You are on page 1of 17

Departament dEducaci

Centre de Recursos Pedaggics


del Tarragons

II JORNADA DE FORMACI PER A


PROFESSORAT DEDUCACI FSICA

Les noves programacions a la LOE


DIMECRES, 24 DE FEBRER DE 2010

EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA


EDUCACI PRIMRIA

NOSALTRES TAMB SOM


EQUILIBRISTES !
rea dEducaci fsica cicle superior

1. Introducci

pgina 2

2. Disseny de la unitat didctica

pgina 3

2.1. Competncies bsiques

pgina 5

2.2. Objectius didctics

pgina 7

2.3. Continguts

pgina 9

2.4. Criteris davaluaci

pgina 11

2.5. Activitats dE A i davaluaci

pgina 12

3. Propostes metodolgiques

pgina 17

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Elena Venini Redn


Saturnino Gimeno Martn

1. INTRODUCCI
Aquesta unitat didctica sha desenvolupat
seguint lordenaci curricular per
competncies proposada per la normativa i exemplificacions del Departament
dEducaci.1
El punt de partida sn, doncs, les CCBB que orienten la resta del procs dE-A:
redacci dobjectius didctics, selecci de continguts i disseny dactivitats
daprenentatge i davaluaci, dacord amb els materials, metodologies docents, i
estratgies daprenentatge, sempre tenint en compte la seqncia didctica des de la
lgica de qui aprn.
Sadrea al cicle superior dE. Primria. T en compte les indicacions presentades en
la introducci del currculum de lrea. Treballa continguts dels apartats: El cos: imatge
i percepci, Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques, Activitat fsica i salut i
Expressi corporal de lrea dEducaci fsica, i facilita la connexi amb altres rees.
Mitjanant la recerca i lexperimentaci procura que les i les alumnes sadonin de la
multiplicitat de situacions de la vida ordinria que impliquen equilibri i de la importncia
del seu treball.
Es desenvolupar durant 3 setmanes a ra de 2 hores setmanals.
Per tal deducar els infants:
en el coneixement del cos hum i les seves possibilitats (saber).
en adquirir habilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i
resoldre problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici (saber fer).
perqu protegeixin la seva salut adoptant una disposici a una vida fsica i
mental saludable en un entorn natural i social com a elements clau de la
qualitat de vida de les persones (saber ser i estar).
La unitat sha plantejat seguint els segents criteris:
Triar un tema del que tinguin coneixements i experincies prvies a fi que es
motivin.
Basar la prctica motriu en situacions reals de la vida ordinria.
Afavorir metodologies i estratgies centrades en lalumne mitjanant lactivitat
individual i de grup.
Prioritzar activitats daprenentatge que afavoreixin les habilitats motrius,
lesfor, la collaboraci i la recerca, selecci, comunicaci i interpretaci de la
informaci feta en observacions directes i indirectes.
1

EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA. Educaci Primria. Com vivien els nostres avis i vies quan eren
infants?. rea de coneixement del medi natural, social i cultural - Cicle mitj. Setembre 2009.
Departament dEducaci.
Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

2. DISSENY DE LA U D
GRUP CLASSE
6 Primria

DURADA
3
setmanes

REES/MATRIES
Educaci Fsica

COMPETNCIES
BSIQUES
1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural

3. Tractament de la informaci i
competncia digital
5. Competncia daprendre a
aprendre

6. Competncia dautonomia i
iniciativa personal
7. Coneixement i interacci amb el
mn fsic
8. Competncia social i ciutadana

