+

CFGM GESTI ADMINISTRATIVA MDUL PROFESSIONAL 06

TRACTAMENT DE LA DOCUMENTACI COMPTABLE HORES : 132
EL PATRIMONI DE LEMPRESA: ELEMENTS I CLASSIFICACI
El PATRIMONI s el conjunt de bns, drets i obligacions que pertanyen a una
persona fsica o jurdica (empresa) en un moment determinat.
- Bns i drets = part positiva del patrimoni = ACTIU

- Obligacions = part negativa del patrimoni = PASSIU
Per tant, el PATRIMONI = (Bns + Drets) Obligacions

El concepte de patrimoni s esttic, ja que es refereix al valor dun conjunt de bns,
drets i obligacions en un moment determinat. Tanmateix, no hem doblidar que el
patrimoni en si s dinmic, ja que una empresa est canviant contnuament a
travs de tot tipus doperacions que fan variar-ne la seva composici.
ORGANITZACI DEL PATRIMONI
RECORDEM lequaci fonamental de la comptabilitat:


SUBMASSES PATRIMONIALS:




ACTIU NO CORRENT: Bns i drets que formen lestructura permanent de
lempresa. No es preveu que es converteixin en diner lquid abans dun any.
Immobilitzat intangible: elements sense estructura fsica per
susceptibles de valoraci econmica (propietat industrial, aplicacions
informtiques...)

Immobilitzat material: elements patrimonials tangibles
(terrenys,construccions, maquinria, mobiliari...)

Immobilitzat financer: inversions financeres a llarg termini (accions,
obligacions, crdits a llarg termini...)
ACTIU CORRENT: Bns i drets que sespera es converteixin en diner lquid abans
dun any:
Existncies: elements que es transformaran o vendran (mercaderies,
matries primeres, productes acabats...)

Realitzable: elements patrimonials que es poden convertir en diners en un
termini curt de temps (clients; efectes comercials a cobrar; deutors;
inversions financeres...)

Disponible: elements de liquiditat instantnia (caixa; bancs, c/c...)
PATRIMONI NET (passiu no exigible): reflecteix el valor teric de lempresa i
ning ali el pot exigir. Format per el capital aportat pels propietaris i els
beneficis obtinguts i no distributs (capital, reserves, resultats...)
PASSIU NO CORRENT (crdits de finanament): obligacions amb un termini
superior a lany, (provedors dimmobilitzat a llarg termini, deutes a llarg
termini amb entitats de crdit...)
PASSIU CORRENT (crdits de funcionament): obligacions amb un termini
inferior a lany (provedors, efectes comercials a pagar; creditors per
prestacions de serveis; provedors dimmobilitzat a curt termini...)





EL BALAN DE SITUACI
Document comptable en el qual es presenta el patrimoni de lempresa agrupat en
dues grans masses patrimonials equilibrades (A i P). Lactiu recull la part positiva
del patrimoni (B i D) i el passiu el component negatiu (O). La diferncia entre A i P s
el Patrimoni net (PN).
Caracterstiques del balan de situaci:
1. Or i gen comptable: els elements patrimonials i la seva valoraci provenen de
la comptabilitat
2. Agrupaci per masses patrimonials de tots els elements del pat r i moni
3. Criteri de liquiditat (de menys a ms) per lA
4. Criteri dexigibilitat (de menys a ms) pel PN i P




ELS COMPTES
El COMPTE s un instrument que permet representar i valorar un element patrimonial.
Tamb serveix per representar els ingressos i despeses de lempresa. Capta la situaci
inicial i les variacions que es vagin produint
Obrir un compte: donar dalta en Llibre Major el compte que representa un
element patrimonial.
Carregar un compte: consisteix a fer una anotaci al Deure
Abonar un compte: fer una anotaci a lHaver
Sumes deutores: total de suma de totes les anotacions al Deure dun compte
Sumes creditores: total de la suma de totes les anotacions en lHaver del
compte
Saldo: s la diferncia entre les sumes deutores i creditores dun compte
Si D H el compte presenta saldo deutor
Si D = H el compte presenta saldo zero, el compte est saldat
Si D H el compte presenta saldo creditor
Liquidar: consisteix en realitzar les operacions necessries per trobar el saldo
dun compte
Saldar o tancar un compte:consisteix a collocar el saldo a la banda que sumi
menys per equilibrar el compte
Reobertura del compte: sefectua collocant el saldo a la banca contrria a la
que es va inscriure per saldar-lo
CLASSIFICACI DEL COMPTES
1. De balan o patrimonials: representen els elements patrimonials (B, D i O). A
partir del seu saldo selabora el balan de situaci, on es classifiquen en A, P i
PN.

2. De gesti: representen els fluxos dingressos i despeses que shan produt en
una empresa durant un perode de temps determinat. A partir dels seus
saldos selabora el compte de prdues i guanys. Els comptes de gesti
poden ser de D i I.




