APUNTS FONAMENTS PSICOSOCIALS

DEL COMPORTAMENT HUM

BLOC I
La psicologia social s l'estudi cientfic de com les persones pensen sobre les
altres, com es relacionen i com s'influencien. - Myers
Durant tota la nostra vida aprenem moltes coses de diferents maneres. Segons Pierce
aprenem segons el mtode de fixaci de creences, segons el mtode d'autoritat. Hi ha
diferents maneres d'aprendre segons el mtode de fixaci de creences:
Autoritat
Tenacitat

Fixaci de creences

A priori
Mtode Cientfic

Autoritat: Ho creiem perqu ho afirma alg que sap del tema.

Tenacitat: La gent afirma una qesti tenament i nega les contrries.
A priori: Fixem una creena perqu a priori ens sembla el ms lgic.
Mtode cientfic: Les coses tenen causes que, si tenim les eines i coneixements
suficients, podem descobrir aquestes causes a travs d'una observaci controlada. La
segona cosa que diu s que la cincia s autocorregible perqu s contnua. Es basa en
lo empric i comprovable. Hi ha dies maneres de fer investigaci segons el mtode
cientfic:

Correlacionals: Van b per fer prediccions. Estableixen relacions entre

variables.
Experimentals: Estableixen criteris de causalitat. Defineixen les causes
manipulant-les.

Les variables que intervenen en el mtode cientfic sn:

Variable Independent (VI): s la causa, all que es manipula.
Variable dependent (VD): s la mesura, l'efecte.
Variable estranya (VE): sn aquelles que poden afectar el resultat per no sn
variables dependents. Es converteixen en Variables de Control (VC) quan les
mantenim constants.
Exemple:

VI: tipus de lletra.

VD: resultat d'aprenentatge.
VE: visi, trastorns, context, motivaci, edat...
VC: es mant constant.

GRANS TEMES QUE TRACTA LA PSICOLOGIA

SOCIAL
Com influencien en l'individu les caracterstiques o accions dels
altres
Les situacions, sent tu la mateixa persona, et porten a resoldre una situaci
d'una manera o altra depenent del context i les caracterstiques de les altres persones.
Una persona es porta d'una manera o altra depenent de les caracterstiques dels
altres, de qui l'envolta. La situaci s, moltes vegades, ms important que la disposici.

Com processos psicolgics bsics ens influencien en el nostre

comportament
El meu comportament est afectat per la memria. Exemple: Alg sempre s
puntual. Quedeu i arriba mitja hora tard. Et preocupes.

Com les variables ecolgiques ens influencien en el nostre

comportament
Per exemple, si fa molta calor no ens comportarem igual que si fa molt fred. A
temperatures altes, ms possibilitats d'agressions interpersonals. Un altre factor: quan
hi ha molta gent puja el nivell d'estrs. Soroll alt Mala llet.

Com el context cultural ens influencia en el nostre comportament

Si vivim en una cultura determinada entenem els codis socials i personals d'una
manera determinada. No podem treballar com a psiclegs si tenim codis personals
diferents amb el pacient.
Exemple 1: Espai personal. 75cm aproximadament a la nostra cultura.
Exemple 2: Puntualitat. A les 5 s a les 5. A les 5 s a partir de les 5.

Factors biolgics
La tendncia evolucionista dicta que el comportament social tendeix a
aconseguir la nostra supervivncia. Exemple: les dones busquen dominncia en els
homes. Els homes busquen la joventut i l'atractiu en les dones.

UNA MICA D'HISTRIA DE LA PSICOLOGIA

SOCIAL
Antecedents de la psicologia social
Els antecedents ms prxims de la psicologia social sn els segents.

Psicologia de la
Conducta Collectiva

Psicologia dels Pobles:

(Colonialisme) Herbert/
Lazarus/Steinthal/Wundt

Psicologia del llenguatge

Psicologia diferencial

Psicologia de les Masses: (R. Francesa

(1789)/R. Industrial) Comte/
LeBon/Durkheiml/Tarde

Psicologia de la conducta collectiva: Va tenir molta empenta durant la segona meitat

del segle XIX. Esdeveniments a Europa: collonialisme (expansi per Europa) i efectes
combinats de la revoluci francesa i la revoluci industrial. Aquests esdeveniments van
provocar que dues branques, la psicologia dels pobles i la psicologia de les masses,
sorgissin.
Psicologia dels pobles: (tradici alemanya) Dos grans temes que estudia sn:
l'estudi dels mites i la cultura per una banda. Per l'altra, la psicologia diferencial
entre diferents pobles i nacions. Ms endavant aix va donar peu a problemes
per ser diferents i a l'exaltaci d'unes races per damunt de les altres
(supremacia).
Psicologia de les masses: La racionalitat es dilueix quan varies persones
s'ajunten i intenten coordinar les seves accions. Le Bon: La gent agafa un tipus
de comportament, com si estigus hipnotitzada. Es comporta diferent dins que
fora de la massa. Passa a estar suggestionada. Les masses paralitzen el seu
comportament.
Es considera que el primer experiment de la psicologia social el va fer Norman
Triplet (1897). L'experiment que va fer va consistir en veure si la gent treballa millor si
est sola o amb ms gent. Va agafar una colla de nens i els va fer enrotllar un carret de
fil de pescar en dos situacions: quan estaven sols o quan els miraven. Volia estudiar el
comportament de la gent en situacions socials. Al 1897 va decidir que la gent feia

millor les coses si hi havia gent que l'estava observant. Aquest va ser un dels temes
ms estudiats durant els primers 30 anys.
Al 1908 es van publicar dos llibres anomenats Psicologia social. Un era de
McDougall i l'altre de Ross. No tenien res a veure perqu partien d'idees diferents.
William McDougall, psicleg britnic, estava influenciat per les idees darwinistes del
moment, les de la conservaci de l'espcie. Basa la psicologia social en la teoria dels
instints. instints com a explicaci del comportament social. Instints dirigits a la
supervivncia. Ross, socileg americ, va basar-se en la imitaci. Aquesta seria la
principal explicaci del comportament social. Al principi va tenir ms importncia el
llibre de McDougall, per anys ms tard va tenir major importncia el segon llibre, ja
que es van deixar de banda les teories innatistes.

