepte inicial ............................................................................. 69
VO
2
max. Potncia Aerbica ........................................................... 69
Augment del tamany del cor ........................................................... 69
Volum sistlic ................................................................................. 70
Freqncia cardaca ..................................................................... 70
Augment VMC ............................................................................... 71
Tensi arterial ................................................................................ 71
Volum sanguini ............................................................................... 71
Glbuls vermells ............................................................................. 71
Volum plasma, volum sistlic i VO
2
max ........................................ 72
Concepte de glucmia ................................................................... 72
Aparell respiratori ..................................................................................... 73
Volum pulmonar ............................................................................ 73
Freqncia respiratria .................................................................. 73

80
Ventilaci pulmonar ....................................................................... 73
Difusi pulmonar ............................................................................ 73
Diferncia arteriovenosa ................................................................ 73
Adaptacions de laparell locomotor; regulaci de lactivitat muscular
Concepte de vies energtiques ................................................................ 74
Vies energtiques anaerbiques ................................................... 74
Vies energtiques aerbiques ........................................................ 74

BIBLIOGRAFIA

Wilmore, J . & Costill, D. Fisiologa del Esfuerzo y del Deporte. Paidotribo,
Barcelona, 2004.

FORTEZA, K.,COMELLAS, J .,LPEZ, P El entrenador personal. Hispano
Europea. 2004

GARCA, J .M., NAVARRO, M., RUZ, J .A. Pruebas para la valoracin de la
capacidad motriz en el deporte. Evaluacin de la condicin fsica. Gimnos.
1996

PERELL, I., RUZ, F.C., RUZ, A.J ., CAUS, N. Temario para la preparacin
de oposiciones de educacin fsica Vol. II. Mad. 2003

PALACIOS, N., ROMN, J .S., Gua prctica de alimentacin para deportistas.
Consejo Superior de Deportes. 1996

RUANO & LLORET Apuntes Anatoma Humana I y II INEFC Catalua centro
de Barcelona. 1994 1996.

* Pgines web consultades

http://www.trampolin.org.do/educativo/serhumano/huesospierna/default.htm

http://www.iessuel.org/salud/muscular.htm

http://www.ediets.com.es/

http://diabetes.niddk.nih.gov/spanish/pubs/eating_ez/

http://www.dietas.com/calduladoras

http://www.tuotromedico.com/temas/

http://www.actividadfisica.com

http://www.bsburgos.org/

http://www.iqb.es/

http://www.sportraining.net/

http://www.proyectosalonhogar.com/Diversos_Temas/Circulacion.htm

http://iibce.edu.uy/uas/neuronas/abc.htm#Forma

http://www.educaciontecnologica.cl/palancas.htm

APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques I Fisiologiques de L...

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques I Fisiologiques de L...

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsports

IES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell

You might also like