Apunts Uoc Obligacions I Contractes PDF

L'estructura de la
relaci obligatria

Jess Estruch

PID_00161721
FUOC PID_00161721 L'estructura de la relaci obligatria
Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric com
qumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaci
prvia per escrit dels titulars del copyright.
ndex

Introducci.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 7

1. Concepte, elements i fonts de les obligacions............................ 9
1.1. La relaci obligatria .................................................................. 9
1.1.1. Concepte de la relaci obligatria ................................. 9
1.1.2. Posici jurdica del creditor ........................................... 10
1.1.3. Posici jurdica del deutor ............................................. 12
1.2. Deute i responsabilitat ................................................................ 13
1.2.1. El vincle obligatori: deute i responsabilitat ................... 13
1.2.2. Deute sense responsabilitat. Les obligacions naturals ... 14
1.2.3. Responsabilitat sense deute i responsabilitat limitada .. 17
1.3. Concurrncia de creditors i insuficincia del patrimoni del
deutor .......................................................................................... 18
1.3.1. La idea d'insolvncia ..................................................... 18
1.3.2. La regla de concurrncia (par conditio creditorum) i les
seves excepcions ............................................................ 19
1.4. La relaci obligatria sinallagmtica ......................................... 21
1.4.1. Concepte i estructura de la relaci obligatria
sinallagmtica ............................................................... 21
1.4.2. Carcters de la relaci obligatria sinallagmtica ......... 22
1.5. Les fonts de les obligacions ........................................................ 24
1.5.1. Determinaci, classificaci i crtica de les fonts de les
obligacions ..................................................................... 24
1.5.2. Les fonts de les obligacions en l'art. 1089 CC ............... 25
1.5.3. La declaraci unilateral de voluntat com a font
d'obligacions .................................................................. 28

2. Els subjectes de la relaci obligatria.......................................... 30
2.1. Les parts de la relaci obligatria ............................................... 30
2.1.1. Capacitat i determinaci de les parts de la relaci
obligatria ...................................................................... 30
2.1.2. La pluralitat de subjectes: formes d'organitzaci ........... 31
2.2. La parciaritat o mancomunitat simple ....................................... 33
2.3. La mancomunitat en sentit estricte o en m comuna ................ 34
2.4. La solidaritat ................................................................................ 36
2.4.1. La solidaritat activa ....................................................... 38
2.4.2. La solidaritat passiva ..................................................... 39

3. L'objecte de la relaci obligatria................................................. 43
3.1. La prestaci deguda .................................................................... 43
3.1.1. Carcters i classes de la prestaci deguda ...................... 43
3.1.2. L'obligaci de donar ...................................................... 46
3.1.3. L'obligaci de fer: obligaci d'activitat i obligaci de
resultat ........................................................................... 47
3.1.4. L'obligaci negativa ....................................................... 49
3.2. Les obligacions genriques. Rgim jurdic .................................. 49
3.3. Les obligacions alternatives. Rgim jurdic ................................. 52
3.4. Les obligacions facultatives. Rgim jurdic ................................. 54
3.5. La pluralitat de prestacions. La relaci entre les diverses
prestacions ................................................................................... 54

4. Les obligacions pecuniries............................................................. 56
4.1. Els diners. Concepte i funcions .................................................. 56
4.2. Els deutes de diners o pecuniaris ................................................ 56
4.2.1. Concepte de deute de diners ......................................... 56
4.2.2. Classes de deutes de diners o pecuniaris ....................... 57
4.2.3. El pagament dels deutes pecuniaris ............................... 57
4.3. Les alteracions del valor de la moneda ...................................... 59
4.3.1. Nominalisme i valorisme .............................................. 59
4.3.2. Les clusules d'estabilitzaci .......................................... 60
4.4. El deute d'interessos .................................................................... 60
4.4.1. Classes d'interessos ........................................................ 61
4.4.2. El pagament dels interessos ........................................... 63
4.4.3. Els interessos d'interessos .............................................. 64

5. Les circumstncies de la relaci obligatria.............................. 66
5.1. El temps de la relaci obligatria ............................................... 66
5.1.1. Terme inicial i terme final ............................................. 68
5.1.2. El termini essencial ........................................................ 70
5.1.3. El venciment anticipat de l'obligaci ............................ 71
5.2. La relaci obligatria sota condici ............................................ 72
5.2.1. La relaci obligatria sota condici suspensiva ............. 74
5.2.2. La relaci obligatria sotmesa a condici resolutria .... 76
5.3. El lloc de la relaci obligatria. Rgim jurdic ............................ 77

Resum............................................................................................................ 79

Activitats...................................................................................................... 81

Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ 81

Solucionari.................................................................................................. 83
FUOC PID_00161721 5 L'estructura de la relaci obligatria
Introducci
La regulaci general de les obligacions es troba en els articles 1088 i segents
CC (ttol I del llibre IV del Codi civil).
No resulta senzill proporcionar una noci de relaci obligatria (obligaci en
el sentit utilitzat pel Codi civil) que pugui comprendre els elements, estructura,
carcters i funcions que l'ordenament jurdic li reconeix.
En una primera aproximaci, es pot entendre per obligaci el deure jurdic a
crrec del deutor, per aquest concepte es queda curt per a incloure la comple-
xa estructura i sobretot la funci de l'obligaci com a relaci jurdica entre cre-
ditor i deutor. Des d'aquesta perspectiva, s'entn per relaci jurdica obligatria
la relaci complexa en la qual es troben un creditor (posici activa, titularitat
del dret de crdit) i un deutor (posici passiva, titularitat del deure jurdic de
prestaci). Es tracta, en definitiva, de fer ressaltar la naturalesa de la relaci
obligatria no solament com una contraposici de les posicions activa i pas-
siva, sin tamb com un marc estable de cooperaci per a perseguir interessos
econmics tutelats per l'ordenament jurdic.
D'aquesta manera, la relaci jurdica obligatria es diferencia de la relaci jur-
dica real, igual com el dret de crdit com a dret personal (dret del creditor que
noms pot fer valer davant del deutor) es distingeix del dret real, que el titular
pot fer valer davant de tots.
Tota relaci obligatria implica un vincle entre el creditor i el deutor, que es
denomina vincle obligatori, i que consisteix bsicament en una situaci de po-
der (posici activa, del creditor) i una situaci de deure jurdic (posici passiva,
del deutor) que sn correlatives. En conseqncia, el vincle entre el creditor
i el deutor consta de dos elements:
1) El dbit o deute, ja que l'article 1088 CC estableix que "tota obligaci con-
sisteix a donar, fer o no fer alguna cosa".
2) La responsabilitat, ja que el deutor respon del compliment de les obligaci-
ons amb tots els seus bns, presents i futurs (article 1911 CC, que consagra el
principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor).
No obstant aix, hi ha determinades categories d'obligacions, les denominades
obligacions naturals, en les quals la presncia de responsabilitat en el vincle
obligatori s discutida.
Derogaci d'articles
La Llei d'enjudiciament civil
ha derogat els articles 1214,
1215, 1226 i 1231 a 1253 CC.
Les obligacions neixen de la llei, dels contractes i quasicontractes, i dels actes i
omissions illcits o en qu intervingui qualsevol gnere de culpa o negligncia
(fonts de les obligacions), si b el Codi civil s'ocupa bsicament de les obliga-
cions que neixen dels contractes. Per aix, a falta de regulaci especfica, a les
obligacions que neixen d'altres fonts tamb s'han d'aplicar les regles generals
especfiques per a les obligacions contractuals.
Aquest mdul tamb analitza els subjectes, l'objecte i les circumstncies de
la relaci obligatria. En funci d'aquests elements de la relaci obligatria,
ens trobem amb diferents tipus d'obligacions, a les quals resulta d'aplicaci un
rgim jurdic especfic.
Objectius
Aquest mdul proporciona a l'estudiant els continguts i les eines necessries
per a assolir els objectius segents:
1. Comprendre el concepte de relaci jurdica obligatria i conixer-ne els
elements estructurals.
2. Saber qu s'entn per obligaci natural.
3. Conixer les fonts de les obligacions i la seva regulaci.
4. Conixer l'organitzaci dels subjectes en la relaci obligatria i el rgim
jurdic previst per a cada una de les maneres d'organitzar la pluralitat de
subjectes (mancomunitat, parciaritat, solidaritat).
5. Reconixer les diferncies entre els diferents tipus d'obligacions per ra del
seu objecte.
6. Conixer el rgim jurdic aplicable a les diverses classes d'obligacions.
7. Identificar i conixer la naturalesa de les diferents circumstncies i ele-
ments accidentals que poden afectar l'obligaci.
1. Concepte, elements i fonts de les obligacions
1.1. La relaci obligatria
La relaci jurdica obligatria s un supsit de relaci jurdica. S'entn
per relaci jurdica la relaci humana tutelada per l'ordenament jurdic.
Quan els interessos tutelats per l'ordenament sn de naturalesa econ-
mica, ens trobem davant d'una relaci jurdica patrimonial.
La classificaci tradicional de les relacions jurdiques patrimonials distingeix
entre les relacions juridicoobligatries (o obligacions) i les relacions juridico-
reals. La relaci juridicoreal i la relaci obligatria sn les relacions jurdiques
bsiques del dret patrimonial. Tradicionalment la doctrina ha delimitat els
seus trets bsics a partir de la contraposici entre la propietat, com a dret real,
i el dret de crdit, si b hi ha nombrosos supsits difcils de delimitar, com ja
hem assenyalat.
1.1.1. Concepte de la relaci obligatria
La relaci obligatria est regulada amb carcter general en el llibre IV, ttol I,
del Codi civil, sota la rbrica "De les obligacions".
S'entn per relaci obligatria la situaci jurdica en la qual una persona
(creditor) t un dret (personal o de crdit) que li permet exigir un com-
portament d'una altra persona (deutor), que suporta el deure jurdic de
realitzar-lo al seu favor (deure de prestaci).
Si b el Codi civil es refereix a la relaci obligatria amb el terme obligaci,
resulta ms adequada la primera expressi (relaci obligatria). I aix perqu
en refora el carcter d'instrument per a la realitzaci d'interessos econmics
(prestaci de serveis i intercanvi de bns), aix s, la seva nota de patrimonia-
litat. El concepte d'obligaci, ents simplement com a correlaci entre un cr-
dit i un deute, resulta insuficient, atesa la complexitat de les relacions entre les
parts de la relaci jurdica obligatria. Aquesta correlaci entre crdit i deute
s una de les notes de la relaci obligatria: la correlativitat.
Efectivament, la relaci jurdica obligatria s una relaci complexa en la qual
hi ha un creditor (posici activa, titular del dret de crdit) i un deutor (po-
sici passiva, titular del deure jurdic de prestaci). Per tant, no es tracta de
Vegeu tamb
Recordeu que hem tractat de
les relacions jurdiques patri-
monials en el mdul "Introduc-
ci al dret patrimonial".
considerar la relaci obligatria com una contraposici de les posicions activa
i passiva, sin com un marc estable de cooperaci per a perseguir interessos
econmics tutelats per l'ordenament jurdic.
Per tant, sn els elements estructurals bsics de la relaci obligatria:
1) Els subjectes: sn dos, creditor i deutor; i al seu torn hi pot haver diverses
persones en cada una de les posicions, activa i passiva, de la relaci.
2) L'objecte: prestaci que el creditor pot exigir al deutor i que consisteix a
donar, fer o no fer alguna cosa (art. 1088 CC).
3) El vincle: correlaci entre el poder del creditor i el deure del deutor. En cas
d'incompliment, el creditor disposa de mecanismes d'agressi al patrimoni del
deutor, s a dir, es preveu la seva responsabilitat (art. 1911 CC).
4) La causa: entesa com a ra de l'existncia de l'obligaci, reconeguda per
l'ordenament jurdic, que s'identifica amb les fonts de l'obligaci.
1.1.2. Posici jurdica del creditor
El creditor s el titular de la posici activa, s el titular del dret de crdit.
En conseqncia, s titular de facultats per a la satisfacci del seu inters
i al seu torn de deures i crregues derivades de la seva posici en la
relaci jurdica obligatria.
Des del punt de vista de les seves facultats, el creditor pot:
1) Exercitar la facultat d'exigir al deutor el compliment del deure de prestaci,
tant judicialment com extrajudicialment, i a ms pot agredir els bns del deu-
tor, mitjanant l'embargament i execuci posterior del valor dels bns per a
pagar l'obligaci deguda amb els diners obtinguts d'aquesta execuci.
2) Disposar del seu dret de crdit, tant inter vivos com mortis causa, i tant a
ttol oners com gratut.
3) Assegurar l'efectivitat del seu dret de crdit, per mitj d'accions
d'impugnaci, per exemple.
Exemples
Exemples d'accions dirigides a assegurar l'efectivitat del dret de crdit sn l'exercici de
l'acci pauliana, d'impugnaci dels actes fraudulents (cfr. art. 1111, in fine i 1291.3o i seg.
CC); les accions d'integraci del patrimoni del deutor com l'acci subrogatria, de manera
que ingressin en el patrimoni del deutor els bns que per la seva omissi no es troben
a disposici del creditor per a la satisfacci del seu crdit (art. 1111 CC); o la sollicitud
de mesures de tutela preventiva, com el venciment anticipat del deute ajornat (art. 1129
CC), la mesura cautelar d'embargament preventiu (art. 727.1a LEC) o la interrupci del
termini de prescripci (art. 1973 CC), entre altres mesures que compleixen la finalitat
esmentada.
Com a contrapartida, el creditor tamb assumeix deures i crregues com a ti-
tular de la posici activa, de manera que es poden distingir els deures i crre-
gues derivats de la llei, dels derivats del propi negoci, establerts expressament
per les parts sense altres lmits que els establerts per a l'autonomia privada (la
llei, la moral i l'ordre pblic: cfr. art. 1255 CC).
Amb carcter general, sn crregues del creditor:
1) Permetre que el deutor quedi alliberat del deute.
2) Collaborar amb el deutor perqu pugui executar la prestaci. El carcter
necessari de la collaboraci ha de ser jutjat a partir del principi de bona fe i
d'acord amb els usos dels negocis.
Exemple
Si em reformen un bany de casa meva he de permetre l'accs a l'habitatge a qui ha
d'efectuar la reforma, aix s, al deutor, que ha de complir el deure de prestaci que con-
sisteix a reformar el meu bany conforme al projecte acordat.
3) Exercitar diligentment el seu dret de crdit i les facultats que en deriven.
Exemple
Exercitar diligentment el dret de crdit del creditor implica, per exemple, l'anlisi en
temps i forma de la mercaderia comprada (art. 1484 CC i 336 CCom), i l'excussi dels
bns del deutor en la fiana (art. 1833 CC).
4) Informar diligentment el deutor de les circumstncies fonamentals perqu
aquest pugui complir el programa de prestaci.
Exemple
Trobem exemples d'aquestes obligacions d'informaci en el contracte d'assegurana (art.
10, 11 i 16 LCS) o en el comodat (art. 1752 CC).
Si el creditor incompleix aquestes crregues, l'ordenament jurdic preveu una
srie de conseqncies:
1) Si el creditor incompleix la crrega de facilitar l'alliberament del deutor o de
collaborar amb ell en l'execuci de la prestaci, es constituir en mora (mora
creditoris) si li s imputable el retard del deutor en el compliment (per exemple,
no deixo accedir a la meva casa als qui han de reformar el bany). Aix mateix,
el deutor pot alliberar-se de la prestaci de donar mitjanant la consignaci
de la cosa deguda (art. 1176 i seg. CC.)
2) Si el creditor incompleix la crrega d'exercitar diligentment el dret de crdit
i les facultats que en deriven, per exemple, en l'examen de la prestaci del
deutor, assumir, si escau, la responsabilitat pels perjudicis causats i perdr la
possibilitat de reclamar per aquest concepte. Per tant, el creditor del lliurament
Deures del creditor
Es poden veure exemples dels
deures del creditor en l'article
10 LCS (deure d'informaci
a crrec de l'acceptant de
l'assegurana), i en les regles
generals de bona fe i diligncia
(art. 7 i 1258 CC).
Autonomia privada i
consumidors
Quan es tracta de consumi-
dors, l'autonomia privada est
limitada, sempre que es trac-
ti de crregues imposades
als consumidors i usuaris que
constitueixin condicions abusi-
ves.
Lectura complementria
A. Cabanillas (1988). Las
cargas del acreedor en el Derec-
ho civil y en el mercantil. Mon-
tecorvo.
de la cosa ha de reclamar els defectes manifestos i aparents de la cosa en el
mateix moment del lliurament per a no perdre el dret a reclamar per aquest
concepte.
Exemple
Si el comprador volia un cotxe de color verd i l'hi lliuren groc i en el moment del lliura-
ment no diu res, posteriorment, al cap d'uns quants mesos no podr pretendre el canvi
del vehicle perqu l'hi van lliurar d'un color diferent de l'establert en el contracte. El cre-
ditor del lliurament (el comprador) tenia la crrega de reclamar en el mateix moment del
lliurament per a conservar els drets a reclamar per aquest concepte.
3) Si finalment el creditor incompleix la crrega d'informar el deutor de les
vicissituds del dret de crdit, haur de respondre dels perjudicis que ocasioni
al deutor.
1.1.3. Posici jurdica del deutor
En la posici passiva de la relaci jurdica obligatria hi ha el deutor, que ha de
realitzar la conducta constitutiva de la prestaci (deure de prestaci). Aquesta
correlaci de poder i deure caracterstica de la relaci jurdica obligatria es
denomina vincle obligatori.
Sn elements estructurals del vincle obligatori el dbit, o deute (haver
d'observar un comportament degut per part del deutor), i la responsabilitat
(subjecci al poder del creditor).
S'entn per dbit el deure jurdic que correspon al deutor i que consisteix en la
realitzaci d'una conducta, s a dir, una prestaci de donar, fer o no fer alguna
cosa (art. 1088 CC).
Del dbit deriven per al deutor tant deures principals i accessoris com facultats,
que en tot cas s'han d'interpretar d'acord amb el principi favor debitoris, que
s'emmarca al seu torn en el principi de llibertat. Aix implica que el deure
jurdic a crrec del deutor s'haur d'interpretar de la manera que afavoreixi
a aquest (favor debitoris) perqu implica menys vinculaci i menys onerositat
(principi de llibertat).
Els deures principals i accessoris a crrec del deutor condueixen al compliment
del seu deure de prestaci. Aquests deures neixen de l'article 1258 CC, en esta-
blir que "els contractes es perfan pel mer consentiment, i des d'aleshores obli-
guen, no sols al compliment del que est expressament pactat, sin tamb a
totes les conseqncies que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la
bona fe, a l's i a la llei".
El deutor ha de realitzar la conducta deguda, la prestaci, en el temps, lloc,
i d'acord amb les condicions derivades del contracte, de la bona fe, els usos
o la llei.
Vegeu tamb
La responsabilitat del deu-
tor i la protecci del crdit
s'estudien en el mdul "La
dinmica de la relaci obli-
gatria".
Com a contrapartida a aquesta situaci de deure del deutor, aquest tamb dis-
posa de facultats caracterstiques de la seva posici passiva en la relaci obli-
gatria.
Aix, el deutor podr exercitar la facultat d'alliberament quan el creditor es
constitueixi en mora (mora creditoris), i el retard en el compliment de la con-
ducta deguda pel deutor ser imputable al creditor. De la mateixa manera, el
deutor podr alliberar-se de l'obligaci si procedeix a la consignaci de la cosa
deguda si es tracta d'una prestaci de donar (art. 1176 CC).
El deutor tamb disposa de mecanismes de defensa processals davant el credi-
tor (excepcions processals).
El segon element del vincle obligatori s la responsabilitat. L'article 1911 CC,
que consagra el principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor,
disposa que aquest ser responsable de l'incompliment del deure de prestaci
sempre que li sigui imputable.
Article 1911 CC
"Del compliment de les obligacions, en respon el deutor amb tots els seus bns, presents
i futurs".
Si b la responsabilitat s un element present en tota obligaci, en realitat es
tracta d'un ltim recurs al qual noms s'acudir quan prviament el deutor
hagi incomplert el seu deure de prestaci i aquest incompliment li sigui impu-
table.
Ara analitzarem amb ms deteniment de quina manera es presenten aquests
dos elements del vincle obligatori.
1.2. Deute i responsabilitat
1.2.1. El vincle obligatori: deute i responsabilitat
La relaci passiva consta del deute o conjunt de deures i facultats que
competeixen al deutor, i de la responsabilitat patrimonial. Aquest vincle
obligatori, que implica que el deutor ha de realitzar la conducta deguda,
consta de dos elements: el dbit i la responsabilitat.
Exemple
Davant de la reclamaci d'un
deute pecuniari, es poden
oposar les excepcions de com-
pensaci (art. 1195 CC), la de
falta de venciment del deute
(art. 1125 CC) o la de pres-
cripci de l'acci (art. 1964
CC), entre d'altres.
F. Capilla (1989). La respon-
sabilidad patrimonial universal
y el fortalecimiento de la pro-
teccin del crdito. Fundacin
Universitaria de Jerez.
La responsabilitat patrimonial, si b s present en tota obligaci, s l'ltim
recurs quan el deutor no compleix voluntriament el deure de prestaci. Aix
no vol dir que es tracti de fases diferents de la relaci obligatria, sin que
es tracta de dos elements integrants d'aquesta, com ja hem assenyalat: s's
Vegeu tamb
La tutela preventiva del crdit
s objecte d'estudi en el m-
dul" La dinmica de la relaci
obligatria".
responsable en la mesura que hi ha un deute i des del moment en qu aquest
neix. A ms, la responsabilitat es manifesta pels mecanismes de defensa del
crdit (tutela preventiva del crdit).
La responsabilitat es caracteritza perqu t un carcter necessari o instrumen-
tal del compliment per part del deutor; alhora s una reacci de l'ordenament
jurdic davant d'una conducta illcita del deutor o d'un tercer, i finalment s
un instrument per a la realitzaci del dret del creditor, in natura o per equiva-
lent.
1.2.2. Deute sense responsabilitat. Les obligacions naturals
Tradicionalment, en la doctrina es planteja la qesti de reconixer graus
d'independncia entre els dos elements que integren el vincle obligatori: el
deute i la responsabilitat.
En primer lloc, s possible que trobem supsits de deute sense responsabili-
tat. Es tracta de les obligacions denominades naturals, en les quals el creditor
manca del poder de compellir el deutor perqu compleixi el deure de presta-
ci. El creditor no t poder d'agredir coactivament el patrimoni del deutor.
En conseqncia, el creditor veur satisfet el seu crdit noms quan el deutor
vulgui complir voluntriament.
No obstant aix, en les obligacions naturals, el creditor t a favor la facultat de
retenir legtimament el pagament voluntari fet pel deutor (soluti retentio). En
conseqncia, el deutor no podr reclamar legtimament la devoluci del que
ha pagat voluntriament, i si ho fa, el creditor podr oposar aquesta excepci.
Tradicionalment la doctrina ha considerat exemples d'obligaci natural:
1) El pagament del deute prescrit. No obstant aix, la doctrina ha destacat
que la soluti retentio, s a dir, la negativa a tornar els diners lliurats en pagament
de l'obligaci prescrita, en aquest cas no deriva de la seva naturalesa d'obligaci
natural.
El transcurs del termini de prescripci no converteix l'obligaci civil en obli-
gaci natural, sin que la prescripci, fins i tot l'extintiva, funciona com un
mecanisme defensiu, posat a disposici del deutor davant reclamacions ex-
tempornies. Per s un mecanisme de defensa que noms pot oposar el deu-
tor, no el jutge d'ofici, en una reclamaci judicial, per exemple (a diferncia,
en aquest cas, de la caducitat, que s que s apreciable d'ofici). Per aix, si el
deutor compleix, encara que hagi transcorregut el termini de prescripci, i no
fa s d'aquest mecanisme defensiu, paga b i no pot repetir el que ha pagat.
2) Els deutes de joc. Dues sn les normes que cal tenir en compte:
Obligacions naturals
Les obligacions naturals pro-
cedeixen del dret rom, i en
la seva versi negativa es ca-
racteritzen per la inexistncia
d'acci per a reclamar el com-
pliment, i des d'una perspec-
tiva positiva, per la producci
de determinades conseqnci-
es jurdiques, com la soluti re-
tentio.
Article 1798 CC
"La llei no concedeix acci per reclamar el que es guanya en un joc de sort, envit o atzar;
per el qui perd no pot repetir all que hagi pagat voluntriament, a menys que hi hagi
hagut dol, o que sigui menor, o que estigui inhabilitat per a administrar els seus bns."
Article 1801.I CC
"El qui perd en un joc o aposta dels no prohibits queda obligat civilment."
L'article 1798 CC tamb s'ha de posar en relaci amb l'article 1801.II CC, que disposa que
"l'autoritat judicial tanmateix, pot no estimar la demanda quan la quantitat que es va
travessar en el joc o en l'aposta sigui excessiva, o reduir l'obligaci en all que excedeixi
dels usos d'un bon pare de famlia". Per en tot cas, si qui deu paga, qui rep el pagament
pot retenir el que s'ha pagat voluntriament.
D'aquests preceptes se sol deduir que, quan alg deu en virtut d'un joc illcit,
queda vinculat naturalment. No obstant aix, se sol objectar que en realitat el
que ocorre s que qui ha pagat ja no pot repetir el pagament realitzat, per la
illicitud de la causa de l'obligaci (art. 1305 i 1306 CC).
Article 1306 CC
"Si el fet en qu consisteix la causa deturpada no constitueix delicte ni falta, s'han
d'observar les regles segents:
1) Quan la culpa estigui de part d'ambds contractants, cap d'ells no pot repetir all que
hagi donat en virtut del contracte, ni reclamar el compliment d'all que l'altre hagi ofert.
2) Quan estigui de part d'un sol contractant, aquest no pot repetir all que hagi donat
en virtut del contracte, ni demanar el compliment d'all que se li hagi ofert. L'altre, que
sigui estrany a la causa deturpada, pot reclamar all que hagi donat, sense obligaci de
complir all que hagi ofert."
3) El pagament d'interessos no pactats en el prstec. L'article 1755 CC esta-
bleix que no hi ha obligaci de pagament d'interessos si aquesta no s'ha pactat
expressament, mentre que l'article 1756 CC destaca que el prestatari que ha
pagat interessos sense que estiguin estipulats, no pot reclamar-los ni imputar-
los al capital. Per tant, a favor del prestador es produeix l'efecte de la soluti
retentio.
El deute derivat d'un joc illcit s un dels casos
que tradicionalment se solien considerar com
una obligaci natural.
No obstant aix, la doctrina fa una interpretaci de totes dues normes que
no necessita recrrer al concepte d'obligaci natural per a justificar la soluti
retentio: en concret, l'article 1755 CC es refereix al fet que no es pot presumir
el deute d'interessos, la qual cosa no vol dir que no sigui possible un pacte
tcit dirigit al seu pagament, ni tampoc que el pacte s'hagi d'efectuar necess-
riament en el moment de constituci del prstec
1
.
Negativa al pagament d'interessos
En conseqncia, per al supsit en qu el deutor estigui pagant interessos, en endavant
no s'hi podr negar, ni podr reclamar els pagaments fets o imputar-los al capital, ja que
a l'empara del pacte tcit d'interessos (o dels fets concloents que han condut el deutor
a pagar) t dret a rebre'ls el prestador.
Quan els interessos no s'han estipulat expressament, el prestatari es pot negar a pagar-los,
i el prestador ha de provar que hi ha un pacte en aquest sentit, el qual pot ser tcit, que
vol dir que es deriva de fets concloents que han de ser interpretats en el sentit que les
parts volien establir interessos en aquest prstec (per exemple, es tracta d'un prestador i
(1)
En aquest sentit, F. Blasco Gasc.
un prestatari que anteriorment ja han dut a terme cent operacions de prstec entre ells
i en totes es demostra que es van pagar interessos).
En aquest sentit, l'article 1756 CC es considera norma d'interpretaci de la
voluntat de les parts.
4) La retenci del pagament aparentment indegut
Conforme a l'art. 1901 CC,
"es presumeix que hi va haver error en el pagament quan es va lliurar una cosa que mai
no es va deure o que ja estava pagada; per aquell a qui es demani la devoluci pot provar
que el lliurament es va fer a ttol de liberalitat o per una altra causa justa".
El precepte s'ha de relacionar amb el quasicontracte de cobrament de l'indegut de l'article
1895 CC.
Article 1895 CC
"Quan es rep alguna cosa que no hi havia dret a cobrar, i que per error ha estat lliurada
indegudament, sorgeix l'obligaci de restituir-la."
Nota
L. Dez-Picazo considera
l'article 1756 CC com a norma
d'interpretaci de la voluntat
de les parts.
No obstant aix, la doctrina ha destacat que es tracta d'un problema de justa
causa de l'atribuci patrimonial
2
, de manera que totes les causes que no siguin
socialment tutelables quedarien fora de l'mbit d'aquest article 1901 CC i, per
tant, no justificarien l'efecte de soluti retentio a favor de qui rep el pagament.
(2)
Qesti que hem vist en el m-
dul "Introducci al dret patrimoni-
al".
Aquesta causa justa, que exclou el carcter indegut del pagament, constitueix
la consagraci legal de la categoria de les obligacions naturals. La causa justa
s la que permet negar-se a tornar all que s'ha pagat a, encara que el que s'ha
pagat ni es devia, ni en realitat es va fer una donaci strictu senso
3
.
(3)
Postura doctrinal seguida, entre
d'altres, per J. L. Lacruz i F. Sancho
Rebullida.
Aix mateix, encara que l'article 1901 CC noms preveu la irrepetibilitat d'all
que ja s'ha abonat, la jurisprudncia ha reconegut que els deures morals o so-
cials tamb poden ser font d'una promesa de compliment futur
4
, aix el deu-
re de respecte a la paraula donada, haver de reparar un dany o no haver-se
d'enriquir injustament amb crrec a un altre, en els supsits en els quals no
sn constitutius d'un autntic deure jurdic, doctrina mantinguda per J. L. La-
cruz i L. Dez-Picazo.
Exemple
En un accident, el Pere va atropellar amb el seu vehicle un nen sense voler. Encara que
en la sentncia que es va dictar el van absoldre de tota culpa, ell va considerar el seu dret
moral pagar des de llavors el collegi del nen. Fa set anys que tots els mesos de setembre
paga el collegi del nen. En aquestes circumstncies:
1) s evident que encara que toqui la loteria a la famlia del nen atropellat, el Pere no
podr sollicitar la devoluci d'all que ha pagat al collegi (soluti retentio).
2) Si entengussim que l'actuaci del Pere es produeix en compliment d'un deure moral
amb el nen que va atropellar, fins i tot es podria entendre que l'obligaci natural com-
prengus l'obligaci de continuar pagant el collegi (promesa de futur compliment per
a reparar un dany causat).
(4)
Llegiu la STS de 17 d'octubre de
1932 (RJ 1235/1932): promesa de
lliurament de recursos econmics
desprs de ruptura de relaci sen-
timental de la qual van nixer qua-
tre fills.
1.2.3. Responsabilitat sense deute i responsabilitat limitada
D'altra banda, s'ha apuntat que hi ha supsits de responsabilitat sense deute,
en els quals un subjecte s responsable sense ser deutor. Com a paradigma
d'aquests casos se sol esmentar la fiana, garantia personal en la qual el fiador
s'obliga davant el creditor per al supsit en qu el deutor no compleixi la seva
obligaci.
El que passa en realitat no s que el fiador no sigui deutor, sin que ho s
d'una manera diversa al deutor principal. Efectivament, el fiador deu i est
obligat, per noms per al supsit d'incompliment de la seva obligaci pel
deutor. I passa el mateix en el supsit de les garanties reals (hipoteca o penyora)
quan qui constitueix la hipoteca o la garantia sobre un b de la seva propietat
s diferent del deutor de l'obligaci que es garanteix amb aquest dret real de
garantia.
Exemple
Jo hipoteco un pis de la meva propietat per a garantir un prstec que ha demanat el meu
germ per a comprar-se un cami.
En aquests casos, el constituent de la garantia tamb resultar obligat al paga-
ment, per la seva obligaci queda limitada al valor dels bns sobre els quals
la garantia recau especficament.
Article 1822 CC
"Per la fiana un s'obliga a pa-
gar o complir per un tercer, en
el cas de no fer-ho aquest".
De la mateixa manera, s'han assenyalat com a supsits de responsabilitat sense
deute els de garanties constitudes per a assegurar una obligaci futura o una
obligaci condicional. S'ha dit que en aquests supsits hi ha responsabilitat
per no deute, ja que aquest s futur. Per per la mateixa ra s'ha de destacar
que tampoc no hi ha responsabilitat, i que aquesta noms sorgir quan nei-
xi l'obligaci, per la qual cosa aqu tampoc no podem parlar prpiament de
supsits de responsabilitat sense deute
5
.
Finalment, la solidaritat passiva o entre deutors, com a supsit d'extensi
de responsabilitat (cada deutor deu la part que li correspon, per respon de
l'incompliment per la insolvncia dels altres: cfr. art. 1145 CC), tamb s'ha
considerat com un exemple d'aquest tipus de casos de responsabilitat sense
deute. Tanmateix, tampoc aqu no hi ha un supsit de responsabilitat sense
deute, ja que si el deutor solidari en el supsit previst per l'article 1145 CC
(insolvncia dels altres codeutors) respon del deute dels altres codeutors s,
precisament, perqu en aquestes circumstncies s deutor de la totalitat del
deute i, per tant, el creditor li pot exigir la totalitat del crdit.
(5)
En aquest sentit, L. Dez-Picazo.
La dissociaci entre deute i responsabilitat ha perms a part de la doctrina ex-
plicar els supsits de responsabilitat limitada, en els quals l'abast de la respon-
sabilitat no arriba a cobrir tot el deute i, per tant, constitueix una excepci
al principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor consagrat en
l'article 1911 CC.
Exemples de responsabilitat limitada
Alguns exemples de responsabilitat limitada es troben en l'article 140 LH (es pot pactar
en l'escriptura de constituci d'hipoteca voluntria que l'obligaci garantida es far efec-
tiva noms sobre els bns hipotecats); l'article 395 CC (el comuner pot quedar exempt
del pagament de les despeses de la cosa comuna si renuncia a la part que li correspon) i
article 575 CC (el propietari queda dispensat de contribuir a les crregues si renuncia a
la mitgeria), ambds supsits constitutius de la renncia denominada liberatria o aban-
donament; i els articles 998 i 1023 CC (acceptaci de l'herncia en benefici d'inventari).
Es tracta, no obstant aix, ms que d'una dissociaci entre deute i responsabi-
litat, de supsits en els quals, a causa d'una previsi legal expressa, no queda
cobert per complet el deute amb el patrimoni del deutor. Aquesta situaci pot
ser explicada perqu, en realitat, el dbit i la responsabilitat sn dos elements
diferents que integren el vincle obligatori.
1.3. Concurrncia de creditors i insuficincia del patrimoni del
deutor
El deutor respon de les seves obligacions, com afirma l'article 1911 CC, amb
