2015 04 25 Informe Encuesta Catala

INFORME RESULTAT ENQUESTA SOBRE ALTERNATIVES I
MESURES PER LLUITAR PER LA PLENA OCUPACI, SUPERAR LA

POBRESA I LA DESIGUALTAT
Introducci
Esperem que el resultat de l'enquesta realitzada per la Coordinadora d'Assemblees de
treballadors/es en atur de Catalunya, en el perode comprs entre finals de 2014 i principis de
2015, permeti cobrir la informaci comparativa sobre les posicions de les diverses
organitzacions poltiques, socials i ciutadanes que han tingut la consideraci de respondre, i
estimuli el necessari debat pblic sobre assumptes com l'atur, la pobresa i la desigualtat, que
figuren entre les principals preocupacions de la ciutadania.
Aquesta enquesta es va enviar a tots els partits poltics amb representaci al Parlament de
Catalunya, a altres forces poltiques i candidatures electorals, i a diverses entitats socials i
cviques. Agram a les organitzacions poltiques CUP, EUiA, ICV, PSC, PODEM Barcelona, Procs
Constituent, "Recortes Cero", a les organitzacions sindicals a Catalunya de CGT-FESIM, CONC,
IAC, UGT i USOC, i a les Entitats socials i cviques ACP, Front Cvic de Catalunya, Marea
Pensionista, PAH, XSUC-Socialisme21, l'emplenament de l'enquesta.
El cicle electoral que s'obre a Catalunya amb les eleccions municipals al 24 de maig, continua
amb la cita del 27 de setembre desprs l'avanament electoral al Parlament de Catalunya, i
finalitzar previsiblement amb les eleccions al Congrs de diputats en els ltims mesos de 2015.
Els resultats de l'enquesta permet desenvolupar el debat al llarg de tot el cicle electoral. No
noms esperem que incideixin positivament en l'elaboraci de les propostes programtiques
per als diferents mbits electorals, tamb que ajudi a facilitar el dileg per trobar objectius
comuns i impulsar la mobilitzaci ms mplia.
En els ltims temps la referncia al paper fonamental dels moviments socials per a la
construcci de la "alternativa" s'ha ests positivament. L'xit de la resposta obtinguda per
aquesta enquesta potser sigui l'expressi d'aquesta nova sensibilitat.
Com anuncivem a la Carta de presentaci de l'enquesta "la Coordinadora d'Assemblees de
treballadors/es de Catalunya no volem limitar-nos al paper de mers espectadors. Volem
participar en aquest debat, estimular o provocar-lo. "
Amb els resultats obtinguts, tampoc ens limitarem al simple debat acadmic. Buscarem
construir la unitat per a l'acci en defensa dels objectius compartits. s hora de posar tota la
intelligncia i voluntat per aconseguir la plena ocupaci en condicions dignes, superar la
pobresa, i acabar amb la desigualtat creixent.
Barcelona 25 abril 2015
Coordinadora d'Assemblees de treballadors / es de Catalunya
INFORME ENQUESTA
Nota prvia
Relacionem a continuaci les respostes als 6 blocs de preguntes agrupades en primer lloc per organitzacions
poltiques o candidatures i a continuaci per entitats socials i cviques. En el cas de les parts d'aquelles respostes
que excedeixen els termes de les preguntes les hem situat al final en l'apartat de notes.
En aquelles preguntes que alludeixen a les actuacions que corresponen a organitzacions poltiques o
candidatures en el marc de les institucions representatives, les entitats socials i cviques declinen les opcions que
no els corresponen, encara que donen explicacions de la seva posici sobre el fons de les preguntes (1).
L'informe es tanca amb una taula on s'estableixen els percentatges afirmatius i negatius, en cada un dels blocs, i
en la seva globalitat, de les respostes facilitades pel conjunt d'organitzacions poltiques, socials i cviques. En
aquells casos que les respostes no prenen posici a favor del Si o del NO per les seves explicacions sn clarament
favorables a una o altra de les posicions tamb es comptabilitzen.
----1. Setmana de treball de 30 hores sense reducci del salari. Treballar menys per treballar tots
Exposici de motius: L'extensi de l'automatitzaci i de les noves tcniques productives i d'organitzaci del
treball han incrementat enormement la productivitat i la riquesa. Per no hi ha hagut al llarg dels ltims temps
una distribuci equitativa de la riquesa creada cap als treballadors/es, el pes dels salaris i la seva capacitat
adquisitiva ha minvat i la tendncia a la reducci de la jornada de treball s'ha estancat o ha conegut una greu
regressi. En les actuals condicions d'atur massiu i de llarga durada a Catalunya i Espanya l'objectiu de reduir el
temps de treball a 30 hores a la setmana sense reducci del salari permetria distribuir l'ocupaci existent,
incrementar la demanda, els ingressos fiscals i cotitzacions socials. Com referncies properes, en diversos pasos
de la Uni Europea tenen jornades laborals ms redudes i a Sucia, que t una taxa d'atur del 7,8%, s'ha iniciat
l'aplicaci amb carcter experimental de les 30 hores setmanals sense rebaixar els salaris.
Preguntes: 1) Estn d'acord en incorporar al seu programa electoral la demanda d'una Llei per a reduir la jornada
laboral a 30 hores setmanals sense disminuci del salari?. 2) Promouran en l'administraci i empreses pbliques
del seu mbit competencial les 30 hores setmanals?. 3) Prohibiran i penalitzaran les hores extres il legals,
foroses i no pagades, i limitaran les hores extres a les tasques d'emergncies?
RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS POLTIQUES I CANDIDATURES: CUP, EUiA, ICV, PODEM (Barcelona),
PROCS CONSTITUENT, RECORTES CERO
CUP:
1) Resposta: S. Explicaci: Estem absolutament dacord i en tots els documents programtics est incorporada el
repartiment del treball i la riquesa. Ms encara en un escenari datur cronificat, delevat atur (i exili) juvenil i en un
context on fins i tot les previsions ms optimistes situen molt llunyana (2020) una reducci important de latur. Per
tant, s hora de repartir el treball i dhabilitar experincies i de fer-ho per llei que afectin en primera instncia,
com a mecanisme exemplificador al sector pblic, posteriorment al sector privat i en tot moment desplegant
leconomia social, cooperativa i solidria com marc alternatiu de desenvolupament.
2) Resposta: S, de forma efectiva.
3) Resposta: S. Explicaci: Aquestes iniciatives ja les hem desenvolupat positivament en alguns dels ajuntaments
on hem cogovernat, com ara Sant Pere de Ribes
EUiA:
1) Resposta: S. Explicaci: El nostre horitz sn les 30 h setmanals, i com a fase prvia voldriem assolir les 35 h
setmanals per llei, sense reduccin de salari, ni contrapartides de flexibilitat.
2) Resposta: S ; 3) Resposta: S
ICV:
1) Resposta: NO. Explicaci: La reducci del temps de treball ha de ser una fita per a millorar les condicions de vida
de les persones treballadores i per facilitar laccs de tothom al treball. Quan partim de les 40 hores setmanals
actuals, hem de situar objectius posibles per arribar a aquestes fites i, per tant, s ms raonable ara mateix parlar
de les 35 hores setmanals. En qualsevol cas, les experincies daltres pasos ens demostren que cal arribar-hi de
manera eficient forant inicialment les vies de la negociaci collectiva ms que no pas les vies legislatives per tal
de poder consolidar la mesura.
2) Resposta: NO. Explicaci: Promourem la reducci a 35 hores setmanals per les raons explicades anteriorment
3) Resposta: SI. Explicaci: Les hores extres shan de contemplar com una situaci dexcepcionalitat o de
temporalitat i no com un substitutiu dels llocs de treball que es podrien crear.
PODEM (Barcelona):
1) Resposta: SI. Explicaci: Creiem que cal una reestructuraci del mercat laboral i per fomentar el repartiment del
treball que no del salari. El nombre d'hores setmanals no podem concretar.
2) Resposta: SI. Explicaci: La reforma del mercat laboral, evidentment ser d'aplicaci en el sector pblic
dependent de l'administraci.
3) Explicaci: Hi ha la voluntat d'aplicar aquestes mesures per s'ha de crear un pla de fiscalitzaci efectiu que
permeti fer efectiva la norma.
PROCES CONSTITUENT:
1) Resposta: S. Explicaci: Considerem que cal avanar cap a la reducci de jornada laboral sense disminuci de
salari com a via per repartir el treball per combatre l'atur, redistribuir la riquesa, repartir els treballs de cura i
permetre a la poblaci tenim temps lluire poder dedicar-lo a participar en la vida poltica. Per tant, estem d'acord
en treballar per la implantaci de la jornada laboral de 30h. Considerem per que no s una mesura que es pugui
aplicar de forma allada sin que per implantar-la calen mesures complementries per sufragar els costos que
comportaria a l'administraci. Sobretot, considerem que la mesura ha d'anar acompanyada per una important
reforma fiscal. Tamb cal tenir en compte que sn les PIMEs les que generen la majoria d'ocupaci, aquestes
empreses petites i mitjanes estan patint la crisi d'un sistema que dna avantatges competitius a les grans
empreses. Per tant, per evitar que les PIMES no contractessin ms personal o que fins i tot no puguessin suportar
augments del preu de l'hora, caldria implantar de forma transitria mesures destinades a fomentar la contractaci
a les PIMES, pot ser redirigint ingressos provinents dels impostos a les grans empreses creats a tal efecte.
2) Resposta: S. Explicaci: Per no a l'mbit municipal si s que no s'ajuda als municipis a sufragar els costos de la
mesura. Considerem que hauria de ser una mesura que caldria implantar a escala estatal perqu ha d'anar
parallela a la reforma fiscal.
3) Resposta: S. Explicaci: Cal augmentar el control sobre les empreses per eliminar l'augment de les jornades
laborals de forma illegal, que a ms suposa un frau a la Seguretat Social.
PSC (2)
1), 2), 3) Explicaci: Impuls del repartiment de treball: Cal obrir un debat en la nostra societat sobre la reducci
de la jornada laboral de treball. No noms com una mesura de repartiment de l'ocupaci i, per tant, de creaci de
nous llocs de treball en una situaci d'atur com l'actual, sin tamb com a nnxol d'una nova concepci sobre el
temps de treball que no prevalgui lassistncia i la prolongaci de les jornades, sin la productivitat, la creativitat i
el talent que aporten els/les treballadors/es a l'empresa.
D'altra banda, proposem que la legislaci obligui a que la primera opci d'ajust de plantilla sigui el repartiment
del treball, de manera que l'acomiadament per motius econmics no pugui aplicar mentre no s'apliquin
mesures de repartiment del treball. La gesti del sistema de repartiment de treball hauria d'estar regulada per un
conveni collectiu d'empresa, de manera que aquelles empreses que no ho tinguessin regulat no haurien de poder
obtenir ajudes o rebaixes d'impostos (subvencions, beneficis fiscals directes o indirectes, bonificacions en la
seguretat social, ...). A ms, per potenciar el sistema, la legislaci hauria de prohibir el repartiment de dividends i
les retribucions variables als directius de les empreses que hagin acomiadat treballadors per motius econmics i
permetre el manteniment d'una part de les mateixes si l'empresa est sotmesa a un ERO pel repartiment de
treball. Igualment, les prestacions per desocupaci han de ser en primer lloc parcials i noms quan s irremeiable
l'acomiadament passar a ser totals.
Lluita contra el frau i Pla contra l'explotaci laboral: En el tercer trimestre del 2014 es van realitzar a Espanya
10.249.294 hores illegals cada setmana, s a dir, hores que excedeixen de les 42 setmanals, que d'haver-se
convertit en llocs de treball haguessin donat feina a 286.284 aturats. Amb aquestes hores illegals es podrien
haver creat 86.284 llocs de treball que tinguessin la durada mitjana de la jornada habitual, 35,8 hores. Amb les
10,25 milions d'hores illegals l'atur hagus pogut disminuir entre un 5,0%, amb jornada a temps complet, i un 5,
3% si utilitzem la durada mitjana de la jornada.
Les hores illegals han suposat a la Seguretat Social una minoraci de la seva recaptaci de prop de 2.400 milions
d'euros.
El socialistes proposem un pla contra l' explotaci laboral que inclogui la modificaci de part de l'ordenament
jurdic i exigir al Govern que posi en marxa dues campanyes d'inspecci de treball: una per a combatre la
precarietat i una altra per descobrir els contractes a temps parcial, que en realitat sn a temps complet.
RECORTES CERO:
1) Resposta: NO. Explicaci: Aix no es podria imposar com a llei, ja que la rendibilitat en les empreses difereix. En
empreses pbliques que tinguessin la rendibilitat per a aix podria aplicar-se i en altres privades incentivar. Tamb
en empreses "no productives", administraci ... podria aplicar fixant el treball per objectius setmanals, i incentivar
que si s'aconsegueixen en 30 hores es disposi d'un dia lliure.
2) Resposta: SI. Explicaci: Sotms a complir objectius, i condicionat al fet que no incrementi el cost de
l'adminsitraci perqu sin seria una crrega afegida per als sectors que produeixen la riquesa. Exemple: Correus
pot funcionar per objectius de repartiment, diari, i un cop complert el treballador est lliure. Modernitzant altres
processos administratius es podria aconseguir en diversos treballs.
3) Resposta: SI. Explicaci: Les hores extres podran estar pactades amb els treballadors. Amb un mxim de 20
mensuals. Per atendre variacions en necessitats de producci. No s'han de prohibir les que siguin legals, ja que per
a molts treballadors s el mitj d'acumular estalvi. A partir de 20 mensuals haurien de generar una ocupaci nou.
RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS SOCIALS I CVIQUES: CGT-FESIM, CONC, IAC, UGT, USOC; ACP, FRONT
CVIC, MAREA PENSIONISTA, PAH, XSUC-SOCIALISME21
CGT-FESIM
1) Resposta: S. Explicaci: Estem situant la reducci de jornada com l'nica forma de garantir el repartiment del
treball i de la riquesa. A les nostres plataformes ja es troba aquesta reivindicaci, adaptada a cada empresa.
2) Resposta: S. Explicaci: En coherncia amb la primera resposta, evidentment.
3) Resposta: S. Explicaci: Ja lluitem contra les hores extraordinries i la flexibilitat que encobreix aquest mateix
fenomen en festius extraordinaris. Lamentablement hem de lluitar contra els sindicats institucionals com UGT i
CCOO que signen i promouen la realitzaci d'hores extres en les empreses reforant la manca de conscincia entre
les plantilles que noms veuen aquesta manera com augment dels seus salaris. Amb aix posen cada vegada ms
difcil la conscienciaci de la classe obrera per lluitar contra les hores extres.
CONC
1) Resposta: NO. Explicaci: Estem dacord en que cal avanar en la reducci real de jornada. Ara mateix cal
concentrar-se en eliminar les hores extres obligades, les no remunerades, el contracte a temps parcial no desitjat i
arribar a les 35 hores efectives. La reducci a 30 hores no es pot donar sols en el marc de lEstat Espanyol i sense
un ferm control de leconomia submergida i ms precaritzada. Estem per a favor diniciar el debat.
2) Resposta: SI. Explicaci: Mitjanant la negociaci collectiva, promovem la reducci de jornada, la flexibilitat per
reduir jornada si la persona treballadora ho necessita sense reducci equivalen de salari, la substituci dhores
extres pagades per descans etc.
3) Explicaci: No ens presentem eleccions, el nostre objectiu ara s la semana deles 35 hores, coincidim en els
objectius continguts en les dues ltimes preguntes.
IAC
1) Resposta: SI; 2) Resposta: SI ; 3) Resposta: SI
UGT
Explicaci: Aquestes preguntes entenem que van ms dirigides als partits politics. La nostra organitzaci no te
aquestes competncies legislatives ni presenta programes electorals.
Tot i aix mitjanant la negociaci collectiva intentem arribar a acords en matria de jornada laboral que
tendeixin cap a la reducci dhores de treball. La reducci de les hores de treball sense afectaci al salari ha de
estar a lhoritz de les millores que es facin al mercat de treball. La redistribuci del treball i la millora de les
condicions laborals, aix com el rigors compliment de les lleis en matria laboral: prevenci, igualtat,evitar les
hores extres, i lluitar contra aquelles que sistemticament emmascaren situacions contractuals fraudulentes es
part de la nostra ra de ser i per tant formen part de la nostra acci sindical a les empreses.
Hem denunciat aquestes situacions conjuntament amb la Coordinadora de persones aturades de Catalunya.
Ens hem adherit al manifest de la Campanya per les 30 hores.
USOC
Explicaci: Com a organitzaci sindical, la tercera de Catalunya en representativitat, compartim aquest objectiu de
rebaixar la jornada laboral sense perjudici del salari. Daltra banda, tot sabem, que repercutiria de forma ms que
evident en la disminuci de la taxa de desocupaci.
ACP
1) Resposta: S. Explicaci: Tot i que no som un partit poltic, entenem que la lluita contra la desigualtat passa per
la distribuci del treball que s la forma digna d'aconseguir una millor distribuci de la renda. En una societat sana
i avanada la vida no ha de girar al voltant del treball, tots han de treballar per viure i no viure per tabajar o
buscar feina.
2) Resposta: S. Explicaci: En la mesura de les nostres possibilitats exercirem pressi perqu els qui ocupin crrecs
pblics no s'oblidin d'aquest plantejament.
3) Resposta: S. Explicaci: Intentarem ser canal per denunciar aquestes situacions d'abs que ens allunyen de la
justcia i noms poden qualificar-se de robatori als qui no tenen posici de fora per frenar aquests abusos.
FRONT CVIC CATALUNYA