REGISTRE DOPERACIONS: CONVENI DE CARREC I ABONAMENT
Una empresa realitza constantment operacions o transaccions amb contingut
econmic. Aquestes transaccions afecten el seu patrimoni i shan de registrar, s el
que sanomenen fets comptables.
Per comptabilitzar les operacions cal determinar prviament:
Els comptes que intervenen en loperaci. Com a mnim seran 2.
Aplicar el conveni de crrec i abonament per saber si les anotacions shan de
fer en el Deure o en lHaver:
Entra (augmenta) Surt (disminueix)
Actiu Deure Haver
Passiu Haver Deure
Net Haver Deure
Despeses Sempre al Deure
Ingressos Sempre a lHaver
Quadre de raonament comptable
QEM
(Qu es mou?)
Entra o surt
( o )
Actiu/ Passiu /
Net
Anotaci per
conveni

Decidir els
elements
patrimonials
que intervenen
Mirarem
lelement
augmenta o
disminueix
Mirarem el grup
al que pertany
lelement
patrimonial
Anotarem
segons conveni
Quantitat
PGC de 2007
Sn els documents que van sorgir com a resultat de la reforma de la legislaci
mercantil per adaptar-se a la normativa europea.
Estructura del PGC
Inclou cinc apartats, dels quals els tres primers sn obligatoris:
1. Marc conceptual: s el fonament teric




Principis comptables
a) Empresa en funcionament
b) Meritaci
c) Uniformitat
d) Prudncia
e) No compensaci
f) Importncia relativa
En cas de conflicte entre els principis comptables haur de prevaldre el que millor
contribueixi a que els comptes expressin la imatge fidel del patrimoni, de la
situaci financera i dels resultats de lempresa.
2. Normes de registre i valoraci: desenvolupament dels principis comptables i altres
disposicions del marc conceptual
3. Comptes anuals: models i normes delaboraci dels Comptes anuals. Els comptes
anuals per a les PIME sn de forma abreujada: Balan de situaci, Compte de
Prdues i Guanys, estat de canvis en el patrimoni net, Memria i Estat de fluxos
defectiu (opcional)
4. Quadre de comptes: llistat de comptes i subcomptes classificats en grups i
subgrups
Grup Contingut
1 Finanament bsic: fons propis i finanament ali a llarg termini
2 Actiu no corrent: actius a utilitzar de forma duradora, incloent inversions
financeres i drets de cobrament a ll/t
3 Existncies: actius i subministraments per ser venuts o consumits en el
procs de producci o prestaci de serveis
4 Creditors i deutors per operacions comercials: crdits i dbits originats pel
trfic de lempresa
5 Comptes financers: crdits i dbits no originats pel trfic de lempresa
amb venciment c/t i mitjans lquids disponibles
6 Compres i despeses: aprovisionament de mercaderies i despeses i
prdues de lexercici




7 Vendes i ingressos: alienaci de bns i prestaci de serveis que sn
objecte del trfic de lempresa , ingressos i beneficis de lexercici

5. Definicions i relacions comptables: definici del contingut i del moviment de cada
compte
TRAABILITAT
T com a objectiu poder localitzar, identificar i fer el seguiment de la informaci
comptable des de laparici del fet comptable fins la seva finalitzaci (o tancament
de loperaci) i, en cas que hi hagi alguna contingncia, poder-hi actuar.
Requisits previs
Cal tenir clares totes les fases de la producci , el circuit fsic de la creaci del
valor del negoci
Tota transacci que afecti econmicament lempresa ha de tenir el suport
dun document
Les persones i departaments afectats han de tenir constncia de la
documentaci generada
Els documents han de ser arxivats de forma adequada
La documentaci sha de registrar en el Llibre diari correctament
Relacions fonamentals de tot el sistema comptable
Una transacci econmica sha de registrar comptablement mitjanant un o
diversos assentaments (apunts) en el Llibre diari
Un assentament utilitzar com a mnim dos comptes
Tot assentament ha de quadrar
Cada compte tindr un seguiment individualitzat en el qual saniran acumulant
tots els enregistraments de lexercici. El Major subministrar aquesta informaci.





LA PARTIDA DOBLE
Tot fet comptable sha de registrar, reflectint tant lorigen dels fonts que hi
intervenen com la seva destinaci o aplicaci. Tota anotaci comptable ha de
conservar permanentment la igualtat expressada per lequaci fonamental del
patrimoni: A = P + PN
Principis de funcionament que cal que es compleixin:
1. No hi ha deutor sense creditor
2. El qui rep, deu; i el qui lliura, acredita
3. La suma del valor que es deu a un o diversos elements patrimonials ha de ser
igual al que sha abonat a un altre o altres
4. La suma del DEURE ha de ser igual a la suma de lHAVER.
El mtode de la partida doble implica que cada fet comptable t dues parts
essencials:

Un origen o font de finanament sinscriu en lHaver
Una finalitat o inversi del fet, sanota al Deure