CATAL SELECTIVITAT

-Accentuaci
-Diresi ( norma d'estalbi )
-Apstrof
-Determinants
-Adjectius [ e / a ]
-Verbs regulars ( imperatius + negaci imperatius )
-Verbs irregulars
-Correcci d'errors en les oracions
-Vulgarismes [ -guer ]
-Nombre dels substantius ( plurals )
-Infinitiu
-Gerundi
-Sintaxi
-Accent Diacrtic
-Gneres Periodistics
-Pronoms febles
-Sociolingstica
-Fontica
-Oracions subordinades (substantives, adjectives i advervials )
-Laura a la ciutat dels sants
-Drames rurals

ACCENTUACI
Perd aguda ( acaba en a,e,i,o,u,as,es,is,os,us,en,in)
Fcil

plana (no acaba en a,e,i,o,u,as,es,is,os,us,en,in)

Tmbola esdrixola (s'acctenten totes)

accents: / / / / / /
L'accent diacrtic s aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que
s'escriuen igual per signifiquen coses ben diferents.
Exemples: sol- sl / te-t / que-qu

sense accent

amb accent

be: nom de la lletra b; xai, anyell,

corder

b(plural bns): possessions; adverbi;

conjunci

bota: calat; verb botar

bta: recipient

coc: cuiner; carb; bacteri

cc: coca

coll: part del cos

Cll: topnim

com: adverbi

cm: obi

cop: encontre violent, colp

cp: cerro; mesura de capacitat; gran

copa

cos: conjunt d'un organisme;

corporaci

cs: cursa

deu: font; numeral

deus: fonts; formes del verb deure

Du (plural dus): divinitat

Du: nom propi d'algun du
monoteista

Dona, dones: sser hum de gnere

femen; muller

Dna, dnes: formes del verb donar

es: pronom reflexiu

s: forma del verb ser

feu: domini, senyoria; present de fer

fu: passat de fer

fora: adverbi

fra: verb ser

Joc, jocs: acci de jugar, entreteniment

jc: indret on van a dormir els ocells

jc,jcs (per joca): ajocat

les: article; pronom; adjectiu (antnim

Ls: topnim
de ills)
ma: (plural mes): forma del femen de
M (per mans): part final del bra
ladjectiu possessiu mon
mes: dotzena part d'un any; possessiu;
ms: quantitatiu
per; participi de metre

meu: possessiu

mu: miol del gat

Molt, molta: quantitatiu

Mlt, mlta: participi de moldre

mlta: acci de moldre

Mon (plural mos): possessiu

mon (plural mons): nom d'una llengua; Mn (per mons): univers
relatiu a aquesta llengua
mora: dona magribina; retard

mra: (plural mres): fruita

Mra: forma part d'alguns topnims

Net (neta,nets,netes): adjectiu

nt(nta,nts,ntes): parentiu familiar

nos: pronom personal feble

ns:plural majesttic

os,ossos: part de l'esquelet

ossa,osses: ossada, esquelet

s,ssos: animal
ssa,sses: animal

pel,pels: contracci de per +el,per+els Pl (plural pls): vellositat

porca: femella del porc

prca: faixa de terra

que: relatiu -sense preposici-,

exclamatiu

qu: relatiu tnic, interrogatiu

res: pronom; pl. de re (nota musical)

rs: pregria

rossa: dona amb els cabells clars

rssa: animal vell i flac

Se: pronom reflexiu

s: forma del verb saber

sec: eixut; forma del verbseure

sc: plec de roba

segle: cent anys

sgle: sgol

seu: catedral; pronom possessiu;

forma del verb seure

su: greix

si: nota musical; cavitat d'un s;

pronom reflexiu; conjunci

s: adverbi (afirmaci)

soc: calat; tros de fusta; mercat

sc: verb ser

Sol, sols: astre; nota; colloide; sense

companyia; verb soler

Sl (pluralsls): terra

son: acte de dormir; possessiu; unitat

sn: verb ser
fsica
te: planta i infusi; nom de la lletra t;
pronom

t: verb tenir

tot: adjectiu

tt: broc gros

us: pronom personal feble

s: acci d'usar; substantiu

Vens, venen: formes del verb vendre

vns,vnen: formes del verb venir

ves: tros de tela; lletra v en pl.;