1) Resposta: S. Explicaci: El FCSM no s una fora poltica que tingui com a objectiu presentar-se a les eleccions,
per som una organitzaci que ens proposem l'impuls del debat de programes i la confluncia en totes les
expressions de mobilitzaci entorn a uns valors de canvi social. La reducci de jornada laboral sense disminuci de
salari, la implantacion de mesures concretes des de les institucions en aquesta direcci, la promocion de l'ocupaci
de qualitat i de marcs laborals que limitin les hores extres formen part dels valors que promou el FCSM.
MAREA PENSIONISTA
1) Resposta: S: Explicaci: En una societat com l'actual, on la productivitat augmenta sense parar, no t sentit que
una gran part de la poblaci en edat de treballar es trobi parada, ni que la que treballa ho faci amb uns horaris
excessius. S'ha d'avanar cap a un veritable repartiment del temps de treball.
2) Resposta: S. Explicaci: La Marea Pensionista donar suport qualsevol mesura tendent a aconseguir un
repartiment del temps de treball, per reduir la desocupaci. Considerem que un dels majors vivers de creaci
d'ocupaci, s l'atenci a la gent gran i amb problemes de salut o mobilitat.
3) Resposta: S. Explicaci: Donarem suport totes les mesures de la Coordinadora d'aturats, que vagin
encaminades a acabar amb les hores extres. s inacceptable que se segueixin realitzant milers d'hores extres
(moltes d'elles sense cobrar), ja que no sn necessries, menys encara amb cinc milions d'aturats.
PAH
1) Resposta: S ; 2) Resposta: S ; 3) Resposta: S
XSUC-SOCIALISME21
1) Resposta: S. Explicaci: Tot i que no som un partit ni candidatura donem suport a la proposta.
2) Resposta: S. Explicaci: Donem suport a les iniciatives i mobilitzacions del moviment de persones sense feina
per pressionar a les diferents administracions a favor de l'aplicaci de les 30 hores setmanals.
3) Resposta: S. Explicaci: Tamb donem suport a les iniciatives i mobilitzacions del moviment de persones sense
feina per pressionar a les diferents administracions a favor de la prohibici i penalitzaci de les hores extres
illegals i de la seva limitaci als treballs d'emergncia.
2. Derogaci de la Reforma Laboral i del sistema de precarietat laboral