tots els seus bns, presents i futurs. Per tant, pot passar que el passiu exigible
al deutor (valor dels seus deutes) sigui superior al seu actiu realitzable (valor
dels seus bns i drets), i en aquest cas es produeix una situaci d'insolvncia,
de dficit del patrimoni del deutor per a fer front a les seves obligacions.
La insolvncia es mostra com a pressupost, entre altres mesures legals, de l'inici
d'un procediment concursal, de la sollicitud de mesures de defensa dels cre-
ditors o d'una alteraci sobrevinguda de les circumstncies contractuals. I a
ms, en alguns supsits, quan s dolosa o negligent, podr ser constitutiva de
delicte, i comportar, si escau, la responsabilitat penal del deutor.
1.3.1. La idea d'insolvncia
En l'actualitat, les normes sobre insolvncia que el Codi civil contenia han
estat derogades desprs de l'entrada en vigor de la Llei concursal de 2003, de
manera que s a ella a la qual caldr acudir per a determinar quin s el concepte
d'insolvncia que el nostre legislador adopta.
El deutor en situaci d'insolvncia, assenyala l'article 2.2 LC, s el que no pot
complir regularment les seves obligacions exigibles. Aix mateix, la Llei con-
cursal tracta d'incentivar que sigui el mateix deutor qui inici el procediment
concursal, per la qual cosa li permet basar la seva sollicitud en una insolvncia
imminent (art. 2.3 LC: el deutor que preveu que no pot complir regularment
i puntualment les seves obligacions).
No obstant aix, la insolvncia s'ha d'exterioritzar, i per aix la legislaci con-
cursal recull una srie d'indicis d'insolvncia (cfr. art. 2.4 LC). Tanmateix, es
tracta de mers indicis, i el deutor, en la seva oposici a la sollicitud de con-
curs, pot justificar, malgrat la veracitat de l'indici, que no es troba en situaci
d'insolvncia.
1.3.2. La regla de concurrncia (par conditio creditorum) i les
seves excepcions
El patrimoni del deutor respon del pagament de les seves obligacions,
s la garantia comuna de tots els creditors, per la qual cosa en principi
tots es consideraran d'igual condici davant d'ell i han de rebre el ma-
teix tracte (par conditio creditorum). L'execuci collectiva a l'empara d'un
procediment concursal s'inspira en el principi par conditio creditorum, i
permet que tots els creditors rebin almenys una part dels seus crdits,
evitant les desigualtats entre ells.
Les conseqncies de l'aplicaci d'aquest principi sn evidents quan el patri-
moni del deutor resulta insuficient per al pagament dels crdits dels creditors,
ja que implica que tots els creditors han de ser satisfets de manera conjunta,
sense que es produeixin desigualtats perqu uns creditors siguin ms diligents
que d'altres. Per tant, el patrimoni del deutor es distribueix entre els creditors
en proporci amb els seus crdits.
No obstant aix, aquest principi t excepcions importants, fonamentalment
els supsits de separaci i d'execuci separada i el reconeixement de crdits
privilegiats a favor de determinats creditors.
En la situaci prvia a la Llei concursal de 2003 hi havia nombrosos supsits
de separaci i d'execuci separada, que s'han vist molt reduts amb la nova
normativa concursal. I aix perqu ara el concurs es concep, fonamentalment,
com una mesura de conservaci del dret del creditor a la satisfacci del seu
crdit i, en conseqncia, el manteniment d'aquests drets d'execuci separada
afectaria de manera directa aquesta finalitat.
La regulaci concursal de 2003 parteix del principi de doble integraci uni-
versal, pel qual cap creditor no pot actuar al marge del concurs (art. 49 LC)
i tampoc cap b no es pot treure de la massa, aix s, del conjunt de bns i
drets afectats pel concurs (art. 76 LC). I, per aix, noms es reconeix un dret
restringit de separaci sobre determinats bns.
Els membres de la noblesa gaudien de privilegis
personals.
Els bns sobre els quals pot recaure dret de separaci sn:
Bns i drets de carcter patrimonial, per inembargables (art. 76.2 LC);
Bns i drets que estan en poder del concursat, per que sn de propietat aliena, i
sobre els quals no t dret d's, garantia o retenci (art. 80.1 LC);
Part dels fons que no corresponen al deutor concursat que es trobin en un compte
indiferent (art. 79.1r LC);
La meitat dels bns adquirits amb pacte de supervivncia pel cnjuge in bonis (art.
78.3 LC).
D'altra banda, el reconeixement de crdits privilegiats s una excepci al prin-
cipi d'igualtat de tracte dels creditors. En l'actualitat, les normes sobre aquesta
matria en el Codi civil han estat derogades, i hem de recrrer a les normes
de la Llei concursal.
La qesti relativa a la classificaci dels crdits en el concurs revesteix tal im-
portncia que pot representar, si escau, que uns creditors cobrin i d'altres no.
L'ordre de pagament ha de ser: primer, els crdits contra la massa, que sn
prededubles (enumerats en l'article 84 LC); en segon lloc, els crdits privilegi-
ats, que sn els que gaudeixen d'un nivell ms alt de protecci dins dels crdits
concursals; en tercer lloc, els ordinaris, els que no sn privilegiats ni tampoc
mereixen la qualificaci de subordinats (art. 89, 3 i 157 LC); i finalment els
subordinats, crdits el pagament dels quals es posterga fins que els crdits or-
dinaris siguin satisfets enterament (art. 92 i 158 LC).
En efecte, article 89.1 LC distingeix entre crdits privilegiats, ordinaris i sub-
ordinats, i l'article 157.1 LC estableix que "el pagament dels crdits ordinaris
s'efectua amb crrec als bns i els drets de la massa activa que restin una vega-
da satisfets els crdits contra la massa i els privilegiats". Desprs del pagament
dels crdits privilegiats i els ordinaris, s'han de pagar els subordinats (cfr. art.
92 LC).
L'article 89.2 LC distingeix, al seu torn, dins dels crdits privilegiats, els crdits
amb privilegi general (afecten a tot el patrimoni del deutor) i els crdits amb
privilegi especial (noms afecten determinats bns o drets).
Sn crdits amb privilegi general els que cont l'article 91 LC.
Article 91 LC
"1r. Els crdits per salaris que no tinguin reconegut un privilegi especial, en la quantia
que resulti de multiplicar el triple del salari mnim interprofessional pel nombre de dies
de salari pendents de pagament, les indemnitzacions derivades de l'extinci dels contrac-
tes, en la quantia corresponent al mnim legal calculada sobre una base que no superi
el triple del salari mnim interprofessional, les indemnitzacions derivades d'accident de
treball i malaltia professional, i els recrrecs sobre les prestacions per incompliment de
les obligacions en matria de salut laboral meritats abans de la declaraci de concurs.
2n. Les quantitats corresponents a retencions tributries i de Seguretat Social que degui
el concursat en compliment d'una obligaci legal.
3r. Els crdits per treball personal no dependent i els que corresponguin al mateix autor
per la cessi dels drets d'explotaci de l'obra objecte de propietat intellectual, meritats
durant els sis mesos anteriors a la declaraci del concurs.
4t. Els crdits tributaris i altres de dret pblic, aix com els crdits de la Seguretat Social
que no gaudeixin d'un privilegi especial d'acord amb l'apartat 1 de l'article 90, ni del
privilegi general del nmero 2n d'aquest article. Aquest privilegi es pot exercir per al
conjunt dels crdits de la hisenda pblica i per al conjunt dels crdits de la Seguretat
Social, respectivament, fins i tot el cinquanta per cent del seu import.
5. Els crdits per responsabilitat civil extracontractual. No obstant aix, els danys per-
sonals no assegurats s'han de tramitar en concurrncia amb els crdits recollits en el n-
mero 4t d'aquest article.
6. Els crdits dels quals fos titular el creditor que hagus sollicitat la declaraci de con-
curs i que no tinguin el carcter de subordinats, fins a la quarta part del seu import".
Sn crdits amb privilegi especial, conforme a l'article 90 LC:
Article 90 LC
"1r. Els crdits garantits amb hipoteca voluntria o legal, immobiliria o mobiliria, o
amb penyora sense desplaament, sobre els bns hipotecats o pignorats.
2n. Els crdits garantits amb anticresi, sobre els fruits de l'immoble gravat.
3r. Els crdits refaccionaris, sobre els bns refaccionats, inclosos els dels treballadors so-
bre els objectes per ells elaborats mentre siguin propietat o estiguin en possessi del con-
cursat.
4t. Els crdits per quotes d'arrendament financer o terminis de compravenda amb preu
ajornat de bns mobles o immobles, a favor dels llogaters o venedors i, si s'escau, dels
finanadors, sobre els bns arrendats amb reserva de domini, amb prohibici de disposar
o amb condici resolutria en cas de falta de pagament.
5. Els crdits amb garantia de valors representats mitjanant anotacions en compte,
sobre els valors gravats.
6. Els crdits garantits amb penyora constituda en un document pblic, sobre els bns
o els drets pignorats que estiguin en possessi del creditor o d'un tercer. Si es tracta de
penyora de crdits, n'hi ha prou que consti en un document amb data fefaent per gaudir
de privilegi sobre els crdits pignorats.
2. Perqu els crdits esmentats en els nmeros 1r. a 5. de l'apartat anterior puguin ser
classificats amb privilegi especial, la respectiva garantia ha d'estar constituda amb els
requisits i les formalitats que preveu la legislaci especfica per a la seva oposabilitat a
tercers, llevat que es tracti d'hipoteca legal tcita o dels refaccionaris dels treballadors."
1.4. La relaci obligatria sinallagmtica
1.4.1. Concepte i estructura de la relaci obligatria
sinallagmtica
Ja s'ha analitzat l'estructura de la relaci obligatria, i s'ha destacat que s'hi
donen dues posicions: una d'activa (de poder jurdic) i una altra de passiva
(de deure jurdic). L'estructura descrita s un esquema descriptiu d'una relaci
obligatria simple, per en la realitat hi pot haver relacions obligatries amb
una estructura complexa. Un exemple s la relaci obligatria sinallagmtica.
La relaci obligatria sinallagmtica es caracteritza perqu les parts es
troben recprocament en posici activa i passiva. Per tant, l'element es-
sencial per a reconixer una relaci obligatria sinallagmtica s la re-
ciprocitat. Deutor i creditor ho sn simultniament, i les seves posici-
ons estan, a ms, interconnectades.
Aix, en un contracte de compravenda, el venedor s creditor del preu i deutor
del lliurament de la cosa venuda, i justament s deutor del lliurament de la
cosa venuda perqu s creditor del preu; el comprador s deutor del lliurament
del preu acordat i alhora s creditor de l'objecte del contracte i s deutor del
lliurament del preu justament perqu s creditor de la cosa venuda.
1.4.2. Carcters de la relaci obligatria sinallagmtica
Sn notes caracterstiques de les relacions obligatries sinallagmtiques:
1) L'onerositat (comporten un sacrifici patrimonial per a cada una de les parts
de la relaci obligatria). Tanmateix, cal destacar que tota relaci obligatria
sinallagmtica s onerosa (compravenda, permuta), per no tota relaci one-
rosa s sinallagmtica (prstec amb inters cfr. art. 1753 CC).
2) El nexe de dependncia o onerositat entre les prestacions de les parts
(existncia d'una contraprestaci de cada una de les parts davant la prestaci
de l'altra, per exemple, el contracte de compravenda).
3) Les parts sn recprocament creditores i deutores.
El Codi civil no alludeix al terme relaci obligatria sinallagmtica, sin que
en els pocs preceptes en els quals regula aquestes relacions obligatries, les de-
nomina obligacions recproques
6
. No obstant aix, la parquedat de la regulaci
d'aquest tipus d'obligacions, en l'actualitat es tracta d'un supsit molt freqent
i el de ms transcendncia juridicoeconmica, i sorgeix no solament de les fi-
gures regulades pel Codi civil sin tamb de la major part de contractes atpics
(per exemple, el contracte d'hostalatge).
(6)
De vegades, el Codi civil uti-
litza aquesta mateixa expressi
sense referir-se a les obligacions
sinallagmtiques, com en l'article
1887 CC.
El Codi civil regula, d'una banda, en els articles 1100 i 1124 CC les que deno-
mina obligacions recproques. Per la seva banda, l'article 1120.I CC es refereix
als efectes de la condici suspensiva en les obligacions que imposen prestaci-
ons recproques
7
. Finalment, tamb dels supsits de nullitat, anullabilitat i
rescissi sorgeixen obligacions sinallagmtiques, per la devoluci de les pres-
tacions que comporten (cfr. art. 1303, 1308 i 1295.1r. CC).
(7)
Conforme a l'art. 1120. I CC, "els
efectes de l'obligaci condicional
de donar, una vegada complerta la
condici, es retrotreuen al dia de la
constituci d'aquella. Aix no obs-
tant, quan l'obligaci imposi pres-
tacions recproques als interessats,
s'entenen compensats els uns amb
els altres els fruits i interessos del
temps en qu hagi estat pendent
la condici." ...
De tots aquests preceptes es deriva el rgim jurdic de les relacions obligat-
ries sinallagmtiques, que incideix sobretot en els supsits d'incompliment.
Aquesta atenci especial s'explica per la complexitat d'aquest tipus de relaci-
ons obligatries i per la interconnexi de les posicions de les parts que les ca-
racteritza.
Les normes establertes pel Codi civil es refereixen, en concret, als aspectes
segents:
1) El rgim de la mora. En aquest sentit l'article 1100, in fine, CC, disposa que
"en les obligacions recproques cap dels obligats no es constitueix en mora si
l'altre no compleix o no s'av a complir degudament el que li pertoca. Des
que un dels obligats compleix la seva obligaci, comena la mora per a l'altre".
Aquesta s la regla general que s'ha d'adaptar al moment de compliment i a
les caracterstiques especfiques de les prestacions en cada relaci obligatria
sinallagmtica.
2) Si una part incompleix, l'altra pot demanar, si no ha incomplert, la resoluci
del vincle obligatori o exigir el compliment, i pot reclamar, en qualsevol cas,
una indemnitzaci pels danys i perjudicis patits.
Article 1124 CC
"La facultat de resoldre les obligacions s'entn implcita en les recproques, per al cas que
un dels obligats no compleixi all que li incumbeix.
El perjudicat pot escollir entre exigir el compliment o la resoluci de l'obligaci, amb el
rescabalament de danys i el pagament d'interessos en tots dos casos. Tamb pot demanar
la resoluci, fins i tot desprs d'haver optat pel compliment, quan aquest resulti impos-
sible.
El tribunal decretar la resoluci que es reclami, si no hi ha causes justificades que
l'autoritzin per assenyalar termini.
Aix s'entn sens perjudici dels drets de tercers adquirents, d'acord amb els articles 1295
i 1298 i amb les disposicions de la Llei hipotecria."
3) Davant de la pretensi de compliment de qui no l'ha dut a terme ni s'ha
avingut a dur-lo a terme, l'altra part pot oposar una excepci: exceptio non
adimpleti contractus (excepci d'incompliment contractual o de contracte no
complert).
Aix mateix, davant de la pretensi de compliment d'una part que ha com-
plert, per de manera defectuosa o inexacta, l'altra part a la qual es reclama el
compliment de la seva obligaci pot oposar l'excepci de compliment defec-
tus (exceptio non rite adimpleti contractus).
Les dues excepcions, la d'incompliment i la de compliment defectus, es po-
den oposar davant de la reclamaci plantejada tant judicialment com extra-
judicialment.
Article 1295.I CC
L'article 1295, 1r. CC en seu
de rescissi estableix que la
devoluci de les coses a qu
condueix la rescissi "noms
pot efectuar-se quan el qui
l'hagi pretesa pugui tornar
all a qu per part seva estigui
obligat".
1.5. Les fonts de les obligacions
1.5.1. Determinaci, classificaci i crtica de les fonts de les
obligacions
S'entn per fonts de les obligacions els fets jurdics de qu neixen les obli-
gacions.
Article 1089 CC
"Les obligacions neixen de la llei, dels contractes i quasicontractes, i dels actes i omissions
illcits o en qu hi hagi qualsevol gnere de culpa o negligncia."
Per tant, sn els supsits o situacions que tenen com a conseqncia el naixe-
ment d'una relaci obligatria.
Aquesta classificaci, poc prctica i producte de la nostra tradici histrica,
es reflecteix en una regulaci asistemtica de les fonts de les obligacions: el
contracte est regulat en el ttol II del llibre IV; el quasicontracte, en el ttol
XVI, captol I, del mateix llibre; el delicte, en el Codi penal i en lleis especials,
i el quasidelicte en el ttol XI, captol II del llibre IV del Codi civil.
Article 1308 CC
L'article 1308 CC, en seu de
nullitat, disposa que "mentre
un dels contractants no faci la
devoluci d'all a qu estigui
obligat en virtut de la declara-
ci de nullitat, l'altre no pot
ser compellit a complir per
part seva all que li incumbei-
xi."
La classificaci que cont l'article 1089 CC s merament expositiva i poc tc-
nica. El precepte mereix, doncs, diverses crtiques
8
:
1) Dna a la llei el mateix tractament que a la resta de fonts de les obligacions,
quan en realitat es tracta del pressupost de totes. Sn fonts de les obligacions
perqu l'ordenament jurdic les reconeix com a tals.
2) L'absncia de la declaraci unilateral de voluntat com a font de l'obligaci
que, tanmateix, alguns autors lliguen al reconeixement del costum com a font
de les obligacions dins del concepte ampli de llei que l'article 1089 CC cont.
3) El fet que si b separa delictes i quasidelictes, en tots dos casos s'aprecia un
generador de responsabilitat illcit.
4) Que la categoria dels quasicontractes s excessivament heterognia i noms
admet justificaci per raons histriques.
(8)
M.C. Quesada Gonzlez.
Per aquestes raons, entre d'altres, s'ha redut la classificaci de les fonts nica-
ment a dos grups: d'una banda, l'autonomia privada com a font d'obligacions
(contracte, declaraci unilateral de voluntat, relacions contractuals de fet, ac-
tes jurdics mortis causa); d'una altra, la constituci heternoma d'obligacions
(llei, actes administratius i judicials, etc.) [L. Dez-Picazo].
1.5.2. Les fonts de les obligacions en l'art. 1089 CC
L'article 1089 CC assenyala que sn fonts de les obligacions la llei, els
contractes, els quasicontractes, els delictes i els quasidelictes, en una
enumeraci expositiva i absent de qualsevol rigor sistemtic, com s'ha
assenyalat.
La llei s'ha d'entendre aqu en sentit ampli, com a sinnim de norma jurdica.
Per tant, dins del seu mbit es comprenen tant les lleis en sentit estricte com
el costum i els principis generals del dret (cfr. art. 1258 CC i 2 CCom). No
obstant aix, la majoria d'obligacions legals neixen de normes escrites, per la
qual cosa el costum i els principis generals del dret tenen un paper residual.
Un exemple d'obligaci legal derivada dels principis generals del dret pot trobar-se a in-
demnitzar en cas d'enriquiment injust, ja que s justament la vulneraci d'aquest prin-
cipi la que fa nixer l'obligaci.
D'altra banda, el costum es pot considerar com a justificaci de la rellevncia
de la voluntat unilateral com a font d'obligacions.
L'article 1090 CC estableix a ms que les obligacions nascudes de la llei no es
presumeixen i noms sn exigibles les determinades expressament en el Codi
civil o en lleis especials. Aquestes obligacions es regulen per les lleis que les
creen i, en el seu defecte, pel que disposa el llibre IV del Codi civil ("De les
obligacions i els contractes").
El contracte s el paradigma de les fonts de les obligacions, encara que s'ha de
destacar que no s l'nic que sorgeix de la voluntat personal, ja que tamb la
declaraci unilateral de voluntat s font d'obligacions. L'article 1091 CC esta-
bleix que "els contractes tenen fora de llei entre les parts contractants, i han
de complir-se d'acord amb aquests". Es tracta d'un acord de voluntat de dos
o ms subjectes, de contingut patrimonial, que genera una relaci obligatria
contractual, conforme a l'article 1254 CC: "El contracte existeix des que una
o diverses persones consenten a obligar-se, respecte d'una altra o unes altres,
a donar alguna cosa o prestar algun servei."
Exemple d'obligaci legal
Exemple d'obligaci legal s la
d'aliments entre parents (art.
142 i seg. CC) o la d'ingressar
la quota tributria correspo-
nent per impost de transmissi-
ons patrimonials en una com-
pravenda.
Els quasicontractes sn les fonts de les obligacions que es contreuen volunt-
riament, per sense conveni. L'article 1887 CC disposa que sn quasicontrac-
tes els fets lcits i purament voluntaris, dels quals resulta obligat el seu autor
envers un tercer i de vegades una obligaci recproca entre els interessats. El
(9)
Un subjecte s'encarrega volunt-
riament dels negocis d'un altre,
sense mandat d'aquest, i d'aquesta
actuaci sorgeixen o poden sorgir
una srie d'obligacions.
llibre IV, ttol XVI, captol I del Codi civil regula els quasicontractes, i dedica
els articles 1888 a 1894 a la gesti de negocis aliens sense mandat
9
i els articles
1895 a 1901 al cobrament de l'indegut
10
.
La categoria dels quasicontractes noms pot explicar-se perqu histricament s'arrossega
una mala interpretaci d'un text de Gayo. En realitat, els dos nics supsits de quasicon-
tractes que recull el Codi civil (la gesti de negocis aliens i el cobrament de l'indegut)
sembla que no sn suficients per a justificar l'existncia i la mateixa consideraci d'una
categoria jurdica independent (la del quasicontracte) que no aporta res per a resoldre els
problemes que es poden plantejar en els supsits previstos en els articles 1887 i segents
CC. Per tant, la categoria jurdica del quasicontracte est clarament en declivi per la seva
inutilitat.
En relaci amb les obligacions nascudes dels delictes o de les faltes, l'article
1092 CC estableix que s'han de regir per les disposicions del Codi penal (o, si
escau, lleis penals especials), per la qual cosa el Codi civil noms regeix amb
carcter supletori.
Les conductes quasidelictives derivades d'actes o omissions en qu intervingui
culpa o negligncia no penades per la llei es regulen en els articles 1902 i
segents CC (cfr. art. 1903 CC).
Article 1902 CC
"El qui per acci o omissi causa dany a un altre, havent-hi culpa o negligncia, est
obligat a reparar el dany causat."
(10)
Recepci per error d'una cosa
que no hi havia dret a cobrar, per
exemple, una transferncia banc-
ria i en la qual sorgeix l'obligaci
de tornar l'indegudament perce-
but. Perqu no existia cap deute
entre les parts i qui va fer la trans-
ferncia creia, en canvi, que s que
existia el deute.
Es tracta dels supsits de responsabilitat civil extracontractual, tamb deno-
minada aquiliana.
Segons es desprn de l'article 1902 CC, perqu hi hagi responsabilitat civil
extracontractual s'han de presentar una srie de pressupostos:
1) Acci o omissi d'una persona, ents com a comportament actiu o passiu
d'una persona. Cal tenir en compte que, de vegades (vegeu l'article 1903 CC),
es respon per l'actuaci d'un tercer que est unit amb el responsable per de-
terminades relacions jurdiques: es dissocia la figura del causant material del
dany i la del responsable
11
.
2) Aquesta acci ha d'haver causat el dany. Aquesta connexi causal s inter-
pretada jurisprudencialment i doctrinalment en el sentit d'exigir-se una cau-
salitat material o fsica (de tal manera que sense aquesta conducta no s'hauria
produt el dany) i una imputaci objectiva (en el sentit que aquesta causa s'ha
de considerar com la jurdicament rellevant entre totes les que han contribut
a l'accident).
Responsabilitat civil
extracontractual
Un exemple de responsabilitat
civil s la responsabilitat que
assumeix el propietari d'un im-
moble del balc del qual cau
un test que lesiona un vianant.
(11)
Per exemple, responsabilitat
dels pares pels fets dels fills me-
nors.
3) L'article 1902 CC exigeix a ms que qui hagi causat el dany actu de ma-
nera culposa o negligent (s a dir, ometent les precaucions i cauteles que seri-
en raonables ateses les circumstncies). Per, a ms, en determinades lleis no
(12)
Per exemple, danys a les
persones com a conseqncia
d'accidents de vehicles de motor.
es requereix una actuaci negligent, sin que simplement s suficient haver
causat el dany perqu sorgeixi l'obligaci d'indemnitzar: es parla llavors de
responsabilitat objectiva
12
.
4) El dany s el fonament i el lmit de la responsabilitat civil. Sense dany no
sorgeix la responsabilitat, i la responsabilitat noms arriba fins a la compen-
saci del dany.
A aquests efectes importa que hi hagi un dany, ents com a qualsevol detri-
ment o menyscapte a una persona o als seus bns. El dany pot ser patrimonial
o no patrimonial. El dany patrimonial es descompon en dany emergent (pr-
dues patides en els bns que ja es trobaven en el patrimoni de la vctima) i
lucre cessant (beneficis o guanys deixats d'obtenir per la vctima, qesti ha-
bitualment interpretada amb carcter restrictiu per la jurisprudncia). El dany
no patrimonial pot ser un dany corporal (aix s, a la integritat fsica o la vida
de la persona) i un dany moral (categoria de delimitaci difcil, que cobreix
els perjudicis psicolgics o anmics en les relacions afectives, creences, valors,
sentiments o drets fonamentals de la persona).
Si conflueixen tots aquests requisits, sorgeix una obligaci de reparar el dany
causat. El causant del dany s el deutor
13
, i la vctima el creditor d'aquest. A
aquesta obligaci, s'hi apliquen les regles generals de les obligacions, encara
que s'ha de tenir en compte que presenta certes notes especials:
1) s un deute de valor.
2) T carcter illquit.
3) s una obligaci no personalssima (per exemple, es transmet als hereus del
causant del dany).
4) En cas de pluralitat de causants, l'obligaci t carcter solidari.
El creditor (s a dir, la vctima) pot escollir com s'ha de complir aquesta obli-
gaci: encara que la manera ms habitual sigui una indemnitzaci en diners,
tamb es pot pensar en la restituci del b o la reparaci en forma especfica.
(13)
Tret que hagi de respondre una
persona diferent del causant (art.
1903 CC).
En principi, la responsabilitat extracontractual s'aplica quan entre el causant
del dany i la vctima no hi ha cap vincle obligacional. Tanmateix, hi pot haver
alguns supsits en qu el dany es produeixi fora de l'rbita d'all expressament
pactat entre les parts i en els quals, malgrat haver-hi relaci contractual entre
la vctima i el causant del dany, s'hagi d'aplicar el rgim de la responsabilitat
extracontractual
14
.
(14)
Per exemple, explosi de calde-
ra en un pis arrendat que causa la
mort a l'arrendatari.
La identificaci del bloc normatiu aplicable (contractual o extracontractual)
s important perqu hi ha sensibles diferncies de rgim jurdic amb gran re-
llevncia prctica. La diferncia ms important en l'mbit del Codi civil actu-
alment s la que es refereix a la prescripci de l'acci per a fer valer la respon-
sabilitat: la responsabilitat contractual est sotmesa a un termini de prescrip-
ci general de quinze anys (art. 1964 CC), i l'acci de responsabilitat extracon-
tractual s'ha d'exercir en el termini d'un any, des que ho va saber la vctima
(art. 1968, 2n. CC).
1.5.3. La declaraci unilateral de voluntat com a font
d'obligacions
Una de les crtiques a la classificaci de les fonts de les obligacions efectuada
per l'article 1089 CC s que no comprn la declaraci unilateral de voluntat
com a font de les obligacions.
En concret, el reconeixement de la declaraci unilateral de voluntat com a font
de les obligacions implica admetre que la voluntat d'una persona doni lloc
immediatament al naixement d'una obligaci, sense que hi hagi un creditor.
s fcil advertir, doncs, que l'obstacle principal al seu reconeixement el trobem
en la dificultat de reconixer la nota de correlativitat (entre situaci de poder
jurdic, prpia del creditor, i situaci de deure jurdic, prpia del deutor) de
la relaci obligatria.
La jurisprudncia sobre aquesta qesti s confusa. En la STS de 17 d'octubre de 1932, es
va admetre la seva condici de font de les obligacions perqu a ms constava un docu-
ment amb la promesa i la seva acceptaci, promesa que comprenia una obligaci natural
que s'estava complint anteriorment. En la STS de 21 de juny de 1945 i 1 de desembre
de 1955, l'Alt Tribunal es va mostrar contrari a l'admissi de la voluntat unilateral com
a font d'obligacions.
La qesti fonamental a l'hora de trobar manifestacions de declaracions de
voluntat que siguin fonts de les obligacions s determinar a partir de quin
moment vincula la declaraci de voluntat al subjecte emissor d'aquesta, aix
s, al deutor malgrat que encara no existeixi un creditor concret de l'obligaci
esmentada nascuda de la declaraci de voluntat unilateral. Aquesta qesti
s'haur d'analitzar a partir del principi de bona fe
15
i dels usos del trfic. La
declaraci de voluntat pot crear expectatives i una confiana fundada en el
receptor d'aquesta, per la qual cosa no s possible que la revocaci de la decla-
raci de voluntat sigui arbitrria i es produeixi sense una publicitat adequada.
Actualment, la conclusi ms generalitzada s que noms es poden considerar
manifestacions de declaraci de voluntat com a font d'obligacions, la promesa
pblica de recompensa i el concurs amb premi, la justificaci de les quals la
trobem en el concepte ampli de llei manejat pels articles 1089 i 1090 CC.
(15)
Haur de mantenir la manifes-
taci de voluntat un termini de
temps raonable i haur de donar a
la seva revocaci la mateixa publi-
citat que a l'emissi.
Exemple de declaraci de
voluntat
Un exemple de declaraci uni-
lateral de voluntat podria ser
el segent: "Anuncio una re-
compensa per a qui em torni
sa i estalvi el meu gos, que s'ha
perdut".
Arguments destacats per la jurisprudncia com a fonament de la consideraci de la de-
claraci unilateral de voluntat com a font d'obligacions han estat, per exemple, la ine-
xistncia de norma prohibitiva, la llibertat de contractaci (art. 1254, 1255 o 1258 CC),
la bona fe i la seguretat jurdica.
S'entn per promesa pblica de recompensa la declaraci de voluntat feta per
una persona i dirigida a una pluralitat indeterminada de persones, en virtut
de la qual el prometent s'obliga a fer alguna prestaci (recompensar) a favor
de la persona que faci una determinada activitat o obtingui un determinat
resultat (per exemple, es publica en un diari una nota en qu s'ofereix una
recompensa a favor de la persona que trobi un gos perdut). L'obligaci neix de
la manifestaci de voluntat, no requereix l'acceptaci del receptor o possibles
