You are on page 1of 394

Num. 6265 / 12.05.

2010 18922

Conselleria de Governació Conselleria de Gobernación


DECRET 81/2010, de 7 de maig, del Consell, pel qual DECRETO 81/2010, de 7 de mayo, del Consell, por el que
s’aprova el Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions a aprueba el Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones
la Comunitat Valenciana. [2010/5363] en la Comunitat Valenciana. [2010/5363]

PREÀMBUL PREÁMBULO

Transcorreguts més de deu anys des de l’aprovació de l’actual Pla Transcurridos más de diez años desde la aprobación del actual
Especial enfront del Risc d’Inundacions a la Comunitat Valenciana, Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valen-
mitjançant el Decret 156/1999, de 17 de setembre, del Consell, des de ciana, mediante el Decreto 156/1999, de 17 de septiembre, del Conse-
la Conselleria de Governació se n’ha procedit a la revisió i actualitza- ll, desde la Conselleria de Gobernación se ha procedido a la revisión
ció del contingut, per a adaptar-lo a tots els canvis que s’han produït del mismo y actualización de su contenido para adaptarlo a todos los
en la gestió d’aquest risc al llarg d’aquests anys. cambios que se han producido en la gestión de este riesgo a lo largo de
estos años.
El Pla ha estat elaborat seguint les pautes marcades en la Norma El Plan ha sido elaborado siguiendo las pautas marcadas en la
Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 Norma Básica de Protección Civil, aprobada por el Real Decre-
d’abril, la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil enfront to 407/1992, de 24 de abril, la Directriz Básica de Planificación de
del Risc d’Inundacions, aprovada mitjançant Acord del Consell de Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones, aprobada mediante
Ministres de 9 de desembre de 1994 i publicada mitjançant Resolució Acuerdo del Consejo de Ministros de 9 de diciembre de 1994 y publi-
de 31 de gener de 1995, que estableix el contingut a què han d’ajustar- cada mediante Resolución de 31 de enero de 1995, que establece el
se els plans especials que elaboren les comunitats autònomes, així com contenido al que deben ajustarse los Planes Especiales que elabo-
la Llei 9/2002, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Protecció Civil ren las Comunidades Autónomas, así como la Ley 9/2002, de 12 de
i Gestió d’Emergències de la Generalitat. diciembre, de la Generalitat, de Protección Civil y Gestión de Emer-
gencias de la Generalitat.
Per tot això, de conformitat amb el que estableixen els articles 31 Por todo ello, de conformidad con lo establecido en los artículos
i 33 de la Llei del Consell, havent estat informat per la Comissió de 31 y 33 de la Ley del Consell, habiendo sido informado por la Comi-
Protecció Civil de la Comunitat Valenciana amb data 9 de març de sión de Protección Civil de la Comunitat Valenciana con fecha 9 de
2010, a proposta del conseller de Governació, conforme amb el Con- marzo de 2010, a propuesta del conseller de Gobernación, conforme
sell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació con el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa
prèvia del Consell, en la reunió del dia 7 de maig de 2010, deliberación del Consell, en la reunión del día 7 de mayo de 2010,

DECRETE DECRETO

Article únic. Aprovació del Pla Especial enfront del Risc d’Inundaci- Artículo único. Aprobación del Plan Especial ante el Riesgo de Inun-
ons a la Comunitat Valenciana daciones en la Comunitat Valenciana
S’aprova el Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions a la Se aprueba el Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en
Comunitat Valenciana, que s’incorpora com a annex del present la Comunitat Valenciana, que se incorpora como anexo del presente
decret. Decreto.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DISPOSICIÓN TRANSITORIA

Única. Règim jurídic aplicable fins a l’entrada en vigor del present Única. Régimen jurídico aplicable hasta la entrada en vigor del pre-
decret sente Decreto
Fins a l’entrada en vigor del Pla aprovat per aquest decret conti- Hasta la entrada en vigor del Plan aprobado por este decreto
nuarà vigent el Pla Especial aprovat mitjançant el Decret 156/1999, de continuará vigente el Plan Especial aprobado mediante el Decreto
17 de setembre, del Consell. 156/1999, de 17 de septiembre, del Consell.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISPOSICIÓN ADICIONAL

Única. Comissió Nacional de Protecció Civil Única. Comisión Nacional de Protección Civil
El Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions a la Comunitat El Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat
Valenciana es remetrà, per a la seua homologació, a la Comissió Naci- Valenciana se remitirá, para su homologación, a la Comisión Nacional
onal de Protecció Civil, de conformitat amb el que estableix l’article de Protección Civil, de conformidad con lo establecido en el artículo
11 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil. 11 de la Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre Protección Civil.

DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES

Primera. Habilitació normativa Primera. Habilitación normativa


Es faculta el conseller de Governació per a realitzar quantes actu- Se faculta al conseller de Gobernación para realizar cuantas actua-
acions i dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al des- ciones y dictar todas las disposiciones que sean necesarias para el
plegament i l’aplicació d’aquest decret. desarrollo y aplicación de este decreto.

Segona. Entrada en vigor Segunda. Entrada en vigor


El Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions en la Comunitat El Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat
Valenciana, després de la seua homologació per la Comissió Nacional Valenciana, tras su homologación por la Comisión Nacional de Pro-
Num. 6265 / 12.05.2010 18923

de Protecció Civil, entrarà en vigor el dia de la publicació de la resolu- tección Civil, entrará en vigor el día de la publicación de la Resolu-
ció d’homologació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. ción de homologación del mismo en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana.

Valencia, 7 de maig de 2010 Valencia, 7 de mayo de 2010

El president de la Generalitat, El president de la Generalitat,


FRANCISCO CAMPS ORTIZ FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Governació, El conseller de Gobernación,


SERAFÍN CASTELLANO GÓMEZ SERAFÍN CASTELLANO GÓMEZ
Num. 6265 / 12.05.2010 18924





















Pla Especial enfront


del risc d'Inundacions


Num. 6265 / 12.05.2010 18925

Pla Especial Inundacions

Revisió: 23/02/2010

Contingut del Pla




El�Pla�Especial�es�compon�de�6�volums:�

I.� Fonaments�
II.� Anàlisi�del�Risc�
III.� Estructura�i�Organització�
IV.� Operativitat�
V.� Implantació�i�Manteniment�
VI.� Annexos�


Fonaments:�

Aquest�apartat�conté�els�fonaments�legals�i�tècnics�del�pla,�establint�el�seu�caràcter�de�
Pla� director� de� la� planificació� d’àmbit� inferior� i� definint� per� tant,� el� contingut� mínim�
dels� Plans� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc� d’inundacions� i� els� procediments�
d’integració�dels�plans�de�presa�en�el�Pla�Especial.�


Anàlisi�del�risc:�

Aquest� apartat� descriu� l’abast� del� risc� en� el� territori� de� la� Comunitat� Valenciana�
procedent� de� l’estudi� de� riscos� realitzat� per� la� Universitat� Politècnica� de� València� i�
l’arreplegat�en�els�Plans�d’Emergència�de�Preses.�


Estructura�i�organització:�

Aquest� apartat� defineix� els� òrgans� de� direcció� i� coordinació� d’emergències� que� es�
constitueixen�en�funció�de�les�diferents�fases�de�l’emergència.�

Operativitat:�

En�aquest�apartat�es�defineixen�els�procediments�operatius�que�es�desenrotllen�per�part�
dels� diferents� servicis,� centres� i� organismes� involucrats� en� el� Pla� per� a� fer� front� a� les�
situacions�de�preemergència�i�emergència�derivades�del�risc�d’inundacions.�


Num. 6265 / 12.05.2010 18926

Pla Especial Inundacions

Revisió: 23/02/2010

Implantació�i�manteniment:�

En�aquest�apartat�es�descriuen�les�diferents�fases�que�es�duen�a�terme�per�a�efectuar�la�
implantació�i�el�manteniment�de�l’operativitat�del�Pla.�


Annexos:�

Els� annexos� contenen� la� informació� sobre� els� municipis� amb� risc� a� la� Comunitat�
Valenciana,� les� dades� complementàries� de� cartografia� i� llistats� d’elements� vulnerables�
arreplegats� en� els� Plans� d’Emergència� de� preses,� la� descripció� de� les� zones� de� risc,� les�
fitxes�dels�punts�de�control�per�al�seguiment�hidrològic�i�el�Pla�de�Comunicacions.�


Num. 6265 / 12.05.2010 18927

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

Volum I
Fonaments
Sumari:

1.� INTRODUCCIÓ�

2.� OBJECTE�I�ÀMBIT�
2.1.� Objecte�
2.2.� Àmbit�

3.� MARC�LEGAL�I�COMPETENCIAL�
3.1.� Marc�Legal�
3.2.� El�Pla�Especial�com�a�Pla�director.�
3.3.� Marc�Competencial�

4.� ELS�PLANS�D’ACTUACIÓ�MUNICIPAL�
4.1.� Concepte�
4.2.� Funcions�
4.3.� Contingut�mínim�

5.� ELS�PLANS�D’EMERGÈNCIA�DE�PRESES�
5.1.� Concepte�
5.2.� Classificació�de�les�preses��
5.3.� Funcions�dels�Plans�de�presa.�
5.4.� Integració�dels�Plans�de�presa�en�el�Pla�Especial�
5.5.� Implantació�i�manteniment�de�l’operativitat�dels�Plans�de�presa.�


Num. 6265 / 12.05.2010 18928

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

1. Introducció

Les� inundacions� constitueixen� a� la� Comunitat� Valenciana� el� fenomen� natural� que� amb�
major� freqüència� es� manifesta,� donant� lloc� a� les� situacions� de� greu� risc� col�lectiu� o�
catàstrofe�referides�en�la�Llei�2/1985,�de�21�de�gener,�de�Protecció�Civil.��

Els�efectes�destructius�que�les�inundacions�originen�en�extenses�àrees�del�territori�fan�que,�
davant� d’aqueixa� eventualitat,� siga� necessari,� per� a� la� protecció� de� persones� i� béns,�
l’ocupació� coordinat� de� mitjans� i� recursos� pertanyents� a� les� distintes� Administracions�
Públiques�i,�sovint,�de�particulars.�

Aquestes�característiques�configuren�el�risc�d’inundacions�com�un�dels�fonamentals�a�tenir�
en�compte�des�de�l’òptica�de�la�planificació�de�protecció�civil.�Així�ha�estat�considerat�en�la�
Norma�Bàsica�de�Protecció�Civil,�aprovada�per�Reial�Decret�407/1992,�de�24�d’abril,�la�qual�
determina� en� el� seu� apartat� 6� que� aquest� risc� serà� objecte� de� Plans� Especials� en� aquells�
àmbits�territorials�que�ho�requerisquen.�

L’any� 1996,� la� Generalitat� Valenciana� va� elaborar� un� Procediment� d’Actuació� per� a� fer�
front� a� les� possibles� inundacions� que� es� donaren� a� la� Comunitat� Valenciana,� el�
procediment� esmentat� va� entrar� en� vigor� després� de� l’informe� favorable� emès� per� la�
Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana,� en� la� seua� reunió� de� data� 9� de�
juliol�de�1996.�

Posteriorment,�una�vegada�es�va�disposar�de�l’Anàlisi�del�Risc,�es�va�incorporar�al�text�del�
Pla� i� se’n� va� procedir� a� la� tramitació� sota� la� denominació� de� Pla� Especial� enfront�
d’inundacions.��

El� Pla� Especial� enfront� del� risc� d’inundacions� va� ser� informat� favorablement� per� la�
Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� en� la� seua� reunió� del� dia� 22� de�
febrer� de� 1999,� aprovat� pel� Consell� mitjançant� el� Decret� 156/1999,� de� 17� de� setembre,�
Homologat�per�la�Comissió�Nacional�de�Protecció�Civil�el�23�de�març�de�1999,�entrant�en�
vigor�el�dia�29�de�setembre�de�1999.�

Després�de�deu�anys�de�l’aplicació�del�Pla�Especial,�molts�són�els�canvis�que�s’han�produït�
relacionats� amb� la� definició� i� gestió� del� risc� d’inundacions:� l’elaboració� i� aprovació� dels�
plans� de� presa,� que� defineixen� noves� zones� de� risc� i� que� requereixen� preveure� protocols�
operatius� de�gestió�de�les� emergències�derivades�en� aquestes;�l’entrada�en�vigor� del� nou�
Pla�de�Meteoalerta,�que�defineix�nous�nivells�d’alerta�per�precipitacions;�la�implantació�de�
noves� tecnologies� de� gestió� d’emergències� com� ara� la� plataforma� 1�1�2� Comunitat�
Valenciana,�el�mòdul�audiomàtic,�la�nova�Xarxa�de�Comunicacions�COMDES,�etc.�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 18929

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010


Per�tot�l’anterior,�es�fa�necessari�procedir�a�una�actualització�en�profunditat�del�contingut�
del�Pla�Especial.�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 18930

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

2. Object i Àmbit


2.1. Objecte

El�present�Pla�té�com�a�objecte�garantir�l’actuació�ràpida,�eficaç�i�coordinada�dels�recursos�
públics� o� privats� en� situacions� d’emergència� per� inundacions� i� minimitzar�ne� les�
conseqüències�


2.2. Àmbit

El� present� Pla� serà� aplicable� en� qualsevol� situació� de� preemergència� i/o� emergència�
produïda�per�inundacions�en�el�territori�de�la�Comunitat�Valenciana.�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 18931

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

3. Marc Legal i Competencial




3.1. Marc Legal

Les� següents� disposicions� regulen� el� marc� legal� i� reglamentari� amb� el� que� es� regula� la�
gestió�de�les�inundacions:�

� Llei�2/1985,�de�21�de�gener,�sobre�Protecció�Civil.�
� Llei�7/1985,�de�2�d’abril,�Reguladora�de�les�Bases�de�Règim�Local.�
� Reial� Decret� 849/1986,� d’11� d’abril,� pel� qual� s’aprova� el� Reglament� del� Domini�
Públic�Hidràulic,�modificat�pel�Reial�Decret�9/2008,�d’11�de�gener.�
� Reial� Decret� 927/1988,� de� 29� de� juliol,� pel� qual� s’aprova� el� Reglament� de�
l’Administració�Pública�de�l’Aigua�i�de�la�Planificació�Hidrològica,�modificat�pel�
Reial�Decret�1.541/1994,�de�8�de�juliol.�
� Reial� Decret� 407/1992,� de� 24� d’abril,� pel� qual� s’aprova� la� Norma� Bàsica� de�
Protecció�Civil.�
� Decret�243/1993,�de�7�de�desembre,�del�Govern�Valencià,�pel�qual�s’aprova�el�Pla�
Territorial�d’Emergència�de�la�Comunitat�Valenciana.�
� Resolució�de�31�de�gener�de�1995,�de�la�Secretària�d’Estat�d’Interior,�per�la�qual�es�
disposa� la� publicació� de� l’Acord� del� Consell� de� Ministres,� pel� qual� s’aprova� la�
Directriu�Bàsica�de�Planificació�de�Protecció�Civil�enfront�el�Risc�d’Inundacions.�
� Ordre� de� 12� de� març� de� 1996� per� la� qual� s’aprova� el� Reglament� tècnic� sobre�
Seguretat�de�Preses�i�Embassaments.�
� Reial�Decret�Legislatiu�1/2001,�de�20�de�juliol,�pel�qual�s’aprova�el�text�
refós�de�la�Llei�d’Aigües.�
� Llei�9/2002,�de�Protecció�Civil�i�Gestió�d’Emergències�de�la�Generalitat.�
� Directiva� 2007/60/CE� del� Parlament� Europeu� i� del� Consell� de� 23� d’octubre� de�
2007,�relativa�a�l’avaluació�i�gestió�dels�riscos�d’inundació.�

4

Num. 6265 / 12.05.2010 18932

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

3.2. El Pla Especial com a Pla director



El�Pla�Especial�enfront�del�risc�d’inundacions�serà�considerat�Pla�director�de�la�planificació�
territorial� d’àmbit� inferior� que� s’elabore� a� la� Comunitat� Valenciana� davant� d’aquest� risc.�
En� aquest� sentit,� establirà� tant� les� funcions� bàsiques� com� el� contingut� mínim� dels� Plans�
d’Actuació� Municipal� davant� d’aquest� risc� i� definirà� el� marc� organitzatiu� general� que�
possibilite�la�plena�integració�d’aquests�i�dels�Plans�de�Preses�en�el�Pla�Especial.�

Per� tant,� per� a� fer� front� als� riscos� derivats� de� les� inundacions,� en� l’àmbit� territorial� de� la�
Comunitat�Valenciana,�existiran�tres�tipus�de�plans:�

� Pla�Especial�
� Plans�d’Actuació�Municipal�
� Plans�de�presa.�


3.3. Marc competencial.

Tal�com�estableix�la�Llei�9/2002,�correspon�a�la�Generalitat�Valenciana�l’elaboració�del�Pla�
Especial� enfront� del� risc� d’inundacions,� que� serà� aprovat� mitjançant� decret� del� Consell,�
amb�un�informe�previ�de�la�Comissió�de�Protecció�Civil�de�la�Comunitat�Valenciana.��

L’elaboració� i� aprovació� dels� Plans� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc� d’inundacions�
correspon� a� l’òrgan� de� govern� municipal.� La� seua� homologació� es� realitzarà� per� la�
Comissió�de�Protecció�Civil�de�la�Comunitat�Valenciana.�

L’elaboració� dels� Plans� d’Emergència� de� Preses� és� responsabilitat� dels� seus� titulars.� La�
seua� aprovació� correspon� a� la� Direcció� General� competent� en� matèria� d’Obres�
Hidràuliques,�amb�un�informe�previ�de�la�Comissió�Nacional�de�Protecció�Civil.�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 18933

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

4. Els Plans d'Actuació Municipal



4.1. Concepte

El� Pla� d’Actuació� Municipal� davant� del� risc� d’inundacions� (PAM),� estableixen�
l’organització�i�actuacions�dels�recursos�i�servicis�propis,�a�fi�de�fer�front�a�les�emergències�
per�inundacions,�dins�del�seu�àmbit�territorial.�

En� l’annex� I� es� relacionen� els� municipis� de� la� Comunitat� Valenciana� que� es� considera�
tenen�risc�d’inundacions.�Els�municipis�amb�risc�alt�i�mig�i�aquells�afectats�per�les�anàlisis�
de�riscos�dels�Plans�de�presa�(aquells�que�es�troben�en�les�Zones�I�i�II)�després�de�l’entrada�
en� vigor� del� present� Pla� deuran� d’elaborar� el� Pla� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc�
d’inundacions.�

Els� ajuntaments� que� tinguen� aprovat� el� Pla� d’Actuació� Municipal� enfront� d’inundacions�
amb� anterioritat� a� l’entrada� en� vigor� del� present� Pla,� hauran� d’adaptar�lo� al� contingut�
establit�en�aquest.��


4.2. Funcions

Les�funcions�bàsiques�dels�Plans�d’Actuació�Municipals�són�les�següents:�

a)� Preveure� l’estructura� organitzativa� i� els� procediments� per� a� la� intervenció� en�
emergències�per�inundacions,�dins�del�territori�municipal.�
b)� Catalogar� elements� vulnerables� i� zonificar� el� territori� en� funció� del� risc,� en�
concordança� amb� el� que� estableix� l’Anàlisi� del� Risc� del� present� Pla,� així� com�
delimitar�àrees�segons�possibles�requeriments�d’intervenció�o�actuacions�per�a�
la�protecció�de�persones�i�béns.�
c)� Especificar�procediments�d’informació�i�alerta�a�la�població.�
d)� Catalogar� els� mitjans� i� recursos� específics� per� a� la� posada� en� pràctica� de� les�
activitats�previstes.�

En� els� Plans� d’Actuació� d’aquells� municipis� afectats� per� un� Pla� d’Emergència� de� presa� i�
l’àmbit� territorial� del� qual� puga� veure’s� afectat� en� un� interval� de� temps� de� dues� hores� o�
inferior,� comptat� des� del� moment� hipotètic� de� la� ruptura,� hauran� de� contemplar�se� els�
aspectes�següents:�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 18934

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

a)� Delimitació�de�zones�d’inundació,�d’acord�amb�el�que�estableix�el�corresponent�
Pla�d’Emergència�de�presa.�
b)� Previsió� dels� mitjans� i� procediments� d’alerta� i� alarma� a� la� població� i� de�
comunicació�amb�el�CCE.�
c)� Previsió� de� les� vies� i� mitjans� a� emprar� per� la� població� per� al� seu� allunyament�
immediat�de�les�àrees�de�perill.�


4.3. Contingut mínim

El�contingut�mínim�dels�Plans�d’Actuació�Municipal�enfront�del�risc�d’Inundacions�serà�el�
següent:�

1.� INTRODUCCIÓ�

2.� ANÀLISI�DEL�RISC�
2.1.� DESCRIPCIÓ�DEL�TERME�MUNICIPAL�
2.2.� ANÀLISI�DEL�RISC�
2.2.1.�Estudi�Climatològic�del�Municipi.�
2.2.2.�Inundacions�històriques�
2.2.3.�Descripció�del�tipus�de�risc�per�conques/subconques/zones�
2.2.4.�Xarxa�de�sèquies�i�clavegueram�
2.2.5.�Zones�d’inundació�determinades�per�Plans�d’Emergència�de�Preses�
2.3.� ANÀLISI�DE�LES�CONSEQÜÈNCIES.�ZONES�DE�RISC�ALT,�MITJÀ�I�BAIX.�
2.3.1.�Sòl�residencial:�vivendes�i�persones�afectades�
2.3.2.�Establiments�industrials�i�comercials�
2.3.3.�Equipaments�
2.3.4.�Infraestructures�

3.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�DEL�PLA�
3.1.� Esquema�organitzatiu�
3.2.� CECOPAL�
3.3.� El�director�del�Pla�
3.4.� El�Comitè�Assessor�
3.5.� El�Gabinet�d’Informació�
3.6.� El�Centre�de�Comunicacions�
3.7.� El�CCE�Provincial�
3.8.� El�Lloc�de�Comandament�Avançat�
3.9.� Les�Unitats�Bàsiques�d’Intervenció�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 18935

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

4.� OPERATIVITAT�
4.1.� Notificació�
4.2.� Classificació�d’emergències:�fases�de�Preemergència,�Emergència�i�Tornada�a�la�
Normalitat�
4.3.� Procediment�d’Actuació�

5.� IMPLANTACIÓ�I�MANTENIMENT�DE�L’OPERATIVITAT�
5.1.� Implantació�
5.2.� Manteniment�de�l’operativitat�

ANNEXOS�
I.� Xarxa�hidrogràfica�
II.� Seguiment�de�la�preemergència�
III.� Mapes�de�riscos.�
IV.� Directori�
V.� Catàleg�de�mitjans�i�recursos�
VI.� Consells�a�la�població�davant�del�risc�d’inundacions�

L’apartat� 2.2.5.,� serà� desenrotllat� només� en� aquells� municipis� afectats� per� un� Pla�
d’Emergència�de�presa.�

Els� apartats� 2.1,� 3,� 5,� Annex� IV� i� V� s’incorporen� al� sumari� del� PAM� a� fi� de� dotar� el�
document� d’un� contingut� global,� no� obstant� això,� quan� el� municipi� dispose� de� Pla�
Territorial�Municipal�(PTM),�no�serà�necessari�desenrotllar�aquests�apartats.�

La� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències� elaborarà�
una�Guia�Metodològica�per�a�la�redacció�dels�Plans�d’Actuació�Municipal�enfront�del�risc�
d’Inundacions,� que� detalla� de� forma� més� exhaustiva� el� contingut� del� PAM� indicat� en�
aquest�apartat.�

8

Num. 6265 / 12.05.2010 18936

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

5. Els Plans d'Emergència de Preses




5.1. Concepte

Els� Plans� d’Emergència� de� les� Preses� analitzen� les� conseqüències� de� les� possibles�
emergències� que� poden� donar�se� en� aquestes� i� estableixen� l’estructura,� organització� i�
funcions� a� desenrotllar� per� part� dels� treballadors� de� la� pròpia� presa� així� com� de� la�
Confederació� Hidrogràfica� de� què� depèn� aquesta,� de� cara� a� adoptar� les� mesures�
necessàries�per�a�minimitzar�les�conseqüències�de�l’emergència.�

Els�plans�esmentats�han�de�ser�elaborats�i�implantats�pels�titulars�de�les�preses.�

Els� Plans� d’Emergència� de� les� preses� estableixen� un� sistema� d’alerta� a� la� població�
potencialment� afectada� en� cas� de� ruptura� o� avaria� greu� de� la� presa,� de� manera� que� es�
possibilite�l’adopció�de�les�mesures�d’autoprotecció�necessàries.�

Les�preses�es�classifiquen�en�tres�categories�(A,�B,�i�C)�en�funció�de�la�gravetat�dels�danys�
que�puguen�produir�en�cas�d’accident.�

Els� Plans� d’Emergència� de� Preses� seran� aprovats� per� la� Direcció� General� competent� en�
matèria�d’Obres�Hidràuliques,�amb�un�informe�previ�de�la�Comissió�Nacional�de�Protecció�
Civil.�

Els� Plans� d’Emergència� de� Preses� que� afecten� el� territori� de� la� Comunitat� Valenciana�
quedaran�integrats�en�el�present�Pla�Especial.�


5.2. Classificació de les preses

La�Directriu�Bàsica�estableix�tres�categories�de�preses�en�funció�de�la�gravetat�dels�danys�
que�poden�produir�en�cas�de�ruptura�o�funcionament�incorrecte:�

� Categoria� A:� preses� la� ruptura� o� del� qual� funcionament� incorrecte� pot� afectar�
greument� nuclis� urbans� o� servicis� essencials,� o� produir� danys� materials� o�
mediambientals�molt�importants.�
� Categoria� B:� preses� que� poden� ocasionar� danys� materials� o� mediambientals�
importants,�o�afectar�un�número�reduït�d’habitatges.�

9

Num. 6265 / 12.05.2010 18937

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010

� Categoria� C:� preses� que� poden� produir� danys� materials� de� moderada�
importància� i� només� incidentalment� pèrdua� de� vides� humanes.� En� tot� cas,� a�
aquesta�categoria�pertanyeran�totes�les�preses�no�incloses�en�les�categories�A�o�B.�

La� classificació� s’efectuarà� mitjançant� una� resolució� de� la� Direcció� General� competent� en�
matèria�d’Obres�Hidràuliques,�que�informarà�la�Comissió�Nacional�de�Protecció�Civil.�

Hauran� de� disposar� del� seu� Pla� d’Emergència� de� presa� totes� les� preses� que� hagen� estat�
classificades�en�les�categories�A�o�B.�


5.3. Funcions

a)� Determinar,� després� de� la� corresponent� anàlisi� de� seguretat,� les� estratègies�
d’intervenció�per�al�control�de�situacions�que�puguen�implicar�riscos�de�ruptura�
o� d’avaria� greu� de� la� presa� i� establir� l’organització� adequada� per� al� seu�
desenrotllament.�
b)� Determinar� la� zona� inundable� en� cas� de� ruptura,� indicant� els� temps� de�
propagació�de�l’ona�d’avinguda�i�efectuar�el�corresponent�anàlisi�de�riscos.�
c)� Disposar� l’organització� i� mitjans� adequats� per� a� obtenir� i� comunicar� la�
informació� sobre� incidents,� la� comunicació� d’alertes� i� la� posada� en�
funcionament,�en�cas�necessari,�dels�sistemes�d’alarma�que�s’establisquen.�

El� contingut� mínim� dels� Plans� de� presa� ve� indicat� en� la� Directriu� Bàsica� enfront� del� risc�
d’inundacions.�


5.4. Integració dels Plans de presa

Els�Plans�de�presa�hauran�d’integrar�se�en�el�present�Pla�per�a�això�hauran:�

� D’incloure�un�procediment�de�notificació,�alerta�o�comunicació�d’incidents�al�CCE�
Autonòmic�
� De�disposar�d’una�Sala�d’Emergències�i�dels�sistemes�de�comunicació�necessaris�
que� garantisquen� que� en� cas� d’emergència,� hi� ha� una� comunicació� directa� entre�
l’organització�del�Pla�d’Emergència�de�la�mateixa�i�el�CCE�Autonòmic.�

Una� vegada� aprovats� els� Plans� d’Emergència� de� Preses,� durant� la� fase� d’implantació�
d’aquests,� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències,�
procedirà� a� efectuar�ne� la� integració� amb� el� Pla� Especial� amb� el� desenrotllament� de� les�
actuacions�següents:�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 18938

Pla Especial Inundacions


Fonaments
Revisió: 23/02/2010


� S’informarà�els�municipis�afectats�pel�Pla�d’Emergència�de�presa,�perquè�aquests�
elaboren� o� adapten� els� seus� Plans� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc�
d’Inundacions�als�nous�riscos�derivats�de�la�possible�ruptura�o�avaria�greu�de�la�
presa.�
� Es� modificarà� l’apartat� d’Anàlisi� del� Risc� del� present� Pla� per� a� incorporar� la�
descripció�dels�riscos�efectuada�en�el�Pla�d’Emergència�de�presa.�
� Es� modificarà� l’apartat� d’Operativitat� del� present� Pla� per� a� reflectir� el�
procediment�operatiu�associat�al�Pla�d’Emergència�de�la�presa.�
� El�CCE�Autonòmic�actualitzarà�els�seus�protocols�operatius�d’alerta�als�municipis�
afectats,�s’actualitzaran�les�Bases�de�Dades�de�Mitjans�i�Recursos�incorporant�les�
dades� de� localització� dels� responsables,� organismes� i� departaments� relacionats�
amb�l’operativitat�dels�Plans�de�presa�i�dels�Plans�d’Actuació�Municipals�enfront�
del�risc�d’Inundacions�dels�municipis�aigües�avall�de�la�presa.�


5.5. Implantació i manteniment de l'operativitat dels Plans de presa.

Els�plans�de�presa�que�actualment�estan�en�fase�d’Implantació�són�els�següents:�

1.� Amadòrio�
2.� Assut�de�Terrateig�
3.� Bassa�de�Sant�Dídac�
4.� Beniarrés�
5.� Guadalest�
6.� La�Pedrera�
7.� Bassa�d’Acumulació�de�la�Sèquia�Reial�del�Xúquer�
8.� Oliva�

Els�plans�de�presa�que�actualment�estan�en�fase�de�Manteniment�de�l’Operativitat�són�els�
següents:�

� Actualment�no�hi�ha�plans�de�presa�que�estiguen�completament�implantats.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 18939

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Volum II
Anàlisis del risc
Sumari:

1.� ASPECTES�GENERALS�
1.1.� La�disposició�del�relleu�
1.2.� Aproximació�al�clima�de�la�Comunitat�Valenciana�
1.3.� Tipologia�de�les�inundacions�

2.� ANÀLISI�DEL�RISC:�CRITERIS�GENERALS�
2.1.� Anàlisi�de�les�zones�afectades�per�inundacions�
2.2.� Anàlisi�del�risc�

3� ANÀLISI�DEL�RISC:�RESULTATS�
3.1.� Conques�de�la�Comunitat�Valenciana�
3.2.� Resultats�agrupats�per�conques�
3.3.� Afecció�del�risc�en�funció�de�la�superfície�
3.4.� Afecció�del�risc�en�funció�dels�usos�del�sòl.�
3.5.� Afecció�del�risc�en�funció�de�la�població�afectada.�
3.6.� Municipis�amb�risc�

4.� RISCOS� GEOLÒGICS� ASSOCIATS� A� LES� PRECIPITACIONS� INTENSES:�
LLISCAMENTS�I�DESPRENIMENTS�

5.� RISCOS�PER�RUPTURA�DE�PRESA.�
5.1.� Aspectes�Generals�
5.1.� Aspectes�Particulars�

6.� CATÀLEG�DE�PUNTS�CONFLICTIUS�


Num. 6265 / 12.05.2010 18940

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

1. Aspectes generals

L’Anàlisi� del� Risc� inclòs� en� el� present� Pla� està� basada� en� un� estudi� elaborat� en� els� anys�
1997/98�per�la�Universitat�Politècnica�de�València�per�a�la�Generalitat�Valenciana.�L’estudi�
d’inundabilitat� s’ha� realitzat� a� escala� 1:50000,� considerant� sis� nivells� de� perillositat� en�
funció�de�la�freqüència�(períodes�de�retorn�de�50,�100�i�500�anys)�i�dos�de�calat�de�la�làmina�
d’aigua�(menor�i�major�de�80�cm.).�

A�més�de�la�determinació�de�les�àrees�inundables,�en�l’estudi�es�realitza�una�aproximació�a�
la�vulnerabilitat�del�territori�en�funció�dels�distints�usos�del�sòl�i�dels�nivells�de�perillositat.�

En�estudi�de�la�vulnerabilitat�s’abordarà�amb�detall�en�l’elaboració�dels�Plans�d’Actuació�
Municipal� enfront� del� risc� d’inundacions,� on� dins� de� l’apartat� d’Anàlisi� de� Risc,�
s’analitzaran� les� conseqüències� que� les� inundacions� tenen� en� els� usos� residencials,�
industrials,�comercials�així�com�enfront�dels�principals�equipaments�i�infraestructures.�


1.1. La disposició del relleu

La�Comunitat�Valenciana�es�troba�entre�el�domini�del�sistema�ibèric�i�el�sistema�bètic.�El�
territori� es� caracteritza� per� un� interior� muntanyós,� amb� intercalació� de� cubetes� que�
constitueixen�plans�interiors,�i�una�franja�litoral�plana,�d’escassa�extensió�cap�a�l’interior.�

La� proximitat� de� l’àrea� muntanyosa� al� mar� determina� que� la� major� part� de� les� conques�
hidrogràfiques�siguen�d’escassa�longitud�i�forts�pendents,�exceptuant�les�conques�dels�rius�
al�lòctons.�Els�llits,�en�aconseguir�el�pla�costaner,�perden�competència�i�inclús�de�vegades�
desapareixen.� Així� mateix,� tota� la� franja� litoral� està� esguitada� de� zones� deprimides,�
marjals,�que�s’inunden�periòdicament�per�les�aportacions�de�barrancs��i�pluges�locals.�

És�en�el�pla�costaner,�per�tant,�on�es�concentra�el�risc�d’inundabilitat.�Però�no�cal�oblidar�
les� zones� interiors� amb� risc� d’inundació� per� insuficiència� o� desaparició� dels� llits� o� per�
característiques�semiendorreicas�d’aquests.�


1.2. Aproximació al clima de la Comunitat Valenciana

El� territori� de� la� Comunitat� Valenciana,� emplaçat� en� la� façana� oriental� de� la� península�
ibèrica,�s’estèn�aproximadament�entre�els�37º�50’�i�els�40º�48’�de�latitud�N,�i�els�0º�30’�E�i�1º�
30’�W�de�longitud.�No�obstant�això,�encara�que�el�seu�desenrotllament�longitudinal�és�molt�
major� que� el� longitudinal,� el� contrast� climàtic� és� major� entre� litoral� i� interior� degut,�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 18941

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

fonamentalment,�a�la�influència�marítima.�Per�tant,�el�clima�de�la�Comunitat�Valenciana�és�
un�clima�mediterrani,�amb�una�certa�influència�de�la�continentalitat�en�les�terres�interiors.�
Així�mateix,�la�disposició�orogràfica�determina�tant�la�distribució�de�les�temperatures�com�
de�les�precipitacions.�

