Professional Documents
Culture Documents
1. Introducci
pgina 2
pgina 3
pgina 5
pgina 7
2.3. Continguts
pgina 9
pgina 11
pgina 12
3. Propostes metodolgiques
pgina 17
1. INTRODUCCI
Aquesta unitat didctica sha desenvolupat
seguint lordenaci curricular per
competncies proposada per la normativa i exemplificacions del Departament
dEducaci.1
El punt de partida sn, doncs, les CCBB que orienten la resta del procs dE-A:
redacci dobjectius didctics, selecci de continguts i disseny dactivitats
daprenentatge i davaluaci, dacord amb els materials, metodologies docents, i
estratgies daprenentatge, sempre tenint en compte la seqncia didctica des de la
lgica de qui aprn.
Sadrea al cicle superior dE. Primria. T en compte les indicacions presentades en
la introducci del currculum de lrea. Treballa continguts dels apartats: El cos: imatge
i percepci, Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques, Activitat fsica i salut i
Expressi corporal de lrea dEducaci fsica, i facilita la connexi amb altres rees.
Mitjanant la recerca i lexperimentaci procura que les i les alumnes sadonin de la
multiplicitat de situacions de la vida ordinria que impliquen equilibri i de la importncia
del seu treball.
Es desenvolupar durant 3 setmanes a ra de 2 hores setmanals.
Per tal deducar els infants:
en el coneixement del cos hum i les seves possibilitats (saber).
en adquirir habilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i
resoldre problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici (saber fer).
perqu protegeixin la seva salut adoptant una disposici a una vida fsica i
mental saludable en un entorn natural i social com a elements clau de la
qualitat de vida de les persones (saber ser i estar).
La unitat sha plantejat seguint els segents criteris:
Triar un tema del que tinguin coneixements i experincies prvies a fi que es
motivin.
Basar la prctica motriu en situacions reals de la vida ordinria.
Afavorir metodologies i estratgies centrades en lalumne mitjanant lactivitat
individual i de grup.
Prioritzar activitats daprenentatge que afavoreixin les habilitats motrius,
lesfor, la collaboraci i la recerca, selecci, comunicaci i interpretaci de la
informaci feta en observacions directes i indirectes.
1
EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA. Educaci Primria. Com vivien els nostres avis i vies quan eren
infants?. rea de coneixement del medi natural, social i cultural - Cicle mitj. Setembre 2009.
Departament dEducaci.
Educaci fsica cicle superior deducaci primria
2. DISSENY DE LA U D
GRUP CLASSE
6 Primria
DURADA
3
setmanes
REES/MATRIES
Educaci Fsica
COMPETNCIES
BSIQUES
1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural
3. Tractament de la informaci i
competncia digital
5. Competncia daprendre a
aprendre
6. Competncia dautonomia i
iniciativa personal
7. Coneixement i interacci amb el
mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
PERODE
CURS ESCOLAR
2on trimestre
MESTRE/A
2009-2010
Continguts daprenentatge
Expressi corporal
1. Identificaci dels castells i acrbates del circ com a persones que treballen lequilibri.
El cos: imatge i percepci
2. Comparaci de diferents tipus dequilibri.
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques
3. Verbalitzaci i valoraci de les dificultats que suposen les activitats dequilibri.
4. Realitzaci d activitats dequilibri esttic i dinmic .
5. Contribuci al treball collaboratiu.
Activitat fsica i salut
6. Formulaci de preguntes per autosuperar-se en el treball de lequilibri.
ACTIVITATS DE-A I DAVALUACI
INICIALS
1
2
3
4
DESENVOLUPAMENT
6
7
8
9
10
11
12
13
SNTESI
14
14
MATERIALS
RECURSOS
Internet,
Recerca dimatges de castells i equilibristes
revistes, llibres
Fotografies,
Comentari i descripci de les imatges
imatges,
Comunicaci dels objectius didctics
Pissarra
Pissarra
Planificaci de les activitats a realitzar en aquesta UD
Mquina Fotogr.
Matalassos de
gimnstica
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra
deportiva
/tatami de judo
Bancs suecs,
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre objectes
plint
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre objectes
Bancs suecs
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre objectes
Bancs suecs
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre objectes
Matalassos,
Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra
Moqueta
Confecci dun mural-classificaci, recull de les imatges
Cartolina
comentades inicialment i de les fotografies dels exercicis realitzats Imatges, fotos
Presentaci del mural als companys
ORG.
