Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Aplicacio Model Financament Federalisme Alemany Al Cas Espanyol

    Uploaded by

    alsanan
    9 views9 pages
    Aplicació del model de Financament del Federalisme Alemany Al Cas Espanyol

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Aplicació del model de Financament del Federalisme Alemany Al Cas Espanyol

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    9 views9 pages

    Aplicacio Model Financament Federalisme Alemany Al Cas Espanyol

    Uploaded by

    alsanan
    Aplicació del model de Financament del Federalisme Alemany Al Cas Espanyol

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 9
    NOTA D'ECONOMIA 61, GENER-ADNIL/I998 NOTES Una aplicacié del model de finangament del federalisme alemany al cas espanyol Aquesta nota ha estat proparada ‘er Montserrat Bassls i Santamaria, «de la Direccié Genera de Programacié Econimica del Departament Economia i Finances Introducci6 Sovint ol finangament de les comunitats auténomes és un tema objecte de debat, ja que és un aspecte: ‘matt important per als govems autonémics i, alhora, hi conflueixen una série d'aspectes que en moltes oca- sions s6n oposats; per exemple, els principis que ha de complir el model de finangament autonomic, —au- tonomia financera, solidaritat | suficiéncia de recur- ‘80s, donen origen a interpretacions molt civerses, EI mode! de federalisme alemany ha esdevingut so- vint un punt de referéncia quan es tracta el tema dal finangament de les comunitats aulénomes i malts govems autondmics han proposat com a objectiu assoliment d'un model de federalisme fiscal sem- blant al que tenen ols lander alemanys, El propésit d'aquest treball se cenyeix a 'estimacid de la Gistribucid de recursos que resultaria amb I'a- plicacié del sistema federal alemany a Espanya, Es Important assenyalar que el que os pretén és veure quin repartiment de recursos entre las CA s'obtingria amb laplicacié d’aquell sistema, sense entrar en la distribucié del volum de recursos entre el Govern central iles CA. Per tant, cal tenir present que el que €@s pretén estimar és la cistribuci6 de recursos entre CA que s’obtindria amb l'aplicacié del sistema fede- ral alemany ino la magnitud d'aquests recursos. Val a dir que no es tracta de fer una comparacié en- tre els lander i les CA, perqué els condicionants i Nentom sén molt dferents entre el sistema alemany i espanyol. En les CA s'ha procluit un procés de des- Centralitzacié de les despeses, la qual cosa ha com- Portat la valoracié dels serveis transferits que a partir G'un cert moment sén de competéncia autondmica. Els recursos de qué disposen les CA depenen basi- cament d'aquestes valoracions. Enel model alsmany, en canvi, no es fa cap valoracié dels serveis de competincia regional perqu’ no s'han donal aquestes transferéncies de serveis, sine {que el que determina el volum de recursos dels lan- der és la distribucié dels impostos entre la federacie i els lander, jel repartiment del rendiment dels impos- tos entre els lander. En el finangament de les CA a Espanya os cistingel- xen dos aspectes importants: la valoracié dels sar- vis i les fonts de financament d'aquests serveis. El ‘model alemany, en canvi, planteja el tema de la tribucié de les fonts finenceres. Es per aixd que aquest treball 1é com a objectiu I'es- timaci6 de la distribucié de recursos entre les CA amb la hipdtesi d'aplicacié del sistema alemany, sense considerar la magnitud dels recursos distri- buits. D'altra banda, cal dir que el treball recta no- més els aspactes financers dels lander alemanys, sense entrar @ considerar tot I’entorn econdmic, po- litic i sooial de! model alemany. La manca d'informacié estadistica | les especificitets del sistema alemany no aplicables a Espanya com- porlen necessariament a consideracio d'una série de supésits per