reducci de veges

vs: verb anar

veu: so de les cordes vocals; present

de veure

vu: passat de veure

vos: pronom personal feble

vs: pronom personal fort

La diresi:
s: 1 ) per formas la ( U ) en els diftongs creixents
2) Per trancar un diftong ( quan no podem posar accent )
ex: aiges, qesti
verbs en imperfet: produa, obea
norma d'estalvi:
Sn casos en qu no marquem aquests hiats amb el signe de la diresi. No posem diresi, malgrat
que hi ha un diftong que no es forma en els casos segents:
1. Quan la I o la O han de duur accent segons les normes d'accentuaci:
pas, ve, condus...
2. En els temps verbals futur (agrair) , condicional (agrairia) , infinitiu (agrair) i gerundi
(agraint) dels verbs acabats en vocal + ir
traduint, reduir....
3. En els sufixos -isme, -ista
egoista, alturista...
4. En les paraules composes amb els prefixos contra, re, co, anti, semi
contradicci, reicidir, antiinflamatori, coincidir...
5. En els mots que tenen terminacions llatines com -ius, -ium
aqurium, pdium, Mrius....

ELS DETERMINANTS

1. TIPUS:
-Articles
-Demostratius
-Possesius
-Quantitatius
-Indefinits
-Numerals
-Interrogatius / Exclamatius
2. Apstrof
No s'apostrofen les paraules femenines que comenen per i / u / hi / hu o que la primera sl.laba
sigui tona.
Ex: La histria / La humanitat / La independncia / La unitat
3. Possessius
el nostra / la nostra / el vostre / la vostra
4. Indefinits
un altre / una altra
5. Numerals
Cardinals: 1564 Mil cinc-cents seixanta-quatre
Ordinals: 1r 2n 3r 4t 5 ....
6. Quantitatius
massa / prou / fora ----> Aquests sn invariables ex: Tinc masses deures (incorrecte)
Tinc massa deures
gaire / bastant ----> Tnen plural per no femen

Tinc bastants cosins (correcte)

Tinc bastantes cosines (incorrecte)

SUBSTANTIUS

Interferncies amb el castell:

els afores

el pendent

el dubte

un anell

el corrent

el llexiu

els espinacs

el senyal

...............

un avantatge

el costum

el pebre

el deute

el compte

el llegum

el front

el titella

femenins:
una amargor

la sida

una anlisi

la remor

les postres

una aroma

una ncora

la suor

una olor

la dent

la sndrome

una allau

SIGNIFICATS DIFERENTS SEGONS L'ARTICLE

un editoral / una editorial
el fi / la fi
el llum / la llum
un ordre / una ordre
el son / la son
el terre / la terra
el clera / la clera
el pols / la pols
el podor / la podor
NOMBRE DEL SUBSTANTIU
1. Vocal tnica ex: m, mabs
carb, carbons
2. Doble plural
-st

test, testos

-xt

texts, textos

-ig

raig, rajos

-sc

disc,discos
3. Masculins aguts

-s
-
-x

--------> -os

ndex, ndexs

annex, annexos

-ix
-tx
L'ADJECTIU
1a terminaci: m=f

ell s intel.ligent ella s intel.ligent

2 terminacions: m / f ell s lleig

agre agra
ample ampla
cmode cmoda
culte culta
digne digna
..............
Adjectius:
ample

ampla

intel.ligent

intel.ligent

homleg

homloga

socolent

socolenta

amable

amable

feli

feli

cl.lebre

cl.lebre

pobre

pobra

culte

culta

fcil

fcil

amargant
ELS VERBS

amargant

ella s lletja

gust, gustos

TEMPS VERBALS DE LA PRIMERA, SEGONA I TERCERA CONJUGACI + ELS VERBS IRREGULARS

(llibre)
SINTAXI: ORACI SIMPLE
1. Tipus de verb
a) impersonals ---> no tenen subjecte = plou, neva....
b) verbs copulatius ----> ser / estar / semblar
c) verbs transitius----> necessiten CD ex: comprar el diari / robar joies
verbs intransitius ----> no poden portar CD ex: crrer , telefonar ,caminar....
2. Subjecte
a) concordana ( subjecte.verb)
b) a l'oraci , el.lptic , impersonal
c) V. Amb subjecte darrere (agradar, interessar, resultar, venir, arribar...)
d) Passiva reflexa Es venen coses coses = subjecte