SOCIAL
TEMPS
ATENCI
DIVERSITAT
RELACI
CRIT. AVAL.
Individual
30
Gran grup
15
Gran grup
10
Gran grup
Individual
15
Activitats
multinivells
2-6
Individual
20
multinivells
2-6
Individual
Individual
Parelles
Parelles
Parelles
Parelles
Trios
15
30
25
25
25
20
60
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
multinivells
2-6
2-6
1-2-7
1-2-7
1-2-7
1-2-7
1- 2 - 8
Grups de 4
20
1-3
Grups de 4
15
CCBB
Competncia
comunicativa
lingstica i AV
Competncia
artstica i cultural
Tractament de la
informaci
i
competncia
digital
Competncia
daprendre
aprendre
Competncies
dautonomia
i
iniciativa
personal
Coneixement i
interacci amb
el mn fsic
Competncia
social
ciutadana
Qu diu el curriculum?
(Veure Competncies prpies de lrea i
Aportacions de lrea a les competncies
bsiques)
Justificaci
Aquesta UD contribueix principalment al desenvolupament de:
-
Objectius
1. Analitzar
lequilibri
vivenciat
i
lobservat en les imatges.
2. Apreciar les dificultats i esfor que
impliquen la realitzaci dalgunes
activitats culturals catalanes.
3. Formular preguntes per millorar els
aprenentatges.
4. Experimentar situacions dequilibri i
desequilibri sobre objectes i espais.
5. Adoptar la postura correcta i
equilibrada tant en reps com en
moviment.
6. Cooperar en els exercicis que
impliquin treball de grup per parelles i
trios.
7. Valorar lactivitat individual i collectiva
dels exercicis des del punta de vista
motriu.
Qu diu el curriculum?
(Veure objectius generals drea)
1.Conixer, acceptar i valorar el propi cos
i lactivitat fsica com a mitj dexploraci
per a lelaboraci de lautoimatge,
lautoestima i lautoconfiana.
3. Utilitzar el coneixement del propi cos,
les capacitats fsiques i les motrius per
resoldre i adaptar el moviment a les
necessitats o circumstncies de cada
situaci.
4. Seleccionar i aplicar de forma efica i
autnoma, principis i regles per resoldre
problemes motors en
la prctica dactivitats fsiques.
6. Regular i dosificar lesfor, assolint un
nivell dautoexigncia dacord amb les
prpies possibilitats i les caracterstiques
de la tasca.
7.Explorar les possibilitats i recursos
expressius del propi cos per comunicar
sensacions, emocions i idees.
8. Compartir i gaudir de lexercici fsic i de
lexpressi i comunicaci corporal en
collectivitat mitjanant el joc, la dansa i
qualsevol activitat fsica que comporti el
desenvolupament de la persona.
9.Participar
en
activitats
fsiques
compartint projectes, establint relacions
de cooperaci per assolir objectius
comuns sense discriminacions, per mitj
de la participaci solidria, tolerant,
responsable i respectuosa i resolent els
conflictes mitjanant el dileg.
10. Conixer i valorar la diversitat
dactivitats fsiques, ldiques i esportives
com a elements culturals, propis i daltres
cultures, mostrant una actitud crtica tant
des de la perspectiva de participant com
despectador/a.
Justificaci2
Els objectius expressen el que volem que aprenguin els alumnes, per aix han de
concretar les capacitats i les habilitats necessries per desenvolupar les competncies
bsiques, ja que la seva funci s la de poder avaluar el procs densenyamentaprenentatge. Cal que els objectius tinguin en compte ladquisici de coneixements de
tipus cognitiu o intellectual, metodolgic, psicomotriu, actitudinal i de valors i, afectius i
emocionals, i que desenvolupin diferents nivells de complexitat: des de conixer i
memoritzar a crear i construir, passant per comprendre, aplicar, experimentar,
analitzar, sintetitzar o avaluar.
En la nova proposta curricular per competncies, els objectius didctics o daprenentatge han de partir de les decisions preses respecte de les competncies bsiques que
es volen desenvolupar i han de tenir el compte els continguts a aprendre. Els objectius
han de garantir tamb la coherncia de la intervenci didctica amb el projecte
educatiu. s recomanable que els objectius es comuniquin i es comparteixin amb
lalumnat per fer-los partcips de la feina que es comena.