LES ACTITUDS
Reacci avaluadora positiva o negativa cap a alg o alguna cosa, i aquest alg
rep el nom d'objecte actitudinal.
Thomas i Znanieck estudien les actituds sobre els camperols polacs que
emigren cap als Estats Units. Defineixen la psicologia social com: L'estudi de les
actituds ms que el comportament social.
Al 1925 es troba una manera de mesurar les actituds. Una manera de mesurar
s l'escala de Licker, de Turston i de Murphy. Al 1934 es va fundar el primer institut de
sondejos d'opini pblica.
Manual de Allport: va fer molts experiments sobre si fem millor les coses quan
estem sols o quan estem sota observaci. Tamb va establir el diferents trets de
carcter: cardinal, central i secundari.
Arriben molts emigrants d'Europa als Estats Units, entre ells Kurt Lewin. Es
considera el pare de la psicologia social moderna. La seva recerca est dirigida a
termes de comportament social, lideratge i les normes. Sheriff estudia l'impacte de les
normes socials i com d'arbitrries sn. Lewin arriba al 1931 i a partir dels seus estudis
comencen a sortir diversos focus. Un d'ells s el tema de les actituds aplicades a les
actituds antidemocrtiques.
Al 1950 Adorno fa un estudi sobre la personalitat autoritria (dintre del tema
de l'estudi de les actituds). Crea l'escala F, que s una escala que mesura la
potencialitat cap al feixisme. Detecta que les persones autoritries sn intolerants amb
la debilitat (la d'ells i la dels altres), solen tenir creences rgides i valors molt
convencionals, tendeixen a ser altament punitives (que fcilment infringeixen cstigs
en els altres), sn persones malpensades que mostren recel (veuen males intencions

en la conducta dels altres), respecten l'autoritat en un grau molt freqent i sn molt

jerrquics. Generalment aquestes persones sn antidemocrtiques.

ESTUDI DELS MECANISMES PSICOLGICS DE

LA INFLUNCIA I PERSUASI
Mouland va fer un experiment en referncia a la credibilitat de la gent que
intenta persuadir. Va agafar un escrit sobre l'arribada dels submarins nuclears. Va fer
dues conferncies i van repartir l'escrit. En un grup l'escrit estava signat per un
enginyer i en el segon grup el mateix escrit estava signat per un diari sensacionalista. El
primer grup creia el que deia l'escrit i el segon no.

PSICOLOGIA DELS GRUPS

Sheriff fa un experiment sobre com es creen prejudicis i com les activitats de
competici poden crear mals rotllos. L'experiment es diu La Cova Dels Lladres.
Agafa nois (de 12 anys, normals i ben adaptats) que feien colnies. En un
primer moment fa que el grup es cohesioni molt rpid. Desprs els divideix entre
guiles i Cascavells i comena a crear situacions de competici. Els guanyadors tindran
privilegis. Quan comencen es creen estereotips i prejudicis i es tenen moltes manies.
Desprs desf els grups i volen que tots estiguin b de nou, de bon rotllo. No es
pot tornar a la normalitat. L'nica manera d'unir-los s marcar un objectiu com i que
noms cooperant tots junts puguin arribar a l'objectiu.
Altres temes importants que es tracten a la psicologia social sn: el Conformisme
Social (Asch) i la Obedincia Descriptiva (Millgram).

TEORIES DE L'ATRIBUCI CAUSAL

Consisteix a buscar atribucions, explicacions, a la conducta dels altres.

BLOC II

ACTITUDS
Una actitud s una reacci avaluadora positiva o negativa. Les actituds tenen
components cognitius (a veure amb marcs cognitius de pensament), afectius
(crregues emocionals) i connectius o de predisposici a l'acci (s el component que

ens donaria com a conseqncia una actitud que es desenvolupar o no depenent del
context). Com es formen les actituds?

Teories de l'aprenentatge social

Aprenem les actituds per:

Condicionament clssic: (Pavlov) Jo tinc un estmul incondicionat que provoca

una resposta incondicionada.
Estmul incondicionat (EI) (menjar)

Resposta incondicionada (RI) (saliva)

Estmul neutre (EN) (campana)

Resposta condicionada (CI) (saliva)
Estmul condicionat (EC) (campana)

L'estmul neutre (campana) s'associa a l'estmul incondicionat successivament

(toca campana, dona menjar). Aix l'estmul neutre es converteix en estmul
condicionat (campana) i provoca una mateixa resposta condicionada (saliva).
Estmul incondicionat (EI) (soroll fort)

Resposta incondicionada (RI) (por)

Estmul neutre (EN) (peluix)

Resposta condicionada (CI) (por)
Estmul condicionat (EC) (peluix)

Generalitzaci dels estmuls: al principi noms eren ratolins , per desprs era
tot el que era pelut.
Extinci de la resposta condicionada si es presenta l'estmul condicionat sense
provocar-nos la resposta condicionada.
Hi ha diferents autors que van treballar sobre el condicionament clssic
subliminal. Kroswich i altres van fer un estudi sobre condicionament clssic subliminal.
Va fer una pellcula sobre un home que feia coses quotidianes. Va incrustar imatges
bones en una versi de la pellcula i imatges dolentes en una segona versi. Els
primers espectadors desenvolupaven actituds positives; els segons no. El
condicionament clssic subliminal et pot portar a desenvolupar actituds positives o
negatives. (taquitoscopi: serveix per posar imatges subliminals)

Condicionament operant o instrumental: Condicionament subjecte a adoptar

les perspectives correctes en relaci a una cosa. (Skinner) Vol dir: si ests en una
reuni familiar, tota la famlia s del Bara, li demanen al nen de quin equip s i diu
que del Bara. Llavors tots aplaudeixen (refor positiu). Si diu que s del Madrid el
castiguen (refor negatiu).