PERODE

CURS ESCOLAR
2on trimestre

MESTRE/A

2009-2010

TTOL I JUSTIFICACI DE LA UNITAT


Nosaltres tamb som equilibristes!
Mitjanant la recerca i lexperimentaci lalumnat sadonar de la multiplicitat de situacions de la vida ordinria que impliquen
equilibri.
Concreci de cada
OBJECTIUS
CRITERIS DAVALUACI
CCBB per aquesta unitat
- Verbalitzar per grups de manera clara i
1. Analitzar lequilibri vivenciat 1. Implicar-se em el treball de grup.
entenedora el treball motriu observat i el
i lobservat en les imatges.
2. Plantejar preguntes per la millora
vivenciat (dificultats).
2. Apreciar les dificultats i
individual
i collectiva
dels
esfor que impliquen la
exercicis vivenciats.
- Valorar les manifestacions culturals tpiques
realitzaci dalgunes
3. Interpretar lequilibri que fan els
catalanes.
activitats culturals
castellers i els acrbates del circ.
- Interpretar informaci dimatges.
catalanes.
4. Explicar oralment all aprs..
- Buscar a Internet imatges de persones en
3. Formular preguntes per
5. Identificar situacions de la vida
situacions dequilibri.
millorar
els
aprenentatges.
quotidiana on s necessari
- Plantejar preguntes per la realitzaci de les
4.
Experimentar
situacions
recrrer a lequilibri.
activitats daprenentatge.
dequilibri i desequilibri
6. Superar un recorregut amb
- Aplicar lautoregulaci al propi procs
sobre objectes i espais.
diferents moviments dequilibri.
daprenentatge.
5. Adoptar la postura correcta 7. Mantenir lequilibri entre portant
- Mostrar actitud positiva per la realitzaci de
i equilibrada tant en reps
i gil.
les tasques.
com en moviment.
8. Muntar una pirmide senzilla.
- Participar en la presa de decisions de grup.
6. Cooperar en els exercicis
- Realitzar exercicis dequilibri sobre diferents
que impliquin treball de
espais i objectes.
grup per parelles i trios.
- Cooperar amb els compays/es en la
7.
Valorar lactivitat individual i
realitzaci de les activitats motrius de grup.
collectiva dels exercicis
- Adonar-se de les limitacions motrius prpies i
des del punta de vista
alienes.
motriu.
- Respectar lactivitat motriu dels companys.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Continguts daprenentatge
Expressi corporal
1. Identificaci dels castells i acrbates del circ com a persones que treballen lequilibri.
El cos: imatge i percepci
2. Comparaci de diferents tipus dequilibri.
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques
3. Verbalitzaci i valoraci de les dificultats que suposen les activitats dequilibri.
4. Realitzaci d activitats dequilibri esttic i dinmic .
5. Contribuci al treball collaboratiu.
Activitat fsica i salut
6. Formulaci de preguntes per autosuperar-se en el treball de lequilibri.
ACTIVITATS DE-A I DAVALUACI
INICIALS

1
2
3
4

DESENVOLUPAMENT

6
7
8
9
10
11
12
13
SNTESI

14
14

MATERIALS

RECURSOS
Internet,
Recerca dimatges de castells i equilibristes
revistes, llibres
Fotografies,
Comentari i descripci de les imatges
imatges,
Comunicaci dels objectius didctics
Pissarra
Pissarra
Planificaci de les activitats a realitzar en aquesta UD
Mquina Fotogr.
Matalassos de
gimnstica
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra
deportiva
/tatami de judo
Bancs suecs,
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre objectes
plint
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre objectes
Bancs suecs
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre objectes
Bancs suecs
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre objectes
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra
Moqueta
Confecci dun mural-classificaci, recull de les imatges
Cartolina
comentades inicialment i de les fotografies dels exercicis realitzats Imatges, fotos
Presentaci del mural als companys

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

ORG.
SOCIAL

TEMPS

ATENCI
DIVERSITAT

RELACI
CRIT. AVAL.

Individual

30

Gran grup

15

Gran grup

10

Gran grup

Individual

15

Activitats
multinivells

2-6

Individual

20

multinivells

2-6

Individual
Individual
Parelles
Parelles
Parelles
Parelles
Trios

15
30
25
25
25
20
60

multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells

2-6
2-6
1-2-7
1-2-7
1-2-7
1-2-7
1- 2 - 8

Grups de 4

20

1-3

Grups de 4

15

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

2.1 Competncies bsiques

Concreci de cada CB per aquesta


UD

CCBB

Competncia
comunicativa
lingstica i AV

Competncia
artstica i cultural
Tractament de la
informaci
i
competncia
digital
Competncia
daprendre
aprendre

Competncies
dautonomia
i
iniciativa
personal
Coneixement i
interacci amb
el mn fsic

Competncia
social
ciutadana

Qu diu el curriculum?
(Veure Competncies prpies de lrea i
Aportacions de lrea a les competncies
bsiques)