Es descomptaran tres punts 3punts

subj
3. Complement del verb
complement directe:

V. Transitiu

Pronominalitzaci: el / la / els / les / en / ho

ex: ell mira les notes ( les notes = CD )

Oraci passiva i Compl. Agent: Activa = En Joan menja tomquets

/ Passiva: Els

tomquets sn menjats per en Joan ( sn menjats = v. Passiu ) V passiu = v. Ser + participi

a + CD (incorrecte) Abrao a la meva mare ( incorrecte ) Abrao la meva amre.
Complement indirecte:
a / per a = S prep

Pronominalitzaci li / els ex: Compra un regal a la seva mare = li

compra un regal
Complement Circunstancial :
lloc / temps / mode / instrument / compaia / causa
S Adv i CN poden fer la funci de CC
L'INFINITIU

a) vulgarismes en -guer ex: sapiguer ( saber) / capiguer (cabre) / poguer (poder) / siguer (ser)...
b) Interferncies 2 conjugaci -RE
batre
cloure
crrer
fondre

--------------------> + derivats

combatre (combatir) incrrer (concrrer)

metre
rebre
rompre
decebre
c) Sn de la 3 conjugaci
Atemorir , repel.lir, competir, garantir, reflectir, trar, clor.....

1 conjugaci: aterrar, culpar....

d) No sn incoatius
ajupir ----> ajupeixo no
bullir ----> bulleixo no
fugir ----> fugeixo no

........................

GERUNDI
-vulgarismes en -guer

SABENT NO sapiguent / CABENT NO capiguent

S DEL GERUNDI
1.

Simultanetat

2.

Acci immediatament anterior

NO posterioritat o causa

LES PERFRASIS VERBALS

D'infinitiu:
-De probabilitat: deure + infinitiu ex: Per qu corre ? Deu tenir presa ....
-D'obligaci: haver de + infinitiu ex: Ha de fer-ho
-D'intencionalitat: voler + infinitiu ex: Vol fer-ho
-De possibilitat: poder + infinitiu ex: No puc fer-ho
-De ponderaci: arribar a + infinitiu ex: Arribar a fer-ho
-D'imminncia: anar a + inf : Anava a fer-ho

estar a punt de + inf : He estat a punt de fer-ho

-D'inici: (Comenar a + inf) (arrencar a + inf ) (posar-se a + inf)

-D'acabament: acabar de + inf Ja he acabat de rentar
-De repetici: tornar a + inf Ha tornat a ploure
De participi:
-De conseqncia: quedar + part : Vam quedar decebudes
-De resoluci: tenir + part : Ja tinc aprovades dues assignatures
De gerundi:
-De duraci: (estar + ger ) ---> Fa dues hores que est saltant (anar+ ger) ---> Anava escampant
calmnies
MORFOLOGIA VERBAL
Verbs regulars. En catal hi ha 3 conjugacions : 1 : -AR / 2: -ER,-RE / 3: -IR .
Els verbs regulars segueixen un model de conjugaci per contra els irregulars no.
PRIMERA CONJUGACI:
1.

DONAR s regular: NO S JO DONC ..... L'S CORRECTE S dono, doni, dons....

2.

Canvis d'ortografia: c--->

3.

Diresi; aquell grup de verbs que acaben en vocal + -ar

comeno / comences

actuar, triar, estudiar, canviar, suar ...

g--->j monjo / monges etc....

Present subjuntiu = que jo estudi , que tu tris...

Imperatiu = Canvia tu , canv ell , canviem nos, canvieu vs, canvin ells ..........
SEGONA CONJUGACI :
Futur i Condicional -----> Es formen a partir de l'infinitiu

ex: Perdre perdr

TERCERA CONJUGACI
Purs: Dorm-o / Dorm-s / Dorm / Dorm-in / Dorm-iu / Dorm-in
Incoatius: serv- eixo / serv-eixes / serv-eix / serv-im / serv-iu / serv-eixen
2.

