Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y vida, 39-54.

e-ISSN: 1885-1088

THE HUSSERRLIANA AS A PHENOMENON. NOTES FOR A HISTORY OF

FIGURATIVITY: HUSSERL, HEIDEGGER AND MARION
LA HUSSERLIANA COMO A FENOMEN. APUNTS PER A UNA HISTRIA
DE LA FIGURATIVITAT:

HUSSERL, HEIDEGGER I MARION

Xavier Bassas Vila
Grup dEstudis Fenomenolgics/
Societat Catalana de Filosofia, Espanya
bassas@ub.edu

Abstract: In this paper we state that, up to

now, scholars have read the Husserliana that
is Husserls official texts only partially. This
statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, within the history of Husserlian studies: from
Heidegger to Jean-Luc Marion, including
Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and
so on, Husserls texts have been read only
partially. With the exception of some analysis
proposed by Derrida or, nowadays, by Natalie
Depraz or Elianne Escoubas, and as far as I
know, all the interpretations of Husserls texts
have considered them just as a support to expose theories or to describe phenomena, but
not in themselves, that is, not as texts. Our aim
here is then to propose a new perspective to to
phenomenalize Husserliana as a text and focus
precisely on Husserls praxis of writing. Here we
will develop specially an analysis of one mode
of writing used in Husserls praxis of writing and
called: bildliche Rede. We will finally compare
the results of our analysis to Heideggers and
Jean-Luc Marions praxis of writing.

Resum: Podem afirmar que, fins avui, els investigadors han llegit la Husserliana s a dir,
els textos de Husserl publicats de manera oficial noms parcialment. Cal considerar aquesta
afirmaci en el marc de la Histria de la fenomenologia i, ms precisament, en el marc de la
histria del estudis husserlians: des de Heidegger fins a Jean-Luc Marion ms de cent any
de fenomenologia, els textos de Husserl han
estat considerats noms com a suport per a
exposar teories o descriure fenmens, per no
shan considerat en ells mateixos, s a dir, no
com a textos. Posant en prctica lacci de
llegir fenomenologia en un nou sentit fort del
verb llegir, aquest article comena identificant
els diferents modes de la praxis descriptura de
Husserl. Desprs ens concentrarem en un
daquests
modes
denunciaci,
anomenat
bildliche Rede, per desenvolupar aix una
histria de la figurativitat. Finalment, esbossarem una breu comparaci dels resultats amb la
praxis descriptura de Heidegger i Marion.

Key
Words:
Bildlichkeit.

Paraules clau:
Bildlichkeit.

Phenomenology,

writing,

Fenomenologia,

escriptura,

Responsibility of the philosophy, this is the subtitle given to the fourth

OPO Congress that took place in Segovia. And it is precisely the notion of re-

40

XAVIER BASSAS VILA

sponsibility that leads me to write this paper in Catalan. We can point at least
two reasons to explain my linguistic choice.
Firstly, I feel a kind of political and historical responsibility towards Catalan language, which is not as it is often said a minority language because
the low number of people speaking Catalan, but Catalan is rather a minoritised
language. It is well known that Catalan, as any other language, can develop its
own philosophical or phenomenological vocabulary only by practicing philosophy or phenomenology, that is, writing philosophical papers or giving philosophical talks in Catalan. And that is exactly what I am doing in this paper:
forcing myself to write about phenomenology in Catalan (despite its little tradition in phenomenology), because this is the only way to develop the philosophical vocabulary of a language.
But, beyond this political and historical responsibility that I try to assume
here concerning the use of Catalan in Spanish academic circles, there is another
reason that compels me to begin my talk by reflecting on this linguistic matter.
We could call this second reason a linguistic responsibility, that is, the necessity of taking into account the language and the text in itself in any phenomenological analysis that we do. Taking into account the language and the text in
itself means that we should combine the conceptual analysis and the conceptual content of phenomenological descriptions with a linguistic or textual analysis, that is, an analysis that focuses on the way in which a phenomenological
theory or description are constructed, an analysis that focuses then in words
and ways of enunciating that are used in the text.
In this sense, we can state that, up to now, scholars have read the
Husserliana that is Husserls official texts only partially.
This statement must be considered within the History of phenomenology
and, more precisely, within the history of Husserlian studies: from Heidegger to
Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on,
Husserls texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida 1 or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne
Escoubas, and as far as I know, all the interpretations of Husserls texts have
considered them just as a support to expose theories or to describe phenomena, but not in themselves, that is, not as texts. Two consequences of this cir-

40

See, for exemple, Derrida (1972) or the introduction of his translation of The origine of geometry.