Cstig: preu que es paga quan es dona una resposta incorrecta. No has fet el que
havies de fer, aix que avui no surts.
Refor negatiu: estmul aversiu que es mant fins que apareix la resposta correcta. No
has netejat la habitaci. No sortirs fins que no la tinguis neta.
El cstig inhibeix la conducta, per no provoca canvi en aquesta conducta. El
cstig ser ms o menys afectiu depenent de la intensitat, la demora en l'aplicaci, de
la constncia i de la vigilncia.

Intensitat: han de ser proporcionals a la conducta a corregir.

Demora en l'aplicaci: ha d'haver acci-reacci. No pot ser "d'aqu a quatre dies
ja rebrs el cstig".
Constncia: si una vegada per una conducta dones un cstig i una altra, per la
mateixa conducta dones refor positiu, no ens aclararem.
Vigilncia: quan requises alguna cosa has de vigilar que no la trobin. Posar un
cstig s un comproms.

Refor positiu: entre refor i conducta ha d'haver connexi.

Quan es donen premis per conductes no apropiades que no volem, no
funciona. La motivaci s imprescindible: si un ratol ha de crrer per tribar formatge,
per aquest ratol esta tip de menjar formatge, no correr. (Hi ha quadres de reforos).

Modelatge o aprenentatge per observaci: Bandura. No noms aprenem per

condicionament clssic o operant, sin que tamb aprenem del que veiem. Bandura va
fer un estudi sobre com es passava una pellcula a nens que jugaven amb un nino que
es balancejava. Se'ls passava una pellcula en que una dona era agressiva amb aquest
nino. Desprs aquests nens es comportaven agressivament amb el nino. Fins i tot
inventaven noves formes de comportar-se violentament.

Condicionament Clssic
Teoria de l'Aprenentatge Social

Condicionament Operant
Modelatge (Bandura)

Comparaci Social
Teoria del
Desenvolupament Cognitiu

Teoria d'Autopercepci
de Bern
Teoria de la Coherncia
Cognitiva

Teoria de l'equilibri de
Heiber
Teoria de la Dissonncia
Cognitiva de Festinger

Comparaci social
Formem actituds positives o negatives basant-nos en l'opini o comentaris dels
altres.

Teoria del desenvolupament cognitiu

Teoria d'Autopercepci de Bern
S'adquireixen actituds observant el nostre comportament.

Teoria de la Coherncia Cognitiva

Teoria de l'equilibri de Heider
Planteja una triada:
1. El grau en qu t'agrada alg.
2. La teva actitud envers un objecte actitudinal.
3. L'actitud que perceps de la persona que t'agrada cap al mateix objecte.
Si aquesta triada es descompensa es genera una tensi. Llavors es buscar
l'equilibri i s'ha de decidir qu ens agrada ms. L'equilibri fa que hi hagi un estat
cognitiu positiu, sin passa al revs (en desequilibri l'estat cognitiu s negatiu).

Teoria de la dissonncia cognitiva de Festinger

Es genera una dissonncia quan un individu mant simultniament dos
comportaments dissonants o dos cognicions diferents o una cognici i un
comportament.
Es genera un estat de tensi (ms o menys alt depenent de la soluci). Es pot
solucionar canviant el comportament, canviant la cognici o trivialitzant (traient
importncia). Tamb es pot resoldre racionalitzant (dono una explicaci lgica per a
suportar la cognici, el pensament). Redum la dissonncia triant la opci que ens s
ms fcil.
Si tenim en compte que hi ha d'haver equilibri entre comportament i cognici,
hi ha certes implicacions. Si canviem un comportament implica que, el ms probable,
s que canvi tamb la cognici.
Experiment d'en Zimbardo: Efecte Lucifer, pres de Standfor.
Si persuadeixes alg perqu tingui una nova cognici probablement canviar el
seu comportament.
"Menos es a ms". Quant menys et donen per fer una cosa amb la que no ests
d'acord ms t'autoconven de que la feina t'agrada ms del que en realitat t'agrada.

Els que ho fan per un incentiu gran no cal que s'autoconvencin, perqu saben que
noms ho fan per l'incentiu.
Si fem sentir hipocresia als individus i els fem veure que no es comporten com
s'han comproms pblicament tamb s'indueix a un canvi de comportament. s una
altra soluci a la dissonncia cognitiva.

BLOC III

LA PERSUASI
Persuadir t a veure amb intentar canviar les nostres cognicions, que va lligat
amb el canvi de comportament. Hi ha dues vies:
Via o ruta central: Donar argument slids sobre alguna cosa construts a base
de dades empriques, observables, xifres, ra... que ens ajudi a pensar en all per tal
de canviar la nostra actitud.
Via o ruta perifrica: Donar peu a que s'accepti l'argument que es vol defensar
sense utilitzar la ra, sense pensar. Exemple: Anunci Estrella Damm Utilitza les
emocions. s ideal per adolescents i joves. S'ha de tenir en compte a qui va dirigit.