receptors d'aquesta. Per efecte de la bona fe i dels usos del trfic, l'emissor no
la pot revocar abans d'un termini de temps raonable, i ha de dotar aquesta
revocaci de la mateixa publicitat que l'emissi de la declaraci de voluntat, i
en aquest cas no comporta un dret de rescabalament o d'indemnitzaci de les
despeses causades pels destinataris. En cas contrari, ha de respondre el promi-
tent davant qui va iniciar l'acte, va realitzar la conducta o va obtenir el resultat
determinat per l'emissor.
El concurs amb premi s una subespcie de promesa pblica de recompensa,
que es caracteritza perqu el dret noms s'adquireix desprs que ha estat es-
collit el concursant entre els diversos participants. Aquesta decisi ha de ser
adoptada conforme a les bases del concurs establertes prviament pel promi-
tent, i de vegades procedeix d'un grup de persones que actuen com a jurat.
Lectures
complementries
J. L. Arjona (1998). Promesas
unilaterales y donaciones. Mar-
cial Pons.
C. Martnez de Aguirre
(1985). La promesa pblica de
recompensag. Bosch.
2. Els subjectes de la relaci obligatria
2.1. Les parts de la relaci obligatria
En la relaci obligatria hi ha dues posicions jurdiques: posici activa
(creditor) i posici passiva (deutor). Tant en la posici activa com en
la passiva podem trobar una pluralitat de persones, que a ms podem
trobar en totes dues posicions (mixta), o noms en una de les dues (ac-
tiva o passiva).
Exemples
Podem veure diversos exemples en relaci amb els subjectes de la relaci obligatria:
1) Tres germans sn amos d'un habitatge i el lloguen a una persona. En la posici
d'arrendador (creditor del pagament de la renda) hi ha tres persones, i en la posici
d'arrendatari n'hi ha una (deutor del pagament de la renda).
2) Tres germans lloguen l'habitatge a tres estudiants. En la posici d'arrendador (creditor
del pagament de la renda) hi ha tres persones, i en la posici d'arrendatari (deutor del
pagament de la renda) tamb hi ha tres persones.
3) Una persona s amo d'un habitatge i el lloga a tres estudiants. En la posici
d'arrendador (creditor del pagament de la renda) hi ha una persona, i en la posici
d'arrendatari (deutor del pagament de la renda) hi ha tres persones.
Aquesta concurrncia de diversos subjectes en cada una de les posicions pot
determinar dificultats a l'hora d'aplicar les normes, inicialment previstes per
al supsit d'nic titular en la posici activa o passiva de la relaci jurdica
obligatria.
D'altra banda, els subjectes intervinents en cada una d'aquestes posicions no
s'organitzen sempre de la mateixa manera, per la qual cosa s'han d'aplicar re-
gles jurdiques diferents en cada cas.
En efecte, el fet de la concurrncia de diversos subjectes en una o en ambdues
posicions jurdiques de la relaci obligatria, obliga a analitzar adequadament
la legitimaci activa i passiva, l'oposici d'excepcions, la cobertura de respon-
sabilitat entre els deutors per al cas en qu un d'ells resulti insolvent, i les re-
lacions entre els creditors i els deutors.
2.1.1. Capacitat i determinaci de les parts de la relaci
obligatria
Poden ser titulars de la posici activa o passiva tant les persones fsiques com
les jurdiques, conforme a all que disposa l'article 38 CC.
Per a ser creditor s'ha de tenir capacitat jurdica, per per a exercitar el dret de
crdit, capacitat d'obrar. El deutor requereix capacitat jurdica i a ms la capa-
citat requerida per la naturalesa de l'obligaci de qu es tracti (per exemple,
art. 1160 CC).
Els subjectes integrants de les posicions activa i passiva de la relaci obligatria
poden estar determinats inicialment, o simplement ser determinables i deixar
la seva determinaci per a un moment posterior (tamb denominats supsits
de determinaci indirecta).
En els casos de no determinaci inicial dels subjectes s necessari que aquests
siguin determinables d'acord amb els criteris previstos en l'acte de constituci
de la relaci.
2.1.2. La pluralitat de subjectes: formes d'organitzaci
Quan en una o ambdues posicions jurdiques de la relaci obligatria trobem
ms d'un subjecte, la pluralitat es pot manifestar de diferents maneres, que
determinaran l'aplicaci d'un rgim jurdic diferent.
Les maneres d'organitzar la pluralitat de subjectes en la relaci obligatria sn
les segents:
1) Mancomunitat simple o parciaritat, que es caracteritza perqu cada creditor
ho s d'una part del crdit, i cada deutor ho s d'una part del deute. L'article
1138 CC cont les regles aplicables a aquesta modalitat d'organitzaci de la
pluralitat de subjectes en la relaci obligatria, i estableix que la relaci obli-
gatria s nica, per crdit i deute es reputen dividits en tantes parts com
subjectes hi hagi en cada posici jurdica.
Exemple
Tres amics demanen un prstec a un altre de 900 euros. Si el deute s mancomunat,
s'entn que el crdit i el deute es divideixen en tantes parts com subjectes hi hagi en cada
posici jurdica. En principi, aquestes parts es presumeixen iguals (cfr. art. 1138 CC). En
l'exemple, cada amic prestatari haur de tornar al prestador noms 300 euros. Aquest
exemple s de mancomunitat en la posici passiva de l'obligaci (posici de deutor).
Tamb hi pot haver mancomunitat simple en la posici activa quan diverses persones
integrin la posici jurdica de creditor.
2) Mancomunitat en sentit estricte o en m comuna, que significa que el crdit
o el deute s'atribueixen de manera conjunta als creditors o deutors. De l'article
1139 CC es desprn que en aquest cas la legitimaci s collectiva: noms per-
judiquen als creditors els actes collectius d'aquests i noms es pot fer efectiu
el deute procedint contra tots els deutors.
Exemples
Alguns exemples de deter-
minaci posterior del deutor
els trobem en les obligacions
propter rem, en l'usdefruit o la
servitud; exemples de determi-
naci posterior del creditor, en
la promesa pblica de recom-
pensa o en el contracte a favor
d'un tercer o a favor d'una per-
sona que es designar.
Exemple
Tres germans han de lliurar el cavall que els va deixar el seu pare en herncia a una
persona. En aquest cas, el creditor del lliurament s'ha de dirigir contra tots els germans
perqu li lliurin el cavall (cfr. art. 1139 CC). Aquest exemple s de mancomunitat en
sentit estricte en la posici passiva de l'obligaci (posici de deutor). Tamb hi pot haver
mancomunitat en sentit estricte en la posici activa quan diverses persones integrin la
posici jurdica de creditor.
3) Solidaritat, que vol dir que cada creditor t dret a demanar el compliment
ntegre del crdit, i cada deutor el deure de satisfer ntegrament el deute.
Exemple
Tres amics demanen un prstec a un altre de 900 euros. Si el deute s solidari, el creditor
es podr dirigir contra qualsevol dels deutors solidaris reclamant-los la totalitat del deute
(art. 1144 CC). Cada deutor est obligat a complir ntegrament la prestaci (art. 1137
CC), encara que posteriorment podr reclamar dels seus codeutors la part que a cada un
correspongui amb els interessos de l'avanament (art. 1145 CC). En l'exemple, el presta-
dor es podr dirigir contra qualsevol dels prestataris reclamant-los l'import ntegre del
deute (900 euros). Aquest exemple s de solidaritat en la posici passiva de l'obligaci
(posici de deutor). Tamb hi pot haver solidaritat en la posici activa quan diverses per-
sones integren la posici jurdica de creditor, en aquest cas cada un dels creditors solidaris
podr reclamar ell sol la totalitat del deute.
La manera d'organitzar la pluralitat de subjectes deriva dels pactes estipulats
lliurement per les parts, per la qual cosa la primera font per a la seva determi-
naci ser la llibertat contractual (cfr. art. 1255 CC), aix s, el que les parts
contractants hagin establert en el contracte de qu tracti determinant quin
rgim jurdic (mancomunitat simple, mancomunitat en sentit estricte o soli-
daritat) ha de regir la concurrncia de persones en una o en les dues posicions
jurdiques de creditor i deutor.
A falta de disposici contractual en aquest sentit, el Codi civil estableix una s-
rie de regles de determinaci de la manera d'organitzar la pluralitat de subjec-
tes. Aix, l'article 1137 CC estableix la regla de no presumpci de la solidaritat.
Article 1137 CC
"La concurrncia de dos o ms creditors o de dos o ms deutors en una sola obligaci
no implica que cada un d'aquells tingui dret a demanar, ni cada un d'aquests hagi de
prestar ntegrament les coses objecte d'aquella. Noms s procedent aix quan l'obligaci
ho determini expressament, constituint-se amb el carcter de solidria."
Malgrat aquesta declaraci legal tan terminant, cal tenir present que, com veu-
rem, la jurisprudncia ha adms que s possible pactar la solidaritat fins i tot
sense utilitzar de manera expressa el terme solidaritat o obligaci solidria, i,
a ms, tamb s possible una solidaritat tcita, que derivi de fets concloents
(facta concludentia) o de la unitat de propsit o finalitat que persegueixi el con-
tracte.
L'article 1138 CC estableix la regla de la presumpci de parciaritat.
Article 1138 CC
Si del text de les obligacions a qu es refereix l'article anterior no resulta una altra cosa,
el crdit o el deute es presumeixen dividits en tantes parts iguals com creditors o deutors
hi hagi, i es reputen crdits o deutes distints els uns dels altres.
En conseqncia, els articles 1137 i 1138 CC combinen els criteris de no so-
lidaritat i de mancomunitat, aplicables en cas de silenci de les parts, ja que
la primera font de determinaci de la forma d'organitzaci de la pluralitat de
persones s la llibertat contractual.
2.2. La parciaritat o mancomunitat simple
L'article 1138 CC consagra la regla de presumpci de parciaritat. La parciaritat
es pot donar en la posici activa, en la passiva o en totes dues.
Quan la parciaritat es dna en la posici activa, es parla de parciaritat
activa. Aquesta es caracteritza pel fet que cada un dels creditors noms
pot exigir d'un mateix deutor la part de la prestaci que li correspon.
La parciaritat passiva s la que es manifesta entre els subjectes que es
troben en la posici passiva. Implica que cada un dels deutors noms
es pot veure compellit al pagament de la part del deute a qu estigui
obligat. La regla bsica s el reconeixement d'una presumpci iuris tan-
tum segons la qual crdit i deute es presumeixen dividits en tantes parts
iguals com creditors o deutors. Per tant, els crdits i els deutes es repu-
ten diferents els uns dels altres els crdits i els deutes, per la relaci
obligatria s nica.
Per regla general, la divisi s'efectua per parts iguals, per aquesta solament
s una regla presumptiva (art. 1138 CC). Per tant, les parts poden manifestar
de manera expressa en l'acte constitutiu de la relaci obligatria una soluci
diferent (dividint, per exemple, el deute o el crdit en les proporcions segents:
2/6, 1/6 i 3/6).
La caracterstica fonamental de les obligacions parciries s que els crdits
parciaris (parciarietat activa) i els deutes parciaris (parciarietat passiva) s'han
d'entendre com a crdits i deutes diferents i totalment independents.
s a dir, que si tres amics demanen un prstec a un altre de 900 euros, si el deute s parciari
s'ha d'entendre que, en realitat, hi ha tres deutes diferents i independents entre si, que
es pressuposen iguals (art. 1138 CC) i, per tant, cada amic deur 300 euros al prestador.
Precisament a causa de la consideraci de crdits i deutes diferents els uns dels
altres, com assenyala Dez-Picazo, es produeixen determinades conseqncies.
Aix, en la parciarietat activa (crdits parciaris) cada un dels creditors pot re-
clamar el seu crdit sense comptar amb els altres creditors. Cadasc s titular
(exclusiu) del seu crdit i, per tant, hi t ple poder de disposici. Cada creditor
pot cobrar independentment la seva part i, per tant, hi pot haver creditors
que hagin cobrat i d'altres que no, per la qual cosa continuaran podent exigir
el crdit (dividit) al deutor. Tanmateix, com que la relaci jurdica s nica
(encara que els crdits estiguin dividits), han de ser tots els creditors els que
instin la resoluci del contracte, ja que tots ells sn titulars d'aquesta relaci
jurdica nica.
En la parciarietat passiva (deutes dividits), els deutors tamb compleixen in-
dependentment els uns dels altres. Si un deutor ha complert la seva part de
l'obligaci (ha lliurat els diners que li corresponien, en el nostre exemple 300
euros), el creditor ja no li pot reclamar res ms, encara que els altres deutors no
paguin el deute (dividit) que els corresponia. Si, per exemple, es pot produir la
compensaci amb algun dels deutors parciaris (art. 1195 CC), la compensaci
noms arriba a la part de deute que correspongui al deutor parciari (300 euros
en el nostre exemple), encara que el deutor parciari tingui un crdit davant el
creditor per un import de 900 euros.
2.3. La mancomunitat en sentit estricte o en m comuna
La mancomunitat en sentit estricte, com a manera d'organitzar la pluralitat de
persones, pot tenir diversos orgens:
1) La voluntat de les parts. Aix, les parts de l'obligaci poden organitzar
lliurement el rgim que ha de regular la pluralitat de persones en cada una de
les posicions (activa o passiva) de l'obligaci. Com que la voluntat de les parts
s la que determina la mancomunitat en sentit estricte de l'obligaci, aquesta
mancomunitat es pot establir encara que la prestaci sigui divisible.
2) La indivisibilitat objectiva de la prestaci. Si la prestaci no es pot dividir
(fsicament o jurdicament) no s possible complir-la parcialment i, per tant,
no s possible que aquesta obligaci sigui parciria. Al contrari, s que podria
ser solidria, ja que aquest ltim rgim d'organitzaci no exigeix la divisi de
la prestaci.
El seu rgim jurdic resulta bsicament dels articles 1139 i 1150 CC, que han
de ser objecte d'integraci amb els principis generals del Dret i amb els articles
392 i seg. CC (normes reguladores de la comunitat de bns).
En tot cas, la mancomunitat pot ser activa o passiva. La mancomunitat activa
deriva del contingut de l'article 1139 CC.
Article 1139 CC
"Si la divisi s impossible, noms perjudiquen el dret dels creditors els actes collectius
d'aquests, i noms es pot fer efectiu el deute si es procedeix contra tots els deutors. Si
algun d'aquests s insolvent, els altres no estan obligats a suplir-ne la falta."
Exemple
Estarem davant d'un cas
d'indivisibilitat objectiva si A,
B i C s'obliguen a lliurar el seu
gos ensinistrat al seu creditor
E.
La situaci de mancomunitat planteja el problema de precisar si els creditors
han d'actuar conjuntament o no.
La doctrina ha mantingut sobre aix dues postures oposades:
1) La d'entendre que s necessria en tot cas l'actuaci collectiva de tots els
creditors.
2) La d'admetre la possibilitat que qualsevol creditor dugui a terme actes in-
dividuals, si no sn actes perjudicials per als creditors restants, entenent que
l'article 1139 CC imposa la regla de l'actuaci conjunta noms per als actes
perjudicials, per no per als beneficiosos.
La segona postura sembla ser la predominant i, en tot cas, s'han de distingir
tres tipus d'actes:
a) Per a la realitzaci d'actes perjudicials s'exigeix la legitimaci conjunta o
unanimitat.
b) Els actes beneficiosos no requereixen, al contrari, unanimitat.
c) Els actes de disposici requereixen unanimitat dels creditors, ja que per a la
realitzaci d'actes d'administraci i millor gaudi, n'hi haur prou amb l'acord
majoritari (per exemple, art. 397 i 398 CC).
Respecte de l'exercici judicial del crdit per un dels creditors, s possible entendre, d'una
banda, que hi ha litisconsorci actiu necessari i, per tant, que tots els creditors han
d'interposar l'acci judicial, ja que, en un altre cas, el deutor podr oposar l'excepci
de constituci defectuosa de la relaci juridicoprocessal. Una altra postura entn que s
possible l'actuaci individual, ja que la Llei d'enjudiciament civil (art. 13 LEC) permet
als altres creditors intervenir posteriorment en el procs si aix ho desitgen, de manera
que si el demandant actuant de mala fe els causa perjudicis, li poden reclamar una in-
demnitzaci. No obstant aix, sembla que la primera postura s la que millor s'ajusta a
l'estructura i funcionament propi de les obligacions mancomunades en m comuna.
La mancomunitat activa implica que el deutor ha de pagar tots els cre-
ditors o b el creditor que els altres hagin autoritzat per rebre el paga-
ment. Si el deutor no paga el creditor autoritzat o tots els creditors, el
pagament, en principi, s inefica, ja que no paga qui ha de rebre el
pagament (art. 1162 CC). No obstant aix, sempre es podria ratificar
posteriorment el pagament fet de manera indeguda o b que el paga-
ment, finalment, hagus redundat en utilitat de la totalitat dels credi-
tors (art. 1163 CC).
La mancomunitat activa implica que el deutor ha de pagar tots els creditors o
b el creditor que els altres hagin autoritzat per rebre el pagament. Si el deutor
no paga el creditor autoritzat o tots els creditors, el pagament, en principi, s
inefica, ja que no paga qui ha de rebre el pagament (art. 1162 CC). No obs-
Qesti addicional
No obstant aix, en aplicaci
de l'article 399 CC, relatiu a la
comunitat de bns, cada credi-
tor pot disposar de la seva par-
ticipaci en el crdit, suben-
trant l'adquirent en la matei-
xa posici jurdica que tenia el
creditor mancomunat que va
disposar de la seva participaci
en el crdit.
tant aix, sempre es podria ratificar posteriorment el pagament fet de manera
indeguda o b que el pagament, finalment, hagus redundat en utilitat de la
totalitat dels creditors (art. 1163 CC).
La mancomunitat activa impedeix l'extinci per compensaci del deute amb el
propi d'un dels creditors (art. 1196. 1 CC). La confusi, com a causa d'extinci
de les obligacions, noms extingeix el deute mancomunat en la porci corres-
ponent al creditor o deutor en qui es presentin els dos conceptes (art. 1194
CC).
En la mancomunitat passiva o de deutors, la legitimaci passiva s con-
junta. D'aquesta manera, en l'ordre processal, hi ha litisconsorci passiu
necessari (art. 12.2 LEC). Si no es demanden tots els deutors, els que
siguin demandats podran oposar l'excepci de constituci defectuosa
de la relaci juridicoprocessal (art. 420 LEC).
L'ltim incs de l'article 1139 CC ("si algun d'aquests s insolvent, els altres
no estan obligats a suplir-ne la falta") no casa b amb el contingut de l'article
1150 CC.
Article 1150 CC
"L'obligaci indivisible mancomunada es resol en indemnitzaci dels danys i perjudicis
des que qualsevol dels deutors falta al seu comproms. Els deutors que hagin estat dispo-
sats a complir els seus, no han de contribuir a la indemnitzaci amb ms quantitat que
la porci corresponent del preu de la cosa o del servei en qu consisteixi l'obligaci."
Segons la doctrina
16
, hi ha dues maneres d'entendre compatibles tots dos pre-
ceptes:
1) Considerar que l'article 1139 CC es refereix a les obligacions mancomunades objecti-
vament divisibles, i l'article 1150 CC a les obligacions mancomunades objectivament in-
divisibles. Per tant, en el primer cas la insolvncia d'un dels deutors comportar l'aplicaci
del rgim de la parciaritat; en el segon cas, en ser les obligacions objectivament indivi-
sibles, no hi podr haver incompliment parcial, sin que l'incompliment d'un deutor
comportar l'incompliment total i definitiu (no es pot lliurar un cavall parcialment).
2) Considerar que l'ltim incs de l'article 1139 CC s una norma aplicable en la fase de
responsabilitat, desprs de l'incompliment dels deutors. Per tant, el deutor a qui no sigui
imputable l'incompliment noms respondr amb la porci del preu de la cosa o del servei
en qu consisteixi l'obligaci. Per aix, la porci de la indemnitzaci de danys i perjudicis
que excedeixi el valor de la prestaci promesa recaur sobre els incomplidors.
2.4. La solidaritat
(16)
Interpretaci d'F. Blasco Gasc,
seguin L. Dez-Picazo.
Article 1150 CC
De l'article 1150 CC es deriva
que els danys i perjudicis com-
prenen el valor de la presta-
ci no complerta i la resta de
danys produts als creditors.
La solidaritat, tant activa com passiva, pot provenir tant d'una decisi
dels interessats com d'una imposici legal. Aquest ltim supsit s molt
freqent en relaci amb la solidaritat dels deutors.
J. Caffarena; J. Ataz (2002).
Las obligaciones solidarias. Ti-
rant lo Blanch.
Per tant, atenent l'origen de la solidaritat, se'n poden distingir dos tipus:
1) La solidaritat negocial, derivada d'una decisi dels interessats. En gene-
ral, la doctrina i la jurisprudncia consideren que no s necessari que s'esmenti
expressament l'expressi solidaritat en determinar l'obligaci, sin que s sufi-
cient utilitzar paraules o expressions que facin entendre inequvocament que
la intenci s constituir l'obligaci com a solidria.
2) La solidaritat legal o de creaci jurisprudencial. De vegades, el legislador
ha establert de manera expressa que determinades obligacions sn solidries
(cfr. art. 116 i 17.3 i 5 LOE CP). En altres supsits, la jurisprudncia ha estimat
que la responsabilitat dels deutors s solidria perqu ha ents que en aquestes
circumstncies el legislador s favorable a la solidaritat com a forma de protec-
ci de l'inters en joc ms mereixedor de tutela (supsits de runa d'un edifici
per vicis del sl o la construcci, quan hi ha diverses persones responsables,
segons l'article 1591 CC; i de responsabilitat extracontractual per actes illcits
imputables a diverses persones sense que s'hagi pogut determinar en concret
l'autor del dany).
Sn regles bsiques de la solidaritat, les segents:
Exemple
Un exemple d'imposici legal
de la solidaritat el trobem en
l'article 116 CP o en l'article
17, 3 i 5 LOE.
1) La solidaritat no es presumeix, per hi ha un pacte tcit de solidaritat.
La regla de no presumpci de la solidaritat passiva troba el seu fonament en el
principi favor debitoris i en l'objectiu que el deutor conservi l'mbit de llibertat
ms ampli possible, ja que es parteix de la idea que qui s'obliga, s'obliga al
mnim. Ats que les obligacions solidries sn les ms oneroses per als deutors
perqu converteixen a tots en deutors pel total del deute, s'aplica el principi
esmentat ms amunt, que vol tutelar el deutor com a part ms dbil de la
relaci jurdica obligatria.
Tanmateix, encara que s cert que l'art. 1137 CC estableix la presumpci de
no solidaritat i l'aplicaci a les obligacions de la regla de la mancomunitat, el
Tribunal Suprem ha anat matisant aquesta regla. Aix, malgrat la utilitzaci
per l'article del terme expressament
17
, el Tribunal Suprem ha assenyalat que no
s necessari que consti l'expressi solidaritat, ni tan sols que s'hi faci constar
cap referncia per escrit, ja que, malgrat tot, l'obligaci s'ha d'entendre com
a solidria quan de les caracterstiques de l'obligaci es dedueix la voluntat
dels obligats de crear una unitat obligacional que generi una responsabilitat
in solidum. s a dir, quan per les circumstncies pensem que hi ha hagut una
voluntat de les parts d'obligar-se conjuntament, per l'existncia d'una comu-
nitat jurdica amb els objectius que es volen obtenir amb el contracte, es pot
apreciar, fins i tot, la solidaritat tcita.
Article 1137 CC
"La concurrncia de dos o ms
creditors o de dos o ms deu-
tors en una sola obligaci no
implica que cada un d'aquells
tingui dret a demanar, ni cada
un d'aquests hagi de prestar
ntegrament les coses objec-
te d'aquella. Noms s proce-
dent aix quan l'obligaci ho
determini expressament, cons-
tituint-se amb el carcter de
solidria."
(17)
Noms hi ha solidaritat quan
el text de l'obligaci ho determina
expressament.
Sentncia sobre la solidaritat tcita
La STS de 16 de maig de 2007 diu: "Si bien el art. 1137 del CC dice que la solidaridad
procede cuando la obligacin expresamente la establezca, la jurisprudencia actual reite-
rada y muy numerosa, no exige con rigor e imperatividad el pacto expreso de solidaridad,
habindose de esta manera dado una interpretacin correctora al precepto citado, para
alcanzar y estimar la concurrencia de solidaridad tcita pasiva, admitindose su existen-
cia cuando del contexto de las obligaciones contradas se infiera su concurrencia, con-
forme a lo que declara en su inicio el art. civil 1138, por quedar patente la comunidad
jurdica con los objetivos que los recurrentes pretendieron al celebrar el contrato. Resulta
suficiente que aparezca evidenciada la voluntad de los contratantes de haberse obligado
in solidum."
2) En cas de solidaritat activa, cada creditor est legitimat individualment per
a reclamar el total del deute a qualsevol deutor, i en cas de solidaritat passiva,
cada deutor ha de complir ntegrament la prestaci (art. 1137, 1144 i 1145
CC).
3) La unitat externa entre els subjectes no existeix en la relaci interna entre els
creditors i els deutors, ja que es produeix un repartiment intern del crdit i del
deute (per als creditors, segons l'article 1143 CC; per als deutors, segons l'article
1145 CC). Aix significa que cal diferenciar la relaci externa, que uneix el
creditor o creditors i el deutor o deutors, i la relaci interna, que s'estableix
entre la pluralitat de creditors o, entre la pluralitat de deutors.
4) Aix mateix, l'article 1140 CC permet que la solidaritat no sigui uniforme
(tamb denominada diversa). Per tant, s possible que hi hagi solidaritat encara
que s'hagin establert diferents condicions (per exemple, termini de pagament
o altres condicions) per a l'obligaci d'algun dels deutors solidaris.
2.4.1. La solidaritat activa
L'existncia d'una pluralitat de creditors solidaris implica que cada cre-
ditor t legitimaci individual total per a exigir el pagament del deute.
Cada creditor t legitimaci iure proprio per a reclamar el pagament del
deute.
La solidaritat activa t molta menys importncia prctica que la solidaritat
passiva o de deutors. De fet, sol limitar-se a supsits com els comptes corrents
o dipsits bancaris de diners de titularitat indiferent (o solidria).
Vegeu tamb
Vegeu la STS de 14 de febrer
de 1964.
De la mateixa manera, la solidaritat activa reconeix a cada creditor legitimaci
individual total per a la realitzaci d'altres actes que resultin tils a la resta de
creditors, per no poden realitzar els que els resultin perjudicials.
Per tant, en el pla extern de la solidaritat activa, els actes d'un creditor afecten
els altres creditors, si b aix no exclou la possible responsabilitat interna del
creditor actuant davant la resta (art. 1141.I i 1143.I CC). De fet, la contradicci
aparent entre l'article 1141.I CC i l'article 1143.I CC (el primer exigeix que
l'acte sigui til als altres) sol ser salvada per la doctrina que afirma que l'article
Article 1141 CC
"Cada un dels creditors solida-
ris pot fer el que sigui til als
altres, per no el que els sigui
perjudicial. Les accions exer-
citades contra qualsevol dels
deutors solidaris perjudiquen a
tots."
1143.I CC s'aplica a la relaci externa; mentre que l'article 1141.I CC regula la
relaci interna i estableix com a lmit als efectes d'aquests actes que no siguin
perjudicials per a la resta de creditors.
La solidaritat de creditors o solidaritat activa suposa que qualsevol creditor pot
rebre el pagament del deutor, que disposa d'un ius electionis, i queda alliberat
si paga a qualsevol dels seus creditors.
Per tant, el deutor pot escollir a qui far el pagament. La reclamaci extrajudi-
cial efectuada per un creditor no limita el dret del deutor, que malgrat aquesta
reclamaci extrajudicial d'un creditor en concret pot pagar el deute al creditor
solidari que vulgui. Tanmateix, la reclamaci extrajudicial presentada per un
sol dels creditors solidaris serveix per a collocar el deutor en mora (art. 1100
CC) i per a interrompre la prescripci (art. 1973 i 1974 CC).
No obstant aix, si el deutor ha estat demandat judicialment per algun dels
creditors solidaris, ha de pagar al creditor que l'ha demandat (art. 1142 CC).
En aquest cas, si el deutor coneixia la demanda, el pagament realitzat a un cre-
ditor diferent del demandant no s vlid i efica, per s possible la ratificaci
posterior. Si el deutor desconeixia la demanda, el pagament s vlid i efica,
encara que es pagui a un creditor diferent.
Article 1143 CC
L'article 1143.I CC assenyala,
en relaci amb els actes extin-
tius de les obligacions:
"La novaci, la compensa-
ci, la confusi o la remissi
del deute, fetes per qualsevol
dels creditors solidaris o amb
qualsevol dels deutors de la
mateixa classe, extingeixen
l'obligaci, sense perjudici del
que disposa l'article 1146."
Article 1974 CC
"La interrupci de la prescrip-
ci d'accions en les obligacions
solidries beneficia o perjudica
de la mateixa manera tots els
creditors i deutors."
Article 1142 CC
"El deutor pot pagar el deute a
qualsevol dels creditors solida-
ris; per, si ha estat demandat
judicialment per algun, el pa-
gament l'ha de fer aquest."
Un cop el deute ha estat cobrat per un dels creditors, o b ha estat extingit
per novaci, compensaci, confusi o remissi, cada cocreditor pot reclamar
la seva part al creditor que ha cobrat o que ha dut a terme l'acte extintiu de
l'obligaci.
2.4.2. La solidaritat passiva
Des del punt de vista de la relaci externa, la solidaritat passiva implica una
ampliaci del nombre de subjectes obligats i, per tant, responsables. D'aquesta
manera, la solidaritat passiva compleix una funci de garantia per al creditor
del compliment de l'obligaci. A la prctica, el creditor pot escollir el deutor
ms solvent per a reclamar-li el pagament.
La relaci externa en el deute solidari comporta:
Article 1143.II CC
"El creditor que hagi execu-
tat qualsevol d'aquests actes,
i tamb el que cobri el deute,
ha de respondre als altres de
la part que els correspon en
l'obligaci."
La solidaritat passiva atorga al creditor la
possibilitat de triar el deutor que li sembli ms
solvent.
1) Que per al deutor la solidaritat passiva representa la legitimaci individual
per la totalitat del deute (art. 1144.I CC). Cada un dels deutors queda obligat
a complir la totalitat del deute. Per tant, es produeix l'extensi de la responsa-
bilitat per incompliment al total del deute per a cada un dels deutors.
Article 1144.I CC
"El creditor es pot adrear con-
tra qualsevol dels deutors soli-
daris o contra tots ells simult-
niament."