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

41

cumstance must be emphasized here: first, we can state that the Husserliana is
not really considered or read as a text, but rather just as a contingent way of
communicating phenomenological results; secondly, we can also verify that
whenever a phenomenologist analyzes or writes about language in Husserls
thought, he or she will certainly analyze theories about language, for example,
the ideality of Bedeutung, the signitif as opposed to perception, the possibility
of a pure grammar, but he or she will never analyze language in itself, that is,
the praxis of writing in Husserls text. So, what I am trying to suggest here is
that there is an obsessive tendency in Husserlian studies to consider sentences,
descriptions and the text itself at a theoretical level, getting rid of the necessary work that can and must be done on the text in itself from a
fenomenolinguistic point of view.
To conclude this English introduction, I would like to emphasize that my
aim is to transform Husserls text, the Husserliana, into a phenomenon. So, not
just to interpret this text by means of a linguistic, stylistic or rhetorical approach, but I would like rather to phenomenalize it as a phenomenon to be described. I really believe that it will be worth to phenomenological studies to
phenomenalize Husserliana as a text that can be described and, then, to give a
stronger sense to the verbs reading and writing phenomenology.
So, the question that arises now is this one: how can we read Husserliana
in this new sense of reading? That is, how can we phenomenalize Husserliana
as a text and not just as a mere tool, as a mere support to communicate theories and descriptions?
*
Doncs b, comeno amb unes consideracions generals:
1. El llenguatge fenomenolgic no s una terminologia, no s un llenguatge
tcnic com pot ser-ho, per exemple, el llenguatge econmic, informtic, etc. El
llenguatge fenomenolgic no s simplement una llista de paraules o expressions
tcniques, sin que implica una actitud consistent en un costum antinatural
(in jenem widernatrlichen Habitus) aix ho afirma Husserl mateix en el 3
de la Introducci (Enleitung) a les Investigacions lgiques. Aquest canvi
dactitud que implica el llenguatge fenomenolgic consisteix, ms precisament,

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

41

42

XAVIER BASSAS VILA

en la recerca i el manteniment a lescriptura i la lectura de la puresa del sentit

(la puresa noms implica, a lpoca de les Investigacions lgiques, la no existncia emprica), recerca i manteniment de la puresa que provoca una transformaci del llenguatge quotidi. En el 10 de la sisena Meditaci cartesiana,
Eugen Fink anomena aquesta transformaci amb la paraula alemanya Verwandlung.
2. Aquesta transformaci lingstica necessria pel llenguatge fenomenolgic es fa efectiva exercint certa violncia sobre el llenguatge quotidi. Husserl
ho diu explcitament en el 5 de la primera Investigaci lgica, quan escriu: En
aquest sentit, ens veiem obligats a fer violncia a la llengua, quan es tracta de
fixar terminolgicamet els conceptes pels quals no disposem sin de termes
equvocs (Hua. XIX/1, 5: 37)2. Der Sprache Zwang antun (fer violncia a la
llengua) vol dir aqu: imposar a un enunciat la puresa i univocitat del sentit, s
a dir, que el sentit de les paraules no impliqui lexistncia emprica de la cosa i
que sigui un sentit unvoc, reproduble exactament en qualsevol circumstncia i
per qualsevol persona, un sentit estable, presncia ideal.
3. Agafem ara lexemple dels textos husserlians per tal de presentar aquestes consideracions generals duna manera ms concreta. Passem, doncs, a determinar lestructura textual que emergeix de les Investigacions lgiques (que
abreujarem IL) de Husserl. He identificat tres modes descriptura (s a dir, modes dargumentaci, de predicaci i de descripci) en aquest text husserli:
-Primer de tot, podem identificar el mode associat a la descripci pura
(Reine Deskription, com diu Husserl al 3 de la introducci a les IL). En
aquest primer mode el sentit de lenunciat queda ben establert, no implica en
cap moment lexistncia emprica dall que sanomena, un sentit que es alhora
unvoc i que, per tant, pot ser reactivat per qualsevol persona, en qualsevol lloc
i moment (s aquest el sentit de lexpressi husserliana: eins fur allemal, un
cop per sempre). Husserl considera aquest mode associat a la descripci pura
com lobjectiu veritable del llenguatge fenomenolgic, car s aquest model el
que permet loperaci de Reaktivierung (reactivaci dun mateix sentit) i obre
la possibilitat de la comunitat intergeneracional de fenomenlegs que anir

Traducci prpia. La cita completa diu: Von den anzeigenden Zeichen unterscheiden wir die bedeutsamen, die Ausdrcke. Den Terminus Ausdruck nehmen wir dabei freilich in einem eingeschrnkten
Sinne, dessen Geltungsbereich manches ausschliet, was in normaler Rede als Ausdruck bezeichnet
wird. In dieser Weise mu man ja auch sonst der Sprache Zwang antun, wo es gilt, Begriffe terminologisch zu fixieren, fr welche nur quivoke Termini zu Gebote stehen.

