El Caf de la Granota, Jess Moncada

1. Lautor: biografia
2. Caracterstiques generals de la seva obra
3. El Caf de la Granota
3.1. Escenari geogrfic
3.2. Escenari temporal
3.3. Humor i ironia
3.4. Mort i rituals funeraris
3.5. Crtica social i poltica
3.6. Estil
3.7. Estructura
3.8. Llenguatge
4. Argument dels contes
5. Treball de la lectura

1. Lautor: biografia
Jess
Moncada
(Mequinensa, Baix Cinca,
1941 - Barcelona, 2005)
narrador i traductor. En la
seva obra recrea, a cavall
entre el realisme i la
fantasia, el passat mtic de
l'antiga
poblaci
de
Mequinensa -ara soterrada
sota les aiges del riu
Ebre-.
De ben jove va combinar
l'afecci per narrar histries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis
literaris molt aviat malgrat que, per circumstncies diverses, va
publicar tard. Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953-1958. Els
darrers cursos de batxillerat els va cursar intern al Colegio de Santo
Toms de Aquino, una escola liberal, rara avis en l'poca franquista:
Va fer magisteri a la Escuela de Magisterio, del barri de la Magdalena,
a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila nadiua
fins que va anar a fer el soldat, primer al regiment d'Artilleria
Antiaria de Calatayud i, desprs, a la Jefatura del mateix cos a
Saragossa. No es va adaptar mai a aquesta ciutat.
Animat pel seu compatrici Edmon Valls, novellista, assagista i
historiador, es va installar a Barcelona per tal de dedicar-se a la
literatura i a la pintura. Va comenar a treballar a l'editorial Montaner
y Simn], al departament de producci amb Pere Calders i es va
relacionar amb altres escriptors exiliats com Avell Arts Gener
"Tsner" i Xavier Benguerel, que li van ampliar la visi de la guerra
civil i les seves conseqncies.
Es va donar a conixer amb el recull de narracions Histries de la
m esquerra, premi Joan Santamaria , publicat el 1973. En el segon,
El caf de la granota, (1985) recrea, a cavall entre el realisme i la
fantasia, el passat mtic de l'antiga poblaci de Mequinensa -ara
soterrada sota les aiges del riu Ebre-, temtica que va reprendre en
les seves altres produccions (novelles i narracions).

Moncada fa reviure Mequinensa amb precisi histrica, el 1988, amb

la publicaci de la primera novella Cam de sirga, que va ser rebuda
pel pblic i la crtica com una de les novelles ms importants de la
darrera narrativa catalana. Va ser guardonada amb molts premis.
Aquesta obra, a ms, ha estat traduda a una dotzena de llenges.
A la novella La galeria de les esttues (1992), Mequinensa queda
en segon terme enfront de la ciutat imaginria de Torrelloba, capital
de provncia inspirada en Saragossa on l'autor va estudiar els anys
cinquanta. L'acci transcorre en aquesta poca i fa flashbacks referits
als anys trenta i quaranta a partir de la revolta que es va produir a la
colnia africana d'Ifni.
El 1997 va publicar la novella Estremida memria,. En aquesta
novella d'intriga, Moncada furga en la memria collectiva, estremida
per l'afusellament d'uns bandolers a Mequinensa -gent del poble- que
van assaltar el recaptador del Banc d'Espanya i l'escorta, a la primera
etapa de la Restauraci alfonsina.
El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb histries
sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atnites, des dels
ulls d'un jove advocat barcelon, que va a Mequinensa, a la dcada
dels cinquanta, a ocupar la plaa de secretari del jutjat de pau.
Les seves obres s'han tradut a l'alemany, l'angls, el castell, el
dans, l'eslovac, el francs, el gallec, el japons, el neerlands, el
portugus, el romans, el suec, el vietnamita... El mateix autor va
traduir un nombre considerable d'obres del castell, del francs i de
l'angls.
Pel conjunt de la seva trajectria literria va ser distingit amb el Premi
dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (2001).
2. Caracterstiques generals de la seva obra
Totes les seves obres tenen una gran uniformitat, basada sobretot en
la recreaci
d'un mn literari molt personal al voltant de l'antiga poblaci de
Mequinensa que projecta en els seus contes. Les caracterstiques
presents als seus reculls de contes sn les segents:
El primer element de cohesi pot ser la ubicaci de quasi totes
les histries en el marc concret de la vella poblaci de
Mequinensa Molts contes deixen entreveure una realitat ms
aviat rutinria i poc engrescadora, on noms la mirada
deformadora del narrador s capa d'oferir una dimensi
emotiva o fins i tot heroica a uns fets que perfectament podrien
passar per intranscendents.

