L'anticatalanisme Al País Valencià

DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA
SOCIAL
LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I

REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL
BLAVERISME.
VICENT FLOR I MORENO
UNIVERSITAT DE VALNCIA
Servei de Publicacions
2009
Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valncia el dia 25 de

juny de 2009 davant un tribunal format per:
-
Dr. Salvador Cards i Ros

Dr. Rafael Xamb i Olmos
Dra. Dolors Mayoral i Arqu
Dr. Juan Antonio Roche Crcel
Dr. Anselm Bodoque Arribas
Va ser dirigida per:

Dr. Antonio Ario Villarroya
Copyright: Servei de Publicacions

Vicent Flor i Moreno
Dipsit legal: V-4167-2010

I.S.B.N.: 978-84-370-7648-5
Edita: Universitat de Valncia
Servei de Publicacions
C/ Arts Grfiques, 13 baix
46010 Valncia
Spain
Telfon:(0034)963864115
DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA
I ANTROPOLOGIA SOCIAL
TESI DOCTORAL
LANTICATALANISME
AL PAS VALENCI:
IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL
DEL DISCURS DEL BLAVERISME
AUTOR: VICENT FLOR I MORENO

DIRECTOR: DR. NANTONIO ARIO VILLARROYA
Dipsit provisional: 15 de setembre de 2008

Dipsit definitiu: 16 de mar de 2009
2 / LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME
LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I REPRODUCCI SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 3
A Amparo, entre moltes altres coses, pels somriures que em captivaren

i a Ral, ja una personeta, que em dna tanta vida.
A mos pares, en especial a ma mare

que tant ha insistit perqu finalment escriguera la tesi doctoral.
A Jaume i Jose
Als professors i ensenyants, en especial als docents

de la Universitat de Valncia,
tan injustament atacats pel blaverisme i a tot els meus professors
de valenci del collegi, com una forma de justcia anamntica.
ndex
Un aperitiu (Notes preliminars) ....................................................................................8
Agraments ...................................................................................................................10
Nota destil ...................................................................................................................12
Introducci ...................................................................................................................14
Ia PART. MARC TERIC, OBJECTIUS I METODOLOGIA ........................................ 27
Captol 1er. Plantejament del problema, objectius i hiptesis de la investigaci .28
Captol 2on. Metodologia, enfocament, tcniques i disseny de la investigaci ....39
2.1 Entrevistes en profunditat....................................................................................................... 41
2.2 Lanlisi de contingut de les fonts documentals ..................................................................... 43
Captol 3er. Marc teric i introducci a laparell conceptual de la investigaci ....46

Captol 4rt. Ideologia i discurs ...................................................................................50
4.1 La ideologia com a integraci comunitria ............................................................................. 50
4.2 Els discursos com a estratgia investigadora ........................................................................ 54
Captol 5. Lestudi sociolgic de la identitat ...........................................................59

5.1 Lesbars concepte didentitat ................................................................................................ 59
5.2 Les identitats com a procs dialgic i la diferenciaci marginal ............................................ 62
5.3 El poder de la identitat i la dominaci simblica .................................................................... 67
Captol 6. Una sociologia comprehensiva del nacionalisme i del regionalisme .71

6.1 Imaginar la naci i construir identitats nacionals.................................................................... 77
6.2 La regi com a comunitat imaginada i moderna .................................................................... 82
6.3 Nacionalismes, homogeneitzaci i modernitzaci ................................................................. 86
6.4 Reaccions identitries a la modernitzaci i tensi centre-perifria ........................................ 93
Captol 7. La ra populista: ms enll del menyspreu intellectual ......................99

7.1 Demandes de participaci i apellaci al poble .................................................................... 101
7.2 El lideratge carismtic .......................................................................................................... 103
7.3 Una retrica dualista i als marges del sistema..................................................................... 105
7.4 La nacionalitzaci de les masses: larticulaci social dels moviments poltics .................... 109
IIa PART. ELS CAMINS CAP AL BLAVERISME ...................................................... 113

Captol 8: Les primeres identitats collectives i lanticatalanisme ......................115
8.1 Valencianisme, valenciania i identitat regional..................................................................... 115
8.2 La construcci de la identitat regional: per ofrenar noves glries a Espanya...................... 117
8.3 Els orgens de lanticatalanisme valenci ............................................................................ 130
8.4 El franquisme: instrumentalitzaci de la identitat regional i precedents del blaverisme ...... 137
8.5 Conclusions .......................................................................................................................... 143
Captol 9: La conflictiva transici democrtica al Pas Valenci ........................145

9.1 El marc socioeconmic: modernitzaci tardana i velo ....................................................... 146
9.2 El marc poltic i institucional: les Espanyes autonmiques .................................................. 152
9.3 La transici poltica: del roig al blau per gestionat pels rojos .......................................... 158
9.3.1 El valencianisme durant el franquisme i postfranquisme ..................................... 158
9.3.2 1977: ms que unes eleccions constituients i ms que una manifestaci .......... 163
9.3.3 La preautonomia i el fracs de la via del 151 ...................................................... 169
9.3.4 La reconversi a la via del 143 ............................................................................ 182
9.3.5 Laprovaci de lEstatut i lassoliment de lautonomia .......................................... 189
9.4 Conclusions .......................................................................................................................... 192
Captol 10. Valencians, valencianos i catalans .....................................................195

10.1 La cultura poltica i els valors al Pas Valenci .................................................................. 195
10.2 Les identitats nacionals i regionals al Pas Valenci ......................................................... 205
10.3 El sistema comunicatiu valenci ........................................................................................ 210
10.4 Dues economies i dues Generalitats, desquena ............................................................... 214
10.5 Catalunya, alteritat i referent de modernitzaci, i la baixa identificaci i valoraci ............ 217
10.6 Conclusions ........................................................................................................................ 225
IIIa PART. BLAVERISME: QUI SN, QU FAN, QU DIUEN I COM HO DIUEN ... 227
Captol 11. La gnesi i levoluci del blaverisme .................................................229
11.1 1975-1977: de quatre gats a grup de pressi .................................................................. 230
11.2 1978-1982: un moviment de masses que bloquej socialment el fusterianisme............... 235
11.3 1982-1999: legitimaci, xits i decliu del blaverisme poltic ............................................... 243
11.4 1999-2008: la conversi del PP en el partit regional ....................................................... 248
11.5 El territori del blaverisme poltic ......................................................................................... 253
11.6 Conclusions ........................................................................................................................ 258
Captol 12. La base social i la minoria dirigent del blaverisme ...........................259

12.1 Qui lluit a la Batalla de Valncia i la base social del blaverisme ................................... 259
12.1.1 La Batalla vista des de la barrera....................................................................... 260
12.1.2 Classe social i ideologia dels blaveros de base ................................................. 263
12.2 Una aproximaci sociolgica a les elits blaveres ............................................................... 270
12.3 Conclusions ........................................................................................................................ 275
Captol 13. Les principals institucions reproductores del blaverisme ...............277

13.1 Una estructura associativa prpia i instrumentalitzada ...................................................... 277
13.1.1 Locupaci dentitats histriques: Lo Rat Penat i la RACV ................................ 277
13.1.2 Les forces de xoc: el GAV .................................................................................. 286
13.2 Lassociacionisme festiu: les falles ....................................................................................289
13.3 Els rituals: el poble segueix la seua Senyera..................................................................... 300
13.4 La Generalitat Valenciana o el regionalisme ordinari ........................................................ 303
13.5 Els mdia: una reina de la comunicaci .......................................................................... 310
13.6 La famlia ............................................................................................................................ 318
13.7 Conclusions ........................................................................................................................ 320
Captol 14. La construcci discursiva de la identitat valenciana anticatalana ..322

14.1 El paradigma fusteri ......................................................................................................... 322
a) racionalista .................................................................................................. 325
b) catalanista ................................................................................................... 327
c) progressista (i modernitzador) ..................................................................... 329
d) antiregionalista i antiprovincialista ............................................................... 333
e) indefinici poltica i partidista ....................................................................... 335
f) essencialista ................................................................................................. 337
14.2 Lanticatalanisme espanyol i el blaverisme: molt semblants per no idntics ................... 339
14.3 El paradigma blavero: pressupsits culturals i socials ................................................... 345
14.3.1 Populista i antiintellectualista ............................................................................ 347
a) la mobilitzaci com a frmula de legitimitat poltica .................................... 350
b) lapropiaci del poble, el maniqueisme i el menyspreu per la democrcia
representativa .............................................................................................. 351
c) els cabdills carismtics: Lizondo, Rita i Sentandreu ................................. 360
d) antiintellectualista ....................................................................................... 371
e) sentimental o lamor per Valncia ............................................................. 373
14.3.2 Anticatalanista: antivalencianista, antipancatalanista i anticatal ...................... 377
a) lestratgia reactiva o lafirmaci via negationis .......................................... 378
b) la paradoxa de lautoctonia: lestrangeritzaci com a negaci .................... 383
c) Catalunya i els catalanistes com argument omnicomprensiu ..................... 388
d) catalanfob .................................................................................................. 389
14.3.3 Conservador i antimodernitzador ....................................................................... 392
14.3.4 Regionalista, provincialista i espanyolista .......................................................... 403
14.3.5 Entre lobedincia espanyola i el blaverisme poltic........................................... 412
14.3.6 Essencialista i altres trets complementaris ........................................................ 415
a) guardi de lautenticitat i de la veritat .......................................................... 416
b) els elegits, els idealistes, els honrats i els fidels ......................................... 419
c) metonmic, ametdic i manipulador ............................................................. 420
d) victimista ...................................................................................................... 421
e) justificador de la violncia i violent .............................................................. 427
f) intransigent, inflexible i dogmtic ................................................................. 432
g) hiperblic ..................................................................................................... 434
14.4 Conclusions ........................................................................................................................ 439
Captol 15. El conflicte i la dominaci simblica ..................................................441

15.1 La victria simbolgica del blaverisme ............................................................................... 443
a) Senyera, en blau, la verdadera .............................................................. 443
b) la proscripci del Pas Valenci (i de laccent de Valncia) ........................ 449
c) llengua valenciana, mai catalana ................................................................ 455
d) un himne per a una regi dEspanya........................................................... 457
e) lH20 com a bandera: agua para todos ........................................................ 459
g) fins i tot ballem diferent: els smbols de la cultura popular.......................... 461
15.2 Conclusions ........................................................................................................................ 463
Captol 16. La construcci del valenci com a llengua independent .................464

16.1 La construcci poltica de les llenges i algunes polmiques: un panorama europeu ...... 465
16.2 Els secessionismes lingstics i el secessionisme del catal a Balears i a Arag ............ 469
16.3 La Comunitat Valenciana i el secessionisme lingstic al Pas Valenci ........................ 471
16.3.1 Els fundadors ideolgics del secessionisme idiomtic ...................................... 478
16.3.2 La importncia social i poltica actual del secessionisme .................................. 484
16.3.3 Els objectius del secessionisme lingstic.......................................................... 490
a) contra la normalitzaci: el bilingicisme o la preeminncia del castell ..... 490
b) contra la normativitzaci i contra els fillegs catalanistes ........................ 499
c) contra lescola en valenci i contra el valenci a lescola ........................... 503
d) contra les Universitats, els intellectuals i la cincia.................................... 506
e) a favor del caos lingstic ............................................................................ 509
16.3.4 La retrica contra la unitat de la llengua ............................................................ 512
a) largument tautolgic: diferenciant-mos mos fem diferents ......................... 514
b) largument onomstic: s valenci perqu s nostra i aix lanomenem ..... 517
c) largument antiimperialista: volen anexionar-mos ..................................... 518
d) largument histric: mosatros els prehistrics i els mossrabs ................... 519
e) un altre argument histric: mos furten el segle dor .................................... 526
f) largument jurdic: ho diu lEstatut ................................................................ 527
16.3.5 Evoluci en el secessionisme? .......................................................................... 529
16.4 Conclusions ........................................................................................................................ 532
Captol 17. Les percepcions socials del blaverisme i les mirades del conflicte534
17.1 Els optimistes o illusos ...................................................................................................... 534
17.2 Els comprensius o cmplices .............................................................................................536
17.3 Els pragmtics o pacificadors.............................................................................................538
17.4 Els antiblaveros .................................................................................................................. 540
17.5 La influncia del blaverisme dins i fora del Pas Valenci ................................................. 544
17.6 Les mirades del conflicte i un nou revisionisme ................................................................. 548
17.7 Conclusions ........................................................................................................................ 555
IVa PART. CONCLUSIONS FINALS ......................................................................... 557

La recerca cientfica del blaverisme ........................................................................................... 558
De la minoria a lhegemonia social.............................................................................................560
Leficcia social dun discurs populista, regionalista i espanyolista ........................................... 564
Epleg: els pronstics, entre la mort i la vida eterna..............................................569

Apndix 1er: Guia dassociacions i personalitats blaveres i/o anticatalanistes .572
Partits poltics ............................................................................................................................. 572
Associacions culturals i cviques ................................................................................................ 574
Mitjans de comunicaci .............................................................................................................. 580
Militants i simpatizants destacats ............................................................................................... 581
Apndix 2on: Cronologia del blaverisme i dels precedents immediats ...............611

Apndix 3er: Biografia i taxonomia dels entrevistats ............................................625
ndex onomstic i temtic .........................................................................................629
Bibliografia .................................................................................................................639
ndex de taules ...........................................................................................................671
ndex de grfics elits blaveres..................................................................................672
Som, al cap i a la fi, histricament bastant normals (Ramir Reig)
La societat valenciana ha experimentat transformacions estructurals decisives en les

ltimes dcades [...] Per no per aix pot dir-se que ara haja entrat en fase
destabilitat, sin que continua immersa en els processos evolutius tpics de la
modernitat avanada que suposen una radicalitzaci dels canvis precedents
(Antonio Ario i Manuel Garca Ferrando)
La pregunta no s per qu el PP fa electoralisme atiant lanticatalanisme

a Espanya; la pregunta s per qu lanticatalanisme s electoralista
(Isabel Clara-Sim)
Ms que Batalla era Pallissa de Valncia per qu no va ser una Batalla en peu
digualtats. Alguns anaren amb paper i llapis i altres anaren a la Batalla tenint rdio,
premsa escrita, televisi, en definitiva tot lEstat darrere (Pere Mayor)
Lanalista dideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creena la

nostra creena i all que assumeix. Hem de qestionar o posar entre parntesis
ideolgics els conceptes mateixos que semblen tan slidament reals per a nosaltres
i que ens permeten comprendre els pressupsits de les notcies de cada dia
(Michael Billig)
No hay nada de malo, por supuesto, en condenar el Holocausto. Lo que es incorrecto

es que esa condenacin reemplace a la explicacin, que es lo que ocurre cuando
ciertos fenmenos son percibidos como aberraciones carentes de toda causa racional
comprensible. Slo podemos comenzar a entender el fascismo si lo vemos como una
de las posibilidades internas inherentes a nuestras sociedades, no como algo que est
fuera de toda explicacin racional (Ernesto Laclau)
Un aperitiu (Notes preliminars)

fue una transicin tranquila, sin revanchas y sin historias de ningn tipo
(Mara Consuelo Reyna)
no, no hablemos de bombas, eh? Porque bombas, yo segn mis noticias, tanto lo
de Fernando, ste, lo de Sanchis Guarner como lo de Joan Fuster, si hubo, fueron
petardos, pero no hablemos de bombas, creo yo, eh? Que no se pueden, ni se
pueden evaluar daos, creo yo, de, de lo que pas all (Ignacio Carrau)
pues muy bien, nos han utilizado para estabilizar el Estado, el desarrollo autonmico
del Estado, hemos hecho un papel, hemos ayudado a construir un Estado que ha
durado 25 aos. Pues muy bien [...] Podramos decir que Valencia dio el servicio al
Estado de hacer un proceso de desarrollo autonmico ms sosegado, estable y
racional (Jos Ramn Pin Arboledas)
aqu nhi havia gent interessada en que no hi hagus autonomia valenciana,
perqu la dinmica superior catalana tirs dels valencians en el projecte dels PPCC.
Jo s que esta idea s molt auda (Antonio Palomares)
quan veig en algunes manifestacions darrere els que van ja encaputxats i armats, els
de Terra Lliure i tal i qual, jo pense en la tremenda responsabilitat que han tingut els
mestres en els instituts i en les escoles, que han creat aix (Pasqual Martn Villalba)
la situacin de racismo cultural que sufren los disidentes rebeldes en la Universitat: Nadie que no comulgue con los credos catalanistas tiene derecho a sobrevivir en
la jungla catalanizante en que se ha convertido nuestra irreconocible y decadente
Universitat, contralada por la ultraizquierda nacionalcatalanista [...] se encargan de
enviar a los proscritos al gulag de la marginacin y del exterminio cultural, y ha
desatado una manifiesta violencia contra Valencia y los valencianos (M T. Puerto)
los ataques contra la nacionalidad valenciana se fundamentan en teoras imperialistas que rozan el esclavismo [] se denunciaba el salvaje expansionismo cataln
(Carles Recio)
mai haviem de baixar la guardia perque, a poc clavill que es deixara,
el catalanisme politic i intelectual intentaria colar-se. Com les termites.
Com lo que son. Termites destructores (Mara Consuelo Reyna)
La personalitat valenciana s total i absoluta (Miguel Ramn Izquierdo)
Lanticatalanisme naix, en part, dun sentiment dinferioritat, que jo no tinc

(Enrique Monsons)
Per crec que all (en el blaverisme) el que es defenia era Valncia per damunt de
tot. Lleves vost del cap qualsevol altra cosa (Artur Ahuir)
el conjunt de la reacci popular front a eixes teories de carcter catalanista [...]
era un rebuig a una teoria que en certa manera impedia la teua capacitat
i la teua possibilitat de ser valenci (Hctor Villalba)
A on estan els origens del poble valenci? Hem de buscar-los
en el Paleolitic mig o periodo dels homens de Neandertal (Juan G. Sentandreu)
Dicen que hace unos 25.000 aos un descendiente de No, Toval, junto con
algunos hombres y mujeres llegaron a nuestras costas, y que impresionados por la
riqueza de esta tierra se quedaron, cesando as su gran bsqueda, ya que haban
encontrado un hogar, su hogar. Miles de aos han pasado desde aquellos nuestros
primeros antepasados (Vicente Gonzlez-Lizondo Snchez)
Sagunto contra Anbal, Vinatea contra la particin del Reino, el Palleter y Romu contra Napolon, son momentos estelares en la lucha del pueblo valenciano
por mantener su personalidad, su yo colectivo (Julin San Valero)
Podemos afirmar rotundamente que ni un slo (sic) soldado de las tropas del
Rey o guerrero que le acompaaba, hablaban cataln (Vicente Giner Boira)
yo la encuentro (lactuaci del franquisme al Pas Valenci) magnfica
y no nos podemos quejar nada (Ignacio Carrau)
Arzallus es pijor que Osama Bin Laden (Pere Zaragoza)
S lo que digo. Camps es un farsante que engaa a sus votantes,
a sus compaeros de partido y a todo su pueblo. Pero a m no me la mete. Es un
catalanista meapilas disfrazado de valencianista (Jess Snchez Carrascosa)
a mi mencanta que diguen que soc radical (Lola Garca Broch)
Agraments
Aquesta tesi doctoral ha disposat duna nmina notria dinfluncies positives
que lhan condicionada des de la concepci fins al resultat final, aquesta redacci. I, tal
com sacostuma a escriure, tot i que en aquest cas s completament cert, els errors i
les mancances s que sn propietat intellectual exclusiva de lautor.
La majoria de les influncies esmentades provenen de professors del Departament de Sociologia i dAntropologia Social de la Universitat de Valncia. En primer lloc,
vull mencionar Gil-Manuel Hernndez, tutor del treball dinvestigaci que ha donat peu
a aquesta tesi, per la lectura de diversos esborranys del dit treball i pels nims i els
consells. Aix mateix, magradaria explicitar la importncia que per a mi signific el curs
de doctorat de Sociologia de la Cultura, impartit per Antonio Ario. Les seues insinuacions, els debats que comportaren al seminari, les recomanacions bibliogrfiques i la
seua Sociologa de la Cultura han millorat amb escreix els meus coneixements al
voltant de les identitats collectives. A Ario, com a director de la tesi, he dagrair-li, a
ms a ms, la pacincia en llegir-se dues vegades el manuscrit, i les poderoses i
incisives crtiques que, una vegada superat el colp, majudaren decisivament a tractar
de millorar la investigaci i la redacci. Daltra banda, la lectura de les tesis doctorals
de Ramon Llopis, Rafael Xamb, Rafael Castell i dAlbert Moncus ha sigut una font
constant dinspiraci, tant en aspectes concrets com generals. Vull agrair a tots quatre,
a ms, que em passaren documentaci del CIS, articles i suggeriment de materials.
Tampoc no mereixen ser oblidats els companys del Personal dAdministraci i
Serveis del Departament: Paco Gonzlez i Inma Andreu (ara en altres destinacions),
Carlos Izquierdo, Sagrario Argudo i Amparo Gallel, en particular la darrera, que tant i
tant mha insistit perqu no sem passaren els terminis legals de presentaci de la
tesi i que, com en altres coses de ma vida, tant he apurat.
Aix mateix, he dagrair particularment i especialment al Laboratori dAudiovisuals
de la Universitat de Valncia el fet de permetrem consultar i analitzar les transcripcions de les entrevistes que aprofitaren per al destacat documental Del Roig al Blau i,
en concret, al director, Miquel Ruiz, i a Antoni Medall per leficcia de les seues
gestions que mha servit com a part important de la investigaci del discurs del
regionalisme anticatalanista al Pas Valenci.
Vull agrair, daltra banda, a Rafael Company les aportacions i els documents
que mha facilitat, en concret en el captol de les polmiques idiomtiques i els
secessionismes lingstics. Tamb agrasc a Ricard Trivio, a Pep Monter, a Flix
Bella, a Josep Cerd, a Anna Reig i a Amparo Sampedro, tots ells companys del
MuVIM, les fotocpies dentrevistes i de notcies aix com uns quants llibres i informaci difcils de trobar que mhan facilitat. Aix mateix, haver raonat en algun esmorzar de
la tesi mha perms accedir a alguna informaci periodstica desconeguda. Una altra
persona a la qual dec informacions concretes ha sigut Natxo Costa. No vull oblidar
Alfred Mondria i Josep Gonzlez amb qui, al llarg danys de slida amistat, he pogut
contrastar parers i percepcions que shan vist reflectits en la recerca. Scrates, doncs,
no devia estar molt desencaminat quan ens parlava de la majutica. Al cap i a la fi les
nostres idees mai no sn del tot nostres, sin tamb dels altres.
El meu agrament tamb va destinat a les persones i les institucions que mhan
perms i mhan obligat de documentar-me i reflexionar sobre lanticatalanisme al llarg
dels darrers anys. En primer lloc, grcies a lencrrec que realitz per a lInstitut
Valenci de Politologia i Demoscpia, al qual la Conselleria de Presidncia de la
Generalitat havia sollicitat un informe al voltant del procs autonmic que condu a
laconseguiment dun Estatut dAutonomia per al Pas Valenci i la possible reforma
daquest que a les primeries de la legislatura 1995-1999 tots els grups parlamentaris
de les Corts Valencianes havien aprovat. LInforme sobre el procs histric

dassumpci competencial de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana:
dficits histrics, les competncies traspassades per lestat i la seua possible ampliaci
fou acabat el desembre de 1996. Lelaboraci daquest informe moblig a documentar-me amb una certa sistemacitat (i en un temps rcord). La utilitat que desprs se
nha fet o sen far per banda del Consell o dels grups poltics als qu els hi puga
interessar s independent de lagrament personal envers la Conselleria de Presidncia, per permetrem investigar aquest perode tan recent i, paradoxalment, tan poc i
malament conegut. Aquest agrament, vull fer-lo en particular a laleshores Subsecretari de Planificaci i Relacions Externes, Rafael BlascoA3 i a Josep Maria Felip, funcionari
de lesmentada Conselleria, professor de Dret Constitucional i protagonista directe de
la transici valenciana des de la seua talaia privilegiada de funcionari del Consell del
Pas Valenci, lrgan preautnomic, i collaborador del primer president, Josep Llus
Albinyana.A3 Espere que aquesta recerca puga contribuir a lesfor de tantes persones
que lluitaren per la modernitzaci del Pas Valenci.
A ms, he de reconixer el poders estmul intellectual que exerc Xos Manuel
Nuez Seixas al curs de doctorat que impart al Departament dHistria Contempornia
de la Universitat de Valncia sobre nacions i nacionalismes el curs 1998-1999. Unes
quantes de les afirmacions i les hiptesis dinvestigaci sn ben deutores de les seues
reflexions i, alhora, dels seus escrits, que han sigut una font dinspiraci. Tot i la seua
condici dhistoriador, ha demostrat que s un bon coneixedor i un crtic clarivident de
les aportacions que, des de la sociologia i la cincia poltica, han contribut al coneixement millor de les nacions, dels nacionalismes i de les identitats nacionals.
No vull deixar de mencionar tamb lhistoriador Ferran Archils qui, des de la
passi intellectual compartida per lestudi dels nacionalismes, mha proporcionat, en
diverses xarrades que acostumaven a cloure ja ben entrada la nit, suggeriments i
aportacions que resultaria costs mencionar-les una a una. En especial algunes de les
afirmacions sobre el pensament nacional en Joan Fuster sn producte de notes que
prengu en una sessi de treball al Departament dHistria Contempornia de la
Universitat de Valncia en qu avan unes quantres lnies de la que ser la seua tesi
doctoral al voltant de la naci i el nacionalisme al pensament de Joan Fuster. A ms,
mha facilitat molta bibliografia imprescindible per a aquest treball, especialment en
llengua anglesa que, altrament, mhauria retardat molt aconseguir-la.
Per acabar, agrasc Amparo Rius, tot aprofintant-me del geners oferiment,
lhaver introdut en les taules corresponents les dades comarcals del vot del blaverisme poltic, al dissenyador Javier Argils, a ms de la professionalitat, per la pacincia
que ha tingut amb mi i a Jaume Flor lesfor de correcci lingstica de diversos
esborranys (que, ms tard, he corregit, per la qual cosa els errors idiomtics sn cosa
meua en exclusiva) que mha perms presentar aquesta tesi doctoral amb ms cura
ortogrfica i estilstica. Tenir un germ filleg era una oportunitat que no es podia
desaprofitar.
Nota destil
Aquesta tesi doctoral sha escrit tenint en compte els criteris estilstics segents:
1) Fem servir la lletra cursiva per als ttols dels llibres i per als vocables que originriament no estiguen escrits en valenci, tret de les cites en que els originals en
duen i que, lgicament, shan conservat. Com que sovint en les cites hem incorporat
alguna cursiva per ressaltar alguna paraula o expressi que hem considerat rellevant i,
per economia despai, noms explicitarem les cursives en cas que siguen de loriginal,
de manera que, quan no se nespecifiquen, sn nostres.
2) Fem servir les cometes dobles o angleses en els casos segents:
9 per a totes les expressions que es troben en el cos del text com a declaracions breus dentrevistats o frases o conceptes citats daltres autors o quan
sen vol ressaltar ls en altres contextos i estan adaptats a la normativa valenciana estndard;
9 en ls metalingstic dalguns mots o per ressaltar-ne el doble sentit;
3) Fem servir les cometes angulars dobles o guillemot en els casos segents:
9 en les cites literals extenses, que es distingeixen perqu es reprodueixen en
un cos de lletra ms menut i amb una sagnia ms profunda que la normal;
9 per a totes les expressions que hi ha en el cos del text com a declaracions
dentrevistats;
Cal advertir, per, que sha evitat tant com sha pogut usar la cursiva i les cometes en una mateixa expressi.
Pel que fa a les paraules blaverisme i blavero (que tenen una crrega si ms
no etimolgicament despectiva tot i que sovint en el mateix moviment no pocs militants
shan mostrat fins i tot orgullosos daquesta denominaci) hem optat per evitar les
cometes en aquests termes, llevat del ttol i daquest pargraf, per una qesti
deconomia a lhora de redactar la tesi doctoral, ats que sn unes de les paraules que
ms es repeteixen al llarg daquestes pgines. Aix mateix, comena a ser una paraula
ds habitual que apareix, sense cursiva ni cometes, en mitjans de comunicaci, assajos i fins i tot en enciclopdies.
Daltra banda, hem preferit fer servir les versions valencianes o catalanes i sha
respectat loriginal en castell o en angls quan no hi havia traducci a labast.
Excepte si ho especifiquem, hem respectat les cometes i les cursives dels textos originals. Aix mateix, en totes les cites en valenci hem preferit respectar el text original,
malgrat les faltes dortografia de sintaxi o ambdues, per ser ms reveladores i alhora
no provocar dificultats particulars de comprensi. En les cites anticatalanistes, una
correcci en lestndard lingstic universitari els hauria fet perdre lelement denotatiu,
tan important en el cas que ens ocupa.
Pel que fa a la reproducci de la transcripci de les entrevistes del Taller
dAudiovisuals de la Universitat de Valncia, hem respectat el text dels transcriptors,
tret derrades que hi hagem pogut detectar, encara que dissortadament per a la nostra
recerca shagen adaptat a un estndard escrit que, de cap manera, est a labast dels
entrevistats.
Pel que fa a la citaci de llibres, opuscles i articles hem utilitzat el criteri usual, en
fer servir el primer cognom, lany i la pgina i remetre a la bibliografia. En alguns casos
i amb la intenci devitar carregar la bibliografia amb centenars darticles blaveros, no

sempre massa significatius, hem optat per donar la referncia completa al final de la
cita i no incorporar-la a la bibliografia general. Aix mateix per facilitar la identificaci de
les fonts del blaverisme nhem subratllat els cognoms en la bibliografia.
Quant a les citacions de les transcripcions de les entrevistes hi hem utilitzat al final i entre parntesis el cognom (en lApndix III hi ha la relaci completa i la data
exacta de lentrevista) i lhora, el minut i el segon per facilitar la detecci del fragment
en el dvd ajunt on hi ha les transcripcions de totes les entrevistes. En cas de fer servir
la cinta segona o tercera de les entrevistes apareixer un C2 (o un C3) abans del
minutatge.
Quant a les citacions del diari de sessions de les Corts hi apareixeran al final i
entre parntesis el cognom del diputat/da, lacrnim (b DSCV, Diari de Sessions de
les Corts Valencianes o BOCV, Butllet Oficial de les Corts Valencianes), la data i el
nmero de publicaci i la pgina de la documentaci oficial. Pel que fa a la citaci de
pgines web, hi apareixen al final i entre parntesi ladrea web.
Pel que fa a les minibiografies dels personatges que apareixen esmentats hem
optat per fer-les en notes a peu de pgina i, si han participat del blaverisme o de lanticatalanisme, les hem adjuntades en lApndix 1r (la primera vegada que hi apareixen
les acompanyarem amb les sigles A1 en superndex). Si sn dels entrevistats no anticatalanistes sn a lApndix 3r i indicats amb un A3 en superndex. En tots els casos,
per economia despai, sols esmentem la localitat de naixement o de falliment si s
diferent de la de Valncia.
Daltra banda, tot seguit relacionem els acrnims o le sigles principals que hem
fet servir, a partir de la segona vegada que apareixen a la redacci, per evitar reiteracions i per economia despai:
ACPV: Acci Cultural del Pas Valenci.
ANV: Acci Nacionalista Valenciana (les sigles del partit poltic blaver seran ACNV).
AU: Alternativa Universitaria.
AVL: Acadmia Valenciana de la Llengua.
BLOC: Bloc Nacionalista Valenci.
CVa: Coalici Valenciana.
CVC: Consell Valenci de Cultura.
DV: Diario de Valencia.
DRV: Dreta Regional Valenciana.
ENV: Esquerra Nacionalista Valenciana.
FCECRV: Federaci Coordinadora dEntitats Culturals del Regne de Valncia.
GAV: Grup dAcci Valencianista.
JCF: Junta Central Fallera.
LEV: Levante-El Mercantil Valenciano.
LP: Las Provincias.
LRP: Lo Rat Penat.
PDLPV: Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci.
PP: Partido Popular.
PPRVA: Partido Popular Regional Valenciano Autonomista.
PSPV-PSOE: Partit Socialista del Pas Valenci-Partido Socialista Obrero Espaol.
RACV: Real Academia de Cultura Valenciana.
TFPSPV: Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci.
UCD: Unin del Centro Democrtico.
UDPV: Uni Democrtica del Pas Valenci.
URV: Uni Regional Valencianista.
UV: Uni Valenciana.
VH: Valncia Hui.
Introducci
Prcticament qualsevol ciutad espanyol mitj i, fins i tot, un europeu un poc assabentant coneix que identitriament al Pas Valenci alguna cosa passa i, en concret, que els valencians i els catalans, malgrat tenir elements comuns, no es
porten massa b. Ben probablement, si els preguntrem, dubtarien. Molts, de fet,
malgrat les conclusions de la filologia romanstica internacional, respondrien que el
valenci i el catal sn dues llenges diferents. Daltres, per, contestarien que a Catalunya es parla catal i al Pas Valenci (si el coneixen) no o, el que suposa el mateix,
que es parla castell1 o que a Catalunya sn catalanistes i a Valncia no, que a
Catalunya no sn espanyols o sn uns espanyols diferents i que a Valncia sn
espanyols, s a dir, igual despanyols que a Madrid o Castella-la Manxa.
Com qualsevol fenomen social que vulguem analitzar la comprensi no ser
senzilla ni unvoca. Tanmateix, s evident que lanticatalanisme ser un factor important que, entre daltres, explicar les relacions complexes entre el Pas Valenci i
Catalunya i entre els valencians i els catalans i, sobretot, entre els mateixos valencians, ja que afecta a les definicions de la prpia identitat collectiva. Si per anticatalanisme entenem loposici activa al catalanisme i al programa poltic per tamb, si ms
no en certa mesura, a Catalunya i als catalans, s evident que al Pas Valenci, hi
existeix anticatalanisme i que aquest no s, en absolut, marginal. Contrriament, sostindrem que aquest ha esdevingut hegemnic, si ms no parcialment.
Al Pas Valenci, a partir de la transici democrtica, un nou moviment poltic anticatalanista (amb antecedents i elements previs per nou) sorgir i creixer fins al
punt de condicionar la poltica i fins i tot la definici de la valencianitat. Aquest moviment i aquesta ideologia es vindr a conixer com blaverisme. Letimologia correspon
a un concepte despectiu inventat pels seus oponents en ser defensors de la senyera
amb franja blava com a bandera distintiva del poble valenci tot i que sovint no pocs
dels seus membres es mostraran fins i tot orgullosos de laccepci. Per exemple, el 19
de novembre de 1998, el GAV fu un homenatge a les herones de la ptria valenciana i no pocs dels glossadors les denominaran ties maries blaveres.
Entendrem el blaverisme com un moviment sociopoltic del Pas Valenci nascut
a la dcada del setanta del segle XX que fa de lanticatalanisme la ra principal de ser
per que revesteix aquest dautoctonisme, s dir, que es fa passar com valencianista i, en aquest sentit, s un anticatalanisme valenci especfic. El blaverisme no
sols t com a objectiu loposici al catalanisme i/o als catalans sin fonamentalment
desplaar els catalanistes del Pas Valenci de les posicions hegemniques que haurien ocupat realment o imaginativa i, sobretot, docupar el poder a partir dun discurs
que reinventa la tradici i la identitat regional valenciana. Per aconseguir aquest objectiu el blaverisme far servir el populisme com a principal estratgia poltica per tal de
guanyar el carrer (que havia sigut patrimoni fins aleshores de loposici antifranquista i,
com veurem, valencianista, si ms no epidrmicament) i, sobretot, les urnes, que des
de les primeres eleccions havien donat la victria a lesquerra.
El blaverisme, a ms, ser conegut per la seua aposta simblica trinitria: senyera amb franja blava, llengua valenciana independent del catal (secessionisme
Al respecte mocorregu una ancdota significativa: un immigrant llatinoameric, resident ms de

dos anys a Valncia ciutat, em pregunt lany passat, 2007, que en quina llengua mhavia adreat a una
treballadora de la gasolinera. Tenia curiositat! En ms de vint-i-quatre mesos no havia caigut en el compte
que a la Comunitat Valenciana tamb es parlava una altra llengua que no era la castellana. El regionalisme ordinari, banal, que analitzarem ms avant, en aquesta direcci, ha contribut a fer invisible la
diferncia tnica i poltica.
lingstic) i denominaci de Regne de Valncia (tot i que amb el pas del temps es
comprovar que hi havia ms oposici a la del Pas Valenci que una defensa del
terme regncola. Per aix la de Comunitat Valenciana ha sigut abastament assumida
pel moviment). Si de cas podem afegir unes altres referncies simbliques, com lHimne (de lExposici) Regional, aix com daltres conjunturals com laigua (de lEbre, s
dir, de Catalunya). De tal manera que el blaverisme senfrontar simblicament amb el
catalanisme que defensar la senyera quatribarrada, la unitat de la llengua catalana
aix com ls ambivalent de valenci i catal per nomenar-la, la denominaci de Pas
Valenci i, si de cas, la Moixeranga (composici musical normalment interpretada amb
dolaines i tabalets caracterstica dAlgemes i que no t lletra).
El blaverisme, per tot plegat, ser una de les ideologies que participaran del particular conflicte identitari al Pas Valenci i, per tant, un contendent (fonamental) del
conficte, que en aquesta recerca prendrem com al nostre objecte destudi. Lanlisi
monogrfica daquest contendent (exits, conv tenir-ho present) pensem que ens pot
servir despill per aprofundir en el coneixement de la particular construcci identitria
valenciana i, per tant, de la societat valenciana en particular i de les societats humanes
en general.
Laltre contendent principal, el catalanisme o fusterianisme (degut a la particular
importncia que tingu el pensament de Joan Fuster) lanalitzarem somerament i ens
aprofitar de referncia especular per tal danalitzar ideolgicament el blaverisme.
Bsicament podem dir que, tot i que no sempre sexplicitava, el fusterianisme fou una
proposta ideologgica que polititz el valenci i la cultura prpia i que constru un
model nacionalista que incloa el conjunt dels catalano-parlants i dels territoris de
llengua catalana. Dir-nos valencians, en definitiva, s la nostra manera de dir-nos
catalans (Fuster, 1962a: 39) ser la clebre i paradigmtica frasse de Nosaltres els
valencians que resumir el catalanisme del pensament nacional de Joan Fuster.
De tal manera que per a Fuster no hi haur valencianisme que no siga (que no
haja de ser) catalanista. El catalanisme, doncs, seria una conseqncia duna suposada incapacitat estructural de lexistncia prpia dun nacionalisme valenci no pancatalanista: Tot aix del catalanisme poltic, a Valncia, al Pas Valenci, ha estat una
conseqncia (i no sempre clara) dun impossible nacionalisme valenci (Fuster,
1982: 37). Contra aquest catalanisme per tamb contra el programa poltic i simblic
daquest, tot i que no era seu en exclussiva (bsicament la denominaci de Pas
Valenci, la senyera quatribarrada i la unitat de la llengua catalana), reaccionar
radicalment el regionalisme anticatalanista del Pas Valenci.
El blaverisme, grcies a uns particulars mitjans de comunicaci que sapropiaran
daquest discurs; a una estructura associativa histrica que naconseguir ocupar, i a
una altra de nova que crear; a la instrumentalitzaci de la festa fallera i daltres rituals
centenaris aix com al regionalisme ordinari, rutinari o banal de les institucions dautogovern (que faran prpia, si fa no fa, la seua proposta simbolgica) aconseguir una
penetraci social i una reproducci exitosa, la qual cosa trobem que justifica linters
social daquesta investigaci. Aquesta tesi doctoral est dirigida a lestudi de la
identitat collectiva que construir el blaverisme i a la reproducci social dun moviment
que, despectivament, sel considerava a les primeries de la transici que eren quatre
gats per que acabar condicionant el sistema poltic valenci duna manera decisiva.
Per introduir aquesta recerca em permetr la llicncia de descriure una situaci
quotidiana de la qual vaig ser observador i que pot ajudar a capir el fenomen de lanticatalanisme al Pas Valenci, particularment a aquells que no nestan familiaritzats.
Una histria (real) de futbol

28 de desembre de 2004, nit, Mestalla. Gran partit de futbol: Selecci Valenciana
contra Bulgria. Es podria adduir que feia un fred que pelava, cosa que era certa, tan-
mateix la buidor de lestadi s incontestable. Sembla que no interessa prcticament

ning les seleccions esportives prpies. Es diria que el desinters, en una conjuntura
espanyola particularment polmica, s complet i rotund. De fet, no gosaria a dir que hi
ha ms valencians que no blgars. El que s segur s que aquells animen ms. Si
ms no tenen un nom per al seu pas que coregen amb certa freqncia: Bal-ga-rija,
Bal-ga-rija... A Mestalla, Valncia s el nom del club de futbol propietari del recinte i
tamb el nom de la ciutat on ens trobem ara i duna provncia a tot estirar. Per no s
percebut com la denominaci dun pas (o comunitat autnoma). Els valencians, en
conseqncia, callen i no animen.
Dos amics i jo estem al gol sud. Des dac vegem quatre o cinc banderes espanyoles (algunes amb lescut constitucional in absentia), com si la cosa no estiguera
suficientment clara. Tamb, a llocs perifrics, sorgeixen tres o quatre senyeres estrelades amb franja blava. Una pancarta gegant a la grada denfront de tribuna dna la
benvinguda als governants autonmics, pocs, que moren la zona privilegiada de Mestalla: Ac o all, idioma valenci, en una forma de pressi tpica. Mho prenc amb una
certa causticitat. Ni all ni (particularment) ac. Ls social del valenci va de reculada,
per als propietaris de la pancarta pense no els importa gens. De fet, hi collaboren activament. Tot a tinc temps de rumiar-mho mentre sona lHimne de lExposici, una de les composicions oficials ms llargues (i menys solemnes que conec.
De fet, es toca cada vegada que cremen una falla mentre la gent xarra tranquillament.
Tal vegada s aquesta una mena de solemnitat mediterrnia perqu no pocs valencians botarien si es criticara aquesta composici musical). Per completar aquest quadro microsocial no puc obviar una colla organitzada dintolerants, danticatalanistes en
la seua versi casolana. Anaven de cacera, investits del mateix odi que qualsevol
Tribunal de Salut Pblica i segurs de qu representaven les essncies del poble
valenci. Les seues presses, catalanistes ms o menys imaginaris (de fet, pocs
catalanistes gosarien xafar un estadi com el de Mestalla).
Ben a prop don siem es gelaven uns hmens majors, acompanyats de dos
persones de color amb bufandes del Valncia CF, que duien, a manera de tapet sobre
les cames, una senyera artesanal, unes quatre barres llargerudes a la qual li havien
afegit un tros no gens menyspreable de tela blava per molt fosca, cosa que dugu a
la sospita als desfaenats membres de lescamot anticatalanista. No tard en venir primerament una avanada de dos supervisors vexillolgics, a contrastar lautenticitat
de lesmentada bandera. No pogu evitar-lo i, amb educaci, mencar a un dells, un
adolescent bastant passat, cosa que gener lencesa del seu mecanisme de papagai:
Aneu-vos al nord, tradors, venuts i altres coses per lestil. Al capdavall un acomodador lamena en avisar seguretat i marxaren. Provisionalment.
Al descans, quan la selecci valenciana ja perdia, tingurem una altra rtzia de
puresa, una altra comprovaci, en aquest cas identificats per smbols de les Joventuts
del Grup dAcci Valencianista, el fams GAV. Tractrem de raonar amb ells, per el
fanatisme adolescent en aquest cas atiat per personatges ben entradets en anys
no sadiu gens b amb el dileg. De fet, un dells argumentava que a sa germana,
quan tenia dotze anys, lhavien agredit per dur una senyera estatutria, histria bastant
inversemblant. Un altre, en dir-li un dels meus amics que ja es tranquillitzaria quan
fra adult contest directe: No crec. Mon pare ja es dedicava a a. Una vegada
Mestalla polacosfrei, sagruparen (no passaven de la vintena) al voltant duna pancarta
amb all de Boicot productes catalans. Durant la segona meitat es dedicaren a
exclamar consignes, aclaparadorament a la contra: Catal qui no bote s, No mos
(sic) fareu catalans, Fora el catal de les escoles, Carod Rovira, fill de puta, Llengua valenciana, mai catalana, Catalanistes, fora de Valncia i algunes altres. Cap ni
una a favor de la selecci valenciana. De fet, els nics crits a favor o b foren per
demanar el boicot als caves catalans (To-rre O-ri-a, en referncia al cava valenci
de Requena) i o per aclamar al lder (Sen-tan-dreu!, Sen-tan-dreu!), president del partit
anticatalanista radical Coalici Valenciana (CVa) i expresident del GAV.
Ara que tenim 30 anys

El 9 doctubre de 1977 centenars de milers de ciutadans valencians manifestaren
pels carrers de la ciutat de Valncia la seua voluntat de llibertat, damnistia i dEstatut
dautonomia, s dir, dassolir drets individuals i llibertats pbliques homologables a les
democrcies occidentals, damnistiar els presos poltics de la perllongada dictadura i
de dotar-se novament dinstitucions dautogovern dins dun sistema poltic democrtic.
Tot i amb aix, el Pas Valenci, probablement desprs del cas evident del Pas
Basc (i Navarra), ha comptat amb una de les transicions democrtiques ms complexes i violentes de lestat espanyol. Perqu hem de tenir en compte que, a ms de
ladaptaci de les estructures poltiques tardofranquistes a una nova democrcia incipient adaptaci que tamb tindr algunes disfuncions notries a les comarques
valencianes i la transformaci profunda de lestructura social de les dcades dels
seixanta i dels setanta (Moll, 1979), hem dafegir lexistncia dun greu enfrontament
identitari al si de la societat valenciana, un enfrontament no cal ni dir-ho, ideolgic.
Encara que no noms ideolgic.
La transici democrtica al Pas Valenci es configurar, per tant, amb el que
sha denominat amb ms o menys encert la Batalla de Valncia, s dir, lenfrontament ideolgic (i simbolgic) entre dues maneres, bastant diferenciades, dentendre
la identitat valenciana. La metfora sembla inacertada perqu ms que una batalla
(un enfrontament puntual i limitat), sembl una guerra (un conflicte que es perllonga
en el temps), una guerra civil identitria, que compt amb centenars de batalletes i
mobilitzacions, fonamentalment al voltant de lrea metropolitana de Valncia. Tanmateix lexpressi ha fet fortuna i tot indica que els manuals dhistria la faran servir.
Afortunadament el conflicte identitari valenci noms cost un nic mort, Miquel
Grau, ats que la collocaci de diversos artefactes explosius a locals i vivendes de
poltics i intellectuals pogu haver-se cobrat ms vides humanes. Un conflicte valenci, amb episodis evidents de violncia fsica, per especialment amb una virulncia
verbal i un greu enfrontament poltic entre blaveros i catalanistes (tamb, en bona
mesura, entre esquerra i dreta poltiques) i que foren, sense dubte, ms greus que en
uns altres indrets de lestat, si exceptuem, com hem dit, el cas dEuskadi. Perqu en
tots els altres territoris on hi ha grups socials rellevants de caire nacionalista ha estat la
identitat nacional volem dir els conflictes entre les identitats nacionals, la identitat
nacional espanyola, associada al propi estat, duna banda, i les identitats nacionals
alternatives duna altra un motiu de conflicte social de caire identitari, a Valncia el
conflicte ha estat amagat o soterrat entre dues maneres dentendre la identitat valenciana, la valencianitat, o si seguim la terminologia de Piqueras (1996), la identitat
valenciana central; dues maneres dentendre la valencianitat que han aplegat a estar
reconegudes fins i tot al propi text de lEstatut. Al seu prembul explicita, duna manera
certament alambicada, aquests dos corrents dopini:
La tradici valenciana provinent de lhistric Regne de Valncia es troba amb la
concepci moderna del Pas Valenci i dna origen a lautonomia valenciana, com
a integradora dels dos corrents dopini que emmarquen tot all que s valenci
en un concepte cultural propi en lestricte marc geogrfic que abasta.
El pacte entre la UCD, el PSPV-PSOE i el PCE-PCPV que don lloc a lEstatut

de Benicssim lany 1981 (segon gran pacte per impulsar el procs autonmic com
b assenyala Asensi Sabater (1982: 255) ja que, com veurem, el primer, que tindria
lloc els anys 1978 i 1979, fracass rotundament), result modificat, per, a Madrid per
la majoria centrista al Congrs dels Diputats (una majoria en descomposici i que
tardaria mesos en esclatar pels aires i donar la victria absoluta al PSOE) i don lloc a
lEstatut dAutonomia que no tanc (que tanc en fals) el conflicte identitari que
analitzarem. De fet, la dcada dels huitanta i part dels noranta del segle passat, aquest
conflicte fou intens degut, sobretot, a la pressi dun blaverisme poltic legitimat per un
determinat acord poltic i simblic autonmic.
Considerem que entendre tot aquest procs dinsatisfacci autonmica no ser

possible sense acudir al perode franquista i, particularment, a la transici democrtica
valenciana cal insistir, una de les ms complexes i perplexes de lestat. Al nostre
parer, sha de tenir en compte les causes poltiques (internes i externes a la realitat
valenciana) dassoliment de lautogovern i la situaci perifrica del Pas Valenci com
a elements relacionats en la construcci de la identitat valenciana. Un daquests elements, particularment important, ser lanticatalanisme, factor que continua imperant
en la poltica i en la societat valencianes.
De fet, el procs histric dassumpci competencial present uns dficits histrics des del primer moment. El rgim preautonmic, encetat amb el Reial Decret
10/1978 pel qual es creava el Consell del Pas Valenci, top amb la incomprensi i
marginaci del Govern de lestat duna banda i de les diputacions provincials valencianes de laltra. Desprs vindria aqueixa exclusi, difcil de justificar jurdicament i poltica, en no convocar referndum el Govern espanyol (quan es complien tots els requisits establerts), de la via daccs plena a lautonomia reconeguda a larticle 151 de la
Constituci espanyola. La via valenciana seria, doncs, la del 143, amb un regal
addicional reservat a les nacionalitats histriques o del 151, la LOTRAVA, que tot
seguint un model semblant al de Canries permetria assumir les competncies
deducaci i de sanitat.2
Siga com siga el que s cert s que lEstatut no tanc la Batalla de Valncia ni
lenfrontament identitari. Encara ara, lany 2008, no est definitivament tancada. Els
smbols, la bandera, la denominaci i la llengua bsicament, encara sn parcialment
qestionats i, sobretot, instrumentalitzats (patrimonialitzats) per sectors significatius de
la societat valenciana i sn motius denfrontament cvic i partidista tot i que el grau
denfrontament ha minvat considerablement producte, com veurem, de la victria
identitria blavera i espanyolista i dun cansament, ms aviat pessimista, sobre lavenir
collectiu dels valencians, particularment des del nacionalisme valenci, que sautopercep socialment derrotat.
El 1245, set anys desprs de la prdua militar de la ciutat de Valncia dels sarrans, el rei Jaume
I atorgava el costum a la ciutat Valncia, el que confirmava la seua independncia respecte als territoris
catalans i aragonesos i envers les pretensions nobiliries daquests. Des daquell moment els valencians
han gojat duna amplssima sobirania (en el sentit medieval de lacepci), anaren desenvolupant institucions prpies i, alhora, contribunt de manera paritria junt a Arag i Catalunya a les decisions del conjunt
de la corona. Per aix quan analitzem les causes de lendarreriment de laprovaci de lEstatut dAutonomia i lexclusi de la via de larticle 151 de la Constituci, haurem de descartar explicacions que es fonamenten en el passat dels respectius territoris, ja que el cas valenci es troba entre els de ms slida tradici dautogovern de lestat. Des del segle XIII fins el XVIII ininterrompudament, on el Decret de Nova
Planta elimin les institucions poltiques i administratives prpies, els valencians han governat lliurement
els assumptes i interessos que els afectaven. Tampoc letapa de la Segona Repblica espanyola pot
sser un argument de pes per distingir les anonemanades nacionalitats histriques (tericament noms
Catalunya, Pas Basc i Galcia pel fet dhaver plebscitat els seus respectius estatuts dautonomia) de la
resta dels pasos ibrics. Daquests tres casos nicament Catalunya goj dautonomia efectiva en temps
de pau, llevant-li del cmput la suspensi de lEstatut durant el bienni conservador. Euskadi noms pogu
fruir-la en temps de guerra i durant un perode curt circumscrit prcticament a la provncia de Biscaia i a
Galica laprovaci de lEstatut no arrib a ser efectiva pel trumf de linsurrecci feixista al conjunt de les
terres gallegues. A Valncia hi havia un cert consens de les forces progressistes (republicans, socialistes,
anarquistes, comunistes i valencianistes) i un ampli debat sobre la necessitat dun Estatut dAutonomia,
amb concentracions i manifestacions autonomistes i la redacci de fins a quatre diversos projectes estatutaris: lAvantprojecte promogut per la majoria blasquista de lAjuntament de Valncia lany 1931; i el 1937
el Projecte de Bases per a lEstatut del Pas Valenci (elaborat pel sindicat anarquista CNT), lavantprojecte dels valencianistes Esquerra Valenciana i el de la Uni Republicana Nacional. El desenvolupament
de la guerra civil espanyola imped la recuperaci de lautogovern. No sembla, doncs, que la insurrecci
militar i el seu posterior triumf siga la que puga negar la condici de nacionalitat histrica al Pas Valenci. En qualsevol dels casos durant si ms no el principi de la transici democrtica es manifest una
voluntat ampliment majoritria de recuperar lautogovern per banda del conjunt de les forces poltiques
democrtiques i de la societat civil expressada en mltiples ocasions i que aquest fra un autogovern
ampli. Amb la massiva manifestaci del 9 docubre de 1977, convocada pel Plenari de Parlamentaris del
Pas Valenci i amb el Comproms Autonmic de 1978 es demostrava que la cuestin regional excedia els
lmits territorials de Catalunya i Euskadi, un fet que posteriorment analitzarem, ja que els dficits histrics
de lEstatut no es poden entendre des duna perspectiva exclusivament valenciana.
I si hui encara no hi ha un gran pacte cvic valenci que tamb integre les minories poltiques (particularment les valencianistes desquerra) respecte a les qestions
identitries i simbolgiques s tamb degut a lirregular procs autonmic i a lexclusi
de la via de larticle 151 concretament (en restar legitimitat poltica, ja que aquesta mena destatuts havien de ser refrendats en plebiscit per la majoria absoluta dels electors
de les provncies implicades), per tamb per la capacitat de reproducci social del
discurs i del moviment blaveros que hi influren decisivament.
Ni lEstatut vigent ni loriginari no han estat, doncs, refrendats pel poble valenci
(i aix, insistim, resta legitimitat a les previsions estatutries), ni tampoc fou negociat
per una comissi valenciana amb una del parlament central, amb la qual cosa la
denominaci de Comunitat Valenciana, la senyera coronada amb franja blava i altres
smbols dimportncia identitria ms que evident foren decidits unilateralment per les
Corts de Madrid, amb una proposta distinta de la qu saprov al pas i en un context
poltic prxim a la desintegraci del gran partit de centre-dreta daleshores, la UCD. No
podem, doncs, menystenir la intervenci de la poltica espanyola en el particular
desenvolupament de lautogovern i fins i tot de la identitat valenciana. Tot i aix, el
regionalisme ordinari de la Generalitat, any rere any, ha anat fent molt per assumir la
legalitat autonmica, tamb a nivell simblic.
A la legislatura 2003-2007 es modific lEstatut3 grcies a un inestable acord PPPSPV-PSOE.4 El grup parlamentari dEsquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) vot
en contra i el nacionalisme valenci qued novament fora del consens estatutari per
la majoria social i poltica continuava reforant un regionalisme institucional que tindr,
com veu-rem, una particular importncia en la naturalitzaci dun cert anticatalanisme
en la societat valenciana.
La construcci de la comunitat poltica valenciana, en conseqncia, es dur a
terme en bona mesura amb un seguit dacords que bandejaran el nacionalisme valenci, que el deixaran fora, institucionalment i simblicament, com un referent radical i
suposadament allunyat dels sentiments i de les expectatives de la majoria dels valencians, expulsat, per tant, de la centralitat de la poltica valenciana. I el blaverisme tindr
molt a veure en lassoliment daquests objectius.
No s destranyar que el valencianisme dencuny fusteri haja percebut el procs
autonmic duna manera insatisfactria, com una prdua i que la valoraci de les
institucions autonmiques per banda daquest no siga alta. El blaverisme, malgrat
haver sigut un vencedor clar de la Batalla de Valncia (que, insistim, no podem donar
definitivament per conclosa, tot i que, trenta anys desprs, s que resta molt perfilada),
tamb retricament restar insatisfet, en particular el ms radical, i far una lectura
hiperblica dels suposats xits i suport social i institucional del catalanisme. Si a aix
li afegim la situaci perifrica de la societat valenciana, estarem en millor condicions
dentendre una certa desafecci en determinades elits valencians, sobretot, com
veurem, amb un alt capital cultural, respecte la Comunitat Valenciana i lEspanya
autonmica.
De tal manera que podem parlar encara de lexistncia duna fractura poltica al
si de la societat valenciana, particularment pel que fa a la llengua prpia i a les poltiques lingstiques respecte aquesta. De fet, la identitat valenciana encara s subjecte
de polmiques i ha fragmentat el sistema de partits poltics i, tret dels partits dmbit
Aquesta reforma increment lleugerament lautogovern del Pas Valenci tot i que, com veurem,
modific alguns aspectes simblics per satisfer encara ms el blaverisme, com el fet dintroduir la
denominaci didioma valenci a larticulat i de llengua valenciana al prembul, probablement com una
manera de compensar la introducci de lAVL, instituci amb majoria provisional de defensors de la
unitat de la llengua catalana, com a instncia normativa oficial.
4
De fet, una vegada reformat lEstatut, els dos partits majoritaris a les Corts Valencianes, PP i
PSPV-PSOE, han amagat de protagonitzar una nova reforma estatutria.
valenci, que shan posicionat clarament a favor dun dels bndols, tamb ha fracturat
linterior dels partits dmbit estatat, normalment amb derrota per als sectors ms autoidentificats amb els pressupsits del fusterianisme:
les fractures poltiques afecten el consens bsic sobre la prpia identitat, el funcionament institucional, els conflictes entre partits i els mecanismes per condicionar el sistema de partits i determinaren unes distncies molt elevades pel que fa a
les poltiques lingstiques concretes de cada partit; al menys fins comenaments
dels anys noranta. En altres paraules, han condicionat una incorporaci difcil i,
sovint, incmoda de les poltiques lingstiques a lagenda poltica valenciana
(Bodoque, 2005: 111).
En qualsevol dels casos, per causes poltiques i socials que tractarem de sistematitzar al llarg daquesta investigaci, el blaverisme ha gojat duna doble legitimitat:
duna banda la poltico-institucional (regionalisme ordinari o banal) i duna altra la social, particularment en lrea metropolitana de Valncia on compta amb un entremat
associatiu gens menyspreable i un seguit de mitjans de comunicaci ideolgicament
prxims o cmplices.
No obstant aix, un cert esgotament del conflicte i una certa voluntat superadora
semblen que van imposant-se. Les recents trobades entre alts representants dels empresaris valencians i catalans aix com la trobada entre representants de les dues
Generalitats (encara no a nivell de presidents) per impulsar infrastructures a larc mediterrani peninsular o millorar els respectius finanaments autonmics, tot passant per
lanunciada reciprocitat demissions de Canal 9 i TV3 sn smptomes de distenci
significatius, sobretot tenint en compte que les dues societats i els dos governs shan
donat lesquena, bsicament com a conseqncia de lacci de lanticatalanisme.
Tanmateix, encara s prompte per afirmar un canvi estratgic de les elits econmiques i poltiques valencians respecte Catalunya. Fins a quin punt aquest esgotament i voluntat superadora en el moment actual s majoritria i no merament conjuntural5 ser una qesti per estudiar amb ms atenci en estudis posteriors.
De manera provisional podrem afirmar que, malgrat les influients instncies (sovint installades cmodament en ell) que continuen atiant lenfrontament identitari, la
intensitat respecte la transici o la dcada dels huitanta ha minvat considerablement,
el que no vol dir, ni de lluny, que haja desaparegut o que la mobilitzaci social de lanticatalanisme siga minsa o inexistent o que no es puga tornar a intensificar en una conjuntura prxima. Shan esvat, per exemple, els ms de dos-cents mils valencians que
votaven Uni Valenciana (UV)? En tot cas el que sha produt s una metamorfosis o
un desplaament: en primer lloc dins del PP que, polidricament i junt a altres discursos, ha fet propi el del blaverisme (cal dir, per, que histricament lhavia fet servir
prcticament des de 1977 per ara s el gran partit poltic que protagonitza si ms no
una part daquest discurs) i, en segon lloc, a un blaverisme poltic encara ms radical
com CVa (una part important dels seus militants sn ex-UV). De fet, en els ltims anys,
particularment de la m de la fora que lidera Juan Garca SentandreuA1 i tot aprofitant
la creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua (AVL), el conflicte identitari en la
seua vessant lingstica ha pres una considerable revifada. I no podem oblidar que la
gran majoria del blaverisme continua fent bandera del secessionisme lingstic. Trenta
anys desprs de qu el el regionalisme anticatalanista esdevinguera un moviment de
masses encara no sha produt cap acord per deslegitimar lanticatalanisme. Contrriament, aquest continua present als discursos poltics i socials centrals del pas.
Sespecula amb un canvi de rumb tctic del PP espanyol, arran de la reeleci de Mariano Rajoy
al Congrs del partit de 2008, que duria a una reestructuraci de les relacions amb els nacionalismes
moderats basc i, sobretot, catal cara a un hipottic acord amb CiU la legislatura 2011-2015. En aquest
sentit, seria imprescindible desactivar lanticatalanisme del PP espanyol i, en particular, del valenci i, en
concret, del suport al secessionisme lingstic. Encara, per, s prompte per afirmar-ho amb rotunditat.
Les Corts Valencianes, com a instituci representativa de la capacitat de decisi

dels valencians, podrien ben ser, junt a la societat civil valenciana, el lloc de trobada
poltica i identitria que construira, salvant les legtimes diferncies ideolgiques i la
pluralitat inherent de la societat valenciana, un consens, estable i durador, per al
conjunt dels valencians i que integrara alhora a importants minories que encara estan,
parcialment si ms no, fora.
Siga com siga lavenir, ms de tres dcades desprs de la manifestaci del 9
doctubre de 1977, i gaireb de laprovaci de la Constituci espanyola i de la concessi de la preautonomia amb el Consell preautnomic del Pas Valenci, estem en
millor condicions per llanar una mirada sociolgica retrospectiva i desapassionada
per tal dentendre ms i millor la gnesi del blaverisme i del conflicte identitari al si de
la societat valenciana, un conflicte que amb una intensitat notriament inferior, aix
s encara s present en els discursos poltics i socials. En ser, de fet, un element
estructural i permanent? Potser ara ja s un bon moment per reflexionar i per investigar sobre qu ha significat, si ms no, alguns aspectes de la transici democrtica i
del posterior desenvolupament autonmic.
s cert, per, que lanticatalanisme al Pas Valenci no naix amb la transici democrtica. Hi ha precedents notables al llarg dels segles XIX i XX, precedents que coparticipen (com acostuma a ser freqentssim) duna ideologia nacionalista espanyola
(com ara el blasquisme) o dun valencianisme nacional (la figura allada de Josep
Maria BayarriA1 proporcionaria un dels exemples escassos danticatalanisme no espanyolista, ans al contrari, independentista i fins i tot antiespanyol). Daix alguns articles i
estudis Cuc (1996) i Hernndez (1996) ens han donat dades i anlisis concretes,
per ms que una histria completa de lanticatalanisme de lpoca contempornia al
Pas Valenci est lluny dhaver-se escrit encara.
Perqu, a parer nostre, no podrem entendre lanticatalanisme al nostre pas ni el
conflicte identitari amb plenitud sense conixer, ni que siga per damunt, el substrat
daquests. Sense comprendre la construcci histrica de la identitat regional valenciana provinent, entre daltres, de la influncia de la Renaixena no entendrem la construcci ideolgica del moviment social que sha vingut a conixer com a blaverisme.
Entendre la transici valenciana bsicament com un esclafit danticatalanisme degut a
la manipulaci dalgunes elits s una explicaci excessivament simplista per tenir-la
mnimament en compte des de les cincies socials. Del roig al blau (s dir, de la proposta simblica, per tamb poltica, fusteriana a la blavera), s, per com i per qu
es produ aquesta particular transformaci cromtica, s dir, ideolgica? I com ha
afectat al futur?
En aquest sentit sense lexaltaci, per exemple, de les barraques i lhorta del llorentinisme no comprendrem en la seua profunditat el mite del llaurador com a prototipus del valenci treballador i honrat que proporcionar el blaverisme com una resposta
identitria als discursos modernitzadors presents a la societat valenciana i, en concret,
el fusteri. s aix com, a tall dexemplificaci, hem danalitzar qu ens estava diguent
lexregidora de cultura i educaci de lAjuntament de Valncia per UV, Mara Dolores
Garca Broch,A1 en afirmar que el programa electoral dels anticatalanistes era lHimne
Regional. Ja en el taller i en el camp remogeren... Aix mateix tractarem desbrinar
en aquesta tesi doctoral. Ens resultar important, per tant, explorar els precedents del
blaverisme per tal de tractar de no caure en un error temptador dalguna sociologia
destudiar la realitat social com si duna tabula rasa es tractara, amb un plantejament
estrictament sincrnic. Tot i que aquesta recerca no s prpiament un estudi diacrnic
de lanticatalanisme al Pas Valenci i se centra en el regionalisme anticatalanista a
hores dara al conjunt del pas per fonamentalment a lrea metropolitana de Valncia, s que vol tenir en compte les lnies processuals que amb una sociognesi arranquen des dels orgens de lanticatalanisme contemporani fins al blaverisme actual.
Per aix aquesta investigaci parteix, com veurem, de la hiptesi que el blaverisme s un discurs i un moviment regionalista, populista i conservador que reacciona,
precisament, contra la particular proposta de modernitzaci no noms ideolgica sin

tamb social i poltica que determinades elits i grups socials valencians propugnaven,
en particular durant la transici democrtica. En un context de canvis socials profunds
determinats sectors i actors, poregosos de resultar socialment desplaats, tracten de
reubicar-se i ho fan aprofitant un discurs que estava al seu abast i que resultava
socialment, almenys en part, versemblant. Tractar de mostrar per qu a la ciutat de
Valncia i a bona part del seu hinterland sorg el blaverisme com a moviment social i
no, per exemple, a La Plana, on tamb es donaren fenmens dindustrialitzaci rellamp, immigraci massiva daltres territoris de lestat, conflicte ideolgic entre modernitzadors i antimodernitzadors, ser una de les qestions que abordar la recerca.
Malgrat que alguns autors com Hobsbawm (1983) ens han parlat de linvent de la
tradici, s cert que no qualsevol tradici es pot inventar amb possibilitats de quallar socialment, s clar en qualsevol context social. El regionalisme anticatalanista
era versemblant, era creble, als ulls de determinats sectors socials de o prxims al
cap i casal, per no ho era (tant) a Castell, a Elx o a Alacant. Precisament la visi
territorial esbiaixada i no inclusiva del conjunt del territori proporcion la creaci duna
valencianitat mutillada, una identitat valenciana ni tan sols central, sin ms aviat
provincial, si b s cert que lxit electoral dUV a finals de la dcada dels huitanta i
principis dels noranta transcendir aquesta demarcaci electoral i assolir uns relatius
bons resultats a la demarcaci de Castell o, millor dit, a algunes comarques com La
Plana Baixa i, en part, La Plana Alta.
Aquesta recerca, en definitiva, pretn ser una aproximaci sociolgica a la transici de rgim i a la consolidaci de la democrcia al Pas Valenci per tal dobtenir
llums sobre el fenomen de lanticatalanisme en un perode ben interessant de la histria poltica dels valencians. No s una obra exhaustiva dhistria daltra banda, tan
necessria que ens descriga documentalment les claus de tot el procs autonmic ni
de la conformaci de la identitat regional valenciana hegemnica, encara que s tracta
de relacionar el mxim possible de variables, conscients que lenfrontament identitari
valenci no t una explicaci univariable.
Pot resultar sorprenent que aquesta investigaci briga des de la sociologia la
recerca cientfica del blaverisme, com un objecte destudi especfic i no tangencial.
Certament un moviment i un discurs tan influients en la societat valenciana de les tres
darreres dcades han gojat de poc dinters fins ara de les cincies socials, tret
dalgunes aproximacions indirectes per interessants i que farem servir.6 En el camp
de la histria, per, shan fet avanos encara insuficients per ms notables. En
aquest sentit vull destacar particularment les aportacions dArchils, en concret el seu
article de 2007, que aporta algunes de les reflexions ms assenyades sobre la identitat
valenciana contempornia i, tamb, alguns suggeriments i preguntes sobre lxit social
del blaverisme amb els quals trobarem una gran coincidncia. Tanmateix, en general,
hem patit la manca de recerques serioses que tingueren lanticatalanisme com a tema
principal. Hi ha hagut com una llei del silenci, que creguem que t algunes explicacions
poltiques. Aquest treball pretn contribuir a trencar una mica aqueixa llei.
Excusatio
Aquesta investigaci, aix mateix, s producte de linters que mha despertat
des de que era un xiquet el fenomen de lanticatalanisme en el meu medi social: la
6
Coincidim amb Bodoque, tot i que ell parla des de la cincia poltica, en qu som conscients que
la realitat poltica valenciana contempornia s relativament poc coneguda, dins i fora del Pas Valenci, i
que ha sigut el centre descassos estudis politolgics, tot i que la particularitat identitria valenciana haja
provocat un debat extens i no exempt dinters. Assumim, per tant, les limitacions que es puguen derivar
daquest fet i destaquem que les aportacions que puguen fer-hi caldr considerar-les amb un grau de
provisionalitat superior al dels estudis sobre realitats amb una tradici danlisis major per part de la
cincia poltica (2000: 4).
ciutat de Valncia i la seua rea de influncia. En linters esmentat es barregen les

procedncies intellectuals i biogrfiques que, sense orgull, no cal ni dir-ho!, de cap de
les maneres no vull amagar.
Nasqu al si duna famlia anticatalanista de classe mitjana de la ciutat de Valncia. A ma casa es comprava diriament Las Provincias (LP) quan la dirigia Mara
Consuelo ReynaA1 i quan ens mobilitzava a una part importat de membres si ms de
les classes mitjanes de lrea metropolitana de Valncia. I a ma casa, com al meu medi social, se sentien coses i es creien! com que els catalans volien furtar-nos no
se sap ben b qu: que si la paella, que si la llengua, que si el port...
A aix sha dafegir la meua militncia poltica en UV des de lany 1986 (en concret, a les seues Joventuts, ja que em faltaven tres anys per abastar la majoria dedat)
fins a la meua expulsi el 20 de novembre (la casualitat volgu aquesta data tan
assenyalada per al franquisme) de 1993, amb vint-i-dos anys, per Vicente Gonzlez
Lizondo,A1 aleshores president dUV i primer tinent dalcalde de lAjuntament de Valncia, ats que ell no tolerava massa b cap mena dheterodxia, ni que fra juvenil.
Aqueixa militncia, per, em fu conixer gent, actituds i, sobretot, conservar molta
documentaci que tingu la prudncia darxivar i que ara mha sigut de molta utilitat.
Vull aclarir que mai he militat en el blaverisme ms radical ni he collaborat amb
ell (contrriament, sc corresponsable de lintent, fracassat, de tractar de separar en el
que Martnez Sospedra anomen el valencianisme tricolor els militants nacionalistes
daquells qui eren estrictament regionalistes i anticatalanistes) com alguna informaci
periodstica i alguns han tractat de fer servir amb intencions que no venen al cas
comentar.7 Podria haver passat quan era un adolescent, certament, per no fou el cas.
Mai he sigut soci del GAV ni he collaborat en les estratgies i tctiques daquestes
persones. S visit alguna vegada la seu que tenien (i conserven) en el carrer Pintor
Gisbert, en el barri de Russafa de la ciutat de Valncia cosa que em permet aconseguir diversa documentaci valuosa que encara conserve i coneixia una part important de la seua (a la segona meitat dels vuitanta del segle passat, escassa) militncia.
Es podria argumentar que la meua proximitat en un determinat moment biogrfic a lanticatalanisme al Pas Valenci i, per tant, a lobjecte destudi de la investigaci,
mimpossibilita o em dificulta per a lobjectivitat que mereix un estudi cientfic. s un
tema abastament tractat en les cincies socials sobre el qual no em detindr, per
trobe que la proximitat esmentada ha sigut una oportunitat de conixer de primera
m el moviment social anticatalanista i el partit poltic que pretenia representar-lo i
encarnar-lo, cosa que, sense poder-se qualificar de cap de les maneres dobservaci
participant prpiament, mha atorgat uns coneixements i, en concret, una perspectiva
emic que difcilment hauria pogut abastar-los duna altra manera.
Tot i aix he prets una aproximaci cientfica a lanticatalanisme el ms objectiva i desapassionada que mha estat possible, lluny de qualsevol elegia per tamb
dacusacions exagerades o exacerbades, tals com ser un moviment poltic feixista
(haguera resultat molt preocupant que el feixisme haguera superat el 10% dels sufragis al Pas Valenci, com ocorregu a les eleccions de 1991 amb UV). En qualsevol
7
Em referisc a la informaci de LEV de 31-XII-2002 dun judici de faltes per motiu duna pintada
(Olimpisme, s; catalanisme, no. Eren els moments previs als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992) en el
camp de Mestalla. Malgrat ser declarat innocent Eliseu Climent, a lentrevista del documental Del Roig al
Blau declar: Laltre dia va aparixer, ara fa un any, uns papers, en Levante el Vicent Flor... complicats...
unes coses molt rares. Vicent Flor, el del... el del Bloc. Amb grups del GAV i tota aquella... ja et dic, el
GAV si que... una miqueta violent s que s. (Riu) Vaja, era, sobre tot. Ara no s si al final el civilitzarem o
no. Per... home, evidentment la component base s feixisme. s el que et dic, hi ha un moment en que el
feixisme i esta gent sajunten. No els saps destriar, s molt difcil destriar entre Carrau... i Xavier Casp.
Estan en el mateix barco, estan fent el mateix... estan fent el mateix els dos, no? Aix s evident
(00:4033). All cert, s que eixa pintada no lhavia fet jo (mai no midentifiqu amb aquella consigna del
GAV) ni la colla amb qu anvem, que estvem enganxant cartells de les Joventuts dUV duna campanya
poltica: Espanya-92: Valncia-0.
dels casos la possible qualitat daquesta tesi doctoral i dels seus resultats no em
correspon jutjar-la a mi.
***
La meua evoluci personal em fu trencar definitivament amb el blaverisme8 i,
junt a altres heterodoxos, (re)fundar Joventut Valencianista lany 1993, com un intent
de crear un valencianisme sobiranista tricolor per no anticatalanista. Algun any abans
comenc a treballar a lassociaci cvica Futur Valenci, el president de la qual era el
socileg Dami Moll. Lany 1995 ingress en el Partit Valenci Nacionalista (PVN) i,
com a partit fundador, en el Bloc Nacionalista Valenci (BLOC), del qual formaria part
de la seua direcci fins a 2003. Tota aquesta trajectria poltica posterior tamb podria
ser argida com un element negatiu en atribuir-sem que la meua podria ser ms una
motivaci freudiana de revenja contra el meu passat, contra lanticatalanisme, i no una
voluntat cientfica dampliar els nostres coneixements. Per aix tampoc no em correspon jutjar-ho a mi. Jo em limite a explicitar-la com un exercici, crec, de lanomenada
honestedat intellectual.
s evident que la meua posici actual i des de fa ms de quinze anys s contrria al secessionisme lingstic i, per descomptat, al blaverisme. Considere que sn
molt negatius a aspectes molt importants per a mi, com ls social del valenci i la
contrucci del Pas Valenci com a societat diferenciada. Participe dun valencianisme
democrtic i progressista. Per igualment pense sincerament que la meua particular
evoluci poltica no minhabilita com a socileg9 i que aquesta recerca t una motivaci
fonamentalment socilogica, producte lgicament, duna persona que, com tants
altres, ha viscut lenfrontament identitari al pas com una lluita que tamb ha fet seua i
que ha contribut a conformar la seua particular socialitzaci poltica. Trobe que aquest
ha sigut un debat bastant superat, el de la proximitat entre lobjecte i el subjecte a les
cincies socials. I igualment que un socileg alemany que milite a lecologisme pot
estudiar aquest o el moviment nacionalsocialista, un socileg valenci i valencianista
considere que tamb pot investigar cientficament el blaverisme.
Amb independncia de la meua biografia particular i de les meues preferncies
analtiques, estic convenut que la histria poltica i social dels darrers trenta anys no
es pot entendre duna manera global sense analitzar la influncia que ha tingut aquest
fenomen de masses que sha vingut a conixer colloquialment, per tamb cientifcament, com blaverisme. I per aix mhe animat a iniciar i a concloure aquesta investigaci. Se nhan escrit centenars darticles a peridics i web al voltant del regionalisme
anticatalanista al Pas Valenci per les recerques des de les cincies socials sn
No s ara el moment danalitzar aquesta evoluci per a m em pass el que apunt Fuster: Jo
no descartaria les excepcions dalguns escassos blaveros (aix s: anticatalanistes locals) autnticament aferrats a la seua llengua, que s la meua, i que, tant si els agrada com si no, s la catalana. Podem imaginar-los, almenys, com a referncia dialctica. Un mnim de lucidesa els hauria dinduir a veure
que han caigut en una trampa ignominiosa: una trampa parada deliberadament pels qui maquinen lextinci del valenci reduint-lo a folklore o a fssil. Pense en ells. I crec que, un dia o altre, obriran els ulls. Si
ho fan, i si la seua adhesi a la llengua valenciana s real i duta fins a les ltimes conseqncies, descobriran que han estat vctimes de la maquinaci castellanitzadora, del bilingisme capcis, de la vella
inrcia de les classes dominants indgenes, genuflexes o despistades. Aleshores, la dissidncia sesvanir (febrer de 1982, a 1985: 140).
9
No tots hi coincidirien. Eric Hobsbawm, per exemple, afirma ningn historiador serio de las naciones y el nacionalismo puede ser un nacionalista poltico comprometido, excepto en el mismo sentido en
que los que creen en la veracidad literal de las Escrituras, al mismo tiempo que son incapaces de aportar
algo a la teora evolucionista, no por ello no pueden aportar algo a la arqueologa y a la filologa semtica
(1991: 20). Brubaker i Cooper fan una crtica ms suggerent en explicar que: todava solemos encontrar
una inestable amalgama de lenguaje constructivista y argumentacin esencialista. Esto no es un problema de indolencia intelectual. Ms bien, refleja la orientacin dual de muchos acadmicos especialistas
en identidad como analistas y protagonistas de polticas identitarias a la vez. Refleja la tensin entre el
lenguaje constructivista requerido por la correccin acadmica y el mensaje fundamentalista o esencialista necesario si se quiere que las apelaciones a la identidad sean eficaces en la prctica (2005: 185). El
fet destudiar el blaverisme i no el nacionalisme valenci em lliuraria, de moment, de tal impugnacions.
quasi inexistents i fins i tot escassegen els assajos explicatius daquest moviment del
qual pocs, amb independncia del seu posicionament poltic, poden negar lextraordinria capacitat de mobilitzaci social que ha tingut. Desitge que amb aquest estudi i
altres recerques que potser la seguiran incrementem els nostres coneixements i la
nostra comprensi sobre la nostra realitat social, tan perifrica i, potser per aix, de
vegades tan mal estudiada.
IA PART. MARC
TERIC, OBJECTIUS
I METODOLOGIA
Captol 1er. Plantejament del problema, objectius

i hiptesis de la investigaci
Los procesos de cambio social suelen ser lentos, y el caso del cambio social en
la sociedad valenciana no es una excepcin. Los elementos constitutivos bsicos
de la estructura de una sociedad sus instituciones, sus normas y valores, sus relaciones sociales no cambian de un ao para otro, aunque se hayan producido
transformaciones polticas y econmicas importantes (Garc. Ferrando, 1992: 11).
Per a nosaltres suposava (i continua suposant) un repte intellectual tractar

danalitzar de quina manera lanticatalanisme, i especficament el regionalisme anticatalanista al Pas Valenci, ha aconseguit construir un discurs i un moviment sociopoltic
que, si ms no parcialment, ha hegemonitzat la definici de la identitat valenciana i que
fins i tot ha condicionat duna manera sovint decisiva el sistema poltic valenci dels
darrers trenta anys.
Ms encara quan aquest ha sigut denigrat, fins i tot des de posicions acadmiques, sovint en el millor dels casos com un aplec dindocumentats i danalfabets, passionals i activament irracionalistes (Ninyoles, 1992) i dhuc com uns feixistoides o, ras
i curt, feixistes (Bello, 1989). Necessriament ens havem de qestionar com era possible que, en una societat ja moderna com la valenciana de finals de la dcada dels
setanta del segle passat (recentment moderna per al cap i a la fi moderna), aquesta
mena de cafres o autoenganyats (la fosca conscincia com a concepte explicatiu que
proposava Josep Vicent MarqusA3 (1974) hagueren definit majoritriament la identitat
collectiva dels valencians i hagueren assolit parcelles importants del poder a les
institucions municipals i autonmiques.
A ms a ms, havem de preguntar-nos com un moviment al qual durant si ms
no els inicis de la transici democrtica sel menyspreava amb consignes com sou
quatre gats, ties maries, us queden quatre dies o bnquer-barraqueta, haguera
esdevingut tan prompte (ja lany 1978) un moviment de masses que aconseguiria
transformar la immensa majoria de pronstics que les forces poltiques democrtiques
havien fet respecte a lautogovern del Pas Valenci (Fabregat, 1976 i 1978).
Tanmateix, les descripcions majoritries, poltiques i acadmiques, donades fins
aleshores del blaverisme no acaben de quadrar completament. Parcialment, no eren
massa simplistes? o fins i tot, no eren massa maniquees? No estaven al capdavall
condicionades per un context en el qual el blaverisme actuava intensament i, a ms,
acusava les persones amb major capital cultural i ms o menys compromeses amb
una altra narrativa de la identitat valenciana de renegades i tradores i en responien? Ens havem de qestionar, en conseqncia, quina part de lanlisi fet fins ara
continua sent vlida i quina no.
No resultava una tasca senzilla qestionar els pressupsits amb qu shavia mirat el blaverisme (tampoc nosaltres estvem lliures daquesta mena desguards), per
calia fer-ho si volem anar ms enll del simple combat poltic contra el regionalisme
anticatalanista (daltra banda tan legtim) i si volem entendre des de la disciplina de la
sociologia qui eren, qu feien, qu deien i com ho deien els integrants del blaverisme.
A ms, tampoc no ens ressignvem a acceptar acrticament el recurs a lestereotip o al determinisme que si els valencians serem meninfots, que si a Valncia
no hi hauria res a fer, que si tota la vida haurem odiat als catalans, etc. per
explicar un fenomen nou (bviament a partir delements anteriors), nascut a la dcada dels setanta del segle passat, com era el blaverisme.
Per tot plegat resultava, al nostre parer, dun gran inters, cientfic i social, conixer monogrficament i amb una certa profunditat el que havia representat i representa
una ideologia i un moviment social que semblava indubtable que, ens agradara o no,
havia condicionat la poltica i la societat valenciana de les tres darreres dcades.
Aquesta investigaci, doncs, tenia com a objectiu analitzar les estratgies socials
i poltiques (comunicatives, simbliques, associatives, retriques, etc.) del blaverisme
per poder contribuir a entendre la penetraci social duna proposta que era minoritria
a les primeries de la transici democrtica. Perqu el que a hores dara ja s inqestionable s que, al capdavall, els militants anticatalanistes ni en foren quatre, ni es
mobilitzaren quatre dies, ni romangueren a un bnquer sin que en bona mesura
guanyaren la batalla poltica identitria, s dir, que assoliren si ms no parcialment
lhegemonia social. I aquest procs exits de (re)construcci duna identitat collectiva
mereix al nostre parer una mirada atenta des de la disciplina de la sociologia.
La nostra manera dabordar lobjecte de la recerca no havia de ser, en conseqncia, filosfica (entendre el blaverisme, per exemple, com una ideologia que ataca
els pressupsits de la cincia, sobretot de la lingstica) o tica (avaluar, per exemple,
el blaverisme pels seus valors o credencials democrtics o per les possibles contradiccions entre teoria i praxi) ni tampoc periodstica o merament descriptiva. Ens interessava i ens interessa conixer com aquesta proposta acab per hegemonitzar (insistim, si ms no parcialment) la construcci de la identitat collectiva valenciana.
***
En aquesta recerca partirem, doncs, de les premisses que el blaverisme ha contribut duna manera decisiva a la creaci i a la reproducci duna identitat collectiva i,
en particular, a una identitat poltica de caire regional valenciana i catalanfoba i que,
aix mateix, aquest discurs i moviment social responen a una voluntat poltica (no
sempre partidista, tot i que ha sigut majoritriament dirigits pels partits UV i PP) inequvoca, dassumir el poder, en el sentit de tractar dabsorbir la capacitat hegemnica de
definir el qu som els valencians (al capdavall dinclusi i dexclusi socials), la qual
cosa no deixa de ser una manifestaci particularment important de la poltica. De fet, la
instrumentalitzaci de la identitat regional valenciana ha sigut un factor clau per entendre laccs i el control del poder autonmic, subaltern i perifric per important, de
determinades elits de la societat valenciana.
Aquesta investigaci pretn acostar-se des de la sociologia al blaverisme i contribuir a entendre qu ha suposat i qu suposa al si del Pas Valenci. Considerem que
lanlisi sociolgica pot aportar una explicaci comprehensiva daquest fenomen, ats
que necessriament ha de recercar la interinfluncia duna banda entre la reproducci
del seu discurs i del seu moviment (i, en concret, del seu teixit associatiu, cvic i poltic)
i la incidncia poltica i el poder al si de la societat duna altra.
Lgicament una recerca social especfica del regionalisme anticatalanista valenci esdev un treball que ha dabordar diversos aspectes propis de la sociologia poltica i, aix mateix, que sendinsa en els terrenys propis de la sociologia de la cultura.
Aquesta tesi es construir a partir daquestes dues branques de la disciplina.
Duna banda, doncs, es dur a terme la recerca des la sociologia poltica que,
amb independncia de les seus lgiques discrepncies teriques, comparteix com a
base lestudi de la relaci i de la influncia mtua entre els sistemes socials i els seus
trets i lespecificitat del camp poltic que, al capdavall, no deixaria de ser un camp autnom dins del conjunt de les relacions socials:
Aunque, a estas alturas, pueda parecer superflua una declaracin de principios
de esta naturaleza, el presupuesto inicial a tener en cuenta es la conviccin de
que existe algn tipo de relacin o de influencia mutua entre las caractersticas de
los sistemas sociales y la naturaleza de la esfera de la poltica (Benedicto i Morn, 1995: 20).
I duna altra, des de la sociologia de la cultura, branca que estudia aquesta des
duna concepci no sols mplia sin tamb com un sistema significant que sinterrelaciona amb altres sistemes (ac ens interessar particularment llur relaci amb el sistema poltic) i ens permetr aix una anlisi multidimensional:
la cultura como sistema significante est inserta en toda una gama de actividades, relaciones e instituciones, de las que slo algunas son manifiestamente culturales. Para las sociedades contemporneas ste sera un uso ms eficaz del concepto de cultura que el estrictamente antropolgico, porque permitira cuatro tipos
de anlisis: en primer lugar, del sistema social como sistema significante; en segundo lugar, del sistema cultural como sistema significante manifiesto; en tercer
lugar, de los sistema poltico, econmico y generacional como sistemas significantes, pero cuya significacin permanece latente; en cuarto lugar, de las interrelaciones entre los distintos sistemas, permitiendo plantear cuestiones como la vigencia
de las ideologas, el mercado de la cultura y las polticas culturales (Ario, 1997a:
57).
La mirada sociolgica (de la sociologia poltica i de la sociologia de la cultura),

junt a altres mirades, considerem que pot aportar llum a un fenomen mal estudiat i fins
i tot prcticament indit des de les cincies socials, la qual cosa resulta sorprenent
precisament per la influncia esmentada del blaverisme. Fins on apleguen els nostres
coneixements, ser la primera investigaci monogrfica daquestes caracterstiques no
sols feta a la Universitat de Valncia sin, en general, al mn universitari i acadmic.
Aix, dentrada, pot suposar un avantatge en esdevenir una recerca pionera. Tanmateix, sn molts ms els perills en iniciar un objecte especfic destudi cientfic, encara ms quan aquesta tesi explcitament no aspira a mostrar tots i cadascun dels
aspectes relacionats amb el regionalisme anticatalanista valenci sin fonamentalment
a lestudi duna banda del seu discurs poltic i de la seua influncia en la construcci de
la identitat valenciana, si ms no de la identitat valenciana central i duna altra a la
capacitat de reproducci daquest mitjanant un teixit associatiu i comunicatiu particularment important si ms no al hinterland de la ciutat de Valncia.
Per aix no pretenem (fra ills per la nostra banda) esgotar lanlisi del blaverisme. Aix, a ms dimpossible, ni tan sols s desitjable. Esperem que altres estudis
quantitatius i qualitatius aporten una llum ms intensa i difana, complementria i fins i
tot, per qu no!, contradictria, amb la nostra intenci de comprehendre les regularitats
i les particularitats del procs de modernitzaci al nostre pas.
Ats que en aquesta investigaci partim de la base (prcticament de sentit com per a la gran majoria de socilegs) que la identitat collectiva es construeix en la
interacci social, mitjanant mecanismes darticulaci dinteressos, dagregaci de demandes i de prctiques inclusives i exclusives, el regionalisme anticatalanista ha interactuat amb el catalanisme duna manera certament peculiar, ja que al Pas Valenci
hi ha hagut i hi ha ms anticatalanistes que no prpiament catalanistes (cosa que
tractarem dexplicar en el desenvolupament de la recerca), per aquests han esdevingut particularment tils per fer versemblant la suposada amenaa catalanista10 contra
la identitat valenciana.
Ens preguntarem com ha influt i influeix el discurs, la ideologia blavera, en la
societat valenciana i en concret en la construcci social de la identitat valenciana (de la
10
El terme catalanista ha esdevingut un concepte majoritriament pejoratiu al Pas Valenci. Tal
com afirma Bodoque El terme catalanista t una connotaci negativa al Pas Valenci, si ms no entre
bona part de la poblaci, especialment a les comarques que envolten la ciutat de Valncia i on lanticatalanisme t ms presncia social. Polticament, lanticatalanisme ha considerat catalanistes des dels nacionalistes catalans defensors del projecte poltic dels Pasos Catalans (els nics catalanistes en sentit estricte, polticament parlant) fins a aquells que afirmaven la unitat de la llengua catalanovalenciana, passant per qui considers la necessitat dalguna mena de relaci estable amb Catalunya en matria lingstica, cultural o institucional. Catalanista s, a ms, una desqualificaci poltica radical, sinnim dantivalencians i de tradors a lautntica ptria valenciana (2005: 107).
identitat valenciana central i dhuc de les identitats valencianes perifriques) i de les

identitats nacionals que operen al seu si en concret tractarem dobservar quines
implicacions ha tingut en les identitats nacionals espanyola i valenciana.
Ens preguntarem aix mateix i tractarem dobtenir respostes per les causes del
grau deficcia social del discurs anticatalanista al Pas Valenci que apuntvem ads.
Per qu, per exemple, el secessionisme lingstic t tant dxit estadstic si totes les
universitats valencianes aix com la romanstica internacional el discurs cientfic
respecte la llengua prpia han deixat ben pals la unitat lingstica entre el valenci i
el catal? Si, com ens diu Prez-Agote (1984: 2), no tot en els hmens i les dones s
raciocini i reflexi, si tenim en compte que una definici falsa determina el comportament social igualment que ho determina una de vertadera, si assumim que leficcia
social de les idees no depn de la veracitat cientfica que tinguen, sin del grau devidncia (de plausibilitat social) que abasten, que la realitat social s performativa, en el
sentit que els actors socials creen la realitat social dacord amb les seues definicions,
anhels i objectius, etc., estarem en condicions dentendre millor i ms profundament el
fenomen del blaverisme.
En aquesta investigaci es tractar el blaverisme com un moviment singular amb
aspectes especfics per tamb sanalitzaran les concomitncies i similituds amb altres
discursos i moviments poltics i socials. Daquesta manera evitarem les hiptesis absolutament ad hoc i les interpretacions que shan fet a lestil de qu el Pas Valenci seria
una completa singularitat social (absolutely different) i/o una mena danomalia particularssima. Contrriament la societat valenciana sha dentendre dins del context de les
societats modernes occidentals:
para poder entender los cambios que se estn produciendo en la estructura social de la sociedad valenciana, hay que referirse necesariamente al contexto social y
poltico que confieren su significado ms profundo a tales cambios, y que no es
otro que el que delimitan las sociedades occidentales ms avanzadas (Garca
Ferrando, 1992: 10-11).
Daquesta manera podrem trobar equivalncies del blaverisme amb altres moviments socials contemporanis relativament semblants que ens permeten entendrel
millor i evitar considerar-lo aix com un moviment absolutament singular i incomparable
com fan alguns assaigs que es queden en els aspectes ms formals i epidrmics.
En aquesta investigaci no ens interessar, en conseqncia, tant la conformaci histrica de la ideologia i del moviment social anticatalanista al Pas Valenci una
qesti, com ja hem explicitat, encara no massa ben estudiada per que correspon
fonamentalment als historiadors i a la sociologia histrica sin les implicacions socials (els conflictes i canvis socials) que han tingut en els darrers trenta anys a la
societat valenciana. En aquest sentit aquesta s una tesi sociolgica i no histrica
sobre el blaverisme. Prestarem alguna atenci, evidentment, als orgens i a levoluci
de lanticatalanisme per aix no ser prpiament el nostre objecte destudi. El que
volem s tractar dentendre com les estructures socials i els diferents grups socials han
facilitat la reproducci i lextensi daquest moviment social i no tant la gnesi ni les
explicacions psicologistes o histriques de curta alada que venen a dir, si fa no fa,
que si Xavier CaspA1 i Miquel AdlertA1 no hagueren fet all o all altre,11 que si Mara
11
La majoria de les elits no blaveres expliquen la ruptura de Fuster amb el tndem Casp-Adlert per
enveges i qestions personals. Vegem sin el que diran dos coneixedors directes del grup Torre com Burguera i Max Cahner: no puc estar-me de ser rabiosament sincer i rigors a lhora de criticar, severament,
lactitud desvergonyida que el 1977 adopten tant Adlert com Casp, quan reneguen del seu passat o, millor
dit, menteixen sobre el seu passat i volen fer veure all que no va ser, amb lnica finalitat denganyar els
incauts del moment, els ingenus desconeixedors del que havia estat la histria del valencianisme els primers anys de la postguerra (Burguera, 1991: 89) o Casp, si u ha seguit la seva trajectria literria, va
fer tots els papers catalanistes, perqu als Jocs Florals va intervenir a lexili, vull dir, a ms arriscant-se. El
que passa s que ell volia ser el poeta valenci, i quan... i lintellectual valenci. Quan al Fuster, doncs, li
vam fer ms cas que a ell, ell va considerar que era injust i va trencar. s... s una pataleta (Cahner,
Consuelo ReynaA1 no-s-qu... s evident que aquests protagonistes de la transici

democrtica i de la histria ms recent han tingut una influncia notable en la projecci
del blaverisme per tamb ho s que aquesta assumpci de lanticatalanisme per sectors significatius no haguera sigut possible sense alguna cosa ms.
Tampoc participarem de les explicacions, ms o menys identificades amb el projecte identitari fusteri, que convertiren els valencians en una mena daudincia passiva i submissa que acceptaria (que sengoliria) les manipulacions de les classes dirigents. Ens agrade o no, els valencians sn identitriament el que sn no sols per lacci nacionalitzadora (poderosa, bviament) de lestat-naci espanyol sin tamb perqu majoritriament han acceptat la proposta identitria que sels oferia des de dalt
per, a ms a ms, han contribut, com tractarem de mostrar al llarg de la redaccci,
des de baix. Coincidim amb Archils en qu:
En definitiva, els valencians i les valencianes han acceptat aquest conjunt de repertoris simblics (i no simblics) per a definir-se a si mateixos, i aix no pot ser
explicat suficientment remetent a autoenganys, manipulacions o fins i tot recursos a la conscincia fosca o lautodi (2007: 183).
Contrriament, ens interessar ms tractar de mostrar com la identitat regional

valenciana (i nacional espanyola) histrica ha sabut adaptar-se a les profundes transformacions socials i poltiques del Pas Valenci duna manera exitosa (Archils,
2007a: 182) i, en particular, com el regionalisme anticatalanista valenci fou a partir de
la transici democrtica i continua sent un mecanisme efica dajustament de la identitat regional a la construcci poltica de la comunitat autnoma valenciana i de resposta a la narrativa alternativa del fusterianisme o, expressat probablement duna manera
ms exacta, com el blaverisme aconsegu connectar amb aquell regionalisme i mobilitzar una part important dels actors socials a partir de la interpellaci anticatalanista, a
partir de la percepci social que era Catalunya i els catalanistes qui posaven en
perill la identitat valenciana.
En aquest sentit en aquesta recerca partirem de la hiptesi de qu el blaverisme
s un discurs i un moviment social anticatalanista, regionalista i espanyolista, populista, conservador, amb una argumentaci conservadora i, almenys retricament, i antimodernitzadora, que es desenvolupar en un perode de molt rpides transformacions
a la societat valenciana com s la transici democrtica per que aconseguir trascendir-lo i esdevenir la identitat valenciana hegemnica fins a lextrem dhaver-se convertit, si ms no parcialment, en ideologia oficial al pas. Aquesta hiptesis es pot
ampliar en les cinc subhiptesis segents:
1)
que lanticatalanisme valenci actual, el blaverisme, ha construt amb xit una

identitat collectiva valenciana bsicament a partir dels tres pressupsits segents: a) la instrumentalitzaci duna tnia valenciana, fonamentada en lexistncia duna politeia des del segle XIII fins al XVIII (el Regne de Valncia), una
llengua i una cultura percebudes amb ms o menys intensitat no sols com a
prpies sin fins i tot, segons com, privatives (la denominaci particularista de
valenci o llengua valenciana i no catal o llengua catalana s majoritria
si ms no des del segle XV) i una certa conscincia daquesta diferenciaci poltica i cultural; b) lassumpci i apropiaci dels principals pressupsits (no tots,
00:1341). Aquesta percepci sha reprodut a tota una generaci que no visqu la ruptura directament.
Vegem, a tall dillustraci, lexplicaci segent: hi ha un trencament evident. Estos senyors, Adlert i
companyia, es troben davant dun intellectual que t una talla i un nivell de raonament molt diferent i molt
superior. I que els deixa bandejats deixe futur regionalisme que ells somniaven, on podien ser els vedettes, els number one, els que manaven... Clar, Fuster t una contextura intellectual que no els deixa a
estos reeixir el ms mnim. Jo crec que s una qesti purament personalista, perqu em negue a pensar
que el senyor Casp, o Adlert, que no sn tontos, prengueren eixa posici per raons lgiques, per deducci
intellectual... en absolut, jo crec que s una qesti molt ms emotiva, molt ms humana, molt ms
personal, que no intellectual (Benlloch, 00:1147). Tot i ser certes aquestes justificacions, no explicarien
perqu Casp, Adlert i altres enganyaren a tants i tants incauts.
per) de la construcci de la identitat regional valenciana confor-mada a finals

del segle XIX i les primeres del segle XX (que originriament, com veurem, no
era catalanfoba) i, si ms no duna bona part dels smbols i mites daquesta
per esdevenir versemblant socialment, plausible i alhora la instrumentalitzaci daquesta tradici poltica aix com la conversi en anticatalana, en considerar (i, com tamb veurem, no li mancar ra) que el paradigma fusteri
atempta contra aquesta identitat regional que es concep com lautn-tica identitat collectiva dels valencians. El blaverisme, per tant, malgrat els antecedents
anticatalanistes de la primera meitat del segle XX, no t una tradici centenria
sin que naix a les acaballes del rgim franquista (i amb algunes connexions
evidents amb sectors daquest), es desenvolupa a la transici democrtica i es
consolida com un nou moviment social i poltic i c) la institucionalitzaci de la
Generalitat, amb bona part de la crrega simblica del blaverisme incorporada
en el text estatutari o en desenvolupaments legislatius posteriors (Llei de
Smbols i altres), que supondr una mena de regionalisme ordinari, rutinari o
banal (manllevem aquest adjectiu del llibre de Michael Billig Nacionalisme
banal) que legitimar polticament lanticatalanisme valenci i que afavorir la
seua reproducci social;
2)
que el blaverisme, ha generat i genera, mitjanant la sndrom de diferenciaci

marginal (desenvolupem aquest concepte al captol cinqu) una identitat valenciana percebuda com ntidament no catalana si no catalanfoba: els valencians serem, sobretot, no catalans, i estarem, molt allunyats de qualsevol
mena de catalanitat. Mai mos fareu catalans. Aquesta construcci identitria,
lgicament com totes les altres identitats collectives, lha fabricada per oposici
i per exclusi (un mosatros els valencians front un altre, en aquest cas, Catalunya i els catalans duna banda i els catalanistes valencians duna altra, que
esdevenen tots plegats lalteritat principal per a lanticatalanisme) tot nodrint-se
de prejudicis i dimatges estereotipades dels catalans i de Catalunya i dels
catalanistes del Pas Valenci. Aquests estereotips (els catalans mos volen
furtar la paella i tamb Ausis March i, darrerament, no volen ni donar-mos
laigua que els sobra, entre daltres) han sigut particularment eficaos en tant
que socialment creguts, i condicionen el comportament i la visi identitries de
les coses de bona part dels ciutadans de lrea metropolitana de Valncia i fins
i tot de fora del seu hinterland.
Aquesta valencianitat construda, valenciania, en no ser una identitat que safirma contra la que produeix un nacionalisme destat com lespanyol, nesdev
no sols no incompatible amb lespanyola sin, ans al contrari, perfectament
complementria (tan valencians com espanyols). Tot plegat contribueix a construir, majoritriament, una identitat valenciana regional i no sols no nacional sin antinacionalista valenciana. Lanticatalanisme valenci, per tant, genera, tret
de contades excepcions, no sols regionalisme (i un regionalisme, en general,
bien entendido) i no nacionalisme valenci sin que esdev un mecanisme particularment efica de nacionalisme espanyol en presentar-se com un autoctonisme front al nacionalisme valenci, identificat necessriament com a catalanista i, per tant, foraster (el que anomenarem paradoxa de lautoctonia). Aix explicaria la inexistncia, ms enll de persones i organitzacions molt poc
significatives socialment, dun nacionalisme valenci anticatalanista alternatiu a
la identitat nacional espanyola hegemnica (i al nacionalisme darrel fusteriana)
i ensems que el blaverisme haja sigut un instrument particularment efica per
consolidar aquesta identitat (nacional) espanyola en presentar-la com natural,
compatible i complementria amb la identitat (regional) valenciana, tal com
lentn aquest.
La identitat valenciana per la qual aposta el blaverisme, doncs, s integradora i
funcional per a lespanyolitat i per aix les institucions estatals, des de les ms
altes (com el Cap dEstat) fins laparell burocrtic i repressiu, aix com el nacionalisme espanyol, en particular el conservador, no sols no el percebr com un
competidor sin com un aliat, al qual si ms no en moments puntuals donar

suport a les seues reivindicacions;
3)
que el blaverisme, igualment que qualsevol altra ideologia o moviment social,

articula un conjunt dinteressos i objectius i respon a determinades necessitats
socials o demandes. En aquest sentit el blaverisme no es pot concebre bsicament (perqu explica poc i perqu explica malament la societat valenciana),
com fa Bello a La pesta blava, com una anomalia social producte de lexistncia
dun cert nombre (gens insignificant, per cert) de desequilibrats, o de feixistes, al Pas Valenci.12 Una ideologia i/o discurs determinats arrelen en una
collectivitat concreta perqu hi ha elements socials, estructurals o temporals,
que aix han de permetrens entendrel i en aquest cas sostenim que el blaverisme esdevingu, des de prcticament els seus orgens a les acaballes del
franquisme i durant la transici democrtica, un moviment conservador i fins i
tot en alguns casos retricament antimodernitzador, de defensa duna determinada tradici (tamb en el terreny esttic i patrimonial. La lluita contra la reconstrucci del teatre de Sagunt ns un exemple molt revelador).13
El blaverisme, per tant, construeix una tradici particularista, que reaccion
contra no pocs dels canvis socials i poltics per, sobretot, culturals conseqents promoguts per la rpida modernitzaci econmica i social del pas de la
dcada dels seixanta i dels setanta del segle passat, modernitzaci que en bona mesura es considerar fornia i fins i tot antivalenciana. Daquesta manera aconseguir crear una mena de refugi identitari contra (una determinada)
modernor.
El blaverisme, per tant, es desenvolupa en un determinat context social en qu
sha produt un procs de modernitzaci econmica i social accelerada, s dir,
una transformaci vertiginosa de lestructura ocupacional valenciana i dels canvis caracterstics que comporta sovint els processos modernitzadors: desenvolupament econmic, urbanitzaci, immigraci, individualisme, nostlgia i reinvenci de la tradici, etc. En aquest sentit considerarem el blaverisme com un
discurs i un moviment social antimodernitzador que, si ms no en aparena,
reaccionar contra determinats aspectes de la modernitzaci i, en particular,
contra la proposta de modernitzaci ideolgica representada particularment per
Joan Fuster14 i pels seus seguidors amb formes dantiintellectualisme, defensa
dels sentiments, duns valors suposadament ancestrals (Catal? No, gracies. Conec a mon pare) i fins i tot millenaris, la qual cosa no significar, per,
que no siga una ideologia i un moviment social inequvocament moderns,
propis de la modernitat;
4)
que el blaverisme consisteix en un discurs i un moviment social populistes. El

populisme (conservador en aquest cas), en tant que una forma de lgica polti12
En conseqncia coincidim amb Bodoque en qu la consideraci del blaverisme com a una

mena de moviment feixista que han fet alguns autors (Bello: 1988) seria discutible, malgrat els trets intolerants i violents; caldria considerar-lo, ms aviat, com un fenomen populista mobilitzador de sectors marginats pel procs de modernitzaci i industrialitzaci iniciat una dcada abans, amb poc nivell cultural i un
temor indubtable per futur econmic i poltic (2000: 8). Cursiva de loriginal.
13
Durant el govern de Joan Lerma es produ una polmica rehabilitaci-reconstrucci del teatre
rom de Sagunt que, a ms, seria irreversible. La dreta poltica i meditica (particularment LP) del Pas
Valenci i, en concret, el blaverisme es mobilitz, com veurem, en contra daquest projecte, al qual sacusar despectivament de progre i de no respectar unes runes, sacralitzades, i linterpretar com un altre
atac contra la personalitat valenciana, suposadament conformada fa milers danys.
14
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992): de famlia de llauradors (tot i que son pare fou tallista
carl), llicenciat en dret, ha sigut un dels assagistes i crtics ms importants de la literatura catalana, a ms
dhistoriador i poeta. Per a la nostra recerca ens interessa destacar que s el pare ideolgic del neovalencianisme o fusterianisme, paradigmticament al seu Nosaltres els valencians (1962) i que ser considerat,
per tant, el gran trador per banda del blaverisme fins al punt que satempt amb explosius contra sa casa. Al captol catorz analitzem ms detingudament el seu pensament nacional.
ca, articula demandes poltiques diverses i alhora reinterpreta fragments de la

histria local duna manera essencialista, i els projecta com al referent collectiu
amb qu justifica els seus objectius. Malgrat ser, si ms no en principi, una minoria social, lanticatalanisme del Pas Valenci sapropiar de les suposades
essncies del poble a qui pretesament representen en la seua globalitat, tot
exceptuant els tradors (maniqueisme) a partir de la tpica estratgia populista
metonmica didentificaci del propi blaverisme amb el conjunt del poble valenci i les instrumentalitzar per a un programa ocult (no explcit, dispers), la
recuperaci del poder, del poder valenci per banda de la minoria que sungia
com a representaci autntica daquest poble;
5)
que el blaverisme sha dotat dun particular teixit associatiu i comunicatiu que
lhan fet convertir-se en un moviment social duna particular importncia i que
ha aconseguit una reproducci social constant, de tal manera que aquest discurs (per ms que sorprenga a bona part de la comunitat universitria i intellectual) continua gojant de prestigi entre sectors significatius de la societat
valenciana (empresarials, poltics, esportius, festius, etc.), particularment a la
ciutat de Valncia i el seu espai dinfluncia ms immediat. Entre daltres ha
aconseguit controlar institucions culturals centenries de la ciutat i del pas com
Lo Rat Penat (LRP) o altres dhistriques com el Centre de Cultura Valenciana
(que esdevindr finalment Reial Acadmia de Cultura Valenciana-RACV) i diversos mitjans de comunicaci escrita particularment arrelats, com LP, o de
nous, com Diario de Valencia (recentment desaparegut) o Valncia hui, entre
daltres, de rdio (com la 97.7) o de televisi (LPTV, Canal 7, etc.), qesti que
explicar, entre daltres, per qu la presncia social del blaverisme a lrea metropolitana de Valncia s molt ms superior que no a les comarques de La
Plana o de LAlacant. Aix mateix ha aconseguit que la seua proposta influisca
decisivament en el subsistema de partits poltics valenci i en lentremat institucional de lautogovern (inclosos els mitjans de comunicaci pblics de RTVV),
de tal manera que ha esdevingut, si ms no parcialment, ideologia oficial del
Pas Valenci, un regionalisme banal, ordinari, que sha expandit socialment
mitjanant un particular procs de dominaci simblica.
Com afirma Ricoeur en interpretar Geertz, no ens interessar oferir tant bons diagnstics genetistes del regionalisme anticatalanista valenci sin especialment com
ha operat i com opera aquest i, per tal daconseguir-ho, atendre en particular al procs
autnom de la formulaci simblica, s dir, al desenvolupament de la construcci i
reproducci social del blaverisme:
Geertz sostiene que los socilogos marxistas y los socilogos no marxistas tienen en comn el hecho de prestar atencin slo a los factores determinantes de la
ideologa, es decir, a lo que causa y promueve la ideologa. Pero lo que estos socilogos no se preguntan es cmo opera la ideologa. No se preguntan cmo funciona la ideologa, no se preguntan cmo, por ejemplo, un inters social pueda ser
expresado en un pensamiento, en una imagen o en una concepcin de la vida
[...] Esas sociologas pueden ofrecer buenos diagnsticos de la enfermedad social.
Pero la cuestin de la funcin, es decir, la manera en que realmente opera una enfermedad, es en ltima instancia la cuestin ms importante. Estas teoras fracasan, dice Geertz, porque pasaron por alto el proceso autonmo de la formulacin
simblica (1997: 53).
Evidentment no ens acontentarem en analitzar el discurs de lanticatalanisme valenci per se sin tamb la base social que el sustenta aix com el context social. B
que sabem els socilegs que els actors socials poden enganyar els investigadors o
fins i tot enganyar-se a lhora de justificar la seua conducta. Ens caldr, doncs,
confirmar de manera independent les dades i opinions. Si hagurem de creure el que
ens escriu, per exemple, el bigraf de Lizondo sobre la seua actuaci poltica (que
analitzarem al captol 14.2.1), haurem de concloure que ha sigut lestadista valenci
ms gran de la histria. Per aix no podem donar per vlid sense ms el que diu el
blaverisme dell mateix sin que haurem de buscar explicacions socials de la reproductivitat que ha assolit com a moviment i com a discurs:
Los cientficos de la conducta estn en constante peligro de confundir las justificaciones que la gente da a los dems y que con frecuencia ellos mismos se
creen con las razones que hay detrs de un curso de accin dado [] Un investigador nunca debera aceptar, sin confirmacin independiente, las explicaciones
sociales sobre su conducta como explicaciones de esa conducta (Turner, 1991).
Explicitat aix ens interessar investigar no tant per qu sorgeix el discurs anticatalanista, particularment a la transici democrtica, sin com ha roms i com roman
aquest a la societat valenciana. Perqu el que resulta evident amb un simple esguard
sociolgic s que el blaverisme, malgrat la crisi gravssima que ha afectat a UV en els
darreres anys (el partit poltic que fonamentalment lha encarnat durant la dcada dels
huitanta i dels noranta del segle passat), ni ha desaparegut ni es preveu la seua desaparici. De fet, el PP, que ha fet servir aquest discurs des de la transici democrtica,
lha assumit si ms no parcialment i ha aconseguit guanyar-se la major part dels seus
votants i esdevenir el partit regional.
Si el blaverisme ha aconseguit bona part dels seus objectius es deu a qu ha
impregnat la identitat valenciana central mitjanant un procs didentificaci de la
valencianitat no sols amb una no-catalanitat sin tamb amb una certa afirmaci
anticatalana, tal com tractarem de mostrar al llarg de la investigaci. Lanticatalanisme al Pas Valenci i, en qualsevol dels casos, a lrea metropolitana de Valncia,
sembla estructural i per ms que la societat de 1975 a 2008 sha transformat duna
manera significativa, el discurs anticatalanista continua estant ben present en la
conformaci de la identitat valenciana general. Podrem afirmar que el blaverisme ha
vingut per a quedar-se i que shi ha installat cmodament. La valenciana, com a societat moderna, experimenta processos de mobilitat social, de contacte i dinformaci
interna i externa. Tot i aix, la narrativa anticatalanista no sols roman sin que ho fa
duna manera hegemnica, si ms no parcialment.
Barth ha sigut un dels que ha aportat una de les explicacions ms convincents
del manteniment de les identitats collectives i de la diversitat cultural en processos no
precisament dallament geogrfic i social sin dintercanvi dinformaci i dinteracci
contnua que caracteritzen a les societats occidentals. Lantropleg ha defs que tot i
els canvis socials i els contactes interculturals i les interdependncies, les categories
tniques i identitries es reprodueixen i, per tant, sobreviuen a aquests canvis:
En otras palabras, las distinciones tnicas categoriales no dependen de una ausencia de movilidad, contacto o informacin; antes bien, implican procesos sociales de exclusin e incorporacin, por los cuales son conservadas categoras
discretas a pesar de los cambios de participacin y afiliacin en el curso de de las
historias individuales (1976: 10). La cursiva s de loriginal.
Si lanticatalanisme valenci es fonamenta en un conjunt de visions socials particulars, tal com sostenim, aquestes deuen de ser una part fonamental, els fonaments
amb els quals construir una valenciania particularista. Lanlisi daquestes formes
discursives, sovint estereotipades, daquestes construccions socials, que impregnen
profundament el discurs anticatalanista (i que exclouen de la valencianitat bona part de
les elits intellectuals valencianes), doncs, s clau per entendre la permanncia i la
capacitat reproductiva que t en no poques comarques valencianes aquesta ideologia.
Tot aquest esfor crtic anir encaminat a la comprensi cientfica del blaverisme,
concretament des del perode del seu naixement com a moviment de masses (la
transici democrtica i la preautonomia del Pas Valenci) fins a lactualitat; s a dir,
per posar dates aproximatives dacord amb criteris histrics, des de la mort del
dictador Francisco Franco lany 1975 (encara que amb una major incidncia des de la
Llei per la Reforma Poltica aprovada lany segent) fins el present ms immediat. I s
que els socilegs tamb necessitem una perspectiva histrica per tal de captar el
significat cabalment dall que estem investigant. Cal que els analistes socials no
restringim lestudi al present ms immediat i abarcar un perode histric suficient:
el analista social amplia el campo de observacin hasta abarcar un perodo histrico suficiente; suficiente para captar el significado que trata de comprender y
explicar (Valles, 1997: 111). La cursiva s de loriginal.
A ms, considerem que qualsevol transici poltica en aquest cas dun rgim
dictatorial cap a un nou sistema democrtic resulta un moment privilegiat per a la
investigaci dunes realitats dinmiques i no esttiques com sn els moviments regionalistes i nacionalistes i les identitats collectives que els acompanyen, ats que un
perode de transformaci social profunda, com acostuma a resultar qualsevol transici,
s un magnfic laboratori social per a lestudi del desenvolupament daquestes (o de
llur subdesenvolupament). Per aix, tot i no ser una recerca histrica, s es prestar
una certa atenci a la gnesi del blaverisme durant la transici democrtica. De fet, el
resultat de lenfrontament de dues narratives que aspiraven a hegemonitzar la identitat
valenciana, la fusteriana i la blavera, tot i que sha produt al llarg daquestes darrers
tres dcades, es concentr en un perode histric curt: des de 1978 a 1981-1982,
apenes tres o quatre anys.
Tot i que una de les principals estratgies investigadores ser estudiar el discurs
del blaverisme i, per fer-ho, hem de tenir present lmbit territorial del conjunt del Pas
Valenci ja que s aquest lespai reivindicat (el Regne de Valncia, la regi valenciana
o la Comunitat Valenciana), centrarem latenci fonamentalment en la ciutat de
Valncia i la seua rea metropolitana per tres motius: 1) per ser on el blaverisme naix i
t la seua major influncia i suport social; 2) pel caire de centralitat social i poltica de
Valncia al Pas Valenci, que facilitar la reproducci social del blaverisme precisament perqu es difondr particularment al centre i des del centre i esdevindr una
ideologia i un moviment social centrals (fins i tot els marges del centre acostumen a
ser si ms no parcialment centrals) per a la construcci de la identitat valenciana i
lestructura social valenciana i 3) perqu lmbit local i urb esdev un territori privilegiat per a lanalista social de les identitats collectives.15
De tota manera amb aquesta recerca es busca, a partir del coneixement exhaustiu del cas valenci, poder aportar elements que contribuisquen a conixer millor, a
partir dun estudi de cas, el fenomen dels regionalismes i dels populismes i de les
identitats i, ms en concret, a coadjuvar a tractar dinterpretar els xits i els fracassos
(les causes i conseqncies) daquesta mena de projectes poltics. En definitiva, amb
aquesta investigaci ens plantegem analitzar sociolgicament com ha construt discursivament el blaverisme una particular hegemonitzaci de la identitat valenciana i alhora
de quines estratgies socials sha fet servir per aconseguir reproduir amb xit una
proposta poltica que, si ms no, era minoritria fa tan sols trenta anys.
I del blaverisme podem anticipar, a diferncia daltres opinions que pronosticaven
o encara pronostiquen la seua desaparici o minoritzaci, que no li ha anat massa
malament. Almenys per a nosaltres, com tractarm de mostrar al llarg de la tesi, no
deixa de ser una obvietat tot i que cal remarcar-la que lanticatalanisme a Espanya
i, particularment, al Pas Valenci ha sigut un moviment social que ha adoptat un
discurs efica pel que fa a laconseguiment si ms no duna part dels seus objectius i,
tot i haver disminut la seua intensitat mobilitzadora en els darrers anys (en part tamb
degut als propis xits), contnua condicionant la poltica valenciana i la identitat
valenciana central (Piqueras, 1996).
De fet, la reproducci daquest discurs anticatalanista continua sent notria. El
blaverisme, en bona mesura, aconseguir ser, des de la transici democrtica fins a
15
El mbito local (y an ms especficamente el urbano) se convierte en un espacio privilegiado
para el anlisis de las identidades colectivas (Archils, 2006: 126).
hui, el discurs hegemnic al voltant de la identitat valenciana, si ms no a lrea

metropolitana de Valncia, i aconseguir tenir una influncia poltica i social al conjunt
del Pas Valenci incontestable, el que demostraria que el seu camp dactuaci no s
exclusivament lespai cvic16 o lespai cultural sin que afecta directament al que
Bourdieu anomena camp poltic (Bourdieu, 1979: 470).
16
Fem servir el concepte com a societat civil en Barber (2000), s dir, com a espai intermedi entre
el camp de les relacions econmiques i el de lestat.
Captol 2on. Metodologia, enfocament, tcniques

i disseny de la investigaci
No existeix, que tinguem constncia, un estudi especfic que ens permeta conixer directament la base social i la implantaci de lanticatalanisme valenci i no comptvem amb mitjans per la nostra part per assolir-los. No obstant, ens preguntrem, hi
ha mitjans indirectes per aconseguir-ho? Pensrem que s i encetrem una estratgia
investigadora a partir dels elements que estaven al nostre abast per radiografiar
sociolgicament el blaverisme.
Metodolgicament, en aquesta investigaci, partim de la convenincia de fer servir el que Miguel Beltrn anomen una epistemologia pluralista i que Alfonso Ort
repleg en la convenincia de defensar una metodologia pluralista (a Garca Ferrando, 1989: 172), s dir, que no es tanque exclusivament en un positivisme ni en una
hermenutica radicals sin que estructure les bondats dels enfocaments quantitatius i
qualitatius i, per tant, de les tcniques dinvestigaci social quantitatives i qualitatives.
A efectes prctics, per, no ens era possible abordar una recerca completa i exhaustiva que combinara totes dues perspectives. Per la necessitat dacotar lobjecte de
lanlisi i per labsncia de finanament en aquesta investigaci, per tant, no ens
proposrem mesurar quantitativament el blaverisme qesti que tamb tindria el seu
inters per per a la qual cosa caldria fer una inversi econmica mitjanant tcniques
quantitatives de mostreig amb qestionaris que escapaven a les nostres possibilitats.
Havem doptar, doncs, per un aspecte fragmentari del nostre objecte destudi.
En conseqncia, per analitzar el discurs i la reproducci social del blaverisme
hem optat per seguir bsicament un enfocament qualitatiu que pensem que pot servirnos millor per al nostre propsit de contextualitzaci significativa dels fets estudiats
(Ort a Garca Ferrando, 1989: 172) ats que ens interessa investigar no tant quants
blaveros hi ha a la societat valenciana i qui sn (qesti, per, dinters indubtable)
sin com ha operat polticament el blaverisme per aconseguir i mantenir una proposta
identitria no sols majoritria sin si ms no parcialment hegemnica en no poques
esferes de lrea metropolitana de Valncia i del seu espai dinfluncia social.
Dissortadament continuem encara sense conixer quina s exactament i detallada la importncia quantitativa de lanticatalanisme al pas i a lrea metropolitana de
Valncia. Estudis quantitatius complementaris ens permetran conixer amb exactitud
quins sn exactament els agents que advoquen pel regionalisme anticatalanista i en
quin grau, on sautoubiquen a lestructura social i ideolgica, com participen i es mobilitzen i quines sn les variables sociolgiques que els diferencien. Labast de la nostra
investigaci, per, lhem de centrar fonamentalment a lanlisi qualitatiu del discurs
blavero i a lestudi de les elits i les estructures associatives daquest.
Tot tenint present que partem de la hiptesi que aquest singular anticatalanisme
valenci ha aconseguit si ms no parcialment hegemonitzar la identitat valenciana i
enviar als marges socials altres propostes identitries, all que ens resulta ms important s destacar com sha produt i com sha perpetuat aquesta hegemonia social, cosa
que pensem que podem fer amb ms profunditat amb una metodologia qualitativa.
Per enfocament o metodologia qualitativa entenem en aquesta recerca: la investigacin que produce datos descriptivos: las propias palabras de las personas,
habladas o escritas, y la conducta observada (Taylor i Bogdan, 1987: 20). Lenfocament qualititatiu, tal com ens recorda Callejo, centra la seua anlisi en la dimensi
simblica de la interacci social i aquesta es du a terme fonamentalment mitjanant el
llenguatge. Lestudi del discurs social, que es concreta, en el nivell socio-lingstic,
esdev una ferramenta decisiva, doncs, per als qualitativistes:
El abandono de la esfera de los hechos, hace que el eje central de anlisis del
enfoque cualitativo se traslade a la dimensin simblica de la interaccin social
producida fundamentalmente a travs del lenguaje cotidiano [...] El discurso social
materializado en el lenguaje comn, o producido en la situacin emprica, es el
material con el que se trabaja bsicamente en este enfoque (2003: 102).
Aquest enfocament, a ms, implica necessriament alguna forma de Verstehen,17 de comprensi activa per banda de linvestigador, fet que esdevindr una de les
grans diferncies envers el positivisme quantitativista que, almenys en teoria, pretendria accedir als fets objectius com si aquests foren una realitat independent de la
perspectiva (perspectives) dels actors socials.
Si lacci social est, duna manera ineludible, lligada a les percepcions de la
realitat social, cal fer un esfor des de la sociologia i resta de cincies socials per
comprendre aquestes, que al capdavall ser la nica manera dentendre-les. Callejo, fins i tot, va ms enll i reclama una simpatia i una certa complicitat amb els
subjectes estudiats,18 cosa que no compartim perqu implicaria, si ho dugurem fins
les darreres conseqncies, la impossibilitat del qualitativista destudiar fenmens
socials que detesta o que considera negatius (veure prleg).
Tanmateix s compartim que s necessria, com ho anomenen els antroplegs,
una certa perspectiva emic per tal duna comprensi profunda i adequada dall que
estudiem. Per interpretar correctament o, el que ve a ser el mateix, comprensivament, un discurs determinat cal capficar-shi per veure les motivacions que porten a
lacci des de la lgica social dels protagonistes, ats que en un cas com el blaverisme, tal com hem esmentat en el captol anterior, no podem quedar-nos amb una perspectiva racionalista i elitista que simplement es mire els anticatalanistes com si foren
uns sers menyspreables que es dediquen a negar activament veritats cientfiques.
El que ens interessa, doncs, s saber per qu ho fan i com es possible que hagen pogut hegemonitzar la construcci de la identitat valenciana. I per fer-ho hem desforar-nos per capbussar-nos en el particular paradigma simblic i identitari. Lopci
qualitativa, doncs, pensem que podia i que pot acostar-nos amb major profunditat a
lobjecte de la nostra recerca perqu:
el investigador ve al escenario y a las personas en una perspectiva holstica: las
personas, los escenarios o los grupos no son reducidos a variables, sino considerados como un todo. El investigador cualitativo estudia a las personas en el contexto de su pasado y de las actuaciones en que se hallan (Taylor i Bogdan, 1987:
20).
Per abordar el treball de camp ens hem basat fonamentalment en tres fonts que
parcialment o total romanien indites i que estaven al nostre abast:
a) duna banda laprofitament de la base de dades que contenia la transcripci
de les 35 entrevistes bastant completes (veure transcripcions al dvd adjunt) a
lders de la transici democrtica gravades en vdeo des de la tardor de 2003
a la primavera de 2004 pel Laboratori dAudiovisuals de la Universitat de Valncia i realitzades per al documental Del Roig al Blau. Aquestes han suposat
una documentaci extraordinriament til per lanlisi del discurs de lanticatalanisme valenci i que fins ara romania sense investigar;
17
el fenomenlogo lucha por lo que Max Weber denomina verstehen, esto es, comprensin en un
nivel personal de los motivos y las creencias que estn detrs de las acciones de la gente (Taylor i
Bogdan, 1987: 16).
18
La accin que comprende el Verstehen (comprensin), slo se pueden adquirir desde la interaccin entre observador y observado. Esta tradicin que invita a la interpretacin desde la comprensin
supone una de las grandes fracturas entre ambos enfoques. El Verstehen implica empata, simpata,
cierta complicidad e interaccin con el sujeto para comprenderlo. En la prctica, ste es el polo opuesto
de la propuesta objetivadora del positivismo (Callejo, 2003: 105).
b) duna altra la investigaci documental i lanlisi de contingut de les diferents

fonts blaveres (que sovint estaven molt disperses i han sigut particularment
dficil el seu seguiment) aix com el seguiment de les iniciatives parlamentries i dels discursos a les Corts aix com de determinats mitjans de comunicaci que instrumentatitzaren aquest discurs (bsicament LP, DV i VH);
c) i, per ltim, lestudi sociolgica de les elits del blaverisme i lanlisi de lentremat associatiu de lanticatalanisme al Pas Valenci.
Lestratgia de la investigaci ha sigut esbrinar quin s el discurs del blaverisme i
com es reprodueix socialment, com crea i refora una determinada identitat valenciana. Per aix la recerca ha combinat lanlisis de les fonts de ms duna trentena dentrevistes i lanlisi de contingut de tota la documentaci consultada que pensem que
hauria de servir per fer si ms no una certa triangulaci metodolgica dins de la metodologia qualitativa.
2.1 Entrevistes en profunditat

La base de dades de la transcripci de les entrevistes en profunditat realitzades
pel Taller dAudiovisuals de la Universitat de Valncia entre octubre de 2003 i juny de
2004 ens ha perms accedir a unes fonts de primera m per conixer el discurs que
permetr la reproducci social del blaverisme aix com la percepci del blaverisme
daltres protagonistes de la transici democrtica al Pas Valenci i de la poltica
valenciana de la dcada dels vuitanta i dels noranta del segle passat.
Cert s que lobjectiu principal daquestes entrevistes era aconseguir material per
a una pellcula documental, Del roig al blau i que, per tant, podrem qualificar-les com
periodstiques ms que no cientfiques. Tanmateix, la profunditat i inters daquestes
en levoluci i el desenvolupament de lanticatalanisme al Pas Valenci, molt ms
enll del reportatge, aix com lamplitud i la significaci dels entrevistats les ha convertides en una font valuosssima per a la recerca del blaverisme. Amb lexplotaci
daquesta documentaci es pretenia conixer el relat de la histria i les experincies
personals de la construcci identitria valenciana dels individus seleccionats, tots ells
elits poltiques i/o socials en algun moment histric significatiu.
Particularment ens interessava aquells qui b per la seua activa participaci en
el moviment social blavero b per la seua significaci social, per ser lders poltics,
institucionals o daltra mena i per tamb haver sigut protagonistes del desenvolupament i de la influncia de lanticatalanisme ens podrien resultar altament informadors
de com el blaverisme (re)construeix la histria i la identitat dels valencians.
Aix mateix tamb hem fet servir les entrevistes en profunditat a personalitats de
la transici democrtica i del passat poltic ms recent no anticatalanistes i/o que han
participat en diversa mesura dall que anomenarem com paradigma fusteri. Considerrem que per investigar el discurs blavero tamb ens seria molt til el discurs no
anticatalanista i fins i tot, si es que podem anomenar-lo aix, lantianticatalanista.
La tcnica de lentrevista s generalment considerada molt til per obtenir informaci sobre com els subjectes actuen i reconstrueixen el sistema de representacions
socials en les seues actituds i comportaments individuals i, en conseqncia, ens permet dapropar-nos a les representacions socials associades de lanticatalanisme valenci i als esdeveniments viscuts de forma individual al seu voltant. Al cap i a la fi lentrevista s, junt al grup de discussi, un dels principals ferraments de la metodologia
qualitativa per a les cincies socials i est molt estesa, ja que permite un tratamiento
bastante profundo de aspectos sociales que por otros medios no lograramos aprehender ms que superficialmente (Lpez, 2005: 78).
Novament hem de recrrer a Ort per destacar els tres principals avantatges de
lentrevista en les cincies socials: 1) contribuir a lanlisis de significats; 2) lestudi de
casos tpics o extrems i, last but not least, 3) aflorar les relacions socials no sempre
explcites, no sempre visibles a primer colp dull.19
Nosaltres volem, precisament, contribuir a lanlisi dels significats i pressupsits
del blaverisme a partir de casos prototpics (una entrevista amb Mara Dolores Garca
Broch, exregidora de cultura de lAjuntament de Valncia per UV ser, sense dubte,
molt ms reveladora que no la feta a un anticatalanista mitj de qualsevol barri del cap
i casal). s dir, on ms pretenem fer la incidncia s en la primera i la segona funci
de les entrevistes. Amb lexplotaci de les entrevistes es va buscar la major significativitat possible en els perfils dels informants, ja que ens interessava sobretot la creaci
del discurs i la reproducci daquest i s evident que les elits tenen una major rellevncia en aquests afers, els productors professionals ms que no els profans.
Talment com ens ha dit Bourdieu, hem de necessriament tenir en compte que
tamb la capacitat de producci dels discursos i, particularment, dels discursos dominants, est desigualment distribuda de tal manera que sovint molts actors socials
estan a merc del discurs que se li proposa i es reconeixen en el discurs dominant
malgrat no coincidir amb la seua experincia personal exactament:
En el punto de encuentro entre la experiencia y la expresin es donde se situa la
intervencin de los productores profesionales y los profanos, los significantes y los
significados: los dominados que toman partido por la conciencia, es decir, por el
lenguaje, estn a merced del discurso que se les propone, corriendo el riesgo de
no salir de la doxa ms que para caer en la alodoxia, en todos los falsos reconocimientos que favorece el discurso dominante, a merced, en el mejor de los casos,
de su portavoz, al que corresponde proporcionarles los instrumentos de la reapropiacin de su propia experiencia (1979: 472).
De fet, sobre les qestions necessriament poltiques i identitries que ens interessaven dels nostres informants es requereix un nivell dinformaci poltica determinat, un determinat grau de competncia comunicativa i poltica per ser contestades
duna manera significativament rica com per analitzar-la amb tot detall. Sovint, doncs,
el discurs de grups amb escassa competncia poltica esdev una mera assimilaci i
repetici dels discursos dominants:
En resumen, las interrogaciones ms propiamente polticas, las que exigen ms
imperativamente la competencia poltica especfica, son aquellas que se formulan
a los profesionales a los que los mismos enfrentan [] o aquellos que, si bien
afectan de manera muy directa a las condiciones ms concretas de la existencia
de sus destinatarios, se presentan bajo la forma que tienen que tomar para convertirse en las apuestas reconocidas en las luchas que tienen lugar en el campo
de la produccin ideal (Bourdieu, 1979: 474).
Pel que fa al fons documental del Laboratori dAudiovisuals de la Universitat de

Valncia hem analitzat exhaustivament les trenta-set entrevistes segents,20 que les
19
En primer lugar, desde un punto de vista semntico, puede contribuir al anlisis de significados,
precisando mediante la colaboracin del propio sujeto entrevistado las cadenas asociativas de significantes, inherentes a la llamada polisemia del signo [...] Igualmente [...] tiende a resultar muy productiva para
el estudio de casos tpicos o extremos, en los que la actitud de ciertos individuos encarna, en toda su
riqueza, el modelo ideal de una determinada actitud, mucho menos cristalizada en la media del colectivo
de referencia [...] Pero, sobre todo, la mayor pertenencia de la tcnica de la entrevista individual en profundidad para el anlisis sociolgico, corresponde a la potencialidad de su situacin proyectiva para revelar las relaciones [...] con los modelos culturales de personalidad (a Garca Ferrando et al, 1989: 197).
20
En aquesta relaci, aix mateix, destar vius i amb bona salut durant la gravaci de les entrevistes probablement shaguera dhaver incls en la nmina dels entrevistats si ms no els segents protagonistes de la transici poltica i de la dcada dels huitanta i dels noranta del segle passat que hagueren
aportat uns testimonis sobre el blaverisme molt significatius (per ordre alfabtic): Fernando Abril Martorell;
Miquel Adlert Noguerol; Emilio Attard Alonso; Jos Barber Armelles; Manuel Broseta Pont; Xavier Casp i
Verger; Vicente Giner Boira; Vicente Gonzlez Lizondo i Jos Ramos Costa (veure Apndix 1).
hem subdividides entre tretze entrevistes a personalitats que hem considerat anticatalanistes (encara que la seua pertinena al blaverisme siga perifrica, com el cas del
que fou governador civil Fernndez del RoA1 o que, producte de la seua evoluci poltica, a hores dara ja sel puga considerar com a tal, com el cas de Xavier Mar) i vint-iquatre no anticatalanistes (encara que alguns, com el fill de Manuel Broseta o, daltra
banda, el recentment fallit Antonio Palomares o fins i tot Jos Luis Pitarch, participaren en certa mesura de la lgica anticatalanista), subdivits alhora entre les diferents militncies poltiques. Dels trenta-set, trenta-dos sn21 dorigen valenci (un
dells, Palomares, nascut a Castella-La Manxa), un catal i quatre castellans:
A) Protagonistes anticatalanistes: 1) Artur Ahuir; 2) Ignacio Carrau; 3) Jos Mara
Fernndez del Ro (castellanolleons); 4) Mara Dolores Garca Broch; 5) Vicente Garrido; 6) Jos Lus Manglano; 7) Xavier Mar; 8) Pascual Martn Villalba; 9) Enrique Monsons; 10) Jos Ramn Pin Arboledas (madrileny); 11)
Miguel Ramn Izquierdo; 12) Mara Consuelo Reyna; 13) Hctor Villalba;
B) Protagonistes de la transici o de la post-transici democrtica:
UCD:22 1) Javier Aguirre de la Hoz (castell a Catalunya); 2) Manuel Broseta
Dupr (fill de Manuel Broseta); 3) Rodolfo Martn Villa (castellano-lleons);
PSPV-PSOE: 1) Josep Llus Albinyana; 2) Carmen Alborch; 3) Rafael Blasco;
4) Vicent Garcs; 5) Manuel Girona; 6) Joan Lerma; 7) Ricard Prez Casado;
8) Vicent Soler;
PCE-PCPV: 1) Emrit Bono;23 2) Ernest Garcia; 3) Antonio Palomares; 4) Jos Luis Pitarch;
UPV: 1) Francesc de Paula Burguera; 2) Pere Mayor; 3) Vicent lvarez;24
Altres nacionalistes dinspiraci fusteriana: 1) Max Cahner (catal); 2) Eliseu
Climent (PSV i ACPV); 3) Josep Guia (PSAN); 4) Josep Vicent Marqus
(Germania Socialista); 5) Joan Josep Prez Benlloch (PSPV); 6) Joaquim
Maldonado (UDPV);
2.2 Lanlisi de contingut de les fonts documentals

Sn diversos els analistes socials que conceptuen la documentaci, junt a lobservaci i la conversaci, com un dels tres ingredients metodolgics principals de la
recerca social (Valles, 1999: 119) o una tercera tcnica de replegada de dades (Ruiz
Olabunaga i Ispizua, 1989: 69). A aquesta investigaci, com ja sha explicitat, fem
servir la conversaci en les entrevistes analitzades i indirectament lobservaci.25
Tamb considerrem que calia completar la recerca amb tot un seguit de fonts
documentals que contextualitzaren millor la bsqueda del significat del discurs anticatalanista al Pas Valenci. Des del principi de la recerca considerrem que detectar,
21
Quatre anys desprs del treball de camp de Del roig al blau hem de lamentar la mort de Joaquim
Maldonado (2005), dAntonio Palomares (2007) i de Miguel Ramn Izquierdo (2007). En aquests tres
casos lentrevista ha esdevingut un document histric encara ms rellevant.
22
Aquells no obertament anticatalanistes.
23
Tot i que acabaria passant-se al PSPV-PSOE i nesdevindria fins i tot Conseller.
24
Tot i que, arran del pacte amb CiU i PSM a les eleccions europees de 1994, es passar a EUPV.
25
Com hem esmentat al prleg, tot i que no es pot considerar prpiament una observaci participant de cap de les maneres, lautor de la investigaci ha pogut conixer des de dins una part significativa
del moviment blavero des de 1986 fins a 1993.
resseguir i analitzar els textos del blaverisme era un element fonamental per entendre
el discurs blavero perqu aquests tenen un doble nivell de comunicaci, el de la denotaci i de la connotaci: Los textos pueden llegar a albergar no nicamente informaciones manifiestas sino adems mensajes subyacentes (Lpez, 2005: 83).
Ens interessen ambds nivells danlisi del seu contingut i, particularment, el darrer o, el que s el mateix, no tant el que el blaverisme diu dell mateix com el per qu i
el com daquestes estratgies retriques. Els textos, per tant, i no sols els entrevistats
han sigut els escenaris dobservaci de la recerca. I els textos han sigut tractats duna
manera molt semblant a les entrevistes analitzades, s dir, observats amb lupa, llegits duna manera crtica:
A todos estos textos, en realidad, se les puede entrevistar mediante preguntas
implcitas y se les puede observar con la misma intensidad y emocin con la que
se observa un rito nupcial, una pelea callejera, una manifestacin popular. En este
caso la lectura es una mezcla de entrevista/observacin y puede desarrollarse
como cualquiera de ellas (Ruiz Olabunaga i Ispizua, 1989: 69).
Una part particularment important, doncs, del treball daquesta investigaci ha

sigut la cerca documental de les fonts del blaverisme, sovint molt disperses en publicacions que no sempre estan presents a les biblioteques i arxius pblics. Si seguim
Valles els avantatges que pot suposar treballar amb fonts documentals sn quatre: 1)
el baix cost daccedir a una gran quantitat dinformaci que ja la tenim fabricada; 2) la
no reactivitat (a diferncia de les tcniques com lobservaci participant o lentrevista
en profunditat); 3) lexclusivitat dalguns documents que proporcionen informaci que
no podria aconseguir-se de cap altra manera; i 4) la historicitat, que proporciona una
dimensi histrica al fenmen social que estem investigant.
Valles, per, tamb ens alerta dels incovenients dels materials documentals, bsicament els tres segents: 1) selectivitat (particularment la tria, interessada si no tendenciosa, dels mitjans de comunicaci); 2) la natura secundria daquests; 3) i la interpretabilitat (tot i que aquest s un problema consustancial de les cincies socials i, en
particular, de lenfocament qualitatiu).
El regionalisme anticatalanista al Pas Valenci ha generat un particular discurs,
bastant prolfic en textos per que no sempre sha reflexat en volums escrits amb
ISBN, la qual cosa ha dificultat el seu seguiment. Tanmateix hem aplegat testimonis
ms que suficients per a una anlisi de contingut profund i detallat. Les fonts documentals amb qu he comptat per analitzar el blaverisme han estat bsicament producte de:
llibres, opuscles, biografies i autobiografies que hem seleccionat b per la importncia dels seus autors (Vicente Gonzlez Lizondo,26 Miquel Adlert, Vicente Ramos) b per la rellevncia b per la claredat que aportaven per al seu posterior anlisi
de contingut;
revistes blaveres peridiques: Murta, Som (GAV), Lo Rat, etc.;
pamflets, cartells, adhesius i tota mena de documents;
els diaris de sessions i el Butllet Oficial de les Corts Valencianes;
i, especialment, els mitjans de comunicaci escrits (notcies i articles dopini)
arran de la mort del dictador Francisco Franco fins a lactualitat.
26
En aquest cas, per, s probable que els seus dos llibres hagen estat escrits per un o diversos
negres ats que foren publicats en perodes daltssima activitat poltica del protagonista i a lescs
capital cultural de lautor.
La recerca documental ha sigut particularment complexa degut a que una part

significativa daquests opuscles no estan presents als arxius pblics i es troben desperdigats. El problema, per tant, daquestes fonts s que sn daccs particularment
difcil. Una part important de la procedncia dels textos analitzats en aquesta investigaci responen a larxiu personal de lautor de la tesi doctoral que, durant dcades, ha
anat adquirint obres blaveres, qesti que sha intensificat durant els anys de la
recerca. La categoritzaci i lanlisi del contingut daquest discurs, present a la III part
daquest volum, ha sigut resultat del conjunt de fonts treballades, tant de les entrevistes com de les diverses fonts documentals.
Daltra banda conv recordar que hem decidit respectar lortografia i la sintaxi originries dels textos blaveros seleccionats perqu considerem que ajuda a copsar i
contextualitzar millor aquesta mena de discurs el llenguatge, recordem, denota per
tamb connota, i perqu una ortografia distinta s un dels trets distintius que cerca el
moviment blavero tot i que reconeixem que poden dificultar una mica la lectura per
lestranyesa que provoquen en el lector del registre estndard de la llengua.
Captol 3er. Marc teric i introducci a laparell

conceptual de la investigaci
Aquesta recerca partir dun marc teric27 relativament prxim a les teories de
lacci social, ats que ens interessar no tant tractar dexplicar com funciona en general les estructures culturals de la societat valenciana sin atendre a la construcci social dun discurs particular que ha aconseguit esdevenir en bona mesura hegemnic de
la valencianitat. Considerem que resultar ms rellevant per aconseguir aquest objectiu estudiar la interacci social que ha dut a la reproducci daquest discurs poltic per
tal de captar el significat daquesta acci. Al cap i a la fi, com ens diu Giddens al seu
conegut manual de sociologia:
las teoras de la accin social prestan una mayor atencin a la accin y a la interaccin de los miembros de la sociedad a la hora de formar tales estructuras. Aqu
se considera que el papel de la sociologa es captar el significado de la accin y
de la interaccin sociales, y no el de explicar qu fuerzas externas al individuo hacen que ste acte como lo hace (2001: 46-47).
Ms concretament aquesta investigaci ser tamb deutora de les aportacions

de linteraccionisme simblic a les cincies socials i, en particular, del seu inters pel
llenguatge, pel significats28 i pels smbols. Resseguir aquestes construccions culturals
ser la nostra preocupaci, en aquest cas pel que fa a lestudi de lanticatalanisme al
Pas Valenci. Concretament tindrem en compte les aportacions de Lakoff i de Johnson al voltant de la conformaci conceptual de la vida social i, en concret, del funcionament quotidi dels actors socials. Els conceptes (siga el de llengua valenciana, el
de valenciania o qualsevol altre), construts en la interacci social, tenen un paper
central en la definici de les nostres realitats:
Los conceptos que rigen nuestro pensamiento no son simplemente asunto del intelecto. Rigen tambin nuestro funcionamiento cotidiano, hasta los detalles ms
mundanos. Nuestros conceptos estructuran lo que percibimos, cmo nos movemos en el mundo, la manera en que nos relacionamos con otras personas. As
que nuestro sistema conceptual desempea un papel central en la definicin de
nuestras realidades cotidianas (1995: 39).
Com a conseqncia, la nostra investigaci ser fonamentalment microsociolgica, dun estudi de cas, tot i que tractarem dentendre cientficament el blaverisme com
un objecte destudi no absolutament singular sin com un discurs i un moviment que
presenta concomitncies amb altres de semblants per tal de tractar dubicar-lo dins
dels parmetres de les lgiques poltiques contempornies.
27
Qualsevol socileg s el resultat, entre daltres, del conjunt de lectures i investigacions amb que
ha construt el seu itinerari particular. bviament tamb s el meu cas. I aquest, com el de tants altres, s
la conseqncia duna muni dinfluncies teriques diverses de vegades, fins i tot, aparentment contradictries que sovint pot generar com a resultat una mixtura eclctica. Trobe que s un exercici dhonestedat intellectual explicitar-les perqu aprofitar per entendre millor les insuficincies i els possibles encerts daquesta investigaci: dels tres grans fundadors de la disciplina he sintonitzat millor amb Durkheim
i, sobretot, amb Weber, que no amb Marx, cosa que explicar ms les simpaties cap a linteraccionisme
simblic i la major distncia envers el funcionalisme, lestructuralisme i el marxisme crtic. Ms a prop
nostre la fenomenologia mha provocat un impacte durador i mhe entusiasmat ms o menys amb autors
de la sociologia interpretativa com Geertz i Bourdieu; per als moviments socials mhe basat sobre tot en
Tarrow i Touraine; he llegit amb respecte Dahrendorf, amb el qual no sempre he coincidit, per s que
mha deixat clar que el conflicte forma part de la natura dall social i, last but not least, amb Giddens,
Bauman i Castells he gojat dinspiracions constants.
28
El interaccionismo simblico atribuye una importancia primordial a los significados sociales que
las personas asignan al mundo que las rodea (Taylor i Bogdan, 1987: 24)
Aix mateix hem dexplicitar el deute intellectual que t la investigaci amb el

construccionisme i la sociologia fenomenolgica29 ja que el fenomenlogo quiere
entender los fenmenos sociales desde la propia perspectiva del actor (Taylor y Bogdan, 1987: 16). En concret, laportaci de Peter L. Berger i Thomas Luckmann i, en
particular, la seua La construcci social de la realitat esdevindr una font constant
dinspiraci durant la recerca. Per a nosaltres tamb la realitat social es construeix i
hem datendre amb atenci a aquesta creaci identitria i simblica en el nostre cas
particular. I fer-ho a partir de la lgica de la vida quotidiana que, almenys en part, ens
ve donada, fonamentalment mitjanant el llenguatge.30
En aquest sentit a lestudi partim de la concepci que el blaverisme, dacord amb
la idea dAnderson, ha imaginat una comunitat regional i ho ha fet duna determinada
manera que haurem danalitzar detingudament.31 O dit duna altra manera aquesta
vegada fent servir el concepte que encuny Hobsbawm, ha inventat una tradici
particular. Aix no significa necessriament que el blaverisme haja creat del no res uns
determinats elements identitaris sin que ha construt, a partir duna determinada
selecci (gens neutral, bviament), una proposta identitria que li ha perms obtenir
una determinada plausibilitat, crdit, social.
Aix mateix es partir de la base que lestudi de lanticatalanisme al Pas Valenci
requereix de la necessitat dencabir-lo en teories sobre el populisme i el regionalisme,
ja que la percepci que la singularitat valenciana seria una anomalia en el context
europeu i mundial ha provocat, especialment en molts assagistes, laportaci dhiptesis ni tan sols teories, ja que hem patit duna manca dinvestigaci sobre aquest i
altres camps ad hoc, com si el Pas Valenci fra un laboratori singularssim i gens
comparable amb altres realitats de lentorn ms o menys prxim.
Nosaltres discrepem de qu Valncia is (absolutely) different. Considerem que
s un greu error de miopia ats que altres exemples al continent i fora della ens donen, per exemple, altres mostres de secessionisme lingstic (reeixides o no), de populismes regionalistes, etc. que poden aportar, ben segurament, algunes explicacions al
fenomen valenci. Amb independncia dels punts de mira legtims al voltant de com
sha desenvolupat la histria contempornia al Pas Valenci, nosaltres partim de la
base de qu aquesta s, si fa no fa, comparable amb la resta de pasos europeus.
Perqu, tal i com ha escrit lhistoriador Ramir Reig: Som, al cap i a la fi, histricament
bastant normals (1985: 18).
Daltra banda laparell conceptual daquesta investigaci se centrar fonamentalment, dacord amb les nostres hiptesis i pressupstis terics, en quatre mbits
conceptuals que ens resultaran fonamentals per a lestudi del blaverisme: 1) identitat
(collectiva i poltica); 2) discurs i ideologia; 3) naci/regi i nacionalisme/regionalisme;
4) poble i populisme.
29
De fet, en un estudi de la identitat anticatalana a Valncia t una certa lgica acostar-se a

aquesta teoria sociolgica ats que ms influencia en la popularizacin del trmino identidad tuvieron
Ervin Goffmann, cuyo trabajo se situa en la periferia de la tradicin del interaccionismo simblico, y Peter
Berger, vinculado con las tradiciones del constructivismo social y de la fenomenologa (Brubaker i Cooper, 2005: 180).
30
La vida quotidiana es presenta com una realitat que lhome interpreta, i que resulta per a ell
subjectivament significativa com a mn dotat de coherncia [...] Mentalment copso la realitat de la vida
quotidiana com una realitat ordenada. Els seus fenmens estan organitzats dantuvi segons unes pautes
que semblen independents de la meva aprehensi, i que se li imposen. La realitat de la vida quotidiana
apareix ja objectificada, s a dir, constituda per un ordre dobjectes designats com a tals objectes abans
de la meva entrada en escena [...] En aquest sentit el llenguatge fixa les coordenades de la meva vida
dins la societat, i omple aquesta vida dobjectes significatius (Berger i Luckmann, 1996: 37 i 41).
31
Estem dacord amb Billig, per, amb qu cal anar amb compte amb el concepte ja que
lexpressi comunitat imaginada pot ser enganyosa. No s tant que la comunitat i el seu territori siguen
imaginats, com que la seua absncia esdev inimaginable (2006: 125).
Abordarem doncs, duna manera monogrfica, la nostra particular definici

daquests conceptes i explicitarem les diferents aportacions intellectuals que hem fet
servir, tot tractant de reflexionar sobre les limitacions que en suposen. De fet, aquests
conceptes presenten una problemtica semblant: tots sn categories danlisis per a la
nostra investigaci per tamb sn cosa que pot provocar una confusi semntica
important categories de prctica social:
Por categora de prctica, siguiendo a Bourdieu, entendemos algo parecido a lo
que otros han llamado categoras indgenas o populares o profanas. Se trata
de categoras de la experiencia social cotidiana, desarrolladas y mostradas por los
actores sociales ordinarios, en contraste con las categoras empleadas por los
analistas sociales y construidas lejos de la experiencia (Brubaker i Cooper, 2005:
183).
En primer lloc, al captol 4rt, abordarem la qesti de la ideologia i del discurs, ja

que pretenem analitzar detingudament la particular construcci retrica de lanticatalanisme al Pas Valenci i, per fer-ho, necessitarem saber com opera la ideologia i el discurs com a constructors de la realitat social.
En segon lloc, al captol 5, ens endinsarem en el concepte didentitat i, en concret, de les identitats collectives poltiques que participen de la construcci de la naci
i de la regi i analitzarem el paper, al nostre parer fonamental, que han tingut i continuen tenint en lactualitat.
Al captol 6 tractarem amb atenci el paper dels nacionalismes i dels regionalismes en la construcci de la naci i de la regi (com hem explicitat a les hiptesis,
sostindrem que el blaverisme ha sigut un discurs i un moviment que ha promogut
decisivament a la reformulaci duna particular identitat regional valenciana que ha
esdevingut hegemnica i alhora ha reforat la identitat nacional espanyola al Pas
Valenci). Per tal de fer-ho, desprs de rastrejar els principals corrents sociolgics i els
autors que han prestat atenci rellevant al fenomen de la naci/regi, dels nacionalismes/regionalismes i/o de les identitats nacionals/regionals, i en particular de les identitats poltiques relacionades amb la modernitzaci i amb les dislocacions provocades
per aquesta, optarem per una visi construccionista i, tamb, en certa mesura
modernista, que considerem ms escaient i adequada per a lestudi dun blaverisme
que naix en la dcada dels setanta del segle passat i reconstrueix elements identitaris
anteriors en un cctel discursiu nou.
Aix necessriament anir acompanyat de les aportacions que des daltres disciplines socials bsicament la cincia poltica, la histria contempornia i lantropologia social shan efectuat amb la intenci doferir un enfocament, que encara que
sociolgic, comportar elements multidisciplinars que ajuden a explicar la complexitat
dels fenmens identitaris nacionals i regionals. Tot aix anir acompanyat duna crtica
justificada dels resultats assolits per les cincies socials i les humanitats i duna
proposta de recerca sociolgica per a lestudi dels moviments socials de reivindicaci
de la naci/regi.
A ms a ms, tamb ens interessar prestar una certa atenci als processos tardans de modernitzaci social, sovint mal estudiats, per que ens poden aportar llums
sobre el sorgiment i expansi del moviment social anticatalanista particularment al
hinterland de la ciutat de Valncia. De cap de les maneres podem oblidar que en la
dcada dels cinquanta del segle passat el Pas Valenci encara era fonamentalment
agrari. Sols dues dcades desprs lestructura ocupacional shavia transformat vertiginosament en un fenomen que sha aplegat a nomenar com modernitzaci galopant.
Com hem vist al captol 1er sembla lgic preguntar-se quines convulsions socials
provocaren aquesta dislocaci de lestructura social tradicional valenciana.
Finalment, al captol 7, es prestar atenci a la literatura sobre els populismes
per explicitar la nostra proposta sobre la definici de qu s el poble i, tamb, els
populismes, sobre els quals no hi ha una mnima base de consens a les cincies
socials. Aix mateix satendr en particular a la irrupci daquests en contextos de

transformacions socials lligades a la modernitzaci. Ens interessar en particular com
aquesta mena de moviments contemporanis creen mites i rites que permeten la reproducci dels seus discursos poltics.
Aix mateix a la 2 part daquesta tesi, encara que siga duna manera no plenament detallada, contextualitzarem lanticatalanisme al Pas Valenci. Per fer-ho seran
necessaris tres passos: 1) rastrejar la construcci histrica de la identitat regional
valenciana aix com els primers anticatalanismes, per poder comparar-los amb lactual
blaverisme; 2) introduir el context social i poltic del sorgiment i desenvolupament del
blaverisme, que no s un altre que el de la transici democrtica; i 3) introduir els trets
essencials de la cultura poltica, les identitats nacionals i el sistema comunicatiu al
Pas Valenci aix com apuntar les relacions estructurals entre Valncia i Catalunya i
valorar mnimament la baixa valoraci recproca entre catalans i valencians.
Captol 4rt. Ideologia i discurs

La realitat social es construeix mitjanant diversos mecanismes: un dells, i particularment important, s per mitj de les idees o, millor expressat al nostre cas, les
representacions socials compartides i de la comunicaci significativa daquestes, bsicament, per tant, grcies al llenguatge.
Analitzar la ideologia i la retrica del blaverisme sens antoixa fonamental per a
lestudi daquest perqu daquesta manera estarem en condicions dentendre millor
com ha operat i com opera lanticatalanisme a la societat valenciana. Per fer-ho hem
de partir duna determinada concepci de la ideologia i del discurs que tot seguit explicitarem per tractar daclarir-nos entre la complexa polismica lxica.
4.1 La ideologia com a integraci comunitria

Si hi ha un concepte ambigu i fins i tot contradictori (de confusin bablica com
ens diu Ario a 1997b: 198) a la sociologia (i tamb a la filosofia), aquest s el dideologia, tot i que van Dijk tracta danimar-nos tot diguent que no ho ser molt ms que els
altres grans termes de les cincies socials.
La sociologia del coneixement sha preocupat per tractar desbrinar i acotar el
significat daquest terme sobre el qual no sha produt un particular consens en la disciplina sociolgica. s ja ben sabuda la sociognesi del concepte: naix arran duna filosofia concretada a Frana al segle XVIII en qu els mateixos autors es consideraven
idologues, s dir, defensors duna teoria de les idees. A ms, en tant que opositors de
limperi napolenic, foren considerats com idelegs, amb la qual cosa la concepci
negativa de la paraula ideologia nasqu ben prompte; una concepci que ha passat al
llenguatge ordinari (en la vida cotidiana y la lucha poltica, ideologa funciona como
arma arrojadiza para sellar las opiniones del adversario con el estigma de la irracionalidad Ario, 1997b: 198) i que reprendria el marxisme com a imatge invertida de la
realitat social, com a oposici a la realitat.
En aquest sentit es destacar ms el caire patolgic que no el prpiament
constitutiu de la ideologia que tot seguit defensarem. Expressat duna altra manera,
la ideologia hauria estat vista des del principi com una mena de deformaci32 dels
fets i de les estructures socials reals. Els idelegs, a ms a ms, sn sempre els
altres: La ideologa es siempre un concepto polmico. Lo ideolgico nunca es la posicin de uno mismo: es siempre la postura de algn otro, de los dems, es siempre la
ideologa de ellos (Ricouer, 1997: 46). De tota manera, amb el pensament duns
altres autors, ja al segle XX, com Mannheim, Weber, Geertz, etc. el concepte pren una
nova volada amb una visi positiva i justificatria.
Nosaltres, a aquesta recerca, partirem dun concepte dideologia crtic per neutre, ja que considerarem que tan ideolgicos son los sistemas de creencias que tratan
de conservar el orden social como los que propugnan su reforma o su revolucin. Por
tanto, estos autores conciben la ideologa como todo sistema de creencias ordenado a
la legitimacin del poder, de la accin social y poltica en el sentido ms amplio y
32
Aix ens conduiria a la coneguda com a paradoxa de Mannheim, producte del desenvolupament
de la concepci marxista: el concepte dideologia no pot aplicar-se a si mateix. Ricoeur, per tal de tractar
de superar aquesta paradoxa, proposa abandonar loposici ideologia-cincia i tornar al marxisme primerenc (el de La ideologia alemanya) que oposava el terme a la realitat, a la praxi: Si la base del pensamiento sociopoltico est fundada en otra parte, tal vez podamos salir de esta paradoja de Mannheim. Me
pregunto pues si no debemos hacer a un lado el concepto de ideologa opuesto a la ciencia y volver a lo
que puede ser el concepto ms primitivo de ideologa, el concepto que la opone a la praxis (1997: 52).
general posible (Ario, 1997b: 208). A ms, no restringrirem el concepte dideologia al

camp poltic (que, al capdavall, restringeix la cultura a epifenmen), sin que participarem de la visi que la ideologa sera una dimensin constitutiva de la sociedad y de
la formacin de la subjetividad humana, designara los procesos de significacin, los
sistemas de creencias y de valores (Ario, 1997b: 198).
En aquest sentit i aix mateix seguirem el model de Paul Ricoeur, concretat al
seu cicle de conferncies, titulades Ideologa y Utopa. Ricoeur ens illustra que la
ideologia, junt a la utopia, conforma la imaginaci social i cultural (les representacions socials compartides pels membres dun grup en paraules de van Dijk)33 i, amb
independncia del matisos que podrem abordar, el que ens interessa destacar s que
aquesta imaginaci s part constitutiva de la realitat social, part que confirma i/o refusa
qualsevol present social (1997: 47).
En conseqncia farem servir el concepte ricoeuri dideologia com a mediaci
simblica que esdev part constitutiva de lexistncia social (1997: 20) i no altres,
histricament majoritaris, que les consideren com un conjunt de creences falses, amb
intencions denganyar o de donar una imatge invertida de la realitat. s daquesta
particular manera que entendrem el blaverisme com una ideologia i no en el sentit de
corpus plausible i coherent didees, coneixements o construccions culturals. En aquesta recerca no ens interessar, doncs, desmuntar cientficament el blaverisme a partir,
per exemple, de la cincia lingstica i la romanstica internacional sin tractar danalitzar com ha aconseguit hegemonitzar o, si ms no condicionar, la construcci poltica
de la identitat valenciana.
Per a la nostra investigaci ens interessa partir dun concepte dideologia que
ens resulte til. Ens sembla encertat prendren la definici de Breully, tot i ser historiador, perqu reflexa el caire que volem dotar a aquesta recerca ms enll de lintent de
refutar o desaprovar les ideologies (en general o algunes determinades):
La ideologa relaciona los problemas de la gente con la sociedad como un todo, y
por ello sirve para cumplir las funciones emocionales y polticas como lo hace. Tiene sus races en un intento intelectual por solucionar un rompecabezas relacionado con la sociedad como un todo [...] Pero el ncleo de una ideologa poltica es
su compromiso con un ideal y las acciones descritas para alcanzarlo. Slo podemos criticar ese ncleo en trminos de plausibilidad inherente, consistencia interna
y una perspectiva de sus valores subyacentes. Uno no puede desaprobarlo. No
obstante, las afirmaciones ideolgicas adoptan a menudo el aspecto de afirmaciones descriptivas normales, aunque dotadas de alguna caracterstica que las convierte en arbitrarias o inmunes a la refutacin (Breully, 1985: 352).
Nosaltres, per tant, no estudiarem el blaverisme com una ideologia i un moviment social erronis o amb una desaprovaci a priori, sin que tractarem dendinsarnos en la plausibilitat i coherncia interna de lanticatalanisme al Pas Valenci, aix
com el seu sistema de valors subjaent en base, en bona mesura, als discursos i accions socials propis daquest. Perqu al cap i a la fi la ideologia relaciona els problemes quotidians dels actors socials i els atorga un significat general, sovint englobador,
com un tot que permet fer intelligible la societat en la qual viuen, la qual cosa t unes
evident funcions poltiques per tamb emocionals, en aportar-nos seguretat i calidesa
davant un mn complex, fosc (inintelligible) i fins i tot hostil. A ens du a concebre la
ideologia no sols com una manera de trobar sentit al grup social i la societat a la qual
pertanyem sin tamb com un mecanisme de regulaci de prctiques socials i, per
tant, de formes de poder i dominaci (van Dijk, 1999: 22).
Tot i que les ideologies, amb molta freqncia, tracten de descriure la realitat social duna manera pretesament objectiva a nosaltres no ens interessar tant refutar
33
En aquest sentit, tot i que resultar obvi per a un socileg, la ideologa no son constructor individuales, idealistas, sino constructor sociales compartidos por un grupo (van Dijk, 1999: 23).
els arguments histrics o lingstics del blaverisme (cosa que ja han fet i continuent
fent altres cincies socials i humanitats) com analitzar-los des de la perspectiva de la
relaci entre el que diuen, com ho diuen, per qu ho diuen i com es rep a la societat
valenciana i, particularment, en aquells grups que ms sintonitzen amb aquest discurs.
Per a la nostra recerca s, aix mateix, important tenir en compte el treball de
Clifford Geertz, precisament per la relaci que estableix entre dos conceptes que vehiculen la vessant terica daquest: la identitat i la ideologia. Si seguim Ricouer, Geertz
concep la ideologia com a integraci o conservaci de la identitat. A diferncia de la
visi marxista que lentenia com a deformaci, o Weber com a legitimaci, Geertz
planteja la importncia de la cultura com a simbolitzaci, com a integraci en definitiva.
Sallunya, doncs, de lactitud de sospita marxista o no valorativa weberiana per endinsar-se en lunivers de la conversa, ats que en aquesta tenim una actitud interpretativa, hermenutica. En definitiva, Geertz defensa una visi positiva de la ideologia (no
despectiva, percebuda necessriament com una deformaci) i, concretament, integradora per a un determinat grup hum, la funci de conservar (construir) una identitat.34
A Geertz no li interessa tant lanlisi cultural a la recerca de lleis socials com
laprehensi de significacions. En aquest context intellectual pren rellevncia el concepte dacci simblica, ja que per a Geertz lacci social s necessriament simblica, igualment que el llenguatge. Qualsevol acci social est inserida dins duna xarxa
de smbols, dun univers de significats, dun context social determinat. I aquests smbols responen a creacions humanes, a models culturals, a formes socials en definitiva:
Sostengo pues la hiptesis de que cuando se trata de seres humanos no es posible un modo de existencia no simblico y aun menos un tipo no simblico de accin. La accin est inmediatamente regida por moldes culturales que suministran
plantillas o modelos para organizar procesos sociales y psicolgicos, tal vez de la
misma manera en que los cdigos genticos aunque no estoy seguro de esto
suministran plantillas para organizar procesos orgnicos. As como en nuestra experiencia natural es necesario trazar mapas, las mapas son tambin necesarios en
nuestra experiencia de la realidad social (Ricoeur, 1997: 54)
En aquest sentit s notriament interessant atendre al que lantropleg anomena

ceguesa a lacci simblica, que no seria una altra cosa que la manca datenci cientfica a la simbolitzaci de lacci social, una mancana que arrossegaven les cincies
socials i a la qual darrerament se li ha prestat una major atenci. Interpretar una
cultura, comprendre-la cabalment, doncs, s bsicament fer prpies les regles rituals
dels grups socials. Fet i fet aix significa que una acci social determinada pren el seu
sentit dins el context social, simblic, escaient. I que aquest no s un altre que el que li
s propi encara que no hem prendre aquesta afirmaci en la seua vessant determinista o relativista:
Lanalista dideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creena la
nostra creena i all que assumeix. Hem de qestionar o posar entre parntesis ideolgics els conceptes mateixos que semblen tan slidament reals per a
nosaltres i que ens permeten comprendre els pressupsits de les notcies de cada
dia (Billig, 2006: 38).
Segons Geertz la ideologia, qualsevol ideologia, pot ser comparada amb els recursos retrics del discurs, anant ms enll de la concepci dideologia com a representaci duns interessos o tensions socials i individuals determinats. Encara ms, ha
de ser comparada amb els elements de la retrica per tal dentendre duna manera
34
La posibilidad de que la retrica pueda ser integradora y no necesariamente deformadora nos

lleva a un concepto de ideologa no despectivo. Si echamos por esta senda podemos, pues, decir que en
el concepto de ideologa hay algo de irreductible. Aun cuando separemos de ella los otros estratos de la
ideologa la ideologa como deformacin y la ideologa como legitimacin de un sistema de orden o
poder, queda la funcin integradora de la ideologa, la funcin de conservar una identidad (Ricoeur,
1997: 278).
cabdal la relaci entre un inters i una idea determinada, s a dir: cmo el relajamiento de una tensin se convierte en un smbolo o cmo un inters est expresado en una
idea (Ricoeur, 1997: 278).
De tal manera que un programa cientfic multidisciplinar i detallat de qualsevol
ideologia com la que ens proposa van Dijk (1999: 17) hauria daspirar idealment a
investigar en el nostre cas particular el segent: els components i lorganitzaci interna
del blaverisme com a ideologia; la relaci entre blaverisme i altres representacions socials compartides; les relacions entre el blaverisme i els valors i la cultura poltica dels
valencians; les relacions entre el blaverisme i els grups socials i els seus interessos; la
inserci institucional de la ideologia blavera (a la Generalitat, en concret, com a regionalisme ordinari); com sadquireix, utilitza i es transforma el blaverisme; com es reprodueix el blaverisme; com sexpressa el blaverisme a determinades prctiques socials i
rituals i com sexpressa discursivament el blaverisme. bviament, un estudi pormenoritzat de tots aquests objectius implicaria desenes de recerques monogrfiques que
escapen de les nostres possibilitats actuals. Tanmateix, s que tractarem daproximarnos, en alguns casos amb major incidncia, en daltres amb menys, a totes aquestes
relacions entre ideologia i (objecte destudi de la) sociologia.
Dac peguem un bot a una idea que, a parer nostre, s fonamental en aquesta
recerca perqu precisament lenfrontament identitari existent a la societat valenciana
fou (i encara s) un enfrontament ideolgic, poltic, per decidir quina visi de la valencianitat es convertiria en hegemnica, qui i com dirigiria aquesta societat, ja que la
poltica s el territori de la creaci dimatges socials hegemniques que legitimaran
un grup determinat en lexercici del poder:
No se debe a un azar el hecho de que el lugar especfico de la ideologa exista
en la poltica, pues la poltica es el terreno en que las imgenes bsicas de un
grupo suministran en definitiva las normas para ejercer el poder (Ricoeur, 1997:
280).
Al cap i a la fi aquesta funci integradora de la ideologia no sols hegemonitza un

grup social determinat sin que tamb perpetua o tracta de perpetuar aquest en el
temps i serveix com un element fonamental de la reproducci social del poder poltic.
La ideologia integra tant en lespai com en el temps i esdev aix un mecanisme molt
efica de la dominaci simblica i de la continutat daquesta dominaci.35
Una altra qesti que ens planteja encertadament Ricoeur s fins a quin punt la
ideologia en la seua vessant integradora s til en la societat postindustrial, un temps
histric farcit de canvis veloos, de tal manera que la ideologia tamb t un aspecte de
resistncia al canvi i, encara ms important, duna certa continutat amb el canvi: La
ideologa conserva la identidad, pero tambin aspira a conservar lo que ya existe, y,
por lo tanto, es ya una resistencia (1997: 285).
s evident, doncs, que la ideologia s un concepte til tamb en lactualitat, fins i
tot tamb en el camp de la problemtica del reconeixement de determinats grups socials en lesfera pblica, que no s un altre que el de la identitat. I, a judici del pensador francs, aquest concepte dideologia s particularment escaient per a lestudi de la
naci/regi i de les identitats nacionals/regionals, ja que la concepci daquestes no
estan radicalment afectades almenys no en molts casos per lestructura de classes sin per una altra mena de divisions socials, en les quals el camp cultural est
molt ms present.
35
la ideologa sustenta la integracin de un grupo no slo en el espacio sino tambin en el tiempo. La ideologa funciona no slo en la dimensin sincrnica sino tambin en la dimensin diacrnica [...]
Se trata de la repeticin de los orgenes. Con esta repeticin comienzan todos los procesos ideolgicos
en el sentido patolgico porque una segunda celebracin tiene ya el carcter de una reificacin. La celebracin se convierte en un recurso que el sistema de poder emplea para conservar su poder, es pues un
acto defensivo por parte de los gobernantes (Ricoeur, 1997: 281).
s interessant destacar, per ltim, la diferncia expressada per Ario a La ciudad

ritual (1992a) entre ideologia, com mbit ms formalitzat i reflexiu dexpressi didees, i
mentalitat, s dir, el conjunt didees prereflexives (o irreflexives) que composen una
cosmovisi i que actuen com a motor de lacci social al mn, en aquest cas de les
festes. Perqu a parer nostre el blaverisme ser una ideologia que prendr i xuplar
duna mentalitat valenciana molt concreta, duna particular identitat regional construda
al llarg del segle XIX i XX, que tractarem desbrinar a captols posteriors.
4.2 Els discursos com a estratgia investigadora

Ja hem explicitat la nostra aposta per un enfocament qualitatiu per al qual lanlisi del discurs esdev una estratgia cabdal. Si en la concepci durkhemiana objectivista se concep el fet social com a ferrament bsic investigador, contrriament, s el
discurs linstrument bsic danlisi social per al qualitativista. s, per tant, una eina
absolutament fonamental per a qualsevol estudi qualitatiu. I encara ho s ms en lestudi de les identitats, ats que aquestes no sn estructures materials que es poden
analitzar directament sin que cal que ho fem, precisament, mitjanant la corporeitzaci daquestes en el llenguatge, per mitj del discurs.36
En aquesta investigaci tenim lobjectiu danalitzar detalladament el discurs del
blaverisme per tal daconseguir saber com ha operat i com opera al si de la societat
valenciana. Per aix partim, amb Ort, de la utilitat que t per a linvestigador social
lanlisi detallat daquest discurs per tal daflorar a la superfcie tot all difs o encobert
en les relacions socials estudiades, incls el sistema ideolgic subjaent en el sistema
daquell o aquells que parlen:
Los discursos espontneos (supuestamente) libres as producidos por los sujetos
y/o grupos encuestados sometidos a una adecuada reduccin semiolgica, y
convenientemente analizados, hacen emerger, ms all de su apariencia formal,
relaciones de sentido complejas, difusas o ms o menos encubiertas; relaciones
que slo se configuran en su propio contexto significativo global y concreto [...] y
permite revelar el sistema ideolgico subyacente en el sistema de la lengua del
hablante (a Garca Ferrando et al., 1989: 173).
Per discurs a aquesta recerca prendrem lmplia definici de van Dijk devent
comunicatiu especfic (1999: 246). Com s conegut en qualsevol comunicaci intervenen uns determinats actors socials (necessriament un/s emissor/s i uns receptors)
en un determinat context social i poltic (en un tempus histric determinat) i cultural
(mitjanant determinades prctiques prpies duna cultura o cultures que permeten
alguna mena de comunicaci).
Daquesta manera participem de la concepci del concepte que ens ofereix
Ario: El discurso, tal y como lo entiendo aqu, depende de realidades extradiscursivas, a las que se refiere y significa; consiste tanto en textos como en prcticas, y su
funcin es configurar identidades y posiciones sociales y producir conocimientos y
creencias (1997b: 212).
En conseqncia, no prendrem un concepte restringit de discurs limitat al de
text sin un dampli, integrat i multidisciplinar com el que ens proposen els professors
holands i valenci que responga a la complexitat del fenomen i que combine lanlisi
de les estructures discursives amb les funcions i contextos histrics, culturals i poltics,
socials en definitiva. Partirem, doncs, duna visi mplia del discurs que no es limitar exclusivament a lmbit lingstic i daquest com una globalitat constitutiva dall
social i que, per tant, ens dur a lmbit relacional, a lmbit de la interacci social:
36
Tenir una identitat nacional s posseir maneres de parlar sobre la nacionalitat [...] lestudi sociopsicolgic de la identitat hauria dimplicar lestudi detallat del discurs (Billig, 2006: 27).
Los discursos como totalidades estructuradas que articulen elementos tanto lingsticos como no lingsticos [...] El discurso constituye el terreno primario de
constitucin de la objetividad como tal. Por discurso no entendemos algo esencialmente restringido a las reas del habla y la escritura [...] sino un complejo de elementos en el cual las relaciones juegan un rol constitutivo (Laclau, 2005: 27 i 92).
Daquesta manera lanlisi del discurs ser la millor manera datrapar la ideologia
(discurs i poder van intmament relacionats, tenen una vinculaci intrnseca (Ario,
1997b: 212) ja que, sense esgotar-la no podem reduir exclusivament la ideologia a
lestudi del discurs, les ideologies es vehiculen fonamentalment mitjanant els discursos. Si volem estudiar sociolgicament les ideologies hem de recrrer a les seues
manifestacions discursives.37 Al capdavall les identitats collectives sn el particular
resultat de construccions discursives, dunes determinades narratives sobre all que
som (all que volem ser) adreades a uns determinats grups socials. s mitjanant el
llenguatge que es creen les identitats: All que anomenem identitat s produeix, es
consumeix, es transforma, i es destrueix mitjanant els llenguatges, diversos tipus de
sistemes de signes (Alberola, 2002: 8).
Nosaltres, en aquesta investigaci, concebrem el discurs amb lencertada metfora de Laclau (lejos de ser un parsito de la ideologa, la retrica sera de hecho la
anatoma del mundo ideolgico, 2005: 28) o, el que ve a ser el mateix, el discurs
seria no sols la forma, la concreci de la ideologia, sin la millor manera daccedir-hi.
La nostra estratgia investigadora, doncs, ser analitzar el discurs del blaverisme
com a mecanisme per estudiar com opera una determinada ideologia. Per tal daconseguir els nostres objectius necessitem, per tant, un instrumental analtic precs o, el
que s el mateix, saber qu implica lexistncia dun determinat discurs i com funciona
socialment. En aquest sentit, aix mateix, volem destacar la importncia de la correlaci entre intersubjectivitat i subjectivitat que implica lestudi cientfic del regne dels
discursos socials:
los discursos entraan en cambio la existencia de las significaciones culturales de la comunicacin simblica, estructurada por un sistema de signos intersubjetivo o lenguaje, y atravesada por el sentido subjetivo (consciente o no consciente) del actor hablante (a Garca Ferrando et al., 1989: 172).
Per tant (com ens diu Ort), el discurs implica un doble nivell danlisi: duna banda lestudi del mecanisme de la comunicaci simblica, necessriament vehiculada
mitjanant el llenguatge o sistema de signes intersubjectiu que implica, a la seua
vegada, una comunitat cultural que coneix els codis comunicatius38 i duna altra la percepci, el sentit subjectiu dels actors socials, la qual cosa, per cert, implica un moviment constant de la intersubjectivitat. Tot plegat tindr una importncia cabdal per a
la nostra investigaci que tractar desbrinar duna banda el context social que
permet la creaci i el desenvolupament del blaverisme fins a esdevenir una mena de
sentit com de la vivncia de la valencianitat subjectiva de bona part de la nostra
comunitat poltica.
37
Aunque los discursos no son las nicas prcticas sociales basadas en la ideologa, son efectivamente las fundamentales en su formulacin y, por tanto, en su reproduccin social. Los miembros de un
grupo necesitan y utilizan el lenguaje, el texto, la conversacin y la comunicacin (incluidos aqu en el
trmino genrico de discurso) para aprender, adquirir, modificar, confirmar, articular, y tambin para
transmitir persuasivamente las ideologas a otros miembros del grupo, inclucarlas en novicios, defenderlas
contra (u ocultarlas de) miembros ajenos al grupo o propagarlas entre quines son (hasta ahora) los
infieles. En resumen, si queremos saber qu apariencia tienen las ideologas, cmo funcionan y cmo se
crean, cambian y reproduce, necesitamos observar detalladamente sus manifestaciones discursivas (van
Dijk, 1999: 19). Cursiva de loriginal.
38
Per exemple, la frasse ja saps a qu em referisc pressuposa lexistncia dun codi compartit
entre emissor i receptor. Daltra manera el receptor no podria saber quina s la referncia de lemissor.
Precisament per aix, dominar una llengua forastera s tan complicat per a la majoria de nosaltres, ats
que implica una immersi en una cultura, en un sistema de referncies, distint i decididament complex.
Daltra banda, dacord amb el qu ens diu Bourdieu, no existeix una cincia del
discurs en si mateix i per si mateix. Ens hem dacontentar danar conformant a poc a
poc una pragmtica sociolgica que, a ms a ms de relacionar el discurs estudiat
amb les seues condicions socials de producci i la cultura histrica que lha produt,
vaja perfeccionant i afinant, mitjanant els estudis de cas, les nostres anlisis:
No hay ciencia del discurso considerado en s mismo y por s mismo; las propiedades formales de las obras slo entregan un sentido si se la relaciona, por una
parte, con las condiciones sociales de su produccin (es decir, con las posiciones
que ocupan sus autores en el campo de produccin) y, por otra, con el mercado
en el que se han producido (que no puede ser otro que el propio campo de produccin), y, llegado es caso, con los mercados sucesivos en las que han sido recibidas [...] Pero, para afirmar completamente el mtodo afinndolo, habra que
multiplicar los estudios de casos e ir as desgajando poco a poco los principios de
una verdadera pragmtica sociolgica (1985: 107-108).
Pretenem, doncs, fer un estudi de cas, dun discurs regionalista i populista com
s lanticatalanista valenci, amb lesperana de qu la sociologia i altres disciplines
vagen desenvolupant una pragmtica i modestament poder contribuir-ne, perqu, al
capdavall, ens ser molt til poder afinar la tcnica desbrinar uns textos que ens
permeten accedir a les causes socials que el feren possible i alhora illuminar-los amb
molt ms del que diuen en aparena.
Per aconseguir-ho, haurem de superar una visi merament superficial del discurs
del blaverisme i endinsar-nos en el seu contingut i, particularment, en les metfores
daquest discurs, en com construeix ideolgicament i culturalment el poble valenci i
la valencianitat, malgrat que aquestes hagen passat a ser invisibles, ordinries (o, en
terminologia de Billig, banals) per a bona part de la comunitat poltica. Per dur endavant, doncs, la nostra estratgia investigadora caldr que prestem una atenci particular a les metfores que fa servir el blaverisme al seu discurs, ats que aquestes construccions lingstiques conformen, dacord amb Lakoff i Johnson, no sols el llenguatge
sin tamb el pensament i lacci socials:
Nosotros hemos llegado a la conclusin de que la metfora, por el contrario, impregna la vida cotidiana, no solamente el lenguaje, sino tambin el pensamiento y
la accin. Nuestro sistema conceptual ordinario, en trminos del cual pensamos y
actuamos, es fundamentalmente de naturaleza metafrica [...] el sistema conceptual humano est estructurado y se define de una manera metafrica (1995: 39 i
42).
No ser massa difcil ja que, com ens diu Lizcano, qualsevol discurs est farcit
de metfores, tot i que sovint els actors socials no en sn conscients39 del seu s (tant
exercint demissors com de receptors) i aquestes, a ms a ms, estructuren les formes discursives fins a lextrem de ser fonamentals en la seua lgica interna:
Todo discurso est poblado de metforas, aunque la mayora de ellas y precisamente las ms potentes pasen desapercibidas tanto para quien las dice como
para quien las oye. Es ms, las metforas no slo pueblan los discursos sino que
los organizan, estructurando su lgica interna a la par que sus contenidos (1999:
29).
Sostenim amb Lizcano, per tant, que lanlisi cientfica del discurs esdev un potent analitzador social per tal dendinsar-se en una investigaci profunda daquest i de
39
Lakoff i Jonhson encara ho expliciten ms clarament en afirmar que nuestro sistema conceptual
no es algo de lo que seamos conscientes normalmente. En la mayor parte de las pequeas cosas que
hacemos todos los das, sencillamente pensamos y actuamos ms o menos automticamente de acuerdo
con ciertas pautas. Precisamente en absoluto es algo obvio lo que son esas pautas. Una manera de enterarse es mirar al lenguaje. Puesto que la comunicacin se basa en el mismo sistema conceptual que
usamos al pensar y actuar, el lenguaje es una importante fuente de evidencias acerca de cmo es ese
sistema (1995: 40).
les metfores socials que crea per tal de desvetlar els pressupsits ideolgics, culturals i dinteressos sovint implcits o de vegades negats al propi discurs.40 Treballarem,
per tant, duna manera consciencudament atenta a la narrativitat de lanticatalanisme
al Pas Valenci i de la base social daquest per tal daflorar a la superfcie ms enll
del qu diu el blaverisme.
Igualment que el coneixement cientfic es diferencia del popular si ms no tericament en el rigor i la sistematicitat daquell, la recerca cientfica del blaverisme no es
pot acontentar en una somera descripci superficial del seu discurs i, menys encara,
en una justificaci ms o menys conscient daquest. El que es tracta, doncs, no s resumir o repetir el que determinat discurs diu sin analitzar qu diu, com ho diu, per qu
i quins objectius presenta o, el que s el mateix, investigar-ho duna manera crtica.
Seguint novament Lizcano, no es tracta, doncs, de descriure el blaverisme ni
menys encara de prescriurel sin dinscriurel en un determinat context social i
histric que contribueix decisivament a explicar-lo. No ens interessar, doncs, lanlisi
exclusivament lingstic de les idees imbricades en el discurs del blaverisme sin el
paper que tenen en una determinada societat com la valenciana i en un context com el
perode des de la transici democrtica en. Les paraules tenen, doncs, donades
unes determinades condicions socials, tamb una eficcia simblica indubtable. Poden
esdevenir carismtiques i contribuir a conformar un determinat moviment social que les
adopta, les creu i fins i tot les fa prpies. Leficcia social de les paraules depn
dun context social particular:
La eficacia simblica de las palabras slo se ejerce en la medida en que quienes
la experimentan reconocen que quien la ejerce est autorizado para ejercerla. O lo
que viene a ser lo mismo, olvidndola e ignorndola: simplemente sometindose a
ella, como si, por el reconocimiento tcito que se le concede, se hubiera contribuido a fundarla (Bourdieu, 1985: 77).
Illustrarem el que estem explicitant amb un exemple: La gota, la columna periodstica de Mara Consuelo Reyna ha tingut una influncia poderosssima en determinats estrats de la societat valenciana i fins i tot ha esdevingut mtica per a molts anticatalanistes que lhan llegida gaireb com si fra sagrada ats que, en efecte, no hi ha
paraules innocents.41 Tot i que a una part important de les elits socials, culturals i
periodstiques els repugnara lestil de Reyna, aquesta aconsegu una altssima identificaci entre ella (com a emissora) i un segment significatiu de classes mitjanes i baixes de lrea metropolitana de Valncia (com a receptors).
Tot plegat el blaverisme ha generat un discurs molt particular i molt influent i si
ho ha aconseguit s, entre daltres coses i com veurem, per la instrumentalitzaci de la
identitat regional que li ha atorgat versemblana. A lestudi sistemtic daquest discurs i
a les condicions socials de producci i reproducci daquest s al que hem dedicat
anys de recerca i desforos i esperem haver obtingut si ms no alguns resultats.
La pregunta (bourdiana) que ens hem de fer s com es transmet lexperincia en
discurs (1979: 470), ats que nosaltres lanalitzarem tractant-lo com una mena de fet
social (no necessriament en el sentit durkhemi), com a frmula doncs per tractar
daccedir a lexperincia i a la conscincia dels subjectes socials. A ms a ms, dacord amb el qu ens diu lcidament Billig, el discurs poltic est impregnat duna
40
Lo relevante para el cientfico social est en que, a travs del anlisis de las metforas, puede
perforar los estratos ms superficiales del discurso para acceder a lo no dicho en el mismo: sus presupuestos culturales o ideolgicos, sus estrategias persuasivas, sus contradicciones o incoherencias, los
intereses en juego, las solidaridades y los conflictos latentes... Es decir, el estudio sistemtico de las
metforas puede emplearse como un potente analizador social (Lizcano, 1999: 29).
41
no hay palabras inocentes. Este efecto objetivo de desvelamiento rompe la aparente unidad del
lenguaje corriente. Cada palabra, cada locucin puede revestir dos sentidos antagnicos segn la manera
en que el emisor y el receptor vayan a tomarla (Bourdieu, 1985: 15).
manera notria per la construcci de la naci, el context dels discursos poltics estan
farcits de nacionalismes:
el discurs poltic, que es fonamenta en el context nacional, sestableix sota la mirada metafrica de la naci i es fa servir en la prctica de la representaci, oneja
tpicament la nacionalitat (2006: 155).
Per concloure aquesta particular exposici del discurs direm que la paraula no
sols s una corporeitzaci de la ideologia sin que tamb t una funci prpia. La paraula, com ens diu Mosse, compleix tamb una funci litrgica i, de vegades, t una
importncia menor que la prpia capacitat mobilitzadora del discurs per la forma cerimonial que aquest presenta:
Los dirigentes nazis y otros lderes fascistas hacan hincapi en la palabra hablada, pero incluso en ese caso, los discursos, ms que suponer una exposicin
didctica de la ideologa, cumplan una funcin litrgica. La propia palabra hablada
se integraba en los ritos del culto y, al final, lo que en verdad se deca tena menos
importancia que el entorno y las ceremonias que rodeaban tales discursos (2005:
24).
***
En definitiva, la ideologia blavera, com a conjunt didees i de percepcions, de
representacions socials compartides, amb qu conformar una particular identitat valenciana aix amb qu construir un particular ordre social i poltic (amb independncia de
la seua coherncia i/o ajustament als criteris cientfics de la filologia o de la histria), i
el discurs blavero, ents com el conjunt devents comunicatius especfics protagonitzats pel blaverisme, esdevenen, en conseqncia, cabdals per analitzar el blaverisme i
conixer millor com ha operat i com opera al si de la societat valenciana. I si volem
estudiar la ideologia blavera el millor mecanisme s analitzar llurs manifestacions
discursives.
Aix mateix la ideologia i el discurs compleixen, entre daltres, una funci integradora que resulta cabdal per a la nostra recerca ja que el blaverisme tractar dunificar
a la majoria dels valencians darrere seu per mitj duna particular construcci ideolgica i retrica que, com analitzarem, esdevindr no sols versemblant sin natural als
ulls de bona part de la societat valenciana. El blaverisme aspirar a hemegonitzar el
Pas Valenci tot reclamant la unitat dels valencians contra un enemic inventat, Catalunya i els catalanistes. Aquesta alteritat, percebuda com essencialment negativa per
a la valenciania, tindr la funci de fer comprendre el mn poltic i social duna
manera senzilla, agradable, lgica i natural a una part significativa dels valencians.
Per aconseguir que socialment es crega que la culpa de tots els nostres mals la
tenen els catalanistes necessitem analitzar un instrument que es demostrar potent:
la ideologia i el discurs blaveros.
Captol 5. Lestudi sociolgic de la identitat

Per tal dafrontar una recerca que porta per subttol Identitat i reproducci social
del discurs del blaverisme sembla imprescindible explicitar com concebrem la identitat
en aquesta tesi. En aquest captol, doncs, abordarem en primer lloc una aproximaci al
polidric concepte didentitat; tot seguit analitzarem la construcci de les identitats collectives que, si ms no a parer nostre, presenta un inequvoc procs dialgic (ja que
qualsevol nosaltres requereix dun(s) altre(s) per afermar-se i reafermar-se constantment) aix com el concepte de diferenciaci marginal, que farem servir a la recerca
i, per ltim, descriurem les principals funcions que aquestes identitats tenen a les
societats modernes aix com la dominaci simblica.
5.1 Lesbars concepte didentitat

Identidad es un trmino clave en el vocabulario vernculo de la poltica contempornea y el anlisis social debe tener en cuenta este hecho (Brubaker i Cooper,
2005: 178).
En les darreres dcades en el camp de la sociologia i en altres disciplines socials

hi ha hagut un s intensssim del concepte didentitat. Socilegs i cientfics socials, per
exemple, de la importncia dAnthony Giddens, Manuel Castells, Anthony Smith, etc.
no noms el fan servir abastament als seus escrits sin que han reflexionat especficament sobre all que hom denomina la identitat en escrits diversos. El problema s
que aquest concepte el trobem insuficientment o mal definit i amb lafegit duna
complexa polismia. Per identitat/s podem entendre coses distintes i fins i tot en certa
mesura contradictries.42
Caldria, per tant, una major delimitaci per tal de saber de qu estem realment
parlant. Desborda, per, amb escreix lobjectiu daquesta investigaci abordar monogrficament la concepci de la identitat a les cincies socials. Simplement esbosarem
el concepte que farem servir a aquesta tesi i introduirem algunes aportacions sociolgiques que ens ajudaran a compendre la complexitat del fenomen i alhora els punts de
partida daquesta recerca.
Dentrada coincidim amb Touraine quan afirma que la crisi de la modernitat implica, entre altres, la necessitat social de definir-nos identitriament, de diferenciar-nos
dels qui ens envolten i de fer-ho no mitjanant els patrons clssics (classe, estat,
capital educatiu, etc.) sin a partir delements que han cobrat o recobrat importncia (gnere, opci sexual o identitat cultural o tnica, entre daltres, s dir, constructes
culturals) amb els quals els individus ms o menys lliurement sidentificarien dentre el
gran cctel de possibilitats que ofereix la modernitat avanada:
Nosotros dejamos de definirnos a travs de la clase, de la nacin, del nivel educativo todo eso pierde importancia, y entonces tenemos que definirnos ms y
ms en trminos de identidad y no de relaciones o de papel social: yo soy mujer,
yo soy negra, yo soy homosexual [...], o yo soy de tal etnia, de tal secta o de tal
iglesia, de tal barrio, o de tal pas (Touraine, 1998: 20).
42
Ya casi es un lugar comn decir que la identidad es el elefante blanco de la Ciencia Social.
Desde las posiciones que la niegan (el anti-mito la seala como algo inventado, siempre provisional,
pasajero, a lo que hay que avivar contnuamente) hasta quienes creen que trasluce una esencia, de la
que los seres humanos sea aislada o colectivamente son portadores (como si se tratara de un gen o
de una particularidad orgnica) (Piqueras, 1996: 19).
A banda de la importncia de les identitats a les societats contempornies cal diferenciar, al nostre parer, quan parlem didentitats individuals o, millor, didentitats del
jo, i didentitats collectives. Perqu, encara que totes dues es conformen com a producte de la interacci de processos psicolgics i socials sent aquests darrers en
qualsevol dels casos duna importncia cabdal, hi ha algunes diferncies fonamentals, particularment alhora darticular les demandes poltiques. Tanmateix, com encertadament ens diu Piqueras, la identitat personal i la identitat grupal tendeixen a reforar-se duna manera mtua, i de vegades es reforcen com a complementries:43
En una relacin en la que no solamente el grupo explica el yo, sino que precisa a
su vez de los diferentes yos para existir, la identidad del ego y la identidad del
grupo tienden a ser complementarias (aunque expuestas siempre a entrar en conflicto). Si la identidad del yo requiere la inclusin en el grupo, la identidad que define a cualquier colectivo humano precisa y se define a partir de la de sus
individualidades a la par que las interpenetra y conforma (1996: 272).
Giddens, en parlar de la identitat dels individus, ens justifica la importncia de la

construcci social del jo en un mn modern on la tradici ha deixat de ser un referent
absolut en la planificaci de la vida dels actors socials qesti que ens ser til quan
analitzem lorigen del blaverisme com a moviment social, s dir, on el futur deixa
destar fixat necessriament pel passat per tal dobrir lavenir a la incertesa. Per al
socileg britnic s precisament aquesta incertesa del futur el que provoca la necessitat del que ell anomena seguretat ontolgica. Aquesta mena de seguretat vindria a
ser, seguint la seua terminologia, una cuirassa protectora per tal de defensar al jo davant les mltiples agressions que pateix en la quotidianitat.
s, doncs, una conseqncia de la prdua de lordre tradicional i de la dialctica
entre all local i all global la necessitat dun projecte reflexiu del jo (i, per tant, del
nosaltres) que ha de construir-se ell mateix i, en certa mesura, duna manera continuada. En el passat existien respostes donades dantuvi als fets que, amb tota probabilitat, acabarien servint de patr, de brixola, a lindividu. Hi havia, en conseqncia,
poc despai per la improvisaci. A lhome i a la dona moderns (tamb, com veurem, als
regionalistes anticatalanistes), en canvi, lavenir li resulta molt incert i la capacitat
danticipar-se al futur, per tant, se li ha redut duna manera notable.
La modernitat, per a Giddens, a ms a ms s una societat del risc (expressi
proposada per Ulrich Beck). Perqu si b s cert que leclipse de lera tradicional ha
redut el risc en parcelles notables de la nostre existncia (vacunes i avanos mdics,
millora de lalimentaci, etc.) no resulta menys exacte que nha creat de nous i de molt
importants per als actors socials. Ens trobem en una societat en certa mesura apocalptica perqu els ciutadans actuals ens situem potencialment davant riscos que cap
altra generaci anterior en tota la histria de la humanitat havia hagut dafrontar, riscos
generals i universals: una guerra de destrucci massiva, una catstrofe sanitria a
gran escala, un canvi climtic global, etc.44
43
Piqueras afegeix que les identitats del jo han dentendres des de la perspectiva dels pressupsits de les identitats collectives hegemniques, ats que les identitats socials del jo sovint apellen a una
transformaci (o a un manteniment o a un retorn dun particular passat idealitzat) de la identitat del tot:
la identidad de cualesquiera miembros componentes de un todo (lase, vergibracia, grupo, estructura,
sistema, etc), depende precisamente de (la identidad) de ese todo. Y, en dialctica, (la identidad de) el
todo, para seguir mantenindose, necesita (las identidades) de sus miembros. Aunque, como es lgico, la
relacin est abierta a modificaciones que se produzcan en cualquier sentido, pudiendo alimentar
transformaciones globales (1996: 270).
44
La modernidad reduce el riesgo de conjunto de ciertas reas y modos de vida, pero introduce al
mismo tiempo nuevos parmetros de riesgo desconocidos en gran medida, o incluso del todo, en pocas
anteriores. Entre estos parmetros se cuentan los riesgos de consecuencias graves: riesgos derivados del
carcter universalizante del sistema social de la modernidad. El mundo moderno tardo el mundo de lo
que califico como modernidad reciente es apocalptico, no porque se encamine inevitablemente hacia la
catstrofe, sino porque implica riesgos que las generaciones anteriores no tuvieron que afrontar (Giddens, 1997: 12).
Aquesta conseqent ampliaci de la llibertat personal provocada pel descrdit

dun mn tradicional incapa de respondre satisfactriament a una novedosa societat
globalitzada si ms no a una part majoritria dels ciutadans occidentals les respostes ortodoxes des de les diferents tradicions no aconsegueixen satisfer s la que
provoca la tria, una tria personal per condicionada socialment, dun estil de vida i, en
major o menor mesura, duna conscincia daquesta tria. O el que s el mateix, duna
identitat construda per tal de reconfortar-nos en un mn ple de possibilitats i, alhora,
manifestament hostil:
En la vida social moderna, la nocin de estilo de vida adquiere una particular importancia. A medida que la tradicin pierde su imperio y la vida diaria se reinstaura
en funcin de la dialctica entre lo local y lo universal, los individuos se ven forzados a elegir estilos de vida entre una diversidad de opciones [] La planificacin
de la vida, organizada de forma refleja y que presupone normalmente una ponderacin de los riesgos filtrada por el contacto con el conocimiento de los expertos,
se convierte en un rasgo central de la estructuracin de la identidad del yo (Giddens, 1997: 14).
Aquests trets de la modernitat actual impliquen una interconnexi creixent de les

influncies universalitzadores i de les disposicions personals, el que suposa una profunda transformaci de la intimitat dels ciutadans contemporanis. El que resta clar s
que els humans, doncs, tenim identitats personals. Cadascun de nosaltres, dacord
amb mltiples criteris de naixena, estrat social, formaci cultural, experincies personals, ideologia i un llarg etctera construm una identitat prpia, dinmica per sovint
estable, que ens situa com a punt de referncia individual indefugible a partir del qual
percebem, ens situem, ens dotem de sentit45 i transformem la realitat que ens envolta i
de la qual formem part com a actors socials que som cadascun de nosaltres.
La identitat (les identitats), doncs, s (sn) un procs sociohistric, s a dir, que
implica una dimensi necessriament diacrnica. Pel que fa a la identitat del jo, la
socialitzaci de lindividu, en un entorn ms o menys normalitzat (o consolidat) culturalment, esdevindr fonamental per conformar una mateixetat i continutat amb qu
afirmar que, per damunt de les transformacions socials ocorregudes, existeix conscincia daqueixa permanncia en el temps i en lespai (cosa que tamb s aplicable
als grups).46
El fenomen de la identitat del jo ha generat una atenci creixent des de la segona meitat de segle XX entre els cientfics socials, ats que han estat les societats modernes les que no sols han prestat el seu inters a la individualitat sin que en bona
mesura lhan creada. Per a nosaltres, per a la nostra recerca, ens interessaran bsicament les identitats grupals, collectives, tot i que no podem passar per alt que
aquestes es desenvolupen a la modernitat a partir de condicions socials que afecten
als individus i a les respostes lgiques daquests.
45
A ms, lordre postradicional, doncs, es caracteritzar per una reflexivitat generalitzada, ats que
les informacions o els coneixements nous fan que sotmetem a crtica continuada les nostres opinions i
posicionaments. El jo arriba a esdevenir un projecte reflex. s per a que Giddens toca un punt clau que
t a veure amb la crisi de lestatuts social de la cincia i, encara ms, afecta la seguretat i la confiana de
lindividu com: La relacin plena entre modernidad y duda radical es una cuestin que, una vez
expuesta, no slo supone un trastorno para los filsofos sino que es existencialmente turbadora para el
individuo comn (1997: 34).
46
A tal inclusin, y por tanto a la identidad, nicamente se es susceptible de llegar de forma satisfactoria a travs de una consolidacin cultural, como proceso por el cual compartimos de alguna manera
los presupuestos que sobre s mismo y sobre la realidad elabora el grupo en que nos incluimos (del que
nos sentimos parte). Dicha consolidacin es la que nos procura una imagen convincente y explicativa del
mundo, esto es, una ideologa amplia, sin la cual nos vemos enfrentados a continuos problemas de
identidad (Piqueras, 1996: 269).
5.2 Les identitats com a procs dialgic i la diferenciaci

marginal
Castells ens aporta una definici didentitat que ens ajudar duna banda a distingir entre identitat i rol o conjunt de rols (distinci que sembla en part discutible perqu els rols coadjuven a construir la identitat del jo duna manera bastant decisiva) i
duna altra i fonamental a encabir la identitat com un procs de construcci cultural
que sempre implica una selecci, una tria delements i un oblit dalguns altres que,
per a la nostra investigaci ser til, en esdevenir una fons de sentit i dexperincia a
partir de la qual poder explicar lacci social:
La identidad es la fuente de sentido y experiencia para la gente [] Por identidad, en lo referente a los actores sociales, entiendo el proceso de construccin del
sentido atendiendo a un atributo cultural, o un conjunto relacionado de atributos
culturales, al que se da prioridad sobre el resto de las fuentes de sentido. Para un
individuo determinado o un actor colectivo puede haber una pluralidad de identidades. No obstante, tal pluralidad es una fuente de tensin y contradiccin tanto
en la representacin de uno mismo como en la accin social. Ello se debe a que la
identidad ha de distinguirse de lo que tradicionalmente los socilogos han denominado roles y conjunto de roles (1997: 28).
Tanmateix, com ja hem esmentat, els hmens i les dones no compten nicament
i exclusiva amb una identitat individual amb qu es relacionen directament i sense
interferncies en lesfera social amb qualsevol altre home o dona de qualsevol indret
del planeta. s evident que hi ha factors com els grups socials amb qu ens integrem
i/o participem, lidioma que parlem preferentment o amb el qual ens identifiquem, la
religi o secta a qu pertanyem (o en el seu defecte, les diferents actituds dateisme o
agnosticisme), els costums socials que adquirim, el treball que tenim i el sistema econmic en qu ens movem i tants altres que condicionen en bona mesura les nostres
accions socials. Resulta, doncs, que participem duna cultura humana en general i
duna cultura qualsevol en particular.
Com ha assenyalat lcidament Ario no resulta possible imaginar les estructures
socials com uns ens absolutament independents de la cultura de la qual participen o,
el que s el mateix, no s possible imaginar els actors socials sense llur producci de
significats.47 Smbol, sentit i identitat, doncs, sn tres paraules claus per entendre la
posici i ubicaci de lindividu dins lestructura social. Per no noms aix, sin que de
les reflexions dArio (1997a) tamb concloem que existeixen identitats collectives,
socials que, en la mesura que els individus les fan prpies, no sols les enriqueixen sin
que composen la identitat de cadascun dels sers humans, de cadascun de nosaltres.
Es pot parlar, doncs, per exemple, duna/es identitat/s femenina/es (atenent a la
variable de gnere), duna/es identitat/s homosexual/s (respecte a una opci sexual),
duna/es identitat juvenil (en relaci a ledat), etc. Sn totes elles socials, diverses i
plurals amb independncia del grau dimportncia o de permanncia de cadascuna
delles en lestructura social, per doten als individus que sidentifiquen amb elles,
explcitament o no (encara que amb una conscincia creixent dun sentit i duna identitat compartida), duna mena de brixola en una era modernitzada que ens desorienta
i ens fa minsculs; o, el que s el mateix, engrandeix la sensaci de petitesa,
dindiferncia, de prescindibilitat dels individus. La identitat collectiva, contrriament,
aporta rellevncia a lindividu, el fa sentir partcep important duna comunitat, li confereix una sensaci de calidesa i duna certa comfortabilitat. I a resultar significatiu a
lhora danalitzar el regionalisme anticatalanista.
47
no es posible pensar la estructura al margen de la cultura, lo material al margen de lo ideal; que

no es posible explicar el comportamiento humano sin tener en cuenta que los actores sociales, adems
de posiciones en redes y estructuras, adems de individuos racionales y maximizadores, son agentes
productores de significado, usuarios de smbolos, narradores de historias con las que producen sentido e
identidad (Ario, 1997a: 9).
Barth, en referir-se als grups tnics, ens revela que la identificaci dels individus
amb qualsevol daquells s de tanta significaci que organitza la vida social daquests i
fins i tot la manera dinteractuar amb els propis i amb els altres. I aix amb independncia de que una determinada identitat collectiva esdevinga hegemnica o marginal:
los grupos tnicos son categoras de adscripcin e identificacin que son utilizados por los actores mismos y tienen, por tanto, la caracterstica de organizar interaccin entre los individuos (1976: 10-11).
En aquest sentit, lanticatalanista al Pas Valenci, com veurem ms endavant,

sap com relacionar-se amb els seus (els valencians autntics), els altres (els catalans), els tradors (els valencians catalanistes) i els indiferents o meninfots
(simplement no anticatalanistes) i articular les seues relacions socials, entre daltres
factors, a partir daquesta classificaci identitria.
Les identitats, doncs, sn el resultat duna construcci social dialgica. Les identitats es conformen mitjanant un continuat esdevenir en lesfera social: van fent-se
(reproduint-se i reinventant-se) amb un constant procs dialctic o dialgic, tot interactuant en un context social determinat i reajustant les seues (auto i hetero)definicions
amb les altres narratives identitries competidores (o complementries):
La construccin de la identidad siempre es un proceso dialgico: emerge en relacin o interaccin social. Como en todo proceso social, la vertiente imaginaria [...]
tiene un papel determinante, pues los efectos sociales de las definiciones ilusorias
de la realidad no son ilusorios (Ario i Llopis, 1993: 23).
Precisament per aix nosaltres, per tal destudiar la construcci de la identitat valenciana que proposa el regionalisme anticatalanista, entenem que hem datendre al
context histric i social del seu naixement i del seu desenvolupament i, necessriament, hem dincloure en els objectius de la recerca la sociognesi de la identitat regional valenciana aix com de la proposta alternativa fusteriana que lluitar per modificar
lstatus quo de la definici hegemnica de la valencianitat. Fusterianisme i blaverisme
produeixen identitats collectives per contrast ja que el antagonismo objetiva, radicaliza e incluso produce las identidades en conflicto (Ario i Llopis, 1993: 29).
En conseqncia identitat implica diferncia i sovint alteritat, diferncia enfront dels altres (individus i grups). Aquesta voluntat diferenciacionista, doncs, necessriament, sha de concretar en alguns elements, tamb anomenats marcadors, producte tant de lautodefinici consensuada o hegemonitzada internament de lendogrup
com de les definicions dels distints exogrups, amb independncia de que siguen contrries o coincidents a les donades per la collectivitat prpia. Per a ser nosaltres cal
que hi haja un ells. I nosaltres serem nosaltres tant per com ens definim internament com per com ens defineixen els altres i ho farem normalment mitjanant aquells
elements ms visibles, que ms fcilment ens identifiquen:
Diferencia que ha de basarse forzosamente en unos rasgos distintivos que sirven
de marcadores de la delimitacin del endogrupo. Para poder distinguir, esto es, diferenciar, tales marcadores tienen que estar entre los elementos que son ms perceptibles para los sujetos [] Segn los casos pueden barajarse unos u otros elementos, o bien pueden aducirse ciertos factores en exclusividad, pero lo que caracteriza realmente a una determinada identidad colectiva no son unos u otros rasgos, sino una singular combinacin especfica y nica de todos ellos, al menos de todos los aducidos como distinguidores (Piqueras, 1996: 273-274). Cursives de loriginal.
En la nostra investigaci, doncs, tractarem de detectar els marcadors del blaverisme, qu distingeix un bon valenci dun meninfot i, sobretot, dun catalanista
des de lptica del regionalisme anticatalanista al Pas Valenci. Tanmateix, com que
la diferenciaci cultural objectiva no s particularment gran en aquest cas, lestratgia
seguida pel blaverisme ser la del sndrom de diferenciaci marginal, s dir, convertir
les diferncies marginals (alguns trets distintius de la bandera, lortografia o una part
del lxic de la llengua catalana al Pas Valenci, etc.) en centrals i alhora negar els elements culturals compartits. I, com veurem, en lanlisi haurem destar atent a qu diu i
a qu fa el blaverisme, a com construeix la identitat i lalteritat.
Un concepte, doncs, que ser molt important per a aquesta recerca, perqu ens
ajudar a entendre millor el particular procs de construcci identitria que protagonitzar el blaverisme, ser el de diferenciaci marginal (Riesman: 1964). La modernitat,
com veurem al captol sis, implica homogenetzaci cultural i, com a resposta a
aquesta, hi haur una major necessitat de diferenciar-se, per ms que siga mitjanant
uns elements que no havien tingut importncia o tanta importncia en el passat:
Precisamente como reaccin ante lo que parece una ineludible homogeneizacin
universal de determinados valores y comportamientos sociales, han cobrado nuevo impulso la bsqueda y el reforzamiento de identidades colectivas de carcter
ms local que, con frecuencia, tienen que recurrir para ello a la acentuacin de diferencias secundarias. Rasgos que en pasados tiempos histricos o en otros contextos sociales carecan de valor diferenciador o, al menos, no eran tan relevantes
como lo son en una situacin de isomorfismo social, adquieren de pronto una destacada presencia en la contienda social y el debate poltico que acompaa a los
procesos de afirmacin de identidades colectivas locales (Garca Ferrando i
Ario, 1998: 30).
Ario ha denominat sndrom de diferenciaci marginal a este procedimiento

competitivo que consiste en construir la propia identidad mediante el subrayado y la
invencin de diferencias secundarias (1992a: 350-351) i lha exemplificat amb les
Fogueres dAlacant, copiades conscientment de les Falles de Valncia i amb una
estructura ritual prcticament semblant. Tanmateix, en identificar-se aquestes amb la
valenciania temperamental, les fogueres de Sant Joan buscaren allunyar-se de la festivitat josefina mitjanant lincs en aspectes secundaris als quals sels atorga una gran
importncia simblica.
El blaverisme, com veurem, tamb actuar amb aquesta estratgia en aportar
determinats elements simbolgics (la franja blava de la senyera, una normativa secessionista per al valenci, lHimne Regional, etc.) autntics marcadors de la valencianitat, discriminadors entre els bons valencians duna banda i els renegats de laltra.
Al capdavall la sndrom de la diferenciaci marginal estaria en la base de moltes
estratgies diferenciacionistes de la modernitat avanada. Amb la globalitzaci sintensificarien, doncs, els processos didentificaci particularista front a un altre o uns
altres culturalment semblant(s) o molt prxim(s) que, per tant, generen una major
necessitat de diferenciar-nos a partir delements que podrem considerar secundaris
per que es troben a labast i que serien fcilment visibles: los grupos que definen
su identidad reactivamente suelen verse forzados a basar dicha identidad en aspectos
secundarios que merced a su funcin hierofntica (manifestar la sacralidad de la identidad) cobran una importancia crucial (Ario i Llopis, 1993: 3). I afegeixen que aquesta sndrom consisteix en la simbolizacin de la diferencia mediante aspectos estrictamente secundarios que, por ello mismo, deben ser magnificados (1993: 29).
Freud, des de la psicologia, anomenar aquesta sndrom el narcicisme de les
petites diferncies. Tanmateix, aquestes diferncies menudes tindrien una funci cabdal en lhome i en la dona moderns. Aquesta marginalitat cultural objectiva no obsta,
doncs, per a una separaci subjectiva (intersubjectiva) mxima, duta als extrems, tal
com far el blaverisme. Lnica objecci que podem posar a aquesta suggerent tesi de
la sndrom de la diferenciaci marginal s qu hem dentendre per secundari i qu
per primari en la diferenciaci identitria perqu, al capdavall, una distinci secundria que assoleix un paper determinant en la diferenciaci identitria, no esdevendria
primria o fonamental? Si ms no aix seria per als usuaris daquest marcador.
Som nosaltres, els investigadors socials, els qui hem de considerar secundria o
menor una franja de color en una bandera, una diferncia ritual a la litrgia o una
parla determinada?
Una altra qesti que considerem convenient dapuntar per a la nostra recerca
s que la riquesa social de lindividu i del grup implica que conviuen diverses identitats en els mateixes persones i fins i tot collectivitats, encara que no amb la mateixa
intensitat i significaci i que dependir del context histric i social que satorgar ms
rellevncia a unes o a unes altres.
Entre aquestes identitats ms o menys compartides pot donar-sen diversos
graus de compatibilitat, des dun contnuum on un extrem fra la compatibilitat absoluta (en bona mesura, com veurem, la identitat valenciana dual que proposa el blaverisme s plenament compatible amb la identitat nacional espanyola. s ms aquella
contribueix a reforar i a reforar-se en aquesta. Piqueras fa servir la metfora de les
nines russes per a aquest cas) fins a un altre extrem, s a dir, una completa incompatibilitat o exclusi entre identitats.48
Alguns pargrafs ms amunt hem esmentat alguns exemples didentitats. Pel
que fa a les identitats collectives poltiques podrem apuntar que existeixen identitats
de base poltico-ideolgica (la identitat socialista, la identitat liberal, la identitat ecologista, etc.); identitats de base poltico-territorial, fins i tot dmbits diversos, local,
comarcal, regional, nacional, estatal, continental, etc. (per aix podem parlar de la
identitat alzirenya, la identitat magreb, la identitat mediterrnia, etc); i, aix mateix identitats poltico-jurdiques lligades a un projecte estatal, supraestatal o subestatal (la
identitat canadenca, sussa, europea, bavaresa, etc.). El blaverisme, com veurem, respondr a una identitat de base territorial, per, arran de la reinstauraci de la Generalitat, tamb i cada vegada ms, a una identitat poltico-jurdica ja que se naprofitar del
regionalisme ordinari propi de les institucions autonmiques.
Sovint les identitats a labast dels individus o dels diferents grups socials es creuen, per presenten en alguns aspectes lgiques distintes. De tal manera que aquests
prioritzen algunes daquestes identitats i releguen daltres, sovint depenent del context
sociopoltic. No sempre a tot el que som li atorguem la mateixa rellevncia.49 Aix no
significa, per, que les identitats siguen com una mena de modes o subcultures jovenils que es podrien bescanviar amb relativa facilitat (ara em faig heavy ara indie):
No totes les identitats shaurien de considerar equivalents i intercanviables. Potser el consumidor postmodern pot adquirir una gamma desconcertant destils
didentitat [...] Tanmateix, la identitat nacional no es pot canviar com la roba de
lany passat [...] Hom pot menjar xins dem i turc el dia abans; fins i tot hom pot
vestir-se a lestil xins o turc. Per ser xins o turc no sn opcions comercialment
disponibles. Tant els cosmopolites com els autoritaris estan limitats per la permanncia de la identitat nacional (Billig, 2006: 155). Cursiva a loriginal.
s important que parem esment, per al desenvolupament posterior de la investigaci, a la trascendncia que presenta una identitat de base territorial (Barth, 1976),
com la que proposar el blaverisme i a la gran capacitat dadscripci que posseeix per
atraure els seus habitants o, si ms no, sectors socials destacables daquests, ms
48
las distintas identidades intragrupales como las de los diferentes grupos entres s, no son
necesariamente complementarias, ni requieren de los individuos los mismos grados de compromisoinclusin ni fidelidad. Mientras que algunas se pueden expresar en forma de mueca rusa (casa, barrio,
municipio, comarca, provincia, regin) otras chocan entre s e incluso se exluyen mutuamente. Pero ni
siquiera la participacin en identidades colectivas que se muestran en principio compatibles, demanda de
los sujetos la misma intensidad adscriptiva, ni los define de igual forma. Unas u otras contribuyen de muy
diversa manera e importancia a crear el sustrato bsico de la identidad de los individuos (1996: 281).
49
los individuos siempre tienen opciones porque tienen mltiples identidades: shia, iraqu, musulmn, rabe. Cul eligen de este repertorio de identidad va a depender de las circunstancias, de las
ventajas y desventajas de invocar una identidad particular (Wong a Laclau, 2005: 282).
encara quan, tal com afirma Prez-Agote (1986), aquesta siga capa destablir un
nic centre simblic dorientaci de lacci que siga socialment compartit i ho fa sovint
sense que ens nadonem:
Simplement no ens adonem de la nostra identitat o, fins i tot, de la identitat dels
altres. Totes aqueixes identitats no suren pas en una mena despai psicolgic lliure. Les identitats sn formes de vida social. Les identitats nacionals estan arrelades dins duna poderosa estructura social que reprodueix relacions hegemniques
dinjustcia (Billig, 2006: 265).
Arran de tot el que hem vingut explicitant ens cal un concepte clar del qu s una
identitat collectiva. Tot i tenint en compte la diversitat de definicions i la imprecisi de
no poques delles, ac optarem per assumir la proposta que es realitz en el colloqui
internacional sobre nacionalismes i cincies socials de 1996. En aquest, tot i la clara
conscincia de las limitacions que expressem, sexplicit una definici que ens resultar dutilitat per tres aspectes: 1) destacar la categoria costruccionista, dartefacte cultural, que t necessriament la identitat collectiva (en considerar-la com un estat de
conscincia compartit i un sentiment de pertinena arran dun moviment reflexiu);
2) la formulaci daquesta construcci o manipulaci a partir delements de tipus
ideolgics, simblics o rituals (que ens oferir un cam a seguir per al seu estudi
cientfic, precisament lanlisis daquests) i 3) el reconeixement que aquesta creaci
cultural identitria no s el resultat duna invenci des del no-res, sin a partir dunes
realitats socials i histriques preexistents que sn reutilitzades o cuinades:
Una identitat collectiva s un estat de conscincia compartit o coincident, un sentiment ms o menys explcit de pertnyer a una categoria especfica de gent, a un
grup ben definit o a una communitas de contorn ms imprecs per duna crida
emocional ms forta. Les identitats sn realades per un moviment reflexiu a partir
del jo cap a altri (singular), contraposant un nosaltres a un altri (plural). Aix, una
identitat collectiva s construeix per mitj de manipulacions ideolgiques, simbliques o rituals. Ara b, sens dubte tals ideologies, sistemes simblics i mites graviten damunt unes realitats sociolgiques, culturals i histriques preexistents, les
quals en el procs manipulador tendeixen a ser ms o menys augmentades, recreades i reafirmades segons les circumstncies (Barrera-Gonzlez, 1997: 231).
Cursives de loriginal.
En aquest sentit mereix destacar-se la importncia de la creena en lexistncia

de la identitat per banda de la collectivitat (o duna part della) que suposadament la
representa, ja que, amb independncia de la prpia existncia objectiva i mesurable
de determinats atributs socials (com la llengua, la religi, lestatus social, el gnere i
altres) que poden conformar una identitat collectiva determinada, la realitat de les
identitats collectives implica, en ella mateixa, lexistncia social daquesta, que restar
garantida mentre sectors socials de la prpia comunitat continuen assumint-la, promoguent-la i defensant-la (al capdavall reproduint-la), encara que no romanguen esttiques ni immbils. I aix malgrat els discursos que sovint es fan des dels propis identitismes talment com si pogueren resultar transhistriques.
Per tot aix hem datendre a la realitat de les conseqncies socials de les
identitats collectives, degut a qu la creena de molts individus que la fan seua una
determinada identitat a labast, pot condicionar els seus actes amb un grau important
de coherncia respecte dels pressupsits daquesta, amb independncia de lexistncia social hegemnica o no de la collectivitat implicada.50
En aquest sentit, es pot parlar amb propietat, per exemple, de lexistncia duna
identitat nacional valenciana? A la llum de les dades sociolgiques queda raonable-
50
El concepte, per supost no pressuposa lexistncia real de dita comunitas V. Turner o urgemeinde romanticisme alemany pero, dacord amb el citat principi de Thomas, partix del fet histricament innegable segons el qual la creena en lexistncia de dita identitat va ser continua sent real en
les seues ltimes conseqncies (Ario, 1991: 11).
ment clar que la presncia duna conscincia nacional valenciana s obertament minoritria al nostre territori. Tanmateix no deixa de ser real lexistncia duna minoria
valencianista que condiciona el discurs poltic valenci i, evidentment, determina el
comportament poltic i social de les prpies minories nacionalistes valencianes i, fins i
tot, condiciona el discurs poltic valenci general.
s, per tant, important que la sociologia i la resta de cincies socials tinguen en
compte les identitats minoritries perqu aquestes interactuen amb les hegemniques i
poden acabar per condicionar (per mmesi o per afirmaci reactiva) la creaci de referents socials i esdevenir, si ms no en certs aspectes, condicionants de les reconformacions identitries duna collectivitat determinada. Aquest s el cas del blaverisme,
que de ser mensypreat durant la transici democrtica com un fenomen de quatre
gats, ha esdevingut un factor cabdal i central per entendre all que podriem anomenar
la identitat valenciana. I tamb, en una altra direcci, del fusterianisme, que influeix
ms enll del seu suport social i electoral estricte i que alhora ha provocat una reacci
desproporcionada si tenim en compte la seua (relativa) escassa penetraci social.
Un altre aspecte en qu tamb hem dincidir sintticament s que les identitats
existeixen socialment, amb independncia de la veracitat o falsedat dels pressupsits ideolgics o de la mentalitat en qu es fonamenten i, no cal dir-ho, amb la simpatia
o antipatia que aquestes generen en el cientfic social que analitze el fenomen. Els
fonamentalismes religiosos, per exemple, sn tan moviments socials nous (de fet
Castells considera hipermodern, per exemple, el fonamentalisme islmic, ja que no
respon gens ni mica als parmetres dun moviment tradicionalista)51 com lecologisme
o el feminisme. El fet que ens repugnen els primers i manifestem una simpatia, ms o
menys entusiasta, pels segons cosa que, daltra banda, s ben comprensible i justificable des duna sociologia compromesa amb valors com els drets humans i el desenvolupament sostenible no implica que neguem o encobrim la seua existncia social
ni deixem destudiar-los amb el mxim de rigor possible. Tot a, per, no suposa,
acceptar en absolut un complet relativisme cultural que duria a les cincies socials a
un atzucac teric i metodolgic:
Por encima de la veracidad o falsedad de los rasgos seleccionados, y anteponindose a su posible verificacin por parte del investigador, hemos de tener en
cuenta que lo sentido y pensado existe objetivamente en cuanto que determina la
accin de los sujetos y por lo tanto, influye la realidad [] Lo cual no quiere decir
que todo sea igualmente cierto o vlido (Piqueras, 1996: 279). Cursiva de loriginal.
5.3 El poder de la identitat i la dominaci simblica

Un ltim element que conv tenir en compte s que les identitats collectives sn
constructes culturals producte del conflicte i de la dominaci. Seria ingenu pensar que
sempre sorgeixen espontniament o naturalment. Una identitat collectiva acostuma
a ser el resultat duna proposta identi-tria que ha esdevingut hegemnica socialment i
lhegemonia normalment saconse-gueix mitjanant mecanismes de control i de dominaci, per la qual cosa les identitats socials tamb sn un camp de la lluita de poder:
51
La construccin de la identidad islmica contempornea avanz como una reaccin contra la

modernizacin inalcancable (ya fuera capitalista o socialista), las perversas consecuencias de la globalizacin y el derrumbamiento del proyecto nacionalista postcolonial (Castells, 1997: 41). Tanmateix el
fonamentalisme cristi als Estats Units tamb respondria, malgrat les abismals diferncies amb lislmic, a
una reacci front a la globalitzaci: Una sociedad constantemente en la frontera del cambio social y la
movilidad individual est abocada a dudar de forma peridica de los beneficios de la modernidad y la
secularizacin anhelando la seguridad de los valores e instituciones tradicionales basados en la verdad
eterna de Dios (Castells, 1997: 43).
Entenem que la identitat collectiva s un camp de lliuta de poder, determinat en

part per lxit o el fracs destratgies que pretenen imposar, transformar, reproduir
o qestionar definicions de qui som com a grup, a partir de la producci i distribuci massiva dels referents simblics collectius (ms acuradament de narratives)
que legitimen o qestionen els grup socials dominants (Alberola, 2002: 8). Cursives de loriginal.
Com veurem al llarg daquesta recerca, la identitat collectiva valenciana que ha

sorgit producte de la proposta del blaverisme tamb ha sigut el resultat duna determinada lluita de poder i de lxit i el fracs de determinades estratgies daquesta proposta, aix com tamb dels xits i dels fracassos duna proposta identitria emergent (a
la dcada dels seixanta i del setanta del segle passat), la fusteriana. Aquest particular
enfrontament identitari ha configurat culturalment la societat valenciana actual.
El polmic Samuel P. Huntington defensa que, arran de la caiguda del Mur de
Berln, la lluita ideolgica de la guerra freda hauria donat pas als enfrontaments per les
identitats nacionals i civilitzatries (culturals, al cap i a la fi) o, el que s el mateix, que
la pregunta de quin costat ests?, caracterstica del perode 1945-1989, hauria donat
lloc a una altra, que est produint unes importants transformacions socials: qui eres?
o, una de ben semblant, on pertanyem?. La resposta a aquesta pregunta seria un
increment de la identificaci amb els qui considerem que sn com nosaltres, els qui
tenen elements culturals comuns amb els quals identificar-nos.52
De fet, la caiguda del mur de Berln no dugu a la profecia de la fi de la histria
de Fukuyama sin ms prompte a un resorgiment de les identitats culturals com a
nova frmula dagrupaci humana que donara pas al buit que deix lenfrontament
ideolgic de la Guerra Freda. La dcada dels noranta del segle passat, doncs, tingu
com a conseqncia una autntic esclafit de crisis identitries, un esclafit identitari
que ha deixat en evidncia aquells que consideraven que les tribus havien passat a
un calaix de la histria.
Castells, a qui prendrem com a referncia en aquest subcaptol, comena el seu
magnfic segon volum de la trilogia de La era de la informacin. Economa, sociedad y
cultura amb una reflexi en la qual lliga globalitzaci i increment de les identitats collectives i que a parer nostre s fonamental per entendre la noms en aparena paradoxal conseqncia dincrement de les interconnexions socials a escala planetria i
alhora lesclafit de ms i ms nosaltres que safirmen contra altres tants altres: La
oposicin entre globalizacin e identidad est dando forma a nuestro mundo y a nuestras vidas (1997: 23).
El ttol daquest captol lhem pres, precisament, daquest volum de Castells. Amb
la idea del poder de la identitat lautor est volent mostrar-nos no noms la importncia
decisiva de les identitats a les societats modernes, sin el poder social que atorga als
definidors i portantveus daquestes identitats, en ser capaos de convertir-se en administradors de ladhesi identitria de molts individus. I s que la batalla pel poder, en
lactualitat, es lliura en bona mesura a la ment de la gent que va a la recerca de la
pregunta de qui som. Molts actors socials estan condicionats en gran mesura per la
identitat collectiva amb la qual sidentifiquen, que funciona com una mena de referent
estable (de fet, sovintment poc fugisser) i, per tant, com un mapa til on integrar les
experincies dun mn que sembla dissoldres contnuament:
52
Mientras que un pas poda evitar alinearse en la guerra fra, no puede ahora carecer de una
identidad. La pregunta: De qu lado ests? ha sido reemplazada por esta otra, mucho ms fundamental: Quin eres?. Cada Estado debe tener una respuesta, su identidad cultural, que define el lugar del
Estado en la poltica global, sus amigos y sus enemigos. Los aos noventa han conocido la explosin de
una crisis de identidad a escala planetaria. Casi en cualquier parte adonde se volviera la vista, la gente ha
estado preguntndose: Quines somos?, adnde pertenecemos? y quin no es de los nuestros? [...]
Al habrselas con una crisis de identidad lo que cuenta para la gente es la sangre y las creencias, la fe y
la familia. La gente se solidariza con quienes poseen antepasados, religin, lengua, valores e instituciones
semejantes, y se distancia de quienes los tienes diferentes (Huntington, 1996: 165-166).
El nuevo poder reside en los cdigos de informacin y en las imgenes de representacin en torno a las cuales las sociedades organizan sus instituciones y la
gente contruye sus vidas y decide su conducta. La sede de este poder es la mente
de la gente. Por ello, en la era de la informacin, el poder es al mismo tiempo identificable y difuso (1997: 339).
Al cap i a la fi aquesta crisi identitria no seria sin una reedici (distinta, bviament) de la crisi que produ la industrialitzaci, la modernitat, on el nacionalisme, el primer nacionalisme (com veurem ms detingudament al captol sis), substitu la legitimitat poltica de lantic rgim, basada en la monarquia i la religi, per una font nova de
legitimitat que sarrelava en la naci. La que abandonava definitivament el feudalisme
era: una sociedad atomizada que busca en el nacionalismo un sustituto de viejo orden, ahora perdido sin remedio (Kedourie, 1966: 87).
El nacionalisme, per tant, estaria demostrant una gran capacitat dadaptaci i de
resposta a les crisis identitries, des de les acaballes de lantic rgim fins a la societatxarxa actual; un gran lligam en definitiva amb la modernitzaci. Noms en aparena
a tamb aniria unit a un cert distanciament progressiu de la identificaci dels ciutadans amb les poltiques del seu estat-naci, tendncia que es veuria reflexada en la
majoria destats occidentals i que estaria a la base de la desafecci per la poltica de
bona part dels ciutadans, tal com ha estudiat brillantment Nina Eliasoph al seu
Avoiding Politics. En un sentit semblant Castells fins i tot, tal vegada una mica massa
agosarat, considera que lestat-naci53 ja no s un valor suprem per a molts dels
seus ciutadans, que ja no estarien disposats a lluitar pel seu pas (1991: 467).
Per a Castells les identitats, actualment, sn producte duna gran reacci a nivell
planetari del fenomen de la globalitzaci. Es fonamenta en Held per afirmar que el nou
sistema de poder que sest configurant en lera de la informaci est conformat per
una pluralitat de fonts dautoritat, de les quals els Estats-naci noms en sn una: ara
els estats actuen com una mena de nodos duna xarxa de poder ms mplia i es
posicionen duna forma que defineix com neomedieval a lordre poltic internacional
de lactualitat. Els estats-naci, doncs, estarien transformant-se de subjectes sobirans
en lpoca contempornia a actors estratgics,54 junt amb molts altres, a lera de la
globalitzaci que, paradoxalment, el seu triomf a nivell mundial podria implicar el fracs
a nivell local (nacional):
[els estats-naci], cuanto ms resaltan los estados de identidad, menos efectivos
resultan como agentes de poder compartido. Cuanto ms triunfan en la escena
planetaria, en estrecha asociacin con los agentes de la globalizacin, menos representan a sus grupos nacionales (Castells, 1997: 338).
Aquests altres actors estratgics es divideixen en fonts per damunt de lestat:

xarxes de capital, de producci, de comunicaci, criminals, institucions internacionals,
aparells militars supranacionals, ONGs, religions i moviments dopini pblica i fonts
per davall de lestat: comunitats, tribus, localitats, cultures i bandes. Tot seguit analitzarem les identitats nacionals i els nacionalismes, productes de moviments socials que
hem destudiar a partir de les seues prctiques discursives, ja que, com afirma
53
Amb una frase molt aclaridora i enginyosa Castells descriu magnficament la situaci de lestatnaci i la societat civil a finals del segle XX: En este fin de milenio, el rey y la reina, el estado y la sociedad civil, estn ambos desnudos, y sus hijos conciudadanos vagan a travs de diversos hogares adoptivos (1997: 394). Per al socileg catal cal analitzar amb atenci la crisi de lestat-naci, ats que
aquesta suposa la desorganitzaci de la unitat comptable de la democrcia liberal i, en conseqncia, la
crisi de la prpia democrcia. Al seu parer hi existeix una separaci, cada vegada ms ntida, entre les nacions (que realitzen la poltica de representaci de les seues collectivitats) i els estats (que efectuen,
contrriament, unes poltiques dintervenci, poltiques progressivament ms constestades, ateses la crisi
de legitimitat que comporta lestat-naci).
54
los estados-nacin han sido transformados de sujetos soberanos en actores estratgicos, ocupndose de sus intereses y de los que se supone que representan, en un sistema global de interaccin,
en una situacin de soberana compartida sistmicamente (Castells, 1997: 338).
Castells, per entendrels hem danalitzar les seues praxis i, especialment, qu diuen
ser, les autodefinicions, que condicionen duna manera decisiva les seues realitats.
***
Les identitats, en definitiva, sn uns constructes culturals integradors particularment funcionals en les societats modernes (i que doten de poder als principals definidors de la construcci) ja que ens doten de sentit i serveixen de font dexperincia davant una modernitat que ens genera incertesa i alhora simplifiquen la interacci social
a partir dun mapa mental dun o diversos nosaltres, mitjanant un procs de construcci cultural de la diferncia i una conscincia daquesta a travs del temps, i un o
(normalment) diversos altres. Per no noms, ja que les identitats collectives aporten
rellevncia als actors socials que la fan prpia, en sentir-se partceps duna comunitat.
El blaverisme, com veurem, tamb conferir calidesa i comfortabilitat a no pocs
valencians. De tal manera que assumir la construcci nacional espanyola feta des de
lestat-naci espanyol (des de dalt) per tamb proporcionar una espanyolitat, a partir
de la identitat regional valenciana (des de baix). Tot acceptant, i fins i tot promoguent,
els pressupsits de la cultura dominant espanyolista, aportar una valencianitat no
conflictiva, perfectament integrada i no contradictria (a diferncia del fusterianisme)
amb lespanyolitat. Ser valenci a la manera del blaverisme, en conseqncia i com
veurem amb ms detall, esdevindr socialment ms senzill, menys problemtic, ms
dacord amb el que Bourdieu considera lacceptaci dxica, prereflexiva, del mn
constitut:
Quan aquest autor [Bourdieu] parla de lacceptaci dxica del mn es refereix a
lacceptaci duns pressupsits fonamentals, prereflexius que es posen en marxa
senzillament en prendres el mn com a donat per descomptat. Doncs b, els dominats apliquen categories que provenen del punt de vista dels dominants, i que
apareixen com a naturals, autoevidents, la qual cosa pot incidir en la seua prpia
depreciaci o denigraci (Alberola, 2002: 12). Cursiva de loriginal.
Per a nosaltres, en aquest sentit, ens resultar til el concepte bourdieui de

dominaci simblica, ja que tractarem de mostrar com el blaverisme, en esdevenir si
ms no parcialment hegemnic, ha exercit i continua exercint un dominaci de la
valencianitat i ha expulsat als marges o fins i tot fora daquests a les valencianitats
alternatives (singularment a la fusteriana).
Bourdieu considera, amb una metfora potent, que el mn social extaria constitut duna doble objectivitat: una objectivitat de primer ordre, conformada per la desigual distribuci dels recursos materials, sempre escassos i una objectivitat de segon
ordre, conformada per constructes culturals. En conseqncia, la definici hegemnica de la constituci social s una forma particularment important del poder, que
habitualment les classes dirigents aconstumen a imposar a la resta de la societat o, dit
duna altra manera, que els dominats acaben per acceptar, per consentir, la visi dels
dominants, que esdev aix naturalitzada i no qestionada, que es transforma en definitiva en un habitus.55 Aix, Bourdieu considera que, amb certes limitacions, les estructures simbliques tenen un extraordinari poder de constituci (Barranco, 2003:
194). Com que les identitats sn producte dun procs socio-histric particular, estudiarem com el blaverisme, a partir delements anteriors, dur a terme estratgies efectives
des de la transici democrtica en per aconseguir hegemonitzar la construcci de la
identitat valenciana i expulsar del poder als productors duna identitat alternativa.
55
La potncia de lexplicaci de Bourdieu sobre la dominaci simblica est en el fet que, dacord
amb la seva anlisi, on acaba residint la violncia simblica s precisament en lhabitus. s a dir, en la
incorporaci dun determinat arbitrari cultural en forma de categories cognitives (discursives i prctiques,
conscients i no conscients) que pautaran la vida social present i les prpies possibilitats futures
(Barranco, 2003: 199). Cursiva de loriginal.
Captol 6. Una sociologia comprehensiva del

nacionalisme i del regionalisme
Uno puede analizar el discurso nacionalista y la poltica nacionalista sin dar por
supuesta la existencia de naciones (Brubaker i Cooper, 2005: 184).
Dentrada, dacord amb Michael Billig, autor de Banal Nationalism, que ens ha
inspirat al llarg de la investigaci, cal incidir que els nacionalismes han sigut uns moviments poltics de la modernitat que lhan condicionada duna manera decisiva, per la
qual cosa s difcil imaginar sociolgicament la contemporanetat sense nacions i,
per tant, com en altres casos en les cincies socials, lobjecte i el subjecte de lestudi
estan notriament interrelacionats, cosa que explicar algunes insuficincies de la
sociologia en estudiar-los:
Com que el nacionalisme ha afectat profundament la manera de pensar contempornia, no s fcil destudiar. No es pot fer un pas fora del mn de nacions, ni
despullar-se dels pressupsits i hbits de sentit com derivats del fet de viure en
aquest mn. Els estudiosos han de comptar que seran afectats per all que hauria
de ser lobjecte destudi (2006: 69).
Per tenir un cos teric des del qual poder estudiar el blaverisme haurem de tenir
en compte les investigacions sociolgiques contempornies ms importants al voltant
de la naci/regi, el nacionalisme/regionalisme i la construcci de comunitats poltiques. Inclourem en aquest captol, doncs, una aproximaci crtica particular, amb la intenci daconseguir definir una proposta de teoria general al voltant dels nacionalismes
(i dels regionalismes) i les identitats poltiques nacionals (regionals) i, ensems, fer servir ferraments cientfics metodolgics ms precisos i definits per al seu estudi des de
les cincies socials.
Encara que no es deixar de referenciar la teoria social clssica i les teories sociolgiques modernes, la recerca tindr fonamentalment en compte algunes de les
aportacions recents. La caiguda del mur de Berln i el final de la Guerra Freda foren
alguna de les causes del rebrot espectacular dels moviments identitaris56 i, en concret,
de nacionalismes i regionalismes i, en conseqncia, de latenci de les cincies
socials qesti de la que no sescapol la sociologia57 pel fenomen nacional/regional en els seus mltiples aspectes, cosa que en no pocs casos ha afinat els instruments danlisi al nostre abast.
Tanmateix, si exceptuem les dues darreres dcades, curiosament, els nacionalismes i els regionalismes han rebut relativament poca atenci des de la sociologia.
56
En general han hagut dues grans preguntes que shan fet darrerament la majoria dels estudiosos
dels nacionalismes: Per qu han resorgit els nacionalismes tnics arran de la caiguda del Mur de Berln?
I per qu, en plena construcci de la Uni Europea els nacionalismes sense estat es consoliden i creixen
dins de les prpies fronteres de la Uni? Davant aquestes preguntes hi ha hagut dues grans respostes
provisionals: la teoria que podrem denominar del frigorfic, que considera que aquest reverdiment dels
nacionalismes respon a una conjuntura sociopoltica que ha afavorit la fi de lhivernament daquests i la
teoria que considera que, en un context de crisi com aquest, els nacionalismes ofereixen respostes a un
ordre sociopoltic, bsicament el comunista, que ha caigut. Fins i tot autors com Castells consideren que
el (re)sorgiment i intensificaci didentitats collectives de tota mena s una resposta social als fenomens
derivats de la globalitzaci. Cal dir que no totes dues teories sn, necessriament, contradictries.
57
La desaparici de les democrcies populars i lesclafit de moviments nacionalistes (secessionistes majorment) sera la causa principal daquest nou inters. Darrerament han aparegut centenars de
monografies i articles que, amb major o menor fortuna terica i/o emprica, ens han proporcionat informaci i coneixement valuosssim sobre les bases teriques i els processos socials de formaci, organitzaci i
difusi dels moviments nacionalistes. Aquesta allau destudis han resituat el debat dins una major precisi,
encara que amb lnies metodolgiques ben diverses i resultats terics diferenciats.
Constatem el desinters que al llarg del segle XIX i bona part del XX ha suscitat la
qesti nacional en els mbits sociolgics.58 s precisament un socileg qui afirma
(potser corporativament) que els nacionalismes haurien de ser un fenmen essencialment sociolgic:
han tenido escaso inters para parte de los socilogos, quienes han parecido delegar, en otras ciencias ms descriptivas, el estudio de un hecho que por sus caractersticas intrnsecas es esencialmente sociolgico, ya que es un fenmeno
colectivo que se genera a partir de situaciones de cambio social producidas tanto
en el interior de los Estados como por los ajustes y relaciones de conflictos en el
panorama internacional (Gonzalo Herranz, 1992: XIV).
Aquest desinters sociolgic es pot resseguir fcilment.59 De fet, la teoria social

clssica ha prestat poca atenci a nacionalismes i nation buildings. S, en canvi, contribu duna manera molt important a entendre lestat com a factor de canvi i de modernitzaci de les societats contempornies, per tamb un agent fonamental per estudiar
els nacionalismes.
Montserrat Guibernau, al seu magnfic llibre Nacionalismes. Lestat-naci i el nacionalisme al segle XX, analitza que els tres grans terics clssics Karl Marx, Emile
Durkheim i Max Weber no saberen destacar la seua importncia ni construir una teoria
del nacionalisme (tot i que aquest ltim era nacionalista alemany) als seus textos:
El nacionalisme, per, no es considerava com un fenomen que es podia connectar a lascens dels estats naci moderns, o com un tret relacionat amb lexpansi
de la industrialitzaci (Guibernau, 1996: 68).
Marx menystingu la importncia de les nacions en donar prioritat a la divisi i a

la lluita de classes (entre burgesos i proletaris). A parer de Marx, a ms, el nacionalisme s una ideologia tpicament burgesa (tot i que els rgims comunistes, per, han fet
servir abastament el nacionalisme). Per a ell, els obrers que conformen la classe
social que encarna el subjecte nou de la histria no en tenen, de ptria, la qual cosa
no significaria que cadascun dels proletariats nacionals no tinguen com a primer
objectiu eliminar la burgesia nacional prpia i constituir-se en classe nacional, en naci.60 Tot i aix, per consideracions estratgiques Marx i Engels s recolzaren a partir
de les revolucions de 1848 els moviments nacionalistes hongars, polons i alemany
ms tard tamb inclourien el cas irlands61 perqu pretenien crear estats nacionals grans i estables, s dir, capitalismes nous que permeteren la irrupci de proletariats nacionals on poguera desenvolupar-se la defensa dels interessos daquests, on
pogueren desenvolupar-se organitzacions comunistes. Ms encara quan:
Linternacionalisme de Marx no pretenia eliminar les diferncies culturals entre
les societats, ni afavorir la uniformitat, ms aviat el supsit de societats de grans
58
Una ullada rpida als ndexs de matries dels manuals estndard de sociologia revelaria que el
nacionalisme no s una preocupaci fonamental de la disciplina (Billig, 2006: 90).
59
Per exemple, mentre que la definici de naci dun diccionari de poltica durant la Guerra Freda
(als anys seixanta) considerava a aquesta una comuni-dad de hombres que tienen conciencia de los
lazos tnicos, histricos y econmicos que les unen, y estn impulsados por un mismo deseo de vivir bajo
instituciones polticas comunes resultava bastant ms par-ca pel que fa al nacionalisme que el definia
com la adhesin exclusiva a la nacin, a su pueblo y a sus tradiciones (Aquistipace, 1969: 105). Hui les
definicions al voltant del nacionalisme estan ms acurades.
60
Engels, en aquest aspecte, afirmar que el proletariat tamb ser nacional: El proletariat, pel
fet que ha de conquerir en primer lloc el domini poltic, ha delevar-se a classe nacional i ha de constituirse ella mateixa en naci; encara s nacional, tot i que no ho sigui en el sentit de la burgesia (a Guibernau, 1996: 32).
61
A diferncia daltres nacionalismes eslaus, com el txec, que reb no sols la indiferncia sin
lhostilitat de Marx i Engels. I s que, per a tots dos, les cultures eslaves semblaven definitivament inferiors a lalemanya.
dimensions li semblava un punt de partida ms efica per tal destablir un mn

harmonis (Guibernau, 1996: 33).
Marx i el marxisme tractarien dinstrumentalitzar, per tant, els diferents nacionalismes en la mesura que pensaven que podien ser til a lexpansi de la ideologia
comunista. s cert que el marxisme es pretenia internacionalista, en tant que aspirava
a crear una gran classe obrera solidria i dabast internacional, per tamb ho s que
una certa ambigitat doctrinria permetia compatibilitzar tots dos moviments en segons
quins contextos.
Marx, a judici de Guibernau, no exposar cap teoria explcita del nacionalisme
per tres motius: 1) perqu consideraria que les ideologies nacionalistes eren instruments de la superestructura en mans de les diferents burgesies nacionals i avantposaria lestudi de les relacions econmiques de producci a cada estat per tal de desvetlar
els interessos nacionals, que no eren suposadament sin els interessos burgesos de
classe;62 2) perqu el marxisme pretenia la destrucci, almenys tericament, de lestat.
Els nacionalismes, que recerquen precisament la seua creaci i/o consolidaci, no
tenen doncs, un espai teric sin ms aviat i a tot estirar, com ja hem dit, una ubicaci
tctica per tal dassolir a llarg termini els interessos obrers de classe; i 3) perqu les
identitas nacionals, igualment que les religioses o les lligades al capitalisme, no obstruiren llur trascendncia en una gran humanitat fraternal.
Durkheim tampoc no va ellaborar una teoria de la naci i el nacionalisme. Els
seus escrits al respecte resultaran molt escassos. S que aport, en canvi, reflexions
interessants sobre lestat-naci. Constat en contra dels qui defensaven la teoria
individualista de lestat (Spencer, els economistes clssics, i tamb Rouseeau, Kant i
Hegel), que limitaven aquest a vetlar pels drets individuals que lestat modern tendia
a multiplicar les seues funcions i a tenir un pes cada vegada ms important no sols en
lmbit poltic, sin tamb en leconmic i cultural, alhora que tamb sacompanyava
dun procs deixamplament dels drets individuals dels ciutadans.
De fet, Durkheim, considerar que ser lestat el garant dels drets i dels interessos dels membres que lintegren: Lestat es va enfortint i s cada cop ms actiu, a
mesura que lindividu s cada vegada ms lliure. Lestat s el que allibera lindividu (a
Guibernau, 1996: 40). Per al socileg francs aquesta s una funci absolutament
cabdal, que hauria dimpedir que qualsevol altra instituci intermdia entre ell i els
ciutadans es perceb ac un innegable tarann jacob absorbisca la personalitat
dels individus, tot i que reconeix en aquestes institucions un possible fre a la tendncia
desptica de lestat.63
Tot i el que hem explicat fins ara Guibernau identifica els pocs textos de Durkheim sobre el nacionalisme (patriotisme en dir ell i tant daltres). Daquests en podem
extraure la distinci durkhemiana entre nacionalitat i estat. La primera ser qualsevol grup hum unit per valors culturals sense constituir un estat (aleshores el cas de
polonesos o finesos, s dir, territoris que havien tingut un poder poltic o que cercaven
62
Aquesta consideraci ha suposat moltes crtiques, ats que el marxisme no acostuma a demostrar aquesta associaci estreta entre burgesia i nacionalisme, que la dna per descomptada: Tambin el
marxismo se ha propuesto ofrecer una explicacin del nacionalismo que hace de l un epifenmeno que
aparece en un estadio particular del desarrollo econmico cuando la burguesa y su modo capitalista de
produccin se encuentran es ascenso. El nacionalismo es una expresin de intereses burgueses [...] Esto
constituye un absurdo manifiesto, puesto que toda la evidencia muestra que el nacionalismo no es un
reflejo del modo capitalista de produccin, y que puede tener lugar con las estructuras sociales y econmicas ms variadas (Kedourie, 1966: 117).
63
Daltra banda les aportacions de Durkheim al camp de la religi han estat de gran importncia
per a una certa comprensi dels nacionalismes, ja que la religi, mitjanant els ritus, unifica simblicament
les societats, anlogament com faran els nacionalismes en proporcionar una identitat collectiva, s dir,
una cohesi social, per mitj dun univers simblic compartit. Gellner i Breully prendran, a partir dac, la visi que les societats, mitjanant els nacionalismes, sadoren obertament, canten i lloen la seua existncia.
reconstituir-lo), mentre que lestat pressuposa una centralitzaci del poder poltic. La
naci, en conseqncia, seria la coincidncia de la nacionalitat i lestat.
Aix mateix Durkheim definia el patriotisme64 com un sentiment que uneix lindividu amb la societat poltica, en la mesura que aquells que arriben a experimentar-lo
shi senten units per un lligam de sentiment (a Guibernau, 1996: 48-49), encara que
per a ell aquest sentiment s transitori i podria desaparixer mitjanant la construcci
duna ptria europea o mundial.
Max Weber no sols conceb lestat com la instituci que monopolitza ls legtim
de la violncia dins dun territori sin que aporta reflexions convincents del paper
nacionalitzador de lestat-naci en considerar que s precisament lestat, malgrat el
seu caire histricament contingent i la seua organitzaci artificial qui crea la naci, el
que inspira la creena en una etnicitat comuna:
El fet de pertnyer a una tnia no constitueix cap grup, noms facilita la formaci
de grups de qualsevol mena, especialment en lesfera poltica. I subratlla que s
principalment la comunitat poltica, amb independncia de fins a quin punt sha organitzat artificialment, la que inspira la creena en una etnicitat comuna. Aix significaria que lestat t capacitat per crear una suposada identitat entre els ciutadans (Guibernau, 1996: 53).
Weber, a ms a ms, s dels tres grans terics socials clssics qui ms pgines
dedic, tot i no fer esment del nacionalisme, a les nacionalitats i als grups tnics.65 El
socileg alemany defineix la naci com una comunitat de sentiment que sajusta a un
estat privatiu i particular, la qual cosa pressuposa una tendncia a la igualaci entre la
naci i lestat. Aquesta ambigitat en la definici tractar de recomposar-la amb la
introducci del concepte de poder (fonamental per al seu pensament), ja que el parer
de Weber s que: Lestat nacional s lorganitzaci de poder temporal de la naci (a
Guibernau, 1996: 57).
Daltra banda cal tenir en compte que a la sociologia sha donat sovint per descomptat el marc estatal i sha fet servir el concepte de societat associat acrticament66
a les fronteres dels diferents estats-naci. Hi havia una societat txecoslovaca fins al
31 de desembre de 1992 i a partir de l1 de gener de 1993 tingurem dues societats, la
txeca i leslovaca? La qesti no s tan simple per reiteradament sha donat lestatnaci com a pressupsit de la societat moderna, com a objecte destudi inqestionat.
***
64
A aquest respecte cal esmentar que Durkheim no sestigu dadoptar posicions nacionalistes
franceses i antigermniques, si ms no com a conseqncia de lenfrontament tamb ideolgic que dugu
acompanyat el conflicte bllic de la primera guerra mundial. A un pamflet titulat Qui a voulu la guerre?
afirma el segent: No hi ha un sol gest sincer de pau a Alemanya, noms paraules vanes [...] La culpabilitat dAlemanya s bvia. Tot ho confirma i res no pot atenuar-la [...] A ms, lopini universal sinclina cada vegada ms a culpar el govern alemany, i fer-lo responsable de les terribles calamitats que els nostres
pobles pateixen avui [...] De fet, Frana ha lluitat fins al final amb totes les seves forces per aconseguir la
pau [...] Lactitud de Frana de cara a lexterior ha estat sempre irreprotxablement correcta (a Guibernau,
1996: 51).
65
Cal tenir en compte que Weber coparticip clarament dun cert nacionalisme alemany, observable en qestions com el seu irredemptisme pangermnic, la seua oposici frontal a la immigraci polonesa a lAlemanya oriental, aix com el seu suport a Alemanya durant la primera guerra mundial i la seua
reacci contra la injustcia que supos el Tractat de Versalles. No debades Weber estigu molt condicionat per lencara recent unificaci alemanya a la segona meitat del segle XIX: La defensa de Weber de
lirredemptisme era tant un programa com un pronstic, i els resultats van superar de molt tots els lmits
que hauria pogut imaginar. Els seus sentiments nacionalistes no van canviar al llarg de sa vida, sin que
va continuar sent un nacionalista convenut, sense qestionar mai el seu nacionalisme alemany, ni sotmetrel a cap crtica. La naci i el seu poder en el mn no van deixar de ser per a ell el valor poltic primordial (Guibernau, 1996: 64).
66
Totes aquestes definicions suposen que existeix alguna cosa com una societat que funciona
de manera no conflictiva (Billig, 2006: 91).
En aquesta investigaci, per, no es pretn realitzar ni tan sols una aproximaci

mnimament exhaustiva a la histria de la sociologia pel que fa a les ideologies i
moviments socials nacionalistes, ni tan sols fer una introducci a la diversitat amb qu
la sociologia afronta el fenmen del nacionalisme, ni tampoc atendre a les diferents
tradicions culturals de concepci daquests67 per s posicionar-nos al voltant del qu
ens ser til per a tractar de corroborar les nostres hiptesis de partida i els nostres
objectius de recerca.
Dentrada hem de tenir present que sovint a les cincies socials sha tractat
dentendre el nacionalisme com una variable dependent de factors econmics i/o
psicolgics (un mer epifenomen), cosa que ha provocat en no pocs casos caure en
un determinisme del qual discrepem profundament. Sense negar la importncia
daquests en la configuraci de les identitats nacionals, ac considerarem que la
recerca ha danar ms enll. Greenfeld (1997: 239), per exemple, critica totes aquelles
teories modernistes (que no cal confondre amb els posicionaments construccionistes)
de la naci que, s cert, configuren el paradigma predominant, tot acusant-los
dacostar-se al determinisme, b econmic, b psicolgic, b de qualsevol altra mena:
Com que el nacionalisme representa el marc cultural de la modernitat, el mitj
cognitiu que dna forma a la manera com percebem la realitat, est necessriament i centralment relacionat amb la nostra construcci dels seus aspectes socials, poltics i culturals en el sentit ms estricte. Aquest punt de vista bviament
contradiu la majoria de la bibliografia que hi ha sobre el nacionalisme en les cincies socials, en qu, dacord amb el paradigma predominant (i reflectint potser una
mena de pensament desitjs), aquesta fora enorme s vista com a epifenomen al
qual manca un veritable impuls propi i que es deu b a factors econmics (la majoria de les anomenades teories modernistes sobre el nacionalisme, un cop examinades, resulten ser variants del determisme econmic), b a alguna causa de
naturalesa vagament psicolgica o fins i tot biolgica (els anomenats factors primordials) (1999: 11).
Aix mateix hem de tenir present que no hi ha a les cincies socials un consens
mnim pel que fa a qestions bsiques de les nacions i els moviments nacionalistes, la
qual cosa podria dur-nos, a priori, a una situaci bastant desalentadora de lestat de la
recerca i lnalisis de la qesti. Un analista brillant dels nacionalismes com Requejo
ens resumeix perfectament la insufincia dels estudis sociolgics i politolgics:
No hi ha cap concepte universalment acceptat de nacionalisme que inclogui tots
els casos emprics de qu tenim coneixement. Els estudis que han proliferat els ltims anys han remarcat la pluralitat i la complexitat terica i emprica dels moviments nacionalistes. Desprs de moltes anlisis entorn de les diverses classes de
67
Existeixen a les cincies socials tradicions culturals, nacionals, molt importants que no coincideixen en quins moviments incloure sota el paraiges del nacionalisme. La tradici francesa (que ha
influt particularment en la cincia poltica i sociologia espanyola central) lha considerat exclusivament
com lexaltaci orgnica del carcter nacional-estatal. En aquest cas noms sn considerades forces
nacionalistes aquelles dextrema dreta que en fan de lantiliberalisme un dels elements ideolgics fonamentals. A tall dexemple Thual, al seu llibre Els conflictes identitaris (1995), es refereix als nacionalismes
sense estat de lEuropa occidental com micronacionalismes, ats exclusivament al carcter demogrfic
suposadament insuficient daquests quan, verbigrcia, la poblaci de Catalunya s superior a la dIslndia, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Finlndia i altres estats occidentals. Aquest ha sigut un problema que
tot i afectar en especial a la historiografia tamb ha influt en altres cincies socials. Aix nha dificultat
lestudi i la investigaci, ja que sovint per nacionalismes de vegades sentenen noms aquelles ideologies
i moviments socials dmbit estatal legitimadors de lestat-naci. Daquesta manera, per exemple, els casos catal i basc a lestat espanyol serien considerats regionalismes o nacionalismes tnics, per no
nacionalismes estndards, s dir, poltics. En realitat ha existit una influncia forta a cada pas de la
publicstica nacionalista prpia, el que demostraria la importncia de la histria en lanlisi gentic dels
nacionalismes. Aquesta influncia nascut vinculada amb persones que shan ocupat de la naci en el
perode dalta intensitat poltica i que, dhuc, han tingut vinculacions biogrfiques, b activament o passiva, amb conflictes nacionalistes: Hans Kohn fou un sionista que particip de les negociacions que
posaren fi a la primera guerra mundial; Carr fou assessor del Foreign Office; Gellner tenia vinculacions
familiars amb jueus txecs dels Sudets, etc. Ha sigut bastant freqent explicar el nacionalisme a partir
duna visi etnocntrica.
nacionalismes, no sha arribat a cap acord en dues qestions bsiques: 1) La relaci entre naci i nacionalisme quan la primera no resulta subsumible dins unes altres variables, com ara letnicitat o els processos estatals de nation building; i 2)
una explicaci de per qu, partint des de condicions socials semblants, els moviments nacionalistes es desenvolupen en alguns llocs i no en uns altres. En les cincies poltiques i socials han predominat anlisis reduccionistes en el mtode i
particularistes en lobjecte [...] Hi ha tamb buits importants en la consideraci de
les conseqncies normatives i culturals del creixent procs de la nacionalitzaci
estatal formentada pels processos de democratitzaci durant els segles XIX i XX.
Les anlisis dels diversos tipus de nacionalismes continua essent un camp mal estudiat de la cincia social contempornia especialment des dun punt de vista normatiu (1998: 97-98).
Les aportacions diguem-ne clssiques del nacionalisme han estat diferenciades, a gran trets, entre dos blocs relativament ben definits, ja que resulta progressivament ms adms que entre els estudiosos dels nacionalismes apareixen dues grans
posicions: duna banda els anomenats primordialistes (tamb coneguts en la terminologia dAnthony Smith com gelegs) que vnen a afirmar que la naci precedeix els
nacionalismes o, el que s el mateix, que els elements tnics que configuren una
identitat nacional qualsevol configuren la naci amb si ms no una certa independncia dels processos de modernitzaci social i poltica de ledat contempornia i,
daltra, les posicions construccionistes (altrament denominades, per oposici a les gelogues, gastronmiques o, tamb, modernistes), majoritries, que sostenen que la
naci (les nacions) s un producte histric del nacionalisme (dels nacionalismes) que
es desenvolupen a partir bsicament dels ideals revolucionaris de les revolucions americana i francesa, s dir, democrtico-liberals, o de la seua reacci romntico-etnicista,
i que es desenvolupen, en major o menor mesura, al llarg dels segles XIX i XX.
Totes dues preses de posici analtica vnen condicionades per matisos en absolut irellevants i mltiples posicions intermdies que ofereixen un panorama com-plex
i en el que, a ms a ms, el consens resulta ben magre. Aix per citar una srie
dautors a ttol merament enunciatiu podem nomenar que entre els primordialistes se
situen noms com John Amstrong, Otto Dann i Walker Connor i entre els construccionistes Ernest Gellner, lhistoriador Eric Hobsbawm o John Breully, tot esquitxat de
distints posicionaments tercerviistes com els dAnthony Smith (ms acostat, per, als
primers)68 o Paul Brass (ms prxim als segons).
En realitat el debat a qu fem referncia t, veritablement, un molt ms inters
histric tot i que tamb per a la sociologia s important un coneixement acurat del
procs de naixement de les nacions i els nacionalismes. Tanmateix hagen estat
producte de les idees i dels moviments socials nacionalistes com si aquests hagueren
68
De fet, per a Smith (un dels terics i pensadors actuals ms influients dels fenmens nacionalitaris) la identitat nacional resultaria conformada per les cinc segents caracterstiques principals: 1) un territori histric, o ptria; 2) records histrics i mites collectius; 3) una cultura de masses pblica i comuna per
a tots; 4) drets i deures legals iguals per tots els membres; i 5) una economia unificada que permet la
mobilitat territorial dels seus membres. Smith, amb els elements seleccionats, saventura amb la definici
segent de naci: se pude definir la nacin como un grupo humano designado por un gentilicio y que
comparte un territorio histrico, recuerdos histricos y mitos colectivos, una cultura de masas pblica, una
economa unificada y derechos y deberes legales iguales para todos sus miembros (1997:13). Per tant,
en aquesta proposta definitria, sense negar-los, els elements construccionistes restarien menystinguts.
Cal, doncs, tenir en compte el caire voluntarista, sovint tan decisiu, en la conformaci de les identitats
nacionals. Tot i que els nacionalismes juguen amb alguna cosa ms que la voluntat dels ciutadans a qui
sadrecen. Creiem que t ra Gellner quan afirma que la voluntat, tot i ser la base de bona part de les
nacions existents, tamb ho s de moltes altres institucions poltiques: aun cuando la voluntad sea la
base de una nacin [...] lo es a la vez de tantas otras cosas que no nos permite definir el concepcto de
nacin de esta forma (1983: 78). En qualsevol dels casos no sempre els actors socials opten pel que
seria la identitat nacional objectiva que hipotticament els en correspondria. Factors com el prestigi
social, la capacitat homogenetzadora (nacionalitzadora) dun estat-naci determinat o altres sn tan o
ms decisius a lhora de conformar una identitat poltica de base territorial. El cas valenci, en aquest
sentit, resulta paradigmtic. Com ens demostra la tesi doctoral de Castell, els valencians han optat aclaparadorament per la identitat nacional espanyola, tot i els trets tnics diferenciats dels valenciano-parlants.
estat conseqncia lgica de la naci, el fet s que un analista social es troba amb
realitats socials nacionals constitudes (en major o menor mesura), construdes, que
creen i alhora sn condicionades per identitats collectives. I aix s el que ms inters
pot tenir pels socilegs: la construcci social i la reproducci social de la naci.
En aquesta investigaci partirem dun posicionament construccionista i gastronmic. Sense negar la importncia dels elements premoderns en la conformaci de
les identitats nacionals,69 per nosaltres els diferents nacionalismes cuinen aquests elements i doten les nacions de sabors diferents. O dit duna altra manera, molt valenciana: lexistncia darrs, de garrof, de pollastre i de conill no condueix necessriament a una paella. En aquesta lnia la identitat nacional seria producte directament
de la ideologia poltica dels nacionalismes (la naci seria una realitat jurdico-poltica
producte del nacionalisme i no a linrevs), de lafirmaci la qual es dedueix la importncia de lestudi sociolgic daquestes construccions ideolgiques i discursives:
Es a menudo ms cierto afirmar que la identidad nacional es el producto de una
doctrina nacionalista que la doctrina nacionalista es la emanacin o expresin de
la identidad nacional (Kedourie, 1966: 117).
Ara b, aquestes ideologies poltiques, com tot seguit veurem, aniran extraordinriament lligades als diferents processos de modernitzaci, de tal manera que els
nacionalismes naixen a partir de les Revolucions americana i francesa i lenderrocament de lAntic Rgim i, usualment per mitj de la burgesia, penetren socialment de
manera progressiva a la resta de classes socials. Les nacions, doncs, sn bsicament
un producte i una caracterstica de la modernitzaci, malgrat reconixer lexistncia
delements tnics, poltics i histrics protonacionals construts a lEdat Moderna o a la
Mitjana que poden tenir una determinada influncia, major o menor segons els casos,
en la conformaci de les nacions. I en la construcci duna naci tant important s el
record duns determinats trets amb els quals identificar-se com loblit dalguns altres.70 Les nacions, tamb, sn amnsies collectives.
6.1 Imaginar la naci i construir identitats nacionals

Siguen quines siguen les raons per a laparici dels estat naci, no hi ha dubte
del seu xit. La nacionalitat, tot estenent-se des dEuropa fins a Amrica i arrreu,
es va establir com la forma universal de la sobirania (Billig, 2006: 48).
A ning no se li escapa, doncs, la importncia que ha tingut i que continua tenint

la naci en les societats modernes.71 La naci, el poble, no sols ha reemplaat al rei i
a la religi com a font de sobirania i de legitimitat poltiques, sin que ha aconseguit un
aurola sagrat i alhora ha esdevingut tan natural72 com laire que respirem:
Als nostres dies, sembla com si un aurola acompanys la idea mateix de la nacionalitat. La violaci de la mare ptria s de bon tros ms dolenta que la violaci
69
Cal tenir en compte que les invencions i construccions nacionals ho sn a partir delements identitaris ja existents que el condicionen, sovint duna manera decisiva, cosa que explicaria que algunes
tradicions ms o menys inventades resulten ms versemblants als ulls dels seus destinataris i unes
altres no tant.
70
Tots els canvis de conscincia pregons, per la seua naturalesa mateixa, comporten amnsies
caracterstiques. Daquests oblits brollen, en circumstncies histriques especfiques, les narratives
(Anderson, 2005: 232-233).
71
De fet, la naci no ha tingut cap altre rival significatiu pel que a la a lautoidentificaci poltica:
per si mateixes, les zones de mercat geogrficament natural o politicoadministratives, no generen adhesions. Qui estaria disposat a morir pel Comecon o per la CEE? (Anderson, 2005: 75)
72
En canvi, les nacions no tenen naixements clarament identificables i les seues defuncions, si
sesdevenen, mai no sn naturals (Anderson, 2005: 234).
de les mares reals; la mort duna naci s la tragdia mxima, ms enll de la mort
de la carn i de la sang (Billig, 2006: 21).
El de naci s un dels conceptes ms maleables que ens trobem a les cincies

socials. I aix s aix, perqu com b diu Prez-Agote, resulta una idea que utilitzen
indistintament els cientfics socials i els actors socials, en un procs dinterinfluncia
que problematitza la seua anlisi. Tot i aquesta rellevncia i complexitat alhora, per
analitzar els nacionalismes Anderson ens avisa de tres paradoxes que haurien nuvolat
la visi de no pocs investigadors en existir una gran diferncia entre el que els nacionalismes afirmen ser i el que realment sn; per la grandssima diversitat que presenten
entre ells (semblant a, com veurem, els populismes), malgrat que no seria possible
imaginar la modernitat sense la nacionalitat73 i, per ltim, pel constrat entre la seua
relativa pobresa terica i el seus xits poltics.74
En aquesta investigaci prendrem com a referncia cadbal no sols el pensament
de Benedict Anderson al voltant dels nacionalismes sin la prpia concepci andersoniana de la naci com una comunitat imaginada com a inherentment limitada i sobirana (2005: 24).75 Daquesta definici dAnderson extraguem tres afirmacions que
assumirem: que la naci s una collectivitat humana que simagina com 1) un grup
fraternal lligat per vincles culturals; 2) que no abarca tota la humanitat sin una part i 3)
que es creu ama del seu propi dest.
A ms, com diu magistralment Anderson la mgia del nacionalisme s convertir
la casualitat en dest (2005: 30). Aix significa que els nacionalismes sn capaos de
convertir la naci en un personatge, en una entitat unitria, que no sols esdev una
per damunt de totes les individualitats que la conformen sin que tamb simagina
dotada de sentit histric (i fins i tot, en no pocs casos de transhistoricitat), duna finalitat
compartida, dun dest.76
73
la comunitat imaginada sha ests a totes les societats contempornies concebibles (Anderson, 2005: 183).
74
Els terics del nacionalisme tot sovint shan sentit perplexos, per no dir irritats, amb aquestes
tres paradoxes: la primera s lobjectiva modernitat de les nacions als ulls de lhistoriador contra la
subjectiva antiguitat daquestes per als dels nacionalistes. La segona s la universalitat formal de la
nacionalitat com a concepte sociocultural al mn modern, tothom t i ha de tenir una nacionalitat, a
ligual que hom t un gnere contra la particularitat irremeiable de les seues manifestacions concretes,
de manera que, per definici, la nacionalitat grega s sui generis. La darrera de les paradoxes s el
poder poltic del nacionalisme contra la seua pobresa filosfica, per no dir incoherncia [...] s fcil que
aquesta vacutat provoque entre intellectuals cosmopolites i poliglotes certa condescendncia (Anderson, 2005: 23).
75
Nuez Seixas, a partir de la concepci andersoniana, tractar dacotar encara ms el concepte
de naci: es una comunidad imaginada, inherentemente soberana y definida territorialmente, integrada
por un colectivo de individuos que se sienten vinculados entre s en funcin de factores muy variables y
dependientes de la coyuntura concreta (desde la voluntad a la territorialidad o la historia comn y al
conjunto de caractersticas tnico-culturales ms o menos objectivables que podemos denominar
etnicidad, es decir, que definen una conciencia social y prepoltica de la diferencia) y que, sobre todo,
consideran que ese colectivo es el sujeto de derechos polticos comunes y, en consecuencia, soberano
(1998: 11). s clar que aquesta definici, com la del propi Anderson, presenta aspectes problemtics: Qu
significa exactament inherentment sobirana? En quina mesura i grau han destar els individus vinculats
entre ells?, etc. De tota manera podem considerar que la naci s, per tant, un collectiu social territorialitzat que atorga igualtat de drets als seus membres, que es considera ella mateix subjecte de drets poltics
collectius, bsicament el de la sobirania nacional. Per molt que, amb els processos de globalitzaci i
integracions supraestatals, el concepte de sobirania estiga en crisi no per aix ha decaigut dels llenguatges poltics dels nacionalismes ni ha perdut importncia a les ideologies promogudes des dels Estatsnaci. En qualsevol dels casos s cert que resulta dficil precisar-ne molt ms, ats que els criteris de
pertinena nacional sn ben diversos (territori, llengua, cultura, histria, voluntat de ser, projecte en com
de futur, religi, estat, etc.) i ats tamb a que no sacostuma a definir el rgim poltic que es vol per la
naci reivindicada.
76
la biografia de la naci arrabassa (contravenint a la taxa de mortalitat) sucidis exemplars, martiris commovedors, assassinats, execucions, guerres i holocausts. Per, per a servir al propsit de la
narrativa, aquestes morts violentes han de ser oblidades/recordades com a nostres (Anderson, 2005:
235).
En realitat, des duna perspectiva socilogica, i com b ens diu Prez-Agote, no

interessa tant definir i acotar amb precisi una definici universal de la naci sin
tractar dentendre la naci duna manera que ens permeta analitzar cientficament els
processos de construcci i de reproducci que considerem nacionals:
un fenmeno social, es decir, una categorizacin que usan los actores para autodefinirse y definir a los otros. El problema del socilogo no es definir la nacin sino
desvelar los procesos a travs de los cuales los actores se categorizan colectivamente como nacin y cmo esto determina y orienta su comportamiento (a Giner
i Lamo de Espinosa, 1998: 519).
En aquesta recerca, en conseqncia, no ens interessar taxonomies de la naci que, tot i tenir una certa presncia en la cincia poltica, no aportaran elements
rellevants al nostre estudi, a ms de ser bastant impugnables, com s el cas de les
anomenades nacions poltiques duna banda i culturals duna altra77 sin que les
77
Aix les nacions poltiques (tamb anomenades cviques o voluntaristes) vindrien a ser la
conformades per un collectiu de ciutadans que lliurement i voluntria decideixen participar duna comunitat sobirana; i, contrriament, les culturals (o tniques o organicistes), serien aquelles collectivitats
que precedeixen la voluntat dels membres que lintegren i que marcaria irreductiblement els individus des
del seu naixement fins el final dels seus dies (s dir, la naci dels morts, dels avantpassats). Aix Ario
ens diu que El modelo contratual, basado en una comunidad de leyes e instituciones legales, es emancipador, expansivo y unificador; se trata del nacionalismo revolucionario francs, que identifica la nacin
con la ciudadana. El modelo tnico supone que la nacin se basa sobre etnias preexistentes y utiliza la
lengua como signo diacrtico de la identidad, por lo tanto, es excluyente (1992a: 326).
En realitat la distinci entre naci poltica i naci cultural s bsicament de carcter terica i com
reconeix fins i tot Blas Guerrero, un dels seus defensors se presentan interconectados los rasgos atribuidos a unos modelos ideales (a Giner i Lamo de Espinosa, 1998: 520). Resulta, doncs, usual que les comunitats nacionals poltiques busquen legitimacions addicionals a les estrictament volitives. No debades,
per exemple, una de les primeres mesures de la Convenci revolucionria francesa fou establir la llengua
francesa com lnic idioma oficial de la Repblica (les altres llenges eren, a judici dels jacobins, instruments de la reacci) i defensar els criteries de les fronteres naturals fins al riu Rinn. Totes dues inspiracions sn contrries a lideal de naci poltica. Com valorar, daltra banda, sin la consideraci dels
germnics gals, per banda del nacionalisme francs, com a pares fundadors de la ptria francesa? Un
altre dels paradigmes de la naci poltica, els Estats Units dAmrica, sustenta el seu nation-building en
dos mites fundadors: el del melting pot que s incapa damagar un procs dassimilaci lingstica en
benefici de langls (o angloconformitat) de les distintes comunitats lingstiques procedents del vell continent i el mite de la frontera, s dir, el gran altre, els pobladors originaris, en front dels quals, fins a arribar
a lextermini o acostar-shi molt reixidament, sha construt lextensa naci nord-americana. Fins i tot casos
com els dAustrlia i els estats llatinoamericans tamb shan contagiat de legitimacions historicistes. La
pretesa existncia duna Argentina prvia a la conquesta espanyola sha dentendre com un factor organicista dun determinat nacionalisme poltic argent. Aix mateix les posicions organicistes acostumen a
impregnar i fins i tot a moldejar les comunitats poltiques. El nacionalisme tnic alemany, per exemple,
sha concretat en el ius sanguinum per a lobtenci de la ciutadania a la Repblica Federal dAlemanya,
encara que en les darreres dcades shavia matisat aquesta situaci en permetre a bona part de la
minoria turca (i kurda) establerta la possibilitat de la doble nacionalitat. El fet que els estats-naci tinguen
importants elements etnicistes no implica que les nacions sense estat, productes de nacionalismes cvics,
no tinguen orgens tnics (lingstics, culturals, histrics, etc.) que encara romanen com a elements poderosos en la conformaci i alimentaci duna identitat nacional qualsevol.
Per aix, en tot cas, al nostre parer resultaria ms encertada la terminologia de naci cvica i naci
tnica o millor encara, nacionalismes cvics i nacionalistes tnics que no la de poltica i cultural, ja que
entre les primeres es poden trobar tant aquells casos en que la pertinena nacional ve condicionada i
precedida per lestat, usualment pluritnic, com aquelles comunitats territorials sense estat construdes a
partir de diferents grups tnics (a Giner i Lamo de Espinosa, 1998: 519). Per eixe motiu autors com Keating (1996) conceptuen els exemples de Quebec, Esccia i Catalunya, totes elles autnomes per no
independents, com nacions cviques. Daquesta manera reservem el concepte dtniques per les nacions
que es construeixen a partir i per a un nic grup tnic, amb independncia de la seua realitat estatal. El
debat, per, es complica en major mesura en tant que tampoc no hi existixen prou acords entre els cientfics socials al voltant de letnicitat Geertz, per exemple, sost que la identitat tnica, junt a la individual i
la familiar, suposarien les tres identitats primordialistes i bsiques dels ssers humans. A diferncia daix
un autor com Barth explica els grups tnics com a comunitats distintes que lluiten pels recursos econmics, poltics, socials, simblics, etc. s clar que tampoc es troben absents de ra aquelles veus que
afirmen la confusi que comporta aquesta terminologia i que advoquen, com Guibernau, per diferenciar
estrictament entre aquelles nacions sustentades per un estat darrere (lestat-naci) i aquelles nacions que
no en tenen (les nacions sense estat), la qual cosa, com b sabem per les dades al voltant de la histria
europea i universal, s contingent i modificable fins i tot en repetides ocasions.
nacions, doncs, sn una concreci exclusivament dall que venim a denominar la modernitat. En efecte, existien prviament identitats collectives tniques si volem fer s
daquest concepte per no prpiament identitats nacionals. En primer lloc perqu les
identitats nacionals sn collectives per aquestes no sesgoten ni de lluny dins aquelles i, en segon lloc, perqu a les Edats Mitjana i Moderna (de 1492 fins les revolucions
americana i francesa), malgrat ls contrastable que es feia del terme naci (en un
sentit, bsicament, dorigen i procedncia) no ens trobvem, en cap dels casos, davant
un naci en el sentit actual que atorguem, fins i tot colloquialment a aquesta paraula.
s evident que els nacionalismes faran s de les institucions poltiques, de la territorialitat, de lespacialitat, de la histria compartida, del fet religis, tribal o qual-sevol
altre que done sentit de pertinena78 per legitimar, amb el passat, la construcci social
present i futura de la naci de fet, acostumen a construir discursos que quallen en
bona part dels actors socials amb la percepci duna naci maternal, per la qual paga
la pena de sacrificar-se.79 s cert, aix mateix, que les precondicions tniques, culturals i/o poltiques seran utilitzades, amb intensions diverses per sempre cohesionades, per all que podrem denominar protonacionalisme doctrinal. Com a exemple del
que estem afirmant, en el cas espanyol, podria aprofitar-nos Jos Cadalso (a les seues
Cartas marruecas ja es preconfigura un protonacionalisme espanyol). Per aquest ni
cap altre protonacionalisme no determinar el resultat del nacionalisme posterior, ja
que la nova ideologia moderna cuinar els nous ingredients i produir a partir dells
nous plats.
Tanmateix cal tenir molt present que aquesta imaginaci de la naci,80 particularment als casos dels estats-naci, es concreta dacord amb les tesis de Billig amb
les quals ens identifiquem plenament duna manera banal, quotidiana, dia a dia,
endmica. La naci es fa invisible, es naturalitza,81 conforma el sentit com82 i noms en cas de conflicte sexplicita:
Perqu aquesta quotidiana representaci tinga lloc es pot suposar que tamb ha
de representar-se tot un complex de creences, pressupsits, constums, imatges i
prctiques. A ms a ms, aquest complex ha de representar-se duna manera banalment mundana, perqu el mn de les nacions s el mn de cada dia, el terreny
familiar de lpoca contempornia [...] El nacionalisme, lluny de ser un estat dnim
intermitent en les nacions establertes, ns una condici endmica (2006: 24-25).
***
Dentre les identitats collectives sorgeix amb molta importncia un tipus della
que particularment ens interessa treballar en aquesta recerca: la identitat nacional/regional. Les identitats nacionals/regionals sorgeixen duna combinaci didentitats culturals i tniques, poltiques, territorials i jurdiques.
78
el mito de un Volk inalterable tiene precedentes muy lejanos en la historia alemana. De hecho,
es un elemento fundamental del nacionalismo alemn (Mosse, 2005: 135).
79
si els historiadors, els diplomtics, els poltics i els socilegs se senten molt a gust amb la idea
de linters nacional, per a la majoria de la gent corrent de totes les classes lessncia de la naci s el
desinters. I s justament per aix que pot demanar sacrificis (Anderson, 2005: 167).
80
No podem perdre de vista que, amb les Revolucions francesa i americana, canvien, radicalment,
els fonaments delaboraci de la sobirania. De la legitimitat anterior, basada en Du i la monarquia (justificada, aix mateix, en la divinitat) s passar a una nova legitimitat, fonamentada precisament en la naci,
s a dir en la collectivitat de ciutadans, que ser la font nova de legitimitat de la sobinaria.
81
Ls destereotips significa que no hi ha imaginaci sense lligaments, ja que estereotipar implica

repetir [...] la representaci s una repetici que implica un acte imaginatiu de no-imaginaci (Billig, 2006:
160).
82
El nacionalismo forma parte del sentido comn contemporneo, de nuestro imaginario social
entendido como esquemas colectivos de interpretacin de experiencias y expectativas (Bjar, 2008: 14).
Aquestes identitats han estat i sn absolutament decisries en ledat contempornia. Han moldejat persones, grups i collectivitats fins a lextrem que shan ests fins
els darrers racons del planeta. Hui, prcticament, tots els humans en tenim una. De
vegades en tenim una dentre propostes diverses. De fet, aquestes sn molt rellevants
fins i tot pels actors socials individuals,83 ats que condiciona lexistncia prpia dhmens i de dones en tant que identitats fonamentals definidores dindividus i de grups
en llurs contextos socials. Per Greenfeld totes les altres en serien de secundries:
La identitat nacional s una entre moltes altres identitats, de vegades coexistents
i imbricades: professionals, religioses, tribals, lingstiques, territorials, de classe,
de gnere, etc. Ara b, en el mn modern, la identitat nacional constitueix el que
podrem anomenar identitat fonamental, la qual es considera definidora de
lessncia mateixa de lindividu. Aquesta essncia pot ser modificada per les altres
identitats que hom puga tenir, per noms lleugerament i, en conseqncia,
aquestes es consideren secundries (1999: 18).
Un percentatge important daquestes identitats nacionals han estat naturalitzades, banalitzades, degut al constant recordatori a la quotidianetat, la qual cosa no
significa que puguen ser oblidades amb facilitat o qu siguen descassa importncia.84 De fet, aquestes (i altres) identitats es troben en els hbits85 i rutines dels actors
socials. Han estat, diguem-ne, interioritzades i aquest procs, alhora, significa que
existeix una naci:
a les nacions consolidades, hi ha un continu oneig, o recordatori, de la nacionalitat [...] Tanmateix, aquest recordatori s tan familiar, tan continu, que no s registrat conscientment com a recordatori [...] La identitat nacional abasta tots aquests
recordatoris oblidats. Per consegent, una identitat es troba en els hbits incorporats en la vida social. Aquests hbits inclouen els mentals i ls del llenguatge [...]
Tenir una identitat tamb implica estar situat tant fsicament, legal i social, com
afectiva: tpicament, significa situar-se dintre duna ptria, la qual est situada dintre dun mn de nacions. I aquestes ptries noms seran representades si la gent
creu que t identitat nacional (Billig, 2006: 27).
Didentitats nacionals i regionals hi ha moltes i de diverses. Malgrat les casustiques particulars hem de fer un esfor per tal daproximar-nos a una definici generalment vlida didentitat nacional. Per tal dassolir-lo ens hem de preguntar qu s el que
diferencia la identitat nacional de la resta didentitats. Greenfeld apunta que lespecificitat daquesta rau en qu la font de la identitat individual es localitza en el poble com
a mbit de lleialtat i pertinena al grup (nacional) (1999: 18-19).
Les identitats nacionals, per tant, sn la conseqncia de la construcci cultural
exitosa dels nacionalismes.86 Tanmateix aquests reivindiquen la coincidncia entre la
territorialitat del seu espai nacional imaginat i lespai poltic de la sobirania, que corres83
En certa mesura aquestes identitats no deixarien de ser la forma moderna de la necessitat humana bsica de pertinena a un o diversos grups socials. Malgrat la contemporanetat daquesta, la identitat nacional tamb respondria a una necessitat humana histrica natural dintegraci en una collectivitat. s per aix que podem afirmar amb Isaiah Berlin que: la necessitat de pertnyer a un grup fcilment identificable havia estat considerada, com a mnim des dAristtil, com un requeriment natural per
part del ssers humans: famlies, clans, tribus, estaments, categories socials, classes, organitzacions religioses, partits poltics, i finalment nacions i estats, eren les formes histriques de satisfacci daquesta
necessitat humana bsica (1997: 26).
84
Lestat latent de la conscincia nacionalista no depn pas dels capricis de la memria individual: si fos aix, molta ms gent oblidaria la seua identitat nacional [...] la identitat nacional [...] s un estil
de vida que es viu cada dia en el mn destats naci (Billig, 2006: 114).
85
Lhabitus es refereix als preparatius, les prctiques i les rutines del mn social familiar. Descriu la segona natura que la gent ha dadquirir per tal de transitar de manera mecnica (i tamb conscient) per les rutines de la vida diria [...] Els models de la vida social esdevenen habituals o rutinaris, i
aix expressen el passat (Billig, 2006: 76).
86
De fet, el nacionalisme s ms que un sentiment didentitat; s ms que una interpretaci o una
teoria del mn; s tamb una manera de ser dintre del mn de nacions (Billig, 2006: 108).
pon en la modernitat a lestat-naci, amb la qual cosa o b legitimen el marc estatal

existent (nacionalismes destat) o b el deslegitimen i tracten de construir-ne un altre
(nacionalistes sense estat).
Aix mateix cal tenir en compte que els nacionalismes sense estat acostumen a
explicitar-se ms que als nacionalismes destat, que no els cal (la qual cosa tindr
importncia per a la nostra recerca). La seua bandera oneja banalment als edificis
oficials dia rere dia. I per aix sovint sembla que aquests simplement siguen patrites,
per no nacionalistes:
Tanmateix, hi ha quelcom denganys en aquest s acceptat de la paraula nacionalisme. Sempre sembla collocar el nacionalisme en la perifria [...] En conseqncia, aquells que viuen en nacions consolidades al centre de les coses
sn empesos a veure el nacionalisme com a propietat duns altres, no de nosaltres. Aqu s on la perspectiva acceptada es torna enganyosa: passa per alt el
nacionalisme dels estats naci occidentals (Billig, 2006: 23).87
No podem passar per alt que a les societats contempornies les identitats nacionals sovint competeixen i fins i tot senfronten en un mateix territori. El fenomen de la
diversitat tnica o nacional (cultural) genera encara una complexitat ms gran pel que
fa al barrejat didentitats poltiques en les societats occidentals contempornies. Al
capdavall, com descriu lcidament Billig:
La batalla per la nacionalitat s una batalla per lhegemonia, mitjanant la qual
una part reivindica parlar en nom de la naci sencera i representar lessncia nacional [...] All que est sent creat un estat naci s ell mateix un mitj de violncia. El triomf dun nacionalisme concret rarament saconsegueix sense la desfeta de nacionalismes alternatius i daltres maneres dimaginar el poble (2006: 5456).
Per aix, lluny de resultar fenmens contraposats, el rearmament de les identitats nacionals duna banda i la coexistncia (no matrevisc a fer servir el terme convivncia), progressivament ms freqent, didentitats collectives diverses en un mateix
territori de laltra, sembla que es retroalimenten i senriqueixen a les societats de finals
del segle XX.
6.2 La regi com a comunitat imaginada i moderna

Una vegada explicitada la nostra concepci de naci com a comunitat imaginada
de la modernitat inherentment sobirana cal que incidim en qu hi ha comunitats tniques que no han donat lloc i que previsiblement continuaran aix si ms no a mitj
termini a cap naci, sin que shan integrat, amb ms o menys resistncia civil, al
projecte nacional duna altra collectivitat o de lestat-naci o estats-naci en qu estan
inserides. Aquest vindria a ser el cas, per posar algunes exemplificacions, dels alsacians dins lestat-naci francs o de lAlta Silsia que, amb majoria tnica polonesa,
vot a favor de la integraci dins Alemanya en el referendum posterior a la Primera
Guerra Mundial. I dficilment podem definir a la comunitat de llengua romantx com una
naci. I aix bsicament perque la gran majoria dels seus ciutadans es consideren
nacionalment sussos i perqu apenes es constata lexistncia dun moviment social
nacionalista romantx. Tamb ser el cas del Pas Valenci que, com s ben conegut,
sha integrat majoritriament en la identitat nacional espanyola, entre daltres coses
grcies precisament, com veurem, a lanticatalanisme.
87
A Espanya els dos grans partits que defensen, dacord amb la Constituci, que la sobirania nacional recau en el poble espanyol i que Espanya seria indivisible i indisoluble es consideren com no
nacionalistes.
Aix mateix la identitat collectiva italiana, i fins i tot la llengua italiana, ha estat
producte dun procs no sols dunificaci sin tamb dassimiliaci daltres identitats
collectives regionals i dialectes de la pennsula itlica que, en alguns casos, encara
romanen en una situaci social progressivament ms subsidiria i marginal. La frase
tan clebre hem fet Itlia, ara hem de fer els italians resulta un aforisme bastant
aclaridor per al disseny duna identitat i una naci nova, les italianes. Si la naci i la
regi, doncs, s (dacord amb Anderson) una comunitat imaginada, un espai territorialitzat de construcci dun nosaltres poltic, aix significaria que hi hauria tnies o
altres grups socials que simaginen com a naci i daltres que no (o, cosa particularment important al nostre cas, que simaginen com a regi).
Sabem, per tant, que una llengua, una cultura, i/o altres caracterstiques com una
tnia, una religi, una estructura econmica, unes institucions poltico-jurdiques (una
politeia), etc. no comporten necessriament una naci. Aquests trets, aparentment
objectius,88 no es combinen seguint determinades proporcions i ens apareix immediatament una naci nova:
reconixer que hi ha un origen tnic en la major part de les nacions contempornies dista de significar que totes les comunitats poltiques premodernes van convertir-se en nacions o en estats naci, ni tampoc no implica
que les nacions sn entitats perptues (Guibernau, 1999: 13).
Cal, aix mateix, lamentar lescassa atenci que li han prestat les cincies socials
i les humanitats (i el biaix amb qu ho han fet) a la regi89 i al regionalisme, en ambds
casos en les seues acepcions poltiques. Duna manera anloga al que veurem amb
els populismes, han pogut ms les visions ideolgiques que han volgut pensar en all
regional un reducte premodern nostlgic, folclric i sovint dhuc reaccionari i no
una construcci cultural i poltica contempornia dun espai complementari, per jerarqucament subordinat, amb la naci.
Aquesta percepci de la regi (i del regionalisme) com a rmora del passat ha
implicat que molts socilegs i politiclegs han donat per descomptada la seua existncia duna manera acrtica s lgic que una naci (s dir, una societat) tinga diversitat
territorial, regional al seu si, particularment si el procs del nation-building no sha
culminat i fins i tot sha ests una concepci essencialista de la regi.90
Aquesta miopia intellectual ens ha impedit veure correctament el region-building
a les societats modernes. Per abordar aquesta qesti, cabdal en la nostra anlisi sobre el regionalisme anticatalanista al Pas Valenci, prendrem com a referncia la
introducci dun article dArchils (2006) en qu precisament denncia les insuficincies teriques que ha tingut bona part de lestudi de la construcci de la regi i on
88
A ms a ms factors com el duna llengua (igualment que altres elements) tampoc no ns un

plenament objectiu. La separaci entre llengua i dialecte, com tamb veurem, dista destar rotundament
clara, ats que lautopercepci dels parlants i la voluntat daquests (didentificaci unitarista o secessionistes o dassimilaci), a ms dinfluncies poltico-administratives decisives condicionen lstatus per tal que
un dialecte qualsevol assolisca o no la categoria didioma. La consideraci, per exemple, dels parlants de
txec i deslovac com de dos sistemes lingstics diferenciats t molt ms a veure amb causes histriques i
polticosocials que no filolgiques.
89
Letimologia de la paraula, com ens diu la Gran Enciclopdia Catalana, contempla una divisi
poltico-administrativa que forma part ineludible duna unitat superior: En llat, regio era un terme administratiu, que a partir dAugust designava indistintament un districte urb de Roma o una divisi dItlia, la
metrpoli, que aix no es confonien amb les provinciae sotmeses. Les cursives sn de loriginal.
90
En general, la regin (y su corolario, poltico o no, el regionalismo) es vista siempre como una
especie de residuo del pasado (materia exclusiva para el reaccionarismo o el folclorismo); aparece como
mero trmite dispuesto a ser superado en la identidad nacional [...] Paradjicamente ello ha supuesto la
esencializacin del concepto, ya que una definicin como sta acaba por aceptar como vlido, como
elemento constituyente indudable, un intocado primordialismo (Archils, 2006: 123).
destaca el paper que aquesta ha tingut en la modernitat i fins i tot en la mobilitzaci de

masses, caracterstica, sobretot, del segle XX:
la construccin de la regin no puede ser interpretada simplemente como si se
tratara de un vestigio del pasado premoderno ni como un acto deliberado de evocacin nostlgica y reaccionaria, aunque en ocasiones pueda haber tomado derivas de este cariz. Antes bien, la construccin de la regin se nos muestra como
una parte sustancial de la propia configuracin de la modernidad y aun de la poltica de masas (2006: 125-126).
Prendrem, doncs, aquesta lcida proposta com a referncia en aquesta investigaci pel que fa a conceptuar la regi duna manera semblant, tal com hem vist, a com
defineix Anderson la naci. La regi, doncs, tamb ser una comunitat imaginada, un
constructe social de natura cultural (Archils, 2006: 127).
De tal manera que, tot pafrasejant Anderson, per a nosaltres una regi ser una
comunitat imaginada com a inherentment limitada i (ac ve la nostra adaptaci) inherentment integrada en una comunitat superior i sobirana, la naci. La regi, per tant,
s un grup hum que simagina com una comunitat no sols amb lmits precisos sin
necessriament integrada com una part en un projecte nacional.
El regionalisme, per tant, seria qualsevol ideologia que apostara per un procs
de construcci de region-building i en aquesta recerca no el prendrem com una construcci poltica necessriament antimoderna ni menys encara antiquada.91 Tot i aix
no podem passar per alt que a la cultura poltica espanyola, generalment, es fa servir
aquest concepte en dues direccions: la primera per referir-se als nacionalismes sense
estat peninsulars i negar-los precisament aquesta condici alhora que es restringeix
les acepcions de naci i, implcitament, de nacionalisme a lestat-naci espanyol i la
segona, ms rellevant per a aquesta tesi, en un sentit semblant al de localisme (un
localisme provincial o regional) que, per tant, no abastaria la categoria dels nacionalismes sense estat amb ms suport social, en particular el basc i el catal.
Probablement en aquesta acepci despectiva tingu molt a veure el regionalisme
bien entendido, folclric i completament descafenat (un unitarisme ferreu per amb
balls regionals), que promogu el franquisme i que encara est en la memria de bona
part de la comunitat poltica espanyola.
En aquest darrer sentit el blaverisme, sovint denigrat pels adversaris com a regionalista, acabar, si ms no parcialment assumint la denominaci de nacionalista
com una tctica per tal destar a lalada, de no ser menys, que el nacionalisme catal, malgrat que sovint a contracor. s en aquest sentit que UV esdevindr a partir del
Congrs de Cullera (1988) un partit que sautodefinir com nacionalista valenci, tot i
que les contradiccions onomstiques seran constants (anys desprs encara la seua
publicaci, Una veu, era un butllet regional). CVa, que de cap de les maneres
sautodefinir com a nacionalista, evitar aquesta mena destigma regionalista en
definir-se com a foralista, s dir, una ideologia que prendria els furs i el Regne de
Valncia com a element distintiu envers Catalunya en un sentit relativament distint,
per, al carlisme.
Daltra banda cal tenir tamb present que sovint sha concebut el regionalisme
com una primera fase, com un perode incipident dels nacionalismes (com una mena,
91
En aquest sentit discrepem de la proposta de Moreno de distingir regionalismes i nacionalismes

minoritaris a partir de la existencia o ausencia de identidades colectivas primitivas, previas a los procesos de unificacin poltica estatal y de modernizacin, en las politeyas donde se manifiestan ambos tipos
de movimientos etnoterritoriales (1997: 11-12). De fet, Moreno exemplifica Extremadura com regionalisme i Catalunya com nacionalisme. Tanmateix, el Pas Valenci, malgrat comptar amb una identitat
valenciana durant lpoca foral lligada a lexistncia poltica del Regne de Valncia, hauria generat (tot i
que no sn els territoris els que generen ideologies sin els grups socials) majoritriament un regionalisme i no un nacionalisme.
doncs, de proto-nacionalismes).92 I la construcci de la regi, com ha sigut evident al

cas valenci, no sempre implica una segona fase dintent de construcci duna naci
particularista sin ms sovint cal entendre que la regi com una contribuci central
duna construcci nacional ms mplia:
la importancia de la regin debe ser destacada no slo por la importancia que
pueda tener de cara a la posterior politizacin de ciertas etnicidades, sino como
factor decisivo en s mismo, como una contribucin central en el proceso de nation-building (Archils, 2006: 123).
De fet, la construcci de la regi, com hem vist, sempre suposa la conformaci

dun espai social particular per dins dun marc nacional determinat. Els constructors
de la regi no imaginen aquesta com una comunitat allada sin que sempre s remesa a lmbit de la sobirania poltica de ledat contempornia: la naci (o millor dit, lestat-naci). De tal manera que el regionalisme no sols s perfectament compatible amb
un nacionalisme referenciat a un mbit territorial i social ms ampli sin que acostuma
a restar ideolgicament subordinat a aquest. En conseqncia, les identitats etnoterritorials habitualment resten jerarquitzades i les regionals, tamb, bviament, la valenciana, per davall de la nacional corresponent, supeditades a aquesta:
La compatibilitat didentitats etnoterritorials noms s possible a travs duna jerarquitzaci, duna manifestaci de preferncies, que implica que alguna daquestes identitats etnoterritorials assumeix el carcter de nacional, i la resta assumeix
el carcter de supra o infra-nacional. s a dir, si ens limitem a lanlisi dins lestat,
hem pogut comprovar com la identificaci etnoterritorial dual, tan espanyol com valenci, respon sense dubte a una lgica de supeditaci de la identitat valenciana a
lespanyola, de manera que la identitat valenciana s regional, i lespanyola nacional (Castell, 1999: 426).
Com ja sha explicitat, en aquesta recerca hi ha una notable inspiraci en lobra

de Michael Billig Banal Nationalism. A nosaltres ens interessar, a ms a ms, fer
servir la tesis del nacionalisme banal suggereix que el sentiment nacional s a tocar
de la superfcie de la vida contempornia (2006: 147) per aplicada a la regi. Sostindrem que la institucionalitzaci de la Generalitat Valenciana, amb bona part de la crrega simblica del blaverisme incorporada en el text estatutari o en desenvolupament
legislatius posteriors (la Llei de Smbols o la Llei de creaci de RTVV), supondr una
mena de regionalisme banal, rutinari, ordinari, que legitimar polticament lanticatalanisme i que afavorir la seua reproducci social. De fet, les instituciones poltiques
acostumen a constituir-se com a elements referencials cabdals per als grups culturals
i, lgicament, els tnics.93
A ms a ms, la creaci de la Generalitat dins del marc de lestat autonmic ha
generat el que Moreno anomena competncia etnoterritorial,94 s dir, la lluita pels
recursos econmics i poltics, sempre escassos. En aquest sentit, la Generalitat,
particularment arran de 1995 que comen el govern del PP, tamb ha fet propi
lanticatalanisme com una frmula doposici a la pretensi del catalanisme i de la
Generalitat de Catalunya daconseguir un millor finanament autonmic per al seu
92
A lentrada corresponent de la Gran Enciclopdia Catalana, tot i que no participa de la visi negativa dels regionalismes, safirmar que en la majoria dels casos, aquest diversos tipus de regionalisme
cultural, econmic, jurdic no sn ms que fases preparatries de la formulaci dun regionalisme
poltic, el qual, per la seva banda, sol sser la primera etapa dels moviments nacionalistes dins els estats
multinacionals contemporanis. La cursiva s de loriginal.
93
Las instituciones polticas, en suma, se constituyen como referentes esenciales del conjunto
social, y por tanto de los grupos etnoterritoriales, a la vez que influyen y son influidas por estos ltimos
(Moreno, 1997: 7).
94
Competencia entre los diversos grupos etnoterritoriales interesados en mejorar sus posiciones
relativas de poder econmico y poltico en el seno de la politeya estatal. El conflicto tnico puede tambin
surgir cuando los diversos grupos en competencia consideran que el reparto de los frutos del estado no
es equitativo (Moreno, 1997: 8).
territori aix com, arran del nou Estatut, una bilateralitat amb el govern central que la
resta de governs autonmics (i, entre ells i duna manera protagonista, el valenci) perceben com una amenaa als seus interessos.
6.3 Nacionalismes, homogeneitzaci i modernitzaci

Aquesta investigaci tindr en compte parcialment la teoria modernista de les nacions. Aquesta teoria beur de les fonts del paradigma del funcionalisme nord-americ
que conceptuar els nacionalismes dins de les teories de la modernitzaci, com a
forma de cohesi social prpia de les societats modernes.95 Gellner ser un dels mxims representants i ha influt de manera poderosa en una gran diversitat dautors (de
fet, s un dels autors que ms ha influt en la teoria modernista dels nacionalismes), en
considerar les nacions com uns fenmens eminentment producte de les necessitats
dhomogeneitzaci cultural i unitat poltica que porten aparellades la industrialitzaci i
la modernitzaci en general.
Els modernistes defensen cosa en qu coincidim plenament que els nacionalismes sn anteriors a les nacions. Ms encara, que sn precisament els nacionalismes els que creen les nacions: El nacionalismo engendra las naciones, no a la
inversa (Gellner, 1983: 80). O, el que s el mateix, que sense negar el passat i els
elements tnics preexistents a la modernitzaci, els nacionalismes no seran el que
afirmen ser (despertar de nacions suposadament dormides en la histria)96 sin imaginacions, construccions, socials noves que quallen grcies a que la modernitat
necessitaria aquesta mena dartefactes culturals:
el nacionalismo no es el despertar y la confirmacin de estas unidades mticas,
supuestamente naturales, dadas. Por el contrario, es la cristalizacin de nuevas
unidades, y una cristalizacin posible gracias a las condiciones que actualmente
imperan, si bien es cierto que utilizando como materia prima herencias culturales,
histricas y de otro tipo provenientes del mundo prenacionalista (1983: 71).
A ms a ms, per a Gellner (en una posici que tamb sostindr de manera
semblant Breully), el nacionalisme s un fenmen bsicament poltic lligat a la modernitat i a la irrupci del poble com a protagonista de la sobirania poltica. s per aix
que aquesta ideologia buscar la coherncia entre la naci i lestat, entre la unitat nacional i les fronteres estatals. En definitiva, els nacionalismes, en general, cercaran
una homogenetat que es percebia com a necessria si ms no en la primerenca modernitzaci poltica: Fundamentalmente, el nacionalismo es un principio poltico que
sostiene que debe haber congruencia entre la unidad nacional y la poltica (1983: 13).
A significa que el nacionalisme com a ideologia i com a moviment social va extraordinriament lligat a lestat, a lestat-naci, fins a tal punt que, tot i que no s una
condici suficient per als modernistes s s una condici necessria. A parer de Gellner (i de Breully) el nacionalisme no sorgeix precisament en societats desestatitzades,
ans al contrari, vindria a ser una mena de necessitat dels estats contemporanis.97
Al cap i a la fi la contemporanetat ha implicat la desaparici dels imperis multinacionals. Lestat-naci, una vegada establert, arrossegaria les altres estructures pol95
Als anys 50 del segle passat autors com Karl Deustch (amb el seu Nationalism and Social Comunication) defensaran que amb ms comunicaci social savana ms rpidament en les construccions
nacionals i que el nacionalisme duria un cam parallel a la modernitzaci.
96
el nacionalismo en s mismo es hostil a las verdaderas costumbres del pasado o se alza sobre
sus ruinas (Hobsbawm, 1991: 179).
97
el nacionalismo slo emerge en situaciones en las que la existencia del estado se da ya por
supuesta. Condicin necesaria, aunque no suficiente en absoluto, del nacionalismo es la existencia de
unidades polticamente centralizadas y de un entorno poltico-moral en que tales unidades se den por
sentadas y se consideren norma (Gellner, 1983: 17).
tiques cap a la nacionalitzaci en un cam, a ms, sense retorn. Gellner sost que s
precisament la industrialitzaci nacional la que demanda una cultura homognia i
estandaritzada. Producte duna socialitzaci majoritriament fornia al nucli familiar
(exosocialitzaci), encarregada a lestat, els actors socials es troben deutors daquest
estat que els facilita la cultura a manera de salva-conducto amb qu poder desenvolupar-se endins duna societat moderna, lestatal.
Gellner, fent servir un to rotund i excessiu, manifesta una relaci quasideterminista entre cadascun dels actors socials i la cultura apresa grcies al nation-building de
lestat. El que fra durant vint-i-dos anys professor de la London School of Economics
ens explicita la relaci identitria privilegiada entre cultura i individu a les societats modernes per damunt dun altre gnere de lleialtats, fins i tot el parentesc o les comunitats premodernes:
La mejor inversin de un hombre es con diferencia su educacin, y sta es la que
realmente le provee de identidad. Diga lo que diga, el hombre moderno no es leal
a monarca, tierra o fe algunos, sino a una cultura y, en trminos generales, es eunuco. El mameluquismo se ha generalizado. Ningn vnculo importante le liga a
ningn grupo de parentesco, y los que pudieran haber entre l y una comunidad
ms grande, annima, han desaparecido (1983: 54).
La modernitzaci implicaria si ms no una certa uniformitzaci98, duna cultura

homognia i estandaritzada. Tot i que Gellner reconeix que no noms ser lindustrialisme la relaci monocasual amb aquesta cultura nova. Altres factors previs, com la
reforma religiosa, que comport un fenmen dalfabetitzaci i dindividualisme (Weber,
1922), tamb influiran decisivament si ms no en la preparaci del terreny. La combinaci de capitalisme, impremta i lascens de molts a la categoria didioma de cultura
condugu a la construcci de les nacions:
En un sentit positiu, el que va fer possibles les noves comunitats imaginades va
ser una interacci semifortuta, per explosiva, entre un sistema de producci i relacions productives (el capitalisme), una tecnologia de comunicacions (la impremta) i la fatalitat de la diversitat lingstica humana (Anderson, 2005: 63).
En aquest sentit Gellner desmuntaria la hiptesi marxista de qu la industrialitzaci reforaria les divisions entre classes socials quan, contrriament, lexperincia
histrica ens confirmaria que ms que la divisi horitzontal a linterior de les societats
hauria promogut ms b lenfrontament vertical entre estats, entre nacions. La
Primera Guerra Mundial, on obrers francesos i alemanys prioritzarien la nacionalitat a
la classe, fou ja molt significativa i alhora un gran desmentit per a linternacionalisme
que cercava la Internacional Comunista.99
El nacionalisme, a ms a ms, promou un principi de barreres de comunicaci.
Cada estat, amb un procs de nation-building exits, seria un espai de comunicaci
privilegiat per als seus nacionals i una frontera per als estrangers. I aix continuaria
sent bsicament vlid en lactualitat, pretesament cosmopolita i transnacional.100 Com
98
Gellner, aix mateix, discrepa de Kedourie en tant que considera que no sn els nacionalismes
els que imposen lhomogenetat sin ms aviat la industrialitzaci i la modernitzaci en general en sn els
majors responsables. Aquestes necessitats modernes que sen deriven requereixen duna uniformitzaci
que es dna, precisament, en forma de nacionalisme: la era de la transicin al industrialismo estaba
abocada a ser tambin una era de nacionalismo, un perodo de reajuste turbulento en el que, ya las
fronteras polticas, ya las culturales, o ambas, habran de modificarse para satisfacer el nuevo imperativo
nacionalista que entonces, por primera vez, se estaba haciendo palpable (1983: 60).
99
Contrariamente a lo que el marxismo ha llevado a hacer creer, es la sociedad preindustrial la

que es adicta a la diferenciacin horizontal dentro de las sociedades, mientras que la sociedad industrial
las divisiones que refuerza, ms que las de clases, son las que se dan entre estados (Gellner, 1983: 26).
100
Es un hecho insoslayable que a casi nadie le gusta el mundo multicultural. A la gente le gusta
estar entre iguales. Uno puede relajarse. Se siente en su casa (Dahrendorf, 2006, 45).
estem vegent en la dficil evoluci de la construcci poltica de la Uni Europea, bona

part dels mitjans de comunicaci de masses continuen sent nacionals (i nacionalistes).
De fet, per poder aconseguir aquest espai de comunicaci, aquesta comunitat
imaginada, fou una condici necessria lestabliment de mitjans moderns de transport i de comunicaci que implic durant el sorgiment de pblics nacionals (Laclau,
2005: 66). Cert s que els nacionalismes pretenen la construcci dun espai propi de
comunicaci justificant-ho de diverses maneres, sovint defensant la recuperaci duna
pretesa cultura histrica preexistent. En realitat, a partir delements histrics compartits, reconstrueix una cultura dotada i coherent per a les necessitats modernes.101
La llengua escrita (la llengua estandaritzada, nacional,102 unificada)103 esdevindr, per tant, un element absolutament cadbal en la modernitzaci i en el nation
building, una barrera (no absolutament tancada; en alguns casos podem ser convidats a inte-grar-nos, s dir, a assimilar-nos) no sols inclusiva-exclusiva sin que
implicaria tamb la creaci dun mercat unitari cultural, un espai dintercanvi de
documents on emis-sors i receptors realment s(en)tenen.
La naci, doncs, acostuma a fonamentar-se en la llengua104 i en aquest sentit difcilment lestat-naci s (pot ser) culturalment neutral.105 Novament hem de recrrer a
Anderson per illustrar perfectament aquesta importncia de lidioma imprs:
La possibilitat dintercanviar documents, que refora la intercanviabilitat humana,
era promoguda pel desenvolupament de la llengua estatal estandaritzada; la
llengua impresa s el que inventa el nacionalisme, no una llengua particular tota
sola; sobretot, la mateixa idea de naci ha arrelat fermament en gaireb totes
les llenges impreses, i la nacionalitat de fet s inseparable de la conscincia poltica; la naci es va concebre des del principi en la llengua, no en la sang, i que
podrem ser convidats a la comunitat imaginada. Fins i tot les nacions ms insulars accepten ara el principi de naturalitzaci (meravellosa paraula!), per ms que
puguen dificultar-la. Vista com una fatalitat histrica i com una comunitat imaginada mitjanant la llengua, la naci es presenta alhora com a oberta i tancada;
Mitjanant aqueixa llengua, trobada a la falda materna i abandonada noms a la
tomba, els passats es restauren, les companyonies simaginen i els futurs se somien; (Anderson, 2005: 78, 157, 158, 169 i 179).
La importncia de la llengua escrita per als nacionalismes t unes conseqncies fonamentals, com veurem, per a la nostra investigaci. La lluita entre els nacionalismes espanyol i catal o valenci tindr en la lluita per lhegemonia social de lespai
pblic un dels elements ms decisius. Al Pas Valenci tamb. No debades el blaverisme ser un agent particularment efica contra la normalitzaci lingstica del valenci i a favor de la substituci lingstica, del manteniment de lhegemonia poltica del
castell i no debades incidir, tossudament i obsessiva, contra la recuperaci de la
llengua prpia a les escoles i a les universitats, un indicador de la mesura del progrs
del nacionalisme, en aquest cas del fusteri:
101
El nacionalismo no es lo que parece, pero sobre todo no es lo que a l le parece ser. Las culturas cuya resurreccin y defensa se arrogan son frecuentemente de su propia invencin, cuando no son
culturas modificadas hasta llegar a ser completamente irreconocibles (Gellner, 1983: 81).
102
Las lenguas nacionales son, pues, casi siempre conceptos semiartificiales y de vez en cuando,
como el hebreo moderno, virtualmente inventadas (Hobsbawm, 1991: 62).
103
el pags medieval parlava, per la persona moderna no pot parlar sense ms ni ms; hem de
parlar alguna cosa una llengua (Billig, 2006: 60).
104
105
Sussa seria una excepci que confirmaria la regla. Les crisis poltiques belgues tamb.
No s possible, per tant a diferncia del que afirmen Sartori (2001) i altres liberals antimulticulturalistes, que lestat modern actue duna manera aconfessional respecte la diversitat cultural que
aplega al seu si. Una separaci cultura(llengua)-estat, anloga a la separaci esglsia-estat ms o menys
present a les democrcies occidentals, esdev impensable precisament perqu lestat-naci es fonamenta
duna manera decisiva en una llengua impressa que actua, formalment i/o informalment, com a oficial.
Lafirmaci de Hobsbawm que el progrs descoles i universitats mesura el progrs del nacionalisme, perqu les escoles, i en especial les universitats, es van
convertir en els seus defensors ms conscients s en efecte encertada per a
lEuropa del segle XIX, si no per a uns altres temps i llocs (Anderson, 2005: 93).
***
Si la naci s un constructe social dels nacionalismes s evident que la potencialitat daparici de nacions ha sigut i s molt elevada. Aix s el que dur a autors com
Gellner o altres a destacar el problema de la factibilitat de les nacions i, en conseqncia, dels estats i a apostar perqu noms una minoria dels nacionalismes triomfen
socialment i polticament:
Por cada nacionalismo efectivo hay n potenciales [...] la mayor parte de los nacionalismos potenciales deben o fracasar o ms habitualmente renunciar a intentar siquiera hallar una expresin poltica (1983: 66-68).
Per a una mateixa societat poden haver diferents projectes nacionalistes, usuament incompatibles entre ells. Al Pas Valenci, per exemple, hi ha diverses alternatives: els valencians poden (relativament) escollir ser nacionalment valencians, catalans, espanyols (aquesta s la proposta, no cal ni dir-ho, clarament majoritria, fonamentalment degut al potencial nacionalitzador que t lestat, en aquest cas, lespanyol), aix com daltres propostes encara amb menys suport social com occitants, o
membres duna hipottica reconstrucci dAl-andalus que defensen una part del nacionalisme minoritari andals o lislamisme ms radical en les darreres reivindicacions.
s per aix que per a cada nacionalisme triomfant hi ha x nacionalismes possibles i acostuma a haver-hi algun de minoritari. Uns triomfen i uns altres fracassen,
tot i ser conscients que la realitat social s dinmica i poden alternar poques de
creixement dun i decreixement dels altres i a linrevs. Per aix Gellner ens parla precisament de la feblesa dels nacionalismes (tot i que els que triomfen ho fan de deb):
Muy a menudo se habla de la fuerza del nacionalismo. Esto constituye un error
importante [...] la clave para entender el nacionalismo es, ms que su fortaleza, su
debilidad. Que no ladrara el perro fue lo que proporcion a Sherlock Holmes la pista decisiva. La cantidad de nacionalismos potenciales que no han ladrado es, de
lejos, mucho mayor que la de aquellos que lo han hecho, pese a que hayan sido
stos los que hayan captado nuestra atencin (1983: 64).106 Cursiva de loriginal.
A ens duu a apuntar el tema de lenfrontament ideolgic entre nacionalismes a

un mateix territori i adreats a una mateixa societat, tot i que concebuda de maneres
decididament distintes. O, el que s el mateix, lenfrontament entre identitats nacionals
que comparteixen grups distints dins duna societat concreta. El Pas Valenci, com
veurem al llarg daquesta investigaci, tampoc no escapar a aquest particular enfrontament identitari.
Hem vist que la naci i la regi sn producte de la particular construcci poltica
histrica dels diferents nacionalismes i regionalismes que interactuen en el seu context sociocultural per tal de conformar una comunitat imaginada.107 Diferents terics
106
Lexplicaci de Gellner, per, peca detnocntrica en parlar de cultures desenvolupades i silvestres, ats que la majoria daquestes darreres no poden desenvolupar-se precisament pel nationbuilding del propi estat, a favor de la cultura hegemnica i en contra, precisament, de la minoritria que, a
la vegada, s minoritzada: No todas las culturas silvestres pueden convertirse en culturas desarrolladas;
normalmente las que carecen de fundadas esperanzas de llegar a serlo suelen retirarse sin luchar, no
engendran nacionalismo alguno (1983: 73).
107
Greenfeld, en el seu influient Five Roads To Modernity, mitjanant un treball de sociologia histrica comparada, estudia les entrades en la modernitat dels casos dAnglaterra, Frana, Rssia, Alemanya
i Itlia. I conclou que, encara que el model angls ha influt en la resta dells, cadascun t elements particulars que els diferencien. Per aix ens recorda que les diferents maneres dentrar en la modernitat, les
diferents maneres de construir les nacions parteixen dun brou particular previ que condiciona els seus
han incidit en la importncia de les creacions i desenvolupaments del nation-building i,

en concret, les relacions entre les poltiques pbliques i la difusi dels imaginaris
simblics que resultaran interessants per a la nostra investigaci.108
El nacionalisme s, sense dubte, una ideologia poltica de la contemporanetat.
Per no s un mer reflex de les forces socials i econmiques dunes determinades societats com sostindria el marxisme sin fonamentalment una doctrina que interrelaciona societat i poder: el nacionalismo es una doctrina, esto es, un complejo interrelacionado de ideas sobre el hombre, la sociedad y la poltica (Kedourie, 1966: 113).
El nacionalisme s, en efecte, una ideologia.109 Al cap i a la fi Gellner i la resta de
socilegs modernistes no neguen en cap moment la vessant ideolgica de qualsevol
nacionalisme. La ideologia nacionalista naix amb la modernitat i naix dins dun context
de creaci de lEstat modern i de desenvolupament de processos dindustrialitzaci.
Aquests processos socials explicarien si ms no parcialment el sorgiment i lxit
dalguns nacionalismes, en fer un salt des de la cultura (identitats territorialitzades i
grups tnics) a la poltica (estats sobirans)110 que acabaria per difuminar aquests
camps autnoms en un projecte com.111
resultats finals: Totes les nacions contempornies provenen dentitats que prviament posseen identitats bastants diferents i es definien tamb de manera diferent. La primera naci a constituir-se fou
Anglaterra, al segle XVI. Frana i Rssia shi definiren al segle XVIII. La majoria de les altres nacions ho
feren als segles XIX i XX (1999: 18).
108
Cal destacar laportaci de Breully, que proposa un enfocament multivariable histric on destaca
la importncia de lestat en la creaci de la naci. Tamb cal esmentar els treballs de Linz al voltant del
sistema educatiu i altres especfics, com el dEugen Weber, que estudia el procs de nacionalitzaci
francesa de les classes populars; Bruno Tobia a Itlia; o Tachen, Koselle o Jeissman a Alemanya, amb
bons resultats. A la dcada dels noranta sintensifica linters de les cincies socials pels nacionalismes i,
en concret, per la construcci de les identitas collectives nacionals. Es pot parlar que a finals del segle XX
i no res indica de moment que decreixer ha estat un tema de moda a la sociologia i a altres disciplines socials. Fins i tot resorgiran treballs pluridisciplinars que arreplegaran aportacions cientfiques
diferents. Tot i aix continuar havent-hi enfocaments especfics. A la sociologia destacaran els treballs de
Keating i Prez-Agote que coparticipar dun cert aparell teric fenomenolgic, aix com els estudis de
sociologia electoral; a la cincia poltica es continuar amb els estudis dels marcs discursius i a la historiografia sanalitzar fonamentalment la producci simblica i sintentar les anlisis de recepci dels missatges nacionalistes. Fins i tot sorgir un cert enfocament mixt histricosociolgic que, arran de laplicaci
del concepte dhabitus de Bourdieu, estudiar aspectes molt concrets, com ara el comportament interioritzat dels actors socials a partir de les seues formes de parlar; la relaci entre nacionalisme i masculinitat
(lvarez Junco) o la incorporaci de les dones als nacionalismes.
109
Des daquesta visi ideologicista del nacionalisme sacusar les visions modernistes derrnies.
En concret Kedourie, en un epleg de 1984, acusar Gellner deconomicista. Aix mateix amb una posici
difcilment sostenible en lactualitat, Kedourie afirma que el nacionalisme seria una cosa bsicament dAlemanya i duns altres territoris, ats que els estats dorigen anglosax i, en concret, Gran Bretanya i els Estats Units haurien estat aliens a aquesta ideologia: La doctrina nacionalista se articul en los pases de
lengua alemana en los que todava haba apenas industrializacin alguna [...] Gran Bretaa y los Estados
Unidos de Amrica, son zonas en donde se desconoce el nacionalismo (1966: 97).
110
El liberalisme i la illustraci van exercir clarament un efecte potent, sobretot proporcionant un

arsenal de crtiques ideolgiques contra els anciens rgims imperials (Anderson, 2005: 87). El nacionalisme s, bviament junt al liberalisme, un fill ideolgic de la Illustraci: tot i que el seu origen directe s la
Revoluci Francesa, a ning no se li escapa que aquesta estigu marcada ideolgicament pel pensament
illustrat i, tamb, per les contradiccions daquest: Ambas corrientes de pensamiento son, desde luego,
derivativas del discurso ilustrado y las dos llegan tambin hasta nuestros das [...] De cualquier manera,
las claves que explican su gestacin se encuentran en este mismo perodo. Se trata, adems, y de modo
paradigmtico, de uno de los conceptos que mejor muestran las contradicciones inherentes a la filosofa
poltica de la Ilustracin (Vallespn, 1991: 9).
111
La ideologa nacionalista es una pseudosolucin al problema de la relacin entre Estado y sociedad, pero su plausibilidad derivada de que tiene sus races en respuestas genuinamente intelectuales a
ese problema [...] la identidad de la nacin se obtiene de formas arbitrarias. El salto desde la cultura a la
poltica se da describiendo a la nacin en un momento determinado como una comunidad cultural, y en el
momento siguiente como una comunidad poltica, al mismo tiempo que se insiste en que, en un Estado
ideal, la comunidad nacional no estar dividida en esferas polticas y culturales (Breully, 1985: 368).
Les ideologies nacionalistes, doncs, a ligual que la resta dideologies sn

instruments socials que, mitjanant mites, rites i mapes,112 transformen les societats a
les quals es dirigeixen fins al punt de representar les nacions com un mn natural i ordenat, que ha calat decisivament en la manera de concebre la realitat lhome modern:
El nacionalisme s ms que aix: s una manera de pensament o de conscincia
ideolgica. En aquesta conscincia, les nacions, les identitats nacionals i les ptries nacionals apareixen com a naturals. El ms crucial s que el mn de les nacions s representat com un ordre natural i moral (Billig, 2006: 30).
Concretament els nacionalismes transformen la cultura tradicional en una cultura moderna (s a dir, nacional), tot tractant devitar el procs traumtic que genera un
canvi social daitals dimensions, de tal manera que com en altres ideologies s
bastant diferent el que el nacionalisme diu que s del que veritablement fa, el que
esdev una de les principals paradoxes daquestes ideologies:
Hablando en trminos generales, la ideologa nacionalista est infestada de falsa
conciencia. Sus mitos trastocan la realidad: dice defender la cultura popular; pero
de hecho forja una cultura desarrollada; dice proteger una antiga sociedad popular, pero de hecho ayuda a levantar una annima sociedad de masas (Gellner,
1983: 161).
Aix mateix la democrcia ha anat associada clarament al nacionalisme.113 De tal

manera que es pot afirmar que, precisament, el que qualsevol democrcia genera, s
un nacionalisme (destat, bviament)114 i que lestat contemporani occidental, si b s
cert que ha aconseguit un considerable nivell daconfessionalitat religiosa, no ha pogut
assolir una neutralitat cultural mnimament semblant.
Dit a cal reconixer que la ideologia nacionalista no sesgota ni de lluny en
aquest punt perqu els nacionalismes igualment, com veurem, que els populismes
tamb sn instruments dautoadoraci i dexaltaci social (adoraci i exaltaci que
compleixen tamb la seua funci social denaltir la unitat del grup): En una era nacio112
El mapa-logotip, reconegut a linstant i visible onsevulla, va penetrar pregonament en la imaginaci popular i va formar un poders emblema dels nacionalismes (Anderson, 2005: 202).
113
En aquest sentit nacionalisme i feixisme sn dues ideologies contempornies diferenciades.