42

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

43

acumulant els coneixements resultants de les anlisis com un tresor a travs

dels temps i, per tant, obre la possibilitat de la fenomenologia com a cincia
estricta.
-Establint una primera tensi amb aquest mode pur, trobem tamb un mode descriptura corrent. Husserl acostuma a assenyalar amb alguna marca textual cada cop que utilitza aquest mode. Noms a la primera Investigaci lgica,
trobem fins a 13 frases daquest mode de descripci corrent introdudes per
advertncies textuals. En efecte, cada cop que apareix una frase adscrita a
aquest mode, Husserl llana un avs al lector dient: wirklich Sprachen
(Ibid:28), in der gewhnlichen Rede (Ibid: 35), in normaler Rede (Ibid: 37)
die gewhnliche Sprechweise (Ibid: 40), Die gemeinbliche Rede (Ibid),
etc.3. En tots aquests casos, Husserl est alertant al lector i dient-li que el sentit de lenunciat que utilitzar a continuaci no s exacte, unvoc, de sentit exactament reproduble per qualsevol persona en qualsevol moment, establert
duna vegada per totes, sin que lenunciat tindr un sentit imprecs. Tot i aix,
lexistncia daquest tipus denunciats dun mode corrent ajuda en la descripci
i argumentaci de la recerca, diferenciant-se dun mode pur i creant aix una
primera tensi en lestructura discursiva que construeix la Husserliana i, ms
precisament en aquest cas, les Investigacions lgiques.
-Per podem identificar un tercer mode descriptura a les Investigacions lgiques, sempre que les llegim en el sentit fort del verb llegir, com ja hem esmentat, s a dir, si analitzem el text com a text i no com a mer suport lingstic
per a la comunicaci didees i teories. Aquest tercer mode descriptura
sanomena bildliche Rede. Com ja hem comentat en daltres ocasions4, la traducci de les nocions bildlich, Bildlichkeit, i derivats, no s fcil. En castell,
Gaos i Morente (2002) tradueixen die bildliche Rede per lenguaje metafrico a
la primera Investigacin lgica (237, nota); a la tercera Investigacin tradueixen bildlich sprachen per habla[r] metafricamente (401, nota); a les Idees,
en canvi, trobem dues altres traduccions: al 84 Gaos tradueix bildliche Audrcke per expresin figurada i, al 124, Bildlichkeit s tradut per expre-

Daltres ocurrncies ms: Ausdrcken, die auf die Sphre des normalen Interesses (Hua. XIX/1: 48),
die Rede [von der Nennung] gebrachlich (Ibid: 53), Ausdrcken, des gemeinen Lebens (Ibid: 87 i
93), i aus unserer Sprache (Ibid: 96).
4
Vegeu
Bassas
(2011),
consultable
via
web:
http://www.uned.es/dpto_fim/InvFen/InvFen08/pdf/03_BASSAS.pdf, o Bassas (2009).

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

43

44

XAVIER BASSAS VILA

siones... [con] imgenes5. Sense excloure cap daquests possibles sentits de

lexpressi bildlich, el fet textual s que podem identificar moltes expressions
figurades, metafriques o amb imatges en els textos de Husserl. Noms a la
primera Investigaci, trobem, per exemple, que Husserl parla de les significacions de proposicions com lobjecte que es troba al llindar de la nostra cincia
[an der Schwelle] (Ibid: 5); tamb parla de les fonts [Quellen] que la fenomenologia mateixa revela i a les que cal fer remontar [entspringen] (Ibid: 7)
els conceptes i les idees; tamb utilitza la imatge del vestit [Gewande] (Ibid:
8) que recobreix els objectes de la lgica, la imatge del zig-zag [Zickzack]
(Ibid: 22) que registra el moviment del mtode i tamb de lassociaci com essent creadora [shaffen] (Ibid: 36, amb una nota important a peu de pgina);
finalment, Husserl descriu la impleci de la intenci de significaci com una
lletra de canvi, per dir-ho aix, que ha estat girada sobre la intuici, i ha estat
honorada [der Wechsel gleichsam, der auf die Anschauung ausgestellt ist, wird
eingelst] (Ibid: 61-62). A totes aquestes ocurrncies, podrem afegir-hi el
vocabulari

concernit

per

la

fusi

[Verschmelzung],

el

recubriment

[Deckung] o fins i tot la impleci [Erfllung], que reprendrem ms avall.

Per aturem aqu lanlisi daquests tres modes. A lesquema que sadjunta
al final daquest article, es pot veure la figura husserliana del llenguatge fenomenolgic que acabo de resumir, comparant-la tamb amb la figura del llenguatge fenomenolgic que es pot identificar a lobra magna de Jean-Luc Marion,
tant donn (1997). Com es pot veure, els tres modes que operen a la figura
husserliana sn diferents dels tres modes que operen a la figura del llenguatge
fenomenolgic a lobra de Marion. Amb aquests breus apunts, en definitiva, es
pot comenar a entreveure la perspectiva de la nostra lectura, el nostre intent
per donar a lacci llegir fenomenologia un sentit ms fort i per convertir la
Husserliana mateixa com a exemple paradigmtic en un fenomen i, per
tant, en si mateixa com a quelcom descriptible.
*

En francs, per exemple, Paul Ricur tradueix bildliche Ausdrcke per figur, relacionant aquest
mode amb el sentit figurat oposat al sentit literal; Jacques Derrida, en el seu fams article titulat La
forme et le vouloir-dire, tradueix Bildlichkeit per metaphoricit, relacionant die bildliche Rede a la
polmica de la metfora i la Metafsica; per la seva part, Kelkel, Scherer i Elie tradueixen bildliche Rede
per langage imag, relacionant bildliche amb la capacitat de la consciencia de percebre duna manera
especfica les imatges, s a dir, la Bildbewusstsein.