2) La solidaritat passiva implica que el creditor gaudeix de la facultat d'elecci
i de l'ius variandi, i es pot adrear indistintament contra qualsevol dels deu-
tors o contra tots ells simultniament. A ms, mentre el deute no sigui cobrat
completament, el creditor pot continuar entaulant accions contra la resta de
deutors que no han estat demandats inicialment (art. 1144.II CC). D'aquesta
norma es desprn que els deutors demandats posteriorment no poden oposar
l'excepci de litispendncia. Tanmateix, la sentncia obtinguda davant un o
diversos deutors solidaris no serveix de ttol executiu davant els deutors soli-
daris que no han estat part processal (art. 542 LEC); s a dir, que si el creditor no
ha demandat tots els deutors solidaris, encara que hagi obtingut una sentn-
cia estimatria de la demanda, aquesta sentncia no es considera ttol execu-
tiu davant els deutors solidaris no demandats i, per tant, en virtut d'aquesta
sentncia no pot sollicitar l'embargament dels bns d'aquests deutors solida-
ris no demandats. Evidentment, s que pot sollicitar l'embargament dels bns
dels deutors solidaris demandats que han estat venuts en el procs.
Aquest criteri de l'art. 542 LEC suposa la modificaci de la regla prevista en
l'article 1141.II CC.
3) Hi ha comunicaci de responsabilitats. En cas de prdua, desaparici de la
cosa o prestaci impossible, l'article 1147 CC estableix que si aix ha ocorre-
gut sense culpa dels deutors solidaris, l'obligaci queda extingida (la qual cosa
confirma la regla general de l'article 1182 CC). En cas contrari (culpa de qual-
sevol deutor solidari), "tots en sn responsables, envers el creditor, del preu
i de la indemnitzaci de danys i de l'abonament d'interessos, sense perjudici
de la seva acci contra el culpable o negligent". Per tant, en la relaci interna
entre els codeutors, respon el deutor culpable o negligent.
4) La insolvncia d'un dels deutors l'han de suplir els codeutors, a prorrata del
deute de cadascun (art. 1145.III CC).
La solidaritat passiva tamb comporta la denominada propagaci d'efectes dels
actes de cada deutor als altres:
El reconeixement d'un dels deutors de la seva condici de deutor solidari,
en principi, noms constitueix un indici a favor de la solidaritat, per s
susceptible d'interrompre la prescripci en perjudici de tots els deutors si
posteriorment es comprova la naturalesa solidria de l'obligaci (art. 1974
CC).
No obstant aix, la transacci feta entre el creditor i un sol dels deutors
solidaris no afecta (perjudica) la resta, ja que implica la creaci d'una nova
situaci i reglamentaci d'interessos de les parts (art. 1809 CC).
El deutor solidari a qui es reclami el deute podr oposar les excepcions segents
al creditor, conforme al que disposa l'article 1148 CC:
Article 1144.II CC
"Les reclamacions entaulades
contra un d'ells no sn obs-
tacle per a les que s'adrecin
posteriorment contra els altres,
mentre el deute no sigui co-
brat completament."
1) Les excepcions que derivin de la naturalesa de l'obligaci (nullitat de
l'obligaci, prescripci del deute, pagament d'aquest, incompliment previ del
creditor, si es tracta d'una obligaci sinallagmtica).
2) Les excepcions personals que li siguin prpies (falta de capacitat del deutor
a qui s'ha reclamat el pagament, vici del consentiment patit pel deutor solidari
mateix al qual s'ha fet la reclamaci, compensaci amb un crdit del deutor
reclamat).
3) Les excepcions personals d'altres deutors en la part del deute de qu siguin
responsables (quitament o remissi feta respecte de la part d'algun deutor so-
lidari, nullitat parcial per incapacitat d'algun deutor solidari a qui no s'ha re-
clamat).
Quant a l'extinci de l'obligaci solidria, aquesta es produeix per les causes
segents:
1) Per compliment o pagament per un dels deutors (art. 1145.I CC).
2) Per impossibilitat de compliment (art. 1147.I CC).
3) Per novaci, compensaci, confusi o remissi del deute segons l'article
1143 CC.
Vegeu tamb
Les causes d'extinci de les
obligacions s'estudien en el
mdul "La dinmica de la rela-
ci obligatria".
Respecte d'aquestes situacions, cal tenir en compte el segent
18
:
a) Tant si la novaci s modificativa com extintiva, noms vincula el deutor que l'ha fet,
sense que s'alteri la relaci interna entre els codeutors.
b) Si la compensaci t lloc amb un deutor i s total extingeix el deute. Si s parcial, el
creditor pot reclamar la resta als altres deutors. En tots dos casos, el deutor compensat pot
reclamar en la relaci interna als altres deutors la part del deute que els correspon assumir.
c) La confusi tamb produeix l'extinci de l'obligaci solidria per a tots els deutors,
per aquell sobre el qual recau la causa d'extinci pot reclamar als altres la part que a
cada un correspon en la relaci interna.
d) La remissi del deute pel total feta a un dels deutors t efectes extintius totals i allibera
tots els deutors. No obstant aix, la remissi pot ser parcial, afectant noms la part d'un
o alguns dels deutors.
Article 1146 CC
"El quitament o la remissi feta pel creditor de la part que afecta un dels deutors solidaris
no allibera aquest de la seva responsabilitat envers els codeutors, en cas que el deute hagi
estat totalment pagat per qualsevol d'ells."
L'art. 1146 CC vol dir que quan un deutor solidari paga totalment el deute
desconeixent la remissi parcial que el creditor ha fet a un dels codeutors,
el codeutor a qui s'ha perdonat la seva part en el deute no queda exempt de
responsabilitat en la relaci interna amb el deutor que efectivament ha pagat
la totalitat del deute desconeixent aquesta remissi parcial; i aix encara que
(18)
M.C. Quesada Gonzlez.
Novaci modificativa o
extintiva
La novaci modificativa s la
que consisteix a alterar algun
dels elements estructurals de
la relaci obligatria, per es
mant la mateixa obligaci;
l'extintiva s la que consisteix
a substituir una relaci obli-
gatria, que s'extingeix, per
una altra de nova, que neix ex-
pressament per a substituir-
la. La regulaci de la novaci
es troba en els articles 1203 i
segents CC.
Compensaci
La compensaci s una causa
d'extinci de les obligacions
que t lloc quan dues persones
sn per dret propi recproca-
ment creditores i deutores (art.
1195 i seg. CC).
posteriorment el codeutor a qui s'ha fet una remissi parcial es pugui adrear
contra el creditor perqu li torni els diners que ha pagat (en la relaci interna)
i que coincideixen amb la remissi parcial que el creditor ha fet.
En la relaci interna entre els deutors, a favor del deutor que ha pagat davant
de la reclamaci del creditor, es reconeix un dret de reclamar a cada codeutor
la part que li correspon ms els interessos de l'avanament (art. 1145.II CC).
Per tant, es tracta d'un dret de tornada, que s'organitza des del punt de vista
de la mancomunitat simple o parciria. Tanmateix, per a exercitar aquest dret,
s necessari que el pagament hagi estat til als deutors, s a dir, que es tracti
d'un pagament degut, vlid i que tingui efectes extintius plens de l'obligaci
i d'alliberament dels deutors davant del creditor.
A ms, hi ha una cobertura mtua del risc d'insolvncia entre els deutors,
repartint-se proporcionalment entre tots la part que havia d'haver pagat
l'insolvent.
Article 1145 CC
"El pagament fet per un dels deutors solidaris extingeix l'obligaci. El qui va fer el pa-
gament noms pot reclamar dels seus codeutors la part que correspongui a cadascun,
amb els interessos de l'acompte. La falta de compliment de l'obligaci per insolvncia del
deutor solidari ha de ser suplerta pels seus codeutors, a prorrata del deute de cadascun."
Confusi
La confusi consisteix en la
reuni en una mateixa persona
de les condicions de deutor i
creditor, per exemple, el deu-
tor que hereta del seu creditor
(art. 1192 i seg. CC).
Remissi
La remissi implica el perd
o condonaci del deute (art.
1187 i seg. CC).
3. L'objecte de la relaci obligatria
3.1. La prestaci deguda
3.1.1. Carcters i classes de la prestaci deguda
La prestaci s l'objecte de la relaci obligatria, la conducta a qu
s'obliga el deutor i que el creditor pot exigir coactivament.
L'objecte s un dels elements que configuren l'estructura de la relaci jurdica
obligatria. El Codi civil no regula expressament els requisits de la prestaci,
per la qual cosa s'ha d'acudir a la regulaci relativa als elements del contracte
que es troba en els articles 1271 a 1273 CC.
Segons es desprn del que disposen els articles 1271 a 1273 CC, sn requisits
de la prestaci els segents:
Article 1088 CC
"Tota obligaci consisteix a
donar, fer o no fer alguna co-
sa."
1) Possibilitat. La prestaci de fer ha de ser realitzable i, en la prestaci de
donar, la cosa ha d'existir o arribar a existir. Si la prestaci s impossible, en
general, la sanci s la nullitat.
Exemple
L'article 1271.I CC disposa que "poden ser objecte de contracte totes les coses que no
estan fora del comer dels homes, fins i tot les futures"; i l'article 1272 CC assenyala que
"no poden ser objecte de contracte les coses o serveis impossibles".
No seria possible, per exemple, la prestaci de lliurament del planeta Mart, o una obliga-
ci de fer que consists a baixar la Lluna.
2) Licitud. La prestaci no pot ser contrria a les lleis imperatives o a l'ordre p-
blic. Igual com quan la prestaci s impossible, tamb la sanci per la illicitud
de la prestaci s la nullitat.
Exemple
Segons estableix l'article 1271.III CC "tamb poden ser objecte de contracte tots els serveis
que no siguin contraris a les lleis o als bons costums".
En aquest sentit, seria illcita (i nulla) la prestaci consistent a espantar o apallissar una
persona. Igualment seria nulla la prestaci consistent a degradar, vilipendiar o fer el buit
a una persona.
La prestaci sempre ha de ser possible; aquesta
no pot consistir, per exemple, en el lliurament
de la Torre Eiffel.
3) Determinaci. La prestaci ha de ser determinada o ser determinable,
d'acord amb els criteris previstos en l'acte de constituci de l'obligaci. En cas
contrari, l'obligaci s nulla per falta d'un requisit essencial.
Seria nulla per falta de determinaci la prestaci consistent a "entregar alguna cosa o
objecte al creditor", ja que el grau d'inconcreci s total.
4) Patrimonialitat. No s un requisit de la prestaci. La prestaci pot ser que
no tingui un contingut estrictament patrimonial (qui encarrega un vestit de
nvia no ho fa per un inters patrimonial). Tanmateix, la patrimonialitat s
que s requisit de la sanci per incompliment de la prestaci, ja que la res-
ponsabilitat del deutor sempre s necessriament patrimonial (aix, si el sas-
tre incompleix la seva obligaci i no lliura a temps el vestit de nvia, s'haur
de valorar econmicament aquest incompliment de la prestaci de fer, fins i
tot s'hauran de valorar econmicament els danys morals, per exemple, el pa-
timent o danys fsics o psquics patits com a conseqncia de l'incompliment
de l'obligaci).
A ms, s'ha de distingir entre l'inters del creditor, que pot no tenir significat
econmic (per exemple, qui adquireix un llibre no ho fa per un inters econ-
mic, sin cultural o d'una altra ndole), i el contingut de la prestaci, que s'ha
de poder valorar econmicament.
Hi ha diverses classificacions de les prestacions:
Article 1261 CC
L'article 1261 CC considera es-
sencial el requisit de l'objecte
cert per a l'existncia del con-
tracte.
Article 1273 CC
"L'objecte de qualsevol con-
tracte ha de ser una cosa de-
terminada quant a la seva
espcie. La indeterminaci
en la quantitat no s obstacle
per a l'existncia del contrac-
te, sempre que sigui possible
determinar-la sense necessi-
tat d'un nou conveni entre els
contractants."
1) Segons la conducta del deutor, les prestacions poden ser de donar, de fer o
de no fer alguna cosa (art. 1088 CC).
2) Segons la seva subordinaci funcional a una altra, es distingeixen prestaci-
ons principals i accessries. s principal la prestaci que no est subordinada
funcionalment a una altra, mentre que s'entn per prestaci accessria la que
est subordinada funcionalment a una altra. La subordinaci funcional s un
criteri econmic directament relacionat amb l'inters del creditor i la finalitat
emprica de l'obligaci, fonamental per a determinar si l'incompliment possi-
bilita la resoluci del contracte o no.
3) Segons si la quantia est determinada o no, les prestacions poden ser lqui-
des o illquides. Sn lquides les prestacions la quantia de les quals s determi-
nada o pot determinar-se amb una simple operaci aritmtica, i sn illquides
en cas contrari. En els deutes illquids, en principi, no hi pot haver incompli-
ment ni es pot collocar el deutor en mora (in illiquidis non fit mora), perqu
es desconeix l'import del deute, i a ms la compensaci del deute impedeix la
illiquiditat (art. 1196. 4
t
CC). No obstant aix, ltimament la jurisprudncia
ha matisat aquestes afirmacions.
Article 1088 CC
El precepte tamb permet dis-
tingir les prestacions negatives
(consisteixen a no fer) de les
positives (consisteixen a donar
o fer).
Exemple
En l'adquisici d'una mquina
determinada, l'obligaci prin-
cipal seria el lliurament de la
mquina, i l'obligaci access-
ria seria installar-la i explicar
com funciona (cfr. art. 1190,
1191 i 1207 CC).
4) Segons la seva identificaci inicial, les prestacions poden ser determinades
o determinables (art. 1273 CC). Les primeres sn les que queden fixades en el
moment en qu es constitueix l'obligaci, mentre que sn determinables aque-
lles respecte de les quals, en el moment de constituci de l'obligaci, noms
es fixen els criteris per a la seva determinaci ulterior.
5) Segons el desenvolupament temporal de la prestaci, poden ser prestacions
instantnies, duradores o de tracte continuat, o peridiques o de tracte suc-
cessiu.
a) Sn prestacions instantnies, les que es realitzen en un sol acte (lliurament
d'una cosa).
b) Sn prestacions duradores o de tracte continuat, les que, sense fraccionar-se,
es prolonguen en el temps (prestaci de l'arrendador de mantenir l'arrendatari
en l's pacfic de l'habitatge arrendat; prestaci del distribudor vinculat per
un contracte de distribuci de mercaderies).
c) Sn prestacions peridiques o de tracte successiu, les que es fraccionen en
prestacions parcials que es duen a terme en perodes de temps iguals o no
(prestaci del pagament de les rendes per part de l'arrendatari). Es tracta d'una
distinci rellevant, entre altres extrems, per a determinar els efectes de la re-
soluci del contracte.
6) Segons la seva estructura, prestacions simples (que consisteixen en una ni-
ca prestaci) i complexes (compostes per diferents prestacions integrants d'una
nica relaci jurdica, de tal manera que el deutor ha d'executar completament
totes les prestacions per donar compliment adequat a l'obligaci complexa).
7) Segons l'objecte, genriques (la prestaci de donar es determina per la seva
pertinena a un gnere), alternatives (en l'acte constitutiu es preveuen diver-
ses prestacions, entre les quals el deutor noms n'ha de complir ntegrament
una), facultatives (noms es preveu una prestaci deguda, per en el moment
solutori es pot substituir la prestaci per una altra), indivisibles (la conducta
que deu el deutor no es pot fraccionar) i pecuniries (consisteixen a donar una
quantitat de diners).
Aqu interessa analitzar de breument les caracterstiques prpies de les obliga-
cions indivisibles, ja que els altres tipus d'obligacions s'expliquen en els pr-
xims apartats.
La norma fonamental s l'art. 1151 CC segons el qual "per als efectes dels articles que
precedeixen, es reputen indivisibles les obligacions de donar cossos certs i totes aquelles
que no siguin susceptibles de compliment parcial. Les obligacions de fer sn divisibles
quan tenen per objecte la prestaci d'un nombre de dies de treball, l'execuci d'obres per
unitats mtriques o altres coses anlogues que per la seva naturalesa siguin susceptibles
de compliment parcial. En les obligacions de no fer, la divisibilitat o indivisibilitat es
decideix pel carcter de la prestaci en cada cas particular."
Exemple de prestaci
s una prestaci simple el lliu-
rament de cent quilos de pata-
tes. s una prestaci comple-
xa la construcci, installaci
i manteniment d'un robot en
la cadena de muntatge d'una
multinacional automobilstica.
La indivisibilitat pot procedir de la mateixa naturalesa de la prestaci, que s
objectivament indivisible (lliurar a un animal), o per la voluntat de les parts,
que configuren jurdicament la prestaci com a indivisible.
La divisibilitat o la indivisibilitat de la prestaci t conseqncies jurdiques
importants, entre les quals es poden destacar les segents:
1) L'article 1169 CC estableix la regla general segons la qual no es pot
compellir el creditor a rebre parcialment les prestacions en qu consisteix
l'obligaci. Si la prestaci s divisible i el creditor ho consent, el deutor pot
complir per parts. Si s indivisible, aix no s possible.
2) Quan en l'obligaci hi ha diversos deutors o creditors i la prestaci s divi-
sible, pot aplicar-se el rgim de la parciaritat, solidaritat o mancomunitat en
m comuna. Tanmateix, quan la prestaci no s divisible, noms es pot apli-
car el rgim de la solidaritat o de la mancomunitat en m comuna, ja que la
prestaci no es pot entendre dividida en tantes parts com deutors. En el nos-
tre ordenament jurdic, a ms, a l'obligaci indivisible s'associa un sistema de
mancomunitat en m comuna (art. 1139 i 1150 CC).
3.1.2. L'obligaci de donar
L'obligaci de donar s una de les classes d'obligaci per ra de la con-
ducta a qu s'obliga el deutor, conforme a l'article 1088 CC. A ms s el
paradigma d'obligaci per al nostre Codi civil, que la pren com a model
per a construir les seves solucions, que desprs adapta o matisa per a
aplicar-les a les obligacions de fer o de no fer.
Sn regles comunes a aquestes obligacions:
Divisibilitat o
indivisibilitat de la
prestaci
Quan en l'obligaci noms hi
ha un deutor i un creditor, la
divisibilitat o indivisibilitat de la
prestaci no altera ni modifica
les regles sobre les obligacions
(art. 1149 CC).
1) Quan el deutor s'obliga a donar alguna cosa ha de conservar-la diligentment
i ajustar-se a l'estndard de diligncia del bon pare de famlia contingut en
l'article 1094 CC.
2) El deutor assumeix l'obligaci de lliurar la cosa amb els seus accessoris (art.
1097 CC), si b es tracta d'una norma dispositiva, que pot ser modificada per
un pacte de les parts.
3) El creditor t dret als fruits de la cosa des que neix l'obligaci de lliurar-la
(art. 1095 CC). En conseqncia, el creditor t dret als fruits d'un immoble (el
lloguer) des de la subscripci del contracte de compravenda, moment en qu
neix l'obligaci de lliurar-lo, per no n'adquireix la propietat fins que no es
produeix el lliurament efectiu del b.
Article 1094 CC
"La persona obligada a donar
alguna cosa tamb ho est a
conservar-la amb la diligncia
prpia d'un bon pare de fam-
lia."
Exemple
Si una persona s'ha obligat a
lliurar una determinada mqui-
na (per exemple, un tractor),
l'ha de lliurar amb els accesso-
ris propis d'aquesta mquina
per a fer les diverses tasques
agrcoles.
4) El creditor pot sollicitar l'execuci forosa de la prestaci, a ms dels danys
i perjudicis derivats del retard, conforme al que estableixen els articles 1096 i
1101 CC. Segons l'article 1096 CC, si la cosa est en el patrimoni del deutor, el
creditor pot demanar el compliment in natura, aix s, que s'obligui el deutor
a lliurar la cosa que es va comprometre a donar. Si la cosa s genrica o s
indeterminada, s'ha de complir l'obligaci a compte del deutor, adquirint una
cosa pertanyent al mateix gnere. Cal tenir en compte, a ms a ms, els criteris
previstos en els articles 701 i segents LEC.
5) Si el deutor est en mora o s'ha obligat a lliurar la mateixa cosa a dues o ms
persones, respon fins i tot del cas fortut fins al lliurament, s a dir, que encara
que s'hagi produt un supsit de cas fortut el deutor no queda alliberat de la
seva obligaci i, per tant, ha de respondre (art. 1182 CC).
3.1.3. L'obligaci de fer: obligaci d'activitat i obligaci de
resultat
En l'obligaci de fer alguna cosa poden tenir rellevncia les caracterstiques
personals del deutor o, al contrari, pot passar que les caracterstiques perso-
nals del deutor no siguin rellevants per a la satisfacci de l'inters del creditor.
Aix, s'ha de distingir entre les prestacions personalssimes o infungibles, en les
quals la persona del deutor s determinant (per exemple, retrat que ha de fer
un pintor de renom o operaci de cirurgia que ha de practicar un determinat
cirurgi), i les prestacions fungibles, en qu per al creditor s indiferent qui
compleix amb l'obligaci (per exemple, pintar les parets d'una casa).
Lectures
complementries
A. Cabanillas (1993). Las
obligaciones de actividad y de
resultado. Jos Mara Bosch.
F. Jordano (1991). "Obligaci-
ones de medios y de resulta-
do". Anuario de Derecho Civil
(pg. 5 i seg.).
L'incompliment del deutor en l'obligaci de fer permet al creditor sollicitar
l'execuci forosa.
A aquests efectes, la parquedat del Codi civil fa necessari completar les nor-
mes d'aquest text legal amb els articles 705 i seg. LEC. En alguns casos el jut-
ge pot substituir el deutor en el compliment, per exemple, elevant a pblic
un document privat (cfr. art. 708 LEC
19
), per si la prestaci s personalssi-
ma, l'execuci forosa implica la indemnitzaci pecuniria al creditor (art. 709
LEC).
Segons la finalitat que persegueixi l'obligaci, dins de les obligacions de fer
es poden distingir les obligacions de mitjans o d'activitat i les obligacions de
resultat.
Article 1098 CC
"Si la persona obligada a fer
alguna cosa no la fa, s'ha de
fer executar a crrec seu. Aix
mateix s'ha d'observar si la
fa contravenint al tenor de
l'obligaci. A ms, es pot de-
cretar que es desfaci el que ha
estat mal fet."
(19)
Article 1279 CC.
Les obligacions de mitjans o d'activitat es caracteritzen perqu el deutor
s'obliga a dur a terme una activitat
20
.
Encara que no est obligat a obtenir cap resultat, el deutor de l'obligaci de
mitjans o activitat s que ha d'utilitzar els mitjans adequats a l'estat actual de
la cincia o tcnica tendents a la consecuci del resultat, i ha de ser el creditor
(20)
Per exemple, la prestaci del
metge, que no assegura la curaci
del pacient; defensa d'un plet per
un advocat, que no garanteix el re-
sultat favorable als interessos del
client.
qui demostri, si escau, la falta de diligncia del deutor. Si el deutor presta la
diligncia exigible en aquest tipus d'obligacions, no hi ha incompliment. Tan-
mateix, s evident que, en contractar, les parts representen un resultat hipot-
tic conseqncia d'una actuaci diligent del deutor, per la qual cosa l'obtenci
d'aquest es pot considerar presumpci d'actuaci diligent.
En les obligacions de mitjans o d'activitat s el creditor qui suporta el
risc de no obtenir el resultat, de manera que, encara que no s'obtingui
el resultat, si el deutor ha estat diligent el creditor li ha d'abonar la re-
tribuci pactada.
Exemple
Un pacient mor en l'operaci per el cirurgi ha actuat de manera diligent i amb tots els
mitjans i mecanismes adequats a l'estat actual de la cincia mdica i de les circumstn-
cies concretes en les quals s'ha practicat l'operaci. En aquests casos, encara que el paci-
ent hagi mort, el metge t dret a cobrar els honoraris generats per l'operaci quirrgica.
Aquests honoraris els han de pagar els hereus del pacient mort (art. 1257 i 659 CC).
Al contrari, les obligacions de resultat es caracteritzen perqu el deutor s'obliga
a dur a terme una activitat i, a ms, a aconseguir un resultat determinat (per
exemple, la construcci d'una casa, la confecci d'un vestit). El fet de no as-
solir el resultat previst i volgut per les parts en el moment de constituci de
l'obligaci comporta la responsabilitat del deutor, llevat que es presenti un
supsit de cas fortut. La crrega de la prova de la concurrncia d'aquesta causa
d'exoneraci correspon al deutor.
D'altra banda, el deutor no pot reclamar la contraprestaci pactada per
les parts en el contracte si no s'ha obtingut el resultat previst. nica-
ment no perd el dret a aquesta contraprestaci quan la no obtenci del
resultat obeeix a una causa imputable al creditor.
Criteris en el contracte d'obra
Els articles 1589 i 1590 CC, que preveuen els supsits de mora accipiendi i d'impossibilitat
deguda a una causa imputable al creditor en el contracte d'arrendament d'obra. Quan
l'amo de l'obra (creditor de l'obligaci de fer), encarregat de subministrar al constructor
de la casa (deutor de l'obligaci de fer) els materials, els proporciona de mala qualitat i
per aquest motiu l'obra es destrueix.
El rgim de les obligacions de resultat significa, en definitiva, consagrar un
sistema ms rigors per al deutor.
3.1.4. L'obligaci negativa
S'entn per obligaci negativa la que consisteix a no fer alguna cosa. Hi ha dos
tipus o models bsics d'obligaci negativa:
1) Abstenci de realitzar una conducta (non facere). Per exemple, davant de la
venda d'una empresa pel seu titular, l'obligaci d'aquest de no constituir cap
altra empresa competidora en un termini d'uns quants anys.
2) Suportar sense oposici una activitat del creditor (pati). Per exemple, per-
metre que el ve utilitzi un cam que es troba dins de la nostra finca rstica.
El nostre Codi civil s'ocupa bsicament de les obligacions de donar i oblida
les de fer i no fer, per la qual cosa l'anlisi d'aquestes ltimes planteja diversos
problemes: si hi ha un compliment simplement defectus i si s possible la
constituci en mora del deutor i un compliment tard entre d'altres.
A la primera de les qestions s'ha de contestar en sentit negatiu: no s possi-
ble un compliment simplement defectus de l'obligaci de no fer ja que si es
realitza la conducta que no s'havia de realitzar sempre es produir un incom-
pliment total (segons l'opini, entre d'altres, d'F. Blasco Gasc); a la segona,
en sentit afirmatiu: s possible, ateses les caracterstiques de l'obligaci de no
fer, que el creditor segueixi tenint inters en un compliment retardat de la
prestaci (per exemple, deixo de produir un b, en comptes del dia 1 de gener,
el dia 1 de juny).
En les obligacions de no fer, l'incompliment de l'obligaci suposa una indem-
nitzaci pecuniria per al creditor, i es pot exigir al deutor que s'abstingui de
reiterar la conducta indeguda (art. 710 LEC). L'article 1099 CC (que es remet a
l'article 1098 CC) i l'article 710 LEC estableixen, a ms, que s possible desfer
all mal fet.
3.2. Les obligacions genriques. Rgim jurdic
La distinci entre obligacions especfiques i genriques s una de les
classificacions bsiques del nostre dret d'obligacions. Tanmateix, el Codi
civil no regula expressament aquesta categoria, sin que simplement
en pressuposa l'existncia en alguns preceptes (art. 1096 i 1167 CC) i
dedica algunes normes als llegats de cosa genrica (art. 875 a 877 CC).
La regulaci de les obligacions genriques en el Codi civil s incompleta, ja
que el Codi civil pren com a paradigma les obligacions especfiques i no t en
compte la producci en massa prpia del sistema industrial, sin que es basa
en un sistema purament artesanal.
M. J. Ferrer (2001). La obli-
gacin negativa. Tirant lo
Blanch.
Sn especfiques les obligacions que tenen per objecte el lliurament d'una cosa
concreta i determinada, individualitzada (per exemple, un quadre determinat,
una antiguitat determinada). Al contrari, es consideren obligacions genriques
aquelles en qu la prestaci de donar (o, si escau, de fer) es determina per la
seva pertinena a un gnere, i per tant la prestaci no es troba individualitzada
(per exemple, l'obligaci de lliurar mil quilos de pastanagues o un porttil).
Al costat d'aquests dos tipus d'obligacions, en trobem un tercer: les obligaci-
ons genriques de gnere limitat, en qu les parts determinen la qualitat i cir-
cumstncies de les coses que s'han de lliurar (per exemple, el lliurament d'unes
sabates d'una marca i nmero determinats, o un exemplar de la primera edi-
ci d'una novella de Camilo Jos Cela). Com es veu, la regla genus nunquam
perit (el gnere mai no pereix) es restringeix en aquest tipus d'obligacions, que
tamb es caracteritzen pel fet que, si totes les coses del gnere delimitat per
les parts pereixen per una causa fortuta o de fora major, el deutor s'eximeix
de responsabilitat.
Quines sn les regles bsiques del rgim jurdic de les obligacions genriques
21
?
1) Compliment i qualitat. Si les parts determinen la qualitat i circumstncies
de la prestaci, ens apropem a les obligacions genriques de gnere limitat.
Aix mateix, aquests dos aspectes poden quedar determinats per la interpreta-
ci del contracte o la seva integraci per la bona fe i els usos (art. 1281 i seg. i
1258 CC). A falta d'aquests criteris, l'article 1167 CC disposa que s'ha d'aplicar
la regla de la qualitat mitjana.
Responsabilitat del deutor
Segons L. Dez-Picazo, si b
s'ha d'interpretar la volun-
tat de les parts en el nego-
ci concret, si res no s'hagus
establert, en principi, s'ha
d'entendre que, si el deutor s
un fabricant, l'obligaci de lliu-
rament es limita al gnere que
fabrica; al contrari, si es trac-
ta d'un comerciant, l'obligaci
no es limita al gnere que es
troba als magatzems en el mo-
ment de contreure l'obligaci.
(21)
Seguint F. Blasco Gasco.
Article 1167 CC
"Quan l'obligaci consisteix a lliurar una cosa indeterminada o genrica, la qualitat i
les circumstncies de la qual no s'han expressat, el creditor no pot exigir-la de qualitat
superior, ni el deutor lliurar-la d'inferior."
D'altra banda, en aquest punt, la regulaci del Codi civil s'ha de completar
amb els criteris sobre conformitat dels productes dels articles 114 i segents
del TRLGDCU.
Exemple
Si es fa un encrrec d'arrs
sense especificar-ne la qualitat,
s'ha d'aplicar aquest criteri le-
gal de la qualitat mitjana.
2) Incompliment per impossibilitat sobrevinguda. Ats que a les obliga-
cions genriques se'ls aplica la regla genus nunquam perit
22
, el deutor no pot
allegar cas fortut o fora major per a alliberar-se de l'obligaci i eximir-se
de la responsabilitat per incompliment (art. 1182, a contrario, CC, que s que
preveu l'extinci de l'obligaci de lliurar una cosa especfica quan la prdua
s'hagi produt sense culpa del deutor o abans d'haver-se constitut en mora).