tal de dur a terme l'astimaci®; aixd no obstant, els resultats que es clesprenen d'aquesta I'estimacié es poden considerar valids | servir com a marc c'estudi del financament autonémic espanyol ee 2 Breu descripcié del sistema federal lemany El sistema federal alemany es basa en l'assignacié d'una série dimpostas entre els diversos nivells de govern (federacié, lander i governs locals) i en I'exis- ‘@nola d'un fons de perequaci6 de recursos entre ols lander. ® La cistribucié dels impostos entre els diversos nivells, de govern és la segdent: = Nivall federal: = monopalis fiscals, ~aranzels impostos sobre transmissions de capital —impostos sobre assegurances —tributs sobre la letra de canvi (actes juridies do- cumentals). = gravamens nics al capital ~ {ols els imposios sobre el cansum a gran escala excepte el de la cervesa = Nivell land: ~impost sobre el patrimon! —impost sobre el capital —impost de successions —impost sobre vendles de terres —impost sobre vehiclos de motor = impost sobre la cervesa = impost sobre apostes i loteries = impost sobre proteccié aincendis ~ impost sobre taules de joo = Nivell local: = impost local sobre sociotats = impost sobre solers i immables = impostos locals sobre e! consum ‘A més d'aquests, els diversos nivells de govern es distribueixen, amb criteris tertitorials, impost sobre la rende de les persones fisiques i 'impost de sacie~ tats, és a dir, a cada regié i pertoca al rendiment de Vimpost en el seu territor Quant a Vimpost sobre fa renda personel, el Govern federal, els governs regionals i els governs locals se'n distribueixen els renciments amb uns percen- tatges de 42,5%, 42,5% i 15%, respectivament. L'impost de societats es reparteix entre el Govern fe- deral i ols governs regionals en un percentatge del 50% per a cadascun. La distribucié ds "impast sobre el valor afegit entre el Govern central i el regional es realitza de la manera segtlent: als linder els correspon el 35% de I'IVA i el 65% restant és per al Govern central. La distribucié dels recursos corresponenis als Kinder (el 35%) es realitza en dues parts: una primera part reparteix el 75% en funcid de la poblacio i la segona part, el 25% de IVA, es distribuelx entre els lander que no aseo- leixen una capacital fiscal igual al 92% de la mitjana, Hi ha una clausula per la qual a cap land amb ca- pacitat fiscal inferior ala mitjana no li pot correspon- ‘dre una participacié en IIVA menor que la parlicipa- 16 calculada a partir de I'index de poblacié, ‘considerant en aquest cas el total de IIVA del land: és dir, quana un land amb una capaaitat fiscal infe- rior a Ia mitjana Ii pertoca una participacié en IVA (75% + 25%) inferior al que li correspondiria en funcié de la poblacié, se li assegura aquesta paricipacié amb una assignacid anomenada de «garantia de mi- ims. Després d'aquestes istribucions d'impostos es realitza una recistriouci6 de recursos entre els lander a partir d'un fons de suma zero. Eis lancer amb una ccapacitat fiscal superior aporten a aquest fons els re- cursos necessaris per doiar als Kinder que tenen una. capacitat fiscal inferior a la mitjana. Cal assenyalar que aquest fons no iguala totalment els recursos en- tre ols lander. Els que tenen una capacitat fiscal su- Perior a la mitjana continuen tenint una capacitat fis- cal superior, i als que tenen una capacitat fiscal inferior i sn receptors de recursos no arriben a su- perar aquesta capacitat fiscal miljana. Dvaltra banda, en aquesta redistribucié de recursos V'index de capacitat fiscal inclou també els ingressos dels governs locals. Per a aquests calouls els index relacionats amb la poblacié consideren un nombre habitants ponderats en funcié de les superiors densitals de poblacid, de manera que es beneficia les regions poblades més densament. 