1. Verbalitzar per grups de manera Sassoleix amb lexperimentaci del cos i el


clara i entenedora el treball motriu moviment com a instruments dexpressi i
comunicaci; lexpressi i comunicaci de
observat i el vivenciat (dificultats).
sentiments i emocions individuals i compartides per
mitj del cos, el gest i el moviment, i la valoraci
crtica dels usos expressius i comunicatius del cos.
reconeixement
i
lapreciaci
de
les
2. Valorar les manifestacions culturals El
manifestacions culturals especfiques de la
tpiques catalanes.
motricitat humana collabora amb la competncia
3. Interpretar informaci dimatges.
cultural i artstica.
4. Buscar a Internet imatges de Els intercanvis comunicatius i la valoraci crtica
dels missatges i estereotips referits al cos
persones en situacions dequilibri.
procedents dels mitjans dinformaci i comunicaci
5. Fotografiar les activitats.
contribueixen
al
desenvolupament
de
la
competncia comunicativa i al tractament de la
informaci i competncia digital.
6. Plantejar
preguntes
per
la El coneixement dun mateix o mateixa i de les
realitzaci
de
les
activitats prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci,
perseverana i actitud positiva i lorganitzaci
daprenentatge.
7. Aplicar lautoregulaci al propi individual i collectiva contribueixen a la
competncia aprendre a aprendre
procs daprenentatge.
8. Mostrar actitud positiva per la El coneixement dun mateix o mateixa i de les
prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci,
realitzaci de les tasques.
9. Participar en la presa de decisions perseverana i actitud positiva i lorganitzaci
individual i collectiva contribueixen a la
de grup.
competncia lautonomia i iniciativa personal.
deducaci
fsica
contribueix
al
10. Realitzar exercicis dequilibri sobre Lrea
desenvolupament de les competncies bsiques,
diferents espais i objectes.
essencialment a la de coneixement i interacci
amb el mn, mitjanant la interacci del propi cos i
lespai determinat, el coneixement, la prctica i la
valoraci de lactivitat fsica per preservar la salut.
11. Cooperar amb els companys/es en Aquesta rea tamb desenvolupa la competncia
la realitzaci de les activitats social centrada en les relacions interpersonals per
mitj de ladquisici de valors com el respecte,
motrius de grup.
12. Adonar-se de les limitacions lacceptaci o la cooperaci, que seran transferits a
lactivitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la
motrius prpies i alienes.
13. Respectar lactivitat motriu dels natura, entre altres). Les possibilitats expressives
del cos i de lactivitat motriu potenciaran la
companys.
creativitat i ls dels llenguatges corporals per
transmetre sentiments i emocions que humanitzen
el contacte personal.

Nota: Shan destacat en negreta les competncies que ms es treballen

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Justificaci
Aquesta UD contribueix principalment al desenvolupament de:
-

La competncia Coneixement i interacci amb el mn fsic competncia


especfica per conviure i habitar el mn- parteix del coneixement de les possibilitats
del cos i es pot relacionar amb lanlisi de la informaci que es rep i fer
observacions directes i indirectes, plantejar temptatives, hiptesis. La treballaran
mitjanant la interacci del propi cos i lespai fent exercicis sobre diferents espais i
objectes. Comenaran des daprenentatges elementals fins arribar a la creativitat
de formes i moviments.

La Competncia social i ciutadana, necessria tamb per conviure i habitar el


mn, es vincular a la cooperaci amb el treball de grup, el respecte vers les
diferncies i el coneixement de les possibilitats prpies i alienes.

La competncia metodolgica daprendre a aprendre la milloraran amb la


realitzaci dels exercicis dequilibri. Suposar adquirir habilitats per conduir el propi
aprenentatge i continuar aprenent de forma efica i autnoma.

La competncia personal dautonomia i iniciativa personal implicar


lautosuperaci, la perseverana, el coneixement dun mateix, lactitud positiva en
les activitats proposades. Lalumnat es responsabilitzar del treball individual i de
la seva contribuci al collectiu: haur de millorar el seu equilibri i aix participar
eficament en les activitats de grup.

La Competncia comunicativa artstica i cultural implicar un treball acurat


danlisi i valoraci dimatges de castells i daltres del circ,....

La competncia metodolgica: Tractament de la informaci i competncia


digital els demanar la recerca dimatges a Internet i la impressi daquestes a fi
de poder-les comentar. Aquesta activitat fins i tot permetr un treball en el que
poden ajudar les famlies. Tamb treballaran la competncia emprant la mquina
fotogrfica digital.