En aquest cas es tracta de concretar qu volem que aprenguin respecte a lequilibri,
quin nivell dequilibri volem aconseguir mitjanant la realitzaci de les activitats
pertinents, per tamb que adquireixin els coneixements vinculats i posin en prctica
les actituds implicades.
Els dos primers pargrafs estan copiats de la justificaci dels objectius de lesmentada Unitat didctica.
2.3 Continguts
Continguts
Expressi corporal
1. Identificaci dels castells i acrbates
del circ com a persones que treballen
lequilibri.
El cos: imatge i percepci
2. Comparaci
de
diferents
tipus
dequilibri.
Habilitats motrius i qualitats fsiques
bsiques
3. Verbalitzaci
i valoraci de les
dificultats que suposen les activitats
dequilibri.
4. Realitzaci d activitats dequilibri
esttic i dinmic (estable i inestable).
5. Contribuci al treball collaboratiu.
Activitat fsica i salut
6. Formulaci
de
preguntes
per
autosuperar-se en el treball de
lequilibri.
Qu diu el curriculum?
(Veure continguts del cicle)
El cos: imatge i percepci
- Domini de la conscincia i control del
cos en reps i moviment.
- Aplicaci del control tnic i de la
respiraci al control motor.
- Adequaci de la postura a les
necessitats expressives i motrius de
forma econmica i equilibrada.
- Adquisici del desenvolupament de
lequilibri esttic i dinmic en
situacions complexes.
Habilitats motrius i qualitats fsiques
bsiques
- Adaptaci de lexecuci de les
habilitats motrius a entorns de
prctica de complexitat creixent, amb
eficcia i creativitat.
- Adquisici dun control motor i
corporal previ a lacci.
- Execuci
dactivitats
de
condicionament fsic orientada a la
millora de les habilitats motrius.
- Valoraci individual i collectiva des
del punt de vista motriu.
- Disposici a participar en activitats
diverses acceptant lexistncia de
diferncies en el nivell de lhabilitat.
Activitat fsica i salut
- Prevenci de lesions en lactivitat
fsica tot valorant la importncia de
lescalfament, la dosificaci de lesfor
i la recuperaci.
- Utilitzaci de materials i espais
respectant les normes.
Expressi corporal
- Composici individual i/o collectiva
de moviments a partir destmuls
rtmics i musicals.
- Valoraci crtica dels usos expressius
i comunicatius del cos.
10
Justificaci
Lrea dEducaci fsica permet mltiples connexions amb altres rees. El Curriculum
dEducaci primria senyala les segents:
Cicle Inicial
. Orientaci en lespai.
Valoraci de la relaci entre activitat fsica i salut.
Descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
Interacci oral en el desenvolupament dels jocs.
Desinhibici en activitats comunicatives verbals i no verbals.
Cicle Mitj
. Expressi democions per mitj del cos, el gest i el moviment.
Representaci espaciotemporal de les activitats fsiques.
s dels espais i materials dacord amb unes normes.
Interacci oral en desenvolupament dels jocs i les activitats.
Comprensi de les normes dels jocs i les activitats.
Cicle Superior
. Participaci en lelaboraci de dramatitzacions.
Identificaci de les prctiques saludables.
Participaci en lelaboraci de balls i coreografies.
Per tal dassegurar la consolidaci dels aprenentatges, a lhora de seleccionar els
continguts caldr tenir en compte la integraci de coneixements, la funcionalitat
dels aprenentatges i lautonomia personal de lalumnat. Aix significa que aquest
haur de ser capa de:
Connectar els aprenentatges sobre lequilibri adquirits a la classe dEducaci
fsica amb els daltres disciplines (integraci de coneixements).
Apreciar que mantenir lequilibri psicomotriu serveix per actuar en el seu entorn
personal i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana (funcionalitat
dels aprenentatges).
Prendre conscincia del propi procs daprenentatge i tamb que aquest
aprenentatge senriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb
els altres (lautonomia personal).
11
Criteris davaluaci
1. Implicar-se en el treball en grup.
2. Plantejar preguntes per la millora
individual i collectiva dels exercicis
vivenciats.
3. Interpretar lequilibri que fan els
castellers i els acrbats del circ.
4. Explicar oralment all aprs.
5. Identificar situacions de la vida
quotidiana on s necessari recrrer a
lequilibri.
6. Superar un recorregut amb diferents moviments dequilibri.
7. Mantenir lequilibri entre portant i
gil.