No obstant aix, aquesta regla pot trobar limitacions derivades d'una obligaci
genrica de gnere limitat, de la mora del creditor, del fet que la prestaci ja
s'hagi especificat, o del fet que es tracti d'una obligaci genrica de fer.
(22)
Que significa que el risc de la
destrucci fortuta dels exemplars
del gnere que tenia el deutor s
suportat per aquest, ja que sem-
pre s possible trobar en el mer-
cat coses del mateix gnere que
les perdudes que les puguin substi-
tuir i li permetin el compliment de
l'obligaci.
L'especificaci implica escollir, entre les coses del mateix gnere, les coses con-
cretes objecte de l'obligaci. En conseqncia, l'especificaci s l'elecci d'unes
coses concretes que pertanyen a un gnere per a lliurar-les al creditor tal com
van acordar les parts. L'especificaci, tamb denominada concentraci, conver-
teix l'obligaci genrica en especfica, de manera que a partir d'aquest moment
el risc es trasllada al creditor (ja que les coses genriques ja s'han especificat
o s'han concretat), i aquest ha de pagar el seu preu al deutor si moren o es
perden, sempre que hi hagi culpa del deutor.
3) Compliment fors. Aix mateix, el creditor pot demanar el compliment a
compte del deutor, conforme a all que disposa l'article 1096.II CC, si b aqu
tamb s necessari completar els criteris del Codi civil amb aquells previstos
en l'article 702 LEC.
Com hem indicat anteriorment, les normes del Codi civil es refereixen fona-
mentalment al rgim jurdic de les obligacions especfiques, que pren com a
model de regulaci. Els criteris bsics del rgim jurdic de les obligacions es-
pecfiques sn els segents:
1) La prestaci consisteix en el lliurament d'una cosa concreta i determinada,
individualitzada o especfica. Per exemple, un llibre nic, un quadre fams,
un cavall concret.
2) L'obligaci genrica es converteix en especfica per mitj de la individualit-
zaci, concentraci o especificaci de la prestaci.
3) L'especificaci comporta el trasllat dels riscos al creditor (art. 1094 i 1182
CC).
La facultat de realitzar l'especificaci pot estar determinada en el contracte,
i pot correspondre al deutor, al creditor, a tots dos o a un tercer. A falta de
pacte, s'ha d'efectuar una interpretaci concorde als usos (art. 1258 CC) i, en
defecte d'aquests criteris, la facultat d'especificaci correspon al deutor, i aix
per diferents raons: per l'aplicaci del principi favor debitoris; pel principi genus
nunquam perit, que determina que fins al moment de l'especificaci el risc s del
deutor; per aplicaci analgica de les regles prpies de l'obligaci alternativa
(art. 1132 CC), i perqu s la regla aplicable al llegat de cosa genrica (art.
875.III CC).
L'especificaci feta pel deutor es pot efectuar en el moment del compliment
o de constituci en mora del creditor. En aquest cas, es requereix acceptaci
pel creditor o posada a la seva disposici.
Lectures
complementries
J. Caffarena (1982). "Genus
nunquam perit". Anuario de
Derecho Civil (pg. 291 i seg.).
J. L. Moreu (2002). "El afo-
rismo genus nunquam perit y
la doctrina general sobre la
obligacin genrica". A: Estu-
dios jurdicos en homenaje al
profesor Luis Dez-Picazo (vol.
II, pg. 2629 i seg.). Civitas.
Vegeu tamb
Els criteris previstos en l'article
702 LEC s'examinen en el m-
dul "La dinmica de la relaci
obligatria".
3.3. Les obligacions alternatives. Rgim jurdic
Sn alternatives les obligacions que preveuen diverses prestacions a
efecte del compliment, de manera que el deutor compleix realitzant-ne
qualsevol d'elles (plures res sunt in obligatione, una autem in solutione).
No obstant aix, la situaci d'alternativitat s transitria, i sempre prvia al
compliment, ja que una vegada efectuada l'elecci, l'obligaci deixa de ser
alternativa, i s'aplica la regla de l'article 1182 CC. Aquesta regla estableix que,
si la cosa especfica es perd sense culpa del deutor, aquest queda alliberat de
l'obligaci i, al contrari, si l'obligaci era sinallagmtica, el creditor no queda
alliberat de l'obligaci de pagar el preu per la cosa que s'ha perdut, per la qual
cosa ha de pagar el preu encara que el deutor del lliurament no li pugui lliurar
la cosa especfica perqu aquesta s'ha perdut.
L'origen de les obligacions alternatives pot ser legal (art. 149 CC) o negocial.
J. Rams (1982). Las obligacio-
nes alternativas. Montecorvo.
Exemple
S'estableix com a contrapresta-
ci a un dipsit bancari que el
client pot escollir entre un or-
dinador i un equip de msica.
El rgim jurdic de les obligacions alternatives es troba en els articles 1131
a 1136 CC (vegeu tamb l'art. 874 CC), i se'n poden ressaltar els aspectes
segents:
1) En principi, el deutor gaudeix de facultat d'elecci de la prestaci. L'article
1132.I CC estableix expressament que "l'elecci correspon al deutor, si no s
que s'ha concedit expressament al creditor". Per tant, llevat d'un pacte exprs
que l'atorgui al creditor o a un tercer, l'elecci de la prestaci correspon al
deutor (principi favor debitoris). No obstant aix, la facultat d'elecci del deutor
implica que el deutor ha de complir completament una prestaci, i escollir
entre les prestacions que siguin possibles.
Article 1131 CC
"La persona obligada alternativament a diverses prestacions n'ha de complir una com-
pletament."
Article 1132.II CC
"El deutor no t dret a elegir les prestacions impossibles, illcites o que no hagin pogut
ser objecte de l'obligaci."
Article 874 CC
L'article 874 CC regula els lle-
gats alternatius, entesos com
aquells en els quals el testador
ordena a l'hereu que lliuri al
legatari una cosa entre diver-
ses que ha determinat dins de
l'herncia (per exemple, lliurar
una joia d'entre tres).
La facultat d'elecci s una facultat de configuraci jurdica, una declaraci de
voluntat unilateral, receptcia (art. 1133 CC i 1136.I CC) i irrevocable.
No obstant aix, no es tracta d'una facultat d'elecci absoluta, sin que est
sotmesa a lmits.
2) Per al supsit de prdua o impossibilitat sobrevinguda, s'ha de distingir
entre quan l'elecci s una facultat conferida al deutor o al creditor.
Article 1133 CC
"L'elecci no produeix efecte
fins que no ha estat notifica-
da."
Article 1131.II CC
"El creditor no pot ser compellit a rebre'n una part de l'una i una part de l'altra."
a) Quan la facultat d'elegir correspon al deutor:
La prdua o impossibilitat sobrevinguda d'alguna o algunes prestacions
implica la reducci de la facultat d'elecci per al deutor, que ha de realitzar
la prestaci que subsisteix, i s indiferent que es presenti culpa o dol del
deutor (art. 1134 CC).
Si es perden o desapareixen totes les coses, o esdev impossible el compli-
ment, sense culpa del deutor, aquest queda alliberat (art. 1105 i 1182 CC).
Si es perden o desapareixen totes les coses, o esdev impossible el com-
pliment, per culpa del deutor, el creditor t dret a una indemnitzaci per
danys i perjudicis (art. 1135.I CC). En aquest cas, la indemnitzaci es fixa
prenent com a base el valor de l'ltima cosa que hagi desaparegut, o el del
servei que ltimament s'hagi fet impossible (art. 1135.II CC).
b) Quan la facultat d'elecci correspon al creditor:
Ha de notificar l'exercici de la seva facultat d'elecci al deutor, i des d'aquest
moment l'obligaci deixa de ser alternativa (art. 1136.I CC).
Si es perden o desapareixen algunes coses, o algun servei, esdev impos-
sible per culpa del deutor, el creditor pot escollir entre reclamar-ne quals-
sevol de les que restin o el preu d'alguna de les que es van perdre o van
esdevenir impossibles; mentre que, si es perden o desapareixen totes les
coses o esdev impossible el compliment amb culpa del deutor, el creditor
conserva el dret d'elecci sobre el seu preu (art. 1136.II.2a. CC).
Si es perden o desapareixen totes les coses, o esdev impossible el com-
pliment, sense culpa del deutor, aquest queda alliberat (art. 1136.II.1a. i
1182 CC).
Si es perden o desapareixen algunes coses, o algun servei esdev impossi-
ble, per cas fortut, el creditor pot triar entre les prestacions subsistents o
l'nica que hagi quedat (art. 1136.II.1a. i 1182 CC).
Article 1132.II CC
"El deutor no t dret a elegir
les prestacions impossibles,
illcites o que no hagin pogut
ser objecte de l'obligaci."
Article 1136.I CC
"Quan l'elecci ha estat
atribuda expressament al cre-
ditor, l'obligaci deixa de ser
alternativa des del dia en qu
aquella ha estat notificada al
deutor."
Article 1134 CC
"El deutor perd el dret
d'elecci quan de les prestaci-
ons a qu alternativament est
obligat, noms una s realitza-
ble."
Tenint en compte la finalitat prctica, quan
alg va a un restaurant, s clar que l'elecci del
que menjar entre els diferents plats del men
correspon al comensal.
3.4. Les obligacions facultatives. Rgim jurdic
En les obligacions facultatives (tamb denominades obligacions amb
facultat alternativa) es preveu una nica i exclusiva prestaci en l'acte
constitutiu de l'obligaci, per es concedeix la facultat al deutor o, si
escau, al creditor, de modificar la prestaci en el moment del compli-
ment, (una res est in obligatione, plures autem in solutione). En les obliga-
cions facultatives no hi ha una pluralitat de prestacions degudes, sin
solament una.
S'han de diferenciar les obligacions facultatives d'altres figures afins. Aix, la diferncia
principal amb les obligacions alternatives s que en l'acte constitutiu d'aquestes ltimes
es preveuen diverses prestacions, per la qual cosa el rgim jurdic en cas d'impossibilitat
sobrevinguda necessriament s diferent
23
. Tot i que, encara que una de les diverses pres-
tacions establertes en l'obligaci alternativa es fes impossible sense culpa del deutor, en-
cara quedarien les altres per a poder ser complertes, al contrari del que passa en les obliga-
cions facultatives, en les quals nicament hi ha una prestaci, per la qual cosa si aquesta,
sense culpa del deutor, desapareix, l'obligaci s'extingeix.
Aix mateix, es distingeixen les obligacions facultatives de la daci en pagament
24
, en
qu aquesta ltima requereix en el moment del compliment un acord de voluntats entre
el creditor i el deutor per a possibilitar la modificaci de la prestaci.
J. Prez de Vargas (2006).
"Sobre las obligaciones facul-
tativas en Derecho espaol".
A: Estudios de Derecho de Obli-
gaciones: Homenaje al Profesor
Mariano Alonso Prez (vol. II,
pg. 575 i seg.). La Ley.
Exemple
L'obligaci de lliurament d'una
joia, reservant-me la facultat
de substituir-la en el moment
del compliment per un rellot-
ge, s un exemple d'obligaci
facultativa.
(23)
Vegeu la STS de 13 de mar de
1990.
(24)
Per exemple, lliurament de
bns al creditor en pagament d'un
deute dinerari ja que el deutor no
t diners.
Les obligacions facultatives no tenen una regulaci expressa en el Codi civil,
per s'admeten a l'empara del principi de l'autonomia de la voluntat consagrat
en l'article 1255 CC. No obstant aix, la seva existncia requereix un pacte
exprs.
A diferncia de les obligacions alternatives, en les quals es preveuen diverses
prestacions in obligatione, en les facultatives noms hi ha una prestaci, per
amb la possibilitat de realitzar-ne una altra in solutione (en el moment del com-
pliment). Si es produeix la impossibilitat sobrevinguda de la prestaci in obli-
gatione i no concorre la culpa del deutor, s'extingeix l'obligaci i el deutor que-
da alliberat (art. 1182 i 1105 CC), encara que siguin possibles altres prestaci-
ons in solutione.
3.5. La pluralitat de prestacions. La relaci entre les diverses
prestacions
Quan es parla de pluralitat de prestacions es fa referncia a una obligaci
objectivament complexa o collectiva, ja que es preveuen diverses con-
ductes que el deutor ha de realitzar per a satisfer l'inters del creditor.
Article 1166 CC
"El deutor d'una cosa no pot
obligar el seu creditor que en
rebi una altra de diferent, en-
cara que sigui d'igual o ms
gran valor que la deguda. En
les obligacions de fer tampoc
no pot ser substitut un fet per
un altre contra la voluntat del
creditor."
Art. 1153 CC
D'altra banda, l'article 1153
CC reconeix un supsit
d'obligaci facultativa en rela-
ci amb les obligacions amb
clusula penal, si b sense do-
nar-hi aquest nom.
Exemple
Un exemple d'obligaci objec-
tivament complexa s la cons-
trucci, installaci i manteni-
ment d'un superordinador so-
fisticat.
Les obligacions amb pluralitat de prestacions es distingeixen d'altres figures afins: en
primer lloc, de les obligacions alternatives, perqu en aquestes el deutor nicament ha de
complir ntegrament una de les prestacions previstes; i en segon lloc, de les obligacions
genriques, ja que en aquestes el deutor s'allibera complint una prestaci entre les diverses
d'homognies.
La relaci entre les prestacions en els supsits de pluralitat pot ser de subordi-
naci (una prestaci s principal i les altres sn accessries) o d'equiparaci
(totes les prestacions compleixen la mateixa funci, i noms el compliment
de totes satisf l'inters del creditor). En tot cas, l'existncia d'una o diverses
prestacions i la independncia funcional entre elles s'ha d'analitzar atenent la
voluntat de les parts i els criteris d'interpretaci i integraci del contracte.
4. Les obligacions pecuniries
4.1. Els diners. Concepte i funcions
Els diners tenen actualment una naturalesa funcional, ja que es considera com
a diners el que exerceix la funci de tal.
Els diners es poden definir amb carcter general com aquell element
que proporciona un poder patrimonial abstracte i general d'adquisici.
No sn rellevants les unitats monetries concretes, sin el poder
d'adquisici abstracte que incorporen. Per aix, s necessari distingir els
diners dels signes materials que els representen, com els bitllets i les
monedes.
Sn funcions dels diners en l'actualitat:
1) Constituir una unitat de mesura dels valors: s una mesura comuna de valor.
2) Ser un mitj de pagament, facilitador dels intercanvis.
Tradicionalment, els diners s'han caracteritzat com a b moble, fungible i gen-
ric, si b aquesta caracteritzaci confon els diners amb les monedes o els bitllets
que els representen.
4.2. Els deutes de diners o pecuniaris
4.2.1. Concepte de deute de diners
Les obligacions pecuniries sn aquelles en les quals la prestaci del
deutor consisteix en el lliurament al creditor d'una suma de diners. Sn
les relacions obligatries que s'expressen en diners (unitat de compte)
i que estan dirigides a proporcionar al creditor diners (mitj de canvi)
com a poder patrimonial incorporal.
Exemple
Un exemple s l'obligaci del comprador de pagar el preu (300.000 euros) en el contracte
de compravenda d'un habitatge.
No obstant aix, en els estranyssims casos en qu la prestaci consisteix pre-
cisament en el lliurament d'unes monedes determinades (per exemple, quatre
doblons d'or del segle XVII), el deute no s pecuniari, sin que ens trobarem
davant d'una obligaci de donar una cosa especfica o, si escau, de gnere li-
mitat. En aquest supsit, no es deuen diners, sin una cosa determinada.
El nostre Codi civil no cont una regulaci general i sistemtica dels deutes
pecuniaris: el legislador va estructurar les relacions obligatries basant-se en
la naturalesa de la prestaci, que es pot aconseguir mitjanant els diners, per
a aquests, com a objectes del deute, no els presta l'atenci suficient.
4.2.2. Classes de deutes de diners o pecuniaris
Dins de la categoria de les obligacions pecuniries es poden distingir:
1) Deutes de suma de diners, que es caracteritzen perqu el seu objecte s el
lliurament d'una quantitat de diners, que es consideren un b en si mateix.
S'han de complir en moneda de curs legal a Espanya en el moment del com-
pliment (art. 1170 CC). En cas de mora del deutor, a falta de pacte en contra,
la indemnitzaci consisteix en el pagament dels interessos, i a falta de conveni
sobre aquests, s'han de pagar els interessos legals (art. 1108 CC).
Com a subgrup dins dels deutes de suma de diners trobem els deutes d'espcie
monetria, que permeten pactar l'espcie de moneda que ha de lliurar el deutor
(art. 1170 CC), que no es pot alliberar lliurant monedes d'espcie diferent.
C. Paz-Ares (1993). "Comen-
tario al artculo 1170 CC". A:
Comentario del Cdigo Civil
(vol. II, 2a. ed.). Ministerio
de Justicia.
2) Deutes de valor, en els quals els diners actuen com a equivalent econmic
de les coses: sn deutes de carcter indemnitzatori o compensatori. En aquests,
en el moment del compliment, el deutor no ha de lliurar una quantitat de di-
ners prviament determinada, sin un valor, la quantitat de diners necessria
per a assolir el valor degut
25
. Una vegada liquidats o concretats els deutes de
valor, es converteixen en deutes de suma de diners.
4.2.3. El pagament dels deutes pecuniaris
El Codi civil dedica poca atenci a les obligacions pecuniries, per dues nor-
mes han de ser destacades:
Article 1170.I CC
"El pagament dels deutes de diners ha de fer-se en l'espcie pactada i, si no s possible
lliurar l'espcie, en la moneda de plata o d'or que tingui curs legal a Espanya."
(25)
Per exemple, obligaci de res-
pondre pels danys i perjudicis deri-
vats d'un accident, de manera que
el patrimoni del danyat quedi in-
demne.
Article 1108 CC
"Si l'obligaci consisteix en el pagament d'una quantitat de diners, i el deutor concorre
en mora, la indemnitzaci de danys i perjudicis, no havent-hi pacte en contra, ha de
consistir en el pagament dels interessos convinguts, i a falta de conveni, en l'inters legal."
El primer precepte es refereix al pagament de les obligacions pecuniries, en
concret a la manera de fer aquest pagament. Aix, s'ha d'efectuar en l'espcie
pactada i, si aix no pot ser, en la moneda que tingui curs legal a Espanya.
Si es tracta d'un deute en moneda estrangera, s'ha de pagar en la moneda es-
trangera pactada. Tanmateix, tamb s possible el pagament en moneda naci-
onal en els casos segents:
1) si s legalment o fsicament impossible el pagament en moneda estrangera;
2) si el creditor consent el pagament en aquesta moneda;
3) sempre que l'espcie monetria, en realitat, en el contracte no compleix la
funci d'identificar la prestaci (quan, per exemple, s'utilitza com a clusula
d'estabilitzaci).
Quan la moneda estrangera s'ha de convertir a moneda nacional perqu es
doni algun dels supsits esmentats
26
, s'ha de determinar el moment de la con-
versi, que no pot perjudicar el creditor.
Els incisos II i III de l'article 1170 CC es refereixen al pagament mitjanant
documents mercantils.
Article 1170.II i III CC
"El lliurament de pagars a l'ordre, o lletres de canvi o altres documents mercantils, noms
produeix els efectes de pagament quan hagin estat realitzats, o quan per culpa del cre-
ditor s'hagin perjudicat. Mentrestant, l'acci derivada de l'obligaci primitiva queda en
suspens."
(26)
Una aplicaci d'aquesta idea
pot trobar-se en l'article 577.2
LEC.
En aquest cas, el lliurament dels documents mercantils allibera el deutor
noms si resulten efectivament pagats o si es perjudiquen per culpa del cre-
ditor (pagament llevat de bon fi, s a dir, es tracta d'un pagament pro solven-
do). No obstant aix, es tracta d'una norma dispositiva, i es pot pactar que el
lliurament dels documents s'efectu com a pagament pro soluto. En aquest cas,
el risc de la falta de realitzaci dels efectes s assumida pel creditor, i la seva
funci s similar a la d'una daci en pagament.
Per amb carcter general, per exemple, si el comprador d'un habitatge abo-
na una tercera part del seu preu en efectiu i la resta en un xec, el lliurament
d'aquest equivaldr al pagament noms quan el xec sigui abonat efectivament
(llevat de bon fi) o quan per culpa del creditor (no ha estat diligent en el co-
brament) s'hagus perjudicat. Mentrestant, l'acci derivada de l'obligaci pri-
mitiva continua en suspens. Per tant, en aquest punt el Codi civil incideix en
Vegeu tamb
La daci en pagament s ob-
jecte d'estudi en el mdul "La
dinmica de la relaci obli-
gatria".
la idea que el pagament noms es considera fet quan s'ha satisfet l'inters del
creditor, la qual cosa es produeix amb la realitzaci del xec i no amb el simple
lliurament d'aquest.
4.3. Les alteracions del valor de la moneda
Les alteracions del valor de la moneda poden comportar un desequilibri
de les prestacions, que en cas d'inflaci patir el creditor (que ha de
rebre el lliurament dels diners el valor dels quals s'ha depreciat), i en
cas de deflaci, el deutor (que ha de lliurar els diners el valor dels quals
s'ha apreciat).
4.3.1. Nominalisme i valorisme
Per a determinar la prestaci que deu el deutor, han sorgit dues construccions
o principis:
1) Nominalisme o principi nominalista, segons el qual el deutor sempre
deu la quantitat nominal que va quedar fixada en el contracte, encara que es
produeixin alteracions del valor de la moneda. D'aquesta manera, el deutor ha
de lliurar la mateixa quantitat de diners pactada (que, a ms, normalment t
sempre menys valor abstracte d'adquisici, ja que el normal s que els diners
perdin valor amb el pas del temps a causa de la inflaci), no l'equivalent del
seu valor. Aquesta soluci, que s l'acollida pel nostre ordenament jurdic (art.
1170, 1753 i 1754 CC; i art. 312 CCom) i jurisprudncia, afavoreix la seguretat
jurdica.
El nominalisme implica que si el deutor va pactar una renda de 1.000 euros mensuals
en el contracte d'arrendament, encara que aquest duri cinquanta anys, haur de pagar
exclusivament 1.000 euros cada mes de vigncia del contracte. Com s fcil d'imaginar,
el valor en canvi de 1.000 euros dins de cinquanta anys distar molt de ser el que s
avui en dia.
Per aquesta ra, en aquest tipus de contractes s freqent trobar clusules d'estabilitzaci
per a evitar els perjudicis del principi nominalista (en aquest cas, per exemple, fent re-
ferncia a l'IPC: cfr. art. 18 LAU).
2) Valorisme o principi valorista, segons el qual el deutor ha de lliurar
l'equivalent del poder adquisitiu de la quantitat pactada, i fa prevaler el man-
teniment del poder adquisitiu. Per tant, acostuma a afavorir el creditor, ja que
el deutor deu la quantitat equivalent al poder adquisitiu de la quantitat pac-
tada. Aquest sistema no s el que recull el nostre ordenament jurdic, proba-
blement per la inseguretat que comportaria la determinaci de la quantia de
la prestaci en cada moment en qu aquesta s'hagus de complir.
4.3.2. Les clusules d'estabilitzaci
Amb la finalitat d'evitar els perjudicis derivats de les alteracions del valor de la
moneda i cobrir habitualment el risc d'inflaci, en els contractes se solen in-
corporar algunes clusules en benefici del creditor que es denominen clusules
d'estabilitzaci. Aquestes clusules intenten evitar els riscos que, per l'aplicaci
del sistema nominalista, pot produir el pas del temps en les obligacions pecu-
niries de suma de diners.
27
Les clusules d'estabilitzaci tamb poden tenir un origen legal, no solament
contractual (art. 18 LAU), i impliquen la revaloritzaci del deute amb refern-
cia a un ndex.
Els ndexs usuals sn els segents:
1) Clusula valor or o valor plata: el deutor ha de lliurar la suma de diners
necessria per a adquirir la mateixa quantitat d'or o plata.
2) ndex de producte o mercaderia: es t en compte el preu d'un determinat
producte o mercaderia de l'IPC.
3) ndex de moneda estrangera: el deutor ha de lliurar la suma de diners ne-
cessria per a adquirir la mateixa suma en moneda estrangera.
4) ndex del cost de la vida publicat per l'INE.
(27)
De "pensi actualitzable" en
parla l'art. 1792 CC en relaci amb
el contracte d'aliments.
No obstant aix, a ms de les clusules d'estabilitzaci, les parts poden servir-se
d'altres instruments amb la mateixa finalitat, com el pacte d'interessos quan
es calculen tenint en compte la previsi d'inflaci
28
o, molt excepcionalment,
com veurem, la possible revisi judicial o legal del contracte, per aplicaci de la
clusula rebus sic stantibus, que revesteix un carcter totalment extraordinari.
4.4. El deute d'interessos
El deute d'interessos s un deute dinerari derivat, al seu torn, d'un deu-
te de diners. En concret, s'entn per deute d'interessos l'obligaci que
consisteix en el pagament, en general amb carcter accessori, d'una re-
tribuci o remuneraci per la utilitzaci d'un capital ali.
Retribuci per l's d'un capital ali
Amb carcter general, la retribuci per l's d'un capital ali comporta el pagament d'altres
quantitats en conceptes diferents al d'inters, per exemple, les comissions bancries.
L'article 18 LCC imposa el clcul del cost del crdit en termes de TAE, i inclou en el clcul
tant els interessos com les comissions i despeses repercutibles al prestatari.
(28)
Fins i tot s possible que en
els contractes s'estableixin clusu-
les d'inters variable en els prs-
tecs, referenciats anualment o se-
mestralment a ndexs oficials o ob-
jectius com l'eurbor i els restants
usualment utilitzats a la prctica
bancria.
Si b en general es tracta d'una prestaci accessria de la principal (deute de
diners), de vegades pot esdevenir la prestaci principal, una vegada venuts i
exigibles els interessos, de manera que generin nous interessos (fenomen de
l'anatocisme).
Jurdicament, els interessos sn fruits civils. Els diners sn un b productiu, i
els interessos sn els seus fruits.
A ms de la funci remuneratria o de retribuci per l's dels diners, que s
l'ordinria, els interessos poden tenir diverses funcions, com ara les segents:
una funci indemnitzatria o rescabalatria, exercida pels denominats interes-
sos moratoris (art. 1108 CC); una funci revaloritzadora del poder adquisitiu
dels diners, que com hem assenyalat corregeix aix el principi nominalista;
una funci compensatria, si l'obligaci s sinallagmtica i la cosa produeix
fruits (art. 1120, 1303 i 1501 CC).
4.4.1. Classes d'interessos
Es poden efectuar diverses classificacions dels interessos, distingint:
1) Per l'origen, entre interessos legals i convencionals.
2) Per la funci, entre interessos moratoris i remuneratoris.
3) Pel tipus aplicable, entre interessos fixos i variables.
M. Ords (2004). El inters de
demora. Aranzadi.
Per l'origen, els interessos poden ser convencionals, de manera que l'obligaci
de satisfer-los deriva d'un pacte contractual d'interessos, en el qual es deter-
mina la seva quantia i mode de pagament. En cas que la quantia no quedi
determinada, seran exigibles els interessos legals. L'nic lmit a la fixaci de la
quantia s la Llei de repressi de la usura o Llei Azcrate, de 23 de juny de 1908,
que continua vigent, tret dels preceptes derogats per la Llei d'enjudiciament
civil.
29
(29)
La disposici derogatria nica
2, 4a. LEC ha derogat els articles 2,
8, 12 i 13 de la Llei Azcrate.
Conforme a la Llei d'usura, es considera usurari i, per tant, nul, el prstec que
hagi estat acceptat en condicions per les quals resulti lleon, per la situaci
angoixant, la inexperincia o unes facultats mentals limitades del deutor, o
b se suposa rebuda una quantitat superior a la lliurada realment. La sanci
establerta per la Llei per als prstecs usuraris s la nullitat, i a ms pot resultar
d'aplicaci la normativa protectora de consumidors, si s'aprecis desproporci
entre els drets i obligacions de les parts, en perjudici del consumidor i en contra
de les exigncies bsiques de la bona fe (cfr. art. 82 i seg. TRLGDCU).
La Llei d'Usura
La Ley Azcrate s'aplica a qual-
sevol altre contracte que com-
pleixi finalitats anlogues al
prstec.
Per tant, com assenyala la normativa sectorial bancria
30
, la fixaci de l'inters
convencional s lliure, com a manifestaci del principi de lliure empresa i de
mercat propi del nostre model econmic. Noms alguna norma concreta, com
l'article 19.4 LCC imposen lmits als interessos, en aquest cas de demora o per
descobert en compte corrent de consumidors
31
.
s important ressaltar que ni el Codi civil ni el de Comer no presumei-
xen el deute d'interessos (art. 1740 CC i 314 CCom). Aquests noms sn
deguts si les parts els han pactat prviament, encara que el pacte pot no
ser exprs (art. 1755 i 1756 CC; i 315 i 316 CCom).
Els interessos tamb poden ser legals atenent el seu origen. Sn interessos
legals els que en el seu naixement i quantia sn determinats per una llei. La
seva naturalesa sol ser indemnitzatria o compensatria.
Aix, per exemple, l'article 576.1 LEC assenyala que des que es dicti en primera instncia,
tota sentncia o resoluci que condemni al pagament d'una quantitat lquida de diners
ha de determinar a favor del creditor la meritaci d'un inters anual igual a la de l'inters
legal dels diners incrementat en dos punts, o el que correspongui per pacte de les parts
o per disposici especial de la Llei.
L'article 20.4 LCS estableix que si l'assegurador es constitueix en mora en el pagament
de la suma deguda a l'assegurat, la indemnitzaci per mora (que s'imposar d'ofici per
l'rgan judicial) consisteix en el pagament d'un inters anual equivalent al de l'inters
legal dels diners vigents en el moment en qu es meritin, incrementat el 50%. Una vegada
passats dos anys des de la producci del sinistre, si la companyia d'assegurances encara
no ha pagat a l'assegurat, l'inters anual no pot ser inferior al 20%.
Tamb l'article 7 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, de mesures de lluita contra la mo-
rositat en les operacions comercials, estableix la producci d'uns interessos de demora en
cas que l'obligat al pagament d'un deute dinerari sorgit com a contraprestaci en opera-
cions comercials es constitueixi en mora. A ms, el precepte estableix un tipus especfic
d'inters aplicable a aquests supsits de mora.
Aix, el nmero 2 del precepte assenyala: "El tipo legal de inters de demora que el deudor
estar obligado a pagar ser la suma del tipo de inters aplicado por el Banco Central
Europeo a su ms reciente operacin principal de financiacin efectuada antes del primer
da del semestre natural de que se trate ms siete puntos porcentuales.
Per tipus d'inters aplicat pel Banc Central Europeu a les seves operacions principals de finana-
ment s'entn el tipus d'inters aplicat a aquestes operacions en cas de subhastes a tipus
fix. Si s'efectua una operaci principal de finanament d'acord amb un procediment de
subhasta a tipus variable, aquest tipus d'inters s'ha de referir al tipus d'inters marginal
resultant d'aquesta subhasta.
El tipus legal d'inters de demora, determinat conforme al que disposa aquest apartat,