La competncia comunicativa lingstica oral es treballar mitjanant la


interacci, lescolta i la producci de missatges a partir de les respostes a les
preguntes, plantejament de dubtes i discussions dels grups de treball.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

2.2 Objectius didctics

Objectius

1. Analitzar
lequilibri
vivenciat
i
lobservat en les imatges.
2. Apreciar les dificultats i esfor que
impliquen la realitzaci dalgunes
activitats culturals catalanes.
3. Formular preguntes per millorar els
aprenentatges.
4. Experimentar situacions dequilibri i
desequilibri sobre objectes i espais.
5. Adoptar la postura correcta i
equilibrada tant en reps com en
moviment.
6. Cooperar en els exercicis que
impliquin treball de grup per parelles i
trios.
7. Valorar lactivitat individual i collectiva
dels exercicis des del punta de vista
motriu.

Qu diu el curriculum?
(Veure objectius generals drea)
1.Conixer, acceptar i valorar el propi cos
i lactivitat fsica com a mitj dexploraci
per a lelaboraci de lautoimatge,
lautoestima i lautoconfiana.
3. Utilitzar el coneixement del propi cos,
les capacitats fsiques i les motrius per
resoldre i adaptar el moviment a les
necessitats o circumstncies de cada
situaci.
4. Seleccionar i aplicar de forma efica i
autnoma, principis i regles per resoldre
problemes motors en
la prctica dactivitats fsiques.
6. Regular i dosificar lesfor, assolint un
nivell dautoexigncia dacord amb les
prpies possibilitats i les caracterstiques
de la tasca.
7.Explorar les possibilitats i recursos
expressius del propi cos per comunicar
sensacions, emocions i idees.
8. Compartir i gaudir de lexercici fsic i de
lexpressi i comunicaci corporal en
collectivitat mitjanant el joc, la dansa i
qualsevol activitat fsica que comporti el
desenvolupament de la persona.
9.Participar
en
activitats
fsiques
compartint projectes, establint relacions
de cooperaci per assolir objectius
comuns sense discriminacions, per mitj
de la participaci solidria, tolerant,
responsable i respectuosa i resolent els
conflictes mitjanant el dileg.
10. Conixer i valorar la diversitat
dactivitats fsiques, ldiques i esportives
com a elements culturals, propis i daltres
cultures, mostrant una actitud crtica tant
des de la perspectiva de participant com
despectador/a.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Justificaci2
Els objectius expressen el que volem que aprenguin els alumnes, per aix han de
concretar les capacitats i les habilitats necessries per desenvolupar les competncies
bsiques, ja que la seva funci s la de poder avaluar el procs densenyamentaprenentatge. Cal que els objectius tinguin en compte ladquisici de coneixements de
tipus cognitiu o intellectual, metodolgic, psicomotriu, actitudinal i de valors i, afectius i
emocionals, i que desenvolupin diferents nivells de complexitat: des de conixer i
memoritzar a crear i construir, passant per comprendre, aplicar, experimentar,
analitzar, sintetitzar o avaluar.
En la nova proposta curricular per competncies, els objectius didctics o daprenentatge han de partir de les decisions preses respecte de les competncies bsiques que
es volen desenvolupar i han de tenir el compte els continguts a aprendre. Els objectius
han de garantir tamb la coherncia de la intervenci didctica amb el projecte
educatiu. s recomanable que els objectius es comuniquin i es comparteixin amb
lalumnat per fer-los partcips de la feina que es comena.
En aquest cas es tracta de concretar qu volem que aprenguin respecte a lequilibri,
quin nivell dequilibri volem aconseguir mitjanant la realitzaci de les activitats
pertinents, per tamb que adquireixin els coneixements vinculats i posin en prctica
les actituds implicades.

Els dos primers pargrafs estan copiats de la justificaci dels objectius de lesmentada Unitat didctica.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

2.3 Continguts

Continguts
Expressi corporal
1. Identificaci dels castells i acrbates
del circ com a persones que treballen
lequilibri.
El cos: imatge i percepci
2. Comparaci
de
diferents
tipus
dequilibri.
Habilitats motrius i qualitats fsiques
bsiques
3. Verbalitzaci
i valoraci de les
dificultats que suposen les activitats
dequilibri.
4. Realitzaci d activitats dequilibri
esttic i dinmic (estable i inestable).
5. Contribuci al treball collaboratiu.
Activitat fsica i salut
6. Formulaci
de
preguntes
per
autosuperar-se en el treball de
lequilibri.