Perqu si b s cert que la gran majoria de feixismes acostumen a fer servir una retrica fortament nacionalista, tamb ho s que, duna banda, el nacionalisme naix lligat als corrents liberal-democrtics i, duna
altra, que una gran part dels nacionalismes no han esdevingut feixistes. Cal destacar, no obstant, que tots
dos shan convertit en ideologies i moviments socials de masses (igualment que els comunismes). Aix
mateix comparteixen la instrumentalitzaci del passat i la fusi amb un projecte de futur compartit i, a ms
a ms, el fet de delimitar unes fronteres difanes entre els membres del grup i els altres, els de fora,
encara que aquests altres tamb hi poden ser a dins: De la mateixa manera que el nacionalisme, el
feixisme es basa en el fet de traar fronteres entre els de dins i els de fora (Guibernau, 1996: 153). A
partir de les similituds entre nacionalismes i feixismes, alguns autors han escrit assaigs diversos usualment ms prxims als pamflets poltics que no a les cincies socials que han identificat prcticament
totes dues ideologies. Especialment arran del colp que supos en les conscincies europees les guerres
de Crocia i de Bsnia sha instrumentalitzat el nacionalisme amb intencions estigmatitzadores i criminalitzadores. Aquesta posici, per, s difcilment sostenible, ats que com diu Gellner el nacionalisme no s
una ideologia necessriament aberrant ni cap mena de desviaci emocional a la qual s tan aficionada
el feixisme: El nacionalismo tiene un profundo arraigo en las exigencias estructurales distintivas de la
sociedad industrial. No es un movimiento que sea fruto de una aberracin ideolgica ni de un exceso
emocional (1983: 26). Les diferncies entre totes dues ideologies, per tant, no cal, menystenir-les.
114
Vegem al respecte les afirmacions segents: All que comparteixen totes les democrcies [...]
s el seu nacionalisme. La idea de sobirania popular el significat literal del terme democrcia s la
mateixa que trobem com a base del nacionalisme. El nacionalisme s la forma sota la qual ha aparegut la
democrcia moderna en el mn i ben b podrem afirmar que hi ha tantes formes de democrcia com nacions (Guibernau, 1999: 18); La difusi de la democrcia, lluny deradicar el nacionalisme, consolida les
seues formes banals, per no necessriament benignes. Les veritables condicions de la democrcia, tal
com simagina al segle vint, sn aquelles que estan basades en lestat naci i que habitualment encarnen
un misticisme del lloc i del poble (Billig, 2006: 148); Hoy sabemos que la democracia en el sentido del
gobierno representativo estaba estrechamente vinculada con lo que J. Stuart Mill llamaba nacionalidad,
es decir, con el Estado nacional y la confianza tcita que le daba cohesin (Dahrendorf, 2006: 253).
nalista las sociedades se adoran abierta y descaradamente, prescindiendo de todo

disimulo (Gellner, 1983: 81).
El tpic poltic de qu els nacionalismes i els regionalismes havien esdevingut
una cosa del passat influ poderosament en les cincies socials. No han sigut pocs els
qui, en particular abans de la caiguda del mur de Berln, consideraren que lestudi
daquestes ideologies i moviments sociopoltics necessriament significava ja una
forma darqueologia i ms encara a les societats occidentals. La predicci dalguns,
comprovat fenomenolgicament el rpid desenvolupament daquests, especialment
desprs de la desaparici de la URSS, fou decididament errnia.115
Tanmateix, nosaltres sostenim amb Anderson que els nacionalismes han demostrat gojar duna salut de ferro al llarg i ample de la modernitat i que aquesta profecia
del final dels nacionalismes no es preveu ni tan sols a mitj termini: La realitat s
bastant planera: la fi de lera del nacionalisme, tant de temps profetitzada, no sentreveu ni de lluny. De fet, all nacional s el valor universalment ms legitimitat en la vida
poltica del nostre temps (2005: 21).
Alguns altres autors han reprs la idea del crepuscle dels nacionalismes tot aprofitant lembranzida de la globalitzaci. Es percebria aquesta en no pocs casos com una
superaci inevitable no sols de lestat-naci sin tamb de tota mena de particularismes nacionals/regionals. Un dels terics daquesta posici s el conegut socileg
alemany Ulrich Beck. Ell i altres globalistes defensen que lapogeu nacional ha passat i que ens endinsem en un perode confs per inevitablement post-nacional (daltra
banda, qu s exactament all de post-nacional?). De tal manera que, dit ras i curt, a
ms globalitzaci menys naci (i, conseqentment, menys regi) o, el que seria el mateix, que lexistncia de moviments nacionalistes seria un indicador de resistncia a
una globalitzaci, al capdavall suposadament inevitable o, encara ms, dinsuficincia globalitzadora.
La realitat social, com tantes altres vegades, no sembla que sajuste massa b a
aquesta eqaci que podem qualificar com a simplista si no directament errnia.
Guibernau, contrriament, defensa que els nacionalismes serien moviments doposici
a la homogenetzaci que comportaria la globalitzaci i no suposats retorns al tribalisme.116 Hi hagut molts intents terics denterrar nacionalismes i nacions117 per aquests,
tossuts, resorgeixen una vegada i una altra. I tot i que aquesta no s una tesi doctoral
que vulga plantejar mnimament lestat de la qesti de la globalitzaci en les cincies
socials en lactualitat, s que considerem pertinent aclarir que el debat hi s i que sembla important una presa de partida terica. En aquesta investigaci es participa dels
plantejaments de Billig, qui al seu illuminador assaig Banal Nationalism, defensa que
la globalitzaci i el nacionalisme no formen part duna dialctica doposici igualment
115
Vegem sin les darreres lnies del llibre de Hobsbawm publicat en angls lany 1990: el hecho
mismo de que los historiadores al menos estn empezando a hacer algunos progresos en el estudio y el
anlisis de las naciones y el nacionalismo induce a pensar que, como ocurre con tanta frecuencia, el fenmeno ya ha dejado atrs su punto ms alto. Dijo Hegel que la lechuza de Minerva que lleva la sabidura
levanta el vuelo en el crepsculo. Es un buena seal que en estos momentos est volando en crculos
alrededor de naciones y nacionalismo (1990: 197).
116
La persistncia i la reactivaci del nacionalisme, com tamb la revitalitzaci dalgunes religions, mostren la necessitat evident dels individus de sentir-se part dun grup i de trobar una srie didees
per les quals valgui la pena lluitar i que puguin donar significat a les seves vides. La visi del nacionalisme
com un moviment contra el corrent de modernitat i a favor del retorn del tribalisme, sovint sostinguda pels
cientfics socials, tolera el fet que el nacionalisme com a discurs poltic hagi acompanyat la modernitat des
de les seves primeres etapes. El nacionalisme va operar com una ideologia legitimadora en lestabliment
de lestat naci. Defensava la diversitat cultural en lpoca romntica, i, en lera de la globalitzaci, soposa
a lhomogenetzaci, articulant un discurs que es basa en el valor de les cultures individuals i els drets
dels pobles a decidir el seu dest poltic (Guibernau, 1997: 210).
117
De fet, Ario, tot basant-se en Hobsbawn, respecte al futur de la naci, apuntava que Diversas
tendencias estructurales (internacionalizacin de problemas y decisiones econmico, sociales y polticos)
[...] apuntan hacia su lento pero progresivo socavamiento (1992: 327).
que lestat-naci no es va veure capidisminut, ans al contrari, per la internacionalitzaci (inter-nacional-itzaci) de la poltica:
s un error, des del meu punt de vista, pressuposar que les forces globals i
nacionals estan atrapades en un estira-i-arronsa, de manera que la fortalesa
dunes indica la feblesa de les altres. Histricament, lascens de linternacionalisme
va acompanyar lascens de lestat naci. Lestat naci va crixer al mateix temps
que els viatges internacionals, els tractats internacionals i les organitzacions internacionals (2006: 13).
La fora de la identitat, i particularment de la identitat nacional en les societats de

modernitat avanada en un mn globalitzat, lluny de retrocedir, tal com preveien alguns terics de la post-nacionalitat, ha recobrat una espenta decisiva, fins tal punt
que, en bona mesura, comprendre les identitats implica el reconeixement del que resulta empricament comprovable, que les identitats nacionals i els nacionalismes estan
a la base de la conscincia social moderna, que nacionalisme i modernitat marxen
particularment imbricades:
Hi ha hagut moltes identitats, hi ha hagut molt tipus de conscincia social, moltes
imatges dordre social. La identitat, en essncia, avui, s la identitat nacional, per
definici i per implicaci. Per tant, el nacionalisme s el marc de la conscincia social moderna. El nacionalisme comporta la imatge de lordre social que caracteritza
la societat moderna (Greenfeld, 1997: 241).
Al Pas Valenci, on els efectes de la globalitzaci, com en daltres societats

occidentals de lEuropa meridional sn ms que palesos (internacionalitzaci econmica, noves tecnologies, immigraci, etc.) no significa que la dialctica poltica anticatalanista i espanyolista shaja esvat precisament ni tan sols, pel que veurem, apaivagat. A la Valncia actual, la de la Ciutat de les Cincies i de lAmericas Cup lanticatalanisme goja duna salut esplndida: Els sentiments nacionalistes saixequen quan el
trencament de les rutines posa en perill la sensaci de seguretat ontolgica (Billig,
2006: 79).
6.4 Reaccions identitries a la modernitzaci i tensi centre-perifria

No resulta una tasca gens senzilla oferir una explicaci general de les consqncies socials i, ms en concret, identitries (s dir, culturals) que tenen els processos de
modernitzaci rpida. La sociologia, en aquest aspecte, encara t dficits importants.
S comptem, per, amb literatura monogrfica i algunes aportacions generals que poden proporcionar-nos algunes llums al respecte, encara que necessitarem una teoria
general que poguera contribuir a explicar millor el cas valenci i, en concret, el fenomen del blaverisme. En qualsevol dels casos sabem que la modernitzaci fou (i encara
s) un proceso doloroso en todas partes, sobre todo en las sociedades que tardaron
en aceptarlo (Dahrendorf, 2006, 173).118
Una de les hiptesis de la nostra recerca, com ja hem explicitat, ser que el rpid
procs dindustrialitzaci i de modernitzaci al Pas Valenci que es produ a la dcada
dels seixanta del segle passat, complementat amb la modernitzaci poltica que supos la construcci del rgim democrtic a les acaballes de la dcada dels setanta i les
propostes de modernitzaci ideolgica i fins i tot esttica que propos el fusterianisme
118
Duna manera ms desenvolupada dir que La modernizacin es en primer lugar y sobre todo
destruccin, tal vez destruccin creadora en el sentido de Schumpeter, pero es un movimiento contrario,
un desmontaje, una demolicin. Disuelve los privilegios y los sustituye por derechos iguales. Conduce del
estatus heredado al contrario, a la movilidad, a la igualdad de derechos. Eso lleva mucho tiempo y duele
(2006: 213).
foren, entre daltres, unes de les causes ens farien entendre el sorgiment i desenvolupament del blaverisme.
Certament podrem entendre tota proposta identitria com una reacci contra
alguna cosa i/o contra algun grup social. I, en aquest sentit, tamb es podria considerar el catalanisme (i el fusterianisme) com una reacci contra la proposta de modernitzaci unitarista espanyola. Tanmateix, la seua, en general, no ser una retrica tradicionalista ni menys encara antimodernitzadora. Del blaverisme, com veurem, no podrem dir el mateix. Tot i aix, ambds moviments, fusteri i blavero, sn moderns pel
que fa a la seua ideologia (el tradicionalisme, el populisme, el feixisme i el conservadurisme tamb sn ideologies modernes, s dir, prpies de la modernitat) i al seu moviment (mobilitzaci de masses, comunicaci poltica, etc.).
Ens interessar particularment les conseqncies identitries de la modernitzaci ats que, tot i centrar-nos en lanlisi del discurs del blaverisme i de la reproducci
social daquest, s evident, com veurem a la part IIa i IIIa de lestudi, que el blaverisme
com a moviment social sorgir en un context de modernitzaci rapidssima (el Pas
Valenci era una societat bsicament agrria a la dcada dels cinquanta del segle XX i
ja industrial a la dcada dels setanta) i de canvis poltics (transici democrtica) i
socials (incorporaci de la dona a la vida laboral i social, canvis a la famlia i a la
sexualitat, etc.) de magnitud considerable que generaren unes necessitats identitries
didentificaci en molta gent dislocada en major o menor mesura per aquests
processos, una necessitat al capdavall de recuperar una tradici perduda o en perill
per la rpida modernitzaci, daferrar-se a un passat idealitzat.
A darrer contribuiria a explicar la gnesi del blaverisme (no tant la seua reproducci que lha portat a ser un moviment important fins a lactualitat). Per en la
modernitat avanada, com ja hem apuntat, les necessitats culturals, socials, dempar
recomfortant continuen construint-se i reproduint-se. La valencianitat anticatalana que
ha propugnat i propugna el regionalisme anticatal tamb. Tal com ens diu Moreno:
En un mundo pretendidamente posmoderno, donde las afinidades ciudadanas se
canalizan desde el mbito privado y los intereses materiales gremialistas, los derechos y los deberes ciudadanos continan tejindose en la urdimbre comunitaria.
Quizs los mitos tnicos y colectivos muden su vestimenta pero su amparo reconfortador seguir constituyendo el transfondo de los anhelos de las gentes (1997:
XIV).
En aquest sentit sapuntar que a les perifries (territorials i/o socials, per la qual
cosa es poden donar tamb als afores socials dels centres fsics) dels sistemes industrials el Pas Valenci ha sigut perifric territorialment i social a Espanya i encara
ms a Europa poden sorgir reaccions contra lindustrialisme, ms fortes precisament
com ms exclosos del sistema industrial. I es defensar explcitament que el populisme ser un dels moviments que hi reaccionarien, tot i que no ser una reacci necessriament antiindustrialista sin que aspira a incorporar-se, a integrar-se en les
societats industrials cosa que explicaria, aix mateix, la necessria ambivalncia
daquests, ms aviat tctica, que pot defensar tericament un retorn a la societat tradicional per que acostuma a presentar un programa, sovint ocult, de modernitzaci:
El populismo constituye un tipo de movimiento que se encuentra entre aquellos
conscientes de pertenecer a la periferia pobre de un sistema industrial; en este
sentido, puede considerarse como una reaccin al industrialismo. Pero es una reaccin de aquellos cuyo impulso ms profundo es a menudo llegar a ser ellos
mismos industriales: es slo si no pueden unirse a ellos (y hasta tanto lo logren)
que los atacan. Y es esta ambivalencia la que da cuenta del vaco intelectual de
los movimientos populistas (Ionescu, 1970: 209).
Un cas concret bastant estudiat daquesta ambivalncia envers la modernitzaci

econmica i industrial seria el nacionalsocialisme alemany. Resulta simptomtic lanllisi de la pelcula nazi La juventud acude al fhrer (1939) on, malgrat que el nazisme
tingu diversos i coneguts plans dindustrialitzaci (afavor la industra armamentstica

i, terriblement, la Soluci Final no deix de ser una industrializaci de lholocaust) presenta una Alemanya idealitzada absolutament rural i preindustrial, tot associant-lo a
valors dharmonia, dordre i de neteja.119
De manera anloga al nacionalisme i a altres ideologies contempornies, el nazisme proposar als seus discursos una cosa (retornar a la societat preindustrial) per
la seua praxi ser molt diferent (industrialitzar i modernitzar Alemanya amb una lgica
totalitria).120 El nazisme, doncs, combinar una nostlgia de la tradici amb una organitzaci de masses moderna de una manera patolgica los nazis lograron aunar
todo eso: la nostalgia romntica de la tribu y la organizacin de masas futurista
(Dahrendorf, 2006: 214), tot i que presentar la modernitat com un espai lleig i brut i
defensar la puresa de lesttica premoderna, b germnica per sobretot clssica, tot
atorgant a lesttica (a la nazi, evidentment) un paper preponderant que aplega a fusionar-se amb la poltica. Dalguna manera, com altres moviments ideolgicament antimodernitzadors, presentar una dicotomia entre la lletjor industrial i la bellesa del Volk
alemany. La praxi industrialitzadora dels governs hitlerians no esdevenia, per, particularment contradictria als ulls del seguidors nazis:
Lo artstico y lo poltico se haban fusionado. Frente a los problemas de la industrializacin, el nacionalismo alemn se definia como algo realmente creativo: lo
artstico se tornaba poltico [...] Lo romntico y lo clsico determinaron la autorrepresentacin tradicional de la nacin. La modernidad se rechazaba y la belleza
se defina, una vez ms, por contraposicin con la civilizacin industrial y burguesa (Mosse, 2005: 30 i 245).
El blaverisme, com veurem al llarg de la investigaci, tamb tirar m de larsenal de la identitat regional i idealitzar lhorta de tota la vida com un espai mtic i
transhistric de valencianitat. Contribuir a reforar la imatge mtica del llaurador com
a valenci esforat i moralment incorruptible front al catal (industrial i ric), percebut
com un corruptor daquella bellesa agrria originria (el que explicaria, junt a altres
factors, la major presncia del blaverisme en el que ha vingut a denominar-se geografia del taronger, espais que connectarien millor amb aquesta tradici que no els
muntanyencs i ms industrials com els de la Vall dAlbaida, per exemple).
El nazisme, encara amb molta major eficcia, participar duna lgica anloga,
en fer servir el jueu de boc expiatori, de fonament maligne de la modernitat com a
manera de tractar de reviure la moral autntica, la fora tradicional que mantenia als
hmens units (Mosse, 2005: 253). Pretesament, en extirpar aquest enemic del poble
alemany, es restauraria la moral tradicional, inspirada en una particular idealitzaci del
passat preindustrial.
Al cap i a la fi, el nazisme contribu a crear una nova religi laica fonamentada
en un seguit de smbols i de mites que pretenien superar les conseqncies dislocadores per als actors socials de la industrialitzaci, tals com latomitzaci, el desarrelament, la ruptura de lordre tradicional i de vincles socials molt interioritzats per bona
part de la comunitat:
Dicha religin se basaba en diversos mitos y smbolos fundados en el anhelo de
escapar a las consecuencias de la industrializacin. La atomizacin de la mentali-
119
Se muestra una Alemania compuesta de paisajes, pueblos y pequeas ciudades. No se ve ni
una fbrica, ningn bloque de viviendas de proteccin oficial, ninguna maquinaria moderna. El film retrata
una Alemania libre de industrializacin y la modernidad, tan subdesarrollada como las regiones ms
atrasadas del Tercer Mundo. No obstante, es una Alemania en la que reinan el orden y una limpieza
inmaculada (Mosse, 2005: 246).
120
El nacionalsocialismo [...] llev a cabo la revolucin de la modernidad en Alemania. Lo hizo en

una oposicin paradjica a su ideologa tradicionalista de sangre y suelo, al desarraigar de hecho a la
gente y destruir las estructuras institucionales heredadas (Dahrendorf, 2006, 134).
dad del mundo tradicional y la destruccin de los vnculos ancestrales y personales fueron penetrando en la conciencia de gran parte de la poblacin (Mosse,
2005: 20-21).
Aquest discurs antimodernitzador tamb ser fet servir per uns altres moviments
al llarg de ledat contempornia, malgrat no ser necessriament antimodernitzadors en
un sentit complet. Com, per exemple, lislamisme. Tot i que s realment complicat
coincidir amb les tesis quasi deterministes de les civilitzacions al molt polmic per poc
llegit assaig de Samuel P. Huntington El xoc de civilitzacions, lassaig aporta algunes
reflexions que poden illuminar indirectament el cas del blaverisme: apunta en un sentit
semblant al que apunta Giddens, que la modernitzaci acostuma a generar crisis identitries en trencar les relacions socials i els lligams tradicionals de les persones que
necessiten construir un nou mapa identitari. Molts dells tiren m de (linvent de) la
tradici, la religi islmica en aquest cas, la identitat regional valenciana folcloritzant i
anticatalanista en el cas del blaverisme:
En el plano individual, la modernizacin genera sentimientos de extraamiento y
anomia, ya que las relaciones sociales y los lazos tradicionales quedan rotos y
conducen a crisis de identidad a las que la religin da una respuesta (Huntington,
1996: 97).
Les elits ms radicals de lislamisme naixen de jvens universitaris de classes

mitjanes baixes, urbans dorigens rurals i sense moltes possibilitats de mobilitzaci social ascendent degut a lalt nivell datur. A ms, la major part dells pertanyen a sectors
tradicionals daquestes classes mitjanes, sovint conservadores en laspecte ideolgic
o, el que s el mateix, de grups relativament exclosos i desplaats per la prpia modernitzaci que finalment defensen una modernitzaci en termes propis, acord amb els
seus valors i tradicions.121
Conv aclarir, tanmateix, que fins i tot les reaccions identitries extremes, com el
cas del fonamentalisme musulm violent, hem dentendre-les com una reacci antioccidental (occidentalista en terminologia de Buruma i Margalit) de caire cultural i de
valors per no com una reacci antimodernitzadora absoluta, contrria a qualsevol
progrs material i/o tecnolgic.
Tant els fonamentalistes islmics com els blavers salvant les immenses distncies entre tots dos com tants altres moviments que poden semblar completament
antimodernitzadors noms amb una mirada miop, estableixen mecanismes compensatoris contra les conseqncies indesitjades de la modernitzaci per no contra la
prpia modernitzaci, particularment en la seua esfera econmica. Sn, en definitiva
malgrat que no compten amb les nostres simpaties moviments socials moderns.
De fet, els terroristes dAl Qeda fan servir la televisi i Internet (amb execucions filmades incloses) i armes sofisticades en les seues accions i no les consideren instruments
diablics. Lizondo podia defensar al seu discurs, de boqueta, lhorta i les essncies
del llaurador valenci per no hi havia precisament cap praxi contra els polgons
industrials o la urbanitzaci ms o menys descontrolada sin tot el contrari:
El Resurgimiento islmico es a la vez producto de la modernizacin y esfuerzo
por enfrentarse a ella. Sus causas subyacentes son las responsables, por lo gene-
121
Un estudio sobre los lderes radicales de los grupos islamistas egipcios descubri que stos
posean cinco caractersticas principales, que parecan ser tpicas de los islamistas en otros pases. Eran
jvenes, la mayor parte entre los veinte y los cuarenta aos. El 80% eran estudiantes universitarios o
licenciados [...] Ms del 70% provenan de la clase media baja, de orgenes modestos, pero no pobres, y
eran la primera generacin de su familia que reciba educacin superior. Pasaron su infancia en ciudades
pequeas o zonas rurales, pero haban pasado a residir en grandes ciudades. Mientras que los estudiantes e intelectuales formaban los cuadros radicales y las fuerzas de choque de los movimientos islamistas,
gente de la clase media urbana constitua la mayor parte de sus miembros activos. En cierta medida,
stos procedan de lo que a menudo se denomina grupos de clase media tradicionales: mercaderes,
comerciantes, propietarios de pequeos negocios, bazaaris (Huntington, 1996: 150).
ral, de las tendencias a la indigenizacin en las sociedades no occidentales: urbanizacin, movilizacin social, niveles ms altos de alfabetizacin y educacin,
municacin ms intensa y consumo de medios de comunicacin, y mayor interinteraccin con Occidente y otras culturas. Estas nuevas circunstancias socavan
los vnculos tradicionales de la aldea y del clan y provocan alienacin y crisis de
identidad. Los smbolos, adhesiones y creencias islamistas satisfacen a su vez las
necesidades sociales, culturales y econmicas de los musulmanes atrapados en el
proceso de modernizacin. El Resurgimiento es adems una reaccin ante la influencia de Occidente. Habindoles fallado las asoluciones occidentales, los musulmanes sintieron la necesidad de volver a sus races y de confiar en que las
ideas, prcticas e instituciones islmicas proporcionen el rumbo y el motor de la
modernizacin [...] El Resurgimiento es una reaccin contra la occidentalizacin,
no contra la modernizacin (Huntington, 1996: 154-155).
Per tot plegat podrem afirmar que moltes ideologies poltiques contempornies
antimodernitzadores (en aparena, s dir, discursivament), sent com sn moviments
que presenten no poques i importants diferncies, tenen com a objectiu com crear la
illusi en una part significativa de les comunitats a les quals sadrecen de superaci
de les conseqncies indesitjades de la industrialitzaci i de la modernitat amb una
promesa (que ser sempre, al capdavall, incomplida) de retorn a un cert passat
preindustrial idealitzat.
***
Un altre aspecte aparentment secundari per de certa rellevncia per a la nostra
recerca s el cas dels diferents graus de modernitzaci dins dun mateix estat, fins i tot
entre el centre i les perifries distintes,122 el que t conseqncies bviament cabdals per als socilegs i politlegs modernistes que altres autors, per, relativitzen bastant per als processos de construcci nacional, ats que la intensitat diferenciada en
la modernitzaci pot generar reaccions nacionalistes tant en els territoris ms com en
els menys desenvolupats:
Las diferencias en la intensidad de la modernizacin pueden generar conciencias
de superioridad o inferioridad que, alentadas por las ideologas nacionalistas, son
susceptibles de romper viejas solidaridades, establecer las bases de un nuevo
conflicto intertnico e imposibilitar, en ltima instancia, la creacin de nuevas formas de adecuada organizacin social (De Blas, 1984: 16).
O, expressat per Gellner duna altra manera, ens apuntaria a que diversos enfrontaments poltics tindrien com a base graus diferents dindustrialitzaci i de modernitzaci o graus diferents de conservaci de trets culturals preindustrials.123 El cleavage urb-rural ha condicionat una bona part dels sistemes poltics occidentals durant
alguns perodes:
122
Aquesta posici ha estat defensada tamb pel britnic Tom Nairn per a qui els nacionalismes
serien una resposta de les perifries a lexplotaci per banda del centre poltic. El que no explica gens b
aquest posicionament, per, s perqu algunes perifries explotades continuarien vivint plcidament en
la mateixa identitat nacional que els seus centres respectius. Aquest seria el cas del Pas Valenci, que
pertany al conjunt de comunitats autonmes, junt a Castella-Lle, Castella-La Manxa, Mrcia, Andalusia i
Extremadura (en particular aquestes dues darreres) que se situen per davall de la mitjana del PIB de la
Uni Europea per que no ha generat un discurs nacional alternatiu i hegemnic (landalusisme, tot i amb
major suport que el valencianisme, no ha passat de ser un discurs minoritari). Les tensions basades en
els distints ritmes de modernitzaci histrica a lestat, bsicament entre les zones industrialitzades de
Catalunya i el Pas Basc i la resta del territori, ha donat peu a una controvrsia historiogrfica que
sarrossega fins hui.
123
El cas dItlia, amb un procs nacional ditalianitzaci histrica bantant consolidat, exemplificaria
el que estem parlant, ats que mostra que les grans diferncies de nivell de vida entre el nord i el sud
estan generant dinmiques desestabilitzadores que, al capdavall, han acabat en la construcci dun
discurs nacionalista del nord, pad, que reivindica la creaci dun nou estat septentrional de la pennsula
itlica i una reassignaci dels recursos econmics sempre escassos.
no lleg a todas partes del mundo al mismo tiempo y tampoco de la misma forma. Esta diferencia de tiempo en la llegada del industrialismo dividi a la humanidad en grupos antagnicos. En las comunidades que pudieron utilizar diferencias
culturales, genticas o similares residuales del mundo agrario, esta llegada se
demor mucho ms. Simpre que se pueda hallar alguna diferencia cultural heredada de la era agraria que se utilice como ensea, la datacin del desarrollo
constituir un signo diacrtico poltico fundamental (1983: 74).
En qualsevol dels casos el Pas Valenci histricament no ha semblat que

sallunyara en excs dels procs de modernitzaci que proposava lestat-naci espanyol. La diferncia (de grau, fonamentalment, perqu ja sabem que s exist una industrialitzaci al nostre pas) s sestabl, per, amb Catalunya, el que podria contribuir a
explicar millor el blaverisme aix com lanticatalanisme general espanyol.
A ms, el fet que el procs dindustrialitzaci gallopant a la dcada dels seixantes i els setantes del segle passat coincidira en el temps la qual cosa no vol dir que
foren dos processos necessriament correlacionats amb el sorgiment del nacionalisme darrel fusteriana, s dir, un projecte que proposa modernitzar tamb ideolgicament la societat valenciana, contribu a intensificar la lluita ideolgica per lhegemonia
social. Durant la transici democrtica aquesta lluita es palesar, ja que en un procs
de canvis poltics, culturals i econmics sembla lgic que es produren processos de
desplaament de grups i de categories socials que tractaren de conservar o accedir als
principals mecanismes de control social.
***
En definitiva, les nacions i les regions sn uns constructes culturals, unes
comunitats imaginades prpies de la modernitat. En la construcci daquestes sempre
hi intervenen ideologies nacionalistes i regionalistes que seleccionen (cuinen) els
diversos elements culturals i retrics a labast per construir un determinat tipus didentitats polticoculturals collectives amb qu identificar-se (acostumen a comportar un
procs dhomogeneitzaci cultural i social) i, per tant, distingir-se daltres grups socials,
normalment percebuts com competidors.
El blaverisme, com tantes altres ideologies poltiques contempornies, ser una
manifestaci bsicament en el plnol cultural contra si ms no determinats aspectes
de la modernitzaci necessriament dolorosa en tansformar radicalment lordre
tradicional i provocar dislocacions socials importants de grups socialment i/o polticament perifrics (o centrals que corrien el risc desdevenir perifrics, com diverses elits
franquistes durant la transici poltica) per no necessriament contra el programa
general de la modernitzaci ni menys encara contra el projecte central de modernitzaci que proposava lestat i el nacionalisme espanyol, per s, com veurem, contra
ladopci duna modernitat culturalment catalana.
Per assolir-lo, el blaverisme apostar per la construcci dun determinat regionbuilding amb qu no sols compatibilitzar la identitat regional valenciana (el ms allunyada possible de la catalanitat) amb la identitat nacional espanyola, sin subordinar-la
a aquesta.
Captol 7. La ra populista: ms enll del

menyspreu intellectual
El populismo es simple; la democracia es compleja: en el fondo tal vez sea se el
rasgo distintivo ms importante entre ambas formas de relacionarse con el pueblo
[...] El populismo se basa en el intento consciente de simplificar los problemas y en
eso reside su encanto y la receta de su xito (Dahrendorf, 2006: 307).
Si parem atenci als conceptes, en les seues acepcions contempornies, que

donen lloc a les ideologies nacionalistes i populistes podem ser ms conscients dun
cert parallelisme que totes dues presenten. De fet, naci i poble han sigut dues idees
que han anat de la m durant bona part, si ms no, del segle XIX, des del jacobi-nisme
francs fins els darrers revolucionaris liberals decimonnics,124 ats que el marxisme
acabaria per trencar aquesta suposada aliana burgesa-obrera, bviament interclassista, encarnada en forma del poble.125
En aquest sentit, com hem vist als nacionalismes, els populismes tamb serien
una reacci (positiva o negativa, tot i que abundaran ms aquestes) als processos
socials de modernitzaci i a les inclusions/exclusions que pateixen segons quins grups
socials com a conseqncia dels canvis propis de la modernitat:
una respuesta, negativa o positiva, al proceso de modernizacin, protagonizada
por grupos sociales que se sienten amenazados o marginados, protagonizada por
grupos sociales que se sienten amenazados o marginados del mismo e intenta un
reequilibrio en el sistema de poder (Reig, 1988: 39).
El concepte populisme, com tants daltres sociolgics i politolgics, no sols s

duna extraordinria polismia126 i duna complexitat analtica important sin tamb poc
afinat fins ara a les cincies socials, que sovint lhan fet servir com un calaix de sastre
per englobar all que rebutja la lgica democrtiva representativa,127 s dir, partits
poltics i moviments socials que no concordaven amb les formes habituals, normals,
de les democrcies liberals.
El populisme esdevindria aix sempre una mena danormalitat, de desviaci i/o
de manipulaci.128 De fet, aquesta percepci despectiva es pot resseguir en autors
diversos com Dahrendorf o terics de la modernitzaci com Hennessy o Germani.
124
Las realidades polticas de la sociedad moderna (nacin, soberana, ciudadana) aparecen inseparablemente ligadas a la idea de pueblo acuada por el jacobinismo francs, embellecida por el
romanticismo alemn, conceptualizada por el idealismo trascendental y vivida por los revolucionarios
decimonnicos (Reig, 1988: 38).
125
Com que el poble s una formaci discursiva significant, comprn dues paraules, una de
les quals atreu latenci sobre laltra, per no sobre ella mateix. El el del poble no s una mera
decoraci (Billig, 2006: 149).
126
lo que para uno es populismo para el otro es democracia y viceversa [...] No siempre es fcil
trazar el lmite entre ambas cuestiones entre democracia y populismo, entre debate de campaa
electoral y demagogia, entre discusin y seduccin. Por esto es conveniente emplear los trminos con
cautela. La imputacin del populismo puede ser en si populista, un sustituto demaggico de los argumentos (Dahrendorf, 2006: 304-305).
127
Cuanto ms se debilitan los parlamentos, perdiendo este papel [la discusin informada y ponderada sobre las grandes cuestiones], menores son las oportunidades para el debate democrtico y ms
poderes impropios son asumidos por los nuevos intermediarios. El populismo estimula voluntariamente
este proceso, precisamente para salvar el debate y buscar el consenso, apelando a sentimientos populares presuntos o reales, ms o menos profundos (Dahrendorf, 2002: 108).
128
Laclau denncia el menyspreu intellectual i fins i tot la condemna tica que han tingut les cincies socials envers els populismes, cosa que no sols li ha atorgat una atenci marginal sin que hauria
Nosaltres, en aquesta recerca, bandejarem aquest menyspreu del populisme, no

perqu simpatitzem gens amb ell (que no ho fem), sin perqu creguem que aquest
menyspreu explica poc i explica malament el fenomen. A ms de la polismia podrem
dir que, en certa mesura, cada populisme presenta la seua realitat particular (cosa que
tamb ocorre en els nacionalismes i en altres ideologies contempornies). De fet, per
populisme es pot englobar el moviment revolucionari agrarista rus, partits autoritaris i
reformistes llatinoamericans, moviments panarabistes i fins i tot alguns republicanismes espanyols (entre els quals, un a casa nostra, el blasquista).
Tot plegat, per, no significa que els diversos populismes no presenten diversos
trets comuns, cosa que acabaria per inahibilitar la utilitat del concepte. I encara ms,
els populismes sovint sn, a conscincia, ideolgicament imprecisos i creen un discurs
interclassista dirigit a, almenys en teoria, sublimar les contradiccions ideolgiques
(superar la divisi esquerra-dreta, per exemple), destrats socials (els interessos
vertaders del poble), territorials (Alacant, Castell i Valncia) o culturals (valenciano-parlants i castellano-parlants) mitjanant una lgica en qu predomina la improvisaci de la praxi i que est sempre reiventant-se ells mateixos ja que el lder populista tiene una visin propia del mando, pragmtica y eclctica, bastante vaga y en
permanente construccin y redefinicin (Freidenberg, 2007: 32).
En qualsevol dels casos, lextraordinria heterogenetat dels populismes ha
generat que abunden els estudis de cas i escassegen les reflexions generalitzadores,
cosa que tamb presenta la seua lgica cientfica, ats que precisament un dels factors fonamentals duni dels populismes s precisament el refs de tots els corrents
ideolgics precisos:
En lo que hemos venido llamando populismo destaca el rechazo de todas las corrientes ideolgicas precisas como elemento vertebrador de su discurso, de manera que una forma legtima de aproximarse al populismo es la va utilizada por sus
protagonistas, es decir, llegar a ello a travs de una negacin sistemtica de las
corrientes ideolgicas alternativas (Gallego, 1998: 168).
La imprecisi i vaguetat en lanlisi cientfic del populisme no procedeix totalment, no obstant, del qu hem explicitat en el pargraf anterior sin tamb dhaver
tractat de posar laccent en els elements ideolgics i/o fenomenolgics comuns que,
precisament, no hi abunden. De fet, aquesta heterogenetat pot ser salvada si trobem,
ms enll de les diferncies ideolgiques, de moviments i de formes de mobilitzaci,
una lgica social i poltica que en comparteixen. Aquesta, de fet, s la proposta dErnesto Laclau en la seua La razn populista que, tot i no ser sociolgica, prendrem com
a referencial en la nostra investigaci. Per Laclau el populisme, ni ms ni menys, s
una manera de construir all poltic:
El populismo no tiene ninguna unidad refencial porque no est atribuido a un
fenmeno delimitable, sino a una lgica social cuyos efectos atraviesan una
variedad de fenmenos. El populismo es, simplemente, un modo de construir lo
poltico (2005: 11).
Com construeix all poltic el populisme? Ho veurem tot seguit. De moment

explicitarem quina s la definici de populisme de la qual partirem en aquesta recerca:
comportat un estudi ineficient a uns moviments que han tingut una rellevncia social innegable en la
modernitat: para progresar en la comprensin del populismo, es una condicin sine qua non rescatarlo
de su posicin marginal en el discurso de las ciencias sociales, las cuales lo han confinado al dominio de
aquello que excede al concepto, a ser el siemple opuesto de formas polticas dignificadas con el estatus
de una verdadera racionalidad. Debemos rescatar que esta relegacin del populismo slo ha sido posible
porque, desde el comienzo, ha habido un fuerte elemento de condena tica en la consideracin de los
movimientos populistas. El populismo no slo ha sido degradado, tambin ha sido denigrado (2005: 34).
una lgica poltica, prpia de contextos inestables,129 darticulaci de demandes disperses i un moviment sociopoltic mobilitzador i contrari a lstatus quo i lstablishment
que construeix un discurs que combina lapellaci al poble i lantielitisme (de vegades tamb lantiintellectualisme) dualista.
7.1 Demandes de participaci i apellaci al poble

Per anar justificant la definici anterior ens aprofitarem del model de Pettit (1997)
i diferenciarem els populismes de la tradici republicana (o republicano-liberal) i libertria. Aquells serien des de la teoria poltica una exaltaci del poble a la categoria
poltica mxima, esdevenint aix lamo front a les institucions poltiques, que les considera serves.
En aquest sentit haurem dentendre la preferena discursiva per formes de
democrcia directa i assambleria, sense representants, ja que la democrcia representativa implicaria un element de corrupci de lautntica voluntat popular.130
Aquests, doncs, consideren la participaci popular com una de les ms elevades formes del b i, sobretot, acaben per buscar lhomogenetzaci de la societat a la qual
sadrecen (una societat prieta en paraules de Pettit), una qesti que ens ser
particularment important a lhora danalitzar el blaverisme:
aclama la participacin democrtica del pueblo como una de las ms elevadas
formas del bien, y que a menudo da una ptina lrica, en vena comunitarista, a la
deseabilidad de la sociedad prieta y homognea que supuestamente presupone la
participacin popular [...] De acuerdo con esos enfoques, el pueblo, colectivamente presentado, es el amo, y el estado, el siervo, con lo que se viene a sugerir que
el pueblo debera delegar en los representantes y en los funcionarios estatales
slo cuando fuera estrictamente necesario: la democracia directa, o asamblearia,
o plebiscitaria, resultara la opcin sistemticamente preferida (1997: 25-26).
Una de les conseqncies del que estem explicitant ser el refs ms o menys
explcit i agressiu de les democrcies representatives i liberals, que sn percebudes
com uns artefactes burocratitzats i racionalistes, allunyats dels sentiments i de les pulsions dels integrants del poble. En aquest sentit, i com veurem, tamb el blaverisme es
manifestar poc entusiasta de la democrcia representativa (tot i que la far servir per
abastar quotes de poder) i, amb certa freqncia, atacar els representants poltics,
presentant-los com una mena dusurpadors de la suposada voluntat general que,
precisament, ell encarnarien.
Segons Laclau (2005: 99) existeixen dos precondicions del populisme: 1) la
formaci duna frontera interna antagnica que separa el poble del poder institut; 2)
una articulaci de demandes socials unificades en un sistema estable de significaci,
el que precisament faria emegir el poble. Aquestes dues precondicions, com magnficament ens explica aquest teric argent, treballen conjuntament per reforar-se de
manera recproca: duna banda les demandes insatisfetes per les elits governants
contribueixen a crear el poble, a imaginar una comunitat com la suma de tots els no
atesos (la majoria silenciosa) i duna altra aquesta dicotomia comporta necessriament lexclusi radical dels qui no ens atenen que, poden ser considerats com el rgim, loligarquia, els grups dominants o, com far el blaverisme, els catalanistes:
Una demanda siempre est dirigida a alguien. Por lo cual nos enfrentamos desde
el comienzo con una divisin dicotmica entre demandas sociales insatisfechas,
129
El blaverisme, no podem oblidar-ho, sorgir durant el final dels anys 70 del segle passat o, el
que s el mateix, durant un canvi radical de lestructura ocupacional a la qual caldr afegir una crisi
econmica i en un context de transici de rgim i de cultura poltica encara autoritria.
130
Aix, entre daltres coses, contribueix poderosament a la consideraci dels populistes per banda
de la major part de lstablishment com outsiders antipoltics (Freidenberg, 2007: 37).
por un lado, y un poder insensible a ellas, por el otro. Aqu comenzamos a

comprender por qu la plebs se percibe a s misma como el populus, la parte
como el todo: como la plenitud de la comunidad es precisamente el reverso imaginario de una situacin vivida como ser deficiente, aquellos responsables de esta
situacin no pueden ser una parte legtima de la comunidad; la brecha con ellos en
insalvable (2005: 113).
Els populismes, lgicament, apellen a un poble131 per el conceptuen duna

manera substancialment diferent al que havien i han fet unes altre tradicions poltiques,
com la republicana (el poble com a suma de ciutadans lliures) o la marxista (el poble
com a classe obrera). El poble per al populisme, contrriament, acostuma a percebres
com un tot, com una massa homognia i autoreferencial, imprecisa per alhora indiferenciada, que no pot ser fragmentada. En aquest sentit participaria duna lgica
semblant a la nacionalista (el poble com a grup tnic o cvic i, per tant, com englobador
del conjunt de la comunitat).132
La fragmentaci daquest conjunt de demandes o, el que ve a ser el mateix, la
dissoluci de la frontera poltica del poble comportaria la desintegraci del populisme.
La construcci del poble esdev aix, alhora, la fora i la feblesa daquesta mena de
moviments populars. Per aix mateix Laclau conceptua aquesta reducci de demandes, sovint incoherents i fins i tot incompatibles, agrupades bsicament de manera
tctica, com a significants buits.
Al capdavall, els interessos del poble poden ser una cosa o una altra o la
contrria (imprecisos i fluctuants) i aquesta indefinici no seria el resultat duna
feblesa ideolgica o discursiva sin ms aviat la voluntat dunificar demandes heterognies i oscillants. s el lder o els dirigents qui anir prioritzant les diferents demandes, tot tractant de mantenir la semblana de qu totes elles sn compatibles:
El carcter vaco de los significantes que dan unidad o coherencia al campo
popular no es resultado de ningn subdesarrollo ideolgico o poltico: simplemente
expresa el hecho de que toda unificacin populista tiene lugar en un terreno social
radicalmente heterogneo [...] el lenguaje de un discurso populista ya sea de
izquierda o de derecha siempre va a ser impreciso y fluctuante: no por alguna falla
cognitiva, sino porque intenta operar performativamente dentro de una realidad
social que es en gran medida heterognea y fluctuante (Laclau, 2005: 127-128 i
151).
Aquesta buidor o, potser millor expressat, inconcreci (ideolgica i/o programtica) pot aplegar a tal extrem que siga el nom mateix qui produisca la unificaci i la
identitat del grup: el poble valenci en el cas del blaverisme, que ser identificat com
els bons valencians. A tall dexemple UV fu servir un slogan magistral des
daquesta perspectiva a les eleccions generals de 1989: Vota lo teu. Qu era lo teu
sin all que cada elector volia ficar en el pot? Qu era lo teu sin el fet integral
valenci (una construcci, com veurem, inconcreta) que invent Lizondo per als seus
fins poltics? Al cap i a la fi, leficcia social del mite i del rite sovint rau en aquesta
inconcreci en aparena buida per dotada dun sentit important per als qui participen
del ritual.
131
Canovan (1981) afirma que els dos trets que mai no falten s la convocatoria al poble i
lantielitisme.
132
Se da una constante apelacin al pueblo, no considerado como la voluntad que surge de la

suma de las voluntades individuales en las urnas, sino como un conjunto social homogneo y depositario
exclusivo de valores positivos especficos y permanentes [...] La base de apelacin populista est en el
hecho de que el pueblo no pueda ser fraccionado en individualidades, que no pueda ser fragmentado en
partes sino que sea lo ms ambiguo e indefinido posible. Este elemento es precisamente lo que diferencia
la apelacin del pueblo populista con la que hace la democracia liberal, ya que sta se refiere al pueblo
como ciudadanos, como individuos que son fuente de la soberana [...] El populismo es, por tanto, antiindividualista (Freidenberg, 2007: 34).
Ramir Reig (un dels pocs cientfics socials del Pas Valenci que ha dedicat
atenci al fenomen dels populismes, en especial aplicat al cas del blaquisme) ens
apunta una qesti que tamb ser pertinent per a la nostra investigaci: la necessitat
estructural per banda dels populismes de provocar tensi i mobilitzaci socials la qual
cosa s, a parer nostre, ben semblant a la pretensi dels nacionalismes, si ms no els
sense estat o els destat en moments en qu fan el paper doposici poltica (la mobilitzaci poltica del nacionalisme espanyol per banda dun PP en loposici la legislatura passada seria un exemple proper del que estem afirmant):
El populisme necessita viure sempre en acte, en tensi o, com diria Sartre, en
estat de fusi, de tal manera que els diferents interessos del conglomerat es
diluesquen en la incandescncia de lemotiu (Reig, 1985: 6).
En un sentit ben semblant els populismes i els nacionalismes, particularment

quan se situen en loposici poltica tant participant duna estratgia antirgim com
duna dantisistema, acusen la democrcia parlamentria no sols davorrida, dinsulsa i dinspida, sin de ser un mercadeig de negociacions dinteressos particulars, que
impederien la representaci dels autntics interessos generals i un lideratge clar per
als ciutadans. Per aix el rgim parlamentari s considerat sovint per banda daquests
moviments socials dinefica, immoral, lleig i fins i tot corrupte aix com dimpedir un
lideratge potent.133
De tota manera no tots els nacionalismes han suposat mobilitzacions de masses.
En aquest sentit algun populisme ha pogut reaccionar contra nacionalismes conservadors que, en nom de la naci, bloquegen laccs del poble, de determinats grups
socials a la poltica. Els populismes, si ms no en els seus inicis organitzatius, acostumen a incidir en lintent de desbloquejar els mecanismes de participaci i de representaci poltica, tot i que, al capdavall, poden acabar reduint aquests a ndex fins i tot
ms baixos dels que existien previament. En qualsevol dels casos apellen a una
poderosa mediaci entre el poder i el poble (Reig, 1988: 38).
7.2 El lideratge carismtic

En el populismo siempre hay latente un germen mesinico, una apelacin al
personaje carismtico y salvador (Ario, 1992a: 239).
Daltra banda un factor fonamental en els moviments populistes ser la irupci

dun lder carismtic que genere una significativa adhesi poltica i identificaci directa
entre ell i el poble de tal manera que fins i tot en alguns casos la desaparici del seu
lder acostuma a suposar una greu crisi al si del moviment normalment poc estructurat formalment, amb una deficient organitzaci134, sin la desaparici a mitj o llarg
termini daquest.135
Aquest lder carismtic s percebut pels seus seguidors, normalment persones
desencantades respecte el tipus de lideratge dels partits poltics tradicionals, com una
133
Las repblicas dependan de un consenso formado mediante el conflicto de intereses que se

desarrollaba en el foro parlamentario. ste no slo proporcionaba un espectculo lamentable, que con
frecuencia careca de una direccin clara, sino que tambin impeda el desarrollo del fuerte liderazgo que
podra haberle dado su razn de ser (Mosse, 1975: 158).
134
estos populistas no crean una organizacin slida a su alrededor. Sus partidos son construcciones laxas, llenas de otras figuras marginales ambiciosas, sin ncleo programtico y sin disciplina organizativa. En cierto modo, muestran para qu son buenos, en definitiva, los partidos polticos (Dahrendorf,
2006: 306).
135
La Liga de campesinos [es refereix al moviment de llauradors de Hesse dirigit per Otto Boeckel
de finals del segle XIX], al igual que el boulangerismo o el Partido Socialcristiano de Lueger, estaba ligada
a un solo hombre, y cuanto ste faltaba el movimiento se vena abajo o cambiaba de direccin (Mosse,
1975: 157).
mena de salvador, de redemptor, que aconsegueix connectar amb uns electors

nous i dir-los finalment all que tericament estaven esperant, que aconsegueix connectar amb ells, que suposadament parla com ells, al capdavall que s un dels seus
o, encara ms, que encarna ell mateix el poble.136 El lideratge, daquesta manera,
esdev una forma de representaci137 i, el que s ms preocupant, no necessriament
democrtica.
El lideratge populista, doncs, requereix no sols de lexistncia dun lder sin tamb dun conjunt de seguidors que tenen fe en ell, que creuen en el lder com si dun
messies amb poders mgics es tractara. La conformaci duna comunitat de seguidors (el poble en acci) que connecten amb aquest lder s una condici que es
repeteix a no pocs populismes:
A diferencia del lder racional-burocrtico que debe su legitimidad al apoyo conseguido en las urnas, el lder carismtico se sustenta en la entrega y reconocimiento que los seguidores hacen de l. Su liderazgo est basado en la fe que tienen
sus seguidores en que posee poderes mgicos y que stos pueden originarse tanto a travs del contacto directo como por va indirecta (Freidenberg, 2007: 33).
El lideratge populista, en aquest sentit, no s exclusiu de societats subdesenvolupades polticament o propi noms de sistemes demcratics poc consolidats. La
recent irrupci de populismes exitosos a ustria, Blgica o fins i tot Sussa i a Holanda
desmentiria que aquest seria propi exclusivament de societats preindustrials o en trnsit cap a la modernitzaci. Fortuny, per exemple, connect amb uns holandesos descreguts de la poltica tradicional i, en general, amb poca formaci poltica, que vegeren
en ell ms que un dirigent poltic un nou messies, un salvador de les pors i les temences que la globalitzaci i la modernitat avanada generaven en un nombre considerable delectors:
Los individuos que no se sienten representados por ningn partido poltico, que
son relativamente ignorantes138 y reciben la mayor parte de su informacin a travs de la televisin, son los que vean a Fortuny como algo ms que un dirigente
poltico; para ellos era un salvador (Buruma, 2007: 47).
El que oferia Fortuny, igualment que el que han oferit i ofereixen lders populistes
i daltres ideologies de tipus diferents (les antimodernitzadores, per exemple, com ja
hem vist), era una mena de retorn impossible daltra banda a una arcdia feli, a
una societat anterior suposadament harmoniosa (aleshores encara rem nosaltres
mateixos) on, entre daltres, no existiria eixa barreja dimmigrants, on es recuperaria
una mena de puresa tnica i on es recobraria la vella estabilitat identitria perduda.
Al capdavall, aquesta mena de lders esdevenen uns canquillers de la nostlgia, que fan una promesa, maniquea i senzilla, de simplificaci de la confusi i la
complexitat contempornies. Aquesta promesa, tot i que inabastable, esdev agradable descoltar als poregosos (davant el creixement i les conseqncies suposadament indesitjables de la immigraci; davant la Uni Europea i la suposada dissoluci
de les identitats nacionals; davant les crisis econmiques, etc.), que en sn molts,
davant el present i el futur inestable que salbira.139
136
Pim Fortuny, lassassinat poltic populista neerlands, ho explicitava clarament. Aspirava a ser
un lder que esdevenira automticament en lencarnaci del poble (Buruma, 2007: 65).
137
toda identidad popular tiene una estructura interna que es esencialmente representativa (Laclau, 2005: 205).
138
Hem dentendre aquesta ignorncia a la qual es refereix Buruma com la relativa absncia de
capital poltic o fins i tot de capital educatiu, prpia de grups socials no acabats dintegrar en la lgica,
tamb formal, de la democrcia representativa i partitocrtica.
139
S aprovechaba alguna de las ansiedades de los holandeses, las mismas que recorran muchas zonas de Europa y de lugares ms lejanos. A un pueblo confuso, austado por la posibilidad de ser
Indubtablement lideratge i populisme van molt lligats per no sempre duna

manera absolutament indisoluble. Fins i tot no sempre, per, la importncia dun determinat lder s tan absolutament capital. De fet, lassassinat de Fortuny no ha fet desaparixer la dreta extrema holandesa. Al cas valenci el blasquisme sobrevisqu a
labandonament de la poltica de Vicente Blasco IbezA1 i fins i tot a la seua mort, tot i
que no de la mateixa manera ni amb el mateix suport social. Igualment, el blaverisme
poltic ha continuat desprs de la mort de Lizondo per, entre daltres, labsncia dun
nou lder carismtic ha estat una de les causes de la marginalitat poltica i de la
fagocitaci de lelectorat del blaverisme poltic per banda del PP.
Per tot plegat entenem que concebre el populisme, bsicament, com una forma
de lideratge que, quasi necessriament ha de governar per poder construir una xarxa
de relacions clientelars, no explica b la complexitat del fenomen. Aquest, al nostre
parer, s un dels grans problemes que presenta la definici de Freidenberg.140
7.3 Una retrica dualista i als marges del sistema

Cuando tenemos una sociedad altamente institucionalizada, las lgicas equivalencias tienen menos terreno para operar y, como resultado, la retrica populista
se convierte en una mercanca carente de toda profundidad hegemnica. En ese
caso, s, el populismo se vuelve casi sinnimo de demagogia trivial (Laclau,
2005: 238).
No obstant de la definici de Freidenberg s que podem aprofitar dos aspectes

que tindran la seua importncia en la nostra investigaci: duna banda que els populismes acostumen a establir una retrica directa, carismtica, personalista i paternalista entre el lder i els seguidors i duna altra banda lestabliment per banda dels populismes duna dicotomia interna al si de la societat.
El primer dels aspectes s que el lder carismtic acostuma a interpellar sense
intermediaris aquells, que apleguen a ser considerats per aquest com el poble autntic, del qual ell en formaria part, sent una mena de primus inter pares. Genera
daquesta manera (un lder que suposadament ve del poble, s part del poble i parla
com el poble, a diferncia de la resta dels poltics que sn percebuts com una elit
allunyada del poble) una gran identificaci entre tots dos. s el miratge de la identificaci. Aquesta relaci directa depn fonamentalment de la cultura poltica (2007: 32),
s dir, del context social que permet unes frmules discursives o unes altres.141
El segon aspecte s que un populisme necessita construir un altre dins de la
prpia societat, no sols un altre exogen (que sovint tamb) sin un altre endgen, a
linterior de la prpia societat. En aquest sentit aquesta mena de discursos generen un
maniqueisme de bons (el poble) i rons (les elits, corruptes, vares i antipopulars).
devorado por la inmigracin y preocupado porque las instituciones paneuropeas o globales invadan rpidamente su vida, Fortuny le prometi un retorno a pocas ms sencillas, en las que [...] todava ermos
nosotros mismos, toda la poblacin era blanca y unos honrados holandeses controlaban el destino de la
nacin. Fortuny era un buhonero de la nostalgia (Buruma, 2007: 49).
140
Se propone definir el populismo como un estilo de liderazgo, caracterizado por la relacin directa, carismtica, personalista y paternalista entre lder-seguidor, que no reconoce mediaciones organizativas e institucionales, que habla en nombre del pueblo y potencia la oposicin de ste a los otros,
donde los seguidores estn convencidos de las cualidades extraordinarias del der y creen que gracias a
ellas, a los mtodos redistributivos y/o al intercambio clientelar que tienen con el lder (tanto material como
simblico), conseguirn mejorar su situacin personal o la de su entorno (2007: 25).
141
En aquest sentit un programa de telepopulisme com el Al presidente protagonitzat pel president de Veneuela Hugo Chvez pot donar-se en determinats contextos socials i culturals i no en uns altres. El blaverisme, com veurem, a una societat com la valenciana amb un baix ndex de lectura, llan
teories pseudocientfiques i estrafolries que, tot i aix, tingueren una magnfica acollida en determinats
mitjans de comunicaci que feren daltaveu.
Lapellaci a un determinat poble, doncs, s una condici necessria per no suficient

per a definir una construcci poltica com populista. Cal que aquesta crida esdevinga
dicotmica i separadora. El populisme, per tant, s inherentment maniqueu; busca
activament la creaci i el reforament duna dicotomia social; requereix imaginar una
minoria com la responsable de prcticament totes les seues carncies, de tots els seus
mals142 per tal daconseguir la prpia cohesi com a grup:
La nica posibilidad de tener un verdadero exterior sera que el exterior no fuera
simplemente un elemento ms, neutral, sino el resultado de una exclusin, de algo
que la totalidad expele de s misma a fin de constituirse (para dar un ejemplo poltico: es mediante la demonizacin de un sector de la poblacin que una sociedad
alcanza un sentido de su propia cohesin) [...] si el otro excluido es la condicin de
mi propia identidad, la persistencia de esta ltima requiere tambin la presencia de
un otro antagnico (Laclau, 2005: 94 i 176-177).
Els populismes imaginen, doncs, una determinada minoria social (siga de classe
alta o sovint de les mateixes classes populars) i li assignen la funci de boc expiatori
dels mals de la comunitat,143 dexpiaci de la culpa. I aquesta lgica poden aplegar a
dur-la fins a les darreres conseqncies rdicules per a qualsevol racionalista illustrat per (dissortadament) efectistes.
Duna manera ms o menys explcita simagina que el confinament, lexpulsi o
leliminaci depn daquest grup responsable del nostre malestar, restabliria
automticament lharmonia de la comunitat, la qual cosa explicaria la extraordinria
necessitat daquests enemics, nascuts culpables:
Es un recurso discursivo que sirve para unir al grupo proyectando la causalidad
negativa (la culpa) hacia el exterior del grupo social. Se busca a los culpables de
los problemas internos fuera del grupo (otro pas, un complot internacional, otro lder nacional o extranjero, una minora interna, las corporaciones multinacionales,
entre otros). Este instrumento discursivo funciona como una estrategia para reforzar la identidad del grupo, en un mundo de enemigos invisibles y de estrategias
inconfesables (Freidenberg, 2007: 35).
Daquesta manera podem establir una analogia entre la construcci de lenemic i,

per exemple, lantisemitisme. Al jueu, sovint a les societats europees, li han assignat
aquest rol social. Esdevingu en limaginari collectiu un jueu mtic (estereotipat) que
esdevendria un enemic, parcialment visible i parcialment imaginari (invisible), alteritat magmtica, relliscosa, funcional. El catalanista i/o el catal complir tamb
aquest paper, com veurem, per al blaverisme.
Aix mateix, en general, als populismes no els interessa tant la construcci duna
veritat social acord amb els parmetres de la racionalitat cientfica moderna com subvertir lordre existent del que s considerat coneixement. En bona mesura els populismes busquen trencar amb la coherncia dels discursos existents i per tal daconseguir-ho fan servir estratgies retriques com la repetici que acostuma a tenir
resultats duna innegable eficcia mentre que les minories del saber menyspreen
aquesta mena de sabers des de la seua torre divori, com si la veritat fra evident
per si mateix i simposara necessriament:
El hecho de afirmar algo ms all de toda prueba podra ser una primera etapa
en el surgimiento de una verdad que slo puede ser afirmada al romper con la coherencia de los discursos existentes [...] En este sentido, podramos decir que la
142
Como construccin discursiva que es difiere de otras apelaciones no populistas por el hecho
de que se sustenta en el antagonismo pueblo y oligarqua. No basta con apelar al pueblo, hay que hacerlo
en oposicin a otra cosa y potenciar esa diferencia (Freidenberg, 2007: 34).
143
Aquesta construcci particular del poble prototpica ens resultar duna importcia cabdal per a
lestudi del blaverisme que tamb far una apellaci semblant en la seua particular construcci del poble
valenci.
repeticin juega mltiples roles en la conformacin de las relaciones sociales: mediente un proceso de ensayo y error, una comunidad puede ajustarse a su milieu
(Laclau, 2005: 44). Cursives de loriginal.
En aquest sentit, tal com veurem, el blaverisme ha repetit fins la sacietat, fent
servir tota mena darguments pelegrins i sense cap mena de rigor intellectual, que el
valenci i el catal sn dues llenges diferents mentre que, en general, lstablishment
universitari no ha fet pedagogia de la unitat lingstica. Significativament, com veurem
al captol 14.4, la majoria dels valencians estan ms dacord amb la tesi acientfica que
no amb la que dna per descomptada la romanstica internacional.
Els populismes, daltra banda, sn un moviment dautoadoraci i dautoafirmaci,
collectives que trascendeixen la individualitat per fondres en una nima grupal a la
qual se li associa virtuts i bellesa. Sovint les actuacions cltiques tenen com a objectiu
reverenciar el grup, adorar el poble:
El pueblo no se consideraba nicamente una reunin de individuos, sino que
ejemplicaba una idea de belleza del alma que se proyectaba sobre el mundo
exterior [...] El culto poltico ejemplificaba ese entorno y se denominaba a s mismo
autntica autorrepresentacin del pueblo (Mosse, 2005: 65 i 267).
Els populismes, tot i les possibles afinitats en alguns casos, hem de distingir-los,
per, dels feixismes. Sn moviments ideolgicament distints. Si b s cert que la
gran majoria de feixismes acostumen a participar duna retrica ms o menys obertament populista, no tots els populismes sn, necessriament, feixistes. s amb un text
de Reig que podem acostar-nos a distingir aquestes dues realitats entrellaades per
diferenciades ats que els populismes no acostumen a fer una exaltaci exagerada de
la jerarquia i de la reverncia als lders, tan prpia del feixisme. Ans al contrari el
discurs del populisme cosa contrria ser la seua praxi incideix en ligualitarisme, i
fins i tot en lampliaci de la participaci poltica i, per tant, no s necessriament ni
obertament antidemocrtic:
El feixisme assumeix i utilitza elements populistes com a forma datraure les
masses i, a llur torn, no pocs populismes deriven cap a formes antidemocrtiques i
dictatorials. Per, en principi, sn discursos ideolgics distints. El populisme parteix del sentiment igualitari, pregonament arrelat en les classes populars, i s ali a
lexaltaci de la jerarquia i al culte de les elits, propis del feixisme. Sol ser nacionalista per no, en absolut, imperialista. No es proposa la destrucci de la democrcia sin la participaci ms directa i real en ella (1985: 7).
Daltra banda els moviments obrers i, en concret, els dinspiraci marxista tamb
han fet servir estratgies de mobilitzaci de masses que podrem qualificar de populistes o pseudopopulistes, com el moviment obrer de lAssociaci General de Treballadors Alemanys fundat el 1863 per Lasalle o el Partit Comunista Itali de Togliatti
posterior a la Segona Guerra Mundial.144
Cal dir que el populisme, igualment que en alguns casos el feixisme, ha estat en
molts casos una ideologia competidora del socialisme. En aquest sentit, com assenyala Bobbio, les diferncies ideolgiques entre populismes i marxismes sn radicals si
144
Laselle era el profeta, la atmsfera que le rodeaba era sagrada y lo que se veneraba era la
unidad de las clases trabajadoras, no la de la nacin, aunque en sus discursos s se deslizaban temas
nacionales [...] La fe ardiente que invada sus mtines se complemen-taba con tcticas polticas que
fomentaban el activismo y servan como estmulo adicional para la unidad (Mosse, 2005: 210); Cuando
Palmiro Togliatti eligi la alternativa populista en los aos que siguieron a la guerra, lo expres en
trminos inequvocos: el partito nuovo deba llevar a cabo las tareas nacionales de la clase obrera, a
saber: ser el punto de encuentro de una multitud de luchas y demandas dispersas. Lo que haba
representado el cuerpo de Boulanger por un momento fugaz en la historia francesa, ahora sera
encarnado por un partido que deseaba anclarse orgnicamente en toda la tradicin italiana. La tare del
partido era construir un pueblo (Laclau, 2005: 227).
ms no en tres aspectes: classisme-interclassisme; internacionalisme-nacionalisme i

materialisme-idealisme:
La incompatibilidad con el clasismo, con el internacionalismo y, podramos
aadir, con la matriz materialista del socialismo cientfico, hace que el p. se
plantee respecto del socialismo como una ideologa competitiva y divergente y no
como una ideologa complementaria o subordinada (1976: 1283).
Els populismes se situen i sn situats, doncs, als marges del sistema. Dalguna manera el populisme mobilitza els sentiments anti statu quo que es donen en
totes les societats i en tots els contextos poltics, amb ms o menys intensitat. Quan
sarticula (i es pot fer de maneres extraordinriament diverses) el desencs dels si ms
no polticament exclosos en una demanda poltica acostumem a trobar-nos davant
dun populisme:
Existe en toda sociedad un reservorio de sentimientos anti statu quo puros que
cristalizan en algunos smbolos de manera relativamente independiente de las
formas de articulacin poltica, y es su presencia la que percibimos intuitivamente
cuando denominamos populista a un discurso o a una movilizacin (Laclau,
2005: 156). Cursiva de loriginal.
Un darrer problema que tamb ens interessar plantejar a la nostra recerca s el

dels contextos socials i poltics en qu sorgeixen i es desenvolupen els populismes.
Dentrada, amb una simple mirada per la multitud de casos diferents, podrem dir que
apareixen en zones diferents (Amrica Llatina per tamb Europa occidental tot i que
duna manera menys freqent) i en moments histrics diferents (sobre tot producte de
les dislocacions de la industrialitzaci per tamb en lactualitat). Tot i aix sembla que
hi ha una certa tendncia al seu sorgiment en moments de transformacions profundes
prpies de la modernitzaci: urbanitzaci i immigraci; demandes de participaci
poltica de nous grups socials, desinstitucionalitzaci del sistema de partits, etc. O, dit,
duna altra manera, en contextos de crisis. Laclau, en aquest sentit, considerar:
La distancia entre los contenidos nticos de una poltica y su capacidad para representar una plenitud radical est siempre presente, pero [...] se vuelve particularmente visible en perodos de crisis. Las conversiones radicales y ls cambios
repentinos en el nimo pblico son entonces sumamente usuales (2005: 167).
Com a conseqncia, els populismes acostumen a oferir-se com una proposta

subversiva de la situaci sociopoltica en qu irrumpeix i a oferir una proposta radicalment nova, una reconstrucci que portar un nou ordre que vindr a restablir
lharmonia i la felicitat al poble,145 per la qual cosa aquesta mena de propostes
acostumen a ser escoltades i seguides en moments dinestabilitat i de canvi profunds
(Laclau, 2005: 221). Per tot plegat, els populismes acostumen a presentar molts
problemes de permanncia estable.146 La construccin del pueblo puede fracasar
fcilmente (Laclau, 2005: 249). La vaguetat i les contradiccions que li sn en bona
mesura intrnseques i la superaci de les crisis de tot tipus que poden contribuir a
generar-los i a expandir-los fan que, sense menystenir la seua importncia, no sempre
triomfen polticament i socialment.
145
Duna manera pot ser ms bella Lefort ens descriu el context social anmic que pot precedir a la
irrupci del populisme: Cuando los individuos se sienten cada vez ms inseguros como resultado de una
crisis econmica o de los estragos de la guerra, cuando los conflictos entre clases y grupos se exacerban
y ya no pueden resolverse simblicamente dentro de la esfera poltica, cuando el poder parece haberse
hundido al nivel de la realidad y no ser ms que un instrumento para la promocin de los intereses y apetitos de la ambicin vulgar y, en una palabra, aparece en la sociedad, y cuando al mismo tiempo la sociedad parece estar fragmentada, entonces vemos el desarrollo de la fantasa del Pueblo-Uno, los comienzos de la bsqueda de la identidad sustancial, de un cuerpo social unido en su cabeza, de un poder
encarnado, de un Estado libre de divisin (Lefort a Laclau, 2005: 209).
146
Cuando los populistas participan de los gobiernos se advierte que su atractivo no est dirigido
en absoluto a la accin. Los grupos populistas son grupos de protesta (Dahrendorf, 2006: 306).
Aix explicaria, si ms no parcialment, la relativa poca atenci que han merescut

en les cincies socials. Tanmateix, el populisme s un model que reapareix, duna
manera pertina, en larena poltica com leterna temptativa del poble de reclamar all
que suposadament li pertany, el protagonisme poltic que li han arrabassat:
Habitualmente, los movimientos populistas fracasaron. La historia ignora a los
derrotados, pero [...] los temas cuya evolucin hemos seguido parecen lo bastante
persistentes por grandes que hayan sido las variantas a las que dieron origen
y su recrudecencia lo bastante continua, como para que dicho rtulo parezca necesario con el fin de describir este estilo poltico eternamente repetido la eterna
tentativa del pueblo de reclamar derechos polticos como algo que le pertenece,
y que el utilizado por l populismo es tan aceptable como cualquier otro neologismo (Worsley a Ionescu i Gellner, 1970: 304).
Com a corollari daquest subcaptol cal entendre que els populismes estan ms
cmodes contra el poder que no al poder, precisament perqu al poder cal una
major precisi en el programa de govern, amb un seguit de prioritats i un altre de desatencions, cosa que acostuma a provoca una prdua de base social.147
7.4 La nacionalitzaci de les masses: larticulaci social

dels moviments poltics
Parece claro que el permetro de la nueva poltica no puede reducirse a esas
clases perifricas que a veces se dice que, despus de la base, proporcionan el
elemento dinmico de la derecha europea: los campesinos marginales, los pequeos tenderos, los artesanos autnomos, los profesionales subempleados, los
trabajadores no manuales y los funcionarios mal pagados. Tampoco se limit a
aquellos cuya pervivencia y ascenso social dependan de las subvenciones,
aranceles y contratos estatales (Mosse, 2005: 268-269).
Com s conegut la modernitat comportar la dramatitzaci de nous cultes i rites

que esdevingueren una mena dinstruments formals per als nacionalismes (i per a altres moviments de masses com els obrers, els feixistes, etc.), que volgueren constituirse com unes religions laiques o seculars. Tot plegat ser una conseqncia de la irrupci del poble, de la naci, com a gran subjecte protagonista de les noves relacions
poltiques modernes.
En conseqncia, George L. Mosse (a qui prendrem com a referncia intellectual en aquest aspecte) parla duna nova poltica com el resultat del mecanisme de
presncia social de la sobirania popular en la qual el poble pren conscincia poltica
de la seua importncia i del seu protagonisme i que, mitjanant tot un seguit de ritualitzacions narcissistes (una religi secular), sexalta ell mateix (Mosse, 2005: 16).
Lanlisi de Mosse s particularment penetrant i suggestiu perqu proposa lestudi dels mites i rites com a mecanismes de comprehensi de lacci social dels nacionalismes i dels populismes a partir del cas concret de lAlemanya des de les guerres
napoleniques fins al Tercer Reich. Aquest lcid historiador jueu ens demostra com la
mobilitzaci ritual i cltica de les masses no ser un patrimoni exclusiu del nacionalsocialisme sin que aquest se naprofitar (sovint respectant lestructura formal) de la
construcci de monuments nacionals, festes pbliques i organitzacions patritiques
147
Algo es seguro: el orden que hubiera implementado no podra haber satifecho a todas las fuerzas heterogneas que componan su coalicin. Los significantes vacos no podran haber permanecido
completamente como tales, hubieran tenido que ser asociados a contenidos ms precisos a fin de construir un nuevo orden diferencial/institucional [...] la constitucin de una hegemona de largo plazo es un
asunto muy diferente: el proceso de vaciar unos pocos significantes centrales para la creacin de una
singularidad histrica siempre va a estar sometido a la presin estructural de fuerzas que van a intentar
revincularlos a sus significados originales, de modo que cualquier hegemona expansiva no vaya demasiado lejos (Laclau, 2005: 226 i 231).
que acabarien per nacionalitzar les masses germniques. Amb els cultes es tractava,
igualment que amb les religions, dalar lnim dels participants mitjanant una
superaci de la monotonia de la quotidianetat:
Una cierta idea de belleza materializ el mundo de felicidad y orden soado, al
tiempo que posibilitaba a los hombres el contacto con las supuestas fuerzas
inmutables que se alzan fuera del flujo vital cotidiano [...] El anhelo de experiencias
ajenas a la vida cotidiana, de experiencias que eleven, es algo esencial en todos
los cultos religiosos y se transmiti constantemente a la religin poltica secular
(Mosse, 2005: 35 i 39).
El brou de cultiu daquestes esdevindr el smmum, el clmax mobilitzador per

banda de les elits nazis, cosa que les permetr configurar-se com una alternativa a la
percebuda com corrupta i insulsa democrcia parlamentria. Daquesta manera el
poble era articulat mitjanant una mstica nacional que suposadament canalitzava la
voluntat general daquest. El poble aix sunificava com un moviment nacional de
masses grcies a una dramatrgia particular que materializava la connexi daquest
conglomerat dindividus, daquesta massa, en una (suposada) voluntat nacional i
alhora permetia a populismes, nacionalismes i feixismes que hi participaven una alternativa mobilitzadora al fred parlamentarisme.148
Lobjectiu daquesta mena de cerimnies era no sols construir simblicament la
unitat del grup sin oferir als militants i simpatitzants el que Mosse anomena un univers ordenat.149 En aquest sentit no ens movem ens parmetres massa diferents dels
que explic Durkheim respecte de la funci social de la religi a Les formes elementals
de la vida religiosa, ja que es tractava de rites i cultes per fer sentir als participants
membres duna comunitat que se sent com a casa.150
Encara que la investigaci de Mosse es limita fins a la Segona Guerra Mundial,
all cert s que els rites i rituals no han desaparegut amb la modernitat avanada sin
que simplement shan modificat en alguns aspectes. Ans al contrari, aquests continuen
tenint una importncia extraordinria en una fase que alguns anomenen post-nacional.
Precisament els monuments nacionals, les competicions esportives lligades al nacionalisme (amb les celebracions de masses corresponents en cas de victries) i altres
romanen en lestructura bsica perqu continuen sent necessaris com a identificadors
de la collectivitat nacional que necessita, peridicament, adorar-se ella mateix.
Daquesta manera construeixen un marc per a lhegemonia social.
Els populismes i els nacionalismes acostumen a articular moviments socials que
mobilitzen duna manera intensa als seus seguidors151 i que es fan servir com a instru148
La nueva poltica intent que el pueblo participara activamente en la mstica nacional a travs
de ritos y fiestas, mitos y smbolos que dieran expresin concreta a la voluntad general. La catica multitud que constitua el pueblo se convirti en un movimiento de masas que comparta la creencia en la
unidad popular a travs de una mstica nacional. La nueva poltica proporcion una materializacin de la
voluntad general; transform la accin poltica en un drama supuestamente compartido por el propio
pueblo [...] fueron precisamente los mitos y los cultos de los primeros movimientos de masas los que,
adems de dar al fascismo una base desde la que trabajar, lo capacitaron para presentar una alternativa
a la democracia parlamentaria (Mosse, 2005: 16-18).
149
El ceremonial permite a un grupo comportarse de una forma simblicamente ornamental, de

modo que parece ofrecer un universo ordenado; cada partcula logra una identidad, en funcin de su simple interdependencia con todas las dems [...] La belleza era genuina pero no poda ser el caos. Un
principio de orden era parte esencial de lo hermoso (Mosse, 2005: 27 i 245)
150
Crea que el presente, un mundo burgus hecho de desorden y caos, era intragable, y que la
belleza, que se haba retirado al alma de los hombres, slo poda proyectarse hacia el exterior [...] El
hecho de valorar la belleza conduca a una definicin de la autntica alma humana sensible, un ideal que
despus se lanzaba al mundo en las novelas. Como caba esperar ese alma tambin gustara del orden y
de la armona. Un mundo de belleza tambin era un mundo en el que todo estaba donde corresponda;
un mundo en el que uno se senta en casa (Mosse, 2005: 41-42).
151
El arte [...] debe evitar el individualismo, un hecho puramente accidental, y subrayar siempre lo
eterno y lo inalterable (Mosse, 2005: 137).
ment de demostraci de la seua fora poltica. I s que la mobilitzaci atorga poder i

presncia pblica. La mobilitzaci contra el poder institut o, fins i tot, la simple amenaa de convocatria de la capacitat mobilititzadora sargeix com un desafiament i
com un criteri dinfluncia econmica, poltica i/o cultural en conjuntures concretes.
***
Sidney Tarrow ens ofereix una explicaci suggerent al voltant dels moviments
socials que tamb resultar dinters per a la nostra recerca. Els defineix com uns
desafiaments collectius al poder poltic constitut a partir duna determinada articulaci dinteressos i de demandes (desafos colectivos planteados por personas que
comparten objectivos comunes y solidaridad en una interaccin mantenida con las elites, los oponentes y las autoridades 1997: 21). Un moviment social acostuma a constituir-se per demanar un canvi (o, al seu defecte, per impedir un canvi i mantenir un
status quo determinat).
Tarrow encunya el concepte dacci collectiva contenciosa per explicar lacte irreductible que subjau a tots els moviments socials, el fet social que unifica els moviments socials. I a partir de la definici oferida ens descriu amb ms detall les quatre
propietats bsiques que al seu parer tenen, com a mnim com denominador, els
distints moviments socials i que ens aprofitaran per estudiar el blaverisme:
1) Desafiament collectiu: que el defineix com lacci directa pblica disruptiva
contra les elits, les autoritats o uns altres grups o codis culturals que, a ms, generen
una comunitat de discurs entre els participants del moviment.
2) Objectiu com: a la base dels moviments socials es troben interessos i valors
comuns. Encara que semble una obvietat no existir moviment social si no hi ha un
objectiu com (econmic, social o cultural), una finalitat compartida pels membres que
lintegren. I no serveix qualsevol. Com encertedament escriu Tarrow cal una bona ra
per a dedicar temps, diners i esfor a un qualsevol moviment social.152
3) Solidaritat: als moviments existeix una reconeixement de la comunitat dinteressos, que provoca la mobilitzaci del consens a partir dels sentiments ms arrelats
de solidaritat i identitat. Resulta ben dficil pels lders crear moviments socials a partir
del no-res (aquesta idea, a ms, implicaria un nou qestionament de la idea de comunitats imaginades dAnderson). Clar est que ladquisici didentitat es genera en bona
mesura mitjanant latac a/de laltre. s en front de laltre que ens fem conscients de la
nostra identitat. Grcies a laltre aquesta ens sembla natural i invisible.
4) Manteniment de lacci collectiva: si no hi existeix una acci continuada en el
temps el moviment es disoldr com a molt en una simple resistncia individualitzada.
***
En defintiva, en aquesta investigaci concebrem el populisme com una lgica
poltica darticulaci de demandes disperses i com un moviment sociopoltic mobilitzador i contrari a lstatus quo i lstablishment que construeix un discurs que combina
lapellaci al poble, i lantielitisme (de vegades tamb lantiintellectualisme) dualista.
Aix mateix tindrem present que els populismes acostumen a fer-se present en
contextos poltics dabsncia destabilitat institucionalitzadora i/o de crisis significatives,
per la qual cosa sembla imprescindible lestudi atent del context social i poltic en qu
sorgeixen i es desenvolupen. A lestudi daquest context al Pas Valenci en qu
naixer el blaverisme li dedicarem la segona part daquesta tesi doctoral.
152
La gente no arriesga el pellejo ni sacrifica el tiempo en las actividades de los movimentos sociales a menos que crea tener una buena razn [...] Un objetivo comn es una buena razn (1997: 23).
IIA PART. ELS CAMINS CAP AL BLAVERISME
En aquesta segona part anem a abordar tres aspectes importants per tractar
dentendre el naixement i la particular conformaci del blaverisme: 1) la construcci
contempornia de les identitats collectives al Pas Valenci i, en particular, de la identitat regional valenciana; 2) la transici democrtica, context del naixement del nostre
objecte destudi i 3) els principals elements culturals i estructurals que ens ajuden a
copsar lexitosa penetraci social en les darreres dcades de lanticatalanisme.
En primer lloc, i desprs dalgunes puntualitzacions terminolgiques, ens interessar conixer com es produ la particular construcci de la identitat nacional espanyola
des del Pas Valenci i, sobretot, lestudi de la identitat regional valenciana. En analitzar amb un cert detall aquesta podrem comparar quins trets romanen en la proposta
identitria que dur a terme el regionalisme anticatalanista, en quina mesura ho fan i
qu nhi ha de nou en el blaverisme.
Aix mateix, rastrejarem els orgens de lanticatalanisme valenci i compararem
aquests amb el blaverisme. Per ltim, dins daquest primer apartat, analitzarem els
precedents o antecedents directes del nostre objecte destudi durant el perode franquista i tractarem destablir algunes relacions entre com el rgim dictatorial instrumentalitz la identitat regional i com aquesta restar a la base ideolgica del nou anticatalanisme, qesti que completarem al captol 13, quan estudiarem el particular trencament amb la identitat regional que dur a terme el fusterianisme.
En segon lloc, tindrem en compte el marc histric en una triple direcci: a) la rpida modernitzaci que tingu lloc a les dcades dels seixanta i setanta del segle
passat, que comportar unes profundes transformacions socials, moltes de les quals
influren en el particular desenvolupament del conflicte identitari valenci; b) el context
poltic espanyol i, en particular, la construcci de lEspanya de les autonomies, que al
nostre parer ha tingut una certa importncia en la legitimitat del blaverisme i que tradicionalment sha menystingut i c) la particular transici democrtica valenciana, una de
les ms complexes a lestat espanyol.
En tercer i darrer lloc, i ms tenint en compte que no tenim dades quantitatives
directes de la base social del blaverisme, analitzarem tots aquells factors ms destacables que pensem que poden tenir relaci en la reproducci social daquest: duna
banda la cultura poltica i els valors al Pas Valenci, aix com les identitats nacionals i
el particular sistema comunicatiu valenci, i duna altra les relacions entre Pas Valenci i Catalunya, tant en lmbit institucional com en lheteropercepci majoritries entre
valencians i catalans.
Amb totes aquestes dades i anlisis esperem entendre millor els particulars camins que conduiran al blaverisme.
Captol 8: Les primeres identitats collectives i

lanticatalanisme
s clar que aquests impulsos divergents, contradictoris i en conflicte, no naixien
ex novo en terres valencianes coincidint amb la desaparici fsica del dictador. Fet
i fet eren ja presents, en major o menor mesura, des del mn lluny de la Restauraci i, de manera molt ms explcita, des dels primers anys del segle XX (Cuc,
2002: 12).
Tot i que en aquesta recerca sostenim que el blaverisme s un moviment que

nasqu a la dcada dels setanta del segle passat, sabem que qualsevol ideologia o
projecte identitari no naix del no res, sin que t uns antecedents, uns elements
culturals previs, sobre els quals construeix la seua proposta. Per poder entendre
cientficament el blaverisme s important si ms no introduir una sociognesi del
regionalisme i de lanticatalanisme al Pas Valenci i per fer-ho necessitem una contextualitzaci histrica daquests a ledat contempornia.
En aquest sentit, atendrem a la particular conformaci de la identitat nacional espanyola al Pas Valenci i, singularment, a lestudi de la identitat regional valenciana,
ja que considerem que el blaverisme construeix la seua ideologia precissament a partir
dels pressupsits daquesta identitat regional. Per fer-ho, haurem de descriure els principals trets de la Renaixena, per poder comparar el regionalisme de la Restauraci
amb el regionalisme anticatalanista posterior al franquisme.
Aix mateix, haurem de rastrejar els orgens de lanticatalanisme al Pas Valenci
al llarg del segle XX, en particular en el cas del blasquisme, per poder-los tenir en
compte i preguntar-nos en quina mesura podem considerar-los antecedents del blaverisme. En un sentit semblant, dedicarem una major atenci a la instrumentalitzaci de
la identitat regional que far el franquisme, ja que ens ajudar a entendre, duna
banda, la reacci fusteriana antiregionalista i, duna altra, no pocs trets ideolgics i una
part important de la base social de lactual regionalisme anticatalanista.
8.1 Valencianisme, valenciania i identitat regional

En aquesta cerca dels orgens del blaverisme no podem passar per alt el que
Ario denominar com valencianisme temperamental. El concepte mereix algun aclariment previ, no tant per ladjectiu com pel substantiu. Tot i que aquesta expressi ha
fet fortuna perqu calia algun concepte que distingira la valencianitat (re)creada a
ledat contempornia de la qu proposen els valencianismes poltics, tamb en resulta
problemtica, ja que una identitat genrica o vncul tic (Ario, 1992a: 339) diferenciada de la castellana i/o de la catalana no ha de necessriament de polititzar-se i el
sufix isme indicaria alguna acci de caire poltic b regionalista b nacionalista.
En aquest sentit, i a diferncia dArio, trobe que s millor servir el concepte valenciania (valenciania temperamental, si es vol) o identitat regional valenciana que
no valencianisme per reservar aquest a les ideologies poltiques que, a partir de la
polititzaci duna diferncia cultural (o a partir de lexistncia duna politeia histrica
prvia o duna determinada voluntat poltica, tant shi val) defensen un dterminat
programa poltic que necessriament hauria dincloure la reivindicaci de lautogovern
(o de ms autonomia poltica) i/o la sobirania del poble valenci aix com un determinat
procs de normalitzaci lingstica del valenci, de vertebraci territorial (normalment
comarcalitzaci i antiprovincialisme), de reivindicaci de finanament propi, etc.
Els socilegs b sabem que els conceptes no acostumen a ser polticament neutrals i hem de tractar de fer-los servir amb la mxima cautela. En aquest sentit, hem de
preguntar-nos si seria una possibilitat real un catalanisme temperamental no catalanista a Catalunya. O, dit duna altra manera, un catalanisme que defensara la Moreneta, el Bara i els castellers que estiguera en contra de lautogovern de Catalunya i/o
de ls social del catal. Anomenarem a catalanisme? No seria ms aviat una
catalanitat temperamental no polititzada? Per tant, al Pas Valenci, no estarem,
doncs, simplement perque han esdevingut hegemnics, legitimant des de les cincies
socials el suposat caire valencianista que reivindica, en aquest cas, el blaverisme en
presentar-se com lopci de la terra i estrangeritzar els valencianistes que esdevenen
aix catalanistes? No estarem coparticipant sense voler de les definicions del
regionalisme anticatalanista valenci?
Fent servir el concepte valenciania temperamental o identitat regional valenciana potser evitarem amb aquest s (potser abs) del concepte valencianisme,
propi dels discursos partidistes, periodstiques o fins i tot populars a ls el risc de
buidar de contingut poltic el valencianisme i, de pas, contribuir sense voler al joc de
la confusi que ha buscat el propi regionalisme anticatalanista, tot patrimonialitzant el
concepte com una altra estratgia ms (vegem, per exemple, que al front del Grup
dAcci Valencianista han estat nacionalistes espanyols com Juan Garca Sentandreu
o Manolo LatorreA1).153
De fet, valenciania no sols s un concepte que ha fet servir el blaverisme (per
exemple, el cartell anunciador del centenari de LRP proclamava que neren 100 anys
fent valenciania o a les manifestacions blaveres se sentia alguna vegada la consigna
Menos (sic) policia i ms valenciania) sin que pot englobar aquesta valencianitat
temperamental sense comportar ambiguetat i confusi, ja que si ms no una part del
valencianisme temperamental no sols no seria valencianisme (poltic o cultural) sin
que seria espanyolisme, fins i tot en la seua versi ms unitarista. A tall dexemple
Toms Trnor, segon Marqus del Tria,154 durant el discurs de presa de possessi de
lalcaldia de Valncia el 1955 i, en parlar de son pare, declar que se entreg a
Valencia con un espritu de valenciana y de sacrificio, con unas facultades magnficas,
y lo ofreci todo, todo (a Sorribes, 2007: 35). La denominaci valenciania, doncs, no
t la crrega dafirmaci poltica contra lespanyolitat (o contra una determinada
espanyolitat) que s que en tindria (i en conservaria) el valencianisme.
Expressada aquesta discrepncia onomstica que no de contingut ens interessa
explicitar precisament el rerefons dun concepte molt til. En un article breu dedicat
exclusivament a definir qu entn Ario per valencianisme temperamental ens indica
que seria un identitisme tnico-cultural, un procs dautoadoraci collectiva i una
vivncia eufrica dun determinat lligam cultural rellevant per als qui participen dell.
s en aquest sentit que seria a esta vivncia, pre-poltica, que imagina lexistncia
dels llaos pre-socials ms decisius, autntics i profunds que els vincles de lestructura
social (1991: 11).
Ario ens indica, a ms, que caldria distingir-lo duna banda, del valencianisme
cultural, que respondria ms a una reivindicaci lingsticocultural de la identitat valenciana centrada, fonamentalment, en la recuperaci i/o normalitzaci de la llengua i
cultura prpies del Pas Valenci; i duna altra, separar-lo del valencianisme visceral,
que respondria ms aviat a un identitisme de tipus irracional, traumtic i virulent de la
diferenciaci collectiva del poble valenci, a la identitat collectiva valenciana promoguda pel regionalisme anticatalanista si ms no el ms ortodox i radical. De tal manera
que aquesta valenciania no seria idntica a la proposta el blaverisme per, com veu-
153
Laltre s polismic daquest concepte com lacepci popular i, sobretot, periodstica dafici pel
Valncia CF no afectaria prcticament a les cincies socials. De fet, duna manera anloga, els seguidors
del RCE Espanyol sn coneguts, sobretot en castell, com espaolistas.
154
Toms Trnor Azcrraga (1894-?): empresari, poltic i militar, collobar amb les forces franquistes. Fou president de la Junta dObres del Port de Valncia noms acabada la guerra civil i alcalde de
Valncia des de 1955 a 1958, fins que fou depurat arran de les crtiques per la gesti de la Riu de 1957.
rem, el regionalisme anticatalanista la instrumentalitzar per tal de guanyar una molt

destacable penetraci social:
De todo ello no se deduce que podamos identificar valencianismo temperamental
con derecha regionalista [...] El valencianismo temperamental era una modalidad
de la identidad tnica que se encontraba polticamente disponible, pero que, en un
contexto histrico determinado (transicin democrtica), slo la derecha tuvo una
estrategia de penetracin e insercin en l (Ario, 1992a: 365).
La valenciania temperamental sorgiria, doncs, com una vivncia prepoltica duna

certa conscincia155 del carcter diferencial del poble valenci envers la resta de
pobles de lestat, una concincia que el valencianisme poltic seria incapa, per raons
histriques que no vnen ara al cas, de mobilitzar en benefici propi. Contrriament,
com ms endavant analitzarem, ser lespanyolisme franquista el qu utilitzar per als
seus fins poltics un tipus de valenciania temperamental particularment important, la
fallera: davant la inofensivitat del valencianisme, aquest va ser rpidament assimilat
pel discurs oficial franquista, vertebrant-lo en clau conservadora i tradicionalista (Hernndez, 1997: 41).
8.2 La construcci de la identitat regional: per ofrenar noves glries a Espanya

La construccin de la identidad regional es un marco ineludible y omnipresente a
la hora de entender la historia contemporanea valenciana (Archils, 2007b: 98).
El nacionalisme espanyol i la construcci de lestat-naci condicionarien de manera decisiva les identitats i les prctiques culturals al Pas Valenci contemporani.156
Com ens diu lhistoriador Marc Bald cap ideologia al Pas Valenci al segle XIX, ni tan
sols els republicans federals ni dhuc els cantonalistes qestionaren la nacionalitat
espanyola (2007: 206). Encara ms, totes les faccions liberals (inclosa la conservadora, que era lhegemnica), els demcrates i els republicans eren partidaris de lestatnaci espanyol unitari. Tampoc el socialisme emergent impugnar la naci espanyola.
Espanya emprengu un important procs de nation-building, tamb al pas. I, si
seguim novament Bald, ho fu si ms no mitjanant tres grans vies: 1) larticulaci de
xarxes estatals de poder, de funcionaris i servicis per tamb dinformaci, didees i de
prctiques i gustos culturals. Entre aquestes cal esmentar el sistema educatiu uniformista; 2) la creaci dun mercat nacional (tamb de productes culturals) i 3) la demanda de tot tipus dinfrastructures i de servicis que, bviament, shavien dajustar a la
lgica nacionalista espanyola.
No obstant aix, lespanyolisme ni elimin la diversitat tnica histrica peninsular
ni fou incompatible amb diversos regionalismes culturals que, tamb contriburen a
imaginar la naci espanyola. En aquest subcaptol ens fonamentarem sobretot en un
molt suggerent article de Mart i dArchils (1999) i altres tres dArchils (2006, 2007a i
2007b) on es posen de manifest que la creaci de les identitats regionals no sols no
155
Josep Vicent Marqus al seu Pas Perplex feia servir el concepte de fosca concincia que presenta no pocs problemes, ja que remet a una conscincia vertadera dinnegables reminiscncies marxistes i fins i tot elitistes aix com a una visi pessimista respecte de la valencianitat, prpia, com veurem,
del paradigm fusteri: Tancat laccs a una reflexi collectiva sobre el Pas Valenci, mancat lhome
del carrer dun marc de referncia terica sobre el seu entorn social, brollen les formes de la conscincia
fosca, les confuses o cridaneres formes de referir-se a nosaltres, els valencians, i als altres, els complementaris smptomes deufria i depressi que comporta una situaci anmala no assumida coherentment i
que roman com a vivncia traumtica (1974: 53).
156
En el XIX, las prcticas culturales ms representativas que se desarrollaron en el territorio valenciano expresan, con acento local o regional, una experiencia comn a la espaola, condicionada por el
emergente nacionalismo espaol (Bald, 2007: 206).
foren incompatibles amb les identitats nacionals lligades al procs nacionalitzador dels
estats-naci sin que, contrriament, en foren funcionals i un aspecte particularment
important daquest nation-building.
El cas espanyol no fou, precisament cap excepci (no podem entendrel doncs,
com una anomalia o com un altre exemple amb qu recrrer a lSpain is different) sin
que les regions foren uns elements indestriables per a la imaginaci de la naci espanyola. Lexistncia dun autntic paradigma regional (Archils, 2006: 122) des dels inicis del perode de la Restauraci dna una idea ms exacta de fins a quin punt tingueren importncia en la construcci nacional espanyola.
Aquesta aposta per la construcci de les regions caldria distingir-la, per, dels
fenmens dels regionalismes estrictes de caire poltic (autonomistes i/o federalistes) ja
que no es tractar amb el paradigma regional de la bsqueda duna construcci poltica i institucional de les regions sin una de cultural, dun espai simblic i identitari,
perfectament compatible amb la institucionalitzaci poltico-administrativa dun estatnaci modern i centralista:
La gran paradoja que se dio en la Espaa de la Restauracin fue la omnipresencia de la regin en el mbito simblico e identitario en agudo contraste con el escaso o nulo reconocimiento de la regin como mbito de organizacin territorial y
poltica [...] su xito fue bastante limitado desde el punto de vista de la reorganizacin efectiva del Estado (Archils, 2006: 123 i 129).
En aquest sentit cal tenir ben present, aix mateix, que les primeres identitats
collectives contempornies dels valencians seran prcticament duna manera coetnia
la identitat nacional espanyola i la identitat regional valenciana amb la qual cosa el
cas valenci tampoc no seria cap anomalia ni especificitat en el context espanyol i
europeu (Archils, 2007a: 143) que, lluny de manifestar-se contradictries, presentaran una alta compatibilitat, tot i que articulades de manera jerrquica (la regional subordinada a la nacional). De fet, la identitat regional valenciana es produ des de dins
del patriotisme espanyol157 i esdevindr, en conseqncia, la primera identitat nacional
dels valencians en la modernitat, de tal manera que la construcci de la identitat
regional va significar una transformaci de la identitat valenciana precedent en el nou
marc nacional (Archils, 2007a: 151).158
El procs de nacionalitzaci espanyola, doncs, malgrat laltssim nivell danalfabetisme al Pas Valenci: 46% de mascul i 70% de femen el 1867 (Bald, 2007: 206),
sanava produint sense entrar en conflicte amb la creacci duna identitat regional
valenciana i ho feia mitjanant la prctica de la lectura en veu alta (a casins, tallers i
llars), els programes escolars i a diversos aspectes de la cultura popular com les aficions de masses (la festa nacional dels bous o la zarzuela, per exemple), per la qual
157
Hay elementos que refuerzan el aserto de que la formacin de la identidad valenciana en la
poca contempornea se ha producido paralelamente a la de la idea de Espaa como Estado-nacin, al
comps de la compleja relacin del liberalismo con las identificaciones heredadas del pasado y en la
dialctica entre la construccin de un nuevo espacio poltico, siempre definido a escala espaola, y las
bien diferenciadas identidades colectivas que haban pervivido bajo la monarqua del Antiguo Rgimen
[...] leg todo un repertorio para la construccin del imaginario simblico del regionalismo. Los ejemplos
de Bonilla y Boix muestran cmo la construccin, fragmentaria y contradictoria, de la identitad valenciana
(o, al menos, la posibilidad de disponer de materiales culturales para llevarla a cabo) se produjo desde
dentro del patriotismo espaol (Mart i Archils, 1999: 185-186).
158
s important tenir present, com ja hem vist, que les identitats poltiques prvies a la contemporanetat no poden ser considerades, malgrat ls habitual entre diversos intellectuals, com nacionals.
Fins a la irrupci del nacionalisme, doncs, no hi hauran nacions ni identitats nacionals. En qualsevol dels
casos aix no significa que no existira una determinada identitat valenciana a ledat mitjana i a ledat
moderna i que, dalguna manera, un cert record daquesta influir en la identitat regional valenciana (amb
la qual cosa no podrem parlar duna invenci absoluta de la identitat ni de la tradici, qesti que no
sempre els terics modernistes resolen amb encert). En aquest sentit, la proposta fusteriana, que simagina com renacionalitzadora no seria sin un nacionalisme ex novo que prendr, aix s, elements culturals bandejats de lesfera pblica (singularment la llengua prpia) per banda de lestat-naci espanyol.
cosa la creaci de la identitat nacional espanyola no es produ noms per lacci

nacionalitzadora de lestat espanyol (ms o menys feble segons quins punts de mira
histrics) sin, tamb, per lacci social duna part significativa de la societat civil
valenciana, de tal manera que a les primeries del segle XX, la cultura poltica espanyola ja era slidament nacional-espanyola:
El hecho cierto es que, a principios del siglo XX, la cultura poltica de los valencianos era ya slidamente nacional-espaola. Espaa era el mbito de identificacin poltica, por ms que sta se hiciera (oralmente y en la prensa satrica) en cataln y fuera compatible con una fuerte afirmacin regional e, incluso, con una
crtica recurrente al centralismo, pero no al unitarismo nacional (Mart i Archils,
1999: 180).
El procs de construcci nacional espanyola, a ms, restar molt afavorit per la

collaboraci activa del catolicisme valenci que, en tenir xit el seu sindicalisme
agrari, no hagu de recrrer a refugiar-se en una proposta identitria nacional alternativa a lestatal com s que fu lEsglsia catlica a Catalunya o al Quebec.
De fet, a Espanya el procs de nation-building espanyol no es posar en qesti
sin a partir de la crisi del 98 i bsicament limitat a una part de les societats de Catalunya i del Pas Basc. Des de la resta de territoris, fins i tot a aquells que tindran una
llengua prpia diferent del castell, incls el Pas Valenci, no impugnaran el model
nacional espanyol prcticament o ho faran duna manera parcial i minoritria i ja
comenat el segle XX (Mart i Archils, 1999: 175).
***
Al Pas Valenci tamb ser durant el perode de la Restauraci quan es crear

la identitat regional valenciana a partir duna determinada valenciania temperamental
preexistent. De fet, ser aleshores quan es produir un intens procs de definici
daquesta identitat regional prpia (Archils, 2007b: 94). En concret ser el moviment
conegut com la Renaixena el que ms contribu a imaginar el que esdevindr un
regionalisme que aplegar (hegemnic, conv recordar-ho) fins els nostres dies i que
el blaverisme instrumentalitzar per aconseguir la seua alta penetraci social.
La Renaixena veu de les fonts del Romanticisme europeu (al cas valenci, en
concret, de la influncia historiogrfica liberal de Vicent Boix,159 que glorificar el passat foral i daltres autors com Josep Maria Bonilla)160 i podem datar el seu naixement
amb la constituci, lany 1878, de LRP, que sautodefinir com una entitat damadors
de les glries valencianes. Tradicionalment sha vingut distingint dos sectors a la
Renaixena: lanomenada Renaixena de guant, ms elitista i conservadora i encapalada per Teodor Llorente,161 i la despardenya, suposadament ms popular i
159
Vicent Boix Ricarte (Xtiva, 1813-1880): escriptor i historiador i destacat membre del Romanticisme liberal valenci. Membre de la Milcia Nacional, fou escolapi i esdevingu funcionari. Mantenidor
dels Jocs Florals de Barcelona de 1877 i de Valncia a 1879.
160
Josep Maria Bonilla i Martnez (1808-1880): escriptor, pintor, gravador, periodista i llicenciat en
dret. Fou comandant de la Milcia Nacional durant la primera guerra carlina. Introductor del Romanticisme
a Valncia, fou iniciador dEl Mole i amb Bernat i Baldov els peridics satrics El Tabalet i La Donsayna.
161
Teodor Llorente Olivares (1836-1911): de famlia burgesa, fou poeta (guanyador, junt a Vctor
Balaguer, dels primers Jocs Florals de Valncia el 1859), periodista (director de La Opinin i fundador de
LP lany 1866) i historiador. Tamb fou un poltic actiu, que evolucion des del liberalisme moderat al
monarquisme i conservadurisme. Fou cap provincial del Partit Conservador de 1895 i 1899 i de gener a
juliol de 1903, quan abandon definitivament la poltica activa i diputat provincial, diputat a Cortes i
senador. President de LRP de 1879 a 1899 i a partir daleshores president honorari, se lha considerat el
principal ideleg de la Renaixena valenciana i un dels mxims promotors de la identitat regional i del
regionalisme espanyolista (a partir de dades de Roca, 2007c).
progressista, i encapalada per Constant Llombart162 (Sanchis Guarner, 1976, Guarner, 1985 o Bald, 2007). Aquesta dicotomia, per, ha sigut qestionada per nous
investigadors.163
Fra com fra, el que ens interessa per a la nostra recerca s que ni Llorente ni
Llombart impugnaran la identitat nacional espanyola ni faran cap afirmaci poltica de
la identitat valenciana que no fra especficament espanyola (Archils, 2007a: 145).
Per tot plegat la construcci llorentenista de la regi esdev no sols perfectament
compatible amb el nacionalisme espanyol sin en bona mesura subordinada a aquest:
La vocaci espanyolista de la frmula Valncia per Espanya dels versos de Llorente, implicava una distinci inefable entre la regi com a espai ntim, plcid i quietista, reducte de la tradici i dall mort i la ptria cosmopolita, oberta i svigorosa, i
superior culturalment [...] El regionalisme valenci, nacionalment espanyol, aconseguir que socialment siga percebuda com a lgica i coherent la compatibilitat
entre lespanyolisme rabis i la inocutat de ls literari de la llengua (Sanz i Nadal, 1996: 21-22).
Laposta dels hmens de la Renaixena i dels seus continuadors, en conseqncia, ser la creaci duna identitat regional estrictament cultural i apolititzada. Della no
sorgir cap regionalisme poltic ni cap polititzaci de lexaltada diferncia etnocultural.
La seua fou una aposta per un regionalisme bien entendido, perfectament compatible
amb la identitat nacional espanyola. Es limitar a la restauraci dalguns usos cultes de
la llengua prpia, bsicament restringit a la poesia i a la recollecci de materials literaris, esttics i historiogrfics (durant aquest perode tingu un important impuls la
investigaci histrica) amb qu imaginar la regi valenciana i la valencianitat regional. Talment com hem vist en el captol de la regi com a comunitat imaginada,
aquesta tamb al Pas Valenci simaginar com una nina russa, no sols integrada en
la naci sin activament supeditada a la naci.164
A tall dillustraci del que estem afirmant adjuntem un extracte de la revista Valencia de lany 1909, el mateix de lExposici Regional, en qu sexplicita inequvocament aquesta identitat dual (suposadament tan valenciana com espanyola) jerarquitzada. Parem atenci en la formulaci retrica, ja que la prioritat, sense menystenir la
importncia de la identitat regional, lligada a la histria foral, (sense deixar damar la
nostra vella Senyera), raur en la nova construcci nacional espanyola (li cedim sempre el pas a la bandera espanyola):
Valencia cuenta con generales simpatas. No se nos puede regatear afectos, porque estamos tan orgullosos de ser valencianos como espaoles; aqu no anida tibia la idea de patria; carecen en absoluto de ambiente los anhelos de disgregacin; sin dejar de amar nuestra vieja Senyera, jams humillada, le cedemos siempre el paso a la bandera espaola; por todo esto somos acreedores a que toda
162
Carmel Navarro Llombart (Constant Llombart. Valncia, 1848-1893): dorigen humil i dideologia
republicana, fou escriptor i activista cultural de la Renaixena. Fundador de LRP (prompte labandon i
fund lassociaci LOronella, que no apleg a quallar) i de Lo Rat-Penat. Calendari llemos.
163
[Llorente] se convierte en el mximo representante de lo que algunos estudiosos han convenido en denominar, a menudo de manera forzada y peyorativa, sector conservador o cultista de la Renaixena valenciana, por oposicin al sector progresista o popular, encabezado por Constant Llombart,
estableciendo as una anttesis que, en realidad, no fue tal (Roca, 2007c: 114).
164
Rafael Roca apunta la suggerent tesi de qu Llorente no sols apost ideolgicament per una
Renaixena apolititzada sin tamb ho fu per motius estratgics: A diferencia de Catalunya, Llorente
concibi una Renaixena explcitament apoltica por conviccin, pero tambin porque, teniendo en cuenta
la situacin social en que aquel movimiento lingstico y literario se desarroll en Valencia, donde las
suspicacias separatistas y la falta de sensibilidad nacional estaban a la orden del da, pens que era sta
la mejor manera de defenderlo y consolidarlo. En el terreno cultural, esta actitud apoltica le permiti
ejercer como barrera ante los mltiples ataques que contra la Renaixena propinaban los sectores valencianos y madrileos ms hostiles a su implantacin y desarrollo, y que eran prcticamente todos los
socialmente significativos: la burguesa, la clase poltica, la universitaria y la clerical. Es decir, tuvo que
actuar en contra de su propia clase social (2007: 115). Cursiva de loriginal.
Espaa contemple la gallarda expresin de nuestro progreso regional (a Boira,

2006: 84).
s innegable, per tant, que la Renaixena ser polticament nacionalista espanyola per alhora tamb bastir un particular discurs regionalista del qual, com mostrarem, el blaverisme s considerar hereu i far servir en termes molt semblants, per
la qual cosa mereix la pena que li prestem alguna atenci.
De tal manera que el debat histric se situa no en el caire hegemnic de la identitat regional valenciana i, per tant, de la identitat nacional espanyola al Pas Valenci
durant els segles XIX i XX, qesti en la qu hi ha una coincidncia total, sin en com
fou exactament eixe regionalisme. Lgicament les posicions poltiques de la transici
democrtica i posterior condicionen com vegem aquest. En aquest sentit, tindrem les
visions crtiques per ms prximes al fusterianisme, com la de Cuc (1989) que el
denigrar com un espanyolisme amb ressentiments provincials,165 fins a les ms
comprensives amb el regionalisme, fins al punt desdevenir difcilment sostenibles,
com les de Boira (2006), que les compara amb els plantejaments de Francesc Camb i
de la Lliga Regionalista.166 Nosaltres, com hem explicitat, ens situarem en aquesta
recerca ms prxims a les dArchils, que ens semblen ms equilibrades.
Archils (2007b: 95) ens apunta els quatre principals llegats de la Renaixena,
que tindran conseqncies posteriors i que romandran en la identitat collectiva dels
valencians: 1) la revaloraci de la llengua prpia i la conver-si en un mbit privilegiat
didentificaci simblica amb la identitat collectiva; 2) lelaboraci duna narrativa del
passat histric en la qual sexaltava letapa medieval i foral com a perode daurat; 3)
la idealitzaci dun patrimoni tangible (arqueolgic) o intangible (el paisatge de lhorta i
la barraca com a prototpics); i 4) la suma fraternal de les tres administracions amb qu
la Restauraci havia dividit el Regne de Valncia, les provncies de Castell, de Valncia i dAlacant en un espai simblic regional com.
Encara que ara no s el moment de fer-ho detalladament, s que conv esmentar
que el blaverisme participar en bona mesura daquestes quatre llegats, amb la qual
cosa podem anticipar que pendr en bona mesura la identitat regional com a paradigma per a la reformulaci de la seua narrativa identitria alternativa a la catalanista.
Noms per reafermar laire de famlia del blaverisme amb la Renaixena, tan sols
apuntarem que el regionalisme anticatalanista: 1) alar el valenci a element bsic de
la identitat valenciana i de la diferenciaci envers Catalunya, la qual cosa ser perfectament compatible amb un s majoritari del castell; 2) glorificar el passat foral valenci i, particularment, el segle XV, com a segle dor de la llengua valenciana; 3) malgrat que all on el blaverisme poltic o el PP tinguen parcelles de poder, lhorta no es
protegir i sapostar per un urbanisme objectable, retricament es defensar aquest
paisatge (cada vegada ms intangible) com a paradigma dall valenci; i 4) es reprendr el provincialisme fraternal. UV, per exemple, tenia al seu logotip original els noms
dAlacant, Castell i Valncia i el seu lder, Lizondo, feia servir sovint aquestes tres
denominacions com a sinnim de la de Comunitat Valenciana.
165
s aquesta explosiva combinaci de mites vernaculars i de ressentiments provincians, aquesta

barreja de frustraci parroquial i dexaltaci espanyolista, la que conforma un peculiar regionalisme valenci, un sentiment que avui en diuen de valenciania, que serigeix bellics contra tota amenaa que tracte
de vulnerar el sistema. Contra tota amenaa a Espanya. Ben sovint, en nom del sentiment ferit, de la sensaci real o imaginada de greuge comparatiu, de lamor propi local (Cuc, 1989: 129).
166
si fem un poc dhistria comparada, els discursos de lExposici Regional Valenciana de 1909
no es distancien tant dels missatges regionalistes que la Lliga de Francesc Camb llanava per aquells
mateixos anys [...] Estem absolutament convenuts de la continutat histrica entre Exposici Regional,
una fita que va establir principis bsics de lideari valenci i el valencianisme de preguerra i de postguerra (2006: 29 i 32). Semblen, per, ms equilibrades aquestes: fue un episodio polidrico, difcil de
definir, pero que uni experiencias de diversas ideologas. As, al mismo tiempo, la exposicin acogi
feroces arengas espaolistas junto a discursos regionalistas, e incluso nacionalistas; cnticos a la unidad
de Espaa y loas a la Corona de Aragn; defensa acrrica del uso oficial del valenciano y llamadas
exaltadas a la lengua castellana (Boira, 2007: 137).
La Renaixena, en conseqncia, tindr un paper fonamental en la construcci

de la particular identitat regional valenciana. Cal tenir ben present, per perqu
potser contribueix a explicar per qu el blaverisme, fonamentat en aquesta identitat
regional, ha quallat bsicament en el hinterland de Valncia que el que habitualment denominem Reneixena s un producte gaireb exclusiu de Valncia o, com a
mxim, de les comarques que envolten la ciutat (Cuc, 1989: 112). Tot i aquesta
limitaci territorial, producte duna selecci probablement restrictiva dels elements
culturals, la identitat regional no tindr alternativa fins a la irrupci del fusterianisme a
la dcada dels seixanta del segle passat:
Lo cierto es que este inventario identificatorio se basaba en una visin muy selectiva del espacio de la ciudad de Valencia y de lHorta, lo que supona que parte del
territorio valenciano poda no identificarse con el repertorio. Pero, al mismo tiempo,
no surgi ningn imaginario global alternativo, de suerte que, con sus lmites y
parcialidades, este ha venido siendo histricamente el nica referente consolidado
de la identidad valenciana (Archils, 2007b: 99).
Lideleg fonamental de la Renaixena ser Llorente, patriarca de les lletres valencianes del trnsit dels segles XIX i XX i lligat al sistema poltic de la Restauraci. Si
fem cas de Cuc, a partir de lanlisi del Discurs dElx, els trets essencials del seu pensament rauran en sis punts: 1) identificaci amb els propietaris agrcoles i lagricultura
dexportaci (que anomenar triomfalisme agrarista, 1992a: 265); 2) marginaci de la
indstria; 3) acceptaci absoluta del sistema unitarista i centralista de lEspanya de la
Restauraci; 4) visi jerarquitzada i autoritria del Pas Valenci; 5) folkloritzaci dels
valors autctons i 6) negativa a modificar lstatus lingstic (1971: 22-23).
El blaverisme, com veurem a la tercera part, pendr bona part daquest programa ideolgic per amb matisos, ja que tot i que continuar participant dun discurs
agrarista, aquest no ser ja (no podria ser-ho a la dcada dels setanta del segle passat
i posteriors) antiindustrialista. Aix mateix el populisme anticatalanista encaixar malament amb una visi jerarquitzada i ms prompte far un discurs igualitarista. Per ltim,
a partir de la dcada dels vuitanta del segle XX la forma majoritria de ser espanyolista
ser ser autonomista (regionalista tamb en certa mesura a nivell poltic), per la qual
cosa el punt quart no s tan diferent si atenem al contextos generals espanyols, molt
distint en tots dos casos, particularment pel que fa a la centralitzaci de lestat-naci.
Per, tal com tindrem ocasi danalitzar detallament, insistim, hi haur un cert aire de
famlia entre bona part dels valors de la Renaixena i del blaverisme.
Aquestes semblances, per, no ens han de fer pensar que lanticatalanisme formara part del programa de la Renaixena. Tanmateix, en diverses ocasions, des del
blaverisme es revindicar aquesta i el seu suposat caire valencianista, amb una
confusi interessada entre valencianisme i valenciania. Adlert escrivia als inicis de la
transici que el valencianisme, seguint i perfeccionant la Renaixena, dedicava tota la
seua amor a lexalament de la gloriosa identitat valenciana multisecular (1977: 101).
Conv, per, que matisem el paper que atorgava la Renaixena a la llengua prpia. Aquesta no negava un determinat paper a la llengua catalana colloquial, com
en el teatre o determinada premsa de masses com la satrica, i fins i tot dalta cultura,
com en alguns usos potics en la construcci de la regi, sin ms prompte que
duna banda la llengua prpia restar subordinada al castell i duna altra esdevindr
un smbol etnocultural no polititzat per bastir una alternativa nacional a lespanyola:
de manera significativa la llengua ocupava un lloc ambivalent, important, per no
central. En tot cas, ni amb la llengua ni amb cap altre tret identitari es proced a
una polititzaci de la identitat etnocultural prpia que estiguera fora del marc de la
regi com a construci simblica dins de la naci espanyola (Archils, 2007a:
145).
En conseqncia les afirmacions dArchils i de Cuc noms serien contradictries en aparena, ja que el castell continuar com a llengua nacional, s dir, com la
llengua de la poltica, dels negocis i de lalta cultura per el valenci esdevindr una
llengua regional, s dir, una llengua popular per tamb de determinats usos rituals,
amb la qual cosa tamb esdevenia un element pblic, per ms que subordinat, dautoidentificaci collectiva.167
No ser, doncs, casualitat que el blaverisme, si deixem de banda el secessionisme lingstic que analitzarem monogrficament i que s suposar un capgirament
i fins i tot una ruptura amb els postullats de la Renaixena, mantinga aquest
esquema dels precursors de la identitat regional: la configuraci del valenci com una
llengua bsicament restringida a usos colloquials i rituals alhora que s reivindicada
com un dels smbols ms importants de la identitat valenciana, sense que aquesta
ambivalncia siga percebuda com a cap contradicci.
A ms a ms la Renaixena contribu decisivament a la conformaci dun univers
simblic que ha perdurat fins als nostres dies i que ha fet servir el blaverisme que
si ms no presentar els tres trets segents: 1) la reivindicaci duna politeia prpia, el
Regne de Valncia i el passat foral (sovint idealitzat); 2) lexistncia dun territori (bsicament, com hem vist, lHorta) que condicionaria la identitat valenciana collectiva; i 3)
una selecci de trets culturals que conformaran un autoestereotip de lessncia dels
valencians, una psicologia collectiva molt estetizada (Archils, 2007a: 145).
Per illustrar els tres trets esmentats en la construcci simblica de la identitat
regional hem triat els dos volums del llibre Valencia dins la collecci Espaa. Sus
monumentos y artes. Su naturaleza e historia, de Teodor Llorente i que fou una guia
paradigmtica de com veien el Pas Valenci els hmens de la Renaixena.
En primer lloc ens trobem que, malgrat que el llorentinisme construir la regi
duna manera indestriablement lligada i, encara ms, subordinada, a la identitat nacional espanyola englobadora Cuc defineix la ideologia ratpenatista com una valencianisme enyorads, hbrid, indecs i fluctuant (Cuc i Blasco, 1992: XXXII), aquest
regionalisme cultural s que reivindicar la nostlgia del passat del Regne de Valncia
(i, tamb, de la Corona dArag) aix com una certa denncia duna determinada
poltica uniformitzadora i castellanitzadora, centralista,168 que no agradar ni al propi
referent de la Renaixena valenciana, encara que aquest discurs no genere cap
conseqncia poltica. En qualsevol dels casos, tot i que el blaverisme instrumentalitzar aquesta tradici, el discurs llorentinista aparentment semblaria als ulls actuals
ms valencianista que no el del regionalisme anticatalanista si ms no per recrrer a
una determinada visi de la histria no precisament castellanocntrica:
El reino de Valencia es un concepto puramente histrico; pero an se consideran
ligados por ms estrecha hermandad dentro de la patria comn los pueblos que lo
formaban; an se llaman todos ellos valencianos; an conservan algo de su propia
peculiaridad, que resiste la tendencia centralista y uniformizadora de nuestra
poca. Razn tienen los valencianos para gloriarse de su pasado (1887: 26).169
167
Aunque la Renaixena no articul un programa de difusin social de la lengua, la coloc en un

lugar de preeminencia simblica respecto de la identidad valenciana. Se trataba de una posicin de
subordinacin diglsica de la misma al castellano como lengua nacional, pero, al tiempo, le otorgaba una
visibilidad en el mbito de la representacin colectiva (Archils, 2007b: 95).
168
En un sentit semblant, Boira considera que Valncia havia estat, si ms no, fins 1909, una regi abandonada pel poder central s una argumentaci recurrent, per exemple, en la memria del primer
marqus del Tria, en Toms Trnor i Palavicino (2006: 74).
169
Per mostrar que aquesta no s una cita allada: La abolicin de los Fueros ech a tierra aquellas solemnidades tan gratas al pueblo valenciano: disolvise el Centenar de la Pluma; arrinconse la bandera del Rat-Penat, desaparecieron los justicias y los jurados, con sus gramallas histricas y sus maceros
histricos: constituyse un Ayuntamiento la castellana, con sus alcaldes y sus regidores y sus rondas de
alguaciles, todo ajeno la tradicin del pas y sus costumbres caractersticas. Este nuevo rgimen
municipal no interesa nuestros propsitos, ni tampoco los cambios que ha sufrido en el presente siglo,
sujeto siempre la uniformidad de las leyes centralizadoras (Llorente, 1889: 117). O vegem aix mateix
Clar est que aquesta reivindicaci aparentement particularista i anticastellanocntrica (que no anticastellana) tindr uns lmits molt clars que ja hem apuntat: la
recuperaci de la llengua en lmbit esctrictament literari i, encara ms, en la poesia
(que seria ms que suficient per a la reconstituci del particularisme valenci) i a tot
estirar la creaci duna identitat regional no polititzada. En cap cas, per, la recuperaci de lautogovern del Pas Valenci; en cap cas, la ms mnima oposici a la unitat,
ms o menys jacobina, dEspanya. Ans al contrari, aquest moderadssim particularisme s percebut com un reforament, com un complement daquesta unitat.
Precisament, en la particular visi llorentinista, una de les principals diferncies
entre Valncia i Catalunya (que, com veurem ms avant, no rau ni en la llengua ni en
la cultura compartida) ser en la relaci envers Castella. La justificaci daquesta ser
molt signi-ficativa i consistir en qu Valencia seria ms dctil i flexible que Catalunya, ms fcil en el perd i no pensa en restablir institucions del passat:
En el orden literario hay que sealar la restauracin del idioma peculiar, que nacida al calor de la renaixensa catalana, adquiere vida propia y lozano vigor en les
Juegos florales del Rat-Penat. Esta nueva poesa vuelve los ojos las pasadas
grandezas, reconstituyendo el particularismo valenciano: pero no lo opone la
unidad espaola; lo armoniza y concierta con ella. Valencia, ms dctil y flexible
que Catalua, dura en el enojo y fcil en el perdn [...] no guarda rencor Castilla;
hay veces tonos elegacos en sus recuerdos de antao, nunca anatemas, ni
maldiciones. No piensa en restablecer instituciones que no responden ya al estado
presente (Llorente, 1887: 192).
Daltra banda, la imaginaci poltica llorentinista fonamentar la identitat regional

en una determinada percepci del territori, molt lligada a la idealitzaci de lhorta i les
formes culturals del llaurador dels voltants de la ciutat de Valncia, una visi territorialment mutillada per que ha quallat i que el blaverisme instrumentalitzar en benefici
propi particularment en el hinterland del cap i casal. De tal manera que la terra
valenciana ser imaginada com una immensa regi de camps frondosos de tarongers i fruitals, Valncia com a Jard dEspanya, cosa que hauria configurat el nostre
esperit collectiu. Vegem al respecte la construcci literria de Llorente en endinsarse en terres valencianes des de Catalunya:
Es el ro Cenia; ya lo hemos pasado: ya estamos en tierra valenciana! Cruzamos
una meseta pedregosa, mal poblada de escuetos algarrobos; luego los montes
huyen diestra y siniestra mano, y se abre nuestro paso alegre llanura, ceida
un lado por la faja azul del Mediterrneo, y al otro por la ondulada silueta de una
cordillera remota [...] y sobre la playa, entre huertos de naranjos cercados de blancas tapias, y quintas rodeadas de frutales, destacnse Vinaroz [...] Es la primera
poblacin del reino de Valencia. Valencia! Hermosa Valencia! Yo te saludo! En
la brisa de tus playas respiro el aire natal. Tus campos frondosos guardan para m
los encantos del soado paraso [...] Voy guiaros por el JARDN DE ESPAA
(1887: 10-11).170 Majscula de loriginal.
el lament de Llorente envers la concepci de la Valencia del Cid: Los historiadores de Castilla y los que
consciente inconscientemente han seguido despes, al escribir los fastos nacionales, el espritu de
hegemona castellana, subordinando ella los otros elementos constitutivos de la comunidad espaola,
han llamado Valencia la del Cid, porque, desde su punto de vista, esta legendaria figura es la que en
ella sobresale ms; nosotros, sin disputar al guerrero-tipo castellano los timbres de la historia, ni los de la
poesa, si hemos de poner algn nombre al lado del de Valencia, bastante ilustre y glorioso por s para no
necesitar adimentos, no pondremos otro que el de su verdadero liberador, el de su legislador insigne, el
del mejor de sus monarcas: Valencia, si es de lguien, es de D. Jaime, el rey de la Conquista, el rey de
los Fueros (1887: 115).
170
Muestra una visin idealizada y edulcorada del mundo rural de la huerta, donde todo es armona, felicidad y conformismo, se contiene todo un sistema simblico de la identidad valenciana. En ella,
encontramos una vertiente descriptiva de la vida rural idlica y una vertiente normativa, puesto que se
propone como ideal de vida para los valencianos (Ario, 1992: 266).
Una altra construcci de la Renaixena que acabar per convertir-se en un autoestereotip dels valencians ser la percepci de ser una gent tal vegada menys constants i tenaos que els catalans per ms afables i joviales, amb molt denginy i,
per damunt de totes les coses, amb una afecci considerable per all artstic i all
potic, aspecte que seria el factor que ms ens distingira: Valncia imaginada, ni ms
ni menys, com lAtenes de la corona dArag. Aquestes imatges creades perduraran
en lautopercepci dels valencians i el blaverisme, novament, les instrumentalitzar:
Al lado del aragons, bravo, rudo y leal, abierto de genio y obstinado de carcter,
poco imaginativo y menos idealista; y del cataln, activo y emprendedor, indmito
y algn tanto arisco, y sobre todo, muy industrioso y prctico, se destaca con marcada singularidad el valenciano, igualmente intrpido, pero no tan constante y tenaz, agresivo las veces, pero ms afable y jovial, y distinguindose principalmente por su vivaz ingenio y por su propensin a lo artstico y lo potico. Atenas
de la corona de Aragn ha sido llamada Valencia, y merece, en verdad, tan lisonjero epteto (Llorente, 1887: 28).
I en un sentit ben semblant cal afegir el caire festiu, sociable i expansiu que Llorente atrubueix al poble valenci, cosa que esdevindr una autopercepci molt coincident de la identitat valenciana central actual que, pel que es veu, tamb li deu molt a
un dels ms grans constructors de la identitat regional:
Alegre de carcter, vivo de ingenio y rico de imaginacin, propende el pueblo valenciano todo lo que sea fiesta y regocijo. la vez que de hacendoso y vividor,
tuvo siempre, y an conserva, fama de festivo y alborozado. Su ndole sociable y
expansiva, y lo apacible del clima que disfruta, conspiran para llevar la plaza y
la calle sus diversiones y festejos, convertindolos en espectculos pblicos y en
solemnidades verdaderamente populares (1889: 319).
Tot i que no s aquesta investigaci el lloc per analitzar detingudament el procs

de creaci de la identitat regional valenciana, s que caldr apuntar alguns dels suports
culturals claus daquest procs dimaginaci social. Tot aprofitant les anlisis esmentades apuntarem, sense pretensions dexhaustivitat, cinc vehicles importants per
aquesta construcci cultural regionalista: 1) la literatura (de masses); 2) la pintura, 3)
larquitectura, 4) la msica i 5) les festes i, en particular, les falles. Tots plegats, en
major o menor mesura, contriburen a la creaci duna autoimatge dels valencians que
ha roms fins a lactualitat.
En primer lloc la literatura es conformar a finals del XIX i principis del XX com
un mitj de masses on els diferents personatges encarnen (o, el que s el mateix,
creen) suposats prototips nacionals i regionals. Anderson, al respecte, afirmar que a
lEuropa del segle XVIII la novella i el peridic seran mitjans tcnics a gran escala i de
rellevncia extraordinria per a re-presentar la mena de comunitat imaginada que
s la naci (2005: 43). En conseqncia, particularment a la literatura realista,
aquests prototips esdevenen naturalitzats en identificar-los bona part dels nous
pblics lectors com a seus, de tal manera que aquesta crea la ficcin de la identidad
nacional, la da por verdadera y natural, la naturaliza. Por eso la regin resulta un mbito tan adecuado (Archils, 2006: 144).
En aquest sentit Vicente Blasco Ibez tindr un paper dextraordinria rellevncia en la construcci de la identitat regional, a ms de com a poltic i periodista,
com a literat en escriure autntics best-sellers, uns quants dels quals de temtica
regional com Arroz y Tartana, Flor de Mayo, La barraca, Entre naranjos i Caas y
barro, i que tindran una fonda conscincia en la identitat collectiva dels valencians.171
171
Cal aclarir que, igualment que els idelegs de la Renaixena, Blasco utiliza la regin, Valencia,
que l como nadie contribuye a imaginar con sus novelas como base de su reflexin tica, poltica y por
supuesto esttica. Blasco no es de ninguna manera un regionalista poltico; antes bien fue uno de sus
enemigos ms caractersticos. Para Blasco utilizar lo regional como material para su novela no slo no
De fet, com ens diu Ninyoles, Blasco Ibez s reconegut com el segon personatge
ms representatiu de Valncia per banda dels habitants del cap i casal, tot i que amb
menor freqncia entre els ms jvens i desprovet de la seua crrega ideolgica.172
Aix mateix conv tenir tamb present la importncia del teatre de masses i, particularment, del sainet, com a mecanisme dautopercepci social dels valencians i, al
capdavall, didentificaci popular amb una particular valencianitat, expressada mitjanant la llengua prpia, per ms castellanitzat i popular (com no podia ser duna altra
manera) que fra lestndard que es feia servir.173 Tampoc podem menystenir les
revistes populars en valenci, com El Mole (nascut el 1837 i amb altres perodes curts
com el 1864-1865 i el 1870) o el satric La Traca (nascut el 1884 i que, amb diverses
intermitncies, apleg fins a 1937), escrites en dialecte apitxat i amb ortografia catica
i acastellanada i amb problemes importants a la censura, per que tingueren tiratges
importants, de fins a 3.000 subscriptors el primer i 12.000 exemplars el segon.
Pel que fa a la pintura i en segon lloc no cal recordar les reflexions sobre la reproductibilitat de lart modern de Benjamin per prendre conscincia de la importncia
de la imatge en la construcci de tipus regionals i nacionals. Particularment la pintura
costumista buscar reflexar idealment prototipus populars amb qu reconstruir les
suposades essncies del poble:
En esta bsqueda de esencias y genios nacionales, la regin jug una vez ms
un papel esencial. En el caso de la pintura exista un precedente poderoso, desarrollado a partir del Romanticismo con la pintura costumbrista. A partir del ltimo
tercio del siglo XIX, sin embargo, se produjo una verdadera eclosin de la pintura
que tomaba a las regiones y los temas locales como sujeto (Archils, 2006: 137).
Joaqun Sorolla174 complir un paper fonamental en aquesta construcci pictrica, cultural, de la identitat regional. Sorolla, en representar Valncia i els valencians als
seus llenos, en fer visible la valencianitat, esdevingu un altre dels referents en
aquesta construcci. No debades encara s un referent important en la valencianitat
com demostr les cues i linters de lexposici de Bancaixa de 2007-2008 i que, a
ms, fra el tercer personatge histric ms representatiu de Valncia175 en lenquesta
coordinada per Ninyoles a la dcada dels noranta del segle passat, noms per darrere
de Jaume I i de, precisament, el seu amic Blasco Ibez.
conllevaba suscribir un programa regionalista, sino que era perfectamente compatible con su nacionalismo espaol, el implcito o el ruidoso, como tanto gustaba de manifestar (Archils, 2006: 145-146).
172
Blasco Ibez mant una posici relativament avantatjosa en lordre de freqncies. El consens general sobre aquest personatge es redueix prcticament a la meitat entre la gent ms jove. s una
figura de projecci caracterstica: relativament poc considerada entre els nascuts fora de Valncia per
que gaudeix de major reconeixement entre els nascuts fora del pas. Des del punt de vista poltic, el nom
daquest novelista apareix prou desprovet de lantiga connotaci ideolgica. Tot i aix, les allusions a
Blasco Ibez es redueixen entre la gent que es defineix de dreta (Ninyoles, 1996: 22).
173
La difusi del teatre de masses, amb el sainet escrit en valenci com a pea mestra, va convertir aquest gnere en una de les manifestacions identitries clau. Fet i fet, va ser la ms important de les
manifestacions artstiques escrites en valenci i la ms difosa. Coneixem encara mal els mecanismes de
recepci, per no hi ha dubte que a travs del sainet (pensem per exemple en Eduard Escalante) es va
difondre una (auto)imatge de la societat valenciana destinada a perdurar (Archils, 2007a: 148).
174
Joaqun Sorolla (1863-1923): pintor, fou lintroductor de limpressionisme al Pas Valenci i ha

esdevingut un clssic que retract la identitat regional valenciana. Visqu o expos a Madrid, Roma,
Pars, Berln i Londres. Destac particularment per lobra Visiones de Espaa. Al respecte, Archils afirma
que no es casualidad que, aunque la obra qued inconclusa, Sorolla, que ya haba dedicado buena parte
de sus esfuerzos a la representacin pictrica de Valencia, respondiera al encargo de la Hispanic Society
de Nueva York a principios de siglo XX con una serie de representaciones regionales para cumplimentar
el encargo de simbolizar en la distancia del nuevo continente la imagen de Espaa (2006: 138).
175
Tot i que noms un 5% anomenara Sorolla cal tenir en compte que al treball de Ninyoles un de
cada cinc enquestats (el treball de camp fou el 1994) no sabien o no contestaren a aquesta pregunta.
Jaume I nobtingu un 22% i Blasco Ibez un 19% (Ninyoles, 1996: 21).
En tercer lloc, larquitectura tamb contribuir a aquesta particular construcci

regionalista. Particularment amb la recuperaci del gtic com a estil a reivindicar. No
debades el gtic havia sigut el cam artstic de la Valncia medieval, de la Valencia
important, daurada a la mediterrnia.176 Fins i tot els smbols regionalistes a larquitectura de lExposici Regional de 1909 foren importants i constants com, per exemple:
La faana del Sal dActes estava coronada per un grup escultric [...] que representava Valncia, una dama amb una senyera coronada amb el conegut remat de
lelm amb la rata penada, acompanyada de figuracions del Treball, del Comer i de
les Arts (Boira, 2006: 111).
En quart lloc la msica permetr, a ms de la creaci dmbits de sociabilitat, un

repertori i una esttica particulars amb qu identificar-se, tamb com a regi (Archils,
2007a: 149). Tan sols esmentarem el paper del mestre Giner177 en una construcci
cultural de un estilo y de una representacin que haca de lo valencino su razn de
ser (Archils, 2007b: 99) o, tot i que deixarem per al captol quinz lanlisi de lHimne
(de lExposici) Regional, ara noms apuntarem com la pea del mestre Serrano178 i
la lletra de Maximili Thous,179 exponent inequvoc de la ideologia regionalista, quall
en limaginari collectiu i sinterpret com un element important en molts dels municipis
del hinterland de Valncia.
I last but not least hem desmentar el paper que tindran les festes i, en particular,
les falles en la construcci de la identitat regional. Tot i el seu origen a la ciutat de
Valncia, les festes josefines no sols seixamplaran a diversos municipis del hinterland
de la capital (a diferncia daltres festes com la Fira de Juliol, ms circumscrita al cap i
casal i, per tant, ms limitada en la identificaci com a festa de tots els valencians.
Hernndez, 1998: 122) sin que, degut a la centralitat del cap i casal, les falles trascendiran el localisme, particularment en el perode que Ario anomenar d acceleraci entre 1927 i 1936 on es produiria la vinculaci entre ritual faller i identitat valenciana (1992a: 333). De tal manera que:
Hay un proceso de smosis entre prctica fallera e identidad valenciana y es esta
operacin metabolizante la que convierte a las Fallas en el icono sacral mediante
el que se expresa el culto laico de la modernidad [...] Las Fallas son la manifestacin ms acabada (hierofana) de Valencia y, en funcin de ello, son intocables.
Los medios de comunicacin, la Junta Central Fallera, el Gremio de Artistas Fallaros, la opinin pblica que se expresa en los peridicos mediante cartas al director y el Ayuntamiento, todos concordes en un mismo sentir, afirman el principio
de identidad e intangibilidad de Fallas y Valencia (Ario, 1992: 335 i 357).
A ms a ms Ario ens mostra que les falles participaran dun regionalisme fraternalista que tindr com a principals caracterstiques de la mentalitat dels fallers les-
176
El gtic havia de ser lestil definitori. La ra ens la proporciona novament la revista Valencia:
El estilo de esta soberbia obra es gtico, continundose de esta manera la tradicin gloriosa de nuestra
arquitectura regncola. El gtic adoptava aix el paper de fil conductor entre la Valncia gloriosa del segle
XV i la Valncia que ressorgia, gloriosa tamb, a comenament del segle XX (Boira, 2006: 115).
177
Salvador Giner Vidal (1832-1911): msic i compositor. Intevingu en el naixement del Conservatori de Msica de Valncia (del qual en seria director), de la Banda Municipal de Msica i de lOrfe El
Micalet. La temtica valenciana estigu molt present si ms no en una part de la seua obra. Algunes
daquestes, com Lentr de la murta, han roms en limaginari de la identitat regional valenciana.
178
Jos Serrano Simen (Sueca, 1873-Madrid, 1941): msic i compositor. La major part de la seua
producci foren sarsueles, per tamb compos peces de temtica valenciana com lHimne de lExposici o el pasodoble El fallero que el convertiren en una referncia cabdal de la identitat regional.
179
Maximili Thous Orts (Pravia, Astries, 1875-1947): poeta, periodista (redactor i director del diari La Correspondencia de Valencia), dramaturg i realitzador cinematogrfic de temes populars i valencians. Guanyador de diversos Jocs Florals, autor de diversos llibrets de falla i tamb del pasodoble El
fallero. El seu fill fou lescriptor i poltic valencianista Maximili Thous Llorens.
panyolisme,180 lantiseparatisme181 i lanticentralisme,182 uns trets que assumir, duna

manera bastant semblant, el blaverisme des de la transici democrtica fins a lactualitat, la qual cosa en absolut ser una casualitat. En un sentit semblant Hernndez
destaca que la Fira de Juliol ser la plasmacin ldica de un valencianismo sanamente regionalista y espaolista, vertebrado por una estructura ritual y unas fuertes
cargas simblicas (1998: 109).
La Renaixena, en bona mesura, tindr com a corollari lExposici Regional de
1909, promoguda pel Marqus del Tria,183 i en la que hi hagu una forta presncia de
Catalunya,184 que senquadrar en uns parmetres ideolgics molt semblants sin
idntics: regionalisme estrictament cultural i nacionalisme espanyol. No debades lHimne de lExposici, que esdevindria oficial durant la dictadura de Primo de Rivera, representa clarament aquesta exaltaci espanyolista en comenar amb una estrofa molt
significativa, que era tot un programa poltic: per ofrenar noves glries a Espanya.
Les exposicions regionals, no noms al Pas Valenci, contriburen a una verdadera
codificacin de las identidades regionales, sin que ello sea blice para la afirmacin
explcita de la identidad nacional (Archils, 2006: 139).
Tot i que la percepci de lExposici Regional ha variat i no totes les interpretacions sn coincidents,185 all cert s que en destill un comproms de construcci de
la identitat regional i una impremta en la imaginaci cultural moderna de lo valenci:
El recurs nombrs a paraules com despertar o, de forma ms clara encara, els
elements al resurgimiento valenciano. Sols es pot ressorgir, com au fnix, duna
esplandor anterior. Aquest era el misatge, poc ocult, de lExposici Regional [...]
fou un dels primers actes de masses si no el primer, que dibuixava uns lmits
geogrfics i histrics, i en aquest sentit prepoltics, reconeixedors per gran part de
la poblaci valenciana (Boira, 2006: 78).
En qualssevol dels casos, conv tenir present que la penetraci social de la identitat regional ser molt important, ja que naconsegu abastar a tot lespectre ideolgic,
tant entre republicans com entre conservadors (Archils, 2007b: 99), amb la qual cosa
aquesta esdevingu plenament assumida si ms no des de les primeries del segle XX.
Lespanyolisme i el regionalisme de la identitat valenciana, en conseqncia, no
provenen exclusivament de la dreta franquista durant la transici valenciana, tal i com
han apuntat alguns plantejaments excessivament simplistes, sin que enfonsa les
seues arrels si ms no en el segle XIX i en el primer ter del segle XX. Per tant, tots
aquests cinc factors que contribuiran a construir la identitat regional valenciana que
180
Para los falleros, Espaa aparece incontestablemente como el marco nacional bsico de su
identidad. Valencia slo se concibe en y a partir de Espaa (Ario, 1992: 247).
181
La demanda de autonoma por parte de catalanes y vascos apareca como egosmo aberrante
y separatismo inaceptable a los ojos de los falleros (Ario, 1992: 248).
182
La afirmacin a un tiempo espaolista y regionalista estaba indisociablemente unida a una crtica al centralismo. El amor a Espaa era paralelo al rechazo del poder central y su concrecin en los
gobiernos de Madrid (Ario, 1992: 249).
183
Toms Trnor Palavicino (1864-Madrid, 1913): militar (aplegaria a ser Tinent Coronel) i poltic.
Fou diputat al Congreso pel Partit Conservador de 1903 a 1905 per Vinars i de 1907 a 1910 per Albaida.
Com a President de lAteneu Mercantil de Valncia impuls lExposici Regional de 1909. Ja a Madrid
impuls la colonialista Liga Africanista Espaola. Alfonso XIII li conced el ttol de Marqus del Tria. Boira
anomenar els Trnor els Kennedy valencians (2006: 30).
184
Cap altra regi espanyola no va acodir llevat de les Balears, per en el camp potic i social
tan sols, amb tanta abundncia de manifestacions de tot tipus com la catalana, especialment de caire
econmic (Boira, 2006: 60).
185
Per fins i tot com a smbol de la societat valenciana, no tothom estava dacord en el que volia
exemplificar. Per a uns, sucursalisme i carrincloneria. Per a altres, modernitzaci i regionalisme. El ms
segur s que tingus de tot. Per [...] dissortadament tan sols ha passat a la histria la primera consideraci (Boira, 2006: 154).
hem analitzat breument conformaran el que Ario anomenar substrat mental del
valencianisme (1992a: 267), s dir, la base amb qu es construir la valenciania
contra la qual lluitar, com veurem, el fusterianisme per que, a partir daquesta,
reelaborar el blaverisme la seua proposta per tal de presentar-se com la valencianitat
autntica. I amb un xit social inqestionable.
***
Un aspecte ms que cal tenir particularment en compte per a la nostra recerca
s que lharmonia i perfecta compatibilitat entre nacionalisme espanyol i el regionalisme (apoltic, insistim) valenci que hem vist a la Renaixena i a lExposici Regional
no ser impediment tamb per a una catalanoflia explcita. La primera identitat regional valenciana no ser, doncs, anticatalana i aquesta ser una de les grans diferncies
amb el blaverisme. De fet, Teodor Llorente particip en diverses edicions dels Jocs
Florals de Barcelona (el 1866 i 1893, a ms, com a mantenidor i el 1880 com a president del consistori) i fins i tot prengu part activa al 1er Congrs Internacional de la
Llengua Catalana el 1906 i als homenatges a Verdaguer el 1908 i Aguil, lany segent
(Roca, 2007c: 113). I encara ms,
En Valencia, y desde las columnas de Las Provincias, destac como promotor y
valedor de una Renaixena que saba compartida con el conjunto de territorios en
que se habla la lengua catalana, y que impuls a travs de numerosas crnicas y
reseas literarias (Roca, 2007c: 113).
A aquest respecte, hem triat un parell dexplicificacions bastant rellevants per tal
dillustrar aquesta germanor. La primera ser una cita del propi llibre de Llorente ja
esmentat on es parla de germanor espanyola per duna germanor encara amb ms
forta entre el Pas Valenci i Catalunya (entre Valncia i Barcelona):
Injusto sera negar Catalua el tributo de gratitud que por tan laudable empresa
le debe Espaa entera [...] Hermanas son todas las provincias de Espaa; pero
no hay, en el seno del hogar, lazos especiales de mayor fuerza entre algunos de
los hijos de un mismo padre? Los que nacieron gemelos, no estn naturalmente
obligados ms ntimo afecto, sin ofensa ni menoscabo de los dems? Algo de
esa hermandad ms estrecha y ms afectuosa existe entre Barcelona y Valencia,
tan ligadas por la naturaleza y por la historia (1887: VI).
La segona lescollim del llibre de Boira que hem freqentat i s de la revista Valencia, la mateixa en qu sescrivia de la subordinaci de la valencianitat a lespanyolitat i tamb de lany 1909. El reconeixement de la unitat de la llengua i de la germanor
amb catalans i mallorquins s sorprenent des de la perspectiva actual per lexplcit:
Lazos muy estrechos nos unen con catalanes y mallorquines, siendo quizs uno
de los ms fuertes el de la lengua y por ello no es de extraar que en momentos
solemnes para nosotros, cuando abrimos la casa a la admiracin de las gentes,
sean unos y otros los que con ms solicitud acudan a abrazarnos (2006: 146).
Els qualificatius de Llorente a Catalunya en la mateixa dedicatria del llibre que

hem fet servir seran els de noble, culta y laboriosa, adjectius que difcilment compartiria qualsevol blavero des de la transici democrtica en. Fins i tot un text com el de
la revista Valencia seria impensable en lactualitat a un diari de dretes o fins i tot a un
desquerres, la qual cosa mostraria que regionalisme i anticatalanisme no sempre han
anat lligats al Pas Valenci. Fins i tot, a diferncia dall que es podria pensar, tampoc
seran anticatalanistes les falles anteriors, si ms no, a la dcada dels seixanta del
segle XX, contrriament tindrem mostres de catalanoflia, en aquest cas popular:
Se denominaba a los barceloneses germans o a los catalanes en general germans de llengua. Sin embargo, este tipo de relaciones aparecen muy poco en los
llibrets y no deja de sorprender el contraste entre este silencio y la proliferacin de
confesiones de amor patritico hacia Espaa (Ario, 1992a: 249).
Els elogis a Catalunya i la germanor valenciano-catalana que hem mostrat no

obstaran als principals constructors de la regi per marcar una singularitat ntida de
Valncia respecte Catalunya.186 Tot i aix la identitat regional valenciana no naixer
com una afirmaci anticatalana ni tan sols com una afirmaci no catalana. A tot estirar
ladmiraci esdevenia una certa (sana) enveja cap a Catalunya, de la qual tamb, com
veurem, participar el blaverisme, per aquesta no esdevenia anticatalanista:
Si nosotros amsemos nuestras cosas como los catalanes aman las suyas; si
cuando en Valencia surge un hombre, una idea, un proyecto, nos agrupsemos
todos para favorecerle y ayudarle, en vez de encastillarnos en la crtica diminuta y
en la desconfianza cruel... (Llorente a Boira, 2006: 140).
A la Restauraci, en tot cas, podem trobar mostres dun cert anticatalanisme

econmic per aquest no era en cap cas un element central en la construcci de la
identitat regional. Tal com afirma lhistoriador Ferran Archils no hi hagu un anticatalanisme cultural al Pas Valenci durant la Renaixena:
La presncia de certes traces danticatalanisme (dun anticatalanisme de caire
econmic o poltic) pot rastrejar-se a la poltica valenciana almenys des de la Restauraci endavant. Significa aix que era un element central de la narrativa de la
identitat regional? La meua opini s que no va ser aix. [...] La identitat regional,
per, no shavia construt amb referncies explcites a Catalunya com a altre
(ms aviat eixe lloc li correspon a un cert anticastellanisme primari), ni naturalment
lanticatalanisme formava part del programa de la Renaixena (2007: 181).
Cert s tamb que en aquest moment histric el catalanisme poltic encara no

havia reeixit com un model nacional alternatiu per a Catalunya i no existia, per tant, la
necessitat poltica de lanticatalanisme, de fer front a aquest projecte desestabilitzador
per a lespanyolisme. En conseqncia, els antecedents del blaverisme hem de buscar-los ms a prop.
8.3 Els orgens de lanticatalanisme valenci

Lembranzida duna ja relativament estable tradici anti-catalanista (i/o anticatalana) que sorgeix al Pas Valenci almenys al segle XX duna manera
prcticament mecnica, quan les bases ideolgiques, culturals i poltiques sobre
les quals descansen els fonaments de lEstat centralista sn dalguna manera
amenaades o, fins i tot, posades a discussi (Cuc, 1979: 62).
La no impugnaci majoritria, com hem vist, al projecte nacional espanyol contrastar amb el sorgiment dun valencianisme poltic, que a principis de segle XX (amb
associacions com Valncia Nova o Joventut Valencianista i, ja a finals de la dcada
dels deu, Uni Valencianista, el primer partir poltic nacionalista valenci) generar en
una alternativa, indubtablement minoritria, al model nacional hegemnic, malgrat que
aquest es construir a partir de la identitat regional i no contra aquesta.187
Lanticatalanisme esdevindr, sense dubte, una resposta la ms contundent,
de fet a lintent dimpugnaci (parcial, ja que el primer valencianisme poltic no ser
186
Si de cas, i com a curiositat, cal esmentar el caire entreverat, a parer de Llorente, de Tortosa,
una mena de mig catalans i mig valencians, producte de ser espai meridional del riu Ebre: Esta nueva
divisin territorial no quita Tortosa cierto carcter ambiguo; los mismos catalanes comprenden que es
una ciudad algn tanto valenciana. Sou catalans valencians, vosaltres? he odo preguntarle en
Barcelona un hijo de Tortosa. Nosaltres? Nosaltres som tortosins contestaba, afirmando cierta
singularidad, de que se ufana este pueblo rayano, anillo de oro que une a Catalua y Valencia en el joyel
espaol (1887: 10).
187
De fet, com veurem al captol 13, no ser fins la dcada dels setanta del segle XX, amb la irrupci duna nova narraci al voltant de la identitat valenciana i la conversi daquesta proposta fusteriana
en un moviment social amb capacitat de mobilitzaci important, que es percebr lexistncia duna
alternativa social real a la identitat nacional espanyola i, per tant, a la identitat regional.
independentista ni tan sols sobiranista, sin ms aviat regeneracionista, en bona mesura anleg al catalanisme de Francesc Camb188 i de la seua Lliga Regionalista) de
les identitats collectives (ja) establertes. A parer de Cuc, lanticatalanisme al Pas
Valenci sexplicaria com una reacci estratgica del nacionalisme espanyol, hegemnic, contra el valencianisme emergent, per tal dofegar-lo.189
Daquesta manera el blaverisme tindr precedents al llarg del segle de XX. Pel
que ja sabem de diferents aportacions dhistoriadors, no es pot afirmar que lanticatalanisme sorgira al Pas Valenci durant la transici democrtica (el que naixer ser el
particular regionalisme anticatalanista blavero). Fins on sabem, el discurs anticatalanista tingu una importncia certa durant el primer ter del segle XX,190 si ms no a les
ciutats de Valncia i de Castell, com ens han relevat els estudis de Cuc i dArchils
respectivament. El que tractarem desbrinar ac sn les concomitncies i les diferncies entre aquests primers anticatalanismes i el blaverisme.
Els primers anticatalanismes al Pas Valenci, com a altres indrets de lestat, incls Catalunya (particularment significatiu el cas del lerrouixisme, que impregnar els
discursos republicans valencians), sn una resposta poltica als xits electorals de la
proposta catalanista de la Lliga Regionalista i, ms tard, dEsquerra Republicana de
Catalunya. Lgicament, fins a la impugnaci del nacionalisme espanyol, percebuda
com una traci econmicament interessada i absorcionista daltres territoris de la
corona dArag, com el Pas Valenci, lanticatalanisme simplement no calia:
Per als anticatalanistes la resposta era evident. El nacionalisme catal era vist
com una traci a la naci espanyola, que noms cercava privilegis econmics per
al Principat amb la finalitat dengreixar les fortunes que els industrials acumulaven
a base dexplotar la resta de pobles de lEstat, i que, a ms a ms, pretenien augmentar amb labsorci dels territories dits germans. La voluntat de recrear els lligams culturals entre els diversos territoris es valorava com un intent dampliar
aquests privilegis econmics aconseguits grcies a la pressi exercida contra Madrid, alhora que sexplotava els pasos de llengua catalana com si fossin colnies
(Gonzlez, 2006: 338).
En el cas valenci aquesta resposta al catalanisme ser transversal ideolgicament i afectar tant les posicions progressistes i contrries al rgim de la Restauraci,
com les republicanes, aix com les conservadores, lligades particularment al debat
188
Francesc Camb i Batlle (Verges, 1876-Argentina, 1947): poltic, advocat i financer. Fou fundador i lder de la Lliga Regionalista, organitzador de la Solidaritat Catalana (fou ferit el 1907 en un atemptat
lerrouxista), diputat al Congreso en deu ocasions (s considerat un dels millors oradors de lpoca) i
ministre de foment el 1918 i de finances el 1921 als governs dAntonio Maura. Tamb fou creador de la
Fundaci Bernat Metge i traductor al catal de textos clssics.
189
Les reivindicacions expressades des dels seus incicis pel petit univers valencianista foren
sempre ofegades potser amb la significativa excepci dels curts anys de la Repblica per un model
castellanista, hegemnic llargament entre els valencians, els defensors del qual posaren en joc, tamb
des dun principi, les armes estratgiques conegudes: les dun anticatalanisme desfermat que sempre ha
amagat ben poc dissimuladament, per cert quin era lautntic quid de la qesti: el de mantenir, de la
manera ms inalterable possible, lstatu quo imperant (Cuc, 2002: 12).
190
Aix no significa, per, que no hi haguera prviament un nacionalisme espanyol que menyspreara i fins i tot atacara qualsevol recuperaci idiomtica no castellana (la Renaixena catalana inclosa,
bviament, per tamb la valenciana), la qual cosa seria ms aviat una reacci assimilacionista que no
prpiament un anticatalanisme poltic. A aquest respecte Cuc i Blasco trauen a la llum una reacci,
significativa, contra els inocus Jocs Florals, titolada Voz de Alerta i publicada precisament el 1883 a
lAlmanaque de LP, el diari fundat per Llorente: No, no es tan solamente / el puro amor a las locales
glorias / y el estudio inocente / de anticuadas historias, / lo que evocais, sin reparo acaso, / oh vates
espaoles / que la lengua olvidais de Garcilaso! / Espritu mezquino, / que el horizonte de la patria
estrecha, / y por fatal destino / siembra la desunin triste cosecha, / entre pueblos hermanos / despiertan
vuestros cantos provincianos. [...] / Vuestros cantos tal vez marquen la huella / por d ha de ser ay triste!
desgarrada / la patria idolatrada / en el furor de cantonal querella... (1992: VIII). Lautor daquests versos
fou Juan Janini Valero (1836-1900), important comerciant, membre de la Societat Econmica dAmics del
Pas, impulsor de lExposici Regional de 1883 i de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, de
la qual seria president.
lliurecanvisme-proteccionisme i als interessos de la burgesia dexportaci agrcola. Si

de cas, b perqu est millor estudiat, b perqu el seu ser un anticatalanisme ms
explcit, analitzarem de manera succint el cas del republicanisme, tant el blasquisme
de la ciutat de Valncia com el republicanisme local de Castell.
En ambds casos aquests anticatalanismes tindran una vessant econmica i una
altra de poltica qesti que tamb es donar en el blaverisme i una de religiosa,
lanticlerical o lacista, de la qual el blaverisme majoritriament no en participar, ans al
contrari, el seu ser majoritriament un regionalisme catlic. Aix mateix tampoc participar majoritriament del republicanisme.
Econmicament lanticatalanisme es concretar en el conegut debat entre proteccionistes i lliurecanvistes. Si la Lliga defensava els interessos de la burgesia industrial de Catalunya, els republicanismes valencians ho feien de la xicoteta burgesia
agrria valenciana i del petits propietaris i menestrals, indirectament afectats. Cal
observar que la cita segent per illustrar aquest anticatalanisme correspon a un fragment del diari blasquista (titolat significativament El Pueblo), on ja es fa servir el verb
imposar que tant freqentar el blaverisme, a ms de paraules dures i contundents
aplicades al catalanisme com les daberracions o suprbia tirnica i inaguantable:
Defensa ardiente y decidida de las libertades locales y regionales de Valencia [...]
sin las aberraciones de Solidaridad Catalana [...] Oponiendo la reclamacin librecambista que nuestra regin necesita, frente al proteccionismo desatentado (sic)
que los solidarios catalanes pretenden imponer y acrecentar con soberbia verdaderamente tirnica e inaguantable (11-V-1907, a Cuc, 1971: 57).
Polticament, daltra banda, es concretar en la defensa del projecte nacional

espanyol enfront de lalternatiu que propugnar el catalanisme. Aquest nacionalisme
espanyol tindr una relaci especular, dafirmaci identitria, envers lincipient nacionalisme catal. Dalguna manera far servir lenemic interior com a estratgia per
vehicular el seu discurs i generar un sentiment de pertinena compartida, una identitat
nacional construida no contra cap invasor que lamenace sin contra un dinterior que
pretendria socavar els seus fonaments ideolgics.191
Aquest anticatalanisme poltic, doncs conv no oblidar-ho, perqu al blaverisme resultar no idntic, perqu aquest ser majoritriament regionalista, per s equivalent, ser el revers de la mateixa moneda dun aferrissat nacionalisme espanyol,
de tal manera que la nova idea dEspanya que planteja el catalanisme ser percebut
com una destrucci de la naci espanyola, s dir, de la seua versi liberal i jacobina.
Ambds models de lestat es percebran del tot incompatibles.192
Pel que fa al blasquisme es recolzava en la petita burgesia de Valncia (Cuc,
1971: 55) i feia del republicanisme antistablishment de la Restauraci, de lunitarisme
espanyolista i de lanticatalanisme anticamboni193 els seus principals elements ideolgics. Vegem sin a tall dexemple la cita segent que adjectiva el catalanisme com
191
Precisament aquesta afirmaci especular dels nacionalismes espanyols i catal ha fet tan complicada la convivncia al si de lestat daquestes enfrontades identitats nacionals, recprocament excloents. s un problema que arrenca a finals del segle XIX i que en el que portem de segle XXI no sha
resolt encara duna manera satisfactria per a cap dels dos identitismes, per la qual cosa s previsible que
continue aquest conflicte poltic i cultural.
192
Per als republicans, el catalanisme defensava una idea dEspanya, o millor, una amenaa a la
seua idea mateixa, del tot incompatible amb la seua concepci de naci espanyola (Archils, 2002: 119).
193
De fet, el blasquisme apleg fins i tot a concentrar militants per rebentar la visita duna delegaci solidarista catalana que acudia a lAssemblea Regionalista de 1907. Carles Recio, per, interpretar
lafer daquesta manera rotundament catalanfoba: demuestran que el grupo catalanista era altamente
agresivo y todo aquello de paz, simpata y germanor era mentira. Los periodistas catalanes son unos
cobardes porque en Valencia no abrieron la boca, pero una vez seguros en sus casas la emprendieron
contra los blasquistas. Los catalanistas no merecen respeto porque tratan de implantar en Valencia el
carlismo y el separatismo, ambos tan nefastos para los intereses regionales (2006: 481).
una barreja de vergonys separatisme i destpides enyorances dun passat, per als
blasquistes, a soterrar definitivament:
Queremos que haya solidaridad, pero Solidaridad valenciana, exclusivamente
econmica, sin impuros fines electorales ni vergonzosos asomos de separatismo,
ni estpidas aoranzas de un pasado que pertenece al cementerio histrico y que
no puede ni debe resucitar; y por lo tanto apartada toda insensata y suicida cooperacin de la egoista, inmoral y retrgada Solidaridad Catalana (24-VI-1907, a Cuc, 1971: 57).
Al cap i a la fi lanticatalanisme no deixa de ser, com veurem tamb al cas del

blaverisme (tot i que a aquest no sempre ser tan explcit), una forma potser particularment efica dantivalencianisme poltic, dantinacionalisme valenci. A El
Pueblo, per exemple, saplegar a escriure frases de la contundncia de la segent:
De dnde sacan estos seores valencianistas que aqu puede hacer sentido regionalista hasta el punto de constituir una fuerza poderosa y eficiente? Acaso ha
tenido Valencia historia propia que haya delineado su personalidad con caractersticas imborrables a travs del tiempo? [...] Es una tontera el querer engaar con
una historia ficticia y con una personalidad tan poco consistente. Estamos todos
en el secreto, ni historia, ni literatura, ni lengua, ni nada (18-VI de 1907, a Cuc,
1971: 63).
Pel que fa a Castell tamb s el republicanisme local el protagonista dun anticatalanisme probablement menys conegut per igual de radical. En sorgir precisament de manera coetnia a la gestaci del catalanisme poltic, com una resposta prcticament immediata.194
Al republicanisme castellonenc concretament, en companyia de lanticlericalisme,
lanticatalanisme esdevindr el tema estrella de la seua retrica poltica, la qual cosa
deuria de dur a una reflexi serena sobre les explicacions de lanticatalanisme al Pas
Valenci com una cosa prpia de la ciutat de Valncia i dels seus particular complexos identitaris. Anticlericalisme i anticatalanisme, doncs, seran els dos elements que
permetran mantenir la mobilitzaci poltica i particularment dun republicanisme en un
context en qu comenava a donar signes, incipients, desgotament de leficcia del
seu discurs originari. La retrica anticatalanista resultar un element ben atractiu per
als interessos dun moviment que temia estancar-se, amb la qual cosa es demostrar
que nesdev un s en la mniga al qual recrrer constantment, amb rendiments
indubtables, per cert, en la histria contempornia valenciana:
Davant la prdua doriginalitat del discurs republic a partir de la segona dcada
del segle, lanticatalanisme va passar a ser un element ben til per a la mobilitzaci i el manteniment duna temperatura calenta de la poltica. Com ho era
lanticlericalisme, i en tots dos casos, sense forar massa les coses. Lexcs demaggic, el to populista, apareixien de manera natural regirant entre els continguts
de la cultura poltica republicana, i en garantien la seua eficcia. Lanticatalanisme
permetia combinar, duna manera ben explosiva, el manteniment de la retrica radical i anticonservadora contra lenemic carlo-catlic amb un nacionalisme espanyolista que interpellava el cor mateix de la cultura poltica republicana, sobretot
tal i com des del canvi de segle era ents aquest nacionalisme. Si a ms es presentava el catalanisme com a agressor dels interessos econmics valencians, i
ms especficament en el cas que ens ocupa als castellonencs, lequaci quedava
closa (Archils, 2002: 119).
De tal manera que lanticatalanisme ser un factor important en la poltica de les

dues primeres dcades del segle XX i, com hem vist, si ms no el republicanisme
194
Lanticatalanisme va ser un element que va aparixer dins la retrica dels republicans castellonencs en parallel exacte amb la gestaci del catalanisme poltic i que progressivament va anar assolint
un lloc cap cop ms destacat, sobretot quan aquest va anar implicant-se en el projecte constituent
espanyol al voltant del 1917 (Archils, 2002: 117).
castellonenc i el blasquisme lassumiran com un dels trets ideolgics principals. Tanmateix s difcil saber en quina mesura concretament el blasquisme actu com un
substrat ideolgic rellevant del blaverisme. La llarga dictadura franquista supos la
discontinutat de moltes propostes poltiques, tamb la blasquista, que, ben probablement, hagueren generat una tradici poltica que haguera arribat als nostres dies.
Indubtablement, a la transici democrtica, hi havia un record, una memria histrica,195 de la segona Repblica espanyola i del republicanisme.
Per, qu qued del republicanisme blasquista? S que restava la conscincia
de la importncia dun lder i dun intellectual que atorg rellevncia a la ciutat de
Valncia (Ninyoles, 1992: 22) i, en determinats casos i minories socials, el record dels
seus elements ideolgics bsics: republicanisme, anticlericalisme i anticatalanisme
per correspon als historiadors aportar-nos ms llums al respecte ja que, com veurem,
lanticatalanisme no calgu fer-lo servir polticament durant la dictadura si ms no fins
a la dcada dels seixanta del segle passat.
S que sabem que, en certa mesura, el blaverisme tractar en part de connectar
simblicament amb el blasquisme. El fitxatge del nt de Blasco Ibez, Vicente
Blasco-Ibez Tortosa,A1 per URV com a cap de llista municipal les eleccions de 1979
i, ms tard, com a diputat a Corts per UV s significatiu al respecte. Per no hi hagu
cap intent de recuperar ideolgicament el blasquisme ni de reivindicar-lo com a passat
modlic i, de fet, com veurem, el blave-risme no ser majoritriament ni republic ni,
de cap de les maneres, anticlerical, per la qual cosa ens sembla que difcilment es pot
establir massa connexions directes entre blasquisme i blaverisme ms enll de la
coincidncia en ls de lanticatalanisme i de formes poltiques populistes.
No creguem, en conseqncia, que el blasquisme siga un antecent directe del
blaverisme per que s fou un antecedent triomfant, no ho oblidem de populisme i
anticatalanisme al hinterland de Valncia i que el seu possible record o memria histrica s que pogu influir en la cultura poltica valenciana i, per tant, en lexpansi social
del regionalisme anticatalanista blavero.
***
La dictadura de Primo de Rivera, tot i les intencions inicials, esdevindr tamb un
rgim que far de lunitarisme espanyolista i, en conseqncia, de lanticatalanisme un
dels seus arguments discursius preferits. Al cap i a la fi les oligarquies provincials
dominants tenien el seu poder arran de la particular relaci clientelista i caciquil i de les
xarxes corruptes de relacions privilegiades amb les elits poltiques de Madrid. De tal
manera que Cuc i Blasco qualifiquen aquest anticatalanisme com sistemtic i professional, un anticatalanisme des de dalt per que penetrar en altres sectors socials:
Un anticatalanisme sistemtic i professional, i una concepci dEspanya prpia
del gnero chico ja preexistent, foren eficament conreats per loligarquia dominant
i han arribat a convertir-se en ideologia admesa per importants sectors urbans del
poble valenci (1992: XVII). Cursiva de loriginal.
Pel que fa al perode de la segona Repblica espanyola, la qesti no canviaria

de manera significativa tot i que no sembla que lanticatalanisme tinguera particularment ms importncia al Pas Valenci196 que a la resta de lestat. Aquest continuava
sent una catalanofbia dirigida des de les elits poltiques, des de dalt.197
195
la memoria histrica es aquella parte del pasado que influye sobre el presente como ejemplo y
como contraejemplo, como pasado modlico o repulsivo (Bjar, 2008: 62).
196
Cuc, de fet, destaca la manca de virulncia anticatalanista que caracteritz la DRV i el respecte que, al mateix temps, li inspir [a Llus Luca] la personalitat de Camb (1996b: 130).
197
Tant des de la ciutat de Valncia, com des de la dAlacant o la de Castell, es va fer ostentaci
de rebregats clixs ideolgics perspectives pretesament econmiques que emparaven de nou lptica
bviament, el diari El Pueblo continu atiant lanticatalanisme. Com ens narra

Arnau Gonzlez, arran de laprovaci al II Congrs dEsquerra Republicana de 1933
duna proposici en qu apellava el partit a procurar desvetllar el sentiment nacional
catal a Mallorca i Valncia, el diari blasquista en ledici de l1 de juliol de 1933 titolava que Maci198 suea con ser emperador de Catalua, Valencia y Mallorca i editorialitzava en un estil que esdevindr habitual arran de la transici democrtica:
Es el loco ensueo imperialista de un nacionalismo que se muestra tal como es,
no liberador de un pueblo oprimido por la absorcin centralista, sino cercenador de
otras libertades que en el proceso del tiempo y en la ruta de la historia, han determinado personalidades totalmente separadas de Catalua, pueblo que se sienten
con derecho a vivir para ellos y con Espaa (2006: 339-340).
En el mateix diari, cinc dies desprs, trobarem un precedent de la particular retrica secessionista del blaverisme. A un article titolat La rplica de Valencia, Roger
Boty escriur que el idioma que con tanto cario [...], no es la lengua catalana, sino
un dialecto del sonoro, rico, eufnico y dulce idioma valenciano (a Gonzlez, 2006:
340-341). De tal manera que el blasquisme durant la Segona Repblica espanyola no
fou regionalisme (almenys en el sentit poltic) sin un anticatalanisme que competia
amb un catalanisme com el dERC, amb el qual compartia, si ms no, dalguna manera
el republicanisme i lanticentralisme (lesquerra ja no est tan clar, ja que el blasquisme
durant aquesta dcada havia girat cap a posicionaments ms conservadors).199
El que ms ens interessa destacar, per, s leficcia del discurs anticatalanista
ja a la dcada dels trenta del segle XX en evitar la consolidaci de qualsevol mena de
valencianisme poltic. Precisament seria el pancatalanisme, duna manera extraordinriament semblant a com far el blaverisme, un dels arguments ms potents polticament utilitzats per desacreditar el conjunt del nacionalisme valenci:
El pancatalanisme esdevingu un element utilitzat pels sectors espanyolistes de
Mallorca i Valncia en lintent de frenar laven dels moviments nacionalistes.
Largument que el pancatalanisme era una simple cobertura de les nsies imperialistes catalanes serv als que, des de la defensa de la supremacia de la llengua
castellana i des de la demaggia, volien impedir la recuperaci de la llengua i la
cultura catalanes (Gonzlez, 2006: 356-357).
Probablement un cas particular que mereix ser comentat s el de Josep Maria

Bayarri. La seua obra El perill catal, publicada lany 1931, ms que una obra durament anticatalanista de fet, la dedicatria tamb ser a tots els fraterns amics de la
gloriosa Catalunya (Bayarri, 1931: 3), termes que no gosaria fer servir cap militant del
blaverisme, s, sobretot, antipancatalanista,200 s dir, ms prompte una advertncia
levantinista, un desfermat anticatalanisme sempre til com a eina de combat, un provincialisme miop i
sucida que no eren ms que subterfugis amagant la veritable qesti: la del petit poder i el petit
privilegi (Cuc i Blasco, 1992: XIX).
198
Francesc Maci i Lluss (Vilanova i la Geltr, 1859-Barcelona, 1933): poltic (conegut com lAvi).
Oficial de lexrcit espanyol (apleg a tinent coronel), isqu diputat per la Solidaritat Catalana i hagu de
renunciar a la carrera militar. A finals de la dcada dels deu sorient cap al republicanisme revolucionari i
independentista. Fou detingut pel complot de Prats de Moll i promogu i presid ERC. Proclam el 14
dabril de 1931 la Repblica Catalana i en fou president de la Generalitat fins a la seua mort.
199
Aquest valencianisme estricte, que repudiava Catalunya, ERC i El Cam, no va aixecar mai la
veu en pro de loficialitat de la llengua, ni va tenir una posici clara en la defensa dels projectes estatutaris. Li calia, sobretot, crear una contradicci insuperable entre valencianisme i pancatalanisme (Gonzlez, 2006: 341).
200
El propi Bayarri justifica que el seu assaig no s prpiament anticatalanista ja que el pancatalanisme noms seria propietat de determinades elits de Catalunya i el Pas Valenci. El perill catal era
que sestenguera: Si eixos sntomes dabsorci, en alguns homens mes u manco capdavanters de la
poltica i la literatura sextengueren i fora el poble catal el que alimentava lanexionisme de Valencia,
llavors judicarem de Catalunya com ara ho fem dels centro peninsulars i com venim de per vida protestant i forant les circunstancies, per a foragitar lirredentisme de nostra Valencia respecte dells. Pensem
contra la suposada deriva pancatalanista que es produia i que podria estendre en una
part significativa del valencianisme i del catalanisme.
En aquest sentit, per ms que el blaverisme alguna vegada ha reivindicat Bayarri
i El perill catal com una mena de precedent,201 un autor que escriu contra alguns dels
arguments ms utilisats del blaverisme, com el destar al servici de lor catal, ni
encara menys el seu sobiranisme/independentisme,202 no en resultar gens cmode:
Una forta fraternitat comprensiva i ferventa cap a Catalunya, la intensa Catalunya
eixemplar. De temps en s que volem demostrar la nostra cordialitat envers Catalunya. No era cap desamor contra eixe poble ve tan ben amat i tan ben comprs
per nosatros [...] Perque no havem volgut amagar la nostra opini admirativa envers els hmens i les coses de Catalunya; perque lhavem defs quan a lentorn
nostre votava la injuria, la calumnia, la maliccia i lodi respecte de son valdre i de
sa vida i de ses aspiracions i esperances, shavem tengut que or la calificaci de
catalanistes o catalanisants i poc manco que estvem al servici de lor catal!
(Bayarri, 1931: 7-8).
En definitiva per a aquesta rara avis el perill203 era el pancatalanisme que dissoldria o difuminaria la personalitat valenciana i tot i que podem considerar-lo en
certa mesura un precursor del blaverisme, aquest, com veurem, exagerar el perill
fins a lextrem de concebrel com una amenaa real a les primeries del segle XXI quan
la defensa dels Pasos Catalans com a projecte poltic no passa de ser defesa per una
exgua minoria del Pas Valenci i una minoria del propi catalanisme de Catalunya. s
en aquest sentit per tamb en el sobiranisme que Bayarri i Lizondo estaran en
coordenades ideolgiques si ms no parcialment diferents.
Abans de la publicaci de Nosaltres els valencians de Joan Fuster lany 1962,
per tant, hi havia anticatalanisme al Pas Valenci tot i que encara no podem considerar-lo prpiament blavero perqu no coincidiran tots els elements definitoris daquest.
De tal manera que ni la Renaixena ser catalanfoba ni el blaverisme entroncar amb
tots i cadascun dels trets ms destacats del blasquisme, particularment, amb lanticlericalisme. s possible, per, que s que hi haguera una memria histrica lligada a
lanticatalanisme econmic i a les polmiques lliurecanvistes i proteccionistes de
principi del segle XX i que actuara com a substrat del blaverisme arran de la transici
democrtica. Aquesta s la tesis del Catedrtic dEstructura Econmica de la Universitat de Valncia, Vicent Soler,A3 que coincideix amb les hiptesis daquesta recerca, en
el sentit de qu el blaverisme no inventa lanticalalanisme per s el recrea:
que no s Catalunya, que no s el poble catal qui f o alimenta linsensata opini que denunciem perque
va reseguint sens esmena entre poltics i certs intelectuals i que diputem el perill catal (1931: 47).
201
Recio, qui aprovar amb Excellent Cum Laude (2006: 24) a la Universidad Cardenal Herrera
una tesi doctoral sobre Bayarri i a qui considerar Padre de la Patria Valenciana (2006: 737) afirmar:
El pensamiento valencianista de Bayarri no desaparece con l sino que su herencia es recuperada por el
movimiento valencianista que surge en los aos 70 de rasgos populistas y completamente secesionistas
aunque su autora no es reconocida por los impulsores de este nuevo fenmeno (2006: 721), la qual
cosa no ser completament certa ja que, per exemple, ser declarat prohom de LRP.
202
Afirmem, per tant, el dret natural dels valencians a regular sa vida com a naci lliure per mig
de son Estat nacional, amb la completa soberana, independencia, que comporta: llejislativa, ejecutiva i
judicial (Bayarri, 1931: 42).
203
El perill, que diem catal, per a nostra Valencia consistix [...] en creure i propalar que Valencia,
lantic reine, la nostra Patria s catalana, que Valencia, per s no t personalitat nacional; que la patria
dels valencians es diu Catalunya; quels valencians som catalans de Valencia; que la nostra personalitat,
per tant, nacional, que la nacionalitat dels valencians s catalana; que la nostra historia valenciana i la
nostra cultura i el nostre territori i la nostra tradici, formen part i estan implcites en una entitat nacional
superior ques diu la gran Catalunya. Quels nostres hmens, sants, artistes, poetes, guerrers, ciutadans
cums son catalans... que els catalans en el sigle XIII, al temps de la reconquista de Valencia per Jaume I,
nos dugueren la civilisaci, el geni artstic, tot el geni [...] La pretensi deixe pancatalanisme anula la
nostra nacionalitat valenciana. Valencia queda extingida en sa personalitat jurdica. Resta dependent
(Bayarri, 1931: 10).
Una bandera que, dalguna bandera no la inventen, per s la recreen. Lanticatalanisme s una cosa que ve de principi de segle, que t que vore amb la polmica
lliurecanvi-proteccionisme de principi de segle que expliquem en classe amb tota
normalitat [...] perqu hi ha una memria histrica. Ac, en la ciutat de Valncia sobre tot i en el mn de les comarques agrario-comercials hi havia una conscincia
histrica on havia arrelat lanticatalanisme com a conseqncia de aquelles polmiques de principis de segle, aquelles polmiques aranzelries i tot aix
(00:4528 i C2, 00:0447).
8.4 El franquisme: instrumentalitzaci de la identitat regional i precedents del blaverisme

La implantacin del rgimen franquista supuso un hito enorme en la estructuracin social de la Espaa posterior. Aunque aquel momento parezca hoy lejano, lo
cierto es que nuestro pas entr en el siglo XXI profundamente marcado por los
cuatro decenios del franquismo. Sus efectos han condicionado en buena medida
las vas de modernizacin e industrializacin de la sociedad espaola (Giner,
2006: 41).
En efecte, el rgim franquista ha condicionat lEspanya i el Pas Valenci actuals.

Quatre dcades dautoritarisme nacionalcatolicista han deixat empremta en les societats espanyola i valenciana. El franquisme, polticament, se content con la obediencia pasiva de sus sbditos fomentando la despolitizacin mediante el frecuente uso de
movilizaciones inocuas de cariz religioso, deportivo o folclrico (Giner, 2006: 45).
Malgrat lhipercentralisme caracterstic de la dictadura franquista al Pas Valenci
una daquestes manifestacions folclriques ser la reinvenci, des del primer moment,
dun particular regionalisme (provincialista i llevantinista) legitimatori del nou rgim que
alguns com Cuc (1989) el definiran com un petainisme i altres com Viciano (1996)
lanomenaran ratpetainisme.
Tanmateix el ratpetainisme no era sin una apropiaci (si ms no parcial) de la
identitat regional per banda del franquisme local i no una invenci (completament) ex
novo. Ats que al Pas Valenci no quall un valencianisme poltic i cultural amb la
importncia suficient com perqu la dictadura ho considerara un enemic a combatre, el
franquisme a Valncia podr presentar-se, en certa mesura, com regionalista:
Passada la Guerra Civil, el franquisme en va fer una peculiar lectura, apropiantsen, sobre la base de lespanyolisme, de molts dels trets de la identitat regional.
Aix, per, no ens ha de fer pensar que la identitat regional que va perdurar al llarg
de la dictadura fra franquista, per b que el franquisme, a Valncia, s que va
ser regionalista (Archils, 2007a: 178).
Aquest regionalisme, bviament, restar subordinat al nacionalcatolicisme per

amb tocs autctons que reprenen algunes de les construccions de la identitat regional
que hem vist. No es produir una ruptura en aquest afer amb la implantaci de la
dictadura franquista sin la continutat dun mn de referents culturals i simblics
sobre la identitat valenciana que van ser reaprofitats, i de manera ben exitosa, pel
rgim franquista (Archils, 2007: 179).
De fet, ja a lany 1941 a Alma y tierra de Valencia, de Mart Domnguez,204 el mite del llaurador i la seua particular relaci amb la terra com a paradigmtica de la
204
Mart Domnguez i Barber (Algemes, 1908-Valncia, 1984): periodista i escriptor. Subdirector

de LP el 1942 i director (1949-58), fins que les crtiques a la gesti de la Riu de 1957 lobligaren a
presentar la dimissi. Ms tard fund i dirig el setmanari Valncia-fruits i el diari Al Da, tancat pel
franquisme. Fou oficial de lexrcit franquista, regidor de cultura de Valncia a la dcada dels quaranta,
director de nmero del Centro de Cultura Valenciana i membre de lAcadmia de Belles Arts de Sant
Carles. A ms daltres assaigs public en valenci obres de teatre, novelles i poesia.
valencianitat est clarament present, adobat a ms de laments per labsncia de grans

terratinents que hagueren aconseguit crear un lideratge poltic i social fort al pas.205
En aquest context tan dficil per al valencianisme poltic, tal com analitzarem, Joan Fuster proposar un model que, entre daltres, trencar amb la identitat regional
explcitament206 i, per tant, amb la identitat nacional espanyola que no sols era absolutament hegemnica sin tamb oficial al franquisme. Aix, lgicament, provocar
les primeres reaccions ja als anys seixanta del segle passat. De fet, una de les
preguntes encara sense resposta adequada s com Nosaltres els valencians i El Pas
Valenciano passaren la censura franquista. Probablement les autoritats no eren conscients de la magnitud potencial que tenia aquesta proposta. O tal vegada s, i norganitzaren la reacci.
El franquisme i els franquistes, per tant, no actuaran de manera neutral en el particular enfrontament identitari al Pas Valenci (de moment, per, restringit a unes
determinades elits intellectuals i poltiques). No podien fer-ho. De fet, alguns autors
fins i tot han aplegat a considerar que el franquisme no sols imped un dileg sobre els
plantejaments fusterians sin que, a ms, tract de manipular el valencianisme per
transformar-lo en una valenciania merament folclrica, residual i despolititzada, de la
qual sorgiria el blaverisme:
Fou el franquisme, doncs, el que tanc unilateralment les possibilitats dun dileg
ser sobre les tesis fusterianes. La virulncia en el trancament de la qesti i la
manipulaci que introdu aquest franquisme en la polmica separ encara ms
dues sensibilitats que sense la presncia del rgim encara podien haver tingut
loportunitat darribar a una entesa. La discrepncia honesta en la resoluci del
problema del nostre fracs com a poble del qual partia Fuster es fu ms difcil. El
franquisme sabia que darrere de tot hi havia la mercanca averiada i tall totes
les possibilitats de dileg [...] El franquisme tractar de manipular el valencianisme
per impedir el reagrupament i la conscincia resistent i convertir-lo en un valencianisme degradat i emotiu. La conseqncia daix [...] ser la conversi del valencianisme residual en un populisme, en el valencianisme populatxer i radicalmunicipal (Sanz i Nadal, 1996: 122 i 232).
El franquisme, com ens desvetla Xamb (1995 i 2001) comptava amb el control
prctic dels mitjans de comunicaci b directament b mitjanant controls molt rgids:
monopolitzava la televisi, permetia la iniciativa privada o de lEsglsia catlica a la
rdio (bsicament SER i COPE respectivament) a condici de no fer informaci poltica
i controlava directament quatre dels cinc diaris al Pas Valenci (Levante i Jornada a
Valncia, Mediterrneo a Castell i Informaci a Alacant). El cinqu era LP. A la
dcada dels seixanta del segle passat sincorporar el murci La Verdad, que pertanyia a lEditorial Catlica (EDICA), amb una edici alacantina.
La pressi constant a qu se sotmetia als professionals i als nous mitjans que
sorgiren a partir de la nova Llei de Premsa i Impremta dels seixanta ser efectiva a les
comarques valencianes, ja que, si prenem com a referncia els expedients sancionadors, noms 9 dels quasi 450 foren per a mitjans valencians, el que suposar aproxi205
Si les directrius hispniques determinaven les relacions del pas amb lexterior, la seua caracteritzaci interna, el model de societat, estava fortament condicionat pels aspectes geogrfics. Al Pas
Valenci es la huerta la que vence a la historia. La fertilitat de la terra, per b que acrescuda per lesfor
dels llauradors lautor coneixia de prop els problemes del cultiu, era el factor clau per a explicar el
sentit de la histria valenciana [...] aquest agrarisme comportava una exaltaci del paper dirigent de les
aristocrcies terratinents (Viciano, 1996: 69-70-71).
206
Aix mateix trencar amb la tradici valencianista no catalanista: La discrepncia diferencialista del sector ms autoctonista del valencianisme comena durant aquests primers mesos de lany 1961
[...] s evident que el conflicte intern en el valenciansme sobre lassumpci o no de la catalanitat nacional
no ve de la manca de correcci histrica del rgim franquista. Ja siga des de posicions regional-espanyoles o des de posicions honestes i nacionalment valencianes estrictes, hi ha tota una tradici acreditable
de negacions de la catalanitat que ajuda a entendre ms encara el trencament i el conflicte esdevingut en
els inicis dels anys seixanta (Sanz i Nadal, 1996: 55 i 57).
madament el 2% del total (Terrn, 1981). A ms a ms, es produiran tancaments de

mitjans escrits, com el del diari Al da (setembre de 1964), lalacant Primera Pgina
(juliol de 1972) o la revista valencianista Gorg (abril de 1972). En conseqncia, el
rgim tenia els mecanismes per controlar i instrumentalitzar la identitat regional.
Tanmateix no hi ha documentades reaccions anticatalanistes organitzades durant la dcada dels quaranta i cinquanta fins a 1962, any de la publicaci per banda de
Joan Fuster del llibre referencial Nosaltres els valencians i tamb de la gua turstica El
Pas Valenciano. De fet, com ens documenta Hernndez, fins i tot a les publicacions
oficials falleres es donaven exaltacions (dins de la lgica del regionalismo bien entendido, bviament) de la unitat de la llengua catalana, de la mateixa histria compartida i
fins i tot duna mateixa composici tnico-cultural.207
Contrriament al que podria semblar, les primeres reaccions anticatalanistes durant el franquisme seran molt ms contra El Pas Valenciano que no contra Nosaltres
els valencians, probablement com a resultat de la llengua utilitzada, ja que s previsible que el primer es llegira i difonguera ms entre els valencians ats lestensssim
analfabetisme en la llengua prpia aleshores. De fet, El Pas Valenciano aixecar
polseguera entre diverses personalitats espanyolistes i, com veurem, al mn de les
falles, algunes delles intensament vinculades amb el rgim franquista a Valncia.208
De fet, la reacci antifusteriana no fou acadmica o intellectual sin, com b ens
descriu Bodoque, ms aviat fou una resposta destinada a provocar rebuig sentimental
en la major part dels valencians identificats amb la identitat regional mitjanant largcia dinsistir en la sacralitzaci dels tpics de la valencianitat, amb la qual cosa sestar preparant el context de recepci del blaverisme durant la transici democrtica:
No va ser una resposta raonada i rigorosa en termes acadmics que pretengus
rebatre en tot o en part lanlisi i les seues reflexions; ben al contrari, latac a les
tesis fusterianes utilitz els mitjans de comunicaci pblics i privats vinculats al rgim franquista, sense gaire inters per polemitzar amb Fuster, sin que va pretendre negar linters de la seua obra, reafirmant alguns tpics de la concepci que
les elits de la ciutat de Valncia tenien sobre el conjunt del pas, i estigu orientada
a provocar reaccions emocionals contra el catalanisme de lobra de Fuster (2005:
106).
Cronolgicament la primera reacci ser les de lantic militant de la Dreta Regional Valenciana (DRV), catedrtic falangista i vicepresident de la Diputaci de Valncia
Diego Sevilla AndrsA1 qui escriur al Levante (LEV) dos articles durant el mes de
novembre de 1962 titolats significativament Burguesa y separatismo y Alerta a los
valencianos que encara tindran resposta en Fuster amb Mi vela en este entierro (5-I1963). Aix mateix el diari del Movimiento public el 2 febrer de 1963 un article sense
signar (que Cuc atribueix a Almela i Vives,A1 ja que aperegu al suplement Valencia
que coordinava aquest), molt crtic amb Fuster titolat Un libro sobre el Pas Valenciano,
que afirmava el desprestigi que podria suposar per a Valncia la guia de lassagista
de Sueca. Aquesta nota tamb la reproduir a lendem LP, a ms de la publicaci
dun altre text a aquest diari (Algo que se qued en el tintero. Los valencianos y Valencia en las pginas de El Pas Valenciano) i, encara ms, una nota de Xavier CaspA1 i
207
Per exemple, i entre daltres, al Libro Oficial Fallero de 1949 es destavaca Teodor Llorente com
a tan leal amador de las glorias catalanas i en el qu sexplicitava que adems del vnculo fraterno que
une a todas las ciudades espaolas y aun peninsulares, Valencia y Barcelona estn unidas fuertemente
por la mltiple consanguineidad del mismo mar, la misma luz, la misma lengua, la misma historia y la
misma sangre (a Hernndez, 1996: 212-213).
208
La publicaci, el mateix 1962, dEl Pas Valenciano [...], fou el catalitzador de la campanya que
el franquisme franquisme poltic i franquisme sociolgic port a terme contra Fuster i el seu ideari
(Cuc, 1989: 289).
de Miquel Adlert i de dotze signatures ms209 on es desmarquen explcitament de

Fuster. I encara es publicar un altre article de Josep Maria Bayarri.
Per arredonir els atacs a la figura de Fuster la jerarquia fallera se sumar a la
festa en convertir-la en ninot i cremar-la a les festes josefines. De fet, la crem dun
ninot de Fuster ser un punt cridaner de partena dun antiintellectualisme que poc
desprs prendr el blaverisme. Es cremava un smbol, la proposta intellectual
progressista i valencianista que partia dels textos del suec:
Ben aviat es desfermava un arravatat antifusterianisme populista, fabricat a travs dels pregons contactes del franquisme prop de la jerarquia fallera: Fuster cremava de ninot a les falles, i, amb ell, tot el mn intellectual que de lluny o de prop
simpatitzava amb les seues idees (Cuc, 1989: 297-298).
La reacci, per, no es quedar exclusivament en lmbit dels lletraferits. Les falles tamb sapuntaran a la festa. En la Cavalcada del Ninot de 1963 dues carrosses
(la de la falla de Peu De la Creu-En Joan de Vilarrasa i la de Cadis-Literat Azorin) es
posicionaran en contra dEl Pas Valenciano i en la primera el cremaran a una falla. A
la falla de la plaa de la Merc del mateix any sinsist en el tema. De fet al llibret es
deixar ben a les clares el rebuig dels membres de la comissi i laposta per lostracisme per al suec, aix com lessncialisme, lantiintellectualisme i lacasaci de tradoria (renegat) que veurem ms endavant al blaverisme:
Cert llibre escrigu un fuster / que empudeg nostra essncia, / demostrant-li a
Valnsia / i als valencians, no voler. / Lhome que s de molt saber / segons creu,
sense falries, / renega de nostres glries / amb un cinisme sancer. / Mostra ser
pantominer / i per la seua expressi, / mereix de fet lexpulsi / deste pas tan sincer / [...] Es bandejar al fuster / que la fusta mal treballa. / Per ao el cremem en la
falla / que havem plantat al carrer (a Ario, 1992a: 354-355).
En bona mesura es pot considerar la darrera obra de Francesc Almela i Vives,210

Valencia y su reino, editada el 1965, tamb no sols una resposta a la guia de Fuster
(una refutaci en tota regla de la proposta fusteriana Viciano, 1996: 82)211 sin un
precedent directe i inequvoc del blaverisme, secessionisme lingstic incls.
De fet, a parer del prologuista, annim, de la reedici de 2004 editada per lAjuntament de Valncia, la gran diferncia entre aquest i El Pas Valenciano y Valencia,
alma y tierra de un pas de Llus Guarner212 seria precisament que Almela no integra209
Como catlicos y como valencianos (algunos de nosotros escritores en lengua valenciana) nos
interesa hacer constar, para evitar confusiones, que no tenemos ninguna relacin con la ideologa que
Joan Fuster representa y defiende en Valencia (LP, 6-II-1963).
210
Com ens diuen Sanz i Nadal, Almela i Vives era un collaboracionista amb el rgim, que es
movia desprs de la guerra en els marges de lerudicionisme regional (1996: 121). Viciano ens descriu
levoluci dAlmela: Fou coautor de la comdia Lenin: escenes de la revoluci russa, i en 1937 collobar
en el nmero especial de Nova Cultura, la revista comunista animada per Josep Renau, dedicat a les
falles antifeixistes. En lestiu de 1939 fou detingut diverses vegades per aquestes activitats, per finalment
aconsegu superar el procs de depuraci. Des daleshores es refugi en una erudicci conformista, cada
volta ms integrat en el regionalisme conservador. I, finalment, en Valencia y su reino, ja amb una seixantena danys, adoptava una actitud obertament anticatalanista (1996: 83).
211
Vegem sin el text segent de la declaraci dintencions de lassaig, clara allusi al suposat
menyspreu i atac de Fuster a trets idiosincrtics, considerats pura mala fe o regodeo: No hay
inconveniente en anticipar que se tratar ms de lo bueno que de lo malo. Y no es que deban pasarse por
alto, ocultarse o disimularse los defectos del propio pas, porque, efectivamente, la indicacin, por no decir
la denuncia, de ellos puede servir cuando se hace de buena fe y en las debidas circunstancias para
una tarea tan til como la de corregirlos. Pero la exposicin sistemtica de los posibles defectos resultara
ociosa por cuanto ya hay quienes se encargan prdigamente de hacerlo, basndose en la realidad o
manejando los recursos de la fantasa. Por lo tanto, aqu no habr regodeo alguno en la presentacin de
tales fallos (Almela, 2004: 19-20).
212
Llus Guarner i Prez (1902-1986): poeta i assagista. Obtingu la Flor Natural dels Jocs Florals
de Valncia de 1924. Partidari de la normalitzaci del valenci, s autors de diversos treballs dhistria
cultural.
ria el pas en lrea cultural catalana, cosa que s considerada com una major
obertura.213 De fet, no ser casualitat la reedici de lassaig dAlmela. Lactual consistori del cap i casal dirigit per Rita BarberA1 buscava guanyar legitimitat tradicional
weberiana a partir de la construcci dels clssics del seu pensament i praxi actuals.
No nabunden per Almela ns un dels seleccionats.
Almela, sense ser rotundament un secessionista lingstic ni prpiament un blavero, s precedir la major part del gros de largumentaci anticatalanista que es
desenvolupar a la transici democrtica i, en particular, tres trets ben caracterstics:
1) negaci del carcter catalnic de la cultura prpia, tot citant com autoritats, entre
daltres, Julin San Valero,A1 Llus Fullana,214 Nicolau Primitiu215 aix com reconeixement duna suposada continutat etnocultural si ms no des de lpoca romana; 2)
exageraci de la influncia aragonesa en la conquesta de Valncia i s daquesta aix
com de lemigraci espanyola i del bilingisme consegent com a arma ideolgica
contra el catalanisme i 3) negaci onomstica de ladjectiu catal aplicat al pas i
tamb a la cultura i la llengua prpies en base de la denominaci, tamb histrica, de
valenci i a la resistncia dels valencians.216
Vegem a tall dillustraci com far servir Almela el bilingisme com un argument contra la normalitzaci lingstica del valenci que defensar Fuster. El blaverisme copiar, prcticament duna manera idntica, com veurem, aquesta retrica:
Por de pronto, la aseveracin de que los valencianos hablan cataln sera en todo caso una verdad relativa. Porque se olvida, acaso con demasiada frecuencia,
que una parte de los valencianos, aunque no sea la ms numerosa ni en conjunto
la ms prspera, ha tenido y tiene como lengua natural el castellano o, si se quiere, el aragons. Ello sin contar con que los mayores ncleos urbanos de la zona
lingstica verncula passez le mot cuentan con un nmero muy considerable
de personas llegadas de regiones espaolas de habla castellana; personas que,
en general, no aprenden la lengua distintiva de los mencionados ncleos urbanos
(Almela, 2004: 39).
Jos Ombuena,A1 al llibre editat lany 1971 i significativament titolat Valencia, ciudad abierta (un dels tpics recorrents de la identitat regional seria el suposat carcter
obert dels valencians, en contrast amb el de tancat que correspondria als catalans,
en particular per la defensa de la llengua i la identitat catalanes) tamb ser un dels
precursors dalgunes de les estratgies anticatalanistes que es desenvoluparan amb la
recuperaci de la democrcia. A aquest recull dassaigs breus es pretn menystenir
(encara no negar) la influncia catalana en la conformaci del Regne de Valncia
seguint la mateixa tctica dAlmela: exagerar la influncia aragonesa i equiparar la
213
el que ms partido tomaba, el que gozaba de mayor apertura, el nico que, a pesar de las imprescindibles referencias, aun sesgadas, tomaba Valencia como una unidad por s misma, sin necesidad
de incorporarla a ningn otro proyecto. ste es, sin duda, el gran valor del libro de Francisco Almela y
Vives. Y, con toda seguridad, de donde ms provecho puede sacarse en los tiempos actuales. Escriba el
escritor de Vinars en un momento en que conceptos claros iniciaban un proceso de desdibujamiento e
indiferenciacin y crey necesario dejar las cosas ntidas (a Almela, 2004: 16).
214
Llus Fullana Mira (Benimarfull, 1871-1948): capell francisc i filleg. Fou membre del Centro
de Cultura Valenciana i membre de mrit de LRP. Ocup la ctedra de la llengua valenciana de la
Universitat de Valncia i el seient corresponent a la llengua valenciana a la Real Academia Espaola i,
per aix i per altres motius (tot i haver sigut acadmic de lAcadmia de la Llengua Catalana), s
reivindicat com un referent pel blaverisme.
215
Nicolau-Primitiu Gmez i Serrano (Sueca, 1877-1971): empresari de fabricaci de maquinria
agrcola, erudit, biblifil (la seua biblioteca s lorigen de la Biblioteca Valencia) i escriptor. Fou President
de LRP i director del Centro de Cultura Valenciana. Fundador de leditorial i de la revista Sicnia, on publicaren, entre daltres, Xavier Casp, Antoni Igual beda, Francesc Almela i Vives i Carles Salvador.
Propos el terme bacavs i Bacvia respectivament per a la llengua catalana i els territoris on es parla.
216
En lo respectivo al nombre que debe darse a la lengua distintiva de los valencianos hay un factor que no cabe desdear, como es la resistencia de los valencianos a reconocer que su lengua se llame
catalana (Almela, 2004: 46).
catalana amb daltres de menors com la manxega o la de Conca. Si llegim lextensa

per molt denotativa cita segent com una resposta omnipresent a les tesis fusterianes, obtindrem moltes de les claus narratives del blaverisme:
La ms densa inmigracin es quiz la que viene Turia abajo desde las sierras
aragonesas de Teruel. Casi no hay estirpe valenciana sin injertos aragoneses, y
no debe de ser casualidad insignificante que el folklore valenciano caiga de lleno
en el mbito de la jota con su acento bravo e individualista, igualmente alejado del
coralismo de ms al norte y del cante que tiene en Cartagena su capitalidad ms
prxima. La colonia aragonesa es, en Valencia, abundantsima, y no parece que
d mala mezcla la enjuta tenacidad de all con la agilidad mediterrnea de ac.
De la confluencia de tales sangres fueron fruto el marqus de Campo, promotor de
los progresos urbanos al filo de la Restauracin; Blasco Ibez, el novelista; Sorolla, el pintor; Llorente, el poeta, y muchsimos ms como se ir viendo. Tan valencianos, por otra parte, todos ellos. Otras impregnaciones son muy visibles en la
demografa y en el carcter de Valencia: la catalana, cifrada en linajes de la Reconquista y en otros repobladores; la manchega desde Albacete; la conquense,
desde la Serrana... (Ombuena, 1971: 13-14).
Per no noms tindrem la reacci de Sevilla, dAlmela i dOmbuena que acabem

de veure. El que ser un dels iniciadors dels moviment blavero i del secessionisme
lingstic, Miquel Adlert, en un article publicat el 1963 a LP i titolat significativament La
valencianidad de los churros, reacciona contra el plantejament fusteri dun projecte
poltic exclusivament per a les zones catalano-parlants del Pas Valenci (veurem com
Fuster considerar les comarques castellanfones annexos descasa importncia) i
alhora contra el que considerar un menyspreu per la valencianitat poltico-jurdica del
Regne de Valncia:217
Es una de tantes proves de cm es de viva entre els churros la idea del Regne
de Valencia; pot ser perque els churros, per faltar-los n els altres valencians el lligam de la mateixa llengua, saferren mes a la lligaa de la consciencia regnicola. I
pot ser per ao precisament linteres que els qui neguen la valencianitat dels churros, tenen per ridiculisar la paraula regnicol (1984a: 44).
En aquest mateix article, que no esmenta Fuster per que s evident que est
dirigit contra ell, s fcil imaginar-se el destinatari al qui acusa de fret intelectualisme
dun parti pris que conve a la finalitat dels que falsegen la realitat historica i present per
a negar la valencianitat als churros (1984a: 43). El de Paterna, malgrat haver sigut
vicepresident dAcci Nacionalista Valenciana (ANV), partit defensor durant el perode
republic de lunilingisme oficial del valenci a tot el Pas Valenci i impulsor de lEditorial Torre, que tamb tenia el catal com a nica llengua dedici, com a reacci
contra el de Sueca, protagonitzar una deriva cap a la defensa del bilingicisme218
que, com analitzarem, ser un dels trets discursius del blaverisme:
No hi ha canvi en el Regne de Valencia quan es passa la divisoria llingistica sino que el canvi es determinat per la geografia, el clima, leconomia, etc. que algunes vegades coincidix n la linia de les llenges pero atres vegades no, com es
notori. Pero es mes absurt per a explicar lexpulsio dels churros del si de la valencianitat, aduir que parlen atra llengua, com si per a ser un pais mateix fora inexcusable la llengua unica, quan hi ha tants pasos bilinges i polilinges. I el Regne de
Valencia es un pais bilinge, i fon trilinge mentres nhi hague moriscs, que tambe
eren valencians! I ao no es una catastrofe, ni una cosa extranya [...] La diversitat
llingistica dels valencians, com les atres diversitats, no fa dificil, com sha dit, tro-
217
Ser molt ms tard quan des del paradigma fusteri sorgiran propostes que incidiran ms en la
importncia del Regne de Valncia com a entitat poltica independent dins de la corona dArag com, per
exemple, Sobre la naci dels valencians de Joan Francesc Mira (1997).
218
s probable que aquest bilingicisme fra, junt al catolicisme, la lnia mestra doposici al discurs fusteri en un context, com el de la dcada dels seixanta del segle passat, en qu encara no sha fet
explcit lanticatalanisme en el particular pensament dAdlert.
bar la profunda rao que dona unitat al Regne de Valencia, que no es profunda sino
ben manifesta (1984a: 44-45).
Per si hi havia algun dubte que sestava referint a la proposta fusteriana dotze
anys desprs, el 27 de febrer de 1975, publicaria al diari Jornada un article en qu
explicitar encara ms aquesta idea i en qu ja es desmarcar explcitament del
pancatalanisme que el consider no sols segregador dels castellano-parlants sin ni
ms ni menys que destructor de la histria i de la personalitat del Regne de Valncia
i de la suposada relaci harmnica entre valenciano-parlants i castellano-parlants:
Lo que ha segut, es i sera una constant en la historia i en la personalitat del Regne de Valencia, la que ara vol destruir el pancatalanisme del Pais Valenci segregador dels churros: la coexistencia i harmonica convivencia, en un sentit
dabsoluta igualtat, en la unio de gents i terres valencianes de dos llenges (Adlert, 1984a: 49).
Per tot plegat hem de considerar la suma de les reaccions que hem enumerat en
aquest subcaptol com la primera campanya antifusteriana en la histria. A la transici
democrtica i fins a lactualitat, per, en vindran ms:
La consigna franquista, com no podia ser duna altra manera, funcion perfectament i trob un ampli ress, com diem, dins mplies capes del franquisme sociolgic, i especialment, en sectors que provenien directament del petainisme de
postguerra o que per raons diverses [...] se li havien afegit (Cuc, 1989: 291292).
En definitiva, el franquisme al Pas Valenci combin un nacionalcatolicisme amb

una retrica regionalista, que li permetr reapropiar-se i instrumentalitzar bona part
de la identitat regional contempornia i de la valenciania temperamental i dels suports
simblics que hi anaven associats i amb la qual sindentificava la major part dels valencians. De tal manera que la dreta poltica estaria en condicions, com veurem, particularment a la ciutat de Valncia i al seu hinterland, una vegada superat el rgim franquista, docupar aquest espai ideolgic i simblic per lluitar per conservar lhegemonia
social que ha ostentat durant la major part de ledat contempornia.
8.5 Conclusions
En definitiva el blaverisme no inventar ex novo ni absolutament una identitat poltica valenciana diferenciada ni menys encara una valenciania temperamental sin
que reconstruir aquesta a partir delements histricament existents i a partir didentitats valencianes prvies que tingueren un significatiu suport social, en particular de la
identitat regional valenciana contempornia.
Lexistncia de la identitat regional a partir del Romanticisme i, sobretot, la Renaixena valenciana generar uns trets didentificaci collectiva, tals com Valncia
com un jard de labundncia o els valencians com un poble festiu i artstic, que calaran
entre bona part dels grups socials del hinterland de Valncia.
Aquesta identitat regional es concebr duna banda en termes estrictament culturals i no poltics (no aspirava a la recuperaci de lautogovern) i duna altra com un
instrument perfectament compatible i complementari amb la identitat nacional espanyola; encara ms, naixer des daquesta. Tal com comena la lletra de lHimne de
lExposici la valencianitat tindria com a missi ofrenar noves glries a Espanya. La
valencianitat, doncs, ser una identitat subordinada a lespanyolitat. Com un nina
russa, aquesta englobar aquella.
Tanmateix, aquesta identitat regional naixer com una identificaci no anticatalana i fins i tot catalanoflica. Els orgens de lanticatalanisme al Pas Valenci, malgrat
que el blaverisme el reivindique com a part del seu passat, no estan, en conseqncia,
en la Renaixena.
Tot i aix el blaverisme no ser el primer anticatalanisme valenci, sin que
aquest comptar amb precedents significatius, tals com la major part del republicanisme de les ciutats de Valncia i de Castell i, paradigmticament, el blasquisme, que
era un moviment antidinstic i antirgim de la Restauraci; intensament anticlerical;
anticatalanista i populista i que tingu una implantaci bsicament a la ciutat de
Valncia i la seua rea ms immediata de influncia. El blaverisme tan sols prendr
aquests dos ltims elements com a definitoris del seu projecte poltic, amb la qual cosa
la reivindicaci del blasquisme ser, a tot estirar, parcial i naixer tamb en aquest
territori, tot i que la seua penetraci territorial ser molt superior. En conseqncia, el
blasquisme es pot considerar un precedent parcial del blaverisme, particularment en la
forma de comunicaci poltica i fins i tot en la lgica poltica, per no en els aspectes
ms antirgim, el republicanisme ni lanticlericalisme.
Lanticatalanisme al Pas Valenci, com a la resta de lestat, sorgir com una reacci prcticament simultnia davant el projecte nacional alternatiu a lespanyol que
preconitzar el catalanisme i contra la resistncia antiassimilacionista castellanoespanyola que propugnar aquest i, particularment, se naprofitar del debat lliurecanvisme-proteccionisme que es don a la Restauraci (la burgesia agrcola i dexportaci
de productures primaris era ferma defensora de lanul-laci dels aranzels) per defensar
els interessos, sobretot, de la petita burgesia.
El rgim franquista al Pas Valenci tamb instrumentalitzar la identitat regional
per tal de combinar el nacionalcatolicisme inherent amb arrels locals, amb un regionalisme bien entendido. En aquest sentit, promour des del rgim la reproducci de la
identitat regional i promour, tamb, les primeres reaccions contra la proposta fusteriana a partir de la dcada dels seixanta del segle passat. Per fer-ho, tenia, entre
daltres, el control poltic i dels mitjans de comunicaci.
En aquest sentit no podem menystenir la influncia que exerc el franquisme
duna manera ms o menys activa, ms o menys explcita, en si ms no afavorir un
cert anticatalanisme que sadia molt millor amb el seu nacionalcatolicisme que no,
bviament, el fusterianisme. El franquisme i els franquistes valencians, per tant, no
actuaran de manera neutral en aquest conflicte cultural i, menys encara, quan
salbirava el final del rgim.
En conseqncia, les elits franquistes valencianes apostaren si no promocionaren directament aquella proposta que sajustava millor al nacionalcatolicisme i al
regionalisme bien entendido. I aquesta, a Valncia, era lanticatalanisme i no el valencianisme dencuny fusteri que, com veurem, llanar un model progressista, modernitzador (polticament i culturalment) i antiregionalista. Lanticatalanisme al Pas Valenci de la dcada dels seixanta del segle XX, contrriament, ser catlic i tradicionalista, regionalista i espanyolista. Perfectament compatible, doncs, amb la dictadura.
Els antecedents directes del blaverisme es troben, precisament, en aquestes
primeres reaccions antifusterianes durant el franquisme. Alguns articles explcitament
anticatalanistes de Sevilla Andrs aix com actes fallers de desgreuge contra afirmacions dEl Pas Valenciano de Fuster considerades ofensives contra la valenciania
temperamental inauguraran el regionalisme anticatalanista. El llibre dAlmela i Vives,
Valencia y su Reino, de 1965, que separa el Pas Valenci de lrbita cultural catalana,
esdev la primera gran resposta intellectual a les tesis fusterianes. Alguns articles
bilingicistes de Miquel Adlert aix com el llibre Valencia, ciudad abierta de Jos Ombuena completaran els prolegmens a partir dels quals uns anys ms tard sarticular
ideolgicament el major moviment anticatalanista de la histria valenciana. Tanmateix,
encara ens trobem davant una resposta, tret de les falleres de 1963, prpia dunes
elits, restringida a uns pocs intellectuals i periodistes, lligats, aix s, al franquisme. El
blaverisme, com a tal, vindria uns anys desprs.
Captol 9: La conflictiva transici democrtica al

Pas Valenci
Tant per als nuclis intellectuals de Madrid com el que resulta ms sorprenent per als de Barcelona les espeficitats de la complexa transici valenciana no
han suscitat excessives curiositats (Cuc, 2002: 10).219
Enfront de les intencions massa freqents dinterpretar la realitat social i poltica valenciana de la transici democrtica i duns altres perodes histrics, com si
duna existncia independent es tractara que sexplicaria, en conseqncia, per ella
mateixa, en aquesta investigaci sostenim que no tenir en compte el context general
espanyol en qu es desenvolupar ni la gran influncia dels factors socioeconmics
aix com la poltica de lestat espanyol en el curs dels esdeveniments poltics del Pas
Valenci ens portaria a no entendre aspectes substancials daquests. Almenys aix ho
creiem respecte el conflicte identitari valenci i, en especial, respecte lenfrontament
ideolgic i simblic durant la transici democrtica.
Per aix considerem que s sumament simplista i fins i tot erroni estudiar la
transici democrtica valenciana exclusivament com lenfrontament de dos moviments
socials antittics en les seues distintes acepcions, tamb significants, de pancatalanisme versus anticatalanisme, fusterianisme vs. blaverisme, nacionalisme vs. regionalisme ms o menys espanyolista, etc., que respondrien a parmetres ideolgics i
identitaris molt distints i que assumirien una interpretaci de la valencianitat radicalment diferenciada.
Que exist un enfrontament civil identitari al si de la societat valenciana que, en
part, encara roman i que ni tansevol el dictamen lingstic del Consell Valenci de
Cultura (CVC)220 ni la creaci de lAVL221 ha tancat completament duna constatable
virulncia respon a una evidncia histrica que ning raonablement no podria negar,
un conflicte que radicava precisament en discrepncies profundes sobre la prpia
identitat valenciana; tanmateix aquest enfrontament tot i que ser el nostre objecte
especfic destudi en aquesta recerca ser noms un dels aspectes i no lnic i, a
ms, en vindr condicionat per altres factors que hem de tenir en compte.
Per a la nostra invetigaci, doncs, hem hagut de contextualitzar socioeconmicament, sociopoltica i histrica el naixement i penetraci social del regionalisme
anticatalanista per poder interpretar cabalment per qu sorgir i sexpandir socialment
una ideologia i un moviment com el blaverisme.
219
De fet, la transici democrtica valenciana est insuficientment estudiada i una de les causes s
lescs pes poltic del Pas Valenci. Bodoque tamb apunta al fet que la violncia poltica fra
espanyolista i no independentista com un altre factor: Si b la limitada capacitat del Pas Valenci per
condicionar o influir decisivament a Espanya, i el fet que les accions ms violentes del conflicte valenci
tinguessen una movitaci integradora i reforcessen la visi duna Espanya uniforme (predominant
tradicionalment als centres de poder de lestat) ha contribut a fer-ne una realitat ms aviat desconeguda o
a generar, quan hi ha hagut algun tipus dinters per conixer-la, una imatge de societat cofoia i
enfrontada en discussions bizantines i inacabables sobre qestions de poc inters (2000: 4).
220
El CVC s una instituci reconeguda en larticle 40 de lEstatut (25 de lEstatut de 1982) definida
com la instituci consultiva i assessora de les institucions pbliques de la Comunitat Valenciana en
aquelles matries especfiques que afecten la cultura valenciana. Fou lentitat que elabor i aprov el
dictamen que don peu a la creaci de lAVL.
221
LAVL s definida a larticle 41 del nou Estatut com una instituci de la Generalitat de carcter
pblic, [que] t per funci determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingstica de lidioma
valenci.
9.1 El marc socioeconmic: modernitzaci tardana i velo

Des de 1970 el Pas Valenci va deixar de ser una societat eminentment agrria
(Santacreu i Garca, 2002: 55).
Hi ha un canvi profund de paisatge econmic, per tamb del demogrfic i urbanstic, igual com dels valors socials, cada vegada ms distanciats dels patrons derivats de lescasessa (Soler, 1990a: 353).
s abastament conegut el retard que experiment la modernitzaci a Espanya

en relaci amb la majoria dels altres territoris occidentals del continent. De fet, un
socileg de la importncia de Salvador Giner ha afirmat a aquest respecte que la
dificultat per modernitzar-se ha sigut el tret ms caracterstic de la histria espanyola
recent (2006: 16). Giner nafegeix que Espaa vivi slo precaria y tardamente la
triple revolucin industrial, ubana y liberal por la que pasaron los pases del
noreste europeo a lo largo del siglo XIX i, sobretot, per entendre un Pas Valenci
encara enderrerit en la primera meitat del segle XX que:
El rasgo diferenciador, en suma, de la sociedad espaola fue su modernizacin
deficiente, entendida en su doble vertiente de incompleta y desigual segn sus regiones o mbitos tnicos o nacionales (2006: 19).
No s aquest el lloc per analitzar les causes de lendarreriment modernitzador

del Pas Valenci respecte Catalunya o el Pas Basc,222 per s que conv tenir molt
present que la modernitzaci a lestat i al nostre pas ser tardana i molt rpida ja que
durant la dcada dels seixanta i setanta del segle passat es capgirar en bona mesura
aquesta endarreriment. No debades Giner considerar que fou una velocidad de
cambio muy intensa, hasta bajo condiciones de modernizacin rpida (2006: 57).
De fet, els profunds canvis socioeconmics que es produiran en general a lestat
i, particularment, al Pas Valenci durant aquest perode seran duna extraordinria
profunditat fins a lextrem de transformar radicalment la societat espanyola en no pocs
aspectes. Aquestes transformacions contextualitzaran el sorgiment del blaverisme com
a nou moviment social i poltic en la histria contempornia.
En aquesta recerca no sostindrem de cap manera que aquests canvis explicaran
per ells mateixos el naixement i desenvolupament daquest particular regionalisme
anticatalanista com un factor fonamental al sistema poltic valenci ni encara menys
apostarem per cap determinisme economicista per, tot i aix, s que pensem que
poden contribuir a aportar-nos interpretacions parcials i provisionals que altres estudis
posteriors hauran daprofundir, matisar o potser descartar. Al cap i a la fi el Pas
Valenci, cal insistir-ne, no s una societat absolutament singular dins de les societats
occidentals i en las complejas y plurales sociedades contemporneas, el acelerado
ritmo de cambio social va acompaado de una profunda transformacin del sistema de
valores de cada sociedad (Garca Ferrando i Ario, 1998: 28).
Els principals canvis que es produiran a la societat valenciana seran la industrialitzaci accelerada, la urbanitzaci galopant i la secularitzaci de la vida quotidiana
(Saz a Ruiz Torres, 1990: 341), als quals haurem dafegir la transformaci demogrfica, la universalitzaci de leducaci bsica i la relativa massificaci universitria.
Dentrada durant la dcada dels seixanta i dels setanta del segle XX es dna un
procs de creixement industrial indubtable parallel al daltres zones de lestat com, a
ms dels pioners de Catalunya i el Pas Basc, el cintur de Madrid i Navarra. Aquest
222
Salvador Giner apunta com a possible causa explicativa la coincidencia [a Catalunya i al Pas
Basc] de un sistema sucesorio muy parecido, que no dispersa la propiedad familiar a travs de las generaciones (2006: 23). Al Pas Valenci, per, no tindrem la instituci de lhereu i es tendir a un sistema
minifundista de la possessi de la terra.
desenvolupament del sector secundari suposar una transformaci radical de lestructura econmica valenciana. En consonncia amb aquest despegament industrial sexperimentar una reducci espectacular del pes de lagricultura tant en laportaci
daquesta al valor afegit brut, que el 1973 aplegar tan sols al 12% del total com en el
percentatge de poblaci activa dedicat al sector primari (Carnero i Palafox, 1990: 75)
aix com en la disminuci de la renda dels llauradors, que descend accelaradament
any rere any (en 1970 abastava noms el 53% de la renda espanyola mitjana. Giner,
2006: 50). Daquesta manera, segons les dades a Calzado i Torres (2002: 85) reflexades a la Taula 1, tot i que leconomia valenciana continuar sent bsicament exportadora,223 es redu en menys de quinze anys a menys de la meitat el pes en la poblaci
activa (que pass del 384% el 1962 al 30% el 1969 i al 168% el 1975)224 alhora que
sincrementaven exponencialment els sectors secundari (que pass del 317% el 1962,
al 363% el 1969, i al 447% el 1975) i terciari (del 297% el 1962, al 336% el 1969 i al
384% el 1975).
TAULA 1: EVOLUCI DE LA POBLACI ACTIVA AL PAS VALENCI (1962-1975)
Sector
Primari
Secundari
Terciari
1962
384%
317%
297%
1969
30%
363%
336%
1975
168%
447%
384%
Font: Calzado i Torres 2002: 85 (en negreta lindicador ms alt de cada any).
En poc ms duna dcada, de 1962 a 1975, doncs, shavia passat duna estructura socioeconmica on la poblaci activa destinada al sector primari era majoritria a
una altra on no sols era minoritria sin que no aplegava a la cinquena part del total ni
a la meitat dels treballadors del sector secundari o del sector terciari. O, el que ve a ser
el mateix, el Pas Valenci havia passat de ser un capitalisme agromercantilista a
esdevenir el 1975 una socieatat ja inequvocament industrial. Pocs anys desprs seria
ja una societat terciaritzada. El canvi havia sigut molt profund i molt velo.
Lgicament la industrialitzaci de la societat valenciana comportar les dislocacions socials i algunes respostes caracterstiques daquests processos, com sn una
major articulaci de la societat civil i, en particular, el desenvolupament dorganitzacions sindicals i poltiques de classe aix com un increment de la conflictivitat social, tot
i que potser ms matisada que a altres indrets industrials de lestat degut a la particular
estructura industrial on les petites i la mitjanes empreses esdevindran clarament
majoritries, de tal manera que no salteraria la general desmobilitzaci ciutadana, tret
fonamental del franquisme (Carnero i Palafox, 1990: 77).
Daltra banda cal tamb tenir en compte que un dels canvis ms decisius ser el
que es coneixer com un esclafit demogrfic que far passar el Pas Valenci dels
2.498.905 habitants el 1960 al 3.397.314 noms quinze anys desprs, el que suposar
un creixement de la poblaci molt significatiu en un perode inferior al duna generaci.
El socileg Rafael Castell, especialista en demografia, ha qualificat aquest creixement com la fase ms expansiva de tot el seu cicle demodrgic modern i fins i tot al
creixement demogrfic vegetatiu ms elevat de la histria daquest territori (2000: 16).
Aquest creixement tingu lloc per lincrement de la natalitat (entre daltres, conseqncia del creixement econmic) i la reducci de la mortalitat aix com de manera
223
El Pas Valenci i les Illes Balears van convertir-se en els dos indrets que presentaven un saldo positiu en la balana de bns i serveis amb lestranger, fet que referma el tarann extern de leconomia
valenciana i que el desenvolupament industrial no va capgirar (Calzado i Torres, 2002: 88).
224
Lgicament es produ un trasvs de m dobra agrcola al sector industrial, cosa que tingu com
a conseqncia la marginaci del model de producci agrria tradicional aix com la contenci salarial
dels treballadors fabrils i de servicis: El camp va ser la gran reserva de m dobra barata, que si b havia
estat condemnada a uns salaris ms que baixos, el seu transvasament a la indstria serv per a la
destrucci de lagricultura tradicional i a una poltica de contenci salarial que comportava la necessitat de
fer hores extres (Calzado i Torres, 2002: 83).
molt significativa per lemigraci daltres territoris de lestat, la qual cosa transformar
demogrficament el pas i, en concret, el hinterland de la ciutat de Valncia, on es
concentrar bona part daquests immigrants fins a lextrem dhaver sigut considerada
una societat dalluvi (Moll i Castell, 1992). De fet, el 1970 suposaven un 2212%
del total de la poblaci enregistrada i el 1981 hi residien ja prcticament un mili de
persones que no havien nascut al pas i que representaven un 2550% del total o, el
que s el mateix, lleugerament per damunt de la quarta part. Cal, a ms, assenyalar
que la majoria daquesta emigraci estava en edat activa (Santacreu i Garca, 2002:
47-48), la qual cosa representava una fora important de treball.
Si el creixement democrfic ser molt important al conjunt del Pas Valenci,
amb una taxa del 239% al perode 1960-1970 i dun 171% en tan sols cinc anys
(1970-1075), si atenem al territori on sorgira i ms sexpandir el blaverisme, la
comarca de lHorta, aquest encara ser molt superior (Taula 2), amb taxes respectivament del 378% i del 298% i un saldo net de poblaci en quinze anys de ms de
400.000 persones (426.968). En percentatge, lHorta experimentar un creixement
dun 556% de la seua poblaci (Ruiz Torres, 1990: 341). A lHorta Oest i a lHorta Sud
aquest encara ser molt superior.
TAULA 2: EVOLUCI DEMOGRFICA AL PAS VALENCI (1960-1975)
Any
1960
1970
%
1975
%
Pas Valenci
2.481.000
3.073.000
239%
3.336.000
171%
LHorta
766.080
1.038.257
378%
1.193.048
298%
Valncia c.
505.066
635.690
261%
714.086
178%
LHorta Nord LHorta Oest

92.341
107.157
121.542
184.410
278%
557%
143.359
220.183
335%
361%
LHorta Sud
61.516
96.615
461%
115.420
362%
Font: Moll, J.D. i Castell, R. (1992): 24; Moll, J.D.; Martnez, J.R. i Castell, R. (1992): 52-53 i Castell (2000): 13, a
partir de dades danuaris dINE i dIVE i de Conselleria dEconomia i Hisenda.
Tot i que no est estudiat, t una certa lgica pensar que aquesta societat dalluvi experimentara tamb canvis culturals i identitaris importants ja que quan hi ha
diferncies poltiques, culturals i/o nacionals importants entre les dues comunitats afectades pel corrent migratori, ladaptaci-assimilacio planteja problemes addicionals. En
aquests casos, pot veures afectat el cos social i/o nacional de la comunitat receptora
(Castell, 2000: 19). Una daquestes transformacions culturals, com veurem tot seguit,
ser lincrement de la castellanitzaci idiomtica, per s possible que tamb la base
social del blaverisme cresquera, en part, com a conseqncia duna modificaci substancial de lestructura social i demogrfica que alhora provocara una reacci dels sectors ms conservadors en no pocs pobles de lhorta degut a la por a perdre lhegemonia social i poltica degut al suport majoritari dels immigrants a les forces desquerra.
Daltra banda durant aquest perode es produir aix mateix un grau espectacular
de mobilitat territorial. De fet, si al 1960 un 4018% del total de la poblaci valenciana
vivia a municipis inferiors a 10.000 habitants, aquest percentatge baixar al 291% noms deu anys ms tard i al 2302% lany 1986. En poc ms de vint-i-cinc anys, doncs,
la poblaci en municipis petits havia abaixat prcticament a la meitat i sintensific
duna manera dramtica les diferncies socioeconmiques i demogrfiques entre les
comarques interiors i les costaneres del pas. Bona part de les localitats muntanyenques i zones rurals de sec es despoblarien, en busca de treball a la indstria i als
servicis, en un procs que continua avui (Santacreu i Garca, 2002: 53).
Aquesta mobilitat de centenars de milers de persones tingu com a conseqncia un descontrolat desenvolupament urbanstic, sovint especulatiu,225 aspecte que
encara sintensificar ms si tenim en compte el particular model turstic desenvolupista salvatgeque afectar particularment als municipis costaners del Pas Valenci.
225
El procs don pas a una especulaci tremenda, no debades entre 1960 el Pas Valenci acoll ms de 300.000 emigrants, al mateix temps que ms de 300.000 valencians canviaren la seua llar de
linterior a les zones costaneres, sense comptar laugment de natalitat (Calzado i Torres, 2002: 86).
Carnero i Palafox han qualificat aquest procs com dexpansi espectacular de la

construcci, ja que pass de suposar el 651% el 1955 del total espanyol al 1031% el
1973, i dun deteriorament irreversible del litoral que, tot i aix, suposar una important mobilitat social ascendent de noves classes mitjanes (1990: 76).
El creixement urbanstic tamb tindr una particular incidncia a la ciutat de Valncia amb la construcci de nous barris. Com apuntar Ninyoles ms de la meitat dels
habitatges shan contrut amb posterioritat a 1960 i entre 1961 i 1980 salcen el 45% de
les vivendes del cap i casal (respecte a principis dels noranta), el que, en una hiptesi
suggerent per sense verificaci emprica, hauria provocat una crisi urbana que
hauria tingut si ms no una certa influncia en lelevat conservadurisme (i lanticatalanisme) de bona part de les classes mitjanes de la ciutat:
Valncia fa la sensaci de ser una ciutat reconstruda [...] aquesta crisi urbana
afavoreix, en la meua opini, la reacci de certs sectors tradicionals i la seua orientaci cap a opcions ideolgiques fortament conservadores. El creixement discontinu dels barris perifrics dimmigraci se sumar a aquesta impressi de crisis,
i al particular reclam duna ideologia autoritria sobre uns sectors sociolgics en
crisi (1992: 112).
En qualssevol dels casos, el fort creiximent del sector industrial i de servicis provocar duna banda laparici de noves classes mitjanes i duna altra la vinguda de
noves classes baixes procedents daltres indrets de lestat, fonamentalment castellans
i andalusos. Ambdues transformacions tingueren no sols un important impacte social
sin tamb un de cultural.
En primer lloc una de les conseqncies de la industrialitzaci i terciaritzaci accelerades ser el sorgiment duna nova burgesia (industrial i de servicis) valencianoparlant i originria de comarques on la penetraci social del castell no era tan potent
com als gran nuclis urbans del pas (Bodoque, 2005: 103), la qual cosa possibilitava
lascens social duna nova classe que podia tenir en la llengua prpia un factor
didentificaci.
Tanmateix, aquest procs de mobilitat social ascendent en segments significatius
de classes mitjanes baixes i baixes amb escs capital educatiu i fins i tot cultural
comport, en general, un abandonisme lingstic. De fet, una part important daquestes
ja havia optat per la substituci lingstica en interrompre la transmissi del valenci en
lescala familiar. Una part daquests nous rics valenciano-parlants que havien fet
lesfor deducar els seus fills en castell i que, per tant, no estaven per fer marxa
enrere en aquesta opci que consideraven lligada als seus interessos econmics i
socials conformaran a lrea metropolitana de Valncia un segment gens menyspreable de la base social del blaverisme.
En segon lloc, la vinguda massiva dimmigrants espanyols contribu a la castellanitzaci idiomtica dels territoris valenciano-parlants, particularment de les rees
metropolitanes, on es concentraven, de tal manera que ajuden a accelerar les dinmiques de canvi lingstic daquestes localitats en totes les classes i sectors socials
(Bodoque: 2005: 103).
De fet, com podem veure a la Taula 3, lany 1986 dels ms de 800.000 residents
espanyols al Pas Valenci no originaris, noms un 56% havia nascut a territoris catalano-parlants (5% a Catalunya i 06% a les Illes Balears), amb la qual cosa el 946%
restant tenien el castell com a llengua prpia (en destacava la lmitrof Castella-la
Manxa i Andalusia i, en un segon terme, Mrcia i Arag) o, si de cas, com a llengua de
comunicaci amb els valencians (Pas Basc, Navarra i Galcia). Aquests 838.885
immigrants representaven el 22% del total de la poblaci de tal manera que el
creixement demogrfic des de 1961 fins a lactualitat es deu per igual, tot i que
lleuregament en major mesura al saldo migratori que no al creixement vegetatiu (Cas-
tell, 2000: 20) i es concentraven en molta major mesura en lrea metropolitana de

Valncia que en la resta del pas.
TAULA 3: IMMIGRANTS AL PAS VALENCI PER COMUNITATS AUTNOMES
Comunitat de naixement
1. Castella-La Manxa
2. Andalusia
3. Mrcia
4. Arag
5. Catalunya
6. Madrid
7. Castella i Lle
8. Extremadura
9. Galcia
10. Pas Basc
11. Astries
12. Ceuta i Melilla
13. Balears
14. Navarra
15. Cantbria
16. Canries
17. La Rioja
Total
1986 (%)
335
264
88
60
50
48
48
40
14
13
08
07
06
04
04
04
03
100
1986. Absoluts
281.800
222.111
73.638
50.563
42.451
40.474
40.186
33.891
11.550
10.599
6.823
7.289
5.311
3.524
3.239
3.011
2.429
838.885
Font: Castell (2000): 22, a partir de dades de lINE i de lIVE.
Daltra banda lincrement de lalfabetitzaci i el dinamisme daquests nous estrats

mitjans, far augmentar el nombre duniversitaris als centres valencians o, fins i tot,
fora dells (Moll, 1979b). Una part important daquests nous alumnes seran els fills
valenciano-parlants de la petita burgesia agrria que conformaran en bona mesura la
base social del nou valencianisme dinspiraci fusteriana.
Aix mateix una certa obertura del rgim franquista aix com la modernitzaci de
les estructures productives comportar una certa revitalitzaci de la societat civil
(Xamb, 1996: 44). La lluita contra el franquisme del nou moviment obrer i de lactivisme del partit comunista aix com de lembrionari nacionalisme valenci, particularment en els mbits culturals i universitaris,226 que els permetr acumular legitimitat
davant la societat valenciana (Xamb, 2001: 21) aix com un moderat dinamisme social de part de les noves classes mitjanes contribuiran en bona mesura a posar en risc
les particulars relacions dhegemonia al si de la societat valenciana, tot i que la peculiar transici democrtica, com veurem, ser terreny adobat per al pessimisme i la desillusi daquestes classes emergents, que no assoliran el paper dirigent que potser
havien imaginat.
Per tot plegat, el Pas Valenci havia experimentat un procs velocssim de modernitzaci econmica i social (escenari singular de canvi accelarat i no previst,
Xamb, 2001: 19), per tamb poltica i cultural, de tal manera que la societat valenciana al principi de la transici democrtica tenia un passat agrari molt recent i molt
present encara en moltes mentalitats i estils de vida per ja podem afirmar que era
226
Amb la descomposici del franquisme, ja en els 70, laccs de la universitat, per primera vegada significativa quantitativament, duna fornada de joves de les capes mitjanes i populars de les
comarques, i la creaci duna infrastructura cultural, per b que mnima (editorials, Secretaritat de lIdioma,
llibreries, Premis Octubre, revistes...), permetran lexpansi social del valencianisme. La dcada dels 70
s el perode de ms activitat cultural. Quasi totes les ciutats mitjanes i grans tenen alguna associaci per
on passen peridicament conferenciants, grups de teatre, cantants. Quasi totes tenen les seues revistes
de caire sociocultural. Es tracta sempre, bviament, de minories actives. Per, a travs de les activitats
culturalsms populars i massives, sobretot, la can, el valencianisme, com a part integrant, i el moviment
antifranquista, en general, van impregnants la societat danhel democrtic i de sentiment autonomista
(Xamb, 1996: 86-87).
una societat moderna, procs que es continuar a la dcada dels huitanta i dels noranta fins a lactualitat:
Prcticamente nadie pone en duda que la Comunidad Valenciana est inmersa
en un acelerado proceso de modernizacin. Modernizacin que se refiere no slo
al sector econmico y a la organizacin del trabajo, sino tambin a los sectores
poltico, cultural y social (Garca Ferrando, 1992: 11).
El creixement econmic de la dcada dels seixanta gener unes expectatives de

millores salarials i de promoci social que es vegeren en bona mesura frustrades per
la crisi econmica dels setanta, per la qual cosa aquesta present uns trets molt durs
(Giner, 2006: 60). Tamb al Pas Valenci, on no podem menystenir el malestar que
generar la crisi. De fet, es patir una mitjana datur ms alta que la general espanyola227 aix com importants bosses deconomia submergida (Carnero i Palafox, 1990: 78).
Les crisis econmiques i socials i el descontentament consegent acostumen a
esdevenir els hbitats socials on sorgeixen i es desenvolupen els populismes. El
blaverisme, a la segona meitat dels setanta, tamb disposava duna crisi per aprofitar
que, a ms, no era tan sols econmica, sin tamb cultural i poltica. En definitiva, el
Pas Valenci patir unes transformacions socioeconmiques profundes que implicaren tensions i mobilitats socials que, entre daltres factors, probablement confluren per
facilitar la particular conformaci del blaverisme.
Tamb conv tenir present que, tot i que la majoria dels indicadors socials i econmics valencians se situaran aproximadament al voltant de la mitjana espanyola, cal
tenir en compte que la riquesa mitjana era lleugerament superior per el percentatge
de poblaci analfabeta o sense estudis era tamb superior (2887% al Pas Valenci
front al 2227% dEspanya tot ocupant el lloc dotz respecte les dsset comunitats
autonmes).228
En un sentit semblant els ndex de lectura, per exemple, tamb sn lleugerament
inferiors a la mitjana espanyola, qesti que sarrossega fins a hui.229 De fet, a principis
de la dcada dels huitanta, un 642% reconeixia no llegir llibres mai o prcticament mai
i un 585% la premsa (a Ninyoles, 1982: 762). Tamb podem fer servir els indicadors
de lectura de premsa de la dcada dels huitanta, clarament subdesenvolupats com
ens indica Rafael Xamb, indicador a parer daquest socileg duna pobresa cultural,
227
El comportament econmic general de leconomia valenciana va ser negatiu. Duna banda, el

creixement del VAB, fins a 1973, va ser molt alt, de quasi un 8% anual acumulat, per va patir un retrocs
constant fins a 1977, amb un creixement mnim de l104%, una lleugera recuperaci el 1979 per la poltica de sanejament i, novament, un esfondrament fins a arribar a uns nivells del 035% durant els primers
anys de la dcada dels huitanta [...] Parallelament, els nivells de renda familiar disponible van descendir,
sobretot, desprs de la crisi de 1979. Daltra banda el mercat del treball es va deteriorar. El nombre dempleats va retrocedir de forma significativa desprs de 1979. Entre 1974 i 1979 les ocupacions encara es
van mantenir estables, tot i lexistncia de lleugeres oscillacions, per, des de 1979 fins a 1983, es van
perdre 133.185 llocs de treball, s a dir, l1176%, i lany 1979 fou el ms crtic de tots. La magnitud de la
taxa datur va comenar a ser extraordinria des de 1980 i no es va frenar fins a mitjans anys vuitanta. Per
provncies, la situaci va ser un poc menys greu a Alacant i Castell, mentre que la provncia de Valncia,
la ms industrialitzada, va tenir les taxes datur ms altes, amb uns nivells semblants als de la resta
dEspanya. Latur va colpejar, bsicament, els treballadors de la indstria, que sumaven el 47% dels
aturats el 1979 i el 40% el 1983, i la poblaci ms jove, que buscava la seua primera ocupaci i sumava el
38% dels aturats el 1980 i el 40% el 1983. Aquesta circumstncia sembla que va produir un desnim en
les primeres generacions de la democrcia i que molts joves veren en la poltica una possibilitat de
treball (Santacreu i Garca, 2002: 77).
228
229
Dades de lINE i de lIVE per a lany 1981.
Com a indicador actual podem fer servir, amb la cautela que hem de tenir amb aquesta mena
de dades, el Barmetro de hbitos de lectura y compra de libros 2007 encarregat per la Federacin de
Gremio de Editores de Espaa: el percentatge de lectors al pas seria de 551% quan la mitjana estatal s
del 569%. Lndex de lectura del perode de 2003-2007 tamb dna resultats semblants tot i que molt
lleugerament inferiors a la mitjana (a http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/NP_
Barometro_2007_CCAA.pdf)
a diferncia daltres indicadors socioeconmics on, com hem vist, estarem si ms no

lleugerament per damunt de la mitjana:
los ndices de difusin de prensa diaria en Espaa estn muy por debajo del resto de los pases de la CE y son claramente subdesarrollados, fenmeno que se
agudiza mucho ms en el caso del Pas Valenciano, donde, sin ningn nimo
peyorativo sino ms bien puramente descriptivo, los ndices constituyen un reflejo
elocuente de pobreza cultural que contrasta fuertemente con otros indicadores socioeconmicos (Xamb, 1992: 498).
Per completar aquest panorama els ndex de difusi de les revistes del cor (717)
era prcticament vint punts superior al de la premsa diria (518), fet que ens situava al
capdavant de lestat en el consum daquesta mena de publicacions i, contrriament, en
el loc dotz dentre totes les comunitats autnomes noms per damunt de Castella i
Lle, Andalusia, Mrcia, Extremadura i Castella-la Manxa i per davall de la cinquena
part de lindicador mitj europeu (a partir de dades dOJD de 1998, a Xamb, 1992:
498).
De tal manera que tot aquest seguit de canvis socials cabdals que hem apuntat
tindran a veure amb el nostre objecte destudi, en concretar-se en una reacci
tpicament moderna (en paraules dArio una creaci especfica de la modernitat
valenciana, 1992a: 333) per en aparena antimodernitzadora en presentar una
retrica on sidealitzava el passat rural i la cultura tradicional davant les amenaces
homegenetzadores. No era, per, la primera vegada. Ja havia ocorregut alguna cosa
de ben semblant a principis de segle a la ciutat de Valncia, amb la ideologia de les
falles, com lcidament ens presenta Ario:
En una sociedad pluralista y parcialmente secularizada, polarizada por la confrontacin sociopoltica entre blasquista y clericales, las Fallas eran una fiesta laica
y ambigua que permita la convergencia e integracin. En una ciudad sometida a
procesos de homogenizacin cultural y de disolucin de la cultura privativa tradicional, pero que apenas contaba con una incipiente burguesa industrial innovadora
(predominaba el comercio de exportacin, el agrarismo y el sector terciario) y con
muy tmidos brotes de asimilacin del modernismo y el vanguardismo, la evolucin
del pasado idealizado y de la vida rural idlica constituyeron los smbolos bsicos
de la movilizacin general en torno a la identidad valenciana (1992a: 334-335).
En definitiva des de principis de la dcada dels seixanta del segle passat es produ una profundssima transformaci de lestructura econmica valenciana que no s
difcil dimaginar que tingu tamb conseqncies socials i poltiques rellevants. De fet,
Garca Ferrando explicita el seu convenciment que el canvi social que acompany el
canvi econmic est en la base de les polmiques poltiques i identitries des de la
transici democrtica en (1992: 11).
Per tot plegat podem concloure que les transformacions socioeconmiques generaren un seguit de visions diferents al voltant de la modernitat i de la identitat del
pas que acabarien enfrontades per assolir lhegemonia social. Una daquestes ser la
que oferir el blaverisme, que ser assumida per una part important de la poblaci del
hinterland de Valncia.
9.2 El marc poltic i institucional: les Espanyes autonmiques

Primer que res hem de fer una explicaci al voltant del ttol daquest subcaptol.
Hem preferit fer servir les Espanyes, en plural, perqu entenem que sovint el concepte dEspanya autonmica amaga la profunda asimetria existent entre les diverses
regions i nacionalitats de lestat. Pot sonar una expressi arcica per ens sembla ms
illustrativa, tal com proposa Salvador Giner (2006), de les complexes realitats nacionals de la pennsula.
La Constituci de 1978 fou el fruit dun treballat consens i dinfluncies i injerncies diverses (Taibo, 2007) que permeteren una certa entesa dun amplssim abast
que abarcava des del franquisme reformista fins els nacionalismes sense estat moderats, concretament el catalanisme i, en molta menor mesura, el basquisme (de fet, el
PNB deman labstenci en el referndum i el Pas Basc fou lnica comunitat autnoma on labstenci super els vots afirmatius). Larticle 2on resumeix el comproms
entre nacionalismes espanyols i de perifrics, entre unitarisme i descentralitzaci:
La Constituci es fonamenta en lindissoluble unitat de la Naci espanyola, ptria
comuna i indivible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a lautonomia
de les nacionalitats i regions que lintegren i la solidaritat entre totes elles
Duna banda aquests ajornaran la qesti de la sobirania nacional i lautodeterminaci, tot admetent la unitat espanyola per tranquilitzar els sectors ms unionistes i,
a canvi, la Constituci reconeixer per primera vegada en certa mesura el carcter
plurinacional, plurinacionalitari per ser ms exactes, de la realitat espanyola, tot
garantint lautonomia poltica de les regions i de les nacionalitats i, atorgant a
aquestes un caire simblic de major importncia.
Lgicament, lacord constitucional deix a ambdues voreres sectors poltics minoritaris exclosos: tant de lextrema dreta (Alianza Nacional 18 de Julio i altres grupuscles falangistes)230 com de lextrema esquerra i dels nacionalismes sobiranistes que,
per motius bviament diferents, demanaren el no al referndum constitucional. Al Pas
Valenci foren el Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV) i el Partit Socialista
dAlliberament Nacional dels Pasos Catalans (PSAN) les forces ms destacades que
feren campanya a favor del no.231 Aix mateix AP i el ja esmentat PNB sollicitaren
labstenci, bsicament per discrepar, en un sentit completament diferent, sobre la
formulaci poltica de lestat i lorganitzaci territorial del Ttol VIII.
En qualsevol dels casos el referndum constitucional al Pas Valenci atorg uns
resultats aclaparadors a favor del s: un 911% vot favorablement (veure Taula 4), tot
abastant un dels resultats ms alts si ho comparem amb les altres dites nacionalitats
histriques (noms unes dcimes per davall dAndalusia) i amb la participaci ms
alta (un 702%, molt per damunt de Galcia i, sobretot, del Pas Basc).
TAULA 4: PARTICIPACI I VOT A LA CONSTITUCI EN LES NACIONALITATS HISTRIQUES
Sector
Andalusia
Pas Valenci
Catalunya
Galcia
Pas Basc
Vots favorables
919%
911%
905%
882%
691%
Participaci
679%
702%
679%
507%
447%
Font: Sanz i Felip, 2006: 163 (en negreta lindicador ms alt).
Valorar aquest acord poltic excedeix les pretensions de la nostra investigaci tot
i que majoritriament aquest model darticulaci territorial ha sigut, potser excessivament, molt elogiat.232 La Constituci del 78, per, i en contra dall afirmat per diversos
230
Al Pas Valenci el 1977 es presentaren quatre candidatures dextrema dreta: lAlianza Nacional
18 de julio-Fuerza Nueva que es present a les tres demarcacions i obtingu l110%; la Falange
Espaola Autntica i els Crculos Jos Antonio (que no es presentaren a la demarcaci de Castell i
obtingueren al pas un 027% i un 016% respectivament). A Castell es present la Falange Espaola de
las JONS que aconsegu un 05%. A les generals del 1979 hi hagueren dues candidatures: la Unin
Nacional, amb un 231%, i la Falange Espaola Autntica, amb un 023%.
231
El 1977 no havien pogut presentar-se moltes daquestes candidatures. El 1979 s que es present el MCPV-OEC, que obtingu un 066%, i el PSAN es present amb les sigles del Bloc dEsquerra
dAlliberament Nacional, que assol un 051%.
232
Desprs de quasi trenta anys de vigncia constitucional hi ha un altre gran consens, el de valorar com positiu, malgrat tots els matisos, la creaci i el desenrotllament de lEstat de les Autonomies: los
analistes i protagonistes socials i poltics, no ha tancat definitivament la qesti nacional a lestat com sembla, bastant evident. Ha oferit, aix s, una soluci de comproms
en qu la majoria de ciutadans dels diversos territoris se senten ms o menys cmodes dins del marc que estableix. Per el que est clar s que larticulaci dun model
que permeta integrar els nacionalismes moderats no sha aconseguit encara. La
situaci poltica actual s inequvoca en aquest sentit. I a, a pesar del que podria
semblar a primera vista, tindr conseqncies sobre el nostre objecte destudi, ja que
les reivindicacions dels nacionalismes sense estat i, en concret del catal, sovint ser
laliment amb qu es nodrir, per la seua oposici, el blaverisme.
En aquests moments coexisteixen diversos models per articular la pluralitat nacional de lestat. Bsicament hi ha sis grans possibilitats, escenaris,233 que sobrin: 1) la
involuci neocentralista;234 2) la continutat autonmica; 3) el federalisme clssic; 4) el
federalisme plurinacional; 5) la sobirania-associaci; i 6) la secessi. El primer suposaria (i ja shan proposat des del PP i, tamb, des de sectors del PSOE, coses en
aquesta direcci) tancar el model autonmic i reforar encara ms el poder central; el
segon seria deixar si fa no fa les coses com estan i els quatre darrers suposarien en
major o menor mesura la superaci de lEstat de les Autonomies. El primer escenari es
defs pel nacionalisme espanyol ms unitarista, el segon i el tercer235 pel nacionalisme
espanyol ms moderat i els darrers tres models pels nacionalismes perifrics.
El primer escenari, per, seria compatible amb la millora dalgunes qestions
com la financiaci o lampliaci competencial de les autonomies del model del 143,
per, en definitiva, planteja una Espaa fuerte, s dir, un govern central que dirigeix
les diferents poltiques i restringeix lautonomia al desplegament normatiu i a la gesti.
Aquest model s bsicament laposta del PP, tot i que determinats sectors jacobins del
PSOE tamb el fan seu.
El segon escenari i el tercer s, per raons histriques complexes, defs en major
mesura per lesquerra espanyola que no per la dreta que oscilla entre totes dues. De
fet, la transformaci dEspanya en un estat federal, atorgant major protagonisme al
conjunt de les nacionalitats i regions i transformant el Senat en cambra de representaci territorial i potser eliminant o reduint ladministraci perifrica de lestat i lestructura
provincial s, sobretot, la posici dIzquierda Unida i de les (escasses) delegacions
federalistes del PSOE. La majoria daquest partit, per, se situa en lopci segona, tot
admetent la possiblitat dalgunes reformes estrictament puntuals (Senat, diputacions
provincials, etc.).
Entre els models dels nacionalismes sense estat hi ha diferncies importants de
grau i destratgia: de fet, lopci quarta i cinquena s ms defesa pels nacionalismes
moderats236 i consisteix en una aproximaci a una mena de confederaci espanyola,
en un federalisme asimtric, on sassumisca definitivament i institucional la realitat
beneficios del Estado de las Autonomas tambin se ha ido evidenciando con los aos; adems de la
manifiesta descentralizacin poltica y administrativa, desde el punto de vista de los nacionalismos la
principal virtualidad del sistema autonmico ha sido la de crear un marco poltico susceptible de encauzar
la mayor parte de las reivindicaciones, aspiraciones y emociones nacionalistas y regionalistas, y adems
hacindolo compatible con el fortalecimiento del Estado y de la propia identidad espaola (Seplveda a
Tusell i Soto, 1996: 414).
233
Ens hem basat en lanlisi de Requejo, F. (2008, 30 de gener): Seis escenarios de futuro (y
Hegel) a La Vanguardia: Barcelona.
234
De fet, resulten simptomtiques dun estat dopini creixent en la classe poltica espanyola les
manifestacions de qu qualsevol reforma constitucional de lautogovern necessriament hauria de ser a la
baixa.
235
Aquest buscaria perfeccionar el sistema autonmic mitjanant la federalitzaci del senat i potser
del poder judicial i la fiscalitat per mantenint el caire mononacional de lestat.
236
Tant CiU com el PNB oscillen entre lescenari quart i el cinqu, que reivindiquen respectivament els sectors moderats i els sector sobiranistes, ms potents per al PNB.
plurinacional de lestat i on sassegure, daltra banda, un status quo diferenciat per

Catalunya i per Euskadi, ats que la simetria, el caf para todos, s la frmula contra
la que lluiten els nacionalismes perifrics.237 Lescenari sis s plantejat, amb major o
menor insistncia, pels nacionalismes independentistes: bsicament ERC i EA i lesquerra arbetzale.
La qesti que ens interessa a nosaltres en aquesta recerca s que el model regional/nacional a Espanya no est definitivament definit. I aquesta inestabilitat i dialctica entre el nacionalisme destat i els nacionalismes sense estat genera tensi i conflicte i s aprofitada per moviments i discursos com el blaverisme que, disfressats
dautoctonistes, serveixen dariet contra aquests. Com diu el refrany tradicional castell, a ro revuelto, ganancia de pescadores. Lanticatalanisme i, en particular, el
balverisme, amb aquesta tensi centre-perifria constant, ix guanyant. I reforat.
***
El franquisme, paradoxalment a la seua ideologia i propsits, facilit amb la repressi uniformitzadora de la pluralitat lingstica i nacional i loficialitzaci del nacionalisme espanyol, tot prcticament esclusivitzant-lo, la reacci dels nacionalismes sense
estat i de lesquerra en favor dun nou model territorial (i potser nacional). Larribada de
la democrcia havia de comportar necessriament la descentralitzaci del territori,
ats que lautoritarisme del rgim havia cremat la idea del centralisme.238
En aquest sentit les flataformes democrtiques doposici, la Junta Democrtica i
la Plataforma de Convergncia Democrtica, posteriorment unides amb el nom de
Coordinaci Democrtica, incloen als seus programes de ruptura democrtica el reconeixement de la realitat regional i nacional i la seua plasmaci al nou organigrama
institucional. I els grans partits desquerra estatal, bsicament el PCE, el PSOE i el
PSP defensaven a les seues bases ideolgiques el dret a lautodeterminaci de les
nacionalitats i fins i tot regions ibriques (com es feia servir a la terminologia de
lpoca) i la seua sobirania i gosaven afirmar realitats com lexistncia duna opressi
histrica i/o nacional sobre elles.239
De tal manera, que si b s cert que el particular desenvolupament de la transici suavitzaria aquest radicalisme que, de fet, trencava la prpia tradici poltica unitarista de lesquerra espanyola, no ho s menys que el discurs nacionalista espanyol el
continuar hemegonitzant el centre-dreta estatal, si ms no fins larribada, lany 1982,
dels socialistes al palau de la Moncloa.
El Govern de Surez hagu de respondre a linnegable suport social i poltic, sobretot, dels nacionalismes basc i catal, i ho fu amb la concessi de la preautonomia
a Euskadi i Catalunya i, posteriorment amb la generalitzaci del model autonmic, a
lhora que mantenia la xarxa clientelar per tal de construir i desenvolupar un instrument
poltic, la UCD, que garantira la seua presncia a totes les contrades de lestat. A finals
del 1977 les dues nacionalitats amb major conscincia nacional prpia ja gojaven
dinstitucions preautonmiques i al llarg de lany segent Galcia, Pas Valenci, Arag,
Canries i desprs Astries, Extremadura, Balears, Mrcia, Castella-la Manxa i Castella-Lle tamb les assoliran. Clar est que la:
237
Una subpossibilitat daquest federalisme asimtric seria la incorporaci a un segon nivell

dautogovern de Canries i potencialment Galcia, Andalusia, Valncia. No s laposta, ni de lluny, del
blaverisme.
238
Contrriament al que ocorre, per exemple, a Frana on lassimilaci del jacobinisme al radicalisme democrtic i el progressisme lha atorgat uns valors favorables per bona part de lopini pblica
galla i dels seua actors socials i poltics, cosa que, junt a leficcia de lestat-naci francs, faa molt
complicat el resorgiment de les cultures occitana, bretona, basca, catalana i corsa.
239
De Blas (1978) o larticle del mateix autor a Tezanos, JF., Cotalero, R. i De Blas, A. (1989).
La generalizacin del sistema autonmico como modelo general de ordenacin

del territorio fue contemplado por estos nacionalismos como una amenaza, un pretexto o, en el peor de los casos, una burla a la especificidad histrica de su nacin
[...] Estas argumentaciones crticas al caf para todos desencaden dos consecuencias directas: la radicalizacin discursiva de los nacionalismos histricos y la
respuesta agravada del resto de las regiones de Espaa (Seplveda a Tusell i
Soto, 1996: 427).
Aix faria dubtar als centristes de reformular o no el seu plantejament inicial. Antonio Fontn substitueix Manuel Clavero com a ministre dAdministraci Territorial el
mar de 1979 i es volia racionalitzar el procs autonmic. El nou titular pens en
modificar lestratgia homogenetzadora i especul a poco de acceder a su cargo con
la posibilidad de restablecer de manera inmediata los estatutos cataln y vasco de
1932 y 1936, respectivamente, para solucionar as las casos de las dos nacionalidades histricas ms nacionalistas, y ralentizar al tiempo los dems procesos autonmicos (Fusi a Tusell i Soto, 1996: 457). La idea no prosper, bsicament, perqu supoava restablir una part de la legimitat republicana, qesti aquesta de difcil acceptaci
entre el centre-dreta espanyol, per que es tinguera en compte ve a explicar quina era
la voluntat del govern espanyol envers el procs autonmic valenci aleshores.
Els estatuts basc i catal ja estaven en marxa i el 25 doctubre de 1979 sn sotmesos a referndum, sent aprovats per una immensa majoria: el 9028% a Euskadi i el
8815% a Catalunya dels vots vlids foren afirmatius. Labstenci fou en ambds casos
alta (prop del 40%) ja que, entre altres raons, lelevat contingent de residents originaris
daltres territoris de lestat probablement no sintegraren majoritriament en els processos de recuperaci nacional daquells territoris. A finals de desembre entren en vigor
els respectius Estatuts dAutonomia.
Dos mesos abans daquesta primerenca institucionalitzaci de lEstat de les Autonomies es cre una comissi a la UCD presidida per Martn VillaA3 on es plantejava
un frenazo autonmic i es llanava la recomanaci de la via lenta de larticle 143 per
accedir-hi a lautonomia, cosa que tindr una particular importncia al cas valenci.240
El que no es pot menystenir, per, es que la reacci jacobina del nacionalisme
espanyol, que considerava que el procs podria desmadrarse, junt a lobert panorama que dibuixava el ttol uit constitucional conformaven el panorama antiautonomista
que pillava de ple la propera tramitaci de la qesti valenciana. La frenada autonmica afectar a altres casos, per especialment impedir que el Pas Valenci puga
expressar-se democrticament degut a la iniciativa unilateral i probablement illegal del
govern Surez de reconduir totes les autonomies a la via del 143.
Les primeres eleccions autonmiques a Catalunya i el Pas Basc (20 i 9 de mar
de 1980 respectivament) suposen una espectacular davallada dels partits estatals i
una important majoria de vots i escons a les forces poltiques prpies dambdos
pasos. Lenfrontament centre-perifria sintensificava daquesta manera.
La gesti de Rodolfo Martn Villa al front del Ministeri dadministraci territorial
(setembre de 1980 fins desembre de 1981) no contribu en absolut a millorar la
integraci, ans al contrari. Amb lobsessi de la solidaritat entre autonomies i la seua
homogeneitzaci, el fams caf para todos, comet lerror didentificar la voluntat
popular i la realitat poltica de, per exemple, La Rioja i Catalunya i de tractar, conse-
240
Lactual President del Consell Jurdic Consultiu interpreta que la generalizacin del proceso
autonmico y la posibilidad que numerosas, por no decir todas, regiones y nacionalidades pudieran seguir
la va del art. 151, que comportaba la celebracin, en poco espacio de tiempo de tres llamadas a las urnas
en cada una de ellas, referndum de ratificacin de la iniciativa autonmica, referndum de aprobacin
del Estatuto y elecciones autonmicas, llevaron al Gobierno a ponderar la inestabilidad poltica que todo
eso poda comportar y a bloquear, donde pudiere, la va del art. 151, reconduciendo los procesos marcha
por la va del art. 143, que no requera ningn referndum (Garrido, 1996: 81). Aquesta anlisi, per, no
explicaria per qu a Andalusia es permet el referndum de la via del 151 i al Pas Valenci no.
qentment, digualar-les institucionalment en darrer terme. La seua obra definitria, la

Ley Orgnica dArmonizacin del Proceso Autonmico (LOAPA), encara que aprovada
quan ell ja no tenia responsabilitats de govern, provocaria el ms alt nivell denfrontament de la transici entre les relacions del Govern espanyol i el catal, qesti que
lluny denfeblir el nacionalisme poltic catal, intensific i ampli notablement les seues
bases (Borja de Riquer, 1996: 486-490).
Lintentona colpista del 23 de Febrer de 1981 i el nou govern de Leopoldo Calvo
Sotelo modific substancialment lestratgia de lesquerra espanyola, fent-la encara
ms possibilista i concretament en matria autonmica facilit la signatura dels primers
pactes autonmics, el que suposava que el PSOE acceptava la via del 143 per al Pas
Valenci i per la resta de territoris. La rbrica a la renncia se subscriv el 31 de juliol241
i, per tant, decisions externes al Pas Valenci condicionaren duna manera important
la seua construcci poltica. La diferncia entre el 151 i el 143 no sols era de grau o
nivell competencia, tamb era simblica i de legitimitat poltica.
A abril deixe mateix any saprov lEstatut dAutonomia de Galcia i a finals dany
el dAndalusia, desprs dhaver-se incorporat els parlamentaris de la provncia
dAlmeria al debat de lEstatut (en una tricuuela poltica, ja que a aquesta demarcaci no shavia acomplits els requisits de larticle 151) per razones de inters nacional.
El 1981 tamb significar lassoliment dautonomies per a Astries i Cantbria. Durant
el perode de juny a agost del 1982 saprovaran progressivament els estatuts de La
Rioja, Mrcia, Pas Valenci, Arag, Castella-La Manxa, Canries i Navarra. Es
completar el procs el 25 de febrer de 1983 amb la incorporaci dExtremadura, Illes
Balears, Comunitat de Madrid i Castella-Lle.
El procs dassumpci competencial durant la transici democrtica, per tant,
presentar una asimetria entre els diferents territoris de lestat des del primer moment,
fet que configurar el sistema poltic espanyol i el singularitzar com un rgim descentralitzat federalitzant asimtric.
A ms a ms, lescs pes poltic del Pas Valenci no fou un element conjuntural
de la transici democrtica sin que ns un tret estructural si ms no des dels inicis de
lpoca contempornia. I, tamb, de les tres darreres dcades. Per dir-ho, ras i curt, el
Pas Valenci s una societat perifrica en el conjunt espanyol i, bviament, en leuropeu i occidental:
el Pas Valenci constitueix una perifria integrada duna manera subordinada
dins de la realitat espanyola. Un fet que explica la liitada significaci i capacitat
dinfluncia als mbits de decisi espanyols, lescs ascendent dels seus centres
dinnovaci cientfica, social o poltica, i la participaci marginal en la configuraci
del debat pblic espanyol (Bodoque, 2000: 17).
Aquesta condici perifrica implica subordinaci poltica i social, per la qual cosa
els cientfics socials necessriament hem de tenir en compte el context espanyol a
lhora danalitzar la societat valenciana. De fet, la ubicaci perifrica del Pas Valenci
al conjunt espanyol mostraria, entre daltres, per qu durant la transici valenciana
laconseguiment duna autonomia mplia (competencialment i simblicament) no fou
precisament una prioritat en lagenda poltica espanyola aix com la poltica valenciana
dels darrers trenta anys, en general, ha sigut provinciana i descassa projecci exterior.
241
En aquest sentit s de destacar lelaboraci justificatria dun extens dictamen dirigit per Garca
de Enterra, conegut com lInforme de la comisin de expertos.
9.3 La transici poltica: del roig al blau per gestionat pels

rojos
Aquest perode de la recent histria valenciana [la dcada dels 60 i 70 del segle
XX] ha suposat globalment el de major transformaci social en un lapse de temps
tan breu (Xamb, 1996: 41).
Del roig al blau ser una custica seqncia vexillolgica, el disseny del qual ser de Jorge Ballester, a la portada del llibre periodstic de Jess Sanz La cara secreta
de la poltica valenciana. De la predemocracia al Estatuto de Benicsim, que relata les
lluites partidistes de la transici democrtica. La seqncia, de setze banderes, passa
duna primera completament roja fins a la uitena en qu el groc cada vegada s ms
important i ha esdevingut una senyera quatribarrada. A partir de la novena, la senyera
t una franja blava cada vegada ms exagerada fins esdevenir completament blava.
Molts anys desprs un documental sobre aquest perode elaborat pel Servei dAudiovisuals de la Universitat de Valncia (i, en certa mesura, un llibre dAlfons Cuc titolat
Roig i Blau. La transici democrtica valenciana) prendran aquest ttol per explicar el
pas del franquisme a la democrcia al pas.
La frmula ha fet fortuna per presenta no pocs equvocs, ja que aquesta metfora indueix a pensar, per exemple, que tots els rojos eren necessriament valencianistes i la cosa, com veurem tot seguit, no fou ni tan evident ni tan senzilla. Tot i no ser
exactament aix la transformaci de les banderes, del roig al blau, illustra una lectura
de la transici democrtica en absolut inexacta. El que sovint no es diu s que aquesta
deriva cromtica fou conseqncia dun pacte poltic posterior al colp destat del 23 de
febrer de 1981 entre les dues grans forces poltiques espanyoles i valencianes, la UCD
i el PSOE (la primera amb majoria simple a Espanya i la segona amb majoria simple al
Pas Valenci), i que acabaria sent gestionada, de 1982 a 1995, pel PSPV-PSOE.
9.3.1 El valencianisme durant el franquisme i postfranquisme

Cal constatar com a primera reflexi el retard de loposici poltica valenciana al
franquisme. En comparaci duns altres territoris de lestat venuts, al Pas Valenci els primers nuclis doposici al franquisme tindran una aparici tardana. El
franquisme entre nosaltres tingu un arrelament molt ms slid del que puga semblar (Sanz i Nadal, 1996: 230). Cursiva de loriginal.
En efecte, el rgim franquista al Pas Valenci arrel profundament i loposici

antifranquista, per ms meritria que fra, no estigu particularment estructurada ni
aconsegu posar en particulars dificultats a la dictadura. Tot i aix no es pot entendre
la transici democrtica sense la particular evoluci del moviment antifranquista.
El resorgiment del valencianisme durant la dcada dels quaranta del segle passat i, particularment, la creaci dun nou valencianisme per banda de Joan Fuster tindr especial importncia al mn universitari i als partits poltics antifranquistes. La Universitat de Valncia ser el focus on coincidiran la majoria dactivistes demcrates i
des daquest espai naixer una associaci bastant estreta entre valencianisme i antifranquisme, de tal manera que la gran majoria de lantifranquisme al Pas Valenci
semblar, ho siga realment o no, fusteri.
Aquest nou valencianisme o neovalencianisme (Sanz i Nadal, 1996 o Sanz i Felip, 2006) envernissar la histrica tradici jacobina de lesquerra obrerista espanyola
per no capgirar el seu nacionalisme espanyol bsic. Tanmateix el valencianisme s
que sidentificar quasi exclusivament amb un projecte esquerr, cosa que tindr conseqncies ulteriors. El Pas Valenci ser desquerres o no ser fou la frasse que
esteorotipa tot aquest procs. Excedeix lmbit daquesta recerca analitzar pormenoritzadament aquest perode. Bsicament ressenyarem que totes les formacions poltiques i socials democrtiques naixeran dins dun cert fusterianisme (ms o menys
explcit, ms o menys superficial) grcies al voluntarisme duniversitaris amb un alt

grau dideologitzaci proporcionalment invers a la seua praxi i experincia poltiques.
Durant la postguerra bsicament les activitats valencianistes se circumscriviren
al grup encapalat per Xavier Casp i Miquel Adlert, provinents ambds dANV, associaci catlica i prxima ideolgicament a la DRV, que durant la segona Repblica
espanyola defens un valencianisme de caire sobiranista. Casp i Adlert fundaren i
dirigiren leditorial Torre, en la qual publicaran Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner,
Enric Valor, Alfons Cuc, Francesc de Paula BurgueraA3 i tants daltres. Lentrada de
Carles Salvador i Antoni Igual bedaA1 a LRP242 marc el primer enfrontament amb el
grup Adlert-Casp, que acusarien aquells de collaboracionistes en participar en una entitat controlada pel franquisme. A la dcada dels cinquanta el propi Fuster es desmarcar del tndem de leditorial Torre degut al tarann conservador i catolicista dels seus
promotors.
Durant aquesta dcada el valencianisme es reduir, bsicament, a la iniciativa
de projectes culturals, sota els quals samagaven ja clares inquietuds poltiques que
sexplicitaran la dcada posterior. Mereix destacar-se la presentaci lany 1951 del Diccionari Catal-Valenci-Balear. A Valncia es form una Comissi patrocinadora de
lobra, composada per gent molt diversa, incloses personalitats que posteriorment
participaran del blaverisme, com Jos Ombuena o Julin San Valero.A1 Aix mateix
lany 1959 es commemor el V centenari de la mort dAusis March.243 Altres iniciatives semblants com el Seminari Roi de Corella dirigit per Cristfol Sarris o a Alacant
el club damics de la UNESCO, dotaran la vida universitria daquells moments dun
brou participatiu i despertador de conscincies democrtiques i valencianistes en
determinades minories majoritriament de les noves classes mitjanes.
Lany 1962 s de referncia obligada. La publicaci de lassaig Nosaltres, els valencians de Fuster, amb una proposta de construcci nacional de Pasos Catalans a
partir de la llengua catalana i dualista pel que fa al Pas Valenci (catal, s dir, valenci, duna banda; castell, aragons o murci de laltra), significar limpuls duna nova
generaci universitria que, en general, desconeixia la tradici valencianista anterior a
la Guerra Civil Espanyola i que, majoritriament, a partir daleshores unir un nacionalisme valenci en bona mesura de nou encuny als seus ideals radicalment democrtics i desquerres:
El nou nacionalisme poltic que en sorgir daquest moviment diferir radicalment
del valencianisme de la II Repblica, almenys en tres trets: ser predominantment
universitari, polticament radical i democrtic, i tendir a manifestar-shi de manera
predominant, encara que no exclusiva, en el camp del socialisme (Aguil, Franch
i Martnez, 1977: 47-48).
La proposta fusteriana ser el referent de molts daquests nous universitaris i de

la gran majoria de les forces poltiques antifranquistes que valencianitzaran ms tard o
dhora, per mimesi o per entrisme delements nacionalistes, les forces progressistes
dmbit espanyol, incls el PCE, el gran partit antifranquista daleshores. A la dcada
dels seixanta dues formacions poltiques, que assumiran plenament el paradigma
242
LRP, com hem vist al subcaptol 8.1, fou una associaci nascuda dels idelegs de la Renaixena que aspiraven a una recuperaci literria (sobretot potica) del valenci i a la construccci dun regionalisme cultural per sense veletats poltiques valencianistes. Durant el franquisme es toler per practicar
un regionalismo bien entendido. Tot i aix diversos valencianistes faran entrisme per fer servir una instituci que gojava de reconeixement social.
243
La Universitat de Valncia, mitjanant els cursos de llengua i cultura valencianes auspiciats pel
catedrtic F. Snchez Castaer i posteriorment amb la fundaci de lAula Ausis March, possibilit a
diversos jvens universitaris un lloc de trobada del valencianisme. Eliseu Climent, Joan Francesc Mira,
Llus Aracil,A1 Alfons Cuc (el conegut com grup dels jesutes) i altres seran els atrets per aquesta
instituci amb cobertura universitria que comptar amb la participaci de Miquel Adlert, Miquel Batllori,
Xavier Casp, Miquel Dol, Juan Ferrando Bada, Joan Regl, Julin San Valero, Manuel Sanchis Guarner,
Miquel Tarradell, Vicent Ventura, etc.
fusteri, mereixen destacar-se: duna banda el Partit Socialista Valenci (PSV), del
qual naixeran els diversos partits socialistes als setanta, i duna altra la Uni Democrtica del Pas Valenci, primigniament del Poble Valenci (UDPV), que tenia com a
referent el pensament personalista comunitari dins de la tradici de lhumanisme cristi
i, per tant, estava ms allunyat dalguns aspectes del fusterianisme.
El PSV es fund en 1964. El naixement del socialisme valencianista t precedents en el Front Marxista Valenci i directament en el Moviment Social-Cristi de
Catalunya (Mosca) lany 1960 i en Acci Socialista Valenciana (ASV) el 1962 aix com
en el paper ideolgic i organitzador de Fuster amb excursions formatives i patritiques
a Catalunya. El PSV es defin com nacionalista i socialista i compt amb una implantaci bsicament universitria. A la Universitat de Valncia controlava lAgrupaci Democrtica dEstudiants Valencians.
Malgrat les limitacions organitzatives i financeres, hi haur dues campanyes que
romandran en la memria histrica del valencianisme: a moltes parets i murs en llocs
diversos de la geografia valenciana es llegir (encara hui algunes sen poden veure)
Parlem Valenci i Valencians unim-nos. El primer eslgan fou amb lobjectiu de
recuperar la llengua prpia com a instrument diferenciador dels valencians i arma poltica contra el monolingisme castell franquista i el segon amb la intenci de recuperar
la dimensi popular i nacional democrtica. Tot aix junt a actes com xiulades durant
la Crida fallera dna idea de la dimensi, reduda per molt important, de lagitaci
poltica del PSV. En un altre plnol tamb mereix ressenyar-se la importncia atorgada
al moviment associatiu obrer i concretament en la creaci de CCOO del Pas Valenci
als locals de LRP.
El PSV desapareixer amb els finals de la dcada. La seua dissoluci s el smbol de la impossibilitat de contenir amb unes niques sigles tot el camp ideolgic, molt
divers i plural, del socialisme i lesquerra al Pas Valenci daleshores. No obstant ser
lembri de moltes noves formacions valencianes progressistes que finalment, amb
resultats desiguals, impregnaran gran part de les forces poltiques desquerra de sensibilitat valencianista.
La UDPV naix tamb a la dcada dels seixanta244 baix la influncia de la Uni
Democrtica de Catalunya, al voltant dun grup de militants dirigits per Vicent Miquel i
Diego, Francesc Prez Moragon, Ernest Sena, Francesc Soriano i Joan Senent245
entre daltres. Aconsegu augmentar les seues bases amb la confluncia dantics
militants de la DRV, destacant la de Joaquim Maldonado, i lany 1972 convergiren amb
el corrent de lAcci Catlica, encapalat per Vicent Ruiz Monrabal. El 1975 sintegr a
lEquip Demcrata Cristi junt al Partit Nacionalista Basc, UDC, Partit Popular Gallec,
la Fede-racin Popular Democrtica i Izquierda Democrtica (Colomer, 1996). La
UDPV colla-bor amb altres forces poltiques i socials democrtiques. La primera
experincia fou amb els comunistes amb el Grup dAmics de Joan XIII i posteriorment
al 1973 a la Taula Democrtica de Valncia, el 1975 al Consell Democrtic del Pas
Valenci (CDPV) i el 1976 a la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci
(TFPSPV).
En definitiva, durant la segona etapa del franquisme es conformar un nou valencianisme al voltant de les propostes de Fuster, minoritari i conformat sobretot per
professors i estudiants universitaris, que impregnar lantifranquisme valenci de
reivindicacions nacionalistes valencianes i que ser un factor a tenir en compte durant
la transici democrtica.
244
No hi ha unanimitat pel que fa a la data exacta del seu naixement, al voltant de les primeries
dels seixanta. La seua Declaraci de principis s de 1965.
245
Joan Senent Anaya (1916-1975): publicista i valencianista. Fou director i editor de la revista
Gorg, que fou tancada pel rgim franquista lany 1972. Public En defensa del regionalismo (1976).
Els setanta comenaran, coincidint amb lagonia fsica del dictador, amb lorganitzaci i coordinaci unitries de les forces democrtiques valencianes. La primera
experincia fou al 1973 amb el naixement de la Taula Democrtica de Valncia. La
conformaven la UDPV, el Partit Carl, els Grups dAcci i Reflexi Socialista i el PCE i,
ms tard, sincorporarien els comunistes de Bandera Roja, el Partido del Trabajo de
Espaa (PTE) i el Partit Socialista Popular (PSP). La Taula sun amb un programa
mnim al voltant de democrcia, amnistia general, autonomia en condicions semblants
a otras regiones histricas y diferenciadas del mbito del Estado espaol, llibertat
sindical, mesures digualtat social i procs constituient de Corts generals i per una altra
banda intent la convocatria de lAssemblea del Pas Valenci tenint com a referncia
lAssemblea de Catalunya de 1971 (Sanz, 1982: 24).
Lany 1974 es forma la Junta Democrtica de Espaa, apadrinada pel PCE. A
Alcoi es forma la primera Junta en setembre i el maig del 1975 es conforma la Junta
Democrtica de Valncia, donant peu el mes dagost a la Junta Democrtica del Pas
Valenci (JDPV) que tamb demanava un estatut dautonomia, encara que no se sollicitava un govern provisional, com en el cas de les mal anomenades nacionalitats histriques. Sintegraren en la JDPV el PSP, PCE, PTE, OCE (Bandera Roja), membres del
Partit Democrtic Liberal del Pas Valenci, CCOO, Justcia Democrtica, Moviment
Democrtic de Dones i alguns independents, tot destacant entre ells Manuel BrosetaA1
(Sanz, 1982: 33).
UDPV, PSPV i el Partit Carl, tanmateix, declinen entrar-hi i conformen el CDPV
el juny del 1975, adscrita a laltra gran plataforma antifranquista estatal: la Plataforma
Democrtica de Espaa, resposta del PSOE a la Junta. Tamb participaren a aquest
Consell el PSOE, el PSAN, el MCPV, Unificacin Comunista de Espaa (UCE) i les
centrals sindicals UGT i USO. El Consell, a diferncia de la Taula, s inclour en les
seues reivindicacions un Govern Valenci provisional, a ms dun Estatut dAutonomia
com a passos previs pel dret dels valencians a lautodeterminaci.
Al llarg de 1975 selaboraren dos avantprojectes dEstatut dAutonomia, els anomenats Estatut dElx i lEstatut del Consell (Aguil, 1982: 52-53). Suposen la represa
davantprojectes estatutaris desprs duna perllongada etapa, ja que els darrers es
publicaren lany 1937, en plena guerra dEspanya.
Pel que fa a lEstatut dElx cal assenyalar que fou redactat per un grup dintellectuals autodefinits sense cap lligam amb partits poltics i s el ms sobiranista de la
histria contemprania. Aquest reconeixia la sobirania nacional del Pas Valenci i el
seu consegent dret a lautodeterminaci: Com a primer pas en el cam vers lautodeterminaci, el Pas Valenci ens dna el present Estatut per a la regulaci de la seua
vida poltica, dins el marc de lEstat espanyol.246 LEstatut dElx no regula ni esmenta
la bandera oficial, ni lescut, ni tampoc lhimne, per s estableix loficialitat de la
246
Destacava aix mateix la recuperaci de les institucions forals, sota el nom de Generalitat, i la
desaparici de provncies i diputacions en benefici de comarques, base de circumscripcions electorals
amb sistema electoral majoritari. Els parlamentaris valencians gojaven de les mateixes garanties i prerrogatives que els espanyols i al President, triat pels parlamentaris, li corresponien amples competncies, ja
que no noms representava al Pas Valenci, sin tamb a lestat en lmbit del pas i tenia dret a participar en el Consell de Ministres. Respecte les competncies les distingia en compartides i exclusives,
basant-se en un model prxim als estats federals o anant fins i tot ms enll. Les compartides (lestat
legisla i la Generalitat executa) eren: planificaci econmica, moneda i divises, legislaci penal, processal
i hipotecria, dret mercantil, propietat intellectual i industrial, correus, telfons i telgrafs i pesos i mesures
(art. 11). Aix mateix lestat podia dictar Lleis de Bases, on a la Generalitat li corresponia el desenvolupament legislatiu i reglamentari en el rgim general de comunicacions, recursos naturals, agrcoles i
industrials i ordenaci bancria i dassegurances (art. 14). La resta, regulat al Ttol III, sn competncies
on noms la Generalitat podia legislar. El Ttol V, a ms, regulava amplssimes competncies hisendstiques i patrimonials. Les disposicions transitries marquen linici de lautonomia el dia mateix del trencament democrtic, mitjanant un govern provisional triat per totes les seues forces democrtiques (sense
regular, per, com) que en el perode dun any convocar eleccions al Parlament constituient de la
Generalitat. La disposici 2 establia la desaparici dels governadors civils.
llengua catalana (nomenada aix) i la cooficialitat amb el castell a les comarques

castellanfones.247 El text s partidari de la unitat nacional del Pas Valenci amb
Catalunya i les Balears, sempre respectant la voluntat majoritria dels valencians. En
aquest sentit a la presentaci sexplicita que la unitat dels Pasos Catalans shauria de
construir a partir de la decisi lliure del poble valenci:
Malgrat que les lnies bsiques que inspiren lAvantprojecte tenen ben clar el
concepte dunitat nacional dels Pasos Catalans, el text se cenyeix a lmbit geopoltic del Pas Valenci i noms proposa la catalanitat com un objectiu a construir
entre tots: qualsevol pas cap a ella queda deferit a la decisi lliure del poble valenci. Ning que es diga demcrata gosar minimitzar aquest plantejament (Aguil,
1992: 115).
LEstatut del Consell tindr com a base lEstatut dElx, copiant de manera prcticament literal bona part del seu articulat, encara que amb plantejaments ms moderats. Sanomena aix perqu fou lavantprojecte del CDPV, malgrat que no tots els seus
partits membres hi estigueren dacord. Concretament el PSAN vot en contra i compt
amb labstenci del PSOE i UCE, degut a les disposicions transitries del text. Aquest
Estatut definia el pas com a territori autnom dins lEstat espanyol. Aquest territori era
indivisible per desapareixen algunes competncies compartides entre el pas i lestat,
noms tractant-se les prpies de la Generalitat. Tampoc no apareix cap menci a la
senyera ni a altres smbols i regula la cooficialitat del valenci i el castell en tot el
territori. Desapareix el terme Pasos Catalans i la redacci de larticle 8 (basant-se en
el 10 del dElx) queda significativament molt ms matisada:
El Pas Valenci, per raons lingstiques i culturals, tindr relacions amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears. Quedant sempre salva la personalitat poltico-administrativa del Pas Valenci, aquest podr establir mancomunitat amb el
Principat de Catalunya i les Illes Balears per a lexercici duna o ms competncies
estatutries. El Pas Valenci podr arribar a federar-se amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears, si lAssemblea de la Generalitat ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta (Aguil, 1992: 129).
***
Tornant a lactivitat democrtica cal dir que la JDPV i el CDPV faran passes conjuntes envers la unitat doposici democrtica a terres valencianes. La Junta i el
Consell convoquen conjuntament manifestacions a Alacant (13-XII-1975) i Valncia
(16-II-1976) amb destacada participaci. Finalment a la primavera del 1976 suneixen
ambdues en la TFPSPV. A juliol daquell mateix any sapleguen baix les sigles de la
Taula 20.000 persones a Alacant i 120.000 a Valncia. El 31 dOctubre la Taula
convoca a Albal a celebrar el Dia Nacional del Pas Valenci. La TFPSPV al seu acord
constitutiu, inclou la creaci immediata de la Generalitat provisional del Pas Valenci,
s dir, dun autogovern provisional (Cuc, 1996: 13).
Aix mateix la Taula deman labstenci per al referndum que Surez plantej
per tal de ratificar la Llei de Reforma Poltica a desembre del 1976. Els resultats, per,
foren desencoratjadors per al conjunt de loposici democrtica, ja que nicament el
151% del cens electoral de la provncia de Valncia, junt al 149% del dAlacant i noms l114% del de Castell secund labstenci. A obligaria a bona part de loposici a abandonar els postulats de la ruptura democrtica i a iniciar els de la transici
democrtica des del rgim i la negociaci amb el reformisme franquista.248
247
De fet, ser lnic avantprojecte estatutari que contempla la secessi duna part del territori,
atorgant les comarques castellano-parlants la possibilitat per majoria de dos teros del seu cos electoral.
248
Aquest fracs de la ruptura fou general al llarg i ample de lestat, encara que a Catalunya, amb
un 26% dabstenci, es don la sifra ms alta de boicot al referndum (Borja de Riquer, 1996).
La unitat de la Taula, a ms, era frgil. El que ser una constant durant la transici, la marginaci de les forces nacionalistes valencianes per banda de les organitzacions valencianes dels partits estatals, es veur reflexat en labsncia de representaci
valenciana a la Comissi Negociadora de loposici estatal amb el govern dAdolfo
Suarez. Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci (PDLPV), UDPV, PSPV, MCPV i
Partit Carl acusaren despanyolistes a la resta dentitats de la Taula que acceptaren
aquest oblit (Sanz, 1982: 29).
La TFPSPV tampoc aconsegu la unitat de les forces poltiques que lintegraven
en les eleccions generals de 1977, ni tan sols en les candidatures del Senat, bsicament per loposici del PSOE. nicament el PSPV, el MCPV i el Partit Carl conformaren una coalici al Senat sota les sigles Bloc Autonmic Valencianista dEsquerres.
La Taula tampoc assol la constituci duna Assemblea Democrtica del Pas Valenci, punt que figurava des de la seua fundaci ja que, entre daltres coses, no
aglutinava tots els partits valencians. Especialment significatives foren les absncies
de les formacions dretanes Alianza Popular (AP), Partido Popular Regional Valenciano
Autonomisa (PPRVA) i el PDLPV, malgrat les bones relacions que tenien destacats
dirigents daquest darrer amb la Taula. El consens pel que fa a lautogovern noms
sabastaria amb el Plenari de Parlamentaris i formalment el 9 doctubre de 1978 amb el
Comproms Autonmic (que fou, com veurem, immediatament superat per lestratgia
anticatalanista).
Tot i els fracassos respecte els postulats inicials, cal valorar que la TFPSPV
aconsegu unificar la gran part de les forces poltiques i cviques antifranquistes i
articular un cam valenci, amb la reivindicaci bsica dun Estatut dAutonomia, de
ruptura democrtica, que al capdavall no quallaria per que impregnaria de postulats
valencianistes la poltica valenciana. De quina manera aquest valencianisme esdevingu catalanisme s una de les qestions que analitzarem al subcaptol segent.
9.3.2 1977: ms que unes eleccions constituients i ms que una

manifestaci
El 15 de juny de 1977 Adolfo Surez convoc eleccions generals per trencar definitivament quasi quaranta anys dautoritarisme. La fragmentaci poltica aleshores
era molt elevada (a la circumscripci de Valncia es presentaren 19 candidatures). Cal
tenir present, a ms, que no totes les candidatures pogueren concrrer lliurement a les
eleccions. La legalitzaci del PCE durant la Pasqua de 1977 no supos que totes les
candidatures a lesquerra daquest o independentistes foren autoritzades.
Els propis comicis simplificarien lescenari poltic al Pas Valenci. Les primeres
eleccions des de la Segona Repblica espanyola tingueren com a punt estrela el
carcter constituient del nou rgim, el que suposar que, a diferncia de Catalunya i
del Pas Basc, la reivindicaci autonmica aparegu en un plnol secundari i dependent del propi procs constituient. De fet, la voluntat autonomista apareix subordinada
al programa general tant de la dreta moderada com del centre-esquerra i de lesquerra
i unida a un sistema de regionalitzaci generalitzada. Noms als partits poltic valencians, UDPV i PSPV, la reivindicaci nacional era prioritria i remetia a un projecte
federal espanyol ms prompte difs. Tot i aix nicament la coalici dextrema dreta
Alianza Nacional 18 de Julio (candidatura unitria de la Falange Espaola Tradicionalista i Fuerza Nueva) se mostr partidria del continuisme centralista, amb la qual cosa
lautonomisme, en major o menor mesura, estigu majoritriament present.
Al Pas Valenci el vencedor de les eleccions fou el PSOE: 681.097 vots que representaren el 3590% dels vots i tretze escons al Congrs. El segu la UCD amb
605.456 paperetes, tres punts menys que els socialistes (3191%) i onze diputats. A
molta distncia el PCE-PCPV amb 165.787 sufragis (874%) i tres diputats i Alianza
Popular que aconsegu 108.534 vots (572%) i un diputat. El Partit Socialista Popular
de Tierno Galvn amb 84.582 vots (446%) i tamb un diputat complet la representaci parlamentria (Aguil et al., 1997).
El nacionalisme valenci, en conseqncia, esdevindr extraparlamentari. UDPV
assolir un percentatge del 257% amb 48.704 vots i el PSPV, que no pogu presentar-se a la circumscripci dAlacant per lintent de legalitzaci de les seues sigles per
banda del PSOE i altres problemes interns, shagu de conformar amb la confiana de
30.225 valencians (26% a la provncia de Valncia i 07% a la de Castell).
El panorama que deix aquests comicis tindr una importncia cabdal en el particular desenvolupament del sistema poltic valenci fins al punt que ha condicionat
lactualitat si ms no en els tres aspectes segents:
1) la conformaci de dues grans forces poltiques, una de centre-esquerra, amb
majoria per noms relativa, i una altra de centre-dreta que hegemonitzaren lespai
poltic. De fet, prcticament set de cada deu votants dipositaren la seua confiana a
aquestes dues forces. El bipartidisme per ms imperfecte que fra que es preconfigurava al pas lany 1977 (amb les excepcions del PCE-PCPV ms tard EUPV i
dUV durant la dcada dels huitanta i noranta del segle XX) no far, amb daltavalls,
sin crixer fins a lactualitat on nou de cada deu valencians voten PSOE o PP.
El sistema valenci de partits, doncs, es configurava com un bipartidisme imperfecte, extraodinriament semblant a lespanyol i bsicament situat al voltant del cleavage dreta-esquerra, la qual cosa el distanciar del sistema catal de partits que,
sobre aquest cleavage, se superposar un altre, el del centre-perifria, donant com a
resultat si fa no fa lactual composici pentapartidista, conformada pels tres partits amb
referncia estatal un de centre-dreta (UCD i, desprs, PP), un de centre-esquerra
(PSC) i un altre desquerra (PSUC/Iniciativa per Catalunya) i dues forces nacionalistes catalanes una de centre-dreta (la coalici de Convergncia Democrtica de
Catalunya i Uni Democrtica de Catalunya) i una altra de centre-esquerra (ERC).
2) la minoritzaci dels extrems poltics. Com a corollari del punt anterior lextrema dreta i lextrema esquerra (que, en alguns casos, no shavia pogut presentar en no
estar encara legalitzada) quedaran en posicions molt marginals en aquestes eleccions,
marginalitat que romandr fins a lactualitat. Ni lAlianza Nacional 18 de Julio ni la sopa
de lletres dels diferents partits marxistes revolucionaris assoliran resultats mnimament
significatius.
3) lextraparlamentarisme i minoritzaci del valencianisme poltic, que sha vingut
arrossegant fins a 2008 (amb lexcepci de les legislatures de 1987-1991 i 2007-2011
que, grcies a un acord prelectoral amb el PCE/Esquerra Unida, assoliran una mnima
representaci parlamentria a les Corts), la qual cosa ha dividit el nacionalisme valenci entre els possibilistes o entristes en forces dobedincia espanyola (el PSPV) i els
resistents (Partit Nacionalista del Pas Valenci-PNPV, Unitat del Poble ValenciUPV o BLOC).249
Analitzant, per, les dades electorals de 1977 duna manera superficial es podria
considerar que no existia prcticament electorat valencianista. La conscincia autonmica dels valencians, superior aleshores a la mitjana espanyola per les dades de qu
disposem, i la capacitat mobilitzadora que tenia lautonomia, com es palesar eixe
249
El Partit Nacionalista del Pas Valenci (PNPV) fou un partit fundat pel diputat exucedista Francesc de Paula Burguera, que es present a les eleccions generals de 1979 a la provncia de Valncia
(nobtindr un 129% dels vots) i a les municipals, on obtingu nou regidors. La UPV ser el resultat de la
coalici de lAgrupament dEsquerres del Pas Valenci, el PNPV i la minoritria Esquerra Unida del Pas
Valenci (no confondre amb lEsquerra Unida, secci valenciana dIzquierda Unida) que es presentar a
les generals de 1982 i que sunificar en un sols partit a partir de 1984. El BLOC ser la coalici dUPV,
Partit Valenci Nacionalista (PVN), escissi dUPV, Nacionalistes dAlcoi i diversos independents i que
aplega el valencianisme majoritari.
mateix 9 doctubre, demostren que el valencianisme, per ms minoritari que fra, era
una ideologia significativa en el sistema poltic valenci. Si ms no el 1977. I a ms a
ms conv tenir present que amb un sistema proporcional pur tant la UDPV com el
PSPV hagueren obtingut un diputat cadascun per la circumscipci de Valncia i s
possible que el valencianisme poltic shaguera vist reforat durant la transici democrtica. Degut a la impregnaci del neovalencianisme de les forces desquerra i a
lentrisme de minories nacionalistes en aquestes, el nacionalisme valenci ha tingut
ms presncia social que el seu pes electoral estricte.
4) la derrota relativa de la UCD, conjuntament amb altres factors com la presa
del carrer per lesquerra, animar a la direcci ucedista valenciana a assumir lestratgia anticatalanista com a frmula de desgast de lesquerra i per aconseguir si ms no
lhegemonia social a la ciutat de Valncia, cosa que, com veurem a aquest captol i a
lonz i el tretz, aconseguiran en bona mesura. A partir daleshores, lanticatalanisme
esdevindr una estratgia til que es far servir, sobretot, pels partits de centre-dreta,
a les campanyes electorals per fidelitzar votants i desmobilitzar ladversari. I de fet, a
les darreres eleccions autonmiques i generals de 2007 i 2008, el PP (i, per descomptat, UV i CVa) han continuat fent-la servir.
Si ms no des de 1979 la poltica valenciana estar trufada danticatalanisme.
Les explicacions histriques que shan fet fins ara, per, del fenomen del blaverisme
no acaben de ser satisfactries. Compartim que la derrota electoral del centre-dreta a
bona part del pas, fu que lestratgia anticatalanista, que no shavia fet servir ms
enll de grupuscles minoritaris, resultara ms seductora com a mecanisme de tractar
de recuperar lhegemonia social i poltica:
El fenmeno es fcil de explicar con el resultado de las elecciones del 15 de junio. Estas fueron un triunfo total de la izquierda y los herederos del reformismo
franquista, agrupados en AP, y la UCD, el otro heredero sociolgico, no consiguieron derrotar al PSOE como as lo hizo en Espaa. Adems, en el conjunto de las
tres provincias valencianas ambos partidos AP y UCD, no aventajaban al
PSOE y al PCE-PCPV en nmero de diputados y senadores. A la vista del resultado, la direccin regional valenciana de la UCD se dedic a promocionar un partido con capacidad de movilizacin popular con el que enfrontarse al triunfo de la
izquierda y financiar toda una estrategia de tensin para polarizar al electorado de
la ciudad de Valencia y su circunscripcin en dos extremos: catalanismo y anticatalanismo, para situarse en el centro reconciliador (Sanz i Felip, 2006: 251).
El blaverisme, al nostre parer, no ser tan fcil dexplicar com plantegen Benito
Sanz i Josep Maria Felip, ja que, com hem vist, les eleccions de 1977 no sn un triomf
total de lesquerra (a la demarcaci de Castell guany la dreta per ms de quinze
punts de diferncia) i a la demarcaci dAlacant, on tamb guany lesquerra, lestratgia del blaverisme no quall perqu no fou un discurs socialment a labast.
Daltra banda les eleccions de juny de 1977 tamb tingueren algunes conseqncies conjunturals per molt importants per a la nostra recerca. Bsicament en
considerarem dues: 1) la unificaci dels diferents partits socialistes en el PSPV-PSOE i
lentrisme de bona part de la militncia dels partits nacionalistes PSPV i UDPV i 2)
paradoxalment, les derrotes dels sectors ms valencianistes a linterior dels tres partits
estatals ms importants (PSPV-PSOE, UCD i PCE-PCPV).
Per una banda pel que fa a lesquerra, la sensibilitat valencianista del PSOE valenci era escassa, encara que cal destacar la presncia duna minoria nacionalista al
Partit Socialista Popular i particularment al Partit Comunista del Pas Valenci. En
aquest darrer cas les lluites entre el sector dAntonio PalomaresA1 i el sector nacionalista en el qu sintegraven personalitats com Emrit Bono,A3 Ernest GarciaA3 i altres,
evidenciar que la qesti valenciana es dirim tamb a linterior de les seccions valencianes de les formacions dmbit estatal, generalment amb derrotes, si ms no a la
llarga, de les sensibilitats ms inequvocament valencianistes.
Per una altra banda tindrem a la UCD, que es formar a correcuita des del govern espanyol a partir dels sectors afins, bsicament del centre-dreta moderat. A
Valncia el governador civil, Manuel Prez Olea,A1 convoca els dirigents del PDLPV, el
PPRVA i la UDPV per aconseguir lacord. El llavors secretari general de lUDPV, Ruiz
Monrabal (que al capdavall acabaria integrat), era favorable a participar en lampla
coalici centrista, per sectors importants dels democrata-cristians i especialment
loposici en bloc del partit dEmilio AttardA1 vetaren aquesta possibilitat, cosa que
probablement haguera contribut a anullar prcticament les distncies electorals amb
els socialistes i a incrementar la sensibilitat valencianista de la UCD. Cal destacar, aix
mateix, que sectors importants del PDLPV eren molt sensibles a la qesti valenciana, encara que com descriurem ms endavant, aquests foren continuadament marginats per la direcci valenciana de la UCD controlada bsicament pel grup dAttard. Un
sector dell, dirigit per Francesc de Paula Burguera, acabaria conformant junt a personalitats daltres trajectries valencianistes, el PNPV.
***
Quinze diputats per la circumscripci de Valncia, nou per la dAlacant i cinc per
la de Castell, a ms de quatre senadors per cadascuna de les provncies, fan un total
de quaranta-un representants de la societat valenciana elegits als comicis de 1977.
Aquests quaranta-un parlamentaris formalitzaren el 6 dagost el Plenari de Parlamentaris del Pas Valenci, com a altres territoris de lestat, per tal diniciar el procs
preautonmic (Aguil, 1989: 114).
A Catalunya i Euskadi ja shavia iniciat la recuperaci de lautogovern. A Catalunya sopt pel restabliment provisional de la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas com a frmula per connectar amb la legitimaci histrica i, alhora, evitar que la
majoria desquerres prenguera el control de les incipients institucions catalanes. A
Euskadi la qesti fou ms complicada pel problema del terrorisme i la manca de
voluntat del Partit Nacionalista Basc dintegrar-se dins el camp constitucional.
Al govern espanyol, per, com ja hem apuntat, es veia amb rezel la generalitzaci de les reivindicacions autonomistes, malgrat que sestabl un complicat sistema a
moltes bandes de negociaci poltica. Una gran part de la classe poltica i de lopini
pblica espanyoles sestimava ms abordar el problema autonmic una vegada aprovada i sancionada la Constituci i evitar aix la proliferaci de rgims preautonmics.
Aqueixa incertesa general es complicava encara ms, ja que el Pas Valenci, com a
tal ni carn ni peix, restava en terra de ning, entre les nacionalitats acceptades com
a tals i les regions, diferncia simblicament important i replegada a la Constituci:
la prpia realitat poltica havia prefigurat dos nivells diferents de necessitat de reivindicaci autonmica a partir de la distinci tan usada durant la transici poltica entre nacionalitats i regions on el cas valenci estava dalguna manera en
terra de ning (Aguil, 1989: 115).
La constituci formal del Plenari vingu precedida per la sorpresa que les eleccions havien suposat per als militants del PSOE al Pas Valenci. Ja hem esmentat
que el PSPV es qued als afores del sistema parlamentari; el PSP-PV shagu daconformar amb dos parlamentaris (un diputat i un senador); i el PCE tan sols nobtingu
tres (dos diputats i un senador)250. El PSOE nhavia aconseguit vint-i-un dels quarantaun parlamentaris valencians, la majoria absoluta, una sifra que ni els ms optimistes
de la formaci que encapalava Felipe Gonzlez pensaven dobtenir: a Valncia set
diputats i tres senadors; a Alacant tamb foren la llista ms votada amb quatre diputats, a ms de dos senadors i a Castell fou lnica circumscripci on tragueren menys
vots al Congrs que la UCD, dos diputats per tres senadors. La UCD, molt lluny,
250
Josevicente Mateo, malgrat concrrer com independent a les llistes del PSOE i amb el suport
del PCPV i el PSP-US, finalment sintegr amb els comunistes.
abast els catorze parlamentaris: cinc diputats per Valncia i un senador; quatre per
Alacant i un senador; i victria (en vots) a Castell amb dos diputats i un senador. AP
nicament aport un diputat al Plenari, per la circumsprici de Valncia.
Aquesta majoria absoluta socialista obtinguda per sorpresa tindr clares conseqncies en el procs autonmic valenci. Per una banda bloquejar el PSOE fins a
tal punt que es negar en un primer moment a assistir a les reunions preparatries de
lAssemblea de Parlamentaris, tot i tenir, insistim, la majoria absoluta. I per laltra implicar que una vegada dirigit el procs pels socialistes, des del Govern de Surez,
flanquejat pels seus correligionaris valencians, es boicotejar i diluir la voluntat autonomista manifestada per la prctica totalitat de les forces poltiques i socials valencianes. La manca diniciativa socialista, malgrat la seua victria, supos probablement un
greu error poltic, error que es repetir durant tota la transici i fins i tot molt ms enll
de laprovaci de lEstatut. En aquell moment es degu a lescassesa de quadros poltics i duna estructura territorialment i sectorial consolidada, junt a la derrota electoral
de les propostes nacionalistes i a la parlisi provocada per la reacci antiautonomista
de la dreta ideolgicament ms installada en lanterior rgim, disfressada de valencianista. Aquesta darrera causa larrossegar durant les tres legislatures en qu es
trobar al front de la Generalitat.
Finalment es constituir el Plenari presidit primerament pel socialista Ruiz Mendoza i amb la vicepresidncia pel centrista Noguera de Roig i la secretaria per a
Josevicente Mateo. Les primeres actuacions aniran encaminades a nivell intern cap a
lelaboraci i aprovaci dun Reglament de Rgim Intern (que es publicaria el 19 de
juny de 1978 al Butllet del Consell del Pas Valenci) i a nivell extern a encetar el
procs autonmic mitjanant reunions a les principals capitalitats valencianes (Valncia, Alacant, Oriola, Castell de la Plana, Penscola, Sagunt...) i convocar la gran
manifestaci del 9 doctubre de 1977 on lxit sense precedents legitimar encara ms
els parlamentaris per exigir a Madrid la iniciaci de la preautonomia.
La manifestaci del 9 doctubre del 1977 congreg a una gran multitud (segons
diverses fonts, probablement exagerant, a ms de mig mili de valencians) en la concentraci ms multitudinria en la histria valenciana i en una de les ms nombroses
de lpoca contempornia dEuropa.251 La jornada del 9 doctubre, que tingu com a
precedent multituds dactes festius i reivindicatius a la majoria de comarques valencianes i on la vespra es convocaren diverses manifestacions a Alacant, Castell, Gandia,
etc., sencet amb una reuni extraordinria del Plenari a lhemicicle de lAjuntament
de Valncia (encara que al llarg del dia hi hauria friccions entre les dues institucions),
on totes les formacions poltiques coincidiren en aconseguir rpidament un rgim preautonmic i on es condemn unnimement lassessinat de Miquel Grau (militant del
MCPV, mentre enganxava cartells per a la manifestaci autonomista a Alacant en
mans dun membre dextrema dreta). Grau ser lnic assassinat de tot el procs autonmic, encara que dissortadament no la darrera acci violenta.
El 9 doctubre de mat es realitz la tradicional process cvica pel translladament
de la senyera coronada. Bsicament dirigida per la URV i el GAV transcorregu sense
incidents dimportncia, tret de consignes i pancartes explticament anticatalanistes, i
amb una clara reivindicaci autonomista.
Molts dels participants del mat tamb sincorporarien a la manifestaci de la
vesprada on pogueren conviure les senyeres sense franja i amb franja blava, prcti251
s possible que la immensa manifestaci prvia de l11 de Setembre a Catalunya influra positivament en la convocatria de la valenciana. Aix mateix cal destacar la positiva acci empresa pels
mitjans de comunicaci en aqueix sentit. Dentre ells cal destacar el treball portat a terme per Eduard
Sancho, fundador i director daleshores dAitana, centre regional valenci de Televisin Espaola (Xamb,
1995). En qualsevol dels casos la mobilitzaci realitzada pels partits poltics, sindicats i associacions
cviques i culturals de la ms diversa ndole permet lxit sense el qual potser no shaguera assolit la
preautonomia.
cament la darrera vegada que ho farien durant la transici democrtica. Els parlamentaris valencians encapalaren la manifestaci que comen a la Plaa de Sant Agust i
que acab a la Plaa dAmrica. Molts valencians encara no havien eixit de Sant
Agust quan els membre del Plenari ja havien concls la marxa. Semblava dficil bviar
la voluntat autonomista, palesa pels centenars de milers de valencians que es manifestaren aquella vesprada.
La jornada daquell 9 doctubre fou un aval poltic per poder exigir del govern de
Surez la preautonomia i, al mateix temps, per intensificar el discurs valencianista de
les forces poltiques. No existia encara una Constituci ni, per tant, un referent jurdicopoltic on insertar lautogovern. Aquest era el principal argument de les posicions neocentralistes que convidaven a aguardar laprovaci dun text constitucional (conseqncia que haguera implicat la paralitzaci del procs autonmic en ms dun any).
Catalunya i Euskadi ja gojaven dinstitucions preautonmiques, per no estava gens
clara la seua ampliaci a altres territoris.
El 12 de novembre el Plenari amb la gran part dels seus components acodeix a
entrevistar-se amb el President del Govern espanyol on se li fa entrega de lesborrany
de text preautonmic. La UCD valenciana no obstaculitz aquesta reuni, ans al contrari exist un clima de collaboraci entre els partits poltics. El cas valenci era
significativament important per al Govern de Madrid. Duna banda calia neutralitzar la
cuestin valenciana per tal devitar que sescapara lamarrada transici democrtica
degut a la creixent importncia poltica de la perifria peninsular on el pes econmic i
demogrfic del pas podria inclinar la balana en contra del poder central, radicat a
Madrid (tradicional locus politicus). Daltra podria ben b servir-los dexperincia en la
tctica de generalitzar la qesti autonmica (el fams caf para todos) per tal de
neutralitzar i diluir lautogovern catal i basc.
En qualsevol dels casos Surez reconeix la fora de la reivindicaci autonomista
i explcitament de la mobilitzaci del 9 doctubre252 i es mostra comprensiu formalment
amb la petici durgent de preautonomia. Lestratgia suarista, per, era dilatar i congelar les reivindicacions valencianes el mxim de temps possible.
El Plenari cre una comissi per negociar amb el govern les condicions de la
preautonomia, formada per quatre membres del PSPV-PSOE, tres dUCD, un pel
PCE-PCPV, un altre pel PSP i els dos darrers dAP i de la USPV. Es formalitza aix
lexclusi de les formacions nacionalistes valencianes del procs autonmic, exclus-si
que no coadjuv precisament a reforar la sensibilitat valencianista ni la postura de
fermesa davant la ralentitzaci del Govern central.
En la prctica la comissi es veg reduda a la participaci dAlbinyana pels socialistes, Beltrn pels centristes i Bevi per la Unitat Socialista. Lestratgia socialista
de reduir un ampli pacte al pas a una negociaci bilateral PSOE-UCD i excloure la
resta dactors poltics i, per descomptat, socials, fou prcticament una constant, amb
poques excepcions durant la transici. Fins i tot decidiren en diverses situacions
encetar i continuar el procs autonmic pel seu compte, cosa que resultaria nefasta
per a lautogovern, ja que la unitat dacci de les forces valencianes era ms que
recomanable davant del govern central daleshores.
Al capdavall les lluites internes i els partidismes enfebliren la posici valenciana i
retardaren lassoliment de lautonomia. Tan sols dos mesos escassos desprs del 9
doctubre el Ministre per les Regions, landals Manuel Clavero, es permet rebutjar el
projecte desborrany que li present la comissi del Plenari, a ms de la cooficialitat
del valenci amb el castell i altres qestions.
252
Desenes de milers de valencian havien cridat la consigna Suarez, cabut, volem lEstatut.
9.3.3 La preautonomia i el fracs de la via del 151

El 30 de desembre de 1977 a Oriola el Plenari aprov la proposta del rgim preautonmic i el 27 de febrer de 1978 a Sagunt surgeix el govern espanyol a concedir la
preautonomia. Albinyana fins i tot dimiteix del seu crrec de la comissi tripartita en
senyal de protesta. Finalment el Reial Decret 10/1978 don eixida poltica provisional a
les exigncies valencianes.253
El text en si mateix no replegava la diferenciaci valenciana i seguia el model
dels seus precedents catal i basc. El reial decret creava el Consell del Pas Valenci
com a rgan de govern, encara que no reconeixia cap tipus de Generalitat provisional
dacord amb el qu havia sollicitat loposici democrtica valenciana. El text dissolgu
les pors dels socialistes que temien la imposici dun president del Consell centrista. El
precedent de Josep Tarradellas no sacompl en el cas valenci. Tanmateix larticle 5.2
tancava una trampa que consistia en qu a partir de les primeres eleccions municipals
democrtiques (celebrades lany 1979) difuminar la majoria progressista del pas en
benifici de la UCD, donant un gran protagonisme a les diputacions provincials mitjanant la nominaci de la meitat de membres del Consell, el que implicaria a mitj termini
la defenestraci del primer President del Consell.
El Reial Decret-llei no aporta competncies efectives. Al seu article 8 nicament
reconeix la potestat dintegrar i coordinar les actuacions i funcions de les tres Diputacions Provincials del Pas Valenci, sense perju de les facultats privatives daquelles,
a ms de possibilitar el trasps competencial de lestat o les Diputacions baix el lliure
criteri daquestes. De fet, tan sols entr dins del seu camp la regulaci del rgim
interior i el de proposar mesures en benefici dels interessos generals del pas.
El Govern espanyol, com a prova de les cauteles i pors cap a les institucions
preautonmiques que tenia, es reservava la possibilitat de suspendre actes i acords
del Consell (article 10)254 i fins i tot de dissoldrel per raons de seguretat de lEstat
(article 11). Aprofitant la porta oberta pel decret-llei es crearen dues comissions de
transferncies: la comissi mixta de transferncies Consell-Estat i la comissi mixta
Consell-diputacions. La primera la presidia lesmentat ministre Clavero i la vicepresidncia lostentava Manuel Broseta i la segona la presidia el socialista Ferran Vidal.255
El Reial Decret-llei 10/1978 preveia la constituci del Consell en el perode dun
mes a partir de la seua publicaci. El 10 dabril al Monestir del Puig seleg per banda
del Plenari els Consellers i la presidncia, que recaigu per unanimitat en el socialista
253
Curiosament el Consell de Ministres del 12 de mar aprov rgims preautonmics, a ms del de
Valncia, per a Canries i Arag i convoc una reuni prvia, l11 de mar, per dotar de preautonomia a
Galcia i donar un gest aix a la pretesa diferenci entre les nacionalitats histriques i les que no deuen
ser-ho, en un avs de la discriminaci que posteriorment patiria el Pas Valenci, tot i que la conscincia
autonomista dels gallecs no semblava aleshores massa intensa. LEstatut dAutonomia de Galcia
saprov tan sols amb el 14% de vots afirmatius, ja que la Constituci no prevea per les comunitat
autnomes de via privilegiada cap mnim de participaci ni de vots positius.
254
El Governador Civil de Valncia, Prez Olea, sacoll a aquest article per interferir constantment
en la legitima actuaci del Consell. Servisca com a exemple lanullaci el juliol de 1978 de la decisi de
concedir el ttol dhonorable al municipi de Picanya per haver nomenat una plaa del poble amb el nom de
Pas Valenci.
255
El Reglament de Rgim Interior del Consell regulava al seu article 10-g que corresponia al Plenari designar els membres que han de composar les Comissions Mixtes de Traspassos de Competncies, Funcions o Serveis de lAdministraci Central i les Diputacions del Pas Valenci. El Plenari del
Consell decid el 13 de maig de 1978 que, amb Broseta, completaria la Comissi amb lestat Ricardo
Cardona, Angel Ort, Jos Ramn Pin, Alfredo Corral, Ricard Prez Casado, Jos Sorn, Alvaro Noguera,
Jos Luis Martnez Morales, Alfonso Moreno de Arcos, Juan Alegre, Enrique Alcaraz, Manuel Tarancn,
Ferran Vidal i Javier Aguirre de la Hoz. Pel que fa a la Comissi amb les Dipucions la conformarien, junt a
Ferran Vidal, Vicente Porcar, Enrique Daries, Eugenio Pons, Rafael Martnez, Vicente Peris, Vicente
Ferrndiz, Juan Orts, Jos Antonio Perell, Leandro Fernndez Vaquero, Jos Solernou, Francisco Soler
Fando i Lorenzo Millo.
Albinyana. 271 anys desprs de la Batalla dAlmansa i del Decret de Nova Planta, els
valencians recuperaven, encara que noms epidrmicament, les institucions dautogovern. El dia 23 del mateix mes es constitu formalment el Consell a lactual Palau de
la Generalitat, seu aleshores de la Diputaci de Valncia, amb la presncia del Ministre per les Regions,256 el capit general de la regi militar (el tristement fams Jaime
Milans del Bosch per la seua participaci en el colp militar del 23-F), i representants de
la societat civil valenciana (Sanz, 1982: 17).
El Consell fou un govern de concentraci amb la participaci de les cinc forces
parlamentries. La seua composici no estigu exempta denfrontaments, especialment al si de la UCD.257 Com assenyala Aguil s destacable, a diferncia daltres
territoris, lexclusi de nou dels partits valencianistes antifranquistes:
enfront del que es va fer en altres llocs com Extremadura, Canries o Illes Balears, altres forces poltiques que pel sistema electoral es quedaren sense representaci parlamentria, foren radicalment excloses de qualsevol participaci en el
Consell del Pas Valenci. Al Pas Valenci concretament aquest fet fou prou greu
puix es tractava de les dues forces nacionalistes Uni Democrtica del Pas Valenci i el Partit Socialista del Pas Valenci que havien estat precisament els
dos partits que ms havien lluitat per la recuperaci del dret a lautogovern dels valencians (1982: 61).
La preautonomia sestn des dabril de 1978 fins a la promulgaci de lEstatut

dAutonomia el juliol de 1982. Quatre anys i tres mesos amb una alta complexitat i
enfrontaments poltics: la inestabilitat es vegu concretada en lexistncia de quatre
governs diferents. La via valenciana s que fou diferent. A la preautonomia, bsicament, hi haur dos perodes bastant diferenciats, un primer caracteritzat per la relegaci del protagonisme del Plenari de Parlamentaris en benefici del ja constitut
Consell, que acab amb leixida dels socialistes i locupaci, en funcions, per
MonsonsA1 i el seu equip de la UCD amb la conseqent paralitzaci del procs autonmic; la segona, a partir dels pactes autonmics estatals entre la UCD i el PSOE,
com a conseqncia de lintentona colpista del 23-F, on es donar un rellanament del
Ple-nari i un major clima dentesa entre les forces parlamentries valencianes que
conduir a la redacci de lEstatut de Benicssim i la seua tramitaci parlamentria a
les Corts espanyoles.
***
Centrant-nos ara en la primera etapa del procs preautonmic valenci, cal dir
que el primer govern dAlbinyana tingu unes dificultats intenses provocades per tres
fronts oberts contra el Consell: duna banda la dillaci del Govern espanyol en transferir competncies, duna altra la negativa de les, encara franquistes, diputacions
provincials, a integrar-se definitivament en el procs autonmic i per ltim el conflicte
identitari valenci i les campanyes anticatalanistes, amb el Consell en lull de lhurac.
256
Albinyana lleg el seu discurs en castell per respecte a la presncia del Ministre. Aquest zel
envers Clavero, per, no es tradu en major sensibilitat cap a lautonomia valenciana (Alcaraz, 1985: 153).
257
Finalment la relaci de consellers, a ms de la ja esmentada presidncia, fou la segent: Economia i Hisenda, Javier Aguirre de la Hoz (UCD); Interior, Ferran Vidal (PSOE-PV); Obres Pbliques i
Urbanisme, Antoni Garca Miralles (PSOE-PV); Educaci, Josep Llus Barcel (UCD); Treball, Joan Lerma
(PSOE-PV); Comer i Indstria, Leonardo Ramon (UCD); Agricultura (Enrique Monsons); Turisme,
Alberto Jarabo (AP); Transports i Benestar Social, Emrit Bono (PCPV) substitut ms endavant per
Josep Galan, del corrent palomarista. Lelecci de Bono fou provisional, ja que aquest era parlamentari.
Laparell comunista, controlat pels palomaristes, tri en un primer moment Galan, per les pressions del
sector nacionalista i del propi Santiago Carillo en favor de Doro Balaguer, retardaren lelecci de Galan,
que finalment es faria efectiva per aquest (Sanz, 1982: 151-152); Sanitat i Seguretat Social, Manuel
Snchez Ayuso (PSP) i Cultura, Josep Bevi (independent i membre de la USPV). El PSOE es feia aix
amb el control del Consell, ja que comptava amb tres conselleres i la presidncia, a ms del membre del
partit de Tierno Galvn i el de la Unitat Socialista que sunificarien ms endavant amb el PSOE.
El treball de la comissi de transferncies amb lestat, presidida per Broseta, no

aconsegu cap resultat competencial efectiu. nicament la proximitat de les eleccions
generals de 1979 obligaren el Govern central a transferir Agricultura, Fires Interiors,
Transports, Turisme i Urbanisme, mitjanant els Reials Decrets-Lleis de 26 de gener i
13 de febrer. A ms aquestes competncies no foren efectives fins a l1 de juny, tan
sols huit dies abans de la constituci del segon govern preautonmic. El govern
dEspanya no noms tanc laixeta del trasps competencial, sin que obstaculitz el
normal funcionament del Consell. Lordre del Ministeri de lInterior, impedint Ferran
Vidal, conseller dInterior, visitar la pres de Mislata o la resoluci del mateix ministeri
concedint prioritat protocolria als tres governadors civils de Valncia en detriment del
president del Consell serveixen com a demostraci de la seua voluntat poltica. El
conseller dEducaci daleshores defineix molt b la situaci:
Si b gran part de les nostres conselleries no tenien capacitat decisria degut a la
manca de transferncies, els consellers eren els portaveus entre els ciutadans i les
institucions locals i provincials i ladministraci central per a tots aquells problemes
i defectes que aleshores patia el Pas Valenci en diferents sectors i a diferents nivells (Barcel, 1992: 9).
Les diputacions provincials, i especialment la de Valncia, obstaculitzaren tamb

el desenvolupament de lincipient autogovern.258 Tots tres presidents es negaren a
transferir les competncies que sels sollicitava. Aquesta negativa fou especialment
greu, ja que eren les diputacions les que tenien els recursos econmics i humans per
fer possible el funcionament del Consell, que noms comptava amb un pressupost de
112 milions de pessetes.
Lanticatalanisme fou el tercer element contra la poltica del Consell i, com veurem, ser bastant efica no noms per la seua actitud provocativa i violenta, sin bsicament per la parlisi socialista provocada per la por de perdre recolzament popular en
benefici de la dreta.
Per el Consell no pat noms pels obstacles externs: tamb la situaci poltica a
linterior dels partits poltics valencians contribu sovint a desestabilitzar-lo. La UCD es
trobava obertament dividida entre els membres del PPRVA i els del PDLPV. Dels
quatre consellers que havien aconseguit els centristes grcies al pacte amb els socialistes, tres neren liberals (Monsons, Barcel i Aguirre)A3 i noms Leonardo RamnA1
era papo (aix eren coneguts els membres del PRRVA). Aquest partit amena dabandonar el Plenari si incloen al liberal Salvador Castellano i no a Ramn. No pogu
evitar-se, per, laband dels papos Enrique Beltrn i Joaqun FarnsA1 que aspiraven
al lloc de conseller per la UCD-Castell en detriment de Monsons (Sanz, 1982: 17).
Davant les complicacions que sorgiren al recent constitut Consell, el president
Albinyana pren, desprs de lestiu del 1978, la iniciativa de reorganitzar la unitat de les
forces poltiques valencianes per tal de fer pressi autonomista sobre el Govern de
Madrid. En eixe sentit la vespra del 1er aniversari de la manifestaci del 1977 se sign
al Palau de la Generalitat el Comproms Autonmic per banda dels partits parlamentaris i la prctica totalitat dextraparlamentaris. No pogu, per, repetir-se lxit de lany
anterior per la negativa de la UCD, descontenta amb lelevat rendiment poltic que
obtingueren els partits desquerra daquella diada. El marc de mobilitzaci que envolt
el Comproms fou laplec valencianista a la plaa de bous de Valncia, amb la presncia de ms de 30.000 persones, que es concentrarien de vesprada en suport del
manifest autonomista consensuat (i que patiren un atemptat que, afortunadament, no
cost vctimes mortals, ja que es colloc un artefacte explossiu en un dels lavabos de
la plaa taurina).
258
Tamb lAjuntament dAlacant sapunt a la tctica antiautonmica en relegar el president Albinyana, mxima autoritat del Pas Valenci, a segona fila amb motiu de les fogueres de Sant Joan.
El text del Comproms incideix en dos punts fonamentals: per una banda ratifica
el Consell com a protagonista indiscutible del procs autonmic, reforant polticament
el President i el partit que ocupa la majoria de conselleries, i per una altra anima el
desunflat Plenari de Parlamentaris a iniciar amb urgncia les negociacions per redactar un projecte consensuat dEstatut dAutonomia. Aquest acord s cabdal per lamplssim consens259 que suposa entre les forces poltiques valencianes (nicament lextrema dreta qued exclosa):
El seu solemne comproms dactuaci conjunta per a la consecuci del mxim
grau dautonomia, dins del termini ms breu que permetesca la Constituci. A
ms, consensuen que lobjectiu autonmic s un patrimoni de tots, com un b com, de cap partit, de cap ideologia, i de cap comarca o provncia en detriment de
les altres.
Cal afegir, a ms, que el text del Comproms no sols explicita la voluntat
daplegar a un autogovern profund si no tamb, el que tindr una gran significaci
poltica, el mtode darribar-hi. Laparentment vaga expressi daquest pacte no deixa
lloc, al nostre parer, a dubtes seriosos sobre quin seria el cam constitucional per
assolir-la: larticle 151. Aquest evitaria el temps mnim de cinc anys per poder assumir
competncies exclusives de lestat dacord amb larticle 150.2. Efectivament larticle
143 suposava una via ms senzilla i ms rpida per aconseguir lautonomia. Per el
Comproms planteja clarament una proposta copulativa (autonomia mxima i el ms
prompte) i no disjuntiva (autonomia mxima o el ms prompte) i larticle 143 no atorgar les mximes competencies ni un model ple dautonomia. Tampoc la via homologada al 151 que gojaran Valncia i Canries, mitjanant uns Estatus dAutonomia per
la via del 143 i una llei orgnica complementria que atribura competncies exclusives
de lEstat, representa la mxima autonomia, ja que qualitativament no tindre-les
incorporades a lEstatut representa una minusvaloraci important de lautogovern.
A ms, cal matisar que el Comproms presenta unes Puntualitzacions posteriors
que expliciten la qesti, eliminant, si s que els hi havia, qualsevol rastre de dubtes:
Per a aconseguir lopci poltica abans expressada (el mxim grau amb el mnim
temps possible), ens decantem per la utilitzaci de la via constitucional establerta a
larticle 151. Aquestes puntualitzacions260 sn signades el 15 de gener de 1979 per
tots els partits que signaren el Comproms, a ms del Partit Socialista Unificat del Pas
Valenci, el que significa que quan lUCD, i lAP i tamb el PSPV-PSOE en menor
mesura, decidisquen reconduir lautogovern pel 143, ho faran transgredint no noms la
voluntat (aleshores) majoritria dels valencians, sin incomplint els acords signats per
ells mateixos. Lestudi atent de lepleg del Comproms aporta algunes llums sobre les
pors dels socialistes a lactitud antiautonmica dUCD i dAP, pors que posteriorment
es veurien confirmades. No obstant, ambdues formacions es comprometeren per escrit
a donar suport al procs autonmic als ajuntaments i les diputacions, i en aquest
darrer cas fent una menci expressa a la manca de voluntat poltica daquestes. Es
tractava de, amb larribada dels ajuntaments (i, per tant, diputacions) democrtics
agafar limpuls per assolir la complicada via del 151.
259
Les formacions sotasignants foren el PSPV-PSOE, UCD, PCE-PCPV, AP, Partit del Treball del
Pas Valenci (PTPV), Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT), Partit Carl del Pas Valenci
(PCPV), UDPV i URV.
260
La signatura daquestes puntualitzacions tingu lloc una setmana desprs de la iniciativa del
Consell diniciar per unanimitat el procs autonmic, i poc ms de dos mesos desprs de laprovaci per
les Corts Generals de la Constituci, ja que lAcord Autonmic es prengu abans de la seua aprovaci,
ratificaci i sanci i conseqentment no podria especificar el cam jurdic per alcanar lautogovern, per
aix s perfectament justificable lexpressi usada. La prpia redacci del 8 dOctubre prevea i remetia al
marc constitucional, posat que sense ell no seria factible aquest comproms autonmic. Incomprensiblement les puntualitzacions sn obviades per Vicente Garrido en afirmar que Se han registrado mltiples interpretaciones en turno a la citada frmula que no menciona va concreta de acceso a la autonoma, y resultaba cmoda por su flexibilidad y porque no comprometa a quien le utilizaba por la va del art.
143 de la Constitucin o por la del art. 151 para acceder al rgimen de autonoma (1993: 121). Insisteix
en aquest error, potser per legitimar la postura dUCD, a la qual pertanyia aleshores, a 1996: 80.
Una setmana abans de la firma de les puntualitzacions del Comproms Autonmic, el Consell decideix a la ciutat de Morella iniciar formalment el procs autonmic.
La coneguda com Declaraci de Morella del 9 de gener de 1979, aprovada per unanimitat de tots els partits parlamentaris valencians, integrats al Consell, susbtituir la
iniciativa de les diputacions provincials que larticle 143.2 de la Constituci les atribueix.261 Grcies a la Disposici Transitria Primera,262 el Consell pogu obviar la previsible parlisi del procs degut a lactitud obstruccionista de les diputacions.
La mxima instituci valenciana, a ms, tornava a insistir sobre la via per la que
optava per assolir lautonomia: ...aspira tant a la ms perfecta institucionalitzaci de la
Comunitat Autonmica valenciana, com a lobtenci de les mximes competncies
possibles dautogovern, tal i com queda establert a larticle 151 de la Constituci. La
porta estava ja oberta perqu amb la instauraci dels ajuntaments democrtics saconseguira en un termini de sis mesos lacord dun mnim del 75% de les corporacions
locals de cadascuna de les tres provncies del pas que, a ms, suposara la majoria
absoluta del cens electoral de cada provncia.
A Morella tamb sentreg formalment un avantprojecte dEstatut de caire tcnic
(conegut precisament per lEstatut de Morella) realitzat per lequip Francesc Eiximenis,
formats per professors universitaris dAlacant i Valncia (Aguil, Franch i M. Sospedra:
1977),263 responent a la crida del Plenari de Parlamentaris durant novembre de 1978 a
les organitzacions poltiques i cviques (crida que an acompanyada de la primera
comissi redactora dun Avanprojecte dEstatut dAutonomia, comissi que fou comple261
Sha de tenir en compte que la sollicitud de la via del 151 a la Declaraci de Morella i a lAcord
Autonmic s producte de lexclusi, clarament discriminatria i injusta, del Pas Valenci de la via
privilegiada reconeguda a la Disposici Transitria Segona de la Constituci. nicament Euskadi, Catalunya i Galcia pugueren acollir-se a esta possibilitat. Cal esmentar que el nacionalisme valenci i els
sectors valencianistes dels partits estatals soposaren a aquesta distinci dautonomies de primera i de
segona (la del 143, doncs, s una forma daccs a lautonomia de tercera). Concretament Francesc de
Paula Burguera present una esmena preparada per Llus Aguil, Vicent Franch i Manuel Martnez
Sospedra a la disposici transitria segona de la Constituci, que volia ampliar el reconeiximent de les
nacionalitats histriques a aquelles que hagueren pedut les institucions i furs propis, tot basant-se en que
el Pas Valenci era, dacord amb els sondejos de lpoca, el tercer territori amb ms consicncia autonomista. Lesmena fou rebutjada i lesmentada disposici transitria fou votada favorablement pels diputats
valencians dAP, UCD, PSOE i PCE. Noguera de Roig, membre tamb del PDLPV, la plantej novament a
la Comissi Constitucional del Senat amb idntica sort: Noguera de Roig havia estat pressionat pels
capitosts de la UCD valenciana dels qui era cap visible Abril Martorell perqu retirs lesmena i no
arribs al Ple. I no per por que fos aprovada, cosa impossible ats que tenien la majoria junt al PSOE, que
tampoc estava interessat que lesmena prospers, sin per tal que, una vegada ms, no es poguessen
exposar, en una sessi plenria, els drets histrics del Pas Valenci (Francesc de P. Burguera, Un
Estatut en precari a 10 anys dautonomia, Sa: 17).
262
Als territoris dotats dun rgim provisional dautonomia, els seus rgans collegiats superiors,
mitjanant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres, podran substituir la iniciativa que
lapartat 2 de larticle 143 atribueix a les Diputacions Provincials o als rgans interinsulars corresponents.
263
Aquest avantprojecte replega les institucions del Sndic de Greuges o del CVC que posteriorment sincorporaran a lEstatut dAutonomia actual, encara que globalment no tingu una bona acollida
entre les forces poltiques valencianes. LEstatut de Morella s el primer redactat aprovada ja la Constituci espanyola, motiu pel qual sajusta a la nova realitat jurdico-institucional. En aquest sentit sopta clarament per la via del 151, ja que les competncies exclusives que reflexa el seu ttol II excedixen lmbit de
larticle 148.1. Compta amb vint-i-set competncies exclusives, catorze de legislaci complementria i
execuci, set de potestat reglamentria dexecuci i quatre exclusivament dexecuci. Aix mateix reclama
la cessi de lestat mitjanant la via permesa a larticle 150.2 de les matries de recaptaci, gesti i liquidaci dels tributs; pesca martima, ports i aeroports comercials; obres pbliques dinters general; aiges,
canals, regadius i aprofitaments hidrulics i instalacions elctriques; ferrocarrils i carreteres dinters general amb el trasport i trnsit a elles; fires internacionals; servicis meteorolgics; rgim general de comunicacions i estadstica per a fins estatals. LEstatut replegava la denominaci de Generalitat del Pas Valenci
per al conjunt de les institucions dautogovern, bsicament el President (que tenia la potestat de dissoldre
el parlament i fins i tot de tornar un projecte de llei aprovat per la cambra), el Consell Executiu (designats
pel President, ots els grups parlamentaris i tenint en compte el resultat de les eleccions) i lAssemblea
(triada mitjanant un sistema de representaci territorial que assegure la de totes les comarques del
Pas). Pel que fa a la qesti simblica replega al seu article 3 la bandera quatribarrada amb lescut reial
al centre (s el primer text que explicita la vexillologia oficial valenciana) i estableix la cooficialitat lingstica on tots els valencians tenen el deure de conixer i el dret dusar ambdues llenges.
tament inefica i no aconsegu cap text articulat). A ms de lEstatut de Morella

senregistraren setze documents, - de partits extraparlamentaris, i altres huit dassociacions cviques i culturals. Dentre els dels partits cal distingir els avantprojectes amb
text complet i articulat i els que es remeten a altres textos anteriors introduint-hi diverses modificacions. Pels primers el del MCPV-OEC; el Partit Carl del Pas Valenci; el
Partit del Treball del Pas Valenci i la Uni Regional Valencianista (URV) i entre els
segons, el del PSAN, que remet al dElx; el de la Uni Democrtica, que remet al del
Consell i el del Partit Socialista Unificat, que remet al de Morella. Per ltim la Lliga
Comunista Revolucionria present unes bases estatutries. Les organitzacions no
poltiques foren Asprona, Objectors de conscincia, Associacions de Vens de lHorta,
Escola dEstiu del Pas Valenci, Sindicat Assembleari de Treballadors de lEnsenyament, Associaci de la correspondncia i la impremta escolar, Asociacin Provincial de
Amas de Casa Tyrius i la Organitzaci cultural de Catarroja. Tot i aix aquestes propostes no foren tingudes en compte a lhora de redactar lEstatut (Garrido, 1993: 149).
Als efectes de la nostra recerca ens interessa lavantprojecte de la URV. Els aspectes ms destacats per a aquesta tesi, a ms de les qestions simbliques (senyera
amb franja blava a larticle 9, denominaci de llengua valenciana a larticle 10, secessionisme lingstic a larticle 56264 i Naci Valenciana com a denominaci oficial del
territori), seran larticle 3 on establia que el poder del territori emanava del pueblo (i
no del poble valenci, ja que la retrica populista estava ben present, mitjanant, per
exemple, el reconeixement a larticle 4 dels plebiscits, de la iniciativa legislativa popular
i del dret de contrafur reprenent la denominaci foral com a forma de manifestaci
popular a la mateixa alada que la democrcia representativa) i larticle 11 en qu
sestablia les relacions amb els atres territoris espanyols i que explicitava un ens totalment diferenciat.265 Com a curiositat aquest avantprojecte establia el dret de Cabdet a
reintegrar-se en el territori valenci.266
L1 de mar de 1979, aprovada ja la Constituci espanyola, es convoquen noves
eleccions generals en un marc institucional ja democrtic, cosa que facilitar la participaci de diverses candidatures desquerra radical, destacadament la del Partit del Treball i la dels maoistes de lORT. Les eleccions es plantejaren a nivell estatal com un
enfrontament entre dos grans partits: la UCD i el PSOE, representants de la dreta i de
lesquerra moderades i la marginaci duna AP bloquejada per la seua actitud davant
la Constituci i un PCE a lala per incapa de fer-li ombra als socialistes.
La campanya valenciana compt amb unes espeficitats pertinents en aquesta
recerca. Seran, a diferncia de 1977, uns comicis ms valencianitzats. El Consell i el
debat estatutari hi contriburen duna manera fefaent. Aix mateix la UCD les utilitz per
fer servir electoralment el debat sobre la identitat valenciana. A ms, la situaci poltica
valenciana del 1979 era sensiblement diferent de la del 1977. Duna banda el sector
majoritari del PSPV267 sintegr al PSOE. Tamb ho feren els socialistes de Tierno
264
Larticle 56.2, en una redacci sense desperdici, afirmava que Es una de las misiones del
Consejo de Cultura Valenciano preparar los planes de enseanza y textos homologados de la Lengua
Valenciana, que se elaborar siguiendo el principio de la lengua viva y en constante evolucin, patrimonio
inviolable del pueblo, de forma que ste halle merecida respuesta al innato deseo de elegir el mejor modo
de expresarse ante la sociedad y las instituciones que la administran.
265
La identidad y personalidad de la nacionalidad valenciana constituyen un ente totalmente difenciado de cualquier otra nacin o Regin, lmitrofe o no, por lo que sus relaciones con ellas sern: 1.
De buena vecindad. 2. Las propias que emanen de las relaciones interautonmicas. 3. De solidaridad
basada en los principios que constituyen y fundamentan la comunidad espanyola. 4. Todos aquellas en
general que no coarten su integridad territorial, cultural, poltica, econmica y administrativa, as como su
principio de independencia.
266
Cabdet (Caudete), actualment a la provncia dAlbacete, fou segregat del Regne de Valncia
arran de la Guerra de Successi.
267
El PSPV naix lany 1975 (oficialment el 6 de juny del 1976), amb la unitat de quatre grupuscles
socialistes: Socialistes Valencians Independents, Reconstrucci Socialista, Agrupament Socialista Valenci i els Grups dAcci i Reflexi Socialista (GARS). Els Socialistes Valencians Independents, el grup de
los alegres profesores, com el defin Fuster, el composaven bsicament Cuc, Lluch, Romero i els ger-
Galvn i els seus companys dUnitat Socialista en un procs general espanyol de

dissoluci de la Federacin de Partidos Socialistes.
Lanomenat Congrs de la Unitat es dugu a terme el febrer de lany 1978. La
integraci a correcuita dels nacionalistes i els altres grups socialistes al PSOE implic
un equilibri diferent i frgil de forces al si de la delegaci valenciana i posteriors conflictes interns per abastar majors parcelles de poder. Joan Pastor, membre del sector
ms radical, aconsegu la secretaria general al Congrs de la Unitat (grcies bsicament a la collaboraci dels histrics de Ruiz Mendoza i del PSPV, USPV i PSP-PV,
aquest darrer molt ms esquerr que altres sectors del partit a nivell estatal), enfront
del moderat i membre de lexecutiva estatal Garca Miralles, que comptava amb el
recolzament de Felipe Gonzlez.
Dins daquest sector moderat senquadrava el president del Consell i s per
aquest motiu que sorgiran els primers enfrontaments entre Albinyana i la direcci
valenciana del partit. Una de les qestions que ms discrep Pastor de la gesti de
Presidncia fou la contractaci de Manuel Broseta com assessor personal dAlbinyana.268 Les llistes electorals tamb foren un focus dinestabilitat al si dels socialistes.
El ball de candidats fou constant i tancat molt poc de temps abans del termini legal
de presentaci. La intervenci de lExecutiva Federal fou decisiva perqu els moderats
Albinyana, Castells i LermaA3 ocuparen respectivament el primer, quart i cinqu llocs
de Valncia. Pastor, lder dels crtics, anir de segon. Continuava al tercer lex-PSP
Snchez Ayuso, i al set Javier Sanz, mentre que els histrics quedaren relegats al
sis lloc (Sapena) i al segon de la candidatura al Senat (Ruiz Ramrez) i Vicent
GarcsA3 (ex-USPV) al nov. Els ex-pesepevs, concretament Alfons Cuc, assoliren
el primer lloc a la candidatura al Senat.
Si fem balan de la integraci del PSPV, aquests no aconseguiran capgirar la poltica espanyolista bsica i incmoda davant el conflicte identitari del partit.269 La poltica de rebaixes autonomistes respecte els programes primers sha dentendre en
mans Garcs; Reconstrucci Socialista, amb gent com Joan Olmos, Joan Ballester i Agust Flors, procedien del sindicat USO i del socialisme cristi; lAgrupament Socialista Valenci el dirigia Enric Trrega i els
A3
GARS Vicent Ventura, JJ. Prez Benlloch, Pep Sorribes, Vicent Llombart... (Sanz, 1982: 38-39). El
PSPV defn ideolgicament el marxisme, el federalisme i el projecte poltic de Pasos Catalans. El seu
nacionalisme, com el conjunt dels seus plantejaments terics, ser bastant radical, considerant que el
Pas Valenci viu una situaci dopressi nacional sota lestat, percebent-se clarament les influncies del
discurs anticolonialista dels pasos del tercer mn (Centre dEstudis Socialistes, 1978). Ser, des de la
seua creaci, membre de la Federacin de Partidos Socialistas, laltra plataforma socialista competidora
del PSOE, al qu acusaven de socialdemcrata. Fou, salvant les distncies, un altre PSV, amb sectors
heterogenis i difcils de congeniar. Tingu una primera crisi als pocs mesos de la seua fundaci, amb
leixida de JJ. Prez Benlloch i Vicent Ventura, ambds provinents dels GARS, i aquest darrer oposat
clarament a la integraci al partit de Felipe Gonzlez (Beltran, 1993: 96-97). A finals del mateix any una
altra escletxa esclatar entre els favorables a la lnia pro-PSOE, encapalats per Ernest Lluch, amb lajut
de Cuc i Soler i els contraris, dirigits pels germans Garcs. El trencament es produir abans de les
eleccions del 1977, amb el concurs dels darrers de la m del PSP sota les sigles Unitat Socialista del Pas
Valenci. El relatiu fracs electoral del PSPV a les primeres eleccions democrtiques condu a la definitiva
integraci en el PSOE. El Document dAlacant (7-I-78) formalitza les bases de la fusi que es produir
amb una gran desillusi de bona part de les seues bases, part de les quals seguiran fidels al nacionalisme, amb la integraci al PNPV. Els ja ex-PSPV aconseguiran cinc membres en la nova executiva del
PSPV-PSOE en el Congrs de la Unitat, que serv tamb per trencar amb lestructura provincial dels
socialistes.
268
Albinyana defensava aquesta contractaci per millorar la financiaci del Consell, ats els fluids
contactes de Broseta amb lempresariat valenci.
269
Contrriament, un protagonista anticatalanista com Fernando Milln, que acabar en la CVa de
Sentendreu, descriur daquesta manera tan significativa el procs: Los hombres de Albiana defendan
con inusitado fervor las tesis nacionalistas de sus jefes de filas, mientras que los nacionalistas histricos
se vean cons-treidos a defender un nacionalismo mucho ms pragmtico y capaz de marcar un ritmo
mucho ms lento. Ambos bandos estaban de acuerdo en defender la necesidad de orientar la poltica
hacia la consecucin del Estatuto de Autonoma, la normalizacin de la lengua, la presencia de los smbolos propios, la comarcalizacin del pas, la identidad cultural con Catalua (1991: 266).
aquesta lgica. Al respecte aix descriur Alcaraz el procs del primer PSOE al Pas
Valenci i posteriorment del PSPV-PSOE:
El PSOE poco pudo hacer por su extrema debilidad; cuando comenz a aparecer
pblicamente asumi gran parte de las reivindicaciones del valencianismo, reivindicaciones que, supuestamente, deberan haberse reforzado con la integracin en
sus filas del PSPV. Los avatares de la poltica concreta lo impidieron (1985: 95).
A la UCD shavia invertit la situaci de poder. Si al 1977 eren els membres del
PDPLV qui la controlaven, ara els hmens dAttard shavien guanyat laparell i conseqentment lelaboraci de les llistes. A la UCD valenciana shavien integrat altres grups
centristes: lANEPA,270 els socialdemocrtes de Jos Antonio Sorzano i el corrent de la
UDPV encapalat per Ruiz Monrabal (en la UDPV, lentrisme, tant en relaci als militants com als electors, result un fracs. Aguil et al., 1977: 32), el que implic la prdua notable de poder dels liberals i larbitratge dAttard entre tots els corrents.
La defenestraci dels liberals comen amb lenfrontament periodstic entre Burguera i Attard que sacusen mtuament de centralista i catalanista. Continu amb la
dissoluci de les diferents formacions per tal de convertir la UCD en partit i deixar de
ser una coalici. El PDPLV sopos, amb una proposta de federaci de partits a nivell
estatal, per fou derrotat. Tampoc no aconseguiren la creaci dun comit regional del
Pas Valenci i els centristes continuaran funcionant exclusivament a nivell provincial.
Lexclusi constitucional de Valncia com a nacionalitat histrica implicar una esmena
de Noguera de Roig que significar la seua exclusi a les eleccions del 1979 i laband
de Burguera de la disciplina centrista i la seua entrada al Grup Mixt del Congrs dels
Diputats. Aix mateix la candidatura a la UCD-Valncia del liberal Muoz Peirats fou
desestimada per la taula de lAssemblea, presidida per Leonardo Ramon. Un dels pocs
liberals que aconsegu no sols no ser desplaat sin crixer en importncia poltica al
si de la UCD valenciana fou Enrique Monsons,271 clar que
su condicin de liberal solo la esgrima coyunturalmente, y nunca se aline con
sus compaeros de esta corriente en la seno de la UCD cuando se plantearon batallas internas: solamente lo hizo para conseguir una consellera en el primer pregobierno valenciano (Sanz, 1982: 228).
Ja sense la molstia liberal272 la UCD disseny una estratgia amb dos grans
objectius: el primer construir una estructura financera global pel Pas Valenci, per tal
de dotar la dreta valenciana dun instrument til i de prestigi i el segon recolzar polticament el blaverisme amb lobjectiu de frenar lesquerra valenciana i, al mateix temps,
deixar lautonomisme en un segon plnol. La primera opci fracass amb la non-nata
Corporaci Financera del Pas Valenci, per la segona, fou un dels gran xits del
centrisme. Rafael Orellano,A1 primer president del GAV, fou incorporat a la llista dUCD
de la circumscripci de Valncia, encara que no eixiria elegit.273 No aconseguiren,
per, la integraci de la URV al conglomerat centrista.
270
ANEPA es present en solitari a les eleccions del 77 exclusivament per la circumscripci de Valncia i tragu 12.332 vots, l11% dels sufragis de les comarques centrals.
271
Monsons fou tresorer del PDLPV i membre del Consell Federal de la Federaci de Partits Democrtes i Liberals, liderada per Garrigues Walker. Fou assessor dAbril Martorell quan aquest ocupava la
vicepresidncia econmica del govern central.
272
Aquesta molstia tamb fou eliminada a nivell econmic desplaant Noguera de Roig de la
presidncia de la Cambra de Comer de Valncia i posant Rafael Garca Brun, president de la Federacin
Empresarial Metalrgica Valenciana, integrada en la CEV i en la CEOE. Noguera, tanmateix, aconsegu
mantenir-se al front del patronat de la Fira de Valncia.
273
A la candidatura significativament el presentaven amb el currculum segent: Clara vocacin

artesanal. Durante 12 aos se integra en el mundo socioeconmico y artstico de las Fallas. Se independiza en la misma especialidad. Escultor (a Sanz i Felip, 2006: 313).
Fernando Abril Martorell,A1 home de confiana dAdolfo Surez i vicepresident

per Assumptes Econmics del Govern espanyol, aterr a Valncia a encapalar la
llista electoral dels centristes. Abril ser un dels elements claus de la frenada del
procs autonmic valenci i un dels mxims impulsors de lestratgia anticatalanista
com a frmula daturar el projecte valencianista. Coincidir amb Manuel Broseta, que
havia trencat la seua relaci de cooperaci amb el president Albinyana, i que li ser
molt til en la seua campanya anticatalana, convertint-se en la seua m dreta. Un altre
cunero i seguidor de la lnia poltica dAbril ser el candidat per la circumscripci de
Castell Lamo de Espinosa.A1
El PCE-PCPV havia triat a primeries de lany 1979 el nacionalista Ernest Garcia
secretari general. Lelecci shavia assolit amb moltes dificultats per lenfrontament
entre renovadors i ortodoxos capitanejats per Palomares, malgrat que el comit executiu fou majoritriament palomarista i, per tant, contrari a les tesis i a la persona de
Garcia, qesti que li significar una efmera permanncia, poc ms dun any, al front
de la secretaria general. Palomeres, contradictriament, fou el cap de llista del PCEPCPV per Valncia a les eleccions generals.
Alianza Popular es transform en Coalicin Democrtica a les eleccions del 79,
encara que al Pas Valenci noms lintegrava AP, ja que no existia ni lAccin Ciudadana Liberal ni el Partido Demcrata Progresista. A la circumscripci de Valncia CD
encapal la llista amb lex-ministre franquista Cruz Martnez Esteruelas, un altre
cunero i excls de la llista de Terol.
En definitiva el procs general dels partits cara a les eleccions legislatives i posteriorment tingu com a clars perdedors els sectors ms compromesos amb lautogovern de cadascuna de les formacions, excloent, bviament, lAP que no en tenia:
El ltimo paso era la crisis, el enfrentamiento entre los nacionalistas o simples
autonomistas convencidos de cada partido y aquellos elementos de la direccin
fieles a las rdenes madrileas y que nunca haban acabado de comprender cabalmente las potencialidades de la relacin abierta con un movimiento que de veces les desbordaba por su novedad y dificultad de manejar: se inauguraba as un
nuevo tipo de sucursalismo quizs haya que buscar una nueva expresin paternalista sobre la sociedad valenciana. El valencianismo se mostr, una vez ms,
indefenso y confuso ante la nueva situacin (Alcaraz, 1985: 95)
Els resultats dels comicis generals de 1979 donaren una molt estreta victria del
PSPV-PSOE sobre els centristes: 698.677 vots en contra de 683.104, el que signific
un empat en escons, iguals a tretze. Aquesta igualtat la trencava el PCE-PCPV amb
tres diputats i 224.104 sufragis, ja que Coalicin Democrtica es convertia en formaci
extraparlamentria, obtenint-ne 84.316. El valencianisme poltic tornava a fracassar: el
PNPV, que es present exclusivament per la circumscripci de Valncia, tragu tan
sols 13.828 vots, ja que acod amb unes condicions poc favorables, logrant uns resultats superiors als que cabia esperar, encara que inferiors als que els seus dirigents
esperaven (Aguil et al., 1977: 40)274 i el Bloc dEsquerra dAlliberament Nacional,
9.620. La URV, amb participaci nica a Valncia, abast els 15.694, convertint-se en
la sisena fora ms votada en aquesta demarcaci electoral.
Com a resultant daquestes eleccions es conformar un sistema tripartidista de
cinc partits parlamentaris al 1977 es pass a noms tres, encara que la ubicaci del
PCE-PCPV a lesquerra del PSOE el difenciar daltres sistemes poltics europeus
tripartidistes amb dos partits majoritaris i un tercer minoritari que fa de frontissa
dambds. Aquest tripartidisme escorat a lesquerra (bipartidisme imperfecte) apor-
274
El PNPV es present a les eleccions a correcuita ja que la seua convocatria els sorprengu en
ple procs constituient. Dubt entre anar coaligat amb el PTPV, com havia fet ERC a Catalunya i opt per
concrrer en solitari (Sanz, 1982: 144).
tar una elevada inestabilitat poltica que fou superada, a les eleccions autonmiques
de 1982, per la majoria absoluta del PSPV-PSOE. Tanmateix hi ha un:
fort sector de lelectorat (quasi un quint) que vota sistemticament a forces sense
representaci parlamentria [...] Lexistncia dun doble electorat potencial que careix de representaci poltica prpia: dun costat, els sectors progressistes de la
burgesia i de les noves classes mitjanes no socialistes, i de laltre, les sectors nacionalistes (Aguil et al., 1977: 10-11).
El Plenari de Parlamentaris qued, doncs, constitut de la manera segent: 19

socialistes, 19 centristes i 3 comunistes.275 El PSPV-PSOE perdia dos escons respecte
lany 1977, sense contar els altres dos del PSP-US i la UCD pujava cinc comparat amb
els 14 de dos anys abans. El PCE-PCPV repetia el mateix nombre de membres.
Aquesta situaci dempat entre socialistes i centristes fou molt discutida, ja que el
segon senador de la UCD per la circumscripci de Valncia, curiosament Manuel Broseta, sembla que electoralment hauria dhaver correspost a Juan Antonio Sanz, del
PSPV-PSOE (Sanz, 1982: 180-182).
Els tres partits parlamentaris augmentaren el seu percentatge i el nombre real de
vots respecte les eleccions del 1977, ara b el PSPV-PSOE no aconsegu replegar la
majoria de lelectorat dels antics PSP i PSPV ni la UCD incorporar als seu projecte els
votants de la UDPV ni la totalitat dels dANEPA-Centro Popular. Si es t en compte
labaixada de la majoria dedat dels vint-i-un als diuit anys degut a lentrada en vigor de
la nova Constituci encara sagreuja ms aquesta realitat. Els socialistes esperaven
uns resultats millors a les demarcacions valencianes i, especialment, el president del
Consell, Josep Llus Albinyana al qual se li complicava, una miqueta ms, la situaci al
front de la instituci preautonmica.
Lnica formaci parlamentria que puja sensiblement s el PCE-PCPV que passa del 899% al 1202% dels sufragis. AP, tanmateix, pateix una davallada considerable abaixant del 585% al 451%, prcticament el 25% del seu electorat anterior. Cal dir
tamb que lextrema dreta i lextrema esquerra milloraren els seus resultats, doblegant
duna banda el recolzament de la candidatura de Fuerza Nueva i de laltra, malgrat la
seua alta fragmentaci, les candidatures desquerra radical abasten un 363% dels
comicis en constrast a lexigu 1% del 77. Entre aquestes darreres destacaren les
del MCPV, el PTPV i el BEAN on sintegrava el PSAN.
***
Poc desprs, el 3 dabril de 1979, es retornarava la democrcia a les institucions
locals. Els partis desquerra foren els clars guanyadors daquests comicis amb 918.624
i un 532% dels vots i els partits de dreta disminuiren lleument la seua participaci,
amb 630.314 i el 365%. La participaci real, dels autodenominats independents,
abast tan sols 178.420, el que signific el 103% dels sufragis (Aguil et al: 334). Els
pactes municipals entre el PSOE i el PCE conduiran a un clar domini de lesquerra en
el governs municipals, si ms no en les ciutats grans i mitjanes del Pas Valenci i de
la resta de lestat.
Desglossat per partits poltics el guanyador fou el PSPV-PSOE amb 612.635
vots (3545%), 1.565 regidors i 141 alcaldes; seguit de la UCD amb 591.975 sufragis
(3427%), 2.260 regidors i 250 alcaldes; en tercer lloc, per decisius a molts ajunta275
Els nous parlamentaris pel Congrs dels Diputats foren els socialistes Albinyana, Pastor, Snchez Ayuso, Castells, Lerma, Sapena i Sanz (Valncia), Sotillo i Guardiola (Castell), Garca Miralles,
Cruaes, Franco i Torres (Alacant); els centristes Abril, Attard, Muoz Peirats, Pin Arboledas, Aguirre i
Ruiz Monrabal (Valncia); Lamo de Espinosa, Monsons i Casa (Castell) i Gmir, Zaragoz, Galant i
Berenguer (Alacant) i els comunistes Palomares i Bono per Valncia i Pilar Bravo per Alacant. Al Senat sis
socialistes obtingueren lacta: Cuc i Ruiz (Valncia), Fenollosa (Castell), Prez Ferr, Bevi i Arturo
Lizn (Alacant); i sis centristes: Bguena i Broseta (Valncia), Juan Bautista Ros, Jos Antonio Gonzlez
i Manuel Cerd (Castell) i Calpena (Alacant).
ments, els comunistes obtingueren 251.766 vots (1457%), 504 regidors i 26 alcaldes;
Coalicin Democrtica continu la seua debacle amb tan sols 35.880 (207%), 89
regidors i nicament 2 alcaldes. Els independents obtingueren 896 regidors i 110
alcaldies. Cal dir, per, que la victria socialista fou ms clara als grans municipis ja
que la UCD resist bastant b als menuts, tot i que aquests noms representava el
18% del total de la poblaci en front del 69% dels socialistes i el 5% del PCE-PCPV
(Sanz, 1982: 227).
Daltra banda les forces extraparlamentries assoliren 71 regidors i fins a 5 alcaldies amb un total de 56.682 vots, el que represent el 321% del total, que corresponia
al 8% del total de la poblaci. Dentre aquests destac el MCPV amb 22 regidors i 2
alcaldies, el PL amb 10 regidors i 1 alcaldia i els republicans, dividits entre IR amb 4
regidors i ARDE amb 5 regidors, tot obtenint lalcaldia de Sogorb. Pel que fa a les
formacions valencianistes el PNPV tragu 6.661 vots, abastant 11 regidories i lalcaldia
de la Font dEn Carrs, tot contribuint amb pactes amb lesquerra parlamentria a la
governabilitat de les corporacions locals dOntinyent i Sedav.276 A ms, la URV, tragu
un regidor a lAjuntament de Valncia i un altre al de Catarroja, convertint-se en un
model de partit comarcal (Aguil et al., 1986: 31). Per ltim, el PSAN entr a alguns
ajuntaments de la m de coalicions electorals amb lesquerra extraparlamentria.
Les eleccions municipals condugueren, per, a un canvi radical en la composici
del Consell, curiosament en contra del sentit que els electors havien atorgat. La incorporaci de nou reprentants de les tres diputacions provincials que es trien per un
complicat sistema electoral indirecte on es primava els municipis amb menor poblaci,
precisament als quals majoritriament la victria havia correspost als centristes
capgir la majoria. Era la frmula para que un pas de izquierdas tuviera un Consell
de derechas (Sanz, 1982: 191).
Aquesta preponderncia ucedista277 provoc la voluntat daquests de fer-se amb
la presidncia del Consell. Tres eren els candidats centristes a lesmentat lloc: Attard,
Broseta i Monsons. Dentre els tres s precisament aquest darrer era el millor collocat
per assolir-la, ja que tenia controlat plenament laparell centrista a les comarques del
nord i gojava de la mxima confiana de Lamo de Espinosa. Tanmateix se nespecificava al Reial Decret que noms els membres triats pels parlamentaris serien els encarregats delegir el president i entre aquests la UCD era minoritria.
Davant aquesta nova situaci poltica la direcci socialista dubta en la seua estratgia: duna banda la tesi del secretari general era la de rebutjar la presidncia del
Consell i passar a loposici, comprovats els escassos resultats del primer govern preautonmic; duna altra el president Albinyana era partidari de mantenir-se al front de la
instituci, malgrat el previsible bloqueig institucional i iniciar la via autonmica del 151
276
la peculiaritat valenciana, una vegada ms, vingu per ser una de les nacionalitats i regions on
major nombre de grups extraparlamentaris entraren als ajuntaments tant als grans municipis com als
menuts [...] este s un smptoma clar de la inestabilitat del sistema de partits poltics del Pas Valenci.
Si a aix, li afegim la qesti nacional, que s sense dubte un factor fortament distorsionador entre els
valencians, lesmentada inestabilitat sembla que pot agreujar-se (Aguil et al., 1986: 43)
277
El nou Consell tingu deu membres de la UCD, sis del PSPV-PSOE i dos del PCPV. Dels nou
integrants triats pels parlamentaris, quatre eren socialistes (Albinyana, Garca Miralles, Bevi i Adela Pla),
quatre centristes (Espinosa, Monsons, Leonardo Ramon i Jos Peris Soler)A1 i un comunista (Jos Galn). La diputaci de Valncia tri el socialista Manuel Girona, el centrista Benjamn March i el comunista
Vicente Gmez Chirivella. Fou a les diputacions dAlacant i Castell on salter la majoria socio-electoral
del pas, ja que la primera tri els centristes Luis Verd i Salvador Mir i el socialista Luis Armell i la segona acapar els tres llocs per a la UCD, en les persones de Juan Fors, Abilio Lzaro i Julin Sanmilln.
Els nou representants del Consell per banda de les diputacions foren, per tant, sis per a la UCD, dos per
al PSPV-PSOE i un per al PCE-PCPV. Els centristes doblaven la uni de socialistes i comunistes entre els
membres de les diputacions o el que s el mateix, el 3427% dels vots obtesos per centristes obtingu
com a recompensa el 66% dels membres provincials al Consell, mentre que el 5003% dels sufragis tan
sols aconsegu el 33%. La dispersi del vot popular fou de tal envergadura que la nova majoria centrista al
Consell result injusta i cuinada.
per tal daccelerar el referndum estatutari i les eleccions autonmiques consegents

el ms prompte possible, on es preveia una contundent victria socialista.278
El clma poltic valenci era duna elevada crispaci i enfrontament partidista. En
la presa de possessi del nou alcalde de Valncia, Manuel Martnez Castellano, hi hagu incidents i aldarulls provocats per militants del blaverisme. I precisament abans de
lelecci dels consellers i president pel nou Plenari del Consell, concretament el 25
dabril, el Consell en funcions decideix oficialitzar la quatribarrada amb lescut de Pere
el Ceremonis com a bandera prpia. Amb lacord favorable dels consellers socialistes
i comunistes i laband dels centristes i de laliancista shiss la nova ensenya del
Consell a lactual Palau de la Generalitat. Oficialment era la resposta de lesquerra
valenciana a la no publicaci del Decret de Bilingisme al Boletn Oficial del Estado.
La reacci a la presa de decisi vexillolgica no es fu esperar. En el mateix
moment una manifestaci dun miler de persones tracta denvair la seu de la instituci
preautonmica. Dies ms tard esclaten dos artefactes als domicilis personals
dAlbinyana i Martnez Castellano i el 12 de maig es convocada una manifestaci en
defensa de la personalitat valenciana i per demanar la dimissi dAlbinyana amb un
gran xit de participaci (de 15.000 a 500.000 persones segons les diverses fonts). A
ms, el conseller Leonardo Ramon present un recurs contra lacord de la bandera
que no aconsegu prosperar. Jos Luis ManglanoA1 fu el mateix contra lacord de
lAjuntament de Valncia de fer onejar la bandera del Consell del Pas Valenci. A
molts ajuntaments valencians shissar tamb la bandera del Consell. Cal dir, per,
que el Govern Civil de Valncia suspengu lacord de la Diputaci de Valncia dhissar
la quatribarrada.
El mateix dia 25 dabril lAjuntament de Picanya, amb lacord favorable a lautonomia i seguint la crida feta pel Consell a Morella el 9 de gener daquell any, inicia els
sis mesos de termini per tal de satisfer els requisits per assolir la via plena establerta a
larticle 151. El 4 de juny el Plenari tri els consellers i cinc dies ms tard el nou Consell es reuneix a Alacant per triar-ne president. Lacord de comunistes i socialistes possibilit la reelecci dAlbinyana. Els centristes, irritats, assumiren com a contestaci
totes les conselleries, acaparant-les els quatre consellers de la UCD.279 Fou impossible
la concertaci dun nou govern de concentraci en negar-se els socialistes a assumir
les carteres de menys pes poltic.
Mentre que els comunistes valencians reclamaven una entesa autonmica amb
una renegociaci global del Consell, sense que cap dels dos partits majoritaris els fera
cas, socialistes i centristes dissenyaven les seues estratgies poltiques a nivell extern
i intern. Els primers celebren congrs extraordinari on els pastoristes sn derrotats.
Joan Lerma ix elegit secretari general i Albinyana es refora en la seua tctica datrinxerament institucional i elabora una estratgia de divorci entre la presidncia i la resta
del Consell, per tal de potenciar la primera a costa dels centristes (Sanz, 1982:
207).280 Des de la Presidncia simpulsa lanomenada campanya destiu per obtenir
pronunciaments autonmics de les corporacions municipals.
278
La delicada situaci interna dels socialistes valencians provoc que tots els moderats suniren
per recolzar la continutat dAlbinyana. Cuc s triat president del subgrup parlamentari socialista del
Pas Valenci i, finalment, un altre ex-PSPV, Manuel Girona, candidat socialista per a la presidncia de la
Diputaci de Valncia, desbancant Ruiz Mendoza, proposat pels pastoristes i Ricard Prez Casado,
plantejat en un primer moment pels moderats. La intervenci, novament i contradictria, de lexecutiva
federal del PSOE, fou decisiva per aupar Girona com a president de la Diputaci. Els moderats assoliran
tamb la majoria a la comissi gestora preparatria del congrs de juliol.
279
Concretament Monsons sadjudic Economia i Hisenda, Interior i Treball; Espinosa, Obres Pbliques i Urbanisme, Turisme i Transports i Benestar Social; Ramon, Comer, Indstria i Agricultura i Peris
Soler, Educaci, Cultura, Sanitat i Seguretat Social (Peris Soler substitu Barcel al front de la Conselleria
dEducaci i salini amb les tesis del secessionisme lingstic).
280
Si ens atenem a la visi reflexada a lobra de Sanz els plans del president eren els segents:
En febrero o marzo siguientes pensaba Albiana se hara el referndum autonmico previsto en el
A nivell estatal, apenes tres mesos abans Felipe Gonzlez havia dimitit al XXVIII
Congrs Federal del PSOE i shavia convocat un congrs extraordinari que el retornar a la direcci del partit. Cap valenci, per, entrar a la nova executiva. La UCD de
Valncia havia triat Manglano secretari provincial i la UCD-Castell, amb Monsons al
front, qestionar la via del 151 i fins i tot declarar que Castell no ha decidit encara
si entrar en el rgim autonmic valenci, tot retardant la campanya destiu a les
comarques septentrionals. Finalment els alcaldes ucedistes daquella demarcaci decideixen l11 de setembre recolzar lautonomia plena.
A ms Monsons, des de la Conselleria dHisenda, ofegar econmicament la
Presidncia del Consell i don la consigna de silenciar la campanya destiu promocionada per Albinyana. Tan sols Valencia Semanal trencar bsicament aquest bloqueig
informatiu. Aix mateix el 8 de setembre es constitueix per fi el comit regional de la
UCD del Pas Valenci. Abril Martorell es elegit president i Broseta secretari general.
Mentrimentres lenfrontament cvic valenci continuava in crescendo. El 30 de
setembre es convoca lAplec de la Plana a la ciutat de Castell amb una nutrida participaci i el 8 doctubre es realitza una manifestaci unitria de lesquerra (PSPV, PCEPCPV i formacions progressistes i nacionalistes) que aplegar desenes de milers de
persones a la ciutat de Valncia. De mat tamb es dugu a terme un altre Aplec a la
plaa de bous de Valncia amb la concurrncia de 30.000 ciutadans.
De laltra banda el blaverisme convoca una manifestaci, poc nombrosa, el 7
doctubre i el dia nacional, amb motiu de la process cvica, el nou alcalde de Valncia,
Ricard Prez CasadoA3 s agredit i es crema la bandera del Consell hissada al consistori. La cremada de lensenya espanyola comport la retirada de les forces militars
presents encapalades per Milan del Bosch. Lexecutiva del PSPV deman la dimissi
del governador civil de Valncia per aquesta violncia tolerada i Cuc, al Senat, interpella el govern espanyol (Cuc, 1983). Prviament tamb hi havia hagut un tancament
dalcaldes esquerrans a lajuntament de Quart de Poblet com a protesta per la passivitat de les forces i cossos de seguretat de lEstat davant les agressions del blaverisme
a les autoritats democrtiques. Concretament Manuel GironaA3 i Josep Llus Albinyana
serien blancs de la fria anticatalanista. La qesti lingstica tamb s un altre escenari de la confrontaci. El 23 dagost s aprovat finalment el Decret de Bilingisme
(Reial Decret 2003/79):
pel qual la llengua valenciana sincorpora al sistema densenyament del Pas Valenci per al curs acadmic 1980-81. Per la inoperncia dUCD no feia els desplegaments del decret mitjanant la reglamentaci de lensenyament en el Preescolar, lEGB, la Formaci Professional de primer grau i el Batxillerat (Ferrer,
1985: 220).
El Decret, per, evita entrar en la unitat lingstica amb els parlars catalans i balears.281 El mes de desembre 70.000 persones es manifesten a Valncia contra aquest
Decret. Daltra banda a darreries del mes doctubre Emili BetA1 i Enric Soler i Godes A1
sn violentament expulsats de la direcci de LRP i de la prpia associaci pel simple
artculo 151 de la Constitucin. Y las elecciones al parlamento valenciano se celebraran a principios del
81. En octubre del 79, entregado ya el dossier autonmico al Gobierno, se marchara a Madrid, donde
permanecera, desarrollando tareas al Congreso de los Diputados, hasta las elecciones al parlamento
valenciano y a la Generalidad de esta comunidad, que, por ese momento, ya tendra autonoma. l mismo
sera presidente de la Generalidad, volviendo en olor de multitudes a Valencia (1982: 208).
281
El Decret de Bilingsme, preparat per la meua Conselleria amb lassessorament del sr. Sanchis Guarner, va eixir publicat el 3 dagost del 1979, mitjanant el reial decret daquell mateix dia, quan jo
havia estat substitut com a conseller dEducaci, no contemplant lesmentat decret reial les meues recomanacions contingudes en lInforme de maig sobre la denominaci de valenciano en comptes de lengua
valenciana, i la falta duna declaraci de principis que fera prevaldre els criteris cientfics sobre la llengua
dels valencians, en comptes de deixar a larbitri de la Conselleria dEducaci la interpretaci i laplicaci
del Decret. Els esdeveniments posteriors vingueren a donar-me la ra (Barcel, 1992: 10).
fet de ser defensors de la unitat de la llengua. La cacera de bruixes al si del blaverisme

afectaria fins i tot a persones de trajectoria centrada i en absolut pancatalanista.
Tanmateix el 29 doctubre de 1979 Albinyana presenta al Congrs i al Ministeri
dAdministraci Territorial la documentaci autonmica on es repleguen sobradament
tots els requisits necessaris per accedir a lautonomia plena compresa a larticle 151 de
la Constituci. 512 municipis del Pas Valenci daleshores, el 95% del total, secundaren la convoctoria del Consell. Aquest 95% representava el 98% de la poblaci. Per
provncies a Alacant compt amb un 88% dajuntaments que representaven el 96% de
la poblaci; Castell el 93% dels consistoris i el 98% de la poblaci i a Valncia el 99%
daquestes institucions locals que albergaven el 99% dels ciutadans.
Daltra banda el 26 de juliol es nomena a proposta del Plenari una nova comissi
redactora de lEstatut que posteriorment no tindr resultats satisfactoris. Els seus integrants foren els socialistes Bevi, Cuc, Garca Miralles i Sotillo,A1 els centristes
Berenguer, Broseta, Calpena i Casa i el comunista Bono.
El conflicte identitari i partidista, per, continuava a la societat valenciana. El
Consell controlat per la UCD realitza una moci de censura contra el President Albinyana. Era el 16 de desembre. I malgrat que a lendem Albinyana anuncia que no dimitir, el PSPV-PSOE decideix abandonar el Consell. Finalment el dia 22 el president de
la preautonomia acata la decisi del seu partit. La causa daquesta determinaci es
troba en el boicot continuat que prcticament els centristes a la preautonomia i, tamb,
a la crisi interna del PSPV-PSOE,282 ja que era una manera indirecta de cessar Albinyana. El PCE-PCPV, per, no secund lactitud dels socialistes que la consider un
greu error poltic.
9.3.4 La reconversi a la via del 143