8. Muntar una pirmide senzilla.
-
Qu diu el curriculum?
(Veure criteris davaluaci del cicle)
Ajustar els moviments corporals a
diferents canvis de les condicions
duna activitat utilitzant les nocions
topolgiques bsiques.
Opinar de forma crtica en relaci amb
situacions sorgides en la prctica de
lactivitat fsica.
Desenvolupar conductes actives per
incrementar la condici fsica, ajustant
la prpia actuaci a les prpies
possibilitats i limitacions corporals.
Construir composicions collectives en
interacci amb els companys i
companyes utilitzant els recursos
expressius del cos i partint destmuls
musicals, plstics o verbals.
Identificar com a valors fonamentals
dels jocs i les prctiques dactivitat
fsica, lesfor personal i les relacions
que sestableixen amb el grup i actuar
dacord amb aquests.
Justificaci3
Els criteris davaluaci sn un referent fonamental per determinar el grau dassoliment
de les CB i dels objectius de lrea. Aquests criteris han de ser pblics i coneguts per
lalumnat. Per aix, s necessari que es concretin a partir dindicadors observables i
mesurables per poder determinar el grau dassoliment, adequaci i progrs dels
aprenentatges de lalumnat.
Lavaluaci ha de garantir la coherncia de la tasca docent. Ha de permetre vincular
les decisions dels mestres amb la prctica a laula (en el nostre cas, a les pistes
poliesportives i al gimns). Per aix, cal diferenciar entre avaluar aprenentatges (funci
qualificadora/certificadora)
i
avaluar
per
a
laprenentatge
(funci
formadora/reguladora). Mentre que la primera noms es fixa en els resultats finals,
sense tenir en compte el procs ni el progrs de lalumnat, la segona incorpora
lavaluaci com una estratgia intrnseca al procs densenyament-aprenentatge i, per
tant, com una eina per aprendre a aprendre.
12
Tracta devidenciar quines sn les idees prvies i descobrir les estructures dacolliment a
partir de les quals es podran introduir nous coneixements.
FONT: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICEUAB.
5
s pretn compartir amb els alumnes el que volem aconseguir que aprenguin amb el treball
daquesta unitat didctica. Lobjectiu s crear complicitats i implicacions. La comunicaci dels
objectius no s una mera presentaci, sin la voluntat dexplicitar un procs i fer als alumnes
protagonistes del seu procs daprenentatge. Cal que al final daquesta fase, els alumnes
puguin tenir una visi panormica del tot el que es pretn realitzar i per qu.
(Copiat de la justificaci dels criteris davaluaci de lesmentada Unitat didctica)
Fonamentaci de nous coneixements com a ms tils de forma provocadora i participativa. Es
tracta que lalumnat obtingui nova informaci significativa per afavorir la construcci de nou
coneixement. Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant el dubte per aconseguir un
canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.
FONT: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICEUAB.
13
Objectius de la UD
Fer activitats que impliquin equilibris cada vegada ms difcils estant quiets
i movent-nos.
Preguntar quan desprs dintentar fer
un equilibri, no sapiguem com fer-lo.
Classificar els tipus dequilibri que hem treballat personalment i que hem
observat en les imatges.
Dir les dificultats que hem vist en les imatges, les que hem sentit en la
nostra prctica i la manera com
nosaltres les hem superat.
Compartir amb els companys/es tot el
que hem aprs.
Contribuir amb inters al treball en grup.
Sobre terra
2
3
Equilibri individual
4
5
6
7
Sobre terra
Equilibri en parelles
Sobre
implements
8
9
10
11
12
Sobre
implements
Sobre terra
Equilibri en trios
Sobre
implements
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
dinmic
esttic
Dinmic
14
Activitats destructuraci6
En aquesta fase integraran els nous aprenentatges als ja existents mitjanant la realitzaci de
les diferents activitats cada vegada ms complexes.
15
9.3. El portant a quatre grapes i lgil puja sobre els omplats i adopta posici
dequilibri.
10. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre banc suec en parelles
10.1. Damunt del banc suec agafats de les mans, de puntetes, elevaci de la
cama lliure i flexi de laltra
11. Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre terra en parelles
11.1. Tombarella doble cap endavant. Posici inicial: Un nen ests a terra i laltre
dret, amb les cames a lalada del cap de laltre. Sagafen els turmells mtuament.