44

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

45

Aprofundim ara lanlisi duna de les vies que hem obert. Passem, doncs, a
centrar-nos en un dels modes descriptura identificats per desplegar aix, concretament, les possibilitats duna lectura fenomenolingstica. Provarem de llegir el textos de Husserl i desprs, breument, els de Heidegger i de Marion
sota el nou prisma que ens ofereix una de les possibles traduccions del tercer
mode identificat, s a dir, el mode bildlich. En lnia amb algunes traduccions
proposades pels traductors castellans i francesos, la nostra proposta s entendre aqu la Bildlichkeit com a figurativitat. Per tant, identificarem i analitzarem les expressions figuratives del text husserli.
En semitica, podem donar aquesta definici de figurativitat: Ser considerat figuratiu en un discurs tot all que pugui relacionar-se directament amb
un dels cinc sentits tradicionals (Courts, 1991: 163)6. Per entendre llavors la
noci de figurativitat al text husserli, llegim ms da prop el 21 de la sisena
IL. Aquest pargraf es titula La plenitud de la representaci [Die Flle der
Vorstellung] (VI, Hua. XIX/2, 21: 607 et ss)7. Husserl hi analitza la correspondncia entre intencions de significaci i intuci impletiva en relaci amb la
representaci8. Sobre la plenitud [Flle] que pot atorgar la impleci intuitiva,
llegim: Com ms clara sigui la representaci, i ms vivacitat tingui, ms alt
ser el grau de figuraci que aconsegueixi i ms rica ser en plenitud. I Husserl conclou: Lideal de plenitud laconseguir, segons aix, una representaci
que tingus en el seu contingut fenomenolgic el seu objecte, lobjecte ple i
ntegre. Daquesta citaci, podrem extreure una primera hiptesi: hi ha una
srie dequivalncies figuratives en aquest pargraf que estableixen una llei de
figurativitat. Aquesta llei seria: ms claredat (Klarheit), ms vivacitat (Lebendigkeit) i ms figuraci (i aqu Husserl utilitza el terme Bildlichkeit) corresponen
a ms plenitud (Flle) en la representaci9. O dit duna altra manera: la clare-

Traducci prpia: Sera donc considr comme figuratif, dans un univers de discours donn, tout ce
qui peut tre directement rapport lun des cinq sens traditionnels.
7
Per la traducci espanyola, vegeu Gaos y Morente (2002: 653). Per a les segents cites, vegeu Gaos y
Morente (2002: 654).
8
La paraula plenitud apareix en el ttol entre cometes; las cometes funcionen sempre com una advertncia dun canvi en el mode enunciatiu. En aquest cas, Husserl les utilitza per canviar al mode bildlich.
9
En aquesta cita, ls per part de Husserl de Bildlichkeit remet a la idea de figuraci. Com ms plenitud tingui la representaci, ms figurar les determinacions de lobjecte, fins lideal daconseguir representar lobjecte ple i sencer. Aix ho entenen tamb els traductors francesos, que tradueixen aqu
Bildlichkeit per figuration, en el sentit, doncs, de fer figura de lobjecte que es representa. En castell, Gaos i Morente el tradueixen per plasticitat, remeten a la idea duna representaci que, com ms
plena, ms presncia plstica tindr: s a dir, ms sassemblar a lobjecte representat.

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

45

46

XAVIER BASSAS VILA

dat, la vivacitat i la plasticitat estan en una relaci de proporcionalitat respecte

al grau de plenitud de la representaci.
Insistim en aquesta lectura: el passatge del 21 de la VI Investigaci lgica
que acabem de llegir no s lnic que demostra la validesa daquesta llei
dequivalncies figuratives. En podem trobar daltres, i no depn de la posici
realista o idealista de Husserl. El 67 de les Ideen, per exemple, s tamb molt
revelador pel que fa a la llei de figurativitat que es manifesta als textos husserlians:
Si dirigim la mirada de la investigaci a les vivncies, aquestes soferiran en general
en un cert buit i vaga llunyania [im allgemeinen in einer Leerheit und vagen Ferne
darbieten], que no permeten fixar-les ni singular ni eidticament. [...] Ara b, si
all que s vagament conscient, diguem all que flota obscurament [das inklar
Vorschwebende] en el record o a la fantasia, ha de lliurar la seva essncia prpia,
noms podr lliurar quelcom dimperfecte; s a dir, all on noms les intucions
singulars que serveixen de base per a laprehensi de les essncies sn dun grau
nfim de claredat [von niederer Klarheitsstufe], tamb laprehensi de les essncies,
i correlativament all aprehs, es dun sentit obscur [unklar], tenint les seves
ombres i les seves imprecisions externes i internes. [...] Es tracta, doncs, de portar
a la claredat perfecte duna proximitat normal [zur normalen Nhe, zur vollkommenen Klarheit heranzubringen] all en qesti que flota en lobscuritat fugitiva a dins
duna major o menor llunyania intuitiva [was jeweils in flieender Unklarheit, in
grerer oder geringerer Anschauungsferne vorschwebt], per a practicar sobre aix
les respectives i valuosos intucions en les quals es donin amb plenitud les essncies i les relacions essencials esmentades. (Hua. III, 67, 141)10