Exposici de motius: La Reforma laboral del Reial decret llei 3/2012 lluny de facilitar la generaci d'ocupaci ha
provocat la destrucci de ms d'1 mili de llocs de treball en el primer any de la seva aplicaci, ha redut els drets
laborals i les garanties d'una negociaci col lectiva justa i amb aix ha forat una devaluaci salarial intensa i
perllongada en el mercat laboral, i com a corol lari ha ests els contractes escombraries i la pobresa entre els
treballadors i treballadores. Per crear ocupaci digna i estable s necessari derogar la reforma aquesta reforma
laboral, aix com tota la legislaci que afavoreix la precarietat laboral i recuperar la gesti de la contractaci
laboral a travs de les oficines pbliques d'ocupaci.
Preguntes: 1) Estn d'acord en incorporar en el seu programa la derogaci de les ltimes reformes laborals,
particularment del Reial decret llei 3/2012, aix com de tota la legislaci que facilita la precarietat laboral, i
recuperar la gesti de la contractaci de manera exclusiva en les oficines pbliques d'ocupaci ?. 2) Es
comprometen en el seu mbit competencial a no aplicar el Reial decret llei 3/2012, a garantir el treball digne i
estable, i per tant a no privatitzar ni precaritzar l'ocupaci en la seva administraci, i en cas d'estar prviament
privatitzada a recuperar-la en condicions d'ocupaci pblica i estable?
RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS POLTIQUES I CANDIDATURES: CUP, EUiA, ICV, PODEM (BARCELONA),
PROCS CONSTITUENT, PSC, RECORTES CERO
CUP:
1) Resposta: S. Explicaci: I tant. Per qu ja est incorporat, de fet i fa temps, al nostre programa la derogaci de
tota la legislaci regressiva que ha diluit, minvat o anullat drets socials fonamentals que havia costat dcades de
lluites conquerir.
2) Resposta: S. Explicaci: Aix s. Comenant per a aquelles persones que treballen en el si de la nostra
organitzaci i proseguint com ja hem fet en la remunicipalitzaci de serveis pblics privatitzats o externalitzats
maldestrament. La CUP aposta per un sector pblic que sigui clau i puntal del blindatge de drets socials que no
poden caure en la perversi mercantilista: sanitat, educaci, pensions.
EUiA:
ICV:
1) Resposta: S. Explicaci: Creiem que la reforma laboral ha estat un instrument per facilitar lacomiadament ms
que no pas per crear llocs de treball i, per tant, cal derogar-la i recuperar els elements de negociaci collectiva.
Respecte dels serveis docupaci creiem que han de ser els serveis pblics els que planifiquin i gestionin les
poltiques actives docupaci.
2) Resposta: S. Explicaci: Locupaci estable i de qualitat a les administracions pbliques ha de ser una fita, no
noms pels propis treballadors i treballadores sin tamb per lefecte exemplaritzant sobre la resta de sectors de
locupaci.
PODEM (Barcelona):
1) Resposta: S. Explicaci: Derogar l'actual reforma labora s una de les prioritats ja que, dia a dia, contribueix a
la precaritzaci del mercat laboral.
2) Resposta: S. Explicaci: Definitivament, s ms, cal recuperar aquelles privatitzacions que demostren ineficients
i que fa pagar per duplicat al ciutad. Per exemple: Aiges Ter-Llobregat.
PROCES CONSTITUENT:
1) Resposta: S. Explicaci: Considerem del tot necessari la derogaci de les dues ltimes reformes laborals. tant la
del PSOE del 2010 com la del PP del 2012, ambues suposen un atac greu als drets de les treballadores i
treballadors.
2) Resposta: S. Explicaci: Considerem que s necessari revertir la situaci de precarietat generalitzada. Som
conscients que fa anys que la poltica laboral de les administracions pbliques aposta per la externalitzaci i, per
tant, per la precaritzaci de les feines i les vides de les treballadores i treballadors. Cal revertir la situaci i
transformar les feines precries que que ha generat l'administraci en feines dignes.
PSC
1), 2) Explicaci: Des del Parlament hem instat de manera reiterada al Govern de la Generalitat a sollicitar al Govern de
l'Estat la derogaci de la reforma laboral de 2012 atesos els seus efectes negatius, de destrucci i precaritzaci de l'ocupaci,
alhora que ha contribut a la devaluaci salarial, l'increment de les desigualtats socials i la pobresa.
s necessari recuperar els drets laborals i socials que han estat arrabassats amb la reforma laboral impulsada pel PP i CiU.
Anteriorment tenem un model de relacions laborals que, malgrat les seves deficincies, preservava fonamentalment les
claus d'equilibri de poder en les relacions entre treballadors i empresaris. Claus d'equilibris de poder que es manifestaven,
per exemple, en la regulaci de l'acomiadament collectiu, amb l'autoritzaci administrativa com a element final dels
expedients de regulaci d'ocupaci. La intervenci de l'autoritat laboral era un element d'equilibri de poder a la negociaci
d'expedients de regulaci d'ocupaci. Equilibri de poder que es manifestava tamb en la regulaci de la negociaci collectiva.
Hi havia clars equilibris de poder en la regulaci de la negociaci collectiva, i en les relacions entre treballadors i empresaris
en els elements de presa de decisions empresarials.
Amb aquesta reforma laboral ens trobem per, amb un model completament diferent, un model que el que fa s un canvi de
paradigma i aposta per un model ms autoritari de relacions de treball. Es conceben les prerrogatives empresarials i el poder
empresarial com un element central del model i sobretot s'assigna al poder empresarial la capacitat d'adaptaci i de
flexibilitat i millora de la competitivitat. L'anterior reforma laboral era un model ms equilibrat que buscava els equilibris
mentre que la reforma del PP dissenya un model que s molt ms autoritari; un model menys participat sindicalment, on les
organitzacions sindicals tinguin menys poder en la presa de decisions empresarials i en l'mbit de la negociaci collectiva, per
tal que pugui consolidar el model de competitivitat econmica que el PP vol per a la nostra economia, que s, ni ms ni
menys, un model de devaluaci salarial. El PP volia la devaluaci salarial i per arribar-hi calia passar per sobre dels models
d'equilibri de poder entre treballadors i empresaris. (perqu, encara que nosaltres rebutgem tots dos, el model de relacions
laborals ha canviat i la devaluaci salarial s un fet).
La reforma del PP ha devaluat l'instrument d'equilibri de poder que s la negociaci collectiva. Ho ha fet a travs de dues vies
fonamentalment:
-
acabant amb la ultra-activitat dels convenis collectius (un any desprs de la denncia del conveni, aquest es mor,
aix s el que s'anomena la prdua de la ultra-activitat dels convenis collectius)
portar la negociaci collectiva a l'mbit de l'empresa, per deslligada de la negociaci collectiva sectorial.
s a dir, la prioritat de la negociaci collectiva en l'empresa s absoluta i no est condicionada per la negociaci collectiva
del sector. Per estem en un pas on ms del 86% de les empreses tenen menys de 10 treballadors en les plantilles, el que
significa que, o b no tenen representants, o els que tenen estan molt febles en termes de poder. En aquestes condicions, la
negociaci collectiva de l'empresa no s negociaci collectiva, s la imposici del poder unilateral de l'empresari signat
collectivament per una representaci dels treballadors inexistent o sense poder.
La combinaci d'ambds elements est fent desaparixer la negociaci collectiva. L'any 2013 passar a la histria com l'any
on un menor nombre de convenis collectius tenen efecte sobre les relacions laborals i des de la reforma, hem redut a la
meitat la cobertura de la negociaci collectiva ja que sempre havem tingut entre 10 i 11 milions d'assalariats amb convenis
collectius.
Davant d'aix, el PSC proposa:
1.
Recuperar l'ultra-activitat dels convenis collectius perqu era l'equilibri de poder en l'mbit de la negociaci de
convenis collectius;
2.
Recuperar l'autonomia collectiva. Els sindicats han de recuperar la gesti la negociaci collectiva del nostre pas,
perqu s veritat que s bo que hi hagi ms negociaci collectiva a l'empresa, per tamb que sn els sindicats els
que han de dirigir com han de ser aquesta negociaci en la seva relaci amb els convenis collectius sectorials.
Un altre dels elements centrals d'aquesta reforma que marca tamb aquesta prdua de l'equilibri de poder i aquest guany de
poder empresarial: la prdua de l'autoritzaci administrativa en els acomiadaments collectius. El discurs que es feia per
justificar aquesta prdua era que calia reformar tota la regulaci de l'acomiadament perqu era necessria per aconseguir
ms flexibilitat interna a les empreses. Es deia que amb les noves mesures hi hauria menys acomiadaments i ms flexibilitat
interna i que anvem a tenir ms suspensions i reduccions jornada. El fet s que la suspensi i reducci de jornada segueixen
sent marginals enfront dels acomiadaments.
En poc ms de dos anys hi ha hagut un abaratiment i facilitaci dels acomiadaments, un reforament molt intens dels poders
empresarials, un debilitament dels processos de negociaci collectiva, i un debilitament molt fort de la participaci de les
organitzacions sindicals en el govern de les relacions de treball i del propi dileg social en el govern de les poltiques
d'ocupaci i les poltiques socials.
Es tracta d'un nou model de relacions laborals i hem de tenir en compte que no s una cosa purament temporal, sin un canvi
de paradigma. Des del PSC volem situar-nos en una situaci de proposta davant la societat sobre quin s el model de creaci
docupaci i de relacions laborals.
En el model de creaci d'ocupaci sha d'apostar pel treball de qualitat per tenir un model amb equilibri de forces entre
treballadors i empresaris, ms dialogat, ms consensuat, ms equilibrat i ms democrtic. El PSC defensa les propostes
segents:
-
no al contracte d'emprenedor
recuperaci de la ultra-activitat dels convenis collectius
recuperaci dels equilibris de poder en les relacions de treball i del dileg social com a forma de fer poltiques en el
marc de treball i en el marc de relacions laborals.
El PSC aposta pel desenvolupament duna poltica econmica que impulsi el canvi de model productiu per a una ocupaci
slida i de qualitat.
RECORTES CERO:
1) Resposta: S. Explicaci: L'alternativa no pot ser abaratir l'ocupaci i empitjorar els drets. L'alternativa s crear
riquesa i ocupaci. La reforma laboral no afavoreix lel ocupaci estable, ni incentiva la inversi, i elimina drets.
2) Resposta: S. Explicaci: S'ha de recuperar tot el pblic rendible venut. L'ocupaci pblica ha de ser estable per
sotms a criteris de producci. Cal eliminar tot tipus de frmules abusives (en prctiques, ....) Per han d'existir
criteris de rendibilitat i mesurament del treball.
CGT-FESIM
1) Resposta: S. Explicaci: La reforma laboral s un atemptat a la ra i als drets guanyats per molts anys
d'avenos socials. Derogaci ja!!
2) Resposta: S. Explicaci: En el nostre sindicat no apliquem les reformes laborals i apliquem propostes ms
avanades en matria de jornada i conciliaci de la vida laboral i familiar.
CONC
1) Resposta: S. Explicaci: La Reforma laboral ha destrut ocupaci i precaritzat el treball, no crea llocs de treball.
Creiem que el servei dintermediaci pblic s lnic que garanteix la igualtat de tracte a les persones en atur.
2) Resposta: S. Explicaci: No ens presentem a les eleccions, per el que proposeu s el que defensem en els
espais de concertaci i negociaci collectiva que ens son propis.
IAC
UGT
1) Resposta: S. Explicaci: Dos anys desprs del decret de la reforma laboral, ja es poden confirmar els efectes
negatius que ha que tingut contra el mercat de treball i leconomia i, especialment, contra els treballadors i les
treballadores. s temps suficient per afirmar que la reforma laboral ha portat ms crisi en lloc de recuperaci
econmica. Ha estat latac ms fort contra els drets dels treballadors i les treballadores en democrcia, amb
conseqncies demolidores: creixement de latur, augment de la temporalitat i la precarietat laboral, retallada de
salaris generalitzada, augment brutal dels expedients de regulaci docupaci, conflictivitat laboral, increment de
la parcialitat no volguda, bloqueig de la negociaci collectiva, empitjorament de les condicions laborals de les
dones, emigraci de joves... La reforma laboral, segons van anunciar els seus idelegs, havia de crear ms
ocupaci i incorporar ms flexibilitat interna per mantenir llocs de treball. Doncs b, abans de la reforma laboral hi
havia a Catalunya 775.000 persones aturades; desprs de dos de reforma laboral en tenim 820.400 persones a
latur. Al regim general de la Seguretat Social hi havia afiliades 2.354.893 persones abans de la reforma; avui nhi
ha 2.224.734. s evident el creixement de la desocupaci i la destrucci de llocs de treball i lincrement del treball
precari i laugment de la pobresa i la desigualtat. Sha produt una retallada generalitzada i sense causa dels
salaris i de les condicions laborals en general, grcies a la modificaci dels articles 41 i 82 de lEstatut dels
Treballadors. Les retallades salarials, juntament amb la no aplicaci de les revisions salarials pactades i la
inaplicaci dels convenis sectorials han provocat una prdua de poder adquisitiu als treballadors i treballadores
que supera el 20%. Al mateix temps, shan utilitzat els ERO per acomiadar al personal amb ms antiguitat i
rebaixar les condicions laborals dels que shan quedat a lempresa. Dos anys desprs de lentrada en vigor de la
reforma laboral podem dir que avui tenir treball ja no s garantia de sortir de la pobresa. La negociaci collectiva,
tant en lempresa com a nivell sectorial, sha convertit en una eina per al xantatge permanent per part de les
empreses i les patronals, arribant a una situaci de bloqueig generalitzada, de prdua de la ultraactivitat que ha
provocat un augment de la conflictivitat laboral en forma de mobilitzacions, judicialitzaci o vagues. Una reforma
laboral i uns governs que diuen als seus joves si voleu treballar, marxeu!. Un pas amb un atur juvenil com el
nostre s un pas sense futur. I els que trobin feina, siguin joves o no, ser de manera parcial i temporal, i a canvi
dun salari nfim. s a dir, que treballarem per ser pobres. Difcilment amb aquesta situaci es pot sortir de la crisi
econmica.
(Ms info consultar els diferents informes al respecte publicats per la UGT http://www.ugt.cat/documentacio/cerca-dedocuments/?wpfb_s=reforma+laboral&submit=Search)
2) Resposta: S. Explicaci: Nosaltres no som una administraci i entenem que alguns aspectes de la pregunta no
ens son aplicables. En tot cas, la nostra voluntat com a organitzaci s laposta pel treball digne i estable. La
situaci de crisis econmica ens ha portat malauradament a haver de prendre mesures dajustament de plantilles,
mesures que shan fet sempre pactades amb els treballadors i consensuades, respectant al mxim els drets de les
persones treballadores.
USOC
Explicaci: Com a organitzaci sindical no podem estar ms dacord en la proposta que es fa. La darrera
reforma laboral noms ha fet que destruir locupaci i precaritzar les condicions laborals, tant de lmbit
de ladministraci pblica, com de lempresa privada. Plana com una espasa de Damocles sobre els caps
de milers de treballadors i treballadores sobre els que sinatalla unes relacions laborals badsades en el
temor i la superioritat duna de les parts.
ACP
1) Resposta: S. Explicaci: Aquesta legislaci no flexibilitza les condicions de treball sin que lliura la decisi,
modificaci, interpretaci, etc. a una de les parts, el que s inadmissible.
2) Resposta: S. Explicaci: En la mesura de les nostres possibilitats exercirem pressi perqu aix actun els que
ocupin crrecs pblics.

1) Resposta: S. Explicaci: L'FCSM no noms proposa la derigacin de les ltimes reformes laborals, sin que en el
concret ha participat de manera molt activa en les mobilitzacions realitzades contra la darrera reforma laboral. De
fet vam nixer en el marc d'aquesta mobilitzaci i seguim proposant la seva anullaci immediata, molt ms com
s perfectament visible que en lloc de crear ocupaci, el que s'ha produt s reducci de salaris, acomiadaments
massius i extensi del treball submergit (en particular les hores extres no retribudes, en el marc de contractes per
moltes menys hores).
2) Resposta: S
MAREA PENSIONISTA
1) Resposta: S. Explicaci: La Marea Pensionista, incorpora en el seu document de treball per enviar als partits,
entitats socials... la petici de la derogaci del Reial decret llei 3 / 2.012, de manera que coincideix en aquest punt
amb els objectius de l'Assemblea d'Aturats.
2) Resposta: S.
PAH
XSUC-SOCIALISME21
1) Resposta: S. Explicaci: Creiem necessari impulsar un front el ms ampli possible entorn de l'objectiu de
derogar les reformes laborals que s'han eliminat drets laborals i facilitat la precarietat que empobreix i augmenta
la desigualtat.
2) Resposta: S. Explicaci: Donem suport a les mobilitzacions socials per pressionar les administracions a no
aplicar aquest decret i la legislaci que estableix la precarietat laboral.
3. Per una Renda Garantida de Ciutadania

Exposici de motius: La dimensi i durada de l'atur ha provocat un augment insuportable de la pobresa. A
Catalunya ms de 2.2 milions de persones es troben per sota de l'ndex de pobresa relativa, i ms de 600.000 en
el de pobresa severa. En l'art 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya s'estableix el dret a una Renda Garantida
de Ciutadania per a totes les persones en situaci de pobresa que els permeti atendre les seves necessitats
bsiques amb dignitat. En l'actualitat s'est tramitant al Parlament de Catalunya el projecte de llei per una Renda
Garantida de Ciutadania desprs de presentar-se una Iniciativa Legislativa Popular avalada per 121.191
signatures.
Preguntes: 1) Votaran al Parlament de Catalunya a favor del text del projecte de Llei de la ILP per una Renda
Garantida de Ciutadania? 2) En el cas de produir-se l'avanament electoral donaran suport a la tramitaci
d'aquest projecte de llei per la via d'urgncia i votaran a favor del text?
CUP:
1) Resposta: S. Explicaci: Hem votat a favor i ho tornarem a fer tants cops com calgui.
2) Resposta: S. Explicaci: Per suposat. El debat sobre les rendes mnimes vitals i la seva implementaci
immediata s radicalmentg urgent atesa lesquema de collapse i emergncia social que afecta 16 milions de
persones a Catalunya, mentre les PIRMI noms arriben a 32.000 persones. s a dir una situaci real de
desamparement social a les amples majories que pateixen la desigualtat, lexclusi i la marginaci social.
EUiA:
1) Resposta: S ; 2) Resposta: S.
ICV:
1) Resposta: S. Explicaci: Crec que no calen ms explicacions perqu hi hem donat suport des dels inicis.
2) Resposta: S
PODEM (Barcelona):
1) Explicaci: Estem en procs d'elaborar la proposta de Podem respecte a la Renda Basica que fonamenti en base
a altres factors que la renda garantida no contempla. No podem determinar a dia d'avui el sentit del vot, que
entenem tendir al SI.
2) Sense resposta i explicaci.
PROCES CONSTITUENT:
1) Resposta: S. Explicaci: En cas de tenir prctica parlamentria
2) Resposta: S. Explicaci: En cas de tenir prctica parlamentria
PSC
1), 2) Explicaci: La proposta duna Renda Garantida de Ciutadania ha de donar resposta a les necessitats
bsiques duna gran part de la ciutadania catalana que veuen com la manca de feina o dingressos els aboca a una
situaci dexclusi social que els condueix cap a una situaci de precarietat. La RGC ha de ser la resposta a la
preocupant situaci econmica que pateix la majoria de la ciutadania de Catalunya i, per tant, una qesti
demergncia social i de justcia. Des del PSC volem que hi hagi un debat en profunditat i sarticulin respostes a la
redistribuci de la riquesa i la reforma de lEstat del Benestar.
Lobjectiu de la RGC s garantir que ning estigui per sota del llindar de la pobresa, assegurant els mnims duna
vida digna de les persones i garantir el dret subjectiu del complement de renda per aquelles persones i famlies
que es troben en situaci de vulnerabilitat econmica
El PSC ha recolzat la recollida de signatures de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, per sha de tenir
present que no hem consensuat amb les entitats socials que impulsen la ILP el redactat final de la Iniciativa
Legislativa Popular.
El PSC dna suport al projecte de Llei de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, per presentarem esmenes en
la seva tramitaci parlamentria, tal i com vrem traslladar a la comissi promotora des de linici de la ILP i com
diem a les compareixences parlamentries que estan tenint lloc actualment. Tenim algunes aportacions
importants a incorporar al trmit legislatiu tot i que ara prioritzem que es situ a lagenda poltica del pas la
situaci demergncia social per sobre de lagenda identitria i que es produeixi un debat en profunditat sobre les
garanties que ha de prestar lEstat del Benestar.
La situaci de precarietat dun ter de la poblaci s la prioritat poltica i obrir el debat en profunditat, i poder
escoltar, analitzar, debatre i actuar per tal dassegurar a tothom una garantia de rendes per viure en dignitat. Des
del PSC creiem que important que sincorporin les segents aportacions a la Renda Garantida de Ciutadania:
- Un pla de treball social i laboral que acompanyi a les persones en el seu procs dautonomia personal i
laboral amb lobjectiu de lautososteniment.
- La implicaci de totes les administracions. La RGC ha de tenir una estructura federal amb el finanament
dels Pressupostos Generals de lEstat i de la Generalitat, i la gesti de la Generalitat, els ajuntaments i les
entitats socials especialitzades.
- Redistribuci de la riquesa. En parallel a la seva posada en marxa, sha daprovar la reforma fiscal i de les
prestacions socials necessries per a garantir la viabilitat de la renda garantida de ciutadania.
El passat 21 de juliol de 2014, els representants de la Comissi Promotora de la ILP de la Renda Garantida de
Ciutadania van presentar un escrit al Parlament on es demanava que la tramitaci parlamentria de la ILP-RGC
es fes de forma realment urgent, i s'evitessin totes les actuacions que tinguin com a conseqncia el retard en la
tramitaci de la ILP-RGC, i des del Grup Parlamentari Socialista es dna recolzament a aquesta sollicitud.
RECORTES CERO:
1) Resposta: NO. Explicaci: No en els termes de la proposta actual. Si en aquests termes: "Cap aturat sense
subsidi, cap subsidi sense ocupaci productiu". s a dir tot parat de cobrar aquesta renda proposta; per a canvi
de realitzar un treball de mitja jornada i dedicar una altra mitja a formaci o recerca de empleo. Aquests llocs de
treball de mitja jornada poden abastar desenes de necessitats socials per cobrir segons l'especialitat de l'aturat;
(des construcci fins a assessorament, des ensenyament fins cura del patrimoni pblic...).
2) Explicaci: No tenim presncia al Parlament. Defensem la redistribuci de la riquesa davant del repartiment del
treball. La renda mnima universal ha d'anar lligada a la creaci de riquesa per a la societat de qui la percebi.
CGT-FESIM
1) Explicaci: Estem d'acord amb aquestes propostes per no tenim presncia al Parlament.
2) Explicaci: Estem d'acord amb aquestes propostes per no tenim presncia al Parlament.
CONC
1) Respuesta: S; Explicaci: No tenim Diputats al Parlament, reclamarem per el comproms als partits poltics.
2) Resposta: S. Explicaci: No tenim diputats per expressem reiteradament que cal aprovar ja la ILP sense canvis
substantius.
IAC
UGT
1, 2) Explicaci: La UGT no s un partit poltic i per tant no votar al Parlament. La UGT de Catalunya s membre
de la comissi promotora de la ILP per tant hem participat en la redacci, en la recollida de signatures i en la
defensa posterior de la mateixa (3).
USOC
Explicaci: La USOC, com ve defensant de fa temps, donar suport a que el Parlament legisli sobre una renda
mnima garantida a les persones que aix ho necessitin. En un Estat Social i de dret, la poltica ha destar al servei
de les persones per a palliar les situacions de necessitat. Darrerament estem descobrint que la poltica est al
servei dels interessos dalgunes persones.
ACP
1) Explicaci: La Renda Garantida de Ciutadania s una arma potentssima contra la desigualtat. Aconseguir ens
situaria en un nou escenari en el qual caldria seguir lluitant per des d'una posici de relativa fora.
2) Explicaci: Alternativa Ciutadana Progressista no participa d'conteses electorals i no t crrecs pblics per
compartim que aquesta llei s necessria amb urgncia.

