Marlborough Barcelona

Exposici Collectiva
17 de setembre 31 doctubre 2014

Magdalena Abakanowicz, Ahmed Alsoudani, Frank

Auerbach, Francis Bacon, Vincent Desiderio, Francisco Leiro,
Antonio Lpez i Paula Rego.

Alumne: Eduard Martnez Prez

NIUB: 16459122
Assignatura: Conceptes de lArt Contemporani
Professora: Cristina Rodrguez Samaniego
Curs: 2014-2015
Facultat de Belles Arts

Lexposici de la Galeria Marlborough que he visitat ha sigut una exposici collectiva

on hi havia escultures, pintures i dibuixos que tractaven de la condici humana, les
passions i els impulsos de lindividu, la seva naturalesa transitria i les seves
representacions simbliques. Una temtica molt mplia que ha fet que no hi hagus
cohesi entre algunes de les obres exposades, fent que algunes fossin massa diferents
daltres.
La tria daquesta exposici ha sigut casual, me la van recomanar i no sabia de qu anava
tampoc, aix que quan lhe visitat i anava amb una mirada virginal, innocent sense saber
qu em trobaria ni quin tema feia de fil conductor de lexposici collectiva. El tema de
la condici humana es un tema que matrau, i ha sigut una grata casualitat que es tracts
a lexposici que he triat.
A lentrar lescultura de Francisco Leiro: Saturno semporta tota la teva atenci, no
noms per les seves dimensions (265 x 100 x 95 cm) o el material del que est feta
(fusta de pi atlntic tenyida), caracterstiques que, per si mateixes, atrauen la mirada,
sin per la seva collocaci a la galeria, just a lentrada a m dreta, sembla com si et
dons la benvinguda a lexposici o, per contra timpeds de posar un peu a dins, les
dues sensacions pot transmetre aquesta distribuci de la primera obra exposada, primera
perqu obligatriament s la primera que veus, fins i tot des de fora a la faana.
Saturno no pot estar en millor lloc, les seves dimensions colossals ja obliguen a
lespectador a que se senti inferior davant dell, a ms a ms, al tenir el primer contacte
de tan a prop, sense distncia suficient per a donar una perspectiva de lobra sencera,
aquest posicionament de lespectador envers lobra s immediat i obligat, no es pot
eludir. I a ms a ms s una metfora del paper que el visitant t respecte les obres
exposades i tamb del valor que des de la Galeria Marlborough li volen donar a la seva
exposici conjunta i als artistes que hi ha exposats, s una mostra de poder i alhora del
respecte que tha de fer lart.
Saturno pot representar lagressivitat, la violncia que, intrnsecament, t lhome.
Tamb la crueltat de sotmetre a un altre home amb ls de la violncia pot estar
representada per aquest altre individu que est cap per baix i que fa de cama esquerra al
Saturno. El nom, ple de significat, tamb dna indicis per a interpretar lescena de
lobra.
Tant el trptic de Vincent Desiderio: Three Acts of Defilement:
Transformation/Illusion/Icon situat a lesquerra de lentrada, com lobra dAhmed