3 Metodologia per a l’aplicacié del sistema federal alemany a Espanya L’eplicaci6 del sistema federal alemany a Espanya sha realitzat @ partir dels suposits seglients, als quals s'han de tenir presents a I’hora d'analitzar-ne els resultats: "index de capacitat fiscal s‘ha calculat en funcié de la poblacié sense tenir en compte les aglomera- ions, és a cir, sense ponderer pels nuclis de po- blacié més habitats. els impostos dels governs locals no s'han inclds en index de capacitat fiscal en els calculs de les capacitats fiscals miljanes no s'ha conaiderat la CA de Macirid per dues raons: primer, per les limitacions estadistiques per a la distribucié territorial de I'impost (concretament e! de societats) i, en segon lloc, per la gran diferéncia de capacitats fiscals que es produeix si s'inclou la, CA de Madrid, la qual cosa origina unes ciferéncies substancials de recursos, dificilment compensa- bles en les mateixes proparcions que en el sistema ‘alemany. Cal precisar que aquestes dues raons es- tan interelacionades, ja que les limitacions estadis- tiques per a la distribucid territorial dels impostos fan que s’atribueix! ala CA de Madrid uns impostos que no sén pagats direciament pels residents d’a- questa CA, pero que si que s'imputen ales delega- cions territorials d'hisenda d’aquesta CA. Un exemple clar és ol de l'impost de societats, el qual s'assigna territorialment ala CA on recau el domici- lifiscal de la societet; aixd representa una recapta- clé molt important a la CA de Madric, La solucié adoptada per solucionar aquesies limita- cions ha estat la d'excloure la CA de Madrid en la distribucio dels recursos’, ja que la consideracié d'una CA amb une capacitat fiscal molt més elevada exigiria 'existéncia d'uns fons d’enivellament de re- cursos molt elevats i, de totes maneres, seria molt dificil assolir un model de finangament que compan- ssés las dlfersncies de capacitats fiscals?, Les fonts d’informacié han estat les dades sobre re- captacié per CA dels impostos estatals i dels tributs concertats que public el Ministeri d’ Economia | Hi- senda. Les dades emprades corresponen ala recap- tacié de l'any 1992. No obstant, cal fer les precisions segdents: ~ pel que fa a IRPF les dacles corresponen ala quota liquida de limpost i no pas a la recaptaci6, perque 4a quota iquida d' una CA representa la cérega im- positiva pagada pels residents en aquesta CA, En canvi i recaptacié imputada a una CA representa import de la recaptacié feta per les delagacions dhisenda d’aquella CA, sense considerar e| comi- «ili fiscal dels contribuents; aquest efecte és impor- {ant an el cas de les retencions de les rendes del troball, que s‘imputen a la seu social de I'empresa (9) Cal di que sstoma oder alamany també exci a tal eatat de ‘Bein que tambe Foxe an el procacant de call de a capers fscals tana, (2 Encara cus el estat nal que es vol obleni 6 ura derbi des Feu |no pas aaitzare a magntud, el volum dingy estos a roparit ‘6 un factor important porqub, en driv, hha un vale esursos {iat les wolen mantowr als matabos porcaratgae de tru que len elcasalemany sel obters la quant necesstia de recursos pot a funclonsenent al stems, MODEL DE FINANGAMENT DEL FEDEBALISME ALEMANY AL CAS ESPANYOL que fe la retencid. S'ha utlizet la darrera dada dis- ponible de fa quota liquida de I'IRPF per CA, que correspon @ l'any 1991. Aquest fet no desvirlua estimacié, ja quo el que interessa destacar és la distribucié dels recursos entre CA ino pas la seva, magnitud, Per ales CA da régim foral, iatés que no es disposa d'informacié sobre les seves quotes li- quides, s‘han utiltzat les xitres de recaptacié, = pel que fa als tributs cedits s'ha utlitzat la recapta- Ci feta per les CA is'ha incibs la taxa dal joc a los CA que no la tenen cedida (Balers i Cantabria). A Causa del fet que a Alermanya I'impost sobre trans- missions patrimonials | actes juridies documentats s'assigna a la