1) Resposta: S. Explicaci: Tot i que el FCSM no s una fora poltica, defensem des de fora del Parlament la
proposta de RGC, en la ILP participem activament. Seguirem efectuant un ferm seguiment del seu debat al
Parlament i exigint que les forces poltiques la trammiten el ms aviat possible, ats que les seves prestacions
tenen un carcter d'urgncia per a un important collectiu de la ciutadania que avui travessa una situaci
econmica i soail molt Garve a conseqncia de la crisi. s ara que s'ha de desenvolupar l'estatut en aquest camp.
2) Resposta: S.
MAREA PENSIONISTA
1) Resposta: S. Explicaci: La Marea Pensionista, no solament coincideix amb aquests plantejaments, sin que en
la seva prpia proposta inclou com un dels seus punts primordials, una pensi mnima de 1.000 euros, quantitat
que considerem essencial per poder mantenir una vida digna avui dia.
2) Resposta: S. Explicaci: La Marea Pensionista donar suport i ajuds en tot el que pugui a la Coordinadora
d'aturats, per aconseguir que la Renda Garantida de Ciutadania sigui una realitat en un futur prxim.
PAH
XSUC-SOCIALISME21
1) Resposta: S. Explicaci: L'ampli suport popular que ha rebut aquesta proposta de llei, a travs de les mocions
aprovades en els ajuntaments i en les signatures recollides ha de ser considerat com un autntic mandat de la
voluntat popular al Parlament. Exigim per tant la seva aprovaci sense retallades d'aquesta proposta de llei.
2) Resposta: S. Explicaci: Com a entitat de la societat civil pressionarem en aquesta direcci.
4. Pel dret als serveis bsics d'aigua, gas i electricitat per a les persones sense feina i /o baixos
recursos
Exposici de motius: L'extensi i intensitat de la desocupaci i la pobresa ha provocat que centenars de milers de
persones no puguin pagar les factures dels serveis bsics d'aigua, gas i electricitat, el que ha ocasionat el tall
d'aquests serveis per les empreses subministradores. Fins a la data la legislaci de la Generalitat de Catalunya no
ha recollit fidelment el contingut de les mocions aprovades al Parlament sobre pobresa energtica. Mentrestant
l'impacte de la pobresa energtica s'amplia i s'intensifica en la societat.
Preguntes: 1) Estn d'acord en establir per llei el dret als serveis bsics d'aigua, gas i electricitat, i per tant la seva
gratutat, per a les persones i famlies vulnerables, sense feina o baixos recursos?. 2) Estn d'acord en condonar el
deute acumulat per impagament d'aquests serveis a les persones i famlies vulnerables, i que sigui crrec dels
grans beneficis de les empreses subministradores?
CUP:
1) Resposta: S. Explicaci: Absolutament dacord. Hauria destar obligat i penat per llei, perque presten serveis
bsics. En aquest sentit, donem ple suport a lAliana contra la Pobresa Energtica.
2) Resposta: S. Explicaci: Estem absolutament dacord. No noms per evidents motius poltics i socioeconmics,
sin i tamb per un plantejament tic. s un despropsit i una vergonya que tres de les majors prestatries
daquests serveis hagin guanyat en els darrers 500 dies ms de 9.000 milions deuros en beneficis nets. Amb l1,3%
dels beneficis de Gas Natural, Endesa i Iberdrola es pot acabar amb la pobresa energtica a lEstat espanyol.
EUiA:
1) Resposta: S. ; 2) Resposta: S.
ICV:
1) Resposta: S. Explicaci: En tots dos casos hem presentat iniciatives parlamentries en aquests sentit.
2) Resposta: S.
PODEM (Barcelona):
1) Resposta: S. Explicaci: Les diferents entitats que lluiten per acabar amb la pobresa energtica han elaborat
informes que seran inclosos en el programa de Podem.
2) Resposta: S. Explicaci: La soluci de la pobresa energtica, no passa per endeutar ms a les famlies en
situaci de precarietat.
PROCES CONSTITUENT:
1) Resposta: S. Explicaci: Cal treballar per canviar l'economia de l'ajuntament, cal mirar de sortir d'aquest
sistema basat en mn financer. Caldria treballar per integrar la moneda social no especulativa a les institucions i a
les empreses i potser aquesta seria una de les manera d'entrar-hi, pagar serveis bsics amb moneda que no sigui
possible entrar-la en el mn dels mercats financers. Pagar a les empreses amb moneda que hagin de canviar per
bens o serveis.Un altre punt important a tenir en compte s el retorn de les infraestructures energtiques i d'altres
serveis bsics a la ciutadania per a qu siguin propers i adaptats a les necessitats. La re-municipalitzaci dels
serveis.
2) Resposta: S
PSC
1) Explicaci: Actualment, a Catalunya, moltes de les llars catalanes no poden mantenir el seu habitatge a una
temperatura adequada. Estem parlant, segons les entitats socials, que al voltant de 300.000 famlies aquest hivern
no podran tenir un habitatge en una temperatura adequada. El PSC defensa que totes les persones han de tenir
dret a viure en una habitatge digne on es garanteixi laccs als subministraments bsics, i sn les administracions
pbliques les que han de garantir aquests drets. El passat 23 de desembre de 2013 el Govern va aprovar el Decret
Llei 6/2013 pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, per hem pogut
comprovar que aquest Decret ha esta inefica, ja que noms 800 famlies shan pogut acollir a ell.
s per aix que des del Grup Parlamentari Socialista, a travs de diferents mocions i propostes de resolucions
presentades al Parlament, sha demanat al Govern de la Generalitat, que garanteixi, a travs duna nova
legislaci, el mnim necessari per impedir la suspensi de tall de subministrament delectricitat, aigua i gas durant
tot lany per a les persones i famlies que estan en condicions de vulnerabilitat, condonant el deute per
impagament daquests serveis.
El passat 30 doctubre, el Parlament va aprovar una moci sobre poltiques socials que va presentar el Grup
Parlamentari Socialista, per la qual el Govern ha de presentar de forma immediata un nou Decret Llei de pobresa
energtica per ampliar el perode daplicabilitat a tot lany i incorporar els instruments de suport econmic, com
un fons de suficincia energtica amb aportacions diverses per afrontar els impagaments per a totes les persones
que no arribin a l1,5 de la renda de suficincia de Catalunya i no puguin afrontar el deute.
Hem de tenir molt present que en aquests moments sn els ajuntaments i entitats a travs del serveis socials
bsics els que estan fent front a les factures impagades de moltes famlies. s una burla a la ciutadania dir que no
la Generalitat no pot fer res pel recurs dinconstitucionalitat del Govern del PP. Noms la manca de voluntat
poltica explica la inacci per part dels dos governs.
RECORTES CERO:
1) Resposta: S. Explicaci: Mentre no es resolgui l'ingrs d'uns diners en aquesta famlia s clar. La primera
mesura per afavorir que tothom tingui accs a aquests serveis bsics s eliminar tots els impostos indirectes sobre
ells: l'aigua porta 4 impostos i la llum 3. Una factura de 20 euros es converteix en 40 pels impostos. La segona
mesura s que aquests serveis bsics que es basen en un patrimoni de tots (energia, aigua, sol ...) han de ser
pblics, ms quan sn empreses pbliques rendibles que van ser privatitzades. Eliminant el benefici empresarial
privat, de nou poden baixar els seus costos.
2) Resposta: S. Explicaci: Els diners per a aix ha de sortir de rebaixar tots els sous de gestors per sota de 3.500
euros mensuals. I eliminar tot tipus de dietes i pagaments complementaris als consells i directors.
CGT-FESIM
1) Resposta: SI
2) Resposta: S. Explicaci: Per descomptat. Les empreses subministradores sn una xacra social i la seva
privatitzaci no ha fet ms que acumular el capital en poques mans a costa d'empitjorar uns serveis que de ser
pblics serien ms barats i accessibles.
CONC
1) Resposta: S. Explicaci: Tot i que no ens agrada tractar parcialment la situaci de pobresa, i pensem que cal
garantir una renda suficients, en la situaci actual, estem a favor de garantir uns subministraments bsics. Cal
impedir els talls de subministraments a persones en situaci vulnerable.
2) Explicaci: Estem dacord en que no es pot reclamar deutes impagables. Sobre la manera de condonar-los
estem a favor de crear un fons amb una taxa sobre els beneficis de les companyies subministradores.
IAC
1) Resposta: SI ; 2) Resposta: SI
UGT
1, 2) Explicaci: Formem part de la Taula per la pobresa energtica de la Generalitat, i que des dall estem amb
lAliana contra la pobresa energtica lluitant per que siguin les empreses i no els ciutadans els que ens fem crrec
de la condonaci de deutes.
La UGT ha instat a la Generalitat a crear un fons durgncia per finanar les despeses energtiques de les famlies
en risc de pobresa durant la treva hivernal . De igual forma varem denunciar que el Tribunal Constitucional es
manifestes en contra de les persones ms febles, reprodum part de la nota on hi ha el nostre comproms.
, aquesta vegada bloquejant el decret llei que el passat mes de desembre va aprovar el Parlament de Catalunya
per a evitar el tall de subministrament delectricitat i gas per a les persones en situaci de vulnerabilitat entre els
mesos de novembre i mar.
Precisament, aquesta suspensi pot durar el mateix que anava a durar aquesta treva energtica, els cinc mesos
de fred, amb lexcusa que aquest decret suposa una discriminaci dels consumidors de la resta de lEstat espanyol.
Des de la UGT de Catalunya entenem que aquesta suspensi va ms enll de la desprotecci de les persones en
risc de pobresa de Catalunya, i que prioritza el joc poltic per davant de garantir la protecci de les famlies en
situaci de vulnerabilitat econmica, ja que daltres Comunitats Autnomes s que poden legislar en favor de la
seva poblaci. Quan es va publicar el decret clei 6/2013 que modificava el Codi de consum de Catalunya, la nostra
organitzaci va lamentar que aquest no fos ms ambicis i que noms aplacs el pagament dels rebuts dels mesos
de fred de les famlies ms vulnerables, sense solucionar la creixent manca daccs de les famlies a lenergia per al
manteniment i desenvolupament de la vida quotidiana a les llars.
Les solucions al problema de la pobresa energtica a Catalunya shan pres tard i encara a dia davui no estan
arribant. Per tot plegat, la UGT de Catalunya denunciem lallargament infinit que est tenint la resoluci daquest
problema i per aix instem al Govern de la Generalitat a la creaci dun fons durgncia social dotat amb recursos
suficients per a poder afrontar les despeses dels consums energtics de les famlies amb menys recursos.
USOC
1, 2) Explicaci: La pobresa energtica no deixa de ser una forma de manifestar-se la pobresa en general, la
manca de serveis adreats a les persones amb necessitats. Tots som conscients darrerament de la impugnaci al
TC del Decret de Pobresa Energtica i alhora de laprovaci duna indemnitzaci a lempresa explotadora de la
plataforma gasstica Castor, propietat del Sr. Forentino Prez. Aquests escndols sn inadmissibles en un Estat
Social i de Dret. s el Govern de lOligarquia per lOligarquia.
ACP
1) Resposta: S. Explicaci: Si de veritat som una societat el primer objectiu d'aquesta ha de ser garantir un mnim
als seus membres. En cas contrari, no mereix el nom de societat.
2) Explicaci: Les subministradores de serveis bsics han d'oferir unes quantitats-base a cada ciutad o famlia a
preu fixat per l'administraci i que aquesta ho satisfaci a les empreses en nom dels que no puguin pagar. El preu
d'aquestes quantitats-base ha de cobrir estrictament el cost de proveir aquests serveis bsics. Qui vulgui
quantitats superiors que aboni el preu lliure que fixi l'empresa.