El Govern Surez convoc el referndum de ratificaci del procs autonmic
dAndalusia el 28 de febrer de 1980. En canvi, no convoc cap referndum al Pas
Valenci283 i afirm que a partir daquell moment shavien de reconduir tota la resta de
282
Laliana entre albinyanistes, moderats i nacionalistes al si de la federaci socialista valenciana

es trenca. Aquests darrers buscaran recolzar el centrista Monsons per la presidncia del Consell, ats la
poltica agressiva de la UCD, a canvi de contrapartides de conselleries i per tractar posteriorment de situar
el president de la Diputaci de Valncia al front de la instituci dautogovern. Leixida a la catalana, com
sanomen atesa la similutud amb Catalunya del que es pretenia, implicava evitar que Albinyana isca
elegit membre de lexecutiva federal i, per tant, no goge de recolzament suficient per aspirar a la
presidncia de la futura Generalitat (Sanz, 1982: 223-224). Albinyana, com a reacci, intensificar les
tesis nacionalistes per tal de tractar guanyar-se les bases de lex-PSPV que criticaven la poltica de
renncies valencianistes que els antics dirigents de la formaci socialista estaven acceptant amb les
negociacions que mantenien amb la UCD. Malgrat aquests intents eixir derrotat al Congrs celebrar en
febrer de 1.980 i Lerma es reafermar com secretari general del PSPV-PSOE, malgrat que els crtics
arribaren al 40% dels vots dels delegats. Poc desprs abandonar el seu esc al Congrs dels Diputats i
la poltica activa desprs de fundar el Partit Radical Socialista del Pas Valenci.
283
Un relativament fams informe realitzat pel Departament de Dret Poltic de la Universitat de Valncia i encarregat per la presidncia de la Diputaci de Valncia ratific la tesis de que el govern havia de
convocar el referndum de ratificaci de la via prevista a larticle 151. Les seues conclusions foren inequvoques: 1. El Pas Valenci complet la fase diniciativa prevista a larticle 151.1 de la Constituci a
lempar de lesmentada norma i amb anterioritat a lentrada en vigor de la llei orgnica 2/1980 sobre diverses modalitats de referndum. / 2. Lentrada en vigor de la llei orgnica 2/1980 possibilita la convocatria
del referndum de ratificaci de la iniciativa prviament acordada. / 3 Que, dacord amb el disposat a
larticle 8 de la LOR el Govern deu convocar lesmentat referndum de ratificaci de la iniciativa autonmica. / 4 Que lesmentada convocatria deu efectuar-se pel Govern, ot el Consell del Pas Valenci, en
el termini mxim de cinc mesos a comptar des de lentrada en vigor de la llei, en aplicaci del disposat a
larticle 8.3 de la llei orgnica esmentada. / 5 Esta s precisament la interpretaci aplicada pel Govern al
cas semblant dAndalusia, la iniciativa autonmica de la qual sacredit igualment a lnic empar de larticle 151.1 de la Constituci amb anterioritat a lentrada en vigor de lesmentada llei orgnica. / 6 En el
supsit que el Govern desconega el mandat legal preesmentat, i no sent possible la reconducci del procs autonmic per la via de larticle 143, es produiria la paralitzaci del procs autonmic que comportaria
la dissoluci automtica del Consell del Pas Valenci (Aguil, 1982: 123).
processos cap a la via de larticle 143.284 Aquesta desatenci a les reivindicacions

valencianes dautogovern tingu com a contestaci, entre daltres, el boicot dels
socialistes al Consell i la paralitzaci de la iniciativa autonmica.
El 15 de gener del 1980 lexecutiva estatal de la UCD fa pblic el que ja se sabia,
la determinaci de continuar la resta de processos autonmics per la via lenta. Comunistes i socialistes espanyols soposaren en principi a aquesta mesura, encara que
posteriorment aquests darrers acceptaran el 143 per al Pas Valenci.
Es produeixen diverses contestacions al si de la societat valenciana a aquesta
discriminaci respecte Andalusia. L1 de febrer la resta de partits signants del Comproms Autonmic es reafermen en la seua voluntat daccs a lautonomia plena i set dies
ms tard el PSPV, el PCE-PCPV, junt als altres de la URV, apleguen 25.000 persones a la ciutat de Valncia, en defensa del 151. Fou, des del 9 doctubre de 1977,
laltra ocasi en qu varen conviure senyeres amb blau i sense blau. Dos dies ms
tard, el nacionalisme poltic i les forces desquerra extraparlamentria (PNPV, MCPV,
PSAN, etc.) reuneixen altres 25.000 valencians amb el mateix objectiu.
Els centristes valencians, a finals de 1979, havien condicionat la seua aposta per
la via ampla de larticle 151 a un consens sobre les qestions identitries (denominaci, llengua, senyera, etc.), el manteniment de la divisi provincial i el calendari de la
iniciativa autonmica ja que, suposadament, en no donar-se:
provocara una divisin tal en el electorado que comportara la no prosperabilidad
del referndum de ratificacin de la iniciativa autonmica, para lo que se requera
el voto favorable de la mayora, no de los quien fueran a votar, sino del censo
electoral, quedando, de esa manera, frustrado el proceso autonmico (Garrido,
1996: 82).
La realitat, per, era tota una altra. A la UCD, en realitat, linteressava la via del
143 no noms perque sajustava millor a la seua ideologia nacionalista espanyola sin
bsicament perqu el PSPV-PSOE comptava amb majoria al Plenari, rgan encarregat
delaborar el projecte dEstatut en la via de lautonomia plena, mentre que larticle 146
de la Constituci encomana la redacci de la proposta de larticulat estatutari de les del
143 a una assemblea composada pels membres de la Diputaci o rgan interinsular
de les provncies afectades i pels Diputats i Senadors elegits en elles i ser elevat a
les Corts General per a la seua tramitaci com a llei. I a aquesta assemblea mixta
Plenari-Diputacions Provincials la UCD s que comptava amb majoria, atesa la seua
284
Lexcusa centrista per lincomplement del mandat constitucional consistia en la llei orgnica reguladora de les distintes modalitats de referndum que estipulava que els acords municipals havien
destablir explcitament la via del 151 per accedir a lautonomia. Una excusa versemblant per als socialistes valencians, ats que els seus companys de partit a Madrid havien votat favorablement la LOMR i
aconseguien daquesta manera desautoritzar la campanya destiu duta a terme pel Consell. Efectivament
dels 535 municipis valencians (524 acordaren acta autonmica i nicament 11 no es pronunciaren a favor
de lautonomia) noms 230 explicitaren la via del 151, el que representava tan sols el 4299% del total.
Ara b si a aquests els afegim els que sollicitaven la mxima autonomia o altres frmules semblants, que
equivalien, de fet, a la voluntat dassolir lautonomia plena s sarribava sobradament a les 3/4 parts dels
ajuntaments de les tres provncies valencianes. Els consistoris que solliciten la via del 143 es reduixen a
set (l13%) i aquells que no es defineixen o ho fan per la vaga frmula de lart. 2 de la Constituci a 49
(916%) sn una clara minoria (dades facilitades per la Secretaria de Presidncia del Consell, replegades
a Garrido, 1993: 123). A ms, sense entrar en cap debat jurdic sobre la dubtosa constitucionalitat de la
LOMR, la retroactivitat de la llei no era pertinent i els requisits de lart. 8.1 no podien afectar, per tant, la
tramitaci valenciana, ja que la iniciativa estava completada. Lesmentat informe del Departament de Dret
Poltic i les opinions daltres especialistes com J. Toms Villarroya corroboren aquest plantejament. Cal dir
que la disposici transitria segona de la LOMR establia un termini addicional de 75 dies als ajuntaments
per especificar la via per la que volien accedir a lautonomia. Aix fou utilitzat per la UCD per suavitzar la
seua imatge antivalencianista cara a lelectorat i explicitar a molts ajuntaments la via del 143. Si durant la
campanya destiu nicament foren 7 els que triaren esta via ara se nafegiren 171, bsicament de la
circumscripci de Castell on arribaren a 93, sent lnica provncia on superaren als que optaven pel 151.
Front a aquests primers 261 es ratificaren o explicitaren per primera vegada la seua voluntat daccs pel
151 i noms 90 continuaren mantenint altres frmules lingstiques.
superioritat a les diputacions dAlacant i Castell, que les presidien Luis Daz Alperi i
Joaqun Farns respectivament.
Leixida dels socialistes del Consell s aprofitada per Monsons per assumir la
presidncia en funcions. Monsons, desont moltes veus que qestionaven la legalitat,
sautoerig en president. Poc limportava que la instituci preautonmica havia arribat
al total desprestigi, no inspirava confiana i posava en tela de judici la prpia idea
autonmica (Alcaraz, 1993: 54). Sautoconsider president i aquesta irregularitat no li
permet ni tan sols publicar el seu nomenament al Butllet Oficial del Consell del Pas
Valenci.285 Des de leixida dels socialistes de la instituci preautonmica fins la primavera de 1981 hi exist un perode dinexistncia pblica. Per aix ens sembla encertada
la definici daquest perode com el del pseudo-govern Monsons (Aguil, 1982: 67).
Fou un Consell noms de dotze consellers i, a ms, on els dos membres comunistes
tingueren una presncia poc ms que testimonial.
Significativament la seua primera mesura fou arriar la senyera quatribarrada de
la seu del Consell. I la segona la polmica plantejada pel contingut i nulla aplicaci
del Decret de Bilingisme (Aguil, 1982: 67). Foren dues actuacions clarament congruents amb la seua nova estratgia anticatalanista i antivalencianista. Per no es
detingu i continu portant a terme actes nuls jurdicament per vlids fcticament.286
Aquest perode fou, en general, de poca consistncia poltica. Hi hagueren intents de reconduir la situaci, per poca cosa ms. Dentre aquests cal destacar la
iniciativa del PSOE, el 9 de juny del 1980, amb la presentaci del seu Avantprojecte
dEstatut dAutonomia que excedia clarament de les competncies permeses per la via
del 143, encara que la prpia proposta sautodefinia com moderada, realista i viable. A
finals dany es reprenen les converses entre UCD i PSPV-PSOE, amb labsncia del
PCE-PCPV, per negociar el retorn dels socialistes. Atesa labsncia al PSPV duna
estratgia valenciana prpia, aquestes converses es dugueren a terme grcies a la
iniciativa de lexecutiva federal, i concretament dAlfonso Guerra, per tal de desbloquejar els processos dArag, Balears, Canries i Valncia.
La soluci proposada pels socialistes estatals fou assumir la via del 143 simultanejant-la amb una llei orgnica dacord amb larticle 150.2 de la Constituci. Els socialistes valencians accepten implcitament la via del 143 a partir de mar de 1981. Pocs
dies desprs del frustat colp dEstat del 23 de febrer 1981, UCD fa una oferta oficial i
pblica als socialistes per tal delaborar un Estatut de consens. Finalment es convoca,
285
El problema radicava en que ni el Real Decret-llei 10/1978 ni el Reglament de Rgim Interior del
Consell establia aquesta figura. El que pertocava segons la legalitat vigent era convocar el Plenari de
Parlamentaris per tal de cobrir les vacants deixades i una vegada ocupades elegir un nou President.
Aquests buits a les conselleries havien de ser emplenats dacord amb la representativitat de cada partit
poltic, primerament pel propi partit implicat o si no per la resta de forces sempre respectant la proprocionalitat establerta pels electors (article 9c). s cert que larticle 8 del Reglament establia que en cas
dabsncia declarada o malaltia del president corresponia substituir-lo el Conseller i Hisenda, cartera que
ocupava Monsons, per la dimissi no pot entrar dins daquesta consideraci. Larticle 9.b s inequvoc
en aquest sentit: la renncia del mxim representant, en no existir la instituci de la vicepresidncia,
comportava, necessriament, lelecci dun nou president. No obstant aix poc importava la legalitat
vigent si es tractava docupar parcelles, ms prompte simbliques, de poder i aturar el projecte autonomista. El Govern i el partit de Surez que havien seguit la filosofia reformista de la llei a la llei per superar
la legalitat franquista, al cas valenci no laplicaren. Lespeficitat valenciana, per als ucedistes, es redu a
poc ms que el lema de la llei a la trampa, parafrasejant lanterior. Ni al referndum autonmic ni al
Consell es respect eixa paraula tan usada pels centristes, la legalitat. Precisament per la illegalitat del
Consell el PNPV present recurs contencis-administratiu davant lAudincia Territorial de Valncia.
Diversos analistes consideraren que tots els acords i actes del Consell eren nuls de ple dret.
286
En esta etapa el Consell va recibiendo progresivamente las transferencias de competencias

por parte del Estado, no siempre acompaadas de los medio materiales y humanos necesarios por asumirlas y gestionarlas con eficacia y dignidad; dicta los correspondientes Decretos reguladores de las
competencias recibidas; crea el Instituto Valenciano de estudios de administracin pblica; aprueba los
cambios de la denominacin de algunos municipios (de castellano a valenciano); aprueba estatutos de
mancomunidades y fija incompatiblidades a los funcionarios transferidos... (Garrido, 1993: 110).
a iniciativa del Consell, el Plenari de Parlamentaris el 10 dabril que unnimament

acorda una Comissi Redactora de lEstatut.
El colp destat, doncs, t un efecte fonamental en els acords autonmics a nivell
estatal i, tamb, a nivell valenci. La reconducci dels processos autonmics facilit
lacord entre la UCD i el PSOE al voltant de la via de larticle 143. Desprs de Tejero,
lautonomia valenciana seria definitivament de segona divisi.287
Pel que fa a la poltica cultural, aquest pseudogovern tractar dimpulsar el secessionisme lingstic i les tesis blaveres des de la Conselleria dEducaci dirigida per
Jos Peris. Ricart Lumbreras,A1 un dels seus directors generals daleshores i actual
vicepresident de CVa, reconeix que el seu treball fou bsicament tirar i despatxar funcionaris catalanistes, posar la senyera amb franja blava i tractar doficialitzar els ttols
de valenci de LRP, la qual cosa significativa el fa qualificar letapa com a molt creativa:
Va ser una etapa molt bona, molt creativa en la que lUCD es va decantar pel valencianisme i em donaren llum verda pera valencianisar tota la Conselleria que havia deixat el PSOE plena de catalanistes, dimpresos catalanisats i de treballaors
totalment catalanisats. Yo tenia la plena confiana de Fernando Abril Martorell, de
Manuel Broseta, del meu superior inmediat que era Jos Luis Manglano, de Mas
que era el President Provincial... i em vaig dedicar en primer lloc a cambiar de lloc
i a tirar ad algun funcionari catalaniste. I a partir dah, pos per eixemple a cambiar
cartells, cambiar els impresos, posar la Senyera en el balco (que no estava pos,
estava al en una cistella tota plena de pols), i a partir dahi, pos per eixemple a
examinar a siscents i pico mestres de valenci, preparantlos pera quan aplegara el
moment, que seria en un any o any i mig, poder donar classes en valenci i prepararlos dacort en les normes dEl Puig (2005: 1).
***
La reuni del Plenari de Parlamentaris, a ms de triar la mesa del Plenari288 serv
per escollir la comissi redactora de lEstatut, que estigu integrada per Berenguer i
Pin Arboledas per banda dels centristes, Lerma i Guardiola pels socialistes i Palomares pels comunistes.289 Els representants de les tres forces poltiques coincidiren en
valorar positiviment el desbloqueig del procs autonmic i cadascun expressar un
programa per a lEstatut, que era, sobretot, una retrica determinada: Palomares
express la postura favorable al 151, a la consulta popular i a lestricta proporcionalitat
democrtica; Belenguer defens la proposta homogenetzadora dels processos autonmics i abastar un major nivell competencial acollint-se a larticle 150.2 de la Consti-
287
En aquest sentit un militant destacat del PSPV-PSOE com Ricard Prez Casado, en fer balan
de la transici democrtica i de la Batalla de Valncia, reconeixer el paper del 23-F i de lanticatalanisme en el resultat final de lautonomia: Batalla no, perqu personalment he tingut la possibilitat de
saber el que sn les batalles, per sense dubte un enfrontament civil estimulat s. Enfrontament civil que
juntament a altres operacions com el 23-F contriburen a baixar el nivell al que tenem dret a aspirar, i
eixes rebaixes encara som vctimes (C2, 00:1920).
288
La mesa fou presidida per Antonio Garca Miralles, Roque Alpena i Emrit Bono ostentaven la
vicepresidncia primera i segona respectivament i Manuel Cerd i Javier Sanz la secretria primera i
segona.
289
La proposta socialista de quatre membres centristes, quatre socialistes i un de comunista, plantejada tericament amb lobjectiu de donar major participaci a les diverses sensibilitats existents al si de
la federaci socialista valenciana i concretament donar cabuda al sector ms valencianista fou desestimada al Plenari per diuit vots en contra, setze a favor i tres abstencions, el que implicava que ni la UCD ni el
apartado del encuentro socialista deseaban que estuvieran en dicha comisin, a juzgar por el resultado de
la votacin, dado que al menos tres socialistas votaron a favor de la propuesta centrista de que la Comisin contara con 5 miembros. Se pensava que la presencia de socialistas-nacionalistas entorpecera
seriamente la negociacin estatutaria (Garrido, 1993: 154). El fet concret s que cap membre dels sectors nacionalistes del partits parlamentaris particip directament en la redacci de lEstatut, dada important
a tenir en compte ats que probablement condicion el resultat final.
tuci i Lerma es pronunci per la proporcionalitat del vot i per la igualtat entre castellano-parlants i valenciano-parlants i valencians dorigen i dadopci.
La comissi treball en un temps rcord: el mateix dia 30 dabril presenten
lAvantprojecte conegut com lEstatut de Benicssim, dacord amb els terminis previstos pel Plenari. Per entendre el consens de Benicssim i la soluci final de lEstatut
dAutonomia cal tenir en compte els diferents avantprojectes de les tres forces parlamentries valencianes:
Hi havia un consens bsic en superar el trespol competencial de les autonomies de la via del 143 i en aproximar-se competencialment a les nacionalitats histriques. Els Estatuts dEuskadi i Catalunya, ja aprovats, foren punt de referncia. Tamb
hi havia un acord general respecte el parlament, lexecutiu i la presidncia i tots tres
eren ambigus respecte el Tribunal Superior de Justcia. nicament el projecte centrista
no especificava la condici de coneixements del valenci per la provisi de jutges i
funcionaris a ladministraci de justcia.
Pel que fa a denominaci i smbols, la proposta dUCD era partidria de la denominaci de Regne de Valncia, front a les propostes socialista i comunista de
mantenir el terme de Pas Valenci, consensuat per totes les forces poltiques, incloses les de centre-dreta, durant les primeries de la transici. El debat vexillolgic era
rems per lesquerra a una llei de les Corts Valencianes, encara que el del PCE-PCPV
especificava que hauria de ser diferencial daltres territoris de lestat en base a les
quatre barres roges sobre fons groc i els centristes incloien la inventada senyera coronada amb els tres escuts de les diputacions provincials sobre les barres (per diferenciar-la de la que creien que era exclusivament de la ciutat de Valncia). Tots tres avantprojectes definien la llengua prpia com valenci o valenciana i admetien la seua
cooficialitat, encara que els comunistes la limiten exclusivament a nivell intern, ats
que en les relacions oficials entre el Pas Valenci i la resta dEspanya, aix com amb
les autoritats de lestat, la llengua oficial ser el castell.290 La diferncia bsica raa en
el deure de conixer el valenci i el dret dusar-lo a la socialista i comunista i noms el
dret de conixer ambdues llenges oficials al centrista. Cal destacar a la redacci
socialista la soluci dun Consell de Cultura del Pas Valenci com a mxima autoritat
en matries lingstiques en lmbit territorial del Pas Valenci. Paradoxalment
aquesta iniciativa no sha dut a terme durant les tres legislatures que el PSPV-PSOE
ha dirigit la Generalitat.291
La comarcalitzaci del territori estava prevista a les proposicions estatutries
dels dos partits majoritaris, encara que la UCD plantejava al mateix article 2on el
respecte a lactual divisi en provncies i al captol IV, sobre les diputacions provincials,
proposava crear un rgan Consultiu Interprovincial amb el President del Consell i les
tres diputacions valencianes alhora que ratificava lautonomia provincial prevista al text
constitucional. Larticle 42 de lavantprojecte del PSPV-PSOE inspirar, amb matisacions, larticle 46 del vigent Estatut. El PCE-PCPV no contemplava cap captol per a
ladministraci local ni per la qesti comarcal, encara que a la disposici transitria
quarta plantejava que els servicis de les diputacions provincials series assumits
progressivament per la Generalitat.
Les diferncies ms irreconciliables, a priori, eren sobre les qestions electorals. nicament la UCD explicitava normes electorals, ja que socialistes i comunistes
290
Aquesta proposta de larticle 3.2 del text comunista portaria a la incongruncia de, tot defensant
la unitat lingstica entre el valenci i el catal, obligar a ls del castell i limitar, per tant, lidioma
compartit en les relacions institucionals entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya o el
Govern Balear.
291
A nivell anecdtic esmentem que la UCD no menciona el terme Generalitat per al conjunt
dinstitucions autonmiques, mentre que rescata el terme Corts Valencianes per al legislatiu (contrriament comunistes i socialistes, oblidant en aquest cas la tradici, les nomenen respectivament Parlament
General i Parlament).
havien optat, com en altres temes polmics, per la remissi estatutria a posteriors
lleis del parlament valenci. La proposta ucedista era de caire quasi majoritari (circumscripci provincial, mateix nombre descons a cada provncia i barrera electoral a
nivell provincial del 5%). Dacord amb les iniciatives de les propostes de lesquerra a
les disposicions transitries per a les primeres eleccions autonmiques el professor
Martnez Sospedra (1983) establ, prenent els resultats de les generals de 1979, les
segents coordenades de diferncia electoral entre les tres propostes: la dUCD atorgaria el 523% dels diputats als centristes, el 4334% els socialistes i el 445% els
comunistes; la del PSPV-PSOE implicaria el 4205% dels representants pels centristes
i idntic resultat per als socialistes, amb un 1137% als comunistes, un 341% a la
Coalicin Democrtica i la presncia daltres forces minoritries; la del PCE-PCPV
establiria un empat a 4175% de diputats per les dues forces majoritries, un 1360%
per als comunistes, a ms dun 195% per CD i la presncia testimonial daltres grups.
Lacord de Benicssim incorpor com annexes les redaccions alternatives de la
UCD als article 1 i 5 i les seues reserves als articles 46 i 47 i la disposici transitria
primera i aix fou entregat la matinada de l1 de maig al President del Plenari. Cal
precisar que a ttol personal els dos redactors de la UCD assumiren el contingut lEstatut de Benicssim, deixant de banda els annexos incorporats. Una vegada presentat
lavantprojecte de Benicssim, el Plenari es reuneix el 16 de maig a Alacant on
sestabl el primer debat, tot demostrant-se la voluntat dels centristes per ajornar
lacord estatutari, ats que esperaven reformar part del consens establert a la poblaci
de La Plana. En aqueix sentit Abril Martorell remet a la comissi dexperts del govern
de Calvo Sotelo per solucionar definitivament la qesti valenciana, mentre que els
socialistes sn partidaris de tramitar el ms prompte possible el text estatutari. Tamb
lespinosa qesti de les diputacions provincials i altres esmenes foren debatudes. El
centrista Muoz Peirats, que tamb havia presentat esmenes a ttol personal, platej la
possibilitat de retirar-les absolutament totes en benefici del requerit consens poltic,
proposta que es desestim. Davant la impossibilitat darribar a un acord la Mesa
acord suspendre la sessi i remetre totes les esmenes a la ponncia redactora.
El 12 de juny el Plenari es torna a reunir a la ciutat de Valncia, sense que a la
ponncia shaguera arribat a solucions de comproms. Lesmena comunista de rebaixar la barrera electoral del 5% al 3% encet un altre debat sobre la convenincia de
retirar totes les esmenes posici defesa pels socialistes i per Muoz Peirats o b
de mantenir-les. Les qestions simbliques, defensa de la denominaci de Regne de
Valncia per Manuel Broseta o de la senyera coronada per lex-UDPV Ruiz Monrabal,
tornaren a enrarir el clima poltic i a fer perillar la frgil entesa estatutria.
Finalment lassemblea mixta de parlamentaris i diputats provincials es reuneix a
Penscola el 19 de juny per tal daprovar, per unanimitat, lEstatut de Benicssim i
remetrel al Congrs dels Diputats. Tanmateix sestigu a un pas de bloquejar novament el procs autonmic el sector nacionalista del PSPV-PSOE abandon la reuni i sacord, a proposta ucedista, incorporar totes les esmenes i les redaccions
alternatives com a documentaci annexa. s per aix que sha batejat aquest projecte
amb lepleg de les esmenes, com lEstatut de Penscola (per diferenciar-lo del de
Benicssim).
Daquesta manera sincid en el mateix: els comunistes continuaren reivindicant
la rebaixa de la barrera electoral, els socialistes el manteniment del text de Benicssim
i labstenci de presentar cap esmena, tot i fent propi lAvantprojecte, i els centristes,
amb les intervencions de Daz Alperi i Manglano, defensen respectivament el manteniment de les diputacions provincials i de les esmenes a la denominaci i a la bandera.
Parallelament a la qesti estatutria Monsons fa una oferta en ple estiu per
remodelar el Consell preautonmic i facilitar el retorn dels socialistes. Finalment es
pacta remodelar el Consell i sollicitar la modificaci urgent del vigent Reial Decret-llei
10/1978. Els terminis de lacord doten els centristes de la Presidncia i de les conselleries dadjunt a Presidncia, Hisenda, Educaci, Agricultura i Obres Pbliques i Urba-
nisme; els socialistes assolirien les carteres dInterior, Economia, Indstria i Comer,
Cultura, Treball i Sanitat i Seguretat Social, tot atorgant-los la vicepresidncia; i els
comunistes shagueren de conformar novament amb la Conselleria de Transports i
Turisme. El pacte finalment es complir: el 20 dagost el Govern de Calvo Sotelo modifica el Reial Decret-llei que torna a la frmula de dotze consellers, nou triats dacord
amb la representativitat dels partits parlamentaris i els altres tres per les diputacions
provincials, un per cadascuna delles.292 El 14 de setembre es constitueix el nou
Consell293 permetent, ara s, considerar-lo com el tercer govern de letapa preautonmica. Aquest nou govern dunitat, per, estigu a punt de trencar-se diverses vegades,
coincidint en molts casos amb problemes amb la tramitaci estatutria a Madrid.
Monsons hagu de fer s del seu vot de qualitat per les discrepncies existents al si
del Consell.294
Reprenent la tramitaci parlamentria, el 29 de juny del 1981 el president del
Plenari i de lassemblea de Pennscola presentaren la documentaci autonmica a
Madrid. El 14 doctubre es public al butllet del Congrs sense textos alternatius, el
que aminora la tensi. No obstant aix, a lestatut es presentaren un total de 123
esmenes: 26 del grup parlamentari centrista i 11 ms del diputat ucedista Joaqun
Galant, 49 del grup parlamentari de Coalicin Democrtica, 6 del grup parlamentari
comunista, 11 del grup parlamentari Minoria Catalana (una delles a la totalitat amb
una proposta articulada alternativa per accedir a les quotes dautonomia que permet
larticle 151 i que fou rebutjada a la Comissi per 32 vots en contra, 2 afirmatius i 2
abstencions) i 20 esmenes del grup parlamentari basc.
La ponncia conclogu la seua tasca el 15 de desembre tot mantenint prcticament fidel el text consensuat a Benicssim. El debat en comissi implica la represa de
lextenuant debat identitari. Finalment al ple es modifica la denominaci, la bandera, la
llengua i tota la resta desmenes centristes, tret de sis que foren retirades i el 9 de
febrer del 1982 es debat en sessi plenria el, ja aleshores, Estatut dAutonomia del
Regne de Valncia. Alcaraz, en una interpretaci qestionable, considera que:
El PSOE jug fort, amenaant amb trencar la concertaci autonmica general si
no es respectaven els acords signats al Pas Valenci, el que ocorregu en aprovar-se a la Comissi amb els vots dAP i UCD la denominaci de Regne de
Valncia, el que seria interpretat per molts com una ruptura que impedia lexistncia dun Estatut sense vencedors ni venuts (1993: 66).
La situaci poltica al si dels centristes estatals era molt convulsa. El sector socialdemcrata, encapalat per Rodrguez Ordoez sescindeix de la UCD i funda el PAD,
tot modificant la correlaci poltica de vots al Congrs dels Diputats i Berenguer, corredactor de lEstatut de Benicssim i membre del PAD, planteja una esmena transaccional amb una denominaci de consens, Comunitat Autnoma Valenciana. Finalment
ni aquesta ni altres propostes transaccionals sn admeses i es vota larticle 1r,
rebutjant-se per 161 en contra per 151 a favor, a ms de 9 abstencions. De nou
292
Aix establiria en la prctica que sis membres del Consell serien de centre-dreta i altres sis
desquerra. Per mantenir la majoria centrista es modific larticle sis que establiria que la presidncia seria
per al partit amb ms consellers i satorgava el vot de qualitat en cas dempat.
293
Qued constitut de la segent manera: Presidncia, Enrique Monsons (UCD); adjunt a Presidncia, Josep Llus Sorribes (UCD); Vicepresidncia i Interior, Felipe Guardiola (PSPV-PSOE); Economia,
Comer i Industria, Segon Bru (PSPV-PSOE); Agricultura, Josep Antoni Bordils (UCD); Cultura, Cipri
Cscar (PSPV-PSOE); Hisenda, Jordi Navarro (UCD); Treball, ngel Luna (PSPV-PSOE); Educaci,
A1
Amparo Cabanes (independent proposada per la UCD) ; Sanitat i Seguretat Social, Salvador Lpez
(PSPV-PSOE); Obres pbliques i Urbanisme, Llus Verd (UCD) i Transports i Turisme, Vicent Gmez
Chirivella (PCE-PCPV).
294
Un dels cavalls de batalla fou, bviament, la llengua. Les Conselleries de Cultura i Educaci dugueren a terme poltiques obertament contradictries, ats que mentre la primera acceptava les tesis
universitries i subvencionava activitats en defensa de la normalitzaci i la unitat lingstiques, la segona
recolzava els plantejaments secessionistes i plantejava iniciatives poc favorables a la valencianitzaci de
lensenyament.
planejava la possibilitat de quedar-se sense Estatut, ats el clima denfrontament,

tamb a Madrid, per les senyes didentitat valencianes. El President del Congrs retornar a comissi el text estatutari i s en el nou informe de la ponncia on sincorpora el
prembul que actualment compta el vigent Estatut:
La negociaci va arribar tamb a la inclusi darticles, o modificaci de la totalitat
o part del seu contingut, que van canviar de manera definitiva: la bandera, la llengua, lelecci del president, lassumpci de competncies que sen deriven de les
compreses en lEstatut, el desplegament legislatiu sobre les Cambres de Propietat,
Comer, Indstria i Navegaci, la divisi comarcal, la delegaci de competncies
de la Generalitat a les diputacions i la coordinaci de les funcions que corresponen
com a prpies i que siguen dinters general, la cessi de tributs, i les disposicions
transitries que regulen el trasps de competncies (Sevilla, 1992: XXII-XXIII).
El 21 dabril acaba el segon informe de la ponncia. A lendem tindr lloc el debat en comissi i sis dies ms tard correspon al ple on se suprim la immunitat dels
diputats de les Corts i es debat la possible via extratutria, mitjanant llei orgnica,
dassumpci de competncies que excedien la via del 143. Finalment, al mateix ple,
saprov el text al Congrs amb el vot en contra dels comunistes i labstenci dalguns
grups minoritaris. Al Senat no es modific el text aprovat, malgrat que es presentaren
21 esmenes. El 15 de juny de 1982 el president del Senat donava per definitivament
aprovat lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Naixia aix el regionalisme
banal, que analitzarem al captol tretz.
9.3.5 Laprovaci de lEstatut i lassoliment de lautonomia

LEstatut dAutonomia, finalment, saprov l1 de juliol de 1982. Oficialment els
valencians recuperen lautonomia, desprs de ms de quatre anys dinterinitat preautonmica i dos-cents setanta-cinc anys desprs de la Batalla dAlmansa i del Decret de
Nova Planta. Tanmateix, una fita tan important no don lloc a celebracions. Contrriament aquest Estatut gener una indierncia contrastada:
Ning no semblava molt content per tampoc hi hagu molts enfadaments. Potser el consens shavia fet sobre la base duna calculada indiferncia popular (Alcaraz, 1993: 66).
Dacord amb la disposici transitria tercera en un perode de trenta dies shavia

de convocar una assemblea transitria que faria les funcions de les Corts, excepte les
expressament prohibides o condicionades pel propi Estatut (Asensi, 1982: 266), fins la
convocatria deleccions autonmiques lany segent. Aquesta assemblea la convocaquen tots els parlamentaris elegits les eleccions generals de 1979, ms uns altres tant
membres designats pels partits poltics que foren elegits i en la mateixa proporci.
Clar est que sobre la disposici transitria tercera cal dir, en una lnia que posteriorment incidirem, que la via del 143 pel Pas Valenci tingu clares conseqncies
negatives pel que fa al dficit democrtic de lEstatut. En aquest sentit:
ninguna disposicin semejante se puede encontrar en los Estatutos de las nacionalidades histricas pues en stos la construccin de los rganos de autogobierno estaba prevista a partir de una legitimacin democrtica directa. En cambio,
entre nosotros, la promulgacin del Estatuto implica la existencia de un perodo
transitorio durante el que la legitimacin democrtica se remite al resultado de las
elecciones generales de 1979 (Asensi, 1982: 265).
Les Corts transitries trien el 12 dagost en sessi extraordinria com president

de la Generalitat a Joan Lerma. La seua elecci, per, tampoc no estigu exempta de
polmica. El seu nomenament no fou publicat al Boletn Oficial del Estado fins el 24 de
novembre de 1982, ms de tres mesos ms tard i amb lxit complet dels socialistes a
les generals celebrades el 28 doctubre. A ms, lanterior president (en funcions) del
Consell, Monsons, plantej una consulta al Consejo de Estado per aquesta elecci, en
entendre que li corresponia a ell la presidncia i al Consell preautonmic el poder

executiu fins els comicis autonmics, establint una nova i ltima polmica jurdicopoltica al voltant del Consell i bloquejant la instituci de la presidncia de la Generalitat, que no era esmentada a cap disposici transitria. Les eleccions generals doctubre, si ms no per Monsons, posaren en clar la incgnita poltica.
Daltra banda el paragraf segon de lesmentada disposici transitria tercera establia en la prctica lobligoterietat dun govern de coalici, en mantenir la frmula i la
proporcionalitat del Reial Decret-llei 12/1981, de 20 dagost, de 12 membres del Consell. La diferncia consistia en que la presidncia recaa ara en un socialista i la majoria de facto, ats el seu vot de qualitat, era per a lesquerra, en detriment dels sis
consellers centristes. Tanmateix no sha de confondre aqueste govern valenci
provisional amb el Consell preautonmic, ja que aquest sha de considerar disolt
dacord amb la disposici transitria setena de la Constituci.
***
La Constituci, com ja hem vist al llarg daquest captol, permet tres frmules bsiques per accedir a lautonomia: la via privilegiada (regulada a la disposici transitria
segona i restringida a Catalunya, Pas Basc i Galcia), la via ampla o de primera,
prevista a larticle 151 (lnica comunitat que pogu acollir-se fou Andalusia) i la via
estreta o de segona, establerta a larticle 143 (que fou el cam que hagueren de seguir
les altres tretze comunitats autnomes). Les dues primeres permeten assolir una
autonomia plena i la darrera accedix a una autonomia menys plena (Aguil, 1982: 55).
La via privilegiada fou una reserva legal exclusivament per a Catalunya, Euskadi
i Galcia i una discriminaci evident per Valncia, ja que noms lesclat de la guerra
civil i el seu posterior desenvolupament imped el plebiscit per aprovar lEstatut. Aquesta via implicava un avantprojecte dEstatut elaborat per lassemblea de parlamentaris
que es negociava amb el Congrs dels Diputats fins que sarribava a una entesa.
Posteriorment el cens electoral ratificava lEstatut on noms calia majoria de vots
positius front als negatius a cada demarcaci provincial, sense cap requisit de
participaci i tant el Congrs com el Senat havia de ratificar el text aprovat.
La via ampla implicava, per, una major complicaci. Primerament la instituci
preautonmica havia de sollicitar lautonomia, desprs els ajuntaments havien de
ratificar en un termini de sis mesos aquesta iniciativa amb un mnim del 75% dels
consistoris de cada provncia que, alhora, representaren la majoria absoluta del cos
electoral i posteriorment el Govern espanyol havia de convocar un plebiscit, sent
imprescindible el vot afirmatiu de la majoria del cens electoral de cadascuna de les
provncies, s dir, el s ha de superar la suma del vots negatius, dels de en blanc, dels
nuls i de labstenci. Posteriorment es tramitava dacord amb els de via privilegiada:
redacci estatutria, consens amb el Congrs, nou referndum i ratificaci al parlament espanyol. La via plena dassolir lautonomia b per la via privilegiada o per la
via ampla implicava necessriament lexistncia duna assemblea legislativa, un
tribunal superior de justcia, a ms dun govern executiu. La via plena s un sistema de
govern complet (Aguil, 1982: 57) que remet als tres poders clssics de la democrcia
de Montesquieau. Aquest tipus dautonomia permet accedir a totes les competncies
no reservades a lestat per mitj de larticle 149 constitucional.
La via estreta s ms senzilla que la del 151: noms cal la iniciativa de la instituci preautonmica o de les diputacions provincials, lacord de les 2/3 parts dels municipis que representen la majoria del cens electoral, la redacci del text estatutari
per banda duna assemblea mixta de parlamentaris i diputats provincials i el debat a
les Corts Generals:
sense cap tipus de negociaci i, per tant, amb la possibilitat que a Madrid siga
canviat substancialment el contingut de lavantprojecte [...] En aquest procediment
no hi ha cap participaci popular en lelaboraci de lEstatut i hi ha un fort control
per part dels poders centrals en la seua elaboraci (Aguil, 1982: 57).
Lautonomia menys plena, a ms, sha de limitar necessriament a les competncies establertes a larticle 148 de la Constituci. Noms podr ampliar el seu sostre
competencial desprs de passats cinc anys de laprovaci del seu Estatut tot mantenint els criteris de dependncia i dacceptaci de les Corts Generals. A ms a ms, la
via del 143 no garantitza lexistncia dun parlament ni dun tribunal de justcia propi, ja
que tan sols figura lobligatorietat dun rgan executiu. En cas dabsncia dassemblea
legislativa ens trobem ms prop del concepte de descentralitzaci administrativa que
de lautonomia poltica. En la prctica, per, totes les comunitats autonmes establiren
als seus Estatuts la instituci dun parlament propi.
Com ja hem descrit al llarg daquestes planes els valencians accediren a lautonomia per la via del 143, s dir, una autonomia formalment estreta o menys plena,
encara que pel que fa al contingut superaren duna forma important el marc competencial possible per a aquesta via, prcticament igualant el nivell dautogovern de les
autonomies plenes. La via valenciana ser, puix, la del 143 amb una llei complementria per equiparar quantitativament, que no qualitativa, lautonomia valenciana a les de
la via plena del 151. Usualment la gran majoria dels analistes han considerat que
lEstatut de 1982 ens equiparava, de fons, als de les nacionalitats histriques. I aix,
amb tots els matisos que vulguem, s bsicament cert. Aquest cas ser definit com
procs mixt dautonomia gradual, complementat amb llei orgnica, en expressi del
professor Parada Vzquez (1989: 120). s per aix que lautonomia valenciana tamb
sha considerat com assimilada a la de les de via del 151.295
Tanmateix aquesta assimilaci ser ms de caire competencial i no sempre que
no de caire simblic. De tal manera que aquesta espeficitat tindr conseqncies en
els dficits histrics en el sistema dassumpci de competncies. El cas valenci ser
un autogovern vigilat o sotms a cauteles (Asensi, 1982: 258).
No ens interessen a la nostra recerca, per, tant les diferents vies poltico-jurdiques daccs a lautonomia com, duna banda, el caire simblic distint daquests tres
camins i duna altra, les conseqncies que implicaven. En primer lloc, la via del 143
era un accs a lautogovern, literalment, de segona. I en segon lloc, com explica Aguil
en la cita anterior, la via del 143 permetia qualsevol modificaci unilateral de la proposta estatutria a les cambres legislatives espanyoles (cosa que ocorregu paradigmticament amb lestatut valenci) i no havia de ser refrendada mitjanant un plebiscit,
amb la qual cosa naixia amb una legitimitat menor, des de lorigen, que a les anomenades nacionalitats histriques.
295
LInforme de Garca de Enterria ser el precedent tcnic que conduir a la soluci LOTRAVA.
Tot justificant la necessitat de la via estreta de larticle 143, admetia la convenincia dajustar-se al nivell
competencial reflexat a lEstatut de Benicssim mitjanant la frmula de la tramitaci simultnia duna llei
orgnica dacord amb larticle 150.2 de la Constituci espanyola que permetria burlar la legalitat constitucional sense incomplir-la. El propi Garca de Enterra ha qualificat la soluci LOTRAVA/LOTRACA com
destranya i de llei salt pel que suposa a la convalidaci de la via del 143 al 151 als casos valenci i canari
(Garca de Enterra, 1985: 61). Linforme mateix qualifica la LOTRAVA de reforma constitucional encoberta i altres analistes, fins i tot, dubten seriosament sobre la seua constitucionalitat. Amb motiu, doncs,
devitar la inconstitucionalitat de lEstatut i concretament de la disposici addicional quarta, on safirmava
que lEstat feia s de la facultat que li conferia larticle 150.2 i, per tant, totes les competncies estatutries
podien ser assumides des del primer moment de llur vigncia, les forces poltiques consensuaren la Llei
Orgnica 12/1982, de 10 de agost, de cessi de competncies al Pas Valenci de transferncies de
titularitat estatal que saprov tan sols un ms ms tard que lEstatut. La LOTRAVA es derog lany 1994,
s dir, dotze anys desprs de llur entrada en vigor i, per tant, set anys ms tard del que es podia haver dut
a terme, ja que la Constituci permet de modificar els estatuts de la via del 143 cinc anys desprs de la
seua entrada en vigor. La derogaci de la LOTRAVA i del perode de transitorietat de lautogovern valenci es fu coincidir amb la reforma dels estatuts de la resta de Comunitats Autnomes, fruit dels acords
autonmics signats pel PSOE i el PP el 28 de febrer de 1992. Tres dies desprs daquesta signatura el
Govern Valenci exerc la iniciativa de reforma i dos anys ms tard les Corts Generals, junt a les reformes
estatutries dAstries, Cantbria, La Rioja, Mrcia, Arag, Castella-la Manxa, Extremadura, Illes Balears,
Madrid i Castella i Lle, acordava donar per superada la LOTRAVA.
Daquesta manera la tramitaci de lEstatut sencotill als procediments del 143 i

aix signific que les qestions simbliques i identitries es definiren exclusivament al
parlament espanyol: el nom oficial del territori, la bandera definitiva i algunes altres
qestions importants del conflicte identitari no foren decidides pels parlamentaris
valencians ni tampoc refrendades pel poble valenci. I aix s doblement ressenyable
per quant que la voluntat partidista dels valencians en aquell moment no coincidia en
la majoritria a nivell estatal. Al Pas Valenci daleshores, recordem-ho, hi havia una
clara majoria de centre-esquerra, reflexada al Plenari. En canvi, a lestat el centredreta i la UCD particularment gojava duna precria majoria que permet rebaixar,
encara ms, lEstatut.
De la inicial pretensi, lany 1978 i abans de que es promulgara la Constituci,
dels partits poltics valencians dun procediment daprovaci on no intervinguera les
Corts Generals296 sarrib just a la situaci contrria on el Plenari de Parlamentaris no
tingu la possibilitat constitucional dinfluir en la decisi final del projecte destatut de
Benicssim. Aquesta circumstncia diferenciar clarament la via valenciana de les
esmentades nacionalitats histriques que foren ms protagonistes (malgrat que a totes
les contrades shagueren de produir pactes i renncies) que els valencians pel que fa
al resultat dels seus processos autonmics respectius.
La via del 143, al nostre parer, restar legitimitat al nostre Estatut dAutonomia i
far, entre altres motius, que es tanque (si ms no parcialment) en fals lenfrontament
identitari entre valencians, que sha perllongat aix ms de tres dcades i ha trascendit
la transici poltica al Pas Valenci. LEstatut ni fou aprovat en darrera instncia pels
representats democrtics dels valencians ni corroborat per mitj de referndum pels
nostres conciutadans. I aix, a 2008 encara presenta algunes conseqncies.
9.4 Conclusions
En definitiva, la transici democrtica al Pas Valenci no es pot entendre com
un fet allat sin que estigu molt condicionada per la transici poltica espanyola (i
encara ms per la situaci perifrica de la societat valenciana) aix com per la rpida
modernitzaci que es produ a diversos territoris de lestat durant les dcades dels
seixanta i dels setanta del segle passat.
En aquest sentit, la modernitzaci tardana i velo que es produ al Pas Valenci
fu passar, en un temps de quinze a vint anys, de leconomia agrcola dexportaci de
lpoca contempornia a la industrialitzaci (acompanyada, bviament, de desagratizaci) i, ms tard, terciaritzaci de la societat valenciana. De tal manera, que com
afirma Ninyoles, lassoliment de les llibertats democrtiques i de lautogovern anaren
acompanyats de lextensi del mode de producci capitalista del pas, el fort creixement demogrfic, i larribada dun elevat contingent de m dobra dorigen immigratori,
la tendncia a les concentracions urbanes i el reforament de desequilibris territorials,
[i] lentrellat dinstitucions que faran crisi (1982: 14).
296
a) Aprovaci pel parlament Constituient del Pas Valenci de lEstatut dAutonomia a partir de
lestablert per la Constituci de lEstat espanyol; b) Remissi del text aprovat al Tribunal de Garanties
Constitucionals si no existix el Tribunal Suprem de Justcia a la fi de que dictamine si lEstatut
dAutonomia s constitucional. Si no ls, remissi del text al Parlament Constituient a la fi de reformar
aquells aspectes inconstitucionals; c) Plebiscit de lEstatut dAutonomia pel poble valenci; d) Promulgaci
definitiva de lEstatut dAutonomia i entrada en vigor deste. La proposta, pel que fa a les institucions
poltiques estava coordinada per Llus Aguil, Julia Sevilla, Manuel Martnez Sospedra i Vicent Miquel i
Diego i sadheriren al conjunt de la proposta autonmica, a ms del Plenari de Parlamentaris, diversos
ajuntaments valencians, les Diputacions Provincials dAlacant i de Valncia, cambres oficials, collegis
professionals, caixes destalvis, entitats culturals com LRP i el Secretariat de lEnsenyament de lIdioma i
els partits poltics PSPV, PSOE-PV, PSP-PV, PCPV, UDPV, MCPV, Partit Carl PV, PSAN, UCD i
particularment PDLPV i PRRVA (Jove Cambra de Valncia, 1978: 12).
Quines conclusions podem extraure de la transici democrtica valenciana que

siguen rellevants per a la nostra recerca? La primera s que la transici poltica implic
una rebaixa de les perspectives inicials de lautogovern que tenien la gran majoria dels
actors poltics valencians. Del consens autonomista que es plasm en la manifestaci
del 9 doctubre de 1977 convocada pel Plenari de Parlamentaris o del Comproms
Autonmic lany segent signada per la prctica totalitat de forces poltiques amb
presncia al Pas Valenci, saconsegu el 1982 un Estatut per la via de larticle 143 i
no sols amb un autogovern inferior que a Catalunya, el Pas Basc, Galcia i fins i tot
Andalusia sin que tamb simblicament el Pas Valenci esdevingu una autonomia
de segona, s dir, una autonomia dmplies competncies tot i que de baixa consideraci poltica (Bodoque, 2000: 13). Com a causes fonamentals entenem que hi ha
una dinterna: la intervenci de lanticatalanisme com a estratgia de desgast del
Consell, de les autoritats democrtiques i dels partits poltics desquerra aix com el
bloqueig de la proposta identitria fusteriana i una dexterna, el colp destat del 23 de
febrer de 1981, que fu reemergir la tradici unitarista i demanava la reconducci del
procs descentralitzador que suposadament hauria anat massa lluny.
La segona s que com a conseqncia daquestes transformacions socials hi
hagu un desplaament de categories i de grups socials al Pas Valenci. Pel que fa a
les categories bona part del paquet simblic que proposava el blaverisme esdevindr
oficial i, per tant, acabar per ser banal, ordinari, la qual cosa contribuir decisivament
a la seua legitimaci i reproducci socials (lluny dapaivagar-se, com podria haver
previst alguns lders i com analitzarem, aquesta ideologia exig ms i ms).
Daquesta manera la nova identitat regional valenciana (la identitat autonmica
valenciana), ser com significativament afirma la redacci del prembul de lEstatut
dAutonomia, producte de la mixtura, no exempta de contradiccions, entre la tradici
valenciana provinent de lhistric Regne de Valncia i de la moderna concepci del
Pas Valen-ci que dna origen a lautonomia valenciana, com a integradora dels dos
corrents dopini que emmarquen tot all que es valenci en un concepte cultural propi
en lestricte marc geogrfic que abasta. Les cursives, bviament, sn nostres.
Pel que fa als grups, el PSPV-PSOE dirigit per Joan Lerma, buscar adaptar-se
a la nova realitat, tot adoptant lestratgia docupar la centralitat poltica i de fer drbitre entre els dos extrems: el fusterianisme i el blaverisme poltics i gestionant aquesta
valencianitat, parcialment blavera per tamb amb unes dosis de modernitat fusteriana. Aix es guanyava una part de la intelligncia valenciana, impregnada de fusterianisme, per tal danar construint la nova Comunitat Valenciana.
Daquesta manera podem entendre millor la gesti del lermisme que al cap i a la
fi tingu unes bases culturals diverses, provinents de la identitat regional histrica, del
blaverisme (adaptaci, com hem vist, daquella) i del fusterianisme, per, sobretot, que
entroncar amb la modernitat nacional espanyola, promoguda per unes institucions
estatals, controlades amb majoria absoluta per primera vegada en la histria per
un partit socialista. Al cap i a la fi, si el PSOE havia aconseguit fer-se amb el control
dun estat-naci que jurdicament procedia de lalament militar del 18 de juliol de 1936
i que, fruit dels pactes poltics de la transici democrtica, havia conservat importants
continutats simbliques (bandera rojigualda, Marxa Reial, monarquia borbnica,
manteniment dels principals smbols feixistes com el Valle de los cados) i institucionals (cossos funcionarials, inclosos els judicials i els policials, ja que lamnistia tingu
dues direccions); el PSPV-PSOE tamb podia gestionar perfectament una Comunitat
Valenciana, amb senyera amb franja blava, Himne de lExposici i valenci no secessionista per sense reconeixement de la unitat de la llengua catalana. A priori,
semblava fins i tot ms senzill.
La diferncia, en tot cas, s que si lesquerra del PSOE, polticament feble, no
aconsegu majoritriament forar les contradiccions simbliques i poltiques dels governs de Felipe Gonzlez per desgastar-los (ni tan sols ho fu significativament amb
lentrada a lOTAN i probablement la vaga general convocada per UGT i CC.OO. de
1988 fou el primer gran colp que provingu daquest flanc), al Pas Valenci els partits
poltics de dreta, AP i, de manera prcticament monogrfica, UV, i un influent mitj de
comunicaci, LP, es dedicaran constantment, dia rere dia, a desgastar els governs de
Lerma i la seua buscada centralitat poltica, sense una reacci poltica efica.
De fet, noms huit anys desprs de guanyar les primeres eleccions autonmiques de 1983, el PSPV-PSOE perdr el control de lajuntament de la capital i dos anys
desprs, a les eleccions generals de 1993, el centre dreta valenci guanyar la voluntat majoritria dels valencians, en un procs que, desprs de setze eleccions consecutives, encara continua i no apareixen smptomes desgotament. Si a Espanya, lhegemonia socialista perdur catorze anys, de 1982 a 1996, i es recuperar huit anys
desprs, el 2004, al Pas Valncia, per, la majoria socialista ser ms curta, de 1983
a 1993 (1995, si comptem la segona meitat de la tercera legislatura), i des daleshores
no la recuperar. I lanticatalanisme, a parer nostre, hi jugar un paper ben important.
Per a mereixer una anlisi posterior ms detallada.
Prcticament des de 1978 fins a lactualitat, lesquerra poltica (incls tamb el
nacionalisme valenci majoritari o dorigen fusteri) se situar a la defensiva, ja que la
iniciativa poltica, bsicament, correspongu a la dreta. 297No s destranyar, doncs,
que el 1995 acabaren per conquerir el poder poltic de la Generalitat i que, actualment
no hi haja cap smptoma que faa pensar raonablement en un canvi de cicle poltic.
Acabarem aquestes conclusions sobre el procs autonmic, amb Alcaraz (1993:
42-43), fent una darrera reflexi, a mode de resum, sobre valencianisme i autonomisme, especialment referit a les propostes poltiques valencianes:
totes les formacions poltiques, tret dAP, que obtenen representaci parlamentria lany 1977 beuen en major o menor mesura del neovalencianisme fusteri, la qual
cosa gener un ampli consens dassolir un autogovern amb les mximes competncies possibles dins del sistema poltic espanyol;
en tots aquests partits, el cleavage valencianisme/espanyolisme tingu una
gran importncia en el control intern del poder i, en tots els casos, els vencedors foren
els sectors ms propers al segon aspecte de lescala, la qual cosa fou conseqncia
de la feblesa electoral del nacionalisme valenci, que arrosseg la percepci que un
programa valencianista era un llast electoral;
daquesta manera el gran partit de centra-dreta de la transici, la UCD, abandon aquest paradigm i adopt a partir de 1978-1979 lestratgia de lanticatalanisme; els partits desquerra continuaran assumint simblicament un cert fusterianisme, per ho faran de manera vergonyant (el PSPV-PSOE esdevindr noms PSOE en
les conteses electorals). En aquest sentit, sabandonar el comproms cap a una
construcci nacional valenciana i sapostar per un regionalisme ordinari i institucional.
Per tot plegat durant la transici democrtica tindrem un seguit de trets que ajudaran a entendre la irrupci i el desenvolupament del moviment de masses anticatalanista i dels quals destacarem sis: 1) la rpida i recent modernitzaci econmica i social
dels seixanta i setanta del segle passat; 2) lequilibri electoral inestable entre lesquerra
i la dreta; 3) la lluita ideolgica de la transici i la particular reconstrucci de la identitat
regional valenciana; 4) el sistema comunicatiu del Pas Valenci daleshores; 5) la
feblesa electoral del nacionalisme valenci i lentrisme en partits dobedincia espanyola i 6) la involuci neocentralista de lestat-naci espanyol.
297
Al llarg del procs autonmic valenci, la iniciativa poltica va correspondre a la dreta, no tant
per la seua aptitud per fer propostes constructives sobre el futur del Pas Valenci, sin per la capacitat de
bloqueig de les institucions democrtiques naixents que no controlava, de mobilitzaci social i de pressi.
Una iniciativa que li va permetre daconseguir fer prevaler les seues posicions als aspectes simblicoidentitaris, un fet estraricament important a lhora de construir un nou poder autonmic i mantenir
lhegemonia social (Bodoque, 2000: 10).
Captol 10. Valencians, valencianos i catalans

Tenir present el context cultural i poltic en qu sorgeix i es desenvolupa el blaverisme ens sembla particularment important per a la nostra recerca. Per fer-ho ens endinsarem en cinc aspectes que poden illuminar-nos al voltant daspectes importants
del blaverisme: 1) els valors i la cultura poltica del Pas Valenci; 2) les identitats
nacionals i lhegemonia de la identitat nacional espanyola (i, per tant, de la regional
valenciana); 3) el particular sistema comunicatiu valenci i, per ltim, les relacions entre valencians i catalans, 4) tant les institucionals i econmiques com 5) tant la construcci de Catalunya com alteritat i alhora referent de modernitzaci, aix com lheteropercepci de dos collectivitats que, tot i que la dita popular afirma que valencians i
catalans, cosins germans, el regionalisme anticatalanista, com tractarem de veure,
hauria transformat aquesta germanor, tot allunyant els uns dels altres i produint un
fenomen progressiu destranyament. Al capdavall sembla que entre els valencians
shaja imposat laltra dita popular: Catal, si no te lha feta, te la far.
10.1 La cultura poltica i els valors al Pas Valenci

Totes les cultures consisteixen en un sistema, en una jerarquia, particular de valors (Garca Ferrando i Ario, 1998: 27). Lestudi daquests sn fonamentals per a la
sociologia, ja que pressuposem des de la nostra disciplina que els valors sn criteris
no sols motivadors de lacci social sin tamb que contribueixen a la percepci
daquesta per banda dels individus i dels grups. Per aquesta ra els considerem com a
fets socials i els estudiem com a tals.
Daltra banda tamb ens interessar particularment la cultura poltica entesa com
un sistema de valors especfic del camp de les relacions de poder. No s aquesta
recerca el lloc on analitzar crticament i detinguda el concepte de cultura poltica298 o
cultura cvica que popularitzaren Almond i Verba durant la dcada dels seixanta del segle passat per s que estimem pertinent en aquesta contextualitzaci del regionalisme
anticatalanista al Pas Valenci oferir unes pinzellades de la particular cultura poltica
valenciana perqu pensem que pot aportar-nos algunes llums per entendre millor el
fenomen del blaverisme.
Hem de lamentar lescasessa i la fragmentarietat destudis al voltant dels valors
en general i de la cultura poltica en particular del Pas Valenci. Tot i aix farem servir
larticle de Prez de Guzmn al volum La sociedad valenciana de los 90 (1992) coordinat per Garca Ferrando i la tesi doctoral de Ramn Llopis titolada precisament
Cultura poltica e identidad en la sociedad valenciana (1996) aix com els estudis dels
valors de la societat valencians duts a terme per Ario i Garca Ferrando a partir de les
respostes valencianes de lenquesta mundial de valors (1998). Fins on coneixem
aquestes interessants lnies dinvestigaci no han tingut desenvolupament i les conclusions que podem aportar al voltant de la cultura poltica dels valencians, doncs, ens
obliguen a ser prudents. Aix mateix hem de suposar que la cultura poltica democrtica dels valencians encara est formant-se i en qualsevol dels casos existe todava en
este sentido una estructuracin excesivamente dbil del sujeto poltico colectivo (Prez de Guzmn, 1992: 385). La cautela, doncs, ha de ser obligatria.
298
Ac prendrem la definici de Llopis: Podemos definir la cultura poltica como el conjunto de

creencias, valores y sentimientos que ordenan y dan signficado a un proceso poltico, y que proporcionan
los supuestos y normas fundamentales que gobiernan el comportamiento en el sistema poltico (1996:
43). Aix mateix la ideologa poltica se distingue de la cultura poltica [...] al menos por su claridad, coherencia y mayor articulacin o consistencia interna (Llopis, 1996: 34).
En principi hem de tenir en compte que els valencians no apareixen com uns ciutadans particularment interessats en la poltica. Com podem veure a la Taula 5, nicament un 76% afirmen estar molt interessats en les relacions de poder i un altre 253%
una mica interessats, per la qual cosa la gran majoria del cos social, prcticament
dues terceres parts declaren no estar-ho. Com ens diuen Garca Ferrando i Ario els
valencians ms interessats per la poltica sn en major mesura els hmens adults
(entre 30 i 49 anys), amb educaci i ingressos alts, hbitat metropolit, orientaci postmaterialista i polaritzats ideolgicament, ms els de dreta i desquerra que no els que
sautodefineixen com de centre (1998: 140).
TAULA 5: INTERS EN LA POLTICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Inters en la poltica
Molt interessat
Una mica interessat
No molt interessat
Gens interessat
No sap
Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia

76
63
52
101
112
253
196
226
256
278
244
257
226
217
273
421
340
489
424
459
05
10
12
07
04
Font: Taula 7.3 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 140 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).
Malgrat aquestes dades molt baixes, comparativament els valencians estarem

lleugerament ms interessats en la poltica que els andalusos i la mitjana espanyola
(una mitjana, per cert, baixa entre els sistemes poltics occidentals),299 per menys que
els gallecs i els bascos. Tot i la transcendncia per a lorganitzaci del sistema social
de la poltica, aquesta presenta, en conseqncia, una alta insignificncia relativa en la
vida quotidiana i, particularment, en la percepci dels ciutadans (Garca Ferrando i
Ario, 1998: 136), la qual cosa s una paradoxa no noms del sistema poltic espanyol sin en general dels sistemes occidentals, tot i que en el cas espanyol s ms
accentuat i pot estar condicionat per una cultura poltica autoritria durant quasi quatre
dcades que afavoria activament la despolititzaci de la majoria dels ciutadans.
Tot i aix, quan els socilegs hem preguntat, com ens revela Prez de Guzmn,
la gran majoria dels valencians afirmen (i sempre conv sutbrallar el verb i ms en
aquest cas) que la democrcia s preferible a qualsevol altra forma de govern (taula
6a). En una proporci extraordinriament semblant a la mijana espanyola, ja a finals
de la dcada dels setanta del segle passat, prcticament tres de cada quatre valencians enquestats aix ho manifestaven. Contrriament, noms un 8% del conjunt de la
poblaci justificava una dictadura.
TAULA 6a: VALORACI DE LA DEMOCRCIA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Opinen que
La democrcia s preferible a qualsevol altra forma de govern
A la gent com lentrevistat el mateix li dna una cosa que una altra
En algunes circumstncies, una dictadura pot ser preferible
No consta
Valncia Espanya
74
75
11
9
8
9
7
7
Font: CIS 1979. A Prez de Guzmn, 1992: 386.
Lestudi de Garca Ferrando i dArio, amb un treball de camp quasi dues dcades posterior (1995) tamb corroboraria aquesta estesa dels valors democrtics a la
societat valenciana, encara molt ms mplia que lanterior. Com es pot veure a la taula
6b, prcticament nou de cada deu valencians (en una lnia molt semblant a la mitjana
espanyola i, en concret a altres comunitats autnomes) afirmen que tenir un sistema
democrtic s una opci poltica bona o molt bona. A ms a ms, tan sols un 4%
consideren que la democrcia s un sistema ro o molt ron.
299
Com ens indiquen Garca Ferrando i Ario (1998: 137) a un estudi de Zanders amb dades de
1990, la poblaci espanyola era la que atorgava menys importncia a la poltica en relaci amb altres
quinze estats occidentals.
TAULA 6b: VALORACI SISTEMES POLTICS AL PAS VALENCI I A ESPANYA

Opci poltica per governar el pasa
Tenir un sistema poltic democrtic
894
891
906
885
914
Tenir experts i no un govern, que prenga 462
497
482
441
516
decisions dacord amb el seu criteri
Tenir un lder fort que no haja de preocu- 254
253
166
263
272
par-se del parlament ni de les eleccions
Tenir un govern militar
65
83
32
70
93
Font: Taula 7.4 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 142 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria). a = percentatge de respostes de molt bona o bona.
Tot i lampli suport a la democrcia cal tenir en compte algunes consideracions.

Lopci tecnocrtica tamb compta amb un suport significatiu a la societat valenciana i
a lespanyola en general. Prcticament la meitat de la poblaci, paradoxalment sense
que aix els semble contradictori amb el suport a la democrcia, aposta tamb per un
govern dexperts. Les opcions dun govern militar, aix s, sn clarament minoritries i
abasten nicament un 65%.
Aix mateix, un de cada quatre valencians tamb considera una opci bona o
molt bona tenir una dictadura cesarista o si ms no un presidencialisme parademocrtic. Si, com ens diuen Garca Ferrando i Ario, la opcin carismtica (el lder) obtiene
sus mximos apoyos entre los materialistas y de derechas, con ingresos bajos y prctica religiosa media (1998: 144) i, com veurem, el blaverisme participar duna gran
identificaci amb lideratges carismtics, en aquests trets obtindrem una aproximaci
indirecta a la base social del regionalisme anticatalanista al Pas Valenci.
El recolzament a la democrcia dels valencians s bastant crtic ja que un 443%
dels valencians consideren que aquests sistemes sn indecisos i que es discuteix
massa; un 328% que no sn molt bons en mantenir lordre i un 32% que un una
democrcia el sistema econmic va malament, indicadors tots ells superiors, en alguns
casos significativament, no sols amb la mitjana espanyola sin tamb respecte Pas
Basc, Andalusia i Galcia (Garca Ferrando i Ario, 1998: 147), de tal manera que la
valenciana s la comunitat ms suspica envers la democrcia. El perfil ms crtic es
dna entre persones de religiositat alta, de ms de 65 anys i, en menor mesura, de
dretes, deducaci baixa i dingressos baixos.
En conseqncia, totes aquestes dades indicarien que una part important dels
valencians tindrien una escassa formaci democrtica (no pocs manifesten suport a
opcions clarament alternatives i incompatibles), que sn els ms perspicaos envers
aquest sistema poltic i que la temptaci autoritria o autocrtica entre els valencians
no podem descartar-la definitivament. Ms encara quan els valencians manifesten una
desconfiana molt elevada en les institucions democrtiques:
es dna una desconfiana molt elevada en les institucions democrtiques, amb
expressi de suspiccies i recels cap a les conseqncies o els efectes collaterals
daquelles sobre el sistema econmic (inestabilitat) i la seguretat ciutadana (inseguretat). Les institucions prximes al camp dels partits poltics mereixen un grau
de confiana escs (Ario i Garca Ferrando a Ninyoles, 2000: 321).
Aix mateix s sorprenent que ms de quatre de cada cinc valencians (807%)

afirmen estar dacord que el lder dun partit poltic deu estar disposat a collaborar amb
altres grups, fins i tot si aix significa aplegar a compromissos en alguns principis
importants i nicament un 12% considera que ha de mantenir-se ferm en el que ell/ella
creu, fins i tot si la resta no hi est dacord. Aquesta no inclinaci a favor de la pureza
ideolgica, sino de la bsqueda prgmtica de soluciones consensuadas (Garca
Ferrando i Ario, 1998: 158) esdev paradoxal si constatem la crispaci i la inflexibilitat
de la poltica valenciana si ms no en la vessant identitria.
Tamb podem considerar paradoxal les formes dacci poltica dels valencians,
que si atenem al que ells mateixos afirmen, presenta un perfil molt moderat (dacord
amb les dades de Garca Ferrando i Ario. 1998: 167-168), el que no quadraria precisament amb lacci poltica del blaverisme durant la transici. A aquest respecte, tot i
que lenquesta s prcticament dues dcades desprs de la transici poltica, un
765% dels valencians afirmen que no mai farien un acte que freqent el blaverisme,
si ms als anys ms calents de la Batalla de Valncia, com locupaci dun edifici o
fbrica i noms un 149% declara que podria aplegar a fer-ho.
Caldria, a ms, afegir, que la societat valenciana s aclaparadorament reformista
(768%), tot i que presenta la minoria reaccionria (Garca Ferrando i Ario lanomenen
conservadora) ms alta de lestat-espanyol, aquells que afirmen que la nostra societat
deu ser defesa fermament contra les forces subversives (85%), alhora que obt el
percentatge ms baix de revolucionaris (26%). Aix mateix, el Pas Valenci, junt a
Madrid (en percentatges propers al 35%), s un dels territoris on ms es discrepa
sobre que la nova realitat autonmica provoque una major participaci en la vida
pblica (Garca Ferrando et al., 1994: 101).
Pel que fa al grau de confiana a les diferents institucions i organitzacions, els
valencians (taula 7) puntuen per damunt de les mitjana espanyola les institucions
internacionals com Nacions Unides (un 504% en confia molt o bastant) i la Uni
Europea (52%) i tenen, en general, poca confiana en les institucions espanyoles (tret
de la Corona, que s la millor valorada, amb diferncia de totes les institucions, amb
un 72% i de la policia espanyola)300 i, tot i que per damunt daquestes, les institucions
autonmiques tampoc no generen un excs de confiana (en comparaci amb la resta
de comunitats autnomes estudiades i tret de la policia autonmica, dimportncia molt
menor al nostre cas, el Pas Valenci).
TAULA 7: CONFIANA EN INSTITUCIONS AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Institucions i organitzacionsa
Les Nacions Unides
La Uni Europea
La Corona
El parlament espanyol
El govern espanyol
La Policia espanyola
Les forces armades
El sistema legal
El parlament de la comunitat autnoma
El govern de la comunitat autnoma
La policia autonmica
Les grans empreses
LEsglsia catlica
El moviment verd, ecologista
Els moviments de dones, feministes
Els sindicats
Els partis poltics
Els funcionaris
La premsa
La televisi

442
340
454
462
504
478
326
466
433
520
723
694
316
726
799
298
347
175
330
384
238
301
143
276
412
585
299
598
589
605
399
421
147
439
476
385
336
433
441
446
411
469
463
425
506
435
484
458
425
505
264
507
579
520
591
439
392
407
451
456
441
475
433
438
496
586
603
579
632
645
391
379
390
384
392
278
272
298
263
302
154
179
114
173
207
343
268
377
338
397
367
417
408
321
425
330
299
333
341
386
Font: Taula 7.8 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 156 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria). a = percentatge de respostes que afirmen tenir molta o bastant confiana.
En concret, un 435% del total dels valencians afirmen tenir confiana en el Consell. Tot i que aquest, producte de la coalici PP-UV i dirigit per Eduardo Zaplana,A1
portava escassament governant setmanes al moment en qu es fu el treball de camp,
300
Cal tenir en compte que el treball de camp del qual sobtingueren aquestes dades fou la tardor
de 1995, darrer perode de govern espanyol de Felipe Gonzlez, que es trobava molt qestionat, i quan ja
shavia produt el canvi de govern a la Generalitat, amb lacord de govern entre PP i UV, la qual cosa ens
faria entendre en part aquests resultats tan negatius envers les intitucions dmbit estatal.
s significatiu veure el perfil modal daquells que en major mesura atorgaven aquesta
confiana: en major mesura sn majors de 50 anys, dingressos i deducaci baixos,
de religiositat mitjana i, sobretot, alta, materialistes i dhbitat rural. Indirectament tornem a tenir un indicador del perfil de la base social del blaverisme, que majoritriament, don suport a aquest govern, i que coincideix bastant en lads esmentat.
Pel que fa a les institucions privades els valencians valoren paradoxalment ms
que cap altra societat duna banda el moviment ecologista (645%) i duna altra les
grans empreses (456%). Per davall se situa lEsglsia catlica (441%) i significativament molt per davall el feminisme (392%), la premsa (367%), els funcionaris (343%),
la televisi (33%) aix com els sindicats (278%) i els partits poltics (154%), que ostenten, amb molta diferncia, lavaluaci ms negativa de totes.
Daltra banda conv destacar que els valencians si ms no lany 1979 (taula 8)
preferien clarament lordre (55% la llibertat que lordre i que la llibertat (15%) aix com
la igualtat (45%) front a la llibertat (20%) i, a ms, ho fan en major mesura que en
general a Espanya), el que dentrada significaria una menor penetraci dels postulats
liberals al Pas Valenci i una major presncia dels conservadors (el que podria
deures a un major xit de la socialitzaci poltica franquista), una dada gens irrellevant
per al nostre estudi dun moviment conservador i populista com el blaverisme.
TAULA 8: PREFERNCIES DE LLIBERTAT I DORDRE A ESPANYA I AL PV
Prefereixen Espanya
La llibertat
Lordre
Ambdues
No consta
15
50
30
5
Pas Valenci
Prefereixen
Espanya
15
55
24
6
La llibertat
La igualtat
Ambdues
No consta
23
39
31
7
Pas
Valenci
20
45
24
11
Font: CIS 1979. A Prez de Guzmn, 1992: 389 (en negreta lindicador ms alt de cada categoria).
Per complementar aquesta informaci un altre estudi tamb protagonitzat per

Prez de Guzman i Garca Ferrando301 sobre estils de vida destacava que els valors
mitjans dels ndex del perfil actitudinal sociopoltic dels valencians (amb indicadors que
anaven des de -10 a +10) eren, de ms a menys, els huit segents: igualitarisme
(+76); ordre/seguretat (+60); pessimisme estructural (+47);302 fe en el futur (+35);303
obertu-ra al canvi (+34);304 tradicionalisme anmic (+33); audcia (+32)305 i autoritarisme po-ltic (-20). Aquests valors reforcen els de la taula anterior: ligualitarisme,
301
Indit i citat a Prez de Guzmn, 1992: 390-392.
302
Associat per Prez de Guzmn al meninfotisme, s dir, la desentesa per lesfera pblica o el
convencimiento de que poco pueden hacer los gobernantes por mucha voluntad de mejora que tengan
(Prez de Guzmn, 1992: 392). Aquest pessimisme tamb correlacionar amb un ju ms negatiu dels
valencians respecte els partits poltics.
303
Tot i que pot resultar xocant i aparentment contradictori amb el pessimisme estructural, Ario i
Garca Ferrando destaquen com especifitat valenciana respecte la mitjana espanyola la major satisfacci
dels valencians: Hi ha una proporci ms alta de valencians que despanyols en general que se senten
felios tan fsicament com mentalment i que manifesten ms optimisme en relaci amb la situaci econmica de la llar, amb el grau de llibertat sobre la manera com es desenvolupa la vida personal i amb la
satisfacci vital en general. Els valencians estan ms installats en una cultura de la satisfacci (a
Ninyoles, 2000: 324).
304
Aquest indicador tal vegada podria ser degut a la presncia de minories modernitzadores actives i dinmiques al Pas Valenci. De fet, Ario i Garca Ferrando (a Ninyoles, 2000: 328-329) destaquen
que el pas seria lleugerament ms postmaterialista que la mitjana espanyola (31% front el 26% estatal),
tot i que lndex de materialisme s inequvocament hegemnic: un 69% del total de la societat valenciana
(74% de lespanyola).
305
Un estudi posterior ha matisat aquesta audcia: La Comunidad Valenciana punta tres dcimas por encima de la media espaola en cuanto a audacia se refiere, pero una dcima por debajo en
innovacin. La audacia del pequeo empresario parece no estar reida con una cierta prudencia estratgica (Garca Ferrando i Ario, 1998: 124).
lordre/segu-retat i el pessimisme estructural tenien ms seguiment al Pas Valenci

durant la tran-sici democrtica que no la fe en el futur i lobertura al canvi. Tot plegat
t una impor-tncia significativa per a la nostra investigaci ja que:
Hay fundados indicios de que en los primeros aos de la transicin la cultura poltica valenciana se caracterizaba por un fuerte sentimiento igualitarista y por su
gran deseo de orden. La cuestin es si estamos ante unos rasgos permanentes o
si fueron una especie de acomodo coyuntural ante una situacin concreta de alto
dinamismo poltico, que conlleva los riesgos de cambio social acelerado y de inseguridad ante el futuro (Prez de Guzmn, 1992: 385).
Conjuntural o no ens interessa particularment destacar que aquests valors (particularment el gran desig dordre i de seguretat i el relatiu baix valor mitj a lobertura al
canvi, que serien indicadors de la presncia dun conservadurisme important a la
societat valenciana) podrien significar un particular brou de cultiu potencialment a favor
del blaverisme i alhora poc propici per al fusterianisme. Una part important dels valencians patia una major o menor inseguretat davant lavenir (inseguretat, com hem vist
en Giddens, caracterstica de la modernitat) i aquesta sabem que pot esdevenir instrumentalitzada polticament. La histria contempornia a Europa ens ha oferit i continua oferint-nos bastants exemples.
Els valencians, dacord amb les dades que ens mostra la taula 9, sn els qui ms
destaquen per una opci capitalista i individualista pel que fa a la direcci dempreses.306 Un 405%, la minoria majoritria, aposta per la frmula que els propietaris
deuen dirigir les seues empreses o nomenar els directius, prcticament set punts per
damunt de la mitjana espanyola i per damunt tamb de la resta de societats analitzades. Contrriament, les opcions cooperativista i comunista sn molt minoritries
(113%). Major suport t la frmula mixta (386%), tot i que inferior a altres territoris de
lestat, tret dAndalusia. Entre els propis valencians, destaquen per la postura exclusivament capitalista els hmens majors de trenta anys, amb ingressos alts i baixos,
dideologia dretana i materialistes i dhbitat urb.
TAULA 9: COM DIRIGIR LES EMPRESES AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Manera de dirigir les empreses
Els propietaris deuen dirigir les seues
337
290
358
354
405
empreses o nomenar els directius
Propietaris i treballadors deuen participar en
386
429
345
440
451
el nomenament dels directius
La propietat deu ser dels treballadors i
102
68
143
105
165
aquests han de triar els directius
La propietat deu ser de lestat i aquest ha de
11
19
29
24
42
nomenar els directius
Pel que a lorganitzaci social de la vida laboral i econmica (taula 10), els valencians puntuen lleugerament per damunt de la mitjana espanyola en laposta per laudcia i en la idea de qu la riquesa necessriament ha destar asimtricament repartida,
aix com pensen que la competncia s bona i estimulant en major mesura i que s
preferible la propietat privada a lestatal (tres dcimes menys, en aquesta escala, en
ambds casos que la mitjana espanyola). Tanmateix i paradoxalment puntuen per davall de la mitjana estatal en laposta per uns ingressos ms igualats que no la meritocrcia i tamb en lindividualisme en el benestar (o el que, s el mateix, defensen ms
306
A la qual cosa se li deu dafegir que els valencians sn la collectivitat estudiada que ms percentatge considera (416%) qu les decisions del treball es deuen de seguir fins i tot quan no sest
dacord: Los valencianos se muestran claramente ms tradicionalistas en relacin con la toma de decisiones de las empresas. Tal vez, esta menor penetracin de los hbitos personalistas en las organizaciones laborales est relacionada con el tipo de tejido empresarial dominante, es decir, las pequeas y
medianas empresas, dondo propiedad empresarial y gerencia econmica se hallan plenamente confundidas (Garca Ferrando i Ario, 1998: 120).
lEstat del benestar) i en la creena que a llarg termini, lesfor en el treball acostuma a
proporcionar una vida millor.
TAULA 10: ORGANITZACI LABORAL I ECONMICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Propostes alternatives dorganitzaci social
Riquesa alternativa / suficient per a tothom
Caute davant els canvis / audcia
Idees que han ressistit / noves
Ingressos ms iguals / meritocrcia
+ propietat privada / + propietat estatal
Competncia bona i estimulant / rona
Recompensa al treball per esfor / sort
Estat + benestar / + individualisme

62
61
60
56
65
54
55
49
50
57
55
56
54
54
57
53
53
52
56
56
50
53
51
49
57
41
44
41
41
47
41
45
42
43
49
40
43
39
44
45
Font: Taula 6.8 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 126 (escala mitjana ascendent d1 a 10, on 1 indica identificaci mxima amb la primera alternativa i 10 amb la segona, i en negreta lindicador ms alt de cada categoria).
Daltra banda els valencians no destaquen particularment en loposici a determinats grups de referncia respecte a la mitjana espanyola (taula 11). Si de cas cal
destacar que el major rebuig entre els ciutadans del pas s a tenir com a vens a
drogadictes (581%), dada ms alta de lestat, i que sinterpretaria en un sentit semblant a les dades anteriors de major incidncia en lordre pblic.
TAULA 11: DESIG DE VENATGE AL PAS VALENCI I A ESPANYA
No desitjaria tenir com a vens
Drogadictes
Persones que veuen molt
Extremistes poltics
Persones amb antecedents penals
Persones emocionalment inestables
Persones amb SIDA
Musulmans i rabs
Homosexuals
Persones duna altra raa
Treballadors immigrants estrangers

534
474
485
553
581
488
403
396
354
494
439
394
320
501
522
370
281
336
411
418
310
248
283
216
323
228
190
220
229
234
115
126
82
118
205
184
203
173
213
246
87
83
75
99
117
7,2
73
59
67
90
En aquest mateix sentit, tamb les persones amb antecendets penals (418%)
provoquen el major rebuig de lestat. Una dada que pot tenir inters per a la nostra recerca per que no s fcilment interpretable s que el Pas Valenci s dna ms
refs contra els extremistes poltics (439%) que a la mitjana espanyola (394%), per
darrere del Pas Basc (522%), on est present els efectes de la violncia poltica per
tamb de Galcia (501%). Una altra qesti que crida latenci s el relativament alt
rebuig als musulmans i rabs (205%) en relaci a la mitjana de lestat, que prcticament el dobla (115%),307 tot i que la fbia cap a persones duna altra raa o als treballadors immigrants estrangers seria molt menor i s que se situaria en la mitjana estatal.
En conseqncia una part important dels valencians tamb manifesta pors i prevencions davant la immigraci i la incorporaci daquests al mercat del treball (conseqncia de la sospita cap a laltre, prpia de societats on els immigrants histricament
han tingut escs pes demogrfic) tot i que alhora es defensa paradoxalment lobertura
dels mercats exteriors. En aquest sentit no serem lnica societat que presenta valors
hegemnics manifestament contradictoris:
Els valencians sn partidaris duna solidaritat de demanda, per no duna solidaritat doferta: s a dir, exigeixen bns i serveis pblics per a ells des dun cert iguali-
307
Cal recordar que les dades de lestudi de Garca Ferrando i dArio sn de 1995 i, per tant, anteriors als atempats de l11-IX-2001 a Nova York i, sobretot, al de 2004 a Madrid i que les dades poden
haver-se incrementat.
tarisme, per posen limitacions a la integraci dels immigrants i especialment si es

tracta de nord-africans i musulmans; es defensa lobertura als mercats exteriors i
lestabliment de restriccions a lentrada de persones i mercaderies que es perceben com una amenaa als mercats locals: els valencians rebutgen la integraci laboral i tendeixen a estar dacord amb lafirmaci els espanyols tenen ms dret al
treball que els immigrants en un percentatge superior a la mitjana espanyola
(Ario i Garca Ferrando, 2000: 321).
Aix mateix cal tenir en compte les altes valoracions del treball, la productivitat i,
lgicament, de la meritocrcia de tal manera que ens trobarem davant duna societat
emprenedora el que paradoxalment no significaria necessriament innovadora ni tan
sols liberal, ans al contrari, ens destaquem per una molt ms elevada taxa de defensors del proteccionisme que la del conjunt dEspanya.308
En un sentit semblant ens interessa destacar que els valencians se senten ms
felios i satisfets que la mitjana espanyola. Com es pot comprovar en la taula 12, ms
duna quarta part de la poblaci valenciana (28%) afirma sentir-se molt feli, sent lindicador ms alt de tots els territoris espanyols dels quals disposem de dades. Si li
afegim el 59% que afirma sentir-se feli, obtenim que prcticament nou de cada deu
valencians es troben felios.
TAULA 12: AUTOPERCEPCI DE LA FELICITAT AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Nivell de salut mental (se sent vost)
Molt feli
Bastant feli
No molt feli
Gens feli

19
202
241
174
28
59
68
686
638
709
93
107
105
12
12
1
1
1
1
1
A la taula 13 es confirmaran aquests resultats, ja que els valencians sn els que

afirmen sentir-se ms satisfets amb la seua vida personal, tot i que els bascos puntuen
una dcima per damunt dels valencians pel que fa a la situaci econmica (de fet, la
riquesa mitjana a Euskadi s significativament superior) i els andalusos quatre dcimes per damunt pel que fa a la llibertat delecci i control de la vida personal, el que
probablement ens indicaria que la satisfacci amb la vida personal tindria en el cas
dels valencians si ms no un punt de ressignaci i de conformisme amb el que es t.
TAULA 13: SATISFACCI PERSONAL MITJANA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Satisfacci amb
La vida personal
La situaci econmica
Llibertat delecci i control de vida prpia

66
71
70
70
73
64
56
58
62
65
67
63
67
67
71
Font: Taula 2.2 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 42 (escala mitjana ascendent d1 a 10 i en negreta lindicador ms alt
de cada categoria).
Aquestes dades vindrien a confirmar que el tpic creat pels idelegs de la Renaixena dun poble satisfet, confiat i rialler, feli en definitiva, continuaria influint duna
manera significativa en lautopercepci si ms no duna part important dels valencians.
Tanmateix, pel que fa al nivell de confiana respecte als altres membres de la
comunitat, els valencians destacarien (taula 14) per un relativament alt nivell de des308
La societat valenciana valora per damunt de la mitjana espanyola el treball i les actituds meritocrtiques, amb una majoria de posicions favorables al rendiment econmic i la productivitat [...] Els
valencians sn ms emprendedors que innovadors. Elogien laudcia i lindividualisme ms que el conjunt
dels espanyols. Per sn ms reticents a la innovaci que aquests. I, daltra banda, sn ms rotunds a
defensar el paper de lEstat de Benestar a lhora de proporcionar un mitj de vida per a tothom. La major
part dels entrevistats sn proteccionistes en les relacions de mercat (shan destablir limitacions estrictes a
lentrada de productes estrangers, perqu sn una amenaa per a locupaci). Aquest proteccionisme, en
el cas valenci, s molt elevat (78%) i supera en 12 punts el que apareix en el conjunt de la poblaci
espanyola (Ario i Garca Ferrando, 2000: 326 i 327).
confiana, que abasta ms de tres de cada quatre residents al Pas Valenci (753%),
tan sols sis dcimes per davall dAndalusia, per molt per damunt del Pas Basc i, tamb, de Galcia i de la mitjana espanyola. Tot i que els valencians puntuen alt en la necessitat de la comprensi cap als altres, el que seria un indicador dalta empatia, aix
no implicaria que aquests altres meresquen latorgament de la confiana (Garca Ferrando i Ario, 1998: 43). Cal destacar que els ms desconfiats o reticents serien els
que se situen entre 30 i 49 anys, dhbit urb i de dretes, amb la qual cosa ens situarem en un perfil relativament semblant, com veurem, al dels militants del blaverisme.
TAULA 14: DESCONFIANA INTERPERSONAL AL PAS VALENCI I A ESPANYA
En relaci amb la gent
Se pot confiar en la majoria
Mai no ss suficientment prudent
No contesta

210
287
217
282
386
753
677
564
688
759
36
36
50
24
31
Pel que fa a la tolerncia i ltica cvica, les dades ens indiquen (taula 15) que els
valencians, junt als bascos, sn les poblacions que tendeixen a justificar en major
mesura, respecte a la mitjana espanyola, per tamb respecte a andalusos i gallecs,
accions que socialment sn considerades conflictives (Garca Ferrando i Ario, 1998:
49). Aix indicaria que si ms no pel que fa al divorci, lhomosexualitat, leutansia,
lavortament, la prostituci i, tot i que en molt menor mesura, el sucidi, els valencians
serien ms tolerants que la resta despanyols.
TAULA 15: TOLERNCIA I TICA CVICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Comportaments
Divorci
6
71
6
69
72
Homosexualitat
63
54
54
56
67
Eutansia
55
5
5
56
61
Avortament
52
44
38
49
54
Prostituci
52
43
42
46
55
Sucidi
28
27
23
3
36
Evitar pagar el bitllet a un transport pblic
26
18
17
23
26
Enganyar en els imposts si es pot
26
19
17
26
29
Reclamar beneficis de lestat sense dret
19
17
2
22
22
Comprar mercaderia sabent que s robada
15
2
13
18
21
Acceptar suborns
14
14
12
13
15
Font: Taula 2.6 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 50 (escala mitjana ascendent d1 a 10 i en negreta lindicador ms alt
de cada categoria).
Entre els ciutadans del Pas Valenci, aquells amb menor ingressos, nivell educatiu baix, hbitat rural, edat ms avanada, vidus i casats i, lleugerament, dones (tret
del cas de lhomosexualitat) sn els menys tolerants, particularment en relaci a la
homosexualitat, leutansia i lavortament (el divorci i fins i tot la prostituci tindrien,
doncs, un suport ms transversal).
Per aquesta major tolerncia tamb es justifica en major mesura que la mitjana
espanyola i que altres comunitats autnomes (tamb amb lexcepci dels bascos), tot i
que en una escala intensament ms reduda, respecte a comportaments illegals o
ticament discutibles, tals com no pagar el bitllet a un transport pblic, enganyar en el
pagament dimpostos si es pot, reclamar beneficis de lestat sense tenir dret i comprar
mercaderia sabent que aquesta ha sigut robada. Pel que fa a acceptar suborns els
valencians ho justifiquen poc i al mateix nivell que la mitjana espanyola.
En el creuament de dades que realitzen Garca Ferrando i Ario (1998: 53) obtingueren que, a diferncia del que safirma des de lesquerra poltica, no sobserven
variacions significatives respecte del grau de justificabilitat daquestes conductes en
funci de la posici ideolgica. Fins i tot els simpatitzants de lesquerra justifiquen en
major mesura el frau en els impostos, la qual cosa esdev paradoxal en ser la dreta
qui tradicionalment ha defensat en major mesura la reducci de les taxes impositives.
Aquestes darreres dades ms justificatries daccions que tradicionalment han

sigut si ms no retricament condemnades ben probablement ens indiquen una relativa absncia dtica cvica mpliament estesa a la societat valenciana i tamb una
important presncia duna tica individualista que t poc en compte o fins i tot menyst
la societat civil i que concordarien con les dades de la taula 14.
Els valencians, daltra banda, declaren donar una gran importncia a la famlia.
De fet, prcticament nou de cada deu valencians afirmen donar molta importncia a la
famlia (taula 16), la qual cosa suposa la xifra ms alta de lestat (set punts i mig ms
que la mitjana espanyola), i a molta diferncia daltres aspectes. Aquest s un aspecte
destacable ja que, com veurem, el blaverisme atorgar una importncia singular a la
famlia com a instituci transmissora de la valencianitat.
TAULA 16: IMPORTNCIA ASPECTES VITALS AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Aspectes als quals done molta importncia Valncia Espanya Pas Basc Andalusia Galcia
La famlia
81,8
865
868
851
893
El treball
725
591
657
667
735
Els amics
449
407
515
439
546
El temps lliure/lesplai
319
302
369
354
378
La religi
237
252
262
269
280
La poltica
77
75
51
75
78
A ms, atenent a les dades de la taula 17, ms de quatre de cada cinc valencians (un 824%) estaria dacord en qu, amb independncia de les qualitats i defectes
que tinguen, es deu amar i respectar els pares (dades per damunt daltres territoris
com Pas Basc i Galcia i lleugerament per davall de la mitjana espanyola i dAndalusia), aix com un minoritari 163% que no sha de respectar ni destimar els pares que
no ho han guanyat, cosa que ha dut Garca Ferrando i Ario, a parlar de resultats desconcertants (1998: 92) i que indicaria que les relacions tradicionals paterno-filials sn
absolutament predominants al Pas Valenci i que estarem davant un indicador que
mostraria que, si ms no en alguns aspectes, la modernitzaci no ha transformat
alguns valors premoderns que restarien, si ms no el 1995, slidament establerts.
TAULA 17: RELACIONS PATERNO-FILIALS AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Estic ms dacord en qu
Amb independncia de qualitats i defectes,
824
846
718
781
859
es deu amar i respectar els pares
No sha de respectar ni destimar els pares
163
140
131
206
231
que no sho han guanyat
El deure dels pares s procurar el millor per
751
802
674
773
824
als fills
Els pares tenen sa prpia vida i no sels deu
139
169
129
163
197
demanar que se sacrifiquen pels fills
Tot i aix, el Pas Valenci destaca per ser el territori on major importncia se li
dna a lautorealitzaci dels pares, cosa que hem dinterpretar tamb en un sentit de la
importncia individualista que els valencians natorguen.
El segent aspecte al qual se li atorga ms importncia s el treball (quasi tres
de cada quatre valencians li atorguen molta rellevncia), tamb per damunt de la mitjana espanyola i noms lleugerament per davall dAndalusia. s de destacar, aix mateix, lescs percentatge de valencians que donen molta importncia a la religi
(237%) i, sobretot, com ja hem vist, a la poltica (78%).
En definitiva i per resumir podem afirmar que els valencians estan relativament
cofois i satisfets amb la seua situaci personal, econmica i social, la qual cosa coneguts els indicadors socioeconmics a lalada de la mitjana espanyola, ens duria a
destacar el relatiu alt conformisme present en els valors dels valencians:
Han aparecido resultados que apuntan a la confirmacin emprica de la imagen

bastante difundida de la Comunidad Valenciana como una sociedad feliz que vive
satisfecha de s misma en esta orilla del Mediterrneo. En efecto, existe una mayor proporcin de valencianos que de espaoles en general, que se sienten felices
tanto mental como fsicamente, que manifiestan un mayor optimismo con la situacin econmica del hogar, con el grado de libertad sobre la manera en que se
desarrolla la vida personal y con la satisfaccin vital en general (Garca Ferrando
i Ario, 1998: 254).
Podrem aventurar-nos a qualificar els valencians de poc interessats en la poltica i alhora reginyosos, insatisfets, respecte la situaci poltica per al capdavall panxacontents, satisfets, felios.
10.2 Les identitats nacionals i regionals al Pas Valenci

Si hem de fer cas a les estadstiques, la identitat valenciana ms clara s
lespanyolisme (Ario i Garca Ferrando, 2000: 327).
Si atenem al darrer estudi del CIS sobre la identitat nacional espanyola (n estudi
2667, el treball de camp de la qual fou de l1 al 5 de gener de 2007) que ha segmentat
el Pas Valenci tot enquestant sis-cents ciutadans, hem de coincidir amb Ario i Garca Ferrando en la frase amb qu comena aquest subcaptol, ja que tan sols l18%
dels interrogats es manifesta nomes valenci i un altre 11% ms valenci que no
espanyol. A la llum de les dades poc ms dun de cada deu valencians prioritza la
valencianitat sobre lespanyolitat.
Aquestes dades (Taula 18a) sn ms indicatives encara si les comparem amb
Catalunya (on ascendeix al 406% els qui sidentifiquen majorment amb la identitat
catalana)309 i el Pas Basc (que abasta quasi la meitat, el 485%, els qui prioritzen la
identitat basca) i fins i tot amb la mitjana espanyola (231%). Lnic territori dels seleccionats pel CIS amb qu aproximadament podem comparar el Pas Valenci s Madrid
(amb un 59%), el centre poltic i social de lestat-naci espanyol (i el centre ideolgic
del nacionalisme espanyol) i una comunitat autnoma creada a la dcada dels huitanta
del segle passat i sense tradici poltica anterior ni nacionalisme ni apenes regionalisme propi.
TAULA 18a: SENTIMENT IDENTITARI AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Sentiment identitari
Noms de la comunitat autnoma
Ms de la com. autnoma que espanyol
Tant de la com. autnoma com espanyol
Ms espanyol que de la com. autnoma
Noms espanyol
Cap de les anteriors
NS/NC
Valncia Espanya Madrid Catalunya Pas Basc

18
53
17
140
208
11
178
42
266
277
55
514
455
409
322
177
125
175
75
80
123
89
182
77
53
18
33
108
31
45
05
07
20
03
15
Font: CIS (estudi 2667) de 2007. A www.cis.es.
Contrriament, un 177% dels valencians enquestats afirma sentir-se ms espanyol que valenci i un altre 123% noms espanyol. La suma damdues se situa en el
309
Altres dades comparatives, com les oferides per lenquesta dOycos de 1990 (Garca Ferrando
et al., 1994: 16), redunden en un sentit semblant. En aquest cas un 24% se sentiria noms espanyol, un
8% ms espanyol que valenci, un 58% tan valenci com espanyol, un 7% ms valenci que espanyol i
un 4% noms valenci amb la qual cosa lespanyolisme abastaria un 32% (superior a la mitjana estatal:
27%) i el valencianisme nicament un 11% (inferior a la mitjana espanyola: 20%). Si ho comparem amb
Catalunya els resultas sn molt dspars, amb un 11% de noms espanyols, un 5% de ms espanyols que
catalans, un 36% de tan espanyols com catalans i un 31% de ms catalans que espanyols i un 14% de
noms catalans. De tal manera que si mesurem el catalanisme per la suma dels dos darrers percentatges, aquest abastaria la xifra del 45%, ms del qudruple que al Pas Valenci.
30%, quasi una tercera part del total de la poblaci i prcticament el triple dels qui
sidentifiquen majorment amb la identitat valenciana. Novament hem de situar el Pas
Valenci amb Madrid, on aquest resultat s noms lleugerament superior (357%) per
hem de tenir en compte que concentra encara major percentatge de poblaci procedent de la resta de lestat, fenomen que en principi predisposaria, entre altres factors ja
esmentats, a una molt alta identificaci amb lespanyolitat. A Catalunya, tanmateix, els
qui prioritzen lespanyolitat es limiten al 152% i al Pas Basc s encara inferior, amb un
133%. La mitjana espanyola se situa en el 214%.
Pel que fa a lanomenada identitat dual,310 un 55% dels enquestats es declara
tan valenci com espanyol, la xifra ms alta de totes i que indicaria que la identitat
(regional) valenciana (i nacional espanyola) s clarament majoritria a la societat
valenciana, la qual cosa, dentrada, indica que un regionalisme valenci com s el
blaverisme tindria una base social ms que suficient per a la seua expansi. De fet, s
la xifra ms alta de tots els territoris que analitza aquesta enquesta del CIS. Sembla
que aquesta identitat dual es dna en major mesura entre els orinds del Pas
Valenci i els valenciano-parlants o bilinges, la qual cosa parece indicar que, en el
caso valenciano, la identidad dual crece ms en detrimento de la identidad valenciana
que de la identidad espaola (Coller i Castell, 1999: 179-180).
Si ho comparem amb altres dades anteriors, els resultats que obtenim sn semblants. A tall dexemple podem esmentar lestudi de Garca Ferrando i Ario al voltant
de lenquesta mundial de valors (Taula 17b), en el qual la prioritzaci de la identitat
valenciana (189%) i de lespanyola (378%) s lleugerament superior que a lestudi del
CIS, a costa bviament de la identitat dual, que descendeix en aquest cas al 415%.
TAULA 18b: SENTIMENT IDENTITARI AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Sentiment identitari
Noms de la comunitat autnoma
Ms de la com. autnoma que espanyol
Tant de la com. autnoma com espanyol
Ms espanyol que de la com. autnoma
Noms espanyol
No sap

26
62
235
52
78
163
153
261
223
226
415
432
333
606
534
234
96
74
83
102
144
240
46
22
34
18
17
51
13
27
Font: Taula 10.2 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 243.
Aquest 378% que suma les respostes que afirmen sentir-se ms espanyol que
valenci o noms espanyol tamb no sols s superior que la mitjana estatal (336%)
sin tamb molt superior als territoris dAndalusia (105%), del Pas Basc (12%) i de
Galcia (136%). De fet, prcticament triplica a tots tres.
Aix mateix el que Ario i Garca Ferrando anomenen identitat regional (que seria el resultat de la suma de respostes de ms valenci que espanyol o noms
valenci)311 no aplega al Pas Valenci al 20% (el 189%) quan la mitjana estatal se
310
Conv tenir en compte que aquesta escala de medici didentitats nacionals pot provocar confusi ja que, per exemple, un ciutad que afirme sentir-se tan valenci com espanyol podria respondre,
entre daltres, a dos sociotips radicalment distints: 1) sc tan valenci (regionalment) com espanyol (nacionalment) o, tot i ser ms infreqent, 2) sc tan valenci (nacionalment) com espanyol (ciutadania estatal).
A ms Ario i Llopis plantegen objeccions serioses a aquesta i altres escales de medici identitria aix
com a conceptes com la identitat dual que emmascaren un irenisme sovint polticament interessat: El
concepto de doble nacionalidad o de identidad dual, por ejemplo, slo puede ser correcto si con l se
quiere subrayar que existe un porcentaje x de personas que no viven su adscripcin espaolista y valencianista en trminos conflictivos. Pero al hablar de identidad dual y de doble nacionalidad no acaba de
quedar suficientemente claro que esas identidades estn jerarquizadas, pertenecen a niveles diferentes y
reclaman lealtades y compromisos muy distintos. Ms an, en realidad no se trata de una doble nacionalidad sino de un regionalismo integrado en un nacionalismo. En resumen, tan slo parece medirse un
grado de compatibilidad y de conflictividad y la vinculacin de dicha compatibilidad con dos tipos de instancia diferente (Espaa y la comunidad tnica de que se trate en cada caso) (1993: 10).
311
El concepte identitat regional que proposen Ario i Garca Ferrando entenem que s equvoc,
ja que qualsevol autoidentificaci regional remet necessriament (veure cita anterior) a una identitat
situa en un 215% i al Pas Basc el 496%, a Galcia el 304% i a Andalusia el 275%,

amb la qual cosa ens trobem que hi hauria menys consicincia valencianista que no
andalusista, malgrat que aquell territori no tindria llengua prpia.
En qualssevol del casos, la prioritzaci de lespanyolitat s molt superior a la valencianitat. La conclusi, doncs, esdev inequvoca: al Pas Valenci hi ha molt ms
nacionalisme espanyol i significativament menys nacionalisme valenci que les respectives mitjanes estatals i que la resta dels nacionalismes considerats histrics, la
qual cosa ha sigut considerada com una singularitat rotunda (Ario i Garca Ferrando, 2000: 321).
El sentiment espanyolista, en conseqncia, est molt present en la societat valenciana. En lenquesta del CIS de 2007 sobre la identitat nacional espanyola (taula
19), podem comprovar que la mitjana despanyolisme al Pas Valenci s 716 sobre
10, per damunt de la mitjana estatal (672) i molt per damunt de Catalunya (503) i el
Pas Basc (401) i lleugerament per davall de Madrid (742). Ms duna tercera part
dels valencians (373%) declaren que el seu sentiment espanyolista s mxim i quasi
dues terceres parts sidentifiquen com a molt o bastant espanyolistes (618%). La baixa
identificaci amb lespanyolisme (si sumem el mnim i el nivell 2-3) s inferior al 10%
(exactament el 820%) aix com la baixa desviaci tpica ens mostren que existeix un
ampli consens espanyolista a la societat valenciana.
TAULA 19: ESPANYOLISME AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Espanyolisme
Pas Valenci
Espanya
Madrid
Catalunya
Pas Basc
Mnim (0-1)
47
69
78
175
172
(2-3)
35
60
56
136
228
(4-6)
297
290
169
348
388
(7-8) Mxim (9-10) NS/NC Mitjana DT

245
04
716 267
373
229
32
672 287
318
167
21
742 310
509
126
186
29
503 322
107
33
72
401 240
Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt a cada territori. DT = Desviaci Tpica.
Pel que fa a lorgull de ser espanyol i valenci els resultats tamb sn aclaridors
ja que, com podem veure a la taula 20, un 91% dels valencians declaren sentir-se molt
orgullosos (497%) o bastant orgullosos de ser espanyols (413%) i tan sols un 82% no
se norgulleix (un 62% es consideren poc orgullosos i un 2% gens orgullosos). Lorgull
de ser valenci s lleugerament ms baix: un 8640% s (un 452% molt orgulls i un
412% bastant) i un 91% no (73% poc orgulls i un 18% gens).
TAULA 20: ORGULL ESPANYOL I AUTONMIC AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Espanyol
Valncia
Espanya
Madrid
Catalunya
Pas Basc
Molt Bastant Poc GensNo NS/NC Autonmic Molt BastantPoc Gens No NS/NC
08 Valncia 452 412 73 18 38 06
497 413 62 20 438 415 77 33 14 24 Espanya 479 385 54 20 41 20
514 334 57 42 05 47 Madrid
369 342 79 46 120 44
300 358 182 78 43 39 Catalunya 438 404 68 29 41 21
113 373 235 142 78 58 Pas Basc 337 460 82 10 63 49
Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt a cada territori.
Lorgull de ser espanyol al Pas Valenci s superior a la mitjana espanyola

(8530%) i, en aquest cas fins i tot superior a Madrid (8480%) i molt superior als casos
de Catalunya (6580%) i del Pas Basc (4860%). Pel que fa a lorgull autonmic els
resultats sn relativament semblants: el 8640% dels valencians s igual a la mitjana
estatal (8640%), equiparable al 8420% dels catalans, lleugerament superior al dels
bascos (7970%) i superior al dels madrilenys (7170%).
nacional i difcilment podem incloure en aquesta els qui contesten que se consideren noms valencians
(i, per tant, no espanyols). Tamb cal constatar la difrencia respecte a la identitat regional valenciana
histrica que hem analitzat al subcaptol 8.1 i que fem servir al llarg de la recerca.
Aquesta espanyolitat, a ms a ms, va molt lligada a una determinada visi historicista i una concepci de la histria castellanocntrica, probablement producte de la
socialitzaci educativa franquista. De fet, prcticament dues terceres parts dels valencians (645%) declaren estar dacord (435) o molt dacord (21%) amb la afirmaci que
els pasos tenen un carcter propi que es manifesta en episodis de la seua histria:
per a Espanya podrian ser el Cid, els Reis Catlics, el descobriment dAmrica, entre
daltres. Noms un 10% dels enquestats manifesten diversos graus de desacord.
En uns percentatges molt semblants tot i que encara superiors, els valencians
afirmen sentir-se part duna comunitat de la qual se norgulleixen en sentir lhimne nacional espanyol, ja que un 21% manifesta estar molt dacord i un 46% dacord (un total
del 67%) i els diversos graus de desacord nicament abastant un 51%.
Un aspecte que tampoc podem passar per alt en aquesta recerca s laltssima
identificaci dels valencians amb lafirmaci de qu lidioma espanyol s un element
bsic de la nostra identitat (taula 21). Prcticament nou de cada deu valencians enquestats secunden aquesta asseveraci (un 438% est molt dacord i un altre 455%
dacord), la qual cosa deixaria poc despai simblic per al valenci. Novament els
resultats sn superiors a la mitjana espanyola i estan noms per davall dels de Madrid.
TAULA 21: EL CASTELL COM A ELEMENT IDENTITARI AL PV I A ESPANYA
Lespanyol s un element
bsic de la nostra identitat
Pas Valenci
Espanya
Madrid
Catalunya
Pas Basc
Molt
dacord
438
412
489
240
205
Dacord Ni acord ni
En
desacord desacord
55
27
455
35
41
474
452
10
25
56
136
499
97
163
395
Molt en NS/NC
desacord
13
12
12
26
02
22
36
33
80
60
Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt a cada territori.
Contrriament, un factor histric cabdal per la conformaci de la identitat espanyola a ledat moderna per tamb a la contempornia, com s la religi catlica, ha
perdut fora als ulls dels valencians i de la resta despanyols.312 Daltra banda la
bandera espanyola i la Constituci com a ferrament per garantir la unitat dEspanya
sn dos altres dels smbols de la identitat nacional espanyola amb el qu els valencians sidentificarien majoritriament.313
TAULA 22: IDENTIFICACI TERRITORIAL AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Pas Valenci
Pertinena
Municipi
308
Comunitat
209
Espanya
339
Europa
14
El mn sencer
123
Espanya
515
145
243
21
67
Pas Basc
568
202
114
07
100
Andalusia
563
199
159
11
63
Galcia
412
274
193
18
95
Font: Taula 10.1 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 238 (en negreta lindicador ms alt de cada territori).
Pel que fa a la identificaci territorial (taula 22), Espanya, a ms, s el territori on

la majoria dels valencians afirmen pertnyer en primer lloc,314 amb un 339%, la qual
312
De fet, al Pas Valenci nicament un 93% dels enquestats afirmen estar molt dacord en qu
el catolicisme s molt important com part de la identitat espanyola. Un altre 318% est dacord, amb la
qual cosa no apleguen al 50% quan la pregunta de lidioma castell superava el 90% de coincidncia.
313
Ms de dues terceres parts dels valencians manifesten desacord (43%) o molt de desacord
(203%) amb lafirmaci de qu la bandera de Espaa no despierta ninguna emocin en m. Aix mateix,
un percentatge encara superior manifesta estar molt dacord (29%) i dacord (53%) amb lafirmaci de
valore positivament la Constituci, perqu ha sigut un instrument til per mantenir unit el pas.
314
Si sumem primera i segona elecci, Espanya tamb apareix com el primer referent de conscincia de pertinena amb un 67% (57% la mitjana espanyola). Per davall estarien respectivament municipi
(56% i 68%), comunitat autnoma (53% i 51%), mn (15% i 12%) i Europa (7% i 8%). A Garca Ferrando i
Ario, 1998: 241.
cosa no sols contrasta amb els resultats daltres nacionalitats histriques (com el
Pas Basc amb un 114%, Andalusia amb un 159% o Galcia amb un 193%) sin fins i
tot amb la mitjana espanyola (243%). La identitificaci s tretze punts superior a la de
la comunitat autnoma (209%). Com a dada curiosa, els valencians sn els que en
major mesura declaren identificar-se en primer lloc el mn sencer (un 123% front al
67% de la mitjana espanyola), el que, a banda de relacionar-se amb la ms alta valoraci de les institucions internacionals (veure taula 7), tamb podria interpretar-se com
una resposta a la cansera del conflicte identitari valenci, ja que aquesta resposta es
correlaciona amb el postmaterialisme (22%) i la ideologia desquerres (18%), en principi ms favorables al valencianisme poltic.
Daltra banda, els valencians tenen la tercera actitud ms positiva cap als espanyols, amb un 888 i una escassa desviaci tpica, cosa que indicaria el gran consens
existent a la societat valenciana i molt per damunt de Catalunya (764) o el Pas Basc
(613) aix com una autoidentificaci territorial superior amb Espanya (910) que amb el
Pas Valenci (854), cosa que no ocorre al Pas Basc, a Catalunya o a Galcia (Sangrador, 1996: 72 i 38).
Per corroborar encara ms la condici espanyolista dels valencians a una enquesta del CIS de 1992 en qu es preguntava la ciutadania que li agradaria declarar
en el passaport, tan sols el 10% dels valencians enquestats contestaren que el Pas
Valenci, un 82% que Espanya i un 4% que Europa (uns altres 3% i un 1% addicional
ns/nc), per davall de la mitjana estatal (26%, 62% i 6% respectivament) i fins i tot que
Castella la Manxa (a Llopis, 1996: 260).
Com a conclusi daquest subcaptol apuntarem que la manca dacord sobre una
identitat valenciana seria una de les raons que explicaria precisament la feblesa identitria nacionalista valenciana. El conflicte civil i, per tant, lanticatalanisme hauria tingut
com a conseqncia lincrement de lespanyolitzaci nacional de la societat valenciana. De fet, Ario i Garca Ferrando, en analitzar els valors dels valencians confirmaren que aquesta tendncia espanyolista de la societat valenciana contempornia s
la ms alta dels territoris histrics i que supera la prpia mitjana estatal:
El espaolismo valenciano supera al espaolismo de la sociedad espaola en
general, situndose muy por encima del andaluz (que pasa por prototipo de lo hispnico), del gallego y, por supuesto, del vasco. En cambio, el porcentaje relativo a
la identidad regional (resultado de sumar las categoras Slo de la Comunidad
Autnoma y Ms de la Comunidad Autnoma que espanyol, es el ms bajo de
todos (19%), frente al 21% en Espaa, 27% en Andaluca, 30% en Galicia y 50%
en el Pas Vasco. La identidad regional de la Comunidad Valenciana es la ms baja de todos los nacionalismos histricos, tan baja que queda por debajo de la media espaola (1998: 243).
Tot plegat ha dut a Ario i Llopis (1993) a proposar la tesi de lexcepcionalitat valenciana, ja que seria lnic territori de lestat amb llengua prpia, una politeia histrica
i, sobretot, la presncia dun nacionalisme propi centenari on aquest no ha aconseguit
passar de resultats electorals i socials marginals i molt allunyades dels altres nacionalismes sense estat:
el nacionalismo valenciano, excluyente o incluyente, presenta porcentajes que le
ubican en una posicin muy alejada de los nacionalismos histricos, con los que
ha pretendido medirse (recurdese la lucha para obtener la autonoma por el artculo 151), e incluso por debajo de autonomas de nuevo cuo. Por otro lado, dichos porcentajes se encuentran estancados durante la dcada de los ochenta, sin
que aparezcan oscilaciones significativas en un sentido u otro. Solamente algunas
informaciones parecen apuntar hacia un incremento del espaolismo, pero a costa
de la identidad dual (Ario i Llopis, 1993: 9).
Les causes daquesta diferenciaci envers altres territoris de lestat, per, no estan tan clares. Probablement lanticatalanisme i el consegent conflicte identitari haja
sigut un factor (en cap cas lnic) decisiu daquesta excepcionalitat ja que sospechamos que ha salido ganando el espaolismo y la identidad dual como actitudes que
eluden el conflicto refugindose en la identidad dominante (Ario i Llopis, 1993: 3).
Castell, en la seua investigaci sobre les identitats nacionals al Pas Valenci,
apleg a la conclusi que la capacitat de penetraci del nacionalisme espanyol s
semblant entre valencians i catalans per que la diferncia, rau, precisament en la
inexistncia o marginalitat social duna narrativa alternativa a la nacional espanyola:
el discurs nacionalitzador de lestat t un capacitat similar de penetraci entre la
poblaci catalana i valenciana. La diferncia est en qu mentre a Catalunya s
present un discurs nacionalitzador alternatiu amb un xit relatiu en la seua penetraci en la poblaci catalana, al Pas Valenci no hi ha discurs nacional alternatiu
al de lestat o, si lhi ha, fins ara no ha tingut capacitat de penetraci en la poblaci
valenciana (1999: 429).
s dir que, malgrat els esforos de mobilitzaci del fusterianisme durant la transici poltica, la identitat valenciana proposada per aquest nacionalisme valenci es
veuria frenada desprs dun impuls important durant els primers anys de la democrcia. El regionalisme anticatalanista valenci, en haver aconseguit crear problemes de
legitimaci315 dels discursos nacionalitzadors [alternatius] al Pas Valenci (Castell,
1999: 429), contribu (i continua contribuint) duna manera fonamental a que al
manteniment i fins i tot lextensi de la penetraci social de lespanyolisme. De tal
manera que lacci nacionalitzadora de ladministraci de lestat, dels mitjans de comunicaci, de lesplai, etc. no t (prcticament) resposta ni fre en una alternativa socialment significativa, amb la qual cosa la identitat nacional espanyola no esdev, en
absolut, conflictiva al Pas Valenci. Contrriament s la identitat nacional no sols
hegemnica sin ha sigut plenament naturalitzada. El blaverisme sembla que hauria
aturat, doncs, duna manera decisiva, les propostes neovalencianistes, amb la qual
cosa haurem de convenir que aquest ha tingut una influncia social i poltica decisiva.
10.3 El sistema comunicatiu valenci

El perode que va des de la mort de Franco fins al referndum de la Constituci
s duna importncia cabdal pel que suposa de transformaci de les estructures
poltiques, demergncia pblica de nous actors poltics, de mobilitzaci popular
per les llibertats i lautonomia, en definitiva, en el procs destabliment del sistema
democrtic. No obstant aix, en lmbit de la comunicaci es produeix un notable
retard quant a la liquidaci de les estructures organitzatives i de controls provinents del rgim franquista (Xamb, 1996: 129).
Com hem vist al captol 8.4, el rgim franquista monopolitz o control la informaci oficial duna manera estricta, la qual cosa tingu com a conseqncia la instrumentalitzaci exitosa de la identitat regional valenciana durant quasi quatre dcades.
Per encara ms, ja que com sapuntava a la cita prvia, lestructura comunicativa del
franquisme tard en liquidar-se i influ decisivament en el particular enfrontament identitari al Pas Valenci. Com ens diu el catedrtic de comunicaci Moragas el que
sanomena la batalla de Valncia sobre la identitat i la llengua es descobreix, sobretot, com una batalla o una instrumentalitzaci meditica (a Xamb, 2001: 15).316
De tal manera que en el particular desenvolupament de lenfrontament identitari
valenci durant la transici democrtica i posteriorment tingu una influncia decisiva
315
El conflicte nacional a Catalunya s un conflicte didentitats percebudes com a legtimes, s

una qesti didentitats en conflicte, per al Pas Valenci s un conflicte sobre les identitats, all
qestionat s la legitimitat de les identitats nacionals construdes (Castell, 1999: 430).
316
En aquest subcaptol ens fonamentarem bsicament en la tesi doctoral del socileg Rafael
Xamb (1996), aix com en lassaig que escrigu a partir daquesta (2001).
el sistema de mitjans de comunicaci de masses existent que result, en bona

mesura, com a conseqncia dels particulars mdia del franquisme i la seua evoluci.
En aquest sentit es pot afirmar amb Miquel de Moragas que lherncia de la dictadura
fou bsicament un sector privat de premsa i rdio partidaris de la reforma i no de la
ruptura democrtica; una premsa i una rdio del Movimiento que deix fer quant al
reformisme poltic; una televisi monopolstica i a les ordres del poder; una xarxa de
RNE potent i tamb sotmesa al poder aix com una efervescncia de publicacions
inconstants democratitzadores (a Xamb, 1996: 133).
El sistema comunicatiu valenci, en conseqncia, v molt condicionat pel rgim
franquista i durant la transici democrtica aquest tret es far notar duna manera molt
ms intensa. De fet, tot i que desprs de les primeres eleccions democrtiques de juny
de 1977 se suprim el Ministerio de Informacin y Turismo (MIT) i es cre el Ministerio
de Cultura (que sencarregaria de RTVE i dels Medios de Comunicacin Social del
Estado), passaren anys en fer-se perceptibles els canvis en aquesta mena de mitjans:
no hi va haver, quan era el moment, una relacci succesiva entre democratitzaci
poltica general i democratitzaci als mitjans. Aix, es van mantenir intactes esferes
i funcions del sistema comunicatiu de la dictadura que, de fet, resultaven incompatibles amb la democrcia (Xamb, 2001: 33-34).
El sistema comunicatiu valenci a partir daleshores i contrriament al que podria

haver-se imaginat des de les ideologies antifranquistes i, en particular, des del valencianisme poltic, es caracteritzar en tots els mitjans per ser profundament dependent
de lespanyol (s dir, molt poc autnom) i amb una introducci escasssima residual,
de fet del valenci:
La presncia del catal en el conjunt de mitjans s baixa. En aquest sentit, la diferncia cultural no sha aprofitat com un b de mercat per a competir amb els mitjans, sobretot audiovisuals, del sistema comunicatiu espanyol. La pervivncia dactituds contradictries quant a la prpia llengua i el prolongat conflicte lingstic continuen actuan negativament sobre laprofitament comunicatiu de la diferncia i bloquejant les possibiltats dexpansi que ofereix tant el Pas Valenci com el mercat
del conjunt de lrea lingstica (Xamb, 1996: 437).
Respecte a la rdio, la situaci continu si fa no fa com durant el franquisme,

amb la SER duna banda i la COPE duna altra hegemonitzant les ones aix com tot un
seguit de rdios pbliques del rgim que acabarien per integrar-se en RTVE. La SER,
junt a altres cadenes de rdio frmula, esdevendria part del grup PRISA i assumir
una lnia ideolgica de centre-esquerra. Aix mateix, amb la victria socialista a les
Corts espanyoles el 1982, RNE tamb saliniar amb els governs de Felipe Gonzlez i
la dreta perdr lhegemonia en la rdio.
Daltra banda, la creaci de la Generalitat Valenciana no ha suposat cap canvi
signifactiu, ja que, malgrat la creaci de Rdio 9 (lnica emissora dmbit valenci), el
catal continu sent molt minoritari a les ones i les emissores estatals tenen un nivell
de penetraci del 90% del total doients. De fet, Rdio 9 s la rdio autonmica estatal
amb ms baixa audincia i no ha superat mai el 4% de laudincia total (Xamb, 2001:
104 i 107). Cal esmentar que a les acaballes de la dcada dels huitanta fou possible la
recepci de Catalunya Rdio, que no ha passat de tenir un nivell descolta molt minoritari que es calcula en uns quants milers (Xamb, 2001: 102).
Laudincia de rdio al Pas Valenci es mant estable per per davall de la mitjana espanyola, entre el 52% i el 55% (Xamb, 2001: 135). No obstant, des de la dcada dels seixanta del segle passat les emissions de rdio aniran perdent influncia
sobre la poblaci alhora que va creixent el nou competidor en la comunicaci massiva:
la televisi (Xamb, 2001: 25).
Pel que fa a la televisi, TVE monopolitzava les ones hertzianes. A nivell valenci es redua a la desconnexi regional de la televisi estatal espanyola, Aitana.
Aquesta, a partir de 1974, havia introdut tmidament el valenci aix com temtica
valenciana i a comenar a fer un periodisme ms democrtic (Xamb, 2001: 39). No
obstant, a partir del cessament dEduard Sancho com a director a finals de 1978 per
les pressions del regionalisme anticatalanista (aquest reb pintades intimidatries i
concentracions davant de sa casa per banda delements radicals blaveros. Xamb,
1996: 142), nexperiment un canvi radical en la programaci a favor de les tesis ucedistes i anticatalanistes fins a larribada del PSOE al poder lany 1982. Cal apuntar
que, en un exercici conscient destranyament respecte Catalunya, al Pas Valenci, a
diferncia de les Illes Balears, no aplegaran les emissions en catal del centre territorial catal de TVE (Xamb, 2001: 26).
A finals de la dcada dels huitanta, amb la recepci (allegal o illegal segons
les diverses fonts) de TV3 sampliar loferta televisiva a territori valenci. I a loctubre
de 1989 siniciar les emissions de Canal 9, la primera cadena dmbit valenci, que
restaran bastant audincia a la televisi catalana. A 1990 les cadenes privades estatals Antena 3, Tele5 i Canal Plus (amb una combinaci demissions en obert i en tancat) trencaven el monopoli de TVE.
Canal 9 fu (i continua fent) un model de televisi en qu programava bsicament ficci (44%) i on la cultura era residual (3%), en qu el valenci fou bandejat del
prime time en benefici del castell, llengua majoritria de la programaci, i que serv a
la reproducci de la valenciania temperamental ms estereotipada. Amb larribada del
PP al Consell, aquests trets saccentuaren per romangu el model bsic contrut per
Amadeu Fabregat, el seu primer director.
Laudincia de televisi i el temps mitj destinat al Pas Valenci ha sigut tradicionalment alts (80% el 1990 i 181 minuts/any el 1991 respectivament) i sha incrementat encara ms darrerament (90% el 2000 i 224 minuts/any), per la qual cosa la
televisi s un instrument molt poders en la conformaci de models lingstics i identitaris.
Daltra banda en el context de la dcada dels setanta del segle passat cobrava
una major importncia que no en lactualitat la premsa escrita. La particular possessi
daquesta, hereva en bona mesura dels mitjans adscrits al Movimiento Nacional franquista, tingu una importncia decisiva en la divulgaci del discurs social i poltic del
blaverisme i, per tant, en el seu creixement. Com ja vrem veure, dels sis diaris que
operaven a terres valencianes durant el franquisme, el Movimiento tenia la propietat de
quatre: Levante, Jornada, Mediterrneo i Informacin. Durant la transici Jornada acabar per desaparixer per els altres tres no canviaren de propietat i, per tant de lnia
editorial, fins a principis de la dcada dels huitanta. Per exemple, LEV acabar sent
adquirit pel grup Prensa Ibrica, en una polmica tercera subhasta lany 1984.
Aix mateix, a diferncia del que ocorregu a Catalunya amb el diari Avui i al Pas
Basc amb Deia i Egin, al Pas Valenci no es crear cap diari nacionalista propi ni el
valenci estar mnimament present a aquests mdia escrits: la seua presncia s
anecdtica, ocasional i merament testimonial (Xamb, 2001: 90). Tamb s cert que
les ajudes pbliques han sigut escasses en el perode de 1983-1995 i inexistents des
daleshores fins a lactualitat.
S, en canvi, sorgiran algunes iniciatives de premsa democrtica que no acabaran de quallar i tenir continutat en el temps. En aquest sentit cal esmentar a la ciutat
de Valncia les experincies de Valencia Semanal, setmanari que funcion des de
desembre de 1977 fins a juny de 1980, que tingu una orientaci progressista i filonacionalista valenciana; Diario de Valencia, diari prxim al PSPV-PSOE i que aguant als
quioscs des de 1980 a 1982 i, per ltim, Noticias al Da, com a continuador del Diario
de Valencia i que resist fins a 1984.
Una altra qesti que cal ressenyar s la important penetraci de la premsa de
Madrid (significativament considerada com a nacional) i lescasssima venda i lectors
de la de Barcelona. Dels 50.000 exemplars diaris venuts de premsa forani noms

6.000, s dir, un 12%, correspondr a la de la capital de Catalunya (Xamb, 2001: 37).
La lectura de diaris al Pas Valenci s baixa (com ja vrem veure se situa per
davall de la mitjana estatal i una cinquena part de la mitjana europea) i sha estabilitizat
en una xifra lleugerament per davall de la tercera part del conjunt de la poblaci. Tot i
aix, la premsa escrita tamb tingu un paper fonamental en el conflicte identitari.
TAULA 23: CONFIANA AMB ELS MDIA AL PAS VALENCI I A ESPANYA
Grau de confiana
La premsa
La televisi

367
417
408
321
425
330
299
333
341
386
Font: Taula 7.8 (fragment) a Garca Ferrando i Ario, 1998: 156. En negreta lindicador ms alt de cada territori.
Daltra banda, com podem veure a la taula 14, els valencians tenim menys confiana amb els mitjans de comunicaci que la mdia espanyola. La confiana s relativament baixa tant en la premsa escrita (367%) i, encara una mica ms en la televisi
(33%). Ambds indicadors, a ms, estan per davall de la mitjana espanyola i dels
gallecs i noms per damunt que els bascos en el cas de la televisi i els andalusos en
la premsa. Si ho comparem amb altres institucions no relatives als mitjans de comunicaci, els valencians confiarien menys en els mdia que amb la Corona, la Policia
estatal, el moviment ecologista, el Consell, les Corts Valencianes i la policia autonmica, la Uni Europea, les Nacions Unides, lEsglsia catlica, les grans empreses;
duna manera semblant amb lExrcit, el moviment feminista i els funcionaris i ms tan
sols que en el parlament i el govern espanyol, els sindicats i els partits poltics (que
puntuen, amb molta diferncia, com els ms baixos). Amb aquestes dades es pot
concloure que els valencians, de mitjana, sn desconfiats respecte els mdia.
En definitiva, el sistema comunicatiu valenci, particularment durant la transici
democrtica, facilitar lexpansi social del blaverisme, ja que la totalitat dels mitjans
pblics provinents de la dictadura (tot incloguent lagncia de notcies EFE) i la majoria
dels mitjans privats (singularment, com veurem, LP) saliniaran amb el regionalisme
anticatalanista i en contra del neovalencianisme fusteri.
Lherncia franquista, doncs, contribu de manera decisiva al particular desenvolupament del regionaisme anticatalanista. De fet, la cita segent s significativa del
nombre i de la importncia social dels mitjans de comunicaci de masses que simpatitzaren amb el blaverisme, encara ms destacada en una societat, com hem vist, amb
relatius baixos nivells dndex de lectura i destudis:
En lacceptaci social inicial del missatge blaver, hi van tenir una influncia principal els mitjans tcnics usats per a la seua difusi. Des de primera hora, all que
constitua laparell local de propaganda dels rgim franquista (rdios i diaris) sadheriren a la causa. La direcci de Levante (llavors premsa del Movimiento) i la presidncia de lAsociacin de la Prensa Valenciana (editora de lHoja del Lunes), estaven en mans de Jos Barber Armelles (pare de Rita Barber, actual diputada
autonmica dAP) A1, home de rotundes conviccions franquistes i simpatitzant de la
nova croada anticatalanista.317 Es va disposar, doncs, dimportants mitjans que pogueren donar-li una cobertura de masses (Bello, 1988: 50-51).
En conseqncia, el blaverisme, malgrat el victimisme al qual s tan aficionat i

que analitzarem quan estudiem el seu discurs, tindr una elevada presncia als mitjans de comunicaci. Servisca com a dada els propis cmputs de LRP (Martnez Roda,
2000: 397) que afirmen haver aconseguit ni ms ni menys que cent quaranta dos
insercions a LP durant lany 1996 (la qual cosa suposa quasi una presncia del 40%
de les edicions daquell any bixest) i vuitanta-set al LEV (un 25%).
317
De fet, com sindica a lApndix, esdevingu militant dUV, tot i que la seua filla ha tingut una
dilatada trajectria en AP (PP) i, a partir de 1991, es convertiria en lalcaldessa de la ciutat de Valncia.
10.4 Dues economies i dues Generalitats, desquena

El Pas Valenci ms que una societat diferenciada lingsticament, culturalment i
polticament en gran part de la seua trajectria com a poble, s, sobretot, una societat histricament diferenciada. s precisament la seua riquesa i complexitat histriques les que atorguen al Pas Valenci un perfil fortament singularitzat que
violenta els esquematismes, els reduccionismes i les simplificacions (Cuc, 1989:
21).
s conegut que les relacions poltiques entre els territoris, fronterers, del Pas
Valenci i Catalunya no es troben normalitzades ni han tingut una mnima fluidesa des
de la recuperaci de lautogovern. A a simple vista podria semblar-nos poc justificable. Per ms que els valors i les identitats nacionals separen a aquests pasos, una
llengua i una cultura literria compartides; una histria medieval (i, en menor mesura,
moderna) compartida al si de la corona dArag; uns interessos econmics acceptablement compatibles; unes reivindicacions davant lestat en qu ambds sinsereixen
i altres semblen motius que justicarien per a una normalitat major.
El Pas Valenci comparteix amb Catalunya i amb les Illes Balears, aix com amb
una part del sud dels territoris de lestat francs trets no sols lingstics sin tamb
elements culturals (en el seu sentit ms ample) i socials. Aquestes similituds estructurals sn molt ms intenses que amb altres territoris del mateix estat espanyol. Al cap i
a la fi no deixa de tenir ra Eduard Mira en afirmar que:
El gran arco mediterrneo que va desde la Liguria a Guardamar compone un
contnuo tnicocultural cuyas piezas tienen mucho ms que ver entre s que con
sus pases interiores respectivos; que con la cultura de los estados a que pertenecen [...] El continuo conformado por el sistema de ciudades valenciano, cataln y
occitano responde, ciertamente, a una realidad macroregional urbana (1993: 223
i 241).
Tanmateix la normalitzaci entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya no es dna. Les trobades bilaterals entre els governs dambudes Generalitats
han sigut molt espordiques i, en cap cas, fludes. I aix inclou tamb la llarga etapa
durant la qual estigu Joan Lerma al front del Consell. Els acords governamentals i
poltics han sigut prcticament inexistents. Sovint sha evitat la simple collaboraci.
Les raons daquesta desentesa sn diverses, per el fet de qu de 1983 a 1995
hi haguera una Generalitat Valenciana dirigida per un partit espanyol de centreesquerra i una Generalitat de Catalunya per un partit catal de centre-dreta o la falta
de sintonia personal entre Lerma i Jordi Pujol no explicarien, per elles a soles, la
prctica absncia de relacions institucionals. La pressi del blaverisme sobre el govern
socialista de Lerma i les acusacions dintromissi sin dimperialisme al govern
catalanista de Pujol seran factors decisius. De fet, el propi Pujol, en una confernciacolloqui organitzada a Torrent, reconegu que ha habido un distanciamiento penoso
entre la Comunitat Valenciana y Catalua aix com que evit la seua presncia a
Valncia per no ser vista com una injerncia (a LEV, 6-II-2008: 12).
Entre 1995 i 1999, lacord de govern entre el PP i UV encara dificult ms la
normalitzaci institucional, tot i que lacord de legislatura a lestat entre el PP i CiU
(1996-2000) facilit el comproms de creaci de lAVL, ens que tenia com a objectiu
tancar el conflicte lingstic entre secessionistes i unitaristes i que, segons diverses
fonts periodstiques i com ha reconegut algun protagonista, es produren trobades secretes, a lefecte la qual cosa s molt significativa entre Pujol i Zaplana, aleshores
President de la Generalitat Valenciana. Tanmateix, amb la majoria absoluta del PP al
Congrs la legislatura 2000-2004, aquesta necessitat dentesa del gran partit de
centre-dreta espanyol amb els nacionalismes sense estat moderats sesva.
Des de 1999 i fins a lactualitat el PP gojar de majoria absoluta a les Corts i a
partir de 2003 es produir lascens del tripartit al govern catal (tamb reeditat la legis-
latura actual), amb un govern catalanista i desquerres i amb un soci de govern com
ERC i un vicepresident com Josep Llus Carord Rovira, autntiques bsties negres
del blaverisme i de lanticatalanisme espanyol, amb la qual cosa les relacions institucionals, en un primer moment, encara es refradaran ms.318
Per tot plegat resulta evident, doncs, que el blaverisme ha influt en bona mesura
en la manca de normalitzaci institucional, cosa que tamb s simptomtica de la
importncia social i poltica que ha tingut aquest moviment al Pas Valenci.
***
Daltra banda les reflexions i anlisis al voltant de les relacions econmiques entre el Pas Valenci i Catalunya han anat modificant-se al llarg dels anys. Si Joan
Fuster afirmava que els Pasos Catalans tenien una identitat de problemtica, la qual
cosa probablement era ms cert durant les dcades de la dictadura franquista i fins i
tot la transici democrtica que no en lactualitat, per a alguns altres pensadors
aquesta identitat (sense negar, tanmateix, lexistncia delements comuns evidents)
s matisada i fins i tot negada. El debat, a hores dara, roman obert. Ninyoles afirma
a diferncia de lhistoriador Joan Regl, que entengu la histria contempornia com la
contradicci entre elements histrics i culturals que unien Valncia i Catalunya i els
elements econmics, que les separaven que calia entendre el nostre passat recent:
com la histria dunes estructures econmiques que ens aproximen i dunes actuacions poltiques i culturals que han tendit a subratllar-ne les divergncies. Per
alguna ra, el Pas Valenci i Catalunya semblen descriure dues lnies orientades
luna cap a laltra per a unir-se, per que mai arriben a tocar-se (1992: 17).
Tanmateix, tampoc en la qesti econmica existeix unanimitat pel que fa a la

percepci de la collaboraci i la similaritat/complementarietat dambds pasos. Mentre que alguns destaquen levidncia des de langle comercial, una forta interrelaci
entre el Pas Valenci i Catalunya (Ninyoles, 1992: 50), uns altres incideixen en la
competitivitat econmica i la dura competncia entre determinats sectors terciaris
avanats els ports i les fires de Valncia i Barcelona, per exemple, fet que hauria
estat infravalorada per posicions prximes al fusterianisme (Boira, 1998: 44).
El que sembla incontestable s que si ms no hi sectors socials relativament
importants dins de lestructura social i poltica valenciana i catalana competidors i, en
principi, interessats en no afavorir precisament mecanismes de collaboraci interterritorial. Lestabliment duna lgica de la competncia319 podria ser un mecanisme afavoridor del regionalisme anticatalanista en proporcionar a determinats grups empresarials valencians un discurs a labast amb qu justificar els seus interessos.
En aquest sentit, tot i que excedeix les possibilitats daquesta recerca, seria molt
interessant resseguir amb una monografia les relacions de lempresariat valenci amb
lanticatalanisme, ideolgic i social, i tractar destablir algunes correlacions (si tals exis-
318
Curiosament, durant la redacci definitiva daquesta tesi i en plena nova guerra de laigua pel
transvassament del riu Ebre a lrea metropolitana de Barcelona, es produir una aliana entre els
governs valenci i balear al voltant del finanament autonmic aix com unes manifestacions de lders
empresarials valencians favorables a leix mediterrani i a la inversi dinfrastructures per millorar la
comunicaci entre el Pas Valenci i Catalunya. Tanmateix, encara s prompte per afirmar si aquests fets
sn resultat dun canvi estratgic en les elits econmiques i/o poltiques o sn merament conjunturals.
319
La lgica de la competncia est servida en aquests sectors productius, que, per cert, forneixen el PIB regional respectiu amb un grapat de milions. No pot pensar-se seriosament que les fires
internacionals de Valncia i Barcelona estiguen disposades a cedir-se expositors o a eliminar certmens
en benefici de laltra, o que qualsevol dels ports no oferte millors condicions que laltre de forma voluntria,
o que els interessos turstics valencians, catalans i balears pacten repartir-se el pasts dels visitants com si
aquesta fra una economia dirigida, o que per haver-hi Port Aventura no haja dassajar-se Terra Mtica o
que la ciutat de Barcelona cedir amablement la capitalitat cultural a Valncia en cas de necessitat
(Boira, 1998: 44).
tiren, que sembla que s) entre determinat tipus dempresari o determinats sectors econmics amb lanticatalanisme, ja que una part daquest simpatitza o directament pertany al blaverisme. Ac noms esmentarem a tall dillustraci que el que seria mxim
dirigent dels empresaris valencians durant la dcada dels noranta, Jos Mara Jimnez
de Laiglesia,A1 s acadmic de nmero de la RACV des de 1995 i fou mantenidor lany
1997 dels Jocs Florals de LRP.
***
Aquesta competncia econmica, en una hipottica absncia danticatalanisme
com a element interferidor, no hauria dobstar per un impuls a nivell econmic i
dinfrastructures a leix mediterrani peninsular. De fet, la collaboraci ha sigut un factor
important a nivell histric. A tall dillustraci podrem destacar que a lExposici Regional de 1909, quan lanticatalanisme no existia o era residual, dels noranta-un expositors foranis, seixanta provenien de Catalunya, per la qual cosa sha afirmat que una
de las grandes protagonistas [...] fue la economa catalana (Boira, 2007: 139).
Tanmateix, lanticatalanisme ha sigut un factor decisiu, junt a daltres (com la
desatenci per banda de les elits catalanes i, sobretot, una geopoltica espanyola
centralista i radial), per tal dimpedir aquesta cooperaci, com fins i tot ha reconegut
recentment en una entrevista320 el president de la Cambra de Comer de Valncia
Arturo Virosque.A1 De fet, el gegraf Josep Vicent Boira ha quantificat el cost de lanticatalanisme econmic i ha xifrat aquest lucre cessant en 8.300 milions anuals
deuros per a Catalunya i 4.300 per al Pas Valenci. En conseqncia, considera que
lanticatalanisme a nivell econmic hauria sigut un mal negoci:
El anticatalanismo ha sido un mal negocio para los intereses econmicos de los
valencianos, como la falta de sensibilidad hacia estos lo ha sido para los catalanes. [...] El anticatalanismo y el aislacionismo han sido una losa sobre las posibilidades econmicas de todo el eje mediterrneo (2008: 16).
Sabem, daltra banda, que les relacions poltiques de Catalunya i el Pas Valenci amb el govern central respectivament han estat notriament asimtriques i, en
qualsevol dels casos siga de qui siga la part aliquota de responsabilitat, ha tingut
conseqncies de limitaci de creixement de leix mediterrani compartit. Eduard Mira,
en aquest aspecte, considera que tant des de Catalunya com des del Pas Valenci no
sha apostat pel desenvolupament mediterrani, la qual cosa ha tingut efectes perniciosos, particularment al cas valenci:
Catalua se ha disociado de la C.V. en razn de su utilitarismo inmediato, ya que
es la necesaria cabecera del eje Barcelona-Madrid-Sevilla diseado por el gobierno Central. Lo ha hecho, asimismo, a causa de una visin geopoltica suya de poca altura y tambin al evidente rechazo que toda entente catalano-valenciana
despierta en influyentes sectores valencianos y en buena parte de la sociedad valenciana, especialmente, en la capital. Ello cercena muchas posibilidades a la
Comunidad Valenciana de cara a Europa, dejndola falta de su nico conector e
inerme ante el Estado (1993: 239-240).
Unes altres perspectives tamb han apuntat en aquesta direcci (tot atribuint importncia a la presncia del nacionalisme catal al govern de la Generalitat de Catalunya, a diferncia del cas valenci), de tal manera que hi hauria un distanciament
notable entre ambds territoris, un creixement del gap i un trontollament de la identitat
de problemtica en infrastructures, territori, economia i autogovern (Boira, 1998: 47).
320
Mire, yo no soy un hombre de cultura; soy un empresario. Pero las cuestiones culturales, los
debates de si el catalanismo o si el anticatalanismo, nos han perjudicado en exceso a ambas comunidades. Creo que mucha gente ha sacado provecho personal y econmico de esta circustancia (a La
Vanguardia, 28-IV-2008: 17. Entrevistat per Salvador Enguix).
En definitiva, per tal dentendre cabalment lanticatalanisme valenci haurem de

tenir en compte lexistncia dinstitucions econmiques significatives del Pas Valenci
i Catalunya, competidores entre elles, que seran aprofitades per tal de legitimar i fer
versemblant, si ms no en certa mesura, el discurs victimista del blaverisme,321 amb
independncia de que siga ms o menys fabulosa aquesta cobertura ideolgica que
acusa el catalanisme dimperialista.
Tambin aqu es mayor el porcentaje de valencianos que creen que otras regiones se enriquecen mucho o bastante a costa de la Comunidad Valenciana, que el
de los que creen que sta se enriquece mucho o bastante a costa de otras Comunidades. En la Comunidad Valenciana son, pues, relativamente abundantes las
opiniones no victimistas que reconocen que la propia Comunidad se desarrolla a
costa de otras (el 18% de los entrevistados), pero en todo caso sn ms, bastantes ms, quienes opinan que otras Comunidades Autnomas se desarrollan a costa de la valenciana (Garca Ferrando et al., 1994: 90).
En resum, en els darrers trenta anys, en general, sha produt un estranyament

(Pradilla ho denominar autisme poltic. 2004: 33) entre dues societats i dos governs
que, tot i comptar amb elements competidors en lesfera econmica, presenten
importants elements comuns, culturals i histrics, per tamb poltics i econmics, en
particular en el desenvolupament de leix mediterrani peninsular. Lanticatalanisme ha
sigut un factor fonamental per poder entendre aquest estranyament.
10.5 Catalunya, alteritat i referent de modernitzaci, i la

baixa identificaci i valoraci
Ja hem esmentat al captol cinqu que la identitat requereix necessriament
duna alteritat. Les identitats collectives, en conseqncia, sn un joc especular: tot
nosaltres es defineix a partir de (i de vegades contra de) un altre o uns altres. En
aquest sentit, la tesi doctoral del socileg Rafael Castell ens mostr que, a diferncia
dels catalans (que tenen una referncia negativa, una alteritat, cap als andalusos i els
madrilenys), els valencians no tenim cap referent dalteritat negatiu dins de lestatnaci espanyol, la qual cosa s molt significativa:
Al Pas Valenci no hi ha per cap referent dalteritat negatiu dins Espanya en la
component poltico-identitria, per tant, no hi ha altres poltico-identitriament
significatius dins Espanya, tots som uns [...] Amb la qual cosa, els valencians no
tenen de fet un referent dalteritat clar entre els collectius integrats en Espanya, no
determinen amb nitidesa qui sn els altres, i aix s molt difcil destablir un nosaltres (1999: 446).
Cal matisar, per, aquesta suposada absncia dalteritat. Perqu s que nhi ha
una referncia amb la qual identificar-se, tant en un sentit de flia com de fbia, i s
Catalunya i els catalans. Per a la minoria nacionalista valenciana els catalans sn una
referncia positiva (de fet, s lnic grup valenci que la t), el que significaria que
que la component poltico-identitria valenciana es construeix per simpatia amb els
catalans (Castell, 1999: 446). Els que Castell anomena Hreticus, doncs, serien
necessriament catalanfils, amb la qual cosa conclou que lanticatalanisme est
afectant directament la posici nacional dels valencians (1999: 446). O, dit duna altra
manera, lexistncia de lanticatalanisme frenaria la incorporaci al discurs hertic,
321
observem que la societat valenciana presenta una estructura econmica clarament industrialitzada i tendent a la terciaritzaci, amb nivells molt similars als de Catalunya. Tanmateix, la renda per
cpita es troba a un nivell ms paregut al de comunitats autnomes menys industrials i ms agrries, com
ara Galcia, amb la qual comparteix, a ms, els nivells de creixement econmic. De manera que, en el cas
valenci, podem parlar d'una estructura econmica desenvolupada, per duns nivells de vida i de
creixement per sota de les expectatives, donada la seua estructura econmica. Una situaci que
tericament redunda en fer-nos esperar una tendncia cap a la mobilitzaci nacional/regional dels
valencians i valencianes amb una motivaci basada en el greuge comparatiu (Castell, 1999: 4-5).
valencianista, de grups socials en principi receptius. En aquest sentti el regionalisme

anticatalanista inhibeix a si ms no una part dels possibles valencianistes, que no
voldrien assumir lestigma social de ser considerats catalanistes.
El revers daquesta catalanoflia dels nacionalistes valencians ser lanticatalanisme, ms o menys intens, ms o menys explcit, de la resta de grups socials. En la
mesura que la identitat regional valenciana actual, com veurem, ha incorporat el diferenciacionisme envers Catalunya (menystenir o negar els elements culturals i histrics
compartits), Catalunya i els catalans funcionen com una alteritat amb la qual afirmar la
valencianitat (regional i nacional espanyola).
Daltra banda s important per tal dentendre el regionalisme anticatalanisme
destacar que per als valencians i, en concret i en major mesura, per als valencians
del cap i casal, Catalunya i Barcelona sn els referents, amb molta diferncia, que
millor representen la modernitat a lestat (taules 24 i 25).
TAULA 24: PERCEPCI DE COMUNITATS MS MODERNITZADES
Territori
Valncia
Alacant
Elx
Castell
Comarques centrals
Pas Valenci
62
47
105
75
95
Catalunya
596
456
446
571
543
Madrid
144
179
188
232
102
Pas Basc
43
15
39
97
28
Font: Ninyoles, 1996: 76 (en negreta lindicador ms alt de cada territori).
A la ciutat de Valncia un 596% dels enquestats identifica Catalunya com la

comunitat autnoma ms modernitzada, mentre que, a molta distncia, un altre
144% ho fa a la regi de Madrid, un 62% al propi Pas Valenci i un 43% el Pas
Basc. Tot i que a les quatre ciutats ms poblades del pas aix com a les comarques
centrals Catalunya s el pas amb ms freqncia esmentat, cal ressenyar que s
precisament la ciutat de Valncia el que atorga un indicador ms alt, seguit per
Castell (571%) i les comarques centrals (543%) i a molta ms distncia Alacant
(45%) i Elx (446%).
En aquest mateix sentit, no deixa de ser significatiu que, si descomptem el cas
dAlacant, el cap i casal s el territori que menys identifica la modernitzaci amb el
propi Pas Valenci, noms un 62% i a diferncia de Castell (75%), les comarques
centrals (95%) i Elx (105%).
TAULA 25: PERCEPCI DE CIUTATS MS MODERNITZADES
Territori
Valncia
Alacant
Elx
Castell
Comarques centrals
Valncia
50
25322
66
72
64
Barcelona
561
443
398
650
525
Madrid
257
276
439
263
156
Sevilla
21
18
48
45
08
Sant Sebasti
10
09
02
15
10
Font: Ninyoles, 1996: 76 (en negreta lindicador ms alt de cada territori).
Pel que fa a les ciutats s Barcelona, amb un 561%, la ms valorada com a

modernitzada, front un 257% Madrid, un 50% la prpia ciutat de Valncia i uns
exigus 20% Sevilla i 10% Sant Sebasti. Ac tornem a detectar les mateixes claus que
en la taula anterior: Valncia (en aquest cas amb lexcepci de Castell) puntua
Barcelona per damunt que les altres ciutats del pas i aquestes tenen en major
percentatge el cap i casal com a referncia de modernitat que no els seus propis
322
No sembla, doncs, tenir base emprica lafirmaci de Rodrguez-Bernabeu que Alacant observa Valncia, la imita i tracta de contrarestar-la, com Valncia fa amb Catalunya (1994: 15).
habitants (novament amb lexcepci dAlacant). En aquest cas, Madrid, capital de

lestat, s ms referenciada en els cinc territoris preguntats.
s possible que, degut a la Ciutat de les Arts i de les Cincies aix com la 32a
Americas Cup i el Valencia Street Circuit de lestiu de 2008 aquestes freqncies shagen modificat en favor de la ciutat de Valncia i que, en conseqncia, shaja incrementat lorgull local i aminorat lenveja. Tanmateix, all important s destacar que la
ciutat de Valncia mira majoritriament Barcelona i Catalunya com el referent ms
important de modernitat, a molta distncia de Madrid i della mateix i del seu pas. De
fet, a la ciutat de Valncia es presta molta ms atenci cap a la capital de Catalunya
que no a linrevs.
Si els habitants de la ciutat de Valncia opinen a i, en un percentatge important coparticipen si ms no dun cert anticatalanisme, podrem interrogar-nos si significaria que estarem davant duna oposici si ms no a alguns aspectes de la modernitzaci, o almenys a alguns dels seus efectes que es consideraran perversos o negatius. Aquesta seria si ms no la hiptesi de Ninyoles, que una part important dels
valencians participarien dalguna mesura duna ideologia antimodernitzadora:
Cal advertir que les valoracions ms favorables a Catalunya i a Barcelona en ordre a la modernitat saccentuen a la ciutat de Valncia, amb major intensitat que
en altres ciutats del pas, una ciutat en qu destaquen particularment els sectors
que donen suport a lanticatalanisme i a lanomenat secessionisme lingstic. I
cal entendre que aquests fenmens no sn lexpressi ideolgica duna via autctona didentificaci simblica, sin, en primer lloc, lexpressi de la reacci de certs
sectors urbans al procs de modernitzaci social i cultural que ha experimentat el
conjunt de la societat valenciana (1996: 78).
Si, com afirma aquest socileg i sostenim nosaltres, lanticatalanisme s, entre

unes altres coses, una reacci a la modernitzaci encara que, a parer nostre tamb
s una expressi ideolgica duna via autctona didentificaci simblica i algunes
coses ms, s lgic que reaccionen contra Barcelona i Catalunya, smbols modernitzadors per excellncia, si ms no als ulls de bona part dels valencians del cap i casal.
Totes aquestes dades que hem aportat, doncs, serien paradoxals noms en aparena,
ja que no poques vegades sodia all que sadmira.
Aquesta diferncia de modernitzaci ms percebuda que no real, encara que
ja sabem que la percepci dels actors socials condiciona llur acci social, per damunt
de la veracitat o falsedat en qu se sustenten pot provocar el que Greenfeld
anomena ressentiment, s dir, un estat psicolgic causat pels sentiments reprimits
denveja i odi.323 Daquesta manera sentendria com els militants del blaverisme odien i
envegen alhora Catalunya, la qual cosa pot afavorir lorgull particularista i fins i tot
alguna mena de xenofbia.
Potser lanticatalanisme al Pas Valenci no s tant una reacci antimodernitzadora prpiament (al discurs blavero actual, per exemple, no hem constatat una oposici als nous referents paradigmtics de la Valncia moderna o fins i tot postmoderna
ads esmentats), sin una reacci a la modernitzaci catalana i a la modernitzaci
catalanista i una recerca per mmesi, per anttesi duna modernitzaci prpia
que, en aquest cas, voldria dir una modernitzaci espanyola.
Potser en aquest cas sentenga millor les referncies a que els catalans suposadament serien massa interessats. Nosaltres, en canvi, serem ms generosos, ms
323
En casos concrets, particularment a Rssia, on els recursos culturals autctons eren inexistents o clarament insuficients, el ressentiment fou lnic factor important a lhora de determinar en quins
termes especfics es definia la identitat nacional. All on es donava, el ressentiment afavoria lorgull
particularista i la xenofbia; proporcionava aliment emocional per al sentiment nacional naixent i el sostenia sempre que defallia (Greenfeld, 1999: 27).
extravertits marxosos-festeros, oberts, acollidors, simptico-alegres (Piqueras,

1996 i Ninyoles, 1996: 13). No s tant, en conseqncia, que sestiga en contra de la
modernitzaci, com que la via a aquesta haja de ser necessriament com la catalana o
haja dacostar-nos a Catalunya. Volem ser moderns a la nostra manera.
***
Per les dades estadstiques de qu disposem els valencians sidentifiquen molt
escassament amb el conjunt de territoris de llengua catalana. En una recent enquesta
del CIS (n estudi 2667, el treball de camp de la qual fou de l1 al 5 de gener de 2007),
que hem fet servir tamb al subcaptol de les identitats nacionals, les dades de la qual
es reflexen a la taula 26, podem comprovar com noms un 167% dels valencians
afirmen sentir-se molt identificats (65%) o identificats (102%) amb els pasos de llengua catalana, una xifra molt baixa si ho comparem amb les dades de Catalunya,324 la
identificaci territorial amb els quals s majoritria i abasta el 609% (303% molt
identificats i 308% identificats). A ms a ms un 402% dels valencians declaren no
identificar-se gens (29%) o molt poc (112%), la qual cosa tamb contrasta amb els
catalans, ja que tan sols un 71% no sidentifiquen amb els pasos de llengua catalana
(un 44% gens i un 27% molt poc).
TAULA 26: IDENTIFICACI TERRITORIAL AL PAS VALENCI
Identificaci territorial
Pasos llengua catalana
Pasos llengua catalana (CAT)
Poble o ciutat on hi viu
Comunitat Valenciana
Espanya
Europa
Pasos de parla hispana
La humanitat al seu conjunt
Molt
identificat
(9-10)
65
303
512
470
582
215
115
327
7-8
4-6
2-3
102
308
315
322
185
322
255
295
357
273
145
177
207
340
437
258
112
27
15
17
10
08
33
23
Gens
Ns/NC Mitjana DT
identificat
(0-1)
75
380 304
290
44
44
712 250
00
825 199
13
02
806 206
13
15
02
830 216
48
66
680 239
63
97
601 239
35
61
732 245
Font: CIS a www.cis.es. En negreta el valor ms alt i ms baix a cada columna dels extrems. DT = Desviaci Tpica.
Si comparem aquestes dades amb altres mbits territorials podem fer-nos una
idea ms exacta daquesta baixa identificaci dels habitants del Pas Valenci amb els
pasos de llengua catalana, ja que no sols s lespai fsic i social amb menor identificaci dels set diferents que reflexa lenquesta sin que aquest esdev mpliament
rebutjat, cosa que no ocorre amb intensitat semblant en cap altre mbit.
La mitjana didentificaci dels valencians amb els territoris de llengua catalana s
de 380, la xifra ms baixa de totes amb molta diferncia, ja que els altres espais
territorials amb menor identificaci, com la comunitat de pasos de parla hispana,
Europa o la humanitat abasten, respectivament, un 601, un 680 i un 732. Espanya s
lmbit amb major identificaci (830), la qual cosa s molt significativa, seguit de prop
pel municipi (825) i a escassa distncia per la prpia comunitat autnoma (806).
Si sumem la identificaci (les respostes que atorgen un 9-10 i les de 7-8) amb els
pasos de llengua catalana aquesta, com hem vist, s minoritria (167%) i contrasta
notriament amb els altres mbits territorials: el municipi (827%), la comunitat
autnoma (792%), Espanya (767%) i fins i tot la humanitat (622%), Europa (537%) i
la comunitat de pasos de parla hispana (37%).
324
Pot semblar lgic que a Catalunya, territori que dna nom a la llengua comuna i on el nacionalisme sense estat t major suport social i poltic, hi haja una major identificaci amb els pasos de llengua
catalana, superior tamb a la que podria donar-se a les Balears (lenquesta del CIS no les estratificava).
El que s destacable s la distncia immensa entre els valors de catalans i valencians i la baixssima
identificaci dels ciutadans del Pas Valenci respecte a la resta de territoris del domini lingstic.
Si sumem el refs o labsncia didentificaci obtenim resultats en la mateixa direcci. De fet, un 29% dels valencians se sent gens identificat amb els territoris de
llengua catalana. Si ho comparem amb els altres territoris amb menor identificaci
constatem de seguida que la distncia s abismal envers la comunitat de pasos de
parla hispana (63%) i Europa (48%), la qual cosa s, per tant, un indicador de la
important presncia de lanticatalanisme al Pas Valenci. Si sumem els qui no se
senten gens identificats (0-1) i els poc identificats (2-3) sumem, com hem dit, un
402%, xifra altssima si la comparem amb els pasos hispano-parlants (96%), la
humanitat (57%), Europa (56%) i, encara ms, Espanya (25%), el municipi (28%) o
el Pas Valenci (3%).
En definitiva, els valencians majoritriament sidentifiquen molt amb el seu municipi, la seua comunitat autnoma, Espanya i, tamb, per, en menor mesura, amb
Europa, els pasos hispano-parlants i fins i tot amb la humanitat, per, compartivament molt poc amb els pasos de llengua catalana. Els catalans i, en concret, els
catalano-parlants, en conseqncia, sn percebuts com un altre, si ms no per a una
part significativa de la societat valenciana. Tot i que la resposta didentificaci al
conjunt de territoris de llengua catalana s la que presenta major desviaci tpica
(304) dels set mbits territorials, la qual cosa indicaria la presncia duna certa
discrepncia i fins i tot dun conflicte social al voltant daquest afer, la minsa identificaci (i fins i tot el refs) de la societat valenciana s inequvoca. Lanticatalanisme,
doncs, s un factor que est ben present en el Pas Valenci actual, ja que si no no
sexplicaria aquest rebuig tan significatiu i aquesta manca didentificaci.
***
Daltra banda s evident que els valencians i els catalans han fet valoracions estereotipades els uns dels altres al llarg de la histria. Tamb durant la modernitat. Els
vens acostumen a crear estratgies de diferenciaci i lestereotip325 i el prejudici en resulten fonamentals per a aquests objectius. Els estereotips dels altres presenten dues
grans funcions,326 duna banda marquen fronteres i diferncies envers els altres i,
com a conseqncia, reforcen lidentitat collectiva prpia, de cadascun dels grups:
Las actitudes y conductas estereotipadas o prejuiciadas contra los otros, aquellos que pertenecen a un grupo o categora distinto del nuestro, desempean un
papel importante en la afirmacin de la identidad grupal [...] son manipulados para
marcar distancias y fronteras frente a los otros, e indirectamente para afianzar el
sentimiento de pertenencia y solidaridad intragrupal. Estos de dos maneras principales: a) negando-desprestigiando a los otros, sobre todo a aquellos grupos que
son rivales y competidores directos por cualquier motivo; b) haciendo nfasis en
las diferencias que separan al ingroup (el propio grupo) de los outgrups (los otros
grupos en el mismo nivel estructural), no importa su carcter o peso especfico
objetivo (Barrera, 1985: 378-379).
En aquest sentit cal dir que els catalans, en general, valoren els valencians duna
manera ambivalent i que no podrem qualificar en absolut com una puntuaci positiva,
la qual cosa a priori podria semblar-nos sorprenent. Per fonamentar aquesta afirmaci
i, en general, aquest subcaptol ens basarem en una enquesta dOycos de desembre
de 1990 (Garca Ferrando et al, 1994) i en una altra del CIS de desembre de 1994
(Sangrador, 1996) que curiosament venen a coincidir en all fonamental per a la
nostra recerca i les compararem amb un altre estudi del perode 1976-1979 (Garca
Ferrando, 1982).
325
Per a definir els estereotips prendem la proposta de Mackie: creencias populares sobre los
atributos que caracterizan a una categora social y sobre los que hay un acuerdo sustacial (a Sangrador,
1981: 26).
326
Sangrador (1981) enumera quatre funcions: 1) defensa del jo mitjanant mecanismes de defensa; 2) justificaci dactituds o conductes cap al grup estereotipat; 3) economia cognitiva i predictiblitat de la
conducta; i 4) facilitaci de la identitat social de lindividu i de la seua identificaci i integraci grupal.
A lenquesta dOycos (taula 27) la puntuaci que reben els valencians per banda
dels catalans en una escala 0-100 s de 56, per damunt noms de murcians (55) i de
madrilenys (52), els pitjor valorats.327 La diferncia s notria respecte laltra comunitat
catalano-parlant, la balear, que obt un ndex de 63, el ms alt si descomptem els
propis catalans (74). Els segents millors valorats sn bascos, asturians i andalusos
(tots tres nobtenen 60). Fins i tot laltra comunitat de la corona dArag, els aragonesos, superen els valencians en 3 punts (59).
TAULA 27: SENTIMENTS CAP ALS ALTRES PER COMUNITATS AUTNOMES
Anda- Arago- Astu- Bale- BascosCana- CntabresCastellansCatalans Extre- Ga- Lleo- ManxecsMadrilenys Murcians Nava- Rio- Valenlusos nesos rians ars
ris
menys llecs nesos
rresos jans cians
Andalusia
Arag
Astries
Balears
Canries
Cantbria
Cast.-Manxa
Castella-Lle
Catalunya
Extremadura
Galcia
Madrid
Mrcia
Navarra
Pas Basc
Rioja
Valncia
84
58
39
63
59
57
67
59
60
71
65
74
63
60
60
69
61
54
86
39
63
48
54
61
61
59
58
64
70
51
65
59
75
60
56
58
90
61
49
61
59
63
60
58
73
71
51
62
62
72
58
47
56
35
73
51
49
54
54
63
53
59
63
49
58
55
69
63
35
45
35
50
40
53
45
49
60
39
56
53
33
74
77
61
53
56
57
41
64
90
51
58
55
58
59
61
65
53
57
56
68
59
50
58
44
60
48
76
57
62
59
58
68
70
48
63
57
72
58
59
61
47
59
47
58
76
84
58
67
67
82
58
63
63
77
61
39
47
29
59
40
41
44
45
74
50
52
49
37
57
56
64
55
56
55
35
62
46
49
58
57
59
89
60
49
49
57
58
72
58
56
56
45
61
50
52
56
60
59
53
82
68
48
59
58
70
58
49
57
48
62
46
55
57
75
58
56
70
71
47
59
58
69
58
54
55
37
59
46
52
78
59
58
58
64
71
50
58
56
67
61
55
60
45
54
50
59
62
63
52
66
64
89
54
58
54
71
56
51
56
40
57
46
51
58
57
55
59
62
66
87
59
56
70
61
48
61
41
58
45
58
55
57
59
54
64
66
47
88
71
76
57
52
60
43
59
46
58
57
60
58
54
64
68
48
73
66
95
59
53
56
37
61
48
51
56
56
56
54
62
64
54
64
58
71
67
Font: Taula 9 a Garca Ferrando et al., 1994: 29. Indicador de 0 a 100, on el valor 0 indica mxima estranyesa i 100
mxim bon venatge.
A lenquesta del CIS la puntuaci que reben els valencians per banda de catalans en una escala 0-10 s de 655. En aquest cas aquesta valoraci est per damunt
de quatre comunitats: els gallecs (648), els riojans (652), i novament murcians (614) i
madrilenys (613) sn els pitjor valorats.328 En aquests estudi millor valorats que els
valencians sn, per aquest ordre: andalusos (744), aragonesos (714), balears (682),
bascos (680), castellano-lleonesos (679), canaris (672), asturians (671), navarresos i
castellano-manxegs (670), extremenys (658) i cntabres (656).
Aquestes dades probablement indicarien una reacci de disgust respecte de
lanticatalanisme al Pas Valenci. De fet, si les comparem amb lestudi coordinat per
Garca Ferrando sobre regionalisme i identitats collectives en els anys 1976-79, la
valoraci dels catalans respecte els valencians era significativament millor. A la ciutat
de Barcelona els valencians ocupaven el tercer lloc pel que fa a la millor valoraci
per darrere dandalusos i empatats amb bascos i aragonesos i a la resta de Catalunya abastaven el segon darrere dels andalusos i empatats amb els mallorquins
(1982: 449). Aquestes dades tamb apuntarian a qu la particular transici democrtica valenciana i el blaverisme han tingut un efecte considerable en la percepci dels
catalans. Tot plegat mostraria que les relacions venals entre valencians i catalans no
sn darrerament particularment fraternals (catalanes y valencianos, por cierto, no
327
Cal assenyalar que els valencians obtenen millors puntuacions en noms sis casos: La Rioja
(71), Madrid qesti no recproca i Navarra (64), Galcia (62), Balears (61) i Pas Basc (58).
Castellano-manxecs, castellano-lleonesos i aragonesos igualen la puntuaci catalana (56) i sis
lempitjoren: Astries comunitat molt crtica envers les altres (37), Canries (48), Cantbria (51),
Andalusia (53), Extremadura i Mrcia (54). De tal manera, que tamb es podria fer la lectura que els
catalans estan si fa no fa en la mitjana de la valoraci dels valencians (56315).
328
Els valencians, tot i que en aquest estudi noms estan desagregades set comunitats, sn pitjor
valorats pels bascos (595), pels gallecs (616), pels madrilenys (636) i fins i tot per la resta de comunitats
(626). Sn millor valorats noms pels andalusos (669), pels castellans, agrupats castellano-lleoneosos i
castellano-manxegs, (665) i, bviament, pels propis valencians (855). De tal manera que tamb es podria
fer la lectura en aquest cas que els catalans estan per damunt de la mitjana estatal en la valoraci dels
valencians.
parecen mostrar una especial afinidad. Sangrador, 1996: 178), tal com es pretenia,
com hem vist, a la Renaixena.
Respecte una valoraci ms detallada que dels valencians tenen els catalans farem servir les dades de lestudi, el treball de camp del qual fou a principis de 1983, de
Barrera La dialctica de la identidad en Catalua. A partir daquest simplement
apuntarem algunes dades que puguen situar millor lestudi i la comprensi posterior de
lanticatalanisme al Pas Valenci. Dentrada sembla que els catalans, tot i que
reconeixen el carcter treballador i fins i tot seris dels valencians, no tenen una opini
positiva en excs de nosaltres. s com si se sentiren desorientats, amb sentiments
pertorbadors. Els valencians, doncs, no generen confiana ni simpatia entre la majoria dels catalans:
Respecto a los valencianos, los catalanes manifiestan tener sentimientos contrapuestos, ambivalentes, que en ocasiones les resultan perturbadores. Algunos encuestados dicen no saber a qu atenerse con los valencianos, no ven claro dnde
situarlos. Existe una atmsfera evidentemente enrarecida, tensa, entre valencianos y catalanes. Los encuestados reconocen que los valencianos son trabajadores, e incluso serios, pero no les tienen mucha confianza y simpata. Como
veremos ms adelante, el concepto de falsedad es muy a menudo aplicado contra
ellos. Las relaciones entre valencianos y catalanes, como indican estos datos, estn plagadas de equvocos, susceptibilidades, mutua hostilidad, tensin. Una relacin de vecinos y hermanos de lengua muy deteriorada (Barrera, 1985: 385).
Els valencians estan, doncs, en una posici ambigua en la valoraci dels catalans (un 246% fa dells una avaluaci favorable i un percentatge semblant, un 267%,
desfavorable), mrit que comparteixen amb els castellans i els murcians. Si b s
cert que no sn valorats molt negativament (com ho sn els madrilenys i els andalusos)329 tampoc ho sn molt positivament (com sn catalogats els propis catalans i els
bascos). De fet, s ressenyable que els valencians no estiguen en el grup de mallorquins, aragonesos i gallecs, que sn considerats duna manera moderament positiva.
En aquest sentit, tot i que potser s precipitat afirmar res concloguent, s semblaria,
com ja hem apuntat, que lanticatalanisme i el conflicte identitari al Pas Valenci han
incrementat un cert antivalencianisme si ms no en una part significativa dels
catalans. Barrera sost que lanticatalanisme dels valencians (ja hem dit que els
estereotips impliquen sovint interpretacions esbiaixades per metonmiques) provocaria
una certa perplexitat i confusi a Catalunya:
Frente a quienes en Catalua afirman que el valenciano no es sino un dialecto
del cataln, y defienden el concepto Pasos Catalans como comunidad de todas
las tierras y gentes de habla catalana, los valencianos niegan esa catalanidad y
afirman su identidad diferenciada, tachando a los catalanes de imperialistas. Lo
cual es interpretado por los catalanes como actitud inamistosa, hostil o, en todo
caso, incomprensible; causa de confusin por provenir de quienes son hermanos
de lengua, historia y cultura. De manera que son calificados de medias tintas, indefinidos, hbridos, ni catalanes ni castellanos, son catalanes pero quieren ser moros, etc (1985: 407).
Cal assenyalar, aix mateix, que resulta molt significatiu que els votants dels partits nacionalistes catalans (CiU i ERC) valoren ms negativament els valencians que
els votants de les forces nacionalistes espanyoles (entre aquests els votants de partits
de centre-dreta i dreta ho fan millor que no els desquerra i centre-esquerra), qesti
que concorda, aix mateix, amb els ciutadans que noms es consideren catalans, a
diferncia dels que es senten catalans i espanyols. La valoraci dels mallorquins s
precisament a linrevs en tots dos casos. s dir, a major nivell de catalanisme s t
329
dalusos.
A diferncia de lestudi dOycos on, com hem vist, els valencians sn pitjor valorats que els an-
una pitjor percepci dels valencians.330 Daltra banda els valencians sn millor
classificats entre els que no tenen estudis o que compten amb estudis primaris o de
formaci professional. Sn significativament pitjor valorats entre els catalans amb
batxiller o amb estudis universitaris.
Pel que fa a la percepci dels valencians respecte els catalans cal dir que tampoc no s positiva. Els catalans, segons lenquesta dOycos (taula 27), sn els segons
pitjor valorats de totes les comunitats autnomes, per davant noms dels bascos, i
segons lenquesta del CIS sn directament els pitjors valorats, dues dcimes per davall
dels bascos el que indicaria que lespanyolisme de la majoria dels valencians, duna
manera semblant al daltres comunitats autnomes uniformistes, influeix en la percepci daquestes comunitats separatistes. En lesquesta dOycos en lescala 0-100 els
catalans reben un 55 i en la del CIS, escala 0-10, un 603 (cinc dcimes per davall que
els catalans valoren els valencians), el que esdevindria un indicador bastant significatiu
de la influncia que ha tingut durant la transici i la dcada dels huitanta lanticatalanisme al Pas Valenci.331
Curiosament en lenquesta dOycos la millor valoraci dels valencians tamb correspon als balears, amb idntic ndex que la valoraci dels catalans, un 63. Seguidament andalusos, manxecs i murcians (61) i aragonesos (60). Els tercers pitjor valorats
sn els madrilenys (56). En lenquesta del CIS els madrilenys continuen sent els
tercers pitjors valorats (647). Els millors valorats en aquest cas sn els castellanomanxecs (713), els aragonesos (690), els canaris (689), els andalusos (676) i els
castellano-lleonesos (675).
En canvi, a un estudi de finals de la dcada dels setanta els valencians valoraven als catalans en tercer lloc respecte la resta de comunitats autnomes, un punt
noms per davall dels andalusos i els murcians, i per damunt dels castellans i altres.
Els extremenys i els lleonesos ocupaven el darrer lloc (Garca Ferrando, 1982: 546).
De tota manera, com ja hem vist a la cita lanterior, tamb els catalans ens valoraven
bastant b. Caldria relativitzar, doncs, les dades daquell estudi o concloure que la
330
Excedeix tamb daquesta recerca lestudi detallat de les relacions entre el nacionalisme catal i
el Pas Valenci i, ms en concret, de la percepci daquest sobre els valencians i el blaverisme.
Tanmateix analitzarem mnimament aquest aspecte sovint, a ms, poc estudiat i mal conegut. En general,
podem destacar que el catalanisme i, en general, el conjunt de la societat catalana, ha tingut malgrat el
discurs apocalptic del blaverisme poc dinters en el Pas Valenci. Les notries i notables excepcions
han sigut, precisament, infreqents. Fins i tot a parer dalgun autor una part significativa dels elements
identitaris compartits amb el Pas Valenci i les Illes Balears shan viscut des de Catalunya duna manera
patrimonial, privativa, la qual cosa podria justificar qesti amb la qual no s fcil coincidir la
temptaci secessionista: Dissortadament, la societat catalana, i aix malgrat els tmids esforos dels
darrers anys, continua fent del catal una qesti privativa, patrimonial, una posici que, sense dubte,
desperta la temptaci secessionista tant al Pas Valenci com a les Balears (Viadel, 2006: 35). En
qualsevol dels casos des del nacionalisme valenci en general, duna manera ms o menys lacrimgena,
s que sha lamentat i criticat la desatenci per banda de Catalunya i del nacionalisme catal als
catalanistes del Pas Valenci.
331
No obstant aix, cal tenir en compte que els catalans obtenen puntuacions baixes en general a
la gran majoria de comunitats autnomes. De fet, a lenquesta Oycos onze comunitats autnomes valoren
els catalans per davall dels valencians: Astries (29), Mrcia (37), Andalusia (39), Canries (40),
Cantbria (41), Castella-la Manxa (44), Castella i Lle (45), Arag (47), Madrid (49), Extremadura (50) i
Galcia (52). Els qui millor valoren els catalans sn els riojans (64), comunitat que t en general percepcions molt altes de la resta despanyols, els balears (59), els navarresos (57) i els bascos (56). I a
lenquesta del CIS obtenen, tret de lautovaloraci (871), la millor valoraci per banda dels valencians:
439 a Galcia, 450 a Andalusia, 486 a Castella i al Pas Basc!, 507 a Madrid i 453 a la resta de lestat.
Aix, segons lenquesta dOycos, tamb es podria fer la lectura que els valencians sn els cinquens que
millor valoren els catalans i bastant per damunt de la mitjana de les comunitats autnomes (4775) i
segons lenquesta del CIS, tot i que els valencians valoren els catalans en darrer lloc, que la catalanofbia
s superior a la resta de territoris que no al Pas Valenci. De fet, els catalans en aquest estudi sn els
pitjor valorats a tot lestat (550), els que ms rebuig tenen com a possibles companys del treball (492) i,
curiosament, Catalunya seria la comunitat autnoma on es viu millor (664%), amb molta diferncia, la
ms suposadament afavorida pel govern espanyol (767%), al pas tamb (739% per noms el 246% de
Madrid) de tal manera que cabe destacar que la actitud hacia catalanes es, sistemticamente, la ms
baja en todas las C.A. analizadas aqu, incluso entre vascos y valencianos (Sangrador, 1996: 178).
irrupci del blaverisme i el particular enfrontament identititari al Pas Valenci hauria

empitjorat decisivament les relacions entre valencians i catalans, hiptesi bastant ms
versemblant.
En aquest sentit tamb conv tenir present que lanticatalanisme ha crescut en
general a tot lestat. De fet, si comparem les dades dOycos de 1990 i del CIS de 1994
respecte les de 1979 (Garca Ferrando et al, 1994: 31), la valoraci dels catalans ha
tingut una davallada no sols generalitzada sin intensa amb noms lexcepci de
Balears (que ha mantingut lindicador de 59) i Extremadura que lha pujat una dcima
(de 49 a 50, tot i que el 1979 era la que pitjor els valorava). En aquest sentit cal
ressenyar davallades de ms de la meitat a Astries (de 61 a 29), de 20 punts a
Canries (de 60 a 40); de 16 punts a Mrcia (de 53 a 37), de 15 punts a Andalusia (de
54 a 39) i relativitzar, doncs, la davallada al Pas Valenci de 3 punts (de 58 a 55).
Pel que respecta a lesteoripaci de bona part de les diferncies entre valencians
i catalans, des de la perspectiva valenciana, el blaverisme aprofitar i perllongar la
percepci social daquestes diferncies presents als discursos populars332 i les reformular duna manera bastant efica. Com a exemplificaci pot servir una de les suposades diferncies entre els accents valenci i catal (mitjanant loposici dol-dur)
que el blaverisme nha instrumentalitzat. Suposadament seria la dolor daquell i la
duresa daquest, entre daltres, un indicador de la diferncia de les dues comunitats:
La lengua catalana no es un invento cataln. La lengua valenciana, la autntica,
tiene un sonido muy dulce, que contrasta con la dureza del cataln, y que est
plagada de arabismos (Isabel Oliver: El complejo de inferioridad cataln, DV,
16-V-2006).
Per tot plegat hem de concloure que les relacions entre Catalunya i el Pas Valenci disten de ser normals. Malgrat existir un seguit dinteressos econmics i culturals compartits sn, en general, dues societats que vieuen desquenes una de laltra,
tot i que certament ms Catalunya respecte Valncia que no a linrevs. Ac, com ja
hem vist, es mira ms atentament el que ocorre al nord. Tot i que es difcil comprovar
fins a quin punt ha sigut responsabilitat directa o indirecta del blaverisme, en aquesta
tesi sostindrem que lxit social del discurs anticatalanista ha entrebancat una major
normalitat en aquestes relacions. La seua inexistncia s un altre smptoma de qu
el blaverisme ha influt decisivament no sols als discursos socials i poltics del pas
sin tamb entre les relacions generals entre Valncia i Catalunya.
10.6 Conclusions
La cultura poltica dels valencians indica els segents trets caracterstics: 1) un
molt baix inters per la poltica (tot i que lleugerament superior a la mitjana espanyola)
i una relativament baixa satisfacci amb la situaci poltica; 2) tot i que el suport al
sistema democrtic s clarament hegemnic, aquest es deu matisar pel destacable
suport a lopci tecnocrtica i, en menor mesura, a la carismtica (particularment entre
les persones de dretes, materialistes, amb ingressos baixos i prctica religiosa mdia)
envers aquest, per la qual cosa la temptaci autoritria o autocrtica entre els valencians no podem descartar-la definitivament. Ms encara quan els valencians manifesten una desconfiana molt elevada cap a les institucions democrtiques (el perfil
332
Als discursos populars s ben freqent lestereotipaci negativa del ve o del prxim (vegeu, sin, lobra de de Sanchis Guarner Els pobles valencians parlen els uns dels altres 1963). En el cas
que ens ocupa en els darrers trenta anys, en general, sha produt un estranyament entre dues societats i
dos governs que, tot i comptar amb elements competidors en lesfera econmica, presenten importants
elements comuns, culturals i histrics, per tamb poltics i econmics, en particular en el desenvolupament de leix mediterrani peninsular. Lanticatalanisme ha sigut un factor fonamental per poder entendre
aquest estranyament. Existeix la frase dita a Catalunya Valenci i home de b no pot ser i a Valncia
Catal, si no te lha feta, te la far.
ms crtic es dna entre persones de religiositat alta, de ms de 65 anys i, en menor

mesura, de dretes, deducaci baixa i dingressos baixos) i 3) la moderaci i el posicionament reformista sn inequvocament majoritaris.
Els valencians confien ms en les institucions internacionals (per damunt de la
mitjana espanyola) que no en les espanyoles (tret de la Corona, que s la millor valorada, amb diferncia i de la policia) o en les autonmiques (per davall daltres territoris). Les institucions privades ms valorades sn lecologisme i les grans empreses i
el pitjor els partits poltics. Els valencians prefereixen lordre i la igualtat que la llibertat.
Existeix, doncs, un fort sentiment igualitarista i un gran desig dordre.
Aix mateix sn els que ms destaquen en lopci capitalista i individualista pel
que fa a la direcci dempreses i les altes valoracions del treball, la productivitat i de la
meritocrcia alhora que sobreixen de la mitjana espanyola en la defensa de lestat del
benestar i del proteccionisme. Tamb destaquen per la tolerncia envers el divorci,
lhomosexualitat, leutansia, lavortament i la prostituci i per donar molta importncia
a la famlia. Daltra banda, se senten ms felios i satisfets que la mitjana espanyola, el
que confirmaria el tpic creat pels idelegs de la Renaixena.
Daltra banda la identitat nacional espanyola s inequvocament majoritria al
Pas Valenci i lespanyolisme molt superior a altres territoris de lestat. A ms, els
valencians atorguen molta importncia al castell com a factor didentificaci de la
identitat nacional espanyola i presenten una alta concepci castellanocntrica de la
histria. Amb la tesi de lexcepcionalitat valenciana es vol fer notar que s lnic territori
de lestat amb llengua prpia, una politeia histrica i, sobretot, la presncia dun nacionalisme propi centenari on aquest no ha aconseguit passar de resultats electorals i
socials marginals i molt allunyats dels altres nacionalismes sense estat. A aquesta
excepcionalitat ha contribut el blaverisme.
Pel que fa al sistema comunicatiu valenci, aquest ha estat molt condicionat per
lestructura meditica franquista i, durant si ms no la transici democrtica, salini
majoritriament a favor de les tesis del blaverisme, de tal manera que ha esdevingut
un mecanisme particularment important en la reproducci social daquest. Aquest
sistema s molt dependent de lespanyol, la presncia del valenci ha sigut marginal
(degut a la pressi efica del regionalisme anticatalanista, que ha aconseguit bandejarlo als mdia perqu, entre daltres factors, ha acabat sent associat amb el conflicte) i
laudincia dels mitjans de Catalunya, tant impressos, com radiofnics i televisius, s
clarament marginal.
Daltra banda en els darrers trenta anys, en general, sha produt un estranyament entre el Pas Valenci i Catalunya, entre dues societats i dos governs que, tot i
comptar amb elements competidors en lesfera econmica, presenten importants elements comuns, culturals i histrics, per tamb poltics i econmics, en particular en el
desenvolupament de leix mediterrani peninsular. Lanticatalanisme, doncs, ha sigut un
factor fonamental per poder entendre aquest estranyament. Actualment les relacions
institucionals entre Catalunya i el Pas Valenci, i entre les societats civils catalana i
valenciana, doncs, disten de ser fludes i normals.
En general, les dues societats viuen desquenes una de laltra, tot i que certament ms Catalunya respecte Valncia que no a linrevs, ja que, sobretot per als
ciutadans del cap i casal Barcelona i Catalunya sn els principals referents de la
modernitzaci, la qual cosa tamb podria apuntar a que el regionalisme anticatalanista
es fonamentaria en alguna forma de ressentiment. De fet, a partir de les dades empriques de qu disposem, a diferncia de la transici democrtica on les puntuacions
eren de major germanor, ni les valoracions dels valencians als catalans sn massa
positives ni les dels catalans cap als valencians. Tot i que es difcil comprovar fins a
quin punt ha sigut responsabilitat directa o indirecta del blaverisme, sembla que aquest
hauria sigut si ms no un factor important per entendre aquests estranyaments collectius.
IIIA PART. BLAVERISME: QUI SN,

QU FAN, QU DIUEN I COM HO DIUEN
En aquesta investigaci per anticatalanisme entendem tant el rebuig i la fbia a

Catalunya i als catalans com, ms concretament, loposici als pressupsits i objectius
econmics, culturals i/o poltics del catalanisme i/o del nacionalisme catal. No est
clara, per, la distinci entre catalanisme i nacionalisme catal (alguns afirmaran que
aquest s ms ampli, autonomista, i aquell ms restringit, dalguna manera sobiranista,
de tal manera que tots els nacionalistes catalans serien catalanistes per no tots els
catalanistes serien nacionalistes catalans) per als efectes que ens interessa ac incloem tots dos conceptes, ja que lanticatalanisme s tant anticatalanista com antinacionalista catal aix, com veurem, antipancatalanista. En qualsevol dels casos, tant el
catalanisme com el nacionalisme catal es caracteritzaran per, si ms no, la defensa
dun programa que inclou la gesti de la riquesa econmica generada a Catalunya, la
defensa de la normalitzaci de la llengua catalana i la bsqueda duna autonomia
poltica mplia per a Catalunya i, segons com, els Pasos Catalans.
El blaverisme, doncs, ser inequvocament anticatalanista, fins a lextrem de ser
el tret o un dels trets que ms el caracteritzen. Ser, per, un anticatalanisme autoctonista i regionalista valenci, amb altres trets singulars i propis. De tal manera que tots
els blavers seran anticatalanistes per no tots els anticatalanistes valencians seran
necessriament blavers, tot i que s ho seran la gran majoria, per la qual cosa el
blaverisme ser el principal moviment social anticatalanista del Pas Valenci fins a
lextrem que acostumen a confondres blaverisme i anticatalanisme.
A aquesta recerca, en conseqncia, definim el blaverisme, el nostre objecte especfic destudi, com un populisme regionalista, conservador i retricament antimodernitzador que fa de lanticatalanisme el seu leiv motiv fonamental per construir una regi
plenament integrada a Espanya i alhora el ms allunyada possible de Catalunya, que
naix a les acaballes del rgim franquista i a les primeries de la transici democrtica i
que aconsegueix imaginar una identitat regional valenciana anticatalana que ha esdevingut en bona mesura hegemnica mitjanant un discurs i un moviment sociopoltic
que ha condicionat decisivament el sistema poltic valenci.
En aquest sentit el blaverisme s un moviment social articulat pel discurs de
lanticatalanisme i la defensa dun paquet simblic diferenciacionista de Catalunya i
dels catalanistes que, com ja hem explicitat i veurem detalladament, bsicament
engloba la senyera amb franja blava, la denominaci de Regne de Valncia (o ja a
partir de 1982 de loficial Comunitat Valenciana) i la consideraci de qu el valenci s
una llengua independent de la catalana.
Aquesta ideologia i moviment social sexpressa alhora a tres nivells distints que
mereixen la nostra atenci com a socilegs: a) explcitament en diverses organitzacions socials i poltiques aix com a diversos mitjans de comunicaci; b) duna manera
ms confusa a determinades manifestacions festives i rituals de la societat valenciana,
com la festa de les falles o la process cvica del 9 doctubre i c) mplicitament a la vida
quotidiana.
En aquesta tercera part ens endinsarem especficament en lestudi del blaverisme i, en concret, de la capacitat daquest dinterferir en la construcci de la identitat
valenciana fins al punt desdevenir socialment hegemnic aix com en les particulars
estratgies poltiques daquesta ideologia i daquest moviment i, en concret, el discurs
especfic daquest, una narrativa que ha tingut un xit indubtable.
Captol 11. La gnesi i levoluci del blaverisme

Est relativament poc estudiada tant la base social com la histria de lanticatalanisme al Pas Valenci i, en particular, des de la transici democrtica en. Aquesta
recerca, com ja hem explicitat, se centra en el discurs del blaverisme i en la reproducci social daquest per esdev imprescindible si ms no una aproximaci a levoluci
histrica daquest moviment (que abordarem en aquest captol) aix com als estrats
socials ms permeables al discurs del blaverisme i a lentremat associatiu i institucional que li dna suport (que veurem al captol dotz i tretz).
Per analitzar la gnesi i levoluci del blaverisme hem decidit diferenciar-lo en
quatre perodes histrics. Com qualsevol taxonomia, t alguna cosa darbitrria, per
atenent a qu el discurs sha mantingut bastant constant, hem decidit apostar com a
criteri diferenciador no levoluci ideolgica i s els distints graus de desenvolupament
del moviment aix com per les seues estratgies mobilitzadores. En aquest sentit
tindrem quatre etapes diferenciades:
1) el primer, corresponent al naixement i primer desenvolupament daquest durant la transici democrtica, que anir aproximadament des de 1975 fins a finals de 1977: aquest es caracteritzar per lassumpci organitzada de bona
part de lstablishment franquista local de lanticatalanisme com una estratgia
populista de reconversi poltica al perode democrtic aix com la incorporaci dun grup dintellectuals i valencianistes histrics. Tots plegats esdevindran un grup de pressi significatiu, per encara minoritari;
2) el segon, corresponent a la conversi en un moviment de masses i que podem datar des de 1978 fins a 1982. Es caracteritzar per una altssima mobilitzaci social, particularment canalitzada pel GAV; per locupaci dentitats
culturals histriques (LRP i RACV) i laposta pel secessionisme idiomtic i per
lassumpci daquest discurs, particularment a partir de 1979, per banda de la
UCD i dalguns mitjans de comunicaci, com paradigmticament LP, que instrumentalitzaran i alhora exemplaran la base social del moviment com una estratgia per assolir lhemegonia poltica i de desgastar a lesquerra majoritria;
3) el tercer suposar la legitimaci cultural i poltica del blaverisme aix com una
expansi social significativa acompanyada dun instrument partidista, UV, que
experimentar un consegent important creixement electoral. Abarcar prcticament dues dcades, de 1982 a 1999, tot i que podrem distingir dos subperodes: de 1982 a 1995, on governar les noves institucions de la Generalitat
el centre-esquerra espanyol (que tractar de desactivar el blaverisme) alhora
que el blaverisme tractar (i aconseguir en bona mesura) desgastar el
Consell i lhegemonia poltica de lesquerra. En realitat sestablir un doble joc
entre poder i oposici de desactivaci-desgast en qu loposici acabar per
guanyar la partida; i de 1995 a 1999, on el centre-dreta, de la m dun acord
PP-UV, assolir el poder de les institucions autonmiques i on sapli-car si
ms no parcialment el programa del blaverisme;
4) i, per ltim, el perode que va des de 1999 fins a lactualitat que es caracterizar per la marginalitat electoral del blaverisme poltic (diverses crisis de lideratge i, sobretot, la reconstrucci poltica de la dreta espanyola al voltant del
PP el conduiran a lextraparlamentarisme) i lassumpci, dins dun entremat
ideolgic polidric, per banda del PP del discurs blavero aix com locupaci
de lestructura associativa principal daquesta, de tal manera que esdevindr
el partit regional valenci, la fora poltica que la majoria dels militants regionalistes i anticatalanistes identificaran com a defensors dels interessos valencians. Alhora resorgir un blaverisme ortodox al voltant de CVa i del GAV,
en competncia amb el PP, per que esdev un grup de pressi funcional per molt minoritari.
11.1 1975-1977: de quatre gats a grup de pressi

Aquest embri blaver adquiriria la seua autntica dimensi scio-cultural i sciopoltica quan, desprs del 1974-1975, la majoria de la dreta de la ciutat de Valncia, superada per la marxa dels esdeveniments poltics i potser conscient de les
seues mancances ideolgiques fruit de la seua desvinculaci histrica de la lluita antifranquista comen a potenciar la valenciana i el blaverisme com a doctrina alternativa [...] Fou en aquest moment quan el blaverisme [...] deix de ser
una ideologia marginal (Cuc, 1989: 296). Cursives de loriginal.
Tot i que el blaverisme, en un sentit estricte, no ha deixat mai de ser una ideologia quantitativament minoritria en la societat valenciana, el que Alfons Cuc ens descriu en la cita anterior s el procs pel qual aquest pass durant les darreries del
franquisme i les primeries de la transici democrtica de ser una proposta molt minoritria, embrionria, assumida per una part de lstablishment franquista local ansis de
continuar en llocs dirigents, aix com duns pocs lletraferits sense apenes suport social
(en una fase semblant al que ha abastat fins ara lanticatalanisme balear o gonellisme),
a esdevenir primerament a un grup de pressi emergent i al capdavall resultar ser un
moviment de masses que condicion la construcci social i poltica del que vindria a
denominar-se estutriament Comunitat Valenciana.
La narraci del fallit historiador valenci se centra en qu la dreta de la ciutat de
Valncia, en veure amenaada la seua tradicional hegemonia social, fu s del blaverisme com a retrica a labast amb qu erosionar la presa del carrer per banda de
lesquerra poltica, dels sindicats de classe i del valencianisme poltic, que es concret
en la manifestaci multitudinria del 9 doctubre del 1977, aix com el control de les
principals institucions pbliques valencianes, el Consell Preautonmic i, el 1979, arran
de les primeres eleccions municipals democrtiques des de la dcada dels trenta del
segle passat, el control, entre daltres, de lajuntament de la capital i de la Diputaci de
Valncia.
Aquesta percepci del blaverisme en certa mesura ha quallat, de tal manera que,
amb matisos, ha sigut repetida posteriorment. En particular sha apuntat, amb encert a
parer nostre, que ls del regionalisme anticatalanista ser instrumentalitzat per les
classes dirigents valencianes fonamentalment en veure perillar lhegemonia durant la
transici democrtica i com una frmula daconseguir noves formes de legitimaci
poltica333 en la societat valenciana en un context de canvi social profund:
La derrota electoral de la UCD a les generals de juny de 1977 (front al PSOE)
havia estat un avs per a la classe dominant valenciana que la seua hegemonia
social, consolidada durant el franquisme, perillava amb els nous canvis socials i
que havia de cercar noves formes de legitimaci poltica [....] Daquesta manera
les classes dominants van sacrificar la tan pregonada cohesi social per imposar
la seua narrativa nacional i perpetuar les formes de dominaci simblica (entre altres) de lEstat-naci espanyol, per sobretot garantir-se un slid control social en
el context de la modernitzaci del Pas Valenci (Alberola, 2002: 13-14).
El blaverisme, doncs, shauria dentendre com la reacci cap a una esquerra i

cap a un nou nacionalisme valenci amb possibilitats (improbables, tot sha de dir)
desdevenir hegemnic a la societat valenciana. En aquest sentit s versemblant,
talment com defensava Cuc, la hiptesi que lanticatalanisme noms sestimula com
333
No cabe la menor duda de que el blaverismo fue utilizado como instrumento de legitimidad poltica por parte de una derecha que tras las elecciones de 1977 vio peligrar su propia subsistencia (Ario
i Llopis, 1993: 13).
a conseqncia duna intrumentalitzaci poltica: quan es constata o salbira una

amenaa contra les concepcions centralistes i unitaristes de lEstat (1996: 30).
Anselm Bodoque, a ms a ms, apunta una tesi sugerent, la de la segona radicalitzaci al segle XX de les classes dirigents valencianes. Segons aquest politicleg,
durant la transici democrtica duna manera anloga al progessiu conservadurisme
i radicalitzaci daquestes durant la II Repblica espanyola, on tamb van veure
amenaada la seua hegemonia social, les classes burgeses valencianes majoritriament haurien optat pel conservadurisme i pel regionalisme anticatalanista, que era una
narrativa que estava a labast i amb la qu podia respondre de manera exitosa a la
narrativa alternativa fusteriana, aleshores socialment emergent, aix com a la legalitzaci dels sindicats de classe i a les primeres victries electorals dels partits desquerra:
Mentre que, fcilment, durant la transici a la democrcia, amb una crisi econmica que lafecta especialment, temer que lemergncia del moviment obrer, dels
partits progressistes i del nou nacionalisme valenci, i el predomini electoral de
lesquerra podria fer trontollar la seua situaci social i coneixer un nou procs de
radicalitzaci cap a posicions conservadores, incorporant-hi a bona part de la nova
burgesia nascuda a les dues dcades anteriors (2000: 17).
Clar est que imaginar el regionalisme anticatalanista nicament com un instrument de les classes dominants contra la valencianitzaci o contra lesquerra potser s
una mica simplista. De fet, el blaverisme ser una reacci, en certa mesura incontrolada, que anir ms enll dels interessos de determinats dirigents o grups. Per tant,
uns altres factors, tot i que escapen als objectius de la nostra recerca, com les contradiccions i insuficincies del discurs fusteri o lexigua base social del valencianisme
tamb hauran de ser factors a tenir en compte, ja que potser no seria tampoc exagerat dir que el blaverisme no hauria crescut tant si el valencianisme histric haguera
tingut ms formaci i ms coherncia (Saragoss, 1996: 85).
Tot i que coincidim amb la tesi compartida des de la histria, la cincia poltica
i la sociologia de qu la instrumentalitzaci de lanticatalanisme per banda dun
sector dirigent del franquisme local, fou un factor indubtable en la gnesi del blaverisme, aquesta no acaba dexplicar plenament, per, el fenomen de lexpansi social
daquest regionalisme. En conseqncia en ser un factor necessari per no suficient.
Per qu la dreta de la ciutat de Valncia i de lrea dinfluncia daquesta fu servir
precisament el blaverisme i no altres ideologies o estratgies? Per anem a pams.
Datar el naixement duna ideologia i dun moviment poltic acostuma a tenir alguna cosa darbitrria. Els processos socials tenen uns antecedents i establir una ratlla
cronolgica a partir de la qual podem considerar llur existncia t sempre alguna
cosa darriscat. Tot i aix, nosaltres considerem que el blaverisme, com a ideologia
nova, que far del regionalisme, el populisme i, sobretot, lanticatalanisme els seus
trets principals, naixer durant lany 1975, quan lagonia de Franco i del propi rgim
dictatorial era imminent i palesa.
Aix mateix dividir el blaverisme en dues fases durant la transici democrtica
tamb presenta diverses problemtiques. Tot i aix nosaltres en som partidaris perqu
aix es mostra ms clarament levoluci dun moviment que nasqu a partir dunes
determinades elits per que en un perode molt curt esdevingu, literalment, un moviment de masses. En aquest sentit, tindr una primera fase, molt curta, bsicament de
militncia de quadros per expansiva, que podrem estendre entre 1975 i juny de 1978
i una segona fase, des de juny de 1978 fins a 1982 (amb laprovaci final de lEstatut
dAutonomia), duna altssima mobilitzaci social. Vicent Bello anomenar aquests dos
perodes com etapa inicial o reacci antidemcrata tardofranquista i segon perode o consolidaci del blaverisme (1988: 69-70).
Hem triat la concentraci en la plaa de bous de Valncia de juny de 1978 com a
llindar desdeveniment entre tots dos perodes en ser el primer gran acte massiu espe-
cficament del blaverisme (aconsegu omplir aproximadament aquest frum taur), que
anim als lders a anar ms enll. El blaverisme, a partir daquest Acte dAfirmaci
Valencianista, ser conscient de la capacitat de mobilitzaci que en tindr i, per tant,
del seu poder. Vegem sin el discurs de la portada de la revista del GAV posterior a
lacte, que titulava significativament I ara, qu? amb una foto a gran tamany:
Si la image diu ms que mil paraules, sobra tot comentari. Tot est dit. Quan els
valencians sels invita a fer manifestacio publica dels seus sentiments, del seu
amor a VALNCIA, esta s la resposta. Front a dificultats, pressions, intimidacions
i impediments de tota classe i de quasi totes bandes, VALNCIA ESTIGU PRESENT334 (Som, 13, 22-VI-1978). Majscules de loriginal.
En lany 1975 i fins i tot el 1976, doncs, el blaverisme era cosa de quatre gats,
tal com sels feia saber amb pintades custiques per no precisament proftiques als
carrers de la ciutat de Valncia, al principi de la transici (Sou quatre gats). Seguint
Cuc (1996), els caps visibles de lanticatalanisme inicial, de 1975 fins a 1977, van ser
bsicament representants directes del franquisme i dAP, que es nodria de la classe
poltica del rgim dictatorial. El regionalisme anticatalanista fonamentalment articulava,
doncs, duna banda, una part de lestablishment franquista local tot tractant de reinventar-se com a valencianista i, duna altra, una part de la intellectualitat conservadora
(fins i tot alguns provinents del valencianisme histric) que shavia vist bandejada (i
superada) per la proposta fusteriana.
Prompte, per, a partir de les talaies privilegiades que controlaven aquests grups
(bsicament el sistema comunicatiu encara franquista al Pas Valenci) es configuraren com un grup de pressi i de desgast dels emergents grups antifranquistes, bsicament desquerra i ms o menys valencianistes. Aquest fenomen es donar especiament a partir de lassumpci de les forces progressistes dun cert poder institucional,
com fou el Plenari de Parlamentaris, resultat de les primeres eleccions democrtiques
de juny de 1977 i, ms tard, amb el Consell del Pas Valenci.
En aquest sentit, el regionalisme anticatalanista ja fou, com hem vist, un dels tres
elements ms importants ens atrevirem a dir que el ms destacat contra la
poltica del Consell presidit per Josep Llus Albinyana, un element bastant efica no
noms per lactitud provocativa i dhuc violenta, sin perqu pill a les elits (ms o
menys) fusterianes i als dirigents de lesquerra a contrapeu, sense una res-posta
estratgica i, tot assumint una crrega per molts massa feixuga en haver de ser
estigmatitzats com a catalanistes i, per tant, tradors al poble.
El blaverisme combinar una pressi des de dalt (des dels mitjans de comunicaci i des de les institucions pbliques encara controlades per lestablisment franquista, lAjuntament de Valncia i la Diputaci de Valncia, per tamb els governs civils,
que aleshores tenien amplssimes competncies) i una pressi des de baix, en concentracions minoritries per efectives contra actes de les noves autoritats democrtiques. No debades, el personatge conegut com Paquita la Rebentaplenaris reb aquest
nom precisament per rebentar diverses reunions del Plenari de Parlamentaris electes
democrticament pels ciutadans. Aquesta tctica poltica naixer durant aquest perode per sintensificar durant el posterior i atorgar uns rdits importants a un moviment que es presentar daquesta manera com inequvocament popular.
Aquesta pressi des de baix s difcil qualificar-la, en un sentit estricte, com feixista.335 No obstant, s indubtable que fou un conjunt daccions poltiques destinades a
interferir en les decisions poltiques, la qual cosa s prpia dels grups de pressi. El
blaverisme en aquest perode es convert en un grup de pressi valenci didees,
334
335
Les reminiscncies retriques joseantonianes del final de la frasse semblen innegable.
Illustratiu daquest posicionament sn Vicent Bello (1989) o tamb, en menor mesura, Francesc
de Paula Burguera (1990).
privat, de quadros, exclusiu i que va fer servir com a mitjans els insults, les amenaces,
el sabotatge al Consell i lacci directa.
El fet que algunes daquesta mena daccions les feren servir els feixismes no s
suficient, a parer nostre, per a considerar el blaverisme com un moviment inherentment feixista, ja que aquesta manera dactuar tamb s prpia per no exclusiva dels
feixismes i, per tant, no hem de confondre la presncia delements feixistes i antidemocrtics en el conjunt del moviment.
Tot i aix, en les files del blaverisme no seran pocs els qui no dubtaren, messinicament, en utilitzar la violncia i les agressions contra persones, associacions i
institucions democrtiques i valencianistes, emparats dalguna manera i fins i tot
legitimitats per una gran part del regionalisme anticatalanista amb una acci poltica
estrictament feixista. El blaverisme, en aquests anys i tamb en el segon perode, fou
ms b un populisme al qual les forces de lordre de lestat permeteren una pressi
directa a crrecs electes pels ciutadans imprpia dun sistema democrtic i al qual les
forces desquerra i valencianista no feren front amb una mobilitzaci de signe contrari
anloga i comparable.
Aquesta primera fase comptar, com hem apuntat, amb la conjunci, duna banda, de quadros poltics del tardofranquisme, particularment laleshores alcalde de
Valncia Ramn IzquierdoA1 qui instrumentalitzar la JCF mitjanant el seu home de
confiana i president Ramn Pascual LainosaA1336 i el President de la Diputaci de
Valncia, Ignacio Carrau,A1 aix com altres poltic provinents de lstablishment franquista i articulats en AP337 com Vicente Giner BoiraA1,338 i Alberto JaraboA1 i, duna altra,
delements valencianistes histrics reconvertits a lanticatalanisme entre els quals destaquen Xavier Casp i Miquel Adlert (que aportaran la presncia legitimadora dun
sector del valencianisme poltic histric),339 aix com nous militants del regionalisme
anticatalanista com Manuel Zarzo,A1 Xavier MarA1 i uns altres, els quals constituirien
lanomenat Consell Valenci (el 24 dagost de 1977, que es destacar per lactivisme
per tractar de suprimir la illegal expressi de Pas Valenci). Immediatament sincorporaran altres quadros directament al blaverisme des del mn faller (Vicente Gonzlez
Lizondo) o daltres ideologies reaccionries com el carlisme (Pasqual Martn Villalba).A1
Amb aquests i altres militants contribuiran a conformar el GAV a finals de 1977 i es
faran amb el control dentitats histriques com el Centro de Cultura Valenciana i, ms
endavant, LRP.
En aquesta primera fase, el regionalisme anticatalanista comenar la transformaci social en passar de ser una ideologia aprofitable per a la reconversi democrtica duna part significativa de lstablishment franquista local i dun grapat de lletra-
336
De fet, Francisco Prez Puche, qui posteriorment esdevindr director de LP, aplegar a valorar
aix el perode daquest com a alcalde: Miguel Ramn Izquierdo comenzar a aplicar su particular poltica
regionalista: alentado por algunos concejales de extrema derecha, el alcalde, que tampoco necesita ser
empujado mucho, empieza a mostrar inquietud por lo forma en que Mallorca ha pedido cooficialidad para
su lengua. Pronto empezar la oposicin al concepto de Pasos Catalans y una racha de acuerdos destinados a acentuar la personalidad valenciana, que reabrirn duras crticas de LP (1979: 242).
337
Bello considera que la primera reacci anticatalanista organitzada fou exclusivament de sectors
del rgim franquista, la qual cosa a parer nostre s noms una part del que realment ocorregu: Reuneix
un nombre prou limitat de persones procedent de les distintes famlies agrupades en el Movimiento, dels
grupuscles feixistes juvenils i del sindicat vertical. La reacci va ser dirigida i vertebrada des dels mateixos
aparells de lestat franquista, que continuaven intactes (1989: 69).
338
En una hipottica antologia de textos poltics valencians de la transici hauria de figurar sense
dubte el daquest President del Tribunal de les Aiges i diputat provincial i regidor de la Valncia franquista de 12 de juny de 1977 en LP, baix el ttol de El da 16 [en referncia a les primeres eleccions
democrtiques] dejars de ser valenciano, sers cataln.
339
Segons Burguera, Xavier Casp i Miquel Adlert contribueixen a eixe anticatalanisme en un moment solament a nivell de lletraferits, encara no havia entrat la poltica en aix. El que passa s que quan
entra la poltica, ells es posen al front, perqu eren els que havien donat doctrina (Burguera, 00:1025).
ferits a esdevenir un moviment de masses. Tanmateix encara el 1977 era un moviment

minoritari, com ho mostra que lnic partit que fera servir la retrica anticatalanista en
les primeres eleccions democrtiques fra una incipient i amb poc suport electoral AP:
el contradiscurs antifusteri dels anys seixanta semblava en els darrers anys del
franquisme i al comenament de la transici un fenomen socialment molt limitat,
que noms afectava a elits vinculades al franquisme institucional i en procs de
minoritzaci; fins al punt que en les primeres eleccions democrtiques (1977) nicament AP, aleshores un partit menor, bastant conservador i antiautonomista, va
fonamentar part del seu programa electoral en lanticatalanisme amb molts dels
arguments antifusterians dels anys 60 i reproduint les posicions poltiques que
mantenien llavors els responsables franquistes de la Diputaci Provincial de Valncia i de lAjuntament de Valncia en contra dels intellectuals i els partits poltics
democrtics als que tractaven de deslegitimar acusant-los de catalanistes (Bodoque, 2005: 108). Cursives de loriginal.
Com hem dit, una part important de lstablishment franquista valenci, durant
lagonia del dictador Francisco Franco i especialment a partir de la seua mort, iniciaran
un procs de readequaci als importants canvis poltics que savenaven. En aquest
sentit es donaran les primeres respostes al paradigma fusteri principalment en dos
spectes: laconseguiment duna autonomia regional i la defensa de la llengua valenciana, fet aquest ltim que veurem en el subcaptol 16.3.2, en tractar els orgens del
secessionisme lingstic.
Ara ens limitarem a mostrar alguna iniciativa moderament regionalista que esdevindr discursivament un antecedent directe del blaverisme. El 12 dagost de 1976 es
public en el BOC (n 1525) el prec promogut per Jos Mara AdnA1 i altres procuradors franquistes valencians340 en qu se sollicitava lautonomia per a la Regin
Valenciana. Com safirma en el llibre de memries daquest procurador franquista,
significativament titolat Al servicio de Valencia, el model regional daquest ser el duna
simple descentralitzaci administrativa simtrica i espanyolista.341
Lobjectiu daquesta iniciativa era donar una resposta des de lmbit del franquisme reformista a les demandes de lantifranquisme destablir un sistema dautogovern i es fonamentava ideolgicament en la millor tradici del pensament espanyol on
citava expressament el tradicionalisme de Vzquez de Mella i el falangisme de Jos
Antonio Primo de Rivera. La demanda fou (cortesment) desatesa,342 per el que ens
interessa en aquesta recerca s que ja sestava responent mplicitament per inequvocament al projecte poltic fusteri mitjanant una retrica devitar interferncies o
dependncies o preferncies de o cap alguna altra regi, en referncia inequvoca
a Catalunya:
Toda la autonoma para la Regin Valenciana deber descansar en el respeto
profundo a su identidad histrica, su personalidad y su cultura propia, permitiendo
su pleno desarrollo, sin interferencias ni dependencias de ningn gnero. A tal fin
y por ser Valencia una realidad armnica y bilingstica, los idiomas oficiales sern
el valenciano y el castellano [...]. La Regin Valenciana quedar abierta a todas
las frmulas de colaboracin, no slo con el Estado Nacional, del que es parte integral, sino de todas las regiones, sin preferencias ni discriminaciones con respe(c)to a ninguna de ellas (a Adn, 2005: 65-66).
340
Aquests foren Adolfo Rincn de Arellano i dos destacats anticatalanistes durant la transici, Alberto Jarabo i Miguel Ramn Izquierdo. Completaren la nmina Francisco Martnez, Fernando Fujardo,
Toms Bonilla, Fernando Mateu de Ros, el Marqus de Caro, Roberto Brocal, Vicente Ferrer, Jess
Aparicio, Pedro Zaragoza, Julio de Miguel, Juan Reig, Gabriel Sol, Marcos Rico y Jos A. Perell.
341
Sobre el tema de la Autonoma, el autor siempre ha sido partidario de las Autonomas Regionales, en un plano de igualdad con el resto de las regiones sobre otras, dentro del marco general de una
Ley que las regule. Su concepto de la regionalitzacin es muy claro; implica el reconocimiento de una nacionalidad nica, la espaola, y un destino comn de todos los espaoles como tales (a Adn, 2005:57).
342
BOC nmero 1539 de 19-XI de 1976 (a Adn, 2005: 66).
Per el blaverisme no sacontentaria noms en fer precs. A partir de 1978, una

vegada demostrada la capacitat de mobilitzaci social daquest, decidiren guanyar el
carrer i condicionar decisivament el conflicte identititari valenci.
11.2 1978-1982: un moviment de masses que bloquej socialment el fusterianisme

La segona fase (juny 1978-1982) s la de la conversi del blaverisme en un moviment de masses i la instrumentalitzaci poltica de la mobilitzaci social, sovint en
sintonia amb la UCD i LP. Ser aleshores quan la majoria del centre dreta valenci
(UCD, AP i URV) participaran de lanticatalanisme com una de les principals cartes per
recuperar el poder, en mans dun PSPV-PSOE que continua sent la fora ms votada
per sense abastar la majoria absoluta.
En aquesta segona fase el blaverisme superar els lmits de la ciutat de Valncia
i de les localitats de lHorta properes per expandir-se a diverses comarques costaners
del Pas Valenci, aproximadament al voltant del que podrem denominar geografia
del taronger,343 tot i que duna manera progressiva.
Tot i els antecedents esmentats, fins a lany 1979 el blaverisme no sapoder del
carrer de la ciutat de Valncia. Fins que la UCD i LP (factor que analitzarem al
subcaptol 12.5) no decideixen jugar plenament la carta poltica de lanticatalanisme,
aquest es mantindr clarament minoritari, encara que sempre in crescendo.344 De fet,
durant la process cvica del 9 dOctubre de 1977 (el mateix dia de la gran manifestaci a favor de la llibertat, lamnistia i lestatut dautonomia), el blaverisme tindr una
important participaci, molt favorable a lassoliment de lautonomia, encara que amb
algunes consignes anticatalanes. El blaverisme comptava ja el 1976, com a precedents de mobilitzaci violenta, lagressi al capell mallorqu Pere Riutort. Per s
important que tinguem en compte que durant lelecci del Consell del Pas Valenci a
la localitat de lHorta dEl Puig hi havia una cinquenta de membres que insultaven els
parlamentaris electes; durant la Constituci daquest ja eren un parell de centenars i el
5 de juny de 1978 es bategen, com a moviment de masses, en un aplec a la plaa de
bous amb prop de 20.000 persones.
343
344
Dec aquesta denominaci a Vicent Franch.
En aquest sentit resulta significatiu comparar declaracions dEmilio Attard el 1977 no debemos perdernos en cuestiones semnticas o simblicas que pueden servir de manipulacin para quienes
no quieren la democracia ni la autonoma (a Cuc, 1996: 15) i els posicionaments anticatalanistes del
protagonista dun o dos anys ms tard. Pel que fa a Manuel Broseta, contrriament, la qesti no s tan
senzilla, com alguns han volgut fer veure. Per exemple el 1976 la cita s una miqueta llarga per paga
la pena afirmava que Jo no crec en els Pasos Catalans com a realitat immediata. No hi creuen
tampoc, daltra banda, la major part dels partits poltics de Catalunya [...] Per, no midentifique amb
aqueixa creena ni culturalment (si exceptuem la literatura), ni histricament, ni polticament, ni econmicament. Perqu tot aix els Pasos Catalans existira, doncs hauria dsser sentit i volgut pel Poble. I
jo pense que ni s sentit ni s volgut. Ms encara, potser a algunes comarques valencianes hi haja un cert
sentiment anticatal, i a daltres de procatal. Sem dir que s el resultat de la tergiversaci de la histria
o b de lexplotaci de la classe dominant. Ser el que ser, per all que realment s, ara i ac, s linici
dun sentiment en contra de banda del Poble. S, potser caldria excloure, en aqueix sentit, la joventut universitria. Per en definitiva no existeix una voluntat favorable en el Poble valenci pel que fa a la qesti
dels Pasos Catalans, i si no anem amb peus de plom pot arribar, tot aix, a esdevenir un rebot perills. I
no sols de banda dall que tu batejares com a bunker-barraqueta, sin com a reacci primria dun
poble que anhela retrobar la seua personalitat valenciana. Una personalitat que es veu de sobte enfosquida per la catalana. O almenys aix ho creu aqueix poble. Mira, una collectivitat s una cosa molt delicada. Abans de reafirmar el valor i el sentit duna personalitat jurdica i cultural (la valenciana) no es pot
assumir el nivell ms complex duna nacionalitat compartida (la catalana). Un amic em deia grficament i
amb el sentit del poble: no volem casar la criatura abans que nasca. Jo sc dels qui creuen que cal
respectar el ritme dels processos socials. Tamb cal respectar a tots els qui creuen en els Pasos
Catalans, aix com als qui no en sn partidaris (Fabregat, 1976: 1er volum: 30-31).
A partir daqueix moment caldr tenir-los seriosament en compte com a moviment de masses: milers de signatures en defensa de lautntica personalitat valenciana, concentracions davant la seu del Consell, traducci de la Constituci a un valenci
secessionista, paquet-bomba al domicili de Sanchis Guarner, etc.
El blaverisme, durant aquest perode no ser, un moviment poltic identificat amb
una fora poltica prpia sin que el canalitzar bsicament la UCD. Tanmateix s
comptar amb un seguit dinstitucions i dassociacions que vehicularan el seu discurs
duna manera exclusiva i el difondran ms enll dels quatre gats originaris. Tot i que
tamb al blaverisme existir una certa heterogenetat el 9 dOctubre del 1979 naix
lassociaci Valencia 2000 en un intent darticular des del regionalisme anticatalanista
una proposta ms seriosa i atractiva a les classes mitjanes i dactivar un discurs ms
conciliador amb la intellectualitat valenciana. El seu president fou lempresari Francisco DomingoA1, lortodxia durament catalanfoba simposar i els blaveros dialogants seran des de 1977 fins a lactualitat un corrent minoritari. De fet, es crear la
FCECRV, que integrar el GAV, LRP, lAcadmia de Cultura Valenciana, els carlistes
del Crculo Aparisi i Guijarro345 i altres grupuscles en una lnia danticatalanisme essencialista i ortodox.
El blaverisme, mitjanant la pressi directa constant, esdevindr un discurs particularment efica. De fet, fou el tercer element contra la poltica del Consell (els altres
dos, com hem vist, foren la poltica centralista de Surez i els seus governs i la resistncia de les diputacions provincials valencianes al procs autonmic), un element efica no noms per lactitud mobilitzadora i fins i tot violenta, sin bsicament per la
parlisi socialista provocada per la por de perdre recolzament popular en benefici de la
dreta. Aquesta eficcia fou percebuda tamb per bona part dels dirigents que hagueren de patir-la, com lexpresident de la Diputaci de Valncia, Manuel Girona:
Jo crec que s. Per a aix es va fer. Per a aix es va fer, i tots pensem que va tindre el seu xit, clar. Jo pense que s, no el tema de la violncia, que bo, que aix
puix tamb... aix et fastidia, per s una cosa molt puntual. Per s que eixe
desgast continu de... dacusaci dantivalenci, jo que s de qu, en fi, tot aix... jo
pense que s que algo s que influiria desde luego (Girona, 00:3951).
Aquesta eficcia del blaverisme a la transici, si seguim Climent-Ferrando (2005:

9), fou degut bsicament a quatre raons: 1) el fort contingut emocional que, a ms, lligava amb la identitat regional histrica; 2) la preocupaci duna part de les elits valencianes i espanyoles pel possible xit del valencianisme catalanfil o pancatalanista; 3)
el suport de la majoria dels mitjans de comunicaci de Valncia; i 4) la manca de fortes conviccions de lesquerra poltica.
En qualsevol dels casos aquesta eficcia restar molt per damunt del seu pes
social i electoral del blaverisme. El dirigent de la UCD valenciana i membre de la
comissi negociadora de lEstatut de Benicssim Jos Ramn Pin Arboledas reconeix
que no sentn que, sent lesquerra majoritria al Pas Valenci, sassoliren molts
aspectes del pro-grama identitari i poltic del centre-dreta anticatalanista. Lexplicaci
pot ser bn b, a ms de la tendncia negociadora a la baixa del PSPV-PSOE
controlat per Joan Lerma, la influncia de la fora de xoc del blaverisme:
Y es una mayora de izquierdas que ese es uno de los temas que muchas veces, cuando se habla de la negociacin del Estatuto, que yo llev directamente, no
345
Antonio Aparisi Guijarro (1815-1872): El valenciano ms destacado de los [neocatlicos], abogado, poltico, periodista y literato. Fund las revistas La Restauracin (1843), cuyo lema era religin
contra revolucin y El Pensamiento de Valencia (1857). Renov la ideologa ultramontana asumiendo
como irreversibles los cambios que fundamentaban la nueva sociedad (por ejemplo, la propiedad
privada), aunque proclam que, sin ser necesario resucitar lo que ha muerto, el Antiguo Rgimen tena
importantes valores (autoritarios, foralistas, catlicos) que se podan asumir. Defendi, por ejemplo, el
principio catlico como fundamento indeleble de la nacionalidad espaola y reivindic los fueros en su
Esbozo de una constitucin de la monarqua catlica y tradicional (1869) (Bald, 2007: 217).
se entiende. O sea, yo, conseguimos algunas cosas que no era la bandera de la

izquierda, que era mayoritaria (Pin, C2, 00:1505).
El blaverisme, doncs, sorg durant la transici com un autntica fora de xoc contra les poltiques del Consell Preautonmic i en contra del seu primer President, Josep
Llus Albinyana, qui esdevingu una mena de ttem negatiu en ser el mxim responsable de la decisi de convertir la senyera quatribarrada amb lescut del Consell com la
bandera oficial (tot i que oficiosa, degut a la precria institucionalitzaci de la preautonomia) del Pas Valenci:
Jo estic segura que grcies a Albinyana, a qui el valencianisme tindria que haver
fet un monument ja, no hem perdut tot. Albinyana digu: ja ho tenim tot clar, quatribarrada al balc, i vaig a per totes. I a partir deixe moment, el poble sal
(Broch, 00:2942).
***
Si analitzem les dades electorals (Taula 28) de les dues primeres eleccions democrtiques, la del 15-VI-1977, on el blaverisme encara no era un moviment de masses, i les comparem amb la de l1-III-1979, en qu ja ho era, sobserven, sobretot a la
ciutat de Valncia, canvis significatius que probablement es degueren a un seguit de
causes per que apunten a que el factor anticatalanista hi intervingu en no poca
mesura.
El decreixement percentual que experiment lesquerra majoritria (PSPV-PSOE
i PCE-PCPV) a la capital del pas (i, com a conseqncia del seu pes demogrfic,
parcialment a la provncia de Valncia) a diferncia de les demarcacions dAlacant i
Castell s molt significatiu per a un perode inferior a dos anys.
TAULA 28: PRINCIPALS PARTITS DE DRETA I DESQUERRA DE 1977 A 1979
Esquerra 1977
Esquerra 1979
Diferncia
Dreta 1977
Dreta 1979
Diferncia
Distncia 1977
Distncia 1979
Abstenci 1977
Abtenci 1979
Diferncia
Valncia
ciutat
5153%
4457%
-696
3860%
4413%
+553
1293
044
158%
285%
+127
LHorta
Nord
525%
5208%
-042
3155%
3763%
+608
2095
1445
159%
223%
+64
LHorta
Sud
6189%
5661%
-528
2584%
3378%
+794
3605
2283
137%
229%
+92
LHorta
Oest
6407%
6102%
-305
2495%
2935%
+44
3919
3167
152%
241%
+89
Valncia
provncia
5410%
4967%
-443
3660%
3969%
+303
175
998
153%
252%
+99
Alacant
provncia
5150%
5068%
-082
417%
4278%
+108
98
79
178%
264%
+86
Castell
provncia
391%
4304%
+394
5450%
5000%
-450
-154
-696
145%
218%
+73
Pas
Valenci
5202%
4942%
-26
4087%
4108%
+021
1115
834
159%
251%
+92
Elaboraci prpia a partir de dades de la Generalitat. A les files de les esquerres hem sumat el 1977 PSOE, PSP, PSPV i PCEPCPV i el 1979 PSPV-PSOE i PCE-PCPV i a la de la dreta UCD i AP (Coalicin Democrtica el 1979) i hem afegit la Candidatura
Independiente de Centro a Castell (que el 1977 obtingu un 127% i 1 diputat) i URV que noms es present a la demarcaci de
Valncia el 1979. En negreta els percentatges i les diferncies superiors i inferiors.
De fet, s molt destacable que el PSOE, malgrat integrar al Pas Valenci el PSP
liderat per Tierno Galvn i el PSPV, no millorara els resultats electorals de 1979 respecte 1977 i fins i tot patira un cert descens en la mitjana del pas, conseqncia bsicament del comportament electoral de la capital. En aquest sentit, lanlisi provincial
ens centra territorialment la pujada electoral. Curiosament a les demarcacions dAlacant i, sobretot, de Castell el PSPV-PSOE s experiment un ascens (del 383% al
3946% i del 298% al 3579% respectivament), amb la qual cosa fou la de Valncia la
que li imped completar lascens electoral, ja que, tot i la unitat socialista baix lleugerament del 368% al 3617%. Si sumem els resultats del 1977 del PSOE, PSP i PSPV
abast el 447% del total de vots vlids emesos. La integraci de (prcticament) tots
plegats no sum res, ja que el 1979 el PSPV-PSOE hagu dacontentar-se amb el
3741% (ms de set punts per davall). I creguem que no tot es pot explicar noms pel
creixement del Partit Comunista (del 94% al 1350%, poc ms de quatre punts) ni per
les convulsions internes perqu no hauria hagut una diferncia territorial tan pronunciada entre la ciutat de Valncia i la resta de comarques.
Les possibles causes, doncs, les hem de trobar al cap i casal. Ac la davallada
socialista ser molt notria, ja que el PSOE, en solitari, obtingu el 1977 un 3214% i la
suma dels tres partits socialistes ascend al 4275% (grcies a un notori 837% del PSP
i al 224% del PSPV), lleugerament per davall de la mitjana de pas. Contrriament, el
PSPV-PSOE hauria daconformar-se el 1979 amb el 3191%, un percentatge encara
menor del que obtingu en solitari menys de dos anys abans. Lincrement del PCEPCPV no pogu dissimular aquestes dades i lesquerra majoritria baix quasi set
punts percentuals entre els dos primers comicis de la nova democrcia i pass del
5153% (lleugerament per davall per al voltant de la mitjana del pas, que era del
5202%) al 4457% (quasi cinc punts per davall de la mitjana del pas, 4942%, i fins i
tot de la prpia provncia, 4967%). Aquesta davallada de 696 punts fou molt ms
pronunciada que a les comarques lmitrofs: LHorta Sud (-528), LHorta Oest (-305) i
LHorta Nord, en qu prcticament es mantingu (-042).
Daltra banda, si comparem la distncia entre lesquerra i la dreta a la capital del
pas, aquesta era de quasi tretze punts el 1977 (5133% versus 3860%) i pass a
prcticament produir-se un empat tcnic346 dneu mesos desprs (4457% versus
4413%, menys de mitja dcima), la qual cosa contrastava notriament en una distncia de ms de huit punts al total del pas (4942% versus 4108%), encara superior al
total de la provncia (4967% envers 3969%, s dir, 998 de distncia).
Aix mateix a les comarques lmitrofs, tot i que la dreta havia guanyat posicions el
1979 i retallat distncia envers lesquerra, no es produ cap fenomen semblant al del
cap i casal. De fet, on menys distncia hi havia era a lHorta Nord i aquesta superava
els catorze punts (1445!). A lHorta Sud i Oest lallunyament electoral encara era abismal (2283 i 3167 respectivament), per la qual cosa aquest fenomen lhem de restringir
bsicament, de moment, a la ciutat de Valncia, curiosament el territori on naixer i
sexpandir en primer lloc el blaverisme.
A la ciutat de Valncia de 1979 lesquerra poltica ja no era majoritria. Shavia
esvat la majoria progressista. Lestratgia anticatalanista, doncs, sembla que fou efica en dos sentits a la ciutat de Valncia: 1) produ un increment de labstenci molt
notori entre 1977 i 1979, de ms de dotze punts (127) tot passant del 158% al 285%,
ms de tres punts per damunt de la mitjana del pas i de la prpia provncia i tamb per
damunt de les comarques lmitrofs (92 a lHorta Sud, 89 a lHorta Oest i 64 a lHorta
Nord), la qual cosa probablement produ una major desmobilitzaci de lelectorat desquerra que a altres comarques, descontent per diversos motius, entre els quals hem
de tenir en compte la gesti de les poltiques identitries i 2) la davallada percentual de
lesquerra poltica majoritria i lincrement, menor per molt significatiu, de la dreta
poltica el 1979 (que guany ms de cinc punts en passar del 3860% al 4413%, quan,
contrriament, al total del pas noms havia perdut dues dcimes (del 4087% al
4108%), com hem vist, supos un empat tcnic entre lesquerra i la dreta que, lgicament, anim la UCD (i tamb AP i URV) a continuar lestratgia anticatalanista.
Lany 1977 Valncia semblava una ciutat inequvocament desquerres, que obtenia el 5153% front a la dreta que tan sols abastava el 3860%. Noms dneu mesos
desprs shavia bastit un empat i shavien capgirat les tornes. De fet, el PSPV-PSOE
perdia la condici de partit ms votat en favor de la UCD, que obtenia un 3443%, ms
de dos punts i mig ms que els socialistes (3191%). No hem trobat explicacions dal-
346
I aix per no nomenar els resultats de lextrema dreta, minoritaris per superiors a Valncia que
a la resta del pas. Si el 1977 lAlianza Nacional 18 de julio obtingu un esquifit 137% dels vots (un 098%
al pas), en 1979 lanomenada Coalicin Nacional abast la cinquena posici en la ciutat de Valncia, amb
un 333% (232% al pas), per davant precisament de la URV.
tres autors a aquest fenomen particular que mereix un aprofundiment per tot indicaria
que el blaverisme fou, en bona mesura, el causant daquestes transformacions.
I aix malgrat que, a parer de Torcuato Prez de Guzmn el perodo 1978-79
significa una primera normalizacin a partir de la cual no se producen grandes trasvases salvo entre alternativas muy prximas; los saltos de izquierda a derecha o viceversa [...] son despreciables (1992: 406).347 De fet, com podem comprovar en la taula
29, les diferncies en lautoubicaci dels electors valencians entre 1977 i 1978-1979
no sn gens significatives i, si de cas, suposen una major deriva cap a lesquerra poltica en incrementar-se els qui afirmen ser de centre-esquerra i disminuir els de centredreta i dreta, per la qual cosa en la gran mayora el cambio en el voto no se vio
acompaado de una modificacin en la actitud ideolgica de base (Prez de Guzman, 1992: 406).
TAULA 29: DISTRIBUCI DELS ELECTORS EN LEIX ESQUERRA/DRETA
Esquerra
1977
1978-1979
12%
13%
Centreesquerra
20%
30%
Centre
46%
45%
Centredreta
16%
9%
Dreta
6%
3%
Font: Prez de Guzmn (1992: 406)
Per tot plegat podem afirmar que el conflicte identitari supos si ms no a la ciutat de Valncia i, en menor mesura, a les comarques ms prximes, un transvassament de vot (que no podem quantificar exactament per que fou en qualsevol dels
casos significatiu) de votants de centre-esquerra o fins i tot desquerra a opcions ideolgiques de centre-dreta i que, per tant, haurien prioritzat la vessant identitria a la
ideolgica en el sentit del cleavage esquerra-dreta.
Qu s el que ha ocorregut, doncs, en aquest breu perode per justificar aquest
canvi electoral? Entre 1977 i 1979 shavien produt molts canvis importants: a nivell
estatal laprovaci de la Constituci espanyola, que gener una certa decepci entre si
ms no una part de lelectorat esquerr, i a nivell valenci hem desmentar la concessi de la preautonomia, la unificaci del PSOE, PSP i PSPV en el PSPV-PSOE i lestratgia anticatalanista de la UCD valenciana.
De fet, la pressi social i meditica contra les autoritats democrtiques desquerra i, en concret, contra el PSPV-PSOE gener un debat en el si del partit que acabaren perdent precisament els sectors provinents del PSPV que shavien integrat en la
formaci fundada per Pablo Iglesias. Al capdavall el desgast electoral, entre daltres,
dassumir la Presidncia dun Consell extraordinriament polmic i la temena de
continuar perdent recolzament popular en benefici de la dreta provocarien leixida del
Consell i lassumpci interina de la Presidncia per la UCD en la persona dEnrique
Monsons.
La ciutat de Valncia, doncs, mitjanant un regionalisme anticatalanista encara
residual a la resta del pas per ja important al seu territori, novament, exercia de cap i
casal del pas i, per tant, una renovada dominaci simblica. No debades bona part del
nacionalisme valenci, simblicament i social derrotat, restaria ressentit contra lespai
territorial des del qual se li hauria fet perdre una hipottica nova hegemonia poltica
que salbirava.
Des de finals de 1977 i, en particular, a partir de 1978 i fins a 1982 sapoderar
en bona mesura del discurs blaver la UCD (amb lajut inestimable de LP) ats que
347
El mateix autor insistir en lestabilitat poltica en afirmar que el sujeto poltico colectivo de la
Comunidad Valenciana presenta un ndice de estabilidad alto (Prez de Guzmn, 1992: 404).
lanticatalanisme poltic de la URV no deix de ser bastant minoritari.348 De tal manera

que la instrumentalitzaci dun regionalisme particularista i anticatalanista com el blaverisme, fins a lextrem didentificar-se polticament amb aquest, comportar indubtables rdits electorals a la dreta i un desgast a lesquerra que, vinculada al fusterianisme en major o menor mesura (en alguns casos noms epidrmicament), ser associada per bona part de la poblaci amb el catalanisme:
La dreta adoptar de bell nou el regionalisme de substituci, en trobar un nacionalisme que no era capa de destriar internament les diverses formulacions sobre
la identitat i que era percebut cada vegada amb ms fora com el catalanisme. La
dreta esmolar les armes i articular el seu discurs poltic a propsit de la identitat
com a coartada poltica (Sanz i Nadal, 1996: 268). Les cursives sn de loriginal.
Electoralment el blaverisme poltic durant la transici democrtica, com podem

observar en la taula 30, no deix de ser residual. URV no es present a les eleccions
de 1977 per s a les generals i locals de 1979. A les primeres nicament ho fu a la
circumscripci de Valncia, on obtingu l146% dels vots, que supos un 084% del total del pas. Cal tenir en compte que dels 15.694 vots que assol en tota la demarcaci
provincial, 10.667 (68%) foren a la ciutat de Valncia, s dir, ms de dos de cada tres
votants dURV estaven empadronats al cap i casal, un altre indicador de qu ser la
ciutat de Valncia el seu focus originari i lespai territorial dimplantaci mxima daquest anticatalanisme poltic. De fet, a les primeres eleccions democrtiques tan sols
obtingueren dos regidors, un dels quals fou a Valncia (laltre a Catarroja, a la comarca
de lHorta), on superaren escassament el 5% dels vots (tot i que AP no shi present),
amb ladvocat Vicente Blasco-Ibez Tortosa com a cap de llista. Daquesta manera el
blaverisme pretenia connectar, si ms no electoralment, amb la tradici blasquista.
TAULA 30: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC
I DE LA DRETA A LA TRANSICI
URV al PV
URV a VLC-ciutat
UCD al PV
UCD a VLC-ciutat
AP al PV
AP a VLC-ciutat
Total PV
Total VLC-ciutat
G1977
330%
316%
59%
70%
389%
386%
G1979
084%a
273%
366%
344%
45%
69%
4194%
4403%
L1979
104%
513%
342%
369%
21%
3714%
4203%
G1982
032%
092%
88%
64%
292%
356%
3832%
4292%
Elaboraci prpia a partir de dades de la Generalitat. A les columnes les diferents eleccions per anys (G= Generals i L= Locals). Dalt percentatges de vot
a candidatures al Pas Valenci i baix a la ciutat de Valncia. a) Noms es
present a la demarcaci de Valncia, on obtingu un 146%, i no a les dAlacant i Castell.
A partir daquest moment URV patir una escessi entre el sector ms conservador i regionalista, entre els quals destacar Gonzlez Lizondo, i els ms progressistes i nacionalistes que canviaran el nom del partit a Esquerra Nacionalita Valenciana.
A les generals de 1982 ja concorrer amb aquest nou nom i obtindr uns resultats molt
escassos: un 032% al pas i un 092% a la ciutat de Valncia.349
Un dels grans xits, com ja hem apuntat, de la UCD dEmilio Attard i, ms tard,
de Fernando Abril Martorell i de Manuel Broseta fou intrumentalitzar polticament el
blaverisme. Durant lany 1978 i ja deciddament el 1979 la direcci ucedista valenciana
348
Malgrat que ja hem vist que s un poc anterior, segons Francesc de Paula Burguera, el blaverisme naixer precisament el 9 dOctubre de 1977, en la Process Cvica del mat en insultar-lo a ell i a
Emrit Bono, aleshores parlamentaris, de la UCD i del PCPV respectivament (1991: 161).
349
De fet, ENV-URV esdevindr un partit marginal (i marginat) en el blaverisme i acabar per

abandonar els postullats anticatalanistes i fins i tot el secessionisme lingstic durant la dcada dels noranta del segle XX.
jugar definitament la carta de lanticatalanisme. Abril Martorell, home de confiana

dAdolfo Surez i vicepresident per als afers econmics del Govern espanyol, aterr a
Valncia a encapalar la llista electoral dels centristes a la circumscripci de Valncia
de les generals de 1979. Abril ser un dels elements claus de la frenada del procs
autonmic valenci i un dels mxims impulsors de lestratgia anticatalanista com a
frmula daturar qualsevol projecte valencianista i desquerres. Polticament era un
nacionalista espanyol unitarista.
Coincidir en aquesta direcci amb Manuel Broseta, que havia trencat la seua
relaci de cooperaci amb el president del Consell del Pas Valenci, Josep Llus
Albinyana. Un altre cunero i seguidor de la lnia poltica dAbril resultar el candidat per
la circumscripci de Castell, Emilio Lamo de Espinosa. Com a dada significativa lescultor Rafael Orellano, primer president del GAV, fou incorporat a la llista dUCD
encara que no eixir elegit. Mesos ms tard esdevendria regidor en lAjuntament de
Valncia. Tot i aix no aconseguiren, per, la integraci de la URV al conglomerat centrista. Tampoc no era imprescindible, ja que el 1979 havien aconseguit el 78% dels
vots del centre-dreta de la ciutat de Valncia i el 89% del Pas Valenci.
De fet, a les generals de 1979, una vegada ja desenvolupada lestratgia anticatalanista, la UCD millor els seus resultats respecte 1977 tant a nivell general del pas
(pass del 33% al 366%) com a la ciutat de Valncia (on puj del 316% al 344%).
Sense poder afirmar que la instrumentalitzaci del blaverisme fou lnic responsable
daquest augment s sembla que ser un dels elements que hi contribu a lascens ucedista i anim els dirigents daquest a perserverar en la instrumentalitzaci del blaverisme.
De fet, si comparem els resultats que polticament obtingu el centre-dreta (sense comptar lextrema dreta) al Pas Valenci i a la ciutat de Valncia observarem que
nicament les eleccions de 1977 responen a la lgica que lesquerra tindria ms
suport a les zones urbanes i metropolitanes i la dreta ms en els municipis mitjans i
petits. Al 1977 la suma dUCD, AP i URV don tres dcimes ms al pas (389%) que a
la ciutat (386%). Per des de 1979 el biaix conservador del cap i casal ser notori:
4403% front al 4194% a les generals de 1979; 4203% front al 3734% a les municipals de 1979 i 4292% front al 3832% a les generals de 1982. Aquesta tendncia, com
veurem, es mantindr idntica fins a hui i indicaria el major conservadurisme de la
capitalitat respecte a la prpia mitjana del pas (si ho calculrem respecte la resta del
pas i no la mitjana les diferncies encara serien superiors) i ens mostrar com el blaverisme ha tingut tamb una incidncia electoral innegable en la capital del pas.
Hi ha mltiples dades i proves del paper instrumentalitzador de la carta anticatalanista per banda dels dirigents valencians de la UCD durant la transici. Si ms no
una part significativa del blaverisme reconeixer aquesta instrumentalitzaci, la qual
cosa no deixa de ser molt significativa i, encara ms, quan aquesta utilitzaci aplegar a
justificar-se. No tots els militants del blaverisme, per, estan dacord en si els lders
ucedistes dirigiren o simplement se naprofitaren del moviment que dirigien.350 En qualsevol dels casos s comptem amb diversos testimonis molt rellevants que reconeixeran
350
Daquesta darrere percepci participa un altre dels protagonistes de la transici com Xavier Mar, que seria secretari de LRP i posteriorment secretari general dENV per que esdevindria un nacionalista valenci no anticatalanista, qui considera que la instrumentalitzaci per banda de la dreta espanyola,
en tot cas, fou deguda a labsncia de lders carismtics prpiament blavers: Labsncia de lders
carismtics... i fa que efectivament la penetraci que feren uns oportunistes poltics espanyols fou ms
fcil. s dir... per jo no crec que... que tinguera que vore, ni fins i tot amb ninguna estratgia. Com he dit
ads, tingu el privilegi destar en primera fila, no solament dobservador, sin de protagonista, i mai ni
mhe vist condicionat ni temptat per cap destes postures. I per tant considere que el que s la... la
intromissi dAbril Martorell, dAttard i companyia fou ms aprofitar-se dunes situacions ms que dirigirles. s dir, ells intentaven, era una manera dabanderar... de fer-se amb la bandera dunes reivindicacions
que no tenien cap lder, per a intentar liderar-les. Sense lders i sense recolzament econmic, puix efectivament era molt fcil, i era un bon caldo de cultiu lo que eren els partits com la UCD i dems per a poder
generar eixa... eixa confusi (Mar: 00:1744).
aquest s partidista del regionalisme anticatalanista. Vegem sin el que declar la que
seria regidora de cultura de lAjuntament de Valncia durant bona part de la legislatura
1991-1995, Mara Dolores Garca Broch:
Jo estic segura que s. En el grup en el que jo em menejava sabem que la UCD
ens estava utilitzant. Per tamb sabem que nosaltres tenem... el poquet recolzament que podem tindre era el de la UCD, perqu desde luego no el tenem en
lesquerra lamentablement (Broch, 00:5252).
Carles Recio,A1 un dels militants del blaverisme responsables de determinades

accions de violncia poltica (com fou, per exemple, el boicot a la conferncia de David
Rosenthal el 24-I-1985), en letapa en qu es convert al catalanisme, consider
que el blaverisme fu gustosament el rol de gurdia pretoriana i de carn de can de
la UCD, la qual cosa esdevingu efica en els seus interessos partidistes i, en particular, respecte el PSOE:
UCD, i aix s clar per a mi i per a molta gent valencianista blavera des de la negociaci de lEstatut, ens va utilitzar, instrumentalitzar, per tal de fer pressi sobre
un PSOE cada volta ms acollonat. En aquella poca nosaltres frem la gurdia
pretoriana dUCD, i la carn de can de les seues maniobres poltiques (a Mart,
1986: 11).
De tota manera, malgrat la conscincia del paper instrumentalitzador per banda

de la UCD, resulta destacable constatar la bona imatge que conserva en el blaverisme,
dcades desprs, un dels principals protagonistes daquest s poltico-electoral, Manuel Broseta (a diferncia dAbril Martorell, que no concita tanta unanimitat) qui, a la
vista de les investigacions que hem fet, era reverenciat pels blaveros, tot i que alguns
apuntaran que el valencianisme de Broseta era molt ms intellectual que no el
dells, autoconsiderat com pur sentiment, per la qual cosa implcitament hi havia una
predisposici a lacceptaci del lideratge daquest professor de dret. Hem seleccionat
tres extractes breus per mostrar aquesta percepci de Broseta:
Manuel Broseta? Evolutivo. Per... per... evolutivo,351 per... un gran valor...
que sha malaurat desgraciadament. Era un gran valor (Izquierdo, C2, 00:5552).
En molts aspectes, molt positiu. Lo que passa tamb s que no fou a lo millor
ms positiu per lombra de Fernando Abril Martorell (Martn Villalba, C2,
00:4007).
Jo Broseta... em pareix que lhome va fer una bonssima llavor i... jo el tract molt
poquet. Per lo poquet que el vaig tractar demostr un valencianisme... molt intellectual, eh!, un valencianisme segurament diferent al... al nostre. El nostre era
de pur sentiment. El dell era un valencianisme molt intellectual (Broch,
00:4743).
***
Al capdavall, els xits que aconsegu el regionalisme anticatalanista amb aquesta mobilitzaci i pressi constant contra les autoritats democrtiques es plasmaria en
un Estatut lany 1982 que, com hem vist, li atorgaria una clara victria simblica en
assumir la major part de les reivindicacions i, per tant, una gran legitimaci social a
partir del regionalisme banal que supos les noves institucions valencianes.
La topada entre dues propostes identitries (amb els seus corresponents packs
simbolgics) i, si ms no una certa victria social del blaverisme en la ciutat de Valncia i el seu hinterland, sn els factors que ens ajudarien a entendre el particular desenvolupament de la poltica valenciana dels darrers trenta anys:
351
Probablement es refereix a qu Broseta no particip del regionalisme anticatalanista des dels
inicis del moviment i que sincorpor a partir de 1978.
El que hi hagut s sobretot un xoc entre discursos i narratives de la identitat valenciana, i no un defecte dorigen en levoluci de la societat. Una topada que fou
especialment virulenta en els anys de la transici democrtica quan la dreta valenciana (recolzant-se en lextrema dreta i encara en laparell residual del rgim franquista) va utilitzar de manera vergonyosa els recursos simblics per a la mobilitzaci social i el conflicte (Archils, 2007: 180).
Certament bona part del franquisme residual i lextrema dreta collaboraren duna
manera important en aquesta victria poltico-identitria i certament la dreta poltica fu
servir tctiques poltiques com la manipulaci periodstica descarada (com veurem al
subcaptol 12.5), la mobilitzaci populista dunes masses entregades a la passi anticatalanista i la pressi (amb violncia fsica dhuc) contra les autoritats democrtiques
i els intellectuals i els militants catalanistes, que podien haver acabat per ocupar una
posici central en la societat valenciana. Tanmateix, aix no fou tot. El nacionalisme
valenci, el discurs Hreticus si fem servir la terminologia del professor Rafael Castell, fou bandejat durant la transici democrtica del camp de relacions socials rellevants i una narrativa emergent esdevingu marginal, tret de determinats mbits de
lalta cultura i de ladministraci pblica:
Al Pas Valenci, ens trobem amb una situaci en la qu el discurs Hreticus es
troba excls del camp de relacions i, com diria Bourdieu, el seu capital simblic resulta relativament irrellevant (1999: 432).
En qualsevol dels casos i en definitiva el blaverisme aconseguir durant la transici democrtica conformar-se com la narraci hegemnica de la identitat valenciana i
el fusterianisme ocupar una posici marginal tot i que encara important en alguns
camps, bsicament el de lalta cultura.
11.3 1982-1999: legitimaci, xits i decliu del blaverisme

poltic
El nou marc institucional i simblic que isqu de la transici, lluny daplacar i
apaivagar el blaverisme, el catapult cap a noves metes i increment la influncia
social daquest. No debades, per exemple, el primer govern socialista de Joan Lerma,
potser com a formula dequilibrar una (moderada) Llei ds i Ensenyament del
Valenci de 1983, potser tamb com a manera (que al capdavall fracassar) de tractar
de neutralitzar el regionalisme anticatalanista, oficialitzar lHimne (msica i lletra) de
lExposici Regional amb la Llei de Smbols de 1984.
Aquest creixement social que venia des de la segona etapa de la transici democrtica es reconduir en bona mesura cap a la seua politizaci partidista amb la
reconversi dUV en un partit poltic els anys 1981 i 1982. s a partir daquest moment
on podem donar per encetat el tercer perode del blaverisme.
Els trets principals daquests perode seran, al nostre parer, quatre: 1) el regionalisme ordinari que promour el nou marc autonmic i la Generalitat; 2) la reconducci
de la mobilitzaci social del blaverisme per UV (aquest partit ser el que, per exemple,
convoque les grans manifestacions de 1986); 3) la disminuci de la violncia del carrer
i de setge contra les institucions democrtiques i la transformaci en un obstruccionisme intern institucional aix com 4) una certa decadncia consegent del GAV i la
CFECRV.
De tal manera que en el blaverisme no es produir ni cap modificaci substancial
de la ideologia ni de la retrica (si de cas, comenarem a observar un menor s de la
denominaci de Regne de Valncia i lassumpci progressiva de la frmula estatutria
de Comunitat Valenciana), per s una modificaci estratgica, en aprofitar el nou marc
regional per tal daminorar les accions violentes i institucionalitzar lacci poltica. Al
capdavall, el blaverisme havia aconseguit fer aquestes noves institucions autonmi-
ques si ms no en certa mesura a la imatge i semblana prpies i UV hi estava present per millorar aquells aspectes que no foren del seu gust. Ja no calia, doncs, ni
artefactes ni tan sols mobilitzacions constants. Ara aquests esdevindran puntuals, com
a recordatori de qu podia reactivar-se en qualsevol moment:
La violncia de carrer perdr el seu carcter permanent i noms apareixer en
ocasions assenyalades, si b amb tot el seu potencial dagressi provocadora. Per
la seua banda, la poltica de setge extern a base daldarulls contra les institucions democrtiques minvar i es convertir en obstruccionisme intern (Bello,
1998: 73).
UV t els seus orgens directes en una mena de federaci dassociacions culturals a finals de lany 1980. La primera junta directiva estaria composada per Miguel
Ramn Izquierdo, com a president i Francisco Domingo (president de Valencia 2000),
Vicente Ramos, Francisco Giner, Francisco Nieto, Salvador LlcerA1 i Pascual Martn
Villalba (president del GAV) com a vocals.
s interessant ressenyar que el creixement dUV en collectius locals i militants
va acompanyat duna prdua de protagonisme pblic del GAV. A les comarques de
lHorta i del hinterland de la capital, sn els collectius del GAV els qui donen la
cobertura al partit i fins i tot proporcionen no sols la infrastructura humana sin tamb
fins i tot la immobiliria. Seus locals del GAV canviaran el cartell pel dUV.
Aix mateix, tot i que caldria fer un estudi monogrfic sobre la procedncia de la
militncia dUV (de fet seria molt interessant algun treball que correlacionara levoluci
del regionalisme poltic valenci amb la geografia fallera per tal de precisar les nostres
hiptesis), cal dir a primera vista i amb les dades estudiades, que una part important
daquesta, particularment entre els grups dirigents, a la ciutat de Valncia presenta un
origen significatiu en les comissions falleres.
Aquest cam corre paralel a la institucionalitzaci de la poltica valenciana mitjanant laplicaci de lEstatut aprovat lany 1982. Tot i que el blaverisme no abonadonar
ni en la dcada dels huitanta ni tan sols en els noranta la capacitat i influncia mobilitzadora, ser cada vegada ms UV lassociaci referent de lanticatalanisme al pas fins
a ocupar una posici ja a la segona meitat dels huitanta deciddament hegemnica. I
UV combinar la mobilitzaci del carrer amb la institucional i acabar per optar per
aquesta darrera.
En efecte, aquesta violncia del carrer ser transformada duna banda pel paper
institucional dUV a les Corts Valencianes, lAjuntament de Valncia i el Congrs dels
Diputats on, grcies a la Coalicin Popular, aconseguiran collocar diversos membres tant en les eleccions de generals de 1982 com les autonmiques i municipals de
1983 i duna altra per la pressi meditica, fonamentalment des de LP i el paper ben
particular de la subdirectora M Consuelo Reyna. De fet, la seua actuaci durant la
transici i la dcada dels huitanta i part dels noranta fou tan decisiva que mereixeria un
estudi monogrfic.
***
En un primer moment la frmula de la Coalicin Popular, liderada per Manuel
Fraga i que incloa Alianza Popular, el Partido Demcrata Popular, el Partido Liberal i
altres partits regionalistes, permet UV dassolir representaci institucional sota aquest
paraiges tant en el Congrs dels Diputats (1982), en les Corts Valencianes (1983) i,
tamb en els ajuntaments, fins a 46 regidors, entre daltres, a lAjuntament de Valncia
(1983). A partir de 1986, la crisi daquest projecte i de la prpia AP, en una poca de
gran hegemonia del PSOE al conjunt de lestat i al Pas Valenci, permetran a lanticatalanisme poltic mantenir i fins i tot incrementar aquesta presncia institucional. A
partir de 1986 UV trencar amb la Coalicin Popular i far cam en solitari i amb resultats que li garantiran ser una fora parlamentria fins a les autonmiques de 1999 i les
generals de 2000.
Si resseguim les dades electorals del blaverisme poltic a la taula 31, comprovarem que des de 1986, eleccions generals a les quals UV aconseguir per primera
vegada que un partit poltic valenci en solitari obtinga un esc al Congrs (mantenint
a Ramn Izquierdo amb una campanya leslogan de la qual fou La teua veu en
Madrit), aquesta fora poltica assolir una trajectria ascendent el punt dinflexi de la
qual ser les generals de 1993. Aquest creixement no tindr un factor nic i ser
conseqncia de la incorporaci de votants del centre-dreta espanyol, per no noms.
Tamb el PSPV-PSOE perdr una part minoritria del seu espai electoral, la qual cosa
ajudaria a entendre, entre daltres, lambivalent poltica identitria dels socialistes al
Consell:
Unin Valenciana, que poco a poco se est asentando en determinadas comarcas en el espacio antes monopolizado por los partidos estatales conservadores y
centrista e incluso araa votos al ala derecha del socialismo (Prez de Guzman,
1992: 398).
TAULA 31: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC I DEL CENTREDRETA (1982-1999)
G1982
A1983
L1983
G1986
E1987
A1987
L1987
E1989
G1989
UVa
309%
781%
92%
75%
69%b
688%
76%
137%
195%
201% 133%b 127%
ENV-URV 032%
040%
025%
010%
c
021%c
010%
c
092%
126%
124%
024%
c
030%c
015%
PP
2924% 3211% 2936% 2898% 2461% 240% 2325% 230% 2714%
356%
375%
373%
307%
238%
205% 1919% 242%
290%
UCD/CDS
88%
19%
15%
88%
105%
114%
111%
76%
79%
64%
20%
19%
93%
106%
111%
115%
60%
67%
Totalg
3804% 3401% 3086% 4087% 4292% 446% 4185% 375% 4192%
42%
395%
392%
476%
481% 511% 5079% 435%
484%
A1991 L1991 G1993 E1994 A1995
L1995 G1996 E1999 A1999
L1999
UV
URV-ENV
PP
UCD/CDS
Totalg
105%
195%
011%d
018%d
281%
275%
38%
21%
424%
491%
94%
218%
006%d
270%
257%
45%
21%
409%
496%
46%
82%
006%
009%
407%
430%
16%
15%
505%
527%
53%
78%
446%
482%
09%
11%
508%
571%
708%
106%
008%
008%
433%
474%
02%
04%
5058%
584%
555%
91%
002%e
011%e
417%
496%
06%
04%
4785%
591%
36%
59%
004%
005%
441%
481%
01%
01%
478%
556%
40%
44%
484%
538%
01%
01%
525%
583%
476%
52%
009%f
012%f
486%
538%
01%
02%
5346%
592%
49%
483%
002%f
011%f
440%
543%
01%
01%
49%
5923%
Elaboraci prpia a partir de dades de la Generalitat. A les columnes les diferents eleccions per anys (A= Autonmiques; E= Europees;
G= Generals i L= Locals). Dalt percentatges de vot a candidatures al Pas Valenci i baix a la ciutat de Valncia. a) A les generals de
1982 aix com a les autonmiques i locals de 1983, UV concorregu dins de la Coalicin Popular. b) Concorregu conjuntament amb
ENV. c) Tamb es present la Coalicin Electoral Valenciana de Francisco Domingo que obtingu a Valncia respectivament un
046%, un 059% i un 062% dels vots i al pas un 060% a les autonmiques i un 045% a les europees. d) A aquestes eleccions es
present com Uni Nacionalista Valenciana. e) Tamb es present Renovacin Valencianista de Garca Broch que obtingu al pas un
010% i 1 regidor i a Valncia un 025% dels vots. f) Tamb es present Alternativa de la Comunitat Valenciana, escissi dUV, que obtingu a les locals al pas un 036% i 11 regidors (i a la ciutat de Valncia un 086% dels vots) i a les autonmiques un 028% respectivament. g) Al total no hem sumat els vots dENV perqu, en un sentit estricte, no serien de centre-dreta.
A partir de 1993, precisament quan el gran partit de centra-dreta espanyol, el ja

refundat PP, es presente com un alternativa real de govern, la caiguda del vot dUV
ser constant fins esdevenir extraparlamentaris a les Corts lany 1999 i al Congrs
lany 2000. Tot i aix, el perode de 1991 a 1999 combinar el comenament del decliu
amb dues legislatures de govern per a UV. De 1991 a 1995 a lAjuntament de Valncia
i de 1995 a 1999 ho ampliar ni ms ni menys que en el govern de la Generalitat. En
conseqncia i, igualment que altres populismes, UV creixer molt durant loposici
per el govern el desgastar molt ms que a altres partits diguem-ne convencionals i
impedir al blaverisme poltic conservar les seues esferes de poder i de gesti.
Desprs daconseguir lacta a Madrid, el 1987, amb un 92% del total dels vots,
UV aconsegueix grup parlamentari propi (sis diputats) i set regidors a la ciutat de
Valncia (213 al pas, amb les alcaldies dAlboraia, Alcsser, Albal, Benifai, Cullera,
Bells, Guadasquies, Bugarra, Titaguas, nova, Llombai, Llosa de Ranes, Vallada i
Vinalesa) amb una campanya leslogan de la qual fou Per la nostra terra. A la ciutat
de Valncia sabast uns resultats a priori sorprenents: el 195% a les autonmiques i
el 201% a les municipals, la cinquena part del cos electoral que acod a votar i esdevingu la fora ms votada de loposici, lleugerament per damunt dAP.
Un any ms tard, el 1988, tindr lloc el IV Congrs, celebrat a Cullera, on UV
passaria a autodenominar-se nacionalista i a defensar que el Regne de Valncia s
una naci dins de lestat espanyol, en un intent de desmarcar-se dels discurs poltic
dAP, que comenava a donar les primeres passes per configurar-se com alternativa
de govern del centre-dreta espanyol. A les europees de 1987 se superaran els
150.000 vots (un 781%) tot presentant Leopoldo Ortiz,A1 un enginyer agrnom molt
vinculat a un dels temes ms reivindicats per UV, la taronja (fou Director del Comit de
Gesti de Ctrics i des de 1982 assessor de la FAO) que, tanmateix, no foren suficients
per enviar un eurodiputat valenci a Brusselles.
En les europees de 1989, amb un acord amb ENV i de la m dencapalar la Federacin de Partidos Regionales amb tot un seguit de forces provincialistes i regionalistes bien entendidas, com el Partido Regionalista de Cantabria, el Partido Riojano
Progresista, Extremadura Unida, Partido Regional de Madrid, Unin del Pueblo Melillense o el Partido Regionalista del Pas Leons sobt un significatiu percentatge
(69% al pas i 133% al cap i casal) per no sassoleix eurodiputat ni estar doncs En
Europa en llum propia.
En les generals de 1989, novament amb Lizondo de cap de llista, saconseguiran
dues actes de diputats (fita mxima descons a Madrid), per al propi Lizondo i per a
Juan Oliver ChirivellaA1 amb un percentatge de 69% al pas i un 127% a la ciutat de
Valncia. Amb una magnfica campanya des de la perspectiva del mrqueting poltic
populista anticatal, 144.924 valencians votaren lo teu.
En les autonmiques i municipals de 1991 continua lascens dUV. Amb Ning
far ms per la nostra terra i Valncia per damunt de tot dslogan, UV superar el
10% del total del vot del Pas Valenci (el que suposar el percentatge ms alt en la
seua histria) i un grup parlamentari de set diputats (un dels quals, per primera vegada
per la demarcaci de Castell, en la persona de Joaqun Farns), a ms del 94% del
total del vot local amb 335 regidors i 16 alcaldies, xifra que no milloraria mai ms.
Tanmateix, Lizondo, que es veia alcalde de Valncia, no aconsegu el seu somni
el darrer diumenge de maig de 1991. Les enquestes donaven que la suma dUV i del
PP desbancaria al PSPV-PSOE encapalat per Clementina Rdenas (els socialistes
ocupaven lalcaldia des de les primeres eleccions democrtiques de 1979, tot i que en
aquesta darrera legislatura havia sigut forat a dimitir lalcalde Ricard Prez Casado) i
el 1987 UV, com ja hem esmentat, havia esdevingut la segona fora del consistori per
davant de lAP encapalada aleshores per Martn Quirs.A1 Tot i que UV aconseguir
el percentatge ms alt de la seua trajectria poltica a Valncia, un 218%, s dir, ms
dun de cada cinc votants li atorgaren la seua confiana, no fou suficient. La candidatura del PP encapalada per Rita Barber la super i abast un 257%. El titular de
lendem de les eleccions a LP deixava ben a les clares la voluntat de Mara Consuelo
Reyna de convertir Lizondo i els seus en actors secundaris: Rita alcaldesa. I aix fou.
Lizondo hagu dacontentar-se amb la primera tenncia dalcaldia i acumular crrecs com la regidoria de cultura, la de Fires i Festes, significativament la Presidncia
de la Junta Central Fallera (JCF) i de la Junta Municipal del Martim, a ms de ser
diputat a Madrid i altres. El lder del blaverisme poltic tract de fer-se fort en les suposades contradiccions del PP envers el programa secessionista i amena de trencar el
pacte de govern municipal a finals de lany si no soficialitzen les Normes de lAcadmia l1 de gener de 1992. Finalment tot se solucion amb unes declaracions de Xavier
Casp favorables al pacte lingstic i amb lassumpci dortografies diferents per les
regidores populars i unionistes. Al cap i a la fi el castell continuava sent la llengua

vehicular del consistori municipal. Paradoxalment, un dels punts forts, simblics, del
programa poltic del blaverisme no fou un motiu tan important com per trencar el govern municipal.
Una vegada avortat lobjectiu de lalcaldia de la capital del pas, Lizondo protagonitz un seguit de crisis internes (que ell anomenar refun-daci) que acab en un
munt dexpulsions. Aquestes comen amb un expedient disciplinari al senador Miquel
Ramon i Quiles per haver concedit una entrevista al set-manari El Temps, considerat
com un dels referents del catalanisme.352 Alhora el regidor i amic de Ramon, Francesc Martnez Len, es pass al grup mixt per diferncies amb Lizondo i comen a
negociar una possible moci de censura amb el PSPV-PSOE i EUPV (noms per un
regidor superaven els partits de governs als de loposici). Lizondo oferir la dimissi a
canvi de la de Martnez Len. A la fi tots dos abandonen sorollosament el consistori. A
ms, un nou expedient acab amb leixida de Vicente Martnez MarcoA1 al grup mixt
municipal, tot i que mantindr la Regidoria de Salut. Juan Oliver, secretari general
dUV, ser reemplaat per Vicente FerrerA1 i apartat de les llistes al Congrs i acabar
abandonant la formaci. Les expulsions continuaran lany 1993, aquest cas amb els
lders del sector ms nacionalista i progressista de les Joventuts dUV als quals sels
acusar, literalment, de voler muntar una Herri Batasuna valenciana.
Totes aquestes convulsions internes acabaran passant factura electoral a UV.
De fet, ja hem esmentat que el 1993 ser el punt dinflexi electoral. A les generals La
fora dun poble baixar al 46% dels vots al pas i al 82% a la ciutat de Valncia i UV
es quedar amb un nic diputat a Madrid, el propi Lizondo.
En les europees de 1994, els militants dUV tampoc no pogueren acodir Directes
a Europa perqu, tot i la lleugera recuperaci a nivell de pas respecte el 1993 (del
46% al 53%), a la ciutat de Valncia la sagnia electoral continuava, en aquest cas
quedant-se amb el 78% dels sufragis.
El mateix any de la convocatria europea tindr lloc duna banda lanomenat Cas
Star, on el regidor Arturo Gasc hagu de presentar la dimissi per haver contractat
lempresa Star, de la qual participava la muller daquest i, de laltra, leixida de la ultraanticatalanista regidora de cultura i educaci Dolores Garca Broch, que acabaria per
muntar la marginal Renovaci Valencianista. El grup parlamentari de les Corts la legislatura havia anat duna manera semblant amb labandonament de Manuel Giner Miralles,A1 Fernando Giner A1 i Joaqun Farns.A1 El primer deixaria la poltica activa i els
dos darrers es passarien al PP i acabiren ocupant llocs dalta responsabilitat institucional (president de la Diputaci de Valncia i Conseller de Sanitat respectivament).
Tot plegat havia sigut la primera legislatura de poder per als regionalistes i
lespectacle oferit havia decebut una part important dels votants conservadors que els
havien atorgat la confiana. Dels huit regidors obtinguts el 1991, tres havien dimitit i
dos shavien passat el grup mixt i dels sis parlamentaris noms tres havien roms a
UV al final de la legislatura.
El 1995, en conseqncia, tot i Perque volem a la nostra terra, UV perdr la
meitat del suport a la ciutat de Valncia respecte 1991 (del 195% al 106% a les autonmiques i del 218% al 91% a les municipals), el que significaria reduir un diputat al
grup parlamentari de les Corts i passar de huit a noms tres regidors a Valencia (al
pas sabastaren els 215 regidors).
352
Probablement la motivaci real del problema era que Lizondo havia proposat com a senador
(guany dentre els representants a la Cambra Alta triats per les Corts que obtingu UV degut, entre daltres, a lacord municipal de Valncia) Manuel Campillos i fou derrotat per la candidatura de Miquel Ramon.
Lizondo no li ho perdon.
UV, tanmateix, es configur com una opci de govern al Pas Valenci. A lAjuntament de Valncia, tot i que Rita Barber aconsegu la majoria absoluta, ofer continuar en el govern municipal als regionalistes (i aquests, finalment, nacceptaren) i en
les Corts, un grup ms redut, de cinc parlamentaris, en canvi, resultaria decisiu per fer
President de la Generalitat a Eduardo Zaplana. El conegut periodsticament com el
pacte del pollas-tre, permet Lizondo fer-se amb la Presidncia de les Corts, a Maria
ngels Ramn-LlinA1 assumir la Conselleria dAgricultura i Medi Ambient (Mig Ambient per als unionistes, que es desdoblar el 1997, tot ocupant la de Medi Ambient
Jos Manuel Castell)A1, a ms de la direcci de lIVAJ, la Presidncia del Consell de
RTVV aix com el control dalgunes empreses pbliques i un senador de designaci de
les Corts Valencianes.
s aleshores quan Lizondo abandona la presidncia nacional i provincial dUV,
que acumulava, i ser reemplaat respectivament per Hctor VillalbaA1 i Trsilo Piles,A1
aquest ltim cap del grup municipal dUV a Valncia i que havia derrotat la candidatura
lizondista encapalada per Vicente Ferrer. Finalment el propi Lizondo acabar expulsat
dUV i morir dun atac al cor quan, sent President, intervenia com a diputat, ja del
grup mixt, a lhemicicle. Aquesta mort que ser instrumentalitzada pels lizondistes contra els villalbistes (de fet, a Villalba no se li permet assistir al velatori del cadver).
A les generals de 1996, tot i que leslogan demanava Diputats valencians (i a
Alacant alacantins i a Castell castellonencs), UV encara retindr lesc a Madrid,
en aquest cas liderat per Jos Mara Chiquillo,A1 qui prviament havia substitut
Lizondo desprs de la dimissi daquest. El 59% dels vots obtinguts a la ciutat de
Valncia, per, suposaven una seriosa advertncia en ser el resultat ms baix a la
capital del pas en la dcada en qu UV havia comenat el seu cam en solitari. Era
lany en qu Jos Mara Aznar seria investit president del govern espanyol. El futur del
blaverisme poltic estava seriosament amenaat. De fet, a partir daquell any, ja no hi
hauria ms presncia del blaverisme poltic ni al Congrs dels Diputats, ni al Palau de
Benicarl ni a lhemicicle de lAjuntament de Valncia.
Pel que fa al blaverisme cultural i, com veurem amb ms detall en el captol 13.1,
aquesta etapa ser si ms no fins a 1991 dun cert ensopiment, relativament semblant
al que hem vist respecte el GAV. Tot i aix cal esmentar que lAcadmia de Cultura
Valenciana rebr una espenta legitimatria important en ser-li concedit el ttol de Reial
per banda de la monarquia espanyola, cosa que reforaria la idea que les institucions
de lestat no han sigut precisament neutrals en el conflicte identitari valenci.
A ms a ms, a partir de 1991 lAjuntament de Valncia i a partir de 1995 la Generalitat i la Diputaci de Valncia, controlades pel PP i en part per UV, concediran
subvencions milionries tant a la RACV com a LRP en un procs que continuar la
primera dcada del segle XXI i que servir per tractar de guanyar-se el PP aquestes
dues entitats senyeres del blaverisme. Daltra banda, a final daquest perode es produir unes grans tensions entre el blaverime cultural ms possibilista i el ms radical
arran de la creaci de lAVL que culminar en el perode que tot seguit analitzarem.
11.4 1999-2008: la conversi del PP en el partit regional

El darrer perode podem emmarcar-lo des de la desaparici dUV de les Corts
(1999) tot i que, com ja hem vist, hem de considerar la legislatura 1995-1999, amb el
pas del PSPV-PSOE a loposici tant a la Generalitat com a les tres diputacions
provincials duna banda i les conseqncies dels enfrontaments al blaverisme poltica
duna altra, com una fase de transici fins a lactualitat.
Aquesta quarta fase ser la de la ocupaci per banda del PP de la major part de
lespai electoral i social que havia ostentat UV en les dcades dels huitanta i dels
noranta duna banda i lactual pugna, externa pel control daquest moviment social
entre el PP i CVa (clarament, per, favorable als primers), i interna, entre els ms
moderats i prxims del blaverisme, per ideologia o per praxi, al PP i els ms radicals.
Entre aquells, la RACV i el sector majoritari de LRP i entre aquests, fonamentalment,
un revitalitzat GAV i la FCECRV que, malgrat ser minoritari, compten amb una militncia ms mobilitzable (al cap i a la fi han sigut tradicionalment els encarregats de lacci valencianista).
Aquesta fase, per tant, tindr dues retriques diferenciades: una minoritria, capitanejada per CVa, el GAV i el portanveu meditic daquest, Valncia Hui (VH), que
far servir un anticatalanisme radical i constant, i una altra, de ms moderada (la qual
cosa no significa que no vorege la catalanofbia), assumida en una narrativa polidrica
per banda del PP, que en esdevenir el partit regional dels valencians, el partit que
defensaria els interessos generals dels valencians, nassumeix lanticatalanisme com
un dels seus principals referents discursius (sobretot quan presenta un inters
partidista, ja que no li interessa una dinmica de mobilitzacions constants com fa el
blaverisme radical. Al cap i a la fi aquest partit governa la immensa majoria de les institucions valencianes i ansia a presentar-se com una fora poltica moderada i centrista), amb els quals continuar bandejant polticament lesquerra valenciana i el nacionalisme valenci, mitjanant un allunyament institucional i poltic envers all catal i
Catalunya. s, doncs, el perode
en qu el PP assumeix arguments anticatalanistes i en qu el rebuig anticatal
persegueix no tant negar la unitat lingstica, sin provocar una mena dallament i
estranyament de la Comunitat Valenciana respecte Catalunya i el catal (Bodoque, 2005: 102).
Tanmateix, la marginalitat social del blaverisme radical o lelectoral del blaverisme poltic no implica, com errniament han pronosticat alguns, la desaparici o mort
del regionalisme anticatalanista al Pas Valenci. Seria ingenu pensar que primerament, amb la davallada electoral dUV i, ms tard, amb el fracs del nou blaverisme
poltic radical, el blaverisme simplement shauria esvat del pas i del hinterland de
Valncia i que la base social daquest hauria desaparegut per sempre.
El fet que personatges importants com que el President de la Diputaci de Valncia durant 2003-2007, Fernando Giner, afirme que est ben orgulls de ser secessionista,353 que el President de LRP, Enrique Esteve,A1 fra alhora diputat a la Diputaci de Valncia (2003-2007) o les subvencions milionries que reben la RACV i LRP
sn smptomes ms que significatius de qu aquesta tradici no sha esvat de lesfera
poltica i pblica. Contrriament, com es pot observar a lapndix 2on, aquest quart
perode ha estat carregat daccions i de retrica anticatalanista.
Malgrat que, com hem vist, comena prpiament la nit electoral de 1991 linici del
declivi poltic dUV, en les eleccions del 13 de juny de 1999 (taula 32) la barrera electoral del 5% deixar fora per primera vegada els regionalistes de les Corts Valencianes
aix com de lAjuntament de Valncia, en el qual estaven present ininterrompudament
des de 1983. Tot i que encara mantingu una presncia municipal significativa amb
229 regidors, labsncia de les principals institucions valencianes condicion negativament el futur poltic i li supos una crisi estructural de la qual encara no sha recuperat
(de fet, no sobserven perspectives de futur electoral si ms no en aquesta conjuntura
poltica i el risc de desaparici o, si ms no, de marginalitzaci permanent s real).
Aquesta absncia institucional es far encara ms notria lany 2000 quan UV
perdr la representaci al Congrs dels Diputats i en 2003 comenar el cam desdevenir una fora electoralment residual. En 2007 es culminar aquest extraparlamentarisme amb la desaparici dUV a la Diputaci de Valncia. Com podem observar tant
en la taula electoral del perode 1982-1999 com en la de 1999-2008, la fagocitaci
electoral progressiva dUV per banda del PP s inqestionable.
353
Declaracions recollides al diari LEV el 20-VI-2005.
TAULA 32: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC I DEL CENTREDRETA (1999-2008)

UV
Cva
PRCVa
IRVb
ENV
ONV
PP
CDS
Totale
A1999
476%
52%
009%
012%
4860%
5380%
013%
016%
5349%
5916%
L1999
49%
483%
002%
011%
440%
543%
010%
014%
49%
5927%
E1999
402%
44%
484%
538%
012%
011%
5254%
5831%
G2000
241%
362%
004%
005%
527%
556%
008%
007%
5523%
5934%
A2003
30%
391%
01%
013%
479%
509%
013%
013%
5113%
5502%
L2003
359%
368%
003%
012%
4371%
520%
003%
011%
4736%
5484%
G2004
008%
021%
475%
495%
019%
024%
4777%
4995%
E2004
05%
071%
500%
538%
007%
007%
5057%
5458%
A2007
095%
083%
072%
137%
011%c
011%c
533%
575%
5508%
5981%
L2007
085%
08%
094%
137%
c
005%
009%c
4726%
574%
4910%
5966%
G2008
020%
043%
002%
003%
d
005%
007%d
522%
540%
5247%
5453%
Elaboraci prpia a partir de dades de la Generalitat. A les columnes les diferents eleccions per anys (A= Autonmiques; E= Europees; G=
Generals i L= Locals). Dalt percentatges de vot a candidatures al Pas Valenci i baix a la ciutat de Valncia. a) A les locals i autonmiques
de 2003; b) A les generals de 2004 i 2008; c) En coalici amb ENV. d) En solitari a les generals de 2008. e) Al total no hem sumat els vots
dENV perqu, en un sentit estricte, no serien de centre-dreta.
Des de 1999, doncs, el blaverisme poltic esdev extraparlamentari. UV nicament retindr una part del poder municipal que forj i, com a conseqncia de la
implantaci en la comarca de lHorta, un diputat provincial a Valncia que perdr definitivament les eleccions de 2007. Lany 2000 Chiquillo no revalida lacta de diputat en
obtenir noms un 24% al conjunt del pas i escassament un 362% a Valncia.
En les autonmiques de 2003, UV baixar del 4% tant a nivell de pas (3%) com
al cap i casal (391%), amb un resultat molt semblant en les municipals (36% i 368%
respectivament), tot baixant a 131 regidors. Comenava el cam de la minoritzaci a la
marginalitat electoral que es donar ja en les europees de 2004 (amb un 05% i un
071% dels sufragis) i que es consumaria el 2007, on obtindran resultats no superiors a
l1% tant en les autonmiques (095% i un 083% al pas i a la ciutat) com en les municipals, malgrat concrrer com a cap de llista un dels fills de Gonzlez Lizondo (085% i
08% respectivament), tot quedant-se noms amb 29 regidors. Com a dada curiosa i
rellevant alhora aquestes seran les niques eleccions en tota la histria dels unionistes
en qu obtindran pitjor resultats a la ciutat de Valncia que a la mitjana del pas (fins i
tot a la candidatura local de Valncia obtindr mitja dcima menys que la mitjana municipal del pas), el que esdev tot un smptoma del desunflament al territori del qual
nasqu el blaverisme i, en concret, el blaverisme poltic.
UV, que per primera vegada des de 1986 no havia concorregut a una convocatria electoral, en no presentar-se a les generals de 2004, a canvi de collocar com a
senador independent a Jos Mara Chiquillo, repetir la frmula al 2008, aquesta
vegada sense contrapartida alguna. El futur de la formaci, doncs, est en joc.
Aquesta fagocitaci no ser noms electoral sin tamb de quadros, de militants
i de discurs. La que fra Consellera dAgricultura i Medi Ambient, Maria ngels
Ramn-Llin tamb es passar al PP a principis de 1999 i, curiosament, continuar de
la m de Zaplana com a consellera dagricultura (la legislatura 2003-2007 ser diputada al Congrs i a partir de 2007 sincorporar com a regidora a lAjuntament de
Valncia). Aix mateix lescissi dUV, IPCV, acabar plenament integrada en el PP. El
lder daquest, Vicente Ferrer, esdevindr senador la legislatura 2000-2004 i diputat de
cultura i vicepresident primer de la Diputaci de Valncia la legislatura 2003-2007 i fins
a mar de 2008 on assolir una acta al Congrs dels Diputats. Els altres referents del
partit, Alfonso NovoA1 i Rafael Ferraro,A1 sincorporarn respectivament com a regidor
a lequip de Rita Barber i com a diputat a les Corts.
Daltra banda Chiquillo aconseguir, amb una gran contestaci interna i acusacions de manipulaci de decisions assembleries, que UV no es presente a les generals de 2004 a canvi dobtenir ell una acta de senador com a independent i, una
vegada perdut el pols intern, protagonitzar una nova escissi labril de 2005, Uni de
Progrs per a la Comunitat Valenciana (UPCV), que acabar dissolent-se dins del PP.
El PP tamb sapropiar simblicament del discurs blavero i lizondista. Ho podem observar, per exemple, en lapropiaci de la figura de Lizondo per banda de
Zaplana en el debat electoral de Canal 9 en les eleccions autonmiques de 1999 o en
el darrer homenatge a Lizondo en el des aniversari de la mort daquest que tingu lloc
en el mes de febrer de 2007. La plana major del PP local, incloent-hi lalcaldessa de
Valncia, Rita Barber, acod a la convocatria amb un inters gens dissimulat de
capitalitzar les despulles del populisme lizondista (dies abans Barber havia animat
lhomenatge tot proclamant que el poeta rabigo-valenci, Al-Russaf, ja escrivia en
valenci). Aix mateix tamb s molt significativa lentrevista feta a Gonzlez Pons,A1
cap de llista del PP per Valncia a les eleccions generals de 2008, on explicitar, entre
daltres qestions, que Lizondo constituir un dels referents personals dell, i que el
PP feia patrimoni seu lherncia del valencianisme poltic dels anys 60, 70 i 80.354
En aquest mateix sentit mereix ressenyar-se un manifest de suport poltic a
laleshores President Eduardo Zaplana, fet pblic durant les eleccions autonmiques
de 1999 signat per una part significativa de lstablishment del blaverisme cultural. El
titolat significativament Reconeiximent (sic) valencianista al President Eduardo Zaplana fou recolzat activament per 84 destacados valencianistas (LP, 12-VI-1999: 25)
entre els quals es trobaven el president de LRP Enric Esteve aix com una important
representaci de la RACV, com el vicedeg Francisco Roca i els acadmics Eduardo
Primo Yfera, Jos Aparicio, Ramn Ferrer, Artur Ahuir, Voro Lpez aix com exmilitants dUV lligats al mn de la festa fallera i al lizondisme com Santiago Cervio, i
persones ms lligades al zaplanisme i al PP que no al estrictament al blaverisme com
laleshores cap desports de Canal 9 Vicente Bosch, el president de la cambra de
comer de Valncia Arturo Virosque, lactor Antonio Ferrandis (Chanquete) o els
exfutbolistes del Valncia CF Antonio Puchades o Ricardo Arias. En el manifest
sassociava com a faena valencianista la defensa del programa simblic del blaverisme, tot esmentant, entre daltres, la recepci de membres de la RACV, la concessi
de lAlta Distinci de la Generalitat a Xavier Casp, la deshomologaci de ttols de
valenci i catal, la retirada de referncies catalanistes dels llibres de text aix com
lassistncia a la process civca (Joan Lerma no hi assistia), a lhomenatge a lHimne
Regional, a Lizondo355 i en tot un seguit de tradicions culturals i religioses valencianes com la crid, lexaltaci de les falleres majors, lofrena i les mascleates falleres, la
process de la Mare de Du dels Desemparats, la del Corpus o fer de mantenidor de
lAltar de la Pila Baptismal de Sant Vicent.
Daquesta manera, mitjanant lassumpci del discurs del blaverisme poltic i
lhbil instrumentalitzaci des de les institucions valencianes del regionalisme ordinari i
de lanticatalanisme, entre daltres, el PP ha assolit resultats electorals superiors al
50% al conjunt del Pas Valenci a diverses eleccions, com a les generals de 2000,
2004 i 2008 i les autonmiques de 2007. Aquests resultats encara sn ms espectaculars a la ciutat de Valncia, on sha aplegat a superar el 57% del conjunt dels comicis,
tant a les autonmiques com a les municipals de 2007.
s dir, el PP no sols no estaria patint cap desgast electoral per lexercici del poder, sin que encara estaria incrementant el percentatge de suport ciutad. I creguem
que ls del regionalisme anticatalanista s un factor a tenir en compte en aquest
seguit dxits ininterromputs des de 1993. El fet que el PP es presente com el partit
valencianista (lesquerra i el nacionalisme valenci serien sucursalistes respecte
354
Entrevista a Gonzlez Pons feta per Europa Press el 26 de gener de 2008 (http://www. europapress.es/00292/20080126155202/gonzalez-pons-reivindica-figura-lizondo-dice-pp-hace-suya-herenciavalencianismo-politico.html).
355
Eduardo Zaplana reconegu lhumanitat i valencianisme de Vicent Gonzlez Lizondo assistint
a lhomenage que li se va fer per els seus amics i familiars (LP, 12-VI-1999: 25).
Catalunya) i el partit que defensaria els interessos dels valencians, junt amb uns
altres factors, com les crisis internes del PSPV-PSOE (crisis que si fa no fa afectaria
des de 1995) i la incapacitat del nacionalisme valenci dassolir una alternativa parlamentria slida (en lactual legislatura hi ha dos diputats del BLOC, per com a conseqncia dun pacte preelectoral amb EUPV), ajudarien a entendre la consolidada
hegemonia electoral que presenta el centre-dreta espanyol al Pas Valenci.
Daltra banda cal apuntar que la marginalitzaci del vot dUV provocada per la
fagocitaci del PP (diverses escissions incloses que, com hem vist, acabarien tard o
dhora en el que ha esdevingut la casa comuna del regionalisme valenci) ha provocat un intent, fins ara fracassat, de recuperar dalguna manera les formes i lesperit
del blaverisme a la transici democrtica i dels xits electorals del blaverisme poltic
durant la dcada dels huitanta del segle passat. El fracs de la que havia sigut la gran
fora poltica del blaverisme tindr tamb com a conseqncia la irrupci dun nou
partit poltic blavero encara ms radical i que recuperar la mobilitzaci del carrer per
al moviment. Es tractar de CVa, liderada per Juan Garca Sentandreu.
Els resultats electorals de CVa, malgrat la gran quantitat de recursos econmics
invertits, no han passat de ser testimonials. En les autonmiques i municipals de 2007
hagu daconformar-se respectivament amb uns esquifits 072% i 094% al pas tot i
que cal destacar els vint regidors assolits i un 137% en ambds casos a la ciutat de
Valncia. A les generals de 2008, CVa ha obtingut tan sols 5.389 vots, el que supos
el 020% del total de sufragis al Pas Valenci (el 042% a la ciutat de Valncia). Si aix
li afegim els 434 vots dIdentitat del Regne de Valencia (003%) tenim que el blaverisme poltic ha esdevingut residual, encara ms que durant la transici poltica, la qual
cosa podria dur-nos a la conclusi errnia de qu ha esdevingut una tradici prcticament desapareguda i testimonial.
Contrriament i, com hem vist al llarg de diversos captols daquest escrit, el blaverisme poltic nicament ha aconseguit quallar en un perode de profunda crisi poltica
del centredreta espanyol, el que ens hauria de fer concloure que el vot al blaverisme
poltic s ms conjuntural que ideolgic. Al cap i a la fi, si aquestes forces sn regionalistes i nacionalistes espanyoles, no representar aquesta opci millor una fora nacional espanyola?
Pel que fa al blaverisme social o cultural cal explicitar que sha produt un cert
trencament entre els sectors ms moderats i els ms radicals. De fet, una part dels
primers han fet una aposta (sovint personalment interessada) a favor del procs que
ha condut a lAVL i aquest sector, en general, ha donat suport al canvi ortogrfic de la
RACV per assumir laccentuaci ortogrfica universitria, en un intent de qu aquest
valenci semble menys secessionista, aparente ser oficial.
En aquesta evoluci hauria tingut un paper decisiu les subvencions oficials de
les principals institucions pbliques valencianes a la RACV i a LRP que pretenien
desactivar si ms no una part de la capacitat de mobilitzaci social potencialment
antigovernamental del blaverisme. Tot i aix cap entitat cultural del blaverisme i, tampoc, doncs, RACV i LRP, ha reconegut lAVL com a instituci normativitzadora per al
valenci i el PP no ha aconseguit, de moment, que una part del blaverisme cultural
accepte una normativa unitarista.
Daltra banda, els ms radicals, organitzats al voltant del GAV i de la CFECRV,
han anunciat precisament el contrari: la voluntat danar ms enll en el secessionisme i
no sols no respectar els canvis en laccentuaci sin si ms no parcialment trencar
amb les normes del Puig per fer servir formes no admeses com el pronom mos (No
mos fareu catalans) o la forma verbal del participi femen acabada en com restaur en comptes de restaurada en un intent, com veurem ms detingudament en el
captol setz, de seguir problematitzant ls escrit (i, en menor mesura, oral) de la
llengua prpia del Pas Valenci.
***
Actualment, mar de 2009, ens trobem de ple en la que hem anomenat quarta
fase del blaverisme. Els socilegs no sabem endevinar el futur, per la qual cosa desconeixem levoluci estratgica i tctica del moviment regionalista anticatal. Els indicis
actuals (consolidaci hegemnica del PP, absncia duna alternativa del centre-esquerra, dificultats del blaverisme per mobilitzar-se contra un PP institucional i assentat,
etc.) apunten, per, a que aquesta quarta fase se mantindr si ms no en el futur
immediat. A hores dara no tenim indicis de canvis estructurals en el blaverisme que no
siguen laprofundiment de les claus que hem analitzat daquest perode 1995-2008.
11.5 El territori del blaverisme poltic

Una manera indirecta destudiar la base territorial del blaverisme s mitjanant la
implantaci del vot dels partits que representen el blaverisme poltic a les diferents
comarques del Pas Valenci, en particular el suport electoral dUV i, a partir de 2007,
de CVa. s ms difcil en el cas del PP ja que, tot i que aquest partit ha absorbit la
gran part dels votants dUV, els electors daquests sn ms polidrics i no responen
noms a les claus ideolgiques i simbliques del blaverisme. Un estudi territorial del
vot del PP, doncs, no ens aportaria moltes llums respecte el nostre objecte de recerca.
Per analitzar el vot del blaverisme poltic hem elaborat dues taules: 1) del vot per
provncies i comarques de les diferents eleccions generals i autonmiques (taula 33),
on no hem tingut en compte les eleccions europees en no considerar-les excessivament rellevants per al cas que ens ocupa, i nicament hem comptabilitzat el vot dURV
a les generals de 1979 i 1982, dUV a partir de 1986, data en qu, com hem vist, comena el seu cam en solitari desprs de trencar amb la Coalicin Popular (tret del
2004 i 2008 en qu, com ja hem esmentat, no hi concorregu) i de CVa, que noms
sha presentat a les locals i autonmiques de 2007 i a les generals de 2008 i 2) del vot
municipal per provncies i comarques, tot incloent el percentatge de vot i el nombre de
regidors assolits (taula 34).
Dentrada, si ens fixem en els resultats de les autonmiques de 1991 que, en
general, foren els comicis on el blaverisme poltic obtingu un millor resultat, podem
veure que les comarques on se supera el 16% (que seran, tamb, els seus rcords
histrics) sn, de ms a menys: lHorta Sud (214%), la Ribera Alta (205%), la ciutat
de Valncia (195%), la Ribera Baixa (191%), la Costera (184%) i lHorta Nord
(171%). Totes aquestes comarques sn de la provncia de Valncia (on sobtingu
una mitjana del 164%) i valenciano-parlants i, bsicament, pertanyen al hinterland de
la ciutat de Valncia (amb lexcepci de la Costera i duns comparativament baixos
resultats a lHorta Oest, 111%, que ha acostumat a estar per davall de la mitjana provincial dUV). Aquest, doncs, ser bsicament el territori del blaverisme poltic: la ciutat
de Valncia, lHorta Nord i lHorta Sud i les Riberes i, segons com, el Camp de Morvedre i el Camp de Tria. I la Costera excepcionalment.356 De fet, normalment a aquestes
comarques es donaran resultats per damunt de la mitjana de la provncia de Valncia i,
bviament, del pas.
Duna manera ms detallada al hinterland de la ciutat de Valncia haurem de tenir en compte les consideracions segents: 1) la ciutat de Valncia, lloc dorigen del
blaverisme, obtindr resultats superiors a la mitjana des de 1979 (amb la URV) fins a
les generals de 1996. A partir de 1999 UV nassolir dinferiors respecte la mitjana
provincial, la qual cosa s un indicador de lesgotament daquest partit a la capital del
pas i de la fagocitaci del seu electorat per banda del PP (aquest partit tindr millors
356
De fet, a La Costera noms sobtindran resultats per damunt de la mitjana de la provncia, a

ms de les autonmiques de 1991, a les generals de 1993 i les autonmiques de 1999, per la qual cosa
no podem considerar-lo un territori on el blaverisme poltic haja aconseguit una penetraci estructural.
resultats en el cap i casal que en la mitjana del pas en totes les convocatries electorals des de 1977, la qual cosa ens resulta particularment significativa). Els de CVa
seran lleugerssimament superior a la mitjana provincial i 2) a lHorta Nord i lHorta
Sud, si exceptuem URV a 1979 i 1982, constantment el blaverisme poltic ha obtingut
resultats per damunt de la mitjana provincial. Les Riberes tindran un comportament
semblant a les Hortes, si exceptuem CVa i UV les autonmiques de 1987 a la Ribera
Baixa.
TAULA 33: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC PER PROVNCIES I COMARQUES (percentatge)
P. Valenci
Valncia pr.
G1979
G1982
G1986
A1987
G1989
A1991
G1993
A1995
G1996
A1999
G2000
A2003
A2007
CV2007
G2008
08
15
03
06
31
51
92
151
69
115
105
164
46
76
71
105
36
57
48
66
24
39
48
40
10
10
07
11
02
03
03
05
10
28
10
23
04
03
04
03
03
02
04
06
10
05
07
04
02
02
01
02
26
39
63
76
36
63
32
33
50
12
17
122
128
183
195
109
199
167
150
116
55
99
109
107
117
127
81
163
147
142
120
64
104
150
143
171
195
111
214
205
191
151
88
184
66
74
78
82
54
96
111
85
69
47
86
92
117
108
106
83
132
154
134
108
66
95
46
62
63
59
44
81
80
76
50
30
54
92
76
76
52
57
102
91
96
62
52
67
39
44
45
36
33
60
50
56
34
22
35
34
53
51
39
36
71
46
46
33
15
25
05
15
10
08
10
18
13
10
10
02
04
05
13
16
14
09
13
09
08
12
04
08
02
03
04
04
03
05
03
02
02
01
02
02
03
02
02
02
02
-
03
00
01
02
01
01
-
23
03
03
08
03
10
05
67
13
31
24
08
27
31
58
14
12
42
11
43
13
45
46
22
59
14
47
53
23
23
07
30
04
37
18
45
34
22
53
12
70
44
20
10
07
20
05
39
20
43
13
14
47
38
44
44
16
04
07
20
13
29
13
10
04
03
25
09
14
21
01
04
04
10
02
05
06
03
01
01
04
04
02
06
01
00
01
01
00
01
01
08
03
03
04
05
03
63
18
09
10
05
04
22
08
06
10
04
05
86
41
23
38
14
06
31
09
12
18
11
04
69
31
26
46
30
10
27
17
11
21
16
06
58
34
38
56
25
26
26
08
08
15
04
09
63
15
06
20
03
03
10
03
03
04
04
01
11
02
13
03
01
02
01
01
01
00
00
00
05
03
03
16
15
08
05
03
06
14
30
17
05
14
06
13
13
21
07
05
05
19
17
18
04
03
03
04
03
18
02
03
11
02
02
02
00
00
00
05
12
05
05
01
02
22
11
18
16
06
06
21
07
07
08
03
04
56
35
13
16
12
15
23
06
06
07
03
06
67
23
30
24
11
19
17
06
10
11
02
05
43
16
20
21
12
15
10
03
06
05
02
03
49
10
01
02
03
08
07
07
05
06
11
10
03
01
01
03
02
01
02
00
00
00
00
00
02
01
04
02
03
02
17
07
02
01
25
14
02
02
10
20
02
01
06
55
17
14
01
02
00
00
01
04
09
07
03
15
03
12
02
14
15
01
00
Valenci
C. Morvedre
Camp Tria
LHorta Nord
Valncia
LHorta Oest
LHorta Sud
Ribera Alta
Ribera Baixa
La Safor
Vall dAlbaida
La Costera
Castell
Els Serrans
Rac Adems
UtielRequena
Foia Bunyol
Vall Cofrents
C. Navarrs
Castell pr.
Valenci
Plana Baixa
Plana Alta
LAlcalatn
B. Maestrat
Alt Maestrat
Els Ports
Castell
Alt Palncia
LAlt Millars
Alacant pr.
Valenci
Marina Alta
Marina Baixa
El Comtat
LAlcoi
LAlacant
Baix Vinalop
Castell
Alt Vinalop
Baix Segura
Mixt
Vinalop Mitj
Elaboraci prpia a partir de dades de la Generalitat. Shan simplificat els decimals a un. A la taula sha tingut en compte les eleccions generals i les autonmiques i no les europees, en no considerar-les tan rellevants per als nostres propssits. Sha comptabilitzat exclusivament els
vots dURV a les eleccions generals de 1979 i 1982 (noms es present a la provncia de Valncia), els dUV des de 1986 fins a 2007 (el
1982 i 1983 an de la m de la Coalicin Popular) i el 2004 i 2008 no es present a les generals i de CVa de 2007 i de 2008.
Els pitjors resultats en les comarques valenciano-parlants de la provncia de Valncia es donen, significativament, a la industrial Vall dAlbaida (amb un 88% el 1991,
per sempre amb resultats inferiors a la mitjana provincial), fora del hinterland de la
ciutat i on els mites de lHorta com a paradigma de la valencianitat i el programa de
defensa dels ctrics sn, lgicament, ms difcils que quallen. Daltra banda, a les
comarques castellano-parlants daquesta demarcaci els resultats, en general, sn

significativament inferiors357 i oscillaren el 1991 entre el 59% de la Foia de Bunyol (cal
tenir present la forta presncia que ha tingut histricament UV en el municipi de Dos
Aguas) i el 22% de la dUtiel-Requena. Tot i aix, en la dcada dels noranta nobt
percentatges que mai no ha assolit el nacionalisme valenci.
Pel que fa a les demarcacions de Castell i dAlacant els resultats sn molt inferiors. Si ens fixem, per, a nivell comacal, destaquen els resultats de La Plana Baixa i,
en menor mesura, La Marina Alta, totes dues lmitrofs a la provncia de Valncia i on
tradicionalment la identitat regional i la valenciania temperamental ha sigut ms viscuda (a tall anecdtic, per significatiu, la ciutat de Borriana, que planta cadafals fallers,
ha tingut histricament representaci municipal del blaverisme poltic). La Plana Baixa,
en no diversos comicis, ha tingut fins i tot un resultat superior a la de la ja esmentada
Vall dAlbaida, la qual cosa no ens sembla una casualitat.
Pel que fa a la representaci municipal la gran majoria de representats locals
que ha aconseguit UV (i CVa) es concentren a la provncia de Valncia: del total de
regidors nobtindr a aquesta demarcaci el 9718% el 1987, el 9134% el 1991, el
8884% el 1995, el 8253% el 1999, el 6031% el 2003 i el 8621% el 2007 (CVa el
2007 el 80%). Si exceptuem el 2003 (on anir coaligat a la provncia dAlacant amb la
Unin del Centro Liberal i desapareixer ladjectiu Valenciana i aconseguir uns
resultats inusitadament alts en aquesta demarcaci amb 39 regidors), ms de quatre
cinquenes parts del total de repesentants municipals els assolir en la provncia de
Valncia.
s ressenyable, aix mateix, que la implantaci inicial ser prcticament inexistent a les demarcacions dAlacant i de Castell. Fixem-nos que el 1987, les primeres
eleccions municipals on UV concorrer en solitari nicament obtindr a aquestes demarcacions el 094% i el 188% respectivament del total de regidors, la qual cosa
refora el caire provincialista daquest partit, en particular als seus orgens, ja que ms
endavant aconseguir matisar-ho.
TAULA 34: EL VOT LOCAL PER PROVNCIES I COMARQUES (percentatge i regidors)
Pas Valenci
Valncia
Provncia
1987a
75%
213
1272%
207
1991
94%
335
1523%
306
1995b
555%/010%
215/1
867%/017%
191/1
1999c
49%/036%
229/11
704%/064%
189/11
2003d
359%/003%
131/1
434%/005%
79/1
2007e/f
085%/094%
29/20
137%/147%
25/16
231%/027%
5/2
552%/025%
6/0
1350%
31
201%/062%
7/0
764%
11
1887%
32
1127%
46
1352%/013%
15/0
636%/025%
921%
22
934%
13
1439%
35
218%
8
941%
13
2036%
36
1668%
68
1284%
20
1079%
620%
10
969%/039%
13/1
g
1098%
22
91%/025%
3/0
672%/024%
8/0
1412%/004%
25/0
1061%/002%
40/0
864%
12
835%/045%
1142%
14
972%/097%
18/3
897%/006%g
21/0
483%/086%
0/0
604%/009%
6/0
1305%/183%
21/4
1028%/131%
35/4
819%/145%
11/0
645%/010%
305%
3
754%/033%
13/1
701%
13
368%/012%
0/0
368%
2
887%
15
488%
14
518%
4
372%
022%/046%
1/0
285%/184%
6/1
149%/246%
0/2
080%/137%
0/0
162%/104%
0/0
354%/185%
2/1
212%/180%
5/6
188%/291%
2/1
141%/235%
Valenci
El Camp
de Morvedre
El Camp
De Tria
LHorta Nord
Valncia
LHorta Oest
LHorta Sud
La Ribera Alta
La Ribera
Baixa
La Safor
357
Noms hem trobat algunes excepcions i, precisament, en relaci a la Vall dAlbaida: Els Serrans
obtindr ms percentatge en les autonmiques de 1987 (67% vs. 55%), la Canal de Navarrs en les
generals de 1996 (39% vs. 3%) i de 2000 (29% vs. 22%) i la Foia de Bunyol a les autonmiques de 2003
(25% envers 15%) i, tot i que sn nmeros molt baixos, la Canal de Navarrs, el Rac dAdems i UtielRequena en les autonmiques de 2007.
La Vall
dAlbaida
La Costera
15/0
199%
14
721%
13
22
680%
13
1518%
39
17/0
440%
9
854%/035%
18/0
20/0
491%/007%
14/0
827%
19
5
186%
2
182%
2
3/5
007%/020%
0/0
034%/080%
2/0
687%
11
160%
0
342%
1
052%
0
046%
0
131%
4
455%
11
408%
2
101%
0
432%
4
072%
0
092%
0
389%
22
251%
6
335%
1
079%
0
299%
5
501%
2
346%
16
478%
5
138%
1
398%
2
324%
1
310%
1
380%/001%
24/0
125%
2
259%
4
080%
0
099%
0
238%/004%
13/0
-/006%
-/0
030%
0
112%/012%
4/0
045%/065%
4/1
295%
4
066%
0
020%
0
-
710%
13
263%
1
294%
4
101%
0
-
595%
7
211%
1
006%
0
403%
6
274%
1
-
534%
7
321%
6
240%
0
402%/010%
7/0
028%
0
237%
4
382%
6
229%
2
143%
3
-
098%/143%
4/1
026%/019%
0/0
-/146%
-/0
010%/015%
0/0
-/042%
-/0
023%
2
364%
4
118%
7
022%
1
080%
8
145%
0
155%
16
278%h
39
-/019%
-/0
016%/017%
0/3
049%
1
143%
1
034%
0
090%
0
-
344%
4
218%
1
135%
0
092%
1
127%
0
367%
6
145%
1
123%
0
026%
0
143%
0
458%
8
158%
1
126
0
146%
3
126%
1
099%
0
1194%
22
044%
0
014
0
033%
0
126%
0
-/044%
-/1
-/012%
-/1
-/032
-/0
065%/017%
0/0
-/007%
-/0
117%
0
038%
1
031%
1
210%
3
689%
12
-/031%
-/1
045%
0
007%
0
034%
0
198%
5
Castell
Els Serrans
El Rac
dAdems
La Plana UtielRequena
La Foia
de Bunyol
La Vall de
Cofrents
La Canal de
Navarrs
Castell
provncia
Valenci
La Plana
Baixa
La Plana
Alta
LAlcalatn
El Baix
Maestrat
LAlt
Maestrat
Els Ports
Castell
LAlt Palncia
LAlt Millars
Alacant
provncia
Valenci
La Marina Alta
La Marina
Baixa
El Comtat
LAlcoi
LAlacant
El Baix
Vinalop
Castell
LAlt Vinalop
El Baix Segura
Mixt
El Vinalop
Mitj
Elaboraci prpia a partir de dades de la Generalitat. Dalt percentatges de vot a candidatures a la comarca i baix nombre de regidors. En
negreta el resultat comarcal dUV ms alt. a) Tamb es present a alguns municipis la Coalicin Electoral Valenciana de Francisco Domingo.
b) Tamb es present a alguns municipis la Renovaci Valencianista, escissi dUV, de Garca Broch. c) Tamb es present a alguns municipis Alternativa de la Comunitat Valenciana, escissi dUV. d) Tamb es present a alguns municipis el Partido Regional de la Comunidad
Valenciana, escissi del PP. e) Tamb es present a alguns municipis la CVa de Juan Garca Sentandreu. f) Tamb es present en algunes
comarques Units x Valncia, escissi dUV: a Camp de Tria: 022%, a lHorta Nord: 044% i 2 regidors, a Valncia 009%, a lHorta Oest:
004%, a lHorta Sud: 003%, a Els Serrans: 036%. g) Tamb es present ENV a aquesta comarca i obtingu el 1995 un 003%, el 1999 un
003% sense regidors en ambds casos. h) Es present en coalici amb UCL amb la denominaci Unio-Unin del Centro Liberal.
Daltra banda la major part dels representants municapals els obt a les comarques de lHorta i de les Riberes, s dir, en el que hem anomenat al llarg de la recerca
el hinterland de Valncia, on assolir, en general, resultats significativament ms alts

que la mitjana del pas.
Si atenem a la presncia institucional de les eleccions municipals daquell mateix
any, el 91% del total de regidors els obtingu a la provncia de Valncia i trobem un
mapa molt semblant. En aquest cas s la ciutat de Valncia on sobt el millor percentatge (cosa daltra banda lgica, ja que Valncia s una comarca integrada nicament
per un municipi i a les altres comarques no present candidatura en la totalitat dels
municipis que les integren). La ciutat de Valncia mereix una reflexi particular, ja que
UV ha tingut ms suport electoral ac que a la mitjana del pas per noms fins a 1999,
on ja shavia concretat la crisi que afectava a la formaci. A partir daleshores els
resultats del cap i casal seran inferiors als de la mitjana nacional.
Pel que fa a la representaci municipal dUV actual ha baixat a mnims histrics i
ha hagut daconformar-se amb 29 regidors al llarg i ample de la geografia valenciana.358 Curiosament Valncia i lHorta, el territori on naixer i sespandir el blaverisme
poltic, tan sols representa actualment el 69% del total de regidors, ja que les comarques de Camp de Tria, Ribera Alta, Foia de Bunyol i Plana Baixa concentren el 655%
del total de la representaci institucional.
Pel que fa a la representaci municipal de CVa, les comarques de les Riberes, la
Safor i les Hortes concentren el 75% del total de 20 regidors obtinguts en tretze
municipis en les niques eleccions municipals qu shan presentat encara s
prompte, doncs, per veure una possible evoluci, les de 2007, la majoria de les
llistes sn dexregidors del PP (com el cas dAlberic, Sueca, El Puig i Albatera) i fins i
tot dUV (com la regidora de Borriana), per la qual cosa sha convertit CVa en una
mena deixida a la casustica de les tensions locals dun partit majoritari com el PP i no
permet, en conseqncia fer una anlisi territorial de la implantaci de CVa.359
358
Per comarques i per municipis on assol representaci els resultats en regidors i en percentatges sn els segents:
Camp de Tria (6): Loriguilla (2. 2453%), Casinos (2. 1802%. CVa tamb es present: 056%),
Nquera (1. 1056%. CVa tamb es present: 139%), Btera (1. 540%. CVa tamb es present:
062%).
La Ribera Alta (5): Sumacrcer (2. 2702%), Carcaixent (2. 1046%) i Montroi (1. 1493%).
La Foia de Bunyol (4): Dos Aguas (4 i lalcaldia. 5170%),
La Plana Baixa (4): Eslida (2. 2955%), La Vilavella (2. 1703%).
La Safor (3): Oliva (2. 831%. OIV-CVa tamb es present: 345%) i LAlqueria de la Comtessa (1.
974%).
LHorta Sud (2): Alcsser (1. 1171%. CVa tamb es present: 130%) i Catarroja (1. 514%. CVa
tamb es present: 192%).
La Ribera Baixa (2): Benicull del Xquer (2. 2565%).
La Costera (2): Valls (1. 2778%) i Font de la Figuera (1. 893%).
Camp de Morvedre (1): Estivella (1. 1101%).
359
Per comarques i per municipis on assol representaci els resultats en regidors i en percentatges sn els segents:
La Ribera Alta (6): Alberic (4. 2196%), Benimuslem (1. 1804%) i Tous (1. 924% UV tamb es present: 548%).
La Safor (5): Piles (3. 2405%) i Benifl (2 i lalcaldia. 2734%).
LHorta Nord (2): El Puig (1. 1078%. UV tamb es present: 357%) i Bonreps i Mirambell (1.
888%).
LHorta Sud (1): Albal (1. 581%. UV tamb es present: 349%).
La Ribera Baixa (1): Sueca (1. 628%). El regidor abandon el partit el juliol de 2008.
Camp de Tria (1): San Antonio de Benagver (1. 758%).
La Marina Alta (1): Gata (1. 1020%).
El Comtat (1): Benimassot (1. 1165%).
El Baix Segura (1): Albatera (1. 741%).
La Plana Baixa (1): Borriana (1. 520%).
11.6 Conclusions
A efectes de la nostra recerca, hem dividit el blaverisme en quatre perodes histrics: 1) perode inicial (1975-1977), caracteritzat per lassumpci de la retrica anticatalanista per bona part de lstablishment franquista local aix com la incorporaci dun
grup dintellectuals i valencianistes histrics que esdevindran un grup de pressi significatiu, per encara minoritari; 2) moviment de masses (1978-1982), que destacar per
ser el perode de mxima mobilitzaci i per la violncia fsica i simblica utilitzada amb
fins poltics amb lobjectiu de desgastar lesquerra majoritria i assolir lhegemonia poltica al Pas Valenci; 3) la institucionalitzaci (1983-1999), caracteritzat per la polititzaci del blaverisme en UV, que creixer grcies a la crisi del centre-dreta espanyol i
al desenvolupament del regionalisme ordinari per banda de la Generalitat, i que desgastar el Consell i lhegemonia poltica de lesquerra i 4) el poder absolut, lassoliment de lhegemonia poltica del centre-dreta espanyol per mitj del PP, que assumir
el discurs del blaverisme dins dun entremat ideolgic polidric i instrumentalitzar
lestructura associativa principal, de tal manera que esdevindr el partit regional valenci, identificat amb els interessos valencians. Durant aquest perode es produir la
marginalitzaci electoral dUV i el resorgiment un blaverisme ortodox al voltant de CVa
i del GAV, en competncia amb el PP, que esdev un grup de pressi funcional per
molt minoritari.
En la construcci de lhegemonia poltica del regionalisme anticatalanista ha tingut un paper molt destacat la ciutat de Valncia. De fet, ja en 1979 lesquerra poltica
no era majoritria. Lestratgia anticatalanista, doncs, sembla que fou efica en dos
sentits al cap i casal: 1) produ un increment de labstenci molt notori entre 1977 i
1979, la qual cosa probablement fou conseqncia duna major desmobilitzaci de
lelectorat desquerra que a altres comarques, descontent per diversos motius, entre
els quals hem de tenir en compte la gesti de les poltiques identitries i 2) la davallada
percentual de lesquerra poltica majoritria i lincrement, menor per molt significatiu,
de la dreta poltica.
A aquest respecte, si exceptuem les primeres eleccions democrtiques de 1977,
el centre dreta sempre ha obtingut millors resultats percentuals a la capital del pas
que no al seu conjunt. I, a ms, des de 1986, mai no ha obtingut resultas inferiors al
45% dels comicis, tot abastant prcticament en alguns casos el 60%.
De tal manera que el blaverisme esdevindr una nova tradici poltica al Pas
Valenci que, mitjanant la reformulaci del passat la reinvenci duna determinada
tradici sabr perpetuar-se i generar una determinada socialitzaci poltica que es
reprodueix intergeneracionalment. El blaverisme vingu durant la transici per a installar-se en el sistema ideolgic i poltic valenci, per a romandre-hi. La marginalitzaci
electoral dUV no es pot interpretar, doncs, com una desaparici daquesta nova tradici poltica. Ans al contrari, ha esdevingut un corrent important del PP i del Govern
Valenci que ha alternat dosis de catalanofbia amb dosis de moderaci i de centrisme, per que ha fet propi, sense dubte, el regionalisme anticatalanista.
Captol 12. La base social i la minoria dirigent

del blaverisme
En una tesi sociolgica necessriament havem daproximar-nos a la base social
del blaverisme. El problema que ens trobrem a lhora de dissenyar la recerca s labsncia de dades directes destudis quantitatius que ens permeteren analitzar la relaci
entre aquesta ideologia i les diferents classes socials. Hem hagut, en conseqncia,
de fer una aproximaci per mecanismes indirectes: duna banda, hem excls aquells
grups socials que no participaren o que participaren duna manera molt modesta del
conflicte identitari valenci (es tendeix a pensar que tots o prcticament tots els valencians sinclinaren per algun dels dos bndols si ms no durant la Batalla de Valncia) i
duna altra hem extret les dades que tenem a labast per tal dacostar-nos-en mnimament fins que altres estudis monogrfics corroboren o desmenteixen aquestes
reflexions. Per completar el panorama hem estudiat les elits del blaverisme, a partir de
les biografies obtingudes pels principals protagonistes (Apndix 1er) i hem obtingut
alguns resultats rellevants.
12.1 Qui lluit a la Batalla de Valncia i la base social del

blaverisme
s innegable, com ja hem vist, que en la transici democrtica al Pas Valenci
hi hagu una mena de Batalla de Valncia. Aquesta es tractava, entre altres coses,
dun enfrontament entre dues propostes didentitat collectiva en lluita per lhegemonia
social que va afectar al cleavage dreta-esquerra, tot i que ni tots els esquerrans (ni tan
sols la majoria), per ms que poguera semblar-ho, defensaven el que anomenarem el
paradigma fusteri ni tots els dretans seran necessriament blaveros. En qualsevol
dels casos, mentre que en altres territoris de lestat la disputa identitria era qesti
sovint de mats, al Pas Valenci respondr a una pugna per la minoritzaci de la
valencianitat antittica amb qu senfrontava cadascuna de les parts:
Mientras que en la mayora de las comunidades autnomas las discrepancias polticas del campo nacionalista pueden radicar en el alcance de los objetivos del
movimiento y en las estrategias a desarrollar para lograrlos o en rencillas y pugnas
de grupos por la imposicin de determinados lderes al frente del movimiento, en
el caso valenciano y un conflicto por ahora irreductible versa sobre la propia
identidad. Es, pues, un conflicto ideolgico [...] Por tanto, tampoco se trata de que
la identidad sea conflictiva, pues todas lo son, sino de que en este caso el conflicto
versa sobre el contenido de la identidad ms que sobre su alcance poltico o sobre
las estrategias consecuentes (Ario i Llopis, 1995: 5). Cursiva de loriginal.
Tot i aix, lenfrontament no implic un conflicte que mobilitzara el conjunt de la

societat valenciana, malgrat que s que resultaria afectada en una mesura important la
globalitat del pas. Cal tenir en compte que ambds moviments i ideologies en conflicte
en un sentit estricte no passaven de ser dues minories, per ms que altres grups
socials simpatitzaren ms o menys amb cada contendent.
De fet, de la coneguda com Batalla de Valncia quedaren (si ms no parcialment) exclosos voluntriament o perqu el perceberen com un conflicte perifric o
lluny als seus interessos sectors socials i territorials significatius que no participaren directament de la polmica sobre la valencianitat. Clar est que aquesta exclusi
de lenfrontament directe, els fu condicionar escassament aquest.
Per tot plegat no podem sin coincidir amb Ramn Llopis quan afirma que blaveros i catalanistes, que ell denomina regionalistes i nacionalistes, encarnen
lenfrontament sobre la identitat valenciana com a tipus ideals weberians per no

esgoten, en absolut, la complexitat de la disputa:
Se trata de las dos mentalidades que mejor representan la materializacin del
conflicto de la identidad valenciana. Se trata de los dos perfiles de individuos, en
cuyo discurso, mayor importancia tiene el componente nacionalista / regionalista.
En otras mentalidades resultara ms difcil rastrear esta problematicidad de la
identidad valenciana [...] Las diversas identidades en conflicto no se encuentran
nicamente ubicadas en estos dos colectivos que hemos estudiado. La dimensin
nacionalista y regionalista y las diversas formas de identidad valenciana se encuentran diseminadas en una amplia parte de la poblacin (1996: 343).
De tal manera que, en la nostra anlisi social del blaverisme haurem de distingir
distints nivells dimplicaci en el blaverisme, talment com si foren capes de ceba. De
major a menor implicaci i inspirant-nos en lescala de participaci de Milbrath, tot i
sense coincidir-ne plenament i tenint en compte que qui participa en una escala
superior tamb ho fa en les inferiors i que lascens en lescala implica una inversi creixent denergia, temps i recursos, podrem obtenir quatre graus diferenciats:
1) les elits dirigents del blaverisme, tant del poltic com del cultural: ocupen llocs
de responsabilitat en lentremat associatiu, recapten fons, sn candidats externs, etc. Nosaltres, en un sentit restrictiu, hem limitat aquestes aproximadament un centenar de persones;
2) els militants, una mena de transici entre les elits i els simpatitzants actius:
contribueixen a sostenir socialment i econmicament el moviment blavero i,
de vegades, a partir de lideratges a xicoteta escala, com la presidncia o pertnyer a la junta directiva duna comissi fallera, esdevenen elits;
3) els simpatitzants actius: acodeixen de tant en tant a les mobilitzacions i els rituals, voten i fan votar, reprodueixen a petita escala si ms no fragments discursius i discuteixen i tracten dimplicar familiars, companys de treball, de
vivenda i dassociaci, etc. Aquests com han quedat demostrat en les mobilitzacions del blaverisme sn, si ms no, desenes de milers de valencians;
4) els simpatitzants passius: coincideixen si ms no parcialment en el discurs i,
sense implicar-se excessivament, han aconseguit que el blaverisme sestenera socialment duna manera molt significativa i, com hem vist, amb el suport
que obtindr el blaverisme poltic a les dcades dels huitanta i dels noranta
del segle passat, han sigut centenars de milers de valencians.
Tots quatre nivells conformaran la base social del blaverisme. Tractar dacotarlos amb una certa exactitud resultaria una tasca inabastable per a aquesta recerca.
Caldria, com ja hem dit, instruments analtics quantitatius i qualitatius que escapaven a
les nostres possibilitats. Tanmateix, en una recerca de sociologia poltica havem de
fer si ms no una aproximaci.
12.1.1 La Batalla vista des de la barrera

