El flautista d'Hameln

Agafo el diari i em poso a llegir en veu alta:

Dilluns, 30 de febrer

2,50

THE PERIODIKO
HAMELN, EN DESESPERACI
L'alcalde ofereix una recompensa a qui lliberi la ciutat
En un petit poble al voltant de la moderna i industrial ciutat d'Hameln,a prop
del riu Weser, tots vivien en pau i en amistat entre ells, fins que, fa uns
quatre messos van arribar una mena de banda que portaven jaquetes de
cuir, ulleres de sol, guants amb els dits tallats, pantalons texans una mica
curtets, mitjons alts blancs, unes motos enormes i negres i la cara tapada
amb un mocador. Al principi, noms eren unes vint-i-poques persones que
es feien dir els corredors del Wesser.Per poc a poc va unir-se ms i ms
gent a la banda i la ciutat va canviar: La gent tranquila i benvola de la ciutat
va comencar a desitjar les festes alcohliques amb msica de bojos, aix s,
sempre que les begudes les pagui un altre. Als dos messos, el nom de la
banda va passar a ser els rates i van estar a punt de fer-se amb
l'ajuntament, ja que havien aconseguit posar un alcalde rata, que no va ser
expulsat fins fa no ms de dos setmanes, i el nou, el alcalde Hans Solo, ha
posat una recompensa de un pleg de billets a qui alliberi la ciutat.

Alo la vista i miro fixament al meu cafet. Tanco els ulls i em deixo envoltar pel seu
aroma. s l'tim a Transilvnia abans de partir. El meu nom s Kyle Hyde, i sc un
mercenari, un buscarecompenses que t la furgoneta aparcada davant d'un bar. Crec que
no arribar a Hameln abans que toquin les campanades, ja que no he sortit de la ciutat i
ja s la tercera vegada que em perdo per culpa del meu tom-tom.
Porto noms un parell d'hores a Hameln, i estic en l'nic hotel no rata en vuit
quilmetres a la rodona. Deixo la maleta a sobre de la taula, em deixo caure pel cansanci
al llit i em deixo enfonsar-me al matals. Estic cansat, per no puc deixar de mirar el
ventilador al sostre. Per qu estan tots tan preocupats per els rates?

Tanco els ulls i em deixo portar per la comoditat que m'aporta el llit.
Estic a una sala gran, amb molta llum i un sostre relativament alt. Giro el cap i no veig cap
finestra, noms una porta i un escriptori. Hi ha un home assegut per no sc capa de
veure-li la cara degut a la falta de llum. Intento obrir la porta amb totes les meves forces.
Escolto una veu que ressona a tota la sala:
-Ests segur del que fas, Kyle? Et veia ms llest...
Obro els ulls a la velocitat d'un llamp. Al meu voltant noms hi ha un armari, un ventilador,
una maleta i una tauleta amb un despertador que marca les 7:30. Desprs d'una bona
estona barallant-me amb mi mateix m'aixeco del llit i obro la finestra. Un aire fred em
colpeja suament la cara, i, tot i que no em molesta, decideixo tancar la finestra perqu
recordo que dormo sense roba i hi ha un nen d'uns 13 anys mirant-me, i no precisament la
cara. Tanco la finestra i em rento la cara amb aigua fresca. Acte seguit em poso la meva
americana de Red Crown, l'empressa per qui treballava fa uns anys. Obro la maleta i trec
uns 10 euros i un donut, tot i que aconsegueixo resistir-me de la meva temptaci i surto de
la meva habitaci.
Vaig a recepci i m'atn una simptica dona, rossa i amb ulleres. S'agafa les ulleres i
comena a llepar un cant de la pota. Em recorda moltssim a alg, tot i que no
aconsegueixo recodar... M'indica que l'ajuntament est al final del carrer, davant d'una
plaa neta com una patena. En aquell moment miro i hi veig assegut en un banc a un
home vell, alt i prim, tan prim que pensava que era una esttua com tantes altres hi havia
a la plaa. De cop veig a un home calb, d'uns quaranta anys per quaranta vegades ms
fort que l'home vell. Tinc temps de sobra i em sento al costat del vellet amb el meu titular
de The Periodiko d'avui i faig veure que l'estic llegint. L'home calb s'apropa i s'asseu
amb el home vell.
-Suposo que ja m'ha retirat la multa, oi?
-Ho sento Henrich, per jo no hi puc fer res, aix ho haurs de parlar amb la policia...
En aquell moment, l'home vell s'intenta aixecar, per el tal Henrich li agafa la m i fa caure
de cul al banc a l'home vell.
-Henrich, ja t'he dit que no hi puc fer res!- Va dir en to de splica
-T fins a aquesta tarda.
I dient aix s'aixeca i se'n va.
Vaig a consolar a l'home vell.
-Qu volia aquell home?
-Que li retiri una multa de 10 euros per haver-se passat de temps al parqumetre.
-I qu volia que fessi vost senyor...
-Schmidt, Hans Schmidt, tot i que la gent em coneix com Hans Solo, per la meva manera
de pensar.
-Podria preguntar-li de que conec el seu nom?
-Pot ser de moltes coses: Sc l'alcalde d'aquest poble infectat de rates sense compassi.
-Encantat, el meu nom s Kyle Hyde, i vinc des de Transilvnia per la recompensa que ha
posat.
-M'hi sembla genial noi, per spigues que no ets el primer en intentar-ho, i ha hagut gent
que ha acabat ferida i molt pitjor...
Em fa passar a l'ajuntament. A recepci hi ha una noia morena, prima i atractiva qqque em
mira, i acte seguit torna a mirar al seu ordinador. L'alcalde em fa passar al vestbul, on hi
han quatre llargs bancs i tres portes tancades. A la primera hi ha un cartell que indica
que all hi ha la sala d'actes, la segona els lavabos, i la tercera, entre totes dues, una
porta de cinc metres d'alada que suposo que ser el seu despatx.a diferncia de com jo
m'espero, em fa passar a la sala d'actes, amb l'excusa de que han d'arreglar el llum del
despatx. All es posa a dir-me que sc la vuitena persona en intentar-ho aquesta setmana
i que la anterior s sota terra. Jo estic decidit a guanyar els diners i anar-me a Transilvnia
un altre cop, per tant, li dic que per dem a la nit s'haurn anat tots els rates. Al anar-me,