1) Resposta: S. Explicaci: L'accs als serveis bsics nosaltres el considerem un dret hum inalienable, que no pot
ser negat per raons d'insuficincia d'ingressos (pensions baixes, absncia o baixes prestacions d'atur, etc.). Ats
l'injust marc de privatitzaci d'aquests serveis que s'ha produt en el nostre pas, procs que ha perms en un marc
d'increment de la pobresa, que les companyies privades s'hagin enriquit de manera injusta i desproporcionada,
entenem que els costos d'aquest subministrament bsic a persones en exclusi comprovada, haurien d'imputar al
compte de beneficis d'aquestes empreses, i que noms si sn nacionalitzades de nou, podria pensar-se que
l'Administraci assums aquest cost.
2) Resposta: S.
MAREA PENSIONISTA
1) Resposta: S. Explicaci: Aquest punt est tamb recollit en el document de la Marea, i per tant ho fem propi, a
ms pensem que s'hauria d'anar ms enll. S'ha d'exigir a les companyies que el cobreixin amb els seus beneficis, o
en cas contrari nacionalitzar-les.
2) Resposta: S.
PAH
XSUC-SOCIALISME21
1) Resposta: S. Explicaci: L'accs als serveis bsics ha d'estar garantit per a tothom.
2) Resposta: S. Explicaci:
5. Pel dret a l'habitatge per a les persones sense feina i /o baixos recursos
Exposici de motius: Els desnonaments de l'habitatge per impagament de la hipoteca o el lloguer continuen
colpejant a nombroses persones i famlies que han perdut la feina i han patit una minva important dels seus
ingressos. La paradoxa injusta i cruel s que al mateix temps milions de pisos estan buits en mans de bancs i
especuladors. La legislaci a Espanya i Catalunya sobre l'habitatge, en lloc de protegir els drets de la ciutadania a
un habitatge digne, defensa els interessos de les empreses immobiliries especuladores, dels bancs i grans
propietaris.
Preguntes: 1) Estn a favor d'una llei que garanteixi el dret de tots els ciutadans es a un habitatge digne i
confortable amb un mdic lloguer que no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar?. 2) Estn d'acord amb
prohibir desnonar de l'habitatge a cap famlia o persona per impagament del lloguer o hipoteca en cas de trobar
desocupada i amb ingressos inferiors a l'Indicador de Suficincia de Renda?. 3) Estn d'acord en la creaci d'un
parc pblic d'habitatge de lloguer amb els pisos buits sota control de bancs i immobiliries?. 4) Estn d'acord amb
la daci en pagament com a ltim recurs?
CUP:
1) Resposta: S. Explicaci: Avui lemergncia habitacional ho reclama peremptriament i desprs de dues dcades
de voracitat especulativa cal fixar per llei el preu de lhabitatge, amb topalls mxims, per garantir laccs efectiu al
dret a lhabitatge. Cal intervenir poltica i legalment per capgirar el cicle especulatiu.
2) Resposta: S. Explicaci: En primera instncia urgent, cal una moratria de desnonaments per, posteriorment,
arbitrar legalment un nou marc jurdic que protegeixi i no desempari els sectors socials ms vulnerables i on
caldran, indefectiblement, mecanismes de reallotjament durador.
3) Resposta: S. Explicaci: El parc dhabitatges pblics s tan minso com ridcul. La mitjana europea s dun 15%.
Aqu no arriba al 2%. A penes, 30.000 pisos. Per a Catalunya hi ha 450.000 pisos buits, mentre la demanda
dhabitatge social sestima en 230.000 unitats. Dels 450.000 pisos buits, 100.000 sn de la banca i 80.000 pisos
nous. Una vergonya.
4) Resposta: S. Explicaci: Estem dacord en la daci en pagament com a darrer recurs i de modificar com
demanava la ILP la llei per legalitzar-ho i sortir de les trampes actuals, que noms beneficien el sector
immobiliari. A ms, cal acompanyar-ho de poltiques socials de reallotjament i de mecanismes de mediaci
alternativa per assolir lloguers socials.
EUiA:
1) Resposta: S; 2) Resposta: S; 3) Resposta: S; 4) Resposta: S
ICV:
1) Resposta: S. Explicaci: Nosaltres hem estat promotors tant de la llei dhabitatge quer incorpora algunes
daquestes mesures que lactual govern no ha desenvolupat, com limpuls dILP i diniciatives al Congrs i al
Parlament de Catalunya en referncia als mateixos temes.
PODEM (Barcelona):
1) Resposta: S. Explicaci: Recollim ja en el programa de les europees la necessitat d'aplicar efectivament el dret a
l'habitatge recollit a la CE i que no s'aplica. Desenvolupant tota legislaci necessria i recuperant la ILP proposada
per la PAH.
2) Resposta: S. Explicaci: Evidentment en relaci amb el que s'exposa a la pregunta anterior.
3) Resposta: S. Explicaci: Recuperar el parc pblic d'habitatge en dess i nicament al servei de l'especulaci.
4) Resposta: S. Explicaci: La soluci ha de ser estudiada cas a cas, per un jutge tenint en compte la situaci
econmica de cada famlia.
PROCES CONSTITUENT:
1) Resposta: S. Explicaci: Clcul del lloguer proporcional als ingressos i amb el tope que es posa.
2) Resposta: S
3) Resposta: S. Explicaci: Tamb sha daconseguir que els habitatges buits sota control de lAdministraci es
posin a labast dels que ho necessitin.
4) Resposta: S
PSC
1) Resposta: S. Explicaci: El PSC defensa un canvi legislatiu que adapti el marc legal a la realitat social i que doni
respostes a les necessitats de les famlies en situaci de vulnerabilitat. Tota persona t dret a laccs a un
habitatge digne i adequat com a necessitat bsica, tal i com estableixen larticle 47 de la Constituci Espanyola i
els articles 26 i 47 de lEstatut dAutonomia de Catalunya. s per aquest motiu que s necessari que es
desenvolupin poltiques que atorguin garanties reals als afectats per una situaci dinsolvncia de forma
immediata i es garanteixi que no hi hagi cap famlia sense llar i cap llar sense famlia. Shan de garantir programes
i ajudes destinades al lloguer o al pagament de les hipoteques segons la renda de les famlies.
2) Resposta: S. Explicaci: Els socialistes estem dacord amb la prohibici de desnonar del seu habitatge a les
famlies i persones per impagament del lloguer o de la hipoteca del seu habitatge quan es trobin en situaci de
vulnerabilitat. A Catalunya els darrers anys, tenint en compte la fragilitat de leconomia de les famlies en situaci
de vulnerabilitat i lactual sistema normatiu generat per les lleis hipotecries i darrendament, hi ha hagut un
augment dels desnonaments de famlies que ho han pogut fer front a la crrega del deute dels seus habitatges.
Shan dabordar els desnonaments que es produeixen a travs de mesures com la potenciaci de la mediaci
pblica com a suport a les famlies per a renegociar el seu deute amb les entitats financeres, i la creaci dun fons
social dhabitatge per atendre el dret a lhabitatge a les persones que es vegin privades duna llar.
3) Resposta: S. Explicaci: El PSC, aposta per lampliaci del parc pblic dhabitatges de lloguer social com a
garantia bsica del dret a lhabitatge per a les persones amb ms dificultats i que no poden accedir a habitatges
amb preus de mercat lliure. Sha de garantir que el mxim nombre dhabitatges buits de Catalunya (i sobretot els
que gestionen les entitats financeres que han rebut ajudes pbliques) es posi a disposici de les famlies vctimes
de la crisi, a preus per sota de mercat.
4) Resposta: S. Explicaci: El PSC recolza la regulaci real de la daci en pagament com a soluci per evitar una
crrega financera de per vida sense res a canvi.
RECORTES CERO:
1) Resposta: S. Explicaci: L'abaratiment de l'habitatge depn d'imposar un preu a la baixa a terra, per el que
l'administraci t capacitat.
2) Resposta: S. Explicaci: Si el propietari s un banc o gran empresa, ha de tenir una assegurana que li cobreixi
aquesta possibilitat. Si el propietari s un particular hauria de poder tenir accs a una assegurana recolzat per
l'Estat perqu cobri un % de la quota.
3) Resposta: S. Explicaci: Les ajudes lliurades als bancs han de ser retornades per aquests en diners o en
patrimoni valorat al seu preu actual. En aquest cas aquests habitatges formarien el parc pblic de lloguer. L'ideal
seria desenvolupar cooperatives que gestionin aquests habitatges municipalment; perqu aix s'atendria molt ms
eficament a qui les necesita.
4) Resposta: S. Explicaci: I s'ha d'aplicar amb carcter retroactiu. s un robatori quedar-se la casa al banc i
seguir cobrant deute al desnonat.
CGT-FESIM
1) Resposta: S. Explicaci: La constituci del 78 ja contempla el dret a un habitatge digne (i se suposa que
assequible econmicament). La mercantilitzaci de tot ha fet que l'habitatge ha deixat de ser un dret i ha estat un
dels majors negocis especulatius.
2) Resposta: S. Explicaci: Estem en contra de qualsevol desnonament.
3) Resposta: S. Explicaci: La pregunta indueix a error. Estem d'acord amb un parc d'habitatge controlat de
manera pblica, amb igualtat d'oportunitats evitant els tripijocs que han perpetrat partits i sindicats majoritaris i
que siguin expropiats als bancs.
4) Resposta: NO. Explicaci: Proposem que no es pugui aplicar mai un desnonament i que s'apliquin solucions des
d'un fons de garanties pblica social per a persones sense recursos.
CONC
1) Resposta: S. Explicaci: Estem per un parc pblic dhabitatge digne, que el cost del seus lloguers hauria de tenir
com a referncia el 30% de la renda familiar fins un,mxim de renda . On no arribi aquests parc, calen ajuts per
llogues del mercat lliure, amb limitacions de renda i de cost del lloguer, i amb intermediaci dels serveis pblics.
Tamb cal garantir habitatge a qui no t ingressos per pagar un lloguer sigui pblic o privat.
2) Resposta: S. Explicaci: Cap desnonament de vivenda principal per manca de recursos econmics. Pla de
pagament o reestructuraci o condonaci del deute dacord amb la situaci concreta de la persona.(Llei de segona
oportunitat)
3) Resposta: S. Explicaci: Cal crear un parc de lloguer pblic amb pisos buits, no t sentit construir nous
habitatges (els recursos que aix requeriria, millor a altres fins).
4) Resposta: S. Explicaci: Tot i que cal tenir alternatives dhabitatge de lloguer social per qui hagi dacollir-se a la
daci en pagament.
IAC
1) Resposta: S ; 2) Resposta: S ; 3) Resposta: S ; 4) Resposta: S
UGT
1) i 2) Explicaci: El dia 29 de novembre de 2007, lAvalot Joves de la UGT de Catalunya va lliurar al Parlament
de Catalunya ms de 50.000 signatures per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) de Proposta de llei de
mesures urgents per a lhabitatge.Aquesta ILP proposa (3).
3) Explicaci: La UGT forma part de la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne que porta a terme una
campanya per demanar al Govern i al Parlament la creaci dun Fons Social dHabitatges a Catalunya i recuperar
la figura del lloguer fors per als habitatges buits propietat dentitats financeres.
Aquesta campanya iniciada el 3 de juliol de 2013- est promoguda per Justcia i Pau, LOrganitzaci de
Consumidors i Usuaris de Catalunya (LOCUC), la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, i recull la veu dentitats
venals, de consumidors, de joves, de pares i mares i dentitats i organitzacions socials.
La plataforma crida latenci en la coincidncia que hi ha una necessitat dhabitatge social a Catalunya i, al mateix
temps, existeix la possibilitat real de crear un fons dhabitatges destinat a lloguer social. Per aix reclama al
Govern de la Generalitat la creaci daquest Fons Social dHabitatges, i al Parlament, la recuperaci del lloguer
fors pels habitatges buits que estan en propietat dentitats financeres, com a mesura per fer-ho possible.
4) Explicaci: La UGT ha sigut promotora de la ILP de la daci en pagament.
USOC
Explicaci: Estem dacord en que es doni sortida justa a un problema social de proporcions majscules, provocat
per una manca de control i responsabilitat de les autoritats econmiques, dels Governs que han legislat en la lnia
de fer possible aquest desastre i tamb en la participaci duna societat enganyada pel sistema econmic i poltic.
ACP
1) Resposta: S. Explicaci: Entenem que un habitatge que no sobrepassi x m2 per habitant s un b bsic, ens
remetem al que contestat en preguntes mdul 4.

