Sobre com destarotar, sense voler, el cam cap a la independncia

tot enarborant una estelada.

El ms valus de l'actual procs independentista a Catalunya s la qualitat i la quantitat de
treball que hi ha al darrera. Els impulsors de l'ANC van comenar a fer feina abans de treure a la
llum aquestes sigles i posteriorment tot
ha estat una demostraci de rigorositat
bon fer sentit estrat!gic previsi
entrega humana "de temps esfor
personal compet!ncia professional
etc.# i una llista d'atributs positius que
ocuparia ms l$nies de les que
pertoquen. % els resultats que est&
donant aquest treball brillant i geners
no n's res ms que la seva
conseq'!ncia.
('acolliment per part d'una
ma)oria de la societat des del carrer
des de la pol$tica i des de tot el ventall
institucional s un d'aquests resultats
per cert un dels ms importants per*
subratllant+ho no l',nic d'important.
N'hi ha "entre d'altres# un que consistei-
en la previsi dels .enemics/ del
procs i tamb crec que aquesta
previsi per part de l'ANC ha estat
e-cel0lent.
1i ha temors e-pressats repetidament que l'estament pol$tic malmeti el procs2 interessos
electorals estrat!gies de partit. Crec que sn temors )ustificats vist l'historial de desacords en la
pol$tica catalana. ('e-pressi .tots el mals vnen d'Almansa/ s una visi simplista de qu! ens ha
portat als 3a4sos Catalans a ser un poble privat d'autonomia pol$tica5 caldria recon!i-er que tots els
mals vnen de Casp quan el 6768 vam posar la Corona d'Arag en mans d'una dinastia castellana
en un escenari de disputes internes "que els interessos e-terns van saber aprofitar molt b#. 3er* no
ens entretinguem en els pol$tics car l'ANC )a els ha tingut en compte.
9amb hi ha temor a l'Estat espanyol. Aquest s obvi. ('ANC hi compta des del principi
"principi anterior a la formalit:aci de l'entitat recordo#. ;s un reconei-ement fins i tot de la
obligaci de l'Estat de ser contrari a un procs d'independ!ncia. (es maneres de ser contrari poden
ser molt diverses2 angleses russes etc. (es maneres espanyoles no serien presumiblement amables
i no ho sn i encara presumiblement ho seran menys. 1i ha el mat$s d'assenyalar que l'enemic
espanyola no s tota e-terna que tamb la tenim al pa$s2 s una obvietat "hi seguir& sent en una
Catalunya independent#. 3er* no ens entretinguem en l'Estat Espanyol car l'ANC )a l'ha tingut en
compte.
Altres temors no s'han e-pressat que )o s&piga tan &mpliament com els dos anteriors. Els
e-perimento personalment i els he sentit e-pressar en tert,lies discretes fent un caf! entre coneguts
i simpatit:ants i no s "per* no em sorprendria# que l'ANC els hagi tingut en compte. Es tracta del
temor a la fragilitat de la mobilit:aci social aconseguida. 3ensar que la totalitat dels manifestants o
la totalitat del signants o la totalitat dels que enarboren s$mbols sn convenuts immunes a tota
influ!ncia seria ingenu. % constatar aquesta fragilitat s f&cil als punts de trobada que ens oferei-en
Font original de la imatge: la desconec. Obtinguda de
l'article "Hi hagi pau, germans" del blog "La
Mossegada".
URL:http://.lamossegada.cat/!"#$/"%/hi&hagi&pau&
germans.html
les .-ar-es socials digitals/. 3er e-emple les demostracions d'ingenu4tat d'ignor&ncia de manca
d'an&lisi entre els proferidors de les ms solemnes frases pro+independ!ncia sn atemoridores. (a
credulitat davant cadenes .fa<e/ d'intencionalitat dubtosa esl*gans enginyosos de boniques
paraules buides s atemoridora "la possibilitat que el seu anonimat amagui petits o grans cavalls
de 9roia s evident#. =s e-emples el grui- de certes paraules defensant la hist*ria i les virtuts
catalanes amb barroeria immensa. % no s'hi val a comparar+nos amb l'actitud d'internautes
espanyolistes per molt favorable que ens resulti la comparaci. Nosaltres els catalans que volem la
independ!ncia de Catalunya noms ens tenim a nosaltres5 no tenim cap altra fora que
l'e-cel0l!ncia del nostre procs davant de la mirada del mn i... no ens podem permetre ni una
relliscada.
>eprenc la ingenu4tat la ignor&ncia la manca d'an&lisi la credulitat la barroeria patri*tica.
No sn cap mal. No ho sn en especial. 3odr$em considerar+les estructurals "com cert percentatge
d'atur segons diuen#. (a facilitat que les tecnologies digitals proporcionen per transmetre i filtrar la
informaci no e-clour& del mn aquests $tems perqu! encara hi ha els contrapesos de la
manipulaci informativa "into-icaci distorsi demag*gia etc.# i cadasc, de nosaltres est&
condicionat per factors $ntims com voluntat auto+disciplina disponibilitat de temps formaci de
base sensibilitat etc!tera. 3er* )ustament per la riquesa de mit)ans que disposem que aquests
capteniments siguin comprensibles d'alguna manera no vol dir que siguin e-cusables. No hi ha
disculpa5 hi caben la constricci i la penit!ncia2 l'acceptaci de l'error i el prop*sit d'esmena en
favor del pa$s i de la pau.
Alg, )ustifica i protegei- mentre enarbora una estelada aquests coreligionaris que
innocentment ing!nuament ens e-posen a tots a una relliscada monumental a un precipici de
profund rid$cul a una abraada d's definitiva d'Espanya. Els )ustifica i protegei- tot proferint .el
procs est& en mans del poble lliure pensador/. ?onica frase. ?oniques paraules. Alcem+nos tots
contra l'opressi i visca el lliure pensament@ 3er* )o em pregunto2 si tan f&cil era qu! ha estat fent
el poble lliure pensador durant ABB anysC Deina sens dubte. Deina rigorosa de qualitat i en
quantitat5 amb gran entrega humana "de temps esfor personal compet!ncia professional i la
matei-a vida#5 amb sentit d'estrat!gia i ms o menys encertada previsi. 9ot ai-* per part de
persones preparades que s'han preparat esforat treballat entregat "$tems que per sort e-istei-en
entre el poble si ms no de manera estructural#.
9ot un tresor liquidat amb una frase bonica enginyosa i plena de buidor. Ena frase per cert
incontestable.
F Gosep =aria Canals Harriga octubre 8B67
Ii's plau les reproduccions que siguin $ntegres i citant la font.