El marc temporal dels contes de Moncada es pot situar

bsicament en el perode franquista, fins al moment de la
desaparici de lantiga Mequinensa. En aquest sentit, sn molts
els relats on l'autor sesfora a retratar crticament les
ridiculeses i incongruncies del sistema social establert durant
la dictadura del general Franco.
La tipologia dels seus personatges Utilitza tant individus
especficament riberencs, sobretot llaters i minaires, com
aquells altres que caracteritzen la vida quotidiana de qualsevol
poble de lpoca(el sergent de la gurdia civil, el mossn,
lapotecari, el metge...). A ms, molt sovint apareixen les
mateixes figures en contes diferents.
El conjunt dels contes de Moncada t alguna cosa de
costumari i de memria popular. No s casualitat, doncs,
que alguns dels temes i subtemes ms tractats siguin
justament aquells que donen peu a l'ancdota divertida,
encobridora, a vegades, d'una reflexi moral: les supersticions,
l'adulteri, la garreperia, la mort.
Per tal devitar les conseqncies decebedores que podria
haver produt la reiteraci del tema de la mort i el fantasma de
la destrucci de la vila que es deixa notar en bona part dels
contes, Moncada ha sabut desenvolupar en la seva obra
nombrosos mecanismes humorstics.
Els contes sn tipus de relat molt breu, de plantejament i
resoluci rpida, dins del qual, per tant, el cop d'enginy juga un
paper fonamental. Gaireb la totalitat de les narracions de
Moncada es construeix com la crnica de successos d'una
poblaci. Sovint els contes sn l'explicaci d'un fet gracis (la
correguda de l'Elies, la inundaci del camp de futbol, etc.)
descrit per un narrador que cerca els testimonis necessaris per
simular la visi "objectiva" de la histria Per altra banda, com a
conseqncia de la pretesa oralitat de les narracions de
Moncada, l'autor se serveix molt sovint de la tcnica del
soliloqui.
La uniformitat de la narrativa de Jess Moncada ve marcada de
manera evident per la peculiaritat de la llengua que empra,
amb la qual sovint s'esfora a crear una estranya sensaci
d'oralitat, basada sobretot en l'abundncia de variants
dialectals, locucions i un vocabulari especfic de la zona.

3. El Caf de la Granota

El caf de la Granota suposa un pas endavant

en la construcci del peculiar mn de
Moncada. Constitueix un conjunt fora unitari,
presentat sota el recurs d'una mena de
crnica i on es desenvolupa la gran majoria de
les caracterstiques generals assenyalades:
ruralisme, retrat costumista d'un mn perdut,
anecdotari popular, una llengua carregada
d'expressions i vocabulari local, personatges
repetits en contes diferents... El mateix ttol
del recull ens remet a un ambient de conversa
distesa, de narraci exagerada de fets
quotidians, de personatges principalment
masculins
3.1.
Escenari geogrfic
El Caf de la Granota reflectir tot un mn de personatges i
dhistries amb un rerefons com marcat per les seves arrels:
Mequinensa i el seu entorn , cafs, carrers, places, les mines del seu
terme, els molls de lEbre... Tamb els personatges sn de lmbit
rural habitants de la vila de Mequinensa.
3.2.
Escenari temporal
Les narracions se situen en la dcada dels anys 50 i 60 del segle XX,
en plena poca franquista. En algun conte sesmenta alguna data
com el 1958 o la guerra de Corea ( 1951-53)
3.3.
LHumor i la ironia
Sovint les histries no sn altra cosa que el desenvolupament duna
ancdota divertida, per exemple l'oportuna avaria del tractor robat
per "la Plaga de la Ribera", just al bell mig de la plaa del poble; o la
mala sort del lladre d'olives, enxampat dalt de l'arbre "Paraules des
d'un oliver".
El tractament humorstic dalguns contes provocat per un fet inslit en una
situaci quotidiana t una gran influncia del mestre Pere Calders.