Font
s qui dona el missatge. La primera cosa que fa que la font sigui persuasiva s la:

Credibilitat: t a veure amb que si s ms creble qui ho diu tamb ser ms creble
el missatge donat.
Competncia: t estudis educatius, experincia... que fa que spiga de qu
est parlant. Exemple: exemple de les mares de diferents famosos dient que
mengen Nocilla.

Si una persona parla amb fludesa s ms competent.

De tant en tant cita fonts que tenen ms autoritat. S'ha de citar fonts en
el punt just (ni moltes ni poques).
Et ms creble quan vas en contra de tu mateix en alguna cosa, quan es
violen les expectatives de qui est escoltant.

Sinceritat:
s ms sincera la font si no t afany de lucre. Si penses que volen que
gastis diners automticament et defenses.
Anar contra els teus interessos augmenta la sinceritat.

s molt ms fcil que et persuadeixi una font si no veus d'una hora lluny
que et volen persuadir.

Atractiu: Et voldrs assemblar ms a alg que sigui atractiu que no a alg que no ho
sigui. s bsic en la fase d'acceptaci d'un missatge. Si una frase s atractiva puja
l'autoconcepte.

El poder: Pot fer que sigui ms persuasiva la font o no.

La font s ms poderosa si pot atorgar cstigs o recompenses.

s ms poderosa si sabem que ho far (atorgar cstigs o recompenses).
s ms poderosa si sabem que s'assabentar si ens hem aplegat o no al
missatge.

Semblana de la font amb el receptor: La semblana produeix major atracci a

la font. s molt important a l'hora de persuadir. A major semblana, major persuasi.
Credibilitat

Competncia
Sinceritat

Atractiu
Font
Poder

Missatge

Semblana de la font amb el receptor

Racionals o emocionals
Els racionals s'assemblen a la ruta central (donar dades). L'emocional t a veure
amb que et mostra les conseqncies que tindrs si no t'aplegues al missatge.
Exemple: Racionals dades sobre els refugiats. Emocionals el nen ofegat a la
platja.
Depenent del pblic al que va dirigit i l'actitud que vols modificar, ser ms
efica un o altre. Si l'actitud s emocional, millor missatge emocional. Hi ha missatges
emocionals especials, que sn els que es basen en la por. Acceptes el missatges si et
dona la soluci per deixar de tenir por.

Arguments i contrarguments
La majoria de les vegades t ms pes una experincia viscuda per alg proper
que l'abundncia de dades. S'han de dir els pros i els contres o no? Depn del pblic al
qual em dirigeixi. Argumenta i contrargumentar crea angoixa.
1. Efecte de la primacia. Si entre una informaci i l'altra hi ha poc temps i la
decisi ha de ser immediata, s millor comenar per all que nosaltres volem.

2. Efecte de lo recent. Si entre una informaci i l'altra hi ha ms temps i la decisi

ha de ser immediata s millor acabar amb el que nosaltres volem.

Emissor
Una persona amb autoestima baixa s ms persuasible. No s'agraden a ells
mateixos, volen millorar i es deixen persuadir. L'estat general tamb afecta. s ms
persuasible alg que t un bon estat general. Una persona que t gana, son, fred... s
menys persuasible.

Tcniques de persuasi
Tcnica "Causa bona impressi": Es basa en l'adulaci (alabar d'alguna manera
a l'altre), en millorar l'aparena fsica, en emetre moltes claus verbals positives, i
tamb en fer petits favors.

Tcnica del "Peu a la porta": Fer peticions graduals fins arribar on es vol.
Tcnica del "Low ball" (pilota baixa): Primer es busca el si, i llavors es diu que
no s'ha pogut, i s'acaba donant o oferint el que ja es volia des del principi.

Tcnica de "Posar-ho difcil d'aconseguir": Et presenten quelcom com una

ocasi nica de difcil accs.

Tcnica de "La data lmit": Alguna cosa finalitzar en una data determinada, i si
no et decideixes abans ho perdrs.

Tcnica de "La porta a la cara": Consisteix en fer una petici molt gran i llavors
ua de ms petita que s'acosta ms al que realment vols.

Tcnica "d'Aix no s tot": La petici inicial s seguida, abans de rebre resposta,

d'algun incentiu que crea lefecte de "ganga".

Tcnica de "Picar la curiositat": Es tracta de fer alguna petici que desperti la

curiositat en l'altre i que faci que li prestem atenci.

Tcnica de "Posar als altres de bon humor abans de fer una petici"

Tcniques de condescendncia
Una forma d'influncia social s la condescendncia, que implica sollicitud
directes d'una persona a una altra. Les tcniques de condescendncia es troben
entremig de les tcniques de persuasi i les tcniques d'obedincia social. Sn aquelles
tcniques emprades per a que l'altre et digui que s. Cialdiani va estudiar als

professionals de convncer a la gent i les tcniques que utilitzaven per fer-ho. Va allar
sis principis en els que hi intervenen.

Amistat - Simpatia: "Causar bona impressi". Vol caure b o despertar bon rotllo.
Comproms - Consistncia: Un com m'he comproms a una postura estic
disposada a dir que s a peticions posteriors. "Peu a la porta" i "Low ball (pilota baixa)".

Escassetat: Intentem assegurar oportunitats escasses o que pot reduir les

possibilitats de les mateixes (aconseguir coses escasses o que s'acaben aviat). "Data
lmit" i "Posar-ho difcil d'aconseguir".

Reciprocitat: Condescendim ms davant alg que prviament ens ha fet una

concessi o un favor. "La porta a la cara" i "Aix no s tot".

Validaci social: Quan diuen que la gent com tu ha d'actuar de diferent manera. Si
voleu pertnyer a determinat collectiu heu de tindre determinada conducta.

Principi d'autoritat: Dius que s si la persona que tens davant t autoritat legtima
o sembla que la t.