Daquesta llarga i precisa descripci, fixem-nos en la manera com es descriu. Seguint textualment aquest passatge, podem confirmar i ampliar la llei
figurativa a Husserl que hem comenat a establir al 21 de la sisena Investigaci lgica. Podem afirmar, doncs, que ms claredat, ms vivacitat i ms figuraci equivalen a ms plenitud en el compliment intuitiu; per tamb podem
afirmar ara que lideal de aprehensi dessncies estableix que ms claredat
(Klarheit), ms plenitud (Flle), ms proximitat (Nhe) i ms fixaci (oposat a
la vaguetat del flotar: vorschweben) impliquen proporcionalment un major determinaci de lessncia aprehesa. Daltra banda, trobem que el text husserli
oposa a aquestes primeres nocions aquestes altres: lobscuritat (Unklarheit), el

10

46

Traducci prpia.

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

47

buit (Leerheit), la llunyania (Fernheit) i la vaguetat (Vageheit), les quals impliquen proporcionalment ms imprecisi en lessncia aprehesa.
*
s ben interessant constatar que aquestes lleis figuratives corresponen al
rgim de la percepci, en el sentit ms corrent de la paraula. En efecte, aquesta llei figurativa que regeix la praxis descriptura husserliana regeix igualment
la percepci fsica humana, on un objecte apareix ms determinat a mesura
que est ms illuminat, ms a prop i, fins i tot, ms fix i ms ple, en el sentit
de tenir una forma ben definida11. Aquest domini de la figurativitat perceptiva
a Husserl potser podria relacionar-se amb els esquemes de proximitat i llunyania dels neoplatnics caldria fer un estudi llegint da prop els textos. Paul
Ricur, en una nota al 67 de la seva traducci de les Idees I, alludeix als cartesians especialment a Malebranche com a precedents histrics daquest s
de la metfora dall proper i all lluny. Ricur mateix afirma que aquesta
metfora permet a Husserl dassenyalar la noci de graus de claredat, fet que
ja es verifica en relaci amb el 21 de les Investigacions lgiques, essent el
lmit de claredat la donaci en persona, la donaci originria en el sentit de
levidncia12.
Les nocions devidncia, de donaci originria, de representaci de lobjecte
ple i sencer o de donaci amb plenitud de les essncies sn fonamentals dins
de ledifici conceptual de la fenomenologia husserliana. Llur carcter ideal i la
relaci de totes amb la intuci sn la base argumental de les conegudes anlisis de Derrida, que posen en relleu el que ell anomena una metafsica de la
presncia a lobra de Husserl. El seu llibre La Voix et le phnomne s clau en
els estudis husserlians des de la seva publicaci, en 1967, i determina tota la
fenomenologia posterior: hi haur qui vulgui salvar Husserl de la condemna
derridiana, i tamb daltres que titllaran la fenomenologia dirrecuperable pel
seu ancoratge en la metafsica. El que ens interessa, per, s deixar pals que
la nostra lectura aqu complementa certes anlisis en aquesta direcci i consta-

11

Exemple respecte a la dialctica ple/buit: si veiem un globus desinflat en forma de Micky Mouse, no
sabrem potser ni que s un globus ni quina s la seva forma; ara b, quan estigui ple daire, sabrem
que s un globus i que t forma del fams ratol de Disney.
12
Vegeu Husserl (2003): 67, 217.

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

47

48

XAVIER BASSAS VILA

ta com la presncia, levidncia, la donaci originria queden associades figurativament en els textos husserlians no noms a la llum i la vivacitat Derrida
mateix ja ho havia advertit, sin tamb a la fixaci, a la proximitat, a la plenitud (en oposici al flotar, a la llunyania, al buit). Lestabliment duna histria de
la figurativitat pot completar confirmar o complexificar la histria de la metafsica, les genealogies i filiacions de Husserl i daltres pensadors.
Ara b, siguin quines siguin les filiacions histriques que haguem de traar
en el cas de Husserl (Plat, els neoplatnics, Malebranche, etc.), el que s podem afirmar s que la llei de figuraci perceptiva que funciona a Husserl ja no
funciona a daltres filsofs posteriors com, per exemple, el seu deixeble immediat ms destacat, Heidegger. A la Carta sobre lHumanisme, la pregunta per
lsser es descriu efectivament amb una altra llei de figurativitat:
Per lsser, qu s lsser? Lsser s ell mateix. Aix s el que ha daprendre a
experimentar i a dir el pensar futur. Lsser no s ni du ni un fonament del mn.
Lsser est essencialment ms lluny que tot ens i, alhora, est ms a prop de
lhome que tot ens, ja sigui aquest ens una roca, un animal, una obra dart, una
mquina, un ngel o du. Lsser s all ms proper. Per la proximitat s el que
ms lluny roman de lhome. (1976: 331)13