3.4.
La mort i els rituals funeraris
La mort i els rituals funeraris sovint reben un tractament ple dironia
que els treu transcendncia i els aporta quotidianitat. La mort s alg
de qui s'espera comprensi ( com a "Senyora Mort" ); o un mer canvi
de circumstncies ( "Preludi de trasps" ); o un esdeveniment
lleugerament desagradable, el delicte ms gran del qual s no
respectar el campionat de la lliga de futbol ( "Absoltes i sepeli de
Nicolau Vilaplana" ), etc
Conscientment o no, el fantasma de la mort de la vila ( que tampoc
va ser una defunci
absoluta, sin un canvi d'ubicaci ) ronda contnuament els
personatges, afecta els seus pensaments i condiciona la seva
actuaci.

Dins El caf de la Granota, persisteix el fatalisme per

ocasionalment atenuat per l'aparici d'unes lleugeres esperances de
superaci: Valeri, "la Plaga de la Ribera", t la dissort com a amiga
inseparable, per la carta innocent que constitueix el conte li obre les
portes de l'esperana; a "Senyora Mort", Miquel Garrigues, el barquer
desposset de la feina que havia estat una llarga tradici familiar,
recupera certes illusions en conixer el mite del barquer Caront.
Altres exemples poden ser el confident de la policia Manuel la Lloca d'
"Amarga reflexi sobre un manat de cebes" o la nissaga dels
Fenolleda, cam de la desaparici a "Amor fatal en decbit sup", o el
nen malalt de "Guardeu-vos de somiar genives esdentegades"
3.5.

Crtica social i poltica

Sn molts els relats on l'autor sesfora a retratar crticament les

ridiculeses i incongruncies del sistema social establert durant la
dictadura del general Franco. La crtica daquesta societat es fa
palesa en lendarreriment cultural. La visi crtica de la societat
apareix tamb en narracions com "Futbol a ribera", on la parcialitat de
l'rbitre en el joc allibera el descontent poltic o "Un enigma i set
tricornis" en qu es presenta amb orgull la tendncia a la illegalitat
de la poblaci sencera (recordeu tamb Amor fatal en decbit sup" (
la repressi sexual i la hipocresia). La crtica s molt ms punyent en
el cas dels personatges de classe benestant.
Tamb hi trobem la crtica de costums, com ara la ridiculitzaci de
l'avar o l'home gasiu "Informe provisional sobre la correguda d'Elies"o
els comentaris maliciosos referents a la figura del capell tant pel que
fa a les sospites sobre la seva castedat ( "Absoltes i sepeli de Nicolau
Vilaplana", "Un enigma i set tricornis", "Amarga reflexi sobre un
manat de cebes", etc.) com les allusions al seu fanatisme futbolstic (
"Un enigma i set tricornis" ).

3.6.
Estil
Moncada considera que el conte ha de ser rpid i concs, enginys i
sorprenent. El que ms caracteritza lestil narratiu dels contes del
Caf de la Granota s lagilitat i la concisi expositives sense caure en
la parquedat. Bandeja tot el que sigui sortir-se del tema tal com diu el
vell Cristfol al cronista annim, no conv barrejar les histries.
3.7.
Estructura
Els 14 contes es poden dividir en 2 grans grups:
-soliloquis: La Plaga de la Ribera, Senyora Mort, carta de
Miquel Garrigues (epistolar), Els delfins (pur), Paraules des dun
oliver, Lassassinat de Roger Ackroyd( amb linterlocutor mut)
- crniques o informes: La resta de contes
excepte Preludi del trasps i Guardeu-vos de somiar genives
esdentegades que no es poden classificar en aquesta dualitat.

3.8.

Llenguatge

Cal destacar la utilitzaci d'una llengua amarada d'expressions i

vocabulari local propis del catal occidental. Per all que ms
caracteritza aquest escriptor s loralitat, sembla que les histries
hagin estat recollides directament de la veu del poble. El narrador es
presenta com un simple escriba que anota fidelment tot all que li
han explicar ( el vell Cristfol s linformador ms habitual i
personifica la veu del poble).