Diresi : vocal + ir = tradur, agrar, ober .... Ex:

Imperfet subjuntiu = Obes / Obesis /

Obes / obessim / obessiu / obesim

Pres. Indicatiu: agraeixo / agraeixes / agraeix / agram / agrau / agraeixn
Pres. Subjuntiu: tradueixi / tradueixis / tradueixi / tradum / traduu / tradueixin

IMPERATIU

canta tu
canti ell
cantem nosaltres
canteu vosaltres

--------->

Els imperatius que conjugats facin -gue la

segona persona del singular i plural canva . Exemples :

cantin ells
Conec: coneix tu / conegui ell / coneguem nosaltres / coneixieu vosaltres / coneguin ells
Absoldre: absol tu / absolgui ell / absolguem nosaltres / absoleu vosaltres / absolguin ells

EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL

S. prep : introdit per una preposici

La preposici va lligada al verb
Verbs: recordar-se de / oblidar-se de / adonar-se de / riure's de / continuar a / creure en .....
ATRIBUT
verb copulatiu: ser / estar / semblar modifica o complementa tan al subjecte com al verb
COMPLEMENT PREDICATIU
Normalment s un adjectiu. Complementa a un verb predicatiu. Complementen alhora verb i
subjecte.
ELS PRONOMS FEBLES
Li vaig fer una abraada -----> Vaig fer-li una abraada
CI = vaig fer-los / Els vaig fer
EM / ENS ------> 1 persona
ET / US --------> 2 persona
ES ---------------> 3 persona
Quan els verbs comenen per i / u / hi / hu tones no s'apostrofa ex: No utilitza l'agenda No la
utilitza.
COMPLEMENTS VERBALS + SUBSTITUCI PRONOMINAL + EXEMPLES
CD

el / la / els / les

SN definit

Han prohibit aquest producte----> L'han prohibit

en

Han prohibit molts productes ----> N'han prohibit molts

neutre ( aix / all / subordinada / substantiva ) ho

C. Indirecte

li / els

C. Rgim Verbal

Han demanat perms a l'alcaldessa ----> Li han demanat perms

en / hi

Ja s'ha adonat de l'error ----> Ja se n'ha adonat

C. Circunstancial / S. Adv / S. Prep

Atribut
C. Predicatiu

ho
hi

Han prohibit aix ---> Ho han prohibit

hi

Escriu malament ---> hi escriu

L'empar s alacantina ----> L'empar ho s

La carn es veu passada -----> La carn s'hi veu

COL.LOCACI DELS PRONOMS FEBLES

a) Segons el temps verbal
-darrera del verb ----> infinitiu Agafar-lo / gerundi Agafant-lo / imperatiu Agafa-ho
-a davant / al darrera ----> perfrasi verbal i passat perifrstic ex: Vull agafar els llibres = El vull
agafar
-a davant : la resta del temps ----------> L'agafo / L'he agafat / L'agafaria....

b) segons la forma del verb

-Pronom davant del verb + consonant = El pentina
-Pronom davant del verb + vocal = Apstrof L'agafo
-Pronom darrera del verb + consonant = Guionet = Vull agafar-ho
-Pronom darrera del verb + acaba en vocal = Apstrof = Agafa'l
Apstrof:
Sempre a la dreta, el mxim possible
Me'n dna
M'en dna (incorrecte)
*excepcions:

El pare d'en Mart

L'EN : treu el pa del forn ---> L'En treu

LA HI no L'HI Posa la safata damunt la taula ------> La hi posa

Guionets
1 sol apstrof i tants guinets com calguin ex: podeu anarvos-en / podeu posar-vos-la / Dna-me'l
SINTAXI DELS PRONOMS FEBLES
1.Subjecte: Noms es pot substituir en un cas : EN
El subjecte va darrera del verb
2.

Complement directe:

CD definit : introdut per un article definit o demostratiu : el / la / els / les

CD indefinit: introdut per un article indefinit o quantitatiu o determinant indefinit : EN
CD neutre: aix, all , subord. Substantiva
3.