Qu diu el curriculum?
(Veure continguts del cicle)
El cos: imatge i percepci
- Domini de la conscincia i control del
cos en reps i moviment.
- Aplicaci del control tnic i de la
respiraci al control motor.
- Adequaci de la postura a les
necessitats expressives i motrius de
forma econmica i equilibrada.
- Adquisici del desenvolupament de
lequilibri esttic i dinmic en
situacions complexes.
Habilitats motrius i qualitats fsiques
bsiques
- Adaptaci de lexecuci de les
habilitats motrius a entorns de
prctica de complexitat creixent, amb
eficcia i creativitat.
- Adquisici dun control motor i
corporal previ a lacci.
- Execuci
dactivitats
de
condicionament fsic orientada a la
millora de les habilitats motrius.
- Valoraci individual i collectiva des
del punt de vista motriu.
- Disposici a participar en activitats
diverses acceptant lexistncia de
diferncies en el nivell de lhabilitat.
Activitat fsica i salut
- Prevenci de lesions en lactivitat
fsica tot valorant la importncia de
lescalfament, la dosificaci de lesfor
i la recuperaci.
- Utilitzaci de materials i espais
respectant les normes.
Expressi corporal
- Composici individual i/o collectiva
de moviments a partir destmuls
rtmics i musicals.
- Valoraci crtica dels usos expressius
i comunicatius del cos.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

10

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Justificaci
Lrea dEducaci fsica permet mltiples connexions amb altres rees. El Curriculum
dEducaci primria senyala les segents:
Cicle Inicial
. Orientaci en lespai.
Valoraci de la relaci entre activitat fsica i salut.
Descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
Interacci oral en el desenvolupament dels jocs.
Desinhibici en activitats comunicatives verbals i no verbals.
Cicle Mitj
. Expressi democions per mitj del cos, el gest i el moviment.
Representaci espaciotemporal de les activitats fsiques.
s dels espais i materials dacord amb unes normes.
Interacci oral en desenvolupament dels jocs i les activitats.
Comprensi de les normes dels jocs i les activitats.
Cicle Superior
. Participaci en lelaboraci de dramatitzacions.
Identificaci de les prctiques saludables.
Participaci en lelaboraci de balls i coreografies.
Per tal dassegurar la consolidaci dels aprenentatges, a lhora de seleccionar els
continguts caldr tenir en compte la integraci de coneixements, la funcionalitat
dels aprenentatges i lautonomia personal de lalumnat. Aix significa que aquest
haur de ser capa de:
Connectar els aprenentatges sobre lequilibri adquirits a la classe dEducaci
fsica amb els daltres disciplines (integraci de coneixements).
Apreciar que mantenir lequilibri psicomotriu serveix per actuar en el seu entorn
personal i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana (funcionalitat
dels aprenentatges).
Prendre conscincia del propi procs daprenentatge i tamb que aquest
aprenentatge senriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb
els altres (lautonomia personal).

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

11

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

2.4 Criteris davaluaci

Criteris davaluaci
1. Implicar-se en el treball en grup.
2. Plantejar preguntes per la millora
individual i collectiva dels exercicis
vivenciats.
3. Interpretar lequilibri que fan els
castellers i els acrbats del circ.
4. Explicar oralment all aprs.
5. Identificar situacions de la vida
quotidiana on s necessari recrrer a
lequilibri.
6. Superar un recorregut amb diferents moviments dequilibri.
7. Mantenir lequilibri entre portant i
gil.
8. Muntar una pirmide senzilla.
-

Qu diu el curriculum?
(Veure criteris davaluaci del cicle)
Ajustar els moviments corporals a
diferents canvis de les condicions
duna activitat utilitzant les nocions
topolgiques bsiques.
Opinar de forma crtica en relaci amb
situacions sorgides en la prctica de
lactivitat fsica.
Desenvolupar conductes actives per
incrementar la condici fsica, ajustant
la prpia actuaci a les prpies
possibilitats i limitacions corporals.
Construir composicions collectives en
interacci amb els companys i
companyes utilitzant els recursos
expressius del cos i partint destmuls
musicals, plstics o verbals.
Identificar com a valors fonamentals
dels jocs i les prctiques dactivitat
fsica, lesfor personal i les relacions
que sestableixen amb el grup i actuar
dacord amb aquests.

