BIOGRAFIA DE BERNAT CALB

Bernat Calb va nixer a lany 1180 en el Mas de Porpres de Reus,

ms tard anomenat Mas Calb, i va morir a Vic el 26 doctubre de
1243. Va ser jurista, burcrata, soldat i religis cistercenc. Tamb va
ser bisbe de Vic i reconegut com a sant per lEsglsia catlica.
Va nixer en una famlia de cavallers al cam de Reus a Salou.
Va estudiar Dret a Lleida i va treballar com a jurista i funcionari de la
cria de lArxidicesi de Tarragona, una demarcaci eclesistica que
comprn

algunes

comarques

catalanes,

el

cap

del

qual

larquebisbe de Tarragona.
Va ingressar al monestir de Santes Creus al 1214, desprs de superar
una greu malaltia, monestir del qual va ser elegit primer abat.
Va acompanyar Sant Ramon de Penyafort a la conquesta de Valncia i
va rebre alguns castells.
Va ser canonge i vicari general de la Catedral de Tarragona. El 1223
fou nomenat bisbe de Vic i desprs abat perpetu del Monestir de
Santes Creus.
Va ser nomenat inquisidor contra els valdesos de la frontera catalana
amb Frana al 1232 per Gregori IX, Papa de lEsglsia catlica del
1227 al 1241.
El 1236 va prendre part a les Corts de Monts i va participar en els
Concilis de Tarraconense de 1239 a 1243.
El 1238 va unir-se a la croada que havia de conquerir la taifa de
Valncia. Bernat va oficiar la primera missa que es va fer a la
mesquita de la ciutat, consagrada com a catedral cristiana.
Va rebre privilegis sobre terres del regne valenci, que visit per
segon cop en 1242. Va preparar els Furs de Valncia com a jurista,
una de les fonts de dret prpies del Regne Valncia.

Desprs de la seva mort el 26 doctubre de 1243 a Vic, va ser enterrat

a la Catedral de Vic, beatificat per Alexandre IV el 1260, i canonitzat
el setembre de 1710 per Climent XI.
Ms tard, al segle XVIII, el seu cos es va traslladar a una urna
dargent, obrada per Joan Matons, i el 1936, el sepulcre va ser
profanat i les restes van desaparixer.
Se li dedic un altar al Santuari de Misericrdia de Reus i al segle XIX
va ser declarat fill illustre daquesta ciutat, on tamb t una avinguda
dedicada creada als anys vuitanta. Algunes relquies seves sn a la
Prioral de Sant Pere de Reus.