s'aplica durant els sis mesos segents a la seva fixaci".
I conforme a l'apartat 3 d'aquest precepte: "el Ministeri d'Economia i Hisenda ha de publi-
car semestralment en el Butllet Oficial de l'Estat el tipus d'inters resultant per l'aplicaci
de la norma que cont l'apartat anterior."
Es tracta d'una norma aplicable als pagaments efectuats com a contraprestaci en les ope-
racions comercials fetes entre empreses, o entre empreses i l'Administraci, com tamb
les fetes entre els contractistes principals i els seus provedors i sotscontractistes (art. 3.1
Llei 3/2004).
(30)
Principalment, ordre ministe-
rial de 12 de desembre de 1989,
sobre tipus d'inters i comissions,
normes d'actuaci, informaci a
clients i publicitat de les entitats de
crdit; i Circular 8/1990, de 7 de
setembre, del Banc d'Espanya, so-
bre transparncia de les operacions
i protecci de la clientela de les en-
titats de crdit.
(31)
En aquests casos, la TAE de
l'inters no pot ser superior a 2,5
vegades l'inters legal dels diners.
D'altra banda, cada any la Llei de pressupostos generals de l'Estat
32
estableix
l'inters legal dels diners.
Aquest tipus d'inters legal dels diners, fixat en la Llei de pressupostos gene-
rals de l'Estat, afecta totes les obligacions pecuniries a les quals s'apliquin les
normes relatives a l'inters legal dels diners, com tamb als pactes que el con-
siderin com a ndex de referncia.
En l'ordenament jurdic hi ha nombroses normes que apliquen el tipus
d'inters legal dels diners als supsits especfics que preveuen (art. 1108 i 1109
CC, i art. 576 LEC, i art. 19 LAU).
Segons la funci, els interessos poden ser remuneratoris, quan retri-
bueixen el gaudi del capital, o moratoris, quan exerceixen una funci
d'indemnitzaci pel retard culpable en el pagament.
Exemple
Aix, per exemple, sn interessos remuneratoris els que el prestatari ha de pagar al banc
que li ha prestat una quantitat de diners determinada. Sn interessos moratoris els pre-
vistos en l'article 1108 CC o en l'article 576 LEC.
Article 1108 CC
"Si l'obligaci consisteix en el pagament d'una quantitat de diners, i el deutor es constitu-
eix en mora, la indemnitzaci de danys i perjudicis, si no s'ha pactat el contrari, consis-
teix en el pagament dels interessos convinguts, i, si no hi ha conveni, en l'inters legal."
Pel tipus aplicable, finalment, es distingeixen els interessos fixos, que
no varien en el temps i, per aix, els terminis sn normalment ms curts
i els interessos ms elevats; i els variables, subjectes a les fluctuacions
del mercat, usualment vinculats a la variaci d'un ndex.
En aquest sentit, la Llei 7/1995, de 23 de mar, de crdit al consum, cont
la frmula de la taxa anual equivalent (TAE) per a permetre una formulaci
homognia dels tipus d'inters (art. 18 LCC) i possibilitar, per tant, que els
consumidors tinguin un coneixement exacte del vertader tipus d'inters que
han de pagar per les operacions de prstec que concertin.
4.4.2. El pagament dels interessos
Els interessos s'han de pagar atenent els pactes i condicions establerts
per les parts.
(32)
La Llei 24/1984, de 29 de juny,
va establir en l'article 1 que "el in-
ters legal del dinero se determi-
nar en la Ley de Presupuestos Ge-
nerales del Estado".
L'inters legal es determina segons el tipus
bsic del Banc d'Espanya. En la imatge, edifici
de la seu central d'aquesta entitat.
El Codi civil alludeix al pagament dels interessos en les normes segents de
naturalesa dispositiva:
1) Normes sobre l'extinci del deute d'interessos.
Article 1173 CC
"Si el deute produeix inters, no pot estimar-se fet el pagament per compte del capital
mentre no estiguin coberts els interessos."
Article 1110 CC
"El rebut del capital pel creditor, sense cap reserva respecte als interessos, extingeix
l'obligaci del deutor pel que fa a aquests.
El rebut de l'ultim termini d'un dbit, quan el creditor tampoc no faci reserves, extingeix
l'obligaci pel que fa als terminis anteriors."
En idntic sentit, l'article 318.I CCom, estableix que "la recepci del capital pel creditor,
sense haver-se reservat expressament el dret als interessos pactats o deguts, extingeix
l'obligaci del deutor respecte d'aquests."
2) Normes sobre la imputaci i el pagament dels interessos.
Article 1173 CC
"Si el deute produeix inters, pot estimar-se fet el pagament per compte del capital mentre
no estiguin coberts els interessos."
Article 318.II CCom
"Els lliuraments a compte, quan la seva aplicaci no resulta expressa, s'han d'imputar, en
primer terme, al pagament d'interessos, per ordre de venciment, i desprs al del capital."
L'article 59 LC preveu a ms la suspensi de la meritaci d'interessos en cas
de concurs del deutor.
Article 59 LC
"1) Des de la declaraci de concurs queda suspesa la producci dels interessos, legals o
convencionals, llevat dels corresponents als crdits amb garantia real, que sn exigibles
fins on arribi la garantia respectiva. Els crdits salarials que resultin reconeguts produei-
xen interessos d'acord amb l'inters legal del diner fixat en la corresponent llei de pressu-
postos. Els crdits derivats dels interessos tenen la consideraci de subordinats als efectes
del que preveu l'art. 92.3r d'aquesta Llei.
2) No obstant aix, quan en el concurs s'arribi a una soluci de conveni que no impliqui
quitament, s'hi pot pactar el cobrament, total o parcial, dels interessos la producci dels
quals hagi resultat suspesa, calculats al tipus legal o al convencional si s inferior. En cas
de liquidaci, si en resulta un romanent desprs del pagament de la totalitat dels crdits
concursals, s'han de satisfer els interessos esmentats calculats al tipus convencional."
4.4.3. Els interessos d'interessos
Es denomina anatocisme el fenomen pel qual els interessos venuts
s'acumulen al capital i produeixen nous interessos, s a dir, la meritaci
d'un nou inters generat pels interessos que ja han venut.
L'anatocisme pot ser legal, com es preveu en l'article 1109 CC, en establir que
"els interessos venuts meriten l'inters legal des que sn reclamats judicial-
ment, encara que l'obligaci hagi guardat silenci sobre aquest punt."
D'aquesta manera, s'imposa al creditor la crrega de demandar el deutor per-
qu els interessos venuts meritin, al seu torn, nous interessos. En cas que
no demandi al deutor, el creditor noms pot reclamar a aquest els interessos
venuts, per no pot aplicar sobre aquest import cap tipus d'inters.
L'anatocisme tamb pot ser convencional, derivat de pacte exprs de les parts
(principi de llibertat de pactes de l'article 1255 CC) o dels usos del trfic, i
troba el seu lmit, igual com el pacte d'interessos, en l'aplicaci de la Llei de
repressi de la usura, de 1908.
En l'mbit mercantil, cal destacar el contigut de l'art. 317 CCom, segons el
qual "els interessos venuts i no pagats no meriten interessos. Els contractants
poden, no obstant aix, capitalitzar els interessos lquids i no satisfets i que,
com a augment del capital, meriten nous rdits."
Per tant, el precepte prohibeix l'inters denominat compost o la producci
d'interessos pels mateixos interessos a mesura que es meriten diriament (els
interessos sn fruits civils i en virtut dels articles 355, 451 o 474 CC es meriten
per dies), per el que no prohibeix s la producci d'interessos pels interessos
ja venuts, lquids i no satisfets si hi ha un pacte de capitalitzaci i acumula-
ci al capital. De fet, aquest s un pacte normalment incls en les operacions
creditcies estipulades per entitats de crdit perqu les quantitats insatisfetes
en concepte d'inters reportin aix mateix nous interessos en el seu benefici.
5. Les circumstncies de la relaci obligatria
5.1. El temps de la relaci obligatria
Les relacions obligatries es desenvolupen en unes determinades coor-
denades espacials i temporals. Es denominen circumstncies de la relaci
obligatria fonamentalment el seu temps i el seu lloc, que sn els que
permeten una delimitaci adequada del contingut de l'obligaci.
Al costat del temps i al lloc de l'obligaci, com a circumstncies de la relaci
obligatria, se solen estudiar altres elements accidentals del negoci, com sn
la condici, el terme i el mode.
S'entn per condici l'esdeveniment incert, normalment futur, que els
interessats ignorin, del que es faci dependre l'eficcia d'una obligaci.
Les obligacions condicionals poden estar sotmeses a una condici resolutria,
i en aquest cas, quan es produeix la condici, l'obligaci deixa de tenir efectes
(per exemple, lloguer d'una caravana per cinc anys, que, tanmateix, es resoldr
si per feina traslladen el llogater a una altra ciutat); o a una condici suspen-
siva, i en aquest cas la realitzaci de la condici s la que fa que l'obligaci
comenci a tenir efectes (et comprar una moto si aproves totes les assignatures
de segon de batxillerat).
Per terme s'entn la fixaci d'un moment que necessriament ha d'arribar
i que determinar, si escau, l'inici (terme inicial, per exemple, contrac-
te d'arrendament que comenar el dia 1 de gener de 2015, o contracte
d'arrendament que s'iniciar quan mori l'arrendatria actual) o el final (ter-
me final, per exemple, contracte d'assessorament que finalitzar el dia 30 de
desembre de 2020) de la relaci obligatria.
Finalment, el mode s una crrega de realitzaci d'una prestaci determinada
que s'imposa en una estipulaci contractual al beneficiari d'un negoci gratut
(vegeu els articles 797, 798, 647 i 651.II CC).
Quan parlem del temps de la relaci obligatria, ens podem referir a dos con-
ceptes diferents:
Exemple
Una persona dna a una altra
un habitatge, per li imposa
la crrega de cuidar les seves
mascotes.
1) El temps de la relaci obligatria, com a perode temporal de vigncia de la
relaci obligatria, aix s, el que dura la relaci obligatria;
2) El temps de compliment, o moment en qu el deutor ha de realitzar o exe-
cutar la prestaci deguda.
D'altra banda, la referncia temporal, entesa en sentit ampli com a temps de
la relaci obligatria, permet distingir diversos tipus d'obligacions, tal com ja
hem vist. Aix, segons la durada de la vinculaci, es pot parlar d'obligacions
instantnies o de tracte nic
33
, i d'obligacions duradores o de tracte succes-
siu
34
. Les obligacions duradores poden comportar l'obligaci per al deutor de
realitzar una prestaci contnua
35
o peridica
36
Segons la coincidncia temporal o no de la constituci i l'eficcia de l'obligaci,
l'obligaci pot ser d'eficcia immediata, en la qual no es preveu termini entre
la constituci i l'efectivitat de la relaci obligatria i, per aix, s immediata-
ment efica; i d'eficcia ajornada o diferida, en la qual l'efectivitat de la rela-
ci obligatria es produeix en un moment posterior a la seva constituci.
Si, al contrari, ens referim al segon concepte de temps de l'obligaci, com a
temps en qu el deutor ha de complir o executar la prestaci deguda, la regla
general est establerta en el Codi civil (art. 1113 CC).
Article 1113.I CC
"s exigible des del mateix moment tota obligaci el compliment de la qual no depengui
d'un esdeveniment futur o incert, o d'un esdeveniment passat, que els interessats igno-
rin."
Per tant, si l'obligaci no est sotmesa al compliment d'una condici ni t es-
tablerta un termini per al seu compliment, el creditor en pot exigir immedia-
tament el compliment al deutor. Tanmateix, per a entendre que el deutor est
constitut en mora, amb carcter general s necessria la intimaci prvia al
deutor, aix s, la reclamaci judicial o extrajudicial al deutor del compliment
de l'obligaci.
No necessitat de la intimaci prvia
Segons l'article 1100 CC, no s necessria la intimaci o reclamaci prvies al deutor quan
la llei o l'obligaci ho declarin aix expressament, quan de la naturalesa i circumstncies
de la relaci obligatria resulti que la designaci de l'poca en qu havia de lliurar-se la
cosa o fer-se la prestaci va ser motiu determinant per a establir l'obligaci i, finalment,
en les obligacions recproques o sinallagmtiques no s necessria la intimaci perqu
des que un dels obligats compleix la seva obligaci, comena la mora per a l'altre.
(33)
Hi ha una relaci puntual en-
tre les parts, aix, per exemple, la
compra d'un objecte i el pagament
immediat.
(34)
Les parts queden vinculades
durant un perode de temps ms
o menys ampli, per exemple, un
contracte d'arrendament.
(35)
Per exemple, l'obligaci de
l'arrendador de mantenir l'inquil
en el gaudi del pis durant la dura-
da del contracte d'arrendament).
(36)
El pagament de la renda arren-
datcia el primer dia de cada mes.
5.1.1. Terme inicial i terme final
El terme s l'element accidental que t ms relaci amb la durada o el temps de
la relaci obligatria. Implica la determinaci d'un moment que ha d'arribar
necessriament, conforme a l'article 1125 CC, encara que es pugui ignorar
quan arribar exactament aquest moment.
Per aix, el terme pot ser un moment que arribar necessriament, per del
qual s'ignora quan (aix, per exemple, la mort d'una persona), o b un moment
que arribar necessriament, per se sap quan (per exemple, el dia 20 de juny
de 2012). En tots dos casos estem davant d'un terme i no davant d'una condi-
ci, ja que la condici es caracteritza perqu no se sap si el dia ha d'arribar o
no (per exemple, que alg aprovi unes oposicions).
El nostre Codi civil entn terme i termini com a expressions sinnimes, i les
regula en els articles 1125 a 1130 CC.
El terme inicial s'ha d'interpretar com aquell fet que provoca que s'inici la
relaci jurdica o b el compliment. El terme final s'ha d'interpretar com aquell
fet o esdeveniment que posa punt final a la relaci obligatria o al possible
compliment.
La caracteritzaci legal del terme o termini es troba en l'article 1125 CC.
Article 1125 CC
"Les obligacions per al compliment de les quals s'ha assenyalat un dia cert noms sn
exigibles quan el dia arriba. S'entn per dia cert aquell que necessriament ha de venir,
encara que s'ignori quan. Si la incertesa consisteix en si ha d'arribar o no el dia, l'obligaci
s condicional, i es regeix per les regles de la secci precedent."
Com es pot veure, el precepte es refereix a un termini de la prestaci, aix s,
un terme per a l'execuci o compliment de la prestaci deguda.
D'altra banda, el precepte distingeix les obligacions a terme o termini de les
obligacions condicionals. Aix, es tracta d'una obligaci a terme o a termini
si s'ha assenyalat un dia cert per al seu compliment, encara que s'ignori quan
arribar aquest
37
. Al contrari, es tracta d'una obligaci condicional quan hi ha
incertesa sobre si arribar o no el dia
38
.
Les notes bsiques del rgim jurdic de les obligacions sotmeses a terme (o
termini) sn les segents:
1) No s possible repetir el que s'ha pagat anticipadament, per si qui va pagar
ignorava l'existncia del termini, podr reclamar els interessos o els fruits (art.
1126 CC).
(37)
Aix, per exemple, s obligaci
a terme la que determini com a
data de compliment de la presta-
ci el dia de la mort d'una perso-
na: sabem que aquest dia arribar
encara que ignorem quan.
(38)
Aix, per exemple, el dia en qu
un nen, en el moment de consti-
tuci de l'obligaci, amb set anys
d'edat, finalitzi un doctorat univer-
sitari o aprovi una oposici.
Exemple
Un prestador va concedir al seu prestatari un termini addicional de pagament verbal-
ment, sense fer-ho constar per escrit. El deutor mor i els seus hereus paguen en el termini
inicialment pactat. En aquest cas poden reclamar els interessos del que s'hagus pagat
anticipadament per desconeixement de l'existncia del termini.
2) Existeix una presumpci iuris tantum segons la qual el termini s'estableix en
benefici del creditor i del deutor, per la qual cosa no s possible l'eliminaci
unilateral d'aquest. No obstant aix, del tenor de l'obligaci o d'altres cir-
cumstncies es desprn que el termini s'ha previst a favor del creditor o a fa-
vor del deutor (art. 1127 CC), i en aquest cas la persona a favor de la qual
s'ha previst el termini hi pot renunciar o el pot eliminar. Per, si al contrari el
termini no es va pactar en benefici d'una de sola de les parts, noms l'acord
de totes dues parts contractants pot modificar o eliminar el termini establert
en el contracte.
Exemple
Si en un contracte d'obra es va establir que l'edificaci s'acabaria i es lliuraria el dia 20
de mar de 2020, i que en aquell moment el comitent hauria de pagar al contractista
una determinada quantitat de diners, si el constructor acaba l'obra abans del termini
esmentat, no pot exigir del comitent que la rebi abans de la data pactada i li pagui els
diners establerts en el contracte, ja que, llevat que consti o es pugui deduir el contrari del
contracte d'obra, el termini s'entn establert tant en benefici del constructor (deutor del
lliurament i creditor del preu), com del comitent o amo de l'obra (creditor del lliurament
i deutor del preu).
3) L'article 1128 CC matisa la regla de l'exigibilitat immediata de les obliga-
cions establerta en l'article 1113 CC (statim debetur) en l'incs primer, en esta-
blir que "si l'obligaci no assenyala un termini, per de la seva naturalesa i cir-
cumstncies es dedueix que s'ha volgut concedir al deutor, els tribunals n'han
de fixar la durada". Sn els tribunals els encarregats de determinar la durada
del termini, tant quan el termini a favor del deutor es dedueixi de la natura-
lesa o circumstncies de l'obligaci, com quan el termini quedi a la voluntat
del deutor, conforme al que estableix l'article 1128.II CC. No es pot deixar
exclusivament a l'arbitri del deutor la determinaci del termini, ja que aix
contravindria el que disposa l'article 1256 CC.
Al contrari, en l'mbit mercantil, els tribunals no intervenen en cap cas, com
es desprn de l'article 62 CCom.
Art. 62 CCom
"Les obligacions que no tinguin un termini prefixat per les parts o per les disposicions
d'aquest Codi, sn exigibles deu dies desprs d'haver estat contretes, si tan sols produei-
xen acci ordinria, i l'endem, si comporten l'execuci prpia". En aquest mbit tamb
s'han de tenir en compte les normes de la Llei 3/2004, de mesures de lluita contra la
morositat en les operacions comercials.
Quan resulti d'aplicaci l'art. 85.1 TRLGDU considera abusives "les clusules que reservin
a l'empresari que contracta amb el consumidor i usuari un termini excessivament llarg
o insuficientment determinat per acceptar o rebutjar una oferta contractual o satisfer la
prestaci deguda", i en el seu nmero 8 considera igualment abusives "les clusules que
suposin la consignaci de dates de lliurament merament indicatives condicionades a la
voluntat de l'empresari".
4) Finalment, l'article 1130 CC estableix una norma dispositiva sobre el cm-
put del termini, en establir que si el termini est assenyalat per dies a comptar
des d'un de determinat, aquest queda excls del cmput, que ha de comenar
l'endem.
5.1.2. El termini essencial
De vegades, les parts han configurat el terme o termini de compliment de
l'obligaci com a fonamental per a la satisfacci dels seus interessos, de tal
manera que la realitzaci de la prestaci deguda fora del termini fixat en el
contracte ja no satisfar l'inters del creditor (per exemple, lliurament d'un
esmquing llogat per a anar a una recepci).
Altres vegades, al contrari, encara que la prestaci es compleix fora del termini
establert en el contracte, continua satisfent l'inters del creditor (per exemple,
el lliurament de l'habitatge que es va comprar en construcci).
La consideraci que l'establiment d'un terme per al compliment de l'obligaci
sigui determinant, o no, de la satisfacci de l'inters del creditor depn de
la voluntat de les parts establerta en el contracte. En conseqncia, s una
qesti d'interpretaci de la voluntat.
S'entn per termini no essencial aquell l'incompliment del qual no pro-
dueix la insatisfacci de l'inters del creditor. Per tant, el compliment de
l'obligaci pel deutor, encara que es produeixi fora del termini fixat, sa-
tisf igualment l'inters del creditor. En aquest cas, el deutor, constitut
en mora, ha de respondre dels danys originats pel retard.
D'altra banda, s'entn com a termini essencial aquell en qu el termini
s un element fonamental de la constituci de la relaci obligatria. El
termini essencial pot procedir de la prpia naturalesa de l'obligaci o
d'una previsi expressa o tcita de les parts.
El terme essencial pot ser al seu torn propi o absolut, quan el retard impliqui
l'incompliment definitiu; o impropi o relatiu, quan el retard no implica in-
compliment definitiu, per redueix sensiblement la utilitat de la prestaci per
al creditor.
En el primer supsit (terme essencial propi o absolut) el retard ja fa intil la
prestaci. En el segon supsit (terme essencial impropi o relatiu) el retard del
deutor far que el deutor es colloqui automticament en mora, sense neces-
sitat d'intimaci o reclamaci del creditor.
Exemple
Normalment s un terme no
essencial el dia fixat per al lliu-
rament d'un vehicle nou que
he comprat per a canviar el
que tinc actualment.
Exemple
s un termini essencial la fixa-
ci del dia previ a la celebraci
del matrimoni en un contracte
de confecci d'un vestit de n-
via.
Article 1100.II.2a CC
"Tanmateix, no s necessria la intimaci del creditor perqu la mora existeixi: [...] 2n.
Quan de la seva naturalesa i circumstncies resulti que la designaci de l'poca en qu ha-
via de lliurar-se la cosa o fer-se el servei, va ser motiu determinant per establir l'obligaci."
L'incompliment del terme essencial implica, en principi, l'incompliment de-
finitiu de l'obligaci. Aix s aix sempre que es tracta d'un terme essencial
propi o absolut, i en aquest cas el deutor no pot pretendre alliberar-se com-
plint tardanament.
Tanmateix, en els supsits en qu el terme essencial s impropi o relatiu, el
creditor pot sollicitar el compliment tard, si encara li interessa el compliment
(malgrat que tard) de l'obligaci. En cas contrari, o en el de terme essencial
propi, el creditor pot resoldre el contracte i sollicitar la indemnitzaci corres-
ponent per danys i perjudicis.
5.1.3. El venciment anticipat de l'obligaci
Exemple
Aix, en l'exemple anterior del
lliurament del vestit de nvia,
el deutor no es pot alliberar
de la responsabilitat lliurant el
vestit l'endem de la celebra-
ci.
El venciment anticipat de l'obligaci implica la prdua del benefici del terme o
termini per al deutor. El dret al termini es perd en els casos segents, establerts
en l'article 1129 CC:
1) Insolvncia del deutor produda desprs d'haver contret l'obligaci, llevat
que es garanteixi el deute. El pressupost de la facultat del creditor de reclamar
anticipadament el deute s la insolvncia sobrevinguda del deutor, entesa com
a minva o disminuci significativa de la seva garantia patrimonial. No n'hi ha
prou amb la situaci d'illiquiditat ni amb la declaraci de concurs del deutor.
Declaraci de concurs
L'article 61, 2 de la LC estableix que la declaraci de concurs no afecta la vigncia dels
contractes amb obligacions recproques pendents de compliment tant a crrec del con-
cursat com de l'altra part, i el pargraf tercer del mateix precepte afegeix: "Es consideren
no posades les clusules que estableixin la facultat de resoluci o l'extinci del contracte
per la sola causa de la declaraci de concurs de qualsevol de les parts".
En principi, si el deutor no s'oposa i reconeix la seva situaci d'insolvncia,
la facultat de reclamar anticipadament el deute es pot exercitar extrajudicial-
ment. En cas d'oposici del deutor, noms s possible el seu exercici judicial, i
en el mateix procediment de reclamaci del pagament del deute s'ha de provar
la situaci d'insolvncia del deutor.
2) Falta de constituci de les garanties a qu s'ha comproms el deutor.
3) Quan hagin disminut les garanties pels actes del deutor, o si han desapare-
gut per cas fortut i no han estat substitudes per altres de noves i igualment
segures. En tots dos casos, tant quan la disminuci de les garanties obeeix a
una actuaci voluntria del deutor que la motiva (no s'atn aqu el grau de
M. Clemente (1991). Los su-
puestos legales de vencimiento
anticipado de las obligaciones.
Tirant lo Blanch.
diligncia del deutor) com a un cas fortut, el fet que el deutor substitueixi les
garanties per altres d'equivalents quant a seguretat del crdit per al creditor
evita el possible venciment anticipat de l'obligaci.
Diferent del supsit d'anticipaci del venciment s el compliment anticipat de
l'obligaci per acord del creditor i del deutor quan el termini per al compliment
es va establir en benefici de tots dos. Circumstncia que a ms es presumeix
en l'article 1127 CC.
Article 1127 CC
"Sempre que en les obligacions es designa un termini, es considera establert en benefici
del creditor i del deutor, si no s que del tenor d'aquelles o d'unes altres circumstncies
resulta haver-se posat en favor de l'un o de l'altre."
Si, al contrari, el termini s'hagus establert en benefici d'una sola de les parts,
noms podria anticipar el compliment la part afavorida per ell.
5.2. La relaci obligatria sota condici
Les obligacions condicionals es diferencien de les obligacions sotmeses
a termini perqu en les primeres no hi ha certesa sobre l'arribada del dia
de qu es tracti. D'aquesta manera, es poden definir com aquelles en qu
l'adquisici de drets o la prdua dels adquirits depn d'un esdeveniment
futur i incert, o d'un esdeveniment passat, que els interessats ignoren.
El seu rgim jurdic es troba en els articles 1113 i seg. CC.
La condici s un esdeveniment de realitzaci insegura i incerta, respecte del
qual hi ha incertesa de la seva producci en el moment de naixement de
l'obligaci. Al contrari, ja hem assenyalat que el termini s un esdeveniment
de realitzaci certa i segura, respecte del qual hi ha certesa en el moment de
nixer l'obligaci, encara que s'ignori quan es produir (aix, per exemple, el
dia de la mort d'una persona; o b el dia 12 de juny de 2020).
Sn carcters de la condici els segents:
1) La incertesa. Com hem dit, la incertesa de la producci de l'esdeveniment
permet diferenciar la condici del termini. No obstant aix, s una certa con-
tradicci el fet que l'article 1113 CC admeti com a condici un esdeveniment
passat que els interessats ignorin.
2) La voluntarietat, ja que la fixaci de la condici en el contracte ha de
procedir de l'autonomia de la voluntat de les parts.
L'article 1116 CC marca els lmits a l'establiment de condicions per les parts.
Article 1116 CC
"Les condicions impossibles, les contrries als bons costums i les prohibides per la llei
anullen l'obligaci que en depengui. La condici de no fer una cosa impossible es t per
no posada."
El nostre Codi civil regula diverses classes de condici:
1) Condicions positives i negatives (art. 1117 i 1118 CC). Les primeres sn
les que suposen que t lloc algun esdeveniment que altera la situaci inicial de
les coses; les condicions negatives sn les que suposen que es mant la situaci
original i, per tant, que no es produeix una alteraci d'aquesta situaci.
2) Condicions casuals, potestatives i mixtes.
Article 1115 CC
"Quan el compliment de la condici depn exclusivament de la voluntat del deu-
tor, l'obligaci condicional s nulla. Si depn de la sort, o de la voluntat d'un tercer,
l'obligaci produeix tots els efectes d'acord amb les disposicions d'aquest Codi."
Sn casuals les condicions en qu la realitzaci de l'esdeveniment depn de
la sort o de l'atzar, o de l'actuaci d'un tercer que actua sense relaci amb els
interessats (circumstncies o actes aliens al cercle d'influncia dels interessats);
sn potestatives aquelles en qu la realitzaci de l'esdeveniment depn de la
voluntat dels interessats; sn mixtes les condicions en qu la realitzaci de
l'esdeveniment depn en part de la voluntat dels interessats i en part de la sort
o de l'actuaci d'un tercer.
Les condicions potestatives poden ser purament potestatives, quan la realit-
zaci de l'esdeveniment depn exclusivament de la voluntat del deutor (en
aquest cas l'obligaci condicional ser nulla, segons es disposa a l'article 1115
CC), o simplement potestatives, quan malgrat que la voluntat del deutor s
decisiva s'han de donar altres circumstncies, no quedant en aquest cas sot-
meses que en aquest cas no queden sotmeses al rgim de l'article 1115 CC.
Tampoc no sembla que resulti d'aplicaci el precepte quan la realitzaci de
l'esdeveniment depengui de la voluntat del creditor
39
.
En relaci amb les condicions potestatives s'ha de tenir en compte el que disposa l'article
85.7 del TRLGDCU, en assenyalar que sn nulles per abusives "les clusules que suposin
la supeditaci a una condici la realitzaci de la qual depengui nicament de la voluntat
de l'empresari per al compliment de les prestacions, quan al consumidor i usuari se li
hagi exigit un comproms ferm".
3) Les condicions tamb poden ser suspensives, resolutries o modificatives.
La distinci entre condicions suspensives o resolutries s una de les bsiques
en el nostre Codi civil. La distinci assenyalada es desprn del contingut dels
articles 1113 i 1114 CC.
L'establiment d'una condici suspensiva suposa que la relaci obligatria no
produeix efectes mentre no es produeixi l'esdeveniment previst com a condi-
ci; la condici resolutria suposa que la realitzaci de l'esdeveniment previst
(39)
No obstant aix, en aquest
supsit la doctrina es planteja la
necessitat de limitar temporalment
la vinculaci del deutor (L. Dez-Pi-
cazo) fixant un termini o un temps
mxim de litispendncia de la con-
dici.
com a condici produeix la conseqncia que cessin els efectes tpics que ge-
nerava la relaci obligatria; les condicions modificatives sn de creaci doc-
trinal, i en aquestes el fet que es produeixi l'esdeveniment noms comporta
una modificaci de la reglamentaci contractual.
5.2.1. La relaci obligatria sota condici suspensiva
La condici suspensiva suposa que la relaci obligatria no tindr efec-
tes mentre no es produeixi l'esdeveniment previst com a condici.
La relaci obligatria sotmesa a condici suspensiva s'estructura en tres fases
ben diferenciades:
Conditio pendet: fase de litispendncia de la condici o d'incertesa sobre el
seu esdeveniment.
Conditio existit: fase de realitzaci de l'esdeveniment.
Conditio deficit: fase de no realitzaci de l'esdeveniment, la realitzaci ja
resulta impossible.
Vegem-les amb ms detall:
1) Fase de litispendncia (art. 1121 CC). La relaci obligatria existeix i vincu-
la les parts, i a ms l'expectativa d'adquisici dels drets derivats de la relaci
jurdica condicionada s transmissible.
En aquesta fase el creditor pot exercitar les accions procedents per a la conser-
vaci del seu dret, norma que ha de ser objecte d'interpretaci extensiva; i el
deutor pot repetir el que hagi pagat durant aquest perode.
S'ha d'observar la diferncia de rgim en aquest punt amb les obligacions sotmeses a
termini (cfr. art. 1126 CC), ja que en aquest supsit el deutor ja sap amb certesa que si paga
abans, sols, i podr reclamar els interessos al creditor, per no repetir all que ha pagat.
La norma s lgica, ja que abans del compliment de la condici encara no se sap si el
deutor haur de complir l'obligaci o no, i, per tant, no s raonable que el creditor es
quedi un pagament que s molt ms que un pagament anticipat, ja que encara no ha
nascut l'obligaci de satisfer-lo.
2) Fase de realitzaci de l'esdeveniment previst com a condici. Tal com
disposa l'article 1118 CC, si la condici fixada era negativa, aix s, la condici
consistia en la no producci d'un determinat succs o esdeveniment en un
temps determinat, i es constata que aquest esdeveniment no es produir, per-
qu ha transcorregut el temps establert en l'obligaci sense que es produeixi
(per exemple, et regalo el cotxe si no vius fora de Barcelona en deu anys), per
exemple, perqu ja s evident que aquest esdeveniment no pot ocrrer (et re-
galo el cotxe si no et cases amb el Pere, i posteriorment aquest mor), l'obligaci
ser plenament efica.
Exemple
El contracte d'arrendament
per a un s diferent del
d'habitatge s'iniciar si apro-
ves totes les assignatures del
grau de Dret. Et lliurar la me-
va moto Vespa quan aprovis
l'oposici.
Quan la condici fixada s positiva, si es compleix l'esdeveniment posat com a
condici, la relaci obligatria produeix els seus efectes. De la mateixa mane-
ra, si l'obligat impedeix voluntriament el compliment de la condici, tamb
s'entn complerta (art. 1119 CC) i, per tant, la relaci obligatria tamb pro-
dueix els seus efectes.
Del contingut dels articles 1120 i 1122 CC es desprn un problema bsic de les
obligacions condicionals: l'abast de la retroactivitat en cas de compliment de la
condici suspensiva. Per a donar una soluci al problema, s necessari distingir
els diferents tipus d'obligaci previstos en l'article 1088 CC: obligacions de
donar, de fer o de no fer.
La regla general establerta en els articles 1120 i 1122 CC en relaci amb aques-
ta qesti s la retroactivitat dels efectes en el moment de constituci de la
relaci obligatria, quan es tracta d'una obligaci condicional de donar. Per
a les obligacions de fer i no fer sn els tribunals els que determinen l'efecte
retroactiu de la condici complerta.
Aix, quan estiguem davant d'una obligaci de donar, les regles aplicables sn les
segents:
a) Rgim dels fruits i interessos: si estem davant d'una obligaci sinallagmtica, es
compensaran els uns amb els altres; si es tracta d'una obligaci unilateral, els fruits ja
percebuts correspondran al deutor, llevat que de la mateixa obligaci es dedueixi una
altra cosa.
b) Prdua de la cosa: si s'ha produt sense culpa del deutor, s'extingeix l'obligaci; si
concorre culpa del deutor, aquest haur de rescabalar els danys i perjudicis.
c) Deteriorament de la cosa: si no es presenta culpa del deutor, el menyscapte s a comp-
te del creditor; per si ha estat culpa del deutor, el creditor pot optar entre la resoluci i
el compliment, amb indemnitzaci per perjudicis en tots dos casos.
d) Rgim de les millores: si s'han produt pel transcurs del temps o la naturalesa de la
cosa, corresponen al creditor; si deriven de l'activitat del deutor, corresponen a aquest els
mateixos drets que a l'usufructuari.
3) Fase de no-realitzaci de l'esdeveniment previst. En les condicions sus-
pensives en les quals l'esdeveniment pres en consideraci per a la plena
producci d'efectes de l'obligaci s positiu, desapareixer la incertesa de la
producci de l'esdeveniment i l'obligaci s'extingir quan sigui evident que
l'esdeveniment no pot tenir lloc (et compro la casa si el teu pare te l'arriba
a donar, i el pare mor). De la mateixa manera, s'extingeix l'obligaci quan
ha transcorregut el termini establert en el programa obligacional per a la pro-
ducci de l'esdeveniment i aquest no ha tingut lloc (et compro la casa si est
totalment rehabilitada abans del dia 1 de gener de 2011; et regalo el xalet si
aproves l'oposici abans de fer 27 anys).
Article 1117 CC
"La condici que tingui lloc algun esdeveniment en un temps determinat extingeix
l'obligaci des que passi el temps o sigui indubtable que l'esdeveniment no tindr lloc."
Article 487 i 488 CC
Els articles 487 i 488 CC fan
referncia en aquest sentit al
dret a retirar les millores sen-
se detriment dels bns, i a la
compensaci dels desperfectes
provocats als bns amb les mi-
llores efectuades.
Per al supsit en qu no s'hagus fixat termini per a la realitzaci de
l'esdeveniment, la jurisprudncia estima aplicable el criteri establert per a les
condicions negatives, i l'article 1118.II CC estima que "si el temps no s'ha fixat,
la condici es considera complerta en el temps que versemblantment s'hagi
volgut assenyalar, atesa la naturalesa de l'obligaci".
5.2.2. La relaci obligatria sotmesa a condici resolutria
La condici resolutria s aquella en qu el fet que tingui lloc
l'esdeveniment previst implica l'acabament d'una relaci obligatria
plena i efica.
Aix, en la fase de litispendncia de les obligacions sotmeses a condici re-
solutria, la relaci obligatria s efica i produeix tots els efectes de mane-
ra ordinria. El creditor pot exigir el compliment i el deutor ha d'efectuar la
prestaci, si b la transmissi dels drets derivats de l'obligaci est sotmesa al
possible compliment de la condici. L'article 1113.II CC es refereix a aquest
tipus d'obligacions.
Art. 1113.II CC
"Tamb s exigible tota obligaci que contingui una condici resolutria, sense perjudici
dels efectes de la resoluci."
En la fase de realitzaci de l'esdeveniment previst com a condici, quan
ocorre l'esdeveniment establert com a condici resolutria, es produeix "la
resoluci o prdua dels [drets] ja adquirits" (art. 1114 CC.) En aquests casos es
planteja el mateix problema que en seu de condici suspensiva, s a dir, l'abast
de la retroactivitat en cas de compliment de la condici, i a aquest efecte s'ha
de distingir entre obligacions de donar, de fer o de no fer, com es desprn de
l'article 1123 CC.
Diversos criteris poden incidir sobre l'abast de la retroactivitat en cas de com-
pliment de la condici resolutria:
1) Les estipulacions de les parts, que poden determinar una retroacci absoluta
o una retroacci relativa, que noms afecta els actes posteriors al compliment
de l'obligaci.
2) El sentit que derivi de la naturalesa de l'obligaci.
3) Els criteris del Codi civil, en qu com hem assenyalat l'article 1123 CC dis-
tingeix entre obligacions de donar i obligacions de fer o de no fer. Si es trac-
ta d'obligacions de donar, les parts han de restituir-se el que hagin percebut
(retroacci absoluta), i en els supsits de prdua, deteriorament o millora, es
Exemple
La meva empresa em trasllada
de l'oficina de Barcelona a la
de Madrid i cedeixo l's de ca-
sa meva a un amic mentre no
em tornin a destinar a Barcelo-
na.
remet al rgim establert en l'article 1122 CC per a les condicions suspensives.
Si es tracta d'obligacions de fer o no fer, sn els tribunals els que determinen
l'abast de la condici resolutria.
En la fase de no realitzaci de l'esdeveniment previst, quan desaparegui la
incertesa sobre si es produir o no l'esdeveniment establert com a condici
resolutria, la relaci obligatria condicional queda definitivament efica. La
possibilitat de claudicaci o resoluci de l'obligaci desapareix i les posicions
de les parts esdevenen definitives i inclumes.
5.3. El lloc de la relaci obligatria. Rgim jurdic
Quan es parla de lloc de la relaci obligatria es pot fer en dos sentits:
1) Com a lloc de constituci de l'obligaci, de manera que identifica el lloc on
neix una relaci obligatria, i determina, d'una banda, la competncia judicial
nacional i internacional i, d'una altra, el rgim jurdic aplicable a l'obligaci.
En la determinaci del lloc de l'obligaci sn d'aplicaci els tractats i convenis
internacionals ratificats a aquest efecte per Espanya.
Segons l'article 1262.II CC, per a les obligacions contractuals, el lloc de cons-
tituci de l'obligaci s el lloc on es va fer l'oferta; per a les obligacions extra-
contractuals, el lloc de producci dels danys.
2) Com a lloc d'execuci de l'obligaci, i hem de referir-nos aleshores a l'art.
1171 CC.
Article 1171 CC
"El pagament s'ha d'executar en el lloc que hagi designat l'obligaci. Si no s'ha expressat
i es tracta de lliurar una cosa determinada, s'ha de fer el pagament on aquesta existia en
el moment de constituir-se l'obligaci. En qualsevol altre cas, el lloc del pagament s el
del domicili del deutor."
En primer lloc, el precepte estableix una regla general (art. 1171.I CC: el paga-
ment s'ha d'executar en el lloc que les parts hagin designat en el contracte),
una regla supletria i casustica (art. 1171.II CC: si les parts no han dit res i es
tracta de lliurar una cosa determinada, aquesta s'ha de lliurar en el lloc en el
qual es trobava en el moment de constituir-se l'obligaci), i un criteri supletori
de segon grau (art. 1171.III CC) que s el del domicili del deutor, que s el que
t en el moment del pagament.
No obstant aix, aquestes regles resulten insuficients, i per aix en relaci amb
determinades figures contractuals s'estableixen criteris especfics per al lloc del
compliment (per exemple, per a la compravenda art. 1500.II CC o el dipsit
art. 1774.II CC), sense que d'altra banda s'hagi d'oblidar la important funci
dels usos derivats del trfic jurdic, com a criteri a tenir en compte per a la
determinaci del lloc d'execuci de l'obligaci en defecte de normes o de pacte
de les parts (art. 1258 CC).
Resum
S'entn per relaci jurdica obligatria la relaci complexa que uneix un creditor
(titular de la posici activa, del dret de crdit) i un deutor (titular de la posici
passiva, del deure jurdic de prestaci). La relaci jurdica obligatria constitu-
eix un marc estable de cooperaci per a perseguir interessos econmics tutelats
per l'ordenament jurdic.
Les qestions objecte d'anlisi en aquest mdul han estat les segents:
1) El concepte i l'estructura de la relaci obligatria: els subjectes, l'objecte (la
prestaci), el vincle de les parts (compost de deute i responsabilitat) i la causa
de la relaci jurdica obligatria.
2) Les fonts de les obligacions, fent una crtica a la determinaci de l'article
1089 CC, ja que no inclou expressament la declaraci de voluntat unilateral
i no dna a la llei el tractament adequat, ja que la llei s el pressupsit de
qualsevol altra font del dret.
3) Les classes d'obligacions per ra dels subjectes. En cada una de les posici-
ons, activa i passiva, de la relaci obligatria, o fins i tot en totes dues, hi pot
haver diferents persones, per la qual cosa s necessari determinar quin s el
rgim jurdic aplicable a les seves relacions. En aquest sentit, en funci de com
s'organitzi la pluralitat de persones, es distingeixen les obligacions mancomu-
nades en m comuna, les obligacions mancomunades simples o parciries i les
obligacions solidries. Aquestes ltimes sn les que comporten una onerositat
ms elevada per al deutor i una garantia superior per a la satisfacci del crdit
del creditor.
4) L'objecte de la relaci obligatria, la prestaci, com a comportament o con-
ducta a qu el deutor s'obliga i que pot ser exigida pel creditor. Des del punt
de vista de l'objecte, s'han analitzat els diferents tipus d'obligacions existents.
A ms de la classificaci tradicional de l'article 1088 CC, que distingeix obli-
gacions de donar, de fer o de no fer, s'han destacat les caracterstiques de les
obligacions genriques, alternatives, facultatives, indivisibles i pecuniries.
5) Les circumstncies de la relaci obligatria. En aquesta ltima part del m-
dul s'han analitzat el temps i el lloc de compliment de l'obligaci, com tamb
els elements accidentals que en poden afectar el compliment: la condici, el
terme i el mode. Les obligacions sotmeses a condici (suspensiva o resolutria)
o a terme (inicial o final, si escau, essencial) sn la part fonamental d'aquesta
matria.
Activitats
1. Llegiu i comenteu les STS de 7 de juny de 1999 (RJ 4728) i 12 de juny de 1997 (RJ 4771)
sobre el concurs amb premi com a font de les obligacions.
2. Llegiu i comenteu les STS de 16 de maig de 2007 (RJ 3555) i 26 de desembre de 2001 (RJ
2002, 417) sobre solidaritat tcita.
3. Llegiu i comenteu la STS de 18 de juny de 2008 (RJ 4255) sobre la inexistncia de solidaritat
tcita i aplicaci de la regla de la mancomunitat.
4. Llegiu i comenteu la STS de 21 d'octubre de 2003 (RJ 7516) que distingeix les obligacions
alternatives de les genriques, i la STS de 9 d'octubre de 2003 (RJ 6840) que es refereix a una
obligaci alternativa.
5. Llegiu i comenteu les STS de 13 de mar de 1990 (RJ 1691) i 22 de juny de 1984 (RJ 3257)
sobre la distinci entre obligacions alternatives i facultatives.
6. Llegiu i comenteu la STS de 23 d'octubre de 2002 (RJ 9305) sobre la inexistncia d'una
obligaci pretesa facultativa.
7. Llegiu i comenteu la STS de 24 de setembre de 2003 (RJ 6204) sobre solidaritat.
8. Llegiu i comenteu la STS de 14 de mar de 2003 (RJ 3645) sobre l'aplicaci de la prescripci
en els diversos tipus d'obligacions solidries.
9. Llegiu i comenteu la STS de 17 de juny de 2002 (RJ 5223) sobre solidaritat de l'obligaci
d'indemnitzar els danys extracontractuals quan aquesta obligaci s'atribueix a diversos sub-
jectes, sense que sigui possible la fixaci individualitzada de la participaci de cada un d'ells
en la causaci del dany.
10. Llegiu i comenteu la STSJ de Navarra de 25 de mar de 1993 (RJ 2561) sobre obligacions
naturals.
11. Llegiu i comenteu la STS de 15 de juny de 2004 (RJ 3845) sobre la condici suspensiva.
12. Llegiu i comenteu la STS de 17 de mar de 1997 (RJ 1980) sobre la condici resolutria.
13. Llegiu i comenteu les STS de 18 de febrer de 2003 (RJ 1172) i de 27 d'octubre de 2000 (RJ
8677) sobre obligacions mancomunades.
14. Llegiu i comenteu les STS de 21 de desembre de 2006 (RJ 2007, 308) i 8 de novembre de
1994 (RJ 8477) sobre anatocisme.
15. Llegiu i comenteu la STS de 17 de desembre de 2008 (RJ 2009, 675) sobre el terme no
essencial.
16. Llegiu i comenteu la STS de 27 de febrer de 1999 (RJ 1134) sobre la prdua del dret a
utilitzar el termini.
17. Llegiu i comenteu les STS de 13 d'abril de 1999 (RJ 2611) i de 25 d'abril de 1994 (RJ 3073)
sobre les obligacions de mitjans i de resultat.
18. Llegiu i comenteu la STS de 18 d'abril de 1984 (RJ 1952) sobre una obligaci de tracte
successiu.
Exercicis d'autoavaluaci
1. Qu es denomina obligaci?
2. Quins sn els elements de la relaci obligatria?
3. Qu s'entn en l'actualitat per obligaci natural?
4. Quines sn les fonts de les obligacions?
5. Qu caracteritza les obligacions sinallagmtiques?
6. El Mrius va vendre la seva casa a tres germans, la Llcia, el Pere i la Maria, que en total
han de pagar un preu de 120.000 euros per l'habitatge, i cada un deu 40.000 euros. Si no
determinen la manera d'organitzar la pluralitat de deutors, qu passar si un d'ells s insol-
vent? Qu passaria si s'hagus pactat la solidaritat passiva o de deutors? Per qu la solidaritat
no es presumeix?
7. Qu es denomina parciaritat?
8. Quins sn els requisits de la prestaci?
9. Qu diferencia les obligacions de mitjans de les obligacions de resultat?
10. Qu significa la regla genus nunquam perit? Per qu aquesta regla t una aplicaci limitada
en les obligacions genriques de gnere limitat?
11. En qu es diferencien les obligacions alternatives de les facultatives?
12. Concepte jurdic d'inters. En qu es diferencien els interessos legals dels convencionals?
13. Si es va fixar un termini per al compliment en una obligaci de compra d'un vestit de
casament que vencia el dia anterior a la cerimnia, i arribat el dia el vestit no es pot lliurar,
davant de quina classe de termini ens trobem? Quines conseqncies tindr el seu incom-
pliment?
14. Qu es denomina condici?
15. Quines sn les diferncies entre les condicions suspensives i les resolutries?
Solucionari
Exercicis d'autoavaluaci
1. El Codi civil no parla de relaci obligatria, sin d'obligaci. El concepte d'obligaci t
fonamentalment dos significats: d'una banda, s'entn per obligaci un deure jurdic; d'una
altra, s una relaci jurdica (obligatria) complexa en la qual es troben un creditor (posici
activa, titularitat del dret de crdit) i un deutor (posici passiva, titularitat del deure jurdic
de prestaci o de l'obligaci segons el primer dels sentits apuntats).
2. Els elements de la relaci obligatria entesa com a relaci jurdica complexa entre el cre-
ditor i el deutor sn els segents:
a) Els subjectes, que sn dos (subjecte actiu o creditor i passiu o deutor). No obstant aix,
en cada una de les posicions subjectives de la relaci hi pot haver diverses persones fsiques
o jurdiques.
b) L'objecte, ents com la prestaci que el creditor pot exigir i el deutor ha de realitzar.
c) El vincle obligatori, relaci de poder i deure correlatius que uneix els subjectes, i que es
compon de deute i responsabilitat.
d) La causa, com a ra de l'existncia de l'obligaci, tinguda en compte pel nostre ordena-
ment, que la converteix en jurdica.
3. En l'actualitat la doctrina considera que l'obligaci natural no implica l'existncia d'una
relaci jurdica obligatria ni tampoc un supsit de deute sense responsabilitat. L'obligaci
natural s qualsevol deure moral o causa justa (esmentada en l'article 1901 CC), que justifica,
d'acord amb els principis morals vigents en un moment determinat, un desplaament patri-
monial que en cap altre supsit no estaria legitimat, la qual cosa produeix com a efecte que
qui paga no pot repetir all que ha pagat voluntriament.
4. Conforme al tenor de l'article 1089 CC sn fonts de les obligacions la llei, els contractes,
els quasicontractes, els delictes i els quasidelictes. La doctrina considera igualment que la
declaraci unilateral de voluntat tamb constitueix una font de les obligacions, i basa aquesta
posici en el fet que el terme llei s'ha d'entendre en sentit ampli (equivalent, per tant, a
norma jurdica), incloent tamb el costum. L'exemple paradigmtic del valor de la declaraci
unilateral de voluntat com a font de les obligacions s la promesa pblica de recompensa
(per exemple, ofereixo 1.000 euros a qui em torni sa i estalvi el meu gos Goofy).
5. La relaci obligatria sinallagmtica es caracteritza perqu les parts sn recprocament
creditores i deutores l'una de l'altra. L'element essencial d'aquestes obligacions s, en con-
seqncia, la reciprocitat. Deutor i creditor ho sn simultniament, i les seves posicions es-
tan a ms interconnectades. L'exemple paradigmtic d'obligacions sinallagmtiques sn les
derivades del contracte de compravenda: de l'obligaci de lliurament de la cosa s deutor el
venedor, i creditor el comprador; de l'obligaci de pagament del preu s deutor el comprador,
i creditor el venedor.
6. L'article 1138 CC estableix la regla de presumpci de la mancomunitat per al supsit en qu
les parts no hagin previst expressament en el contracte de quina manera volen organitzar la
pluralitat de persones. Es tracta de la mancomunitat simple o pura, o parciaritat, que implica
que la relaci obligatria s nica, per el crdit i el deute es reputen dividits en tantes parts
com subjectes hi hagi en cada posici jurdica. D'aquesta manera, cada creditor ho s d'una
part del crdit i cada deutor (en el supsit plantejat noms hi ha pluralitat en la posici
passiva de la relaci) ho s d'una part del deute. Per tant, el Mrius noms podria reclamar a
cada un dels tres germans la part de deute que els correspon, 40.000 euros. En conseqncia,
si algun dels compradors resulta insolvent, els restants no han de cobrir la insolvncia, sin
que el creditor ha de suportar aquesta situaci.
Si les parts han pactat el rgim de solidaritat per a organitzar la pluralitat de la posici passiva
de la relaci obligatria (no s necessari per a aix que consti l'expressi solidaritat, per s
que resulti de manera inequvoca de la voluntat de les parts), la conseqncia seria que la
insolvncia d'un codeutor hauria de ser assumida pels restants a prorrata de la part que cada
un va assumir en el deute. Per tant, en aquest cas, els altres dos han de suportar cadasc
un desemborsament patrimonial de 60.000 euros, ja que es considera que la participaci s
per parts igual. El Codi civil no estableix aquesta conseqncia de manera expressa, per es
dedueix de la interpretaci conjunta dels articles 1137 i 1139, a contrario, CC.
La solidaritat no es presumeix precisament perqu s el rgim ms oners per als deutors, ja
que implica una garantia superior per al creditor per a la satisfacci del seu crdit. L'article
1137 CC estableix aquesta regla, que troba el seu fonament en el principi de favor debitoris, i
que es completa amb la presumpci de mancomunitat de l'article 1138 CC.
7. Es denomina parciaritat la forma d'organitzaci de la pluralitat de persones que s'aplica
a falta de disposici expressa de les parts sobre el rgim que desitgen en una situaci de
pluralitat de persones en la posici activa, passiva, o en totes dues (mixta). L'article 1138
CC estableix la presumpci de mancomunitat simple o pura, denominaci s equivalent a
la de parciaritat.
Bsicament, consisteix en el fet que si b la relaci obligatria s nica, el crdit i el deute,
si escau, es reputen dividits en tantes parts com subjectes hi hagi en cada posici jurdica.
D'aquesta manera, cada creditor noms ha de reclamar la seva part del crdit, i cada deu-
tor noms est obligat a pagar la quota de deute que li hagi correspost. En aquest cas, la
insolvncia d'un dels deutors resulta irrellevant per als altres, ja que no hi ha comunicaci
de responsabilitats.
8. Tal com es desprn dels articles 1271 a 1273 CC, els requisits de la prestaci sn els
segents: possibilitat (la prestaci de fer ha de ser realitzable i ha d'existir o arribar a existir
la cosa en la prestaci de donar); licitud, ja que la prestaci no pot ser contrria a les lleis
imperatives o a l'ordre pblic; determinaci, ja que ha de resultar determinada o ser determi-
nable posteriorment d'acord amb els criteris establerts en constituir l'obligaci. Finalment,
la patrimonialitat no s un requisit de la prestaci, sin de la sanci per incompliment de
la prestaci.
9. La distinci entre obligacions de mitjans o de resultat fa referncia a la finalitat de
l'obligaci. En les obligacions de mitjans, el deutor s'obliga a dur a terme una activitat uti-
litzant els mitjans adequats a l'estat actual de la cincia o tcnica sense garantir el resultat
(aix, el metge s'obliga a tractar adequadament el pacient, per no garanteix el resultat de la
curaci). Si el deutor empra la diligncia exigible, la no obtenci del resultat hipotticament
previst no representa incompliment i, per tant, el creditor ha d'abonar la retribuci pactada.
Al contrari, en les obligacions de resultat, el deutor s'obliga a dur a terme una activitat diligent
i, a ms, a aconseguir un resultat determinat (aix, la construcci d'una casa). Si l'obligaci
s de resultat, el deutor noms queda exonerat de responsabilitat si no ha assolit el resultat
previst i volgut per les parts en el moment de constituci de l'obligaci, si pot provar que va
concrrer un supsit de cas fortut. El deutor no pot reclamar el pagament de la contrapres-
taci pactada en el contracte si no s'ha obtingut el resultat, encara que hagi estat plenament
diligent, llevat dels supsits de mora accipiendi i d'impossibilitat sobrevinguda per actuaci
imputable al creditor. Les obligacions de resultat impliquen la imposici al deutor d'un sis-
tema de responsabilitat ms rigors que el derivat de l'obligaci d'activitat o de mitjans.
10. La regla genus nunquam perit (el gnere mai no pereix) expressa la idea que, en principi,
en les obligacions genriques, i abans de l'especificaci, no es pot donar una impossibilitat
sobrevinguda de la prestaci, perqu sempre s possible trobar coses pertanyents al gnere
pactat. Per aix, fins al moment de l'especificaci o concentraci, el risc sempre s del deutor.
D'altra banda, s'afirma que aquesta regla t una aplicaci limitada en relaci amb les obliga-
cions genriques de gnere limitat, perqu si s'han determinat la qualitat i circumstncies de
les coses que han de ser lliurades, i pereixen totes les coses del gnere delimitat per les parts
per causa fortuta o fora major, el deutor queda alliberat de la responsabilitat per extinci
de l'obligaci no imputable a ell. Un exemple d'obligaci genrica de gnere limitat seria la
d'un lliurament del vi de criana produt en una bodega determinada provinent de la collita
de l'any 2010.
11. Les obligacions alternatives sn obligacions en qu, a l'efecte del compliment, es preve-
uen diverses prestacions amb carcter excloent, de manera que el deutor compleix l'obligaci
realitzant-ne qualsevol (plures res sunt in obligatione, una autem in solutione). Al contrari, en les
obligacions facultatives nicament es preveu una prestaci, una conducta deguda possible
per al deutor, si b en el moment del compliment el deutor o, si escau, el creditor, poden mo-
dificar la prestaci (una res est in obligatione, plures autem in solutione). En les obligacions alter-
natives hi ha diverses prestacions degudes alternativament, en les obligacions facultatives no
hi ha una pluralitat de prestacions degudes, sin solament una. Tots dos tipus d'obligacions
es diferencien a ms per un rgim diferent de la impossibilitat sobrevinguda de la prestaci:
en les obligacions alternatives, la impossibilitat sobrevinguda d'una de les prestacions no
extingeix en principi l'obligaci, mentre continun essent possibles les altres previstes alter-
nativament; al contrari, si l'obligaci s facultativa, si es produeix la impossibilitat sobrevin-
guda de la prestaci sense culpa del deutor s'extingeix l'obligaci, encara que a l'efecte del
compliment fossin possibles altres prestacions que podia haver realitzat el deutor en el mo-
ment del compliment en lloc de la prestaci deguda, conforme als articles 1182 i 1105 CC.
A ms, les obligacions facultatives no estan regulades en el Codi civil, mentre que a les alter-
natives dedica els articles 1131 a 1136. Les obligacions facultatives es consideren admissibles
a l'empara del principi d'autonomia de la voluntat, sempre que es pactin expressament, ja
que en cap altre cas no es podrien admetre per imperatiu de l'article 1166 CC.
12. Des d'un punt de vista jurdic s'entn per inters les quantitats dinerries que s'han de
pagar pel gaudi d'un capital ali que tamb consisteix en diners.
Segons l'origen, els interessos poden ser legals o convencionals. Sn legals els interessos quan
l'obligaci del seu pagament est determinada per una llei, que tamb determina la quantia
concreta d'aquests en cada supsit que preveu (per exemple, art. 576.1 LEC, 20.4 LCS); sn
convencionals quan est determinada per un pacte de les parts.
D'altra banda, un altre concepte diferent s el de l'inters legal dels diners, que es fixen en
la Llei de pressupostos generals de l'Estat o en les seves normes complementries. Sovint,
algunes normes es refereixen a aquest inters legal dels diners (per exemple, art. 1108 CC).
Hi ha llibertat per a la fixaci de la taxa dels interessos convencionals, sense ms lmit que
la Llei Azcrate o de repressi de la usura, de 1908, i alguna norma que, com l'article 19, 4
LCC, estableix alguna limitaci concreta.
No obstant aix, hi ha normes sectorials bancries que obliguen a formular la quantia de
l'inters d'una manera determinada, ajustant-se a la frmula de la TAE (art. 18 LCC).
13. Evidentment, en el supsit de fet plantejat, el terme de compliment de la prestaci s'ha
previst com a element essencial del contracte. El lliurament del vestit de nvia desprs de la
cerimnia representar un incompliment definitiu de la prestaci. Per tant, es tractaria d'un
supsit de terme essencial.
La conseqncia de l'incompliment del termini de lliurament s l'incompliment definitiu de
l'obligaci i, per tant, el deutor incorre en la responsabilitat derivada d'aquest incompliment.
Tanmateix, el terme essencial es podria haver configurat com a terme essencial impropi o
relatiu. En el cas plantejat, si s'hagus fixat com a data de lliurament deu dies abans perqu
la nvia es fes diverses sessions de fotos amb ell, i es lliura el dia d'abans de la cerimnia. En
aquest cas, la prestaci encara t certa utilitat per al creditor, que arribat el terme pot reclamar
al deutor el compliment de l'obligaci. La conseqncia del retard en el supsit de terme
essencial impropi no s l'incompliment definitiu de l'obligaci, sin la mora automtica del
deutor (art. 1100.II.2a. CC).
14. Es denomina condici l'esdeveniment de realitzaci insegura i incerta, respecte del qual
no hi ha certesa en el moment de constituir-se l'obligaci (si et cases, si aproves totes les
assignatures del grau de Dret). Des d'aquesta perspectiva, es diferencia la condici del terme
en qu aquest s un esdeveniment de realitzaci certa i segura, respecte de la futura existncia
del qual s que hi ha certesa en el moment de nixer l'obligaci, encara que es pugui ignorar
quan es produir (la data de la mort d'una persona, el dia 3 de maig de 2015).
15. La submissi d'una relaci obligatria a condici suspensiva implica que aquesta no pro-
duir els efectes mentre no es produeixi l'esdeveniment previst com a condici suspensiva;
al contrari, si la relaci obligatria se sotmet a condici resolutria, s vlida i efica i pro-
duir els seus efectes sempre que es verifiqui la no realitzaci de l'esdeveniment previst com
a condici resolutria.

Apunts Uoc Obligacions I Contractes PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Uoc Obligacions I Contractes PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L'estructura de la

You might also like