Sembla que la pregunta per lsser ha trencat, doncs, lespai perceptiu que
regeix la figuraci de la fenomenologia husserliana: la proximitat i la llunyania
no sexclouen. La tasca del pensar futur ja no consisteix a apropar-se les essncies per fixar-les i veure-les ms clares, sin en entendre que pensar la
qesti de lsser implica assumir que lluny i a prop ja no sexclouen en un pla
ontolgic: Lsser s all ms proper. Per la proximitat s el que ms lluny
roman de lhome, escriu Heidegger. A daltres textos sevidencia igualment que
la ruptura de la llei de figuraci perceptiva que encara regeix a Husserl s un
tema fonamental del pensament heideggeri. Per exemple, al comenament de
la conferncia titulada La cosa, trobem una llarga reflexi sobre lescurament
de distncies provocat pels avenos de la tcnica com, per exemple, la rdio o
lavi: Lsser hum recorre els trossos ms llargs en el temps ms curt. Deixa
enrere les ms llargues distncies i, daquesta manera, posa davant seu, a una

13

Vegeu la nota de Heidegger de ledici de 1949 a ms lluny. Tradueixo en catal de lalemany amb
lajuda, per, de la traducci castellana ja publicada de Corts i Leyte (2006: 39).

48

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

49

distncia mnima, la totalitat de les coses (1954: 157). Ara b, el pensament

de Heidegger sobre la cosa requereix trencar amb aquesta llei de figurativitat
basada en una equivalncia entre escurar distncies i proximitat. En
aquest sentit, precisament, Heidegger continua escrivint:
Ara b, aquesta rpida supressi de les distncies no comporta cap proximitat;
perqu la proximitat no consisteix en la petitesa de la distncia. [...] Una distncia
petita ja no s proximitat. Qu es la proximitat quan, malgrat la reducci dels
trossos ms llargs a les distncies ms curtes, segueix estant absent? Qu s la
proximitat si la incansable supressi de les distncies lha arribat fins i tot a descartar? Qu s la proximitat quan, amb la seva absncia, roman tamb absent la llunyania? (1954: 157)14

Aquestes breus anlisis, tal i com les hem esbossades aqu, podrien oferirnos una millor comprensi de la ruptura filosfica entre Husserl i Heidegger,
manifestant-la sota una altra llum i obrint aix la possibilitat de pensar una nova
histria de la filosofia a partir de la figurativitat. I potser tamb ens oferiran
un criteri per avaluar qu va guanyar/perdre el pensament occidental, com va
canviar, quan va passar a preguntar-se per lsser implicant una altra figurativitat que no s la perceptiva. Sens obren moltes preguntes i algunes respostes
en aquest sentit. Sorprn, dentrada, que el conegut teoriticisme de Husserl
expressi la tasca del pensament amb una llei de figurativitat perceptiva que
tothom experimenta quotidianament en la seva vida (Es tracta, doncs, de portar a la claredat perfecte duna proximitat normal [zur normalen Nhe, zur vollkommenen Klarheit heranzubringen]: s a dir, ms claredat (Klarheit), ms
proximitat (Nhe) i ms fixaci impliquen proporcionalment un major determinaci, com quan ens apropem un objecte als ulls, lilluminem ms, lagafem b
perqu no es mogui i, aix, el veiem millor); mentre que, daltra banda, linters
de Heidegger per la facticitat reduint aix la teoria a una modalitat derivada
de lexistncia resulta que acaba expressant la tasca del pensament amb una
llei de figurativitat que xoca, paradoxalment, contra la nostra vivncia quotidiana (all ms a prop s all ms lluny: la proximitat s el que ms lluny ro-

14

Per la traducci castellana, vegeu Barjau (1994: 143-144). Avanada ja lanlisi, Heidegger precisa en
aquest sentit la proximitat posant-la en relaci amb la Quaternitat: La cosa fa cosa. Fent cosa fa romandre terra i cel, divins i mortals; fent romandre, la cosa apropa uns a altres als Quatres en llurs llunyanies. Aquest portar a prop s lapropar. Apropar s lessncia de la proximitat. La proximitat apropa
all lluny, i ho apropa en tant que lluny. La proximitat conserva (en la seva veritat) la llunyania.
(Heidegger, 1954: 170; Barjau, 1994: 154).