Alsoudani: Untitled al principi em van passar desapercebudes tot i les seves

dimensions considerables, perqu lEscultura ocupa un espai de tres dimensions, el
mateix espai on nosaltres existim, per aquest fet lEscultura sacosta a la nostra realitat
millor del que ho pot fer qualsevol Pintura, tot i el relleu que pugui arribar a tenir o el
volum que el propi llen li pugui donar, ja que est lligada a les dues dimensions, un
terreny ms lluny de la nostra realitat. Suposo que en un espai on es mesclen pintures i
escultures, com que les escultures estan ms lligades a la condici espacial del mateix
espectador, a les tres dimensions, fan que de primeres semportin latenci del visitant
ms que les pintures. La posici en que es presentava lescultura dAntonio Lopez
Garca: Hombre tumbado, que va ser la segent obra que vaig veure, tamb va
contribuir a que aquesta hem crids ms latenci tot i estar ms apartada de lentrada
que les dues pintures.
Hombre tumbado, feta de bronze, inevitablement recorda a un difunt, per al tenir els
ulls oberts alhora es distncia daquesta associaci evident. Aquest detall, per contra, fa
que perdi laura de misteri que tindria si els ulls estiguessin amagats sota les parpelles.
Inmediatament desprs es veu: Perfil y frente para Hombre tumbado del mateix autor,
un dibuix aproximadament a mida 1:1 respecte lescultura a qu fa referncia, lnic
esbs que es veu a la galeria, li dna un caire cientfic a lescultura i la complementa
molt b, per, per si sol, em sembla fora de lloc dins del conjunt dobres de lexposici,
perqu realment no s una obra en si mateixa, s una mostra del procs preparatori per a
la pea escultrica que s funciona com a obra per si sola, el dibuix no s independent de
lescultura per lescultura s, a diferncia de totes les altres obres exposades que no
depenen daltres per a funcionar.
Seguint el recorregut es veuen les obres de Frank Auerbach: Head of William Feaver,
Magdalena Abakanowicz: Anonim 2, Vincent Desiderio: Grapheme Frank Auerbach:
Reclining head of Julia, Antonio Lpez Garca: Ftima entre daltres, unes obres de
dimensions ms petites que les anteriors, amb menys espai entre elles sense que aix els
perjudiqui respecte latenci que cadascuna rep, aquesta proximitat, el fet que el sostre
estigui ms abaix i liluminaci diferent (groguenca) fan que formin un conjunt amb
ms dependncia entre elles a diferncia de les anteriors obres que es troben a lentrada
que per les dimensions i la distribuci afavoreixen a veure-les ms independents les
unes de les altres.
Passat aquesta mena de passads que es forma sumant els factors arquitectnics, les
dimensions de les obres i la distribuci daquestes, arribo a un espai ms obert, amb un

sostre elevat com a lentrada, amb una illuminaci ms neutral i ms espai per a cada
obra. Aqui s on sacaba lexposici amb les obres de Paula Rego: Goat Girl i The
Overseer i lescultora Magdalena Abakanowicz: Silent Figure i Angelo. En aquest
espai es troben unes obres de dimensions majors que les anteriors per menors que les
de lentrada. Les pintures de Paula Rego transmeten cert misteri i inquietud en les
escenes familiars que representa, fins i tot angoixa. Les escultures dAbakanowicz
desprenen sensacions similars a ms a ms de la sensaci dimpotncia, submissi i
obedincia (Silent Figure) i fermesa i valor (Angelo). Silent Figure al no tenir cap
(ulls, cervell, boca, orelles,...) est mancat dels principals sentits amb qu es pot
interactuar amb el mn, aquest fet est molt ben emfatitzat en el detall de que al lloc on
hi ha situades les cordes vocals hi ha un forat creant el buit, el no res, reforant la idea
de la incapacitat daquest sser per a comunicar-se amb ning. La postura del cos, dret i
rgid amb els bressos tocant el cos i que estigui collocat tocant la paret fan que sembli
un sser sense presncia, obedient i subms sense capacitat de decisi prpia, sotms a
un altre sser. Tampoc t esquena, la part posterior est com tallada i la collocaci a la
paret fa que doni la sensaci que est en el pont entre una altra dimensi i la nostra, per
no creua la frontera, es queda quiet, parat esperant. Angelo no t braos, la seva
postura s davanament cap endavant amb pas ferm, evidenciat per la rigidesa de les
cames i del tors, un tors que no sembla nu, sembla portar una armadura.
Al tornar sobre els meus passos em paro a contamplar amb ms atenci i dedicaci la
Ftima dAntonio Lpez, com en la seva escultura de lentrada, aquesta tamb t els
ulls oberts per aquests sn uns ulls molt ms expressius i amb ms presncia a lobra,
la inexpressivitat de la cara contrasta amb la seva mirada fixa en linfinit i la postura
dels braos i del coll remeten a una abstracci del seu propi cos a travs de la mirada
que s el que ms destaca de lescultura. Antonio Lpez diu que el tors nu de lescultura
Ftima expressa la bellesa de tot all reconfortant a la vida. En aquest cas all
reconfortant interpreto que s el que capta latenci i la mirada de Ftima i est situat
per damunt della ja que ha dalar el coll per a mirar-ho. El nom que li dna ttol a
lobra s tamb el nom duna verge i per aquest cam podria anar la interpretaci
simblica de lobra. Lautor estableix un dileg entre all fsic, palpable, visible que s
lescultura i all que s indeterminat i que t la mateixa presncia que lescultura. En
aquesta obra es fa evident que hi ha una part fsica (la prpia pea) i una part metafsica
(all reconfortant a la vida segons les paraules de lautor) que transcendeix els sentits
i noms es pot arribar a descobrir a partir del raonament. Amb aix aconsegueix el que

