Bartomeu Rossell-Prcel (Palma, 3 d'agost de 1913 - El Brull, 5 de gener de

1938) fou un poeta i traductor mallorqu.[1]

De famlia modesta, va estudiar el batxillerat a l'Institut de Palma, on fou
deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles de
carcter cultural a la seva joventut.
Estudi Filosofia i Lletres a Barcelona. Fou deixeble de Carles Riba i de Joan
Coromines i condeixeble de Salvador Espriu, a qui va dedicar Imitaci del foc i
amb qui va mantenir una estreta relaci. Vivia a la Residncia dels Estudiants
de Catalunya, on organitz la biblioteca i dirig les edicions de poesia. El 1930
publicava l'Antologa de poetas mallorquines. Va mantenir una breu per
intensa relaci amb el poeta Joan Llacuna.[2]
Es trasllad a Madrid per enllestir el Doctorat, i exerc a l'Escola Plurilinge. A
Madrid aprengu l'ofici de tipgraf i entr en relaci amb el grup de la revista
Cruz y Raya, amb el qual fu plans per publicar-hi una secci sobre lletres
catalanes. Per el va sorprendre la Guerra Civil, quan feia oposicions a
ctedra d'Institut, i retorn a Barcelona. S'allist a l'exrcit republic, per la
seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats.
Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir
el 1938, quan noms tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convert en
smbol d'una generaci perduda, que s'ha designat tamb com a generaci
del 36, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la
seva obra gaireb mitificada.[3]
L'obra de Rossell-Prcel s breu, per densa. Nou poemes (1933) i Quadern
de sonets (1934) sn les primeres provatures potiques i s'hi poden veure les
influncies de l'Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar.
El tercer volum, ja pstum, significa la culminaci de la seva potica i li
valgu la justa fama i la consideraci d'haver trencat amb el malefici
paisatgstic i tradicionalista de l'Escola Mallorquina. De fet, Imitaci del foc
(1938) el converteix en el primer poeta mallorqu que pertany de ple al segle
XX. Superada la influncia de l'Escola Mallorquina, la potica d'aquest darrer
llibre beu tant de la influncia de la generaci del 27, com de les
avantguardes i concretament del surrealisme; tamb s'hi troben ressons del
seu inters per la literatura castellana del barroc a costat d'un
neopopularisme semblant al de Garca Lorca o Rafael Alberti.[4]
El mes de juny de 2012 es publica una antologia de les seves tres obres
anteriors on s'apleguen els moviments literaris que ha reflectit en els seus
poemes. Aquesta antologia, titulada Tempestat de flama, s una clara
representaci dels poemes de l'autor en els seus anys de vida fins a l'any
1938 en qu va morir de tuberculosi.