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

49

50

XAVIER BASSAS VILA

man de lhome). El pas dun pensador a laltre sha explicat com el pas de la
teoria eidtica a lestudi de lexistncia, com el pas de la filosofia cientificista a
lhermenutica, etc. Ara b, per qu la pregunta per lsser segons Heidegger
trenca la llei de figuraci perceptiva que encara serveix a Husserl? A ms del
binomi proximitat-llunyania, trenquen tamb les descripcions de Heidegger
amb els binomis figuratius ple-buit, fix-flotant? I respecte a la claredatobscuritat, qu caldria dir sobre la Lichtung? A quins lmits del pensament i del
llenguatge ens porta lontologia heideggeriana?
En relaci amb Husserl, el pensament de Heidegger t un inters especial
per la relaci directa i enrevessada que estableix amb ell. Ara b, Heidegger no
s lnic, evidentment, que trenca en el segle XX les lleis de figuraci perceptiva per descriure la tasca i lobjecte del pensament. Si passem ara a lactualitat
de la fenomenologia, ens trobem que un dels seus darrers representants importants, Jean-Luc Marion, desplega en el seu pensament una llei figurativa diferent tant de Husserl com de Heidegger. A Marion, hi ha un trencament de la
figuraci perceptiva que sexpressa, per, de manera diferent que a Heidegger.
Seguim aix esbossant una histria de la figurativitat, afegint tot seguit un altre
exemple.
Per determinar la llei de figurativitat que opera a Marion, agafarem com
exemple paradigmtic la seva noci de fenomen saturat, que tant dxit ha
tingut dins i fora dels cercles fenomenolgics. El fenomen saturat s un tipus de
fenomen en el qual la intuci sobrepassa la intenci de significaci, de tal manera que es produeix un excs dintuci, una saturaci intutiva de la intenci.
Dins de la tpica de fenmens que Marion construeix a la seva obra magna titulada tant donn (1997: 23), el fenomen saturat ocupa un lloc privilegiat i ve
caracteritzat efectivament per una quantitat saturant dintuci que contrasta,
duna banda, amb els fenmens de dret com (els fenmens quotidians que
tenen un grau dintuci que no arriba a omplir la intenci de significaci: un got
per beure, una taula quan lutilitzem, el telfon per comunicar-se, etc.) i, daltra
banda, amb els fenmens pobres dintuci, que noms requereixen un mnim
dintuci per a la seva fenomenalitzaci (s el cas de les idealitats matemtiques, per exemple, que es fenomenalitzen noms amb la intuci pura de
lespai, sense colors, materials, etc.).
Deixarem al marge la relaci del fenomen saturat amb les descripcions dels
fenmens a Husserl (encara que sigui una relaci directa i important per enten-

50

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

51

dre el projecte de Marion), aix com llur funci dins del pensament del fenomenleg francs. El que ara ens interessa s concentrar-nos en la fenomenalitzaci del fenomen saturat per constatar que la descripci que Marion en proposa
cont una srie de nocions que constitueixen una altra llei figurativa ben particular. En efecte, el fenomen saturat es manifesta com un excs dintuci que
rabassa la plenitud intutiva. Seguint les descripcions que en dna Marion, podem veure que aquest excs intutiu es presenta aix mateix com un excs de
claredat:
Perqu el fenomen saturat, per lexcs dintuci en ell, no pot ser suportat per cap
mirada a la seva mida (objectivament), noms es percep (subjectivament) per
la mirada sota el mode negatiu duna percepci impossible exactament,
lenlluernament. (Ibid: 286)15

Lenlluernament s conseqncia, doncs, de lextrema claredat que provoca

la saturaci intutiva. Els binomis figuratius en les descripcions de Marion coincideixen, fins aqu, amb la corresponent llei de figuraci perceptiva de Husserl.
En efecte, si en aquest viem que ms claredat s ms plenitud, la conseqncia lgica s que un excs de plenitud comporti un excs de claredat, s a dir,
lenlluernament. La praxis descriptura de Husserl i de Marion coincideixen, fins
aqu, figurativament. Ara b, el punt important s que lexcessiva claredat i
plenitud del fenomen saturat no comporta un excs de determinaci del fenomen mateix (podrem dir, una determinaci excessiva), ni un excs de proximitat (una proximitat excessiva), sin que comporta al contrari una distncia
irreductible respecte al coneixement del subjecte, distncia que implica alhora
una indeterminaci fonamental. Aquesta distncia irreductible respecte al coneixement del subjecte i la conseqent indeterminaci corresponen, de fet, al
carcter paradoxal del fenomen saturat tal i com afirma Marion a lobra ja
citada, tant donn i al seu carcter desdeveniment16. La llei de figuraci que
estableixen les descripcions marionanes quedaria, doncs, aix: un excs de llum

15

Traducci espanyola, Bassas (2008: 335).