Justificaci3
Els criteris davaluaci sn un referent fonamental per determinar el grau dassoliment
de les CB i dels objectius de lrea. Aquests criteris han de ser pblics i coneguts per
lalumnat. Per aix, s necessari que es concretin a partir dindicadors observables i
mesurables per poder determinar el grau dassoliment, adequaci i progrs dels
aprenentatges de lalumnat.
Lavaluaci ha de garantir la coherncia de la tasca docent. Ha de permetre vincular
les decisions dels mestres amb la prctica a laula (en el nostre cas, a les pistes
poliesportives i al gimns). Per aix, cal diferenciar entre avaluar aprenentatges (funci
qualificadora/certificadora)
i
avaluar
per
a
laprenentatge
(funci
formadora/reguladora). Mentre que la primera noms es fixa en els resultats finals,
sense tenir en compte el procs ni el progrs de lalumnat, la segona incorpora
lavaluaci com una estratgia intrnseca al procs densenyament-aprenentatge i, per
tant, com una eina per aprendre a aprendre.

Copiat de la justificaci dels criteris davaluaci de lesmentada Unitat didctica

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

12

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

2.5 Activitats densenyament-aprenentatge i davaluaci


Sassenyalen amb (*) les activitats proposades tamb per a lavaluaci
Activitats dexploraci didees prvies4
1. Recerca dimatges de castells i equilibristes
Els i les mestres prepararan imatges de castells/gimnstica esportiva/
equilibristes/... i diran als nens que busquin a Internet imatges dacrbates del
circ o persones que facin algun tipus dequilibri la setmana anterior al
desenvolupament de la UD.
2. Comentari i descripci de les imatges
En el moment de comenar la classe, cada alumne presentar les seves
imatges. Cas que algun alumne no la porti, el mestre lin facilitar una. A
continuaci explicaran les seves sensacions. Podr ajudar la formulaci de
preguntes orientant la resposta: Qu representa aquesta imatge? Has fet
alguna vegada el que fa aquesta persona? Coneixes alg que faci quelcom
semblant? Et sembla fcil/difcil? Per qu? Provem tots de fer equilibris?...
Activitats dintroducci de nous continguts5
3. Comunicaci dels objectius didctics
Es presentaran els objectius de la unitat didctica de manera adequada al nivell
de lalumnat. Mitjanant el dileg alumnes i docent acordaran els criteris
dactuaci en les activitats proposades, afavorint la participaci de lalumnat a fi
que se senti protagonista del seu propi aprenentatge. P.e.:
3.1. respecte al treball motriu: esfor necessari, nivell de qualitat en cada
situaci...,
3.2. respecte a les fotografies: tipus dequilibri realitzat, dificultat de cadascun,...
3.3. respecte al mural: diferents possibilitats destructuraci daquest,...
En acabar aquesta fase, tots els i les alumnes hauran de tenir clar qu faran i
per qu.

Tracta devidenciar quines sn les idees prvies i descobrir les estructures dacolliment a
partir de les quals es podran introduir nous coneixements.
FONT: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICEUAB.
5
s pretn compartir amb els alumnes el que volem aconseguir que aprenguin amb el treball
daquesta unitat didctica. Lobjectiu s crear complicitats i implicacions. La comunicaci dels
objectius no s una mera presentaci, sin la voluntat dexplicitar un procs i fer als alumnes
protagonistes del seu procs daprenentatge. Cal que al final daquesta fase, els alumnes
puguin tenir una visi panormica del tot el que es pretn realitzar i per qu.
(Copiat de la justificaci dels criteris davaluaci de lesmentada Unitat didctica)
Fonamentaci de nous coneixements com a ms tils de forma provocadora i participativa. Es
tracta que lalumnat obtingui nova informaci significativa per afavorir la construcci de nou
coneixement. Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant el dubte per aconseguir un
canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.
FONT: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICEUAB.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

13

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Objectius compartits amb lalumnat


-

Objectius de la UD

Fer activitats que impliquin equilibris cada vegada ms difcils estant quiets
i movent-nos.
Preguntar quan desprs dintentar fer
un equilibri, no sapiguem com fer-lo.
Classificar els tipus dequilibri que hem treballat personalment i que hem
observat en les imatges.
Dir les dificultats que hem vist en les imatges, les que hem sentit en la
nostra prctica i la manera com
nosaltres les hem superat.
Compartir amb els companys/es tot el
que hem aprs.
Contribuir amb inters al treball en grup.