la majoria dartistes al llarg de la histria de lart han buscat i que han aconseguit en
major o menor mesura, ajuntar la Ra i els Sentits en una mateixa obra, i a ms Lpez
ho fa duna manera tan clara, tan evident, i amb tanta senzillesa que fins i tot jo sense
donar-hi massa voltes me nhe adonat.
Enfront em paro a mirar lobra de Magdalena Abakanowicz: Anonim 2 i de Vincent
Desiderio: Grapheme. La primera s una escultura en bronze duna espcie de
mscara deformada que es troba damunt duna mena de pedestal tamb de bronze per
que sembla un tronc darbre, aquest pedestal (o simulaci de pedestal) forma part de
lobra perqu tot el conjunt est sobre dun pedestal real, amb independncia de lobra.
La segona s una pintura, un trptic, que mostra tres escenes: una dona nua en un bany,
un grup dhomes a laigua sobre duna barca i una cmera fotogrfica en un trpode.
Junt amb laltre trptic del mateix pintor present a la sala sn les pintures ms
figuratives de lexposici, molt properes a lhiperrealisme, aix formalment les
distncia de les altres pintures que hi ha i les apropa a la figuraci realista de les
escultures dAntonio Lpez. Grapheme s un trptic on els quadres dels extrems sn
de la mateixa mida i forma, rectangulars amb una verticalitat pronunciada, per el del
centre t una mida horitzontal i una forma diferent, un rectangle on lhoritzontalitat s
major que la verticalitat per no s tan pronunciada, lalada de tots tres s la mateixa.
Finalment torno a lentrada i aquesta vegada s que em detinc a mirar Three Acts of
Defilement: Transformation/Illusion/Icon tamb de Vincent Desiderio, un altre trptic
de dimensions molt ms grans, amb sintonia amb les dimensions de les obres que hi ha
al principi del recinte. Lobra representa tres figures simbliques dels continents afric,
asitic i europeu (desquerra a dreta). Lafricana s una mena de mscara, lasitica s
una deessa i leuropea una dona amb un fill que podria ser la verge Maria amb Jess.
Igual que a Grapheme la figuraci s molt realista, propera a lhiperrealisme, un tret
distintiu daquest autor, que contrasta amb els altres autors que hi ha. Finalment surts de
lexposici sota la mirada i la vigilncia de Saturno el guardi de la sala, que al
principi tha donat la benvinguda.
Ha sigut una exposici ms petita del que mimaginava al veure la quantitat de persones
que hi exposaven, un total de 8 artistes (tamb degut a que lanterior exposici que vaig
visitar va ser la de Joaquim Chancho. Dibuixa una lnia i segueix-la, al TeclaSala el
centre dArt de lHospitalet). Aquesta diversitat ha afavorit que el tema de la condici
humana estigus molt desenvolupat i enriquit per les diferents propostes i les diferents

visions que aporta cada autor, una diversitat gaireb exigida pel propi tema que es pot
desenvolupar amb infinitat de propostes diferents.