Dentrada i per tal dacotar aproximadament la base social del blaverisme haurem de tractar de llistar els sectors socials que no participaran directament de lenfrontament identitari. Si ens atenem a lorigen territorial, el primer dels grups socials que
participaran escassament de la disputa i, probablement, el ms nombrs s el de la
immigraci espanyola i daltres territoris.
En 1979, segons dades oferides per Manuel Garca Ferrando, el 81% dels habitants del Pas Valenci es consideraven valencians, front a un 12% que es consideraven duna altra regi o nacionalitat i un altre 12% que sagrupava sota el paraiges
dels altres o el ns/nc (cal tenir en compte que el redondeig daquestes sifres suma un
105%). Dentre les identitats regionals presents a Valncia en aquell moment destacava landalusa (3%), la castellana (3%) i la murciana (2%) (1992: 535).
Amb dades ms recents aquests sifres sintensifiquen: tan sols un 713% afirmen
haver nascut al Pas Valenci, un 248% a la resta de lestat, un 22% a la resta dEuropa (excepte lestat) i un 17% a altres indrets (Garca Ferrando i Ario, 1998: 247).360
Tot plegat tindr importants conseqncies identitries, tot i que els alts ndex despanyolisme i els consegents baixos ndex de valencianisme no poden atribuir-los exclussivament a lemigraci:
El hecho, pues, de que 3 de cada 10 valencianos no hayan nacido en esta comunidad, es un factor demogrfico que afecta por s mismo al perfil de las seas de
identidad y pertenencia de la poblacin valenciana y, por tanto, la situacin dilemtica en que se encuentran los inmigrantes (identificarse con su comunidad de residencia o con su comunidad de nacimiento) no debe despreciarse como un posible
factor explicativo. Pero sera incorrecto, precipitado e ingenuo reducir la explicacin del espaolismo, como a veces se hace en la conversacin ordinaria, a la
culpa dels castellans (Garca Ferrando i Ario, 1998: 247).
El fet que majoritriament, sobretot en lrea metropolitana de Valncia, no shaja

produt una integraci tnico-cultural per banda de la emigraci espanyola no significa
que no shaja aconseguit unes altres integracions de caire simblic. De fet, els immigrants majoritriament (un 61%) afirmen no haver tingut cap dificultat dadaptaci al
Pas Valenci. Un 25% afirma haver-ne tingut alguna i nicament un 4% de molta o
bastant, a diferncia del Pas Basc i Catalunya on aquesta sifra abasta el 10% (a
Garca Ferrando et al.,1994: 32).
Encara que posteriorment analitzarem la instrumentalitzaci de la festa per banda del blaverisme, s convenient avanar el paper de les festes falleres com integradores (en una mena de valencianitat distinta de la proposada pel fusterianisme) duna
part important de lelevat contingent de poblaci daltres procedncies de lestat durant
les dcades dels seixanta i setanta del segle passat:
Les falles, les festes del barri i altres esdeveniments als quals no apleg el
missatge fusteri seran el cam ms accesible perque limmigrant cerque la seua
integraci (Moll i Mira, 1986: 147).
El fet s que la major part dels grups socials valencians dorigen i els immigrants
consideren que la integraci en una comissi fallera (i no laprenentatge ni ls de la
llengua prpia) ha sigut a tots els efectes una integraci s una realitat que des de la
sociologia no podem menystenir. A aquesta realitat hem dafegir la hiptesi de Xamb
de qu davant la desfeta en gran part la xarxa social urbana tradicional, el fallerisme
restar com un dels pocs elements integradors de la vida del barri (2001: 47).
La identitat regional valenciana, com hem vist, no requereix el valenci com una
condici necessria per a la valencianitat la qual cosa facilitar que les falles oferiren
a partir de la dcada dels seixanta del segle passat una integraci ms senzilla a
persones de baix capital educatiu que no el nacionalisme valenci. En aquest sentit,
Gil-Manuel Hernndez, destaca la rapidesa i, per tant, caldria afegir, la superficialitat de la integraci de bona part dels immigrants espanyols a la ciutat de Valncia i a
la resta de municipis de la comarca de lHorta (1996: 58).
El blaverisme, en haver-se introdut significativament al mn de la festa fallera,
tamb proporcionava una ideologia i una identitat en la qual, per ser autnticament
valenci, no calia aprendre valenci ni introduir-se en la comunitat lingstica valencia-
360
Sembla, per, que el percentatge global demigrants es redueix, ja que en dades de 2000 un
759% afirma haver nascut al Pas Valenci i un 238% fora (Garca Ferrando i Ario, 2001: 261).
nfona, la qual cosa resultava ms cmoda per als emigrants castellano-parlants. En

aquest sentit, pogu amplificar indirectament la penetraci social daquest discurs.
***
Laltre gran grup que estar molt llunyanament implicat en el conflicte respon a
criteris territorials. Perqu bsicament les comarques geogrficament centrals del Pas
Valenci i, concretament la ciutat de Valncia i la seua rea de influncia concentraren
el conflicte civil, qesti per la qual la majoria de ciutadans de les demarcacions
provincials dAlacant i Castell i, fins i tot algunes comarques valencianfones de la de
Valncia, romangueren ms b al marge daquesta pugna ideolgica.
Un altre dels sectors territorials que no participaran prcticament en lenfrontament identitari sn els habitants de les comarques histricament castellanfones. Tot
i que si b s cert que el projecte fusteri difcilment permetria una incorporaci entusiasta dels territoris castellano-parlants,361 tamb s constatable que el blaverisme
(malgrat el seu discurs bilingicista) tampoc ha aconseguit una presncia significativa
en elles, encara que s certament superior que el nacionalisme fusteri.
Aix mateix, si analitzem el paper que desenvoluparen els actors socials i poltics
durant la transici democrtica al Pas Valenci, comprovarem que diversos partits
poltics i associacions cviques assumiren tan sols duna manera epidrmica els programes ideolgics del fusterianisme i del blaverisme, en especial del primer. I en
aquest cas epidrmicament vol dir, bsicament, en la vessant simbolgica.362
De fet el blaverisme sacralitz els referents simblics. Uns i altres es distingirien,
segons cada simbologia particular, per la bandera, per la llengua i per la denominaci
del territori, la qual cosa, per cert, donaria lloc a moltes confusions ja que, per exemple, ni tots els que usaven la senyera quatribarrada eren, ni de lluny, pancatalanistes ni
tots els que usaven la senyera coronada amb franja blava eren anticatalanistes. Tot i
aix, els smbols, com veurem monogrficament al captol corresponent, eren el cam
que condua a lestigma:
Bandera, lengua y denominacin del territorio sin olvido de la provincia constituyen las claves que distinguen el pancatalanismo del valencianismo, y la ambigedad en su tratamiento ha determinado el fracaso poltico tanto del Consell
como de la UCD, ya que pesostas y comunistas siempre se han mostrado pancatalanistas (Ramos, 1981: 52).
En realitat, a partir de la concessi de la preautonomia, lespecificitat del discurs

poltic valenci no radicar fonamentalment en la qesti nacional/regional valenciana
sin, fonamentalment, en el que Marqus anomena el discurs patolgic (al voltant de
les prpies senyes didentitat, evidentment). Aquesta desviaci, precisament, de lenfrontament directe entre el nacionalisme espanyol i el nacionalisme valenci a lenfrontament entre catalanistes (panques en la denominaci anticatalanista) i blaveros
361
Joan Fuster planteja en lobra ms paradigmtica, Nosaltres els valencians, lexclusi o, almenys la prescindibilitat del que denomin zones aragoneses, castellanes i murcianes del Pas
Valenci. Fuster les qualifica com annexos de poca importncia (1962: 105-112). Per aix no podem
coincidir plenament amb Francesc Viadel quan afirma que el blaverisme fa servir a de pretext per voler
la segregaci territorial del pas (2006: 23). Analitzarem amb ms deteniment la proposta fusteriana al
subcaptol 13.1.
362
En aquest sentit, per exemple, el PSOE al Pas Valenci assumir les sigles PSPV-PSOE des
de 1979, producte de la integraci del sector del PSPV liderat per Alfons Cuc per no les far servir
durant la dcada dels noranta i primera del segle XXI en les campanyes electorals, on nicament utilitzar
PSOE, cosa que hem pogut constatar novament a les eleccions generals de 2008. En la direcci dels
socialistes valencians, doncs, es pensava que el PSPV els perjudicava. De fet, en el congrs de 2008 la
ponncia poltica proposava modificar el nom pel de Partit dels Socialistes de la Comunitat Valenciana
(PSCV).
ser el major xit de lanticatalanisme valenci, en autoctonitzar aquests i estrangeritzar aquells. Ser el que anomenarem la paradoxa de lautoctonia.
Per tot plegat, lenfrontament identitari valenci no implic que tots els grups socials participaren com a contendents en aquest. La implicaci directa es don al si
dunes determinades minories. Aix mateix, tampoc podem menystenir que lexistncia
dun conflicte acostuma a inhibir determinats grups socials, que hipotticament podrien
haver-se incorporat a la valencianitat proposada pel fusterianisme en cas que aquesta
shaguera institucionalitzat.
Contrriament, el triomf al Pas Valenci de la proposta identitria espanyola de
lestat-naci aix com del regionalisme banal ben probablement tingu com a conseqncia una considerable inhibiaci a favor de la identitat dominant. Aquesta s la
hiptesi que plantegen Antonio Ario i Ramn Llopis en proposar que lexistncia del
conflicte identitari valenci: provoca la huida de la mayora de la poblacin hacia el
referente dominante (1993: 29) amb la qual cosa haurem de concloure que, en el
nostre cas especfic, el fet dhaver aconseguit problematitzar la identitat valenciana
que proposava el fusterianisme i convertir-la en una font de conflicte, ja fou un xit en
si mateix del blaverisme.
12.1.2 Classe social i ideologia dels blaveros de base

Las dictaduras que, como la franquista, aparecen en la semiperiferia de los estados capitalistas centrales surgieron en pases en los que previamente existan
agudos contrastes entre una minora con acceso al poder, a la riqueza y a la educacin superior, por una parte, y una masa empobrecida de campesinos, junto a
un proletariado incipiente organizado en las ciudades, por otra. Son los casos de
Italia, Portugal, Grecia y Espaa, entre otros. A ello se una una patente exigidad
de clases medias urbanas educadas (Giner, 2006: 42-43).
El blaverisme malgrat comptar amb unes certes elits a lalta burgesia, a les
classes dirigents franquistes i entre algun intellectual ser, sobretot entre els
simpatitzants actius i els simpatitzants passius, tot i que tamb en part entre els qui
hem vingut a denominar militants, un fenomen bsicament de classes mitjanes
tradicionals363 i, en concret, botiguers364 i classes mitjanes-baixes:
el blaverisme, amb un arrelament relativament alt entre les velles classes mitjanes valencianes conformades per petits comerciants i artesans de lrea metropolitana de Valncia, agricultors petits burgesos enriquits amb el comer de la taronja
fonamentalment a les comarques centrals valencianes [...] i amb actuaciones freqentment autoritries i antidemocrtiques (Bodoque, 2000: 8).
Aquestes classes socials hagueren de resituar-se davant els rpids i profunds

canvis socials i poltics ocorreguts al Pas Valenci als anys seixanta i setanta del
segle passat. En general havien si ms no comenat un procs de substituci lingstica (sovint els protagonistes eren valenciano-parlants que havien decidit parlar i educar
363
Vicent Bello defensa que els xits socials del blaverisme es deuen a la seua expansi entre
classes mitjanes tradicionals (1988: 67). Miquel ngel Pradilla, sense matisar tant, afirma que el focus
social originari sha de cercar en la petita burgesia. Aquesta classe mitjana valenciana, nombrosa i especialment activa a la ciutat de Valncia, era culturalment bastant pobra i havia estat ideologitzada sota el
franquisme, cosa que nexplicaria lactitud de connivncia amb el rgim, gens reivindicativa en definitiva.
Amb aquest perfil, el grup en qesti era presa fcil per a una dreta autctona profundament reaccionria (2001: 207).
364
Per a Ricard Prez Casado, el blaverisme comptar amb una: Base social i econmica, no
oblidem que els 70 sn un poca de crisi per a les classes mitjanes urbanes i classes mitjanes urbanes
que podrem descriure com els botiguers... que se senten agredits per la presncia de les grans
superfcies, el Corte Ingls i Galeries Preciados foren un gran impacte, que per part aquella base
sociolgica del botiguer blasquista, de Blasco Ibez i dels Trentes, a finals dels 60 i en els 70 ho passen
molt mal (00:3524).
en castell als fills amb la intenci, sovint no explcita, dascendir en lescala social) i
estaven vinculades amb determinades tradicions particularment arrelades, com les
festes falleres. De fet, una part fonamental (fins i tot dels quadros dirigents dUV) en
procedir del teixit associatiu faller:
Els sectors ms susceptibles de ser mobilitzats per aquest discurs provenen de
lentorn faller i del que sha anomenat el franquisme sociolgic, una base social
que es nodreix fonamentalment de classes mitjanes urbanes tradicionals, encara
que la minoria dirigent se situa ms amunt en lestructura social i est formada per
vells dirigents del franquisme local (V. Giner Boira, I. Carrau, Miguel Ramn...), individualitats de lalta burguesia (Lladr,A1 Sunyer, Lozano...) i uns pocs literats catlics i conservadors (Xavier Casp, Miquel Adlert...) (Xamb, 1996: 188).
La instrumentalitzaci de la identitat regional i de la valenciania temperamental

per banda del rgim franquista (que hem analitzat al captol huit) facilit lexistncia
duna mplia base social si ms no al hinterland de la ciutat de Valncia receptiva a
un discurs de suposada recuperaci de les essncies valencianes en perill que bsicament posar en marxa la dreta poltica, per la majoria daquests militants potencials
de lanticatalanisme no es perceberen manipulats, ja que ho visqueren com una
defensa de la valencianitat prpia, de la de tota la vida:
s aix el que va premetre la seua instrumentallitzaci per part de la dreta entre
determinats sectors socials (sobretot de la ciutat de Valncia) en els anys de la
transici. En els seus termes propis, per, la majoria dels valencians van continuar
inserits dins daquesta frmula identitria, ms enll i al marge dels valors del rgim i reconeixent-se en ella fins el present (Archils, 2007a: 178).
s sabut que les classes socials a qu estem fent referncia presenten temors
intensos davant els processos de canvi social (i ms encara si aquests sn accelerats), particularment quan puguen posar en qesti lestatus econmic, social i cultural.
La transici democrtica al Pas Valenci, a parer dalguns autors i com hem vist,
duna banda amb les reivindicacions obreres laborals i poltiques i duna altra amb les
reivindicacions nacionalistes valencianes o valencianistes darrel fusteriana tamb en
el camp lingstic, fu que una part significativa daquesta classe mitjana valenciana
vra tremolar els seus fonaments:
Amb les primeres reivindicacions obreres dels anys 70, la classe mitjana valenciana, ideologitzada sota el franquisme i gens reivindicativa, va veure tremolar els
seus fonaments: duna banda, sorgia un ampli sector de la societat amb una conscincia cultural i identitria prpia i amb una reivindicaci autonomista i de laltra el
mn acadmic de lpoca, i la Universitat de Valncia com a instituci capdavantera, apostaven fort en la recuperaci lingstica a Valncia (Climent-Ferrando,
2005: 7).
Aquesta amenaa contribuir a fer entendre la reacci que esdevindr conservadora o fins i tot reaccionria en la vessant social i poltic i anticatalanista en la vessant
identitria. Els xits socials inicials en la reproducci del discurs regionalisme anticatalanista al Pas Valenci hem de trobar-los precisament en lamenaa a lestatus de
bona part de les classes mitjanes tradicionals i conservadores del hinterland de
Valncia davant les possibles conseqncies del canvi social i poltic accelerat que es
preveia i savenava amb el final del rgim franquista. Per aix, malgrat tot, durant les
acaballes de la dictadura, aquests estrats socials romanien relativament tranquils. A
finals dels anys setanta i dels huitanta, per, es mobilitzaren en defensa del que considerarien els interessos particulars.
La defensa de la tradicional identitat regional valenciana i lestratgia de lanticatalanisme com a mecanisme a labast i efica de reacci front a la narrativa alternativa
fusteriana contribuir a crear un moviment que ideolgicament ser ms divers del que
sovint sha reconegut, de tal manera que no tots seran prpiament franquistes:
La instrumentalitzaci poltica daquest discurs va permetre crear una base social

prou mplia que incloa sectors procedents de diverses capes socials i amb continguts ideolgics tamb diversos (des despanyolistes franquistes a valencianistes
temperamentals) (Archils, 2007: 182).
El blaverisme, en aquest sentit, respondr ms prompte a les coordenades dun

populisme caracterstic de sectors socials que es vegeren amenaats per la industrialitzaci i una determinada modernitzaci, recent en el cas de la societat valenciana.
Lelement popular en la base social daquest s inqestionable i destaca la presncia a
les comarques dun alt contingent de petits propietaris agrcoles i a la ciutat de Valncia de botiguers i assalariats amb escs capital cultural i educatiu i amenaats per les
noves classes mitjanes emergents. A aquests hem dafegir elements del franquisme,
inclosos funcionaris, que sadheriran de manera entusiasta, cosa que els permetr
realitzar una prpia transici personal, en revestir-se dhipottic valencianisme, des
de lautoritarisme cap la nova situaci democrtica.365
Tot i aix, el component conservador i dret del blaverisme, malgrat lexistncia
facilitada per la retrica populista de minories desquerra, ser innegable. Aix mateix, tot i lactuaci de minories nacionalistes valencianes partidries fins i tot duna
normalitzaci seriosa del valenci secessionista, el moviment participar majoritriament de les coordenades dun regionalisme espanyolista. Aquest espanyolisme incloa
un s subordinat del valenci envers el castell i fins i tot abandonisme de la transmissi familiar de la llengua prpia:
Com a moviment poltic de caire populista compt en leix dretaesquerra amb
simpatitzants i activistes de tot lespectre ideolgic de la dreta i amb minories de
lesquerra ms tradicional; mentre que en leix espanyolisme-valencianisme, hi ha
fonamentalment nacionalistes espanyols i regionalistes, per tamb grups minoritaris de nacionalistes valencians; en qualsevol cas, hi predominaren notablement
les posicions conservadores i el regionalisme no reivindicatiu, sovint amb comportaments antidemocrtiques i virulents. Socialment, est format, en bona mesura,
per valencianoparlants que havien abandonat la transmissi familiar de la llengua
(Bodoque, 2005: 110).
En aquest sentit, el blaverisme es nodrir (es nodreix) fonamentalment de classes mitjanes-baixes366 tradicionals i conservadores, orindes del Pas Valenci i valencianoparlants (tot i que, insistim, abundar la socialitzaci familiar en castell als fills) i
de baix capital cultural i educatiu. Tot i que ens calen estudis monogrfics al respecte
per tal de poder incidir amb ms profunditat en aquests apunts, el substrat ideolgic
dels anticatalanistes (molt semblant en aquest cas al dels fallers), lligat al capitalisme
petitburgs, pot aportar-nos algunes pistes:
El rebuig del nou-ric s lexemple ms viu de la crtica anticapitalista conjuntural i
ambigua, on no es qestiona tant el sistema com el fet que hi entren a formar part
nous elements que es considera que shan desviat de la seua posici social ante-
365
Tot salvant les immenses distncies, hem vist, arran de la caiguda del mur de Berln, com una
part important de la nomenklatura dels rgims comunistes abraaren diferents ideologies nacionalistes,
sovint molt agressives. Slodoban Milosevic i el Partit Socialista Serbi en foren un cas paradigmtic.
366
En aquest sentit los regionalistas tienen como grupo de referencia por aspiracin a los grupos
de estatus social acomodado. El sndrome frogs pond se ha dado en aquellos regionalistas en que una
situacin econmica personal no ha sido todo lo ptima que se hubiese deseado. De ese modo, mediante
una reduccin del horizonte social de comparacin, el balance final resulta satisfactorio y el individuo
obtiene la necesaria tranquilidad social que calma la ansiedad producida por la existencia de otros grupos
que ponan en entredicho su propio presitigio o xito personal. Este mecanismo de frogs pond mitiga la
disonancia cognitiva que aparece en este colectivo. Sus consecuencias son una reduccin del horizonte
geogrfico, que acaba produciendo una orientacin localista, y una reduccin intersocial que genera cierto
aislamiento homoclasista. Entre los regionalistas tambin hemos detectado la existencia del fenmeno
primus inter pares, es decir, la tendencia a considerarse ligeramente por encima de la media social [...]
La aparicin de estos fenmenos nos da una idea de la dinmica referencial y de comparacin y
movilidad social de este colectivo (Llopis, 1996: 383).
rior. Per contra, s reiterativa la defensa de lhonrat comerciant, cosa que implica
una apologia dels interessos petitburgesos en front dels poderosos i els intrusos
enriquits per les circumstncies. En el fons, la crtica al gran capitalisme comporta
la defensa del capitalisme petitburgs, ms prxim al perfil sociolgic dels fallers
(Hernndez, 1996: 369).
Aix mateix si, per exemple, fem servir els nou entrevistats regionalistes (votants dUV i, en un cas que combinava UV i PP)367 que amb tcniques qualitatives fu
servir Ramn Llopis en la tesi doctoral (1996) tenim que cins dells tenien un nivell
destudis bsics, dos de secundaris (BUP-COU) i dos de superiors (un de diplomat i un
altre, curiosament el qui votava UV-PP, de llicenciat).
Tot i que evidentment aquestes dades no ens serveixen com a referncia quantitativa, s resulta significatiu que ms del 50% dels entrevistats (555%) tenien un
capital educatiu baix (molt diferent, com veurem seguidament, a les elits blaveres) i tan
sols un 222% un nivell destudis mitjans i un altre 222% de superiors. De fet, si ho
comparem amb els onze catalanistes entrevistats (votants de Partit Valenci Nacionalista (PVN) i dUnitat del Poble Valenci, molts dels quals, per, oscillaven entre la
UPV i Esquerra Unida i fins i tot el PSOE), aquest s molt superior: 91% amb estudis
bsics, un altre 91% amb estudis mitjans i un 818% amb estudis universitaris. Uns
altres socilegs tamb han destacat la imortncia del dicurs nacionalista valenci entre
els valencians amb major capital educatiu.368
El quadro, pel que fa al capital educatiu entre blaveros i catalanistes, com ja es
preveia, s molt distint. A ms, els regionalistes o han sigut autodidactes o han rebut
educaci primria en collegis catlics privats com una forma daconseguir estatus i
distinci socials i si de cas mobilitzaci social ascendent o, el que s el mateix, cerquen ms aconseguir capital econmic, ms propi de la mentalitat moderna, que no
capital cultural, ms caracterstic de la postmoderna (Llopis, 1996: 368):
Los entrevistados que simpatizan [con] el regionalismo, en agunos casos, han
recibido educacin primaria en colegios religiosos.369 En otros casos su formacin
es bsica, se consideran autodidactas y piensan que lo importante en materia
educativa es que se aseguren las habilidades pera la consecucin de un trabajo
adecuado [...] Tambin es importante para este colectivo la relacin existente entre la educacin y el estatus social (Llopis, 1996: 363).
Pel que fa als estils de vida, si seguim Torcuato Prez de Guzmn (1993), els
sciotipus que caracteritzen, amb presncia desigual, lelectorat dUV seran els de
festers, amargats, integrats i terminals. De fet, en la mostra dels regionalistes
de Llopis quatre respondran a sciotipus purs (tres integrats i un fester) i cinc de
mixtos (dos integrats/amargats, dos integrats mixtos (properes a lamargat i al modest)
i un integrat/fester, amb la qual cosa predominar un model integrat no pur, que respon a una mentalitat tradicional i no moderna caracteritzada bsicament per lafecci al
treball, lestabilitat emocional, la manca daudcia, el rigorisme i la manca de somiejament, valors, per tant, que predominarien en el blaverisme.
367
De fet, fins que UV entr en crisi i es fu massiu el canvi dels seus electors cap al PP, que acab sent percebut, per aquest pblic, com el partit que defenia els interessos dels valencians, los
entrevistados de orientacin regionalista han mostrado bastante consistencia en su comportamiento
electoral, no slo en cuanto al paso del tiempo sino tambin en lo que se refiere al mbito territorial de la
eleccin (Llopis, 1996: 418). Aix mateix s interessant ressenyar que entre aquests votants alguns
afirmen haver votat UV sempre, uns altres votaven partits de centre-dreta estatal per tamb hi hagu
individus que anteriorment havien votat PSOE (Llopis, 1996: 420).
368
Pel nivell destudis, hem observat una relaci positiva bastant rellevant amb el discurs hertic
[nacionalista] valenci, la qual cosa ens indicaria una especial tendncia relativa (no majoritria) de les
elits intellectuals valencianes per aquest discurs Hreticus (Castell, 1999: 435).
369
En aquesta elecci tamb tenia importncia el rebuig de la suposada catalanitzaci (ixen dall
parlant catal) dels collegis pblics (Llopis, 1996: 364).
Tot i aix, precisament pel seu caire ms integrat que no el dels catalanistes,
lmbit associatiu en qu sintegrar el blaverisme ser ms aviat de tipus ldic (oci,
esport), s dir, comissions falleres per tamb cofradies de Setmana Santa, associacions de mestresses de casa, bandes de msica, APA, associacions dexalumnes,
Crites, donants de sang, clubs desplai i fins i tot associacions especficament blaveres com LRP (Llopis, 1996: 392).
Respecte el treball, com tamb ens dir Llopis, els referents laborals dels regionalistes anticatalanistes van fonamentalment encaminats cap al manteniment de lestatus quo scio-econmic o a la promoci laboral al si duna empresa i destacaven les
mestresses de casa, els empresaris, els autnoms i treballadors per compte ali, a
diferncia dels catalanistes, amb un perfil ms de treballadors del sector pblic i de
professions liberals (1996: 369).
Aix mateix lautodefinici de la base social del blaverisme s la de ser un moviment ideolgicament interclassista i de molt ampli ventall, en qu cabrien tots els
valencians de veritat i els autntics defensors de la valencianitat.370 Contrriament,
defineixen els catalanistes com tradors, marginals i esquerrans:
Los regionalistas se autoperciben abarcando un amplio espectro ideolgico y social, y como verdaderos defensores de la identidad valenciana. En cambio, a sus
rivales en la definicin de la identidad valenciana los perciben (grupos de referencia por contraste) como: ideolgicamente definidos en la izquierda, identitariamente traidores a la identidad valenciana ya que son catalanistas y socialmente irrelevantes: vinculados a unas franjas sociales muy concretas y reducidas (Llopis,
1996: 441).
Sembla que tamb hem de tenir en compte ledat com a categoria social que
afectaria al blaverisme. Al captol setz veurem que les persones majors tenen una
major probabilitat de posseir identificaci amb el secessionisme lingstic. Indirectament, tamb podem inferir que el blaverisme deu ser ms significatiu entre la poblaci
de 50 anys o ms a partir de les conclusions de Rafael Castell:
El que ens ha semblat ms rellevant s que la fractura al Pas Valenci arreplega
tamb la component poltico-identitria, i no noms lafectivo-simblica com a Catalunya. Aquesta relaci implica que mentre a Catalunya la poblaci de 50 anys o
ms tamb s catalanista en una proporci important (ms del 30%), al Pas Valenci el valencianisme s quasi inexistent entre la poblaci major de 50 anys
(1999: 433).
Pel que fa a lencaix amb lestat-naci espanyol i amb la identitat nacional espanyola els blaveros, a diferncia dels catalanistes, aclaparadorament manifesten una
compatibilitat entre la valencianitat (regional) i lespanyolitat (nacional), de tal manera
que, com afirma Llopis, aquesta no sols s prvia a aquella sin que noms sentn
des daquesta. Una valencianitat no espanyola esdev, doncs, inimaginable per a la
base social del blaverisme que, lgicament, reacciona contra el fusterianisme en
atacar la seua identitat dual, internament valenciana i externament espanyola:
Ese deseo de diferenciarse de la identidad espaola es otro rasgo en el que nacionalistas y regionalistas divergen profundamente, dado que los segundos situan
a esa identidad espaola como marco previo a la autocomprensin de su identidad
valenciana [...] Para los regionalistas, el regionalismo es el nico cauce viable de
desarrollo de la conciencia valenciana: es el modo de encajar el ser valenciano
370
Si hem de fer cas als propis protagonistes blaveros, tret dels grans industrials i les classes altes,
tots els altres estrats socials conformaran la base social dUV. Si de cas s interessant resseguir lordre en
qu han escrit la relaci: senquadra dins dun corrent valencianista de base interclassista, de forta arrel
popular en les classes miges valencianes; chicotets i mijans empresaris, agricultors, professionals
lliberals, jovens, treballadors i ames de casa principalment (Chiquillo, 1997: 20).
con la unidad espanyola, considerada como indiscutible, en lo administrativo (estado) y el lo cultural (identidad) (1996: 448).
Tot i el regionalisme ordinari que propiciar la Generalitat Valenciana i que veurem en el captol segent, la base social del blaverisme criticar les institucions autonmiques en dues direccions: 1) la suposada complicitat amb el catalanisme i 2) la
suposada absncia de defensa dels interessos dels valencians davant el govern
central (Llopis, 1996: 465), amb la qual cosa lacusaven destar doblement venut: a
Barcelona i a Madrid, en un discurs que quallar i que fomentar UV per desgastar el
PSPV-PSOE per que al capdavall replegar els dividends el PP, ja que aconseguir
entre aquestes classes socials la sensaci de ser reivindicatiu tant davant de
Barcelona (contra els hipottics atacs a la personalitat valenciana) i davant de Madrid
(per ms que aquesta ser merament conjuntural i limitada, i segons com, a quan no
governa el seu partit les institucions de lestat).
A ltim, com descriur lcidament De Guzmn (1993), ser una conseqncia
del pessimisme estructural caracterstic de la cultura poltica valenciana de tal
manera que Llopis (1996: 465) apuntar set trets especfics de la cultura poltica del
blaverisme que englobar amb la denominaci de sndrom de desempar aprs: 1) una
accentuada desconfiana respecte la classe poltica; 2) una sensaci de qu la classe
poltica s desoda a lexterior (que els representants poltics valencians no es fan
respectar ni a Madrid ni davant de Barcelona); 3) una conscincia de manca didentitat collectiva; 4) un autoconcepte negatiu (pessimista) sobre la personalitat prpia; i
en un sentit molt semblant a lanterior, 5) una conscincia de collectivitat amb poc
damor propi (meninfotisme);371 6) amb actituds dindiferncia i dhuc de fatalisme aix
com 7) un sentiment de desvertebraci social i poltic.
Alguns protagonistes del blaverisme tot tractant de justificar que la classe social amb la qual sautoidentificaven, a diferncia de la burgesia valenciana, s que seria
valencianista i presentar-se aix com la classe valencianista o ms valencianista
explicitaran lequaci de poble i del valencianisme:
Eixa classe mitja s que sha cregut la defensa de lo nostre372 en una orientaci o
en una altra, per la burgesia, la classe dominant, mai ha sigut valencianista, i aix
es nota (Villalba, C2, 00:3729).
Tanmateix, al hinterland de Valncia aquestes classes socials aclaparadorament

havien iniciat el procs de deserci idiomtica i havien interromput el procs de reproducci social del valenci durant ms de set segles. El castell estava associat a la
llengua de status i de mobilitat social ascendent i les famlies de classes mitjanes
havien invertit en els seus fills en educaci en castell i en tranmissi familiar del
castell i no estaven fcilment disposats a escoltar que ara pagava la pena tornar a
recuperar el valenci com una futura llengua de prestigi i de promoci social. Molts
dells, de cap de les maneres, estaven disposats a acceptar-ho ats que: mentre que
el valenci era socialment percebut com un residu rural i folklric, el castell era
associat a la moder-nitat i a lascens social (Climent-Ferrando, 2005: 8).
371
El meninfotisme implicaria una deixadesa en la res publica, en els afers collectius. Talment com
suggeria De Guzmn: Ese vocablo es, posiblemente, una derivacin popular del clsico menysfet [...],
equivalente a mal hecho. De ser as, connotara una reprobacin social similar a la del apelativo griego
idiots con que se tachaba al ciudadano retirado del gora y de la vida pblica (1993: 392). Les cursives
sn de loriginal.
372
Tot i que ho analitzarem ms endavant, no deixa de ser significatiu la presentaci del blaverisme com un moviment de defensa de lo valenci, de lo nostre, ents equvocament. Mai es definia amb
exactitud qu era nostre i que no ho era ms enll de la dialctica valencianista versus catalanista,
que esdevenia una lnia argumentativa omnicomprensiva de la realitat social valenciana. No debades,
com hem vist, UV tri per a la campanya electoral autonmica i municipal de 1.991 (on assolir els seus
majors xits percentuals) leslogan Vota lo teu.
Aquest fenomen es donar fins i tot als casos en els quals safirma procedir de
famlia valenciano-parlant, on es reconeix que el procs de bilingitzaci, primer pas
per al canvi lingstic en favor del castell, ja estava donat. El membre de lAVL pel
cupo blavero, Artur Ahuir,A1 per exemple, reconeix que en la seua famlia ja shavia
introdut el castell i que pertanyia a una llar bilinge (diglssica, bviament). Son
pare i ell seran militants de lanticatalanisme durant la transici democrtica i la dcada
dels huitanta i, contrriament, durant el franquisme no tindran cap militncia poltica:
El meu cas per exemple no s eixe. Jo sent valenci en ma casa de forma continua, tots entre ells es parlen valenci, i a mi em parlen valenci. Certament duna
forma tmida. Vull dir, que tamb es podia parlar amb mi perfectament en castell.
s dir, era una casa bilinge.... i en eixe procs de bilingitzaci, molt ms a favor
del valenci [...] Lassumpte s que jo crec que hi havia molta tradici valencianista
de la gent que fins i tot havia perdut alguna vegada en les seues converses normals, i que havia tingut que passar-se al castell, o havia tingut que callar en front
del castell, i que... estava per una cosa valenciana, i per parlar valenci sempre
que era una oportunitat, i tota la gent que el rodejava, i els amics igualment parlaven eixa llengua (Ahuir, 00:4115).
La inversi ideolgica que far el blaverisme de la realitat sociolingstica, ser,

curiosament, atribuir trets valencianistes a les persones que havien apostat per la
substituci lingstica s dir, donar-los una coartada ideolgica i, seguint aquesta
lgica, atribuir-ne destrangeritzants als qui defensaven la recuperaci de ls social del
valenci com a vehicle de comunicaci normal (el que anomenarem la paradoxa de
lautoctonia), la qual cosa explicaria lxit de la reproducci social daquest discurs. Es
tractava al capdavall de justificar la substituci lingstica, entre daltres factors socials,
en front dun projecte que pretenia anullar lesfor dascens social que suposava passar de ser parlants duna llengua B a una llengua A, que podia veure amenaat el nou
estatus de llengua de cultura i de comunicaci general.373
Daltra banda, en la socialitzaci del blaverisme tamb tindr una influncia cabdal, per ms que no es reconega, la socialitzaci franquista, nacionalcatolicista per
aparentment apoltica, de tal manera que aquesta nhauria dinfluir en percebres
amenaada pels canvis poltics democratitzadors, esquerrans i, encara ms, catalanistes.374
En definitiva, pels indicis que tenim, sembla que la base social del blaverisme ser fonamentalment de classe mitjana (treballadors per compte ali, empresaris o
mestresses de casa), de baix capital educatiu i cultural per relativament alt capital
econmic, valenciano-parlants tot i que majoritriament eduquen en castell els seus
fills (a lescola, normalment catlica i privada i, de vegades, tamb a casa), de
mentalitat tradicional i destil de vida majoritriament integrats.
373
Aquesta s tamb la tesi de Soler: molts valencians necessitaven traures la mala conscincia,
estaven patint un procs de desvalencianitzaci, de castellanitzaci, i per tant, calia desviar latenci respecte del que estava ocorrent, ac el que estava passant s un procs de castellanitzaci. I aquells que
lestaven vivint en la seua prpia famlia, que els seus pares ja no li parlaven en valenci, o que els... els
pares que els hi estaven parlant en castell als seus fills... tot aix si es fica contra el seu propi espill s
una situaci molt incmoda des del punt de vista de la conscincia. I per tant es vol crear uns altres enemics, un tema, un no perill que no s el perill real. El perill real s el problema de desvalencianitzaci a
travs de la castellanitzaci. Tot aix junt crea les precondicions per a que quan agafa una bandera i
utilitza este tipus de coses, hagen arrelat. I de fet, si vegem una geografia de lanticatalanisme, realment
s una geografia de les comarques duna major castellanitzaci lingstica que nhi ha al Pas (C2,
00:0447). Tot i aix aquesta darrere afirmaci haurem de limitar-la a la provncia de Valncia, ja que
lAlacant i les comarques del Vinalop estan ms castellanitzades i el blaverisme ha sigut residual.
374
Llopis ens mostra al respecte un exemple significatiu en la recerca sobre cultura poltica i identitat en la societat valenciana duna simpatitzant dUV: Nunca tuve ideas polticas, yo estaba metida en la
parroquia y en otro mundo. Nunca jams se me haba ocurrido ni siquiera hablar de poltica con na-die.
Yo en la poltica me he visto inmersa sin comerlo ni beberlo. No estoy afiliada a ningn partido polti-co.
Soy simpatizante, a lo mejor algn da me afilio, porque tal y como voy conociendo la cosa, me gustan las
ideas de Vicente Gonzlez Lizondo y veo que es la mejor forma de defender Valencia (1996: 402).
12.2 Una aproximaci sociolgica a les elits blaveres

Si, com sostenim, el blaverisme s una ideologia populista i conservadora que fa
una contnua apellaci al poble, les elits, contrriament, no seran precisament part del
poble pla o exerciran la seua professi al sector primari, com es podria pressuposar.
Per evitar les construccions ideolgiques sense fonament empric, hem agafat les biografies dels noranta-un principals anticatalanistes blaveros, atenent a la notorietat social i en el moviment (Apndix 1er) i aconseguir aix si ms no un perfil sociolgic que
ens ajudara a copsar millor qui sn aquestes elits.
Per fer-ho hem construt la taula 35 i hem triat les dades segents: 1) data de
naixement (agrupades per dcades); 2) treball (tot incloent el sector productiu, el caire
propi o ali daquest i si pertany al sector pblic o privat); 3) nivell destudis; 4) origen
territorial i llengua prpia (que no significa la llengua dexpressi pblica preferent, que
ser el castell en la major part dels casos); 5) sexe; i 6) per ltim, si havia hagut una
implicaci real amb el rgim franquista.
TAULA 35: TRETS SOCIALS PRINCIPALS PROTAGONISTES DEL BLAVERISME AL PV
DN1
Abril, Fernando
Adn, Jos Mara
Adlert, Miquel
Ahuir, Artur
Alejandro, Vicente
Alminyana, Josep
Aparicio, Jos
Attard, Emilio
Barber, Jos
Barber, Rita
Bens, Felip
Broseta, Manuel
Bueno, Baltasar
Cabanes, M Amp.
Calatayud, Vicent
Calpe, ngel
Campillos, Manuel
Camps, Francisco
Carrau, Ignacio
Casp, Xavier
Chanz, Julio
Chiquillo, Jos M
Costa, Joan
Crespo, Filiberto
Domingo, Francisc.
Esteve, Enrique
Fernndez, J. M
Ferrandis, Mariv
Ferrando Bada, J.
Ferraro, Rafael
Ferrer, Vicente
Fontelles, Antoni
G. Broch, M Dolor.
Garca-Gasco, A.
Garrido, Vicente
Gil Barber, Joan
Gil Lzaro, Ignacio
Gimeno, Hctor
Giner Boira, Vicent.
Giner, Fernando
Giner Miralles, M.
1930
1930
1910
1960
1930
1910
?
1910
?
1940
1960
1930
1940
1930
?
1960
1920
1960
1920
1920
1940
1960
1930
1930
?
1940
1930
1950
1920
1940
1950
?
1930
1930
?
1930
1950
?
1910
1950
1920
Sector
laboral
terciari
secundari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
compte
propi o ali
ali
ali (directiu)
ali
ali
ali
ali
ali
propi
ali
ali
propi
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
propi (empr.)
ali
ali
ali
ali
ali
ali
ali
propi
ali
ali
?
ali
propi (empr.)
ali
ali
ali
Sector
pblic
privat/pblic
pblic
privat/pblic
privat
privat/pblic
pblic
privat
privat
privat/pblic
privat
pblic
privat
pblic
privat
pblic
privat
pblic
privat/pblic
privat
privat/pblic
pblic
privat/pblic
privat
privat
pblic
privat/pblic
?
pblic
privat
privat/pblic
pblic
privat
privat/pblic
pblic
?
privat/pblic
privat
privat/pblic
pblic
privat
Nivell
destudis
superior
superior
superior
superior
?
superior
superior?
superior
?
?
superior?
superior
superior
superior
secundari
superior
superior
superior
superior
secundari
superior
superior
superior
superior
?
secundari
superior
superior
superior
secundari
superior
superior
secundari
superior
superior
superior
superior
?
superior
superior
superior
Origen
Llengua
RF2
Fora PV
CS-cast.
LHorta
Valncia
CS-val.
VLC-val.
?
Valncia
Valncia
Valncia
Valncia
AL-val.
LHorta
?
VLC-val.
Valncia
Valncia
Valncia
Valncia
VLC-val.
LHorta
VLC-val.
VLC-val.
Valncia
?
LHorta
Fora PV
LHorta
LHorta
Valncia
Valncia
LHorta
Valncia
Fora PV
?
VLC-val.
Valncia
?
Valncia
VLC-val.
Valncia
castell
castell
valenci
valenci
valenci
valenci
castell
castell
valenci
castell
valenci
valenci
valenci
castell
valenci
valenci
castell
castell
castell
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
castell
valenci
valenci
valenci
castell
valenci
valenci
castell
castell
valenci
castell
?
valenci
valenci
castell
S
S
?
No
No
No
No
No
S
No
No
No
No
No
No
No
No
no
s
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
s
s
no
DN1
Gonzlez Pons, E.
G. Lizondo, Vicent.
Jarabo, Alberto
Lamo de Espino.,J.
Lanuza, Chimo
Latorre, Manolo
Lladr, Juan
Lpez, Aureli
Lpez, Voro
Maluenda, Rafael
Manglano, J. Luis
Marco Molines, J.
Mar, Xavier
Miralles, J. Manuel
Monsons, Enrique
Moreno, Juli
Muoz, Elena
Novo, Alfonso
Oliver, Juan
Ombuena, Jos
Orellano, Rafael
Pascual, Ramn
Pearroja, Leopold
Pic, Amparo
Piles, Trsilo
Pin Arb., J. Ramn
Primo Yfera, E.
Puerto, M Teresa
Puchades, Josep
Quirs, Martn
Ramn Izquier., M.
Ramn Quiles, M.
Ramn-Llin, M An.
Ramn, Leonardo
Ramos Costa, J.
Ramos, Vicente
Recio, Carles
Reyna, M Cons.
Ricart Lumbr., J.M.
Rus, Alfonso
San Valero, Julin
S. Carrascosa, J.
G. Sentandreu, J.
Sim Santonja, V.
Soler, Juan Bautist.
Ubieto, Antonio
Villalba, Hctor
Zacars, Agustn
Zaplana, Eduardo
Zarzo, Manuel
1960
1940
1920
1940
1950
1960
1920
1940
1960
1940
1940
1920
1950
1960
1930
?
1970
1950
1930
1910
?
?
1950
?
1950
1940
1910
?
1970
1920
1910
1950
1960
1940
1930
1910
1960
1940
?
1940
1910
1960
1960
1930
1960
1930
1950
1920
1950
1940
Sector
laboral
terciari
secundari
terciari
terciari
terciari
terciari
secundari
terciari
terciari
?
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
secundari
terciari
terciari
terciari
terciari
?
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
?
terciari
terciari
terciari
?
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
terciari
?
terciari
terciari
compte
propi o ali
ali
propi (empr.)
ali
ali
ali
ali
propi (empr.)
ali
ali
propi (empr.)
ali
ali
ali
ali
ali
?
ali
ali
ali
ali
propi
propi
ali
?
propi
?
ali
ali
?
ali
propi
propi
ali
propi (empr.)
?
propi
ali
ali
?
propi (empr.)
ali
ali/propi
propi
ali
propi (empr.)
ali
ali
?
ali
propi
Sector
pblic
privat
pblic
privat/pblic
pblic
privat
privat
privat
privat/pblic
privat
privat/pblic
privat
privat
privat
privat/pblic
?
privat
privat/pblic
privat/pblic
privat
privat
?
?
?
privat
?
pblic
pblic
?
?
privat/pblic
privat
pblic
privat
?
privat/pblic
pblic
privat
?
privat
pblic
pblic
privat
pblic
privat
pblic
pblic
?
privat/pblic
privat
Nivell
destudis
superior
bsic
superior
superior
superior
secundari
?
bsic
superior
?
superior
superior
superior
bsic?
superior
superior
superior
superior
secundari
?
?
superior
superior
?
bsic?
superior
superior
superior
superior
superior
superior
superior
superior
bsic?
?
superior
superior
?
?
no
superior
superior
superior
superior
bsic?
superior
superior
bsic?
superior
?
Origen
Llengua
RF2
Valncia
Valncia
AL-val.
Fora PV
AL-val.
Valncia
LHorta
LHorta
Valncia
AL-val.
Valncia
VLC-val.
LHorta
Valncia
CS-val.
VLC-val.
Valncia
Valncia
LHorta
Valncia
Valncia
Valncia
CS-val.
Valncia
VLC-val.
Fora PV
Fora PV
?
Valncia
Valncia
Valncia
Valncia
Valncia
?
?
AL-val.
Valncia
Valncia
?
VLC-val.
Valncia
Fora PV
Valncia
Valncia
VLC-val.
Fora PV
VLC-val.
LHorta
Fora PV
VLC-val.
castell
valenci
valenci
castell
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
castell
castell
valenci
valenci
valenci
valenci
?
castell
valenci
?
valenci
valenci
valenci
castell
valenci
castell
castell
castell
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
valenci
?
castell
valenci
castell
?
valenci
?
valenci
castell
valenci
valenci
castell
valenci
valenci
castell
valenci
no
no
s
no
no
s
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
s
s
no
s
no
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
?
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
S
No
No
Font: elaboraci prpia. 1. Dcada de naixement; 2. Implicaci amb el rgim franquista (hem posat no sempre que no ens constara la implicaci, la qual cosa no significa que no participen duna ideologia dextrema dreta).
No sempre ha sigut possible obtenir totes les dades (en aquest cas sassenyala
amb un interrogant i es descompta dels percentatges) per, en general, hem pogut obtenir a partir de la taula adjunta informaci suficient com per fer una aproximaci social
a les elits blaveres que desmunta alguns dels tpics al voltant daquest moviment. En
aquest sentit podem aplegar a les conclusions segents de les elits blaveres:
1) Els nascuts durant la dcada de 1910 del segle passat suposaran el 1154%
del total; el 1920 el 1282%; el 1930 el 2051%; el 1940 el 1923%; el 1950 el
1538%; el 1960 el 1795% i el 1970 el 256%. Les elits blaveres, per tant,
majoritriament se socialitzaran polticament durant el franquisme, la qual
cosa als nostres efectes, i com veurem a lanlisi del discurs, esdev rellevant. De fet, els nascuts a la dcada dels seixanta i dels setanta (als huitanta
i als noranta no hem detectat cap lder significatiu), que abastaran la majoria
dedat ja al perode democrtic, superen escassament la cinquena part del
total (2051)%. Tot i que es previsible una renovaci generacional en el blaverisme en el futur, els qui ara tenen aproximadament entre 18 i 45 anys
abasten la cinquena part del total del lideratge (si descomptem els lders fallits suposa un poc ms del 25%). Ens trobem, per tant, amb un moviment dirigit aclaparadorament per majors de 45 anys, de lders majors, la qual
cosa coincideix amb el que ja hem vist que ha detectat Rafael Castell. En
bona mesura, el blaverisme, a diferncia daltres moviments ideolgics i poltics, comptar amb escassos lideratges jvens, socialitzats durant lpoca
democrtica, la qual cosa ser indicatiu per entendre el particular discurs del
regionalisme anticatal.
Grfic 1. Dcada de naixement
1910 (11'54%)
1920 (12'82%)
1930 (20'51%)
1940 (19'23%)
1950 (15'38%)
1960 (17'95%)
1970 (2'56%)
2) Pel que fa al treball, malgrat el discurs sovint ruralista, com veurem, del blaverisme no hem trobat ni un sols lder que es dedique professionalment al
sector primari (indirectament noms el cas de Leonardo Ramn, empresari
dedicat a lexportaci de taronges), la qual cosa s aparentment molt xocant
i paradoxal, per que indica que ens trobem davant un moviment propi de la
modernitat. Els percentatges seran un 0% dedicat al sector primari; un escs
465% al secundari i 9535% al terciari. Les elits blaveres sn, doncs, aclaparadorament pertanyents al sector terciari.
Grfic 2. Sectors econmics
Primari (0%)
Secundari (4'65%)
Terciari (95'35%)
Daltra banda ms de tres quartes parts del total sn treballadors per compte
ali (un 7711%) i nicament un 2289% per compte propi (un 42% dels quals
s empresari, que representa un 964% del total). No sembla, per tant, que el
blaverisme compte amb una base dempresaris important, la qual cosa no

significa que lempresariat valenci nestiga completament desvinculat.375
Grfic 3. Treball per compte propi i ali
Ali (77'11%)
Propi (22'89%)
Pel que fa al sector, un 4177% treballa al sector privat i un 2658% ms

combinen o han combinat les ocupacions al sector privat amb ocupacions al
sector pblic (cosa bastant freqent als representants poltics, tot i que no
passa de ser normalment una ocupaci temporal), per la qual cosa ms de
dues terceres parts (6835%) daquestes elits tenen o han tingut una ocupaci al sector privat. Menys duna tercera part del total treballa exclusivament
al sector pblic (3165%).
Per tot plegat, el perfil laboral de lelit blavera s un treballador per compte
ali que exerceix bsicament en lempresa privada i al sector terciari.
Grfic 4. Sector pblic i privat
Pblic (31'65%)
Privat (41'77%)
Pblic i privat (26'58%)
3) Pel que fa al nivell destudis nicament un cas ens consta que no tinga estudis (que suposa noms un 132% sense del total). Un 789% compta amb estudis primaris; un 789% amb estudis secundaris; i un 8289% amb estudis
superiors, la qual cosa, en principi, desmintiria el tpic de ser unes elits ignorants i illetrades. s probable que no siguen experts ni en histria, ni en
filologia, ni spien escriure correctament en valenci, per ms de huit de
cada deu membres daquests elits compten amb estudis superiors, la qual
cosa tamb resulta significativa del capital educatiu acumulat per les elits
blaveres i de la percepci social daquestes.
375
A aquest respecte les opinions del notari Joaquim MaldonadoA3 ser que aquests oscillaran entre la indiferncia i la simpatia envers Catalunya: Jo diria ms b que una certa indiferncia. Una
indiferncia tirant a simpatia, per no una especial antipatia. Lantipatia s ms b del mn, per dir-ho
dalguna manera... de les classes populars. El mn empresarial, la impressi que jo tinc s que especialment no han estat... han passat daix, de lanticatalanisme (C2, 00:0449). De fet, considerar que el
suport dempresaris com Lladr ser propi de nou rics (C2, 00:0554) i que la base social del blaverisme, igualment que la del blasquisme, ser la dels botiguers (C2, 00:5424).
Grfic 5. El capital educatiu
Sense estudis (1'32%)

Secundaris (7'89%)
Bsics (7'89%)
Superiors (82'89%)
4) Pel que fa a lorigen territorial un 4691% nasqueren a la ciutat de Valncia;

un 1605% a la resta de lHorta; un 1728% a la provncia de Valncia (sense
comptar lHorta); un 494% respectivament a les provncies de Castell i
dAlacant i un 988% fora del Pas Valenci. Tot plegat significa que la gran
majoria dels dirigents blaveros se concentren a la comarca de lHorta
(6296%, quasi dos de cada tres) i, a tot estirar, a la provncia de Valncia
(8024% del total). Fins i tot, una part important dels nascuts fora del Pas
Valenci (per exemple, Fernando Abril Martorell o larquebisbe Agustn Garca-Gasco)A1 o de les provncies de Castell (el cas de Vicente Alejandro)A1 i
dAlacant (el cas de Manuel Broseta) acabaran per establir la residncia durant perodes significatius a la ciutat de Valncia, amb la qual cosa els percentatges encara serien superiors. Respecte a la llengua prpia destaquen
els valenciano-parlants, ms de dos de cada tres ho sn (amb un percentatge del 6628%), la qual cosa no signifacar necessriament, com veurem,
que faren servir el valenci als mbits pblics i formals. Les elits blaveres
castellano-parlants sn el 3372%.
Grfic 6. Origen territorial
Valncia ciutat (46'91%)

Resta de L'Horta (16'05%)
Provncia Valncia sense L'Horta (17'28%)
Provncia Castell (4'94%)
Provncia Alacant (4'94%)
Fora Pas Valenci (9'88%)
Grfic 7. Llengua materna
Valenci (66'28%)
Castell (33'72%)
5) Aix mateix destaca la poca presncia de dones entre les elits blaveres, inferior al 10% (879%), la qual cosa reflexa el paper secundari daquestes i el rol
de mestressa de casa i de relegaci a lesfera privada caracterstica amb
major intensitat dels moviments conservadors.
Grfic 8. Sexe
Hmens (8'79%)
Dones (91'21%)
6) Per ltim, la gran majoria de les elits blaveres no procedeixen del rgim franquista ni tenen vinculaci amb aquest. nicament hem pogut constatar que
un 1333% estiguera vinculat amb el franquisme, la qual cosa sent un nombre significatiu, no deixa de reflexar una clara minoria respecte el conjunt i
desmentiria algunes tesis assagistques. Que els dirigents anticatalanistes
no foren antifranquistes no significa que foren necessriament franquistes.
Grfic 9. Vinculaci franquisme
S (13'33%)
No (86'67%)
En definitiva, el perfil de les elits blaveres s un treballador per compte ali que
exerceix a lempresa privada i al sector terciari, major de 45 anys, amb estudis superiors, home, nascut i/o resident a la comarca de lHorta, valenciano-parlant i no vinculat
directament amb el rgim franquista.
12.3 Conclusions
Com a principals conclusions daquest captol tenim les tres segents:
1) El conflicte identitari valenci, que tindr lloc bsicament entre el fusterianisme i el blaverisme, no implic al conjunt de la societat valenciana sin a dos
minories que aspiraren a hegemonitzar la identitat valenciana central. Les
identitats valencianes perifriques esdevingueren en bona mesura al marge.
Entre aquestes hem desmentar bona part de limportant contingent dimmigrants (espanyols a la dcada dels seixanta i setanta del segle passat i, tamb, estrangers, a partir de la dcada dels noranta) i grups socials territorials
de fora del hinterland de Valncia, com els de les provncies dAlacant i bona
part de la Castell aix com les comarques de linterior castellanfones;
2) La base social del blaverisme respondr a classes mitjanes tradicionals valenciano-parlants per que havien fet un esfor de transmissi familiar del castell com a smbol destatus i de mobilitat social ascendent, que reaccionaran
contra lamenaa que suposaven els canvis econmics, poltics i culturals que
es produiran arran de la modernitzaci scio-econmica i poltica a Espanya i

al Pas Valenci.
3) Les elits del blaverisme s comptaran amb capital educatiu, per sobretot amb
capital social i econmic. El perfil mitj de les elits blaveres s un treballador
per compte ali que exerceix a lempresa privada i al sector terciari, major de
45 anys, amb estudis superiors, home, nascut i/o resident a la comarca de
lHorta, valenciano-parlant i no vinculat directament amb el rgim franquista
encara que no particip de lantifranquisme.
Captol 13. Les principals institucions reproductores del blaverisme

El blaverisme se naprofitar de tot un seguit delements festius (de les falles,
primordialment) o de rituals institucionals (la process del 9 doctubre) per presentar-se
com a respectable socialment i alhora instrumentalitzar aquests per entusiasmar als
seus militants, mitjanant aquesta mena de litrgies, en el mirat-ge de representar el
poble. Daquesta manera els formava com a nous militants disciplinats de la causa
anticatalanista i els atorgava un sentit de pertinena: Para los participantes, lo
primordial era el contenido simblico, la expresin ritual de un culto compartido que
era tan crucial para su sentido de pertenencia (Mosse, 2005: 267).
Anem a analitzar, una a una les principals institucions que tenen un paper
fonamental en la reproducci social del blaverisme que, a parer nostre, seran: 1)
lassociacionisme, tant el format especficament (GAV) com lhistric instrumentalitzat
(LRP i RACV); 2) les festes i, particularment, les falles; 3) alguns rituals com la
process cvica del 9 doctubre; 4) les institucions pbliques i, paradimticament, la
Generalitat Valenciana; 5) els mitjans de comunicaci i, singularment, LP i 6) la famlia.
13.1 Una estructura associativa prpia i instrumentalitzada

El blaverisme ha creat i ha fet servir una complexa i completa xarxa associativa,
particularment present a la ciutat i hinterland de Valncia (veure Apndix 1). Aquesta
xarxa ha sigut instrumentalitzada per a la legitimaci institutucional i per a la reproducci social del blaverisme, sovint mitjanant una retrica hiperblica:
Las instituciones de mayor raigambre y rigor cientfico de Valencia, como la Real
Academia de Cultura Valenciana, lo Rat Penat, el Instituto de Cultura Valenciana,
el Instituto de Estudios Alicantinos, la Asociacin Cultural Cardona y Vives, de
Castelln y hasta sesenta entidades culturales ms, as lo defienden [la indepndencia del valenci]. Qu lstima que tengan que defender lo que debiera ser lo
normal! (2002, a Adn, 2005: 386).
Dentre aquesta xarxa, pel que fa al blaverisme de tipus cultural, destaquen particularment LRP i la Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV), duna banda, i el
GAV duna altra. Aquesta ltima s, com hem vist, una creaci de lpoca de la transici poltica, que ha actuat com a fora dacci directa amb qu pressionar les autoritats democrtiques, i les dues primeres han sigut dues entitats histriques que foren
ocupades per la militncia blavera la dcada dels setanta del segle passat per instrumentalitzar-les com a estructures legitimatries de lanticatalanisme al Pas Valenci i
poder presentar-se aix com el valencianisme de tota la vida.
13.1.1 Locupaci dentitats histriques: Lo Rat Penat i la RACV

LRP, com hem apuntat al subcaptol 8.1, naix de la m del regionalisme conservador lany 1878 i prcticament inaugura la Renaixena. T, per tant, ms de cent
trenta anys dexistncia ininterrompuda, la qual cosa certament li confereix una singularitat ressenyable en lentremat associatiu anticatalanista valenci que, com tot seguit
veurem, aconsegu ocupar durant la transici democrtica.
De fet, sha fet servir amb reiteraci el caire centenari de lentitat com una legitimaci afegida no sols daquesta sin del blaverisme en general com a ideologia i com
a moviment. En aquest sentit, al web de LRP es presenta com la decana de les entitats valencianistes. Unes altres exemplificacions poden ser la notcia del diari VH,
signada per Manolo Matas,A1 que titolar Les entitats valencianistes possexen cent
anys dhistria (VH, 19-VI-2008) o lafirmaci segent de Juan Ferrando Bada,A1 que
imagina una continutat histrica farcida alhora de suport popular i intellectual:
A pesar de todos los avatares adversos, la entidad continu siendo fiel a lo largo
de su historia en el mantenimiento de sus fines fundacionales. Lo que s es cierto y
realidad, es que a travs de sus 127 aos [en el moment de publicar el text neren
realment 118] de existencia ha ido congregando lo ms granado de la intelectualidad valenciana [...] siendo una de las asociaciones ms antiguas de todo el Estado Espaol. Ha mantenido una continuidad permanente, llegando viva hasta nuestros das. Ha pasado por monarquas, repblicas, dictaduras y democracia, y de
una forma u otra, siempre ha contado con una base popular y con la presencia de
un cualificado nmero de intelectuales (a DD.AA, 1996: 14-15).
Talment, doncs, semblar com si LRP, amb la pretesa continutat permanent,

haguera defensat el secessionisme lingstic i lanticatalanisme des de la creaci,376
quan precisment ser al contrari: arran de principis de la dcada dels huitanta del
segle passat patir un trencament clar i rotund amb els models lingstics (i, en menor
mesura, identitaris) anteriors, la qual cosa li suposar, com veurem, tamb un trencament amb la major part de la intellectualitat, i no sols de la que participar del
fusterianisme. El blaverisme de LRP, en conseqncia, no s en absolut centenari, per
ms que tracte de passar com a tal. No podria ser-ho ja que, com hem vist, aquest
naix a mitjans de la dcada dels setanta del segle passat. Tanmateix, com altres
ideologies, ha buscat una major legitimaci amb els recurs dinventar una tradici
poltica.
LRP, instituci fundada per Constant Llombart i immediatament controlada pels
afins de Teodor Llorente, represent el projecte de la particularment apoltica (en el
sentit regionalista) i nacionalista espanyola Renaixena Valenciana i, en aquest sentit,
assumia la defensa duna identitat regional valenciana de caire conservador. Tanmateix, com hem vist, la valencianitat llorentinista, tot i les connexions culturals i discursives que far prpies el blaverisme, no era un en sentit estricte anticatalanista i
menys encara com s lactual direcci de LRP.
Les convulsions en lentitat tingueren lloc a la transici democrtica. A principis
dels setanta el President era el franquista Juan Segura del Lago i el vicepresident Emili
Bet. Aquell moriria daturada cardaca el 27 de novembre de 1972 i el susbstitu Bet.
En les properes eleccions internes de lany 1976, en un procs on se denunciaren
irregularitats,377 la candidatura parcial promocionada per Bet, que presentava Xavier
Mar com a candidat a la secretaria general, venc la de Manuel Sanchis Guarner (que
aspirava a la vicepresidncia). Seria una de les primeres victries dels qui seran els
blaveros en front dels catalanistes.
De fet, el blaverisme sapoderar de LRP fins a lextrem que es convocar una
Junta General extraordinria el 25 de novembre de 1977 per demanar lexpulsi de
Sanchis Guarner i de Joan Senent, que es far afirmativament i a m alada. Tot i aix
376
Esta centenaria Sociedad ha querido siempre estar al servicio de la Patria Valenciana, por eso
sus bases han sido mayoritariamente la gente del pueblo, y por continuidad, a pesar de algunos baches,
demuestra el respeto de los ciudadanos por sus instituciones (DD.AA, 1996: 90).
377
Segons minform personalment Vicent Soler, en aquesta victria intervingu el toc de pito de
les autoritats franquistes de la Diputaci de Valncia. Aquest s el testimoni de Soler en lentrevista per al
documental Del roig al blau: El 30 de gener de lany 76 passa una cosa que se nha parlat poc, una
importantssima assemblea en LRP, on les 2 plataformes actuen. La JDPV en convergncia, per tal de
guanyar unes eleccions que creiem que en lmbit de la cultura i en lmbit del valenci era molt important,
que s guanyar lassemblea general de LRP. 30 de gener de lany 76. Eixa assemblea evidentment la
guanyvem, evidentment. Fins i tot el capell del meu poble, aquell Mossen Sorribes, que a mi mensenyava 15 anys abans la llengua es posiciona a favor de nosaltres, est en 1 fila, est al meu costat, per
una trampa del governador franquista, que porta molts vots per correu canvia el resultat de lassemblea i
fa guanyador a qui realment havia perdut, que sn els conservadors, direm. Aix fa que LRP entre en una
dinmica ja llunyana a tots els postulats que els demcrates i els valencianistes haurem volgut per LRP,
que per altra banda havia jugat un paper molt important en la dcada dels 60 (00:1640).
Bet era considerat massa tebi pels ms radicals i, finalment, lany 1980 fou derrotat
per la candidatura presentada per Casp, que li retreia que la senyera amb franja blava
no haguera presidit el centenari de LRP i que lentitat no assumira la normativa
secessionista de la RACV.
A partir de la presidncia de Casp, en un cam fins ara sense retorn, en LRP tot
seria diferent. Durant la presidncia de Casp (1980-1982) es procedir a lassumpci
de la normativa idiomtica de la RACV en una assemblea extraordinria, en concret en
el curs 1979/1980. La direcci i la presidncia dels cursos de valenci seran assumits
respectivament per Antoni FontellesA1 i Chimo Lanuza.A1
La presidncia de Casp, per, ser breu ja que dimitir per tractar dassolir lacta
de senador el 1982 i, lany desprs, aconseguir ser parlamentari la primera legislatura
de les Corts per UV, dins de Coalicin Popular. El vicepresident primer, Joan Gil
Barber,A1 el substituir i ho far durant un perode de deu anys (1982-1992). Durant
aquest perode destacar la donaci de la seu social de la Casa dels Gomis i Mart de
Veses al carrer dAparisi y Guijarro per banda duna Diputaci de Valncia on el PSPVPSOE tenia majoria absoluta;378 el nomenament de prohoms com Josep Maria
Bayarri, Miquel Adlert i daltres en una estratgia de legitimaci i de creaci de sants
civils anticatalanistes que serviren de guia per a continuar la lluita i, last but not least,
la celebraci del Centenari dels Jocs Florals, el 9 doctubre de 1983, en una cerimnia
que tindr un significat especial, ja que Joan Carles I prviament rebr en audncia
oficial a la Junta de Govern de lentitat i acceptar, junt a la muller Sofia de Grcia, la
presidncia dhonor i el President de la Generalitat Joan Lerma, el Conseller de Cultura Cipri Cscar379 i lAlcalde de Valncia Ricard Prez Casado hi acodiran. Aix mateix
Cscar i la muller de Lerma (presentada com Mariv Abad de Lerma, Primera Dama
Valenciana), vestida de valenciana, acodiran a la inauguraci el 3 doctubre del
mateix any de lexposici sobre els Jocs Florals al Centre Cultural de la Caixa
dEstalvis de Valncia, lactual Bancaixa.
Tot plegat i com veurem a aquest mateix captol, la tctica dapaivagament del
blaverisme per banda del poder autonmic, aconseguir lefecte contrari en atorgar
legitimitat i suport a una entitat aleshores inequvocament secessionista i anticatalanista i que tindr un paper fonamental en levoluci del conflicte identitari valenci.
La presidncia de Josep Maria Boluda (1992-1996) seria ms aviat de transici.
Es caracteritzar el perode per la insistncia en el secessionisme idiomtic davant el
que considerar posicions tbies del poder municipal de Valncia, ja controlat pel PP i
UV i la involuci cap a posicionament neortodoxos de les Joventuts Ratpenatistes.380
378
Prviament, per, tenien una situaci ben cmoda ja que fins a la cessio patrimonial de ledifici
de LRP per banda de la Diputaci, este pagava un lloguer, podiem dir simbolic, de 1000 pessetes
mensuals i totes les despeses dimposts, IBI, i laigua i la llum les pagava la Diputacio, i tambe les obres
que calgueren (a Martnez Roda, 2000: 359).
379
Cipri Cscar Casabn (Picanya, 1946): llicenciat en dret, Alcalde de Picanya (lHorta Sud) des
de 1976 fins a 1983, Conseller de Cultura del Consell Preautonmic (1981-1983) i de Cultura, Educaci i
Cincia des de 1983 fins a 1989. Diputat al Congrs des de 1989 fins a lactualitat. Esdevingu Secretari
dOrganitzaci del PSOE des de 1994 fins a 2000. Com a Conseller, tot i ser el promotor de diverses
iniciatives culturals com la Biblioteca Valenciana o lIVAM i, en particular, la Llei ds i Ensenyament del
Valenci (per la qual seria denostat pel blaverisme com una de les seues bsties negres), recorregu els
Estatuts de la Universitat de Valncia per incloure el terme de catal per a la llengua prpia.
380
En leditorial del primer nmero, lany 1994, de Germania, rgan de les Joventuts Ratpenatistes
(que havia recuperat el nom histric), a partir de la presidncia de Josep Manuel Matas, es tracten de
desmarcar-se de la tercera via (un valencianisme no pancatalanista per tampoc secessionista) a la qual
shavien acostat: No cal buscar terceres vies. Lunica via que nos interessa es la nostra, la valenciana.
No tenim que acostar-nos a ningun moviment alie al valencianisme (a Martnez Roda, 2000: 353). En un
mateix sentit Ahuir, qui fou tamb president de les Joventuts i esdevindr acadmic de lAVL, escriur la
segent explicaci del trencament de la joventut nacionalista tricolor entre els neortodoxos, que
romandran a les Joventuts dUV i a les Ratpenatistes i els oberturistes, aplegats a la Joventut Valencianista: u es dona conte de que potser a la llarga menys els importava era precisament la pau llingistica i
La Presidncia dEnrique Esteve, que comenar en 1996 i que continua fins a

hui, es caracteritzar, com veurem tot seguit, per la polititzaci de lentitat en favor del
PP (tot desentenent-se dUV), per laconseguiment duna nova seu social grcies a les
aportacions milionries de la Generalitat i per la declaraci, per banda del Ministeri de
lInterior, dentitat dutilitat pblica. En aquesta declaraci, que conferir una nova
legitimaci simblica a una entitat blavera, sembla que fou decisiva la intervenci de
Juan Cotino,A1 aleshores Director General de la Policia i membre de lOpus Dei. De fet,
El President de Lo Rat Penat, va agrair mijant un escrit lajuda prestada a Juan
Cotino Ferrer, Director General de la Policia, per a que la centenaria institucio valenciana conseguira el reconeiximent (a Martnez Roda, 2000: 398).
Per al blaverisme, en conseqncia, LRP ha sigut una instituci referent clau del
valencianisme, que prcticament sempre hauria vingut a defensar els mateixos
plantejaments, amb la qual cosa es pretn estendre la legitimitat institucional de lanticatalanisme valenci ms enll dels lmits histrics de la transici democrtica. En el
volum La historia de Lo Rat Penat, escrita per autors anticatalanistes, consideraran
que ser precisament Joan Fuster i els catalanismstes els que tensaran una instituci
de la qual es donarien de baixa els socis amb inquietuds nacionalistes-pancatalanistes i serien reemplaats per una nova ona de valencianistes que transformarien el
perfil hum i les tendncies ideolgiques de lassociaci.381
Tot plegat s important destacar que aquest procs de ruptura entre blaveros i
catalanistes es negar i es presentar com una obertura a sectors populars,382 antielitista (de substituci dels notables), en un sentit molt semblant als trets discursius
que analitzarem del blaverisme. All cert s que LRP, fins i tot respecte al moviment
social blavero, ha mantingut un cert component elitista (que es pot resseguir, per
exemple, en la ritualitzaci dels Jocs Florals), tot i que gens comparable al dels lders
de la Renaixena o els seus descendent. De fet, amb una simple menci a les
seccions de LRP es pot veure fcilment la combinaci de lestratgia popular i de lelitista. Duna banda tenim les seccions de cultura tradicional (que inclou el Grup de
Danses, lEscola de Dances M Teresa Oller i classes de cultura popular); el Cor
Popular i els concursos de Llibrets de Falla, Milacres de Sant Vicent i Creus de Maig.
I duna altra els cursos de Llengua i Cultura Valencianes; lassessorament lingstic i
traducci; publicacions; lAula dHumanitats, Educaci, Cincies contempornies i
conferncies i els Jocs Florals.
El cas de la RACV presenta algunes similituds per tamb algunes diferncies
respecte LRP. Pel que fa a les similituds podrem destacar el caire histric de la insti-
que lobjectiu fonamental, en canvi, era el desballestar, desestructurar i desllenguar a un moviment

nacionaliste jove que creixia en fora des del valencianisme estricte [...] hem arribat a la conclusio de que
estem fent historia resistint com resistim els vents de Ponent (cada vegada mes durs) i els que venen del
Nort (cada vegada mes frets) (a Martnez Roda, 2000: 355).
381
Esta institucio, referent clau del valencianisme, pat en el seu interior la tensio que es gener
en lintelectualitat valenciana com a conseqencia de ladscripcio catalana que Joan Fuster pretenia per
als valencians. Esta tensio es manifest en la secessio dun grup de professors en 1975, en canvi de la
Gramatica que servia de text per als cursos (1976), lintent dexpulsio de Sanchis Guarner i de Senent
(1977) i, de modo molt especial, la crisis i secessio de 1980; acontenyiments que varen marcar una fita
rellevant en quant al perfil huma dels integrants de lentitat i especialment en quan a les tendencies
ideologiques dels seus mandataris, per quant la major part dels socis en inquietuts nacionalistespancatalanistes es donaren de baixa durant este lustre i foren reemplaats, en clara venteja numerica per
la nova ona de valencianistes [...] En avant serien constants les adhesions dels grups o persones
individuals que es van decantant cap al valencianisme i, per la rao contraria sobrir un goteig de baixes
de socis que no estaven per la nova situacio. En conjunt suponia una apertura de Lo Rat Penat a sectors
ms populars de la societat, els nous socis de la qual sustituien els notables que es donaven de baixa
duna entitat que optava per no permaneixer impassible davant el creixent pancatalanisme (Martnez
Roda, 2000: 257 i 264).
382
Significativament en el llibre editat pel CVC sobre LRP, els autors del qual seran quatre dirigents ratpenatistes com Joan Gil Barber, Juli Moreno,A1 Mariv Ferrandis i Enric Mart,A1 un dels captols
portar per nom Lo Rat Penat iniciador y potenciador de fiestas y costumbres populares.
tuci, quasi centenria, i respecte les diferncies destaca la qualitat dinstituci pblica,
a diferncia de LRP, que s una entitat exclusivament privada, tot i que, com hem vist,
finalment declarada dutilitat pblica.
La RACV s una fundaci de carcter pblic que nasqu com organisme dependent de la Diputaci de Valncia lany 1915 amb el nom original de Centro de Cultura
Valenciana. Tamb compt amb la collaboraci de lAjuntament de Valncia a partir
de 1917. De fet, al President de la Diputaci de Valncia, segons els estatuts actuals
de la RACV, li correspon la Presidncia dHonor de lentitat i a lAlcalde del consistori
municipal la Vicepresidncia dHonor. A ms a ms, cadascuna de les institucions t
dret a nomenar dos membres com a Acadmics de Nmero al si de la RACV.
El Centro naixer en bona mesura inspirat en lInstitut dEstudis Catalans (creat
lany 1907) tot i que amb substancials diferncies. Una de les importants ser que la
Diputaci de Valncia estava controlada aleshores pels canovistes conservadors. De
fet, el primer president del Centro fou precisament Jos Martnez Aloy,383 proper a
Teodor Llorente i al conservadurisme silvelista. Contrriament, en la Mancomunitat de
Catalunya liderada per Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, el Centro copartipar
dunes coordenades ideolgiques prcticament idntiques a les de LRP: conservadurisme, espanyolisme i regionalisme cultural; valenciania i no valencianisme poltic,
per tant.384 El fet, doncs, danomenar-se Centro i no Centre s bastant significatiu al
respecte.385 La comparaci, sovint acomplexada respecte Catalunya, estigu, com
tantes altres iniciatives al Pas Valenci, en la base de la creaci de la RACV. Vegem
sin el que declarava el diputat provincial Prez Luca, filocarl que esdevendria president de LRP, lany 1913 per justificar-ne la creaci. Les cursives sn nostres:
Declaramos la necesidad de iniciar los estudios valencianos para realizar la obra
de la reconstruccin hitrica y literaria, afianzar la personalidad valenciana y evitar
el vergonzoso fenmeno de que Catalua edite, por medio de Pags, las obras del
Prncipe de los poetas valencianos, Ausias March, que en Valencia no se han editado desde el siglo XVII e incompletas y el cronista Sr. Martnez Aloy haya de publicar la Geografa de la Provincia de Valencia por encargo de una empresa
catalana (a Roca, 1996: 12).
Aix mateix tamb cal tenir present que, tot i que ser a partir de la transformaci
de 1978 quan esdevindr una instituci inequvocament blavera, la voluntat diferenciacionista respecte a Catalanya ha estat, si ms no en certa mesura, histricament present des de la fundaci. Fins i tot podem trobar una mena de protosecessionisme lingstic. Vegem sin com a exemple la nota manuscrita de Llus Fullana (el Pare Fullana, el filleg que representar a la llengua valenciana en la Real Academia Espanyola, qui ser per aquest i per altres aspectes reivindicat pel blaverisme) qui considerar que entre les cinc lnies estratgiques de treball de la Secci de Llengua i Literatura Valencianes del Centro haur de sealar o escoger a otros para el estudio de la
Historia de la Literatura Valenciana, desglosndola386 de la catalana (Roca, 1996:
383
Aloy (1855-1924) fou alcalde de Valncia entre febrer i juny de 1907, tot i que amb la majoria
dels regidors eren republicans, i diputat provincial els perodes 1890-1894, 1898-1903, 1907-1911 i 19131917, tot sent President a partir de 1914 i novament alcalde el 1917. A ms, fou cronista oficial de la
provncia des de 1892, director del Museu de Belles Arts el 1920 i collaborador de LRP i de LP.
384
En un principio, el Centro fue la ilusin de un grupo cada vez ms numeroso de valencianos

que, procedentes de mbitos profesionales bien diferentes, sentan la inquietud de crear y fomentar un
ncleo de valenciana, con la prudencia de conjuntar anhelos, conjugar esperanzas y trabajar sin estridencias (Roca, 1996: 95).
385
Con todo, sin embargo, Martnez Aloy y Prez Luca continuaban perfilando los detalles que
iban a enriquecer el nuevo centro y, enre sus consideraciones, admitan que se empleara el castellano
para sus relaciones oficiales y el bilingismo en trabajos y colaboraciones (Roca, 1996: 24).
386
De fet, la RAE dna els significats segents del concepte desglosar: Quitar la glosa o nota a
un escrito. 2. Quitar algunas hojas de una pieza de autor o algn documento, dejando copia o, al menos,
nota de su contenido. 3. Separar un impreso de otros con los cuales est encuadernado. 4. Separar algo
de un todo, para estudiarlo o considerarlo por separado.
69, qui no data la nota per suposem que, de ser autntica, cosa que en principi no
posem en dubte, correspondria a la segona meitat de la dcada dels deu del segle
passat).
El Centro, des de la creaci fins a la transici democrtica, tingu un cert paper
tot i que secundari en la cultura valenciana. Durant el franquisme funcion, malgrat
contar amb la presidncia de Teodor Llorente Falc (15-XI-1939 a 17-I-1941) i de
Nicolau Primitiu (8-V-1956 a 14-XI-1962), com una mena dAcadmia local de la histria i daltres disciplines que aplegava particularment a la intellectualitat conservadora i
sovint afecta al rgim i a una part dels intellectuales valencianistes que shi aixoplugaven. En qualsevol dels casos un del seus principals objectius era legitimar lespanyolisme al Pas Valenci (com a exemple podem citar lexposici a la Llotja arran del
centenari de Cervantes o el fet que Con ocasin de cumplirse el Centenario del
nacimiento de Vicente Blasco Ibez el Centro quiso celebrar dicho evento recordando la memoria de quien supo llevar por todas partes la imagen de Espaa y de
Valencia. Roca, 1996: 55) aix com reforar el particularisme valenci respecte Arag
per, sobretot, Catalunya:
En els anys quaranta, en la revista del Centre de Cultura Valenciana, podien llegir-se afirmacions daquesta mena: D. Jaime I, que tuvo el pensamiento de rehacer aquella nacionalidad, cuando lleg a Valencia, le di leyes propias y sobre las
cuatro barras de la bandera aragonesa y catalana puso la raya azul diferenciadora (a Viciano, 1996: 117-118).
A partir de 1978 i grcies a lacord de 28 dabril del Ple duna Diputaci de Valncia encara franquista i dirigida per Ignacio Carrau, el Centro es transform en
Acadmia de Cultura Valenciana i esdevingu, en un procs semblant al de LRP, un
instrument pblic legitimatori del secessionisme lingstic i de lanticatalanisme al Pas
Valenci.387 Julin San Valero, Catedrtic de la Universitat de Valncia i valencianista
histric, que ser Deg des de 1976 a 1990 (amb lexcepci del perode 1985-1987 en
qu ocupar aquest crrec Eduardo Primo Yfera)A1, i Xavier Casp, que havia entrat
com Acadmic de Nmero el 1972 (i que ser deg des de 1990 a 2002) seran els
principals protagonistes que aconseguiran instrumentalitzar una instituci farcida de
membres conservadors i gens propicis al paradigma fusteri.
Daquesta manera les tesis i el moviment social blavero comptaran amb una instituci histrica que tindr el suport de la Diputaci de Valncia i de lAjuntament de
Valncia, un status quo que els, a partir de 1979, dirigents del PSPV-PSOE dambdues
institucions, significativament, no gosaran modificar.388
Tot i lapropiaci del blaverisme de lAcadmia per als fins legitimatoris daquest,
des daquesta instituci es vendr un suposat neutralisme i apoliticisme prcticament
absoluts ja que, com veurem, sn els altres, els catalanistes els qui polititzen i
manipulen. Lanticatalanisme i el secessionisme idiomtic, en aparena, no serien
poltica sin una resposta a les inquietuds culturals de la regi. Vegem sin el que
afirmar Francisco Roca, arxiver i bibliotecari de la RACV:
La participacin del Centro en todas y cada una de las inquietudes culturales de
la regin se hizo proverbial, cuidando sobremanera tratar siempre con prudencia
cualquier oportunidad poltica [...] Y tan es as que, entre la abundante y bien di387
Correspondria als historiadors fer una anlisi rigorosa de la transformaci del Centre en
lAcadmia aix com el seu desenvolupament posterior.
388
El que fra Secretari Perpetu de la RACV, Jos Aparicio, amb tota la intenci, declarava que
Sus fundadores, haciendo gala de una extraordinaria visin poltica y una formidable perspectiva histrica, slo comparable con su integridad moral, la dotaron de plena autonoma administrativa y funcional,
con el fin de evitar la injerencia y mediatizacin poltica de sus tutores, medida cuyo valor y trascendencia
se puso de relieve en 1980 muy especialmente (a Roca, 1996: 9). All cert s que el partit socialista no
desmunt una entitat que faria oposici activa a part de les poltiques culturals i lingstiques impulsades
per aquest des de la Generalitat.
versa documentacin que hemos consultado a lo largo de sus ochenta aos de actividad, en contadas ocasiones hemos encontrado algn acuerdo que tratara de
temas o cuestin poltica que pudiera implicar al C.C.V. (1996: 42-43).
Daltra banda aquesta polititzaci (negada) del blaverisme anir acompanyada

dun intent, com b analitza Vicent Bello, de construir un mac de legitimitat des de
lesfera cultural i ideolgica, de donar cobertura intellectual al projecte poltic. Aquest
flanc bsicament el cobrir la RACV i, en molta menor mesura, LRP:
la funci de lAcadmia Valenciana s construir un marc de legitimitat des de
lesfera cultural i ideolgica per a la prctica poltica del moviment, tot realitzant
funcions de sistematitzaci i doficialitzaci nominalista. Dac ve el canvi de nom
de la insignificant entitat, tendent a dotar-la dun poder de suggesti denominativa,
i la desenfrenada carrera de fitxages dacadmics de nmero i dhonor, que es
realitza duna manera compulsiva, especialment des de lany 1986, entre els mitjans universitaris i cientfics ubicats en posicions de la ultradreta, o senzillament
allunyats dun coneixement concret de la bunyolera facciosa. Aquesta entitat realitza, ara ja, la missi dactuar com a focus de validaci cultural alternatiu al saber
cientfic de la universitat, per la seua constituci contempla sobretot la perspectiva de convertir-la en santuari oficialitzador metauniversitari en un possible futur de
conquesta del poder poltic del moviment blaver (Bello, 1988: 72-73).
En la dcada dels huitanta del segle XX, lAcadmia far servir una estratgia
dexpansi social a partir de la creaci de dues associacions culturals: duna banda el
1986 Amics de lAcadmia i, duna altra, el 1988, el Patronat de la RACV. Lobjectiu
de la primera ser aconseguir finanament389 per sobretot fomentar la identificaci
dels mxims sectors possibles amb la RACV. En aquest sentit destacaran lentrega de
premis a personalitats i institucions tant del blaverisme, en una mena dautobombo
significatiu (Amics de lAcadmia, per exemple, premiar a la prpia RACV lany 1990)
com de la dreta valenciana. De fet, mereixen destacar-se els Premis Vinatea per la
intencionalitat, gens amagada. Les primeres edicions, de 1990 a 1994, foren guanyades respectivament per M Consuelo Reyna, Ricardo Garca MoyaA1 i Baltasar
Bueno,A1 tots ells periodistes o articulistes virulentment anticatalanistes i lempresari
Juan Lladr, que esdevendria deg de la RACV. A nivell collectiu, els guardonats
foren UV, lassocici Cardona i Vives, les Falles de Valncia i Amics del Corpus. Molts
anys desprs lestratgia continua: els darrers premis Vinatea, els de ledici de 2007
foren per al President de lAutoritat Porturia de Valncia, Rafael Aznar i lassociaci
conservadora de llauradors, lAsociacin Valenciana de Agricultores (AVA). Daltra
banda lobjectiu de lassociaci cultural per al Patronat de la RACV ser aconseguir
subvencions, en particular de la Generalitat Valenciana. Destac el suport econmic
per al Diccionari Valenci-Castell, un pas important en el secessionisme lingstic.
Lany 1991, a ms a ms, reb un nou impuls institucional en ser acceptada la
petici de ser considerada Real per banda de la monarquia espanyola. Daquesta
manera pass a tenir lactual denominaci, Real Acadmia de Cultura Valenciana,390
cosa que li ha conferit una aparent semblana cientfica i rigorosa. La implicaci del
Cap de lEstat en el conflicte identitari valenci, en benefici del moviment anticatalanista, ser un indicador ms de que lestat no ha roms exquisitament neutral en la lluita
identitria entre blaveros i catalanistes.
389
De fet, amb un victimisme, com veurem, freqent en el discurs del blaverisme es presentar
lassociaci com una mena de salvadora de la penria financera de la RACV: En lany 1986, un grup de
defenedors de la cultura valenciana, en vore i viure la situaci econmica per la qual estava travessant la
Real Acadmia de Cultura Valenciana, decidixen construir una associaci, la missi de la qual seria
ajudar a que lAcadmia realise la seua labor cultural dinvestigaci cientfica que li pertoca en les millors
condicions (a www.racv.es, 2008).
390
Des de 1991 fins a 2006 es nomenava Real Academia de Cultura Valenciana, ats que el valenci secessionista no acentuava les esdrixoles, amb la qual cosa lescriptura era idntica en castell i
en el valenci de les anomenades precisament com a Normes de lAcadmia.
De fet, en aquest sentit, la RACV argumenta que les subvencions pbliques que
rep de lAjuntament de Valncia, de la Diputaci de Valncia391 i de la Generalitat, aix
com alguns convenis de collaboracions amb universitats pbliques i privades, com la
Universitat Politcnica de Valncia o la Cardenal Herrera392 li conferiria una suposada
autoritat cultural sancionadora i un prestigi cientfic al qual aspira, a ms dun reconeixement oficial.393
La RACV, per tant, es presenta com una entitat cientfica per amb arrelament
popular (en una clara referncia a la Universitat de Valncia, a la qual pretesament li
mancaria aquesta mena de suport popular) de defensa de la llengua i la cultura
prpies. Aquesta estratgia popular sha concretat, per exemple, en ledici de follets i
cmics massius, normalment secessionistes, amb edicions de ms de 15.000 exemplars (Roca, 1996: 62), a repartir en la fira infantil i jovenil dExpojove, a partir de ledici de 1991, en qu PP i UV governaran lAjuntament de Valncia. Daquesta manera
els xiquets seran contraprogramats contra lestndar lingstic i la identitat de la
llengua que sels ensenyar a lescola (veure subcaptol 15.3.7).
La RACV ha sigut una instituci fonamental en el desenvolupament del blaverisme cultural i del secessionisme lingstic. Tanmateix, tot i que s conegut, s important
ressenyar que no senfronta als partidaris de la substituci lingstica i cultural en
benefici del castell (que nega o si ms no menyst) sin, com ja analitzarem amb
detall en el discurs del blaverisme, lactuaci constant se situa front als continus
intents dannexi lingstica i cultural dels catalanistes i en favor duna suposada
autntica cultura valenciana:
Estos treballs dinvestigaci al voltant de la llengua valenciana feren que lentitat
cientfica passara a convertir-se en una entitat en arralament popular per la seua
defensa i recuperaci de lautntica cultura valenciana, front als continus intents
danexio llingstica i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua
valenciana com a part de la cultura i la llengua catalanes (a www.racv.es, 2008).
De molta menor importncia, cal esmentar el cas de lInstitut dEstudis Valencians. Aquesta tamb fou un entitat histrica del valencianisme, tot i que de curta
durada, ja que fou fundada en 1937 i desaparegu al final de la guerra civil espanyola.
Fou una iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Valncia,
presidida per Francesc Bosch i Morata, del Partit Valencianista dEsquerra. Inspirada
en lInstitut dEstudis Catalans, lobjectiu de la qual fou conrear i propagar la cultura
valenciana. El primer president fou Josep Puche lvarez, rector de la Universitat de
Valncia, durant la Guerra, i el primer secretari general, Carles Salvador.
En la dcada dels huitanta del segle passat, una vegada expulsat de LRP, la reprendr Emili Bet i, ms tard, Carles Recio i junt a altres membres com Gil-Manuel
Hernndez, Llus Mesa i Josep Llus Marn. Fou una entitat cultura que fu servir les
normes del 32 en un intent de construir un valencianisme cultural no anticatalanista ni
pancatalanista. Tanmateix, amb la nova aposta de Recio pel blaverisme, pass a
mans anticatalanistes. Lactivitat s molt minsa i es limita a fer algun cicle de conferncies. El president actual s Ferran Ribes,A1 exsecretari general de Jvens Nacionalistes dUV.
391
De fet, per exemple, el 30 doctubre de 2007 es present al Sal Alfons el Magnnim de la Beneficincia (propietat de la Diputaci) el Corrector Ortogrfic Valenci. Al web de la RACV on es pot
abaixar aquest corrector expliciten que aquest ha comptat amb la collaboraci de la Generalitat Valenciana i lrea de cultura de la Diputaci de Valncia tot figurant els seus dos logotips.
392
393
Lactual Rector de la Cardenal Herrera s el blavero Jos Luis Manglano.A1
A hores dara la RACV t reconeixement oficial i rep subvencions dinstitucions publiques com
ara lAjuntament de Valncia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Adems t convenis
de colaboraci en unes atres entitats, com ara lUniversitat Cardenal Herrera-CEU San Pablo de Valncia,
la Universitat Politcnica de Valncia i lEscola Internacional de Protocol de Valncia (a www.racv.es,
2008).
***
La RACV i LRP conformen les dues institucions de referncia del blaverisme cultural de la ciutat de Valncia i de lrea de influncia. Tot i que de vegades shan vist
arrossegades per altres entitats de menor importncia, per agrupades al voltant de la
Federaci Coordinadora dEntitats Culturals del Regne de Valncia (FCECRV), en
general, sn aquestes dues les qui marquen les pautes generals del blaverisme
cultural. El darrer canvi ortogrfic daccentuaci aix ho testimonia.
Resulta bastant significatiu que la direcci tant de la RACV com de LRP hagen
estat controlades pels partits poltics de dretes i, particularment pel PP des de qu
entr a governar la Generalitat Valenciana i la Diputaci de Valncia a partir de 1995.
Tot i que excedeix les pretensions daquesta investigaci, seria molt interessant conixer la quantitat exacta de subvencions que han rebut des del 1991 (data en qu
lAjuntament de Valncia pass a mans del PP i dUV),394 passant per 1995 (control del
PP i dUV de la Generalitat i de la Diputaci de Valncia) fins a lactualitat.
En qualsevol dels casos sabem que els ingressos han sigut milionaris, fins a
lextrem de condicionar la xarxa associativa blavera principal. Per exemple el 26 de
juny de 2006 la Junta de Govern de la Diputaci de Valncia ratific la concessi de
120.000 per a la programaci de 2007 de la RACV. Daltra banda, la Federaci
Escola Valenciana denunci que la RACV i LRP haurien rebut fins a tres milions
deuros entre 2002 i 2005 per banda de la Generalitat i que, a ms, la Diputaci de
Valncia hauria entregat durant el mateix perode 200.000 anuals i lAjuntament de
Valncia 48.000 ms un ajut extra per la rehabilitaci del domicili social de 240.000.
Escola Valenciana denunciava que aquest ajuts multiplicaven per tres les ajudes al
doblatge i ledici de llibres en valenci, per deu les ajudes a la recerca lingstica i per
vint-i-cinc les ajudes a la recerca sobre la situaci social del valenci. Aix mateix la
revista Lo Rat tindr inserci publicitria de la regidoria de cultura de lAjuntament de
Valncia dirigida per Garca Broch i de les institucions pbliques que controlava UV en
la legislatura 1995-1999: la Conselleria dAgricultura, lIVAJ, Vaersa (Conselleria de
Medi Ambient) aix com del Consorci Provincial de Bombers. A ms a ms, a La Historia de Lo Rat Penat reconeixeran que a lany Ausis March LRP rebr patrocini de
lIVAJ i de la Conselleria de Cultura (a Martnez Roda, 2000: 385).
Per no sols han rebut subvencions per activitats sin tamb per aconseguir
unes magnfiques seus socials en el centre histric de Valncia. La seu de la RACV s
una casa senyorial que es troba al carrer Avellanes 26, a un pas de la plaa de la
Reina, cedit per lAjuntament de Valncia lany 1998. La nova seu de LRP se situa en
una altra casa senyorial del Carrer del Trinquet de Cavallers, 9, a pocs metres de la de
la RACV i de diverses conselleries i centres pblics. Segons les prpies informacions
de LRP, aconseguiren 200 milions de les antigues pessetes de la Generalitat dels
pres-supostos 1998, 1999 i 2000 (Martnez Roda, 2000: 382).
Per tot plegat les dues entitats culturals referencials del blaverisme: LRP i la RACV podem considerar que han sigut comprades i instrumentalitzades pel poder
poltic del PP al front de les principals institucions pbliques valencianes. De fet,
aquest procs de compra i dutilitzaci partidista dels dirigents del blaverisme cultural
mereix algun aprofundiment.
Duna banda la direcci de la RACV, des de 1990 fins a poc abans del falliment
recaigu en Xavier Casp. Malgrat haver sigut diputat a les Corts la primera legislatura
394
Com reconeixeran en la prpia LRP, a banda de les subvencions municipals tradicionals que
rebia pels Jocs Florals, el consurs de llibrets de falla, les creus de maig i els miracles de Sant Vicent, la
nova situacio politica en lAjuntament de Valencia en el govern del PP i dUV, faria que Lo Rat Penat
comenara a rebre diverses subvencions, sobretot per a la publicacio de llibres (a Martnez Roda, 2000:
359).
per UV de la m, aix s, de la Coalicin Popular, Casp acab acceptant les

directrius culturals del PP. Pertany al CVC (a proposta novament dUV) per fou ms
moderat que altres blaveros presents a la instituci com, per exemple, Josep Boronat,A1 qui emet un vot particular en contra del dictamen lingstic del CVC. De fet,
Casp acab integrant-se en lAVL i acceptant de facto lortografia unitria basada en
les Normes del 32. Molts han vist darrere daquesta actitud la pressi del PP, tot i que
li cost lacusaci de trador per banda dels sectors ms radicals del blaverisme
(hagu deixir fins i tot escortat per un furg policial de les ires de militants del GAV i
prxims a Sentandreu) i fins i tot la dimissi com a deg de la RACV.
La substituci de Casp vingu de la m de Juan Lladr. Lladr, junt als seus
germans, s propietari de lempresa de figures cermiques i s, per tant, un multimilionari anticatalanista proper al blaverisme ms radical de CVa i de Sentandreu. De fet,
combin la direcci de la RACV amb la copropietat del peridic VH. Finalment dimit i
deix el seu testimoni a Vicente Sim Santonja,A1 un notari i histric militant del blaverisme.395
El cas de LRP, com hem vist, ha sigut encara ms evident la relaci amb el PP
en recaure la Presidncia en Enric Esteve, qui ha compatibilitzat aquesta amb el
crrec de diputat del PP a la Diputaci de Valncia (en funcions de govern durant les
dues legislatures que estigueren presidides per Fernando Giner) i regidor de Meliana
per aquest partit. Esteve assum la presidncia lany 1996, un any desprs de laccs
del PP al govern de la Generalitat i de la Diputaci de Valncia. El risc real dassociar
LRP a una entitat prxima al PP (atenent als dos crrecs de difcil compatibilitat que
ostenta en una entitat com LRP que afirma representar els valencians en general) sha
assumit sense excessius sotracs interns,396 la qual cosa s bastant significativa.397 Per
tot plegat, sembla innegable la convivncia actual entre el PP i les dues entitats ms
representatives del blaverisme cultural.
13.1.2 Les forces de xoc: el GAV

Pel que fa al GAV, com ja hem vist, fou la fora de xoc del blaverisme ms combatiu, particularment durant la transici democrtica, tot i que en lltima dcada ha
tornat a incrementar lactivitat anticatalanista, directament o mitjanant noms tapadera com el Colectiu Vinatea o els Maulets 1707, dedicats a fer, sobretot, pintades
anticatalanistes i amenaants contra militants, associacions i partits democrtics.
El GAV, com ja hem vist, nasqu el 1977 i tingu el seu principial perode
dactivitats de 1978 a 1982. Aquest grup dacci valencianista continua presentant-se
com una entitat de defensa del Regne de Valencia i de la Llengua Valenciana, com
un grup que sha caracteritzat per fer accions de carrer, que suposadament serien
ms nobles que les estrictament culturals i com una fora de xoc contra el catalanisme. De fet, en la retrica particular hi haur un reconeixement explcit i desacomplexat de les accions a la contra. Afirmaran que estan 30 anys parant els peus al
395
Pau Viciano ens aporta una cita per fer-nos una idea de la ideologia del deg actual de la RACV: Per ac anava tamb Vicent Sim Santonja, una de les primeres plomes de lanticatalanisme local,
quan proclamava, en les actes del X Congrs dHistria de la Corona dArag (1980) que en la mente y
en el corazn de Jaime I anidaba con fuerza la concepcin unitaria de Espaa, vencedora de su
fraccionamiento ya secular (1996: 149).
396
74 socis de LRP exigiren una assemblea extraordinria per la petici de suport a Zaplana que
havia signat Enric Esteve. Aquesta se celebr el 17 de setembre de 1999 i confirm Esteve en el crrec,
tot i que per un ajustat resultat (65 vots a favor i 69 en contra del total de 1639 socis, amb la qual cosa
participaren un total del 818% en la votaci). Martnez Roda, 2000: 407-409.
397
De fet, qui seria President de LRP de 1982 a 1992, Joan Gil Baber, junt al secretari general,
Juli Moreno i altres dirigents com Mariv Ferrandis i Enric Mart, valoraran la dimissi de Casp de la
presidncia en presentar-se candidat a senador a les generals de 1982 i esdevenir diputat a la primera
legislatura de les Corts el 1983 com un: hecho de comportamiento tico muy plausible, ya que consider
que un presidente de Lo Rat Penat no debera ocupar ningn cargo poltico (DD.AA., 1996: 84).
catalanisme, amb la qual cosa es dedueix que el catalanisme (i no el centralisme, el

castellanisme o lespanyolisme) s la motivaci principal de lacci poltica del GAV:
Portem 30 anys lluitant en lo carrer, parant els peus a un catalanisme que pot ser
conte en mes recursos economics (les aportacions economiques des de Catalunya
als grupusculs catalanistes son de sobres conegudes), pero que carix de la fora
de la rao i de la veritat de lhistoria (a www.gav-valencianistes.com, 2008).
El GAV, aix mateix, encarna lanticatalanisme blavero ms ortodox i excloent.

Des daquesta entitat es practica un maniqueisme excloent i radical.398 Cal dir, a
aquest respecte, que el GAV no ha respectat el darrer canvi ortogrfic de la RACV (el
de laccentuaci) i fins i tot va ms enll que aquesta en el secessionisme lingstic,
amb la qual cosa t sovint enfrontaments amb lstablishment oficial del blaverisme
cultural. Per exemple, sn responsables duna campanya denganxines, relativament
coneguda, No mos fareu catalans, que t una important falta dortografia segons la
prpia normativa secessionista (un altre indicador de laposta, com veurem en el
subcaptol 16.3.4.e, pel caos lingstic que promour el blaverisme), per que busca
acostar-se encara ms a la parla colloquial i, sobretot, separar-se el ms possible del
catal i de la normativa fabriana.
Com ja hem apuntat anteriorment, tot indica que el GAV fou finanat i instrumentalitzat per la UCD a la transici democrtica, qesti que ha sigut reconeguda, com
hem vist, fins i tot pel propi president del GAV daleshores, Pascual Martn Villalba. El
primer president, per, fou lescultor (sobretot de figures religioses) Rafael Orellano,
qui concorrer a les llistes de la UCD a les generals de 1979 en un lloc que ser deixida per que esdevindr finalment regidor a lAjuntament de Valncia la primera legislatura democrtica, el que mostraria novament les connexions del blaverisme amb les
forces poltiques de centre-dreta i de dreta espanyolistes.
s difcil conixer i investigar les fonts econmiques del blaverisme i, en concret,
del GAV. Ens caldria un bon periodisme dinvestigaci que no sempre comptem al
Pas Valenci. Tot indica que, des dels mbits pblics i privats prxims a la UCD, es
finan el GAV399 i altres entitats i que gent individual de la classe alta de la ciutat de
Valncia hi contribu. Aix si ms no ho reconeix Garca Broch:
Dun poder econmic fortssim que quan anrem la primera manifestaci eixa del
79 a demanar ajuda... perqu ells avisaven: si voleu, vos puc ajudar. I an personalment a estes persones. Sn dun nom importantssim en Valncia, una famlia
riqussima que t indstries prcticament per tot lo mn...400 Em donaren un sobre
tancat. I el sobre tancat, tal com mel donaren, all davant el vaig signar... no, no,
no faces aix... no, jo la costum s esta. I nhi havia 300 pessetes de les dabans,
que eren de papers. Eixe era el poder econmic que tenia el valencianisme. I el
poltic... no tenem a ning (C2, 00:2823).
398
Com a exemplificaci, al seu web, el President actual, Manuel Latorre, considera que els jvens
han sigut massacrats a lescola pel catalanisme imperant amb una mena de mecanisme de rentacervells: una joventut farta de ser massacrada cultural i ideologicament en els nostres centres educatius
pel catalanisme imperant vindria al nostre costat en busca dallo que des de sempre havien vixcut en sa
casa, al costat dels seus pares i yayos, i que algun mestre indigne els volia llavar del cervei (sic) a base
de mentires i de falsedats historiques (a www.gav-valencianistes.com, 2008).
399
Un dels dirigents de la UCD durant la transici democrtica, Jos Ramn-Pin sapunta a la tesi,
bastant poc creble, del no finanament del GAV per banda de sectors dirigents de la societat valenciana.
Largumentaci, en aquest cas, recorre al tipisme del casal faller, que no li cal molt diners perqu, en un
reconeixement impltic bastant revelador, si els excites pots montar-lo amb molt pocs diners: yo creo
que para mover un tema como el GAV no se necesita mucho dinero. Porque porque haba un
sentimiento de una serie de personas que tenan este tema. Entonces bueno, t si los les excitas,
pues puedes montarlo con muy poco dinero. De hecho, los casales falleros tampoco necesitan mucho
dinero. En el fondo, es un poco un casal fallero (Pin, 00:4425).
400
Arran daquestes dades es podria apuntar a la famla Lladr, benefactora del blaverisme.
Daltra banda hi hagu una continutat bastant evident entre la militncia i els
collectius del GAV i els, una vegada prcticament desaparegut la UCD, dUV. Com
hem vist amb el creixement, per, daquest partit a la dcada dels huitanta, sinici el
decliu daquella. La Presidncia de Jogim Romero coincidir amb aquest perode. Ser
precisament quan comena la crisi dUV, a la dcada dels noranta del segle passat,
quan el GAV reprendrar la notorietat social. Amb la presidncia de Pere Aguilar,A1
persona en aquell moment propera a Sentandreu, es preparar el cam crtic amb UV
fins que aquest darrer, dorgens ideolgics falangistes, es faa amb la Presidncia.
Lactual president, Manolo Latorre, s una persona de confiana de Sentandreu i vicepresident de CVa, cosa que demostra lestreta relaci entre GAV i CVa.
Daltra banda, el blaverisme comptar amb tot un seguit dassociacions locals,
provincials i regionals (veure Apndix 1er) que, tot i tenir una escassa militncia,
seran presentades com a populars i fins i tot com lencarnaci del poble. Moltes
daquestes saplegaran a la FCECRV, plataforma convocant de diverses de les ms
importants mobilitzacions del blaverisme.
Lestratgia del GAV i de CVa en el mn associatiu, en aquest darrers anys, ha
sigut fer-se amb el control de la FCECRV que aplega com una muni dassociacions
descassa importncia on destaca precisament el GAV. En aquest sentit una prova
molt significativa ser que la Junta Directiva actual de la FCECRV est composada per
set persones, sis de les quals sn crrecs del Consell Foral de CVa401 i, probablement,
tamb seran militants o simpatitzants del GAV.
***
Tot i el que hem expressat no podem oblidar la implicaci daltres entitats molt
representatives de la ciutat de Valncia, com el Valncia CF, que si ms no en
determinats moments de la transici democrtica, com els de la presidncia de Jos
Ramos Costa,A1 legitimar socialment el blaverisme. Les consignes anticatalanistes
han sigut una certa constant a Mestalla, particularment en els enfrontaments amb el
FC Barcelona, que sovint shan dut ms enll de la mera rivalitat esportiva.402 I
qualsevol aficionat al futbol sap que dur una senyera quatribarrada a Mestalla s
comprar nmeros per a rebre una segura agressi verbal i una possible agressi
fsica. De fet, els seguidors radicals del VCF, els Yomus, sn una organitzaci
dextrema dreta que fan de lanticatalanisme un dels aspectes ms significatius de la
ideologia que comparteixen.
Aix mateix lEsglsia Catlica al Pas Valenci, en general, ha contribut a legitimar el blaverisme i no sols per la presncia de destacats capellans anticatalanistes
com mossen Josep AlminyanaA1 o Joan Costa,A1 aplegats en lassociaci Amunt lo
Cor, sin que la jerarquia catlica valenciana ha contribut a legitimar el blaverisme, de
vegades activament. No deixa de ser significatiu que ms de trenta anys desprs de
restablerta la democrcia encara no shaja aprovat uns textos litrgics en valenci
(amb la consegent introducci escasssima de la llengua prpia en actes i rituals)403 o
401
La Junta Directiva de la FCECRV est composada per Juan Romero com a President (Vocal del
Consell Foral de CVa); Presentacin Roca, per la Fundaci Nou Valencianisme, com a Secretria General
(Vocal del Consell Foral de CVa i Secretria dImplantaci); Jos Vidagany, per Renovacio Universitaria,
com a vicesecretari (Secretari de CVa); Juan Garca Sentandreu, per lAsociacin de Profesionales
Universitarios com a tresorer (President i lder de CVa); i, com a vocals, Manuel Latorre, com a President
del GAV (i vicepresident de CVa); Jos Monzons, del carl Crculo Cultural Aparisi y Guijarro i Jos
Manuel Bou, dInicova i de Renovacio Universitaria (Vocal del Consell Foral de CVa).
402
Cosa que, per cert, pogu influir en qu sectors progressistes i, singularment, fusterians, de la
societat valenciana aficionats al futbol simpatitzaren ms amb el FC Barcelona, que representava
lantifraquisme i el catalanisme, que no amb el Valncia CF, vinculat en certa mesura amb el blaverisme.
403
La actitud de la jerarqua eclesistica, tan sensible a la poltica de masas, resulta bastante esclarecedora. Por un lado, se sostiene en abstracto que la predicacin del mensaje evanglico debe
encarnarse en cada cultura y cada sociedad, pero por otro se rechaza tanto la utilizacin de los textos
aprobados por el Vaticano para la liturgia catalana como la presentacin de unos textos propios. Se aduce
que larquebisbe de Valncia, Agustn Garca-Gasco rebera en audincia oficial al lder

de CVa, Juan Garca Sentandreu. Ens caldrien recerques monogrfiques per disposar
dun mapa ms exacte de la presncia de lanticatalanisme institucional en lentramat
catlic al Pas Valenci.
Daltra banda, unes altres associacions han acomplit un paper fonamental. Alternativa Universitaria (AU) fou una associaci que tenia sobretot implantaci en la
Facultat de Dret de la Universitat de Valncia. Els militants provenien bsicament del
franquista SEU (Sindicato Espanyol Universitario) i LP divulg les activitats dAU constantment fins a lextrem de considerar-los herois per les seues victries judicials contra
la Universitat de Valncia i lincipient procs de normalitzaci lingstica:
Donarem vida a ALTERNATIVA UNIVERSITARIA, lassociacio ya mitica que
concit tantes adhesions al llarch dels 80 fins a aplegar a ser la primera fora estudiantil i que port a Ramon Lapiedra404 pel carrer de lamargura (G. Sentandreu, 1999: 18). Majscula a loriginal.
En definitiva, el blaverisme comptar amb un teixit associatiu relativament important, bsicament radicat a la ciutat de Valncia, que ha perms la reproducci social
daquest mitjanant la mobilitzaci social i la legitimitat dhaver sabut instrumentalitzar
algunes de les entitats amb ms solera de la ciutat aix com altres de ben representatives que han adoptat si ms no en part i formalment el discurs del blaverisme. Una
daquestes seran les falles, que abordarem monogrficament al subcaptol segent.
13.2 Lassociacionisme festiu: les falles

Les cincies socials darrerament han matisat una visi probablement precipitada
de la modernitat, vista com un procs inevitable de secularitzaci i desacralitzaci
prcticament totals, on ni els rites ni les festes tindrien cap paper significatiu. En
aquest sentit, els rituals tamb posserien una funci integradora en les societats
contempornies (Ario, 1992a: 317) i determinats smbols i rituals acomplirien un paper important en lhome i en la dona industrials o postindustrials.405
Actualment, per tant, ja ens resulta bastant evident que les festes sn un conjunt
daccions socials ritualitzades que creen usualment un fort i travat sentiment de pertinena entre bona part de la collectivitat implicada en lorganitzaci i/o la fruci
daquesta. De tal manera que la festa a la modernitat (si ms no) tindria la missi
daplegar individus, seria una fora centrpeta per crear congregaci i (aparena de)
unanimitat entre discrepants (Ario, 1992a: 319). La festa, en conseqncia, refora o
coadjuva a crear, doncs, una identitat, una illusi de comunitat mitjanant espais
comuns i smbols.406
como pretexto, que la iglesia slo puede pronunciarse sobre este tema cuando el conflicto haya sido
resuelto por la sociedad. Pero mientras tanto se sigue utilizando en la liturgia masivamente el castellano
(Ario i Llopis, 1993: 29). Quinze anys desprs daquesta assevaraci i, malgrat la existncia de lAVL i de
la interpellaci daquesta instituci a la jerarquia catlica del Pas Valenci, la qesti continua exactament en el mateix punt.
404
Ramon Lapiedra i Civera (Almenara, 1940): Catedrtic de Fsica Terica de la Universitat de
Valncia, en fou Rector de 1984 a 1994. Fou convertit en una de les principals bsties negres del
blaverisme i, en concret, de LP i dAlternativa Universitaria.
405
Tambin el hombre de la sociedad industrial o postindustrial gasta una parte preciosa de su

tiempo vital en ritos y gobierna su comportamiento siguiendo las pulsiones y la seduccin de los
smbolos (Ario, 1992a: 308).
406
Des de lantropologia shan vertebrat algunes de les reflexions i conceptuacions ms interessants referides al fenomen festiu. Daquesta manera, la festa cobraria relleu en la comunitat, ja que la gent
ocupa espais comuns i, a lempera dels smbols, materialitza la seua identitat social. Aix, la festa es
converteix en un mecanisme social amb tal especial mgia de convocatria i participaci que crearia en la
societat la illusi de comunitat (Hernndez, 1996: 24).
La importncia del fenomen festiu en relaci a les identitats collectives i, particularment les nacionals, no rau exclusivament a lEuropa occidental, sin que travessa
les societats humanes actuals.407 La festa, a ms, acostuma a vehicular tota una trama
associativa que refora els lligams comunitaris i, aix mateix, a transferir la identitat
construda al territori on es desenvolupa, s dir una transferncia identitria:
Una Asociacin Voluntaria realiza una transferencia identitaria cuando es capaz
de trasladar la integracin identitaria conseguida al interior de s misma, hacia mbitos verticales, como el comunitario, el comarcal, provincial, nacional, etc. (Piqueras, 1996: 57).
Daquesta darrera afirmaci podrem valorar la rellevncia de la festa per estudiar

les identitats collectives. De fet, darrerament, lembranzida dels estudis de sociologia
de la cultura al Pas Valenci ha estat ben til per conixer aspectes rellevants del que
ens interessar en aquesta investigaci. Una embranzida que prov en bona mesura
del canvi de percepci que es produeix per banda de bona part de la intellectualitat
valenciana a finals de la dcada dels huitanta cap al mn de la festa fallera.408
En concret, la festa de les falles realitzar una transferncia identitria intensa a
bona part de la zona central, si ms no, del Pas Valenci de tal manera que esdevindran un paradigma de la valencianitat. Fins i tot a moltes comarques que no planten
cadafals fallers tamb assumeixen que aquestes festes que anuncien la primavera sn
un instrument i un reflexe de la valencianitat global de primer ordre, la qual cosa s un
indicador clar de la transferncia identitria esmentada. A aquest respecte, i encara
que hem de prendre les dades que ens ofereix lestudi de Piqueras a nivell orientatiu,
s interessant destacar que en totes les comarques daquest estudi, les festes falleres
apareixen en primer lloc dels huit tems ms assenyalats com definidors del Pas
Valenci, per damunt de la paella, del valenci, dels moros i cristians, de lhorta, de les
platges, de les bandes de msica i de les barraques. Al Baix Maestrat un 905% dels
enquestes les esmenten; un 887% a la Vall dAlbaida; baixa fins un 77% a Elda/
Petrer/Alacant i, a la ciutat de Valncia, lgicament obt la xifra ms alta, un 92%.
Les falles, doncs, han esdevingut una part de la caracteriologia estereotpica
dels valencians i aix s percebut tant a linterior com a lexterior del pas.409 Encara
ms, les falles i la valenciania temperamental acabaran tan unides en limaginari collectiu que esdevindr un tab criticar-les, la qual cosa no deixa de ser paradoxal en
407
Podrem afirmar que resulta una constant planetria, amb matisos importants evidentment. Per
exemple, Abrahamian, de lAcadmia de Cincies dArmnia, ratifica aquesta idea que estem descrivint:
els moviments nacionals des duna perspectiva antropolgica parlo particularment dels moviments nacionals a lantiga URSS, com ara les festes, i trobo de derivar-ne conseqncies; encara ms, trobo de fer
una anlisi estructural daquestes festes i miro la manera que puguin donar-nos algunes claus per predir
els canvis socials duna societat determinada (1997: 254).
408
En aquest sentit, Gil-Manuel Hernndez, en analitzar la festa com a objecte destudi, afirmar
que: sha evolucionat des dun tractament costumista i descripitiu, que en el fons reiterava tpics, per a
deixar pas al qestionament daquests i al plantejament de problemes com ara la instrumentalitzaci poltica, lesttica, lestructura simblica i ritual, les bases socioeconmiques, la geografia, com tamb la
ideologia o, ms aviat, les mentalitats o visions del mn expressades. A ms, sha produt un canvi en
lactitud de determinats sectors de la intellectualitat progressista, que prviament menyspreava les falles
per les vinculacions contempornies amb el rgim franquista, per que a partir de la fi dels anys vuitanta
comenaren a considerar-les com un camp digne dinvestigar per all que podia aportar a la histria social
de les mentalitats, a lestudi de la cultura popular, a la sociologia de les classes populars o a la construcci ideolgica del valencianisme modern i la seua problemtica (1996: 32).
409
Con todas las precauciones debidas, dado el carcter no estadstico de la muestra, la encuesta evidencia la claridad con la que dominan las Fallas y la paella como referencias representativas del
Pas Valenciano. Incluso en Elda-Petrer-Alacant llegan a igualarse en proporcin de respuestas, a pesar
de que las Fallas no tienen celebracin en ninguna de estas tres localidades [] Esto debe considerarse
unido a un proceso de normalizacin de ciertos elementos de caracteriologa estereotpica, como lo muestra el hecho de que tambin las Fallas y los Moros y Cristianos sean aludidos en el Baix Maestrat en el
primer y tercer lugar respectivamente, entre los ms representativos del Pas, sin que en esta comarca se
celebren tales fiestas en absoluto (Piqueras, 1996: 139-140).
una festa de cadafals on la crtica social, ms o menys, ha estat sempre dalguna manera present. Qualsevol que gose atacar la festa, siga Joan Fuster, la revista Ajoblanco o qui siga, estar transgredint un tab, la qual cosa implica conseqncies
immediates, amb expulsions (metafriques o reals)410 del grup com a cstig: Hablar
con desprecio de las glorias sacrosantas constituye una transgresin del tab y
conlleva el inevitable castigo (Ario, 1992a: 355).
Un indicador de la intensssima interrelaci entre falles i identitat valenciana raur en qu les comissions falleres sn associacions amb capacitat dintegraci identitria forta s a dir, quan el sentiment de pertinena associativa i de nostredat s
acusat (Piqueras, 1996: 63) i amb capacitat dexpansi vertical a nivell transcomunitari que els fa aplegar a aconseguir el paroxisme popular.411
En aquest sentit, est clar que, com ens diu Ario, aquesta transferncia territorial de la identitat es produeix a mltiples nivells i per mitj de mltiples identitats,
ms o menys recorrents i complementries. La festa fallera comporta associada una
particular i hegemnica percepci de la identitat valenciana.412
Les festes, a ms i encara ms les festes majors, resulten fonamentals tamb pel que fa a la comprensi cabdal del fenomen de les identitats nacionals/regionals.
I les falles de Valncia, en aquest sentit, i com a festa major de bona part del Pas
Valenci, resulten decisives per estudiar la mentalitat valenciana i el valencianisme
temperamental dels quals ens parla Ario, teixit a partir del qual es construir la valenciania fallera, una de les seues frmules ms reeixides.413 I ho ser encara ms si
tenim en compte que la plantaci dels cadafals fallers amb motiu de la festivitat josefina presenta ja una tradici centenria. Per aix, diversos socilegs afirmaran que
abans de la Guerra dEspanya havia condicionat ja, tamb a nivell simblic,414 en part
la identitat valenciana, si ms no, la manera hegemnica dentendre la valencianitat:
al mar de 1936, les Falles ja eren alguna cosa ms que una festa, ja que remetien a una determinada forma dentendre la identitat valenciana, a un sentit de pertinena, ms dictat pel temperament i la mentalitat collectiva que per formalitzacions ideolgiques a ls (Hernndez, 1997: 40).
410
De fet, com ens relata Ario (1992a: 355-356), Eladio Ramos, un jove de vint-i-un anys que el
1966 gos criticar la festa, hagu dabondonar la ciutat de Valncia, tot i les disculpes de son pare i de la
publicaci.
411
Las posibilidades organizativas, asociativas y de transmisin o irradiacin popular que aquellas fiestas suscitan no pueden entenderse si no es a partir de cmo ellas mismas se conciben y expresan: como un mundo donde la macro-representacin, lo dispendioso, lo efmero, el boato y la exhibicin
se conjugan y combinan, catalizando precipitaciones que llevan a su grado extremo todas y cada una de
estas circunstancias, consiguiendo con frecuencia el paroxismo popular (Piqueras, 1996: 77-78).
412
a travs de la asociacin pueden expresarse no una sino varias identidades, y que entre ellas
pueden ser recurrentes y complementarias. En principio, la asociacin de Sant Bult expresa tanto la
identidad fallera como la del barrio. Pero a travs de la falla aflora tambin la expresin de la identidad
ciudadana y la valenciana (Ario, 1990a: 177).
413
Per no lnica. Tamb la Fira de Juliol expressar un valencianismo determinado; festivo y
folklrico, conservador y temperamental, sentimental y regionalista y espaolista, coherente dentro de los
estrechos mrgenes dejados por la tolerancia franquista para con el inofensivo caso valenciano
(Hernndez, 1998: 121). De fet, els Jocs Florals seran un dels actes principals de la Fira durant el franquisme.
414
Los falleros asumieron, desde fechas muy tempranas, como smbolos propios el Himno de la
Exposicin y la Senyera. Las banderetes regionals se colocaban para adornar las calles y monumentos, y
el Himno, desde 1922, apareca en algunas fallas sacralizando el momento crucial de la crem. De este
modo, Senyera e Himne eran, a un tiempo, los smbolos mximos de la identidad valenciana y de la liturgia fallera [...] Durante aquellos aos, himnos y banderas vibraron y ondearon en el aire de la ciudad
como nunca antes lo haban hecho. No exista acto importante que no fuese presidido por una Senyera y
terminara con la fervorosa interpretacin del Himno. Las mismas fallas, en muchos casos, comenzaban a
quemarse a los acordes del Himno y ese momento mgico de la crem, que haba significado, ante todo,
una desenfadada forma de purgar los males sociales, tena ahora una emocin sacrificial: era una especie
de don u oblacion que brotaba del fervor valencianista (Ario, 1992a: 336/337-338). Cursives dels textos.
A ms, les falles esdevindran un refugi identitari en aparena atemporal contra

les inclemncies de la modernitzaci, dels canvis socials i de lhomogenetzaci cultural, de tal manera que es configuraran com la construcci duna tradici de la valenciania. Els temps han canviat, certament, per amb les falles som com sempre:
Las fallas evocaban la identidad tambin como continuidad en el tiempo. En una
poca de modernizacin, de homogeneizacin cultural y disolucin de los particularismos, la continuidad y perduracin de las Fallas era interpretada como la permanencia de la tradicin, como el filum que mantena a los valencianos ligados a
sus races primordiales; eran algo as como el cordn umbilical, nunca cortado,
que permita mantener el contacto fresco y reviviscente con la tradicin y la constitucin de la raza (Ario, 1992a: 341). La cursiva s de loriginal.
***
Tenint en compte tot a, passem tot seguit a una anlisi per concretar les possibles correlacions entre, duna banda, les festes valencianes, i concretament les falles
s dir, entre la ideologia i mentalitat falleres415 i, de laltra, la identitat valenciana
anticatalana aix com un recorregut sobre les difcils relacions entre el paradigma
fusteri i la festa fallera.
Per abordar la relaci entre valenciania temperamental i anticatalanisme hem de
recrrer als socilegs Ario i Hernndez, dos dels qui ms dedicaci ha prestat a lestudi cientfic de la festa. Ario considera que aquesta mena de valencianisme sexpressar duna manera protagonista en la festa de les falles, que contribuir a conformar un vincle poders entre lindividu i la comunitat, en definitiva, un temperament
collectiu. Les falles, doncs, serien el millor laboratori per a lestudi daquest tipus de
valencianisme.416 De tal manera que:
La fiesta fallera, apropindose todo el repertorio simblico de la identidad valenciana, lo encumbr sobre sus catafalcos, convirtiendo el instrumento de la stira
mordaz en una especie de altar en que se renda culto a micalets, senyeres, palleters y otros smbolos colectivos. El pueblo valenciano de carcter festivo se expresaba en las Fallas y las Fallas devenan una representacin culminante de la
identidad valenciana (1990b: VII).
La festivitat josefina, doncs, per a Ario, resultaria fonamental i decisiva per entendre la identitat valenciana en clau tnica i en clau cultural, si ms no la identitat
valenciana central i, aix mateix, per entendre un identitisme valencianista, o el que
s el mateix, una autovaloraci del qu s propi que, si ms no, reclamava retricament la diversitat regional a lestat espanyol (dins dels lmits que han perms els nacionalismes espanyols hegmonics), b siga a finals de la Restauraci canovista, o durant la segona Repblica espanyola o, especialment, la dictadura franquista, encara
que, en general, aquest regionalisme bien entendido es conservaria (i consolidaria en
bona mesura) si fa no fa amb larribada de la democrcia i de lestat autonmic:
En les falles sexpressava la identitat valenciana no sols com a vincle tnic, sin
tamb com a afirmaci duna realitat socio-cultural diferenciada que demanava
lautonomia al si dun estat multi-regional. Ara b, de la presncia de la poltica valencianista en les falles no podem deduir que estes acompliren una funci legitimadora del valencianisme poltic i molt menys que activaren una mobilisaci poltica.
Tots els fallers convergien en qu la festa era locasi de lexaltaci collectiva, la
415
Cal tenir present la diferncia expressada per Ario entre ideologia, com mbit formalitzat i reflexiu dexpressi didees (en aquest cas de la festa), i mentalitat, s dir, el conjunt didees irreflexives que
composen una cosmovisi fallera i que actuen com a motor de lacci social en el mn de les festes.
416
La investigaci sobre la histria de les falles ens ha mostrat que durant el primer ter deste
segle la societat valenciana afirmava amb rotunditat la seua fe en lexistncia dun temperament collectiu,
ents com a carcter o constituci psicosomtica peculiar i que les falles eren concebudes com a una de
les expressions ms aconseguides (Ario, 1991: 10).
vivncia eufrica del vincle genric, un tipus de cojuntura cclica i propcia (el Kairos) per a lactivaci i lepifania del sentiment de pertinena a la comunitat dels valencians. Les falles es vivien i viuen com el sagrament de la valenciania
(Ario, 1991: 11).
A aquest respecte, Torcuato Prez de Guzmn (a Ario, 1990b: 452) ens aporta
unes dades molt interessants (Taula 36), a partir duna enquesta el treball de camp de
la qual tingu lloc el juny de 1990, on ens indica fins a quin punt els habitants de la
ciutat de Valncia identifiquen falles i valenciania. Un 49% daquests consideraven que
les falles fonamentalment sn, ni ms ni menys, que una representaci genuna de la
valenciania i nicament un 6% creuen que sn una distorsi de la identitat valenciana. Si a aquest percentatge li afegim un 5% que diu que sn alguna cosa que els
deixa indiferent i un 6% que sn una molstia, comprovarem que noms per al 17% de
la poblaci del cap i casal, les falles, dalguna manera, sn un element negatiu o
indiferent. La gran majoria les associa, doncs, a la valencianitat o a elements positius
(un 18%, en el que seria el retorn a lesperit originari, al foment de lesperit de barri i un
16% una ocasi per divertir-se, cosa que suposaria si ms no una certa desacralitzaci
de la festa).
TAULA 36: IDENTIFACI FALLES AMB VALENCIANIA
Les falles sn, sobretot
Representaci genuna de la valenciania
Foment de lesperit de barri
Una ocasi per a divertir-se
Una distorsi de la identitat valenciana
Una molstia
Alguna cosa que em deixa indiferent
1990
49%
18%
16%
6%
6%
5%
Font: Prez de Guzmn (a Ario, 1990b: 452).
Tot i aix seran les dones i, sobretot, els majors de 50 anys els qui ms identificaran falles i valenciania (57% i 81% respectivament). Aix mateix, contrriament al
que podria pressuposar-se, ser en les classes socials baixes donde mayor incidencia parece tener el proceso de sacralizacin de las Fallas (a Ario, 1990b: 453). De
tal manera que en aquestes dades trobem un altre indicador de lalta identificaci de
les falles amb la valenciania.
La valenciania fallera i el blaverisme tamb compartiran una semblant construcci metonmica de la valencianitat: confondran interessadament la part (la ciutat i el
hinterland de Valncia) pel tot (el Pas Valenci). Les falles sn un producte cultural de
la ciutat de Valncia per es presentaran com a paradigmtiques de la valencianitat.
s cert que qualsevol capitalitat implica per se (si nexerceix com a tal) una exportaci
dels seus models econmics, socials i culturals, per al cas de Valncia safegeix una
particular confusi terminolgica, ja que valenci s tant el gentilici dels habitants de la
ciutat de Valncia, de la provncia de Valncia i del Pas Valenci. s en aquest sentit
que la histria de les falles i del blaverisme serien realitats anlogues, que sn
travessades pel qu Ario ha anomenat com ambigetat intrnseca:
La palabra valenciano comporta una ambigedad intrnseca derivada del hecho
de que alude tanto a lo relativo a una ciudad como a lo referente a un pas. Pues
bien, las fallas se encuentran recorridas tambin por esta ambigedad por cuanto
de ser fiesta propia de la ciudad de Valencia pasan lenta y progresivamente a ser
proyectadas y vividas como fiestas mayores del Pas Valenciano (1990a: 179).417
417
Andrs Piqueras, en una direcci molt semblant, anomena paper metonmic, de confusi de la
part pel tot, en afirmar que en la ciudad de Valencia, desde donde paulatinamente se fue irradiando a
otros puntos del Pas, demostrando la importancia cualitativa del espacio: de la ciudad-capital, que a
veces ejerce un papel metonmico para todo el Pas Valenciano, la fiesta se extiende por gran parte del
mismo (1996: 82). En molts casos, les prpies comissions fallers sn ben conscients daquesta representativitat metonmica i la fan servir i lutilitzen amb finalitats diverses: En la medida en que las Fallas
Aquesta identificaci de les falles amb la valenciania s una construcci que es

remunta a lpoca de la Restauraci. Si, com vrem veure al subcaptol 8.1, la identitat
regional valenciana no podem considerar-la una construcci ideolgica del franquisme,
per ms que aquest la instrumentalitzara, sin que t unes arrels anteriors, anlogament, no podem culpar a la dictadura de la identificaci de la festa fallera i la valenciania temperamental. No podem, en conseqncia, entendre aquesta interrelaci com un
fenomen exclusivament posterior a 1939.
De fet, diversos historiadors valencians de la contemporanetat han assenyalat
que en lpoca de la Restauraci es gesten moltes claus per compendre el desenvolupament ideolgic, poltic i social del regionalisme espanyolista, que afectaran tamb a
la concepci de la valenciania com a element important de la festa fallera.418
Tot i aix la particular evoluci de la festa josefina i lassumpci majoritria de la
valenciania temperamental com a element idiosincrtic de les falles (per tamb daltres festivitats de la ciutat) ens ajudar a entendre com el blaverisme, en el context de
la transici poltica, instrumentalitzar aquesta valenciania, que havia sigut promocionada activament pel rgim franquista durant prcticament quatre dcades:
es pot indicar que un determinat grup de festes representaren i expressaren all
que podrem anomenar valencianismo bien entendido, tolerat pel franquisme a
causa del seu carcter dcil, folkloritzant, espanyolista i regionalista, a diferncia
del nacionalisme catal. Algunes festes es prestaven duna manera especial a la
consolidaci del valencianisme temperamental com va ocrrer paradigmticament en el cas faller, fins al punt que sense aquest peculiar valencianisme seria dficil entendre el procs de redreament que es va iniciar en els anys seixanta, en
particular a partir de les celebracions al voltant del 9 dOctubre. Aquest valencianisme es va fer tamb bastant patent en altres festes (Hernndez, 1996: 42).
Falles i blaverisme, doncs, no sols compartiran aquesta valenciania com a substrat ideolgic com sin que, en la mobilitzaci daquest per banda duna part significativa de les elits dirigents tardofranquistes, que veuen la seua posici no consolidada
i fins i tot amenazada, trobarem algunes claus per entendre la particular conformaci
del regionalisme anticatalanista arran de la transici democrtica:
En tot cas, i de forma una mica paradoxal, certes formes daquesta valenciana
shan accentuat quan els seus creadors i artfexs han vist amenaada culturalment
i polticament la seua posici privilegiada. s en aquestes conjuntures quan la valenciana s a dir, la combinaci de regionalismo prudente i despaolismo
entusiasta sha convertit en un nativisme dhuc xenfob i agressiu (Cuc a
Hernndez, 1996: 12).
Aquesta instrumentalitzaci es tractava duna aposta de sectors valencians del

tardofranquisme per no veures desplaats definitivament dels processos de reformes
democratitzadores que el govern espanyol dAdolfo Surez promogu, duna manera
son percibidas como algo bsico y exclusivamente valenciano, cada comisin fallera, en cuanto que
viabilizadora de las Fallas, pretender en alguna medida la representatividad del Pas entero. Cada comisin fallera siente que lleva incorporada una elevada dosis de valenciana, como si manifestase en
individualizada esencia la virtud o la identidad intrnseca del todo (valenciano) (Piqueras: 1986: 85). En
conseqncia, les falles propugnarien, a parer de Piqueras, una folkloritzaci de la identitat valenciana,
s dir, una simplificaci dels trets que la composen o representen, ja que qualsevol identitat, per, ha de
ser, necessriament, entesa com una simplificaci de la riquesa i diversitat de qualsevol grup hum: La
folklorizacin de la identidad que propugnan las Fallas, tiene su correlato en el resumen socio-simblico
que generan: Valencia es propuesta como alma de todo el resto de la Comunidad, y sta como una
Regin (de Espaa) cuyo espejo es Valencia-ciudad y las comarcas epicentrales valencianas (Piqueras, 1986: 88). Cursives de loriginal.
418
s a partir de la darreria del segle XIX, quan els lders dopini de la burgesia moderada alfonsina de la ciutat de Valncia canalitzen pro domo sua els impulsos renaixentistes i els defineixen com
lapidriament escrigu Llorente el 1988 com un regionalismo prudente dentro del espaolismo entusiasta. Sorgia aix un producte ideolgic, que ara solem anomenar valenciania, que no s en absolut
indiferent, per exemple, a la concepci moderna de la festa (Cuc a Hernndez, 1996: 12).
progressiva i des de dins del rgim, en front dels continuistes i reaccionaris,419 nostlgics del feixisme i entestats en continuar el franquisme sense Franco i en impedir larribada de la democrcia a Espanya. A Valncia, la suposada invasi catalanista els
result una retrica a labast que no dubtaren a fer servir i promouren,420 tamb especficament des de la festa fallera:
el poder oficial del tardofranquisme va promoure una ltima maniobra destinada a
perpetuar-se a travs de la festa fallera, ats que era la de major ressonncia en
lmbit valenci. Potser tamb per aquest motiu, i aprofitant les pors i incerteses de
la transici, no dubt a agitar el fantasma de la invasi cultura catalanista com a
arma per a dividir la florent conscincia nacionalista autctona i desvirtuar les possibles bases populars de les forces progressistes (Hernndez, 1996: 357).
Aix, el paradigma fusteri gener, entre daltres, una gran reacci contrria en el
mn de les falles (prcticament des de 1963, com hem vist al subcaptol 8.3), justificat
per banda dels protagonistes pel seu valencianisme intrnsec, indestriable de la prpia essncia fallera, que justificaria la resposta anticatalanista, en alguns casos
desmesurada i dificlment justificable, com s la crema de llibres. Tanmateix, per
exemple, el darrer alcalde franquista de Valncia Miguel Ramn Izquierdo, ho qualificar no sols com una reacci comprensible sin apoltica. Cremar Nosaltres els
valencians esdevindria valencianisme per sense cap implicaci poltica:
En una cabalcada del ninot, els fallers arrossegaren el llibre de Joan Fuster, pel
carrer de Valncia. Alguns fallers. I el cremaren, tal. Per, per qu varen fer aix
els fallers? Perqu sn valencians, per valencianisme. All... all no hi ha cap implicaci poltica. Els que creguen que per la poltica es pot entrar en les falles, estan
equivocats. En cap moment es pot pensar que aix siga possible. s un mn
completament distint, per que clar, t el valencianisme... (Izquierdo, C2,
00:1237).
En qualssevol dels casos les comissions falleres tingueren un paper, que ja

apuntrem en el subcaptol 12.1, que no podem mensystenir com a integradores en
una mena de valencianitat (distinta, bviament de la proposada pel fusterianisme), de
lalt contingent de poblaci daltres contrades de lestat de les dcades dels seixanta i
setanta del segle passat que sestabliren particularment a lrea metropolitana de
Valncia. Hernndez destaca la rapidesa (i, insistim, la superficialitat, ats que, com
hem vist, no es produir un procs daprenentatge del valenci com a nova llengua de
comunicaci amb els orinds) de la integraci de bona part dels immigrants espanyols en la ciutat de Valncia i en bona part de la resta de municipis de lHorta:
Tanmateix, les classes poderoses semblaren retirar-se encara ms a unes poques i selectes comissions elitistes, dedicant el camp lliure a les classes baixes i
mitjanes-baixes, dins de les quals destac un bon nombre dimmigrants, els quals
utilitzaren les comissions com a mitj de rpida integraci en el barri i en la vida
valenciana (1996: 58).
Ja hem vist al subcaptol 8.3 la reacci antifusteriana arran de la publicaci dEl

Pas Valenciano, orquestrada des de les instncies oficials del rgim franquista i, per
tant, de lortodxia fallera (no oblidem que lAjuntament, mitjanant la Junta Central Fallera, controlava frriament la festa). La cremada de lefgie de Joan Fuster a la Cavalcada del Ninot de 1963 resultar ben illustrativa al respecte. Aquesta reacci sexplicaria per una sacralitzaci de la festa fallera i de la identitat valenciana, que esdeven-
419
Resulta ben suggerent la taxonomia i el model analtic dels actors del procs de la transici espanyola que ens presenta Josep Maria Colomer (1998).
420
Un collectiu que comenava a preparar-se per al temps del postfranquisme, basant-se doctrinalment en un valencianisme de rebuig als suposats perills dinvasi cultural catalanista. Per a aix, sutilitzaren les convenientment adoctrinades bases falleres, identificades amb el valencianisme temperamental, fet evolucionar cap a un fallerisme ortodox que igualava la professi de fe fallera i valencianista
(Hernndez, 1996: 355).
drien impermeables a qualsevol crtica o mats i que reaccionaria, per tant, amb contundncia davant de qualsevol heterodxia:
lacci de la ideologia oficial i la prpia evoluci interna de les Falles van fer que
aquestes es convertissin poc menys que en intocables per a la crtica. Per tant, no
es pot deslligar lortodxia de la sacralitzaci de la festa fallera, lligam assumit
prcticament per tota la ciutat i gran part del Pas Valenci com a manifestaci
dautocomprensi identitria (Hernndez, 1997: 42).
Un de les primeres anlisis en lestudi histric de la festa fallera durant la prpia

transici poltica, Fallas en su tinta (1939-1975), escrita pel periodista Francisco Prez
Puche, qui seria director de LP (i que, per tant, tamb transformaria radicalment el discurs), ja esmentava al 1978 la fortssima interrelaci entre lelit tardofranquista
municipal i provincial, desplaada duna manera progressiva per les exigncies de la
reforma democrtica, i el mn de la institucionalitzaci festiva, la JCF. Una relaci que
fou coneguda com a bunker barraqueta, com adaptaci autctona del mn ultra i
dextrema dreta espanyola:
Luego, claro est, vendr el tiempo de las defensas y las resistencias. Para ese
tiempo se inventar un trmino especfico y definitorio: el bunker. Y en la esfera
local, una variante afortunada vendr a definir ese estructura que integran al alimn hombres del Ayuntamiento y de la Junta Central Fallera aferrados al pasado
para que nada cambie: el bunker barraqueta (1978: 317).
De fet, la JCF es convert en una de les institucions ms activament promotores

del blaverisme, almenys en el primer dels perodes (1975-1978) en qu, com hem vist,
es conformar aquest moviment anticatalanista fins esdevenir el de major capacitat
mobitzadora del Pas Valenci, per la qual cosa hem de pressuposar que si ms no
una part dels fallers no foren aliens a la mobilitzaci blavera:
s una fase de gran agitaci i activisme poltics, comencen a formar-se plataformes dagitaci anticatalanista i la Junta Central Fallera polititza radicalment el mn
faller a fi de crear una organitzaci de masses reaccionria. La premsa i les emissions del Movimiento emprenen el foment de la xenofbia anticatalanista. Amb tot,
el fanatisme demaggic anticatalanista estava circumscrit a nuclis molt reduts de
la ciutat de Valncia i als poders poltics promotors que eren denominats per les
forces democrtiques com a bnker-barraqueta (Bello, 1989: 69-70).421
Aix mateix en lenfrontament virulent de la Batalla de Valncia el mn de les falles, tot i la pluralitat interna, no sen mantingu majoritriament al marge. Ans al
contrari, no podem obviar que durant la transici bona part de les comissions falleres
aix com altres institucions socialment influients, assumiran uns posicionaments
oberta-ment anticatalanistes i prendran un elevat protagonisme en lenfrontament cvic,
fins a trencar la tradicional ambigitat partidista de la festa:
La accin de las instituciones (Junta Central Fallera, prensa, Ayuntamiento, directivas de algunas comisiones) jug un papel determinante a la hora de movilizar al
mundo fallero. Toda una corriente de la derecha valencianista se insert eficazmente en el mundo de las Fallas al tiempo que la izquierda nacionalista denostaba
las manifestaciones del valencianismo temperamental y oper una instrumentalizacin partidista de dicho sentimiento. Por tanto, la tradicional ambigedad poltica de esta fiesta, en gran medida, se esfumaba (Ario, 1992a: 363).
Hem de recordar, a ms a ms, que fins a 1979 no se celebrarien eleccions lliures i democrtiques per triar els consistoris municipals i, indirectament, les diputacions
provincials, per la qual cosa tant els hmens de Miguel Ramn Izquierdo (que dirigia,
conv no oblidar-ho, la JCF) com dIgnacio Carrau satrinxeraren institucionalment i
421
Sobta, precisament, lescasssim inters que presta Bello a la relaci entre blaversime i falles.
acabaren dafavorir el desenvolupament del regionalisme anticatalanista, en particular

entre els estrats conservadors de la ciutat. Ario afirmar al respecte que:
El valencianismo temperamental impregna ampliamente a la militancia fallera [y]
destacados lderes del regionalismo participaron en la movilizacin poltica de los
falleros e instrumentalizaron dicho valencianismo tempamental (1992a: 364).
El blaverisme, per tant, instrumentalitzar el mn de la festa i sautoerigir en el

defensor mxim en front dels suposats atacs que rebria per banda dels catalanistes
per defensar, per exemple, la simple descentralitzaci de la festa i atacar, doncs, una
de les bases de control de la JCF:
Esta fiesta popular, esencia y raiz del sano pueblo valenciano, tambin est sufriendo en estos momentos la herida de los dardos, que un sector minoritario le
lanza [...] Parece ser que hay un marcado inters en rebajarle valor a la fiesta
(Las fallas de Valencia a Som, n 4, 16-III-1978).
Conv destacar dues accions significatives que illustren aquesta instrumentalitzaci. La primera ser les conclusions del VII Congrs General Faller que, comenant
lany 1978 i acabant dos anys desprs, decid assumir la normativa secessionista de la
RACV, aix com ratificar lHimne Regional i la senyera amb franja blava com a nica
bandera dels valencians. En aquest sentit es modificar el pen de la JCF lany 1978
per tal dafegir-li una franja blava de dimensions considerables. Tot plegat significar
lassumpci del programa simblic del blaverisme.
La segona ser la crida a modificar lhorari de la crem de 1982 com a protesta
per la no consideraci de la denominaci de Regne de Valncia al Congrs dels Diputats.422 La iniciativa isqu de la Falla Regne de Valncia-Duc de Calbria, que estar
dirigida des de lany 1972 i fins a 2008 pel que ser dirigent dUV i, ms tard, parlamentari del PP Rafael FerraroA1 i un dels mxims lders del blaverisme poltic, Vicente
Gonzlez Lizondo, membre de la JCF. Tot i que s difcil saber amb exactitud quantes
comissions falleres compliren el boicot, sembla que unes setanta-cinc de les trescentes vint-i-quatre falles que es plantaren aquell any cremaren els cadafals a les tres
de la matinada,423 la qual cosa suposar poc ms del 23% del total, una xifra en
qualsevol dels casos bastant significativa (a Ario, 1990b: 242-243 i 227).
Un altre dels indicis de la correlaci entre falles i blaverisme ser que tres importants dirigents dUV com Rafael Ferraro, Manuel Campillos i Vicente Gonzlez
Lizondo, aix com altres militants com Ramon Pascual Lainosa foren dirigents de la
JCF (Campillos esdevendria vicepresident i els dos darrers presidents, Pascual durant
durant els anys del naixement i consolidaci del blaverisme). Aix mateix Emilio Camps
fou fundador de la JCF lany 1939 i vicepresident de LRP (i el 1994 fou nomenat
prohom daquesta entitat damadors de glries valencianes). Unes altres mostres de
la connexi entre falles i blaverisme ser la felicitaci de la JCF el desembre de 1975
al procurador franquista Jos M Adn per haver aconseguit la inclusi del valenci
com a lengua nativa; lassumpci de la JCF de les normes de la RACV lestiu de
1990; o laprovaci de la JCF per unanimitat, a iniciativa de Rita Barber, duna
declaraci contra la sentncia del Tribunal Constitucional que reconeixia a la Universitat de Valncia la denominaci acadmica de catal en els estatuts.
422
De les diverses reunions preparatries al Teatre Talia, es fu pblic el manifest segent: Ante
la taxativa negacin y desprecio del Congreso de los Diputados, ignorando el sentir de la mayora del
pueblo de Valencia, al no aprobar el artculo 1 del Estatuto del Reino de Valencia, donde se dignifica
nuestro verdadero nombre, el mundo fallero est dispuesto a romper la tradicin de quemar las fallas el
da 19 de marzo para defender la denominacin que histricamente corresponde a nuestro pueblo (a
Ario, 1990b: 242).
423
En un principi, la proposta fou cremar-les la matinada del vint al vint-i-un de mar.
Per tot plegat, pocs durant els inicis de la transici democrtica pronosticarien la
importncia social i poltica daquella barraqueta (que matis el bnquer i el fu assumible a molts ciutadans dels hinterland de la ciutat de Valncia) que arrib a condicionar duna manera decisiva la poltica valenciana a finals de la dcada dels huitanta i en
dels noranta del segle passat.424
Les falles, en general, assumiren ja durant la transici plenament el paquet simblic que el blaverisme havia fet seu: la senyera amb franja blava, lgicament com a
smbol propi de la ciutat de Valncia, la denominaci histrica de Regne de Valncia i,
tamb lgicament, lHimne Regional al qual les comissions falleres sn tan afectes. No
debades, junt a El Fallero, es toca si ms no cada vegada que es crema una falla. Per
tot plegat les falles es convertiren en un instrument doposici als primers governs
municipals democrtics, com reconeixien els propis blaveros, en defensar activament
la proposta simblica blavera:
I qui son les falles per a defendre lHimne? [...] Era el poble pla i senzill son maxim valedor, per aixo les falles, que son el poble, lautentica Cultura Popular de Valencia, reclamaren lHimne per a Valencia. I triumfaren: en tots els actes fallers el
fermall dor el posa linterpretacio de lHimne dels Valencians [...] Tambe les falles
shan solidarisat en lHimne que ya defengueren durant el franquisme. En lultim
reglament faller, lluitant contra la voluntat dels governants, lHimne valencia ha segut reconegut, junt en la Senyera i el titul regncola (Recio, 1982b: 80 i 118).
El blaverisme, en conseqncia, far seues les falles i, una vegada, aconseguit

el poder municipal, a partir de lany 1991, ja no li caldr instrumentalitzar-les tan intensament. A partir de finals de la tercera i durant la quarta fase del blaverisme, la prpia
institucionalitzaci del moviment i la victria simbolgica (les falles havien assumit plenament la senyera coronada amb franja blava, lHimne Regional i, en menor mesura
per tamb, la denominaci de Regne de Valncia i el secessionisme lingstic) relaxaran el paper dalgunes comissions en lanticatalanisme. Podem esmentar al respecte
un treball de lAssociaci dEstudis Fallers basat en les falles de 1996,425 que ens
mostra que ja aleshores es feia servir molt minoritriament als cadafals el valenci i la
identitat daquest com a tema.
Tot i aix el blaverisme continua sent molt important en la configuraci de la festa, de tal manera que es pot afirmar que continua configurant la ideologia oficial de la
festa.426 De fet, lactual Reglament Faller prescriu els smbols valencians autntics
com si dun estatut dautonomia es tractara. La redacci de larticle 2on s la segent:
424
El revers da ser, dacord amb el qu ens diu Torcuato Prez de Guzmn, que su decantacin progresiva hacia uno de los bandos que protagonizaron la famosa batalla de Valncia le priv de la
adhesin de una parte significativa de los valencianos (a Ario, 1990b: 451). Salvant totes les distncies,
al Valncia CF, com ja hem apuntat, li ocorrer alguna cosa semblant. No pocs seguidors valencians del
Bara ho sn per la impossibilitat didentificar-se amb un club des del qual sha fet bandera, si ms en
determinades conjuntures, de lanticatalanisme.
425
Pel que fa al valenci com a llengua i com a realitat social, sols el 21% (8) de les falles tracta
aquest tema. De les 8 falles, 3 ho fan des dun punt de vista apologtic; 3 ms, amb un tractament apologtic seccessionista, i sols 2, un des duna perspectiva apologtica normalitzadora. s dir, les falles tracten mnimament la situaci problemtica del valenci (DDAA, 1996: 49).
426
bviament no totes les comissions falleres han sigut i sn iguals. Menci a banda mereixerien,
sense dubte, les comissions que, tot combinant el valencianisme racionalista amb la valenciania temperamental, han aportat una nova visi de la festa i han contribut, des de la prpia experincia fallera, a la reconciliaci de tots dos identitismes i, fins i tot, a una certa transformaci del conjunt de la festa. En aquest
sentit cal esmentar la Falla Universitria Plaa del Patriarca que aglutin jvens universitaris dinspiraci
valencianista i, en menor mesura, la Falla Arrancapins i la Comissi de Secci Especial de la Plaa Na
Jordana, a banda de la desapareguda Falla King Kong. Els llibrets de les comissions esmentades, amb un
s normatiu del valenci i una renovada manera dentendre i de divulgar la festa, han sobreviscut a les
continuades estratgies de marginaci i dexclusi de les instncies de lortodxia fallera. El blaverisme,
per, denostar aquest intents oberturistes. Vegem sin lafirmaci de Manuel Zarzo contra la que
suposem es refereix a la Falla King Kong: Contra les festes mes populars del Regne, les Falles, es crea
una antifalla en lidea de desprestigiar el mon faller (a Recio, 1982b: 10).
Las Fallas reconocen como nica bandera la del Reino de Valencia: la tradicional
Senyera, que lleva CORONA REAL, sobre fondo azul junto al asta y las cuatro
barras rojas sobre fondo de oro. Y como himno el Regional Valenciano, compuesto por Jos Serrano y Maximiliano Thous. Declaran de uso preferente para el mbito fallero la lengua valenciana y en sus actividades pondrn especial inters en
su propagacin. Sus normas gramaticales de escritura sern las establecidas por
la Academia de Cultura Valenciana. Tambin pondrn especial inters en la defensa y afirmacin de la indiscutible y diferenciada personalidad del pueblo valenciano, as como en la difusin y enriquecimiento de sus manifestaciones culturales
tradicionales y folklricas. Majscules a loriginal.
Un altre exemple potser acabar per situar-nos. A una pgina de links fallers coordinada per la Falla de Tres Forques, sexalta la festa, tot incidint, amb una visi
idealista i poc ajustada a la realitat daquesta, en presentar una JCF reconstruda en
un organisme aparentment federatiu, democrtic i no massa intervencionista de les
comissions, visi que constrasta amb lanlisi acadmica que realitz Ario, que
considera que la JCF ha desenrotllat una ortodxia de la festa i dels seus continguts
culturals i que tutella, vetla per la puresa, inspecciona, invert i fiscalitza i sanciona (1990b: 176):
Estes comissions falleres de Valncia ciutat i alguns municipis propers a la capital, formen la Junta Central Fallera, organisme a modo de federaci on es dicten
les normes per al bon funcionament de la festa. Des desta pgina denllaos, convidem a qu visiteu els llocs web destes comissions a les quals saludem enviantlos des dac un forta abraada i animant-los a que a este mitj, Internet, exalten al
Regne de Valncia i a la seua festa dinters turstic ms internacional: les falles
(http://www.astro.es/fallatresforques/Links%20Fallers%20RS%20VL%20.htm).
Igualment que el blaverisme connectar amb la identitat regional i partir daquesta llanar la seua particular proposta identitria, tamb les falles tindran una histria
especfica que les convertiran en un entremat associatiu proper al regionalisme anticatalanista a partir de la transici poltica.
***
De tal manera, i com analitzarem ms detingudament al captol 14, el nacionalisme valenci, elitista i intellectualista reaccionar cap a les manifestaciones de la
identitat regional i, en concret, cap al mn de la festa josefina amb posicionaments que
variaran, en general, entre la indiferncia i el menyspreu, quan no amb una certa hostilitat, qesti que illustraria la poca habilitat estratgica del conjunt del moviment, tant
a nivell cultural com poltic.
De fet, un dels mxims lders del nacionalisme valenci darrel fusteriana ha reconegut la significaci estratgica dhaver perdut el mn de les falles en mans del
blaverisme i la importncia social i poltica que comport aix en la transici i la posterior evoluci poltica. Duna manera particularment grfica, Eliseu ClimentA3 afirma que
perdre les institucions culturals i les falles, equivalgu a perdre tot a Valncia i quedar-se sense res:
Vull dir, nosaltres havem fet aquella gambalatxa, per bo, no ens va sortir. Perdrem les institucions, i perdrem les Falles. Hi ha un moment que es perd tot, que
s ra per la qual se nanem a treballar als pobles. I abandonem la ciutat, que s
una de les conseqncies de la transici, laband de la ciutat de Valncia. I no s
cap broma, eh? s molt greu. Vull dir, Valncia, ho perdem tot en Valncia [...] en
la transici s que nosaltres... ens quedem sense res. Ens quedem sense res
(Climent, C2: 00:0058).
Per tot all esmentat, el blaverisme, per tant, es trobava ideolgicament (i tamb,
com tot seguit veurem, organitzativament, grcies al control fins a 1979 de lAjuntament de Valncia i, en conseqncia, de la JCF) millor situat que no el fusterianisme
per a guanyar-se el mn de la festa fallera. En conseqncia, el vell valencianisme
temperamental va ser aprofitat per tot un corrent de la dreta valenciana que sinser
eficament en el mn faller i va instrumentalitzar duna manera molt particular aquest
sentiment (Hernndez, 1996: 383).
Per entendre la importncia de les comissions falleres en la reproducci social
del blaverisme potser ser suficient apuntar que ms dun de cada deu valencians del
cap i casal pertanyen a aquest tipus dassociacionisme fester. Dacord amb les dades
que ens aporta Ario de lany 1990, existeix en el conjunt de les ms de 360 comissions falleres una afiliaci al voltant dels 90.000 associats (1990a: 165) el que significaria que aproximadament el 12% dels habitants de la capital del pas sn fallers. En
altres estudis es reaferma aquesta importncia. Un 13% dels valentins relaciona en
primer lloc la ciutat amb la festa fallera i un 5% les considera el millor de la ciutat
(dades extretes de Boira, 1992: 152-153). Les festes josefines, doncs, suposen lassociacionisme ms nombrs i important que qualsevol altre de qualsevol tipus.
13.3 Els rituals: el poble segueix la seua Senyera

El 9 doctubre de 1238 el rei Jaume I i la cort entraren victoriosos a la ciutat de
Valncia i durant aquest dia de Sant Dions es proced a la consagraci eclesistica de
la catedral. El 9 doctubre, daquesta manera, esdevindr des de ben prompte la data
fundacional del Regne de Valncia, tot i que, com ens diu Antoni Ferrando:
Encara que, des duna perspectiva estrictament jurdica, el Regne de Valncia es
constitux el 1239, lacte de reconsagraci de la seu valentina, als ulls dels nostres
avantpassats medievals, venia a representar el smbol de la recuperaci daquelles terres per a la Cristiandat i la data de naixement del poble valenci (a Narbona, 1997: 11).
Cent anys desprs, el 1338, ja amb una nova societat urbana, producte fonamentalment de la repoblaci catalano-aragonesa, siniciaria la commemoraci i la festivitat daquesta data.427 Arran duna sucessi ininterrompuda de caresties, fams i calamitats (Narbona, 1997: 22), particularment des de 1333 fins a 1340, el Consell tingu
la iniciativa duna process general que tindria el recorregut simblic des de la catedral
fins al convent de Sant Vicent Mrtir (patr de la ciutat i smbol de les arrels cristianes
de la ciutat prvies a la conquesta musulmana), amb lobjectiu de oferir grcies a la
conquesta que incorpor Valncia, de nou, a la cristiandat. Nasqu aix la primera
process del 9 doctubre i:
Des daleshores i en el futur, aquesta data serviria per a acotar els orgens histrico-poltics del nou regne i permetria aprofundir les arrels dels nous pobladors, dotant-los dun corpus de referncies que, reelaborades convenientment, constituren
el gros del patrimoni ideolgic dun poble que convert lesdeveniment en una celebraci legitimadora de la seua existncia (Narbona, 1997: 25). Cursiva de loriginal.
Aquesta process, sense perdre el seu caire religis, anir imbuint-se de significat patritic. Entre la ritualitat daquesta hem de destacar el trasllat i la reverncia de la
bandera reial,428 aix com el seu davallament ritual, ja que aplegar fins a lactualitat.
427
La primera celebraci del centenari fou possible perqu la repoblaci havia aportat contingents
demogrfics suficients per a permetre la vertebraci inicial duna nova societat urbana segons el model
tardo-medieval, i perqu la seua mateixa configuraci havia perms consolidar unes primeres institucions
de govern locals i autnomes, vides de manifestar pblicament les prerrogatives adquirides grcies a la
pionera poltica municipalista de la reialesa (Narbona, 1997: 21).
428
lacte pblic central de la festa consistia en una process de la catedral a lesglsia de Sant
Jordi de la ciutat, presidida per la bandera reial i la relquia de Sant Jordi, i amb lassistncia de les
mximes autoritats del Regne i dels representants dels ms diversos estaments socials del cap i casal (a
Narbona, 1997: 12). Ja el 1538, el tercer centenari de la conquesta, es documenta una part del rite que
continuar hui: Posteriorment anava el Justcia Criminal, mxima autoritat municipal, que portava la
bandera, rodejat pels Jurats i pels advocats de la ciutat que sostenien els seus faldons (Narbona, 1997:
Tot i aix no ser fins a finals del segle XIX, com a conseqncia de la Renaixena,
que es redescobrir la significaci poltica del 9 doctubre, amb els homenatges a
lesttua de Jaume I al Parterre que sinaugur el 20 de juliol de 1891.
Aquesta esttua fou una iniciativa de part de la societat civil valenciana i no del
poder poltic (ni municipal ni, bviament, estatal) arran del sis aniversari de la mort del
rei conqueridor. De fet, se sufrag amb rifes a les edicions de la Fira de Juliol entre
1876 i 1883. Significativament a lendem daquesta inauguraci hi hauria una manifestaci cvica vespertina que partiria de lAjuntament fins al Parterre i que es constituir en un precedent directe ritual de les processons del 9 doctubre actuals.429
Aquesta process t tot un cerimonial molt particular, en bona mesura histric
per que el blaverisme ha fet propi, que tot seguit descriurem duna manera succinta:
cada 9 doctubre de mat la Reial Senyera coronada ix de la vitrina on est conservada
i es collocada a un pedestal a lArxiu on el Secretari de lAjuntament llegeix lautoritzaci deixida del consistori i la cessi al portador, normalment un dels regidors (tot i
que, mentre tingueren representaci municipal, els representants del PCE-PCPV i,
ms tard, EUPV declinaren aquesta invitaci). A les dotze del mat lensenya ix pel
balc i s rebuda per lhimne nacional espanyol interpretat per una companyia dinfanteria de lexrcit espanyol aix com per les vint-i-una salves dhonor que descriuen les
ordenances en una tradici centenria. s davallada des del balc per continuar el
privilegi de ser un smbol vexillolgic que no sinclina davant de ning i s rebuda pel
portador, qui anir franquejat per quatre membres (normalment altres regidors i el
secretari municipal) que transportaran les borles de lensenya. La senyera s acompanyada per msics que tocaran constantment la marxa de la ciutat (incorporada per
Serrano al principi de lHimne de lExposici Regional) i protocolriament per les diferents autoritats municipals i, des de que governa el PP, autonmiques,430 aix com una
part de la societat civil, entre la qual destaca una comissi de LRP que transporta una
reproducci de la Senyera. Tot seguit els ciutadans i els grups, socials i poltics, acompanyen una relquia a la que se li atorga una condici de sacralitat, que el blaverisme
interpretar com que el poble segueix el seu smbol duna manera emocionada i
agrada:
Ad esta processo corporativa, se li unix una multitut democionats valencians arribats des dels punts mes lluntants del Regne, que lacompanyen fins a la Seu per
a presidir, des de lAltar Major, lacte solemne del Te Deum, en accio de gracies
(Moreno i Ferrandis, 1994: 42).
Lensenya recorre diversos carrers del centre de la ciutat: des de la plaa de

lAjuntament, continua per linici del carrer Sant Vicent Mrtir i aplega a la plaa de la
Reina, on a la Catedral de la ciutat (tot exceptuant amb els consistoris socialistes, que
tractaren de convertir-la en una process lica) lArquebisbe de Valncia protagonitzar el Te Deum. La segona aturada, des de lany 1995 on el PP assumir el govern de
la Generalitat, ser precisament al Palau de la Generalitat on sintrepretar per primera
37). I el 1638, en el quart centenari: encara era el Justcia Criminal qui portava la bandera del Rat Penat,
els extrems del qual encara eren conduts pels advocats de la ciutat i pels altres crrecs administratius. La
veneraci quasi totmica del Rat Penat, abans Drach Alat, es justificava per la completa identificaci
simblica de lorgull ciutad amb lantiga herldica del Conqueridor (Narbona, 1997: 50).
429
La senyera fou davallada pel balc municipal mentre la banda de bombers executava la
Marcha Real. Sinici aix el trajecte que port el seguici fins a lesttua, al llarg del qual els carrers i
balcons es mostraren decorats pels vens i replets de pblic. La inauguraci deix pas al disparament de
vint-i-una salves dartilleria des de la ciutadella, mentre novament sentonava la Marcha Real. Desprs
dun breu discurs de lalcalde, les tropes desfilaren davant el monument (Narbona, 1997: 84).
430
Des duna part significativa del blaverisme cultural es reconeixer explcitament el fet de qu el
President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, a diferncia de Joan Lerma, hi participara en la process
cvica. En el manifest Reconeiximent (sic) valencianista al President Eduardo Zaplana es destaca que
Eduardo Zaplana ha sigut el primer president de la Generalitat Valenciana que ha assistit a la processo
civica del 9 dOctubre, acompanyant a nostra Real Senyera i canviant litinerari de la mateixa, a fi de que li
se poguera rendir honors a les portes de la Generalitat (LP, 12-VI-1999: 25).
vegada lHimne Regional i per segona vegada la Marcha Real. Des daquest punt la
Senyera marxa cap al Parterre on es realitza una ofrena floral a lesttua del rei Jaume
I i es toquen novament els dos himnes (el Regional cantado con fervor por todo el
pueblo. DD.AA, 1996: 210). Finalment retorna a la casa consistorial, tot pujant de la
mateixa manera que havia davallat, i la process conclou amb una nova interpretaci
dels dos himnes i la disparada duna masclet. Daquesta manera la process ha tingut quatre interpretacions de lhimne espanyol, tres del valenci i tres aturades en un
seguit dactes que v a durar aproximadament dues hores.
Per tot plegat aquesta process s un ritus duna litrgia civil que t actualment
un recorregut que implica tres institucions referencials (dos pbliques, lAjuntament i la
Generalitat i una de privada per amb un important suport popular com lEsglsia
Catlica) que va acompanyada de tot un seguit de simbolitzacions, tot presidida per la
Reial Senyera Coronada que esdev revestida duna funci hierofntica.
Duna banda la Senyera ix i retorna a lAjuntament de Valncia, que s la capital
del Pas Valenci i que simbolitza la casa comuna dels valencians que ha conservat
una tradici centenria i, ara, a ms, ret homenatge a la Generalitat, nou smbol del
regionalisme ordinari i de la recuperaci de lautogovern que precisament atorg als
valencians el rei Jaume I, i duna altra, connecta amb la litrgia religiosa oficiada per la
mxima autoritat de lEsglsia catlica al Pas Valenci que reivindica la Reconquesta
i, en conseqncia, la recristrianitzaci de les terres valencianes.
Daquesta manera es rememora la doble gesta del rei conqueridor: la creaci del
Regne de Valncia, que sidealitza, o, el que ve a ser el mateix, la valencianitat poltica
i al mateix temps la creaci dun territori que aspirava a ser homogeni a nivell cultural,
si ms no a nivell religis, tot creant una comuni amb aspiracions transhistriques.
La interpretaci de fins a quatre vegades lhimne nacional espanyol (la primera
de les quals per una banda de lexrcit espanyol) aix com de lHimne Regional amb la
lletra explcitament espanyolista refora la significaci regionalista i no nacionalista
valenciana de la process i la converteix en una cerimnia tamb rutinria del nacionalisme espanyol.
No podem obviar ni menystenir, a ms, que aquesta reivindicaci, normalment,
es fa acompanyada de violncia verbal, simblica i fins i tot fsica. Normalment els
grups ms radicals insulten les autoritats democrtiques (particularment les desquerres i les valencianistes, per no noms),431 i, particularment, en les processons de
1979 i 1980 es produren agressions fins i tot a lalcalde Ricard Prez Casado. En la
del 1979, a ms, es crem la Senyera del Consell (la quatribarr) i, tot seguit, la bandera espanyola i la senyera amb franja blava que presidien el consistori, cosa que
provoc la retirada de la companyia que aleshores dirigia el Capit General de la III
Regi Militar Jaime Milan del Bosch, un dels mxims implicats en el colp destat del 23
de febrer de 1981.
Tot i aix el blaverisme interpretar aquesta violncia duna manera justificatria i
victimista. Vegem a tall dillustraci com interpretaran dirigents de LRP aquesta acci:
la frontera de lAjuntament de Valencia estava presidida per la Senyera Valenciana i una quatribarra. Els anims del poble sexaltaren en vores presidits per una
bandera estranya que no era la seua propia i a la que sels havia ensenyat a odiar
per lo que de repressiva tenia, arribant inclus a cremar-la (Moreno i Ferrandis,
1994: 40).
431
Com a secretari comarcal de Valncia del BLOC particip, en companyia del president del partit,
Pere Mayor, i del secretari dorganitzaci, Ferran Puchades, en la process de 2002 i del secretari general, Enric Morera, en la del 2003, i tingu loportunitat de ser insultat per militants del GAV i contrastar-ho
en primera persona. Sense presncia policial no tinc el ms mnim dubte que hagurem sigut agredits.
Per tot el que hem explicitat la process del 9 doctubre, anomenada cvica (tot i
que a la transici democrtica i a principis dels huitanta esdevingu profundament incvica), s un dels rites ms importants del blaverisme, que ha aconseguit patrimonialitzar, tot bandejant el nacionalisme valenci. De fet, aquest moviment aconseguir
instrumentalitzar una tradici del valencianisme histric i incorporar-lo a la mobilitzaci
rutinria prpia. Grcies a la process cvica cada 9 doctubre, si ms no des de 1977,
el blaverisme es renova i es reprodueix. Ha esdevingut una cita reivindicativa per al
13.4 La Generalitat Valenciana o el regionalisme ordinari

La institucionalitzaci de lautogovern que port a terme lEstatut dAutonomia de
1982 no es pot menystenir en absolut en la legitimaci social del blaverisme.432 I no
sols per la presncia de lanticatalanisme poltic des de 1983 a 1999 a les Corts (en la
legislatura 1995-1999, com hem vist, amb funcions de govern) sin tamb i fonamentalment per lassumpci per banda de la Generalitat Valenciana de gran part de la proposta simblica blavera i fins i tot del discurs daquest, cosa que es pot resseguir, per
exemple, a la programaci prpia i al llenguatge de la televisi autonmica Canal 9.
Les poltiques que han seguit els dos partits que han governat la Generalitat (el
PSPV-PSOE de 1983 a 1995 i el PP de 1995 fins a lactualitat) han tingut diferncies
de grau per no han sigut distintes en all fonamental: en la reconstrucci (reacomodament) de la identitat regional valenciana i en la posada en marxa dun regionalisme
institucional que no podem menystenir, ja que ha assolit una important penetraci
social. Al cap i a la fi, sha produt un consens autonomista del qual coparticipen si ms
no les dues principals forces poltiques del Pas Valenci, el PP i el PSPV-PSOE, i del
qual sha excls (en el cas del fusterianisme ms ortodox haurem de parlar tamb
dautoexclusi) el valencianisme poltic. Aquest acord poltic (i social) ha fet molt per
normalitzar i fins i tot expandir la identitat regional ms enll del marc primigeni, el
hinterland de Valncia:
El manteniment de la identitat regional no noms s un fet sin que la construcci
del marc autonmic valenci ha fet molt per reacomodar-la i dotar-la duna nova
embranzida. Amb transformacions molt interessants (i sobre les quals em sembla
que encara no hem reflexionat de manera suficient) la nova identitat regional s
ara autonmica en un sentit compartit tant per la dreta com per lesquerra valencianes, ms enll de les intenses diferncies que les puguen travessar (Archils,
2007: 179).
Durant el procs dinstitucionalitzaci de la Generalitat (de 1982 fins a lactualitat)

shan produt dos processos simultanis i inherentment lligats: la progressiva legitimaci
del regionalisme autonmic i la consolidaci de lespanyolisme com ideologia absolutament hegemnica al Pas Valenci. En aquest cas, com podria haver-se pressuposat,
lincrement daquell podia haver condicionat el decreixement daquest. Contrriament,
el regionalisme banal valenci ha reforat (si ms no en el sentit de mantenir) el
nacionalisme espanyol, encara ms banal, degut a la capacitat integradora, cultural i
poltica, de lestat-naci espanyol.
Daltra banda, pel que fa al model autonmic observem que, una vegada establerta la Generalitat Valenciana, tot i que la consideraci de la gesti no sempre s
432
Nosaltres, per, no participem de la percepci que ha sigut la Generalitat lnica o la instncia
bsica que ha legitimat el blaverisme com sha fet des duna sociologia propera al pancatalanisme.
Vegem, a tall dillustraci: la violncia simblica exercida pel marc estaturi de lanomenada Comunitat
Valenciana que ents administrativament com a camp burocrtic, ha esdevingut una reproducci sucursal del monopoli de la violncia simblica de lEstat-naci espanyol dificulta avui la construcci dels
Pasos Catalans i per tant duna identitat narrativa alternativa, aix com la defensa de smbols no oficials
com les quatre barres sense blau (Alberola, 2002: 25). Cursives de loriginal.
positiva,433 noms una minoria del 88% s partidria de disminuir el nivell competencial daquesta en benefici del govern central. La gran majoria se sent cmoda amb la
distribuci competencial (519%) i un 332% s defensor dincrementar lautogovern
(Garca Ferrando et al., 1994: 116).
En aquesta voluntat autonomista el regionalisme banal aix com la generalitzaci
del model autonmic haurien tingut una certa influncia malgrat lests espanyolisme
de la societat valenciana. Ara b, si comparem aquestes xifres haurem de matisar
aquesta afirmaci ja que el 43% dels espanyols sn partidaris dincrementar les
competncies de la comunitat autnoma a la qual pertanyen i un 426% de mantenir la
situaci actual, de tal manera que en aquest aspecte hi hauria menys autonomisme al
Pas Valenci que a la resta de lestat. I, si ho comparem amb Catalunya (571% vol
ms autogovern, 337% igual i noms un 15% menys), o amb el Pas Basc (56%,
353% i 35% respectivament) els resultats sn rotunds. Fins i tot a lArag, Astries,
La Rioja, Canries, Castella-Lle, Galcia, Navarra i Madrid tenen ms percentatge
dautonomistes que no el Pas Valenci, que nicament supera Cantbria, Mrcia,
Castella-la Manxa i les Balears.
De fet, al Pas Valenci nicament un 24% seria partidari dun estat federal (un
77% de mitjana espanyola) i un 43% del dret dautodeterminaci (81% a lestat). Si
aix afegim l118% que afirma defensar una mxima autonomia dacord amb lEstatut (166% a lestat), tenim que noms un 185%, menys dun de cada cinc valencians,
s partidari de modificar lactual status quo en un sentit ms descentralitzador, a
diferncia del 324% del total espanyol (Garca Ferrando et al., 1994: 180).
Si realitzem una aproximaci comparativa daquestes dades (taula 37) amb les
qu ens ofereixen les primeres enquestes dopini respecte a la qesti regionalnacional dels anys 1976, 1979 i 1980 de Jimnez, J. (1977) i Garca, M. (1982), i
tot tenint en compte la reserva que ens deu produir algunes daquestes, apleguem a la
conclusions segents: 1) les postures centralistes es trobaven lleugerament per davall
de la mitjana espanyola (excepte lany 1980) i les autonomistes moderadament per
damunt daquesta mitjana i 2) el centralisme dels valencians destacava en un grup
intermedi junt a Galcia, Andalusia, Canries i uns altres territoris, sensiblement per
damunt del Pas Basc, Navarra i Catalunya i bastant per davall de les regions castellanes o altres (Madrid, Castella-la Manxa, Castella la Vella, Lle, Extremadura i Mrcia).
TAULA 37: MODEL TERRITORIAL PREFERIT
Model territorial preferit
Centralisme
Autonomia
Federalisme
Independentisme
No contesta
1976
37
55
5
2
1
1979
26
52
6
14
3
Font: Taula 10.1 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 238

(en negreta lindicador ms alt de cada territori).
Daltra banda, davant la pregunta de com es defensen millor els interessos del
Pas Valenci davant Brusselles noms el 494% considera que amb representants
propis, la qual cosa suposa la tercera comunitat autnoma amb un percentatge ms
baix i molt per davall de la mitjana espanyola, 611% i, per descomptat, de Catalunya,
764% o fins i tot de Mrcia, amb un 62% (Garca Ferrando et al., 1994: 136).
433
De fet, noms l11% dels valencians consideren que el Consell administra b (14% el govern
central); i un 394% creu que desbalafia alguna cosa (35% el central) i un 178% que malgasta molt
(207% el central). Uns elevadssim 318% i 304% respectivament no sap/no contesta, el segon ndex
ms alt de lestat, el que indica una desafecci duna part important dels valencians envers la poltica i la
cosa pblica.
Tamb hem de tenir en compte (taula 38) que el 89% dels valencians consideren
que el Pas Valenci s un regi i nicament un 9% el considera una naci (Garca
Ferrando et al., 1994: 14),434 cosa que contrasta no sols amb Catalunya i Pas Basc
(on respectivament un 44% i 30% dels seus ciutadans defineixen el seu pas com una
naci) sin tamb amb Galcia (18%), Canries (14%) i fins i tot Navarra i Astries
(11%). En una enquesta del CIS de 1992 encara abaixava a un 58% els qui consideraven el Pas Valenci un naci i pujava al 907% els que la conceptuaven com una
regi (Llopis, 1996: 241).
TAULA 38: PREFERENA NACI/REGI PER COMUNITATS AUTNOMES
Es Cat Eus Gal Can Nav Ast PV Ara Bal Mad And Ext ClMx Can CiLl Rio Mur
Naci 14 44 30 18 14 11 11 9 9
8
6
6
4
3
3
2
1
1
Regi 84 53 61 81 84 79 88 89 87 88 94 94 95 96 97 95 97 99
Font: Taula 1 a Garca Ferrando et al., 1994: 14.
Pel que fa a lespanyolisme, si prestem atenci a levoluci de les identitats nacionals al Pas Valenci durant la institucionalitzaci de lEspanya autonmica, a partir
dalgunes de les dades que tenim, podem advertir que levoluci de lespanyolisme a la
societat valenciana ja alt, com varem veure, des dels inicis de la modernitat, ha
roms i sha estabilitzat sense grans canvis, malgrat que aix no ha suposat una minva
de lanticatalanisme.
TAULA 39: EVOLUCI DE LA IDENTITAT NACIONAL AL PAS VALENCI
1984 1985
Evoluci identitat nacional
CIS
CIS
al Pas Valenci
Noms valencians
1
1
Ms aviat valencians
10
9
Igual valencians i espanyols
53
54
Ms aviat espanyols
15
18
Noms espanyols
21
18
1994 1995
CIRES EMV
al Pas Valenci
Noms valencians
34
26
Ms aviat valencians
59
163
Igual valencians i espanyols 524
415
Ms aviat espanyols
98
234
Noms espanyols
279
144
2002 2003
CIS
CIS
al Pas Valenci
Noms valencians
26
29
Ms aviat valencians
88
108
Igual valencians i espanyols 519
47
Ms aviat espanyols
112
14
Noms espanyols
239
226
1988 1990-1 1990-2 1990-3

EMER CIS CIRES OYCOS
3
2
2
4
10
10
8
7
53
53
34
58
13
14
13
8
22
21
41
24
1996 1997 1998
1999
CIS
CIS
CIS
CIS
13
24
34
16
98
82
102
13
535
514
509
493
148
152
125
117
194
208
215
213
2004 2005 2006 2007-1
CIS
CIS AUDIN AUDIN
24
18
13
13
94
77
62
65
495
559
568
563
135
135
91
94
234
195
168
166
1991-1
CIRES
2
76
307
118
468
2000
EMV
24
151
493
203
112
2007-2
CIS
18
110
550
177
123
1991-2
CIRES
3
10
35
11
39
2001
CIS
19
87
53
107
231
Mitjana
22
96
476
135
229
Font: Elaboraci prpia a partir de dades diverses: columnes 1984, 1985, 1988 i 1990-1 a Prez de Guzmn, 1992:
408 a partir denquestes del CIS i dEMER; 1990-2 i 1991-2 a Llopis, 1996: 249, a partir denquestes del CIRES; 19903 a Garca Ferrando et al, 1994: 16, a partir denquesta dOYCOS; 1991-1 i 1994 a Moreno, 1997: 129, a partir denquestes del CIRES; 1995 a Garca Ferrando i Ario, 1998: 243, i 2000 a Garca Ferrando i Ario, 2001: 277, a partir de
lEnquesta Mundial de Valors; 1996 a Cas-tell, 1999: 201, a partir denquestes del CIS; columnes 1997, 1998, 1999,
2001, 2002, 2003, 2004 i 2005 dades facilitades per Rafa Castell dels respectius estudis 2241, 2281, 2319, 2413,
2445, 2480, 2560, 2591; columna 2006 i 2007-1 (amb un 99% de no sap/no contesta) Fundaci Audincies
(ww.fundac.org) i columna 2007-2 (www.cis.es). En negreta el percentatge mxim de cada categoria.
434
Potser convinga una actitud dextrema cautela davant aquestes dades, ja que institucionalment i
meditica (banalment, com hem vist) la confusi entre ladjectiu nacional i estatal s constant. Les seleccions esportives nacionals espanyoles o les seccions de nacional en la gran majoria de mitjans de
comunicaci i, paradigmticament, lexistncia de Radio Nacional de Espaa serien alguns exemples que
esdevenen inevitablement performatius. Sovint els socilegs ens limitem a recollir el que (socialment)
sha sembrat.
En la taula 39 aportem els diferents resultats dels principals estudis quantitatius i,

tot i les diferncies producte dels errors estadstics, de les diferncies de tamany
mostral i daltres, es constata no sols que la identitat nacional espanyola s clarament
majoritria a la societat valenciana i que est profundament assentada des de la
dcada dels huitanta del segle passat, sin que la institucionalitzaci de lautogovern
no ha capgirat ni modificat en absolut, la qual cosa ser un altre indicador del regionalisme banal.
Daquesta manera, entre 1984 i 2007 els qui se senten noms valencians haurien oscillat entre l1 i el 4% i els qui se senten ms aviat valencians entre el 7% i el
163%. Si sumem els indicadors mxims de les dues categories apenes superarien un
de cada cinc valencians que avantpossaria la valencianitat a lespanyolitat. De fet, la
mitjana de totes aquestes enquestes donaria el resultat segent: 22% noms valencians; 96% ms aviat valencians; 476% igual valencians i espanyols; 135% ms aviat
espanyols i 229% noms espanyols. La institucionalitzaci de la Generalitat, en
conseqncia, no hauria contribut a incrementar els indicadors del valencianisme, la
qual cosa resulta molt paradigmtic i significatiu.
Per ltim, cal esmentar un aspecte interessant per a la nostra recerca ja que el
Pas Valenci seria lnica comunitat autnoma, junt a Mrcia, on hi haurien ms
persones que consideren que el sentiment nacionalista o regionalista haurien abaixat
que no apujat i sn significativament inferiors respecte a la mitjana espanyola (taula
40). De fet, noms un 17% afirmen que aquests haurien pujat i un 49% que shaurien
mantingut o abaixat, entre els quals un 25%, un de cada quatre valencians consideren
que aquests han abaixat, onze punts ms que la mitjana espanyola i la comunitat
autnoma amb puntuaci ms alta, si exceptuem, i per un punt, el cas de La Rioja.
Aquestes dades tamb indicarien que lacci poltica de la Generalitat Valenciana no hauria contribut a incrementar el regionalisme valenci ni menys encara, suposem, el nacionalisme valenci i, a ms, apuntaria en la direcci de les nostres hiptesis quant a que lanticatalanisme ha sigut un instrument particularment efica del
nacionalisme espanyol en estigmatitzar i impedir el creixement social del valencianisme poltic.
TAULA 40: AUTOPERCEPCI EVOLUCI SENTIMENT AUTONOMISTA
En comparaci amb el passat,
en lactualitat la gent s...
Andalusia
Arag
Astries
Balears
Canries
Cantbria
Castella la Manxa
Castella-Lle
Catalunya
Extremadura
Galcia
Madrid
Mrcia
Navarra
Pas Basc
Rioja
Valncia
TOTAL
Ms nac./reg.
39
26
39
24
31
8
30
26
33
19
58
21
15
30
36
27
17
30
Font: Taula 10 a Garca Ferrando et al., 1994: 24.
***
Igual nac./reg. Menys nac./reg. NS/NC
32
20
34
32
36
25
33
41
28
21
29
51
42
31
27
24
24
33
7
13
12
7
16
4
14
15
19
12
5
17
22
17
12
26
25
14
22
41
15
22
17
63
23
18
20
48
8
22
21
22
25
23
34
23
Per tot plegat, la institucionalitzaci de la Generalitat no ha promogut una nova

identitat poltica valenciana.435 Ms aviat ha aprofitat uns determinats constructes
culturals existents per a legitimar un nou espai poltico-institucional i alhora reforar
una determinada identitat regional valenciana i nacional espanyola des de dalt, cosa
que es dur a terme, entre daltres, amb una estratgia de dominaci simblica ms
que evident, que ha oficialitzat i al capdavall normalitzat algun smbols, bsicament
els que fu propis el blaverisme, i bandejat si no estigmatitzats uns altres, fonamentalment els que proposova el fusterianisme, de tal manera que ha contribut, si ms no
indirectament, a lexpansi social del primer i a marginalitzar el segon.
Hem de tenir present que Estatut de 1982 finalment aprovat a les Corts de Madrid adopt: 1) la senyera amb franja blava, smbol per excellncia que sapropiar el
blaverisme; 2) anull lodiada expressi Pas Valenci, que, com veurem, aconseguir
al capdavall bandejar-la quasi completament de lesfera pblica i 3) evit qualsevol
referncia a la unitat lingstica del catal i a aquesta denominaci, tot consagrant la
denominaci de valenci com exclusiva i nica i si ms no un cert secessionisme
idiomtic de facto aix com lestranyament de la resta de variants del domini lingstic,
cosa que, com veurem, sincrementar encara ms amb la reforma estaturia daquesta dcada.
Si exceptuem, doncs, que el blaverisme no obtindr la denominaci Regne de
Valncia (que plantejava problemes des de la perspectiva nacional espanyola, ja que
la denominaci oficial de lestat era i s la de Reino de Espaa i que, tampoc, des de
la perspectiva majoritria, shan oposat apenes a la denominaci Comunitat Valenciana, ja que s, amb molta diferncia, la que ms fan servir), la victria simblica del
regionalisme anticatalanista ha estat prcticament total.
A partir de laprovaci a Madrid daquest pack simblic, la senyera amb franja
blava comenar a onejar a tots els edificis oficials i, tot seguit, en els privats (empreses, hotels, etc.) i ls social, per tant, anir estenent-se socialment i geogrfica-ment.
I, com hem vist en laparell teric, Michael Billig ens recorda la importncia que t en la
reproducci dun nacionalisme banal qualsevol (en aquest cas regionalisme) aquest
onejament, que no shi veu conscientment per que hi s, dia rere dia, exercint una
dominaci simblica de la vida pblica innegable.
Daquesta manera la senyera amb franja blava esdevindr la bandera del Pas
Valenci aix com, per oposici, la senyera quatribarrada la bandera de Catalunya.
Malgrat totes les advertncies dels historiadors i dels intellectuals, aquesta percepci
histricament errnia ha esdevingut plenament hegemnica. I a cada moment que
onegen les banderes, ms. El blaverisme, com sembla lgic, ha fet servir aquesta
argumentaci. Vegem, per exemple: La Senyera dels valencians es per llei la [...] que
ve contemplada en lEstatut dAutonomia (Vendrell,A1 1998: 46).436
Per arredonir aquesta victria simbolgica el primer govern socialista de la Generalitat oficialitzar, mitjanant la Llei de Smbols (Llei 8/1984, de 4-XII per la qual es
regulen els smbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilitzaci), que reconeixia la
msica i la lletra de lHimne de lExposici Regional com lhimne oficial de la Comunitat
Valencianan. Aquesta llei saprov per les Corts la primera legislatura quan el PSPVPSOE gojava de majoria absoluta a la cambra, poc ms de dos anys desprs de
laprovaci de lEstatut, i coincideix amb la majoria tamb absoluta a las Cortes provocada per la major victria electoral socialista en la histria espanyola, la de 1982. s
dir, els socialistes valencians no es vegeren obligats a aprovar una llei aix. Per qu
ho feren? Probablement per a, duna banda, contrarestar davant de lopini pblica la
435
Aquesta poltica, en definitiva, ha afavorit la reproducci de la identitat i de la cultura hegemnica castellanoespanyola, amb una nova identitat valenciana sucursal-autonmica (Alberola, 2002: 26).
436
Aquesta argumentaci, tanmateix, el blaverisme no laplica a la normativa lingstica de lAVL.
Llei ds i Ensenyament del Valenci i, duna altra, tractar dacontentar el blaverisme,

potser amb lesperana de desactivar-lo, si ms no parcialment (en aquest sentit
tamb sentendria lassistncia als Jocs Florals de LRP que hem vist en el subcaptol
anterior).
Aquesta composici musical sadiu perfectament amb la valenciania temperamental i respon, com hem vist, a una altra construcci ideolgica de la identitat
regional i, aix mateix, respon a la percepci que el blaverisme t del Pas Valenci.
Daquesta manera la Llei 8/1984 far oficials expressions polticament gens neutrals:
Per a ofrenar noves glries a Espanya, pas a la regi que avana en marxa triomfal
o daltres aparentment ms incues per que sajusten a la visi agrria idea-litzada
dels constructors de la identitat regional per, tamb, del blaverisme com s la veu de
laigua cntics dalegria, brinden fruites daurades els paradisos de les riberes o
daltres. Fins i tot apareixer al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana amb la lletra
original en valenci del 1930 farcida de faltes dortografia (vingau, penjen, flameje,
riquessa, nves i les concesions ortogrfiques pertinents com els darrers quatre
Vixca. DOGV 211, 1984, 12-XII: 2786), en un acte que supos una certa legitimitat
oficial a un valenci anterior a les Normes del 32.
A ms, no deixa de ser significatiu que un himne de 1909, oficialitzat durant la
Dictadura de Primo de Rivera pels ajuntaments de les tres capitals valencianes, s dir,
menys de 50 anys en el moment daprovar-se la Llei de Smbols, tinga el tractament al
preambul dun smbol representatiu del nostre territori al llarg de la histria:
Els smbols de la Comunitat Valenciana han de ser nexe duni per a tots els qui
gaudim de la condici de valenciana i per aix sha recuperat institucionalment la
simbologia que ha esdevingut lemblema representatiu del nostre territori al llarg
de la histria (DOGV 211, 1984, 12-XII: 2773).
Per no tot ha sigut dominaci simblica en el regionalisme banal sin tamb

han hagut accions governamentals premeditades que han legitimat encara ms el
blaverisme com a proposta identitria al si del Pas Valenci. Ja hem comentat en el
captol 10.4 labsncia dunes relacions mnimament normalitzades entre la Generalitat
Valenciana i la de Catalunya, la qual cosa ha sigut una conseqncia directssima de
la influncia social de lanticatalanisme en els governants valencians i, probablement
tamb, entre els catalans, temerosos davant lacci i la retrica del blaverisme i ha
tingut com a conseqncia un estranyament entre aquestes dues societats.
Aquesta poltica regionalista fou duta a terme durant les tres legislatures de gesti socialista i durant les tres de gesti popular aix com en aquesta. Aquest allunyament institucional ocorre en lesfera lingstico-cultural en lactualitat (la Generalitat no
est present en lInstitut Ramon Llull) per tamb durant els governs de Lerma (on no
es reconegu cap instncia normativa del valenci437 ni tampoc, en absolut, la unitat
lingstica) per tamb, per exemple, en lmbit de les infrastructures. Ni la Generalitat
dac ni la dall, ni aquestes ni les del passat, han considerat una prioritat el corredor
del mediterrani: ni est previst una connexi dalta velocitat ferroviria AlacantBarcelona ni salbira lalli-berament del peatge de lA-7. Valncia, aix, est millor connectada amb Madrid (s ms rpid i s ms barat) que no amb Barcelona, la qual cosa
no per sabuda no deixa de ser molt significativa.
Darrerament, per, sembla que hi ha una certa distensi i shan produt alguns
encontres, com el produt el juliol de 2008 entre les cambres de comer de Valncia i
de Barcelona, amb la presncia de consellers (que no de presidents) dambds
437
A aquest respecte resulta rellevant lancdota segent: en un debat electoral de la campanya

autonmica de 1995 al Club Diario Levante, quan un jove pregunt qu passaria amb la normativa
fabriana si guanyara el PP, el portantveu del PSPV-PSOE, Jess Huguet, respongu que per evitar-ho ja
sabien a qui havien de votar.
governs, per encara s prompte com per considerar-lo un canvi estratgic de la

Generalitat Valenciana.
Daltra banda tamb hem de tenir en compte el particular sistema comunicatiu
valenci sorgit dun molt complicat procs autonmic que ja hem analitzat i concloure
que ni existeix prpiament aquest com a mbit autnom del general espanyol ni la
presncia del valenci s significativa: al Pas Valenci no sha vertebrat un ecosistema comunicatiu de masses autnom i en llengua catalana (Alberola, 2002: 26).
El sistema comunicatiu valenci, com veuremt tot seguit i com encertadament
assenyala Rafael Xamb, ha sigut condicionat pel regionalisme ordinari que ha
promogut activament la Generalitat (la poltica cultural i comunicativa del Consell ha
buscat activament no provocar al blaverisme) de tal manera que els propis mitjans i
els professionals daquests, activ-ment o implcitament, shan convertit en reproductors
de la identitat regional valenciana i de la dominaci simblica que ha contribut a
legitimar el blaverisme:
El procs de construcci del sistema comunicatiu valenci ha estat directament
dependent del procs dautonomia poltica i les dinmiques socials que lacompanyaren. El conflicte sociocultural i poltic conegut com la batalla de Valncia va bloquejar el seu desplegament inicial impedint el consens, i ha actuat com a condicionament permanent de la poltica cultural i comunicativa del Govern autnom
(1996: 435-436).
En aquest sentit tamb correspon destacar als mitjans pblics de la Generalitat i,

particularment a Canal 9, que ha impulsat des de la creaci de la televisi regional
valenciana tot i que a partir de 1995 sintensificar un model lingstic diglssic,
patuatitzat438 i limitador de paraules i expressions que siguen considerades catalanismes (ja el primer director de RTVV, Amadeu Fabregat, aprov lany 1990 un llistat de
ms de cinc centenars de termes a bandejar), en definitiva un model tan del gust del
blaverisme, si ms no del moderat, ja que el ms radical est sempre insatisfet amb
la normativa oral emprada.
A ms a ms, el fet de qu des dels seus orgens les pellcules i els programes
emesos en prime time siguen aclaparadorament en castell s dir, que sincomplisca
la llei de creaci de la RTVV aix com que shaja establit un model lingstic restrictiu
i empobridor, ens donar una idea ms exacta de fins a quin punt Canal 9 ha contribut
a reforar una valencianitat regional i provincialista, folclrica i (aparentment) apolititzada i separada i separadora de la resta de territoris catalano-parlants. Canal 9 ha
sigut un instrument poderosssim del regionalisme rutinari, de lestranyament envers la
resta del domini lingstic aix com de la legitimaci del blaverisme.
Per tot plegat podem concloure que lxit del regionalisme ordinari ha sigut rotund i alhora que la narrativa identitria alternativa ha restat socialment marginal
(Archils, 2007a: 145). De fet, una de les conseqncies de lxit daquest regionalisme rutinari ha sigut una certa desafecci del nacionalisme valenci cap a les institucions autonmiques, quan paradoxalment, fou aquest qui ms lluit per establir lautogovern.439 I a parer nostre no hi ha indicis que aquest xit del reginalisme banal i el
438
A tall dillustraci esmentarem que, en una retranmissi esportiva el que fou una temporada
locutor de Canal 9 Julio Insa apleg a dir que un jugador havia fet un quiebro isquierda-derechaisquierda.
439
Rafael Castell, tot jugant amb la darrera i inconclusa novella de Truman Capote Pregries
ateses, considera que els nacionalistes valencians han quedat despagats amb el resultat del procs
auto-nmic, que les pregries daquests no han sigut ateses i que, en conseqncia, la percepci de la
institucionalitzaci autonmica no ha sigut ben valoradal. De fet, els que pitjor valoren el seu funcionament sn els Hreticus. Si es valora molt la seua estructura i poc el seu funcionament no podem
concloure altra cosa que el trencament dunes expectatives, pregries desateses, dels Hreticus valencians dipositades sobre lEA [Estat de les Autonomies] (1999: 438).
fracs del nacionalisme valenci puga capgirar-se fcilment ja que, com hem vist a
diferents indicadors, ambds semblen molt consolidats.
De fet, en definitiva, la Generalitat i, particularment, els governs de Francisco
Camps,A1 shan volgut constituir com una mena de contrapoder a Catalunya tant per a
consum intern com per agradar a la resta de lestat (tret de Catalunya, bviament).
De tal manera que quan la Generalitat de Catalunya obt, per exemple, un millor
finanament o un trasps competencial la nostra Generalitat apareix pblicament com
agreujada. En aquest sentit lanomenada clusula Camps, novetat del canvi estatutari de la legislatura passada, pot provocar perplexitat des duna primera mirada o des
duna vessant jurdica. Una visi ms atenta pot concloure que darrere daquesta clusula, aprovada pel PP i pel PSOE, hi ha una lgica anticatalanista que sha installat,
com si fra laire que alenem, en el sistema poltic valenci, literalment com un regionalisme rutinari. No s destranyar que amb Camps i el PP actual, el blaverisme poltic
no tinga, literalment, espai electoral. Locupen perfectament i plenament els populars
des de lentremat institucional autonmic que han esdevingut aix el partit regional.
Daltra banda, tamb cal tenir en compte, que no noms el regionalisme ordinari
ser promogut per la Generalitat Valenciana. Tamb particularment lAjuntament de
Valncia i la Diputaci de Valncia contribuiran duna manera important a la institucionalitzaci daquesta identitat regional autonmica.
13.5 Els mdia: una reina de la comunicaci

la sorprenent controvrsia ideolgica i cultural que difcilment podrem trobar en
altres indrets del mn entre alguns diaris i la Universitat, actuant com a institucions culturals dinfluncia (Miquel de Moragas a Xamb, 2001: 15).
Els mitjans de comunicaci han esdevingut actors de primera magnitud en la

construcci i reelaboraci dels discursos socials i poltics en la societat de masses. Per
a qualsevol socileg o cientfic social a s una veritat evidentssima en la qual no cal
insistir-ne. Lanomenat quart poder s, sense dubte, un centre de control i de difusi
de la informaci pblica.
A lestat espanyol, a ms, es dna un tret afegit: la relativa absncia de tradici
de periodisme independent i de qualitat. El periodisme poc professionalitzat i al servici
indissimulat duns determinats interessos socials i poltics ha estat i, dissortadament
continua estant, moneda corrent. Al Pas Valenci aquest tret sestableix corregit i
augmentat, la qual cosa permetr uns mdia bastant particulars:
Tot plegat, una societat poc culta, democrcticament feble, amb una premsa que
mant desgraciadament uns lligams de dependncia econmica amb lAdministraci, vitals en un pas en el qual, per cert, a penes es llegeix, s lmbit perfecte
per a larrelament de concepcions poltiques retardatries i demaggiques com la
que ens ocupa i que, al capdavall, noms busquen mantenir la preeminncia duns
interessos poltics, socials i econmics a costa de la desinformaci i manipulaci
dels sentiments ms primaris de la societat (Viadel, 2006: 15).
El debat entre el nacionalisme espanyol i els nacionalismes alternatius tamb ha

estat objecte dun combat periodstic, un combat desigual certament a favor de lespanyolisme, que ha tingut com a objectiu declarat la mobilitzaci social a favor de les
identitats nacionals per les quals es lluitava, sovint amb un nivell de crispaci significatiu, hiperblic fins i tot:
La constant i extenuant agitaci mediaticopoltica contra tot el que no encaixi en
els parmetres de la sagrada unidad de Espaa posa en marxa un mecanisme
de retroalimentaci automtica. Els agitadors enardeixen el pblic una part molt
important del pblic, en tot cas i, al seu torn, lardor del pblic els anima, o fins i
tot els fora, a pujar ms i ms el llist del disbarat (Ortiz, 2003: 270).
El Pas Valenci no ha estat una excepci, tot i que ha sigut un combat profundament desigual. I, als efectes que ens interessa, sobre la construcci de la identitat
valenciana, ha tingut una importncia extraordinria. La instrumentalitzaci del particular enfrontament identitari per banda dels mdia s un captol que mereixeria recerques monogrfiques que ac ens limitarem a apuntar.
En aquesta lnia ens interessa la percepci del blaverisme respecte a la instrumentalitzaci del conflicte. Dentrada destaquem que diverses veus del blaverisme
consideren que si ms no parcialment s foren manipulades en benefici duns altres
interessos que no eren prpiament els seus. No totes, per. Ni tan sols la majoria.
Tanmateix, la prctica totalitat daquestes veus (si descomptem potser les que han fet
una evoluci personal que ha acabat per separar-sen i, aix, esdevenir tradors) han
justificat aquesta manipulaci en base a laconseguiment dels objectius ideolgics i
simblics del regionalisme anticatalanista. Alguns destacats militants del blaverisme,
en conseqncia, com el que fou President del GAV durant bona part de la transici
democrtica, Pasqual Martn Villalba, foren feliment manipulats:
jo no dic que en algun moment jo no estiguera manipulat, no dic que no, perqu
alguna vegada mhe arribat a sentir jo manipulat. Per tamb s de veres que a
vegades no tenies ms remei que deixar-te manipular fins a un punt per aconseguir metes ms altes, clar. Aix entra un poc el... el concepte de dame y te dar,
o te dar y dame. Per... per en fi. Jo en conscincia estic satisfet. I del que estic ms satisfet s de que quan vaig fer el que en conscincia creia que shavia de
fer, men an a ma casa [...] Home, ah nhi hauria tamb molt que parlar. Ells sempre han defs el seu punt de vista, en alguns punts no negue el valencianisme, en
altres crec que interessava ms el... la seua identitat anem a dir poltica. Desprs
tamb s que es barregen ah coses, que s, que des de fora pareix que diuen...
bo, a ho faran per interessos econmics de leditorial o lo que siga. Perqu he
vist jo en alguns punts un toc dinconseqncia (Martn Villalba, C2, 00:4653 i
C2, 00:2511).
Daltra banda s imprescindible que tinguem seriosament la influncia dels mitjans de comunicaci en el desenvolupament del blaverisme i, de manera molt significativa, en LP, que en tindr un protagonisme cabdal. LP exerc un paper oberturista a les
acaballes del rgim i primeries de la transici democrtica (la coneguda com la primavera de LP, en la qual collaboraren militants antifranquistes i valencianistes).440 Tanmateix, a finals de la dcada dels setanta, far de lanticatalanisme la principal lnia
editorial i de la manipulaci indissimulada lestratgia periodstica:
Las Provincias va manipular i mobilitzar els sectors ms proclius a lanticatalanisme sota la bandera del blaverisme, usant-los com a fora de xoc contra lesquerra i el valencianisme per tal dimpedir-ne lxit (Xamb, 2001: 49).
Abans danalitzar aquesta estratgia comunicativa i a la mxima responsable, cal

que tinguem en compte, tal com ens indica Xamb (1992: 499), que LP, tot i les seues
insuficincies,441 era el diari ms llegit del Pas Valenci des de 1975442 fins a 1985 i,
amb molta diferncia, el ms venut a la dcada dels huitanta, el que dna una idea
ms precisa del suport que compt el blaverisme amb aquest mitj.
440
Mara Consuelo Reyna considerar aquesta denominaci com una estupidez grandiosa i la
justificar en la lluita per un objetivo comn, de conseguir unas libertades y tal (a Xamb, 1995: 189).
441
En general les insuficincies de la premsa valenciana foren les segents: les poques i dolentes pgines dedicades a poltica nacional i internacional, sempre fetes a toc de teletip; labsncia de firmes
de prestigi, generalment vetades, com era el cas de Joan Fuster i Vicent Ventura, entre daltres; el seguiment descarat de les consignes governamentals (sempre atents als suggermients dels governadors civils i
a les consignes dUCD); lexclusi quasi sistemtica de la cultura del Pas; i, en general, lescassa qualitat
informativa i la deficient imatge formal (Xamb, 1996: 137-138).
442
Segons Xamb (1996: 137) els registres anuals acumulats dOJD per a LP foren: 45.361 el
1975; 45.425 el 1976; 43.564 el 1977; 41.006 el 1978; 41.250 el 1979 i 42.472 el 1980, cosa que el
convert en el diari ms comprat del Pas Valenci durant aquest perode.
Entre les causes daquest lideratge estaria precisament: 1) la capitalitzaci de la

Batalla de Valncia i la instrumentalitzaci del blaverisme; 2) la crtica contundent contra el nou poder socialista autonmic; 3) les inrcies de compra i lectura en determinats sectors de classe alta i mitjana tradicional i 4) lestancament de la difusi de la
premsa escrita durant la dcada dels huitanta del segle passat (Xamb, 2001: 80).
A ms, ens interessa destacar que aquest diari concentrar ms de la meitat
dels lectors a lrea metropolitana Valncia (LEV, contrriament, tenia una distribuci
ms igualada al llarg de la provncia de Valncia) o, el que ve a ser el mateix, en el
territori on el blaverisme presentar la mxima implantaci i que, tamb coincideix que
els lectors atenen ms a la informaci poltica del Pas Valenci, on concentrar la
temtica anticatalanista aquest peridic:
Las Provincias concentra casi la totalidad de sus lectores en la provincia de Valencia, teniendo ms de la mitad de stos en la ciudad de Valencia y su rea metropolitana [...] El porcentaje de mayor frecuencia [de lectura] lo obtiene Las
Provincias [...] Las preferencias de los lectores de Las Provincias se concentran en
la informacin de la Comunidad Valenciana (373%) y la poltica nacional (294%)
(Xamb, 1992: 499).
LP, per tant, no era un mitj qualsevol sin un peridic que tenia una llarga tradici (havia sigut fundat per Teodor Llorente a finals del segle XIX i es presentava com
el Diario Decano de la Regin Valenciana i fou un dels instruments de masses ms
destacats en lexpansi de la identitat regional), la ms important implantaci en lrea
metropolitana de Valncia i una important fidelitat daudincies entre determinades
classes socials. Amb aquest instrument poderosssim, es convert en el diari ms
declaradament ideolgic, fins al punt desdevenir en les lluites internes de la dreta
valenciana pel lideratge. Un diari doctrinari, qualificador i desqualificador en la poltica
valenciana (Xamb, 2001: 80-81).
El socileg Rafael Xamb ha estudiat parcialment en la tesi doctoral (1996), entre daltres, la manera de fer periodisme de LP i el paper daquest durant la transici
democrtica, en concret durant el perode de 1978 a 1982, el ms calent de lenfrontament identitari. A partir duna anlisi de contingut de les primeres planes, ens mostra
un enfocament informatiu clarament favorable a les tesis del blaverisme.
De tota la informaci que ens aporta Xamb hem triat, a tall dexemple, un titular
del dia 6-I-1979 que afirmava que Ya ha tenido entrada en el Consell. El anteproyecto
del Estatuto propone la bandera catalana como smbolo del Pas Valenciano. La informaci era tendenciosa a un doble nivell: 1) presentava com si fra oficial una proposta
destatut presentada per tres professors del Departament de Dret Constitucional de la
Universitat de Valncia (Llus Aguil, Vicent Franch i Vicente Martnez Sospedra); i 2)
presentava una bandera histrica del Regne de Valncia, a ms del smbol de les
forces democrtiques antifranquistes i valencianistes, com una bandera forana, estranya al Pas Valenci.
Daquesta manera i, com veurem amb major deteniment al captol quinz, la senyera de les quatre barres, prpia si ms no de les quatre comunitats autnomes que
conformaren la Corona dArag, esdev als ulls de no pocs valencians com la
bandera de Catalunya. s cert que les forces poltiques catalanes i les autoritats preautonmiques (en aquell moment sacabava daprovar la Constituci i Catalunya i
encara tenia un rgim de preautonomia) havien aprovat aquest smbol com la seua
bandera prpia, per era fals considerar que aquesta era exclusivament la bandera de
Catalunya. Tamb ho era dArag, de les Balears i del Pas Valenci. Xamb descriu
aquesta estratgia com un fenomen destranyament conscient:
Loperaci destranyament ha arribat a la seua culminaci. Ja no s ni tan sols la
bandera dels mals valencians, s una bandera forana i tots els que la defensen
sun uns tradors, uns renegats catalanistes (Xamb, 2001: 65).
Un altra exemplificaci ser la campanya perqu quallara el conegut com a pacte del pollastre entre PP i UV per fer-se amb el control de la Generalitat. Reyna i LP
foren uns actors fonamentals en aquest sentit. El 18 de juny de 1995 el diari publicava
una enquesta exclussiva de Gesfono el titular del qual era: Pactos: Tan slo el 77%
de los votantes de UV piensa que su partido debe apoyar al PSOE, el 462% al PP y el
308% a nadie. El mateix dia Reyna editorialitzava el segent i advertia la direcci
dUV contra el refs de les propostes del PP:
Hoy publicamos una encuesta Gesfono sobre un pacto PP-UV. Observen ustedes los resultados y vern que la cosa est clarsima [...] Lo que est claro es que,
tanto los votantes de uno como de otro, piensan que PP y UV estn condenados a
entenderse y que si no lo hicieran, especialmente tras la amplia ltima oferta del
PP a UV, posiblemente quedaran defraudados. Pero los partidos son muy suyos y
se distancian con una facilidad tremenda del electorado. Como el PSOE. Y ya se
ve dnde ha acabado (LP: 18-VI-1995: 5).
Aquest ser la mena de periodisme que far LP si ms no des de 1978 fins a

1999, durant ms de dues dcades ininterrompudament. En podrem aportar literalment desenes de milers de proves amb una formulaci anloga, per hem seleccionat
aquestes dues simplement com a mostra de la capacitat que tindr el diari en construir
una realitat contrria als fets i a les institucions cientfiques ms prestigioses i/o en
contribuir a construir una realitat poltica desitjada. Les manipulacions reiterades, dia
rere dia, durant ms de vint anys han educat identitriament a una part important de la
poblaci valenciana del hinterland de Valncia.
LP, a ms, no dubt en enfrontar-se amb les institucions universitries i, significativament, amb la Universitat de Valncia, que aconsegu desacreditar davant de sectors poderosos de la societat valenciana. I, per a fer-ho, no dubt en fer servir un estil
barroer i desqualificador i unes fonts sense prestigi acadmic.
No es podr entendre cabalment lanticatalanisme furibund de LP sense el protagonisme que tingu la seua subdirectora i directora de facto, Mara Consuelo Reyna,
que acumul un paper absolutament decisiu, no sols en la conformaci del discurs
social del blaverisme des daquesta tribuna privilegiada, sin en lexpansi social dun
moviment social de dimensions significatives amb el qual condicionar la poltica valenciana i amb el qual dotar-se dun poder important. Ens trobem davant una de les periodistes amb major capacitat dinfluncia social i poltica al Pas Valenci en els darrers
trenta anys. Durant ms de dues dcades no pocs poltics per tamb personalitats de
la societat civil, de dreta per tamb desquerra, han temut (i no pocs shan plegat) les
columnes i el peculiar periodisme de Reyna.
Incomprensiblement encara est per fer la biografia daquesta anticatalanista radical. Nosaltres ac ens acontentarem amb unes dades biogrfiques per tal de contextualitzar histricament Reyna. Nasqu en plena postguerra, lany 1944, al si duna
famlia conservadora i castellano-parlant i se socialitz en les estructures poltiques del
rgim (de fet, fou militant del partit nic Falange Espaola Tradicionalista y de las
JONS i exerc de delegada de la censura a Valncia pels volts de 1968).
Com a periodista fou directora de Espaoln i creadora de lagncia Copilsa. Des
de 1963 sincorpor com a redactora del peridic familiar LP, del qual en seria subdirectora des de 1972 i directora des de 1992 fins al sonat cessament el 14 de desembre
de 1999, la qual cosa la converteix en la mxima responsable (Jos Ombuena fou
formalment director fins al falliment, per qui realment dirigia el peridic era ella) del
diari amb major audincia del Pas Valenci un llarg perode de vint-i-set anys.
Posteriorment, ja perduda bona part de la influncia meditica, ha sigut columnista de DV fins a 2003 (que dirigia el seu marit daleshores Jess Snchez Carrascosa)A1 i, fins a lactualitat, s collaboradora de ledici valenciana de El Mundo amb el
mateix ttol, La Gota, daquella columna que exerc tanta influncia al Pas Valenci.
Reyna, bviament, no reconeix aquest paper fonamental en la instrumentalitzaci del conflicte identitari i del blaverisme i es presenta com una valenciana confiada,443 de tal manera que, fins que se nadonaria que, darrere de la proposta simblica
del valencianisme fusteri hi hauria alguna cosa ms, unes idees que venen de
fora, la qual cosa la far reaccionar per la responsabilitat dun diari envers la societat
valenciana i malgrat els costos personals que patira, en forma de disgustos.444
En aquesta retrica de Reyna trobem algunes de les claus discursives del propi
blaverisme que analitzarem al captol segent: pretesa ingenutat (malgrat que Nosaltres els valencians est publicat el 1962, ella el 1977 no sabia qu hi havia darrere);
estrangeritzaci de ladversari poltic (conversi del valencianisme en catalanisme);
manipulaci (afirmen haver tingut tot el respecte envers els catalanistes quan hi
existeix multitud de proves de linxament meditic) i victimisme (li costa disgutos).
Tanmateix, a la llum de les dades de qu disposem, aquesta autopercepci no quadra
ni amb els fets ni amb les percepcions ni dels seus adversaris ni fins i tot, com tot
seguit veurem, dels seus seguidors.
El periodista Francesc Viadel valora que el paper de Reyna i del diari LP fou de
persecuci filofeixista (2006: 215) a tots aquells a qui, per interessos ideolgics,
econmics o de qualsevol altre tipus, interessava pressionar tot fent servir les pgines
del diari. En aquest sentit al Pas Valenci durant si ms no dues dcades sha perms
la persecuci de determinats personatges de la vida poltica i social valenciana. Lanticatalanisme era un mecanisme destigmatitzaci social que Reyna sabia fer servir en
benefici propi445 i dels que ella identificava com a seus i el practicava per damunt de
cap tica deontolgica:
Las Provincias, Reyna i els seus collaboradors, no tan sols van fer de lanticatalanisme una implacable croada en la qual soblidaven deliberadament les mnimes
regles de ltica periodstica o la moral poltica, sin que lampliaren a la persecuci de personatges pblics, actuacions o fets, en funci no sempre dobjectius purament ideolgics. Les coses com siguen. Durant dcades al Pas Valenci, per
sobretot als mbits constrictius i vigilats de la Valncia provinciana, molts foren els
qui hagueren, duna manera o duna altra, de tributar odiosa pleitesia a Reyna
(2006: 214).
Clar est que el revers daquest poder, daquesta eficcia persecutria dinspiraci prxima a prctiques mafioses, era un indicador de la dbil estructuraci de la
societat valenciana al voltant dun consens ja no sols identitari sin dtica poltica, en
443
El error, el haber sido excesivamente confiada en ocasiones, haber credo en la bondad humana, que se dice (Reyna a Xamb, 1995: 204).
444
Pues yo, personalmente, llego aqu a Valencia con toda la buena voluntad del mundo, pensando que todo el mundo, bueno, pues que hable como quiera o que hagan lo que quieran, hasta que
empiezo a darme cuenta que detrs de toda la historia esta, Pas Valenciano, cuatribarrada e historias de
esas; hay algo ms, algo ms que yo en un principio no veo, no me doy cuenta. En el momento que me
doy cuenta, digo: pues hasta aqu hemos llegado, este peridico tiene una responsabilidad para con la
sociedad en la que est, no va a apoyar unas ideas que nos vienen de fuera; mucho respeto para esos
seores, todo el respeto que quieran, pero de apoyo nada. Hombre, a m me cuesta una serie de
disgustos y cosas de esas (a Xamb, 1995: 192-193).
445
Amb aquesta percepci coincidiran bsicament la majoria dels protagonistes de la transici no
anticatalanistes entrevistats per al documental Del roig al blau. Sovint repeteixen cinc personatges en
aquesta instrumentalitzaci del conflicte: Mara Consuelo Reyna, Fernando Abril Martorell, Manuel
Broseta, Emilio Attard i, en alguns casos, Juan Ferrando Bada. No sempre tots els entrevistats esmenten
als cinc per s sn, amb diferncia, els ms citats. Fins i tot els qui ja no participen del fusterianisme, com
el cas de J.J. Prez Benlloch, culpen rotundament molts dells, no tant de la creaci del blaverisme, per
s de la difusi i instrumentalitzaci daquest per tal daconseguir lhegemonia social i poltica i arrabassarli-la a lesquerra poltica i, si s que alguna vegada la tingu, al nacionalisme valenci progressista: El
senyor Abril Martorell i Attard, quan se... i M Consuelo Reyna, des de Las Provincias, sinventen el
blaverisme, no s que se linventen, s que el reviuen. Li donen diners, li donen joc, li fan el joc, i fan una
formaci poltica noms que per a... b fotre a lesquerra, o fotre al nacionalisme, i donar-li un recolzament
a la dreta des deixa concepci purament valencianera (Benlloch, 00:1005).
qu no pocs dels quadros dirigents de la societat valenciana apostaren per una submissi complaent. En aquest sentit coincidim amb Viadel en qu no podem culpar
Reyna i LP de tots els mals de la societat valenciana (2006: 216).
Amb aquesta manera de fer periodisme i amb aquesta lnia editorial s comprensible que es produira una significativa identificaci dels militants del blaverisme amb
LP. De fet, tal com ens diu Ramn Llopis, molts regionalistes anticatalanistes confirmen que el seu principal referent s LP, prcticament mai citen rotatius madrilenys i
mostren un alt inters per la premsa local (1996: 393 i 398). Aquesta identificaci aplegar a que en moltes concentracions i manifestacions del blaverisme es repartiran
fotocpies darticles de LP com a argumentari. Lentitat blavera Roure Valenci fu
durant anys una revista que bsicament era un recull fotocopiat darticles del diari
dec.
El blaverisme, com a moviment organitzat, sha identificat amb ella i lha convertida en una mena dherona redemptora contra el catalanisme. Com a dades daquesta identificaci i reconeixement podem aportar els segents: el desembre de 1980, en
plena intensitat de la campanya anticatalanista, el governador civil Jos Mara Fernndez del Ro li imposava en un acte pblic lOrdre al Mrit Civil i, entre daltres guardons
de lentremat associatiu del blaverisme, ha rebut el Premi Palma Dorada (sic) 1983, el
Premi Vinatea dAmics de lAcademia el 1990, etc.
No s destranyar, doncs, que les valoracions dels diferents princials protagonistes del blaverisme resulten aclaparadorament favorables, la qual cosa no deixa de
resultar particularment significativa als nostres efectes. Vegem sin el que afirm el
que fou President dUV, Miguel Ramn Izquierdo, tot elogiant la columna de Reyna:
Bo, a Consuelo Reyna li pass lo que a Broseta, que portava una lnia i digu:
Hasta aqu... Hasta aqu llegaron las aguas. I canvi totalment dopini. Perqu la
lnia de Consuelo Reyna no era la... la primera lnia no era la... la segon lnia. s el
cas de Broseta. [...] jo li done... li otorgue el valor de ser una molt bona periodista.
Perqu hi ha... mira, el ms difcil no s escriure una carta, el ms difcil s escriure un telegrama, el ms difcil no s fer un articul duna pgina, el ms difcil s fer
un entrefilet. I en eixa columneta que tenia Consuelo Reyna, el que tenia que dir
ho deia molt clar i molt b. Per a mi, una gran periodista. [...] Una bona periodista i
bona valenciana (Izquierdo, C2, 00:4149 i 00:5720).
En aquest sentit, militants destacats del blaverisme explicitaran el deute que tenen amb Reyna i LP en la penetraci social i poltica que aconsegu el moviment. La
que seria regidora de cultura a lAjuntament de Valncia durant la legislatura 19911995, M Dolores Garca Broch, ho reconeixer explcitament:
I vrem tindre tamb la sort de tropesar (sic) amb Consuelo Reyna. Ella entengu
immediatament el... les necessitats del poble valenci, es fic al costat deste valencianisme nostre, i comenrem a treballar a partir deste moment [...] En aquell
moment va ser una necessitat que tenem. Afortunada... segurament per a vendre,
segurament. Per ella demostr un valencianisme, va treballar molt b cap el valencianisme... i si no haguera sigut per Las Provincias i per Consuelo Reyna, moltes coses no podrem haver-les fet. Per exemple, les grans manifestacions, sense
el recolzament de Las Provincias haurien fracassat (Broch, 00:0315 i C2,
00:3012).
Resulta, a ms a ms, molt significatiu que des de les mateixes veus de militants
del blaverisme que consideren que aquest ser un moviment popular espontani i no
manipulat o instrumentalitzat des de dalt, es reconega que la incorporaci al moviment
ha sigut conseqncia dels mitjans de comunicaci daleshores. Lexemple segent
que ens dna Artur Ahuir per justificar lentrada de son pare i dell mateix en el GAV s
duna gran eloqncia: el fet de que mon pare i la meua famlia sintroduisca en este
moviment, fonamentalment les primeres informacions venen de la premsa (Ahuir, C2,
00:1439). Tanmateix, escassament dos minuts i mig ms tard en la mateix entrevista,
el propi Ahuir considerar, en una cita molt reveladora, que el creixement del moviment social anticatalanista ser producte duna suposada espontanetat del poble:
Jo crec que el poble s que era un clam, en aquella poca, almenys la ciutat...
com li diria, mire, el Grup dAcci, que no s el GAV de hui, el Grup dAcci creixia
com si frem fongos, en tots el pobles, en tots els llocs [...] Fins i tot jo et podria
exagerar i dir que crec que s lltim moviment... social de masses... jo diria que
era un moviment sociopoltic, en defensa de la personalitat valenciana nica i exclusivament, que tenia eixos tems que vos he dit, de tal i tal... i que defenia... de
forma clar tot all. Que desprs... mire, jo no em crec que UCD cridara a ning per
a que convocara a ning a ningun lloc. Sobretot en els primers anys. Era poble pur
i dur (Ahuir, C2, 00:1701).
A ms, s interessant destacar la interpretaci que far el blaverisme del rol que
jug LP i Reyna durant la transici democrtica, clarament justificatria i fins i tot illusa. A tall dexemple (que sorprn perqu qui fa lafirmaci s Hctor Villalba, que fou
President de les Corts), es considerar que el paper aquest seria dun valencianisme
que sintonitzaria amb el poble si ms no fins als anys de 1982-1983:
en un principi, crec que LP fan un paper de defensa del valencianisme en sintonia amb la immensa majoria del poble [...] A partir del 82-83 a mi ja em dna la
sensaci de que ja sutilitza el valencianisme perqu recolzar al valencianisme
significa al mateix temps restar-li recolzament popular, restar-li vots al PSOE. [...]
jo crec que ha hagut una primera poca meravellosa i extraordinria, que LP eren
possiblement lnic espai de llibertat, de clavill, daquella situaci de dictadura, poder parlar de lo valenci i de lo valencianista, incls escrivint en valenci, i que era
un element aglutinador del que poguera significar la reivindicaci del fet valenci,
que s una poca que dura aproximadament fins el 82-83 (Villalba, C2,
00:1755).446
Reyna, a ms a ms, s valorada per la defensa dels smbols valencians, fins i

tot entre determinades elits conservadores. A parer, per exemple, de lactual President
del Consell Jurdic Consultiu de la Generalitat i militant del PDLPV durant la transici
democrtica Vicente Garrido: M Consuelo yo creo que desempe un papel importante en la defensa de los de los smbolos valencianos, desde una perspectiva,
desde la perspectiva valenciana (Garrido, C2, 00:4229).
Daltra banda Reyna execut aquest paper que estem analitzant en coordinaci
amb els mxims dirigents de la UCD valenciana daleshores, bsicament Fernando
Abril Martorell i Manuel Broseta. De fet, ella mantenia una relaci molt estreta sobretot
amb aquest darrer (qesti que reconeix el fill de Broseta)447 que, igualment que ella,
evolucionaren des de plantejaments autonomistes i progressistes a uns altres profundament anticatalanistes, la qual cosa resultar un altre indici de la instrumentalitzaci
dun grup elitista particularment restringit del blaverisme:
dejbamos el perro en la puerta y entrbamos a ver a Mara Consuelo, que entonces creo que era subdirectora. Yo creo que mi padre encontr en Las Provincias siempre un lugar en el que expresarse libremente, y un lugar adems en el que
el vea que se poda o un medio que el pensaba que poda servir para aglutinar
446
Villalba, en el millor dels casos, sequivoca de quatre o cinc anys. Des de 1978, si ms no, LP
exerceix un paper inequvoc dariet contra lesquerra valenciana i contra el nacionalisme valenci.
447
Aquesta relaci privilegiada de Broseta amb Reyna tamb sestenia a Abril. Tots tres esdevindran protagonistes principals de la transici i de lestratgia dengrossir el blaverisme fins transformarlo en un moviment de masses: La relacin con Fernando fue una relacin casi de hermanos. Quiero
decir, que de hecho pues a veces lo comentamos nosotros con los hijos de Fernando Abril, que casi nos
sentimos primos Aunque tampoco tengamos un contacto fsico muy permanente, pero mi padre y
Fernando se estimaban, se respetaban y hacan adems una pareja que se complementaban muy bien.
El papel de mi padre y de Fernando Abril no fueron exactamente los mismos y sus ideas no fueron
exactamente las mismas en cuanto al papel en cuanto a la autonoma valenciana, eso tambin es
cierto, pero se respetaban mucho y yo creo que se complementaban (Broseta, 00:1839).
a los valencianos en torno a unas ideas. En ese sentido, claro, Mara Consuelo representaba en ese momento lo mismo, es decir, la vocacin o la voluntad de que
los valencianos nos uniramos por lo nuestro (Broseta, 00:2148).
En aquest sentit, destacats lders de la UCD de la transici democrtica han reconegut tamb, duna banda, el paper instrumentalitzador del blaverisme de Reyna i
LP i, duna altra, el gran poder que tenia al si de lorganitzaci per tal dinfluenciar en la
lnia poltica del partit i en els lideratges daquest.
Pel que fa al primer cal esmentar que fins i tot protagonistes de la UCD reconeixen que, si ms no en part, lenfrontament simblic fou una arma electoral, el que ens
indicaria que la instrumentalitzaci del conflicte exist: Tuvo dos facetas. Fue un arma
electoral, por una parte. Y fue tambin una frmula una frmula para defender esos
grupos que se sentan digamos agredidos (Pin, 00:4622). Fins a quin punt fou la
UCD la que activ el blaverisme o la que el capitalitz s una altra qesti per estudiar
detalladament. En la cita anterior Jos Ramn PinA1 considera que fou la UCD qui es
limit a aprofitar-sen de la percepci dagredits que tingueren els militants del blaverisme durant la transici i aix, a la llum daltres testimonis, no sembla ser exactament
aix. Almenys altres veus de la UCD, com Javier Aguirre de la Hoz, reconeixen que no
sols els franquistes instrumentalitzaren el regionalisme anticatalanista sin que tamb
es fu des del propi partit dAdolfo Surez:
no me lo llame usted antivalenciano. Y no me monte usted una campaa basada
en esto [] O sea, yo en la UCD no no esta postura a veces no era la que
dominaba ms. Me qued estuve en el Consell, me entend muy bien con ellos,
y todos adems, esta gente pues iba por temas culturales, por temas tal, que
esto es muy bueno, haga quien lo haga. Y y que si hubo gente franquista que
utilizaron esto, pues s s. Y algunos de UCD tambin, desgraciadamente
(Aguirre, 00:2018).
Pel que fa al gran poder que tenia Reyna al si dels partits poltics de centreesquerra, hem seleccionat dos extractes de protagonistes significatius de la UCD i de
la transici poltica; duna banda el que sautoproclamaria President del Consell Preautonmic del Pas Valenci, Enrique Monsons, i duna altra un dels membres de la
comissi redactora de lEstatut de Benicssim, Jos Ramn Pin Arboledas:
Era el recolzament sempre absolut de la UCD de Valncia. Tots els dies, tots els
crrecs dUni... de la UCD valenciana, tots miraven el que deia Las Provincias, i
sobre tot la columna que sostenia la directora. Si all hi havia una crtica o algo,
puix ja sabies que teixirien amb aix. Tenia molta influncia en la UCD de Valncia (Monsons, C2, 00:0247).
era una voz importante, distorsionante, crispante, inteligente y adems, con un
protagonismo que le dieron los que le hacan caso, y que probablemente cre
grandes problemas, aunque ayud tambin a resolver otros (Pin, C2, 00:1344).
Daltra banda, vint-i-cinc anys desprs alguns dels protagonistes de la transici

democrtica i, en concret de la UCD, com Jos Ramn Pin, han reconegut que, com a
qesti tctica s que sutilitz el conflicte identitari. Tanmateix, en un exercici de
confessi sorprenent, insisteix que ls de lanticatalanisme al Pas Valenci tingu
com a objectiu principal estabilitzar el desenvolpament autonmic de lEstat i que els
valencians frem utilitzats per estabilitzar lEstat, cosa de la qual el senyor Pin es
mostra particularment orgulls, ats que podria haver-se desbocat aquest procs:
en mi opinin tena una cuestin tctica, pero no slo para ganar votos en Valencia, sino tambin para estabilizar el desarrollo autonmico de todo el Estado. Y en
eso yo creo que se consigui algo. [...] bueno, pues muy bien, nos han utilizado
para estabilizar el Estado, el desarrollo autonmico del Estado, hemos hecho un
papel, hemos ayudado a construir un Estado que ha durado 25 aos. Pues muy
bien. Este es la conclusin histrica. Pero desde luego, yo creo que no fue un
tema solamente electoral, aunque s se utiliz electoralmente, que fue quererlo uti-
lizar como un sistema de estabilizar un desarrollo autonmico bastante digamos,

con posibilidades de estar de estar desbocado entonces [...] Podramos decir
que Valencia dio el servicio al Estado de hacer un proceso de desarrollo autonmico ms sosegado, estable y racional (Pin, C2, 00:0937 i 00:1237).
Per ltim i com a element de constrast, hem seleccionat un estracte del que fou
primer president democrtic de la Diputaci de Valncia, Manuel Girona, en qu reconeix que la pressi constant i lestigmatitzaci com a catalanistes contra les forces
desquerra i, particularment, contra aquelles amb major sensibilitat valencianista aconseguiren si ms no parcialment lobjectiu que cercaven:
tots pensen i diuen... no s, influt per Broseta i... influt en eixe moment tamb, fa
que Las Provincias siga un... molt... jo crec que molt decissiu, jo crec que molt decissiu... s el paper que aventa el foc i el paper que pega el foc, ja ho crec. Jo crec
que s molt... influx moltssim, tant el diari, com... la sotsdirectora en aquella poca, crec que era, M Consuelo Reyna. Influx moltssim. No noms en la gent a nivel de moure-la contra els catalanistes i tot aix, sin tamb en els propis catalanistes, direm, som els acusats. Tamb es veuen... puix tamb perseguits, i tamb
influenciats,i aix de... tots els dies agarrar el diari i vore que sestan ficant amb
tu... aix... puix tamb... tamb va fer mella. I jo crec que va ser molt influent...
per a mal (Girona, C2, 00:0459).
Al nostre parer hem mostrat amb dades suficients que no es pot menystenir el
paper, molt decisiu, de Reyna i de LP en lexitosa penetraci social del blaverisme i
alhora en la desactivaci del catalanisme en lrea metropolitana de Valncia. En
aquest sentit, una part dels mitjans de comunicaci i, particularment, LP, han sigut uns
agents de socialitzaci poltica i de construcci identitria molt potents del regionalisme
anticatalanista, fins al punt que aconseguiren en bona mesura els seus objectius.
13.6 La famlia
Els valencians declarem donar una gran importncia a la famlia. De fet, com vrem veure a la taula 13, prcticament nou de cada deu valencians atorguen molta importncia a la famlia (la qual cosa suposa la xifra ms alta de lestat i per damunt
daltes societats que tamb lin donen com Andalusia, el Pas Basc o Galcia), i a molta
diferncia daltres aspectes com el treball, els amics, el temps lliure i, particularment, la
religi i la poltica.
Tot i que a totes les categories socials estudiades per Garca Ferrando i Ario
(1998: 81), se li atorga una gran rellevncia a la famlia, encara destaquen per damunt
de la mitjana les persones vdues i casades, les majors de cinquanta anys, les que
tenen educaci i religiositat altes i les dones. Tal vegada aquest perfil puga ajudar-nos
a entendre una mica millor la base social del blaverisme.
Tal com estudi el socileg Ramn Llopis en la tesi doctoral (1996), conv destacar que, en la socialitzaci poltica declarada del blaverisme, es reconeix la importncia de la instituci familiar en una imaginada continutat tnica que es transmetria
generaci rere generaci i que el colonialisme catalanista suposadament cercaria de
trencar i que, per tant, amenaaria. Els blaveros atribueixen a la seua famlia ladquisici de lorgull de valenciania i ben probablement s aquesta instituci la principal
transmissora daquesta valenciania temperamental:
Los regionalistas conceden mayor importancia a la influencia familiar y niegan la
existencia de cualquier tipo de influencia exterior en la formacin de sus cdigos
polticos [...] A su familia atribuyen la adquisicin del orgullo de valenciana. Esta
socializacin poltica regional imprime un fuerte tono afectivo a la dimensin identitaria de este segmento [...] Para los regionalistas ms jvenes, el elemento de socializacin poltica ms importante es la figura del padre, el cual les lleva a caer en
la cuenta de colonialismo catalanista (Llopis, 1996: 415-416).
Aquest s un aspecte particularment interessant per a la nostra recerca tot i que

no s gens fcil daprehendre, ja que tenim dades escasses i fragmentries. Ens
caldria un treball de camp monogrfic per conixer ms mpliament el paper que ha
tingut la socialitzaci familiar en el blaverisme i, de manera general, en la reproducci
de la identitat regional valenciana. No obstant aix, tenim algunes informacions rellevants de com el blaverisme ha imaginat la valencianitat com una continutat sacralitzada intergeneracional en la qual la famlia transmitiria aquesta identitat autntica. De
fet, una de les darreres campanyes denganxines del GAV (que es poden veure
actualment a faroles i altres indrets de la ciutat de Valncia) ser la duna senyera amb
franja blava i sobre les barres la llegenda Catal? No, gracies. Conec a mon pare.
Significativament, com ens deia Llopis en la cita anterior, la figura del pare (i no
tant de la mare) s la que assumeix per al blaverisme el rol principal de transmissora
de la valencianitat, de la valencianitat autntica. Aix tant la llengua prpia com tots
els altres elements intangibles que conformarien la valenciania shauria transms
duna manera prcticament immaculada de pares a fills. El valenci i la valenciania de
veritat, la de tota la vida i no lempeltat o acatalanat, seria el que parlaven els
nostres pares, que simagina lliure dimpureses i ni castellanitzat (cosa que no s certa) ni catalanitzat, en el sentit de normativitzat.
Daquesta manera el blaverisme presenta el conflicte identitari valenci com un
xoc entre institucions socialitzadores: duna banda, la famlia, transmissora de la valencianitat autntica i duna altra, lescola (i tamb els mitjans de comunicaci i fins i tot
el sistema poltic), transmissora duna valencianitat falsa (empeltada o bastarda).
Aix la valenciania seria un element que ens vindria de naixena (que es mamaria, que sinculcaria, a la famlia) i que, si no som renegats o mals fills, no
haurem sin dacceptar orgullosament. La cita segent, extreta dun llibre editat per
LRP, s una mostra daquesta percepci que la transmissi de la valencianitat es
produiria mitjanant la instituci de la famlia, a diferncia daltres institucions socials
que serien agents tergiversadors, manipuladors de la valenciania primordial reproduda al si de la famlia i que, per tant, hauria arrelat al fons del cor:
La gent jove te per se el sentiment valenci inculcat en so ambit familiar, pero es
troba desamparada i bloquejada pel handicap del cientifisme que li venen professors i educadors. Estos, aprofitant les seues tribunes privilegiades les aules i
lascendencia que tenen sobre els alumnes, fan abus de la seua autoritat tergiversant tot lo que volen, davant de linocencia duns adolescents incapaos de respondre, a no ser des duns sentiments arrelats en el fondo del cor (Vendrell,
1998: 9). Cursives de loriginal.
En limaginari del blaverisme els sentiments de valencianisme es transmetrien

de pares a fills, prcticament immutables. Sels confereix aix una funci hierofntica,
ja que noms es podrien reverenciar i no modificar ni encara menys deixar perdre, ja
que un bon valenci i un bon fill hauria de respectar aquesta herncia intangible:
Els sentiments no es poden medir ni quantificar, son els que son, normalment
perque aixina els hem heretats. La renuncia ad algun dells, aixina com la renuncia
ad alguna caracteristica del poble o comunitat nacional a la que es pertany, significa en certa manera deshonrar als antepassats i deixar perdre lo que ells sesforaren en deixar-nos com a llegat en mes o manco exit (Vendrell, 1998: 18).
Aquesta valenciania sentimental, doncs, seria resultat duna socialitzaci familiar

i popular que, als ulls del blaverisme, obligarien els valencians a mantenir-se tnicament idntics al llarg de la histria (fixem-nos que tot i que no es podrien mesurar ni
quantificar s que, contrriament, es podrien transmetre sense modificaci ni canvi) per
tal de no deshonrar els avantpassats, de no faltar-los al respecte.
La valencianitat seria aix percebuda com si duna pea museogrfica es tractara, com una simple corretja de transmissi inalterable, de la qual els valencians actuals
no podrem modificar apenes res, si ms no de substancial, i que haurem de limitarnos a transmetre als nostres descendents sense mcula. La idealitzaci del passat
(percebut com autntic i no corromput com en lactualitat) i la negaci del canvi social
i cultural (eren els mateixos sentiments els dels valencians del segle XIII que no els
del XVIII?) estan implcites, duna manera recorrent, al discurs del blaverisme i all
sentimental esdev el terreny argumentatiu amb qu competir amb els racionalistes.
Tot plegat s una mostra ms del conservadurisme i fins i tot de la retrica reaccionria que practicar el blaverisme.
13.7 Conclusions
Pel que fa a les institucions socialitzadores del blaverisme hem aplegat a les sis
principals conclusions segents:
1) El blaverisme comptar amb un entremat associatiu histric (fins i tot centenari), que ocupar durant la transici poltica i que instrumentalitzar i patrimonialitzar des de laleshores, bsicament conformat per LRP i la RACV.
Aquestes dues entitats han esdevingut referencials del blaverisme cultural i
han rebut un important suport econmic i institucional de la Generalitat i de la
Diputaci de Valncia i de lAjuntament de Valncia, particularment a partir de
1995 (i de 1991 al consistori municipal). El PP, des del govern, ha fet per instrumentalitzar-les en clau partidista i en bona mesura ho ha aconseguit.
2) El blaverisme, aix mateix, comptar amb una xarxa dassociacions ex novo
que exerciran una forta pressi ciutadana contra les institucions i els representants democrtics, que aplegaran a exercir una violncia simblica i fins i
tot fsica contra els catalanistes. Entre aquestes destacar significativament
el GAV, que es constituiran com unes forces de xoc, a ms de tot un seguit
dassociacions locals, provincials i regionals, usualment aplegades a la
FCECRV que, tot i tenir una baixa militncia, seran presentades com a populars i fins i tot com lencarnaci del poble.
3) El blaverisme comptar, aix mateix, amb el suport daltres institucions privades com lEsglsia catlica i, si ms no en el perode de la transici democrtica, el Valncia CF. Tanmateix, la ms important seran les falles. El control
de la JCF li permet durant el franquisme i la transici la instrumentalitzaci
de la valenciania temperamental i del valencianisme faller i aix dotar a les
elits tardofranquistes duna molt important xarxa associativa alhora que incrementava la penetraci social del moviment.
Les falles, en general, assumiren ja durant la transici plenament el paquet
simbolgic que el blaverisme havia fet seu: la senyera amb franja blava, lgicament com a smbol propi de la ciutat de Valncia, la denominaci histrica
de Regne de Valncia i, tamb lgicament, lHimne Regional al qual les comissions falleres sn tan afectes. Aix mateix participaran del secessionisme
lingstic.
Tamb hem de tenir en compte la importncia de determinats rituals, com la
process cvica del 9 doctubre que, mitjanant la funci hierofntica de la Senyera, permetr al blaverisme la instrumentalitzaci de rites centenaris amb
qu dotar-se de renovada legitimitat i reproduir-se socialment. En definitiva,
les festivitats de les falles i del 9 doctubre, entre daltres, seran un instrument
fonamental per a la ritualitzaci que far servir el moviment.
4) La institucionalitzaci de la Generalitat anir imposant una regionalisme ordinari, rutinari, banal, que connectar amb la identitat regional histrica i amb la
valenciania temperamental i que legitimar encara ms el blaverisme, particularment arran de la victria simbolgica daquest i de lassumpci dels seus
smbols com els smbols oficials i alhora de lestranyament envers Catalunya

i la cultura catalana.
Des de 1982 fins a lactualitat les poltiques dels diferents governs valencians,
tant del PSPV-PSOE com del PP, no han afavorit el creixement de la conscincia valencianista o nacionalista valenciana sin, contrriament, han consolidat lespanyolisme i el regionalisme valenci, la qual cosa s bastant significativa.
5) Lexpansi social del blaverisme deu molt a un particular sistema comunicatiu
valenci (molt deutor del sistema franquista) i del paper de Canal 9 i, molt singularment, de LP. Aquest diari, el de major penetraci en lrea metropolitana
de Valncia, si ms no de 1978 a 1999 ha tingut lanticatalanisme com a principal lnia editorial i la manipulaci contra lesquerra i el valencianisme com a
peculiar manera de fer periodisme.
6) La famlia s una instituci fonamental en la reproducci social del blaverisme,
que presentar la valencianitat autntica com la transmessa pels pares, a diferncia daltres institucions socialitzadores, com lescola, els mitjans de comunicaci o fins i tot el poder poltic que suposadament promourien una
valencianitat bastarda o acatalanda sin catalana directament.
Daquesta manera el blaverisme presenta el conflicte identitari valenci com
un xoc entre institucions socialitzadores: duna banda, la famlia, transmissora
de la valencianitat autntica i duna altra, lescola (i tamb els mitjans de comunicaci i fins i tot el sistema poltic), transmissora duna valencianitat falsa
(empeltada o bastarda).
Captol 14. La construcci discursiva de la identitat valenciana anticatalana

Lo que separa un agregado estadstico de un agregado social es una arbitrariedad lgica. No hay una razn lgica para que se forme un grupo (conciencia de
pertenencia) y, por tanto, no es predecible su formacin. Un grupo se funda como
relacin arbitraria de inclusin-exclusin. Los actores, miembros del grupo, no pueden pensar, sin embargo, en trminos de arbitrariedad lgica, produciendo un
discurso racionalizador sobre la existencia del grupo y protegiendo con interdictos
aquella arbitrariedad (Prez-Agote, 1984: 4).
En efecte, no existeixen factors per se per definir la identitat dun grup qualsevol.
La identitat valenciana, millor dit, els constructes socials diferents que reivindicaven
lhegemonitzaci de la conformaci daquesta, tamb es fonamentaran en arbitrarietats
lgiques, ja siga la llengua, la tradici, loposici a Catalunya o lanticatalanisme o
qualsevol altre element. La contingncia histrica i el context social sn els factors que
al capdavall conformen les identitats i els discursos performatius de la realitat social. Ni
el fusterianisme ni el blaverisme estaven determinats per la histria ni necessriament
han de romandre per sempre com a moviments socials significatius al Pas Valenci.
Cal estudiar, doncs, les bases socials, la particularitat cultural, el procs de modernitzaci, el context sociohistric i daltres factors per entendre els processos de
construcci identitria i la reproducci daquesta identitat. Una de les maneres daproximar-se i investigar qualsevol identitat s, precisament, lestudi, sistemtic i crtic, del
discurs social daquest particular desenvolupament identitari. Com hem vist en laparell
teric el discurs s el fet social que ens permetr acostar-nos a aquest procs social
tan significatiu a les societats contempornies.
Analitzarem, doncs, en primer lloc i somerament la proposta nacional de Joan
Fuster i del fusterianisme ja que, com a pare intellectual duna influncia social de
primera magnitud en la construcci valencianista i pancatalanista, ser un punt de
referncia obligada tant per als actors i grups socials que partiparen en major o menor
mesura de les seues propostes com, en particular, per a la reacci anticatalana que
ser antifusteriana concretament. Desprs, com si dun joc despill identitaris es tractara, ens endinsarem detingudament en el discurs del blaverisme. Precisament aquesta relaci especular entre ambds discursos ens atorgar llums per entendre la construcci identitria valenciana dels darrers trenta anys i la influncia del factor anticatalanista en aquesta.
14.1 El paradigma fusteri

La proposta de Fuster ha engendrat, igualment, la major reacci en tots els
sentit del mot imaginable de la histria contempornia del Pas Valenci (Cuc,
1989: 16).
En efecte, lintellectual Joan Fuster fou un revulsiu en la societat valenciana de

la segona meitat del segle XX. Com ens dir el politleg i el que fou alcalde de Valncia de 1979 a 1987 pel PSPV-PSOE, Ricard Prez Casado, de lescriptor suec, fou
un revulsiu, jo crec que era lantdot a una societat mediocre i extremadament autosatisfeta en aquell moment; duna banda autosatisfeta i daltra banda una societat venuda (00:0047).
Aquesta societat, no sabem si tan mediocre ni tan autosafisfeta, hi reaccionaria contra la majoria dels postulats ideolgics i simblics del fusterianisme. El blaverisme en fou una de les reaccions ms caracterstiques. Per abans dendinsar-nos en
lanticatalanisme anem a analitzar succintament els trets fonamentals del pensament
nacional de Joan Fuster i dels qui, en major o menor mesura, es consideraran els seus
deixebles. Daquesta manera probablement entendrem millor les respostes socials i
poltiques que es generarien.
Manuel Alcaraz ha batejat com a paradigma fusteri el conjunt de trets definidors
dall que sha conegut com a fusterianisme, s a dir, el nacionalisme valenci
catalanista o, si ms no catalanfil, que tindr en Joan Fuster el pare intellectual
indubtable per que sentendr ms enll de la prpia figura de Fuster i dels seus
textos. Dentrada cal explicitar que les bases socials que participaran daquest paradigma seran fonamentalment classes mitjanes illustrades i de comarques valencianoparlants normalment de fora de la ciutat de Valncia, per vinculades professionalment
o educativa (una part significativa foren alumnes de la Universitat de Valncia).
De fet, el fusterianisme ser el referent mobilitzador de molts dels universitaris
durant el tardofranquisme i la transici democrtica i de totes les forces nacionalistes
valencianes que valencianitzaran, almenys epidrmicament, ms tard o dhora, per
mmesi o per entrisme delements nacionalistes, les forces progressistes dmbit
espanyol, cosa que, com hem vist, generar una confusi particular (tamb acadmica) que aplega fins els nostres dies.
Precisament una de les distorsions que provocar aquesta simbiosi, unit a qu la
dictadura franquista impedia mesurar el pes real de cadascuna de les propostes ideolgiques, ser imaginar una influncia del fusterianisme molt superior al suport electoral i social, cosa que reconeixen fins i tot persones que es consideraran fusterianes:
Una proposta rigorosa com la Fuster i lexpansi deixes idees ens havia fet pensar
que tota la societat era autonomista, no dic ja nacionalista (Casado, 00:2040).
Aquest paradigma ha assolit una influncia innegable tot i que decreixent, particularment en els mbits intellectuals i acadmics. Manuel Garca Ferrando, en el
prleg de La sociedad valenciana de los 90, amb una visi probablement exagerada,
afirmar que una part molt important de la incipient sociologia valenciana particip del
fusterianisme fins a lextrem dafectar lempirisme dels primers estudis daquesta
disciplina social i de confondre els rols (weberians) del cientfic i del poltic.448
Ninyoles, contrriament, en el prleg de lEstructura Social del Pas Valenci,
una dcada abans, assegurava que la majoria de la sociologia valenciana discrepava
de les tesis fusterianes, aix s, duna manera cordial i no radicalment a la contra,449
probablement en reconixer a Fuster un dels primers intents en tractar danalitzar
cientficament la societat valenciana.
Aquesta discrepncia entre els dos socilegs es pot entendre precisament perqu, tot i discrepar amb Fuster, sobretot els primers socilegs valencians tindrn un
448
A pesar de su evidente vocacin cientfica, y, por tanto, de contraste emprico, buena parte de
la pionera sociologa valenciana particip en cierta medida del carcter crtico fusteriano, y slo en
contadas ocasiones consigui ofrecer el nivel de evidencia emprica exigible a los modernos trabajos de
investigacin sociolgica. El compromiso con la realidad poltica y cultural era con frecuencia tan grande,
que resultaba difcil separar al cientfico del intelectual comprometido con su entorno social (1992: 9-10).
449
Si alguna cosa defineix, al meu entendre, les principals obres dels socilegs valencians s una
cordial discrepncia cientfica amb les hiptesis centrals formulades per J. Fuster. Aix, la investigaci
sociolgica, un cop restringida als lmits autntics de la seua anlisi, sha situat en contra dun conjunt de
preposicions que inclouen: a) La idea que la societat valenciana siga una societat invertebrada, sense
articulacions gaire definides en la seua estructura. Un enfocament que se sustenta sobre la base de b) la
inexistncia duna burgesia en sentit estricte o duna classe treballadora rellevant en lestructura social,
amb una presncia desproporcionada de petita burgesia. c) Lmfasi sobre les caracterstiques agrries
del pas, tant en el terreny scio-econmic com en lideolgic. d) La consideraci antittica de lestructura
territorial amb els antagonismes i conflictes histrics, lingstics o culturals, en termes duna dualitat insoluble, i no pas com un procs de diferenciaci estructural on els termes es troben mtuament relacionats.
e) La manca dalternatives teriqeus al bilingisme valenci i limpasse intellectual enfront de lexistncia de zones castellano-parlants i duna massa de poblaci immigrada (Ninyoles,1982: 17-18).
especial inters per la identitat del pas (lo tpico de los socilogos valencianos [...] es
su penitente insiderismo, su preocupacin mxima y descarada por los problemas de
la identidad de su pas Amando de Miguel a Pic, 1976: 11) i perqu Fuster combina
lintellectual free-lance, i lassagista amb el professor universitari i el professional lliure,
i que respon a una voluntat aparent dinfluir en un pblic ms ample que no pas
lespecialista (Ninyoles, 1982: 23).
Siga com siga, el pensador de Sueca tamb ha tingut una influncia poltica innegable, si ms no en determinades minories poltiques450 influients que se nhan
considerat hereves451 i que han construt un Joan Fuster com a fundador ideolgic de
la modernitat valenciana: fou sobretot la modernitat, s a dir, introduir al PV dins la
modernitat (Casado, 00:0047) o que han adjectivat les propostes fusterianes amb
conceptes hiprbolics que probablement lassagista haguera rebutjat per exagerats. A
tall dexemple, el que fra primer President democrtic de la Diputaci de Valncia a
partir de la transici poltica, Manuel Girona, considerar que Fuster fou:
un riu immens que ho abarcava tot... prcticament tots de una forma o altra, positiva o negativa, tots estaven influts [...] Jo crec que s un personatge fantstic, s
una persona increble, i que jo crec que ens ha influt a tots. A uns positivament,
clar. I incls aquells que reneguen dell, perqu estan en un altre... un altre punt de
vista i en un altre... incls a eixos tamb els ha influt (Girona, 00:0142).
A Catalunya, en aparena, els plantejaments fusterians tamb canviarien la percepci del Pas Valenci que es tenia al catalanisme, grcies a una suposada transformaci conceptural revolucionria: el Fuster va fer una revoluci de conceptes. Vull
dir, all de la qesti de noms de Catalunya com a nom total... (Cahner, 00:1433).
Aix mateix conv aclarir que ac no limitarem el paradigma fusteri al pensament nacional de Joan Fuster sin tamb inclourem els seus seguidors, deixebles i
organitzacions que, en major o menor mesura, lassumiran. Fuster i els fusterians, els
ms ortodoxos o entusiastes452 o els menys, conformaran el que el blaverisme unificar com a catalanisme valenci. Fins i tot, com veurem, encabir persones i grups
que, prpiament no seran fusterians per que s participaran en la majoria de casos en
algun aspecte, ideolgic o simbolgic, daquest paradigma.
Nosaltres entendrem el fusterianisme en aquesta recerca en un sentit laxe tot i
que, bviament, no hi incorporarem qualsevol que haja sigut acusat com a catalanista ja que el blaverisme, en general, no filar gens prim i aquest anatema, com
veurem, sha estirat segons ha convingut. Fins i tot poltics que han fet servir
lanticatalanisme com els presidents de la Generalitat Eduardo Zaplana o Francisco
Camps han rebut aquesta adjectivaci des del blaverisme ms radical.
De fet, si prestem atenci al discurs poltic de les forces poltiques desquerra
dmbit estatal al Pas Valenci, podrem comprovar que lassumpci del programa
poltic del fusterianisme es limitava ja veurem tamb que una certa indefinici
poltica daquest permetia aquesta mena de fenmens al seu programa de mnims,
450
Tot referint-se a Nosaltres els valencians, el periodista Prez Benlloch considerar que era un
llibre per a minories nacionalistes. Ara b, s el gran caliu, s el gran... la suma teolgica del... del nacionalisme, del nacionalisme desquerra, del nacionalisme progressista. I realment fins ara aixina ha vingut
sent. [...] les tesis bsiques de Fuster, que sinventa un pas, sinventa un pas, puix continuen vigents. La
prova s que ah est tota lherncia. Acci Cultural i el corpus ideolgic del nacionalisme desquerra s
encara fusteri (00:0237).
451
des del punt de vista de la recuperaci de les senyes valencianes jo sc dels que se reclama
sense ninguna vergonya fusteri (Casado, 00:0047).
452
De fet, no podem negar que ha hagut fusterians realment entusiastes respecte el paper de Fuster en la construcci del nacionalisme valenci quan, probablement, el millor Fuster no s lassagista del
nacionalisme. Vegem sin Burguera que considera Nosaltres els valencians com el punt de partena
duna segona Renaixena (1991: 11) o que era la primera vegada que un intellectual valenci abordava rigorosament i seriosa lanlisi de la nostra realitat com a poble (1991: 10).
que fonamentalment responia a lassumpci del univers simblic daquest (bsicament

un univers trinitari: la unitat de la llengua catalana i no necessriament, per, la
normalitzaci daquesta, la senyera quatribarrada i la denominaci de Pas Valenci
per al territori).
Aquest fusterianisme superficial, com veurem, tindr conseqncia per a lesquerra espanyola al pas i, en concret, per a aquests partits poltics que havien assumir
epidrmicament el paradigma fusteri i que es trobaren sense reacci poltcament
suficient davant les mobilitzacions socials del blaverisme. Com afirma Josep Vicent
Marqus a lassaig Pas Perplex:
Un canvi de la E final dEspanya per un PV s, en general, tot el que sha fet, i
encara aix de forma mal assumida. El mateix PCE o no ha estat conscient del que
implicava posar-se PV i no RV o no tenia els ressorts per defendre i assumir un
canvi de nom que lalineava entre els catalanistes [...] Dir Pas Valenci sense dir
res ms era preparar, per incomparescncia, el terreny per a lesclafit del localisme
i la petita vanitat duna base mal informada, com mal informada estava la direcci
duna esquerra sucursalista de la vulnerabilitat del poble als cants de sirena de la
classe dominant (1978: 216-220).
En aquesta recerca seguirem el model dAlcaraz, que ens sembla una de les millors aportacions intellectuals publicades fins ara per entendre els principals trets
daquest model. Aquest paradigma, a parer dAlcaraz, tindr cinc trets bsics: racionalisme, catalanisme, progressisme, superador de localismes i provincialismes i indefinici poltica i partidista encara que, a parer nostre, hem dafegir el component essencialista i ortodox del seu nacionalisme. Anem a analitzar-los un a un.
a) racionalista
Els illustrats dels pobles solien ser fusterians (Casado, 00:0047).
El fusterianisme, degut a les seues caracterstiques ideolgiques i, en concret, al

racionalisme, quall bsicament entre determinades elits amb un alt o mitj-alt capital
cultural i educatiu per, precisament, per aquests trets del seu discurs, escassament
penetr socialment ms enll.453 De tal manera que, com ens indica, Rafael Castell,
els ma-jors percentatges de nacionalistes valencians (la qual cosa no significa que
siguen la majoria entre aquests) els trobem a la funci pblica i entre empresaris i
quadres mit-jans i dirigents amb un nivell universitari superior (1999: 436).
El racionalisme fusteri lhem dentendre com a sinnim dintellectualisme, s
dir, la creena en la influncia decisiva de les idees filosfiques i poltiques en la transformaci i el canvi social duna societat determinada. Al Pas Valenci, arran de la proposta assagstica de Nosaltres els valencians de 1962, sorgeix la necessitat dinvestigar, danalitzar i dinterpretar una realitat oblidada, socialment inexistent, la valenciana. Sescriur una significativa quantitat dobres que des dinteressos filolgics,
histrics, econmics, sociolgics, politolgics, etc. donaran a conixer a un pblic,
encara minoritari per significatiu, una cosa nova: el Pas Valenci i, tamb, els
Pasos Catalans.
453
Una de les crtiques que es far al paradigma fusteri des del revisionisme daquest a la dcada
dels huitanta ser, precisament, la desatenci als aspectes de la cultura popular dels valencians. En
aquest sentit, per exemple, Agust Colomer, tot aplicant una lgica que podriem anomenar de sentit com,
cons-tata lanormalitat que suposa per qualsevol nacionalisme el menyspreu, sin latac a les tradicions
autctones de la ciutat de Valncia, entre les quals es troben, evidentment, les falles: No s normal que
el nacionalisme faa burla de tradicions autctones que servesquen de referent per a un important continent de valencians. S que seria lgic, per exemple, que determinats costums imposats coercitivament en
el procs despanyolitzaci a qu ens veiem sotmesos foren rebutjats pel nacionalisme. Per no s massa
coherent, ans al contrari, resulta manifestament contraproduent, el menyspreu mostrat en ocasions pel
nacionalisme respecte a manifestacions festives com les falles, devocions religioses com la de sant Vicent
Ferrer o entitats esportives com el Valncia CF (1989: 93-94).
A partir de la llengua comuna Fuster i els fusterians, com tot seguit veurem,
imaginaran una naci, la catalana. Aquesta particular construcci intellectual explicitar un projecte dunitat cultural i fins i tot poltica a partir dunes identitats particulars
preexistents no unitries ni sentides socialment, per la qual cosa ser percebuda com
racional en dos sentits: 1) com un corpus explcit (suposadament) coherent, argumentat i, per tant, racional454 i 2) com no sentimental o dhuc antisentimental.
Aquesta imaginaci nacionalista es percebr com un procs de reconstrucci i
de re-dreament nacional, una aposta per una revalencianitzaci (recatalanitzaci)
enrgica front a linequvocament enrgic espanyolisme del rgim franquista. El particular tipus de racionalisme, volteri i escptic, que tant sajusta a la figura de Fuster,
generar una percepci lleugerament messinica que sha de situar en el context de
manca de llibertats pbliques de lautoritarisme nacionalcatolicista. En qualsevol dels
casos aquest valencianisme illustrat considerar que triomfar socialment en el futur
prxim degut noms a la fora de la seua argumentaci:
creient que el pes duna argumentaci ben fonamentada bastaria per convncer
a tots els que entraren en contacte amb ella. Creient (conscientment o inconscient)
que quan desaparegueren les traves dictatorials es generaria una opini pblica
racional que espentaria als reticents cap al valencianisme (Alcaraz, 1993: 16).455
Des dun punt de mira sociolgic sabem ja ben b que que els actors socials actuen dacord amb els seus criteris, opinions i creences, amb independncia de la
validesa i/o rigor cientfic daquestes. Des de la sociologia del coneixement sha justificat que fins i tot la cincia respon a un discurs ideolgic i que la influncia social
daquesta no es deu exclusivament a la pretesa superioritat epistemolgica de la
cincia envers altres coneixements populars.
Aquesta ingenutat poltica, doncs, del fusterianisme ser tamb una de les causes dels xits socials de la seua reacci: lanticatalanisme. I el blaverisme, precisament no pecar, com veurem tot seguit, dingenutat. El racionalisme i lintellectualisme del paradigma fusteri el far perdre el carrer i, el que ser encara pitjor per als
seus interessos, la iniciativa poltica front a la reacci anticatalanista.
Daquesta manera el fusterianisme es veur desbordat pel populisme i per lantiintellectualisme del blaverisme. I li costar eixir de la perplexitat consegent en percebres minoritzat i estrangeritzat en el seu propi pas, considerat un moviment extremista i allunyat de la realitat social valenciana i de les percepcions majoritries dels
valencians. El regionalisme anticatalanista el percebr com una proposta antivalenciana; la resta de la societat valenciana que no participaria del fusterianisme, el veur
(influt, s clar, pel blaverisme) com una ideologia illuminada i utpica o si ms no
estranya. Al capdavall es limitar a connectar amb una minoria lligada bsicament a
jvens universitaris:
En aparixer (i ser vist) com un tall radical, el fusterianisme fiava totes les possibilitat en una narrativa del tot nova, basada en criteris de caire intellectual (amb la
454
Fuster el que li dna s una concepci ms coherent, de molt ms arrel... sinventa, no, perqu
ja estava, la catalanitat. El que li dna s una racionalitat. Argumenta qu passa en eixe mbit cultural
com (Benlloch, 00:1005).
455
Aquesta percepci continua impregnant una part de la intellectualitat valenciana. Vegem sin
les opinions de Francesc de P. Burguera envers els, escassos, intellectuals que farien costat al blaverisme: tot un comportament ben miserable i mesqu. Tot un insult a la ra i a la intelligncia. I el fet
lamentable s que aquesta tropa ha creat un estat dopini. Quin pot ser el futur dun pas amb un basament intellectual daquest caire? o a aquest personatge trbol, mser i mesqu i un tant covard i
caguerri que es diu Jos Ombuena. Un pobre desgraciat, el major xit intellectual del qual ha estat la
satisfacci malaltissa de veure com els ms slids i prestigiosos representants del mn cultural i intellectual valenci, aquells que han tingut vertadera projecci i respecte exteriors, seran, en un moment determinat, insultats i atacats per tota una muni danalfabets, atiats i avalotats pel mateix Ombuena i pels seus
companys lletraferits pertanyents a la ms lamentable mediocritat i indigncia (1991: 97 i 122).
llengua com a centre) i des duna persepectiva molt terica. Per aix era un discurs molt atractiu per als sectors ms joves i trencadors, per que resultaria estrany per a bona part de la societat valenciana (Archils, 2007: 177).
En aquest sentit i a tall dexemple fins i tot personatges no anticatalanistes del

centre-dreta valenci (i que denunciaren lestratgia anticatalanista de la UCD) com el
membre del Consell del Pas Valenci Jos Aguirre de la Hoz, malgrat considerar
Fuster una persona molt important per a Valncia i per a la conscienciaci del pas,
participar de lopini que les seues propostes ser poc pragmtiques i utpiques:
Joan Fuster ayuda mucho en un movimiento de concienciacin de lo que es Valenciadel Pas Valenciano, lo que es Valencia. El lo que pasa es que luego se
convierte en un elemento polmico, lo cogen unas determinadas fuerzas polticas.
l, con una visin intelectual, poco pragmtica, utpica, pues marca unas
unas guas nuevas para para seguir en Valencia, unas guas polticas, pero son
utpicas. Luego hay que construir la sociedad de cada da [...] creo que fue muy
importante en los aos 60, y que se hizo muy bien en hacerle catedrtico, y que se
hizo muy bien en darle una que Valencia y el pas necesitan personajes de estos, sean del tinte poltico que sean (Aguirre, 00:1754).
Lintellectualisme aix com la derrota popular del carrer far refugiar-se el fusterianisme en lmbit de la cultura, en una mena de resistencialisme cultural (Alberola,
2002: 19). Aix, amb una metfora bastant rellevant, Fuster afirmar, encara durant la
transici poltica per quan ja es percebia que el blaverisme estava guanyat la batalla
de la mobilitzaci popular, que aquesta s la nostra trinxera: la cultura (1981a: 110).
No debades la instituci referencial del fusterianisme ser Acci Cultural del Pas
Valenci (ACPV), que reivindicar un nacionalisme cultural, s dir, que prioritzar els
aspectes ms estrictament culturals de la reivindicaci identitria, com la unitat i la
normalitzaci de la llengua catalana a les comarques valencianes sobre els ms estrictament poltics, com lautogovern i la sobirarania nacionals. Daquesta manera i, com
veurem ms avant, permetia sentir-se ms cmodes als partits estatals desquerra que
podien sentir-se ms identificats amb aquest programa que no, lgicament, amb el
dun nacionalisme poltic.
b) catalanista
Aquest s un altre element, daltra banda fonamental, per a entendre duna manera cabal el fusterianisme. Dir-nos valencians, en definitiva, s la nostra manera de
dir-nos catalans (1962a: 39) ser la clebre i paradigmtica frasse de Nosaltres els
valencians que resumir el catalanisme del pensament nacional de Joan Fuster.
La llengua compartida amb Catalunya i les Illes Balears i la situaci nacional dels
catalans durant els anys de la dictadura, amb una clara oposici interclassista antifranquista, seran els elements que es polititzen en favor dun projecte poltic, ms o menys
a llarg termini, de Pasos Catalans, de naci catalana:
Nosaltres els valencians s, bviament, un llibre nacionalista, exactament dun
nacionalisme que posa en la funci poltica de la llengua no solament la major caracterstica diferenciadora, sin tamb lessncia mxima de la naci (Cuc,
1989: 277). Dues primeres cursives de loriginal.
Per a Fuster i els fusterians,456 en conseqncia, la llengua s la base per al projecte nacional, est just en els fonaments del seu pensament nacional. Per al pensador
de Sueca s catal, per expressar-ho ras i curt, qui parla catal. Ell s un patriota
456
Sense larrel catalana no hi ha nacionalisme valenci possible o nacionalista catalanista,
que s lnica manera que es pot ser vertaderament nacionalista valenci (Burguera, 1991: 10 i 86).
lingstic457 i, en conseqncia, el pancatalanisme, el projecte poltic dels Pasos Catalans esdev el collorari lgic i inevitable del nacionalisme lingstic fusteri (Archils, 2007: 168).
El problema s que els Pasos Catalans com a projecte nacional implicaven un
radical trencament amb la identitat valenciana, que shavia construt al llarg dels segles
XIX i XX com a identitat regional, i la seua narrativa (Archils, 2007: 179). Amb aix
no estem afirmant que el fusterianisme siga el responsable de laparici del blaverisme com un moviment de masses, per aix podrem entendre millor lenfrontament
identi-tari del Pas Valenci com una lluita dialctica en la qual els espais buits que
aban-don el catalanisme els acab per ocupar el regionalisme anticatalanista. Els
ocup i els ninstrumentalitz, com veurem, en una estratgia social i poltica exitosa.
Una altra conseqncia lgica de les premisses daquest nacionalisme idiomtic
s que els ciutadans de les comarques valencianes histricament castellanfones
(valencians no catalans en paraules del pensador suec) passen a esdevenir uns
valencians secundaris o marginals (Fuster, 1962a: 37) i a representar un annex
descassa importncia, prescindible per tant, a ms dun entrebanc als catalano-parlants cap al seu suposat nic futur normal, els Pasos Catalans, el que explicaria,
entre altres causes, lescassssima penetraci del discurs fusteri en aquestes comarques aix com la reacci anticatalanista que percebr, com veurem al captol setz, en
el catalanisme, entre daltres, un atac a la suposada essncia bilinge del pas:
Les zones aragoneses, castellanes i murcianes, inscrites en la seva rbita
per la fitaci medieval, sn com un anex descassa importncia [...] La unitat t
exigncies indefugibles: demana dexcloure o assimilar els elements radicalment
heterogenis que subsisteixen en la seva rea [...] aix entrebanca els valencians
de la zona catalana en la direcci que hauria dsser i s llur nic futur normal: els
Pasos Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur
plenitud com a poble (1962a: 105-109). Darrera cursiva de lautor.
Aquest patriotisme lingstic tindr conseqncies evidents en el projecte que es

deriva dels seus escrits i activitas i en la reacci anticatalanista o, el que s el mateix,
en lenfrontament identitari valenci fins a lactualitat on encara es conserva el caliu
daquella oposici. La llengua ser un smbol fonamental en la disputa identitria. I s
que, per a Fuster, el pas ser anmal pel que fa a la seua situaci nacional. Lnica
cosa real, doncs, ser la llengua prpia, la mateixa llengua que a Catalunya.
Aix mateix Fuster participar del que Miquel Nadal (1989) definir com optimisme onomstic,458 s dir, la conscincia que la catalanitat nominal de la llengua i de
la naci dels valencians condicionar prcticament per ella a soles la conscincia
collectiva dels valencians, un tret que, en definitiva, refora una certa ingenutat social
i poltica del fusterianisme.
457
El projecte poltic fusteri, doncs, naixeria de bases herderianes, s a dir des de la llengua cap
a la naci, per aix mateix dun pessimisme profund al voltant de les capacitats nacionalitries del poble
valenci, a partir de la suposada incapacitat estructural de lexistncia prpia dun nacionalisme valenci
no pancatalanista: Tot aix del catalanisme poltic, a Valncia, al Pas Valenci, ha estat una
conseqncia (i no sempre clara) dun impossible nacionalisme valenci (Fuster, 1982: 37). A ha portat a alguns assagistes discrepants del fusterianisme a considerar que aquest es fonamenta en una visi
negativa respecte al futur de la societat valenciana en tant que ella mateixa: Lafirmaci de la catalanitat nacional dels valencians naix de la visi negativa respecte a les possibilitats reals dun futur global i
digne com a poble (Nadal, 1989: 190).
458
Fuster encara era deutor del que podrem definir com a optimisme onomstic: una fase de la
seua evoluci ideolgica en qu minimitzar la magnitud del problema de la identitat valenciana i el conflicte lligat a la comprensi de la societat valenciana, intuint que noms la resoluci del problema terminolgic de la denominaci de la llengua esclariria el panorama i la comprensi del mateix conflicte (Sanz
i Nadal, 1996: 54).
Daltra banda cal dir que el franquisme, paradoxalment, contribu sense voler-lo a
reforar els lligams entre valencianistes i catalanistes, en patir una situaci semblant
dopressi lingstica i nacional.459
Per al pensament fusteri Catalunya ser un referent poltic per a la societat valenciana, encara que Fuster plantejar superar el catalanisme camboni per tal dabastar un projecte poltic compartit per al conjunt de territoris de llengua catalana, un
projecte poltic ms o menys unitarista. Perqu, precisament, una de les lnies doscillaci permanent al llarg del seu pensament una oscillaci, al capdavall, mai resolta anir des dun extrem (la defensa duns pasos catalans plenament unitaris) fins
un altre (la defensa del que ell anomenava particularisme).
Per a algun analista aquesta oscillaci respon a una lnia devoluci cronolgica
coherent, qesti que dista de ser clara, ats que a parer nostre la tensi entre unitarisme i particularisme es dna, amb matisos, al llarg i ample del seu pensament. Alfons
Cuc apunta, per, alguna afirmaci en la primera de les direccions:
Per em sembla evident que levoluci s palesa entre la rotunditat grantica de
determinats textos dexili i la relativa circumspecci daquestes apellacions a la
restauraci duna conscincia unitria que, en principi, no adoptava una especial
concreci poltica (1994: 264).
En qualsevol dels casos loscillaci ha provocat que el camp hermenutic del

pensament fusteri siga necessriament ampli. Una visi parcial daquest pot fer interpretacions diferenciades dels textos del suec i fins i tot oposades parcialment. Si no
tenim en compte el conjunt de lobra fusteriana pot resultar versemblant tant la interpretaci ms jacobina el pancatalanisme ms unitari seria lnic veritablement
coherent i totes les altres ms particularistes versions edulcorades, fraudulentes en
definitiva, daquest pensament com interpretacions ms particularistes que
acusarien les aplicacions ms jacobines de malinterpretar Fuster i fer servir noms el
que seria el seu pensament de joventut.
Per ltim, cal dir que aquest tret del paradigma, el catalanisme, ser utilitzat durant la transici per deslegitimar i estrangeritzar tota una proposta de recuperaci
lingstica, cultural i nacional dels valencians, en un procs que denominarem paradoxa de lautoctonia. Igualment que a Espanya hi hagut histricament ms antiillustraci que illustrats als qui combatre, a la Valncia preautonmica i posteriorment, els
anticatalanistes eren ms nombrosos i han necessitat ms la referncia dels Pasos
Catalans que els veritables defensors dun projecte poltic, sovint trbol, pancatal.460
c) progressista (i modernitzador)
Difcilment podrem entendre el paradigma fusteri sense tenir en compte els factors estructurals, econmics, poltics i culturals del franquisme en el Pas Valenci i,
459
Les desgraciades experincies de sucursalisme i desconnexi porten als diversos grups de

tota lrea cultural catalana a una profunditzaci cientfica que comporta, alhora, unes comunes perspectives poltiques (Garca, 1981).
460
El pancatalanisme no naixer en absolut amb Fuster. De fet, Arnau Gonzlez, situar el naixement daquest a la dcada dels trenta del segle passat fonamentat en territorialitat, llengua i histria comunes tot i que amb una quasi inexistent cosncincia de comunitat nacional (2006: 14). Durant aquest
perode, per, no es pot afirmar que el pancatalanisme constitus un moviment poltic o cultural en tota
regla, sin ms aviat una extensi o objectiu ltim dels diversos nacionalismes existents als territoris dels
Pasos Catalans. Des daquesta posici secundria i utpica, el pancatalanisme prendr un paper molt
ms actiu en els anys de la II Repblica espanyola (355). Tant Fuster com el PSAN, per tant, no farien
sin reprendre el pancatalanisme daquest perode (360). Tanmateix amb Fuster el pancatalanisme pren
una revifada que no havia tingut anteriorment. A efectes de la nostra recerca ens interessa destacar, com
ja hem vist, que el pancatalanisme gener reaccions importants al Pas Valenci fins a lextrem de frenar
laven dels moviments nacionalistes (356).
particularment, els origes i levoluci ideolgica i destructura social dels moviments

antifranquistes valencians i, en especial, del valencianista.
De tal manera que lautoritarisme dret i luniformisme lingstico-nacional del rgim provocar que ben prompte les dues grans tradicions democrtiques antifranquistes, la valencianista i lestatatalista, acabaren sintonitzant si ms no provisionalment en la seua lluita contra la dictadura.
Encara que sembla exagerat qualificar-lo dinsoluble vinculaci,461 ja que posteriorment es demostraria que ambdues tradicions resultarien solubles, s que s certa la
relaci estreta dambds particularment a les acaballes del franquisme i a les primeries de la transici democrtica, que portar a assumir, almenys epidrmicament i a
nivell de smbols, un determinat valencianisme en els corrents tradicionalment
jacobins de lesquerra espanyola:
El valencianismo poltico renacer durante la dictadura franquista, producindose
una insoluble vinculacin entre los luchadores por la recuperacin nacional y los
luchadores por la recuperacin democrtica. Si no todo los demcratas son valencianistas y cada vez lo sern ms, todos los valencianistas sern demcratas (Alcaraz, 1985: 88).462
El progressisme del paradigma fusteri, doncs, s pot entendre com laliana de

dos maneres de fer antifranquisme: duna banda el neovalencianisme, com a oposici
lingstica i nacional al monolingisme idimatic i el nacionalisme espanyol autoritari
del rgim i de laltra lesquerranisme, com a oposici sindical i poltica a les estructures
autoritries i conservadores, a lantipluralisme definitori del rgim franquista. El naixement, per exemple, de Comissions Obreres als locals de LRP, trencant amb lorganitzaci provincial al seu si, i la incorporaci dintellectuals valencianistes en el PCE
(Ernest Garcia, Doro Balaguer, Gustau Muoz, etc.) sn smptomes daquesta aliana.
Aquesta aliana no sha trencat encara del tot, per s que sha resituat dcades
desprs, ja que s b el valencianisme encara s fonamentalment progressista, el
progressisme al Pas Valenci ja no s necessriament valencianista, per molt que
encara conserve un cert regust, onomstic o daltres tipus, fusteri. En qualsevol dels
casos aquesta aliana distar de provocar una convergncia soldada de tots dos
corrents.463 Rafael Castell ho explicitar duna manera inequvoca en fer servir els
conceptes dasimetria i dhuc dinsolidaritat de lesquerra valenciana, nacional
espanyola, envers el valencianisme:
encara que el nacionalisme valenci s bsicament desquerres, lesquerra valenciana no s polticament valencianista. Aix ens donaria ra de per qu, durant
la transici, el nacionalisme valenci ha estat solidari amb lesquerra valenciana,
461
En aquest sentit coincidim ms amb Vicent Soler que parla dempeltament de lesquerra de
valencianisme: Eixa s la gran diferncia entre la darrera experincia democrtica que vivim els valencians als anys 30, respecte de la que viurem en els anys finals dels 70, principis dels 80. I s que el mn
democrtic sempelta de valencianitat [...] una part dels partits de lespectre poltic sempelta de valencianitat, mentre una altra part importantssima del Pas s com si portara impermeable. s dir, no hi ha
manera de que assumisca, que es mulle de valencianitat o de valencianisme en la seu apropia acci
poltica, que s la dreta (00:0950).
462
Qesti en la qu tamb coincidiran Teresa Carnero i Jordi Palafox: Una acceptaci [la reivindicaci de lEstatut] que de fet provocar una curiosa confusi: a partir daleshores els valencianistes
seran tots aquells que lluiten per la democrcia i contra el franquisme (1990: 79).
463
En aquest sentit, alguns dels protagonistes de la transici democrtica, encara que foren de segona filera com Rafael Blasco, matisaran laliana esquerra-valencianisme. Blasco defensa que les forces
desquerra dobedincia espanyola romandran en bona mesura amb la seua ideologia i praxis centralistes
i jacobines i que, per tant, no assumiran el paradigma fusteri: Jo pense que no exactament estaven
inspirades en els principis fusterians, perqu les plataformes... era molt difcil que un partit com el PS
tinguera... amb eixes concepcions tan jacobines i centralistes com tinguera... un pensament de lo que
eren les posicions poltiques de Fuster (Blasco, 00:0500).
les relacions han estat asimtriques i lesquerra valenciana no ha estat solidria

amb el nacionalisme valenci (1999: 437).
El nacionalisme valenci, en conseqncia, sautoubicar en el camp poltic de

lesquerra per lesquerra espanyola al Pas Valenci no sautoubicar en el camp
nacional valenci. De tal manera que, a diferncia de Catalunya, on les posicions
contrries al nacionalisme espanyol sn tranversals, al pas els qui Castell anomena
Hreticus sn ms a lesquerra que qualssevol dels altres grups tant a Catalunya
com al Pas Valenci [...] no s que lespanyolisme valenci siga ms de dretes que
lespanyolisme catal, sin que els Hreticus valencians sn ms a lesquerra que els
catalans (1999: 437).
En qualssevol dels casos laposta estratgica del nacionalisme valenci fou lesquerra i laliana poltica amb lesquerra espanyolista. Per a Fuster no hi havia res a fer
nacionalment amb la burgesia valenciana. A partir dac sentendr millor el ja clebre
aforisme del fusterianisme poltic: El Pas Valenci ser desquerres o no ser.
Aquesta oraci implicava que o b els grups socials emergents a les acaballes del
franquisme construen un model nacional valenci (pancatal) alternatiu al nacional
espanyol hemegmic fins aleshores o aquest restaria definitivament hegemnic.
s en aquesta oposici a la burgesia valenciana, on el fusterianisme, tot tirant
m del pensament gramsci, es topar amb la necessitat daliana amb lesquerra
nacional espanyola del Pas Valenci, la qual cosa tindr com a conseqncia la identificaci hegemnica del valencianisme amb el camp de lesquerra poltica, 464 fet que
implicar, entre altres causes, lallunyament durant la transici tot exceptuant alguns
casos notoris del liberalisme i del conservadurisme democrtics envers el valencianisme poltic i, a ms, que aquests majoritriament no mostraren ni mostren una major
sintonia amb les reivindicacions del nacionalisme valenci.
Aquesta aliana valencianisme-progressisme, molt til estrtegicament durant el
franquisme, significaria, per, un llast per al nacionalisme valenci durant la transici i
la consolidaci democrtiques, ja que sovint lha impedit una independncia poltica i
estratgica al moviment fusteri respecte lesquerra espanyola o, el que s el mateix,
ha subordinat les demandes nacionalistes als interessos i estratgies dels partits progressistes dobedincia espanyola i del PSOE en particular:
en els temps democrtics el progressisme nacionalista passava per resituar les
seues anlisis i centrar-les en les necessitats reals dels valencians per tal de, des
delles, reagrupar forces en torn al projecte nacional. El problema de fons s que la
societat valenciana havia canviat (noms cal pensar en la crisi econmica de la
dcada de 1970) i el valencianisme no (Alcaraz, 1993: 19-20).
Si, com hem vist, lanticatalanisme durant els darrers trenta anys ha sigut la
principal arma per a combatre lesquerra (Viadel, 2006: 14) de la dreta local ser precisament perqu lesquerra (si ms no una part significativa) assumir parcialment465 i
a contrapl el discurs fusteri i no estar en absolut preparat per a la reacci anticatalanista.466 Al cap i a la fi el fusterianisme havia optat no sols per fer de lesquerra lins464
es va identificar... tot el moviment valencianista (dunitat de la llengua i fusteri) es va identificar sociolgicament amb lesquerra, si eres daix vol dir que eres desquerra, si portes la quatribarrada
eres desquerra, anava molt lligat (Mayor, 00:1834).
465
Les dues concepcions van coincidir en els primers anys per lantifranquisme, per desprs era
previsible que es trencara lacord fundacional. Els esquerranistes acceptaven racionalment el nacionalisme, per no tenien la mateixa sensibilitat emocional que els altres sobre la qesti nacional (Sanz i
Nadal, 1996: 218-219).
466
De fet, tant en el PSPV-PSOE com en el PCE-PCPV el fusterianisme acabar per ser una lnia
de fractura interna i en ambds casos amb resultats negatius per als corrents valencianistes. En els socialistes, Joan Lerma acabar per marginar el sector encapalat per Alfons Cuc i en els comunistes el
sector nacionalista encapalat per Ernest Garcia, que havia sigut secretari general, acabar per abandonar el partit.
trument de redreament nacional sin explcitament per bandejar polticament a les

classes dirigents. La reacci a la contra daquestes, en conseqncia, era perfectament esperable.
***
Sovint sha repetit des de posicionaments valencianistes que el pensament de
Joan Fuster era modernitzador i que fins i tot suposava la modernitat per al Pas Valenci. Tanmateix, no acostuma a tenir-se en compte dues qestions importants al
respecte: la primera que el projecte fusteri no era lnic modernitzador per al pas, ja
que la modernitzaci espanyola que reivindicava el liberalisme i els partits desquerra
espanyols tamb englobaven la societat valenciana (volguera o no el fusterianisme, ho
tinguera en compte o no); i la segona que no sespecifica en quin sentit era modernitzador i qu diferenciava la seua proposta modernitzadora de les altres.
La idea de Fuster, doncs, com un modernitzador del pas es repetir constantment. Per exemple, per al del Catedrtic dEstructura Econmica de la Universitat de
Valncia Vicent Soler semblaria que la modernitat seria, sobretot, una modernitat cultural i literria, una superaci de la Renaixena:
Fuster s s la persona que dota de modernitat i dota de coherncia en molts dels
plantejaments que es fan de manera parcial, de manera intutiva, ja prenyat amb
una miqueta de idees vingudes daltres mns [...] injecta en el mn del Pas idees
de modernitat. La gran revoluci de Fuster s la modernitat dels seus plantejaments, la modernitat de les seues idees... aix s el que realment fa mal en la burgesia collaboracionista des rgim, i s el que la irrita... la modernitat... no s un
joc, no sn flors i violes, no sn ja les poesies dels diumenges per la vesprada dels
poetes despardenya o de guant com en la Renaixena... s una altra cosa, s
modernitat (00:0558).
Alguns autors han afirmat que els plantejaments fusterians requerien dibuixar
un Pas Valenci agrari, premodern, anmal. Noms aix tenia sentit la seua proposta
modernitzadora que Fuster presentava de manera plenament conscient com un tall,
com un tomb decissiu i irrenunciable (Archils, 2007: 176). Si s aix, aleshores all
espanyol i (regional) valenci era premodern i all catal era modern. Aquesta interpretaci, dualista i fins i tot maniquea, sovint sha repetit en el fusterianisme duna
manera molt poc autocrtica. I quina resposta havia de donar-sen a la identitat regional
existent? Lenfrontament (i dhuc la burla) fou lelecci escollida,467 la qual cosa tindr
conseqncies poltiques innegables durant la transici democrtica i la institucionalitzaci de lautogovern.
Tanmateix, pel que hem vist al subcaptol 9.1, la cosa no s tan senzilla, ja que a
la dcada dels seixanta (data de publicaci, recordem-ho, del paradigmtic Nosaltres
els valencians) la modernitzaci a Espanya i al Pas Valenci si ms no ja sestava
produint. I era una modernitzaci, bviament, que anava acompanyada duna nova
embranzida de nacionalitzaci espanyola amb el castell com a llengua de comunicaci de masses. En aquest sentit, tamb es podria interpretar el neovalencianisme
fusteri com una reacci contra aquesta modernitzaci espanyolista que atacava les
possibilitats del catal com a llengua dalta cultura ms enll de la literatura i que
atemptava, com dcades desprs sha comprovat, contra la proposta didentitat
467
Per si la modernitat eren els Pasos Catalans, qu fer amb la identitat regional? Burlar-sen,
s clar. La qual cosa havia de provocar les ires dels conspius representants oficials de la valenciania
per que tamb havia dhipotecar el futur del projecte nacional fusteri. Perqu naturalment no tots els
valencians que no van poder seguir les propostes fusterianes eren catedrtics falangistes o poetes
ofesos (Archils, 2007: 173).
valenciana imaginada per Fuster. No hi haur, doncs, tamb, al discurs nacionalista

valenci un lament per la prdua duna comunitat histrica?468
Daltra banda, no pel fet que en el pensament de Joan Fuster valencianisme i
modernitat necessriament anaren de la m, la recepci daquest discurs havia dassumir aquest en el seu conjunt. En no pocs casos, com ja hem vist, sacceptava epidrmicament els continguts nacionals (el PSPV-PSOE, en aquest sentit, elimin les
estructures provincials469 i pass a tenir un Consell Nacional. Tanmateix, aquesta retrica no era incompatible amb un nacionalisme espanyol prcticament intacte i amb una
proposta modernitzadora):
s significatiu, per, i per paradoxal que puga semblar, apuntar que bona part
daquests sectors acabarien per adoptar la dimensi modernitzadora del projecte,
per no la nacional (sovint adoptada noms a nivell retric) la qual cosa seria un
dels trets posteriors que ms ha caracteritzat lherncia del fusterianisme en el
mn de la poltica valenciana (Archils, 2007: 172-173).
Aix la modernitat que proposava el paradigma fusteri fou una arma de doble
tall, que trencaria darrel els defensors daquest nou valencianisme amb els identificats
amb la identitat regional que eren, no cal ni recordar-ho, una amplssima majoria.
d) antiregionalista i antiprovincialista
Com a quart element del paradigma fusteri hem de destacar lantiregionalisme i,
tamb, lantiprovincialisme. Aquest tret es concret en un combat frontal contra la identitat regional valenciana que, com hem vist, shavia conformat durant les acaballes del
segle XIX i les dues primeres dcades del segle XX i que aconsegu esdevenir la identitat collectiva hegemnica si ms no del hinterland de la ciutat de Valncia, la qual
cosa podria indicar-nos si ms no parcialment les difcils relacions que tingu el fusterianisme amb la capital del pas470 i loblit de Valncia, el que ajudaria a entendre una
certa desafecci del neovalencianisme envers la capital del pas.471
En definitiva, el fusterianisme fou no tant una nova fase daquell regionalisme472
(com havien fet altres nacionalismes peninsulars i europeus) sin una narrativa que
468
Per, malgrat laposta decidida per la modernitzaci del Pas Valenci (a travs de ladopci
duna proposta nacional catalanista) la postura de Fuster es produa en detectar els efectes que la modernitzaci realment existent estava tenint sobre la identitat valenciana. Fuster vol i es dol, curiosament, de la
mateixa modernitat. Mostrava ah el manteniment dalgunes herncies del passat al lamentar la destrucci
de la comunitat? (Archils, 2007: 177).
469
En el congrs de 2008 del PSPV-PSOE, que tri Jorge Alarte com a secretari general, aquest
partit recuper lestructura provincial. En la ponncia poltica figurava tamb, entre daltres, la proposta de
canvi de nom a PSCV: Partit Socialista de la Comunitat Valenciana.
470
Les formulacions del nacionalisme valenci heterodoxes del fusterianisme de meitat de la dcada dels huitanta del segle passat critiquen aquesta desatenci i/o menyspreu envers la ciutat de Valncia i
les formulacions de la cultura popular del cap i casal (les falles paradigmticament). Miquel Nadal plantej
en el llavors revisionista llibre Document 88 loblit que pat la ciutat de Valncia en el pensament fusteri,
un oblit difcilment justificable si tenim en compte la importncia de la capital en relaci al pas a nivell
demogrfic, econmic, poltic i cultural: Loblit que es fa del cas de Valncia, ideolgic i cientfic, present
encara en alguns dels hereus de Fuster discrepants o en contra (i que continua exercint un paper
distorsionador de la realitat a hores dara) sha de constrastar amb la s existent considerable, constatable
i saludable ceflia del pas (una ceflia curiosa, per) (1989: 162).
471
Loblit de Valncia en el paradigma fusteri condugu a la folkloritzaci dels elements identificadors i diferenciadors de limaginari de la ciutat (i, per tant, tamb de bona part del Pas Valenci), duna
ciutat que soposava majoritriament i, en alguns casos, amb una certa radicalitat, al projecte nacional
pancatalanista, precisament tirant m dels elements ms propis envers Catalunya, elements que seran
marginats de les anlisis fusterianes: El fusterianisme, per tal de negar Valncia, consider com a folklrics fenmens ben coneguts i estesos com a elements de diferenciaci societaris que podien haver perms un contacte ms ser amb la memria histrica de la ciutat de Valncia (Nadal, 1989: 166).
472
Tot i que no s lobjectiu daquesta recerca, el fusterianisme tamb trencar amb la tradici del
valencianisme anterior a la Guerra Civil ja que el valencianisme poltic va nixer des de dins i no des de
cerc conscientment la ruptura amb aquest, s dir, un antiregionalisme valenci, la

qual cosa probablement est a la base del fracs social i poltic del projecte fusteri:
Per a que els valencians no entraren en un procs irreversible de dissoluci
com a comunitat calia una proposta que es basara en la defensa de la llengua (entesa com a base exclusiva de la naci) i en un projecte el ms oposat possible al
del agressiu nacionalisme espanyol. Com que la identitat regional havia estat un
subproducte daquesta identitat espanyola tamb resultava objecte datac, de superaci, caldria dir. La paradoxa de tot plegat s que Fuster en posicionar-se contra la identitat regional estava segant lherba sota els seus peus. [...] s en aquest
xit tan poders de la identitat regional on cal xifrar lexplicaci al pas barrat a una
narrativa alternativa de la identitat valenciana, percebuda com a estranya i/o innecessria (Archils, 2007: 177 i 183).
No s aquesta investigaci el lloc on interpretar si el fusterianisme fu b o

malament en enfrontar-se a una identitat regional consolidada. Aquesta fou construda i instrumentalitzada per les classes dirigents i histricament, com tamb hem
vist, an associada al nacionalisme espanyol. Durant el franquisme tamb ho fou, de
tal manera que el fusterianisme identific antifranquisme amb antiregionalisme. Nosaltres ac simplement volem apuntar que el fracs del projecte emergent i alternatiu
fusteri t molt a veure amb lenfrontament obert amb la manera amb qu bona part
dels valencians es percebien com a tals i que el blaverisme, com tot seguit veurem,
aprofitar aquesta oposici frontal, fins i tot denigratria, a la identitat regional per
presentar-se com els valencians autntics (els qui no sols no trencaven amb aquesta
sin, contrriament, es mostraven els defensors veritables).
Aquesta nova narraci fusteriana duna banda interpretar la identitat valenciana
com la histria dun fracs473 i, duna altra, senfrontar amb la construcci identitria
regional que hem vist al subcaptol 8.1 i, en conseqncia i com hem vist, el blaverisme aprofitar aquest enfrontament amb la identitat regional per reivindicar-la i instrumentalitzar-la, de tal manera que el regionalisme anticatalanista a partir de la transici
democrtica far servir aquesta en la reproducci del seu discurs per presentar-se
com els valencians autntics o de tota la vida i alhora negar aquesta condici als
catalanistes, ms encara tenint en compte que la identitat regional ha sigut un xit
social rotund i la fusteriana ha quedat restringida bsicament a determinades elits
culturals i poltiques, socialment minoritries.474
No s cert, com sovint sha manifestat, que el fusterianisme suposara exclusivament una agra i contundent ruptura amb els esquemes del regionalisme autcton
dencuny franquista (Viadel, 2006: 11) sin que aquest tamb fou una ruptura ms
que contundent en ms dun aspecte amb el regionalisme cultural de la Renaixena o,
el que ve a ser el mateix, amb la identitat regional valenciana mpliament assumida i
acceptada per la majoria dels valencians del hinterland de la ciutat de Valncia des de
primeries del segle XX.
fora ni contra la identitat regional i encara contra el regionalisme (Archils, 2007a: 155). Aquest extrem
s tamb confirmat pel politicleg Anselm Bodoque: s un nacionalisme que tindr com a referent intellectual bsic lobra de Joan Fuster i trenca radicalment amb la tradici del nacionalisme valenci i del
valencianisme anterior a la guerra civil espanyola i, sobretot, amb el valencianisme de la postguerra
considerat per Fuster com improductiu (Bodoque, 2000: 15).
473
s a la tradici derivada del nacionalisme valenci on hem de buscar laparici duna narraci,
duna autoimatge del present i el passat dels valencians, on trobarem una interpretaci de la identitat
valenciana com a fracs. Aquesta tradici (que ha fet lesfor ms intens mai elaborat per reconsiderar la
societat i la cultura valencianes) ha fet de la fustraci duna alternativa nacional prpia la clau de volta de
la interpretaci del passat valenci (Archils, 2007a: 143).
474
Pel que fa a la fabricaci (i interioritzaci) dexperincies identitries, la identitat regional valenciana (transformant-se al llarg dels anys) ha estat un xit rotund, mentre que lalternativa proposada pel
valencianisme poltic i el nou nacionalisme ha arrelat en sectors i mbits dactuaci social ms reduts de
la societat valenciana (Archils, 2007a: 145).
Els mites, entre daltres, del Levante feliz i del bilingisme transhistric dels valencians, en qualsevol dels casos, no sn una construcci franquista ni propietat
exclusiva de la dreta social al Pas Valenci.475 Una altra cosa s que el rgim
franquista instrumentalitzar aquest i altres estereotips perqu quadraven perfectament amb les tesis unitaristes que toleraven aquell regionalismo bien entendido, la
qual cosa justificaria que el neovalencianisme, obertament antifranquista, tamb
esdevinguera antiregionalista en identificar regionalisme i franquisme.
Duna banda aquest neovalencianisme476 fusteri aconseguir excedir lmbit de
la seua ideologia del hindertland del cap i casal, qesti que els valencianismes anteriors no havien assolit amb xit. Aix mateix present una proposta cohesionadora i
unificadora de la societat valenciana per tal de superar conflictes localistes i especialment lenfrontament entre Alacant i la ciutat de Valncia (enfrontament que alguns
tractaran durant el franquisme de buscar-li una soluci disgregadora de la unitat
territorial valenciana, mitjanant linvent del Sureste espanyol. Com a instigador destacat daquest projecte trobarem Vicente Ramos,A1 daltra banda promotor protagonista
de lanticatalanisme durant la transici, en un altre exemple de convenincia entre
lanticatalanisme i lunitarisme nacional espanyol.477
El fusteri, per tant, ser un contramodel al de lagrarisme i el provincialismeregionalisme de la burgesia valenciana, un model per superar els motles amb qu la
classe dominant valenciana hegemonitzava la societat valenciana. El fusterianisme, en
tant que proposta antiregionalista i antiprovincialista, tamb tindr un caire iconoclasta
cap a les tradicions valencianes, algunes delles hbilment guanyades pel franquisme.
e) indefinici poltica i partidista
En cinqu lloc hem desmentar la indefinici partidista i dhuc poltica del paradigma fusteri, que encara hui s observable en bona part del moviment i personalitats
autodenominades fusterians. Aquest tret es refereix, duna banda, a una aposta per un
nacionalisme cultural de base lingstica que no necessriament havia de concretar-se
en un nacionalisme poltic ni en forces poltiques prpies i, duna altra, a la manca dun
projecte poltic concret.
Duna banda, per tant, ens trobem que, com a conseqncia duna barreja de
factors com 1) la prpia vaguetat del pensament poltic fusteri; 2) els fracassos electorals de les forces poltiques valencianistes durant la transici democrtica aix com 3)
lentrisme en forces dobedincia espanyola (PSPV-PSOE i PCE-PCPV), fu que bona
part de la militncia fusteriana es refugiara en lactivisme cultural o lingstic, i
adopts una posici distant de la poltica (Bodoque, 2000: 15).
En aquest sentit s simptomtica lasseveraci del mateix Fuster, durant el perode de Cipri Cscar al front de la Conselleria dEducaci i Cultura, en manifestar
475
No podem ms que coincidir parcialment, per tant, amb lafirmaci que aquestes imatges dels
valencians continuen estant ben vigents en el nucli central de la ideologia de la dreta valenciana en relaci amb la prpia imatge del pas (Viadel, 2006: 11) perqu tamb formen part de lunivers duna part
significativa de lesquerra espanyolista del Pas Valenci, perqu aquest univers s ms transversal i
mpliament assumit del que sovint es reconeix.
476
Tot i que s un aspecte marginal per a la nostra recerca Sanz i Nadal incideixen en la voluntat
rupturista de Fuster respecte la tradici valencianista, en un neovalencianisme (expressi del propi Fuster): El projecte de Fuster destinat a la renovaci del valencianisme i al trencament amb la tradici i els
grups que mantenien la legitimitat i la bandera del valencianisme [...] la seua paternitat s absoluta i
premeditada (1996: 47).
477
El suretista Vicente Ramos proposar a finals del 1977 la secessi de la comarca de la Vega
Baixa de la resta del Pas Valenci, tot i que assumir la presidncia, lany 1982, dUV. Per tal de resseguir el conflicte dAlacant envers la ciutat de Valncia i el pas en general cal veure el ja clssic de Jose
Vicente Mateo, Alacant a part, o larticle de Manuel Alcaraz i Joan Fuster Valencianisme cultural i poltic a
Alacant. Tamb t aspectes interessants Alacant contra Valncia dEmili Rodrguez-Bernabeu.
preferir una lnia escolar en valenci que tots els partits poltics nacionalistes que no
alaven un gat pel rabo. Ser una de les apories ms evidents: la dun nacionalisme
que, com qualsevol altre, busca la sobirania nacional del grup social amb el qual
sidentifica i, alhora, deixa aqueix procs en mans dinstruments poltics foranis i
contraris en darrera instncia a aquesta reivindicaci en tant que partceps dun
projecte poltic nacionalista espanyol.
Una aporia no lnica del pensament fusteri encara ms intensa en haver
estat un crtic ferotge, com acabem de veure, tant del regionalisme valenci (com del
regionalisme catal). Fuster tindr un rebuig molt fort antiregionalista el que significar,
tot siga dit de passada, un rebuig a gran part del valencianisme i, last but not least, del
catalanisme. Aquesta contradicci, doncs, encara s ms fragrant si considerem les
crtiques a la burgesia valenciana, que fonamentar la premissa econmica en lagrarisme i la premissa poltica en el provincialisme-regionalisme. Si, per culpa daquesta
burgesia, el valenci ser un pas sense poltica, cal afegir que amb el fusterianisme
continuar sent un pas sense (una) poltica (prpia):
Per Fuster no mai pren la decisi desprs de passar a la tctica concreta o baixar al terreny de fer la poltica, de construir el moviment que ell dalguna manera
est dient com fer, no mai va voler actuar de Castelao478 (Mayor, 00:0158).
Malgrat voler allunyar-se de la tradici regionalista valenciana, el fusterianisme

paradoxalment exercir polticament uns posicionaments en certa mesura llorentinistes
(lobra de Fuster i el fusterianisme van acabar caient en una mena de llorentinisme
poltic. Bodoque, 2000: 15), allrgics a traspassar la frontera de la poltica partidista i
cmodes sota les reivindicacions lingstiques i culturals, amb la qual cosa el fusterianisme acab per tenir al PSPV-PSOE com a interllocutor bsic daquestes reivindicacions.
I, duna altra banda, ni Fuster ni el fusterianisme majoritriament no acabaren de
perfilar ntidament el seu projecte poltic. Respecte a Espanya, lobjectiu era la independncia o la sobirania nacional o, contrriament, una aposta per un federalisme o
descentralitzaci mplia de lestat espanyol? Pel que fa als Pasos Catalans, proposava una unitat poltica centralitzada, autnoma o federal? Amb sobirania nacional
per al poble valenci o per al conjunt dels territoris de llengua catalana? Valncia sota la integraci de Catalunya o el Pas Valenci com a poble singular?479 A ms a ms,
els Pasos Catalans eren fonamentalment un projecte cultural o un projecte polticoinstitucional? O totes dues coses alhora?
Aquestes indefinicions, indeterminacions i fins i tot contradicions far concentrarse a bona part si ms no dels fusterians en la batalla simblico-identitria,480 amb la
qual cosa dialcticament, com veurem tot seguit, el blaverisme aprofitar aquests
punts febles per presentar el nacionalisme valenci i els smbols que proposava com
una formulaci fornia a la nostra tradici i aliena als interessos del poble valenci. Al
capdavall, polticament, el fusterianisme ser dbil:
La indefinici sobre la naci dels valencians i aquesta mena dapatia per lacci
poltica estan a la base de qu el nacionalisme valenci haja sigut polticament
478
Alfonso Daniel Manuel Rodrguez Castelao (Rianxo. A Corunya, 1886-Buenos Aires, 1950):
metge, escriptor, pintor i dibuixant. s considerat com un dels pares del nacionalisme gallec i, a diferncia
de Fuster, exerc de representant poltic. De fet, en 1931 fou diputat galleguista independent a les Corts
Constituents de la Segona Repblica i va participar activament en la constituci del Partit Galleguista.
479
Els valencians tenim la nostra personalitat regional privativa, dins el conjunt catal (Fuster,
1962a: 38).
480
Pel moment poltic en qu sorgeix el valencianisme heretar en el moment de la transici una

forta indeterminaci en els seus desitjos i objectius poltics que facilitar el refugi en els smbols (Alcaraz,
1993: 21).
dbil, el vot nacionalista estiga distribut transversalment i la influncia social del

valencianisme haja sigut superior a la importncia poltica (Bodoque, 2000: 15).
De tal manera que el que podrem anomenar fusterianisme poltic o valencianisme poltic dencuny fusteri (PSPV, UDPV, PSAN, PNPV, AEPV, UPV, PVN, BLOC,
ERPV i alguns altres grupuscles menors) sha vist atrapat per aquestes indeterminacions i per la contradicci entre el pragmatisme poltic,481 que recomanaria una adequaci cap a la centralitat poltica valenciana (amb tot all que implicava, tamb
simbolgicament, a partir, com hem vist, de la institucionalitzaci de la Generalitat), i la
perti-nena a una tradici poltica, la fusteriana, socialment marginal desprs de la
transici democrtica.482
De fet, ha sigut una constant des dels partits dmbit estatal reclamar el Fuster
ms intellectual o cultural i rebutjar-ne (sovint duna manera amable) el ms poltic,
ja que es considera que el fusterianisme polticament en bona mesura hauria significat
un gran fracs degut a lenfrontament obert amb la identitat valenciana regional i, en
general, a no haver tingut capacitat dadaptar-se a la realitat social i cultural valenciana
de letapa autonmica.483
f) essencialista
Un altre aspecte, per, que Alcaraz no considera al nostre parer duna manera
adient en la seua anlisi del paradigma fusteri s si ms no un cert essencialisme del
pensament nacional de Joan Fuster i, en particular, en el fusterianisme. Al cap i a la fi
les seues sn unes reflexions al voltant del ser dels valencians. La formaci inicial de
Fuster (la generaci del 98 castell, la influncia del pensament de Ferrater i VicensVives, etc.) influir decisivament en aquesta visi essencialista, ja que Fuster aprenia
un model de naci que feia de la llengua la premissa bsica, i que traspuava una certa
deriva cap a lessencialisme (Archils, 2007: 166).
A parer de Fuster els valencians serem un poble amb poca substncia, poca
cosa. Ser la llengua, lnica cosa real, la que permetr els valencians continuar
sent-ho. En companyia dels catalans, s clar. Ell, com hem vist, ser un nacionalista
cultural de base lingstica. En conseqncia el pensament de Fuster no ser ortodox
respecte al passat no s la histria la que ens far catalans, ans al contrari, la
pertinena a lestat espanyol ha separat els diferents pasos de llengua catalana,
sin respecte del present. En resum, per a ell, ser catal qui parla catal i no tant qui
viu en un territori catalano-parlant de la Corona dArag.
Aquest essencialisme ha tingut una continuaci evident, en especial en bona
part de lanomenat nacionalisme cultural del Pas Valenci per al qual hi hagut una
481
Antonio Ario i Ramn Llopis consideren que aquest pragmatisme ha estat constant una vegada sha assumit que el regionalisme anticatalanista ha aconseguit lhegemonia social: En los ltimos
aos esta ambigedad calculada se ha repetido con frecuencia en la poltica y cultura valencianas. Se
trata de un ardid o treta para no provocar al anticatalanismo, manteniendo los principios; para no claudicar, renunciando (1993: 12).
482
A aquest respecte al Congrs constituient del BLOC per, sabadonaren els Pasos Catalans
com a marc de referncia nacional i es defin el Pas Valenci com una naci, sense negar en absolut els
lligams culturals i lingstics amb Catalunya, les Illes Balears i altres territoris, la qual cosa representava si
ms una certa ruptura amb la narrativa identitria fusteriana. Sense voler considerar-ho com a causa
nica, s significatiu que a partir daquest moment es produisquen els millors resultats electorals del
nacionalisme valenci en la histria: tot i no aconseguir representaci parlamentria per la barrera autonmica del 5%, en les autonmiques de 1999 sassolir el 46% i en les de 2003 el 48% del total dels
sufragis, superant en ambds casos la barrera dels 100.000 electors.
483
Al respecte Rafael Blasco, lnic conseller en perodes de govern del PSPV-PSOE i del PP interpreta el Fuster poltic de la manera segent: La transposici que moltes vegades algunes formacions
poltiques o alguns poltics han fet deixa consistncia intellectual de Fuster al mn poltic crec que t poc
a veure, perqu Fuster encert poques... poques coses en el terreny poltic (Blasco, 00:0653).
mena didentitat valenciana (catalana) primordial i ms o menys inalterable des del

segle XIII.484 Per exemple, Eliseu Climent, editor, secretari general dACPV i activista
cvic de primera importncia des de 1978 fins a lactualitat, ens proporciona una mostra de nacionalisme pancatalanista aprioristic i ortodox en el seu pensament poltic.
Seria el rei Jaume I el conqueridor qui resulta acusat, gaireb vuit centries ms tard,
de fragmentar una suposada unitat nacional de caire prcticament transhistrica:
Nosaltres som una naci que el rei Jaume I va voler, o no va tenir ms remei que
fragmentar amb expressions poltiques prpies a Valncia i a Mallorca (1997: 9).
Aix mateix Fuster no ser percebut com un element nacionalitzador sin renacionalitzador, com si la naci catalana existira des de lEdat Mitjana. Com a mostra
extraguem una cita dun document dEndavant (organitzaci dextrema esquerra i pancatalanista radical) que palesa aquesta visi de nacionalisme transhistric:
En aquest sentit de creaci duna entitat nacional i pressa de conscincia, destaquen les obres den Joan Fuster qui divulg el projecte re-nacionalitzador dels
Pasos Catalans com a resposta del genocidi cultural existent (2004: 2).
Aquesta visi ortodoxa del fusterianisme, a ms a ms, produeix una percepci

ideolgica de la transici democrtica al Pas Valenci com poca cosa ms que un
conjunt de renncies. En aquest sentit, per exemple, larticle 145.1 de la Constituci,
que prohibeix explcitament la federaci de comunitats autnomes, es perceb com un
atemptat totmic i nou a la unitat nacional de valencians i catalans. Hem triat dos
fragments simptomtics, de dos editors, un del Pas Valenci, Eliseu Climent, i un altre
de Catalunya, Max Cahner,A3 qui seria el primer conseller de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, per illustrar aquesta imaginaci de la naci com si fra una realitat
superior a la voluntat democrtica dels ciutadans dels pasos de llengua catalana:
Vist com ha anat tot desprs, queda clar que ens vrem refiar massa. No segrem a temps les males herbes i ens equivocrem. La transici, especialment al Pas Valenci, es va convertir en un aparador de renncies darrera renncies, que
van culminar amb linvent dartilugis legals com la Constituci espanyola per mantenir-nos separats. Ens havien robat el nostre treball. Ens furtaren la illusi. No
exagero. Des daquells anys fins avui mateix, treballar al Pas Valenci per a la recuperaci nacional s molt dur (Climent, 1997: 12).
evidentment aquests plantejaments [fusterians] no shan seguit per culpa de que
lEspanya de les Autonomies han trencat almenys en laspecte poltic la possible...
doncs... nacionalitat comuna (Cahner, 00:1341).
En conseqncia, el nacionalisme valenci restar en bona mesura fora de la

construcci poltica de la Comunitat Valenciana bsicament per dos motius: 1) lexclusi daquest (com hem vist al subcaptol 9.3) del consens autonmic que lexpulsa
simbolgicament i institucionalment (la barrera electoral del 5% al conjunt del pas ha
tingut lobjectiu inequvoc devitar lentrada del valencianisme poltic a les Corts) i 2)
per tamb per una certa autoexclusi, que si ms no a una part significativa del
blaverisme el dur a una retrica de menyspreu de la institucionalitzaci de lautogovern del Pas Valenci.
De tal manera que des daquests plantejaments es defn bsicament un maximalisme i una mena de ressistencialisme cultural a unes institucions pbliques cada
484
No t cap sentit pretendre lexistncia duna forma didentitat valenciana autntica, primordial
i inalterable que hauria anat travessant (amb pitjor o millor fortuna) els temps. La construcci de la identitat espanyola seria, aix, una mera imposici externa. Hi hauria prou amb establir la distncia entre la
naci i lEstat, de manera que aquesta seria merament una imposici superficial sobre una identitat prvia
essencial. La identitat regional seria, per tant, una malformaci de la identitat valenciana autntica. A la
vista, per, de com va esdevindres la histria contempornia valenciana aix resulta una argumentaci
insostenible (Archils, 2007a: 151).
vegada ms consolidades (que han fet ja vint-i-cinc anys dexistncia) i una perseverncia en un conflicte que el regionalisme anticatalanista continua instrumentalitzant a
favor seu:
El problema, per, s que quan un conflicte nacional es tanca en fals, amb solucions que no sn tals, el conflicte roman. Perqu les causes de fons que lalimenten continuen vives. I aix s el que va passar al Pas Valenci: la soluci estatutria de 1982 va deixar pendents ms problemes dels que va resoldre (Gisbert,
1997: 34).
Aquests fragments ideolgics que hem citat pensem que ofereixen una mostra
suficient del desconcert del fusterianisme davant la nova situaci democrtica i autonmica, desconcert que, en certa mesura, encara perdura en sectors del nacionalisme
cvic i poltic valencians, agreujats a causa de la minoritzaci social i poltica de les
posicions que defensen.
Des daleshores, la majoria del fusterianisme i, en particular, el ms ortodox restar fora de les premisses estatutries i, per tant, allunyat de la centralitat poltica del
Pas Valenci. Alguns autors (Mira, 1997) i partits poltics (el BLOC, que al seu
Congrs Constituient de 1999 proclamar que el Pas Valenci s una naci), per,
matisaran aquesta actitud i proposaran una actitud ms possibilista i positiva envers la
Generalitat Valenciana. Tanmateix en bona part del fusterianisme, sobretot del dit
nacionalisme cultural, romandr la negativa ideolgica a acceptar lacord pol-tic que
condugu a lactual autonomia poltica.
***
En definitiva, el fusterianisme transform radicalment el valencianisme tot dotantlo dun fort contingut modernitzador i progressista, contrarestant la ideologitzaci
agrarista molt marcada al pas per que ja no es corresponia a la seua realitat social i,
alhora, singularitz el procs autonmic de la resta de regions i nacionalitats tant pel
quefer dels seus partidaris com dels seus nombrosos detractors. Tanmateix
la paradigmatitzaci del valencianisme ha impedit el debat sobre les seues prpies insuficincies i sha autocondemnat a compatibilitzar una desllumenant riquesa
terica amb una escassa penetraci prctica (Alcaraz, 1993: 23).
Aquesta escassa penetraci prctica, tant a nivell social com institucional485 ser,
entre daltres, un dels elements que ms facilitar el brou de cultiu per a lxit social del
blaverisme a diferncia, per exemple, de lanticatalanisme balear, socialment ms
minoritari. De fet, al respecte hi ha hagut valoracions particularment crtiques amb les
estratgies poltiques del fusterianisme.486
14.2 Lanticatalanisme espanyol i el blaverisme: molt semblants per no idntics

Abans dentrar a analitzar els trets especfics discursius del blaverisme cal que
analitzem en quina mesura els comparteix amb lanticatalanisme espanyol. Aquest es
485
Josep Pic aplegar a considerar que el fracs dassentar un nacionalisme progressista ha

estat aclaparador. La societat valenciana no es va fer ni probablement es far ja mai ress de plantejaments nacionalistes desquerra, per moderats que siguen [] A mi em sembla que el nacionalisme poltic
progressista com a formaci poltica no t cap perspectiva de futur en aquest pas (1994: 248-249).
486
Els neovalencianistes, formats en el franquisme, seran neutralitzats burocrticament pels vencedors electorals de la transici, i en algun sentit, el nacionalisme, sense espai ni condicions per a lexistncia, ser associat a lhipercriticisme envers la prpia societat, el filologisme com a nica ra de ser, i la
comoditat martirolgica al si de la societat valenciana. Mai, tants van saber explicar tan malament lestima
pel seu pas i la passi per la seua terra, i van aconseguir tan poc (Sanz i Nadal, 1996: 246).
presenta fonamentalment com una reacci contra el catalanisme siga real o percebut i contra la negativa catalana i de Catalunya a luniformisme que promou les
estructures estatals. En aquest sentit, tamb en seria una reacci des del nacionalisme
espanyol contra qualsevol identitat poltica que es resisteix a assimilar-se. Dalguna
manera lanticatalanisme espanyol s en bona mesura semblant a la reacci antibasquista o antinacionalista basca. Lantibasquisme, per tant, tamb sha dentendre com
una reacci, com una penalitzaci de la negativa a deixar-se assimilar:
Aquest sentiment nacionalista inconscient, per poders estableix un canal
despontnia simpatia envers la poltica impositiva dAznar amb relaci al Pas
Basc. Es produeix una certa complicitat en el cstig de la diferncia, en la penalitzaci de la negativa a deixar-se assimilar (Ortiz, 2003: 279).
El socileg Salvador Cards, en prologar un llibre de Josep Huguet i Rosa M.