4. Argument dels contes

1. UN BARRIL DE SAB MOLL
Explica una escena al port, on el patr dun vaixell que portava
sab moll (Florenci) esbronca el seu pe (Pere Camps). Aquest
havia de portar un barril a la botiga de lAdelaida rodolant. Es va
posar a ploure i el barril es va esclafar davant del caf en el
moment en qu justament sortia el patr.
2. LA PLAGA DE LA RIBERA
Aquest conte est redactat en forma de carta: la que escriu
Jeroni Salses i Santapiga, agutzil, al director de la pres de
Lleida. El primer que fa Jeroni s presentar-se duna manera
prou original: explica els defectes que observa en molts altres
agutzils dels pobles del voltant ell s com cal, faltaria ms i
sesplaia en la bona tcnica que cal posseir a lhora de fer
pregons. Li demana ajuda perqu hi va haver un accident a
lajuntament i cada funcionari els va tocar un lot diferent. En el
seu venien una arxius, capgrossos i un delinqent ( El Plaga de
la Ribera). la Plaga de la Ribera, viu una terrible dualitat: t
molta traa per a fer tota mena de treballs casolans, per s un
veritable malastruc a lhora dexercir la que s la seva veritable
vocaci: fer de delinqent.
3. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA
El problema que es planteja s que, vint anys enrere, bona part
de la societat
mequinensana havia hagut de triar entre anar a lenterrament
de loncle Nicolau o anar al partit de futbol ms important de la
temporada. Des de lenterrament se sentia la cridria del camp i
en diferents moments de lenterrament els que acompanyaven
al difunt van aturar-se a veure acabar el partit. Finalment tots
els van acompanyar al cementiri.
4. PARAULES DES DUN OLIVER
Aquest relat est presentat en forma dun llarg monleg (el que
lhome que hi ha enfilat dalt dun oliver adrea a Isidre, el

propietari del tros) justificant per qu est dalt duna olivera

collint les olives : diu que les est collint perqu ell no t temps
amb la botiga . Lamo no sel creu i acaba donant-li una
pallissa.
5. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DELIES
El relat se centra en els pocs minuts que va durar la correguda
dElies Santapau entre casa seva i el caf de Silveri, lloc de
parada dels autocars de la lnia de Lleida. Va iniciar la correguda
desenfrenada i memorable a travs de la vila que deix
esbalats els vens que la presenciaren Ja cap al final del relat
descobrim el veritable motiu daquesta correguda. No vol que li
portin medecines per a la seva dona ja que el metge havia dit
que la seva mort era imminent i no calia gastar diners.
6. FUTBOL DE RIBERA
Al poble van construir un camp de futbol tot just a la vora de la
confluncia de lEbre i el Segre. Lespecial situaci del camp de
futbol feia que moltes pilotes anessin a parar a laigua i va
caldre designar un encarregat de recollir-les. Un dia en un partit
molt renyit i desprs dun crit de lOliveri, el camp es va
comenar a negar i els visitants ( que eren dun poble de sec)
van perdre el partit que havien comenat guanyant. El que
ning no es podia imaginar s que el Segre i lEbre es
convertirien en dos jugadors ms de lequip local.
7. SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES
El protagonista , Miguel Garrigues del carrer nou, era barquer de
professi fins que es va construir el pont de lEbre. Des daquell
moment va haver de treballar ala mina per ell enyora la seva
professi. Un dia Honorat, lapotecari, li va ensenyar un quadre
on es veia la Mort portant una barca amb els difunts a ms
enll. Ell va pensar a escriure una carta a la Sra Mort per tal que
lagafi com a barquer.
8. PRELUDI DE TRASPS
Lvia sest morint. Hi ha persones que es moren amb
placidesa, per lvia s de les que abans de morir estan molt
neguitoses, enmig de la histria principal, per a fer-nos conixer
algunes coses de la tia Ramona, la que recorda fins i tot els
records dels altres i la que sentenia amb lHonorat,
lapotecari. A travs della sabem quin s lorigen del neguit de
lvia: all de la figuera. Lavi havia plantat una figuera al pati
i ella no ho volia, per aix quan va morir el primer que va fer era
tallar-la. Ara pensa que ell li passar comptes.
9. ELS DELFINS
El protagonista del conte, que ens fa les seves explicacions en
primera persona, est ben satisfet de la desimboltura amb qu
ha donat el condol i ha fet altres rituals socials durant

