Mireia Cabello i Marta Muoz

1.EL MITE DANTGONA A LANTIGUITAT CLSSICA

Segons diu el mite, la histria dAntgona comena quan Laios i Iocasta
tenen un fill, en contra del Du Apollo, el qual el maleeix fent que el seu
propi fill el mati, i shagi de casar amb la seva prpia mare. Daquest
matrimoni del fill, Edip amb la seva mare, Iocasta neixen Antgona, Ismene,
Etocles i Polinices.
Quan Iocasta sassabenta que Edip s el seu fill, se sucida i Edip es treu els
ulls. Aquest, tancat a la torre mor i el regne de Tebes queda pels fills
Etocles i Polinices, els quals regnen un any cadasc, fins que Etocles
decideix que ell ha de ser lnic rei de Tebes, s recolzat per Creont, germ
de la seva mare. Els dos lluiten pel poder de Tebes, i moren els dos.
Creont decideix que noms Etocles mereix ser enterrat amb luxe, mentre
que a Polinices el deixen tirat fora de la ciutat. Antgona i Ismene soposen a
que el seu germ no sigui enterrat dignament. Ismene es fa enrere, per
Antgona persisteix fins a la seva prpia mort.

2. ANTGONA I EL TEATRE CONTEMPORANI: BERTOLT BRECHT I JEAN

ANOUILH
Maite Torres i Azahara Marzo
A una poca on Europa es trobava plena de pasos amb rgims totalitaris,
alguns autors van utilitzar la tragedia grega dAntgona per denunciar la
situaci dels seus pasos.
Antgona presenta un paralellisme entre la baralla i la guerra entre dos
germans i les disidncies del pais al qual pertany lautor, Espanya i
Catalunya al cas dEspriu (amb la dictadura franquista). Alemanya al cas de
Bertolt (amb la dictadura de Hitler) i Frana al de Jean Anouilh (amb
locupaci dels nazis).
Espriu no est influenciat per lautor francs, ja que no sabia de lexistencia
de la seva obra per s de lalemany, ja s un dels autors que importa
lEADAG com a nou model.
Com a conclusi, diferents autors dEuropa van denunciar la situaci dels
seus pasos utilitzant el parallelisme del mite dAntgona.

3.ANTGONA EN EL TEATRE CATAL. SALVADOR ESPRIU I LES DUES

VERSIONS DANTGONA
Diana Snchez i Yaiza Villarroel
Es poden trobar dues versions dAntgona de Salvador Espriu. La primera
versi va ser escrita al 1939, tot i que amb la repressi i censura del catal
no va ser publicada fins 1955.
La seva representaci va tenir lloc el 1958 al teatre Candilejas de Barcelona,
dirigida per Frederic Roda.
Ms tard van ser els fundadors de lEADAG els que van demanar a lescriptor
una revisi de lobra, per poder representar-la amb els seus alumnes.
Espriu va acceptar i va escriure una nova versi, representada pels
alumnes, encara que la va donar per finalitzada el 1967. Aquesta s
considerada la definitiva.
Mentre que la primera est dividida en dos actes, la segona est dividida en
tres, i tamb sintrodueixen nous personatges com el Lcid Conseller.

4. SIGNIFICACI DANTGONA EN LA POSTGUERRA ESPANYOLA

Naomi Moreno
Lobra sorgeix en un moment en qu no se sabia si Franco faria lamnistia
que havia proms als britnics. Antgonaen lobra dEspriu representa els
valors positius, eterns i inalterables de Catalunya.
Espriu el que vol s acostar el tema a la realitat ms propera.
Sn els diferents estatus com en la postguerra podia ser Franco i en lobra
Creont. Tamb ens ensenya les diferents formes de ser duna persona com
ho podem veure amb Euriganeia, que representa a la gent pessimista de
lpoca o Ismene que representa a la gent contrria a Franco i que tenien
por dell. Amb aquests personatges Espriu dna un doble sentit.