Cass sobre lanticatalanisme, apunta la contradicci del nacionalisme espanyol per
fer servir lanticatalanisme no sols com una estratgia efica sin com un tret cabdal
del discurs daquest, qesti que inventaria els catalans (els catalans ms o menys
catalanistes, sentn i no necessriament aquells que responen a la catalanitat regional i assimilada que imagina acceptable lespanyolisme) com una mena destrangers
de linterior dEspanya la qual cosa, suposadament, esdevendria un obstacle per a lassimilaci dels catalans per banda de la identitat nacional espanyola:
lanticatalanisme que fabriquen, consumit preferentment i vida fora de Catalunya, s en ell mateix un obstacle a qualsevol procs que vulgui integrar nacionalment els catalans a Espanya. Ells sn els primers que ens inventen com a estrangers i la seva xenofbia els aporta, sembla, a desitjar una impossible Catalunya
sense catalans, o un improbable pas noms amb aquells que fan prou gala
dautoodi com per ser readmesos, com a conversos a la comunitat nacional espanyola (a Huguet, 1999: 13).
El regionalisme anticatalanista valenci precisament t una doble vessant: un

enemic interior, com ja hem analitzat, els catalanistes, i un dexterior: els catalans i
Catalunya. Catalunya i els catalans esdevenen un gran altre (de fet, laltre). I en aquest
sentit s que t una funci social el discurs del blaverisme: impedir la construcci duna
identitat nacional valenciana ms o menys catalanista i, en qualsevol dels casos,
catalanoflica. Per tant, aix com en limaginari de lanticatalanisme espanyol el catal
s un altre interior (en tant que es contrueix una valencianitat essencialment no catalana), al cas valenci, s un altre tamb dexterior (i tamb interior en tant que participa
de lespanyolisme general).487
El blaverisme, en conseqncia, no s un anticatalanisme qualsevol ja que presenta alguns trets especfics i distintius respecte la catalanofbia espanyola. Un dels
ms importants, com veurem ms detalladament, s que (si descomptem a una minoria) tamb s una forma dantivalencianisme poltic o dantinacionalisme valenci, s a
dir, una ideologia contrria al procs de construcci nacional valenci (pancatal o no)
i, per tant, contrria a qualsevol projecte alternatiu al nacionalista espanyol i a qualsevol impugnaci i ms encara qualsevol negativa a lassimilaci espanyolista i contrria, en conseqncia, a la sobirania nacional del Pas Valenci per, tamb, entre
daltres, a la normalitzaci del valenci.
En qualsevol dels casos, i malgrat les especificitats que anirem analitzant al llarg
daquest captol, el blaverisme presenta un gran nivell de coincidncia discursiva en
els plantejaments ms destacats de la catalanofbia espanyola, tot i que amb matisos
rellevants. Si seguim el llibre Catalanofbia de Francesc Ferrer, ens trobem amb tres
487
El recurs a la contrucci de lestranger en linterior de les prpies fronteres ha sigut i s ms freqent que no sembla (molt sovint sha construt una identitat nacional, precisament, contra les minories
tniques que constantment simaginaven com a inassimilables. El cas del racisme nacionalsolcialista
contra els jueus, molts dells plenament assimilats a la cultura alemanya abans de lascens nazi al poder,
ns un exemple ben pals).
grans eixos que sustenten el programa general de lanticatalanisme espanyol: 1) el

que podrem anomenar luniformisme poltic; 2) lespoliaci econmica i tributria
acompanyada de la idea de qu la riquesa de Catalunya s deguda bsicament a
lesfor de la resta dEspanya; i 3) lassimilacionisme cultural i lingstic.
El primer dels eixos es luniformisme poltic, la pretensi dassimilar polticament
els catalans en un projecte de naci espanyola unitria, nica, uniforme i castellanocntrica. La resistncia catalana a la uniformitzaci seria la causa que generaria una
reacci contra el grup que shi nega, els catalanistes i, mitjanant una metonmia no
sempre conscient, el conjunt dels catalans.
Els catalans, doncs, serien odiats per la pretensi (real o percebuda, a aquests
efectes, resulta una qesti menor) de recuperar, continuar i/o incrementar el seu
autogovern: En vista de la incapacitat dassimilar als catalans, atesa la manca
datractius del seu projecte, el tracte que els dispensaven era la fbia contra el qui es
resisteix (Ferrer, 2000: 369).
En aquest sentit, lanticatalanisme al Pas Valenci contemporani tamb participa
daquesta fbia contra el catalanisme poltic que reivindica ms i ms autogovern,
per, en concret, el blaverisme, t en aquest punt un mats propi, certament ben
curis, perqu presentar continutat histrica, com tot seguit veurem, amb la poltica
valenciana actual: es posiciona en contra de les pretensions sobiranistes del nacionalisme catal, per alhora pretendria, si ms no retricament, aconseguir el mateix nivell
dautogovern que Catalunya. Si Catalunya ho t, els valencians no haurem de ser
menys, tot i que a nosaltres en principi no ens interessara. Aquesta lgica t com a
precedent anlog sin idntic lanticatalanisme blasquista i ser un precedent de
lanomenada clusula Camps de la reforma estatutria de 2006. Vegem sin el que
declar Flix AzzatiA1 al Congrs dels Diputats el 26 de juny de 1916:
ste es el sentido del regionalismo valenciano. Valencia no tolerar, Valencia no
consentir en absoluto ninguna concesin especial para Catalua; Valencia, cuando [...] se trate de conceder algo a Catalua, Valencia, la pacfica, la patritica,
har la misma reclamacin para ella. Las concesiones que el Poder central haga a
Catalua, tened entendido que Valencia las reclamar para ella (a Cuc, 1989:
130).
Ser valenci per al blaverisme, en conseqncia, s a) sobretot, no ser catal i

b) no ser menys que els catalans. En primer lloc, tot i tenir elements culturals importants compartits, com la llengua, el blaverisme, com veurem al llarg daquest captol i
del segent, far servir lestratgia del sndrom de diferenciaci marginal per distingirse dels catalans i de la catalanitat. Per als blaveros ser valenci s, per damunt de
totes les coses, no ser ni semblar catal. En la revista del GAV a principis de la dcada
dels huitanta del segle passat hem trobat un exemple paradigmtic daquesta voluntat
diferenciacionista, que fins i tot juga amb la denominaci de Catalunya i la fa esdevenir
Cata-lluny per mostrar la distncia imaginada, suposadament immensa, entre els dos
pobles: Nosatres no volem res en Cata-llunya. Llunt ben llunt! (Memories dun chiquet dun temps ya passt: LHimne Regional Valenci a Som: n 97. 11-XII-1980: 6).
En segon lloc, el blaverisme afirma una valencianitat que simagina igual (i que,
de fet, reacciona amb contundncia quan es perceb subordinada) a la catalanitat, tot i
que no ho s, dexactament igual, perqu aquella es reclama (si ms no majoritriament) nacional i aquesta regional. Tanmateix, tracta de superar aquesta contradicci
tot apellant a una pretesa igualtat dambdues identitats, que fins i tot faria anar al
blaverisme, per mmesi amb el nacionalisme catal, ms enll de les reivindicacions
regionalistes, que s el terreny on ideolgicament se situa. Per aix mateix, dins de la
lgica de lestat de les autonomies (una mena de regionalisme parcialment asimtric)
ha condut al blaverisme a posicions, formalment, no sols descentralitzadores, sin de
vegades que es reivindiquen com valencianistes o fins i tot nacionalistes valencia-
nes. En aquest sentit, participaria del que Luis Moreno ha denominat competncia
etnoterritorial.
La retrica justificatria al respecte aplega a resultar realment alambicada. En
posarem un parell dexemples. El primer dells s un article dopini de Vicente Gonzlez Lizondo en el diari poltic dUV (Una Veu, significativament anomenat bulleti regional) on es posicionar contrari a lautodeterminaci dels pobles de lestat, ja que suposaria sospechosos deseos indeclarables y levanta muros de cautela y prudencia.
Tanmateix, tot i estar en contra, si als catalans sels reconeguera aquest dret (o
qualsevol altre), els valencians, segons el que fou lder del blaverisme poltic, tamb
volem tindrel. Per a qu? Per a no ser menys que els catalans, ja que estaria en joc
lestatus de la valencianitat poltica autonmica. Si Catalunya hi accedeix, aquest
shauria de generalitzar a totes les autonomies espanyoles o, el que sovint acaba
sent el mateix, shauria daigualir (una demanda diferenciacionista que es generalitza
acaba per deixar de ser diferencial):
Esta situacin [la realidad autonmica], dbil en algunas autonomas o inmadura en otras, se ha desarrollado con mayor fervor en los territorios de Catalua y
Pas Vasco, que levantan ahora peligrosamente el trmino autodeterminacin.
Un trmino que admite sospechosos deseos indeclarables y levanta muros de
cautela y prudencia [...] Omito cualquier comentario a las pretensiones de otro tipo
que pudiera encubrir el trmino autodeterminacin y, que, por su carcter claramente anticonstitucional, mereceran otro tratamiento y, por supuesto, caf para
todos (Lizondo, 1990).
Podrem trobar moltes ms cites en una direcci idntica. Ens acontentarem, per, amb una publicada ms recentment, quinze anys desprs, per Fernando Giner,
President de la Diputaci de Valncia la legislatura passada, en la qu podem constatar que el discurs pretesament reivindicador no sha mogut ni un milmetre. Giner,
malgrat actuar dins dun partit nacionalista espanyol que senfronta obertament amb
els nacionalismes sense estat i fins i tot contra les concepcions ms descentralizadores dEspanya, que est en contra de les reformes avanades dels Estatuts (de fet, ha
recorregut al Tribunal Constitucional la reforma del de Catalunya), que ha protagonitzat
una reforma estatutria de menor autogovern del que gogen actualment Catalunya o el
Pas Basc, no sest de reivindicar el mateix autogovern que les anomenades nacionalitats histriques:
he de dir que els valencians no volem ser ms que ning, pero tampoc podem
permetre ser menys que els atres. Volem tindre els mateixos drets i el mateix autogovern que qualsevol comunitat autnoma espanyola, com puga ser Catalunya,
Pas Vasc o Galcia. Perqu tamb la nostra, volgam o no, s tamb una comunitat histrica (Giner, 2005: 21).
Est en joc, en efecte, no ser percebut com menys que els altres i, particularment, no ser menys que Catalunya, laltre. Aquests discursos de competncia etnoterritorial, en bona mesura, es poden donar, tamb, a La Rioja o a Cantbria per al Pas
Valenci presenta una singularitat: est molt prop (territorialment i culturalment) per
paradoxalment molt lluny (socialment i polticament) de Catalunya.
Fins a tal punt es dna al Pas Valenci la competncia etnoterritorial (sobretot)
amb Catalunya que aquesta s tamb la lgica indissimulada de lanomenada com
clusula Camps en la darrera reforma de lEstatut dAutonomia. Si (sobretot) Catalunya aconseguira alguna competncia ms, els valencians tamb la voldrem. Si no, no
en caldria. I aquest discurs (amb independncia del debat jurdic de laplicabilitat de la
reforma, que no escau a la nostra recerca) sha incorporat ni ms ni menys que a la
Disposici Addicional Segona del nou Estatut:
1. Qualsevol modificaci de la legislaci de lEstat que, amb carcter general i en
lmbit nacional implique una ampliaci de les competncies de les comunitats autnomes, saplicar a la Comunitat Valenciana, considerant-se ampliada en eixos
mateixos termes les seues competncies. 2. La Comunitat Valenciana vetlar per-
qu el nivell dautogovern establit en el present Estatut siga actualitzat en termes

digualtat amb les altres comunitats autnomes. 3. A este efecte, qualsevol amplicaci de les competncies de les comunitats autnomes que no estiguen assumides en el present Estatut o no li hagen sigut atribudes, transferides o delegades a
la Comunitat Valenciana amb anterioritat, obligar si s el cas, a les institucions
dautogovern legitimades a promoure les corresponents iniciatives per a la dita actualitzaci.
Per tot plegat la funci de lanticatalanisme de determinats espanyolismes i del

blaverisme s distinta. En els primers, com hem apuntat, Catalunya i all catal es
configura com una alteritat interior (al si de la naci espanyola) i el catalanisme com
una resistncia a lassimilaci cultural. En el blaverisme, en canvi, a ms a ms, Catalunya i all catal simagina no sols com una alteritat exterior (a la identitat regional
valenciana) amb la qu afirmar-se sin tamb una realitat imperialista. Un imperialisme que contaria amb la collaboraci duna minoria valenciana, percebuda com una
mena de quinta columna, que anhelaria absorbir i negar la valencianitat (cosa que
difcilment podria fer amb lespanyolitat) i contra la qual, doncs, caldria lluitar. Qualsevol bon valenci hauria dactuar contra un catalanisme que cercaria, ni ms ni menys,
que subordinar, supeditar o fins i tot anhiquilar la valencianitat.
El segon dels tres principals eixos de la catalanofbia espanyola se centra en la
qesti econmica. Si Catalunya s rica, segons aquest discurs, seria degut a la inversi i a lesfor que han fet la resta despanyols en ella (com si no hagueren hagut, per
exemple, obrers dorigen catal), en cap cas degut a la iniciativa de les elits industrials
catalanes o de la societat catalana en general. Un exemple illustrar aquesta afirmaci. Triarem una declaraci que no t desperdici de laleshores Catedrtic
dHistria Medieval de la Universidad de Zaragoza (durant un perode fou de la de
Valncia), Antonio Ubieto,A1 en una entrevista en el diari LP. Per a aquest historiador
els catalans, amb els diners que haurien invertit la resta despanyols a Catalunya,
farien proselitisme fora de les seues fronteres (en aquest cas a Arag) per apoderar-se
no sols de la histria de la franja dArag sin duns determinats interessos econmics
i reforar aix la imatge del catal com un var incontinent que contribueix a crear
lanticatalanisme espanyol:
El Omnium Cultural de Barcelona intenta que las gentes de Fraga o de toda Ribagorza se consideren catalanes, estn gastando muchos millones de pesetas en
este sentido. Becan a gente para que sencillamente digan que son catalanes, se
patrocina esto con el dinero que las empresas catalanas detraen de los impuestos
para la cosa cultural [...] demostr que en Barcelona estn falsificando la documentacin para intentar convencerles que son catalanes [...] El problema de Fraga
es econmico, produce electricidad, la que necesitan los catalanes (Ubieto,
1983).
El regionalisme anticatalanisme al Pas Valenci tamb participar plenament

daquesta visi de les coses. Vegem sin el que opinava Gonzlez Lizondo en visitar
les Olmpiades de Barcelona de 1992: a uno le rechinan un poco los dientes al
comprobar el dinero que toda Espaa ha metido en Barcelona (a Recio, 2002: 142).
Aix mateix en el discurs anticatalanista espanyol abunden les acusacions a Catalunya, els catalans i els catalanistes dhaver-se apropiat no sols de la riquesa de la
m dobra de la meseta i del sud peninsular sin de les inversions econmiques i poltiques de diferents governs espanyols, tot incloguent els de Franco. Aquesta retrica
s prcticament idntica a la que fa servir el blaverisme:
No es cierto que Franco se volc en el Pas Vasco y Catalua, favoreciendo, en
perjuicio de otras regiones, su desarrollo econmico, dotndolas de excelentes
comunicaciones viarias y frreas e incluso obligando a las cajas de ahorros de las
dems regiones a invertir en Catalua? Sin olvidar la eficaz contribucin a la gobernacin del pas de ministros catalanes. Gana Pujol; pierde Espaa (Francisco
Casanova, La Gaceta, 7-IV-1996. A Huguet, 1999: 212).
Aquest discurs, per, malgrat el que podria pensar-se en un primer moment no

s patrimoni exclusiu del nacionalisme espanyol conservador o reaccionari. Tamb
lespanyolisme progressista, i com a mostra una editorial del peridic El Pas, considera que, tot i pertnyer a la Comunitat Econmica Europea des de 1986, sense la m
dobra barata del sud peninsular: Catalua no sera hoy lo que es y no tendra ocasin de pagar ms impuestos, pero tampoco de vender en el mercado espaol mucho
ms de lo que en l compra (El Pas, 12-IX-1993. A Huguet, 1999: 101).
Fins i tot en aquest aspecte el discurs anticatal sendinsa obertament en la xenofbia. Hem seleccionat una cita que pensem que t un inters particular i que descriu particularment lestereotip anticatal en presentar el conjunt de Catalunya i dels
catalans com una gent extraordinriament vara (duna manera molt semblant al discurs de la judeofbia), mitjanant una deformaci grotesca producte del desconeixement (una gran part de lextensi territorial andalusa, en el cas que ara ens ocupa, no
t neu ni esclatasangs) i que alhora presenta un victimisme castellanocntric molt significatiu, a ms dinexacte (ja que el cost de la vida precisament no s ms car a
Sevilla que a Barcelona o a Huelva que a Girona):
En Catalua la nica palabra que no tiene traduccin al castellano es gratis [...]
Un ejemplo: si en Catalua existe una gran aficin al esqu y a la micologa, es
porque la nieve y las setas son gratis. Por aqu, por el centro del manifestdromo,
las cosas cuestan ms (R. Cmara a El Correo de Andaluca, 26-XI-1996. A Huguet, 1999: 313).
Pensem que tot i lexageraci de la cita prvia, la gran majoria dels valencians, si
ms no de lrea metropolitana de Valncia no sols subscriurien aquesta asseveraci,
sin que sen riurien i la trobarien la mar de divertida, la qual cosa s significativa en
dos aspectes: 1) lanticatalanisme espanyol i el blaverisme, tot i que aquest elements
especfics, presenten moltes concomitncies, tamb discursives, tot i que el desenvolupament dambds no sempre respon a causes idntiques; i 2) lxit social del blaverisme. Aquest ha esdevingut (si ms no parcialment) hegemnic com a conseqncia,
en bona part, de lxit social del nacionalisme espanyol entre els valencians per
tamb com una forma dautoidentificaci nativista contra Catalunya i els catalans.
En un sentit molt semblant, per al discurs anticatalanista del blaverisme Catalunya voldria exprimir econmicament el Pas Valenci i, per tal de justificar-ne aquest,
la unitat lingstico-cultural i fins i tot poltica esdevindria una estratgia fonamental. A
tall dexemple pot servir-nos el fragment segent en qu una m negra dificultaria
histricament i actual lexpansi de leconomia valenciana (dels interessos valencians) en benefici de Catalunya:
Todo el ruido que el pancatalanismo est organizando tiene una motivacin exclusivamente econmica y por ello los catalanes, maestros en cuestiones monetarias, involucran la lengua, la cultura y hasta la historia en cuestiones polticas y
econmicas para favorecer sin duda sus propios intereses [...] Y nos asombra que
en ciudades como Alcoy no recuerden que en tiempos de la II Repblica, la alta
burguesa catalana pagaba agitadores profesionales para ocasionar oleadas de
huelgas en las industriales textiles, con el fin de que las empresas se trasladasen
a Catalua, como as hicieron algunas. Y hoy estn muy recientes casos como
Iberflora, Feria del Mueble, Juguete, Muestras, en las que motivaciones econmicas pretendieron trasladarlas a Catalua con desprecio a los intereses valencianos
que ellos dicen ser los suyos, pues todos somos hermanos (Daz, 1990: 1).
Els anticatalanismes econmics espanyol i valenci tamb coincidirian en un altre aspecte: la defensa de lEspanya radial i, en concret, la prioritzaci de la comunicaci Madrid-Valncia i el bandejament de leix mediterrani. Una altra manera doposarse al catalanisme seria precisament no afavorir les comunicacions entre el Pas
Valenci i Catalunya i afavorir, contrriament, les relacions entre la capital de lestat i
una Valncia que li oferiria servicis. Vegem al respecte el que escrigu ja lany 1971 el
que seria durant dcades director de LP, Jos Ombuena, en el llibre ja esmentat
Valencia, ciudad abierta:
Los tiempos mandan; los tiempos y tambin la geografa. Valencia es el acceso

ms natural, ms fcil y ms breve de la Celtiberia al Mediterrneo. Se puede decir tambin de otro modo: Valencia es el puerto ms prximo a Madrid, su mar
ms cercano y accesible. El dato es muy esclarecedor (Ombuena, 1971: 15).
El tercer i ltim eix de lanticatalanisme espanyol es concreta en la voluntat assimilacionista de les perifries culturals i, en concret, de la catalana i la reacci contrria
a la resistncia a aquesta assimilaci castellano-espanyola, reacci que provocar
retriques molt apassionades i, de vegades, obertament catalanfobes. Aquestes retriques i, tamb, per tant, el blaverisme presenten els catalans, en general, com un
poble acomplexat, precisament per la voluntat de romandre en la identitat diferenciada, de no assumir la identitat general espanyola, de negar-se a lassimilaci:
Los historiadores catalanes siempre han tenido el complejo de inferioridad de que
nunca han sido un reino y no existe un solo documento en el que se hable de que
Jaime I hubiese querido crear un reino en Catalua (Ubieto, 1984).
En definitiva, i si recordem la baixa valoraci dels catalans per banda dels valencians que analitzrem en el subcaptol 10.5, s fcil imaginar que en aquesta heteropercepci intervinga de manera decisiva el factor de resistncia a lassimilaci poltica
i/o cultural, per la vessant econmica no podem bandejar-la ja que ens ofereix elements tamb importants. Malgrat les dades econmiques objectives, com la recent
publicaci de les balances fiscals, la immensa majoria dandalusos, madrilenys i fins i
tot bascos (tot i que Euskadi goja del concert econmic, cosa que permet els bascos
posseir molt ms recursos econmics per habitant que no altres territoris amb balana
fiscal negativa) consideren que Catalunya s la comunitat autnoma de lestat ms
afavorida. Tamb els valencians, grcies a lacci poltica del blaverisme.
14.3 El paradigma blavero: pressupsits culturals i socials

En cuanto a la dimensin poltica, hemos visto que en los ltimos quince aos ha
aumentado el centralismo espaolista (regionalismo) y disminuido el valencianismo poltico (nacionalismo). Esta tendencia que tampoco tiene parangn en el contexto del estado espaol de las autonomas, ha sido interpretada como una
reaccin de una parte de la sociedad que ha asociado valencianismo y autonomismo con catalanismo y separatismo. Esta asociacin provoca la bsqueda del
refugio, por el lado socio-cultural o identitario, en el espaolismo (identidad dominante) y por el poltico, en la defensa del centralismo [...] el centralismo se situ
por encima del valencianismo poltico e incluso del autonomismo por que, entre los
regionalistas, la autonoma es vista como una situacin de riesgo de cara a posibles colonizadores catalanizantes (Llopis, 1996: 490-491 i 496).
La comprensi de Ramn Llopis al voltant de levoluci de les narratives identitries al Pas Valenci s particularment lcida: ha crescut lespanyolisme (o si ms no
sha mantingut) i ha decrescut el valencianisme, que socialment ha sigut associat amb
catalanisme i separatisme. Lespanyolisme, en ser la identitat dominant, ha sigut
aquella no conflictiva i, per tant, refugi de tots aquells que podrien haver-se acostat al
valencianisme per que no volien ser estimgatitzats com a renegats o tradors.
I, si aix ha ocorregut daquesta manera, ha sigut precisament, entre daltres factors, per la influncia social i poltica del blaverisme, que ha conseguit expulsar als
marges de la centralitat poltica el nacionalisme valenci (qualsevol valencianisme poltic, siga pancatalanista o no) mitjanant la identificaci daquests amb projectes que
necessriament haurien de ser catalanistes i, per tant, sucursalistes i dependents
respecte Catalunya, tot esdevenint aix una mena dafrancesats del segles XX i XXI,
al servici dun poder poltic foraster.
En conseqncia, la proposta emergent i alternativa a la identitat dual (regional

valenciana i nacional espanyola) ha passat a ser, grcies a lacci poltica del blaverisme, una narrativa marginal en la societat valenciana. Aquest amb independncia
de que, com hem vist, el fusterianisme sovint ha posat en aquest sentit les coses
fcils ha sigut un dels grans xits de lanticatalanisme al Pas Valenci, en presentar
la narrativa emergent i alternativa de la identitat valenciana, la fusteriana, com una proposta al servici de Catalunya i particularment de les classes dirigents daquest:
I no sentenia com un moviment de dretes en Catalunya podia interferir de tal
manera en un moviment desquerres de Valncia. s que era increble. No ho entenem ning. Per era aixina. Ac sestava treballant al so que tocava la dreta catalana, per... (Broch, 00:5252).
El blaverisme, per tant, no ser sols un particular moviment social i un discurs

que sorgiran al Pas Valenci de la transici democrtica caracteritzat per fer de lanticatalanisme i fins i tot la catalanofbia la seua ra bsica de ser, sin, tamb, mitjanant prctiques populistes i a partir duna determinada reformulaci de la identitat
regional histrica, una ideologia que contribuir a construir una formulaci identitria
regional valenciana i nacional espanyola que ha esdevingut si ms no parcialment
hegemnica i que ha expulsat literalment del tauler de joc poltic i social els nacionalismes valencians i fins i tot els valencianismes poltics.
En la societat valenciana de les acaballes del franquisme i principis de la democrcia sorgeix, com hem vist, com a reacci, una nova definici essencialista de la
societat valenciana (del poble valenci), una nova definici precisament contrria a la
que havien defensat els partidaris del paradigma fusteri. Aquest moviment i aquest
discurs imaginar una nova identitat valenciana que, com ja hem vist i a diferncia del
fusterianisme, entroncar i partir de la identitat regional decimonnica i vigesimonnica per que presentar trets singulars i diferenciats, lanticatalanisme en concret ser
el ms important dels quals.
Per tal dassolir aquesta construcci identitria, el blaverisme, com a reacci, generar, si podem anomenar-lo aix, un paradigma propi. Un paradigma ms difs i
menys explcit que el del fusterianisme per que contrubuir a construir una identitat
collectiva especfica, amb qu pretendr definir el conjunt de la societat valenciana i
que aconseguir lhegemonia discursiva sobre qu s ser valenci.
Tot i que farem servir tamb el concepte de paradigma amb lobjectiu de visualitzar amb major plascititat lantagonisme entre fusterianisme i blaverisme, hem de ser
conscients que en aquest ltim, en tant que populista, no li correspon una elaboraci
terica orgnica i sistemtica, sin que la teoria roman ms latent que explicitada
(Bobbio, 1976: 1281), el que ha suposat un treball de recerca dinformaci i danlisi
crtica, ja que no podem acceptar dentrada ni el que el blaverisme afirmar dell mateix ni tampoc el que els seus adversaris poltics han afirmat que s. s per aix que
lintent de categoritzaci ms o menys sistemtica del regionalisme anticatalanista del
Pas Valenci que presentem en aquesta investigaci ha estat elaborat a partir del
tractament daprehensi dels grans objectius, estratgies i mtodes presents explictament o, sovint, implcita en el discurs i, en concret, en els textos del blaverisme.
El blaverisme, en tant que moviment social i poltic, es pot definir tamb per sis
grans trets caracterstics, els quatre primers dels quals seran radicalment oposats als
del paradigma fusteri: 1) populisme; 2) anticatalanisme; 3) amb una formulaci retrica parcialment antimodernitzadora i conservadora; 4) regionalisme, provincialisme i
espanyolisme i els altres dos dels quals que, salvant les distncies, parcialment els
compartir amb el fusterianisme, amb loponent ideolgic: 5) amb perodes dindefinici
partidista (la transici democrtica i a partir del segle XXI) i daltres de forta identificaci partidista (de 1986 a 1999, bsicament) i, 6) amb una construcci essencialista
de la identitat valenciana.
De fet, el blaverisme ser bsicament un moviment social populista, regionalista i

espanyolista que, com a reacci a la modernitzaci accelerada que es produeix al Pas
Valenci dels anys seixanta i setanta del segle XX, soposar frontalment al fusterianisme, en tots els seus graus i formes. El populisme, lanticatalanisme, el conservadurisme, el regionalisme i lespanyolisme, com tot seguit veurem, seran els seus trets
ms definidors dell i, per tant, els elements estructurals que ms intensament han
roms. Els altres dos darrers trets (essencialisme i politizaci partidista) sn tangencials i no naporten per ells a soles la substantivitat ideolgica.
A ms a ms, el blaverisme no noms ser anticatalanista sin especficament
antifusteri, i en aquest cas hem dentendrel com una oposici frontal a la figura i a
lobra de Joan Fuster (el qual acostuma a ser objecte de burla en els millors dels casos
i, freqentment, doberta difamaci) per, sobretot, a all que en simbolitz, que s
ima-ginat com antivalenci i antivalencianista. De fet, una de les acusacions ms
mode-rades cap a ell, tot i que sovint reiterades significativament fetes des dun
prets igualitarisme (hem vist al captol 10.1 que nera un valor relativament ests en la
societat valenciana) antielitista, caracterstic dels populismes s la suposada llunyania de Fuster i del fusterianisme envers la realitat de la societat valencina, tericament conseqncia duna miop suprbia intellectual:
no dio pie con bola Fuster, en su anlisis de lo que iba a ser la sociedad valenciana: desde el PV ser desquerres o no ser, pues ni fue PV, ni fue desquerres
[...] La tesis principal es que l estaba despegado de la sociedad, y por tanto no
poda analizar una sociedad a la que en el fondo, desde su perspectiva, te miraba
por encima del hombro (Reyna, 00:0204).
14.3.1 Populista i antiintellectualista

La sociedad valenciana es consciente y est cohesionada en torno a su identidad (2002, a Adn, 2005: 386).
Podem encabir perfectament b el blaverisme en els trets propis dun moviment

populista que hem analitzat en el captol set. A diferncia del racionalisme i de lintellectualisme illustrat del pensament fusteri, el regionalisme anticatalanista al Pas
Valenci es caracteritzar per fer un discurs populista (sovint demaggic) i de vegades
fins i tot obertament antiintellectualista. Fins a tal extrem que, si prenem com a definici de populisme,
los fenmenos polticos caracterizados por: (a) amplias movilizaciones no institucionalizadas esto es, fuera de los cauces previstos por el sistema de masas,
preferentemente urbanas; (b) una retrica abiertamente emocional, maniquea y
autoafirmativa, que gira en torno a la idea de pueblo, referente al que se adscriben
las virtudes de la justicia y moralidad poltica; y (c) una destacada vinculacin afectiva con un lder o caudillo carismtico, cuya honestidad y fuerza de voluntad, ms
que el programa o las tcticas previstas, garantizan el cumplimiento de los deseos
populares (Giner-Espinosa, 1998: 588),
comprovarem com el blaverisme sajusta duna manera bastant precisa a les coordenades daquest atribut de certs moviments socials. En aquest sentit no seria,
doncs, tan singular i excepcional com alguns assagistes o pensadors amb major o
menor fortuna han volgut descriure, ja que el blaverisme, de fet, respon a aquests tres
grans trets populistes segents:
1) duna banda, especialment durant la transici poltica per no noms, ser
sense dubte un moviment que pretn ser de masses, capa darticular mobilitzacions continuades i massives, especialment a la ciutat de Valncia, centre
de poder poltic, social, meditic i econmic del Pas Valenci;
2) tindr un discurs, com veurem ms endavant, conservador i retricament antitradicionalista, que utilitza el recurs al poble com una mena de subjecte
collectiu transhistric del qual aquesta ideologia serigeix en el portaveu, per

damunt fins i tot de les conteses electorals i dels representants lliurement elegits. El blaverisme, a ms a ms, far un discurs obertament sentimental,
adreat a la majoria de la poblaci i amb un llenguatge fcilment a labast de
tothom; maniqueu (els bons seran els valencians i els rons els catalans i els
valencians renegats); i autoafirmatiu: lasseveraci de som valencians
(afirmaci que, daltra banda, el fusterianisme en absolut negaria, ans al contrari) servir per reafermar i justificar lexistncia, quasi per ella mateixa, del
moviment;
3) tot i que el cabdill carismtic no sorgir com a lder indiscutible del moviment
fins a ben entrada la dcada dels huitanta, la figura de Vicente Gonzlez Lizondo respondr en bona mesura a lencarnaci de la defensa de les essncies i interessos del poble valenci. Lizondo, doncs, condensar la defensa
del que ell i UV definiren com el fet integral valenci. Tamb emergiran altres
dos lideratges: el de Rita Barber, quasi simultniament, que far servir lanticatalanisme com una de les estratgies populistes particulars amb les quals
ha aconseguit ininterrompudament la majoria absoluta des de 1995 a la ciutat
de Valncia i que s adorada per una part significativa dels electors de la
capital del Pas Valenci i el de Juan Garca Sentandreu, posterior al falliment
de Lizondo i molt ms minoritari per, com veurem, amb una altssima identificaci prcticament messinica entre la militncia de CVa i el GAV i el lder.
El populisme s, en bona mesura, inherent i imprescindible per a aquest anticatalanisme valenci. El blaverisme, igualment que altres prejudicis o estereotips socials
mobilitzats contra un o diversos grups socials, necessita la massa social per expandirse i normalitzar-se, per esdevenir habitual. El blavero necessita exercir com anticatalanista en grup, socialment, ats que no pot ser-ho exclusivament com a individu.488
El populisme, a ms a ms, ser el recurs fcil del blaverisme per tractar de
guanyar la partida al seu adversari irreconciliable, tot desacreditant-lo amb el recurs
demaggic i suposadament democrtic de qu la majoria sempre i sobre qualsevol
qesti tindria la ra. Recrrer al poble per dilucidar qestions que sovint queden
restingides als mbits cientfics i/o acadmics ser un smptoma del que estem afirmant. No debades no deixa de ser significatiu, per exemple, que Jos Luis Manglano,
dirigent de la UCD durant la transici, catedrtic durant trenta-tres anys i rector de la
Universidad Cardenal Herrera-CEU, plantege una mena de referndum popular sobre
la unitat de la llengua catalana. La unitat o el secessionisme idiomtics haurien, per a
aquesta contrucci ideolgica, de ser decidits pel poble:
Aqu existe este problema, existe el valenciano, unos dirn que es la misma lengua que el cataln, otros decimos, como yo, mantenemos que es una lengua distinta, y de todas maneras es el pueblo el que tendr que decirlo [...] al final de la
corrida, quien tiene que decidir si es una lengua o no, son la gente que lo habla,
no la gente que discuta de otras cosas. La gente dir, mira, oiga, yo estoy hablando esto, y punto. Y qu? Y si yo digo que esto es as, es as. Para m. Yo no intento imponer nada a nadie (Manglano, 00:0834 i 00:2601).
Fixem-nos ms detalladament en largumentaci de Manglano perqu esdev

paradigmtica de la del blaverisme si ms no en els cinc punts segents:
1) existeix un equvoc gens casual en la consideraci del poble, que esdev un
conjunt de persones sovint imprecisament definit i, per tant, ajustads a la conjuntura:
488
Jean Paul Sartre explicar aquest fenomen de la segent suggerent manera: Es el hombre de
las masas. Por pequeo e insignificante que sea, se encoge an ms por miedo a sobresalir del rebao y
a toparse cara a cara consigo mismo. Si se ha vuelto antisemita, es porque sabe que no se puede serlo a
solo. Esta frase, odio a los judos, es de las que slo pueden pronunciarse en grupo. Al decirla, uno se
integra en una tradicin y en una comunidad: en el colectivo de los mediocres (2005: 25).
qui conforma el poble?, en aquest cas s el conjunt del poble valenci el que ha
de legitimar el secessionisme lingstic o noms el poble valenciano-parlant i excloure daquest els castellano-parlants? A efectes retrics s el segon per a efectes poltics en ser el conjunt dels valencians i, sobretot, aquella part que coincideix amb els
postullats bsics del blaverisme;
2) tot i aix, si la llengua seria patrimoni del poble que la parla, la gran majoria
del blaverisme, autoconsiderat el poble, o b no la parla (com el cas del propi Manglano que respongu als entrevistadors de Del roig al blau en castell) o b en fa un
s diglssic (oral per no escrit, colloquial per no als registres cientfics o dalta cultura, etc.);
3) la defensa de la democrcia plebiscitria, caracterstica de la retrica populista
i suposadament ms autntica que no la representativa, es restringeix a la identitat
de la llengua per no a ls social (hauria el poble de decidir si shan de fer ms i
millors poltiques de normalitzaci lingstica del valenci? Aquesta, com veurem, no
s una preocupaci prioritria per al blaverisme);
4) es nega lstatus de la cincia de la lingstica i, per tant, safirma la incapacitat
daquesta de definir la llengua del poble. Tanmateix, aix no significa necessriament
negar lstatus de les cincies fsico-naturals (difcilment plantejaria en aquest cas un
catedrtic i rector universitari un plebiscit popular al voltant de la Llei de la gravetat o
de les tesis heliocntriques) ni aplicar la lgica populista a tots els mbits socials
(difcilment plantejaria en aquest cas un rector duna universitat catlica un plebiscit
popular sobre lexistncia de Du o leutansia);
i 5) al capdavall, la creena optimista que la mera afirmaci identitria comporta
necessriament lxit social daquesta; en aquest cas que el secessionisme, si t
suport popular acaba per triomfar (si esto es as es as)489 i fins i tot la prpia
afirmaci de la valencianitat lingstica demostraria lexistncia duna llengua independent (alguna cosa aix com si parlem valenci i lanomenem desta manera s perqu
el valenci s un idioma i no un dialecte del catal).
Tot i la consideraci com un moviment populista, en aquesta investigaci participem, com hem vist al captol 1er, que el blaverisme no s prpiament feixista (la qual
cosa no significa que no sintegraren entre ells una minoria fascistoide) i discrepem,
doncs, de la tesi de Vicent Bello. Tot plegat no vol dir que el feixisme i lextrema-dreta
al Pas Valenci no haja aprofitat un discurs anticatalanista i pseudo-blaver a partir
de la transici democrtica, que sestendr fins a hui (en els actes de lextrema dreta a
Valncia la senyera amb franja blava acostuma a ser-hi present. De fet, des dels
mtings de Blas Piar i Fuerza Nueva a les manifestacions recents dEspaa 2000,
aquesta bandera aix com fins i tot un cert s del valenci han estat presents) ni que el
blaverisme tolerara i fins i tot congeniara amb una minoria ms o menys sorollosa
obertament feixista.
El blaverisme, per tant, s un moviment social populista que fa una interpellaci
interclassista, cosa que ha perms assolir fins un 10% del conjunt de vots del Pas
Valenci per a una formaci estrictament anticatalanista poltica el que no vol dir,
per, que aquests sufragis esgotaren lanticatalanisme valenci; quelcom de semblant
al que hem vist amb el partit de Jrg Haider, la FP; que apleg a obtenir el 30% del
suport dels austracs i entr a formar govern. Per, per molt que el discurs de Haider
continga elements xenfobs i excloguents, tampoc no podem parlar amb propietat de
la FP com dun partit estrictament feixista.
489
Des de la sociologia aquest argument s difcilment refutable ja que sabem, com hem vist en
laparell teric, que les nacions i les llenges sn construccions poltiques imaginades que han triomfat
socialment.
a) la mobilitzaci com a frmula de legitimitat poltica

Noms resseguir la capacitat mobilitzadora del blaverisme donaria per a diverses
monografies. Les manifestacions i concentracions ms importants des de la concentraci a la plaa de bous de Valncia el 5 de juny de lany 1978, o la del 13 juny de
1997 fins a la darrera gran manifestaci anticatalanista de 2005 no noms han
mostrat lalta capacitat de mobilitzaci daquest moviment, amb desenes de milers de
persones a la ciutat de Valncia en diferents convocatries (si b s cert que la intensa i reiterada competncia mobilitzadora de la transici democrtica ja no es repetir mai ms amb la mateixa intensitat), sin tamb la gran capacitat meditica i social i
la important influncia poltica sobre els esdeveniments, especialment identitaris, ms
ressenyables dels darrers trenta anys dhistria valenciana.
En aquest sentit, i com hem vist, podem fer balan de lefecte mobilitzador del
blaverisme com a inequvocament efectiu. Pel que fa al contingut simblic, i com ja
hem esmentat, aquesta eficacia es concret, entre daltres, amb loficialitzaci en
lEstatut de la senyera amb franja blava, la denominaci de valenci i la prpia del
territori com Comunitat Valenciana (el dess, a partir de 1983, del terme Regne de
Valncia fins aleshores totmica per al blaverisme i la majoritria assumpci de la
denominaci estatria als seus textos mostraria, com veurem, que lacrnim RV tenia
ms sentit com a oposici instrumental al de PV que en ell mateix, per ms que sadduir durant la transici arguments historicistes i esencialistes), per la qual cosa
podem parlar duna gran victria simblica en front del fusterianisme, que encara sha
consolidat molt ms amb el desenvolupament de les institucions autonmiques i la
consolidaci social (i simblica) de lestat autonmic (general a lestat i particular al
pas).
Els xits mobilitzadors del blaverisme, en efecte, comportaren xits identitaris,
que al capdavall sn xits socials i poltics, ja que investiren a aquest moviment duna
progressiva per gens menyspreable legitimitat poltica. Si per legitimitat poltica entenem amb Leonardo Morlino el conjunt dactituds positives cap al sistema poltic (o
alguna de les seues parts) considerat com mereixedor de recolzament (1985: 177), s
evident que aquest anticatalanisme valenci anir gojant duna legitimitat progressiva i
constant com a conseqncia de: a) el regionalisme banal que sorgir amb les institucions dautogovern i b) el suport popular i electoral creixent des de la dcada dels
huitanta, primerament amb UV i, ms tard, amb el PP. El que feia eixir de les cases
als valencians era el blaverisme, el que tenia el poble al seu costat era el blaverisme, i sonejaven els smbols amb els quals sidentificava en els balcons dels ajuntaments i de les institucions autonmiques. Tot plegat atorgava a aquest la capacitat de
definir la valencianitat autntica o, el que s el mateix, atorgava poder. El blaverisme,
a ms, ha mostrat reiteradament conscincia daquest poder.490
Malgrat la contrastadssima capacitat mobilitzadora del regionalisme anticatalanista, el blaverisme acostuma a exagerar aquesta fins a lextrem desdevenir-ne ni ms
ni menys que el conjunt de la societat valenciana, duna manera que seria absolutament interclassista i intergeneracional (cosa que ja hem vist, en la base social del
moviment, que no s certa). Vegem a tall dillustraci la segent retrica hiperblica:
El 13 de Juny [de 1997] fou un gran dia. La societat valenciana se volc en la
major manifestacio de tota la seua historia. Ni en el periodo constituyent del nostre
Estatut dAutonomia, ni en les manifestacions en defensa de la Constitucio despres del 23 F, ni en ningun atre moment, el poble valenci shavia movilisat en major impetu i energia. Tota la societat valenciana, sense distincions socials ni poltiques, jovens i majors, families sanceres, ixqueren als carrers del Cap i Casal a
batres front al notre desti que estava sent amenaat (G. Sentandreu, 1999: 10).
490
A tall dexemple, podem esmentar la convocatria de la manifestaci blavera del 14-XII-1991,

convocada per la FCECRV, en la qual per tal danimar lassistncia sexplicitava que La Senyera la
guanyarem (guanyrem) en el carrer. Tamb guanyarm la llengua valenciana.
Aquesta mobilitzaci anticatalanista ser atribuda, des de les prpies fileres del
blaverisme, a una suposada convocatria espontnia del poble valenci cada vegada
que veuria amenaada la identitat prpia i diferenciada. Daquesta manera converteix les mobilitzacions en manifestacions literalment plebiscitries del qu desitjaria el
poble.491 Per a la majoria del blaverisme, a ms a ms, en una retrica tpica dels
populismes, una manifestaci esdevindria millor testimoni i ms directe de la voluntat popular dels valencians, un vertader plebiscit, que lexpressada lliurement en les
urnes mitjanant el sufragi universal, lliure, directe, igual i secret:
Les grans movilisacions populars del anys 79, 82, 92 i 97, son un testimoni inqestionable de la voluntat popular expressada de manera directa i el qual protagonista, sense delegacions, es el propi ciutada. Els cents de mils de valencians
que de forma espontanea anaren al carrer quan intuien un menyscapte en la seua
identitat, constituixen un verdader plebiscit de lo que vol el poble (G. Sentandreu,
2004: 114).
A ms, per justificar que el blaverisme tindria el poble valenci al darrere, sovint
tirar m retricament de la presncia massiva duna manifestaci. Aquesta seria, als
ulls del blaverisme, i no necessriament del ms radical, ms que suficient per demostrar la voluntat i el sentir majoritari dels valencians respecte a qualsevol constructe identitari (en el cas que mostrem tot seguit que el valenci seria una llengua independent) i duna suposada major validesa que la democrcia representativa per la
qual, com veurem tot seguit, t un profund menyspreu:
El valenci, a lo llarc de la nostra histria, ha segut considerat sempre com a
llengua; no com una simple varietat llingstica de cap atra llengua vena o bessona. Fon, com totes les romniques, dialecte del baix llat, sense que s'haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramtica o ortografia, i
com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinria
manifestaci del 13 de juny del 1997 mostr que esta seguia sent la voluntat i el
sentir majoritari dels valencians (DDAA, 2004: 71).
Lgicament el blaverisme instrumentalitzar a favor seu les diverses mobilitzacions exitoses que aconseguir al llarg daquestes tres darreres dcades. En conseqncia, aquesta capacitat de pressi mitjanant la concentraci de desenes de milers
de ciutadans, normalment a la ciutat de Valncia, no sha restringit exclusivament al
perode de la transici democrtica, sin que sha ests durant les dcades dels
huitanta, dels noranta i de lactual i sha fet servir no sols com una demostraci de
fora sin tamb com un mecanisme de legitimaci poltica que no sempre ha tingut
correspondncia a les urnes (en particular el blaverisme ms radical del GAV i de CVa,
que ha fracassat electoralment).
b) lapropiaci del poble, el maniqueisme i el menyspreu per la democrcia
representativa
Daltra banda, per al blaverisme, el poble valenci s ents com una unicitat,
com si fra una realitat compacta, un simple grup social indiferenciat internament, com
si no fra plural ni pluralista.492 De fet, el poble (a partir dara sense cometes) esdev
491
No tots coincidiran en aquesta suposada espontanetat en les mobilitzacions. El que fra President de la Diputaci de Valncia de 1979 a 1983, Manuel Girona, opinar que Moltes vegades hem dit
que tocaven el pito, i alg tocava el pito, i aleshores reaccionaven. Movien... movien la gent a voluntat.
I ha passat moltes vegades. Vull dir, tal cosa, i immediatament nhi havia gent manifestant-se. Ac hi havia
un grup que segur que estava interconnectat, no era una manifestaci espontnia, era una manifestaci...
la veritat s que no s com estaven organitzats (Girona, 00:3750).
492
I aix malgrat les consideracions de Miquel Adlert, qui considerava que el poble es el conjunt
de tots els homens pero considerats cadascu separadament en ses individualitats; perque considerats
nomes en son conjunt ya no es el poble sino la massa (1984b: 54) o la gran prova triumfal del valor
huma de lhome per damunt dels gregarismes de massa. La historia esta feta mes per grans individualitats
que per colectivitats, encara que siguen organisades (1984a: 100). Aquest discurs no populista ser,
prcticament un personatge, un conjunt social homogeni, sense fisures apenes. Per

aix, com veurem, resulta molt freqent al discurs poltic blaver fer servir el poble en
tercera persona del singular com si duna persona es tractara (el poble vol, el poble
pensa, el poble diu...).
A ms, per al blaverisme el poble encarna tot un seguit de valors positius i esdev una constant referncia legitimatria, qesti que acostuma a ser compartit per la
resta de populismes, ats que aquests perceben el pueblo, considerado como conjunto social homogneo y como depositario exclusivo de valores positivos, especficos
y permanentes, es fuente principal de inspiracin y objeto constante de referencia
(Bobbio-Matteucci, 1976: 1280-81).
Al cap i a la fi, com implcitament es desprn dels discursos del blaverisme, el
poble valenci, igualment que per a la resta de populismes, ser pres com un mite, un
mite per a usar-lo per als objectius poltics a aconseguir, per ms vagues que aquests
siguen de fet, aquesta vaguetat permet instrumentalitzar-lo en direccions molt diferents dacord amb les necessitats poltiques de cada context determinat.493
El recurs a un mtic poble valenci transhistric i ms enll de la voluntat democrtica dels ciutadans del Pas Valenci, doncs, ser constant per a aquest discurs i es
far servir en la retrica del blaverisme com una mena delement justificador de qualsevol cosa. s talment com si el poble fra alguna cosa ms que la suma dels ciutadans, una realitat demirgica, superior. En aquest sentit compartiria una lgica semblant amb bona part dels regionalismes i nacionalismes.
Una vegada realitzada loperaci literria metafrica el poble com una realitat
immanent, transhistrica, el cam estar trillat: uns serien lencarnaci actual del
poble (lgicament, els anticatalanistes valencians, ja que els altres seran expulsats
daquesta consideraci) i uns altres, desprovets de la condici popular,494 esdevenen
una elit allunyada i enfrontada amb el poble.
El populisme blaver, a ms a ms, radiografiar la societat valenciana amb una
visi maniquea i simplista, dualista. De tal manera que tindrme duna banda el poble,
la gran majoria de valencians autntics, als quals sapella a la unitat,495 i a la defensa
de la valenciania i duna altra la minoria de catalanistes, renegats, enemics de
Valncia, al servici de limperialisme catal i altres eptets denigrants:
Les posicions quedaren clasificades despres dapartar-se els nubols de la ignorancia: Per un costat un grupet dintelectuals que han recebit algun premi en Barcelona, segons digue Sigfrit Blasco Ibaez. Dun atre, el poble pla que assistix un
poc atonit a tanta borumballa que arriba a produir-li estupor (Recio, 1982b: 120).
Com a exemples daquest dualisme simplista podem esmentar la portada de

Som, la revista del GAV, que recull la recepci de Joan Carles I a les associacions
per, molt excepcional. Per aquestes i per unes altres consideracions Adlert, no ser, a diferncia de
Xavier Casp, excessivament mitificat ni reivindicat pel populisme blaver.
493
El pueblo es asumido como mito, ms all de una exacta definicin terminolgica, a nivel lrico
y emotivo. El populismo tienen de ordinario una matriz ms literaria que poltica o filosfica y, en general,
sus realidades histricas estn acompaadas o precedidas por iluminaciones poticas, por un descubrimiento y por una transfiguracin literaria de reales o supuestos valores populares (Bobbio-Matteucci,
1976: 1281).
494
El nacionalisme darrel fusteriana tamb ha demostrat des de la transici una contrastada capacitat de mobilitzaci de masses (certament menor que el blaverisme), per que per ella a soles lacredita
com un moviment tamb popular. El blaverisme, per, nega aquesta condici popular de la qual sen
reserva lexclusivitat.
495
El triunfo de Valencia sobre el pancatalanismo imperialista slo puede conseguirse con la ms

frrea unin de todos los valencianos que ni traicionan su pasado ni se rinden ante ningn amenazador
futuro (Ramos, 1978: 8).
ms significades del blaverisme aplegades a la FCECRV, acompanyades del governador civil Jos Mara Fernndez del Ro, el titular del qual fou El Rei, junt al poble
(Som n 97 d11-XII-1980).
Aquesta patrimonialitzaci del poble, per, est arreladssima fins i tot en aquells
blaveros tericament ms moderats. Vegem si no aquesta cita dHctor Villalba, expresident dUV i de les Corts, on queda palesa la construcci dicotmica de la identitat
valenciana: duna banda tindrem Joan Fuster i els collectius reduts de fusterians i
duna altra el sentiment del poble. A ms, segons aquesta visi, aquest sentiment
seria una realitat compacta, indiferenciada, que, com a tal, rebutjava el fusterianisme:
Hi havia una desconnexi forta del que poguera significar la idea de Fuster i la
idea deixos collectius certament reduts amb el que poguera significar el sentiment del poble [...] Jo pense que eixa descripci tan crtica, tan cida de Fuster
respecte de la societat valenciana, possiblement fra ja una vegada vist que les
seues idees, que les seues teories la societat no les feia prpies, les rebutjava. I
per tant, jo pense que aix encara va contribuir ms... no ja a vore a Fuster com a
una persona que diu coses que la gent no comprn o no compartix, sin vore a
Fuster com una espcie de... denemic (Villalba, 00:0336 i 00:3132).496
Aquesta construcci de la identitat valenciana que protagonitza el blaverisme

(profundament maniquea, com veurem), apleg fins i tot ms enll amb una argumentaci parademocrtica. Igualment que, com hem vist, a altres populismes el blaverisme
(particularment quan se situa en loposici poltica) presentar una desafecci i fins i
tot un cert rebuig per la democrcia representativa i pel parlamentarisme, percebut
sovint com allunyat del poble (recordem que ja hem vist en el captol 10.1 que una
quarta part dels totals dels valencians aposten pel lideratge carismtic sense control
parlamentari). Els dirigents poltics sn percebuts com una mena de desgrcia permanent en la histria, indignes de representar com toca els interessos generals i la
valenciania:
Dios, que buen vasallo si oviera buen seor! La cita del joglar de Medinaceli que
canta al Cid [...] es aplicable a la ciutat de sa conquista i domini: Valencia. Deu
meu, quin bon poble si tinguera bons dirigents! Perque es a on ara esta sempre el
fallo: en els dirigents. I siga quin siga el regim politic! (Adlert, 1984b: 34-35).
En limaginari del discurs blavero (com en el de molts altres populismes), a ms

del maniqueisme poble-catalanistes, existir una altre dualisme que dividir la societat entre el poble i els poltics, s dir, els representants democrtics lliurement triats
per aquest poble que, tot i aix, no sols serien suposadament corruptes sin que no
saberen interpretar el qu vol el poble que, en definitiva, fan poltica no sols desquenes al poble, sin en contra mateix daquest. A s un tret molt simptomtic i clarificador que recorre el discurs del blaverisme de dalt a baix. Al respecte, hem fet la tria
de dues referncies discursives de moments i personatges diferents (amb vint-i-tres
anys de diferncia) per mostrar aquest discurs permanent contra la democrcia
representativa i, a ms, lextraordinria sintonia i ortodxia497 que genera lanticata496
De fet, Villalba aplega a teoritzar sobre les revisions que ha tingut el pensament fusteri i les
interpreta en clau dun progressiu acostament a la teoria sentimental populista del poble en, si ms no,
un reconeixement implcit dels erros del fusterianisme: Jo crec que... de fet nhi ha hagut moltes revisions de la teoria de Fuster, i totes lo que han intentat ha sigut apartar-se de la teoria cientfica entre
cometes que propugnava Fuster i acostar-se ms a la teoria sentimental populista que pensava el poble
(Villalba, 00:0336).
497
Vegem sin les exageracions hiperbliques a qu acostuma el blaverisme, ja que anar en contra del poble significaria destruir lestructura secular de lesperit valenci (Ramos, 1981: 9) i situar-se en
contra duns desiginis suposats de la histria, a ms de contra lEstatut, la Constituci i, dhuc, dels drets
humans: Per el Poble, el veritable motor de la Llengua, lnic que t dret i ra per a fer i desfer un
idioma, i per a nomenar-lo com vullgui, no pot admetre mai que una entitat pseudo-cultural li diga com ha
de parlar i el nom i les normes ortogrfiques que ha dutilitzar. Sobre tot quan va contra la Histria, contra
el propi Estatut dAutonomia, contra la Constituci Espanyola i contra la Declaraci Universal dels Drets
Humans (Recio, 1985: 17-18).
lanisme al Pas Valenci, que es reprodueix dcada rere dcada arran la transici
democrtica:
La dramtica singularidad de esta historia consiste en que ha sido hecha no slo
al margen del pueblo, sino frente al pueblo, de donde el evidente antagonismo
perceptible entre los polticos en nmina y con carn, de una parte, y, de otra, los
ciudadanos, cuyos votos an siguen vacos e injustificados (Ramos, 1981: 9).
Hui resulta patetica limage dels politics de la transicio valenciana que senfrontaren a les expressions majoritaries del poble valenci quan se li pretenia impondre
una bandera que no era la propia, una denominacio que no era propia, un himne
que no era propi i un idioma que no era el propi. A soles aquells que miraren el
protagonisme del poble en verdadera perspectiva historica han sobrevixcut politicament (G. Sentandreu, 2004: 114).
El recurs al poble no es limitar a aquests casos, sin que tamb ser usat com
a element aparentment demostratiu, com a prova irrefutable, de qu la ra estaria
del costat del blaverisme, com si el coneixement humanstic i cientfic fra conseqncia de majories electorals. Hem de fixar-nos que la manera dusar el poble (dapropiarsel) que ja hem vist, lluny de qualsevol lgica democrtica, converteix aquestes
suposades proves en simples afirmacions tautolgiques. Tot i aix, contribueixen
decisivament a incrementar el suport i la reproducci social daquests posicionaments.
La repetici asseverativa pot resultar molt pobra com a argumentaci per molt efica
polticament. Vegem sin com a illustraci la retrica del lder de CVa, que fa servir la
forma duna mena de catecisme del blaverisme per justificar una suposada inexistncia, irrefutable, de la unitat de la llengua catalana:
Existix un argument, una prova irrefutable que demostre la valencianitat de la
llengua? Si, la resistencia que el poble valenci fica front a que se li diga catalana
a la seua llengua com al proces de catalanisaci que sintenta, sobre tot des de la
Conselleria de Cultura, els instituts i els coleges.498 El poble clamorosament diu
que es la seua llengua i la vol incontrovertiblement valenciana (G. Sentandreu,
2004: 138).
El poble valenci, a ms, en un altre tret compartit pels populismes, s imaginat

pel regionalisme anticatalanista com si haguera sigut abandonat per les classes
dirigents. Malgrat el que hem analitzat de les elits blaveres, suposadament les classes
dirigents valencianes, poltiques, intellectuals, empresarials i socials lhaurien deixat
de banda i fins i tot lhaurien trat, tot deixant els membres de les classes popu-lars en
una mena dorfandat i desorientades, desvalides, desemparades... fins que aconseguiren reaccionar i organitzar-se duna manera suposadament espontnia. Lesquema discursiu, doncs, ser bastant clar: el poble duna banda, desorientat per amb
els sentiments clars i, duna altra, les elits, normalment venudes i tradores:
Aleshores, clar, el poble valenci no sabia on pegar ni on anar. Estava orfe de
tot, com sempre ens ha passat al poble. I el GAV, en aquells moments, puix aglutin aix. En realitat, es de veres, fou una reacci popular. El problema est que...
anem a dir... el valencianisme despardenya no ha tingut mai dirigents. Per a mi el
blasquisme fou... un gran fracs al final (Martn Villalba, 00: 0722).
***
Lesquema maniqueu era ben simplista, per funcion, ja que connectava amb
una percepci social relativament estesa, transversal, en la transici democrtica que
consistia en negar la legitimitat poltica dels representants democrtics desquerra i
498
Loposici a la denominaci de llengua catalana i fins i tot a la proposta normativitzadora fabrista no demostraria la inexistncia duna unitat idiomtica entre valenci i catal i, fins on sabem, cap filleg nega la valencianitat del catal al Pas Valenci. Tanmateix, als efectes de la nostra recerca simplement ens interessa la frmula discursiva que fa servir el blaverisme.
catalanistes, percepci que van fomentar bona part dels mitjans de comunicaci
durant la transici poltica (sobretot LP, com hem vist, per tamb LEV, TVE desprs
del cessament dEduard Sancho, etc.).
Fins a tal extrem el blaverisme port aquest esquema maniqueista que els altres no sols queden privats de la consideraci de ser part del poble sin que acabarien directament per esdevenir antivalencians. Daquesta manera, per exemple,
Lizondo defiende la Lengua Valenciana en el ayuntamiento socialista, enfrentndose
a los concejales antivalencianos del momento (Recio, 2002: 122). Quedarien per a
aquesta particular formulaci discursiva, per tant, exclosos del poble sa, del veritable, daquell que no hauria sigut corromput pel catalanisme, percebut com un element patogen de la valencianitat: Valencia, el pueblo sano, reacciona en defensa de
lo que se considera valenciano por encima de todo (Carrau, 00,4147).
El maniqueisme no s patrimoni duna sola ideologia poltica, per els populismes sn particularment aficcionats a fer-lo servir en el discurs poltic. El blaverisme no
ser una excepci. En la part terica esmentrem que els populismes divideixen la
societat en qu interactuen entre els bons i els rons. Lanticatalanisme valenci construir els catalanistes com els grans rons, com el gran altre (de vegades tamb
sincluen els trbols en aquest calaix). Sovint sels adjectiva duna manera equivalent,
tot fent servir altres denominacions (patriotismo versus colonialismo,499 etc.) per,
en general, els altres encarnen el mal moral. En conseqncia, i dut a lextrem, alguns
lders del catalanisme poltic de Catalunya, com Jordi Pujol o Josep Llus Carod Rovira, apleguen a ser adjectivats amb metfores demonaques: el turbador Belceb
Pujol (Garca Moya a LP, 16-VI-1996).
Daquesta manera el blaverisme sublima la (molt criticada i denostada) dualitat
fusteriana, entre territoris i grups valenciano-parlants i castellano-parlants i en crea una
de nova: valencians (o valencianistes) versus catalanistes.500 Aquest moviment social, per, encara dur aquest nou dualisme ms lluny: la societat valenciana, tot usant
un llenguatge quasi guerracivilista, estaria suposadament dividida en dos bndols
clarament diferenciats, sense escletxes i sense matisos:
Ya hemos dicho que la dualidad fusteriana es tan ridcula como antihistrica y
aberrante. Mas s es cierto que la epidemia que sufrimos ha dado origen a dos
bandos entre valencianos: el de los valencianos y el de los pancatalanistas (Ramos: 1978: 106).
Aquests rons, doncs, sn decididament rons. Als catalanistes sels nega el

ms mnim signe destima al seu pas. En limaginari del blaverisme sels percep no
sols com uns antivalencians acrrims, totals sin, a ms, com una mena dssers
sense pietat ni el ms mnim sentiment positiu cap a la terra i la societat on hi viuen,
amb la qual cosa esdevindria impossible qualsevol acord amb ells, qualsevol cessi:
Es, por lo tanto, para los pancatalanistas, monstruoso hablar de valencianismo
(amor a Valencia), valenciana (sentimiento de defensa a lo valenciano) y valencianidad (modo de ser exclusivo de Valencia) (Ramos: 1978: 99).
499
Aquesta la fa servir Manuel Mouralle, exprofessor de la Universidad Complutense de Madrid en

prologar Pay, 1991: 5.
500
De fet, Josep Maria Bayarri ser un precedent directe daquesta construcci maniquea: Les
insinuacions i insistencies de pancatalanisme shan vengut sosuint des de temps. Han segut en major
apor-taci les de catalans encara que en orientaci i maliccia els han seguit i no han deixat guanyar els
valen-cians catalanisants. Naturalement shan registrat poques dintensificaci de propaganda catalanista en Valencia i per a Valencia. Periodos de manco activitat pblica pero la penetraci catalanisant
resegu en alusions, converses, polmiques vives, fsiques i incisos i indirectes i de les que en gran part
de les quals havem segut actors o testics (1931: 22-23).
Valencians sn tots els que hem nascut en Valncia. Valencianistes els que tenim el sentiment del valencianisme pur, dels que volem que lo nostre siga nostre, i
no mesclat amb una altra autonomia, els que considerem que el nostre idioma s
ms ric, ms antic, i t una gramtica anterior, i un segle dor anterior al de Catalunya, i no estem en disposici de cedir res. s que nhi ha valenci, valencianista,
i valencianista estricte. Puix a lo millor no s molt elegant ser valencianista estricte,
per a mi magradaria considerar-me aixina (Broch: 00:2106).
No sols el regionalisme anticatalanista afavoreix lexclusi social daquesta mena

denemics del poble valenci, sin que, en bona mesura, forar una estratgia per
tal dobligar el mxim nombre de valencians a definir-se al voltant de la polmica identitria. En general, per al blaverisme, qui no est amb ell i estar amb ell significa
estar plenament amb ell.501 Al cap i a la fi la ideologia anticatalanista s, si ms no
epidrmicament, un programa de mnims sobre qestions identitries est contra ell:
No es signo de debilidad comunitaria el hecho mismo de que, entre los valencianos, se polemice en torno a los smbolos tan fundamentales como el nombre, la
bandera o el himno? Quien, hipcritamente, no considere lo dicho de importancia
es porque, en verdad, favorece al pancatalanismo. Valencia tiene su lengua, su
bandera, su nombre, su cultura, su himno y su voluntad de seguir siendo Valencia
frente a cualquier intento de segregacin (Ramos: 1978: 98).
***
Ramir Reig afirma que els populismes apareixen en moments histrics de canvis socials profunds que provoquen que si ms no uns o diversos grups duna societat
concreta es troben en un procs de desagregaci502 (cosa que tamb ocorrer en el
cas del blaverisme en un context de profundes transformacions socials, econmiques i
poltiques com fou el de la transici democrtica), cosa que els faria respondre duna
manera reactiva per a negligir lamenaa disgregadora:
els populismes pareixen respondre a una situaci histrica de desagregaci en
qu una comunitat se sent amenaada o en qu els diversos grups o classes
socials es troben en un moment de readequaci, sense fora suficient per a imposar llur influncia (1985: 6).
Daquesta manera lapellaci al poble apareix com una mena de ser social que
es defendria duna agressi externa. Per qui conformaria el poble per al blaverisme?
Aquest seria ents com un amplssim sector interclassista amenaat pel pancatalanisme i, segons els casos, tamb pel centralisme (per algunes de les conseqncies
caracterstiques de la modernitzaci, en definitiva), per no mai pel nacionalisme
espanyol, del qual, com veurem, hi participa inequvocament.
Des daquest regionalisme anticatalanista valenci, tot i que sovint imagina el
poble, com acabem de veure, com unes difuses classes populars en front de les elits
intellectuals i/o poltiques, de vegades es concreta ms i aplega a identificar-se aquest
amb el teixit associatiu del blaverisme. Durant la transici democrtica, per exemple, el
poble estaria conformat per les entitats ACV, LRP, el GAV i unes altres aix com el
partit URV, uns grups, tots plegats, ben poc representatius quantitativament del
conjunt de la societat valenciana. Tanmateix, aix importa poc, ja que aquestes aple501
Vicent Ventura, tot criticant implcitament les posicions anomenades de la tercera via, considerar que amb el blaverisme no hi ha dileg possible degut als seus posicionaments dogmtics: Posar-se
en el mig no s el que demana Uni Valenciana i Las Provincias. Tu et poses enmig i, per a ells, ests en
contra (a Xamb, 1995: 272).
502
Una desagregaci que conduiria a una nova agregaci, una agregaci atpica on una part de
la societat, mitjanant un procs ideolgic metonmic, sautoerigeix en el portaveu de la totalitat. Tot
aquest procs transformador pren forma, precisament, dinterclassisme, de populisme: En tots aquests
casos la desagregaci social provoca all que hom en diu agregaci atpica per tal com aqueixa part
desplaada es considera representant de la totalitat, del veritable poble americ, rus o basc, nassumeix la
representaci i inicia un moviment per a la seua integraci (Reig, 1985: 6).
garien els valencians autntics. La resta de la societat civil valenciana noms ser
considerada part del poble en la mesura que coparticipen dels postullats simblics i
ideolgics del blaverisme. Aquesta lgica, per, no sha modificat des daleshores ja
que fins i tot amb una UV fora de les Corts per no haver assolit el 5% del total de vots
vlis emesos els anys 1999, 2003 i 2007 es continua considerant un partit que encarnaria els valors del poble (paradoxalment un partit del poble ignorat electoralment pel
propi poble). Largumentaci del blaverisme, al capdavall, s una petici de principi,
tautolgica: el poble som nosaltres perqu ho deiem nosaltres, que som el pople.
Tanmateix, ha sigut una tautologia que indubtablement ha funcionat socialment.
Cal ressenyar que el blaverisme, a diferncia del marxisme, que es percep ell
mateix com una avantguarda del ploretariat, no simagina com una mena davantguarda del poble valenci sin directament com lencarnaci dell mateix. En aquest
discurs hem trobat reiteradament una identificaci entre el blaverisme i el poble valenci, entre ser blavero i ser valenci (o ser bon valenci), de tal manera que lapropiaci
del poble anir intrnsecament lligada a una ideologia marcadament igualitarista (tots
els bons valencians sn poble i igual de poble) i antielitista.
Linterclassisme, lafirmaci de ser una ideologia per a tots els valencians, en ser un corollari lgic. De fet, lapellaci interclassista ser utilitzada continuadament pel
discurs blavero, que es tindr ell mateix com una ideologia ni de dretes ni
desquerres, sin valenciana (per exemple, CVa es presentar significativament com
el partit dels valencians), tot i que respondr, com veurem, el conjunt del moviment a
un conservadorisme ms que evident. Aquesta estratgia interclassista anir, com a
conseqncia lgica, acompanyada duna trivialitzaci ideolgica, on alguns elements,
com paradigmticament el preu de la taronja, es convertiran en ttems que encarnarien els interessos econmics i socials del conjunt de la societat valenciana.
Aix mateix, el blaverisme no sacontentar amb apropiar-se del poble i fer-lo
seu, sin tamb del propi concepte de valencianisme. El poble, nosaltres, som els
valencianistes. Els altres seran catalanistes o, en el millor dels casos, no valencianistes. Fins i tot lesmentat Villalba, com a protagonista dun anticatalanisme que
darrerament evolucion a posicions ms heterodoxes, considera Miguel Ramn
Izquierdo un valencianista convenut i, en canvi, tot i ser una concessi inaudita en
el mn del blaverisme (i que, per ella a soles, es guanyaria la categoria de trador),
considera el fusterianisme universitari com un sentiment valencianista-catalanista, la
qual cosa resulta molt significativa perqu el que est afirmant s que lexalcalde de
Valncia seria ms valencianista que, posem per cas, lactual lder del nacionalisme
valenci, Enric Morera, o dit duna altra manera, que un dirigent que fu bona part de
la carrera poltica durant el franquisme i que no sen pened i que explcitament nega la
condici de naci i fins i tot nacionalitat per al Pas Valenci esdevendria tan o ms
valencianista que ning i que, particularment, els nacionalistes valencians. La cita s
una mica llarga per paga la pena perqu s molt illustrativa:
Ho va fer convenut [Ramn Izquierdo], per convenut des del punt de vista de
que hi havia un sentiment valencianista que a ms no coincidia per a res amb el
sentiment valencianista catalanista de la Universitat [...] el valencianisme de la
Universitat sex-pressava en valenci en un idioma similar al que es parlava en
Catalunya, i el valencianisme, diguem, del poble era un valencianisme que parlava
un valenci que possiblement no tinguera res que vore amb les postures academicistes, per s que tenien el sentiment de que ells no parlaven lo mateix. Era un
valencianisme de la Universitat que tenia com a smbol la mateixa bandera que es
gastava en Catalunya, i nhi havia un valencianisme popular que tenia una senyera
tricolor que estava incls encontrada amb all. Hi havia un valencianisme de la
Universitat que tenia una concepci territorial de PPCC, i hi havia un valencianisme de la gent normal que pensava que Valncia era Valncia, i Catalunya era puix
una altra... comunitat o una altra regi en aquell moment. Era ms normal utilitzar
la terminologia regi. I per tant jo crec que... que Miguel Ramn, quan ho fa des de
lalcaldia de Valncia, ho fa convenut de que hi ha una possibilitat de reivindicaci
i de coses prpies que no tinguen dependncies daltres llocs (Villalba,

00:1519).
Tot i que ja hem matisat que no compartim la tesi de Vicent Bello de qu el blaverisme s una ideologia i un moviment feixista, s que s cert que algunes prctiques
sacostaran bastant si no prpiament al feixisme, s a alguns moviments socials autoritaris o si ms no populistes i escassament democrtics. De fet, duna manera estructural, sacostar a lautoritarisme ats que: al reclamar para s la encar-nacin de los
deseos mayoritarios, rechazan la necesidad de ms intermediarios y deslegitiman por
obstaculizador el resto de la oposicin (Molina, 1998: 99).
El blaverisme expressar sovint un menyspreu i fins i tot hostilitat cap a la democrcia representativa, en particular (lgicament) als perodes on lesquerra catalanista
obtenia la majoria a les eleccions (des de 1977 fins a 1991). En el discurs daquest
regionalisme anticatalanista, en particular durant la transici democrtica, es desprestigiava constantment a les autoritats democrticament elegides i, mitjanant un mecanisme dapropiaci del qu s el poble, es consideraven els autntics demcrates i
negaven tal condici als representants triats per sufragi universal, lliure, igual, secret i
directe.
Per al blaverisme els representants democrtics, i en particular els de lesquerra i
els del PSPV-PSOE com a partit majoritari, curiosament eren percebuts com els qui
tenien una conscincia antidemocrtica. Resulta curis la coincidncia en el discurs
sobre el que podrem anomenar inversi democrtica amb un argument duna lgica
torticera que ve a dir que s veritablement democrtic qui est al costat del poble i
antidemocrtic qui no ho est. Per a aquesta ideologia, la majoria dels representants
poltics triats democrticament, doncs, sn antidemocrtics. Els autntics demcrates sn, presicament, ells, la qual cosa, a ms, seguint aquesta manera dargumentar,
els legitimaria en la praxi poltica particular. Novament demanem excuses per la
llargria del primer dels dos extractes seleccionats per considerem que contenen una
extraordinria riquesa per mostrar el que estem afirmant:
Lo que faltava en les autoritats era conscincia democrtica. All lo que sobrava
era la conscincia antidemocrtica. Perqu... on estava el govern del poble? On
estava el respecte a les minories? Si s que rem minories, que no rem. No tenien cap de respecte a nosaltres. Sens ignorava totalment. Sens canviava tot.
Sens imposava... Esta escola va ser tancada. Precisament perqu ens vrem negar a donar catal. El jutge la... la va obrir. Per la va tancar el govern socialista.
On no hi havia democrcia era en les autoritats socialistes. I el poble lo que feia
era defendres [...] Home, anem a vore, si jo estic en contra de la teua opini, jo
sc antidemcrata? No sers tu lantidemcrata que no respectes la histria deste
poble i les nostres tradicions? Perqu lo primer que vares fer va ser jurar unes...
fas un jurament quan eres una autoritat. I desprs ja tenem un Estatut dAutonomia. Si ni respecten lEstatut dautonomia, el poble t que defendre-sen com pot. I
quan una massa es fica en moviment, s molt perillosa [...] Puix lhome es fic
nervis, era molt jove aleshores, li peg una patada a la paraeta, i tots els llibres
anaren per terra. Antidemocrtic? Per qu? Per qu ell era antidemocrtic, i no era
antidemocrtic qui estava donant una conferncia pagada amb diners del poble? I
estava parlant en contra del poble valenci? (Broch, C2, 00:1224; 00:1306 i
00:1439).
Home, puix poguera ser, per sobretot hi ha una falsa... una falta de conscincia
democrtica en els poltics, eh? Si els poltics hagueren tingut conscincia democrtica, moltes coses, com Albinyana i tal, no hagueren provocat a eixe poble
(Martn Villalba, C2, 00:4346).
En aquest sentit cal dir que la nmina de tradors que elaborar el blaverisme
ser ben mplia, i es far extensiva prcticament al conjunt de la classe poltica. De
fet, els representants lliurement elegits pels ciutadans es convertien, als ulls del
blaverisme, en competidors i fins i tots usurpadors de la condici dautntics portaveus
del poble valenci, que els dirigents daquest moviment reivindicava per a ells amb
exclusivitat. Vegem sin la nmina de destructors de la valencianitat als ulls de

Vicente Ramos, qui tamb esdevindr diputat en les Corts per UV (Coalicin Popular):
Diputados y senadores; consellers y adlteres; presidentes de entidades regionales y provinciales; alcaldes y concejales; presidentes, secretarios generales y simples componentes de partidos, la gran mayora de tan heterognea suma se ha
dedicado explcita o solapadamente a destruir la estructura secular del espritu valenciano (1981: 9).
Fins i tot apareixeran, especialment durant les dcades dels setanta i els huitanta
del segle XX, en octavetes, opuscles i altra mena de format escrit fugisser, distintes
llistes de tradors catalanistes amb noms i cognoms. Una tctica amb qu es pretenia
pressionar lentorn social dels collaboracionistes, amb la intenci declarada de ferlos callar o desistir en la ideologia que professaven. En un article, per exemple, Ramon
Garcia (funda-dor dUV i editat en el propi butllet) es limita a donar un llistat de
persones catala-nistes, titolat La lista de los conversos, on afirma que el conocimiento de estos nombres ayudar a entender muchos comportamientos y actitudes (1985).
Els catalanistes valencians esdevenien, als ulls dels anticatalanistes, collaboracionistes de limperalisme catal. I a aquesta mena de tradors i renegats sels
havia de fer extensiva la mateixa condemna que als feixistes i els nazis:
Condena que se haca, y se hace, extensiva a todos aquellos que englobados en
el trmino colaboracionistas sirvieron como cabezas de turco, en sus lugares de
origen, para ayudar a implantar un imperialismo extranjero (Garca, 1990-b: 1).
Per ltim, volem apuntar en aquests aspectes que el blaverisme, a ms, far
servir si ms no un discurs pseudodemocrtic quan fa referncia a servir o defendre
Valncia, com si aquesta fra una realitat transhistrica, per damunt de tot,503 per
damunt de la lliure voluntat democrtica dels valencians i fins i tot per damunt dels
drets humans. Tanmateix, sistemticament el blaverisme negar el caire antidemocrtic o menyspreador de la democrcia representativa que professava (de fet, ja nhem
citat alguns exemples amunt). Noms hem pogut trobar una excepci, on es reconeix
aquesta actitud intolerant i fins i tot feixista. Es tracta de Carles Recio quan, a lany
1986, fu el canvi de lanticatalanisme cap al catalanisme (que tindria, per, cam de
tornada):504
Jo he sigut un ultra de lultravalenciania [...] Vist des del present, jo s que la gran
majoria daquestes actuacions no tenen un altre qualificatiu que el de feixistes,
sense palliatius. Ara b, dit a, vull que sentenga no com a justificaci sin
com a explicaci que jo sempre he actuat daquesta manera intolerant, perqu
creia que estava salvant la meua ptria dels enemics que volien destruir-la. He
aprs, lentament, dolorosament, que qui est desfent la meua ptria no sn els
anomenats catalanistes; i que, en qualsevol cas, en democrcia, les idees no poden imposar-se a travs de la intimidaci i la coacci (a Mart, 1986: 8-9).
503
Malgrat les acusacions de nacionalsocialista que atribuir el blaverisme al projecte fusteri, resulta curiosa la similitud gaireb exacta amb la primera frase de lhimne alemany durant el III Reich que
explicitar lactual membre de lAVL Artur Ahuir per justificar lanticatalanisme valenci: Per crec que all
el que es defenia era Valncia per damunt de tot. Lleves vost del cap qualsevol altra cosa (00:5117).
504
Aquest canvi no fou, per, una evoluci continuada sin una actitud tctica provisional que es
concret en una comunicaci per al II Congrs de la Llengua Catalana, on explicitava la unitat idiomtica
entre valenci i catal i la consideraci del Pas Valenci com a part de la naci catalana. Arrogant, en
lentrevista que li fu Vicent Mart en El Temps, don est extreta la cita, afirmaria que el secessionisme
lingstic sacaba amb mi. Poc ms tard matisaria aquests plantejaments, en defensar des de la talaia de
lInstitut dEstudis Valencians les Normes del 32 pures com a suposat cam equidistant entre el catalanisme i el blaverisme. En fracassar aquesta opci, tot seguit, faria drecera novament cap als posicionaments ms anticatalanistes i no sols esdevendria hagifrag de Lizondo sin que sacostaria a la CVa de
Juan Garca Sentandreu.
c) els cabdills carismtics: Lizondo, Rita i Sentandreu

Tot i el que hem afirmat al voltant de la tardana en laparici del lder carismtic
del blaverisme i dels laments des daquest moviment per no haver tingut lideratges
propis durant la transici democrtica, aquest finalment hi sorg, s dir, que aquest fou
creat per les necessitats del propi moviment social i dels interessos que hi havia al
darrere.
De fet, no es pot entendre els xits electorals del blaverisme poltic sense els
particular lideratges que tot seguit analitzarem. Igualment que no es pot entendre el
populisme argent sense la figura de Juan Pern o el blasquisme sense la de Vicente
Blasco Ibez, difcilment podrem capir el blaverisme, si ms no el de la tercera etapa,
sense la de Vicente Gonzlez Lizondo aix la quarta etapa sense les de Rita Barber i,
en molta menor mesura, de Juan Garca Sentandreu. Cap daquests tres, per, no
corresponen a la transici poltica on, als dos primers casos, foren uns lders de molta
menor significaci (laparici del tercer, com a lder estudiantil, s de la dcada dels
huitanta). En qualsevol dels casos, amb Lizondo al blaverisme hi haur un abans i un
desprs i, amb la mort daquest, una prdua polticament irreparable. Per una altra
banda, per, no hi ha indicis actualment, mar de 20089, de deteriorament o de crisi
en el lideratge de Barber.
Un altre indici que el blaverisme sha dentendre i sentn ms cabalment com un
populisme, i no com un moviment social ex professo aparegut estranyament als
budells de la prpia societat valenciana, s que la definici general segent de poltic
populista, sembla feta ad hoc per a descriure la figura i les tctiques de Lizondo:
Los polticos populistas, que suelen apoyarse en el nacionalismo y un personalismo carismtico, utilizan un discurso ambiguo o demaggico y, si las circunstancias institucionales lo permiten, tratan de legitimarse a travs de mtodos de
consulta plebiscitaria (Molina, 1998: 100).
Malgrat que excedeix les pretensions daquesta recerca biografiar Lizondo, s

que apuntarem algunes dades bsiques per poder interpretar aquest lideratge. Dentrada cal tenir en compte els seus orgens tnics i socials: una part de la famlia, la
materna, procedia de la comarca de lHorta, probablement de Paiporta. Sa mare, ja
nascuda a Valncia, treball de dependenta. La paterna fou dorigen manxec i de
classe mitjana. Son pare munt un taller debanisteria.505 s probable, per tant, que al
domicili familiar hi haguera una barreja lingstica, de la qual probablement Lizondo
hauria extret una visi bilingicista de la societat valenciana.506
Lizondo ser una persona amb un molt escs capital educatiu i cultural, cosa de
la qual cosa sovint se norgullir (com a reacci a lacusaci dignorant que li faran una
part dels seus adversaris poltics). El possible menyspreu davant aquesta absncia de
nivell destudis reglats ser contestat amb les habilitats socials dun home que, com tot
seguit veurem, experimentar una destacable mobilitat social ascendent, de tal manera que el capital econmic, social i, ms tard, poltic vindria a suplir leducatiu i el cultural i ser convertit en un altre factor didentificaci amb el poble:
no seguir estudios oficiales. Es algo de lo que se jactar toda la vida porque,
pese a esta importante privacin, supo hacer frente a todas las adversidades de la
505
Fixem-nos com es descriu la trajectria personal i laboral del pare de Lizondo: Juan Gonzlez
Gmez, el padre de Vicente, haba nacido en Casas Ibez, provincia de Albacete, pero a los siete aos
ya se traslad con su familia a Valencia, ciudad que ejerca de capital no slo para las provincias del
histrico reino valenciano, sino tambin para la fachada levantina de Castilla. Perteneca a una familia de
siete hermanos y era un artesano de la madera, un excelente ebanista que, prendido del espritu valenciano del arte, dedicaba ms esfuerzo al trabajo que a la remuneracin del mismo (Recio, 2002: 19).
506
De fet, Lizondo es casar amb una madrilenya, Mara Teresa Snchez, castellanfona no integrada lingsticament i parlar en castell als quatre fills. La majoria, de fet, no saben parlar valenci amb
un mnim de fluidesa, ni tan sols un valenci colloquial i no normatiu com el que ell feia servir.
vida y dominarlas hasta construir su propio futuro. En una frase que contest en
junio de 1990 al redactor del diario Las Provincias sintetiza esta realidad: Yo
tengo la cultura que me ha dado la experiencia de la vida (Recio, 2002: 23).
De fet, desprs dexercir de detectiu privat (Recio, 2002: 32), treballar de comercial de broxes i pinzells per a lempresa mitjana Greco, S.A. fins que aconseguir
fer-se propietari i ascendir en lescala social. Havia experimentat una mobilitat significativa en passar de la classe baixa (o mitjana-baixa) a la mitjana-alta. Ell ser un
empresari nou ric, fet que probablement tamb influ en la ideologia particular,
conservadora i meritocrtica). Aix, esdevindr un exemple dhome que, nascut del
poble, hauria aconseguit construir el propi futur.
Lizondo participar, com tant altres valencians del cap i casal aleshores, duna
de les escasses mostres del teixit social que el rgim franquista permetia com eren les
falles. De fet, una part significativa dUV es nodrir de crrecs poltics i institucionals
provinents de les comissions falleres i, en concret, de la dAlbacete-Marv (Edison
Valls,A1 un altre dels fundadors dUV, era president quan sincorpor Lizondo a la
comissi snior) i de lescissi de la comissi dels Doctors (Juan Manuel Castaer,A1
que esdevindria regidor durbanisme de la ciutat de Valncia, o Arturo Gasc,A1 tamb
regidor fins que dimit pel cas Star).
Ell ser un valenci que se sentir cmode dins del rgim franquista. De fet, com
es reconeix fins i tot en la nica biografia (literalment una hagiografia), publicada per
lAssociaci Cultural Amics de Vicent Gonzlez i Lizondo i escrita per Carles Recio, a
aquest poltic no se li o cap comentari en contra del rgim antidemocrtic, catolicista
i nacionalista espanyol de Francisco Franco, la qual cosa resulta particularment
significativa de lencaix del regionalisme apoltic durant la dictadura, que tan sols es
mobilitzar quan veja que la identitat regional valenciana i la identitat nacional espanyola corren perill degut a lamenaa que suposava la narrativa alternativa fusteriana:
Lizondo [...] no tena formacin ni informacin poltica [...] no tuvo unas inquietudes polticas concretables en los parmetros de las ideologas clsicas antes de
su irrupcin en la vida pblica. Bajo el franquismo, como tantos otros espaoles,
se dedic a trabajar y a construir su propio futuro y el de su familia. Nunca se le
oy ningn comentario a favor o en contra del rgimen, puesto que en su actividad
cotidiana para nada colisionaba con las direcciones polticas imperantes (Recio,
2002: 50-51).
Contrriament, la polititzaci (ser neutral davant el franquisme es percebut com

una actitud apoltica) ser presentada com una suposada reacci espontnia, com la
daltres valencians, si creguem el que afirma el blaverisme, davant la gosadia pancatalanista. El valencianisme, com si el projecte nacionalista espanyol o ni tan sols el
centralisme prcticament no existiren durant el franquisme, no se li despert fins a la
transici democrtica, fins als moments de la reacci anticatalanista. Ara b, en
aplegar el despertar consagrar sa vida, una retrica que li agradar fer servir:
En aquella poca la osada pancatalanista no tena lmites, y hasta la paella se
publicit como catalana en una exposicin internacional de Berln. La chispa de
esa alarma valencianista prende en las fallas como avanzadilla de la sociedad valenciana, y es en ese momento cuando Vicent Gonzlez Lizondo, completamente
inmerso en el mundo fallero, toma conciencia de su lucha en defensa de Valencia,
una lucha a la que consagrara su vida desde aquel mismo instante (Recio, 2002:
58).
Lizondo, com a membre de la JCF durant la transici democrtica, far servir

aquesta talaia com a agitador del blaverisme. Safiliar al GAV, a LRP507 i al partit
507
Lany 1995, com a President de les Corts, una de les filles, Olivia Gonzlez-Lizondo Snchez,
fou la Regina dels Jocs Florals. En La historia de Lo Rat Penat li dedicaran en agrament els adjectius
URV. Quan aquest ltim esdev ENV es donar immediatament de baixa. Poc desprs
fundar UV. Tot i que ser el lder real, haur dacontentar-se amb la presidncia
provincial de Valncia del partit i amb la vocalia primera del primer Comit Ejecutivo
Central (triat el setembre de 1982). Daquesta manera se cedia la Presidncia a una
persona amb major renom com lexalcalde de Valncia Miguel Ramn Izquierdo.
El 1983, de la m de de la Coalicin Popular, esdevendir regidor a lAjuntament
de Valncia i el 1987, ja en solitari, assolir el 201% dels vots i ser la segona fora, el
que equivalia a ser el lder de loposici en el consistori. El 1989 ser tamb diputat a
Madrid i en repetir el 1993. Tot i aix, com hem vist, el 1991 el 218% dels sufragis no
li permetran abastar lalcaldia i haur daconformar-se amb la primera tenncia dalcaldia, la regidoria de fires i festes, la presidncia de la JCF, de la Junta Municipal del
Martim i altres crrecs menors. Ser aleshores quan protagonitzar uns anys
denfrontaments interns i dexpulsions aix com la dimissi de regidor. El 1995, com a
candidat a la Presidncia de la Generalitat, es far amb la Presidncia de les Corts fins
que un atac al cor a lhemicicle, ja expulsat dUV, acabar amb una trajectria i un
lideratge tan particulars.
Des del blaverisme, per tot plegat, es presentar a Lizondo com un home del poble, que naix del poble, sense intermediaris, i que aplega a confondres amb aquest.
En un discurs propi de tota mena de populismes, el poble i ell prcticament apleguen
a ser-ne noms un, en una mena de fusi perfecta, didentificaci total. El lder, en
saber qu pensa el poble, esdev automticament la veu i, als ulls de la militncia,
en el representant ms reeixit, ms perfecte. La ideologia de Lizondo (conservadora i
fins i tot en alguns aspectes reaccionria, populista, regionalista i anticatalanista) ser
presentada a ms com una mena de valencianisme pur, tan del gust del blaverisme,
no contaminada per interposicions ideolgiques o intellectuals:
l no tiene, ni necesita tener, un aval poltico anterior para irrumpir en la poltica
valenciana a partir de los aos ochenta. l, sencillamente, llega desde la tranquilidad del trabajo, desde la satisfaccin de la obra bien hecha, y con el conocimiento
vehemente de un valencianismo puro, nacido del alma, sin interposiciones filosficas o intelectualistas [...] Gonzlez Lizondo nace del pueblo directamente. No estudia nunca en los libros de Joan Fuster, ni en ningn otro terico, como es o como debe ser el futuro de Valencia [...] Vicente sale del pueblo y sabe lo que piensa ese pueblo (Recio, 2002: 52 i 111-112).
Lizondo, a ms a ms, es presentava ell mateix i era presentat com un valenci

que havia decidit entregar-se totalment al servici del seu poble. Tot i que seria molt
interessant algun treball de periodisme dinvestigaci que recercara les fonts de finanament dUV i els ingressos que guany Lizondo, entre daltres perodes, com a Primer
Tinent dAlcalde durant la legislatura de 1991-1995, el seu suposadament seria un
altruisme insuperable, com un pare per a tots i cadascun dels bons valencians que se
sacrifica pels fills del poble:
Adems, sin que nadie hasta ahora haya sido capaz de descubrir cmo lo consigue, encuentra tiempo para vivir cerca el mundo socio-cultural valenciano: las fallas y las tradiciones locales son su pasin. Y para colmo, tambin encuentra tiempo para preocuparse directamente por los problemas personales y profesionales
de sus familiares, de sus amigos y de cualquier ciudadano que lo solicite. Este ltimo aspecto de su personalidad es quizs el menos conocido por los medios de
comunicacin o por el gran pblico, aunque para quienes estn a diario cerca de
l resulta la mayor grandeza (Lizondo, 1991: tapa interior).
Aquesta entrega total al poble valenci seria la que en aparena li atorgaria la

legitimitat necessria per a representar, en conseqncia, la totalitat daquest poble,
com si duna mena de fatalisme messinic es tractara. Al cap i a la fi el propi Lizondo
segents: ratpenatiste i colaborador de linstitucio, i gran defensor a lo llarc de la seua vida dels objectius
del valencianisme cultural (a Martnez Roda, 2000: 371).
escrivia que: la tierra valenciana, nuestra tierra, el Reino de Valencia as lo ha querido (Lizondo, 1995: 11). Tant s aix que s presentat com un cabdill messinic que,
davant la covardia de tota la resta dels seus coetanis, es decidiria a plantar batalla en
un primer moment tot sol (qesti significativa per duna inexactitud histrica incontestable), de tan gran com seria la prpia fe en la grandesa del poble valenci:
Al llegar al momento de tomar la determinacin de actuar, de poner la cara, todos
tenan miedo. ste es un mrito a resaltar de Vicent Gonzlez Lizondo. l sale a
plantear batalla solo (sic). Pero lo hace porque cree profunda y sinceramente en
todos los que van a venir detrs. Si Gonzlez Lizondo no hubiera estado tan convencido de la grandeza del Pueblo Valenciano, grandeza histrica, grandeza econmica, grandeza moral, grandeza lingstica y cultural no se hubiera atrevido a
proclamar pblicamente su fe. Esa era la actitud cobarde de la gran mayora que
le rodeaba, como se puede comprobar al seguir una cronologa exacta de los
acontecimientos (Recio, 2002: 70).
El pensament poltic de Lizondo, igualment que de la resta del blaverisme i com

hem ja hem vist, participar duna visi simplista, dualista i maniquea de la societat
valenciana. Duna banda estaria la bona gent, s dir, els valencians treballadors i
honrats i, duna altra, els catalanistes, acusats de tota mena dinfundis, fins i tot de
retornar a la memria histrica la Guerra dEspanya:
el espritu separatista, que trae a la memoria colectiva histrica de muchos valencianos los episodios sangrientos de la contienda blica civil entre espaoles durante la dcada de los aos 30, es hoy en da una opcin que est fuera del
campo de eleccin de la moderna sociedad valenciana (Lizondo, 1995: 48).
Les aportacions teriques de Lizondo seran ben escasses.508 El bigraf esmentat, per, en troba una: la reivindicaci del fet integral valenci, que esdev un
autntic cul-de-sac, un no-res amb qu poder adaptar-lo a cada conjuntura poltica
concreta per justificar una particular visi autoctonista i anticatalanista.509
Un altre dels trets destacats del pensament de Lizondo, tamb coincident amb
altres lders populistes, s la incoherncia interna dels postullats i la improvisaci.
Usualment en el terreny de les contradiccions s on es troben cmodes els poltics
populistes. Vegem a tall dillustraci la comparaci de dos cites dun dels dos llibres
que public510 als quals noms els separa un full de distncia; en el primer aposta per
un nacionalisme cultural i en el segon per considerar un gran error la confussi entre
cultura i naci:
Yo creo en la existencia de una estrecha relacin entre los conceptos de nacin y
cultura. Si entendemos la cultura como la esencia nacional de un pueblo, no pue-
508
Una dada daquest bagatge teric s que el bigraf de Lizondo destacar tres moments estalars que resumirien ben a les clares el llegat poltic daquest estadista del pueblo. Un daquests tres
seria la macropaella en lantic llit del riu Tria: Los tres momentes estelares de Vicente Gonzlez Lizondo
a nivel pblico creemos que se compendian en la paella gigante del cauce del ro, en su elegante dimisin
del Ayuntamiento de Valencia y, finalmente, en la clebre y famosa naran-ja del Congreso de los
Diputados [...] Cien mil personas comen ese da la paella ms enorme jams coci-nada. Servida en
humildes platitos de plstico, el arroz dorado corre por el antiguo cauce como si fuera un ro de complicidad entre todos los valencianos. Muchos estn reticentes, piensan que aquel plato ser incomible. Pero la
realidad aporta su prueba contundente: El sueo de Gonzlez Lizondo, que era el sueo de Valencia, era
perfectamente posible. [...] La aventura de la macropaella [...] result una de sus caractersticas salidas
hacia delante que constituy una de las experencias ms brillantes de su mandato (Recio, 2002: 146 i
156-158).
509
Vicente reivindica la defensa del Fet Integral Valenci donde puede incluir todo lo que se refiera a la Nacin Valenciana: lengua, cultura, economa, idiosincrasia... Este es el primer paso del terico
(Recio, 2002: 188).
510
Per les dades de qu disposem respecte els coneixements escrits i poltics de Lizondo i per la
frentica activitat poltica que protagonitzar, resulta improbable, com en altres molts casos de representants poltics, que ell directament fra lautor dels dos llibres que hem fet servir per a lanlisi.
de existir mayor identidad entre ambos conceptos [...] El gran error de los ltimos
aos, posiblemente agrandado durante el franquismo, ha sido confundir deliberadamente, cultura y nacin. Se presuma que era posible identificar una cultura espaola asociada a la idea de una nacin espaola, cuando en realidad existan
diferentes culturas pertenecientes a esa realidad plural espaola (Lizondo, 1995:
82 i 83).
Daltra banda, la figura de Lizondo ha sigut construda sovint fent servir elegies
hiperbliques. A tall dexemple farem servir novament lesmentada biografia de Recio
qui afirmar, entre daltres, que tenia un verb imparable, una capacitat de treball
portentosa, un caire dialogant, que aconsegu conciliar a tots els sectors en un clam
dadmiraci estremida i que:
es el poltico ms carismtico de la Valencia del siglo XX. Con un esfuerzo titnico guiado tan solo por su intuicin y espritu valenciano cre la primera fuerza poltica nacionalista valencianista con representacin democrtica al ms alto nivel.
Hay un antes y un despus en la historia de la poltica valenciana a partir de esta
figura excepcional (2002: solapa).511
La valoraci del lideratge de Lizondo ha sigut, en conseqncia amb tot all exposat, bastant elogiosa per banda del regionalisme anticatalanista valenci (per no
noms daquest) fins a lextrem que un dels fills aplegar a escriure que lizondismo
no es sino un sinnimo de valencianismo.512 Clar est que al respecte, hi haur
algunes excepcions. Un dels retrets que ms se li ha fet ser el denvoltar-se dincompetents i de mediocres i el desprestigiar i expulsar als qui li qestionaven.513
Daquesta manera es criticava la gesti de Lizondo per saconseguia salvar de la
crem al lder cosa que, dalguna manera, equivalia a salvar el moviment blavero en
el conjunt:
Per a mi UV ha baixat perqu Vicent Gonzlez Lizondo comet un error, i era no
deixar que entrara ninguna gent de talla que li poguera fer ombra. Es rodej
denanos, i els enanos desprs li han pegat la navallada (Martn Villalba, C2,
00:3711).
Es de justicia reconeixer que Vicent Gonzlez i Lizondo dedic gran part de les
seues energies en treballar pel valencianisme, en entrega i dedicacio; pero tambe
es cert, com aixina nos ho ha confessat algun amic dell i alguns colaboradors personals, que en politica sempre es va rodejar de persones mediocres, ambicioses i
que, inclus a la seua esquena, actuaven en benefici propi, aplegant a lextrem
dutilisar-lo i enfrontar-lo en contra de persones damistat contrastada, per a conseguir com a parasits els seus objectius personals, no important-los per a res
el valencianisme ni el proyecte nacionalistes de UNIO VALENCIANA (Chiquillo,
1997: 62).
511
Totes aquestes descripcions safirmarien, segons Recio, lejos de apasionamientos innecesarios, des de la bsqueda de la verdad histrica i la imparcialidad i amb la pretensin de ser ecunimes, imparciales y objectivos. Tant s aix que Lizondo recordaria la leyenda medieval del rey Arturo o
quedaria demostrada la ausencia de ambicin poltica personal de Gonzlez Lizondo. Conv, a ms a
ms, no oblidar que brillan por doquier los gestos humanos y las actuaciones desinteresadas i que era
la estela fulgurante de un autntico estadista, dun estadista del pueblo. El seu comproms poltic,
malgrat omplir els darrers quinze anys de vida, s tan sols circumstancial i per patriotisme: Queda
bien concretada una idea permanente de Gonzlez Lizondo: su participacin en la poltica es circunstancial y obligada por la situacin de riesgo patritica de Valencia [...] l, a fin de cuentas, no est sacando
ningn beneficio directo de la poltica, sino ms bien al contrario, perdiendo un tiempo y un dinero que podra haber dedicado a su fbrica y a su familia. Esta honestidad congnita suya... (2002: 102 i 230).
512
513
Gonzlez-Lizondo Snchez, V.: Lizondo, el reivindicado a LEV. Valncia. 4-II-2008.
No conv oblidar que Lizondo obtingu els rcord Guiness dhaver cuinat tant la paella ms
gran com la ms xicoteta del mn sencer i que goj per eixes activitats duna gran publicitat. Aix mateix,
molts dels qui conegueren personalment Lizondo sabien de la megalomania que el caracteritzava. En la
seua fbrica de broxes i pinzells, per exemple, hi havia installada una esttua dell de grans dimensions.
No hi ha dubte, doncs, que el blaverisme i, singularment, el blaverisme poltic ha

estat molt condicionat pel lideratge de Lizondo, que sab guanyar-se la confiana
duna part significativa dels votants si ms no del hinterland de la ciutat de Valncia,
per que no assol una estructura estable que aconseguira salvar el regionalisme
anticatalanista valenci de lascens del gran partit de centre-dreta espanyol.
***
Mi Guggenheim es toda la ciudad y la prueba es que Valencia es admirada. Valencia est ms guapa que nunca, se sale. La hemos puesto de moda (Rita Barber. 21-V-2003, a Sorribes, 2007: 119).
Un altre dels lideratges poltics que interessa analitzar per a la nostra recerca s
el de Rita Barber. En finalitzar aquesta legislatura complir vint anys al front de lalcaldia de Valncia, cosa que la converteix en la mxima autoritat municipal ms longeva514 i amb una gran acceptaci popular. De fet, governa des de 1995 en majoria
absoluta i a hores dara, mar de 2009, no hi ha indicis de crisi o denfebliment
daquest suport entre els valencians del cap i casal.
Per resseguir el perfil ideolgic de Barber ens hem basat fonamentalment en
lassaig del professor destructura econmica de la Universitat de Valncia Josep
Sorribes monogrfia. Rita Barber. El pensamiento vaco presenta un aplec documental molt complet i pertinent per als nostres objectius.
Rita Barber estudi al collegi religis del Domus de Godella i se socialitz polticament en el franquisme i no precisament com una opositora democrtica. Son pare,
Jos Barber Armelles, fou director de dos influients diaris locals del Movimento,
Jornada i Hoja del Lunes, i regidor de Valncia durant lalcaldia del segon marqus del
Tria, Toms Trenor. En general, els alcaldes i regidors franquistes de Valncia i les
personalitats properes al rgim nacionalcatolicista gojaran de gran respecte i fins i tot
de suport explcit per banda de lactual alcaldessa. En aquest sentit cal destacar lelogi
en el ple municipal a lalcalde falangista Rincn de ArellanoA1 amb motiu del falliment,
el mar de 2006 (Sorribes, 2007: 196); el nomenament de Vicente Giner Boira (regidor
durant el mandat dArellano) com a fill predilecte de la ciutat, malgrat el vot en contra
de loposici (de fet, nha sigut lnic cas que no ha obtingut la unanimitat dels regidors); els elogis a Emilio Attard515 i la invitaci oficial a Miguel Ramn Izquierdo com a
suposat impulsor del llit del Tria com espai verd amb motiu del 30 aniversari de la
cessi a la ciutat (18-XII-2006) aix com les declaracions de Barber de qu aquest
alcalde sense legitimitat democrtica representava tots els valencians.
Barber estudi econmiques a la Universitat de Valncia i exerc de periodista
en Radio Valencia i en Jornada i LEV, diaris que, com hem dit ads, dirig son pare.
Explic aquesta tria, amb una retrica ben caracterstica que tot seguit analitzarem,
perqu yo quera estudiar algo que estuviera muy pegado a la realidad (06-IX-1992,
a Sorribes, 2007: 283). En gener de 1978, durant plena Batalla de Valncia, fou cap de
premsa del govern civil i loctubre del mateix any ocup el gabinet de premsa de la
Confederacin Empresarial Valenciana.
Polticament milit a la Reforma Democrtica de Manuel Fraga i el 1976 a AP
(carnet nmero 3 de Valncia). Ha tingut diversos crrecs interns i candidatures en
llistes electorals per fins a 1983 no assol representaci institucional. De fet s, junt a
514
Tot i que declar el 12-IX-1993 que yo no soy profesional de la poltica. Lo soy de la economa
y del periodismo que son las dos carreras que estudi. En la poltica estoy de forma coyuntural y s que
es para un tiempo corto, el que se me demande (a Sorribes, 2007: 285). Com es pot veure en el perfil
biogrfic, per, ha exercit molts ms anys de poltica que no de periodista o economista.
515
Barber afirm, arran dunes declaracions elogioses dAttard cap a ella, que se lo agradezco
mucho a Emilio, que es un gran valenciano y me tiene un afecto importante. Era amigo de mi padre y quisiera estar a la altura de sus palabras (08-X-1994, a Sorribes, 2007: 285).
Rafael Maluenda,A1 lnica diputada a les Corts ininterrompudament des de la primera

legislatura. En les eleccions de 1991 accept encapalar la candidatura municipal de
Valncia (UV havia superat lleugerament AP a les municipals de 1987 i semblava que
Lizondo tenia ms possibilitats que no ella dabastar lalcaldia) i, fruit de lacord poltic
entre els conservadors i els regionalistes, aconsegu lalcaldia, que ha retingut fins a
lactualitat.
Si per carisma entenem la definici weberiana duna qualitat extraordinria duna
personalitat percebuda com possedora de propietats excepcionals, s evident que
Rita Barber s vista aix per una part important dels ciutadans de Valncia. Ella, als
seus ulls, ha aconseguit posar Valncia en el mapa, i traure Valncia de la mediocritat i de loblit. No cal haver tingut formaci sociolgica per saber que a hores dara s,
amb moltssima diferncia, el personatge no sols ms conegut pels habitants de la
ciutat, sin tamb el millor valorat i el ms estimat, alhora que ha aconseguit generar
confiana i adhesi (Sorribes, 2007: 7), procs que sha donat fins a tal extrem que
sha produt en la percepci de la majoria dels valencians una identificaci molt destacable entre Rita Barber i la ciutat de Valncia. Potser Sorribes exagera per sembla
evident que lafirmaci segent s en bona mesura ben real:
Rita ha conseguido erigirse en el imaginario colectivo como una especie de smbolo indisociable de la ciudad. [...] Ha conseguido que se produzca una asociacin
inconsciente y que Rita, Ayuntamiento y Valencia sean trminos homlogos e intercambiables (2007: 78-79).
De fet, lalcaldessa de la ciutat s coneguda fonamentalment pel nom de pila. La

infreqncia daquest nom i la gran acceptaci social del seu lideratge han provocat
que siga coneguda arreu com Rita, la qual cosa s significativa. Rita, doncs, sembla
propera als ciutadans i present en els diferents barris de la ciutat i el populisme junt
al conservadurisme, dos de les diferents caracterstiques que comparteix amb el
blaverisme que fa servir abastament,516 han contribut a construir la identificaci
ads comentada entre ella i la ciutat: igual est botant al balc de lAjuntament en
celebrar un triomf esportiu dalgun club local, com encapalant en cotxe descobert
leixida de la Vuelta ciclista a Espanya, com darrere de la Mare de Du dels Desemparats com demanant plvora para todos y para los nios en anunciar el govern
espanyol la prohibici dels trocs de bac o dels petardos per a determinats menors
dedat.
En aquest sentit i com ens mostra Sorribes un dels trets ms destacats del discurs articular s la tendncia a la hiprbole, com veurem, una altra coincidncia amb el
blaverisme. La Rita hiperblica abusa dun particular lxic en qu les paraules
histrico (usat com a sinnim de fita), referente, desafio, extraordinario, esplandor, emblemtico i, sobretot, ms importante i el mejor sn reiterades una i una
altra vegada (Sorribes, 2007: 67).
Daquesta particular manera, Barber connecta amb bona part dels ciutadans de
Valncia, tot prometent-los convertir esta ciudad en una de las ms grandes de
Europa (Sorribes, 2007: 78) i esdevenint, amb lAmericas Cup, ni ms ni menys que
capital de todos los mares del mundo (Sorribes, 2007: 151). Barber aconsegueix
mitjanant ls freqent de la hiprbole connectar amb lorgull local, tot fent creure a
habitants polticament perifrics durant segles que estan vivint en un nou centre mundial. I aix, una veritat a mitges en el millor dels casos, sona molt b a odes de no
516
bviament ella ho nega: Esa calificacin no viene de la gente amiga, precisamente. Con ella
tratan de mermar la capacidad y la accin poltica de una (18-VI-2001, a Sorribes, 2007: 289) tot i que el
discurs dexaltaci del poble per damunt de les diferncies ideolgiques i partidistes tpic del populisme s
present: Si hay en Espaa una ciudad hecha a s misma, sta es Valencia por su capacidad de
anteponer el inters general por encima de partidos e ideologas o arran de la decisi, aturada per un
jutjat, de destruir una fossa comuna dajusticiats republicans declar: descarto entrar en la estrategia de
la izquierda y me aparto del espanto de buenos y malos entre los espaoles que slo quieren vivir en
paz (25-II-2005 i 08-V-2006, a Sorribes, 2007: 266 i 227).
pocs valencians del cap i casal. s una lder que repeteix als conciutadans que la
seua ciutat s, senzillament, extraordinria i que estar (grcies a ella) en boca del
mn sencer. Podrem illustrar-ho amb multitud dexemples. Simplement en destacarem un:
nuestra ciudad, que vive un momento histrico y extraordinario, sea objeto de
atencin del mundo entero. Valencia est llegando a lo ms alto. Es una ciudad en
la cima del reconocimiento y la proyeccin internacional (02-IX-2005, a Sorribes,
2007: 154).
Barber, a ms, participa tamb dels pressupsits bsics del blaverisme: a banda del populisme i el conservadurisme i el recurs a la hiprbole ja esmentat, el pensament poltic della est intrnsecament lligat a lanticatalanisme, a la defensa dels
smbols autnticament valencians (entre els quals hem dincloure la reivindicaci del
valenci com una llengua ritual independent, del catal bviament), a lespanyolisme517
i al regionalisme valenci, en alguns casos fins i tot de caire tnic, en reivindicar una
valencianitat basada en els avantpassats:
Soy valenciana de nacimiento y descendiente de generaciones de valencianos
por ambas partes [...] estoy orgullosa de la historia de Valencia, desde su antigedad, su constitucin como reino y su status actual en la Espaa de las autonomas; estoy orgullosa de nuestro escenario normativo, el Estatuto y, por supuesto, de
nuestras seas de identidad, entre ellas, nuestra lengua (14-II-2005, a Sorribes,
2007: 189).
Ens interessa detenir-nos minmament a analitzar lanticatalanisme i el secessionisme lingstic en el discurs de Barber. A parer nostre, la catalanofbia de lalcaldessa prov de diverses fonts, interrelacionades per distintes: s producte tant dun
espanyolisme al qual repugna la voluntat diferenciacionista del catalanisme;518 com
dun regionalisme valenci victimista, que percep la regi amenaada per lacci dels
nacionalismes sense estat peninsulars i, particularment, pel catal;519 com tamb duna
valenciania diferenciacionista (respecte de Catalunya i no dEspanya, amb la qual
cosa salvaria la contradicci envers la primera de les fonts).520
Pel que fa al secessionisme, per, Barber el defensa de manera instrumental,
s de natura fonamentalment simblica, s dir que compatibilitza la instrumentalitzaci
517
Hay una nueva Valencia que es y quiere ser una parte importante del corazn y del motor de
Espaa; La Copa Amrica no es un proyecto local, es un proyecto de Espaa a travs de Valencia o
Pero en modo alguno queremos que nuestras legtimas aspiraciones respondan a una actitud insolidaria
y, mucho menos, que puedan poner en peligro la estabilidad de Espaa como nacin. Deseamos mejorar
la Comunidad Valenciana, siempre en el marco de armona y convivencia con todos los pueblos de
Espaa (07-II-1993, 31-X-2004 i 3-X-2005, a Sorribes, 2007: 278, 163 i 191-192). Aquest pensament
encaixa, doncs, perfectament amb la lletra de lHimne Regional Per a ofrenar noves glries a Espanya.
518
La nica nacin que existe en Espaa es Espaa, y si entramos en el Estatuto cataln, no slo
la definicin de nacin del prembulo, sino toto el Estatuto, desde el prembulo hasta el final, est
impregnado de esa voluntad de ser distinta o Para Barber, el acuerdo alcanzado para la reforma del
Estatuto de Autonoma cataln garantiza esas inversiones para Catalua y no para el resto de los
espaoles (18-X-2005 i 25-I-2006, a Sorribes, 2007: 175 i 295).
519
Los nacionalismos son muy excluyentes y egostas, lo estamos viendo nosotros con los temas
valencianos; que alientan las pretensiones anexionistas del Pas Vasco y Catalunya [...] Se ha referido
a la derogacin del Plan Hidrolgico o a la Americas Cup, para sealar que [a Zapatero] no lo importamos nada los valencianos, porque no gobiernan con criterios de igualdad sino de satisfacer a Carod y a
Esquerra Republicana, que es el partido que le sostiene; Rita Barber ha subrayado su voluntad de defender los intereses valencianos y obtener las mismas competencias que otras ciudades, porque tal como
ha manifestado rechazo que el Gobierno ponga a los pies del seor Carod los intereses de los valencianos o en este partido [PSOE] manda el presidente de la Generalitat de Catalua, Pascual Maragall, que
pidi a Aznar que se parara el AVE Madrid-Valencia (09-III-2004, 11-III-2005, 13-VI-2005 i 03-VII-2005 a
Sorribes, 2007: 185, 166, 168 i 188).
520
La Comunidad Valenciana, histrica como la que ms, con una lengua, una cultura y unas races propias y diferenciadas (03-X-2005, a Sorribes, 2007: 191).
poltica de la separaci lingstica entre valenci i catal521 amb una disciplina de partit
partidria de les normes del 32 valencianitzades i no de la normativa, prpiament
secessionista, de la RACV. Al cap i a la fi Barber declar significativament que un
acento no estorba a nadie y quien dice un acento dice una manera de escribir (6-IX1992, a Sorribes, 2007: 194).
All important, doncs, no s tant la normativitzaci (en aquest aspecte se diferenciar, com veurem, del blaverisme ms ortodox) com la construcci del valenci
com un smbol (igualment que la senyera de la ciutat o daltres) front a Catalunya i al
catalanisme i tamb front a la normalitzaci de la llengua prpia al Pas Valenci, s
dir, com un instrument que no esdevinga de comunicaci entre valencians (ni entre
valencians i catalans):
Tampoco me gusta a m que el seor Pujol y la Generalidad de Catalua lancen
un documento de normalizacin lingstica que yo conozco en borrador que
nos afecta y nos implica a nosotros, los valencianos. De ninguna manera! Yo puedo entender sus objetivos, pero no voy a consentir, o no vamos a consentir los
valencianos, que en su borradores de normalizacin lingstica, en sus papeles y
en su intencin, extiendan hacia nosotros esa normalizacin en su viejo proyecto
de unidad lingstica y cultural de los Pases Catalanes (16-IV-1995, a Sorribes,
2007: 195).
No s casualitat, doncs, que tot i que afirme que un dels objectius siga potenciar
nuestra cultura (5-VII-1991, a Sorribes, 2007: 99), lalcaldessa de Valncia no spia
parlar en valenci ni el faa servir en pblic prcticament mai, tret dels usos rituals
festius com durant la Crid, linici de la festa fallera i, all encara ms significatiu, que
es manifeste partidria de lensenyament voluntari del valenci, tot seguint lalambicada frmula de enseanza obligatoria y aprendizaje voluntario, porque no se puede
obligar a nadie a aprender algo que no quiere (6-IX-1992, a Sorribes, 2007: 194).
Sorribes afirmar que no s que Barber faa servir el blaverisme electoralment (que
tamb) sin que participa del blaverisme per convicci:
Cuando los votos de Unin Valenciana ya no eran necesarios, el secesionismo
lingstico y las subvenciones a Lo Rat Penat continuaron. No era slo una cuestin de fagocitar a la clientela de Unin Valencia y asegurar como as fue la repeticin de la mayora absoluta de 1995. Era y es tambin un problema de
conviccin (2007: 83).
Per concloure aquesta valoraci del lideratge de lalcaldessa esmentarem un altre dels aspectes retrics del blaverisme que tamb fa servir abastament Barber: la
idealitzaci del segle XV, lanomenat com a segle dor que, com a poca de creixement econmic, poltic i cultural de la ciutat, li serveix com a meta i model.522 Valncia,
doncs, hauria conegut dos perodes desplen-dor, el segle dor i el mandat de Barber,
encarnats, duna banda, la Llotja i, duna altra, per la Ciutat de les Arts i les Cincies i
la nova marina, seu del 32 Americas Cup, la mejor edicin de la historia y la ms
universal (Sorribes, 2007: 109):
La nueva Valencia que nos propone continuamente es una nueva versin de un
mitificado siglo XV en la que todo eran glorias y podero. [...] El maltrecho y maltratado siglo XV (slo nombra cuatro escritores y cuatro monumentos) le sirve de coartada para erigirse en la nueva herona del XXI (Sorribes, 2007: 64-65).
521
No debades declar, per exemple, en febrer de 2007 (significativament durant la precampanya
de les darreres eleccions municipals), que el poeta arbigo-valenci Al-Russaf escrivia en valenci un
segle abans de la conquesta del rei Jaume I. Dos dies ms tard, davant les reaccions en contra, insist en
qu ni yo ni nadie hace el rdiculo por defender la identidad valenciana. Havia aconseguit fer, novament,
de portaveu dels secessionistes de la ciutat de Valncia.
522
reclamamos y trabajamos por el mismo liderazgo que tuvimos hace quinientos aos; Lo inteligente y tambin lo ms osado es mirar, copiar el espritu del Siglo de Oro Valenciano, de nuestro siglo
XV, para proyectarnos al siglo XXI (3-VII-1999 i 18-I-2006 a Sorribes, 2007: 103 i 115).
Amb tots aquests ingredients i daltres que escapen a lobjectiu de la nostra recerca Barber ha aconseguit substituir en bona mesura el lideratge del fallit Lizondo en
el blaverisme, si ms no del ms moderat i a la ciutat de Valncia. Des del ms ortodox i radical es veur emergir un nou lideratge que tot seguit apuntarem.
Lxit poltic de Barber, per, ha sigut no connectar noms amb la valenciania523 i el blaverisme, sin amb altres sectors conservadors i tamb daltres ms
progressistes de la ciutat, no tan interessats en la polmica identitria local, i aplegar
daquesta manera ms del 50% dels votants i repetir majoria absoluta el 1995, el 1999,
el 2003 i el 2007. El suport popular, a hores dara, roman prcticament intacte. Actualment, doncs, sembla una lder particularment slida.
***
Tamb cal esmentar un tercer lideratge del blaverisme, el de Juan Garca Sentandreu. Tot i que lintent desdevenir un nou lder populista i de masses del blaverisme
poltic si ms no parcialment ha fracassat per la manca de suport electoral de CVa, cal
destacar que s ha aconseguit ser una referncia carismtica per a lanticatalanisme
ms radical del Pas Valenci al qual ha aconseguit mobilitzar fent servir novament
lestratgia populista i, en aquest cas, rotundament catalanfoba.
El fet, per exemple, que les joventuts del GAV coregen el seu cognom en manifestacions i concentracions o que simprimisquen camisetes amb el seu cognom i
lslogan del palleter del segle XXI (veure subcaptol 15.g) sn bastant significatives
de laposta per convertir-lo en un nou lder messinic al qual han contrubut decisivament peridics com DV o, darrerament, VH i militants del blaverisme:
Pareix banal, pero hi han massa radicals que volen lunitat dels paisos catalans
al preu que siga, i saben que hui en dia lunica persona que tenim en carisma i capacitat pera frenarlos es Sentandreu. Es lunic. I mosatros tenim que apoyarlo
(Zaragoz,A1 2005: 3).
Sentandreu s advocat i President de la Federacin Valenciana de Centros Especiales de Empleo (FEVALCEE) i fou dirigent durant la dcada dels huitanta del segle
XX de Falange Espaola a Valncia, secretari nacional del Sindicato Espanyol Universitario (SEU) i fundador del sindicat destudiants ultradret AU que, entre daltres accions poltiques com les damenaar estudiants i professors desquerra i catalanistes,
recorregu els estatuts de la Universitat de Valncia i guany diverses sentncies que
li atorgaren rellevncia pblica.
Aquesta trajectria dextrema dreta (de fet, continua mantenint contactes amb
lextremadreta feixista com ho testimonia que el servici dordre de la manifestaci de
27-XI-2004 convocada per CVa fra coordinada per militants dEspaa 2000), per, no
ha sigut cap impediment per esdevenir el lder indiscutible del blaverisme ms radical i
ortodox, del qual ha rebut diverses distincions com el Premi Palma Dor (sic) del Grup
Cultural Ilicita Tonico Sansano, la Medalla dOr del carl Crculo Aparisi y Guijarro, el
Premi Fadr de lAssociaci Cardona i Vives de Castell i el Premi Llealtat (sic) 2002
del GAV. Durant la dcada dels noranta del segle XX i principis de la primera del segle
XXI ostent la presidncia del GAV i de la FCECRV, els quals revitalitz i els fu ms
presents en els mitjans de comunicaci i amb accions de carrer, b massives b de
pressi poltica (en no pocs casos illegals, com pintades amenaants) contra partits,
entitats i militants desquerra i nacionalistes valencians.
Posteriorment fu servir la presidncia del GAV per donar el pas a la poltica partidista, primerament com a fundador i lder de la fundaci Nou Valencianisme i, ms
523
Y no tiene que avergonzarnos. Yo me siento muy orgullosa de la historia de Valencia, de sus
tradiciones, de su cultura y su modernidad (25-IX-1995, a Sorribes, 2007: 289-290).
tard, del partit poltic CVa. Aquesta estratgia, per, no li ha oferit els resultats que
esperaven, ja que fou candidat a lalcaldia de Valncia per CVa a les eleccions de
2007 i, malgrat la quantiosssima campanya econmica, obtingu 5.615 vots, l135%
de suport ciutad. Rita, com hem vist, s molta Rita.
Aquests minsos resultats electorals, corroborats a les generals de 2008, aix com
el particular i discutit lideratge de Sentandreu524 han sigut una font duna certa constant
tensi interna que han comportat leixida de no pocs dels fitxatges poltics (com el cas
del diputat trnsfuga del PP Javier Toms, de lex PSPV-PSOE i neoblasquista
Fernando MillnA1 o leixida dIRV de CVa), que ha sigut, no obstant, presentada com
un procs de neteja de suposats elements corruptes amb lobjectiu de preservar el
lideratge de Sentandreu.
A aquest respecte resulta illustratiu un dels darrers esdeveni-ments com fou la
detenci del president de CVa per la policia el 17 de juny de 2008 per suposada
violncia de gnere cap a Elena Muoz Carpi,A1 companya del Consell Foral del partit i
amb qui, segons les declaracions dels dos protagonistes a la policia (LEV, 20-VI2008), mantenia una relaci sentimental extramatrimonial. No ens interessa la vida
privada de Sentandreu per s lanlisi de lelaboraci argumental daquest fet de
transcendncia pblica per banda del blaverisme que li dna suport i que s molt
caracterstica, com tindrem ocasi de mostrar al llarg del captol. Per a aquesta retrica els fets reals poc importen (hi hagueren atencions mdiques i part de lesions: ella
de contusions a algun dit de la m, ell per mossegades; hi hagu indicis de violncia
de gnere a parer dels agents de la Policia Nacional, que emmanillaren Sentandreu i
larrestaren; a latestat policial hi hagueren confessions per part de la suposada vctima
damenaces anteriors, etc.) per a una ideologia acostumada a fer servir la hiprbole i la
manca de rigor: CVa, en un comunicat oficial, declar que tingueren una discussi en
termes especialment elevats i acalorats i el director de VH, Baltasar Bueno, encara
aniria ms enll i escriuria que Sentandreu hauria sigut vctima dun muntatge poltic
pel fet de ser valencianista i aix facilitar el cam el catalanisme. La cita segent s
llarga per s molt indicativa del que estem afirmant:
El valencianismo poltico molesta, porque ahora imperan, estn de moda, las tesis catalanistas. Poco a poco han ido desarticulndolo, fulminndolo, triturndolo,
al tiempo que se ha alimentado las gallinas del catalanismo bajo mano y en los boletines oficiales [...] Todo ha quedado en nada, porque no hubo nada que llevarse
a la boca, excepto que la polica nacional se pas cuarenta pueblos en su actuacin, quien sabe si para ocultar que dos policas nacionales formaban parte de la
banda de narcotraficantes a los que se incaut el da anterior en el puerto de La
Pobla de Farnals 2.000 kilos de hachs, y haba que aprovechar la sordina. [...] Ros de tinta, imaginacin enfebrecida, aseveraciones dogmticas, y entre la polica
y los cantores de su gesta, casi le destrozan la vida, la familia, la profesin y la
carrera poltica a Juan Garca Sentandreu, simplemente por ser valencianista. Los
centralistas han aprovechado bien la historia y han querido sacar tajada poltica
armando y sacando a la calle a los afectos y genuflexos, Canal 9 incluido, que para algo estn y se les paga con dinero pblico. Montaje poltico (Juan Garca
Sentandreu, libre a VH, 19-VI-2008).
Sentandreu, en conseqncia, nicament ha aconseguit ser el lder del blaverisme ms radical i excloent.
***
Els lideratges del blaverisme que hem analitzat, malgrat les diferncies entre tots
tres, tenen com a element com els trets trets segents: 1) el populisme indissimulat,
2) ls constant de la hiprbole i 3) lestratgia de lanticatalanisme com argument
524
A tall dexemple Miguel Saragoss, president dIRV, declar que Sentandreu dirigia CVa como
si fuera su empresa. Era muy mal capitn (LEV, 23-VI-2008: 19).
omnicomprensiu amb qu mobilitzar suports populars i votants. En definitiva, el blaverisme ha comptat amb lideratges significatius i carismtics per a una militncia, com en
altres populismes, predisposada a aquesta mena de relaci particular envers uns
portanveus que presenten un innegable regust messinic.
d) antiintellectualista
Lelitisme del fusterianisme, que ja hem analitzat, ser aprofitat pel blaverisme
per a desacreditar-lo com una ideologia no sols minoritria sin fins i tot extempornia
per a la societat valenciana. Aquest enfrontament obert contra bona part de lelit intellectual valenciana, que participava en major o menor mesura del paradigma fusteri,
comport un antiintellectualisme molt marcat reforat per les prpies mancances per
guanyar-se elits culturals aix com per a dotar al moviment social de bases universitries o amb capital educatiu mnimament slides.
Al respecte, el blaverisme, com daltra banda la gran majoria dels populismes,
participa dun antiitellectualisme explcit del qual fins i tot aplega sovint a enorgullirsen. De fet, aquest tret, ser un element estructural i present des del principi que tindria, en certa mesura, precedents notables com el de Josep Maria Bayarri 525
Tanmateix, tamb es pot percebre als textos anticatalanistes valencians un cert
lament, un complex dinferioritat que dirien els psiclegs, davant labsncia duna
intellectualitat mnimament comparable amb la catalanista. Probablement aquesta s
la causa per la qual es tendir a remarcar i fins i tot exagerar la vlua dalguns dels
referents intellectuals blaveros com Xavier Casp o daltres.526
En qualsevol dels casos, i especialment en els orgens, esdevindr un moviment
social no sols sense cap corpus ideolgic excessivament ben articulat sin com un
moviment populista i antiintellectualista que atacar els intellectuals catalanistes
amb tota mena dacusacions i que mensyprear tots i cadascun dels trets daquest.
Com a exemple significatiu hi haur una aposta ms per la cultura popular que no per
la cultura escrita (de la qual es desconfiar), prcticament a linrevs que el fusterianisme. A es percebr fins i tot en ledici de llibres ms aviat minsa al blaverisme,
com aplegar a reconixer el propi Adlert: lactual valencianisme no es propici a
ledici de llibres, per lo que yo he hagut dautoeditarme alguns (1984a: 11).
A partir de locupaci per banda dUV i del PP de parcelles de poder (s dir, des
de 1991 en lAjuntament de Valncia i des de 1995 en la Generalitat i en la Diputaci
de Valncia) el blaverisme cultural, grcies a les subvencions rebudes, incrementar
significativament la publicaci de llibres. Tot i aix el percentatge respecte als llibres
publicats en valenci normatiu (Normes del 32) continuar sent molt minoritari.
Daltra banda i en bona mesura en el discurs blavero es percep una incomoditat
sin una intransigncia al mats, al debat, fins i tot a la racionalitat entesa en un sentit
ampli, la qual cosa contribuiria a fer entendre si ms no en part el per qu aquesta
ideologia senfronta obertament als intellectuals. El blaverisme participa, lgicament,
525
En El Perill Catal Bayarri escriu: Pero el perill per a nostra nacionalitat valenciana s cert; sa
extensi creixent i sense recatament i unes vegades pretenent: la captaci de lintelectual ab argumentaci arrenglerada i sofstica (1931: 9).
526
Los mejores intelectuales actuales que han tratado sobre el tema, como por cietar algunos
Ubieto Arteta, Maurell (sic) de Lema, Giner Boira, Primo Yfera, Ferrando Bada, Sim Santonja, Emilio
Miedes, Jos Alemany, Chimo Lanuza, Xavier Casp, Joan beda, Adlert Noguerol, Carles Salvador,
Vicente Ramos, Joan Costa, Correas, Gmez Bayarri, Penyarroja, Sonelo, Garca Moya, Jos Ura,
Broseta, Galiana, Collado, DOrellana,... confirman y demuestran el carcter propio, diferenciado e
independiente de la lengua valenciana (2002, a Adn, 2005: 386). Fixem-nos que el text, tot i ser de
2002, considera intellectuals actuals Jos Alemany (1866-1934) i, si s que es refereix a Marc Antoni
Orellana, a un personatge del segle XVIII. Fins i tot inclou defensors de la unitat de la llengua com Carles
Salvador.
duna especial predilecci per la crtica contra els intellectuals catalanistes que tot
seguit analitzarem per que amplia a una actitud de sospita contra qualsevol intellectual. Qualsevol treballador de la cultura escrita (escriptor per tamb professor,
periodista, funcionari, etc.) pot ser acusat si ms no de tebiesa davant el suposat perill
catal i, per tant, de complicitat. A parer dun dels pocs intellectuals del moviment,
Miquel Adlert, i a tall dexemple, la majoria de la intellectualitat del pas, tot i no ser
pancatalanista, callaria i toleraria la catalanitzaci simplement pel fet de no eixir en
defensa de la valencianitat que propugna el blaverisme:
Per que la majoria de la intelectualitat valenciana, que no es pancatalanista, no
sen mostra aixi com es, i no obstant calla davant el pancatalanisme i la catalanisacio de Valencia, en lloc de defendre la valencianitat (1984b: 52).
Aquestes professions, doncs, junt amb els poltics, hagueren de suportar des de
la transici democrtica el gruix de les garrotades si ms no dialctiques del blaverisme. Els treballadors de la cultura escrita foren des del principi el blanc preferit del
regonalisme anticatalanista valenci. Ells podien ser (i, en part, ho eren) els principals
agents socials de la normalitzaci del valenci i de la cultura prpia i lobjectiu era ferlos callar o desacreditar-los per tal de minar-los les audincies. Un dels xits del blaverisme s que en bona mesura aconseguir crear tabs (denominar catal a la llengua
prpia o fer servir lexpressi Pas Valenci en seran dos dels principals), que seguiran
a una certa espiral de silenci i, al capdavall, de complicitat.
Al respecte podem establir unes certes concomitncies entre lantiintellectualisme propi del blaverisme i el daltres moviments socials. Segons lanlisi lcida de
Jean-Paul Sartre, els antiintellectualismes sestimen ms la confortabilitat que proporciona les opinions de tota la vida, la perennitat de la pedra en lloc del pensament
crtic que dubta i fa dubtar. En el millor dels casos, lanlisi serena t un paper ms
que secundari en el discurs i en la prctica del regionalisme anticatalanista.527
En el discurs del blaverisme, en aquest sentit, sovint es dna una paradoxal arrogncia intellectual, que fa duna banda menysprear els treballs i estudis cientfics,
siguen histrics, filolgics, sociolgics o antropolgics sobre la realitat social valenciana i, duna altra, tenir un convenciment petreu, inamobible sobre la veritat autntica del poble valenci, de la llengua, de la identitat i de la histria, cosa que provocar
fins i tot assaigs sense fonamentaci histrica alguna. Novament seguint a Sartre, la
fermesa antiintellectual del blavero li prov de lapriorisme. Els raonaments venen a
ser alguna cosa aix com que els valencians no som catalans i qualsevol teoria que
demostre la influncia catalana en la identitat valenciana s (ha de ser) falsa per
principi. El pensament caracterstic del militant del blaverisme s duna impenetrabilitat
gaireb absoluta, gaireb com, per exemple, i tot salvant les distncies, la de lantisemita:
Si el antisemita es, como hemos podido comprobar, impermeable a los argumentos y a la experiencia, no lo es porque su conviccin sea firme; en realidad, su
conviccin es firme porque decidi en primer lugar ser impenetrable (2005: 23).
En qualsevol dels casos, existeix en el discurs anticatalanista un menyspreu generalitzat contra les elits intellectuals (contra les poltiques o periodstiques es tendeix
a filar un tant ms prim). De fet, el conflicte identitari valenci tamb podria tractar de
comprendres sociolgicament com un conflicte entre elits. El blaverisme, com la resta
de populismes, es caracteritzar, precisament, per laversi als intellectuals (Molina,
1998: 99) i, particularment, per la capacitat dinfluncia social, que s negada, particu-
527
Pero hay gentes a quienes atrae la perennidad de la piedra. Quieren ser macizos e impenetrables, no desean cambiar, adnde los conducira el cambio? [...] No quieren opiniones adquiridas, las
anhelan innatas; como le temen al pensamiento, desean adoptar un modo de vida donde el raciocinio y el
anlisis desempeen tan slo un papel subordinado, donde no se busque jams nada excepto aquello
que ya fue hallado, donde uno slo pueda convertirse en aquel que ya era antes (Sartre, 2005: 21).
larment quan el poble reacciona. A les elits ms o menys nacionalistes valencianes

se les acusa explcitament de passar-se de llestos, de pensar que podien manipular
el poble, cosa que, bviament no aconseguirien:
per la prepotncia... i perqu es passaren de llestos. Es pensaren que a ja estava... tot era un cam trillat... era un cam trillat. I clar, la gent... lo que primer veu
s la senyera. Aix es veu, es palpa. I el voler-la canviar va ser lo que la gent fu
que botara (Martn Villalba, 00:2513).
En aquest sentit tots aquells intellectuals que defensen la unitat de la llengua catalana per ms passius que siguen en aquesta defensa seran acusats de multiples
adjectius desqualificadors, entre ells, bviament el fatdic de catalanista que suposar en segons quins mbits socials (no menyspreables, precisament) un estigma social.
Fins i tot sels negar la condici dintellectuals tot acusant-los dintellectualloi-des
ats que: intelectual no deu ser mai una persona que no te serietat en els seus
plantejaments i argumentacions, que no te objectivitat i que est ho dic conscient de
la gravetat del terme clarament manipulat (Lanuza, 1983: 19).
A ms a ms, aquest catalanistes esdeven culpables, entre daltres coses, del
conflicte identitari valenci. El poble, en aquest sentit, seria innocent. Tenen la culpa
dhaver-se allunyat de, per exemple, la venedora de pollastres del Mercat Central qui,
innocentment, reaccionaria com bonament sap contra el que considerava atac a la
personalitat valenciana:
Per jo dic: qui t ms culpa en tot aix? Aquell que pensa i reflexiona, s a dir,
lintellectual? O per contra el poble pla, la persona que est tallant pollastres de
mat en el Mercat Central, que era la que li responia a aquell: tu no tens ra en aix? (Ahuir, 00:3513).
En conseqncia, el blaverisme denigrar aquells grups socials que no controla,

all on se li resisteix ms lhegemonia social: els grups amb major capital educatiu i
cultural (com veurem al captol setz, lnica cohort on el secessionisme lingstic no
s majoritari s, precisament, aquesta), al capdavall, la referncia que havia triat com
adversari (dins de la lgica poltica dualista tpica dels populismes que analitzrem al
captol set), aquell que durant els finals del franquisme i les primeries de la transici
poltica era emergent i es percebia que podia fer-se amb lhegemonia poltica i cultural
del Pas Valenci. Lantiintellectualisme, doncs, no s tan irracional com podria semblar-nos en un primer moment. Presenta una lgica poltica.
e) sentimental o lamor per Valncia
De vegades aquest antiintellectualisme esdev certament ms sofisticat per la
lgica s semblant. Per al blaverisme, dalguna manera, la ra sempre ens pot conduir cap al catalanisme mentre que el cor, els sentiments, ens condueixen, necessriament, cap al valencianisme autntic. Aix els sentiments serien ms de fiar que no
la ra i, per tant, serien preferibles. Vegem sin la cita segent de Miquel Adlert on,
duna manera certament alambinada, distingiria valencianisme (ideologia racional) de
patriotisme valenci (sentiments o valenciania):
Quan en el valencianisme no hi ha patriotisme, el valencianisme acaba sent antipatriota. Perque sa principal vocacio, sense el control del patriotisme, se li accentua de tal manera que acaba dominat per ella, la qual es constituix en lessencia
dell. Per al lliterat, convertida la lliteratura en essencia, com la llengua es lelement
basic de la lliteratura, el lliterat queda lliteraturisat i ha de caure en la parana del
pancatalanisme, a traves de la concepcio de que la llengua valenciana es la llen-
gua catalana. I de lassimilacio llingistica passa facilment a lassimiliacio patriotica

i Catalunya es convertix en la patria seua (2004b: 19).528
Seguint la dissecci del discurs blavero, si hem vist que participa dun antiintellectualisme pronunciat, ser coherent amb aquest la participaci dun elogi encs i
duna defensa dall sentimental on suposadament raurien les essncies autntiques
de la valencianitat.529 De fet, difcilment podrem qualificar aquest regionalisme anticatalanista com una ideologia en un sentit estricte de la cincia poltica, ja que ens
trobem davant dun conjunt ms o menys coherent didees, percepcions i sentiments
units per la catalanofbia, duna ideologia ms prxima a una determinada mentalitat,
que barreja flies i fbies (sentiments) que a un corpus teric desenvolupat, duna
ideologia des duna concepci sociolgica neutra (veure captol quart).
Laposta del blaverisme s una estima a una determinada concepci del qu s
Valncia i alhora, com veurem en el subcaptol segent, una fbia (una fbia intensament viscuda) a all catal i als catalans que presenta concomitncies envers altres
fbies contra diversos grups socials. En concret, podem comparar-la, per exemple,
amb la judeofbia. El jueu s percebut per lantisemita com el boc expiatori daquelles
mancances, reals o imaginries, que nexperimenta. El catal ocupa aquest paper en
limaginari del bla-vero. De fet, lanticatalanisme podrem qualificar-lo, fent servir la
qualificaci de Sartre envers lantisemitisme, com una passi, que sincriu en la lgica
dall passional:
el antisemistismo es algo muy diferente de una idea. Es en primer lugar una pasin [...] se incribe en la lgica de lo pasional e irracional. Porque, a fin de cuentas,
podramos acaso tomarnos en serio a alguien que afirmase: debe de haber algo
raro en los tomates, puesto que no me gustan? (2005: 12).
Per aix mateix lanticatalanista, igualment que lantisemita, ha optat per viure
dacord amb els criteris dall passional (Sartre, 2005: 20). Daquesta manera sestalvia
la racionalitat i el dubte que comporta qualsevol construci poltica terica. Normalment se sent ms cmode amb les seguretats emocionals que provoca el maniqueisme poltico-moral: el mal, encarnat pel catalanisme i el b, per una valencianitat
perfectament harmonitzada amb lespanyolitat general. Aquests seran els seus referents emocionals polticament i identitriament. Novament recorrem a Aldert per illustrar la prioritzaci del sentiment (lamor a Valncia o el que ve a ser el mateix,
lestima a un territori i a un grup hum que hi viu per que, sobretot, s lamor a una
idea, a una particular concepci del qu s Valncia) sobre el pensament:
per a mi com ho es en bona ortodoxia valencianista, en el valencianisme patriotic que es lautentic, per sobre el pensament est, com a primordial, el sentiment: el sentiment damor a la Ptria Valenciana, com sempre ha segut est el
toponim que els valencianistes hem sentit en tot moment com el mes cordial en
nostre amor a Valencia (1984a: 82).
Per tot plegat en la immensa majoria de definicions que fa el blaverisme del concepte valencianisme, que tracta de patrimonialitzar-lo en exclusiva, el factor sentimental esdev lelement primordial daquest i, en consonncia, la construcci poltica i
ideolgica daquest esdev bandejada, en un segon terme, si no anullada. Vegem, a
tall dexemple, la doble definici que proposa un manual dIniciacio al valencianisme
que edit LRP a finals de la dcada dels noranta del segle passat:
528
En un sentit molt semblant que abraa, a ms a ms, lanticientifisme, afirmar que un intelectualisme desenfrenat ha dut als escriptors valencians a lobsessio culturalista descriure en una llengua
cientifica, filologicament perfecta (2004b: 37)
529
Josep Maria Bayarri, en El perill catal ja escrivia que el sentiment popular valenci que, com
diem, s cosa inimposada no admet ni admetr artifisis ni monstruositats deformadores ni suplantadores i
restar vevent en les fonts naturals i tant quels inquiets valencians catalanisats i catalanisats, al no
aconseguir la satisfacci de somoure aquell sentiment en lo poble arrailat, decantantlo vers ses insensates apetencies (1931: 66).
a) Sentiment damor dels valencians per tot lo que entenen o creuen que els es
privatiu i b) Moviment de defensa i recuperacio de la personalitat diferenciada dels
valencians, lo que ha vigut denominant-se el fet valenci. El valencianisme com a
moviment de masses es un moviment molt heterogeneu que salimenta de sentiments, dintangibles. El valencianisme primer que tot se sent (Vendrell, 1998: 13).
Aquest anticatalanisme valenci, en conseqncia, far en la retrica particular

un elogi explcit dall sentimental, que ho considerar ms autntic, ms espontani, al
capdavall ms popular que no la ra, que no el pensament del qual, en general,
desconfia. Dalguna manera la lgica respon a un dualisme en el qual senfronta duna
banda el cor valencianiste, lespontaneitat del poble front a la (suposades) planificaci i astcia del catalanisme.
Lgicament aquest sentimentalisme s una altra manera denfrontar-se al racionalisme ja analitzat del paradigma fusteri, ja que les idees se situarien suposadament
en una escala moral inferior als sentiments. El blaverisme, doncs, seria moralment
superior al fusterianisme. De tal manera que la defensa del sentiment aplegar fins i
tot a lelegia acrtica de persones analfabetes que rebentaven actes culturals, com el
personatge de Paquita la Rebentaplenaris (que s presentada alhora com una mena
de protofeminisme) i que ho haurien fet amb tota energia i de tot cor, com si a
exculpara els atacs a les autoritats democrtiques o a la llibertat dexpressi:
Tanmateix ho han agarrat (la consideraci de ties maries)... elles ho han agarrat
com a cosa bona... S, s, s una cosa temperamental... Puix aix, que eren tot
cor. I que a vegades, clar, hi havia dona que el marit es pensava que estava en
casa fent all el dinar i fent els llits i tal, i la dona estava amb una pancarta o estava
b per on fra. Lo qual tamb s un cant a certa alliberaci de la dona. Per... la
realitat s que... molt bona. Jo men recorde molt de Maria la rebentaplenaris, que
no s per qu la batejaren Paquita, i era Maria la rebentaplenaris... i era toledana.
Era analfabeta. I era... puix mira, el seu amor va ser Valncia. I lamente molt quan
mor, que menter tard... (Martn Villalba, C2, 00:0111).
Hubo un asalto de los defensores del azul que gener figuras mticas de la lucha
diferenciacionista como Paquita la Rebentaplenaris, prototipo de dama de mediana edad (ta-mara, en el argot popular), que defenda con toda energa la Personalidad Valenciana (Recio, 2005: 295).
Aix mateix, aquest sentimentalisme tamb seria una manera de buidar qualsevol
element poltic del valencianisme, desnacionalitzar el valencianisme (descafenar-lo)
com una ideologia que poguera generar una identitat alternativa a la nacional espanyola. No debades en el discurs del blaverisme sidentifica valencianisme (ideologia
poltica defensora de lautogovern del Pas Valenci i de la normalitzaci social del
valenci) i valenciania (sentiment apoltic destima cap a una determinada concepci
de Valn-cia i/o els valencians). De fet, resulta molt paradigmtic que fins i tot Hctor
Villalba, que tericament defensava un model nacionalista per al blaverisme poltic
diferencie el nacionalisme basc i catal (suposadament poltic el primer i econmic
el segon) del valenci, bsicament sentimental o, el que s el mateix, que no seria
prpiament nacionalisme si per aquest entenem una ideologia poltica sobiranista:
aixina com en el Pas Basc hi ha un nacionalisme poltic i en Catalunya hi ha un
nacionalisme econmic, el nacionalisme de la Comunitat Valenciana, ens agrade o
no, s un nacionalisme sentimental. I... possiblement per aix diga aix Miguel
[Ramn Izquierdo], perqu jo crec que... que per desgrcia hem destar dacord en
que el nacionalisme que naix o el valencianisme que naix en la Comunitat Valenciana s un valencianisme de sentiment, s un valencianisme sentimental (Villalba, C2, 00:5347).
En aquest sentit demanar, per exemple, la normalitzaci del valenci equival

immediatament a esdevenir als ulls del blaverisme un catalanista i, per tant, un trador. Contrriament, alegrar-se de qu un tenista valenci guanye un trofeu esdev
sinnim de valencianista. Mitjanant aquesta construcci retrica qualsevol naciona-
lista espanyol pot esdevenir tranquillament valencianista aix com qualsevol valencianista esdev automticament i paradoxal un antivalenci. Daquesta manera el
valencianisme queda en el blaverisme quelcom completament desdibuixat polticament, descafenat, un no-res racional, pur sentiment. El valencianisme queda aix
despolititzat (no s una idea poltica. Aix qui fan poltica sn els altres) i a labast de
qualsevol. Ser valencianista resultaria, en conseqncia, ms senzill que no ser
catalanista. De tal manera que un militant del PP, per exemple, partidari de reduir
lautogovern de les comunitats autnomes per defensor de qu el valenci i el catal
sn dues llenges esdev valencianista i un militant del BLOC, contrriament, resultar catalanista, perqu no tindria un sentiment autntic de ser valenci:
No, s un sentiment. El valencianisme s un sentiment. Com ser un sentiment el
cubanisme o ser litalianisme. Aix no entra per poltica, no, no. s una sensaci
que t. I sha acabat. Per qu salegrem de que guanye el Valncia un partit de
futbol? Per qu salegrem que un torero valenci talle 3 orelles? Per qu salegrem
qu... en fi, que el Ferrero este siga el nmero 1 del tenis? (Izquierdo, C2,
00:2455).
No es deu dir pels malintencionats o ignorants, ni creure per ningu, que es fa poltica quan es defen la valencianitat sense adherencies canceroses. Perque la valencianitat no es una idea politica sino un sentiment patriotic, com ho pot ser
landalusitat, la galleguitat, laragonesitat... i es diu la hispanitat. Lo que s que es
fer politica es lo que fan els que ataquen a algun destos sentiments patriotics
(Adlert, 1984b: 62).
Daquesta manera qui farien poltica serien els fusterians, els antipatritics. Els
blaveros, nicament, defensarien un sentiment percebut com una experincia suposadament no mediatitzada, directa i, en aquest sentit, autntica. En conseqncia, i
com ja hem apuntat, la mobilitzaci violenta contra les autoritats democrtiques durant
la transici i durant la dcada dels huitanta del segle passat, sobretot, quedaria legitimada per ser sentimental, que esdev aix equivalent a noble.
Per tot plegat, la noblesa (un no inters per factors econmics, sha dentendre)
justifi-caria qualsevol acci poltica530 que, en ser feta des del cor, en haver una
predisposici sentimental a donar la vida, esdevendria com la millor motivaci per a
lacci. Lgicament, per al blaverisme (explcitament o implcitament), els altres no
estaran investits daquestes nobles qualitats, en suposadament no ser sentimental sin
exclus-sivament racional els pressupsits que defensarien, per la qual cosa fins i tot
qui fou President de les Corts durant bona part de la cinquena legislatura legitimar els
assalts a les reunions delectes democrtics, com el Plenari de Parlamentaris, durant
la tran-sici democrtica:
Jo pense que eren persones molt nobles, molt sentimentals, i que feien les coses
imbuides per... per la creena de que en certa manera... el futur de Valncia estava en lo que elles feien, per duna manera absolutament noble, absolutament entregada, i... encara que hui puix... puix... els exemples ja ens queden molt lluny,
per all de... deixes frases que es fan... sn... eren persones que hagueren donat la vida, lo que significa donar la vida per algo. Jo crec que eren persones que
en aquell moment hagueren donat tot lo que tenien, la seua vida, per aconseguir
que no es fera lo que tericament estava fent-se. Jo recorde eixes persones amb
el reconeixement de ser persones absolutament nobles, parlant de... de les maries
rebentaplenries, persones absolutament nobles, absolutament convenudes (Villalba, C2, 00:1408).
El blaverisme, en definitiva, apellar constantment al poble valenci mitjanant

una estratgia populista, antiintellectualista i sentimentalista que esdevindr senzilla
530
Fins i tot la violncia del GAV quedaria aix justificada: En un principi, el GAV era un conjunt de
persones que defenien uns sentiments duna manera jo crec que noble, i desprs hi hagu la utilitzaci
deixos sentiments en benefici personal de dos o tres persones [...] era gent que estava moguda pel
sentiment (Villalba, C2, 00:1255).
per efectiva per tal de penetrar en classes mitjanes tradicionals i classes baixes amb
escs capital educatiu per s identificades amb una particular identitat regional valenciana que el blaverisme instrumentalitzar.
14.3.2 Anticatalanista: antivalencianista, antipancatalanista i anticatal

I de pronte, pel mig de la decada dels setanta, apareix un fantasma politic contra el Regne de Valencia. Els pancatalanistes escomencen a furtar all per lo que
mai no nos haviem tengut de preocupar els valencians: les nostres senyes didentitat. Sinicia la campanya politica per lo cultural. La columna capdavantera porta
per arma lunitat suposta llingistica per a integrar-nos en un proyecte de nacio
nou (Zarzo a Recio, 1982b, 9).
Tot i que s tautolgic definir lanticatalanisme valenci, el blaverisme, com anticatalanista, resulta del tot necessari remarcar aquest tret per oposici al catalanisme
del paradigma fusteri i, el que als nostres efectes s ms important, analitzar les
especificitats daquest anticatalanisme, ats que danticatalanismes, a Espanya, nhi
ha de diversos, pel que fa a les bases socials, ideolgiques i organitzatives daquests.
Dentrada cal tenir en compte que el blaverisme s un moviment inequvocament
reactiu, a la contra del fusterianisme.531 El seu programa poltic s bsicament anticatalanista, s dir, opositor al programa bsic del valencianisme poltic, contrari a la sobirania poltica del Pas Valenci i a la normalitzaci de la llengua catalana. En conseqncia, el projecte del blaverisme s fonamentalment a la contra. Francesc Viadel, a
partir dels pressupsits de qu la modernitat la representarien, en exclusiva, els
fusterians, ho expressar de la manera segent:
El seu nic objectiu poltic fou, clar i ras, combatre el nacionalisme, frenar qualsevol procs de normalitzaci cultural o lingstica, atacar qualsevol smptoma de
modernitat poltica o social al si de la societat valenciana (Viadel, 2006: 20).
Per tractar dexemplificar lafirmaci anterior adjuntarem com a mostra una significativa i no molt llunyana entrevista al lder de CVa, Juan Garca Sentandreu, on explicita que lobjectiu principal de tots ells s desmuntar lentramat catalanista des de
1982, s dir, des de lEstatut, passant per la Llei ds i Ensenyament del Valenci fins
a lAVL. Tanmateix, no hi hauria cap proposta en positiu. Ells afirmen estan exclusivament per dur endavant un programa anticatalanista, de desaparici de la cultura i de la
llengua prpia dels valencians:
Mosatros no acodim a la politica pera fer tonteries. Anem a desmontar tot lentramat catalaniste creat desde 1982 tant pel PSOE com pel PP. Coleges, instituts,
administracions, televisions publiques i, per damunt de tot, lAVL (G. Sentandreu,
2005: 2).532
El blaverisme, per, com a moviment i discurs fonamentalment reactiu i a la contra no s absolutament singular. De fet, per exemple, presenta trets extraordinriament
semblants a uns altres moviments peninsulars, com s el cas del navarrisme. Si el
531
I aix a desgrat de les suposades opinions dun dels mentors ideolgics ms importants del blaverisme, Miquel Adlert, qui apleg a escriure que els antis politics, encara que es vullga, no poden fer
politica; perque no son politics per estar buits dideologia propia i afirmativa. I aixi, per tant, resulten duna
esterilitat total. Que absurda i ridicula seria la posicio dun anti que, vencedor, no sabria qu fer! [...] per
tant, la negacio es esteril per a poder construir alguna cosa (1984b: 86).
532
Per si alg dubtara de la importncia de lafirmaci anterior i pensara que s una exageraci
treta de context, adjuntem una altra en la mateixa direcci reactiva, en lnic discurs que ha sigut capa de
protagonitzar si ms no fins ara el blaverisme ms radical: Debemos empezar a crear un tejido defensivo
en la sociedad valenciana para que esta ofensiva de los nacionalistas excluyentes exacerbados e independentistas no nos alcance (DV, 12-IV-2004).
blaverisme necessita el nacionalisme catal com el gran altre, com ladversari que
dna sentit al seu moviment social, el navarrisme s bsicament un moviment reactiu
contra el nacionalisme basc. Tots dos presenten com a gran objectiu mantenir el discurs nacionalista espanyol i regionalista per presentant-lo com a nativista, com a propi front als nacionalismes alternatius a lespanyol, que sn percebuts i presentats com
forasters. De tal manera que sense el perill catal o basc, tots dos moviments, tal
com sn, deixarien dexistir:
El navarrismo ha hecho de su oposicin al nacionalismo vasco su principal instrumento de movilizacin que le permite obtener firmes y apasionados apoyos para la defensa de los intereses econmicos y polticos propios de la derecha
navarra. Sin el recurso al peligro euskadiano, el navarrismo tal cual es se disolvera. [...] En una comunidad como Navarra que carece de una lengua, una religin o
una raza exclusivas que sirvan de elemento de cohesin interna y de diferenciacin respecto de los vecinos, mantener el discurso nacionalista espaol y regionalista propio del navarrismo requiere de alguna otra sea de identificacin. El discurso fuerista, por s mismo, no es suficiente, pues resulta ambiguo (Iza, 2001).
Anem a analitzar lanticatalanisme del blaverisme tot considerant bsicament

quatre apartats: a) lestratgia reactiva; b) lestrangeritzaci del contrari com a negaci;
c) Catalunya i els catalanistes com argument omnicomprensiu i d) la catalanfobia.
a) lestratgia reactiva o lafirmaci via negationis
El blaverisme, com anirem analitzant, cercar la creaci duna identitat valenciana (poltica i cultural) a partir de lestratgia de la negaci no noms de la unitat
lingstica del catal sin tamb de qualsevol similitud fins i tot casual entre
Valncia i Catalunya [i] largumentaci de lexistncia duna pretensi catalana de sostreure als valencians el seu patrimoni cultural i la seua identitat (Bodoque, 2000: 8).
Catalunya (i els catalans), doncs, per al regionalisme anticatalanista valenci (i,
en bona mesura tamb per a lespanyol) esdev el gran altre i no Espanya o Castella
com havia sigut constant en el valencianisme poltic, duna manera ms explcita o
ms implcita, tant en el fusteri com el prefusteri. La valencianitat, duna banda, seria
una absoluta no catalanitat i, duna altra, una identitat amenaada per banda dels
catalanistes que, necessriament, sn percebuts com expansionistes, particularment grcies al projecte dels Pasos Catalans:
Afirman la identidad, via negationis, como diferencia no tanto con Espaa y Castilla sino con Catalunya. Es una definicin reactiva frente al nacionalismo fusteriano,
que abomina cualquier tentativa de identificacin mediante la catalanidad (Ario i
Llopis, 1993: 13).
Com hem expressat anteriorment, en el paradigma fusteri hi havia una aposta

ms o menys explcita, ms o menys decidida, ms o menys poltica per un
projecte nacional (si ms no cultural i lingstic) que englobara Catalunya, el Pas
Valenci, les Illes Balears, el Rossell aix com els altres territoris catalano-parlants i
que, bsicament, a partir de Joan Fuster sanomenar com Pasos Catalans (aix, en
majscula i plural).
La idea dels Pasos Catalans ser lautntica bstia negra que justificar als ulls
del blaverisme la seua ra de ser. De fet, la denominaci Pasos Catalans ser el gran
resort que mobilitzar el blaverisme. Manuel Campillos,A1 diputat dUV adscrit al Grup
Popular de les Corts durant la primera legislatura, fou el primer que formul una pregunta parlamentria contra aquesta denominaci (el 23 de juliol de 1983, recent constitudes les primeres Corts democrtiques), tot tractant dexigir mesures contra la
venda de mapes i enganxines en una rea de servici duna autopista de Catalunya:
Coneix el Govern Valenci que a lEstaci de Servei de lrea del Peneds es
venen mapes dels anticonstitucionals Pasos Catalans i pegatines amb aquesta
denominaci i antiestatutria bandera? En cas afirmatiu, quines mesures ha pres

el Govern Valenci? En cas negatiu, pensa el Govern comprovar la veracitat daquesta pregunta i prendre mesures? Quines? (BOCV 8/I, 09-IX-1983: 177-178).
El blaverisme, doncs, respondr duna manera contundent i radical a aquesta iniciativa irredemptista i ho far duna manera excessiva, atesa la poca incidncia si ms
no quantitativa que tindr aquest projecte al si de la societat valenciana i fins i tot en el
catalanisme, noms una minoria del qual ser polticament pancatalanista.533
De fet, en el regionalisme anticatalanista valenci rarament hi haur un reconeixement de qu noms una mnima part dels qui construia com a catalanistes ho eren
explcitament i polticament. Tanmateix, fins i tot els qui no eren partidaris dun
pancatalanisme poltic, esdevenien pancatalanistes passius o implcits (simplement pel
fet de defensar la unitat lingstica) i contribuen a fer versemblant (performativa)
lamenaa catalanista als ulls del blave-risme. Daquesta manera, sengrandia el
monstre amb qu justificar lanticatalanisme:
Jo crec sincerament que la majoria dels titllats de catalanistes daquella poca no
volien uns PPCC, per tampoc els veien amb mala cara. Vull dir, pretenien o una
unitat lingstica, o tamb pot ser que aix ho hagen ara equilibrat per a donar una
explicaci ms clara, per la percepci indiscutible que tenem els que estaven en
laltra banda era que efectivament all es volia formalitzar (Ahuir, C2, 00:0118).
Igualment que a lEspanya dihuitesca hi haur ms antiillustraci que Illustraci

a la Valncia de la transici democrtica i de les dcades del huitanta, el noranta i
lactual del segle XXI existir ms anticatalanisme social i ideolgic que catalanisme, s dir, que pancatalanisme explcit. Tot i aix, com que sense altres no hi hauria
un nosaltres i, com que la valencianitat entesa pel blaverisme, en tant que regionalista i copartcep de la identitat nacional espanyola, no es pot oposar als castellans ni
encara menys als espanyols, utilitzar els catalans i els catalanistes com lalteritat
amb qu construir una identitat prpia, la identitat regional valenciana anticatalanista:
Sn dues imatges complementries, especulars. Per poder definir un nosaltres,
cal identificar qui sn els altres. I amb aquest treball hem trobat tamb resultats
significatius pel que fa a les diferncies entre catalans i valencians. Mentre que a
Catalunya els referents collectius negatius sn andalusos i madrilenys, referents
histrics despanyolitat, al Pas Valenci, els referents negatius sn catalans i bascos, referents histrics de no-espanyolitat [...] Amb la qual cosa, els valencians no
tenen de fet un referent dalteritat clar entre els collectius integrats en Espanya, no
determinen amb nitidesa qui sn els altres, i aix s molt difcil destablir un nosaltres (Castell, 1999: 326).534
533
Un estudi realitzat per tres cientfics socials anglosaxons oferia en 1986 la xifra de noms un
2% de valencians que es consideraven catalans. I aix, a ms, sense especificar si aquest percentatge
exigu estaven exclosos els immigrants procedents de Catalunya. Siga com siga aquesta dada apunta
lacceptaci escasssima del programa avanat del fusterianisme, la defensa de la catalanitat nacional
dels valencians: En Valencia, se ha producido un debate, an abierto, entre aquellos intelectuales y elites polticas partidarios de la autonoma sobre si Valencia debe constituir una comunidad autnoma aparte o si, dada la opinin de algunos de que el valenciano es una variante del cataln, la regin debe incorporarse a una gran Catalua autnoma. Este ltimo criterio parece, sin embargo, que ha encontrado poco
eco entre el electorado; slo un 2% de nuestros entrevistados declar sentirse cataln, mientras que el
resto estaba bastante dividido entre quienes se sentan espaoles y aquellos que se autoidentificaban
como valencianos (Ghunter et al., 1986: 433).
534
Encara ms, com que els catalans sn un referent positiu en la construcci duna valencianitat
diferenciada de lespanyola de fet, Rafael Castell mostra que, per als defensors duna identitat nacional valenciana, Catalunya s un element ben valorat, lanticatalanisme tindria com a funci social esdevenir fre a qualsevol desenvolupament valencianista: Al Pas Valenci no hi ha per cap referent dalteritat negatiu dins Espanya en la component poltico-identitria, per tant, no hi ha altres poltico-identitriament significatius dins Espanya, tots som uns. Els nics els catalans, per en positiu. El que vol dir que
la component poltico-identitria valenciana es construeix per simpatia amb els catalans. Amb la qual
cosa, lanticatalanisme est afectant directament la posici nacional dels valencians (1999: 327).
Sense dubte, doncs, Catalunya i el catalanisme seran lespill on es mirar lanticatalanisme valenci per construir la identitat valenciana particularista. Si, com hem
vist en el subcaptol 10.5, per a una part significativa de valencians Catalunya s un
referent de modernitat, el blaverisme bastir el discurs identitari com una barreja entre
una particular retrica tradicionalista i fins i tot antimodernitzadora i, en particular, un
ressentiment cap als catalans.
Cal tenir en compte que, en certa mesura, amb la comparaci entre valencians i
catalans sn els primers els qui resulten perjudicats en la percepci collectiva. La
imatge especular percebuda esdev frustrant: Catalunya seria ms moderna i ms rica
que el Pas Valenci i, cosa tamb molt important, Catalunya seria ms catalana
(catalanista) que Valncia valenciana (valencianista). De fet, fins i tot entre algunes de
les veus anticatalanistes moderades o tctiques com la del President en funcions del
Consell Preautonmic del Pas Valenci, Enrique Monsons, es reconeixer que lanticatalanisme, entre daltres qestions, naix dun sentiment dinferioritat:
Jo estic all amb dos catalans en el grup parlamentari, i no em sent inferior en
res. I per tant no em destorben. Lanticatalanisme naix en part, dun sentiment
dinferioritat, que jo no tinc [...] Crec que s una qesti, al meu entendre, en algunes persones... una qesti dnim, danimadversi, per com a partit era ms una
qesti de tctica poltica. Ara, no hi ha que confondre lanticatalanisme amb el filocatalanisme. Mantindre lequilibri no s massa fcil, per jo crec que sc capa
[...] Ni anti, ni filio (sic) (00:3842).
Com ja hem vist, Catalunya s el principal referent de la modernitzaci per a la

majoria dels valencians. Per tant, Catalunya esdev una contant en el discurs del
blaverisme. Existir, doncs, una comparaci prcticament reiterativa entre el Pas
Valenci i Catalunya.
En aquesta comparana, en primer lloc, es marca i sexagera les diferncies entre ambds pasos (Valncia seria una realitat absolutament distinta de la del seu
pas ve)535 i, en segon lloc, es destacarien els suposats avantatges dac front als
denll tot i que, curiosament i contradictria, tamb hi haur un lament, sovint
victimista, del que tenen al nord i no en tenim ac.536
En qualsevol dels casos per al blaverisme (i per a si ms no bona part la valencianitat general, ats que aquest ha interferit duna manera decisiva la identitat valenciana) els valencians serem, sobretot, no-catalans. Per no sols serem no-catalans
sin que, a ms a ms, presentarem una identitat i una personalitat diferenciadssimes, totalment definida i distinta, de la catalana (una incidncia retrica que,
significativament, no es fa respecte de la identitat castellana i/o espanyola), com si
duna gran llunyania es tractara, que aplegar fins als extrems de considerar el
valenci un poble ms antic que Catalunya:
Es pues, patente cmo el nacionalismo pancatalanista tiende a un separatismo
antiespaol, arrastrando, en su vrtido de intereses polticos y econmicos a pue-
535
Saplegar a escriure, per exemple, que la nostra ha sigut i s una nacionalitat, ni ms ni
menys, que perfecta. Desprs comprovem que aquesta perfecci bsicament seria un hipottic
feudalisme ms incomplet que el cas catal: Valencia es i ha segut una perfecta nacionalitat [...], i mes
perfecta que Catalunya, atomisada per la presencia en ella de lorganisacio feudal (Adlert, 1994a: 61).
536
El mateix Miquel Adlert combinava aquest optimisme sense base amb un pessimisme ms profund del que sap que la conscincia nacional de Catalunya s molt menys espanyola que no al Pas
Valenci: La Patria Valenciana nos la don ya feta Don Jaume; i pels valencians no sha sabut fer un
poble valenci. Catalunya se la feren a traves dels sigles els catalans; i pels catalans sha sabut fer un
poble catala i la seua cultura. Esta es la diferencia entre Valencia i Catalunya, que explica moltes coses
(Adlert, 1984b: 81) o Quan sacusa als catalans de moltes coses mal fetes, ms que els valencians, no
es pensa en la proporcionalitat; perque com els catalans han fet moltes mes coses que els valencians,
nhan fet moltes mes mal fetes que esl valencians; pero, clar, en termens absoluts, perque en proporcio
nhan fet manco que els valencians (Adlert, 1984b: 81).
blos tan histrica y colectivamente diferenciados, de personalidades tan ntidas y

distintas a la catalana, como el valenciano y el balear (Ramos, 1978: 42).
yo tena desde siempre muy clara la idea de que los valencianos pues ramos un
pueblo con una personalidad totalmente definida y distinta [...] Soy totalmente contrario a estas a estas tendencias que asimilan los valencianos a los catalanes,
porque es que adems, para m, no hay ni razn tnica, ni razn histrica. Porque
razones tnicas nosotros como pueblo tenemos testimonios ms antiguos que
los tienen en Catalua, como pueblo valenciano. Y luego, como razn geogrfica,
est muy claramente definido el Reino de Valencia desde Jaime I, y histricamente pues nos corresponde una personalidad, cultural adems, manifiestamente distinta, y con una personalidad muy caracterstica (Carrau, 00,0949).
La identitat valenciana que promou el blaverisme, en conseqncia, esdev

una identitat necessriament no-catalana, per que necessita al catalanisme per a
justificar especularment la ideologia i la retrica prpies. Sense el perill catal la
identitat valenciana anticatalana se disoldria en la general espanyola. La similitud entre
un valenci i un rioj rauria en que tots dos serien igualment espanyols i igual
despanyols; per la diferncia es troba que el valenci, per poder ser plenament
espanyol, ha de lluitar contra els Pasos Catalans, ha de construir una cultura absolutament prpia que no podem permetre que passe per catalana:
El perill venia perqu... o es va comenar a vore en un llibre de Joan Fuster, el de
Nosaltres els valencians... crec recordar que era en la pgina 58, per bo, aix no
t importncia aquell dia... que les comarques valencianoparlants, bo, o catalanoparlants, puix serem part dels PPCC (Martn Villalba, 00:0228).
El blaverisme, per tant, imagina que la identitat valenciana estaria amenaada.

Aparentment estaria, doncs, no sols justificada sin seria dhuc comprensible la
reacci popular contra aquesta suposada amenaa. Aquest discurs no sols ha esdevingut versemblant als ulls de bona part de les classes populars sin tamb ha
penetrat en determinades elits poltiques i intellectuals. Com a mostra, lactual president del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Vicente Garrido,A1
afirmar que el blaverisme naixer com a reacci, comprensible i justificada, contra el
catalanisme, cosa que li serveix tamb per justificar i fins i tot negar el canvi cap
a lanticatalanisme en la poltica dEmilioi Attard i de la UCD (i de la qual ell participar
en una segona lnia). No seria Attard o la UCD qui canviaria, s el catalanisme el que
hi profunditza, el que es radicalitzaria (suposadament encara ms) i esdevindria, per
tant, fins i tot responsable de la reacci del blaverisme en contra dell:
yo no creo que fuera solamente Emilio Attard ni creo que hubiera un cambio, no
hay un cambio. Lo que hay es bueno una profundizacin en las tesis catalanistas
por parte de un sector de la sociedad valenciana que provoca una reaccin por
parte de otro sector que hasta entonces no haba salido a la calle a reivindicar nada, porque nada tena que reivindicar, se reivindica pues en contra [] Cundo
se comienza a reaccionar contra todo esto? Pues cuando se empieza a ver un
movimiento catalanista que es respetable pero que no es ningn fantasma, cuando se dice: eso son fantasmas, no eran fantasmas, era un movimiento cierto que
existi en la poca y que se pueda compartir o no se pueda compartir y que en todo caso ya digo que siempre hay que respetar todas la ideas, pero frente a esas
ideas pues nacen otras, hay una reaccin popular (Garrido, 00:1902).
El valencianisme poltic i cultural, percebut com a catalanista globalment i, paradigmticament, Joan Fuster o, en altres casos, Eliseu Climent,537 doncs, esdevenen
537
Ni ms ni menys que a Climent sel responsabilitza de qu valencians i catalans no estiguem

units i que no projectem moltes coses en com: Y yo creo que transmita una imagen muy equivocada,
hasta el punto de que en algunos sectores de la sociedad valenciana se lleg a sentir cierta aversin con
los catalanes, cuando somos dos pueblos hermanos, que lo que tenemos que hacer es estar unidos, y
proyectar muchas cosas en comn, como con otros pueblos hermanos. Entonces, yo creo que el papel de
Eliseu Climent, en mi opinin no ha sido nada positivo (Garrido, C2, 00:4032).
culpables no sols de la prpia proposta fusteriana sin, al capdavall, tamb de la

reacci i de la divisi enorme que pat la societat valenciana i, a ms a ms, de les
conseqncies molt pernicioses del procs autonmic. Fuster semblaria finalment el
responsable de la via del 143 a lautogovern i de la limitaci de lautonomia del pas.
Per al blaverisme, per, Fuster s hauria tingut un rol positiu, facilitar la reacci que
conformaria el seu moviment i un altre de negatiu, provocar la divisi de la societat
valenciana:
la aportacin de Joan Fuster ha sido interesante se comparta o no los criterios
entorno a la identidad del pueblo valenciano, pero ha sido interesante porque propici un debate sobre eso, un debate que desde una perspectiva concreta fue fructfero desde otra pues fue nefasto porque provoc divisiones enormes en la sociedad valenciana que tuvieron consecuencias pues muy perniciosas en el proceso
autonmico (Garrido, 00:0642).
Davant daquesta situaci de suposada amenaa real de la valencianitat, el blaverisme elogiar el cam de lacci social directa, de la lluita, per tant, que esdevindria imprescindible per salvar aquesta identitat en risc de desaparici. Ni ms ni
menys que la teoria catalanista impediria la possibilitat de ser valenci. En la
retrica del blaverisme saplegar a imaginar que la prohibici de ser valenci resultaria immediata de triomfar el catalanisme, que passar no sols a ser incompatible amb
qualsevol valencianitat, sin a implicar la negaci absoluta i completa daquesta.
Lafirmaci segent correspon a lentrevista a Hctor Villalba, ex-president de les Corts
i representant del sector ms moderat del blaverisme:
en el conjunt de la reacci popular front a eixes teories de carcter catalanista [...]
jo pense que... que la gent que en aquell moment no acceptava les teories, jo crec
que... que estava convenuda de que era un rebuig a una teoria que en certa manera impedia la teua capacitat i la teua possibilitat de ser valenci (00:4539).
Una part important del conflicte simblic t a veure amb una voluntat diferenciadora expressa i explcita envers el que significa lo catal. Daquesta manera, el
blaverisme construa alguns elements simblics, que abans no hi eren o no hi eren en
el mateix sentit i intensitat, en signes diacrtics didentitat, en sndrom de diferenciaci
marginal en definitiva. All veritablement important, al capdavall, no era per se ni s la
bandera, ni la denominaci, ni lortografia sin la voluntat de diferenciaci respecte a
Catalunya (per molts motius, per particularment degut al projecte identitari nacionalista catal alternatiu al nacionalista espanyol), per tal de construir una identitat nocatalana, fins i tot, si cal, tot negant la part de la identitat valenciana els trets dels quals
coincidirien si ms no parcialment amb la identitat catalana. Com ms lluny de
Catalunya, de fet, per al regionalisme anticatalanista, tant millor:
A ms, jo no dic Antic Regne de Valncia. A mi magrada molt lexpressi Regne
de Valncia, perqu hem tingut un rei. Entre daltres coses ens distingix dels catalans, que no han tingut Regne, han tingut compte, el compte de Barcelona. No ha
hagut Rei de Catalunya (Izquierdo, 00:3412).
Daltra banda, s important ressenyar que el blaverisme no s noms antipancatalanista sin anticatalanista en general i acostuma a considerar que el conjunt de les
forces poltiques catalanistes i fins i tot catalanes participen del pancatalanisme (cosa
que no s certa) i sn, per tant, rebutjables:
Tampoco sera justo el cargar todo el acento en las izquierdas, pues en este
proyecto las derechas y el centro, por activa y por pasiva, tambin estn aportando su granito de arena al mito de los paises catalanes, fruto de la mentira y
de la falsificacin histrica de lo que son maestros todo el catalanismo en general
(Garca, 1990-b: 1).
Cal insistir que ladjectivaci de catalanista resulta un cul-de-sac acusatori on

entrava un cctel amplssim de progressistes, valencianistes, demcrates, defensors
de la unitat de la llengua, etc. Daquesta manera el gruix de catalanistes samplia

duna manera exponencial538 i el catalanisme esdev aix un opositor ms temible.
De fet, de la possible acusaci de catalanista no es lliura absolutament ning.
Fins i tot una part de lanticatalanisme al Pas Valenci, quan defensa poltiques que
als ulls dels ms ortodoxos semblen moderades o laxes, lespasa de Damocles, lanatemitzaci com a catalanistes cau sobre els seus caps. En aquest sentit per al sector
ms radical lentrada de Xavier Casp a lAVLL s una traci (Latorre, 2005: 1) i fins i
tot per a una part significativa daquest el PP i els lders principals daquest partit, com
el President de la Generalitat, Francisco Camps,539 serien catalanistes i venuts a
Catalunya:
Per a mi ha segut una venda al millor postor. Un partit que te majoria, i que,
ademes, ha fet una defensa a ultrana en les seues campanyes electorals de que
anava a defendre el tema del valenci, la cultura... i despres sha venut al millor
postor, en este cas Catalunya, a mi em dona una sensacio que... bo, aci li done un
nom: es una poca vergonya (Corredor, 2005: 2).540
Hem mostrat el carcter reactiu del blaverisme i tot seguit analitzarem lestratgia
de conversi dels valencianistes en enemics de Valncia i dels valencians.
b) la paradoxa de lautoctonia: lestrangeritzaci com a negaci
La Historia juzgar muy duramente a quienes, por accin o por omisin, promuevan o consientan la suplantacin de la cultura y la lengua valenciana (2002, a
Adn, 2005: 390).
Podrem dir que socialment ja han sigut jutjats: els considerats catalanistes
han sigut bandejats i en bona mesura estigmatitzats grcies a la pressi del regionalisme anticatalanista valenci. Els valencianistes han passat de proposar una narrativa
emergent a una de marginal a la societat valenciana i han hagut de suportar la
condemna de ser considerats antivalencians o, si ms no, mals valencians.
Un dels mbits on es detecta ms clarament la victria poltica i simblica del
blaverisme front el fusterianisme ser en la percepci social del nacionalisme valenci,
que acabar sent considerat per una part molt important de la societat valenciana no
sols com ali als interessos collectius sin fins i tot com un enemic i, encara ms,
com una minoria al servici de Catalunya o el que ve a ser el mateix com uns tradors.
Aix el nacionalisme valenci va poder ser mostrat davant molts valencians com a
estrictament ali i encara enemic a les seues representaciones de la identitat valenciana, sense cap possibilitat de mediaci (Archils, 2007a: 181).
Aquest procs lhem anomenat la paradoxa de lautoctonia: el valencianisme
poltic, una ideologia ms o menys sobiranista i antisucursalista, s percebr com una
538
Com escriv Josep Vicent Marqus: Dir Pas Valenci sense dir res ms era preparar, per incomparescncia, el terreny per a lesclafit del localisme i la petita vanitat local duna base mal informada,
com mal informada estava la direcci de lesquerra sucursalista de la vulnerabilitat del poble als cants de
sirena de la classe dominant. Vulnerabilitat del poble davant la dreta franquista, disfressada ara de croats
anticatalanistes (1974: 220).
539
Qualsevol ciutad del Pas Valenci, fins i tot el ms anticatalanista, pot ser anatemitzat com a
catalanista. Vegem a tall dexemple lacusaci de Jess Snchez Carrascosa, af a Eduardo Zaplana i
aleshores director de DV, contra Camps, que sha caracteritzat per una praxi i un discurs bastant anticatalanistes: S lo que digo. Camps es un farsante que engaa a sus votantes, a sus compaeros de partido
y a todo su pueblo. Pero a m no me la mete. Es un catalanista meapilas disfrazado de valencianista. Que
nadie se sorprenda luego si Sentandreu consigue seis o siete diputados en 2007 (Camps premia a
Eliseu Climent, DV, 22-V-2006).
540
En aquesta mateixa direcci el correligionari de Joaqun Corredor, Jos Manuel Ricart, encara
anir ms enll: una gran part de la societat valenciana sha donat conter real de la traicio del Partit
Popular i es una traicio tan vergonyosa, tan absolutament lleja, es un perill tan greu (Ricart, 2005: 3).
ideologia al servici de forasters i esdevindr aix estigmatitzadada i estrangeritzada.

Contrriament, el blaverisme, ideolgicament regionalista i nacionalista espanyol,
aconseguir ser percebut hegemnicament com els valencianistes, com els valencians autntics, com la gent de la terra, els nostres, els de casa, etc:
Daquesta manera, es va crear un enemic, el catalanista, que es presentar com
una mena dagent imperialista al servei duna altra regi. [...] El segent pas fou
estrangeritzar loponent per tal docupar, simblicament, el lloc del desplaat: ells
seran els valencianistes (Pradilla, 2001: 212). Cursives de loriginal.
Lestratgia anticatalanista ser la segent: de vegades en el discurs social del

blaverisme safirma respectar els catalanistes de Catalunya (cosa que contradiu la
retrica constant daquesta ideologia),541 per poder criticar els catalanistes del Pas
Valenci en un silogisme que sescoltar i es llegir sovint: s lgic el catalanisme a
Catalunya i el valencianisme a Valncia, el que resultar illgic s el catalanisme
a Valncia, talment com si estiguera parlant de galleguisme o dandalusisme. Per aix,
el pensament fusteri s qualificat com lamentable, molest, errat, que diu barbaritats i fa una crtica desdenyosa contra els valencians. Vist aix, al capdavall, el fusterianisme s percebut, ni ms ni menys, com antivalenci:
Aquell llibre per a mi fou un llibre lamentable per a Valncia. A mi em molest
molt les coses que deia de Valncia i dels valencians. I sobretot em molest eixe
catalanisme que ja es presentava en el llibre, que jo crec que el catalanisme en
Valncia s un error. Aleshores, per a mi, per a mi el senyor Fuster s... tindr les
qualitats literries que vulguem, per des del punt de vista del pensament i de la filosofia i de... no ha sigut una persona que haja afavorit a Valncia. [...] Sobretot,
sobretot en la crtica que fa als valencians, s una crtica desdenyosa, no s una
crtica, diguem, normal. Pareix com si tinguera ganes de dir barbaritats. I sobretot
el catalanisme de Fuster s el que a mi no em va. A mi em va molt b el catalanisme dels catalans. El que em va molt mal s el catalanisme dels valencians.
Dalguns valencians (Izquierdo, 00:2504).
De tal manera que el blaverisme, en adjectivar els valencianistes, s dir, els defensors de lautogovern per al Pas Valenci i els partidaris de ls social normal del
valenci, com a catalanistes efectua un gir lingstic, construeix una metfora social,
que t com a objectiu en bona mesura estrangeritzar als ulls de molts valencians els
protagonistes daquesta proposta revalencianitzadora lingstica i cultural i, de vegades, tamb poltica. Aix, en tant que catalanistes, suposadament tindrien a Catalunya com a meta ideal i sen desentendrien de Valncia que esdevendria, per a
aquesta mena de renegats,542 completament subordinadaa als suposats interessos
de Catalunya: Oh, Catalunya, meta ideal dels pancatalanistes valencians! [...] Com
de tant de mirar a Catalunya no miren a Valencia i no saben a penes della (Adlert,
1994a: 52-53).
541
La contradicci del blaverisme s palesa en aquest aspecte ja que, al capdavall, acostumen ser
catalans catalanistes qui corrompeixen valencians i els converteixen en catalanistes: s que ac hi
ha que tindre en compte que la Universitat valenciana aparegu el catalanisme i professors catalans. I
alguns professors valencians que per la ra que siga es passaren a la lnia del catalanisme, per no per
ra cientfica (Izquierdo, 00:3748).
542
De vegades el fenomen de lestrangeritzaci va fins i tot ms enll i puja els adjectius. Els catalanistes valencians no sols esdevenen a limaginari blaver agents imperialistes de projectes anticonstitucionals sin fins i tot autntics collaboracionistes antivalencians, persones que apleguen a negar a
sa mare, s dir, autntics renegats: Com poden alvanar hui proyectes imperialistes que son clarament anticonstitucionals? Anant al fondo de larticul he de preguntar-me, com poden mirar-se a lespill
els colaboracionistes valencians que maquinen contra Valencia (Aureli Lpez a Adlert, 1998: 214). O, dit
poticament, de ser fills duna Mare que se nega / a creure en la traicio de qui la mata / o colps de qui
prepara la derrota / dun poble que se dol, pero no calla. / Un poble que sap massa per qu acusa. / Un
poble que sap massa qui lenganya / i qui li lleva el nom que ades tenia / la llengua sempre i sempre!
valenciana (Alfons Ramon a DD.AA, 1980b: 54).
Dalguna manera el blaverisme aconseguer exclusivitzar la percepci social de

ser el moviment autoctonista i expulsar daquesta consideraci els nacionalistes
valencians i, ms generalment, els valencianistes (un altre fet, fora del camp de la
nostra investigaci, seria lanlisi que podria conduir a entendre per qu algunes
actuacions i estratgies del valencianisme afavoriren tamb aquest procs). Aquest
ser un dels grans xits discursius del blaverisme:
Lestrangeritzaci i la conversi en vctima propiciatria del catalanisme s una
rendible operaci ideolgico-poltica que permet una estratgia prctica antidemocrtica i antiesquerrana que noms es presenta explcitament com a anticatalanista i ataca com a tradors estrangeritzats precisament als sectors socials (i les persones) que ms shavien caracteritzat per defensar i revalorar el patrimoni cultural
valenci (Bello, 1989: 47).
A ms, a aquest caire de renegat de qu parlvem ads se li afegir el de venut, ja que el catalanista valenci renegaria de la seua terra, en la particular imaginaci del blaverisme, no (sols) per idees sin (fonamentalment) per diners. El catalanisme i el poder econmic de la Generalitat de Catalunya sempre estarien hipotticament disposats a pagar i premiar els seus dcils vasalls a canvi de manipulacions
de tot tipus, que aplegarien fins i tot a casos extremats. Hem triat dos exemples amb
vint-i-cinc anys de distncia per exemplificar aquesta estratgia reiterativa:
La vertiginosa dictadura autonomista que el Gobierno Surez impuso velis nolis
al pueblo espaol se traduce, en el Reino de Valencia, en el ms espectacular y
jocoso caos, en el que los pigmeos polticos bailan al son que les tocan, siempre
pendientes de la voz de su amo panca (Ramos, 1981: 85).
Un nmero de intelectuales valencianos en su entregada carrera de meritorios
pro-Generalitat Catalana, siempre presta a premiar a sus dciles vasallos, llegaron
a casos extremados de manipulacin. Uno de los ms patticos fue el profesor
Sanchis Guaner (Puerto, 2006: 149).
Els catalanistes valencians sn, aix mateix, percebuts com una minoria poderosa, com un grup de pressi que controla tots els resorts socials, com un lobby
poderosssim. Igualment que en el discurs antisemita, en el discurs anticatalanista
sexagera el poder dels individus i dels grups pertanyent a aquesta minoria: Son
pocos, pero controlan todo: enseanza, Iglesia, secciones culturales de las cajas de
ahorro, etctera (Garca Moya, 1996, 16-VI).
Dalguna manera, com indicarem en la cita segent, el blaverisme actua duna
manera semblant al navarrisme, en estrangeritzar no sols el nacionalisme basc sin
els elements histrics en qu es fonamenta, com leuskera. De tal manera que la llengua basca, igualment que la catalana a Valncia, sn percebudes com cavalls de
Troia del separatisme i de la negaci de les respectives identitats regionals navarra i
valenciana (imaginades, en definitiva, com a formes de la identitat espanyola general).
Daquesta manera saconsegueix crear una identitat navarra i valenciana plenament
excloents amb la nacionalista basca i catalana. Es nega fins i tot la possibilitat de ser
navarrs i basc i valenci i catal. Un nacionalista basc de Navarra no s navarro i un
nacionalista catal de Valncia no s un (autntic) valenci:
La poltica lingstica del navarrismo, pues, es meramente reactiva: poner impedimentos, rechazar cualquier medida de fomento, recortar todo avance del euskera, ir siempre a la contra porque ir a favor es separatismo. El euskera es [...] el
caballo de Troya de un nacionalismo vasco que [...] es algo ajeno a Navarra, un
invasor venido de fuera: ha sido mala costumbre de los nacionalistas venir a esta
tierra a hacer sus necesidades (polticas, se entiende): manifestaciones, aberris,
asambleas, pactos, pudindolas prorrumpir dentro de sus fronteras. Para algn
navarrismo no se puede ser buen navarro y nacionalista vasco; quiz los nacionalistas vascos de Navarra debieran irse a vivir dentro de sus fronteras (Iza,
2001).
En aquest sentit el blaverisme no sols soposar duna manera frontal a qualsevol concepci pancatalanista poltica, sin que ampliar aquesta negaci la valencianitat com una no-catalanitat a qualsevol mena didentitat cultural o, dhuc, de trets
socials compartits en els mbits de la llengua, la cultura, leconomia o la poltica. De
fet, una de les puntes de llances ms caracterstiques del blaverisme ser el secessionisme lingstic o el que s el mateix, la consideraci que el valenci i el catal sn
dues llenges diferents aix com el treball poltic per esqueixar el valenci de la llengua
catalana. En realitat el secessionisme lingstic (com veurem en el captol especfic) ha
estat una arma llancvola contra la normalitzaci lingstica del valenci. Perqu la
defensa duna pretesa llengua valenciana independent era, en realitat, una altra
estratgia de fabricaci duna identitat valenciana no-catalana. Al blaverisme, de fet,
no linteressa el valenci en si, sin com a instrument contra el catal, s dir, contra
el valenci. Aix i unes altres coses expliquen la manca majoritria ds del valenci (o
ls ms aviat folclric del valenci secessionista) en els textos del regionalisme
anticatalanista del Pas Valenci. Com ironitz lcidament Marqus, per al blaverisme
el secessionisme s lexcusa, la coartada ideolgica per abandonar definitivament ls
del valenci i contribuir a la substituci lingstica:
No, la nostra llengua no s el catal. Tenim llengua prpia, nosaltres: el valenci.
S, t elements catalans, per hi ha un component precatal. I una elaboraci
postcatalana. Com que tenim llengua prpia, podem fer-ne all que vulguem. Per
exemple, no utilitzar-la. Qu no s nostra? (1974: 20).
El blaverisme, en definitiva, justificar en tres aspectes laparici i el desenvolupament del pancatalanisme: duna banda en clau poltica (com una subordinaci de
Valncia respecte Catalunya); duna altra en clau econmica (de creaci dun mercat
propi per als interessos industrials i comercials catalans, malgrat que largument
resulta absurd en la Uni Europea de lAcord de Schengen) i finalment en clau cultural
(despoli cultural i lingstic de la riquea valenciana, en concret del Segle dOr).
Per tot plegat i en primer lloc el catalanisme s percebut com un projecte de
subordinaci poltica cap a Catalunya, amb capital a Barcelona, cosa molt allunyada
del projecte fusteri ms explcitament pancatalanista.543 Tanmateix, resulta una
manera efica destrangeritzar als ulls de molts valencians un projecte valencianista i
fins i tot situar-lo al mateix nivell (o pitjor) que el centralisme de Madrid. Els catalanistes esde-venen aix una mena de jacobins dun estat gran-catal, com si tots ells
combragueran amb el projecte poltic del Moviment de Defensa de la Terra o Catalunya Lliure:
puix no note massa diferncies entre dependre de Madrid i dependre de Barcelona. Cap de les dos em satisf (Monsons, 00:3130).
Daltra banda, els catalanistes valencians sn percebuts com uns tradors

perqu se supediten als interessos de la burgesia de Catalunya, la qual suposadament els compra. Esdevenen aix agents al servici dun poder foraster o estranger.
Sovint el blaverisme explica el pancatalanisme en clau econmica. Sn els interessos dels diners els que buscarien crear un mercat que es vol homogeni:
un inters i una intencionalitat economicista. Quan Catalunya necessita tindre
ms gent per a parlar lo mateix. Una economia que cau en lpoca de la Renaixena, necessita algo ms. T que crear els PPCC. I continua, perqu bo, ara ja
543
Fins i tot el blaverisme tirar m del recurs de la geopoltica per criticar el projecte nacional pancatal en considerar-lo inviable com a estat independent ats que, en eliminar les comarques castellanfones, la versi autntica dels Pasos Catalans, seria militarment difcilment defensable per les armes:
el rebujaria per lo mateix que rebuge qualsevol teoria politica absurda. Encara que nomes fora per
labsurt geopolitic que, en la versio autentica dels Pasos Catalans, deixa una estretor de manco de vint
quilometros entre la mar i el llimit occidental, a laltura de Morvedre. Semblant a lestretor que Israel ha
omplit n la conquista de diversos territoris aliens, donada la geografia artificial i absurda n la que es
form (Adlert, 1984a: 60).
estem... molt fresquets les ltimes declaracions en Catalunya. Per t que buscar
la frmula de tindre 8 milions de catalanoparlants, i comena un moviment de captaci de les Illes Balears, i de Valncia i bo, i ja... del Rossell, de la Cerdanya, i si
els deixen molt, de Mrcia, i arribarien a... a Cabo de Hornos. La qesti jo crec
que sempre ha sigut econmica [...] O siga, que darrere dun moviment catalanista
en Valncia, nhi ha una intencionalitat econmica (Broch, 00:1618).
Pel que fa a aquest anticatalanisme econmic, el blaverisme presentar la realitat com absolutament incompatible entre els interessos econmics de Catalunya i del
Pas Valenci, i es concretar sobretot en la defensa de lagricultura i, particular-ment,
dels ctrics en front dels interessos industrials catalans en un debat que encara pren la
polmica lliurecanvista-proteccionista de primeries del segle XX espanyol.544
La distorsi informativa, en aquest sentit, aplegar a lmits hiperblics. Lany
1988, per exemple, LP informava que Catalunya collabora amb Israel per vendre a
Europa les fruites i hortalisses jueves mentre que laleshores lder del blaverisme
poltic, Lizondo, eixia en defensa dels interessos valencians i demanava que lestat
intervinguera per evitar aquesta mena de collaboraci deslleial cap als valencians. En
aquest afer sexemplica tamb el recurs al victimisme tan freqentat pel blaverisme:
Lo que pasa sigue Lizondo es que lo que ellos defienden (los catalanes) nos
perjudica a nosotros, y aqu es donde falla, primero, quien nos tiene que defender
el gobierno valenciano, y luego una normativa clara a nivel de todo el Estado, que
delimite hasta dnde puede llegar cada cual en este tipo de iniciativas. [...] no me
creo que catalanes e israelitas hayan hablado slo de alcachofas y cebollas. Han
hablado de todo, que es lo lgico, y a Catalua le interesa captar inversin juda,
para desarrollarse mejor, como a los judos les interesa tener aqu una fuerte base
aliada comercialmente, una punta fuerte de penetracin, hacia el resto de Europa
y hacia la propia Espaa, y eso perjudica a los valencianos (Catalua colabora
con Israel para vender en Europa sus frutas y hortalizas. G Lizondo califica de
inepto al gobierno valenciano, por su silencio y pasividad en el tema. A LP el 10XII-1988).
Aquest discurs roman intacte fins a lactualitat. Si viem que el president dUV en
1988 practicava aquell discurs, el penltim president dUV, Chimo Ballester,A1 afirmar
que la influncia de Convergncia i Uni a Madrid hauria sigut nefasta per als interessos valencians. Els competidors de CVa no queden al darrere, en aquest cas el diputat
trnsfuga de les Corts Valencianes la legislatura passada, Javier Toms, en acusar el
govern tripartit de Pasqual Maragall dafectar a les infrastructures ms necessries per
al Pas Valenci:
A demostra que que ho feu per imposicions de Madrit i Barcelona. Convergncia i Uni no anava a donar gratutament el recolzament al PP en Espanya. El mateix Jordi Pujol ho reconegu fa poc en una entrevista a un diari valenci. A
dona la ra als que sempre ho havem denunciat (Ballester, 2005: 17).
El actual escenario poltico nacional est condicionado por la presin que est
ejerciendo el tripartito cataln sobre el gobierno de Rodrguez Zapatero. Los partidos catalanes estn priorizando sus intereses sobre los del resto de Espaa sin
que el partido socialista sea capaz de evitarlo. De este modo las principales infraestructuras valencianas, tan necesarias como el trasvase o el AVE se estn viendo afectadas por este motivo. Los valencianos necesitamos un partido luche por
544
El blaverisme, en la presentaci de la percepci econmica del pas oscillar entre el victimisme i el cofoisme. En aquest darrer sentit vegem, com a exemple, la visi segent: El sociolec Amando
de Miguel, el meu admirat amic, ha mostat en senyes irrefutables que la tradicio divisional dEspanya en
dos zones ha canviat de signe. Ya no es una ralla horisontal la que marca la frontera entre el Nort prosper
i el Sur subdesenrollat. Este tra imaginari, hui ha de ser oblicu i anar des del Norest fins al Surest
dAlmeria. Evidentment la zona ms prospera, en mes desenroll economic i cultural, es la que queda a la
dreta deixa ratlla: la Comunitat Valenciana en el sue centre i no sols geografic. En freqencia, el pudor, la
falta de conciencia o un absurt complex ens impedix vorel clarament i proclamar-lo sense por: la nostra
Comunitat posseix hui un esplendit present i un futur ple dexpectatives (Amors, 2001: 10).
nuestros intereses en Madrid y defienda lo nuestro frente a las intromisiones y los

intereses de otras comunidades autnomas (Toms, 2006b: 2).
Pel que fa a lanticatalanisme econmic hi ha una cosa que no cal passar per alt.
Igualment que lantisemitisme presentar els jueus com astuts, falsos i vars, el
blaverisme presentar a els catalans i els catalanistes, anlogament a com ho fan els
anticatalanistes espanyols, duna manera extraordinriament semblant: vulgars
contrabandistes, mercaders desaprensius o, el que s el mateix, el mite del jueu (i
del catal) que, mitjanant lastultcia i les males arts, aconsegueix els propsits
particulars a base destafar els altres, imaginats com innocents i nobles:
El pancatalanisme es en el fondo, com un vulgar contrabandiste o ao quasi li
va millor un mercader desaprensiu que fa passar una cosa per atra, com el contrabandiste fa passar amagada una cosa. Perque el pancatalanisme fa passar per
valencia correcte el catala (Adlert, 1984b: 54).
Todo ello viene condicionando desde hace veinticinco aos el desarrollo de nuestras infraestructuras. Se vienen realizando todas las que incrementan nuestra relacin y dependencia con Catalua e inexplicablemente ralentizando subordinadamente las que impolican la conexin de Valencia con el resto de Espaa o aquellas otras que pudieran potenciar el papel de Valencia con el conjunto de los territorios que la rodean (2002, a Adn, 2005: 389).
I en tercer lloc, la importncia de la literatura catalana del segle XV al Pas Valenci faria que el pancatalanisme semportara els literats valencians ms significats
com Isabel de Villena o Ausis March amb lobjectiu daconseguir ells el que no
tenen, un tresor del patrimoni valenci. Daquesta manera la literatura clssica
valenciana seria espoliada:
El catalanisme el que vol s... a partir de la llengua, tindre... Per qu, per qu
sutilitz en els primers moments de la... quan... el que es diu... els primers moments democrtics, per qu sutilitz la bandera de les 4 barres en Valncia? Perqu era una bandera que unificava la Gran Catalunya. ... S senyor. La unificava a
la Gran Catalunya. I el que est dient ara Maragall, s all mateixa. I el que tenim
que tindre en compte els valencians s que tenim una personalitat... i que tenim,
els valencians, tenim all que no t Catalunya literriament, un segle dor. El segle
dor s valenci, no s catal. Per com ells no tenen segle dor, necessiten emportar-se a Isabel de Villena, i a qui... i a Ausis March i a qui faa falta per tal
daconseguir ells el que no tenen (Izquierdo, 00:3614).
En la construcci duna identitat valenciana no sols no catalana sin el ms allunyada possible de la catalana qualsevol argument social o histric per fer ms
versemblant lamenaa catalanista ser aprofitada per el regionalisme anticatalanista.545
c) Catalunya i els catalanistes com argument omnicomprensiu
Una de les qestions ms significatives s que, al capdavall, el catalanisme
aprofita per al blaverisme delement quasi omnicomprensiu de la realitat social
(prcticament tot sexplicaria a partir de la suposada dicotomia catalanisme versus
valencianisme) i, a ms, els catalanistes fan la funci de boc expiatori (el catalanisme t la culpa de tots els mals dels valencians). La cita segent pot exemplificar el
que estem descrivint. En aquesta, el darrer alcalde franquista de la ciutat de Valncia,
545
Vegem sin aquest exemple en el qual satribueix a la dominaci rab elements distintius entre
valencians i catalans: Marc molt als valentini la dominacio arap? En gran manera. No a soles des del
punt de vista llingistic, cultural, social o politic. Tambe en lo economic. Son els que duen a Valencia els
seus dos cultius per excelencia, les taronges i larro. Son els que porten lart de la polvora i de la musica.
En Catalunya no hi ha taronges, ni arro, ni bandes de musica, ni aficio per la polvora. Els araps no
vingueren a arrasar en res, ni a exterminar a ningu. Sino que potenciaren tots els nivells de vida dels
natius (G. Sentandreu, 2004: 128).
Miguel Ramn Izquierdo, culpa de les crisis que pat la UCD al Pas Valenci al
catalanisme quan, com hem vist, leixida de Francesc de Paula Burguera i el pas al
Grup Mixt al Congrs fou conseqncia de la negaci de la via de larticle 151 i les
crisis daquest partit foren constants i les seues causes diferents i molt complexes. El
blaverisme, per, simplifica la histria i la complexitat social:
La primera UCD... La primera UCD tenia all alguns elements catalanistes. No s
que no... s que eren catalanistes. Ara men recorde del... el Paco Burguera. Paco
Burguera era dUCD. I estava en la primera lnia del catalanisme, i al servici
dempreses catalanes. Per lo manco de premsa. Aleshores, no s que no feren valencianisme, s que feren catalanisme a partir de... i per aix tingueren les crisis
que varen tindre. La UCD tingu unes crisis tremendes. Per culpa deixe mbit catalanista (Izquierdo, C2, 00:2731).
El blaverisme, a ms, ser una reacci contra una proposta poltica percebuda
com estranya i imprpia, de tal manera que es presentar a si mateix com una conseqncia normal i lgica i espontnia fins i tot front al catalanisme. Quan un poble
se sent agredit en la personalitat prpia, resultaria ben comprensible que reaccione
unnimement:
O sea, para m lo nico que existe es ser valenciano y ya est. O sea, los
ismos no me gustan, ni catalanistas ni de ningn tipo. Para m, o se es valenciano,
o no, o no se siente uno [...] No te parece normal? Que gran parte de la ciudad
de Valencia, que se diga lo que se diga, pues gran parte de la ciudad de Valencia,
y si t aades rea metropolitana, pues es muchsima gente, no? Y si todo un
bloque, el mundo de las Fallas, que es de lo ms variado, y coge toda la escala
social de arriba abajo o de abajo a arriba o de izquierda a derecha, y de derecha a izquierda, reacciona unnimemente frente a algo, por algo ser, no? Por
algo que se les est intentando imponer que ellos no quieren, y que no sienten,
sobre todo, que no sienten en absoluto (Reyna, 00:1541 i 00:1611).
Daltra banda, el blaverisme percebr el nacionalisme valenci no sols com a

catalanista (com hem vist, ho siga o no) sin com una ideologia radical simplement
com a conseqnia del valencianisme, histricament reivindicatiu front al govern
central. Per aix mateix ser considerat en general i sense matisos, una ideologia
extrema, a diferncia del nacionalisme espanyol, que ser tingut com a normal. El
nacionalisme valenci, per tant, seria antivalenci per catalanista i per valencianista. Al capdavall aquesta visi mostra lantivalencianisme, sovint implcit, del blaverisme:
Paco Burguera [...] dentro de UCD no tena mucho futuro, y adems, tena una
ideologa no en el tema econmico, ni en el tema oficial, sino en el tema digamos de poltica nacionalista, que no encajaba. Y entonces, yo creo que decidi
yo lo defend una vez en un en una reunin del comit de direccin no, de la
asamblea de UCD, y dije que en la UCD caba todo tipo de ideologas, siempre
que no fueran, digamos, ideologas extremas [...] [Alfons Cuc] era un... un intelectual un poco sesgado por su ideologa (Pin, 00:4504 i C2, 00:3715).
d) catalanfob
El blaverisme, en conseqncia, ser antipancatalanista, anticatalanista per sovint tamb catalanfob,546 tot i que negar aquesta condici.547 La fbia, linsult i/o el
546
Hi haur tericament excepcions com la de Miquel Adlert si el creguem quan afirma que Admire i estime als catalans pero no puc identificar-me n ells fins a lextrem de considerar-me i sentir-me
catala (1984b: 60). Tanmateix, un antipancatalanisme catalanfil esdev prcticament impensable.
547
Decimos todo esto [un llarg article profusament anticatalanista] sin ningn sentimiento anticataln. Sabemos distinguir entre lo cataln y el catalanismo. Deseamos para Catalua la plenitud de su
propia identidad, y todo el desarrollo, progreso y bienestar que merece por su seny y su laboriosidad.
Quiseramos, tambin, una fluda relacin y colaboracin con la comunidad catalana, dentro de la unidad
irrevocable de la Espaa plural y solidaria (2002, a Adn, 2005: 390).
menyspreu548 a tot all catal i a Catalunya es destilla tamb amb certa freqncia als
textos anticatalanistes valencians. Com a mostra adjuntem una cita de Mara Consuelo
Reyna en que explicita que Catalunya (aix, en general) seria aficionada a lapropiaci i
a lespoli cultural de tots aquells pobles que els interessa:
Catalua, con todos el respeto para ellos, se apropia con todo lo que se le pase
por las narices, que un poco ms y Picasso tambin es suyo. Que hay gente que
duda que Picasso sea malagueo (Reyna, C2, 00:2220).
O s Catalunya o sn els catalans els responsables, en la construcci ideolgica del blaverisme, directament o per complicitat, de la situaci en qu es troba tots i
cadascun dels smbols de la identitat valenciana diferenciada. En aquest exemple que
hem triat Adlert no fila gaire prim i acusa tots els catalans destimular la catalanitzaci
de la llengua prpia:
Lactitut dels literats valencians de catalanisar el valenci, llgicament, havia de
ser, ho fn, ha segut, i ho s ara al mxim, ben acollida i estimulada pels catalans,
especialment la minoria ms o manco intelectual de Barcelona (Adlert, 1977: 16).
El blaverisme centra els seus atacs en els sectors ms prpiament catalanistes

del pas que, sense apuntar gaire, fica en el sac a bona part dels professors universitaris i dels intellectuals i els acusa de ser els mxims responsables de la traci549 per
alhora acusa a la gran majoria de catalans que suposadament coparticiparien gaireb
tots en lestratgia pancatalanista. s, en aquest sentit, que s anticatal:
Esta postura est defesa per un sector de la universitat valenciana (la majoria
sense ser conscient exactament de qu est defenent), un sector de lintelectualisme valenci i, principalment, per una gran majoria de catalans (per no dir tots)
(Lanuza, 1983: 20).
Sovint des del blaverisme sexplica el catalanisme al Pas Valenci per lacci
no sols delits que participen del paradigma fusteri sin particularment per linters en
aquests elits per banda dels poders pblics catalans que mimarien i acollirien
aquests, cosa que contrastaria amb la indiferncia de les elits valencianes, i que
dalguna manera suposaria una mena dingerncia de Catalunya en atiar ms o menys
artificiosament un conflicte que noms amb les forces valencianes hipotticament
shauria extingit. El nacionalisme valenci i Catalunya, sobretot, serien culpables de
lenfrontament identitari de la societat valenciana:
Y es cuando pues hay un abismo tremendo, se produce una quiebra tremenda en
la sociedad valenciana entre esas tesis de Joan Fuster y como reaccin pues los
que no estaban de acuerdo con esas tesis. Esas tesis pues adems estaban alimentadas o atradas por un grupo de intelectuales, gente joven de la Universidad
que durante tiempo pues se haban visto un poco desasistidas desde los poderes
pblicos valencianos pero sin embargo s mimados y acogidos desde los poderes
pblicos catalanes (Garrido, 00:0642).
En aquest sentit, diversos catalans destacats i institucions representatives de

Catalunya seran insultats i denigrats, sovint aprofitant qualsevol excusa. El FC
Barcelona, per exemple, ser una de les preferides, en representar un catalanisme
548
un poble en una llengua encara per madurar [durant la conquesta del Regne de Valncia] i una
cultura sense dubte inferior a la nostra (Vendrell, 1998: 65).
549
Per a aqueixes elits, que han actuat de mala fe, no hi hauria perd possible. Als valencians
que han sigut enganyats, per, sels concedeix una altra oportunitat, mijtanant levangelitzaci paternalista del blaverisme: Gonzlez Lizondo estaba pensando siempre en los que actuaban de mala fe en el
conflicto. Los pensadores que, conociendo la realidad valenciana, haban intentado engatusar al pueblo
para que quisiera hacerse cataln, eran los realmente culpables de la situacin. Los valencianos
inocentes que se haban tragado todas aquellas patraas merecan otra consideracin, y era obligacin
del valencianismo autntico hacer todo lo posible por su recuperacin y su reinsercin en un pensamiento valencianista normal que defendiera lo valenciano, y no lo cataln (Recio, 2002: 138-139)
cvic. A tall dexemple esmentarem un comunicat oficial de CVa en qu el president

Juan Garca Sentandreu acusar Joan Laporta, per participar en un homenatge a
Jaume I en companyia dEliseu Climent, de ser un payaso integral, en el sentido ms
literal de la palabra ya que con todos los enanos que le estn creciendo en su Club
parece que ahora quiere volver a disfrazarse de abanderado de la causa catalanista
para desviar la atencin y divertir al personal con sus patochadas. 11-IV-2008).
Aquestes desqualificacions no sols no tindran rectificaci sin que apareixeran al web
daquest partit com una ratificaci. Tanmateix, unes declaracions semblants dun lder
dun partit catal contra el president del Valncia CF haurien generat una resposta
victimista del blaverisme probablement descomunal.
Daltra banda sn abundoses les comparacions que realitza el blaverisme entre
el pancatalanisme i el nazisme. La incorporaci dustria550 i lannexi de Txquia al III
Reich per banda dAdolf Hitler s associat en una comparaci certament desproporcionada als objectius i estratgies del pancatalanisme o, si ms no, seran precedents daquest. Les quatre cites segents, des de la transici fins a hui, ens illustren
que aquesta comparaci ser una constant, sinistra, a la retrica anticatalanista
valenciana:
Los catalanistas de fin de siglo tambin los posteriores, junto con los pancatalanistas, empeados en destacar o imaginarse cualidades o factores diferenciales, llegaron y llegan a claras tesis racistas, que, al fundamentar las polticas,
constituyen un indiscutible precedente del nazismo pangermnico (Ramos, 1978:
23).
Proyecto ste [el pancatalanista] que se enmarca dentro de las coordenadas del
fascismo y nazismo (Garca, 1990-2: 1).
S [crec en limperialisme catal], perqu lhe viscut des dels tretze anys. Fins a la
guerra, tots els anys passava dos mesos a Catalunya, ja que una germana de ma
mare estava casada amb un metge catal. All vaig vore que Barcelona noms
pensava en Pars, oblidant a la resta dEspanya. I que els seus intents eren el crear la Gran Catalunya, que ara no es diu aixina perqu recorda massa la Gran Alemanya de Hitler, per s la mateixa idea. I t la mateixa intenci. Ells a soles no
sn res. Nosatres tampoc, encara que ms que ells (Giner Boira, 1989: 26).
Para Gonzlez Lizondo los fascistas son los pancatalanistas, los que pretenden
subyugar Valencia a los mandatos de Catalua en todos los mbitos. Uno de los
smiles que ms utiliz a lo largo de su carrera poltica fue el de la ambicin alemana sobre Austria, que provoc su invasin poco antes de la Segunda Guerra
Mundial. Hitler haba dicho argumento que utiliz en algunas otras de sus conquistas si los austracos hablan alemn, es que son alemanes, y haba entrado con
sus tanques para tomar el pas. Para nuestro biografiado las intenciones estratgicas catalanas no variaban mucho de aquellos planteamientos: si hablan cataln
es que son catalanes, y por eso calificaba a los propagadores de estas tesis como hitlerianos, nazi o fascistas (Recio, 2002: 138)
En conseqncia, els catalanistes, ho siguen o no, malgrat el comportament

democrtic i pacfic de la immensa majoria de les actuacions poltiques daquests, sn
comparats o acusats de ser nazis.551 El blaverisme, doncs, presenta un component
xenfob contra els catalans i excloent envers els valencians catalanistes. Daquesta
550
El blaverisme freqenta aquesta comparaci, malgrat que ustria no es nega que es parla llengua alemanya ni es practica cap secessionisme lingstic.
551
Fins i tot a parer dalguns autors dopuscles anticatalanistes, els catalanistes arribaran encara
ms lluny que el totalitarisme nacionalsocialista: Ni an el III Reich se lleg tan lejos en el papel que se
le asign a la lengua. La us como medio, no como un fin en s mismo, como lo est usando el pancatalanismo. El testimonio que nos ofrece, en su diario, el que fuera ministro de propaganda, Goebbels [...],
nos lo da a entender (Garca, 1990-a: 15-16).
manera els imperialistes catalanistes esdevenen lenemic nmero un dels valencians (Ramos, 1981: 9).
De vegades les qualificacions no sn tan greus per participen duna consideraci despectiva, catalanfoba i imprpia dun discurs poltic institucional. Rafael Ferraro,
diputat del PP de procedncia dUV, per exemple, es permet qualificar en una comissi parlamentria de les Corts de polacada (LEV, 23-II-2005) les negocacions pressupostries de 2005 entre el PSOE i ERC.552
De vegades, fins i tot, aquesta xenofbia va dirigida contra els immigrants espanyols establerts al pas la dcada dels seixanta i del setanta, si ms no la part que participa dels partits poltics, sindicats i organitzacions socials desquerra que haurien
assumit, com hem vist, un fusterianisme bsicament epidrmic per que, als ulls del
blaverisme, els incorporava sense matisos al sac dels catalanistes. Aquests nous
catalanistes pel fet de ser, segons Miquel Adlert, marxistes, sn percebuts com una
massa indiferent davant els aspectes valencians espirituals, s dir, els simblics:
Lactual divisio dels valencians en quant a lo que fa referencia a la personalitat
valenciana, a la valencianitat de Valencia, es obra del marxisme-pancatalanisme,
o pancatalanisme-marxisme si es preferix. Perque hi ha qui ha anat al marxisme
des del pancatalanisme, i atres a la inversa. Daci el cas dels que, sense saber
parlar el valencia, han passat del castella directament al catala, tant tractant-se de
valencians com de no valencians. Perque la simbiosis a que em referixc cont a la
gran massa immigrada no valenciana, constituda pels que de tots els llocs
dEspanya han vingut a trobar treball en terres valencianes. I, naturalment, esta
gran massa es indiferent davant dels aspectes valencians espirituals, els quals
son, precisament per ao, les qestions mes debatudes: nom, llengua, bandera i
himne valencians (1984a: 123).
El caire xenfob del moviment blavero s tamb reconegut al darrer i brillant assaig dAlfons Cuc, Del Roig al Blau, en qu el considera una mena de nativisme
xenfob. Aquesta fbia anticatalana aplegar a demanar, literalment, frmules de
neteja tnica contra els catalanistes del pas o fins i tot dels catalans dEspanya en la
fatdica secci dEl Cabinista de LP, per exemple, unes notes annimes probablement
escrites de manera majoritria per collaboradors de M Consuelo Reyna o per ella
mateixa, que han esdevingut una autntica pgina negra en el periodisme valenci per
la incitaci a lodi tnic que supuraven constantment i que pretenien mobilitzar
quotidianament lanticatalanisme en una part significativa de la societat valenciana:
no s estrany trobar a les pgines dEl cabinista propostes de neteja tnica de
catalanistes per tal que sen vagin a Catalunya, propostes dexpulsi dels catalans
de la naci espanyola, incitaci a lodi intertnic i intergeneracional (Huguet,
1999: 56).
14.3.3 Conservador i antimodernitzador

El divorci entre universitat i societat no ha estat degut sols al franquisme, sin
que s un tret propi de totes les cultures agrries (Pic, 1987).
El blaverisme, almenys retricament, acostumar a eixir en defensa dun mn

que ja no tornar, que ja no pot tornar, la Valncia preindustrial i premoderna. Lalcaldessa de Valncia, Rita Barber, per exemple, apleg a declarar que volia devolver a
Valencia su olor natural, el olor a azahar (Sorribes, 2007: 78), tot i que ella deu saber
perfectament que una ciutat inundada pel trnsit i amb escasses zones verdes s
prcticament impossible que faa fragncia a tarongina. Amb aquesta retrica es cerca
aconseguir, per tant, la connexi sentimental amb la Valncia passada, amb una
552
Durant aquesta comissi saprov una proposici no de llei que qualificava aquesta negociaci
com grave e intolerable injerencia que atenta contra la soberana del pueblo valenciano.
Valncia que ha desaparegut definitivament de la realitat actual per no del record de

bona part dels votants amb els quals es pretn connectar-hi, igualment com fan altres
populismes, amb aquesta mena dapellacions conservadores.
Si per conservadurisme entenem aquella doctrina poltica o actitud que propugna
la continuitat o el retorn de les formes de vida tradicionals i la defensa dels valors de la
tradici s indubtable, com tractarem de mostrar al llarg del captol, que la gran majoria
del blaverisme s conservador. Fins i tot una part, significativa, daquest hem de considerar-lo polticament reaccionari. Una minoria del blaverisme, a ms, participar del
tradicionalisme (bsicament el Cercle Cultural Aparisi y Guijarro, tot i que les Joventuts
de CVa tamb es defineixen com a tradicionalistes).553
El blaverisme, per tant, reivindicar i contribuir a reproduir un determinat constructe cultural (la tradici valenciana), que limaginar com un mn passat on es vivia
millor i on els valencians eren ms felios i suposadament practicaven formes culturals
autntiques, pures, i no contaminades per unes altres cultures, singularment la catalana. La reinvenci de la tradici i lassignaci denemics daquesta s una intervenci
poltica que tamb ha donat bons rdits al regionalisme anticatalanisme del pas.
Per tot plegat el blaverisme participar del pensament conservador i fins i tot reaccionari occidental que imagina un retorn (impossible, daltra banda) a una mena
darcdia agrria, feudal i estratificada, un retorn que se sap molt difcil per pel qual
sent una mena de nostlgia que instrumentalitzar per als objectius poltics daquest
moviment.
En el cas concret de Valncia aquesta arcdia agrria prendr la reivindicaci de
les formes culturals del llaurador de lhorta, en una tradici que el blaverisme continuar de la construcci cultural de la Renaixena aix com de lantimodernisme popular (fonamentalment de determinats estrats socials amenaats per canvis socials i
culturals, que saferraran a aquesta retrica com un mecanisme reactiu)554 que se
concretar en la crtica, histrica, de les falles a la modernitat:
condensaron en la simblica de la huerta y del labrador el sistema de valores de
la tradicin autctona valenciana y confrontaron con l las innovaciones de la modernidad urbana. La tradicin fue, pues, una construccin selectiva e idealizada a
partir de algunos rasgos propios de la cultura rural valenciana. La modernidad era
el paquete de novedades que introduca la ciudad, imitando los comportamientos
de otros grupos urbanos extranjeros. La autntica cultura valenciana proceda del
pasado y tena un origen rural. Las fallas contraponan la vida rural tradicional con
la vida urbana moderna y el smbolo de esta contraposicin era la barraca (Ario,
1992a: 178-179).
En concret, el blaverisme pren del discurs de les falles de la dcada dels setanta
el que Gil-Manuel Hernndez ha anomenat un valencianisme faller, marcadament
contrari a la modernitat, ja que identificava el progrs amb els enemics de la tradici,
equiparada amb lautnticament valenci, o amb lexterior, on comenaven a albirar-se
invasions, que tenien el suport de renegats locals (1996: 378). Daquesta manera
valencianisme faller i valencianisme blaver presentaran un innegable aire de
famlia.
553
Al lloc web es defineixen, entre daltres com valencianistes, foralistes, constitucionalistes i tradicionalistes i entenen a darrer com la reivindicaci de la pervivencia dels valors tradicionals valencians
hereus de lhumanisme cristi. La nostra tradicio te les seues arrals en la defensa social, moral, cultural i
llingistica que representa el Reine de Valencia (http://www.joventutscoalicio.com/propuestas.html). Aix
mateix apellen els jvens per a que digues no a la perdua dels valors tradicionals en la joventut
(http://www.joventutscoalicio.com/asociate.html).
554
Com ens diu Ario respecte les falles, el conservadurisme daquestes ser bsicament una
ideologa defensiva de unos estratos sociales determinados que se enfrentan, mediante ella, a la invasin
y asimilacin modernizante (1992: 277).
Certament el blaverisme actual no s exactament igual que el de 1978. Tanmateix, hi ha moltes lnies de continutat que mantenen prcticament una retrica idntica.
Una daquestes s el conservadurisme. Malgrat la innegable modernitzaci de la
societat valenciana, continua donant-se en el regionalisme anticatalanista si ms no
una certa oposici a determinades conseqncies poltiques i socials de la modernitzaci. Contnua apellant-se al record, cada vegada ms imprecs certament, de la
Valncia rural que esdev com forma cultural autntica de la valencianitat. Vegem
sin com a exemple a lactual membre de lAVL pel cupo blavero, Artur Ahuir, referir-se
a Miquel Adlert, a qui el veu com un defensor de la manera de viure dels nostres
avantpassats:
Pero, de seguida, sadon de que la seua funcio era la de fer-nos despertar, la de
fer reviscolar a un poble que seguia dormint en un llit de plomes danet mentres
nos llevaven la consola, els calaixos, els escrits dels nostres yayos (Artur Ahuir a
DD.AA, 1990: 25).
bviament el blaverisme no planteja una tornada real, per exemple, a la barraca

com habitatge dels valencians sin que el que hi s present, com en altres conservadurismes, una retrica nostlgica del passat premodern amb la qual imaginar un
futur menys mests i hbrid del que pronostiquen els investigadors socials al segle XXI.
Tot i lexpressat fins ara cal matisar que el refs a la modernitat en el blaverisme,
igualment que al mn de les falles que estudi Antonio Ario (1992a: 272) ser ms
contra les innovacions i els canvis culturals i no (o molt menys) contra la modernitzaci
tecnolgica o fins i tot econmica. Tanmateix, tamb coexistir en el blaverisme un
prejudici notori no sols contra la cincia sin tamb contra la tecnologia deshumanitzadora. En alguns casos saplegar a justificar la superioritat de la religi sobre la
cincia i la tcnica i salertar contra els perills de la secularitzaci.
El regionalisme anticatalanista al Pas Valenci, majoritriament, lluitar contra
aquest procs que lassociar, amb certa ra, a un procs de destrucci de la tradici
preindustrial i catlica contra la qual soposaran obertament. Aix, segons aquesta
percepci no sols conservadora sin fins i tot tamb reaccionria de la modernitzaci,
lateisme, la destrucci de lamor a Du, comportaria necessriament la intensificaci
dels processos socials dindividualitzaci, que sn percebuts com lestabliment de
legoisme entre hmens i el desenfre sexual entre hmens i dones. A aquest discurs
sovint hi ha un to literalment apocalptic en identificar secularitzaci amb la runa de
la societat valenciana:
La civilisacio, que ara te en la tecnica son major exponent i el millor bastio per a
sa lluita, es deshumanisadora. Per aixo a mi mapena comtemplar alguns progressos de la civilisacio actual; perque, com a catolic, no puc acceptar la superioritat dallo que es dentitat material, per sobre allo que es dessencia espiritual.
Perque es va a la destruccio de la maxima expressio despiritualitat: lamor, en tots
sos aspectes: des de lamor a Deu, que se suprimix, fins a lamor huma, que se
substitux per egoisme, entre els homens, i per pura fisiologia entre els homens i
les dones [...] Si el materialisme de lactual civilisacio preten suprimir a Deu, trobara en ao sa propia runa, com li cau a la cara sa propia bava al que escup al Cel
(Adlert, 1984a: 108-110).
Ja hem vist en el subcaptol 10.5 que Catalunya s un referent de modernitat per

a bona part dels valencians. Aquesta identificaci de Catalunya amb la modernitzaci
s un dels factors que ens ajudar a entendre la resposta antimodernitzadora del
regio-nalisme anticatalanista al Pas Valenci.
El discurs antimodernitzador no ha estat, per, un tret especfic del blaverisme,
sin que, com hem vist a la part terica, el comparteix amb la gran majoria de la resta
de populismes, especialment a aquells territoris on els processos de modernitzaci
han estat rpids.555 El Pas Valenci, com analitz Dami Moll (1979b), ser un
daquests territoris. La modernitzaci ideolgica, per, no fou tan rpida, ats que el
franquisme havia dotat bona part de la societat de la ciutat de Valncia duna ideologia
i dun discurs inequvocament antimodernitzador que operaria a la transici com una
mena de substrat immediat antimodernista. Aquest aspecte, com ja hem vist, es
concretar especialment en el mn de la festa fallera. Com analitza Gil-Manuel
Hernndez, hi existir durant la dictadura en la retrica festera de Valncia un
aferrissament a la tradici una tradici inventada, com qualsevol altra (Eric
Hobsbawm, 1983) producte directament de la por al canvi, discurs que romandr
durant ladveniment de la democrcia:
Hi ha una crtica del progrs identificat amb la modernitat, per aquesta no va dirigida tant contra el progrs material, especialment contra lavan tcnic, com contra els efectes negatius per a la vida humana que t el progrs tcnic en les
vessants cultural i moral. Lantimodernitat fallera cont tamb una espcie de por
del canvi en general, essencialment en el pla cultural, des del qual es reivindica
nostlgicament la tradici (1996: 361).
En la societat valenciana, doncs, sorgir una resistncia, una defensa dels valors
morals i socials tradicionals, que esdevindr el brou de cultiu de lanticatalanisme
valenci i que soposar al paradigma fusteri no sols per catalanista sin tamb per
ser (o si ms no semblar) modernitzador. El modern esdev, per se, negatiu.556
Hernndez dna perfectament en la diana en lanlisi que es proposa, per la
percepci del blaverisme ser just la contrria. Els militants anticatalanistes serien les
vctimes del canvi. Ser la modernitzaci i, per tant, el catalanisme el que menysprear les formes de vida tradicionals, el que considerar que el mn tradicional no
valia per a res. Artur Ahuir, per exemple, un dels anticatalanistes suposadament ms
moderats, justificar la reacci antimodernitzadora i culpar Joan Fuster, ni ms ni
menys, de dinamitar absolutament tots els referents culturals populars dels valencians. El fulano de Sueca esdev aix culpable de quasi-tot, de la industrialitzaci
galopant del Pas Valenci als anys seixanta, de la terciaritzaci rapidssima de
leconomia durant els setanta i fins i tot de la mecanitzaci de lagricultura i de la
marginaci de prctiques com el tir i arrossegament, de la secularitzaci... Dalguna
manera Fuster far de boc expiatori dels antimodernitzadors:
Vull dir que dalguna forma, els valencians que en el moment de la Transici volien o pretenien... eren autonomistes... pretenien aix, viure Valncia perqu ja havien estat suficientment castigats per una Valncia castellanitzada, etc. Podrem
dir... no sels deixava viure eixa possibilitat de defensa de lAutonomia perqu
sajuntava una altra cosa que era: tot el seu mn no valia per a res... i a mi
magradaria dir: Xe! Les qestions vivencials dels valencians sn importants. En
tant en quant, a lo millor una persona qualsevol tenia... son tio... son iaio havia sigut dun grup de teatre duna falla... la neboda era fallera major duna altra. Aix
que feia, que dalguna manera, si la seua manera o forma de viure Valncia no es
veia representada en cap daquells texts del moviment, tornava en contra de tot aix. [...] per Fuster sequivoca a lhora de dinamitar absolutament tots els referents
culturals populars de... de la nostra gent, no? (Ahuir, 00:0303).
555
Su aparicin [la dels populismes] se liga a rpidos procesos de modernizacin que generan
distinto grado de desarrollo entre diversos ncleos, normalmente zonas urbanas frente a las rurales ms
atrasadas (Molina, 1998: 99).
556
el modern esdev, pel simple fet de ser-ho, implcitament negatiu. Amb tot i aix, s interessant constatar com lantimodernitat sintensifica a mesura que es desenvolupa la secularitzaci progressiva de la societat, especialment a partir dels anys seixanta. Aix comporta la crtica del materialisme
modern, identificat amb el consumisme i amb la prdua dels sentiments, leducaci i les bones maneres.
[...] s a dir, apareix una valoraci negativa o, si ms no, escptica del progrs material i centfic, perqu
hom sospita que aquest comporta la subversi dels valors morals tradicionals (Hernndez, 1996: 362).
El que ocorrer s que aquesta resistncia antimodernitzadora, relativament habitual a les societats modernitzades i, en especial, en aquelles on hi ha hagut un
procs de canvi social rpid es barrejar (veritablement haurem de dir que se soldar,
ja que la prctica identificaci de lanticatalanisme amb la defensa general dels valors
tradi-cionals valencians provocar el seu creixement social daquest) amb una
resistncia identitria contra la proposta fusteriana.
Els catalanistes, en conseqncia, representen per al blaverisme la modernitat
(tot i que no deixa de ser una modernitat), all noveds que cal extirpar de la societat
valenciana.557 Aquest s un discurs que es fonamenta en la creena que, una vegada
superat aquesta mena de cncer social, els valencians en recuperarian la suposada
harmonia original. En la prctica, era una manera doposar-se a qualsevol proposta
de canvi i, per tant, de suport a lstatus quo existent:
Davall lamargor i lodi de lanticatalanista shi amaga la crencia optimista que
lharmonia, una vegada extirpat el mal, shi restablir automticament. La seua s
una tasca essencialment negativa: no hi ha res de nou a fer, es tractar de conservar lo existente netejat de catalanistes (Mart, 1982: 17).
El final dels setanta ser el moment culminant daquesta por i resistncia al canvi. Perqu, amb la transformaci econmica, social i cultural dels anys seixanta i
setanta safegir la transformaci del rgim polticoinstitucional general a lestat i particular al pas. El blaverisme aconseguir aplegar bona part daquest descontentament
en reaccionar contra la modernitzaci rellamp de la societat valenciana i, especficament, contra les ideologies que defensaven i sustentaven amb matisos, s clar
aquesta aposta per un projecte de modernitzaci determinada.
Per illustrar aquesta retrica conservadora i antimodernitzadora amb algunes
exemplificacions, hem triat dos aspectes que hem considerat significatius en loposici
del blaverisme a la modernitzaci: 1) el tractament de la dona; i 2) loposici a la
Rehabilitaci/Reconstrucci del Teatre Rom de Sagunt.
Pel que fa al tractament de la dona, el blaverisme li ha assignat un rol tradicional
i patriarcal, el ser mestressa de casa i bones mares. De fet, aquelles militants anticatalanistes valencianes seran considerades, literalment, herones per trencar provisionalment aquest rol, tot i que sespera que, una vegada recuperada la identitat valenciana, retornen a la comoditat de la llar. Vegem sin la prosa de Baltasar Bueno,
aleshores periodista de LP:
A les ties maries que han tingut figa per a parir fills i mes figa per a defendre la
seua terra o aquest altre de Lizondo Si en Valencia hi ha un monument mereixcut a fer, es tracta sense dubte el de la dona valenciana [...] Gracies per ensenyarnos el cami, deixareu la comoditat de la vostra llar per la lluita en el carrer (Follet
Dinar-homenage a les herones de la patria valenciana, GAV, 1988: 24).
Per aquesta visi de la dona valenciana no es donar noms en el blaverisme

ms popular. De fet, no cal una crtica feminista molt afinada per analitzar distints
versos de Xavier Casp del poemari Yo, cap de casa (originriament publicat el 1962 i
posteriorment reeditat en normativa secessionista i, a ms, seleccionats en una
antologia po-tica publicada pel CVC el 1992, de la qual cosa podem deduir que no
avergonyien particularment al creador):
Gracies, Senyor. / Dic: la dona / es meua i es bona (1992: 237) o Ho dire: ser
cap de casa / es una cosa important / [...] I yo ho soc; soc cap de casa / pres per
tots els requisits, / estovat per limportancia / i amagrit pel desficaci / de responsabilitat. / Puix en ma casa hi ha dona, / hi ha chiquets / (ya ho he dit), / hi ha piano /
557
Com ens diu Ario respecte a les falles de principis del segle XX: predomina una actitud resistente a los cambios e innovaciones, que en muchos casos es clarament refractaria a la modernidad
(Ario, 1992a: 175).
hi ha criada (quan nhi ha), / [...] pero sobre tot hi ha ao: / que ma casa es meua
(1992: 238-239).
Respecte el Teatre Rom de Sagunt, i amb independncia de la valoraci tcnica i esttica al voltant de la rehabilitaci/reconstrucci que no pertoca en la nostra
recerca, s que ens resulta significatiu que hi haja hagut una extraordinria unanimitat
en el blaverisme en loposici, frontal, a aquesta restauraci protagonitzada pels arquitectes Grassi i Portaceli, que ha sigut percebuda, ras i curt, com una agressi contra
el patrimoni valenci. Vegem sin a lentrada de la versi en valenci secessionista de
la coneguda enciclopdia on-line Wiquipdia la versi dels fets que es donar:
En 1986, en un criteri molt diferent, puix es varen abandonar principis restauradors en estil, sinici un polmic proyecte, que, bsicament, contemplava revestir
la cvea en lloses de travert, i restituir el concepte despai teatral rom de lescena, pero en un conscient alluntament dels elements formals que configuraren
aquell. L'intervenci arquitectnica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposici
dun teatre de nova planta damunt de les runes de lantic, lo que va fer que estes
obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justcia) de la Comunitat Valenciana i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisaci a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Histric-Artstic, que ordena que
qualsevol actuaci restauradora en els monuments t que ser molt respectuosa, i
especialment tendent a la consolidaci, en el ben cultural protegit (Uiquipdia,
versi en valenci secessionista. A http://www.uiquipedia.org/Teatre_
Rom%C3%A0_de_Sagunt).
Per no sols el blaverisme soposar en bloc a aquesta intervenci arquitectnica sin que se sacralitzaran les restes romanes com un icone de la valencianitat.
Daquesta manera, la rehabilitaci esdev una violaci dun passat valenci
esplendors. Aquest atac al patrimoni del poble tamb seria responsabilitat dels catalanistes. En aquest sentit el diari VH protagonitz lany 2008 una campanya a favor de
lexe-cuci de la Sentncia del Tribunal Suprem i de la demolici de la rehabilitaci del
Teatre sagunt. Per promocionar-la, el director Baltasar Bueno, escriur, entre daltres,
una columna on aprofitar per considerar aquesta disputa patrimonial com un conflicte
ms entre catalanistes (adjectivitats significament com a modelnos) i valencianistes. La data s de febrer de 2008, la qual cosa mostraria que el blaverisme ni ha
canviat gaire ni s un discurs proper a lextinci. Fixem-nos, a ms, que existeix una
mitificaci de la runa en ella mateixa com una relquia, com una prova de la suposada
existncia milenria dels valencians. La cita s extensa per no t desperdici:
A partir de ya, si usted tiene claro que lo que hizo el PSOE en el Teatro Romano
de Sagunto fue una salvajada, un atentado contra el ms hermoso Teatro de la
Hispania Romana, al nico Teatro Romano que tenemos en la Comunidad Valenciana, puede adherirse a la campaa de Valncia hui, para que la Generalitat Valenciana acate la sentencia del Tribunal Supremo y devuelva el Teatro al estado
en que se encontraba el da anterior del inicio de las ilegales obras hechas por Joan Lerma [...] Vamos a pedrselo a Camps, porque el PP, me da la impresin, acojonado cobardemente ante el PSOE, se va a plegar a sus deseos e intenciones de
no tocarlo. Aquello fue una monstruosidad, una animalada de verdad, y hay que
exigir que quiten de all el inmenso cuarto de bao que le metieron y nos dejen las
ruinas como estaban, que es como las tienen en todas las partes civilizadas del
mundo. La izquierda ha comenzado la algarada para que no sea ejecutada la sentencia y los tontos tiles de la derecha se han sumado a las intenciones de desacato a favor del Teatro Socialista de Lerma y contra el entraable Teatro Romano.
Hay que exigir que sea ejecutada la Sentencia del Tribunal Supremo contra la voz
de los "modelnos" a quienes parece bien la salvajada arquitectnica perpetrada y
exigir que se restituya a su anterioridad el monumento [...] El "nunca mais" hay que
entonarlo como una accin ejemplarizadora que evite ms atentados y barbaries
contra los monumentos, que son memoria histrica de nuestra historia, a pesar de
que para el sabio de Rambla en esta tierra todo era nada y no haba nadie hasta
1237, que llegaron los catalanes. Les molesta a los catalanistas cualquier vestigio
de vida y realidad sobre el territorio valenciano anterior a Jaime I, por lo que hay
que arrasarlo todo con una bomba napalm, cual nueva Vietnam. A pesar de las
cabalgatas de hoy, Valencia existe desde miles de aos antes del que PSOE y PP
nos hacen nacer (Baltasar Bueno, VH, 02-II-2008).
***
El blaverisme, a ms a ms, ha estat i s un moviment social inequvocament
conservador, ideolgicament dret. Una mostra da s que es percebr ell mateix
com aideolgic, apoltic fins i tot (la dreta espanyola, en general, des de la transici
democrtica, tendeix a negar-se ella mateixa i afirmar-se ni de dretes ni desquerres
i/o centrista). Es repeter freqentment per banda dels militants que no serien ni de
dretes ni desquerres.558 I ho argumenten en base fonamentalment al carcter popular
(com si no hi hagueren moviments poltics populars de dretes). Encara ms, la retrica
particular incidiria no sols en ser un moviment del poble sin tamb sentimental
(suposadament neutral pel que fa al cleavage dreta-esquerra, fins i tot apoltic), que
incorporaria tanta gent de dretes com desquerres, que no tindria ideologia poltica
(una ideologia sentimental a tot estirar), cosa que, evidentment, no era certa:
en realitat era un moviment que no tenia ideologia poltica, no tenia, cap dideologia poltica. Buscava una defensa. Era gent que sestava defenent duna invasi
catalanista, i que considerava que la Universitat, les escoles, el govern, els llibres
descolaritat, estaven caient en mans duna entellquia que sn els PPCC; i que
alg tenia que defendre-ho. I sense saber nosaltres com, ni de quina manera, ni
tindre mitjos, ni possiblement cultura poltica la majoria, ens llanrem al carrer a
defendre all que considervem que era la nostra obligaci. Per naturalment, en
eixe moviment de carrer vingu de tot. I vingu molta gent de dretes, i vingu molta gent desquerres. I vrem conviure duna manera tan meravellosa, que mai ning li preguntava a laltre quina s la teua ideologia poltica, perqu lo que valia, lo
que significava, era dalguna manera la ideologia sentimental. Va ser un sentiment
el que ens trau... va traure al carrer (Broch, 00:1035).
Algunes mostres, a tall dexemple, ens illustraran ben a les clares el component
conservador del blaverisme. Una exemplificaci, entre moltes altres possibles, seria un
aforisme publicat el 1994 pel President de lAssociaci dEscritors (sic) en Llengua
Valenciana, Aureli Lpez,A1 on apareix explcitament el mite de la droga gratuta a
leixida dels collegis com a descripci del fenomen general de les toxicomanies aix
com la soluci particular proposada, una assemblea de mares (de mares i no de pares) que linxara els petits distribudors de drogues, cosa que describeix bastant b
lunivers ideolgic del blaverisme, daltra banda extremadament com al conservadurisme general espanyol i a daltres conservadurismes occidentals:
Per a qui oferix drogues, debades, a leixida dels coleges, un remei front a eixa
degragadaci sera deixar als gamells i a qui els envia en les mans de les
mares, advertint-ho pels altaveus, un mati de mercat a plaa plena (1994: 80).
De fet, lescasissm xit electoral duna opci poltica com ENV, hereva directa
de la URV, indicaria que els intents de crear un blaverisme poltic ideolgicament progressista intents que tractaven, per cert, de reaccionar contra les acusacions cap al
blaverisme de ser de dretes en un pas, a ms a ms, on aleshores lesquerra era
558
En aquest sentit, UV ha sigut i s inequvocament un partit de dreta per continuament ho ha

amagat amb un discurs pretesament interclassista en el qual se sublimava aquesta opci ideolgica. Des
dUV sha repetit constantment que ells no eren ni de dretes ni desquerres en un intent ftil de superar
aquest cleavage i centrar-lo en leix anticatalanisme-catalanisme. En aquest sentit hi ha una ancdota
bastant significativa i fins i tot divertida. En la campanya autonmica de 1987, el candidat a la presidncia
de la Generalitat per UV, Filiberto Crespo, interrogat per una possible votant tingu el dileg segent:
F.C. De mi no hay fotos porque vengo en persona. / Senyora. Pero ustedes, son de derechas o de
izquierdas? / F.C. Nosotros somos valencianos. / Senyora. S, pero de derechas o de izquierdas? /
Crespo mira a la mujer que pregunta; la observa detenidamente de arriba abajo durante un segundo y
exclama: / F.C. De derechas! Somos de derechas! / Senyora. Muy bien, stos son los mos (a
Bello, 1998: 63).
electoralment majoritria han sigut un fracs. Per ms que safirme que el blaverisme esperava com aigua que li cau del cel esquerrans anticatalanistes, all cert s
que lesquerra regionalista i anticatalanista no pass duna minoria molt concreta que
no podia en cap cas negar la major, que el blaverisme s duna manera aclaparadora
majoritriament conservador:
el valencianisme popular el que est esperant com aigua que li cau del cel... gent
desquerres que diga que la senyera s amb blau, per exemple. La gent no es pot
explicar com el PS o el PC vol anar ara amb 4 barres o va ara amb 4 barres. Aix
de que sempre havia sigut la bandera dels treballadors i tal i qual... aix la gent no
ho veia per ninguna banda, perqu a lo millor no ho havia vist, perqu ells estaven
dins del seu propi partit, per les explicacions que es vulguen donar (Ahuir,
00:4612).
De vegades, per justificar ideolgicament aquest caire antimodernitzador i conservador del blaverisme es far s duna retrica explcitament antimarxista, tret que
compartir amb molts populismes conservadors arreu dEuropa i fora della. El
blaverisme aix no sols seria absolutament incompatible amb el marxime, degut a la
suposada espiritualitat559 daquell a diferncia del materialisme daquest sin que el
marxisme seria ni ms ni menys que intrinsecament ro.560
Si b s cert que alguns sectors del marxisme al Pas Valenci assumiran si ms
no una part del paradigma fusteri i fins i tot el propi Fuster a la dcada dels seixanta i
dels setanta es veur, com ja hem esmentat, imbut dinfluncia marxista o marxiana,
la presentaci duna mena daliana insoluble entre marxisme i catalanisme seria
una clara manipulaci per banda daquests autoproclamats amants de la veritat que,
tanmateix, es repetir constantment en la retrica del blaverisme:
que en Valencia li haja eixit al marxisme lexcrecencia antilliberal i antidemocratica del pancatalanisme, i ho es tambe que vullga imposar este als valencians, dictatorialment, esta unio pancatalanisme, i ho es tambe que vullga imposar este als
valencians, dictatorialment, esta unio pancatalanisme-marxisme, feta per a mutu
enfortiment (Aldert, 1984a: 122).561
***
Ja hem vist que el blaverisme ha sigut una reacci contra el catalanisme ben
rigorosa en bona part del Pas Valenci, encara ms al hinterland de la ciutat de
Valncia. De fet, diversos factors histrics que es gestaren en lpoca contempornia
ens indicarien que lanticatalanisme no seria un fenomen nou en la societat valenciana
i presentaria arrels duna certa profunditat. Alfons Cuc (1989: 16) ens parla del
blaverisme com de la major reacci imaginable de la histria contempornia valenciana, reacci que ha impossibilitat en bona mesura lassumpci serena i no traumtica de la valencianitat (de qualsevol de les valencianitats potencialment hegemniques). Des del discurs del propi blaverisme es justificar aquesta reacci, ats que es
559
Vegem sin aquests text: lhome, eixa simbiosis de materia i esperit que forma lunitat mes
perfecta de la creacio (DD.AA., 1990b: 17); el dret natural, que es el basic, dorige divi, el dret de que
Deu ha investit a lhome (Adlert, 1984a: 86).
560
La cita segent s suficientment explcita al respecte: Es este gra, pur, net, generos... lo que
ha de constituir el valencianisme; regat per la font incontaminada que porta ses aiges clares per a la
conservacio i cultiu del valuos llegat cultura de nostra gloriosa historia [...] en colaboracio de germanor
tots els homens som germans pero sense conexions politiques que puguen embrutar-la, perque cap
major incompatibilitat que la de lespiritualitat dun sentiment pur, com ha de ser el valencianisme, i la
interpretacio materialista del marxisme, intrinsecament ro, segons declaracio de Pio IX en sa Enciclica
Divini Redemptoris? (Adlert, 1984a: 84).
561
Un altre exemple del mateix seria aquest: Miquel embasta magistralment els motius de lunio
del marxisme en el pancatalanisme; no hi ha que ser massa ents en els origens de lintent dabsorcioanulacio que venim patint per a tindre clar da on i cm nos crearen el problema (Aureli Lpez a Adlert,
1998: 219).
considerava lgic i absolutament legtim que el poble salara contra la invasi

dels catalans:
El movimiento catalanista defenda sus ideas y hay una reaccin contra esas
ideas que es absolutamente legtima, ya digo dejando a parte los toques violentos
y tal que siempre son rechazables, pero es lgico que un pueblo se alzara y dijera
no quiero esto, no quiero, lo que en algn momento lleg a considerarse como
una invasin de los catalanes hacia el pueblo valenciano (Garrido, 00:4253).562
Fins i tot es pot detectar en aquest discurs un cert orgull del caire reaccionari que
presentava, el que suposaria una acceptaci implcita que, de vegades, passa a explicitar-se amb satisfacci. M Dolores Garca Broch, per exemple, se norgulleix de ser
antiliberal i fins i tot sectria i visceral en la qesti de la identitat valenciana:
Bo, en aquell moment, puix a cada u li toc un paper. I a mi em toc un paper
duna persona dura, que tenia que mantindre una imatge. Per s que era la meua
en realitat. s que jo passe per tot... sc molt liberal en tot, menys en la qesti de
lidioma i de la identitat valenciana. Ah no sc liberal. Ah considere que jo tinc un
dret, i que si anem al judici de Salom, el xiquet viu s meu, i no vull que ning
mel talle per la meitat. I per tant, to lo dems... jo tinc molts amics en lesquerra,
en socialisme, en comunisme, de tot... per eixos temes no els tractem, perqu el
dia que els tractem, renyim. Perqu jo no cedisc ni un millmetre, i considere que
s la meua obligaci. I no mimporta que em diguen sectria, o visceral. Si no tingurem vsceres... (00:1418).
Trobem, aix mateix, desqualificacions sovint cap a la poltica i els poltics (tots
sn iguals o tots sn per lestil) i fins i tot cap als governs democrctics progressistes
que sn considerats animadors del terrorisme i de la ms radical dictadura en un
llenguatge hiperblic que analitzarem ms endavant:
No para censurar, ni alentar el terrorismo, que de ello, se encargan algunos gobernantes, que embozados entre los toneles de la democracia y la capa del progresismo, ejercen gobierno, a las puertas del siglo XXI, la ms radical dictadura
abusando del poder conferido por unos votos que en su inocencia, esperaban justicia, justedad y servicio sobre la gran Minora que obstentan (sic) la fuerza de la
razn, despreciada con gran desparpajo y desconsideracin (Pay: 1991: 7).
Dins daquest caire reaccionari general hem dincloure la orientaci directament

franquista dalgunes de les figures ms destacades del blaverisme, particularment
durant la transici. Assenyalar noms propis de persones que hi partici-paran amb
major o menor intensitat resultaria extensssim. Posarem, a tall dexemple, algunes
cites per visualitzar millor aquest tret autoritari o pseudoautoritari duna part significativa, si ms no, del regionalisme anticatalanista del Pas Valenci. Miguel Ramn
Izquierdo, darrer alcalde franquista de Valncia, afirmar que ell durant la dictadura no
tenia cap afiliaci o sensibilitat poltica i jo en poltica no tenia cap... cap connotaci
(sic) (00:0415) i, encara ms, que Franco noms hauria tingut cap als valencians
actuacions molt positives, entre les quals destacaria la de la riuada de 1957:563
Per jo a Franco, les poques vegades que he tingut possibilitat de contactar amb
ell, noms he observat en relaci a Valncia actuacions molt positives. Est
lactuaci en la riuada, del 57. Est lactuaci en algo que vosaltres no haureu conegut, per lhistoriador s que t obligaci de saber-ho, i s que hi hagu un moment en que sintentava crear una nova siderrgica en Espanya, perqu la capa-
562
El que sorprn de la cita no s la contundncia i el maniqueisme que, com hem analitzat, seran
recorrents al blaverisme sin que provinga de lactual President del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, crrec al que se suposa que va lligat una certa equanimitat i independncia.
563
Cal recordar que laleshores director de LP, Mart Domnguez, fu un discurs crtic envers les
autoritats que loblig a deixar tal responsabilitat periodstica i que el pla inversor conegut com Plan Sur,
en bona mesura incomplit, shagu de finanar amb un segell addicional que els valencians havien
dincorporar a qualsevol missiva.
citat de producci dacer era molt inferior, era la meitat del que aleshores feia falta.
I es plantej el tema de siderrgica en Sagunt. [...] a Valncia en realitat eixe home
li va donar... a part altres aspectes de la seua activitat... per com a governant, a
Valncia li don, puix el que Valncia necessitava (Izquierdo, 00:1416).
El President de la Diputaci de Valncia durant la transici, Ignacio Carrau, no

sols coincidir plenament amb Ramn Izquierdo i complementar els arguments, sin
que anir ms enll en reconixer que el dictador fou un gran poltic que aconsegu
una Espanya prspera quan, contrriament, en lany 1939 estava desfeta,564 per la
qual cosa sidentificar plenament amb tots els perodes histrics del franquisme. Ell,
per tant, es queda amb Franco total i complet.565
Fins i tot en els casos en qu no hi ha una defensa explcita del franquisme, es
negar o es dubtar del caire nacionalista espanyol del rgim de Franco, la qual cosa
esdev molt illustrativa de la correlaci entre blaverisme i espanyolisme i de qu el
suport, ms actiu o ms passiu al rgim franquista, no fou un cas absolutament allat:
yo ms que que decir que el franquismo era castellanista yo no s si el franquismo era castellanista o no, porque igual podramos decir que era galleguista del
Ferrol, no lo s (Manglano, 00:1537).
Fins i tot personalitats blaveres com Miquel Adlert que no han participat en absolut del nacionalisme espanyol (de fet, com apuntrem, fou militant dANV durant la
Segona Repblica) ni, en principi,566 tingueren simpaties per lextrema dreta espanyola far un elogi indissimulat de la figura de Jos Antonio Primo de Rivera.567
***
En definitiva, el blaverisme ser un moviment antimodernitzador i conservador.
Tot i aix el cleavage esquerra-dreta no ser lnica variable per entendre el regionalisme anticatalanista al Pas Valenci. Perqu, com hem vist, ni tots els esquerrans (ni
tan sols la majoria) seran catalanistes ni tots els dretans blaveros. Els treballs de
Jess Sanz, Vicent Bello o Francesc Viadel, en aquest sentit i al nostre entendre,
pequen de concebre el blaverisme exclusivament com un muntatge de la dreta contra
564
No deixa de resultar curis que sexculpara precisament a Franco de la desfeta dEspanya
desprs de la guerra civil, de la qual fou el mxim responsable en alar-se contra un govern legtim i
democrtic lany 1.936.
565
para m [la mort de Franco] fue de gran emocin. Yo, francamente, lo he dicho, lo digo y lo dir
siempre: para m Franco para Espaa fue un gran poltico. Hay que tener en cuenta las circunstancias en
que lleg al poder, las dificultades que haba, y hay un hecho indudable que no se ha reconocido. De una
Espaa deshecha en el ao 39, hizo una Espaa, dgase lo que se diga, prspera [...] yo la encuentro
[lactuaci del franquisme al Pas Valenci] magnfica, y no nos podemos quejar nada. Ahora nos quejamos muchas veces de que si los polticos de ahora nos atienden, no nos atienden o no. Pero yo creo que
en la poca de Franco tiene en cuanto, podramos decir, por ejemplo, la agricultura tiene la gran solucin de los problemas de entonces de Valencia que era, como ahora se est planteando, otra vez el agua.
Los pantanos que se hacen en aquella poca solucionan el problema de los regados de los regados
de Valencia. Es la gran obra del rgimen para para Valencia. Y en cuanto a comunicaciones, pues
dentro de las limitaciones y de los planteamientos de entonces, y econmicamente, pues Valencia da un
salto grande desde el ao 39 hasta el ao 75, eso hay que reconocerlo [...] yo me quedo con... con toda la
poca de Franco. Porque la poca de Franco no se puede dividir en perodos o en tiempos estancos,
sino que precisamente se la llama se le llama que es inmovilista, y el gobierno de Franco para m no
tiene nada de inmovilista, sino que va variando segn las circunstancias y va adaptndose. Yo me quedo
con el Franco total y completo (Carrau, 00:2834; 00:2954 i 00:3256).
566
Segons Pep Cruanyes form part dun dels equips de confiscaci de documentaci franquista
en acabar la Guerra Civil espanyola.
567
Els temps, la historia, acabaran de netejar la figura de Jos Antonio i deixar-la lliure de tota
adherencia de qualsevol indole que haja patit sa figura. No comptar mes que la figura historia de Jos
Antonio com lhome que no de bades, usant una frase dell, es portador de valors eterns. I yo afigc que
ao era com a dotat duna anima immortal, obra de Deu, per a infondre-la en un ser que feu a image i
semblana divina. Pot ser que Jos Antonio naixquera tart i que son emmarque adequat en este mon fora
en sigles passats (Adlert, 1984b: 37).
lesquerra i pensem que el fenomen no s tan senzill. Nosaltres considerem que s

inexacte concebre el blaverisme com una frmula de la superestructura per desviar o
desplaar els processos de conflicte social vertaders o autntics, com la lluita entre
classes socials pel control dels mitjans de producci:
La xenofbia anticatalanista desplaa els processos habituals de la lluita de classes en un sentit ultrareaccionari, tot polaritzant contra lesquerra (catalanista)
lacci dels sectors populars convocats amb un missatge falsari dexaltat regionalisme (Bello, 1988: 47).
Aquesta explicaci reduccionista pot resultar atractiva en assajos periodstics o

poltics per no ens ensenya correctament ni la importncia que aplegar a abastar el
blaverisme ni la particular reproducci social daquesta. Els conflictes identitaris, i
aquest ns evidentment un, sn un element que tenen una lgica i una importncia
prpies (sovint bastant significatives) que se superposen a altres factors. Salvant les
distncies, seria com entendre lenfrontament catolicisme versus anticlericalisme a la
Valncia de primeries del segle XX exclusivament com un conflicte de classe. La
variable religiosa s un factor, agrade o no a linvestigador social, que t una capacitat
explicativa altssima del comportament poltic i electoral dels actors socials. La variable
identitria, no ho oblidem, tamb. De fet, cal tenir present que el creixement del blaverisme com a moviment social fou durant la transici i la dcada dels huitanta, un
perode de majoria electoral de lesquerra poltica. Si el blaverisme aconsegu erosionar, si ms no en part, aquesta hegemonia fou perqu les bases socials dels votants
del PSOE i del PCE tamb eren (parcialment) sensibles al discurs anticatalanista. Si
una part de lelectorat daquests partits a altres territoris de lestat s i actua com
anticatalanista, per qu hauriem dacceptar apriorsticament que al Pas Valenci aix
no ocorre de cap de les maneres?
A ms, com hem pogut mostrar, la identitat regional valenciana no s, ni de lluny,
una invenci del franquisme que, a molt estirar, la fu servir en benefici del rgim al
Pas Valenci. Els orgens daquesta se situen molt ms enll i ha impregnat, en major
o menor intensitat, el conjunt de les ideologies operants al pas, fins i tot el nacionalisme valenci de primeries de segle XX.
Resulta insostenible, doncs, per ms que es repetisca constantment, que la identitat regional pertany exclusivament al nucli central de la ideologia de la dreta valenciana. Tamb s patrimoni de bona part de lesquerra espanyolista valenciana que, no
cal ni dir-ho, s moltssim ms majoritria que lesquerra valencianista. Noms des de
la confusi dimaginar que la totalitat de lesquerra daquest pas s, de bona gana,
fusteriana es pot afirmar el segent:
les reflexions de Fuster torpedinaren, sobtadament i a desgrat del pensament
dominant de la societat valenciana de lpoca i dels seus dirigents, la imatge odiosa dun Levante feliz a bastament difosa pel franquisme, amb un passat que, espiritual i simblicament, es volia lligat a les gestes de los Reyes Catlicos i el Cid,
pretesament bilinge des de temps immemorials, per on el valenci no passava
de ser, en el ms caritatiu dels casos, un bell residu de larqueologia sociolingstica, un plcid entreteniment local, la denostada llengua dels llauradors. Aspectes
que encara avui, i malgrat el que tenen de plantejament poltic retardatari, continuen estant ben vigents en el nucli central de la ideologia de la dreta valenciana en
relaci amb la prpia imatge del pas (Viadel, 2006: 12)
En aquest sentit, resulta un exercici interessant confrontar aquestes afirmacions

de-qu-la-culpa-de-lanticatalanisme-la-t-la-dreta-i-noms-la-dreta i, per tant, de leix
esquerra-dreta com factor omnicomprensiu amb el seu espill, a s, a la visi de part
del blaverisme que explicaria la prpia existncia del catalanisme fonamentalment o
exclusivament en base a lassumpci ideolgica daquest per banda de lesquerra
poltica. Vegem com si ms no part dels protagonistes del blaverisme durant la
transici democrtica participen daquesta explicaci simplista que consideraria que, si
el paradigma fusteri tingu una determinada projecci social, fou precisament per una
suposada assumpci daquest per banda del PSPV-PSOE: si ac guany ms la

sensibilitat catalanista, no fou perqu guanyara la sensibilitat catalanista, fou perqu
guany el PSOE, i el PSOE saprop a la sensibilitat catalanista (Mar, 00:2114). La
tautologia de largument queda ben palesa en aquesta darrera cita. Cert s que no
podem menystenir que lenfrontament identitari valenci tingu una vessant ideolgica
esquerra-dreta. De fet, com estem analitzant, un dels trets bsics del blaverisme ser
el conservadurisme antimodernitzador.
Tanmateix, a diferncia, per, del que afirma Vicent Bello (1989) o el socileg
Rafale Ll. Ninyoles,568 a parer nostre, el blaverisme no ha estat un moviment prpiament feixista o autoritari de masses. Aix seria dur les coses massa lluny. Les
exageracions, les caricatures, poden anar b en la literatura o en el dibuix, per no en
les cincies socials. Una cosa s que hi haguera dins de les files blaveres elements
ultradretans que feren s de la bandera regionalista valenciana i una altra de ben
diferent s que el moviment com a tal participara duna ideologia especficament
feixista. El blaverisme, en general, no ser feixista per si esdevindr un moviment
social aclaparadorament populista i conservador, per ms que entre les seues fileres
amb poca credibilitat es negue constantment aix: Jo no s si lesquerra es va
donar alguna vegada compte de que els blavers no eren la dreta, ni eren lextrema
dreta, ni tenien res a vore (Ahuir, 00:3513).
14.3.4 Regionalista, provincialista i espanyolista

Ja hem apuntat anteriorment que el blaverisme aconseguir connectar amb la
identitat regional valenciana histrica i aquest ser un factor que contribuir a explicar
lxit social daquesta ideologia i del moviment social. Cert s que el fusterianisme
havia abandonat expressament el camp de la identitat regional i que lhavia combatuda
activament, per la qual cosa aquest espai poltico-identitari restava perfectament
abastable, per tamb ho s que el blaverisme assolir una alta identificaci entre
identitat regional i anticatalanisme (quan, contrriament, ja hem vist que aquesta
identificaci no es donava en la construcci originria de la formulaci regionalista).
Aquesta identificaci esdevindr versemblant i no forada als ulls de bona part
dels actors socials que hi participaran en major o menor mesura. En conseqncia,
ladaptaci de la identitat regional a les necessitats ideolgiques denfrontament amb el
catalanisme fou una estrtegia exitosa i rendible per al blaverisme:
En la mesura que el discurs de lesquerra va incorporar el nacionalisme catalanista i va ser percebut com a antivalenci, els referents simblics de la identitat
regional van poder ser mobilitzats i van arribar a confondres amb lanticatalanisme
[...] El que no va ser una invenci, per, fou la seua capacitat de donar veu a una
certa interpretaci de la identitat (regional) valenciana que va resultar creble per a
molta gent, sense que els semblara que aquella estava sent una manipulaci.
Convertir la identitat regional en sinnim danticatalanisme va ser el gran xit de la
dreta (Archils, 2007: 182).
El blaverisme, com hem vist, s un moviment que sarticular histricament i

principalment al voltant de la ciutat de Valncia i la comarca de lHorta i que abastar
sobretot lmbit dinfluncia del hinterland de la capital del Pas Valenci. A partir duna
ideologia molt lligada al territori esmentat i a la histria especfica,569 hi bast una
568
En el diari Avui lany 1998 afirmava que lanomenat nacionalisme blaver s una conseqncia,
una derivaci, una especificitat territorial del nacionalisme espanyol, amb un fort component antiintellectual i irracionalista, i una apellaci a all que s populista. s un fenomen que aglutina a sectors
descaradament feixistes de la societat valenciana (a Alberola, 2002: 14).
569
Tanmateix, aquesta experincia histrica resultar difcilment transbalsable al conjunt del pas,
per la inversemblana als ulls de la gran majoria dactors socials implicats de diverses comarques. Un
discurs que rememora i enyora lhorta de Valncia, talment com ocorre a lHimne Regional resultar
ideologia que es pretenia regionalista valenciana. Una altra cosa s que, arran de la
influncia comunicativa, social, poltica, econmica i cultural de la capital i, particularment grcies a lacci regionalista banal de la Generalitat, el blaverisme shaja ests
per comarques valencianes llunyanes a lmbit primigeni, si b s cert que amb intensitats desiguals.
El regionalisme anticatalanista, a diferncia del fusterianisme, que ha sigut un
moviment (si ms no parcialment) nacionalista reivindicador, en general, de la
sobirania nacional del Pas Valenci o el que s el mateix, de la capacitat del poble
valenci de dedicir democrticament el seu avenir poltic i vertebrador del poble
valenci (si ms no de les comarques valencianfones), ser, a tot estirar, regionalista
o el que ve a ser el mateix, anticentralista, ja que participar duna ideologia que
lligava necessriament la societat valenciana al projecte nacional espanyol. Participar
majoritriament, doncs, dun regionalismo bien entendido:
el regionalismo. O sea el regionalismo entendido como la personalidad de las regiones, pero con total, en fin, entronque con Espaa, sin que pueda suponer nunca una idea de separatismo o de independentismo, sino yo le llamo regionalismo
bien entendido a esto: el sentido de defensa de la personalidad de la regin, pero
dentro de la Espaa comn (Carrau, 00:1637).
Seran molt ms els qui sexpressen en un sentit prcticament idntic.570 El blaverisme, doncs, si exceptuem algunes casos minoritaris, se sent cmode amb la definici
de regi aplicada al conjut del territori valenci (no debades en lHimne oficial es fa
servir aquesta denominaci, i no una altra, fins un total de tres vegades) i de reginalisme per al moviment.
Curiosament, per, en levoluci poltica del regionalisme anticatalanista valenci
sacabar per acceptar parcialment la denominaci de nacionalistes valencians, tot i
que amb moltes contradiccions i excepcions,571 i aix fou degut fonamentalment al
desprestigi del concepte regionalista en la transici i als anys huitanta del segle XX, a
lacceptaci jurdico-poltica del concepte de nacionalitat i a lemulaci dels nacionalismes sense estat peninsulars:
Dado el descrdito del regionalismo, causado por la concurrencia autonmica,
UV ha ido derivando hacia una instrumentacin ambigua de trminos como nacionalismo y federalismo pero situndose siempre en una defensa de Espaa como
mbito ltimo de lealtad nacional (Ario i Llopis, 1993: 14).
s, paradoxalment, grcies a la Constituci espanyola, en establir la diferncia

(sobretot de carcter simblic) entre nacionalitats i regions, que molts dels anticatalanistes valencians accepten de considerar Valncia una nacionalitat i considerar-se
ells mateixos nacionalistes. La prpia Constituci els forcar en aquesta direcci.
s, en conseqncia, una autocomprensi lligada a pressupsits espanyolistes. M
Dolores Garca Broch, per exemple, explicita ben clarament aquesta voluntat de ser
espanyols per de primera categoria, s dir, no subordinats als catalans:
noms parcialment exportable a comarques valencianoparlants com la Vall dAlbaida, lAlcoia-Comtat o el

Ports, per exemple.
570
Com a illustraci poden servir les declaracions de Jos Mara Adn Garca en un entrevista
loctubre de 1977 en el diari, aleshores del Movimiento, Levante: Soy partidario de las autonomas
regionales en un plano de igualdad sin privilegios para ninguna regin y dentro del marco de una ley
general [...] Mi concepto de la regionalizacin no implica el reconocimiento [de] nacionalidades distintas, ni
el menoscabo de un destino comn superior que es Espaa. Considero que la autonoma regional puede
ser ms flexible y ms fructfera cuando ms est garantizada la indudable vinculacin de cada uno [sic]
de las regiones la unidad de la patria y a la soberana del Estado Nacional que es una e indivisible (a
Adn, 2005: 42-43).
571
UV, en el Congrs de Cullera de 1989 esdevindr oficialment un partit poltic nacionalista valenci. Anys desprs el seu butllet intern, Una Veu, encara era un rgan dinformaci regional.
No et dones compte que s un nacionalisme, i amb el temps et vas donant compte que efectivament s un nacionalisme. Primer nosaltres diem regionalisme, fins
que la Constituci divid en nacionalitats i regions, i digurem, els valencians som
de primer categoria, per tant som una nacionalitat (00:0315).
Sovint, per, el blaverisme emmascara el regionalisme en fer servir la denominaci valencianista en un sentit completament diferent a lacepci original, histrica i
acadmicament acceptada. Si per valencianisme sentn una ideologia poltica que
cerca el reconeixement de la sobirania nacional del Pas Valenci o, si ms no, el
moviment poltic que reivindica els interessos propis del Pas Valenci572 s evident
que no tot el blaverisme s valencianista. Ni tan sols la majoria. De fet, bona part dell
s antivalencianista i, ms clarament, antinacionalista valenci. Tanmateix, amb un gir
lingstic caracterstic, la retrica del blaverisme invertir el concepte i se napropiar
en exclusiva dell i nexpulsarar dels dominis els valencianistes, per catalanistes,573
de tal manera que establir socialment, amb bastant xit, per cert, lequaci anticatalanista com a prcticament idntica a valencianista.
Amb aquest gir lingstic qualsevol espanyolista fins i tot radical i contrari a la
descentralitzaci de lestat-naci espanyol, pot esdevenir automticament un defensor
de Valncia i investir-se amb laureola de valencianista. De tal manera que, a tall
dexemple, un partit com Iniciativa de Progreso de la Comunidad Valenciana (IPCV),
escissi dUV, que sintegrar en un partit nacionalista espanyol com el PP o un altre
com CVa, furibund anticatalanista i espanyolista, seran considerades forces poltiques
valencianistes. Contrriament un partit com el BLOC, que defensa un projecte nacional per al Pas Valenci, no s considerat com valencianista: Un altre motiu de
malestar s la crisis poltica del propi valencianisme, actualment dividit en quatre
partits UV, IPCV, ONV i CVa clarament enfrontats (DDAA, 2005: 217). De fet
lapropiaci exclusivista de letiqueta valencianista aplegar fins a extrems grotescos.
Sovint un grup determinat es reivindica com els nics valencianistes o els valencianistes autntics: Ser valencianiste i popular [en referncia al PP] va unit (RamonLlin, 2006: 19).
El regionalisme anticatalanista, per tant, no passa de ser (i segon com) un espanyolisme anticentralista. En general, postulla la descentralitzaci de lestat-naci
espanyol per no qestiona la prpia natura nacionalista espanyola ni tan sols acostuma a plantejar una reforma poltico-administrativa mnimament profunda. En aquest
sentit, no s ni confederalista ni, majoritriament, federalista (tot i que alguna vegada
aquesta retrica s que es far servir. UV, a partir de definir-se nacionalista tamb ho
far com a federalista, tot i que aquesta autodefinici no pass de ser retrica prpia
de la competncia etnoterritorial) ni tan sols abastar el caire de regionalista asimtrica. En aquest sentit, com assenyadament defineixen Antonio Ario i Ramn Llopis:
Espaa es el mbito mximo de interaccin nacional. Est integrada por regiones
o naciones hermanas, que deben ser tratadas en un plano de igualdad. Esta
concepcin achaca las desigualdades, los tratos de favor y los agravios comparativos al centralismo. Es anticentralista (postula la descentralizacin) pero no antiespaolista (1993: 24).
Ario i Llopis fan servir una metfora familista per descriure aquesta concepci
anticentralista per espanyolista: todas las regiones son hijas de una misma madre,
572
Definici extreta del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans. El diccionari de la RAE, per, sacostar ms a la definici, cultural i apoltica del blaverisme, en considerar-lo el
amor o apego a las cosas o caractersticas tpicas de Valencia.
573
De fet, la gran majoria dels anomenats catalanistes, inclosos els defensors dun projecte nacional que englobe el conjunt de territoris de llengua catalana, se perceben com valencianistes i aix els ha
considerat la historiografia i les cincies socials. Tal vegada haurem dexcloure tan sols aquelles
propostes ms unitaristes que neguen la prpia existncia del Pas Valenci com les de Josep Guia i el
PSAN.
Espaa, por tanto estn vinculadas entre s por lazos de fraternidad (1993: 24). El fet
que lexistncia del Regne de Valncia, politeia prpia, antecedisca ms de dos segles
i mig lexistncia dEspanya (i com a unitat dinstica) no s tingut en compte, ja que el
nacionalisme espanyol, del qual participa, insistim, el blaverisme ha construt Espanya
com una naci que tindria els orgens en la Hispania romana si no ms enll en la
histria i que, per tant, imagina les regions com a criatures prpies.
Tanmateix, el fet de qu alguns territoris peninsulars siguen insolidaris, aprofitats o injusts (siga el cas de Catalunya, per tamb, en menor mesura, dAndalusia o
Extremadura574 o el de Madrid, com a capital) permet al blaverisme reivindicar un
tracte just per al Pas Valenci mitjanant una retrica anticentralista.
De fet, la marginaci o la discriminaci de Valncia respecte altres comunitat autnomes ser una constant (i en aquest sentit entroncar amb altres moviments
histrics espanyolistes per descentralitzadors com el blasquisme, el catolicisme de la
DRV durant la 2 Repblica espanyola o la mentalitat fallera que ja hem apuntat) en la
retrica del regionalisme anticatalanista. En aquest sentit, i com a detall significatiu,
Vicente Gonzlez Lizondo envi una missiva a la Casa Reial espanyola, tot lamentantse que linfanta Helena contraguera matrimoni a Sevilla (linfanta Cristina ho faria a
Barcelona i el prncep hereu a la capital de lestat, Madrid), ja que simblicament fou
percebut com una postergaci de Valncia en la suposada tercera capitalitat de
lestat, fonamentada en qu el cap i casal seria la tercera urbs ms poblada.
Per tot plegat, seguint novament Ario i Llopis, el blaverisme far servir un relat
anlog al de lAventafocs: algunes de les germanes (altres comunitats autnomes) es
comporten com germanastres insolidries i Madrid, centre poltic, com una madastra
que sovint es desentn dels interessos dels valencians, un poble solidari, honrat,
treballador i lleial a lestat-naci espanyol.
En qualsevol dels casos, conv destacar que, si de cas, lanticentralisme seria un
dels pocs elements que compartiriren dalguna manera les narratives blavera i fusteriana, tot i que amb una retrica ms victimista (de lament constant del greuge
comparatiu) en el primer que no en el segon. Algunes propostes, fonamentades en all
que vingu a denominar-se la tercera via (Moll i Mira, 1986 seran els iniciadors
daquesta tradici que tindr continutat en Franch et al., 1988) i que es concret, entre
daltres, polticament en el PVN, socialment en Futur Valenci i a nivell jovenil en
Joventut Valencianista buscaven aquesta mena dentesa o de front anticentralista que,
al capdavall, no quall. No debades, el fallit projecte de Convergncia Democrtica
Valenciana, promogut per lactual Conseller del PP Rafael Blasco i al qual sintegraren
el PVN, ENV i, tamb, UV, tot i que les immenses contradiccions i diferncies que
tenien i que acabarien per impossibilitat aquest intent dacord, tingu en lanticentralisme i en la denncia de la discriminaci i la postergaci de Valncia el punt de
partida, al capdavall fracassat prcticament des dels orgens.
***
A ms de regionalista, el blaverisme tamb ser provincialista, ja que la implantaci desigual daquesta ideologia i moviment social i la prpia conscincia daix,
far concebre el Regne de Valncia com una mena de federaci de tres subunitats,
de vegades tamb semblaria que transhistriques, dAlacant, Castell i Valncia. En
aquesta retrica, sovint protagonitzada per persones nascudes i residents a la capital
del Pas Valenci, les tres provncies tindrien personalitat prpies que caldria respectar per evitar qualsevol centralisme de Valncia:
574
UV, que atorgava una gran rellevncia programtica a les reivindicacions dels llauradors, denunciava amb insistncia, per exemple, el PER (Plan de Empleo Rural) que privilegiava als treballadors
del camp andalusos i extremenys respecte els dels altres territoris.
pero respetando tambin la personalidad de las provincias. Es decir, yo hago un

escaln, provincias, el reconocimiento de la personalidad de las provincias, unidas
como Regin Valenciana, y luego Espaa, son los 3 escalones [...] conseguimos
las 3 diputaciones ir totalmente de acuerdo. Porque yo crea que viniendo el regionalismo viniendo las autonomas, lo que haba que tener muy claro era que haba que respetar el sentido provincial de las 3 provincias de Valencia. Todo lo que
hubiera supuesto un autonomismo con un centralismo en Valencia habra chocado
con la tendencia disgregadora de Alicante y de Castelln (Carrau, 00:1637)575
Rita Barber, en un sentit molt semblant, com a diputada del grup parlamentari
popular, defensaria en 1983, durant la tramitaci de la Llei de coordinaci de diputacions provincials lautonomia provincial contra un suposat centralisme regional
promogut per les noves institucions autonmiques:
Seores diputados. Entendemos que estamos aqu para hacer autonoma y no
para crear un nuevo centralismo: el regional [...] las Diputaciones provinciales
quedaran vacas de competencias propias, perdern la autonoma que la Constitucin les consagra, y se convertirn en meras ejecutoras de las disposiciones del
Consell o de les Conselleras, respecto de quienes quedaran en estado de absoluta subordinacin, logrando as un status perfecto de centralismo regional
(Barber, DSCV, 63-64/IV, 18.07.1983).
Labsncia dinstitucions dabast autonmic des del segle XIX permet la construcci dun discurs provincialista, en alguns casos molt marcat, que de facto fins i tot
negava el passat com anterior de les tres provncies.576 Daix no en quedava
absolutament res:
No hi havia res, absolutament res. La mateixa relaci podia tindre Castell amb
Valncia, que amb Terol. Eren provncies, no eren una altra cosa. Aleshores, quan
comencem, quan hi ha el Plenari... la primera cosa regional. Abans ni nhi havia
cap (Monsons, 00:2456).
En aquest mateix sentit el lder dUV, Vicente Gonzlez Lizondo, arrib a considerar el Pas Valenci com una uni de tres personalitats germanes. Com a conseqncia lgica cal dir que ls de la divisi comarcal en els discursos i la praxi del
blaverisme no ser escassssima sin absent prcticament.
***
A ms el blaverisme, en general, ha sigut i s un moviment inequvocament espanyolista. Si exceptuem algunes minories com ENV i alguns sectors que, tot i ser
blaveros durant les dcades dels setanta i dels huitanta del segle passat, que s
podem considerar-los nacionalistes valencians en defensar la sobirania nacional del
575
El mateix Ignacio Carrau es mostrar orgulls de negar cap competncia de la Diputaci de Valncia al Consell Preautonmic i ho presentar a la manera maniquea, com li agrada al blaverisme
com una lucha sin cuartel para mantener las diputaciones, com una suposada campanya de acoso y
derribo contra les diputacions provincials: la campaa de acoso y derribo que hizo Albiana de las
diputaciones provinciales. O sea, Albiana, al conseguir la competencia del Consell preautonmico, no se
preocupa de buscar competencias del poder central para traerlas a Valencia, al Consell, sino que su
primera preocupacin fue desmontar las diputaciones provinciales para llenarse de competencias. [...] Y
ah s que tuvieron una una lucha sin cuartel para mantener las diputaciones. Y yo haba jurado el cargo
de presidente Diputacin, y mi deber era mantener las diputaciones con las mismas competencias que
tenan cuando la asum la presidencia (Carrau, 00:4315).
576
Fins i tot el mateix Enrique Monsons, tot i ser President en funcions del Consell Preautonmic, declar que la demarcaci de Castell no tenia encara decidit entrar a formar part del Pas Valenci.
Vint-i-cinc anys desprs encara ho justificava en clau dels possibles avantatges o desavantatges que
poguera tenir-hi aquesta provncia: Naturalment, per a entrar en una Autonomia, per a entrar en algo,
tens que vore si et conv. B, quins beneficis dona? I quins prejudicis dona? Aleshores, quan ests
convenut, actues en conseqncia. Per el ms normal en una persona intelligent i normal, vol saber els
avantatges i els desavantatges. No perqu ho diguen els altres t que tirar-se de cap. s dir, jo vull una
Autonomia reflexiva. Res ms. Em pareix normal, era la meua obligaci (Monsons, 00:2719).
poble valenci, la gran majoria de lanticatalanisme al Pas Valenci coparticipa dun

pronunciat i sovint explcit nacionalisme espanyol. I sovint es palesa duna manera
decididament explcita. Vegem sin a tall dillustraci el prec a favor de lautonomia
per a la Regi Valenciana que promogu Jos M Adn Garca durant 1976 i que signaren diversos procuradors franquistes, entre els quals Miguel Ramn Izquierdo:
Estamos seguros de que Alicante, Castelln y Valencia, se sienten integradas en
esa unidad de destino que es Espaa, de forma honda, permanente e inalterable
(a Adn, 2005: 64).
El blaverisme, en definitiva, tret dexcepcions concretes, participar sovint duna

manera inequvoca i entusiasta, com ha afirmat Alfons Cuc, de lespanyolisme. Al cap
i a la fi, com hem vist, en el subcaptol 6.2, qualsevol regionalisme remet a un nacionalisme superior:
s aquesta explosiva combinaci de mites vernaculars i de ressentiments provincians, aquesta barreja de frustraci parroquial i dexaltaci espanyolista, la que
conforma un peculiar regionalisme valenci, un sentiment que avui en diuen de
valenciana, que serigeix bellics contra tota amenaa que tracte de vulnerar el
sistema. Contra tota amenaa a Espanya. Ben sovint, en nom del sentiment ferit,
de la sensaci real o imaginada de greuge comparatiu, de lamor propi local
(1989: 129).
En bona mesura coincidim amb Vicent Bello (ms en el fons que en la forma)
quan afirma que la suma despanyolisme i regionalisme (als quals haurem de sumar,
evidentment, el factor anticatalanista i uns altres elements analitzats com el populisme)
dna com a resultat el blaverisme: La sintesi poltica entre lespanyolisme rabis i el
xovinisme regionalista produeix el blaverisme (1989: 42).
Al respecte, podrem aportar centenars de proves documentals provinents de
textos del regionalisme anticatalanista valenci que corroborarien aquesta identificaci
amb el nacionalisme espanyol, ats que ns una constant de la seua praxi poltica i,
encara que no tant, tamb del discurs daquest. Ens acontentarem, per, noms amb
unes quantes cites dels principals lders, en moments histrics distints, del blaverisme
per mostrar que aquest no ha sigut un element allat de la seua narrativa sin un de
ben fonamental:
Valencia, que siempre estuvo y est dispuesta a ofrendar nuevas glorias a Espaa (Ramos, 1981: 10).577
primer sc espanyol, i sc igual valenci. No descuartitze Espanya. s molt important recordar que Valncia fu la unitat dEspanya. Jo no renncie a la unitat
conseguida, ja que la feren els valencians (Giner Boira, 1989: 26).
estn creando unos condicionamientos previos para conseguir que en un futuro,
ms o menos lejano, Valencia rompa el cordn umbilical que durante siglos, material y espiritualmente, le ha ligado a Espaa al ser parte de ella (Garca, 1990-b:
1).
En todas las opciones polticas se pueden encontrar frmulas variables de autonoma/centralismo, pero lo que no cabe duda es que la unidad de Espaa es incuestionable (Gonzlez Lizondo, 1995: 48).
577
O aquesta altra: considero que el pancatalanismo entre valencianos se encuentra hoy (1988)
ms vivo que entonces, pues su virulencia se ha trocado en hbito [...] La situacin es lgica secuela de la
extrema debilidad de los ms genuinos valores hispnicos entre nosotros, el sentimiento patritico de
ofrenda, cauce degenerativo, secesionista y paradjico: lo caduco se reviste de moderno y la unidad,
que es verdad histrica y vida futura, se desvanece en lo diverso, que es involucin y muerte (Ramos,
1978: 9).
jo sc valenci i espanyol. Jo no tinc per qu anar contra Espanya, ni contra la

idea dEspanya, perqu sc valenci i espanyol. I els meus idiomes naturals sn el
valenci i el castell, o lespanyol. Ho dic clar (Izquierdo, 00:4310).
La correlaci entra blaverisme i espanyolisme no es limita, per, exclusivament a

la defensa exaltada de la unitat dEspanya i al paper important que ha tingut el Pas
Valenci en laconseguiment i permanncia daquesta unitat578 sin tamb i fins i tot a
la negaci, en alguns casos, de la simple condici de nacionalitat per al Pas
Valenci. Vegem sin qui esdevindria durant anys president nacional dUV:
Bo, per sn nacionalitats histriques o autonomies histriques? Perqu jo all
de nacionalitat no ho tinc molt clar, que es consideren... ara s ja tot el mn s nacionalista i tal, per en aquells moments de nacionalitat es parlava poc. Per bo,
acceptem all de nacionalitat, encara que jo considere... (Izquierdo, C2,
00:4741).
A ms a ms, el blaverisme coparticipar duna percepci profundament negativa no sols del nacionalisme catal sin tamb del nacionalisme basc i daltres nacionalismes sense estat peninsulars, en un discurs que coincideix prcticament fil per randa
amb el del nacionalisme espanyol ms unitarista:
La labor de un poltico, en mi opinin, es resolver los problemas, no crearlos. Por
ejemplo, yo, en el campo por ejemplo del nacionalismo, lo que le achaco, tanto al
nacionalismo cataln como al vasco, es que no les resuelven los problemas a sus
pueblos, les crean nuevos problemas. Y por lo tanto, destrozan la convivencia de
los pueblos. Y esto esto es as. O sea, un poltico est para resolver problemas,
no para crearlos, sea del partido que sea (Pin, 00:3337).
Precisament un dels aspectes del regionalisme anticatalanista, igualment que la

resta de lanticatalanisme espanyol, s loposici al programa dautogovern del nacionalisme catal que consideren que qestiona necessriament la unitat dEspanya. La
identificaci entre blaverisme i nacionalisme espanyol en aquest punt s prcticament
completa. Vegem el que opina Javier Toms,A1 trnsfuga a les Corts i diputat de la
CVa de Sentandreu la legislatura passada, al voltant de la reforma de lEstatut de
Catalunya: crec que en la reforma de lEstatut catal sest jugant en temes molt
srios i sest posant en perill la unitat dEspanya (Toms, 2006: 16).
Lgicament, aquest antinacionalisme catal, exactament igual que el nacionalisme espanyol, deriva rpidament contra el nacionalisme basc, el gallec o el valenci, a
poc que sactive. Ser nacionalista o independentista esdev una mena dinsult automtic a si ms no per a una part significativa del blaverisme. De fet, el tarann de
vegades abasta hiprboles sorprenents. Cert s que lexpresident del PNB, Xabier
Arzallus, ha sigut dimonitzat per banda de lespanyolisme, per afirmar que aquest s
pitjor que Bin Laden s una mostra ms de la peculiar retrica del blaverisme. Tanmateix aquesta frase apareix destacada a Lo Rat (publicaci oficial de LRP) en el
nmero 1 duna nova etapa, el que suposa tota una declaraci dintencions:
Arzallus es pijor que Osama Bin Laden. Va ser un jesuta, carliste, molt visceral,
que ha acabat de lider independentiste. A ell li agradaria morir-se sent el President
duna Repblica vasca independent. El vaig retar a un debat, pero es neg acusant-me de carca. Sha demostrat que ell si que es un carca autoritari (Zaragoza,
2001: 50).
578
Com a mostra daquesta interpretaci seleccionem un text de Jos Mara Adn publicat pel Club
de Opinin Encuentro, associaci definida com humanista i patritica (espanyola): Ponderada fue su
aportacin en el proceso de unidad de Espaa, en el trascendente Compromiso de Caspe. Ha sido un
factor de equilibrio y de cambio. En la Historia reciente ha estado ausente de los violentos levantamientos
contra el orden democrtico vigente, de Andaluca, Catalua, Vasconia y la sangrienta revolucin de
Asturias [...] El hecho de que Valencia no haya sido nunca proclive al separatismo, sino por el contrario
tenga clara conciencia de su pertenencia, sin prejucio (sic) de su propia identidad, a la Patria comn, ha
sido un freno a la desvertebracin de Espaa y evitado graves tensiones (2002, a Adn, 2005: 383).
A ms a ms, exactament igual a com fa la gran majoria del nacionalisme espanyol, que es negar-se com a tal, i acusar a la resta de ser nacionalistes, en una acepci
absolutament pejorativa daquest terme, el blaverisme tamb participar daquesta
estratgia de nacionalisme banal. Ja hem vist com lanticatalanisme valenci equipara
nacionalisme catal i nazisme, per fins i tot equipa el catalanisme amb les ideologies
totalitries del segle XX en un tipus dargumentaci ben caracterstica, allrgica al
mats.579 De tal manera que saplegar a afirmar en un llibre editat per la Diputaci de
Valncia lexistncia de tot un seguit destra-tgies totalitries feixistes-nazis-marxistes de disseny per la ocupaci ideolgico-cultural del Regne de Valncia (Puerto,
2006: 13). Aix un demcrata-cristi com Jordi Pujol i tants daltres ja no esdevenen
per al blaverisme tan sols feixistes580 i nazis sin tamb marxistes.
Daltra banda en el discurs del blaverisme, i com veurem ms detalladament, hi
haur una exaltaci del bilingicisme i de la convivncia suposadament harmnica de
castell i valenci, talment com si el procs de castellanitzaci haguera sigut un somni
o un pur invent. En aquest sentit el blaverisme sovint presenta un discurs mimtic amb
el de lanticatalanisme espanyol. Com assenyala Josep Huguet, lunitarisme espanyolista exalta un suposat bilingisme gaireb congnit dels catalans i dels altres pobles
de lestat amb llengua prpia (1999: 49).
Daquesta manera el bilingisme dels valencians posseeix una explicaci explcitament espanyolista: es deu a que al ser espaoles, tenemos a gala utilizar ambas
lenguas nues-tras. Amb aquesta retrica sestaria explicitant una altra coincidncia
amb el nacionalisme espanyol. En aquest sentit de vegades sexplicita una demanda
dapellaci a la solidaritat dels castellans cap a la situaci que patim els valencians
sota el jou del catalanisme, contra el imperialismo invasor de Catalunya, etc. Al cap
i a la fi, valencians i castellans (resta despanyols) compartim la catalanofbia. Lodi
cap a Catalunya ens hauria dunir en una germanor o front anticatalanista:
Escribo este libro, en mi dulce y bienamada lengua VALENCIANA de Espaa, y
esta introduccin, en mi otra querida y bella lengua ESPAOLA de Castilla y de
Valencia, mas sin competir por lla (sic), ya que los valencianos, al ser espaoles,
tenemos a gala utilizar ambas lenguas nuestras: Valenciana y Castellana o Espaola, sin restarle un pice de importancia a Castilla, ni intentar robarle algo que,
por su nacimiento, corresponde llevar tan egregio nombre [...] escribo en nuestro
idioma, segn las normas que nos facilita la Real Academia de Cultura Valenciana, aunque sin suprimir los acentos suprfluos con el fin de hacer ms comprensible el Valenciano, adaptando en este aspecteo la normativa de la R. Academia
Espaola, para que los Castellanos nos comprendan mejor, y nos ayuden, cada
cual desde su parcela, contra el imperialismo invasor (Pay, 1991: 8).
Fins i tot la prpia consideraci de valencianista i/o autonomista sovint s un

simple recurs idiomtic, perqu la praxi no sols no s valencianista sin que, de
vegades, ni tan sols autonomista. Vegem sin com Jos Ramn Pin Arboledas, dirigent de la UCD valenciana en la transici, considerava que resoldre la recuperaci de
lautogovern al Pas Valenci no nera una qesti urgent malgrat que sautodefinia
com un partit autonomista:
579
El nacionalismo estuvo siempre en la raiz de todos los movimientos totalitarios que asolaron el
siglo XX. Los lderes de las tres grandes dictaduras del siglo XX fueron furibundos nacionalistas: Lenin y
Stalin fueron nacionalistas, Mussolini fue nacionalista, Hitler fue nacionalista consumado. [...] el Socialismo estuvo igualmente en la raiz de las tres grandes didtaduras del siglo XX: Comunismo (= socialismo
real), Fascismo (= socialismo radical + nacionalismo), Nacionalsocialismo (= socialismo radical + nacionalismo + racismo). Socialismo y nacionalismo europeos, en perfecta sintona totalitaria, han dejado constancia escrita de sus filosofas, estrategias e intenciones claramente antidemocrticas y expansionistas.
Sus rasgos son fcilmente reconocibles en los lderes del nacionalcatalanismo contemporneo (Puerto,
2006: 13).
580
13).
Enric Prat de la Riba esdevindr el idelogo fundador del Fascismo espaol (Puerto, 2006:
La realidad es ramos un partido autonomista, pero yo pienso que hasta el

80 o 79-80, no tenamos digamos, la urgencia de ver cmo resolvamos el
problema autonmico en la Comunidad de Valencia (Pin, 00:1900).
En aquesta correlaci entre el nacionalisme espanyolista i el blaverisme intervingueren personalitats significatives de la transici democrtica espanyola. Cal destacar
la vinguda a Valncia durant lany 1979 de Fernando Abril Martorell que es fu, com ja
hem vist, amb el control de la UCD valenciana. Ell ser el gran i definitiu impulsor de
lestratgia anticatalanista per banda dels ucedistes valencians. Significativament, es
considerar que Abril tenia un gran sentit de lEstat i que utilitz Valncia per ajudar
a construir lEstat:
supo encauzar el desarrollo del proceso autonmico espaol a costa de ordenar
tambin el desarrollo del proceso autonmico valenciano [...] tena un gran sentido
del Estado. Se puede estar de acuerdo o no con l, pero tena un gran sentido del
Estado, y pensaba que la Monarqua necesitaba un Estado ms estable, y adems
hay que tener en cuenta que la historia de Espaa no es precisamente, cuando
empiezan las divisiones, no es precisamente una historia feliz. Que sta es una de
las cosas que deba de de pensar todo el mundo. Pues cuando la Edad Media, que existan todas las lo que esto era una banda de brbaros que de vez
en cuando se peleaban con los verdaderos civilizados de entonces, que era el Al
Andalus. Entonces, yo creo que l tena una idea de de que deba de ser y
Pero en mi opinin eso utiliz Valencia para ayudar a construir el Estado
(Pin, C2, 00:3546 i C2, 00:0731)
Per anar concloent aquest reps de lestreta relaci entre anticatalanisme valenci i espanyolisme mereix destacar-se un article que public Miquel Adlert a la revista
Murta el 8 de desembre de 1978. Adlert, com ja hem vist, fou un militant dANV. A la
dcada dels seixanta, per, ja havia comenat a reivindicar el bilingisme (a la dcada
dels trenta, contrriament, apostaven per lunilingisme del valenci a tot el pas) i a la
transici democrtica, en ser un dels protagonistes del blaverisme i en concret els
dies previs al referndum de la Constituci que havia excls el Pas Valenci de les
nacionalitats histriques es veu en lobligaci dhaver de declarar que el nacionalisme valenci hauria de renunciar explcitament a lindependentisme i al sobiranisme,
perqu ha passat lhora dels nacionalismes a ultrana. Posava per exemple el cas de
Polnia quan, onze anys desprs, cauria el mur de Berln i el tel dacer:
I ha passat lhora dels nacionalismes a ultrana; i sha sacrificat inclus als que,
despres de molta lluita, havien arribat a la plenitut de consecucio, com leterna sacrificada, admirable Polonia! En estes circumstancies actuals el nacionalisme valencia ha de suspendre lexercici de laccio de sa ultima reivindicacio (Adlert,
1994a: 60).
En el millor dels casos el que trobem en el discurs blavero s una equiparaci (al
capdavall irreal) del nacionalisme espanyol i del nacionalisme catal, en els suposats
atacs a Valncia: Infortunada patria la nostra valenciana que inclus son contorn
desfiguren limperalisme de Ponent i limperialisme de Tramontana! (Adlert, 1984b:
37).581 Per, al capdavall, el blaverisme acostuma a triar el pancatalanisme com el
pitjor perill per a la identitat valenciana: El servilisme castellaniste no arrib mai a tant
com el pancatalaniste, que ataca els punts neurlgics ms sensibles de lesperit
valenci (Adlert, 1977: 103).
Aix mateix Adlert, tot perseverant amb aquesta lnia argumental, considera que
els escriptors en castell del Pas Valenci no els hauria cridat ning des de Castella
(hem de deduir que aquest pensava que era una decisi producte de la voluntat lliure i
581
Josep Maria Bayarri, per, tindr les coses ms clares que no Adlert ni que la gran majoria del
blaverisme: Nostre sentit dindependencia, equidista dunes i atres anexions, si be reconeguem on est
la major afinitat i quin s ara, com diem, lenemic com de nostres aspiracions nacionalistes: dels
catalans, dels valencians, etc. (1931: 68)
no del context sociocultural espanyol) per, en canvi, els escriptors valencians en

catal s haurien sigut cridats des de Catalunya, motivats i manipulats suposadament
per engrossir el camp de la literatura catalana i com serien tradors (a diferncia dels
qui escriuen en castell, que sembla que no ho serien), sn usats i oblidats:
Concomitancies. Hi has escriptors valencians que van al castella perque en castella tenen mes camp. I hi ha escriptors valencians que van al catala perque en el
catala tenen mes camp. La diferencia es que als que van al castella no els ha cridat ningu des de Castella (o Madrit, si es preferix); i si els castellans no els ne fan
cas, no poden retraure-los res. I als que van al catala s que els han cridats des de
Catalunya (o Barcelona, si es preferix); i no obstant, els catalans tampoc no els ne
fan cas. I com s que els han cridat els catalans, s que poden retraure-los-ho, i si
ho fan, els afonen. I s que, com diu Segismundo pensen ...que el traidor no es
necesario siendo la traicin pasada (1984b: 38-39).582
En definitiva, podem concloure amb Ferran Archils que oferir una identitat regional estable i acabada s una manera de parlar duna identitat espanyola igualment
tancada i estable, forta, en definitiva (Archils, 2007a: 183). El blaverisme aconseguir instrumentalitzar la identitat regional histrica i alhora reforar la identitat espanyola
dels valencians, clarament majoritria, per la qual cosa esdevindr un moviment
simptic a una part significativa dels actors socials del hinterland de la ciutat de
Valncia.
14.3.5 Entre lobedincia espanyola i el blaverisme poltic

Curiosament fins a la consolidaci dUV a meitat de la dcada dels huitanta del
segle passat, el blaverisme compartir una certa indefinici poltica relativament semblant a la que hem apuntat respecte del paradigma fusteri. Com ja hem vist, aix
mateix, el regionalisme anticatalanista valenci es presentava ell mateix com un moviment del poble front a les elits intellectuals i poltiques catalanistes.
De fet, fins i tot, al discurs, com tants altres populismes conservadors, aplegar a
definir-se en alguns casos com un moviment no poltic, apoltic (la confusi que
presenta entre poltic i partidista, doncs, s evident), com si les propostes foren de
caire cultural, social i/o popular, per no directament poltiques. Dalguna manera
aquesta tamb era la retrica del franquisme oficial que sovint titllava despectivament
com poltics les prctiques dels adversaris per no les prpies.583
Pel que fa a la indefinici poltica, com ja hem vist, hi haur dues etapes clarament diferenciades en el blaverisme. Duna banda la transici democrtica, on compart dalguna manera aquesta indefinici amb el fusterianisme i duna altra, letapa que
fonamentalment coincid amb les legislatures on el socialista Joan Lerma fou President
de la Generalitat, amb la polititzaci existosa que aconseguir UV daquest
582
Bayarri, precedent dAdlert, no anir, per, tan lluny en lanticatalanisme com el de Paterna:
Jamay ser el valencianisarse, catalanisarse, com diuen ells; en darrer terme, valencianisarse ser per
als febles que tenim darrere, descastellanisarse i per als rebordonits que tenim enfront ser descatalanisarse; perque una mateixa incomprensi els paralelisa: uns anexionistes mxims: una Penn-sula, una
naci; atres anexionistes mnims: Valencia i Catalunya... una naci. Igual virulencia; igual injusticia
(Bayarri, 1931: 68).
583
Resulta significativa, per exemple, en aquest sentit les afirmacions dIgnacio Carrau, darrer President nomenat pel rgim franquista de la Diputaci de Valncia i un dels mxims exponents del blaverisme durant la transici democrtica, en considerar que la seua adhesi al nacionalcatolicisme franquista
no suposava intervenci poltica alguna ni que la seua militncia en Falange suposara una militncia
poltica, feixista en concret: Y yo no reniego nunca ni renegar de mi adhesin al rgimen de entonces,
pero sin intervencin poltica alguna [...] en los aos 60, yo estoy prcticamente ajeno a las cuestiones
polticas. [...] me tachan de presidente de la diputacin, facha con este calificativo, cuando en realidad
yo, polticamente, no he tenido ninguna intervencin poltica hasta el ao 74, en el cual entro en
Diputacin, no por poltica, sino por la actividad profesional ma, pero yo hasta el ao 74, yo ni participo
hombre, soy de Falange, si seor, pertenezco a Falange en aquellos aos, pero como cosa testimonial
(Carrau, 00:0101 i 00:1338).
moviment social. Si, en el captol onz analitzrem levoluci electoral daquest partit,
ara s el moment danalitzar la ideologia i retrica.
UV naixer com un partit regionalista valenci i populista, amb una ideologia intensament anticatalanista que aglutinava a la militncia i que el feia passar de puntetes
per qualsevol contradicci ideolgica i/o poltica, cosa que li permet aglutinar sectors
socials i ideolgics diversos, tot incloent alicantinistes i nacionalistes espanyols
dextrema dreta i fins i tot una minoria del nacionalisme tricolor, bsicament centrada
en part de les joventuts i en alguns collectius locals. De fet, el programa poltic general
ser un magma inconex i sovint implcit que sadequar a les necessitats del moment,
cosa que fins i tot reconeixeran el lder ms significatiu del blaverisme poltic:
Nosotros no tenemos por qu entregar ningn programa al secretario, los guardamos en casa, y no lo leemos hoy aqu porque no habra tiempo suficiente, porque est conformado por ms de 2.000 folios (Gonzlez Lizondo citat a Bello,
1988: 52).
Ideolgicament UV sautocomprendr als seus orgens com un partit poltic interclassista i amb un programa imprecs584 que feia si deixem de banda lanticatalanisme, que fou lelement ms definidor de lanticentralisme i del greuge comparatiu
respecte daltres territoris de lestat la retrica ms caracterstica:
En sus orgenes, UV es un partido regionalista que ataca tanto al separatismo
como el centralismo. Utiliza sistemticamente el principio del agravio comparativo:
Valencia, regin prspera por su agricultura y su dinamismo comercial e industrial
aporta al estado mucho ms de lo que recibe (Ario i Llopis, 1993: 14).
La justificaci de la necessitat del blaverisme poltic es far fonamentant-se en

un suposat abandonament de les classes poltiques valencianes (en les quals no es
podria confiar) de la defensa de la identitat del poble valenci i en la contribuci, ms
activa o passiva, a lexpansi imperialista del pancatalanisme.
Aix, davant duna situaci socio-poltica descrita com a terrorfica, calia un instrument poltic populista nou que capgirara aquesta realitat tan dramtica. El pargraf
segent, escrit per qui seria el primer president dUV, demostra ben a les clares el
programa simblic globalitzador del blaverisme poltic:
El tiempo ha demostrado que, desde la constitucin del Plenari, con el desprecio vergonzante y cobarde de la Senyera Real, los valencianos no pueden confiar
en unas clases polticas, hechas para el pactismo, el consensualismo, caiga lo que
sea. Y, as, todos hemos visto con absoluta evidencia cmo diputados, senadores,
alcaldes, concejales, presidentes y diputados provinciales, etc., ya ucedistas o pesostas o comunistas o los llamados independientes, todos, unos ms y otros menos, se han arropado con la bandera catalana, han dicho Pas Valenciano, no se
han movido de sus asientos al sonar el Himno Regional, han combatido las instituciones provinciales, han sustituido Espaa por Estado o Pas, se han encogido de
hombros o negado la existencia de la lengua valenciana... En definitiva, por comisin o por omisin, todos han favorecido la expansin imperialista del pancatalanismo (Ramos, 1981: 197).
s prcticament en 1980 quan comena a crixer les veus favorables a la polititzaci partidista al blaverisme que no quallaran fins un any desprs. Cal tenir en compte que la reconversi dURV a ENV havia invalidat aquesta opci als ulls de la majoria
del blaverisme:
584
De fet, el contingut programtic del blaverisme poltic semblava extraordinriament imprecs:

s aquest esperit mussolini, adobat, per en salsa de cultura fallera, all que va inspirar M. Dolores
Garca Broch, segona en la llista dUV a la ciutat de Valncia (es referix a lany 1987), a declarar
pblicament que no necessitaven cap programa perqu nuestro programa est contenido en el texto del
himno regional (Bello, 1989: 52).
no va quallar del tot a pesar dels seus prometedors inicis, entre unes atres raons,
perque es va decantar per una definicio ideologica concreta, reduint la seua capacitat de captacio (Izquierdo a Chiquillo, 1997: 24).
s per aix que, dins les associacions anticatalanistes de caire cultural i cvic va
prenent cos la idea de una nova fora poltica dinspiraci regionalista i conservadora.
De fet, en una acta datada l1 de novembre de 1980 (reproduda a Chiquillo, 1997: 2527) apareixen diverses veus, entre elles la de Gonzlez Lizondo, que demanen la
conversi de la coordinadora dentitats culturals blaveres en un partit poltic. La justificaci daquest procs de polititzaci partidista del regionalisme anticatalanista ser la
de la no suficient defensa de les essncies valencianes per banda dels partits poltics
de centre-dreta dmbit estatal:
La necessitat de que els ciutadans del Regne de Valencia dispongueren duna
fora politica propia que estiguera al servici dels interessos i les llibertats dAlacant, Castello, Valencia i les seues comarques, i els condicionants exposts en les
pagines anteriors propiciaren laparicio de UNIO VALENCIANA; una opcio politica
valenciana que, en el soport de les diferents enttitats culturals i socials, se present com a unica possibilitat per a donar expressio politica i contengut als moviments
que manifestaven una inusitada fora i capacitat de convocatoria, en els primers
anys de la transicio democratica, en els carrers dels nostres pobles i ciutats (Chiquillo, 1997: 19). Majscula de loriginal.
s, no obstant aix, lanticipaci a la davallada espectacular que es preveia de la

UCD a tot lestat, i tamb al Pas Valenci, aix com el gran xit electoral del PSOE de
1982 all que precipit laparici i el primer desenvolupament dUV com una fora que
acabar obrint-se un espai propi de consideraci, majoritriament entre antics votants
de forces de centre-dreta espanyola. UV, doncs, tamb ser una resposta a la marginalitzaci electoral del gran partit de centre dreta espanyol, igualment que altres partits
regionalistes conservadors a La Rioja, Extremadura, Arag, etc. s en aquest sentit
que no haur de sorpendrens tant la minoritzaci electoral del blaverisme poltic quan
el PP es reconfigure, entrada la dcada dels noranta, com la nova gran fora poltica
del centre-dreta espanyol.
Ser presentat com a partit poltic a les primaries de setembre de 1982. Lanticatalanisme inicial abastar quotes dagressivitat considerables. Per exemple a un text
del partit de lany 1983, el Manual Escolar Valencianista (una mena de quadern
doposici a lensenyament del valenci a les escoles) es feien servir expressions tals
com la invasi catalanista, el terrorisme cultural o la suposada anticonstitucionalitat de lassignatura de la llengua prpia, bastant reveladores, acompanyats de grfics
on un parell dalumnes pegaven una garrotada a un professor de valenci.
La majoria del partit, per, participava dall que Ario ha denominat com valencianisme temperamental. De fet, i especialment al principi, era un valencianisme ms
sentimental que no poltic, ats que el regionalisme sempre es matisar i fins i tot es
diluir dins dun nacionalisme espanyol explcit: Unio Valenciana enten que el llimit de
les autonomies venen impostes per lindisoluble unitat a la patria Espanya, i per la
necessaria solidaritat entre tots els pobles (UV, 1983: 21).
De fet, fins al Congrs dAlacant celebrat lany 1992, no es substituiria el principi
cinqu dels regionalistes, considerat com irrenunciable fins aleshores: La patria valenciana es part essencial i inseparable dEspanya (UV, 1983: 23). I aquesta transformaci tampoc implic, ni de lluny, un gir sobiranista ats que la redacci qued de
la segent manera: Siendo la patria valenciana parte de Espaa, UV tiene como meta
poltica propiciar una reforma en profundidad de la estructura del Estado que conduzca
a la transformacin de ste en un proyecto federal (UV: 1993).
El blaverisme poltic, doncs i com ja hem vist, ser un regionalisme que esdev
onomsticament nacionalista valenci exclusivament davant lespill del nacionalisme
catal i, en menor mesura, del nacionalisme basc. De fet, fou al Congrs de Cullera,
celebrat lany 1988, quan UV passa a autodeterminar-se oficialment nacionalista valenci. A partir daleshores el Regne de Valncia ser concebut com una naci dins
lestat espanyol, malgrat que la coherncia amb aquest principi estar i ha estat ben
minsa. De fet, fins a aquesta data shavien definit com a regionalistes per, com que
uns altres territoris shavien acollit al text constitucional per a definir-se com a nacionalitat, doncs els regionalistes anticatalans, en participar de la competncia etnoterritorial, tamb shi sumaren a la retrica nacionalista. El suposat nacionalisme dUV ser
noms nominal o, com a molt, epidrmic. Aquesta definici formalment nacionalista
semblava ms una resposta dun regionalisme acomplexat per lxit histric dels
nacionalismes basc i catal i que, per tant, recercava ser com ells o tant com ells:
s lgic, per una altra banda, que histricament el valencianisme haja estat una
miqueta acomplexat per lxit del basquisme i del catalanisme i contnuament, a
nivell conscient o no, sha generat respostes mimtiques per tractar de ser com
ells o tant com ells (Flor, 1993: 36).
Daltra banda cal esmentar que la manca ds del valenci, tant en els documents escrits, com en lactuaci pblica dels dirigents, ha estat notria en la trajectria
daquest partit, tot i que amb la desparaci de Lizondo hi hauria hagut un increment
daquest.
Daltra banda, la defensa terica de la normativa seccessionista que propugna la
RACV per banda dUV ha tingut molt ms destratgia electoral que ds real daquesta
per banda de lorganitzaci i dels dirigents. De fet, fins i tot, UV lany 1993 encara era
partidria de la voluntarietat del valenci, fins i tot com assignatura:
Uni Valenciana garantizar el derecho que asiste a los padres a elegir libremente la lengua en la que desean ensear a sus hijos. Para ello, crear centros de enseanza donde los planes de estudio se impartirn en Lengua Valenciana y a los
que podrn asistir los nios cuyos padres as lo deseen. La enseanza del Idioma
Valenciano ser obligatoria en todas las escuelas del Reino de Valencia; pero el
aprendizaje del mismo slo podr ser voluntario (UV, 1993: 134).
Durant la dcada dels huitanta UV experimentar un creixement espectacular

que provocar que la immensa majoria del blaverisme articulat sintegrara en ell. UV
nicament no aconseguir aglutinar el sector nacionalista valenci desquerres,
integrat a ENV, els sectors ms moderats de centre-dreta, agrupats als voltant de
Valncia 2000 i la primera Coalici Valenciana de Francisco Domingo i alguns dels
grupuscles i personalistats ms ultramuntanes com Vicente Ramos o Jos Manuel
Ricart Lumbreras,585 sovint per qestions ms de protagonisme personal que per
diferncies ideolgiques reals.
Tanmateix, com hem vist, a partir de 1999, UV esdevendria extraparlamentria i
entraria en el cam de la marginalitzaci poltica. A hores dara la gran majoria del
blaverisme vota i est integrat en el PP.
14.3.6 Essencialista i altres trets complementaris

Potser un dels escasssims elements que presenten una certa similitud en els
discursos fusteri i blavero s lessencialisme (la consideraci de qu la identitat valenciana respon a criteris primordials i no, o no tant, a la voluntat dels individus i a la
construcci cultural dels grups socials), per ms que aquest siga dun caire bastant
585
Lumbreras, que seria vicepresident de la CVa de Sentandreu, afirmar que UV derivaria cap a
un nacionalisme radical, que equivaldria a formes de catalanisme: veia unes desviacions que en
acabant es confirmaren. Per la porta del nacionalisme exagerat va entrar el catalanisme, i vaig vore unes
desviacions dels seus principis, de les seues arrails, que van fer que men anara (Ricart, 2005: 2).
diferent.586 Tot i que ambds discursos no reconeixeran aquest tret, s que presenten
certes concomitncies en defensar el caire quasi determinista i fins i tot prcticament
ineligible de la identitat collectiva, una autntica nima valenciana (Adlert, 1977: 104)
que seria com una mena de cors que no tindria altre remei que acceptar resignadament.
Si, com hem vist al captol dedicat al fusterianisme, la identitat ens vindria donada als valencians per motius bsicament histrics i lingstics, el blaverisme participar
ms aviat duna visi de la identitat com un fenomen natural i no construt culturalment (el carecter obert, cosmopolita i transigent del poble valenci, afable,
democrata i tolerant per naturalea. Vendrell, 1998: 83), organicista (tindre un passat
comu que li done la cohesio i una certa anima nacional. Vendrell, 1998: 19) i
transhistric, permanent en el temps (arrels que sadinsen en la fosca nit del temps.
Vendrell, 1998: 9).
Tot i aix el blaverisme tamb tindr (i t) altres trets complementaris igualment
definidors del discurs daquest i del moviment social que conform que ens ajudaran a
entendre millor el seu univers ideolgic. En aquest aspecte hem destacat fin a uns
altres set trets als quals s convenient prestar atenci.
a) guardi de lautenticitat i de la veritat
El blaverisme sautopercep com el garant de la veritat i lautenticitat de les suposades essncies valencianes: 100% valencianistes (G. Sentandreu, 2005: 1;
Latorre, 2005: 2 o Zaragoz, 2005: 1) o valencianistes purs (Zarzo a Recio, 1982b:
10). Adlert, en el llibre daforismes De la meua catacumba, dedica lobra significativament Als que amen i servixen a la veritat (1984b: 7).
En un sentit coincident, el blaverisme igualment que la resta de populismes
sautoeregir com a defensor i portaveu de les suposades essncies valencianes. A
ms, com tamb veurem, en ser el portaveu vertader i autntic. De fet, fins i tot en
els seus eslgans poltics aquestes paraules seran usades amb una gran freqncia.
Per exemple, en les consignes a les manifestacions de la transici soen frases com
aquestes: Senyera, senyera en blau la verdadera. En els textos del regionalisme
anticatalanista podem trobar-ne unes altres exemplificacions:
La Veritat autntica s que el diner s capa dembrutar fins els estaments ms
elevats de la Histria, per tal de treure suc de les oportunitats, doncs per als mentiders, no existixen les ctedres universitries ni el respete a la Societat (Recio,
1985: 17).
Aquesta autenticitat sovint va acompanyada duna percepci prpia de posseir

un martxamo de qualitat, de puresa valenciana. 100% de valencianitat. Millor i ms
valenci, impossible. Un exemple pot illustrar el que estem afirmant: lexdiputat provincial de Valncia dUV, Valero Eustaquio,A1 desprs dhaver signat un pacte de legislatura amb el PP, una fora nacionalista espanyola i fortament dependent de Madrid, i un
pacte preelectoral amb aquest mateix partit per a les eleccions generals de 2004, pel
qual per primera vegada UV no es presentava a les eleccions generals587 (ho feia
mitjanant un candidat, Jos Mara Chiquillo, en les llistes al Senat del PP), responia
aix en una entrevista a les diferncies entre el seu partit i el BLOC:
586
Josep Maria Bayarri tamb ser un precedent daquesta construcci identitria poltica essencialista: Afirmem: La realitat de la Patria valenciana. Fonamentada en la possessi dun territori, una
rassa i una economia; de una historia i una tradici; de una llengua i una cultura; de un art i un dret; de
una psicologa i una espiritualitat, peculiars i distintius (1931: 41).
587
UV es present dins la Coalicin Popular (amb AP i PDP) a les generals de 1982 i a les autonmiques de 1983. Per en aquest cas figurava el nom i les sigles i el logotip en les paperetes i en la
propaganda electoral.
Nos diferencian muchas cosas en profundidad: el tema de la identidad, del territorio, nosotros lo tenemos muy claro: nuestro territorio es la Comunidad Valenciana
y nuestra identidad propia es 100 por cien valenciana: pero ellos piensan distinto
(2004: 24).
En limaginari anticatalanista del Pas Valenci hi hauria una valencianitat suposadament autntica, la que ells proposen, i una dadulterada o bastarda, la que
proposen els catalanistes.588 Sovint sense cap mats. Adjuntem tot seguit simplement
tres cites breus que illustrar el que estem afirmant:
prcticament a totes les comarques valencianes recollint les expressions autntiques de la nostra llengua autntica (Recio, 1985: 18).
de lo que quedava del franquisme, no era ms que linici duna flama que anava a
comenar, que era el valencianisme, lautntic valencianisme, el valencianisme de
dins del cos (Broch, 00:0706).
Nunca he cerrado la puerta a nadie, siempre estaba abierta, pero yo manteniendo siempre mi criterio de defensa de la autntica personalidad de valenciana
(Carrau, 00:1529).
Aix mateix consignes i eslgans com lo valenci de veritat o el fet integral valenci que defensaven Lizondo i altres esdevindran relativament freqents al discurs
del regionalisme anticatalanista. Les explicacions daquestes expressions buides
somplin cas per cas i a convenincia.
Daquesta manera, el blaverisme sautoeregeix en jutge dall qu s valenci i
dall qu no ho s i, a ms, fa servir lambiguitat com un argument autoreferencial:
valenci s all valenci o, el que s el mateix, all que jo considere i definisc com
valenci de veritat. Vegem sin com justifica qu s valenci i qu no ho seria
lexpresident de la Diputaci de Valncia Fernando Giner:
Lo valenci de veritat suposa no acceptar la instromissi de coses que diuen que
sn valencians i que no ho sn. I que no es furten aquelles que s que ho sn. Lo
valenci de veritat s all que Valncia ha creat al llarg de trenta segles o ms. s
el conjunt de coses que han fet els valencians. I que adems aquelles coses que
ells han volgut que ho foren (1989, 18-10: 26).
En un sentit coincident amb lexpressat ads ens topem duna banda amb la defensa de qu el blaverisme respresenta la veritat i, duna altra, la idea de qu la veritat sempre acabar per triomfar, com si fra lobra duna divinitat invisible. Aquest
discurs el podem trobar, per exemple, en el prleg de M Consuelo Reyna a un opuscle de Juan Garca Sentandreu que extractem tot seguit. Les veritats anticatalanistes, com si de la infalibitat duna determinada fe religiosa es tractara, esdevenen
aix ni ms ni menys que irrefutables, a ms dafegir-li el qualificatiu de cientfics i
histrics en una resposta inequvoca a les acusacions provinents del fusterianisme:
dona una esplendida bateria darguments, tots ells cientifics, tots ells historics,
tots ells irrefutables, per a defendre les agressions que patixen les nostres senyes
didentitat (a G. Sentandreu, 2004: 8).
Com a corollari lgic, aquests defensors de la veritat tamb sn una mena de

superhmens, superherois, contra la mentida, escrita sempre amb aquest article
determinat que denota el maniqueisme que tot seguit analitzarem. El blaverisme
588
Fins i tot hi hauria una comarcalitzaci autntica i una de distorsionada: Per una atra banda
estan els defensors de lunitat de Valencia als PP.CC. Ad ells tambe els interessa clavar cullerada en el
tema, anant de nacionalistes lluitant contra el provincialisme, pero imponent la seua visio de comarcalisacio que no sajusta per a res al mapa comarcal tradicional, incloent-nos en un mapa mes general a on les
nostres comarques apareixen distorsionades (Vendrell, 1998: 26).
percep duna manera maniquea la realitat poltica com el bndol de la mentida, laltre, i
el bndol de la veritat, bviament el propi:
Quants maldecaps nos hauriem estalviat els valencians si li haguerem fet front a
la mentira de tants llibres procatalanistes o senzillament catalans! Texts ensenyats
als nostres fills hui fora de lloc i de la llei, sense mes rebuig que el comentari
amagat per una POR de sigles... Quants Miquels hauran de morir encara per a
que este poble sapia defendres! (Aureli Lpez a Adlert, 1998: 217).589
Seguint aquesta argumentaci, si la veritat est del costat del blaverisme, en

justa correspondncia, la mentida est del costat dels catalanistes, que esdevenen,
en el millor dels casos, pseudocientfics. Obligaci moral, doncs, dels valencianistes
ser desmuntar el manoll de mentides,dembustes i de falsedats catalanistes:
Todas las campaas contra Valencia que se estn librando en estos aos estn
basadas en embustes y mentiras que, repitindolas mil y mil veces, pretenden
convertirlas en verdad. Una de ellas, tal vez la ms grande, es la que quiere hacernos creer que la lengua valenciana deriva del cataln porque las tropas y paisanos que fueron a Valencia con Don Jaime el Conquistador hablaban cataln.
Esto es una enorme falsedad, imposible de admitir (Giner Boira a Puerto, 2006:
25).
desmontar el castell de mentires que el catalanisme ha anat construint, en la estupida complicitat dalguns valencians, des de fa anys (G. Sentandreu, 2004: 8).
Vist el que hem vist no deixa de ser molt significatives determinades ancdotes
dinvenci de personatges literaris feta pel blaverisme, com el suposat professor
Bernard Weiss,A1 hipotticament membre del Departament de Filologia Romnica de la
Universitat de Munic590 que defensaria la independncia del valenci i que hauria
descobert, entre daltres, lexistncia de musulmans valenciano-parlants a Arglia.
Aquest Weiss no sols public articles a la premsa valenciana i ponncies sin que fou
anunciada la presncia en el Ier Congrs de la Llengua Valenciana lany 1987. Al
capdavall, per, sembla que li fou impossible acodir-hi.
Per concloure aquest tret i mostrar que lanticatalanisme al Pas Valenci no s
noms antipancatalanista sin tamb anticatalanista i anticatal adjuntarem un fragment dun text en qu sacusa a la historiografia catalana de difamadora. La mentida
estaria, doncs, tan inserta en el catalanisme i en Catalunya que talment els historiadors catalans sn una mena de periodistes grocs excellits que es dedicarien, ni ms ni
menys, que a difamar:
Com diem al principi, son els autors catalans de finals del passat segle i principi
dete, els que escrivint, de forma partidista, que hui qualificariem de Prensa Amarilla, en la que son mestres, seguint laxioma de difama que algo quedar (Peris a DD.AA., 1990b: 94).
589
Fins i tot tamb es far servir la poesia en aquesta retrica sobre la veritat i la mentida que tamb, i com veurem, ser un discurs sobre lhonradesa i la venda dels humans tot recuperant el mite de
Judes Iscariot. La cita segent s una lloa a les suposades veritat i honestedat de Miquel Adlert en contra
dels historiadors de nota falsa, dalta mentira i de lestafa, venuts a Catalunya: que unint les
veritats, don respostes / a tants historiadors de nota falsa [...] / buscant i desborint lalta mentira / que,
poc a poc, minava nostra casa. / Te varen oferir trenta monedes / per tal de vendre al Crist de la paraula. /
Pero, mai te prestares a un negoci / que molts varen tancar de bona gana [...] / Tu veus des de la teua
catacumba / el triumf de la mentira i de lestafa / i saps que es massa cert lo que publiques / i saps que
est en perill la nostra raa... (Alfons Ramon a DD.AA, 1980b: 53 i 55).
590
Segons Vicent Climent-Ferrando (2005: 30) no sols es constat que no exisitia cap Weiss filleg
a la Universitat de Munich sin que nicament amb aquest nom apareix un bileg cellular de la University
of Michigan.
Esdevenir el guardi de la veritat permet, a ms, dacusar de traci a loponent,

de venut. En una recerca lingstica591 es detect que el diputat Rafael Maluenda fu
servir fins a vint-i-set vegades el concepte traci o el verb trair a les Corts.
Nadjuntem tan sols dos exemples dels ms significatius. Les cursives sn nostres:
Aix s una traci als interessos del poble valenci. Aix s agenollar-se davant
les exigncies (protestes) del senyor Carod-Rovira, agenollar-se davant les exigncies del senyor Carod-Rovira i agenollar-se davant les exigncies del senyor
Maragall. (Protestes) Eixa s la realitat, eixa s la realitat. Perqu vosts, senyories, han venut els interessos de la Comunitat Valenciana... (Aplaudiments i protestes. El senyor president colpeja amb la maceta). Vosts, senyories, el PSPV, ha
venut els interessos (protestes) de la Comunitat Valenciana per un plat de llentilles, senyories, (veus) per un plat de llentilles (DSCV 75/VI, 23-II-2005)
El que passa s que ara se desdiuen de tot all, se desdiuen i traxen eixos
acords, traxen eixes promeses i, el que s ms greu, traxen, traxen la societat
civil valenciana perqu estan totalment controlats, estan totalment dominats per
eixes exigncies que el tripartit catal els fa cada dia (DSCV 79/VI, 09-III-2005).
b) els elegits, els idealistes, els honrats i els fidels

Sovint entre els protagonistes de lanticatalanisme al Pas Valenci, malgrat les
declaracions de representar al poble, es troben mostres inequvoques de qu consideren el seu un paper especial, elegit, per salvar la identitat del poble valenci.
Sautoconsideren literalment i sense vergonya els elegits. Aquest caire de vigilants, de
guardians de la valenciania, sempre atents al procs dabsorci per annexi de
Catalunya, els conferereix un paper especial, nic:
El proces dabsorcio per anexio que Catalunya du recolzant fa mes dun sigle,
no tindria hui la prepotent gosadia dingerencies fora de lloc i de les lleis, si els secessionistes de la llengua valenciana no pensaren que la seua llabor de corca ha
conclos (Lpez, 2001: 8).
En aquest mateix sentit, fins i tot molts dels militants ms destacats del blaverisme afirmen que el treball dells s, literalment, el duns idealistes despreocupats de la
vanitat i dels diners. s dir, ells mateixos. I aix ho dir una persona com Felip BensA1
que ha muntat una editorial secessionista com LOronella i que hi viu professionalment592 del conflicte:
Per a nosatres, en tant que valencians i en tant que amants de les lletres i de la
llibertat, els idealistes com els inquiets sn imprescindibles: persones que treballen per la cultura valenciana, per la cultura dels seus connacionals sense cap
inters crematstic ni vanits (Bens i Tintorer, 2006: 4).
La qesti de lhonestedat tamb s una constant al discurs del blaverisme. Catalans i catalanistes serien suposadament uns interessats i pesseters i, en canvi, els
valencianistes sn percebuts com generosos i altruistes. Per exemple, Artur Ahuir,
ara membre de lAVL (per aix ha sigut considerat pel blaverisme des dun trador a
un chaquetero i, sobre tot, un venut als diners), defensava anys abans que el canvi
secessionista dAdlert shavia produt com una elecci personal entre els valencians i
591
592
http://www.geocities.com/golls.geo/Fitxes/Textos/T/traicio.htm
Qui signa el text adjunt s el director de la revista Lletraferit, Andreu Tintorer,A1 i leditor de
LOronella, Felip Bens, duna de les editorials anticatalanistes que ms diners, subvencions i publicitat ha
rebut darrerament per banda dels diferents governs del PP, inclosos ambds el comissariat duna
exposici promoguda per la Diputaci de Valncia per tractar de demostrar que la senyera amb franja
blava era lnica i la vertadera. Potser per aix afegeixen que tamb calen professionals. Si els valencianistes volen crixer en pas ferm, s bsica la creacci i professionalisaci destructures culturals (Bens i
Tintorer, 2006: 5).
els diners: la valentia dun home que preferia lhomenage agrait dels valencians als
diners i a un futur en una patria que no era la seua (DD.AA., 1990b: 24).
El blaverisme sautopercep com un moviment de persones honrades i fidels a la
ptria valenciana i s precisament per aix que els catalanistes manipuladors se
naprofitarien de la bona fe daquests i els dugueren a lengany.593 Aix sexplicaria,
des daquests posicionaments, per exemple, la signatura de les Normes del 32, com
un cas ni ms ni menys que de psicosis collectiva:
Pero com la fidelitat comporta essencialment la bona fe, te un perill molt gran,
que es el major que pot tindre: lengany, per haver posat bona fe en els propugnadors de lerror. Es lerror en el que yo, com molts mes, com els valencianistes en
general, caiguerem n ladhesio a les bases de Castello; moguts per la fe que posarem en els homens i en les entitats que apareixien com a firmants delles. Fon
en el valencianisme un cas deixes psicosis colectives, digna dhaver-la estudiada
Jung (Adlert, 1984a: 79).
Daltra banda, sovint en el propi blaverisme hi ha un discurs canita en el qual

acaben considerant-se els veritables i els nics valencianistes una determinada
facci o capelleta. Abunden les crides a la unitat per les diferents ortodxies, particularment la lligada al GAV i a CVa, proclamen exclusivament per a ells la reivindicaci
daquesta bandera ideolgica: considere al Grup dAccio Valencianista lunica entitat
llegitim pera (sic) parlar de valencianisme (Latorre, 2005: 1).
c) metonmic, ametdic i manipulador
La identificaci de la part pel tot s una figura literria: la metonmia. El blaverisme la fa servir en la retrica particular abastament en identificar el moviment regionalista anticatal amb el conjunt del poble valenci, dels valencians autntics, sentn.
De fet, el darrer partit poltic que ha fet bandera el blaverisme poltic, la CVa de
Sentandreu, es presenta en enganxines per les faroles de la ciutat de Valncia com ni
ms ni menys que el partit dels valencians.
Per a aquesta visi de la societat valenciana existeixen a tot estirar tres tipus de
valencians: 1) els valencians tradors, els catalanistes; 2) els meninfots, aquells
que, sense ser catalanistes, tampoc participen del programa fort anticatalanista i 3)
els vers valencians, els valencianistes, els quals sn considerats com la autntica
i veritable representaci del conjunt dels valencians, malgrats que siguen una minoria
nmerica evident. La resta esdev aix, en el millor dels casos, una mena de pseudovalencians. De tal manera que qualsevol militant del blaverisme pot proclamar
alegrement que el catalanisme s contrari al sentir del nostre poble com si aquesta
manera de sentir fra nica i unvoca (i, a ms, fer-ho en un autoproclamat informe
periodstic):
En el marco de esa Catalunya falsa, como ltimo parte de la historiografa romntica, ha surgido el catalanismo poltico valenciano, contrario al sentir de nuestro pueblo y, tambin, incongruente con la realidad histrica (Fernando Vidal,
LEV: 29-VI-1980).
593
A parer dAdlert, lengany comportava una infidelitat amb Valncia que fu que se nadonara i
rectificara. Seria, per tant, una infidelitat inconscient que pogu ser perdonada perqu una infedilitat amb
conscincia de lerror ja no s tan disculpable per un home que ha fet un cult a la fidelitat: En quant a
mi, en 1951 comenci a olorar-la a latallar una maniobra indigna; i em posi en guardia. I entre 1959 i 1962
ani descobrint la veritat i maparti de lerror [...] Yo fe fet un cult de la fidelitat. Lhe amada, lhe reverenciada, lhe seguida... [...] Caigui en lengany junt a quasi tots els valencianistes, i fui el primer en declarar
publicament que mhavia equivocat perque menganyaren. I ixqui desta infedilitat, que fon nomes
objectiva, perque com tots els que caiguerem, yo crea que era fidel. De continuar en la infidelitat meua
sabent que era tal, la infidelitat meua hauria segut subjectiva (Adlert, 1984a: 80).
El blaverisme, a ms, esdevindr duna manera autoreferencial, la prova594 de

lexistncia del valenci com a idioma separat del catal. Sovint participar dun argument tautolgic que vindria ser alguna cosa aix: nosaltres existim, i cada vegada en
som ms, cosa que demostra la independncia del valenci. Irrefutable.
Com estem vegent, el regionalisme anticatalanista no t mtode per defensar les
tesis que propugna, ja que aquestes no passen de ser arguments ad hoc per defensar
una estratgia diferenciacionista envers Catalunya i all catal. En aquest sentit, no es
pot parlar que participe, tret dalguna excepci ben allada, duna metodologia ms o
menys cientfica de treball. Res daix. Al capdavall, si els procediments i metodologies
cientfiques no sadiuen a la veritat dels valencians, se sacrifica mtode i cincia.
La manipulaci descarada dels fets histrics ser, per tant, un tret caracterstic.
Per exemple, Jos Aparicio,A1 secretari perpetu de la RACV,595 fent de periodista en
una notcia apareguda a LP (2-XI-1992), fa dir al pare Batllori que lo que se est
intentando imponer en Valencia y Baleares [...] es el dialecto infame de Barcelona, la
qual cosa en una prctica de barrejar informaci i opini a la qual ser tan aficionat
tal diari ser considerat verdades como puos.
d) victimista
Siniciava segurament aix [amb el blasquisme] una tradici valenciana la del
victimisme que ha aprofitat entre altres coses, per esterilitzar mltiples impulsos
cvics autctons, entre ells bona part del valencianisme poltic (Cuc: 1996b:
127).
Sovint el discurs blavero instrumentalitza aquest maniqueisme que analitzvem

ads en un sentit victimista. Qualsevol militant esdev vctima dels suposats atacs del
catalanisme pel simple fet de participar de la normalitat del valencianisme. Daquesta manera tot dirigent que s acusat per banda de catalanistes o antivalencians de
participar del joc de lanticatalanisme es converteix automticament en mrtir de la
causa, en valencianista. Aquesta estratgia, bviament, no s nova596 per lobservem reiteradament en la retrica anticatalanista al Pas Valenci. De fet, els lders del
centre-dreta espanyol que han instrumentalitzat el blaverisme lhan feta servir des de
la transici democrtica en. Ja siga Fernando Abril Martorell597 o Eduardo Zaplana598
594
pese a todo, ah estn los archivos, tozudos y ptreos, y la historia documentada para contradecir las falsedades y devolverle a la Lengua Valenciana su puesto y rango histricamente innegables.
Los siguientes testimonios ayudan a entenderlo un poco mejor... (Puerto, 2006: 12). Desprs de llegir el
fragment daquest prleg dun luxs i gruixut llibre editat per la Diputaci de Valncia, es podria pensar
que el que seguir sn un seguit de reproduccions de documents histrics, darxius i daltres fonts per
suposadament demostrar la independncia de la llengua valenciana. Doncs, no. Simplement prologuen la
collecci de reculls periodstics anticatalanistes de la transici democrtica i la dcada dels huitanta.
595
Tot i ser una dada imprecisa, conv donar-la per caracteritzar millor el personatge: jo mateix
vaig ser testimoni, en una xarrada dins dun cicle de conferncies destiu organitzada anualment per la
RACV a Gandia, com Aparicio afirmava que el castell que es parla a les comarques de linterior del Pas
Valenci s una llengua independent de lespanyol que sanomenaria lengua serrana. No debades Julin
San Valero a un estudi editat per Del Cenia al Segura afirmar: SS. VIII y IX. Se desintegra el Bajo latn
que florecer en lenguas romances, valenciana y serrana (1987: 20).
596
Com a precedent daquesta retrica pot ser ens aprofitar Josep Maria Bayarri: Als que defensem la inagregabilitat de la Patria Valenciana i sa intangibilitat, han prets ofndrenos els agregacionistes,
ab els mot i les imputacions com sha vist de xovinistes, castellanisats, localistas, madrilenyistes,
regionalistas bien entendidos i altres. Res ms injust, fals i vil (1931: 68).
597
Y yo creo como persona era una persona excelente, con una gran calidad humana y como gobernante yo creo que es bueno pero lo que pasa es que tambin de alguna manera se le demoniz por el
movimiento catalanista porque l lgicamente como lder de la UCD Regional pues defendi las tesis
contrarias a ese movimiento catalanista (Garrido, C2, 00:0220).
598
Eduardo Zaplana ha soportat els mes durs insults i atacs personals procedents del catalanisme: El Temps, Bloc de Progres, Partit Socialiste del Pas Valenci, Gloria Marcos, Eliseu Climent, etc...
la retrica victimista s molt semblant i aquests esdevenen aix, malgrat les posicions
dominants que ostenten, dimonitzats o vctimes de durs insults i atacs personals.
Resulten damnificats de la defensa de Valncia i de lo valenci.
De la m del maniqueisme599 i daltres factors com la intransigncia o el discurs
antidemocrtic, el victimisme es converteix en un corollari de la lgica del blaverisme.
Duna banda els militants serien marginats (Adlert, 1984a: 11) i farien sacrificis personals que ratllarien lheroisme (Lpez, 2001: 8) i duna altra ens trobem, com ja hem
vist, amb qu ells serien els bons, els vertaders valencians i els altres serien els
rons, els catalanistes (ho siguen veritablement o no).
Els bons, a ms a ms, esdevenen vctimes de la manipulaci i del poder del
bndol catalanista. Si en reaccionen, s solament com la resposta planera i espontnia a la suposada provocaci: els blavers i els valencians en general serien
vctimes, perqu els catalanistes suposadament sn els botxins, els responsables dels
actes i fins i tot dels excessos del blaverisme, comprensibles i disculpables dacord
amb aquesta visi simplista i simplificadora de la realitat valenciana.
Anlogament, el discurs nacionalista espanyol ms furibund en el conflicte basc
tamb ha fet servir el maniqueisme i el victimisme600 en presentar la realitat basca com
un enfrontament entre uns, els qui defensen Espanya i que, per aix, patirien la
intolerncia i esdevendrien tots ells automticament vctimes, i els altres, tots ells
botxins i dins de la mateixa categoria de victimaris:601
el com dels espanyols considera que el poble basc es divideix en dues parts:
una de formada pels qui fent servir el seu llenguatge de verdad estn con
Espaa, i una altra dintegrada pels qui en els seus mateixos termes no
ponen a Espaa por delante, perqu no els interessa, o la menyspreeen o, directament, lodien. Els qui formen part del primer grup sn les vctimes; els que se situen del costat del segon, els botxins o, en el millor dels casos, cmplices ms o
menys conscients dels botxins, ja que, segons aquesta concepci, hi ha un nic
tipus de vctimes i una sola categoria de victimaris (Ortiz, 2003: 264-265).
El blaverisme, malgrat les accions violentes que cometr contra persones i institucions democrtiques, tractar de donar una imatge social de vctima de, en la gran
majoria dels casos, suposades agressions i atacs imaginaris que no eren sin una
continuaci de lagressi que patia el poble valenci conjuntament per banda del
catalanisme. Un exemple daquest victimisme ser el del professor Antonio Ubieto,602
hiperblic i alimentat per ell mateix603 i que coincidieix amb les veus del blaverisme:
per defendre les senyes didentitat valencianes (Reconeiximent valencianista al President Eduardo
Zaplana, LP, 12-VI-1999: 25).
599
Sovint, per, el blaverisme acusar el pancatalanisme del maniqueisme que practicar: He

aqu el maniquesmo fusteriano: los buenos, siempre, son los catalanes (aunque algunos, estratgicamente, se llaman valencianos); los malos, tambin los de siempre, son los castellano-aragoneses, etc., a
pesar de que tambin se autodenominen valencianos. La conclusin lgica es que si antes de 1238 no
haba valencianos, despus de esa fecha, tampoco. Slo catalanes y los dems (Ramos: 1978: 72).
600
Incls en aquest cas laprofitament de les vctimes de la violncia dETA i del seus mns sa-
tllits.
601
Per aix amb aquest discurs qui posa la bomba i qui aposta democrticament i pacfica per la
independncia del Pas Basc, per exemple, sn equiparats i convertits igualment en botxins.
602
Ubieto s autor, entre daltres, dels dos volums de Orgenes del Reino de Valencia de 1975 on
es deix dur pel seu aragonisme fins al punt de minimitzar laportaci catalana en la fundaci del Pas
Valenci. Amb aquesta actitud feia el joc als elements ms antidemocrtics de la societat local, que
reaccionaren contra les propostes fusterianes amb un anticatalanisme visceral (Viciano, 1996: 38)
603
En efecte, Ubieto, en una entrevista concedida a LP el 20 de febrer de 1983, afirm que hagu
dexir de Valncia perqu Me hicieron la vida imposible, quisieron pegarme una paliza [...] Estuve un mes
sin ir a clase. Me encontr en una ciudad donde casi todo el mundo me era hostil. Hubo un partido poltico
que a principio de curso daba consignas para atacar a distintas personas durante el ao, y me toc a m
Antonio Ubieto [...] es va tindre que anar de Valencia perque els catalanistes li feren la vida impossible, per les seues teories aragonesistes i valencianistes de
lhistoria de Valencia i la seua llengua (G. Sentandreu, 2004: 40).
en 1972 el profesor Ubieto fue enviado al exilio zaragozano por las nuevas huestes catalanizantes que se haban apoderado materialmente de la Universitat e hicieron de ella el coto del bnker-barretina. Todos los disidentes fueron condenados al ostracismo, al gulag de la burla cruel y del desprecio. Y as, poco a poco, el monolitismo histrico-lingstico cataln acab con el pluralismo librepensante que durante aos haba ilustrado nuestras aulas liberarias universitarias.
Esa asfixiante situacin es la que ha perdurado y perdura... (Puerto, 2006: 11).
De vegades s el propi autor qui, en un exercici de desmesura i de narcisisme,

sala ell mateix a la categoria de vctima. Lexemple segent s de Carles Recio, poc
abans del canvi ideolgic de cent huitanta graus i desprs dhaver protagonitzat rebentades dactes com la dissortadament famosa conferncia del catalanista Rosenthal a la
Llotja de Valncia:
Ben car li ha costat el seu anhel patritic, com ja sabreu, doncs ha pagat fins en
sang la seua voluntat de defensar el Regne de Valncia i la seva Cultura. Carles
Recio fou atacat violentament per uns personatges que, amagant-se en la faana
de la Universitat, actuen com a salvatges terroristes que no dubtarien en arribar a
lassassinat si fos necessari. Desprs de realitzar la corresponent denncia per
lagressi patida emparant-se en les ombres de la nit, mans misterioses que no es
gaire difcil identificar, participarin en la cremada del seu cotxe, i en constants
amenaces que no entrebanquin en res la seva recta actitud de sincera fidelitat valenciana (1985: 18).
En uns altres casos, lders jovenils com Toni Rochina,A1 actual President de les
Joventuts del GAV, implicat en diverses agressions i activitats violentes afirmen sentirse, ni ms ni menys, que com un regidor del PP al Pas Basc, s dir, com un perseguit, tot i estar a casa i ser els altres els qui sobren:
Sent el mateix por que pot tindre un regidor del PP en el Pais Basc. Pintaes en
ma cassa, en mon barri, vore el meu llinage dins dun punt de mira tant en
lUniversitat com en carrers a on viuen familiars meus. Pero los que mamenacen
desconeixen una cossa... esta es ma casa i los que sobren son ells
(http://www.valenciafreedom.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&a
rtid=16).
O vegem sin aquestes altres afirmacions, de lany 2003 i 2004 respectivament,

que reflexen ben b un estat dopini bastant generalitzat del blaverisme destar
acosat davant els mitjans dels adversaris. Si tenim en compte la importncia real dels
moviments socials anticatalanista i catalanista respectivament, aquesta mena dafirmacions resulten, per tant, una exageraci absolutament desproporcionada:
A... a s una guerra de guerrilla. Aixina de clar. Estem en les cavernes, i des
de les cavernes estem amb una pedreta, mentre els dems porten canons
(Broch, C2, 00:3045).
les agressions que patixen les nostres senyes didentitat [...] que han pres noves
ales en els ultims temps i se senten creixcuts davant el rumbo triat per lactual govern valenci, la seua proteccio i subvencions als que volen socavar els ciments
de la Comunitat Valenciana, les nostres arrals (G. Sentandreu, 2004: 8).
El victimisme, tanmateix, no raur noms en la violncia. A partir dalgunes informacions periodstiques es reaccionar contra el prets intent dapropiaci no
El discurs victimista dUbieto es clarssim i lamplia a altres personatges com Amparo Cabanes: Amparo
Cabanes es la mujer ms preparada para el estudio de la Edad Media en Valencia; por eso le han puesto
tantas zancadillas, como a m. La van a perder, se ir. Es una lstima.
noms dels textos clssics valencians sin del patrimoni artstic i fins i tot gastronmic.
El mite de lintent de catalanitzaci de la paella ser recorrent.604 El Pas Valenci,
aix mateix, ser presentat sovint com un nad en bolquers, en orfandat gaireb total
(Ramos, 1981: 61) o com una donzella que ressuscita en front dels suposats intents de
basterdejament.
En aquest mateix sentit no deixa de resultar sorprenent que un membre de lAVL
que se suposa que representa el sector anticatalanista ms moderat, expresse que el
catalanisme superficial parteix dun desconeixement absolut de la realitat valenciana i que era aquest qui feria profundament als valencians. Els colps i les ferides
reals que patiren representants democrtics del poble valenci s com si no existiren...
La ferida real s la que experimentaven els blavers en el cor:
Per la cocci que shavia realitzat, primer, partia dun desconeixement absolut
de la realitat valenciana. Vull dir, el catalanisme... hi ha molt de catalanisme superficial tamb, el catalanisme que ha llegit dos o tres coses i ja creu que sap tota la
histria deste pas. I aix no s cert. [...] Per este catalanisme superficial feria
profundament tamb a la gent valenciana del carrer i del poble, que veia com
linsultaven, li deien inclut, i li deien fatxa (Ahuir, 00:2518).
En la visi populista de lanticatalanisme valenci, a ms a ms, el victimisme es

reaferma, com ja hem vist, en un maniqueisme de bondat (el valencianisme autntic)
i maldat (els catalanistes). Des del blaverisme sacusar al catalanisme de ser un
llop amb pell de corder o dactuar com a termites destructores.605 Aquestes sn
unes imatges extraordinriament semblants a limaginari antisemita. Es repeteix freqentment el recurs a un poble desvalgut, innocent i desinteressat que corre el risc
de ser devorat davant uns interessats catalanistes que volen apunyalar per lesquena
a una mena de Caputxeta Roja que serien el poble valenci fins que al darrer instant
se nadona de la trampa i evita que se lemporten a lhort:
Perdona, en els Premis... en els Premis Octubre tamb estigu jo... en el Micalet.
I all... saludant a Joan Fuster i tal. Fins que vrem vore les orelles al llop. Que ja
vrem vore que all no sestava defenent a Valncia... s a dir, a la Valncia estricta. Sestava defenent una altra cosa. Jo tamb vaig estar en el Collegi dAlaqus
de la Purssima all en reunions i tal. O siga, que no... Per aix et dic que jo conec
als lders principals dells, daquella poca. El que passa s que arriba un moment
que dius, bo, s que si continue per ac, macaben portant a lhort (Martn Villalba,
00:3229).
Un altre aspecte en el qual es pot veure clarament el victimisme del discurs anticatalanista s en la qesti econmica: el blaverisme es perceb ell mateix com orfe
dingressos econmics i considera, contrriament, que el catalanisme rebria tota
mena de subvencions quantioses. En ledici dun llibre, per exemple, no comptaria en
absolut el nombre de lectors (lescasessa de lectors pel que fa als llibres secessionistes, tot i no tenir dades prpies denquestes, pel que podem llegir i escoltar dels
propis escriptors, s prcticament completa), sin simplement les ajudes:606
604
En un cmic que es titolava La frontera blava (el blau de la senyera com a metfora de contenci de la suposada invasi catalana) es dibuixava una paella amb una botifarra catalana com a metfora de la catalanitzaci dels referents collectius dels valencians.
605
Mara Consuelo Reyna, facttum del discurs anticatalanista, ser la creadora daquesta metfora: sempre hem coincidit en que mai haviem de baixar la guardia perque, a poc clavill que es deixara, el
catalanisme politic i intelectual intentaria colar-se. Com les termites. Com lo que son. Termites destructores (a G. Sentandreu, 2004: 9-10).
606
Seria molt interessant estudiar, contrriament al que diu Garca Broch, el nombre de subvencions que han rebut les institucions secessionistes, directament i indirectament, des de que estan governant
les institucions pbliques valencianes ms importants el PP i tamb al seu moment UV, s dir, des de
1991 lAjuntament de Valncia i des de 1995 la Diputaci Provincial de Valncia i la Generalitat Valenciana. La dada total, com apuntvem al captol 12.2, la suposem molt significativa.
Clar, els diners... els diners i el poder... estan en un costat, no estan en laltre. En
el valencianisme, la gent que escriu ho fa pagant-sho ell. No pot publicar. No pot
editar. No pot fer un... un congrs, si no s pagant-sho ell. En el catalanisme nhi
ha subvencions. Per part del PP, per part del PSOE, i per part dUCD. I clar, com
tho vaig a valorar. Puix es passa del menys al ms amb ms facilitat que del ms
al menys. Estem parlant noms deconomia, eh? (Broch, C2, 00:5209).
Aix, en la retrica del blaverisme, els catalanistes estarien literalment finanats

ms que generosament i amb diners pblics i aquests haurien de limitar-se tot a la
bona voluntat dels valencians. La realitat, per, era ben distinta. Com a exemplificaci
no deixa de ser curis que un article de Garca Moya que es lamentava dun llibre de la
immersionista607 Evangelina Rodrguez suposadament pamfletari editat per la Diputaci de Valncia (sufragando gastos la Diputacin de Valencia, o sea, el contribuyente 1996, 16-VI) acabe imprs en un llibre a tot color i molt luxs editat per la
mateixa institituci deu anys desprs (Puerto, 2006: 294).
Aquesta mena de victimisme econmic tamb tindr una vessant cultural, a la
qual s particularment aficionada lstablishment cultural blavero. Es lamentaran del fet
de ser heterodoxes i hertics i sels negaria el finanament degut a aquesta
marginaci i sels reduiria a lostracisme,608 com si la responsabilitat de labsncia de
vendes dels llibres i lescs inters social foren responsabilitat, precisament, del catalanisme:
[el blaverisme] representa una verdadera heterodoxia, perque la posicio es de divergencia de forma i de fondo, es un paradigma rival; lortodoxia cientifica no tolera
esta manera de vore les coses i condena als seus practicants a lostracisme cultural i cientific (per heretics i incults) (Fontelles, 1997: 115).
Aquest victimisme, per, serveix tant per explicar la situaci poltica particular,
com per legitimar un determinat s de la violncia, cosa que ja hem vist, com per
justificar la mala imatge dun determintada personalitat pblica, com Vicente Gonzlez
Lizondo que esdev aix una vctima del seu amor per Valncia:
Pero las campaas agresivas siempre son ms efectivas que las defensivas, como se puede comprobar histricamente con la leyenda negra de Espaa o la leyenda negra de los Borja. Estos rumores, burlas e incluso invenciones devengaron en una autntica leyenda negra de Gonzlez Lizondo que lo convirti en
una bestia negra de la Valencia de su tiempo (Recio, 2002: 271).
Molts dels militants ms destacats del blaverisme es presenten ells mateixos

com vctimes de la defensa de la personalitat valenciana, b siga pels suposats atacs
que patirien b per comprovar la subordinaci de la identitat valenciana, cosa que els
hauria fet patir. Vegem al respecte el que afirmar el darrer president franquista de la
Diputaci de Valncia, Ignacio Carrau:
yo, lo que ms sufr en la poca de la Transicin, y que hemos pasado un poco
por el aire, es la cuestin del catalanismo, y de mi actuacin en defensa de la personalidad valenciana. Eso es lo que ms, tal vez, nos hizo sufrir a los a los 3
presidentes de diputacin, pero concretamente a m (Carrau, 00:4315).
Un altre cas semblant seria el de Vicente Giner Boira que, tot i ser protagonista
de lenfrontament identitari i autor de diverses i reiterades proclames anticatalanistes
des de la talaia de President del Tribunal de les Aiges, encara sestrany que no fra
607
s dir, partidria de la immersi lingstica, bstia negra del blaverisme aix com del nacionalisme espanyol ms unitarista.
608
En lnia amb la cita anterior, tamb resultaria aclaridor algun estudi de periodisme dinvestigaci
que analitzara ingressos, beques, subvencions i premis que han rebut els fillegs del blaverisme.
nomenat Fill Predilecte de Valncia609 per unanimitat dels trenta-tres regidors. Esdev
aix vctima autoproclamada de la defensa de la nostra Senyera, per la qual cosa,
segons aquesta versi, hauria sigut acusat dintolerncia, en un cnic exercici dinversi discursiva de la realitat a la qu s tan aficionada el blaverisme:
A mis aos, y con todo lo que llevo vivido, he tenido que recibir la triste noticia de
que he sido el nico Hijo Predilecto de esta ciudad que no ha sido elegido por
unanimidad, y escuchar que he sido el abanderado de la intolerancia. Poco tengo
que decir ante tamaas acusaciones, solo que si de algo he sido abanderado es
de nuestra Senyera, que he defendido y defender mientras pueda y pese a quien
pese (a Blaya, 1998: 112).
En el blaverisme es dur fins a lextrem el victimisme en fer-lo servir per a les batalles internes. Alguns com Miquel Adlert es lamenten sense pudor de que com entre
1959 i 1962, ara els valencianistes no em fan cas (Adlert, 1984a: 133). En aquest
mateix sentit en UV tots i cadascun acaben sent vctimes daltres companys, que esdevenen corruptes i innobles, a diferncia de lhonestedat i noblesa prpies. Un exemple
de la visi que volgu transmetre Lizondo de la crisi final dUV lescriu exactament el
seu bigraf, que controposa una integridad que resulta estremecedora front a los
mez-quinos intereses de sus sucesores que, a ms a ms, pese al crtico estado de
salud sus enemigos de dentro del partido no tienen ningn tipo de piedad:
La actuacin de Gonzlez Lizondo era noble y honesta. Durante aos ha guiado
la nave. Ahora pasa el timn. Pero lo ltimo que poda esperarse era que sus sucesores, en lugar de cohesionar la formacin y darle nuevos mpetus en su rumbo,
se dediquen a perseguirlo con saa y malicia [...] Es un prestigioso general canibalizado por sus soldadillos, que se ceban con sus despojos hasta descubrir que,
como en aquel cuento infantil repleto de ambiciones, han matado a la gallina de
los huevos de oro (Recio, 2002: 243 i 271).
El victimisme del blaverisme no sols afecta a la percepci del moviment i dels lideratges en relaci a la ubicaci sociopoltica entre els valencians, sin tamb a la
prpia percepci del pes del conjunt del Pas Valenci a Espanya. Vegem sin, com a
exemple, aquest lament de Vicente Garrido al voltant de la manca de pes poltic dels
valencians a la transici:
el gran defecto de UCD, yo creo que UCD tena gente muy buena peroen mi
opinin yo creo que falt gente de peso en Madrid. Ese fue el gran error. Hubo
otras comunidades autnomas que tenan gente de peso. Y lo mismo tengo que
decir del Partido Socialista, le faltaba gente de peso en Madrid porque sino no hubiera ocurrido lo que ocurri, la discriminacin tan grande que sufrimos los valencianos con respecto a otras comunidades autnomas como Catalua, Pas Vasco
o Galicia (Garrido, C2, 00:3037).
El que esdev particularment rellevant s que el lament victimista es faa des

dels mateixos qui consideren que el catalanisme s massa radical tamb en les
reivindicacions respecte el govern central i des dels qui es queixen de la manca de
valencians amb pes a Madrid per que alhora elogien, per exemple, el paper de
Fernando Abril Martorell.610 Aquesta esdevindr una de les contradiccions tpiques del
regionalisme anticatalanista.
609
La iniciativa part del grup municipal del PP a lAjuntament de Valncia i compt amb labstenci
del PSPV-PSOE i dEUPV.
610
Abril Martorell, yo creo que fue una persona importante, sobre todo con un gran sentido de
de Estado (Garrido, C2, 00:3320).
e) justificador de la violncia i violent