1) Resposta: S. Explicaci: El dret a l'habitatge no noms s un dret bsic recollit en el nostre programa, sin que
aquesta contingut explcitament en la Constituci de 1978. Davant el rescat que s'ha aportat als bancs que
posseeixen un important parc d'habitatges, i davant l'escandalosa creaci d'un "Banc Dolent" per rescatar de les
inversions d'un parc d'habitatges que no podien venderediatamente en marxa un parc d'habitatges de lloguer que
podria sustentar el que vosts proposen. En aquest mateix sentit hauria de canviar-se de seguida la Llei
Hipotecria, una de les ms injustes d'Europa, per protegir les persones afectades per una caiguda involuntria
d'ingressos i protegir el seu dret a l'habitatge i per descomptat com a mnim establint la daci en pagament.
MAREA PENSIONISTA
1, 2, 3 i 4) Resposta: S. Explicaci: La Marea Pensionista, comparteix totalment aquests quatre punts, ja que a
ms de ser unes reivindicacions perfectament lgiques i assumibles avui dia per la societat, un dels collectius que
es veuria sens dubte beneficiat amb aquestes propostes s el dels pensionistes. Per tant a ms de donar suport
aquestes reivindicacions ajudarem en el que puguem a que aviat es facin realitat.
PAH
1) Resposta: S.
2) Resposta: S. Explicaci: Pero en el caso de un desalojo alquiler en que el propietario sea persona fisica, las
administraciones han de garantizar ayuda para pagar el alquiler y si hay desalojo garantizar la alternativa
habitacional.
3) Resposta: S. ; 4) Resposta: S.
XSUC-SOCIALISME21
1) Resposta: S. ; 2) Resposta: S. ; 3) Resposta: S. ; 4) Resposta: S. Explicaci:
6. No a les poltiques fracassades d'ajust i austeritat

Exposici de motius: Des de l'esclat de la crisi econmica internacional i de la bombolla immobiliria a Espanya,
les poltiques econmiques d'ajust i austeritat aplicades lluny de facilitar la superaci de la crisi han deprimit
l'economia, incrementat la desocupaci i la pobresa, afeblit el sistema de drets socials i laborals. La modificaci de
la Constituci espanyola amb l'article 135, que privilegia els objectius de reducci del dficit i del deute, deixa
sense garanties efectives els drets socials i ciutadans bsics. La servitud davant els ltims tractats de la UE, "euro
plus", i de "estabilitat, coordinaci i governana", aix com la seva traducci en la legislaci estatal amb la
recentralitzadora "Llei orgnica d'estabilitat pressupostria", han significat una gravssima i antidemocrtica
renncia del govern de l'estat i del Congrs dels diputats, a la sobirania econmica i popular que estan obligats a
defensar. Aquests tractats i lleis han reforat la imposici de les poltiques d'ajust i austeritat que destrueixen
ocupaci, empobreixen i esclavitzen.
Preguntes: 1) Estn d'acord en trencar amb les poltiques fracassades d'ajust i austeritat, i impulsar una poltica
econmica que prioritzi la creaci d'ocupaci digna i estable, la superaci de la pobresa a travs de la distribuci
de la riquesa en mans d'una minoria privilegiada, especuladora i corrupta, aix com recuperar i reforar el conjunt
de drets socials i poltics de la ciutadania?. 2) Estn d'acord en derogar l'art 135 de la Constituci espanyola?. 3)
Estn d'acord que Espanya es desvinculi dels Tractats de l'euro-Plus, i del d'estabilitat, coordinaci i governana?.
4) Estn d'acord en derogar la Llei orgnica d'estabilitat pressupostria?
CUP:
1) Resposta: S. Explicaci: S, perqu aquesta s la proposta fonamental de la CUP-AE. Recuperar els drets perduts
i construir la democrcia social i econmica, clau de la democrcia poltica. Acabar amb el rgim de lausteritat i la
deutecrcia, per sortint tamb del parany fonamentalista del creixement econmic i avanant cap a models
postcapitalistes i cooperatius. Noms cal pensar que els 10 catalans ms rics tenen, ells sols, un patrimoni de
16.000 milions deuros, tres cops totes les retallades patides des de 2010 (5.300 milions).
2) Resposta: S. Explicaci: Ens oposem al cop de mercat dagost del 2011, que legalitza que els mercats
financers senriqueixen cada dia a costa del sofriment social. Catalunya paga cada dia 6 milions deuros noms en
interessos financers. Des de 2008 ha pagat ha ms de 10.000 milions noms en interessos. Pura voracitat
carronyaire dels mercats.
3) Resposta: S. Explicaci: Estem absolutament dacord i pensem que els pobles del sud dEuropa han de
combatre, revertir i derogar les directius neoliberals imposades per la troika.
4) Resposta: S. Explicaci: Completament dacord. Perqu s daquesta llei don surten les pitjors retallades
antisocials que hem patit des del final de la dictadura. Grcies per la vostra lluita.
EUiA:
1) Resposta: S ; 2) Resposta: S ; 3) Resposta: S. ; 4) Resposta: S.
ICV:
1) Resposta: S. Explicaci: Totes aquestes mesures formen part dels nostres programes.
PODEM (Barcelona):
1) Resposta: S. Explicaci: En Podem estem elaborant un programa a partir de les aportacions de diversos
economistes com Vicen Navarro, Juan Torres i altres, per proposar una nova poltica econmica al servei de la
ciutadania i no al servei dels poders fctics.
2) Resposta: S. Explicaci: Derogar i reescriure'l per anteposar el pagament dels serveis socials als interessos del
deute.
3) Explicaci: Aquesta mesura est sent discutida tant pels europarlamentaris com en el si de Podem, aix com la
resta de tractats comercials com el TTIP.
4) Resposta: S. Explicaci: Sempre que el resultat sigui en benefici dels serveis pblics.
PROCES CONSTITUENT:
PSC
1) Resposta: S. Explicaci: Creiem que les poltiques dausteritat i ajust que sestan liderant des de la UE i que es
repliquen a Espanya i Catalunya estan escanyant leconomia del nostre pas i provocant una recessi que noms fa
que agreujar la situaci econmica. Desprs duns anys de crisis i amb lausteritat com a nica recepta podem
comprovar com augmenta la pobresa i creixen les desigualtats, i a ms, no creix leconomia i, per tant, no milloren
les dades datur. Des del PSC apostem perqu des dEuropa sapliquin poltiques destmul que permetin generar
llocs de treball i fer crixer leconomia, com est passant a EEUU o el Regne Unit. I tamb defensem una reforma
fiscal a nivell que gravi ms el capital que no pas les rendes de treball, necessitem una reforma fiscal ms justa i
progressiva, i una lluita real i efica a nivell europeu contra el frau fiscal que permeti generar ms ingressos per
lluitar contra laugment de la desigualtat i afavorir la reactivaci de leconomia.
2) Explicaci: Creiem que cal reformar la Constituci en un sentit federal en el seu conjunt. Pel que fa a larticle 135
creiem que ha de ser revisat de manera que assumint el principi destabilitat pressupostria, quedin blindats a la
Constituci la despesa en sanitat, educaci i poltiques socials. Val a dir, tamb, que la distribuci que est fent
lEstat sobre el dficit a complir pel conjunt dadministracions s totalment injusta ja que recau molt ms sobre les
autonomies que sobre el propi Estat centralitzat. Tot i aix, cal dir que no est clar que, tot i reformant lart. 135 de
la Constituci no estem obligats igualment a travs del Tractat signat per Espanya lany 2012, el Tractat
dEstabilitat, Coordinaci i Governana a la Uni Econmica i Monetria. Per tant, la soluci per canviar de
poltiques no podr ser noms nacional, sin europea.
3) Resposta: NO. Explicaci: El qu cal no s desvincular-se del Tractat sin canviar-lo conjuntament amb la resta
de pasos dEuropa. Lany 2011 Alemanya i Frana van voler imposar els seus criteris perjudicant els pasos del Sud,
i aix avui ens trobem com hi ha pasos que paguem ms interessos que altres, dins la mateixa Europa. Aix no t
cap sentit i cal canviar-lo. Entre tots. Aquesta s la feina que cal fer, sobretot des dels pasos del Sud, dir prou i
cercar altres poltiques que substitueixin, entre daltres, aquest Tractat en qesti.
4) Resposta: S. Explicaci: Tal i com hem dit en la resposta 2, creiem que cal derogar aquesta llei aix com creiem
que cal reformar lart. 135 de la Constituci. Tot i aix, repetim que si no canviem les poltiques a Europa, seguirem
estant obligats a complir amb els objectius de dficit i destabilitat pressupostria via el Tractat signat al 2012. Per
aix, estem convenuts, des del PSC, que el que necessitem s un canvi de poltiques a Europa que permetin ms
creixement i millora de les taxes datur, desigualtat i pobresa. Aix noms passar si es flexibilitzen aquestes
poltiques dofec i sestimula leconomia, fent un pas important en la lluita contra el frau i levasi fiscal, aix com
decidint-nos a realitzar alguns passos en una reforma fiscal a nivell europeu.
RECORTES CERO:
1) Resposta: S. Explicaci: Hi ha riquesa de sobres al pas per acabar amb l'atur. En el nostre programa
desenvolupem detalladament el volum de recursos disponible si com redistribuir la riquesa (www.recortescero.es)
2) Resposta: S. Explicaci: Va ser un canvi antidemocrtic, sense consulta ni consens i noms afavoreix als
tenidors de deute.
3) Resposta: S. Explicaci: D'una forma negociada. Europa no s Alemanya. El lmit s no acceptar la cessi de
sobirania.
4) Resposta: S. Explicaci: Per no per augmentar l'endeutament. No cal endeutar-se per crixer. Hi ha recursos
sobrats, som la 15a potncia industrial del mn. El deute s un parany per al pas, no s'usa per crixer.
CGT-FESIM
1) Resposta: S. Explicaci: En general tots els canvis constitucionals (impossibles en altres terrenys) que han
ordenat des de la Troica i que PP-PSOE han acatat obedientment, sn part de l'agressi capitalista que estem
patint tota la poblaci treballadors.
CONC
1) Resposta: S. Explicaci: Lausteritat (haurem de dir precaritzaci)ha demostrat el seu fracs, per generar
ocupaci cal increment dels salaris , prestacions i depesa pblica, ms crdit a les famlies i empreses.
2) Resposta: S. Explicaci: No es pot posar els creditor per davant dels drets de les persones.
3) Resposta: S. Explicaci: El tractat destabilitzaci, etc. Consagra les poltiques dausteritat que han fracassat i
han repartit de manera desigual i injusta el cost de la crisi. La Confederaci europea de Sindicats, tamb el rebutja.
4) Resposta: S. Explicaci: Estem en contra, la considerem anticonstitucional, va contra els drets de la ciutadania i
dels treballadors pblics.
IAC
UGT
1)S: 2) S: 3) S: 4) S: A totes les preguntes la resposta es: SI. Explicaci: La UGT de Catalunya sha posicionat en
nombroses ocasions contra les poltiques dausteritat i les seves conseqncies, a nivell europeu, espanyol i catal.
Aquesta lluita ha encapalat les convocatries dels diferents 1 de mar, aix com a convocatries de la CES, La
Confederaci europea de Sindicats.
Les reformes que shan fet en nom daquesta austeritat han comportat destrucci docupaci, augment de latur i
retallada de la cobertura social i dels drets socials i laborals de les persones.
A la nostra web podeu trobar les diferents convocatries i informes, notes de premsa fets al respecte.
En quant a la reforma del la Constituci, reprodum el nostre posicionament :
La UGT de Catalunya manifesta el seu desacord amb la reforma de la Constituci per incorporar en el mxim text
normatiu un sostre de despesa, perqu aix resta marge al desenvolupament de les poltiques socials i
econmiques dels governs.
A ms, aquesta reforma significa una reducci de la despesa social molt important, que en un context de crisi com
lactual, afectaria especialment les persones amb menys recursos i les capes socials ms desafavorides. Modificar
la Constituci i arribar als consensos necessaris reclama un procs molt complex que far molt difcil revertir els
canvis que sintrodueixin.
En tot cas, el nostre sindicat creu que caldria fixar en el text un mnim que blindi la despesa social, de tal manera
que es garanteixi laccs universal a lestat del benestar, i els drets a disposar duna sanitat i educaci pbliques i
de qualitat. Aquest mnim hauria de tenir com a referent la mitjana europea en despesa pblica, que actualment
se situa molt per sobre de lespanyola. Per exemple, en matria dinversi en educaci, la mitjana de referncia
europea s dun 6% del Producte Interior Brut.
Aquesta reforma de la Constituci s una decisi poltica presa de nou al dictat dels mercats i dels dirigents
d'Alemanya i Frana. No hi ha hagut un veritable debat social amb els agents socials, ni cap debat poltic; ni tan
sols a la cambra, a noms tres mesos de la celebraci de les eleccions generals.
Per la UGT de Catalunya, una reforma com aquesta ha de ser validada per un referndum, perqu no emana de les
necessitats legtimes dactualitzar la Carta Magna 32 anys desprs de la seva aprovaci, sin que neix al dictat
dels mercats, cosa que hipoteca qualsevol marge de maniobra dels Pressupostos Generals de lEstat, i a la vegada
de les Comunitats Autnomes i dels Ajuntaments.
La UGT de Catalunya safegeix al clam social que soposa a aquest tipus de reforma, i exigeix un debat ampli per a
modificar, si cal, la Constituci, i introduir-hi els canvis que siguin necessaris, dacord amb les necessitats del segle
XXI.
USOC
Explicaci: La USOC est dacord en que la poltica torni a tenir el paper de regulador del mercat per frenar els
excessos dun liberalisme econmic, que deixa les persones en un segon terme i socupa del capital i dels interessos
dels grups financers, de leconomia especulativa.
ACP
1) Resposta: S. Explicaci: Cal actuar per aconseguir una distribuci de la renda raonable en primera volta, s a
dir, amb els ingressos per la feina, no en segona volta, s a dir, amb subvencions, ajudes, arranjaments, pegats,
etc.
2) Resposta: S. Explicaci: s un lligam de mans per a qualsevol acci de govern, que li impedeix ser sobir. s, per
principi, inacceptable.
3) Sense resposta. Explicaci: No els coneixem prou com per pronunciar-nos.
4) Resposta: S. Explicaci: Estabilitat pressupostria ha d'haver, per no amb l'encotillament temporal que fixa la
llei actual, ha de ser al llarg d'un cicle equilibrant anys bons i dolents. El pressupost just i lgic s el anticclic.