Experimentar situacions dequilibri i


desequilibri sobre objectes i espais.
Adoptar la postura correcta i
equilibrada tant en reps com en
moviment.
Formular preguntes per millorar els
aprenentatges.
Analitzar lequilibri vivenciat i observat
en les imatges.
Apreciar les dificultats i esfor que
impliquen la realitzaci dalgunes
activitats culturals catalanes.
Valorar lactivitat individual i collectiva
dels exercicis des del punta de vista
motriu.
Cooperar en els exercicis que
impliquin treball de grup per parelles i
trios.

4. Planificaci de les activitats a realitzar en aquesta UD


Mestre i alumnes conjuntament, planificaran el desenvolupament de les sessions a
partir de la informaci inicial aportada per lalumnat i el propi mestre. Sorganitzaran
grups de treball de 4 alumnes per la confecci del mural i sestablir la seqncia
de les activitats de menys a ms dificultat, tenint en compte latenci a la diversitat.
Alhora que fan els exercicis dequilibri, el mestre en dir el nom i far adonar de les
caracterstiques de cadascun. Tamb, per torn, un alumne de cada grup de 4,
fotografiar lexercici que fan els companys per obtenir material personal pel mural.

Sobre terra

2
3

Equilibri individual

4
5
6
7

Sobre terra
Equilibri en parelles
Sobre
implements

8
9
10
11
12

Sobre
implements

Sobre terra
Equilibri en trios
Sobre
implements

esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
Dinmic

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

14

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

Activitats destructuraci6

5. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra individual


5.1. Aturat amb les cames separades, mans als malucs, de puntetes 2 segons, 3
vegades seguides.
5.2. Aturat amb les cames separades, mans als malucs, elevaci de talons i
crrega del pes sobre un peu mantenint lequilibri. Canvi sobre laltre peu.
5.3. Aturat de cap. Es colloca un genoll damunt del matals i tamb les dues
mans planes amb els dits oberts (perqu ofereixin major base) a una amplada
igual a la de les espatlles. Es colloca el cap al nivell del naixement el cabell
sobre lestera ms endavant que les mans (sn 3 punts de contacte que
formen un triangle).
Es carrega tot el pes sobre la base triangular i alhora saixeca la cama
estirada i simpulsa lleugerament contra el matals la cama flexionada.
5.4. Assegut a terra, aixecar les cames recolzat sobre els malucs. Les mans a la
nuca o al cap i sestenen en qualsevol direcci per tal de compensar lequilibri.
5.5. Assegut sobre els malucs sostenir la pilota de bsquet amb els turmells. Els
braos reequilibren.
5.6. Amb la m i el peu del mateix costat com a base, mantenir lequilibri. Laltra
m i laltra cama enlaire.
6. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre banc suec individual
6.1. Fer circumduccions de braos recolzant noms un peu damunt del banc suec.
7. Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra individual
7.1. Marxa de puntetes seguint una lnia mixta amb els braos en creu.
8. Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre banc suec individual
8.1. Marxa damunt del banc suec fent canvi de sentit pivotant sobre les puntes del
peu.
8.2. Girs damunt del banc suec invertit.
8.3. Marxa sobre dos bancs suecs contraposats (el de damunt invertit).
9. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra en parelles
9.1. Agafats de les mans amb les cames separades, de puntetes, aixecar tots dos
la mateixa cama. (Reequilibrar amb els braos).
9.2. Asseguts enfrontats per parelles, passar i rebre la pilota amb els turmells
mantenint la posici dequilibri.
6

En aquesta fase integraran els nous aprenentatges als ja existents mitjanant la realitzaci de
les diferents activitats cada vegada ms complexes.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