Sha negat amb contumcia per banda dels protagonistes principals del blaverisme el caire violent ni tan sols de violncia de baixa intensitat del seu moviment,
tot evitant considerar revolcons, espentes, agressions verbals, llanament dous i
tomataes com violentes. No s aix violncia, encara que siga violncia de baixa
intensitat? No s violncia (si ms no serien amenaces de violncia) les declaracions
de Vicente Gonzlez Lizondo que, davant duna nova manifestaci convocada per
ACPV en defensa de la unitat de la llengua, hara correr la sangre? Per a la gran
majoria de lders del blaverisme no ho s. Vegem, per exemple, M Dolores Garca
Broch, que ho argumenta, precisament, en base a que a ella no li peg ning:
Per de la batalla de Valncia jo no recorde res dur en el sentit de a mi ning pega a ning, per lo manco estant jo all, no. Revolcons? S. Espentes? S. Agressions verbals? Moltssimes. Per batalla, batalla, com estem acostumats a vore en
Catalunya o en el Pas Basc, o... estos dies en Andalusia... o tamb fa uns mesos
en Galcia, no. Ac ens... es... es tiraven ous. Per no es tiraven pedres [...] No... la
batalla de Valncia mai va ser a bofetades. Lo que es feia... nhi havia un moviment de dones que portaven ous. Nhi havia un moviment de gent que portava toma... pegava tomataes... Per no... no nhi hagu... (C2, 00:0415 i 00:0639).
Fins i tot en alguns casos paradigmtics sha afirmat, precisament, el contrari,

que considerar que hi hagu tan sols crispaci seria exagerat i que, per tant, la transici democrtica al Pas Valenci haguera sigut tranquilla i no hauria hagut ni una
tan sols un lluita poltica:
fue una transicin tranquila, sin revanchas y sin historias de ningn tipo (Reyna,
00:1127).611
llamar a aquello crispacin, despus de lo que hemos visto en otros casos, es un
poco exagerado. Digamos haba un movimiento de gentes que se manifestaban,
muy pacficamente, normalmente entre unos y otros, y en el que no creo ni siquiera que hubiera alguna alguna pelea, pero pero digamos, se poda llamar pelea
callejera (Pin, 00:3526).
Fins i tot el governador civil de Valncia durant un dels perodes clmax de la Batalla de Valncia, Jos Mara Fernndez del Ro, no sols sexculpar de qualsevol
responsabilitat respecte la deixadesa i/o lencobriment de la violncia blavera (ell era el
responsable de la seguretat pblica i a les ordres dell estaven els Cossos i Forces de
Seguretat de lEstat), sin que considerar a les autoritats democrtiques daleshores,
Ricard Prez Casado, Albert Girona i Josep Llus Albinyana, mxims responsables de
lAjuntament de Valncia, la Diputaci de Valncia i el Consell del Pas Valenci
respectivament, foren agredides com a conseqncia de ser una provocadors nats.
Amb aquesta particular retrica, lagredit esdev agressor:
Y si de pronto pues un exaltado se te escapa de todo este tema, pues indudablemente no cabe en cabeza humana que el Gobernador Civil de la provincia, que
como digo, no tena ms vinculacin con Valencia que la responsabilidad de su
cargo, vaya a consentir eso para que luego lo crucifiquen. O sea, verdaderamente,
611
s molt difcil no interpretar aquesta frase de Mara Consuelo Reyna, una de les ms importants
protagonistes de la convulsa transici democrtica valenciana, com a mostra del cinisme ms descarat.
Ella sap perfectament que la transici no fou tranquilla, perqu sencarreg personalment ella de qu no
ho fra, i s que foren constants les revenges i els enfrontaments. Per entendre aquesta mena dargumentaci pot ser caldria fer servir lestratgia de lanalogia. En una famosa entrevista que feren a El Capone
no sestigu de defensar la importncia del sistema impositiu per al benestar dels nordamericans. Entre
daltres declar que Debemos mantener Amrica ntegra, a salvo, y libre de corrupcin [...] Hoy en da la
gente no respeta nada. Antes, ponamos en un pedestal la virtud, el honor, la verdad y la ley [...] La
corrupcin campa por sus respetos en la vida americana de nuestros das. Es la ley all donde no se
obedece otra ley. Est minando el pas. Los legisladores honrados de cualquier ciudad pueden contarse
con los dedos (Silvester, 1997: 268-273)
pues a lo mejor nos falt la informacin adecuada. Nos falt la coordinacin con
con las fuerzas de la polica municipal sobr la exageracin y yo a estas
altura de mi vida s que tengo que decir yo se lo digo rotundamente: mire usted,
tanto el seor Girona, como el seor Prez Casado, como el seor Albiana, o
sea, eran unos provocadores natos en muchas de sus cosas. Y eso lo digo a da
de hoy, lisa y llanamente (00:3737).
Des del blaverisme, per tant, o es negar la violncia o, el que resulta molt pitjor,
sen justificar. Ahuir, un dels qui va viure la Batalla de Valncia com a protagonista
(Garca Broch lacusa explcitament de ser un dels responsables de la crema de la
Senyera del Consell a lAjuntament), tot i reconixer passivitat policial i violncia poltica, la justificar pel caire sentimental (com si un violent sentimental esdevinguera una
mena de romntic) que portava a lacci motivats per la defensa a ultrana de tota la
cosa de Valncia:
En aquell moment, com ho viem, jo no s, ja li dic, si possiblement hi havia deixadesa per part de la policia o... per la gent que particip, o que jo vaig conixer i
que particip en totes aquelles coses eren gent que li eixia del cor i de lnima tot
all i que s que veien en aquelles persones que eren les que estaven fent possible que Valncia deixara de ser Valncia. Vull excusar eixa violncia? No. No vull
excusar cap model de violncia. Per crec que vivem all com ho pot viure qualsevol independentista que haja estat en una manifestaci antifranquista, o qualsevol de lesquerra que ho haja estat, i que sha pegat amb la policia... Ells ho vivien
com una cosa tremendament sentimental. En aix s que li puc dir, que clar, es pareix molt, o en certa manera podrem dir, clar, unes agressions a les autoritats... a
lo millor s que hi havia certa predisposici. Per jo crec que era una defensa a ultrana dall. Era una defensa a ultrana de tota la cosa de Valncia (Ahuir,
00:5320).
Les justificacions de la violncia eren diverses: o b aquesta era producte de la

provocaci de les autoritats democrtiques del Pas Valenci o de qualsevol catalanista que havia dit o escrit tal cosa o causa del carcter llat i mediterrani que suposadament conformaria un poble passional per al capdavall pacfic i que desitjaria la
convivncia (sempre que no sel provoque, sentn): es un pueblo con una agresividad curiosa: se pone agresivo, pero en el fondo lo que quiere es la convivencia (Pin,
00:1258). Siga, per tant, quina siga la justificaci daquesta violncia fsica i/o verbal,
el cas s que en el discurs del blaverisme els agents violents sn les vctimes, que es
defensarien de provocacions de tot tipus, gent de sang calenta que, en ser alentats,
reaccionarien duna manera impulsiva per noble:
En la sociedad valenciana no era normal, pero eso fue culpa de los polticos. Eso
lo los polticos y determinados medios de comunicacin Y adems de los
polticos y determinados medios de comunicacin, y algunas personas que sin estar en la poltica partidaria, hacan poltica para eso, queriendo medrar. Y eso es
horrible, porque al final acaba siendo un mal servicio al pueblo. Y algunos polticos por una parte y por otra, o sea que Cuando t agredes a un grupo de personas, y la y le agredes en sus sentimientos, que es lo ms complicado pues
reacciona (Pin, 00:3915).
s cert que el blaverisme durant la transici democrtica o en lactualitat no sel

podr considerar com un moviment terrorista o intrnsicament violent i fins i tot resultaria exagerat acusar-lo de ser una ideologia dextrema dreta en el conjunt, per tamb
s cert que menystenir la importncia que tingu i ha tingut ls de la violncia, per
ms que fra una violncia de baixa intensitat, si ms no en els orgens del moviment
social regionalista i anticatalanista valenci s, senzillament, tergiversar la histria.
Al respecte, no tenim proves concloents, per exemple, per saber amb exactitud si
les bombes contra Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster tenen la empremta del
blaverisme o de lextrema dreta espanyolista, per en qualsevol dels casos les mostres
dalegria per la mort del filleg Manuel, incloses les pintades en el domicili (Per fi has
mort, judes, trador) presenten una aparena blavera inequvoca.
Una persona com Artur Ahuir que, segons diversos fonts, inclosa la de Garca
Broch, milit durant un cert perode en lextrema dreta,612 separa clarament ambdues
violncies i nega que el blaverisme estiguera implicat en la bomba contra Guarner i en
altres episodis de violncia amb risc de mort i justifica que la violncia anticatalanista
seria tan sols una mena de violncia futbolstica, s dir, una violncia espontnia,
una violncia popular i planera que va a cara descoberta:613
El moviment valencianista... ni crec que per exemple la bomba a Guarner, crec
que no, crec que eren uns altres... eren uns altres. Jo conec el... la cosa i... crec
que la violncia del valencianisme era una violncia molt distinta a la violncia que
exercia lextrema dreta. I no comprenc com aix no sha vist des de fa molt de
temps. La violncia de lextrema dreta es basa en la nit, es basa en un munt de
gent a agredir a quatre. No, no era aix. All la gent estava descoberta, i la gent li
deia a no s quant, i la gent no s qu. s a dir, en tot cas vindria ser a lo millor
ms una violncia futbolstica, a lo millor a lhora dinsultar a una rbitre, o no s
quant i tal, ms que no prpiament una violncia organitzada. I crec que tamb he
de deixar-ho... clar, era una violncia molt ms popular, molt ms planera, molt
ms tal, que podia a lo millor haver-se resolt tamb duna altra manera molt distinta a com es va resoldre (Ahuir, C2, 00:2339).
Laleshores President de la Diputaci de Valncia, Ignacio Carrau, fins i tot negaria que es pugueren considerar bombes els atemptats contra Fuster i Guarner i ho
rebaixar a la simple categoria de petardos, cosa que implica una clara negaci i, per
tant, una justificaci encoberta daquests actes terroristes:
no, no hablemos de bombas, eh? Porque bombas, yo segn mis noticias, tanto
lo de Fernando, ste, lo de Sanchis Guarner como lo de Joan Fuster, si hubo, fueron petardos, pero no hablemos de bombas, creo yo, eh? Que no se pueden, ni
se pueden evaluar daos, creo yo, de, de lo que pas all (Carrau, C2:
00,1950).
En qualsevol dels casos el que fou evident s que, si ms no una part de lextrema dreta local fu servir lanticatalanisme valenci de coartada ideolgica per a la
seua violncia i terror, cosa que reconeixen protagonistes del propi moviment blaver
durant la transici, com el que esdevendria secretari de LRP a la transici i secretari
general dENV: Lextrema dreta, aprofit el moviment de... anticatalanista, per a
intentar portar el seu terror, la seua violncia, amparant-se en lestar en contra desta
gent. I es manifestava com sn (Mar, C2: 00,0416).
El blaverisme s que hem de considerar-lo com un moviment que si ms no durant la transici poltica fu servir una violencia de baixa intensitat amb objectius
poltics. Sortosament, per, la cosa pogu ser molt pitjor perqu la gent estava molt
calenteta dorella:
Mira, sempre et preocupava quan senties parlar dalgo que havia passat, dalgun
atemptat o algo, sempre et donava un bot el cor, perqu pensaves... algun exaltat.
I afortunadament no pass res, per podia haver passat. La gent estava molt calenteta dorella... (Broch, C2, 00:1946).
Aquesta passi valencianista, aquesta sensibilitat encesa i elogiada per la retrica del blaverisme, esdevenia aix la justificaci que convertia la violncia de baixa
intensitat de causa poltica o simple conseqncia de les provocacions dels al-tres,
una mena dautodefensa plenament justificada:
612
Aquestes fonts indiquen la militncia en el grupscul Primera Lnea, conegut per campanyes
nacionalistes espanyoles com la de la reivindicaci de la sobirania espanyola de Gibraltar.
613
Respecte a largument de violncia a cara descoberta simplement recordarem que els militants dETA cometen els assassinats sense tapar-se el rostre.
en aquella poca hi havia unes sensibilitats molt a flor de pell, molt alterades, per que venien un poc marcats per eixes teories tan estrictes, que no connectaven
amb la gent, i aleshores la gent reaccionava en una posici completament contrria (Villalba, 00:3843).
Una part de la influncia social del blaverisme es degu a la por que gener en
representants poltics la reacci contra ells i, en aquest sentit, aconsegu condicionar la
poltica valenciana molt per damunt del seu pes electoral o poltic real. Novament
podem constatar, doncs, la funcionalitat poltica de la violncia. Dissortadament. Ls,
per tant, de lamenaa a la violncia de baixa instensitat fou funcional, tingu una
intencionalitat poltica i, particularment conv tornar a ressenyar-ho expressament
aport rdits i influncia poltica. De fet, la capacitat de mobilitzaci del blaverisme es
multiplic exponencialment quan el diari LP es pos interessadament del costat seu.
Tanmateix es nega, tant per la subdirectora daleshores, com per altres veus del blaverisme que la violncia anticatalanista fra fomentada des daquell mitj de comunicaci, cosa bastant discutible:
La gente por Valencia no es violento, y jams se pudo sumar o sentir como
propio el que le pegaran al alcalde. O el que lo zarandearan hasta tirarle las gafas,
como fue con Ricardo Prez Casado, y cosas de este tipo. Eso no Eso eran los
espabilados de siempre aprovechando el sentir de un pueblo bueno, aprovechando esto, yo voy a hacer esto (Reyna, C2, 00:0252).
Las Provincias fu una lnia de defensa del valencianisme, est clar, Consuelo
Reyna com la bandera deixa defensa, per no crec que fomentara en absolut la
violncia (Izquierdo, C2, 00:1237).
Fins i tot un moderat com Hctor Villalba, per exemple, va molt ms enll i justific la no condemna daquesta violncia que estem analitzant en el sentit de qu calia
entendre-la dins del context poltic particular de la transici, ats que des de laltra
banda rebien amenaces i apologia del terrorisme. Daquesta manera els suposats
errors dels altres esdevenien aix la coartada ideolgica justificadora de la violncia
blavera i de la no condenaci daquesta violncia que, al cap i a la fi, suposava una
certa estructura de permissivitat cap a aquesta que dalguna manera lalentava:
Lo que ocurrix s que s que s de veres que nhi havia coses a lo millor que
shagueren pogut condemnar, per que en aquell moment no es condemnaren.
Tamb... hi ha que entendre-ho, no? [...] A lo millor, puix el fet de que en u diari al
que, al que dirigents que en aquell moments ostentaven crrecs importants en la
Comunitat, estigueren en unes capaleres de manifestaci, que dirigit a Las Provincias deia: ETA ven i mtalos, que desprs en eixe diari no es condemnara que
a Prez Casado li havien tirat un ou o que shavia cremat la senyera quatribarrada
que estava en lajuntament... puix s entendible. Per jo pense que alenar (sic) la
violncia... jo no matreviria a dir que des de Las Provincias salenara (sic) la violncia (Villalba, C2, 00:2137).
Com ja hem vist en el perode de la transici, el blaverisme ms organitzat, particularment laplegat baix les sigles del GAV, actu sovint com a fora de xoc contra les
mobilitzacions i actuacions dorganitzacions desquerres i valencianistes i representants democrtics. Com ha reconegut laleshores president del GAV, Pasqual Martn
Villalba, duna manera bastant explcita, la convocatria els aplegava de dalt i
desprs lamentaven lo que la gent havia fet:
Jo moltes vegades en... no acabava dentendre als... mitjans de comunicaci social, perqu... en efecte, unes quantes ficaven notcies que eren autntiques, per
que exaltaven molt a la gent. I desprs lamentaven lo que la gent havia fet. Xe,
puix escolta, qu vols que et diga... (Martn Villalba, C2, 00:0601).
Contrriament, protagonistes que feren servir ms o menys lanticatalanisme en

lexercici de les funcions institucionals i que han participat de lanticatalanisme poltic,
com Enrique Monsons, han reconegut que darrere de la violncia ms o menys organitzada estava el GAV, al qual el qualifica com extremista:
El poble s molt ms sensat per a tot aix. Que nhi haja unes persones extremistes... No tenim ara encara el GAV a Valncia? B... nhi ha persones extremistes.
Per aix... per a UCD crec que no s cap imputaci... jo dubte molt que ning del
GAV haja votat a UCD. Votarien a AP o a altres partits ms radicals. Nosaltres no
rem prou dells (Monsons, 00:4408).
Molts dels militants i protagonistes als quals sels acusava de catalanistes constaten la impunitat amb qu actuaven els grups i escamots blavers. La passivitat
policial no esdevingu casual, sin que fou el revers per a que leficcia de la violncia de baixa intensitat o de lamenaa ds, funcionara. Almenys aquesta s la
interpretaci de la majoria de vctimes. En aquest sentit hem seleccionat dos textos, un
duna autoritat democrtica de la transici democrtica com lex President de la Diputaci de Valncia, Manuel Girona, i una altra dun militant fusteri de base daleshores
com Pere Mayor,A3 que coincideixen en all substancial:
les agressions eren contnues. Les agressions eren continues en... en les processons del 9 dOctubre, les processons cviques. Incviques diem en aquella
poca, perqu aix era una salvatjada permanent dagressi. Protegides, ajudades, i jo no s si impulsades per Govern Civil, el governador civil de lpoca. I les
autoritats que devien protegir, que no protegien (Girona, 00:3223).
per sobretot recorde la impunitat, la impunitat en que ho feien. Vull dir que
dalguna manera el que era el govern civil en aquell moment, el governador i el
poder actuava poc [...] Solien portar pitos i es dedicaven a pitar, boicotejar... vull
dir, lactuaci desta gent sempre va ser una actuaci en contra, una actuaci de
boicot... vull dir, no feien actuacions en positiu... (Mayor, 00:2728 i 00:3207).614
La connivncia de les autoritats franquistes amb les activitats illegals dels manifestants blaveros ser reconeguda a posteriori fins i tot per diversos dels seus protagonistes. No deixa de resultar sorprenent que aquell gran defensor de la Diputaci de
Valncia i de les competncies front a les pretensions del Consell Preautonmic,
Ignacio Carrau, per exemple, davant locupaci de la seu provincial per activistes
blaveros decidira no sols oposar-se al seu desallotjament sin que ni ms ni menys
que sumar-se a aquesta i organitzar una manifestaci espontnia a lendem, que
acab davant de la casa de Manuel Sanchis Guarner:
por la noche me llamaron que haba un grupo de, de gente que se haba metido
en la Diputacin y se haba encerrado all [...] El gobernador civil me pregunt si
crea conveniente el desalojo. Y yo le digo: No, es gente pacfica que viene a expresar su protesta por esta intromisin en la personalidad valenciana, y como yo
estoy de acuerdo con ellos, pues yo me quedar esta noche con ellos aqu. Total,
pas la noche con ellos, hablando del tema. [...] A la maana siguiente pues empez a acudir gente, porque cundi la noticia de que haba encerrados y dems
y acudi gente. Vinieron varios diputados a ver lo que pasaba. Estuvieron conmigo. Vino Ferrando Bada, el catedrtico, vinieron vino Leonardo Ramn, vino
Emilio Attard. En fin, y total, que aquello tomaba tintes de manifestacin fuerte. Y
entonces pues a mi se me ocurri decir: Bueno, como yo comulgo con la posicin
vuestra, pues vmonos en manifestacin a la estatua del Rey Don Jaime, con
nimo de dar suavidad a aquella concentracin y que no derivase en hechos violentos. Total, encabezando la manifestacin nos fuimos a la estatua del Rey don
Jaime. All, en fin, pronunci unas palabras en defensa de la personalidad valenciana y del valenciano, y la manifestacin se disolvi tranquilamente (Carrau, C2:
00,1352).
614
Al respecte, des del blaverisme es justificar all difcilment justificable. Vegem sin les declaracions de Jos Ramn Pin qui, amb una tesi bastant inversemblant, defensa que aquesta passivitat
policial era per evitar implicar-se en qestions poltiques i per desmarcar-sen del rgim anterior: yo creo
que las Fuerzas de Seguridad del Estado, en aquella poca eran pasivas, digamos, conscientemente en
muchos temas que tenan relacin con la poltica, tanto de un lado como de otro, porque haban tenido
una imagen de que no haban sido demasiado pasivas en el rgimen anterior. Y entonces, por esa razn,
no queran verse demasiado metidos en temas polticos (Pin, 00:4022).
En qualsevol dels casos, la violncia no sols es justificar sin que tamb es

practicar per una part del blaverisme mentre la resta acostuma a guardar silenci i no
sen desmarca. Una violncia certament de baixa intensitat per dalta eficcia poltica.
El nombre dactes poltics i, sobretot, culturals rebentats pels militants blaveros s
significatiu; el nombre de pintades, amenaces, agressions verbals i fsiques tamb.
Normalment tota aquesta activitat poltica violenta resta impune, el que probablement
ha provocat que cresca aquesta mena daccions. Sense anar ms lluny, el 23 de maig
de 2006 fou assaltat el hall de la Facultat de Dret del Campus de Tarongers per un
centenar de militants i simpatitzants de CVa al capdavant dels quals estava Sentandreu. No shavia autoritzat un acte a aquesta formaci o a alguna de les entitats afins i
decidiren ocupar-lo amb agressions, insults i amenaces. La histria es repeteix. El
Deg de Dret, Carlos Alonso, a ms de ser insultat com a terrorista615 est a punt de
ser agredit (El Mundo, 24-V-2006: 7. Valncia) per jvens violents, alguns dels quals
anaven amb ca-putxes i Sentandreu, contrriament, qualific de provocador (EP, 24V-2006: 38) al Deg per haver baixat al hall mentre aquest espai era assaltat per
invitar-los a abando-nar-lo. Lacte els isqu debades: cap detenci,616 la policia apleg
tard... DV, ben prxim a CVa, plantejava que havia sigut el Deg qui havia actuat
contra la llibertat dexpressi i que, com que sels havia avisat tard, no pogueren
desconvocar. La retrica daquest tipus de periodisme queda ben palesa:
Esta situacin provoc que unas 150 personas se congregaran en el local al no
haber dado tiempo a la organizacin para avisar a todos los asistentes de la imposibilidad de la conferencia (El Decano de Derecho impide una charla de CVa,
DV, 24-V-2006).
El comunicat de CVa en qu valora els fets tampoc t desperdici: violaci de la

llibertat dexpressi, dels principis constitucionals bsics, dimpedir la realitzaci dactes valencianistes, etc. A ms, es valora, com tindrem ocasi danalitzar, que la Universitat de Valncia es troba en absoluta degradaci i que s un lloc dadoctrinament
dels nostres jvens(la cita s un pl llarga per s molt significativa):
La Universidad de Valencia ha impedido la realizacin de dos actos valencianistas bajo el argumento de que los participantes iban a hablar del catalanismo y la
lucha valencianista en la Universidad [...] Desde Coalicio Valenciana se ha calificado la resolucin del Decano de la Facultad de Derecho como manifiestamente
ilegal y que contraviene principios constitucionales bsicos como la libertad de expresin [...] contraviene derechos recogidos y reconocidos en los Estatutos de la
Universidad de Valencia, y especialmente, principios constitucionales bsicos [...]
evidencia la situacin de absoluta degradacin en la que se encuentra la Universidad y la limitacin de la libertad de expresin que se padece, donde se confunde
respeto con pleitesa ideolgico [..] El Presidente de Coalicio Valenciana, Juan
Garca Sentandreu, manifest la vergenza que siente al ver como las universidades valencianas, con un gobierno en mayora absoluta del Partido Popular, han
cado en manos de un reducto catalanista de la sociedad, que las han convertido
en su cortijo personal y un lugar de adoctrinamiento de nuestros jvenes
(http://www.coaliciovalenciana.com/menue/comunicados/MAYO06/ 230506.html).
f) intransigent, inflexible i dogmtic

El blaverisme ha sigut un moviment que sha caracteritzat en la vessant ideolgica i, sovint, tamb en la prctica, per exercir una forta intransigncia, inflexibilitat i
dhuc dogmatisme, fins i tot tirant m duna maniqueisme dur. Per aix, en un sentit
relativament semblant, el discurs social de lanticatalanisme actual al Pas Valenci,
considerar sovint el simple dileg un motiu de feblesa i de sospita.
615
616
Com es pot comprovar al vdeo aficionat a http://www.youtube.com/watch?v=TTEmOT03ogI.
Curiosament i com a contrast el 29 de juliol de 2005 foren detinguts 13 independentistes a Gandia per increpar Fernando Giner en un acte convocat per la RACV i actualment afronten un pressumpte
delicte de desordre pblic (EP, 25-V-2006: 47).
Les postures majoritries del blaverisme acostumen a ser inequvocament intransigents, inflexibles i fins i tot dogmtiques. Constantment, per exemple, safirmar
que amb les senyes didentitat del poble valenci no es juga, com si foren smbols
immutables i tranhistrics i, per tant, tot aquell qui no compleix tots i cadascun dels
requisits de la valencianitat esdev, ni ms ni menys, que un enemic. Qui afirma la
cita segent s Boro (sic) Vendell, un lder jove del sector nacionalista valenci del
blaverisme i autor dun manual diniciaci al valencianisme editat per LRP:
Son enemics tots aquells que no pensen nica i exclusivament en Valncia i miren o esperen rebre orden o qualsevol consigna per qualsevol mig directe o indirecte des del Nort o des de la Meseta (10-XI-2006. http://larchiu.llenguavalencianasi.com/entrevistes/voro_vendrell/ 10-11-06.htm).
En aquest sentit el dileg fins i tot pot ser percebuda com una estratgia de
lenemic catalanista que, en veure que ho tenia perdut per la reacci del poble
valenci, tractaria de salvar alguna cosa del seu programa poltic. Daquesta manera
es rebutjar els valors del dileg a un sistema democrtic i, en tot cas, seran interpretats com un smptoma de feblesa poltica:
I men recorde dun fet, que era un catalaniste pujat a una farola en la Plaa de la
Mare de Du, i va un valencianiste amb la senyera, amb la tranca de la senyera, i
el catalaniste, com es veia perdut, i aquell agarrant-lo del pantal i tiran-lo, li feia:
Dialoguem, dialoguem, dialoguem! O siga, el catalanisme dialogar quan es veja
perdut. Aix s el que no ha fet encara... el PP no sha adeprs eixa lli (Martn
Villalba, 00:4016).
En aquest sentit qualsevol intent de buscar un consens o un acord en matria

lingstica o simbolgic s percebut, en el millor dels casos, com una pretensi
estril, intil, ats que entre el que anomenen teoria valencianista i teoria catalananista no sols hi hauria una distinci ntida sin una divergncia insalvable, que hem
dentendre que sagrandar amb el pas del temps.617 Tanmateix, qualsevol acostament
de postures o un acte tan freqent a una democrcia com a seure a taula per tal de
parlar i poder aconseguir alguns acords seria i ha sigut percebuda com una traci:
Sha buscat acostar-se a sectors tous de la universitat de Valncia. Per a mi Alta
Traci, o Pena de lesa Majestat. El Poble deuria dexpulsar a lexili ad estos senyors que volen vendre-nos, per a que llunt de la Ptria Valenciana i sense escoltar la dola llengua valenciana deprengueren lenorme valor que tenen abds
(10-XI-2006.
http://larchiu.llenguavalencianasi.com/entrevistes/voro_vendrell/1011-06.htm).
El blaverisme, en un corollari lgic des daquesta perspectiva i praxi, a ms a

ms ha sigut particularment intransigent amb les seues minories heterodoxes.
Lespasa de Damocles de la traci ha sigut posicionada sobre el cap de tots els qui
gosaren discrepar. Grups com ENV, ONV, Joventut Valencianista (que fou acusada de
voler ser una Herri Batasuna valenciana) o daltres han rebut per banda del blaverisme
general el menyspreu en el millor dels casos i latac, agressions verbals, pintades i
amenaces inclosos en daltres.
Aix el nacionalisme valenci tricolor ha rebut un maltractament sistemtic, probablement tamb degut a que deixava ideolgicament el blaverisme en evidncia. A
ms quan, producte de levoluci i de la lgica diferent daquests nacionalistes
valencians, des daquest es fa una aposta per lentesa entre diverses visions i per ls
de la normativa universitria per al valenci, el dit acusador anticatalanista definitivament actua. La formulaci de trador cau aleshores sobre ells implacablement. Per
exemple, els membres blaveros de lAVL han sigut considerats com tradors i
617
Buscar posicions eclectiques es esteril perque, com he dit tantes voltes en este text, els objectius perseguits i les conseqencies dels contendents no es que siguen distints, es pijor: son divergents
(Fontelles, 1997: 107).
venuts.618 Ni tan sols Xavier Casp sen lliur, ja que apleg a haver de fugir escortat
en un furg policial de les ires del blaverisme ms radical. En el mateix sentit, per
exemple, Garca Broch considera que Ahuir hauria sigut comprat per lAVL.619
Resulta lgic, per tant, que la defensa inflexible de la identitat valenciana, sense dilegs i sense cessions siga un dels principis de bona part del discurs anticatalanista. Lelogi a les organitzacions que han mantingut una postura ms extremista i
intransigent com ha estat el GAV respondria, doncs, a la seua dogmtica:
Sobretot estic dacord en que el Grup (GAV), amb ms o manco encert, en certes
coses puntuals, per ha sigut el que ha mants... ha mants, anem a dir, la incorruptibilitat. O siga, hem vist com altres entitats, per un local digne o lo que siga,
han cedit o simplement han callat. I el Grup, no, el Grup ha continuat parlant. Per
aix, per a molta gent el Grup continua sent el punt de referncia. I sorpresivament, quan ms s atacat per certs factors, per la seua intolerncia, per la seua
tal, resulta que s per exemple quan ms joventut acudix (Martn Villalba, C2,
00:1212).
Per aquesta inflexibilitat no seria una qesti prpia tan sols dels elements ms
radicals del blaverisme sin que est abastament generalitzat en la seua retrica i en
la praxi. En aquest sentit es defensa explcitament que qualsevol mnima acceptaci
dels postulats o pressupsits duna ideolgia contrria implicaria automticament i
fatalment, ni ms ni menys, que lacceptaci completa daquesta.
La moderaci, els matisos i els grisos no entren en els plans discursius del blaverisme que abraa sovint el dogmatisme. Per fer-nos una idea real del que estem
afirmant adjuntem una cita bastant reveladora, lautor de la qual no s Sentandreu sin
Adlert i no en unes declaracions periodstiques ni en un article de combat poltic sin
en un llibre daforismes, de pensaments (1984b: 11):
Lacceptacio duna part duna ideologia contraria, n qualsevol motiu o pretext no obstant que safirme, en justificacio, que no es passar deixe fracment,
es com llanar-se per un toboga n la pretensio de no recorrer en la devallada sino
solament els primers metros. Perqu, fatalment, sarriba al final (1984b: 22).
g) hiperblic
en esta autntica guerra de conquista de Valncia per Catalunya ara s que la
conquista s catalana! (Adlert, 1977: 104).
618
Els membres de lAVL que procedeixen de la RACV, a parer dels anticatalanistes ms radicals,
pel simple fet dhaver acceptat participar en aquella instituci haurien perdut la credibilitat i haurien rebut
la desautoritzaci social del valencianisme. Una vegada ms podem comprovar ls metonmic de la
paraula valencianisme. Al capdavall, el valencianisme o moi: El passament del seu deca i de varis
academics de la RACV a la AVL fica en entredit la credibilitat personal de cadascu dells i la colectiva de
la vella academia valencianista. Ao el supongue el rebuig rotunt i la desautorisacio social del valencianisme. [...] Recentment la RACV ha adoptat laccentuacio prxima a la AVL i que no es atra que laccentuacio catalanista de les Normes del 32 (Sentandreu, 2004: 118).
619
Des del moment en que Ahuir s comprat per la AVLL, immediatament Artur Ahuir canvia de
forma de pensar. Artur Ahuir era dultradreta. Desprs era valencianista, molt valencianista, dels jovens
ms valencianistes que jo he conegut, amb uns altres que amb ell varen fer un moviment juvenil molt fort.
La seua famlia, tradicionalment, molt valencianista. I per qu Artur Ahuir canvia de forma de pensar?
Artur Ahuir, per exemple, un dels professors que jo tinc ac s Ximo Lanuza. Pregunta-li a Ximo Lanuza,
que coneix molt b la trajectria dArtur Ahuir. s que lamentablement, Artur Ahuir arriba un moment en
que es planteja: tinc una famlia, tinc que mantindre-la, i a vore qu faig. El valencianisme est perseguit,
ning li ajuda econmicament, no nhi ha manera de publicar un llibre si est escrit en les Normes del
Puig. Qu tinc que fer? Puix tinc que fer lo que ha fet. Em passe als que paguen millor, i jo aleshores sc
excellentssim senyor, perqu sc de la AVLL, tinc un sou interessant, publique tot lo que vull. I aleshores
qu passa amb tot... amb tota lobra dAhuir de 5 anys cap enrrere? No val. Val la dels 5 anys... ara? O la
dels ltims 2 anys que est en la AVLL? Jo... no el titlle de trador, ni de comprat, ni de res... ell sha ficat
letiqueta. El que t una idea i canvia precissament quan el sou puja... puix t un nom, u dells lhas
nomenat tu (Garca Broch, 00:3307).
El blaverisme decididament practica un discurs reiteradament hiperblic que

aplega de vegades a esdevenir apocalptic, tremendista. s tan intens aquest tret que
al si de les distintes sensibilitats del blaverisme semblen competir per mostrar amb
hipr-boles, fins i tot sovint allunyades de la percepci poltica o periodstica majoritria, cada vegada ms exagerades, els imaginats perills i riscos que correria la identitat
valenciana. s per aix que en la retrica blavera, per exemple, lacord poltic que
dugu a la creaci de lAVL esdev un complot (G. Sentandreu, 1999: 14). En aquest
sentit, si fem cas als pronstics del regionalisme anticatalanista, la societat valenciana
suposadament correria un greu i imminent perill dextinci com a tal comu-nitat
diferenciada aix com de la seua llengua prpia:
Pense n horror si per laccio de patricidis de ponent o de tramuntana arribara un dia en que, per algun patriota supervivent, es podra fer un requiem per la
Patria Valenciana (Adlert, 1984b: 62).
O procedim pronte a completar la codificacio de la llengua valenciana, arrematant
el proces de normalisacio iniciat ab tant tacert per lAcademia de Cultura Valenciana o eixa ona al pareixer imparable, de catalanisme que hui ho invadix tot (Universitat, escoles, llibres, radio i televisio) amparada per lactual Administracio, fara
desapareixer en poc de temps la nostra llengua valenciana (Guinot, 1988: 11).
Francesc Viadel (2006: 19) considera que el blaverisme participa de la teoria de

la conspiraci dunes elits catalanistes contra la suposada identitat valenciana. De
fet, en aquest sentit sexagera tant lanlisi de la part de la societat valenciana
inoculada pel virus del catalanisme que saplega directament a deformar la realitat
duna manera grotesca, de tal manera que aquesta retrica presenta com a evidents
unes supo-sicions no compartides pel conjunt dels ciutadans i sense la ms mnima
base cientfica. Vegem al respecte unes afirmacions de Lizondo:
No se trata de ningn fantasma. La amenaza catalanista est por todas partes.
Desde la poderosa Televisin catalana en sus partes meteorolgicos, hasta en los
crteles por los calles, y lo que es peor, en los libros de texto de nuestros hijos
(muchas veces financiado con el dinero de la Generalitat Valenciana), y en las clases que reciben de sus profesores, muchos de ellos convertidos, por desgracia, en
fieles defensores de la causa de la burguesa catalana, por culpa de la incrustacin del catalanismo en el mundo universitario valenciano... (1995: 59).
Lexageraci abasta lextrem de considerar els catalanistes com uns fantics

duna fe inamobible ni ms ni menys que irreversible per natura, la qual cosa la
convertiria dhuc en una malaltia infecciosa. La cosa curiosa s que qui ho afirmar
s Miquel Adlert, un excatalanista que, com veurem en el captol del secessionisme
lingstic amb ms detall, afirm que lenganyaren i engany:
Pot ser que una de les coses mes perilloses en el pancatalanisme siga el que, en
els pancatalanistes, es irreversible per naturalea. Perque el pancatalanisme no es
simplement una ideologia que els ha convenuts, ni molt manco encara un sentiment que hagen experimentat, sino que es una fe que han acatat. Ladhesio al
pancatalanisme es un acte de fe que han (sic) els pancatalanistes davant tot allo
quant ix els santons del pancatalanisme. Per aixo als pancatalanistes no sels pot
convencer de lerror duna fe que, como tota fe, no admet argumentacio en contra
i, clar, no valen els arguments. Es com una malaltia infecciosa; i com a tal shauria
pogut evitar en un principi. Llastima que no em fera cas ningu quan avisava del
terrible perill! (2004b: 15-16).
En aquest discurs blavero lexageraci de les conseqncies del catalanisme

tamb sn absolutament desmesurades. Els valencians estarem davant una invasin
catalanizante, terrible y sinuosa que deixaria Valncia sense ni tan sols el nom i
aplegaria dhuc ni ms ni menys que a laniquilamiento de la personalitat valenciana. A ms, la catalafonbia aplega fins a extrems dacusar el catalanisme de ser un
imperialisme que ratllaria com si els valencians frem una mena de subsaharians
en el moment previ de la colonitzaci europea i els catalans uns anglesos aventurers i

busca-raons amb, ni ms ni menys, que lesclavisme:
los ataques contra la nacionalidad valenciana se fundamentan en teoras imperialistas que rozan el esclavismo (Recio, 2002: 137).
testimonio de la invasin catalanizante, terrible y sinuosa, que, fomentada desde
fuera y desde dentro, intenta corroer la sustancia histrica de la personalidad valenciana, en gravsimo riesgo de aniquilamiento [...] Dentro del alucinado imperialismo pancataln, a qu queda reducida, si algo de ella queda, la personalidad
valenciana? Bajo las cadenas de tal absolutismo, no sobrevivira ni siquiera el
nombre de Valencia (Ramos: 1978: 7 i 50).
Els catalanistes sn dibuixats fins i tot com unes bsties que pateixen perqu
el Pas Valenci no sha convertit en una Bsnia (LEV, 20-XI-1996) i que desitjarien
una batasunitzaci per a Valncia. En aquest cas qui fa aquestes declaracions fou el
sociolingsta i excatalanista Llus Aracil.
Fins i tot representants del blaverisme que podrem considerar un pl ms moderats, com el cas dAntoni Fontelles, consideren que la normativitzaci, tot i que
reconixer que la introducci de formes valencianes cada vegada s ms habitual,
respondria a un model de catalanitzaci dura progressiva per constant (de gota
malaia) inspirat en les tcniques de conquesta poltica hitleriana620 que no dubta en
fer mal als xiquets i en jugar amb persones i que no deixa de ser un pas previ per la
creaci dels Pasos Catalans tamb en lmbit poltic:
La tactica consistix en anar, passet a passet, introduint les formes catalanes
dacort en una estrategia global que no produixca un rebuig generalisat; que el
contrari els valencians no se senta agredit duna forma clara i rotunda, cosa
que provocaria una guerra declarada. Per a sorpresa dalguns llectors, a una tecnica similar li pos Hitler el nom de Salmitaktik (tactica de les salchiches, encara
que sera mes adequat llonganices) (Fontelles, 1997: 119).
Lexageraci sovint s la norma en la retrica blavera. Sovinteja les expressions

grandiloqents, hiprboliques i completament desmesurades tant en el sentit positiu
respecte les tesis prpies com en el negatiu envers les antittiques. Una anlisi de text
ens mostrar la repetici dadjectius amb aquesta pretensi. Com a primera exemplificaci da podem veure que algunes elegies es desborden i esdevenen no sols
impressionants sin proftiques: Miquel Adlert demostra tindre una visio de futur
impressionant, que podriem dir profetica (Alfons Ramon a DD.AA., 1990b: 129).
En aquest mateix sentit podem llegir en un prleg curt dun llibre anticatalanista
signat per Fernando Giner (Puerto, 2006: 5-6) els termes segents: duna banda
apareixen sis vegades ladjectiu indiscutible i infinits testimonis dues vegades. A
ms, es parla dobres grandioses, fidelment consagrada per tots els Clssics
Valencians, la llengua de major prestigi social del segle XV i part del XVI, un poble i
un regne milenaris, genunament valenci, la primacia histrica de la Llengua
Valenciana sobre la catalana... i duna altra idiolectes artificials descassa entitat
histrica, obstinat encabotament, injustament maltractada i mensypreada, crrega
manipuladora, falsetats i postulats pseudocientfics, llibres i aules saturades de
tergiversaci. La concentraci daquesta mena dexpressions reverbera per tot el text
(un text publicat el 2006 i no durant la transici democrtica), cosa que indicaria que la
inflamaci anticatalanista estaria encara suposadament lluny dapaivagar-se. Tanmateix i, com a curiositat reveladora de la percepci reaccionria de la realitat social
actual del blaverisme, Jaume Roig esdev misgin i divertit.
620
El discurs blavero, en aquest aspecte, en una altra contradicci fragrant, passa alternativament
dacusar el catalanisme de no tenir la ms mnima sensibilitat cap als valenciano-parlants i alhora danar
manipulant-los de mica en mica per evitar reaccions negatives.
En el moment de la revisi de la redacci daquesta tesi doctoral hem trobat un

altre exemple illustratiu del que estem afirmant. En aquest cas es tracta duna
columna del director del diari VH, Baltasar Bueno, en la qu argumenta que lEsglsia
Catlica al Pas Valenci una instituci que, com hem vist, ha contribut decisivament a la substituci lingstica si ms no des del segle XVIII i que t actualment una
jerarquia, al front de la qual est larquebisbe Garca-Gasco, gens favorable a la
normalitzaci del valenci, estaria experimentant a hores dara, una furor catalanista i que:
Hay una hornada de curas catalanistas en la Iglesia Catlica, que desde la prepotencia que les asiste, dado que nadie se levanta de las bancas y les canta por
educacin y falso temor las cuarenta, estn entrando a saco con el catalanismo.
Con total descaro, utilizan el misal catalanista, no aprobado por el Vaticano [...].
Aprovechan los curas catalanistas cualquier resquicio que les permite su actividad
para contaminar y manipular, importndoles ms su radicalismo nacionalista independentista, que las cosas de Dios, que al paso que van darn prioridad a las de
Carod Rovira (Catalanismo en la Iglesia Catlica. VH. 02-VI-2008).
El blaverisme necessita, doncs, exagerar lexistncia del catalanisme per reforar

el seu sentit com a ideologia redemptora de la societat valenciana. Ls de la hiprbole, doncs, no s casual sin funcional per al moviment. En aquest sentit participa dels
discursos que freqenten les noves dretes europees.621 Vegem un dels molts exemples que podrem citar:
Actualment els valencians patim una despersonalisacio tan gran que no nos donem conte de tot lo que nos estan canviant. Quan un poble te mes baixa la consciencia de poble es quan mes facil es datacar-lo i de fer-lo despareixer (no ho
oblideu, i tingau-ho sempre present) (Vendrell, 1998: 45).
En aquest sentit, segons diverses fons del blaverisme, per exemple, shauria invertit milers de milions de les antigues pessetes en la normativitzaci actual del
valenci en una poltica de desbalafiament de recursos pblics aix com en tota una
poltica cultural determinada:
Una politica a on shan balafiat millers de millons en introduir una norma idiomatica que ha provocat que el valenci es deprenga com si fora una llengua estrangera entre els natius i a on els propis parlants son incompetents en la seua llengua
(1997: 226).
Son innumerables los actos culturales y recreativos subvencionados, las becas,
publicaciones, premios y revistas peridicas. En definitiva, una financiacin multimillonaria que compra voluntades y llena espacios culturales y polticos muy diversos (2002, a Adn, 2005: 387).
De vegades lexageraci rau en la manera hiperblica dargumentar. Per tractar,

per exemple, de justificar lhomologaci oficial dels ttols de valenci de LRP (lgicament en les normes secessionistes de la RACV)622 es recorre a una triple argumentaci: 1) la histria, quan aquests ttols durant el franquisme feien servir les Normes del
32; 2) als sentiments majoritaris del poble valenci quan, tot i no tenir dades estadstiques, no s agosarat afirmar que la immensa majoria del poble valenci desconeix
els ttols de valenci de LRP i fins i tot la prpia existncia daquesta entitat i 3) lEs-
621
El uso de la soflama, del sarcasmo, la hiprbole permanente respecto a las amenazas, la exaltacin en la expresin, la indignacin moral, se vuelven moneda corriente en un esquema argumental a
veces extremadamente sencillo y pobre, uno de los elementos esenciales de su xito (Rodrguez, E. a
Sorribes, 2007: 75).
622
li exigim a la nostra Generalitat que sajuste a la historia, als sentiments majoritaris del poble
valenci i a lEstatut dAutonomia per a tornar a validar els tituls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat
(Lpez, 2001: 8).
tatut dAutonomia, quan aquest no explicitava, abans de la reforma, cap normativa

lingstica.
En un lnia ben semblant i per concloure aquest apartat aportarem una altra
exemplificaci ben significativa del que estem analitzant: el fill de Gonzlez Lizondo,
Vicente Gonzlez-Lizondo Snchez,A1 reafiliat a UV lany 2005 i president dUV de
Valncia-ciutat fins que dimit desprs de les eleccions de 2007 afirmar ni ms ni
menys que els fundadors de la nostra ptria ser Toval i altres hmens i dones,
descendent del personatge biblc No, fa aproximadament uns 25.000 anys:
Dicen que hace unos 25.000 aos un descendiente de No, Toval, junto con algunos hombres y mujeres llegaron a nuestras costas, y que impresionados por la
riqueza de esta tierra se quedaron, cesando as su gran bsqueda, ya que haban
encontrado un hogar, su hogar. Miles de aos han pasado desde aquellos nuestros primeros antepasados (Gonzlez-Lizondo Snchez, 2006).623
La coentor, entesa com una manera autctona del kitsch, de lhiprbole sense
mesura en descriure les coses, s un tret menor per singular de lanticatalanisme
valenci. Les mostres que podrem aportar-ne serien nombrosssimes. Ac ens limitarem a donar-ne alguna a tall dexemple significatiu amb lobjectiu de contextualitzar
millor lunivers discursiu del blaverisme. Valncia s notcia s una revista blavera624
que naix al maig de 2005 i que en la retrica a ls tpica es pretn netament
valenci i valencianiste, sense injerncies de cap tipo. A la seua primera editorial
afirma que el seu naixement est condicionat per la independncia i la professionalitat
informativa. Tanmateix el seu director, Josep Puchades,A1 escriu al voltant de
Fernando Giner la descripci segent que, tot i que qualifica com objectiva i professional, els adjectius sn grandiloqents i les descripcions, contradictries. Tot plegat
no importa: periodista i poltic acabaran ben satisfets amb aquest s particular de les
paraules, absolutament immoderat. Aix Giner hipotticament esdevendria gaireb
nic, allunyat de la resta de poltics, en aconseguir ser un dels pocs al servici de la
gent. I tot i ser una persona que sacosta al poble, en una mena de populisme
elitista destacaria, a diferncia de la gran majoria de la gent del poble, en gran mida
la seua presncia, la vestimenta seria elegant i impecable, sempre en duria, de
botons de puny i, a ms a ms, lluiria un pentinat perfecte. En all nic que seria
com la resta de la gent (que sembla considerar aquest tret com exclusiu), s que la
seua expressi corporal lacompanya a cada paraula.625
623
Clar est que 25.000 anys tampoc ser una xifra inaudita per al blaverisme, ja que no aplegava
a la vigsima part respecte el que afirm el progenitor, amb motiu de la celebraci del 750 aniversari de la
creaci del Regne de Valncia, que apleg a sifrar els orgens dels valencians 500.000 anys abans de
Crist: segn comenta Gonzlez Lizondo, lder nacionalista, 500.000 aos antes de Cristo se avalaba
nuestra entidad poltica y por ello sera conveniente remontarnos tambin a esa fecha (Lizondo a Bello,
1988: 156-157).
624
Aquesta revista t en el primer nmero quatre planes de publicitat: dos sn dinstitucions pbliques, una de la Generalitat i, laltra, curiosament, de la Diputaci de Valncia, don s president Fernando
Giner. Pel que es veu, la coentor tamb es paga.
625
Parlant en Fernando Giner descobrim un home pausat. Medita les seues respostes. Pero s la
seua presncia en s lo que destaca en gran mida. La seua expressi corporal lacompanya a cada
paraula. Com a bon mestre i orador, articula constantment els braos i les mans. Estos moviments
permeten divisar els seus botons de puny. Sempre en du. La vestimenta, elegant i impecable, normalment
s de color obscur a excepci de la corbata i la camisa. El pentinat, perfecte. Sempre envoltat de gent,
mai a soles. Sempre parlant en valenci, eixe valenci dol i mels de La Costera, Fernando sacosta
quasi tots els dies als nostres pobles. Pam a pam coneix sancera la provncia de Valncia. s un home
que sacosta al poble i que se sent orgulls de formar part dell. Fernando s un dels pocs que creu en la
poltica com un mig de servici als ciutadans. En els fets ho demostra (Giner, 2005: 20).
14.4 Conclusions
El blaverisme es configurar com una ideologia antittica del nacionalisme valenci i, particularment, del fusterianisme. El paradigma fusteri es caracteritzar pels sis
trets ideolgics segents: 1) racionalisme; 2) catalanisme; 3) progressisme, fet que
inclour un determinat programa modernitzador; 4) antiregionalisme i antiprovincialisme; 5) indefinici poltica i partidista i 6) essencialisme. En aquest sentit, el blaverisme construir una proposta didentitat valenciana anticatalana mitjanant un discurs
que, per oposici al fusterianisme, destacaran els sis trets segents:
1) el populisme i lantiintellectualisme: dividir la societat valenciana entre el
poble i les elits catalanistes, conformades bsicament per representants
poltics i persones amb alt capital cultural (professors, funcionaris pblics, intellectuals, artistes, etc.). Aquests representaran labandonament de la valenciania i la traci a Valncia, mentre que les classes populars,
desemparades, encarnaran la valencianitat autntica.
El blaverisme, a ms, far servir les mobilitzacions de masses per assolir objectius poltics i per legitimar-se per damunt fins i tot de les urnes; comptar al
llarg de les ms de tres dcades dexistncia amb diversos lideratges, conservadors i hiperblics, entre els quals destaquen singularment el de Vicente
Gonzlez Lizondo i el de Rita Barber; i apellar als sentiments per damunt
de la racionalitat (la valencianitat seria entesa com un amor a Valncia pretesament apoltic i no, o no tant, un projecte poltic i cultural determinat).
2) lanticatalanisme, en un triple sentit: antivalencianisme, antipancatalanisme i
catalanofbia. Ser un moviment fonamentalment reactiu, que es revestir
dautoctonisme o nativisme per tal de presentar-se com lnica proposta de
defensa de la valencianitat autntica i expulsar alhora daquesta consideraci els catalanistes, imaginats com agents al servici de Catalunya (paradoxa de lautoctonia) i utilitzats com a bocs expiatoris;
3) el conservadurisme i la retrica antimodernitzadora: proposar un (impossible)
retorn al passat preindustrial, imaginat com un espai dharmonia i de puresa.
En aquest sentit, els catalanistes representaran una modernitat (una modernor) que cal extirpar de la societat valenciana;
4) el regionalisme, el provincialisme i lespanyolisme: aconseguir entroncar amb
la identitat regional histrica, la qual cosa li conferir una major versemblana com a projecte poltic, particularment en el territori on aquesta ms quall,
el hinterland de la ciutat de Valncia i instrumentalitzar una part important
dels referents, simblics i histrics, daquest regionalisme cultural que nasqu
en la Renaixena i els posar al servici de lanticatalanisme.
El blaverisme, a ms, defensar una concepci provincialista del Pas Valenci, de germanor de les tres provncies dAlacant, Castell i Valncia, que
connectava millor amb bona part de les elits dirigents valencianes que no la
proposta comarcalista i, generalment, un espanyolisme explcit;
5) la indefinici partidista durant la transici democrtica, la identificaci amb una
fora del blaverisme poltic, UV, durant la dcada dels huitanta del segle passat i, en menor mesura, dels noranta, i el retorn a la indefinici partidista a
partir, sobretot, de 1999 (tot i que el PP instrumentalitzar, com hem vist, en
bona mesura aquest discurs);
6) a ms daltres trets, com lessencialisme, la retrica de lautenticitat, el victimisme, la intransigncia, la justificaci de la violncia poltica i simblica, la
tendncia a ls de la hiprbole i alguns altres.
El blaverisme, tot i presentar especificitats i matisos significatius, compartir amb

lanticatalanisme espanyol els seus tres principals trets: 1) lunitarisme o uniformisme
poltic; 2) lespoli econmic i la visi de qu la riquesa de Catalunya s deguda a la
inversi de la resta dEspanya i 3) lassimilacionisme lingstico-cultural.
escs capital educatiu per identificades amb una particular identitat regional valenciana que el blaverisme instrumentalitzar.
Captol 15. El conflicte i la dominaci simblica

Els smbols no sn noms un tros de tela o unes simples notes musicals. Darrere
dels smbols hi ha alguna cosa ms, representen idees, sentiments i identificacions.
Per aix sn, precisament, smbols, s dir, signes didentitats collectives. I els smbols
sn particularment importants quan hi ha una estratgia de diferenciaci marginal com
la que fa servir el reginalisme anticatalanista valenci perqu aquests, tamb, sn
construts com a tems diferenciacionistes en ells mateixos.
Al Pas Valenci lenfrontament identitari entre dues narratives que aspiraven a
hegemonitzar la identitat valenciana (si ms no la identitat valenciana central) combateren tamb, lgicament en el terreny del simblic. Com encertadament ens diuen
Antonio Ario i Ramn Llopis, el blaverisme no sols tenia la proposta simbolgica
especfica, que tot seguit analitzarem, sin que, a ms, shavia apropiat de bona part
del pack simbolgic de la identitat regional i de la valenciania temperamental (les
falles, la Mare de Du dels desemparats, les falles, la taronja, etc.). Contrriament, el
fusterianisme, en voler trencar amb la identitat regional i tamb degut al ja analitzat
intellectualisme illustrat refusar, es burlar o menysprear aquestes corporetzacions estereotipades de la identitat valenciana histrica i hegemnica, amb la qual
cosa se situar en una posici estratgica minoritari si no marginal:
Para analizar la radicalidad y profundidad de las discrepancias ideolgicas bastara con tomar algunos de los estereotipos atribuidos a la identidad central y comprobar la posicin que adoptan regionalistas y nacionalistas ante ellos. Mientras
que las Fallas y la Mare de Du sn smbolos intocables y sagrados para los primeros, los segundos, ilustrados y laicos, denostarn las prcticas rituales asociadas a tales smbolos por su conservadurismo ideolgico, su carcter brfec y su
populismo chabacano. Profesan stos un nacionalismo racionalista, con pocas vibraciones sentimentales o cuando menos reacio a las que se han acuado histricamente. La misma incomodidad experimenta ante estereotipos como las naranjas
y la paella (Ario i Llopis, 1995: 17-18). Cursives de loriginal.
El blaverisme, en conseqncia, se situava no sols prop sin dins daquests ttems de la identitat regional i, daquesta manera, aconseguir associar aquests amb
els seus especfics (senyera amb franja blava, Himne Regional, denominaci de Regne de Valncia i de llengua valenciana). Aix, tots plegats, han esdevingut la simbologia majoritria i representativa de la societat valenciana i el fusterianisme ha sigut
simblicament bandejat, la qual cosa tamb s un smptoma de marginalitat poltica.
Els smbols han sigut, doncs, una manera efica despecificar-nos com a valencians respecte els catalans i Catalunya i el blaverisme ha contribut decisivament a
aquesta diferenciaci. Una franja blava pot representar (i des de la transici democrtica en representa) una diferenciaci poltico-institucional entre el Pas Valenci i
Cata-lunya per ms que els historiadors ms rigorosos ens diguen el que ens diguen al
voltant de la vexillologia valenciana. Per aix coincidim amb Ricard Prez Casado, un
dels protagonistes de la lluita simblica durant la transici (fou alcalde de Valncia de
1979 a 1987) quan afirma que darrere de la Batalla Simbolgica no eren els smbols,
[...], hi havia la reclamaci duna singularitat enfront de, una singularitat en contra de
les-querra i enfront de Catalunya (00:1100). La senyera amb franja blava, entre
daltres i com veurem tot seguit, esdevindr un smbol del diferenciacionisme envers
Catalunya i, tamb, els catalanistes.
El blaverisme ha construt una tria simblica particular amb lobjectiu daconseguir una diferenciaci perceptible de la societat valenciana i dels valencians autntics. Fins i tot des daquest discurs sexplcitar la voluntat de caracteritzar-se, de
diferenciar-se com a collectivitat cultural mitjanant uns smbols que seran
dobligada reverncia i nics i insubstitubles, de tal manera que els valencians noms
tindrem (haurem de tenir) una nica denominaci, una nica bandera, un nic himne i
una llengua amb una normativa diferenciada (del catal):
Son tots estos simbols els que nos caracterisen com a poble, i que hui es troben
en entredit, i constantment qestionats. Son: el nom desta terra, la bandera que
hem dutilisar, la llengua que hem de parlar, lhimne que hem de sentir i cantar...
etc.; en definitiva tot lo que nos puga fer peculiars i propis (Vendrell, 1998: 31).
Els smbols permeten escenificar una visualitzaci de les idees i ideologies poltiques, per no noms, en tant que imatges amb significaci poltica i social esdevenen
estimades i volgudes per les persones i per als grups que shi identifiquen, esdevenen
referents sentimentals significatius. Per al blaverisme que, com ja hem vist, s un
moviment que apella sobretot als sentiments dels valencians, la defensa dels smbols que considera autenticment valencians ser intensssima i molt important. De
fet, largumentaci constant i reiterativa de lanticatalanisme valenci s el caire sagrat
dels smbols, que esdevenen innegociables ms encara per laspecte sentimental que
en tenen, allunyada a ms a ms, duna concepci materialista daquests:
com el marxisme es una concepcio materialista no veuen en esta qestio ni senten, laspecte sentimental que, per als valencians que no som marxistes revisten
certes qestions, les quals ells, com les veuen des de la materialitat, les tenen per
accidentals i per ao negociables: nom, llengua, bandera i himne valencians que
volen substituir per Pas Valenci, llengua catalana, bandera catalana i moixeranga, per no atrevir-se a Els Segadors (Adlert, 1984a: 124).
Algunes visions que shan donat del conflicte i que continuen donant-sen, particularment des del blaverisme, han sigut bastant maniquees, com si el debat identitari
foren uns paquets simblico-identitaris tancats sobre els quals shavia necessriament de triar, com si fra incompatible, per exemple, la defensa de la senyera amb
franja blava amb la unitat lingstica.
Aquesta ha sigut una estratgia particularment interessant per al blaverisme,
ats que els permetia desqualificar ladversari simplement perqu utilitzara una determinada bandera o una determinada denominaci, encara que no participara del projecte poltic dels Pasos Catalans. I tamb sha fet servir a sensu contrari, perqu tots
aquells que no acceptaven la Senyera amb franja blava, el secessionisme lingstic i la
denominaci de Regne de Valncia esdevenien automticament catalanistes. Vegem
sin aquests dos exemples illustratius entre els moltssims que hem trobat:
Tot venia en un paquet. Hi havia dos paquets. Un era catal, PPCC, bandera
quatribarrada, etc. I un altre era: senyera, llengua valenciana, Regne de Valncia...
Estos dos paquets sn els que hi havia. I era difcil no triar entre un dels dos, perqu la gent estava a una banda o estava a laltra (Ahuir, 00:3513).
El valencianismo tricolor defenda la denominacin de Reino de Valencia, la Senyera coronada, la lengua valenciana, diferente de la catalana y la consideracin
de Valencia como nacionalidad. El apoyo popular fue evidente. El sucursalismo
catalanista inclua la denominacin de Pas, la bandera cuatribarrada comn con
Catalua, lengua catalana sin particularismos, y la inclusin en los inventados Pasos Catalans. Todo esto tuvo un rechazo radical (Recio, 2005, 295).
En aquest sentit s sobradament conegut que, com a qualsevol conflicte identitari, lenfrontament valenci tingu i ha tingut una vessant simblica molt important que
ha marcat fins i tot la vida poltica valenciana i que no podem donar definitivament per
tancada per, que fet i fet, esdev difcilment qestionable que el blaverisme ha assolit
una important i general victria simbolgica, el que s un smptoma de la victria poltica i de lhegemonia social daquest. Anem, per, a analitzar en qu ha consistit aquet
triomf simbolgic atentent als seus tems principals.
15.1 La victria simbolgica del blaverisme

La identitat regional histrica i el regionalisme ordinari promogut per la Generalitat Valenciana, com ja hem analitzat, i entre daltres factors que tamb hem tractat de
tenir en compte, han contribut a normalitzar uns smbols valencians i bandejar-ne uns
altres mitjanant un particular procs de dominaci simblica que ha contribut a identificar aquells que no feien servir els smbols oficials com catalanistes i, per tant, com
un grup estigmatitzat.
De tal manera que la bandera, la denominaci del pas i de la llengua prpia,
lhimne i alguns altres han sigut els mecanismes materials de lhegemonitzaci del
blaverisme, de la victria social fins daquesa a lextrem que molts daquests smbols
han esdevingut ordinaris, rutinaris, banals i, alhora, els smbols que proposava el
paradigma fusteri han sigut estrangeritzats, tot i la legitimaci amb qu comptaren
en tant que smbols antifranquistes i democrtics, considerats propis de Catalunya.
Anem a veure, un a un, la construcci ideolgica i discursiva daquesta dominaci
simblica.
a) Senyera, en blau, la verdadera
Encara que no s motiu daquesta tesi resseguir la histria de la percepci dels
smbols identitaris valencians resulta pals que fins a la transici democrtica no
trobem un enfrontament simbolgic mnimament significatiu, tampoc pel que fa a la
qesti de les banderes. Lassumpci, tant de la senyera quatribarrada com de la senyera coronada amb franja blava, totes dues, com a smbols valencians, era habitual.
Com a nota significativa daquesta normalitat aportarem tres dades bastant rellevants, ordenades cronolgicament: 1) Teodor Llorente, en els dos llibres sobre el
Pas Valenci publicats el 1887 i el 1889 i ja comentats en el captol 8.2, considerava
ambdues com a banderes histriques, vertaderes i venerables, la segona com a
smbol de la ciutat de Valncia;626 2) Miquel Adlert escrivia en 1936 i, all ms sorprenent, autoreeditava en 1984 en valenci secessionista aquell Roger de Lauria que
oblig als peixos a lluir sobre el llom les nostres barres (Adlert, 1984a: 18) i 3) des de
1953 fins a 1978 lestandart de la JCF era una senyera quatribarrada sense franja
blava amb un escut amb un llaurador amb el corn de labundncia i les fulls de llorer,
una realitat amagada i impensable a hores dara.
626
Gurdase tambin en el Archivo la supuesta espada del Conquistador, cuya autenticidad queda rebatida en otro lugar, y otras dos reliquias, ms verdaderas y ms venerables, de las antiguas glorias:
el Pendn de la Conquista y la Real Seera de Valencia. En dos altas urnas de cristales, de forma
piramidal, estn encerradas aquellas banderas histricas: la enarbolada por los moros, en seal de rendicin, sobre la torre de Ali-Bufat, es (ya lo hemos visto) un trapo tosco, en el cual se pintaron las rojas Barras; la que llevaba la ciudad, ceremoniosa y solemnsimamente, la cabeza de su hueste municipal, es
magnfica oriflama, que an brilla con los esplendores del oro y de la seda. Tiene su asta por remate un
yelmo de plata, sobre el cual abre sus alas el Rat-Penat. Est sujeta al asta una faja de seda azul celeste,
bordada de oro, y de ella baja el lienzdo de la bandera, formado por fajas longitudinales de alama de oro y
seda carmes, reproduciendo con estos colores las herldicas barras. Cordones de oro y seda sirven para
subir y bajar la Seera, segn el ceremonial consagrado por la tradicin (Llorente, 1889: 122). Com a
curiositat significativa, en ser reveladora de la connexi entre la identitat regional histrica i el blaverisme,
esmentarem tamb la narraci del desgreuge que li feren a la senyera en ser duta en posici horitzontal i,
per tant, en clara infracci del cerimonial reglamentari a Madrid el 1881 amb motiu del bicentenari de la
mort de Caldern de la Barca. Aquest s el to de la narraci: La vuelta de la Seera fu un espectculo
interesante y conmovedor: vena en el tren, enarbolada en un vagn descubierto, adornado con flores;
entr en Valencia llevada en triunfo con inmenso squito; sali el cardenal-arzobispo recibirla, con todo
el cabildo, la puerta de la catedral, y por sus propias manos la deposit en el presbiterio, hasta que, al
da siguiente, que era festivo, reunindose las autoridades y corporaciones, y recorriendo procesionalmente las calles principales, la devolvieron a la Casa de la Ciudad, en donde entr por el balcn, con
todas las aejas ceremonias, entre las aclamaciones del pueblo: espectculo grandioso y conmovedor
que una la presente y las pasadas generaciones en un mismo sentimiento de amor patrio! (Llorente,
1889: 123-124).
Tot i aix la senyera amb franja blava esdevenia absolutament fonamental per al
blaverisme en lestratgia de diferenciaci marginal envers Catalunya. Una societat
completament diferenciada de la catalana, com safirmava i saspirava a ser, havia de
tenir un smbol tan visual com una bandera tamb diferenciada, no podia tenir la
mateixa que Catalunya.
Abans de la institucionalitzaci dels dos autogoverns lambivalncia vexillolgica
era ms permisible per als anticatalanistes (no hem trobat documents que critiquen ls
de la senyera quatribarrrada abans de 1976), per desprs resulta impensable, un
atac i una ofensa contra la personalitat valenciana. Al cap i a la fi no hi ha dos estats o dos unitats subestatals, que sapiem, que tinguen dues banderes oficials absolutament idntiques. Com a exemple actual, Kosovo ha hagut dinventar una nova
ensenya, ja que la comunitat internacional difcilment li haguera perms que hagueren
oficialitzat la mateixa dAlbnia (guila bicfala negra sobre fons roig), que era la que
feien servir els nacionalistes kosovars.
Per aquest no s el problema. Tot i que el valencianisme poltic i lesquerra feia
servir la senyera quatribarrada nua, la bandera que oficialitz el Consell preautonmic (com vrem veure al captol 9.3) era una senyera quatribarrada amb lescut, al
mig, de Pere Ceremonis (lactual escut de la Generalitat s un dels pocs smbols, per
cert, que no ha qestionat cap bndol durant les darreres tres dcades). No era, per
tant, la bandera de Catalunya. Tanmateix, als ulls del regionalisme anticatalanista,
semblava la de Catalunya. Lelement diferenciador no era suficientment visible.
La franja blava resultava aix paradigmtica de la diferenciaci marginal, condensava i visualitzava que Valncia i Catalunya eren dues realitats socials diferents.
Dac es desprn lextraordinria importncia daquesta franja, ja que una vegada
establertes, o en procs de construcci (s dir, des de la transici democrtica fins a
lactualitat), les comunitats autnomes dels dos territoris, caldr un smbol vexillolgic diferenciador.
Per al blaverisme que, no debades ser qualificat aix pels seus opositors degut a la reivindicaci de la senyera amb blau com lnica bandera representativa dels
valencians i que fins i tot aquesta denominaci ha sigut acceptada amb orgull627 per si
ms no una part daquest moviment, doncs, aquesta ser una qesti absolu-tament
lligada a la particular concepci de la identitat valenciana, lelement clau, lexponent
mxim de la personalitat diferenciada dels valencians:
la URV seala la personalidad diferenciada del rea poltica valenciana y de sus
smbolos cuyo mximo exponente es la tradicional Senyera de todos los valencianos que lleva y destaca el azul y la barra roja en vertical de la que arrancan horizontales, las cuatro barras rojas sobre fondo de oro (a Trivio, 1989: 20).
En aquest sentit, el rigor histric importava ben poc als militants del blaverisme
que, amb tota seguretat, justificaven que la senyera amb blau era dels segles XIV-XV.
Es tractava de convertir aquest smbol en el ms antic possible, per fer-lo esdevenir
daquesta manera la senyera vertadera i histrica dels valencians:
Esta insignia sofri una serie de canvis en la seua estructura, tenint noticia documental de que en el S. XIV el rei Pere II el Ceremonios de Valencia, concedi una
serie de privilegis als valencians, entre els quals destaquem lincorporacio de la
Corona Real a la Bandera, la qual quedava superposta damunt dun fondo blau, tal
i com la podem observar en lactualitat, en la diferencia que en el lloc del drac alat
que coronova la cimera en aquella epoca, a partir del S. XV, en el regnat dAlfons
627
Vegem sin aquest text de Xavier Casp: Com que per la Patria Valenciana vos guanyareu el
titul irrepetible, cada valenci que ho s, se sap i se vol, du molt cordial lexclamaci: Salve, Ties Maries
Blaveres!, o aquest altre de Manuel Zarzo Aquells que en la decada dels 70 lluitarem en primera fila
defenent tot lo valenci, sabem que ser Tia Maria Blavera es un orgull i un gran honor (Follet Dinarhomenage a les herones de la patria valenciana, GAV, 1988: 24).
el Magnanim, fon substitui pel tradicional i emblematic rat penat, fins a hui (Moreno i Ferrandis, 1994: 27).
No solament era la histria de la que es desentenien i es desenten els blaveros,

sin tamb el mnim rigor al voltant de lextensi territorial de les propostes daquest.
Vegem sin aquesta idealitzaci del passat on suposadament la senyera tricolor hauria
onejat en tots els consistoris valencians, literalment com si aleshores hi haguera un
rgim dautogovern, com si estigurem en lactualitat i es penjara lensenya autonmica. La cita que hem seleccionat s de 1980, de la revista del GAV Som i apareix
signada per Un chiquet de 1.936:
En temps de la Segona Repblica espanyola la senyera de Valncia era la senyera de tots els valencians, de tota la regi. I onejava en tots els ajuntaments al
costat de la bandera tricolor nacional, o siga la republicana (Memories dun chiquet dun temps ya passt: LHimne Regional Valenci, Som, 97. 11-XII-1980: 5).
Aquesta invenci duna tradici (en aquest cas vexillolgica) tenia un objectiu:
fer (ms) versemblant la retrica del blaverisme per tal de fer ms efectiu lanticatalanisme. Al respecte, ja hem vist que el blaverisme entroncar millor amb la identitat
regional creada durant la segona meitat del segle XIX (recordem que el fusterianisme
volia expresament trencar amb aquell regionalisme espanyolista) i, per tant, esdevindr molt ms versemblant als ulls dun percentatge significatiu de valencians de lrea
metropolitana. De fet, la senyera amb franja blava no era una invenci del blaverisme,
sin que tenia si ms no una tradici important des del segle XIX a la ciutat de Valncia (Viciano: 2008) i, per tant, tamb en lrea dinfluncia ms immediata.
En aquest sentit, la defensa de la senyera amb franja blava, com un dels smbols
del repertori de la identitat regional histrica, era ms transversal del que sovint sha
reconegut. De fet, aquesta bandera tamb comptar amb partidaris de lesquerra al
Pas Valenci. Vegem sin la posici dAntonio Palomares, secretari general del PCEPCPV durant la transici democrtica, qui considerar que aquesta era la senyera
del Pas Valenci durant la 2 Repblica (la qual cosa s parcialment certa) i que fou el
franquisme el que suposadament, en un primer moment, la rebutj i la menystingu (la
pisotej). El ms significatiu, per, de lexplicaci de Palomares s que ladopci de
la senyera quatribarrada vindria per mmesi dEuskadi i de Catalunya com a smbol
antifranquista (en ser prohibides likurrinya i la senyera quatribarrada pel rgim
feixista), cosa que no explicaria per qu no sadopt per banda del moviment democrtic al Pas Valenci la primera en lloc de la senyera sense blau que, al capdavall en
limaginari palomarista, no deixaria de ser una bandera fornia:
Com que la ikurria estava prohibida, la forma de lluitar contra la dictadura ms
visible era ficar la ikurria. Per mimetisme ac era traure la quatribarrada sense
res, sense blau, quan durant la repblica, la bandera de Valncia era amb el blau
[...] I la bandera quatribarrada amb el blau va ser prohibida fins a lany 54 en Valncia en que una Falla t els collons de traure-la al carrer, perqu quan entren
lany 39 en Valncia les tropes franquistes, la senyera amb el blau s arrancada
de tots els llocs i pisotejada (Palomares, 00:4015).
En aquest sentit esdev significatiu contrastar com elits poltiques valencianes

desconeixen la histria valenciana i com interpreten els smbols. A vindria a corroborar el teorema de Thomas, que all que s real per a grups socials significatius,
acaba esdevenint (socialment) real. El de Palomares no fou un cas allat: lactual President del Consell Jurdic Consultiu, Vicente Garrido, per exemple, afirma que la senyera
quatribarrada era exclusivament la bandera de Catalunya i que sadoptar ac probablement per estar prohibida pel franquisme i semblar-ne ms demcratica (el que no
explica s per qu no sadoptar aleshores tamb la ikurria):
yo creo que desde aqu no se entenda que la bandera de los valencianos tuviera
que ser la de los cuatro barras que tradicionalmente haba sido la bandera de los
catalanes, que era una bandera que posiblemente se adopt aqu porque era una
bandera prohibida durante el franquismo, sin embargo la senyera valenciana pues

no era una bandera prohibida y parece que tena un tinte ms ehhh democrtico
la bandera de las cuatro barras de los catalanes (Garrido, 00:4253).
Per tot plegat la retrica anticatalanista cercava fer creure que una era la nostra
i laltra era forastera. De tal manera que en la construcci de la identitat valenciana
del blaverisme la identificaci senyera amb franja blava i identitat valenciana s absolutament cabdal. Sense aquesta senyera els valencians prcticament no podrem
distingir-se dels catalans, que s precisament all que ansiosament se cercava:
Albinyana volia que isqueren les 2 banderes, la quatribarrada i la senyera, en la
process cvica del mat i que isqueren les 2 banderes en la process cvica del...
per lo manco, de la vesprada no es parlava, per es parlava de que anaren les 2
banderes. Jo em vaig oposar. Recorde que jo li digu, escolta, Pepe Lus, tu que
faries si jugant un partit de futbol del Barcelona i del Valncia, totes les banderes
foren quatribarrades, com distingiries als valencians? Es qued aixina, un poc
pensatiu... no em contest (Izquierdo, C2, 00:0128).628
Daquesta manera, i com ja hem apuntat en el subcaptol 12.5, shavia de convertir la senyera de les quatre barres, un smbol histric del Regne de Valncia i molt
present en lherldica i en altres elements com larquitectura (al respecte noms cal
observar la Llotja de Valncia), en una bandera forana i estranya als valencians, com
la bandera (exclusivament) de Catalunya. I, consegentment, la senyera amb franja
blava esdevenia la bandera de la Comunitat Valenciana.
De fet, des del blaverisme sha posat en dubte lautencitat de la senyera quatribarrada com a smbol histric del Regne de Valncia. Al respecte i com ancdota
significativa Mara Dolores Garca Broch, en el perode en qu fou regidora de Cultura i
Educaci de lAjuntament de Valncia, tract de fer la prova del Carb 14 al Pen de la
Conquesta per refutar la pretesa autenticitat daquest.629
El blaverisme, doncs, no sols estrangeritza els catalanistes sin tamb un
smbol molt present en la histria valenciana, de tal manera que la senyera quatribarrada esdev considerada com un smbol catal i no valenci. Deixa de ser fins i tot una
senyera per esdevenir una quatribarr i fins i tot un tros de tela bruta, en opini del
que seria (autoproclamat) President del Consell del Pas Valenci, Enrique Monsons,630 i responsable de larriada daquest smbol de la instituci a les primeries de lany
1980:
628
Aquest argument s falla per diversos motius per, en qualsevol dels casos, els seguidors del
Saragossa tamb duen senyeres quatribarrades i es distingeixen dels seguidors culs.
629
En la particular explicaci dels fets, Broch acusa ni ms ni menys que a Lizondo de ser el culpable de no fer-la perqu havia pactat amb catalanistes: va ser un drama. En un moment determinat,
Unio Valenciana, que yo ya havia acusat de que estava perdent la seua sensibilitat valencianista, va
pactar en lEntesa i algun atre pancatalaniste del moment. A mi me se plantejava la necessitat de
demostrar que molts simbols del pancatalanisme no eren lo que sestava diguent, un dells el peno de la
conquista, que no hi ha mes que llegir un poc pera saber la realitat deixe peno [] Pero al moment vaig
recibir una orde taxativa de Vicent Gonzalez Lizondo i em va dir que no era el moment, que la llengua no
venia i que naturalment no podiem trencar una relacio que sestava establint en unes entitats pancatalanistes. Pero, per lo vist, pensava que podien ser normals o podrien entrar en la llinea del Valencianisme,
que tots sabien que no, i ahi esta la prova: hui estan en el BLOC. I mheu va prohibir. Digueren que no es
podia obrir, que no es podia estudiar perque no hi havia clau... lo curios es que no hi ha clau, pero no fa
falta perque sobri per darrere. Es va deixar aparcat allo i mai es va fer lestudi del peno. Sabem que no es
un peno autentic, que el polen que hi ha dins del teixit demostraria que te algun sigle mes de lo que es
diu: un peno de lepoca de Jaume el Conquistaor. Es molt llamentable que es tinga com es te, casi
sacralisat (2005: 2). Cal dir que a Broch no se li ocorregu fer la prova del Carb 14 o qualsevol altra a la
Senyera amb franja blava.
630
Tot i aix, a la vista de lextracte segent que adjuntem, no sembla que la UCD fra un partit
poltic particularment implicat en la importncia sentimental de la senyera amb franja blava, sin ms aviat
per la importncia instrumental daquest smbol: I aleshores jo resolc el problema dient: Castell, no tindreu verd, per tindreu 25 diputats. Alacant, vos interessa tan poquet quina bandera tenim, que vosaltres
No era cap senyera. Era una quatribarrada, pura i simple. Quatribarrada per a mi
no era senyera. Qui havia decidit qu fra la senyera nostra? No era, era un tros
de tela que nhi havia all. No era altra cosa. A ms a ms, molt bruta. I a ms a
ms, perdona, all no ha sigut mai la bandera ms que segons Albinyana, del
Consell. I jo no la vaig llevar de seguida. El dia 10 de gener vam tindre el ple, i el
ple va decidir llevar-la. Ojo. s dir, no la vaig llevar perqu em va donar la gana.
El dia 10 de gener de lany 80, el ple del Consell decideix llevar-la. La lleve. Per
no en vaig posar altra. No la substituisc, eh? Lleve la del Consell, que no era la
dels valencians (Monsons, C2, 00:3136).
La senyera quatribarrada, doncs, ser considerada completament aliena a la

identitat i simbologia valencianes i, a ms a ms, com ja hem apuntat en el pargraf
anterior, es desqualificar i insultar, com a mrfega 631 o quatriguarr, precisament
per ser el smbol dels estigmatitzats catalanistes, lensenya dels altres:
I una manera despectiva de dir-li una bandera que ens volien imposar, que nosaltres diem, com a la bandera senyera dArag, tot el respecte del mn, incls catalana, perqu lhan furtat, puix tamb. Per imposada... mrfega. Eixe s el nom de
la mrfega. O la quatriguarr (sic). Que tamb deia la gent, la quatriguarr. (Riu)
(Broch, C2, 00:2438).
I com que els altres esdevindran una minoria social, la retrica del blaverisme
presentar la lluita vexillolgica no sols com una imposici en tractar dimposar una
bandera minoritria, sin tamb com un error estratgic de lesquerra poltica que, tot
i la rectificaci posterior, li suposar una mcula permanent, una mena de pecat
origi-nal, que lhauria desgastat electoralment des daleshores i que la dreta hauria
aprofitat en benefici propi: Home, el primer error dAlbinyana s plantar la quatribarrada. El mateix PSOE ha tingut que rectificar. I reconixer quina era la bandera
valenciana. I eixe s un error que no sel llevar de damunt mai... (Izquierdo, C2,
00:0825).
Aquest rdit electoral s presentat, per, com una resposta, com una defensa
desinteressada, a les suposades agressions contra els sentiments dels valencians.
Vegem, a tall dillustraci, la justificaci de la poltica anticatalanista dEmilio Attard per
boca del seu aleshores company de partit Jos Ramn Pin Arboledas:
hubo una falta de tacto por parte de algunos partidos de la izquierda, que hirieron
la sensibilidad de algunos grupos de la poblacin valenciana. Emilio Attard, lo que
hizo fue recoger esa sensibilidad en defensa. Pero nunca Emilio Attard fue una
persona beligerante en contra, sino era defendiendo a aquellos que se sentan
agredidos (Pin, 00:2535).
La senyera amb franja blava esdev, doncs, lnica senyera dels valencians632 i,
encara ms, la senyera del poble front a la senyera sense blau, a la qual se li lleva el
seu carcter tamb popular i esdev un smbol de minories, dintellectuals que
abans no shavia vist al carrer: Es que la bandera digamos de las cuatro barras
slo, era una bandera de minoras. Lo que la gente de la calle haba visto era la ban-
tindreu obres pbliques i urbanisme, per a que fu un negoci. Aix es fa la bandera en UCD. Eh? Perdone,
no s potic, per b, s la veritat (Monsons, 00:4732).
631
Segons el Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans una mrfega s un sac gros ple de palla,
espart, etc., que serveix de matals. El diccionari Catal-Valenci-Balear especifica que s una tela
farcida de palla per a servir de matals. El blaverisme, tanmateix, es referia a una manta (o potser una
tela) amb els colors roig i groc per referir-se aix despectivament a la senyera quatribarrada.
632
Daquesta manera sentendria que, Salvador Llcer, diputat per Castell dUV dins de la Coalicin Popular formulara una pregunta parlamentria als pocs mesos de constituir-se la primera Gene-ralitat
plenament democrtica perqu flamejara aquesta senyera en el edificis pblics de les comarques
septentrionals, on no tenia prcticament tradici: De quina forma pensa el Govern Valenci i de quins
mitjans va a disposar perqu en organismes de les seues ordens flamege la Senyera de la Comunitat
Valenciana, en la provncia de Castell? (Llcer, BOCV 8/I, 09-09-1983: 183).
dera de la franja azul (Pin, 00:2535). La lgica del blaverisme s que, en ser una
bandera de minories, es tractar dimposar com a bandera valenciana general mitjanant males arts, manipulacions i omissions diverses:
Aix s una aberraci mental. Em conec la histria, s que me la conec. s que
jo a vegades tamb tenia temps per a entrar dins de larxiu municipal i llegir el llibre de consens, llegir-lo, i adonar-men, i adonar-men. I aleshores, el que est ben
clar s que en lany 1.503 es va fer una senyera i ja tenia un set blau... un set
blau que amaga... Sanchis Guarner en el seu llibre (Izquierdo, C2, 00:2438).
La importncia de la bandera aplegar fins a tal extrem de justificar elpticament

ls de la violncia, si ms no duna determinada violncia de baixa identitat que ja
hem tingut ocasi danalitzar. La Senyera quatribarrada s percebuda, ras i curt, com
una provocaci, una provocaci de tal magnitud que produeix violncia i, per tant,
serveix per justiciar la violncia, en un discurs repetitiu en el blaverisme:
Puix jo sc enemic de la violncia, per a vegades la violncia es produix perqu
hi ha provocaci, i eixa bandera quatribarrada en lAjuntament de Valncia era una
provocaci als valencians, al meu criteri. Era una gran provocaci (Izquierdo, C2,
00:1237).
Miguel Ramn Izquierdo aplega a explicitar alegria en ser cremada la senyera

quatribarrada del balc de lAjuntament de Valncia (el 9 doctubre de 1979). s
interessant fixar-se que ni tan sols manifesta (ell, que apenes uns mesos abans era
encara alcalde de Valncia) la ms mnima des-aprovaci de les maneres de lacci ni
del risc dincendi de ledifici aix com per a la integritat de les persones:
per jo malegr de que es cremara aquella bandera, aixina de clar. Perqu no
era la meua, i perqu era una ofensa que isquera la senyera de Valncia per baix
daquella bandera. Aixina... de clar (Izquierdo, C2, 00:4409).
Resulta aparentment paradoxal que un franquista amant de lordre com ell justificara una mena dacci poltica com aquesta, per en la lgica dels enfrontaments
identitaris moderns els smbols esdevenen absolutament fonamentals i, en aquest sentit, venjar una ofensa seria prioritari que el risc per a la seguretat de les persones.
Vegem als noticiaris televisius que sn freqents els actes pblics en qu es crema la
bandera i els smbols de lenemic. Al capdavall la crem de la senyera quatribarrada
tamb s un smbol del blaverisme i ha sigut, amb certa reiteraci, una acci poltica
illegal reivindicada. De fet, les fotografies en qu nardir en el consistori municipal
(tot i que tamb es botar foc la bandera espanyola i la senyera amb franja blava) ha
sigut portada de diverses revistes del blaverisme (Som, per exemple).
Daltra banda ja hem vist que la retrica del blaverisme, com la daltres populismes, est farcida de contradiccions per aquestes no importen o importen poc quan es
tracta datacar el catalanisme, tamb en la vessant vexillolgica. Vegem, a tall
dexemple, com sacusa al nacionalisme catal dapropiar-se, de furtar la bandera
dArag (de la corona dArag). Tanmateix, si el Regne de Valncia pertanyia a la
Corona dArag des del naixement, per qu no acceptar que dalguna manera era, si
ms no, un poc nostra?:
Per que el catalanisme inventa lhistoria del peno i nega la llegitimitat de la Real
Senyera? El nacionalisme catalaniste substitui de sobte la seua senyera historica
que era lestandart de San Jordi per les quatre barres dArago, en lunic fi de donar-li una entitat i dignitat real a Catalunya que mai tingue i, despres, utilisar la nova bandera catalana com a bandera unica dels pasos catalans. Per aixo, totes
les entitats i partits politics catalans i catalanistes que defenen els pasos catalans utilisen uniformement la furtada a Arago i que hui passa per ser la bandera
historica de Catalunya (G. Sentandreu, 2004: 136).
All ms significatiu s que aquestes contradiccions, palleses, no han impedit la

projecci i reproducci socials del moviment regionalista anticatal al Pas Valenci,
cosa que ens indica que el blaverisme connecta amb una part significativa de la poblaci valenciana perqu s profundament anticatalanista i que la retrica, sent important,
s secundria. Al capdavall largumentaci pot ser aquesta o aquesta altra. All veritablement cabdal s oposar-se, amb tot els mitjans disponibles (tamb retrics), al
catalanisme.
En definitiva i a partir, sobretot de 1978, el blaverisme crear una dicotomia vexillolgica entre senyera amb blau (bandera dels valencians) i senyera quatribarrada
(bandera dels catalans), de tal manera que aquesta, malgrat els nombrosos usos
histrics en la histria dels valencians (noms cal observar la Llotja de Valncia),
quedar absolutament bandejada i se li negar el caracter de smbol valenci. Aquell
any de 1978, curiosament, es canviar lestandard de la JCF i el cartell anunciador de
la Fira de Juliol contindr una immensa senyera coronada. El 9 doctubre de 1979 es
cremar la Senyera del Consell del balc de lAjuntament de Valncia. El pas de senyera valenciana a mrfega i smbol foraster shauria donat i no hi hauria marxa enrere. Si tota construcci suposa una selecci delements i el bandejaments duns altres,
el blaverisme construir exitosament un smbol vexillolgic histric que esdevindr
lautntic, lnic i el de tots els valencians.
Aquest smbol histric i el fet que lautogovern catal adoptara com a smbol la
senyera quatribarrada, sense cap escut o element diferenciador, fu creble la retrica,
senzilla i maniquea del blaverisme: una era la de Valncia, la dac, i laltra (a la qual
se la denostar com la mrfega), esdevenia la dall, la forana, la de Catalunya.
b) la proscripci del Pas Valenci (i de laccent de Valncia)
La denominaci dun pas tamb acostuma a tenir una significaci important per
a si ms no bona part dels seus habitants. Al Pas Basc, per exemple, ni la denominaci dEuskadi (o Euzkadi), ni la dEuskal Herria ni, per altre cant, la de Provincias
Vascongadas sn polticament neutrals sin que van associats a diversos projectes
poltics. Totes aquestes denominacions estan contaminades per diferents denotacions i, cadascun, dacord amb lorientaci ideolgica, s molt afecte per la seua. Al
capdavall, en la modernitat:
la mgia del nostre nom ens importa profundament, siga quina siga la nostra
nacionalitat: indica qui som nosaltres i, ms essencialment, all que som nosaltres. A lera laica, no sha de fer servir en va el nom de la naci (Billig, 2006:
120).
Al Pas Valenci la denominaci del territori tampoc ser polticament neutral. El

conjunt del pas si ms no des de 1238 prenia el nom de la capital, Valncia. El
genticili valenci a partir del segle XIII, doncs, es referir tant als ciutadans del Regne
de Valncia com, especficament, els de la ciutat de Valncia. En lpoca foral era
freqent la frmula de ciutat e Regne de Valncia i, per referir-se concretament a la
ciutat, la del cap i casal. Aquesta confussi lxica, per, no noms s una especificitat valenciana, ja que Mxic, per exemple, s tant el nom dun estat com de la
ciutat que exer-ceix la capitalitat (a la qual se li afegeix DF, distrito federal, per
especificar-ne) aix com Mrcia s tant una regi, com la ciutat que alhora tamb s la
capital.
Al segle XIX, arran de la divisi provincial, la qesti onomstica encara es complica una mica ms, ja que amb la construcci dels tres ens administratius de lestat
espanyol decimonnic, Castell, Valncia i Alacant (que prenen el nom de les tres
respectives ciutats), Valncia afegeix encara una tercera acepci: la duna provncia,
que progressivament va cobrant ms fora en tant que el Regne de Valncia, com a
conseqncia de la Guerra de Sucessi i del consegent Decret de Nova Planta, havia
deixat dexistir. A partir de 1823, Valncia, doncs, institucionalment, s una ciutat i una
provncia, a ms duna politeia que feia ms duna segle que havia sigut eliminada por
justo derecho de conquista i que comenava a ser, si ms no parcialment, oblidada.
Ser amb la Renaixena, com hem vist, que es tractar de reconstruir una valencianitat regional i el valencianisme poltic, tot polititzant aquesta identitat, continuar
amb aquesta tasca i es reivindicar novament Valncia com el territori aproximadament de les fronteres forals. Per aix, les denominacions de Valncia (en la seua
acepci territorial entre els rius Snia i Segura), Regne de Valncia, Regi Valenciana
i, sobretot, a partir de la Segona Repblica espanyola, Pas Valenci, eren si fa no fa
sinnims per referir-se a aquest mbit territorial.
El paradigma fusteri i lantifranquisme apostar per la denominaci de Pas Valenci, que evitava la confusi lxica de Valncia i anava associada a una imatge de
modernitat. Pas Valenci ser mpliament assumit durant les primeries de la transici
democrtica, si ms no fins a 1978. De fet, tret dAP i de lextrema dreta, tota la resta
de forces poltiques feien servir aquesta denominaci fins i tot a les prpies sigles (un
dels partits conformants de la UCD, cal recordar-ho, era el PDLPV). Tamb bona part
de la societat civil la feia servir, incls, encara que actualment semble increble,
mitjans de comunicaci com LP.
Tanmateix, el blaverisme comen a oposar-se a aquesta denominaci a partir
de 1975633 i aconseguir problematitzar-la a partir de 1978 (i a convertir-la en un marcador identitari), amb tota una retrica anticatalanista que tot seguit analitzarem, tot
salvaguardant les altres tres frmules onomstiques esmentades que exercien fins
aleshores en certa mesura de sinnims. Fins i tot Miquel Adlert, dirigent dun partit
nacionalista valenci com ANV durant la dcada dels trenta del segle passat, preferir
en el llibre En defensa de la llengua valenciana lopci de Regi Valenciana sobre la
de Pas Valenci, a la qual se li atribueix una suposada capacitat de catalanitzaci
ms important fins i tot que la unitat lingstica i ortogrfica del catal:
Cal substituir la denominaci ara tan usada de Pas Valenci per la de Regne de
Valncia o Valncia simplement, o, en ltim cas, Regi Valenciana. Sobre la denominaci Pas Valenci, topnim defs pel pancatalanisme, cal extendres perqu
no s una simple catalanisaci idiomtica del lxic, sin que t una potncia catalanisadora superiorssima a qualsevull catalanisaci de la llengua, els lmits de la
qual rebasa [...] Abans que Pas Valenci, totalment inadmissible, s preferible,
naturalment, Regi Valenciana (1977: 95 i 97).
Al capdvall, la majoria centrista durant 1981 i 1982 a les Corts Generals, aleshores significativament precria, amb lacceptaci final socialista, modificar lEstatut de
Benicssim i inventar el neologisme de Comunitat Autnoma Valenciana o Comunitat
Valenciana. Daquesta manera es passar del PV al CV, que ha esdevingut, en
apenes vint-i-cinc anys de vigncia, plenament hegemnic, el que tamb resultar un
indicador de la potncia del regionalisme ordinari que promocionar les institucions
autonmiques.
A partir de laprovaci de lEstatut, i malgrat que la denominaci de Pas Valenci
(i tamb la de Regne de Valncia, com hem vist) apareix al prembul, el regionalisme
anticatalanista treballar de manera constant per bandejar-la absolutament de lesfera
pblica, ja que havia sigut titlada de (necessriament) catalanista. A partir daleshores, el Pas Valenci suposadament seria antiestatutari. Al cap i a la fi era una
manera efica de lluitar contra el nacionalisme valenci i fins i tot contra lesquerra
poltica espanyola, als quals sels acusava mplicitament datemptar contra el nou marc
estatu-tari i el nou regionalisme ordinari que es projectar des de la Generalitat.
A partir daleshores, Pas Valenci, comenar a estigmatitzar als usuaris i es
pressionar per no poder fer-la servir amb normalitat enlloc, ni en els mitjans de
633
Acaso no entienden los llamados pancatalanistas que el incluir a Valencia en la Gran Catalua, y al denominarla Pas Valenciano, estn escindiendo en su esencia nuestro bilingismo? (Santonja,
1975: 11).
comunicaci, ni en les relacions quotidianes ni, per descomptat, en lhemicicle de les

Corts Valencianes:
cuando se debilita la democracia es cuando se ignora nuestro estatuto de autonoma y, olvidando un pacto difcilmente logrado por el que nuestra comunidad
pasa a denominarse Comunidad Autnoma Valenciana, no se respeta ese nuestro
Estatuto de Autonoma, y se habla de Pas Valenciano (Giner Miralles, DSCV 2/I,
22-06-1983: 33).
Aquesta s una cita seleccionada de la intervenci de Manuel Giner Miralles,

sndic del Grup Parlamentari Popular, de la sessi plenria dinvestidura de la primera
legistura de les Corts per la qual es proclam President de la Generalitat Valenciana
Joan Lerma. Tot aprofitant laprovaci de lEstatut i els inicis de la institucionalitzaci
de la Generalitat Valenciana es comenava la campanya constant de criminalitzaci
de tots aquells que feien servir una denominaci que es volia proscriure.
A aquest respecte Manuel Campillos, diputat dUV adscrit al Grup Popular de les
Corts, fou el primer que formular una pregunta parlamentria contra aquesta denominaci (el 23-VII-1983), en aquest cas tot tractant dexigir mesures contra la llibertat
dexpressi dun acte celebrat a Catalunya simplement pel fe que es llanaren
consignes favorables al Pas Valenci i a la sobirania nacional dels Pasos Catalans.634
No podem oblidar, com hem vist, que la unitat del territori nacional sha dimaginar
ms que no percebre directament (Billig, 2006: 121) i que el(s) nom(s) del pas,
doncs, sn fonamentals per a aquesta imaginaci.
Automticament, grcies a aquesta campanya constant anticatalanista, passaran
a ser anatemitzats directament com catalanistes tots i cadascun dels qui usaven (i
usen) la concepci moderna de Pas Valenci tan sols per fer servir un nom que fins i
tot la dreta poltica acceptava perfectament noms cinc anys abans de les intervencions daquests dos parlamentaris anticatalanistes.
Lestigmatitzaci i la proscripci continua hui, vint-i-cinc anys desprs dinstaurat
el sistema autonmic. I amb resultats innegables. Qualsevol que la faa servir esdev
immediatament un catalanista als ulls del blaverisme i, tamb, socialment si ms no
un sospits de ser antivalenci (degut a linnegable xit poltic del regionalisme anticatalanista valenci). Amb tot all que comporta aquesta estigmatitzaci. No s destranyar, doncs, que ls daquesta denominaci estiga de franca reculada. Normalment
en una societat no passen de ser una minoria els qui volen ser considerats uns desplaats de la normalitat, uns out-siders poltics.
La denominaci del territori, doncs, tamb ha sigut un aspecte dimportncia absolutament cabdal per a lestratgia de la diferenciaci marginal del blaverisme, no
tant, com veurem, per la defensa del nom de Regne de Valncia a diferncia,
curiosament, de la senyera i de la consideraci de llengua del valenci, on nha incidit
ms, com de loposici a ultrana de Pas Valenci, ja que aquest era un smbol de
les reivindicacions valencianistes i de lesquerra, cosa que mostraria, de nou, el caire
fonamentalment reactiu daquest moviment.
Curiosament, com hem esmentat, aquesta denominaci no despert aversi fins
ben entrada la transici. Teodor Llorente, per exemple, un del ttems de la identitat
regional valenciana, tot i preferir ls de Valncia o de regne de Valncia no tenia
cap problema en fer servir, en el sentit geogrfic com, pas valenci (1887: 16).
Tanmateix per al blaverisme esdevindr un marcador identitari, un discriminador que
634
Coneix el Govern Valenci lacte celebrat el passat dia 17 en Berga al Pi de les Tres Branques, on se sollicit la independncia dels tres Pasos Catalans? Sap el Govern qui invertingu en la
seua allocuci en nom dall que denominaren Pas Valenci? En cas afirmatiu, quines mesures pensa
prendre el Govern? En cas negatiu, pensa el Govern comprovar la veracitat daquesta pregunta i prendrehi mesures? Quines? (BOCV 8/I, 09-09-1983: 177).
separar els nostres i els altres, els bons i els rons, de tal manera que la retrica
anticatalanista converteix en un antivalenci, en una persona contrria al poble valenci, en un subordinat a Catalunya, en un anullador de la personalitat valenciana, a
qualsevol que faa servir la denominaci del Pas Valenci:
La finalitat que busca linters pancatalaniste n el topnim Pas Valenci s
lanulaci de la personalitat valenciana independent de Catalunya. Pas Valenci
s la denominaci bsica per a donar credibilitat a lafirmaci de que Valncia ha
segut i s una part de Catalunya; u dels Pasos Catalans [...] sn pascols n lo
que van contra el poble valenci quan accepten per a ell nom i identitat que no ne
t, ni sent ni vol (Adlert, 1977, 95 i 100). Cursives de loriginal.
Aquesta oposici anticatalanista a la denominaci de Pas Valenci ha generat

fins i tot argumentacions certament alambicades, en afirmar que ser responsabilitat
del catalanisme, con en tantes altres coses, la prdua daquesta denominaci.
Vegem sin la significativa explicaci que dna lexmilitant dUCD i actual President del
Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana:
se empieza a hablar con normalidad de PV y poda haber sido el nombre, podra
haber sido el nombre de nuestra comunidad si no hubiera sido precisamente por el
movimiento catalanista que haba. O sea es que esto hay que explicarlo as, muchas veces hemos perdido determinadas seas por culpa de la presin de algunos, tampoco voy a culpar a todos, que haba gente de buena fe en uno y otro
movimiento, por culpa de algunos que presionaron demasiado y que quisieron ir
muy rpido con sus ideales que por otro lado estn escritos. Que estn escritos la
idea de Pases Catalanes, estn escritos y el propio Joan Fuster llega un momento
en el que escribe y dice: bueno esto se nos va de las manos, vamos a dejarlo,
vamos a cambiar de estrategia y empecemos por otro lado (Garrido, 00:4438).
No s que estigueren (i estiguen), per tant, en contra daquesta denominaci per

se, sin que el motiu era que la feien servir els catalanistes.635 En conseqncia, es
reconeixer, amb certa reiteraci i en general, que el nom Pas Valenci no era
problemtic en ell mateix sin per les suposades associacions poltiques i simbliques
pancatalanistes que en comportava (cosa que no era certa, ja que ni tots ni tan sols la
majoria dels qui feien i encara fan servir la denominaci de Pas Valenci no
estaven ni estan a favor dels Pasos Catalans, i menys encara daquests com a
projecte poltic nacional). Vegem sin les afirmacions al respecte de quatre lders distints del blaverisme que, tots ells, fan servir un gui extraordinriament semblant:
el nom de PV shavia utilitzat a la Repblica, i era un nom que podia perfectament haver funcionat si no haguera estat all de pas, pasos (Ahuir, C2,
00:2700).
Jo antigament, a mi a paraula PV no mera en contra, fin que vaig vore all de
PPCC (Martn Villalba, 00:2230).
Aleshores, lamentablement, lo de PV sempre hi haur alg que recordar que PV
ss en tant en quant es forma part duna estructura superior que sn els PPCC.
Jo crec que el millor.. el millor nom seria Valncia (Villalba, C2, 00:4115).
A nosaltres no ens agrada pas. A lo millor... ens agrada menys perqu ho diuen
els pancatalanistes. Darrere del nom de pas ve els PPCC. I s una manera... com
va a dir... els PPCC amb el Regne de Valncia? El Comptat de Barcelona amb el
Regne de Valncia? Puix Pas. I shem quedat sense nom (Broch, C2,
00:4123).
635
De fet, fins i tot algun dels protagonistes anticatalanistes de la transici, com Jos Ramn Pin
Arboledas, diputat al Congrs en la legislatura constituient i ponent de lEstatut de Benicssim, no sest
de reconixer lany 2004 que la denominaci Pas Valenci durant la Repblica se li havia fins i tot oblidat,
qesti aquesta bastant significativa: la que estuvo a punto de tener un Estatuto fue la Comunidad
Valenciana, que entonces no me acuerdo cmo se llamara, porque no lo estudi (Pin, 00:1900).
En qualsevol dels casos loposici a la denominaci Pas Valenci tenia com a

objectiu, no sempre explcit, tractar deliminar qualsevol coherncia valencianista del
resultat final del procs autonmic. La direcci de la UCD valenciana tractava dutilitzar
el blaverisme (i aquest actuava a conscincia) com a arma de xoc en contra dels
partits i associacions que promovien, en major o menor mesura, una identitat valenciana alternativa a la nacional espanyola.
Una altra de les argumentacions retriques contra la denominaci de pas que es
repeteix molt sovint al blaverisme s que denominen Principat a Catalunya (una
acepci, en qualsevol dels casos secundria respecte a la de la prpia Catalunya)
quan ni aquest hauria suposadament sigut, en propietat, un principat, i el que esdev
ms important encara, el Pas Valenci, des de la seua creaci el 1238 fins a la seua
desaparici amb el Decret de Nova Planta de 1707, fou jurdicament un regne dins de
la Corona dArag. La crtica del blaverisme vindria a ser que Catalunya, com que no
hi apleg a ser un principat, reclama per a ella aquest ttol i a Valncia, que s que fou
un regne, els catalanistes volen llevar-li la denominaci per suposadament despersonalitzar-la i poder-la catalanitzar ms plcidament.
Daquesta manera com que un Regne tindria ms categoria que no un Principat, el blaverisme considerar que fer servir el concepte de Pas Valenci seria una
estratgia del pancatalanisme per rebaixar a categoria merament geogrfica Valncia
i aix facilitar lapropiament per banda dels lders catalans duna identitat superior
(de la qual es derivaria un suposat complexe dinferioritat) com la valenciana i que, a
ms, no mai els hauria pertangut:
todas las falsedades del Establishment (poderes fcticos) cataln, obsesionado
en apropiarse de una Lengua, una Cultura y una Historia que jams les perteneci. Queran crear la Gran Catalunya engrandecindose a costa del patrimonio
del histrico Reino de Valnecia: con ello el nacionalismo cataln intentaba superar
ese terrible complejo de inferioridad que siempre les ha atormentado desde hace
siglos: ellos jams fueron un Reino, tan solo condados. Lo que siempre fue un Reino de Valencia, ahora nos lo rebajan a la categora geogrfica de pais. Lo que
siempre fueron condados feudales, ahora se los elevan a la categoria de principat... La historia al revs (Puerto, 2006: 11).
Aquest s un argument que ja apareix en el llibre En defensa de la llengua valenciana dAdlert i que es repetir amb certa freqncia a la retrica blavera.636 En
realitat, per al blaverisme, la identitat valenciana que proposaria el nacionalisme
valenci supeditaria Valncia a Catalunya i la reacci della vindria a restablir aquesta
suposada subordinaci o dependncia per establir una somiada (per inabastable)
igualtat, una dignitat pretesament ferida.
Laposta per la denominaci de Regne de Valncia, per tant, ser secundria
per al regionalisme anticatalanisme valenci, per ms que, junt a la de Regi Valenciana siga de les ms usades al seu discurs durant la transici. Es poden trobar, tanmateix, defenses enceses de la preferena regncola en la retrica del blaverisme, que
bsicament vindrien a considerar que aquesta seria la denominaci ms corrent,
legal i oficial i que fins i tot saplega a justificar-la histricament en els visigots:
636
Ning, per poca inteligncia que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia dun
Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara dun comtat (Adlert, 1977, 95). O: Y por qu?
Por qu s que se puede decir principado, cuando no han sido jams un Principado, y decir Reino de
Valencia era ser de de derechas y retrgrado, y bnquer-barraqueta, y mil historias? Es que lo que yo
no entiendo hombre, claro que se tema, que detrs de una identidad cultural va puede ir una
identidad poltica (Reyna, C2, 00:1727). O tamb: Causava certa confusi en el valencianisme
daquella poca el nom de Principat referint-se pels catalanistes ms defensors dels PPCC a la realitat
catalana. El fet de que veieren: i els PPCC estan conformats pel Principat de Catalunya, el tal, i el PV.
Puix la gent deia: bo, i per qu aquells sn Principat i nosaltres no som Regne? Era una cosa tan simple
com esta. Era una cosa simple i senzilla (Ahuir, C2, 00:2700).
Es indiscutible que lidentitat historica de Valencia es construir el Regne de Valencia, que es la denominacio historica mes corrent, la legal i loficial (DD.AA.,
1990b: 18).
En el caso del Reino de Valencia, fundado por los visigodos en el ao 567, mantenido por los rabes ms de quinientos aos, y revalidado por el rey don Jaime
de Aragn en 1238, la nica denominacin posible era la de Reino de Valencia,
por ms que los partidos olvidadizos de la historia valenciana pugnaran por mantener el neologismo forzado por Juan Fuster de pas y sus correspondientes pasos. El Pueblo Valenciano haba luchado como una pia por su identidad
ancestral, y la cara visible de aquella identidad era la denominacin regncola
(Recio, 2002: 68).
Tot i que hi haur alguns laments des del blaverisme contra la denominaci resultant del conflicte, Comunitat Valenciana,637 all cert s que al capdavall acabar
acceptant-sen per aquest moviment fins al punt que esdevindr la denominaci ms
habitual i fins i tot sen reivindicar.638 Significativament i, a diferncia de loposici contuma contra el Pas Valenci no hi haur accions poltiques i/o institucionals conegudes per modificar aquesta opci onomstica pretesament neutral. De fet, fins i tot
es reconeix, si ms no, implcitament, que laposta per la denominaci de Regne de
Valncia no era funcional per a una regi del Regne dEspanya. Anlogament, en el
blaverisme tampoc no hi haur una oposici, ms enll de les minories anticatalanistes
i alhora nacionalistes valencianes, a la denominaci de Regi Valenciana, malgrat la
concepci negativa que, per motius histrics que ja hem analitzat, tindr en la cultura
poltica espanyola. Fins i tot explictament es preferir, com hem vist, aquesta denominaci a la de Pas Valenci.
Les prioritats, doncs, seran altres i, a diferncia del nacionalisme valenci, que
es mostrar molt descontent i crtic amb la frmula estatutria, en el blaverisme hi
haur una acceptaci ms o menys passiva per no crtica. El que fra president dUV
i de les Corts Valencianes, Hctor Villalba, declarar, rotund, que afortunadament el
nom de Comunitat Valenciana, dins dels possibles, s el menys ron (C2, 00:4115).
Per no noms la denominaci del pas es problematitzar, tamb la de la ciutat
que dna nom al pas ser motiu del conflicte degut a un fatdic accent que en lortografia oficial ser Valncia i en les normes de la RACV histriques Valencia, i Valncia en les actuals. De fet, el nom oficial de lajuntament del cap i casal s, grcies
als vots favorables del PP i dUV durant la legislatura de 1991-1995, Ajuntament de
Valencia. Significativament el bigraf de Lizondo considera un dels majors xits poltics aconseguir eliminar laccent en la documentaci oficial del consistori:
Al restituir el nombre originario de Valencia no olvidemos que los escritores
clsicos del Siglo de Oro no utilizaban acentos, moda francesa que se introdujo a
partir del siglo XVIII y anular el catalanizante Valncia, Gonzlez Lizondo estaba consiguiendo uno de los triunfos ms grandes del valencianismo defensor de la
637
A tall dexemple hem seleccionat aquests dos extractes: No, no ho han acceptat. No lhan acceptat. En... en les nostres reunions, en els nostres escrits, en tot, continuem dient Regne de Valncia. De
la mateixa manera que el catalanisme continua dient PV. I tens tota la ra del mn. Al final Comunitat. No
podia haver una cosa ms deslabaada que Comunitat (Broch, C2, 00:4331); Jo ja et dic que per a
mi... continue dient Regne de Valncia. ... Ah, oficialment? Puix ja tens ah que som els comuneros, de
la comunitat. Per a mi s un nom que ni xixa no llimon. I espere que algun dia es recupere el ttol de
Valncia, el nom de Valncia, perqu a ms, el ttol actual per a mi s una violaci flagrant de la
Constituci, que diu que les CCAA portaran el nom que histricament els corresponga. Histricament ac
no ha sigut mai Comunitat Valenciana, eh? El que passa s que els partits poltics... puix aix (Martn
Villalba, C2, 00:2011).
638
Eduardo Zaplana ha respectat i defes la Llengua Valenciana, la Real Senyera, lHimne Regional i la denominacio Comunitat Valenciana, com a unics simbols representatius de lidentitat valenciana
(Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana, LP, 12-VI-1999: 25). Un altre exemple seria
que tres escissions dUV faran servir aquesta denominaci: IPCV i UPCV a les sigles de la formaci i AV
concorrer a les eleccions de 1999 com Alternativa Comunidad Valenciana.
Lengua Valenciana, pues la denominacin en cuestin afectaba al propio nombre

de la Patria Valenciana, que es Valencia. Era un broche de oro (Recio, 2002:
162).
Aix que, a partir de la segona fase del blaverisme, les denominacions de Pas
Valenci i de Valncia es problematitzaran i sestigmatitzar els usuaris. Daquesta
manera, progressivament, saniran proscrivint de lesfera pblica i aniran guanyat
lhegemonia uns altres com Comunitat Valenciana (o Comunidad Valenciana) i Valencia, ms acords amb el regionalisme valenci ordinari i amb la preeminncia social de
la llengua espanyola.
c) llengua valenciana, mai catalana
Desconeixem si la subdirectora de LP durant els anys ms durs de la Batalla de
Valncia coneixia el que es escriv el fundador del seu diari, en considerar Ausis
March, Jaume Roig i Joan Roi de Corella, part de la literatura catalana transplantada.639 En qualsevol dels casos, com s sabut, la denominaci de la llengua tamb fou
un altre dels punts simblics fonamentals de les reivindicacions del blaverisme. Molt
ms que la prpia normativa ortogrfica de la RACV (que molts pocs blaveros fan
servir, ja que acostumen a usar el castell o a tot estirar un valenci anrquic i
patutzant) o fins i tot la prpia unitat idiomtica, el nom de la llengua esdevingu un
ttem per a lanticatalanisme valenci.
Novament ens trobem davant la percepci duna identitat valenciana menystinguda, subordinada a la catalaninat. Semblaria si ms no que hi hauria una major
indignaci o malestar (i, per tant, reacci) en major mesura a la consideraci dialectal
del valenci que no prpiament a la unitat lingstica. Vegem, a tall dillustraci, el que
afirmar el President del Consell Consultiu de la Comunitat Valenciana i membre de la
RACV, Vicente Garrido, en qu lamenta la consideraci de catalana (que ell interpreta
en clau poltica) de la llengua prpia del Pas Valenci:
Porque adems lo curioso es que desde los que defienden la unidad de la lengua
muchas veces se dice el valenciano es cataln, no se dice que el valenciano y el
cataln son la misma lengua, no, eso no es aceptado. Lo que se dice es que el valenciano es cataln, y esto es lo que provocaba en aquella poca y an hoy hay
reacciones en ese sentido, lo que provoca es que haya ese malestar (Garrido,
00:4813).
Parlar catal, ser catalanfon o ser un pas catalano-parlant suposava reconixer, si ms no, el caire parcialment catalnic, s dir, cultural, dels valencians i aix no
estava disposat, en absolut, a tolerar-ho el blaverisme. De cap de les maneres. Fins a
tal punt fou cabdal aquesta qesti que, a interpretaci dalguns protagonistes
moderats del movi-ment social i poltic regionalista anticatal, una explicaci bviament insuficient per que es repeteix sovint per banda dels menys ortodoxos, la
denominaci de catal i les implicacions poltics dels pressupsits culturals de la unitat
lingstica haurien estat precisament la causa del conflicte:
Jo crec que el gran conflicte de la dualitat del valenci i el catal o de lanticatalanisme en lo idiomtic ve... no per qu si el valenci o el catal foren lo mateix o no,
sin quan es comena a denominar al valenci catal, i damunt... aix es fa una
projecci de la llengua sobre la cultura, i de la cultura sobre la naci. I ah s on ve
el gran dilema i el gran conflicte (Mar, 00:1030).
Loposici del blaverisme a la denominaci de catal o de llengua catalana,

doncs, era i s frontal i furibunda. I aix segurament per raons anlogues al refs a la
639
La literatura catalana, trasplantada sus verjeles por los conquistadores, abri en ellos las flores de la poesa: Ausias-March, Jaime Roig y Corella, valencianos todos, forman el insigne triunviarto del
numen lemosn (Llorente, 1887: 28).
denominaci dels Pasos Catalans: acceptar aquesta per a lidioma (o per al territori)
era dalguna manera transigir amb qu els valencians rem, una miqueta si ms no,
catalans, per ms que fra de cultura i/o de llengua.
Aquesta s una qesti per la qual el regionalisme anticatalanista no estava en
cap dels casos disposat a tolerar perqu, precisament, el que cercava era allunyar-se,
diferenciar-se de la catalanitat. La denominaci de catalana, contrriament, acos-tava
la valencianitat a la catalanitat cultural. Llengua valenciana, mai catalana ser un dels
eslgans ms repetits de les concentracions i manifestacions del blaverisme.
Aquesta negativa, per tot i per tot, responia a una estratgia absolutament cabdal per a lestranyament i el diferenciacionisme envers Catalunya. Amb laposta per la
denominaci exclusiva de valenci i, encara ms, de llengua valenciana es facilitava, tal com veurem en el captol segent, la retrica secessionista i diferenciacionista. Al capdavall el nom tamb contribua a fer la cosa.
El blaverisme participar, doncs, duna intransigncia onomstica per tamb
dun optimisme onomstic (anlogament, per amb una lgica diferent, al fusterianisme. Nadal, 1989), perqu considerar que dos noms diferents seria un indicador de
dues coses (dues llenges, dues cultures) diferents. Fins i tot, Antoni Fontelles, en un
treball que obtingu el Premi Ajuntament de Valncia als Jocs Florals de 1995 de LRP,
reconeix aquesta fixaci nominalista del blaverisme: Naturalment, hi ha una gran
quantitat de valencianistes-blavers que opinen que si hi ha dos noms es que hi ha dos
realitats distintes, perque el signe-nom est en lloc de la cosa. Es la posicio tradicional
del nominalisme (1997: 99).
Per tot plegat la denominaci per la qual optar el blaverisme se la de llengua
valenciana, que lha convertida en un programa simblic del secessionisme lingstic i
que s la que ms contribueix al diferenciacionisme (com una llengua valenciana va
a ser un dialecte de la llengua catalana?). Amb aquest nom es vol deixar clar que el
valenci s una llengua independent (del catal, s clar). Aquesta s una justificaci
histrica que fa una tria dels textos que recull les denominacions particularistes, com
si aquestes, literalment, demostraren lexistncia del valenci com a idioma separat del
catal i aix mateix refutaren la unitat de la llengua catalana. Per aix, en la retrica del
blaverisme no hi ha normalment cabuda per al mats. Servisca com a exemplificaci
aquesta cita on sopta per la rotunditat ms que no per la veracitat:
Tots els escritors classics del sigle XV tenien plena conciencia de que la Llengua
era valenciana i aixina la denominaven [...] tots afirmaven en els seus escrits que
escrivien en Llengua Valenciana (G. Sentandreu, 2004: 132).
El diferenciacionisme anticatalanista aplegar fins i tot a lextrem de sospitar de

la denominaci de valenci (ja que tamb lusen els catalanistes) i dapostar, per
tant, quasi per ls gaireb exclusiu de Llengua Valenciana (normalment, aix, en
majscules, per tal de reforar el suposat caire propi). Aquesta frmula, als ulls del
blaverisme, s inapellable i fins i tot tautolgica. Com no anava a ser una llengua
independent de la catalana un idioma que sanomena, precisament, llengua valenciana? De tal manera que, per exemple, saplegar a extrems com el dun llibre lautor
del qual s el que fou lder del grup estudiantil ultradret AU, president del GAV de
1994 a 2001 i actual president del partit anticatalanista CVa, Juan Garca Sentendreu,
la portada del qual, per tal dinformar els possibles lectors que est en les dues
llenges oficials de Valncia, fa servir la frmula: Versio bilinge: Llengua Valenciana
/ Castell. Al castell, com seria una llengua consolidada i reconeguda a nivell internacional, pel que es veu, no li caldria ls de Llengua Castellana.
Per tot plegat, el blaverisme convertir la denominaci i la identitat de la llengua
prpia en una batalla fonamental en el diferenciacionisme anticatalanista, que ha afectat al nivell oficial on prcticament est bandejada la denominaci de catal o llengua
catalana. De fet, com veurem, nicament es mant en alguns estatuts duniversitats
pbliques valencianes grcies a sentncies judicials favorables a lautonomia universi-
tria, ja que en tots els casos han sigut recorreguts aquestes pretensions de les
institucions educatives superiors que sn considerades des del regionalisme oridinari
no sols contrries a lordenament jurdic (Estatut dAutonomia) sin desafiaments poltics a lobjectiu de lestranyament envers Catalunya i la cultura catalana.
Per aix veurem en un captol monogrfic els particular camins de la construcci
poltica de la llengua valenciana. Ara, per, ens acontentarem en esmentar la lgica
principal que subjaur en tot el discurs secessionista: Com que els valencians no som
catalans (volem construir una valencianitat el ms allunyada possible i estranya a la
catalanitat, en conseqncia, no parlem catal (no podem parlar catal).
d) un himne per a una regi dEspanya
Lhimne tampoc escapar de lmbit de la polmica i de la lluita identitria. Benedict Anderson afirmar lcidament que per trivials que siguen les paraules i mediocres les tonades, hi ha en aquestes canons una experincia de simultanetat. Precisament en aqueixos moments, persones del tot desconegudes entre si pronuncien els
mateixos versos amb la mateixa melodia. La imatge s la de la unisonncia (2005:
168-169). Els cntics oficials ofereixen una dramatrgia rituralitzada que fan sentir els
individus membres duna comunitat que entonen, en una mateixa llengua i amb una
emoci suposadament semblant, una oraci comuna.
El blaverisme abraar amb molt poques fisures640 lanomenat Himne Regional,
de msica del Mestre Serrano i lletra de Maximili Thous. Aquest, com analitz
Francesc Prez i Moragon, ser un himne concebut per a lExposici Regional de 1909
(sota els par-metres ideolgics, doncs, de la Renaixena) i esdevingu himne oficial
per decisi de les autoritats dictatorials del govern de Primo de Rivera, interessades en
una certa descentralitzaci simtrica i espanyolista de lestat-naci espanyol.
Aquest rgim pretengu instrumentalitzar un sano regionalismo a Galcia i al Pas Valenci i fins i tot assaj unes fracassades mancomunitats com a experiment
descentralitzador amb el qual oposar-se a les reivindicacions dels nacionalismes
catal i basc. Loficialitzaci de lHimne de lExposici Regional sha dentendre dins
daques-ta lgica poltica anticatalanista i antibasquista. Per aquest i per altres motius
que tot seguit analitzarem, els catalanistes, contrriament, optaren per la composici
de La Muixeranga, a hores dara encara sense lletra,641 i que sinterpreta amb els
instruments tradicionals de la dolaina i del tabalet.
El blaverisme negar, per, aquests fets i els interpretar duna manera radicalment distinta. Si soficialitz durant la dictadura de Primo de Rivera, tot i que es ben
difcil saber el que volen els ciutadans en un rgim no democrtic, hauria sigut perqu
ho volia el poble. Aquest rgim, si fem cas de la constantment hiperblica retrica del
blaverisme, poc ms que shauria vist forat a confirmar aquesta suposada voluntat
inequvoca, socialment i territorialment, per un Himne que, ens dir que tindria un xit
social immediat i de seguida:
640
Si de cas, el sector valencianista tricolor far s de lHimne de lExposici transformant la primera estrofa per Tots baix els plecs de la nostra Senyera i canviant el terme regi per naci.
641
Al cap i a la fi el conflicte identitari valenci tamb es vehiculitzar mitjanant els himnes, tot i
que en la part nacionalista valenciana la Muixeranga no ha generat cap lletra mnimament acceptada, la
qual cosa tamb s significativa: El fet est molt clar. Nhi ha uns que sentendreixen sentint o cantant
lHimno de Serrano (daltra banda tan difcil de cantar amb una mnima correcci). Nhi ha uns altres que
no, i que sestimen ms un Himne valenci que expresse uns ideals distints als de lExposici Regional de
1909 sembla que la tendncia dominant s que aquest Himne siga la Muixeranga, amb una lletra
adequada. Seria molt millor que hi hagus un sol Himne, clar s, per les coses estan aix (Prez
Moragon, 1981: 9-10).
En Maig de mil noucents vinticinc lHimne era reconegut com lo que volia el poble: Son Himne.642 Shavia extes per tota la geografia valenciana i lacte de proclamar-ho Regional fon una confirmacio, no un forament [...] Aixina de senzilla
va ser la proclamacio, no com atres ments terbolentes que han volgut vore en ella
fins la ma del dictador Primo de Rivera. Prou quefers tindria est home en sos problemes dEstat per a que es preocupara si els valencians posavem un o atre Himne (1982b: 43-44).643
Aquesta defensa tancada i inflexible de lHimne Regional es justificar precisament en lanticatalanisme (perqu fa nosa als panques i perqu aquest no el reverencien com seria degut).644 Al capdavall, el discurs del blaverisme considera que, si
aquest smbol o qualsevol altre molesta als pancatalanistes seria, sense dubte, una
prova irrefutable de qu aquest s molt valenci:
Ara, parix que a certes persones la lletra dalgunes estrofes de lhimne i la msica els done pena, els faa nosa. Diuen que fa olor a Madrit, a centralisme, perqu
volen que olga a butifarra catalana i a sardana [...] El nostre Himne Regional
sempre sha cantt bilinge pero mai en llengua extranya com alg vol que es canta ara i lletra feta pels panques. Les tres provincies valencianes lhan tengt sempre com a seu. Ni la Muixeranga, ni els Segadors han segt mai res per a
nosatres els valencians (Memories dun chiquet dun temps ya passt: LHimne
Regional Valenci a Som: n 97. 11-XII-1980: 5).
s ben fcil, a poc que es conega la lletra de lHimne Regional, deduir els ideals que hi ha darrere de tal lletra: espanyolisme, regionalisme, conservadorisme social
i agrarisme, exaltaci de lhorta (cosa que indicaria per qu ha generat una acceptaci
territorial tan minsa ms enll del hinterland de Valncia), s dir, tot el cctel ideolgic
conjunt doposici al projecte de modernitzaci fusteriana i de justificaci de labandonisme lingstic que ser, per tant, tan del gust del blaverisme:
Una part dels valencians entre ells Ferrando645 i els qui sn com ell i representen all que ell representa fa molts anys, moltssims, que qestionaren la llengua i la cultura del pas, abandonant-les i treballant per la seua extinci. No s
culpa meua si bona part dels partidaris de lHimno es troben en aquesta facci. En
tot cas resulta una coincidncia a subratllar (Prez Moragon, 1981: 10).
642
Al respecte pensem que paga la pena detenir-se una mica en la retrica del text seleccionat segent: en tota la ciutat se canta apenes estrenat. I [no] se para en la Capital, com lExposicio representa a tot el Regne, en molts pobles tambe se popularisa. Les orquestes i bandes valencianes inclouen
en son repertori constantment lHimne de lExposicio. I ho feen perque aixina era reclamat pels seus
odors, a quins esta pea els encantava en gran manera. LHimne, contra lo que shavera pensat de que
moriria junt en lExposicio que lhavia fet naixer, sempre creixia i creixia en mes ansies dexpansio. No se
sap com conseguiren Serrano i Thous lexit; tal volta perque coneixien el cami per a aplegar a lanima
popular per sa dedicacio a un genero tan del poble com es la sarsuela; tal volta perque posaren en sa
composicio tot lamor i el cariny que professaven per sa terra: Valencia (Recio, 1982b: 39).
643
Per incidir-ne ms vegem: LHimne Regional Valenci res te que vore en Madrt ni el temps de
la dictadura del General Primo de Rivera. Est compst, lletra i msica en Valncia i per autors molt
valencians i que treball pel seu compte [...] Els autors del himne no eren panques, eren valencians, i el
feren per a Valncia i per a nosatros, els valencians-valencianistes. Clar, que si u es panca no li va la lletra originl de lhimne (Memories dun chiquet dun temps ya passt: LHimne Regional Valenci a Som:
n 97. 11-XII-1980: 6).
644
En un to decididament insultant, es retraur a la gent que decidisca no secundar lHimne Regional i no alar-se quan sinterprete: En el meu poble sempre que han sont les notes del nostre Himne
Regional en un lloc i acte public, la gent ben educada sha alat en peu i sha descobrt si home eres i
portava res al cap. Pero ara sembla que des de que una classe dhemorroides, que la gent anomena
almorranes catalanes, malaltia que sha post de moda per a certes persones; estes tals que la patixen
no poden alar-se en peu, puix que el budll cular els se carrega duna inflamaci nerviosa i mortal
(Memories dun chiquet dun temps ya passt: LHimne Regional Valenci a Som: n 97. 11-XII-1980: 5).
645
Es refereix a Juan Ferrando Bada, fallit catedrtic de dret poltic de la Universitat de Valncia i
un dels mxims exponents del blaverisme intellectual, que afirmava en la revista Murta que fins a 1955
no shavia qestionat ni la cultura, ni la llengua, ni la senyera, ni lhimne del poble valenci.
Resulta ben senzill entendre, doncs, per qu el blaverisme i el mn de les falles

lassumiran com un tem identitari, ja que era una altra potent manera de connectar i
dinstrumentalitzar la identitat regional que naix amb la Renaixena. En la retrica anticatalanista, tant la msica com la lletra, condensarien el qu som els valencians (com
ja hem dit i reflexa Vicent Bello en La pesta blava, Mara Dolores Garca Broch proclamar que el programa poltic dUV i del blaverisme es trobava precisament en lHimne
Regional) ja que supodament es produiria una identificaci total i completa entre
aquest himne i Valncia, de tal manera que el blaverisme justificar el rebuig de
lhimne com una forma de ser antivalenci, destar en contra de la cultura valenciana i
fins i tot danullaci646 de tot all valenci. No debades, en un pamflet de Carles
Recio publicat pel GAV durant la transici democrtica i titolat significativament La
veritat dun himne, escriur que:
Els que no volen una Cultura Valenciana, no poden voler tampoc lHimne per fora. La Cultura es resultat de ser una potencia economica. Per lo vist a estos sujetes no els interessa res daixo. Nomes els interessa una anulacio de tot lo que
signifique Valencia, i lHimne, es sobretot Valencia (1982b: 23).647
En definitiva, lHimne de lExposici Regional de 1909, oficialitzat per la Dictadura de Primo de Rivera i, novament, per la Llei de Smbols de la Generalitat de 1984
ser, com la senyera amb franja blava i la recuperaci (fictcia) de la denominaci de
Regne de Valncia smbols de la Renaixena que, convenientment intrumentalitzats i
convertits en excloents, han contribut a que la particular selecci simbolgica i la
invenci de la tradici identitria esdevinga ms versemblant als ulls si ms no de la
majoria dels ciutadans de lrea metropolitana de Valncia. Hi ha, per, daltres aspectes que shan convertit en smbols ms recentment i que no podem passar per alt.
e) lH20 com a bandera: agua para todos
Tampoc no podem deixar de passar per alt laigua, que ha esdevingut molt ms
que H2O i sha convertit en un smbol denfrontament entre grups i entre comunitats
autnomes, en una nova bandera de la competncia etnoterritorial (Moreno, 1997).
Lescasessa de recursos hdrics est implicant una lluita poltica i fins i tot militar en
diversos llocs del planeta. Espanya, amb dficits hdrics, no ns una excepci.
En aquesta recerca, per, simplement ens interessa destacar que, darrere de la
reivindicaci a favor del transvassament del riu Ebre,648 laigua sha transformat en un
646
LHimne seria la culminaci dels atacs contra la personalitat valenciana: La despersonalisacio valenciana comena per la llengua, nucli principal, passant a la Cultura en general; continua en el
canvi de denominacio, despres canvi de bandera i lHimne queda com a ultim atacat, pero tambe ha segut
atacat. Si nomes havera segut una part de les senyes didentitat valenciana lafectada, potser havera passat inadvertit i inclus podria haver segut considerat com un atac sense mala intencio. Pero quan es tot lo
que es qestiona, i no per bona fe i en animo de resoldre problemes, sino en la intenci de destruir, no hi
ha excuses (Recio, 1982b: 120).
647
Incidint ms en aquesta lnia Manuel Zarzo escriur que: Potser els pancatalanistes han vist
en eixe Himne lapoyament a on sagunta el corage dun poble que defen sa personalitat, i per aixo shan
vist en limperiosa necessitat datacar-lo, seguint la mateixa tactica de sempre: Per un costat descalificantlo, rebaixant-li categoria, inventant pre-histories desconegudes i que creuen que poden fer passar per
veritats; duna atra banda buscant-li un substitut, en la llinia del moviment paralel [el blaverisme tract
destablir un sistema parallel a lescola pblica de laprenentatge de valenci, que fracass]; contraposant-li atra pea musical que no alcana dignitat dHimne (a Recio, 1982b: 10).
648
Amb independncia de les posicions favorables o desfavorables al transvassament de laigua

del riu Ebre, aquesta transferncia aqfera ha enfrontat bsicament lArag i Catalunya, dos dels principals territoris per on transcorre el riu, amb el Pas Valenci, Mrcia i lextrem oriental dAndalusia, que presenten, per motius diversos, dficits estructurals daigua. I aquest element, en un pas on lagricultura t
un component cultural molt ms important que no el seu pes real en leconomia, sha instrumentalitzat
tamb polticament en els darrers anys i, en particular, arran de la decisi lany 2004 del primer govern
espanyol presidit pel socialdemcrata Jos Luis Rodrguez Zapatero de fer enrere el transvassament
previst al Pla Hidrolgic Nacional espanyol i, aprovat pel govern del conservador Jos Mara Aznar.
smbol amb el qual sha fet, tamb, anticatalanisme i, curiosament, no (o molt poc)
antiaragonesisme, malgrat la negativa rotunda del govern aragons i de les seues
forces poltiques i socials dArag a cedir recursos hdrics al Pas Valenci i altres
territoris meridionals de la pennsula.
A tall dexemple, el secretari general de CVa, Jos Vidagany,A1 escriv amb el
tra gros que freqenta el blaverisme que en esta ocasin s que ha llovido a gusto
de los valencianos, para que podamos ver la insolidaridad de nuestra clase poltica y la
desvergenza de los catalanes.649 Ras i curt, des de lanticatalanisme al Pas Valenci sacusa els catalans, en general, de negar-nos laigua, al mateix temps que
sobvia les posicions dels aragonesos.
El govern valenci presidit per Francisco Camps no deix passar locasi dinstrumentalitzar una reivindicaci socialment i culturalment molt significada i alhora de
desgastar a lesquerra poltica del pas i hi reaccion, conjuntament amb el de Mrcia.
La Generalitat llan una campanya, leslogan de la qual fou Agua para todos, que
implicaren diverses mobilitzacions, entre les quals destacaren la concentraci amb
paelles gegants a lAlbereda de Valncia el 2 de mar de 2003 convocada, entre
daltres, per lAsociacin Valenciana dAgricultores (AVA), la Confederacin Empresarial Valenciana (CEV) i la Cambra de Comer de Valncia i la manifestaci a Alacant el
12 de setembre de 2005 amb presncia del President de la Generalitat o que el
Valncia CF (aix com altres clubs esportius com el Vila-real, el Castell i el Playas de
Castelln de futbol-sala) isquera en un partit oficial amb una camiseta amb aquesta
consigna.
Aquesta reivindicaci sha intensificat arran de lacord del Consell de Ministres
dabril de 2008 de transferncia daigua (la paraula transvassament tamb sha convertit en polmica en aquest enfrontament) del riu Ebre a lrea metropolitana de
Barcelona. En aquest sentit resulta significatiu el titular del diari anticatalanista VH en
ledici del 19-IV-2008: El Gobierno desprecia a Valencia y aprueba el trasvase a
Barcelona o les declaracions de la conservadora AVA que aquesta transferncia
discrimina e insulta a los agricultores valencianos (LP. 18-IV-2008) i encara ms un
fragment del que fra director de LP, Francisco Prez Puche, que gosa escriure un
ressaltat (que, al capdavall, s el que ms es llegeix) que curiosament no apareixer al
seu article Efectos de un trasvase duna contundncia anticatalana decisiva: Valencia se vuelve a enfrentar a su destino: siempre tiene abierto un conflicto de infraestructuras. Y siempre hay un cataln que las decide (LP. 20-IV-2008).
Si ens fixem, el mecanisme retric de lanticatalanisme que es pot percebre en la
darrera frase consisteix en la transferncia de la responsabilitat en la negativa al transvassament de lEbre, la potestat de la qual est en el govern espanyol, als catalans,
com si aquests foren els responsables de la decisi. Daquesta manera, en general,
els catalans sn percebuts com els responsables directes ni ms ni menys que de
lendarreriment de les infraestructures o ho sn indirectament en controlar els mecanismes de lestat. Una decisi poltica que podria provocar una resposta anticentralista
o dhuc antiespanyolista perqu s una decisi presa pel govern central, s transferida aix cap a lanticatalanisme. Ac est una de les claus de lestratgia del blaverisme:
la transferncia de responsabilitats en els mals reals o imaginats dels valencians als
catalanistes i, en general, a Catalunya i els catalans.
De fet, amb una argumentaci torticera, Prez Puche insisteix: Y es que esa
malvada teora conspiratoria, la que afirma que Valencia siempre encuentra en su
camino de progreso un cataln que no le facilita las cosas, no es cierta; pero se acaba
cumpliendo. Quina ha de ser, doncs, la reacci dels valencians davant aquesta
oposici dels catalans ni ms ni menys que al nostre progrs? Lanticatalanisme
649
29-V-2008, http://www.coaliciovalenciana.com/menue/prensa/articulos/maig%2008/290508_2. htm
esdev aix normal, natural i lgic. Si ataquen els nostres interessos, all lgic s
defensar-se contra els catalans i contra Catalunya.
Amb transvassament (de fet, quan el govern de Jordi Pujol es manifest partidari
del transvassament no hi hagu cap catalanoflia com a resposta agrada a la societat
valenciana, la qual cosa, per, s molt significativa) i, sobretot, sense aigua de lEbre,
lanticatalanisme sempre troba arguments convincents per lestranyament social i
poltic i fins i tot per lenfrontament amb Catalunya. El blaverisme, per tant, no podia
desaprofitar loportunitat i no ho ha fet: Los catalanistas nos roban lo mejor de nuestra
literatura y nuestra lengua, nos niegan el agua del Ebro, y Rambla y su Consell los
aplauden y se solidarizan con ellos. Vivir para ver (VH. 29-V-2008).
Laigua, doncs, ha esdevingut un smbol i una oportunitat per reproduir i per expandir lanticatalanisme, que el blaverisme no ha volgut desaprofitar.
g) fins i tot ballem diferent: els smbols de la cultura popular
El valencianisme histric i el fusterianisme ha distingit entre les qestions significatives de la identitat valenciana com la llengua i la histria bsicament envers altres
elements ms propis de la cultura popular (percebuts sovint com folclrics, com ara
la paella, la traca o la Mare de Du dels Desemparats). El blaverisme, contrriament,
ha apostat per aquests elements tpics i diferenciadors i els ha convertits en autntics
ttems de la identitat valenciana que, per tant, no podem obviar en aquesta anlisi.
No debades, per exemple, Manuel Broseta oficialitzar laposta per lanticatalanisme amb el conjunt darticles significativament titolats La Paella i els Pasos Catalans
i Vicente Gonzlez Lizondo entrar en el llibre rcord dels Guiness amb la paella ms
gran i la ms xicoteta del mn. Aquest plat, doncs, continua sent un element recurrent
de la identitat valenciana i, per tant, del blaverisme.650 Fins i tot Jos Manuel Miralles,A1
lactual President dUV, ha declarat que la valenciania es transmetria mitjanant la
paella o en veure la Geperudeta: Aqu (es refereix a UV) he descubierto la valenciana y eso es lo que quiero trasladar. Es algo que se transmite de abuelos a nietos, en
torno a una paella o viendo a la Geperudeta (LEV, 30-V-2006: 9).
Uns altres elements de la cultura popular, com sn els balls i les dances tradicionals, tamb proporcionen al blaverisme argumentaci diferenciacionista. En aquest
sentit el grup de dances o el cor popular de LRP tenen un paper important en canalitzar polticament aquestes diferncies, de tal manera que dhuc es presenten com
ambaixadors culturals de Valncia. Ballant i cantant a la manera tradicional, doncs,
tamb ens farem diferents respecte Catalunya. A aquest respecte i com illustraci
del que estem afirmant, en un manual editat per LRP i significativament titolat Iniciacio
al valencianisme, es considerar que aquestes manifestacions culturals anteriors a la
modernitat serien una prova no sols de la identitat privativa valenciana sin que
demostraria la falsedat i el mite de la repoblaci catalana del Regne de Valncia (si
ens portaren la llengua, afirmaran, com s que no tamb les dances i els balls?):
poc tenen que vore en els balls i els cants catalans i si en els aragonesos: foren
selectives en la seua invasio?, com es que nos portaren la llengua i uns atres aspectes culturals tan importants com estos no?, o es que abans de linvasio aragonesos i catalans es van repartir lo que anaven a ensenyar-nos? (Vendrell,
1998: 82-83).
650
s cert que hi ha excepcions al blaverisme respecte daquests smbols. Miquel Adlert en 1936
les considerava simples manifestacions del tipisme (1984a: 19) i durant la transici democrtica
continu denunciant aquest valencianisme folclric: valencianistes als que Gaeit (sic) Huguet Breva
qualific de valencianistes de botifarreta n oli; els que creuen que tot el valencianisme es redux inclus
geograficament a plorar quan veuen el Micalet, o emocionar-se davant la paella, o arrobar-se a loir
albades o vore uns saragells [...] i no es, precisament esta folklorica, de les parts mes importants del
valencianisme (Adlert, 1984a: 28).
Un altre dels smbols que construir la identitat regional i que instrumentalitzar

el blaverisme ser el dEl Palleter. Vicent Domnech fou un personatge mtic que
suposadament declar tot sol la guerra a Napole durant la guerra de la Independncia, un dels mites, per tant, de la construcci de la naci espanyola. El blaverisme, en
ser un valenci del poble que tingu una actitud suposadament herica de defensa
dEs-panya, lha fet servir com icona reiteradament: com a illustraci del cartell de la
mani-festaci secessionista convocada per UV lany 1986 i, tamb, de la manifestaci
del 13 de juny de 1997; el portal dinternet proper a CVa es nomena precisament
www.elpalleter.com i una associaci local del blaverisme, en concret, de Catarroja
(lHorta) sanomena El Crit del Palleter; LP lha considerat en un titular lheroi de la
identitat valenciana (28-VI-2008: 74) i Serafn Castellano,A1 com a Conse-ller de
Governaci, declar que aquest
representa el espritu de los valencianos, y la autoestima de sentirse como pueblo, ya que, aunque est integrado en un gran pas como Espaa, sigue defendiendo nuestro autogobierno, el estatuto y los valores de patriotismo que se reflejaron muy bien en 1808 con el Crit del Palleter aix com ese patriotismo que
desde la Comunitat Valenciana se tiene respecto a Espaa y respecto a los valores y sentimientos de defensa del pueblo (www.panorama-actual.es/noticias/
not260623.htm).
Encara que duna importncia menor, la desaparici de la Verge de la Sapincia

de lEscut de la Universitat de Valncia tamb ser un altre del smbols recorrents que
des del regionalisme anticatalanista valenci sexigir restablir. El que podria cridar
latenci a un lector no coneixedor del blaverisme s que ladequaci dun smbol
universitari a la realitat dun estat democrtic i aconfessional genere tant de rebombori.
Tanmateix, la batalla simblica fu que qualsevol iniciativa identitria estiguera fortament carregada i que, per tant, esdevinguera matria pblica de discusi, de polmica
i denfrontament. Lescut de la nova Universitat democrtica no seria una excepci (no
ser noms lescut. Tamb els Estatuts seran recorreguts per la denominaci de catal
ni ms ni menys que per la Conselleria de Cultura i Educaci dirigida per Cipri
Cscar). Fins i tot, els recents usos dels nous logotips dissenyats per Mariscal per tractar de donar una imatge ms moderna de la Universitat de Valncia, destinat, sobre
tot, a les noves generacions universitries, tamb es denigraran en llibres editats per
institucions pbliques com la Diputaci de Valncia amb una retrica insultant i
imprpia en una societat amb una cultura democrtica mnimament consolidada.
Vegem sin el que aplegar a escriure la professora Teresa Puerto:A1
un claro ejemplo de lo que nunca debera haber ocurrido en nuestra Universidad:
la depuracin de su santa imagen y su sustitucin por un logotpo avcola del polluelo kalimero. Kultureta decadente [...] Cmo los valencianos hemos podido
perder la batalla de nuestra cultura y de nuestros casi milinearios651 smbolos de
identidad universitaria, abandonndolos en manos de la incultura vigente? (2006:
294).
El blaverisme, per tot all que hem vist, es refugiar en un determinat pack simbolgic que far servir en lestratgia dhegemonitzar la construcci de la identitat
valenciana. Les franges blaves en la senyera, la denominaci de territori i de llengua,
la composici msical i altres constructes culturals esdevindran marcadors identitaris
per contribuir a separar, en la tpica acci poltica maniquea dels populismes, els catalanistes dels bons valencians i aix estigmatitzar i excloure socialment aquells.
651
La Universitat de Valncia compl fa poc els seus primers cinc segles. s evident, doncs, que
ladjectiu millenari, al qual s tan aficionat si ms no una part del blaverisme tamb s en aquest cas una
exageraci.
15.2 Conclusions
El blaverisme defensar un determinat pack simbolgic que far servir en
lestratgia dhegemonitzar la construcci de la identitat valenciana. En aquest sentit,
la franja blava de la senyera, la denominaci del territori i de la llengua, la composici
msical i altres constructes culturals esdevindran marcadors identitaris per contribuir a
separar, en la tpica acci poltica maniquea dels populismes, els catalanistes dels
bons valencians i aix estigmatitzar i excloure socialment aquells.
Daquesta manera, i grcies a lacci poltica del blaverisme i, particularment,
desprs de laprovaci de lEstatut i especialment tamb grcies a lacci del regionalisme ordinari, la senyera amb blau esdevindr la bandera valenciana; Comunitat
Valenciana i, tamb, tot i que en molt menor s, Regi Valenciana i Regne de Valncia
seran les niques denominacions acceptables aix com la denominaci de valenci,
llengua valenciana o idioma valenci per a la llengua prpia.
Molts daquests elements seran una selecci simbolgica dentre el repertori disponible que fou fet servir per a lestratgia de la diferenciaci marginal. LHimne de
lExposici Regional en ser un exemple paradigmtic. Aquest repertori disponible
bsicament procedia de limaginari de la Renaixena, de tal manera que, en connectar
amb la identitat regional histrica, han contribut a que la particular selecci simbolgica i la invenci de la tradici identitria esdevinga ms versemblant als ulls si ms no
de la majoria dels ciutadans de lrea metropolitana de Valncia i a que lassumpci
daquest siga socialment mplia.
A aix hem dafegir que aquesta selecci fou bsicament oficialitzada a partir de
la institucionalitzaci de la Generalitat i el regionalisme ordinari far molt no sols per
acabar de ser assumits amb normalitat per la majoria de la poblaci valenciana (si ms
no de lrea metropolitana de Valncia) sin per bandejar-ne els smbols de la proposta fusteriana. De tal manera que, especialment a partir de la tercera fase del blaverisme, la senyera quatribarrada, les denominacions de Pas Valenci i de Valncia (amb
accent obert) i de llengua catalana es problematitzaran i sestigmatitzar els usuaris
daquestes. Aix, progressivament saniran proscrivint de lesfera pblica (per ser
suposadament smbols de Catalunya i/o dels catalanistes) i aniran guanyat lhegemonia uns altres com Comunitat Valenciana (o Comunidad Valenciana) i Valencia, ms
acords amb el regionalisme valenci ordinari i amb la preeminncia social de la llengua
espanyola.
En realitat, per al blaverisme, la identitat valenciana que proposaria el nacionalisme valenci supeditaria Valncia a Catalunya i la reacci vindria a restablir aquesta
suposada subordinaci o dependncia per establir una somiada (per inabastable)
igualtat, una dignitat pretesament ferida en la qual els smbols esdevenien autntics
ttems del diferenciacionisme envers Catalunya per tamb envers els catalanistes.
Captol 16. La construcci del valenci com a

llengua independent
Al Pas Valenci contemporani, que ha sofert importants fenmens de transformaci social acompanyats sovint duna interrogaci sobre la seua identitat, la polititzaci de la histria ha estat una evidncia (Viciano, 1996: 14).
A aquestes alades de la histria contempornia a pocs analistes socials se li

escapa la importncia que poden tenir les llenges per construir identitats collectives,
solidaritats particulars,652 de tal manera que sovint han esdevingut un instrument poltic duna extraordinria potncia que no poques ideologies i moviments han fet servir
en la modernitat per als seus interessos dabastar el poder.
Els idiomes, en conseqncia, sn un mitj de comunicaci per tamb un mecanisme fonamental dadscripci identitria, un marcador identitari que separa un
nosaltres dun(s) altre(s) i que ho fa duna manera en aperena molt natural: duna
banda els qui parlen (si fa no fa) com jo, amb els qui mentenc i duna altra els qui
parlen estrany, amb els qui no ms possible, o desitjable, no sols entendre sin
ms aviat comprendre.
I, tal com ens diu Benedict Anderson, la llengua s un mecanisme identitari que
a diferncia daltres com, per exemple, el color de la pell, que esdev molt ms
difcil, tot i que no impossible, de transformar es pot aprendre i fins i tot modificar, de
tal manera que la llengua materna de cadascun de nosaltres ens condiciona per no
ens determina identitriament, no ens exclou necessriament. En principi podem
aprendre una llengua (o un dialecte, territorial o social) tan b com un nadiu i podem
assimilar-nos culturalment i semblar al capdavall un altre respecte de la socialitzaci primria que hem rebut. En aquest sentit, els processos de substituci lingstica
es poden donar entre generacions per tamb al llarg de la biografia dels actors
socials. Ara b, podem esdevenir (o semblar) un altre per no tots els altres possibles, la nostra capacitat dintegraci cultural, doncs, no s illimitada:
El ms important de la llengua s, de bon tros, la seua capacitat de generar comunitats imaginades, forjant en efecte solidaritats particulars [...] La llengua no s
un instrument dexclusi: en principi, qualsevol pot aprendre una llengua determinada. Al contrari, s fonamentalment inclusiva, limitada noms per la fatalitat de
Babel: ning no viu prou de temps per a aprendre totes les llenges (Anderson,
2005: 157).
La modernitat, com ens diu Ernest Gellner, ha comportat lalfabetitzaci generalitzada i la llengua escrita ha esdevingut un instrument de comunicaci privilegiat. En
conseqncia, les llenges modernes han necessitat una codificaci, una normativitzaci que normalitzara els usos idiomtics nous o no habituals i aix suposava
construir una llengua moderna, inventar-la per als mbits cientfics, meditics,
tcnics o qualssevols altres. Tanmateix, aquesta construcci de les llenges modernes
no ha estat sempre exempta de polmiques ni de lluites poltiques, ja que qualsevol
normativa lingstica acostuma a privilegiar ms algunes formes territorials o socials
que no unes altres (i, per tant, a bandejar-ne altres).
El Pas Valenci, com tot seguit veurem, en aquest aspecte tampoc no ha sigut
una excepci singularssima ni lnic territori del continent on hi hagut polmiques
idiomtiques i/o secessionismes, alguns dels quals, per cert, exitosos socialment.
652
Aix no significa, per, que necessriament es creen aquesta mena de lligams mitjanant comunitats lingstiques com atestiguaria, tot i compartir la llengua serbo-croata, les guerres entre croates i
serbis al llarg del segle XX.
16.1 La construcci poltica de les llenges i algunes polmiques: un panorama europeu

La idea dun dialecte tenia un s escs abans que els estats naci comencessen
a establir formes oficials de parlar i escriure. Les diferncies entre llenges i dialectes, doncs, van esdevenir temes poltics acaloradament disputats, aix com
tamb una qesti per a la disciplina de la lingstica (Billig, 2006: 61).
Tot i que els lingistes i els fillegs han aportat elements cientfics per tal de tractar de delimitar conceptes com llengua i dialecte, que disten de ser inequvocament
clars de fet, les ltimes tendncies de la sociolingstica fan esment tamb del
component sociopoltic, a nosaltres, des duna perspectiva fonamentalment sociolgica, ens interessa la percepci social dels parlants respecte la prpia parla i les parles
contiges o que coexistixen en el propi territori poltic i, si s el cas, lenfrontament
ideolgic per abastir el rang de llengua653 que sha donat amb certa freqncia a la
modernitat.
Aquest punt de partida mostrari per qu, malgrat que tot i que els cientfics hagen
posat de relleu lafinitat lingstica existent entre els parlars valenci i catal
especialment daquell amb el catal occidental, no per aix han deixat dexistir grups
socials signi-ficatius que perceben que valenci i catal serien dues llenges
diferents, inde-pendents i que, concretament, shan alat contra la consideraci de dialecte per al catal parlat al Pas Valenci. La disputa, doncs, no s exclusivament
lingstica sin (fonamentalment) poltica:
Un dialecte s freqentment una llengua que no va tenir xit654 des del punt de
vista poltic: per exemple, el piamonts va ser relegat a lestatut de dialecte desprs que el tosc va aconseguir esdevenir la llengua dItlia (Billig, 2006: 62).
El cas valenci, per, no s lnic a Europa ni fora della. Tampoc s lnic cas on
taxistes, perruquers i tota mena de professions fan de lingistes amateurs i de discutidors professionals, tot aportant al debat arguments histrics, geogrfics o filolgics
ms o menys fabulosos. All veritablement important s vncer, polticament, en el
debat. Convncer i fins i tot tenir ra sn absolutament secundiaris. Tot i que ha
disminut la intensitat, encara es pot escoltar a Valncia discussions bizantines sobre
el nom, lorigen o la unitat de la llengua.655
De tota manera lassignaci per a uns determinats parlars i no per a uns altres
del concepte de llengua no esgota les polmiques idiomtiques, ja que aquestes
samplien a la denominaci, normativitzaci,656 graus doficialitzaci i normalitzaci,
653
Sense nocions comunes, que es poden traduir a llenges i dialectes concrets, els conflictes no
es durien a terme amb les seues formes nacionalistes. Les ms importants entre aquestes nocions sn
les idees mateix de llengua i dialecte (Billig, 2006: 66)
654
Un altre exemple seria que si el programa de la Lliga hagus tingut xit durant els primers
anys de la dcada dels vuitanta, i si Llombardia shagus separat dItlia, tot establint les seues fronteres
estatals, es podia haver fet una predicci: el llombard hauria estat cada cop ms reconegut com a diferent
de litali, com el noruec del dans i el suec (Billig, 2006: 65).
655
Si canvirem Israel per Valncia i valenciana per jueva tindriem una cita que sens ajustaria com
anell al dit: vengo de un pas en el que todo el mundo discute sobre todo: por qu yo no puedo? Vengo
de un pas en el que cada taxista sabe exactamente cmo gobernar un pas y el mundo, por qu no yo?
Podra decirse, sin tomarlo al pie de la letra, que Israel ni es un pas ni es una nacin. Es una feroz y
vociferante coleccin de discusiones, un eterno seminario callejero. Todo el mundo discute, todo el mundo
sabe ms que su vecino. Hay una vena de anarqua no slo en Israel, creo que tambin en la herencia
cultural juda (Oz, 2003: 84).
656
De vegades, unes ortografies diferents poden dividir maneres de parlar mtuament intelligibles, com s el cas del serbi i el croat, i tamb lurdu i lhindi (Billig, 2006: 38). Tamb seria cert el
contrari. De no ser per lestndard i per la conscincia unitries pot ser ni lrab, ni el xins mandar, ni
lalemany ni el basc serien considerats una llengua.
entre daltres, de cadascun dels parlars. Al mateix estat espanyol hi hagut i hi ha

diversos exemples de polmiques idiomtiques que poden ajudar a illustrar millor el
cas valenci. La intensitat daquestes, tot i que en lactualitat es troben bastant apaivagades bsicament resoltes, han estat duna certa importncia identitria histrica i,
en concret, durant el perode de la transici democrtica i primers anys dautogovern,
precisament en els moments en qu comenaven a planificar-se i executar-se distintes
poltiques lingstiques per banda dinstitucions pbliques distintes al monolingisme
castell de la dictadura franquista i daltres perodes histrics:
A Galcia hi ha encara sectors acadmics i de lopini pblica, cada vegada
ms minoritaris, que consideren que el gallec forma part de la llengua comuna galicoportuguesa. Malgrat la divergent evoluci lingstica i especialment poltica entre
Galcia i Portugal, defensen lexistncia dun idioma compartit i, en conseqncia, un
gallec normatiu ms acostat al portugus, a diferncia de lestndard lingstic oficial
que promou la Xunta. Sn coneguts com reintegracionistes;657
A Astries les institucions dautogovern reconeixen com a llengua, tot i que
no t rang doficialitat, el conegut com a bable o asturi, reconeixement ampliat per
una part, progressivament ms nombrosa, de la comunitat acadmica, al conjunt de
lasturianolleons. Histricament i encara, per, aquesta llengua (degut, sobretot, a
visions ideolgiques nacionalistes espanyoles) ha estat considerada un dialecte del
castell. Aix mateix es considerada per alguns lingistes com una llengua de transici
entre el gallec i el castell. Daltra banda, una variant de lasturiano-lleons parlada a
lextrem nord-est de Portugal, el mirands, goja duna certa protecci;
Un cas semblant ocorre a Arag on, laragons o alt-aragons (tamb conegut
com a fabla) ha aconseguit desempallagar-se de la consideraci de dialecte castell.
En lactualitat, tot i que tampoc no ha abastat lestatus doficialitat, goja de certa protecci per banda de les institucions aragoneses i s reconeguda la categoria de llengua
per una part de la comunitat filolgica. Daltra banda es discuteix ladscripci de la
variant benasquesa, un parlar de transici entre laragons i el catal, tot i que existeix
una certa tendncia entre els lingistes a adscriurel dins de la llengua catalana;
Algun lingista nacionalista espanyol, a partir de la gran distncia entre els diferents parlars bascos, ha negat la consideraci de leuskera com a llengua, sent del
parer que existirien set llenges a lespai bascfon, opini gens compartida al Pas
Basc, Navarra i Iparralde aix com fora dEspanya. Leuskera batua, de fet, ha aconseguit ser una normativa unificada i (ara) no qestionada entre la immensa majoria dels
euskalduns. En qualsevol dels casos la normativitzaci histrica de leuskera ha tingut
problemes territorials i fins i tot ideolgics entre els sectors conservadors i progressistes del nacionalisme basc;
Fins i tot hi existeixen algunes reivindicacions secessionistes (molt minoritries, per) respecte a dialectes del castell com ara landals. Sn ms freqents, per,
les sollicituds ds dun estndard lingstic oral propi als mitjans de comunicaci
pblics dAndalusia;
Les polmiques al voltant de la catalanitat del mallorqu i dels altres diferents
parlars balears (menorqu i eivissenc) han estat molt ms minoritries que a Valncia.
LEstatut dAutonomia, aix com tots els partits poltics incls el PP reconeixen i
defensen la unitat lingstica de la llengua catalana;
657
Cal ressenyar que la lnia entre lusistes i no lusistes travessa el propi galleguisme poltic. Al
Bloque Nacionalista Galego coexisteixen ambds posicionaments, en clara majoria, per, per als segons
cosa que no ocorre, en general, en el valencianisme poltic, si b s cert que, com a la majoria de la
societat gallega, el galego satelizado (els reintegracionistes acusen que aquesta normativa s excesivament prxima a la llengua castellana) t una posici predominant. Tanmateix, darrerament la normativa
portuguesa ha fet importants concessions als parlars brasilenys, amb la qual cosa la distncia lingstica
entre la normativa portuguesa i la gallega encara ha crescut ms.
Aix mateix existeix bsicament a Occitnia un cert irredemptisme lingstic

que inclou el catal (i el valenci, s clar) dins el conjunt de la llengua occitana, si b
s cert que aquest irredemptisme varia des de posicions ms moderades fins a la
reivindaci del catal com a dialecte doc. Aquest irredemptisme s obviat aclaparadorament a Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears;
De tota manera, ni podem ni volem establir una comparaci milimtrica entre
aquestes situacions esmentades i la valenciana, ja que b bsicament sn una qesti
de reconeixement (lasturiano-lleons o laragons) o duna separaci idiomtica histrica (el gallec), amb la qual cosa no podem parlar en propietat dideologies i moviments
socials secessionistes lingstics a lestat, almenys amb la intensitat i lorganitzaci del
Tot i que a Europa no farem un recorregut exhaustiu al voltant de les polmiques
lingstiques,658 s almenys deixarem apuntades algunes delles limitades, per, a
lEuropa occidental i una part de la central amb lobjectiu de refusar amb una
perspectiva comparada la tesi excepcionalista del cas valenci:
a) Llenges germniques
El luxemburgus s una llengua germnica que es reconegu com a llengua
nacional lany 1984. Fins aleshores es limitava bsicament als mbits socials informals. Ha estat considerat histricament un dialecte germnic mentre que els dos idiomes oficials, lalemany i el francs, eren i sn presents als mbits administratius i
culturals de manera aclaparadora;
Als cantons sussos de llengua germnica, per, hi ha una situaci dendodiglssia entre els dialectes alamnics (alemany sus) i la referncia a lalemany estndard que tots els alemanyanfons en coneixen. Tanmateix, la possibilitat dun estndard propi, semblant al cas luxemburgus, va obrint-se pas.
A Alscia, territori de lestat francs, s prpia una variant altalemanya, que la
majoria del 70% dels habitants en parlen. Tamb coneixen lalemany estndard, que
s el que garanteix la intelligibilitat amb la resta de parlants de llengua alemanya. A la
petita Lorena shan promogut alguns intents de patuatizaci i de secessionisme
lingstic del lorens amb la intenci de completar el procs de substituci lingstica
per banda del francs;
Entre els parlants de les llenges danesa, noruega i sueca existeix mtua intelligibilitat lingstica. De fet, totes tres, a ms de lislands i el feros, tenen un
origen com (el nrdic antic o antic escandinau). s per aix que al Consell Nrdic fan
servir de llengua franca una mena destndard escandinau com. Les llenges escandinaves (germniques del nord) habitualment es subdivideixen en dos grups: nrdic
occidental (islands, feros i nynorsk o neonoruec) i oriental (suec, dans i bokmal o
danonoruec). s curis com el noruec, llengua oficial a Noruega, presenta dos estndards oficials. Duna banda el danonoruec, resultat de la influncia histrica del domini
dans, i duna altra, el neonoruec, intent de norueguitzar el danonoruec (de fet, seria
un secessionisme idiomtic respecte una normativa lingstica), a partir de la independncia noruega, que no acab de reeixir. De fet, totes dues sensenyen a lescola i es
presenta una tendncia a la consolidaci daquesta situaci excepcional, en especial
degut a les diferncies lingstiques entre els parlants septentrionals i meridionals del
noruec (s alguna cosa aix com si a les aules sensenyara tant les normes del 32 com
les normes secessionistes de la RACV). Lintent de construir una koin comuna, el
samnorsk, est lluny encara de consolidar-se;
658
Un bon resum de la situaci de les llenges minoritzades al continent seria Les llenges minoritzades dEuropa, dngela Cotano (2000).
Els governs dHolanda i Blgica, aquest ltim a instncia de Flandes, signaren

un tractat duni lingstica entre les varians holandesa i flamenca (totes dues germniques occidentals) per tal de construir un estndard neerlands com que ha convertit
aquesta llengua, desprs de les cinc grans llenges de la Uni Europea, en una de les
ms usades. Al Flandes polticament francs, per, sha promogut amb xit un estndard flamenc hiperidentificat i allunyat del neerlands normatiu, el que afavoreix la
substituci lingstica per banda de la llengua francesa;
Unes altres llenges germniques minoritzades sn el fris (parlat al nord dels
Pasos Baixos, algunes illes i territori peninsular dans i a una part de la Baixa Saxnia
alemanya) i lscots (un parlar germnic propi del centre i del sud dEsccia prxim a
langls, que ha estat als usos socials dialectalitzat per aquest).
b) Llenges romniques
El val, parlar dol, s propi de la zona francfona de Blgica i a alguns territoris de Frana. Tot i tenir una extensa tradici literria ls es limita a mbits informals,
ja que en la gran majoria dels formals ocupa el lloc daquest la llengua fracesa;
Loccit s una llengua molt minoritzada (exceptuant a la Vall dAran) al sud de
lestat francs i a algunes zones nord-occi-dentals de litali que presenta un secessionisme provenal i un de gasc que no accepten la normativa de lInstitut dEstudis
Occitans. Aix mateix es considera el francoprovenal com una llengua de tran-sici
entre loccit i el francs, sense tradici escrita, parlat a la Savoia i la Bressa francesa i
a la vall dAosta i el Piemont italians. El seu s, per, ja s molt minoritari;
La llengua sarda, parlada exclusivament a la illa de Sardenya, presenta una
gran diversitat lingstica i no ha aconseguit encara crear un estndard unificat entre
els quatre grans dialectes;
Pel que fa al cors, varietat italoromnica af al tosc, presenta una normativa
unificada promoguda pel nacionalisme cors que no ha assolit encara loficialitat a
causa de loposici de ladministraci francesa.
Daltra banda no hi ha consens entre considerar el romanx (o rtic), el lad i el
furl com a tres llenges contiges o com a dialectes duna nica llengua retoromnica. De tota manera el furl (o fril), parlat al Fril, ha aconseguit darrerament, grcies
a la identitat i la intelligibilitat comunes, abastar una normativitzaci (a diferncia del
lad, que conviu amb un dialecte germnic, a diverses valls nord-italianes). El romanx,
oficial al cant sus dels Grisons, tot i la consideraci de llengua nacional de la Confederaci Helvtica (les llenges francesa, alemanya i italiana, a ms, en sn oficials a
tota Sussa), t risc de substituci lingstica per banda de lalemany;
A Itlia conviuen una muni de dialectes que els lingistes acostumen a dividir
entre septentrionals (galloitlics, vnets, etc.) i centromeridionals, dentre els que destaca pel relatiu prestigi social, els ms sudencs (napolit i sicili).659
c) Llenges cltiques
Les llenges cltiques es parlen a les illes britniques i a la Bretanya francesa.
Es subdiveixen entre els idiomes galics (galic irlands, manx i escocs) i britnics
(bret, crnic i gals o cmbric). Totes elles es troben en processos de minoritzaci
lings-tica i fins i tot el crnic desaparegu a finals del segle XVIII, tot i que hi ha
intents contemporanis de resurrecci, no tant exitosos, per, com lhebreu.
659
La llengua italiana es va formar a partir dun grup de dialectes dels parlats a la regi de la Toscana, dels quals existia una variant literria comuna en el s. XVI. Litali estndard actual, s per tant, una
variant supraregional que no tan sols fa les funcions de llengua franca entre els diferents dialectes, sovint
inintelligibles entre si, sin tamb les de llengua dominant (Cotano, 2000: 46).
16.2 Els secessionismes lingstics i el secessionisme del

catal a Balears i a Arag
Ja hem explicitat (i nhem pegat una ullada rpida) que laplicaci dels conceptes
de llengua i dialecte als diferents parlars europeus i mundials generen una muni de
polmiques i enfrontaments identitaris al llarg i ampli del continent. Al cap i a la fi la
distinci entre totes dues presenta ms matisos poltics i implicacions identitries que
no prpiament idiomtics, un dels ms importants dels quals s que la llengua est
ms associada amb la modernitat. s tamb, doncs, una qesti de prestigi i destatus:
Llengua i dialecte sn dos conceptes socialment connotats, ja que sidentifica el
primer amb la modernitat i el prestigi, i el segon, amb el passat i la manca de conreu culte. Des dun punt de vista estrictament lingstic, per, no existeix aquesta
connotaci. Totes les llenges, fins que no shan estandarditzat, han estat en algun moment dialectes daltres llenges, o considerades com a tals. Com sha dit
sovint, un dialecte no s sin una llengua derrotada, i una llengua, un dialecte que
ha triomfat polticament. Un dialecte s, doncs, un projecte de llengua (o una varietat lingstica duna llengua amb identitat prpia) i una llengua, el projecte ja realitzat, s a dir, un parlar que ja compleix totes les funcions ds en tots els mbits
socials (Cotano, 2000: 118-119).
A ms a ms, els secessionismes (o els irredemtismes) idiomtics acostumen a

tenir motivacions inequvocament poltiques, nacionalistes en concret. De fet, la
llengua ha estat un dels instruments ms importants de la construcci de les distintes
identitats nacionals a Europa.660 En qualsevol dels casos la consideraci del valor de
llengua a un parlar qualsevol, en bona mesura, no respon a la distncia lingstica
objectiva entre cadascuna de les varietats ni tan sols a la intelligibilitat entre tots els
parlars. El mn est ple de casos que desmenteixen aquesta suposici:
Por ejemplo, hay lenguas romances, germnicas y eslavas que en realidad no se
diferencian entre s ms de los que lo hacen algunos dialectos dentro de lo que en
otros lugares se consideran lenguajes unitarios. Las lenguas eslavas, por ejemplo,
se parecen probablemente ms entre s que las diversas formas de rabe
supuestamente, una nica lengua coloquial (Gellner, 1983: 65).
Pot servir-nos dexemple esmentar un cas de secessionisme lingstic triomfant:

el moldau. Aquesta varietat lingstica romnica ha assolit la categoria de llengua a
partir dun secessionisme lingstic fomentat des de lantiga URSS, per tal de legitimar
lannexi, signada al pacte Ribentrop-Molotov, per banda de les repbliques russa i
ucranesa. El rgim sovitic promogu la llengua moldava a partir de les especificitats
daquesta parla i, en especial, amb lalfabet cirlic. Amb la desaparici de la Uni
Sovitica, Moldvia proclam la independncia el 1991 i oficialitz un estndard propi i
el nom de llengua moldava. Uns anys abans ja havien tornat a lalfabet llat. Tot i aix:
des dun punt de vista estrictament lingstic es tracta, per, de romans. La separaci estatal i el fet que els moldaus no sidentifiquen com a romanesos afavoreixen aquesta denominaci. Anlisis lingstiques demostren que les diferncies
entre el moldau i el romans sn del mateix ordre que les existents entre els diferents dialectes catalans (Cotano, 2000: 89).
Pel que fa al catal no noms al Pas Valenci shan produt intents i moviments
secessionistes. Tamb a les Balears i a lArag shan fet intents de construir llenges
660
Algunos paneslavistas rusos idearon elaboradas clasificaciones de lenguas eslavas para probar su parentesco final con el ruso y la consiguiente inevitabilidad de una unin eslava bajo los auspicios
rusos. Los nacionalistas alemanes pretendieron que el holands es en realidad un dialecto del alemn y
que Holanda debera por consiguiente ser parte de la nacin alemana. Por el contrario los separatistas
ucranianos mantenan que tenan derecho a un Estado propio, porque su idioma es diferente del ruso y
los nacionalistas croatas y eslovacos de Yugoslavia y Checoslovaquia argumentaban tambin en parecido
sentido (Kedourie, 1966: 97).
independents i, en conseqncia, de trencar la unitat del catal. s possible que precisament el blaverisme haja inspirat en bona mesura els secessionismes balear i aragons,661 cosa que mostraria lexistncia dun espai social i fins i tot poltic per a lanticatalanisme indiginista que competiria amb lanticatalanisme general assumit pel
nacionalisme espanyol de la dreta estatal:
Lespanyolisme anticatalanista i dextrema dreta de sempre ha trobat, doncs, en
la disfressa de lindigenisme que, per cert, tan bons resultats va donar al Pas Valenci, lestratgia ms adient per fer-se un lloc en la poltica i intentar rescabalar
des de dins del sistema democrtic el projecte duna Espanya franquista, antiintellectual, cultural i lingsticament uniforme, tancada a qualsevol evoluci social,
econmica o poltica. Aquest nou anticatalanisme haur, per, de disputar-se, com
sempre, lespai amb una dreta espanyola, en aquest moment en ple procs dinvoluci ideolgica, disposada a recuperar de nou el poder a qualsevol preu (Viadel,
2006: 287).
En el cas balear la gran diferncia entre el gonellisme i el blaverisme rau en la

penetraci social del discurs anticatalanista: molt ms feble en el cas illenc. De fet,
aquell no aconseguir impregnar ms que un sector minoritari de la dreta espanyola
illenca i ni tan sols el centre-dreta mallorqu. De fet, Uni Mallorquina, partit nacionalista balear no pancatalanista, no alar, per, cap bandera secessionista lingstica,
amb la qual cosa ni el parlament balear ni el consell mallorqu comptaran amb una
fora poltica institucional anticatalanista. Fins i tot en lEstatut balear (que saprov
originriament amb lnica abastenci dAP) soficialitzar, en exclusiva, la denominaci de llengua catalana, amb la qual cosa el regionalisme banal balear esdevindr en
una direcci decididament distint al valenci.
Tot i aix, el gonellisme es far un xicotet espai en la poltica balear degut a que
s un discurs atractiu per a lanticatalanisme illenc, ja que es presenta com un espanyolisme ms autoctonista i no com un unitarisme espanyol antiautonomista, la qual
cosa ha condicionat en part els enfrontaments interns en el PP balear.
De fet, el seu s un atac al catalanisme que es fa des de la reinvidaci (purament nominalista, aix s) duna hipottica llengua balear independent del catal per, al
capdavall, atacar un projecte poltic que qestiona la unitat nacional espanyola i un
projecte de normalitzaci lingstica, que pretn capgirar la posici dhegemonia social
del castell que ha ostentat si ms no als tres darrers segles:
Esto y slo esto persigue el catalanismo. Una unidad poltica a costa de lapidar la
lengua propia de Baleares y Valencia, sustituyndolas por la catalana, al tiempo
que arrinconan al exigir la independencia de los Pasos Catalans, el alegar que
en su territorio el espaol es la lengua extranjera (Miguel Garau, ABC, 5-VII1997).
En aquest sentit lanticatalanisme balear esdev un discurs disponible i versemblant per a una part de la comunitat que resulta massa temptador no fer-lo servir. s
per aix que, per exemple, el naixement de la Plataforma Civica en Defensa de Sa
Llengo Balear i el manifest de Lluch tenia com a objectiu, duna banda, desgastar el
govern de Cristfol Soler del PP (qui ser acusat de fer una poltica pancatalanista) i,
aprofitar, per tant, les baralles internes de la dreta balear i, duna altra, fer servir el
secessionisme exactament com veurem al Pas Valenci com una barrera efica
contra els avanos de la normalitzaci lingstica:
661
A parer nostre un dels majors encerts de lassaig periodstic No mos fareu catalans de Francesc
Viadel ser precisament comparar, ni que siga mnimament, el blaverisme amb altres moviments semblants a les Illes Balears i a lArag oriental o Franja de Ponent. Lautor sost, igualment que fem
nosaltres, que tot i que el blaverisme presenta singularitats prpies innegabables, no sha dentendre com
un indiginisme o nativisme sense comparana possible amb altres moviments socials i/o discursos.
Adems de defender la denominacin de lengua balear para nuestra lengua

propia, estamos por una cooficialidad real de nuetra lengua con la lengua castellana-espaola, porque entendemos que al ser sta una lengua de cultura, su conocimiento y su uso normal y libre, nos enriquece pues nos permite acceder a
fuentes de cultura y conocimiento mucho ms amplias y profundas y nos permite,
a la vez, comunicarnos con nuestros hermanos del resto de Espaa y con los hispanohablantes del resto del mundo (a Viadel, 2006: 276-277).
Aix mateix a la franja oriental catalano-parlant de lArag, tot i no ser cooficial la

llengua prpia ni en el conjunt de la comunitat autnoma ni tan sols en el territori,
tamb hi existir un cert anticatalanisme nativista. Aquest sorgir com una reacci
contra les demandes de promoci del catal. La Federacin de Asociaciones Culturales del Aragn Oriental (FACAO) considerar que el pancatalanisme vol imposar-los
el catal com a llengua prpia:
yll perill de que fos engollida per una altra llengua beina en ganes de expansi,
cosa que mos esplicae tamb li estae passn al balenci [...] Lenemic era lo pancatalanisme que pals seus obchectius de expansio y poder, al amparo del seu poderio presn, poltic, economic y cultural, mol bolie impos la llengua catalana com
a llengua nostra de tota la bida (a Viadel, 2006: 286).
Per ltim cal esmentar la Plataforma Constitucional y Autonomista, entitat anticatalanista i espanyolista dels pasos de lantiga Corona dArag, creada lany 2004 i
presidida per Juan Garca Sentandreu i formada, a ms de per Nou Valencianisme,
per Convivencia Cvica Catalana, la Plataforma en Defensa de sa Llengo Bal i la
FACAO.662
16.3 La Comunitat Valenciana i el secessionisme lingstic al Pas Valenci

Prcticament des de la unitat dinstica espanyola trobarem una acci homogenetzadora del nou estat, principalment a nivell religis per tamb a nivell lingstic.
Comenar el que sha vingut a conixer com la Decadncia al Pas Valenci. Ja des
daleshores ens trobarem amb praxis i discursos castellanitzadors per tal dafavorir el
castell com a llengua ms o menys comuna. Aquests, per tant, no naixeran amb el
blaverisme sin que venen de molt ms lluny.
Aquest procs de substituci lingstica sintensificar amb la contemporanetat.
Lacci de lestat-naci espanyol, com hem vist, no ser precisament neutral culturalment, amb la qual cosa processos com lescolaritzaci i lalfabetitzaci, els mitjans de
comunicaci de masses i lestandaritzaci dels llenguatges burocrtics i econmics,
entre daltres, contribuiran a arraconar el valenci a aspectes estrictament populars o
simblics i a lesfera privada. Aquesta substituci idiomtica tindr defensors, ms o
menys explcits que titllaran la prpia llengua dinadequada per a la producci cultural, i ladopci del castell esdev smbol destatus (Xamb, 2001: 43).
662
Al web daquesta darrera especfica els tres objectius de la Plataforma, extraordinriament

semblants als del blaverisme: 1) Defendre y accullise a la Constituci Espaola pa bel per la llibertat, la
igualdat y la solidaridat de tots los espals, sense excllusi ni tratos de fab. 2) La boluntat de combat
desde la legalidat cualquier biabilidat del proyecto dels Pasos Catalns que desde lo nacionalismo
catal pretn separamos dEspaa anch coma rech los destinos de les comunidts autnomes dArag,
Reinod de Balenciana y Bales adems de cre enfrentamns entrels propios catalns. 3) Desenmascar la mentira istrica del nacionalismo catal de la unidat llingstica catalano-balenciana-balear-aragonesa y defendre la llengua balenciana a Balencia, la llengua balear a Bales, la llengua aragonesa a la
zona nort y zona oriental dArag Yl bilingismo a Catalua. Lo catal no e llengua propia ni dArag ni de
Balencia ni de Bales. A la zona oriental dArag se parle aragons (oriental), no catal (a
www.facao.com, 2008).
Tanmateix, durant la transici democrtica, es produir un intent de capgirar

aquesta situaci sociolingstica. Els valencianismes apostaran per convertir el valenci en la llengua referencial de comunicaci del Pas Valenci i la resta dopcions ideolgiques en major o menor mesura es resistiriran. Entre aquestes destacar el regionalisme anticatalanista que lluitar per mantenir i consolidar la situaci de preeminenci
del castell mitjanant una determinada estratgia retrica. De tal manera que
durant la transici poltica, es desfermar una intensa lluita en qu lestatus que
havien de tenir el valenci i el castell, la diversitat de posicions quant al tipus i intensitat dautonomia davant el centralisme imperant fins aleshores, semmascarar, en el que es pot anomenar la reacci conservadora, de defensa del valenci
ents com a no catal, dinstallaci en el regionalisme (sano, bien entendido)
que permet mantenir lstatu quo, de reivindicaci de les tradicions valencianes
enfront dels intents catalanitzants; en suma, hi assistirem al paroxisme del perill
catal. Mentre, des daquest sector no es fa cap retret al centralisme, i sovint
lanticatalanisme sexpressa en castell i no cont cap proposta en la lnia dimpulsar ls social de la llengua (Xamb, 2001: 45).
En conseqncia, la llengua prpia esdevindr un element fonamental en la lluita

per lhegemonia social al Pas Valenci, un autntic camp de batalla en lenfrontament
identitari. De fet, com ja hem comentat, lEstatut dAutonomia de 1982 no tancar
aquest aspecte ja que: a) duna banda no reconeixer la unitat lingstica del catal
per tampoc la nega, en establir nicament la frmula que el valenci s la llengua
prpia; i b) no reconeixer cap instncia normativa oficial.
Amb la reforma estatutria, com tot seguit, veurem, lambigitat de la identitat de
la llengua restar oberta, amb certs matisos importants (com la incorporaci de
lexpressi idioma valenci a larticulat i llengua valenciana al prembul), per
saprovar lAVL com a instituci normativitzadora oficial, amb la qual cosa en teoria es
dificultar el secessionisme normatiu.
Daquesta manera, el Pas Valenci tamb ser singular (fins la recent modificaci de lEstatut), en ser lnica comunitat autnoma amb llengua prpia cooficial diferent del castell que no regulava a les disposicions estatutries ni la identitat daquesta
ni la instncia encarregada de determinar la normativa.663 Aix lEstatut de 1982 deixava en laire aspectes molt importants de la lluita simblica. No ser casualitat que lenfrontament identitari, a partir de la dcada dels huitanta del segle passat, es canalitzar fonamentalment mitjanant la llengua i no tant per mitj de la bandera o la denominaci, altres aspectes simbolgics importants, per als quals lEstatut s havia donat
una resposta, bastant favorable, com ja hem vist, al model simbolgic del blaverisme.
Per al regionalisme anticatalanista al Pas Valenci lidioma esdevindr una bandera de lluita bsicament per tres motius, els dos primers ja analitzats: 1) s un element cabdal en la construcci didentitats poltiques a la modernitat; 2) fou adoptat pel
fusterianisme com lelement discriminador decisiu amb el qu construir una identitat
cultural i, segons com, poltica, compartida entre valencians i catalans, cosa que per
tot i per tot es tractar dimpedir;664 i 3) aquesta identitat compartida a partir de la llengua comuna s percebuda necessriament com una identitat subordinada a Catalunya
663
de totes les comunitats autnomes amb llengua prpia diferent de la castellana existents a Espanya i que han iniciat algun tipus de poltica de reconeixement o recuperaci, la valenciana s lnica
que no ha aclarit polticament en cap moment de manera clara la identitat de la llengua prpia i tampoc ha
reconegut fins a 1998-2001 una instituci competent a lhora destablir normes ortogrfiques, sintctiques,
lxiques i fontiques, models destndards orals i escrits de la llengua i les caracterstiques bsiques dels
diferents usos funcionals i llenguatges despecialitat (Bodoque, 2005: 164).
664
I aix s percebut en general des del blaverisme: Aixina com els catalans necessiten de la llengua per a ser una unitat histrica, perqu en la histria no ho han sigut, els seus comtats no han tingut
una unitat poltica en la histria, necessiten de la llengua, que es... en fi, la teoria de Mistral i tot aix, la
teoria tamb de Hitler. O siga, s molt dels nacionalismes del segle XIX (Martn Villalba, C2, 00:2840).
i al catalanisme i, en conseqncia, el blaverisme considerar com a objectiu estratgic i fonamental trencar aquesta unitat lingstico-cultural.
Per al blaverisme, doncs, no seria possible construir una valencianitat que parlara de tu a tu amb la catalanitat a partir duna llengua catalana i ni tansevol una llengua, amb doble denominaci, valenciano-catalana compartida. Una identitat valenciana semblant a una identitat austraca (poltica, grcies a lexistncia dun estatnaci, per lingsticament, culturalment, germanfona) o a una identitat flamenca
(polticament, grcies a una regi dins lestat federal belga per lingsticament,
culturalment, neerlandfona) s impensable per als anticatalanistes valencians.
De tal manera que, si per al fusterianisme la llengua ser lelement referencial de
la construcci del seu projecte i discurs poltic particular, per al blaverisme, ho ser
anlogament (per no idnticament). I ho ser com una reacci tamb poltica contra
la imaginaci duns Pasos Catalans, basada en el qu se considerar com un
annexionisme lin-gstic, percebut rotundament com una negaci de la valencianitat,
de tal manera que seria inimaginable una valencianitat a partir de la llengua catalana
(o fins i tot a una llengua valenciana plenament normalitzada):665
Qui nos havia de dir que la nostra llengua valenciana, baix el nom de llengua catalana, seria la negacio de la nacionalitat de la Patria Valenciana, quan sempre ha
segut una reafirmacio! (Adlert, 1984b: 60).
Si per al pancatalanisme la llengua ser el criteri definidor cabdal de la naci, el

blaverisme far la construcci identitria precisament a linrevs: la llengua a partir de
la naci (de la regi, s clar). La construcci ideolgica, per, ser anloga: la
concordncia de lidioma i la naci (regi), encara que el motiu de partena diferent, la
llengua per al pancatalanisme, el territori o el poble per al blaverisme. Vegem sin
com explica (duna manera bastant inequvocament explcita) el dirigent ucedista Jos
Ramn Pin Arboledas, qui considera que el secessionisme lingstic era (i s) la
manera ms efica, ms imaginativa i mediterrnia de combatre el projecte poltic
nacional dels Pasos Catalans, ats que precisament aquest projecte es fonamentava,
partia de la unitat lingstica. En atacar aquesta unitat (aquest pressupsit de base), el
terreny del joc se situava en aquest punt i no en la qesti poltica, nacionalista, que
era la que precisament es pretenia evitar amb el blaverisme:
los mediterrneos somos imaginativos. Si nos ponemos a discutir si esto es la
misma comunidad la misma nacin histrica o no, estamos ya entrando en el juego solamente discutirlo ya es entrar en el juego de de los otros. Entonces,
los valencianos que son muy imaginativos dijeron, pues discutamos de la lengua,
que es un paso anterior. Y mientras estuvieron discutiendo de la lengua, no discutieron de si esto era una comunidad poltica o no (Pin, 00:4747).666
En conseqncia, si el fusterianisme ms ortodox defensa la catalanitat nacional

de tots els catalanoparlants i no noms dels de Catalunya ser catal qui parle
catal, el blaverisme, com a reacci, defensar el carcter no catalnic de la llengua
prpia dels valencians a partir, precisament, de la no catalanitat nacional dels valencians, amb un argument tautolgic, de petici de principi: Com que no som catalans, no
parlem (no podem parlar) catal seria largument que resumiria el secessionisme
665
De fet, saplegar a assimilar un s culte del valenci com una negaci de la identitat valenciana. A lrea metropolitana de Valncia he arribat a protagonitzar involuntriament ancdotes significatives
de fins a quin punt sha percebut estrany ls social culte i la normalitzaci del valenci tals com
considerar-me catal per parlar en valenci malgrat que el meu interlocutor parlara castell. Un estudi en
profunditat del discurs popular dels ciutadans daquesta zona atorgaria moltes llums sobre lanticatalanisme popular o sentimental no lligat necessriament a la polititzaci del blaverisme.
666
Molt significativa s la persona verbal qu fa servir al final, la tercera persona del plural, tot autoexcloent-se momentniament de la consideraci de valenci (de fet nasqu a Madrid i viu actualment a
Madrid), com si volguera parlar encara com a dirigent dUCD, com a cirugi que interv en un conflicte
identitari des de fora.
lingstic. Els valencians, segons aquest discurs, no sols tindrem un idioma propi sin
que seria absolutament privatiu, no compartit per cap altra comunitat ni grup:
som una comunitat poltica diferenciada, resultat duna definicio historica com a
poble que te com a signe didentitat senyera un IDIOMA o llengua propia que es
nostra i que no compartim en ningu (G. Sentandreu, 2004: 114). Majscules a
loriginal.
De fet, curiosament en alguns dels textos del blaverisme es denunciar explcitament aquesta identificaci llengua-naci del pancatalanisme, tot obviant, per, la
identificaci llengua-regi de lanticatalanisme que restava amagada en la retrica,
particular com podem comprovar en el fragment que adjuntem tot seguit:
El sistema establecido y llevado a la prctica, con relacin a la lengua, elemento
bsico constitutivo de la nacin catalana segn el nacionalismo cataln, al cual se aferran tenazmente es el siguiente: todo el esfuerzo se centra en la normalizacin de la lengua. En este punto, tan dbil, se basan todas las campaas, si
falla ste se desmorona el proyecto de los paises catalanes, al carecer de base
slida que lo sustente. As que en este proceso de subordinacin idiomtica, hubo
que lanzar un sofisma: la unidad lingstica del valenciano y del cataln, para en
realidad disfrazar la verdadera intencin, que es, la uniformidad de las lenguas. A
continuacin dar un nombre a esa entelequia: lengua catalana, estableciendo el
silogismo siguiente: Si todo el que habla cataln es cataln y los valencianos hablan cataln, la conclusin ser que, los valencianos son catalanes y catalana ser
su cultura (Garca, 1990-a: 11). Cursives de loriginal.
Cal explicitar que, encara que en principi van extraordinriament lligats anticatalanisme i secessionisme lingstic, aquests no tenen (no tindrien) per qu necessriament coincidir. De fet, s tan imaginable un secessionisme valencianista no explcitament anticatalanista (el dun nacionalisme valenci particularista que defensara el
valenci i el catal com a dos idiomes per que mantinguera el discurs de germanor
entre valenci i catal) com el dun anticatalanisme valenci que no haguera de recrrer al trencament de la unitat idiomtica. En aquest ltim sentit el qui sautonomera
President del Consell, Enrique Monsons, per exemple, no sest de reconixer que no
t problemes en acceptar una (particular) unitat lingstica entre el valenci i el catal,
sempre i quan no servisca per fer un projecte poltic i unitari pancatalanista, perqu si
no es veuria obligat a haver de negar aquesta unitat. Seria, doncs, una unitat lingstica condicionada a la no polititzaci daquesta, merament instrumental. La cita s
una mica llarga per no t desperdici i explicita molt exactament els objectius del
blaverisme que, precisament, no sempre sexpliciten:
Jo crec que eixe combat estava sostingut tamb per les conseqncies que podien derivar-se [...] Aleshores, la identitat de la llengua servia sobre tot per a dir
PPCC. I si em permeten, jo no sc partidari dels PPCC. Jo no vull que els valencians tinguem la capital en Barcelona. Ara, bona relaci amb ells, s. Admetre els
valors que tenen, s. Per submissi, no. Aleshores, els llindars sn difcils [...]
Aleshores, si vost em parla de quina relaci tinc jo amb el lleidat, jo crec que
parle el mateix que ells. Si em pregunta vost quina relaci tinc jo amb el barcelon, li dir que sn llenges paregudes [...] Vull dir, que em pareix magnfic que cadasc tinga la seua llengua, i em pareix magnfic que les cpules suneixen el ms
possible perqu nhi haja una literatura que entenguen uns i altres, per a que el llibre conjunt tinga un pblic de 10 o 12 milions [...] I a mi all de lidioma... no li done
ms importncia sempre que no tinga conseqncies directes dintegraci, jo no
vull integrar-me. Polticament jo vull ser valenci, no pasos de no res, valenci. I
per tant, tot el que em conduisca a una posici que no vull, ho mire amb recel. s
dir, si la llengua no fra ms que una discussi cientfica, estaria molt tranquil, esperant que els cientfics, que saben ms que jo, digueren blanc o negre. Per si
aix t que significar que identitat didiomes s integraci, aleshores negue la primera (Monsons, C2, 00:0518, 00:0631 i 00:0755)
Mara Consuelo Reyna, en un sentit semblant, tamb reconeix que all veritablement important no s tant la unitat lingstica com la consideraci de ser catalans,
s dir, les implicacions poltiques i/o culturals que sen derivarien, la qual cosa no obsta
perqu el secessionisme lingstic sabandone, sin que es considerar la millor
manera de reaccionar contra el projecte poltic i/o cultural de Pasos Catalans.667
La gran majoria del blaverisme, per tant, tirar pel cam recte i soposar tant a la
unitat nacional dels Pasos Catalans com a la unitat de la llengua catalana. El blaverisme, com hem vist, no s amic de practicar un discurs massa matisat. En qualsevol
dels casos les citacions prvies exemplifiquen que el ms important per a
lanticatalanisme s negar la major: la construcci poltica dels Pasos Catalans i que
la llengua noms ser la variable dependent daquesta negaci, daquesta reacci.
En conseqncia, com que, a parer del blaverisme, el projecte poltic dels Pasos
Catalans se sustenta en la unitat lingstica del valenci i catal quan, contrriament, la unitat idiomtica s, en tot cas, una condici necessria per no suficient,
aquest moviment es mobilitzar contra aquesta unitat, per a trencar-la precisament i,
talment com reconeix Artur Ahuir, per a fer-ho duna manera brutal:
Els valencians no sabem massa cosa daix, i el que s que saben s que ha de
ser Valncia. I diguem que si per la unitat de la llengua arribem a la unitat poltica, i
al que ac no es veia tant com a unitat poltica, sin com annexionisme pur i dur
per part de Catalunya. Clar, qu podia resultar? No podia resultar gens b. Estos,
per contra, reaccionen i diuen: si la ra de la unitat poltica s la unitat lingstica,
per tant hem de negar duna forma brutal la unitat lingstica. I crec que este en tot
cas serien els passos que durien a negar eixa unitat de la llengua (Ahuir,
00:2022).
Lobjectiu del secessionisme lingstic, per, no s exclusivament combatre polticament el projecte poltic nacional pancatal sin tamb evitar qualsevol redreament
cultural de la situaci de subordinaci de la llengua prpia. Tot segregant la llengua
comuna, esdev ms senzill la patuatitzaci del catal, si ms no al Pas Valenci ja
que darrere daquesta defensa de la pretesa llengua valenciana no hi ha ms que
una llengua abocada a la residualitzaci i a la hiperdialectalitzaci (Climent-Ferrando,
2005: 49).
En aquest sentit de ben poc serviren les crides de tots els departaments de filologia i literatura de la Universitat de Valncia lany 1978 (que combatien els arguments
que justificaven la independncia idiomtica i que advertien dels riscos del secessionisme lingstic per al futur del valenci),668 precisament perqu el que tractava i
667
habis empezado hablando de de la unidad de la lengua, y estas historias y cual pero es

que llega un momento, y yo tengo libros por ah de esos la cermica de Manises es cermica catalana.
La cermica de Manises, de ser algo, es rabe, jams catalana. La Lonja pertenece al gtico civil cataln.
Sorolla era un pintor cataln. Y figura entre los pintores catalanes. La paella y de ah sale el artculo de
Broseta, es gastronoma tpica catalana. Claro, la gente lo que est es hasta el gorro de eso, y la gente
contesta. Y muchas veces lo que pasa es que contesta rindose de de Jordi Pujol y de todas esas
cosas. Pero no es nada ms que eso. Es que son si eso no son provocaciones Vamos a ver, yo
siempre pongo el ejemplo. Vale admitamos toda esta historia de la unidad de la lengua. De acuerdo,
ellos lo dicen bien. Ahora, que me enseen porque siempre te dicen: no, es que el ingls no s
qu, no s qu De acuerdo, que me enseen un solo libro donde Shakespeare aparezca como un autor
norteamericano. Hay alguno? O Sorolla Sorolla como un escritor ingls. Arthur Miller como un escritor
ingls. Lo hay? Entonces, por qu los nuestros, no solamente dicen que escriben en cataln, sino que
son catalanes? Por qu se manipula la historia diciendo que hay una confederacin catalanoaragonesa,
cuando eso no existi jams? Lo que haba era una Corona de Aragn. Vamos, la gente acababa hasta
el gorro. De manipular la historia y de manipular todo. Vargas Llosa porque ha elegido ser espaol, pero
Borges nadie dice que es espaol. O s lo dicen? (Reyna, C2, 00:1113).
668
Cal insistir, per, que conv molt que tal normativa siga feta amb un criteri convergent. Una
actitud secessionista resultaria runosa per a la llengua dels valencians, i no en un termini llarg, sin breu.
[...] Si el castell, amb centars de milions de parlants, fa esforos, amb xit, per evitar la secessi
lingstica de Mxic i de lArgentina (que els primers que perjudicaria serien els mexicans i els argentins),
qu caldr que facen els valencians, el domini de la llengua dels quals, comptant-hi tota Catalunya i les
Illes Balears, t una poblaci de noms devers vuit milions dhabitants i no tots ells parlen la llengua
autctona, la qual tampoc no disposa encara a penes de recolzament oficial? Sembla desaconsellable
tractar daconseguir el blaverisme s que el valenci no tinga cap futur ms enll dun
patois folcloritzant (bsicament per a usos rituals i populars) i socialment secundari.
Per als regionalistes anticatalans del Pas Valenci les apellacions acadmiques
no importen (i, si ho fan, sn percebudes com a provocacions). El secessionisme
lingstic fonamentalment s una presa de postura ideolgica en el qual la referncia a
la cincia, com veurem, en el millor dels casos, esdev una qesti secundria.669
La construcci duna llengua valenciana independent ha esdevingut aix una
marca ideolgica i poltica un altre, dels ms importants, marcadors identitaris que
ha construt el blaverisme que separa els suposats valencianistes (aquelles que
consideren el valenci una llengua independent del catal) dels catalanistes (aquells
que participen de la unitat idiomtica).
***
El secessionisme lingstic sorgeix en un context davanat procs de substituci
lingstica del valenci per banda del castell a les rees metropolitanes del Pas
Valenci i, precisament, a lrea metropolitana de Valncia on, durant les dcades dels
seixanta i setanta, shavia produt una significativa interrupci en la transmissi familiar
del valenci. A partir daquestes famlies es construir la base social del blaverisme.
El procs de substituci idiomtica, per, s un fenomen relativament recent al
Pas Valenci. A diferncia del cas francs, la potncia homogenetzadora de lestatnaci espanyol, havia sigut important per ms minsa. De fet, si exceptuem les rees
castellanfones histriques occidentals, a finals del segle XIX el castell no era parlat
ms enll dunes minories socials molt redudes de classe alta:
la accin estatal s cosech un sonoro fracaso en lo referente a la homogeneizacin lingstica. A finales del siglo XIX, la lengua espaola segua confinada en los
territorios valencianos del interior que (desde fechas que son difciles de fijar) la tienen histricamente como propia, mientras que el proceso de sustitucin lingstica slo haba afectado a exiguas minoras acomodadas en las capitales de
provincia, especialmente en Alacant (Mart i Archils, 1999: 176).
Lhomogenitzaci lingstica nacionalista estatal, doncs, era incomparablement

menor a Espanya que a Frana en part degut a la tardana introducci de lescolaritzaci obligatria i, per tant, a laltssim analfabestime en la llenga oficial espanyola.
Els historiadors Manuel Mart i Ferran Archils, per, apunten que la causa fonamental
fou lespecialitzaci de lagricultura mediterrnia en conreus comercials intensius en
treball, cosa que implicava la rpida incorporaci dels jvens al mercat del treball i
labandonament dels estudis (Mart i Archils, 1999: 176).
Tanmateix, en lmbit de lanomenada alta cultura, el procs dassimilaci lingstica estava lgicament molt ms avanat,670 amb la qual cosa es preparava el
terreny per a la diglssia en considerar el valenci com una jerga o un lenguaje
brbaro (Mart i Archils, 1999: 178). Aquest procs de substituci lingstica compor-
desfer la unitat que ja havia estat assolida, puix que no pot beneficiar a la comunitat (Universitat de
Valncia, 1978: 33-34).
669
Vegem sin lafirmaci de Jos Luis Manglano, poltic de la UCD durant la transici democrtica
i, en el moment de fer-se lentrevista (9-XII-2003), rector de la Universidad Cardenal Herrera-CEU. Malgrat
el crrec acadmic, el menyspreu per la cincia de la lingstica s pals i indissimulat: mi postura es
muy clara, la era era entonces muy clara y la sigue siendo igual de clara ahora. Yo creo que la lengua
valenciana es una lengua, es un idioma, como lo es el cataln, y como lo era el occitano, y como son
muchas otras lenguas que vienen todas de la descomposicin del bajo latn (Manglano, 00:0834).
670
En lo que se refiere a la alta cultura, el proceso de homogeneizacin estaba mucho ms adelantado. El espaol era la lengua de la religin, de la enseanza, de la prensa (excepto la satrica) y de la
mayor parte de la literatura tenida por culta (Mart i Archils, 1999: 178).
tar un cost lingstic daprenentatge del castell, un procs de diferenciaci cultural,

de distinci, etc. tots ells gens menyspreables que, precisament, el projecte
fusteri posava (noms relativament en la prctica, degut a la moderada influncia
social que tindr) en perill. Per aix la reacci seccessionista t molt de justificaci de
la substituci lingstica en benefici del castell per banda de sectors socials que b ja
havien donat el pas de canvi idiomtic o b lhavien donat parcialment, en educar els
seus fills (o filles)671 en castell.
Lanticatalanisme al Pas Valenci oferir una cobertura ideolgica, una coartada, a aquest procs de substituci idiomtica, ja que el nacionalisme valenci (el catalanisme) no plantejaria, segons aquest discurs, una recuperaci del valenci sin una
introducci forada del catal, ali suposadament al nostre poble, la qual cosa
permetria tenir la conscincia ms tranquilla amb la continuitat del castell com a
llengua hegemnica de comunicaci social a Valncia.
Lesfor lingstic i social de passar de valenciano-parlant a castellano-parlant i
les expectatives conseqents de mobilitat social ascendent, doncs, no es veurien frustrades grcies a lacci poltica del blaverisme, que impediria lxit social duna ideologia que buscava (i busca) fer marxa enrere en el procs de substituci lingstica (i,
encara ms, invertir-lo per mitj de la normalitzaci de la llengua prpia). Per aix,
mentre que existisca valencianisme i partidaris de la normalitzaci del valenci, previsiblement hi haur blaverisme actiu, hi haur reacci. Noms en el hipottic cas dun
canvi lingstic complet el blaverisme deixaria de tenir sentit. La mort del regionalisme anticatalanista, aix, hauria sobrevingut dabsolut xit:
el nivell zero de catalanisme (la forma de no ser acusat de catalanista) noms est garantit establement per la substituci lingstica, s a dir, la castellanitzaci idiomtica (Bello, 1988: 289).672
La cita segent s sorprenent perqu s difcil trobar una alocuci tan explcita i
rotunda (i cinca!, com lautor mateix reconeixer) de la substituci lingstica i de ls
del secessionisme idiomtic com a coartada ideolgica. El blaverisme, majoritriament,
tindr una certa mala conscincia per labandonisme lingstic i, sovint, o b ho negar
o b ho matisar de bilingisme (disglssia) ms o menys enriquidor.673 Tanmateix, el
ja citat Jos Ramn Pin, declar que al cap i a la fi la polmica valenci-catal era per
un idioma que no s el seu de fons, ats que a la ciutat de Valncia el valenci havia
deixat de parlar-se si ms no entre les classes poderoses. Al cap i a la fi el secessionisme permetia continuar el procs de substituci lingstica, que algunes classes
socials ja havien consumat i que de cap de les maneres volien fer marxa enrere:
en Valencia ciudad, que es tericamente cap-i-casal, en las clases cultas, en las
clases poderosas, no se hablaba el valenciano, se hablaba el castellano, al contrario que ocurri en Entonces, imagnense ustedes una sociedad, que siente que
puede ser agredida polticamente y, por otra parte, que tiene que empezar a hablar un idioma que no es el suyo de fondo. Entonces dice, bueno, si discutimos
que esto es valenciano o cataln, mientras pasa esto yo sigo mi vida, y sigo ha-
671
De vegades es donava el cas curis de parlar en valenci als fills varons i en castell a les dones com a frmula dascens social femen mitjanant el matrimoni amb un var de classe social ms alta i,
previsiblement, per tant, castellano-parlant.
672
Viadel, ms de quinze anys desprs, ho escriur duna manera extraordinriament semblant:
No cal dir que tot aix mena a un escenari on el nivell zero del catalanisme noms est garantit amb la
substituci lingstica, aix s, la castellanitzaci idiomtica (Viadel, 2006: 26).
673
A aquest respecte pot resultar reveladora una ancdota viscuda personalment per mi. En una
reuni en la seu dUV a finals dels anys huitanta, probablement en una assemblea de militants de
Trnsits, en un debat sobre ls social del valenci, Jos Barber, qui fou director del peridic Levante i
pare de lactual alcaldessa de Valncia, afirm que el valenci era una llengua adequada per a demanar
un entrep de botifarra amb faves per no per a altres usos socials com, per exemple, el periodisme.
blando mi castellano, que es lo que de manera que es una visin un poco cnica
de la situacin, pero bastante realista (Pin, 00:4747).
Anem a veure ms detingudament qu s i que implica el secessionisme lingstic al Pas Valenci.
16.3.1 Els fundadors ideolgics del secessionisme idiomtic

Josep Maria Bayarri, com ja vrem veure en els precedents del blaverisme, tamb s un precedent ideolgic, paradigmtic, que obrir les portes del secessionisme
idiomtic, tot i que la bona part de largumentaci la compartir amb altres valencianistes histrics, com, per exemple, Nicolau Primitiu que, no obstant aix, no caur en el
secessionisme. Per Bayarri la condici tnica dels valencians seria prejaumina i la
conquesta de Valncia, en aquest sentit, seria una ms, de tantes que ens hauria oferit
la histria674 i, en conseqncia, el valenci i el catal serien dues llenges diferents
en haver tingut evolucions que haurien divergit aquests parlars. Un altre precedent
ser Francesc Almela i Vives, que ja lhem tractat en el subcaptol 8.3.
Tanmateix, als efectes de la nostra recerca, podem considerar que els orgens
del secessionisme idiomtic ms contemporani se situen precisament en el naixement
del blaverisme, ja que tots dos aniran extraordinriament lligats. Ja lany 1975, encara
amb el dictador Francisco Frango agonitzant, es don una campanya important en
diaris, publicacions i fins i tot en dirigents franquistes valencians per reivindicar la
suposada no filiaci catalana del valenci, normalment protagonitzada per banda de
personalitats cmodes amb el rgim dictatorial i que no shavien caracteritzat precisament per ls de la llengua prpia.
Tot i que no fou una polmica que implic amplis sectors socials com si que
ocorreria a partir de la transici democrtica, ja pos les bases ideolgiques i narratives per a la construcci duna llengua valenciana independent. De fet, durant aquest
any es produiran tot un seguit de polmiques periodstiques, entre les quals destacar
un creuament darticles al voltant de la unitat de la llengua en el diari LP entre el filleg
Manuel Sanchis Guarner i el director Jos Ombuena; es publicaran dues obres referencials que donaran espenta al secessionisme com los Orgenes del Reino de
Valencia del catedrtic saragoss Antonio Ubieto i lassaig Valenciano o cataln? del
notari i membre del Centro de Cultura Valenciana Vicente Sim Santonja aix com es
produiran algunes actuacions poltiques secessionistes per banda de dirigents
franquistes: el procurador en les Cortes Jos Mara Adn public una carta-circular on
alertava de la persistente campaa de catalanizar nuestra cultura y hacernos perder
la identidad e historia de Valencia (a Cuc, 1989: 291) i el mateix Adn i altres
procuradors franquistes respongueren al Decret 1433/1975, de 30 de maig, sobre
incorporaci de llenges vernacles al sistema deducaci, que feia esment noms
del catal, del gallec i del basc.
Una personalitat que tindr una forta influncia en el desenvolupament del secessionisme lingstic ser Antonio Ubieto. Aquest catedrtic dhistria medievel de la
Universitat de Valncia nascut a Saragossa publicar el juny de 1975 la primera edici
dels Orgenes del Reino de Valencia, una obra histrica que qestionar la tesi
fusteriana de la dualitat lingstica com a obra de la conquesta de Jaume I i del
posterior repoblament (Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas
hablados en el reino de Valencia actualmente no son producto de un fenmeno de
674
Hui ya est desprestigiada aquella teora de quels catalans que vingueren quan a Jaume I nos
donaren el ser etnicament als valencians. No fon lorige de la nostra personalitat, no; fon la continuaci,
una de les conquistes i invasions de Valencia, la mes afortunada per a tots per larmona, seny i justcia de
la estructuraci poltica que vingu, en consecuencia, desprs, sense minva de la nostra personalitat, que
no s la peculiaritat, i que una vegada expressa nos pot perdre i per tant no se reconquista per cap
reconquista (1931: 47).
reconquista por parte de Jaime I (DD.AA., 1975: 171) i que suposar, com a conseqncia, una aportaci de dubtes a les tesis fusterianes que el blaverisme convertir
en munici amb qu qestionar la filiaci catalana del valenci.
Un altre dels fundadors ideolgics del secessionisme lingstic ser el notari Vicente Sim Santonja, membre de ple dret del Centro de Cultura Valenciana des de
1973 i actual Deg de la RACV, qui participar de manera protagonista en les polmiques idiomtiques que tingueren lloc lany 1975 i que public aquell mateix any la
conferncia inaugural del curs 1975-1976 del Centro amb el significatiu ttol de
Valenciano o cataln? La resposta de Santonja, que veu en bona mesura de les fonts
dUbieto, ser valenciano i bona part de largumentaci i de les publicacions del
blaverisme al voltant de la llengua no seran sin simples repeticions (sovint encara
menys argumentades i sense citar la font) de lassaig de Santonja. De fet, el regionalisme anticatalanista ha fet servir la reiteraci i la repetici com una tctica amb qu
assolir els seus objectius identitaris.
Bsicament Santonja (tot duguent ms enll les afirmacions dAlmela i Vives) argumentar que el valenci s una llengua independent (que anomena tesi de lautoctonia o valencianista) i no un dialecte del catal (significativament anomenada tesi de
la servidumbre de la lengua valenciana o catalanista) en base als pressupsits
segents: 1) la continutat etnolingstica medieval i la negaci de la importncia de la
repoblaci catalano-aragonesa; 2) la suposada conscincia lingstica privativa dels
valencians com suposadament atestiguaria el fet que els escriptors valencians haurien
fet servir sempre la denominaci de valenci o llengua valenciana i 3) el protagonisme del poble en la conformaci de la llengua.675
Tot i els precedents anteriors ser el llibre En defensa de la llengua valenciana.
Perqu i cm sha descriure la que es parla de Miquel Adlert la construcci ideolgica
ms important per a legitimar el secessionisme lingstic al Pas Valenci i el punt de
partida poltic daquest, ja que a diferncia del llibre de Santonja, en aquest s hi ha
una proposta ortogrfica i normativa separatista del catal. El llibre fou editat lany
1977 (no s casualitat que coincidisca prcticament amb el naixement del regionalisme
anticatalanista al Pas Valenci com a ideologia i moviment de masses) i serv com a
precedent directe per a la normativa lingstica secessionista feta prpia per lACV
quatre anys ms tard que, precisament per aix, seran conegudes com Normes de
lAcadmia.
Adlert, com ja hem tingut ocasi de veure, fou militant, en companyia de Casp,
als anys trenta del segle passat dANV, una organitzaci vinculada a la DRV per amb
plantejaments sobiranistes. Fou jutge i estigu molt vinculat a les posicions conservadores de lEsglsia catlica. Autor dun seguit dassaigs, entre daltres, sobre la qesti
nacional valenciana entre els que destaquen De la meua catacumba, Del periodisme
meu, Valencia, Arago i Catalunya i El comproms de Casp. Qesti jurdica. Recordem
que durant el primer franquisme Adlert i Casp organitzaran una tertlia literria i una
editorial, cosa que a parer de no pocs els conferir ms legitimitat, autoritat i coneixements per a trencar amb el catalanisme i apostar pel secessionisme lingstic. El
seu ser un valencianisme cristi i conservador que esdevindr explcitament anticatalanista en letapa final. De fet, segons lactual President de la Secci de Llengua i
Literatura Valencianes de la RACV, Voro Lpez,A1 Adlert:
675
el pueblo tambin tiene la palabra en cuestiones de la llengua y cultura (como en otras muchas ms), porque contribuye como el que ms a las mismas (Santonja, 1975: 20).
Era junt en el seu companyo Xavier Casp un dels que tenia autoritat i coneixements per a trencar en el catalanisme i mamprendre una revalencianisacio de
lidioma i ao es lo que propon (DD.AA., 1990b: 72).676
Adlert i Casp, per tant, no participaren del secessionisme lingstic fins a les primeries de la transici democrtica. Daquest canvi se nhan fet diverses interpretacions psicologistes per tractar de fer entendre el canvi de posicions unitaristes a
disgregacionistes que en aquesta recerca no analitzarem per no considerar-les realment explicatives.677 Evidentment que els factors de gelosia, egolatria i rivalitat acostumen a intervenir en les relacions personals i socials dels intellectuals dac i de qualsevol rac del mn. Aquests, en efecte, poden ser els factors de trencament que, a
posteriori, poden justificar-se ideolgicament o per qualsevol altre motiu. A nosaltres,
per, ens interessa la perspectiva sociolgica i en qualsevol dels casos all significatiu
si ms no per a aquesta recerca no fou el trencament Casp-Adlert amb Joan Fuster
(de fet, ja hi havia hagut un enfrontament molt anterior entre aquest tndem i Carles
Salvador) sin els objectius, les conseqncies i, sobre tot, les estructures socials que
permeteren que el secessionisme lingstic es desenvolupara tan intensament com un
discurs identitari entre bona part de la poblaci del hinterland de Valncia.
Entrant ja prpiament en el llibre, cal tenir en compte que En defensa de la llengua valenciana parteix del pressupsit duna teoria de la conspiraci per suplan-tar la
llengua valenciana per la llengua catalana, en un tret que desprs es convertir en
caracterstic de la retrica del blaverisme. Aix aquesta manipulaci interessada hauria
sigut tan intensa que fins i tot el propi Adlert hauria sigut enganyat pels catalanistes.678 All significatiu s que aquesta suposada manipulaci i conspiraci est
676
Aquest mateix autor el considera un dels primers teorics del nacionalisme valenci modern,
ats que tots els altres els qualifica com catalanistes (Voro Lpez a DD.AA, 1980b: 35).
677
Per exemple, Francesc Viadel sostendr que per increble que puga semblar al foraster, els
orgens de lactual anticatalanisme sn, en bona part, el resultat dactituds bilioses dins del tancat i arnat
mn dels lletraferits de lpoca, motivades per qestions de rivalitat, vanitat i enveges (2006: 53).
678
En lassaig hi ha una confessi de culpa personal, acompanyada de penediment. De fet, el
primer subcaptol t per ttol Caic en lengany de la catalanisaci i me nix. La participaci personal
durant ms de quaranta-cinc anys de la normativa fabrista tracta de ser justificada com una caiguda
innocent el que, a la seua vegada, pretesament li hauria fet a ell enganyar tamb. s interessant
lexplicaci que des del blaverisme es donar daquest procs de ruptura amb un passat catalanista dels
dos mxims intellectuals, Adlert i Casp, perqu conformar un dels trets daquest discurs secessionista.
La ms famosa fou la que escrigu el propi Adlert. A larticle, el revelador ttol del qual fou Menganyaren i engany, justificar aquesta transformaci en termes de manipulaci de ments suposadament
cndides que ja hem analitzat (la virginalitat valenciana que es veu estafada per lastcia catalana). A
ms, suposadament Adlert ja hauria avisat del perill: I vaig comenar a despertar de lengany quan, en
els primers anys cinquanta comen la catalanisaci total de Valncia, on Joan Fuster era el capdanser
[sic]. Mafany a avisar del perill a molts que no em feren cas (com si els parlara el xiquet de les carasses),
ni davant de fets com el que un mapa que aparegu en el Diccionari Catal-Valenci-Balear com a
vinyeta indicadora de les llenges que comprenia, es convert en emblema (incls de solapa) de lo que en
aquells anys cinquanta comen a dir-se Pasos Catalans. Ni tampoc em fu cas ning quan en 1962
sinici lescalada del pancatalanisme per la publicaci dels llibres de Joan Fuster (1977: 14). Hi ha
daltres justificacions curioses per igualment inversemblants. Hctor Villalba, per exemple, la fonamentar en qu durant el franquisme calia arrimar-se a Catalunya per tal de, durant la transici poltica,
assolir la independncia (de Catalunya, bviament): A mi la sensaci que em dna s eixa, que en el
moment ms difcil de la lluita hi havia que fer-ho tots junts i baix el paraiges un poc alentador i protector
de lo que existia, que eren els canals que provenien de Catalunya, per quan hi ha possibilitat de fer-ho
per u mateixa, s el moment en el que Xavier Casp un poc sallibera deixa necessitat destar baix eixes
depen-dncies, i s quan ell camina cap a un valencianisme... no supeditat a res (Villalba, 00:3403).
De tota manera, en el blaverisme, el canvi lingstic dAdlert i de Casp sha percebut duna manera
ambivalent, que oscillar entre la sospita dels sectors ms ortodoxos (que els negarien la consideraci
danticatalanistes de pata negra) i lelogi per la valentia de la rectificaci als moderats: Es molt dificil
reconeixer que u est enganyat gran part de sa vida i rectificar. Els homens no son rius i poden fer-se
arrere, pero no tots els homens tenen el valor de fer-ho (Voro Lpez a DDAA, 1980b: 33). O tamb, en
referir-se a Adlert, faran servir la metfora del personatge de lAventafocs, abandonadat pels catalans,
que esdevenen germanastres: home cabal i sincer als que algunes rebujaren cap al pancatalanisme
oblidant que si be es cert que en lalba deixe moviment, enlluernat pels cants de germanor, labra i
cregue en ell, no tard en donar-se conte de que aquells no eren sos germans, sino germanastres que a
sa mare (Valencia) ofenien volent-li llevar sa historia i personalitat (Josep Peris a DDAA, 1990: 98).
present al llarg i ample dels textos del blaverisme i Adlert, a parer nostre, ns liniciador. Vegem a tall dexemple com:
[Pompeu] Fabra sempre opin que els valencians, per a purificar la llengua valenciana, no devem preocupar-nos dacostar-nos a la catalana, sin a la dels clssics
valencians [...] Pero el pancatalanisme, com moltes coses ms que li sn desfavorables, amaga tot a de Fabra i de la llengua normativa. En el seu parlar sempre ex-cathedra, dna normes que no explica, i amaga texts, i tot quan les refuta,
lexistncia de lo qual ignoren sos seguidors, com ignoren persones i fets que els
amaguen els capitosts, incls botant-se no solament molts anys sin tamb segles
dhistria que no els conv que spien els nefits (1977: 10). Cursiva de loriginal.
Adlert reivindicar el qui per a ell ser un personatge que encarnaria un estadi
anterior a la introducci del fabrisme al Pas Valenci, el filleg Llus Fullana,679 i ho fa
per menysprear la majoria dautors i institucions que signaren les Normes del 32
(Fullana, per, fou un dells. Adlert explicar aquest fet com que ell tamb hauria sigut
enganyat), una adaptaci a les caracterstiques del valenci de la normativa fabriana,
als quals els acusa de ser la primera ofensiva de catalanitzaci. Lopini dAdlert era
que aquestes normes haurien significat un engany aix com una hbil introducci
dun procs de catalanitzaci paulatina, que reempla, mitjanant un shock, una
suposada normativitzaci anterior en base als criteris lingstics de Fullana i, per tant,
la primera gran ofensiva dels pancatalanistes:
all de Castell: normes de catalanisaci, encara que vergonyant per a millor enganyar, les quals, coromullant la palautina catalanisaci a dosis redudes que venia fent-se duns anys arrere, representaren la primera ofensiva de catalanisaci a
gran escala. Per aix supongueren una reforma drstica per als que escrivem el
valenci segons les normes usades en aquell moment: les de Fullana. I nos foren
un fortssim shock aquelles normes que significaven un canvi total de colp (1977:
10). La darrera cursiva de loriginal.
Adlert denncia en lassaig que estem analitzant el que resultar una obvietat
per al blaverisme i que ja hem analitzat en la introducci del captol: la unitat de la
llengua catalana (percebuda com una annexi del valenci per banda del catal)
comportaria, necessriament, la unitat poltica entre el Pas Valenci i Catalunya
(percebuda com la subordinaci poltica dels valencians respecte els catalans).680
Daltra banda Adlert no sols s el fundador del blaverisme secessionista sin
que, a diferncia, com veurem, de bona part del blaverisme, s prpiament secessionista, s dir, separador del valenci del tronc com catal, que ell no nega. En aquest
sentit ell no afirma per tampoc no nega la filiaci gentica del valenci respecte del
catal ni la repoblaci catalana posterior a la creaci del Regne de Valncia.
A diferncia de la immensa majoria del blaverisme posterior que s que, com
veurem, negar el passat com i buscar fonamentar la construcci duna llengua
valenciana independent amb una suposada continutat etnolingstica a la Valncia
medieval, Adlert fonamentar aquesta en la suposada evoluci diferent de valenci
i catal (i en influncies diferents, tot i que no ne les especifica), que hauria convertit la forma valenciana en una llengua separada de la catalana:
s indeferent que els catalans dugueren o no a Valncia la llengua seua, perqu
ARA catal i valenci sn diferents per haver tingut diferent evoluci i diferents influncies (Adlert, 1977: 27). Majscules de loriginal.
679
I ac em cal fer un homenage dadmiraci, de gratitut i de desagravi al nostre ilustre fillec valenci Llus Fullana, que ha segut tan injustament oblidat, i ms injustament despreciat i vilipendiat. I,
personalment, li faig acte de desagravi per haver abandonat ses ensenyances quan menganyaren (Adlert, 1977: 9-10).
680
Em fu pensar si es pretenia la catalanisaci total de Valncia, per una integral absorci per
Catalunya (Adlert, 1977: 13-14).
Adlert descriu la situaci lingstica del valenci coetnia com de catalanitzada.

I per a ell calia, en conseqncia, una revalencianitzaci, un retorn a les suposades
arrels: lactual catalanisaci, superaci de les bases de Castell, exigix una revalencianisaci tamb enrgica, total i de colp, que s lo que propugne ac (1977: 10). La
proposta revalencianitzadora no seria una altra que una (si ms no certa) patutitzaci del valenci, en justificar la necessitat de normativitzar el valenci colloquial, com
si el valenci noms es parlara duna nica manera.681
Adlert, aix mateix, s una altra demostraci que lanticatalanisme tamb al Pas
Valenci acostuma a anar de la m de lespanyolisme (en aquest cas, de la castellanitzaci lingstica) afirmar que el perill de la substituci idiomtica sexagerava. Tot
negant aquest procs evident,682 el que feia era atorgar cobertura ideolgica, autntica
carta de naturalesa, a la substituci lingstica al Pas Valenci en negar el risc que
suposava i suposa per al futur social del valenci, el que significava tamb legitimar
els usos lingstics disglssics duna part significativa dels valenciano-parlants que
havien contribut al canvi idiomtic al si de les seues famlies i entorn social.
Per a ell, doncs, igualment que per a la majoria del blaverisme, el perill de catalanitzaci idiomtica seria ms real que no el de la castellanitzaci, fenomen que no
sols s negat sin que a ms, s qualificat com dobsessi dels catalanistes. Lanticatalanisme, doncs, acaba freqentment per ser un instrument suau i efica dantivalencianisme, tamb en lmbit lingstic:
tamb ha influt en la catalanisaci del valenci lobsessi en molts de fugir de la
castellanisaci (perill que sexagerava) del valenci, que fea acudir al catal com si
este no patira tamb de castellanisaci i fra lespill de la llengua valenciana perduda. I es fug dun bou que no era per a qu nos haja empitonat un bou que s
que s (Aldert, 1977: 15-16).
Fou precisament durant la transici democrtica i com a conseqncia de la influncia adlertiana quan lAcademia de Cultura Valenciana, concretament la Secci
Filolgica, elabor una normativa diferenciada de la de Pompeu Fabra,683 feta prpia
per lInstitut dEstudis Valencians i instroduda majoritriament a Valncia a partir de
1932 en les conegudes com Normes de Castell. Aquesta normativa secessionista684
fou presentada el 7 de mar de 1981 al Monestir del Puig (per aix sn conegudes
681
Tal com assenyal Vicent Mart, en analitzar el prleg del llibre esmentat, es justificava aix
ideolgicament el procs de substituci lingstica: Clar que, daquesta doble dinmica anticatalanitzantcastellanitzant no pot nixer res ms que un hbrid idiomtic, un vulgar patus. El genocidi lingstic queda
justificat ideolgicament (1982).
682
Trenta anys desprs de la publicaci, nicament un 288% dels valencians afirmen que es parlava en sa casa quan era xiquet la llengua de la meua comunitat autnoma. Un 608% castell, un 95%
les dues llenges i un altre 08% una altra llengua. Aix mateix nicament un 217% es considera valenciano-parlant, front un 605% castellano-parlant i un 175% bilinge (dades del CIS, estudi n2667. La
identidad nacional espaola a www.cis.es).
683
Clar est que, si hem de fer cas del testimoni de Vicente Giner Boira, la responsabilitat del secessionisme idiomtic, si ms no al seu cas, estaria precisament en Fabra, qui hauria defensat clarament que valenci i catal sn dues llenges diferenciades: Tuve ocasin de conocer, siendo yo muy
joven, en Barcelona, al notable Pompeu Fabra, y no quise perder la oportunidad de preguntarle, mucho
antes de que esta polmica hubiera comenzado, sobre la identidad de la lengua valenciana y su supuesto
origen cataln. Y su respuesta fue tan clara, tan segura y tan concisa que curiosamente fue la que me
llev a defender por vida unos planteamientos que nada tienen que ver con los de los que invocan su
nombre constantemente para defender los suyos que, por otra parte, respeto: el valenciano y el cataln
son dos lenguas hermanas, es ms, hermanas gemelas, pero dos lenguas. Como deca, sern mucho los
que, al leer este argumento, pondrn en duda mis afirmaciones, y yo, para demostrar su veracidad,
lamentablemente solo (sic) puedo dar mi palabra (a Blaya, 1998: 114).
684
Malgrat que siga una normativa per al valenci molt discutible i que lobjectiu daquesta siga
trencar la unitat idiomtica del valenci i el catal i alhora aturar qualsevol de procs de normalitzaci
lingstica no creguem que puguen ser considerades tan fcilment propostes ortogrfiques antinormatives i sense cap fonament filolgic (Climent-Ferrando, 2005: 12-13).
tamb com les Normes del Puig) i assumida majoritriament, des del principi, per la
gran majoria del moviment social que conformava el blaverisme
Adlert i els seguidors daquest no noms contribuiran aix duna manera decisiva
a impedir la recuperaci de ls social del valenci mitjanant el procs estricte de
secessionisme i patuatitzaci lingstics sin tamb menystenint la importncia de la
llengua en la creaci de la identitat valenciana aix com la importncia de
lalfabetitzaci dun idioma en una societat moderna (fetitxisme per lensenyament del
valenci, en paraules dAdlert), element imprescindible per al seu s, tamb fins i tot
en lmbit de la literatura que esmenta:
ara hi ha en Valencia una caudalosa corrent erronia que comena per considerar
a la llengua com a la summa representativa de tot lespectre de la valencianitat, i
consegentment es mitifica a lidioma, o sorgix el fetichisme per lensenyana de la
llengua, preferint a al cultiu intelectual de la cultura, sobre tot la lliteratura, el
qual es preterix (Aldert, 1984a: 111).
Tots aquests fundadors del secessionisme idiomtic al Pas Valenci faran servir
aquesta particular narrativa identitria amb lobjectiu doposar-se a lincipient procs de
normalitzaci lingstica que salbirava en la transici democrtica. Des de 1975 fins a
la proclamaci formal de les normativa secessionista de lAcadmia de Cultura Valenciana, el mar de 1981, el moviment blavero anir enllestint una estratgia cada
vegada ms elaborada per aconseguir desviar latenci del debat sobre ls social del
valenci cap al debat sobre la identitat (i les essncies) del valenci. O dit duna altra
manera, el conflicte lingstic valenci que, com express Rafael Ll. Ninyoles (1969),
era un conflicte entre una llengua hegemnica (A) contra una llengua restringida a la
cultura popular (B), que aspirava a ser tamb dalta cultura, esdevingu un conflicte
sobre la identitat del valenci, sobre si formava part de la llengua catalana o, contrriament, nera una llengua independent. El conflicte lingstic socialment, al carrer,
pass a ser la lluita per lhegemonia social entre el castell i el valenci a la lluita identitria entre el valenci i el catal. I aquest canvi datenci prioritria ha contribut a
fer ms hegemnica encara la llengua castellana al Pas Valenci.
Igualment que la problematitzaci de la identitat valenciana que defensava el
fusterianisme provoc un fre al desenvolupament daquesta i una aposta de no pocs
actors socials que havien coquetejat amb el nacionalisme valenci per la identitat
nacional no qestionada, lespanyola, a nivell lingstic la problematitzaci sobre la
identitat del valenci suposar tamb un fre a les possibilitats dincrementar ls social
del valenci. El castell, normativament i ideolgicament, no era percebut com conflictiu i ls social daquest, malgrat les molt tmides poltiques lingstiques promogudes per la Generalitat a partir de la dcada del huitanta del segle passat, anir
incrementant-se paulatinament fins romandre no sols com la llengua principal de lalta
cultura sin tamb la llengua de comunicaci social (i popular) majoritria del Pas
Valenci.
Per tot plegat, el blaverisme aconseguir, des de la transici poltica fins a
lactualitat, que la identitat de la llengua prpia estiga en lagenda poltica com un motiu
denfrontament identitari i no precisament. Grcies a la pressi del secessionisme
lingstic la llengua prpia esdevingu un smbol de lluita identitria respecte lessncia i no per ls social ni per les poltiques lingstiques que calia dur a terme per
capgirar un ja centenari bandejament daquesta de lesfera pblica:
De fet, la intensitat que arrib a adquirir el conflicte identitari, va acabar provocant
que el problema sobre la llengua i sobre la identitat de la llengua que parlen els valencians ocups un lloc preeminent en larena poltica, desplaant a un segon nivell el problema sobre les poltiques lingstiques i sobre les iniciatives necessries
per a la recuperaci i normalitzaci del valenci (Bodoque, 2005: 102).
Es tractava, en definitiva, dimpedir que el valenci esdevinguera una llengua

dalta cultura i de qu les noves elits que les promogueren ascendiren socialment a
costa de les elits dirigents tradicionals valencianes, talment com ocorregu a la segona
meitat del segle XX al Quebec i a Flandes on unes noves elits, francfona i neerlandfona respectivament, es feren amb lhegemonia social tot desplaant (si ms no parcialment) a les elits tradicionals (anglfona i francfona en cada cas). Al Pas Valenci,
tanmateix, aquesta possibilitat fou tallada darrel i el secessionisme lingstic hi contribu com una estratgia indubtablement efica.
16.3.2 La importncia social i poltica actual del secessionisme

Mesurar quantitativament presenta no poques dificultats per als socilegs. En
general, des de la sociologia, comptem amb dades provisionals, amb marges derrors i
nivells de confiana i, a ms, lligades a un determinat context histric i, en particular, a
la manera de preguntar que, com sabem, poden condicionar bastant les respostes
donades. Mesurar socialment el secessionisme lingstic encara sens antoixa ms
complicat, ats que no coneguem cap enquesta monogrfica (ni cens, bviament)
sobre lanticatalanisme i/o la catalanoflia entre els valencians i ens manquen, doncs,
treballs monogrfics per a saber labast social daquest al Pas Valenci i no s lobjectiu daquesta recerca, per, el fer-ho. Tanmateix, s tenim alguna mostra amb algunes
preguntes que poden servir si ms no indirectament per aproximar-nos a ubicar quantitativament el fenomen secessionista.
Durant la transici democrtica el Consell preautonmic del Pas Valenci encarreg a lempresa Consulta una enquesta que amb tota la cautela que devem de
tenir, ats que els resultats eren favorables a les posicions de laleshores president
Josep Llus Albinyana atorgava al secessionisme idiomtic un posicionament minoritari al conjunt de la poblaci valenciana, daproximadament dun ter: un 35% de
persones consideraven que catal i valenci eren dues llenges diferents front a un
49% que defensaven la unitat lingstica (dentre els quals un 18% pensaven que era
la mateixa llengua i un 31% que opinava que el valenci era un dialecte del catal).685
Si atenem a aquestes dades obtendrem que els defensors del secessionisme
lingstic (un aspecte en el qual el blaverisme, degut a la sndrom de diferenciaci
marginal, sempre ha incidit amb fora) serien minoritaris durant la transici democrtica, malgrat la retrica anticatalanista de parlar en nom del poble.
Durant la dcada dels huitanta i dels noranta del segle passat no tenim ms dades per contrastar aquell estudi i, en tot cas, poder establir alguna evoluci al respecte.
Hem desperar, ja entrat el segle XXI, a algun dels darrers estudis del CIS circumscrits
al Pas Valenci i acordats amb la Generalitat (concretament als estudis anuals 2413,
2445, 2480 i 2560, el treball de camp dels quals fou respectivament de 2001 a 2004)
als quals sha incls una pregunta, bastant qestionable, sobre la unitat de la llengua i
podrem, per tant, aproximar-nos a la valoraci quantitativa del percentatge de valencians que serien secessionistes.
Dentrada, hem de destacar que no podem identificar directament i tirant pel recte a tots aquells que creuen que el valenci i el catal sn dues llenges diferents
amb militants o simpatitzants blaveros, ja que si b la gran majoria daquests sn
secessionistes, no tots els qui consideren que el valenci i el catal sn dues llenges
diferents han de necessriament pertnyer dalguna manera al blaverisme (de fet, com
a hiptesi, podrien ser ciutadans socialitzats polticament en el regionalisme ordinari
que, mitjanant les prctiques destranyament envers Catalunya i la cultura catalana i
per altres mecanismes, sels hauria indut a pensar que sn dos idiomes indepedents
i afavorir aix, si ms no implcitament, el secessionisme). O dit duna altra manera, si
685
Valencia Semanal n 89 (febrer de 1979). En aquesta enquesta tamb un 50% de la mostra es

mostrava partidria de la denominaci de Pas Valenci i hi havia una minoria exigua favorable a la
senyera quatribarrada. Tot i que hem de ser cautelosos, aquestes dades reforarien la tesi del regionalisme ordinari, en indicar que la proposta poltica i simblica oficial (tot i ser la prpia de les institucions
preautonmiques) tindria ms suport social, pel simple fet de ser-ho.
b el secessionisme acostuma, tret dexcepcions contades, a ser una conditio sine qua
non del blaverisme, noms una part dels defensors del valenci com a llengua
independent participen dun anticatalanisme poltic i ms o menys explcit. Daltra
banda cal que tinguem cauteles metodolgiques: en el disseny mostral daquestes
enquestes, per exemple, no es distingeix entre territoris valenciano-parlants i castellano-parlants.
Una altra de les qestions que cal tenir en compte respecte els resultats de les
enquestes del CIS s que la pregunta ja sabem que en tots els casos per en
aquesta particularment condiciona i molt el resultat de la resposta. Als enquestats
sels pregunt si respecte a la identitat del valenci, amb quina frase se identifica
vost en major mesura? I ses oferia dues respostes: o que seria una llengua diferent
i diferenciada del catal o, contrriament, que seria la mateixa que es parla a
Catalunya i les Illes Balears (fixem-nos que no sels interroga si s una llengua tamb
parlada a altres territoris del domini lingstic sin si s la mateixa, la qual cosa pot
dur a confusi, en poder identificar el ciutad la mateixa a una parla amb la mateixa
fontica, el mateix lxic, la mateixa flexi verbal, etc.). Ben probablement no
obtendrem, per exemple, les mateixes respostes si preguntrem als valencians si
consideren tres possibilitats: a) la llengua prpia del Pas Valenci s la catalana; b) un
dialecte del catal o c) una llengua compartida amb Catalunya que sanomena valenci. Previsiblement aquesta darrera seria la que major percentatge didentificaci tindria, ja que, com hem vist, darrere de lanticatalanisme acostuma a haver-ne una
percepci duna voluntat de subordinar la identitat valenciana a la catalana.
A aquest respecte, el socileg Rafael Castell considera que la introducci
daquesta mena de preguntes responen a una falta dtica professional.686 A ms a
ms, aquesta pregunta pot tenir una intencionalitat poltica implcita, que s precisament legitimar socialment (encara ms) el secessionisme lingstic ja que, malgrat les
dades ads esmentades de la transici democrtica, no calen enquestes per conixer
que no sn precisament pocs de fet, sn una clara majoria social, grcies, entre
daltres i com ja hem apuntat, al regionalisme ordinari promogut precisament per la
Generalitat els qui pensen que el valenci i el catal sn dues llenges diferents. De
fet, la pregunta sincorpor als estudis del CIS a instncies del Consell, dirigit pel PP,
en un perode en qu feia servir lanticatalanisme com a arma electoral.
Tanmateix, les dades de qu disposem sn un indicador ms per aproximar-nos
al coneixement del secessionisme idiomtic i, indirectament, del blaverisme. En la
taula 41 adjuntem, corresponent a les quatre enquestes esmentades, observem a
primera vista que el secessionisme lingstic s clarament majoritari els resultats de la
pregunta al Pas Valenci, tot oscillant entre el 626% i el 725% (diferncies notries,
per cert, per haver-hi un any tan sols de diferncia, 2002 i 2003, un mateix disseny
mostral i un mateix nombre denquestats).687
TAULA 41: SECESSIONISME LINGSTIC AL PAS VALENCI
s una llengua diferent i diferenciada del catal
s la mateixa que es parla a Catalunya i les Illes Balears
2001
678
322
2002
725
275
2003
626
374
2004
683
317
Font: CIS, estudis 2413, 2455, 2480 i 2560. A Castell, 2006: 49. En negreta els indicadors mxims de cada resposta.
686
Els estudis denquesta sn eines que ens capaciten per captar lopini pblica. Aix significa
que les qestions posades a consideraci de lentrevistat han de ser subjectes possibles dopini.
Respecte a lobjecte que ens ocupa, sels podria haver preguntat pel nom que habitualment empren els
entrevistats per referir-se a a la seua llengua, la qual cosa s subjecta a hbits socials, per mai si la
llengua que parlen s una llengua en si, o compartida amb altres, ja que aix s una qesti de carcter
tcnic (Castell, 2006: 49). Tanmateix, tot i estar dacord amb lautor, com hem vist, els secessionismes
idiomtics sn una construcci ideolgica i, per tant, poltica i no sols cientfica.
687
Davant una pregunta que lentrevistat no est en condicions tcniques de respondre, laleatoritzaci de la resposta per part de lentrevistat s molt major (Castell, 2006: 50).
Haurem de concloure, doncs, que aproximadament dues terceres parts de la

societat valenciana participen de lopini de qu el valenci i el catal serien dues
llenges diferents, la qual cosa s una xifra molt notable, ms encara si tenim en
compte que totes les institucions universitries i la gran part de les acadmiques, cientfiques i fins i tot educatives no sols del Pas Valenci sin darreu el mn (bviament
on hi ha especialistes) reconeixen i afirmen la unitat de la llengua catalana. Aquestes
institucions, per tant, semblarien socialment menys influients que el poder poltic de la
Generalitat, que el regionalisme ordinari, aix com la capacitat de reproducci social
que t el blaverisme.
A la llum daquestes dades, el resultat s inequvoc: la gran majoria de la poblaci valenciana seria secessionista. El percentatge daquests, doncs, s molt notori i
molt superior al nombre de votants del PP, per la qual cosa la construcci del valenci
com a llengua independent seria ms transversal del que algunes anlisis assagstiques han reconegut. Aix ens ajudaria a entendre lambigitat calculada del PSPVPSOE en aquest tema i, significativament, el pacte de reforma estatutari entre els dos
grans partits en el qual, com hem vist, sintroduen els conceptes de llengua valenciana i idioma valenci en el prambul i fins i tot en larticulat del nou Estatut
dAutonomia, amb la qual cosa previsiblement es reforar el secessionisme lingstic,
novament mitjanant leficcia de lacci social del regionalisme ordinari.
Si atenem, per exemple, amb ms detall al ms proper dels estudis del CIS que
estem valorant (lestudi 2560, el treball de camp del qual es fu del 12 al 30 dabril de
2004), obtenim que el 644% dels enquestats declaren identificar-se en major mesura
amb el secessionisme idiomtic, front a un 299% que afirmen identificar-se amb la
unitat lingstica del catal. Una visi territorial (provincial, com fa lesquesta) ens
aporta dades interessants, ja que el secessionisme es dispara a la provncia dAlacant
(un 725% se identifica ms amb que sn dues llenges distintes i tan sols un 22%
sidentifica amb que s la mateixa llengua), curiosament el territori amb menor percentatge de valenciano-parlants,688 i es redueix significativament a la de Castell (un
519% identificat amb el secessionisme i un 426% amb la unitat lingstica),689 la
demarcaci amb ms valenciano-parlants, mentre que a la provncia de Valncia
presenta dades semblants a la del conjunt del pas, una mica inferiors en secessionisme a la mitjana (622% enfront del 32% que consideren que s el mateix idioma), la
qual cosa mostraria que secessionisme i blaverisme no s el mateix ats que, en
aquest cas, haurem de concloure que existeix ms suport al blaverisme a les comarques dAlacant que no a la de Valncia, afirmaci bastant inversemblant.
Al mateix estudi sens mostra que s a les comarques dAlacant (on, com hem
vist, ms percentatge de persones sidentifiquen amb el secessionisme), on menys s
social i coneixements del valenci hi ha: un 37% dels enquestats afirmen no conixer
el valenci, el que suposa 178 punts ms que la mitjana del pas (192%) i ms de 26
punts respecte les provncies de Valncia (107%) i de Castell (104%). Aix mateix
tamb s aquesta provncia on menys sha estudiat el valenci: un 488% afirma no
haver-lo estudiat mai, percentage ms de 15 punts superior a la mitjana del pas (un
331%) i ms de 23 punts respecte les provncies de Valncia (25%) i de 21 punts
envers Castell (273%).
Encara resulta ms significatiu ls social que considera que hauria de tenir la
llengua. A la provncia dAlacant s superior al 60% el percentatge que considera que
688
A 1991, el 692% dels enquestats de la provncia dAlacant sautodefinien com a castellanoparlants i nicament un 148% com valenciano-parlant i un 16% bilinge. A la provncia de Valncia un
478% castellano-parlant, un 347% valenciano-parlant i un 175% bilinge i a la de Castell un 409%
castellano-parlant, un 50% valenciano-parlant i un 91% bilinge. Font: estudi 1988 del CIS (a Castell,
2006: 23).
689
Cal tenir en compte que el baix nombre dentrevistes a la provncia de Castell (183 entrevistes)
dispara lerror mostral fins al 74%, amb la qual cosa aquestes dades cal tenir encara una major cura.
lalcalde, els mestres, els metges, els vens i els fills haurien de parlar exclusivament
en castell. A nivell de pas aquest porcentage oscilla entre el 266% i el 282%,
menys de la meitat que a Alacant. A la provncia de Valncia, aquest oscilla entre el
103% i el 133%, prcticament una sisena part que a Alacant. I a Castell, aquest
encara ns inferior: nicament un 6% considera que lalcalde de la seua ciutat hauria
de parlar castell, un 49% els metges i un 44% els mestres.690
TAULA 42: CATEGORIES SOCIALS I SECESSIONISME LINGSTIC AL PAS VALENCI
Semblen influir
Semblen no influir
Gnere: + dones que hmens
Lloc de naixement: = autctons que immigrants
Edat: + majors que jvens
Classe social: = empresaris que treballadors
Provncia: + Alacant que Valncia i Castell
Hbitat: + 100.000-400.000 que a Valncia ciutat
Professi: + jubilats i mestresses de casa que estudiants
Pblic-privat: + en lempresa privada que en la pblica
Sector: + agricultura que al sector servicis
Estudis: + sense estudis que amb estudis secundaris o
universitaris
Llengua (aparentment): + castellano-parlants que
valenciano-parlants
Font: elaboraci prpia a partir de dades de Castell, 2006: 50.
Rafael Castell, que ha creuat les dades daquesta i daltres sries destudis del
CIS, ens indica (2006: 50) que el secessionisme idiomtic s superior entre les dones
que en el hmens; entre les persones majors que no en els joves (la qual cosa podria
ser conseqncia de la major alfabetizaci de les generacions ms jvens i de la qual
podria derivar-se un canvi de percentatges en el decurs duna o dues dcades); a les
comarques dAlacant, com ja hem esmentat, que a Castell i Valncia (contrriament,
el fet dhaver nascut o no al Pas Valenci no aporta diferncies significatives); a les
ciutats dentre 100.000 i 400.000 habitants que al cap i casal (la qual cosa s una
dada, a priori, sorprenent); ente els treballadors del sector privat que no al pblic; a
lagricultura que no al sector de servicis (contrriament no apareixen diferncies
significatives entre ser treballadors per compte propi o per compte ali); i, el que t no
poca importncia, entre les persones sense estudis que no amb estudis secundaris o
universitaris i entre jubilats i mestresses de casa que no en estudiants. De fet, de
totes les categories analitzades noms nhi ha una en la qual lopini favorable a la
unitat lingstica s majoritria: entre les persones amb estudis universitaris superiors,
amb una distribuci 60-40 (Castell, 2006: 50). Per visualitzar millor aquestes diferncies socials, hem elaborat la taula 42.
s a dir, el secessionisme idiomtic es dna en major mesura entre les persones
amb menys capital educatiu, la qual cosa explicaria que tot i ser socialment majoritari,
no tinga un particular prestigi entre les persones amb major capital cultural, on la
creena en la unitat lingstica seria (lleugerament) majoritria i on la penetraci de la
narrativa identitria fusteriana hauria sigut molt ms important que a la resta de la
societat valenciana. De fet, malgrat el regionalisme ordinari promogut per la Generalitat, entre una quarta part i una tercera part dels valencians reconeixen que el valenci
s la mateixa llengua que el catal, amb la qual cosa la defensa de la unitat lingstica,
tot i ser minoritria, tamb compta amb un nombre significatiu de partidaris i no seria
una posici estadsticament marginal (com s que ho seria, contrriament, les posicions properes o identificades amb el nacionalisme valenci).
Tot plegat ens duu a les segents conclusions parcials:
690
Encara que s un percentage nfim, no deixa de tenir un cert inters constatar que el percentatge que considera que els fills haurien de parlar en castell exclusivament s lleugerament superior (66%)
que els qui consideren que ho faria de fer el seu alcalde, els metges i els mestres, la qual cosa suposa
que encara hi ha persones que creuen que per facilitar la mobilitat social ascendent, per progres-sar els
fills han abandonar la llengua dels pares i dels avantpassats.
1) El secessionisme idiomtic seria molt ms ampli que el fenmen del blaverisme. Si b prcticament tots els blaveros sn secessionistes no tots els secessionistes sn blaveros. De fet, molts valencians de les comarques meridionals no sidentifiquen amb el blaverisme per s que participen duna forma danticatalanisme, probablement ms semblant a la general espanyola i,
per tant, ms directa, en no haver de passar per una identitat valenciana
regional suposadament amenaada;
2) El secessionisme lingstic correlaciona amb determinades categories socials, com el gnere, ledat, el territori, lhbitat, la professi, el sector i el nivell destudis, per no amb lorigen i la classe social, de tal manera que les
dones, les persones majors, els ciutadans de les comarques dAlacant i els
qui viuen en poblacions entre 100.000 i 400.000 persones, els jubilats i les
mestresses de casa, els treballadors en lempresa privada i en lagricultura i
les persones sense estudis tenen ms probabilitats de ser secessionistes;
3) El secessionisme lingstic sembla resulta un fenomen correlacionat amb
lautodefinici lingstica i ls social del valenci. A major percentatge de valenciano-parlants, menys secessionisme i a linrevs, la qual cosa mostraria,
en el cas del blaverisme, que s una resposta poltica justificatria al procs
dabandonisme lingstic normalment amb lobjectiu dassolir mobilitat social
ascendent. En aquest cas, sn ms els castellano-parlants que els valenciano-parlants els qui consideren que el valenci i el catal sn dues llenges
diferents, la qual cosa resulta particularment significativa i apunta en la direcci de coincidir en les hiptesis de la recerca.
En qualsevol dels casos, no podem limitar la importncia social i poltica del secessionisme lingstic a la vessant quantitativa. Hem de tenir en compte lestructura
social que facilita la reproducci social dunes creences contrries als posicionaments cientfics de la romanstica internacional. Per a nosaltres sn tres les institucions
que sobretot faciliten la construcci del valenci com a llengua independent: a) la
famlia; b) la Generalitat Valenciana i c) els mitjans de comunicaci.
En primer lloc tenim la famlia, una instituci sempre important com agent de
transmissi de valors i didentitats. Ens caldria un treball de camp monogrfic per
conixer ms mpliament el paper que ha tingut la socialitzaci familiar en el secessionisme idiomtic i, de manera general, en la reproducci de la identitat regional valenciana. No obstant, com ja varem veure en el subcaptol 13.6, comptem amb indicis
suficients de com el blaverisme ha imaginat la valencianitat com una continutat sacralitzada intergeneracional en la qual la famlia transmitiria aquesta identitat autntica. En
aquest sentit especfic, el valenci shauria transms duna manera prcticament
immaculada de pares a fills i el valenci autntic, i no lempeltat o acatalanat, seria
el que parlarien els nostres progenitors.
En segon lloc, la Generalitat ha promogut en la societat valenciana, indirectament en el perode de 1983 a 1995 i directament des de 1995 fins a lactualitat, el
secessionisme idiomtic. Lacord estatutari bandej qualsevol s oficial del terme de
llengua catalana aix com qualsevol reconeixement a la unitat idiomtica, la qual cosa
contribuir a que un idioma oficial anomenat valenci i el mateix, igualment oficial, a
Catalunya, a les Illes Balears i a lestat dAndorra per anomenat catal foren considerats dues llenges.
A tall illustratiu de fins a quin punt el secessionisme lingstic t una gran importncia poltica podem aportar la creaci de disposicions legals contra la unitat de la
llengua com la deshomologaci dels ttols oficials de catal expedits per la Generalitat
de Catalunya i el Govern de les Illes Balears per a lacreditaci de coneixements del
valenci. En aquest sentit lOrdre la la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de
22 de desembre de 1995, als pocs mesos de pendre el PP el poder a la Generalitat
Valenciana de la m de la coalici amb UV, deixava sense reconeixement oficial els

ttols de catal per banda de la Generalitat en un gest inequvocament populista.
Tot i que sembla que la doctrina jurdica espanyola est colpejant fortament la
base poltico-jurdica del secessionisme idiomtic (lOrdre esmentada ha sigut anullada en sentncia del Tribunal Suprem en el recurs nmero 8075/1999 de 15 de mar
de 2006),691 all destacable s que el regionalisme ordinari contribueix a fer creure, dia
a dia, que el valenci i el catal sn dues llenges diferents.
En darrer lloc i pel que fa als mitjans de comunicaci, cal tenir en compte que, en
general, tant els pblics de la Generalitat (Canal 9 i Rdio 9 bsicament) com els
privats han tingut un paper molt rellevant en lexpansi social del secessionisme
idiomtic, com vrem veure als subcaptols 10.3 i 13.5,. De fet, la denominaci de
catal o llengua catalana est prcticament bandejada dels mdia al Pas Valenci i
rarament sexplicita la resta de territoris del domini lingstic com a mbit territorial de
la llengua prpia, la qual cosa afavoreix si ms no indirectament lestranyament
respecte lidioma compartit, una mena de secessionisme rutinari, banal.
A sensu contrario lestructura associativa valenciana, en general, sembla que no
presenta una hegemonia social partidria del secessionisme. Potser per aix i per
lhegemonia universitria i acadmica dels defensors de la unitat de la llengua la
percepci que t el blaverisme dell mateix com a moviment social s la de ser
minoritari, perqu en els mbits cultural, universitari, meditic i fins i tot poltic ho s.
Amb el victimisme ja analitzat que li s inherent,692 consideren que aquesta minoritzaci social (que certament constrasta amb les dades de les enquestes del CIS que hem
reprodut), seria producte de la manipulaci i sagacitat poltica del catalanisme que
deslegitimaria la teoria idiomtica del rgim anterior:
Per contra, la teoria valencianista, que postula que valenci i catala son dos llenges, quasi no te elements significats en els dos nivells que he nomenat macrosocials: poca representacio i pocs seguidors que es lo propi de les minories; te
el soport de tres o quatre institucions socials civico-culturals a les quals sha
denegat la capacitat llegitima que tenen dacces a lopinio publica o se les ha desllegitimades per a poder intervindre en la qestio (Fontelles, 1995: 28-29).
En qualsevol dels casos el blaverisme, en general, ha incidit ms en la denominaci de la llengua i en el reconeixement de la seua identitat diferen-ciada que no en la
normativa lingstica. De fet, les reaccions anticatalanistes a lAVL, tot i que constants,
no han mobilitzat el conjunt del blaverisme (s, contrriament, el ms radical articulat al
voltant del GAV i CVa) contra aquesta entitat normativa que, al capdavall, seria
mobilitzar-se contra el PP que, des de les institucions que controla, finana generosament les entitats del blaverisme cultural, en particular la RACV i LRP.
691
La fonamentaci jurdica esdev inequvoca i previsiblement generar doctrina contra la qual

tindr poques possibilitats dincidir en el futur. Existeix ja al respecte un reconeixement jurdic de les grans
diferncies cientfiques, acadmiques i doctrinals entre els defensors de la unitat de la llengua i els del
secessionisme lingstic: la parte demandante ha ofrecido datos suficientes que revelan que esa unidad
lingstica defendida por ella tiene un importantsimo reconocimiento en el campo cientfico y acadmico,
mientras que la Administracin demandada no ha ofrecido datos, procedentes de ese mismo campo, que
exterioricen la existencia de corrientes doctrinales de similar magnitud que sostengan opiniones discrepantes acerca de si el valenciano y el cataln constituyen o no un mismo sistema lingstico (Tribunal
Suprem: clusula 7ena dels fonaments de dret, STC 15/03/06). Curiosament el Tribunal Suprem tamb
argument com a criteri a favor de la unitat de la llengua el fams i polmic dictamen de lAVL de 9 de
febrer de 2005.
692
Curiosament sovint es combinen victimisme i optimisme. Vegem sin: La prosa es la maduresa i consolidacio de la llengua, i des dels nostres classics valencians, quan lidentitat i lestatus del valenci ningu els qestionava, pocs escritors han produit tanta prosa de valua, a la qual hem dafegir-li el valor
destar escrita quan el valenci ha patit un dels atacs mes directes contra la seua identitat com a llengua,
somovent la seua existencia (Voro Lpez a DDAA, 1990: 30).
Al cap i a la fi lobjectiu del secessionisme idiomtic era sobretot aturar la normalitzaci lingstica del valenci, qesti que podem afirmar que en bona mesura sha
assolit, cosa que, junt al fet que s el PP qui ostenta en aquests moments el poder
autonmic, justificaria la no necessitat duna altssima mobilitzaci social anticatalanista, malgrats els intents de fer-ho per banda del blaverisme ms radical. La llengua
catalana dista de ser normal en molts dels usos lingstics i mbits socials al Pas
Valenci. La qesti de la indepndencia formal i fctica del valenci en relaci al
catal, tot i ser important, per al blaverisme no ha estat ni s de lluny lobjectiu ms
important per a aquest. De fet, des del propi anticatalanisme sofereix alguna justificaci per a explicar perqu el blaverisme incid amb fora en altres qestions simbliques, com la senyera i la denominaci del territori i de la llengua, ms que no en la
normativitzaci lingstica:
Si era facil defendre la Senyera i la denominaci del territori, que el catalanisme
qestionava, perque eren coses palpables, la llengua i la seua cacarejada unitat
sagrada plantejava dubtes i moltes qestions a molts valencians que ya estaven
bombardejats per escrits catalanisats que, cada volta mes, eixien a la llum publica (Voro Lpez a DDAA, 1990: 73).
En definitiva, totes les institucions esmentades han contribut de manera decisiva

a presentar la reivindicaci secessionista del blaverisme com versemblant, s dir, la
reivindicaci del valenci com a llengua indepedent ha esdevingut normal i fins i tot
de sentit com en la societat valenciana. El blaverisme, doncs, presenta una
inequvoca versemblana per al discurs poltic que practica: pensar que el valenci i
el catal sn dues llenges diferents esdev aix una cosa normal i fins i tot respectable per a bona part dels sectors socials valencians, malgrat que les institucions
cientfiques i acadmiques reconeixen la unitat lingstica del valenci i del catal. Tot
plegat, s un indici ms de lxit social daquest discurs que tot seguit analitzarem amb
ms detall.
16.3.3 Els objectius del secessionisme lingstic

A parer nostre els principals objectius del secessionisme lingstic, sovint implcits en la retrica del blaverisme, sn els cinc segents: 1) la lluita contra la normalitzaci lingstica del valenci o, el que ser el mateix, la defensa de lhegemonia social
del castell mitjanant una argumentaci bilingicista; 2) la lluita contra la normativitzaci, a partir de les normes del 32, considerades un estndard catalanista i contra
els principals defensors daquesta, els professionals de la lingstica, els fillegs catalanistes; 3) la lluita contra les institucions educatives, encarregades de lensenyament
de lidioma; 4) aix com de les instituciones educatives i investigadores superiors, com
les universitats i el mn de la cincia i, en general, els intellectuals i 5) que s un
corollari de les anteriors, la defensa dun model de caos lingstic. Anem, per, a
veure-ls detalladament un a un.
a) contra la normalitzaci: el bilingicisme o la preeminncia del castell
El que no es volia s que la llengua es rescatara del pou i arribara a ser un element identitari, clar, evident, com estava passant per exemple a Catalunya (Soler, C2, 00:1132).
Les argumentacions simplistes del blaverisme, darrel herderianes, essencialistes

i organicistes de la identitat poltica regional, no acaben de fer entendre per complet el
fenmen del secessionisme lingstic al Pas Valenci. El discurs per justificar la
secessi lingstica en el cas que ara ens ocupa no t noms com a objetiu la ruptura
idiomtica per tal de generar una nova llengua poltica i dalta cultura (com el cas, per
exemple, de leslovac respecte al txec o els intents de creaci duna llengua montenegrina) sin que, com tindrem ocasi de mostrar, majoritriament aspiren en el millor
dels casos a restringir el valenci (a seguir restringint-lo) com a llengua ds colloquial
i ritual (en aquest sentit, estaria ms proper, per exemple, dels intents de creaci duna
llengua lorenesa, separada de lalemanya, per afavorir ls social del francs en un

territori que histricament shan disputat francesos i alemenys).
El blaverisme, en conseqncia, t com a un dels objectius fonamentals el manteniment de lstatus quo lingstic al pas, on el castell en els darrers (si ms no tres)
segles ha ostentat les funcions socials hegemniques i dalta cultura i el valenci ha
esdevingut si fa no fa una llengua restringida als usos colloquials i populars:
El secessionisme lingstic valenci, en un context sociolingstic marcat per la
interposici estructural i social del castell i amb preocupants smptomes de
substituci lingstica, es manifesta com un fenomen que problematitza el conreu
formal de la llengua i nentrebanca la normalitzaci (Pradilla, 2001: 205).
Daquesta manera, esdevenia una efica ideologia lingstica per a tots aquells
que havien abandonat el valenci com a llengua de tranmissi familiar i/o tots aquells
que no volien implicar-se amb ls social del valenci que es demandava des del
valencianisme i, a ms a ms, els proporcionava un refugi identitari sentimental i nostlgic envers un passat dimpossible retorn. Uns altres investigadors, com el politicleg
Anselm Bodoque, tamb han apuntat aquesta tesi de qu els mecanismes justificatoris
del blaverisme estarien, junt amb uns altres factors, en la base de lxit social del
regionalisme anticatalanista:
Entre daltres, les causes de lhegemonia relativa de lanticatalanisme com a
ideologia lingstica majoritria al Pas Valenci contemporani caldria buscarles en
qu el valencianisme anticatalanista s bsicament emotiu, no planteja cap contradicci amb lespanyolisme castellanista tradicional, ja que no hi s conflictiu ats
que no qestiona la realitat del conflicte lingstic valenci ni el procs de substituci lingstica i no demana cap comproms personal o collectiu amb ls social del
valenci (2005: 110).
Aquesta divisi del treball idiomtic, clarament disglssica, restava amenaada

per la proposta nacionalista valenciana de convertir el catal en la llengua prioritria de
lespai cvic, tal manera que podia esdevenir un atac per a lstatus quo esmentat. De
tal manera que les poltiques iniciadores de la normalitzaci lingstica del valenci a
partir de la transici democrtica foren el blanc preferit del regionalisme anticatalanista. Es tractava de mantenir, i pot ser de reforar, el bandejament social del valenci
als usos acceptats. I daquesta manera, a ms a ms, es neutralitzava la llengua
prpia com un possible instrument de lluita identitria contra el nacionalisme espanyol:
un dels efectes de la diglssia dels valencians s mantenir latent la funci polticoidenti-tria de la llengua (Castell, 1999: 447).
Lestratgia consist, precisament, en neutralitzar les possibles funcions poltiques i simbliques del valenci contra lestat-naci espanyol693 i convertir-lo en un instrument diferenciacionista important respecte Catalunya. En aquest sentit el blaverisme, en presentar-se duna manera versemblant als ulls de no pocs actors socials com
valencianista, com defensor dels interessos de la ptria valenciana, ha sigut i s (i
probablement continuar sent) linstrument ideolgic i social ms efica per aturar els
tebis intents de recuperaci idiomtica promoguda per les institucions dautogovern i
una part de la societat civil com a llengua poltica i dalta cultura (que es produ a partir
de la implantaci de les instuticions autonmiques) i en la continuaci, per tant, del
procs de substituci lingstica del valenci al castell:
693
En aquest sentit, Bodoque insisteix en qu, contrriament a les faciltats que posava el blaverisme per guanyar penetraci social, el valencianisme particularista, el nacionalisme valenci, ms
encara, el nacionalisme catalanista valenci de base fusteriana, sestructuren sobre principis ms racionalistes, sn potencialment conflictius amb lespanyolisme castellanista, qestionen els usos socials de les
llenges en contacte al Pas Valenci, i exigeixen una tensi identitria superior i un esfor o comproms
personal i collectiu elevat al voltant de la llengua (2005: 110-111).
Mentre els poltics blavers continuen dissenyant lestratgia de divide ut imperis,

creant pactes i reivindicant hipcritament una llengua que mai fan servir, qui vertaderament surt perjudicat s la revitalitzaci de la llengua catalana a Valncia, el
valenci, que malgrat limpuls i el conreu per part deditorials, escriptors, professionals de lensenyament i de la comunitat cientfica en general, continua en greu
estat de subordinaci i marginalitat (Climent-Ferrando, 2005: 50).
Per al blaverisme, ras i curt, la lluita contra la normalitzaci del valenci, mitjanant una construcci metonmica (no tots els defensors de ls de la llengua prpia sn
nacionalistes valencians) s equiparada a la lluita contra el paradigma fusteri, contra
el catalanisme. Si sha identificat interessadament s del valenci amb nacionalisme
valenci, lanticatalanisme valenci (tamb antinacionalisme valenci, no ho oblidem),
encarna la lluita contra el catal, igualment que lantinacionalisme basc lluita contra
una certa normalitat de leuskera: reafirmar que si el nacionalismo vasco defiende el
euskera y defender el euskera supone ser nacionalista, luchar contra el nacionalismo
vasco supone hacer justamente lo contrario (Iza, 2001).
Aquest tret, per tant, no s exclusiu de cap de les maneres del blaverisme. El
navarrisme, per exemple, fa un discurs bastant semblant en alguns aspectes. Si el
regionalisme anticatalanista valenci s una reacci contrria a la normalitzaci de la
llengua catalana al Pas Valenci, el navarrisme ser igualment una reacci contra ls
social de leuskera a Navarra, tot apostant per enfeblir i negar la unitat (leuskera
batua) i alhora convertir la llengua prpia en un instrument folclric i cosificat, simple
matria museogrfica.694
Amb la consideraci que el valenci seria una llengua regional, que no shauria
dimposar sin simplement estimar (actuar amb delicadesa), el blaverisme estava
dotant de cobertura ideolgica efica el manteniment de lstatus quo lingstic i contribuint de manera decisiva, en conseqncia, al procs de substituci lingstica. Un
dirigent dUV, per exemple, justificava haver escrit un opuscle de defensa del valenci
en castell per lexistncia de valencians castellano-parlants, la qual cosa implica, duta
a lextrem, coherentment bandejar el valenci com a llengua de comunicaci exclusiva
dels valenciano-parlants i fer servir els castellanfons com a coartada ideolgica:
Ad alguns hi haur que els parega una contradiccio lo dit abans, respete a lus de
la llengua valenciana, i el text en que esta escrit este opuscul. No hi ha cap contradicci. Mai devem oblidar als castell parlants, que tambe son valencians i per a
conseguir que accepten este llegat tan nostre, ya que deuen considerar-lo com a
propi, hem dactuar sense imposar-lo, en delicadea, fent-los vore que el coneixiement de lidioma valenci no deu ser considerat com res negatiu, sino pel contrari
com enriquidor del caudal cultural de la persona i que forma part tambe de la seua
personalitat com a valencians (Garca, 1990-a: 11). Cursives de loriginal.
El blaverisme, en conseqncia, contribueix a reforar ideolgicament si fem

servir lacepci ninyoliana la diglssia en benefici de la substituci lingstica. De fet,
al llarg i ample dels discursos, es pot constatar una voluntat de justificar la preminncia histrica del castell. I, a ms, s dificilssim trobar textos que ni tan sols
694
El antinacionalismo vasco propio del navarrismo se plasma mayormente en una poltica de
contencin frente al euskera. A diferencia del nacionalismo vasco que posee un modelo lingstico explcito (un bilingismo que anhelara ser como el cataln, con el euskera como medio habitual de comunicacin entre los vascos) el navarrismo carece de l. Sintiendo que pisa territorio enemigo, salvo acusar al
nacionalismo vasco de politizar la cuestin, nunca ha podido exponer ms que vagas generalidades,
proposiciones tautolgicas [...] o propsitos irrealizables como la despolitizacin de la poltica lingstica o
la revitalizacin, como alternativa al batua, de los dialectos navarros del euskera, que histricamente
han sido todos menos el vizcano, sin el menor intento de incorporarlos a la enseanza. Cuando no
sugiere la simple equiparacin del euskera con un residuo folclrico [...] La consideracin folclrica del
euskera exige una sociedad castellanoparlante con una minora drudica que conserve la venerable reliquia (Unamuno) como en un museo, segn corresponde a una lengua prehistrica y tal como dijo Manuel
Fraga en un arrebato de sinceridad que slo l se puede permitir (Iza, 2001).
esmenten el procs de substituci lingstica, literalment com si no existira.695 O directament la neguen, com si les enquestes de retrocs ds oral foren una patranya o com
si no fra evident que a la ciutat de Valncia la llengua habitual de comunicaci s el
castell prcticament en la gran majoria dusos lingstics:
Ha sido el pueblo, de generacin en generacin, de padres a hijos, quien ha salvado la Lengua Valenciana en la escuela materna, domstica, del hogar, sin que
en dos mil aos se haya extinguido, sin que en la actualidad sea una lengua en
peligro de extincin, a no ser porque los catalanistas la estn arrasando, fusilando,
poco a poco (Baltasar Bueno, El cataln, ms importante que el ingls, VH, 12VI-2008).
El blaverisme necessita argumentalment negar el procs de substituci lingstica del valenci en favor del castell i considera que aquest no suposaria cap perill per
a la nostra personalitat per s, contrriament, presenta la catalanitzaci com un
procs datacs ben reals que protagonitzen els de fora (talment com si els castellans foren de dins, el que deixa ben pals que lmbit simblic per a molts anticatalanistes valencians s el nacional espanyol, del qual exclouen Catalunya o, si ms no, la
Catalunya nacionalista catalana). En conseqncia, saplegar dhuc a negar el fenomen de la castellanitzaci:
Jo... jo no s qui ha opinat deixa manera, per jo mai no he cregut que es produra una avan ni cap retrocs. Els valencians parlem valenci i parlem castell,
sense manies. Sense manies! El problema s que la mania s que... Mira, estem
els valencians, lamentablement, en una actitud defensiva, perqu els atacs ens
venen de fora. Els que volen relegar-nos la nostra personalitat, els que ens atribueixen coses sn els de fora. Que porten un... porten en la seua sang la idea de
limperialisme catal, lo dems sn romanos. I s un plantejament purament poltic, no cientfic (Izquierdo, 00:4352).
Per al blaverisme, a ms a ms, la normalitzaci lingstica, en el millor dels casos, seria com el procs de substituci del valenci per banda del castell per en
direcci inversa, en un sentit molt semblant al qu sost el nacionalisme espanyol ms
unitarista en altres contrades de lestat. Segons el discurs regionalista anticatal seria,
en tot cas, igual dinjust un procs com laltre (tot i que normalment, com ja hem vist,
nega la castellanitzaci idiomtica). Daquesta manera la normalitzaci s percebuda
com una imposici, com una obligaci contra els drets dels castellanfons:
me veo en la obligacin de decir a V.E. que consideramos mucho ms grave que
puntuar el conocimiento del valenciano la exclusin que se hace para oposiciones
de aquellas personas que no tienen conocimiento de valenciano. Acaso no es esto una ms grave discriminacin? (Maluenda, BOCV 95/I, 21-05-1985: 3796).
para m, tan injusto es prohibir el hablar valenciano a los que hablen el valenciano, como es injusto obligar a los que hablan castellano a que hablen valenciano
(Carrau, C2: 00,1132).
Datra banda el blaverisme, en un procs de contrucci de laltre molt efectiu,

equiparar els defensors de la normalitzaci lingstica amb uns antivalencians furibunds (sn els qui, ni ms ni menys, desitjaven la destrucci del poble valenci) i, a
ms, sels acusar, en defensar ls social del valenci com a llengua de comunicaci
habitual, datacar una pretesa essncia bilinge de la identitat valenciana, de la
695
Alguns autors, com Voro Lpez, en participar dun anticatalanisme que alhora es volia nacionalista valenci, serien excepcions a aquesta regla general. I, a tot estirar, apareixer una igualaci dels
processos de castellanitzaci i catalanitzaci idiomtiques, com si foren aquests prcticament idntics,
idntics de despersonalitzadors per al Pas Valenci: Tant la catalanisacio com la castellanisacio son
dos fenomens despersonalisadors i per tant negatius i inacceptables, que pretenen i seguixen el mateix fi,
una unitat llingistica, cultural i politica. Els dos pretenen fer de Valencia una simple regio o zona dinfluencia, negant-li la nacionalitat propia i dret com a poble indenpendent (Lpez, 1983: 21).
nostra personalitat. Daquesta manera esdevenen doblement antivalencians, com

catalanistes i com antibilingistes.
Al cap i a la fi, reaccionaran contra una ideologia poltica que tractava de desligitimar el procs dabandonisme lingstic que havien protagonitzat bona part dels
membres de diverses classes socials (Pradilla, 2001: 209), que havien fet un esfor
econmic, social i simblic per no ser considerades valenciano-parlants, de poble, s
dir, com persones que, en els darrers segles i, particularment durant el franquisme,
havien sigut percebudes com de menor capital educatiu i social. Necessitaven, en
conseqncia, una justificaci ideolgica. I el blaverime els la proporcion.
Decantar-se pel castell, com fu, entre tants daltres, el lder del blaverisme poltic, Vicente Gonzlez Lizondo, en canvi, no seria cap problema des daquesta perspectiva idiomtica. Daquesta manera, qui ha optat aclaparadorament per ls del
castell, en canvi, estaria net daquesta i daltres acusacions, ja que sn ells els qui
administren en exclusivitat la valenciania front als qui lataquen. Hem seleccionat
dos textos de personatges significatius, de lactual deg de la RACV i del lder dUV,
Vicente Sim Santonja i Vicente Gonzlez Lizondo respectivament, amb vint anys de
diferncia entre totes dues, per illustrar que el blaverisme apenes sha modificat
tampoc en aquest aspecte:
Hay que buscar la personalidad valenciana, que no es ninguna entelequia, ni
mucho menos secuela o variedad catalana, y luego defenderla en un sentido global, comprensivo de los conceptos indicados y en toda la extensin del Reino de
Valencia. Acaso no entienden los llamados pancatalanistas que al incluir a Valencia en la Gran Catalua, ya al denominarla Pas Valenciano, estn escindiendo
en su esencia nuestro bilingismo. Los llamados churros, y cualesquiera otros
castellano-parlantes de la zona lingstica valenciana, son igualmente valencianos (Santonja, 1975: 11).
aquellos que deseaban nuestra destruccin como pueblo, aquellos que histricamente han desconfiado en nuestras posibilidades de alcanzar un proyecto solidario nacional e integrador, se han decantado por una de las dos lenguas, sin
reconocer que al hacerlo as, estaban atacando la propia esencia de nuestra personalidad (G. Lizondo, 1995: 80).
En el discurs blavero existeix, per tant, un constant bilingicisme, s dir, la defensa duna Valncia suposadament bilinge on, en aperena, hi conviurien harmnicament i sense el ms mnim problema, valenci i castell. Lexistncia de comarques castellanfones, immigrants dorigen cultural castell o qualsevol altre factor justificaria immediatament el bandejament del valenci a un segon terme en ls pblic,
ats que no tots ho entenen. El bilingicisme, aix, esdevindr un justificant
ideolgic de primer ordre de la substituci lingstica i, si ms no, de la diglssia que
molts blaveros, en el marc de les relacions socials, ja practicaven, entre un cert s oral
i un prcticament nul s escrit:
La sociologa de la lengua valenciana nos aport datos que siguen mostrando la
condicin anmala de nuestra sociedad. En nuestra Comunidad se produce una
de las mayores divergencias entre la poblacin que habla y entiende la lengua y la
que la lee y la escribe. Aunque hemos podido constatar algunos efectos positivos
de la Llei ds i Ensenyament, hemos detectado los ms bajos apoyos, entre las
comunidades autnomas con lengua propia, a la enseanza del valenciano o a su
exigencia en el acceso a la funcin pblica (Llopis, 1996: 491).
En aquest sentit, en la retrica del blaverisme es fa palesa la defensa dun suposat caire bilinge histric dels valencians, de tota la vida (que aplegar fins a extrems que borden el ridcul per a un historiador rigors) amb el qu volen dotar de
major legitimitat els objectius bilingicistes actuals. En aparena, en lpoca romana
ja hi hauria un bilingisme llat-ber i en lpoca rab un altre de llengua rab i de
llengua mossrab, cosa que ens hauria acostumat al bilingisme. En tot cas el que
oblida aquesta construcci ideolgica s que, de ser veritablement aix, dues de les
llenges que contribuiren al bilingisme suposadament finisecular acabaren per desaparixer de les terres de lactual Pas Valenci. Ni lber ni lrab hi sobrevisqueren:
En el territori valenci, a lo llarc de la historia, ha existit quasi sempre el billingisme, i fins el trillingisme, al coexistir i conviure llarcs periodos de temps distints
pobles com liber i el roma, el visigot i el roma; i el jueu, arap i cristia [...] A lo llarc
del temps (a lpoca romana) subsisti el billingisme, conviviren les llenges llatina
(vulgar) i libera, fins que se fusionaren, mentres que en Catalunya conviviren les
llenges celtica i llatina, una mescla llingistica diferent [...] El roman no era parlat
a soles pels mossaraps, els hispa-cristians o hispa-gots, tambe lutilisaven i era
conegut pels araps, a ligual que els mossaraps coneixien larap per a entendres
en ells. En esta epoca, de nou es produix el fenomen del billingisme (G. Sentandreu, 2004: 108, 124 i 126).
Aquest bilingicisme t un pressupsit sovint implcit que ja hem apuntat per

que, de vegades ix a la llum, sexplicita: les dues llenges haurien conviscut en el
territori al llarg de la histria harmnicament i sense problemes. No sols no hauria
hagut cap procs de substituci lingstica en benefici del castell, sin que no hauria
existit cap repressi lingstica contra el valenci. A suposava negar (i aquest s el
veritable objectiu del bilingicisme) o, en el millor dels casos, menystenir el procs de
subordinaci poltica i jurdica de lidioma propi durant els tres-cents darrers anys i, en
concret, de la dictadura franquista. M Consuelo Reyna, en aquest mateix sentit,
aplegar a negar que existira repressi franquista contra la llengua i la cultura prpies
durant aqueix perode:
Pues yo pienso que no. La represin franquista contra el valenciano? Bueno, lo
que no se estudiaba era en valenciano. Pero vamos a ver En qu poca publica Fuster sus libros ms importantes? No? Vamos a ver: Quin le da el
Premio Valencia a Fuster? Diputacin socialista o Diputacin franquista? Es decir, hay que contar la historia completa. Que haba cosas del valencianismo que no
le gustaba al franquismo, evidente, desde luego que s, pero desde el punto de
vista poltico, y no desde el punto de vista lengua [...] No, no, no se enseaba, eso
es verdad. Claro que s. Pero una cosa es que no se ensee Es que para m represin es algo mucho ms duro, que no ensear en valenciano. Represin es
desde meter en la crcel, o perseguir, o o torturar a quien lo habla. No haba
una prohibicin ni de hablar ni de escribir en valenciano [...] Eso yo no lo he visto
nunca as, jams (Reyna, 00:2023).
En aquest sentit, sargumentaria que el valenci, tot i no ser oficial durant el franquisme (ni des del segle XVIII), shauria tolerat, s dir, no shauria prohibit en els
usos colloquials o fins i tot rituals (ja varem veure en el captol 8.3 que el rgim franquista instrumentalitz la identitat regional, entre els quals la llengua prpia complia
una funci simblica per no poltica tampoc sacceptava en la majoria dels usos de
lalta cultura), literament com la llengua kurda durant perodes importants de la Turquia
moderna, per exemple, cosa que tericament demostraria una convivncia harmnica i sense conflicte entre les dues llenges. El mateix Ignacio Carrau, en un extracte
molt significatiu al respecte, declarar que no hauria existit tal procs de substituci
idiomatica ni tan sols durant la dictadura i ho justificar amb lafirmaci que hi havia
gent que en lmbit privat i ritual continuava fent servir el valenci i que les forces policials no hi intervenien:
no era lengua oficial, ni se estudiaba en los colegios. No se promovieron, indudablemente, pero se toleraban. Mi padre fue vicepresidente de LRP, y mi padre ha
soltado en las festividades del 9 de Octubre en el Parterre ante el Jaime I locuciones en valenciano, mi padre, y nadie le ha dicho nada [...] Yo he sido abogado. Y
yo he ejercido principalmente con clientes de muchos pueblos de la provincia. En
el despacho venan los clientes de los pueblos y hablaban el valenciano. Si lo hubieran prohibido, no lo hablaran, y ellos normalmente se expresaban en valenciano (Carrau, C2: 00,1132).
A ms, seria tal la suposada harmonia bilinge dels valencians que es pretn
construir des del blaverisme, que saplegar a justificar una mena de simetria lings-
tica entre valencians valenciano-parlants i valencians castellano-parlants absolutament

inexacta (usualment sn els valencianfons els qui tamb saben parlar castell i no a
linrevs). A aquest respecte, per exemple, malgrat els posicionaments durant la 2
Repblica espanyola dANV (partit on militava Miquel Adlert) de defensa exclusiva del
valenci com a llengua oficial del Pas Valenci, el pare del secessionisme lingstic
durant la dcada dels huitanta imaginava que si els valencianfons parlaren en
castell als castellanfons, aquests es dirigien en valenci als valencianfons, qesti
plenament improbable o impossible per que justificava restingrir ls del valenci als
am-bients exclusivament valencianfons (al capdavall, un dels processos de la
substituci lingstica): Si els parlants en valencia anem als churros parlant-los en
churro, els churros vindran als parlants en valencia parlant-nos en valencia (Adlert,
1984b: 60).
En qualsevol dels casos el que s important ressenyar s que el castell, com a
una de les llenges valencianes, esdev per al blaverisme un altre argument diferenciador del Pas Valenci respecte Catalunya. Si aquesta s monolinge catalano-parlant (en el sentit territorial i histric, sentn) el Pas Valenci tindria dues llenges
histriques i el castell seria prpia de gaireb la meitat del territori valenci: la
llengua castellana en la que han escrit, que si no es la llengua valenciana, s que es
una llengua valenciana tambe, perque es la llengua dels valencians de quasi el quaranta per cent del territori valenci (Adlert, 1984a: 112).
El blaverisme, doncs, en ser bsicament un projecte a la contra i en estar absent
de contingut valencianista veritable, equiparava doncs valencianisme prcticament
amb anticatalanisme i, s clar, dins deixa definici, tal com reconeix Ahuir implcitament, entraven no sols els valencians que havien protagonitzat la deserci lingstica, sin tamb aquells que volien reduir el valenci exclusivament a lmbit folclric:
Perqu el valencianisme, torne a repetir, crec que es conformava fonamentalment amb el som valencians, i personalitat valenciana. I en eixe som valencians
i personalitat valenciana entraven tamb aquells que parlaven castell (Ahuir,
C2, 00:3115).
Al capdavall, per al blaverisme, un castellanfon que havia perdut el valenci

per naturalitat pot esdevenir un defensor del valenci a ultrana i un partidari de
la normalitzaci lingstica just el contrari. Daquesta manera, lanticatalanisme al Pas
Valenci s una ideologia estigmatitzadora contra els defensors de ls social del
valenci i justificatria de tots aquells que ja havien canviat de llengua o que havien
educat optat per educar els seus fills en castell:
Crec que hi havia molta gent que parlava el castell que defenia el valenci, s.
En la ciutat de Valncia hi havia molta gent que parlava en castell, que la seua
llengua era el castell per naturalitat, que a lo millor lhavien perdut ja els seus
avis, o els seus pares, i que defenia el valenci tamb a ultrana. Possiblement aix era part del desconeixement que tamb es tenia en aquell moment (Ahuir, C2,
00:3135).
Aquesta contradicci del blaverisme es fins i tot reconeguda per algun dels escassos membres heterodoxos (secessionistes per defensors dun s normal dun
valenci a partir de les normes de la RACV), que fins i tot accepten no saber com eixir
daquesta paradoxa ideolgica.696 Ara potser sentendr millor lafirmaci bilingicista
696
Efectivament, una part dels pocs que defenen la teoria valencianista ho fan per interessos sociopolitics estranys mes que per conservar el patrimoni cultural-idiomatic que supon tindre una llengua
propia; esta part dels agents-promotors de la teoria es la que mes difusio te i mes visible es i tambe es la
que mes facilment pot ser censurada, per ao es una critica molt estesa que els defensors del valenci
com a llengua autonoma lo unic que fan es embolicar i favorir lexpansio del castella. La veritat es que no
s com es pot resoldre esta qestio [...] Naturalment, la solucio passa perque la part que creu de veres en
la teoria i en el futur de la llengua es fera mes visible pero ao depen de que el poder politic, academic i el
que represente els mijos de comunicacio tinga voluntat de cedir-li espai i otorgar-li visibilitat; si no, es poc
menys que impossible (Fontelles, 1997: 148).
de Lizondo que hem reprodut ms amunt. Al cap i a la fi es tracta de combatre la

catalanitzaci i de garantir els drets, no dels castellano-parlants de les comarques de
linterior (ats que aquest estan perfectament garantits) sin de les persones que
havien protagonitzat la substituci lingstica, entre daltres, el propi Lizondo:
Con la misma firmeza que se opone a la catalanizacin de Valencia se posiciona
en la defensa de los derechos de la poblacin valenciana que habla en espaol
[...] En definitiva, la Cultura Valenciana es el alma de Valencia. Su expresin natural es la lengua valenciana mayoritaria, y la lengua castellana en algunas zonas.
Para nada la lengua catalana (Recio, 2002: 128 i 130).697
Loposici a la normalitzaci del valenci normalment, per, es justificar per la

suposada catalanitzaci del valenci que, esdevindria ni ms ni menys que una de
les causes de la castellanitzaci. Segons limaginari regionalista anticatal, si es fra
un s del valenci autntic en els mdia i en la vida social en general, prcticament
saturaria el procs de substituci lingstica (que daltra banda neguen, contradictriament, com ja hem vist). Sembla que en aquest hipottic cas, els valencians correrien
a recuperar la llengua prpia i ls pblic. En un procs victimista dinversi de la
realitat que ja hem analitzat, la culpa de la prdua ds social del valenci no la
tindria el blaverisme sin, com daltra banda de prcticament de tot, els catalanistes:698
I una de les causes de la gran castellanitzaci que hi ha hui en dia s el revulsiu
(sic) de la gent a eixe valenci oficial que sest implantant en Canal 9, canal noi
que li deien els blaveros, o... Perqu vamos, que lherba, o al gram, li diguen la
gespa o la gispa o no s qu... Escolta, tu (Martn Villalba, 00:3446).
oa hablar muchsimo ms valenciano en la calle de lo que oigo ahora. Yo he ido
toda mi vida a Dnia, donde para m se habla uno de los valencianos ms hermosos que se habla en toda la Comunidad. Ibas por la calle, ibas a una tienda, ibas al
mercado, ibas donde sea, y siempre, absolutamente siempre, te hablaban en valenciano. Hoy te hablan en castellano. Y los nios, los que van por la calle, que antes eran absolutamente valencianoparlantes, te hablan en castellano. Hay un
697
Una altra exemplificaci del que estem explicant s el cas de Broseta. El seu fill, que sexpressa
en castell per al documental Del roig al blau, malgrat que lentrevistador fa les preguntes en valenci,
considera que son pare adorava la llengua per no fu res per aprendre ls escrit ni, pel que sembla,
per transmetre-la als seus fills. Reivindicar el valenci com una llengua prpia diferent del catal, doncs,
seria ms que suficient, ja que permetria no usar-la i ahora passar com a valencianista: Yo no pienso
que mi padre fuera un defensor de la unidad de la lengua. Yo pienso que en un momento dado, en el cual
haba un objetivo que conseguir, que era por un lado la democracia y por otro lado el que el pueblo valenciano ganara cotas de autonoma, yo creo que en es punto los matices diferenciadores quedan en cierto
modo aminorados [...] Yo pienso que mi padre siempre pens que el pueblo valenciano tena una lengua,
que l adems adoraba y hablaba perfectamente, siempre adems deca que no saba escribirla porque
el rgimen en la escuela no se la ensearon, pero yo creo que l siempre pens que aqu tenamos y
tenemos una lengua que el pueblo valenciano quiere, y el pueblo valenciano siente como propia [...] Yo
tampoco quiero polemizar ms all, pero yo creo que mi padre nunca fue una persona que esto formara
parte de los PPCC, des de luego, siempre l propici que esto era un pas o una comunidad autnoma
con un sentimiento propio, con una cultura propia y con una lengua propia, cuestin distinta es de donde
derive esa lengua o la conexin que esa lengua tiene con la lengua catalana. Eso es un cuestin distinta
(Broseta, 00:0914).
698
Encara ms, la suposada absncia reconeguda de seguidors reals del secessionisme idiomtic
(contrriament, com hem vist, al que ens indiquen les dades quantitatives) i el subdesenvolupament de les
teories lingstiques del blaverisme tamb es deuria al catalanisme que figura com un gran altre omnicomprensor de totes les mancances personals, socials i poltiques del moviment anticatalanista valenci,
com un autntic boc expiatori: Aclarixc que les teories valencianistes i occitanista estarien en una
situacio de desenrollament i serien, segurament, mes cientifiques si tingueren mes mijos, mes seguidors,
mes produccio, etc., i si, a ms, no hagueren estat tan desprestigiades sobre tot la valencianista pel
paradigma dominant (Fontelles, 1997: 146).
rechazo hacia un idioma, ms o menos artificial, que se ha querido imponer

(Reyna, 00:1835).699
I fins i tot es frivolitzar amb la responsabilitat de la progressiva desaparici del

valenci, tot comparant-lo amb una suposada extenci planificada de les formes
valencianes (quan, contrriament, tot sembla apuntar en la direcci contrria ats que
les formes valencianes en lestndard oficial shan accentuat en les darreres legislatures), com a suposada conseqncia de labandonament de la lleialtat lingstica. Ja
hem vist que lanticatalanisme proporciona la coartada perfecta per a labandonisme
idiomtic:
Com a profecia, els blavers haurem de carregar, a lo millor, en la progressiva
desaparicio del valenci, pero els catalanistes hauran de carregar en lextincio planificada dun dialecte i en labandonament de lidioma, per desafeccio o desllealtat
llingistica (Fontelles, 1997: 222).
Per els catalanistes no sols tindrien la responsabilitat de la castellanitzaci de

la societat valenciana sin tamb del rebuig que gener el procs de normalitzaci
lingstica, que suposadament va agredir els valenciano-parlants analfabets que es
negaven a educar-se en valenci i a considerar la llengua un instrument digne de
comunicaci per a tots els usos socials. Aquest discurs apareix fins i tot en el blaverisme heterodox que es reivindica nacinalista valenci i no regionalista:
Abans vos ho he dit, a lo millor la soluci era ficar en la TV gent que parlava distintes varietats i haver-los sentit. En fi, comencem per ah, no comencem per agredir a una gent que ha sigut la que ha mantingut el valenci amb certa fidelitat, i la
que ara es veu amb tota esta cosa damunt, que no sap don ve ni per qu (Ahuir,
C2, 00:3335).
en conte de crear una ilusio colectiva per laprenentage del valenci i el seu us
normalisat, es pert la possibilitat en el moment en que els neguen als alumnes
lorgull que supon tindre una llengua propia i sels emmarca nacionalment en una
suposta area cultural i llingistica que fa naixer les pors en els valencians de
lanexionisme pancatalaniste [...] La lliteratura dels classics, la nostra bella i vella
llengua, la tradicio oral i escrita del nostre Poble, la patria dels nostres antepassats, aixina com el futur dels nostres chiquets i chiquetes, es dia ara des de les aules que eren catalanes i front al rebot illetrat, pero de cor, de la majoria, sinvocava
al sumum de la intelectualitat; Joan Fuster [...] Es crea aixina un total rebuig [...]
Esta postura pancatalanista cultural del PSOE-PSPV, llunt de frenar la castellanisacio cavalcant, la reaferma i la consolida (Bens i Romero, 1993: 184).
El blaverisme, amb aquesta peculiar retrica, ha aconseguit desprestigiar i fins i

tot impedir els tmids intents de normalitzaci de la llengua prpia. I ho ha fet mitjanant la tctica de desviar latenci del debat sobre quines poltiques lingstiques havien daplicar-se per a incrementar ls social del valenci al debat sobre la identitat de
lidioma i la denncia de la suposada catalanitzaci daquest. De tal manera que
podem concloure amb Anselm Bodoque qui, en la tesi doctoral, conclogu que:
el cas valenci preentaria dues especificitats que justificarien el seu estudi de
manera particular. La primera s que, en una somera comparaci del model de poltica lingstica valenciana amb la resta de models espanyols de poltiques lingstiqeus, al Pas Valenci hi ha hagut la poltica dintensitat ms baixa en la matria
entre les comunitats autnomes que han reconegut la cooficiliat plena duna altra
llengua distinta a la castellana en tot el territori autonmic (Balears, Catalunya, Galcia i Pas Basc). La segona s que el debat sobre la identitat de la llengua ha
699
En alguns casos fins i tot saplegar a escriure que, tot i que ja en el segle XVI es donava la
manipulaci i lapropiaci indeguda de la Llengua Valenciana per part dels catalans, els darrers anys de
catalanisme haurien transformat i desfigurat ms el valenci que linflux de la castellanitzaci i la prpia
evoluci durant lidioma dels darrers sis segles!: se pot dir, en tota tranquilitat, que en pocs anys, la
suplantacio per la catalana que est pating la Llengua Valenciana, lha transformada i desfigurada mes
que tot este temps (G. Sentandreu, 2004: 66).
tendit a fer que bona part de les iniciatives i esforos dels actors de la poltica lingstica valenciana es centraren en aspectes referits quasi exclusivament a la poltica sobre la llengua (Bodoque, 2005: 383). Cursiva de loriginal.
b) contra la normativitzaci i contra els fillegs catalanistes

El blaverisme no sols soposar a la normalitzaci lingstica sin tamb a un
dels aspectes ms fonamentals i previs per assolir-la, la normativitzaci, lestn-dard
formal de la llengua. Al cap i a la fi un idioma normativitzat s un instrument de
comunicaci que pot servir per un s normal en tots els mbits, incls el cientfic, el
meditic i daltres decisius per a que ls esdevinga habitual.
El blaverisme, en aquest sentit, tot posicionant-se en contra de la normativa majoritriament acceptada des de lacord de 1932, atacava el projecte de normalitzaci
del valenci per no noms. Tamb convertia en un smbol les normes ortogrfiques
de la llengua, tot identificant-les amb el projecte pancatalanista, i les convertia en un
instru-ment de combat poltic contra el nacionalisme valenci i lesquerra al Pas
Valenci.
Lestratgia discursiva fonamental ser considerar que aquesta normativa creava
una llengua artificiosa, inventada, una mena de cors per al valenci. El catal fabri
esdevindria als ulls del blaverisme un idioma artificial: La llengua parlada s anterior a
lescrita salvo les artificials, com lesperanto, i podrem afegir el catal de Fabra
(Adlert, 1977: 23).
En aquest sentit, el blaverisme contribuir duna manera decisiva al qestionament constant duna normativitizaci que havia sigut assumida sense excessius problemes. A partir de la dcada dels trenta del segle XX i fins a la transici democrtica
la normativa del valenci no havia sigut, prcticament, motiu de polmiques. s cert
que hi havia hagut qestionaments anteriors com la normativa que propos Josep
Maria Bayarri basada en la fontica del dialecte apitxat, que prcticament no tingu
cap seguidor per aquestes no havien sigut mnimament significatives.
Aquesta oposici a les normes ortogrfiques ser una conseqncia directa de
lacci poltica del blaverisme i tindr lloc prcticament des dels inicis de la transici
poltica. De fet, com ja hem vist, el mateix any 1977 Miquel Adlert publicar lopuscle
En defensa de la llengua valenciana, que significativament duia per subttol Perqu i
cm sha descriure la que es parla. Adlert feia en aquest assaig una proposta poltica
secessionista mitjanant una ortografia ex novo que afirmava explcitament defensar
un acostament a la llengua parlada pel poble (tot obviant que territorialment no es
parla un nic valenci), s dir, una mena de populisme normatiu sense massa preocupacions filolgiques amb el qual aconseguir guanyar-se suport social i impedir aquesta
base social per als impulsors de la normalitzaci del valenci:
El present treball no s un treball erudit de cincia filolgica. Perqu la qesti
de qu tracta no s cientfica sin popular, social; i com lescric sentint-me poble i
no erudit, sc la veu del meu poble que va dirigida a ell en tot son conjunt des del
ms ilustrat al ms ignorant. I s precs que siga acientfic (pero no anticientfic), popular podrem dir, com en literatura es diu popular, perqu la llengua s
popular puix que s del poble; naturalment, la llengua parlada, viva, del poble valenci. El treball cientfic deu fer-lo un fillec valenci que no siga pancatalaniste,
que alg deu haver-ne (1977: 32-33).
Daquesta manera es promovia que lortografia i la gramtica (a ms de la identitat de la llengua), usualment responsabilitat despecialistes, fra al Pas Valenci
motiu de debat com i fins i tot cosa a decidir per banda del poble. No s destranyar
que fins i tot socilegs del rigor dAntonio Ario i de Ramn Llopis hagen ironitzat
sobre el nombre de fillegs aficionats que tenim a Valncia.700
Amb largumentaci de que la llengua la fa el poble (ja hem vist lacepci populista de qu entn el blaverisme per poble) el discurs anticatalanista al Pas Valenci
soposar a qualsevol normativitzaci que no sajuste al valenci colloquial tot i que
cal insistir en qu hi ha diversos dialectes valencians, cosa que s molt infreqent a
les llenges amb processos excellits de normativitizaci i normalitzaci.
Amb aquests pressupsits es repetir constantment que els fillegs i els lingistes no serien propietaris de la llengua sin que seria el poble lamoi que aquests
merament shaurien dajustar al que diu aquest poble (sense explicitar com ha de dirho, ja que es dna per descomptat. Lnica manera ser plegar-se al secessionisme
lingstic). De tal manera que ens trobem davant un menyspreu constant i explcit
contra la cincia i els professionals de la lingstica, tot rebaixant el treball daquells a
simples opinions. Malgrat els errors sinttics i de puntuaci s molt significativa de la
percepci quasi unnim del blaverisme la cita segent:
Cada poble te la potestat de decidir qu es lo que parla; no som insectes o animals irracionals que no saben lo que es fan (be, o no sabem nosatres si saben lo
que es fan) com per a que vinguen uns cientifics aliens al poble i nos diguen qu
es lo que parlem i lo que estem aveats a usar. [...] poden opinar com a cientifics,
pero les seues opinions, no tenen perque ser vinculants, ni molt manco assentar
catedra (les opinions son opinions i punt) si es fiquen en lidentitat de la llengua
que normativisen i regularisen, estan influint sobre lobjecte de la seua investigacio
i normativisacio duna manera subjectiva (Vendrell, 1998: 68).
Per el regionalisme anticatalanista va encara ms enll i acusa els fillegs

datemptar contra lesperit del poble valenci. Els fillegs catalanistes, doncs, shaurien apropiat dun objecte, el valenci, que no els en correspondria i, mitjanant la fora
i la imposici dogmtica, tractarien de manipular la suposada essncia histrica. Hem
seleccionat dos textos amb ms de vint-i-cins anys de diferncia per illustrar la
capacitat reproductiva que t el blaverisme dun discurs prcticament idntic:
Ara els fillecs valencians pancatalanistes shan apoderat de la llengua com a
cosa seua i en una [sic] acte dominical fan una llengua i volen imposar al poble
lartificialitat de sa manufactura cientfica (Adlert, 1977: 19).
Filolecs i llingistes deuen tindre present lesperit deixe poble, la seua trayectoria
a lo llarc de lhistoria com a poble. Lespiritualitat dun poble queda reflexada sempre en la seua lliteratura, en la lliteratura de les distintes etapes de la seua historia.
Les histories del pensament i de lespiritualitat estan present en la lliteratura dun
poble [...] En el cas valenci, els filolecs i llingistes catalanistes shan apoderat de
la Llengua Valenciana, i lestan manipulant, falsificant, adulterant i suplantant i intentant substituir-la per la catalana. Filolecs, llingistes i universitats catalanistes
se creuen que son els amos absoluts de la Llengua Valenciana. Ningu que no siga
ells pot opinar diuen. Imponen les seues mentires i falsetats, les seues manipulacions, per la fora, dogmaticament (G. Sentandreu, 2004: 106).
Els fillegs valencians (i catalans!) esdevenen daquesta manera uns cientfics

malignes i manipuladors, com si dun tebeo o una pellcula de ficci es tractara, que
menteixen conscientment els desvalguts valenciano-parlants, tot jugant i experimentant amb ells malgrat ser els legtims propietaris. Com es pot mostrar en lexemple segent, la retrica s contundent:
700
Si se nos permite la irona, es posible que nunca a un pas le hayan salido tantos entendidos
en filologa como los ha habido en el Pas Valenciano en las tres ltimas dcadas: todo el mundo ha
terciado en la polmica del origen de la lengua apelando a argumentos cientficos y testimonios histricos
incuestionables. El quid de la cuestin no era otro que la afirmacin de la identidad mediante la diferencia (Ario i Llopis, 1993: 20).
El mal no son els millons invertits no se si adequadament, el temps perdut i les

actituts negatives creades, sino que sestiga jugant en un element de cohesio social que utilisen uns subjectes que son persones i, a mes, els seus propietaris, per
molt que els pese als filolecs. Els experiments es fan en llimonada, i ao sho han
de deprendre els politica que hi havia, els actuals i els qui vindran i tambe els cientifics de la llengua (Fontelles, 1997: 226). Cursives de loriginal.
Seguint aquesta retrica del blaverisme, ens trobem amb una curiosa mixtura
populista didees evolucionistes (no hi hauria qui o qu aturaria la suposada evoluci
diferent del valenci envers el castell i no hi hauria manera de reduir el valenci en el
cors del catal i de la normativa fabrista) i redempcionistes (el valenci, com a
idioma independent, finalment, se salvar).
Aix, en aquest discurs es participa de la creena de qu el valenci que parla el
poble (quan el poble valenci, com s sobradament conegut, parla diversos dialectes) triomfar finalment com si fra natural que acabara aix, ats que la normativitzaci actual de la llengua seria antinatura, anar contracorrent.701 La llengua del
poble a aquest imaginari esdev, doncs, una mena danimal salvatge incontrolable
(seria tant com frenar levoluci natural de les espcies) que no es pot ni es deu
domesticar, perqu aix seria, literalment, crear una llengua de laboratori (hi ha
alguna llengua normativitzada al mn que no siga de laboratori?), una necietat:
Podria la Real Academia de la Llengua Espanyola o qualsevol altra, fixar, netejar i donar esplendor a una llengua en la que els seus usuaris sencaboten en parlar de manera diferent al que elles normativisen? [] Els Academics, la universitat,
els politics o qualsevol altre estament o insititucio no poden frenar el desenrollament i levolucio duna llengua viva [] No es pot fer una llengua de laboratori ni
tan sols si est establida per erudits intelectuals en venia politica, allats del sentir i
el parlar usual del poble. Que gran necia perdua de temps i de recursos la que
comporta impondre i controlar la llengua dun poble (Navarro, 2001: 2).
Per tot plegat, des del regionalisme anticatal es creu que la normativitzaci catalanista seria del tot punt inefica,702 un valenci posts que aprenen a lescola per
que no tindria cap efecte sobre el valenci colloquial. En eixir de classe suposadament, xiquets i xiquetes retornarien naturalment al valenci autntic i bandejarien
el catal imposat como no podia ser duna altra manera segons, per exemple, Hctor
Villalba, un dels moderats del blaverisme:
Dins de classe, al parlar i al fer els controls... els examens escrits, lalumnat utilitza el valenci cientfic, amb eixes paraules que moltes voltes ens han vingut imposades, lo que es pot dir... el catal que ens imposen. Quan toca el timbre i sacaba
la classe i la gent ix al pati o sen va a sa casa, ja no utilitza eixes paraules, utilitza
les de sempre (Villalba, C2, 00:2330).
El blaverisme t, doncs, autntica aversi als conceptes normativitizaci, normalitzaci, homologaci i qualsevol altre que supose una estandaritzaci idiomtica. La
seua s una aposta, com veurem i tret dalgunes excepcions, pel caos lingstic. La
cita que adjuntem, bastant significativa al nostre parer, est extreta ni ms ni menys
que duna editorial de la revista oficial de LRP i signada pel secretari general, Josep
Vicent Navarro i Raga, qui considera, talment com si estiguerem a lescenari imaginat
per George Orwell a 1984, que actualment haurem sigut testimonis
701
en el tema de la llengua jo sc optimista, perqu no es pot anar contracorrent, i entonces... o

aleshores, voler ficar un valenci del segle XV, o del XVIII, o un... catal disfratzat... aix s anar contracorrent. I encara que hui en dia ens unificaren la llengua, a la llarga tornaria a sorgir el secessionisme que
diuen, perqu s lgic. Al poble no se li pot obligar a parlar una llengua. Lapendrs tu en la Universitat, i
en el teu ambient i en la teua cosa, per... per fora dac, res de res (Martn Villalba, C2, 00:4940).
702
Resulta contradictori amb qu es critique duna manera tan intensa aquesta. El blaverisme, com
tot seguit veurem, t com a programa fort atacar la introducci del valenci en escoles i instituts.
daberrants fenomens llingistics i sociologics (sic). Hem vist cm a persones la

llengua materna dels quals ha segut el valenci tan sols per aparentar cache ideologic o cultural shan somes a una autentica reprogramacio llingistica fins a conseguir el certificat homologador [] han passat pel rodell normalisador []
Desgraciadament estos no son mes que una chicoteta mostra dels monstruosos
fenomens desencadenants per la maquinaria normalisadora (Navarro, 2001: 2).
Tot i aix, si ms no des dun sector del blaverisme cultural, sha apostat tericament per una normativitzaci alternativa i secessionista. La proclamaci el 7 de
mar de 1981 de les dites Normes de lAcadmia o Normes del Puig, basades
fonamentalment en la proposta adlertiana, supos laposta del blaverisme per tamb
del centre-dreta poltic ja que la UCD i AP en donaren suport, per una normativa
diferenciada a conscincia de la fabriana i convertida en un instrument amb qu
contribuir a la construcci duna llengua valenciana independent de la catalana. No
casualment els representants del grup parlamentari de Coalicin Popular explicitaven
en el ple de les Corts ja durant la primera legislatura laposta poltica per la normativa
secessionista (normalment a la manera del blaverisme, en castell), que era al
capdavall una forma doposar-se a lInstitut dEstudis Catalans:
Nosotros, como grupo poltico, tambin lo dejamos claro en nuestra campaa y
nuestro programa electoral, cuando hablbamos de que entendamos que el vehculo de expresin de ese idioma valenciano eran las normas de la Academia de
Cultura, porque entendamos que no eran lgicas las de 1932 aprobadas en Castelln, porque entendamos, y seguimos entendiendo, que no son ni ms ni menos
que un fiel trasunto de las normas del Instituto de Estudios Catalanes (Garca
Fuster, DSCV 81-C. 1 Leg., 22-XI-1985: 16).
El blaverisme, en general, ha fet servir ms aquesta normativa com una bandera

que no com un instrument nou amb qu normalitzar la llengua valenciana (ja hem vist
que aix no s cap prioritat, sin tot el contrari), de tal manera que ha identificat
valenci i normes de la RACV, ja que qualsevol altra normativa ortogrfica que reconeguera (o fins i tot sacostara) a la unitat lingstica seria invlida per a aquesta
pretensi diferenciacionista:
Els valencians que es precien de ser-ho no han de caure en este joc i deuen
dinformar-se i llegir sobre lidentitat de sa llengua. Hui per hui, i luniversitat que
diga lo que vullga, les uniques normes valides per a la llengua valenciana, de les
tres que es coneixen, son les normes dEl Puig o de la Real Academia de Cultura
Valenciana (Vendrell, 1998: 48).
De fet, el debat actual que es t al voltant de la normativitzaci al si del moviment, com veurem a lobjectiu cinqu del secessionisme lingstic, se situa en si les
normes de la RACV sn el millor instrument per a separar-se del catal o si cal anar
ms enll. En aquest sentit, loficialitzaci de lAVL com a entitat normativitzadora del
valenci en la redacci del nou Estatut dAutonomia de 2006703 (que proclama aquesta
703
Fins a 2006, doncs, no hi havia hagut instituci oficial, per la qual cosa el blaverisme havia presentat la RACV, malgrant no ser-ho, com lentitat referencial per al valenci. Vegem sin la intervenci del
que seria deg i que aleshores era parlamentari de les Corts Xavier Casp: Encara que, des de fa temps,
era ben coneguda de tots els qui lhan volguda conixer, la idea de lactual Facultat de Filologia de la
Universitat de Valncia sobre la llengua valenciana, o siga, que esta no existeix perqu s noms una
forma dialectal de la llengua catalana, com des del 10 deste mes, pel programa de T.V.E. Esta es mi
tierra, el Deg de dita Facultat ha fet saber aix a tota Espanya, seguir el Conseller de Cultura,
Educaci i Cincia del Govern Valenci pensant que a los fillogos y estudiosos de la lengua, a la Universidad, corresponde determinar identidades y establecer cientficamente lo que es la lengua? Com s
possible que el citat Conseller deixe les decisions sobre lidioma valenci (que s com el determina el
nostre Estatut) a una Facultat (no a la Universitat) que creu que tal idioma no existeix? I per altra banda,
s que el referit Conseller creu que noms hi ha fillogos y estudiosos de la lengua en eixa Facultat? I
encara una altra pregunta: vol dir-nos el nostre Conseller de Cultura, Educaci i Cincia quina Facultat
de Filologia de quina Universitat determina identidades y establece cientficamente lo que es la lengua
castellana, o la gallega, o la catalana, o la vasca (sic)? s que la Comunitat de Valncia s diferent,
com proclamava dEspanya el tristement clebre slogan del turisme espanyol? Estic segur que el Nostre
Conseller no ignora que sn les Acadmies Espaola, Galega i Vasca i l Institut dEstudis Catalans
entitat la instituci normativa de lidioma valenci i en larticle 41 la normativa

lingstica de lAVL s daplicaci obligatria en totes les administracions pbliques de
la Comunitat Valenciana, amb la qual cosa per aconseguir que lortografia secessionista fra oficial caldria o b modificar lEstatut o b convertir lAVL al secessionisme)
ha suposat un colp dur en les pretensions poltiques del blaverisme dincrementar
lhegemonia social i, en particular, a la RACV i a la seua legitimitat. No s destranyar,
doncs, que la reacci institucional haja sigut furibunda, bsicament en dues direccions:
la tradicional, dacusar lAVL de ser un altre instrument de la catanitzaci idiomtica704 i fins i tot destablir un trilingisme al Pas Valenci (castell-catal-valenci)705
i una altra, de progressista, que argumentar que aquesta oficialitzaci de la normativa
de lAVL seria un atac contra els drets i les llibertats individuals, tot justificant i apostant
per la insubmissi lingstica. La cita segent est extreta dun article del President
de la secci de Llengua i Literatura de la RACV, Joan Salvador Lpez:
Estem davant duna autntica dictadura llingistica que va contra els drets fonamentals i constitucionals com la llibertat dopini, ideolgica, el dret a expressar i
difondre lliurement els pensaments, idees i opinions per mig de la paraula o
lescrit, el dret a a la producci literria, cientfica i tcnica o la llibertat de ctedra
[...] Ni tolerncia, ni pluralitat, ni dret a discrepar, lAVL dicta i tots han dacatar, no
hi ha lloc per a la discrepncia ni per al debat [...] els valencians mai acceptarem
les imposicions de Catalunya (Lpez, 2006: 30).
c) contra lescola en valenci i contra el valenci a lescola

Un altre dels objectius amb qu sacarnissar particularment el regionalisme anticatalanista s amb la introducci del valenci a les escoles,706 cosa que sexplicar
per loposici, com ja hem vist, a la normalitzaci social de la llengua prpia, per
mnima que esdevinguera aquesta i per la importncia que suposa per a la recuperaci
de la dignitat duna llengua socialment desprestigiada.
Lensenyament del valenci, encara que fra tan sols com a assignatura al mateix nivell que lensenyament duna llengua estrangera de lestat espanyol, tindr un
fort rebuig per banda de lanticatalanisme al Pas Valenci, que aplegar a presentar-lo
com un fenomen de forasterisme lingstic. El valenci culte i el valenci colloquial
(els valencians colloquials millor dit) esdevenen aix per aquesta retrica dues llenges distintes, una la catalana i una altra la valenciana autntica, el valenci dels
iaios, el de tota la vida, front al valenci retrgrado:
Els poders poltics sempre han volgut dominar lescola, perqu qui domin
lescola t el futur. Tu ests creant en els... xiquets, una manera de ser i de pensar. Si tu ests ensenyant-los un idioma, quan arriben a casa, sagelo li diu, nen,
aixina ni es parla. I el xiquet li contesta, la meua mestra ha dit que s, s que vost
s molt inculte. Perqu aix ho hem vivit... ho hem viscut en les escoles. Han pas-
els qui determinan identidades y establecen cientficamente lo que es cadascuna de les seues llenges.
Si no ho ignora, per quina ra ha de ser diferent en la nostra Comunitat? (BOCV 8/I, 09-IX-1983: 186187).
704
s inacceptable que lAVL faa del valenci una dialecte del catal per mig de la frmula dels
doblets o opcions a on s'oferix generalment primer la forma catalana i desprs la valenciana. A no sols
dialectalisa al valenci sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procs de normativisaci i
normalisaci, en un intent absurt d'introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valenci (RACV,
2004).
705
Vegem sin el que escriur Filiberto Crespo,A1 diputat dUV a les Corts la darrera legislatura que
aquest partit hi estigu present: Si ahora los valencianos somos parcialmente bilinges [...] con la recin
creada Academia seremos pronto trilinges. Habr castellano-hablantes, exclusivos y cada vez ms.
Habr valenciano-parlantes, cada vez menos, y habr una administracin y unas universidades catalanoparlantes, para una minora exquisita y acomplejada que prefiere ser cola de gato (a len no llegan) que
cabeza de ratn (LP: 10-IX-1998: 5).
706
La novella de Vctor Gmez Labrado La mestra dna un bon testimoni de les dificultats dels
comenament de lensenyament del valenci.
sat molts anys, i molts xiquets ja no sn xiquets, sn hmens. I lo que han aprs
en les escoles i en les universitats s un idioma que no s el dels seus iaios. Per
tant, naturalment est la cosa canviant. I pareix que nhi ha un tranquillitat. Per
bo... aix s un problema (Broch, C2, 00:5455).
Lo que a mi em reventa i desespera s que als xiquets els ensenyen una llengua
que no s el valenci. Adems, lo que ensenyen s retrgrado (Giner Boira,
1989: 26).707
En aquest sentit el blaverisme no tan sols soposar a la introducci del valenci

en lensenyament bsic i secundari per considerar-lo una altra llengua, el catal, sin
que majoritriament fins i tot apostar per la voluntarietat daqueix ensenyament.
Sorprn que siga un membre de lAVL com Artur Ahuir qualifique aix com valencianisme: T sabes cmo solventar esto? No poniendo clases obligadas de valenciano, que vaya quien quiera. Vull dir, que tamb hi ha una gent del valencianisme
que s aixina (Ahuir, C2, 00:3828).
Loposici frontal al valenci a lensenyament resultar un tema recorrent de
limaginari regionalista anticatal. El collectiu de mestres, la Conselleria de Cultura,
Educaci i Cincia i les institucions defensores de la normalitzaci idiomtica en lensenyament esdevindran les autntiques bsties negres de lanticatalanisme organitzat.
En aquest sentit, la diagnosi blavera de la situaci considerar que la introducci
del valenci ser un adoctrinament, un atemptat contra la identitat lingstica dels
valencians, una anullaci darrel de la identificaci del xiquet amb la seua terra i
dhuc, amb un lgica hiperblica, el foment de la lluita armada (aix, la culpa de
lexistncia de Terra Lliure tamb la tindrien els mestres i professors). Hem seleccionat
tres extractes de tres dcades diferents, amb deu anys de diferncia, de 1983 a 2003,
per mostrar com la retrica del blaverisme es mant impertrrita:
Hem de ser conscients de que en lactualitat en les escoles sest produint un
atac directe i oficial contra lidentitat de la llengua valenciana, atentant contra u
dels fonaments mes intims de la nacionalitat valenciana. Sest produint, a poc a
poc, un lexic, fonetica, ortografia i gramatica que no conecten en la nostra realitat
llingstica, creant-se, com ya hem pogut vore, un sucursalisme i una dependencia
llingistica i cultural catalana inacceptable (Lpez, 1983: 30).
els elements didentificacio del chiquet en la seua terra que haurien dhaver propiciat linteres per laprenentage i recuperacio de la Llengua Valenciana son anulats i arrancats darral. Aixina trobem dos postures en la majoria dels mestres, per
una banda autoodi del tutor que menysprea a tot aquell nano que sent alguna inquietut per qualsevol classe de manifestacio popular de la nostra cultura propia,
aixina com el foment dinefables llegendes (com la de les trescentes donzelles lleidatanes) ya desmitificades o la teoria de la suplantacio de llenges en la reconquista valenciana (Bens i Romero, 1993: 185).
Jo crec pro que s. I la conseqncia... ja no soles ah. Jo veig els llibres que dona la meua filla en lescola, i s un adoctrinament enorme, els llibres de valencino. Un adoctrinament enorme, que ja no s que ensenyen el catal, sin que
mentalitzen al tema. Jo quan veig en algunes manifestacions darrere els que van
ja encaputxats i armats, els de Terra Lliure i tal i qual, jo pense en la tremenda
responsabilitat que han tingut els mestres en els instituts i en les escoles, que han
creat aix. O que estan creant aix (Martn Villalba, C2, 00:3248).
707
Com a curiositat reveladora cal ementar en aquest punt la semblana daquesta retrica, salvant totes les distncies, amb una part del discurs fusteri ms ortodox. Totes dues ideologies sacusarien
mtuament de manipular les ments infantils: ens sembla terriblement ms significatiu que la irracionalitat
intransigent i xenfoba del blaverisme siga ja actualment una pesta que enverina les relacions entre la
mateixa poblaci infantil i escolar dalgunes comarques (Bello, 1988: 68).
Aquest rebuig a la introducci del valenci, de fet, romandr des de laplicaci de

la Llei ds i Ensenyament del Valenci fins a lactualitat. Si b s cert que la normalitat del valenci en les escoles al llarg i ample de les comarques valencianfones del
Pas Valenci ha esdevingut una realitat incontestable, la retrica anticatalanista ha
roms alhora inalterable fins a hui mateix. Recio, per citar noms un exemple, a una
histria del Pas Valenci editada per lempresa pblica de la Diputaci de Valncia,
IMELSA. SA, es permet qualificar la histria de la llengua ensenyada a les escoles de
la manera segent: La historia de Valencia, Nacionalidad Histrica y con una Lengua
Valenciana perfectamente definida, ha tenido la desgracia de no ser enseada en las
escuelas, y cuando se ha hecho, ha recibido manipulaciones deleznables (2005:
301).
Les respostes que promouran el blaverisme a la presncia del valenci en les
institucions educatives variaran des de lintent (fracassat) de formaci descoles de
resistncia o paralleles (Lpez, 1983: 30-31) fins a lagressi directa als professionals
de lensenyament i a les institucions compromeses amb la recuperaci de lidioma. I
freqentment sapostar per la denostaci i linsult com a estratgies.
No debades quasi tots els collegis i instituts pblics si ms no de lrea metropolitana de Valncia i fins i tot ms enll han patit les pintades, de vegades amenaadores del Colectiu Vinatea, un nom tapadera del GAV. s tant el menyspreu i loposici
contra lescolaritzaci en valenci que fins i tot saplegar a dubtar de la importncia
de la prpia alfabetitzaci. Largument de Miquel Adlert que adjuntem tot seguit sembla
literalment inaplicable en les societats modernes (veure Gellner, 1988):
Tots els que ara som valencianistes, aixi com els anteriors a nosatros, nos ferem
valencianistes sense alfabetisacio [...] I per culturisacio i no alfabetisacio es el valencianisme existent en lactualitat [...] Com sense alfabetisacio tinguerem el sigle
dor de nostra llengua valenciana que supongue un altissim grau de culturisacio.
Perque no soblide que es la cultura i no lalfabetisacio qui dona categoria a una
llengua. Sense alfabetisacio fon la nostra portentosa cultura que centra el sigle
XV (1984b: 78).
Aix mateix els insults i atacs verbals seran constants ja que els collegis pblics i
privats amb o de lnies en valenci esdevenen autntiques obsessions daquesta ideologia. I, en concret, la tcnica de la immersi lingstica (tan denostada, per altra banda, pel nacionalisme espanyol) com a frmula per aprendre una llengua en un entorn
que no la parla ser acusada amb tota mena dinsults: mstico sardanero de la inmersin (Garca Moya, 1996, 16-VI), fbrica de oleadas de perturbados, de gentes de
irrecuperable mala salud mental, esquizofrnicos (Manuel Lloris, LP, 1993, 4-X), etc.
Les escoles en valenci aplegaran a ser qualificades, amb tota la crrega espanyolista
antibasca, dikastoles valencianes que ni ms ni menys que suposadament seguirien
el model hitleri i stalinista de neteja de cervells708 amb lobjectiu de crear bovos
tils al servici de Catalunya:
Siguiendo las mismas tcnicas de lavado de cerebro que las empleadas por Hitler con sus Hitlerjugend (juventudes hitlerianas) o per el genocida Stalin con sus
pioneers, el montaje de diseo para la deformacin de mentes infantiles y adolescentes, se concentra en las ikastolas vascas, en les escoletes catalanes y en
les llnees (sic) en valenci: muchos fieles profesores, debidamente entrenados,
se entregan a la doctrinaria tarea de convertir a los nios valencianos en catalanets de tercera y tontos tiles al servicio de Catalonia (sic) (Puerto, 2006: 64).
708
Aquest no s en absolut un llenguatge allat, una excepci del discurs regionalista anticatal.
Vegem sin aquesta altre cas en qu safirma, ni ms ni menys, que en el sistema educatiu valenci es
fomenta lindependentisme catalanero i fins i tot lodi a Espanya: En la Comunidad Valenciana, desde la
Univer-sidad a la ESO, se fomenta el independentismo catalanero y el odio a Espaa ante la indiferencia
del PP y la colaboracin total del PSOE y de EU [...] Los del PP callan como ratas y fingen no enterarse
del nido de serpientes que estn alimentando. Como suponen que hasta dentro de unos diez aos no
estallar todo, siguen empujndonos hasta el abismo (Garca Moya, 2001: 4).
Podrem continuar amb multitud dexemples per considerem que sn suficients

per illustrar el que estem afirmant. Lescola en valenci i fins i tot el valenci a lescola,
doncs, ser una de les batalles ms permanents i constants del regionalisme anticatal al Pas Valenci, ja que s un dels pocs objectius estratgics que no assoliren
plenament durant la transci democrtica.
d) contra les Universitats, els intellectuals i la cincia
Prviament ja hem analitzat lantiintellectualisme general que presenta el regionalisme anticatalanista valenci en el discurs i praxi socials. Aquest antiintellectualisme es concretar, sobretot, contra amb els actors socials de major capital educatiu i
cultural i, particularment, amb aquells que es resistien a aquesta retrica i que serien
anatemitzats amb aquesta acusaci.
Les institucions acadmiques, universitries i escolars, que concentren aquesta
mena dintellectuals, esdevenien, en conseqncia, les institucions preferides dels
atacs i, sovint, dels insults del blaverisme: Despres de mes de trenta anys, les Universitats i escoles seguixen impartint una ensenyana, ms be adoctrinament, que no te
conexio alguna en la vida real dels valencians (Costa, 2001: 11).
Per aix mateix, i com ja hem explicitat, la Universitat de Valncia esdevindr en
el discurs blavero la instituci referent (la instituci pblica, sense cap mena de dubte,
ms representativa i paradigmtica) del paradigma fusteri al si de la societat valenciana. Aix generar una dinmica denfrontament i datacs de lanticatalanisme social,
poltic i meditic contra el Rector (singularment contra Ramon Lapiedra), departaments
i professors i la prpia universitat en general.
De fet, el blaverisme negar lextraordinria diversitat existent entre els seus professors i professionals i els considerar collectivament catalanistes i antivalencians,
la qual cosa contrasta amb la realitat fins a tal punt que han hagut diversos professors
daquesta Universitat com Ramn Ferrer o catedrtics com Manuel Broseta i Juan
Ferrando Bada que han participat obertament del blaverisme. La Universitat de
Valncia, doncs, esdevindr la diana preferida i fcil en el discurs blavero, que la percebr com un bloc monoltic709 i sense fissures dedicada fonamentalment a la catalanitzaci de Valncia. La fbia, doncs, contra la ms antiga de les universitats valencianes ha estat una constant que no ha decaigut en aquestes tres darreres dcades.
Aquesta particular retrica ha aplegat a extrems com qualificar a aquesta instituci universitria dexercir ni ms ni menys que racisme i extermini cultural des duna
suposada ideologia oficial, qualificada com dultraesquerra nacionalcatalanista.
Aquest discurs, durament maniqueu i hiperblic, a pesar del que podria semblar, no
correspon al perode de la transici democrtica sin a un llibre que ha sigut publicat
(amb tot luxe) el 2006 per la Diputaci de Valncia com a regal de laleshores president Fernando Giner a les comissions falleres:
la situacin de racismo cultural que sufren los disidentes rebeldes en la Universitat-Estudi General: Nadie que no comulgue con los credos catalanistas tiene
derecho a sobrevivir en la jungla catalanizante en que se ha convertido nuestra irreconocible y decadente Universitat, contralada por la ultraizquierda nacionalcatalanista. El otrora rector Lapiedra y sus activos continuadores se encargan de
enviar a los proscritos al gulag de la marginacin y del exterminio cultural, y ha
desatado una manifiesta violencia contra Valencia y los valencianos (Puerto,
2006: 223).
709
A las nuevas generaciones de Valencia, sometidas y asfixiadas por la pesada losa del monolitismo lingstico catalanizante, impartido desde las aulas y desde la Universitat-Estudi-General (sic). Una
Universitat, deformadora de opiniones sobre lo valenciano y a-cientfica en su dogmatismo (Puerto,
2006: 3).
Com ja hem explicitat, en el discurs del blaverisme, a ms, sn abundoses les

interpretacions malvoles i maquiavliques del pancatalanisme, productes de prejudicis anticatalans en general, que els perceben com persones astutes, hbils i ambicioses en contrast amb la suposada bonhomia congnita dels valencians. La Universitat, doncs, com a instituci deducaci superior per excellncia, ser el cam per tal de
formar elits amb lobjectiu final destendre la catalanitzaci al conjunt de la societat:
no es casualidad. Siendo esta institucin un centro neurlgico e importante de la
Cultura, donde se forman, humana y culturalmente, nuestros jvenes universitarios, que en definitiva sern en el futuro los dirigentes de la sociedad, lgico pues,
que el punto de mira del nacionalismo cataln se centrar y apuntar como objetivo primordial, la catalanizacin de esta Institucin, llevada a cabo en tempranas
fechas; en la dcada de los aos cincuenta, por profesores catalanes destinados
aqu (Regl, Tarradell, Giralt, etctera) ayudados por algn nativo (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etctera). La semilla impartida arraig pronto en aquellos jvenes, hoy dirigentes de partidos polticos, cuyos efectos estn siendo acusados por
la sociedad valenciana, llenndola de confusionismo (Garca, 1990-2: 2).
El pancatalanismo ms rgido surgi en los aos sesenta del siglo XX bajo la tutela del ensayista suecano Joan Fuster. Los discpulos de Fuster coparon la Universidad franquista y, desde aquellas aulas de ambiente izquierdista, se infiltr de
manera exitosa en las elites intelectuales. En aquella etapa la altivez del pancatalanismo descartaba cualquier concesin (Recio, 2002: 126).
La Universitat de Valncia, en tant que instituci on les idees fusterianes arrelaren amb un cert pes, es convertir aix per al blaverisme en un imaginari pal de paller,
encara ms, en una fbrica de catalanistes, en un centre inoculador de virus i
corruptor de conscincies netes de jvens valencians. Com podem comprovar en les
dues cites seleccionades, amb vint-i-sis anys de diferncia, el regionalisme anticatal
t una autntica obsessi contra les institucions educatives i contra els docents:
La podre pancatalanista segua corrompiendo conciencias de alumnos, quienes,
al convertirse en profesores, extendieron el contagio (Ramos, 1978: 145).
lUniversitat de Valencia, que sera la primera llavor llegal de la sembra del catalanisme en La universitat, el principal estament des da on sha fet catalanisme en
la societat valenciana. [...] La universitat, a travs del IEC, se dedic a la captacio i
proselitisme de professors de catal, als que titul generosament, i els tingue preparats per a quan se produira laprovacio de lensenyana del valenci. Havia creat tota una ret de professors que sencarregarien de ser agents actius del pancatalanisme en els instituts (G. Sentandreu, 2004: 98).
Com ja varem veure en el subcaptol 13.5, lenfrontament de mitjans de comunicaci i, paradigmticament, de LP, per tamb dels partits de centre-dreta i duna part
de la societat civil contra les universitats i, en concret, contra la Universitat de Valncia
aix com la difamaci reiterada per banda daquests grups ha tingut conseqncies
diverses i, una delles, s un parcial desprestigi daquestes institucions dinvestigaci i
densenyament superior entre una part de la societat valenciana, singularment aquella
que li atorga ms audincia a aquest discurs que estem analitzant.
Tanmateix, aquest desprestigi entre determinats grups socials ha sigut conseqncia directa precisament de lacci social reiterada del blaverisme, que cercava
precisament deslegitimar unes institucions que acostumen a tenir prestigi en les societats modernes occidentals i que, per tant, podien esdevenir un fre a lassoliment de
lhegemonia social i poltica del regionalisme anticatal. Tot i aix des daquests posicionaments sexplicitar que la llunyania al poble en seria la causa:
Desgraciadament a mi com a valenci lamente que en molts mbits la Universitat
esta est desprestigiada. Aix s lamentable, per la veritat s que viu desquenes
al poble totalment (Martn Villalba, C2, 00:3418).
En aquesta lnia de desprestigi activa fins i tot saplegar a comparar el treball

cientfic de les universitats valencianes i, en concret, de la de Valncia ni ms ni
menys que amb la Inquisici medieval, en un exercici que dna compte de la fbia a
aquesta instituci acadmica, a la qual se lacusa dautocrtica (Fontelles, 1997:
220): en ledat mija qui eixercia eixe paper de control en els macronivells cientifics i
socials era lInquisicio; i ara, en Valencia es... lUniversitat (!!!) (Fontelles, 1997: 186).
Per aix un dels objectius del blaverisme ms radical ser la conquesta de les
aules universitries, s dir, la neteja i la purga ideolgica de tots aquells que no els
agraden.710 El to parafeixista daquests discurs s innegable i la defensa de la llibertat
de ctedra, un element decisiu dels sistemes educatius democrtics, intensament
qestionat: Des de Coalicin Valenciana se invertirn todos los activos econmicos y
humanos para conquistar las aulas de las universidades (LEV, 24-V-2006: 17).
No sols, per, les universitats sin tamb la cincia rebr garrotades dialctiques
des daquest discurs. Si prestem la deguda atenci als textos ens trobarem amb qu
es defn implcitament que la cincia ha destar subordinada als interessos poltics
particulars i no a linrevs. La cita segent s un aforisme de Miquel Adlert on aplegar
a considerar pervers i contra natura fer servir la cincia contra la ptria. La llengua
no seria matria de cincia sin de fe. s aix com sentn que es una perversio
insolita i contra natura servir-se de la ciencia i de la cultura en contra de la Patria
(Adlert, 1984b: 68).
En aquest mateix sentit la Universitat i la cincia es reduiran a simple opini i
totes les opinions esdevindran anivellades i alades a la mateixa categoria de teoria i/o
hiptesis igualment dignes. La cincia quedar equiparada, doncs, al terreny de
lopini, i fins i tot de les cabries. Aix qualsevol afirmaci resta igualada, en el mateix
pla digualtat: seria igual de respectable i de cientfic qui pensa que el valen-ci i el
catal s la mateixa llengua que qui pensa que en sn dos.
Daquesta manera, en la particular retrica del blaverisme, qui nega la igualtat
daquestes dues teories al voltant de la identitat del valenci esdev un dogmtic
(anticientfic, en conseqncia). Per illustrat el que estem afirmant hem seleccionat un
extracte fet per lactual Rector de la Universidad Cardenal Herrera, Jos Luis Manglano qui, a ms de plantejar una curiosa sociologia de la cincia que va molt ms enll
del programa fort i es permet dacusar de dogmtic a un sector de la Universitat de
Valncia per defensar la cincia de la lingstica i de considerar la qesti com un
dels principals problemes que tenim ac:
lo nico que no admito en la universidad y en el espritu universitario es el dogmatismo. [...] Es decir, el que no opina lo mismo que opina la Universitat, o un sector de la Universitat de Valncia, pues es un analfabeto o es un cateto. Mire, no
seor, no seor. Los dogmas, no. En ciencia, no. De manera que un sector pensar una cosa, otro sector pensar otra, y podemos recordar muchos ejemplos en el
campo concretamente de la lingstica muchos ejemplos a lo largo de la historia
que no se han precisamente resuelto por imposiciones (Manglano, 00:0834).
En aquest sentit la cincia de la filologia veuria reduda per banda del blaverisme
lmbit de coneixement a una disciplina descriptiva disoglosses i de fonemes per
subordinada a aquest subjecte poltic inconcret, i que ja hem analitzat, el poble. Les
funcions normatives dels idiomes modernes (funci caracterstica dels fillegs) els
estaria, per, vedats en el cas del valenci. No s destranyar, per aquest i per altres
motius, lescassesa de fillegs que participen del regionalisme anticatal:
710
Tanmateix el victimisme els fa dir, malgrat voler expulsar els catalanistes de la Universitat, que
s aquesta donde se coarta y se coacciona a las personas por su ideologa
(http://www.valenciafreedom.com/index.php).
Lidioma no s una qesti cientfica en el sentit de ser producte duna cincia sin al revs: una cincia la Filologia s producte de la llengua; s una cincia
merament especulativa. Lidioma s anterior, tan cronolgicament com en quant a
preferncia respecte a la Filologia [...] La Filologia no t ms missi que estudiar lo
que el poble fa en la llengua seua. La Filologia no deu ordenar res al poble, ni intentar modificar un fenomen social, ni, molt manco, substituir al poble en la formaci de lidioma, ni substituir-li la llengua per una atra (Adlert, 1977: 18).
e) a favor del caos lingstic