Les� precipitacions� es� caracteritzen� per� la� seua� variabilitat� interanual� i� anual,� per� la� qual�
cosa� parlar� de� mitges� de� precipitació� constitueix� només� un� indicatiu� del� funcionament�
general�de�les�precipitacions.�En�general,�la�pluviometria�disminueix�de�nord�a�sud,�amb�
una� clara� frontera� entre� ambdós� sectors� definida� per� les� alineacions� bètiques.� Al� sud�
d’aquestes,�la�pluviositat�és�més�pròpia�d’un�clima�subàrid.�

Els�valors�mitjans�anuals�de�precipitació�oscil�len�entre�els�400�i�600�mm.�La�distribució�de�
les� precipitacions� està� plenament� lligada� a� l’orografia.� Així� mateix,� certes� zones� de�
l’interior� i� el� nord� de� la� Comunitat� estan� més� exposades� als� fronts� atlàntics,� que�
normalment�produeixen�precipitacions�més�suaus�i�freqüents.�

Mostra�de�la�influència�de�la�disposició�orogràfica�és�la�costa�de�la�meitat�sud�del�golf�de�
València� que,� per� la� seua� orientació� perpendicular� als� vents� humits� del� nord�est,� és�
notablement� més� plujosa.� Aquesta� zona� coincideix� amb� les� comarques� de� la� Safor� i� la�
Marina�Alta,�on�es�registren�mitjanes�anuals�que�oscil�len�entre�els�600�i�900�mm.�

Pel� que� fa� a� la� distribució� de� les� pluges� anuals,� la� influència� mediterrània� determina� un�
màxim� tardorenc,� excepte� escasses� excepcions� en� què� la� primavera� supera� a� la� tardor�
degut�a�la�seua�localització�en�l’interior�i,�per�tant,�amb�menor�incidència�de�les�pluges�de�
Llevant.�Són�les�comarques�interiors�dels�Ports,�els�plans�d’Utiel,�l’Alt�Palància�i�part�de�la�
Vall�d’Aiora�i�l’Alt�Vinalopó.�

La�causa�que�el�final�d’estiu�tardor�siga�l’estació�amb�màxim�publiomètric�es�deu�al�fet�que�
el� Mediterrani� adquireix� les� màximes� temperatures� en� aquesta� època,� per� la� qual� cosa� la�
massa�d’aire�sobre�ell�és�molt�càlida�i�humida�i,�quan�es�desplaça�sobre�el�nostre�territori,�
encara� que� la� situació� atmosfèrica� no� siga� molt� inestable,� produeix� importants�
precipitacions�que,�quan�la�inestabilitat�és�molt�acusada,�dóna�lloc�a�pluges�torrencials.�

Donada� la� torrencialitat� de� les� precipitacions� en� la� Comunitat,� és� necessari� parlar� dels�
règims�diaris�(24�hores).�El�total�de�precipitacions�anuals�es�concentra�en�escassos�dies,�per�
la�qual�cosa�les�intensitats�horàries�arriben�a�aconseguir�valors�molt�alts,�registrant�se�de�
vegades� més� de� 800� mm� en� 24� hores.� Com� a� exemple� de� l’alta� intensitat� horària,� cal�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 18942

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

destacar� que� en� la� Comunitat� el� 25%� dels� dies� amb� quantitats� més� altes� aporta� més� del�
75%�de�les�pluges�anuals.�


1.3. Tipología de les inundacions

Una� inundació� es� produeix� quan� la� capacitat� de� desguàs� del� territori� és� insuficient� (o�
inclús� nul�la)� enfront� d’unes� precipitacions� importants� sobre� la� conca� de� drenatge.�
Aquesta�menor�capacitat�de�desguàs�pot�tenir�motius�naturals,�o�estar�induïda�per�l’home�
mitjançant� l’ocupació� parcial� o� total� del� llit� fluvial.� A� continuació� es� descriuen� els�
mecanismes�d’inundació�més�habituals�a�la�Comunitat�Valenciana.�

No�s’han�considerat�les�zones�inundables�locals�produïdes�per�pluges�torrencials,�atés�que�
aquestes� poden� afectar� qualsevol� punt� del� territori,� destacant� per� la� seua� gravetat� les�
produïdes�en�entorns�urbans.�

Vall fluvial

Una�vall�fluvial�es�caracteritza�per�tenir�una�secció�transversal�còncava�(en��ve��o�en��u�),�
situant�se� el� riu� en� la� part� inferior� de� la� secció.� Per� a� un� determinat� esdeveniment� de�
crescuda� la� capacitat� del� llit� pot� ser� insuficient� localment,� per� la� qual� cosa� el� nivell� de� la�
làmina�d’aigua�s’eleva�ocupant�parcialment�la�vall,�i�retornant�al�llit�aigües�avall�quan�la�
seua�capacitat� de� desguàs� augmenta.� Quan� el� cabal� que� circula� pel� riu� minva,� les� aigües�
tornen�al�seu�llit�normal.�Es�tracta�per�tant�d’una�inundació�paral�lela�al�llit�del�riu,�que�pot�
tractar�se� hidràulicament� amb� les� hipòtesis� de� flux� unidimensional.� En� funció� de� la�
grandària� del� riu,� la� inundació� pot� ser� d’unes� poques� hores� fins� a� algun� dia� de� duració,�
amb�una�zona�inundada�que�sempre�estarà�molt�limitada�en�superfície.�

La�inundació�en�vall�fluvial�és�la�inundació�clàssica�dels�rius�de�l’interior�de�la�Comunitat�
en�els�seus�trams�alts�i�mitjans,�com�poden�ser�els�rius�Bergants,�el�Túria�fins�a�Manises,�o�
el� Serpis� fins� a� Gandia.� També� pot� estar� present� en� les� desembocadures� de� rius� menors�
que� no� han� format� un� con� al�luvial� però� que� presenten� un� desguàs� insuficient;� com� el�
Sènia,� el� barranc� de� Chinchilla� a� Orpesa,� o� els� rius� Naixement� i� Sec,� de� Campoamor� a�
Oriola.�

Con al·luvial

Quan� els� torrents� ixen� de� la� muntanya� i� arriben� a� la� vall� del� riu� principal� o� a� la� plana�
costanera,� pateixen� una� disminució� brusca� del� seu� pendent,� amb� la� qual� cosa� la� seua�
capacitat� d’arrossegament� de� sediments� també� disminueix.� En� el� peu� de� la� muntanya� es�
forma� un� ventall� convex� de� sediments,� denominat� con� al�luvial.� En� el� con� al�luvial� la�
capacitat�del�llit�disminueix�perquè�el�torrent�no�és�capaç�d’excavar�un�llit�suficient.�El�llit�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 18943

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

en� el� con� es� troba� per� damunt� del� terreny� circumdant,� de� tal� forma� que� durant� una�
crescuda� la� inundació� afecta� tot� el� con.� A� més,� aquest� llit� és� molt� inestable,� podent�se�
formar�un�nou�en�qualsevol�punt,�aprofitant�antics�paleollits�o�altres�direccions�preferents�
de�flux.�Sobre�el�propi�con�la�durada�de�la�inundació�sempre�serà�curta.�

Formacions�de�tipus�con�al�luvial�també�es�presenten�en�la�confluència�d’un�afluent�amb�el�
riu�principal�(per�exemple�les�confluències�dels�rius�Sellent�i�Magre�amb�el�Xúquer)�i�en�les�
desembocadures� dels� rius� (rambla� d’Alcalà,� riu� Sec� de� Castelló,� riu� Millars,� barranc� del�
Carraixet,�riu�Girona,�etc.).�

Desaparicions de llit

Són�un�cas�extrem�de�disminució�de�la�capacitat�del�llit,�habitualment�associades�a�un�con�
al�luvial� com� vam� veure� en� l’apartat� anterior.� Per� les� seues� dimensions,� els� casos� més�
espectaculars� de� desaparicions� són� les� del� barranc� de� Benimodo,� rambla� Gallinera,�
Barrancs� � d’Orgègia� i� Juncaret� i� el� riu� Vinalopó,� encara� que� hi� ha� desenes� de� xicotetes�
desaparicions�en�tota�la�Comunitat.�Aigües�avall�de�la�desaparició�pot�existir�un�altre�llit�
que�arreplega�les�aigües�desbordades,�com�és�el�cas�del�barranc�de�Benimodo�o�la�solució�
artificial� del� segle� passat� de� la� rambla� del� Poyo,� abans� de� la� seua� confluència� amb� el�
barranc�de�Torrent.�

Les�desaparicions�de�llit�són�especialment�perilloses,�perquè�en�no�existir�un�llit�definit�i,�a�
més,�circular�l’aigua�molt�rarament,�l’home�tendeix�a�ocupar�terrenys�de�molt�alt�risc�amb�
elements�vulnerables�sense�tenir�consciència�del�perill�existent.�

Endorreismes i semiendorreismes

Un� endorreisme� és� una� zona� del� territori� que� no� té� desguàs,� pel� fet� que� les� condicions�
topogràfiques�tanquen�el�pas�del�flux�superficial.�En�cas�d’una�precipitació�important,�les�
aigües� s’acumulen� en� la� part� més� baixa� produint� inundacions� de� llarga� duració.� Els� llits�
que� drenen� en� aquestes� zones� desapareixen� formant� normalment� un� con� al�luvial.� Si� el�
drenatge� només� es� veu� dificultat� per� un� pendent� molt� xicotet� parlarem� d’un�
semiendorreisme.� Els� endorreismes� � i� semiendorreismes� � estan� associats� a� saladars,�
marjals,�llacunes�o�llacs�en�funció�del�seu�règim�hidrològic.�Alguns�exemples�són�la�rambla�
de� La� viuda� aigües� amunt� de� la� Serra� Esparreguera,� la� rambla� Cabanyera� a� Sinarcas,� el�
barranc�de�les�Ovelles�entre�Sant�Vicent�i�Alacant,�o�les�salines�de�Santa�Pola.�En�aquests�
casos,�les�inundacions�poden�tenir�una�durada�d’uns�quants�dies.�

Marjals

Una�marjal�és�un�cas�particular�d’endorreisme.�Les�marjals�a�la�Comunitat�Valenciana�són�
formacions�costaneres�en�què�la�dificultat�de�drenatge�es�deu�a�l’existència�d’un�cordó�de�

4

Num. 6265 / 12.05.2010 18944

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

dunes� litoral� que� tanca� el� pas� cap� al� mar� en� una� longitud� important.� Per� tenir� una� cota�
molt�baixa,�els�nivells�freàtics�seran�quasi�sempre�alts,�sent�la�presència�d’aigua�en�molts�
casos�permanent.�Les�inundacions�poden�arribar�a�durar�més�d’una�setmana.�

A�causa�de�la�seua�situació�geogràfica,�a�la�facilitat�de�la�seua�posada�en�regadiu�i�a�la�seua�
relativa�aptitud�agrícola,�les�marjals�han�estat�sempre�atractives�per�a�l’home,�per�la�qual�
cosa� moltes� d’elles� s’han� dessecat� artificialment� al� llarg� de� la� història.� Això� no� evita� que�
continuen�sent�zones�d’acumulació�de�les�aigües�en�cas�de�fortes�pluges.�Al�llarg�de�tota�la�
costa�de� les�províncies�de�Castelló�i�València� ens� trobem� amb� marjals� o� antigues� marjals�
dessecades�totalment�o�parcialment,�com�les�de�Peníscola,�Orpesa,�Canet�d’en�Berenguer,�
Tavernes,�o�Pego.�

En�la�pràctica,�podem�parlar�d’una�evolució�de�les�marjals,�de�tal�forma�que�moltes�d’elles�
en�una�primera�etapa�es�van�convertir�en�arrossars,�amb�posterioritat�es�van�elevar�i�van�
dessecar� els� terrenys� per� a� cultiu� de� regadiu� (actuacions� realitzades� majoritàriament� des�
dels�anys�60�fins�i�tot�l’actualitat),�i�en�una�última�fase�s’han�utilitzat�algunes�d’elles�com�a�
zones�de�desenrotllament�turístic�donada�la�seua�proximitat�al�mar.�

Plans d’inundació

En�els�trams�baixos�dels�rius,�ja�prop�de�les�seues�desembocadures,�aquests�deixen�de�ser�
erosius,�de�tal�forma�que�per�als�cabals�normals�són�estables�en�sentit�vertical;�és�a�dir,�el�
balanç�entre�erosió�i�sedimentació�és�nul�a�nivell�global.�Açò�no�impedeix�que�localment�
aquest� balanç� es� descompense,� formant�se� els� meandres� típics� d’aquests� trams� que,� a�
escala�geològica,�donen�lloc�a�moviments�laterals�del�riu.�

Durant�una�crescuda�prou�gran�com�per�a�superar�la�capacitat�de�desguàs�del�llit,�el�riu�es�
desborda� i� deposita� els� sediments� arrossegats� en� el� seu� entorn.� L’acumulació� d’aquests�
sediments� en� successives� terrasses� forma� el� seu� pla� al�luvial� o� d’inundació.� Atés� que� els�
sediments� es� depositen� en� major� proporció� en� la� contornada� del� llit,� ens� podem� trobar�
amb�que�aquest�circule�a�una�cota�major�que�el�seu�pla.�

La� inundació� del� pla� al�luvial� sempre� és� una� inundació� massiva� en� què� el� moviment� de�
l’aigua� és� bidimensional,� encara� que� apareixen� concentracions� del� flux� en� els� paleollits�
abandonats,�en�les�zones�més�baixes�o�forçats�per�les�infraestructures�existents.�Si�el�llit�es�
troba� sobreelevat,� el� retorn� de� les� aigües� a� aquest� es� veu� dificultat,� per� la� qual� cosa� els�
nivells� aconseguits� i� la� durada� de� la� inundació� s’incrementen.� A� més,� les� condicions� de�
desguàs�en�la�desembocadura�es�poden�veure�dificultades�pel�fet�de�que�el�nivell�mitjà�del�
mar�s’eleve�si�es�produeix�al�mateix�temps�una�situació�generalitzada�de�baixes�pressions.�

Les�inundacions�dels�rius�Xúquer�i�Segura�són�inundacions�de�tipus�pla�d’inundació.�En�el�
cas�del�riu�Xúquer�la�inundació�ocupa�una�part�important�de�les�comarques�de�la�Ribera,�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 18945

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

encara� que� la� durada�de� les� seues� inundacions� és� inferior� a� la� setmana.� En� el� cas� del� riu�
Segura,� pel� fet� que� el� llit� se� situa� per� damunt� de� la� seua� vall,� i� per� les� dificultats� de�
drenatge,�les�inundacions�del�Baix�Segura�solen�tenir�una�durada�superior�a�la�setmana.�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 18946

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

2. Anàlisi del Riesc: criteris generals




2.1. Anàlisi de les zones afectades per inundacions

La�definició�de�risc�ha�de�tenir�en�compte�tant�la�probabilitat�d’idea�de�la�inundació,�com�
els�nivells�aconseguits.�L’escala�de�treball,�que�marca�la�precisió�de�l’estudi,�és�la�1:50.000�
(per� a� l’elaboració� dels� estudis� hidràulics� normalment� s’ha� empleat� l’escala� 1:10.000).� Els�
nivells�de�risc�considerats�són�sis,�com�a�combinació�de�tres�nivells�de�freqüència�i�dos�de�
calats.�

Quant�als�nivells�de�freqüència,�s’han�seguit�els�establits�en�la�Directriu�Bàsica:�

� Zones�d’inundació�freqüent.�Es�correspon�amb�zones�sotmeses�a�inundacions�de�
període�de�retorn�inferior�a�50�anys,�o�el�que�és�el�mateix,�probabilitat�de�patir�una�
inundació�un�any�qualsevol�igual�o�superior�al�2%.�
� Zones�d’inundació�ocasional.�Són�aquelles�zones�que�pateixen�inundacions�entre�
50�i�100�anys�de�període�de�retorn,�és�a�dir,�probabilitat�d’inundació�entre�el�2�i�
l’1%.�
� Zones� d’inundació� excepcional.� Es� correspon� amb� zones� inundades� amb�
crescudes�de�100�fins�a�500�anys�de�període�de�retorn.�En�termes�de�probabilitat�
d’inundació,�entre�l’1�i�0,2%.�

Encara� que� hi� ha� múltiples� factors� que� determinen� la� quantia� dels� danys� deguts� a� una�
inundació,�s’ha�considerat�únicament�el�calat�màxim�aconseguit�per�les�aigües.�Les�raons�
que� recolzen� aquesta� simplificació� es� basen� en� el� fet� que,� realment,� és� el� factor� més�
important�en�la�majoria�dels�casos,�i�en�que�altres�factors�com�la�velocitat�o�el�transport�de�
sediments�estan�altament�correlacionats�amb�el�calat.�

La�discretització�de�calats�considerada�és�la�següent:�

� Calats� baixos,� quan� el� nivell� d’aigua� esperat� general� en� la� zona� d’inundació� és�
inferior�a�80�centímetres.�Encara�que�es�poden�produir�vies�preferents�de�flux�amb�
forts� danys,� en� general� les� pèrdues� econòmiques� que� es� poden� produir� són�
limitades�i�les�mesures�a�adoptar�per�a�disminuir�les�seran�senzilles.�
� Calats�alts,�quan�el�nivell�és�superior�als�80�centímetres.�En�aquest�cas�els�danys�
comencen�a�ser�molt�importants.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 18947

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Com� resultat� tenim� 6� nivells� de� zones� de� perillositat� (veure� la� taula� 1),� per� combinació�
dels�factors�anteriors:�

1.� Calats�alts�amb�freqüència�alta��
2.� Calats�alts�amb�freqüència�mitjana.�
3.� Calats�baixos�amb�freqüència�alta.�
4.� Calats�baixos�amb�freqüència�mitjana.�
5.� Calats�alts�amb�freqüència�baixa.�
6.� Calats�baixos�amb�freqüència�baixa.�

Freqüència
Baixa Mitjana Alta
Calat
(100-500 anys) (50-100 anys) (< 50 anys)
Baix (< 0’8 m.) 6 4 3
Alt (> 0’8 m.) 5 2 1

Taula�1.�Nivells�de�perillositat�per�combinacions�d’intervals�de�freqüències�i�calats.�


2.2. Anàlisi del risc

Una� vegada� obtingudes� les� zones� inundables,� diferenciant� els� sis� nivells� de� perillositat�
descrits,�aquestes�s’han�classificat�com�a�zones�de�risc�alt,�mitjà�i�baix,�tenint�en�compte�el�
tipus�d’ús�del�sòl�o�els�elements�en�risc�afectats,�resultant�la�combinació�de�la�taula�2.�

Les�dades�obtinguts�s’han�classificat�per�municipis,�presentant�se�les�superfícies�afectades�
per�cada�tipus�de�risc�i�la�població�residencial�afectada,�tot�això�per�a�cada�una�de�les�zones�
inundables�en�funció�de�l’origen�de�la�inundació�(conca,�subconca�o�zona�hidrològica)�que�
afecten� el� municipi.� Les� mateixes� dades� es� presenten� per� a� les� zones� inundables� de�
l’apartat�3.�

La�presentació�cartogràfica�es�realitza�en�mapes�provincials�a�escala�1:200.000�i�cartografia�
a�escala�1:50.000,�amb�la�informació�següent:�6�nivells�de�perillositat,�usos�del�sòl,�elements�
singulars� (CCE,� parcs� de� bombers,� hospitals,� indústries� amb� Pla� d’Emergència� Exterior� i�
càmpings),�i�infraestructures�(essencialment� viàries).� Per�raons� d’escala,� aquestes� últimes�
dades�només�es�representen�en�la�cartografia�a�E�1:50.000.�

8

Num. 6265 / 12.05.2010 18948

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010


ZONES DE
ELEMENTS EN RISC ÚS DEL SÒL RISC
PERILLOSITAT
A.1. Alt freqüent 1
A.2. Alt ocasional 2
Residencial, terciari i mixt;
A.3. Alt excepcional 5
Nuclis de població zones d’acampada; ús
3
comercial B. Mitjà
4
C. Baix 6
1
A. Alt
2
3
Instal·lacions industrials Uso industrial
B. Mitjà 4
5
C. Baix 6
1
A. Alt
2
Equipaments, infraestructures i 3
Servicis bàsics
elements singulars B. Mitjà 4
5
C. Baix 6

Taula�2.�Classificació�de�les�superfícies�inundables.�


Finalment,�i�per�a�avaluar�el�grau�de�risc�de�cada�municipi,�l’estudi�inclou�l’anàlisi�del�qual�
s’ha�definit�com�a�impacte:�dany�mitjà�que�potencialment�poden�produir�les�inundacions.�
El�procés�d’avaluació�es�descriu�a�continuació.�

1.� Categories�dels�danys�produïts�per�la�inundació:�

a)� Danys�directes:�

� Danys� � sobre� propietats,� infraestructures� i� continguts� emmagatzemats� que�
són�afectats�per�la�làmina�d’inundació.�
� Danys� d’intervenció� en� el� control� de� l’avinguda,� evacuació� de� poblacions�
afectades,�subministraments�d’emergència,�etc.�

b)� Danys�indirectes,�de�difícil�avaluació�econòmica�com:�

� Danys� produïts� per� la� interrupció� temporal� del� servici� d’infraestructures� i�
servicis�públics�sobre�poblacions�no�directament�afectades�per�la�inundació.�
� Danys�secundaris�produïts�per�la�interrupció�de�l’activitat�econòmica.�
� Danys� d’incertesa� associat� a� la� freqüència� i� repetició� de� fenòmens�
catastròfics�sobre�una�mateixa�zona.�

9

Num. 6265 / 12.05.2010 18949

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

c)� Danys�intangibles�no�traduïbles�en�termes�monetaris�lligats�a�aspectes�socials�i�
culturals� provocats� per� l’alteració� de� les� condicions� de� vida� en� les� zones�
afectades.�

Aquests�danys�per�unitat�de�superfície�són�majors�o�menors�en�funció�de�la�magnitud�de�
la�inundació�i�de�la�vulnerabilitat�del�territori,�de�tal�manera�que�pot�parlar�se�de�corbes�de�
danys�en�funció�de�la�magnitud.�

Hi� ha� diversos� aspectes� relacionats� amb� la� magnitud� que� incideixen� en� els� danys� finals�
com�són�l’altura�de�l’aigua�aconseguida,�la�velocitat�del�flux,�la�durada�de�la�inundació,�la�
major�o�menor�presència�de�sediments,�etc.�No�obstant�això,�donat�el�caràcter�regional�de�
l’estudi�d’inundabilitat,�només�es�va�a�tenir�en�compte�l’altura�de�la�làmina�d’aigua�(que�
en� realitat� és� el� factor� més� important� a� la� Comunitat� Valenciana)� discretitzada� en� dos�
intervals:�menys�de�80�cm.�corresponent�als�nivells�3,�4�i�6�i�amb�una�altura�representativa�
de�40�cm.;�i�més�de�80�cm.�(nivells�1,�2�i�5)�i�amb�una�altura�representativa�de�120�cm.�

Quant�a�la�vulnerabilitat�del�territori,�depèn�fonamentalment�de�la�tipologia�d’ús�que�tinga�
i�de�la�seua�intensitat,�encara�que�en�realitat�sempre�hi�ha�particularitats�que�fan�els�danys�
molt� distints� dins� d’una� mateixa� categoria.� Per� a� realitzar� aquesta� diferenciació� s’ha�
utilitzat� el� mapa� d’usos� del� sòl� subministrat� per� la� Conselleries� competents� en� matèria�
d’Obres�Públiques�i�Urbanisme.�

2.� Avaluació�de�la�vulnerabilitat:�

a)� Usos� residencials.� El� percentatge� de� dany� per� a� cada� tipologia� d’ús� i� calat� de�
l’aigua� s’ha� obtingut� de� les� corbes� de� vulnerabilitat� utilitzades� per� la� Federal�
Insurance� Agency� nord�americana,� mentres� que� el� valor� per� metre� quadrat�
adoptat�és�funció�de�la�densitat�d’edificació�(6�categories).�
b)� Usos� industrials.� Mateixes� consideracions� però� distingint� només� alta� i� baixa�
densitat�d’ús.�
c)� Usos� comercials.� Per� al� seu� càlcul,� s’ha� considerat� l’oferta� comercial� de� cada�
municipi�i�que�els�comerços�es�reparteixen�uniformement�en�l’ús�residencial.�El�
resultat�és�un�factor�majorant�dels�danys�produïts�en�els�usos�residencials�i�que�
depèn�del�municipi.�
d)� Usos� agrícoles.� L’estimació� de� danys� s’ha� elaborat� tenint� com� a� referència� els�
valors�de�les�cosines�base�establides�en�els�segurs�agraris.�En�els�danys�agrícoles�
no�s’ha�fet�distinció�en�funció�del�calat�aconseguit.�

Aquests� danys,� que� s’han� avaluat� en� termes� monetaris,� s’han� adimensionalitzat� entre� els�
valors�0�i�100.�Per�a�l’avaluació�del�risc�en�cada�municipi,�i�als�efectes�del�present�Pla,�no�
s’han�pres�en�compte�els�danys�agrícoles.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 18950

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010


3.� Factor�de�danys�indirectes:�

Per� a� cada� municipi� s’ha� obtingut� un� factor� de� danys� indirectes� (variable� entre� 1� i�
1,55)�en�funció�dels�factors�següents:�

� Població�total�del�terme�municipal�
� Percentatge�de�superfície�afectada�per�la�inundació�
� Densitat�de�població�
� Nombre�d’entitats�de�població�
� Valor�i�composició�del�parc�d’habitatges�
� Entitat�dels�sectors�productius�localitzats�
� Percentatge�de�població�activa�lligada�a�l’agricultura�

4.� Avaluació�de�l’impacte:�

Amb�tot�l’anterior�es�pot�avaluar�el�dany�produït�per�una�inundació�concreta�en�una�
part�del�territori.�No�obstant�això,�en�realitat�el�que�es�pretén�és�calcular�el�dany�mitjà�
que� provoquen� les� inundacions� al� llarg� del� temps,� és� a� dir,� l’impacte� del� risc�
d’inundació.� Per� a� això� cal� introduir� la� freqüència� amb� què� es� produeixen� les�
inundacions,�de�tal�manera�que� l’impacte� per� unitat� de� superfície� (D)�s’obté� com�el�
producte�següent:�

D �V � F � I �C

on:�

V�=�vulnerabilitat,�funció�de�l’ús�del�sòl�i�del�risc�d’inundació�(en�realitat�només�de�la�magnitud).�
F�=�factor�de�freqüència,�que�és�funció�del�risc�d’inundació�(en�realitat�només�de�la�freqüència).�
I�=�factor�de�danys�indirectes,�que�depèn�del�municipi.�
C�=�factor�de�danys�en�els�comerços,�que�depèn�del�municipi�i�només�és�diferent�d’1�en�els�usos�residencials.�

A� partir� de� les� dades� obtinguts,� s’ha� establit� el� grau� de� risc� municipal� diferenciant� alt,�
mitjà�i�baix,�en�funció�dels�danys�esperats.�Així�mateix,�s’han�tingut�en�compte�les�dades�
disponibles�sobre�inundacions�històriques�per�a�l’establiment�del�nivell�de�risc�esmentat.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 18951

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

3. Anàlisi del risc: resultats




3.1. Conques de la Comunitat Valenciana

En�la�figura�de�la�pàgina�següent,�es�representen�gràficament�les�conques�principals�de�la�
Comunitat�Valenciana.�Les�dades�més�rellevants�de�cada�conca�es�detallen�en�el�punt�3.2.�

El�llistat�de�les�conques�és�el�següent:�

10.00 Riu Bergantes 30.00 Barrancs de la Albufera
11.00 Riu Sènia 31.00 Riu Xúquer
12.00 Barranc Barbiguera 32.00 Riu Vaca
13.00 Riu Cèrvol 33.00 Riu Serpis
14.00 B. Aigua Oliva 34.00 Barrancs de la Safor
15.00 Rambla Cervera 35.00 Marjal de Pego
16.00 Rambla Alcalà - Barrancs Sª d’Irta 36.00 Riu Girona
17.00 Riu Coves 37.00 Barrancs entre Girona i Gorgos
18.00 Prat de Cabanes - Riu Xinxilla 38.00 Riu Gorgos
19.00 Barrancs de Benicàssim 39.00 Barrancs entre Gorgos i Algar
20.00 Riu Sec – Barranc Fraga 40.00 Riu Algar
21.00 Riu Millars 41.00 Barrancs entre Algar i Amadòrio
22.00 Riu Veo 42.00 Riu Amadòrio
23.00 Barrancs Plana Baixa 43.00 Barrancs entre Amadòrio i Montnegre
24.00 Riu Palància 44.00 Riu Montnegre
25.00 Les Valls de Segó 45.00 Barrancs entre Montnegre i Vinalopó
26.00 Barrancs entre Palancia y Carraixet 46.00 Riu Vinalopó
27.00 Barrancs Carraixet - Palmaret 47.00 Barrancs entre Vinalopó i Segura
28.00 Riu Túria 48.00 Riu Segura
29.00 Rambles Poyo - Pozalet - Saleta 49.00 Barrancs Sud Cap Roig

12

Num. 6265 / 12.05.2010 18952

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

13

Num. 6265 / 12.05.2010 18953

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

3.2. Resultats agrupats per conques



En� l’Annex� III� del� present� Pla� s’incorpora� un� document� en� què� es� descriure� els� resultats�
obtinguts� en� l’Anàlisi� de� Risc,� agrupant� aquestes� dades� per� conques.� De� cada� conca� es�
proporciona�la�informació�següent:�

� Mapa�de�la�Conca:�de�cada�una�de�les�conques�es�faciliten�tres�mapes,�un�mapa�
esquemàtic�de�la�conca�en�què�s’indiquen�els�municipis�més�rellevants�i�els�rius,�
afluents�i�subafluents�que�integren�la�conca,�un�segon�mapa�on�es�representen�els�
termes�municipals�amb�indicació�dels�tres�nivells�de�riscos�(alt,�mitjà�i�baix)�que�
poden� tenir� els� municipis,� i� un� tercer� mapa� amb� les� dades� geogràfiques� més�
rellevants� (capa� d’altura� i� capa� de� risc),� en� aquest� mapa,� per� a� representar� els�
riscos�s’han�unificat�les�6�zones�de�perillositat�de�l’estudi�original�en�tres�nivells:�
Alt�(zones�1,�2),�Mitjà�(zones�3,�4,�5)�i�Baix�(zona�6).�
� Esquema� de� la� Conca� en� què� s’indiquen� els� municipis� assignats� a� la� mateixa� i�
distribuïts�en�l’orde�aigües�amunt���aigües�avall.�
� Llistat�dels�municipis�pertanyents�a�la�conca,�amb�indicació�del�risc.�
� Anàlisi�de�les�zones�inundables,�en�la�qual�s’indiquen�les�dades�més�rellevants�
sobre�el�risc�que�figuren�en�l’estudi�efectuat�per�la�Universitat�Politècnica.�Per�a�la�
representació�gràfica�de�cada�una�de�les�zones,�en�compte�d’utilitzar�la�cartografia�
del� risc� del� propi� pla,� s’ha� empleat� la� cartografia� temàtica� del� risc� elaborada� i�
publicada� per� al� Conselleria� competent� en� matèria� de� medi� ambient,� d’esta�
manera� es� poden� apreciar� les� diferències� entre� ambdós� estudis,� degudes�
principalment� als� diferents� paràmetres� de� partida� d’aquests� (escales� de� la�
cartografia�base�i�en�els�períodes�de�retorn).�

Aquesta� informació� es� presenta� en� una�
aplicació� en� format� PDF� on� s’han�
introduït�una�sèrie�d’enllaços�i�vincles�per�
a�facilitar�la�navegabilitat�i�l’accés�ràpid�a�
la�informació�sobre�el�risc�a�la�Comunitat�
Valenciana�




14

Num. 6265 / 12.05.2010 18954

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

3.3 Afecció del risc en funció de la superfície



La�superfície�de�la�Comunitat�Valenciana�és�de�23.268�km2.�Com�resultat�d’aquest�estudi�la�
superfície�inundable�amb�un� risc�apreciable� és� de� 1.260� km2,� la� qual� cosa� suposa� el� 5,4%�
del� territori.� No� s’han� tingut� en� compte� ni� la� xarxa� de� llits� ni� els� embassaments,� que�
evidentment�són�zones�inundables�de�molt�alt�risc,�i�que�aproximadament�poden�suposar�
un�1%�addicional.�


Superfície Superfície
Província %
Total amb Risc
Alacant 5815 426 7,3
Castelló 6669 163 2,4
València 10783 671 6,2
Total Comunitat 23268 1260 5,4

Taula�3.�Superfícies�afectades�en�funció�del�nivell�de�risc�

En� termes� absoluts,� la� província� de� València� és� la� que� té� major� superfície� inundable,�
mentre� que� en� termes� relatius� ho� és� la� província� d’Alacant.� Per� contra,� la� província� de�
Castelló�té�un�percentatge�d’inundabilitat�inferior�a�la�mitjana,�a�causa�de�la�no�existència�
en�aquesta�província�de�grans�inundacions�massives.�

La�major�part�de�la�superfície�inundable�es�localitza�en�les�zones�costaneres,�destacant�les�
zones� d’inundació� massiva� del� Xúquer� i� Segura� i� les� marjals.� El� riu� Xúquer� genera� en� la�
Ribera� zones� amb� nivell� de� perillositat� majoritàriament� 2� i� 5� (freqüència� mitjana� o� baixa�
però� amb� calats� alts),� mentre� que� el� riu� Segura� ho� fa� al� Baix� Segura� amb� nivell� 2�
(freqüència� mitjana� i� calats� alts).� En� totes� les� marjals� costaneres� s’ha� considerat� que� el�
nivell�d’inundació�és�3,�és�a�dir,�la�freqüència�d’inundació�és�alta,�però�els�calats�generals�
esperats� són� baixos.� Les� marjals� abunden� especialment� en� les� províncies� de� Castelló� i�
València,�donada�la�seua�major�pluviositat�enfront�de�la�de�la�província�d’Alacant.�

Les� dues� zones� d’inundació� massiva� i� les� marjals� fan� que� els� nivells� de� perillositat�
majoritaris�siguen�els�nivells�2�i�3,�superant�en�ambdós�casos�els�300�km2.�

En� l’interior� de� la� Comunitat� Valenciana� els� problemes� d’inundació� són� menors,� tant� en�
superfície� com� en� magnitud.� L’origen� majoritari� són� inundacions� de� vall� fluvial� i�
desaparicions� de� llits,� amb� nivells� associats� habitualment� de� 3,� 4� i� 6� (calats� baixos).� Les�
desaparicions�de�llit�amb�nivell�6�són�especialment�abundants�en�l’interior�de�la�província�
d’Alacant.�

15

Num. 6265 / 12.05.2010 18955

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

3.4 Afecció del risc en funció dels usos del sòl.



Si�s’analitza�la�relació�entre�les�superfícies�inundables�i�els�usos�del�sòl�que�aquestes�tenen�
s’obtenen�els�resultats�següents:�

Superfície total (km2) Superfície inundable (km2) % Afectat
Urb. Agr. Resta Total Urb. Agr. Resta Total Urb. Agr. Resta Total
Alacant 345 2719 2749 5813 22,9 289,4 112 424,3 6,7 10,7 4,1 7,3
Castelló 129 2298 4242 6669 15,1 96,6 51 162,7 11,7 4,2 1,2 2,4
València 473 4941 5370 10784 41,5 550,4 105,4 697,3 9,1 11,3 2 6,5
Comunitat 947 9958 12361 23266 79,5 936,4 268,4 1284,3 8,5 9,4 2,2 5,5

Taula�4�Superfície�inundable�en�funció�de�l’ús�del�sòl.�

A�continuació�es�representen�aquestes�dades�gràficament,�en�la�fila�superior�es�mostra�la�
distribució�provincial�dels�usos�del�sòl�(disgregant�en�urbans,�agrícoles�i�resta�d’usos)�i�en�
la� fila� inferior� es� mostra� la� distribució� provincial� de� les� superfícies� inundables�
corresponents�a�aquests�usos�del�sòl.�
� Urbana
Urbana Agrícola Urbana Urbana
3% 4% 4%
� Resto 10%
Agrícola Resto
5%
Resto Agrícola
Rest o
Agr í cola
41%
53% 43%
� 82% 8% 92% 55%






� Alacant� Castelló� València� Comunitat�
Urbana Urbana Ur bana Urbana
� 5%
Agrícola
Resto
32%
9%
Rest o
17%
6%
Agrí cola Resto 6%
Agrícola
Resto
� 27% 68% Agrícola 22%
77% 72%
59%







� Alacant� Castelló� València� Comunitat�

Pot�observar�se�que�dels�1.260�km2�inundables�a�la�Comunitat�Valenciana�només�77�km2�es�
corresponen�amb�usos�urbans�(residencial,� industrial,� terciari�i�infraestructures),�és�a�dir,�
zones�d’alta�i�mitjana�vulnerabilitat.�Per�tant,�és�el�sòl�agrícola�el�més�afectat,�per�tractar�se�
de� l’ús� de� major� extensió,� i� per� localitzar�se� els� sòls� de� millor� aptitud� agrícola� en� zones�
d’inundació.� No� obstant� això,� en� termes� d’afecció� percentual� els� resultats� són� quelcom�

16

Num. 6265 / 12.05.2010 18956

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

majors� que� l’afecció� urbana� en� les� províncies� d’Alacant� i� València,� però� menor� en� la� de�
Castelló.�


Superfície inundable (en km2)
Comunitat
RISC Alacant Castelló València
Valenciana
Alt-1 0,77 0,89 2,02 3,68
Alt-2 9,24 0,55 1,28 11,06
Núclis de
població

Alt-3 0,28 0,41 6,61 7,29


Mitjào 4,89 7,62 5,88 18,39
Baix 2,59 2,96 4,87 10,43
Industrials

Alt 1,81 0,38 0,83 3,01


Mitjà 0,18 0,57 7,09 7,84
Baix 0,76 0,34 1,93 3,03
Alt 1,35 0,27 3,11 4,73
Servicis
básics

Mitjà 1,14 0,61 4,07 5,82


Baix 0,19 0,31 1,68 2,17
TOTAL 23.19 14,89 39,38 77,46
% Superfície total
6,73 11,57 9,13 8,56
urbana

Taula�5.�Superfície�afectada�en�funció�del�risc�a�la�Comunitat�Valenciana�

Finalment,�cal�fer�notar�que�279�km2�inundables�tindran�un�impacte�nul�o�molt�baix,� per�
tractar�se�de�zones�naturals:�boscos,�matoll,�platges,�marjals,�rius�i�llacs.�


3.5 Afecció del risc en funció de la població afectada.

La�població�afectada�s’ha�obtingut�per�intersecció�en�un�SIG�de�la�capa�de�risc�d’inundació�
amb� la� d’ús� urbà� residencial,� assumint� en� cada� municipi� una� densitat� de� població�
uniforme�en�els�seus�usos�urbans.�En�l’estudi�original,�el�cens�de�població�adoptada�és�la�
de� 1991,� sent� la� població� total� de� la� Comunitat� Valenciana� en� aquell� any� de� 3.923.841�
persones.�

Habitants
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Censo 1991 3.923.841 1.334.545 448.182 2.141.114
Pobl. afectada 412.618 102.987 61.442 248.189
% Pobl. afectada 10,52 7,72 13,71 11,59

Taula�6.�Població�afectada�a�la�Comunitat�Valenciana���Cens�1991�

17

Num. 6265 / 12.05.2010 18957

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Extrapolat�les�dades�sobre�població�afectada�que�figuren�en�la�taula�anterior,�al�cens�vigent�
de� població� (2008)� que� ascendeix� a� un� total� de� 5.029.601� persones,� i� suposant� que�
l’augment� demogràfic� des� de� l’any� 1991� al� 2008� s’ha� distribuït� linealment� per� tota� la�
superfície�de�la�Comunitat,�és�a�dir,�si�s’assumeix�com�constant�el�percentatge�de�població�
afectada�que�delimitava�l’estudi�de�l’any�1991�(10,5%),�s’obtenen�els�resultats�següents:�

Habitants
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 529.114 146.022 81.562 294.757
% Pobl. afectada 10,52 7,72 13,71 11,59

Taula�7.�Població�afectada�a�la�Comunitat�Valenciana���Cens�2008���Primera�correlació�


Si�no�se�suposa�que�el�percentatge�de�població�afectada�és�constant�i�s’extrapolen�les�dades�
tenint�en�compte�els�increments�de�població�degut�als�municipis�amb�risc�i�la�seua�relació�
respecte�a�la�distribució�de�població�en�zones�amb�risc�de�l’estudi�original�del�Pla�Especial,�
les�dades�que�s’obtenen�són�els�següents:�

Habitants
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 527.044 146.335 83.473 292.571
% Pobl. afectada 10,47 7,73 14,03 11,50

Taula 8. Població afectada a la Comunitat Valenciana - Cens 2008 - Segona correlació


300000

200000 València

100000 Alacant

Castelló
0
Censo 1991 1ª Correlació 2ª Correlació

18

Num. 6265 / 12.05.2010 18958

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010


València �Tal� com� pot� apreciar�se� d’aquests� estudis,� la�
50%
província� més� afectada� en� població� és� la� de�
València,� a� causa� del� risc� que� encara� persisteix�
entorn� del� barranc� del� Carraixet� en� la� comarca� de�
l’Horta�Nord,�i�a�la�inundació�massiva�del�Xúquer.�
Castelló
Alacant
32%
18% �


3.6 Municipis amb risc

D’un�total�de�542�municipis�a�la�Comunitat�Valenciana�han�resultat�299�amb�risc.�

Municipis
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Alt 48 15 5 28
Con Riesgo

Mitjà 88 21 14 53
Baix 163 33 30 100
Total 299 69 49 181
Sin risc 243 72 86 85
Total 542 141 135 266

Taula�9.�Municipis�amb�risc�a�la�Comunitat�Valenciana.�


En�els�següents�gràfics�es�mostren�les�distribucions�provincials�dels�municipis�amb�risc�alt,�
mitjà�i�baix.�

� Bajo Alt o
Alt o
10%
Alt o Alt o
Bajo 15% 16%
� 48% 22%
61% Bajo
56%
Bajo
55%
Medio Medio
� 29% 29%

� Medio
29%



Medio
30%


� Alacant� Castelló� València� Comunitat�

19

Num. 6265 / 12.05.2010 18959

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

En� els� següents� gràfics� es� mostren� les� distribucions� provincials� dels� municipis� amb� risc�
enfront�dels�municipis�sense�risc�



� Riesgo
Sin Con
Riesgo Con Sin
Con Con
Sin Riesgo Sin
� 45% Riesgo Riesgo Riesgo
55% Riesgo 29% Riesgo
36% 71% 55%
64% 45%






� Alacant� Castelló� València� Comunitat�

Pot�observar�se�que�el�percentatge�de�municipis�amb�risc�és�d’acord�amb�l’extensió�de�la�
superfície�urbana�afectada�per�a�cada� província,� sent� València� la� més�afectada� en� termes�
absoluts,�amb�39�Km2,�seguida�per�Alacant�amb�23�Km2�i�Castelló�amb�15�Km2�.�

Cal�destacar�que�el�45�%�dels�municipis� amb� risc� d’inundació,� en� concret� 135,� tenen� una�
vulnerabilitat�alta�o�mitja,�i�es�corresponen�majoritàriament,�a�excepció�de�casos�puntuals,�
amb�els�municipis�de�les�comarques�costaneres.�

El�llistat�de�municipis�amb�risc,�agrupats�per�província�i�comarca�s’indica�en�l’Annex�I.�

20

Num. 6265 / 12.05.2010 18960

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

4. Riscos geològics associats a les precipitacions intenses:


lliscaments i despreniments.

Les�situacions�de�precipitacions�intenses�poden�accelerar,�o�inclús�desencadenar,�processos�
de�moviments�de�vessant�i�despreniments.�

Tenint� en� compte� que� a� la� Comunitat� Valenciana� predomina� la� superfície� muntanyosa�
(com� indicatiu� cal� assenyalar� que� aproximadament� el� 52%� de� la� superfície� total� és� zona�
forestal),�amb�pendents�que�oscil�len�entre�el�5�i�més�del�45%,�pot�concloure’s�que�el�risc�de�
lliscaments� i� despreniments� està� present� en� un� ampli� sector� del� territori.� Cal� citar,� a�
manera�d’exemple,�el�cas�de�la�ciutat�d’Alcoi�com�a�zona�d’alt�risc.�

La� Conselleria� competent� en� matèria� d’Urbanisme� ha� elaborat� una� cartografia� a� escala�
1:50.000� en� la� que� s’indica� el� risc� de� lliscaments� i� despreniments,� establit� a� partir� dels�
principals� paràmetres� que� els� generen:� litologia,� composició� petrogràfica� de� la� mateixa,�
pendents�topogràfics,�formes�del�relleu�i�pluviometria,�així�com�la�intervenció�humana�en�
el�mig�(canvis�en�les�condicions�d’estabilitat�dels�pendents�i�càrregues�sobre�el�terreny).�

Els�resultats�de�l’estudi�s’han�cartografiat�diferenciant�quatre�tipus�de�zones�segons�el�grau�
d’inestabilitat:�

� Zones�de�risc�baix�de�lliscament.�
� Zones�de�risc�mitjà�de�lliscament.�
� Zones�de�risc�alt�de�lliscament.�
� Zones� amb� risc� de� despreniments:� en� aquestes� s’han� considerat� els� sectors� que,�
per�la�seua�topografia�escarpada�i�litologia,�poden�donar�lloc�a�caiguda�de�blocs,�
afonament�de�penya�segats�o�despreniment�de�roques�per�descalçament.�

La� zonificació� establida� indica,� per� tant,� el� grau� de� probabilitat� d’idea;� la� probabilitat�
esmentada�pot�ser�variada�amb�noves�actuacions�sobre�el�territori.�

21

Num. 6265 / 12.05.2010 18961

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

5. Riscos per ruptura de presa.




5.1. Aspectes generals

L’anàlisi� dels� riscos� de� les� preses� ve� establit� en� el� Capítol� V� dels� Plans� d’Emergència� de�
presa�(PEP)�sota�l’epígraf�de�Zonificació�Territorial�i�l’Estimació�de�Danys.�

En� aqueix� capítol� es� determinen� les� zones� potencialment� inundables� sota� una� sèrie�
d’hipòtesis�de�ruptura,�que�per�norma�general�solen�ser:�

� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.��
� H2:�Escenari�de�ruptura�en�situació�d’avinguda�extrema.��
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor�

La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.�Aquests�calats�
són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�A1.�

En�l’estudi�de�les�zones�afectades,�els�PEP�utilitzen�les�abreviacions�següents:�

� AGC:�Agrupació�de�cases��
� PTE:�Pont��
� CRT:�Carretera��
� AZD:�Assut��
� TUB:�Canonada��
� AFL:�Afluent�

A�fi�de�poder�efectuar�una�priorització�de�les�actuacions�operatives,�als�efectes�del�present�
pla,�la�zona�potencialment�afectada�per�la�inundació�després�de�la�ruptura�d’una�presa�se�
subdivideix�en�dues�zones:�

� ZONA�I:�La�potencialment�afectada�per�l’ona�d’avinguda�en�30�minuts�
� ZONA�II:�La�potencialment�afectada�per�l’ona�d’avinguda�a�partir�dels�30�minuts�
de�la�ruptura�de�la�presa.�

22

Num. 6265 / 12.05.2010 18962

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

5.2. Aspectes particulars



A� la� Comunitat� Valenciana� hi� ha� 82� Preses� de� categories� A� o� B.� En� aquest� apartat� es�
descriuen�els�riscos�concrets�de�cada�una�de�les�Preses�que�compten�amb�Pla�d’Emergència�
aprovat�i�que�són�les�següents:�

1.� Amadòrio�
2.� Assud�de�Terrateig�
3.� Bassa�de�San�Diego�
4.� Beniarrés�
5.� Guadalest�
6.� La�Pedrera�
7.� Bassa� d�Acumulació� de� la�
Sèquia�Reial�del�Xúquer�
8.� Oliva�





















Els�apartats�concrets�que�s’estudien�per�a�cada�presa�són�els�següents:�

� Identificació�i�classificació�de�la�presa�
� Situació�de�la�presa�i�Accessos�a�aquesta.�
� Escenaris�estudiats�en�l’Anàlisi�del�Risc.�
� Elements�vulnerables�aigües�avall�de�la�presa�
� Mapa�d’Ubicació.�
� Mapa�de�Situació.�
� Mapa�d’Aigües�Avall.�

23

Num. 6265 / 12.05.2010 18963

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

1. Amadòrio

Identificació de la presa

La�presa�d’Amadòrio�té�titularitat�Estatal�i�
es�va�classificar�el�26�de�març�de�1999�com�
de�categoria�A.�

La� finalitat� de� la� presa� d’Amadòrio� és� la�
regulació� de� les� aportacions� dels� rius�
Amadòrio� i� Sella,� i� la� laminació� de�
possibles� avingudes,� reduint� els� cabals�
puntes� i� disminuint� els� danys� causats� per�
inundació,�aigües�avall�de�la�presa.�


A�més,�satisfà�les�demandes�de�reg�del�terme�municipal�de�la�Vila�Joiosa.�

La� presa� d’Amadòrio� és� de� gravetat.� La� cota� del� llit� és� de� 71,65� m.� L’altura� de� la� presa�
sobre�el�llit�és�de�58�m’i�la�capacitat�de�l’embassament�a�la�cota�N.M.N.�(127�m)�és�de�15,83�
Hm3.�La�cota�de�coronació�és�de�129,65�m�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�335,7�m.�La�
presa�disposa�d’un�sobreeixidor.�El�llindar�de�sobreeixidor�és�de�123�m.�

Aigües�amunt�de�la�presa�d’Amadòrio�(6Km)�es�troba�la�presa�de�Relleu,�de�categoria�C.�
No�hi�ha�altres�preses�aigües�avall�de�la�presa�d’Amadòrio.�

Situació i accessos

Les�coordenades�UTM�són:�X=738.600,�I=4.268.800�

La�presa�d’Amadòrio�s’ubica�sobre�el�riu�Amadòrio,�al�nord�est�de�la�província�d’Alacant,�
a�uns�6�km�a�l’est�del�nucli�urbà�de�la�Vila�Joiosa.�Aigües�avall�de�la�presa,�el�riu�Amadòrio�
només�passa�pel�terme�municipal�de�la�Vila�Joiosa.��

La�presa�es�troba�situada�immediatament�aigües�avall�del�Barranc�del�Sorell�i�de�la�Mola,�
prop�de�la�confluència�dels�rius�Sella�i�Amadòrio.��

24

Num. 6265 / 12.05.2010 18964

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

L’accés�a�la�presa�es�pot�realitzar�per�ambdós�marges.�

� Pel�marge�dret:�
o Des�de�l’A7�o�Nacional�332,�es�pren�la�desviació�cap�a�Aigües�i�des�d’aquesta�
població�mitjançant�una�carretera�s’arriba�a�l’embassament.�
o Des� de� la� Nacional� 340,� passat� Xixona� es� pren� la� desviació� cap� a� Aigües,� i�
novament�la�carretera�esmentada�en�l’apartat�anterior.�

� Pel�marge�esquerre:�
o Des� de� l’A7� o� Nacional� 332,� arribats� a� la� Vila� Joiosa� es� pren� la� desviació�
encreuada�l’autopista�A�7�que�porta�fins�a�l’embassament.�
o Des�de�la�Nacional�340,�abans�d’arribar�a�Xixona�es�pren�una�desviació�cap�a�
Relleu,� passada� la� població� d’Orxeta� es� pren� una� altra� desviació� cap� a� la�
dreta�que�porta�fins�a�l’embassament.�

La�Sala�d’Emergència�de�la�presa�de�Beniarrés�s’ubicarà�en�el�marge�esquerre,�pròxim�a�la�
coronació� de� la� presa.� La� seua� ubicació� en� el� propi� edifici� d’oficines,� garanteix� la�
disponibilitat�dels�elements�necessaris�per�a�la�realització�de�les�funcions�i�actuacions�que�
des� d’ella� ha� de� realitzar�se,� com� ara� l’accés� a� la� informació� de� la� instrumentació� i� accés�
telefònic.�

Escenaris estudiats en l'Análisi del Risc:

S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�

� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.�Embassament�d’Amadòrio�ple�fins�a�la�
cota�127,00�m�
� H2:� Escenari� de� ruptura� en� situació� d’avinguda� extrema.� Embassament�
d’Amadòrio� ple� fins� a� la� cota� de� coronació� 129,65� m,� desaiguant� l’avinguda�
extrema.�
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor,�estant�l’embassament�
d’Amadòrio�ple�fins�a�la�cota�127,00�m�

De� l’anàlisi� dels� resultats,� es� conclou� que� les� cotes� de� làmina� aconseguida� són� molt�
semblants�en�els�escenaris�H1�i�H2�per�a�tots�i�cada�un�dels�perfils�del�tram�d’estudi,�sent�la�
major�diferència�entre�calats�d’aigua�en�un�mateix�perfil�de�3,83�m.�

La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.�Aquests�calats�
són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�A1.�

25

Num. 6265 / 12.05.2010 18965

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Elements vulnerables aigües avall de la presa



La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�

� Hi�ha�un�total�de�12�cases�aïllades��
� Hi� ha� un� total� de� 13� Agrupacions� de� cases� afectades� per� la� possible� inundació�
pertanyents�totes�elles�al�terme�municipal�de�la�Vila�Joiosa.�
� El�propi�nucli�urbà�de�la�Vila�Joiosa�es�veuria�afectat�per�la�làmina�d’inundació.�
� Carreteres:�Camí�cap�a�la�depuradora,�AP7�
� Ponts:�Pont�caseriu�Bonets,�pont�FF.CC.,�pont�sobre�la�N�332�
� Indústries:�3�Indústries.�

Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�

26

Num. 6265 / 12.05.2010 18966

Presa de Amadorio
Gorgos
CUENCA RÍO AMADORIO

Serpis

GUADALEST
Algar
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

Monegre Interfluvio
Amadorio

AMADORIO

Interfluvio

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx

1:120.000 Subcuencas

Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000

m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 18967

Presa de Amadorio

CV-770
CV-778
CV-
782

5
-77
CV

CV-75 8

CV
-76
1

CV-759
C
V-
7 67

3
7 67
V-
C
CV-77 5

AMADORIO

CV-7678
CV
-7 7
0

La Vila
Joiosa/Villajoyosa
CV-
770

2a
33
1

N-

N-3 32
-7
AP

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.
Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18968

Pantano de Amadorio

T.M.
Orxeta

AMADORIO

T.M. La Vila
Joiosa/Villajoyosa

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
200 100 0

m
Num. 6265 / 12.05.2010 18969

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

2. Assut de Terrateig

Identificació de la presa

L’Assut� de� Terrateig� té� titularitat�
estatal�i�es�va�classificar�el�25�d’agost�de�
2005�com�de�categoria�A.�

La�finalitat�de�l’Assut�de�Terrateig�és�la�
laminació� d’avingudes� de� la� conca�
mitjana�del�riu�Serpis.��

No�té�capacitat�d’emmagatzemament�ja�
que� disposa� d’un� forat� de� 4� m2� en� la�
base�que�el�manté�buit�en�situacions�en�
què�no�s’estiga�laminant�l’avinguda.�


No�hi�ha�preses�aigües�amunt�ni�aigües�avall�de�l’Assut�de�Terrateig.�

L’Assut� de� Terrateig� és� de� gravetat� amb� perfil� triangular.� La� cota� del� llit� és� de� 159� m.�
L’altura� de� la� presa� sobre� el� llit� és� de� 22,5� m’i� la� cota� N.M.N.� es� de� 162� m.� La� cota� de�
coronació�és�de�181,5�m,�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�400�m.�L’assut�disposa�de�
tres�sobreeixidors�situats�a�distintes�cotes,�dos�d’ells�(l’1�i�el�2)�superficials�i�el�tercer�en�la�
cota�162�m.��


Situació i accessos

Està�ubicat�en�el�riu�Serpis�pertanyent�a�la�Confederació�Hidrogràfica�del�Xúquer�entre�els�
termes�municipals�de�Terrateig�i�Benicolet�(província�de�València).�

Les�coordenades�UTM�són:�X=733.272,�I=4.310.576�

L’accés� principal�a�l’assut�es�realitza�des� de� la� carretera� V�31.� Passats� uns� 14� km� es�pren�
l’eixida�1�cap�a�Alacant�per�la�costa�per�a�agafar�l’AP�7.�Seguint�per�l’autopista�de�peatge�
AP�7�es�pren�l’eixida�60�(Gandia�/�Xeresa�/�Xeraco).�Se�segueix�per�la�N�332�durant�uns�9�
km� i� posteriorment� es� pren� la� CV�60� cap� a� Terrateig.� La� tancada� es� troba� a� uns� 2,50� km�
abans�d’arribar�a�la�població�de�Terrateig.�

30

Num. 6265 / 12.05.2010 18970

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Es� pot� seguir� un� altre� accés� secundari� des� de� l’interior.� Eixida� des� de� València� per� la�
carretera�V�31.�Passats�uns�14�km�es�pren�l’eixida�1�cap�a�Alacant�per�la�costa�per�a�agafar�
l’Ap�7.� Seguint� per� l’autopista� de� peatge� AP�7� es� pren� l’eixida� 58� (Algemesí� /� Sueca� /�
Alzira).�Posteriorment�es�pren�la�CV�5121�fins�a�arribar�a�Algemesí.�A�l’eixida�d’Algemesí�
cal� dirigir�se� direcció� a� Alzira� i� posteriorment� a� Xàtiva.� Des� de� Xàtiva,� per� la� CV�610�
s’arriba�fins�Terrateig.�Des�d’allí�i�per�la�CV�60,�direcció�a�Gandia,�s’arriba�fins�la�tancada�a�
uns�2,5�km.�

La�Sala�d’Emergència�de�l’Assut�de�Terrateig�se�situa�en�el�marge�dret.�

Escenaris estudiats en l'Anàlisis del Risc:

S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�

� H1:�Escenari�de�ruptura�amb�avinguda�a�cota�de�sobreeixidor.�
� H2:�Escenari�de�ruptura�amb�avinguda�en�cota�de�coronació.�

No�s’estudia�l’escenari�A1�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor�ja�que�l’Assut�no�
té�comportes.�

En� la�cartografia�de�l’Annex�II�s’aporten� els� plans� d’inundació� referents� a� la� hipòtesi�H2�
que�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.��

Elements vulnerables aigües avall de la presa

La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�

� Hi�ha�un�total�de�8�cases�aïllades��
� Hi� ha� un� total� de� 8� Agrupacions� de� cases� afectades� per� la� possible� inundació�
pertanyents�als�municipis�de:�Ròtova,�Alfauir,�Palma�de�Gandia,�Beniarjó,�Real�de�
Gandia,�Gandia.�
� Cascos� Urbans� de� Llocnou� de� Sant� Jeroni,� Almiserà,� Ròtova,� Palma� de� Gandia,�
Almoines,�Gandia,�Daimús.�
� Carreteres:�CV�6060,�CV�671,�N�337,�CV�670�
� Ponts:�Carretera�Local,�Accés�a�Almiserà�des�de�la�CV�6086,�Pont�CV�6060,�Crta.�
local�de�Rótova,�CV�60,�CV�685,�pont�Carretera�Local,�AP�7,�N�332,�Via�Verda�de�
la�Safor,�Tetuan,�Vell�d’Oliva,�Passarel�la�de�vianants,�d’Alacant,�Accés�a�Polígon�
Rafalcaid,�CV�670�
� Línia�d’Alta�Tensió�de�132�Kv�

Per�a�una�informació�més�detallada�veure�l’Annex�II�del�present�Pla.�

31

Num. 6265 / 12.05.2010 18971

B a l s a d e a c u m u l a c i ó n d e l A z u d d e Te r r a t e i g

CUENCA RÍO SERPIS Jaraco

Interfluvio

Beniopa

AZUD DE
MAR TERRATEIG
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Júcar

OLIVA
Interfluvio

Serpis

BENIARRÉS Girona

Gorgos

Vinalopó
Algar

GUADALEST

Monegre
MAPA DE SITUACIÓN Interfluvio


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
Subcuencas
1:210.000
AmadorioEmbalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
m Masa agua superficial Alt. Mín
Num. 6265 / 12.05.2010 18972

A z u d d e Te r r a t e i g
CV

CV
-60

-60
5
2

CV
0
-60 -6
75
CV 2

AP-
7

N-3
32

CV
CV-

-60
675

5
N-337

Gandia
CV-608

7a
33
0

10
72
5

N-
-6

7
-6
CV-67 CV Daimús

CV
CV
-6
75
5

50
Benirredrà
1
CV-608

01
-68 73
-6

-68
CV
CV

CV
32
Palma de -67
CV
Gandía 3

N-3
-67
Real de CV

32
Gandía CV- Almoines
679 81
1
CV-6
6

74
-68

CV-6
CV-6803
CV

Rótova

CV
CV-679

- 67
Beniarjó

0
CV-682

CV
CV

2 Alfauir -60
AP-7
-68

08
-6
3

Almiserà CV
C
V-
6 87 Ador
1
87
-6

CV
AZUD DE
CV

CV-6

-6
10
TERRATEIG
CV-680
85

Llocnou de
Sant Jeroni Castellonet de
0

Terrateig
6

la Conquesta
V-
C

CV-619
CV-717
70 0

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


CV-701

999

CV-
CV-6


Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
1:100.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
12

500 250 0 500 1.000 1.500


Red agua superficial >100000 Hab.
m
4
-7

-71 00
CV

CV -7
CV
Num. 6265 / 12.05.2010 18973

A z u d d e Te r r a t e i g

T.M. Almiserà

AZUD DE TERRATEIG

T.M. Benicolet

T.M. Llocnou
de Sant Jeroni

T.M. Terrateig MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18974

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

3. Bassa de San Diego



Identificació de la presa:

El� titular� de� la� Bassa� d’acumulació� de�
Sant�Dídac�és�Aigües�del�Xúquer,�SA.��La�
bassa� es� va� classificar� el� 19� de� maig� de�
2003�com�de�categoria�A.�

L’embassament�de�la�Bassa�de�Sant�Dídac�
regula� l’aigua� de� la� conducció� Xúquer� ��
Vinalopó,� podent� servir�se� aigua� des� de�
la�bassa,�tant�en�la�conca�del�Xúquer�com�
en�la�del�Vinalopó.�

La� Bassa� de� Sant� Dídac� té� una� altura� de�
35,2� m’a� peu� de� talús� aigües� avall� i� la�
capacitat�de�la�bassa�a�la�cota�N.M.N.�(642,5�m)�és�de�20,78�Hm3.�La�cota�de�coronació�és�de�
645�m�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�4094�m.�La�bassa�no�disposa�de�sobreeixidors.��

Aigües� avall� de� la� Bassa� de� Sant� Dídac� se� situen� la� presa� d’Elx� (declarada� bé� d’interès�
cultural�amb�la�categoria�de�Monument)�i�la�primitiva�presa�d’Elda.�

Situació i Accessos:

Les�Coordenades�UTM�són:�X=684.907,�I=4.292.964�

Està�ubicada�en�la�Rambla�de�l’Angost,�que�desemboca�en�la�Sèquia�del�Rei,�afluent�del�
riu� Vinalopó,� pertanyent� a� la� Confederació� Hidrogràfica� del� Xúquer� entre� els� termes�
municipals�de�Villena�i�la�Font�de�la�Figuera.�

L’accés� més� directe,� es� realitza� des� de� la� localitat� de� la� Font� de� la� Figuera.� Es� pren� la�
carretera� CV�660� amb� direcció� Sud,� i� en� el� P.K.� 22+000� es� pren� la� N�344� amb� direcció� a�
Caudete.�En�el�quilòmetre�1�d’aquesta,�es�pren�una�desviació�a�l’esquerra,�que�torna�cap�a�
la� CV�660� des� del� qual,� recorreguts� 500� metres,� es� pren� a� mà� dreta� un� camí� agrícola.�
Aquest� camí� que� passa� per� les� “Cases� Corví”,� arriba,� passats� 2.500� metres�
aproximadament,� fins� a� la� zona� nord� del� Camí� Perimetral� en� la� zona� coneguda� com� la�
“Lloma�Alta”.��

Si� s’accedeix� des� del� Sud,� de� la� població� de� Villena� en� la� província� d’Alacant,� es� pren� la�
carretera� N�330� amb� direcció� Nord,� fins� al� quilòmetre� 343,6,� punt� des� del� que� part,� a� la�
dreta,�la�carretera�CV�656,�ja�mencionada,�que�discorre�paral�lela�a�la�Rambla�de�l’Angost�

35

Num. 6265 / 12.05.2010 18975

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

amb�direcció�Fontanars�dels�Alforins.� En� el�quilòmetre� 6� d’aquesta,� s’inicia� a� la� dreta�un�


camí,�que�passant�per�la�“Casa�Blanca”�i�la�“Casa�de�Fondo”,�aconsegueix�la�zona�sud�del�
Camí�Perimetral�cap�al�quilòmetre�0.�

La� Sala� d’Emergència� de� la� bassa� de� Sant� Dídac� es� trobarà� ubicada� dins� de� l’edifici�
destinat�a�oficines.�

Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:

S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�la�bassa�següents:�

� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda�642,50m�
� H2:�Escenari�de�ruptura�amb�avinguda�en�cota�de�coronació�(645m)�


Elements vulnerables aigües avall de la presa:

La� major� part� del� llit� es� troba� ocupat� per� parcel�les� cultivades,� però� hi� ha� diverses�
edificacions�o�servicis�que�podrien�veure’s�afectats�en�cas�de�ruptura,�entre�ells�destaquen�
els�següents:�

� Edificacions�disperses,�majoritàriament�habitades.�
� Carreteres:�CV�656,�N�330,�CV�809,�CV�812,�CV�813,�Carretera�d’accés�a�SAX.�
� Dues�línies�de�Ferrocarril�
� Línies�elèctriques:400�kV,�tres�línies�de�66�kV�

Els�municipis�afectats�són:�Villena,�Sax�i�Elda.�

Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�

Característiques hidràuliques del llit aigües avall:

El� tram� d’estudi� discorre� el� primer� quilòmetre� i� mig� aproximadament� en� direcció� nord�
est/sud�est,� seguint� el� curs� que� li� marquen� els� tàlvegs� pròxims.� Poc� abans� d’arribar� a� la�
carretera�de�Fontanars�dels�Alforins�canvia�la�seua�direcció�discorrent�paral�lela�a�aquesta�
(nord�est/sud�oest)�unint�se�a�la�rambla�de�l’Angost.��

Sobre�el�P.K.�5,400�la�rambla�creua�la�carretera�mitjançant�una�obra�de�drenatge.�A�uns�7�
km�de�la�bassa�la�rambla�se�separa�de�la�carretera,�discorrent�més�A�l’Est,�continuant�altres�
4�quilòmetres�amb�un�traçat�sinuós.�Finalment�creua�l’autovia�N�330,�mitjançant�un�pont,�i�
uns�metres�més�avall�la�línia�de�ferrocarril�que�uneix�Madrid�amb�València,�mitjançant�un�
altre�pont.�

36

Num. 6265 / 12.05.2010 18976

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010


A�partir�de�l’encreuament�amb�l’autovia�d’Alacant�N�330�i�la�línia�de�ferrocarril,�s’obri�una�
gran�plana�d’inundació�que�pren�direcció�sud�est�arribant,�després�de�creuar�la�carretera�
CV�809,� a� un� paratge� conegut� com� la� Llacuna,� constituït� per� una� lleugera� depressió� de�
caràcter�endorreic,�que�té�un�fort�efecte�laminador.�Des�d’aquesta�zona�el�flux�segueix�la�
direcció�de�la�Sèquia�del�Rei�per�a�posteriorment�incorporar�se�al�riu�Vinalopó�a�uns�28,1�
km�de�la�bassa.��

El� model� continua� pel� llit� del� riu� Vinalopó� travessant� la� localitat� de� Sax� entre� els� P.K.�
34,700�35,500,� i� aconseguint� l’embassament� d’Elda� en� el� P.K.� 40+400� aproximadament.�
2.6.3.�

37

Num. 6265 / 12.05.2010 18977

Balsa de San Diego

Júcar

SAN DIEGO
(BALSA)

Serpis

Vinalopó

Monegre

Interfluvio
Rambuchar

CUENCA RÍO VINALOPÓ

Interfluvio

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx
MAR
1:300.000 Subcuencas
MEDITERRÁNEO Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000 6.000

1:4.200.000 m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 18978

Balsa de San Diego


0
CV-654

CV-65
6 55
C V-

CV
CV
-66

-65
2
0

51
SAN DIEGO -8
1
A- 31

(BALSA) CV
56

CV-657
-6
CV
8
-80

CV-7
CV

94
4
34
N-

56
-6
CV

CV

CV-795
-65
1
-8
7
940 CV

1
CV-7

CV-803
CV
-8
09
CV-807
CV-8

4
2
-80

-80
N-3

CV
CV
1

CV-8090
30a

CV-799
2
-81
CV

CV-8
062
CV-8
Villena CV 02
-8

15
-81
4 CV CV-806
3
3

CV-
9

CV-811
A-31
-81

-7

7
80

A-
CV
CV

CV-816
-80
CV

CV-805
CV-8

CV
17

-81
5
A-
Sax 7
CV-830

0
-81
CV
CV-815
A-3
CV-

1
833

53
37

-83
370

-8

CV
CV
CV-830

CV-8

CV-827

CV
-83
51

Elda
CV-8354

-83
CV
CV-8320

CV-83 CV-8310 52 CV
CV 83
-83 CV- -8
CV-

20
11
82 6
A-31
CV-838

CV-834

2 0
-8
CV
CV

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO CV


CV
-83

-8
- 84

32
5

CV-8201
02


Leyenda
CV-831

0
Carreteras Local diputaciones Poblaciones V-8 42
Presa con plan C
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab 84
CV-
4
CV 7

Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.