La consideraci dels fenmens saturats com a esdeveniments ja es troba tamb clarament expressada
a la seva obra de 1997, tant donn. Ara b, a Marion (2011), lequivalncia entre fenmens saturats i
esdeveniments es fa ms palesa perqu Marion redueix la tpica de tres tipus de fenmens que apareixia a tant donn, i que ja hem descrit ms amunt (fenmens pobres dintuci, fenmens de dret com,
fenmens saturats), per quedar-sen noms amb dos tipus: objectes i esdeveniments aix, els fenmens saturats es donen com a esdeveniments.
16

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

51

52

XAVIER BASSAS VILA

i un excs de plenitud intutiva comporta una distncia irreductible i una indeterminaci fonamental del fenomen respecte al coneixement del subjecte.
En definitiva, la praxis descriptura de Marion revela com a mnim en la
descripci del fenomen saturat (que s el punt clau de larquitectura del seu
pensament) una llei figurativa diferent de la que es manifesta als textos husserlians: en aquest cas, no sestableix una proporcionalitat entre ms determinaci, ms llum, ms proximitat, ms plenitud. Les preguntes que formulem
sn les segents: podrem dir que aquesta figurativitat manifesta a la praxis
descriptura de Marion s una figurativitat teolgica? Comparteix la descripci
del fenomen saturat la mateixa llei de figurativitat que el Du de certs telegs?
Quina llei de figurativitat extraurem de Dions lAreopagita, per exemple, si fssim un anlisi de les divines tenebres?
*
PER CONCLOURE. Tota fenomenologia, i tota filosofia en general, figura una
imatge del seu pensament, genera descripcions figurades dall que en cada cas
considera lobjectiu de la seva tasca. Aix doncs, tot pensador, en la mesura en
qu escriu textos, t la seva prpia llei de figurativitat. Ara b, per ms particulars que siguin unes i altres lleis figuratives, existeixen certes tendncies que
poden constituir dues grans genealogies histriques: duna banda, hi ha la llei
de figuraci perceptiva de Husserl (amb tots els seus precedents des de la
filosofia grega fins els seus descendents en la filosofia de la cincia i analtica) i,
daltra banda, la ruptura de la figuraci perceptiva que hem descrit breument
amb Heidegger i Marion (tamb amb tots els seus precedents possibles i futurs
seguidors). Les lleis de figurativitat que hem extret de Husserl, i que hem comenat a esbossar a Heidegger i Marion, ens poden oferir noves perspectives
sobre llurs pensaments, poden obrir noves relacions per pensar duna altra manera la histria de la metafsica, la histria de la filosofia. Sembla, per, que
totes aquestes qestions sobre la praxis descriptura de la fenomenologia i de
la filosofia en general shan descurat en el estudis fenomenolgics. Pocs investigadors han tingut en compte el text mateix, la seva construcci, els seus
diferents modes descriptura. I, tanmateix, la histria de la figurativitat s la
histria fonamental de lescriptura del pensament i de la figuraci daquest pen-

52

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

THE HUSSERLIANA AS A PHENOMENON. APUNTS PER A UNA HISTRIA DE LA FIGURATIVITAT

53

sament. Quines noves filiacions, quines noves genealogies caldria establir? Cal
llegir la fenomenologia en un nou sentit fort del verb llegir.

BIBLIOGRAFA
BASSAS VILA, J. (2009): Le soi dans lcriture de Husserl. La bildriche Rede et la commethse, en J. Leclercq i N. Monseu, Phnomnologies littraires de lcriture de soi, Ed.
de lUniversit de Dijon.
(2011): Polticas textuales. Anlisis de fenomenologa lingstica aplicado al texto husserliano, Investigaciones fenomenolgicas, 8 (2011), 45-59. (Disponible en:
http://www.uned.es/dpto_fim/InvFen/InvFen08 /pdf/03_BASSAS.pdf).
COURTS, J. (1991): Analyse smiotique du discours. De lnonc lnonciation, Paris, Hachette.
DERRIDA, J. (1972): La forme et le vouloir-dire, en Marges de la philosophie, Pars, Minuit.
HEIDEGGER, M. (1954): Das Ding, en Vortrge und Aufstze, 5 edicin, Pfullingen, Verlag
Gnther Neske. Trad. esp. de Barjau, E. (1994): La cosa, en Conferencias y artculos,
Barcelona, Ediciones del Serbal.
(1976): Brief ber den Humanismus, Frankfurt, Vittorio Klostermann. Trad. esp. de Corts, H. y Leyte, A. (2006): Carta sobre el humanismo, Madrid, Alianza.
HUSSERL, E. (2002): Logische Untersuchungen, Hua. XIX/1 i XIX/2. Trad. esp. de Gaos, J. y
Morente, M. G. (2002): Investigaciones lgicas, Madrid, Alianza.
Ides directrices pour une phnomnologie, Pars, Gallimard, col. Tell.

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.

53

54

XAVIER BASSAS VILA

MARION, J.-L. (1997): tant donn. Essai dune phnomnologie de la donation, Pars, PUF,
col. pimthe. Trad. esp. de Bassas, J. (2008): Siendo dado. Ensayo para una fenomenologa de la donacin, Madrid, Ed. Sntesis, col. Perspectivas.
(2011): Certitudes negatives, Pars, Grasset.

54

Investigaciones Fenomenolgicas, vol. Monogrfico 4/I (2013): Razn y Vida.