lenterrament de Constant Cirera. Ell sempre inicia el condol als

enterraments. Pensa que fa una funci molt important i est
preocupat per qui el succeir quan es mori i exposa virtuts i els
defectes que troba a cada un dels candidats a succeir-lo.
10.
UN ENIGMA I SET TRICORNIS
El ttol fa referncia al cas que han de resoldre els set gurdies
de la guarnici de la vila. Les ordres de les altes jerarquies sn
taxatives: cal acabar amb lescndol i arrestar el culpable: hi ha
una mena drbitre pirata als partits de futbol i la seva actuaci
que ha provocat tant descndol a la comarca i tant denrenou a
la vila comporta certs avantatges per als interessos de lequip
de futbol local, que s el mateix que dir els interessos de tota la
vila. Aix el protagonista i el mateix rector van estabornir al
primer gurdia civil( la Broca) per poder acabar b la lliga.
11.
AMARGA REFLEXI SOBRE UN MANAT DE CEBES
Sn innombrables les vegades que Manuel la Lloca fa aparicions
nocturnes per
diversos indrets de la vila, sempre nafrat la Lloca sha vist
obligat a fer de confident de la Gurdia Civil perqu lhavien
enxampat robant un menat de cebes. Per si no en t prou amb
els cops que arreplega a la caserna, quan surt lesperen aquells
que lacusen de delator El relat sacaba amb la convicci que la
Lloca est condemnat per sempre ms a rebre de totes dues
bandes: necessita una informaci si no vol que el sergent de la
Gurdia Civil latonyini. Li explica al sereno , lHoraci, que tamb
li pega perqu no el delati com a amant duna dona dels
gurdies civils.
12.
LASSASSINAT DE ROGER ACKROYD
A lacusat, Dami, li agraden molt les novelles de detectius i
aix ho manifesta al jutge de pau Precisament el problema es
presenta perqu no ha pogut fer una lectura tranquilla de la
novella en qesti Tanmateix, la gota que ha fet vessar el got
ha estat una interrupci del Teodor de Peris engegant-li un tret
perqu li va dir qui era lassass de la novella.

13.
AMOR FATAL EN DECBIT SUP
s mitjanit i trobem Gervasi
Fenolleda, propietari duna empresa minera, abatut i convenut
que no pot continuar pel mateix cam. Gervasi apareix
ridcul( amb mitjos i camisa) en aquesta escena i quin contrast
fa amb la galeria de solemnes retrats dels seus avantpassats.

La conscincia de pertinena a la nissaga dels Fenolleda li dna

forces. Quan acaba el recorregut pels retrats dels seus
avantpassats, la visi completa de lobjecte de desig que hi ha
al sof el torna a temptar. Per el sentiment de culpa el traeix:
es veu ell mateix a linfern. Finalment veiem que comet adulteri
amb una fotografia de Claudia Cardinale i acaba apunyalant-la.
14.

GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES

La Gabriela Cabanes i els seu fill sen van amb lautocar de lnia
a Lleida perqu ella creu que el seu fill t una malaltia greu. El
seu marit, Marcell t un comportament adlter quan viatja a
Tortosa per motius de feina. No sentn amb la seva dona,
sobretot des que va nixer el seu fill que es va veure desplaat.
Aix doncs la presncia de la superstici i les creences religioses
irracionals de la mare acaben fent que mati al seu fill amb una
navalla que li portava per al seu marit.
5. Treball de la lectura
Presentaci oral dun conte
Ha de contenir els segents aspectes:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Resum de largument
Personatges que hi apareixen
Estructura narrativa ( punt de vista del narrador)
Espai i temps
Humor ironia i crtica social o poltica
Alguns costums del poble
7. Recull de expressions i vocabulari local