1) Resposta: S. Explicaci: El FCSM ha establert en el seu programa la necessitat de recuperar la sobirania
nacional en l'mbit econmic, per impulsar una nova poltica econmica i un nou model productiu que permeti
una societat ms inclusiva i la reducci de la pobresa. En aquest sentit les mesures que vosts proposen ens
semblen pertinents en aquesta direcci. En particular l'FCSM opina que aix hauria de comportar a ms el
replantejament de la nostra submissi al marc monetari europeu.
2) Resposta: S ; 3) Resposta: S ; 4) Resposta: S.
MAREA PENSIONISTA
1) Resposta: S. Explicaci: Les actuals mesures de austericidio, impulsades principalment per Alemanya, per
seguides sense oposar la ms mnima resistncia per la majoria de pasos europeus, ha portat els pasos del sud
d'Europa, a un patiment i una prdua de drets terribles, s per tant necessari abandonar aquestes poltiques
imposades per la Troyka o abandonar l'euro i concentrar les nostres energies en la creaci d'una moneda, que
noms abasti als pasos del sud com, Itlia, Grcia, Espanya i Portugal implementat i desenvolupant les nostres
poltiques econmiques amb els pasos de nord d'frica i Sud-americans.
2) Resposta: S. Explicaci: l'Art. 135 de la Constituci Espanyola mai va haver de ser modificat, el poble mai hauria
d'haver perms que aix es fes, i ms com es va fer, per tant s imprescindible derogar en les condicions actuals, i
deixar de fer front al deute injusta, que en el nostre cas suposa ms del 60% del deute, ja que aquesta era un
deute privat dels bancs, convertida en deute pblic per uns interessos totalment aliens a l'inters dels ciutadans.
3) Resposta: S. Explicaci: Estem d'acord que Espanya es desvinculi d'aquests tractats he fins i tot de l'euro i
d'Europa, una Europa que s'ha fet noms per als capitalistes i que abandona als ciutadans, que prefereix salvar
bancs abans que persones.
4) Resposta: S. Explicaci: La Llei orgnica d'estabilitat pressupostria, ens est deixant sense sanitat, sense
educaci, sense dependncia, i aviat ens deixar sense pensions, s a dir sense drets i sense llibertats, ja que han
de privar-nos de la llibertat per continuar amb aquestes poltiques neoliberals, per tant estem totalment d'acord
en la seva derogaci.
PAH
1) Resposta: S ; 2) Resposta: S ; 3) Resposta: S ; 4) Resposta: S.
XSUC-SOCIALISME21
1) Resposta: S. Explicaci: Per superar la pobresa i la desocupaci massiva i recuperar els drets socials s una
condici necessria trencar amb les poltiques econmiques imposades per les institucions de la UE i recuperar la
sobirania popular sobre tots els instruments econmics.
2) Resposta: S. ; 3) Resposta: S. ; 4) Resposta: S.
Notas finales:
(1) Explicaci general UNI SINDICAL OBRERA DE CATALUNYA: Tal com estan formulades les preguntes, entenem que estan
adreades a partits poltics. Lopini sobre el qestionari que ens formulen est posada de forma ms genrica.
(2) Explicaci del PSC all primer bloc sobre la proposta de reducci de jornada que s'estn a altres mesures i propostes:
L'OCUPACI HA DE SER EL PRIMER OBJECTIU DE LA POLTICA ECONMICA. CREIXEMENT ECONMIC I OCUPACI
La crisi d'ocupaci que vivim, exigeix tal com recomana l'Organitzaci Internacional del Treball, posar l'ocupaci al centre del
debat pblic i de les prioritats de la poltica econmica. La plena ocupaci i locupaci de qualitat sn els objectius del PSC en
matria laboral. Lexercici del dret al treball per a totes les persones s un dels principis inspiradors de lacci poltica del PSC. El
treball continua sent essencial per la plena integraci social de les persones i s la font primera dels drets de ciutadania a latorgar
llibertat individual i seguretat material. Per tant, la plena ocupaci s un objectiu necessari per a la participaci completa de la
ciutadania a travs de lemancipaci personal i la participaci en el progrs duna societat inclusiva. Reconeixem el valor del
treball estable a partir de recuperar el concepte del valor social i econmic del treball i no sols per la seva consideraci
mercantilista.
Les actuals relacions laborals no sajusten al model productiu que volem. Leconomia catalana i espanyola ve dun model
organitzat per a la producci de bns i serveis sobre la base de la competncia a partir de la baixa valoraci de la fora del
treball. Les actuals poltiques econmiques ens estan imposant una agenda basada en la devaluaci interna, sense cap
contrapartida a canvi, mentre s'ensorra la construcci de l'Estat de Benestar. Davant daquestes poltiques cal defensar una
sortida democrtica a la crisi, un gran pacte social que apunti cap a un nou model productiu i estigui basat en un nou consens
social.
En primer lloc, el PP i CiU han situat el centre de la competitivitat en el mercat laboral, i essencialment en els costos laborals. No es
tracta de dubtar de la importncia que tenen els costos laborals a l'hora de competir, per, en matria de costos, hi ha molts
altres que no se solen esmentar.
En segon lloc, s evident que rebaixant els salaris s'abarateixen costos i es guanya competitivitat, per s'ha de tenir en compte
quins sn els nivells de costos laborals absoluts de partida, per comprovar el recorregut d'aquest instrument. I la veritat s que els
costos laborals a Espanya se situen en els ltims llocs de la UE-15.
En tercer lloc, cal deixar clar que els productes nacionals competeixen directament a l'exterior via preus, no costos laborals. I que
moderant els costos del factor treball no implica de forma automtica que es moderin els preus, si les altres rendes que
determinen els mateixos caminen en sentit contrari: els excedents de les empreses i els impostos. No serveix de res que els costos
laborals es redueixin, si les empreses ho aprofiten per elevar els seus marges de negoci i no per traslladar aquesta rebaixa als
preus que paguen els consumidors pels seus productes o si les administracions pbliques eleven simultniament els impostos
sobre el consum castigant doblement a les persones assalariades.
Aix s el que porta anys passant al nostre pas, en els quals els costos laborals per unitat de producte s'han redut any rere any en
termes nominals, mentre que els excedents de les empreses han crescut en termes agregats a taxes molt elevades, i ms en una
situaci d'escassetat de demanda global com la que travessem.
Davant d'aix, la proposta dels socialistes s substituir aquest procs de devaluaci salarial unilateral, ingovernable i inassumible,
per un veritable pacte de rendes. Aquest pacte de rendes, temporal no ms enll de tres o quatre anys, hauria de ser negociat per
sindicats i organitzacions empresarials a travs d'un gran acord nacional que fes visible i reconegus el sacrifici que suposa
assumir increments salarials per sota de la taxa d'inflaci durant un temps, per que, al seu torn, recolls de manera inseparable
moltes
altres
qestions:
El comproms de recuperaci del poder adquisitiu dels salaris com ms aviat millor, perqu influir de manera decisiva en la
millora del consum intern. L'esfor s'ha de centrar en la pujada progressiva del salari mnim del pas per apropar-lo al 60% del
salari mitj nacional.
L'establiment de mecanismes pactats i verificables de moderaci simultnia dels beneficis empresarials, penalitzant el
repartiment de dividends i les pujades salarials per sobre de determinat nivell dels directius, i fixant compromisos de reinversi
productiva d'aquests beneficis en mesures de manteniment i creaci d'ocupaci.
Modificaci de les escales salarials, el 1:12. La crisi econmica est provocant una bretxa social insostenible, augmentant
greument els nivells de pobresa ja que el que per a la gran majoria sn temps de difcil subsistncia per a altres pocs s'han
convertit en oportunitat d'enriquiment. El 1:12 on el directiu que ms guanyi en una empresa no podr fer-ho per sobre de 12
vegades el que guanya l'empleat ms sota, incloent no noms salaris sn els complements, productivitats i altres conceptes
econmic-laborals. La implantaci progressiva d'aquesta frmula podria comenar a aplicar-se establint com a requisit per poder
contractar amb l'administraci o perqu una empresa sigui receptiva d'ajudes o beneficis.
El Governs, han de tenir una participaci activa en aquest pacte a travs de diverses formes:
comprometent-se a mantenir les poltiques socials durant la vigncia del pacte: la sanitat, els serveis socials i l'educaci
pbliques, universals i de qualitat, a ms de senyals d'identitat del nostre Estat del Benestar, que els i les socialistes sempre hem
defensat, constitueixen una importantssima font de renda indirecta per al conjunt de la ciutadania, per en major mesura per als
que patiran en major mesura l'ajust salarial;
establint un control efectiu dels preus dels bns i serveis sobre els quals t competncia directa i que repercuteixen de forma
molt directa sobre la qualitat de vida dels ciutadans (energia, aliments bsics, etc.);
dissenyant un marc fiscal estable, que garanteixi la no elevaci dels impostos sobre el consum (IVA, taxes) o sobre la renda dels
que perceben menors retribucions; escometent immediatament les reformes reguladores necessries ells sectors que mostren una
evident falta de competncia o una prctica molt imperfecta de la mateixa (carburants, intermediaci alimentria, energia, etc.) i
promovent directament la moderaci dels preus i marges en aquests i en altres sectors amb estructurada oligopoli.
Mentrestant, sha d'anar establint les bases d'un nou model productiu que basi la competitivitat de l'economia espanyola en els
factors que realment la determinen: la millor educaci i major formaci del nostre capital hum; una major dimensi i inversi
productiva de les empreses i un canvi en la cultura empresarial a curt termini; la investigaci i la innovaci dels processos
productius; una planificaci industrial de carcter estratgic i l'aposta per activitats econmiques de ms valor afegit i coherncia
ecolgica; una organitzaci del treball basada ms en la incorporaci del talent que del temps de les persones; l'eficincia
energtica; i diferenciar el nostre pas per la qualitat dels bns i serveis que produeix i distribueix al mercat. Un increment de la
productivitat que ha de permetre la recuperaci dels excedents empresarials, quan aquests no existeixin; la millora de la
competitivitat de les empreses; el creixement de locupaci; laugment de les inversions productives; aix com un creixement dels
salaris reals.
Hem de ser conscients que davant la greu crisi d'ocupaci, no podem limitar-nos a esperar que el creixement econmic porti de la
m el creixement de l'ocupaci. La lluita contra latur i la protecci de les persones aturades sn la prioritat del PSC. Les xifres
datur que ens deixa la crisi, els canvis en el model productiu i les expectatives de creixements econmics moderats o de
recuperaci lenta ens fan preveure que el ritme de creaci docupaci pot perllongar en el temps lexistncia delevats volums de
persones en situaci datur, moltes delles amb poca formaci. En aquest supsit, la garantia de les adequades prestacions socials,
les reformes de les poltiques actives docupaci i la millora i adequaci de la formaci professional a les noves exigncies sn ms
urgents que mai. A ms, caldr posar en marxa plans extraordinaris de lluita contra latur a partir de programes temporals
provets directament des del sector pblic. Hem de provocar el creixement econmic, i per a aix cal canviar les poltiques
econmiques desenvolupades a la Uni Europea i al nostre pas. I al costat d'aix, cal donar suport l'activitat i l'ocupaci a travs
de mesures de xoc. Proposem diferents mesures de carcter urgent:
1) Comprometre totes les administracions pbliques a destinar un 2 per cent del seu pressupost a dotar un fons de poltiques
d'ocupaci amb el de crear llocs de treball d'inters social per a persones en situaci d'atur de llarga durada, especialment
majors de 45 anys. Aquest comproms ser efectiu fins que la taxa d'atur no baixi per sota del 15 per cent. La Garantia +45,
impulsada pel PSOE, finanaria 200.000 contractacions temporals en llocs de treball a tot l'estat ajustats a la competncia i
qualificaci dels participants. Els beneficiaris serien aturats de llarga durada, que hagin esgotat la seva protecci i majors de 45
anys. El disseny comporta un contracte temporal de sis mesos de durada, a temps parcial, pel 80% de la jornada, amb un salari
equivalent al 100% del salari mnim interprofessional. El 20% restant es completa amb un pla personalitzat de recollocaci, ofert
a travs dels serveis pblics d'ocupaci o agncies de recollocaci.
El Programa PREPARA ha de tornar a la seva frmula inicial i incloure, durant els propers 3 anys, a persones en situaci d'atur que,
havent-se beneficiat del mateix amb anterioritat, hagin roms aturades durant ms de 6 mesos, oferint a ms en tots els casos
orientaci i acompanyament professional i especialitzat que els gui, orienti i motivi en la seva recerca de feina. I, sobretot, hem de
modificar i flexibilitzar aquest programa perqu pugui paralitzar i reprendre en el cas que la persona aturada s'incorpori a una
feina per menys de 6 mesos.
Activar un pla de rescat per a joves, amb prioritat per a la formaci dels que van sortir del sistema educatiu per anar a treballar
sense haver estudiat. Els socialistes exigim al govern el compliment de la Resoluci 301/X del Parlament, sobre la situaci de la
joventut, en tots els seus apartats. A ms de presentar a les Comissions de Joventut i d'Empresa i Ocupaci el Pla de Garantia
Juvenil de Catalunya, amb el pressupost, objectius i indicadors previstos, aix com el grau d'assoliment.
4) Reactivaci i impuls de les poltiques actives.
S'han danteposar les poltiques actives d'ocupaci com a poltiques de primer ordre. Els socialistes ens hem marcat uns objectius:
aconseguir l'1,5% del PIB per a aquestes poltiques. Aconseguir que el 20% dels aturats realitzin cursos de formaci, cicles
formatius de grau mitj i superior, i fins i tot el desenvolupament formatiu ditinerari individual", per a tots els treballadors que
ho sollicitin. Per aix shan augmentar les capacitats de les persones aturades donant oportunitats de la seva reinversi en la vida
laboral, s una de les ms importants, per la seva incidncia en les possibilitats de l'aturat de trobar feina, dincrementar la
productivitat i la competitivitat.
Ens plantegem reactivar les poltiques actives reconeixent, entre daltres accions, nous drets de les persones treballadores en els
processos d'intermediaci. En aquest sentit, totes les persones registrades en els serveis pblics d'ocupaci tindran dret com a
mnim a:
15 hores a l'any d'orientaci laboral.
30 hores a l'any de formaci per a l'ocupaci, que podran acumular fins a tres anys en un mxim de 90 hores.
15 hores de tutoria especialitzada en acompanyament a la gesti de la seva collocaci. Aix mateix, totes les persones majors de
35 anys podran acreditar efectivament la seva professionalitat segons el Sistema Nacional de Qualificacions.
Els socialistes volem que la nova llei de la FP vagi acompanyada d'un pla nacional d'acreditaci i qualificaci professional que
permeti a les ms de 400.000 persones a Catalunya amb mancances de qualificaci poder accedir a un itinerari personalitzat de
formaci per acreditar la seva experincia professional i/o qualificar-se per poder obtenir un lloc de treball.
5) Refor del servei pblic d'Ocupaci
s necessari reforar el Servei dOcupaci de Catalunya, per convertir-lo en l'organisme pblic d'ocupaci referent per a les
persones que busquen feina i per a les empreses que necessiten cobrir llocs de treball.
Shan dimpulsar programes de formaci que incloguin prctiques o experincia laboral en sectors emergents, adreats a joves i a
persones desocupades de llarga durada en activitats sostenibles (serveis ambientals, energies renovables, turisme, rehabilitaci i
edificaci sostenible, atenci sociosanitia, ecodisseny de productes i serveis, etc.)
Incloure en els programes de promoci econmica un pla especfic de subvencions i ajuts per a la creaci d'ocupaci en els mbits
assenyalats per la Comissi Europea en la seva Comunicaci: "Cap a una recuperaci . generadora d'ocupaci" com sn la
contractaci en l'economia ecolgica, l'atenci sanitria i les tecnologies de la informaci i la comunicaci ms flexibilitat en la
prestaci d'atur.
Ms endavant, s'ha de dissenyar un sistema de prestacions que penalitzi la destrucci d'ocupaci no justificada. D'aquesta
manera, el percentatge en qu contribueixen les empreses a sufragar el sistema s'haur d'elevar en proporci al nombre
d'acomiadaments improcedents que realitzin.
(3) Compareixena de la UGT a la Comissi del Parlament: I tamb voldrem deixar clar des dun bon principi que nosaltres som
promotors daquesta iniciativa legislativa popular, noms venim a recolzar els arguments que han posat damunt la taula, com a
promotors, doncs, les persones que varen venir a presentar aquesta iniciativa. I que, evidentment, i aix s una cosa que ens
omple dorgull..., s que nosaltres hem participat, jo crec, en una de les principals iniciatives que ha tingut la societat civil
daquest pas per lluitar contra la pobresa.
I, sincerament, sempre est b que la societat civil, doncs, encapali determinades lluites, i s evident que estem molt satisfets
dhaver participat des dun bon principi en aquesta lluita, perqu entenem que s un primer pas per eradicar la pobresa a casa
nostra.
Des de la UGT de Catalunya sempre hem defensat que per sortir daquesta crisi necessitvem un nou model econmic i social, un
nou model econmic i social que havia de tenir dues potes: un primer canvi de model productiu, per un segon i per nosaltres,
complementari i molt important..., havem de tenir un model propi de protecci social, un model propi de protecci social a
Catalunya que tingus com a nic fonament garantir la vida digna als ciutadans i ciutadanes del nostre pas. La veritat s que per
acomplir aquest objectiu, el de garantir una vida digna als ciutadans i ciutadanes del nostre pas, vosts, senyors diputats i
diputades, tenen tots els instruments al seu abast. Tenen un instrument fonamental que s el nostre Estatut dautonomia: noms
sha de complir el que diu larticle 24.3. I a nosaltres, sobretot, el que ens importa i el que ens interessa s que, acomplint aquest
precepte de lEstatut dautonomia, acomplim tamb un repte que jo crec que s molt important: passem dels principis
declaratius de lEstatut dautonomia, que percep la ciutadania com un mer principi i una bona voluntat, a fer un dret real que
realment afecti la vida de les persones, i els ciutadans i ciutadanes daquest pas percebin que realment els afecta a les seves
vides quotidianes.
Molts es deuen preguntar pel moment, si s oport, si no s oport. Per nosaltres, el moment s ms que oport. s ms que
oport perqu estem en una forta crisi econmica que ha comportat, sota el nostre punt de vista, una forta deslleialtat amb la
ciutadania: quan la ciutadania ms necessitava lestat del benestar, amb les retallades sels han anat retirant les xarxes de
protecci. I la renda garantida de ciutadania, per la nostra organitzaci, ha de ser la principal xarxa de protecci social que han de
tenir els nostres ciutadans i ciutadanes.
La veritat s que ens trobem en un punt que la cohesi social al nostre pas est en perill. I est en perill, doncs, perqu tenim un
escenari complex. Jo no us tornar a repetir les dades de pobresa, que segurament tothom us ha fet servir les mateixes, per
aquest estiu la UGT de Catalunya presentvem un estudi que es deia Treballem per ser pobres, i presentvem el rostre real de la
nova pobresa al nostre pas. Tothom coneix laltra, per ens interessava presentar quin era el nou rostre de la pobresa a casa
nostra. Doncs, b, vrem fer una estimaci: mig mili de catalans, 543.000 catalans que tenen feina, estan en risc de caure en la
pobresa. Calculvem que 560.000 persones en aquest pas tenen un salari baix i que en quatre anys els treballadors i
treballadores daquest pas han perdut un 10 per cent de poder adquisitiu. Hi havia un aspecte daquest estudi que ens
preocupava moltssim, que s lincrement de la taxa de pobresa desprs de les transferncies socials, que sincrementava
gradualment amb els anys. I a nosaltres aix ens posava sobre avs i ens deia que realment estava fallant quelcom: les
transferncies socials.
I, finalment, posvem fa poc sobre paper quins han sigut, sobre els salaris, els efectes de les darreres reformes laborals. A causa
de les retallades de sous pblics, la inaplicaci dels convenis fruit de la reforma laboral, etctera, els treballadors daquest pas
han perdut entre el 5 i el 35 per cent dels seus salaris, i noms hi ha una cosa que sincrementa: els treballadors i treballadores
daquest pas que cobren el salari mnim interprofessional, que hem passat del 8 per cent al 12 per cent. Amb aquesta
radiografia, nosaltres entenem..., i ens preocupa, ens preocupa moltssim, cap a on anem, i entenem que estem a temps devitar
la fractura social a casa nostra, perqu no hi ha res que ens preocupi ms que la fractura social, que t una conseqncia que s
una societat dual entre rics i pobres, que realment cada dia hi ha ms distncia i s ms inequitativa.
Jo he sentit..., he tingut loportunitat destar uns deu minuts aqu abans i he sentit diferents coses, i magradaria deixar-ne clara
una: la renda garantida de ciutadania no s una renda universal, s un complement. A ning desincentiva danar a treballar. A mi
magradaria que els senyors diputats i diputades intentessin viure amb 664 euros al mes; que alg mexpliqui si alg hi vol viure,
sincerament. I lnic que intenta aquesta iniciativa legislativa s assegurar una vida digna als ciutadans i ciutadanes daquest pas.
I una vida digna, precisament, perqu entenem que hi ha tres elements que estan superats. Creiem que la Llei del PIRMI est
superada, i entenem que el PIRMI est superat pels canvis que es varen fer a corre-cuita, amb nocturnitat i alevosia un estiu.
Sincerament, si del PIRMI nhem de fer un tema universal, quan s un programa amb una dotaci pressupostria tancada,
doncs..., realment, a nosaltres aquest s un fet que ens preocupa moltssim. I tamb entenem, i ens preocupa moltssim..., aqu
sha posat en relleu i es parlava que si aix desincentivava locupaci. Jo crec que el principal desincentivador de locupaci i dels
que estan aturats per buscar feina..., mirin, en aquest pas la gent vol trobar feina, i els primers que desincentiven moltes vegades
la cerca de feina sn la baixada i la rebaixa en poltiques actives docupaci, que els pressupostos generals de lEstat ja ens diuen
que vindr una altra destralada. Per aix, nosaltres entenem que, evidentment, primer s locupaci, per que la renda garantida
de ciutadania pot ser un bon complement per a aquelles persones que en aquests moments es troben en una pitjor situaci. I pot
ser un bon complement, doncs, perqu es reactivar el consum, perqu evitar el conflicte social i fomentar la cohesi social, i,
en tercer terme, perqu incrementar la possibilitat de participaci social.
Avui compareixem en un dia que per als sindicats s important, avui s 7 doctubre. A vosts molt segurament no els diu res,
per el 7 doctubre s el Dia Internacional pel Treball Digne. Jo recordo..., quan fa deu anys vrem comenar, la Confederaci
Sindical Internacional va declarar el 7 doctubre el Dia del Treball Digne, parlvem de Nicaragua, parlvem del Per. Jo vaig
organitzar el primer Dia del Treball Digne, i parlvem de pasos..., del Senegal, i parlvem daquests pasos. Per s que avui
parlar de treball digne s referir-nos a casa nostra, avui parlar de treball digne, doncs, s referir-nos als treballadors a temps
parcial que no volen treballar i que la renda garantida de ciutadania seria un bon complement, perqu s un temps parcial no
desitjat..., i avui parlar de treball digne a casa nostra s recuperar drets i inclouren de nous, i no desballestar lestat del
benestar. I nosaltres entenem que la renda garantida de ciutadania pot ser un bon complement a totes aquestes poltiques.
(4) Que el 65% del sl que es qualifiqui per a s residencial de nova implantaci es reservi a habitatge de protecci pblica.
Que daquest 65%, el 70% es reservi per a habitatge de protecci pblica en rgim de lloguer indefinit, i el 30%, en rgim de
compra.
Que la Generalitat destini una partida no inferior al 7% del seu pressupost a les poltiques pbliques dhabitatge.
El nostre sindicat va presentar la ILP per donar resposta al problema de lhabitatge, que ja en aquella poca era una de les
principals preocupacions de la nostra societat, especialment de la gent jove, perqu els preus daquest b de primera necessitat,
en plena bombolla immobiliria, havien augmentat de manera espectacular i loferta de lloguer era insuficient i tamb cara.
Entre lany 2000 i 2006, el preu del metre quadrat a Catalunya havia augmentat un 114%, mentre que els salaris havien crescut
un 13% de mitjana. Aix obligava les famlies, en el millor dels casos, a endeutar-se fins a lmits insostenibles, i a dedicar cada
vegada ms salari a la compra dhabitatge. Segons dades daquell moment de lObservatori Jove de la Vivenda a Espanya
(OBJOVI), una persona jove a Catalunya havia de destinar el 69,4% del seu salari a comprar un habitatge.
Tanmateix, al juliol del 2008 el Govern de la Generalitat va comunicar a lAvalot que els grups parlamentaris de PSC, ERC i ICV
havien decidit presentar una esmena a la totalitat, i la ILP va quedar en un calaix. Fins ara.
Ara el Parlament de Catalunya, obligat per llei, ha convocat lAvalot a presentar i defensar la ILP en el ple. I des de la nostra
organitzaci flipem. Flipem amb un Parlament que ens convoca per debatre una ILP set anys desprs dhaver-la presentat. Una
ILP que demanava canvis legislatius urgents per a un problema que, com sha vist amb el pas del temps, havia de llastrar una part
important de la societat. Una ILP amb 50.000 signatures de suport, lnica via de participaci poltica i proposici legislativa que
es permet a la ciutadania, i que en el seu moment els partits del Govern es van permetre el luxe dignorar. I, a ms, set anys
desprs, ens convoquen amb set dies dantelaci. I desprs se sorprendran que els ciutadans i les ciutadanes clamin per una
regeneraci democrtica de la vida poltica.
Des de lAvalot creiem que, tot i que tard, la nostra ILP t ms sentit que mai. Que continuem necessitant mesures urgents per a
lhabitatge, perqu laccs a la vivenda continua sent complicat per a moltes persones, especialment per a la gent jove, amb uns
nivells datur elevadssims, cada cop ms precarietat, temporalitat i parcialitat, i uns salaris indignes. De fet, la taxa demancipaci
juvenil a Catalunya lany 2014 era del 25%, quan lany 2007 era del 33,7%.
COORDINADORA DE ASAMBLEAS DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE CATALUNYA

2015 04 25 Informe Encuesta Catala

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2015 04 25 Informe Encuesta Catala

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

INFORME RESULTAT ENQUESTA SOBRE ALTERNATIVES I

MESURES PER LLUITAR PER LA PLENA OCUPACI, SUPERAR LA

FRONT CVIC CATALUNYA

2. Derogaci de la Reforma Laboral i del sistema de precarietat laboral

recuperaci de la ultra-activitat dels convenis collectius

FRONT CVIC CATALUNYA

3. Per una Renda Garantida de Ciutadania

FRONT CVIC CATALUNYA

FRONT CVIC CATALUNYA

FRONT CVIC CATALUNYA

6. No a les poltiques fracassades d'ajust i austeritat

FRONT CVIC CATALUNYA

COORDINADORA DE ASAMBLEAS DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE CATALUNYA

You might also like