federacid, shan exciés aquests im- ostos del total de tributs cedits a les CA, respecte a l'impost de societats, se n’ha conside- rat la recaptacié, tot i que hi poden haver limita- clons ja que la recaptacio territorial d’aquest im- post #8 reaitza, tal com ja s'ha dit, en funcié de la 58 social de la societat. Tot i aixi, s'ha considerat convenient utilitzar les dades de recaptacié territo- rial, ja que les diferéncies de capacitat fiscal s'a- lleugeren amb les redistribucions de recursos pos- tetiors. Lametodologia de l'estimacié de la distribucié de re- cursos s'ha realitzat de la manera segUent: En primer lloc s'han obtingut els impostos assignats a les CA territoriaiment, és a dir, en funcid de la ro- captacié (0 quota liquida) en el seu territori. Els im- postos que s'han distribuft en aquest apartat sn els segtients: els iributs cedits, excepte impost de transmissions patrimonials i actes juridics docu- mentats; el 42,5% de la quota liquida de IAPF i el 50% de la recaptacié de l'impost de societats. En el quadre 1 es pot veure Ia distribucié d/aquests impostos per CA en valors absoluts, en termes de pessetes per habitant i en rolacio amb la mit- jana, En segon lloc, la distribucié del 35% de IVA (que 6s la part que correspon a les CA, perqué el 65% restant és per a l'Estat) s'ha dut a terme de la ma- era segilent: el 759 es distribuelx en funcid de la poblacid i el 25% és per a les CA amb una ca- Pacitat fiscal inferior a la mitjana, comptant els im- (9) Ls CA de Macks tarp rot esc la axa ctf, com trpce mpost sobre paikren el acts jriies documenta. En alten no cestarelorieiaaaquesta sepectotal peau talcame'halndeat, aves {2 CA no sha considerate ol enartment de r2ous0s, 2 Quadre 1, Distribucié dels impostos entre CA fen funcié de oriteris teritartals (") MPTA PTA. Index Andalusia 3139334502574 ‘rags gogit 84.109 138) Aste 70151 64.258 105 Balears 4479 68.192 112 Canaries 71873 4784278 Cantabria 45059 85.425 140 Casteli-Lle6 128830 5050483. Castellana 60555 36.422 60 Catalunya 509.478 93728153, Extremadura 30.948 200824 Galicia 108.547 45.241, im Marcia 42.568 40.491 6 Navarra 38.918 74.853 122 Pals Baso 481505 8815314 Rioja 17681 65.995 110 Valéncia 228121 59011 7 Total 2.071.344 61.137 100 Madrid 705.280 141.997 Ratio maximin 3.22 Dispersié 3157 Es imposios esignats sin: es bus ces excep past de Warmis- ‘Sens palrmonals| AO, e425 de MAPF 80 ede pest do scala, (Chimpors on valor a Fany 1982. Fon: Minister TEcotomia | Hien, tonne de ecaudscin, postos de I'apartat anterior. Aquesta primera igua~ lacié de recursos representa assolir el 92% de la mmitjana de CA, També s'establelx una garantia de minims segons la qual cap CA no pot rebre menys Fecursos que els que li portocarien en funcié de la poblaci6. Finalment, els recursos que queden d'aquell 25% de I'IVA es reparteixen entre les altres CA segons la poblaci6. En el quadre 2 es pot observar Ie disiribucié de I'VA entre les CA. En primer lloc es mostra el repartiment dal 75% de I'impost en funcié de la poblacié i en se- gon loc, la distribucié del 25% que es destina a les CA amb una capacitat fiscal inferior a la mitjana per tal que assoleixin el 92% d'aquesta miljana. Els re- cursos sobrants d'aquell 25% de I'lVA es distribus xen enire les altres CA. En el quacre 3 es mostren els recursos de les CA dis- tribuits en funcié dels apartats 1 i2, és a dir, en fun- Cci6 dels impostos distribuits territorialment i en fun- cié de la participacid en I'iVA. Els imports es presenten en velors absoluts, en termes per hebitant i, finalment, aparex la relacié de cada CA respecte de la mitjana. Par titim, es du a terme una redistribucié de recur- 808 en forma de fons de suma zero, per mitja del qual (Quadre 2. Distribuelé de PIVA entre CA ("). (MPTA) 75% Distribucid det 25% IVA total sfpablacld fins el 92% ———assig, min.

    You might also like