15

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

9.3. El portant a quatre grapes i lgil puja sobre els omplats i adopta posici
dequilibri.
10. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre banc suec en parelles
10.1. Damunt del banc suec agafats de les mans, de puntetes, elevaci de la
cama lliure i flexi de laltra
11. Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra en parelles
11.1. Tombarella doble cap endavant. Posici inicial: Un nen ests a terra i laltre
dret, amb les cames a lalada del cap de laltre. Sagafen els turmells mtuament.
Posici final: El nen estirat a terra flexiona les cames posant-les a terra i el nen de dalt
fa una tombarella cap endavant. Simultniament el que estava a sota passa a la
posici inicial del company, podent-se repetir novament el procs.
12. Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre banc suec per parelles
12.1. Tres bancs suecs en parallel. El portor amb el peu esquerre al banc
central, peu dret al banc lateral; lgil peu esquerre al banc central, peu dret al banc
lateral. Sagafen amb les mans creuades. El portor sajup una mica, lgil colloca el
peu esquerre sobre lespatlla esquerra del portor i laltre peu damunt de lespatlla
dreta. Alhora el portor saixeca. I adopten posici dequilibri esttic.
13. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra en trios
13.1. Dos portors de costat amb les cames separades i flexionades. Lgil puja
damunt de les cuixes dels portors i aquests el subjecten a lalada dels
bessons. Tots els acrbates obren els braos en creu i desmunten la figura.
14. Confecci dun mural-classificaci, recull de les imatges comentades
inicialment i de les fotografies dels exercicis realitzats
Seguint les orientacions sobre lestructuraci del mural (activitat 3), cada grup
elaborar el seu amb les imatges dInternet i les fotografies realitzades que hauran
imprs.
15. Presentaci del mural als companys
A tall de sntesi explicaran el que han aprs i representat al mural, i diran activitats
de la vida ordinria que impliquen equilibri.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

16

Unitat didctica: Nosaltres tamb som equilibristes!

3. PROPOSTES METODOLGIQUES
a) El dileg
Per tal de construir coneixement de forma compartida, cal activar el dileg.
Aquest facilitar ladquisici de conceptes que sovint queden desdibuixats en
les classes deducaci fsica.
- En la fase inicial, quan es tracta dexplorar qu saben i qu volen aprendre
a partir de fotografies i imatges.
- En la fase dintroducci decidint els criteris davaluaci un cop coneguts els
objectius.
- En la fase destructuraci dels nous aprenentatges fent preguntes per
autosuperar-se.
- En la fase final comunicant les conclusions i possibles aplicacions dall
aprs.
b) El treball cooperatiu
Per la realitzaci de les activitats de grup shauran dajudar mtuament.
Aquesta cooperaci els permetr alhora millorar el propi aprenentatge. A ms,
s una bona estratgia per atendre la diversitat ja que els ms experts actuen
com a model en la resoluci de les dificultats.
Facilita laprenentatge competencial perqu potencia i activa, entre daltres, la
comunicaci oral, laprenentatge entre iguals, la presa de decisions, la iniciativa
personal, lempatia, lassertivitat i el comproms amb el grup.
c) El comentari dimatges
Lobservaci dimatges s una font dinformaci per apreciar les
caracterstiques del concepte a treballar, en aquest cas, lequilibri. Genera
dubtes, permet formular preguntes, hiptesis que ajudaran a comprendrel i
estimularan el treball motriu posterior.
d) Metodologies deducaci fsica
Sempraran les prpies de leducaci fsica i dentre elles les segents:
-

Assignaci de tasques
Descobriment guiat
Ajuda del/s company/s
Comandament directe

Bibliografia
Curriculum educaci primria (2009). Departament dEducaci.
Del curriculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci
bsica (mar 2009) Departament dEducaci. Document on line.
EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA. Educaci Primria. Com vivien els nostres avis i vies quan
eren infants?. rea de coneixement del medi natural, social i cultural - Cicle mitj. (setembre
2009). Departament dEducaci. Document on line.
GARCA LPEZ, A y otros (2002). Los griegos en la Educacin Fsica de los 12 loa 14 aos.
Barcelona: INDE.
INVERN I CURS, J. (2004). Circo y educacin fsica: otra forma de aprender. Barcelona:
INDE.
KOS, B. Teply, Z. (2001). 1500 ejercicios de Condicin fsica. Fuerza, flexibilidad, equilibrio,
coordinacin. Barcelona: Hispano Europeo S.A.
MORA VICENTE, J. (1995). Teora y prctica del acondicionamiento fsico. Cdiz: COPLEF
Andaluca.
MOSSTON, M. (1975). Gimnasia dinmica. Mxico: Editorial Pax.
VERNETTA SANTANA, M. (1996). El acrosport en la escuela. Barcelona: INDE.

Educaci fsica cicle superior deducaci primria

17

You might also like