El regionalisme anticatalanista valenci, com hem pogut comprovar en general i
llevat de casos allats i/o excepcionals, pel que fa a la qesti de la llengua (com en
altres aspectes que hem analitzat), ha sigut un moviment clarament a la contra, contrari a la unitat de la llengua, contrari a la seua normalitzaci i als agents socials que la
promovien i contrari a la normatitivitzaci hegemnica. Si tingurem de destacar algun
detall constructiu de les propostes lingstiques blaveres ens haurem de quedar amb
dues de molt entrellaades: una, ja vista, la diglssia (favorable a la situaci subordinada per al valenci que esdevendria aix definitivament llengua secundria respecte
el castell) i una altra el caos lingstic, la defensa de lanarquia normativa i de lempobriment idiomtic (lxic i sintctic).
Per caos lingstic Vicent Pitarch (1996, abans, doncs, de la creaci de lAVL)
entenia labsncia duna instncia normativa al Pas Valenci. Nosaltres manllevarem
aquesta denominaci per li donarem parcialment un altre sentit: laposta del blaverisme per lanarquia ortogrfica com a frmula per aconseguir un desprestigi de la
llengua que afovorisca encara ms lexpansi del castell i que dificulte (encara ms)
la normalitzaci de la llengua prpia.
El caos lingstic o la defensa de qu cadasc escriga el valenci com el parla el
poble, s dir, si fa no fa com li done la gana est ben present si ms no a un sector
destacat del blaverisme, de vegades fins i tot de manera explcita.711 Una cita ben
actual exemplificaria la defensa a no seguir el canvi ortogrfic de la RACV respecte
laccentuaci, a la insubmissi i fins i tot a la denigraci de lortografia, de qualsevol
ortografia, sempre a parer daquesta visi, una eina polititzada:
Ortografia? Normes ortografiques? Hi haura algo mes canviant i politisat en
una llengua que lortografia [...] Escric usant, per a accentuar, nomes laccent diacritic o diferenciador [...] Puix en permis o sense permis dels inquisidors gramaticals, hasda que la ploma se me seque, aixina seguira escrivint ma llatina i dola
Llengua Valenciana (Just Llorca, En una llibreria de vell, DV: 24-V-2006).712
s cert que bona part del regionalisme anticatalanista davant de les acusions de
fomentar el caos lingstic, sha escudat en la defensa de la RACV i la normativa
secessionista. Tanmateix, aqueix discurs en bona part no respon a la realitat perqu,
duna banda la defensa del valenci independent del catal es duu a terme aclaparadorament en castell (de fet, seria interessant conixer el percentatge dacadmics de
la RACV que no saben escriure les normes de lAcadmia. En qualsevol dels casos,
per les dades de qu disposem, ser una sifra bastant significativa i majoritria) i,
duna altra, quan es fa en valenci, sovint s un model de llengua ple dincorreccions i
faltes ortogrfiques tamb respecte a la normes de la RACV o el que s el mateix, en
un model de caos lingstic, en un anti-model.
711
Algu podra dir que elpalleter.comA1 no seguix ninguna normativa en concret, i es cert. Lo que
es fa es aplicar una serie de criteris grosso modo de les distintes propostes dactualisacio normativa que
hi han damunt la taula (Romero, 2005: 1).
712
No s en absolut lnic cas. Vegem sin les contundents declaracions de Voro Vendrell en una
entrevista penjada al portal llenguavalencianasi.com: Per lo tant, hui NO SEGUIM A LA R.A.C.V. que
est al SERVICI dels tradors al Poble Valenci, i no al servici del Poble per lo s va crear (10-XI-2006.
http://larchiu. llenguavalencianasi.com/entrevistes/voro_vendrell/ 10-11-06.htm). Majscules de loriginal.
La majoria de les falles, per exemple, no fan servir en absolut lestndard de la

RACV (malgrat el que afirma el Reglament faller) sin que, bsicament, escriuen
cadacuna com els ve de gust. Un estudi en profunditat del valenci fet servir per les
comissions falleres vindria a demostrar-nos aquesta aposta inequvoca pel caos. O
tamb en el diari LP, el portanveu meditic del blaverisme per excellncia quan estava
dirigit per Reyna, els escasssims reportatges o entrevistes que estaven escrites en
valenci, tampoc seguien les normes de la RACV en absolut.713
Aquest caos idiomtic ve justificat per la visi, certament particular i curiosa, de
qu la llengua shauria descriure conforme la parla el poble, com si tot el poble la
parlara igualment (com si no hi hagueren dialectes o diferncies lxiques o fontiques
entre els valenciano-parlants) o com si les llenges escrites en les societats occidentals no tingueren cap model lingstic que no deixa de ser una selecci delements
de la llengua, que no tinguera una distncia, major o menor, envers les diferents
parles. Tot i aix, aquesta s una doctrina estesa a lanticatalanisme popular que les
elits dirigents del blaverisme714 no han sabut ni han pogut (i no han volgut) corregir. No
debades s el propi Miquel Adlert qui contribuir decisivament a construir aquest
populisme idiomtic:
Com el poble s qui fa la fontica de la llengua que parla, encara que parega redundncia; i la canvia quan vol; i com vol; tot per ser lamo de la seua llengua, s
per lo que he partit com a base de la llengua parlada pel poble valenci (Adlert,
1977: 34).
Una part del blaverisme actual, a ms a ms, est no sols demanant a la RACV
anar ms enll en la normativa secessionista sin que ha decidit trencar de facto amb
les Normes del Puig, ats que aquestes normes no serien suficientment segregacionistes, i fer servir un valenci absolutament catic i anrquic. Fins a tal punt es
busca la diferenciaci que saplegar afirmar que les normes de la RACV i les
fabrianes apenes es diferencien en res, que acabar engolit pel catal i que el
secessionisme lingstic, en conseqncia, fa el ms pur ridcul. En definitiva, que
actualment ja no seria una ferramenta front al catalanisme llingistic, que s lnic
que preocupa a la majoria de blaveros. La cita segent s una mica extensa per no t
desperdici:
Estes diferencies llingistiques es supon que apareixen codificaes en les normatives, pero no mos enganyem: lactual normativa dEl Puig no va tot lo llunt que
deuria anar pera diferenciarse de la normativa catalanista com pera defendre en
arguments de que un llibre est escrit en una o atra llengua segons estes normatives. Per favor, que algu agarre un text escrit en normalitzat i un atre en les actuals normes dEl Puig... podra comprovar desagradablement que apenes es diferencien en res. I si no es diferencien en res, com podem defendre en Valencia,
Madrit o Bruseles que son idiomes distints si per escrit no es diferencien en casi
713
Com a illustraci del que hem afirmat podem prendre una entrevista feta a Joan Costa el 30-IV1988 en qu apareixen les paraules segents mal escrites tamb en les normes del Puig: recient,
trevall, profundizar, cosses, vagent...
714
De fet, des del blaverisme que es reclama ms nacionalista valenci es defensa tamb un major acostament ortogrfic al que parla el poble (com si el poble parlara una nica cosa) i un model ms
propi, un model que poguera competir millor amb el castell per una suposada major identificaci dels
parlants. Seguint aquesta lgica, una normativa catica properssima a lestndard oral de la comarca de
lHorta, com la propugnada per Josep Maria Bayarri, seria la que ms seguidors nobtendria. Les dades
objectives ens indiquen precisament el contrari, com les llenges sn instruments ms tils i, a ser possible, ms potents de comunicaci, tenen ms parlants i ms seguidors. I el blaverisme no ha passat, en
general, de ser una proposta ms aviat decorativa contra lactual normativitzaci i normalitzaci del valenci: el model idiomatic que propugna el valencianisme-blaverisme (i suponc que tambe la teoria occitanista) est mes proxim a la generalitat dels parlants i per ao es mes facil que se senta com a mes propi,
rao per la qual pot competir en el castella. Segurament es una obvietat, pero es mes facil abandonar un
objecte estrany en el qual la vinculacio es racional que un personal en el qual la vinculacio es mes irracional i afectiva. El model que preten implantar el catalanisme sobre passa el marge de seguritat i
variabilitat que pden tolerar els valenciaparlants... per molta instruccio i control institucional que hi haja
(Fontelles, 1997: 222).
res? Tota nostra defensa llegitima de la llengua valenciana es queda en el mes pur
ridicul. Personalment, en estos temps no puc defendre lidiosincracia de la llengua
valenciana que es aon radica el meu principal compromis coma patriota valenci en la normativa de la RACV, es una ferramenta que necessita actualisarse
pera que siga efica front al catalanisme llingistic. De lo contrari, dita normativa
est conden a difuminarse dins del normalitzat, a acabar engolida pel catala
(Romero, 2005: 1).
En aquest sentit, el blaverisme ms ortodox, lligat a CVa i al GAV fan servir un

estndard que converteix lidioma literalment en un patois. Darrere da es pot
observar una clarssima voluntat diferenciacionista mxima respecte al catal, per
alhora tamb hi ha una opci dialectalista que constribuieix a convertir finalment el
valenci en un idioma farcit de castellanismes i restringit a ls oral i alguns usos
escrits i formals o rituals molt limitats.
Si ms no aquest sector del blaverisme (que en aquest afer representa a la gran
majoria de la base social del moviment) exigeixen encara una major simplificaci ortogrfica per tal deliminar guionets, apostrfs, grups consonntics, etc., de tal manera
que, per exemple, defensen escriure dins en compte de diners i tornameu en
compte de torna-mho amb el prets objectiu daproximar la norma al valenci viu,
parlat i modern. En aquest mateix sentit, lenganxina, per exemple, que ha tingut molt
dxit entre els militants del blaverisme a principis de segle XXI ha sigut una, amb fons
quatribarrat i una franja blava pintada al damunt, que duia per eslogan No mos fareu
catalans. Ls del pronom mos, com s conegut, s erroni en lestndard lingstic
del catal per tamb ho s en el de les normes de la RACV (que permet la doble
possibilitat dens i de nos).
La justificaci daquesta defensa del caos lingstic es fa en base a una argumentaci molt semblant a la dels secessionistes defensors de la normativa de la
RACV: lincrement del nombre dhipottics seguidors per la senzillesa de lortografia,
lincrement de la identificaci dels parlants i, sobretot, la diferenciaci mxima respecte
el catal i la normativa fabrista, autntic nuc gordi del blaverisme. Vegem sin:
Per si la necessitat de salvaguardar i protegir a la genuina llengua valenciana,
aumentar el numero dusuaris oferintlos una normativa mes senzilla i que els valenciaparlants mos pugam identificar en dita normativa, encara hi ha un atre motiu
importantissim que els valencianistes no podem oblidar si volem obrar responsablement: la no-diferenciacio entre les normatives valencianista i catalanista (Romero, 2005: 1).
Al cap i a la fi aquesta lnia argumental est present en la voluntat diferenciacionista del blaverisme del valenci respecte del catal. Aquest ha lluitat i ha construt
un valenci com ms allunyat del catal que els ha sigut possible. Allunyat del catal i
encertars (perqu encertar s, precisament, descatalanitzar el valenci), s el que
en poques paraules ens explicita Miquel Aldert:
En els casos de dubte sobre alguna paraula, aconselle al lector que opte per la
paraula viva, sobretot si ho s en els llocs on millor es parla el valenci, puix que
acertar en la majoria de les ocasions; i si no acerta, per lo manco lopci li haur
donat una paraula valenciana i no catalana (Adlert, 1977: 37).
En tot cas el debat, al si del blaverisme, ha sigut, quanta distncia envers el catal per no la prpia voluntat diferenciacionista, que tots els sectors comparteixen
inequvocament. Fins i tot des del propi blaverisme ms moderat es reconeix que,
malgrat les dcades dexistncia del secessionisme idiomtic, el moviment no ha
aconseguit un programa clar de recerca cientfica ni, malgrat el suport social amb qu
compta, un mnim de prestigi social, ats que entre les classes formades i illustrades
no t suports significatius, el que mostraria que, tret dexcepcions comptades, el
blaverisme com a moviment est a favor del caos lingstic i, per tant, de la substituci
lingstica: Lhipotesis valencianista oferix un desenrollament prou desigual ya que no
te un programa dinvestigacio clar, te escassa infrastructura i poc de prestigi social

(Fontelles, 1997: 220).
16.3.4 La retrica contra la unitat de la llengua

Una de les caracteristiques didentitat mes important dels valencians es la seua
llengua, una llengua qestionada i llargament atacada (Vendrell, 1998: 47).
El blaverisme far bandera de la lluita contra la unitat lingstica del catal, perqu aconseguir aquest objectiu suposaria evitar que el Pas Valenci estiguera en
lrbita cultural catalana, evitar que els valencians estigueren subordinats als catalans o, el que s el mateix, aconseguir la independncia idiomtica, s dir, cultural
respecte a Catalunya i amb ella una major diferenciaci identitria, mitjanant un marcador (ms formal i simblic que no real, com ja hem vist) com seria lexistncia duna
llengua diferenciada de la catalana.
Tanmateix el blaverisme, tret duna minoria ms coherent, no busca crear una
llengua valenciana independent per convertir-la en linstrument hegemnic de comunicaci al Pas Valenci sin que pretn convertir-la en un smbol de la identitat regional
valenciana subordinada a la nacional espanyola i, per tant, subordinada al castell
com a llengua A de comunicaci, tamb entre valencians. Daquesta manera el
valenci continuaria sent una llengua de cultura popular i ritual i el castell lidioma de
lalta cultura; s dir, el valenci la llengua oral, de la festa i a tot estirar de la poesia i el
castell la llengua de lempresa privada, de la cincia i de la tcnica, de ladministraci
pblica, de leducaci, etc.
No s casual, doncs, que lders significatius del blaverisme com Vicente Gonzlez Lizondo o Xavier Casp parlaren i educaren els fills en castell. Per al regionalisme
anticatalanista al Pas Valenci aix no suposa cap contradicci. Perqu es tractava (i
es tracta), doncs, de separar el valenci del seu tronc com amb lobjectiu incofessable denfeblir-lo i contribuir indirectament per duna manera ms efica a incrementar
el procs de substituci lingstica o si ms no de diglssia.
Loposici des del blaverisme a la unitat idiomtica, doncs, ser frontal i contundent i tindr com a objectiu evitar els avanos en la normalitzaci lingstica del catal
a les comarques valencianes. Tot acord o cessi en aquest tema per al blaverisme
suposaria, per tant, una traci. I en aix coincidiran els ms ortodoxos com, per
exemple, Mara Dolores Garca Broch o els tericament ms moderats, com lactual
director de la Secci de Llengua i Literatura de la RACV Voro Lpez:
Jo et... et ficava lexemple del judici de Salom, perqu jo dic... la llengua i no la
partisc amb ning. I la identitat s meua i no la partisc amb ning. I estic segura
que el catalanisme, de veres, perqu estic segura que en el catalanisme nhi ha
molta gent que creu en el catalanisme tal com el predica, puix tamb diu que la
llengua s meua i no cedisc (C2, 00:0010).
Seria molt trist, seria una traicio que la preocupacio i el treball dun nacionaliste
valenci com Miquel Adlert, lesfor dell i de la Seccio de Llengua i Lliteratura de
lAcademia, el de molts professors de llengua valenciana i molts valencians per defendre i recuperar la nostra llengua no servira per a res. No podiem defendre la
Senyera utilisant una atra bandera que no fora la Senyera i no podem defendre la
llengua valenciana utilisant una llengua que no siga la valenciana (Voro Lpez a
DD.AA., 1990b: 73).
En el discurs del blaverisme qualsevol tipus dunitat idiomtica ser percebuda

necessriament com un predomini del catal sobre el valenci o, el que s el
mateix, una subordinaci de la llengua valenciana a la llengua catalana (el regionalisme anticatal, entre daltres coses, instrumentalitzar una reacci dorgull ferit
bastant estesa entre els valencians que, com hem vist, majoritriament de manera
aclaparadora no se senten catalans per s tenen a aquests com un referent de

modernitat):
pero para Valencia siempre ser perjudicial la cuestin de la lengua valenciana,
que en la poca del Consell del PS, pues se adquiere el el predominio del cataln sobre el valenciano (Carrau, C2, 00,0857).
Amb la llengua prpia, elevada a categoria de ttem diferenciador respecte la

identitat catalana, no es podr negociar ni aplegar a cap acord perqu seria com
vendre una mare. Tots els defensors de qu el valenci i el catal formen part duna
llengua compartida, seran percebuts com a subordinadors del valenci respecte del
catal i catalanistes (amb independncia de si sn pancatalanistes o no ho sn).
Ja hem vist que en el conflicte simblic el blaverisme ha eixit molt ben parat: la
senyera amb franja blava no sols s oficial sin que fins i tot la senyera quatribarrada
s percebuda majoritriament, si ms no al hinterland de Valncia, com una bandera
fornia (la bandera de Catalunya); la denominaci Pas Valenci s cada vegada
ms marginal i proscrita i la denominaci de la llengua s aclaparadorament la de
valenci. Si s una qesti podem afirmar que la victria no ha sigut completa s,
precisament, en el camp del secessionisme lingstic i, en concret, de la normativa
secessionista. Aix indicaria perqu el blaverisme nha incidit tant: era el trofeu que li
mancava (que li manca, en certa mesura).
Per a dur endavant aquest objectiu secessionista el blaverisme, com tot seguit
tractarem de mostrar, construir una retrica particular mitjanant la qual reinterpretar
la histria poltica, social i cultural dels valencians. La histria que es dna en les
universitats i collegis estaria catalanitzada. El que calia, precisament, seria descatalanitzar-la, per tal de recuperar la memria histrica vertadera:
Consta duna part dhistria que descobreix que des del segle XIV existeix una diferenciaci entre els nostres dos idiomes. I al llarg dels anys aquest criteri saferma
i es concretitza ms. Els documents parlin aqu per si a soles (Recio, 1985: 25).
Vicent Climent-Ferrando distingeix tres grans grups darguments del secessionisme al Pas Valenci: 1) duna banda els lingstico-histrics; 2) duna altra els qui ell
ano-mena identitaris i els explica com lapellaci a la conscincia particularista i
autno-ma del poble valenci tot segregant-la de qualsevol vincle amb Catalunya
(2005: 5) i, finalment, 3) els jurdics. Lautor considera que, davant la poca credibilitat
per a la comunitat cienttica dels arguments lingstics i histrics secessionistes,715
darrerament shauria optat per abandonar progressivament aquests i centrar-se en
els altres dos:
davant la poca efectivitat dels arguments lingstics i histrics de caire secessionista arguments fcilment invalidables (i invalidats) per la comunitat cientfica
per manca dobjectivitat i rigor el moviment secessionista ha abandonat progressivament aquesta lnia argumentativa per concentrar-se en un altre tipus dargument: largument identitari lapellaci a la conscincia particularista i autnoma
del poble valenci tot segregant-la de qualsevol vincle amb Catalunya i largument
jurdic aquell que fa referncia a les disposicions legals (bsicament la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia Valenci (Climent-Ferrando, 2005: 5).
Nosaltres, per, discrepem daquesta tesi en dos sentits: duna banda els arguments jurdics fets servir freqentment, en efecte, per perqu el blaverisme usa
qualsevol retrica a labast per aconseguir els objectius marcats mai no han fet
massa grcia per se. No oblidem que el regionalisme anticatalanista considera que la
valencianitat, que la identitat valenciana s una realitat transhistrica i permanent exis-
715
Fins i tot aplegar a afirmar que el discurs secessionista valenci ha deixat demprar arguments lingstics, filolgics o histrics i es concentra en largument identitari i jurdic (2005: 47).
tent ms enll dels contextos histrics particulars i, per descomptat, tamb dels jurdics. Ning no desconeix que, per exemple, lAVL est creada per llei per no trobem
precisament cap respecte especial per la legalitat al blaverisme, ans al contrari: el
discurs a la lluita o fins i tot a la insubmissi contra qualsevol ordenaci legal que es
considera que atempta contra els interessos del poble valenci s constant.
I, duna altra banda, el que Climent-Ferrando anomena arguments lingsticohistrics no sols han estat present en el discurs blavero de la transici democrtica
sin que continuen ben vius, com tractarem de mostrar en aquest subcaptol. Considerem que la tesi respon a un cert procs dhiperacionalitzaci comprehensiva del
discurs i de la praxi blavera. Sha tendit a comprendre lanticatalanisme al Pas Valenci des de parmetres excessivament lgics. Per qu no pot fer servir el blaverisme
un argument que els historiadors han demostrat que s fals o inexacte?
En aquest sentit, el blaverisme, en general, menyst les valoracions cientfiques
i/o acadmiques amb una lgica semblant (salvant, per, totes les diferncies) al que
feia el nacionalsocialisme. Si tot all que no interessava a aquest ho denostava amb el
qualificatiu de cincia jueva, el blaverisme ho considerar cincia catalanista, s dir,
una poltica pseudocientfica que tracta doprimir i enganyar els valencians.
De fet, ja el 1975, com b recorda Climent-Ferrando, personalitats com Fernando
Lzaro Carreter, Jos Aleixandre, Dmaso Alonso, Camilo Jos Cela, Salvador de
Madariaga, Miguel Delibes i daltres signaren un document, lanomenat Informe dels
acadmics, en qu es manifestava que el valenciano es una variedad dialectal del
cataln [...] Es culturalmente aberrante todo intento de [...] desmembrar el Pas Valenciano de la comunidad idiomtica y cultural catalana (a 2005: 11-12). No sembl,
per, que el blaverisme es donara, ni en aquest cas ni en daltres, per alludit. Ans al
contrari, ho consider una provocaci. Si de cas s ressenyable que, malgrat el
manifest dels acadmics i ladhesi de la Real Academia de la Lengua, no hi hagu
per banda del blaverisme cap reacci antiespanyolista, el que mostraria novament el
profund nacionalisme espanyol daquest moviment social i poltics.
Anem a analitzar la retrica del secessionisme lingstic al Pas Valenci argument per argument:
a) largument tautolgic: diferenciant-mos mos fem diferents
Una de les caracteristiques didentitat mes important dels valencians es la seua
llengua, una llengua qestionada i llargament atacada (Vendrell, 1998: 47).
El blaverisme lluitar per construir, com hem vist, una identitat regional valenciana el ms allunyada possible de la identitat nacional catalana. En aquest sentit, el
regionalisme anticatalanista valenci prendr la constituci duna politeia prpia, el
Regne de Valncia, dins de la Corona dArag com un altre factor diferenciador dels
valencians envers els catalans. Aquest, per, no podem considerar-lo un element de
diferenciaci marginal. Tot i aix, el fet de no dependir polticament de Catalunya en
cap moment de la histria, de ser, des de la seua creaci al segle XIII, un regne
independent dels territoris de la monarquia catalano-aragonesa-valenciana s un tret
destacat per curiosament no suficient per a aquesta voluntat diferenciacionista. No
seria prou amb tenir una politeia diferenciada (una diferenciaci poltica); per al
blaverisme tamb cal una cultura i una llengua diferenciada (una diferenciaci cultural).
Un Regne de Valncia, doncs, no podia parlar en catal.716
716
Algunes veus s defensaran la valencianitat en un sentit histric i juridic i no idiomtic i que, per
tant, tindria lorigen en la creaci del Regne de Valncia per banda del rei Jaume I i no abans: I la valencianitat te una determinacio no filologica sino juridica: la constitucio, pel Rey Don Jaume, del Regne de
Valencia independent dArago i de Catalunya, n llegislacio i organisacio propies (Adlert, 1984a: 42).
En aquest sentit, a parer dalguns, el secessionisme idiomtic tindria sentit degut

a que la lgica diferenciacionista (que en el cas de lautor de la cita que extractem tot
seguit, Xavier Mar, que fou secretari de LRP i secretari general dENV anomenar
nacionalista valenciana) comportaria, segons aquesta manera dargumentar, portar la
diferenciaci entre valencians i catalans al mxim extrem, el que suposaria, entre
daltres, trencar la unitat lingstica del catal i alhora apostar per la normalitzaci dun
valenci secessionista:
quan u t sentiment nacionalista, intenta portar-lo al mxim extrem, intenta tindre
fins idioma propi, perqu s un signe tamb de diferenciaci. I per tant... el que es
denomina secessionisme tindria una certa justificaci si aquell que defengueren el
secessionisme tamb defengueren el que s el nacionalisme a ultrana i lindependentisme,717 perqu tindria com si fra una manifestaci suprema o mxima del
que s la prpia identitat nacional (Mar: 00:1449).
De tal manera que fins i tot en el secessionisme ms moderat i malgrat les declaracions explcites de considerar secundria la qesti de si el valenci i el catal
serien dues llenges o una, es reconeix que es treballa activament per alguna forma
de separaci idiomtica en fer una tasca consciencuda deliminaci dels catalanismes del valenci. Vegem sin aquest extracte de Felip Bens, editor de lOronella,
actualment una de les editorials secessionista ms actives, on es palesa aquesta
voluntat inequvoca diferenciacionista:
Quan no existix un vocable dmbit general per a un concepte, agafem el dialectal si existix i lelevem a categoria de general: per eixemple, davant el castellanisme vertent i el catalanisme vessant optem pel localisme caent [...] s a nivell sintctic a on trobem majors dificultats. Tractem de fugir de les calques castellanes i
de les alternatives catalanes buscant en la llengua popular o clssica alternatives
prpies, pero existixen pocs manuals de referncia ad hoc. Escriure donar un paseig o fer una passejada, per eixemple, serien incorreccions front a lalternativa
prpia: pegar un passeig. No es dobla el turmell; es gira el peu. Considerem que
els nostres articulistes i llectors tenen suficient criteri per a valorar positivament la
publicaci de localismes o arcasmes. s per aix que a es permet i sincentiva
en la revista, sempre que no siga duna forma abusiva (2005: 1). Cursives de
loriginal.
Per ms, doncs, que es desacreditara el Diccionari diferencial Catal-Valenci

de Carles Recio per banda de la majoria del propi moviment blavero, el secessionisme
lingstic ha treballat i treballa activament per allunyar el ms possible, catal i valenci.718 Esdev doncs, malgrat la creena majoritria en lorigen millenari diferenciat del
valenci, un moviment (en aquest sentit etimolgic) secessionista idiomtic: lobjectiu
s distingir, separar i trencar qualsevol atisbe dunitat entre el valenci i el catal.
No sempre, per, el blaverisme s explcitament diferenciacionista, ja que en la
retrica hi ha una consideraci que la diferncia shauria produt amb el pas del temps,
que ja seria una realitat social ni ms ni menys que centenria (tenim la personalitat
reafermada des de fa segles (Adlert, 1977: 27) i irreversible,719 que ja hi s i, en
717
Tanmateix, el nacionalisme valenci i, ms encara lindependentisme, han sigut, tret dexcepcions molt minoritries, defensors de la unitat idiomtica i, com hem pogut comprovar, la correlaci entre
secessionisme i defensa de la substituci lingstica i alhora defensa de lespanyolisme ha sigut altssima.
Largumentaci de Mar, doncs, no sembla que quadre amb la realitat del Pas Valenci.
718
Potser si exceptuem la darrera reforma daccentuaci de les normes de la RACV, que tenia ms
lobjectiu de fer passar el valenci secessionista com socialment presentable ms que no acostar el
valenci i el catal.
719
Fins a tal extrem que saplega a identificar que recuperar el valenci clssic (el catal) seria
com recuperar el llat, una llengua morta: Lo mateix que seria demencial pretendre substituir les llenges
romniques pel llat, per haver-lo dut els romans als pobles de llengua romnica, tamb s demencial la
pretenci pancatalanista de substituir la llengua valenciana per la catalana, alegant que la dugueren els
catalans (Adlert, 1977: 26).
conseqncia, noms caldria evitar que els catalanistes anullaren aquesta suposada
diferncia, lingstica i identitria:
I el poble valenci li ha dit i li diu valenciana a la llengua que parla, a ms de per
ser lamo, perqu (portada o no pels catalans) la veu diferent a la catalana. I es
nega a considerar-la catalana perqu encara que fa segles fra veritat que eren
iguals, veu que sn diferents ARA, mxima ra en qesti de llenges [...] Per aix
en esta qesti no cap el cm era la llengua i molt manco el cm deu ser segons els erudits fillecs, sin noms el cm s, perqu en a ms que en res, la
cincia no deu anar contra la realitat irreversible de la vida (Adlert, 1977: 23). Majscules de loriginal.
Siga diferent a hores dara o de manera centenria o fins i tot millenria (ja veurem, per, que soptar majoritriament per la segona opci), el regionalisme anticatalanista cerca un reconeixement poltic de la diferncia lingstica. De fet, en general,
no li interessa la filologia en un sentit estricte sin que fa servir la llengua prpia com
un potent instrument diferenciacionista o, el que ve a ser el mateix, fa poltica mitjanant la llengua (de manera anloga al fusterianisme, per amb uns objectius radicalment diferents).
Encara que el valenci i el catal foren idntics, lanticatalanisme al Pas Valenci continuaria existint, potser fins i tot amb major virulncia, amb major necessitat
diferenciacionista. Al cap i a la fi, all important no s la quantitat objectivable de diferncies idiomtiques (issogloses) o culturals sin la construcci poltica dun nosaltres i
duns altres i aix es pot dur a terme perfectament, com ens digu magistralment
Freud, a partir del narcicisme de les petites diferncies o, expressat de manera sociolgica, mitjanant la sndrom de diferenciaci marginal.
Per aix, com no sest de reconixer un partidari del secessionisme idiomtic,
malgrat que estructuralment les varietats valenciana i catalana tenen una similitud
molt estreta i evident, aix no els duria (de fet, no els duu) a reconixer la unitat idiomtica. Largumentaci esdev tautolgica: el valenci seria una llengua diferent i
independent perqu molts valencians ho considerem aix, ho creiem aix i acaba per
ser aix un argument irrefutable:
Estic convenut de que es relativament evident (estat subjectiu de certea) que el
valenci i el catala son pareguts; como tambe ho estic de que estes dos varietats
idiomatiques pot ser que tinguen menys diferencies que el castella i landalus (no
estic comparant situacions historiques); que lintercomprensio entre determinades
persones o situacions comunicatives es possible;720 que la varietat valenciana septentrional est mes proxima al catala del sur que al valenci central pero no respecte al valenci general; que el lexic es identic en un 80% (o es mes? o es
menys?); que els sistemes fonetic i fonologic es pareixen estructuralment. Despres
destes afirmacions a soles cal esperar una conclusio per la meua part... que el valenci i el catala son la mateixa llengua. Coneixent lo que conec, sabent lo poc que
s i lo molt que ignores [...] no es lunica conclusio a la qual puc aplegar (Fontelles, 1997: 38).
De tal manera que la prova definitiva que el valenci i el catal no serien la mateixa llengua seria la prpia existncia del secessionisme idiomtic. En aquest cas, el
blaverisme, i encara ms, lxit social i poltic daquest, seria la prova real de la no
existncia de la unitat lingstica. Diferenciant-mos, mos fem diferents.
720
No tots en el blaverisme estaran dacord amb aquesta afirmaci. De fet, Adlert nega la intercomprensi: per a la majoria dels valencians no entenen als catalans; que s la prova definitiva de qu
dos llenges sn diferents quan un parlant de cadascuna no sentenen (1977: 29).
b) largument onomstic: s valenci perqu s nostra i aix lanomenem

Largument onomstic consisteix en defensar que el valenci s una llengua independent del catal pel (simple) fet de denominar-se valenci i/o llengua valenciana. Per dir-ho ras i curt, si no fra valenci no sanomenaria valenci, en raonament prototpic del blaverisme. En aquest sentit, largument tamb t un innegable
regust tautolgic, ja que el cas de la llengua valenciano-catalana no seria lnic cas
que t doble denominaci oficial (pensem en la llengua serbocroata):
Ya els classics parlen de lautoctonia de la llengua que gasten o lo que es lo mateix de la seua independencia (mai qestionada fins als nostres dies), i de lidentitat diferent de les altres llenges neollatines iberiques. [...] els millors escritors del
Regne de Valencia escriviren en sa dola llengua valenciana. Si tots estos grans
homens que nos han precedit ho manifestaren tan clarament, qu som nosatres
per a dubtar de la seua paraula i de lo que deixaren escrit (Vendrell, 1998: 54 i
58).
Tot i aix s dels arguments que ms ha fet servir el regionalisme anticatalanista

valenci, fins a lextrem dhaver editat diversos llibres monogrfics, com paradigmticament El Crit de la Llengua (1981) de Josep Alminyana o, com a precedent i en una
mesura important, Valenciano o cataln? (1975) de Vicente Sim Santonja i ms
actualment Historias del idioma valenciano (2003) de Ricardo Garca Moya i Cronologia histrica de la llengua valenciana (2007) de Mara Teresa Puerto i Joan I. Culla,
tot aportant cites descriptors valencians de lEdat Mitjana fins a la contemporanetat
que afirmen escriure en valenci (de diverses formes) com argumentaci suposadament demostrativa de qu valenci i catal serien llenges diferents. s tal la reiteraci
que fins i tot hi ha hagut acusacions de plagi (Garca Moya a Puerto i Culla). El blaverisme, per tant, far una explotaci ideolgica constant, exclusivista i instrumentalitzadora daquests marcadors onomstics, que esdevenen tamb identitaris:
trobem una apellaci a la Histria per defensar que el que es parla a Valncia
sempre ha estat valenci i mai catal, sense explicitar lorigen. Ras i curt, recolzats
per largument histric, els secessionistes han fet una explotaci ideolgica del
terme valenci (Climent-Ferrando, 2005: 32).
La polinmia lingstica, s dir, el fet que shagen combinat les denominacions

de valenci i de catal (junt a unes altres, com la de llemos durant la Renaixena) al
llarg de la histria de la llengua catalana al Pas Valenci, s simplement obviat pel
blaverisme. El fet que el nom particularista si ms no siga hegemnic a partir del segle
XV no demostraria necessriament el secessionisme idiomtic. Tanmateix, el blaverisme optar per la tctica de la reiteraci, per citar tots aquells documents on aparega
el concepte de valenci aplicat a la llengua. De fet, el llibre dAlminyana (i, en menor
mesura, els altres esmentats) s percebut per bona part del blaverisme com la suposada demostraci de lexistncia duna llengua valenciana independent de la catalana, en reflexar centenars de proves daquesta mena.
Per al blaverisme, com hem vist, en un gir populista caracterstic, el valenci seria patrimoni del poble (i ja hem vist com enten aquest concepte). s el poble el que
ha creat la llengua i, per tant, esdev lamo en front dels fillegs i de cientfics que poc
tenen a dir ms enll de ratificar aquestes sentncies. Aix significaria, bsicament,
que el poble (s dir, el blaverisme) pot fer el que crega convenient amb la llengua:
No s qesti cientfica ni la denominaci de catalana per a la llengua valenciana. s de competncia popular: del poble com a amo de la llengua que parla, i la
fa, la modifica i li posa un nom, per ser lamo, com fa el que ho s, una embarcaci, a un xalet, a un gos... o crec que la maxima autoritat sobre la llengua la te el
poble que la parla, perque lha feta ell i, per tant, es seua. Senzillament, el poble
es lamo de la llengua (Adlert, 1977: 22 i 1984a: 127).
En aquest sentit per a una part inequvocament majoritria del regionalisme anticatalanista la simple defensa de la unitat lingstica del catal incorpora ipso facto a
qui la defense al bndol dels catalanistes. De tal manera que el posicionament favorable a les posicions cientfiques i acadmiques mpliament majoritries converteix a
quaselvol en un catalanista, i per tant, en un trador i un antivalenci ja que trenca
amb lestratgia diferenciacionista. T igual que aquest suposat individu participe del
nacionalisme espanyol o del nacionalisme valenci. T absolutament igual. No hi ha
matisos: ser infamiat com a catalanista.
No s el moment de dur a labsurd aquest argument i traure totes les conseqncies daquest (simplement apuntarem que aix clssics medievals o Teodor
Llorente, per citar noms un, esdevendrien catalanistes). El que s ens interessa
recalcar en aquesta recerca s que el secessionisme lingstic funciona com un
marcador identitari, com una ratlla que identifica i separa qui s bo de qui no ho s.
Daquesta manera el secessionisme esdev sinnim de valencianisme, i aix un
espanyolista radical pot resultar valencianista sempre i que siga de lopini que
valenci i catal sn dues llenges diferents. A suposar, com tamb hem vist en
altres casos, una despolitizaci del concepte de valencianisme, al qual se li lleva el seu
caire ideolgic i es converteix en un simple sinnim danticatalanisme. Esdev aix
aproblemtic en un context social dinequvoca majoria nacionalista espanyola. El PP,
per exemple, esdev automticament valencianista per, tot i estar rotundament en
contra de la utilitzaci de les llenges cooficials a ladministraci general espanyol,
defensar al Senat (ats que sha incls el catal, el basc i el gallec en alguns usos
minoritaris), la incorporaci del valenci. Lextracte segent s dAlejandro Font de
Mora,A1 aleshores portaveu del grup parlamentari del PP a les Corts i actualment Conseller dEducaci i Cincia, i reflexa molt clarament aquesta identificaci de valencianisme amb el secessionisme:
El PP, en el Senat, quan sha parlat de les llenges dEspanya, sempre ha defes
que junt al catala sincloguera tambe el valenci. Aixo demostra que apostem per
la personalitat de la llengua valenciana (Font de Mora, 2001: 47).
Degut a que no pot haver-hi distincions fsiques entre els valencianistes i els
catalanistes, la unitat de la llengua, entre daltres elements, se comporta per al blaverisme com la frontera, com el marcador identitari que separa els uns dels altres.721
c) largument antiimperialista: volen anexionar-mos
Ni Aragn ni Catalua estaban ajustados para imprimir carcter al Reino de Valencia (San Valero, 1987: 85).
Els arguments lingstico-filolgics sn uns dels preferits del blaverisme. Aquests

es fonamenten en base a la diferncia (la distncia lingstica) entre el valenci colloquial i castellanitzat i el valenci culte que el regionalisme anticatalanista valenci instrumentalitzaria per tal de presentar una separaci i fins i tot una oposici entre el
valenci genu, autntic, i el catal:
Sota la idea de recerca dun valenci genu i del poble, diferent i diferenciat del
catal, aquest argument estableix una falsa oposici entre valenci i catal mitjanant la hiperdialectalitzaci del valenci, ls del registre colloquial com a varietat estndard, el recurs a la interferncia lxica del castell en substituci del
721
De vegades la confusi en el blaverisme en la delimitaci valencianista-catalanista s tal que
alguns catalanistes del passat acabarien per donar llions de valencianisme a catalanistes encara
ms rons, els de hui en dia. Vegem lexemplificaci segent i la frmula alambicada daquesta prctica
discursiva separadora i maniquea: lactual director de la secci de Llengua i Literatura de la RACV, en
parlar dun article del filleg Josep Giner afirmar que, tot i ser catalanista per defensar la unitat idiomtica, seria dalguna manera molt ms valencianista que els actuals catalanistes, que literalment estarien
desaforats, suposadament per defensar un lxic o una sintaxi ms catalanes: partidari de la unitat de la
llengua valenciana i la catalana, pero que aixina i tot defenia lutilisacio del lexic valenci. Este articul es
una llio de valencianisme dun antic catalaniste al catalanisme desaforat actual (Lpez, 2001: 61).
vocabulari formal de la llengua i a la interferncia ortogrfica castellana com a grafies diferenciadores del catal (Climent-Ferrando, 2005: 18).
El blaverime imaginar que el catalanisme pretn s una Valncia afonada i

vassalla de Catalunya per a una ms fcil i completa dominaci poltica i, per assolirho, caldria un annexionisme lingstic i una subordinaci als interessos de Catalunya:
Mejor una Valencia hundida y vasalla de Catalua que una rival dura y competidora.
En lo lingstico y, sobre todo en lo econmico (Puerto, 2006: 11).
De tal manera que el regionalisme anticatalanista sautopercep com una ideologia antiimperialista, que aturaria els peus a les suposades pretensions expansionistes de Catalunya i del catalanisme. Vegem sin algunes exemplifiacions daquesta
particular retrica hiperblica:
La pretendida unidad de la lengua, ha sido siempre el pretexto de todos los nacionalismos exacerbados para sus polticas anexionistas (Hitler, Stalin, Tito,...)
(2002, a Adn, 2005: 384).
Aquests suposats atacs contra la personalitat valenciana, a ms, podrien donar-se degut a la collaboraci duna minoria de valencians, particularment de
fillegs, que haurien contribut a fer versemblant una normativa fonamentada en els
clssics valencians, que esdevenen aix ttems de la valencianitat diferenciada.722
El blaverisme, a ms, presentar els literats medievals valencians com unes joies que serien furtades per Catalunya, de tal manera que la nostra identitat collectiva
estaria sent expoliada mitjanant un programa conscient i minucis, tot i que alguns
valencians sn incapaos de vore-ho. Paraules com invasi o imperalisme catal,
doncs, seran molt freqents al seu discurs:
des de Prat de la Riva, des de Prat de la Riva, finals del segle XIX, la idea del
pancatalanisme existix, i es conserva, es conserva, i la idea del pancatalanisme s
el de la Gran Catalunya. Jo com a valenci em revele contra eixa... contra eixa tesi. Que els catalans desitgen ser un imperi, all ells, per no a costa meua. No a
costa dels valencians, ni dels mallorquins [...] No senyor. Les Normes del 32 han
sigut maltractades, i hem tingut una invasi de catalanisme, i aix s el que est
fent la Conselleria (Izquierdo, 00:2611 i 00:3457).
Tanmateix, molts valencians no serien conscients, encara no veurien eixe robatori. Per aix lobligaci del blaverisme ser obrir els ulls dels valencians davant lacci
poltica del pancatalanisme, en particular en aquells aspectes on aquest seria menys
evident, com en el tema de la normativa ortogrfica de la llengua, menys visible que
en els colors de la bandera:
va ser impressionant, perqu la gent es donava compte de que li estaven furtant
lo seu. I aix que li estaven furtant era la seua identitat. Que la llengua tamb s
identitat, per es veu menys (Broch, 00:2721).
d) largument histric: mosatros els prehistrics i els mossrabs

En lo fundamental, las peculiaridades fonticas y lxicas valencianas (tanto respecto de la cua central castellana, como de las hablas vecinas, hablas catalanas
o mozrabes precatalanas) estaban presentes en el estrato mozrabe valenciano;
y no fueron, pues, tradas ni resultaron de una suplantacin (Pearroja, 1990:
466-467).
722
Latac del catala es mes sotil per dos raons: per la semblana de les dos llenges i per un segon factor molt mes important i que afecta a lanterior, la normativisacio del catala feta en base als nostres
classics i al colaboracionisme desinteressat de filolecs valencians, que ajudaren a construir una llengua
sense passat lliterari (be, ara contant en els nostres classics si que ne tenen (Vendrell, 1998: 48-49).
Per al blaverisme era i s de vital importncia la justificaci duna suposada continutat lingsticocultural de la Valncia medieval per aconseguir separar genticament la llengua (i la cultura) valenciana de qualsevol filiaci catalana. Si el valenci
provenia directament, si ms no, del llat i no era el resultat de la conquesta del Regne
de Valncia per banda de la Corona dArag no seria, doncs, catal ni part de la llengua catalana (la qual cosa no hauria de ser necessriament aix ja que, tot i no ser el
cas, la unitat de lidioma podria haver sigut resultat dun substrat com i no duna
conquesta militar i un posterior repoblament, possibilitat encara ms probable tenint en
compte la contigitat territorial).
El regionalisme histric, per, no havia negat el component tnic catal en la
conformaci de la valencianitat medieval.723 Tanmateix, el diferenciacionisme del
blaverisme, dut a les darreres conseqncies cercava negar la importncia dall
catal i de Catalunya en la construcci de la identitat valenciana histrica i fins i tot
lorigen cultural com. Sevitaria aix el pecat original de la catalanitat.
Daquesta manera el blaverisme no es comportava prpiament com un secessionisme (separar el valenci del tronc catal com) sin ms aviat com un negacionisme, en aquest cas, de la unitat lingstica. Per als regionalistes anticatalans, el
valenci no hauria sigut mai en la histria part de la llengua catalana ni tan sols dun
idioma valenciano-catal com.
Amb la suposada continutat etnolingstica al territori de lactual Pas Valenci
sacabaria darrel el problema del catalanisme. Si el valenci no provenia del catal,
tota la construcci intellectual del nacionalisme valenci darrel fusteriana cau-ria pel
seu propi pes. Tot negant la major, negaven la unitat cultural i, encara ms, la unitat
poltica dels Pasos Catalans. Precisament per aix els arguments histrics tenen tanta
importncia en la retrica del blaverisme, malgrat que els historiadors ms rigorosos
haurien mostrat, una vegada i una altra, que aquestes tesis eren indefensables.
De fet, de vegades fins i tot aquesta suposada continutat cultural en terres valencianes s situada en lpoca preromana (amb els bers si no ms enll). Es remunte
al perode histric on es remunte, com tot seguit veurem, en aquesta construcci duna
continutat tnica el blaverisme ha insistit particularment i continua fent-ho. Per a
aquesta ideologia s absolutament fonamental negar el carcter catalnic gentic en la
conformaci de la valencianitat cultural, ats que per a aquest imaginari suposaria una
mena de mcula original que impediria que la personalitat valenciana fra, en paraules
de Miguel Ramn Izquierdo, total i absoluta. La no filiaci catalana del valenci i, si
ms no, duna part fonamental dels valencians, doncs, esdev absolutament clau per
lluitar contra les tesis fusterianes:
nunca hubo rotura y sustitucin plena en la demografa valenciana. La sucesin
de dominios, que recogen los captulos de la historia beros, romanos, godos,
rabes son tan slo lites, bajo cuyo mando perdura, an con transformaciones
de crecimiento, el indigenismo de la masa de nuestros antiguos coterrneos (San
Valero, 1987: 122).724
723
De fet, un dels conformadors decisius de la identitat regional, Teodor Llorente, no sestava de

recneixer el paper dels repobladors cristians i, en concret, catalans, en el canvi demogrfic al Pas
Valenci de la conquesta, en particular a les zones urbanes, la qual cosa esdev un discurs inimaginable
actualment ni per al blaverisme ms moderat: Como Valencia, poblronse de cristianos las otras ciudades y las villas principales; pero el campo, con sus aldeas y alqueras, qued lleno de moros. Expatrinronse voluntariamente los sarracenos urbanos, los que formaban en la poblacin muslmica la clase directiva y gobernante; y de los industriales, los que podan encontrar fcilmente en otro punto elementos de
trabajo [...] Dentro de los muros de Valencia no qued apenas vestigio de la dominacin sarracena [...]
Ardua empresa era organizar en civil concierto elementos tan distintos, por su origen, carcter y religin,
pus catalanes y aragones haba que agregar roselloneses, provenzales, castellanos, navarros, vizcanos, y aventureros de tierras ms remotas (Llorente, 1887: 121-122).
724
En aquest sentit tamb li aprofitar largument per defensar que la valenciania hauria roms
precisament al poble (Quien mantiene lo que queda de valenciana es el Pueblo valenciano. San
Si per assolir lobjectiu etnocontinuista (secessionista) cal oposar-se als estudis

cientfics dhistoriadors i lingistes no es dubtar en un moment de fer-ho.725 s ms,
producte del caire ametdic i sovint anticientfic que ja hem analitzat en el discurs
blavero trobarem sovint fins i tot argumentacions forades726 aix com la burla de les
tesis cientfiques de la comunitat acadmica a les qual li atribuirien una suposada
mudesa dels habitants prejaumins de les terres valencianes. Adjuntem, com a
illustraci, dues cites ben semblants, una de 1985 i una altra de 2003, quasi vint anys
desprs. No sembla haver hagut gaire evoluci discursiva tampoc en aquest aspecte:
Abans, doncs, de la rendici de Valncia, mai conquerida, aqu neixem, vegetvem com a salvatges i finalitzvem la nostra vida sense poder dir aquesta boca s
meva perqu tothom era mut (Recio, 1985: 17).
No, jo s que considere que des del primer moment el valenci s valenci i el
catal s catal. No hi ha cap moviment des de Valncia en el sentit que tu dius.
Nosaltres parlvem ja el valenci, o s que els mossrabs no varen deixar cap...
cap rastre en la vida valenciana? s que... bo, jo crec que aix t volta de fulla. O
s que els valencians estvem muts quan vingueren els catalans a Valncia? Jo
crec que parlaven. s dir, hi ha moltes raons per a no participar deixa tesi. Moltes... La personalitat valenciana s total i absoluta (Izquierdo, 00:4000).727
Els valencians, en aquest sentit, no sols tindrem una suposada personalitat cultural dorigen prejaum sin tamb una personalitat poltico-territorial diferenciada
dabans de la creaci del Regne de Valncia.728 Tanmateix, com que no es pot recrrer
a cap experincia poltica prvia que aproximadament comprenguera els lmits actuals
del Pas Valenci, el blaverisme apuntar, duna manera certament agosarada, en
dues direccions: el nom de Valentia en el seu origen rom, la qual cosa aportaria als
valencians vint-i-un segles dhistria (tot i que estaria limitada als lmits municipals del
cap i casal, per aix, amb aquesta manca de rigor caracterstica sobviar) i, sobretot,
el Regne moro de Valncia, creat a les primaries del segle XI i separat del Califat de
Crdova, que Jaume I, si fa no fa, no hauria fet sin respectar (per ms que els lmits
territorials no coincidirien en absolut amb el Regne de Valncia que crearia el rei
Valero, 1987: 108) i que les elits que han conquerit les terres valencianes haurien sigut les assimilades i
no los assimiladores: Para un enfoque cultural de la historia, la intromisin de lites conquistadoras slo
son asaltos para la explotacin y despojo del territorio y sus moradores. Por eso estas lites son siempre
minoras que acaban por diluirse, fundindose con la etnia indgena. As, los grupos humanos de la Edad
Formativa valenciana, se entendern mejor si los llamamos: Neoltico-Bronce, Bronce-ibrico, beroromano, Hispano-godo, Hispano-musulmn; y ntese cmo las lites invasoras siempre estn en situacin adjetiva como en la fbula de Fedro respecto al perdurable sustrato indgena valenciano (San
Valero, 1987: 124).
725
Tot i aix el blaverisme comptar amb algunes aportacions intellectuals histriques (els catedrtics Antonio Ubieto i Julin San Valero) i relativament recents (Leopoldo Pearroja) amb aparena de
rigor cientfic.
726
Vegem sin aquesta mena de darwinisme cultural: Sempre sempre simpon la llengua del
poble culturalment mes fort (no te res que vore la fora de leixercit). [...] resultava dificil per als araps
impondre la seua llengua (Vendrell, 1998: 61-62). Subratllat a loriginal.
727
s evident que la comunitat acadmica, duna manera aclaparadorament majoritria, no considera que els habitants que vivien a lactual territori del Pas Valenci, abans de la constituci del Regne de
Valncia, eren muts sin que bsicament parlaven rab, cosa que el blaverisme oculta duna manera
manifesta.
728
Vegem sin San Valero: se puede columbrar la conciencia regncola valenciana en las alusiones de los mismos cristianos al pactar en los siglos XII y XIII sus zonas de conquista o en las mltiples
referencias que en la Crnica de Jaime I se hacen al Regne de Valencia, antes de su conquista: Luego
exista conciencia de l. Ningn cronista de Indias se refiri nunca a la conquista de los reinos o
repblicas de Honduras, Panam, Colombia, Chile o Ecuador. Estas formaciones aparecen despus de
la conquista; el Regne de Valencia antes de ser conquistado (San Valero, 1987: 10).
conqueridor) i per ms que el catedrtic que inspir bona part de largumentaci

blavera, Antonio Ubieto, negara contundentment tal continutat:729
No conve que oblideu que en lany 1009 dins de nou anys es complir el primer
milenari els moros Mubarak i Mudafar van fundar el Regne de Valencia, en separar-se del Califat de Cordova. En lany 1238 va arribar el rei dArago Jaume I, i
va dotar de consistencia juridica europea a lEstat valenci [...] Els valencians ya
tenien, en el segle XIII, tots els elements basics duna nacio moderna: territori, idioma, poblacio i, sobre tot, consciencia (Recio, 2002b: 21-22).
Esta concatenacin de hechos histricos, bien conocidos, nos dej un reino cristiano de Valencia que sustituye histricamente al reino moro, por la conquista hecha por Jaime I de Aragn (San Valero, 1987: 56).
Aquesta suposada continutat cultural i/o poltica sha portat fins a extrems que
poden aplegar a provocar la hilaritat en la immensa majoria dels historiadors mediavelistes i de ledat moderna en lactualitat.730 Tanmateix, a no sembla importar massa a
qui ho afirma, ans al contrari s un motiu dorgull ser atacat pels catalanistes.
Sembla que es preferisca qualsevol cosa abans que reconixer el component catalnic
en la conformaci de la identitat histrica valenciana.731 Vicente Giner Boira, per
exemple, fins i tot, en un article a lABC lany 1980, afirmava que no hi hagu cap
soldat de Jaume I que parlara catal. Largumentaci s tota una exemplificaci de
com fa servir la histria el blaverisme com a arma poltica i no com a disciplina acadmica: com que fins al segle XIV no hi ha constncia documental de la denominaci de
llengua catalana, el que fra President del Tribunal de les Aiges de Valncia i
nomenat Fill Predilecte de Valncia a proposta del PP, inferiria que aquesta no existia
fins aleshores. Parlaven la llengua roman, la mateixa que parlaven tots els pobles
dEspan-ya). El fet s que, de soldats catalano-parlants, no vindria ni un tan sols:
Podemos afirmar rotundamente que ni un slo (sic) soldado de las tropas del Rey
o guerrero que le acompaaba, hablaban cataln. De la misma manera que en el
Ejrcito de don Jaime ningn soldado podra traer aviones o tanques [...] por la
sencilla razn de que en 1238 no exista todava la lengua. Le faltaba ms de un
siglo para existir (a Puerto, 2006: 25).732
En aquest mateix sentit el blaverisme ha tractat de buscar els orgens del poble
valenci en els confins de la histria. Hi ha qui fins i tot sadrea, ni ms ni menys, que
al Paleoltic. Heus ac una afirmaci escrita de Juan Garca Sentandreu, advocat i
poltic reconvertit parcialment a lofici dhistoriador (M Consuelo Reyna, que prologa
729
El reino de Valencia fue una creacin tpicamente medieval. Por esto, no tuvo su asiento sobre
una unidad geogrfica, lingstica, tnica o poltica, apareciendo de la misma forma arbitraria como se
haba creado el reino de Castilla o el propio Aragn. Surgi como plasmacin de la voluntad de Jaime I.
Quizs extrae esta serie de afirmaciones tajantes, ya que se habla del reino moro de Valencia como
antecesor del que conocemos bajo el dominio cristiano medieval. Se piensa siempre en que habra una
unidad que conocemos con la denominacin de Reino de Valencia, que en un tiempo sera musulmn
para convertirse en cristiano despus de la conquista de Jaime I. Sin embargo, la realidad est en contra
de esa continuidad (Ubieto, 1975: 15).
730
1609: A partir de este ao, los 200.000 moriscos expulsados debieron valencianizar, con una
profundidad no estudiada, la vida de frica del Norte (San Valero, 1987: 46).
731
Un detall illustratiu del que estem afirmant s que a la portada del cmic duna histria de
lidioma valenci editada pel que seria President del GAV Pere Aguilar destaca tot un seguit de fins a nous
personatges que encarnarien elements que haurien influt en la conformaci de la llengua prpia:
sesmenta lber, el fenici, el grec, el cartagins, el rom, el visigot, el musulm (rab, rifeny i berber), el
cristi (aragons i castell) i el qui representaria el Sigle dOr. A linterior un mapa de la pennsula ibrica
numera tots els suposats idiomes dialectes del llat: bable (sic), gallec, portugus, lleons, castell i
andals i a la que seria la Corona dArag estarien laragons, el valenci, el lleitad i el tortos. La
influncia catalana, senzillament, s bandejada (1984: 1 i 13).
732
Aquesta tesi la repetiran alguns altres com el professor de la Complutense Mourelle de Lema
(LP, 17-VIII-1992: 41 o 21-IV-1996. Totes aquestes notcies apareixen signades per Baltasar Bueno, actual director de VH).
lopuscle, el qualifica de rigors), que afirma que els orgens del poble valenci es
remunten, ni ms ni menys, que a lHome de Neandertal: A on estan els origens del
poble valenci? Hem de buscar-los en el Paleolitic mig o periodo dels homens de
Neandertal (2004: 122). Algunes veus del blaverisme han anat encara ms enll i han
establert els orgens del valenci en el naixement del planeta Terra, abans fins i tot de
lexistncia de lhomo sapiens sapiens, la nostra espcie animal:
Lidioma Valenci es mes que una forma dexpressio. Es una manera de pensar i
comprendre, a pesar de les distancies, del temps i de les generacions; es un enlla que fa dima a la trayectoria historica dun poble, convertint-lo en una nacionalitat en caracters propis que es remonten als temps mes lluntans, fins lorige del
planeta Terra (Aguilar, 1984: 5).
Els orgens ms recents, per, de la llengua valenciana haurem de trobar-los

en els pobladors bers.733 Lelement ber duna banda i el celta duna altra serien arrels
diferenciadores entre el valenci i el catal (abans de la conquesta romana!).734
Resulta curis comprovar que per aquest lder del blaverisme els celtes es limitaren al
territori de Catalunya i no gosaren endinsar-se en el que esdevindria les terres del
Regne de Valncia, en una mena de clarividncia histrica sorprenent:
La llengua ibera, la del poble iber, es el primer solage o substrat de la Llengua
Valenciana. Este es ya el primer factor de diferenciacio de la Llengua Valenciana
de la catalana. El primer pos o substrat del catal es celtic. Els celtes, quan invadiren la peninsula no aplegaren a Valencia, se quedaren en lo que hui es la Catalunya estricta (G. Sentandreu, 2004: 138).735
Tanmateix, el que li ocorre sovint i aporticament a una part significativa del blaverisme, paradigmticament el ms radical i inflexible, s que, com ms lluny vol anar
en la diferenciaci amb Catalunya, ms a prop es queda. s laporia del diferenciacionisme. Vegem sin, com a exemplificacions del que estem afirmant, aquelles manifestants durant les grans mobilitzacions del blaverisme que duien pancartes amb la
consigna Catal, dialecte del valenci. No sols aquesta era una consigna del
blaverisme de base sin, de vegades, tamb del blaverisme ms acadmic.736 Aque-
733
Vegem al respecte novament Julin San Valero: en la Edad del Bronce, en la que, precisamente en Valencia, se da una modalidad diferente de la que se encuentra en Andaluca, Castilla, Aragn
o Catalua [...] Pueblo ms numeroso es el ibrico, con personalidad que ya se puede llamar valenciana
[...] al Sur de Valencia los pueblos ibricos transparentan mucha influencia pnica, y al Norte, en el pas
cataln, la influencia griega es patente o Sagunto contra Anbal, Vinatea contra la particin del Reino, el
Palleter y Romu contra Napolon, son momentos estelares en la lucha del pueblo valenciano por
mantener su personalidad, su yo colectivo (1987: 77 i 116).
734
I aleshores qu ocorreria amb la diferenciaci entre el catal occidental i el catal oriental? Per
qu valencians i lleidatans ens assemblem encara ms en les nostres parles? El lder de CVa tamb t
una resposta per a tal fenomen: les tribus valencianes colonitzaren bona part de Catalunya. Aix, de passada, proporcionava als valencians una revenja en les allunyadssimes pgines de la histria i podria
justificar la semblana entre tots dos dialectes. Al capdavall frem mosatros, els valencians, qui colonitzrem als catalans i no ells a mosatros: Es cert que les tribus valencianes colonisaren bona part de
Catalunya? Les tribus ilergetes dels edetans que vivien en territori valenci colonisaren la part occidental
de Catalunya, es la zona existent entre Tortosa i Lleida, a on es parla diferent a com ho fan en la Catalunya oriental. La fonetica de la part oest de Catalunya es molt similar a la valenciana. Hi ha investigadors
que defenen que ao se deu no a aque catalans vingueren a colonisar Valencia en Jaime I, sino que
tribus valencianes colonisaren en la prehistoria bona part de Catalunya. El substrat llingistic iberic que
deixaren alli els valencians els deix com a solage la fonetica valenciana (G. Sentandreu, 2004: 122).
735
O Els celtes invadiren entre uns atres territoris lo que hui es coneix com a la Catalunya Vella,
pero no sassentaren en Lleida ni en Tortosa, com tampoc ho feren aci en Valencia. Conseqentment les
possibles influencies deste poble no es deixaren sentir aci. Ao ya comporta un element diferenciador important entre els valencians i els catalans propiament dits (em referixc als que formaven part dels primitius
comtats catalans, i no als que hui en dia es solen dir catalans; els temps canvien) (Vendrell, 1998: 60).
736
A tall dexemple vegem el que afirmava per escrit lany 1975 laleshores membre de la RACV i
actualment Deg, Vicente Sim Santonja: Creo, basndome en hechos concretos y bien documentados,
que el valenciano no es dialecto del cataln. Creo, adems, que podra llegar a demostrarse cientficamente lo contrario, que el cataln es un dialecto del valenciano, pero no llegar a tanto (1975: 10).
lles persones qu feien sin reconixer, sense voler i potser sense una conscincia
clara, la unitat idiomtica dels territoris de parla catalana? Tanmateix, ho feien des
duna posici de pretesa superioritat i no subordinada, que era la feria la dignitat
daquesta mena de regionalistes.
En un sentit molt semblant podem aportat la visi de M Teresa Puerto, catedrtica dangls dInstitut, qui, malgrat afirmar que catal, valenci i mallorqu serien tres
llen-ges, considerar que el catal histricament no ha deixat de ser un simple dialecte barcelon i que ara esdevendria dialecte la llengua valenciana, en un reconeixement implcit daquesta unitat idiomtica i com una manera de retornar lofensa als
catalans dhaver considerat la parla valenciana un simple dialecte del catal:
Esa disposicin oficial, puramente poltica y no cientfica, decidi un da, bajo
presiones interesadas del Establishment cataln, relegar a la, histricamente reconocida, Lengua Valenciana a la categora de dialecto. Lo que histricamente siempre fue la Lengua Valenciana lo quieren rebajar a la infra-categora de
dialecto. Y lo que siempre fue el dialecto barcelon (ahora llamado cataln) lo
eleva a la categora de lengua. El mundo al revs (2006: 12).
Daltra banda i, com a corollari lgic de lobjectiu de trencar la unitat idiomtica

entre valenci i catal, en el discurs anticatalanista valenci es tendir a menystenir la
in-fluncia catalana en la reconquesta i repoblament del Regne de Valncia per les
tropes del rei Jaume I: En la conquista de Valencia la importancia de los navarros es
equiparable a la de aragoneses y catalanes (San Valero, 1987: 25).
En aquest sentit sn moltes i diverses les consideracions pseudocientfiques en
els textos blaveros que consideren que el contingent hum de la Catalunya medieval
fou ben escs, en alguns casos prcticament inexistent, un minso 12% del total de la
poblaci. Novament comprovarem amb les dues cites segents separades per
prcticament vint anys de diferncia que la pretesa evoluci argumentativa del
secessionisme lingstic simplement no es dna:
aquests darrers [els catalans] en nombre exigu, dacord en la informaci que ens
dna el Llibre del Repartiment (Recio, 1985: 17).
A soles un 12 per cent dels vens afincats en Valencia, despres la Reconquista,
eren catalans. El restant eren: de Valencia, un 36 per cent; de Castello, un 30 per
cent; [...] Dificilment, en eixa proporcio els catalans pogueren implantar una nova
llengua a tants valentini. De lo que se deduix que la teoria del buit demografic
que prediquen els catalans es falsa. Aci no hi hague cap buit, cap extermini dels
mossaraps, ni de la seua llengua [...] Els pobles repoblats per aragonesos, de Saragossa i Daroca, parlen valenci, i els pobles repoblats per catalans, parlen castell (G. Sentandreu, 2004: 130).
Un argument complementari a aquest s que no hi hauria coincidncia entre la

frontera lingstica i el fur o llei (b aragons, b catal, encara que es remarcar que
aquests en foren ben escassos) pel qual es regiran les viles i poblacions afectades, la
qual cosa equivaldria ipso facto a la demostraci de les tesis blaveres de qu els
valencians mai haurien parlat catal:
es poco serio crear una base ficticia en que son los que traen la lengua y que
donde quedan aragoneses hablan castellano y donde catalanes pues el cataln,
ya que no existe ningn momento cronolgico-histrico en que coincidan las fronteras reconquistadas con la frontera lingstica. Precisamente, los ncleos de poblacin sometidos a los Fueros de Aragn, estn generalmente en tierras de habla
valenciana, tanto en la costa como en el interior; y en el caso de los pocos catalanes pasa precisamente al contrario (Ubieto, 1986: 2).
El blaverisme, a ms a ms, amb certa freqncia descriur la personalitat valenciana pel seu caire de barreja, de mixtura dinfluncies molt diverses, entre les
quals, precisament, en el millor dels casos es difuminar la influncia catalana, tant de

la Repoblaci com posterior i, en el pitjor, simplement sobviar:
B, que nosaltres hem de tindre una personalitat, per eixa personalitat... crec
que s el poble en este moment qui la t que crear... i el poble valenci essencialment s amorf, s un poble duna fortssima densitat dimmigrants. I per tant, la
conscincia, com puguen tindre altres pobles, de les tradicions i eixes coses... puix
ac som molt ms oberts. Per tant, molt ms mixtos (Monsons, 00:4613).
La Llengua Valenciana que coneixem hui es la suma, la mescla, de varies llenges, les dels distints pobles que sassentaren i colonisaren les terres valencianes.
La Comunitat Valenciana a lo llarc de lhistoria ha segut forcall de diverses llenges i cultures. Per la regio valenciana han passat grecs, fenicis, ibers, gots, visigots, araps, jueus, castellans, aragonesos, navarros, murcians, catalans i tots, en
major o menor tensitat han deixat el seu solage llingistic en la nostra parla (G.
Sentandreu, 2004: 108).
Tot el que hem vist fins ara, malgrat ser considerat el blaverisme acadmicament
secessionisme lingstic, s ms prpiament un posicionament obertament contrari a
la unitat idiomtica entre el valenci i el catal des de la gnesi. Des daquesta perspectiva, la immensa majoria dels blaveros no s consideren secessionistes perqu
afirmen que el valenci i el catal sn llenges diferents fins i tot abans de la conquesta del rei Jaume I.
En aquest sentit, un dels objectius del secessionisme lingstic, com anticatalanista que s, no s simplement afirmar levoluci diferenciada a partir dun tronc com
catalnic que hauria aplegat a distingir una llengua duna altra sin negar fins i tot la
filiaci comuna ms enll de lnic origen idiomtic com que saccepta: la llengua
llatina. Per aix sovint el blaverisme no sacontentar amb diluir la importncia del
contingent catal en la conformaci del valenci actual, sin que aplegar ms lluny
en considerar fins i tot que el catal s igual de proper o de lluny que, posem per cas,
el gallec o litali: El cataln es una lengua romance sin ms. Y el valenciano tiene
tantos puntos de contacto o ms, con el italiano, con el gallego... (Reyna, C2,
00:1727).
Tot i aix, s que existeixen alguns autors que justifiquen directament el secessionisme lingstic en un sentit estricte, ats que sense negar necessriament la
importncia de la repoblaci catalana en la conquesta del Regne de Valncia i en la
conformaci de lidioma propi, defensen la independncia de la llengua valenciana en
base a criteris sociolingstics, s dir, en base a la suposada voluntat dels valencianoparlants dalar el seu dialecte a la categoria de llengua:
Lorige del valenci no el pot condenar a ser eternament un dialecte, com de fet
no ho es. Lorige est considerat com un fet que en les llenges es accessori i
complementari, pero no condicionant ni decisiu. [...] La teoria catalanisant que es
basa en lidea de lorige, pert tot el seu sentit i fora front a la Llingistica i la Sociollingistica, que reconeixen la realitat i independencia de les llenges siga quin
siga el seu orige, tenint dret a alar-se a la categoria de llengua si eixa es la voluntat dels seus parlants (Lpez, 1983: 22).
Tanmateix aquests sn una clara minoria en el discurs blavero. Els arguments

lingstics i histrics, doncs, sn plenament actuals en el secessionisme idiomtic, que
presentar la poblaci del Pas Valenci com una continutat tnica si ms no des dels
bers. En aquesta continutat els mossrabs esdevenen decisius, una mena de pont
cultural entre la histria antiga i la medieval. Mosatros, els valencians, serem fills dels
prehistrics i dels mossrabs.
Pel que hem vist fins ara tamb discrepem de Climent-Ferrando quan afirma que
malgrat la incongruncia argumentativa, una afirma que el valenci deriva directament del llat mentre que laltra diu que ho fa del catal, les dues tesis han estat
utilitzades indistintament per defensar la causa secessionista (2005: 27). Si accept-
rem que al blaverisme hi ha dues tesis, cosa que no est gens clara, en qualsevol
dels casos hi hauria una asimetria clara i rotunda, com hem vist, cap a la primera. El
blaverisme, si cal justificar la continutat histrica del valenci mitjanant els mossrabs, o els bers, o els hmens de Neanderthal, no es dubtar ni un moment en fer-ho.
Els arguments prpiament secessionistes, doncs, sn molt minoritaris al si del
blaverisme.
e) un altre argument histric: mos furten el segle dor
Un altre argument histric, en aquest cas ms recent, s el de lesplendor econmic per sobretot literari del segle XV de la ciutat de Valncia, que seria un patrimoni
collectiu que voldria furtar-nos el catalanisme bsicament per dos motius: 1) per
deixar els valencians desemparats i rfens a nivell cultural i aix facilitar suposadament lassimilaci cultural catalana (anomenat annexionisme lingstic. Calpe, 1995) i
2) per apropiar-se unes glries i fites valencianes medievals que ells no tindrien.
En aquest sentit limperialisme catal cercaria lannexi lingstica del valenci, entre daltres, per tal dapropiar-se de la riquesa idiomtica i literria valenciana de
lEdat mitjana, i, en concret, del conegut com a Segle dOr (expressi per la qual es
tindr una afecci particular el blaverisme).
Aquesta centria adjectivada com daurada esdevindr un autntic ttem del secessionisme lingstic fins a lextrem de ser no sols un argument sin fins i tot una evidncia de la suposada independncia de la llengua valenciana. El Segle dOr
esdev, doncs, un autntic tresor per als diferenciacionistes:
La literatura valenciana alcanza su reconocido Siglo de Oro mucho antes de que
la produccin literaria catalana empiece a desarrollarse, lo que de nuevo evidencia
su independencia (2002, a Adn, 2005: 385).
Aquestada suposada apropiaci del Segle dOr tindria la motivaci poltica i cultural segent: com que pretesament a la llengua catalana (la resta de la llengua
catalana) li mancaria aqueixa riquesa necessitaria, per tant, incorporar els escriptors
valencians dels segles XIV i XV.737
Una visi de la histria de la llengua semblant a aquests quatre exemples (triats
entre una bona muni dells, entre daltres criteris, pel cronolgic, un per cada dcada
del conflicte identitari valenci, ser freqent en els discursos blaveros i desmentiria la
tesi esmentada de Climent-Ferrando. Cal ressenyar i insistir en lextraordinria semblana dels textos, cosa que ens indicaria que el regionalisme anticatalanista s capa
de construir una realitat prpia mitjanant un discurs que es repeteix constantment:
He dadvertir que en tot temps ha hagut en el norest espanyol un pancatalanisme
per lo manco lingstic per a no quedar-se sense escriptors clssics (Adlert,
1977: 16).
La Llengua Valenciana viva, la que parla el Poble. Haur pogut estar dormida,
per per un petit somni no podem deixar que ens la roben per a summar-la a una
altra que careix de literats, de tradici i de fonament. Si la Llengua Catalana haguera tingut lestupend Segle dOr que va tenir la nostra, jo sc ben segur de que
no ens voldrien ni com a parents pobres. En aquest cas, per, els rics som nosaltres, i sols als rics sels pot treure o robar (Recio, 1985: 18).
737
La qual cosa servir per argumentar la proximitat entre la llengua valenciana i la llengua catalana aix com entre les normes fabrianes i les secessionistes que, malgrat la voluntat diferenciacionista,
no aconseguiria una distncia suficient: la normalisacio catalana es feu en base als nostres classics, i a
fiches de lexic que valencians, alguns de bona fe i uns atres de no tant bona fe, donaren als catalans i els
ajudaren molt; per tant, molt del lexic era nostre i ara lhem de compartir en ells perque ells no el tenien, i
el necessitaven per a diferenciar-se del castella i sobre tot del provenal (Vendrell, 1998: 68).
De este modo el acervo cultural, de toda ndole, en especial el literario del Siglo
de Oro de las letras valencianas, pasan a nutrir la magra tradicin literaria catalana, quedando postergada la multisecular lengua valenciana, as denominada por
los clsicos, en una simple variante o dialecto subordinado al cataln, siendo as
que el surgimiento literario de ste fue a partir del siglo pasado. Y punto (Garca,
1990-a: 11-12).
La Llengua Valenciana apleg a la seua Edat dOr en el segle XV, convertint-se
en la primera de les llenges parlades i escrites en la Peninsula Iberica, en Espanya i Portugal, que apleg al capdamunt de la gloria lliteraria. Catalunya seguix
sense tindre el seu Segle dOr de la lliteratura catalana. Menendez Pidal digue que
la Llengua Valenciana ya fon classica abans de que entrara el Renaiximent en
Espanya (G. Sentandreu, 2004: 138).
De vegades en la retrica del blaverisme es concretar una miqueta ms i es

culpar a la Renaixena catalana i la historiografia romntica de ser els responsables
daquest mrqueting embaucador a principis del segle XIX. La culpa, doncs, estaria
en els propis orgens del nacionalisme catal que, necessriament, resultaria pervers
per a la independncia del valenci. Cal que prestem atenci, en aquest cas, no sols a
la data recent del text sin a la forma, ben pujada de to, cosa que posaria en dubte
una hipottica relaxaci del blaverisme (ms desitjada que no real):
la primogenita, la histricamente prestigiada, la universal, haba sido desde siempre la Lengua Valenciana. Producto artificial de la historiografa romntica (fantasa) nacida de la Renaixena decimonnica, el dialecto barcelon, fue subido, en
1906, a la categora de lengua catalana por esa acientfica disposicin oficial y
por podero econmico, desde entonces, le han robado a la Lengua Valenciana su
Primogenitura, su koin, su siglo de oro, su historia... Pura cuestin de marketing
embaucador y folklore nacionalista, fruto de la fantasa histrica (Puerto, 2006:
12).
Com a variant daquest argument sovint el blaverisme ha considerat el catal

com un dialecte de loccit (com una forma de revenja contra el fet dhaver considerat
el valenci un dialecte)738 de tal manera que, en aparena, el valenci no podria ser un
dialecte del catal perqu seria obvi que no s occit i esdevendria aix un altre
element diferenciador.739
f) largument jurdic: ho diu lEstatut
Largument jurdic no deixaria de ser una variant de largument onomtic per
amb matisos importants. En estar reflectit en lEstatut dAutonomia de la Comunitat
Valenciana, concretament a larticle 7, la denominaci de valenci (i no com al de les
Illes Balears on sexplicita la de llengua catalana)740 i, a ms, de manera exclusiva,
suposaria per al blaverisme un reconeixement inequvoc de qu el valenci seria una
738
Per exemple a Puerto, 2006: 24 on Emilio Miedes, en una entrevista a LP el 14-IX-1992, declar
que el catal s un dialecte de la llengua occitana i, suposadament, el valenci no ho seria.
739
Un atre element diferenciador entre les dos llenges [el catal i el valenci] el trobem en el
provenal (i en tots els dialectes de la llengua dOc); els trobadors escrivien en est idioma i ac, llevat del
poeta Gilabert de Proixita, Pere i Jaume March, no tenim practicament escritors en eixa llengua (Vendrell, 1998: 60).
740
En concret, a larticle 4rt, safirma que La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, tindr,
juntament amb la castellana, el carcter didioma oficial. Encara ms, en la reforma aprovada de lEstatut
(Llei Orgnica 1/2007 de 28 de febrer) sha afegit un article (el nou article 5) titolat duna manera molt
significativa Els territoris amb vincles lingstics i culturals amb les Illes Balears que diu que: El Govern
ha de promoure la comunicaci, lintercanvi cultural i la cooperaci amb les comunitats i els territoris,
pertanyents o no a lEstat espanyol, que tenen vincles lingstics i culturals amb les Illes Balears. A
aquests efectes, el Govern de les Illes Balears i lEstat, dacord amb les seves respectives competncies,
podran subscriure convenis, tractats i altres instruments de collaboraci. s lgic de suposar, doncs,
que el particular regionalisme banal balear ha anat i encara anir ms en una direcci bastant diferent a la
del Pas Valenci.
llengua independent i que, per tant, no seria catal. Aquesta s la tesi jurdica
secessionista (Climent-Ferrando, 2005: 40).
Aquest argument es dur fins a lextrem de considerar que les denominacions de
catal i de llengua catalana, aix com qualsevol reconeixement formal de la unitat
lingstica serien, directament, antiestatutries i dhuc anticonstitucionals (ja que un
Estatut dAutonomia s una llei orgnica de lestat espanyol).
En aquest sentit, largument jurdic seria una prova ms del regionalisme banal
que, com hem vist, ha oficialitzat i legitimitat no pocs dels pressupsits del blaverisme.
De fet, i per exemple, el Consell de la Generalitat durant la primera legislatura (recordem que el PSPV-PSOE tenia majoria absoluta a les Corts) recorregu el 1985 els
estatuts de la Universitat de Valncia aprovats pel Claustre per aquest aspecte onomstic.741 Probablement per aix aquest argument ser considerat per ClimentFerrando com letal (2005: 39) per a la unitat de la llengua catalana, tot i que aquesta
suposada crrega mortfera es pot matisar per altres elements recents, com la creaci
de lAVL, que suposar el primer reconeixement legal, implcit, de la unitat idiomtica.742
I aquest estranyament onomtic sha intensificat encara ms amb la reforma de
lEstatut de lany 2006 (llei orgnica 1/2006, de 10 dabril), que no sols mant en exclusiva la denominaci de valenci, sin que incorpora a larticle 6, al 35 i al 41 per
cinc vegades a larticulat, a ms de dues vegades al prembul, la didioma valenci743
(en la versi prvia estatutria no es feia esment ni una sola vegada) aix com, tamb
per primera vegada, la denominaci preferida del blaverisme, llengua valenciana fins
a dues vegades en el prembul.744 s difcil predir com afectar en el futur aquests
741
Els estatuts universitaris presentaven la redacci segent: Sn llenges oficials a la Universitat
de Valncia les que ho sn al Pas Valenci. La llengua prpia de la Universitat de Valncia s la prpia
del Pas Valenci, hom admet com a denominaci seues tant lacadmica llengua catalana com la recollida a lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, valenci. s objectiu fonamental de la Universitat
de Valncia lassoliment de ls normalitzat de la llengua catalana. La proposta de nova redacci de la
Generalitat fou: Sn llenges oficials a la Universitat de Valncia les reconegudes com a tals a lEstatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana. s objectiu fonamental de la Universitat de Valncia lassoliment
de ls normalitzat de la llengua prpia de la Comunitat Valenciana. Per ms que largumentaci del
conseller Cipri Cscar fou que una universitat no pot determinar una llengua oficial de la mateixa universitat. Una universitat no pot declarar una llengua propia [...] no s un problema dingerncia, s un
problema de correcci, dexercici competencial, dactuar dacord amb les facultats que a cadasc li corresponen, i de no envair cap terreny i de deixar les coses al seu just i estricte marc (DSCV 81-C. 1 Leg.,
22-XI-1985: 7), el cas s que la nova redacci proposada no anullava ni el caire de llengua oficial ni
prpia per al valenci sin, significativament, les denominacions de Pas Valenci i llengua catalana en
base a largument jurdic que tamb far servir el blaverisme.
742
Tal seria el cas de la llei de creaci de lAVL que, certament amb una redacci alambicada, en
incorporar al Prembul del Dictamen del CVC de 13-VII de 1998, reconeixer per primera vegada en un
text legal (durant un govern del PP), la unitat de la llengua catalana al Pas Valenci: El valenci, idioma
histric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingstic que els corresponents Estatuts dautonomia que els territoris hispnics de lantiga Corona dArag reconeixien com a llengua prpia.
743
En concret, als nostres efectes, sha modificat lantic article 7.1 que posava que Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autnoma sn el valenci i el castell. Tothom t dret a conixer-los i a usarlos pel que ara passar a ser el 6.2 Lidioma valenci s l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho
s el castell, que s lidioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre
l'ensenyament del, i en, idioma valenci i tamb sincorpora el nou punt huit de larticle: LAcadmia
Valenciana de la Llengua s la instituci normativa de lidioma valenci aix com larticle 35, A
instncia de la Generalitat, lrgan competent convocar els concursos i oposicions per a cobrir les places
vacants de Magistrats, Jutges, Secretaris Judicials i la resta de personal al servici de lAdministraci de
Justcia, dacord amb all que disposa la Llei Orgnica del Poder Judicial. En esta resoluci es tindr en
compte la seua especialitzaci en el Dret Civil Foral Valenci i el coneixement de lidioma valenci, i el
nou 41, que afegeix que LAcadmia Valenciana de la Llengua, instituci de la Generalitat de carcter
pblic, t per funci determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingstica de lidioma valenci.
744
Tamb es definix la llengua valenciana com a prpia de la Comunitat Valenciana i lidioma valenci, junt amb el castell, els dos idiomes oficials. Sincorporen a lEstatut les institucions creades
desprs de la promulgaci de la Llei Orgnica 5/1982 i al mateix temps es ressenya en lidioma valenci el
nom de totes les institucions valencianes perqu siguen utilitzades aix, tant quan s'escriga, o es parle, en
canvis i si afavoriran, encara ms, el secessionisme lingstic. En qualsevol dels

casos, la nova redacci estatutria, sense dubte, encara dna ms versemblana a
interpretacions poltiques i jurdiques secessionistes.
Tanmateix, aquesta argumentaci jurdica que ha fet el blaverisme de lEstatut
dAutonomia ha rebut ja diferents colps per banda de la jurisprudncia. Probablement
el ms dur fou el de 21 dabril de 1997 per banda del Tribunal Constitucional, que anull les sentncies favorables (fins i tot del Tribunal Suprem) a AU i dna la ra a lautonomia universitria pel que fa a la denominaci acadmica de lidioma.
Aquesta sentncia, que no sols reconeixia implcitament la unitat idiomtica sin
tamb el dret de les universitats a admetre tamb la denominaci de catal i llengua
catalana, enfurism el regionalisme anticatalanista. De fet, el blaverisme reaccionar
de manera airada perqu el mxim rgan judicial espanyol havia denegat jurdicament
la interpretaci ortodoxa que feia el blaverisme de lEstatut. En conseqncia, la nombrosa manifestaci del 13 de juny de 1997 en resposta a aquesta sentncia (que duna
manera molt significativa LP, en portada, titolar Ms de 500.000 valencianos en
defensa del Estatuto. 14-VI-1997), i que tindr el suport no sols dUV i del blaverisme
ms radical sin tamb del PP (de fet, hi acodiren destacats dirigents com Serafn
Castellano, Jos Cholvi, que fou vicepresident de les Corts, Fernando Castell, Ignacio
Gil Lzaro, Martn Quirs i Pedro Agramunt) i de la societat civil valenciana (els dirigents dAVA, empresaris com Federico Flix o Antonio Gil-Terrn, el president del
Valncia CF, Francisco Roig, i un llarg etctera).
Un altre colp per a largumentaci jurdica del blaverisme ser el del 15 de mar
de 2006, on tot responent al recurs de casaci 8075/1999 interposat per ACPV i el
sindicat STE-PV-Intersindical Valenciana contra la decisi de la Generalitat de derogar
lequivalncia entre els certificats oficials emesos per Catalunya i les Illes Balerars i els
de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci, el Tribunal Suprem fallar a
favor del recurs i restablir lhomologaci de ttols.
Tot i aix, el blaverisme continua fent una interpretaci restrictiva i ortodoxa de
lEstatut dAutonomia i apella a largumentaci jurdica per tal daconseguir el reconeixement pblic de la seua construcci poltica de la llengua valenciana.
16.3.5 Evoluci en el secessionisme?

En principi, pel que hem pogut estudiar, el discurs del blaverisme al Pas Valenci, en general, no ha evolucionat gens des de la transici democrtica fins a lactualitat. El del secessionisme lingstic, en conseqncia, tampoc. De fet, destaca precisament la reiteraci, de vegades quasi mimtica, com si seguira un criteri tautolgic
de, com ms vegades es repetisquen els arguments favorables de qu el valenci i el
catal serien llenges distintes, aquests esdevendrien ms eficaos.745
Si de cas hi ha hagut algunes actualitzacions tctiques, com la dassumir recentment si fa no fa laccentuaci de lestndard universitari, amb lobjectiu daparentar un
valenci com en castell [...] Pretn tamb esta reforma limpuls i desenrotllament del Dret Civil Foral
Valenci aplicable, del coneixement i ls de la llengua valenciana, de la cultura prpia i singular del nostre
poble, i dels seus costums i tradicions. En aquest fragment del prembul el resultat est clar: llengua
valenciana, dues vegades, idiom valenci, dues vegades, i valenci tan sols una vegada. En canvi el
castell mai no s nomenat ni llengua castellana ni idioma castell, tot i que ning no posa en dubte
que el castell s una llengua ni aquestes denominacions.
745
La qual cosa, dissortadament per als cientfics de la filologia i per a ls social del valenci, no
deixa de tenir un punt important de realitat. De fet, en la sociologia es coneix com la paradoxa de Thomas
el fet que, en la mesura que persones creuen una realitat (paracientfica i anticientfica dhuc), esdev
real per a aquestos sectors socials que la defensen i t conseqncies ben reals en la societat que
opera.
valenci normal. En aquest sentit lacord de la RACV per assumir la major part de
laccentuaci fabrista sha dentendre dins de la lluita entre els sectors ms possibilistes i els ms radicals del secessionisme. La proposta fou iniciativa dels primers en
un intent de convertir aquest valenci en presentable socialment en un context de
participaci en lAVL, cosa que han criticat els segons, que no shan estat dacusar de
tradors els possibilistes.
Tanmateix, no podem parlar de modificaci, ni tan sols devoluci de la retrica
secessionista des de la transici democrtica. De fet, a aquest objectiu secessionista
shan dedicat molts esforos i iniciatives diverses, algunes de les quals resultaren
certament pintoresques per illustratives de la voluntat diferenciacionista. Carles Recio, per exemple, edit lany 1985 un diccionari (suposadament) diferencial entre catal i valenci (aquest volum es presentava com la llengua valenciana i la llengua
catalana cara a cara i incorporava exclusivament les paraules que sescriurien de
manera diferent en valenci i en catal)746 per tractar de demostar lexistncia dun
valenci independent del catal comu. Tanmateix, amb la particular reconversi catalanista (amb cam de tornada, com hem vist) el mateix Recio declarar que precisament
lescriptura del diccionari lhavia convenut, a sensu contrario, de la unitat idiomtica
del valenci i el catal i, a ms a ms, de qu el secessionisme lingstic no tenia cap
fonament.747
Una altra mostra de que no sembla existir cap evoluci aparent del secessionisme idiomtic cap a posicions ms moderades s el fet que Mara Consuelo Reyna,
en ple segle XXI, considerar que s absolutament lgic i una decisi estupenda
que no sestudie autors catalans en la literatura valenciana:
Per a mi es una decisio estupenda. Es absolutament llogic. Igual que estudiem
Historia valenciana tambe hem destudiar Lliteratura valenciana. No te trellat estudiar autors catalans dins de la Lliteratura valenciana. Els vascs estudien els autors
vascs, els gallecs els gallecs. Per que hem destudiar nosatres els catalans?
(Reyna, 2001: 43).
En tot cas s hi ha hagut, per, algunes aportacions diferents en particular pretesament des de la sociolingstica, que han argumentat a favor de lestatus de llengua diferenciada del catal per al valenci (la consideren una teoria valencianista
front a lactual teoria catalanista) que, tot reconeguent el seu caire minoritari, la
defensen com un paradigma emergent alternatiu al paradigma dominant, al qual
noms li caldria ms temps per poder incrementar el cos teric i oferir resultats.
Aquestes tesis si ms no parteix dun punt de mira mnimament realista, tot i que
tamb victimista, en considerar-se anatemitzats per una visi cientifista de la unitat
de la llengua arrogant i exclusivista:
la teoria catalanista ha tengut i mant el qualificatiu de cientifica i ha procurat que
qualsevol alternativa ad ella no lobtinguera. La valencianista patix eixa anatematisacio a la qual lha condenada la dominant; de la difusio de la condena ya shan
encarregat els seus escolans (estudiants, llicenciats, professors, poder politic i
els difusors per excelencia els mijos de comunicacio) i les seues obres (sistema
746
Encara que excedeix les pretensions daquest treball cal ressenyar, a mode dexcursus que algunes de les paraules pretesament diferenciades entre valenci i catal resulten veritablement histriniques: pardal seria la paraula valenciana i coit la catalana; zulu front a salvatge...
747
vaig anar descobrint, mig perplex mig esglaiat, que hi havia massa paraules iguals. La histria
del diccionari s la histria duna obsessi i duna frustraci. Obsessi per conixer la veritat sobre el meu
idioma; frustraci per haver comprovat que el secessionisme lingstic no t cap fonament, com no siga
lexcesiva rigidesa en laplicaci de la normativa fabriana o del lxic barcelon [...] El diccionari mha resultat una mena de fill subnormal (a Mart, 1986: 10). Probablement, tanmateix, en aquest capgirament
tingu ms a veure el refs que tingu el Diccionari Diferencial entre lstablishment cultural sececcionista i,
en concret, de la RACV i LRP, i en leixida cap endavant consegent del protagonista, que els propis
arguments que fu servir lautor per justificar tal canvi.
educatiu, sistema meritocratic, orde cientific, canals de distribucio i produccio bibliografica (Fontelles, 1997: 17).
Bsicament, aquesta teoria es concreta en dos assaigs: duna banda Valenci,

llengua o dialecte. Una aproximacio des de la sociollingistica de Chimo Lanuza i
duna altra Societat, ciencia i idioma valenci dAntoni Fontelles. Aquests no se centren
en lansiada voluntat continuista llat-mossrab-valenci (que analitzarem ms avant) i
defensen prpiament el secessionisme des de plantejaments si ms no en aparena
ms modernitzadors, tot justificant la separaci de valenci i catal en base a textos de
la sociologia de la cultura (o sociolingstica) i de la sociologia de la cincia.
El de Lanuza s el primer cronolgicament. La primera edici s de 1983.
Lassaig s noveds en el camp del blaverisme perqu tracta, a partir dels pressupsits dalguns sociolingistes, aplicar-los al cas valenci per tal de demostrar que el
valenci seria una llengua independent. La conscincia majoritria dels valencianoparlants i la voluntat de separar-se de la llengua i de la normativa comuna (el valenci
s valenci, un idioma separat, perqu aix ho voldria la comunitat lingstica valenciano-parlant) serien els principals arguments diferenciacionistes (en aquest sentit ser
excepcional, com hem vist, en la retrica del regionalisme anticatalanista):
De totes maneres, en cas de ser dialecte del catala, aixo no seria una rao per a
aplicar-li la mateixa normativa estandar catalana. Llingisticament parlant no nhi
ha cap dinconvenient per a que un dialecte sindependise de la llengua mare i
busque les seues propies solucions (1983: 132).
Fontelles, daltra banda, fins i tot reconeix que hi hagut en el secessionisme lingstic una voluntat diferencianionista inequvoca respecte del catal. Tanmateix, la
justificar en equiparar-la si fa no fa a la voluntat disgregacionista del catal respecte
de loccit (del qual suposadament seria un dialecte). De fet, aprofitar les tesis
occitanistes748 per justificar el secessionisme valenci: els valencians farien el mateix
que els catalans envers la llengua doc. Aquest secessionisme no sanullaria per la
demostraci del carcter gentic catalnic del valenci, que seria una qesti menor.
Atesa largumentaci, seria un secessionisme de nova fornada i ja no serien els
mossrabs749 sin els valencians actuals i passats (posteriors, per, a la conquesta
catalano-aragonesa) els que farien i haurien fet del valenci una llengua separada:
Per diverses circumstancies sociohistoriques, ha procurat [el blaverisme], sobre
tot en texts mes populars i tambe en uns atres mes tecnics, diferenciar-se del catala; com he dit, sense preocupar-se especialment de llenges o grups proxims com
loccita. [...] De forma similar, si el valenci fora una variant genetica del catala no
hauria dhaver cap dinconvenient cientific en passar-lo a la categoria de llengua o
aplicar el mateix criteri que en son moment servi per a dir que el catala i occita
eren dos llenges (1997: 14).
Tanmateix, aquestes aportacions sn encara minoritries en el blaverisme i majoritriament s un secessionisme que argumenta la suposada continuitat entre el
valenci actual i el mossrab parlat en terres valencianes durant els segles de dominaci rab, en associar major antiguetat a major purea de la llengua. Com hem
tractat de mostrar, negar el caire gentic de catal al valenci actual esdevendria ms
efica per a una ideologia que parla en nom dun poble gaireb transhistric i evitaria
aix la mcula original de la catalanitat histrica.
En qualsevol dels casos, aquest secessionisme darrel ms sociolingstica que
no gentica, no podem considerar-lo heterodox ni alternatiu respecte el paradigma
748
749
Fa servir el llibre de Llus Forns La Valncia Occitana (1995).
Al respecte el propi Fontelles escriu que La valencianista es una postura continuista, sense
necessitat daportar documentacio al respecte perque no crec que calga (1997: 16), com si la continutat
idiomtica llat-mossrab-valenci fra evident per ella mateix.
blavero, sin un mer disgredacionisme idiomtic que presenta una diferenciaci argumentativa. En aquest cas, per tant, estarem davant dun secessionisme no historicista:
En definitiva, estic parlant duna orientacio distinta, dobjectius i interessos divergents, en part, de la teoria catalanista. Crec que es aci a on radica limpossibilitat
de leclecticisme entre les dos teories: no pretenen lo mateix, no tenen la mateixa
finalitat, no estan volent dir el mateix. Estem front a un cas dincommensurabilitat
kuhniana? (Fontelles, 1997: 86).
S que hi haur, per, una minoria heterodoxa, exgua per significativa, que
plantejar al capdavall una ruptura amb el secessionisme lingstic en considerar-lo un
instrument per a la substituci lingstica en favor del castell. Grups i persones vinculades a Joventut Valencianista i al partit ENV prendran aquesta iniciativa durant la
dcada dels noranta i acabaran per fer servir la normativa universitria. Tanmateix, el
discurs secessionista romandr prcticament intacte. No podem parlar, doncs, al
nostre entendre, de cap evoluci en la retrica del secessionisme lingstic al Pas
Valenci des de la transici democrtica en.
16.4 Conclusions
El secessionisme lingstic al Pas Valenci pretn separar el valenci del conjunt de la llengua catalanana amb lobjectiu de contribuir directament al procs de
substituci lingstica del valenci en favor del castell i alhora evitar la filiaci catalana
de la identitat cultural valenciana.
Encara que laposta per la preeminncia social del castell sovint no sexplicita
en el discurs del blaverisme, lanlisi de contingut daquest, com hem pogut comprovar, no deixa dubte de lespai marginal, restringit a usos colloquials o merament rituals
que t el valenci fins i tot en els propis textos del regionalisme anticatalanista.
Lobjectiu de separar el valenci i el catal no s fer del valenci una llengua independent per normalitzada en tots els usos socials i de comunicaci habitual al pas, sin
convertir-la en un referent identitari relegat a determinats usos lingstics ms o menys
folclrics i inequvocament marginals.
Duna manera absolutament generalitzada es nega des daquest discurs lexistncia, per, de cap procs de substituci lingstica al Pas Valenci (que no siga el
de la suposada substituci del valenci per banda del catal). A tot estirar saccepta com un futurible lluny i no actual.
Els cinc principals objectius especfics del blaverisme seran: 1) la lluita contra la
normalitzaci lingstica del catal al Pas Valenci; 2) la lluita contra la normativitzaci
lingstica unitarista fonamentada en les conegudes com Normes del 32; 3) la lluita
contra la introducci del valenci en les institucions educatives; 4) la lluita contra les
institucions i els actors socials amb major capital cultural, que podien esdevenir focus i
agents importants per lincrement de ls social de la llengua prpia i 5) la defensa del
caos lingstic com a model.
Pel que fa a la base social del blaverisme, hem de tenir en compte les conclusions segents:
1) El secessionisme idiomtic seria molt ms ampli que el fenmen del blaverisme. Si b prcticament tots els blaveros sn secessionistes no tots els secessionistes sn blaveros. De fet, molts valencians de les comarques meridionals no sidentifiquen amb el blaverisme per s que participen duna forma danticatalanisme, probablement ms semblant a la general espanyola i,
per tant, ms directa, en no haver de passar per una identitat valenciana
regional suposadament amenaada;
2) El secessionisme lingstic correlaciona amb determinades categories socials, com el gnere, ledat, el territori, lhbitat, la professi, el sector i el nivell destudis, per no amb lorigen i la classe social, de tal manera que les
dones, les persones majors, els ciutadans de les comarques dAlacant i els
qui viuen en poblacions entre 100.000 i 400.000 persones, els jubilats i les
mestresses de casa, els treballadors a lempresa privada i a lagricultura i les
persones sense estudis tenen ms probabilitats desdevenir secessionistes;
3) El secessionisme lingstic sembla resulta un fenomen correlacionat amb
lautodefinici lingstica i ls social del valenci. A major percentatge de valenciano-parlants, menys secessionisme i a linrevs, la qual cosa mostraria,
en el cas del blaverisme, que s una resposta poltica justificatria al procs
dabandonisme lingstic normalment amb lobjectiu de mobilitat social ascendent. En aquest cas, sn ms els castellano-parlants que els valencianoparlants els qui consideren que el valenci i el catal sn dues llenges diferents, la qual cosa resulta particularment significativa i apunta en la direcci
de coincidir en les hiptesis de la recerca.
En qualsevol dels casos no podem limitar la importncia social i poltica del secessionisme lingstic en la seua vessant quantitativa ja que, a la llum de les dades de
qu disposem, representa aproximadament dos terceres parts de la societat valenciana. En aquest sentit, hem de tenir en compte lestructura social que facilita la reproducci social dunes creences contrries als posicionaments cientfics de la
romanstica internacional. Per a nosaltres sn tres les institucions que sobretot faciliten
la construcci del valenci com a llengua independent: a) la famlia; b) la Generalitat
Valenciana i c) els mitjans de comunicaci.
Captol 17. Les percepcions socials del blaverisme i les mirades del conflicte
Tot i que aquesta investigaci no t com a objectiu lanlisi de les percepcions
que shan tingut del blaverisme per banda de la resta dactors socials del Pas Valenci
o de fora daquest (lautopercepci s menys indicativa ja que, com hem vist, el blaverisme, en general, s molt poc autocrtic), s que considerem pertinent realitzar uns
apunts sobre aquestes perqu amplien la fotografia del qu ha suposat el moviment
regionalista anticatal al Pas Valenci en els darrers trenta anys.
bviament les percepcions socials envers el blaverisme sn molt nombroses per considerem que es poden agrupar en la taxonomia segent conformada per quatre
posicionaments: 1) un primer que anomenarem optimista (tamb podrem considerarlo com ingenu) i que s ms propiment un diagnstic que no una percepci social;
2) un segon que anomenarem comprensiu o cmplice, ja que es posiciona ideolgicament ms o menys prxim al blaverisme; 3) un tercer crtic per conscient de la
capacitat de mobilitzaci social i dinfluncia poltica del blaverisme i disposat, en
conseqncia, a transaccions i acords i que anomenarem pragmtic; i 4) un quart
obertament en contra, antiblavero.
Daltra banda en aquest captol, i com a corollari del qu hem analitzat del blaverisme, atendrem a la influncia que ha tingut aquest fins i tot en el camp adversari, el
que es reclama fusteri aix com ms enll de les fronteres del Pas Valenci. Aix
mateix tamb tindrem en compte els intents de construir un revisionisme de la transici
democrtica i del blaverisme amb les pretensions de legitimar un nou regionalisme
autonmic ordinari.
17.1 Els optimistes o illusos

Els qui anomenem optimistes o illusos, com hem dit, participen ms prpiament dun determinat diagnstic del blaverisme ms que no prpiament dun presa de
posici poltica envers aquest, per ms que les fronteres no sempre sn difanes i
reflexions aparentment incues poden comportar actituds poltiques sovint no explcites.
Bsicament els optimistes consideren que el blaverisme seria un moviment irracional i que, per tant, no tindria recorregut poltic de futur. Aquesta percepci, en
conseqncia, beu dun cert intellectualisme que ja hem analitzat amb el fusterianisme, s dir, dun certa suprbia illustrada que vindria a afirmar que tots aquells moviments poltics que neguen les afirmacions cientfiques i/o que participen dun populisme exaltat i constant i que no sintegren en la lgica dels sistemes democrtics
occidentals sn, al capdavall, marginats i marginals socialment. Tenint en compte com
ha sigut la histria contempornia potser caldria ser una mica ms prudent. Tanmateix,
no s lobjectiu daquesta recerca jutjar ni aquest i ni uns altres plantejaments.
Els optimistes admeten, per, que aquestes ideologies poden ser importants en
contexts socials molt determinats, producte duna determinada inflamaci populista
per que, al capdavall, venen a dir-nos, les aiges retornen al seu riu. Daquesta
manera, s que seria cert que es viuria un enfrontament identitari i ideolgic virulent
durant la transici democrtica i que fins i tot es perllong en part durant la dcada
dels huitanta i dels noranta del segle passat, per el blaverisme esdevendria cada
vegada ms minoritari i marginal, com es demostraria atenent als resultats electorals
dUV i de CVa.
Hi ha posicionaments optimistes fins i tot en determinada premsa rigorosa de

Barcelona influda per determinats valencians, com el cas del professor Josep Vicent
Boira, professor titular de geografia humana i cap del Servei de Poltica Lingstica de
la Universitat de Valncia, que ha escrit diversos articles dopini en aquesta direcci
en La Vanguardia i ha aplegat a considear el PP valenci una mena de CSU bavaresa
i a considerar que les elits valencianes sn majoritriament valenciano-parlants,
simplement pel fet de tenir de mitjana els valenciano-parlants major capital educatiu.
Malgrat la contundncia i el nombre de mostres que en els darreres mesos (veure cronologia) shan donat, com duna banda, la violncia exercida contra autoritats i
partits poltics i forces socials valencianistes i/o desquerra duna banda aix com la
importncia dels actes anticatalanistes del Consell que dirigeix Francisco Camps,
aquest diari barcelons ha editorialitzat durant lestiu de 2008 que:
Es altamente positivo y motivo de encomio que el PP de la Comunidad Valenciana decida introducir elementos de racionalidad y apertura en el terreno de la lengua, un patrimonio cultural que une a valencianos, baleares y catalanes y que, sin
lugar a dudas, debe favorecer la colaboracin cultural entre las instituciones de todos estos territorios (El valenciano y el PP. LV. 6-VI-2008: 28).
Per justificar aquest optimisme aportava dues dades a les quals les atorgava el
rang de gestos, el recolzament econmic al Servei de Poltica Lingstica dUV per un
lectorat de catal a Tor, Itlia (prviament ja shavien aprovat altres lectorats) i un
acord de la Diputaci de Valncia amb la centenria universitat valenciana per promoure als ajuntaments el valenci en la xarxa. Tanmateix, el suport milionari a les
associacions culturals ms destacades del blaverisme com LRP o la RACV, la negativa a participar en la Fundaci Llull, el tancament de repetidors de la senyal de TV3, la
negativa (malgrat les sentncies judicials reiteratives) dacceptar els ttols de filologia
catalana per acreditar els coneixements de valenci en les oposicions autonmiques
i un llarg etctera sn silenciats. En el millor dels casos resulten molt escassos i molt
febles els indicis per a tal optimisme, per aquest optimisme (benitencionat o polticament interessat)750 es dna sense que hi haja, almenys a parer nostre, elements
suficients per a justificar-lo empricament.
Uns altres posicionaments optimistes sn producte ms b del desconeixement
o dun coneixement esbiaxiat del regionalisme anticatalanista del Pas Valenci. Com a
illustraci da pot servir el fet que un director adjunt dun peridic, novament del
prestigis La Vanguardia, escriga dUV que fou un grupo regionalista que naci queriendo ser una Convergncia levantina y acab con el anticatalanismo flamgero como
nica bandera (Perspectiva valenciana. LV. 13-VII-2008: 22) quan, contrriament i
com hem vist, aquesta fora del blaverisme poltic fou un partit anticatalanista radical
que, en la darrera etapa institucional, amb la presidncia dHctor Villalba, intent
moderar-se, no ho aconsegu i acab sent una fora extraparlamentria. Actualment
continua tenint en lanticatalanisme el principal referent ideolgic.
No s aquest el lloc on rebatre aquest posicionament, tot i que cal tenir en compte que les aiges porten ms de trenta anys desbordant-se si ms no amb certa
freqncia i que els plantejaments optimistes estan presents des del mateix moment
del naixement del blaverisme com a moviment de masses (recordem al respecte
lslogan de sou quatre gats o la qualificaci de bnquer-barraketa durant la transici
democrtica, que no amagava una percepci de ressistencialisme franquista marginal i
decadent) i que, en conseqncia, moltes de les prediccions, per ms benintencionades (o no) que hagen sigut, han errat de manera contundent.
750
No podem descartar, tot i que a no passa de ser una especulaci, que laposta de lesmentat
diari en aquesta direcci tinguera com objectiu afavorir un clima de collaboraci que permetera una
entesa entre el PP i CiU per a la propera legislatura (o fins i tot per a aquesta), promoguda o facilitada per
Francisco Camps. De ser aix, tanmateix, no passaria de ser un canvi tctic i estaria per veure si suposaria un capgirament estratgic en la poltica anticatalanista de la Generalitat i de la dreta valenciana.
Amb aix no estem afirmant que el blaverisme no puga ser en el futur una ideologia marginal al Pas Valenci (la sociologia no endevina lavenir) per s que cal tenir
cautela a lhora dimaginar certificats de malaltia o de defunci de determinats
moviments socials, ms encara quan aquests han sigut suposadament superats
tantes vegades pel decurs de la histria.
17.2 Els comprensius o cmplices

En aquesta segona posici hem dincloure aquells qui, sense poder considerarlos prpiament blaveros, participen en major o menor mesura dels postullats del regionalisme anticatalanista i de lespanyolisme valenci i, particularment, de loposici als
nacionalismes sense estat peninsular i, sobretot, del catal i, en conseqncia, se
senten ideolgicament i estratgicament prxims al blaverisme, tot i que no sempre
participen de les formes i/o de tots els continguts que hem analitzat daquest.
Bsicament els trobem en el camp de la dreta poltica del Pas Valenci, per no
noms. Amb algunes excepcions, certament (no tota la dreta s anticatalanista ni tota
lesquerra est, en absolut, lliure de la catalanofbia), per els comprensius o cmplices envers el blaverisme, se situen majoritriament en el camp ideolgic conservador.
De fet, ja hem analitzat que tant la UCD com el PP (i, lgicament, la predecesora AP,
que ho fu des de les primeres eleccions democrtiques) instrumentalitzaren el
blaverisme en benefici propi malgrat que molts dels dirigents no eren, prpiament,
blaveros. Aix mateix, el blaverisme poltic, si exceptuem la minoritria ENV, sha
ubicat si ms no en el centre-dreta de lespectre ideolgic.
Sovint els comprensius amb el blaverisme discrepen dalgunes formes (particularment pel que fa a la violncia poltica o a les desqualificacions i insults contra els
catalanistes) o dalgunes actuacions daquest, per troben com justificar les reivindicacions daquest i, no poques vegades, fins i tot la praxi. Com exemples daquesta
posici podrien servir-nos declaracions marcadament electoralistes de destacats dirigents del PP a Valncia en un intent indissimulat daconseguir assumir la retrica ja
tradicional del blaverisme poltic i que aquest, representat en les eleccions autonmiques i municipals de 2007 per UV i CVa, no aconseguisca representaci institucional.
En aquest sentit haurem dentendre les afirmacions de Rita Barber quan afirm que
el poeta rabigo-valenci Al-Russaf escriv una part de la seua obra literria en
valenci (ella, que la poltica lingstica que defensa bsicament consisteix en labandonisme del valenci de lesfera pblica a la ciutat de Valncia) o al conseller Rafael
Blasco qui, com a coordinador de campanya electoral del PP de 2007, far unes
declaracions directament anticatalanistes i considerar que la defensa de la llengua
catalana o de la quatribarrada com a bandera serien propostes no moderades, amb
la qual cosa la proposta simbolgica i filolgica del paradigma fusteri s considerada
necessriament com a radical i a no ser tinguda en compte:
Algunas de las propuestas del PSPV-PSOE no son precisamente moderadas. Ni
las suyas ni las de sus coaligados del Comproms pel Pas Valenci. Cuando ofrecen una repblica como modelo poltico, la cuatribarrada como bandera de los valencianos y el idioma cataln. O presentan una comunidad con perfiles catastrficos, no slo se radicalizan, sino que adems faltan a la verdad. Pues como dijo el
presidente Camps hace unos das en El Puig: Nadie har agachar la cabeza a este pueblo (a El Mundo. 13-V-2007).
Com s pot interpretar fcilment, lobjectiu daquesta presentaci de Blasco dels

rvals poltics del PP, de lesquerra en general, com uns radicals al servici dinteressos
aliens al poble valenci (observem que fa servir un maniqueisme molt semblant al que
hem analitzat del blaverisme) s definir Francisco Camps com una mena de salvador
dels valencians, de messies que evitar que alguns facen acotar el cap a este poble.
En qualsevol dels casos aquesta mena de discursos mostraria que lanticatalanisme al Pas Valenci, lluny dhaver-se apaivagat o desaparegut, goja duna salut de
ferro. Diversos responsables poltics sn conscients de llur eficcia social i poltica i, en

conseqncia, el fan servir i linstrumentalitzen si fa no fa duna manera semblant a
com feia aproximadament trenta anys la UCD. Trenta anys desprs, algunes coses
estan si fa no fa iguals. No deu dhaver desaparegut, doncs, el regionalisme anticatalanista, si ms no del hinterland de la ciutat de Valncia.
Dins daquesta posici comprensiva o cmplice tamb hem dincloure algunes
posicions nacionalistes espanyoles desquerra, al si del PSPV-PSOE o del PCEPCPV,751 que dalguna manera, en loposici frontal al nacionalisme valenci darrel
fusteriana, justificaren posicions antifusterianes i fins i tot anticatalanistes sense abraar explcitament el blaverisme, almenys en totes les formes discursives daquest.
En lapndix 1er es pot repassar la biografia de militants del PSPV-PSOE, com
Manuel Del Hierro, Fernando Milln o Antonio Sotillo, alguns dels quals exerciren una
crtica pblica des les primeries de la transici democrtica que no podem sin
considerar-la anticatalanista i fins i tot prxima al blaverisme. Aquest ltim, com a
diputat al Congrs durant la legislatura constituient, va defensar la prohibici de les
comunitats autnomes i denunci el colonialisme catal al Pas Valenci. No es podria parlar dun sector anticatalanista al principal partit de centre-esquerra (una altra
cosa seria lanlisi dels votants) per s dalguns militants prxims a diversos postullats del regionalisme anticatalanista.
Al PCE-PCPV, paradoxalment, tamb ocorreria alguna cosa extraordinriament
semblant, per encara ms significativa per la importncia orgnica que ocuparien
alguns daquests militants. Aquest seria el cas dAntonio Palomares, el veter militant
comunista i secretari general del PCE-PCPV durant la transici democrtica qui,
enfrontat al sector renovador i valencianista encapalat per Ernest Garcia, sector al
qual aplegar a acusar de voler catalanitzar el PCE (Jo tenia, front als intents de
catalanitzar el PCE-PCPV, que defensar la poltica dels comunistes valencians
00:3607), ser de lopini que el fusterianisme no passar de ser una minoria no
representativa de la majoria de la societat valenciana.752
A ms a ms, en lexplicaci de lxit social del blaverisme Palomares, duna manera bastant significativa, es limita a donar per nica ra lexistncia del catalanisme.
Com si la defensa, per un corrent pro-catalanista (per ell clarament minoritari, recordem-ho) que defensara la senyera quatribarrada i el nom de llengua catalana fra
suficient per la irrupci dun moviment de masses que ha condicionat la poltica valenciana dels darrers trenta anys:
Es pensaven que aix t que ser la Catalunya Sud, puix b. Jo he saludat en la
premsa que em pareixia molt b que Doro Balaguer i Vicent Ventura defensessin
que aix era Catalunya. Jo no he estat mai en contra daix. A mi el que mha preocupat com a dirigent comunista s que els valencians aix no ho volien. Per
com que eixe corrent pro-catalanista estava ah, i es defensava la quatribarrada
sense blau, i quan es parlava de que all que parlaven els valencians era catal, li
hem ofert a la dreta clerical i reaccionria econmica unes armes amb les quals
mai no pensaven poder contar. I ha eixit Uni Valenciana en Valncia, amb les ties
maries... Aix ha sigut desprs absorbit pel PP de manera com s coneguda (Palomares, 00:2108).
751
El destacat crrec pblic comunista Emrit Bono reconeix que hi havia blaverisme al PCEPCPV: Hi havia un sector, havia sectors que pensaven... molt camuflats que pensaven... hi havia clar,
clar que els havia. Per no eren dominants, havia alguns. Havia ms subtilesa direm en posicionaments
poltics no blaveristes per que confluen en el blaverisme (00:4730).
752
Va haver un problema de confusi, quan en el que era la batalla de Valncia, dels anys 77 al
80-82, on la lluita que la dreta ha aprofitat front a la voluntat duna minoria, crec jo, lamentablement sha
confirmat desprs que era una minoria, de la creaci dels PPCC, o de la senyera sense blau, o si
parlaven catal, en lloc de dir-li valenci (Palomares, 00:2108)
Palomares aplegar a acusar els catalanistes (els qui, sense dubte, ms havien
lluitat per recuperar lautogovern del Pas Valenci) de tenir inters dimpedir lautonomia suposadament per tal dafavorir el projecte poltic dels Pasos Catalans, el que
esdevendria una interpretaci no sols falsa sin rotundament anticatalanista de la transici democrtica que podria signar duna manera entusiasta qualsevol blavero:
La meua opini personal s que aqu nhi havia gent interessada en que no hi
hagus autonomia valenciana, perqu la dinmica superior catalana tirs dels valencians en el projecte dels PPCC. Jo s que esta idea s molt auda (Palomares, C2, 00:0105).
Les opinions de Palomares, per, no no sn tan allades com podrien semblar. A

tall dun altre exemple, encara ms actual perqu ha anat en les llistes electorals
dEUPV en les darreres eleccions de 2008 al senat, trobem Jos Luis Pitarch,A3 membre de la Unin Militar Democrtica, collaborador de la revista Valencia Semanal i actual militant dEUPV, qui se posiciona radicalment en contra dels postullats de Joan
Fuster i que fins i tot considera que la cultura valenciana seria molt diferent de la
catalana:
aqu no no le damos a la butifarra, ni le damos a determinadas comidas estupendas catalanas. Le damos a la paella, y al arroz a banda. De modo que la cultura valenciana, en cuanto a la cultura que deca Fuster es un sistema de
referencias, la cultura valenciana es muy diferente a la cultura catalana. No son lo
mismo. Que sea Valencia una parte de Catalua eso es una locura (Pitarch,
00:2237).753
17.3 Els pragmtics o pacificadors

La tercera percepci s crtica amb les formes i tamb amb una part significativa
del programa del blaverisme per ni s antiblavera ni senfronta obertament amb ell.
En general podrem dir que els seus defensors ho sn per dos motius: 1) b sn
partidaris de fet duna certa equidistncia entre blaverisme i fusterianisme amb lobjectiu ms o menys indissimulat de tractar doferir un missatge suposadament moderat i
centrat al conjunt de la societat valenciana (per aix mateix hem considerat nomenarla com la percepci pragmtica) o 2) consideren que poden neutralitzar el blaverisme
amb la concessi duna part del seu programa ideolgic i simblic i aix evitar la penetraci social daquesta (per la qual cosa tamb podem denominar-los pacificadors).
De vegades sobserva aquesta tendncia tamb en els mitjans de comunicaci
de tendncia progressista. LEV, per exemple, ha participat, mitjanant diverses promocions, de la simbologia que ha fet prpia el blaverisme, com la senyera amb franja
blava o de psters o cermiques de la Mare de Du dels Desemparats. Per ha anat
fins i tot ms enll. Ha considerat informativament el blaverisme, si ms no, com una
forma de valencianisme, qesti que ha fet extensiva fins i tot al partit de dreta extrema de la CVa liderada de lexfalangista Juan Garca Sentandreu. Aquesta formaci
(desprs dhaver deixat una extraordinria recaptaci en forma de publicitat poltica
constant al diari, sobretot en el perode 2004-2007) ser qualificada, per exemple, en
el monogrfic especial amb motiu de les eleccions autonmiques i municipals de 2007,
en un titular, com el valencianisme anticatal (suplement especial de ledici del 12V-2007: 39). Tot i ser anticatal, esdev als ulls daquests periodistes com valencianisme, s dir, reprodueixen la denominaci que aquest partit fa per presentar-se quan
s evident que no podem considerar-la una formaci del valencianisme poltic.
Els pragmtics o pacificadors sovint participen de la percepci de qu el blaverisme t una gran relaci amb el conservadurisme i dhuc amb lextrema dreta
753
I, tal com hem vist, lanticatalanisme acostuma a anar de lespanyolisme: creo ms en Espaa
que toda esta gente que presume tanto de Espaa y se le llena la boca (Pitarch, 00:4557).
(aspecte que compartiran amb els defensors de la posici antiblavera). Fins i tot atribueixen a una certa relaci entre lo valenci i el franquisme. Qui ho afirma s ni ms
ni menys que lexpresident de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma:
ac havia hagut una certa relaci didentificaci entre lo valenci i el franquisme
tamb. Dalguna manera, puix totes les histries de la bandera, la llengua, etc.,
tamb havien tingut una versi de dreta clarament. Per bo, una versi tremendament reaccionria, intentant puix assimilar una part de la personalitat que no entrara en contradicci amb la dictadura. I aix era una cosa que era impossible. I
certament, puix aix va ser una versi molt complicada desprs, perqu molta gent
que sidentificava amb els smbols valencians, es deixava portar tamb per una
certa reacci assimilable a qui estaven en contra de la democrcia. Era... eren elements de confusi, diguem, que el rgim utilitzava per a intentar tindre una base
social popular (Lerma, 00:3033).
Lerma, un dels mxims representants daquest corrent, a ms, reconeixer que

la UCD instrumentalitz lanticatalanisme,754 en particular a partir de les eleccions
municipals de 1979. Tanmateix, els pragmtics sn partidaris de pactar, de calmar el
regionalisme anticatalanista valenci amb lobjectiu no sempre explcit de desactivarlo i alhora deslegitimar el nacionalisme valenci darrel fusteriana en desproveir-lo de
legitimitat simblica institucional,755 la qual cosa li ha valgut diverses crtiques.756
Ja, hem vist, i per tant, no inssistirem que, a banda de lacord estatutari, el
PSPV-PSOE aprov el 1984, quan disposava de majoria absoluta a les Corts, la Llei
de Smbols, que oficialitzava lHimne Regional (msica i lletra i no sembla que aix ni
neutralitzara ni tranquillitzara el blaverisme, que continua fent servir lanticatalanisme
com a estratgia derosi del poder socialista de les institucions autonmiques.
La justificaci daquest abandonisme simblic, a parer del mxim protagonista
daquesta estratgia pragmtica, raur en la importncia de fer-se amb un espai
autonmic de poder poltic, smbols a canvi de contingut i en qu aquests no serien
comuns per a tots els valencians. Els del blaverisme tampoc no ho eren, per aix
per a Joan Lerma era una qesti secundria:
754
no s una casualitat que comence este procs de ms violncia en aquell moment, perqu s
una estratgia pre-electoral bsicament de la UCD el tema de la violncia, no de la violncia bviament,
per s de la instrumentalitzaci de lanticatalanisme per a tindre un ress electoral. I aix es produix en la
preparaci de les eleccions del 79, que s quan t ms virulncia el moviment, i quan es pot vore tot este
debat en els mitjans de comunicaci que tenia el govern, o que eren afins a ell, i es produix tamb com a
reacci desprs de que la dreta haguera perdut les eleccions municipals (Lerma, C2, 00:1512).
755
De fet, el propi Lerma, molt significativament, considerar que els dos partits valencianistes que
es presentaren a les primeres eleccions democrtiques, la UDPV i el PSPV, seran simplement forces de
reivindicaci idiomtica i no instruments generals per a la modernitzaci del Pas Valenci ni dEspanya,
en una percepci tpica del nacionalisme espanyol contra els nacionalismes perifrics propis. Una
percepci semblant la podem veure en Beltrn (1995). Encara que safirma duna manera elptica, per a
lexpresident de la Generalitat, el nacionalisme valenci darrel fusteriana no aprofitava com a instrument
poltic modernitzador: s evident que lidioma s molt important com a part duna reivindicaci de
recuperaci duna personalitat, per aix, aix estava... diguem, en el primer lloc de les reivindicacions
tamb, per a ms daix, puix la gent volia saber quin era el sentit poltic que tenia una acci com la dels
partits destricta obedincia valenciana com es diu. I jo crec que el resultat va ser, puix el que la gent va
considerar en funci de les possibilitats que li oferia per a consolidar la democrcia en aquell moment, i
donar un impuls a la modernitzaci dEspanya, que era lo que la gent estava esperant. I no pensar en que
ells pugueren representar aix, no? (Lerma, 00:3819).
756
Una de les quals, bastant contundent, la far Vicent Ventura: Hi ha una extrema dreta ac que
s lextrema dreta fallera que ha de vore com un perill a lesquerra per moderada que siga. Perqu pensar
que els del PSOE sn virulentament catalanistes! Han comenat per no dir ni el nom de la llengua en
lEstatut, admetre el blau i el que siga. Ja poden concedir el que vulguen, perqu els altres sn insaciables. No els satisfaran mai. Eixa s lequivocaci daquells que creuen que la cosa t soluci per la vida
de lentesa. Ni hi ha entesa possible, perqu ells no tenen lmits. Funcionen visceralment i noms visceralment (a Xamb, 1995: 273).
Lesquerra va cedir en tots els smbols, i la dreta va tindre que cedir en tot el contingut, que per a lesquerra sempre ha sigut lo fonamental. Els smbols... era una
realitat que els smbols des del punt de vista de lesquerra havien representat la
lluita democrtica i tal. Per lo ben cert s que els smbols no eren smbols comuns per a tots els valencians. Eren un element de divisi que havia utilitzat la
dreta tradicionalment [...] Jo crec que afortunadament vrem eixir, la gent va agrair
que els tragurem deste debat esterilitzant i de divisi dels valencians, i que comenrem a funcionar (Lerma, C3: 00:0301 i 00:0536).
Per aix en aquest posicionament pragmtic haurem dincloure una part significativa del PSPV-PSOE i del lermisme que histricament i, en particular, des del retorn
al Consell preautonmic del Pas Valenci, sha mostrat si ms no contemporitzador
amb el blaverisme, tot i que ha sigut no poques vegades vctima daquest. s possible
que totes aquestes passes (incloent la Llei de Smbols que hem referenciat) es feren
amb la intenci daquetar i de neutralitzar el blaverisme. All cert s que ni saquet
ni es neutralitz. Ans al contrari, els pragmtics, sovint majoritaris i installats en
posicions importants de poder poltic i comunicatiu, han contribut a presentar les
reivindicacions de lanticatalanisme al Pas Valenci com legtimes, com unes
opinions ms, fins i tot tant o ms respectables que qualssevol altres. Per aix alguns
autors han aplegat a considerar aquest procs com una blave-ritzaci de lesquerra
sucursalista (Pradilla, 2001: 212).
17.4 Els antiblaveros

El quart posicionament, que hem vingut a denominar antiblaverisme (amb una
intenci prctica ja que, com hem vist, fou bsicament el blaverisme qui propos una
identitat reactiva contra el fusterianisme), ha incidit en un sentit relativa-ment
semblant al que es defn en aquesta investigaci en els trets populistes, antiintellectualistes i espanyolistes del regionalisme anticatalanista valenci per ha anat
molt ms enll, sovint amb valoracions hiperbliques que shan dentendre dins del
context del dur enfrontament poltic identitari valenci.
En aquest sentit, fins i tot assaigs com el de Vicent Bello consider que el blaverisme es ni ms ni menys que la negaci de la ra i lenarborament de lanticultura
com a armes de batalla (1988: 23) o reflexions sociolgiques duna instituci com
Ninyoles aplegar a afirmar en El Pas Valenci a leix mediterrani que Valncia ha
pogut esde-venir un dels espais europeus amb major densitat dirracionalisme cultural
actiu i mobi-litzable (Ninyoles, 1992: 19).
No s aquesta una investigaci al voltant de com sha percebut el blaverisme, ni
tampoc de la retrica dels detractors. Tanmateix, s donarem algunes pinzellades de
lantiblaverisme. Aquest acusar (i, com hem vist, no li mancar ra) de crear una
valencianitat bsicament sentimental (no polititzada, en la lnia de la identitat regional
histrica) i alhora subordinada a lespanyolitat, ja que la identitat regional i la valenciania temperamental apareixen jerarquitzades respecte la identitat nacional espanyola.
Un dels mxims dirigents histrics del pancatalanisme al Pas Valenci, Josep Guia,A3
reconeixer que la base social del blaverisme la conformen persones amb sentiment
valenci (s dir, valencianistes temperamentals):
en lorigen t un 100% despanyolitat... en lorigen. En els que ho inicien, el planifiquen i el subvencionen. Evidentment, en la gent que... afectada, i en la gent que
ho subscriu, no vol dir... no... cal reconixer que nhi ha gent amb sentiment valenci. Per nhi ha gent amb sentiment valenci... daquell sentiment valenci que
sempre considera que lespanyol est per damunt. s a dir, un sentiment valenci
vergonyant (Guia, 00:1744).
Daquest posicionament antiblavero ha participat lanomenat nacionalisme cultural (particularment ACPV i la resta dorganitzacions al voltant della), el nacionalisme
valenci poltic, tant el ms moderat757 com el ms radical i una part signifitiva de
lesquerra comunista al Pas Valenci. Tots ells, bviament, amb graus i intensitats
diferents. En aquest sentit algunes de les visions que oferiran els entrevistats ms o
menys catalanistes en el treball que don peu al documental Del roig al blau coincidiran amb alguns dels plantejaments daquesta recerca, tot i que sovint expressats duna
manera ms radical i poltica. Una daquestes coincidncies (entre moltes altres discrepncies)758 ser la denncia del populisme i de lantiintellectualisme del blaverisme.
Francesc de Paula Burguera, en aquest sentit, aplegar a negar fins i tot el caire
racional del pensament blavero:
hi ha una cosa clara: el blaverisme no ha tingut un intellectual de trellat. Digueume un. (pausa) Un! (pausa) no nhi ha. s dir, no ha tingut un pensament racional
que explique qu s el que volen. I clar, ha jugat sempre... i aix arriba a la gent. I
a una gent que ve duna situaci on no es podia ms que un pensament nic que
portava el franquisme (00:4010).
Uns altres com Josep Llus Albinyana, President del Consell Preautonmic del
Pas Valenci, incidiran ms en el desenvolupament de lanticatalanisme en una base
social farcida en la ignorncia, a ms de la manipulaci i la intolerncia, tots tres
factors que ninfluiren per que no acabarien dexplicar al nostre parer per ells a soles
lxit social i poltic del blaverisme:
Dissortadament s un moviment que arrela en funci de la ignorncia, en gran
part, la manipulaci, la intolerncia... sn tres components fora explosius [...] per
qu arrela? Puix quan nhi ha ms ignorncia, nhi ha ms intolerncia. I en Valncia nhi ha molta intolerncia, molta intolerncia (00:4131).
Per un altre costat, des daquest posicionament, sargumentar la necessitat de

la dreta poltica i, tamb, de la dreta franquista al Pas Valenci, de valencianitzar el
discurs com a resposta a laliana del progressisme i del valencianisme que shavia
gestat durant la lluita antifranquista a partir dels anys seixanta del segle passat, amb la
qual cosa hauria de recrrer a lanticatalanisme com una frmula de connexi amb el
valencianisme temperamental i presentar-se com els valencians autntics.759
Daquesta manera, duna manera anloga a com la nomenklatura comunista esdevingu nacionalista en molts dels estats de lEuropa de lest (el cas dSlodoban Milosevic ns paradigmtic al respecte), lelit franquista escoll el blaverisme, que era una
retrica que tenia particularment a labast, com una frmula de seguir connectant amb
els ciutadans una vegada ensorrada la dictadura. Aquesta si ms no ser la visi, molt
negativa envers la dreta, a la qual qualifica de silvestre, de Ricard Prez Casado, un
dels que seria agredit per militants del blaverisme durant la transici democrtica:
Jo crec que nhi ha dos de fonamentals, una s la prpia reacci del rgim franquista, essencialment franquista, que troben un possible cam de popularitzar i de
seguir permaneixent popularitzant eixe franquisme. I de laltre nhi ha el discurs
obert desta societat, qu volem ser, s a dir, som un poble que sinterroga cons-
757
Tot i que el valencianisme poltic majoritari ha mostrat una molta major moderaci envers el blaverisme, en particular amb el ms dialogant. No debades la direcci del BLOC aplegar a plantejar-se una
coalici amb lencara secessionista Opci Nacionalista Valenciana (ONV), escissi dUV, per a les
generals de 2004.
758
Les discrepncies tamb seran notries. No coincidim en absolut en qu el blaverisme haja

desaparegut: Eixe per a mi s el blaverisme, que sha acabat, ja ho vaig dir, que aix sacabaria en un
moment determinat, perqu no es pot tindre histeritzada a la gent amb estes coses permanentment.
Perqu la gent diu: escolte, vaja vost a tocar-se el nas, ja. Es cansen (Burguera, 00:4010).
759
Que lUCD va vore que li havia guanyat lesquerra, per no tenia missatge, missatge valenci,
per dir alguna cosa. I va ser aleshores, quan sapunt, a travs dEmilio Attard, sapunt a la maniobra
anticatalanista (Burguera, 00:1225).
tantment qu som, que volem ser i qu haurem de fer. I sobretot en unes classes
altes i elits econmiques de carcter urb que menyspreuen clarament el seu pas.
Una de les coses que sempre he explicat de la dreta silvestre valenciana franquista o sociolgica s lenorme menyspreu que tenen per les seves ciutats i pel seu
pas, eren els primers depredadors del seu pas i en conseqncia la seva reacci
fou visceral, tremenda, no volien anar-sen (00:1100).
A ms a ms es parteix sovint de la percepci de lenfrontament simblic com un

muntatge que amagaria un conflicte ms real entre nacionalisme valenci i nacionalisme espanyol i, en el terreny lingstic, com ens dir Rafael Ll. Ninyoles en El
conflicte lingstic valenci, entre valenci i castell:
s un muntatge. El tema de la Batalla de Valncia o el que s la qesti lingstica s un muntatge per a tapar el debat real, el debat real no s si valenci o catal, el debat real es si castell o valenci, eixe s el debat de fons, el debat real, i
aix s el que samaga (Mayor, 00:1418).
En un sentit semblant, es reitera des daquest posicionament que el blaverisme

hauria sigut (i s) una ideologia i un moviment sociopoltic funcional per al nacionalisme espanyol i per tal de neutralitzar i fins i tot desmoblitzar el valencianisme poltic,
s dir, per mantenir lstatus quo identitari:
El PV s un poble, s un pas que al segle XX ha fet de tot, ha estat en tots els
llocs, per no ha defensat amb claredat els seus interessos com a poble. I un dels
mecanismes per a que el Poble Valenci no defense els seus interessos s que
lanticatalanisme estiga viu i actiu. Perqu s una forma de desmobilitzar, neutralitzar el moviment de poble dels valencians (Garcs, 00:1659).
Una altra de les reiteracions daquesta posici ser la coincidncia en la passivitat de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat respecte les agressions i la violncia
blavera760 contra representats democrtics del Pas Valenci i contra forces poltics i
socials desquerra que permet estendre la influncia poltica daquesta violncia:
Ms que Batalla era Pallissa de Valncia per qu no va ser una Batalla en peu
digualtats. Alguns anaren amb paper i llapis i altres anaren a la Batalla tenint rdio, premsa escrita, televisi, en definitiva tot lEstat darrere (Mayor, 00:1227)
De vegades fins i tot, des dalguns sectors que participen daquesta percepci
del blaverisme, sha aplegat a considerar-lo com un moviment prpiament feixista i
propi dels dies ms foscos de la histria. Com a illustraci da adjuntem una cita
que descriu lentrada dUV a les institucions pbliques valencianes (certament un
perode no massa brillant) hauria suposat ni ms ni menys que la cota mxima dinvoluci del sistema democrtic:
El Pas Valenci arribaria aix a la cota mxima dinvoluci del sistema democrtic que permeten les condicions socials, econmiques i poltiques de lhora actual
en el marc de lEuropa occidental (Bello, 1988: 74).
La percepci del blaverisme com un feixisme ms o menys folcloritzant no s,

per, allada.761 De fet, per a una part important daquest posicionament al blaverisme
760
Lanomenat blaverisme al PV s un dels exemples ms clars de populisme neofeixista: durant

30 anys ha estat fomentat per la burgesia espanyolista, que sha servit de lanticatalanisme per deslegitimar les esquerres poltiques. Val a dir que, actualment, aquesta estratgia anticatalanista, tot i haver
perdut els seus referents poltics propis, continua donant fruts a la dreta i retroalimentant un moviment
reaccionari a hores dara minoritari per encara amb molt de potencial, que empra la violncia poltica
contra lesquerra i el catalanisme valenci, sovint en connexi amb lextrema dreta espanyola (Endavant,
2006-2007: 3-4).
761
Vegem sin lopini de Vicent Ventura: la virulncia es deu a com ha funcionat la histria; s a
dir, el postfranquisme s un perode de nostlgia del franquisme, i el blaverisme sinclou en eixa nostlgia,
s evident (a Xamb, 1995: 272).
shauria considerat valencianista per laportaci de Xavier Casp i de Miquel Adlert, que
lhaurien parcialment legitimat (colorejat de valencianisme) i lhaurien convertit en una
opci ms difcil de combatre. Tanmateix lequaci blaverisme i feixisme seria impecable. Aquesta s si ms no lopini del lder del nacionalisme cultural darrel fusteriana, Eliseu Climent qui, com altres, tendeix a atribuir una importncia desmesurada al
paper dalgunes persones en les batalletes de la histria recent del pas, talment com
si sense Casp ni Adlert el blaverisme haguera sigut una cosa radicalment distinta en
importncia social, com si sense ells el regionalisme anticatalanista de masses, literalment, no haguera sigut possible:
El blaverisme, sense Adlert i Casp, s feixisme pur i dur. Amb Adlert i Casp, s
valencianisme. (Riu). s un dels drames que hem tingut ac, eh? O siga, el moviment blavero, sense laportaci de la tertlia i de tota esta gent era, bo, un moviment purament feixista, i per tant, s molt ms fcil de combatre. Amb aquesta
gent el colorejaven, el colorejaven de valencianista (Climent, 00:2725).
En el que no hi ha una coincidncia absoluta en lantiblaverisme ser en la gnesi del blaverisme. Alguns, com el socialista Vicent Garcs, ho justificaran en base a un
suposat anticatalanisme finisecular del qual el blaverisme vindria a ser una continutat
potser amb una vestimenta nova:
Lanticatalanisme s molt vell al PV. s tan vell com la Renaixena. T arrels i
sn arrels profundes i que seguiran, al PV hi haur anticatalanisme metre existisca
Catalunya [...] Es va dir blaver pel color de la bandera. Per com a moviment present en la lluita poltica i cultural valenciana ha estat present tot el segle XX. El que
passa s que desprs de Franco, eixa sensibilitat... en eixa sensibilitat conflueixen
ms factors que lestrictament cultural, lestrictament lingstic 00:1659 i C2,
00:0052).
Uns altres, coneixedors de primera m, com Josep Llus Albinyana, President del
Consell Preautonmic del Pas Valenci, consideraran que naixer com un moviment
autnom, creat des dels marges del sistema poltic que posteriorment instrumentalitzaria la UCD: Jo el que crec s que el blaverisme t un naixement autnom. s un
aventurerisme poltic duna gent que ve a la Transici des de fora (C2, 00:0330).
Fins i tot Emrit Bono apunta institucionalment ms prim en afirmar que lanticatalanisme naix en lantic Sindicat Vertical (Bono 00:0330).
Encara uns altres, probablement la gran majoria, consideraran que el blaverisme
ser resultat bsicament dels interessos partidistes de la UCD i, a ms, asseguran
(sense aportar proves, per), que lanticatalanisme al Pas Valenci hauria sigut una
operaci subvencionada i planificada des del poder central i, encara ms, hauria
esdevingut en una exageraci poc dissimulada ni ms ni menys que la pedra
angular i una de les claus centrals de lactual Estat espanyol:
Va ser una reacci generosament subvencionada i planificada. I sobretot, vist des
de la metrpoli, vist des de Madrid, que s des don la van planificar amb laquiescncia de... de poltics i de periodistes dac... va ser, diguem-ne, per a evitar... per
a evitar el que Valncia pogus anar junt amb Barcelona, o que el PV pogus anar
junt amb el Principat de Catalunya. Aix, des daquell moment, va esdevenir com
una de les claus centrals de lactual Estat espanyol [...] A Madrid s... el cas valenci s la... s la pedra angular de lEstat espanyol. Aleshores, s una preocupaci... ja dic, des daleshores constant i de primer ordre. Est si en el decleg, o en
laxiologia... en lescala de valors de qualsevol poltic [...] espanyolista, o espanyol,
en lescala de valors est en el primer lloc (Guia, 00:1122 i 00:1435).
Per concloure, s interessant comparar el que opinen aquestes elits fusterianes

amb la base social del nacionalisme valenci que, en general, coincidir ja que sautopercep com esquerrana, racional i culta i que defineix els blaveros com dretans,
espanyolistes i sentimentals. Com Ramn Llopis ens mostr en la tesi doctoral, es
crea aix una percepci inequvoca de referncia per contrast:
Los nacionalistas se autoperciben como de izquierdas, del mundo de la cultura y

con alto nivel de estudios. Ms que lmites en los que se inscriben se trata de motivos de contraste con respecto a sus rivales, de los cuales se diferenciaran en los
tres atributos citados. Su percepcin de los regionalistas es negativa y funciona
como grupo de referencia por contraste: por lo que se refiere a sus formas, los califican con expresiones emotivas y de desequilibrio. En cuanto a la definicin de la
identidad los consideran espaolistas. Y en cuanto a su dimensin ideolgica los
consideran de derechas (1996: 441).
La posici antiblavera, doncs, percebr el blaverisme com un moviment ideolgicament espanyolista, dret (o fins i tot ultradret) i instrumentalitzat pel centre-dreta
espanyol i fins i tot per les estructures de lestat-naci, sentimentalista i fins i tot irracional762 i lligat a la tradici festiva i religiosa del pas que, en general, menysprear.
17.5 La influncia del blaverisme dins i fora del Pas Valenci

Al principi de plantejar-nos aquesta investigaci, i tot i tenir uns certs coneixements previs, no imaginrem fins a quin punt el discurs social del regionalisme anticatalanista valenci havia impregnat en diversos sectors de la societat valenciana i aix
que, com a hiptesis, partrem de la que la influncia social no era precisament minsa.
All cert s que la penetraci, ha estat intensa fins al punt de condicionar, com hem
vist, la identitat valenciana central.
La influncia ha anat, per, dhuc ms enll. Es podria dir, amb certa cautela,
que ha influt lleugerament en una part del propi catalanisme, potser com a conseqncia de la minoritzaci del seu projecte poltic i ahora per lemmillarament dels
triomfs del blaverisme o per simple impregnaci daquest discurs majoritari a la
comarca de lHorta. No ens sembla en absolut, per exemple, una casualitat que en
ledici de Quadern, el suplement de cultura i de llibres dEP de la Comunidad Valenciana, no es faa mai crtica dautors catalans o balears.
s cert que en alguns casos aquesta influncia no passaria de simples excepcions personals productes de biografies personals particulars en les quals no cal
entrar. Aquest seria, per exemple, el cas de Llus Vicent Aracil, filleg partidari de la
normalitzaci lingstica, qui acabaria per afirmar, entre daltres, que la immersi dels
castellanoparlants atempta contra la dignitat humana i que lacci subliminal del catalanisme sobre linconscient duna generaci ser una devastaci ms greu de la que
fou el franquisme (a Huguet, 1999: 32).
Tanmateix, unes altres retriques esdevenen menys anecdtiques, tot i ser encara completament minoritries. En aquest sentit no deixa de ser sorprenent que autors
que es reclamen fusterians i que, de fet, afirmen que Nosaltres els valencians continua
sent vlid com a proposta intellectual per al Pas Valenci del segle XXI, com Toni
Moll i altres, encapalen la seua darrera proposta terica, titolada precisament
Nosaltres, ex-valencians, amb una afirmaci general de qu des de Catalunya es
practica, literalment, neocolonialisme en la relaci amb els valencians. Encara s
ms curis que a loriginal que a continuaci reprodum aquesta paraula evidentment
hiperblica no aparega ni entrecomillada tan sols:
762
Jo crec que sn moviments irracionals, irracionals, que arrelen com possiblement qualsevol
altre fenomen que puga ocrrer, a banda de que t... una motivaci histrica... O siga, que... sap que
esta motivaci no ve solament dels anys de finals del 70. El tema... el tema s histric... La discussi
entre el valenci... el valenci i el catal... entre les postures de Valncia i Catalunya, clar... aix ve de
lluny. Ara, estaven amortiguades, jo crec que estaven amortiguades, malgrat aspectes puntuals de...
aix que vos he dit abans de les Falles i tot... Per ac sobserva de nou puix aix... es bufa el foc...
saventa el foc i ix la flama (Girona, 00:3006).
Observem com el Pas Valenci, invisible i parc temtic alhora, ajorna a perpetutat la formalitzaci duna altra classe de relacions nacionalitries amb la comunitat
a la qual estem irremeiablement vinculats histricament i lingstica, Catalunya,
mentre que aquesta, absolutament cmoda amb la situaci, arrecerada en largument de la no-intervenci, sense fer soroll, practica un subtil neocolonialisme gens
igualitari contra el qual ens declarem en lluita (DDAA, 2005: 11).763
No han sigut, per, els nics. En lassaig periodstic monogrfic sobre el blaverisme No mos fareu catalans (curiosament tant Nosaltres ex-valencians com No mos
fareu catalans estan publicats per La esfera de los libros, editorial lligada al grup editorial del peridic El Mundo, que t en lanticatalanisme una de les lnies editorials ms
destacades), Francesc Viadel replega tamb aquestes suposades tesis neocolonialistes (en aquest cas tampoc amb cometes ni cursiva, tot i que matisades) des de
Catalunya respecte el Pas Valenci:
Cal afegir-hi la manca sovint de prudncia del nacionalisme catalunys, tot plegat
determinades actituds daquest respecte del Pas Valenci, de vegades impregnades per una mena de paternalisme compassiu, daltres per una reivindicaci poc
matisada, miop davant les fortes peculiaritats dels valencians com a societat, molt
prxima de vegades a una visi neocolonialista de la qesti valenciana (2006:
19). Cursiva primera de loriginal.
Fins i tot en alguns casos, probablement des duns posicionaments valencianistes sincers, sargumenta que el blaverisme hauria tingut alguna mena dinfluncia
social positiva en fer pals el problema identitari valenci i obligar molts ciutadans que,
daltra manera, no haurien assumit conscincia prpia de valencianitat, la qual cosa,
a la llum de les dades que hem analitzat sobre la conscincia nacional dels valencians,
resultaria una mica ingenu:
I lanticatalanisme, va tindre molts aspectes negatius des del meu punt de vista,
moltssims, entre altres coses obrir una abisme social, canalitzar duna manera esprea la prpia pre-conscincia poltica que pogurem tindre els valencians. Per
va tindre un aspecte positiu, i s que va aconseguir que la reflexi sobre la identitat arribara als llocs i als racons ms inversemblants duna societat... part deixos
racons havia perdut incls la seua prpia conscincia de valencianitat. I almenys
que es plantejaren qu eren. Eixe plantejament qu eren era conquerir espais de
preocupaci per la identitat que shavien perdut durant el franquisme (Soler, C2,
00:0239).
Daltra banda discrepem, per, dalguns autors com Vicent Bello, que adjectivaran com neoblaveres posicions poltiques que, sorgides des del fusterianisme,
trencaran en certa mesura amb aquest i procuraran un cert acostament als posicionaments dels sectors del nacionalisme valenci tricolor no (particularment) anticatalanista. Aquest nou valencianisme revisionista de les propostes de Joan Fuster, dall
que es conegu (amb poc encert, al meu parer) com tercera via, tingu el seu inici
763
Per per si alg poguera pensar que lanterior simplement s una frase treta de context en el
llibre, adjuntarem alguens altres cites complementries de lassaig que, si ms no, algunes de les quals
hagueren pogut signar perfectament els blaveros ms exigents: El paradigma colonial no s una exageraci: dac, de Valncia, sextrauen matries primeres i ac senvien els productes elaborats; no intenteu
invertir els termes (71); les visions unilaterals de Catalunya cap al seu sud ms o menys imperial (37);
TV3 est per a acomplexar-nos (69); La matraca de parlar catal al Congrs [...] es bastant incomprensible en una poca en la qual es publiquen, cada any, milers de nous ttols en catal, molts ms dels
que pot digerir un pblic lector tan minso com maltractat (95); El nacionalisme s, en essncia, la
variant patritica de la vella poltica la ms vella del mn de nosaltres i els altres, que tamb s la
substncia que informa les famoses poltiques de classe del marxisme o la idea que dna sentit a les
elucubracions de Carl Schmitt, jurista filonazi, i la seua distinci radical amic/enemic (98); els nics
valencians autntics que resten sn aquells que podrem denominar blaveros sociolgics, aquells que
creuen que hi ha una identitat genunament valenciana que consisteix a colleccionar els quadres de la
geperudeta que el LEV regala tots els anys als seus lectors, disparar dues traques a lany pel cap baix,
cantar boleros al karaoke del casal faller i menjar paella de pollastre i conill tots els diumenges. Existir,
existeixen. I semblen raonablement felios, sobretot quan han begut vi en llimon amb la paella (75).
teric amb el llibre De impura natione de Dami Moll i Eduard Mira i la continutat en
Document 88 i, ja sense tanta influncia, en La Valncia virtual de Francesc Ferrandis.
No s el moment de jutjar ac les propostes de Moll, Mira i daltres per no podem
considerar-les neoblaveres de cap de les maneres, perqu no respondran a un patr
anticatalanista, element essencial del blaverisme.
***
Pel que a la a la influncia o percepci del blaverisme fora del Pas Valenci, en
general podem afirmar que ha gojat duna certa comprensi i simpatia per banda si
ms no dun sector de la dreta espanyola, particularment de la ms explcitament
anticatalanista. Aquesta investigaci no se centra en lestudi de lanticatalanisme
espanyol ni en les seues relacions amb lanticatalanisme valenci, per s esmentarem
de passada que els catalanfobs del Pas Valenci i de les Illes Balears han rebut la
simpatia des de mitjans de comunicaci de Madrid obertament anticatalanistes.
A tall dexemple citarem un fragment duna editorial de lABC bastant significativa
per diversos motius: 1) critica un suposat entrusisme cultural (catalanitzaci cultural)
del nacionalisme catal al Pas Valenci, tot i qualificar-lo de comprensible, i alhora
ignora el procs galopant de castellanitzaci idiomtica i cultural per banda dels poders pblics i privats de lestat i del nacionalisme espanyol, que implcitament considera naturals. A ms, argumenta que aquest entrusisme seria perills (jugar con
fuego) perqu suposaria desestabilitzar la Valncia espanyolista; 2) defineix lessistncia duna identitat regional valenciana (als ulls de leditorialista clara i difana) no
sols no catalana sin (gaireb) absolutament allunyada de la cultura catalana que, a
ms, estaria en risc i que necessitaria reafirmar-se (afirmarse a s misma); 3) ataca
els valencians que suposadament estarien a favor daquesta catalanitzaci, en
aquest cas Joan Lerma i el govern socialista, que s qualificat com un rendido
cmplice, per que serviria per a qualsevol catalanista valenci, que esdevindria
automticament una mena de sucursalista de Catalunya; i 4) fa servir lanticatalanisme
com una arma electoral a favor del PP i en contra del PSOE:
Que Pujol, a travs de un entramado de fundaciones, editoriales, premios, asociaciones, etctera, subencione copiosamente la catalanizacin cultural de Valencia
puede gustar o no, pero es comprensible.Que el presidente electo de los valencianos, Juan Lerma, sea un rendido cmplice de esta poltica tiene un ms difcil pase intelectual y moral. Si lo hace por conviccin, es un impostor que no debera
ocupar el cargo de presidente de una comunidad en cuya identidad no cree. Si lo
hace por oportunismo, por mezquino clculo electoral, por enarbolar una bandera
demaggica contra su oponente popular, Zaplana, es un irresponsable que juega
con fuego. En una u otra hiptesis, Valencia, para afirmarse a s misma, necesita
ahuyentar de s ese peligro para la propia preservacin de la identidad regional
(ABC, 1995: 16 de maig. A Huguet, 1999: 312).
Daltra banda cal explicitar que el secessionisme idiomtic ha aconseguit algunes

victries grcies als molt tmids intents dobertura cap a la pluralitat idiomtica de les
administracions generals de lestat. La traducci valenciana separada de la catalana
de la declaraci de lIRPF o fins i tot la catalogaci separada dels llibres en valenci i
catal a lISBN durant una temporada (amb governs socialistes) serien alguns dels casos. Durant la revisi daquesta tesi doctoral el Ministeri de Cultura continua tenint en
el lloc web la possibilitat dentrar en catal o en valenci. Aquests i alguns altres
han tingut, per, ms a veure amb la particular redacci estatutria que no reconeix ni
implcitament la unitat lingstica, com ja hem vist, que no amb una influncia destacada del blaverisme a determinades elits poltiques, econmiques o culturals espanyoles.
De fet, no es pot parlar de cap manera duna simpatia popular mnimament generalitzada a Espanya cap al blaverisme. Al respecte, les experincies parlamentries
dels diputats regionalistes dUV al Congrs de Diputats des de 1986 fins a 2000
(Miguel Ramn Izquierdo, Vicente Gonzlez Lizondo, Juan Oliver i Jos Mara Chiquillo) no generaren cap simpatia semblant ni ress meditic a la que, per exemple, ha
obtingut lnic diputat de la Chunta Aragonesista, Jos Antonio Labordeta o fins i tot la
parlamentria de Nafarroa Bai, Uxue Barcos.
Contrriament, no poques vegades el blaverisme sha percebut a Madrid i a la
resta de lestat com un moviment dret extrem i poc digne de confiana i aix malgrat
la importncia que t lanticatalanisme en el discurs i la praxi dels diferents nacionalismes espanyols. Per tots aquests motius caldria ser cautels alhora de poder considerar una simpatia generalitzada per banda de tots els nacionalismes espanyols cap al
blaverisme. Precisament, ats el caire hegemnicament conservador daquest, el suport que rebr entre les elits espanyoles es limitar bsicament a una part de la dreta
espanyola, particularment quan pot fer servir el cas valenci com ariet contra lesquerra espanyola.
Per concloure aquest apartat volem esmentar algunes enciclopdies en les quals
apareix ja el blaverisme com a tal, amb la qual cosa constatem duna banda que el
terme ha fet fortuna i que es coincideix en assenyalar els trets ms destacats, com
lanticatalanisme, el populisme i el regionalisme i el seu caire reactiu. Dentrada, per,
cal tenir en compte que la gran majoria denciclopdies en catal i en castell i,
lgicament, en angls no lesmenten. La Gran Enciclopdia Catalana, paradigmticament, no t una entrada especfica, tot i que al terme valencianisme s lesmenta
(sense definir-lo per, i donant per descomptat que el lector coneix qu s).
La Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana tampoc fa servir aquest concepte com entrada independent, per s curiosament el de blaver764 on el desenvolupa i incideix, amb una redacci confusa i inexacta, en el tradicionalisme. Pel que fa a
ledici en castell de lenciclopdia lliure Wikipdia, tot i que sabem que la seua
redacci s annima, es realitza una definici bastant equnim i fins i tot rigorosa del
blaverisme (amb lexcepci de la darrera frase, que li atorga presncia fins i tot a Mrcia, cosa que no ens consta a nosaltres) i que cont alguns dels elements ms importants daquesta recerca, el populisme, la reacci al pancatalanisme i el regionalisme.765
Totes aquestes dades apunten que la definici del blaverisme, tot i ser un moviment
amb ms de tres dcades dexistncia, encara s incipient i dubitativa.
Una altra qesti que t un cet inters s resseguir la percepci del conflicte lingstic i identitari fora de les fronteres valencianes. Dentrada, podem constatar que els
biaixos si no directament els errors sn molt freqents. Tanmateix, pegar una ullada a
lestat de la qesti ens pot oferir una aproximaci a lxit social que ha gojat el regionalisme anticatalanista valenci. Sense cap nim dexhaustivitat, hem seleccionat un
764
Trmino con el que conoce en la Comunidad Valenciana a los ciudadanos cuya ideologa
apunta a sectores de derechas. Adems, se relaciona este calificativo con el movimiento que desde sus
planteamientos defiende las tradiciones valencianas, pero que en especial se opone a la unidad
lingstica entre el cataln y el valenciano, as como a la diferencia y superioridad de las tradiciones
valencianas frente a las catalanas. Su regionalismo ha elevado smbolos valencianos como el himno de
Serrano, el cultivo de los ctricos y el pasado mozrabe, entre otros motivos, a categora de enblema. Dan
su apoyo a instituciones como la Real Acadmia de Cultura Valenciana y a las Normas del Puig en
algunos casos. El nombre blaver se origina de la defensa de la franja azul en la Senyera valenciana,
frente a la reivindica-cin de sectores que defienden el uso conjunto de la Senyera catalana. El blaverisme, como se conoce al fenmeno, de manera despectiva por sus opositores de la izquierda y el
nacionalismo cataln, tiene su foco en la ciudad de Valncia y sus alrededores. Su mejor representacin
poltica la ostenta el Partido Popular y Uni Valenciana, mayoritariamente (volum III: 135).
765
El blaverismo (en valenciano: blaverisme) es la denominacin con que habitualmente se conoce a un movimiento poltico de reaccin contra la corriente pancatalanista del nacionalismo valenciano en
Valencia (Espaa). Esta denominacin tena originalmente una connotacin negativa que derivaba de la
apasionada defensa por parte de este movimiento de la franja azul (blava) en la bandera de la Comunidad
Valenciana. Modernamente esta denominacin es asumida por algunos de sus integrantes para diferenciarse de otros movimientos que, al igual que este, se autoproclaman tambin valencianistas. El blaverismo es un movimiento originalmente populista y heterogneo, nacido en la segunda mitad del siglo XX y
durante la transicin democrtica, que aglutina sectores de ideologa mayoritariamente regionalista o foralista. El movimiento tiene especial arraigo en la capital y las comarcas adyacentes. Tambin tiene partidarios en el rea de Alicante y Castelln y Murcia (http://es.wikipedia.org/wiki/Blaverismo. febrer de 2007).
extracte en el recorregut que hem fet per enciclopdies i diccionaris especialitzats a

una obra monogrfica sobre grups tnics de 2005, coordinada pel professor britnic
John Mackenzie i titulada Peoples, nations and cultures que ens dna una perspectiva
de fins on ha influt el blaverisme en la percepci externa (si exceptuem, bviament, a
Catalunya) i, en concret, fora de lestat. Si b s cert que en molts casos lentrada
valencians/valenci no existeix (Gonen, 1996, per exemple), en uns altres, i de recents, queda pals que la identificaci valencians amb blavers, permetria deduir un
indubtable xit social del discurs blavero:
VALENCIANS. A catalan-speaking people of the Valencia region in southeat
Spain. Valencians ara anxious to distinguish themselves from the Catalans amb
maintain that Valenci, as they call their Catalan dialect, is actually an independent
language, altough few linguists agree. Valencia had only a brief period of independent statehood in the Middle Age, and Valencian nationalism has never found a
popular following, on the wole Valencians, in contrast to the Catalans, are content
to be spanish (a Mackenzie, 2005: 423).
No obstant aix, el reconeixement de la unitat lingstica est bastant generalitzat. Tanmateix, normalment el secessionisme idiomtic t reconegut un paper a les
entrades del catal de diverses enciclpedies especialitzades degut a que s el
major desafiament al qual senfronta la unitat de la llengua catalana.766
17.6 Les mirades del conflicte i un nou revisionisme

s difcil atribuir la importncia exacta que t la simbologia en la percepci dun
conflicte poltic. En qualsevol dels casos el que s evident s que aquesta acostuma a
ser intensa. Al Pas Valenci dels darrers trenta anys a no ser una excepci. La
percepci poltica general que es tindr majoritriament, com dalguna manera ja havem vist en el subcaptol del regionalisme banal, s que lexpansi social del blaverisme
i la penetraci social del discurs daquest ha sigut degut, entre daltres, precisament a
les victries simbliques, a loficialitzaci de les propostes que defensaven en el
terreny de la simbologia, que lhan conferit una legitimitat innegable:
El moviment blaver nascut el 1976 ha assolit nombrosos objectius importants al
llarg de la seua curta histria. Laspecte ms productiu de tots en el cam envers
lhegemonia social ha sigut la seua progressiva difusi com a ideologia assumida
per amplis sectors socials de les classes mitjanes tradicionals. Algunes victries
parcials han actuat com a factors de legitimaci i acceleraci de lexpansi blavera; en aquest sentit, ha influt de manera notable loficialitzaci dels seus dictats en
matria de simbologia (Bello, 1988: 67).
Aquesta percepci aplegar a lextrem de percebre la Batalla de Valncia en

termes de victria i de derrota (una percepci, per, no excesivament esbiaixada), on
el bndol perdedor, que hauria quedat fora no sols de la centralitat poltica sin fins i
tot de les institucions, ser el fusteri, paradoxalment aquell que ms havia lluitat des
del tardofranquisme per la recuperaci de lautogovern del Pas Valenci. Vegem sin
la rotunda conscincia del que fra President del Consell preautonmic:
estem parlant des de la vessant dels perdedors, no ens oblidem. Els guanyadors
sn ells. Sn ells els que han guanyat. Per els que estem fora som els que hem
perdut (Albinyana, 00:4913).
766
A tall dexemple reprodum lextracte segent: Ms seria, sin embargo, ha sido la tendencia
existente a partir de los aos 60 por la que se reivindica el valenciano como una lengua independiente, y
no una mera variedad dialectal del cataln. En consecuencia, la Reial Academia de Cultura Valenciana ha
desarrollado una ortografa, gramtica y lxico distintivos que reflejan con ms precisin (aunque en
absoluto consistente) el habla popular de Valencia. Este modelo estndar alternativo ha contado con el
apoyo de algunas instituciones oficiales, como el Ayuntamiento de Valencia, pero se ha encontrado con la
oposicin de casi todas las instituciones educativas, las casas editoriales y la mayora de los escritores
creativos en lengua catalana (Price, 1998: 87-88).
Aquesta derrota simbolgica i identitria encara seria ms dolorosa des de la visi en particular promoguda des del sector ms radical del pancatalanisme al Pas
Valenci, que almenys els inicis de la transici democrtica al Pas Valenci serien
uns anys dun hipottic xit del catalanisme (tesi que hem vist al llarg de la recerca que
ser bastant inexacta i que no es fonamentar en cap factor rigors ni en dades empriques), front al qual la dreta franquista hagu de fer servir lanticatalanisme per arrabassar-li una suposada hegemonia social.
Daquesta manera, per exemple, el lder del PSAN, Josep Guia, tractaria dexplicar la transici poltica com un conjunt de renncies, manipulacions i intervencions de
Madrid que justificarien la derrota, ja que durant aquest perode, en aparena, malgrat lextraparlamentarisme del valencianisme poltic, no hi hauria ning que no fra
fusteri (tot i aquesta retrica, ja hem vist que semblar fusteri, s dir, assumir els
referents simbolgics del nacionalisme valenci, no implicava ser fusteri, s dir,
defensar plenament les seues coordenades ideolgiques):
I el fenomen del catalanisme ho impregnava tot duna manera ms o menys clara, lligat sempre a la modernitzaci democrtica, perqu catalanitzaci, modernitzaci i democratitzaci eren prcticament paraules sinnimes. I lanticatalanisme
va ser la reacci de la dreta ideolgica... ideolgica i mamporrera... de la dreta en
contra daquell fenomen [...] En el moment de la transici... en el moment aquell no
hi havia ning que no fra fusteri. O siga, tots eren... a partir de Nosaltres els valencians comenaven a explicar les coses (Guia, 00:1122 i 00:5032).
La percepci per banda del blaverisme, tanmateix, s radicalment distinta. El

discurs daquest es repeteix sovint que la identitat valenciana estaria en perill (que
continuaria en perill el 2009!), que estaria en risc de desaparici per banda de les
suposades agressions des del catalanisme i, tamb, des de la modernitzaci.
Tanmateix, a lhora daportar possibles explicacions dels motius o causes de lenfrontament simbolgic i identitari o de definir en positiu quins serien els trets, els elements fonamentals que conformen la identitat, personalitat o fet diferencial valenci, la nmina usualment es limita als smbols ja analitzats, i singularment a la senyera amb franja blava i a la denominaci tant del pas com de la llengua o a afirmacions genriques com una cultura ferma o una personalitat clara i diferenciada. Ben
mirat, tot plegat sembla que massa poca cosa (diferenciaci marginal) per un conflicte
poltic com el que ha patit el Pas Valenci durant els darrers trenta anys:
S, jo crec que de totes totes estava, primer, la personalitat valenciana en joc. O
siga, la personalitat valenciana o el fet diferencial valenci tenia uns tems. Estos
tems eren sobretot una cultura ferma, una personalitat clara i diferenciada, una
bandera, una senyera, amb blau i totes estes coses, i desprs, posteriorment, jo
crec que ve la llengua. s a dir, la gent dac no reacciona tant en front dun catal
que no existix per a ells (Ahuir, 00:2518).
Algunes altres interpretacions, molt excepcionals en el camp del regionalisme

anticatalanista, incidiran en lapropiaci i instrumentalitzaci dels smbols de la identitat
regional per banda del rgim franquista i en la ruptura consegent, tamb simbolgica,
del paradigma fusteri envers la dictadura i el regionalismo bien entendido:
Els embolicaments vingueren mes tart, quan el regim sapropia dels simbols valencians i els jovens valencianistes dels anys xixanta, conduits ya per determinats
interessos economics, busquen atres peces musicals i atres banderes en les que
sentir-se identificats en sa lluita, puix no entenien allo deixir a combatre contra una
dictadura que portava els mateixos distintius que ells (Recio, 1982b: 81).
El que estava en joc, doncs, no era tant els colors de la bandera (que tamb),
com la lluita per lhegemonia social. Aquest enfrontament social i poltic es canalitz
mitjanant un particular conflicte identitari i simblic. Tanmateix, els arbres no ens han
dimpedir de veure el bosc, s dir, les relacions i els interessos que hi havia al darrere.
Per tot plegat i com hem vist, el conflicte se situava no tant en els smbols per se
sin bsicament en qu significaven per a moltes persones i grups. El conflicte estava
(i, en certa mesura, encara est) al capdavall entre una visi dun Pas Valenci, si
ms no retricament, tradicional, conservador i regionalista (espanyolista) i un de modern, progressista i nacionalista (alternatiu a lintegracionista en el nacionalista espanyol). Difcilment es podria entendre tanta mobilitzaci pel color duna part duna bandera si no fra per la crrega de significaci que comportava, per ms que en el discurs
anticatalanista, lgicament, no aparega mai cap reflexi explcita en aquest sentit.
En la percepci de la intensitat del conflicte identitari valenci per banda del blaverisme, per, ja no s tan senzill trobar la unanimitat tan comuna en altres aspectes.
No hem trobat cap cas que negue la importncia, en particular durant la transici
democrtica, que tingu aquest. Tanmateix, sovint es menystindr la importncia del
conflicte (la qual cosa s una manera tamb de llevar-se responsabilitats). Es consider que qualificar-lo com Batalla de Valncia seria una exageraci, que all no seria
per a tant. Paradoxalment, lopini que adjuntem tot seguit s del que fra president
del GAV durant la transici democrtica:
Res, res. Aix de batalla de Valncia maxi... maxificar (sic) les coses. S que hi
hagu puix aix, divergncies, coses, a vegades massa apassionades, es perd
alguna bofetada, donada o rebuda per nosaltres. Aix... per aix s a banda. Per en realitat tant com dir-li batalla de Valncia... (Martn Villalba, C2, 00:2230).
En aquest sentit tamb es tractar, com hem vist, de menystenir, de capidisminuir lagressivitat fsica i verbal que el blaverisme protagonitz, en particular, durant la
transici democrtica. Al parer daquestes veus, la qesti es limit a unes minories
del moviment i, per tant, seria injust, qualificar al conjunt com a violent: yo creo que
eso es injusto que no es justo, porque no se puede contaminar a todo un pensamiento porque haya una minora, y creo que tampoco es correcto (Broseta, 00:3613).
Una altra de les qestions molt relacionades amb lexpressat ads que cal ressenyar en la percepci del conflicte, i en particular del perode de la transici, s que,
es tracta, per banda del regionalisme anticatalanista o per posicions ideolgicament
properes, de construir un revisionisme, completament inexacte, del que fou el blaverisme i la coneguda com Batalla de Valncia.
Es repeteix sovint que la histria lescriuen els vencedors. I s possible que en
bona mesura siga aix. De fet es percep, per banda de bona part dels protagonistes del
blaverisme i dels hereus, un intent de reescriure la histria i de presentar salomnicament el passat com un enfrontament entre catalanistes i anticatalanistes, que
sequipararien a tots els nivells. Fins i tot aquesta equiparaci tamb es duria en el
terreny de la violncia. La reescriptura de la histria es far a partir duna equiparaci,
tamb moral, de tots dos bndols. Tal vegada ms dun pense que ara que hem venut podem ser magnnims i alhora difuminar les nostres vergonyes pretrites.
En aquest sentit i en el millor dels casos es participa dun discurs salomnic
que consisteix en igualar els dos bndols en un cas extraordinriament semblant a
una determinada visi de la Guerra Civil en la qual, en tot cas, safirmar que tots
cometeren excessos amb la pretensi no explcita per innegable digualar un govern
democrtic legitim i una insurrecci militar i feixista, com si ambds bndols hagueren sigut igualment instrumentalitzats i com si blaverisme i catalanisme hagueren
sigut dues titelles respectivament en les mans dels mxims dirigents de la dreta i de
lesquerra valenciana:
Es cierto que en algunos sectores de por ejemplo, de la UCD o de la derecha
valenciana en algn momento se puede intentar agitar a la sociedad en defensa
de las seas valencianas, pero igualmente es cierto que en otros sectores se agita
y se utiliza el pancatalanismo (Broseta, 00:2356).
Daquesta manera, en tots dos bndols hi hauria extremistes violents i aquests si

fa no fa es poden equiparar, igualment que es poden equiparar el conjunt de blaveros
i el conjunt dels catalanistes.767 El fill de Manuel Broseta i Vicente Garrido, President
del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, sn dues de les persones
que participen daquestes tesis revisionistes del passat ms recent:
Pero si haba una batalla es porque haba dos ejrcitos. Y disparaban los dos. Es
decir, yo no comparto en absoluto la idea de que aqu slo hubiera una parte de
por escenificarlo de manera grfica, una parte en el campo de batalla disparando
contra la otra, y la otra, no. Es decir, yo creo que eso es un tema que se utiliz interesadamente por los dos bandos (Broseta, 00:2356).
claro que recuerdo violencia, si pues recuerdo hechos aislados, desde tirar
huevos a un presidente de la Diputacin a las manifestaciones que se producan
pues especialmente en los sectores ms radicales de quienes defendan el catalanismo poltico y de quienes se oponan a l (Garrido, 00:3023).
Hctor Villalba, expresident dUV i de les Corts, s un altre dels qui participaria
daquesta tesi de lequidistncia i de lequiparaci dambds moviments socials, que
tindria molt de justicatria envers la part ms fosca del blaverisme i que mostraria que
no s un fet allat aquest presentaci dels fets. En aquest cas, largumentaci encara
resulta ms forada ja que suposadament les manifestacions duns i daltres serin ben
iguals, malgrat que uns llancen ous i altres fan tot el contrari:
I lo que s que tinc que dir-te s que si acceptem que les manifestacions del 9
dOctubre pel mat nhi havia persones pagades per a anar a tirar ous, puix en el
mateix sentit haurem dacceptar que en les manifestacions de la vesprada
dACPV, puix nhi hauria persones pagades per a fer tot lo contrari (Villalba, C2,
00:1231).768
El cas dAntoni Fontelles tamb resultar significatiu perqu, malgrat que reconeix que segurament hi ha ms castellanistes i espanyolistes entre les fileres del
blaverisme que no entre les del catalanisme (qesti, daltra banda, com hem pogut
comprovar al llarg daquesta recerca, bastant bvia), al capdavall, en tots els llocs hi
ha de tot, com si totes les ideologies i plantejaments si fa no fa pogueren anivellar-se:
Ni tot el blaversime es feixiste i patologic, ni tot el catalanisme es progressiste i
genial... perque en tots els llocs hi ha de tot. En la meua banda segurament hi ha
mes castellanistes i espanyolistes i en la seua mes regionalistes de pasos catalans i independentistes [...] tant en la banda dels valencianistes com en la dels
catalanistes, una part de lacceptacio de determinades persones o institucions te
caracter irracional i nhi ha una atra part que est fonamentada (Fontelles, 1997:
101 i 134).
En aquest procs singular de revisionisme de la transici alguns fins i tot encara

aniran ms lluny i tractaran de fer creure que actuaren com lanomenada tercera
Espanya en el context de la guerra civil espanyola. Aix, alguns defensen que durant
lenfrontament identitari hi hagu una mena de via intermdia entre blaverisme i
catalanisme on pretesament se situarien, on es podria tenir una pota i tenir-ne una
altra en un dels extrems sense que aix, en aparena, suposara contradicci alguna.
767
El discurs salomnic tamb es repeteix des de les elits poltiques de la transici democrtica.
No deixa de ser simptomtic que el governador civil durant bona part de la transici democrtica, Fernndez del Ro, reconega els elements extremistes a UV per afirme ms de vint anys desprs daquells fets
que al contrari passava el mateix: los valencianistas, de los lo que luego fue Unin del Pueblo
Unin Valenciana, UV, pues en muchos casos pues estaba trufado pues con gente extremista gente
extremista de derechas. Y en el caso contrario, pues pasaba lo mismo (00:3014).
768
Qu significa tot el contrari a llanar ous? No llanar-ne? I aix s precisament el mateix? En aquest detall sobserva ben a les clares el tret justificatori de molts dels qui han participat
activament en el blaverisme, que veuen la necessitat de fer compendre els excessos del moviment al
qual han pertangut o pertanyen.
El fill de Manuel Broseta s dels que fa explcitament aquesta lectura dels fets, tot tractant de justificar la trajectria poltica de son pare, un dels principals protagonistes del
conflicte identitari al Pas Valenci des de la perspectiva del regionalisme anticatal:
yo creo que mi padre el que nuestra lengua fuera el cataln, el que nuestra cultura fuera catalana, y el que esto fuera una parte de Catalua, yo creo que eso mi
padre no lo defendi nunca. Eso lo tengo clarsimo. Creo que mi padre tampoco
defendi nunca que esto fuera Valencia y que los catalanes fueran nuestros enemigos [...] Es decir, nosotros somos el Pas Valenciano o la Comunidad Valenciana o el Reino de Valencia. Ellos son Catalua. Nosotros tenemos nuestras
costumbres, nuestra cultura, que en algunos aspectos ha sido ms rica y ha sido
incluso previa a la de ellos y ellos tienen su riqueza. Y lo que tenemos que hacer
es compatibilizarla, es trabajar juntos [...] Yo creo que esa es una lnea que l, si
seguimos sus escritos, durante muchos aos, siempre ha seguido: de entendimiento, de colaboracin y de no enfrentamiento (Broseta, 00:2356).
Aquesta igualaci de les dues ideologies en conflicte t com a objectiu implcit

per evident defugir el discerniment de les responsabilitats concretes dun moviment
com el regionalista anticatal, que particip majoritriament com un discurs i un moviment reactiu, a la contra, i amb un nivell de violncia simblica i fins i tot fsica gens
menyspreable. Daquesta manera, blaverisme i catalanisme sn equiparats no sols
polticament i ticament sin dhuc en ls de la violncia fsica, quan ls daquesta
fou, evidentment i en tot cas, molt asimtrica:
aqu parece que ha habido lo que se llama una batalla donde slo haba en el
campo de batalla un ejrcito. Y claro, eso no es as [...] Es decir, yo no comparto
en absoluto la idea de que aqu slo hubiera una parte de por escenificarlo de
manera grfica, una parte en el campo de batalla disparando contra la otra, y la
otra, no. Es decir, yo creo que eso es un tema que se utiliz interesadamente por
los dos bandos. Y si nos remitimos a la historia reciente, yo creo que vemos que
uno de los bandos que siempre estaba diciendo que el que atacaba era el otro,
pues es el que ms saca este tema [...] energmenos siempre hay en todas partes, que estn dispuestos a utilizar la violencia fsica por no compartir sus ideas.
Eso desgraciadamente es as (Broseta, 00:2356 i 00:3613).
Insistim que aquest revisionisme de la Batalla de Valncia t implicacions poltiques en lactualitat, ja que la Generalitat (i, en particular, els governs del PP) s la
principal instituci legitimadora del regionalisme ordinari. No s (no podria ser) neutral.
Est interessada, doncs, en oferir una determinada visi de la transici valenciana no
particularment exacta. En concret, es tractar de passar de puntetes pels aspectes
menys reivindicables del blaverisme, per aspirar a convertir el regionalisme anticatalanista en una ideologia respectable i fins i tot reivindicable.
Per aix persones que no han pertangut directament al blaverisme oferiran
aquest revisionisme de la construcci poltica de la Comunitat Valenciana. Daquesta
manera, per exemple, es poden entendre millor les reflexions amables amb el regionalisme anticatalanista, com la que reprodum tot seguit del Conseller Rafael Blasco que,
tot i acceptar que la violncia bsicament fou responsabilitat del blaverisme, redueixen
la responsabilitat noms a una minoria i, sobretot, a la connivncia i tolerncia dels
responsables de lordre pblic durant la transici democrtica (amb la qual cosa es
reconeix que si ms no aquesta minoria compt amb el beneplcit dels dirigents del
gran partit de centre dreta espanyol daleshores, la UCD):
s molt difcil... generalitzar sobre estes qestions, per est clar que nhi havia
una convivncia entre lextrema dreta i algunes persones que reivindicaven eixa...
eixe valencianisme tricolor. Jo crec que no es pot generalitzar perqu el valencianisme tricolor, en la seua majoria, ha tingut ms dignitat, ha tingut ms conviccions
democrtiques que algunes persones o algunes organitzacions allades que protagonitzaren estos desgraciats fets. Per en qualsevol dels casos, jo crec que algunes de les qestions que es plantejaven en estes agressions, si no hi haguera
hagut una mnima connivncia, i lo que s pitjor, una certa tolerncia per part de
qui tenia lautoritat per a poder haver perseguit aix de la forma ms forta possible,
seria inexplicable que haver durat en el temps lo que duraren, i haver tingut esta...
esta circumstncia que tingurem dagressivitat extrema (Blasco, 00:2018).
Es produeix aix la separaci interna del blaverisme en dos grans blocs: el majoritari, moderat i no violent, que esdevindria un valencianisme reivindicable; i, un de
minoritari, crispat769 i fins i tot violent. Amb aquesta retrica se salvava la majoria del
regionalisme anticatalanista (denominat significativament per Blasco, tot manllevant
lexpressi de Martnez Sospedra, valencianisme tricolor).
En aquest anivellament de les dues ideologies en conflicte saplegar a equiparar tots dos moviments pel que fa a les aportacions intellectuals, qesti sense dubte
bastant agosarada a la llum de les dades que hem analitzat en aquesta recerca. A tall
dexemple, hem seleccionat un altre extracte de la retrica del fill de Broseta, on
trobem dhuc amb la negaci del caire radical del moviment anticatalanista valenci:
uno de los problemas que hemos tenido es que como durante muchos aos se
ha identificado al valencianismo o a los que defendan las seas valencianas como
algo propio con un determinado sector radical y con un determinado sector poco
intelectualizado, por decirlo de alguna manera, que tampoco es la correcta (Broseta, 00:3613).
Aix mateix conv tenir en compte que, des daquesta percepci ideolgica,
simaginar la reivindicaci autonmica com moderada, no radical igualment que el
propi moviment blavero, allunyada del suposat radicalisme dels nacionalisme catal i
basc. Daquesta manera seran considerats, impcitament o explcita, radicals els
catalanistes simplement per participar del nacionalisme (pan)catal i per revindicar la
sobirania nacional davant el Govern central: el sentimiento autonmico no era radical.
Si hubiese sido un sentimiento autonmico radical, los polticos valencianos no hubiesen podido hacer ese servicio (Pin, C2, 00:0731).
Daltra banda, resulta significativa la manca de conscincia histrica del moviment regionalista anticatal per banda dels propis protagonistes. Les interpretacions
sovint esdevenen prcticament deterministes i, en conseqncia, la transici s imaginada com un conflicte identitari valenci inevitable (i alhora espontani), ja que seria
normal que entre els valencians hi haguera un sector que tirara cap a Catalunya i
un altre en contra daquest pas. De fet, sovint sexplica que el sentiment anticatalanista duna part significativa dels valencians tindria el seu origen in nillo tempore, propi
dunes relacions de venatge o proximitat (no sols geogrfica), dunes suposadament
lgiques relacions damor-odi propi de rivalitats fraternals:
La ideologia, o... el sentiment catal dels valencians, o catalanista dels valencians, jo crec que ha existit sempre, al igual que el sentiment anticatalanista dels
valencians ha existit sempre. s dir, ha hagut unes certes relacions de fraterno...
fraternes destes... damor-odi molt a sovint [...] s un sentiment de rivalitats venals, de rivalitats fraternals, que es conjunten al voltant de la llengua. Sn maneres
dentendre lo valenci de formes diferents i, per tant, venen [de] camins diferents.
Jo per a mi entenc que lenfrontament ve per eixa manera... doble manera dinterpretar-ho, i un allunyament que existix a poc a poc, que quan som pocs es nota
menys, que quan som pocs i damunt es fan blocs... es nota ms. I eixe jo crec que
769
De vegades es distingeix entre el GAV i la resta del blaverisme, com si aix fra possible a la
transici democrtica. Largumentaci s la molt bona fe, els bons sentiments que movien la militncia,
que contrastaria amb lactitud dels catalanistes: El GAV yo creo que era un movimiento muy sensibilizado con gente de muy buena fe pero que tena un grupo ya ms crispado. Ese fue el gran defecto del
movimiento valencianista, y hablo de valencianismo ahora contraponindolo al movimiento catalanista,
que cont con gente muy crispada, que cont con algunos elementos violentos y que desde el movimiento
catalanista se deca: es que es el bnker barraqueta, es que son fascistas. No, la inmensa mayora de
ese sector que defenda el valencianismo y las seas de identidad propiamente valencianas contraponindolo al movimiento catalanista ni eran gente crispada ni era gente violenta, pero posiblemente s se
daba una imagen, desde esos sectores, especialmente desde el GAV, de personas muy intransigentes,
muy intorelantes y desde luego, en algunos casos, violentas (Garrido, 00:4009).
s la principal ra [...] eixe conflicte, que no s nou, que no se linvent ni Casp, ni

Adlert, ni ning de la Transici (Mar: 00:0416 i 00:1030).
Ja hem vist, per, que les relacions entre valencians i catalans han empitjorat,
precisament, durant aquestes tres darreres dcades, per la qual cosa devem de
suposar que si ms no alguna influncia ha tingut el blaverisme en lestranyament
daquestes relacions fraternals (damor i dodi). Aquesta mena de determinisme tnic,
per tant, no passaria de ser una construcci merament ideolgica.
Un altre dels elements que se revisen sn les dimensions de ladversari, que
sengrandeix interessadament. Aix es continua afirmant des del blaverisme, malgrat la
innegable derrota poltica del catalanisme, que aquest s un adversari temible i que
tindria una capacitat de catalanitzaci sobre la societat valenciana immensa. Es
continua repetint, doncs, la retrica de la transici democrtica, ja que el regionalisme
anticatalanista, per continuar activant-se, necessita veure el catalanisme com una
mena de monstre cada vegada ms perills:
Ultimament estem comprovant com els catalanistes van incrementant els seus intents anexionistes en tot lo concernent al Regne de Valencia. Este pas avant en
les seues pretensions ve auspiciat per la deixadea de funcions de les nostres autoritats valencianes, quan no per la seua colaboracio (Culla, J.I., 24-XII-2007: La
mentira de la suposta catalanitat dels Borja (i II) a LP: 20).
En uns altres casos, per, es reconeix ms o menys difanament el caire quantitaviament minoritari del catalanisme al Pas Valenci per se lengrandeix interessadament de manera qualitativa. Aix es tendir a sobrevalorar la importncia qualitativa
del catalanisme perqu esdev una necessitat del discurs per justificar la prpia existncia de lanticatalanisme al Pas Valenci. Hem exemplificat aquesta retrica amb
dos extractes danticatalanistes significatius. Duna banda la visi victimista de lactual
president dUV i duna altra la resposta retrica de Mara Consuelo Reyna quan un
collaborador de LRP li pregunta si tenen fora a Valncia els grups que volen la unitat
de la llengua, contesta que sn una minoria per exagera el suport meditic i financer
que en posseixen:
Desde UV asumimos la responsabilidad de no consentir la desaparicin del valencianismo poltico, frente a la financiacin del pancatalanismo creciente en nuestra patria (Miralles, J.M., 23-I-2008: La divisin del valencianismo a LEV: 4).
Crec que el qualificatiu de conflicte llingistic es excessiu perque es una minoria
(catalanista)770 contra lo que pensa la majoria [] El catalanisme no representa
ningu, i aixina ho demostren les enquestes [] Son una minoria, pero tenen un
gran suport mediatic i financer. Lo que est en joc es tambe el mercat del llibre catala. Eixa es una de les coses que esta en joc (2001: 43).
Per tot plegat, en els darrers anys est en marxa una relectura interessada de la
transici poltica i de la Batalla de Valncia, que cercaria reinterpretar el blaverisme per
dividir-lo entre una majoria presentable i reivindicable (el valencianisme tricolor) i una
minoria radical i violenta, que mereixeria la condemna.
No ser casualitat, doncs, que el PP cerque (i en bona mesura ho haja aconseguit) assumir la majoria de lelectoral que tenia UV (els blaveros bons) i alhora
rebutge el radicalisme de la CVa de Garca Sentendreu (els blaveros rons). El revisionisme del conflicte poltic del Pas Valenci, a parer nostre, t uns innegables
interessos partidistes al darrere.
770
Probablement aquest afegit est fet per lentrevistador i no per lentrevistada, per no queda
clar a lentrevista.
17.7 Conclusions
En les heteropercepcions socials del blaverisme destacarem quatre grans grups
diferenciats: 1) els optimistes o illusos; 2) els comprensius o cmplices; 3) els pragmtics i 4) els antiblaveros.
Els optimistes o illusos participen ms prpiament dun determinat diagnstic del
blaverisme ms que no prpiament dun presa de posici poltica envers i consisteix en
que, com que el blaverisme seria un moviment irracional i no tindria, per tant,
recorregut poltic de futur.
Els comprensius o cmplices serien aquells qui, sense poder considerar-los prpiament blaveros, participen en major o menor mesura dels postullats del regionalisme anticatalanista i de lespanyolisme valenci i, particularment, de loposici als
nacionalismes sense estat peninsular i, sobretot, del catal i, en conseqncia, se
senten ideolgicament i estratgicament prxims al blaverisme, tot i que no sempre
participen de les formes i/o de tots els continguts que hem analitzat daquest.
Els pragmtics serien crtics amb les formes i tamb amb una part significativa
del programa del blaverisme per ni participarien de lantiblaverisme ni senfrontarien
obertament amb ell. En general podrem dir que els seus defensors ho sn per dos
motius: 1) b sn partidaris de fet duna certa equidistncia entre blaverisme i fusterianisme amb lobjectiu ms o menys indissimulat de tractar doferir un missatge suposadament moderat i centrat al conjunt de la societat valenciana (per aix precisament
serien pragmtics) o 2) consideren que poden neutralitzar el blaverisme amb la
concessi duna part del seu programa ideolgic i simblic i aix evitar la seua penetraci social (per la qual cosa tamb podem denominar-los pacificadors).
Els antiblaveros incidirien en els trets populistes, antiintellectualistes i espanyolistes del regionalisme anticatalanista valenci i soposen a la influncia social i poltica
daquest al Pas Valenci. En general, podem afirmar que lantiblaverisme ha sigut
marginal i que el blaverisme ha tingut una repercussi important fins i tot fora del
territori valenci, en particular entre bona part de la dreta espanyola, que lha tractat
amb simpatia.
La influncia del blaverisme al Pas Valenci ha sigut tan significativa que hi hauria una potent revisi del conflicte identitari valenci en el sentit de defensar que
noms una minoria del blaverisme hauria sigut radical i violenta i que la resta del
moviment, la gran majoria seria des del principi un valencianisme tricolor respectable.
Darrere daquesta interpretaci interessada trobem interessos dels govern actual de la
Generalitat, que pretn estendre aix la legitimitat del regionalisme ordinari.
IVA PART. CONCLUSIONS FINALS
La recerca cientfica del blaverisme

El propsit inicial daquesta investigaci era estudiar cientficament el blaverisme
i tractar dinterpretar les claus del seu xit social. No ha sigut una tasca senzilla perqu
aquest ha sigut presentat pels seus adversaris poltics (des de tribunes diverses, partidistes, periodstiques per tamb acadmiques) com una ideologia feixista o pseudofeixista local i alhora folclrica prpia dignorants i danalfabets que mereixia la nostra
condena tica ms enrgica. I, a ms, si triomf segons aquestes veus hauria
sigut bsicament grcies a que Xavier Casp i Miquel Adlert tracionaren els seus
ideals; Mara Consuelo Reyna capgir la seua estratgia per interessos espuris;
Fernando Abril Martorell, Manuel Broseta i Emilio Attard instrumentalitzaren els sentiments de la gent, etc.
Tanmateix, sense negar la importncia daquests elements, la nostra imaginaci
sociolgica ens dictava que calia anar ms enll i que aquesta mena dexplicacions
no resultaven del tot convincents bsicament per dos motius: 1) suposaven una interpretaci excessivament elitista de la histria contempornia, en la qu unes elits molt
redudes podrien manipular els valencians al seu caprici, com si foren de plastelina i
2) no contextualitzava histricament i socialment el fenomen. De vegades s til
confrontar els arguments davant un espill: 1) si Casp, Adlert, Reyna, Abril, Broseta i
Attard hagueran sigut fusterians, la societat valenciana actual seria majoritriament
catalanista?, haguera triomfat el paradigma fusteri? I, encara ms, hagueren tingut la representativitat i influncia social que han assolit sense fer servir lanticatalanisme? I, daltra banda, Lizondo, Rita i Camps han utilitzat polticament el blaverisme
com podrien haver fet servir qualsevol altra ideologia? i 2) no hi hagueren precedents
importants danticatalanisme al Pas Valenci?, no ha hagut convulsions socials i
ideolgiques relativament anlogues en la modernitat?, no sha fet servir el populisme
i el regionalisme en molts altres territoris i moments histrics? El blaverisme ha sigut,
sense dubte, un moviment poltic especficament valenci per, absolutament singular?, sense cap concomitncia amb altres moviments socials?
Nosaltres, per analitzar sociolgicament el blaverisme, ens havem dubicar des
duna altra perspectiva, necessriament ms crtica, si volem contribuir a entendre
(que no es pot confondre en absolut amb justificar) la construcci duna identitat valenciana regional que ha tingut un suport social indubtable, fins al punt desdevenir una
valencianitat banal, ordinria, de sentit com, amb independncia de la nostra
simpatia o antipatia. I insistim, no ha sigut senzill, perqu, com explicitrem al prleg,
lanalista social no est per damunt dels prejudicis ni de les interpretacions intellectuals majoritries o, simplement, fora de les influncies daquestes. Si de cas, ser-ne
ms conscients ajuda a que la nostra mirada poltica particular no deforme grotescament el nostre objecte destudi. En aquest, com en altres sentits, les diverses revisions
dels esborranys dutes a terme pel professor Antonio Ario, prolixes, han millorat no
pocs errors de fons i, sobretot, de forma. No resulta senzill mantenir la distncia amb
un objecte destudi aix i calia no transpassar la frontera entre la cincia sociolgica i
lassaig poltic. Avaluar en quina mesura sha aconseguit no em correspon, per, a mi.
Ms de tres dcades desprs del naixement del blaverisme, a ms a ms, podem comptar amb una suficient perspectiva histrica com per analitzar aquesta
ideologia per damunt de conjuntures temporals molt concretes. En 1977 un analista
difcilment podria haver albirat lespectacular expansi social que tindrien els militants
de duien senyeres amb franja blava i al 1986 tamb haguera resultat complicat
preveure el creixement dun partit poltic que feia bandera del blaverisme. Igualment el
juny 1999, una vegada UV convertida en extraparlamentria, haguera resultat temptador certificar el falliment del moviment.
No sabem exactament com es desenvolupar al llarg del segle XXI ms enll de
qu hem detectat que sha convertit en un element estructural i no conjuntural del
sistema poltic valenci. Tanmateix, aquests ms de trenta anys dexistncia ens han
proporcionat suficients elements com per tenir diverses claus interpretatives del blaverisme. Al cap i a la fi lliba de Minerva ala el vol al capvespre. Amb aquesta bellssima metfora la filosofia ens ha tractat dexplicar que sovint resulta difcil entendre
cabalment una realitat recent i prxima. Ens cal una mnima perspectiva per poder
capir adequadament la gnesi, les causes, el desenvolupament i les conseqncies
dun determinat fenomen social.
Per aix, ben mirat, noms s sorprenent en aparena la prctica absncia destudis monogrfics des de les cincies socials i les humanitats sobre el regionalisme
anticatalanista valenci i, en concret, el blaverisme. Se nha parlat abastament i se
nha escrit molt: centenars darticles, diversos opuscles i fins i tot alguns assaigs ms o
menys periodstics, ms o menys de combat. s evident que era fcil i temptador
acusar el blaverisme durant la transici democrtica de ser (noms) un bunker-barraqueta, quatre ties maries, un grapat dindocumentats, una colla de nostlgics del
franquisme i de la societat preindustrial que, utilitzats per la UCD, feien el cafre per
tractar dimpedir la renacionalizaci imparable del Pas Valenci. Per, veritablement,
fou noms aix? Al llarg de la investigaci creguem haver mostrat si ms no una part
de la complexitat del fenomen. La realitat, com tantes altres vegades, fou ms difcil
dabordar que com sha fet en les polmiques de barra de bar.
Tamb era i s temptador des de determinades posicions poltiques menystenir
la influncia social de lanticatalanisme i de lenfrontament identitari al Pas Valenci i
negar el conflicte fins a extrems distorsionadors. Amb aquesta estratgia saconseguia
duna banda resaltar el periode de govern socialista de 1983 a 1995 com una etapa de
superaci dels enfrontaments entre valencians (cosa que, en el millor dels casos, seria
una veritat a mitges), i duna altra, menystenir la importncia anlitica dun discurs i
dun moviment que ha condicionat sense dubte la poltica valenciana dels darrers
trenta anys i la identitat collectiva dels valencians. A ltim potser contribuiria a
entendre labsncia dinvestigacions cientfiques del blaverisme. En general, no ha
interessat al poder poltic. En aquest sentit potser sorprenga menys que siga ni ms ni
menys que Joan Lerma qui afirme que a partir de les eleccions del 1979771 el tema va
desaparixer:
No, jo crec que s simplement mentida. Batalla... la batalla de Valncia s un
moment molt concret del procs delaboraci de lEstatut, i causat fonamentalment
per la paralitzaci daquella situaci del procs autonmic. I a partir dah... desprs de les eleccions del 79, prcticament el tema va desaparixer (Lerma, C3:
00:2017).
Esperem que, amb les dades aportades, ning puga sostenir amb rigor unes
anlisis com aquestes. Minerva ha comenat a alar el vol i ens exigeix explicacions
ms rigoroses, ms exactes del que ha passat, de com sha transformat lestructura
social i identitria dels valencians. Ens agrade ms o menys la realitat social, s obvi
que lobligaci dels socilegs i de la resta de cientfics socials s estudiar les causes,
analitzar els processos i la reproducci dels moviments socials contemporanis. El
blaverisme, magmtic i tot linconsistent ideolgicament que es vulga, ha esdevingut
un dels moviments valencians de masses ms importants de la histria recent: ha
passat de ser quatre gats a conformar-se com un dels moviments socials ms
influents al pas dels darrers trenta anys. I aix requereix una explicaci pausada,
racional i cientfica.
Almenys ho hem intentat. No ens correspon jutjar a nosaltres fins a quin punt
hem aconseguit abastar els nostres objectius inicials. Ens donarem per molt satisfets
si hagurem contribut a illuminar un poc ms aquest fenomen social i, encara ms, si
771
Probablement es deu a un error oral de Lerma o de la transcripci, ja que per la prpia lgica de
la frase es deu referir b a les eleccions generals de 1982 b a les autonmiques de 1983. Al 1979 encara
no shavia produt la negociaci estatutria. Tot i aix lexageraci s evident i noms cal recordar el
paper de LP durant la dcada dels 80 i principis dels 90 i les mobilitzacions socials del blaverisme.
contriburem a despertar linters daltres investigadors per continuar coneguent millor

la construcci de la identitat valenciana en particular i de les identitats poltiques
collectives en general mitjanant un estudi de cas com el nostre.
De la minoria a lhegemonia social

Com a principals conclusions de la gnesi i el desenvolupament del blaverisme
hem de destacar huit processos socials que seran al nostre parer decisius i condicionaran el nostre objecte destudi i que provocaran que una ideologia i moviment minoritaris en els inicis de la transici democrtica assolisca lhegemonia social al Pas
Valenci:
1) En el procs de modernitzaci general de la societat espanyola i de la valenciana que es don en el si del franquisme es produeix un renaixement de les
identitats collectives nacionals i regionals que, en general es caracteritzaran
per: a) lantifranquisme, cosa que convertir lesquerra espanyola en els aliats
daquestes i b) lantiespanyolisme o, si ms no, un fort anticentralisme. Aquestes propostes generaran una reacci encara ms unitarista i nacionalista espanyola del rgim feixista que legitimar els nacionalismes i regionalismes
que promovien aquestes identitats;
2) En aqueix marc social, la definici de qualsevol proposta didentitat valenciana
necessriament aniria redefinida en relaci amb: a) Espanya, com a estat i
com a naci i b) especficament amb Catalunya, referent de modernitat per als
valencians i capdavanter en la lluita contra el franquisme. En aquest sentit es
crear un escenari particular que a lestat bsicament podem comparar-lo en
el cas de Navarra pel tipus de projectes i denfrontaments identitaris en joc;
3) La conjuntura de la transici democrtica es tradu en la creaci dun moviment blavero, anticatalanista i anticatal, grcies a la contribuci de les elits
dirigents (poltiques, econmiques i socials) radicalitzades i poregoses a perdre lhegemonia social que ostentaven, que reaccionar frontalment en contra
de: a) la definici catalanista, fonamentalment del fusterianisme i b) la definici esquerranista, de les forces socials i poltiques antifranquistes;
4) El blaverisme aconseguir expulsar als marges de la centralitat poltica el nacionalisme valenci (qualsevol valencianisme poltic, siga pancatalanista o no)
mitjanant la identificaci daquests amb projectes que necessriament serien
catalanistes i, per tant, sucursalistes i dependents respecte Catalunya, esdevenint aix uns agents socials al servici dun poder poltic foraster (ser el
que hem vingut a denominar com la paradoxa de lautoctonia). s dir, la proposta emergent i alternativa a la identitat dual (regional valenciana i nacional espanyola) ha passat a ser, grcies a lacci poltica del blaverisme,
una narrativa marginal a la societat valenciana. Aquest ha sigut un dels grans
xits de lanticatalanisme al Pas Valenci: presentar la narrativa emergent i
alternativa de la identitat valenciana, la fusteriana, com una proposta al servici
de Catalunya i particularment de les classes dirigents daquesta.
5) La particular evoluci del blaverisme ha tingut quatre perodes, que han coincidit cadascun dells en laconseguiment duna fita important per al moviment:
1) el naixement com a grup de pressi (1975-1977); 2) la conversi en un moviment de masses (1977-1982), on aconsegu bloquejar i minoritzar socialment la proposta fusteriana o neovalencianista; 3) el perode de govern
socialista (1982-1995), on assol la creaci dun partit, minoritari per amb un
suport significatiu, en particular a la ciutat i al hinterland de Valncia, que condicion la poltica valenciana i esdevingu un instrument de pressi formidable
en les poltiques pbliques i que contribu a la legitimaci del blaverisme mitjanant el que hem anomenat regionalisme ordinari; i 4) el perode de govern
conservador (1995 fins a lactualitat) on impregn definitivament el PP que,

bsicament, junt amb altres discursos i matisos, ha vingut a substituir UV i a
representar no sols el blaverisme, sin a presentar-se com el partit que veritablement defensaria els interessos dels valencians, la qual cosa ha coadjuvat a laconseguiment de lhegemonia poltica i a victries electorals ininterrompudes en les setze eleccions que han tingut lloc entre 1993 i 2008;
6) El perfil mitj de les elits blaveres ser el dun treballador per compte ali que
exerceix en lempresa privada i en el sector terciari, major de 45 anys, amb
estudis superiors, home, nascut i/o resident a la comarca de lHorta, valenciano-parlant i no vinculat directament amb el rgim franquista;
7) La situaci actual del blaverisme s que, en la mesura que ha esdevingut regionalisme banal, no li cal estar permanentment explcit en el debat poltic
perqu sempre hi est present, de tal manera que condiciona la poltica valenciana. A ms a ms lassumpci majoritria per banda del PP lha convertit
en una palanca dagitaci a la mesura dels interessos dels dirigents poltics o
de les elits econmics socials. De fet, durant labril de 2008 sha aplegat a simultanejar anticatalanisme (arran de la nova guerra de laigua pel trasvassament del riu Ebre a lrea metropolitana de Barcelona) i acostament amb la
Generalitat de Catalunya amb motiu del finanament autonmic i les infrastructores en el corredor mediterrani peninsular;
8) Malgrat els esforos de mobilitzaci del fusterianisme durant la transici valenciana, la identitat valenciana proposada per aquest nacionalisme valenci
es veuria frenada desprs dun impuls important durant els primers anys de la
democrcia. El regionalisme anticatalanista valenci, en haver aconseguit
crear problemes de legitimaci dels discursos nacionalitzadors [alternatius] al
Pas Valenci (Castell, 1999: 429), contribu (i continua contribuint) duna
manera fonamental a que la penetraci de lespanyolisme per mitj de lacci
nacionalitzadora de ladministraci de lestat, dels mitjans de comunicaci, de
lesplai, etc. no tinga resposta ni fre, amb la qual cosa la identitat nacional espanyola no ha esdevingut, en absolut, conflictiva al Pas Valenci. El blaverisme sembla que hauria aturat, doncs, duna manera decisiva, les propostes
neovalencianistes, amb la qual cosa haurem de convenir que aquest ha tingut
una influncia social i poltica decisiva.
La modernitzaci, com s ja relativament conegut, ha comportat canvis significatius en les estructures econmica i poltica del Pas Valenci. Per tamb en la
cultural. Culturalment, aquest pas s molt diferent ara, el 2009, que quan es public
Nosaltres els valencians, lany 1962. A s una obvietat, per conv recordar-ho ja
que soblida amb certa freqncia.
Un dels canvis que sha produt en el camp cultural, com creguem que hem pogut demostrar al llarg de lexposici, s en lesfera identitria. Si s cert que lanticatalanisme al Pas Valenci no naix a la dcada dels setanta del segle passat, a partir
de la transici democrtica un anticatalanisme particular, el blaverisme, aconseguir
en bona mesura hegemonitzar aix que podem denominar, amb cautela, la identitat
valenciana. La valencianitat, en conseqncia, sha vist alterada parcialment:
continua sent espanyola, continua sent regional per ara, a ms a ms, s (i previsiblement ser, si ms no en el futur immediat) anticatalana. I duna manera, a ms, que
podem qualificar com significativa.
Es pot argir que aquesta caracterstica, lanticatalanisme (i la catalanofbia), s
compartida per la resta didentitats espanyolistes daltres comunitats autnomes. Tot
indica que tamb lanticatalanisme hauria crescut les darreres dcades a Andalusia, a
Lle i, bviament, a Madrid. De fet, els catalans sn els menys estimats de lestat. I, tot
i que no era lobjectiu de la nostra recerca, la desafecci entre catalans i no-catalans
s notria. Qualsevol espectador, intern o forani, pot detectar aquest allunyament.
Tanmateix, al Pas Valenci la desafecci envers Catalunya i els catalans ha tingut elements privatius, formes prpies. Nosaltres hem sostingut que el fet dhaver
compartit una mateixa base etnocultural amb Catalunya ha forat a lanticatalanisme
valenci a buscar la diferenciaci tamb cultural mitjanant la construcci duna
identitat valenciana anticatalana on ha hagut dintervenir una diferenciaci marginal
simblica, mitjanant els mecanisme del secessionisme lingstic i fins i tot de la negaci dels orgens histrics i culturals comuns. Per als anticatalanistes locals, si el
blaverisme no haguera existit, haurien dhaver-lo inventat. I aix s exactament el que
feren, imaginar, a partir de la segona meitat dels setanta del segle XX, una identitat
valenciana absolutament separada de la catalana. Si el paradigma fusteri imagin
una comunitat de Pasos Catalans a partir, fonamentalment, de la llengua compartida
com a referncia identitria, el blaverisme incidir en una valencianitat diferenciacionista no noms polticament sin tamb culturalment. Els valencians, doncs, no sols
no serem catalans perqu haurem tingut una histria poltica privativa des de lEdat
Mitjana sin perqu haurem construt una cultura i una llengua privatives que es
perdrien en la histria antiga sin en la prehistria. Serem valencians perqu no hem
parlat mai catal i perqu laportaci catalana en la creaci del Regne de Valncia
hauria sigut inexistent o molt minsa.
Aquesta construcci identitria ha tingut lloc grcies a una particular estereotipaci de laltre: els catalans i alhora els catalanistes valencians, portadors duns valors
considerats foranis. De fet, una de les claus de lxit del blaverisme ha sigut aconseguir estrangeritzar als ulls duna part important dels valencians la proposta fusteriana
i els seus seguidors, per ms que aquests siguen profundament heterodoxos. Com
escrigu un anticatalanista annim lany 1980: Nosaltres no volem res en Cata-llunya.
Llunt ben llunt! (Memories dun chiquet dun temps ya passt: LHimne Regional
Valenci a Som: n 97. 11-XII-1980: 6). bviament, la llunyania no pot ser fsica,
valencians i catalans compartim al nord frontera poltica. La llunyania buscada, doncs,
ser social i cultural. Dels catalans i dels catalanistes no volem saber res. Mai mos
fareu catalans. Lluny, ben lluny.
Per el blaverisme, com hem vist, no es limita a lanticatalanisme. s molt ms
que aix. Tamb ha sigut un moviment social i poltic que ha oferit una resposta
populista, conservadora i fins i tot retricament antimodernitzadora, regionalista i
espanyolista a determinades dislocacions que provocar la particularment rpida
modernitzaci social i poltica del Pas Valenci que tindr lloc a partir de la dcada
dels seixanta del segle passat.
El blaverisme es configurar com una ideologia antittica del nacionalisme valenci i, particularment, del fusterianisme. El paradigma fusteri es caracteritzar pels sis
trets ideolgics segents: 1) racionalisme; 2) catalanisme; 3) progressisme, fet que
inclour un determinat programa modernitzador; 4) antiregionalisme i antiprovincialisme; 5) indefinici poltica i partidista i 6) essencialisme. En aquest sentit, el blaverisme construir una proposta didentitat valenciana anticatalana mitjanant un discurs
que, per oposici al fusterianisme, destacaran els sis trets segents:
1) el populisme i lantiintellectualisme: dividir la societat valenciana entre el
poble i les elits catalanistes, conformades bsicament per representants
poltics i persones amb alt capital cultural (professors, funcionaris pblics, intellectuals, artistes, etc.). Aquests representaran labandonament de la valenciania i la traci a Valncia, mentre que les classes populars,
desemparades, encarnaran la valencianitat autntica.
El blaverisme, a ms, far servir les mobilitzacions de masses per assolir objectius poltics i per legitimar-se per damunt fins i tot de les urnes; comptar al
llarg de les ms de tres dcades dexistncia amb diversos lideratges, conservadors i hiperblics, entre els quals destaquen singularment el de Vicente
Gonzlez Lizondo i el de Rita Barber; i apellar als sentiments per damunt
de la racionalitat (la valencianitat seria entesa com un amor a Valncia pretesament apoltic i no, o no tant, un projecte poltic i cultural determinat).
2) lanticatalanisme, en un triple sentit: antivalencianisme, antipancatalanisme i
catalanofbia. Ser un moviment fonamentalment reactiu, que es revestir
dautoctonisme o nativisme per tal de presentar-se com lnica proposta de
defensa de la valencianitat autntica i expulsar alhora daquesta consideraci els catalanistes, imaginats com agents al servici de Catalunya (paradoxa de lautoctonia) i utilitzats com a bocs expiatoris;
3) el conservadurisme i la retrica antimodernitzadora: proposar un (impossible)
retorn al passat preindustrial, imaginat com un espai dharmonia i de puresa.
En aquest sentit, els catalanistes representaran una modernitat (una modernor) que cal extirpar de la societat valenciana;
4) el regionalisme, el provincialisme i lespanyolisme: aconseguir entroncar amb
la identitat regional histrica, la qual cosa li conferir una major versemblana com a projecte poltic, particularment en el territori on aquesta ms quall,
el hinterland de la ciutat de Valncia i instrumentalitzar una part important
dels referents, simblics i histrics, daquest regionalisme cultural que nasqu
en la Renaixena i els posar al servici de lanticatalanisme.
El blaverisme, a ms, defensar una concepci provincialista del Pas Valenci, de germanor de les tres provncies dAlacant, Castell i Valncia, que
connectava millor amb bona part de les elits dirigents valencianes que no la
proposta comarcalista i, generalment, un espanyolisme explcit;
5) la indefinici partidista durant la transici democrtica, la identificaci amb una
fora del blaverisme poltic, UV, durant la dcada dels huitanta del segle passat i, en menor mesura, dels noranta, i el retorn a la indefinici partidista a
partir, sobretot, de 1999 (tot i que el PP instrumentalitzar, com hem vist, en
bona mesura aquest discurs);
6) a ms daltres trets, com lessencialisme, la retrica de lautenticitat, el victimisme, la intransigncia, la justificaci de la violncia poltica i simblica, la
tendncia a ls de la hiprbole i alguns altres.
El blaverisme, tot i presentar especificitats i matisos significatius, compartir amb
lanticatalanisme espanyol els seus tres principals trets: 1) lunitarisme o uniformisme
poltic; 2) lespoli econmic i la visi de qu la riquesa de Catalunya s deguda a la
inversi de la resta dEspanya i 3) lassimilacionisme lingstico-cultural.
escs capital educatiu per identificades amb una particular identitat regional valenciana que el blaverisme instrumentalitzar.
El que esdev ms important als nostres efectes s que aquesta resposta del
blaverisme ha sigut socialment efica. No sabrem corroborar amb rotunditat
lasseveraci de Francesc Viadel que el blaverisme ha estat linstrument ms efica
del nacionalisme espanyol a terres valencianes, una de les avantguardes ms eficaces
al conjunt de lEstat en la defensa del principi de la radical unitat dEspanya lligada a
un uniformisme cultural intransigent (2006: 12) per s que ha estat un dels instruments ideolgics ms tils en el procs de substituci lingstica i en laturada del
nacionalisme valenci al pas. Podrem dir que ha perms a molts valencians una
defecci (quasi) definitiva sense apenes mala conscincia.
En qualsevol dels casos el blaverisme ha fet circular amb particular xit amb
lajut inestimable del nacionalisme espanyol que alguns dels mdia, sobretot de dretes,
a nivell estatal tamb ha difs extensament tot un seguit destereotips i prejudicis
tant dels catalans com, per extensi, dels valencians catalanistes (un catalanista,
en limaginari blaver, s un valenci que vol ser catal, s dir, que vol ser com els
catalans, amb tots els hipottics defectes daquells) de tal manera que la majoria dels
valencians si ms no del hinterland de la ciutat de Valncia en comparteixen, en
general, un conjunt datributs negatius dels catalans i de la catalanitat:
Den uns anys, per a un gran nobre de valencians de totes les classes socials772 blavers militants o no, catalans i catalanistes acumulen una llargussima
i lletja llista de defectes: gasius, egoistes, lladres, tradors, ateus, pervertits, venuts, terroristes, intellectuals manipuladors, antipatriotes, aprofitats, marxistes violents o capitalistes avars segons convinga, conspiradors, mentiders... Tota una
targeta de presentaci que contrasta notablement amb lamable imatge popular de
cosins germans que es tenia entre els valencians abans de lextensi del conflicte. Aquest ha estat un desl grans xits del blaverisme, installar i promoure un reguitzell de perillosos prejudicis que dificulten enormement el restabliment dunes
relacions de normalitat entre valencians i catalans (Viadel, 2006: 22).
Els estereotips que ha promogut el blaverisme han sigut particularment creguts

i, per tant, han condicionat la percepci identitria i lacci social de bona part dels
ciutadans de lrea metropolitana de Valncia i, degut a la influncia (desigual certament per innegable) de la ciutat de Valncia com a capital del Pas Valenci, a una
part important de comarques, particularment a la provncia de Valncia. Eficcia, per
tant, significa que all que sha anomenat identitat valenciana central haur sigut
marcada significativament per la influncia blavera.
En bona mesura ser valenci ha esdevingut una manera de no sols de no ser catal (contrriament al fams axioma fusteri) sin de ser no-catal i dhuc, dalguna
manera, anticatal. Almenys una part significativa de ciutadans de lrea metropolitana
de Valncia ho perceben aix, el que reforaria aquest xit social del discurs blavero.
Cert s que aquest xit tamb t molt a veure en qu el fusterianisme trenc amb la
identitat regional valenciana sorgida al segle XIX i desenvolupada en la primera meitat
del segle XX, i facilit que el blaverisme no sols connectara amb aquella sin que es
reclamara lhereu. Tot i que ja hem vist que als orgens de la identitat regional valenciana, lanticatalanisme no estava present o no era significatiu (a diferncia del blasquisme, que s ho era), aquesta ruptura amb el paradigma regional sha disfressat de
continutat histrica. Daquesta manera el blaverisme esdevindr el valencianisme, la
valenciantitat de tota la vida.
Leficcia social dun discurs populista, regionalista i espanyolista

Leficcia social del blaverisme rau en bona mesura en qu la proposta identitria i cultural anticatalanista valenciana ha esdevingut hegemnica i dominant, de tal
manera que aquest s percebut com normal aix com laposta simblica, identitria i
poltica que lacompanya tamb ho s. A sensu contrario el fusterianisme sha convertit
socialment en una manera de subcultura iden-titria valenciana. I no precisament
emergent. Ni normal.
A ms a ms, el blaverisme ha vingut per quedar-se. Malgrat la constatable minoritzaci electoral actual dUV i de CVa, partits que actualment fan propi aquest
discurs fins al punt dhaver-lo convertit en lnic ideari, hem dentendre que lassumpci
del discurs per banda del PP i, en certa mesura, pel PSOE s un indicatiu de fins a
772
I de prcticament totes les ideologies, caldria afegir.
quin punt ha impregnat la poltica valenciana. En conseqncia, tot i que

lanticatalanisme al Pas Valenci tamb ha correlacionat amb el factor de classe
social i dideologia esquerra-dreta, aquesta no ha sigut tan clara i rotunda com ho han
percebut diversos autors (Jess Sanz, Vicent Bello o Francesc Viadel). La impregnaci
del discurs anticatalanista anava molt ms enll de les bases socials de lestricta dreta
poltica i aix explicaria que en la transici democrtica, sent lesquerra majoritria
electoralment al Pas Valenci, el blaverisme cresqu i impregn tamb, en certa
mesura, les classes populars. Leficcia social de la qu parlem ha vingut motivada per
un seguit de variables, entre les quals destacaran:
1) lespanyolisme i el regionalisme de la societat valenciana. La proposta
identitria blavera, en no afirmar-se contra la produda per un nacionalisme
destat com lespanyol, nha esdevingut perfectament complementria amb
aquesta. Tan valencians com espanyols o, el que vindria a ser el mateix, tan
no catalans en tant que valencians com no catalans en tant que espanyols. El
blaverisme, per tant, ha esdevingut un efica espanyolisme autoctonista.
Curiosament laforisme de Fuster ens aprofita com a marc per cal canviar el
darrer adjectiu perqu, al capdavall, ser valenci seria la nostra manera de
ser espanyols. A la reformulaci duna valencianitat com una forma, anticatalana, despanyolitat ha contribut decisivament el blaverisme.
El blaverisme, a ms i en conseqncia, ser una forma dantinacionalisme
valenci, siga aquest pancatalanista (per exemple, el minoritari PSAN), o no
(per exemple, el BLOC, hereu del paradigma fusteri per heterodox en la
praxi i tamb en la teoria poltica). Daquesta manera s contrari, per tant, al
nacionalisme valenci darrel fusteriana per contrari, tamb, a qualsevol nacionalisme valenci no polticament pancatalanista. Com hem comprovat,
lanticatalanisme al Pas Valenci no far distingos i construir ladversari a
lengrs. I ser una forma dantinacionalisme valenci particularment efica
perqu aconseguir en gran mesura arrebassar-los ladjectiu de valencianistes (certament, alguns catalanistes, els ms radicals, en renunciaren voluntriament). Daquesta manera saconsegu desplaar-los en lopini pblica cap
a la consideraci de catalanistes i, per tant, estrangeritzarlos, fer-los estranys a la realitat valenciana, expulsar-los cap als marges del sistema poltic
i, al capdavall, desorientar-los, que no deixaria de ser sin una forma subtil i
efica danullar-los.
En aquest sentit el blaverisme no noms es considerar lnic i veritable
valencianisme sin que aconseguir que la major part dels valencians (i, en
concret, al hinterland de Valncia) siga percebut com els valencianistes, els
de casa, els dac, els de la terra, la nostra gent (per aix qui votova UV, i
ara al PP, votava lo seu, lo nostre). Malgrat, com hem vist, que el blaverisme t un programa (sovint implcit) de substituci lingstica del valenci
per banda del castell i, en qualsevol dels casos un programa explcit bilingicista que s inequvocament diglssic i que relega el valenci a lmbit folclric, festiu i ritual; malgrat, com hem vist, que el blaverisme s contrari a la
sobirania nacional tant del poble valenci com del conjunt de pobles de parla
catalana, antisobiranista, per tant, i espanyolista; malgrat, com hem vist, que
el blaverisme s provincialista, que s populista, que s antiintellectualista,
que s fins i tot coent aconseguir no sols esdevenir ms simptic i proper
que els catalanistes, guanyar el cor de molts ms valencians i fins i tot
aconseguir ser percebut socialment com els valencianistes, insistim, la gent
de casa.
2) lentroncament del blaverisme parcial, com hem vist, per al capdavall
efectiva amb la identitat regional valenciana histrica, creada en el segle
XIX i en les primeres del segle XX, en combinar els elements tradicionals
daquesta identitat regional (espanyolisme, regionalisme, valencianisme temperamental, populisme i fins i tot un cert conservadorisme agrrio-religis)
amb lanticatalanisme, no perqu aquest aparega per primera vegada al sistema poltic valenci sin perqu produir una particular fusi ideolgica que
servir per donar una resposta poltica a la desorientaci de bona part de les
classes mitjanes que senfrontaren duna banda a determinades dislocacions
socials i culturals prpies, sobretot per no noms, dels processos de modernitzaci rpida i duna altra al repte que suposava la particular combinaci del
paradigma fusteri (sobretot el catalanisme i un antiespanyolisme sovint explcit, lintellectualisme, una determinada proposta modernitzadora, i lantiregionalisme). Tot plegat aquest discurs esdevindr versemblant i estar a
labast duna part molt important dels ciutadans de lrea metropolitana de Valncia que el compraran, que consideran la proposta blavera com la valencianitat de tota la vida, a diferncia del paradigma fusteri, que el percebran (i
en bona mesura, en aquest cas, tindran ra) disruptiu respecte aquesta.
En aquest sentit el blaverisme hauria oferit quelcom semblant al que Anthony
Giddens anomena seguretat ontolgica a molts desorientats i temorosos
dels canvis que savenaven davant, duna banda, la particular modernitzaci
dels anys seixanta i setanta del segle passat (desruralitzaci, immigraci, urbanitzaci, contacte cultural amb els estrangers pel turisme, etc.) i, duna altra, dels canvis poltics que es produirien amb la caiguda del rgim franquista.
Al cap i a la fi el franquisme ofer a no pocs una innegable sensaci dordre
que lesquerra partidria de la ruptura democrtica i, encara ms el fusterianisme, partidari no sols de la ruptura poltica sin tamb del marc cultural hegemnic, buscaven, sorollosament, quebrar. I una societat que ja no era
agrria, per que continuava tenint si ms no parcialment mentalitat preindustrial, sospitava de tant de canvi i de tan rpid. El perill (real o percebut) de
mobilitat social descendent fou de vegades ms que suficient per abraar els
qui parlaven com ells i els qui eren com ells.
A ms a ms, el blaverisme reaccionar duna manera virulenta contra les
amenaces reals que proposava el paradigma fusteri (proposta de substituci
delits, normalitzaci lingstica o requisit del valenci ara, que ja lhavien
abandonat, si ms no com a llengua de cultura per a la mobilitat social ascendent, ruptura ideolgica i simblica amb la identitat regional, etc.). En
aquest sentit bona part dels valencians shan sentit ms cmodes installats
en els moderats processos de modernitzaci econmica i poltica que li proposaven des de Madrid, que amb les propostes rupturistes (insistim, poltiques i culturals) que, suposadament, vindrien des de Barcelona.
El blaverisme, en definitiva, ha reivindicat (ha inventat) una tradici que es
percebia com la forma genuna de ser valencians (festera, informal, mediterrnia), una tradici folcloritzant i estereotipada que excloa totes aquelles
frmules que eren considerades alienes al poble valenci, lintellectualista
fusteriana particularment;
3) la institucionalitzaci difenciadora de lautogovern, del poder valenci. La
Generalitat Valenciana sha construt a partir de bona part del paquet
simblic del blaverisme i, a ms a ms, ha impulsat un particular regionalisme banal que ha legitimat ms el blaverisme i ha facilitat, sobremanera,
la reproducci social daquest.
Simblicament, en concret, el blaverisme podem dir que ha guanyat (segurament al k.o. per si ms no als punts i per golejada) la Batalla de Valncia.
Aquesta victria no podem menysprear-la, ja que suposar la prctica identificaci dels smbols del blaverisme amb els smbols dels valencians (si ms
no de la identitat valenciana central). La bandera que far prpia el blaverisme esdevindr la bandera de la Generalitat Valenciana i, encara ms, de la
Comunitat Valenciana aix esdevindr la bandera dels valencians i alhora
la senyera quatribarrada ser percebuda (si ms no al hinterland de Valncia,
tot exceptuant Sagunt on tamb s bandera local) la bandera de Catalunya,

s dir, com una bandera no valenciana. Per tot plegat sentn socialment i territorialment lacceptaci de la senyera amb franja blava.
La denominaci didioma valenci fins a quatre vegades a larticulat i dos al
prembul, aix com tamb dues vegades al prembul la de llengua valenciana del nou Estatut dAutonomia seria un exemple, recent, de qu el blaverisme continua guanyant batalles i que no est ni mort ni desaparegut. Aix
mateix, com hem vist, per les dades de qu disposem, una majoria dels valencians considera que, malgrat les consideracions acadmiques i cientfiques, el valenci i el catal serien dues llenges diferents, el que tamb
indicaria leficcia social del discurs de lanticatalanisme valenci. El valenci
hauria esdevingut una llengua smbol de la identitat diferenciada dels valencians (respecte dels catalans) per relegada a usos simblics i perifrics respecte linequvoca hegemonia social del castell.
Daltra banda lHimne Oficial del Pas Valenci s el conegut (significativament per a una nacionalitat, tal com reconeix el nostre Estatut) com Himne
Regional, s dir, lHimne de lExposici, convertit tamb en lautntic himne
del blaverisme. Alguns veuran en aquesta msica i, sobretot, en aquesta lletra
un cant a la despersonalitzaci i folcloritzaci de la identitat valenciana. Tanmateix larxiconegut Per a ofrenar noves glries a Espanya, tots a una veu
germans vingau... (veniu) no seria lnica afirmaci poltica (espanyolista).
Tamb hi ha ruralisme i menestralisme. La penya radical del Valncia CF,
Yomus, per exemple, canta la gran estrofa de lHimne sovint com una manera dafirmaci duna valencianitat anticatalana. Als partits contra el Bara no
acostuma a fallar en el repertori.
Per ara ni la senyera coronada amb franja blava ni la creena en el secessionisme lingstic ni lHimne Regional sn ja patrimoni exclusiu del blaverisme
sin que estan abastament compartits per una part significativa si ms no dels
valencians de lrea metropolitana de Valncia, la qual cosa mostraria leficcia simblica que ha tingut si ms no entre els ciutadans daquest territori
per indubtablement tamb ms enll fins esdevenir la identitat valenciana
central. Mara Dolores Garca Broch ho reconeix en fer recompte: Si li dius
batalla a defendres de tota ingerncia contrria, s. I estem en la batalla. Lamentablement no hem guanyat una guerra, per s moltes batalles
(00:2721). Doncs aix mateix. El blaverisme ha guanyat moltes batalles.
Per la influncia poltico-institucional del blaverisme no es limitar als smbols. El regionalisme banal no es limitar a loneig invisible de la senyera
amb franja blava, sin als llibres de text que shan dadequar als criteris de
tal Conselleria, les associacions que shan dajustar a lordre de tal altra per
poder rebre subvencions, les emissores de rdio i televisi a les quals concedisc la llicncia i a les altres que no. A ning no se li escapa que, tot i el relativament escs autogovern, el control daquest ofereix una capacitat real danar
moldejant la realitat (i les identitats) social;
4) el particular sistema comunicatiu valenci que, des de les acaballes del
franquisme fins a lactualitat, sha situat duna manera clarament majoritria al
costat de la proposta identitria blavera, de tal manera que lanticatalanisme
goja de prestigi social no sols entre classes mitjanes sin tamb entre determinades elits.
De fet, cal constatar el prestigi social que presenta el discurs blavero fins i tot
entre determinades no precisament minoritries en la societat valenciana i, el
que ser ms important, en una part de les elits dirigents (no oblidem que bona part de les elits intellectuals ms o menys fusterianes no ho sn, de dirigents). En aquest sentit no hi hagut un gran acord per desprestigiar o per ar-
raconar un discurs com el blaverisme bastant barroer en les formes i el contingut, la qual cosa no deixaria de ser significativa: els partits majoritaris
lencians, el PP i el PSPV-PSOE, no han sabut o no han volgut per qestions
electorals i prejudicis ideolgics deslegitimar de manera clara lanticatalanisme (Viadel, 2006: 34).
En aquest sentit el blaverisme, malgrat lantiintellectualisme i malgrat que
moltes de les actuacions que ha protagonitzat, en aparena, provocarien hilaritat en una persona instruda, ha gojat duna relativament alta legitimitat social, fins i tot entre una part significativa de les elits poltiques, econmiques,
socials, periodstiques i fins i tot, tot i que molt menys, intellectuals. No hi ha
hagut cap acord entre les elits per desprestigiar un discurs que sovint sha girat contra elles, fins i tot tamb contra el PP, per ms que lhan fet servir generosament. A diferncia, per exemple, de les Balears, on lanti-catalanisme
local o gonellisme no ha comptat amb el suport de cap fora poltica parlamentria, tampoc del centre-dreta, ja que ni Uni Mallorquina ni el PP participen daquest anticatalanisme, al Pas Valenci el centre-dreta durant els
darrers trenta anys ha fet servir el discurs blavero o ha participat directament
de lanticatalanisme ms descarat. I, en conseqncia, ha contribut a legitimar-lo duna manera potent i decisiva;
5) un particular teixit associatiu que lha perms reproduir-se amb xit on cal
destacar, duna banda, locupaci dinstitucions amb prestigi prvies al perode de la 2 Repblica Espanyola, tals com LRP o la RACV, duna altra banda, una part significativa de les comissions falleres que han provist de
militants el blaverisme poltic i social i last but not least un partit poltic com
UV, que condicionaria la poltica del pas durant la dcada dels huitanta i noranta del segle passat i que tot i que a partir de 1999 entrar en caiguda lliure, ha condicionat el discurs de la fora ms votada, i amb molta diferncia,
des de 1993, el PP.
Per tot plegat el blaverisme atacar les elits culturals i poltiques. Aquestes professions, doncs, han hagut de suportar des de la transici democrtica el gruix de les
garrotades si ms no dialctiques. Els treballadors de la cultura escrita foren des del
principi el blanc preferit del regionalisme anticatalanista valenci. Ells podien ser (i, en
part ho eren) els principals agents socials de la normalitzaci del valenci i de la
cultura prpia i lobjectiu era fer-los callar o desacreditar-los per tal de minar-los les
audincies. Un dels xits del blaverisme s que en bona mesura aconseguir crear
tabs (denominar catal a la llengua prpia o fer servir lexpressi Pas Valenci), que
seguiran a una certa espiral de silenci i, al capdavall, de complicitat.
En conseqncia, el blaverisme denigrar aquells grups socials que no controla,
all on se li resisteix ms lhegemonia social: entre els grups amb major capital educatiu i cultural (com, vegerem en el captol setze, lnica cohort on el secessionisme
lingstic no s majoritari s, precisament, en aquest), al capdavall, el grup que havia
triat com adversari, aquell que durant els finals del franquisme i les primeries de la
transici poltica era emergent i es percebia que podia fer-se amb lhegemonia poltica
i cultural del Pas Valenci. Lantiintellectualisme, doncs, no s tan irracional com
podria semblar-nos en un primer moment. Tindr una lgica poltica.
Per tot plegat el blaverisme hauria esdevingut, si ms no parcialment, ideologia
oficial del Pas Valenci. Aquest moviment ha aconseguit trascendir la minoritria
posici social que tenia en els inicis de la transici democrtica i esdevenir la proposta
de la identitat valenciana hegemnica, hegemonia que no es preveu que es capgire a
curt termini. El blaverisme, en conseqncia, ha vingut per a quedar-se i sha installat
en la centralitat identitria-poltica del pas. Esperem que estudis quantitatius i qualitatius posteriors ens aporten ms llum sobre lestructura social del blaverisme. Tot i
que podem tenir intucions sociolgiques, encara no sabem detalladament la base
social de lanticatalanisme al Pas Valenci.
Epleg: els pronstics, entre la mort i la vida

eterna
s ben difcil predir el futur. Evitarem, per tant, la temptaci de fer servir la sociologia com si duna cincia endivinatria es tractara. El que s evident s que el regionalisme anticatalanista valenci ni ha desaparegut ni sha minoritzat tan sols. I aix a
pesar de la marginalitat poltica en qu en aquest moments es veu UV, el partit que
capitalitz polticament aquest discurs durant dos dcades. Al cap i a la fi, el PP ha
assumit una bona part del discurs anticatalanista encara que, com a partit a hores
dara hegemnic, aquest s molt ms polidric i no tan monogrfic com el del blaverisme poltic.
Aix mateix la darrera manifestaci anticatalanista, convocada per CVa apleg
desenes de milers de valencians pels carrers de la ciutat de Valncia. Qualsevol
afirmaci sobre la mort o la situaci moribunda del blaverisme s, en tot cas, un simple
desideratum ms que una descripci objectiva de la realitat actual. Potser no resulta
exacte afirmar, tal com fa Vicent Climent-Ferrando, que la instrumentalitzaci poltica
de la identitat valenciana va en augment,773 sin que aquesta es mant amb determinats dents de serra, aix s prcticament inalterable des de la transici democrtica. Insistim, s difcil inferir lavenir per s probable que el discurs anticatalanista
continue ben present en la societat valenciana.
El blaverisme, com hem pogut comprovar, al llarg de les pgines daquesta recerca, s un discurs que ha calat entre una part significativa dels estrats conservadors
valencians i que rex, talment com el riu Guadiana, quan alguns actors poltics, meditics i/o socials els interessa. s certa la instrumentalitzaci del blaverisme per banda
dalgunes elits valencianes, per tamb s cert que hi havia un context de recepci
favorable a aquest discurs que fa que haja sigut protagonista fonamental dels darrers
trenta anys dhistria poltica valenciana.
Tamb s possible que la histria podria (i pot!) haver anat en una altra direcci.
En principi, en un context denfrontament potent per lhegemonia social de territoris
importants de lestat entre, duna banda els nacionalismes catal i basc i daltres amb
menys suport social i, duna altra, el (neo)nacionalisme espanyol, la frmula emprada
per aquest ha sigut la clssica del divideix i vencers. Si ms no ha sigut la frmula
feta servir, salvant les distncies, al Pas Valenci i a Navarra. Amb resultats exitosos
en tots dos casos (i, en particular, en el cas que ara ens ocupa), cal afegir.
Com diem, les coses podrien haver sigut diferents: podria haver-se construt
una identitat valenciana regional, compatible amb la nacional espanyola i alhora no
sols no anticatalana sin catalanfila i defensora dun cert s social de la llengua
compartida (de fet, aix fou aix en general fins als anys 70 del passat segle XX), per
el paradigma alternatiu i emergent fusteri provoc si ms no en part una reacci
desproporcionada que ha canviat la fesomia del discurs poltic al Pas Valenci. Des
daleshores les coses sn necessriament diferents. Com a Navarra, lenfrontament
identitari no ha generat cap altre consens identitari que el de la victria, en general,
dun projecte sobre laltre. Ser valenci, en general, s ser no-catal i fins i tot anticatal, com ser navarro s ser no-basc i probablement antinacionalista basc:
773
inferim que la instrumentalizaci poltica i meditica entorn a la llengua dels valencians, lluny
darribar a la fi, va en augment. Laparici del partit ultra-dret CVa en larena poltica far, interpretem,
que el PP continu reproduint el discurs visceral anticatalanista perqu aquest sector de lelectorat valenci no sigui tranpassat al nou partit (2005: 50). Els resultats daquest partit, a les eleccions de 2007 i de
2008, per, no han sigut mnimament significatius.
Desde los aos setenta en Navarra se vienen enfrentando abiertamente dos modos extremos de concebir su identidad. Una la propugna el navarrismo, entiende
que el hecho diferencial de Navarra son los fueros, interpretados como frmula de
integracin irrevocable en la nacin espaola. Otra la propugna el nacionalismo
vasco, y entiende a Navarra como parte de Euskal Herria, y el hecho diferencial
que justifica su identidad nacional es precisamente la lengua. Aunque en teora la
defensa de los fueros y del euskera son perfectamente compatibles as lo entenda el vasquismo espaolista de principios de siglo en la prctica el navarrismo ha adoptado una posicin defensiva frente al euskera, cuya propagacin ve
como arma del enemigo (Iza, 2000).
Un company, en llegir una de les moltes versions que ha tingut aquesta tesi doctoral, em record la frasse que li digu sa mare en saber que el fill participava dall
que es coneixia com a catalanisme: Os quedaris con la razn y con el rabo entre
las piernas. Des de les cincies socials sabem que si els actors socials creuen (i
ms encara si creuen fermament) en una idea o ideologia, per ms que aquesta es
qualifique de no cientfica o danticientfica dhuc, les conseqncies daquest,
tanmateix, seran ben reals.
Amb aquesta investigaci esperem haver contribut a donar a conixer que, si el
blaverisme ha guanyat en bona mesura la partida al fusterianisme, ha sigut perqu ha
connectat millor amb la identitat regional prvia, contra la qual senfront obertament el
nacionalisme valenci darrel fusteriana, per sobretot perqu ha sigut un discurs
funcional per a una societat que, majoritriament, volia diferenciar-se de Catalunya i
continuar integrada, acrticament, en la identitat nacional espanyola.
Si alg volguera fer una sociologia aplicada o traure conclusions poltiques ms o
menys estratgiques arran daquesta recerca, potser li resultar obvi que forar les
contradiccions de la identitat regional i del regionalisme en lloc denfrontar-se obertament a aquests, haguera sigut problablement ms efica des de la perspectiva del
paradigma fusteri. Els resultats estan ac. La realitat social no s inalterable, per,
recordem-ho, el blaverisme ha aconseguit installar-sen, com un alien permanent, en
la identitat valenciana central.
Si no, sempre podrem ressignar-nos. I fins i tot alg podr coincidir amb la visi
de Jos Ramn Pin sobre aquesta beautiful life. Qu ms podem demanar?:
llevamos 25 aos con un estatuto, creciendo econmicamente, con una democracia con alternativas, y con unos jvenes que tienen esperanza de vivir mejor
que nosotros. Qu ms podemos pedir? (Pin, C2, 00:3913).
Acabar la redacci daquesta tesi doctoral amb una llicncia narrativa, a partir
dun cas concret, per tractar de reflexar la complexitat dun fenemon que hem de continuar analitzant des de les cincies socials. Mon iaio matern, Jos Mara Moreno
Gimeno, nasqu a Puol (LHorta Nord) el 1916 i fall a Valncia el 2006. Son pare fou
gurdia civil i abandon el cos segons em cont Pepe. Aix volia que lanomenrem i
no iaio perqu no volia rebre ordres de disparar contra el propi poble i assum
diverses feines obreres. Els orgens socials de mon iaio, per tant, sn de classe social
baixa. Tenia passi per la biblicleta (pertanyia a un biciclub) i combin diversos treballs
manuals. Tenia vint anys quan esclat la guerra civil. Fou afiliat a la FAI i conductor de
camions davituallament al front de Terol, per no pat represlies ni condemnes.
Treball per compte ali de taxista i ms tard sestabl pel seu compte amb una tapisseria i, crec que ms tard, una botiga de tapisseria i, finalment, dugu una representaci de teles duna empresa radicada, ai las!, a Manresa, Catalunya. Li tocaren dues
vegades la grossa de Nadal i que, entre una cosa i laltra, aconsegu una certa
mobilitzaci social ascendent si ms no cap a les classes mitjanes mitjanes (la muller,
la meua iaia Elvira, encara viva, fou filla dun petit empresari afiliat a la Izquierda
Republicana de Manuel Azaa i, per tant, ja pertanyia abans de la guerra civil a
aquesta classe social). Fou soci del Valncia CF i faller de tota la vida i, tot i afirmarse anarquista fins el dia que mor, vot reiteradament a UV i al PP i afirmava
constantment que els socialistes i els catalanistes (de vegades, els catalans) eren, ja
em perdonaran, uns fills de puta. Per qu ell era anticatalanista? Per qu ell fou un
simpatitzant del blaverisme? Per qu ell retallava els articles de premsa escrita
daquell professor inexistent inventat pel blaverisme i els conservava (a mi men regal
un) com una relquia? Si he triat aquesta biografia no s sols per la nostlgia sin
perqu sovint es cau en explicacions massa simplistes dels fenmens socials.
Tot i aquesta particular trajectria un dia, no recorde a sant de qu hareu de
fiar-vos de la meua paraula, perqu bviament no ho tinc enregistrat, em parl de
lo fantstic que seria un triangle Valncia-Mallorca-Catalunya (no recorde si aquest
fou lordre). Aix mho propos el mateix que cantava emocionat lHimne Regional
quan es cremava la falla i el que, quan se li unflaven les castanyes, malea els catalans. Per aix, quan vaig llegir la cita segent, em vaig sorpendre. Descart de seguida
Pepe haguera llegit Miquel Adlert i pens que les coses podrien haver sigut diferents.
Com que els humans som lliures, les coses sempre poden ser diferents:
A laliana i la colaboracio triangular entre Valencia, Mallorca i Catalunya, i com
ya pensava abans de la guerra civil Camb, el Camb de Per la concordia, deu
seguir la insercio dArago, per a, n la reactivacio de la nostra gloriosa Corona
dArago, realisar la reconstruccio de lorganisme confederal de les Espanyes; en
una unio, no en una fusio. Pero ao ya no te chance! Quina llastima! Quina pena
que haja fallat esta idea! Inclus el seny catala! Tot lo que sassemble a guerra, beligerancia, discordia... entre Valencia i Catalunya es contra natura. Lerror, i lo que
es pijor la contumacia (de filiacio natural de lerror), aixi com lambicio o qualsevol
altra mala passio per a la desavenencia de la discordia han segut, mogudes i realisades, mes per interessos de partits, i personals, que per atres consideracions.
Els politics sabran perque ho fan, pero els cientifics (o que sho diuen ells) que
tenen (o deuen tindre) per lo manco alguna cultura, tenen lobligacio de saber-ho i
no coadjuvar a la discordia i fomentar-la, sino fer tot el contrari (1984b: 80).
Tanmateix, no pogu ser. El blaverisme ho imped.
Apndix 1er: Guia dassociacions i personalitats

blaveres i/o anticatalanistes
Partits poltics
Acci Nacionalista Valencia (ANV): partit histric catolicista i valencianista
prxim a la DRV del qual foren lders Miquel Adlert i Xavier Casp. El 06-II-2006 un grup
danticatalanistes liderats per Salvador Vendrell registr aquest nom al Ministeri de
lInterior, amb les sigles dACNV, i present algunes candidatures (com a Albuixech) a
les eleccions locals de 2007 sense assolir cap regidor al Pas Valenci.
Accin Republicana Democrtica Espaola (ARDE): partit republic dmbit
estatal descassa implantaci (durant la primera legislatura ostent lalcaldia de Sogorb) la secci de Valncia del qual fu del blaverisme una de les seues senyes durant
la transici democrtica i la dcada dels huitanta.
Alternativa Valenciana (AV): xicoteta escissi dUV, creada el 1997 i capitanejada per Enrique Velarte i lexalcalde de Carcaixent, Rafael Navarro a la qual
sunirien un sector dIPCV no partidari dentrar al PP. A 1999 (com Alternativa Comunidad Valenciana) abast el 086% en les autonmiques i el 036% en les locals, amb 11
regidors, bsicament a la comarca de la Ribera. A finals de 2005 es reintegr a UV.
Coalici Valenciana (CV): partit minoritari, inscrit com Partido Coalicin Valenciana el 19-XI-1986 al registre del Ministeri de lInterior, al voltant de lagrupaci
Valencia 2000 i liderat per Paco Domingo. Particip a les eleccions de 1987 amb la
denominaci de Coalicin Electoral Valenciana on obtingu un 06% dels vots a les
autonmiques i un 045% a les europees. Ms moderat que no UV, tingu una curta
durada i es dissolgu degut al fracs daquestes eleccions.
Coalici Valenciana (CVa): partit inscrit l11-V-2004 al registre del Ministeri de
lInterior i fundat per Juan Garca Sentandreu i altres dirigents del GAV com Manuel
Latorre, tots dos de procedncia falangista. Defensa un anticatalanisme ortodox i
radical i fins i tot xenfob contra Catalunya. Ha protagonitzat mobilitzacions anticatalanistes nombroses com la manifestaci de 27 de novembre de 2004 (la seguretat de la
qual estigu a crrec de militants dEspaa 2000) i ha incorporat diversos desencantats dUV com Garca Broch, del PP, com Joaqun Corredor i fins i tot del PSPV-PSOE
com Fernando Milln. En 2005 el diputat del PP Javier Toms sintegr en CVa i
inaugur el Grup Mixt de les Corts Valencianes durant la legislatura. A les autonmiques de 2007 obtingu tan sols 17.305 vots, el que supos un esquifit 072%, per
davall dUV, per a la ciutat de Valncia super UV tant a les autonmiques com a les
municipals (on obtingueren tot presentant Sentandreu i amb una campanya milionria
un 137%). A la circumspcripci dAlacant an coaligat amb lespanyolista Partido
Demcrata Espaol (PADE). Obtingu 18 regidors al Pas Valenci. A les generals de
2008 obtingu tan sols un 020% dels vots al pas.
Espaa 2000 (E2000): partit feixista, espanyolista i xenfob dirigit per Jos
Luis Roberto que acostuma a fer servir la senyera amb franja blava als seus actes aix
com estar present en les mobilitzacions blaveres (amb pancartes a favor de la
identitat valenciana). T connexions amb la CVa de Sentandreu i un suport electoral
a les generals de 2008 del 014% al Pas Valenci.
Identitat Regne de Valencia (IRV): partit inscrit el 06-VII-2000 al registre del
Ministeri de lInterior i fundat per exmilitants dUV provinents de lAssociaci dAmics de
Gonzlez Lizondo que exigien un anticatalanisme ms ortodox. El seu dirigent ms
conegut s Miguel Zaragoz. Electoralment insignificant (a les generals de 2004
obtingu un 008% dels sufragis), sintegr en la CVa de Sentandreu per a les

generals de 2008 es presentaren per separat (amb un resultat encara ms minso, un
002%), per diferncies amb el lder de CVa. Es defineixen com un partit poltic
autonomiste, democrtic, participatiu, plural i de carcter progressiste, i el seu mbit
ser tot el territori espanyol, encara que noms presenta llistes en les tres provncies
valencianes.
Iniciativa de Progreso de la Comunidad Valenciana (IPCV): escissi del
sector lizondista dUV encapalada pel senador Vicente Ferrer i pel diputat a les Corts
Valencianes Rafael Ferraro, fou inscrit el 25-III-1997 al registre del Ministeri de
lInterior. Acabaria dissolt i integrat en el PP on la majoria dels seus quadros ocuparien
crrecs institucionals i contribuiran a donar una imatge dintegraci del blaverisme
poltic al PP. Un altre sector del partit, encapalat pel que seria secretari general Jos
Luis Sanz, acabaria en AV.
Opci Nacionalista Valenciana (ONV): escissi dUV de militants encapalat
per Hctor Villalba, expresident dUV i de les Corts i inscrit el 30-IV-2004 al registre del
Ministeri de lInterior. De presncia escassa, actualment est dirigit per Carles Chov.
Desprs del fracs de lacostament al BLOC per a les eleccions generals de 2004, a
les autonmiques de 2007 concorreren amb ENV en la coalici Units per Valncia
que obtingu noms 2485 vots (un 011%). A les locals del mateix any nicament
obtingueren dos regidors per Almssera. A les generals de 2008, en solitari, han
obtingut un esquifit 005% dels sufragis.
Organizacin Independiente Valenciana (OIV): redut partit poltic conservador inscrit el 18-III-1983 al registre del Ministeri de lInterior amb alguns regidors
dispersos als municipis del Pas Valenci dirigits histricament per Vicente Morera,
regidor dOliva (La Safor). Actualment t sis regidors i ha negociat la presentaci de
llistes conjuntes amb CVa per al 2007 a Oliva i Piles.
Partido Popular de la Comunidad Valenciana (PPCV): partit inequvocament
majoritari al Pas Valenci des de 1993 que, en determinats contextos, fa servir el
discurs anticatalanista i que aglutina diversa militncia anticatalanista i provinent dUV.
Entre aquests destaca Fernando Giner, Enrique Esteve i Rafael Ferraro, tot i que el
mateix President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i lAlcaldessa de
Valncia, Rita Barber, tamb ha destacat en aquesta vessant.
Partido Popular Regional Valenciano Autonomista (PPRVA): partit fundat
per Manuel Attard que constitu junt al Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci
(PDLPV) el nucli fonamental de la UCD valenciana i que, en general, conform el
sector ms anticatalanista del partit.
Partido Regional de la Comunidad Valenciana (PRCV): partit minoritari fundat per lescindit del PP de lHorta Nord Joaqun Corredor i per Jos Manuel Ricart
Lumbreras inscrit el 4-XII-2002 al registre del Ministeri de lInterior. A les autonmiques
i locals de 2003 obtingueren respectivament un 01% i un 003% dels sufragis.
Actualment integrats a CVa, Corredor ostent durant una temporada una de les seues
vicepresidncies.
Partido de la Unin Republicana Autonomista (PURA): partit fundat per Flix Azzati, hereu del pensament de Blasco Ibez. Formaci republicana federal per
allunyada del lerrouxisme, participar de lanticatalanisme en atacar les propostes
solidaristes i el proteccionisme que defensava el nacionalisme catal. Durant les
eleccions de 1995 Fernando Milln fund el Partido Republicano Autonomista (PRA),
dideologia semblant que no obtingu apenes suport electoral (01%).
Renovacin Valencianista (RV): partit poltic partit inscrit el 16-XII-1994 al registre del Ministeri de lInterior i fundat per Mara Dolores Garca Broch i Jos Manuel
Ricart Lumbreras que es definia com nacionalista, autonomista, democrtic, progres-
sista, valencianista i integrador de classes socials. Noms es present a les eleccions

municipals de 1995 on, amb Garca Broch de cap de llista a Valncia, obtingu un
025% dels sufragis. Actualment integrats a CVa, Broch ostenta una de les seues
vicepresidncies.
Uni de Progrs per a la Comunitat Valenciana (UPCV): escissi poc nombrosa del que fou President dUV i diputat i senador per esta formaci Jos Mara
Chiquillo que es constitu com a partit labril de 2005. Partidari dun acostament al PP,
ha demanat el vot per al PP a les eleccions de 2007 i abans de les generals de 2008
sha integrat definitivament.
Uni Regionalista Valenciana (URV): partit fundat lany 1977 (inscrit el 23-I1978 al registre del Ministeri de lInterior) i, per tant, deg del blaverisme poltic. Amb
resultats electorals modestos (15.694 vots a les generals de 1979, el que supos un
084% a la provncia de Valncia i tan sols dos regidors, un a Valncia i un altre a
Catarroja a les primeres eleccions municipals democrtiques del mateix any) es
refund com a Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV-URV) el 1979, cosa que
provoc lescissi del sector ms conservador, encapalat per Gonzlez Lizondo, que
posteriorment fundaria UV. A partir de 1982 obtindr resultats sempre inferiors a l1%.
A les europees de 1989 concorregu en coalici amb UV. A la dcada dels noranta
abandonaria el secessionisme lingstic i ja no podrem considerar-lo un partit prpiament blavero.
Uni Valenciana (UV): partit fundat per sectors del GAV i de lanticatalanisme
ms radical i inscrit el 30-VIII-1982 al registre del Ministeri de lInterior. Dentre els seus
fundadors destaquen Ramn Izquierdo, Ramos i Lizondo. Comen la seua experincia institucional de la m dAlianza Popular en la Coalicin Popular a les generals de
1982 i les autonmiques i locals de 1983. El 1986 comen la seua cursa en solitari i
Ramn Izquierdo continuar de diputat a Madrid amb un 51% dels vots a la provncia
de Valncia. El 1987, amb un 92% de sufragis al pas, assolir grup parlamentari a les
Corts, obtindr 213 regidors i superar a AP a lAjuntament de Valncia. A les generals
de 1989, amb el 688% dels vots aconseguir dos diputats a Madrid. Lany 1991
abastar els millors resultats electorals, amb un 105% dels vots a les Corts Valencianes i 335 regidors. Tot i aix Lizondo no aconseguir lalcaldia de Valncia i comenar el seu decliu poltic, trufat a ms de continus problemes interns i expulsions. A les
generals de 1993 baixar al 46% i es quedar amb un diputat i a les autonmiques de
1995, tot i baixar al 71% (i quedar-se amb 214 regidors), ser la fora decisiva a les
Corts i investir Zaplana com a President de la Generalitat mitjanant el pacte del
pollatre. Lizondo assumir la presidncia de les Corts i abandonar la presidncia
dUV. Villalba el succeir en una cosa i en laltra. El 1999 es quedar per primera
vegada fora de les Corts amb un 48% i de lAjuntament de Valncia (483%) i el 2000,
amb un 241%, perd la seua representaci al Congrs dels Diputats. La presidncia de
Chiquillo dur el partit a aliniar-se encara ms amb el PP (a les generals de 2004 no
es presentar a canvi de que aquest siga senador independent). A les europees de
2004 obtindran el seu pitjor resultat: un esquifit 05%. Chimo Ballester, guany les
eleccions a la candidata promoguda per Chiquillo, amb la lnia de separar-se del PP.
Tanmateix dimit lany 2006 i ha incrementat la crisi que pateix des de principis de la
dcada dels noranta. Lactual president s Jos Manuel Miralles. Les eleccions
autonmiques de 2007 ha consagrat la seua marginalitat poltica amb 22.615 vots i un
085% i ha passat a tenir tan sols 29 regidors dels 171 que tenia el 2003, tot perdent el
diputat a la Diputaci Provincial de Valncia. Fins i tot la llista de Valncia, encapalada per un fill de Lizondo, no aconseguir abastar ni l1% en la ciutat que seria histricament el seu graner de vots. A les generals de 2008 ni tan sols sha presentat.
Associacions culturals i cviques

ACJOMA: associaci cultural poc significatiU de la transici democrtica.
Agrupacin literaria Amigos de la Poesa: associaci cultural de la directiva

de la qual forma part lescriptor Pere Delmonte i que ha subscrit diversos manifestos
secesssionistes.
Agrupaci Valencianista de lHorta. Massanassa: associaci cultural poc
significativa de la transici democrtica. Membre de la FCECRV.
Agrupaci Valencianista Elcano: associaci cultural poc significativa de la
transici democrtica. Membre de la FCECRV.
Agrupaci Folklrica Valenciana: associaci cultural poc significativa de la
transici democrtica.
Alternativa Universitaria (AU): grup estudiantil ultradret i radical anticatalanista de la Universitat de Valncia liderat per Juan Garca Sentandreu i Carlos Flores.
La seua militncia procedia del sindicat franquista SEU i la seua implantaci ms
important fou a la Facultat de Dret. Un dels seus eixos principals fou loposici a la
docncia en valenci i a la denominaci de llengua catalana en els estatuts de la
Universitat. Premi Palma Dorada (sic) 1987.
Amics de la Barraca i lAlqueria: associaci cultural poc significativa de la
transici democrtica. Membre de la FCECRV.
Amics de Valencia: associaci cultural poc significativa de la transici democrtica. Membre de la FCECRV.
Amics de Vicent Gonzlez Lizondo: associaci cultural fundada per dissidents dUV que preteneren patrimonialitzar, una vegada mort, la figura del lder del
blaverisme poltic. Amb escassa activitat, fou la base del partit IRV.
Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana: associaci nascuda
labril de 1986 que t per principal objectiu la difusi de la RACV. Dirigida primerament
per Concha Senn, desprs per Vicente Monfort i fins la seua mort per Edison Valls.
Membre fundador de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1995.
Amics del Corpus: associaci cultural blavera lligada a les festes del Corpus
Christi de la ciutat de Valncia.
Amunt el Cor: associaci poc significativa durant la transici democrtica
lligada a membres de lEsglsia Catlica.
ANPE-Sindicato Independiente: sindicat espanyol bsicament lligat a
lensenyament, un dels objectius del qual. s el mantenimiento del carcter estatal de
los Cuerpos Docentes y su derecho a la movilidad en toda Espaa. Al Pas Valenci
est liderat per Fermn Palacios, prxim a CVa i a Juan Garca Sentandreu i
collaborador com a columnista de lABC des don protagonitza proclames anticatalanistes.
Arracades: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Arrels: associaci cultural blavera poc significativa de la transici democrtica.
Associacio Amunt lo Cor: grup poc significatiu de religiosos i blaveros lligats
a lEsglsia catlica activa durant la transici democrtica dirigit pel fallit Mossen Josep
Almiana. Membre fundador de la FCECRV.
Associacio Cultural Alboayal: grup poc significatiu dAlbal. Membre actual de
la FCECRV.
Associacio Cultural Cardona i Vives: grup cultural de Castell encara en actiu. Membre fundador i actual de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1999.
Associacio Cultural Curatall: grup cultural poc significatiu.
Associacio Cultural Joanot Martorell: grup poc significatiu de Valncia dirigit
per Jos Manuel Ricart Lumbreras. Membre actual de la FCECRV.
Associacio Cultural de Pinedo: grup poc significatiu de la pedania de Pinedo
(ciutat de Valncia).
Associacio Cultural i dInvestigacio El crit del Palleter: grup poc significatiu
actiu durant la transici democrtica radicat a Catarroja.
Associacio Culturo-Jovenil Mossarabia: grup poc significatiu de La Vila Joiosa. Membre actual de la FCECRV.
Associacio Defensora dels Interessos Alacantins. ADIA: grup poc significatiu dAlacant que sintetizava blaverisme amb particularisme alacantinista (Bello,
1988: 111). Membre fundador de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1988.
Associacio dEscritors en Llengua Valenciana. AELLV (www.aellva.org/):
entitat fundada el 1992 presidida per Aureli Lpez que aplega bona part dels escriptors
secessionistes del Pas Valenci. Membre actual de la FCECRV.
Associacio LEsguerda: grup jovenil poc significatiu de Gandia. Membre actual de la FCECRV.
Associacio de Mestres i Llicenciats del Regne de Valencia: grup poc significatiu dirigit per Garca Broch. Membre fundador de la FCECRV
Associacio Lo Regne en accio. ARA (loregne.cjav.org): associaci cultural
jovenil poc significativa.
Associacio Valenciana de Progressionals Universitaris: grup poc significatiu dirigit per Josep Bruixola. Membre fundador de la FCECRV.
Ateneu de la Cultura Valenciana: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Ballesters del Centenar de la Ploma (BCP): associaci cultural blavera de la
transici democrtica que es dedic a amanear demcrates i valencianistes. Membre
de la FCECRV.
Centre dEstudis Democratic Espanyol: grup poc significatiu dirigit per Emili
Miedes. Membre fundador de la FCECRV.
Crculo Blasco Ibez: associaci cultural blavera i dinspiraci blasquista
poc significativa de la transici democrtica.
Crculo Cultural Aparisi y Guijarro: grup carl fundat durant el franquisme
que a la transici democrtica deriv cap a un foralisme blavero que nexerc un cert
paper. De fet, el segon president del GAV, Martn Villalba, proced daquest cercle.
Membre fundador i actual de la FCECRV.
Crculo Fernando Valera: associaci cultural blavera i dinspiraci republicana
poc significativa de la transici democrtica.
Coalici Universitaria: grup estudiantil lligat al partit CVa.
Colectiu Aitana: grup poc significatiu de la comarca de lAlcoi.

Colectiu Jovenil dAssociacions Valencianistes (www.cjav.org): aplec de
diverses entitats jovenils anticatalanistes.
Colectiu Fullana: grup de professors universitaris secessionistes.
Colectiu Vinatea: nom tapadera amb qu encobreix el GAV les seues accions, normalment pintades, contra la normalitzaci lingstica i, en concret, contra els
collegis i instituts.
Consell Valenci: primera associaci cultural blavera fundada per Xavier
Casp, Miquel Adlert, Manuel Zarzo, Xavier Mar i daltres, convocant de la concentraci
de juny de 1978.
Entitat Cultural Associacio Valencianista El Pilo: grup cultural de Burjassot
dirigit per Pep Barat. Membre fundador de la FCECRV.
Estudiants Valencianistes de la Politecnica. EVP (www.upv.es/aevp/): grup
destudiants de la Universitat Politcnica de Valncia vinculat al GAV i a CVa. Premi
Palma Dorada (sic) 2000.
Federaci Coordinadora dEntitats Culturals del Regne de Valncia
(FCECRV) (www.galeon.com/fcecrv/): federaci que aglutina diversos grupuscles
anticatalanistes que ha convo-cat la gran majoria de les grans manifestacions blaveres de la ciutat de Valncia. Normalment controlat i dirigit pel GAV i CVa (no debades
Sentandreu i Garca Broch nhan sigut presidents).
Frum Ciutad de Mislata: grup cultural poc significatiu que ha signat diversos manifests secessionistes.
Grup Agermanar de Godella: grup poc significatiu durant la transici democrtica de Godella. Membre de la FCECRV.
Grup dAcci Valencianista. GAV (www.gav-valencianistes.com): entitat significativa fundada en 1977 que esdevingu la fora de xoc de la mobilitzaci anticatalanista durant la transici democrtica. Una part important de la militncia i de les seus
dUV procediren del GAV que vingu a menys amb el creixement dUV. Prengu una
nova revolada amb lascens de Garca Sentandreu com a president. Membre fundador
i actual de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1992.
Grup dAlbaes Els llauradors de Torrent: grup poc significatiu de Torrent dirigit pel fallit Lliso Genovs. Membre fundador de la FCECRV. Premi Palma Dorada
(sic) 1993.
Grup Cultural Bernia dAltea: grup poc significatiu dAltea lligat a Edicions Aitana i Editor Barranqui. Membre fundador de la FCECRV
Grup Cultural Ilicita Regne de Valencia (rebatejat com Tonico Sansano):
grup blavero dElx dirigit per Josep Esteve Rico. Membre fundador i actual de la
FCECRV. Atorga les Palmes Dorades a personalitats i militants anticatalanistes.
Grup Cultural Novelder Regne de Valencia: grup poc significatiu de Novelda
dirigit per Miquel Navarro Salas. Membre fundador de la FCECRV.
Grup de Dances Azahar: associaci especialitzada en folclor tradicional durant la transici democrtica.
Grup de Dances de Moncada: associaci especialitzada en folclor tradicional

de Montcada.
Grup de Dones Valencianes: grup aglutinador dalgunes destacades ties
maries blaveres que safirmaven orgulloses desta apellaci. Proper al GAV i membre
fundador de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1991.
Grupo de Danzas La Senyera: associaci especialitzada en folclor tradicional
durant la transici democrtica.
Grupo lHorta: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Institut dEstudis Valencians: entitat histrica fundada en 1937 per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Valncia, presidida per Francesc Bosch i
Morata, del Partit Valencianista dEsquerra. Inspirada en lInstitut dEstudis Catalans,
lobjectiu de la qual fou conrear i propagar la cultura valenciana. A la dcada dels
huitanta la legalitz Carles Recio i junt a altres membres com Gil Manuel Hernndez,
Llus Mesa i Josep Llus Marn fou una entitat cultura que fu servir les normes del 32.
Amb la nova aposta de Recio pel blaverisme, pass a mans anticatalanistes. El seu
president actual s Ferran Ribes.
Maulets 1707: nom tapadera amb qu encobreix el GAV les seues accions,
normalment pintades per tamb atacs contra seus, contra grups culturals i poltics
considerats catalanistes.
Nostra Valencia: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Nou Valencianisme: fundaci auspicida i presidida per Juan Garca Sentandreu com a pas previ per al partit poltic CVa.
Oronella, L (www.oronella.com): editorial fundada per Felip Bens i una de les
ms dinmiques del blaverisme. Promotora del canvi daccentuaci de la normativa de
la RACV.
Palleter, El (www.elpalleter.com): portal electrnic prxim al partit CVa. Premi
Patronat Historic Artistic Cultural dElig. PHACE: grup cultural poc significatiu dElx. Membre actual de la FCECRV.
Pensat i Fet: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Plataforma Cultural Valenciana: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Plataforma Constitucional y Autonomista: aplec dassociacions anticatalanistes de lantiga Corona dArag nascuda el 2004 i presidida per Garca Sentandreu.
En formen part, a ms de Nou Valencianisme, lAcadmi de sa Llengo Bal, la
Federacin de Asociaciones Culturales del Aragn Oriental (FACAO) i Convivencia
Cvica Catalana.
Plataforma Jovenil Valencianista (PJV): grup jovenil lligat al GAV. Premi
Promocin de Cultura Valenciana, S.A. (Procuvasa): associaci cultural lligada als promotors del Consell Valenci que aplegava alguns empresaris anticatalanistes.
Prometeo (prometeo.cjav.org/CULTURA.html): grup cultural poc significatiu.
Rat Penat, Lo. LRP (www.loratpenat.org): entitat fundada per Llombart i, de

seguida, controlada pel sector ms conservador de la Renaixena valenciana. Durant
el franquisme ser una instituci permesa que, mitjanant la tasca de Carles Salvador,
formar en llengua i cultura valenciana una bona nmina de la generaci de valencianistes de la transici. La intervenci del darrer president franquista de la Diputaci de
Valncia, Ignacio Carrau, impedir la victria de la candidatura encapalada per
Sanchis Guarner en lassemblea de 1976. Arran de la dimissi dEmili Bet lany 1980,
lentitat damadors de les glries valencianes assumir la normativa secessionista de la
RACV i esdevindr un dels referents culturals del blaverisme. Membre fundador i
actual de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1989.
Real Academia de Cultura Valenciana. RACV (www.racv.es): fundada lany
1978 auspiciada per la Diputaci de Valncia quan nera President Ignacio Carrau
sobre les cendres del Centre de Cultura Valenciana (1915). Impulsora des dels seus
inicis de la normativa secessionista promoguda per Adlert (aleshores LRP estava dirigit
per Bet que encara sajustava a les Normes del 32), es convertir en referent totmic
del blaverisme al qual tractar de dotar de legitimitat cultural alternativa. El primer deg
fins a la seua dimissi per les pressions del sector ms contrari a lAVL fou Casp.
Premi Palma Dorada (sic) 1985.
Rogle Cultural Llus (sic) Fullana Mira: grup poc significatiu dAlacant. Membre actual de la FCECRV.
Roure Valenci: grup poc significatiu editor duna revista fotocopiada de retalls de premsa anticatalanistes als quals afegeixen comentaris manuscrits. Membre
fundador de la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1986.
Senia al Segura, Del: editorial fundada per Xavier Casp.
Taula dAutors Teatrals: grups cultural lligat al mn del teatre.
Taula Nova: Joventuts de Valencia 2000. Membre fundador de la FCECRV i
lligat a un blaverisme ms moderat.
Tyrius (Asociacin de Amas de Casa): grup conservador de mestresses de
casa.
Unio Valencianista Independent: grup poc significatiu de Borriana. Membre
fundador de la FCECRV.
Valencia 2000: Membre fundador de la FCECRV. Associaci de quadros blaveros ms moderats que UV que donaria peu durant la segona meitat de la dcada
dels huitanta a la Coalici Valenciana de Francisco Domingo.
Valencia Cultural: associaci poc significativa durant la transici democrtica.
Valencia Universitaria: grup estudiantil bsicament de la Universitat de Valncia fundada per gent de les Joventuts dUni Valenciana (la primera presidenta de
VU, Loles Jorro, fou membre de lexecutiva) que, davant la seua transformaci en
Taula dEstudiants Valencians acabaria en mans de les Joventuts del GAV. Premi
Yomus: grup ultra histric de seguidors del Valncia CF dideologia dextrema
dreta espanyolista, anticatalanista i antisemita i violent. Diversos dels seus integrants
han protagonitzat les ms destacades accions anticatalanistes relacionades amb el
futbol i fins i tot amb les mobilitzacions blaveres.
Mitjans de comunicaci774
Diario de Valencia: diari ultraanticatalanista fundat per Mara Consuelo Reyna
i Jess Snchez Carrascosa que isqu al carrer el 26 de setembre de 2000. En
trencar-se el matrimoni ser aquest qui continuar dirigint el diari. Els principals
accionistes foren Enrique Roig, Francisco Segura, Antonio Marn, Miguel Arnedo,
Ignacio Monzons i Francisco Aura. Molt proper a Zaplana, saliniar en lenfontament
entre Zaplana i Camps, cosa que li suposar una minva important de publicitat.
Segons diverses fonts periodistques: La colaboracin del PSPV ha sido fundamental
en los ltimos meses en el mantenimiento del peridico (LEV, 27-VI-2007). Deix de
publicar-se el 26-VI de 2007.
Murta: revista peridica cultural editada per Paraval i dirigida per Xavier Casp
publicada des de 1978 fins a principis de la dcada dels huitanta.
Las Provincias: diari fundat per Teodor Llorente i, per tant, lligat a la burgesia
conservadora, espanyolista i regionalista de la ciutat de Valncia. Durant la transici
democrtica i grcies al paper del seu director Jos Ombuena i, particularment, de la
seua subdirectora Mara Consuelo Reyna, esdevindr el gran mitj de comunicaci de
masses que sidentificar amb el regionalisme anticatalanista i que ser el portanveu i
el gran difusor del blaverisme, en particular fins la destituci de Reyna lany 1999.
Lletraferit: revista peridica cultural publicada per leditorial LOronella. Tamb
edita la revista anual Lletrafaller. Comen a editar-se el 1996.
Lo Rat: revista que combinava ser butllet intern de LRP i dinformaci general.
El primer nmero s de gener de 1990. Tindr inserci publicitria de la regidoria de
cultura de lAjuntament de Valncia dirigida per Garca Broch i de les institucions que
controllava UV en la legislatura 1995-1999: la Conselleria dAgricultura, lIVAJ, Vaersa
(Conselleria de Medi Ambient) aix com del Consorci Provincial de Bombers. Prviament hi havia existit el Bolleti Informatiu Lo Rat Penat, el primer nmero del qual
aparegu en novembre de 1981 i el darrer fou el 60, en novembre de 1989.
Som: butllet intern del GAV. Comen a editar-se loctubre de 1977 fins a hui i
ha tingut una periodicitat irregular.
Valnciasnotcia: revista peridica dirigit per Josep Puchades que no ha tingut continutat.
Valencia TV: televisi local de la ciutat de Valncia fundada per Consuelo
Reyna i Snchez Carrascosa que comen les seues emissions el 2000. En trencar-se
el matrimoni ser aquest qui continuar dirigint-la. Deix demetre el mar de 2006.
Valncia hui: diari ultraanticatalanista presentat com El diari del nostre Regne, dirigit per Baltasar Bueno i finanat per Juan Lladr i Hctor Gimeno, molt prxim
ideolgicament a CVa (de fet, a la pgina web de CVa hi ha un link directe exclusivament amb aquest diari). Comen a publicar-se el 29 de novembre de 2006 i, des de
juliol de 2008, degut a les baixes vendes i labsncia de publicitat institucional, ha restat com un peridic electrnic exclusivament. Mesos desprs desapareixeria definitivament.
774
Hem limitat el llistat als mitjans valencians (daltra banda tamb haurem de tenir en compte
ledici de Valncia dEl Mundo i dABC. De fet, aquests diaris, en la seua edici estatal, tenen en lanticatalanisme una de les seues lnies editorials ms importants) i especficament blaveros (ja que els mitjans
de titularitat autonmica, com Canal 9 i Rdio 9, tamb han participat si ms no a partir de 1995 i en certa
mesura del regionalista anticatalanista. Tamb altres mitjans com la rdio 97.7 donaran cabuda a programes i emissions especficament blaveres).
Militants i simpatizants destacats775

Abril Martorell, Fernando (Madrid, 1936-1998): Enginyer agrcola i politicleg,
fou a la dcada dels 60 President de la Diputaci Provincial de Segovia, director del
FORPPA i particip als Grups dAcci Catlica. Diputat pel ter familiar i dirigent de
diverses empreses vinculades a lINI la dcada segent, esdevingu un collaborador
estret dAdolfo Surez; de fet, fou Ministre dAgricultura del seu primer govern,
vicepresident tercer per assumptes de poltica interior, vicepresident segon per
assumptes econmics i Senador per designaci reial. Tingu una especial participaci
en els Pactes de la Moncloa i en lacord constitucional. Diputat a Madrid la legislatura
constituient per Valncia, dirigent de la UCD valenciana i diputat de lAssemblea
constituient de les Corts Valencianes (portantveu del grup centrista) fou, junt a Manuel
Broseta, el gran artfex de lestratgia anticatalanista durant la transici democrtica.
En abandonar la poltica degut a la no renovaci del seu esc, presid el Grupo de
Empresas Lcteas Espaolas, la Unin Naval de Levante i fou conseller del Banc
Central (vicepresident des de 1988). A ttol pstum reb la Gran Cruz de la Orden de
Isabel la Catlica.
Adn Garca, Jos Mara (Sogorb, 1931): advocat i diplomat en diverses titolacions, capit de complement dInfanteria de Marina i directiu dAltos Hornos del
Mediterrneo, fou procurador a Cortes de 1971 a 1977 com Consejero Nacional del
Movimiento, cap de Falange Universitaria a Valncia, director de la revista Claustro i
president del Centro de Estudios Polticos y Sociales (associaci que aplegava
reformistes del franquisme). Es coneix una carta-circular seua lany 1975 on alertava
de la persistente campaa de catalanizar nuestra cultura y hacernos perder la
identidad e historia de Valencia (a Cuc, 1989: 291). Fu gestions per sancionar la
revista Ajoblanco arran del seu polmic reportatge sobre les falles. Governador civil de
La Rioja (1976-1978) i des de 1989 militant del PP i de la Fundacin Cnovas del
Castillo al Pas Valenci de la qual ser delegat autonmic des de 1991. Exerc
darticulista a diversos peridics valencians amb una lnia ideolgica inequvocament
espanyolista i anticatalanista. Entre altres conderacions, est en possessi de la Creu
de Mrit Militar; la Gran Encomienda de la Real Orden de Caballeros de Santa Mara
del Puig i la de Cavaller Jurat de Sant Vicent Ferrer.
Adlert Noguerol, Miquel (Paterna, 1911-1988): Advocat, jutge i escriptor. Fou
redactor en cap del setmanari Acci Valenciana i dirigent destacat del partit dret i
catolicista ANV. Segons Xavier Casp776 conegu les presons republicanes, el que el
lliuraria de combatre amb lExrcit Popular i segons Pep Cruanyes form part dun dels
equips de confiscaci de documentaci franquista en acabar la Guerra Civil espanyola.
Fund amb Xavier Casp leditorial Torre en 1944. Junt a Casp fou un dels lders
intellectuals del blaverisme. Escriv en 1977 En defensa de la llengua valenciana,
llibre que don peu a la normativa secessionista de la RACV de la qual, contrriament,
mai en form part. En 1988 fou nomenat prohom per LRP.
Aguilar Pascual, Pere: President del GAV de 1989 a 1994 i collaborador estret de Sentandreu fins que apleg un trencament personal. Munt una xicoteta editorial anticatalanista nomenada Pere Aguilar editor.
Ahuir i Lpez, Artur (1965): militant del grup ultra Primera Lnea, esdevendria
un activista destacat del GAV i dURV durant la transici democrtica i la dcada dels
huitanta. President de les Joventuts Ratpenatistes, membre de la Junta de Govern de
1988 a 1992 i Mantenidor dels CIX Jocs Florals de LRP (1992), membre de la candida-
775
776
Cal aclarir que no sempre ens ha ha sigut possible obtenir algunes dades.
La preso si que la va coneixer be. Pero sempre el seu caracter quan sacab la guerra no
volgue de cap manera ser excautivo, cosa que era un poderosissim certificat per a molts privilegis
(DDAA, 1990b: 63).
tura que ENV present a les generals de 1989 a la circumscripci de Barcelona i

militant dUV durant anys, fou candidat en la llista lizondista de Vicente Ferrer front al
villalbista Trsilo Piles. Poeta, llicenciat en filologia hispnica i autor de diversos
poemaris i coautor duna Historia de la Lliteratura (sic) Valenciana, ha sigut membre de
la Secci de Llengua i Lliteratura de la RACV. Signant del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant les eleccions de 1999, actualment s membre
de lAVL a proposta del PP i considerat un trador pels sectors blaveros ms radicals i
ortodoxos.
Ahumada Camps, Josefa (Pepita) (1916-2003?): scia dargent i propagandista diocesana dAcci Catlica, membre de la Hermandad del Descendimiento del
Seor de la Setmana Santa Marinera, regidora i tinent dalcalde pel ter familiar de
1971 a 1979, fou regidora de Benestar Social per UV durant la legislatura de 19911995.
Alcn Edo, Llus (Vilafranca, 1916-1998): sacerdot ordenat el 1943 que ocuparia diversos crrecs a lArquebisbat de Valncia. Collaborador dAlminyana de la
traducci al valenci secessionista dels Quatre Evangelis i professor dels cursos de
valenci de LRP. En 1990 fou nomenat prohom per LRP.
Alcn Miquel, Mara Jos (1962): llicenciada en dret. Actualment s membre
del Comit Eixecutiu Provincial del PP, regidora de cultura de lAjuntament de Valncia
i representant de lAjuntament a la RACV.
Alejandro Guillamn, Vicente (Onda, 1930): prit mercantil i periodista. Fou
voluntari a les forces indgines dfrica i corresponsal al Marroc i a Melilla. delegat al
Pas Valenci de lAgncia EFE, des de la qual difoneria el missatge anticatalanista
durant la transici democrtica. Fundador de la Unin Catlica de Informadores y
Periodistas, entre 1987 i 1993 dirig la publicaci religiosa Vida Nueva.
Almela i Vives, Francesc (Vinars, 1903-Valncia, 1967): Poeta, historiador i
erudit. Collaborador i redactor de La Correspondencia de Valencia, diari lligat a la
Uni Valencianista. Director de Taula de Lletres Valencianes (1930) i de Nostra
novella (1931). El 1965 public Valencia y su reino, en bona mesura una resposta
anticatalanista al Pas Valenciano de Fuster de 1962.
Alminyana Valls, Josep (La Torrella, 1916-2006): Canonge de la Catedral
de Valncia, Acadmic de Nmero de la RACV des de 1993, Premi Ausis March i
Medalla del Centenari dels Jocs Florals de LRP. Ser un dels mxims exponents del
blaverisme dins de lEsglsia catlica al Pas Valenci, de lassociaci Amunt lo Cor i
de la traducci al valenci secessionista dels Quatre Evangelis. En 1994 fou nomenat
prohom per LRP.
Alonso Amate, Enrique: Expresident del Partido Republicano Federal i President dHonor de lAteneu Republic Blasco Ibez, actualment s un dels vicepresidents de CVa.
Andrs Chavarras, Jos Luis (Burjassot): alcalde del PSPV-PSOE de Burjassot ininterrompudament des de 1987 i secretari comarcal de lHorta Nord. Ha
subvencionat durant anys lentitat secessionista El Pil i els seus premis de narrativa
en normes de la RACV i ha assistit en ms duna ocasi a les seues gales.
Aparicio Prez, Jos: Arqueleg, actualment cap de Servici dEstudis Arqueolgics Valencians de la Diputaci de Valncia. Acadmic de Nmero de la RACV des
de 1986 i director de la Secci de Prehistria i Arqueologia, de la Secci dEstudis
Ibrics i de lAula dHumanitats i de Cincies Valencianes, en fou Secretari Perpetu fins
que present la dimissi per un assumpte de corrupci. Signant del Reconeiximent
valencianista al President Eduardo Zaplana durant les eleccions de 1999.
Aracil Bonet, Llus Vicent (1941): sociolingista catalanista que evolucion

en la dcada dels noranta a lespanyolisme anticatalanista. Apleg a afirmar que els
catalanistes estan condemnats a enfollir i a avanar cap al terrorisme (LEV, 19-XI1996: 25), que sn hiperfeixistes i que foren els assassins de Broseta (LEV, 20-XI1996) i que volen la batasunitzaci i la bosnianitzaci del Pas Valenci.
ries i Burdeos, Juli Amedeu: llicenciat en cincies de la informaci i professor de llengua valenciana per LRP. s membre del consell de redacci de Lletraferit i
director de la revista Lletrafaller; becari de la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV i autor de diversos llibres secessionistes.
Arnandis Boix, Maria Glria (Alginet): membre del Consell Executiu Nacional
dUV lany 1992, regidora dUV dAlginet i diputada provincial de Valncia la legislatura
1991-1995. La legislatura 1995-1999 fou Directora General de Qualitat Ambiental. A
les eleccions locals de 2003 repetiria com a regidora (nica) amb la candidatura de
Gent dAlginet, i tamb al 2007, que GdA es coaligar amb el Partido Social Demcrata (suposadament vinculat amb Rafael Blasco per desgastar el PSOE).
Arnau Garca, Ramn (Alberic, 1925-2008): sacerdot, Catedrtic de Teologia
dogmtica, nomenat protonori apostlic per Joan Pau II, deg de la catedral de
Valncia i membre pel cupo blavero de lAVL a proposta del PP.
Artagoitia Calabuig, Fermn (1946): Advocat, militant de la UCD i del CDS
(del qual seria Secretari Provincial i vocal del Comit Federal i regidor de lAjuntament
de Valncia) i diputat dUV les legislatures de 1991 i de 1995.
Astillero, Pedro: home de confiana de Xavier Casp en leditorial Del Cenia al
Segura, esdevingu el seu editor amb la mort del poeta secessionista.
Attard Alonso, Emilio (1915-Rocafort, 1997): advocat (deg del Collegi
dAdvocats de Valncia entre 1962 i 1968), banquer, periodista i militant de la DRV i de
la Asociacin Catlica de Propagandistas. Fundador i president del PPRVA que seria,
junt al PDLPV, el partit ms important en la conformaci de la UCD al Pas Valenci.
Diputat a Madrid durant les legislatures constituient de 1977 (on fou President de la
Comissi dAssumptes Constitucionals i Llibertats Pbliques) i de 1979 (on es tramitaria lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, denonimaci de la qual reivindicar la paternitat) i diputat de lAssemblea constituient de les Corts Valencianes. El
1981, desprs dhaver sigut un dels mxims abanderats de lestratgia anticatalanista,
abandon la direcci de la UCD. President del Consell de Cultura de la ciutat de
Valncia, Doctor Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Valncia (1993) i
President del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana. Obtingu la Gran
Cruz de Caballero de la Orden de Isabel la Catlica, la Cruz de Honor de San Raimundo de Peafort y la Orden del Mrito Constitucional.
Azzati Descalci, Flix (Cadis, 1874- Valncia, 1929): Periodista dEl Pueblo i
director, desprs de la direcci de Blasco Ibez, i dirigent del blasquista Partido de la
Unin Republicana Autonomista (PURA). Diputat per la ciutat de Valncia el 1910,
1914, 1916, 1919 i 1923. Fou un poltic radical republic, anticlerical, visceralment
anticatalanista i antivalencianista tot i allunyar el blasquisme del radicalisme lerrouxista.
Ballester Hurtado, Rosario: empresria, exregidora del PP i regidora de CVa
a Albatera (Baix Segura) i membre del seu Consell Foral.
Ballester Sanz, Joaqun (Paterna, 1961): qumic, regidor de Paterna i, des del
13 de mar de 2005, president dUV, en vncer a la llista de Jos Mara Chiquillo,
partidari dacostar el partit al PP. Dimit el 20-IV de 2006 pels enfrontaments canites al
si del partit.
Barber Armelles, Jos (?-1993): president de lAsociacin de la Prensa Valenciana que editava lHoja del Lunes i director del diari Jornada des de 1951 fins el
seu tancament el 1975 i del LEV lany 1975 quan encara era premsa del Movimiento
Nacional, el qual esdevingu tribuna de lanticatalanisme. Fou regidor de Valncia
durant lalcaldia de Toms Trnor, segon Marqus del Tria. Pare de Rita Barber i
militant dUV.
Barber Nolla, Rita (1948): periodista i poltica. Redactora de Radio Valencia,
dels diaris Jornada i LEV, cap de premsa del governador civil Jos Mara Fernndez
del Ro i del Gabinet de la Confederacin Empresarial Valenciana. Vinculada a Manuel
Fraga, fou cofundadora dAlianza Popular a Valncia (1976), diputada autonmica des
de 1983 i alcaldessa de Valncia des de 1991. Ha sigut Presidenta des de 1996 de la
Federacin Espaola de Municipios y Provincias i des de 2004 ns Vicepresidenta.
Actualment s membre del Comit Ejecutivo Nacional del PP i Vicepresidenta dHonor
de la RACV. Participa duna ideologia espanyolista, populista i anticatalanista (de fet,
malgrat dur ms de quinze anys com alcaldessa del cap i casal encara no sap parlar
valenci).
Bayarri, Josep Maria (1886-1970): professor a lEscola Superior de Belles
Arts de Valncia, poeta i editor i militant dANV, organitzaci valencianista radical de
dreta on hi coincid amb Xavier Casp i Miquel Adlert. Destac pel seu valencianisme
antiespanyol i parcialment anticatalanista, en particular en els opuscles Els cavallers
de Vinatea (1928) i El perill catal (1931) i per una ortogrfica fontica basada en el
dialecte apitxat. En 1988 fou nomenat prohom per LRP.
Bayarri Lluch, Nassio (1932): fill de Josep Maria Bayarri, escultor i Acadmic
de la Real Acadmia de Belles Arts de Sant Carles i Acadmic de Nmero de la RACV
des de 2002 i director de la Secci de Patrimoni Artstic.
Bellveser Icardo, Ricardo (1948): Professor, escriptor, membre de la Reial
Acadmia de Belles Arts de Sant Carles i redactor de LP. La cartellera Turia inform
que fu de negre de Lizondo (Bello, 1988: 131). Membre del sector ms dur del CVC
durant lacord lingstic. Actualment s director de la Instituci Alfons el Magnnim on
shan publicat algunes obres secessionistes i membre de lAVL a proposta del PP (des
daleshores signa com Ricard els seus articles de premsa).
Bens i Carrin, Felip (1969): editor de lOronella, agitador cultural anticatalanista i inventor del concepte pancaespanyolisme que explicaria laliana suposada de
lespanyolisme i el pancatalanisme contra el Pas Valenci i el valencianisme. Malgrat
donar suport al canvi daccentuaci de les normes de la RACV, al capdavall sha situat
contra lAVL. Junt a Andreu Tintorer, fou comissari duna exposici de la Diputaci de
Valncia quan la presidia Fernando Giner sobre la senyera amb franja blava.
Beneyto Jimnez De Laiglesia, Mayren (1945): empresria i presidenta
dUNICEF a Valncia, fou militant del Partit Liberal i de la UCD i Regidora a lAjuntament de Valncia des de 1977 per la UCD, pel CDS, des de 1991 per UV i des de
1999 pel PP. Des de 1991 ha ocupat ininterrompudament la direcci del Palau de la
Msica de Valncia.
Bet i Berenguer, Emili (1902-1993): Valencianista histric (membre de
lAssociaci Protectora de lEnsenyana Valenciana, responsable dun projecte de
comarcalitzaci, public a lEditorial Torre, fou collaborador en les revistes Sicnia i
Valncia cultural i membre de la Fundaci Gaiet Huguet). El 1972 assum la presidncia de LRP i tot i ser signant del manifest blaver del 18 de novembre de 1978 (Al
poble valenci), no accept la normativa secessionista de la RACV, motiu pel qual
acabaria sent expulsat de la presidncia per un vot de censura, el gener de 1980 i de
males maneres, succent-lo Xavier Casp. Posteriorment refundaria lInstitut dEstudis
Valencians. Membre del CVC des de gener de 1992 fins a la seua mort.
Blasco Ibez, Vicente (1867-Menton, Frana, 1928): escriptor i periodista

(fundador de El Pueblo) molt conegut que contribuir a la creaci de la identitat
valenciana regional estereotipada i poltic republic federal i anticlerical, que obtingu
resultats importants en lrea metropolitana de Valncia. Els seus inicis estigueren
lligats a la Renaixena i a LRP de la m de Constant Llombart fins que trenc
obertament amb Teodor Llorente.
Blasco-Ibez Tortosa, Vicente (1932): advocat, regidor a lAjuntament de
Valncia la primera legislatura democrtica per URV i diputat a les Corts la legislatura
de 1987 a 1991 i diputat provincial de Valncia la legislatura 1991-1995 per UV.
Boluda i Sanambrosio, Jos Mara: empresari, directiu de Valencia 2000,
President de LRP des de 1992 fins a 1996 i Secretari de lAcadmia del Vi del Regne
de Valencia. Fou mantenidor de lexaltaci de la Fallera Major lany 1995 i ha participat
en llistes electorals dUV (en la candidatura municipal de Valncia de 1995 tancava la
llista). Amic personal de Juan Bautista Soler.
Bonheme Sanz, Amalia Lidia: condemnada per lassalt al Casal Jaume I del
barri de Russafa (Valncia), conjuntament amb el dirigent de les joventuts del GAV
Alejandro Esteve i Jos Luis Conejero.
Bonilla Calvo, ngel: regidor de Benifl (La Safor) per CVa.
Boronat Gisbert, Josep (Alcoi, 1922-2002): amb estudis de teologia, filosofia i
de qumica, fou agregat collaborador de la Secci de Llengua i Literatura Valencianes
de la RACV des de 1979 i Membre de la Comissi Mixta de Bilingisme. Mantenidor
dels CIV Jocs Florals de LRP (1987). Membre des de lany 1991 fins a la seua mort del
CVC a proposta dUV, des don sopos a la creaci de lAVL. Fou tamb President de
la FCECRV. Premi Palma Dorada (sic) 1984.
Bou Blanch, Jos Manuel: advocat, fou militant de Renovaci Universitria.
Actualment s vocal del Consell Foral de CVa i vocal de la FCECERV.
Broseta Pont, Manuel (Banyeres, 1932-Valncia, 1992): catedrtic de dret
mercantil de la Universitat de Valncia. Deg de la Facultat de Dret lany 1970 i
membre de la Junta de Govern que dimit lany 1972 com protesta per la depuraci
franquista de professors i destudiants. President de la JDPV i de la TFPSPV. Assessor de Josep Llus Albinyana al Consell del Pas Valenci i membre de la Comissi de
Transferncies Estat-Consell. Senador per UCD lany 1979 i diputat de lAssemblea
constituient de les Corts Valencianes, encapal, junt a Abril Martorell i Jos Lus
Manglano lestratgia anticatalanista del partit. De 1980 a 1982 compatibilitz la tasca
de senador i la de Secretari dEstat per a les Comunitats Autnomes. Fou membre del
Consell dAdministraci dempreses com AUMAR, Espaola de Zinc, Dragados y
Construcciones y Unin Naval de Levante. Creador i president el 1987 del Club de
Encuentro, el mateix any fou triat conseller electiu del Consejo de Estado. El 1991 fou
nomenat president del Consell de Cultura de la ciutat de Valncia. Amic ntim de Mara
Consuelo Reyna, fou assassinat per ETA lany 1992.
Bueno Trrega, Baltasar (Foios, 1949): teleg i periodista. Ha collaborat a
Radio Popular de Valncia, Agencia EFE (a les ordres dAlejandro Guillamn), Radio
Minuto, Pueblo de Madrid, Canal 9 i Canal 13. Durant molts anys treball a LP a les
ordres de Reyna on es caracteritz pel seu furibund anticatalanisme. Ha sigut cap de
premsa de la Diputaci de Valncia com a crrec de confiana de Fernando Giner i
columnista del DV. Acadmic Corresponent per Foios de la RACV i darrerament una
de les persones properes a Juan Garca Sentandreu (de fet, fou presentador dun dels
seus llibres), ha sigut nomenat director del nou diari anticatalanista Valncia hui. Bello
considera que exercia de negre dels articles de Gonzlez Lizondo (Bello, 1988: 131).
Cabanes Pecourt, M Desamparados (1938): Medievalista i deixeble

dUbieto, actualment s Catedrtica de Paleografia i Diplomtica a la Universidad de
Zaragoza. Fou Consellera dEducaci a proposta de la UCD durant la darrera etapa
del Consell Preautonmic (setembre de 1981 a agost de 1982) i fins i tot al primer
govern de transici (fins a desembre de 1982), des don tract doficialitzar el secessionisme. Al segon govern de transici (fins a juny de 1983) ser consellera sense
cartera. Acadmica de Nmero de la RACV des de 1983, directora de la Secci
dHistria i membre actual de la junta de govern de LRP. Premi Palma Dorada (sic)
1982 i Premi Llealtat (sic) 2001 atorgat pel GAV.
Calatayud i Tortosa, Vicent Ramon: agent comercial i escriptor. Fou fundador del GAV, vicesecretari de la primera junta directiva, director de Som de 1979 fins a
1981, director de la revista Murta i secretari de LRP durant la presidncia de Casp.
Fou mantenidor dels CXI Jocs Florals de LRP (1994). Actualment s agregat de la
Secci de Llengua i Lliteratura (sic) Valencianes de la RACV i des de desembre de
2007 Acadmic de Nmero i president dhonor de lAELlV.
Calpe i Climent, ngel-Vicent (1966): doctor en Medicina per la Universitat
de Valncia, membre de secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV fins
2005, vocal de la Junta de Govern de lAELlV i, des de novembre de 2003, membre de
lAVL a proposta del PP pel cupo blavero.
Calomarde Gramage, Joaqun (1956): filsof i catedrtic dinstitut. Fou vicepresident del CVC i President del Consell Escolar Valenci. Diputat a Corts la legislatura de 1991 i diputat al Congrs les legislatures de 2000 i 2004 (al final de la legislatura
es pass al grup mixt i vot a favor del PSOE), fou membre de la Junta Directiva
Nacional del PP. Ha tingut diverses etapes en les que ha combinat opinions anticatalanistes i daltres ms moderades.
Campillo Sancho, Jos Salvador: exregidor del PP i regidor de CVa a Sueca
(Ribera Baixa) fins que el juliol de 2008 abandon el partit.
Campillos Martnez, Manuel (1929-2006): advocat (aplegaria a ser tresorer
del Collegi dAdvocats de Valncia), membre de la Comissi fallera dAvinguda Regne
de Valncia i Duc de Calbria (fou vicepresident de la JCF i director de La meua ama,
una obra de teatre faller estrenada el 1981) i fundador dUV, on apleg a ser secretari
general daquest. Diputat a Corts des de 1983 fins a 1991. Fou expulsat dUV per la
direcci de Villalba junt a Lizondo i Vicente Ferrer.
Camps Gallego, Emilio (1914-1994): escriptor de llibrets de falla, fundador de
la JCF lany 1939 i vicepresident de LRP (el 1994 guany el Bernat i Baldov de
literatura fallera). Tamb en 1994 fou nomenat prohom per LRP.
Camps Ortiz, Francisco Enrique (1962): llicenciat en dret i militant del PP,
inici la seua activitat com a regidor de trnsit a lAjuntament de Valncia el 1991.
Conseller de Cultura i Educaci en 1997, secretari dEstat i Administracions Territorials
en 1999, en el govern dAznar, diputat estatal en 2000, delegat del govern espanyol al
Pas Valenci en 2002 i, des de 2003, esdevingu el quart President de la Generalitat
Valenciana, des don ha fet servir sovint un discurs explcitament anticatalanista.
President Regional del PP des de 2004.
Carrau Leonarte, Ignacio (1923): advocat i doctor en dret per la Universitat
de Valncia, fou Procurador en Corts de 1975 a 1977 i ltim president franquista de la
Diputaci de Valncia (de juliol de 1975 a abril de 1979), des de la qual en companyia
de Ramn Izquierdo a lAjuntament de Valncia, protagonitzaren diverses campanyes
anticatalanistes i contra el Consell. Vinculat a URV, fou un dels fundadors del partit
Derecha Democrtica Espaola contrari a la Constituci de 1978. Catlic tradicionalista s membre de lAdoracin Nocturna Espaola, Caballero de la Orden del Santo
Cliz de Valencia i Lugarteniente General del Muy Ilustre, Virtuoso, Magnfico y Leal
Captulo de Caballeros Jurados de San Vicente Ferrer i ha rebut de mans de Joan Pau
II lEncomienda de la Orden de San Gregorio Magno. Signant del Reconeiximent
Carrin Gaitn, Victoria (Vicky): fou assessora de la Conselleria dAgricultura
lany 1999 desprs de la dimissi de Ramn-Llin. Actualment s vicesecretria general
dUV.
Casp i Verger, Xavier (Carlet, 1915-Valncia, 2004): poeta. Fou membre del
Centre dActuaci Valencianista i secretari general dANV. Allistat amb lexrcit republic pass per diversos camps de concentraci franquistes. Guanyador el 1950 de la
Flor Natural dels Jocs Florals de la llengua catalana a Perpiny i el 1951 de lEnglantina dOr als de Nova York, fundador de lEditorial Torre i de la revista Esclat. Mantenidor dels XCII Jocs Florals de LRP (1975). Durant la transici democrtica fundaria el
Consell Valenci, es convertiria al blaverisme i seria durant ms de vint-i-cinc anys el
seu intellectual ms destacat. Diputat per UV (dins de la Coalicin Popular) en la
primera legislatura de les Corts,777 cofundador i director de la revista Murta (19781983), president de LRP el 1980, tot succeint Bet i Acadmic de Nmero de la RACV
des de 1972 i Deg des doctubre de 1990 fins que present la dimissi lany 2002. Ha
sigut tamb membre del CVC (1989-2002) i des de la seua creaci fins a novembre de
2002 en presentar la dimissi, de lAVL, cosa per la qual fou acusat de trador pels
sectors ms ortodoxos del blaverisme.
Castaer Molla, Juan Manuel: arquitecte i membre de la falla Els Doctors
(Doctor Gil y Morte-Doctor Vila Barber) on coincid amb Lizondo. Actualment s president de la Comissi. Regidor dUrbanisme a lAjuntament de Valncia la legislatura de
1991-1995. En perdre aquesta ocupaci, fou collocat com a assessor de laleshores
Consellera dAgricultura, Ramn-Llin. Aquesta el despatx en un altre episodi de
lenfrontament entre villalbistes i lizondistes.
Castell Almiana, Jos Manuel: conseller de Medi Ambient dUV, una vegada desdoblada de la dAgricultura, durant el segon govern de la quarta legislatura
(del 24-II-1997 al 23-VII-1999).
Castell Navarro, Salvador: empresari, exregidor dUV i Alcalde de Benifl
(La Safor) per CVa i membre del seu Consell Foral.
Castellano Gmez, Serafn (Benissan, 1964): llicenciat en dret i militant del
PP des de 1988, on seria vicepresident provincial de Nuevas Generaciones. Alcalde
de Benissan entre 1991 i 1999 i, tamb des de 1991 diputat a les Corts on, com a
portantveu, ha llanat diverses proclames anticatalanistes. Entre 1995 i 1999 fou president de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies i ha sigut tamb Conseller
de Justcia i dAdministracions Pbliques i Conseller de Sanitat. Del sector zaplanista,
ha ocupat diversos crrecs orgnics al PP. Actualment s vocal del Comit Regional.
Cataln Hurtado, Pedro: regidor a lAjuntament de Valncia pel ter familiar
de 1974 a 1979, fou militant dUV.
Cervell Ferrada, Francisco Javier: agent dassegurances, extinent dalcalde
del PP i regidor de CVa a Alberic (La Ribera Alta) on, com a llista, obtingueren quatre
regidors. s membre del Consell Foral de CVa.
777
Una de les escasses iniciatives parlamentries que prendr ser la pregunta nmero de registre
283 de 11 dagost de 1983 (BOCV 8/I, 09-IX-1983: 182) contra lemissi per banda de TVE del programa
sta es mi tierra que indign al blaverisme i la nmero de registre 300 de 20 dagost de 1983 (BOCV 8/I,
09-IX-1983: 186-187) en un sentit reincident.
Cervio Guimer, Santiago: regidor de fires i festes a lAjuntament de Valncia per UV durant el darrer perode de la legislatura 1991-1995 i president de la Junta
Central Fallera. Fou un dels signants del Reconeiximent valencianista al President
Eduardo Zaplana durant les eleccions de 1999.
Chanz Romaguera, Julio (Alcsser, 1942): enginyer de camins i regidor
dAlcsser des de 1979 (independent fins a 1983 i des daleshores per UV) i alcalde
les legislatures de 1995 i 1999. La legislatura 2003-2007 ha compartit lalcaldia amb
M Remedios Avia, del PP. Fou membre del Consell Executiu Nacional dUV el 1992 i
president dUV des doctubre de 2003 amb un esquifit suport del 46% dels delegats, tot
succeint Chiquillo i fins a la seua dimissi lany 2004. Des de juliol de 2004 fou diputat
provincial de Valncia. s membre de lexecutiva de Miralles.
Chiquillo Barber, Jos Mara (Sumacrcer, 1964): llicenciat en dret, militant
del GAV i dUV des de ladolescncia, fou assessor de lAjuntament de Valncia des
de 1988 fins a 1994. Esdevingu diputat al Congrs desprs de la dimissi de Lizondo
(1994) i fins a 2000. Ocup diversos crrecs orgnics al partit, com membre del
Consell Executiu Nacional dUV el 1992 i president dUV desprs de la dimissi de
Villalba i fins a les eleccions de 2003. En ser derrotat la seua candidata Amparo Pic
per Ballester protagonitz lescissi dIPCV (de la qual ostentava la secretaria general),
que feia part de la feina bruta anticatalanista del PP. El 2004 fou senador independent en les llistes del PP, deman el vot per al PP a les eleccions de 2007 i finalment
sintegr al PP desprs de disoldre IPCV.
Chov A, Carles (Sollana): President Provincial de les Joventuts dUV durant la dcada dels noranta del segle passat. Ocupar diversos crrecs orgnics, tals
com assessor de la Presidncia. Amb lescissi dONV, nocupar la seua presidncia.
Chuli Vicent, Eduardo (fallit el 1999): advocat i militant carl anticatalanista.
Des del perode de la transici democrtica fins a la seu mort fou president del Crculo
Aparasi y Guijarro. Fou el primer President de la FCECRV i candidat de la Comunin
Tradicionalista Carlista.
Conejero Asuncin, Jos Luis: condemnat per lassalt al Casal Jaume I del
barri de Russafa (Valncia), conjuntament amb el dirigent de les joventuts del GAV
Alejandro Esteve i Amalia Lidia Bonheme.
Corredor Pascual, Joaqun: militant i regidor de La Pobla de Farnals (lHorta
Nord) del PP, protagonitz lescissi que donaria peu al PPCV. Actualment ostenta
una de les vicepresidncies de CVa i ha sigut cap de llista per Alacant a les eleccions
autonmiques de 2007.
Costa i Catal, Joan (Real de Gandia, 1935-Sollana, 2005): jesuta i llicenciat
en filosofia per la Universitat de Barcelona. Vicepresident de LRP de 1987 fins a 1991 i
Acadmic de Nmero de la RACV des de 1998, ha sigut un dels secessionistes ms
incisius en la premsa.
Costa Climent, Ricardo (Castell, 1972): economista i Diputat a Corts pel PP
des de 1995, des de les quals ha protagonitzat diversos parlaments anticatalanistes.
Cotino Ferrer, Juan (Xirivella, 1950): membre de lOpus Dei i empresari agrcola. Fou President de la Cambra Agrria de Xirivella, fundador de lAsocacin
Valenciana de Agricultores (AVA), de FRISOVAL (productors de ramat de llet) i de la
Asociacin de Sociedades Agrarias de Transformacin de la Comunidad Valenciana.
Regidor de la UCD a Xirivella i impulsor del Partido Demcrata Popular (PDP) que
acabaria integrat al PP. El 1991 fou regidor de Trnsit, Policia, Acci Social i Solidaritat de lAjuntament de Valncia; el 1995 de Serveis Socials i Segueretat Ciutadana;
el 1996 Director General de la Policia; el 2002 Delegat del Govern al Pas Valenci i el
2004 Conseller dAgricultura. La seua intervenci fou decisiva per al nomenament de
LRP com a entitat dutilitat pblica. Entre les condecoracions destaquen lEstrella
Cvica categoria Gran Oficial de la Orden de la Estrella de Colombia (1999), la Creu
dArgent al Mrit de la Guardia Civil (2002), la Medalla dOr del Cuerpo Nacional de
Polica (2003) i la medalla al mrit de la Universidad Cardenal Herrera (2008).
Coves, Maria Jess: escriptora costumista. Collaboradora de les revistes
Murta i Som. Actualment s vicepresidenta de lAELLVA.
Crespo Samper, Filiberto (1931-2004): arquitecte (Deg del Collegi dArquitectes de Valncia i Mrcia entre 1977 i 1979 i 1981 i 1985), President de lAteneu
Mercantil de Valncia i diputat a les Corts per UV des de 1987 (quan fou candidat a la
Presidncia de la Generalitat) fins a 1999. Articulista a LP durant la darrera etapa de
Mara Consuelo Reyna.
Culla Hernndez, Joan Ignaci (sic): militant anticatalanista radical. Ha ocupat
diversos crrecs al GAV, a UV (que ha aplegat a denunciar al jutjat per algun conflicte
intern) i a altres entitats blaveres (darrerament s President de Renaixena Valencianista). Sovinteja la premsa local (s collaborador a LP) i els frums digitals blaveros.
Actualment milita a CVa i ha sigut candidat en la llista municipal a lAjuntament de
Valncia de 2007. s coautor de Cronolgica Histrica de la Llengua valenciana i ha
sigut denunciat pel tamb blavero Ricard Garca Moya per plagi.
Delmonte i Hurtado, Pere (1928-2004): poeta guardonat diverses vegades en
els Jocs Florals de LRP (fou Mestre en Gai Saber i Vicepresident daquesta entitat el
1994 aix com President de les Seccions de Milacres de Sant Vicent, Creus de Maig i
Junta Vicentina) i molt vinculat al mn faller.
(De) Diego Vilagrn, Enrique (Lle, 1956): periodista dret i espanyolista, fou
cap de la secci de poltica de lABC. Subdirector de la revista poca, columnista de
lagncia FaxPress es subdirector de la revista poca, columnista de la agencia
Faxpress i El Semanal Digital i contertuli del programa A fondo de Radio Intereconoma i dAlto y claro de Telemadrid. Fou collaborador en la dcada dels noranta de LP,
des don llanar continues i reiterades diatribes anticatalanistes.
Dez Prez, Joaqun: advocat i membre de lassociaci de Cronistes del Regne de Valncia. Fou secretari general dENV i ha estat vinculat a lassociacionisme
faller i de la Setmana Santa Marinera.
Domingo Ibez, Francisco: empresari de floricultura (propietari de Jardines
San Valero) i fins a 1979 president dIberflora, fou un dels mxims promotors de
Valencia 2000 i posteriorment lder del partit Coalici Valenciana dels anys huitanta.
Esteve Caballero, Alejandro: membre de la junta directiva i president de les
joventuts del GAV. Fou expulsat per una condemna judicial per delicte de robatori amb
fora i una falta de danys al Casal Jaume I del barri de Russafa (Valncia) el desembre de 2003, concorrent lagreujament per motius de discriminaci ideolgica a una
pena dun any i tres mesos de pres pel delicte, a vint dies de multa per la falta, i a
inhabilitaci per al drets de sufragi passiu. Fou el fundador i primer president de la
PJV, de la qual continua sent membre actualment.
Esteve Moll, Enrique (1946): amb estudis de batxillerat, regidor del PP a
Meliana i diputat de la Diputaci de Valncia, de la qual fou vicepresident 3er durant la
legislatura 2003-2007, on duia les rees dadministraci general, patrimoni, modernitzaci i empreses provincials i era portaveu adjunt del PP. Des de 1996, un any
desprs de laccs del PP a la Generalitat, s el 36 President de LRP (ja ha sigut qui
ha ocupat aquest crrec durant ms temps en la histria de la instituci). Pertany al
sector zaplanista i s una persona de confiana de Fernando Giner (tamb fou, com
ell, militant dUV). Signant del Reconeiximent valencianista al President Eduardo
Zaplana durant les eleccions de 1999. Prviament havia sigut secretari del Patronat
de la RACV.
Eustaquio Juan, Valero (Albal, 1969): enginyer de telecomunicacions i industrial. Fou regidor dAlbal (1996-1999) i President de les Joventuts dUV de 1994 a 1998
i esdevendria secretari general del partit durant la presidncia de Chiquillo i diputat
provincial de Valncia.
Farns Gaucha, Joaqun (Orpesa, 1935): metge (director de lInstitut de Talasoteplia de Benicssim), fou senador per la UCD a les primeres eleccions (1977) i
membre del Consell del Pas Valenci. Regidor de lAjuntament de Castell i President
de la Diputaci de Castell de 1979 a 1983; diputat del Grup Popular a les Corts a la
primera i segona legislatures, durant aquesta es passaria a UV i esdevindria lnic
parlamentari a les Corts per UV concorreguent en solitari la legislatura 1991-1995 (que
no acabaria per suposats motius de salut. La seua substituta, Rosario Vicent, sintegr
en el grup mixt i no en UV) aix com President Provincial. Es passaria al PP i seria, a
partir de 1995, Conseller de Sanitat en els dos governs dEduardo Zaplana de la
quarta legislatura.
Flix Real, Federico: empresari avcola, s President de la Organizacin Interprofesional del Pollo (Propollo). Fou President de lAsociacin Valenciana de
Empresarios (AVE) de 1988 a 2003 i, com tal, propiciador del pacte de legislatura PPUV de 1995 a 1999 (particip en la manifestaci anticatalanista del 13-VI de 1997). s
President de la Fundacin pro-AVE, entitat nascuda per afavorir la connexi de tren
dalta velocitat entre Madrid i Valncia.
Fernndez del Ro, Jos Mara (Campo de Crmenes, Lle, 1938): arquitecte, governador civil de Granada (1976-1979) i governador civil de Valncia durant bona
part de la transici democrtica (de juny de 1979 a desembre de 1982). Fou acusat
reiteradament per banda de les forces desquerra i valencianistes de complicitat
policial respecte de la violncia anticatalanista. De fet, acompany a les entitats culturals blaveres a laudincia davant el rei (XI-1980) i impos lOrdre al Mrit Civil a M
Consuelo Reyna (XII-1980). Actualment s Vocal del Consell dAdministraci de Caja
Madrid i patr de la seua fundaci i Conseller delegat de la constructora Alonso Rato,
lligada al hlding empresarial de Rodrigo Rato i els germans.
Ferrandis i Olmos, Mariv (Massanassa, 1959): llicenciada en histria i mestra. Vicesecretria de LRP des de 1982 a 1996 i Vicepresidenta a partir daleshores.
Regina dels 110 Jocs Florals. Regidora de Massanassa per UV (1987-1988) i assessora de Villalba en les Corts de 1997 a 1999.
Ferrando Bada, Juan (Foios, 1929-2007): Catedrtic de Dret Poltic de diverses universitats i, finalment, de la de Valncia; el 1953 reb lOrden Civil de Alfonso X
el Sabio i fou Doctor Honoris Causa de diverses universitats hispanoamericanes i
subdirector de la revista Claustro. Membre del CVC, Acadmic de Nmero de la RACV
des de 1984 i articulista a Som i a LP, tribunes des de les que llanaria constants
diatribes anticatalanistes. En 1994 fou nomenat prohom per LRP, ja que fou director
durant anys de la secci de cincies humanes i aconsegu la cessi de la Diputaci de
Valncia de lantiga seu social al carrer Aparisi i Guijarro de Valncia. Fou un dels
signants del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant les
eleccions de 1999.
Ferrando Giner, Rafael (1948): arquitecte (fou membre de Vetges tu) i empresari, s president de la Confederacin Empresarial Valenciana (CEV) y de la la
Confederacin de Organizaciones Empresariales de la Comunidad Valenciana
(CIERVAL) i vicepresident de la CEOE. s, entre daltres molts crrecs, conseller de
Bancaixa a proposta del PP i patr de la Fundacin Manuel Broseta. En 2004 sadher
al manifest en defensa de la identitat valenciana de la Fundacin Broseta.
Ferrando Sisternes, Carmen: regidora de CVa a Benimuslem (La Ribera

Alta), s membre del seu Consell Foral.
Ferraro Sebasti, Rafael (1942): exagent comercial i dirigent faller (ha sigut
President de la Falla Regne de Valncia-Duc de Calbria de 1972 a 2008, el segon
ms longeu de la histria de les falles. LEV: 5-IV-2008: 29). Cofundador dUV, de la
qual seria tresorer des de 1982 fins a 1995 i diputat a les Corts lany 1991 i 1995.
Fundaria lescissi IPCV i posteriorment militaria en el PP, amb el qual ha repetit com
a diputat les legislatures de 1999, 2003 i 2007. Acostuma a ser protagonista en la
Process de la Mare de Du dels Desamparats tot cridant apassionadament versos a
la patrona al damunt dun company.
Ferrer Molina, Vicente: periodista proper a les tesis del blaverisme, nha participat en diverses taules redones i presentaci de llibres anticatalanistes. Durant anys,
treball a LP, actualment ho fa a El Mundo.
Ferrer Navarro, Ramn (Vila-real, 1946): Professor del Departament dHistria Medieval de la Universitat de Valncia i Acadmic de Nmero de la RACV des de
1984 (hi renunci el 25-VI-2002). Mantenidor dels CVII Jocs Florals de LRP (1990).
Defensor de la hipottica continutat etnolingstica entre la Valncia prejaumina i la
posterior a la consquesta i signant del Reconeiximent valencianista al President
Eduardo Zaplana durant les eleccions de 1999, actualment s membre de lAVL pel
cupo blaver.
Ferrer Rossell, Vicente Liliano (1959): advocat, fou Secretari General dUV
durant el darrer periode de la presidncia de Lizondo. Fou expulsat per Villalba, fund
IPCV, de la qual seria president, i acab integrant-se al PP. Senador de designat autonmica des de juliol de 1995 fins a juny de 2003. Des daleshores fou Vicepresident
1er de la Diputaci de Valncia, diputat de lrea de Cultura i representant de la
Diputaci a la RACV. A les generals de 2008 fou elegit diputat al Congrs i actualment
s portaveu adjunt del PP en la comissi de Justcia. Pertany al sector campista i
practica una poltica relativament moderada.
Fletcher Valls, Domnec (1912-1995): arqueleg i collaborador (director a
partir de 1950) del Servei dInvestigaci Prehistrica (SIP) de la Diputaci de Valncia.
Director de Nmero del Centro de Cultura Valenciana i valencianista anterior a la
guerra civil, fou signant del manifest blavero Al poble valenci de novembre de 1977.
Flores Juberas, Carlos (Valncia, 1964): vicepresident dAU. Actualment s
professor titular de Dret Constitucional de la Universitat de Valncia i sembla desvincut
de lanticatalanisme. s director de la revista Cuadernos Constitucionales, secretari de
la Asociacin Valenciana de Gestin Pblica i collaborador dABC i de Valencia 7.
Font de Mora Turn, Alejandro (Vila-real, 1949): metge forense, professor de
medicina, exdirector de lInstitut Anatmic Forense de Valncia i poeta. El 1987
encapal les llistes del CDS a les Corts. Diputat pel PP a Corts les legislatures de
1995 i 1999, on fou nomenat portantveu del Grup Parlamentari. Conseller de Cultura
del Govern Camps, fou lencarregat de rebentar amb amenaces la reuni de lAVL on
sanava a aprovar un informe favorable a la unitat lingstica.
Fontelles i Fontestad, Antoni (Massalfassar): periodista i filleg secessionista, coautor duna Gramtica de la Llengua Valenciana i agregat de la Secci de
Llengua i Literatura de la RACV. Premi Palma Dorada (sic) 2001.
Forns Cuevas, Cristina: exmilitant de les Joventuts dUV i de Joventut Valencianista. Fou condemnada pels desperfectes causats a la Societat Coral El Micalet
el mar de 1994 durant una conferncia dngel Colom. Fou nomenada direc-tora de
lEscola dAnimadors Juvenils lany 1997.
Fuster Torres, Rosa (Gandia): metgessa i ex Presidenta del PP de Gandia.