- 82
-
AP

Embalses
RCE CV-840
Auxiliar 25
5000-25000 Hab. -8
CV-8341

Masa agua superficial


1:180.000 Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
CV
Límites municipales
Local GV Construcción otras A-
7
CV N-325

1.000 500 0 1.000 2.000 3.000


Red agua superficial >100000 Hab.
CV

m
0
CV

0
25

CV

-84 A-31
-8

CV
-84

-8

CV-847
-8
4
6

50
4
Num. 6265 / 12.05.2010 18979

Balsa de San Diego

T.M. La Font
de la Figuera

T.M. Fontanars
dels Alforins

SAN DIEGO (BALSA)

T.M.
Villena

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18980

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

4. Beniarrés

Identificació de la presa:

La� presa� de� Beniarrés� té� titularitat� Estatal� i�
es� va� classificar� el� 26� de� març� de� 1999� com�
de�categoria�A.�

La� finalitat� de� la� presa� de� Beniarrés� és� la�
millora� de� la� garantia� dels� cabals� de� reg� de�
l’Horta� de� Gandia� i� la� laminació�
d’avingudes�aigües�avall.�

La�presa�de�Beniarrés�és�de�gravetat.�La�cota�
del� llit� és� de� 281,65� m.� L’altura� de� la� presa�
sobre� el� llit� és� de� 39� m’i� la� capacitat� de�
l’embassament�a�la�cota�N.M.N.�(318�m)�és�de�27�Hm3.�La�cota�de�coronació�és�de�320,65�m�
sent� longitud� total� de� la� coronació� de� 395,3� m.� La� presa� disposa� d’un� sobreeixidor.� El�
llindar�de�sobreeixidor�és�de�313,25�m.�

La�capacitat�de�l’embassament�és�de�27�Hm3�

No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�presa�de�Beniarrés.�


Situació i Accessos:

Les�Coordenades�UTM�són:�X=729.605,�I=4.299.796�

La�presa�de�Beniarrés�s’ubica�sobre�el�riu�Serpis,�al�nord�de�la�província�d’Alacant,�a�uns�
13�km�d’Alcoi�cap�a�l’est,�en�el�terme�municipal�de�Beniarrés.�Aigües�avall�de�la�presa,�el�
riu�Serpis�passa�per�Villalonga,�Potries,�Beniarjó,�Almoines,�per�a�desembocar�a�Gandia.��

L’accés�pot�realitzar�se�pels�dos�marges:�

� Pel�marge�dret:�
o Des� de� la� Nacional� 322,� es� pren� la� desviació� cap� a� Pego,� en� Oliva,� per� la�
Comarcal� 3318.� A� Pego,� es� pren� la� Comarcal� 3311� cap� a� Plans� i� allí� la�
desviació�cap�a�l’embassament.�
o Des�de�la�Nacional�340,�s’arribarà�fins�Muro�d’Alcoi,�on�es�pren�la�Comarcal�
3311� cap� a� Plans� des� d’on� es� contínua� de� la� mateixa� manera� que� en� el� cas�
anterior�cap�a�l’embassament.�

41

Num. 6265 / 12.05.2010 18981

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010


� Pel�marge�esquerre:�
o Des� de� València,� prenent� la� Nacional� 322� o� A7� fins� a� Gandia,� on� s’ha� de�
prendre�la�desviació�de�la�comarcal�320�cap�a�Albaida.�A�l’altura�de�Castelló�
de�Rugat,�es�desvia�cap�al�poble�de�Beniarrés�i�des�d’allí�per�la�carretera�que�
uneix�el�poble�i�embassament�de�mateix�nom.�
o Per� la� Nacional� 340,� s’arriba� fins� Muro� d’Alcoi� i� des� d’allí� es� pren� la�
desviació�cap�a�Beniarrés.�

La�Sala�d’Emergència�de�la�presa�de�Beniarrés�s’ubicarà�en�el�marge�esquerre,�pròxima�a�la�
coronació� de� la� presa.� La� seua� ubicació� en� el� propi� edifici� d’oficines,� garanteix� la�
disponibilitat�dels�elements�necessaris�per�a�la�realització�de�les�funcions�i�actuacions�que�
des�d’ella�has�de�realitzar�se,�com�ara�l’accés�a�la�informació�de�la�instrumentació�i�accés�
telefònic.�


Escenaris estudiats en l'Anàlisis del Risc:

S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�

� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.�Embassament�de�Beniarrés�ple�fins�a�la�
cota�320,17�m.�
� H2:� Escenari� de� ruptura� en� situació� d’avinguda� extrema.� Embassament� de�
Beniarrés�ple�fins�a�la�cota�de�coronació�322,82,�desaiguant�l’avinguda�extrema.�
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor,�estant�l’embassament�
de�Beniarrés�ple�fins�a�la�cota�320,17�m.�

De� l’anàlisi� dels� resultats,� es� conclou� que� les� cotes� de� làmina� aconseguida� són� molt�
semblants�en�l’un�i�l’altre�escenari�per�a�tots�i�cada�un�dels�perfils�del�tram�d’estudi,�sent�la�
major�diferència�entre�calats�d’aigua�en�un�mateix�perfil�de�2,80�m.�

Aquesta�similitud�entre�els�resultats�obtinguts�entre�ambdós�escenaris�quant�a�la�cota�de�
làmina� aconseguida� ens� porta� a� què� les� afeccions� produïdes� en� ambdós� escenaris� són�
pràcticament�les�mateixes.�

La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.�Aquests�calats�
són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�A1.�

42

Num. 6265 / 12.05.2010 18982

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Elements vulnerables aigües avall de la presa:



La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�

� Hi� ha� un� total� de� 56� Agrupacions� de� cases� afectades� per� la� possible� inundació�
pertanyents�als�municipis�de:� Beniarrés,� l’Orxa,� Villalonga,�Ador,� Potries,� Palma�
de� Gandia,� Beniflà,� Beniarjó,� Real� de� Gandia,� Almoines,� Gandia,� Daimús� i�
Guardamar.�
� Carreteres�CV�680,�CV�685,�CV�701,�CV�7010,�CV�680.�
� Ponts:� CV�701� (l’Orxa),� CV�685� (Villalonga),� Beniarjó,� A�7,� FF.CC.� (abandonat),�
C/Tetuan,� C/� Oliva,� Pont� estirat,� N�332,� Pont� carril� bicicletes,� Pont� junt� amb�
Centre�Comercial,�Pont�junt�amb�EDAR�

Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�

Característiques Hidràuliques del llit aigües avall:

Aigües�avall�de�les�presa�de�Beniarrés,�conflueix�amb�el�llit�del�Serpis,�pel�marge�dret,�una�
xicoteta�conca�d’aportació�drenada�pel�Barranc�de�l’Encantada.�En�els�primers�1.000�metres�
des� de� la� presa,� el� riu� Serpis� presenta� una� topografia� molt� marcada� i� coberta� per� una�
vegetació�espessa�de�matoll�i�pi.�A�partir�d’aquest�punt�i�en�un�trajecte�aproximat�de�6.000�
m� (fins� al� Pont� de� l’Orxa)� la� forma� del� llit� és� oberta� i� està� cobert� per� una� lleugera� capa�
vegetal�i�arbres�de�diferents�espècies.��

Aigües�avall�del�pont�de�l’Orxa,�aproximadament�a�600�m�el�llit�torna�a�encaixonar�se�en�
un� recorregut� de� 5� Km.� A� partir� d’aquest� punt� fins� a� arribar� a� Villalonga� el� riu� Serpis�
transcorre� per� una� àmplia� vall,� per� a� tancar�se� novament� en� el� punt� on� s’ubica� la� presa�
d’En�Carròs.�Des�d’aquesta�presa�fins�a�la�seua�desembocadura,�uns�11,50�Km�aigües�avall,�
el�riu�transcorre�pràcticament�per�una�plana,�flanquejat�per�nombroses�poblacions:�Potries,�
Beniflà,�Beniarjó,�Almoines�i�Real�de�Gandia.�

Molt� prop� de� Beniarjó� el� Serpis� rep� pel� seu� marge� esquerre� l’aportació� del� riu� Bernisa,�
principal�afluent�de�la�conca�baixa,�amb�una�extensa�conca�de�recepció.�Tota�aquesta�zona�
es�troba�densament�cultivada�en�regadiu,�fonamentalment�cítrics�i�zones�d’horta.��

En�la�part�baixa�de�la�conca,�el�riu�Serpis�entra�en�el�terme�municipal�de�Gandia�i�passa�pel�
sud�d’aquesta�població�fins�a�desembocar�en�la�platja�de�Venècia,�en�la�mar�Mediterrani.�
En�la�zona�de�la�desembocadura�els�termes�que�poden�veure’s�afectats�pels�desbordaments�
del�riu�Serpis�són�Bellreguard,�Guardamar�i�Daimús.�

43

Num. 6265 / 12.05.2010 18983

Presa de Beniarrés
CUENCA RÍO SERPIS
Jaraco

Interfluvio

Beniopa

MAR AZUD DE
MEDITERRÁNEO TERRATEIG
1:4.200.000
Júcar

OLIVA
Interfluvio

Serpis

BENIARRÉS Girona

Gorgos

Vinalopó
Algar

GUADALEST

Monegre MAPA DE SITUACIÓN


Interfluvio


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx

1:210.000 Subcuencas
Amadorio Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000

m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 18984

Presa de Beniarrés
CV-

CV
67 5

-60
5
N-337
CV-608 Gandia

32
AP-7

7a
N-3
0

33

0
72

71
N-
5

-6

-6
CVDaimús

CV
CV
-6 Guardamar
75 de la Safor
1

50
1
73

-68
01
CV-608

-6
-68 CV

CV
CV 2
3
-67
Palma de Gandía CV

2
3
-6 7

680
Real de CV

CV-
Gandía CV-6
81
Almoines

6
67 4

-68
CV-

CV

CV
-60 CV-679 N-
33

- 67
CV 2
Beniarjó

0
CV-682
Beniflá

CV
2 AP-7
08

-68
CV-610

-6
CV

3
CV-687
Potríes

CV-
Ador

685

CV-680
-60
CV
Villalonga

CV
-61
9d
19

CV-717
-6

1
CV

15
-6
CV
CV-

4
615

CV-61

L'Orxa/Lorcha
CV
-6
14
2

CV-705

0
CV-70

-70
699

CV
CV-

Beniarrés
12

BENIARRÉS CV-714
-7
CV
CV-711

CV

700
CV-
-7
21

700
CV-710

CV-
CV-704

CV-713
-70
CV

CV-720

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda
CV-720

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía
5 4 Local ministerio <1000 Hab
-7
06 Autopista/Autovía
CV
Viales municipales 1000-5000 Hab.
-7 Embalses
CV Masa agua superficial
RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.
1:120.000 Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Límites municipales
Local GV Construcción otras 5 2
-7
CV
500 250 0 500 1.000 1.500
Red agua superficial >100000 Hab.
m
0
-71
CV
Num. 6265 / 12.05.2010 18985

Pantano de Beniarrés

T.M. Beniarrés

BENIARRÉS

T.M.
Gaianes

T.M. Planes

T.M. Alcocer
de Planes
MAPA DE DETALLE


Leyenda

T.M. Benimarfull Presa con plan

Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18986

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

5. Guadalest

Identificació de la presa:

La�presa�de�Guadalest�té�titularitat�Estatal�i�es�
va� classificar� el� 26� de� març� de� 1999� com� de�
categoria�A.�

La� finalitat� de� la� presa� de� Guadalest� és�
l’emmagatzemament� d’aigua� per� al� seu�
posterior� aprofitament� per� al� reg� en� períodes�
de� sequera� i� la� laminació� d’avingudes� aigües�
avall.�

La�presa�de�Guadalest�és�de�gravetat.�La�cota�
del�llit�és�de�308�m.�L’altura�de�la�presa�sobre�
el�llit�és�de�74,65�m’i�la�capacitat�de�l’embassament�a�la�cota�N.M.N.�(380�m)�és�de�13�Hm3.�
La� cota� de� coronació� és� de� 382,65� m� sent� longitud� total� de� la� coronació� de� 285,15� m.� La�
presa�disposa�d’un�sobreeixidor.�El�llindar�de�sobreeixidor�és�de�376�m.�

No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�presa�de�Beniarrés.�


Situació i Accessos:

Les�Coordenades�UTM�són:�X=744.422,�I=4.285.116�
��
La�presa�es�troba�en�el�terme�municipal�de�Guadalest,�província�d’Alacant,�situant�se�a�20�
km�cap�a�l’est�el�poble�de�Callosa�d’En�Sarrià.��

L’accés�a�la�presa�es�pot�realitzar�per�ambdós�marges,�segons�el�detall�següent:��

� Pel�marge�dret:�
o Des� de� l’A7� o� Nacional� 322,� pròxim� a� Benidorm� es� pren� la� desviació� cap� a�
Callosa�d’en�Sàrria,�per�la�Comarcal�3318.�Des�d’allí�i�mitjançant�la�Comarcal�
3313�s’arriba�a�la�presa.�
o �Una� alternativa� és� des� de� la� Nacional� 340,� una� vegada� a� Alcoi,� es� pren� la�
Comarcal�3313�fins�a�Guadalest.��
o Des� de� l’A7� o� Nacional� 322,� pròxim� a� Benidorm� es� pren� la� desviació� cap� a�
Benimantell,�per�la�Carretera�CV�70.�Des�d’allí�i�mitjançant�la�Comarcal�3313�
s’arriba�a�la�presa.�

47

Num. 6265 / 12.05.2010 18987

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

� Pel�marge�esquerre:�És�possible�accedir,�des�d’una�carretera�que�part�de�la�citada�
Comarcal�3313,�passant�per�Beniardà,�vorejant�l’embassament�pel�marge�esquerre�
i�arribant�fins�a�la�coronació�de�presa.�

La� Sala� d’Emergència� de� la� presa� de� Guadalest� s’ubicarà� en� el� marge� dret,� pròxima� a� la�
coronació� de� la� presa.� La� seua� ubicació� en� el� propi� edifici� d’oficines,� garanteix� la�
disponibilitat�dels�elements�necessaris�per�a�la�realització�de�les�funcions�i�actuacions�que�
des�d’ella�has�de�realitzar�se,�com�ara�l’accés�a�la�informació�de�la�instrumentació�i�accés�
telefònic.�

Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:

S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�

� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.�Embassament�de�Guadalest�ple�fins�a�la�
cota�380,00�m�
� H2:� Escenari� de� ruptura� en� situació� d’avinguda� extrema.� Embassament� de�
Guadalest� ple� fins� a� la� cota� de� coronació� 382,65� m,� desaiguant� l’avinguda�
extrema.�
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor,�estant�l’embassament�
de�Guadalest�ple�fins�a�la�cota�380,00�m��

De� l’anàlisi� dels� resultats,� es� conclou� que� les� cotes� de� làmina� aconseguida� són� molt�
semblants�en�l’escenari�H1�i�H2�per�a�tots�i�cada�un�dels�perfils�del�tram�d’estudi,�sent�la�
major�diferència�entre�calats�d’aigua�en�un�mateix�perfil�de�2,70�m.��

Aquesta�similitud�entre�els�resultats�obtinguts�entre�ambdós�escenaris�quant�a�la�cota�de�
làmina� aconseguida� ens� porta� a� què� les� afeccions� produïdes� en� ambdós� escenaris� són�
pràcticament�les�mateixes.�La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�
detectades.�Aquests�calats�són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�
A1.�

Elements vulnerables aigües avall de la presa:

La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�
��
� Hi�ha�un�total�de�67�Agrupacions�de�cases�afectades�per�la�possible�inundació�en�
els�termes�municipals�de:�Guadalest,�Callosa�d’en�Sarrià,�Polop,�la�Nucia�i�Altea.�
� Ponts:�CV�755,�CV�715,�Pont�A�7,�Pont�Ferrocarril,�N�332,��
��
Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�

48

Num. 6265 / 12.05.2010 18988

Presa de Guadalest
CUENCA RÍO ALGAR
Interfluvio

Interfluvio
Girona

Serpis

MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Gorgos

Algar Interfluvio

GUADALEST

Amadorio

MAPA DE SITUACIÓN


Interfluvio Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx

1:130.000 Subcuencas

Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000

m Masa agua superficial Alt. Mín

AMADORIO
Num. 6265 / 12.05.2010 18989

Presa de Guadalest

CV
-75
2

CV-71 5

CV-749
GUADALEST

5 6
-7 Callosa d'En Sarrià
CV El Castell
de Guadalest
CV-75 5
CV-
70

CV-715
CV-76 20
CV
-7
62
1

Altea
CV La Nucia
-7
60
Polop
CV
-7
64

51
0

-7
CV-7

CV
0

51

CV
-7
-76

63
CV
32
-3
N

CV-758

CV
- 76
1
3
-75
CV

CV
-76

CV
7

AP-7 -7
6 60
a
32
3

-3
67

N
-7
CV
CV-759

2
33
N-
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda
CV-7678

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
2a RCE Auxiliar
33 5000-25000 Hab.
N-
Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18990

Presa de Guadalest

T.M. Beniardá

T.M. Benimantell

GUADALEST

T.M. El Castell
de Guadalest

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18991

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

6. La Pedrera

Identificació de la Presa:

La�presa�de�la�Pedrera�té�titularitat�estatal�i�es�
va� classificar� el� 29� de� juliol� de� 1998� com� de�
categoria�A.�
��
L’embassament� de� la� Pedrera� té� la� funció� de�
regular� una� part� dels� cabals� transportats� pel�
Canal� postransvasament� del� Marge� Esquerre�
per� a� subministrar� les� demandes� de� regadiu�
del� Camp� de� Cartagena� i� d’abastiment� urbà�
d’una� sèrie� de� nuclis� de� població� del� seu�
entorn� territorial,� gestionat� a� través� de� la�
Mancomunitat�dels�Canals�del�Taibilla.�És�una�peça�important�en�la�distribució�de�l’aigua�
procedent�de�l’Aqüeducte�Tajo�Segura�a�través�del�postransvasament.�

Per� a� tancar� el� got� de� l’embassament� va� ser� necessari� construir� tres� dics,� dos� dels� quals�
s’emplacen�en�tossals�del�marge�dret�i�el�tercer�en�l’esquerra.�

La�presa�Principal�de�La�Pedrera�és�una�presa�de�materials�solts�amb�nucli�impermeable�
d’argila�vertical�La�cota�del�llit�és�de�50�m.�L’altura�de�la�presa�sobre�el�llit�és�de�61,3�m’i�la�
capacitat� de� l’embassament� a� la� cota� N.M.N.� (105� m)� és� de� 246,09� Hm3.� La� cota� de�
coronació�és�de�110,54�m�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�716�m.�La�presa�no�disposa�
de�sobreeixidors.�

El� Dic� 1� s’emplaça� junt� amb� l’estrep� dret� de� la� presa� principal.� La� seua� tipologia� és�
semblant�a�la�de�la�presa�Principal,�és�a�dir,�gravetat,�planta�recta�i�fàbrica�de�terres�amb�
nucli�d’argila.�L’altura�sobre�el�llit�és�de�34�m.�La�longitud�de�coronació�del�dic�és�de�210�
m.�i�està�situada�a�cota�110,54�m.�

El� Dic� 2� s’emplaça� aigües� amunt� del� Dic� 1,� tanca� el� Pujol� del� Moro.� La� seua� tipologia� és�
semblant�a�la�del�dic�1,�és�a�dir,�gravetat,�planta�recta�i�fàbrica�de�terres�amb�nucli�d’argila.�
L’altura�sobre�el�llit�és�de�29,04�m.�La�longitud�de�coronació�és�de�105�m.�i�està�situada�a�
cota�110,54�m.�

El�Dic�3�s’emplaça�en�el�marge�esquerre,�aigües�amunt�del�Turó�de�la�pedrera.�Per�la�seua�
coronació�discorre�la�carretera�de�Torreagüera�a�Vistabella,�que�té�continuïtat�per�la�resta�
dels� dics� i� la� presa� principal.� La� seua� tipologia� és� semblant� a� la� resta� de� dics,� és� a� dir,�
gravetat,�planta�recta�i�fàbrica�de�terres�amb�nucli�d’argila.�L’altura�sobre�la�cruïlla�és�24,04�
m.�La�longitud�de�coronació�1310�m’i�està�situada�a�la�cota�110,54�m.�

52

Num. 6265 / 12.05.2010 18992

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010


No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�presa.�

Situació i Accessos:

Les�Coordenades�UTM�són:�X=686.530,�I=4.211.770�

La� presa� de� La� Pedrera� es� troba� en� la� província� d’Alacant,� tancant� la� Rambla� d’Alcoriza�
entre�el�Pujol�del�Moro�pel�seu�marge�dret�i�el�Turó�de�la�Pedrera�pel�seu�marge�esquerre,�
a�uns�400�m’aigües�amunt�de�la�seua�confluència�amb�l’Arroyo�Gran�afluent,�al�seu�torn,�
del�riu�Segura�pel�marge�dret.��

A�la�presa�de�La�Pedrera�s’accedeix�per�mitjà�d’un�accés�Nord�des�d’Oriola,�mitjançant�la�
CV�950� que� es� desvia� de� la� CV�925� que� ix� d’Oriola.� O� bé� a� través� d’un� accés� Sud,�
mitjançant�la�CV�949�com�a�desviació�de�la�MU�304,�que�comença�com�a�MU�303�en�la�N�
340.�L’embassament�de�la�Pedrera�dista�uns�7�
Km.�d’Oriola�i�9�Km.�de�la�N�340.�

La�Sala�d’Emergència�de�la�presa�de�la�Pedrera�
s’ubicarà� en� la� Casa� d’Administració� de� la�
presa.� Aquesta� ubicació,� en� estar� a� cota� prou�
superior�a�coronació,�no�es�veuria�afectada�per�
la�inundació.�



Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:

S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�

� H1.� Eventual� ruptura� de� la� presa� en� temps� sec.� Quan� es� produeix� la� hipotètica�
ruptura� de� la� presa� de� La� Pedrera� no� es� dóna� una� avinguda� en� la� conca,� per� la�
qual�cosa�l’ona�d’inundació�es�produeix�únicament�per�la�mobilització�de�l’aigua�
embassada.�
� H2.� Eventual� ruptura�de� la� presa� en� coincidència� amb� avingudes.� En� aquest� cas�
l’ona� d’inundació� ve� generada� per� la� superposició� de� la� mobilització� de� l’aigua�
embassada�i�d’avinguda�en�la�conca�de�l’embassament.�

Es�faciliten�els�resultats�de�l’anàlisi,�per�a�la�hipòtesi�més�desfavorable�(H2)�i�per�a�cada�un�
dels�dics.�

53

Num. 6265 / 12.05.2010 18993

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Elements vulnerables aigües avall de la presa:



La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�
��
� En� la� primera� mitja� hora� afecta� els� municipis� d’Oriola,� Bigastro� i� Jacarilla,�
posteriorment�afecta�Redován,�Benejúzar,�Almoradí,�Algorfa,�Callosa�del�Segura,�
Rafal,� Albatera,� Catral,� Daya� Nova,� San� Isidro,� Dolores,� Crevillent� i,�
transcorregudes� les� dues� primeres� hores,� els� municipis� de:� Daya� Vella,�
Formentera�del�Segura,�San�Fulgencio,�Rojales,�Guardamar�del�Segura,�Elx,�Santa�
Pola.�
� Carreteres:�A�37,�CV�852,�CV�853,�CV�855,�CV�858,�CV�859,�CV�860,�CV�861,�CV�
862,�CV�8620,�CV�901,�CV�902,�CV�903,�CV�905,�CV�909,�CV�910,�CV�911,�CV�912,�
CV�913,�CV�914,�CV�919,�CV�920,�CV�9218,�CV�922,�CV�925,�CV�931,�CV�936,�CV�
95,�CV�950,�CV�96,�CV�960,�N�332,�N�340�
� Ponts:�CV�95,�CV�920�
� Parc�Natural�del�Fondo�i�les�Salines�de�Santa�Pola�

Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�

Característiques hidràuliques del llit aigües avall:

Atés� que� es� tracta� d’un� depòsit� regulador� del� CANAL� POSTRANSVASAMENT,� que�
emmagatzema� i� regula� les� aigües� amb� destinació� als� regadius� de� Canal� del� Camp� de�
Cartagena� i� l’abastiment� urbà� d’una� sèrie� de� nuclis� de� població� en� l’entorn� d’Alacant,� a�
través�de�la�Mancomunitat�dels�Canals�de�Taibilla,�i�que�la�conca�vessant�on�s’emplaça�la�
presa� no� té� pràcticament� aportacions,� l’alimentació� de� l’embassament� es� produeix� pels�
cabals� que� circulen� per� aqueix� canal,� aigües� avall� del� partidor� de� Crevillent,� que� té� una�
capacitat��màxima�de�30�m³/s.�
��
Les�estructures�de�tancament�de�l’embassament,�estan�formades�per�la�presa�principal�i�els�
dics� secundaris� enumerats� per� 1,� 2� i� 3,� situats� els� dos� primers� cap� al� marge� dret� del�
principal�i�el�tercer�per�l’esquerra,�mediant�el�Pujol�de�la�Pedrera.�
��
La� ruptura� de� qualssevol� d’aquestes� estructures� origina� una� ona� de� ruptura� que� inunda�
principalment�als�llits�de�la�següent�xarxa�de�drenatge:��
��
� Arroyo�Gran�
� Rambla�d’Alcoriza�
� Riu�Segura�
� Llacuna�del�Fondo�
� Salines�de�Santa�Pola.�
��

54

Num. 6265 / 12.05.2010 18994

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

La�longitud�total�del�camí�de�l’aigua�des�de�la�presa�principal�fins�a�la�Gola�del�riu�Segura,�
té� uns� 32,80� km,� format� per,� un� primer� tram� d’uns� 7,10� km� que� discorren� per� la� rambla�
d’Alcoriza�entre�la�presa�principal�i� les� voltants� de� Sant� Bartomeu� en� el� centre� de� la� vall�
del�riu�Segura,�un�segon�tram�d’uns�13,60�km�entre�Sant�Bartomeu�i�la�Llacuna�del�Fondo,�
i�finalment�12,20�km�des�de�la�Llacuna�del�Fondo�fins�a�la�desembocadura�en�el�mar.�
��
La� Llacuna� del� Fondo� té� una� altra� connexió� al� mar� per� les� Salines� de� Santa� Pola,� unint�
aquest� paratge� amb� l’eixida� al� mar� a� l’altura� de� la� Badia� de� Santa� Pola,� amb� un�
desenrotllament�total�aproximat�d’uns�14,10�km.�
��
Aigües� avall� de� la� presa� principal,� la� rambla� d’Alcoriza� ha� estat� canalitzada� fins� a� un�
meandre� antic� del� riu� Segura� que� connecta� amb� la� canalització� del� riu� Segura.� Aquesta�
canalització,� amb� una� secció� revestida� en� formigó,� té� trams� relativament� uniformes,� de�
secció�trapezial.�
��
La�rambla�d’Alcoriza,�també�anomenada�de�l’Abocador,�disposa�de�nombroses�estructures�
transversals�al�llarg�del�seu�desenrotllament,� en�la� que� algunes�han� quedat� incorporades�
en�el�talús�del�recreixement�per�ser�anteriors�a�aquest,�i�altres�obeeixen�a�encreuaments�de�
sèquies�mitjançant�canonades�d’acer�travessades�a�la�secció.�
��
Tant�la�rambla�de�l’Abocador�com�la�canalització�del�riu�Segura,�són�totalment�ineficaços�
enfront� d’un� succés� de� l’envergadura� de� la� ruptura� d’una� presa,� per� aquesta� raó� el� camí�
del�flux�considerat�per�al�desplaçament�de�la�massa�de�l’aigua�rares�vegades�se�cenyeix�a�
la�canalització,�excepte�en�aquelles�ocasions�en�què�la�vall�siga�estreta.�
��
La�presència�de�la�Llacuna�del�Fondo�en�el�camí�intermedi�del�flux�cap�al�mar,�controla�els�
cabals�cap�a�ambdós�desembocadures,�provocant�una�forta�laminació.�

55

Num. 6265 / 12.05.2010 18995

Presa de La Pedrera

CUENCA RÍO SEGURA

MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

RÍO
SEGURA

LA PEDRERA

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas Alt. Máx

1:200.000 Subcuencas

Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000

m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 18996

Presa de La Pedrera

0
CV

0
A-7

-8 5
45
-8

-8 CV-8
N-340

CV
CV

CV
4

N-32
4

-8

CV
4

2a
A- 7

EL-2

-85

33
01
N-33

N-
8

2
-85
0

5
CV-86

CV

2
CV-849

N-33
5 40
CV-861 N-3
Ronda No
rd
CV-8491

CV
A- 7

-8
51
Elx/Elche

CV-8551
CV-8515
0
50
-8 864
CV V-
C

1
-85
A-78

CV
CV
66 -8 6

CV-85
CV-8 5

4
CV-853
1
AP-7 CV-85 Santa Pola
CV

A-7 CV

CV
-85
-8

-8
75

56
1
-85
CV CV
Albatera -86
5
Crevillent
CV-855
CV
-8
73

CV-90
0
34
N-

San
4
CV-9091

Isidro
CV-
90 9
CV-8
CV-9009

CV-9092

630

A-7 Catral
CV

1
CV-861

13
N-332
-8

-9
5

CV
31

Dolores
CV-8

Callosa
de Segura
60

CV
a

55
CV-8 -8
N-332

AP 58
3 -
1 7 San
CV

-9
CV
-9

Fulgencio
0

2
05

6
06

-8
CV
-92
01

CV
00
- 90

CV-
CV-9

59
2
CV

CV-8
-91

936
CV

CV-9
CV-9032
02
0

Rafal 01 Daya
CV Daya
-9
CV

Almoradí 141 -9231


CV
51

CV-9
-9

9 Nueva Vieja CV-9201 202


11

CV-93

-
CV CV CV-91
CV-9

-90
914 Formentera
CV- 50
112

del Segura
CV-91
CV-92
0
Orihuela
Algorfa
CV-

Rojales
N-332
905
0
-92

Benejúzar
CV

CV-9
5
Guardamar
5
-89

del Segura
CV-9

CV

Bigastro
35

Jacarilla
LA PEDRERA
0
-94

CV
CV

-9
CV

5 0
-9

CV-945
50
AP-7

N -3
32
3

49
-9 4

-9
CV
CV

0
CV

CV-897
-92
5

CV
CV
-9

-94

0
51

8
2

-89
-9

6
CV

-92

CV
CV
CV-954

CV
MAPA
-95
DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO
52
-9
CV


CV-941

Leyenda
32
N-3

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
CV
-92

Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.


Embalses
5

RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.


Masa agua superficial
1:160.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000 1.500 2.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18997

Presa de La Pedrera
T.M.
Benejúzar
T.M.
Bigastro

T.M. Jacarilla

LA PEDRERA

T.M.
Orihuela

T.M. San
Miguel de
Salinas

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:35.000
200 100 0 200 400 600 800

m
Num. 6265 / 12.05.2010 18998

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

7. Bassa d'Acumulació de la Sèquia Reial del Xúquer



Identificació de la presa:

La�Bassa�d’acumulació�de�la�Sèquia�Reial�del�
Xúquer�té�titularitat�estatal�i�es�va�classificar�
el�14�d’abril�de�2004�com�de�categoria�B.�

La� finalitat� de� la� Bassa� és� regular� el� cabal�
dels�regs�de�la�zona�d’influència�de�la�Sèquia�
Reial�del�Xúquer.�

La�Bassa�és�de�formigó�armat�semisoterrada�
de� planta� rectangular,� amb� un� dels� seus�
vèrtexs� truncat.� L’altura� de� la� Bassa� és� de�
7,38�m’i�la�capacitat�de�la�Bassa�és�de�50,000�
m3.�La�cota�de�coronació�és�de�77,68�m.�La�Bassa�disposa�d’un�sobreeixidor.�El�llindar�de�
sobreeixidor�és�de�77,43�m.�La�cota�de�solera�és�de�70,30�m.�

No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�Bassa.�

Situació i Accessos:

Les�Coordenades�UTM�són:�X=708.671,�I=4.336.667�

Està� ubicada� en� una� zona� rural� del� terme� municipal� d’Alzira,� a� 1.644� metres� al� nord� del�
nucli� urbà� de� Tous.� Situada� en� el� marge� esquerre� del� barranc� de� Cançons� cap� al� qual� es�
deriven�els�cabals�d’excés�i�els�desguassos�de�la�Bassa.�

L’accés�principal�a�la�bassa�d’acumulació�de�la�Sèquia�Reial�del�Xúquer�es�realitza�des�de�
la�A�7�prenent�l’eixida�868�de�Massalavés/La�Garrofera,�en�direcció�a�La�Garrofera�per�la�
CV�554,�es�travessarà�la�dita�població�fins�a�la�seua�arribada�a�la�via�de�servici�del�Canal�
Xúquer�Túria� recorrent� sobre� ell� una� longitud� de� 0,2� Km.� La� titularitat� d’aquesta� última�
via�correspon�a�Confederació�Hidrogràfica�del�Xúquer.�

Hi�ha�un�altre�accés�alternatiu�(accés�B),�el�qual�s’inicia�en�la�població�de�Tous�en�la�CV�
541,�d’ací�es�pren�el�primer�camí�a�la�dreta�que�hi�ha�una�vegada�passat�la�població,�aquest�
camí�porta�a�l’inici�del�Canal�Xúquer�–Túria,�i�seguint�la�seua�via�de�servici�durant�700m�
s’arriba�a�la�bassa.�

La� Sala� d’Emergència� s’ubica� en� el� magatzem� situat� en� les� pròpies� instal�lacions� de� la�
bassa,�en�el�marge�esquerre,�en�una�zona�no�afectada�per�la�possible�ruptura�de�la�mateixa.��

59

Num. 6265 / 12.05.2010 18999

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:



Per� a� aquesta� Bassa,� s’ha� considerat� només� l’escenari� H1:� Escenari� de� ruptura� sense�
avinguda.�En�aquest�escenari,�la�ruptura�es�produeix�quan�la�bassa�es�troba�al�seu�nivell�
màxim�normal,�és�a�dir,�la�cota�77,43�m�


Elements vulnerables aigües avall de la presa:

La�plana�d’inundació�afecta�bàsicament�vivendes�aïllades�del�municipi�d’Alzira.�

Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�


Característiques hidràuliques del llit aigües avall:

La�bassa�es�troba�emplaçada�en�un�terreny�pel�qual�fins�al�moment�de�la�seua�construcció�
discorria� una� xicoteta� assarb� tributària� del� barranc� dels� Tolls.� Aquest� xicotet� llit� s’ha�
desviat�pel�marge�dret�de�la�bassa,�en�una�longitud�de�mig�quilòmetre�aproximadament,�
mitjançant� un� canal� de� secció� trapezial� revestit� amb� escullera,� amb� 3,0� m� d’ample� en� el�
fons,� 1,50� m� de� profunditat� i� talussos� de� 1H:1V.� Aquesta� canalització� artificial� seria� el�
primer�receptor�dels� fluxos�procedents� d’una�eventual� ruptura� de� la� bassa,�transportant�
los� fins� al� barranc� dels� Tolls� que� els� desaiguaria,� finalment,� en� la� rambla� de� la� Senyora.�
Sobre�la�base�d’aquest�recorregut�potencial,�la�franja�de�risc�analitzada�en�el�present�estudi�
té�un�ample�d’1�km,�i�una�longitud�de�4,4�km,�compresos�entre�la�bassa�i�l’encreuament�de�
la� rambla� de� la� Senyora� amb� la� Sèquia� Reial� del� Xúquer,� que� és� salvada� mitjançant� tres�
obres�de�drenatge�transversal�de�2000�mm�de�diàmetre.�

El� barranc� dels� Tolls� és� un� corrent� efímer,� de� molt� baixa� capacitat� hidràulica� en� relació�
amb�el�volum�de�flux�que�es�generaria�per�la�ruptura�de�la�bassa.�Per�aquesta�raó,�la�major�
part� del� flux� discorreria� pels� plans� d’inundació,� els� quals,� donada� la� seua� conformació�
topogràfica,�presenten�un�alt�potencial�d’amortiment�hidràulic.�Aquesta�és�major�com�més�
aigües� avall� de� la� bassa� s’està,� perquè� el� pendent� longitudinal� del� llit� es� redueix�
progressivament� cap� a� aigües� avall,� igual� que� els� pendents� transversals� dels� marges�
d’inundació.��

En� el� cas� que� la� bassa� trenque,� l’ona� de� flux� discorrerà� per� un� llit� d’aigües� normals� i�
(majoritàriament)�pels�seus�plans�d’inundació.�En�aquest�estudi,�la�dita�situació�s’ha�tractat�
en�el�model�matemàtic�de�propagació�de�l’onda,�diferenciant�la�capacitat�de�transport�del�
canal�d’aigües�de�normals�de�la�capacitat�de�transport�dels�plans�d’inundació.�

60

Num. 6265 / 12.05.2010 19000

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Com� ja� s’ha� vist,� l’ona� de� flux� discorrerà� majoritàriament� per� les� planes� d’inundació,� a�
causa� de� la� baixa� capacitat� hidràulica� del� llit� d’aigües� normals.� Açò� implica� que� la�
principal� resistència� al� flux� és� la� deguda� a� la� porció� de� perímetre� mullat� dels� plans�
d’inundació.�

61

Num. 6265 / 12.05.2010 19001

Balsa de acumulación de la Acequia Real del Júcar

CUENCA RÍO JÚCAR

Interf

Veo
Palancia Interfluvio
Turia
Belcaire

Interfluvio

Carraixet

Interfluvio
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

Interfluvio
Poyo

Júcar
Interfluvio

ACEQUIA REAL DEL


JÚCAR (BALSA
ACUMULACION)

Jaraco
Interfluvio
Beniopa

AZUD DE
TERRATEIG

MAPA DE SITUACIÓN BENIARRÉS


Interfluvio


Leyenda Girona
Orografía
Presa con plan
Alt. Máx Gorgos
Cuencas CHJ

1:600.000 Subcuencas SAN DIEGO


Embalses Alt. Mín (BALSA) Algar
2.000
1.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000
m Masa agua superficial

Serpis GUADALEST

Vinalopó Amadorio

Monegre Interfluvi
Num. 6265 / 12.05.2010 19002

Acequia Real del Júcar (Balsa de acumulación)

40
-52
CV

61
-54
CV

CV
-50
47
ACEQUIA REAL -54
CV
DEL JÚCAR (BALSA 46
-5 4
CV
ACUMULACIÓN)

Alzira
CV-5412

CV-5
50
CV
- 54
1
1
50
-5
CV

CV-5
411
CV
-5
54
60

CV-55 8

CV
57

-55
-5
CV-5

90
CV

71
CV-55

60
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO CV
-5
CV-56 41
CV
-5


56

Leyenda
0

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
CV-

Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.