Complement indirecte:

Li / Els per ATENCI: Es pot confondre CD al plural els . El plural sempre s : Els
4.

CC / CRV :

Ens han de fixar en la preposici encapalada : DE implica EN

5.

ATRIBUT

HO indef EL / LA / ELS / LES

6.

C PRED: substituci per hi

7.

CN / C. ADJ: Noms es substitueixen quan van introduits per DE : s capa de suspendre :

N's capa
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS ; Miquel Llor
(apunts classe + libre )
FOTOCPIA GNERES PERIODSTICS
Article d'opini , columna, cartes al director o al lector , crtica....
GNERES INFORMATIUS
La notcia, reportatge, crnica.....
REGISTRES TEXTUALS
ESTNDAR: s un tipus de registre general , pot ser escrit o oral , amb una visi objectiva i un grau
mitj ( mitj-alt). Es troba una varietat dialectal comuna entre tots els parlants i com un registre
neutre adequat a les situacions mnimament formals. S'ensenya preferentment als centres
docents. Coincideixen amb la llengua correcta o normativa. Crea en els parlants concincia de la
llengua. Construcci culta i correcte, evita formulacions que dificulten la comprensi. s de
cultismes coneguts i evita col.loquialismes. s generalment denotatiu del llenguatge.
CIENTIFICOTCNIC: s un tipus de registre ms especialitzat. Pot ser escrit o oral, amb una visi
objectiva i un grau alt. Es caracteritza per l'absncia de referncies personals i s d'oracions
impersonals. s del llenguatge formalitzats i de codis propis (smbols algebraics, qumics,
fontics..). s gairab absolut d'oracions enunciatives. Tecnicismes i cultismes, sovint creats a
partir d'elements grecs i llatins o b de llenges com l'angls....s exclusivament denotatiu del
llenguatge.
LITERARI: Tipus de registre general. Habitualment el podem trobar escrit. Presenta una visi
subjectiva i el grau normalment s alt. Es caracteritza per una gran expressivitat. Compleix una
funci esttica que s la ms tpica per no la nica. Presenta sovint artificiositat. El llenguatge
literari s el ms ric i variat, de manera que una obra pot incloure tota mena de registres
seqncies textuals i tupus de text. La seva sintaxi normalment s complexa. s de tots els mots de
la llengua fins i tot de dialectismes. s connotatiu , figuratiu, polismic, simblic....Cosa que
afavoreix no tan sols la diversitat d'interpretacions sin tamb l'accs a realitats altraments difcils

d'expressar.
Fotocpia sociolingstica
L'ORACI COMPOSTA
Oraci simple = un sol predicat
Oraci composta = dos o ms predicats
tipus de coordinades:
oraci coordinada copulativa : (i , ni) ex: vol que vinguis i hi insisteix
oracions coordinades disjuntives : (o , o b) ex: Dema far aix o un altre cosa
oraci coordinada distributiva : ( ni...hi / o ...o / ara...ara ....) ex: no s feliz ni ho ser mai
oraci coordinada explicativa : (s a dir / o sigui / aix s ...) ex: m'agrada la camiseta s a dir vull
que me la compris.
Oraci coordinada adversativa: (per / sin (que) ex: Se esquiar per m'agrada ms la platja
oraci coordinada il.lativa: conseqncia (doncs, per tant, de manera que...) ex: Penso, per tant
existeixo.
Oraci coordinada continuativa: (a ms, d'altra banda, doncs...) ex: Doncs com et deia, prefereixo
la platja.
ORACIONS SUBORDINADES:
Hi han de tres tipus : SUBSTANTIVA, ADJECTIVA , ADVERVIAL
SUBSTANTIVA: completiva / d'infinitiu / interrogativa / de relatiu
ADJECTIVES: de relatiu ( funci del pronom relatiu + antecedent )
ADVERVIALS : temporal / locativa / modal / causal / finals / concessives / consecutives /
comparativa / condicional .
(mirar fotocpia + apunts + esquemes + exercisis o. Sub. Subs....)
DRAMES RURALS ; Victor Catal
apunts classe + resum internet
FONTICA:
(exercicis + resum del llibre + esquema llibre)