Ex Directora General de Sanitat. Protagonitz una escissi local amb el Grup Independent Valenci (GIVAL), que presentaria llista conjunta amb CVa i que acabaria
integrant-shi. Actualment s membre del Consell Foral de CVa.
Garca Broch, Mara Dolores (1938): educadora jubilada, militant del GAV,
fundadora dUV i de RV com escissi daquella. Fou, entre altres crrecs orgnics,
membre del Consell Provincial de Valncia lany 1991 i del Consell Executiu Nacional
dUV el 1992 i regidora de cultura de lAjuntament de Valncia per UV durant la legislatura de 1991 on, entre daltres, tract de fer la prova del carb 14 al Pen de la Conquesta i de trobar les restes de Llus de Santngel. Fins a 2007 ostent la presidncia
de la FCECRV, una de les vicepresidncies de CVa i ha sigut candidata a la Presidncia de la Generalitat en les autonmiques de 2007. Premi Palma Dorada (sic) 1994.
Garca Das, Juan Jos: president dUV de Valncia ciutat que fou substitut
pel fill de Gonzlez Lizondo i que, desprs de la dimissi posterior a les eleccions
municipals de 2007, reprengu la presidncia duna gestora.
Garca-Fuster y Gonzlez-Alegre, Jos Rafael (Toledo, 1949): advocat i dirigent dAP (fou President provincial de Valncia i secretari regional). Diputat a les Corts
la primera i segona legislatures, regidor a lAjuntament de Valncia (1991-1995) i
senador territorial (1996-1999) i vicepresident primer de la Fira Mostrria Internacional.
Garca-Gasco Vicente, Agustn (Corral de Almaguer, Toledo, 1931): des de
1992 actual i reaccionari Arquebisbe de Valncia que ha continuat impedint la normalitzaci lingstica a lEsglsia catlica valenciana i sha manifestat contrari al nacionalisme catal i en posicions nacionalistes espanyoles radicals. Entre daltres, ha rebut
en audincia a Juan Garca Sentandreu.
Garca Hernndez, Ramn: fundador dUV, membre del Comit Executiu
Central fins a lany 1990 i autor de diversos pamflets anticatalanistes editats per UV.
Garca Moya, Ricardo: professor de secundria, columnista blavero, autor de
diversos opuscles anticatalanistes. Premi Palma Dorada (sic) 1992 i Premi Llealtat
(sic) 2005 atorgat pel GAV i candidat independent en la llista municipal de CVa a
lAjuntament de Valncia de 2007.
Garca Tatay, Juan: Fou President de la FCECRV.
Garrido Mayol, Vicente: militant del PDLPV i de la UCD (fou diputat de
lAssemblea constituient de les Corts i secretari dinformaci del Secretariado Ejecutivo
Provincial). Vinculat des de la seua creaci al Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, ns actualment President, professor de dret constitucional de la
Universitat de Valncia i secretari general de la Fundacin Broseta. s Acadmic
Corresponent per Xiva de la RACV.
Gasc Mas, Arturo: regidor de lAjuntament de Valncia per UV i, entre altres
crrecs orgnics, membre del Consell Provincial de Valncia lany 1991 i membre del
Consell Executiu Nacional lany 1992. Es veur forat a dimitir la legislatura 1991-1995
pel cas Star, la contracci daquesta empresa de la seua muller en diverses contractes
municipals. Donar suport a la creaci dAV.
Gascn Pelegr, Vicente (Tavernes de Valldigna, 1914-2004): Coronel de
lexrcit i cronista del Regne de Valncia, fou secretari general de la Casa de Valncia
a Madrid. Membre de la Real Academia de la Historia i de lAVL pel cupo blavero.
Gil Barber, Joan (Catadau, 1932-2006): pediatra, President de LRP de 1982
a 1992 (posteriorment President dHonor i Mantenidor dels CX Jocs Florals de LRP de
1993) i President de la Secci dEtnologia i Cultura Popular, Acadmic de Nmero i

vicepresident de la RACV. Premi Llealtat (sic) 2004 atorgat pel GAV.
Gil Lzaro, Ignacio (1957): llicenciat en dret i militant dAP des de 1980, del
qual seria president de Valncia ciutat, president provincial i vicepresident regional.
Diputat als periodes 1983-1989 i 1993-2008 i senador a la legislatura 1989-1993. Ser
un dels mxims exponents del discurs anticatalanista durant la dcada dels 80 de la
dreta valenciana. Particip, per exemple, en la gran manifestaci del 13-VI-1997. Premi Palma Dorada (sic) 1993.
Gil-Terrn Puchades, Antonio (1957): empresari immobiliari (junt als seus
dos germans s propietari de Valencia Urbana, SA) prxim a posicions anticatalanistes. Actualment s vicepresident del Consell dAdministraci de la CAM, segons Grimaldos (2007) a proposta de Zaplana. Particip en la manifestaci del 13-VI-1997.
Gimnez Mondragn, Mercedes (Borriana): administrativa, exregidora dUV
(1999-2007), regidora de CVa a Borriana (La Plana Baixa) i membre del Consell Foral.
Gimeno Mondragn, Hctor: empresari (propietari de Salvador Sancho SA,
magatzem de xapes de fusta) i amic personal de Juan Lladr. President del Patronat
de Cultura Valenciana i de Robelun Inversiones SL, editora del diari VH.
Giner Boira, Vicente (1910-1998): jurista i lletrat del Tribunal de les Aiges,
del qual fou president. Membre de lstablishment franquista local, fou diputat provincial
i regidor de la Valncia presidida pel falangista Adolfo Rincn de Orellano. Membre de
lequip jurdic que recorregu els estatuts de la Universitat de Valncia per catalanistes; de la RACV i furibund anticatalanista (ja en les eleccions de 1977 com a candidat
dAP), fu servir la talaia de LP i de lABC en aquest sentit. Fou, a proposta del PP, el
primer Fill Predilecte de la ciutat de Valncia no nomenat per unanimitat.
Giner Giner, Fernando (Xtiva, 1952): mestre dEGB i poltic. Ha militat en
Falange Espaola, UCD (diputat de lAssemblea constituient de les Corts) i UV, amb la
qual fou diputat a les Corts (1991-1995). Durant la legislatura 1995-1999 abandon UV
i es pass al PP on ha ocupat diversos crrecs orgnics. Pertany al sector zaplanista i
s labanderat del discurs ms explcitament anticatalanista del PP. s alcalde de
Vallada des de 1987 i des de 1999 fins a 2007 President de la Diputaci de Valncia,
instituci des de la qual finanar milionriament LRP i la RACV.
Giner Lorenzo, Mara Amparo: regidora dUV a Benicull del Xquer la legislatura 2007-2001.
Giner Miralles, Manuel (1926): metge i empresari, fundador dAP a Valncia,
del qual seria President Provincial i Regional. Diputat al Congrs dels Diputats i a
Corts (des de 1983 fins a 1999), lany 1987 labandonaria i es passaria com a trnsfuga a UV. s des de 1998 President de la Fundacin Juan Pablo II Familia y Vida i fou
un dels signants del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana
durant les eleccions de 1999.
Gmez Bayarri, Jos Vicente: Doctor en histria, Catedrtic dUniversitat,
Acadmic de Nmero de la RACV des de 1998 i autor de diversos llibres sobre la
hipottica continutat etnolingstica entre la Valncia prejaumina i la posterior a la
consquesta de Jaume I.
Gonzlez Pons, Esteban (1964): doctor en dret, senador de 1993 a 2003,
Conseller de Cultura del primer govern de Camps, portantveu del Consell (es permet
comparar uns visques als Pasos Catalans de lactor Jol Joan el 22 doctubre de 2005
al Camp Nou amb lannexi nazi de Txecoslovquia i de Polnia) i cap de llista del PP
per la circumscripci de Valncia a les eleccions generals de 2008 (en la campanya ha
reivindicat Gonzlez Lizondo com un dels seus referents personals i ha criticat que la
cap de llista del PSPV-PSOE, Fernandez de la Vega, fra presentada per Carmen
Chacn: Es la primera vez en la historia que una candidata es presentada en
Valencia por alguien de Barcelona LEV, Valncia, 28-I-2008: 10).
Gonzlez Lizondo, Vicente (1942-1996): empresari i el poltic anticatalanista
ms influient dels darrers trenta anys. Membre dURV, es don de baixa quan esdevingu ENV. Fundador, president provincial de Valncia i finalment president nacional
dUV. Regidor de lAjuntament de Valncia des de 1983 fins a 1994 (en aquesta ltima
legislatura com a primer tinent dalcalde) on concentraria, entre daltres, el carrec de
President de la JCF; diputat estatal des de 1989 fins 1994 (dimit en octubre per donar
pas a Chiquillo) i de les Corts Valencianes lany 1995, de la qual seria President fins la
seua mort i diputat del Grup Mixt, ja que seria expulsat dUV el novembre de 1996
degut al seu enfrontament amb el sctor ms oberturista dirigit per Villalba. Premi
Gonzlez-Lizondo Snchez, Vicente (1977?): fill de Lizondo i president dUV
a la ciutat de Valncia des de novembre de 2005 a maig de 2007. Com a candidat a
lAlcaldia de Valncia el 2007 obtingu 3.279 vots, un 079%, cosa que fu que dimitira junt amb tota la seua executiva.
Grau Alonso, Alfonso (1942): Llicenciat en medicina, fou regidor de fires i
festes lany 1975 i el 1976 ho ampli a regidor dhisenda i 1er Tinent dAlcalde. Des de
1999 s regidor del PP a lAjuntament de Valncia i 1er Tinent dAlcalde. La seua
primera legislatura fou regidor de festes i President de la JCF. Actualment s representant de lAjuntament a la RACV.
Grisola Garca, Santiago (1923): metge, investigador i professor a diverses
universitats i instituts nordamericans. Obtingu la nacionalitat nordamericana i ha
guanyat diversos guardons i medalles. Actualment s secretari de la Fundacin Valenciana de Estudios Avanzados, assessor de la Generalitat per a Cincia i Tecnologia,
president executiu dels Premis Jaume I i president del CVC. Signant dun manifest
enviat durant la transici al president espanyol Leopoldo Calvo Sotelo contra la suposada catalanitzaci del Pas Valenci i el juliol de 2008 sign el manifest del castell
com a llengua comuna que promogu Fernando Savater i altres intellectuals.
Guinot i Galn, Josep Maria (Artana, 1907-Castell, 2005): doctor en teologia
i religis secessionista. Acadmic de Nmero de la RACV des de 2003 i fundador de
lAssociaci Cardona i Vives, focus blavero a Castell. Premi Llealtat (sic) 1999 atorgat
pel GAV i Premi Palma Dorada (sic) 2003.
Hernndez Ferrer, Mara Jos: exmilitant dUV, regidora de CVa a Albal
(LHorta Sud). s membre del seu Consell Foral.
(del) Hierro Garca, Manuel (1933-1998): advocat laborista, collaborador de
la recuperaci de leditorial Prometeo i militant del PSOE des de 1975. Represent,
junt a Milln, la sensibilitat ms prxima al regionalisme anticatalanista (Bodoque,
2000: 13). Al Congrs Extraordinari del PSPV-PSOE de 1979 isqu derrotat amb un
48% dels vots davant la candidatura de Joan Lerma. Abandon el PSOE i esdevingu
alcaldable a lAjuntament de Valncia pel CDS les eleccions de 1987. Acab integrantse en el grup mixt i fundant sense xit el Partido Radical Socialista Valenciano.
Igual Nebot, Jos Manuel: llaurador i llicenciat en dret. Fou diputat autonmic
per Castell dUV i s vocal del Consell Foral de CVa.
Igual beda, Antoni (1907-Alzira, 1983): Historiador, fou acadmic de la Reial
Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Reial Acadmia dHistria, del Centre
de Cultura Valenciana (1959) i membre de la Instituci Alfons el Magnnim. Valencianista histric, membre de lAcci Cultural Valenciana i defensor de la unitat lingstica
durant el franquisme (Burguera, 1991: 118-119) acab fent costat a Casp i Adlert
durant la transici i signant diversos comunicats blaveros (entre els que destaca el de
Al poble valenci de novembre de 1977).
Jarabo Pay, Alberto (Alcoi, 1928): advocat, procurador a les Corts de 1971 a
1977 i de 1973 a 1974 Delegado Nacional de Prensa y Radio del Movimiento i regidor
del darrer consistori franquista de Valncia. Fundador dAP a Valncia, Diputat al
Congreso la legislatura constituient (fou promotor de lesmena exitosa que prohibia la
federaci de comunitats autnomes) i Conseller de Turisme al Consell Preautonmic
per aquest partit. Fou del sector dAP contrari a la Constituci i un dels qui exig
sancions contra la revista Ajoblanco arran del seu polmic reportatge sobre les falles.
Jimnez De Laiglesia Santonja, Jos Mara (1929): advocat, empresari immobiliari i membre del Patronat de Fira Valncia, fou conseller fundador i vicepresident
del Banc de lExportaci a Valncia i conseller de Mapfre Mutualidad de Seguros.
President de la Confederacin Empresarial Valenciana durant la dcada dels noranta
(es veur esquitxat i inculpat per corrupci), expresident de la CIERVAL i exvicepresident de la CEOE i membre de lAsociacin Valenciana de Empresarios (AVE). Expresident de la Fundacin Broseta i actual President dHonor (durant el seu mandat
sincorpor a la Fundacin de Vctimas del Terrorismo), Acadmic de Nmero de la
RACV des de 1995, president de la secci dEconomia i Tresorer de la Junta de
Govern i mantenidor dels CIXV Jocs Florals de LRP (1997). Estigu present en la
manifestaci blavera del 13-VI de 1997.
Jurado Soriano, Juan Vicente (1943): industrial, regidor a lAjuntament de
Valncia pel ter familiar de 1971 a 1979 i novament regidor amb UV (candidat a
lalcaldia el 1995) i, desprs, amb el PP denllumenat i de fonts ornamentals.
Lamo de Espinosa, Jaime (Madrid, 1941): Enginyer agrnom i economista.
Membre del Comit Nacional de la UCD, fou ministre d'Agricultura en el governs de
Surez i Calvo Sotelo des de febrer de 1978 fins a desembre de 1981, i ministre adjunt
al president fins al 28 de juliol de 1982. Home de confiana dAbril Martorell, fou cap de
llista de la UCD a Castell a les eleccions de 1979.
Lanuza Ortuo, Chimo (sic) (Altea, 1953): llicenciat en filologia hispnica i ortodox del secessionisme lingstic. Membre de la Comissi Mixta de Billingisme
(1981-1982); director de la Secci de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de LRP
(1979-1980) i responsable del canvi ortogrfic; Acadmic Corresponent per la Vila
Joiosa de la RACV i exmembre de la Secci de Llengua i Lliteratura, de la qual sembla
que dimit per semblar-li moderada; Director General de lInstitut Valenci de la
Joventut (1996-1999) i exmembre electe del Consell dUV. Premi Palma Dorada (sic)
2000, Premi Llealtat (sic) 2006 atorgat pel GAV i candidat independent en la llista de
CVa a lAjuntament de Valncia de 2007.
Lanuza, Marta: filloga secessionista, actualment s la presidenta de la secci
de cursos de llengua i cultura de LRP.
Latorre Castillo, Manuel: protsic dental, anticatalanista radical i violent de
procedncia falangista i home de confiana de Sentandreu. En passar aquest a la
presidncia de CVa, Latorre el segu i nocup la vicepresidncia (ocupava el nmero
quart a la candidatura municipal de Valncia de 2007) i pass a ocupar al mateix
temps la presidncia del GAV (2001).
Llcer Bauxali, Salvador (Alfafar, 1925): militant fundador dUV i diputat a les
Corts per Castell a la primera legislatura per Coalicin Popular. Protagonitz diverses
iniciatives parlamentries anticatalanistes.
Lladr Dolz, Juan (Almssera, 1926): important empresari (codiregeix una
important empesa de porcellana amb el nom familiar amb diverses inversions en altres
sectors com els de la piscifactoria) vinculat al sector blavero ms ortodox. Conseller
del Banc de Valncia, dAltadis i daltres empreses, ha sigut Vicepresident 1er de la

Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Valncia. Ocup el crrec de
Deg, en substituci de Xavier Casp, de la RACV (anteriorment havia sigut President
del Patronat de la RACV) de la qual s Acadmic de Nmero des de 1997 i dimit la
tardor de 2007. Premi Palma Dorada (sic) 2007. Actualment s membre de la junta de
govern de LRP; Lloctinent Major de la Reial Ordre de Cavallers de Santa Maria de El
Puig i el 1990 obtingu la Llama Rotaria. Diverses informacions periodstiques el vincularen amb Sentandreu i amb lintent de compra del DV (que aparentment no quall pel
seu estat de comptes) i, finalment, junt a Hctor Gimeno ha liderat laparici de VH, del
qual s President del Consell Editorial.
Lliso Genovs, Francesc: Autor prolfic dassaigs i opuscles anticatalanistes,
dirig el grup cultural de Llauradors de Torrent. Premi Palma Dorada (sic) 2003.
Llora Garca, Teresa: exregidora dUV a Catarroja (LHorta Sud) i actual assessora del grup municipal i membre de lExecutiva del partit. Fallera de la falla
secessionista Albufera de Catarroja.
Lloris, Manuel (Barcelona, 1928-2005): escriptor i professor de literatura a diverses universitats nord-americanes, ha sigut considerat membre, junt a Joan Fuster,
Vicent Ventura o Toms Llorens de la generaci perduda valenciana (EP, 01-XII2005). Malgrat aix fou durant anys articulista anticatalanista de LP.
Lluch Prez, Gustavo: empresari, regidor i tinent dalcalde per CVa (amb pacte de govern amb el PSPV-PSOE) a Bonreps i Mirambell (lHorta Nord). s membre
del Consell Foral de CVa.
Lpez i Muoz, Aureli (Paterna, 1943): agent comercial, vicepresident de
lAteneu Cultural de Paterna, president de lAssociaci dEscritors en Llengua Valenciana, Acadmic Corresponent per Paterna de la RACV i agregat collaborador de la
Secci de Llengua i Literatura Valencianes.
Lpez i Verdejo, Joan Salvador (Voro) (1963): doctor en filologia per la Universitat de Valncia, director de la Secci de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes
de LRP (1989), Acadmic de Nmero de la RACV des de 2001 i President de la secci
de llengua i literatura, actualment s partidari de la lnia dura del secessionisme
lingstic contrria a lAVL. Ha sigut assessor de Garca Broch a la regidoria de Cultura
de lAjuntament de Valncia i dHctor Villalba a la presidncia de les Corts i fou un
dels signants del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant
les eleccions de 1999.
Maluenda Verd, Rafael (Mnover, 1941): diputat dAP per Alacant a les
Corts des de 1983 fins a lactualitat (ininterrompudament durant les set legislatures) on
ha ostentat diversos crrecs i ha aprofitat per protagonitzar diverses iniciatives anticatalanistes. Fou secretari regional dAP i s membre del comit regional del PP.
Manglano de Mas, Jos Luis (1940): enginyer industral. Dirigent de la UCD i
home de confiana dAbril Martorell durant la transici democrtic, fou diputat de
lAssemblea constituient de les Corts Valencianes i regidor de lAjuntament de Valncia
i diputat provincial durant la primera legislatura municipal democrtica. A la dcada
dels huitanta estigu vinculat a Valencia 2000. Rector de la Universidad Cardenal
Herrera-CEU i Acadmic de Nmero de la RACV des de 1988.
Marco Molines, Juan (1932): advocat, militant del PDLPV (enfrontat, per,
amb Muoz Peirats), candidat dUCD per Valncia a les generals de 1977 i responsable de la Delegaci de Cultura (successora directa del Mininisterio de Informacin y
Turismo franquista) desprs del cessament dEduard Sancho al front dAitana (TVE).
Des daleshores aquesta esdevingu una corretja de transimissi de la UCD i del

blaverisme.778 Diputat dAP a les Corts Valencianes des de la I legislatura (1983-1987)
a la IV (1995-1999) i litigant contra la restauraci del teatre rom de Sagunt, que
finalment guany al Tribunal Suprem.
Mar Cerezo, Francesc Xavier (1954): fundador del Consell Valenci junt a
Casp, Adlert i Zarzo, Secretari de LRP, que abast en la candidatura de Santiago Bru i
Vidal front a la de Sanchis Guarner. Secretari General dENV, evolucion cap a
posicions no anticatalanistes. s metge i actualment director del balneari de Chulilla.
Marn Morell, Josep (Elx): Fou President de la FCECRV.
Mart i Mora, Enric: Cap de la Secci de Dances de LRP i Premi Fedi i Angels concedit per Amics de lAcadmia lany 1994.
Martn Villalba, Pascual: procedent de cercles carlins, fou el segon president
del GAV (des de 1977 fins a 1984). Acus Sanchis Guarner i Fuster dhaver-se posat
ells mateixos les bombes que esclataran als seus domicilis per la qual cosa prest
declaraci judicial i fou finalment absolt. Actualment s President del carl Crculo
Cultural Aparisi y Guijarro.
Martnez Marco, Vicente: membre del Consell Central el 1990, regidor dUV
de Valncia i diputat provincial de Valncia la legislatura 1987-1991 i 1991-1995.
Durant aquesta darrera seria expulsat dUV i passaria a formar part del PP, tot repetint
els crrecs fins a 2003 com a responsable del Consorci Provincial de Bombers.
Delegat de Relacions Institucionals durant la presidncia de Fernando Giner de la
Diputaci de Valncia.
Martnez Roda, Federico: catedrtic dInstitut, ha esdevingut en crecles del
blaverisme cultural com un dels seus historiadors oficials. Signant del Reconeiximent
Martnez Serrano, Antonio (La Gineta, Albacete, 1927): professor mercantil,
agent de duanes, jugador i president de lAlacant CF i vinculat a les fogueres. Cap
dAlicante Independiente a les locals de 1979, fundador i president provincial dUV, fou
diputat dins de la Coalicin Popular a les Corts per la demarcaci dAlacant la primera
legislatura. En 1986 dirigia la UPRA (Unin Provincial de Alicante), el 1989 encapal
la candidatura dARM (Agrupacin Ruiz Mateos) i ms tard fou president provincial
dIniciativa Independiente.
Martnez Vila, Carmelo: regidor de Valls (La Costera) i membre de
lexecutiva presidida per Miralles. Ha denunciat que el seu fill estudia a lInstitut Silvera
Fonta de Canals amb llibres suposadament no homologats per la Generalitat.
Martorell Briz, Hilario: regidor de CVa a Tous (La Ribera Alta) i membre del
seu Consell Foral.
Masi Alamar, Jesualdo: militant del GAV, li obrigueren diligncies per
lassalt el 1994 de la Societat Coral El Micalet durant una conferncia dngel Colom,
aleshores mxim dirigent dERC. Ha sigut el director del 2on Congrs de la Llengua
Valenciana.
Matas i Garca, Josep Manuel: militant dUV del sector nacionalista i oberturista que, a partir de lexpulsi dels lders de Joventut Valencianista, retorn a lortod-
778
El titular daquella delegaci, Marco Molines,A1 arrib a aparixer tres vegades en el mateix
dia. Fins i tot, algunes voltes, el minutat i els textos de lespai eren supervisats per aquest senyor
(Xamb, 1996: 143).
xia. Treball en la Universitat Popular de Valncia quan Garca Broch dirigia la

Regidoria de Cultura. Fou president de les Joventuts Ratpenatistes a partir de 1994.
Actualment collabora en el diari VH.
Medina Ferrandis, Rafael (Alaqus): exdirigent de les Joventuts dUV. Actualment s membre del Consell Foral de CVa.
Melero i Peris, Llus (Silla): es defineix com a tcnic dempresa, s regidor
dUV a Silla des de 1991 i des de mar de 2005 Secretari General dUV. s, a ms,
President dUV a lHorta Sud.
Melego i Suay, Artur: secretari dIRV, encapalar la candidatura per Valncia a les generals de 2008 i anir com a independent en la llista dUV a la ciutat de
Valncia encapalada pel fill de Lizondo a 2007.
Miedes Bisbal, Emili (Albalat de la Ribera, 1925): amb estudis de magisteri i
de peritatge mercantil, s filleg secessionista aficionat que sha dedicat a demostrar
que el catal s un dialecte de la llengua occitana. Ha sigut director dels cursos de
llengua valenciana del GAV, ha dirigit el Centre dEstudis Democratic Espanyol i t el
Guard Palma Dorada (sic) i la Palma Dorada (sic) 2003.
Milln Snchez, Fernando (Almansa, 1940): mestre, pedagg i militant anticatalanista del PSPV-PSOE. Fou regidor de lAjuntament de Valncia de 1979 a 1995
(tinent dalcalde la primera legislatura) i diputat provincial de 1991 a 1995. Fundador
del Partido Republicano Autonomista (sautoconsidera blasquista), recal en CVa on
ostent una de les seues vicepresidncies fins que, per diferncies internes, labandon abans de les autonmiques de 2007.
Miralles Piqueres, Jos Manuel (1963): diplomat en assegurances, regidor
dUV a Nquera i des de la XXXVII Assemblea Nacional (28-V-2006) president dUV.
Candidat a la Presidncia de la Generalitat les eleccions de maig de 2007.
Montaner Albentosa, Santiago: regidor dUV a Benicull del Xquer la legislatura 2007-2001.
Monsons Domingo, Enrique (Borriana, 1931): llicenciat en dret, comerciant i
poltic amb bones relacions amb els liberals alemanys. Entr a la UCD de la m del
PDLPV de Burguera i Muoz Peirats, en fou tresorer, membre del Consell Federal de
la Federaci de Partits Democrtes i Liberals, liderada per Garrigues Walker i assessor
dAbril Martorell quan aquest ocupava la vicepresidncia econmica del govern central.
Ms tard esdevingu provincialista castellonenc. El 1978 fou designat Conseller
dAgricultura al Consell preautonmic. Arran de leixida dels socialistes, sautoproclam
President del Consell (de gener de 1980 a novembre de 1982) i abra lanticatalanisme. Fou diputat de lAssemblea constituient de les Corts i a mitjan dels anys
noranta safili a UV amb la qual seria eurodiputat de mar de 2003 a abril de 2004 (la
direcci dUV li reclam les quotes corresponents, que sembla que no abon).
Monzons Pons, Jos: membre del Crculo Cultural Aparisi i Guijarro del qual
fou secretari i vocal de la FCECRV. Ha sigut cap de llista per la demarcaci de
Castell de la Comunin Tradicionalista Carlista (CTC) a les eleccions generals de
2008, de la qual s Consejero Nacional.
Mora Monlle, Amado: regidor de La Vilavella (La Plana Baixa) per UV.
Moreno i Moreno, Juli (Montroi): llicenciat en histria i mestre. Secretari General de LRP des de 1990 a 1998 i autor de diversos treballs secessionistes. Premi
Fedi i Angels dAmics de lAcadmia lany 1993 i Premi Palma Dorada (sic) 2006.
Morera Sendra, Vicente (Oliva, 1923-2008): propietari dun camping i membre

duna societat de caadors, fou el fundador de lOrganizacin Independiente Valenciana. Fou regidor dOliva des de 1979 fins a 2007.
Mourelle de Lema, Manuel: professor emrit de llengua espanyola a la Universidad Complutense de Madrid que sost la continutat etnolingstica de la Valncia
prejaumina i la Valncia actual. Acadmic dHonor de la RACV.
Muoz Carpi, Elena (1975): llicenciada en Odontologia per la Universitat de
Valncia, dirigeix la seua prpia clnica. Segons informaci proporcionada per CVa i
replegada a LEV (18-VI-2008) pertany a una famlia vinculada al movimiento fundacional [blavero] de finales de los aos 70. s membre del Consell Foral de CVa i candidata nmero dos de la llista a lAjuntament de Valncia les eleccions de 2007. Fou
Fallera Major de Valncia lany 1996. El 17-VI-2008 Sentandreu, amb qui presumptament mantenia una relaci sentimental, fou detingut per la policia per violncia de
gnere, tot i que finalment la pressumpta vctima no present denncia formal.
Nalda Sanchis, Salvador: regidor de Piles (La Safor) per OIV-CVa.
Navarro Ferrer, Rafael (Carcaixent): regidor i alcalde de Carcaixent, membre
del Consell Executiu Nacional dUV el 1992. El 1999 protagonitzaria lescissi dAV.
Posteriorment retornaria a UV i formar part de lexecutiva de Miralles.
Navarro Pastor, Vicent Xavier (1959): Membre de la Junta de Govern de
LRP des de 1984 i Secretari General de 1996 a 2000. Des de 1993 s President de la
secci dels Jocs Florals.
Navarro Roig, M Carmen: regidora de La Vilavella (La Plana Baixa) dUV i
membre de lexecutiva presidida per Miralles.
Navarro Sala, Miguel (Toni Sala): excap de premsa dURV, fou expulsat pel
seu radicalisme. Ms tard esdevindria ideleg i secretari general dAlicantn, un
grupuscle alicantinista o cantonalista alacant.
Novo Berenguer, Alfonso (1959): llicenciat en dret i af a Vicente Ferrer. Europarlamentari per UV i integrat a la Coalici Radical Europea (09/1996-10/1998).
Actualment s regidor pel PP de Circulaci i Transports a lAjuntament de Valncia.
Oliver Chirivella, Juan (Paiporta, 1935): perit industrial, regidor de lAjuntament franquista de Valncia, militant de la UCD i secretari de coordinaci administrativa del Secretariado Ejecutivo Provincial (i diputat provincial la legislatura de 19791983, de la qual seria portaveu), del PDP, dAP i dUV, on ocuparia la secretaria general i seria diputat provincial de Valncia la legislatura 1987-1991 i diputat al Congrs la
legislatura de 1989. Es pass finalment al PP on fou secretari general de la Conselleria
de Sanitat el 1995 i assessor del President de la Diputaci de Valncia, Fernando
Giner.
Ombuena Antiolo, Jos (1915-1992): llicenciat en dret, periodista i autor
dalgunes novelles. Fou redactor de LP en 1934, dAvance en 1939 i de LEV on aplegaria a ser redactor en cap. Des de 1959 fins a la seua mort exerceria com a director
de LP. Membre de la comissi valenciana patrocinadora del Diccionari CatalValenci-Balear, diverses fonts el consideren corresponsable de la campanya contra
Joan Fuster arran de la publicaci dEl Pas Valenciano i, junt a Reyna, responsable de
la lnia editorial anticatalanista a partir de la transici. Algunes informacions el situen
com a collaborador de la trama colpista del 23-II-1981 a Valncia (Bello, 1988: 135).
Orellano igo, Rafael (1923): escultor especialitzat en temtica religiosa (autor de lescultura a Fullana als jardins del Real de Valncia), faller, poeta i primer president del GAV (1976-1977). Fou candidat de la UCD per Valncia a les eleccions
generals de 1979 i regidor a lAjuntament de Valncia per aquest partit les primeres
eleccions democrtiques.
Ortells Rosell, Salvador Manuel: militant dUV i fuga Conseller dAgricultura
(del 15-I-1999 al 23-VII-1999) desprs de la dimissi de Ramn-Llin.
Ortiz Climent, Leopoldo (Catadau, 1941): enginyer agrnom, empresari, Director del Comit de Gesti de Ctrics i des de 1982 assessor de la FAO. Cap de llista
a les europees de 1987 per UV i, ja amb el PP, europarlamentari (1989-1993), diputat
al Congrs (1993-1996) i Senador (1996-2000).
Palacios Corts, Fermn (Logronyo, 1949): secretari general del Sindicato Independiente i simpatitzant de CVa.
Palomares Vinuesa, Antonio (El Robledo, Albacete, 1940-2007): membre de
la resistncia francesa contra locupaci nazi i de les Joventuts Socialistes Unificades
de Frana, sestableix a Espanya el 1956 i a Valncia el 1967 on esdevindr Secretari
General del PCE al Pas Valenci i membre del Comit Central. Secretari General del
PCE-PCPV (1976-1979) fu diverses declaracions prximes a lanticatalanisme i
senfront al sector nacionalista encapalat per Ernest Garcia. Diputat al Congrs
durant la legislatura constituient i a Corts la primera legislatura (1983-1987).
Pascual Lainosa, Ramn (fallit el 1988): metge, tinent dalcalde i home de
confiana de Ramn Izquierdo i president de la JCF de 1973 a 1978, des de la qual
expand el blaverisme en el mn de les falles, en particular en aprofitar lafer
dAjoblanco. Tingu participaci en lagressi a Pere Riutort lany 1976. Fou militant
dUV i concorregu en les llistes electorals per a les generals de 1986.
Pay Alberola, Josep: militant del PHACE i autor dalgun estrafolari llibre furibundament anticatalanista. Primer premi Palma Dorada (sic) de 1980.
Peir Buigues, Mara del Mar: regidora de CVa a Alberic (La Ribera Alta).
Pea (de la), Pedro J. (Reinosa, Cantabria, 1944): professor de literatura espanyola a la Universitat de Valncia, escriptir, secretari general de lAsociacin de
Escritores Valencianos en Lengua Castellana i articulista anticatalanista.
Pearroja Torrejn, Leopoldo (La Vall dUx, 1954): llicenciat en filosofia i
historiador anticatalanista que abast una certa volada amb la publicaci de El
mozrabe de Valencia, llibre que suposadament demostrava la continutat etnolingstica entre la Valncia prejaumina i la posterior a la conquesta. Fou secretari de
Cardona i Vives, membre del CVC a proposta dUV des de 1996 fins a 2004 i Acadmic de Nmero de la RACV des de 1991. Prohom de LRP, Mantenidor dels CVIII
Jocs Florals de LRP (1991), Premi Llealtat (sic) 2000 atorgat pel GAV i Premi Palma
Dorada (sic) 2004.
Prez Olea, Manuel: governador civil de Valncia durant la primera part de la
transici democrtica (de gener de 1977 a juny de 1979), fou un dels encarregats de
fundar la UCD al Pas Valenci i aplegar el PPRVA i el PDLPV. Fou acusat reiteradament per banda de les forces desquerra i valencianistes de complicitat policial envers
la violncia anticatalanista.
Peris Soler, Jos: Conseller dEducaci i Cultura des de juny de 1979 fins a
setembre de 1981 en substituci de Barcel. La seua poltica, ms moderada que la
de la seua succesora Cabanes, saliniar per amb les tesis secessionistes lingstiques. Combinar aquest crrec amb el de Conseller de Sanitat i Seguretat Social i fins
i tot a partir de juny de 1981 amb el de Conseller de Treball. Fou President de la
Federacin Catlica de Padres y Padres de Alumnos de Valncia de 1976 fins a 1979 i
s President de la Fundacin Ad Gentes, dependent de lArquebisbat de Valncia.
Pic Peris, Amparo: molt prxima a Chiquillo, fou derrotada per Ballester a la
Presidncia dUV. Ocup anteriorment la Secretaria dAcci Social i la Presidncia
dUV a la ciutat de Valncia, fou assessora del Grup dUV a la Diputaci de Valncia i
exdirectora de la Universitat Popular de Valncia. Fou Presidenta dUPCV i acab
encapalant la candidatura del PSD a les generals de 2008 per Valncia.
Piles Guaita, Trsilo (Tors, 1957): extreballador de banca, fou regidor de
lAjuntament de Valncia per UV molt lligat a diverses constructores, fou candidat a
alcaldable el 1995 (UV baix de 8 a 3 regidors) i 1999 (UV es qued fora del consistori). Vicepresident del Consell Executiu Nacional lany 1992 i President provincial de
Valncia dUV durant la presidncia de Villalba. Es don de baixa durant la presidncia
de Chiquillo i sacost al PP. Actualment s propietari de lempresa constructora Petrus
SL, responsables de diversos PAI, i conseller del Valncia CF de la m del president
Juan B. Soler (cessat arran de la presidncia de Vicente Soriano a lestiu de 2008).
Pin Arboledas, Jos Ramn (Madrid, 1944): enginyer tcnic agrnom i economista, fundador i secretari general del PRRV Autonomista (UCD), diputat al Congrs
durant la legislatura constituient (durant la qual fou un ferm defensor de la prohibici de
la federaci de comunitats autnomes) i membre de la comissi redactora de lEstatut
de Benicssim. Abans de les generals de 1982, abandona la UCD i funda el PDP que
sintegr a la Coalicin Popular. El 1989 sintegra al PP, amb el que esdevendria diputat a lAssemblea de Madrid i el 1995 regidor a lAjuntament de Madrid.
Primo Yfera, Eduardo (Mazarrn, Mrcia, 1918-2007): Doctor en Qumiques, fundador de lInstitut dAgroqumica i Tecnologia dAliments del CSIC i president
daquest entre 1974 i 1977. Professor Emrit de la Universitat Politcnica de Valncia,
Mantenidor dels XCV i CVI Jocs Florals de LRP (1977 i 1988) i Acadmic de Nmero
de la RACV des de 1978, de la qual ser Deg dabril de 1985 a abril de 1987. Fou un
dels signants del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant
les eleccions de 1999.
Puerto Ferr, Mara Teresa: Catedrtica dangls dInstitut i ex-Coordinadora
de Didctica de lAngls al Servei de Formaci del Profesorat Universitat de Valencia.
Membre del Collectiu Llus Fullana de professors i contertlia del programa El Poder
Valenciano en Valencia TeVe, s una furibunda anticatalanista.
Puchades i Vicent, Josep (1978): Enginyer Tcnic Agrcola i mestre de valenci de LRP. Contertuli de la 97.7 Rdio, cofundador del butllet El Palleter, assessor
de Lo Rat revista i membre del seu consell de redacci, director de lefmera revista
Valncia s notcia, membre de lAELLVA, President de les Joventuts Ratpenatistes i
membre de la Junta de Govern de LRP. Premi Fedi i Angels concedit per Amics de
lAcadmia lany 1999.
Puchalt, Joan Carles: enginyer tcnic industrial, des de 2007 s el President
Nacional de la PJV.
Quirs Palau, Martn (1929): metge anestesista i portaveu del grup municipal
de Valncia del PP fins a 1991 on compet amb Lizondo en grau danticatalanisme en
la seua oposici a lalcaldessa Clementina Rdenas. Diputat del PP a Corts Valencianes des de 1991 fins a 2003.
Ramn Garca, Alfons (1924): poeta secessionista, fou vicepresident primer
de la primera junta directiva del GAV i vicepresident de LRP i president de la secci
dels Jocs Florals. Actualment s vicepresident de CVa. Premi Palma Dorada (sic) 2005
i Premi Llealtat (sic) 2008 atorgat pel GAV.
Ramn Izquierdo, Miguel (1919-2007): advocat (dec del Collegi dAdvocats
entre 1973 i 1977 i President de lAcadmia Valenciana de Jurisprudncia i Legislaci),
procurador i Diputat a les Corts franquistes. Proper a Fernando Herrero Tejedor,
membre de la Unin del Pueblo Espaol i fundador de la Falla Azcrraga. Des de 1973
fins a abril de 1979 (tret dels mesos de gener i febrer de 1976) fou el darrer alcalde
franquista de Valncia qui, en companyia dIgnacio Carrau, President de la Diputaci
de Valncia, atiaren lanticatalanisme. Fou fundador dURV i dUV, on abastaria la
secretaria general des de la fundaci fins a 1984 i la Presidncia regional de 1984 a
1992. Fou diputat al Congrs de 1982 a 1986 amb Coalicin Popular i de 1986 a 1989,
ja en solitari, per UV. Abandon UV per lenfrontament que sostingu amb Lizondo.
Premi Llealtat (sic) 2003 atorgat pel GAV.
Ramn Montaana, Enric (Almssera): regidor i alcalde dAlmssera, diputat
provincial de Valncia la legislatura 1991-1995 i 1995-1999 per UV i membre del
Consell Executiu Nacional dUV lany 1992. Acabaria abandonant UV i sent un dels
promotors dONV, al qual sel nomenaria President dHonor.
Ramn i Quiles, Miquel (1951): advocat laboralista, militant dURV i dUV i un
dels mxims exponents del nacionalisme tricolor. Fou vocal dAmics de la Barraca i de
lAlqueria, membre de la Junta de Govern de LRP i President de la Secci de Dansa i
Cant Valenci durant la primera presidncia de Gil Barber. Membre del Comit
Executiu Central dUV lany 1990. Diputat a les Corts lany 1987 i 1991. Senador per
designaci de les Corts la legislatura 1991-1995, en qu seria expulsat dUV per
Lizondo suposadament per concedir una entrevista a El Temps i es passaria a ENV. A
darreries de la legislatura, per un corriment en les llistes unionistes, tamb esdevendria
novament diputat a Corts. Tornaria a UV durant la direcci dHctor Villalba. Fill de
Miguel Ramn Izquierdo.
Ramn-Llin Martnez, Maria ngels (1963): llicenciada en dret, fundadora de
les Joventuts dUV de les quals en seria presidenta de 1983 a 1991. Diputada a Corts
des de 1987 a 1995, any que dimit per ostentar la Conselleria dAgricultura i Medi
Ambient (noms Agricultura a partir del segon govern de Zaplana: 24-II-1997) fins a
gener de 1999, que, sent vicepresidenta, abandon UV, tot dimitint desprs de
consellera, i es pass al PP, partit amb el qual tornaria a la mateixa Conselleria en el
govern de Zaplana en solitari fins al tercer govern de la cinquena legislatura (21-062003). Des de 2004 es diputada al Congrs dels Diputats i des de 2007 regidora a
lAjuntament de Valncia.
Ramn Sales, Leonardo (1940): A proposta dUCD Conseller dIndstria i
Comer del primer govern del Consell del Pas Valenci i des de desembre de 1979 a
setembre de 1981 dIndstria, Comer i Agricultura. Empresari dexportaci de ctrics i
president de lAsociacin Valenciana de Empresarios de 1986 a 1987. Posteriorment
ocup diversos carrrs orgnics dUV, entre daltres membre del Consell Provincial de
Valncia el 1991 i del Consell Nacional dUV el 1992. Involucrat en diversos negocis
institucionals, fou membre del Consell dAdministraci de RTVV a proposta dUV.
Ramos Costa, Jos (1934): president del Valncia CF des de 1976 fins a
1983. Durant la seua presidncia convert el club en un dels referents del blaverisme,
amb lassumpci de la senyera amb franja blava com a segona equipaci.
Ramos Prez, Vicente (Guardamar del Segura, 1919): director de la Biblioteca Gabriel Mir de la Caja de Ahorros del Sureste de Espaa, escriptor, doctor en
filosofia i acadmic corresponent de la Real Academia Espaola i de la Real Academia
de la Historia, fou durant el franquisme un dels defensors de la idea surestista dagrupaci dAlacant i Mrcia (fund la Unin Provincial Alicantina que no quall) i durant la
transici democrtica un acrrim anticatalanista. Fundador, primer President i diputat
al Congrs per UV dins de la Coalicin Popular la legislatura 1982-1986 prompte
abandon el partit per considerar-lo massa nacionalista i es pass al grup mixt el
1984. s Acadmic de Nmero de la RACV des de 1978 i ha sigut nomenat Fill
Adoptiu dAlacant lany 1977.
Real i Alcocer, Miquel: militant dUV i delegat dacci del GAV. Sel considera un dels mxims responsables de la violncia de carrer anticatalanista durant la
dcada dels noranta i lactual.
Recio Alfaro, Carles: doctor en dret per la Universidad Cardenal Herrera amb
una tesi sobre Josep Maria Bayarri i destacat militant anticatalanista. Autor de diversos
llibres i opuscles, entre els quals destaca el Diccionari Diferencial Valenci-Catal.
Durant un cert perode renunci pblicament als postulats anticatalanistes, per la qual
cosa fou expulsat dUV i del GAV. President ms tard de lInstitut dEstudis Valencians,
on defensaria les Normes del 32 pures com a suposat cam equidistant entre el
catalanisme i el blaverisme. En fracassar aquesta opci, tot seguit, faria drecera
novament cap als posicionaments ms anticatalanistes i acabaria sent Cap de Publicacions de la Diputaci de Valncia i funcionari de carrera, esdevendria bigraf oficial
de Gonzlez Lizondo, membre del comit cientfic del II Congrs de la Llengua Valenciana, signant del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant
les eleccions de 1999. Acabaria acostant-se a CVa, de la qual seria cap de llista a
lAjuntament de Catarroja. A la pgina web personal es presenta com lescriptor ms
auda de la Valncia moderna.
Reyna Domnech, M Consuelo (1944): periodista, directora de Espaoln,
militant de Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS, delegada de la censura a
Valncia pels volts de 1968 i creadora de lagncia Copilsa. Des de 1963 redactora de
linfluient peridic familiar LP, de la qual en seria subdirectora des de 1972 i directora
des de 1992 fins al seu sonat cessament el 14 de desembre de 1999. Diverses informacions la situen com a collaboradora de la trama colpista del 23-F-1981 a Valncia
(Bello, 1988: 135). Columnista del DV fins a 2003, actualment escriu la seua conegudssima i abans molt temuda La Gota a ledici valenciana de El Mundo. T lOrdre del
Mrit Civil (imposada pel Governador Civil de Valncia, Fernndez del Ro el 1980) i,
entre daltres reconeixements del blaverisme, el Premi Palma Dorada (sic) 1983.
Ribes i Blasco, Ferran: ha sigut secretari general de Jvens Nacionalistes
dUV i membre de lefmera revista Revers. Actualment s President de lInstitut dEstudis Valencians.
Ricart Lumbreras, Jos Manuel: Director General de la Conselleria de Cultura i Educaci del Consell del Pas Valenci i responsable de la famosa circular en la
qual es prohibia als xiquets parlar en valenci durant lesplai al pati. Diputat de
lAssemblea constituient de les Corts Valencianes a proposta dUCD. Candidat dURV
a les elecions municipals de 1979 i militant del GAV i de LRP i advocat al servici dAU
en els seus recursos contra la Universitat de Valncia. Fundador de lassociaci Joanot Martorell, dUV, de RV i del PRCV, on nocup la vicepresidncia. Nostent una de
les vicepresidncies de CVa i ha sigut el nmero 3 de la circumscripci de Valncia a
les eleccions autonmiques de 2007. Fou tamb President de la FCECRV. Premi
Rico Sogorb, Josep Esteve (Elx, 1966): periodista i escriptor. s President
del Grup Cultural Ilicit Tonico Sansano i directiu del Rogle Cultural Llus Fullana
Mira. Ha sigut, entre daltres crrecs, vicesecretari de la junta directiva de la FCECRV,
secretari de la gestora Intercomarcal-Sud (provincial) dUV.
Rincn de Arellano y Garca, Adolfo (1910-2006): cardileg. Fundador de
Falange a Valncia lany 1933 i cap regional del partit. President de la Diputaci de
Valncia entre 1943 i 1949, Procurador en Corts, alcalde de Valncia des de 1958 fins
a la seua dimissi el 1969 (com a protesta pel nou govern amb predomini de lOpus
Dei) on fou responsable del Plan Sur i lampliaci del Palau de la Generalitat, entre
daltres. El 1960 esdevingu Comte de la Villanueva.
Roberto Navarro, Jos Luis: empresari i poltic neofeixta. Entre daltres empreses controlla Levantina de Seguridad (s secretari de la patronal valenciana de
seguretat), el despatx dadvocats Roberto & Salazar (present a Madrid, Barcelona, A

Corua i Valncia) i s Secretari Gene-ral Tcnic i advocat de lAsociacin Nacional de
Empresarios de Locales de Alterne. Posseeix diver-sos gimnasos com el de Gym
Levantina, investigat per organitzar campionats de Valetudo, i empreses de comercialitzaci de roba militar. Aix mateix s lder de lultradret Espaa 2000, que ha servit
de servici dordre en manifestacions de CVa.
Roca Tarazona, Presentacin: Vicepresidenta primera del GAV, Secretria
General de la FCECRV i responsable dimplantaci de CVa. Militant de LRP, de lAssociaci d'Amics de la RACV i secretria tcnica del Comit de lIdioma Valenci.
Roca Traver, Francisco: Vicedeg de la RACV, fou un dels signants del Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant les eleccions de 1999.
Rochina Vzquez, Antonio (Toni): estudiant de dret, lder jovenil anticatalanista i president de les Joventuts del GAV. Involucrat en diverses accions violentes a la
Universitat de Valncia i contra grups nacionalistes valencians. Fou President Infantil
lexercici 1994-1995 de la Falla Doctor Serrano-Carlos Cervera i Clero.
Rodrguez Corts, Pablo: llicenciat en geogrfia i histria, president dARDE,
ideleg filoblavero779 i president de la falla de Plaa dEspanya. Actualment s Secretari General dIzquierda Republicana al Pas Valenci, des de 2007 President dIR, a
ms de President de lAssociaci Joan Pesset i candidat nmero 3 per la circumscripci de Valncia a les generals de 2008 per la coalici Esquerra Unida i Republicana.
Rollnert Liern, Gran (Las Palmas de Gran Canaria, 1964): lder dAU i
membre de lequip jurdic que recorregu els estatuts de la Universitat de Valncia per
catalanistes. Actualment s professor titular de Dret Constitucional de la Universitat
de Valncia i sembla desvincut de lanticatalanisme.
(de) Romn Soler, Antonio: metge, extinent dalcalde del PP, i regidor de
CVa a San Antonio de Benagever (Camp de Tria). Membre del Consell Foral de CVa.
Romn Zamorano, Pedro: exgurdia civil, exregidor de lOrganizacin Independiente Valenciana (OIV) i regidor de Piles (La Safor) per OIV-CVa i membre del
seu Consell Foral.
Romero, Miquel (Quelo): exmilitant de les Joventuts dUV i escriptor secessionista. Fou el primer president dAl Ras-JEPEV (Jvens Escritors i Periodistes Valencians i Escriptor de lAny 2002 per lAELlVA.
Romero Moya, Juan: agent comercial i Secretari de l'AELLVA. Al web
daquesta safirma que s un autor vinculat al mn de les Falles i a lescritura de
llibrets fallers dalta qualitat.780
779
A tall dexemple citarem la seua signatura en un llibret del GAV amb motiu de lhomenatge que
farien a les ties maries blaveres: Servisquen estes linies per a demostrar la meua admiracio i unir-me al
homenage dedicat a les dones que quotidiana i valerosament han lluitat i lluiten per la Llibertat i
Personalitat diferenciada del noble Poble Valenci, en el transcurs de la qual accio han trobat linsult i
loposicio dels enemics de la tolerancia (Follet Dinar-homenage a les herones de la patria valenciana,
GAV, 1998: 24).
780
A tall dexemple daquesta suposada qualitat reprodum aquest relat breu: A lobrir la finestra
una suau brisa macaron. Membolicava el perfum de la flor del taronger. Respir fondament intentant que
maplegara a tots els racons dels pulmons. Sense ganes vaig asear-me i, desdejunat, vaig agafar el
coche, ya que sc dell el ms lleal esclau. A poc de marcha, lagrads perfum havia segut reemplaat per
un atre, que mes be pareixia fem, Per la finestreta vaig vore uns camps dencisams. Quin esfor mes
gran per a traure una collita! Tan fort era que acab marejat i fart de loloreta... dels llauradors... i de les
lletugues. El meu dest estava traat. Al baixar del coche topet en la crua realitat havia chafat una
caguer de gos! la portava apegada a la sabata i al pedal de lacelerador correguent me nan a comprar
Romero Pons, Juan (Xtiva, 1975): llicenciat en histria i president i instructor

de lAcadmia de Defensa Personal Survival, Director Nacional de la International
Combat Hapkido Federation dEspanya i Cintur Negre 3er Dan de Combat Hapkido
per la International Combat Hapkido Federation i per la World Kido Federation/Korea
Kido Association. Actualment s president de la FCECRV i Secretari de Cultura de
CVa i membre del seu Consell Foral. Afirm que como comparto nombre y apellido
con el que fuera Conseller de Educacin y Ciencia de la Generalitat Valenciana por el
PSOE, Mara Consuelo Reyna, se refera a m diciendo Joan Romero el bo. Claro
que le agradezco el cario con que me lo deca (VH, 06-II-2008).
Romero Maez, Joaqun (Jogim): president ja fallit del GAV durant el perode
1984-1989, coincidient amb letapa en qu aquest entr en major decadncia.
Romero Villafranca, Lus Miguel: advocat, exDeg del Collegi dAdvocats de
Valncia (1993-2002), expresident de lAdvocacia Europea el 2002 i Cnsul Honorari
dUcrana al Pas Valenci (des de 1996 t una assessaria jurdica, comercial i auditora a Kiv), fou lartfex, entre daltres, de dur traductors al valenci a un encontre
dadvocats a Girona i dinvitar a Fernando Vizcaino Casas a donar una conferncia a la
seu del Collegi lany 2002, cosa que gener una carta de protesta. Premi Palma
Dorada (sic) 1998; mantenidor de LRP als CXV Jocs Florals de LRP (1998), signatari
dun manifest secessionista de lAELLVA el 1999 i persona propera a Francisco Roig,
expresident del Valncia CF, que apleg a proposar-lo com a conseller del club.
Ros Biot, Ampar (sic): vocal de LRP i tresorera de Taula Nova Valenciana.
Rubio Martnez, Consuelo: cap de Publicacions de LRP durant les presidncies de Boluda i Esteve, regina del CIX Jocs Florals de LRP (1992) i muller de
lexPresident del Valncia CF, Juan Bautista Soler. Actualment, junt al seu marit, s
vicepresidenta de la Falla Pizarro-Cirilo Amors-Hernn Corts-Coln.
Ruiz Santamara, Juan Antonio: vocal dAmunt el Cor i president de lAteneo
de la Cultura Valenciana.
Rus Terol, Alfonso (Xtiva, 1948): empresari. Regidor a Xtiva per AP el
1983, pel CDS el 1987, per lAgrupacin Independiente de Xtiva el 1991 i alcalde per
majoria absoluta pel PP des de 1995 i President de la Mancomunitat de Municipis de
La Costera-La Canal. Actualment, a ms, s President Provincial de Valncia, President provincial del PP de Valncia, President dHonor de la RACV, membre del
Consell dAdministraci del Port de Valncia i patr de la Fundaci La Llum de les
Imatges. Ha prets ser president del Valncia CF i s President de lOlmpic de Xtiva.
Ha aplegat a declarar que els catalanistes haurien de marxar-se a Catalunya.
San Valero Aparisi, Julin (1913-1997): Catedrtic dHistria Antiga de la
Universitat de Valncia, membre de la RACV des de 1951 (nesdevendr deg de
gener de 1976 a abril de 1985 i de abril de 1987 a octubre de 1990) i defensor de la
teoria dels bers com a predecessors directes dels valencians. President del 1er
Congrs dHistria del Pas Valenci (1971) i mantenidor dels XCIII i C Jocs Florals de
LRP (1976 i 1983). Junt a Casp, Adlert i Igual beda fou un dels pocs valencianistes
histrics (militant de Nova Germania i membre de la comissi valenciana patrocinadora
del Diccionari Catal-Valenci-Balear) que acabaren abraant el blaverisme.
Snchez Carrascosa, Jess (Mrcia): redactor de LP i exmarit de Reyna.
Fou home de confiana de Zaplana (responsable de la campanya electoral que el
dugu a la Presidncia de la Generalitat, Secretari General de Presidncia i director de
Canal 9 entre la primavera de 1996 i la tardor de 1997 on, entre daltres, fu una
un dcim! Ya vos contar... b des dac o des del Brasil (Bocinets lliteraris del mig any. Cresol virtual.
Extra d'estiu, 2003: http://www.aellva.org/cresol/cr0306v_2_bocinets_llitera-ris.htm)
intensa persecuci ideolgica contra els professionals de la cadena i interfer el senyal

de TV3. Munt la cadena de televisi allegal Valencia Te Ve (diverses informacions
afirmen que amb suport indirecte de Canal 9) i ha sigut director de DV, des del qual
llan en moltes ocasions soflames anticatalanistes i antiesquerranes.
Sancho Daz, Claudio: president del Grup de Dances de Moncada i president
del Grup de Dances Azahar.
Sanz Nuez, Jos Luis: secretari general dIPCV, acab integrant-se en AV.
Sanz Rosell, Estefana: regidora de CVa a Alberic (La Ribera Alta).
Senn Llopis, Concha: vocal dAmics de Valencia, President dAmics de la
RACV i vicepresidenta del GAV.
(Garca) Sentandreu, Juan (1960): advocat i President de la Federacin Valenciana de Centros Especiales de Empleo (FEVALCEE) fou dirigent de Falange
Espaola a Valncia, secretari nacio-nal del Sindicato Espanyol Universitario (SEU) i
fundador del sindicat destudiants ultradret AU, protagonista de diverses agressions a
estudiants progressistes i de recursos contra els estatuts de la Universitat de Valncia
que, al capdavall, perd al Tribunal Constitucional. President del GAV (1994-2001) i de
la Coordinadora dEntitats Culturals del Regne de Valncia i autor de diversos famflets
anticatalanistes, utilitz aquestes com a plataformes per donar el bot a la poltica:
primerament com a fundador i lder de la fundaci Nou Valencianisme i posteriorment
del partit poltic CVa. Continua mantenint contactes amb lextremadreta feixista com ho
testimonia que el servici dordre de la manifestaci de 27-XI-2004 fra coordinada per
militants dEspaa 2000. Premi Palma Dorada (sic) 1999, Medalla dOr del Crculo
Aparisi y Guijarro, Premi Fadr de la Cardona i Vives de Castell i Premi Llealtat (sic)
2002 del GAV. Ha sigut candidat a lAlcaldia de Valncia per CVa a les eleccions de
2007 i, malgrat la quantiosssima campanya econmica, obtingu 5.615 vots, l135%
de suport ciutad. El 17-VI de 2008 fou detingut per la policia per suposada violncia
de gnere cap a Elena Muoz, tot i que oficialment CVa declar que tingueren una
discussi en termes especialment elevats i acalorats.
Sevilla Andrs, Diego (1911-1982): militant de la DRV, falangista (autor, entre
altres, de Historia poltica de la zona roja i Historia Poltica de Espaa (1800-1973), fou
vicepresident de la Diputaci de Valncia, Consejero Nacional del Movimiento,
procurador en Corts de 1964 a 1967, Catedrtic de Dret Poltic a la Universitat de
Valncia i des de 1970 Acadmic del Centro de Cultura Valenciana. Primer president
del Centro de Estudios Polticos y Sociales (associaci que aplegava reformistes del
franquisme) i un dels polemistes en la premsa local arran de la publicaci de Nosaltres
els valencians i El Pas Valenciano de Joan Fuster. Tot i aquesta trajectria ha sigut
considerat com un clssic del valencianisme en la secci a lefecte de LP (Martnez
Roda, F.: Diego Sevilla Andrs: aviso a navegantes. LP, 13-IX-2007: 70).
Sevilla Garca, Salvador: regidor de Piles (La Safor) per OIV-CVa.
Signes Ferrer, Jos: empresari, president de la Cooperativa del Camp Santssim Crist i regidor de CVa a Gata (La Marina Alta). Regidor dAgricultura, Parc i Jardins i 4rt tinent dalcalde en coalici amb el PP, s membre del Consell Foral de CVa.
Sim Santonja, Vicente (1932): notari i autor del llibre anticatalanista Valenciano o cataln? Fou membre del CVC de 1987 a 1995 i s Acadmic de Nmero de la
RACV des de 1973, director de la Secci de Gastrologia, Enologia i Oleicultura i deg,
desprs de la dimissi de Juan Lladr, des doctubre de 2007. Mantenidor dels XCIV i
CIII Jocs Florals de LRP (1977 i 1986). Sha incorporat des de 2008 a la junta de govern de LRP i s collaborador peridic de VH.
Soler i Godes, Enric (Castell, 1903-1993): mestre i escriptor. President de la

secci de literatura de LRP i valencianista anterior a la guerra civil, fou signant del
manifest blavero Al poble valenci de novembre de 1977, tot i que ms tard no
seguiria el secessionisme idiomtic promogut per Casp i Aldert, motiu pel qual seria
expulsat de LRP el gener de 1980.
Soler Lujn, Juan Bautista (Tors, 1956): president del Valncia CF des de
2004 i fins a 2008 (encara s mxim accionista). Fou collaborador actiu de LRP durant
la presidncia de Josep Maria Boluda. Actualment s President de la Federaci de
Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors de la Comunitat Valenciana i un dels
promotors immbolitaris ms importants del Pas Valenci. Tamb ostenta una vicepresidncia de la Falla Pizarro-Cirilo Amors-Hernn Corts-Coln.
Soler Torres, Rafael: militant dUV, fou director gerent del Consorci Provincial
de Bombers la legislatura 1995-1999. Actualment s director de lempresa de mrqueting immobiliari Markmedia Global, fundada lany 2000.
Sotillo Mart, Vicente Antonio (1949): professor de Dret Mercantil de la Universitat de Valncia. Ha ocupat la vicepresidencia de la Caixa dEstalvis de Valncia i
ha sigut conseller de diverses empreses. Militant del PSOE des de 1974, pertany a
les executives local, provincial i nacional del PSPV-PSOE i fou secretari de relacions
amb les Cortes, diputat al Congrs per Castell de 1979 a 1986. Durant la legislatura
constituient va defensar la prohibici de les comunitats autnomes i denunci el
colonialisme catal al Pas Valenci.
Tarazona, Francesc (Sedav, 1971): Doctor en Medicina, agregat collaborador de la Secci de Llengua i Lliteratura de la RACV i membre del Consell de
Redacci de la revista Lletraferit. Escriptor de lany 2003 per lAELLVA.
Terencio, Francisco: exmilitant dUV i actualment membre del Consell Foral
de CVa. Tamb s vicepresident de lentitat Renaixena Valencianista.
Tintorer, Andreu (Oliva, 1976): pseudnim. Crtic literari i director de la revista
Lletraferit. Junt a Felip Bens, fou comissari duna exposici sobre la senyera amb
franja blava sufragada per la Diputaci de Valncia quan la presidia Fernando Giner.
Toms Puchol, Javier (Castell, 1963): bancari, exregidor, exalcalde de lAlcora (La Plana Alta) i diputat trnsfuga del PP a les Corts Valencianes que es pass a
CVa i conform el Grup Mixt durant la legislatura de 2003-2007. Tot encapalant la
candidatura de CVa per Castell a les eleccions autonmiques de 2007 ha obtingut un
058% dels sufragis. El 29-IV-2008 fou expulsat de CVa i se li deman al ministeri
fiscal que incoara mesures judicials contra ell.
Torres Moscard, Vicente: regidor de CVa a Alberic (La Ribera Alta).
Trillo-Figueroa Martnez-Conde, Federico (Cartagena, 1952): doctor en dret,
membre de lOpus Dei i comandant en la reserva de lexrcit espanyol. Membre de
lexecutiva del PP des de 1985 i diputat per Alacant a les Corts de Madrid des de 1989,
nha ocupat la presidncia la legislatura 1996-2000. Ministre de Defensa durant el
segon govern Aznar i fou molt criticat per la seua gesti davant laccident del Yacovlev
52. Com a cap de llista dAP per Alacant a les eleccions generals de 2008, ha acusat
Bernat Sria, el seu competidor del PSOE, de pertnyer a grups catalanistes radicals
per ser soci dACPV.781 Se li atribueix, mitjanant la societat Estudio Jurdico Labor,
contractes dassessorament a lempresa Prosegur, molt afavorida als governs dAznar.
781
El Economista titolava en portada i com a notcia principal en ledici del 24 de gener de 2008
El ministro que apoya la independencia. Bernat Soria es socio de Acci Cultural, que apoya el independentismo de Catalua, Valencia y Baleares unidas. Libertad Digital en ledici del mateix dia sen far
beda Rausell, Vicente: home proper a Lizondo, ser durant anys secretari
provincial de Valncia dUV.
Ubieto Arteta, Antonio (Saragossa, 1923-1990): Catedrtic dHistria, que
exerc a Valncia entre 1958 i 1977. Anticatalanista, fou un dels referents intellectuals
del secessionisme lingstic i cultural. De les seues obres destaquen els dos volums
de Orgenes del Reino de Valencia.
Valls Castro, Antonio Edison (1926-2005): empresari, fundador dUV que
ocuparia, entre altres crrecs orgnics, el de Comptador del Consell Provincial de
Valncia lany 1991. Tamb fou president del Collegi de lArt Major de la Seda de
Valncia i secretari dAmics de la RACV.
Vzquez Sosa, Mara Alfonsa: pedagoga, exalcaldessa del PP, regidora de
CVa a El Puig (LHorta Nord) i membre del Consell Foral.
Velarte Castellar, Enrique (1944-2003): empresari (propietari de Productos
Velarte, fabricant de les conegudes rosquilletas), miltant dUV (seria membre del
Consell Provincial de Valncia) i alcal-de de la pedania de Castellar durant la legislatura 1991-1995. Ser un dels protagonistes de lescissi dAV, tot i que abans de la seua
mort, retornaria a UV (de fet, un any desprs de lescissi, a les generals de 2000,
anir com a independent en les llistes dUV). Germ de Manuel Velarte, rcord guiness
de la paella gegant feta, sota els auspicis de Lizondo, lany 1992.
Vendrell i Matoses, Salvador J. (Sueca): exmembre de les Joventuts dUV,
fundador del partit ACNV i director de la revista Revers, que aconsegu traure un pocs
nmeros. Autor del manual Iniciacio al valencianisme editat per LRP.
Vernia Martnez, Pedro (Castell, 1931): farmacutic i historiador. Membre
destacat de la Cardona i Vives i Mantenidor dels CVa Jocs Florals de LRP (1988), fou
membre del CVC des de la seua fundaci (1986) fins a 1995. El seu germ, Santiago
Vernia, ha sigut President Provincial dUV de Castell.
Vidagany Pelez, Jos Manuel: advocat i Gerent de la Federacin Valenciana de Centros Especiales de Empleo de Personas con Discapacidad, s militant del
GAV, fou president de Renovaci Univesitria en la seua poca destudiant de dret a la
Universitat de Valncia. Actualment ostenta la secretaria general de CVa.
Vidal Negre, Joaqun (La Llutzena, 1945): agent comercial. Fou enlla sindical del Banc Exterior dEspanya el 1971 i diputat dUV dins de la Coalicin Popular a
les Corts per Alacant a la primera legislatura on protagonitz diverses inicatives
parlamentries anticatalanistes. El 1986, ja en solitari, UV no obtingu esc (no ha
assolit mai representaci per aquesta demarcaci).
Vila Moreno, Alfons (Canals, 1941): Cronista Oficial de Cerd i Novetl, Catedrtic dHistria dInstitut, Acadmic de Nmero de la RACV des de 1989, signant del
ress amb aquesta notcia que podria passar als anals de la redacci periodstia: Bernat Soria [...] es
socio desde su juventud de Acci Cultural del Pas Valenci, una asociacin independentista que tiene
como objetivo la creacin de los denominados "Pases Catalanes" mediante actos, conferencias y
encuentros. Soria nunca se ha borrado de esta entidad que busca la anexin de Catalua, Comunidad
Valenciana, Baleares y la regin francesa del Languedoc-Roussillon. En poca eminentemente electoral,
el ministro de Sanidad tendr que explicar su pertenencia a dicha entidad independentista siendo ministro
de Espaa. Hay que recordar que Soria ser el cabeza de lista del PSOE por Alicante, la provincia
valenciana con menos fuerza del catalanismo. ACPV es afn a las tesis de ERC y al Bloc Nacionalista
Valenci (BNV) y aunque tericamente abarcan un mbito cultural, en sus actos pblicos reclaman
habitualmente la independencia de Catalua. Algunos de los lemas escogidos para sus manifestaciones
han sido "Caa a Espaa", "No queremos un pas ocupado" o "Viva Terra Lliure"
(http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276322006.html).
Reconeiximent valencianista al President Eduardo Zaplana durant les eleccions de

1999 i actualment membre de lAVL pel cupo blavero.
Vila Soria, Salvador: empresari de la construcci (propietari de Salvador Vila,
S.L., empresa que participa de Cabanyal 2010, que aplega a la Generalitat i constructores per a la urbanitzaci del Cabanyal una volta ampliada lAvinguda Blasco Ibez) i
President de lAsociacin de Promotores Inmobiliarios y Agentes Urbanizadores de
Valncia. Fou President del Rotary Club de Valncia. El 20-XII-2007 fou nomenat acadmic de nmero de la RACV.
Villalba Chirivella, Hctor (Almussafes, 1954): professor de primria, militant
de la UCD (i regidor per aquest partit a Almussafes de 1979 a 1983) i dUV prcticament des de la seua fundaci. Diputat a Corts de 1987 a 1999 que presid els tres
darrers anys. Des doctubre de 1995 a 1999 tamb exerc la Presidncia Nacional del
partit. Durant aquesta repleg el Premi Palma Dorada (sic) 1997 al poble valenci.
Dimit com a president dUV com a conseqncia de la debacle electoral de 1999.
Capitanej una escissi durant la presidncia de Jos Mara Chiquillo i fou fundador de
la minoritria ONV. Actualment est retirat de la poltica activa.
Virosque Ruiz, Arturo (1930): empresari de transports (grupo Virosque) i
economista. s President de la Cambra de Comer de Valncia (des de 1995) aix
com del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana. Ha estat molt implicat amb
la Generalitat governada pel PP: fou un dels signants del Reconeiximent valencianista
al President Eduardo Zaplana durant les eleccions de 1999; en 2003 fou un dels
mxims convocants de la concentraci Agua para todos en reivindicaci del transvassament de laigua de lEbre; en 2004 sadher al manifest en defensa de la identitat
valenciana de la Fundacin Broseta i en 2005 a la Nit de lEconomia Valenciana acus
a Catalunya de voler trencar la unitat del mercat i Espanya. Darrerament, per, ha
facilitat trobades entre empresaris catalans i valencians i sha manifestat favorable a
una major collabo-raci entre les dues Generalitats en reivindicaci dinfrastructures i
de finanament.
Weiss, Bernard (o Bernhard, o Weis): lingista fictici inventat durant la dcada
dels huitanta del segle XX per legitimar el secessionisme lingstic. Tericament era
membre del Departament de Llenges Romniques de la Universitat de Munic i
enviava ponncies a congressos blavers782 i articles de premsa. Desprs de descobrirse la seua inexistncia deix de publicar.
Zacars Vila, Agustn (Albal, 1922-2008): alcalde franquista dAlbal que continu al crrec des de 1979 (amb una candidatura independent) fins a 2001. Des de
1987 concorregu per UV (amb qui seria diputat provincial de Valncia la legislatura
1987-1991). A la legislatura de 1999 particip de lescessi dAV. La seua darrera
legislatura (1999-2003) compart lalcaldia amb el PP amb lajut duna regidora trnsfuga dUV. Mentre ell governava lesttua de Franco no fou retirada.
Zaplana Hernndez-Soro, Eduardo (Cartagena, 1956): advocat, comen la
seua carrera poltica a la UCD, on apleg a ser secretari general de les seues joventuts a les comarques dAlacant de 1977 i 1982, secretari provincial dorganitzaci i
membre del gabinet tcnic del Ministeri de Transports. Sincorpor al PP arran la seua
refundaci i fou President Provincial dAlacant (1990-1993), amb lajut de la trnsfuga
Maruja Snchez Alcalde de Benidorm (1991-1994) i President Regional (1993-2004).
Segon President de la Generalitat Valenciana (1995-2002) i Ministre de Treball aix
782
las sesiones han alcanzado gran altura, destacando la intervencin del profesor de la Universidad de Mnich Bernard Weiss, con un interesante trabajo sobre la lingstica valenciana (LP, 19-051985: 2) o Entre los ponentes han figurado [...] el profesor Herran Bernhard Weiss, de la Universidad de
Munich, cuya leccin fue leda por una hermana suya, al serle imposible el desplazamiento (LP, 23-V1985: 42).
com Senador des de 2002 fins a 2004. De 2003 a 2004, a ms, fou Portaveu del darrer
govern de Jos Mara Aznar. Cap de llista per Valncia a les eleccions de 2004,
actualment s Portanveu del Grup Parlamentari Popular del Congrs dels Diputats. s
autor de lobra El acierto de Espaa. La vertebracin de una nacin plural.
Zaragoz Muoz, Miguel (1949): exmilitant dUV i dIPCV, president de
lAssociaci Amics de Vicent Gonzlez Lizondo i fundador del partit IRV que acab
integrant-se en CVa, de la qual ostent una de les seues vicepresidncies fins que
labandon labril de 2007 per diferncies amb Sentandreu, al qual acus de prepotent, de no tenir credibilitat i de dirigir el partit com una empresa (DV, 15-IV-2007) i
per no haver aconseguit un acord preelectoral amb UV.
Zarzo Lozano, Manuel (Benaguasil, 1934): administrador dempreses, autor
dalgunes novelles i pamflets anticatalanistes i fundador del Consell Valenci i del
GAV, del qual seria secretari general. Candidat a les eleccions municipals dAlgemes
de 2007 per CVa.
Apndix 2on: Cronologia del blaverisme i dels

precedents immediats
783
1962
XI: el catedrtic falangista Diego Sevilla Andrs escriu dos articles al diari LEV contra
les tesis de Joan Fuster.
1963
2 a 7-II: es publiquen al LEV i LP diferents articles annims contra Fuster aix com
una nota signada, entre daltres, per Casp i Adlert on sen desmarquen explcitament
i un article de Josep Maria Bayarri.
III: a la cavalcada del ninot dues carrosses criticaran El Pas Valenciano de Fuster.
Es cremar una efgie del pensador suec.
1965
Almela i Vives publica Valencia y su reino, una resposta poltica a El Pas Valenciano
de Fuster.
1971
Ombuena publica Valencia, ciudad oberta, una resposta poltica al fusterianisme.
1972
IV: tancament governatiu de la revista valencianista Gorg.
1975
Jos M Adn publica una carta-circular on alerta de la persistente campaa de
catalanizar nuestra cultura y hacernos perder la identidad e historia de Valencia (a
Cuc, 1989: 291).
es produeix una llarga polmica al voltant de la unitat de la llengua al diari LP entre
el filleg Sanchis Guarner i el director Jos Ombuena.
11-III: Sim Santonja, membre del Centro de Cultura Valenciana, publica al diari
LEV un article explcitament secessionista.
VI: Antonio Ubieto edita la primera edici dels Orgenes del Reino de Valencia, que
impulsar les tesis histriques i lingstiques del blaverisme.
28-VI: publicaci del prec de qu la lengua valenciana se considere como una
lengua verncula al sistema deducaci promogut per Jos M Adn i signat per
altres procuradors (el Decret 1433/1975 esmentava el catal, el gallec i el basc).
13-XI: Sim Santonja llegeix Valenciano o cataln?, conferncia inaugural del curs
1975-1976 del Centro de Cultura Valenciana, obra referencial del secessionisme.
2-XII: la JCF comunica a Jos M Adn lagrament per haver acon-seguit la inclusi
del valenci com a lengua nativa.
783
Els mesos apareixen en nmeros romans. En alguns casos hem aconseguit lany per no la data exacta. En aquest cas lincorporem al principi de lany tot i que podria haver sigut posterior que alguns
dels esdeveniments que ressenyem. Per contextualitzar hem incls alguns fets no especficament blavers
per que s tingueren una gran importncia relacionada.
1976
30-I: els valencianistes perden lassembla de LRP aparentment per una manipulaci
de les autoritats franquistes.
10-III: polmica per la publicaci a Ajoblanco dun reportatge sobre les falles. 23
falleres majors demanen a lalcalde que prenga accions judicials. Fabregat, Ventura
Meli i els altres autors, perden el treball a RNE en el programa De Dalt a Baix, sn
sancionats amb 250.000 pessetes i la publicaci a quatre mesos de suspensi.
IV: agressions contra el capell dorigen mallorqu Pere Riutort per catalanista a la
Llotja de Valncia durant La paraula valenciana.
12-VIII: es publica oficialment el prec per a lautonomia de la Regin Valenciana
promogut per Jos M Adn i signat, entre daltres, pels tamb procuradors franquistes Rincn de Arellano, Ramn Izquierdo i Julio de Miguel.
XI: set atemptat amb bomba contra la llibreria Tres i Quatre.
26-XI: el Reial Decret 3118/76 reconeix a lInstitut dEstudis Catalans capacitat
normativa per a la llengua catalana.
1977
III: lAjuntament de Valncia dirigit per Ramn Izquierdo fa una declaraci institucional en qu recomana fugir del perill catal.
VI: Giner Boira, candidat dAP, inserta un anunci titolat El da 16 dejars de ser
valenciano; sers ya cataln contra Fuster, la UCD, la UDPV i el PSPV.
15-VI: al pas el PSOE esdev la primera fora poltica per damunt de la UCD.
24-VIII: Casp, Adlert, Zarzo, Xavier Mar i altres funden el Consell Valenci i donen
llum verda a lestratgia anticatatalanista pblica amb el seu primer manifest.
X: fundaci del GAV.
9-X, mat: primera Processo Cvica multitudinria on es llancen proclames i es deixen veure pancartes explcitament anticatalanistes i alguns incidents allats.
9-X, vesprada: en la manifestaci ms nombrosa de la histria valenciana, es reivindica lEstatut, lAmnistia i lEstatut dAutonomia i conviuen senyeres quatribarrades i
algunes senyeres amb franja blava.
XI: la Diputaci de Valncia presidida per Carrau i lAjuntament de Valncia dirigit
per Ramn Izquierdo comencen a obstaculitzar el Plenari de Parlamentaris.
12-XI: arran de problemes de recepci dAitana, Vicente Ramos defensa la segregaci de la comarca del Baix Segura del Pas Valenci.
18-XI: manifest Al poble valenci dels principals intellectuals blaveros contra el
catalanisme, entre els que destaquen Casp, Adlert i altres valencianistes de preguerra com Igual beda, Bet Berenguer, Soler i Godes i Fletcher.
25-XI: expulsi de Sanchis Guarner i Senent a lassemblea extraordinria de LRP.
XII: la Diputaci de Valncia soposa a la ubicaci de lArxiu de la Corona dArag a
Barcelona.
XII: naix Valencia Semanal, setmanari que denunciar la violncia contra les autoritats democrtiques del blaverisme i que ser objecte de contnues amenaces.
16-XII: Giner Boira denncia una suposada amenaa per als valencians dun sindicat de professionals de Catalunya.
22-XII: bomba a la impremta Vila on sedita Valencia Semanal, Cal Dir (rgan del
PCE-PCPV) i El Poble Valenci (rgan del PSPV).
1978
II: la Junta de lAteneu Mercantil de Valncia prohibeix un cicle de conferncies al
voltant de la Constituci per haver sigut invitats dos poltics catalans.
3-II: militants blaveros tracten de rebentar el colloqui sobre autonomia i esglsia a
lAteneu de Valncia.
23-II: apareix el primer nmero de Som, rgan del GAV.
10-III: constituci del Consell preautonmic del Pas Valenci.
28-IV: el Ple de la Diputaci Provincial de Valncia acorda transformar el Centre de
Cultura Valenciana en Academia de Cultura Valenciana.
V: detingut Miquel Navarro Sala (Toni Sala), delegat de premsa dURV i militant del
GAV, per presumpta collocaci dexplosius a Novelda.
20-V: allau de crtiques blaveres i franquistes a un programa televisiu de TVE, Hora
15, on suposadament satac la identitat valenciana.
5-VI: primera gran mobilitzaci blavera. Convocada pel Consell Valenci aplegaran
entre 15.000 i 20.000 anticatalanistes la plaa de bous de Valncia.
23-VII: Broseta escriu el seu fams article La paella y los Pasos Catalans a LP.
IX: el GAV anncia haver aconseguit 80.000 signatures en defensa de lautntica
personalitat valenciana.
IX: el partit entre el Valncia CF i el FC Barcelona s calentat pel blaverisme.
9-X: esclata un artefacte a un lavabo de la plaa de bous a lAplec del Pas Valenci.
26-X: concentraci davant la seu del Consell per exigir la senyera amb franja blava.
25-XI: traducci secessionista de la Constituci difosa pel govern de Surez.
4-XII: Sanchis Guarner rep al seu domicili un paquet-bomba.
29-XII: URV es mobilitza contra la ubicaci a Barcelona de larxiu de la Corona
dArag.
1979
I: URV i UCD protesten per la supressi de la festivitat de Sant Josep.
22-I: militants del GAV, entre els quals el president Rafael Orellano, entren a formar
part de la candidatura dUCD a les eleccions generals.
28-I: conflictes simbolgics constants durant la precampanya electoral.
21-II: UCD partidria de crear una Acadmia de la Llengua Valenciana per fer front a
lInstitut dEstudis Catalans.
21-II: xits preelectorals de la UCD en mantenir Sant Josep com a festa nacional.
19-III: novament protestes anticatalanistes (en aquest cas tamb de la UCD) contra
el programa Hora 15.
3-IV: a les primeres eleccions municipals, URV aconsegueix obtenir un regidor a
lAjuntament de Valncia i un altre al de Catarroja.
21-IV: la presa de possessi de lalcalde socialista de lAjuntament de Valncia,
Martnez Castellano, esguitada per militants blaveros.
25-IV: manifestaci blavera contra ladopci de la bandera del Consell (que UCD
qualifiacar com anticonstitucional) i amenaces dassalt al Palau de la Generalitat.
26-IV: agressions a laeroport de Manises a Albinyana; militants blaveros arranquen
la senyera del Palau de la Generalitat; atemptats a les Conselleries de Transport i
de Cultura.
12-V: segona gran mobilitzaci blavera on milers de persones es manifesten convocats per AP, el GAV i altres entitats, a les quals se sum finalment UCD, contra la
decisi del Consell doficialitzar la senyera quatribarrada.
24-V: la UCD a la Diputaci de Valncia es manifesta contrria a la senyera del
Consell i a la via autonmica de larticle 151.
12-VI: el substitut del Conseller dEducaci Josep Llus Barcel, Jos Peris Soler,
salinia amb les posicions secessionistes lingstiques.
19-VI: la UCD a la Diputaci de Valncia soposa a la contractaci de traductors de
valenci.
3-VIII: el Reial Decret 2003/79 (Decret del Bilingisme) aprova la incorporaci del
valenci als plans destudi.
3-IX: les agressions a Manuel Girona i Albinyana a Quart de Poblet generen un
tancament de protesta dalcaldes i regidors desquerra a lesmentat consistori.
7-X: manifestaci poc nombrosa contra el catalanisme.
9-X: es bota foc a la senyera del Consell del balc de l'Ajuntament de Valncia i,
tamb, a la senyera amb franja blava i lespanyola, cosa que far marxar la unitat de
lExrcit espanyol a les ordres de Milan del Bosch. Durant la process seran agredits
els representats democrtics municipals i, particularment, el seu alcalde Ricard Prez Casado a qui sespentar i a qui trencaran les ulleres.
24-X: la Junta General Extraordinria de LRP adopta la normativa secessionista.
29-X: a lassembla de LRP sobliga a dimitir a la directiva moderada presidida per
Emili Bet per no acceptar la normativa seccesionista del Puig.
13-XI: homenatge blavero a Giner Boira al qual AP sadhereix.
XII: Albinyana dimiteix com a President del Consell Preautonmic i el PSPV-PSOE
es retira de la instituci.
1980
el VI Congrs General Faller aprova un reglament on especifica que la senyera
amb franja blava ser lnica del Regne de Valncia i oficialitza lHimne Regional.
14-I: Monsons decideix arriar la senyera del Consell del Palau de la Generalitat.
20-I: es crema la senyera del Consell del balc de la Diputaci de Valncia.
8-II: URV se suma a la manifestaci de PSPV-PSOE i PCE-PCPV a favor de la via
autonmica del 151.
10-II: la Diputaci de Valncia aprova arriar la Senyera del Consell amb els vots
favorables dUCD i labstenci del PCE-PCPV.
11-II: la nova junta de LRP assumeix plenament el secessionisme lingstic.
7-V: Monsons es nega a acodir a la presa de possessi del President de la Generalitat de Catalunya.
28-V: mobilitzaci blavera a la ciutat de Valncia.
17-VI: el president del GAV, Pascual Martn Villalba, s condemnat a tres mesos
darrest per injries i calmnies contra Sanchis Guarner.
10-VII: agressi contra el President de la Diputaci de Valncia, Manuel Girona,
per haver editat llibres en valenci.
9-X: els blavers forcen el manteniment de litinerari de la senyera coronada i
agredeixen novament lalcalde Prez Casado.
17-XI: Joan Carles I rep en audincia els representants de les entitats blaveres
acompanyats pel Governador Civil de Valncia Fernndez del Ro.
20-XII: homenatge a la subdirectora de LP M Consuelo Reyna als Vivers. El

Governador Civil de Valncia, Fernndez del Ro, li impos lOrdre del Mrit Civil.
1981
7-III: presentaci social de la normativa secessionista de la RACV al Monestir del
Puig, que comptar amb el recolzament de la UCD valenciana.
23-V: mobilitzaci blavera a la ciutat de Valncia.
12-VI: aprovaci de lEstatut per banda del Plenari de Parlamentaris.
11-X: esclaten dues bombes a la casa de Joan Fuster a Sueca.
6-XII: la Conselleria dEducaci dirigida per Amparo Cabanes recorda la no
obligatorietat de lensenyament del valenci.
12-XII: mobilitzaci blavera a la ciutat de Valncia.
1982
militants blaveros rebenten una conferncia de Joan Fuster, presentada per Josep
Guia, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Valncia.
19-III: comissions falleres retarda la crem a les tres de la matinada com a forma
de pressi blavera a la tramitaci de lEstatut al Congrs dels Diputats.
1-VII: aprovaci al Congreso, amb els vots dUCD, PSOE i PCE, de lEstatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
VII: la Consellera Cabanes oficialitza els ttols de valenci del GAV i de LRP.
30-VIII: constituci a Valncia dUV.
2-IX: presentaci oficial al Teatre Talia dUV.
3-IX: Assemblea fundacional dUV que triar Vicente Ramos com a president i
Miguel Ramn Izquierdo com a secretari general.
a les generals UV aconsegueix traure dos actes al Congrs dels Diputats de la m
de Coalicin Popular: Ramn Izquierdo per Valncia i Vicente Ramos per Alacant.
1983
militants blaveros rebenten i llancen ous durant una conferncia de Max Cahner,
aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya a lAula Magna de la
Universitat de Valncia.
7-V: a les eleccions autonmiques UV aconsegueix traure cinc diputats a les Corts
de la m de Coalicin Popular: Xavier Casp i Manuel Campillos per Valncia, Antonio Martnez i Joaqun Vidal per Alacant i Salvador Llcer per Castell aix com
46 regidors, dentre els quals destacar Lizondo a Valncia.
10-VIII: lemissi dsta es mi tierra de TVE indigna els blaveros. Dues preguntes
parlamentries del Grup Popular exigiran al Consell iniciatives contra la televisi.
3-X: Inauguraci de lExposici dels Jocs Florals a la qual assistiran Cipri Cscar i
la muller de Joan Lerma, presentada com la Primera Dama Valenciana.
9-X: Centenari dels Jocs Florals, la presidncia dhonor dels quals acceptaran Joan
Carles I i Sofia de Grcia, i a les quals acodiran Joan Lerma, Cipri Cscar i Ricard
Prez Casado.
18-XI: aprovaci a Alacant de la Llei ds i Ensenyament del Valenci.
26-XI: manifestaci als carrers de Valncia, convocada per UV baix el lema Unimse tots. Defen el teu idioma. El valenci!!, com a resposta a la Llei dAlacant.
1984
constituci de la Unitat del Poble Valenci com a partit poltic.
I: UV envia un dossier al Defensor del poble espanyol, Joaqun Ruiz Gimnez,
contra el catalanisme i un suposat genocidi cultural que ladmet a trmit.
26-V: IV Assemblea General dUV on, desprs de la dimissi de Ramos, Ramon
Izquierdo passa a ocupar la presidncia i Campillos la secretaria general.
16-X: concentraci dAU al hall de la Facultat de Dret de la Universitat de Valncia
contra lequip rectoral dirigit per Ramon Lapiedra.
1985
24-I: Recio i altres anticatalanistes rebenten la conferncia del catalanista i primer
traductor del Tirant lo Blanch a langls David Rosenthal al Sal Daurat de la Llotja
i fins i tot solten ratolins. UV ser lnic grup de la Diputaci de Valncia que votar
en contra duna moci de condemna.
17, 18 i 19-V: I Congrs de la Llengua Valenciana a Elx.
VI: militants dAU i del GAV irrompen al paranimf de la Universitat de Valncia
mentre es discutien els Estatuts i obliguen a suspendre la sessi.
19-X: a la VI Assemblea General dUV senfronten els partidaris de continuar la
Coalicin Popular (Ramn Izquierdo) i els contraris (Lizondo). Al capdavall saplega
a una postura de consens maximalista que equivalia a trencar la coalici.
1986
III: UV envia un dossier al Consell dEuropa sobre el suposat imperialisme catal.
IV: Lizondo entrega a la Comissi de les Llenges Minoritries del Parlament
Europeu a Bruselles un informe secessionista.
28-IV: es contitueix lAssociaci Cultural Amics de lAcademia.
8-V: incidents a lestaci del Cabanyal contra seguidors del Bara que tornaven de
la final de la Copa dEuropa contra lSteaua de Bucarest a Sevilla.
10-V: manifestaci multitudinria pels carrers de la ciutat de Valncia convocada
per UV sota el lema Prou! Per lidentitat de lidioma valenci. Trenca el teu silenci.
20-VI: la Junta de Govern de la Universitat de Valncia acord donar al professorat
llibertat delecci de la llengua de docncia. AU presentar dos recursos contenciosos-administratius contra lacord.
22-VI: UV trau en solitari el primer diputat al Congrs. Amb la campanya La teua
veu en Madrit Ramn Izquierdo revalidar la seua acta de congressista.
9, 10, 11 i 12-X: III Congrs dUV a Dnia sota el lema Nostre compromis.
X: Moll i Mira guanyen el premi Joan Fuster amb De impura natione, que donar
peu a la coneguda com a tercera via entre el fusterianisme i el blaverisme.
11-XI: lAudincia Territorial de Valncia falla a favor del recurs dAU contra la
llibertat de llengua de docncia. LP ho vendr com una victria contra el catalanisme i AU ho celebrar amb un concorregut sopar.
20-XII: diversos grups provoquen els manifestants convocats per ACPV. Hi hagu
pancartes, llanament dous i altres objectes i algunes intents dagressi fsica.
1987
10-VI: UV obt grup parlamentari en les Corts amb un 92% dels sufragis i un
significativa presncia en els ajuntaments, amb 213 regidors, 7 dels quals a la
ciutat de Valncia on esdev la segona fora poltica per damunt dAP.
1988
30-VI: es constitueix el Patronat de la RACV com associaci cultural com a instrument de finanament daquesta.
28, 29 i 30-X: IV Congrs dUV a Cullera sota el lema Per la nostra terra.
19-XI: dinar homenatge organitzat pel GAV a les herones de la ptria valenciana.
1989
I: el secretari general del Consell dEuropa, Marcelino Oreja, rep a Lizondo que li
exig el reconeixement de la llengua valenciana en aquesta instituci.
18-V: el Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Valenciana ratifica el recurs
dAU contra la denominaci de catal als estatuts de la Universitat de Valncia.
estiu: la JCF assumeix les normes de la RACV.
X: UV entrega al Defensor del poble espanyol, lvaro Gil Robles, un document per
tal que es respecten els drets del poble valenci.
9-X: comencen les emissions de Canal 9.
29-X: UV aconsegueix obtenir dues actes de diputats al Congrs, Vicente Gonzlez Lizondo i Juan Oliver.
1990
VIII: es fan pblics un llistat de 593 paraules prohibides a RTVV en considerar-les
massa catalanes.
20-IX: al VII Congrs General Faller es ratifica loficialitzaci del secessionisme.
9, 10 i 11-XI: V Congrs dUV a Benicssim sota el lema Treballem junts.
1991
cessi per banda de la Diputaci de Valncia, presidida per Francisco Blasco, de la
seu del carrer Aparisi y Guijarro a LRP.
campanya del Colectiu Vinatea contra les plaques del Servei Valenci de Salut i els
collegis pblics.
8-III: Joan Carles I concedeix el ttol de Reial a lAcadmia de Cultura Valenciana.
26-V: millor resultats electorals del blaverisme poltic en la seua histria. UV superar el 10% dels vots a les Corts i el 20% dels sufragis a la ciutat de Valncia: coalici de govern entre PP i UV a lAjuntament.
2-VIII: creaci del Consell de Cultura de Valncia presidit per Broseta com a
frmula de superaci de les diferncies entre PP i UV en la postura normativa.
del 7 al 13-X: I Semana Cultural de la RACV a la Lladr Gallery de Nova York.
14-XII: convocats per la FCECRV milers de persones es manifesten a favor del
secessionisme lingstic pels carrers del centre de Valncia.
1992
sedita el primer volum del Diccionari Valenci-Castell de la RACV.
30-I: Assemblea de LRP en la qual Josep Maria Boluda accedeix a la presidncia.
8-III: rcord guiness a la paella gegant protagonitzada per Lizondo com a regidor
de Cultura.
25-IV: agressions contra els autobusos de participants a la manifestaci convocada
per ACPV a lAlbereda de Valncia.
del 18 al 22-V: II Semana Cultural de la RACV a lInstitut Cervantes de Pars amb

collaboraci de lAmbaixada dEspanya i lInstituto Iberoamericano.
6, 7 i 8-XI: VI Congrs dUV a Alacant sota el lema Junts, nacionalisme i futur.
20-XI: el Tribunal Suprem ratifica el recurs dAU contra la denominaci de catal
als estatuts de la Universitat de Valncia.
1993
UV comena el seu declivi electoral i perd un acta de diputat al Congrs.
17-I: pucherazo a favor de la llista lizondista, en la qu estava integrada Olivia
Gonzlez-Lizondo, durant el IV Congrs de les Joventuts dUV.
19-I: el ple de lAjuntament de Valncia, a proposta dUV, acorda modificar el seu
logotip que passa a ser, en valenci secessionista, Ajuntament de Valencia.
IX: expedient a Vicente Martnez Marco, portaveu dUV a la Diputaci de Valncia,
que finalment es passaria al grup mixt.
17-IX: lAjuntament de Valncia, a iniciativa dUV, atorga dues subvencions a la
RACV per investigar La llengua valenciana abans de la Conquista i Formaci
histrica de la sintaxi i lxic valencians que finalment no es durien a terme.
Vicente Ferrer substitueix Juan Oliver en la secretaria general dUV. Aquest
abandona UV en ser desplaat de les llistes electorals.
X: com a conseqncia dels expedients, el regidor dUV Francesc Martnez Len i
el senador Ramon i Quiles es passen a ENV. El pare daquest, Ramn Izquierdo,
tamb abandonar UV.
20-XI: expulsi dels dirigents del sector crtic de les Joventuts dUV vinculats a
Joventut Valencianista.
1994
corrupci al cas Star. El regidor de Valncia per UV, Arturo Gasc, es veu obligat a
dimitir per la contractaci irregular de lempresa Star, propietat de la muller.
25-III: una vintena de jvens tracten de rebentar un acte dngel Colom, aleshores
secretari general dERC, a la Societat Coral El Micalet i causen desperfectes. Una
de les identificades i posteriorment condemnades fou Cristina Forns.
25-IV: inauguraci per banda de Garca Broch del monument als Maulets a lAvinguda del Regne de Valncia a la ciutat de Valncia.
16-VIII: la Conselleria dEducaci, en un gest preelectoral cap als votants ms
fusterians, emet una Ordre dhomologaci dels ttols de la Junta Qualificadora amb
els de Catalunya i les Balears a la qual soposar frontalment UV i el PP.
7-X: Garca Broch abandona UV davant les pressions rebudes per la seua gesti.
1995
28-V: a les eleccions UV passa de huit a tres regidors a lAjuntament de Valncia
per esdev la clau a les Corts.
4-VII: es signa el Pacte del Pollastre, un acord de legislatura entre PP i UV per
dirigir la Generalitat, al qual contriburen els mxims dirigents de la Confederacin
Empresarial Valenciana (Jos M Jimnez de Laiglesia) i de lAsociacin Valenciana de Empresarios (Federico Flix). UV assumir les conselleries dAgricultura i
Medi Ambient, la presidncia de les Corts, un senador territorial i la presidncia del
consell dadministraci de RTVV.
4-XII: CXII Jocs Florals de LRP on la filla de Lizondo, Olivia Gonzlez-Lizondo
Snchez, exercir de Regina.
22-XII: la Conselleria dEducaci, controlada pel PP, anulla lOrdre dhomologaci

dels ttols de la Junta Qualificadora amb els de Catalunya i les Balears.
1996
UV revalida la seua acta de diputat al Congrs. Chiquillo ser el cap de la llista.
8-II: Assemblea de LRP en la qual Enric Esteve accedeix a la presidncia.
21-III: el Cor Popular de LRP s rebut en audincia oficial pels ducs de Lugo i fa
entrega dun vestit de valenciana a la Infanta Elena de Borb.
IV: censura en Canal 9 a la manifestaci convocada pel Bloc de Progrs Jaume I.
La redacci de lens critar el veto informatiu.
20-V: Zaplana, President de la Generalitat, rep a la Junta de Govern de LRP.
10-XI: Lizondo, Ferrer i Campillos sn expulsats dUV.
23-XII: mor Lizondo duna aturada cardaca.
1997
25-I: comencen les interferncies del senyal de TV3 durant les retransmissions de
partits de futbol. ACPV denncia al jutjat uns contractistes vinculats amb Canal 9.
22-II: LRP inaugura a Gandia les celebracions amb motiu de lany Ausis March.
21-IV: el Tribunal Constitucional anulla les sentncies favorables a AU i dna la
ra a lautonomia universitria pel que fa a la denominaci acadmica de lidioma.
29-IV: les Corts aproven una declaraci secessionista amb els vots del PP i dUV
com a primera reacci a la sentncia del Tribunal Constitucional.
11-V: ABC editorialitza (amb el significatiu ttol dImperialismo lingstico) contra
lacord de la comissi de cultura del Congrs que reconeixia la unitat de la llengua.
15-V: la JCF aprova per unanimitat, a iniciativa de Rita Barber, una declaraci
contra la sentncia del Constitucional.
20-V: concentraci a Madrid contra la sentncia del Tribunal Constitucional.
27-V: diversos mitjans de comunicaci (per exemple, El Pas) es fan ress de la
proposta del President Zaplana al President Pujol de la creaci duna instncia
normativa valenciana per resoldre el conflicte lingstic.
12-VI: durant les segones Jornades de Juntes de Govern dels Collegis dAdvocats
celebrades a Girona, les juntes valencianes, amb el patrocini de la Generalitat,
aportaren traductors de valenci ja que noms hi havia de catal, gallec i basc.
13-VI: manifestaci blavera multitudinria pels carrers del centre de Valncia
contra la sentncia del Tribunal Constitucional. LP ho titolar Ms de 500.000
valencianos en defensa del Estatuto (14-VI-1997).
VIII: Francisco Camps, Conseller de Cultura, visita la seu de LRP i es compromet a
aconseguir una nova seu per a lentitat.
17-IX: les Corts aproven demanar al CVC una resoluci al voltant del conflicte
lingstic.
8-X: les Corts a Xtiva deroguen amb els vots favorables del PP i dUV la capacitat
de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana de supervisar els llibres de text.
15-X: concentraci a Madrid convocada pel GAV que reuneix a diversos centenars
de persones. Lentitat afirma haver entregat 100.000 signatures al Congrs dels
Diputats en defensa dels interessos valencians i de la personalitat valenciana.
1998
exposici sobre la senyera amb franja blava a la Universitat Politcnica de Valncia
organitzada pels EVP i en qu collaborar LRP.
20-II: concentraci del GAV davant el Palau de la Generalitat contra el CVC.
III: la Diputaci de Valncia reedita el llibre La lengua valenciana hasta Jaime I de
Jos Vicente Gmez Bayarri.
18-III: LRP, grcies a lajut de Juan Cotino, aleshores Director General de la
Policia, s declarada entitat dutilitat pblica per banda del Ministeri de lInterior.
13-V: Rdio 9 decideix suspendre el programa infantil Chiqui-nou, en el qual
collaborava LRP i on es practicava el secessionisme lingstic. LRP demanar la
dimissi del director Francisco Mora i ho presentar com un atac a la llibertat
dexpressi (Martnez Roda, 2000: 374).
22-VI: sopar-homenatge a Lizondo a la Fira de Mostres al qual assistiren Reyna,
Zaplana, Barber i tot un seguit de crrecs del PP, a banda de lactor Antonio Ferrandis, Vicente Ruiz El Soro i la cantant Karina.
13-VII: llanament dous i de tomaques contra els membres del CVC arran del seu
dictamen de la llengua.
21-X: les Corts, grcies als vots del PP, UV i dIPCV, aproven una proposici no de
llei que insta al Consell a controllar els ensenyants pel que fa a la llengua i la cultura valencianes.
XI: Congrs dUV a Gandia.
1-XII: Esteve anncia durant la celebraci dels CXV Jocs Florals el nomenament
per banda de LRP de prohom a Pearroja per oposar-se al dictamen del CVC.
31-XII: LRP colloca una placa commemorativa a Benimarfull, poble natal de Llus
Fullana, en el 50 aniversari de la seua mort, tot fent una reivindicaci secessionista del filleg.
1999
I: Ramn-Llin abandona UV i dimiteix com a Consellera dAgricultura per a passarse al PP.
13-VI: UV no abasta el 5% electoral i es queda per primera vegada fora de les
Corts i el PP obt la majoria absoluta a les Corts.
13-VI: el CVC aprova el seu dictamen.
1-VII: el Tribunal Superior de Justcia del Pas Valenci desestima el recurs presentat per ACPV i STE-PV-Intersindical Valenciana contra lOrdre que derogava
lhomologaci de ttols de valenci.
17-IX: assemblea extraordinria de LRP pel suport a Zaplana del president Esteve.
Aquest nobtindr 69 vots a favor i 65 en contra de la seua continutat.
8-X: sopar-homenatge de LRP a Ubieto, Lanuza, Bueno, la Federaci dAssociacions Culturals de lArag Oriental (secessionista) i la Cardona i Vives.
2-XI: presentaci, presidida per Fernando Giner, de la redici dEl Crit de la Llengua dAlminyana al Centre Cultural La Beneficincia.
14-XII: cessament de Reyna com a directora de LP.
2000
12-III: UV es queda sense representaci institucional al Congrs dels Diputats en
aconseguir un 39% dels sufragis a la provncia de Valncia.
2001
VII: Xavier Casp abandona la seu de la RACV a un furg policial i s escortat fins
el seu domicili davant la concentraci illegal de militants del GAV.
23-VII: es constitueix lAVL i prenen possessi els vint-i-un acadmics, una minoria
dels quals s secessionista.
25-VII: la Conselleria dEducaci envia un esborrany dordre a les editorials en qu
demana eliminar els autors catalans i balears del temari de literatura.
IX: cremen la porta de la seu de lInstitut dEstudis Catalans a Castell.
2002
5-III: el Consell aprova el decret de mnims que exclou del temari de llengua i literatura catalanes els autors no valencians.
18-V: algunes desenes de militants es tanquen a la Seu de Valncia en protesta
contra la doble militncia del De Ramon ArnauA1 a lAVL i a la RACV.
25-IV: el Consell decideix no acceptar els ttols de llicenciats en filologia catalana
com acreditatius de coneixements de valenci per a ladministraci valenciana.
VI: militants del GAV i dUV tracten de rebentar la presentaci de la seu de Castell
de lInstitut dEstudis Catalans a Sueca. Hagu dintervenir la policia.
2003
2-III: concentraci amb paelles gegants a lAlbereda de Valncia convocada, entre
daltres, per lAsociacin Valenciana dAgricultores, la Confederacin Empresarial
Valenciana i la Cambra de Comer de Valncia a favor del transvassament de
lEbre i amb leslogan de Agua para todos.
25-X: manifestaci a Saragossa contra els Pasos Catalans convocats pel GAV, la
Plataforma i la FACAO.
XI: 2on Congrs de la Llengua Valenciana, on es conclou anar ms enll del
secessionisme de les normes de la RACV.
29-XII: ACPV denncia lassalt i el robatori del Casal Jaume I a Russafa (Valncia).
2004
Congrs Nacional dUV on, amb el suport de Chiquillo i Eustaquio, Julio Chanz es
fa en la Presidncia.
UV no es presenta a les eleccions generals i obt a canvi un lloc com a independent en la llista del Senat que ocupar Jos Mara Chiquillo.
11-XI: Camps ordena una traducci independent de la Constituci Europea al
valenci i declara que el nom de la llengua s innegociable i inqestionable.
13-XI: Consell Constituient de CVa al Palau de Congressos de Valncia.
15-XI: concentraci anticatalanista de CVa a Madrid.
23-XI: la Junta de Govern de LRP se manifesta contra la doble denominaci
valenci-catal.
25-XI: la Fundacin Broseta (molt prxima al PP) llan un manifest en defensa de
la identitat valenciana i contra les injerncies externes. A la presentaci del comunicat sadheriren els presidents de la Confederaci Empresarial Valenciana
(CEV) i Cierval, Rafael Ferrando; de les Cambres de Comer, Arturo Virosque; i de
Feria Valencia, Alberto Catal.
27-XI: manifestaci multitudinria convocada per CVa contra la intromissi de
Catalunya.
14-XII: CVa recorre davant el Tribunal Suprem el Memorndum de Llengues

Regionals del govern espanyol.
22-XII: el Conseller de Cultura Font de Mora irromp a una reuni del ple de lAVL
que anava a aprovar un dictamen sobre la doble denominaci valenci-catal i
amenaa directament amb reformes normatives de la instituci, cosa que fa retirar
el punt de lordre del dia.
2005
19-II: Concentraci de CVa a la plaa de la Mare de Du de Valncia contra lAVL.
12-III: la XXXVI Assemblea dUV tria una nova executiva i com a nou President
Joaqun Ballester amb un 62% dels vots. Laltra candidatura encapalada per Amparo Pic abandonaria UV i crearia UPCV.
1-III: trobada entre Rafael Ferrando i Arturo Virosque amb Joan Rosell (Foment del
Treball) i Miquel Valls (president de la Cambra de Come de Barcelona).
21-IV: una vintena de militants del GAV amb una pancarta que posava Camps s
paga tradors. Joan Fuster, vergonya dels valencians tracten de rebentar la inauguraci de lexposici al voltant del cinquenari de la publicaci dEl descrdit de la
realitat de Joan Fuster al MuVIM.
14-V: es presenta a Saragossa la Plataforma Constitucional y Autonomista, on hi
participa el GAV (mitjanant Nou Valencianisme) i altres entitats anticatalanistes
dArag, Balears i Catalunya.
2-X: Festa de la valencianitat de CVa. Milers de persones dinaren paella al Tria.
2-X: manifestaci en Gandia convocada per CVa i el Grup Independent Valenci
(GIVAL) de Rosa Fuster (escindida del PP) contra el correllengua dACPV.
4-XI: a la Nit de lEconomia Valenciana el President de la Cambra de Valncia
Arturo Virosque acus Catalunya de voler trencar la unitat de mercat i Espanya.
5-XI: manifestaci blavera multitudinria pels carrers de la ciutat de Valncia.
8, 9, 10 i 12-XI: I Congrs Foral de CVa sota el lema Avancem en defensa de lo
nostre.
2006
20-I: assalt dun grup dadolescents a la llibreria Tres i Quatre.
26-I: lexdirigent de les joventuts del GAV Alejandro Esteve i altres dos companys
sn condemnat a un any i tres mesos de pres i multa per lassalt al Casal Jaume I
de Russafa.
27-III: aprovat per les Corts, amb el suport de PP i PSPV-PSOE, el nou Estatut.
IV: es ratifica per les Corts el nou Estatut dAutonomia on es reconeix la potestat de
lAVL per soficialitzen les denominacions idioma valenci i llengua valenciana.
24-V: concentraci anticatalanista convocada per CVa a la Facultat de Dret de la
Universitat de Valncia.
28-V: la XXXVII Assemblea dUV tria una nova executiva i com a nou President
Jos Manuel Miralles. Laltra candidatura encapalada per Joaqun Galcer fou
rebutjada per defecte de forma. Aquest anunci un recurs judicial contra la decisi.
26-VI: La Junta de Govern de la Diputaci de Valncia ratific la concessi de
120.000 per a la programaci de 2007 de la RACV.
19-VII: Convenci Valencianista de CVa al Palau de la Msica de Valncia.
7-X: per segon any consecutiu manifestaci a Gandia de CVa i el Grup Independent Valenci (GIVAL) de Rosa Fuster contra el correllengua dACPV.
20-X: CVa inicia una campanya de boicot contra el cava catal.
18-XII: Rita Barber, acompanyada de Miguel Ramn Izquierdo, descobreix una

placa commemorativa del 30 aniversari de la cessi del llit del Tria a la ciutat.
2007
4-II: la seu del BLOC de Gandia s parcialment incendiada.
4-II: CVa participa a la manifestaci a Madrid convocada pel Foro de Ermua contra
el procs de pau amb ETA.
7-II: Rita Barber declara que el poeta arbigo-valenci Al-Russaf escrivia en
valenci un segle abans de la conquesta del rei Jaume I. Dos dies ms tard, davant les reaccions en contra, insist en qu ni yo ni nadie hace el rdiculo por defender la identidad valenciana.
19-II: intents dagressi a la seu del Casal Jaume I dElx.
22-IV: UV celebra el seu 25 aniversari amb un homenatge a diversos militants
fundadors.
6-V: Festa de la Valencianitat convocada per CVa i la CFECRV amb paella gegant
gratuta (paella anti Carod) al llit del Tria que afirma aplegar 50.000 persones.
27-V: a les autonmiques i municipals, el PP revalida la majoria absoluta i UV perd
el diputat provincial que ostentava des de 1987 i es queda sense representaci
institucional tret de la vint-i-cinquena de regidors obtinguts.
4-VI: el fill de Gonzlez-Lizondo (aix com la seua executiva) dimiteix com a President dUV a la ciutat de Valncia i demana a Miralles que no senroque al crrec.
5-VII: Congrs extraordinari de CVa a la seu del GAV.
1-IX: la seu de Ca Revolta s assaltada.
28-IX: Santiago Rosado, secretari del BLOC de Mislata s agredit. A la comissaria
de la Policia Nacional no latenen en tractar de posar la denncia en valenci.
9-X: descobert a la matinada un artefacte explosiu en la Seu Nacional del BLOC.
12-X: manifestaci dEspaa 2000 amb motiu del Dia de lHispanitat on es llancen,
entre daltres, consignes com la de catalanes, hijos de puta.
17-X: es presenta a lAteneu Mercantil de Valncia la Cronologia histrica de la
llengua valenciana, una obra que certifica el carcter diferenciado del valenciano
respecto del cataln (LP, 18-X-2007).
26-X: concentraci a Valncia contra TV-3 convocada per CVa.
30 de-X: es present, amb la collaboraci de la Generalitat Valenciana i la Diputaci de Valncia, el Corrector Ortogrfic Valenci de la RACV.
5-XI: Amics de lAcadmia premia amb el Vinatea al president de lautoritat
porturia de Valncia, Rafael Aznar, i a lAsociacin Valenciana de Agricultores.
27-XI: 3er Congrs Foral de CVa celebrat a la seu del GAV.
29-XI: collocaci dun artefacte explosiu amb metralla a la seu dERPV a Valncia.
4-XII: la FCECRV presenta la proposta de Llei de Defensa de les Senyes dIdentitat
Valencianes.
17-XII: militants del GAV irrompen durant un acte al Casal Jaume I de Sueca.
2008
3-I: atac al Casal Jaume I de Catarroja.
20-I: atac a la Seu del BLOC de Benicssim.
21-I: atac al Casal Jaume I de Monver.
28-II: militants dEspaa 2000 amb banderes espanyoles i senyeres estatutries

impedeixen que es faa un mitin dERPV a Silla.
3-III: la RACV celebra el XX aniversari del Dia de la Paraula Valenciana. Ingressa
com acadmic numerari Benjamn Agull, bigraf secessionista de Llus Fullana.
4-III: lExrcit espanyol homenatja les Falles de Valncia al quartell de Sant Joan
de Ribera.
6-III: Alfonso Rus afirma a lacte central de la campanya electoral del PP al Pas
Valenci que no vamos a permitir que Carod-Rovira nos haga catalanes.
7-IV: la FCECRV llana el manifest Prou dagressions i intromissions a la llengua
valenciana!.
11-IV: Sentandreu, President de CVa, acusa en un comunicat oficial a Laporta,
president del FC Barcelona, de ser un payaso integral, en el sentido liberal de la
palabra per participar en un homenatge a Jaume I en companyia dEliseu Climent.
15-IV: la Generalitat concedeix el ttol Justcia de manera pstuma a Miguel
Ramn Izquierdo.
18-IV: la Mesa de les Corts no aprova a trmit la proposta de Llei de Defensa de
les Senyes dIdentitat Valencianes, iniciativa de la FCECRV.
19-V: Esteve, president de la LRP, en una conferncia organitzada pel Foro de
Opinin i presentada per Fernando Giner, declara que el Consell est fomentant el
virus del catalanisme i que lAVL s una malnacida.
19-V: CVa denncia que la negativa de Bojan Krkic a ser convocat per la selecci
espanyola absoluta de futbol per a lEurocopa amaga un furibund antiespanyolisme i que el FC Barcelona s un nido de intransigencia y politiqueo independentista i demana que se sancione al jugador.
20-V: Miralles, President dUV denncia la suposada poltica dacostament entre
les generalitats valenciana i catalana tot qualificant-la damistats perilloses i
dacostament alarmant.
17-VI: la comissi de cultura de les Corts, amb els vots en contra del PP, rebutja
una proposici no de llei del grup de Comproms (EU-BLOC-Iniciativa) per acceptar
el ttol de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valenci.
17-VI: Sentandreu, President de CVa, s detingut i passa la nit en comissaria per
una denncia de violncia de gnere presentada per Elena Muoz Carpi que finalment no concret. Dies mes tard qued absolt.
26-VI: el President de LRP, Esteve, declara que la Presidenta de lAVL, per una
entrevista a lAvui on no negava la unitat de la llengua, que ha trat al poble al qual
estatutriament ha de servir i demana la seua dimissi i la dissoluci de lAVL.
27-VI: la RACV se suma a les crtiques contra Ascensin Figueres, presidenta de
lAVL.
28-VI: IRV convoca amb el lema Dins i fora de la Universitat: llengua valenciana
mai catalana una resposta a la sentncia judicial que permet a la Universitat dAlacant la denominaci de llengua catalana. Hi acodeixen una vintena de persones.
28-VI: VH anncia la fi de la seua edici impressa.
4-VII: manifestaci a Saragossa sota el lema No hablamos cataln. Representants de les Joventuts de CVa hi acodiren.
9-X: militants dAlianza Nacional, Espaa 2002, el GAV i CVa interrompen durant
ms de mitja hora la process cvica davant lexhibici duna senyera independentista catalana de grans dimensions.
10-X: apareixen pintades a la seu de la Intersindical Valenciana amb simbologia
blavera i nazi.
Apndix 3er: Biografia i taxonomia dels entrevistats

A continuaci adjuntem la relaci, per ordre alfabtic, de les transcripcions que
hem fet servir a la nostra investigaci. El primer o el segon cognom, en negreta,
correspon a la citaci:
1) Aguirre de la Hoz, Javier: 29 de gener de 2004.
2) Ahuir, Artur: 5 de novembre de 2003.
3) Albinyana, Josep Llus: 21 de novembre de 2003.
4) Alborch, Carmen: 24 de mar de 2004.
5) lvarez, Vicent: 7 de juny de 2004.
6) Blasco Castany, Rafael: 19 de gener de 2004.
7) Bono, Emrit: 17 de febrer de 2004.
8) Broseta Drup, Manuel: 23 doctubre de 2003.
9) Burguera, Francesc de Paula: 10 doctubre de 2003.
10) Cahner, Max: 30 de gener de 2004.
11) Carrau, Ignacio: 18 de novembre de 2003.
12) Climent, Eliseu: 12 de novembre de 2003.
13) Fernndez del Ro, Jos Mara: 14 dabril de 2004.
14) Garcs, Vicent: 13 doctubre de 2003.
15) Garca Broch, Mara Dolores: 11 de desembre de 2003.
16) Garca, Ernest: 3 doctubre de 2003.
17) Garrido, Vicente: 23 de mar de 2004.
18) Girona, Manuel: 10 de novembre de 2003.
19) Guia, Josep: 24 de novembre de 2003.
20) Lerma, Joan: 11 de desembre de 2003.
21) Maldonado, Joaquim: 28 doctubre de 2003.
22) Manglano, Jos Luis: 9 de desembre de 2003.
23) Mar, Xavier: 28 de novembre de 2003.
24) Marqus, Josep Vicent: 4 de novembre de 2003.
25) Martn Villa, Rodolfo: 1 dabril de 2004.
26) Martn Villalba, Pasqual: 2 de desembre de 2003.
27) Mayor, Pere: 16 de desembre de 2003.
28) Monsons, Enrique: 17 doctubre de 2003.
29) Palomares, Antonio: 8 doctubre de 2003.
30) Prez Benlloch, Joan Josep: 29 doctubre de 2003.
31) Prez Casado, Ricard: 21 doctubre de 2003.
32) Pin Arboledas, Jos Ramn: 31 de mar de 2004.
33) Pitarch, Jos Luis: 17 de novembre de 2003.
34) Ramn Izquierdo, Miguel: 6 de novembre de 2003.

35) Reyna, Mara Consuelo: 25 de novembre de 2003.
36) Soler, Vicent: 23 doctubre de 2003.
37) Villalba, Hctor: 28 de novembre de 2003.
Tot seguit, classifiquem els entrevistats entre les dues categories segents: A)
anticatalanistes; B) No anticatalanistes (i alhora entre els diferents partits o ideologies
de les quals sn protagonistes). En el cas dels anticatalanistes, no sadjunta cap
biografia perqu ja est incorporada a lApndix 1.
A) Protagonistes anticatalanistes:
1) Artur Ahuir i Lpez (1965);
2) Ignacio Carrau Leonarte (1923);
3) Jos Mara Fernndez del Ro (Campo de Crmenes, Lle, 1938);
4) Mara Dolores Garca Broch (1938);
5) Vicente Garrido Mayol;
6) Jos Lus Manglano de Mas (1940);
7) Xavier Mar i Cerezo (LHorta Nord, 1954);
8) Pascual Martn Villalba;
9) Enrique Monsons Domingo (Borriana, 1931);
10) Jos Ramn Pin Arboledas (Madrid, 1944);
11) Miguel Ramn Izquierdo (1919-2007);
12) Mara Consuelo Reyna Domnech (1944);
13) Hctor Villalba Chirivella (Almussafes, 1954);
B) Protagonistes de la transici o de la post-transici democrtica:
Unin de Centro Democrtico784
14) Javier Aguirre de la Hoz (vila, 1946): fundador del PPRVA i del PDP, fou
diputat a Madrid i Conseller dEconomia i Hisenda del Consell Preautonmic
del Pas Valenci;
15) Manuel Broseta Dupr: advocat lligat a diversos grups inversors, com Invest Formula Valencia, amb interessos al circuit urb de Frmula 1 de Valncia. Fill de Manuel Broseta, vicepresident de la Fundacin Manuel Broseta i
membre del Consell Social de la Universitat de Valncia a proposta del seu
president;
16) Rodolfo Martn Villa (Santa Mara del Pramo, Len, 1934): enginyer industrial i membre del cos dinspectors de finances de lestat. Vinculat al sindicat
vertical franquista, assol diversos crrecs importants al final del rgim i durant la transici: fou Governador civil i cap provincial del Movimento de Barcelona (1974), Ministre de Relacions Sindicals (1975), de lInterior (1975-1978);
dAdministraci Territorial (1979-1980) i Vicepresident primer (1981-1982), a
ms de senador reial i diputat per Lle. Ms tard sincorpor al Partido Demcrata Popular i al PP, amb qui seria novament diputat. Comissionat per al
desastre del Prestige, ha sigut president dempreses i corporacions industri-
784
Aquells no obertament anticatalanistes, tot i que Fernndez del Ro i Martn Villa duna banda i
Manuel Broseta Dupr simpatitzaren i simpatitzen ms o menys amb lestratgia blavera.
als, com ENDESA entre 1997 i 2002 (s President de honor). En lactualitat

presideix Sogecable.
PSPV-PSOE
17) Josep Llus Albinyana Olmos (1943): Jutge. Militant del PSOE des de
1975, fou President del Consell Preautonmic del Pas Valenci fins el 1979
que dimit per la pressi del blaverisme i per diferncies al si del partit pel
procs autonmic;
18) Carmen Alborch Bataller (Castell del Rugat, 1947): Directora de lIVAM,
Ministra de Cultura del govern de Felipe Gonzlez de 1993 a 1996, diputada
a Madrid i candidata a lAlcaldia de Valncia el 2007;
19) Rafael Blasco Castany (Alzira, 1945): militant del PCE (m-l), fou diputat a
les Corts pel PSPV-PSOE i Conseller en els governs de Joan Lerma, Eduardo Zaplana i Francisco Camps. Actualment s Conseller dImmigraci;
20) Vicent Garcs Ramon (Llria, 1946): Professor de la Universitat Politcnica
de Valncia, fou militant del PSPV i fundador dUSPV, que acabaria integrantse al PSOE, amb el qual ha sigut regidor a lAjuntament de Valncia, diputat
provincial de Valncia i diputat a les Corts;
21) Manuel Girona i Rubio (Sagunt, 1939): propietari duna empresa darts grfiques, llicenciat en cincies de la informaci i Doctor en economia per la Universitat de Valncia. Militant del PSPV que sintegraria al PSOE, fou alcalde
de Sagunt i President de la Diputaci de Valncia de 1979 a 1983. El 1986
ser el primer Sndic de Greuges;
22) Joan Lerma Blasco (1951): llicenciat en econmiques, i dorigen ideolgic
troskista sintegr al PSOE el 1973. Fou Conseller de Treball del Consell
Preautonmic del Pas Valenci i President de la Generalitat Valenciana de
1983 a 1995. Ha sigut secretari general del PSPV-PSOE de 1979 a 1997. Actualment s senador i President de la gestora del PSPV-PSOE;
23) Ricard Prez Casado (1945): politicleg, Doctor en histria i director dun
gabinet dasses-soria urbanstica. Fou militant del PSV i de Germania Socialista. Amb el PSPV-PSOE fou membre de la comissi de transferncies Consell-Govern central, alcalde de Valncia de 1979 a 1988, diputat a Madrid la
legislatura 2000-2004, comissari del govern espanyol de lAmericas Cup i
membre del Comit Federal del PSOE;
24) Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949): Catedrtic dEconomia de la Universitat de Valncia i deixeble dErnest Lluch, fou militant del PSAN, dels GARS i
dirigent del PSPV. Amb el PSPV-PSOE fou director general dAdministraci
Local del Consell Preautonmic; cap del gabinet de la Presidncia de la Diputaci de Valncia (1979-1982); Conseller dAministraci Pblica (1985-1987),
diputat a les Corts i vicepresident de 1987 a 1995 i regidor a lAjuntament de
Valncia (1995-1996);
PCE-PCPV.
25) Ernest Garcia i Garca (Alacant, 1948): Catedrtic de Sociologia de la Universitat de Valncia, Secretari General del PCE-PCPV de 1979 a 1981, exmilitant de lAgrupament dEsque-rres del Pas Valenci i de la UPV i militant
actual dEls Verds del Pas Valenci;
26) Antonio Palomares Vinuesa (El Robledo, Albacete, 1940-2007): de familia
exiliada, collabor amb la Resistncia francesa. Ingress al PCE el 1945. Diputat comunista al Congrs la legislatura constituient (1977-1979), Secretari
General del PCE-PCPV (1976-1979) i prxim a lanticatalanisme, senfront
al sector nacionalista encapalat per Garcia;
27) Jos Lus Pitarch Bartolom: Professor de Dret de la Universitat de Valncia, Coronel en la Reserva i membre de la Unin Militar Democrtica. Militant
dEUPV, fou candidat a senador per Valncia a les generals de 2008;
28) Emrit Bono Martnez (Sagunt, 1940): Catedrtic dEconomia Aplicada de la
Universitat de Valncia i vicerector de 1984 a 1986. Fou Diputat al Congrs
pel PCE la legislatura constituient i en la primera legislatura i conseller de
Trasports i Benestar Social del Consell Preautonmic; de 1983 a 1987 regidor a lAjuntament de Valncia i, des de 1989 fins a 1995 conse-ller
dAdministraci i de Medi Ambient als governs de Joan Lerma.
UPV (o antecedents)
29) Francesc de Paula Burguera i Escriv (Sueca, 1928): economista (fou en
1960 president del Sindicat dArrossers de Sueca i fundaor de lempresa Publicidad Maiduig i periodista, ser fundador del PDLPV i diputat dUCD la legislatura constituient on es passar al grup mixt per lestratgia
anticatalanista dels dirigents ucedistes. Fundador del PNPV i de la UPV;
30) Pere Mayor i Penads (Ontinyent, 1959): llicenciat en histria, fou alliberat
dACPV i, ms tard, dUPV. Regidor a Ontinyent i diputat a les Corts la legislatura 1987-1991 i lder del nacionalisme valenci fins al Congrs del BLOC
de 2003. Des daleshores ser empresari de servicis de mediaci i ha continuat amb crrecs interns, com President del Consell Nacional (2003-2006) i
membre de lExecutiva Nacional (des de 2006 fins a lactualitat);
31) Vicent lvarez i Rubio (Xtiva, 1941): llicenciat en dret i assessor jurdic de
la Universitat de Valncia. Militant del Moviment Social Cristi de Catalunya
(MSCC), del PSV, de lOIC, del MCPV i del PSPV. Dirigent de la UPV,
labandonar per passar-se a EUPV. Membre del CVC;
ALTRES NACIONALISTES DINSPIRACI FUSTERIANA
32) Max Cahner i Garca (Bad Godesberg, Rennia, 1936): llicenciat en qumiques i doctor en filosofia i lletres, historiador de la literatura, editor (impulsor
de Serra dOr i dEdicions 62, de la Gran Enciclopdia Catalana, el Congrs
de Cultura Catalana i moltes altres) i poltic. Conseller de Cultura i
dEducaci del primer govern de Jordi Pujol;
33) Eliseu Climent i Corber (Llombai, 1940): fundador del PSV, redactor de
lEstatut dElx, editor de 3i4, fundador i secretari general dACPV i activista
cultural;
34) Josep Guia i Marn (1950): professor de matemtiques de la Universitat de
Valncia, assagista i dirigent del Partit Socialista dAlliberament dels Pasos
Catalans (PSAN);
35) Josep Vicent Marqus Gonzlez (1943): Des de 1968, professor de Sociologia de la Universitat de Valncia, articulista i escriptor. Fou militant del PSV
i de Germania Socialista;
36) Joan Josep Prez Benlloch (Moixent, 1936): militant del PSV, dels Grups
dAcci i Reflexi Socialista (GARS) i del PSPV. En integrar-se aquest al
PSOE, abandonaria la poltica. Llicenciat en dret i periodista, fou director de
Primera Pgina (1969-1972, fins que fou clos), Diario de Valencia (1980) i
Noticias al da (1982-1984). Actualment s collaborador dEl Pas;
37) Joaquim Maldonado Chiarri (1934-2005): notari i simpatitzant del BLOC,
fou membre de la direcci dUDPV el 1977 i fill del dirigent de les joventuts de
la DRV Joaquim Maldonado Almenar;
ndex onomstic i temtic

9 doctubre: 17, 21, 163, 165, 167, 168,
183, 193, 228, 230, 277, 279, 300, 301,
303, 320, 449
Abril Martorell, Fernando: 42, 173, 176,
177, 178, 181, 185, 187, 240, 242, 270,
274, 411, 422, 427, 558, 581, 585, 595,
596, 598
ACPV: 43, 327, 338, 427, 529, 541, 551,
607, 608, 616, 617, 619, 620, 621, 622,
628
Almela i Vives, Francesc: 139, 140, 141,

142, 144, 582, 611, 639
Alminyana, Josep: 270, 288, 582, 620
lvarez, Vicent: 43, 628
Anderson, Benedict: 47, 77, 78, 80, 83, 84,
87, 88, 89, 90, 91, 92, 111, 125, 457,
464, 639
Ahuir, Artur: 9, 43, 243, 265, 269, 270, 279,

303, 315, 316, 327, 328, 332, 333, 334,
337, 359, 373, 379, 394, 395, 399, 403,
420, 424, 428, 429, 434, 442, 452, 475,
496, 498, 504, 549, 581, 625, 626, 638
anticatalanisme: 10, 14, 18, 19, 20, 21, 22,

23, 24, 28, 31, 32, 33, 35, 36, 39, 40, 41,
46, 47, 48, 49, 50, 51, 57, 82, 85, 93, 98,
114, 115, 122, 129, 130, 131, 132, 133,
134, 135, 136, 137, 142, 143, 144, 145,
155, 165, 171, 185, 193, 194, 209, 215,
216, 217, 219, 221, 222, 223, 224, 225,
226, 228, 229, 230, 231, 232, 233, 234,
235, 236, 240, 241, 244, 249, 263, 264,
269, 273, 277, 278, 280, 282, 286, 287,
288, 289, 292, 298, 303, 305, 306, 308,
311, 313, 314, 317, 321, 322, 324, 326,
328, 331, 334, 335, 339, 340, 341, 343,
344, 345, 346, 347, 348, 349, 350, 354,
355, 357, 359, 367, 369, 370, 374, 375,
377, 378, 379, 380, 381, 383, 386, 387,
388, 392, 393, 394, 395, 396, 398, 399,
401, 402, 403, 404, 408, 410, 411, 413,
414, 418, 419, 421, 423, 424, 431, 432,
433, 438, 440, 451, 453, 455, 460, 461,
462, 470, 471, 473, 474, 475, 477, 479,
480, 482, 484, 485, 488, 490, 492, 493,
496, 497, 498, 503, 504, 506, 509, 510,
512, 514, 516, 517, 518, 532, 536, 538,
539, 540, 541, 542, 543, 544, 545, 546,
547, 549, 554, 555, 558, 559, 560, 561,
562, 563, 564, 565, 566, 567, 568, 569,
572, 573, 574, 584, 585, 598, 600, 601,
602, 627
Aitana (TVE): 167, 211, 577, 596, 612
anticentralisme: 128, 413, 560
Ajuntament de Valncia: 18, 21, 23, 42,

167, 179, 180, 234, 242, 244, 245, 248,
249, 250, 281, 282, 284, 285, 287, 302,
315, 320, 362, 371, 425, 426, 427, 446,
448, 449, 456, 574, 580, 582, 583, 585,
586, 587, 588, 589, 592, 594, 595, 596,
598, 599, 600, 601, 602, 612, 613, 614,
618, 627, 628
AP: 153, 163, 165, 167, 168, 170, 172, 173,

174, 177, 178, 188, 213, 232, 233, 234,
235, 237, 238, 240, 241, 244, 246, 365,
416, 431, 502, 536, 574, 592, 593, 595,
596, 597, 599, 605, 607, 612, 614, 616
Alberola, Pere: 68, 70, 230, 303, 307, 309,

327, 403, 600, 639
Archils, Ferran: 11, 22, 32, 37, 83, 84, 85,

117, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 125,
126, 127, 128, 130, 131, 132, 133, 137,
264, 309, 334, 338, 383, 412, 476, 639,
656
Adn Garca, Jos M: 234, 270, 404, 408,

478, 581, 611, 612, 638
Adlert, Miquel: 31, 42, 44, 140, 142,
144, 159, 233, 264, 270, 279, 351,
371, 372, 373, 376, 377, 380, 384,
392, 394, 399, 401, 411, 416, 418,
422, 426, 434, 435, 436, 442, 443,
473, 479, 480, 481, 482, 483, 496,
505, 508, 512, 515, 517, 543, 554,
571, 572, 577, 579, 581, 584, 594,
605, 607, 612, 638
143,
353,
389,
420,
461,
499,
558,
597,
AELLVA: 589, 601, 604, 605, 607

Aguilar, Pere: 288, 522, 523, 581, 638
Aguil, Llus: 129, 159, 161, 162, 164, 166,
170, 173, 176, 177, 178, 179, 182, 184,
190, 192, 312, 638
Aguirre de la Hoz, Javier: 43, 169, 170,
171, 178, 317, 327, 625, 626
Albinyana, Josep
170, 171, 175,
182, 232, 237,
484, 517, 541,
625, 627
Llus: 11, 43, 168,

177, 178, 179, 180,
241, 358, 427, 446,
543, 548, 585, 613,
169,
181,
447,
614,
Alcaraz, Manuel: 169, 170, 176, 177, 184,

188, 189, 194, 323, 325, 326, 330, 331,
335, 336, 337, 339, 639
Aparicio, Jos: 270, 282, 421, 582

Aracil, Llus Vicent: 159, 436, 544, 583
Arellano: 365, 603, 612

Ario, Antonio: 10, 30, 50, 51, 54, 55, 62,
63, 64, 79, 92, 103, 115, 116, 117, 124,
127, 128, 129, 140, 152, 195, 196, 197,
198, 199, 200, 201, 202, 203, 204, 205,

206, 207, 208, 209, 210, 213, 218, 222,
230, 259, 261, 263, 289, 291, 292, 293,
296, 297, 298, 299, 300, 304, 305, 306,
337, 378, 393, 394, 396, 404, 405, 406,
413, 414, 441, 500, 558, 639, 640, 650
Attard, Emilio: 42, 166, 176, 178, 179, 235,
240, 270, 365, 381, 431, 447, 541, 558,
573, 583
AU: 289, 369, 456, 529, 575, 591, 603, 604,
606, 616, 617, 618, 619
AVLl: 20, 145, 214, 248, 252, 269,
286, 307, 359, 377, 394, 420, 424,
489, 502, 503, 504, 514, 518, 579,
583, 584, 585, 586, 587, 591, 592,
609, 621, 622, 624
279,
434,
582,
596,
blasquisme: 21, 105, 115, 132, 134, 135,

136, 144, 273, 354, 360, 406, 421, 564,
583
BLOC: 23, 24, 164, 302, 337, 376, 405,
416, 446, 565, 573, 608, 623, 624, 628,
641
Bodoque, Anselm: 20, 22, 30, 34, 139, 145,
149, 193, 231, 234, 249, 263, 265, 334,
335, 336, 337, 378, 472, 483, 491, 594,
641
Boira, Josep Vicent: 121, 123, 127, 128,
129, 130, 215, 216, 300, 535, 641, 663
Bono, Emrit: 43, 165, 170, 178, 182, 185,
240, 537, 543, 625, 628
Boronat, Josep: 286, 585, 642
Aznar, Jos Mara: 248, 283, 340, 367,

459, 586, 607, 610, 623, 641
Bourdieu, P.:38, 42, 46, 48, 56, 57, 70, 90,

243, 642
Azzati, Flix: 341, 573, 583
Breully, John: 51, 73, 76, 86, 90, 642
Barber, Rita: 42, 213, 246, 248, 250, 251,

270, 297, 348, 365, 366, 367, 368, 369,
392, 407, 477, 536, 573, 584, 619, 620,
623
(Garca) Broch, M Dolores: 9, 21, 42, 43,

237, 242, 245, 247, 256, 270, 285, 287,
315, 346, 356, 358, 387, 398, 400, 404,
417, 424, 425, 427, 428, 429, 434, 446,
447, 452, 459, 504, 512, 519, 567, 572,
573, 576, 577, 580, 592, 596, 598, 618,
625, 626, 650
Barber, Jos: 213, 270, 365, 584

Barrera, Antonio: 66, 221, 223, 638, 640
Barth, F.: 36, 63, 65, 79, 640
Batalla de Valncia: 17, 18, 19, 185, 198,
259, 296, 427, 428, 429, 455, 542, 548,
550, 566, 569
Bayarri, Josep Maria: 21, 135, 136, 279,
355, 371, 374, 411, 412, 416, 421, 478,
499, 510, 584, 593, 603, 620, 640
Bello, Vicent: 28, 34, 213, 231, 232,
263, 283, 349, 358, 385, 398, 401,
403, 408, 413, 438, 459, 477, 504,
545, 548, 565, 576, 584, 585, 599,
641
244,
402,
542,
603,
(Prez) Benlloch, JJ.: 32, 43, 175, 324,

625, 628
Bens, Felip: 270, 419, 498, 504, 515, 578,
584, 641
Berlin, Isahiah: 81, 641
Bet, Emili: 278, 279, 579, 584, 587, 612,
614
Billig, Michael: 7, 33, 47, 52, 56, 57, 65, 66,
71, 72, 74, 77, 78, 80, 81, 82, 85, 88, 91,
92, 93, 99, 307, 449, 451, 465, 641
Blasco, Rafael: 43, 330, 337, 406, 536,
552, 583, 627
Blasco Ibez, Vicente: 105, 125, 126, 134,
142, 263, 282, 360, 573, 582, 583, 585,
609
Blasco-Ibez Tortosa, Vicente: 134, 240,
585
Broseta, Manuel:
175, 177, 178,
235, 240, 242,
461, 497, 506,
581, 583, 585,
625, 626, 642
42,
179,
270,
550,
592,
43, 161, 169,

181, 182, 185,
274, 315, 317,
551, 552, 553,
595, 613, 617,
171,
187,
318,
558,
621,
Bueno, Baltasar: 270, 283, 370, 396, 397,

398, 431, 437, 493, 495, 522, 580, 585,
620, 667
Burguera, Francesc de Paula: 31, 43, 159,
164, 166, 173, 176, 232, 233, 240, 324,
326, 327, 389, 541, 594, 598, 625, 628,
642
Buruma, Ian: 96, 104, 642
Cabanes, Amparo: 188, 270, 423, 586, 600,
615, 642
(Ramon) Calatayud, Vicent: 270, 586
Calpe, ngel: 270, 586, 642
Camb: 121, 131, 134, 571
Campillos, Manuel: 247, 270, 378, 451,
586, 615, 616, 619
Camps, Francisco: 9, 270, 310, 324, 342,
383, 397, 460, 536, 558, 573, 580, 582,
586, 591, 593, 619, 621, 622, 627
Canal 9: 20, 212, 303, 309, 321, 370, 497,
580, 585, 605, 619
Cards, Salvador: 340, 643
Carrau, Ignacio: 8, 9, 23, 43, 233, 264, 270,
282, 296, 355, 381, 401, 404, 407, 417,
426, 429, 431, 493, 495, 513, 579, 586,

602, 612, 625, 626
Casp, Xavier: 23, 31, 42, 139, 141,
233, 246, 264, 270, 279, 282, 285,
352, 371, 383, 396, 434, 444, 479,
512, 543, 554, 558, 572, 577, 579,
581, 583, 584, 586, 587, 594, 596,
605, 607, 612, 615, 621, 643
159,
286,
480,
580,
597,
Castell, Rafael: 10, 76, 85, 147, 148, 151,

153, 179, 183, 206, 210, 217, 243, 266,
267, 305, 309, 325, 330, 331, 379, 446,
447, 485, 486, 487, 491, 561, 643, 644
Castells, Manuel: 46, 59, 62, 67, 68, 69, 70,
71, 175, 643
Catalunya: 14, 18, 20, 32, 33, 43, 49, 58,
75, 79, 84, 85, 97, 98, 116, 119, 124,
129, 130, 131, 132, 135, 136, 146, 155,
156, 160, 161, 162, 163, 164, 166, 167,
168, 173, 177, 182, 186, 190, 193, 205,
207, 208, 209, 214, 215, 216, 217, 218,
219, 220, 222, 223, 224, 225, 226, 228,
235, 261, 273, 281, 282, 287, 304, 305,
307, 308, 310, 312, 321, 322, 324, 328,
329, 336, 337, 338, 340, 341, 342, 343,
344, 345, 346, 356, 357, 367, 368, 374,
375, 378, 379, 380, 382, 383, 384, 385,
386, 387, 388, 390, 391, 392, 406, 409,
410, 412, 418, 419, 421, 427, 435, 440,
441, 443, 445, 448, 451, 452, 453, 461,
467, 472, 473, 475, 479, 480, 481, 485,
488, 490, 493, 495, 496, 499, 503, 505,
512, 513, 514, 519, 523, 524, 527, 529,
537, 543, 544, 545, 546, 548, 560, 561,
562, 563, 567, 570, 571, 572, 605, 612,
614, 615, 618, 619, 621, 622, 628
centralisme: 155, 287, 304, 356, 361, 386,
406, 407, 458
Centro de Cultura Valenciana: 141, 281,
478, 479, 606, 611
Chanz, Julio: 270, 588
Chiquillo, Jos Mara: 248, 250, 267, 270,
364, 414, 416, 546, 574, 583, 588, 594,
601, 609, 619, 621, 643
Cscar, Cipri: 188, 279, 335, 462, 528, 615
Climent, Eliseu: 23, 43, 159, 299, 338, 383,
391, 543, 624, 625, 628, 644
Climent-Ferrando, Vicent: 236, 264, 268,
418, 475, 482, 492, 513, 514, 517, 519,
525, 526, 528, 569, 644
Consell Democrtic del Pas Valenci: 160,
161, 162
conservadurisme: 94, 149, 200, 231, 241,
281, 331, 366, 367, 393, 394, 398, 403,
538
Costa, Joan: 42, 270, 288, 506, 510, 588,
644
Cotino, Juan: 280, 588, 620
Crespo, Filiberto: 270, 398, 589

Cuc, Alfons: 21, 115, 121, 122,
131, 132, 133, 134, 137, 139,
145, 158, 159, 162, 174, 175,
181, 182, 214, 230, 232, 235,
327, 329, 331, 341, 389, 392,
421, 478, 581, 611, 644, 645
123,
140,
178,
262,
399,
130,
143,
180,
322,
408,
CVa: 16, 20, 84, 165,

251, 252, 253, 254,
286, 288, 289, 348,
377, 387, 391, 393,
456, 460, 511, 536,
573, 574, 575, 576,
583, 585, 586, 587,
593, 594, 595, 596,
601, 603, 604, 605,
621, 622, 623, 624
248,
257,
369,
420,
569,
580,
591,
599,
608,
250,
258,
370,
432,
572,
582,
592,
600,
610,
185,
255,
354,
405,
538,
577,
588,
597,
606,
229,
256,
359,
409,
564,
578,
589,
598,
607,
CVC: 145, 173, 280, 286, 396, 528, 584,

585, 586, 587, 590, 594, 600, 606, 608,
619, 620, 628, 638
Dahrendorf, Ralf: 46, 87, 93, 95, 99, 103,
108, 645
de Guzmn, Torcuato: 195, 196, 199, 200,
239, 266, 293, 298, 305, 660
Diputaci de Valncia: 139, 170,
230, 232, 233, 236, 248, 249,
282, 284, 285, 286, 318, 320,
351, 371, 401, 417, 419, 421,
429, 431, 438, 506, 527, 535,
584, 585, 586, 589, 590, 591,
602, 603, 606, 607, 612, 614,
618, 620, 622, 623, 627, 641
180,
278,
324,
425,
579,
593,
616,
182,
281,
342,
427,
582,
601,
617,
Domingo, Francisco: 236, 244, 245, 256,

270, 415, 572, 579, 589
DRV: 134, 139, 159, 160, 406, 479, 572,
583, 606, 628
Durkheim, mile: 46, 72, 73, 74, 110, 647
DV: 41, 225, 369, 377, 383, 432, 509, 585,
596, 603, 606, 610
Engels: 72
ENV: 13, 240, 241, 245, 246, 250, 256,
362, 398, 406, 407, 413, 415, 432, 433,
515, 532, 536, 573, 574, 582, 594, 597,
602, 618, 662
ERC: 135, 155, 164, 177, 215, 223, 392,
597, 608, 618
ERPV: 337
Esglsia: 320
espanyolisme: 116, 117, 120, 128,
207, 224, 281, 282, 287, 294, 304,
310, 326, 340, 344, 345, 347, 367,
408, 409, 411, 458, 470, 482, 515,
538, 555, 565, 583, 584
estatut: 161, 187, 188, 192, 465
137,
305,
401,
536,
Esteve, 249, 270, 280, 286, 573, 577, 589,

601, 605, 619, 620, 624
estranyament: 212, 249, 307, 308, 309,
312, 321, 360
EUPV: 164, 266, 301, 624
Fabra, Carlos: 481, 482, 499
falles: 64, 125, 127, 129, 139, 140,
176, 228, 261, 277, 283, 290, 291,
293, 294, 295, 296, 297, 298, 299,
361, 362, 389, 393, 394, 395, 396,
459, 510, 581, 591, 595, 600, 604,
624
152,
292,
320,
441,
612,
famlia: 94, 204, 226, 269, 277, 313, 315,

318, 319, 321, 360, 488, 533, 599
FCECRV: 285, 288, 320, 350, 353, 369,
393, 575, 576, 577, 578, 579, 585, 588,
592, 597, 598, 603, 604, 605, 617, 624
feixisme: 23, 91, 94, 107, 295, 349, 358,
542, 543
Felip, Josep Maria: 11, 153, 158, 165, 176,
664
Flix, Federico: 590, 618
Fernndez del Ro, Jos M: 43, 270, 427,
551, 584, 590, 603, 614, 615, 625, 626
Ferrandis, Mariv: 270, 280, 286, 301, 302,
445, 590, 620, 648, 658
Ferrando Bada, Juan: 159, 270, 278, 431,
458, 506, 590, 648
Ferraro, Rafael: 270, 297, 392, 573, 591,
648
Ferrer, Vicente: 181, 247, 248, 250, 270,
280, 340, 341, 573, 582, 586, 587, 588,
591, 594, 599, 618, 619
Ferrer, Ramn: 506, 591
Fletcher, Domnec: 591, 612
Font de Mora, Alejandro: 518, 591, 622,
649
Fontelles, Antoni: 270, 279, 425, 433, 436,
437, 456, 489, 496, 498, 501, 508, 510,
512, 516, 531, 532, 551, 591, 648, 649
Franch, Vicent: 159, 173, 235, 312, 406,
638, 649
franquisme: 9, 23, 34, 84, 115, 137,
139, 140, 143, 144, 150, 153, 155,
159, 160, 211, 230, 232, 234, 243,
265, 269, 272, 275, 282, 294, 295,
329, 330, 331, 334, 335, 346, 357,
365, 392, 395, 401, 402, 412, 417,
445, 479, 521, 539, 541, 544, 545,
560, 566, 567, 576, 579, 581, 582,
602
138,
158,
264,
298,
361,
438,
559,
594,
Freidenberg, F.: 100, 101, 104, 105, 106,

649
Fukuyama, F.: 68, 649

Fuster, Joan: 8, 11, 15, 24, 31, 34, 136,
138, 139, 140, 142, 158, 159, 160, 174,
215, 262, 280, 291, 295, 311, 322, 323,
324, 326, 327, 328, 329, 330, 331, 332,
335, 336, 337, 338, 347, 353, 362, 381,
382, 384, 390, 395, 399, 402, 424, 428,
429, 452, 454, 480, 495, 498, 502, 507,
538, 545, 565, 582, 592, 597, 599, 606,
611, 612, 615, 616, 622, 639, 649, 657
fusterianisme: 32, 67, 70, 93, 129, 144,
145, 158, 160, 193, 200, 210, 215, 240,
243, 261, 262, 263, 267, 278, 295, 299,
322, 323, 324, 326, 327, 328, 331, 333,
334, 335, 336, 337, 338, 339, 346, 347,
348, 350, 353, 357, 371, 375, 377, 379,
383, 384, 392, 403, 404, 412, 416, 417,
441, 445, 461, 472, 473, 534, 537, 538,
545, 555, 560, 561, 564, 566, 570, 616
Garcs, Vicent: 43, 175, 542, 543, 625, 627
Garca Ferrando, Manuel: 31, 39, 54, 55,
64, 151, 152, 195, 196, 197, 198, 199,
200, 201, 202, 203, 204, 205, 206, 207,
208, 209, 213, 217, 221, 222, 224, 260,
261, 304, 305, 306, 323, 640, 650, 653,
659, 660, 668
Garca Moya, Ricardo: 283, 355, 371, 385,
425, 505, 589, 592, 650
Garcia, Ernest: 43, 165, 177, 331, 537, 600,
627
Garca-Gasco, Agustn: 270, 274, 289, 437,
592
Garrido, Vicente: 43, 172, 174, 183, 185,
270, 316, 381, 382, 390, 400, 426, 427,
446, 452, 455, 551, 592, 625, 626, 650
GAV: 16, 23, 44, 167,
236, 241, 243, 244,
277, 286, 287, 288,
320, 341, 348, 354,
396, 420, 423, 430,
456, 459, 505, 511,
576, 577, 578, 579,
589, 592, 593, 594,
600, 601, 602, 603,
610, 612, 613, 614,
620, 621, 622, 623
176,
248,
302,
356,
431,
522,
580,
595,
604,
615,
229,
249,
311,
361,
434,
550,
581,
597,
605,
616,
232,
252,
315,
369,
444,
572,
586,
598,
606,
617,
233,
258,
316,
376,
445,
574,
588,
599,
608,
619,
Geertz, C.: 35, 46, 50, 52, 79, 650

Gellner, Ernest: 73, 75, 76, 86, 87, 89, 90,
91, 92, 97, 109, 464, 469, 650, 653
Generalitat Valenciana: 85,
237, 268, 277, 283, 284,
320, 397, 425, 435, 443,
533, 535, 539, 566, 573,
623, 627
186,
285,
451,
586,
211,
303,
488,
605,
214,
308,
489,
609,
Giddens, Anthony: 46, 59, 60, 61, 96, 200,

566, 641, 650
Gil Barber, Joan: 270, 279, 280, 592, 602
Gil Lzaro, Ignacio: 270, 593

Gimeno: 270, 580, 593, 596
Giner Boira, Vicente: 9, 264, 270, 365, 371,
391, 408, 418, 426, 482, 504, 522, 593,
612, 614, 651
Giner Miralles, Manuel: 247, 270, 451, 593
Giner, Fernando: 247, 249, 270, 342, 417,
432, 436, 438, 506, 573, 585, 589, 593,
620, 624
Girona, Manuel: 43, 179, 180, 181, 236,
318, 324, 344, 351, 427, 428, 431, 605,
614, 619, 625, 627, 651
Gonzlez, Arnau: 131, 135, 329, 651
Gonzlez Pons, 251, 271, 593
Greenfeld, L.: 75, 81, 89, 93, 219, 651
Guia, Josep: 43, 405, 543, 549, 615, 625,
628, 651
Guibernau, Montserrat: 72, 73, 74, 79, 83,
91, 92, 651
Hernndez, Gil-Manuel: 10, 21, 117, 127,
128, 139, 261, 266, 284, 289, 290, 291,
294, 295, 296, 395, 578, 652
Himne: 15, 16, 21, 128, 143, 193, 243, 291,
297, 298, 299, 301, 302, 320, 341, 367,
403, 404, 445, 457, 458, 459, 562, 567,
571, 614
Hobsbawm, Eric: 22, 24, 47, 76, 86, 88, 89,
395, 653
Huntington, Samuel: 68, 96, 97, 653
identitat regional: 14, 21, 22, 32, 33, 48, 49,
54, 57, 70, 95, 96, 98, 116, 117, 118,
122, 123, 124, 125, 126, 127, 128, 129,
130, 137, 138, 143, 193, 194, 206, 228,
236, 264, 278, 303, 308, 309, 320, 328,
333, 334, 343, 346, 377, 379, 402, 403,
412, 440, 443, 445, 451, 462, 512, 514,
520, 546, 563, 564, 565, 566, 570
identitat valenciana: 17, 18, 22, 30, 32, 33,
36, 37, 39, 40, 41, 51, 58, 65, 67, 84,
116, 118, 120, 123, 125, 127, 128, 137,
145, 174, 205, 209, 210, 243, 260, 275,
291, 292, 293, 295, 298, 307, 311, 322,
328, 334, 346, 353, 378, 380, 381, 382,
383, 386, 388, 390, 396, 400, 415, 434,
435, 444, 446, 453, 459, 461, 462, 473,
483, 488, 493, 513, 532, 544, 549, 558,
560, 561, 562, 564, 566, 567, 568, 569,
570, 572, 585, 613, 621
Igual beda, Vicente: 141, 159, 594, 605,
612
Independentisme: 304
Institut dEstudis Catalans: 281, 284, 405,
447, 502, 578, 612, 613, 621
Institut dEstudis Valencians: 284, 359, 482,

578, 603
IRV: 370, 572, 575, 598, 610, 624
Jarabo, Alberto: 170, 271, 595
Jimnez de Laiglesia, Jos M: 216, 595,
Joventut Valencianista: 24, 130, 406, 433,
532, 591, 597, 618, 641
Junta Central Fallera: 127, 246, 296, 297,
299, 320, 361, 443, 449, 586, 594, 600,
611, 617, 619
Junta Democrtica del Pas Valenci: 161,
162, 278, 585
Keating, Michael: 79, 90, 654
Kedourie, E.: 69, 73, 77, 87, 90, 469, 654
Laclau, Ernesto: 7, 55, 65, 88, 99, 100, 101,
102, 104, 105, 106, 107, 108, 654
Lamo de Espinosa, Jaime: 177, 178, 179,
241, 595
Lanuza, Chimo: 271, 279, 373, 390, 531,
595, 620, 649, 654
Lapiedra, Ramon: 289, 506
Latorre, Manolo: 271, 287, 288, 383, 416,
420, 572, 595, 654
Lerma, Joan: 34, 43, 170, 175, 178, 180,
182, 185, 189, 193, 194, 214, 236, 243,
279, 308, 331, 397, 412, 451, 539, 540,
546, 559, 594, 615, 625, 627, 628
LEV: 23, 138, 139, 213, 214, 249, 312, 355,
364, 365, 370, 392, 421, 436, 461, 508,
538, 545, 580, 583, 584, 591, 594, 599,
611
Lizcano, Enmauel: 56, 57, 655
(Gonzlez) Lizondo, Vicente 23, 42, 44, 96,
102, 105, 136, 233, 240, 246, 247, 248,
250, 251, 271, 297, 342, 343, 348, 355,
359, 360, 361, 362, 363, 364, 366, 369,
387, 390, 391, 396, 407, 408, 413, 414,
415, 417, 425, 426, 427, 435, 438, 454,
461, 494, 497, 512, 546, 558, 574, 584,
585, 586, 587, 588, 591, 592, 593, 594,
601, 602, 603, 608, 615, 616, 617, 618,
619, 620, 651
Lladr, 264, 271, 273, 283, 286, 580, 593,
595, 606, 617
Llopis, 10, 63, 195, 206, 209, 210, 230,
259, 263, 265, 266, 267, 268, 289, 305,
315, 318, 337, 345, 378, 404, 405, 406,
413, 441, 494, 500, 543, 640, 655
Llorente, 120, 122, 123, 124, 125, 129, 130,
131, 278, 281, 282, 443, 451, 455, 518,
520, 585, 655
Lluch, 174, 470, 584, 596, 627, 655
LP, 23, 34, 35, 41, 131, 138, 139, 140, 142,
194, 213, 233, 244, 246, 277, 281, 296,
311, 313, 315, 316, 321, 343, 355, 387,
392, 396, 400, 421, 423, 430, 455, 460,
505, 510, 522, 527, 554, 559, 584, 585,
589, 590, 593, 599, 603, 605, 606, 609,
611, 613, 615
Mosse, G.L.: 58, 80, 95, 96, 107, 109, 110,

277, 658
LRP: 35, 116, 136, 141, 159, 181, 185, 213,

216, 233, 236, 248, 249, 252, 267, 277,
278, 280, 281, 282, 283, 285, 286, 297,
301, 308, 320, 330, 356, 361, 374, 409,
432, 433, 437, 495, 501, 515, 530, 535,
568, 579, 580, 581, 582, 584, 585, 586,
587, 588, 589, 590, 591, 592, 593, 595,
596, 597, 598, 599, 600, 601, 602, 603,
604, 605, 606, 607, 608, 612, 614, 615,
617, 618, 619, 620, 621, 624
Nadal, Miquel: 120, 138, 140, 158, 240,

328, 335, 658, 659, 664
Maldonado, Joaquim: 43, 160, 273, 625,

628
Muoz, Gustau: 271, 370, 599, 606, 624

Muoz Peirats: 176, 187, 280, 596, 598
nacionalisme cultural: 335, 337, 363, 543
Ninyoles, Rafel Llus: 28, 126, 134, 149,

151, 192, 197, 199, 215, 219, 323, 324,
403, 483, 540, 542, 640, 643, 646, 659,
665
Novo, Alfonso: 250, 271, 599
Nuez Seixas, Manuel: 11, 78, 659
Oliver, Juan: 225, 246, 247, 271, 546, 599,
612, 613, 614, 615, 616, 617, 618, 621
Maluenda, Rafael: 271, 366, 419, 493, 596
Ombuena, Jos: 141, 142, 159, 271, 313,

326, 345, 478, 580, 599, 611, 659
Manglano, Jos Luis: 43, 180, 181, 185,

187, 271, 284, 348, 401, 508, 509, 585,
596, 625, 626
Orellano, Rafael: 176, 241, 271, 287, 593,

599
Marco Molines, Juan: 271, 596, 597

Mare de Du: 366, 433, 441, 461, 538, 591,
622
Mar, Xavier: 43, 271, 403, 432, 455, 515,
554, 577, 597, 612, 625, 626, 656
Pasos Catalans: 136, 159,

223, 228, 233, 235, 303,
329, 337, 338, 378, 381,
452, 456, 461, 470, 473,
562, 593, 613, 621, 628
162,
325,
436,
475,
175,
327,
442,
480,
215,
328,
451,
538,
Palleter, El: 9, 462, 523, 578, 601
Marqus, Josep Vicent: 28, 43, 116, 128,

234, 262, 325, 386, 625, 628, 656
Palomares, Antonio: 8, 43, 165, 177, 178,

185, 445, 537, 538, 600, 625, 627
Martn Villalba, Pasqual: 8, 43, 233, 242,

244, 287, 311, 354, 358, 364, 373, 375,
381, 424, 430, 433, 434, 452, 497, 504,
507, 550, 576, 597, 614, 625, 626
Marx, Karl: 46, 72, 73
pancatalanisme: 135, 136, 143, 145,

303, 328, 329, 355, 356, 372, 373,
382, 386, 388, 391, 392, 399, 411,
422, 435, 446, 450, 471, 473, 474,
481, 507, 519, 526, 547, 549, 550,
584
Mayor, Pere: 7, 43, 302, 336, 431, 542,

625, 628
paradoxa de lautoctonia: 33, 263, 269,

329, 383
MCPV: 153, 161, 163, 167, 178, 179, 183,

192, 628
Pascual Lainosa: 233, 600
Milln, Fernando: 175, 370, 537, 572, 594,

598, 657
Mira, Joan Francesc: 142, 159, 235, 657
280,
379,
413,
480,
554,
PCE-PCPV: 17, 43, 163, 164, 165, 168,

177, 178, 179, 181, 182, 183, 184, 186,
187, 188, 237, 238, 301, 335, 445, 537,
600, 612, 614, 627
Mira, Eduard: 214, 216, 261, 406, 546, 616,

657, 658
PDLPV: 163, 166, 171, 173, 176, 192, 316,

573, 583, 592, 596, 598, 600, 628
Moll, Dami: 17, 24, 148, 150, 261, 395,

406, 546, 616, 657, 658
Pearroja, Leopoldo: 271, 519, 521, 643,

660
Moll, Toni: 544, 658, 668

Monsons, Enrique: 9, 43, 170, 171, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 184, 187, 188,
189, 239, 271, 317, 380, 386, 407, 431,
446, 447, 474, 525, 598, 614, 625, 626
Moreno, Juli: 271, 280, 286, 301, 302, 445,
598, 658
Moreno, Luis, 84, 85, 94, 305, 342, 658
Prez Casado, Ricard: 43, 169, 180, 181,

185, 263, 279, 302, 322, 427, 428, 430,
441, 541, 614, 615, 625, 627, 660
Prez Olea, Manuel: 166, 169, 600
Prez-Agote, Alfonso: 31, 66, 78, 79, 90,
322, 640, 644, 652, 657, 659, 660, 666
Peris Soler, Jos: 179, 180, 600, 614
personalitat valenciana: 34, 136, 180, 235,

236, 268, 316, 392, 425, 436, 444, 452,
459, 496, 519, 520, 521, 524, 549, 613,
619
Puerto, M Teresa: 8, 271, 385, 410, 418,

421, 423, 425, 436, 453, 462, 505, 506,
519, 522, 524, 527, 601, 661
Pettit, 101, 661
Pujol, Jordi: 214, 343, 355, 368, 387, 410,

461, 475, 546, 619, 628
Pic, 271, 324, 588, 601, 622
PVN: 24, 164, 266, 337, 406
Piles, 248, 257, 271, 573, 582, 601
Quirs, Martn: 246, 271, 601
Pin Arboledas, 8, 43, 271, 317, 410, 447,

477, 570, 601, 625, 626
RACV: 35, 216, 248, 249, 252, 277,

280, 281, 282, 283, 284, 285, 287,
299, 320, 368, 415, 421, 432, 434,
454, 455, 479, 494, 503, 509, 510,
515, 523, 530, 535, 568, 575, 578,
581, 582, 584, 585, 586, 587, 588,
591, 592, 593, 594, 595, 596, 599,
601, 602, 604, 605, 606, 607, 608,
617, 618, 621, 622, 623, 624
Piqueras, Andrs: 17, 37, 60, 63, 65, 67,

219, 290, 291, 293, 661
Pitarch, Vicent: 43, 538, 625, 628
PNPV: 164, 166, 175, 177, 179, 183, 184,
337, 628, 661
populisme: 14, 34, 47, 94, 99, 100,
102, 103, 105, 107, 108, 111, 122,
138, 228, 251, 265, 326, 346, 347,
352, 356, 360, 366, 367, 370, 438,
510, 534, 541, 542, 547, 558, 565
101,
134,
348,
499,
PP: 19, 20, 29, 36, 85, 103, 105,

165, 213, 214, 229, 245, 246,
249, 250, 251, 252, 253, 254,
258, 266, 268, 279, 280, 284,
297, 301, 308, 310, 320, 321,
371, 376, 377, 383, 387, 392,
416, 417, 419, 423, 425, 426,
470, 488, 490, 505, 518, 522,
537, 546, 561, 564, 565, 568,
572, 573, 574, 581, 582, 583,
587, 588, 589, 590, 591, 593,
597, 599, 600, 601, 602, 604,
607, 608, 609, 617, 618, 619,
622, 624, 626
164,
248,
257,
286,
370,
405,
466,
536,
570,
586,
596,
606,
621,
154,
247,
256,
285,
350,
397,
433,
535,
569,
584,
594,
605,
620,
PPRVA: 163, 166, 171, 192, 573, 583, 600,

626
Pradilla, Miquel-ngel: 263, 384, 491, 494,
540, 661
Prat de la Riba, Enric: 281, 410
Primo Yfera, Eduardo: 271, 282, 601
PSAN: 43, 153, 161, 162, 174, 178, 179,
183, 192, 329, 337, 405, 565, 627, 628
PSP: 155, 161, 166, 168, 170, 175, 178,
192, 237, 238, 239
PSPV-PSOE: 17, 19,
175, 177, 178, 179,
186, 187, 188, 193,
238, 239, 246, 247,
307, 308, 321, 331,
537, 540, 568, 572,
614, 627
43, 158, 168,

182, 183, 184,
194, 235, 236,
262, 268, 279,
358, 370, 403,
582, 594, 596,
172,
185,
237,
282,
536,
598,
PSV: 43, 160, 175, 627, 628

Puchades, Josep: 271, 438, 580, 601, 640,
650, 662, 666
279,
297,
437,
511,
579,
590,
600,
609,
Ramn, Leonardo: 43, 169, 171, 233, 234,

244, 271, 272, 287, 431, 602
Ramn Garca, Alfons: 601
Ramn Izquierdo, Miguel: 8, 43,
244, 245, 264, 271, 295, 296,
362, 365, 375, 376, 382, 384,
400, 401, 408, 409, 414, 430,
448, 493, 519, 520, 521, 546,
600, 601, 602, 612, 615, 616,
624, 626
233,
315,
388,
446,
574,
618,
242,
357,
389,
447,
586,
623,
Ramn-Llin, Maria ngels: 248, 250, 271,

587, 600, 602, 620
Ramos, Vicente:
288, 291, 335,
359, 381, 385,
422, 424, 436,
616, 662
42, 44, 244, 262,

352, 353, 354, 355,
391, 392, 408, 413,
507, 574, 602, 612,
271,
356,
415,
615,
Ramos Costa, Jos: 271, 602

Recio, Carles: 8, 132,
298, 343, 352, 353,
362, 363, 364, 375,
417, 423, 425, 426,
457, 458, 459, 497,
521, 522, 524, 526,
662
136,
355,
377,
436,
505,
530,
242,
359,
390,
442,
507,
549,
271,
360,
391,
454,
513,
603,
284,
361,
416,
455,
515,
616,
regionalisme: 19, 20, 28, 30, 32, 33, 35, 47,

53, 63, 65, 71, 83, 84, 85, 114, 115, 119,
120, 121, 123, 127, 128, 129, 132, 137,
140, 145, 146, 159, 189, 205, 206, 210,
218, 222, 231, 240, 242, 244, 252, 263,
265, 268, 277, 281, 303, 304, 307, 308,
309, 333, 334, 336, 337, 341, 346, 347,
350, 367, 394, 402, 405, 406, 408, 412,
414, 415, 435, 443, 445, 458, 470, 484,
485, 486, 487, 489, 491, 527, 528, 529,
534, 547, 548, 558, 560, 561, 565, 566,
567, 570, 580, 594
regionalisme anticatalanista: 10, 21, 22, 24,
28, 29, 30, 32, 39, 44, 62, 63, 83, 94,
115, 116, 123, 131, 134, 144, 145, 195,
197, 212, 213, 215, 218, 226, 230, 231,
232, 233, 236, 239, 242, 243, 249, 264,
294, 297, 303, 311, 347, 354, 356, 364,

372, 374, 383, 414, 472, 539, 540, 555
regionalisme ordinari: 14, 15, 20, 33, 53,
65, 268, 303, 309, 320, 443, 484, 485,
486, 560
Regne de Valncia: 15, 17, 32, 37, 84, 123,
142, 143, 174, 186, 187, 188, 193, 228,
236, 246, 285, 297, 298, 299, 300, 307,
320, 350, 382, 390, 406, 410, 415, 423,
438, 442, 448, 451, 452, 453, 454, 461,
481, 514, 520, 521, 523, 524, 525, 562,
577, 586, 591, 592, 606, 614, 618
Reig, Ramir: 47, 99, 103, 107, 234, 356,
662
Renaixena: 115, 119, 120, 121, 122, 123,
125, 128, 129, 130, 131, 136, 143, 159,
223, 277, 278, 280, 301, 324, 332, 334,
386, 527, 543, 579, 585, 589, 607
Reyna, M Consuelo: 8, 23, 32, 43, 57, 244,
246, 271, 283, 313, 314, 315, 318, 347,
389, 390, 392, 417, 424, 427, 430, 474,
495, 498, 510, 522, 525, 530, 554, 558,
580, 585, 589, 590, 599, 603, 605, 615,
620, 626, 662
Ricart Lumbreras, Jos Manuel: 185, 415,
573, 576, 603, 662
Roberto, Jos Luis: 572, 603
490,
520,
533,
596,
Senent, Joan: 160, 280, 612

(Garca) Sentandreu, Juan: 9, 20, 252, 256,
258, 271, 286, 288, 289, 348, 350, 351,
354, 359, 369, 370, 377, 391, 409, 416,
417, 418, 420, 423, 424, 432, 434, 448,
456, 471, 474, 495, 500, 507, 522, 523,
524, 525, 527, 538, 572, 573, 575, 577,
578, 581, 585, 592, 595, 596, 599, 606,
610, 624, 650
senyera: 14, 16, 19, 120, 127, 158,
167, 174, 183, 184, 185, 186, 187,
228, 237, 262, 279, 288, 297, 298,
301, 302, 307, 320, 325, 349, 350,
368, 373, 399, 413, 416, 419, 424,
428, 430, 433, 441, 442, 443, 444,
446, 447, 448, 449, 451, 458, 474,
490, 512, 513, 537, 538, 549, 566,
572, 602, 613, 614, 620
162,
193,
299,
357,
426,
445,
484,
567,
Sevilla Andrs, Diego: 139, 142, 144, 189,

192, 216, 218, 344, 406, 606, 611, 616,
658, 664
Sim Santonja, Vicente: 271, 286, 478
sndrom de diferenciaci marginal: 33, 62,
63, 64, 341, 516
Rochina, Antonio: 423, 604

(Carord) Rovira, Josep Llus: 16, 215, 419,
437, 624
Rus, Alfonso: 271, 605, 624
Smith, Anthony: 59, 76, 664, 665

sobiranisme: 136, 411
Soler i Godes, Enric: 181, 607, 612
Salvador, Cales: 127, 141, 146, 159, 171,

179, 188, 216, 244, 284, 371, 480, 579
San Valero, Julin: 9, 141, 159, 271, 282,
421, 518, 520, 521, 522, 523, 524, 589,
605, 664
Snchez Carrascosa, Jess: 9, 313, 383,
580, 605
Sanchis Guarner, Manuel: 8, 159, 181, 225,
236, 278, 280, 428, 429, 431, 448, 478,
507, 579, 597, 611, 612, 613, 614
(Sim) Santonja, Vicente: 479, 494, 517,
523, 606, 611
Sanz, Benito: 120, 138, 140, 153, 158, 165,
176, 240, 328, 335, 659, 664
Sanz, Jess: 158, 161, 163, 170, 171, 175,
176, 177, 178, 179, 180, 182, 401, 565,
664
Saz, Ismael: 146
secessionisme: 14, 20, 24, 31,
140, 142, 174, 180, 185, 219,
240, 252, 267, 278, 279, 282,
307, 320, 348, 349, 359, 367,
442, 456, 467, 468, 469, 470,
474, 475, 476, 477, 478, 479,
483, 484, 485, 486, 487, 488, 489,

491, 510, 511, 513, 515, 516, 518,
524, 525, 526, 529, 530, 531, 532,
546, 548, 562, 567, 574, 586, 595,
608, 609, 611, 614, 617, 620, 621
47,
229,
287,
386,
471,
480,
123,
234,
298,
435,
473,
482,
Soler, Juan Bautista: 271, 585, 601, 605,

607
Soler, Vicent,: 43, 136, 146, 175, 269, 278,
330, 332, 490, 545, 626, 627
Sorribes, Josep: 116, 175, 188, 365, 366,
367, 368, 369, 392, 437, 665
Sotillo, Antonio: 178, 182, 537, 607
Surez, Adolfo: 155, 156, 162, 163, 167,
168, 177, 182, 184, 236, 241, 294, 317,
385, 581, 595, 613
TFPSPV: 160, 162, 163, 585
Toms, Javier: 409, 572, 607
transici democrtica: 14, 17, 18, 21, 29,
32, 33, 34, 36, 37, 40, 41, 42, 43, 49, 57,
67, 94, 98, 128, 129, 131, 134, 135, 136,
141, 145, 150, 152, 157, 158, 160, 162,
165, 166, 168, 185, 192, 193, 194, 198,
200, 210, 215, 222, 228, 229, 230, 236,
240, 243, 252, 259, 262, 264, 269, 278,
280, 282, 286, 287, 288, 294, 295, 296,
299, 303, 316, 317, 320, 323, 324, 327,
330, 334, 335, 337, 338, 346, 347, 349,
354, 355, 356, 358, 360, 361, 373, 376,
379, 398, 402, 411, 412, 421, 427, 428,
429, 430, 437, 441,

476, 478, 480, 482,
514, 529, 534, 535,
552, 559, 560, 561,
574, 575, 576, 577,
590, 600, 602, 626
443,
484,
537,
565,
581,
461,
485,
549,
568,
582,
466,
499,
550,
569,
587,
472,
506,
551,
572,
588,
TV3: 20, 212, 535, 545, 606, 619

Ubieto, Antonio: 271, 343, 345, 423, 478,
479, 521, 522, 524, 586, 608, 611, 620,
667
UCD: 17, 19, 43,
165, 166, 168,
174, 176, 178,
184, 185, 186,
236, 237, 238,
262, 287, 288,
389, 410, 411,
453, 473, 476,
543, 550, 559,
586, 588, 590,
599, 600, 601,
614, 615, 628
155,
169,
179,
187,
239,
311,
414,
502,
573,
592,
602,
156,
170,
180,
188,
240,
316,
425,
536,
581,
593,
603,
158,
171,
181,
192,
241,
317,
426,
537,
583,
595,
609,
163,
172,
182,
229,
242,
348,
431,
539,
584,
596,
612,
164,
173,
183,
235,
245,
381,
452,
541,
585,
598,
613,
UDPV: 43, 160, 161, 163, 164, 165, 166,

172, 176, 178, 187, 192, 337, 539, 612,
628
Universitat de Valncia: 12,
158, 159, 160, 182, 264,
365, 369, 432, 458, 462,
506, 507, 508, 528, 535,
586, 591, 592, 596, 599,
605, 606, 608, 615, 616,
628
30, 40, 41, 42,

282, 284, 332,
475, 476, 478,
575, 579, 585,
600, 603, 604,
622, 626, 627,
UPV: 43, 164, 266, 337, 627, 628

URV: 134, 167, 172, 174, 176, 177, 179,
183, 235, 237, 238, 240, 241, 245, 253,
254, 356, 362, 398, 413, 444, 574, 581,
585, 586, 594, 602, 613, 614
USPV: 168, 170, 175, 627
valenciania: 33, 36, 46, 58, 116, 129, 138,

281, 290, 291, 292, 293, 294, 353, 367,
369, 375, 419, 461, 494, 520
valenciania temperamental: 115, 116, 117,
119, 143, 144, 212, 264, 291, 292, 293,
294, 295, 298, 308, 320, 414, 441, 540,
541, 565
valencianisme faller: 320, 393
valencianisme poltic: 117, 135, 137, 138,
164, 177, 230, 233, 251, 281, 292, 333,
334, 337, 345, 377, 378, 381, 383, 421,
466, 541, 542, 560
valencianitat: 14, 17, 22, 33, 36, 46, 55, 56,
63, 64, 70, 94, 95, 115, 116, 117, 120,
126, 129, 138, 139, 142, 143, 145, 193,
204, 205, 207, 218, 254, 259, 261, 264,
267, 290, 291, 293, 295, 302, 306, 309,
319, 321, 330, 341, 342, 343, 349, 350,
354, 355, 359, 367, 372, 374, 376, 378,
379, 380, 382, 386, 392, 394, 399, 416,
417, 433, 473, 483, 488, 513, 514, 520,
540, 545, 558, 561, 562, 565, 566, 567,
622
Valls, Edison: 361, 575, 608
van Dijk: 50, 51, 53, 54
Velarte, Enrique: 572, 608
Vendrell, Salvador: 307, 319, 375, 416,
417, 437, 442, 461, 502, 512, 514, 517,
521, 523, 572, 608, 667
Ventura, Vicent: 159, 175, 311, 356, 537,
539, 542, 612, 641, 667
VH: 41, 286, 369, 370, 397, 398, 437, 460,
461, 493, 522, 593, 596, 598, 605, 606
Viadel, Francesc: 224, 262, 310, 314, 331,
334, 335, 401, 402, 435, 470, 471, 477,
480, 545, 563, 564, 565, 568, 667
UV: 20, 21, 22, 23, 29, 36, 42, 84, 102, 134,
164, 165, 194, 213, 214, 229, 243, 244,
245, 246, 247, 248, 249, 250, 252, 253,
254, 255, 256, 257, 258, 264, 266, 267,
268, 279, 280, 283, 284, 285, 286, 288,
297, 335, 342, 348, 350, 353, 357, 359,
361, 362, 364, 366, 371, 378, 387, 392,
398, 404, 405, 406, 407, 409, 412, 413,
414, 415, 416, 425, 426, 438, 447, 451,
459, 461, 477, 489, 492, 494, 536, 541,
542, 546, 551, 554, 558, 561, 564, 565,
568, 569, 570, 572, 573, 574, 575, 577,
579, 580, 582, 583, 584, 585, 586, 587,
588, 589, 590, 591, 592, 593, 594, 595,
596, 597, 598, 599, 600, 601, 602, 603,
607, 608, 609, 610, 615, 616, 617, 618,
619, 620, 621, 622, 623, 624
Viciano, Pau: 137, 138, 140, 282, 286, 423,

464, 667
Valncia CF: 16, 116, 288, 298, 320, 391,

460, 567, 570, 579, 601, 602, 605, 607,
613
Weber, Max: 40, 46, 50, 52, 72, 74, 87, 668
Vidagany, Jos Manuel: 288, 460, 608

Vidal, Joaqun: 608, 615
Vidal, Ferran: 169, 170, 171
Vila, Alfons: 608, 667
Villalba, Hctor: 9, 43,
353, 357, 358, 375,
452, 454, 480, 501,
586, 588, 590, 591,
609, 626
248,
376,
535,
594,
268,
382,
551,
596,
271,
429,
573,
601,
316,
430,
574,
602,
Virosque, Arturo: 216, 609, 621, 622

Voro Lpez, Joan Salvador: 479, 480, 489,
490, 503, 512, 596
Xamb, Rafael: 10, 138, 150, 151, 158,
167, 210, 211, 212, 213, 261, 264, 309,
311, 312, 471, 472, 597, 666, 668
Yomus: 288, 567, 579

Zacars, Agustn: 271, 609
Zapatero, Jos Luis: 367, 387, 459
Zaplana, Eduardo: 214, 248, 250, 271, 286,

324, 383, 546, 574, 580, 590, 602, 605,
609, 619, 620, 627
Zaragoz, Miguel: 369, 416, 572, 610, 668
Zarzo, Manuel: 233, 271, 298, 377, 416,
444, 459, 577, 597, 610, 612, 668
Bibliografia
785
Abrahamian, L. (1997): Metodologies en lestudi del nacionalisme a Barrera-Gonzlez i

Andrs (ed), Nacionalismes i cincies socials. Barcelona: Editorial Mediterrnia.
Acosta, J. (1985): La naturaleza de la nacin como problema terico a Nacionalismo y
regionalismo en Espaa. Crdova: Diputacin Provincial de Crdoba.
Acquaroni, JL: (1980): Andaluca, ms que una nacionalidad. Barcelona: Noguer.
Actas (1985): Nation et nationalits en Espagne (XIX-XX) sicles. Pars: ditions de la
Fondation-Singer-Polignan.
Acton, lord (1959): Nacionalidad a Ensayos sobre la libertad y el poder. Madrid: Instituto de
Estudios Polticos.
Actualidad Econmica (1978, desembre): Las autonomas en Europa. Madrid.
Adn, J.M. (2005): Al servicio de Valencia: apuntes para la historia, 1967-1978. Albal: Frum
Concrdia.
Adlert, M. (1977): En defensa de la llengua valenciana. Perqu i cm sha descriure la que es
parla. Valncia: Del Cenia al Segura.
(1980): Lesperit juridic del Rei Don Jaume. Valncia: Paraval.
(1980): Notes sobre els furs de Valencia. Valncia: Autor-editor.
(1982): Sobre dos temes juridics. Valncia: Autor-editor.
(1983): I la pau. Valncia: Del Cenia al Segura.
(1984a): Del periodisme meu. Valncia: Autor-editor.
(1984b): De la meua catacumba. Valncia: Autor-editor.
(1986): Valencia, Arago i Catalunya. Valncia: Autor-editor.
(1998): El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Valncia: LOronella.
Ahuir, A. (1998, juny): Informe del Comite de L'Idioma Valenci sobre la qestio llingistica al
CVC a Lletraferit n 9. Valncia: LOronella.
Ahuir, A. i Lpez, J.S. (1996): Poesia patriotica valenciana. Antologia (1808-1996). Valncia:
LOronella.
Agero, F. (1995): Militares, civiles y democracia. La Espaa postfranquista en perspectiva
comparada. Madrid: Alianza.
Aguilar, P. (1996): Memoria y olvido de la guerra civil espaola. Madrid: Alianza.
Aguilar i Pascual, P. (1984): Nostre idioma. Valncia: autor-editor.
Aguil, Ll. (1976): Sociologia electoral valenciana (1903-1923). Las elecciones en Valencia
durante el reinado de Alfonso XIII. Valncia: Ctedra Fadrique Furi Ceriol (Universitat de
Valncia).
(1978-a): El vot nacionalista al Pas Valenci a Sobre les eleccions legislatives de 1977
(I Colloqui de Sociologia Electoral). Barcelona: Fundaci Jaume Bofill.
(1978-b): El procs preautonmic al Pas Valenci a Administraci Pblica, 2. Barcelona: UAB.
(1979): El nacionalisme valenci sota el franquisme: lEstatut dElx i lEstatut del Consell
a Estudios de historia de Valencia. Valncia: Universitat de Valncia.
(1980): El sistema de partits poltics al Pas Valenci. Valncia: Almudn.
(1981): La via valenciana a la Autonoma a Cuadernos de la Ctedra Fadrique Furi
Ceriol, 3. Valncia: Universitat de Valncia.
(1982): Lautonomia. Valncia: Instituci Alfons el Magnnim.
(1987, gener/abril): Las elecciones municipales (1979 y 1983) a Revista Valenciana
dEstudis Autonmics, 7. Valncia: Presidncia Generalitat Valenciana.
(1989): Del Plenari de parlamentaris a las Cortes Valencianes a Les Corts Valencianes.
Valncia: Presidncia Generalitat Valenciana.
(1992): Els avantprojectes dEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Valncia:
Corts Valencianes.
Aguil, Ll.; Franch, V. i Martnez Sospedra, M. (1977): Volem lEstatut. Una Autonomia possible
per al Pas Valenci. Valncia: Prometeo.
Aguil, Ll. et al. (1986): Atlas Electoral del Pas Valenciano (1977-1979). Valncia: Instituci
Alfons el Magnnim i Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci.
Agull, J.B. (1998): Biografia de Llus Fullana Mira. O.F.M. Valncia: Del Senia al Segura.
785
Les obres especficament blaveres o dautors que participen del regionalisme anticatalanista
valenci porten el cognom i el nom sutbrallat per facilitar-ne la seua localitzaci. Pel que fa als documents
web shan incorporat la pgina web.
Akzin, B. (1983): Estado y nacin. Mxico DF: FCE.

Alberola, M. i Mart, V. (1994): Fuster Sabtic. Altea: Edicions Aigua de Mar.
Alberola, P. (2002): Estratgies poltiques i identitat collectiva al Pas Valenci a Revista
Catalana de Sociologia, 18. Barcelona.
Albertini, M. (ed.) (1969): Lide de nation. Pars: Presses Universitaries de France.
Alcaraz, M. (1985): Cuestin nacional y autonoma valenciana. Alacant: Instituto Juan Gil
Albert.
(1993): Poltica e ideologa en el proceso autonmico valenciano a Estudio sobre el
Estatuto Valenciano. Vol. I. El proceso autonmico. Valncia: CVC.
Alcaraz, M. i Fuster, J. (1984): Valencianisme poltic i cultural a Alacant. Alacant: Instituto Juan
Gil Albert.
Allport, Gordon W. (1968): La naturaleza del prejuicio. Buenos Aires: Eudeba.
Almela i Vives, F. (1949): Las Fallas. Barcelona: Argos.
(1952): La poca substancia de los valencianos, Valencia Atraccin, 5-28.
(2004, reedici de la de 1965): Valencia y su reino. Valncia: Ajuntament de Valncia.
Alminyana, J. (1981): Crit de la llengua. Denominaci de la Llengua Valenciana. Valencia:
Valencia 2000.
Alonso, L.E. (1998): La mirada cualitativa en sociologa. Madrid: Fundamentos.
Alter, P. (1985): Nationalism. London: Edward Arnold.
Alvrez, C. (1982): El Estado Integral de las Autonomas segn la Constitucin de la II
Repblica. Madrid: Dosbe.
lvarez, E. (1980): Las Comunidades Autnomas. Madrid: Editora Nacional.
(1996): El modelo de distribucin de competencias entre el Aquestado y las Comunidades Autnomas en Estudio sobre el Estatuto Valenciano, vol. 3. Las competencias de la
Generalitat y sus recursos. Valncia: CVC.
lvarez, S. (1978): Las nacionalidades en Espaa. Antecedentes histricos. Madrid: Forma
Ediciones.
Alvira, F. (1983): Perspectiva cualitativa-perspectiva cuantitativa en la metodologia sociolgica a REIS, 22. Madrid: CIS.
Amors, A. (2001, octubre-novembre): Complexos a Lo Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP.
Ander-Egg, E. (1987): Tcnicas de investigacin social. Mxico DF: El Ateneo.
Anderson, B. (2005): Comunitats Imaginades. Catarroja: Afers.
Anderson, P. (1979): El Estado Absolutista. Madrid: Siglo XXI.
Andreski, S. (1973): Las ciencias sociales como forma de brujera. Madrid: Taurus.
Anemiya, T. (1988): Modelos de respuesta cualitativa: un exmen a Cuadernos Econmicos
de I.C.E., 39 (2).
ngeles, J. (1993): Fundamentacin metodolgica de la lengua valenciana. Valncia: Els llauradors de Torrent.
Aquistipace, J-N., (1969): Diccionario de la poltica. Madrid: Magisterio Espaol.
Archils F. (1997): o no ser: 20 anys de nacionalisme poltic al Pas Valenci, L'Aven,
214. Barcelona.
(2002): Parlar en nom del poble. Cultura poltica, discurs i mobilitzaci social al republicanisme castellonenc (1891-1909). Castell: Ajuntament de Castell.
(2006): Hacer regin es hacer patria. La regin en el imaginario de la nacin espaola
de la Restauracin a Ayer. Madrid.
(2007a): Entre la regi i la naci. Naci i narraci en la identitat valenciana contempornia a Carnero, T. i Archils, F. (ed), Europa, Espanya, Pas Valenci. Nacionalisme i
democrcia: passat i futur. Valncia: PUV.
(2007b): La Renaixena y el valencianismo poltico a Martnez, F. i Laguna, A. (ed), La
Gran Historia de la Comunitat Valenciana, vol. VII. Valncia: Prensa Ibrica.
Arieli, J. (1964): Individualism and nationalism in American ideology. Cambridge: HUP.
Ardit, M. (1986): La Comunitat Valenciana: 1936-1986. Valncia: Generalitat Valenciana.
Ario, A. (1989): Fiesta y sociedad en la Valencia contempornea. Tesi doctoral codirigida per
Pedro Ruiz i Josepa Cuc. Valncia: Universitat de Valncia.
(1990a): Asociacionismo festivo contemporneo en el Pas Valenciano a Identidades
Colectivas. Etnicidad y Sociabilidad en la Pennsula Ibrica. Valncia: Generalitat Val.
(1990b) (ed): Historia de las Fallas. Valncia: Levante.
(1991): El valencianisme temperamental a Raons. Valncia: Institut dEstudis Valencians.
(1992a): La ciudad ritual. La fiesta de las fallas. Barcelona-Madrid: Anthropos-Ministerio
de Cultura.
(1992b): La fiesta de las fallas. Una liturgia civil del valencianismo temperamental a
Revista de Antropologa Social, 1. Universidad Complutense de Madrid: Madrid.
(1993): El calendari festiu a la Valncia contempornia (1750-1936). Valncia: IAM.
(1997a): Sociologa de la Cultura. Barcelona: Ariel.
(1997b): Ideologas, discursos y dominacin a REIS, 79. Madrid: CIS.

(1999): La tradicin en la modernidad avanzada, Congreso de Cultura Popular Europea. Valncia.
Ario, A. i Llopis, R. (1993): La Comunidad Valenciana: un problema de identidad, Simposium Internacional Identidades collectivas en el mundo contemporneo. Bilbao.
(1995): La identidad colectiva en la Comunidad Valenciana, V Congreso Espaol de
Sociologa. Granada.
Ario, A. i Garca Ferrando M. (2000): Els valors dels valencians a Ninyoles, R.L. (ed.) La
societat valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
Armengou, J. i Sanchis, J.Ll. (1991): Ser valenci. Valncia: Nau llibres.
Armstrong, J.A. (1982): Nations before Nationalism. Chapel Hill: University of N. Caroline Press.
Asensi, J. (1982): Previsin constitucional y desarrollo estatutario del principio de autogobierno: Especificidad de la Comunidad Valenciana a Revista de Poltica Comparada, 9. Madrid:
UIMP.
(1983): Las Cortes Valencianas. Alacant: Universitat dAlacant.
Atienza, A. (2001): La Real Senyera. La bandera nacional dels valencians. Valncia: RACVLOronella.
Attard, E. (1983a): Vida y muerte de UCD. Barcelona: Planeta.
(1983b): La Constitucin por dentro: evocaciones del proceso constituyente: valores,
derechos y libertades. Barcelona: Argos Vergara.
(1993): Valencia: siglo XXI. Rocafort: Autor-editor.
(1994): Mi razn poltica. Rocafort: Autor-editor.
(1995): Diccionario ideolgico y poltico de la transicin. Valncia: Federico Domnech.
(1996a): 1996, el ao del cambio. Valncia: Federico Domnech.
(1996b): Bosquejo histrico-poltico de la Espaa contempornea. Valncia: Colegio de
Abogados de Valencia.
Austin, J.L. (1982): Cmo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paids.
Avineri, S. (1970): El pensamiento social y poltico de Carlos Marx. Madrid: CEC.
Azcrate, M. (1989, 19-X): Crcel de pueblos a El Pas, Temas de nuestra poca, 101.
Madrid.
Azcona, J. (1989): Definicin de etnicidad a A. Prez-Agote (ed), Sociologa del Nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
Badie, B. i Birnhaum, P. (1979): Sociologie de ltat. Pars: Grasset.
Bald, M. (1990): Consolidaci de la cultura burgesa i La recerca duna cultura moderna a
P. Ruiz (ed), Histria del Pas Valenci, vol. V. Barcelona: Edicions 62.
(2007): La cultura, entre la revuelta y la respetabilidad a Martnez, F. i Laguna, A. (ed),
La Gran Historia de la Comunidad Valenciana, vol VI. Valncia: Prensa Valenciana.
Balibar, E. (1991): The Nation Form: History and Ideology a E. Balibar i I. Wallerstein, Race,
Nation, Class: Ambiguous Identities. Londres: Verso.
Balibar, R. i Laporte, D. (1976): Burguesa y lengua nacional. Barcelona: Avance.
Ballester, Ch. (2005, octubre-novembre): Catalisador del valencianisme a Valncia s
notcia, 3. Valncia (entrevistat per Josep Puchades).
Ballester, J. (2006): Temps de Quarentena: cultura i societat durant la postguerra al Pas
Valenci (1939-1959). Valncia: PUV.
Ballesteros, E. (1984): Nacionalismo y colonialismo. Madrid: Hiares.
Barbe, C. (1984): Identidad e identidades colectivas en el anlisis del cambio institucional a
Estudios Polticos, 37. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
Barber, B. (2000): Un lugar para todos. Cmo fortalecer la democracia y la sociedad civil.
Barcelona: Paids.
Barcel, J.LL. (1992): Incidncies del procs autonmic a 10 anys dautonomia. Valncia:
Sa.
Barclay, G. (1975): Nacionalismo del siglo XX, revoluciones de nuestro tiempo. Mxic DF: FCE.
Barnard, F.M. (1965): Herders social and political thought, from enlightenment to nationalism.
Oxford: Clarendom Press.
Barranco, O. (2003): Aportacions de Pierre Bourdieu a la teoria de la ideologia a Revista
Catalana de Sociologia. Barcelona.
Barrera-Gonzlez, A. (1985): La dialctica de la identidad en Catalua. Un estudio de Antropologa Social. Madrid: CIS.
(1997): Metodologies en lestudi del nacionalisme a Nacionalismes i cincies socials.
Barcelona: Mediterrnia.
Barth, F. (ed). (1976): Los grupos tnicos y sus fronteras. Mxic DF: FCE.
Bator, F.M. (1967): Las naciones que surgen. Mxic DF: FCE.
Bauer, O. (1979): La cuestin de las nacionalidades y la socialdemocracia. Madrid: Siglo XXI.
Bayarri, J.M. (1931): El perill catal. Valncia: Consell Valenci de Publicacions.
(1966): Bayarri autoviografiq a trenq de 80 as. Valncia: Edicions Bayarri.

Beck, U.; Giddens, A. i Lesh, S. (1997): Modernizacin reflexiva: poltica, tradicin y esttica en
el orden social moderno. Madrid: Alianza.
Bjar, H. (2008): La dejacin de Espaa. Nacionalismo, desencanto y pertenencia. Buenos
Aires: Katz.
Bell, D. (1976): El advenimiento de la sociedad postindustrial. Madrid: Alianza.
Bellido, I. i altres (1995): L'nic valencianisme racional (l'emotiva polmica valenciana).
Valncia: Joventut Valencianista.
Bello, V. (1989): La pesta blava. Valncia: 3i4.
Beltran, A. (1993): Vicent Ventura. Converses amb un ciutad. Valncia: Tndem.
(1995): Un pas possible. Identitat valenciana i modernitzaci. Tav. Blanques: LEixam.
Beltrn, M. (1979): Ciencia y sociologa. Madrid: CIS.
(1991): La realidad social. Madrid: Tecnos.
Benedict, R. (1987): Raza: ciencia y poltica. Mxic DF: FCE.
Benedicto, J. i Morn, M.L. (ed) (1995): Sociedad y poltica. Temas de sociologa poltica.
Madrid: Alianza.
Beneyto, J. (1980): Las autonomas. El poder regional de Espaa. Madrid: Siglo XXI.
Bens, F. i Romero, M.A. (1993): Apunts per a un analisis del valencianisme cultural i propostes de futur a Cap a una Valncia Lliure. Exercicis de Metavalencianisme. Valncia: Joventut Valencianista.
Bens, F. (2005): El trist fracs de lAVL (a www.oronella.com).
Beramendi, J. i Miz, R. (ed) (1991): Los nacionalismos en la Espaa de la II Repblica.
Madrid: Siglo XXI.
Beramendi, J.G., Miz R. i Nez, X.M. (ed) (1994): Nationalism in Europe: Past and Present. 2
vols. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago.
Beriain, J. i Iturrate, J.L. (ed.) (1998): Para comprender la teora sociolgica. Estella (Navarra):
Nuevo Verbo.
Beresaluze, L. (2004): Vicente Ramos: Alicante. Alacant: Club Universitario.
Berger, P. i Luckmann, T. (1988): La construcci social de la realitat. Un tractat de sociologia
del coneixement. Barcelona: Herder.
Beriain, J. (ed.) (1996): Las consecuencias perversas de la modernidad. Barcelona: Anthropos.
Berlin, I. (1997): Nacionalisme. Valncia: Tndem.
Bertomeu, Ll. (1996): Larticulari. Textos i pretextos per a tiris i troians. Valncia: Joventut
Valencianista.
Biehl, D. (ed) (1986): The Contribution of Infrastructure to the Regional Development. Bruselles: Comissi Europea.
Billig, M. (2006): Nacionalisme Banal. Catarroja: Afers.
Blanco, J. (1985): El Estado, la nacin, el pueblo y la patria. Madrid: San Martn.
Blasco, J. Ll. (1997): Els estatuts del Pas Valenci. Barcelona: La Magrana.
Blasco, R. (1985): Constant Llombart i Lo Rat Penat. Peridich Lliterari Quincenal (18841885). Valncia: Diputaci de Valncia.
Blasco, R. i Aznar, M. (1985): La poltica cultural al Pas Valenci (1927-1939). Valncia: IAM.
Blay, F.X. (1982): Espanya Horitzontal (Introducci al concepte histric dEspanya). Valncia:
Nau.
Blaya, N. (1998): Vicente Giner Boira. Memorias contadas. Valncia: Javier Boronat.
BLOC Nacionalista Valenci (1998): Valncia s el nostre capital (Esborrany de Programa
Municipal de Valncia, 1999-2003). Valncia: BNV.
Bloom, S. (1975): El mundo de las naciones. El problema nacional en Marx. Madrid: Siglo XXI.
Bobbio, N.; Matteuci, N. (1983): Diccionario de Poltica. Madrid: Siglo XXI.
Bodoque, A. (2000): Partits i conformaci delits poltiques autonmiques. Transici poltica i
partits poltics al Pas Valenci. Barcelona: Institut de Cincies Poltiques i Socials (a
www.diba.es/ipcs/working_papers/ docs/WP_I_183.html).
(2005): El valenci i la poltica lingstica dels governs autnoms (1983-2003): un cas
d'anlisi de poltiques pbliques. Tesi doctoral dirigida per Joan Subirats i Josep Maria
Felip. Valncia: Universitat de Valncia.
Boira, JV. (1992): La ciudad de Valencia y su imagen pblica. Valncia: Universitat de Valncia.
(1998): Lespai econmic. Encontres, friccions i la tesi dels PPCC, Transversal, 7.
Lleida: Ajuntament de Lleida.
(2002): Euram 2010: la via europea. Valncia: 3i4.
(2006): Valncia i Barcelona. Retorn al futur. Valncia: 3i4.
(2007): La Exposicin Regional de 1909, un cambio de perspectiva a Martnez, F. i
Laguna, A. (ed), La Gran Historia de la Comunitat Valenciana, vol. VII. Valncia: Prensa
Ibrica.
(2008, 26-IV): El coste del anticatalanismo a La Vanguardia. Barcelona.
Boismenu, G. (1996): Perspectives on Quebec-Canada Relations in the 1990s: Is the
Reconciliation of Ethnicity, Nationaly and Citizenship possible? a Canadian Review of

Studis in Nationalism, XXIII. Montreal.
Bonet, P. (1989, 19-X): El polvorn nacionalista a El Pas, Temas de nuestra poca. Madrid.
Bordera, E. (2000): La prensa durante el franquismo: represin, censura y negocio. Valencia
(1939-1975). Valncia: CEU.
Boronat, J. (1987): Pomell de valencianitat. Alacant: Associacio Defensora dels Interessos
Alicantins.
(1998, gener-juny): Vot particular al dictamen del CVC: explicacio del vot negatiu al dictamen sobre la llengua del CVC a les Corts Valencianes a Cresol, 8. Valncia: Acci Bibliografica Valenciana.,
Bourdeau, G. (1975): El Estado. Madrid: Seminario y Ediciones.
Bourdieu, P. (1998): La distincin. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.
(1980): Lidentit et le representation: lments pour une rflexion critique sur lide de
rgion, Actes de la recherche en sciences sociales, 35. Pars: Centre de sociologie europenne-cole des hautes tudes en sciences sociales.
(1985): Qu significa hablar? Economa de los intercambios lingsticos. Madrid: Akal.
(1987): Espacio social y poder simblico a Cosas dichas. Barcelona: Gedisa.
(1994): Razones Prcticas. Barcelona: Anagrama.
(ed.) (1999): La miseria del mundo. Madrid: Akal.
Bourdieu, P.; Chamboredon, J.C. i Passeron, J.C. (1994): El oficio de socilogo. Madrid: Akal.
Bourdieu, P., i Passeron, J. C., (1977): La reproduccin. Barcelona: Laia.
Bourdieu, P. i Wacquant, L.J.D. (1992): Per una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.
Brass, P. (1991): Ethnicity and Nationalism. Nova Delhi: Sage.
(1997): La formacin de las naciones: de las comunidades a las nacionalidades, Zona
Abierta, 79. Madrid: Pablo Iblesias.
Breully, J. (1990): Nacionalismo y Estado. Barcelona: Pomares.
Broseta, M. (1979): Som valencians. Seleccin de colaboraciones periodsticas publicadas
desde 1974 hasta 1979 en el peridico Las Provincias de Valencia. Valncia: LP.
Bru de Sala, X. i Tusell J. (ed) (1998): Catalunya-Espaa un dileg amb futur. Barcelona:
Planeta.
Brubaker, R. i Cooper, F. (2005): Ms all de la identidad a Repensar los Estados Unidos.
Para una sociologa del hiperpoder. Barcelona: Anthropos.
Brunet, R. (1989): La France dans l'espace europen. Montpellier: RECLUS.
Burguera, F. de P. (1990): s ms senzill encara: digueu-li Espanya. Valncia: 3i4.
Burgess, M. (1996): Ethnicity, Nationalism and Identity in Canada-Quebec Relations: The
Case of Quebecs Distinc Society a Journal of Commonwealth&Comparative Politics, 34.
Nova York: Routledge.
Buruma, I. (2007): Asesinato en Amsterdam. La muerte de Theo van Gogh y los lmites de la
democracia. Barcelona: Debate.
Buruma, I. i Margalit, A. (2005): Occidentalismo. Barcelona: Pennsula.
Busquet, J. (1971): Introduccin a la sociologa de las nacionalidades. Madrid: Edicusa.
(1975, gener-abril): Las minoras, sus problemas y posibles soluciones a Estudios
Sociales, 1. Bogot: Universidad de los Andes-Fundacin Social.
Cabanes M D. (1989): Aspectos demogrficos de la conquista: poblacin pre-existente y
repoblacin en la ciudad de Valencia a En torno al 750 aniversario. Antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, vol. 1. Valncia: CVC.
Cabrera, J. (1991): La reproduccin del sistema ideolgico nacionalista a REIS, 54. Madrid:
CIS.
(1992): La nacin como discurso. La estructura del sistema ideolgico nacionalista: el
caso gallego. Madrid: CIS-Siglo XXI.
Calaforra, G. (1994): La unitat de la llengua catalana com a fet cientfic i argumentum ex
auctoritate: revisi crtica a Zeitschrift fr Katalanistik, 7. Freiburg: Alber-Ludwigs-Universitt.
Calhoun, C. (1994): Social Theory and the Politics of Identity. Oxford: Blackwell.
Calomarde, J. (1996): La vertebracin valenciana. Valncia: Carena.
Callejo, J.; Gutirrez, J. i Viedma, A. (2003): Anlisis emprico de la demanda turstica. Madrid:
Centro de Estudios Ramn Areces.
Calpe, A.V. (1995): La guerra insidiosa. El valencianisme irresolut. Valncia: LRP.
Calzado, A. i Torres, R.C. (2002): Valencians sota el franquisme. Simat Valldigna: La Xara.
Campo, S. (1976, abril): Los espaoles ante la cuestin regional a Sistema, 13: Madrid.
Campo, S., Navarro, M. i Tezanos, J.F. (1977): La cuestin regional espaola. Madrid:
Cuadernos para el Dilogo.
Campo, S. i Navarro, M. (1987): Nuevo anlisis de la poblacin espaola. Barcelona: Ariel.
Canovan, M. (1981): Populism. Londres: Junction Books.
(1996): Nationhood and Political Theory. Chetenham Glos: E. Elgar Publishing.

Capellades, J i Farr, M. (1998): Levoluci de la poblaci de Catalunya. Tendncies recents,
a S. Giner (ed), La societat catalana. Barcelona: Institut d'Estadstica de Catalunya.
Cards, S. (1988, 2-VI): La poltica de la diferencia. La crispacin del centralismo frente a la
periferia a El Pas, Temas de nuestra poca, 31. Madrid.
(1997): Sobre algunes dificultats en lanlisi terica del nacionalisme, a DD.AA., Nacionalismes i cincies socials. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill.
(1999) (ed): La mirada del socileg: qu s, qu fa, que diu la sociologia. Barcelona:
UOC.
Carnero, T. i Palafox, J. (1990): Creixement, polititzaci i canvi social. 1790/1980. Valncia:
IAM.
Carpani, R. (1976): Nacionalismo burgus y nacionalismo revolucionario. Bilbao: Zero.
Caro, J. (1970): El mito del carcter nacional. Meditaciones a contrapelo. Madrid: Seminario y
Ediciones.
Carretero, A. (1977): Las nacionalidades espaolas. Sant Sebasti: Hyspamrica.
Cashmore, E. (ed) (1988): Dicctionary of race and ethnic relations. Londres: Routledge.
Casp. X. (1992): Antologia potica. Valncia: CVC.
Casp, X. i Pearroja, L. (1998, gener-juny): Vot particular al dictamen del CVC a Cresol, 8.
Valncia: Acci Bibliografica Valenciana.,
Castell, V. (1989): Els mossarabs: el cristianisme en Valencia abans de Jaume I a En torno
al 750 aniversario. Antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, vol. 1. Valncia: CVC.
Castellano, M. (1995): Ladministracio territorial valenciana. Valncia: LRP.
(1999): Ortografia de la llengua valenciana: revisions normatives a Cresol, 10. Valncia:
Accio Bibliografica Valenciana.
(2001): La conjugacio verbal valenciana. Valncia: Societat de Filologia Valenciana.
Castell, J. A. (1990): Fundamentacin metodolgica de la Lengua Valenciana a Serie
Filologica, 5. Valncia: RACV.
Castell, R. (1991): Demografa: situacin actual y perspectivas de futuro a Honrubia, J. (ed),
La Comunitat Valenciana en lEuropa Unida. Valncia: Generalitat Valenciana.
(1995): Espai social i desenvolupament desigual al Pas Valenci: rees scio-econmiques a l'acabament del segle XX, Quaderns de Treball, 10. Valncia: Universitat de
Valncia.
(1999): Estructura social i nacionalismes: les bases socials dels nacionalismes al Pas
Valenci. Tesi doctoral dirigida per J.D. Moll. Valncia: Universitat de Valncia.
(2000): La poblaci al Pas Valenci: estructura i evoluci a Ninyoles, R.Ll., La societat
valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
(2001): Nacionalismes i actituds lingstiques al Pas Valenci: una aproximaci a
Molla, T. (ed), Ideologia i conflicte lingstic. Alzira: Bromera.
(2006): Els estudis sobre la situaci sociolingstica al Pas Valenci. Barcelona: IEC.
Castells, M.: (1997): La era de la informacin: Economa, sociedad y cultura, vol. II. El poder de
la identidad. Madrid: Alianza.
(1998-1, 4-VI): Tras la siembra de los vientos, El Pas. Madrid.
(1998-2, 19-VII): Entrevista al Suplement del diumenge de El Pas. Madrid.
Castillo, J.V. (2002): La poltica de los camaleones. Los conservadores valencianos durante la
restauracin (1875-1923). Valncia: PUV.
Cea, M. A. (1996): Metodologia cuantitativa. Estratgias y tcnicas de investigacin social.
Madrid: Sntesis.
Centre dEstudis Socialistes (1978): Programa per a un govern valenci. Valncia: 3i4.
Cerd, M. (ed) (2005): Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Valncia: Editorial
Prensa Valenciana.
Cerdn, E. (1978): La lucha por la democracia en Alicante. Madrid: Editorial Casa de Campo.
Chabot, J-L. (1986): Le nationalisme. Pars: Que sais-je.
Chiquillo, JM. (1997): Unio Valenciana, quinze anys fent valencianisme (1982-1997). Valncia:
UV.
Choza, J. (1983, maig-juny): Cambio socioculturals y accin poltica en el problema de los
regionalismos a Estudios Polticos, 33. Madrid: Centro Estud. Polticos y Constitucionales.
Cirujano, M.; Elorriaga, P. i Prez, J.S. (1985): Historiografa y nacionalismo espaol (18341868). Madrid: CSIC.
Clarkson, JD. (1950): Big jim larkin: A footnote to nationalims a Earle E.M. (ed): Nationalism
and internationalism. Nova York: CUP.
Clavero, A. (1978): La Espaa de las autonomas. Madrid: Ministerio de las Administraciones
Pblicas.
(1983): Espaa, desde el centralismo a las autonomas. Barcelona: Planeta.
Climent, E. (1995): Carta de leditor, Pensat i Fet. Valncia: Edicions del Pas Valenci.
(1996): Prleg a Els Pasos Catalans de la generaci llibertat. Barcelona: Columna.

Climent-Ferrando, V. (2005): Lorigen i levoluci argumentativa del secessionisme lingstic
valenci. Una anlisi des de transici fins a lactualitat. Barcelona: Ciemen.
Closa, C. (1988, desembre): La evolucin poltica del nacionalismo gallego durante la
transicin a Cuadernos de Ciencia Poltica y Sociologa, 20. Madrid: Colegio Nacional de
doctores y licenciados en Ciencias Polticas y Sociologa.
Coakley, J. (1992): The social origins of nationalist movements and explanations of nationalism: a review, a J. Coakley (ed), The Social Origins of Nationalist Movements. The Contemporary West European Experience. Londres: Sage.
Cobban, A. (1969): The nation state and national self-determination. Londres: Collins.
Cohen, A.P. (1985): The Symbolic Construction of Community. Londres: Routledge.
(1992): Civil Society and Political Theory. Cambridge-London: The MIT Press.
Coller, X. i Castell R. (1999, octubre-desembre): Las bases sociales de la identitad dual: el
caso valenciano a REIS, 88-89. Madrid: CIS.
Colomer, A. (1989): La construcci dun nou valencianisme a Document 88. Valncia: 3i4.
(1996): Retrobar la tradici. El valencianisme dinspiraci cristiana de la postguerra a la
transici. Valncia: Sa.
Colomer, JM. (1984): Contra los nacionalismos. Madrid: Anagrama.
(1998): La transicin democrtica a la democracia: el modelo espaol. Madrid: Anagrama.
Conca, M. (1976): Escola i llengua al Pas Valenci. Valncia: 3i4.
Conde, F. (1989): Los principios de legitimidad poltica en el caso vasco, a Prez-Agote, A.
(ed), Sociologa del Nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
Connor, W. (1977): Ethnonationalism in the First World: The present in historical perspective
a M.J. Esman (ed.), Ethnic Conflict in the Western World. Cornell University Press: Ithaca.
(1994a): Ethnonationalism. The Quest for Understanding. Princenton: PUP.
(1994b): Elites and ethnonationalism: the case of Western Europe a J. Beramendi, R.
Miz i X.M. Nez, Nationalism in Europe: Past and Present, vol. II. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago.
Consells Populars de Cultura Catalana (1977): Per loficialitat de la llengua catalana al Pas
Valenci. Valncia: Autors-editors.
Congrs de cultura catalana (1977): El fet religis i la cultura catalana al Pas Valenci.
Valncia: 3i4.
Corredor, J. (2005): Entrevista a http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/
entrevcorredor.html
Corcuera, J. (1979): Orgenes, ideologa y organizacin del nacionalismo vasco (1876-1904).
Madrid: Siglo XXI.
Corts, Santi (1993): El valencianisme republic a lexili. Valncia: Generalitat Valenciana.
(1995):Valncia sota el rgim franquista. Instrumentalitzaci, repressi i resistncia cultural. Valncia-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana-Abadia de Montserrat.
Costa, J. (1986): El valenci, llengua viva. Valncia: LRP.
(1987): Identitat de la Llengua Valenciana a Serie Filologica, 2. Valncia: RACV.
(1989): El Valenci: llengua viva a Serie Filologica, 4. Valncia: RACV.
(1988): Desperta ferro! Valncia: Editorial Nova Valencia.
(2001, octubre-novembre): Les reivindicacions llingistiques del poble valenci a Lo
Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP.
Costa, L.A. (1986): Nacionalismo y militarismo. Madrid: Siglo XXI.
Coste, R. (1979): Las comunidades polticas. Barcelona: Herder.
Cotano, . (2000): Les llenges minoritzades dEuropa. Valncia: 3i4.
Cotarelo, R. (ed) (1992): Transicin poltica y consolidacin democrtica. Espaa (1975-1986).
Madrid: CIS.
Cremades, F.B. (1982): La llengua valenciana, en perill. Valncia: GAV.
Crespo, A. (?): La utilizacin de la historia como arma poltica: la transicin valenciana (19751983). Document publicat a www.valencianisme.com.
Crespo, F. (1996a): Anlisis singularizado de las competencias de la Comunidad Valenciana
a Estudios sobre el estatuto Valenciano, vol. III. Las competencias de la Generalitat y sus
recursos. Valncia: CVC.
(1996b): Estudio y anlisis de los resultados electorals obtenidos por Unin Valenciana,
IC (UV-IC) a Corts. Anuario de Derecho Parlamentario (nmero extraordinari). Valncia:
Corts Valencianes.
Cuc, A. (1971): El valencianisme poltic (1874-1936). Valncia: Garb.
(1976-a): Estatutismo y valencianismo. Valncia: Fernando Torres.
(1976-b): Valencia, titubeos autonomistas a Historia 16, 7. Madrid.
(1979): Sobre la ideologia blasquista. Valncia: 3i4.
(1983): Papers pblics. Valncia: Fernando Torres.
(1989): Pas i estat: la qesti valenciana. Valncia: 3i4.

(1994): Notes sobre el pensament nacionalitari de Joan Fuster a Homenatge a Joan
Fuster. Valncia: Generalitat Valenciana.
(1995): El valor de la naci. Valncia: IAM.
(1996): Regionalisme i Nacionalisme als anys 30: Lhoritz valenci a La derecha
catlica en los aos trenta. En el cincuentenario de la muerte de Luis Luca. Valncia:
Ajuntament de Valncia.
(1996, mar): Notes sobre la transici poltica i la qesti nacional al Pas Valenci a
LAven, n 201. Barcelona.
(2002): Roig i blau. La transici democrtica valenciana. Valncia: Tndem.
Cuc, A. i Blasco, R. (1992): El pensament valencianista (1868-1939). Antologia. Barcelona: La
Magrana-Diputaci de Barcelona.
Cuc, J. (1982): La cultura como dimensin de la realidad social a Garca Ferrando, M. (ed),
Pensar nuestra sociedad. Valencia: Gregal.
Cuc, J i et al. (1978): La qesti agrria al Pas Valenci. Barcelona: Aedos.
Cuenca, J.M. (1980): Notas para el anlisis de la cultura intelectual andaluza del siglo XX a
Estudios Regionales, II, extra. Mlaga: Universidad de Mlaga.
Cuenca, M.J. (2002): El valenci s una llengua diferent? Valncia: Tndem.
Dahrendorf, R. (1990): El conflicto social moderno. Madrid: Grijalbo-Mondadori.
(2000, 2-II), Despus de la democracia, qu?, El Pas. Madrid.
(2002): Despus de la democracia. Barcelona: Crtica.
(2006): El recomienzo de la historia. De la cada del muro a la guerra de Iraq. Buenos
Aires: Katz.
Dalai Lama (1989, 6-X): El futuro de mi pueblo a ABC. Madrid.
Davis, H.B. (1985): Nacionalismo y socialismo. Barcelona: Pennsula.
Dav, F. (1982): La situacin jurdica del Consell a Cuadernos de la Ctedra Fadrique Furi
Ceriol. Valncia: Universitat de Valncia.
DD.AA. (1932): Memria de la I Setmana Cultural Valenciana. Valncia: Centre dActuaci
Valencianista.
DD.AA. (1939): Nationalism. A report. Londres: Institute of International Affairs-OUP.
DD.AA. (1972): Le nationalisme facteur belligne. Brusselles: Bryllant.
DD.AA. (1974): El Pas Valenci (1931-1939). LEstel: Valncia.
DD.AA. (1976): El marxismo y la cuestin nacional. Barcelona: Avance.
DD.AA. (1977a): Conclusions de la 1 Escola dEstiu del Pas Valenci. Valncia: 3i4.
DD.AA. (1977b): Partit Socialista del Pas Valenci. Valncia: 3i4.
DD.AA. (1977c): 9 dOctubre. Units per lEstatut. Valncia: Arts Grfiques Sant Josep.
DD.AA. (1978a): Manifest Comunista del Pas Valenci. Valncia: PSUPV.
DD.AA. (1978b): Regmenes preautonmicos. Madrid: Ministerio de la Presidencia.
DD.AA.(1979, abril): Autonomas, un siglo de lucha a Historia 16. Madrid.
DD.AA. (1980): Taula redona sobre la comarcalitzaci al Pas Valenci. Valncia: Diputaci de
Valncia.
DD.AA. (1981): Las lenguas nacionales en el mbito de la Administracin. Valncia: Diputaci
de Valncia.
DD.AA. (1982): Debats sobre la comarcalitzaci al Pas Valenci. Valncia: Diputaci de
Valncia.
DD.AA. (1983): Els valencians davant la qesti nacional. Valncia: 3i4.
DD.AA. (1984): Els Pasos Catalans: un debat obert. Valncia: 3i4.
DD.AA. (1985a): Lesquerra i els pasos catalans. Valncia: Esquerra Unida del Pas Valenci.
DD.AA. (1985b): El fracs de la Mancomunitat al Pas Valenci (1906-1931). Valncia:
DD.AA. (1985c): Homenatge Sanchis Guarner. Valncia: Generalitat Valenciana.
DD.AA. (1985d): Raons didentitat. Historia i llengua. Valncia: LRP.
DD.AA. (1985e): Es posible una convergencia social y poltica valenciana?. Valncia: Valencia
2000.
DDAA (1985f): Nation et nationalits en Espagne. Pars: Fondations Singer-Polignac.
DDAA (1985g): Autodeterminacin de los pueblos. Un reto para Euskadi y Europa. Bilbao:
Herria 2000.
DD.AA. (1986a): Aportacions. Valncia: Joventuts Ratpenatistes.
DD.AA. (1986b): Bases per al nacionalisme valenci. Valncia: Editorial Nova Valencia.
DD.AA. (1986c): Atlas Electoral del Pas Valenciano (1977-1979). Valncia: IAM.
DD.AA. (1986d): Taula redona sobre les llenges en lAdministraci. Valncia: Generalitat
Valenciana.
DD.AA. (1987): Diccionario Unesco de Ciencias Sociales. Barcelona: Planeta-Agostini.
DD.AA. (1988a): Document 88. Destinat (sobretot) a nacionalistes. Valncia: 3i4.
DD.AA. (1988b): Manifest 88. Valncia: RACV.
DD.AA. (1990): Miquel Adlert. Homenage. Valncia: LRP.

DD.AA. (1992a): Carta dels drets dels ciutadans valencians. Valncia: Joventuts dUV.
DD.AA. (1992b): Doctrina sobre la llengua valenciana. Castell de la Plana: Colectiu Valldaura.
DD.AA. (1992, juny): 10 anys dautonomia. Monogrfic revista Sa. Valncia.
DD.AA. (1992, desembre): 10 aniversari de lEstatut dAutonomia dels valencians. Monogrfic
revista Espenta. Valncia.
DD.AA. (1994a): Homenatge a Joan Fuster. Valncia: Generalitat Valenciana.
DD.AA. (1994b): Cap a una Valencia Lliure. Eixercicis de metavalencianisme. Valncia: Joventut Valencianista.
DD.AA. (1995): Lunic valencianisme racional (lemotiva polemica valenciana). Valncia: Joventut Valencianista.
DD.AA. (1996a): Lo Rat Penat. Valncia: CVC.
DD.AA. (1996b): El valencianisme que ve. Valncia: Sa.
DD.AA. (1996c): Histria social i poltica de la llengua catalana. Valncia: 3i4.
DDAA (1996d): Ls del valenci als llibres de falla (Un estudi sociolingstic), Revista
dEstudis Fallers, 3. Valncia: Associaci dEstudis Fallers.
DDAA (2004): Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana (a www.racv.es)
DDAA (2005a): Nosaltres, exvalencians. Catalunya vista des de baix. Barcelona: La Esfera.
DDAA (2005b): 25 anys de les Normes Valencianes de la RACV, dites dEl Puig. Valncia:
Associaci dEscritors en Llengua Valenciana-LOronella.
De Blas, A. (1978, juliol-agost): El problema nacional-regional espaol en los programas del
PSOE y del PCE a Estudios Polticos, 4. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
(1978, tardor): Notas en torno a las nacionalidades y a su transcendencia poltica a
Boletn del Departamento de Derecho Poltico de la UNED, 1. Madrid: UNED.
(1983): Elementos constitutivos del Estado a Cotarelo, R. (ed.): Introduccin a la Teora
del Estado. Barcelona: Teide.
(1984): Nacionalismo e ideologas polticas contemporneas. Madrid: Espasa-Calpe.
(1988, 2-VI): La cristalizacin del tpico. Hasta la segunda mitad del siglo XIX no emerge
el nacionalismo a El Pas, Temas de nuestra poca, 31. Madrid.
(1989): Sobre el nacionalismo espaol. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
(1991): El nacionalismo a Historia de la teora poltica, vol. V. Madrid: Alianza.
(1994): Nacionalismos y naciones en Europa. Madrid: Alianza.
De Blas, A.; Tezanos, J.F. i Cotarelo, R. (ed). (1989): La transicin democrtica espaola.
Madrid: Sistema.
De pola, E. (1982): Ideologa y discurso populista. Mxic DF: Folios.
De los Santos, J.M. (1979): Andaluca. En la revolucin nacionalista. Granada: Aljibe.
De Miguel, A. de (1980): Los intelectuales bonitos. Barcelona: Planeta.
(1982): El Pas Valenciano, pueblo decadente?, a R. Ll. Ninyoles (ed), Estructura
Social al Pas Valenci. Valncia: Diputaci de Valncia.
De Miguel, A. de i Salcedo, J. (1972): Dinmica industrial de las regiones espaolas. Madrid:
Tecnos.
De Riquer, B. (1990): Sobre el lugar de los nacionalismos-regionalismos en la historia
contempornea de Espaa a Historia Social, 7. Valncia: UNED.
(1993) Reflexions entorn de la dbil nacionalitzaci espanyola del segle XIX a LAven,
170. Barcelona.
(1996): La configuracin del sistema autonmico, el caso de Catalunya a Tusell, J. i
Soto, A. a Historia de la transicin (1975-1986). Madrid: Alianza.
Delannoi, G. i Taguieff, P-A. (ed.) (1993): Teoras del nacionalismo. Barcelona: Paids.
Delos, J.T. (1948): La nacin. El nacionalismo y el orden del derecho, II. Buenos Aires: Descle
de Brouwer.
(1948): La nacin. Sociologa de la nacin, I. Buenos Aires: Descle de Brouwer.
Deutsch, K.W. (1953): Nationalism and Social Communication. Nova York: MIT Press.
(1971): El nacionalismo y sus alternativas. Buenos Aires: Paids.
(1976): Poltica y Gobierno. Mxic DF: FCE.
(1981): Las naciones en crisis. Mxic DF: Mxico.
Daz, R. (1982, octubre-desembre): Aproximacin a la trayectoria poltico-ideolgica del
nacionalismo a Internacional de Sociologa, 14. Madrid: CSIC.
Diaz Lpez, C. (1985): Centre-Periphery Structures in Spain: from Historical Conflict to Territorial Consotional Acommodation a Y. Mny i V. Wright, Centre-Periphery Relations in
Western Europe. London: Allen & Unwin.
Dez, Ch. (1990): El otro idioma valenciano: el castellano. Valncia: UV.
Diz, F. (1978, gener-abril): El Estado-Nacin y su crisis. Distintas alternativas del mismo.
Especial referencia a la descentralizacin a Estudios Sociales, 21-22. Bogot: Universidad
de los Andes-Fundacin Social.

Dez, L. (1974): El rapto de Europa. Madrid: Alianza.
Dez, J. (1989): Nationalism and independence in Spain: basques and catalans. Michigan:
University of Michigan.
Domnguez, A. (1977-1978): La identidad de Andaluca a Anuario de Historia Moderna y
Contempornea: 4-5. Granada: Universidad de Granada.
Doob, L.W. (1964): Patriotism and nationalism, their psychological foundations. Londres-New
Haven: YUP.
Dowse, E. i Hugles, J.A. (1975): Sociologa Poltica. Madrid: Alianza.
Draper, T. (1972): El nacionalismo negro en Estados Unidos. Madrid: Alianza.
Droz, J. (1966): Le romanticisme allemand et ltat. Recitance et collaboration dans lAllemagne
napolonienne. Pars: Payot.
(1971): Historia de las doctrinas polticas de Alemania. Madrid: Aguilar.
(1973): Alemania. La formacin de la unidad alemana (1789-1871), II. Barcelona: VicensVives.
Dunn, J. (1981): La teora poltica de occidente ante el futuro. Mxic DF: FCE.
Duran, L. (1939): La esencia de los nacionalismos. Sus virtudes y sus defectos. Buenos Aires:
Tor.
Duratteau, J.R. (1975): La idea nacional. De la opresin a la liberacin de los pueblos. Madrid:
Edicusa.
Durkheim, . (1985): Las reglas del mtodo socilogico. Barcelona: Orbis.
(1987): La divisin del trabajo social. Madrid: Akal.
Duverger, M. (1962): A dnde van los nacionalismos? a Las ideologas y sus aplicaciones
en el siglo XX. Madrid: Instituto de Estudios Polticos.
(1970): Instituciones polticas y derecho constitucional. Barcelona: Ariel.
(1975): Sociologa de la poltica. Barcelona: Ariel.
Dzjuba, I. (1980): Opresin de las nacionalidades en la URSS. Barcelona: Hacer.
Echeverra, J. (1997): La movilidad social en Espaa (1940-1991). Tesi doctoral dirigida per J.J.
Gonzlez. UNED: Pamplona.
Eisendstadt, S.N. (1972): Modernizacin. Movimientos de protesta y cambio social. Buenos
Aires: Amorrortu.
(1973): Building States and nations. Beverly Hills: Sage.
Eley, G. i Suny, R.G. (ed) (1996): Becoming National. A Reader. Oxford: OUP.
Eliasoph, N. (1998): Avoiding Politics. How Americans produce apathy in everyday life. Nova
York: CUP.
Elman, R. (1988): Los orgenes del Estado y la civilizacin. Madrid: Alianza.
Elorriaga, G. (1986): La batalla de las autonomas. Madrid: Azara.
Elorza, A. (1978): Ideologas del nacionalismo vasco. Sant Sebasti: Haramburu.
(1978, abril): El nacionalismo vasco. De los fueros a la dictadura, Historia 16, extra, V.
Madrid.
Emerson, R. (1960): From Empire to Nations: The Rise of Self Assertion and African Peoples.
Cambridge: HUP.
Endavant-OSAN (2004, desembre): Passat, present i futur del discurs poltic secessionista.
Document imprs aprovat per la seua Mesa Nacional.
(2006-2007): Enfortim lorganitzaci. Estructurem el moviment. Document imprs.
Enrique Tarancn, V. (1996): Confesiones. Madrid: Promocin Popular Cristiana.
Escuder, T. (1992): Lerma, navegaci poltica. Valncia: Difusora de Cultura Valenciana.
Escura, X. (2000): Els sentiments i les raons de les nacions: reflexions sobre lanticatalanisme i
daltres sentiments i raons nacionals dins de lactual Estat espaol. Barcelona: Signament.
Esteban, J. (1979): Constituciones espaolas y extranjeras. Madrid: Taurus.
Esteve, A. (2004): La poltica lingstica del PP al Pas Valenci: anlisi de la legislaci de
1995 a 2003 a Revista de Llengua i Dret, 41. Board: Barcelona.
Eustaquio, V. (2004, mar): Dival, 37. Valncia: Diputaci Valncia (entrevistat per Castell, F.).
Fabregat, A. (1976): Partits poltics al Pas Valenci (2 volums). Valncia: 3i4.
(1978):Converses extraparlamentries. Valncia: 3i4.
Fairclough, N. (1992): Discourse and Social Change. Cambridge: Polity Press.
Faus, S. (1980-a): Resum histric de la llengua valenciana i dels seus escriptors. Valncia:
Autor-editor.
(1980-b): Evoluci de la llengua valenciana. Testimonis grfics. Valncia: Autor-editor.
(1980?): Recopilacio historica de la denominacio llengua valenciana. Valncia: Autoreditor.
Fernndez, J.M (2005): La nocin de violencia simblica en la obra de Pierre Bourdieu: una
aproximacin crtica a Cuadernos de Trabajo Social. Madrid: Universidad Complutense de
Madrid.
Fernndez, M. (1966): Concentracin de poder y voluntarismo en la implantacin del Estado
moderno. Sevilla: Anales de la Universidad Hispalense.

Ferrandis, F. (1998): La Valncia virtual. Propostes per a la renovaci valencianista. Tavernes
Blanques: LEixam.
Ferrandis, M. (1993): La decadencia valenciana. Historia i llengua. Valncia: LRP.
(1998): Dossier de la Comissio Nacional de llengua i cultura valencianes d'UV sobre el
dictamen del CVC. Valncia: UV.
Ferrando, A. (1980): Conscincia idiomtica i nacional dels valencians. Valncia: Universitat de
Valncia.
Ferrando Bada, J. (1981, gener-abril): Las Comunidades autonmicas y preautonmicas en
Espaa. Boletn Mexicano de Derecho Comparado, 40. Mxic DF: UNAM.
Ferraro, R. (2001, octubre-novembre): Entrevista a Lo Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP
(entrevistat per Pau Segarra).
Ferr, X. (1993): Valncia en lespai catal (1943-1968): un cas de construcci de comunitat
nacional. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
(2000): No tot era Levante Feliz, nacionalistes valencians 1950-1960. Benicarl: Alambor.
(2001): Abans i desprs de Nosaltres els valencians. Barcelona: Curial.
Ferrer, A. (1981): Nacionalismo y orden constitucional. Mxic DF: FCE.
Ferrer, F. (1985): La persecuci poltica de la llengua catalana: histria de les mesures preses
contra el seu s des del Decret de Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62.
(2000): Catalanofbia. El pensament anticatal a travs de la histria. Barcelona: Ed. 62.
Ferrer, M. i Zaragoz, G. (1980): El Pas Valenciano. Madrid: Anaya.
Ferrer, R. (1982): Perspectives per una nova visio de la Reconquista del Regne de Valencia.
Valncia: LRP.
(1989): Aspectes demografics de la conquista. Poblacio preexistent i repoblacio en el
Regne de Valencia a En torno al 750 aniversario. Antecedentes i consecuencias de la
conquista de Valencia, vol. I. Valncia: CVC.
(1999): Conquista y repoblacin del Reino de Valencia. Valncia: Del Senia al Segura.
Ferrer, V. (2004): La llengua en portada. Ideologies lingstiques en la premsa valenciana
(1902-1923). Valncia: Denes.
Figueres, J. M. (1995): Histria de lanticatalanisme: el diari ABC i els seus homes. Tarragona:
El Mdol.
(2002): Premsa i nacionalisme. Barcelona: Prtic.
Filesi, T. (1960): Comunismo y nacionalismo en frica. Madrid: CSIC.
Fichte, J.G. (1976): Los caracteres de la edad contempornea. Madrid: Revista de Occidente.
(1986): Reivindicacin de la libertad de pensamiento y otros escritos polticos. Madrid:
Tecnos.
(1988): Discursos a la nacin alemana. Madrid: Tecnos.
Fishmann, J.A. (1989): Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective. Filadelfia: Multilingual Matters.
Flor, V. (1993): Breu analisis dels valencianismes politics actuals a Cap a una Valncia
Lliure. Exercicis de Metavalencianisme. Valncia: Joventut Valencianista.
(1996): Informe sobre el procs histric dassumpci competencial de lEstatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana: dficits histrics, les competncies transpassadesa per lEstat i la seua possible ampliaci. Valncia: Institut Valenci de Politologia i
Demoscpia (treball indit).
(2000): Ideologia i conflicte social en la construcci de les identitats collectives: anticatalanisme i identitat a la societat valenciana. Treball dInvestigaci tutoritzat per Gil Manuel
Hernndez. Valncia: Universitat de Valncia.
(2001): La alteridad en la construccin social de la identidad valenciana: Catalua y el
anticatalanismo. Comunicaci al 7 Congrs de la FES. Santiago de Compostella.
(2001): Lessencialisme ens uneix a Hac, 1. Valncia: Associaci dHistoriadors i Historiadores del Pas Valenci.
Flor, V. i Sebasti, J. (1996, 1-IV): La llarga ombra de Lizondo a El Temps. Valncia.
Font de Mora, Ll. (1971): Taronja i caos econmic. Valncia: 3i4.
Fontana, J (1973): Cambio poltico y actitudes econmicas en la Espaa del siglo XIX.
Barcelona: Ariel.
Fontelles, A. (1994): Els mijos de comunicacio: formadors, informadors i deformadors de la
realitat. Valncia: LRP.
(1997): Societat, Ciencia i Idioma Valenci. Teories, explicacions i contraargumentacions.
Valncia: LRP.
(1998): Construint realitats en paraules a Revista de Filologia Valenciana, 5. Valncia:
Accio Bibliografica Valenciana.
(1998, gener-juny): Discurs de clausura dels cursos de llengua i cultura de Lo Rat Pe-
nat. Cresol, 7. Valncia: Accio Bibliografica Valenciana.

Fontelles, A. i Lanuza, Ch. (1998, juny): Informe de Lo Rat Penat sobre la qestio llingistica
per al CVC a Lletraferit n 9. Valncia: LOronella.
Font de Mora, A. (2001, octubre-novembre): Entrevista a Lo Rat, 1, nova poca. Valncia:
LRP (entrevistat per Pau Segarra).
Forbes, H.D. (1985): Nationalism, ethnocentrism and personality. Chicago: CHUP.
Forns, Ll. (1995): La Valncia occitana. Valncia: Ajuntament de Valncia.
(2004): El pensament panoccitanista (1904-2004) en les revistes Occitania, Oc, L'Amic de
les Arts, Taula de Lletres Valencianes, Revista Occitana i Paraula d'Oc. Tesi doctoral dirigida per Emili Casanova. Valncia: Universitat de Valncia.
Forysth, M. (ed) (1989): Liberalism and Nationalism. Leicester: LUP.
Fossas, E. (1995): Autonoma y asimetra a Informe Pi-Sunyer sobre Comunidades Autnomas. Barcelona.
Fraga, M. (1990, 11 de gener): Autodeterminacin a ABC. Madrid.
Franch, V. (1979): Lahir i lavui al Pas Valenci a Nationalia IV. Barcelona: Abadia de Montserrat.
(1980): El nacionalisme agrarista valenci. Laportaci de Vicent Toms i Mart (18981924) al nacionalisme valenci. Valncia: Prometeo.
(1984): El blasquisme: reorganitzaci i conflictes poltics (1929-1936). Xtiva: Ajuntament
de Xtiva.
(1996): Las elecciones del cambio: las autonmicas y municipales del 28 de mayo de
1995 en la Comunidad, Revista Valenciana dEstudis Autonmics, 15. Valncia: Presidncia Generalitat Valenciana.
Franch, V. et al. (1988): Document 88. Destinat (sobretot) a nacionalistes. Valncia: 3i4.
Freidenberg, F. (2007): La tentacin populista. Una va al poder en Amrica Latina. Madrid:
Sntesis.
Fueyo, J. (1968, gener-febrer): La teologa poltica del Estado-nacin y el anglicanismo
poltico a Estudios Polticos, 157. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
Fukuyama, F. (1990): El fin de la historia? a Claves para la Razn Prctica, 1. Madrid.
Furi, A. (1995): Histria del Pas Valenci. Valncia: IAM.
Fusi, J.P. (1988, 2-VI): Una enfermedad crnica. Perspectiva histrica del caso espaol a El
Pas, Temas de nuestra poca, 31. Madrid.
(ed) (1989): Espaa. Autonomas. Madrid: Espasa-Calpe.
(1990): Revisionismo crtico e historia nacionalista (A propsito de un artculo de Borja
de Riquer) a Historia Social, 7. Valncia: UNED.
Fuster, J. (1962-a): Nosaltres els valencians. Barcelona: Edicions 62.
(1962-b): El Pas Valenciano. Barcelona: Destino.
(1967): Combustible per a Falles. Alzira: Bromera (edici de 1992).
(1976): Un pas sense poltica. Reflexions valencianes. Barcelona: La Magrana.
(1979b): El blau de la Senyera. Valncia: 3i4.
(1981-a): Destinat (sobretot) a valencians. Valncia: 3i4.
(1981-b): Ara o Mai. Valncia: 3i4.
(1982): Pas Valenci, per qu?. Valncia: 3i4.
(1984): Justificaci a Els Pasos Catalans, un debat obert. Valncia: 3i4.
(1985): Punts de meditaci. Valncia: 3i4.
(2003): De viva veu. Entrevistes. Catarroja: Afers.
(2005): Correspondncia : Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal. Valncia: 3i4.
Gabinet de Premsa del Consell del Pas Valenci (1978): Cien das del Consell. Paterna:
Consell del Pas Valenci.
Gallego, F. (1998): Populismo latinoamericano a Antn, J.: Ideologas y movimientos
polticos contemporneos. Madrid: Tecnos.
Garca, E. (1979, febrer): Pas Valenciano: crisis de identidad y transformacin democrtica
a Nuestra Bandera, 98. Madrid.
(1981-a): Sobre el papel del Principio Autonmico en el Programa Comunista a Nuestra
Bandera, 106. Madrid.
(1981-b): Tres notes sobre la qesti nacional al Pas Valenci, Trellat, 5. Valncia:
PCE-PCPV.
Garca, J. (1979-1980, hivern): Repertorio bibliogrfico sobre federalismo, nacionalismo y
regionalismo a Derecho Poltico de la UNED, 5. Madrid: UNED.
Garca, M. (1977): Las transformaciones del Estado contemporneo. Madrid: Alianza.
(1979): El tema de las nacionalidades. La teora de Otto Bauer. Madrid: Fundacin Pablo
Iglesias.
Garca, R. (1985): La lista de los conversos, Una Veu. Valncia: UV.
(1990-a): Entrate!! Denunciamos cual es la verdera misin de la TV3 catalana en la
Comunidad Valenciana!! Valncia: UV.
(1990-b): Aproximacin al conflicto socio-cultural-lingstico y poltico entre Catalua y

Valencia. Valncia: UV.
Garca Broch, MD. (2005): Entrevista a http://www.elpalleter.com/actualitat/entrevistes/
lolagarcia/index.html
Garca Cotarelo, R. (ed) (1983): Introduccin a la Teora del Estado. Barcelona: Teide.
Garca de Enterra, E. (1985): Estudios sobre Autonomas territoriales. Madrid: Civitas.
Garca Ferrando, M. (1979): Sobre el mtodo. Madrid: CIS.
(1982): Regionalismo y autonomismo en Espaa. 1976-1979. Madrid: CIS.
(1985): Socioestadstica. Introduccin a la estadstica en sociologa. Madrid: Alianza.
(1986): La encuesta a M. Garca Ferrando, J. Ibez i F. Alvira (ed), El anlisis de la
realidad social. Madrid: Alianza.
(ed) (1992): La sociedad valenciana de los noventa. Valncia: IAM.
Garca Ferrando, M. i Ario, A. (1998): Los nuevos valores de los valencianos. La Comunidad
Valenciana en la encuesta mundial de valores (una perspectiva comparada en el mbito
espaol). Valncia: Bancaixa.
(2001): Postmodernidad y autonoma. Los valores de los valencianos. 2000. Valncia:
Tirant lo Blanch.
Garca Ferrando, M., Ibez, J i Alvira, F. (ed) (1986): El anlisis de la realidad social. Madrid:
Alianza.
Garca Ferrando, M., Lpez-Araguren, E. i Beltrn, M. (1994): La conciencia nacional y regional
en la Espaa de las autonomias. Madrid: CIS.
Garca Moya, R. (1993): Tratado de la Real Senyera: senyeras valencianas y pendones catalanes. Valncia: Ajuntament de Valncia.
(1996, 16-VI): Normalizan a la Virgen de la Sapiencia. Valncia: LP.
(1999): Una relectura de la historia de Valencia. Valncia: LOronella.
(2001, 20-V): Las ikastolas valencianas. Valncia: DV.
(2003): Historias del idioma valenciano. Valncia: Imprenta Romeu.
(2006): D.H.I.V.A.M. Diccionari histric de l'idioma valenci modern. Valncia: Imprenta
Romeu.
Garca Sentandreu, J. (1999): Les claus del pacte de la llengua. Las claves del pacto de la
lengua. Valncia: GAV.
(2004): Breu Historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia.
Valncia: Nou Valencianisme.
(2005): Entrevista a http://www.elpalleter.com/entrevistes/juangsentan.html
Garca Venero, M (1942): Historia del nacionalismo cataln, vol. II. Madrid: Editoria Nacional.
Garrido, V. (1993): Consideraciones jurdico-polticas del proceso autonmico valenciano a
Estudios sobre el Estatuto Valenciano, vol. I. El proceso autonmico. Valncia: CVC.
(1996): La Lotrava y su incidencia en la delimitacin de competencias del Estatuto Valenciano a Estudios sobre el Estatuto Valenciano, vol. 3. Las competencias de la Generalitat y sus recursos. Valncia: CVC.
Gellner, E. (1964): Thought and Change. Chicago: The University of Chicago Press.
(1988): Naciones y nacionalismo. Madrid: Alianza.
(1989): Cultura, identidad y poltica. El nacionalismo y los nuevos cambios sociales.
Barcelona: Gedisa.
(1994): Encuentros con el nacionalismo. Madrid: Alianza.
(1997): Nacionalisme. Catarroja: Afers.
Geertz, C. (1990): La interpretacin de las culturas. Barcelona: Gedisa.
Ghunter, R.; Sani, G. i Shabad, G. (1986): El sistema de partidos polticos en Espaa. Gnesis
y evolucin. Madrid: CIS.
Giddens, A. (1971): Capitalismo y teora social moderna. Madrid: Labor.
(1979a): Central Problems in Social Theory: Action, Structure and Contradiction in Social
Analysis. Berkeley: UCP.
(1979b): La estructura de clases en las sociedades avanzadas. Madrid: Alianza.
(1981): A Contemporary Critique of Historical Materialism. Londres: MacMillan.
(1984): La constitucin de la sociedad: bases para la teora de la estructuracin. Buenos
Aires: Amorrortu.
(1985): Nation-State and Violence. Cambridge: Polity Press.
(1997): Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la poca contempornea.
Barcelona: Pennsula.
(1993): Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza.
(2001): Sociologa. Madrid: Alianza.
Giner, F. (2005, maig): Mantenint les seues arrels a Valncia s notcia, 1: Valncia
(entrevistat per Josep Puchades).
Giner, J. (1979): Aportacions bibliogrfiques en torn a la identitat de la llengua valenciana.
Gandia: GAV.
Giner, S. (1985a): Sociologa. Barcelona: Pennsula.
(1985b): Comuni, domini, innovaci. Barcelona: Laia.
(1987): Ensayos civiles. Barcelona: Pennsula.
et al. (1996): La cultura catalana: el sagrat i el prof. Barcelona: Edicions 62.
(ed) (1998): La societat catalana. Barcelona: Institut d'Estadstica de Catalunya.
(2000): Los espaoles. Barcelona: Mondadori.
Giner, S., Lamo, E. i Torre, C. (ed) (1998): Diccionario de Sociologa. Madrid: Alianza.
Giner Boira, V. (1989, 18-X): El blau ms que mai a Hoja del Lunes: Valncia (entrevistat per
Ricard Trivio).
Girardet, R. (ed) (1983): Le nationalisme franais (1871-1914). Pars: Du Seuil.
Girona, A. (1992): La Segona Repblica i la Guerra Civil en el Pas Valenci a DD.AA.,
Histria Contempornia del Pas Valenci. Valncia: Tabarca.
Gisbert, T. (1996): Alguna cosa es mou al sud a Els Pasos Catalans de la generaci llibertat.
Barcelona: Columna.
Gispert, C. i Prats, J.M. (1978): Espaa: un estado plurinacional. Barcelona: Blume.
Glablentz, O.H. (1974): Introduccin a la ciencia poltica. Barcelona: Herder.
Goetz, W. (ed) (1978): Liberalismo y nacionalismo (1848-1890), VIII. Madrid: Espasa-Calpe.
Gmez, J.V. (1993): Evolucin o rupturismo en la Valencia medieval? Valncia: Ajuntament
de Valncia.
Gmez Labrado, V. (1995): La mestra. Valncia: 3i4.
Gmez Nadal, E. (1990): Articles (1930-1939). El Pas Valenci i els altres. Valncia: IAM.
Gonen, A. (ed) (1996): Diccionario de los pueblos del mundo. Madrid: Anaya.
Gonzlez, A. (1982): Religin y nacionalismo. Salamanca: Editorial Universitaria.
Gonzlez, A. (2006): La naci imaginada. Els fonaments dels Pasos Catalans (1931-1939).
Catarroja: Afers.
Gonzlez, B. (1980): Reflexiones histricas sobre el Estado y la autonoma regional en
Espaa a Estudios Regionales, II. Mlaga: Universidad de Mlaga.
Gonzlez, J.A. (1977): Qu son los Estatutos de Autonoma. Barcelona: La Gaya Ciencia.
Gonzlez, J.J. (1985): El Estado unitario-federal. La autonoma como principio estructural del
Estado. Madrid: Tecnos.
Gonzlez, M. i Sevilla, E. (1987): En los orgenes del nacionalismo andaluz: reflexiones en
torno al proceso fallido de socializacin del andalucismo histrico a REIS, 40. Madrid: CIS.
Gonzlez, M., Maluquer, J. i Riquer, B. (ed) (1985): Industrializacin y nacionalismo. Anlisis
comparativos. Actas del I Coloquio Vasco-Cataln de Historia. Barcelona: UAB.
Gonzlez Lizondo, V. (1990): Autodeterminacin, Una Veu, 24. Valncia: UV.
(1991): Valencia, nuestra ciudad. Valncia: Autor-editor.
(1995): No, sin nosotros. Valncia: UV.
Gonzlez-Lizondo Snchez, V. (2006, 15-III): Valencianzate!. Valncia: LP.
Gouldner, A.W. (1970): La crisis de la sociologa occidental. Buenos Aires: Amorrortu.
(1976): La dialctica de la ideologa y la tecnologa. Madrid: Alianza.
(1980): El futuro de los intelectuales y el ascenso de la nueva clase. Madrid: Alianza.
Greenfeld, L. (1992): Nationalism. Five roads to modernity. Massachusetts: HUP.
(1997): Metodologies en lestudi del nacionalisme a Nacionalismes i cincies socials.
Barcelona: Mediterrnia.
(1999): Nacionalisme i modernitat. Catarroja: Afers.
Grenville, J.A.S. (1984): La Europa remodelada (1848-1878). Madrid: Siglo XXI.
Grimaldos, A. (2007): Zaplana, el brazo incorrupto del PP. Madrid: Foca Ed. y Distr.
Guarner, Ll. (1985): La Renaixena valenciana i Teodor Llorente. Barcelona: Edicions 62.
Guia, A. (2000): La llengua negociada. Valncia: 3i4.
Guia, J. (1985): s molt senzill, digueu-li Catalunya. Barcelona: El Llamp.
(1987): Des de Catalunya del sud. Barcelona: Edicions Lluita.
(1988): Valncia, 750 anys de naci catalana. Valncia: 3i4.
Guibernau, M. (1997): Nacionalismes. Lestat naci i el nacionalisme al segle XX. Barcelona:
Proa.
(1998): Nacionalisme, cultura i societat a Catalunya a S. Giner (ed), La societat catalana. Barcelona: Institut d'Estadstica de Catalunya.
(1999): Nacions sense estat. Nacionalisme i diversitat en lera global. Barcelona: Columna.
Guilhaudis, J.F. (1976): Le droit des peuples disposer daux-mmes. Grenoble: Presses
Universitaries de France.
Guinot, J.M. (1983): Les normes del 32 i lunitat de la llengua. Valncia: LRP.
(1988): La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic. Valncia: RACV.
(1998): LAcademia Valenciana de la Llengua, AVL a Renou, 34. Castell: Cardona i
Vives.
Gurrutxaga, A. (1985, octubre-desembre): La persistencia del nacionalismo perifrico a

Internacional de Sociologa, 43. Madrid: CSIC.
(1988): Produccin de la comunidad y realidad nacional, Revista Internacional de
Sociologa, 46 (2). Madrid: CSIC.
(1989): La persistencia del conflicto nacional a Prez-Agote, A. (ed), Sociologa del
Nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
(1990): La problemtica realidad del estado y de la nacin a REIS, 49. Madrid: CIS.
(1991): El redescubrimiento de la comunidad a REIS, 56. Madrid: CIS.
(1993): El sentido moderno de la comunidad a REIS, 64. Madrid: CIS.
Gutirrez, F. (1985): Nacin, nacionalidad, nacionalismo. Madrid: Tecnos.
Habermas, J. (1963): Teora y praxis. Madrid: Tecnos.
(1968a): Conocimiento e inters. Madrid: Taurus.
(1968b): Ciencia y tcnica como "ideologa". Madrid: Tecnos.
(1969): Teora analtica de la ciencia y dialctica a T.W. Adorno et al., La disputa del
positivismo en la sociologa alemana. Barcelona: Grijalbo.
(1973): Problemas de legitimacin del capitalismo tardo. Buenos Aires: Amorrortu.
(1989): Identidades nacionales y postnacionales. Madrid: Tecnos.
Hall, S. (1989): Ethnicity: Identity and Difference a G. Eley i R.G. Suny (ed), Becoming
National. A Reader. Oxford: OUP.
Harvie, C. (1994): The Rise of Regional Europe. Londres: Routledge.
Hayes, C.J.H. (1928): Essays on nationalism. Nova York: Macmillan
(1931): The historical evolution of modern nationalism. Nova York: R.R. Smith.
(1966): El nacionalismo una religin. Mxic DF: Uteha.
Hebbert, M. (1987): Regionalism: a reform concept and its application to Spain a Environment and Planning C: Government and Policy, 5. Londres: Lion.
Hechter, M. (1975): Internal Colonialism. The Celtic Fringe in British National Development,
1536-1966. Londres: Routledge.
(1985): Internal Colonialism Revisited a Tiryakian, E.A. i Rogowski, R. (ed), New Nationalisms of Developed West. Londres: Allen & Unwin.
(1989): El nacionalismo como solidaridad de grupo a Prez-Agote, A. (ed), Sociologa
del nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Basco.
Hechter, M. i Brustein, W. (1979): Regionals Modes of Production and Patterns of State
Formations in Western Europe a American Journal of Sociology, 85 (5). Chicago: The
University of Chicago Press.
Heller, H. (1942): Teora del Estado. Mxic DF: FCE.
Hraud, G. (1963): LEurope des ethnies. Nia: Presses dEurope.
(1973): Contre les tats. Les regions dEurope. Nia: Presses dEurope.
Herder, J.G. (1959): Ideas para una filosofa de la historia de la humanidad. Buenos Aires:
Losada.
(1983): Encara una filosofia de la histria. Barcelona: Laia.
Hernndez, F. (1981, juliol-agost): Anlisis del nacionalismo cataln. Una aportacin metodolgica a Internacional de Sociologa, 39. Madrid: CSIC.
(1983): La identidad nacional de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives.
Hernndez, F.J. (2001): El valenci a Valncia. Tesi doctoral dirigida per Ernest Garcia.
Valncia: Universitat de Valncia.
Hernndez, G.M. (1993): Las fiestas de Valencia bajo el franquismo. Tesi doctoral dirigida per
Ismael Ros. Valncia: Universitat de Valncia.
(1995a): Valencianismo fallero, franquismo y transicin en Valencia a Congreso Internacional Historia de la Transicin. Madrid.
(1995b): El reinvent duna tradici. La festa de les Falles sota el franquisme a El Contemporani, 6-7. Barcelona.
(1996): Falles i franquisme a Valncia. Catarroja: Afers.
(1997): Blaverisme i valencianisme faller a LAven. Barcelona.
(1998): La Feria de Julio de Valencia. Valncia: Carena.
(2002): La festa reiventada: calendari, poltica i ideologia en la Valncia franquista. Valncia: Universitat de Valncia.
(2007): El triunfo de la tradicin flexible. La celebracin de la identidad fallera a travs de
la Ofrenda de Flores a la Virgen de los Desamparados de Valencia a Zainak, 28. Sant
Sebasti: Zainak.
Hernndez, J.J. (1973): Qu es el ser nacional? La conciencia histrica iberoamericana.
Buenos Aires: Plus Ultra.
Herriz, J.L. i Red P. (1995): Republicanisme i valencianisme (1868-1938): La famlia Huguet.
Castell: Universitat Jaume I.
Herranz, G. (1992): La vigencia del nacionalismo. Madrid: CIS.
(1996): Estructura social e identificacin nacionalista en la Espaa de los noventa a

REIS, 76. Madrid: CIS.
Herrero, M. (1971): El derecho constitucional en los nuevos nacionalismos y constucionalismos.
Madrid: Tecnos.
Hinsley, F.H. (1972): El concepto de soberana. Barcelona: Labor.
Hobbes, T. (1983): Leviatn. Madrid: Sarpe.
Hobsbawm, E. (1979): Marxismo, nacionalismo e independentismo a Zona Abierta, 19.
Madrid: Fundacin Pablo Iglesias.
(1987): Las revoluciones burguesas. Barcelona: Labor.
(1991): Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crtica.
Hobsbawm, E.J i Ranger, T. (ed) (1983): Linvent de la tradici. Vic: Eumo.
Hroch, M. (1985): Social Preconditions of National Revival in Europe. Cambridge: CUP.
(1993): From National Movement to Fully-Formed Nation: The Nation-Building Process in
Europe, New Left Review, 198. Londres.
Huguet, J. (1999): Cornuts i pagar el beure. El discurs anticatal a la premsa espanyola.
Barcelona: Columna.
Hunneeus, C. (1985): La UCD y la transicin a la democracia en Espaa. Madrid: CIS-Siglo
XXI.
Huntington, S. (2005): El choque de civilizaciones y la reconfiguracin del orden mundial.
Barcelona: Paids.
Ibez, J. (1985): Anlisis sociolgicos de textos o discursos a Revista Internacional de
Sociologa, 43. Madrid: CSIC.
(1986): Perspectivas de la investigacin social: el diseo en las tres perspectivas a
Garca Ferrando, M., Ibez, J. i Alvira, F. (ed), El anlisis de la realidad social. Madrid:
Alianza.
Iborra, Josep (1982a): Fuster porttil. Valncia: 3i4.
(1982b): Taula de Lletres Valencianes. Selecci de textos. Valncia: IAM.
Inglehart, R. (1991): El cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas. Madrid: CIS.
Ionescu, G. i Gellner, E. (ed) (1970): Populismo. Sus significados y caractersticas nacionales.
Buenos Aires: Amorrortu.
Iza, M. (2000, 3-VII): El euskera en Navarra: un debate tramposo, Diario de Noticias.
Pamplona.
(2001, 30 i 31-V): Navarra y el euskera: de los discursos a la realidad, Diario de Noticias. Pamplona.
Jaen, G. (1979): Qestions territorials al Pas Valenci. Sagunt: Institut Valenci dInvestigaci
Social.
James, P. (1996): Nation Formation. Towards a Theory of Abstract Community. London: Sage.
Juregui, G. (1986): Contra el Estado-nacin. En torno al hecho y la cuestin nacional. Madrid:
Siglo XXI.
Jellinek, G. (1973): Teora general del Estado. Buenos Aires: Albatros.
Jenson, J. (1993): Naming Nations: Making Nationalist Claims in Canadian Public Discourse,
Canadian Review of Sociology and Anthropology, 30. Montral: Concordia University.
Jimnez, J., Garca Ferrando, M. (ed) (1977): La conciencia regional en Espaa. Madrid: CIS.
Jouvenel, B. (1977): Los orgenes del Estado moderno. Madrid: Magisterio Espaol.
Jove Cambra de Valncia (1978): Lautonomia del Pas Valenci i la seua aplicaci prctica.
Valncia: Autors-editors.
Juan, O. (1987, abril-juny): Fuerzas centrfugas en el desarrollo del capitalismo: la irrupcin de
movimientos nacionalistas y regionalistas, Estudios Polticos, 56. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
Juan, R. (1982): La qesti comarcal. Valncia: IAM.
(1985): Una regi per al Pas Valenci: la Mediterrnia nordoccidental, I Congrs d'Economia Valenciana. Valncia.
Juanto, F. (1979): La bandera del Reino de Valencia. Valncia: Paraval.
Juaristi, J. i Viar, I. (1989, 19-X): Proezas melanclicas. Las dos guerras mundiales justifican
la desconfianza de Europa hacia el nacionalismo a El Pas, Temas de nuestra poca, 101.
Madrid.
Juli, S.; Pradera, J. i Prieto, J. (1996): Memoria de la transicin. Madrid: Taurus.
Junyent, C. (1992): Vida i mort de les llenges. Barcelona: Empries.
Kamenka, E. i Plamenatz, J. (ed) (1976): Nationalism. The nature and evolution of and idea.
Londres: Edward Arnold.
Katz, A, Delamater, J. i Stojic, C. (ed) (1974, gener-agost): Nacionalismo en el Estado
multinacional de Yugoslavia I a Estudios Sociales, 10-11. Bogot: Universidad de los
Andes-Fundacin Social.
Kaustsky, K. (1978): La nacionalidad moderna a Bernstein, E. et. al.: La Segunda Internacional y el problema nacional y colonial. Cuadernos del Pasado y del Presente, 73. Madrid:
Siglo XXI.
Keating, M. (1988): State and Regional Nationalism. Hemel Hempstead: Harvester-Wheatsheaf.
(1996): Naciones contra el Estado. El nacionalismo de Catalua, Quebec y Escocia.
Barcelona: Ariel.
Kedourie, E. (1988): Nacionalismo. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Kliemt, H. (1984): Filosofa del Estado y criterios de legitimidad. Barcelona: Alfa.
Kohn, H. i Sololsky, W. (1968): El nacionalismo africano en el siglo XX. Buenos Aires: Paids.
Kohn, H. (1949): Historia del nacionalismo. Mxic DF: FCE.
(1962a): The age of nationalism: the first era of global history. Nova York: Harpe and
Brothers.
(1962b): Nacionalismo. Su significado y su historia. Buenos Aires: Paids.
(1966): El pensamiento nacionalista en los Estados Unidos. Buenos Aires: Troquel.
(1975): Nacionalismo a Enciclopedia Internacional de Ciencias Sociales. Madrid: Aguilar.
(1976): The idea of nationalism. Nova York: Colliers Books.
Kolinsky, M. (1987): El Estado-nacin en Europa occidental a Tivey, L. (ed.), El EstadoNacin. Barcelona: Pennsula.
Konetzke, R. (1959, mar-abril): La Guerra de la Independencia y el despertar del nacionalismo europeo a II Congreso de la Guerra de la Independencia y su poca. Zaragoza: Institucin Fernando el Catlico.
Kozma-Drahos (ed) (1993): Divided Nations. Budapest: Educatio Publishing.
Kuhn, T.S. (1962): La estructura de las revoluciones cientficas. Mxic DF: FCE.
Kymlicka, W. (1999): Ciutadania multicultural: una teoria liberal dels drets de les minories.
Barcelona: Proa.
(1998): Liberalism and Communitarianism a Canadian Journal of Philosophy, 18. Toronto: Board of Editors.
(2000): Derechos humanos y justicia etnocultural, Debats, 68. Valncia: Diputaci de
Valncia.
Laclau, E. (2005): La razn populista. Buenos Aires: FCE.
Lacomba, J.A. (1981): Las Autonomas en la II Repblica a Documentacin Social, 45. Madrid.
Lafont, R. (1969): Teora de la nacin. Barcelona: Edicions 62.
(1971): La revolucin regionalista. Barcelona: Ariel.
Laforest, G. (ed) (1993): Reconciling the Solitudes. Montreal: McGill-Queens University Press.
Laguna, A. (ed): La comunicacin en los 90. El mercado valenciano. Valncia: CEU.
Laguna, A. i Martnez, F.A. (ed). (1992): Historia de Levante, El Mercantil Valenciano. Valncia:
Prensa Valenciana.
Laitin, D.D. (1990): Language and States a Estudios 1990/3. Madrid: Instituto Juan March.
Lakatos, I. (1970): La falsacin y la metodologa de los programas de investigacin cientfica,
a Lakatos, I. i Musgrave, A. La crtica y el desarrollo del conocimiento. Barcelona: Grijalbo.
Lakoff, G. i Johnson, M. (1995): Metforas de la vida cotidiana. Madrid: Ctedra.
Lamo, E. (1975): Juicios de valor y ciencia social. Valncia: Fernando Torres.
Lanuza, Ch. (1983): Valenci, llengua o dialecte? Una aproximaci des de la sociollingistica.
Valncia: LRP.
(1992): Del prestigi de la llengua. Valncia: LRP.
(?): Socioobstaculs de la llengua valenciana (reflexions per a la sociollingistica). Valncia: Accio Bibliografia Valenciana.
Laplace, Y. (1986): Nationalit franaise. Pars: Du Seuil.
Laraa, E., i Gusfield, J. (1994): Los nuevos movimientos sociales. De la ideologa a la identidad. Madrid: CIS.
Larrain, J. (1994): Ideology and Cultural Identity. Cambridge: Polity Press.
Lasun, J.R. (1987): The Autonomous Communities: politics and economics a Environment
and Planning C: Government and Policy, 5. Londres: Lion.
Latorre,
M.
(2005):
Entrevista
a
http://www.elpalleter.com/actualitat/entrevistes
/manololatorre/index.html
Latouche, D. (1985): Jeunesse et nationalisme au Quebec a Reveu Franaise de Science
Politique, 35. Pars: AFSP.
Lefebvre, H. (1972): Espacio y poltica. Barcelona: Pennsula.
(1973): La produccin social del espacio. Barcelona: Pennsula.
Leguina, J. (1981): Las Comunidades Autnomas a La Constitucin Espaola de 1978.
Madrid: Cvitas.
Leibholtz, G. (1952): Pueblo, nacin y Estado a Estudios Polticos, 21. Madrid: Centro de
Estudios Polticos y Constitucionales.
(1962): La soberana de los estados y la integracin europea a Estudios Polticos, 124.
Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.

(1964): Pueblo, nacin y Estado en el siglo XX a Conceptos fundamentales de la poltica y la teora de la constitucin. Madrid: Intituto de Estudios Polticos.
Len, J.L. (1995): Constanti Llombart. Valncia: LRP.
Levrero, R. (1975): Nacin, metrpoli y colonias en Marx y Engels. Barcelona: Anagrama.
Lezcano, R. (1989, 28-XII): La entelequia de la autodeterminacin a El Pas. Madrid.
Lijphart, A. (1977): Political Theories and the Explanations of Ethnic Conflicts in the Western
World: Falsified Preconditions a Esman, M.J. (ed), Ethnic Conflict in the Western World.
Ithaca: Cornell University Press.
Linde, E. (1977): La ideologa nacionalista en las autonomas regionales. Madrid: Instituto
Nacional de Prospectiva.
Linz, J.J. (1973): Early State Building and Late Peripherical Nationalisms Against the State:
The Case of Spain, a Eisenstadt, S.N. i Rokkan, S. (ed), Building States and Nations.
Beverly Hills: Sage.
(1985): From Primordialism to Nationalism a Tiryakian, E.A. i Rogowsky, R., New Nationalisms of the Developed West. Londres: Allen & Unwin.
(1989): Spanish Democracy and the Estado de las Autonomas a R.A. Goldwing et al.,
Forging unity out of diversity. Washington: AEIPPR.
(1997): Democracy, multinationalism and federalism a Working Paper, 103. Madrid:
Instituto Juan March.
(1993): State building and nation building a European Review, vol. 1, 4. Amsterdam:
Board Details.
Lisn, C. (1989): La dialctica nacin-Estado o la antropologa del extrao a REIS, 45.
Madrid: CIS.
Lizcano, E. (1999): La metfora como analizador social a Empiria, 2. Madrid: UNED.
Lliso, F. (1982): Historias de un valenciano. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1983): Yo, Pueblo, denuncio y demando. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1984-a): El siglo de oro de la lengua valenciana (influencia de la fabla aragonesa). Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1984-b): La fabla aragonesa, es una, dos, o dos en una? Influencia sobre la lengua
valenciana. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1989): Els valencians, som espanyols? Los valencianos, somos espaoles? Mislata:
Els llauradors de Torrent.
(1991): Antes y despus de la conquista de Valencia. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1993a): Aragn, Lrida, Valencia... Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1993b): Por tierras de Castelln en busca de nuestra lengua. Mislata: Els llauradors de
Torrent.
(1994a): Ni nosaltres els valencians ni vosatros els catalans (nueva lectura de Joan
Fuster). Mislata: Autor-editor.
(1994b): Carta abierta a los inmigrantes de Castilla-La Mancha. Mislata: Autor-editor.
(1995): El sorprendente don Fernando Lzaro Carreter. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1986-a): El equivocado Don Julin Maras. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1996-b): Yo, nacionalista valenciano. Mislata: Els llauradors de Torrent.
(1997): Con motivo del seiscientos aniversario de Ausias March, 1397-1997. Valncia:
Libreras Pars Valencia.
Llopis, R. (1996): Cultura poltica e identidad en la sociedad valenciana. Tesi doctoral dirigida
per T. Prez de Guzmn. Valncia: Universitat de Valncia.
Llorente, T. (1887-1889): Valencia (2 volums). Barcelona: Daniel Cortezo y C. Editorial.
Lloris, M. (1979): Aproximacin a Joan Fuster. Valncia: Almudn.
(1982): Constant Llombart. Valncia: IAM.
Lluch, E. (1976): La via valenciana. Valncia: 3i4.
Lluch, E. i altres (1970): Lestructura econmica del Pas Valenci, 2 vols. Valncia: LEstel.
Lo Rat Penat (1998, gener-juny): Vot particular al dictamen del CVC a Cresol, 8. Valncia:
Acci Bibliografica Valenciana.
Lpez, E. (1976): Nacionalismo vasco y clases sociales. Sant Sebasti: Txertoa.
Lpez, J. (2005): Herramientas para el trabajo sociolgico a Iglesias, J. i Trinidad, A.: Leer la
sociedad. Una introduccin a la sociologa general. Madrid: Tecnos.
Lpez Aranguren, E. (1981): Regionalismo e integracin nacional. Aproximacin terica a
(1995): Las dimensiones de la conciencia nacional y regional a REIS, 71-2. Madrid:
(1983): La conciencia regional en el proceso autonmico espaol. Madrid: CIS.CIS.
Lpez Rod, L.: Las autonomas, encrucijada de Espaa. Madrid: Aguilar.
Lpez Verdejo, J.S. (1983): Nacionalisme llingistic. Valncia: Taula Nova Valenciana.
(1990): Introducci a Miquel Adlert. Homenage. Valncia: LRP.
(1998, juny): Informe de lAssociacio dEscritors en Llengua Valenciana sobre la qestio
llingistica al CVC a Lletraferit, 9. Valncia: LOronella.

(2001, octubre-novembre): Parlem com cal a Lo Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP.
(2006, 22-IV): La dictadura de lAVL a LEV. Valncia.
Lpez, A. (1994): Pensaments lliures. Valncia: Associaci dEscriptors en Llengua Valenciana.
(2001, octubre-novembre): Sense ttol a Lo Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP.
Lors, J. (1985): La transici a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres. Barcelona:
Empries.
Lucas, A. (1986): Fundamentos de teora sociolgica. Madrid: Tecnos.
Lucas, E. (1980): Disposiciones legales del Consell del Pas Valenciano. Valncia: Consell
del Pas Valenci.
Luque, L. (1979-80, juliol-octubre/novembre-febrer): El problema autonmico espaol. Seccin
bibliogrfica a Estudios Sociales, 23-24. Bogot: Universidad los Andes-Fundacin Social.
MacCormick, N. (1996): Liberalism, Nationalism and the Post-sovereign State, Political
Studies XLIV. Sheffield: University of Sheffield.
Maclver, R. (1920): Community. Londres: Macmillan.
Mackenzie, J. (ed) (2005): Peoples, nations and cultures. Londres: Weidenfeld & Nicolson.
Mackey, V. et al. (1994): Un Estado, una lengua? La organizacin poltica de la diversidad
lingstica. Barcelona: Octaedro.
Maeztu, R. (1959): Espaa y Europa. Madrid: Espasa-Calpe.
Maiz, R. (1982, octubre-desembre): Aproximacin a la trayectoria poltico-ideolgica del
nacionalismo gallego a Internacional de Sociologa, 44. Madrid: CSIC.
(1997): Nacionalismo y movilizacin poltica: un anlisis pluridimensional de la construccin de las naciones a Zona Abierta, 79.
Maluquer, J. (1963): Lestructura econmica de les terres catalanes. Barcelona: Barcino.
Mancini, P.S. (1985): Sobre la nacionalidad. Madrid: Tecnos.
Mannheim, K. (1929): Ideologia i utopia. Barcelona: Edicions 62-Diputaci de Barcelona.
Maravall, J.A. (1963): Sobre el mito de los caracteres nacionales. Madrid: Revista de Occidente.
Marchuk, J. (1985): Superacin de las barreras lingsticas en la sociedad moderna a
Ciencias Sociales de la Academia de Ciencias de la URSS, 3. Mosc: Nauka.
Mar, F.X. (1983): Revisio al conflicte valenci (Es possible el futur). Valncia: Autor-editor.
Marqus, J.V. (1974): Pas Perplex. Notes sobre la ideologia valenciana. Valncia: 3i4.
(1977): Por si fuera de utilidad para la emancipacin del Pas Valenciano a Negaciones,
4.
Marsal, J.F. (1978, octubre-desembre): Nacin, nacionalismo y clases sociales a REIS, 4.
Madrid: CIS.
Mart, M. (1990): La societat valenciana de la Restauraci (1875-1914): estabilitzaci del domini
burgs i contestaci renovada. Valncia.
Mart, M. i Archils, F. (1999): La construccin de la nacin espaola durante el siglo XIX:
logros y lmites de la asimilacin en el caso valenciano a Garcia, A. (ed): Espaa, Nacin
de Naciones?. Ayer, 35. Madrid: Marcial Pons.
(2001): Ethnicity, region and nation: Valencian identity and the Spanish nation-state a
Ethnic and Racial Studies, 24-5. Londres: Routledge.
(2002): Un pas tan extrao como cualquier otro: la construccin de la identidad nacional
espaola contempornea a El siglo XX. Historiografa e historia. Valncia: PUV.
(2004): La construcci de la regi com a mecanisme nacionalitzador i la tesi de la dbil
nacionalitzaci espanyola a Afers. Fulls de recerca i pensament. Catarroja: Afers.
(2005): Una naci fracassada? La construcci de la identitat nacional espanyola al llarg
del segle XIX a Recerques, 51. Barcelona: Associaci Recerques.
Mart, V. (1979): Valencians o pilipins? a Serra dOr: Barcelona.
(1982): Anticatalanisme: la coentor del feixisme. Sa: Valncia.
(1986, 3-III): Recio, Carles: El dur despertar del malson feixista, El Temps, 89: Valncia.
Martn, J.A. i Soler, V. (1978, abril): El valencianismo poltico. Orgenes de una reivindicacin
a Historia 16, V.
Martn, R. (1987): La crisis del sentimiento nacional. Madrid: Tecnos.
Martn-Retortillo, S. (1989): Pasado, presente y futuro de las Comunidades Autnomas. Madrid:
Instituto de Estudios Econmicos.
Martn Villa, R. (1984): Al servicio del Estado. Barcelona: Planeta.
Martnez Roda, F. (ed) (2000): Historia de Lo Rat Penat. Valncia: LRP.
Martnez Serrano et al. (1980): Introducci a leconomia del Pas Valenci. Valncia: 3i4.
Martnez Serrano, J.A. i Reig, E. (1992): Estructura econmica de la Comunitat Valenciana.
Madrid: Espasa-Calpe.
Martnez Sospedra, M. (1979): Notas para una crtica del nacionalismo: el valencianismo
poltico a Estudios de historia de Valencia. Valncia: Universitat de Valncia.

(1980): Aproximacin al derecho constitucional espaol. La Constitucin de 1978. Valncia: Fernando Torres.
(1981): Autonoma y ley electoral a Cuadernos de Ctedra Fadrique Furi Ceriol, 3.
(1983): El estatuto valenciano (apuntes de derecho autonmico valenciano). Valncia:
Tirant lo Blanch-Universitat de Valncia.
(1985): Derecho autonmico valenciano. Valncia: Generalitat Valenciana.
(1987, gener/abril): Las elecciones autonmicas de 1983 a Revista Valenciana dEstudis Autonmics, 7. Valncia: Presidncia Generalitat Valenciana.
(1996): Cambio en la Generalitat: el fin de un sistema de partido dominante a Revista
Valenciana d'Estudis Autonmics, 15. Valncia: Presidncia Generalitat Valenciana.
Mas, M., Prez, F., Uriel, E. i Serrano, L. (1995): Capital Humano, Series Histricas, 19641992. Valncia: Bancaixa.
Masi, J. (1998, agost): La censura que ve a El Puig, 5. La Vila Joiosa: Associacio culturojovenil Mossarabia.
(1999): Actituts i Accio. Valncia: LRP.
Mateo, J. (1986): Alacant a part. Valncia: 3i4.
McRoberts, K (1997): Misconceiving Canada: The Struggle for National Unity. Toronto: OUP.
Medina, J. (1995): Lanticatalanisme del diari ABC (1916-1936). Barcelona: Abadia de Montserrat.
Medina, R. (1981): El proceso autonmico: algunos aspectos de la iniciativa a Revista de
Poltica Comparada, 4. Madrid: Centro de Estudios de Poltica Comparada.
Mercad, F. (1980): Reflexiones sobre el nacionalismo a Internacional de Sociologa, 36.
Madrid: CSIC.
(1981, abril-juny): Intelectuales y nacionalimo a REIS, 14. CIS: Madrid.
(1982): Catalua: intelectuales polticos y cuestin nacional. Barcelona: Pennsula.
(1989): Las identidades colectivas. Espaa y Catalua a REIS, 48. Madrid: CIS.
Merton, R.K. (1968): Teora y estructura sociales. Madrid: FCE.
Mestre, A. (1995): Lletra de Batalla a Pensat i Fet. Valncia: Edicions del Pas Valenci.
Michelat, G. i Thomas, J.P.H. (1966): Dimensions du nationalisme. Pars: A. Colin.
Miedes, E. (1995): La catalanitat de les normes de Castell de la Plana de 1932. Valncia:
Autor-editor.
(1996): Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats? El catala,
una variant mes de loccita. Esco/n o Escany? Valncia: LOronella.
Milln, F. (1991): Del PSOE al PSPV. Anatoma de una escisin. Valncia: Vctor Orenga.
Miller, D. (1997): Sobre la nacionalidad. Autodeterminacin y pluralismo cultural. Barcelona:
Paids.
Milligan-Watts (ed) (1992): Liberalism, Citizenship, and Autonomy. Brookfield: Ashgate.
Mills, C.W. (1964): Poder, poltica, pueblo. Mxic DF: FCE.
Minogue, K.R. (1968): Nacionalismo. Buenos Aires: Paids.
Miquel, V. (1965): LEsglsia valentina i ls de la llengua vernacla. Valncia: LEstel.
Mira, E. (1993): La Europa de los flujos a B. Oltra (ed), Construir Europa. Comunitat Valenciana. Madrid: Centro de Estudios Ramn Areces.
Mira, J.F. (1981): Poblaci i llengua al Pas Valenci. Valncia: IAM.
(1984): Crtica de la naci pura. Sobre els smbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. Valncia: 3i4.
(1985): Som o no som una naci? a Fuster, J. (ed), Els PPCC: un debat obert. Valncia: 3i4.
(1987): Punt de mira. Valncia: 3i4.
(1992): Cultures, llenges i nacions. Barcelona: La Magrana.
(1994): Hrcules i lantropleg. Valncia: 3i4.
(1996): Sense msica ni ptria. I altres crniques des del pas inexistent. Alzira: Germania.
(1997): Sobre la naci dels valencians. Valncia: 3i4.
Miranda, B. (1989): Identitad colectiva y reproduccin simblica a Prez-Agote, A. (ed),
Sociologa del Nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
Molas, I. i Enric F. (1995): La Espaa plural. Madrid: Historia 16.
Molina, F. (1980): La senyera dels valencians. Valncia: Autor-editor.
(1981): Lo que no se ha dicho de la Seera (Del azul y la corona). Valncia: Autor-editor.
(1982): La Senyera i el centenar de la ploma. Valncia: Autor-editor.
Molina, I. (1998): Conceptos fundamentales de ciencia poltica. Madrid: Alianza.
Moll, J.D. (1975): La formaci social valenciana dels anys 70: anlisi de les relacions socials
del procs de treball durant les dcades cinquanta i seixanta. Separata de Arguments. Crisi
i modernitzaci al Pas Valenci. Valncia: LEstel.
(1979a): Estructura y dinmica de la poblacin en el Pas Valenciano. Valncia: Fernando

Torres.
(1979b): El Pas Valenci com a formaci social. Valncia: Prometeo.
Moll, JD. i Mira, E. (1986): De impura natione. El valencianisme, un joc de poder. Valncia:
3i4.
Moll, J.D. i Castell, R. (1992): Demografa y recursos humanos a Garca Ferrando, M. (ed),
La sociedad valenciana de los noventa. Valncia: IAM.
Moll, J.D.; Martnez, J.R. i Castell, R. (1992): Urbanismo y ordenacin del territorio a Garca Ferrando, M. (ed), La sociedad valenciana de los noventa. Valncia: IAM.
Moll, T. (1992): Joan Fuster. Conserses inacabades. Valncia: Tndem.
(1994): La utopia necessria (nacionalisme i societat civil). Alzira: Bromera-El Mdol.
(ed) (1997): Poltica i planificaci lingstiques. Alzira: Bromera.
(ed) (1998): La poltica lingstica a la societat de la informaci. Alzira: Bromera.
(ed) (2001): Ideologia i conflicte lingstic. Alzira: Bromera.
Mommsen, H. (1975): Nacionalismo. El problema de las nacionalidades a Kernig, C.D. (ed):
Marxismo y democracia. Madrid: Biblioteca de Estudios Cristianos.
Monahan, P. (1995): La sccesion du Quebec: considrations juridiques et politiques a
Choix, 1, 12. Montreal: IRPP.
Moncus, A. (2002): Meitat de Frana, Meitat dEspanya, o Cerdanya catalana?: Fronteres,
identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del Pirineu. Tesi Doctoral dirigida
per Joan Josep Pujadas. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
(2006): Fronteres, identitats nacionals i integraci europea. Els cas de la Cerdanya. Catarroja: Afers.
Montalbes, J. (1989): La prensa del Estado durante la transicin poltica espaola. Madrid: CIS.
Montero, J.R. i Torcal, M. (1990): Autonomas y Comunidad Autnomas: preferencias, orientaciones y dimensiones polticas a Revista de Estudios Polticos, 70. Madrid. Madrid:
Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
Montero, R. (1996): Entrevistas. Madrid: El Pas Aguilar.
Morn, F. (1988, 2-VI): El vigor del nacionalismo a El Pas, Temas de nuestra poca, 31.
Madrid.
Moreno, A. (1977): Igualdad de derechos y libre determinacin de los pueblos. Granada:
Universidad de Granada.
Moreno, I. (1981): Rechazo de la dependencia y afirmacin de la identidad: bases del
nacionalismo andaluz a I Jornadas de Estudios Socio-Econmicos de las Comunidades
Autnomas. III: Sevilla.
(1983): Etnicidad y nacionalismo: el caso andaluz a I Congreso Andaluz de Sociologa,
Crdoba.
(1985): Etnicidad, conciencia de etnicidad y movimentos nacionalistas: aproximacin al
caso andaluz a Estudios Andaluces, 5. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Moreno, J. (1994): Aproximacio a lhistoria de Lo Rat Penat. Valncia: LRP.
Moreno, J. i Ferrandis, M. (1994): 9 dOctubre, dia nacional valenci. Valncia: LRP.
Moreno, L. (1988): Identificacin dual y autonoma poltica: los casos de Escocia y Catalua
a REIS, 42. Madrid: CIS.
(1992): Concurrencia mltiple etnoterritorial: el caso de Espaa. Document de Treball
92-08. Madrid: CSIC.
(1997): La federalizacin de Espaa: Poder poltico y territorio. Madrid: Siglo XXI.
Morlino, L. (1985): Cmo cambian los regmenes polticos. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Mosse, G.L. (2005): La nacionalizacin de las masas. Simbolismo poltico y movimiento de
masas en Alemania desde las Guerras Napolenicas al Tercer Reich. Madrid: Marcial Pons.
Mostern, J. (1993): Filosofa de la cultura. Madrid: Alianza.
Mourelle, M. (1996): La identidad etnolingstica de Valencia desde la antigedad al siglo XIV.
Madrid: De. Grugalma.
Moya, C. (1984, gener-mar): Identidad colectiva: un programa de investigacin cientfica a
(1979): Estado nacional y mercado nacional a Sistema, 29-30. Madrid.
Mulet, C. (1982): Nacionalisme i esquerra a Trellat, 5. Valncia: PCE-PCPV.
Muntaner, J. (1979): Cap a una economia dels Pasos Catalans. Barcelona: La Magrana.
Muoz, G. (1978-a): Anticatalanisme i Recuperaci Nacional al Pas Valenci a Nous Horitzons, 47-48. Barcelona: PSUC.
(1978-b): Contra el pessimisme (Al voltant de la crisi valenciana) a Trellat, 1. Valncia:
PCE-PCPV.
Myrdal, G. (1969): Objetividad en la investigacin social. Mxic DF: FCE.
Nadal, M. (1989): La liquidaci racional dun discurs teric a Document 88. Valncia: 3i4.
Nadal, M. i Sanz, B. (1996): Tradici i modernitat en el valencianisme (1939-1983). Valncia:

3i4.
Naef, W. (1972): La idea de Estado en la edad moderna. Madrid: Aguilar.
Nagel, K.-J. (1994): The stateless nations of western Europe and the process of European
integrations. The Catalan case a Beramendi, J.; Miz, R. i Nez, X.M., Nationalism in
Europe: Past and Present, vol. II. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago.
Nairn, T. (1977): Los nuevos nacionalismos en Europa. Barcelona: Pennsula.
Narbona, R. (1997): El Nou dOctubre. Ressenya histrica duna festa valenciana (segles XIVXX). Valncia: Generalitat Valenciana.
Navari, C. (1987): La aparicin del Estado-nacin a Tivey, L. (ed): El Estado-nacin. Barcelona: Pennsula.
Navarro, J.V. (2001, octubre-novembre): Editorial en Llengua Valenciana a Lo Rat, 1, nova
poca. Valncia: LRP.
Nevitte, N. (1985): The religious factor in contemporary nationalist movements a Edward,
A.T. i Rogowski, R. (ed): New nationalisms of the develpoded west. Boston-Londres: AllenUnwin.
Nielsson, G.P. (1989): Sobre los conceptos de etnicidad, nacin y estado a Prez-Agote, A.
(ed), Sociologa del nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
Ninyoles, R.Ll. (1969): Conflicte lingstic valenci. Valncia: 3i4.
(1972): Idioma y poder social. Madrid: Tecnos.
(1975, 2 ed.): Idioma i prejudici. Palma: Moll.
(1977): Cuatro idiomas para un estado. Madrid: Cambio 16.
(1977): Bases per a una poltica lingstica democrtica a lestat espanyol. Valncia: 3i4.
(1979): Madre Espaa. Valncia: Prometeo.
(1982): Una perspectiva de la sociologia valenciana a Ninyoles, R.Ll. (ed), Estructura
Social al Pas Valenci. Valncia: Diputaci de Valncia.
(1992a): Sociologa de la lengua a Garca Ferrando (ed), La sociedad valenciana de los
noventa. Valncia: IAM.
(1992b): El Pas Valenci a l'eix mediterrani. Valncia: L'Eixam.
(1993): El espacio lingstico a Otra visin de Europa. Escrito en la Comunidad Valenciana. Madrid: Centro de Estudios Ramon Areces.
(1996): Sociologia de la Ciutat de Valncia. Alzira: Germania.
(ed) (2000): La societat valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
Nisbet, R.A. (1973): The Quest for Community. Oxford: OUP.
(1975): El vnculo social. Barcelona: Vicens Vives.
Nodia, G. (1992): Nationalism and Democracy, Journal of Democracy, 3, 4. Baltimore: Johns
Hopkins University Press.
Noguera, J.A. (1977): Un Pas Valenciano autnomo en una Espaa democrtica. Valncia:
Fernando Torres.
Norman, W. (1996): The Ideology of Shared Values: A Myopic Vision of Unity in the MultiNation State a Carens, J. (ed), Is Quebec Nationalism Just? Perspectives from Anglophone
Canada. Montreal: McGill-Queens University Press.
Nuez Seixas, X.M. (1998): Movimientos nacionalistas en Europa. Siglo XX. Madrid: Sntesis.
Obieta, J.A. (1985): El derecho humano de la autodeterminacin. Madrid: Tecnos.
Offe, C. (1988): Partidos polticos y nuevos movimientos sociales. Madrid: Sistema.
Olcina, E. (1976): Carlisme i autonomia al Pas Valenci. Valncia: 3i4.
Olson, M. (1986): Auge y decadencia de las naciones. Barcelona: Ariel.
Oltra, B., Mercad, F. i Hernndez, F. (1981): La ideologa nacional catalana. Barcelona:
Anagrama.
Ombuena, J. (1971): Valencia, ciudad abierta. Valncia: Prometeo.
(1974): Dietario personal. Valncia: Prometeo.
Oommen, T.K. (1995): Contested Boundaries and Emerging Pluralism, International Sociology, 10 (3). Londres: Sage.
Orridge, A.W. (1987): Variedades del nacionalismo a Tivey, L. (ed.): El Estado-nacin.
Barcelona: Pennsula.
Ortega y Gasset (1979): La rebelin de las masas. Revista de Occidente. Madrid: Alianza.
(1982): Espaa invertebrada. Madrid: Espasa-Calpe.
Ort, A. (1986): La apertura y el enfoque cualitativo o estructural: la entrevista abierta o
semidirectiva y la discusin de grupo a Garca Ferrando, M., Ibez, J. i Alvira, F. (ed), El
anlisis de la realidad social. Madrid: Alianza.
Ortiz, J. (2003): Espanya mira Euskadi. Diagnosi: miopia, astigmatisme i vista cansada a
Segura, A. (ed): Mirades sobre Euskadi. Claus per a facilitar el dileg. Barcelona: Prtic.
Orts, P.M. (1979): Histria de la senyera al Pas Valenci. Valncia: 3i4.
Oyen, E. (ed) (1990): Comparative Methodology. Londres: Sage Public.
Oz, A. (2003): Contra el fanatismo. Madrid: Siruela.
Pags, J. (1995): Lautonomia poltica de Catalunya. Histria, competncies i organitzaci de la

Generalitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Palazn, A. (1998, juny): Informe dAmics de la Real Academia de Cultura Valenciana sobre la
qestio llingistica al CVC a Lletraferit, 9. Valncia: LOronella.
Palou, J. (1999): El Pas, la quina columna: lanticatalanisme desquerres. Palma: Documenta
Balear.
Panigua, J. i Piqueras, J.A. (2003): Diccionario biogrfico de polticos valencianos. 1810-2003.
Valncia: IAM-Uned Alzira-Valncia.
Parada, J.R. (1989): Las Comunidades Autnomas a Derecho Administrativo. II Organizacin y empleo pblico. Madrid: Marcial Pons.
Parekh, B. (1993): The Cultural Particulary of Liberal Democracy a Held, D. (ed), Prospects
for Democracy. Polity. Londres: David Held.
(1994): Discourses on National Identity a Political Studies, XLII: 492-504.
(1995): Ethnocentrity of the Nationalist Discourse a Nations and Nationalism, 1. Londres: Blackwell.
Pars, M. (1984): La ideologia regional en la premsa espanyola. Barcelona: Edicions 62.
Paricio, J. (1992): Las infraestructuras y el crecimiento econmico a Martnez, J.A. et al. (ed),
Estructura econmica de la Comunidad Valenciana. Madrid: Espasa-Calpe.
Parsons, T. (1937): La estructura de la accin social. Madrid: Guadarrama.
(1951): El sistema social. Madrid: Alianza.
Partit Valenci Nacionalista (Grup dEstudis Francesc Eiximenis) (1985): La Valncia que
volem. Valncia: PVN.
Pay, J. (1991): Judas valentinos. Valncia: Autor-editor.
Payne, S.G. (1974): El nacionalismo vasco, de sus orgenes a ETA. Barcelona: Dopesa.
Pedreo, A. (1992): El Arco Mediterrneo Espaol a Papeles de Economia Espaola, 11.
Peloille, B. (1983, febrer): Vocabulaire des notions nation, tat, pagrie a Reveu Franaise de Science Politique, 33, 1.
(1987, octubre): Un modle subjectif rationnel de la nation: Renan a Reveu Franaise
de Sicence Politique, 37, 5.
Pennock, J.R. (1967): La formacin de nuevas naciones. Buenos Aires: Troquel.
Penrose, J. (1994): Reification in the name of change: the impact of nationalism on social
constructions of nation, people and place in Scotland and the United Kingdom a Beramendi, J.; Miz, R. i Nez, X.M., Nationalism in Europe: Past and Present. vol. II. Santiago de
Compostela: Universidade de Santiago.
Pearroja, L. (1990): El mozrabe de Valencia. Nuevas cuestiones de fonologa mozrabe.
Madrid: Gredos.
(1993): Cristianos bajo el Islam. Los mozrabes hasta la Reconquista de Valencia. Madrid: Gredos.
(1995): Cristians valencians baix lIslam: de lany 1000 a la consqueta. Valncia: LRP.
Prez, N. (1984): Tratado de derecho poltico. Madrid: Civitas.
Prez-Agote, A. (1984): La reproduccin del nacionalismo. El caso vasco. Madrid: CIS-Siglo
XXI.
(1986): La identidad colectiva: una reflexin abierta desde la sociologa, Revista de
Occidente, 56. Madrid.
(1989a): Hacia una concepcin sociolgica de la nacin a Prez-Agote, A. (ed), Sociologa del nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
(1989b): La sociedad y lo social. Ensayos de sociologa. Bilbao: Universidad del P. Vasco.
(1993): Las paradojas de la nacin, REIS, 61. Madrid: CIS.
(1994): Modelo fenomenolgico-gentico para el anlisis comparativo de la dimensin
poltica de las identidades colectivas en el Estado de las Autonomas a Beramendi;
Miz, R. i Nez, X.M. (ed), Nationalism in Europe: Past and Present. vol I. Santiago de
Compostela: Universidade de Santiago.
(1995): Nacin y nacionalismo a Benedicto, J. i Morn, M.L. (ed), Sociedad y Poltica.
Temas de sociologa poltica. Madrid: Alianza.
Prez-Agote, A. i Tejerina, B. (1990): Lengua i actor social. Un enfoque terico de sus
relaciones, REIS, 49. Madrid: CIS.
Prez Casado, R. (1993): Estudis i reflexions: el cas valenci. Valncia: 3i4.
Prez de Guzmn, T. (1992): Cultura poltica a Garca Ferrando, M. (ed): La sociedad valenciana de los 90. Valncia: Generalitat Valenciana.
Prez Puche, FP. (1978): Fallas en su tinta (1939-1975). Valncia: Prometeo.
(1979): 50 alcaldes. El Ayuntamiento de Valencia en el siglo XX: Valncia: Prometeo.
(1998): La Valencia de los aos 70 : tal como ramos. Valncia: Ajuntament de Valncia.
Prez i Moragon, F. (ed) (1980): La premsa clandestina al Pas Valenci a LEspill, 5. Valncia: 3i4.
(1981): Contra lHimno regional. Valncia: 3i4.

(1982): Les Normes de Castell. Valncia: 3i4.
(1984): LAcadmia de Cultura Valenciana: histria duna aberraci. Valncia: 3i4.
Prez i Moragon, F. i Gomz Andrs, A. (ed) (2008): Emili Gmez Nadal: diaris i records.
Valncia: PUV.
Perpiny, R. (1975): Linters collectiu econmic a Catalunya i Valncia a Arguments, 2.
Peris, M. (1980, abril): Pas Valenciano: la angustia autonmica, a La Calle, 16.
Pettit, P. (1999): Republicanismo. Una teora sobre la libertad y el gobierno. Barcelona: Paids.
Philips, W.S. (1988): Nacionalismo y transicin. Sant Sebasti: Txertoa.
Pi i Margall, F. (1986): Las Nacionalidades. Madrid: Centro Estud. Polticos y Constitucionales.
Pic, J. (1976): Empresario e industrializacin: el caso valenciano. Madrid: Tecnos.
(1979): El moviment obrer al Pas Valenci sota el franquisme. Valncia: 3i4.
(1982): El franquisme. Valncia: IAM.
(1986): Pas Valenci: Sociologia de la Sociologia, Debats, 17. Valncia: IAM.
(1987): Llengua i cultura: una proposta de dileg a El Temps, 163. Valncia.
(1994): Joan Fuster. Una perspectiva general a Homenatge a Joan Fuster. Valncia:
CVC-Conselleria de Cultura.
Pino, J. (1984): Proceso de modernizacin y pautas de la cultura andaluza a Revista de
Estudios Andaluces, 2. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Piqueras, A. (1994): La trama de la identidad en el Pas Valenciano: un estudio de identidades
colectivas. Tesi doctoral dirigida per Josepa Cuc. Valncia: Universitat de Valncia.
(1996): La identidad valenciana. La dficil construccin de una identidad colectiva. MadridValncia: Escuela Libre-IAM.
Piqueras, J. i Sanchis, C. (1992): L'Organitzaci histrica del territori valenci. Valncia: Generalitat Valenciana.
Pison, K.S. (1935): A bibliografical introduction to nationalism. Nova York: CUP.
Pitarch, V. (1978): Defensa de lidioma. Valncia: 3i4.
(1984): Reflexi crtica sobre la Llei ds i Ensenyament del Valenci. Valncia: 3i4.
(1991): Parlar i (con)viure al Pas Valenci. Barcelona: Abadia de Montserrat.
(1996): Control lingstic o caos. Alzira: Bromera.
Ploncard, J. (1965): Critique nationaliste. Pars: La Librairie Franaise.
(1980): Doctrinas del nacionalismo. Barcelona-Buenos Aires: Acervo.
Plum, G. (1975): Movimientos de resistencia a Kernig, C.D. (ed): Marxismo y democracia,
Madrid: Rioduero.
PNPV (1981): Qu s el Partit Nacionalista del Pas Valenci? Valncia: PNPV.
Poggi, G. (1990): The State: Its Nature, Development and Prospects. Stanford: SUP.
Popper, K.R. (1934): La lgica de la investigacin cientfica. Madrid: Tecnos.
Potter, J. (1998): La representacin de la realidad. Discurso, retrica y construccin social.
Barcelona: Paids.
Pradilla, M.A. (1999): El secessionisme lingstic valenci a La llengua catalana al tombant
del millenni. Barcelona: Empries.
(2001): Qestions lingsticoidentitries a lentorn del blaverisme a Molla, T. (ed), Ideologia i conflicte lingstic. Alzira: Bromera.
(2004): El laberint valenci: apunts per a una sociolingstica del conflicte. Benicarl:
Onada.
Prat de la Riva, E. (1978): La nacionalitat catalana. Barcelona: Edicions 62.
Prats, J.M. (1978): Espaa, un estado plurinacional. Barcelona: Blume.
Prego, V. (1995): As se hizo la transicin. Madrid: Plaza & Jans.
Preuss, U.K. i Requejo, F. (ed) (1993): European Citizenship, Multiculturalism and the State.
Baden-Baden: Nomos.
Price, G. (ed) (2001): Enciclopedia de las Lenguas de Europa. Madrid: Gredos.
Proudhon, P.J. (1985): El principio federativo. Madrid: Sarpe.
Puerto, M.T. (2006): Lengua valenciana, una lengua suplantada. Valncia: Diputaci de Valncia.
Puerto, M.T.; rias, J.A. i Nieto, J. (2006): Frum UNESCO universitat i patrimoni. Llengua
valenciana o dialecte barcelon? cinc tesis. Traat territorial valenci per al segle XXI:
conferncies de les clausures de cursos de llengua i cultura valencianes de Lo Rat Penat,
anys 2003-2006. Valncia: LRP.
Puerto, M.T. i Culla, J.I. (2007): Cronologia histrica de la llengua valenciana. Valncia:
Puhle, H-J. (1994): Nations States, Nations, and Nationalisms in Western and Southern
Europe a Beramendi, J.; Miz, R. i Nez, X.M., Nationalism in Europe: Past and Present.
vol II. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago.
Racionero, L. (1986): Sistema de ciudades y ordenacin del territorio. Madrid: Alianza.
Ragin, Ch. (1987): The Comparative Method. Berkeley: UCP.
Ramon-Llin, M.A. (2006, desembre-febrer): Valencianista en Madrit a Valncia s notcia, 4.

Valncia (entrevistat per Josep Puchades).
Ramos, A. (1991): Espaa hoy. Madrid: Ctedra.
Ramos, V. (1978): Pancatalanismo entre valencianos. Valncia: Autor-editor.
(1980): Alicante y la autonoma (1931-1932). Zaragoza: Anubar.
(1981): De Albiana a Monzons (Agona del pueblo valenciano). Valncia: Novecientos.
Rat Penat, Lo (1977): La Senyera valenciana. Valncia: LRP.
Real Academia de Cultura Valenciana (1994, 2 edici): Documentacio formal de lortografia de
la llengua valenciana. Valncia: RACV.
(2004, 2-VI): Declec presentat per la RACV a lAVL a http://www.racv.es
Recalde, J.R. (1982): La construccin de las naciones. Madrid: Siglo XXI.
(1988): Entre la nacin y el Estado. La voluntad popular es el modo de ejercer la autodeterminacin a El Pas. Madrid.
Recio, C. (1982a): Tots contra ella. Historia duna consellera valenciana. Valncia: ENV-URV.
(1982b): La veritat dun himne. Valncia: GAV.
(1983): La fallera crem. Valncia: La masclet.
(1985): Diccionari diferencial valenci-catal/catal-valenci (ensaig aproximatiu). Valncia: Ateneu de la Cultura Valenciana.
(1993):Valncia, histria duna nacionalitat. Valncia: Carena.
(1996): Valencianisme en el temps. Els fragments historics. Valncia: LOronella.
(1997a): El valencianismo. Valncia: Carena.
(1997b): Ideologa fragmentada. Valncia: Carena.
(1999a): De Nacin Valenciana. Valncia: Confluencia Valenciana.
(1999b): La pugna ortogrfica. Valncia: Confluencia Valenciana.
(1999c): La Batalla de Valencia. Valncia: Confluencia Valenciana.
(1999d): La concordia valenciana. Valncia: Confluencia Valenciana.
(1999e): 600 aos de lengua valenciana. 1395-1995. Valncia: Confluencia Valenciana.
(1999f): Valncia: histria duna ciutat. Valncia: Ajuntament de Valncia.
(2002a): La vida por Valencia. Biografa cultural y poltica de Vicent Gonzlez Lizondo.
Valncia: Associacio Cultural Amics de Vicent Gonzlez Lizondo.
(2002b): Apologia de la Nacio Valenciana. Valncia: Colectiu Nacionalista.
(2004): La reforma valenciana. Epstola al IV Presidente de Valencia, a los diputados y
diputadas de las Cortes Valencianas y a los polticos, politiclogos y ciudadanos del reino. Albalat dels Sorells (Valncia): Associaci Cultural Castells dels Sorells.
(2005): La nacionalidad de Valencia a Historia de la Comunidad Autnoma de Valencia.
Valncia: IMELSA, SA.
(2006): Josep Maria Bayarri. El nacionalismo valenciano. Valncia: Ajunt. de Valncia.
Redn, A. (1995): Billingisme i educacio. Valncia: LRP.
Regl, J. (1968): Aproximaci a la histria del Pas Valenci. Valncia: LEstel.
Reig, E. (1979): Una aplicaci del shift analysis al crecimiento industrial del Pas Valenciano a Informaci Comercial Espaola, 545.
Reig, J. (1999): Opinin pblica y comunicacin poltica en la transicin democrtica. Tesi
doctoral dirigida per Emilio LaParra. Alacant: Universitat dAlacant.
Reig, R. (1978): El moviment obrer i la recuperaci nacional del Pas Valenci a Nous
Horitzons, 47-48.
(1985): Populismes, Debats, 12. Valncia: IAM.
(1988): Reivindicacin moderada del populismo a Historia Social, 2. Valncia: Instituto
de Historia Social UNED.
Renan, E. (1987): Qu es una nacin? Madrid: Alianza.
Renner, K. et al. (1978): La Segunda Internacional y el problema nacional y colonial a
Cuadernos del Pasado y Presente, 73. Mxic DF: Siglo XX.
Requejo, F. (1998): Federalisme, per a qu? Valncia: 3i4.
(1998): Zoom poltic. Democrcia, federalisme i nacionalisme des duna Catalunya europea. Barcelona: Proa.
(2002): Democracia y pluralismo nacional. Barcelona: Ariel.
Resnick, P. (1994): Toward a Multinacional Federation: Asymmetrical and Confederal
Alternatives a Seidle, F. (ed), Seeking a New Canadian Partnership: Asymmetrical and
Confederal Options. Montreal: Institut for Research on Public Policy.
Reyna, M.C. (2001, octubre-novembre): Preguntes personals: Mara Consuelo Reyna a Lo
Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP (entrevistat per Pau Segarra).
Ribelles, J. (1978): Bibliografa de la lengua valenciana (5 volums). Madrid: Ministerio de
Cultura.
Ricart Lumbreras, J.M. (2005): Entrevista a http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/
noticies/entrevlumbreras.html
Rickert, H. (1898): Ciencia cultural y ciencia natural. Buenos Aires: Espasa-Calpe.

Ricoeur, P. (1997): Ideologa y utopa. Barcelona: Gedisa.
Riesman (1964): La muchedumbre solitaria. Paids: Buenos Aires.
Riquer, B. (ed) (1997): Histria. Poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans. Barcelona:
Enciclopdia Catalana.
Riquer, B. de i Ucelay-Da, E. (1994): An analysis of nationalisms in Spain: a proposal for an
integrated historical model a Beramendi, J.; Miz, R. i Nez, X.M., Nationalism in Europe:
Past and Present. vol. II. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago.
Risco, V. (1978): Teora nacionalista. Madrid: Akal.
Roberts, M.C. i Posgate, D. (1986): Quebec: social change and political crisis. Toronto: McClelland and Stewart.
Roca, F.A. (1996): La Real Academia de Cultura Valenciana. Valncia: CVC.
Roca, R. (2004): Teodor Llorente, el darrer patriarca. Alzira: Bromera.
(2007a): Teodor Llorente, lder de la renaixena valenciana. Valncia: PUV.
(2007b): Teodor Llorente i la renaixena valenciana. Valncia: IAM.
(2007c): Biografa de Teodor Llorente Olivares a Martnez, F. i Laguna, A. (ed), La Gran
Historia de la Comunitat Valenciana, vol. VII. Valncia: Prensa Ibrica.
Roche, J.A. (2005): Cultura y globalizacin: entre el conflicto y el dilogo. Alacant: UA.
(2007): Espacios y tiempos inciertos de la cultura. Barcelona: Anthropos.
Rocher, G. (1977): Introduccin a la sociologa general. Barcelona: Herder.
Rocker, R. (1976): La unidad nacional y la decadencia de la cultura a Norte, 269. Mxic DF.
(1977): Nacionalismo y cultura. Madrid: La Piqueta.
Rodinson, M. (1975): Sobre la cuestin nacional. Barcelona: Anagrama.
Rodrguez, C. (1988): La nacin y los nacionalismos a Sistema, 83. Madrid.
Rodrguez, J. (1984): Las ideologas a S. del Campo (ed), Tratado de sociologa. Madrid:
Taurus.
Rodrguez-Bernabeu, E. (1994): Alacant contra Valncia. Barcelona: Curial.
Rogowski, R. (1985): Causes and Varieties of Nationalism: a Rationalist Account a Tiryakian,
E.A. i Rogowski, R. (ed), New Nationalisms of Developed West. Londres: Allen & Unwin.
Rokkan, S. (1975): Cities, States and Nations: A Dimensional Model for the Study of Contrasts
in Development a Eisenstadt, S.N. i Rokkan, S. (ed), Building States and Nations. Beverly
Hills: Sage.
Rokkan, S. et al. (1971): Nation-building: a review of recent comparative research and a select
bibliography of analytical studies a Current Sociology. Londres: Sage.
Rokkan, S. i Urwin, D.W. (1983): Economy, Territory, Identity. Politics of West European
Peripheries. Londres: Sage.
Romein, J. (1962): The Asian century. A history of modern nationalism in Asia. Berkeley:
University of California Press.
Romero. J. (ca. 2005): Sobre la normativa emple en elpalleter.com (a http://www.elpalleter.
com/actualitat/cultura/noticies/2005/150905.html)
Rosell, V.M. i Boira, J.V. (1995): Geografia del Pas Valenci. Valncia: IAM.
Rousseau, J.J. (1980): Del contrato social. Discursos. Madrid: Alianza.
Rovira i Virgili, A. (1980): Historia de los movimientos nacionalistas. Barcelona: Hacer.
Rubert de Vents, X. (1994): Nacionalismos. El laberinto de la identidad. Madrid: Espasa
Calpe.
Rubio, L. (1970, novembre-desembre): Patria y dinmica internacional contempornea a
Estudios Polticos, 174. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
Rudolph, J.R. i Thompson, R. (1992): Poltica etnoterritorial. Barcelona: Pomares-Corredor.
Ruiz, M. (1981): Variables socio-polticas, administrativas, econmicas y socioculturales de las
autonomas de Espaa. Una reflexin sobre el Estado de las Autonomas a Documentacin Social, 45. Madrid.
Ruiz Olabunaga, J.I. (1996): Metodologa de la investigacin cualitativa. Bilbao: Universidad
de Deusto.
Ruiz Olabunaga i Ispizua, M.A. (1989): La descodificacin de la vida cotidiana. Mtodos de
investigacin cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Ruiz Monrabal, V. (1977): Per una poltica valenciana. Valncia: Foco-Berthe.
Ruiz Torres, P. (ed) (1990): Histria del Pas Valenci. poca Contempornia. vol. V. Barcelona: Edicions 62.
Russell, B. (1959): La evolucin de mi pensamiento filosfico. Madrid: Alianza.
Russell, P. (1992): Constitutional Odyssey: Can Canadians Become a Sovereign People?
Toronto: Toronto University Press.
Sabater, F. (1984): Contra las patrias. Barcelona: Tusquets.
Sack, R.D (1986): Human Territoriality: Its Theory and History. Cambridge: CUP.
Senz, C. (1976): Qu son los nacionalismos? Barcelona: La Gaya Ciencia.
Sala, A (1977, octubre): El PCPV i la qesti nacional a Cal Dir, 28. Valncia: PCE-PCPV.
Salom, J. (1992): Sistema urbano y desarrollo regional. Valncia: IAM.

San Valero, J. (1977): Poble, Cultura i Llengua. Valncia: LRP.
(1987): El pueblo del Reino de Valencia. Configuracin de la personalidad valenciana.
Valncia: Del Cenia al Segura.
Snchez, J. (1998): Identitats collectives i cultura cvica dels catalans a Giner, S. (ed), La
societat catalana. Barcelona: Institut d'Estadstica de Catalunya.
Snchez, L. (1979-80a, juliol-agost/novembre-febrer): Nueva organizacin europea a Estudios Sociales, 34. Bogot: Universidad de los Andes-Fundacin Social.
(1979-80b, juliol-agost/novembre-febrer): El regionalismo en la perspectiva de la evolucin del Estado a Estudios Sociales, 35. Bogot: Universidad Andes-Fundacin Social.
(1980): Curso de derecho constitucional comparado. Madrid.
(1983): Principios de teora poltica. Madrid: Nacional.
Snchez, S. (1978-79, hivern): Marxismo y nacionalismo a Derecho Poltico de la UNED, 2.
Madrid: UNED.
Snchez Montero, S. i lvarez, S. (1977): El Estado y las nacionalidades. Cuadernos Cnit, 6.
Madrid: Casa de Campo.
Sanchis Guaner, M. (1963): Els pobles valencians parlen els uns dels altres. LEstel: Valncia.
(1967): La llengua dels valencians. Valncia: 3i4.
(1972): La ciutat de Valncia. Sintesi dHistria i Geografia Urbana. Valncia: Ajuntament
de Valncia.
(1976): Renaixena al Pas Valenci. Valncia: 3i4.
San, V. (1983): Lobra dels primers valencianistes. Valncia: LRP.
Sangrador, J.L. (1981): Estereotipos de las nacionalidades y regiones de Espaa. CIS: Madrid.
(1996): Identidades, actitudes y estereotipos en la Espaa de las autonomas. CIS: Madrid.
Sansano, B. (1993): XXV anys de 3i4. Valncia: 3i4.
(1996): Quan callen les pedres (Mart Domnguez Barber, 1908-1984). Valncia: Sa.
Santacreu, J.M. i Garca, M. (2002): La transici democrtica al Pas Valenci. Simat de la
Valldigna: La Xara.
Sanz, B. i Nadal, M. (1996): Tradici i modernitat en el valencianisme. Valncia: 3i4.
Sanz, B. i Felip, JM (2005): La construccin poltica de la Comunidad Valenciana. Valncia:
IAM-UNED.
Sanz, J. (1982): La cara secreta de la poltica valenciana. De la predemocracia al Estatuto de
Benicssim. Valncia: Fernando Torres.
Saragoss, A. (1996): El futur del valencianisme poltic a El valencianisme que ve. Valncia:
Sa.
Sartori, G. (2001): La sociedad multitnica: pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid:
Taurus.
Sartre, Jean-Paul (2005): Reflexiones sobre la cuestin juda. Barcelona: Seix Barral.
Saz, I. (1990): Repblica, guerra i franquisme a Histria del Pas Valenci. vol. V. Barcelona:
Edicions 62.
Schutz, A. (1962): El problema de la realidad social. Buenos Aires: Amorrortu.
Segalen, M. (2005): Ritos y rituales contemporneos. Madrid: Alianza.
Seton-Watson, H. (1965): Nationalism, Old and New. Sidney: Sidney University Press.
Sevilla, J. (1992): Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Procs dElaboraci i
Tramitaci Parlamentria. Valncia: Corts Valencianes.
Sevilla, J. i Visiedo, F. (1987, gener/abril): Elecciones generales a Revista Valenciana dEstudis Autonmics, 7. Valncia: Presidncia Generalitat Valenciana.
Shils, E (1957): Primordial, personal, sacred and civil ties a Bristish Journal of Sociology, 7.
Londres: London School of Economics.
(1975): Centre and Periphery. Essays on Macrosociology. Chicago: UChP.
Silvester, C. (1997): Las grandes entrevistas de la historia. 1859-1992. Madrid: El Pas Aguilar.
Sima, H. (1976): Qu es el nacionalismo? Madrid: Fuerza Nueva.
Simbor, V. (1983): Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva. Valncia: Diputaci de
Valncia.
Simmel, G. (1908): Sociologa. Estudios sobre las formas de socializacin. Madrid: Revista de
Occidente.
Sim Santonja, V. (1975): Valenciano o cataln?. Valncia: Autor-editor.
Sirera, J.Ll. (1995): Histria de la literatura valenciana. Valncia: IAM.
Sis, Pere (1979): Raons didentitat del Pas Valenci (Pls i senyals). Valncia: 3i4.
Skocpol, T. (1985): Bringing the State Back In. Cambridge: CUP.
Smith, A.D. (1976a): Las teoras del nacionalismo. Barcelona: Pennsula.
(ed) (1976b): Nationalist Movements. Londres: Macmillan.
(1981): The Ethnic Revival. Cambridge: CUP.
(1986): The Ethnic Origins of Nations, Oxford: Oxford University Press.

(1989): The Origins of Nations, Ethnic and Racial Studies, 12 (3). Londres: Routledge.
(1995): Gastronomy or Geology? The Role of Nationalism in the Reconstruction of Nations, Nations and Nationalism, 1: 1. Londres: Blackwell.
(1997): La identidad nacional. Madrid: Trama.
Smith, B. (1985): Decentralisation: The Territorial Dimension of the State. Londres: Allen &
Unwin.
Soja, E.W. (1985): The Spaciality of Social Life: Towards a Transformative Retheorisation a
Gregory, D. i Urry, J. (ed), Social Relations and Spatial Structures. Londres: Macmillan.
Solbes, R. (1992): Dones valencianes, entre el voler i el poder. Valncia: Difusora de Cultura
Valenciana.
Sol, C. (1986): Sociologa. Fundamentos filosficos y cuestiones metodolgicas. Barcelona:
Hispano-Europea.
Sol Tura, J. (1985): Nacionalidades y nacionalismos en Espaa. Autonomas, federalismo,
autodeterminacin. Madrid: Alianza.
Soler, R. (1980): Idea y cuestin nacional latinoamericana. Mxic DF: Siglo XXI.
Soler, V. (1990a): Leconomia valenciana dins el model nacionalista espanyol (1914-1959)
a Ruiz, P. (ed), Histria del Pas Valenci, vol. V. Barcelona: Edicions 62.
(1990b): Larrencada industrial a Ruiz, P. (ed), Histria del Pas Valenci, vol. V. Barcelona: Edicions 62.
Solozbal, J.J. (1976, abril-desembre): Nacionalismo y clases sociales: burguesa, aristocracia
y campesinado a Internacional de Sociologa, 18-20. Madrid: CSIC.
(1979, juliol-agost): Nacionalismo y federalismo en sociedades con divisiones tnicas:
los casos de Canad y Suiza a Estudios Polticos, 10. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
(1980, setembre-octubre): Problemas en torno al estudio del nacionalismo. Formacin y
crisis de la conciencia nacionalista a Estudios Polticos, 17. Madrid: Centro de Estudios
Polticos y Constitucionales.
(1981, hivern): Por un nuevo concepto de nacionalismo a Leviatn, 6.
(1982): Sobre el modelo de organizacin territorial del estado segn la Constitucin de
1978 a Revista de Derecho Poltico, 13. Madrid: UNED.
Soriano, J.M. (1973): Pas Valenci. Pels camins del retrobament. Barcelona: Prtic.
Sorribes, J. (1978): Crecimiento urbano y especulacin en Valencia. Valncia: Almudn.
(1982): Demografa, urbanizacin y crecimiento econmico en el Pas Valenciano, a
Ninyoles, R.Ll. (ed), Estructura Social al Pas Valenci. Valncia: Diputaci de Valncia.
(1985): Desarrollo capitalista y proceso de urbanizacin en el Pas Valenciano, 19601975. Valncia: IAM.
(1997): Comprendre i gestionar la ciutat. Valncia: PUV.
(1978): La ciutat desitjada. Valncia entre el passat i el futur. Tavernes: Tndem.
(2002): Un pas de ciutats o les ciutats dun pas. Valncia: PUV.
(2007): Rita Barber. El pensamiento vaco. Valncia: Els llibres del temps.
(ed) (2007): Valncia (1808-1991): en trnsit a gran ciutat. Valncia: Bibliot. Valenciana.
Sort, J. (1995): Lombra del poder. Un estudi sobre el nacionalisme espanyol. Barcelona: Oikostau.
Spinner, J. (1994): The Boundaries of Citizenship: Race, Ethnicity and Nationaly in the Liberal
State. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
Stalin, J. (1934?): El marxismo y el problema nacional. Barcelona-Madrid: Europa-Amrica.
Strayer, J.R. (1970): Sobre los orgenes medievales del estado moderno. Barcelona: Ariel.
Surez, A. i Hernndez A. (1996): Fue posible la concordia. Madrid: Espasa Calpe.
Subirats, J. (1990, 24-I): Autodeterminacin o codeterminacin a El Pas. Madrid.
Suratteau, J.R. (1972): Lide nationale de la rvolution nos jours. Pars.
Symonolewicz, K. (1968): Modern nationalism. Nova York: The Polish Institut of Art and
Sciencies.
(1970): Nationalist movements: a comparative view. Meadville: Maplewood Press.
Tagore, R.T. (1968): Sentido de la vida. El nacionalismo. Madrid: Aguilar.
Taibo, C. (ed) (2007): El nacionalismo espaol. Esencias, memoria e instituciones. Madrid:
Catarata.
Tajfel, H. (1984): Grupos humanos y categoras sociales. Barcelona: Herder.
Talmon, J.L. (1991): Myth of the Nation and Vision of Revolution. New Brunswick: Transaction.
Tamir, Y. (1993): Liberal Nationalism. New Jersey: Princeton University Press.
Tarrow, S (1997): El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la accin colectiva y la
poltica. Madrid: Alianza.
Taylor, Ch. (1989): Sources of the Self. Cambridge: HUP.
(1992): The Politics of Recognition a Multiculturalism and the Politics of Recognition.
New Jersey: Princeton University Press.
Taylor, S.J. i Bogdan, R. (1987): Introduccin a los mtodos cualitativos de investigacin. La

bsqueda de significados. Barcelona: Paids.
Tejerina, B. (1992): Nacionalismo y lengua. Madrid: CIS.
Termes, J. (1978, abril): El despertar nacional de Catalua a Historia 16, extra, V.
Terrn, J. (1981): La prensa de Espaa durante el rgimen de Franco. Madrid: CIS.
Tertsch, H (1989, 19-X): Los odios surgidos del pasado a El Pas, Temas de nuestra poca,
101. Madrid.
Tezanos, JF. (1993): Teora y prctica del socialismo. Sistema: Madrid.
Tezanos, JF., Cotalero, R. i De Blas, A. (1989): La transicin democrtica en Espaa. Madrid:
Sistema.
Theodore, A. (1968): Modern nationalism: toward a consensus in theory introduction. Nova
York: The Polish Institut of Art and Sciencies.
Therborn, G. (1987): La ideologa del poder y el poder de la ideologa. Madrid: Siglo XXI.
Thibaudet, A. (1920): Les ides de Ch. Maurras. Pars: Gallimard.
Thom, F. (1990-91): Nation sovitiques: limpatience de libert a Politique Internationale, 50.
Pars.
Thompson, D. i Ronen, D. (ed) (1986): Ethnicity, Politics and Development. Boulder: Lynne
Rienner.
Thual, F. (1997): Els conflictes identitaris. Afers: Catarroja.
Thuan, C. (ed) (1980): Actualit de la question nationale. Picardie: Universit de PicardiePresses Universitaries de France.
Tierno Galvn, E. i Rovira, A. (1985): La Espaa autonmica. Barcelona: Bruguera.
Tilly, Ch. (ed) (1975): The Formation of National States in Western Europe. Princenton: PUP.
(1984): Grandes estructuras, procesos amplios, comparaciones enormes. Madrid: Alianza.
(1992): Coercin, capital y los Estados europeos. 990-1990. Madrid: Alianza.
Tiryakian, E.A. (1989): Nacionalismo, modernidad y sociologa a Prez-Agote, A. (ed),
Sociologa del nacionalismo. Bilbao: Universidad del Pas Vasco.
(1994): Nationalism Movements in Advanced Societies: Some Methological Reflections a
Beramendi, J.; Miz, R. i Nez, X.M., Nationalism in Europe: Past and Present. vol. II.
Santiago de Compostela: Universidade de Santiago.
Tiryakian, E.A. i Nevitte, N. (1985): Nationalism and Modernity a Tiryakian, E.A. i Rogowski,
R., New Nationalisms of the Developed West. London: Allen & Unwin.
Tiryakian, E.A. i Rogowski, R. (ed) (1985): New Nationalisms of the Developed West. Toward
Explanation. Boston: Allen and Unwin.
Tivey, L. (1987): El Estado-nacin. Barcelona: Pennsula.
Tobarra, A. et al. (1993): Anlisi de ls del valenci als mitjans de difusi escrita. Valncia:
Informe per a la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat Valenciana.
Tobarra, A. i Xamb, R. (1998): Usos i actituds lingstiques a la Universitat de Valncia.
Tocqueville, A (1988): La democracia en Amrica. Madrid: E. De Molla-Aguilar.
Todorov, T. (1989): Nous et les autres. La rflexion franase sur la diversit humaine. Pars:
Seuil.
Tolstoi, N. (1985): La lengua en el aspecto etnolingstico a Ciencias Sociales de la Academia de Ciencias de la URSS, 4. Mosc: Nauka.
Toms, J. (2006a, desembre-febrer): Nova veu parlamentria a Valncia s notcia, 4.
Valncia (entrevistat per Josep Puchades).
(2006b): Entrevista a http://www.elpalleter.com/actualitat/entrevistes/puchol/index.html
Tomas Carpi, J.A. (1977): La economia valenciana: modelos de interpretacin. Valncia: Fernando Torres.
Tombs, R. (ed.) (1991): Nationhood and Nationalism in France. Londres: Harper Collins.
Tnnies, F. (1887): Comunitat i associaci. Barcelona: Edicions 62.
Tornos, J. et al. (1998): Informe sobre las autonomas. Madrid: Civitas.
Torrent, R. (1974): Dos federalismos y su pugna en Espaa. Barcelona: Dopesa.
Torres, A. (1977, X-XI): El problema regional en Unamuno a Espaola de Opinin Pblica,
50. Madrid.
Torres, J.L. (1985): La Europa de las autonomas. Sant Sebasti: Caja de Ahorros Provincial de
Guipzcua.
Torstendhal, R. (ed) (1992): State Theory and State History. Londres: Sage.
Tortosa, J.M. (1983): Futuros para el Pas Valenciano. Valncia: IAM.
(1985): El maldesarrollo valenciano. Alacant: Universitat dAlacant.
Tosal, A. (1996): El espritu innovador de la Comunidad Valenciana a Revista Internacional
de Protocolo, 4. Madrid: Ediciones Protocolo.
Touraine, A. (1983): El Pas contra el Estado. Luchas occitanas. Valncia: IAM.
(1998): Despus del postmodernismo? La modernidad a Y despus del postmoder-
nismo qu? Barcelona: Anthropos.

Tras, J. (1975): Almirall y los orgenes del catalanismo. Barcelona: Siglo XXI.
Tribunal Supremo (2006, 15-III): Sentencia de derogacin de la equivalencia anteriormente
establecida con los certificados expedidos en Catalua y las Islas Baleares.
Trivio, R. i Torr, J. L. (1979): Gua Electoral de Valencia. Valncia: Autors-editors.
Trujillo, G. (ed) (1979): Federalismo y regionalismo. Madrid: Centro de Est. Constitucionales.
Tubella, I. i Vinyana, E. (1978): Diccionari de nacionalisme. Barcelona: La Magrana.
Tudjman, F. (1981): Nationalism in Contemparay Europe. Nova York: East European Monogr.
Tun de Lara, M. (ed) (1980): Historia de Espaa. Madrid: Labor.
Tur, J.C. (1994): Alicantinismo: teora y prctica. Alacant: Autor-editor.
Turner, R. (1991): Usos acertados y errneos de los modelos de accin racional para la
conducta colectiva y la accin racional a Gonzlez, T. (ed), Sociologa: unidad y diversidad.
Madrid: CSIC-Instituto de Estudios Sociales Avanzados.
Tusell, J. (ed) (1995): Historia de la transicin y consolidacin democrtica en Espaa. Madrid:
UNED.
Tusell, J. i Soto, A. (ed) (1996): Historia de la transicin (1975-1986). Madrid: Alianza.
Twining, W. (ed) (1991): Issues of Self-Determination. Aberdeen: AUP.
Ubieto, A. (1981): Orgenes del Reino de Valencia. Cuestiones cronolgicas sobre su reconquista. Zaragoza.
(1983, 20-II): Me hicieron la vida imposible por defender la verdad sobre los orgenes del
Reino de Valencia a LP. Valncia (entrevistat per Baltasar Bueno).
(1984, 29-09): En Valencia ha escrito de historia gente que ni sabe ni saba por dnde se
anda a LP. Valncia (entrevistat per Pepe Gozlvez).
(1986): Discurso de apertura del I Congrs de la Llengua Valenciana a
http://www.elpalleter.com/actualitat/cultura/rellegits/discurs.html.
Umozurike, V.O. (1972): Self-Determination in International Law. Harden: Archon Books.
Uni Valenciana (1983-a): Ideari Politic dUnio Valenciana. Paterna: UV.
(1983-b): Manual Escolar Valencianista. Valncia: UV.
(1993): Sntesis de programa de gobierno. Paterna: UV.
Universitat de Valncia (1978): Informe sobre la llengua del Pas Valenci. Valncia: Universitat
de Valncia.
Unzueta, P. (1987): Sociedad vasca y poltica nacionalista. Madrid: El Pas.
(1988): Los nietos de la ira. Madrid: El Pas-Aguilar.
Valles, M. (1997): Tcnicas cualitativas de investigacin social. Reflexin metodolgica y
prctica profesional. Madrid: Sntesis.
Vallespn, F. (1991): Ilustracin, liberalismo y nacionalismo a Historia de la teora poltica,
vol. III. Madrid: Alianza.
Valls, R. (1992): La Derecha Regional Valenciana. El catolicismo poltico valenciano (19301936). Valncia: IAM.
Vandelli, L. (1982): El ordenamiento espaol de las Comunidades Autnomas. Madrid: Instituto
de Estudios de la Administracin Local.
(1992): El poder local. Su origen en la Francia revolucionaria y su futuro en la Europa de
las regiones. Madrid: INAP.
Vzquez Montalbn, M. (1988, 2-VI): pticas miopes. Peligros del uso de la conciencia
nacional a El Pas, Temas de nuestra poca, 31. Madrid.
Vega, P. (1977): El carcter burgus de la ideologa nacionalista a Sistema, 16. Madrid.
Velarde, J.; Garca Delgado, J.L. i Pedreo A. (ed) (1992): Ejes territoriales de desarrollo:
Espaa en la Europa de los noventa. Madrid: Colegio de Economistas.
Velimski, V. (1992): Ethnic and Political Nations in Europe a History of European Ideas, vol.
15. Brighton: University of Essex.
Vendrell, S.J. (1998): Iniciacio al valencianisme. Valncia: LRP.
Ventura, J. (1963): Les cultures minoritries europees. Barcelona: Selecta.
Ventura, V. (1977): Poltica per a un Pas. Valncia: 3i4.
Ventura, R. (1977): Que Valncia conteste. Valncia: Gorg.
Viadel, F. (2006): No mos fareu catalans. Histria inacabada del blaverisme. Barcelona: La
Esfera.
Viciano, P. (1996): La temptaci de la memria. Valncia: 3i4.
(2008): Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valncia (segles XIV-XIX). Catarroja:
Afers.
Vila, A. (1983): La lengua valenciana en la administracin parroquial (Siglos XVII a XIX).
Valncia: Del Senia al Segura.
(1993): El valenci, llengua menyspreada. Valncia: RACV.
(1995): Normes dortografia valenciana. Valncia: LRP.
Vila, A. i Vila Francs, A. (1998): Lesglesia i la llengua valenciana (Segle XX). Valncia: Del
Senia al Segura.
Vilar, P. (1963): Historia de Espaa. Barcelona: Crtica.

(1978): Sobre los fundamentos de las estructuras nacionales a Historia 16, extra V.
Madrid.
(1980): Pueblos, naciones, estados a Iniciacin al vocabulario del anlisis histrico.
Barcelona: Grijalbo.
(1982): Estado, nacin y patria en las conciencias espaolas: historia y actualidad a
Hidalgos, amotinados y guerrilleros. Barcelona: Grijalbo.
(1984): Estado, nacin y patria en Espaa y Francia. 1870-1914 a Estudios de Historia
Social, 28-29. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Villanueva, J. (1990): Diccionario crtico de la autodeterminacin. Sant Sebasti: 3 Prensa.
Vincent, K.S.(1992): Nationalism and Patriotism in Nineteenth Century Frenc Socialist Party a
History of European Ideas, vol. 15. Brighton: University of Essex.
Von Ranke, L, (1979): Pueblos y Estados en la historia moderna. Mxic DF: FCE.
Walzer, M. (1983): Spheres of Justice. A defense of Pluralism and Equality. Nova York: Basoc.
(1984): Liberalism and the Art of Separation a Political Theory, 12, 3. Londres: Sage.
(1989): Nation and Universe a Petersen, GB (ed.), The Tanner Lectures on Human
Values. Salt Lake City: Utah University Press.
(1993): States amd minorities a Fried, C. (ed.), Minorities: Community and Identity.
Berln: Srpinger-Verlag.
Watson, M. (ed.): Contemporary Minority Nationalism. Londres: Routledge.
Weber, E. (1968): The nationalist revival in France. 1905-1914. Berkeley: University of California Press.
(1985): LAction Franaise. Pars: Fayard.
Weber, J. (1994): Reimagining Canada: language, Culture, Community and the Constitution.
Montreal-Kingston: McGill-Queens University Press.
Weber, M. (1904): La objetividad del conocimento en las ciencias y poltica sociales a Weber,
M., Sobre la teoria de las ciencias sociales. Barcelona: Planeta-Agostini.
(1972): La nacin a Gerth, H. i Mills, C.W. (ed.), Ensayos de sociologa contempornea.
Barcelona: Martnez Roca.
(1979): Economa y Sociedad. Mxic DF: FCE.
Weil, G. (1930): LEveil des nationalits et le mouvement libral. Pars: Librairie F. Alcan.
(1961): La Europa del siglo XIX y la idea de nacionalidad. Mxic DF: UTHEA.
Williams, C. (ed.) (1982): National separatism. Cardiff: Wales University Press.
Williams, M. (1995): Justice towars groups a Political Theory, 23,1. Londres: Sage.
Wirth, L. (1936): Types of nationalism a The American Journal of Sociology, XLI. Chicago:
The University of Chicago Press.
Woehrling, J. (1995): Les aspectes juridiques et politiques dune ventuelle accesions du
Quebec la souverainet a Choix IRPP, 12. Montral.
Wolman, H. (1998): Undesrtanding Recent Trends in Central-Local Relations: Decentralization
in United States. European Journal of Political Research, 16. Nova York: Blackwell.
Wyn, W. (1979): El colonialismo interno y la identidad cultural de los subsistemas regionales
a Agricultura y Sociedad, 13. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin.
Xamb, R. (1989): Els intellectuals al Pas Valenci. De la conscincia crtica a la dispersi
a III Jornades. El nacionalisme catal a la fi del segle XX. Barcelona: Revista de Catalunya.
(1992): Los medios de comunicacin social a Garca Ferrando, M. (ed), La sociedad
valenciana de los noventa. Valncia: IAM.
(1995): Dies de premsa. La comunicaci al Pas Valenci des de la transici politica.
Valncia: LEixam.
(1996): El sistema comunicatiu valenci. Tesi Doctoral dirigida per M. Garca Ferrando i
Miquel de Moragas. Valncia: Universitat de Valncia.
(1997): Ideologies lingstiques i mitjans de comunicaci al Pas Valenci a Moll, A.
(ed), Poltica i planificaci lingstiques. Alzira: Bromera.
(2001): Comunicaci, poltica i societat: el cas valenci. Valncia: 3i4.
Xirinacs, Ll. M. (1978): Constituci, paquet desmenes. Barcelona: Autor-editor.
Yack, B. (1995): Reconciling Liberalism and Nationalism a Political Theory, 23, 1. Londres:
Sage.
Yss, P. (1995): Democracia y autonoma en la transicin espaola a Ayer, 15. Madrid.
Zaragoz, M. (2005): Entrevista a http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/
entrevzaragoza.html
Zaragoz, P. (2001, octubre-novembre): Entrevista a Lo Rat, 1, nova poca. Valncia: LRP
(entrevistat per Pau Segarra).
Zariski,R. (1989, abril): Ethnic Extremism among Ethnoterritorial Minorities in Western Europe
a Comparative Politics. Nova York: Ph.D. Program in P. Science of the City University of NY.
Zarzo, M. (1995): Valencians contra el catalanisme. Valncia: Autor-editor.
Znaiech, F. (1952): Modern nacionalities: A sociologocial study. Illinois: IUP.

Zubillaga, C.A. (1974): El problema nacional en Galicia. Montevideo: Cultura Gallega.
Zulaica, J. (1990): La violencia vasca. Madrid: Nerea.
ndex de taules
TAULA 1: EVOLUCI DE LA POBLACI ACTIVA AL PAS VALENCI (1962-1975) ............. 147
TAULA 2: EVOLUCI DEMOGRFICA AL PAS VALENCI (1960-1975) .............................. 148
TAULA 3: IMMIGRANTS AL PAS VALENCI PER COMUNITATS AUTNOMES ................ 150
TAULA 4: PARTICIPACI I VOT A LA CONSTITUCI EN LES NACIONALITATS
HISTRIQUES ......................................................................................................... 153
TAULA 5: INTERS EN LA POLTICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA ............................. 196
TAULA 6a: VALORACI DE LA DEMOCRCIA AL PAS VALENCI I A ESPANYA.............. 196
TAULA 6b: VALORACI SISTEMES POLTICS AL PAS VALENCI I A ESPANYA .............. 197
TAULA 7: CONFIANA EN INSTITUCIONS AL PAS VALENCI I A ESPANYA .................... 198
TAULA 8: PREFERNCIES DE LLIBERTAT I DORDRE A ESPANYA I AL PV ...................... 199
TAULA 9: COM DIRIGIR LES EMPRESES AL PAS VALENCI I A ESPANYA ...................... 200
TAULA 10: ORGANITZACI LABORAL I ECONMICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA . 201
TAULA 11: DESIG DE VENATGE AL PAS VALENCI I A ESPANYA ................................... 201
TAULA 12: AUTOPERCEPCI DE LA FELICITAT AL PAS VALENCI I A ESPANYA .......... 202
TAULA 13: SATISFACCI PERSONAL MITJANA AL PAS VALENCI I A ESPANYA .......... 202
TAULA 14: DESCONFIANA INTERPERSONAL AL PAS VALENCI I A ESPANYA ........... 203
TAULA 15: TOLERNCIA I TICA CVICA AL PAS VALENCI I A ESPANYA ...................... 203
TAULA 16: IMPORTNCIA ASPECTES VITALS AL PAS VALENCI I A ESPANYA ............. 204
TAULA 17: RELACIONS PATERNO-FILIALS AL PAS VALENCI I A ESPANYA .................. 204
TAULA 18a: SENTIMENT IDENTITARI AL PAS VALENCI I A ESPANYA ............................ 205
TAULA 18b: SENTIMENT IDENTITARI AL PAS VALENCI I A ESPANYA ............................ 206
TAULA 19: ESPANYOLISME AL PAS VALENCI I A ESPANYA ........................................... 207
TAULA 20: ORGULL ESPANYOL I AUTONMIC AL PAS VALENCI I A ESPANYA ........... 207
TAULA 21: EL CASTELL COM A ELEMENT IDENTITARI AL PV I A ESPANYA .................. 208
TAULA 22: IDENTIFICACI TERRITORIAL AL PAS VALENCI I A ESPANYA .................... 208
TAULA 23: CONFIANA AMB ELS MDIA AL PAS VALENCI I A ESPANYA ..................... 213
TAULA 24: PERCEPCI DE COMUNITATS MS MODERNITZADES ................................. 218
TAULA 25: PERCEPCI DE CIUTATS MS MODERNITZADES ......................................... 218
TAULA 26: IDENTIFICACI TERRITORIAL AL PAS VALENCI ............................................ 220
TAULA 27: SENTIMENTS CAP ALS ALTRES PER COMUNITATS AUTNOMES .............. 222
TAULA 28: PRINCIPALS PARTITS DE DRETA I DESQUERRA DE 1977 A 1979 ................. 237
TAULA 29: DISTRIBUCI DELS ELECTORS EN LEIX ESQUERRA/DRETA ........................ 239
TAULA 30: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC I DE LA DRETA A LA TRANSICI ............ 240
TAULA 31: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC I DEL CENTREDRETA (1982-1999) .......... 245
TAULA 32: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC I DEL CENTREDRETA (1999-2008) .......... 250
TAULA 33: EL VOT DEL BLAVERISME POLTIC PER PROVNCIES I COMARQUES
(percentatge) ............................................................................................................. 254
TAULA 34: EL VOT LOCAL PER PROVNCIES I COMARQUES (percentatge i regidors) ...... 255
TAULA 35: TRETS SOCIALS PRINCIPALS PROTAGONISTES DEL BLAVERISME AL PV .. 270
TAULA 36: IDENTIFACI FALLES AMB VALENCIANIA .......................................................... 293
TAULA 37: MODEL TERRITORIAL PREFERIT ........................................................................ 304
TAULA 38: PREFERENA NACI/REGI PER COMUNITATS AUTNOMES ..................... 305
TAULA 39: EVOLUCI DE LA IDENTITAT NACIONAL AL PAS VALENCI .......................... 305
TAULA 40: AUTOPERCEPCI EVOLUCI SENTIMENT AUTONOMISTA ............................ 306
TAULA 41: SECESSIONISME LINGSTIC AL PAS VALENCI ............................................ 485
TAULA 42: CATEGORIES SOCIALS I SECESSIONISME LINGSTIC AL PAS VALENCI 487
ndex de grfics elits blaveres

Grfic 1. Dcada de naixement .................................................................................................. 272
Grfic 2. Sectors econmics ...................................................................................................... 272
Grfic 3. Treball per compte propi i ali .....................................................................................273
Grfic 4. Sector pblic i privat .................................................................................................... 273
Grfic 5. El capital educatiu........................................................................................................ 274
Grfic 6. Origen territorial ........................................................................................................... 274
Grfic 7. Llengua materna .......................................................................................................... 274
Grfic 8. Sexe ............................................................................................................................. 275
Grfic 9. Vinculaci franquisme.................................................................................................. 275

L'anticatalanisme Al País Valencià

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'anticatalanisme Al País Valencià

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA

LANTICATALANISME AL PAS VALENCI: IDENTITAT I

VICENT FLOR I MORENO

Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valncia el dia 25 de

Dr. Salvador Cards i Ros

Va ser dirigida per:

Copyright: Servei de Publicacions

Dipsit legal: V-4167-2010

AUTOR: VICENT FLOR I MORENO

Dipsit provisional: 15 de setembre de 2008

A Amparo, entre moltes altres coses, pels somriures que em captivaren

A mos pares, en especial a ma mare

Als professors i ensenyants, en especial als docents

Captol 3er. Marc teric i introducci a laparell conceptual de la investigaci ....46

Captol 5. Lestudi sociolgic de la identitat ...........................................................59

Captol 6. Una sociologia comprehensiva del nacionalisme i del regionalisme .71

Captol 7. La ra populista: ms enll del menyspreu intellectual ......................99

IIa PART. ELS CAMINS CAP AL BLAVERISME ...................................................... 113

Captol 9: La conflictiva transici democrtica al Pas Valenci ........................145

Captol 10. Valencians, valencianos i catalans .....................................................195

Captol 12. La base social i la minoria dirigent del blaverisme ...........................259

Captol 13. Les principals institucions reproductores del blaverisme ...............277

Captol 14. La construcci discursiva de la identitat valenciana anticatalana ..322

Captol 15. El conflicte i la dominaci simblica ..................................................441

Captol 16. La construcci del valenci com a llengua independent .................464

IVa PART. CONCLUSIONS FINALS ......................................................................... 557

Epleg: els pronstics, entre la mort i la vida eterna..............................................569

Apndix 2on: Cronologia del blaverisme i dels precedents immediats ...............611

Som, al cap i a la fi, histricament bastant normals (Ramir Reig)

La societat valenciana ha experimentat transformacions estructurals decisives en les

La pregunta no s per qu el PP fa electoralisme atiant lanticatalanisme

Lanalista dideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creena la

No hay nada de malo, por supuesto, en condenar el Holocausto. Lo que es incorrecto

Un aperitiu (Notes preliminars)

Lanticatalanisme naix, en part, dun sentiment dinferioritat, que jo no tinc

de les Corts Valencianes havien aprovat. LInforme sobre el procs histric

i amb la intenci devitar carregar la bibliografia amb centenars darticles blaveros, no

Al respecte mocorregu una ancdota significativa: un immigrant llatinoameric, resident ms de

Una histria (real) de futbol

mateix la buidor de lestadi s incontestable. Sembla que no interessa prcticament

Ara que tenim 30 anys

El pacte entre la UCD, el PSPV-PSOE i el PCE-PCPV que don lloc a lEstatut

Considerem que entendre tot aquest procs dinsatisfacci autonmica no ser

Les Corts Valencianes, com a instituci representativa de la capacitat de decisi

precisament, contra la particular proposta de modernitzaci no noms ideolgica sin

ciutat de Valncia i la seua rea de influncia. En linters esmentat es barregen les

Captol 1er. Plantejament del problema, objectius

Per a nosaltres suposava (i continua suposant) un repte intellectual tractar

La mirada sociolgica (de la sociologia poltica i de la sociologia de la cultura),

identitat valenciana central i dhuc de les identitats valencianes perifriques) i de les

Consuelo ReynaA1 no-s-qu... s evident que aquests protagonistes de la transici

Contrriament, ens interessar ms tractar de mostrar com la identitat regional

que lanticatalanisme valenci actual, el blaverisme, ha construt amb xit una

per) de la construcci de la identitat regional valenciana confor-mada a finals

que el blaverisme, ha generat i genera, mitjanant la sndrom de diferenciaci

competidor sin com un aliat, al qual si ms no en moments puntuals donar

que el blaverisme, igualment que qualsevol altra ideologia o moviment social,

que el blaverisme consisteix en un discurs i un moviment social populistes. El

En conseqncia coincidim amb Bodoque en qu la consideraci del blaverisme com a una

ca, articula demandes poltiques diverses i alhora reinterpreta fragments de la

hui, el discurs hegemnic al voltant de la identitat valenciana, si ms no a lrea

Captol 2on. Metodologia, enfocament, tcniques

b) duna altra la investigaci documental i lanlisi de contingut de les diferents