Embalses
A-7
580

RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.


Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000 1.500
Red agua superficial >100000 Hab.
CV

m
-55
5
Num. 6265 / 12.05.2010 19003

Balsa de acumulación de la Acequia Real del Júcar

T.M.
Guadassuar

ACEQUIA REAL
DEL JÚCAR (BALSA
ACUMULACIÓN)

T.M.
Alzira

T.M.
Tous

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:20.000
T.M. Alberic
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19004

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

8. Oliva

Identificació de la Presa:

La� presa� d’Oliva� té� titularitat� estatal� i� es� va�
classificar�el�25�d’agost�de�2005�com�de�categoria�
A.�

La� finalitat� de� la� presa� d’Oliva� és� la� laminació�
d’avingudes� de� la� rambla� Gallinera� a� fi� de�
protegir� la� carretera� Pego�Oliva,� la� N�332� i� el�
nucli�urbà�d’Oliva.�

La� presa� d’Oliva� és� de� gravetat� realitzada� en�
fàbrica� de� formigó.� L’altura� de� la� presa� sobre� el�
llit�és�de�46,60�m.�La�cota�de�coronació�és�de�114�
m.�La�presa�disposa�d’un�sobreeixidor.�En�tractar�
se�d’una�presa�de�laminació�no�té�capacitat�d’emmagatzemament.�La�capacitat�de�la�presa�
a�cota�abocador�és�de�3,7�Hm3�i�6,13�Hm3�a�cota�de�coronació.�

No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall��de�la�presa.�


Situació i Accessos:

Les�Coordenades�UTM�són:�X=747.336,�I=4.305.535�

Està�ubicada�en�la�rambla�Gallinera�(a�uns�15�Km�del�seu�desembocadura)�pertanyent�a�la�
Confederació�Hidrogràfica�del�Xúquer�en�el�terme�municipal�d’Oliva�i�Adsúbia�(Alacant).�

La� Sala� d’Emergència� se� situarà� en� l’edifici� d’explotació,� que� està� ubicat� prop� del� camí�
d’accés,�és�a�dir�en��el�marge�esquerre�de�la�tancada.�L’accés�al�dit�edifici�des�d’Oliva�part�
des�de�la�carretera�de�Carrascasa�i�permet�l’accés�a�la�coronació� de�la�presa�des�d’aigües�
amunt,�evitant�hi�la�possible�interferència�d’aigües.�

65

Num. 6265 / 12.05.2010 19005

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:



Per� a� aquesta� presa,� s’ha� considerat� només� l’escenari� H2:� Escenari� de� ruptura� amb�
avinguda� ja� que� es� tracta� d’un� embassament� de� laminació� i� únicament� embassarà� quan�
existisca�avinguda.�Sense�avinguda,�l’embassament�es�trobarà�buit.�

Elements vulnerables aigües avall de la presa:

L’Ona�d’avinguda�en�la�primera�hora�aconseguiria�el�nucli�urbà�d’Oliva.�

La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�

� Carreteres�CV�715,�AP�7,�N�332,�Camí�Vell�de�Dénia�
� Pont�AP�7�
� Hotel�Font�Salada�i�barriada�Sant�Pere�
� Zona�Sud�del�nucli�urbà�d’Oliva�(entorn�al�llit�del�Barranc�d’Alfadalí).�
� Habitatges�urbans�en�la�zona�de�la�platja�(situats�entre�el�camí�Vell�de�Dénia�i�la�
mar).�Habitatges�aïllats,�urbanitzacions,�càmping�i�hotel�Nova�Park.�

Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�

Característiques hidràuliques del llit aigües avall:

La� zona� estudiada� comprèn� des� del� peu� de� la� presa� fins� a� la� desembocadura� en� el� mar,�
discorrent�al�llarg�d’uns�12�quilòmetres�amb�les�següents�zones�diferenciades:�

� Un� primer� tram� entre� l’eixida� de� la� presa� i� l’autopista� AP�7,� que� es� caracteritza�
per� ser� un� recorregut� muntanyós,� de� fort� pendent,� ben� delimitat,� amb� vessants�
escarpades� en� els� primers� quilòmetres� que� van� suavitzant�se� a� mesura� que�
s’avança�cap�a�l’autopista.�Es�tracta�d’un�tram�on�les�principals�afeccions�estaran�
fitades� a� les� carreteres� d’accés� a� Forna� o� a� la� pròpia� tancada� (Camí� de� La�
Carrasca).�
� Un� tram� intermedi� entre� l’autopista� AP�7� i� la� carretera� nacional� N�332,� on�
actualment� desemboca� la� Rambla� Gallinera.� En� aquest� sector,� es� troben� servicis�
essencials�com�la�Carretera�de�Pego�Oliva�CV�715,�la�pròpia�carretera�nacional�i�el�
polígon�industrial�que�es�desenrotlla�aigües�amunt�d’aquesta.�Els�pendents�del�llit�
són� més� moderats� i� si� bé� el� llit� de� la� Rambla� està� ben� definit,� la� seua�
desembocadura� actual� abans� de� creuar� la� carretera� nacional� dóna� lloc� a�
desbordaments�freqüents�que�afecten�la�carretera�i�el�polígon.��
� Finalment,� l’últim� tram� entre� la� N�332� i� el� mar,� on� es� proposa� l’execució� de� la�
prolongació� de� la� Rambla� Gallinera� fins� al� mar,� es� caracteritza� per� ser� una� zona�
inundable,� d’escàs� o� nul� pendent,� amb� una� plana� d’inundació� molt� extensa�

66

Num. 6265 / 12.05.2010 19006

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

principalment�delimitada�pel�barranc�d’Alfadalí�(Nord),�la�mar�(est),�la�carretera�
nacional� N�332� (oest)�i� el� riu� Vedat� (sud),� si� bé� el� vertader� receptacle� laminador�
on� s’arrepleguen� les� inundacions� el� constitueix� la� Marjal� de� Pego� –� Oliva,� amb�
suficient� extensió� per� a� albergar� avingudes� extraordinàries� en� tant� es� van�
desaiguant� les� zones� inundables� a� través� dels� desguassos� que� constitueixen� els�
esmentats� llits� naturals.�� En� aquest� tram,� a� més� de� servicis� bàsics� com� són� la�
carretera� que� constitueix� el� Camí� Vell� de� Dénia,� es� desenrotllen� innumerables�
vivendes� aïllades� i� urbanitzacions� en� l’entorn� de� la� platja� (Eurocamping,� Oliva�
Nova�Park,�etc.)�

67

Num. 6265 / 12.05.2010 19007

Presa de Oliva

Júcar
CUENCA DE OLIVA (Interfluvio)

Jaraco

Interfluvio

Beniopa

MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

Serpis

Interfluvio

OLIVA

Interfluvio
Girona

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda Gorgos
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx

1:150.000 Subcuencas

Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000 3.000
Masa agua superficial Alt. Mín
m
Algar

Interfluvio
Num. 6265 / 12.05.2010 19008

Presa de Oliva
1
73
-6
CV

3
-67
CV
- 681
CV
N- 67 4
33 CV-
CV

2
-67

CV-679
0

Oliva

1
78
-6
CV
15

8
CV-7

7
-6

CV-7
30
CV

N-
33
Dénia/Denia 2a
OLIVA
CV-7

CV-72 3
AP
7

CV-700
-72

-7
CV
17

CV-700
CV-728
CV-71 2

29
-7
CV 60
72
CV

V-
-7

C C
15

V-
73
2
73 1
CV-

733
V-
C

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda CV
Carreteras Local diputaciones -7Poblaciones
18
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
21

RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
-7

1:80.000 Básica Construcción GV


CV

25000-100000 Hab.
0

Límites municipales
Local GV Construcción otras
-72

500 250 0 500 1.000


Red agua superficial >100000 Hab.
CV

m
Num. 6265 / 12.05.2010 19009

Presa de Oliva

T.M. Oliva

OLIVA

T.M. Pego

T.M. Adsubia

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19010

Pla Especial Inundacions


Anàlisi del risc
Revisió: 23/02/2010

6. CATÀLEG DE PUNTS CONFLICTIUS



El� Catàleg� de� punts� conflictius� estarà� format� per� tots� els� trams� de� les� principals� vies� de�
comunicació� existents� en� les� zones� inundables;� a� aquest� catàleg� s’incorporaran� les� dades�
sobre� les� infraestructures� afectades� per� les� anàlisis� de� risc� de� ruptura� de� preses� i� que� es�
contemplen�en�l’annex�II�del�present�pla.��

El�catàleg�esmentat�es�trobarà�disponible�en�els�Centres�de�Coordinació�d’Emergències�i,�la�
part�corresponent�a�la�xarxa�viària,�també�estarà�disponible�en�el�Centre�de�Coordinació�de�
Carreteres�previst�en� el�Pla�Sectorial�de�Carreteres�del�Pla�Territorial�d’Emergència�de�la�
Comunitat�Valenciana.��

68

Num. 6265 / 12.05.2010 19011

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

Volum III.
Estructura i Organització


Sumari:

1.� CLASSIFICACIÓ�DE�LES�EMERGÈNCIES�
1.1.� Preemergència�
1.2.� Emergència�
1.3.� Fase�de�Tornada�a�la�Normalitat�
1.4.� Escenaris�d’Emergència�en�Preses�

2.� ESTRUCTURA�DEL�PLA�
2.1�� Fonaments�de�l’estructura�
2.2.� Estructura�Organitzativa�davant�de�preemergències�
2.3.� Estructura�Organitzativa�davant�d’emergències�

3.� ELS�CENTRES�DE�COORDINACIÓ�OPERATIVA�(CECOP)�
3.1.� Funcions�del�CCE�Autonòmic�
3.2.� Funcions�dels�CCE�Provincial�

4.� EL�CENTRE�DE�COORDINACIÓ�OPERATIVA�INTEGRAT�(CECOPI)�

5.� LA�DIRECCI�DEL�PLA�ESPECIAL:�EL�COMIT�DE�DIRECCI�
5.1.� La�Direcció�del�Pla�
5.2.� El�Comitè�de�Direcció�

6.� EL�COMIT�ASSESSOR�
6.1.� Composició�
6.2.� Funcions�

7.� EL�GABINET�D’INFORMACIÓ�
7.1.� Composició�
7.2.� Funcions�


Num. 6265 / 12.05.2010 19012

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

8.� UNITATS�BÀSIQUES�D’INTERVENCIÓ:�COMPOSICIÓ�I�FUNCIONS.�
8.1.� Unitat�Bàsica�d’Intervenció�Directa�
8.2.� Unitat�Bàsica�de�Seguretat�
8.3.� Unitat�Bàsica�Sanitària�
8.4.� Unitat�Bàsica�d’Alberg�i�Assistència�
8.5.� Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic�

9.� COORDINACIÓ� DE� LES� UNITATS� BÀSIQUES� D’INTERVENCIÓ� EN� EL�
TERRENY�

10.� EL�CENTRE�DE�RECEPCIÓ�DE�MITJANS�(CRM)�

11.� PARTICIPACIÓ�DE�RECURSOS�DE�LES�FORCES�ARMADES�

12.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�MUNICIPAL:�EL�CECOPAL�

13.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�EN�LES�PRESES.�
13.1.� Organització� de� les� Preses� la� seguretat� del� qual� correspon� a� l’Administració�
General�de�l’Estat.�
13.2.� Organització� de� les� Preses� la� seguretat� del� qual� correspon� a� la� Comunitat�
Valenciana�


Num. 6265 / 12.05.2010 19013

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

1. Classificació de les emergències



Les�emergències�per�inundacions�tenen�tres�fases�diferenciades:�

� Preemergència�
� Emergència�
� Tornada�a�la�Normalitat�


1.1. Preemergència

La�preemergència�és�la�fase�que,�per�evolució�desfavorable,�pot�donar�lloc�a�una�situació�
d’emergència.�L’objecte�d’aquesta�situació�és�alertar�les�autoritats�i�servicis�implicats,�així�
com�informar�la�població�potencialment�afectada.�

La� preemergència� comença� o� bé� per� la� predicció� d’un� fenomen� perillós� per� part� de�
l’Agència�Estatal�de�Meteorologia�o�bé�per�la�declaració�d’algun�dels�escenaris�previstos�en�
els�Plans�d’Emergència�de�Preses.�

La�preemergència�s’estructura�en�dues�fases�que�obeeixen�a�l’evolució�habitual�en�la�gestió�
i�control�de�la�situació:�

� Alerta��
� Seguiment�de�la�preemergència�


Alerta

És� l’acció� de� transmetre� missatges� de� prevenció� i� protecció� a� la� població� potencialment�
afectada,� i� instruccions� a� aquells� destinataris� que� tinguen� algun� tipus� de� responsabilitat�
preventiva� o� operativa� assignada� en� aquest� Pla� Especial,� acompanyats� del� propi� avís�
meteorològic�que�la�genera.�


Seguiment de la preemergència

L’objectiu� d’aquesta� fase� és� confirmar� o� no� la� situació� de� risc� i� la� seua� evolució.� Per� a� la�
qual� cosa,� els� CCE� organitzen� Rondes� de� Seguiment� amb� els� Organismes� i� Servicis�
col�laboradors�a�fi�d’aconseguir�informació�sobre:�la�intensitat�i�lloc�on�s’estan�produint�les�
precipitacions�i�augments�en�els�nivells�en�els�llits.�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19014

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

Aquesta� fase� pot� ser� activada,� independentment� que� s’haja� efectuat� prèviament� la� fase�
d’alerta,�en�cas�de�produir�se�pluges�intenses�sense�avís�meteorològic�previ.�

La� fase� de� preemergència� es� prolongarà� fins� que� es� concloga� que� la� inundació� és�
imminent,�per�la�qual�cosa�es�passarà�a�fase�d’emergència,�o�bé�es�produïsca�la�Tornada�a�
la�Normalitat.�


1.2. Emergència

Aquesta� fase� s’inicia� quan,� de� l’anàlisi� dels� paràmetres� meteorològics� i� hidrològics,� es�
concloga�que�la�inundació�és�imminent�o�quan�aquesta�ja�haja�començat.�L’emergència�es�
prolongarà�fins�que�s’hagen�pres�totes�les�mesures�necessàries�de�protecció�de�persones�i�
béns�i�s’hagen�restablit�els�servicis�bàsics�essencials.�

Les�diferents�situacions�d’emergència�s’estableixen�en�funció�de�la�gravetat,�de�l’extensió�
territorial�i�dels�recursos�necessaris�per�al�control�de�l’emergència.�

D’acord� amb� la� Directriu� Bàsica� de� Planificació� de� Protecció� Civil� davant� del� risc�
d’Inundacions,�s’estableixen�4�situacions�d’emergència:�

� Situació� 0:� L’emergència� es� qualificarà� com� a� situació� 0� quan� les� dades�
meteorològiques� i� hidrològiques� permeten� preveure� la� imminència�
d’inundacions,�amb�perill�per�a�persones�i�béns.�

Aquesta�situació�comporta�l’Alerta�Hidrològica,�que�es�realitza�quan�a�través�de�
les� dades� de� la� fase� de� Seguiment� de� la� preemergència,� es� detecten� pluges� molt�
fortes�o�torrencials�i�avingudes�que�fan�previsible�la�inundació,�en�una�o�diverses�
conques,�amb�perill�per�a�persones�i�béns.�

� Situació� 1:� Situació� en� què� s’han� produït� inundacions� en� zones� localitzades,�
l’atenció� del� qual� pot� quedar� assegurada� mitjançant� l’ocupació� dels� mitjans� i�
recursos�disponibles�en�les�zones�afectades.�

� Situació� 2:� Situació� en� què� s’han� produït� inundacions� que� superen� la� capacitat�
d’atenció�dels�mitjans�i�recursos�locals�o,�encara�sense�produir�se�aquesta�última�
circumstància,� les� dades� publiomètriques� i� hidrològiques� i� les� prediccions�
meteorològiques�permeten�preveure�una�extensió�o�agreujament.�

Seran�declarades�com�a�Situació�2�aquelles�emergències�definides�com�a�Escenaris�
2�i�3�(definits�en�l’apartat�1.4).�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19015

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

També� seran� declarades� com� a� Situació� 2� aquelles� emergències� que� per� al� seu�
control�requerisquen�la�constitució�del�CECOPI.�

� Situació� 3:� Emergències� que,� havent�se� considerat� que� està� en� joc� l’interès�
nacional,� així� siguen� declarades� pel� Ministre� d’Interior.� En� aquesta� situació� la�
direcció�del�Pla�correspondrà�a�la�persona�designada�pel�Ministre�de�l’Interior.�


1.3. Fase de Tornada a la Normalitat

És� una� fase� consecutiva� a� la� d’emergència,� que� es� prolonga� fins� al� restabliment� de� les�
condicions�mínimes�imprescindibles�per�a�un�retorn�a�la�normalitat�en�les�zones�afectades�
per�la�inundació.�

Durant�aquesta�fase�es�realitzaran�les�primeres�tasques�de�rehabilitació�en�les�dites�zones,�
consistents�fonamentalment�en�la�inspecció�de�l’estat�d’edificis,�la�neteja�d’habitatges�i�vies�
urbanes,� la� reparació� dels� danys� més� rellevants,� i� la� rehabilitació� dels� servicis� bàsics�
essencials.�


1.4. Escenaris d’Emergència en preses

En� els� plans� de� presa,� tal� com� s’estableix� en� la� Directriu� Bàsica� d’inundacions,� les�
emergències�es�classifiquen�en�els�escenaris�següents:�

� Escenari� 0� �� Control� de� la� seguretat:� Les� condicions� existents� i� les� previsions,�
aconsellen�una�intensificació�de�la�vigilància�i�el�control�de�la�presa,�no�requerint�
se�la�posada�en�pràctica�de�mesures�d’intervenció�per�a�la�reducció�del�risc.�
� Escenari�1���Aplicació�de�mesures�correctores:�S’han�produït�esdeveniments�que�
de� no�aplicar�se� mesures� de�correcció� (tècniques,� d’explotació,�desembassament,�
etc.),� podrien� ocasionar� perill� d’avaria� greu� o� de� ruptura� de� la� presa,� si� bé� la�
situació� pot� resoldre’s� amb� seguretat� mitjançant� l’aplicació� de� les� mesures�
previstes�i�els�mitjans�disponibles.�
� Escenari� 2� �� Escenari� excepcional:� Hi� ha� perill� de� ruptura� o� avaria� greu� de� la�
presa� i� no� pot� assegurar�se� amb� certesa� que� puga� ser� controlat� mitjançant�
l’aplicació�de�les�mesures�i�els�mitjans�disponibles.�
� Escenari� 3� �� Escenari� límit:� La� probabilitat� de� ruptura� de� la� presa� és� elevada� o�
aquesta�ja�ha�començat,�resultant�pràcticament�inevitable�que�es�produïsca�l’ona�
d’avinguda�generada�per�la�ruptura�adés�esmentada.�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19016

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

2. Estructura del Pla




2.1 Fonaments de l’estructura

L’estructura�del�present�pla�es�basa�en:�

� L’existència�d’una�organització�permanent�de�resposta�davant�d’emergències,�que�
s’activa� i� actua� d’ofici� quan� hi� ha� notícia� de� l’existència� d’una� situació� de�
preemergència�i/o�emergència:�
� Els� CCE� coordinen� els� diferents� servicis� d’intervenció� davant� de� situacions�
derivades� del� risc� d’inundacions,� garantint,� entre� altres� accions,� l’activació� del�
present�pla�en�fase�de�preemergència�o�emergència.�
� L’activació� escalonada� del� pla,� amb� la� constitució� d’estructures� de� resposta�
proporcionals�a�la�gravetat�de�l’emergència.�
� L’organització�sectoritzada�de�les�funcions�a�desenrotllar�enfront�de�les�situacions�
de� preemergència� o� emergència:� Unitats� Bàsiques� d’Intervenció,� Lloc� de�
Comandament� Avançat,� CECOPAL,� CECOPI,� Comitè� de� Direcció,� Comitè�
Assessor,�Gabinet�d’Informació,�etc.�


2.2. Estructura Organitzativa davant de preemergències


� Director del Pla

CECOP / CCE

Organismes que participen en el Seguiment


Municipis afectats Centrals de Coordinació
de Servicis d'Intervenció
Confederacions AEMET
Hidrogràfiques

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19017

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

2.3. Estructura Organitzativa davant d’emergències

Esquema de l’estructura en situacions 0 i 1



� Director del Pla



� CECOP / CCE



Centrals de Coordinació
� de Servicis d'Intervenció
CECOPAL PMA CRM



� Unitats Bàsiques d'Intervenció


� Unitat Bàsica Unitat Bàsica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica
Unitat Bàsica
d'Intervenció Seguretat Suport Logístic Sanitària d'Alberg i
� Directa Assistència


5

Num. 6265 / 12.05.2010 19018

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

Esquema de l'estructura en situació 2





CECOPI
� Comité de Direcció
Director del Pla



Comité Assesor Gabinet d'Informació



Grup de Grup de Gestió
� Seguiment del de Mitjans i
� Risc Recursos
CECOP / CCE




Centrals de
� CRM Coordinació de
CECOPAL PMA Servicis
� d'Intervenció



� Unitates Bàsiques d'Intervenció


Unitat Bàsica
� Unitat Básica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica
d'Alberg i
Intervenció Directa Seguretat Suport Logístic Sanitària
� Assistència



6

Num. 6265 / 12.05.2010 19019

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

3. Els Centres de Coordinació Operativa (CECOP)



Els� Centres� de� Coordinació� Operativa� (CECOP)� són� els� centres� des� d’on� s’efectua� la�
coordinació�i�direcció�de�les�actuacions�encaminades�a�controlar�la�situació�d’emergència.�
Aquests� centres� compten� amb� la� infraestructura,� els� mitjans� humans� i� tècnics� que�
permeten�realitzar�les�funcions�de�direcció�i�coordinació�de�recursos,�a�més�d’assegurar�les�
comunicacions� amb� el� Lloc� de� Comandament� Avançat�� i� en� general� amb� els� mitjans�
externs�que�pogueren�veure’s�implicats�en�l’emergència.�

A�la�Comunitat�Valenciana�hi�ha�tres�Centres�de�Coordinació�d’Emergències�(CCE),�un�en�
cada� província.� Seran� aquests� centres� els� encarregats� de� constituir�se� en� CECOP� en�
situacions�de�preemergència�i�emergència�per�inundacions.�


3.1. Funcions del CCE Autonòmic

El� CCE� ubicat� a� l’Eliana,� tindrà� un� doble� caràcter,� d’una� banda� actuarà� com� a� CCE�
Provincial� per� a� la� província� de� València� i� per� una� altra� assumirà� el� paper� de� CCE�
Autonòmic,�exercint�entre�altres�les�funcions�següents:�

� De�caràcter�general:�
o Coordinar� les� actuacions� del� telèfon� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� enfront� del�
risc�d’inundacions.�
o Proporcionar�informació�sobre�l’evolució�de�la�situació�al�director�del�Pla.�

� En�la�fase�de�preemergència:�
o Declarar�la�situació�de�preemergència.�
o Transmetre�l’alerta�els�municipis�afectats�per�la�declaració�de�preemergència.�
o Transmetre�l’alerta�als�organismes�de�caràcter�autonòmic.�
o Coordinar� el� seguiment� de� la� situació� de� preemergència� i� proporcionar�
informació�de�retorn�als�organismes�de�caràcter�autonòmic.�

� En�la�fase�d’emergència:�
o Si� el� director� del� pla� així� ho� indica,� assumir� el� paper� del� CECOP� per� a�
emergències�a�Alacant�i/o�Castelló.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19020

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

3.2. Funcions dels CCE Provincial



Els�CCE�de�cada�província�desenrotllaran�les�funcions�següents:�

� De�caràcter�general:�
o Consituir�se�en�CECOP,�llevat�que�el�director�del�Pla�decidisca�que�aquesta�
funció�ha�d’assumir�la�el�CCE�Autonòmic.�

� En�la�fase�de�preemergència:�
o Transmetre�l’alerta�als�organismes�de�caràcter�provincial.�
o Efectuar�el�seguiment�de�la�situació�de�preemergència�en�la�seua�província�i�
proporcionar� informació� de� retorn� al� CCE� Autonòmic� i� als� organismes� de�
caràcter�provincial.�

� En�la�fase�d’emergència:�
o Actuar� com� a� nexe� de� comunicacions� entre� el� PMA� i� els� CECOPAL�
constituïts,�transmetent�les�demandes�de�recursos�al�CECOPI.�
o Transmetre�als�Servicis�d’Intervenció,�a�través�de�les�Centrals�de�Coordinació�
respectives,�les�ordes�i�instruccions�indicades�pel�director�del�Pla.�

Num. 6265 / 12.05.2010 19021

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

4. El Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI)


��
El� Centre� de� Coordinació� Operativa� Integrat� (CECOPI),� és� l’òrgan� superior� de� gestió�
d’emergències,� que� es� constituirà� d’acord� amb� el� que� estableix� el� present� Pla,� quan� es�
declare�la�situació�2�d’emergència.�

Està�compost�per:�

� El�Comitè�de�Direcció�
� El�Comitè�Assessor�
� El�Gabinet�d’Informació�
� El�CECOP�


Amb� caràcter� general,� el� CECOPI� es� constituirà� en� les� dependències� del� CCE� que� tinga�
assignades�les�funcions�del�CECOP�en�la�situació�d’emergència,�habitualment�el�CCE�de�la�
província�afectada�i�excepcionalment�el�CCE�Autonòmic.��

Així� mateix,� i� si� les� circumstàncies� així� ho� aconsellen,� el� CECOPI� podrà� constituir�se� de�
forma�íntegra�o�parcialment�(Comitè�de�Direcció�i�els�membres�del�Comitè�Assessor�que�es�
determinen)�en�les�proximitats�de�la�zona�d’emergència.�

El�CCE�que�tinga�assignat�el�paper�de�CECOP�continuarà�efectuant�la�labor�de�coordinació�
de�les�comunicacions�i�el�seguiment�de�la�situació�d’emergència,�amb�independència�que�
el�CECOPI�estiga�constituït�o�no�en�les�seues�instal�lacions.��

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19022

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

5. La Direcció del Pla Especial: El Comitè de Direcció




5.1 La Direcció del Pla

Correspondrà� a� la� Generalitat� Valenciana,� la� direcció� del� present� Pla� en� les� emergències�
declarades�de�situació�0,�1�i�2.�

Tal� com� s’estableix� en� la� Norma� Bàsica� de� Protecció� civil� (Reial� Decret� 407/1992),�
correspondrà� a� l’Administració� General� de� l’Estat,� la� direcció� del� present� Pla� en� les�
emergències�declarades��d’interès�nacional��(situació�3).�

En�la�direcció�de�les�emergències,�la�competència�de�la�qual�corresponga�a�la�Generalitat�
Valenciana,�el�director�del�Pla�serà�el�conseller�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�
Emergències,�� que� assumirà� les� funcions� de� Comandament� Únic,� d’acord� amb� el� que�
estableix�l’art.�19�de�la�LPCGE.�

En�les�emergències�declarades�de�situació�0�i�1,�a�fi�de�millorar�l’operativitat�en�la�gestió�
d’emergències,�el�conseller�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�Emergències,�delega�
la� direcció� del� Pla� en� el� director� general� competent� en� matèria� de� Protecció� Civil� i�
Emergències.�

Corresponen�al�director�del�Pla:�

� Declarar�la�situació�de�preemergència,�emergència�i�la�seua�finalització�segons�el�
que�estableix�el�present�Pla.��
� Declarar� l’orde� de� constitució� del� CECOPI� i� decidir,� si� és� el� cas,� una� ubicació�
alternativa�d’aquest.�
� En�funció�de�les�circumstàncies�de�l’emergència,�ordenar�que�el�CCE�Autonòmic�
assumisca�el�paper�de�CECOP�provincial�de�Castelló�o�Alacant.��
� Determinar�les�actuacions�a�desenrotllar�des�del�CECOP/CCE.�
� Determinar�els�recursos�humans�i�materials�que�han�d’assignar�se�a�cada�una�de�
les� possibles� localitzacions� l’emergència� a� la� Comunitat� Valenciana,� establint� les�
prioritats�d’actuació�que�crega�oportunes.�
� Determinar� la� informació� que� ha� de� facilitar�se� a� la� població� i� als� mitjans� de�
comunicació�social�en�relació�amb�la�situació�d’emergència.�
� Establir�les�prioritats�de�cara�al�restabliment�dels�servicis�públics�essencials.�
� Informar� la� Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� d’aquelles�
emergències�que�suposen�l’activació�del�present�pla�en�situació�d’emergència�2.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 19023

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

� Assegurar�l’operativitat�del�Pla�mitjançant�la�seua�implantació�i�manteniment�de�
la�seua�operativitat.�

La� direcció� del� pla� s’efectuarà� en� coordinació� amb� l’Administració� General� de� l’Estat� i�
l’Administració�Local.�


5.2. El Comitè de Direcció

Amb�l’objecte�d’aconseguir�una�major�coordinació�en�la�gestió�de�les�emergències,�quan�es�
constituïsca� el� CECOPI� per� declarar�se� l’emergència� de� situació� 2� o� 3,� es� formarà� un�
Comitè� de� Direcció� integrat� per� un� representant� de� la� Generalitat� Valenciana� i� un�
representant�de�l’Administració�General�de�l’Estat.�

El�representant�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�serà�el�conseller�competent�en�
matèria� de� Protecció� Civil� i� Emergències,� que� podrà� ser� substituït,� en� casos� d’absència� o�
malaltia�pel�secretari�autonòmic�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�Emergències,�o�
pel� director� general� de� la� matèria� esmentada.� Fins� a� la� seua� arribada� al� CECOPI,� en� les�
províncies� de� Castelló� i� Alacant,� la� representació� de� la� Generalitat� Valenciana� en� aquest�
serà�assumida�per�delegat�territorial�del�Govern�Valencià�en�la�província�afectada.�

El� representant� de� l’Administració� General� de� l’Estat� serà� el� delegat� del� Govern� /�
sotsdelegat�del�Govern�de�la�província�afectada.�

El�representant�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�actuarà�en�qualitat�de�director�
del�Pla�sempre�que�no�es�declare�l’interès�nacional,�i�en�aquest�cas�posarà�a�disposició�del�
representant�de�l’Administració�General�de�l’Estat�en�el�CECOPI�la�direcció�del�present�pla�
i�els�recursos�adscrits�a�aquest.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 19024

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

6. El Comitè Assessor

Dóna� suport� i� aconsella� el� Comitè� de� Direcció� en� els� distints� aspectes� relacionats� amb�
l’emergència.�

El�Comitè�Assessor�s’estructura�en�dos�grups:�

� El�Grup�de�Seguiment�del�Risc�
� El�Grup�de�Gestió�de�Mitjans�i�Recursos.�




6.1. Composició

Cap� d’Àrea�i/o�caps�de�Servici�de�departament�competent�en�matèria�de�protecció�civil�i�
emergències�de�la�Generalitat,�que�coordinaran�les�actuacions�del�Comitè�Assessor.�


Grup de Seguiment del Risc:

� Un�tècnic�d’Emergències�del�departament�competent�en�matèria�de�protecció�civil�
i�emergències�de�la�Generalitat,�que�coordinarà�les�actuacions�d’aquest�grup.�
� Representant�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern�
� Representant�de�la�Confederació�Hidrogràfica�on�es�trobe�localitzada�la�inundació�
(CHJ�i/o�CHS)�
� Representant�de�la�Delegació�Territorial�a�la�Comunitat�Valenciana�de�l’Agència�
Estatal�de�Meteorologia��

Normalment,� el� representant� d’AEMET� desenrotllarà� les� seues� funcions�
d’assessorament,�des�del�seu�propi�centre�de�treball.�

Per�al�cas�dels�representants�de�les�Confederacions�Hidrogràfiques,�la�seua�presència�
en�el�CECOPI�serà�també�opcional�sempre�que�en�l’emergència�no�s’haja�activat�un�
Pla� d’Emergència� de� presa� en� Escenari� 2� o� 3,� i� en� aquest� cas� la� seua� presència� en�
aquest�grup�serà�efectiva.�

12

Num. 6265 / 12.05.2010 19025

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

Grup de Gestió de Mitjans i Recursos:



� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� d’Intervenció� Directa:� director� Tècnic� del� Consorci�
Provincial�de�Bombers�de�la�província�afectada�o�Cap�del�Servici�de�Bombers�del�
municipi�afectat�en�el�cas�de�les�capitals�de�província.�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�de�Seguretat:�el�comandament�de�la�Guàrdia�Civil�de�la�
província�afectada.�Si�les�circumstàncies�ho�requereixen,�així�mateix�s’incorporarà�
a�aquest�Grup�un�responsable�del�Cos�Nacional�de�Policia.�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�Sanitària:�la�direcció�l’ostentarà�el�director�Territorial�de�
Sanitat�de�la�Conselleria�de�Sanitat�de�la�província�afectada,�i�com�a�substituts�els�
respectius�directors�del�SES.�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� d’Alberg� i� Assistència:� Coordinador� Provincial� del� Pla�
Sectorial�d’Alberg�i�Assistència.�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� de� Suport� Logístic:� director� del� Pla� Sectorial�
d’Abastiment�de�la�província�afectada.�
� director/Coordinador�del�Pla�Sectorial�de�Carreteres.�
� director/Coordinador�del�Pla�Sectorial�de�Transport.�
� Cap�de�Secció�/�Tècnic�del�departament�competent�en�matèria�de�protecció�civil�i�
emergències�responsable�del�Telèfon�1�1�2�Comunitat�Valenciana.��
� Cap�de�la�Unitat�adscrita�a�la�Comunitat�Valenciana�del�Cos�Nacional�de�Policia.�
� Cap�de�la�Unitat�de�Protecció�Civil�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern.�
� Oficial�d’enllaç�de�la�Unitat�Militar�d’Emergències.�
� Representants�dels�municipis�afectats.�
� Tècnics� de� les� distintes� Administracions� o� altres� persones� que� el� Comitè� de�
Direcció�considere�oportuns.�


6.2. Funcions


Correspon al coordinador del Comitè Assessor:

� Coordinar�l’actuació�dels�dos�grups�que�formen�el�Comitè�Assessor,�transmetent�
les�instruccions�del�director� del�Pla� a� aquests,� recopilant� la� informació� de� retorn�
per�a�aquest�i�assegurant�una�actuació�coordinada�d’ambdós�grups.��
� Elaborar�els�informes�de�seguiment�sobre�l’emergència.�
� Actuar�d’enllaç�entre�la�Direcció�del�Pla�i�els�alcaldes�dels�municipis�afectats�per�
la�inundació.�

13

Num. 6265 / 12.05.2010 19026

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

Funcions del Grup de Seguiment del Risc:



De�forma�genèrica,�les�funcions�d’aquest�grup�són:�

� Avaluar� la� situació� de� risc� i� demanar� les� dades� publiomètriques� i� hidrològiques�
necessàries�per�a�efectuar�el�seguiment.�
� Aconsellar�el�Comitè�de�Direcció�sobre�les�mesures�de�protecció�a�la�població�que�
es�consideren�necessàries.�

De�forma�específica,�les�funcions�de�cada�un�dels�seus�membres�són:�

� El� tècnic� d’Emergències� del� departament� competent� en� matèria� de� protecció�
civil�i�emergències:�
o Elaborarà�els�informes�sobre�l’estat�de�la�situació�i�les�possibles�evolucions.��
o Coordinarà�la�labor�dels�distints�integrants�del�grup.�

� El�tècnic�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern:��
o Actuar� d’enllaç� i� coordinar� l’actuació� dels� representants� de� les�
Confederacions� Hidrogràfiques� i/o� Agència� Estatal� de� Meteorologia� en�
aquells� casos� en� què� no� es� troben� presents� físicament� en� el� CECOPI� i� els�
recolzarà�en�el�moment�en�què�aquests�s’incorporen�al�mateix.�

� El�responsable�de�la�Delegació�Territorial�de�l’Agència�Estatal�de�Meteorologia:�
o Analitzarà�l’evolució�meteorològica.�
o Proporcionarà�dades�sobre�Pluviometria�en�temps�real�i�acumulat.�

� Els�representants�de�les�Confederacions�Hidrogràfiques:�
o Evolució�de�cabals�i�situació�d’embassaments�en�grans�rius.�
o En�cas�d’activar�se�un�Pla�d’Emergència�de�presa:�
o Proporcionaran�informació�sobre�els�riscos�de�les�mateixes�
o Assessoraran�el�director�del�Pla�en�l’adopció�de�les�mesures�de�protecció�a�la�
població.�
o Vetlaran�pel�compliment�del�que�estableix�el�corresponent�Pla�d’Emergència�
de�la�presa.�
o Actuaran� d’enllaç� entre� el� director� del� Pla� d’Emergència� de� presa� i� el�
CECOPI.�

14

Num. 6265 / 12.05.2010 19027

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

Funcions del Grup de Gestió de Mitjans i Recursos:



Els� caps� dels� Grups� coordinaran� l’actuació� dels� servicis� intervinents� en� el� lloc� de�
l’emergència,� amb� altres� recursos� i� servicis� a� la� Comunitat� Valenciana,� el� concurs� dels�
quals�fóra�necessari�per�a�incrementar�los�o�efectuar�hi�accions�complementàries.�

De�forma�específica,�les�funcions�de�cada�un�dels�seus�membres�són:�

� Director�del�Pla�Sectorial�de�Carreteres:�
o Anàlisi�i�valoració�de�la�informació�rebuda�sobre�l’estat�de�la�xarxa�viària.�
o Facilitar� informació� sobre� l’estat� de� les� carreteres� per� a� la� seua� difusió� a� la�
població.�
o Establiment� de� rutes� alternatives� per� als� itineraris� inhabilitats,� incloses� les�
alternatives�per�al�trasllat�de�passatgers�de�RENFE�i�FGV.�
o Manteniment� de� les� xarxes� viàries� expedites� i� en� condicions� d’ús,� en�
coordinació�amb�el�cap�de�la�Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic.�

� Director�del�Pla�Sectorial�de�Transport:�cobertura�de�les�necessitats�en�matèria�
de�transport.�
o Evacuació�de�persones.�
o Transport�de�recursos.�

� Oficial�d’enllaç�de�la�Unitat�Militar�d’Emergències:�
o Informarà�el�director�del�Pla�Especial�de�les�ajudes�que�poden�proporcionar�
les�Forces�Armades,�tant�en�personal�com�en�recursos�materials,�transmetent�
als�seus�comandaments�respectius�les�sol�licituds�d’ajuda.�
o Dirigirà�les�actuacions�dels�seus�mitjans�en�el�terreny,�en�coordinació�amb�el�
cap�de�la�Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic,�en�el�que�s’integraran�els�mitjans�
desplaçats�a�les�zones�afectades.�
� Fonamentalment,�el�suport�es�concretarà�en:�
� Evacuació�de�la�població.�
� Transport.�
� Avituallament.�
� Instal�lacions�de�campaments�com�a�albergs�provisionals.�
� Suport�amb�maquinària.�
� Establiment�de�xarxes�de�transmissions.�

� Cap�de�Secció�/�tècnic�del�departament�competent�en�matèria�de�protecció�civil�i�
emergències�responsable�del�Telèfon�1�1�2�Comunitat�Valenciana:�
o Actuarà�d’enllaç�entre�el�telèfon�d’emergències�1�1�2�Comunitat�Valenciana�i�el�
CECOPI,� donant� les� instruccions� oportunes� a� la� plataforma� de� gestió� del�
telèfon� d’emergències� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� per� a� canalitzar� les�

15

Num. 6265 / 12.05.2010 19028

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

demandes�de�servicis�dels�ciutadans�a�les�centrals�de�coordinació�respectives�
amb�les�prioritats�i�requeriments�que�establisca�el�director�del�Pla.�
o Elaborarà�els�informes�sobre�demandes�de�servicis�per�part�dels�ciutadans.�

� El� tècnic� d’Emergències� del� departament� competent� en� matèria� de� protecció�
civil�i�emergències:�
o Recopilarà�la�informació�sobre�les�incidències�en�el�territori�agrupant�les�per�
demandes� i� participacions� efectives� dels� servicis� d’intervenció,� talls� en� els�
servicis� essencials� i� incidències� en� infraestructures� de� comunicació�
(carreteres�i�ferrocarrils).�
o Elaborarà�els�informes�sobre�l’estat�de�la�situació.��

16

Num. 6265 / 12.05.2010 19029

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

7. El Gabinet d’Informació


7.1. Composició

El� Gabinet� d’Informació� és� una� eina� del� director� del� Pla� en� les� tasques� de� difusió� de� la�
informació�en�situació�d’emergència.�

Es�constituirà�en�una�sala�del�CCE,�des�d’on�es�tractarà�tota�la�informació�relacionada�amb�
l’emergència� i� es� difondrà� als� mitjans� de� comunicació,� organismes,� autoritats� i� públic� en�
general.�

En�les�inundacions�que�requerisquen�la�constitució�del�CECOPI,�el�Gabinet�d’Informació�
estarà�compost�per�personal�del�Gabinet�de�Premsa�de�la�conselleria�competent�en�matèria�
de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències� i� de� la� Delegació� /� Sotsdelegació� del� Govern,�
estant�al�front�el�cap�del�Gabinet�de�Premsa�de�l’Administració�que�ostente�la�direcció�del�
pla.�

Amb� la� finalitat� d’aconseguir� coherència� informativa,� es� considerarà� informació� oficial,�
fidedigna� i� contrastada,� aquella� facilitada� directament� pel� Gabinet� d’Informació,� únic�
òrgan�autoritzat�per�a�emetre�la.�


7.2. Funcions

� Difondre� les� ordres,� consignes� i� recomanacions� dictades� pel� director� del� Pla� a�
través�dels�mitjans�de�comunicació�social.�
� Centralitzar,� coordinar� i� preparar� la� informació� general� sobre� l’emergència� i�
facilitar�la� als� mitjans� de� comunicació,� d’acord� amb� els� criteris� establits� pel�
director�del�Pla.�
� Informar�sobre�l’emergència�a�quantes�persones�o�organismes�ho�sol�liciten.�
� Obtindre,� centralitzar� i� facilitar� tota� la� informació� relativa� als� possibles� afectats,�
facilitant�els�contactes�familiars�i�la�localització�de�persones.�

17

Num. 6265 / 12.05.2010 19030

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

8. Unitats Bàsiques d’Intervenció: composició i funcions.



Les� actuacions� necessàries� per� a� la� protecció� de� persones� i� béns� seran� realitzades� per� les�
Unitats�Bàsiques�de:�Intervenció�Directa,�Seguretat,�Sanitària,�Alberg�i�Assistència�i�Suport�
Logístic.�


8.1. Unitat Bàsica d’Intervenció Directa

El� comandament� del� Servici� de� Bombers� desplaçat� al� terreny� serà� el� coordinador� de� la�
Unitat� Bàsica� d’Intervenció� Directa.� Quan� es� desplacen� mitjans� d’altres� províncies� a� la�
zona�afectada,�serà�assumit�pel�comandament�de�la�província�afectada.�


Composició:

� Unitats� de� bombers� desplaçades� a� les� zones� afectades,� dirigides� des� dels� seus�
Centrals�de�Coordinació�i�des�del�CECOPI�quan�aquest�es�constituïsca.�
� Brigades� d’Emergència� dirigides� des� de� les� Centrals� de� Coordinació� dels�
Consorcis�Provincials�de�Bombers�i�des�del�CECOPI�quan�aquest�es�constituïsca.�


Funcions:

� Salvament�i�rescat�de�persones.�
� Eliminar,� reduir� i� controlar� en� la� mesura� que� es� puga� les� causes� i� efectes� sobre�
persones�i�béns.�

18

Num. 6265 / 12.05.2010 19031

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

8.2. Unitat Bàsica de Seguretat



El� coordinador� d’aquesta� Unitat� Bàsica� serà� un� comandament� de� la� Guàrdia� Civil� o� del�
Cos�Nacional�de�Policia.�


Composició:

� Personal�de�les�Forces�de�l’Ordre:�Guàrdia�Civil,�Cos�Nacional�de�Policia,�Unitat�
Adscrita� al� Cos� Nacional� de� Policia� a� la� Comunitat� Valenciana� i� Policies� Locals.�
Així�mateix,�s’incorporaran�a�aquesta�Unitat�Bàsica�les�empreses�i�el�personal�de�
seguretat�privada�que�siguen�mobilitzats�en�cas�necessari.�


Funcions:

� Avisos�i�informació�a�la�població�en�una�primera�situació.�
� Control�d’accessos�i�manteniment�de�l’orde�en�les�àrees�afectades.�Regulació�del�
trànsit.�
� Garantir�el�control�i�la�seguretat�ciutadana.�
� Protecció�de�béns.�
� Suport� en� l’organització� i� execució� de� l’evacuació� i� en� la� difusió� d’avisos� a� la�
població.�
� Acordonament�de�les�zones�operatives.�
� En� general,� tots� aquells� aspectes� de� les� catàstrofes� o� emergències� que� afecten� la�
seguretat�de�les�persones�i�els�béns.�


8.3. Unitat Bàsica Sanitària

El�metge�designat�pel�CICU�serà�el�coordinador�de�la�Unitat�Bàsica�Sanitària.�


Composició:

� Equip/s�SAMU.�
� Unitats�de�Suport�Vital�Bàsic�(SVB).�
� Personal� sanitari� dels� Equips� d’Atenció� Primària� dels� Centres� de� Salut� del�
municipi/s�afectat/s.�
� Recursos�de�transport�sanitari.�
� Qualsevol�altre�recurs�que�estime�necessari�el�CICU.�

19

Num. 6265 / 12.05.2010 19032

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010


Funcions:

� Constituir� el� Centre� d’Assistència� Sanitària� i� centre� d’evacuació� de� ferits� si� és�
procedent.�
� Realitzar�les�funcions�pròpies�de�classificació,�assistència�i�evacuació�de�víctimes�a�
Centres�Hospitalaris.�
� Valorar�la�necessitat�de�l’atenció�psicològica�en�l’emergència�i�activar�al�grup�de�
psicòlegs�a�través�del�CCE.�
� Valorar�la�necessitat�d’utilització�de�l’helicòpter�medicalitzat.�
� El� coordinador� de� la� Unitat� Bàsica� servirà� d’enllaç� entre� el� lloc� d’assistència�
sanitària� i� el� CICU,� establirà� l’evacuació� de� víctimes� a� centres� hospitalaris,�
realitzarà� la� identificació� de� les� víctimes� i� arreplegarà� tota� la� informació�
necessària�per�a�establir�actuacions�en�Sanitat�Ambiental,�Salut�Pública�i�qualsevol�
altre�aspecte�de�l’activitat�sanitària.�
� Les� activitats� d’assistència� en� hospitals,� cobertura� de� les� necessitats�
farmacèutiques�i�la�prevenció/resolució�de�problemes�epidemiològics�derivats�de�
l’emergència,� seran� dutes� a� terme� de� la� forma� prevista� en� el� Pla� Sanitari�
d’Emergències�pels�servicis�establits�en�el�Pla�esmentat.�


8.4. Unitat Bàsica d’Alberg i Assistència

El� coordinador� d’aquesta� Unitat� Bàsica� serà� designat� pel� director� del� Pla� Sectorial�
d’Alberg�i�Assistència.�


Composició:

� Servicis� d’assistència� social� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� Servicis�
Socials��
� Servicis�d’assistència�social�dels�municipis�afectats.�
� Recursos�de�Creu�Roja�(ERIE)�
� Voluntariat�de�Protecció�Civil�i�altres�organitzacions�de�voluntariat.�


Funcions:

� Assistència�social.�
� Alberg�d’evacuats�i�desplaçats.�
� Distribució�de�queviures�en�els�centres�d’alberg.�
� Registre�i�seguiment�dels�afectats.�

20

Num. 6265 / 12.05.2010 19033

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010


8.5. Unitat Bàsica de Suport Logístic

El� coordinador� d’aquesta� Unitat� Bàsica,� serà� un� responsable� de� la� Diputació� Provincial�
designat�pel�director�del�Pla�Sectorial�d’Abastiment�de�la�província�afectada.�


Composició:

� Personal�de�les�diputacions�provincials,�ajuntaments,�brigades�d’obres�de�titulars�
de�carreteres.��


Funcions:

� Construcció�de�dics�provisionals�i�altres�obstacles�que�eviten�o�dificulten�el�pas�de�
les�aigües.�
� Reparació�d’urgència�dels�danys�ocasionats�en�dics�o�en�altres�obres�de�protecció�
i,�si�és�el�cas,�en�elements�naturals�o�mediambientals.�
� Eliminació�d’obstacles�i�obstruccions�en�punts�crítics�dels�llits�o�obertura�de�vies�
alternatives�de�desguassos.�
� Neteja�i�sanejament�de�les�àrees�afectades.�
� Restabliment�dels�servicis�bàsics.�
� Abastiment.�
� Transport.�
� Gestió�i�subministrament�de�recursos�d’abastiment�(avituallament�i�abastiment�en�
general).�
� Distribució� de� queviures� a� la� població� en� col�laboració� amb� els� servicis�
municipals.�
� Disposició�d’existències�mínimes�d’avituallament.�
� Gestió�i�subministrament�de�maquinària�per�a�rehabilitació�i�reposició�de�servicis.�

21

Num. 6265 / 12.05.2010 19034

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

9. Coordinació de les Unitats Bàsiques d’Intervenció en el


terreny

Les� emergències� per� inundacions� comporten,� en� els� primers� moments,� un� gran� nombre�
d’actuacions�en�el�terreny.�Així�mateix,�són�emergències�que�poden�comprendre�un�àmbit�
territorial�molt�ampli�(uns�quants�municipis�o�una�o�unes�quantes�comarques).�

En�els�primers�moments�i�mentre�el�director�del�
Pla� no� ordene� la� constitució� de� PMA,� la�
coordinació� de� l’actuació� dels� recursos� en� el�
terreny� serà� assumida� pel/els� CECOPAL� dels�
municipis�afectats.��

Cada�servici�en�el�terreny�serà�gestionat�des�dels�seus�respectives�centrals�de�coordinació�
(Centrals� dels� Servicis� de� Bombers,� CICU,� etc.),� mobilitzant� els� seus� servicis� a� sol�licitud�
del�CCE.�

En� funció� del� desenrotllament� de� l’emergència,� l’extensió� i� gravetat� de� les� seues�
conseqüències,�etc.�el�director�del�Pla�podrà�decidir�la�constitució�d’un�o�més�PMA�en�les�
zones�afectades,�que�assumiran�el�paper�de�coordinació�i�direcció�de�les�actuacions�en�el�
terreny�que�fins�al�moment�venien�assumint�els�CECOPAL�respectius.�

Les�funcions�de�coordinació�dels�recursos�assignats�a�cada�Unitat�Bàsica�d’Intervenció,�són�
assumides�pel�seu�coordinador�integrat�en�el�PMA�/�CECOPAL.��

La� direcció� del� PMA� serà� assumida� per� un� comandament� de� Bombers,� llevat� que� el�
director� del� Pla� decidisca� que� la� direcció� haja� de� ser� assumida� per� personal� del�
departament� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències� de� la�
Generalitat.�

Una�vegada�desaparegut�el�risc�imminent�per�a�persones�i�béns,�el�director�del�Pla,�si�ho�
considera� necessari,� convocarà� reunions� periòdiques� en� les� zones� danyades� per� a�
l’establiment�d’actuacions�prioritàries,�a�fi�d’aconseguir�la�més�ràpida�i�eficaç�Tornada�a�la�
Normalitat.� A� les� reunions� esmentades� es� convocarà,� almenys,� als� responsables� dels�
Ajuntaments�afectats,�així�com�als�coordinadors�de�les�Unitats� Bàsiques�d’Intervenció�de�
cada� zona,� i� en� elles� s’avaluaran� els� danys� i� s’establiran� les� prioritats� d’actuació�
necessàries.�

22

Num. 6265 / 12.05.2010 19035

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

10. El Centre de Recepció de Mitjans (CRM)



Un� dels� grans� problemes� durant� i� després� d’una� inundació� és� l’abastiment� a� la� població�
afectada,� així� com� la� necessitat� de� desplaçar� mitjans� humans� i� materials� per� a� la�
rehabilitació.�

Per� això,� pot� ser� necessari� establir� un� o� més�
Centres�de�Recepció�de�Mitjans�(CRM),�des�d’on�
es� distribuiran� els� recursos.� Els� CRM� seran�
gestionats� per� personal� de� les� Diputacions� i�
Consorcis� Provincials� de� Bombers,� responsables�
del� Pla� Sectorial� d’Abastiment,� en� contacte�
permanent�amb�el�CECOPI.�

Els�CRM�s’ubicaran�en�instal�lacions�facilitades�pels�Ajuntaments�de�les�zones�afectades.��

23

Num. 6265 / 12.05.2010 19036

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

11. Participació de recursos de les Forces Armades



Els� recursos� pertanyents� a� les� Forces� Armades� i� en� particular� els� de� la� Unitat� Militar�
d’Emergències,�no�estan�assignats�en�el�Pla�Especial.�

En� aquells� casos� en� què� se� sol�licite� a� l’Administració� General� de� l’Estat� la� seua�
participació�en�la�resolució�de�l’emergència,�la�seua�participació�en�aquesta�s’estructurarà�
de�la�manera�següent:�

� Els� recursos� de� les� Forces�Armades�podran,�en�funció� de�la� seua�especialització,�
integrar�se� en� distintes� Unitats� Bàsiques� d’Intervenció:� Intervenció� Directa,�
Suport�Logístic,�Seguretat,�Sanitària,�Alberg�i�Assistència.�
� El�director�del�Pla,�amb�l’assessorament�de�l’Oficial�d’enllaç�de�la�UME�present�en�
el� CECOPI,� decidirà,� en� funció� del� tipus� i� gravetat� de� l’emergència,� extensió�
territorial,�coordinació�dels�recursos�en�el�terreny�i�les�necessitats�de�recursos,�les�
funcions�que�seran�desenrotllades�pels�membres�de�les�Forces�Armades�així�com�
l’àmbit�territorial�de�la�seua�zona�d’actuació.�
� Els� recursos� de� les� Forces� Armades� estaran� dirigits� en� tots� els� casos� pels� seus�
comandaments�naturals.�
� Per�a�assegurar�una�adequada�coordinació�dels�treballs�en�el�lloc�de�l’emergència,�
en�el�CECOPAL�/�PMA�s’integrarà�un�comandament�de�la�UME�que�serà�el�Cap�
dels�recursos�de�la�UME�desplegats.�

24

Num. 6265 / 12.05.2010 19037

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

12. Estructura i Organització municipal: El CECOPAL



El� CECOPAL� és� l’òrgan� de� coordinació� municipal� de� les� actuacions� que� han� de�
desenrotllar�se�en�un�municipi�tant�en�situació�de�preemergència�com�d’emergència.��

La�composició�i�funcions�pròpies�del�CECOPAL�estaran�establides�en�els�Plans�Territorials�
Municipals� enfront� d’emergències� i� més� concretament,� en� aquest� risc,� en� els� Plans�
d’Actuació�Municipal�enfront�del�risc�d’inundacions.�

El�CECOPAL�està�compost�per:�

� El�director�del�Pla�
� El�Comitè�Assessor�
� El�Gabinet�d’Informació�
� El�Centre�de�Comunicacions�


Des� del� CECOPAL� es� dirigiran� les� actuacions� dels� servicis� municipals,� s’establiran� les�
prioritats� d’actuació� en� el� municipi� i� es� prendran� les� mesures� necessàries� de� protecció� a�
persones�i�béns.��

El� director� del� CECOPAL� serà� l’alcalde� o� la� persona� que� delegue,� i� serà� l’encarregat� de�
realitzar�les�peticions�de�mitjans�i�recursos�externs�al�CCE�/�CECOPI.�

Si�en�la�gestió�de�l’emergència�no�es�constitueix�el�PMA,�des�del�CECOPAL�es�coordinaran�
les�actuacions�de�les�Unitats�Bàsiques�d’Intervenció�en�el�municipi.�

El�CECOPAL�podrà�constituir�se�en�situació�d’emergència,�per�decisió�pròpia�del�director�
del� PTM/PAM� o� a� requeriment� del� director� del� Pla� Especial.� Així� mateix,� el� CECOPAL�
també�podrà� constituir�se� de�forma�preventiva�en�situacions�de�preemergència�si�així�ho�
decideix�el�director�del�PTM�/�PAM.�

Les�funcions�del�director�del�CECOPAL�són:�

� En�Situació�de�Preemergència:�
o Rebre�la�declaració�de�preemergència�i�alertar�als�recursos�municipals.�
o Activar�als�recursos�municipals�que�hagen�de�participar�en�el�seguiment�de�
la�situació�de�preemergència.�
o Proporcionar�informació�de�retorn�al�CCE�i�a��els�municipis�aigües�avall�de�
la�seua�conca.�

25

Num. 6265 / 12.05.2010 19038

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

� En�Situació�d’Emergència:�
o Convocar� els� membres� del� Comitè� Assessor,� el� Gabinet� d’Informació� i�
activar� tots� els� servicis� i� recursos� municipals� necessaris� en� la� gestió� de�
l’emergència.�
o Decidir� en� cada� moment� i� amb� el� consell� del� Comitè� Assessor,� les�
actuacions� més� convenients� per� a� fer� front� a� la� situació� d’emergència,� i� a�
l’aplicació� de� les� mesures� de� protecció� a� la� població,� al� medi� ambient,� als�
béns�i�al�personal�adscrit�al�Pla.�
o Proposar� l’ordre� d’evacuació� al� director� del� Pla� Especial,� o� en� casos�
d’urgència�i�necessitat�constrènyer�te,�ordenar�la.�
o Facilitar�l’avituallament�de�queviures�i�articles�de�primera�necessitat.�
o Mantindre�la�comunicació�amb�el�CCE�/�CECOPI�i�sol�licitar,�si�és�el�cas,�la�
intervenció�de�mitjans�i�recursos�externs�al�municipi.�
o Determinar,� coordinar� i� facilitar� la� informació� a� la� població� durant�
l’emergència,�a�través�dels�mitjans�propis�del�PTM�/�PAM�i�els�mitjans�de�
comunicació�social�d’àmbit�local.�
o Establir� prioritats,� i� ordenar� les� actuacions� necessàries� per� a� la� restitució�
dels�servicis�bàsics�i�la�Tornada�a�la�Normalitat.�

26

Num. 6265 / 12.05.2010 19039

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

13. Estructura i Organització en les Preses.



En�aquest�apartat�es�dóna�una�breu�descripció�a�l’estructura�de�l’organització�establida�en�
cada� un� dels� Plans� d’Emergència� de� presa.� L’estructura� que� ací� es� descriu� pot� patir�
lleugeres�variacions�segons�el�Pla�d’Emergència�de�què�es�tracte.�

L’article�360�del�Reglament�del�Domini�Públic�Hidràulic�en�relació�amb�la�seguretat�de�les�
preses,�embassaments�i�basses�estableix�el�següent:�

Article�360.�Competències�en�matèria�de�seguretat.��

1.� L’Administració� General� de� l’Estat� és� competent� en� matèria� de� seguretat� en�
relació�a�les�preses,�embassaments�i�basses�situats�en�el�domini�públic�hidràulic�en�les�
demarcacions� hidrogràfiques� intercomunitàries,� així� com� quan� constituïsquen�
infraestructures�d’interès�general�de�l’Estat,�sempre�que�li’n�corresponga�l’explotació.��
2.� Les� comunitats� autònomes� designaran� als� òrgans� competents� en� matèria� de�
seguretat� en� relació�amb�les�preses,�embassaments�i�basses� situats� en�el�domini�públic�
hidràulic� la� gestió� del� qual� els� corresponga,� i� en� tot� cas� en� relació� amb� les� preses,�
embassaments�i�basses�ubicats�fora�del�domini�públic�hidràulic.��
3.� L’Administració� General� de� l’Estat� i� la� de� les� comunitats� autònomes� podran�
celebrar� convenis� de� col�laboració� en� matèria� de� seguretat� de� preses,� basses� i�
embassaments.��

Per�tant,�l’estructura�i�organització�dels�plans�de�presa�dependrà�en�primer�lloc�de�l’òrgan�
de�què�en�depenga�la�seguretat.��


13.1 Organització de les preses la seguretat de les quals correspon a
l’Administració General de l’Estat.

En� situació� d’avinguda� excepcional� en� les� Confederacions� Hidrogràfiques� del� Xúquer� o�
del�Segura,�es�constituirà�un�Comitè�Permanent�constituït�per:�

� El�president�
� El�director�tècnic�
� El�Comissari�d’Aigües�
� El�cap�d’Explotació�
En�la�presa,�per�al�desenrotllament�de�les�actuacions�marcades�pel�Comitè�de�Permanent,�
hi�haurà�el�cap�d’Explotació�i�els�seus�dos�adjunts.�

27

Num. 6265 / 12.05.2010 19040

Pla Especial Inundacions


Estructura i Organització
Revisió: 23/02/2010

A continuació es mostra un esquema orientatiu de l’estructura marcada, amb caràcter


general, en els plans de presa; aquesta estructura pot variar lleugerament segons el pla
de presa de què es tracte.


Comité Permanent


President




Director Tècnic Comissari d'Aigües Cap d'Explotació




� Presa

Director del Pla de
� Emergència de la Presa
� Cap d'Explotació



Adjunt/s


Sala de Emergència Encargat
� Centre de
� Comunicacions

� Equips
(Obra Civil, inspecció i
� vigilància, etc)




13.2 Organització de les preses la seguretat de les quals correspon a
la Comunitat Autònoma.

En�la�mesura�que�es�vagen�incorporant�noves�preses,�embassaments�i�basses�la�seguretat�
de� les� quals� recaiga� sobre� la� Comunitat� Valenciana,� en� aquest� apartat� se’n� descriurà�
l’estructura�i�organització�que�vinga�descrita�en�els�corresponents�plans�d’emergència.�

28

Num. 6265 / 12.05.2010 19041

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Volum IV.
Operativitat.