Altres tcniques: "Picar la curiositat" i "Posar als altres de bon humor abans de fer
una petici".

TEORIES D'ATRIBUCI CAUSAL

Diu que nosaltres volem entendre la nostra conducta i la dels altres. Per
entendre-ho intentem descobrir les causes que ens porten a determinat
comportament: les teories de l'atribuci causal.

Teoria de la psicologia ingnua de Heider

Heider diu que totes les persones funcionem com psiclegs intutius que
intentem construir teories de psicologia causal basant-nos en tres principis:
1. Com sentim que la nostra conducta s ms motivada que no pas aleatria,
tendim a investigar les causes i les raons que els porten a fer determinades conductes.
2. A l'hora de fer aquestes teories causals que ens han de servir per fer
prediccions, intentem buscar ms caracterstiques estables o duradores.
3. Al atribuir causalitat distingim entre factors ms personals o d'actituds
(disposicionals) i factors ambientals (situacionals).
Quan fem una atribuci disposicional estem fent una atribuci interna. Quan
fem una atribuci situacional estem fent una atribuci externa (caracterstiques de

context o situaci). Noms podem fer atribucions disposicionals si no hi ha res en la

situaci que ens porti a pensar que ha estat la situaci.

Teoria de la interferncia de correspondncia de John i Davis

Parla de qu a les persones els agrada fer interferncies de que determinada
conducta es correspon amb determinat tret de personalitat o disposici. si hi ha una
disposici s ms predictiu. Per fer aix John i Davis diuen:
1. Que la conducta sigui triada lliurement, sense cap manament o ordre.
2. Entre dues conductes que es puguin escollir han d'haver pocs efectes no
comuns. s a dir, que aquests efectes no comuns serien els causats per un factor
especfic i no per un altre.
3. La conducta socialment indesitjable ens porta molta ms informaci que no pas
si tens una conducta desitjable.

Teoria de covariaci de Kelly

Diu que les persones intentem identificar els factors que covarien amb la
conducta. Hi ha tres tipus de informaci:

1. Relacionada amb consistncia/coherncia

En quina mesura passa sempre el mateix davant el mateix estmul. Sempre hi
ha d'haver una coexistncia o consistncia alta, sin no es pot continuar l'arbre de
Kelly

2. Distintivitat
3. Consens
A partir de la conducta realitzada podem trobar les causes: disposicionals
(ocultes) o situacionals
L'Anna sempre plora amb Titanic
(coherncia alta)

Gaireb noms plora amb aquesta peli

(distintivitat alta)

Gaireb sempre plora amb les pelis

(coherncia baixa)

Gaireb tothom plora amb aquesta peli

(consens alt)

Gaireb ning plora amb aquesta peli

(consens baix)

La peli fa plorar (Atribuci situacional o

externa)

L'Anna s una ploramiques (Atribuci

disposicional o interna)

ERRORS QUAN FEM ATRIBUCIONS CAUSALS

Error fonamental de l'atribuci causal o biaix de correspondncia
Jones i Davis diuen que la conducta ha de ser escollida lliurement. Fem
atribucions disposicionals tot i saber que ha estat la situaci la que ha portat la
conducta. un exemple: hi ha gent a qui li van demanar que escrivissin a favor o en
contra de la poltica de Fidel Castro. Van donar els escrits a alumnes perqu ho llegissin
i diguessin perqu ho havien escrit els autors. Van fer atribucions disposicionals tot i
saber que els havien manat escriure-ho.
Fem ms atribucions disposicionals perqu sn estables. Etiquetem. D'aquesta
manera podem fer prediccions. No ens haurem d'esforar per entendre la conducta
dels altres. La situaci s moltes vegades igual o ms important que la disposici.
Encara aix es continua tenint ms en compte la disposici que la situaci.

Diferncies entre l'actor i l'observador

Tendim a, nosaltres mateixos, explicar les nostres conductes a travs
d'atribucions situacionals i la dels altres a travs d'atribucions disposicionals. Atribum
de manera errnia els accidents de trnsit (atribum la culpa als conductors en
comptes de a la carretera).

La infrautilitzaci a l'efecte del fals consens

Consens alt: la majoria de la gent fa all. La majoria de la gent interpreta la seva
conducta com la tpica. Llavors pensa que la resta de gent faria el mateix en la mateixa
situaci. Per explicar la teva conducta utilitzes el fals consens.
Vam demanar a alumnes si portarien un cartell d'un restaurant pel campus. Els
que van dir que si se'ls va demanar si creien que els seus companys ho farien tamb. El
70% deien que s. Els que van dir que no ho farien se'ls va fer la mateixa pregunta i un
70% van dir que els altres, els seus companys, no ho farien.

Els biaixos favorables al jo o d'autoservei

Quan tinc un xit ho atribueixo a caracterstiques disposicionals i quan em surt
una cosa malament a caracterstiques situacionals.

Els biaixos favorables al grup

Endogrup: sc dona/blanca
Exagrup: Els altres sn homes/negres

Quan el meu endogrup fa una cosa que li surt b s que som millors. Quan
l'exogrup fa una cosa malament s perqu sn pitjors.
Creena del mn just: si faig el que toca no em passar res (el mn es just). Als altres,
si els hi passa alguna cosa, s perqu s'ho han buscat.