Posici final: El nen estirat a terra flexiona les cames posant-les a terra i el nen de dalt
fa una tombarella cap endavant. Simultniament el que estava a sota passa a la
posici inicial del company, podent-se repetir novament el procs.
12. Realitzaci dexercicis dequilibri dinmic sobre banc suec per parelles
12.1. Tres bancs suecs en parallel. El portor amb el peu esquerre al banc
central, peu dret al banc lateral; lgil peu esquerre al banc central, peu dret al banc
lateral. Sagafen amb les mans creuades. El portor sajup una mica, lgil colloca el
peu esquerre sobre lespatlla esquerra del portor i laltre peu damunt de lespatlla
dreta. Alhora el portor saixeca. I adopten posici dequilibri esttic.
13. Realitzaci dexercicis dequilibri esttic sobre terra en trios
13.1. Dos portors de costat amb les cames separades i flexionades. Lgil puja
damunt de les cuixes dels portors i aquests el subjecten a lalada dels
bessons. Tots els acrbates obren els braos en creu i desmunten la figura.
14. Confecci dun mural-classificaci, recull de les imatges comentades
inicialment i de les fotografies dels exercicis realitzats
Seguint les orientacions sobre lestructuraci del mural (activitat 3), cada grup
elaborar el seu amb les imatges dInternet i les fotografies realitzades que hauran
imprs.
15. Presentaci del mural als companys
A tall de sntesi explicaran el que han aprs i representat al mural, i diran activitats
de la vida ordinria que impliquen equilibri.
16
3. PROPOSTES METODOLGIQUES
a) El dileg
Per tal de construir coneixement de forma compartida, cal activar el dileg.
Aquest facilitar ladquisici de conceptes que sovint queden desdibuixats en
les classes deducaci fsica.
- En la fase inicial, quan es tracta dexplorar qu saben i qu volen aprendre
a partir de fotografies i imatges.
- En la fase dintroducci decidint els criteris davaluaci un cop coneguts els
objectius.
- En la fase destructuraci dels nous aprenentatges fent preguntes per
autosuperar-se.
- En la fase final comunicant les conclusions i possibles aplicacions dall
aprs.
b) El treball cooperatiu
Per la realitzaci de les activitats de grup shauran dajudar mtuament.
Aquesta cooperaci els permetr alhora millorar el propi aprenentatge. A ms,
s una bona estratgia per atendre la diversitat ja que els ms experts actuen
com a model en la resoluci de les dificultats.
Facilita laprenentatge competencial perqu potencia i activa, entre daltres, la
comunicaci oral, laprenentatge entre iguals, la presa de decisions, la iniciativa
personal, lempatia, lassertivitat i el comproms amb el grup.
c) El comentari dimatges
Lobservaci dimatges s una font dinformaci per apreciar les
caracterstiques del concepte a treballar, en aquest cas, lequilibri. Genera
dubtes, permet formular preguntes, hiptesis que ajudaran a comprendrel i
estimularan el treball motriu posterior.
d) Metodologies deducaci fsica
Sempraran les prpies de leducaci fsica i dentre elles les segents:
-
Assignaci de tasques
Descobriment guiat
Ajuda del/s company/s
Comandament directe
Bibliografia
Curriculum educaci primria (2009). Departament dEducaci.
Del curriculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci
bsica (mar 2009) Departament dEducaci. Document on line.
EXEMPLE DUNITAT DIDCTICA. Educaci Primria. Com vivien els nostres avis i vies quan
eren infants?. rea de coneixement del medi natural, social i cultural - Cicle mitj. (setembre
2009). Departament dEducaci. Document on line.
GARCA LPEZ, A y otros (2002). Los griegos en la Educacin Fsica de los 12 loa 14 aos.
Barcelona: INDE.
INVERN I CURS, J. (2004). Circo y educacin fsica: otra forma de aprender. Barcelona:
INDE.
KOS, B. Teply, Z. (2001). 1500 ejercicios de Condicin fsica. Fuerza, flexibilidad, equilibrio,
coordinacin. Barcelona: Hispano Europeo S.A.
MORA VICENTE, J. (1995). Teora y prctica del acondicionamiento fsico. Cdiz: COPLEF
Andaluca.
MOSSTON, M. (1975). Gimnasia dinmica. Mxico: Editorial Pax.
VERNETTA SANTANA, M. (1996). El acrosport en la escuela. Barcelona: INDE.
17