Sumari:

1.� PREEMERGÈNCIA�
1.1.� La�predicció�dels�fenòmens�meteorològics�adversos�
1.2.� Declaració�i�fase�d’alerta�
1.3.� Seguiment�de�la�preemergència�
1.4.� Declaració�del�fi�de�la�preemergència�

2.� EMERGÈNCIA�
2.1.� Declaració�de�la�situació�d’emergència�
2.2.� Situació�d’Emergència�0�
2.3.� Situació�d’Emergència�1�
2.4.� Situació�d’Emergència�2�
2.5.� Actuacions�de�caràcter�general�
2.6.� Declaració�del�fi�de�la�situació�d’emergència�

3.� PROCEDIMENT�D’EMERGÈNCIA�EN�PRESES�
3.1.� Escenaris�d’Emergència�en�Preses�
3.2.� Procediment�General�
3.3.� Procediments�específics�

4.� FASE�DE�TORNADA�A�LA�NORMALITAT�
4.1.� Definició�
4.2.� Reposició�de�servicis�bàsics�o�essencials�
4.3.� Altres�tasques�a�abordar�en�la�tornada�a�la�normalitat�

5.� MESURES�DE�PROTECCIÓ�A�LA�POBLACIÓ�

6.� CATÀLEG�DE�MITJANS�I�RECURSOS.�


Num. 6265 / 12.05.2010 19042

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

1. Preemergència

1.1. La predicció dels fenòmens meteorològics adversos

El� Pla� Nacional� de� Predicció� i� Vigilància� de� Meteorologia� Adversa� (Meteoalerta),� elaborat� per�
l’Agència� Estatal� de� Meteorologia� (AEMET),� té� entre� els� seus� objectius� el� facilitar� a� les�
autoritats� de� protecció� civil,� la� millor� i� més� actualitzada� informació� possible� sobre� els�
fenòmens�atmosfèrics�adversos�que�s’hi�prevegen.�

El� citat� pla� considera� com� a� fenomen� meteorològic� advers� a� tot� esdeveniment� atmosfèric�
capaç�de�produir,�directament�o�indirectament,�danys�a�les�persones�o�danys�materials�de�
consideració.�

Fenòmens Meteorològics Adversos:

De�tots�els�fenòmens�meteorològics�adversos�previstos�en�el�Pla�Meteoalerta,�els�que�estan�
dins�de�l’àmbit�d’actuació�del�present�Pla�Especial�i�que,�per�tant,�generaran�situacions�de�
preemergència�en�cas�de�superar�se�els�llindars�previstos,�seran�els�següents:�

� Pluges�
� Turmentes,�quan�en�aquestes�estiguen�previstes�precipitacions�en�forma�de�pluja.�
� Temporal� costaner,� quan� la� seua� simultaneïtat� amb� les� pluges� i� tempestats�
poguera�produir�un�efecte�sinèrgic.�

Enfront� de� la� resta� de� fenòmens� s’actuarà� segons� el� que� preveu� els� protocols� elaborats� a�
este�efecte�pels�Centres�de�Coordinació�d’Emergències�de�la�Generalitat.�

Nivells de risc meteorològic:

La definició dels nivells és la següent:

� � Verd:� � No�hi�ha�cap�risc�meteorològic�
� � � � �

� � � No�hi�ha�cap�risc�meteorològic�per�a�la�població�
Groc� en�general,�encara�que�sí�per�a�alguna�activitat�
concreta.�
� � � � �

� � Taronja� � Hi�ha�un�risc�meteorològic�important.�
� � � � �

� � Roig:� � El�risc�meteorològic�és�extrem�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19043

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Llindarsd'avís:

Per� a� catalogar� la� perillositat� que� tindrà� un� fenomen� perillós� de� les� pluges,� el� Pla�
Meteoalerta� estableix� tres� llindars� específics,� que� donen� origen� als� quatre� nivells� definits�
per�colors.�Els�llindars�es�defineixen�tant�per�a�mesurar�el�nivell�de�les�precipitacions�en�
una�hora�com�en�dotze�hores.�

� � Llindars
Nivell�
� � � 1�hora� 12�hores�
� � � � � �

� � Verd� � � �
� � � � � �

� � Groc� � 20� 60�


� � � � � �

� � Taronja� � 40� 100�


� � � � � �

� � Roig� � 90� 180�



Per�a�les�tempestes,�el�Pla�preveu�les�definicions�següents:�

� � Verd: � �
� � � � �

� � � Tempestes�generalitzades�amb�possibilitat�de�desplegament�
Groc� d’estructures�organitzades.�Pluges�localment�fortes�(entre�15�i�30�
l/m2)�i/o�vents�localment�forts�i/o�granissada�inferior�a�2cm.�
� � � � �

� � � Tempestes�molt�organitzades�i�generalitzades.�És�possible�que�es�
puguen�registrar�pluges�localment�molt�fortes�(entre�30�i�60�l/m2)�
Taronja�
i/o�vents�localment�molt�forts�i/o�granissada�superior�a�2�cm.�També�
és�possible�l’aparició�de�tornados�o�caps�de�fibló.�
� � � � �

� � � Tempestes�altament�organitzades.�La�probabilitat�de�pluges�
localment�torrencials�(més�de�60�l/m2)�i/o�vents�localment�molt�forts�
Roig�
i/o�granissada�superior�a�2�cm�és�molt�elevada.�És�probable�
l’aparició�de�tornados�o�caps�de�fibló.�

Per�al�temporal�costaner,�el�Pla�preveu�les�definicions�següents:�

� � Verd: � �
� � � � �

� � Groc � F7,�mar�grossa,�mar�de�fons�de�3�a�4�metres�
� � � � �

� � � F8�i�F9,�mar�molt�grossa�a�arrissada�o�mar�de�fons�generalitzada�de�
Taronja�
més�de�4�metros�i�fins�a�7�metres.�
� � � � �

� � � A�partir�de�F10,�mar�arrissada�generalitzada�o�mar�de�fons�a�partir�
Roig�
de�7�metres.�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19044

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Butlletí de predicció de fenomen meteorològic advers



AEMET� emetrà� butlletins� de� predicció� de� fenòmens� meteorològics� adversos� en� aquelles�
situacions�en�què�se�superen�els�llindars�associats�als�nivells�taronja�o�roig.��

El� nivell� groc� no� provocarà� l’emissió,� per� part� d’AEMET,� d’un� Butlletí� de� Predicció� de�
Fenomen� Meteorològic� Advers,� sinó� que� la� situació� esmentada� serà� indicada� en� la�
predicció�ordinària,�dins�de�l’apartat�de�Fenòmens�Significatius.�

� � Verd:� � Situació�de�normalitat�
� � � � �

� � � S’indica�en�la�predicció�ordinària,�dins�de�
Groc�
l’apartat�de�fenòmens�significatius.�
� � � � �

� � Taronja� � Generen�Butlletí�de�Fenomen�Meteorològic�
� � � �

� � Roig� � Advers�


Zonificació Territorial

Els�llindars�tenen�un�caràcter�zonal,�i�sempre�que�siga�possible,�en�el�Butlletí�de�Predicció�
es�detallarà�la�zona�de�la�Comunitat�Valenciana�afectada�per�la�situació�meteorològica.�

En�aquest�sentit,�s’ha�dividit�el�territori�de�la�Comunitat�Valenciana�en�les�següents�zones�
de�predicció�i�alerta:�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19045

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Tipus de Butlletins:

� Avui�i�demà:�el�període�de�predicció�pot�comprendre�des�del�moment�d’emissió�
fins�a�les�24�hores�de�l’endemà.�
� Despús�demà:� el� període� de� predicció� comprèn� des� de� les� 00� hores� de� despús�
demà,�fins�a�les�24�hores�del�mateix�dia.�

Els� butlletins� d’avui� i� demà� són� de� caràcter� autonòmic,� prenen� la� província� com� a� unitat�
bàsica� de� predicció� i� especifiquen� les� zones� provincials� afectades.� El� butlletí� de� despús�
demà� és� de� caràcter� nacional,� pren� la� Comunitat� Autònoma� com� a� unitat� bàsica� de�
predicció�i�s’hi�especifiquen�les�províncies�afectades.��

Quan�es�tinga�coneixement�que�s’han�aconseguit�els�llindars�taronja�i�roig�per�a�fenòmens�
meteorològics� i� aquests� no� hagen� estat� previstos� amb� anterioritat,� s’emetrà� el� Butlletí� de�
fenomen�advers�observat.�


1.2. Declaració i fase d’alerta
��
L’Agència� Estatal� de� Meteorologia� remetrà� al� CCE� autonòmic� el� Butlletí� de� Predicció� de�
Fenòmens�Meteorològics�Adversos,�perquè� aquest� procedisca� a� informar� el� director� del� Pla,�
que�serà�l’encarregat�de�declarar�la�situació�de�preemergència.�

La� situació� de� preemergència� es� declararà� per� a� les� prediccions� per� a� avui� i� demà� de�
fenòmens�meteorològics� de� pluges,� tempestes� (en� les�quals� es� prevegen� precipitacions)� i�
temporals�costaners�(sempre�que�hi�haja�simultaneïtat�amb�pluges�i/o�tempestats�poguera�
produir�un�efecte�sinèrgic.)�quan�aquests�fenòmens�tinguen�un�nivell�taronja�o�roig.��

Finalment,� també� es� declararà� la� situació� de� preemergència� quan� s’active� un� Pla�
d’Emergència� de� presa� i� es� declare� l’escenari� d’emergència� 1� (vegeu� més� informació� en�
l’apartat�4.�d’aquest�volum).�


Activació PEP en
AEMET Presa
� CCE Autonómic Escenari 1

� emet

Director del Pla
� Butlletí de FMA
� (per avui i per a demà)
declara

� Preemergència

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19046

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Les� prediccions� per� a� despús�demà� no� donaran� lloc� a� la� declaració� de� la� situació� de�
preemergència,�llevat�que�el�director�del�Pla�decidisca�el�contrari.�

Una� vegada� declarada� la� situació� de� preemergència,� el� CCE� � autonòmic,� procedirà� a�
informar�de�la�mateixa�a�tots�els�municipis�afectats�per�l’àmbit�territorial�de�la�predicció,�
als� CCE� Provincials,� als� organismes,� servicis� operatius� i� empreses� involucrades� en�
l’operativitat�del�Pla�Especial�que�tinguen�caràcter�autonòmic.�

La� fase� de� preemergència� s’inicia� per� a� tots� els� involucrats� a� partir� de� la� recepció� de� la�
declaració�havent�d’activar,�cada�un�d’ells,�els�seus�protocols�interns�d’actuació�després�de�
la�recepció�de�la�citada�preemergència.��

Els�CCE�Provincials�seran�els�encarregats�d’alertar�als�Organismes�i�Serveis�involucrats�en�
l’operativa�del�Pla�Especial�de�cada�província.�


Definició i abast del Butlletí Informatiu Especial:

El�nivell�groc�no�comportarà�la�declaració�de�la�preemergència.�En�aquests�casos,�el�CCE��
autonòmic� transmetrà� la� informació� sobre� la� situació� meteorològica� a� través� de� l’emissió�
del�denominat�Butlletí�Informatiu�Especial.�


� AEMET CCE Autonómic

� emet emet

� Butlletí
Predicció
� (per avui i per demà) Informatiu
Especial


El� Butlletí� esmentat� té� l’objectiu� de� comunicar� la� possibilitat� d’idea� de� fenòmens�
meteorològics� que� encara� que� no� siguen� catalogats� per� AEMET� com� adversos� i�
representatius�d’un�risc�per�a�la�població,�sí�que�puguen�alterar�la�vida�ciutadana�o�posseir�
en�si�mateixos�interès�informatiu.�

El�Butlletí�Informatiu�Especial�es�notifica�perquè�els�servicis�municipals,�servicis�operatius�
i�empreses�prenguen�les�mesures�oportunes�si�hi�ha�afecció�en�el�seu�àmbit�competencial.�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19047

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Superació dels llindars de pluja sense predicció:



En�el�cas�que�es�constate�que�s’estan�produint�pluges�que�superen�els�llindars�previstos�per�
al� nivell� taronja� sense� que� per� part� d’AEMET� s’haja� emès� amb� antelació� el� corresponent�
Butlletí�de�Predicció�de�Fenòmens�Meteorològics�Adversos:�

� El� CCE� � autonòmic� ho� posarà� d’AEMET� perquè� per� part� d’aquesta� es� valore� la�
necessitat� d’emetre� el� corresponent� Butlletí� de� Fenomen� Meteorològic� Advers�
Observat.�
� Tant� si� AEMET� decideix� emetre� el� Butlletí� de� Fenomen� Meteorològic� Advers�
Observat,� com� si� estima� la� conveniència� de� no� emetre�ho,� el� director� del� Pla,� en�
funció�de�la�informació�disponible,�valorarà�la�necessitat�de�decretar�la�situació�de�
preemergència�i�l’abast�territorial�d’aquesta.�

Organismes a alertar:

Els� organismes,� servicis� operatius� i� empreses� involucrades� en� l’operativitat� del� Pla�
Especial�a�alertar�pel�CCE��autonòmic�són�els�següents:�

� Centres�provincials�de�Coordinació�d’Emergències�de�Castelló�i�Alacant.�
� Municipis�de�la�Comunitat�Valenciana�inclosos�en�l’àmbit�de�predicció.��
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
� Delegació�del�Govern�
� Responsables��autonòmics�dels�Plans�Sectorials.�
� Policia�de�la�Generalitat.�
� Empreses�de�gestió�i�distribució�de�servicis�bàsics.�
� Empreses�de�gestió�de�terminals�i�xarxes�de�transport�
� Consell�Valencià�de�l�Esport.�
� Creu�Roja�Espanyola�a�la�Comunitat�Valenciana�
� Altres�organismes�col�laboradors�amb�Protecció�Civil.�
� Altres�avisos�previstos�en�el�Protocol�d’avisos�interns�del�CCE��autonòmic.�

Els�organismes,�servicis�operatius�i�empreses,�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla�Especial,�
a�alertar�pels�CCE�Provincials�en�el�seu�àmbit�territorial�són�els�següents:�

� Servici�Municipal�de�Bombers�
� Consorci�Provincial�de�Bombers�
� CICU�de�la�província�
� Sotsdelegació�del�Govern�en�la�província�
� Servicis�territorials�de�Turisme,�d’Educació�i�de�Medi�Ambient.�
� Altres�avisos�previstos�en�el�Protocol�d’avisos�interns�del�CCE�Provincial.�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19048

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Els�organismes,�servicis�i�empreses,�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla�Especial�a�alertar�
per�la�Delegació�/�Sotsdelegacions�del�Govern�són�els�següents:�

� Confederacions�hidrogràfiques�afectades.�
� Guàrdia�Civil.�
� Cos�Nacional�de�Policia.�
� Centre�de�Gestió�de�Trànsit.�
� Demarcació�de�Carreteres�del�Ministeri�de�Foment.�
� Centres�de�Coordinació�de�Salvament�(en�els�supòsits�de�temporal�costaner).�
� Unitat�Militar�d’Emergències.�
� Altres� avisos� previstos� en� el� Protocol� d’avisos� interns� de� la� Delegació� /�
Sotsdelegació�del�Govern.�

Esquema d'avisos:

� AEMET


� CCE Autonómic Delegació / Sotsdelegació
� del Govern


� � Confederacions Hidrogràfiques
� 1·1·2 Comunitat Valenciana.
� � Delegació del Govern CCE Provincial Municipis afectades
� Guàrdia Civil
� Responsables autonòmics dels plans
� sectorials. � Cos Nacional de Policia
� Centre de Gestió de Trànsit
� �� Policia de la Generalitat.
Empreses de gestió i distribució de � Servicis Municipals de Bombers
� Demarcació de Carreteres del
Ministeri de Foment
� Consorcis Provincials de Bombers
� � Empreses de gestió de terminals i
servicis bàsics.
� Centres d'Informació i Coordinació
� Centres de Coordinació de
Salvament en los supòsits de
d'Urgèncias Sanitàries
� � xarxes de transport
Consell Valencià de l'Esport. � Sotsdelegació del Govern
temporal costaner
� Unitat Militar de Emergències
Servicis Territorials de Turisme
� � Comunitat
Creu Roja Espanyola en la
Valenciana

� Servicis Territorials d'Educació
� Altres avisos previstos en el protocol
d'avisos intern.
� � Altres organismes col·laboradors � Servicis Territorials de Medi Ambient
� Altres avisos previstos en el Protocol
amb Protecció Civil.
� � Altres avisos previstos en el Protocol d'avisos intern.
d'avisos intern.



Contingut de la declaració:

La�declaració�de�la�situació�de�preemergència�es�farà�segons�els�models�disponibles�en�els�
CCE�i�en�la�mateixa�es�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�següents:�

� Data�i�hora�de�la�declaració�
� Fenomen�Meteorològic�Advers�(pluges�i/o�tempestes)�
� Nivell�del�fenomen�meteorològic�advers�(taronja�o�roig)�
� Zones�meteorològiques�afectades.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19049

Pla Especial Inundacions�


Operativitat�
Revisió: 23/02/2010



�Sistemes de transmissió de la declaració:

�La�comunicació�de�la�situació�de�preemergència�i�els�Butlletins�Informatius�Especials�per�
�part� del� CCE� � autonòmic� i� els� CCE� Provincials� als� organismes� abans�� mencionats,�
�s’efectuarà� d’acord� amb� els� procediments� establits.� La� transmissió� podrà� ser� via� telèfon,�
�fax,� ràdio,� missatges� SMS,� correus� electrònics� i/o� el� sistema� de� gestió� d’emergències� i�
�comunicacions�d’1�1�2�Comunitat�Valenciana.�

�La�difusió�de�la�preemergència�als�mitjans�de�comunicació�social�serà�efectuada,�per�a�tots�
�els� mitjans� de� la� Comunitat� Valenciana,� pels� responsables� de� premsa� de� la� Conselleria�
�competent� en� protecció� civil� i� gestió� d’emergències.� En� el� comunicat� de� la� situació� de�
�preemergència� s’acompanyaran� els� consells� bàsics� per� a� la� població� per� al/els� fenòmens�
�meteorològics�que�han�ocasionat�la�preemergència.�

�El� web� públic� www.112cv.com� ofereix� informació� permanentment� actualitzada� de� les�
�situacions� de� preemergències,� emergències� vigents� i� informació� addicional� així� com�

Pla Especial enfront


consells�a�la�població�sobre�els�riscos�a�la�Comunitat�Valenciana.�

del de larisc d'Inundacions



1.3. Seguiment preemergència

És� l’acció� posterior� a� la� declaració� i� difusió� de� la� preemergència� i� haurà� de� ser� efectuat�
conjuntament� per� totes� les� administracions.� Aquesta� fase� pot� ser� activada�
independentment�que�s’haja�realitzat,�o�no,�l’alerta,�quan�es�produïsquen�pluges�intenses�
sense�previ�avís.�

La� responsabilitat� en� la� coordinació� de� la� informació� recau� en� el� CCE� autonòmic� amb� la�
cooperació�dels�CCE�provincials.�

S’efectuaran� tres� tipus� de� seguiment;� en� els� primers� moments� seran� successius� i� la�
confirmació� de� la� idea� del� fenomen� meteorològic� advers� determinarà� que� siguen�
simultanis:�

� Seguiment� de� pluges� i� altres� fenòmens� meteorològics� associats� a� la�
preemergència.��
� Seguiment�d’incidents�relacionats.�
� Seguiment� de� l’increment� de� cabals� en� rius,� inici� de� circulació� d’escolaments� en�
barrancs�i�zones�d’acumulació�de�pluvials.�

8
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19050

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Seguiment de pluges i altres fenòmens meteorològics associats a la


preemergència

Els�organismes�que�participaran�seran:�

� El�Servei�Territorial�d’AEMET�per�a�la�Comunitat�Valenciana�
� El�SAIH�de�les�Confederacions�Hidrogràfiques�del�Xúquer,�Segura�i�Ebre.�
� Els�municipis,�hagen�o�no�sigut�notificats�de�la�declaració�de�Preemergència,�i�que�
constaten�que�en�el�seu�municipi�ocorren�pluges�intenses.�
� Cossos� de� seguretat,� intervenció� i� salvament� desplegats� en� el� territori� amb� què�
s’efectuaran�rondes�informatives�
� Altres�xarxes�publiomètriques�complementàries:�
o Estacions�meteorològiques�de�la�xarxa�de�vigilància�forestal�de�conselleria��
competent.��
o Estacions�meteorològiques�de�l’IVIA�
o Altres� xarxes� de� contrastada� solvència� que� puguen� donar� informació� en�
temps�real.�


Seguiment d’incidents relacionats

Els�organismes�que�participaran�són:�

� El�telèfon�d’emergències�1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
� Els� municipis,� que� canalitzaran� les� seues� demandes� cridant� al� telèfon� 1�1�2�
Comunitat�Valenciana.�
� Les�centrals�de�comunicació�dels�cossos�de�seguretat,�intervenció�i�salvament.�
� Empreses�gestores�de�servicis�bàsics�de�subministrament�elèctric�i�telefonia�
� Empreses�gestores�de�xarxes�i�terminals�de�transport��

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19051

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones


inundables

Els�organismes�que�participaren�són:�

� Les� Confederacions� Hidrogràfiques� del� Xúquer,� Segura� i� Ebre� (per� al� cas� de� la�
conca�del�Riu�Bergants)��
� Els�municipis.�
� Serveis�d’intervenció�desplegats�en�el�territori,�especialment:�
o Guàrdia� Civil� (La� Guàrdia� Civil� participarà� en� el� seguiment� de� forma�
puntual� i� a� petició� expressa� del� CCE� Provincial,� de� la� Delegació� /�
Sotsdelegació�del�Govern�o�del�CECOPI).�
o Brigades�d’Emergència�de�la�Generalitat.�
o Policia�de�la�Generalitat�
o Agents�mediambientals�i�Unitats�de�Vigilància�forestal�
o Brigades�de�la�Diputació�de�València�
o Comunitats�de�regants�i�servicis�del�cicle�integral�de�l’aigua�que�informaran�
Ajuntaments.�


Punts de Control:

Els� punts� de� control� són� elements� que� permeten� el� coneixement� de� la� intensitat� de� les�
precipitacions� i/o� dels� nivells� en� els� llits.� Hi� ha� punts� de� control� que� proporcionen�
únicament�informació�sobre�el�nivell�dels�llits,�els�que�proporcionen�únicament�informació�
sobre�el�nivell�de�les�precipitacions�i�els�mixtos,�que�proporcionen�en�la�mateixa�ubicació�
tant�el�nivell�del�llit�com�la�intensitat�de�les�precipitacions.��

Pel�seu�funcionament,�hi�ha�dos�tipus�de�punts�de�control:�els�manuals�i�els�automàtics.�

Els�punts�de�control�automàtics�són�gestionats�per�les�Confederacions�Hidrogràfiques�on�
estan� ubicats� (Xúquer� i� Segura)� i� formen� part� de� la� Xarxa� automàtica� SAIH,� que�
proporciona�informació�en�temps�real�sobre�els�grans�rius.�

A�fi�de�facilitar�la�presa�de�dades�sobre�precipitacions�o�nivells�en�els�llits�que�no�compten�
amb� mesuradors� automàtics,� s’ha� dotat� a� algunes� de� les� conques� de� punts� de� control�
manuals� que� poden� ser� de� dos� tipus:� publiomètrics� i� hidrològics.� La� informació� sobre� la�
ubicació�i�característiques�d’aquests�punts�de�control�es�facilita�en�l’Annex�IV.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 19052

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Actuacions del CCE autonòmic:



La�funció�principal�del�CCE��autonòmic�és�la�de�coordinar�tota�la�informació�generada�per�
la�fase�de�seguiment�de�la�preemergència.�De�forma�concreta�les�seues�funcions�consistiran�
en:�

� Valoració� dels� registres� de� la� xarxa� SAIH,� amb� especial� atenció� a� les� alertes�
generades�per�la�superació�dels�llindars�de�precipitació.�
� Recopilació� i� valoració� dels� registres� proporcionats� per� les� xarxes�
complementàries�de�seguiment�publiomètric.�
� Obtenció� d’informació� de� registres� de� zones� sense� cobertura� per� xarxes�
automàtiques�mitjançant�rondes�informatives�amb�municipis�i�servicis�operatius,�
directament�o�per�mitjà�dels�CCE�Provincials�d’Alacant�i�Castelló.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� als� CCE� Provincials� d’Alacant� i� Castelló� així�
com�mantenir�permanent�coordinació�amb�aquests�en�les�labors�de�seguiment�de�
la�preemergència.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� a� AEMET� dels� registrrs� publiomètrics�
obtinguts,�com�a�suport�a�la�faena�de�casa�de�predicció.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� al� SAIH� de� la� corresponent� Confederació�
Hidrogràfica�de�registres�publiomètrics�complementaris,�per�a�l’anàlisi�i�previsió�
de�l’evolució�dels�cabals�de�la�xarxa�fluvial�de�la�Comunitat�Valenciana,�així�com�
sobre� els� increments� rellevants� de� cabals� en� rius� i� barrancs� de� què� tinga�
coneixement�el�CCE��autonòmic.�
� Seguiment� i� anàlisi� de� l’evolució� i� efectes� de� la� preemergència� a� través� de� la�
informació� del� número,� naturalesa� i� localització� d’incidents� gestionats� tant� per�
l’1�1�2�Comunitat�Valenciana�com�per�altres�servicis�operatius�(municipis,�cossos�de�
seguretat,�intervenció�i�salvament�desplegats�en�el�territori�així�com�empreses�de�
gestió�de�servicis�bàsics,�transport�i�infraestructures).�
� Mantindre�informats�els�municipis�d’augments,�previsibles�o�notificats�per�altres�
organismes,�en�els�llits�del�seu�terme�municipal.�
� Proposar� a� la� Direcció� del� Pla� la� modificació� del� nivell� o� àmbit� territorial� de� la�
preemergència.�
� Proporcionar�informació�de�retorn�a�la�Delegació�del�Govern.�


Actuacions dels CCE Provincials:

Les�funcions�bàsiques�dels�CCE�Provincials�de�Castelló�i�Alacant�són:�

� Efectuar�rondes�informatives�periòdiques�amb�els�organismes,�servicis�operatius�i�
empreses�de�gestió�de�servicis�bàsics�a�fi�de�demanar�la�informació�necessària�que�
permeta� establir� quina� és� la� situació� real� en� l’àmbit� territorial� de� la� seua�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 19053

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

competència.� La� periodicitat� de� les� rondes� i� els� destinataris� de� les� rondes� seran�
definits�en�els�protocols�interns�dels�Centres.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� al� CCE� � autonòmic� i� a� la� respectiva�
Sotsdelegació�del�Govern.�
� A� instàncies� del� CCE� � autonòmic� informar� els� municipis� d’augments� en� els� llits�
del�seu�terme�municipal.�
� En�funció�de�les�dades�obtinguts�en�el�seguiment�de�la�preemergència,�proposar�
al� director� del� Pla,� a� través� del� CCE� � autonòmic,� la� declaració� de� la� situació�
d’emergència�en�municipis,�comarques�o�conques�del�seu�àmbit�territorial.��


Actuacions de la Delegació Territorial d’AEMET a València

� Comunicar� al� CCE� � autonòmic� qualsevol� variació� en� la� predicció� meteorològica�
segons� allò� que� s’ha� establit� pel� Pla� Nacional� de� Predicció� i� Vigilància� de�
Fenòmens� Adversos� (METEOALERTA),� així� com� els� fenòmens� meteorològics�
adversos�dels�quals�es�tinga�coneixement�de�la�seua�idea.�
� D’acord� amb� la� informació� disponible� (RADAR,� estacions� automàtiques,� SAIH,�
etc),� informar� de� la� idea� de� precipitacions� intenses� o� especialment� persistents� i�
indicar�la�possible�evolució�a�molt�curt�termini.�
� Proporcionar� les� dades� de� la� xarxa� automàtica� pròpia� d’AEMET� així� com� de� la�
seua�xarxa�de�col�laboradors.�
� A�petició�del�CEE��autonòmic�ajustar�la�predicció�a�molt�curt�termini�en�una�conca�
o�zona�de�què�es�precise�conèixer�l’evolució.�


Actuacions de les Confederacions Hidrogràfiques

Les� Confederacions� Hidrogràfiques� del� Xúquer,� Segura� i� Ebre� són� els� organismes� amb�
responsabilitats� directes� en� la� gestió� i� informació� de� les� conques� fluvials� de� tota� la�
Comunitat�Valenciana.�Les�seues�funcions�específiques�es�concreten�en:�

� Proporcionar�al�CCE�autonòmic,�a�través�dels�respectius�servicis�SAIH,�dades�en�
temps� real� de� les� precipitacions� que� es� produïsquen� en� la� xarxa� de� pluviògrafs�
des�del�moment�que�es�declare�la�Preemergència,�especialment�dels�registres�que�
superen�els�llindars�de�30�l/m2�en�1�hora�o�50�l/m2�en�4�hores,�així�com�dels�totals�
acumulats.�
� Informar� el� CCE� autonòmic� dels� increments� rellevants� de� cabals� que� es�
produïsquen�en�els�rius�i�barrancs�de�les�seues�respectives�conques.�
� Recomanar�a�la�Direcció�del�Pla�l’activació�de�l’Alerta�Hidrològica�Emergència�0�
als� municipis� de� la� conca� afectada,� davant� de� la� possibilitat� que� es� produïsquen�
inundacions�en�aquestes�zones.�

12

Num. 6265 / 12.05.2010 19054

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

� Presentar� al� CCE� � autonòmic� aquelles� dades� que� descriguen� l’estat� hidrològic� i�
hidràulic� i� l’evolució� esperada� de� les� conques� afectades� per� la� declaració� de�
preemergència,� amb� la� periodicitat� que� la� Direcció� del� Pla� estime� necessària� en�
funció�de�la�gravetat�de�la�situació.�
� Informar�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern.�


Actuacions dels municipis

A� causa� de� les� pròpies� característiques� orogràfiques� de� la� Comunitat,� a� la� rapidesa� i�
dinàmica�de�les�precipitacions�i�que�en�algunes�conques�no�hi�ha�xarxes�automàtiques�que�
proporcionen� informació� sobre� les� precipitacions� o� els� nivells� en� els� llits,� la� participació�
dels�municipis�en�la�fase�de�seguiment�és�fonamental�en�l’operativa�del�Pla�Especial.�

D’esta� manera,� l’alcalde,� com� a� màxim� responsable� de� protecció� civil� municipal,� serà� el�
responsable�de�donar�les�instruccions�oportunes�en�el�seu�municipi�per�a�assegurar:��

� Que�es�disposa�de�la�informació�sobre�l’evolució�meteorològica,�idea�de�pluges�i�
nivell� de� l’aigua� en� els� llits� del� seu� municipi,� així� com� tenir� coneixement� de� la�
situació�en�la�seua�conca�hidrogràfica.�
� Que�s’efectua�una�vigilància�de�l’evolució�del�nivell�de�l’aigua�en�els�llits�del�seu�
terme�municipi,�especialment�els�que�presenten�major�risc�poblacional.�
� Que� s’efectua� l’intercanvi� d’informació� amb� els� municipis� aigües� dalt� i� aigües�
avall�de�la�seua�conca�i�amb�el�CCE�Provincial.�

Així� mateix,� en� el� cas� que� l’evolució� de� la� situació� de� preemergència� ho� requerisca,�
l’Alcalde�vetlarà�per�a:�

� Que� s’impedisca� l’estacionament� o� acampada� en� llits� secs,� vores� de� rius,�
torrenteres,�etc.,�amb�especial�atenció�a�càmpings�ubicats�en�àrees�de�risc.�
� Que� s’adopten� les� mesures� preventives� adequades� en� qualsevol� acte� de� pública�
concurrència� previst� en� el� seu� municipi� (proves� esportives,� exhibicions,� festes�
populars,�manifestacions�artístiques,�etc.).�
� Que� es� controlen� i/o� senyalitzen� els� trams� inundables� de� les� carreteres,�
especialment�les�interseccions�amb�llits.�
� Que�s’informe�la�població�potencialment�afectada�pel�risc.�

13

Num. 6265 / 12.05.2010 19055

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

En�aquest�sentit,�des�dels�Ajuntaments�es�proporcionarà�informació�al�CCE��autonòmic�a�
través� de� l’1�1�2� Comunitat� Valenciana� de� les� següents� qüestions� que� afecten� el� seu� terme�
municipal:�

� Precipitacions�intenses�que�estiguen�afectant�el�normal�exercici�de�l’activitat�en�el�
municipi.�
� Incidents� conseqüència� de� les� pluges� que� afecten� la� població,� infraestructures� i�
servicis�bàsics.�
� Increments�en�els�cabals�en�els�rius�i�barrancs�que�impliquen�una�possible�situació�
de�risc.�

L’alcalde� del� municipi,� en� funció� de� l’evolució� de� la� situació,� decidirà� sobre� la�
conveniència�de�la�constitució�del�CECOPAL.��

� Precipitacions

Municipi Efectua el seguiment
� Nivells llits
� Informació de retorn a …

� Informa a …
Altres municipis
� aigües amunt /
� aigües avall

� CCE Provincial

14

Num. 6265 / 12.05.2010 19056

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Actuacions d’altres organismes:



A� més� dels� agents� principals� en� la� fase� de� seguiment� descrits� anteriorment,� hi� ha� altres�
organismes� que� per� la� seua� implantació� territorial� i� la� seua� capacitat� de� mobilitat� poden�
significar� un� important� suport� en� les� labors� de� seguiment,� aportant� informació� sobre�
precipitacions�i�cabals,�especialment�dels�rius�i�barrancs�que�per�la�seua�evolució�negativa��
requerisquen��una�atenció�més�intensa.�

Aquests�organismes�són:�

� Brigades�d’Emergència�de�la�Generalitat.�
� Voluntariat�de�Protecció�Civil.�
� Agents�i�Unitats�de�Vigilància�Mediambiental.�
� Policia�de�la�Generalitat.�
� Brigades�de�la�Diputació�de�València.�
� Guàrdia�Civil.�
� Altres� organismes� i� empreses� que� per� raó� de� la� seua� activitat� puguen� informar�
través�d’1�1�2�Comunitat�Valenciana.�

Els� CCE� Provincials,� en� funció� del� desenrotllament� de� la� situació,� podran� requerir� a� les�
Brigades� d’Emergència� que� efectuen� el� seguiment� hidrològic� en� conques� en� què� no� es�
dispose�d’informació�o�en�les�que�per�la�seua�evolució�siga�necessari�fer�un�seguiment�més�
intens�del�nivell�dels�cabals�en�els�llits.�


1.4. Declaració del fi de la preemergència

Finalitzada�la�vigència�del�Butlletí�meteorològic�advers,�el�director�del�Pla,�basant�se�en�les�
competències� que� té� atribuïdes,� podrà� mantenir� la� situació� de� Preemergència� sense�
especificar�nivell.�

Una�vegada��restablits�els�servicis�bàsics�i�recuperada�la�normalitat�en�la�vida�ciutadana,�el�
director�del�Pla�declararà�el�final�de�la�situació�de�Preemergència.��

Aquesta� declaració� haurà� de� ser� transmesa� a� tots� els� organismes,� servicis� operatius� i�
empreses�prèviament�alertats.�

15

Num. 6265 / 12.05.2010 19057

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

2. Emergència

La� fase� d’emergència� contempla� les� actuacions� operatives� a� desenrotllar� pels� diferents�
Organismes�i�Serveis�implicats�des�que�la�inundació�és�imminent�o�aquesta�ja�s’ha�produït�
fins� que� finalitza� la� situació� de� risc� o� perill� per� a� la� població� i� comença� la� Fase� de�
TORNADA�A�LA�NORMALITAT.�

La�fase�d’emergència�s’estructura�en�quatre�situacions.�

� Situació� 0:� imminència� d’inundacions,� amb� perill� per� a� persones� i� béns.� Alerta�
Hidrològica.�
� Situació�1:�inundacions�en�zones�localitzades�
� Situació� 2:� inundacions� generalitzades� la� direcció� del� qual� correspon� a� la�
Generalitat.� Emergència� en� presa� classificada� com� a� Escenaris� 2� i� 3.� Emergència�
que�requerisca�la�constitució�del�CECOPI.�
� Situació� 3:� inundacions� generalitzades� en� les� que� es� declara� l’interès� nacional� i,�
per�tant,�la�direcció�correspon�a�l’Administració�General�de�l’Estat.�


2.1. Declaració de la situació d’emergència

Quan� es� constate,� a� partir� de� la� informació� obtinguda� en� la� fase� de� seguiment� de� la�
preemergència,�que�la�inundació�és�imminent�o�aquesta�ja�ha�començat�i�en�aquells�casos�
en�què�s’active�un�Pla�d’Emergència�de�presa�i�es�classifique�l’emergència�com�a�Escenari�2�
o� 3,� el� CCE� � autonòmic� informarà� el� director� del� Pla� perquè� aquest,� en� funció� de� la�
informació� disponible� sobre� l’abast� dels� danys� sobre� el� territori� provocats� per� les�
precipitacions� o� les� crescudes� dels� rius,� decidisca� la� conveniència� de� declarar� la� situació�
d’emergència.�
� Municipis
� Presa CCE Provincial
Recapta información
sobre la situació
� Sotsdelegació del Gob.

� Activació PEP en
Escenaris 2 ó 3
� CCE Autonòmic
Recapta información
AEMET
sobre la situació

Delegació del Gob.

� Director del Pla Confederacions

declara Telèfon 1·1·2-CV

� Emergència

16

Num. 6265 / 12.05.2010 19058

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010


La�declaració�de�la�situació�d’emergència�tindrà�un�àmbit�territorial�concret,�que�podrà�ser�
local�(afectant�un�o�més�municipis),�comarcal,�de�conca,�provincial�i�inclús�autonòmic.�

Igual� que� en� la� notificació� de� les� preemergències,� una� vegada� declarada� la� situació�
d’emergència,�el�CCE��autonòmic,�procedirà�a�informar�de�la�mateixa�a�tots�els�municipis�
afectats� per� l’àmbit� territorial� de� la� declaració,� als� CCE� Provincials� i� als� Organismes� i�
Serveis� involucrats� en� l’operativitat� del� Pla� Especial� que� tinguen� caràcter� autonòmic.� Els�
CCE� Provincials� seran� els� encarregats� d’alertar� als� Organismes� i� Serveis� involucrats� en�
l’operativa� del� Pla� Especial� de� cada� província.� Els� organismes� a� què� es� notificarà� la�
declaració�de�la�situació�d’emergència�variaran�en�funció�de�la�situació�declarada.�


Contingut de la declaració, sistemes de transmissió i organismes a
alertar:

La�declaració�de�la�situació�d’emergència�es�farà�segons�els�models�disponibles�en�els�CCE�
i�en�la�mateixa�es�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�següents:�

� Data�i�hora�de�la�declaració�
� Situació�declarada�
� Àmbit�territorial�a�què�afecta.�

Igual� que� succeeix� amb� la� notificació� de� les� preemergències,� la� comunicació� de� la�
declaració� de� la� situació� d’emergència� per� part� dels� CCE� als� Municipis,� Organismes� i�
Serveis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla,�s’efectuarà�d’acord�amb�els�procediments�de�
comunicació� i� acords� establits� amb� els� esmentats� Organismes.� De� la� mateixa� manera,� la�
difusió� de� la� informació� sobre� la� declaració� de� la� situació� d’emergència� als� mitjans� de�
comunicació�social�serà�efectuada,�per�a�tots�els�mitjans�de�la�Comunitat�Valenciana,�pels�
responsables� de� premsa� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i�
emergències.�

Els�Organismes�i�Serveis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla�Especial�a�què�es�transmetrà�
l’alerta�per�part�dels�Centres�de�Coordinació�d’Emergències�i�la�Delegació�/�Sotsdelegació�
del�Govern�seran�els�mateixos�que�els�ja�indicats�en�l’apartat�Preemergència.�


Seguiment de l’episodi durant la situació d’emergència:

Una� vegada� declarada� la� situació� d’emergència,� es� continuaran� realitzant� les� labors� de�
seguiment�tant�en�l’àmbit�territorial�per�al�que�es�va�declarar�la�situació�d’emergència�com�
per�a�la�resta�del�territori�que�encara�continue�en�preemergència.�

17

Num. 6265 / 12.05.2010 19059

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

2.2. Situació d’Emergència 0




Definició.