Atribucions Situacionals
Zimbardo

Atribucions Causals
Atribucions Estructurals o
Sistmiques

MILLGRAM - EL JUEGO DE LA MUERTE

Fins a on pot arribar el poder de la televisi? L'experiment de Millgram. El
poder de l'autoritat en el convidat.
Hi ha dos subjectes o individus. Un respon preguntes. Cada error era castigat
amb una descrrega elctrica. L'altre era el que llegia les preguntes i infringia les
descrregues. El 62% dels individus (els que donen les descrregues) arriben fins al
final.
S'obeeix si l'autoritat (es creu) s legtima. En la reproducci actual es fa en un
concurs de televisi. no hi ha diners pel mig. Sn escollits 80 candidats. Els
espectadors, el pblic, no saben que s un truc i l'examinador (la persona que fa les
preguntes) tampoc. La persona que rep les descrregues s un actor i, en realitat,
fingeix. No hi ha descrregues. El voltatge mxim s de 460 volts. Hi ha 27 preguntes.
Cada error es castiga amb un voltatge ms alt. El 81% dels examinadors arriba fins al
final.
Estat agntic: una persona capa de portar una vida independent, en trobar-se en una
situaci en que una altra persona t ms autoritat, es comporta com un agent
executor. Es comporten com el superior espera que es comporti. Fer alguna cosa en
contra dels teus valors.
80 volts. El riure ajuda a alleujar tensions. Empenta als examinadors a
l'obedincia. Ajuda a que la situaci es torni suportable.
A partir de 180 volts. Els examinadors eviten les regles. Pujaven el to de veu en
pronunciar la resposta correcta per a que l'encerts el jugador. Els ajudava a alleujar la
culpa. No poden dir que no es creien que li estiguessin fent mal perqu si no s'ho
creguessin no haurien fet trampes.

300-320 volts. Neguen a la vctima. Parlen amb els crits de Jean Paul de fons. s
un exemple clar de l'estat agentic. Fan com si no el sentissin. s una manera d'ignorarlo. Volen acabar el ms aviat possible Sotmeten la seva autoritat a la de la televisi. El
15% van afirmar que no s'havien cregut la situaci, per alguns havien fet trampa i
altres havien mostrat smptomes de tensi i estrs. La negaci de l'evidncia s
smptoma d'obedincia. Tots es van sotmetre a l'engany. Ning no va dir res ni es va
interposar.
Per arriba el moment en qu s inevitable plantar-se a l'autoritat. La autoritat
utilitza la exhortaci per a exercir la seva autoritat. s una pressi sota l'aparena
d'una informaci. L'anticipaci d'una conseqncia favorable: nosaltres assumim les
conseqncies i a tu t'ho agrairan. L'examinar s desobedient quan s'arriba a la
cinquena exhortaci. Aqu pot desobeir o seguir obeint. El joc es torna una lluita.
Alguns es van plantar. Porten fins al final el desafiament a l'autoritat. "No
quiero" (No vull); aquesta s l'afirmaci que ens porta a la desobedincia. Aquesta
desobedincia es coneix com a una infracci voluntria.
A la zona extrema s'esperava una desobedincia massiva. Dir que "no", la
resistncia, s'aprn per context. No totes les persones han tingut aquesta oportunitat
d'aprendre-ho, per tant no tots es rebellen. No saben com fer-ho. Es senten dividits
entre el que sn i el que es veuen obligats a fer. Tenen una lluita interior. En total van
haver 16 desobedients. En certes ocasions intenten convncer a l'autoritat per a que
pari el joc.
Es posen en una situaci de submissi perqu consideren que tu ets la
responsable. Tota la gent mirant exerceix una gran pressi. La conscincia els deia que
no anessin massa lluny, per no sabien on estava el lmit. No sn sdics, dolents o
amorals.
Sense les ordres de l'autoritat el 75% de la gent es planta. El qu explica el grau
de submissi s l'autoritat. Sense aquesta pocs es sotmeten. Pateixen l'influx d'un
sistema que els abruma.
El 30% dels obedients no es van rebellar cap vegada en tot el programa. Tenien
gent normal i en una situaci normal d'un concurs es van comportar com a
torturadors. Aquest fet deixa veure el poder que t la televisi.
Totalitarisme: forma d'abs de l'autoritat.
Obedincia destructiva: forma d'abs de l'autoritat.

Resum
Obedincia destructiva: forma d'influncia social en qu una persona, fent abs del
seu poder, demana a alg altre que faci alguna cosa perjudicial pels altres.

Fases de l'experiment
1a Fase: va fins als 180 volts
2a Fase: va de 180 volts a 320. Crida per sortir.
3a Fase: a partir dels 320 es nega a contestar per crida. Finalment ja no se sent res.

Disminuci de dissonncia cognitiva

Entren en un procs de dissonncia cognitiva, perqu tenen valors contraris.
Per alleujar-ho i disminuir la dissonncia fan el segent.
1. Riure, suors, tremolors... (respostes no voluntries)
2. Fer trampes (redueixen la culpa)
3. Parlar per sobre dels crits (negar la vctima) Entren en estat agentic (70%). Els
porta a la obedincia i a una conducta de fugida. Es distancien de la situaci i
volen anar rpid per acabar.
4. Intenten negociar
5. Diuen que no s'ho creien (efecte de retrovisi). "Jo ja ho sabia des del primer
moment". El 15% diuen que no s'ho creien.

Les exhortacions
Les exhortacions que fa servir l'autoritat per a que l'examinador continu sn les
segents.
1.
2.
3.
4.
5.
6.

s el teu torn, continua.

Que no t'impressioni, continua.
El joc exigeix que continus.
s la lgica del joc.
A veure qu diu el pblic.
Nosaltres assumim les conseqncies.

Factors d'obedincia destructiva

Els factors que influencien a l'hora de tenir una actitud d'obedincia destructiva
sn els segents:

La pressi d'una autoritat que abusa del seu poder.

El comproms.
S'utilitza la tcnica de persuasi del "Peu a la Porta". Van pujant el nivell de
comproms.
Utilitzes estratgies per reduir les dissonncies.