la secretria, em para i em diu amb to d'advertncia:

-No et confis amb el Senyor Schmidt.
-Qu vols dir?-Pregunto amb intriga.
Deixa de mirar-me i es queda amb la mirada perduda uns segons, com si estigus
decidint alguna cosa. Desprs d'uns segons diu:
-Res, deixa-ho crrer.
I s'en va. Jo no tinc temps de sobra aix que faig el mateix que ella i toco el dos.
Noms fa dues hores que he deixat l'ajuntament i he descobert dues coses molt
interessants: La primera, he descobert el seu amagatall; un poliesportiu que porta
abandonat tres anys. I la segona que no els agrada la olor a perfum per que qels hi
encanta la msica amb marxa (gent moderna...). M'en vaig a la meva furgaoneta:crec que
tinc un bon pla!
Sn les 19:00 al meu despertador i m'en vaig al poliesportiu. Senzillament s enorme i
perfecte per efectuar el meu pla.
Comeno amb el meu primer pas: aparco la furgoneta a vint metres de l'entrada i pujo al
sostre.
Segon pas:deixo caure unes dos capses de colnia per a nens marca nenuco pel
conducte de ventilaci fent que el gimns olori completament a cul de nad.
Tercer pas: vaig a la furgoneta i corro cap a la altra punta de la ciutat amb una can de
David Guetta sonant a tope.
Quart pas: Els rates venen per la msica amb les seves motos i cauen a la meva trampa:
un pont de fulles que no resisteix el pes d'una ploma a sobre del riu Wesser.
Desprs d'aix, noms queden uns tres rates a Hameln que fugen per pura
desesperaci.
Vaig a l'ajuntament, obro la porta i em trobo a la secretria molt preocupada.
-Et vaig dir que no ho fessis.
I dient aix, agafa i se'n va.
Vaig a veure a l'alcalde,per aquesta vegada al seu despatx.
-Tanca la porta, si us plau.
-Vinc per la meva recompensa.
_s veritat.
I dient aix, agafa una goma del seu calaix i dos bitllets de deu euros.
-Aqu tens el teu pleg.
-Perd?-Contesto
-Kyle, agafa els bitllets i no tornis mai a la ciutat. Ara mateix, tinc poder sobre tota Hameln
. L'nic que necessitava era que alg fes fora als rates.
Miro al meu voltant.Estic a una sala gran, amb molta llum i un sostre relativament alt. Giro
el cap i no veig cap finestra, noms una porta i un escriptori. Intento obrir la porta amb
totes les meves forces. Escolto una veu que ressona a tota la sala:

-Ests segur del que fas, Kyle? Et veia ms llest...

Llavors treu una pistola del calaix i m'apunta. Agafo els dos bitllets i em vaig, per no amb
les mans Buides...
Dilluns, 30 de febrer

2,50

THE PERIODIKO
HAMELN, sense nens
L'alcalde fuig desprs que 130 nens de entre quetre i dotze
anys desapareguin
Potser fa una setmana, aquest petit poble tingus un greu problema amb els
coneguts rates. Un misteris home, Kyle Hyde, va fer-los marxar. Al no
cobrar la recompensa va vengar-se de l'alcalde deixan't Hameln sense
nens. Encara no se sap com ho va fer per emportar-se 130 nets, per
algunes fonts orals diuen que van escoltar una bonica melodia a la flauta
que bla,bla,bla,...