Por a les conseqncies. Una font s poderosa quan pot exercir un cstig, saps
que ho far i saps que s'assabentar.
El desplaament de la responsabilitat(la televisi es feia crrec de totes les
conseqncies). Aquest desplaament t a veure amb que l'autoritat s
legtima o perqu tens por.
No hi ha contacte visual. Hi ha distncia fsica i emocional amb la vctima.
Les coses passen rpides, s una situaci desconeguda i ests sol. Passes a un
estat agentic.

Reduir l'obedincia destructiva

Algunes estratgies a seguir per a reduir la obedincia destructiva sn les
segents:
1. Conixer el resultat dels experiments.
2. Aprendre a qestionar els motius de la figura d'autoritat per demanar-te fer
segons quines coses.
3. Recordar als individus que comparteixes la responsabilitat

CONFORMISME SOCIAL
s un tipus d'influncia social en el qual l'individu canvia les seves actituds o
comportaments per adherir-se a la majoria.
Hi ha situacions a la vida en qu notes que desentones.. Adaptes la teva
manera de comportar-te a la de la majoria. Aquest s un acte de conformitat social.
L'autor que ho va estudiar va ser Asch. Va fer tres fases a la seva investigaci.

1. Resoldre problemes perceptius molt simples

Hi havia 12 proves crtiques de les 18 que es passaven (aquestes es deien
malament expressament). El 76% de les persones van dir la resposta errnia en alguna
ocasi. En el grup control noms va ser el 5%. El 24% mai va dir la resposta errnia.

2. Estudia els efectes de destruir la unanimitat de tres maneres

diferents
1. Un dels cmplices deia la resposta correcta en comptes de la incorrecta (com
feien els altres).
2. Un dels cmplices deia una resposta entre la correcta i la que donava el grup.
3. El cmplice deia una resposta encara ms incorrecta que la que donava el grup.
En els casos en qu es destrua la unanimitat hi havia menys conformitat. La
manera de reduir la conformitat s trencar la unanimitat. Quan alg s pitjor que tu, et
veus ms capa d'intervenir.

3. Prova escrita
El subjecta entra i contesta les preguntes per escrit. Els altres ho feien oralment

Tipus de conformitat
Va descobrir que hi havia dos tipus de conformitat.

Conformitat pblica: fer o dir el que fan els altres encara que tu no ho penses
realment.

Conformitat privada: t'arribes a creure el que fas o dius noms perqu ho fan o
diuen els altres.

Causes de la conformitat
Pressi Normativa
Per pressi grupal
Pressi Informativa
Causes de la conformitat

Acceptaci de la rutina diria

Assumpci d'un rol social

Per pressi grupal

1. PRESSI NORMATIVA: tu acceptes i et conformes perqu tens por al rebuig. Es basa en

la por a no ser acceptat pels altres. Tens ganes d'agradar. la tctica que ms funciona
s assemblar-te als altres al mxim possible. Vols encaixar en el grup. Una de les
maneres que fa que et conformis ms rpid s la por al ridcul. Olson va parlar de la
"Jeer Pressure". s la pressi a travs de la burla. Gent que ha estat vctima de la burla
i ha estat acceptat desprs al grup, s'uneix i comena a burlar-se dels altres.
2. PRESSI INFORMATIVA : es basa en la informaci. Has de fer el que fan els altres.

Busques informaci en els altres per saber si ja actues b o has de canviar. Busques
informaci en els altres per saber qu has de fer. Mesures el teu comportament pel
comportament dels altres.

Acceptaci de la rutina diria

Si vas fent sempre una cosa acabes fent sempre la mateixa cosa perqu
acceptes la rutina diria. Et conformes amb la rutina que has establert.

Assumpci d'un rol

Generalment determinats grups socials tenen a veure amb determinats
estereotips. Si t'identifiques en un grup social et conformes amb l'estereotip. Et marca
el comportament.

Factors que afecten a la conformitat

Unanimitat: el que redueix o augmenta la unanimitat, fa que hi hagi ms conformitat.
La mida del grup (tamany): ms gran, ms conformitat.
L'estatus del grup: estatus alt, ms impacte que estatus baix. Per tant, ms
conformitat.
Cohesi: grau d'atracci que senten els individus cap a un grup social.
Dificultat i ambigitat: si una tasca s difcil i ambigua s ms fcil que et conformis.
Temor i ansietat: a ms por i ansietat, ms conformitat.
Personalitat de l'individu: els trets disposicionals tenen a veure. Hi ha gent que t
la caracterstica disposicional de no conformar-se o s.
Publicitat i vigilncia: com ms pblica i vigilada s una determinada conducta, ms
conformitat es genera.

Diferncies entre conformitat i obedincia

En la conformitat la pressi s exercida pels iguals. Qui intenta que tu et
conformis s com tu. En la obedincia hi ha una relaci jerrquica. Els individus que es
conformen tenen un comportament molt similar a la font d'influncia, mentre que les
persones que obeeixen no es comporten igual que l'autoritat. L'obedincia suposa que
una autoritat desitja exercir influncia sobre alguns individus, mentre que en la
conformitat s l'individu el que vol ser acceptat. No hi ha necessriament una intenci
de que es produeixi aquesta conformitat.

BLOC IV

ESTEREOTIP
Un estereotip s un marc cognitiu de referncia compost per elements
cognitius de pensament. Estan compartits per una mateixa cultura.

Segons el model tridimensional de les actituds aquestes estan formades per

tres components o conceptes.

Component cognitiu: Anem categoritzant des de que naixem a mesura que ens
desenvolupem.

Component d'afecte: No hi ha crrega afectiva, nom estereotipem. El que t la

crrega afectiva s el prejudici.

Component conatiu o predisposici a l'acci: Sortir o no depenent del

context i de l'acci que suposi. Si la crrega es positiva hi haur discriminaci positiva
(donar preferncies, ajudar...). Si la crrega s negativa es discriminar negativament
(arraconar). Les accions positives van a afavorir collectius que ja venen determinats
per directrius ms poltiques i ms culturals.
Estereotip no s el mateix que prejudici. Acci no s el mateix que la
discriminaci.
Estereotip: Composat per elements/components cognitius de pensament.
Prejudici: Quan no has vis res semblant abans, et formes una idea.
Una primera impressi,una cognici, s molt fcil de crear-la, per molt difcil
de canviar-la. La predisposici a l'acci ens la marca l'estereotip i el prejudici. Quan
l'estereotip es converteix en l'etiqueta amb la que tu anomenes a l'altre, aix es
converteix en un estigma social.

Parlant d'insults - En un noi el ms important s l'estatus social. En la noia

el ms important s la conducta sexual (puta/zorra/guarra) i la imatge corporal.
L'ordre simblic dominant s el patriarcat. Imposa els estereotips. Com han de
ser els dos sexes i les caracterstiques socials de cadasc; aix s el gnere. Quan et
desvies del model establert t'insulten. Els d'un mateix grup que es veuen insultats (per
exemple, les persones d'ulls blaus) no defensen a la persona insultada, ja que pensen
que mentre insulten al company no seran ells els atacats. Acostuma a haver una figura
d'autoritat, per tamb pot ser un tema de conformisme social.

CONDUCTA AGRESSIVA
Es parla de conducta agressiva i s'equipara l'agressivitat amb la violncia, per
etimolgicament s diferent. La violncia s un comportament aprs que t una
connotaci de fer mal a l'altre. L'agressivitat, etimolgicament, s ms innata. No t
tant la intenci de fer mal a l'altre, sin que t ms a veure amb la conservaci de

l'espcie i es veu des d'un punt de vista ms instintiu. (A partir d'ara noms parlarem
de conducta agressiva, sense fer distincions entre aquesta i la violncia).
La majoria d'autors que parlen de conducta agressiva en els llibres de conducta
agressiva es posen d'acord en que tenen dues caracteristiques. La primera es que hi ha
la intenci de fer mal i la segona s que hi ha la intenci de provocar dolor.
Pel que fa a les diferents teories:

Teories innatistes o instintives: hi ha dos grans models.

Enfocament Psicodinmic: parteix de teories psicoanaltiques. Explica l'agressi
com a servidora del principi de plaer, i la considera com una reacci a la frustraci que
es genera quan no pots aconseguir all que vols. El principi de plaer est destinat a
aconseguir el que ens ve de gust, i quan s'ha de frenar es genera una frustraci que
genera conductes agressives. Ms endavant Freud parla de l'Eros (instint de vida) i el
Thanatos (instint de mort); l'agressivitat s una manera de desviar l'atenci per no
caure en l'autodestrucci. Si no tens una conducta agressiva cap a alg altre, cap a
fora, entres en una conducta autodestructiva.

Etologia (estudi de la conducta animal): Un etleg molt fams (Lorenz) era coetani
d'en Darwin. Expliquen l'agressivitat com a instintiva. L'expliquen en funci de la
supervivncia de l'individu. Treus l'agressivitat per sobreviure. s una manera efica de
preservar l'espcie.
Aquests models hidrulics de l'agressivitat recomanaven (i encara recomanen)
que el millor per no fer conductes agressives molt grans era treure l'agressivitat d'una
manera sana. Per exemple, les manifestacions sn catrtiques. Estan per apaivagar els
ambients que no pas per reivindicar. Una altra manera s practicant algun esport.

Entre instintives i les apreses: Hi ha un entremig entre les dues teories

explicades que sn les teories de la frustraci-agressi.

Model de Yale o model de frustraci-agressi: Una persona actua

agressivament per un impuls indut per la frustraci, i no pas per un impuls innat. La
persona es frustra i aix s el que genera agressivitat. Un cop produda l'agressi la
tensi desapareix. No sempre l'agressi es dirigeix cap a la causa de la frustraci (s un
desplaament). Per l'origen de la frustraci continua sent una frustraci.

Teories de conducta apresa: Van relacionades amb les teories de

l'aprenentatge social.

Condicionament clssic: t a veure amb l'estmul incondicionat que provoca una

resposta incondicionada, que seria agressiva. Desprs associes un estmul neutre amb
aquesta resposta incondicionada agressiva.

Condicionament operant: quan nosaltres aconseguim, a travs de l'agressi,

reforos positius.

Modelatge (de Bandura): les conductes agressives s'aprenen a travs de

l'observaci, d'all que veiem. Hi ha certes cultures, les cultures de l'honor, en qu si
es viola l'honor d'alg es justifica una conducta agressiva. L'ordre simblic dominant
nostre s el patriarcat, per tant est ben vist aix. Per tant, l'exposici continuada a
una societat que fomenta la violncia, o com a mnim no la condemna, fa que passem
per un procs de dessensibilitzaci. T'acostumes; ho vas trobant normal. A ms trobes
nous repertoris, que desprs posars o no en prctica.

Teories que ajunten trets disposicionals i situacionals

(modernes): Segons l'objectiu de la conducta agressiva es pot distingir entre
agressivitat hostil o impulsiva o agressivitat instrumental. (Quadre de l'agressivitat).

L'agressivitat hostil o impulsiva: no t un objectiu en s mateixa que no sigui un

altre que el de fer mal.

L'agressivitat instrumental: l'objectiu s aconseguir alguna cosa i, per

aconseguir-la, es passa abans per una conducta agressiva.