L’emergència�es�qualificarà�com�a�situació�0�quan�les�dades�publiomètriques,�hidrològics,�
o� els� derivats� d’una� emergència� en� una� presa� permeten� preveure� la� imminència�
d’inundacions,� amb� perill� per� a� persones� i� béns� i� serà� declarada� a� proposta� de� la�
Confederació�Hidrogràfica�o�per�decisió�del�director�del�Pla.��


L’Alerta Hidrològica.

L’Alerta� Hidrològica� és� l’acte� d’informar� de� que� la� crescuda� dels� cabals� o� les� pròpies�
pluges� in� situ� impliquen� una� situació� de� risc.� Es� realitza� quan� la� informació� demanada� i�
contrastada�en�la�Fase�de�Seguiment,�fa�previsible�la�inundació�amb�perill�per�a�persones�i�
béns�en�una�conca�fluvial.�

També�es�produeix�l’Alerta�Hidrològica�quan�s’activa�un�Pla�d’Emergència�de�presa�i�es�
classifica� l’emergència� com� a� Escenari� 2� o� 3� (vegeu� més� informació� apartat� 3� d’aquest�
mateix�volum).�

L’Alerta�Hidrològica�per�tant�consisteix�en�l’avís�als�municipis�previsiblement�afectats�per�
una� situació� de� risc� imminent� d’inundació,� perquè� aquests� adopten� les� mesures� de�
protecció�a�la�població�adequades.�

Les�Confederacions�Hidrogràfiques�seran�les�encarregades�de�facilitar�la�informació�sobre�
la�possibilitat�de�desbordament�en�les�conques.�Per�al�cas�dels�barrancs�i�conques�menors�i�
en� aquells� casos� en� què� la� informació� sobre� la� possibilitat� d’inundacions� procedisca�
d’altres� Organismes� o� Serveis,� el� CCE� � autonòmic� contrastarà� la� informació� amb� la�
Confederació� Hidrogràfica� per� a� determinar� l’àmbit� territorial� d’afecció� de� l’Alerta�
Hidrològica.�

L’Alerta�Hidrològica�pot�evolucionar�a�una�emergència�de�situació�1,�2�o�a�una�situació�de�
fi�d’emergència,�en�el�cas�que�no�es�produïsquen�inundacions.�

La� comunicació� als� municipis� s’efectuarà� a� través� dels� canals� establits� per� part� del� CCE��
autonòmic�o�pels�CCE�Provincials�d’Alacant�i�Castelló�a�instàncies�d’aquell.�En�l’ordre�de�
notificació�prevaldrà�com�a�criteri�el�nivell�de�risc�del�municipi�establit�en�aquest�Pla.�

18

Num. 6265 / 12.05.2010 19060

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Actuacions del CCE autonòmic i dels CCE Provincials:



� Notificar�l’Emergència�Situació�0���Alerta�Hidrològica�
� Efectuar�un�seguiment�específic�en�l’àmbit�territorial�on�s’haja�declarat�l’Alerta.�
� Mantindre�el�seguiment�ordinari�en�la�resta�del�territori.�
� Sol�licitar� a� les� Confederacions� Hidrogràfiques� la� valoració� de� la� situació�
hidrològica�i�la�seua�previsible�evolució.�
� Mobilitzar� recursos� propis� i/o� sol�licitar� la� mobilització� de� recursos� d’altres�
administracions�per�al�suport�als�municipis�afectats:�
o En�l’adopció�de�les�mesures�de�protecció�a�la�població.�
o En�la�vigilància�específica�dels�llits�afectats�per�l’alerta.�
� Mantindre� una� permanent� coordinació� i� informació� de� retorn� entre� el� CCE��
autonòmic�i�els�CCE�Provincials�d’Alacant�i�Castelló.�
� Informar�la�Delegació�i�Sotsdelegacions�del�Govern.�


Actuacions dels Municipis:

En�cas�d’alerta�hidrològica,�des�dels�Ajuntaments�es�desenrotllaran�les�missions�següents:�

� El� director� del� PTM� /� PAM� decidirà� la� conveniència� de� la� constitució� del�
CECOPAL.�
� Avisos�i�informació�a�la�població.��
� Allunyament� preventiu� de� la� població� de� les� zones� on� el� perill� és� imminent.�
Evacuació�i�alberg.�
� Control�d’accessos�en�les�zones�potencialment�afectades.��
� Vigilància�de�punts�crítics�en�via�de�comunicació.�
� Construcció�de�dics�provisionals�i�altres�obstacles�que�eviten�o�dificulten�el�pas�de�
les�aigües.�
� Eliminació�d’obstacles�i�obstruccions�en�punts�crítics�dels�llits�o�obertura�de�vies�
alternatives�de�desaigües.�


Els�Ajuntaments�podran�sol�licitar�la�mobilització�d’un�primer�nivell�de�recursos�a�través�
dels�CCE�quan�no�tinguen�els�mitjans�necessaris�per�a�realitzar�aquestes�actuacions.�

A� més� d’aquestes� missions,� des� dels� Ajuntaments� es� continuaran� realitzant� les� missions�
del�Seguiment�de�la�preemergència�descrites�en�l’apartat�de�Preemergència.�

Els� Ajuntaments� hauran� de� canalitzar� les� seues� informacions� i� sol�licituds� de� recursos� a�
través�del�telèfon�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�a�través�de�la�Xarxa�de�Ràdio�COMDES.�

19

Num. 6265 / 12.05.2010 19061

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

2.3. Situació d’Emergència 1




Definició.

És�una�situació�en�què�s’han�produït�inundacions�en�zones�localitzades,�l’atenció�de�la�qual�
pot� quedar� assegurada� amb� els� recursos� locals� o� certs� recursos� d’àmbit� superior,� en�
primera� intervenció� (bombers,� brigades� d’emergència,� policia� de� la� Generalitat,� guàrdia�
civil,�cos�nacional�de�policia,�recursos�sanitaris...).�

La� situació� d’emergència� 1� serà� declarada� pel� director� del� Pla� en� aquell� o� aquells�
municipis�que�es�vegen�afectats�per�les�inundacions,�una�vegada�demanada�i�contrastada�
la�informació�disponible,�o�bé�a�proposta�dels�mateixos�alcaldes.�


Actuacions del CCE autonòmic i dels CCE Provincials:

� Notificar�l’emergència�Situació�1.�
� Efectuar� un� seguiment� específic� en� el/els� municipi/s’on� s’haja� declarat�
l’emergència�i�mantenir�el�seguiment�ordinari�en�la�resta�del�territori.�
� Sol�licitar� a� les� Confederacions� Hidrogràfiques� la� valoració� de� la� situació�
hidrològica�i�previsible�evolució.�
� Mobilitzar� recursos� propis� i/o� sol�licitar� la� mobilització� de� recursos� d’altres�
administracions� per� al� suport� als� municipis� afectats� en� la� resolució� de� les�
incidències�produïdes.�
� Mantindre� una� permanent� coordinació� i� informació� de� retorn� entre� el� CCE��
autonòmic�i�els�CCE�Provincials�d’Alacant�i�Castelló.�
� Informar�la�Delegació�i�Sotsdelegacions�del�Govern.��
� Realitzar�informes�sobre�la�situació�d’emergència.��

El� CCE� � autonòmic,� amb� les� dades� facilitats� pels� CCE� Provincials,� elaborarà� l’Informe� de�
Seguiment�de�la�Situació�d’Emergència.�


Actuacions dels Municipis

Els� Municipis� afectats� per� la� declaració� de� la� situació� d’emergència� 1� deuran� d’activar� el�
seu� Pla� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc� d’inundacions� (o� si� no� n’hi� ha� el� Pla�
Territorial�Municipal�enfront�d’Emergències)�i�constituir�el�CECOPAL�segons�allò�que�s’ha�
indicat�en�el�mateix.�

20

Num. 6265 / 12.05.2010 19062

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

En� aquesta� situació� d’emergència,� els� Ajuntaments� desenrotllaran,� a� més� de� les� missions�
indicades�en�la�situació�d’emergència�0�(Alerta�Hidrològica),�les�missions�següents:�

� Coordinar� l’actuació� dels� recursos� i� servicis� mobilitzats� des� del� CCE� Provincial�
per�a�fer�front�a�l’emergència�en�el�seu�terme�municipal.�
� Proposar� al� director� del� Pla� la� conveniència� de� la� constitució� d’un� Post� de�
Comandament�Avançat�i/o�un�Centre�de�Recepció�de�Mitjans.�
� Atenció�i�alberg�de�les�persones�evacuades.�
� Suport� logístic� als� recursos� d’intervenció� mobilitzats� per� a� fer� front� a� la� situació�
d’emergència.�

Els� Ajuntaments� hauran� de� canalitzar� les� seues� informacions� i� sol�licituds� de� recursos� a�
través�del�telèfon�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�Xarxa�de�Ràdio�COMDES.��

Integració�dels�recursos�municipals�en�l’estructura�del�Pla�Especial:�

Els� recursos� municipals� i� els� recursos� externs� mobilitzats� com� a� suport� als� municipis�
treballaran�coordinadament�seguint�l’estructura�d’Unitats�Bàsiques�d’Intervenció�descrita�
en�el�present�pla.�

Els� recursos� municipals� s’integraran� en� aquesta� estructura� d’UBIs� segons� allò� que� s’ha�
indicat� en� el� PAM� o� el� PTM.� En� aquells� casos� en� què� el� municipi� no� dispose� d’aquests�
plans�se�seguiran�els�criteris�següents:�

� La�Policia�Local�s’integrarà�en�la�Unitat�Bàsica�de�Seguretat.�
� El� personal� amb� funcions� d’abastiment,� reparacions� i� obres,� s’integrarà� en� la�
Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic.�
� El� personal� voluntari� s’integrarà� en� la� Unitat� Bàsica� que� designe� el� director� del�
Pla� d’Actuació� Municipal,� fonamentalment� en� el� de� Suport� Logístic� per� a�
col�laborar�en�labors�d’avituallament�i�en�el�d’Alberg�i�Assistència�en�els�Centres�
de�Recepció�d’Evacuats.�


2.4. Situació d’Emergència 2


Definició

Són� aquelles� en� què� s’han� produït� inundacions� que� superen� la� capacitat� d’atenció� dels�
mitjans�i�recursos�locals�o,�encara�sense�produir�se�aquesta�última�circumstància,�les�dades�
publiomètriques� i� hidrològiques� i� les� prediccions� meteorològiques,� permeten� preveure�
una�extensió�o�agreujament�significatiu�d’aquelles.��

21

Num. 6265 / 12.05.2010 19063

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010



L’emergència� situació� 2� serà� declarada� pel� director� del� Pla� en� aquells� àmbits� territorials�
que�es�vegen�afectats�per�les�inundacions.�

El�director�del�Pla�valorarà�la�necessitat�de�declarar�l’emergència�situació�2�quan�s’active�
l’escenari�2�o�3�d’un�Pla�d’Emergència�de�presa�i�la�informació�disponible�i�els�potencials�
danys� que� es� puguen� produir� així� ho� aconsellen� (veure� més� informació� en� l’apartat� 3�
d’aquest�mateix�volum).�

Declarada�la�situació�2,�si�el�director�del�Pla�ho�estima�convenient,�ordenarà�la�constitució�
del�CECOPI.��


Actuacions del CCE autonòmic i dels CCE Provincials:

Fins� a� la� constitució� del� CECOPI,� els� CCE� continuaran� desenrotllant� les� seues� missions�
segons�allò�que�s’ha�indicat�per�a�la�situació�d’emergència�1.�


Constitució del CECOPI

El� director� del� Pla� serà� l’encarregat� de� valorar� la� necessitat� de� constituir� el� CECOPI� i�
decidir�la�ubicació�d’aquest,�que�podrà�ser,�en�el�CCE�de�la�Província�afectada�o�en�el�CCE��
autonòmic.�

El�CCE�autonòmic�serà�l’encarregat�d’efectuar�la�convocatòria�als�membres�del�CECOPI�a�
través� del� procediment� establit� a� l’efecte.� La� Delegació� /� Sotsdelegació� del� Govern,� seran�
les� encarregades� de� convocar� als� organismes� de� l’Administració� General� de� l’Estat�
integrants�del�CECOPI.�

Una�vegada�constituït�el�CECOPI,�serà�aquest�el�que�assumisca�la�gestió�de�l’emergència,�
desenrotllant� els� diferents� òrgans� que� ho� integren� les� funcions� assignades� a� aquests�
indicades�en�el�volum�III�d’aquest�Pla.�A�partir�d’aquest�moment�els�CCE�actuaran�com�a�
òrgan�de�suport�del�CECOPI�seguint�les�prioritats,�ordes�i�consignes�indicades�per�aquest.�

Els� CCE� establiran� procediments� d’actuació� específics� per� a� definir� les� actuacions� a�
desenrotllar� per� aquests� en� cas� de� constitució� del� CECOPI.� Els� procediments� esmentats�
establiran� les� pautes� de� coordinació� en� els� fluxos� d’informació� entrant� i� ixent� sobre�
l’emergència�i�en�particular,�sobre:�

Demandes�de�servicis�per�part�dels�Ajuntaments�

22

Num. 6265 / 12.05.2010 19064

Pla Especial Inundacions�


Operativitat�
Revisió: 23/02/2010


�Demandes�de�servicis�per�part�dels�ciutadans�(crides�efectuades�al�telèfon�1�1�2�Comunitat�
�Valenciana)�
�Informació��sobre�el�Seguiment�de�la�preemergència�
�Caiguda�i�reposició�de�Serveis�Bàsics�


�Actuacions dels municipis

�El�procediment�per�als�Ajuntaments�en�aquesta�situació�d’emergència�serà�el�mateix� que�
�l’indicat�per�a�la�situació�d’emergència�1.�


�2.5. Actuacions de caràcter general
��
��
�Actuacions de les Centrals de Coordinació dels Serveis d’Intervenció
��

Pla Especial enfront


Les� Centrals� de� Coordinació� dels� Serveis� d’Intervenció� desenrotllaran� les� missions�
següents:�

del risc d'Inundacions
� Coordinar�la�mobilització�de�les�demandes�d’intervenció�dels�seus�recursos�en�les�
� situacions�d’emergència�0�i�1.�
� Coordinar�les�actuacions�dels�seus�recursos�en�el�terreny�en�aquells�casos�en�què�
no�estiga�constituït�el�CECOPAL�i�el�PMA.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� sobre� l’emergència� al� CCE� � autonòmic� i� CCE�
Provincials�d’Alacant�i�Castelló.�

Algunes�Centrals�de�Coordinació�de�Serveis�d’Intervenció�(com�pot�ser�el�cas�dels�CICUs�o�
les� Centrals� dels� Consorcis� Provincials� de� Bombers)� poden� assumir,� en� el� transcurs� de�
l’emergència,�el�paper�de�Central�de�Coordinació�del�Pla�Sectorial�que�els�corresponga.�

En� el� moment� en� què� siga� declarada� la� situació� d’emergència� 2,� la� coordinació� de� les�
actuacions� a� desenrotllar� des� de� les� Centrals� de� Coordinació� dels� Serveis� d’Intervenció�
serà�assumida�des�del�CECOPI��pel�cap�de�la�Unitat�a�què�estiguen�adscrites.�


Actuacions de les Centrals de Coordinació dels Plans Sectorials

En� funció� de� la� demanda� de� recursos� i� els� problemes� ocasionats� per� l’emergència,� el�
director� del� Pla� valorarà� la� necessitat� de� sol�licitar� l’activació� d’un� o� més� dels� Plans�
Sectorials�del�PTE.�
��

23
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19065

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Per� a� la� gestió� de� les� incidències� derivades� d’una� situació� de� pluges� intenses,� els� plans�
sectorials�que�normalment�és�necessària�la�seua�activació�són�els�següents:�

� Pla�Sectorial�de�Carreteres:��
o Gestió�de�la�informació�sobre�la�incidència�de�la�situació�d’emergència�sobre�
els�vials�(de�totes�les�titularitats).�
o Talls�de�carreteres.�
o Establiment�de�rutes�alternatives.�
o Informació�a�la�població�sobre�aquesta�matèria.�
o Coordinació�de�les�prioritats�en�la�neteja�i�adequació�dels�vials.�

� Pla�Sectorial�de�Transport:�gestió�de�les�demandes�de�vehicles�de�transport�per�a:�
o L’adopció�de�mesures�de�protecció�a�la�població�(allunyament�i�evacuació).�
o El�Suport�Logístic.�

� Pla� Sectorial� d’Alberg� i� Assistència:� Alberg� i� Assistència� de� les� persones�
evacuades�per�la�situació�d’emergència.�

� Pla�Sectorial�d’Abastiment:�
o Subministrament�d’Aigua,�queviures�i�articles�de�primera�necessitat.�
o Subministrament�de�maquinària�i�vehicles�per�a�les�labors�de�rehabilitació.�

En�el�moment�en�què�s’active�algun�dels�Plans�Sectorials�abans�descrits,�el�CCE�Provincial�
es� recolzarà� en� el� Centre� de� Coordinació� del� Pla� Sectorial� activat� en� la� gestió� de� les�
demandes� de� recursos� adscrits� a� aquest� i� en� la� gestió� de� la� informació� sobre� l’àrea�
d’activitat�coordinada�per�aquests.�

Actuacions del telèfon d’emergències 112 Comunitat Valenciana

El� telèfon� d’emergències� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� disposarà� d’un� procediment� específic�
per�a�gestionar�aquest�tipus�d’emergències�en�què�es�regularà:�

� La�gestió�de�la�informació,�facilitada�o�demandada,�pels�responsables�municipals,�
Organismes�i�Serveis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla.�
� Gestió� de� demandes� d’intervencions� de� recursos� en� funció� del� tipus� de� servici� i�
situació�d’emergència�declarada.�
� Gestió,� si� és� el� cas,� de� les� demandes� d’informació� del� ciutadà� sobre� la� situació�
d’emergència�i�les�mesures�de�protecció�a�adoptar.�
� Els�reforços�de�personal�per�a�l’atenció�de�crides.�
� L’elaboració�d’informes�i�estadístiques.�

24

Num. 6265 / 12.05.2010 19066

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Declarada� la� situació� d’emergència,� les� demandes� que� els� ciutadans� facen� directament� a�
través� de� l’1�1�2� Comunitat� Valenciana� no� seguiran� el� seu� procediment� de� gestió� ordinari,�
sinó� que� seran� canalitzades� als� Serveis� Operatius� segons� les� prioritats� i� el� procediment�
elaborat�a�este�efecte�per�a�aquesta�situació�d’emergència.�


2.6. Declaració del fi de la situació d’emergència

Una� vegada� finalitzada� la� situació� de� perill� per� a� les� persones� i� els� béns� i� recuperada� la�
normalitat� en� els� servicis� bàsics,� el� director� del� Pla� declararà� el� final� de� la� situació�
d’emergència.� Aquesta� declaració� serà� transmesa� a� tots� els� organismes,� servicis� i�
ajuntaments�prèviament�alertats�per�part�dels�CCE�respectius.�

25

Num. 6265 / 12.05.2010 19067

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

3. Procediment d’Emergència en Preses




3.1. Escenaris d’Emergència en Preses

Causes, llindars i successos desencadenants

Els�Plans�d’Emergència�de�Preses�(PEP)�agrupen�les�causes�per�les�quals�es�pot�declarar�un�
escenari�d’emergència�els�següents�8�tipus:�

Tipologia Causes
Avingudes. Relliscades d’aiguavessant. Sismes. Tempestes extremes. Foc
Acció externa Vandalisme. Sabotatge/guerres. Efectes tèrmics. Cicles gel–desgel. Acció del gel.
Càrregues imprevistes sobre la presa
Reaccions químiques en el formigó. Atac per sulfats. Rentat del formigó.
Relatives al formigó Envelliment del formigó. Retracció del formigó. Expansió del formigó. Clivellat del
formigó. Porositat del formigó. Fractura del formigó. Deteriorament del formigó.
Concentracions de tensions. Sobretensions en la presa. Relliscades de la presa.
Relatius a la presa Moviments en la presa. Obertura de juntes. Cegament de drenes. Autosegellat
d’escletxes. Moviment dels estreps. Abocament sobre la presa.
Moviments del ciment. Sobretensions en el ciment. Subpressions anòmales.
Deteriorament del ciment. Fallada en el drenatge del ciment. Obertura d’escletxes
Relatius al ciment
i fallades del ciment. Reobertura de cavitats. Col·lapse de cavitats. Fallada en
contacte entre presa i ciment
Abocament sobre comportes. Pèrdua d’operativitat de l’alleujador. Ruptures de
Relatives a l’alleujador
comportes
Aterrament dels desguassos. Pèrdua de la capacitat del llit. No operativitat del
Relatives a l’evacuació
desguàs de fons
Saturació dels aiguavessants de l’embassament. Onatge en l’embassament. Noves
Relatius a l’embassament
vies de filtració en el vas
Fallada en l’alimentació elèctrica. No operativitat del grup electrogen. Fallada en la
Relatives a les
il·luminació. No operativitat dels accessos. No operativitat de les comunicacions.
instal·lacions
Pèrdua de control de la presa. Aïllament de la presa

Per�a�poder�declarar�els�escenaris,�els�PEP�defineixen�una�sèrie�de�llindars�associats�a�uns�
successos�desencadenants�que�s’agrupen�en�les�categories�següents:�
� Avingudes
� Sismes�
� Conseqüència�de�les�inspeccions�
� Conseqüència�de�l’auscultació�
� Conseqüències�de�precipitacions�extremes�

26

Num. 6265 / 12.05.2010 19068

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Definició dels Escenaris



La�definició�dels�escenaris�d’emergència�en�els�PEP�és�la�següent:�

� Escenari� 0.� Escenari� de� control� de� la� seguretat:� Les� condicions� existents� i� les�
previsions,�aconsellen�una�intensificació�de�la�vigilància�i�el�control�de�la�presa,�no�
requerint�se�la�posada�en�pràctica�de�mesures�d’intervenció�per�a�la�reducció�del�
risc.��
� Escenari� 1.� Escenari� d’aplicació� de� mesures� correctores:� S’han� produït�
esdeveniments� que,� de� no� aplicar�se� mesures� de� correcció� (tècniques,�
d’explotació,�desembassaments,�etc.),�podrien�ocasionar�perill�d’avaria�greu�o�de�
ruptura� de� la� presa,� si� bé� la� situació� pot� resoldre’s� amb� seguretat� mitjançant�
l’aplicació�de�les�mesures�previstes�i�els�mitjans�disponibles.�
� Escenari�2.�Escenari�excepcional:�Hi�ha�perill�de�ruptura�o�avaria�greu�de�la�presa�
i�no�pot�assegurar�se�amb�certesa�que�pot�ser�controlat�mitjançant�aplicació�de�les�
mesures�i�mitjans�disponibles.�
� Escenari� 3.� Escenari� Límit:� La� probabilitat� de� ruptura� de� la� presa� és� elevada� o�
aquesta�ja�ha�començat,�resultant�pràcticament�inevitable�que�es�produïsca�l’ona�
d’avinguda�generada�per�la�dita�ruptura.�


Notificació:

Serà� responsabilitat� del� director� del� PEP� la� notificació� al� CCE� � autonòmic� dels� Escenaris�
d’Emergència�classificats�com�1,�2�i�3.�


3.2. Procediment General

Àmbit Territorial del PEP

Per�a�l’establiment�dels�procediments�operatius�a�implementar�en�cas�de�declaracions�de�
preemergència� o� emergència� derivada� de� l’activació� d’un� PEP� es� defineixen� els� següents�
àmbits�Territorials:�

� Zona�I:�Comprèn�els�municipis�que�tenen�zones�amb�elements�vulnerables�en�les�
zones� indicades� en� l’Anàlisi� de� Risc� del� PEP,� a� qui� els� puga� afectar� l’ona�
d’avinguda� de� ruptura� de� la� presa� i� produir�los� danys� en� la� primera� mitja� hora�
d’avinguda.�
� Zona�II:�Comprèn�els�municipis�que�tenen�zones�amb�elements�vulnerables�en�les�
zones� indicades� en� l’Anàlisi� de� Risc� del� PEP,� a� qui� els� puga� afectar� l’ona�

27

Num. 6265 / 12.05.2010 19069

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

d’avinguda�de�ruptura�de�la�presa�i�produir�los�danys�a�partir�de�la�primera�mitja�
hora�d’avinguda�fins�a�les�dues�hores.�
� Zona�d’Alerta.�Comprèn�tots�els�municipis�situats�aigües�avall�de�la�presa.�


Declaracions de Preemergència i Emergència per activació del Pla
d’Emergència de presa.


Escenari 1.

El�director�del�present�Pla�declararà�la�situació�de�preemergència�per�incident�en�presa�i�es�
transmetrà�la�mateixa�als�municipis�situats�en�la�Zona�d’Alerta�del�PEP�i�als�organismes,�
servicis� operatius� i� empreses� de� servicis� bàsics� involucrats� en� li� operativitat� del� Pla� i�
indicats�en�l’apartat�1�del�present�volum..�

La�declaració�de�la�situació�de�preemergència�es�farà�segons�els�models�disponibles�en�els�
CCE�i�en�la�mateixa�es�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�següents:�

Data�i�hora�de�la�declaració.�
Pla�d’Emergència�de�presa�activat�i�Escenari�declarat.�
Zona�d’Alerta�del�PEP�afectada.�


Escenaris 2 i 3

El� director� del� present� Pla� declararà� l’emergència� de� situació� 0� per� incident� en� presa� i�
procedirà�a�transmetre�l’Alerta�Hidrològica�a�tots�els�municipis�situats�en�la�Zona�d’Alerta�
del� PEP� i� als� organismes,� servicis� operatius� i� empreses� de� servicis� bàsics� involucrats� en�
l’operativitat�del�Pla�i�indicats�en�l’apartat�1�del�present�volum.��

Es�confirmarà�telefònicament�la�declaració�amb�les�autoritats�de�tots�els�municipis�inclosos�
en�la�Zona�I�i�posteriorment�amb�els�compresos�en�la�Zona�II:�

Per�a�assegurar�que�els�municipis�són�coneixedors�de�la�situació.�
Que�s’hi�adopten�les�mesures�de�protecció�a�la�població.�

En�funció�de�les�característiques�de�l’accident,�l’abast�dels�danys�potencials�i�la�informació�
disponible,�el�director�del�Pla�valorarà�la�necessitat�de�declarar�l’emergència�de�situació�de�
2.�

28

Num. 6265 / 12.05.2010 19070

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Notificació i Seguiment:

El�CCE��autonòmic�serà�l’encarregat�d’efectuar�la�primera�notificació�als�Municipis�afectats�
mentre�que�des�del�CCE�Provincial�s’efectuarà�el�seguiment�específic�de�la�situació�en�la�
presa.�

Serà�responsabilitat�del�director�del�PEP,�i�per�extensió�del�titular�de�la�presa,�mantenir�la�
permanent� informació� amb� el� CCE� Provincial� sobre� tota� variació� dels� paràmetres� que�
afecten�la�seguretat�de�la�presa.�El�CCE�Provincial�transmetrà�informació�sobre�la�situació�
esmentada�al�director�del�Pla�i�els�municipis�de�les�zones�I�i�II.�


Dispositius preventius:

En� aquells� casos� en� què� la� situació� ho� aconselle,� el� director� del� Pla� podrà� ordenar� la�
constitució� de� Dispositius� Preventius� que� estaran� integrats� pels� recursos� de� les� Unitats�
Bàsiques�d’Intervenció�mobilitzats�a�priori�en�previsió�que�els�possibles�danys�que�poden�
ocasionar�se�per�la�ruptura�de�la�presa.�

El� director� del� Pla� anomenarà� un� coordinador� del� Dispositiu� Preventiu� que� serà�
l’encarregat�d’actuar�d’enllaç�amb�el�CCE�Provincial.��

En�cas�de�materialitzar�se�l’emergència,�els�recursos�adscrits�a�aquest�Dispositiu�Preventiu�
s’integraran� en� les� corresponents� Unitats� Bàsiques� d’Intervenció� al� coordinades� a� través�
del�CECOPAL�o,�en�cas�de�constituir�se,�el�PMA.�


Actuacions municipals

Els� municipis� inclosos� en� la� Zona� I� i� Zona� II� alertats� activaran� els� seus� Plans� d’Actuació�
Municipals�(o�el�PTM�en�cas�de�no�disposar�d’aquests)�i�constituiran�el�CECOPAL.�

En� els� Plans�d’Actuació�Municipal�s’arrepleguen� les� actuacions� particulars� a� desenrotllar�
per�a�la�protecció�a�la�població�de�les�zones�potencialment�afectades�per�la�ruptura�de�la�
presa.��

A� continuació� es� relacionen� d’una� forma� genèrica� les� mesures� a� adoptar� des� dels�
municipis:�

� Evacuacions� preventives� de� la� població� potencialment� afectada� per� l’ona�
d’avinguda�en�cas�de�ruptura.�
� Prohibició�d’activitats�en�els�llits�o�en�les�proximitats�d’aquests.�

29

Num. 6265 / 12.05.2010 19071

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

� La� Policia� Local,� en� coordinació� amb� la� Guàrdia� Civil,� realitzaran� els� talls� de�
trànsit� en� els� vials� locals� (especialment� en� els� ponts� o� en� els� encreuaments� dels�
llits)�quan�aquestes�puguen�resultar�afectades�per�l’ona�d’avinguda.�
� Coordinació�dels�recursos�locals�per�a�l’adopció�de�les�mesures�de�protecció�a�la�
població,�en�especial�l’allunyament�i�l’evacuació.�
� Avisos�a�la�població�amb�caràcter�previ�i�informació�a�la�població�sobre�l’estat�de�
situació�de�l’emergència�en�el�transcurs�d’aquesta.�
� Coordinació�de�l’abastiment�a�la�població�afectada.�
� Atenció�a�les�persones�evacuades.�


Activació dels avisos acústics a la població.

En�cas�de�ruptura�imminent,�el�director�del�PEP�ordenarà�l’activació�dels�avisos�acústics�a�
la� població� i� informarà� amb� caràcter� immediat� de� l’activació� d’aquests� avisos� al� CCE��
autonòmic�i�a�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern.�

El�CCE��autonòmic�traslladarà�la�informació�a:�

� Director�del�Pla�
� CCE�Provincial�
� Municipis�en�la�Zona�I,�II�i�Zona�d’Alerta.�
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana�


Actuacions de la Guàrdia Civil

La�Guàrdia�Civil�realitzarà�els�talls�de�trànsit�en�les�carreteres�interurbanes�(especialment�
en�els�ponts�o�en�els�encreuaments�dels�llits)�quan�aquestes�puguen�resultar�afectades�per�
l’ona�d’avinguda.�

30

Num. 6265 / 12.05.2010 19072

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

3.3. Procediments específics



Les�Preses�que�disposen�de�Pla�d’Emergència�aprovat�són�les�següents:�

1.�Amadòrio�
2.�Assut�de�Terrateig�
3.�Bassa�de�Sant�Dídac�
4.�Beniarrés�
5.�Guadalest�
6.�La�Pedrera�
7.� Bassa� d’Acumulació� de� la�
Sèquia�Reial�del�Xúquer�
8.�Oliva�

31

Num. 6265 / 12.05.2010 19073

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

1. Amadorio

Zona I

Municipio� Problemática�
la�Vila�Joiosa� 12�Cases�aïllades�
13�Agrupacions�de�cases�
Casc�urbà�de�la�Vila�Joiosa�
Camí�cap�a�la�depuradora�
Autopista�AP7�
PTE01�(Caseriu�Bonets)�
PTE02�(FFCC)�
PTE03�(N�332)�
3�Indústries�

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

Sistemes d’Avís a la Població.

Està�prevista�la�ubicació�de�tres�sirenes�d’avís�acústic�a�la�població�potencialment�afectada�
per�la�inundació:�


32

Num. 6265 / 12.05.2010 19074

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

2. Assut de Terrateig

Zona I

Municipio� Problemática�
Terrateig� �
Almiserá� Nucli�Urbà�(TR05�y�TR07)�
Habitatges�aïllats�(TR01)�
PTE�(TR06)�(Pont�accés�a�Almiserá�des�de�la�CV�6086�
Llocnou�de�Sant� Nucli�urbà�(TR03)�
Jeroni� PTE�(TR04)�
PTE�(TR06)�(Pont�accés�a�Almiserá�des�de�la�CV�6086�
Castellonet�de�la� �
Conquesta�
Rótova� Habitatges�aïllats�(TR08)�
PTE�(TR09�i�TR10)�sobre�la�CV6080�

Zona II

Municipio� Problemática�
Ròtova� Crta.�CV�6060�
Crta.�CV�60�
Nucli�urbà�(TR13)�i�Zona�esportiva�(TR12)�
Pont�Carretera�Local�de�Ròtova�(TR14)�
Agrupació�d’habitatges�(TR15�i�TR18)�
Alfauir� AGC�Convent�de�Sant�Jeroni�(TR16)�
Crta.�CV�60�
Ador� �
Palma�de�Gandia� Cantera�(TR19),�AGC�(TR20)�
PTE�CV�685�(TR21)�
PTE�Carretera�Local�(TR22)�
Casc�urbà�(TR23)�
Beniarjó� AGC�(TR24�y�TR25)�
Real�de�Gandia� PTE�AP7�(TR27)�
Casc�urbà�(Benissacareig)�(TR29)�
Almoines� PTE�AP7�(TR27)�
AGC�(TR28)�(Molí�de�cal�Duc)�
Casc�urbà�Almoines�(TR30)�
Benirredrà� �

33

Num. 6265 / 12.05.2010 19075

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010


Gandia� PTE�N�332�(TR31)�
Casc�urbà�Gandia�(TR32)�
PTE�Via�verda�de�la�Safor�(TR33)�
PTE�Tetuan�(TR34)�
PTE�Vell�d’Oliva�(TR35)�
PTE�Passarel�la�vianants�
PTE�d’Alacant�
PTE�
Crta.�CV�671�
PTE�Accés�al�polígon�Rafalcaid�
Crta.�N�337�
AGC�(Alqueria)�(TR43)�
Línea�elèctrica�(AT�132KV)�(TR44)�
Crta.�CV�670�
PTE�Daimús�(CV�670)�(TR47)�
AGC�(les�Foies)�(TR48)�
AGC�(Venècia)�(TR49)�
AGC�(Marenys�de�Rafalcaid)�(TR50)�

Altres municipis en la Zona d’Alerta (més de dues hores)

Municipio� Problemática�
Daimús� Casc�urbà�de�Daimús�
Les�Marines�(TR51)�

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

34

Num. 6265 / 12.05.2010 19076

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Sistemes d’Avís a la Població.



Està� prevista� la� ubicació� de� 3� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�

35

Num. 6265 / 12.05.2010 19077

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

3. Bassa de San Diego



Zona I

Municipio� Problemática�
Villena� Edificacions�
Línies�elèctriques�
Carreteres:�CV�656,�N�330,�CV�813,�CV�812�
Fontanars�dels� �
Alforins�
La�Font�de�la� �
Figuera�

Altres municipis en la Zona d’Alerta (més de dues hores)

Municipio� Problemática�
Sax� Edificacions�
CV�211�
Elda� Edificacions�
FF.CC.�
Puente��

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

36

Num. 6265 / 12.05.2010 19078

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Sistemes d'avis a la Població.



Està� prevista� la� ubicació� de� 5� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�

37

Num. 6265 / 12.05.2010 19079

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

4. Beniarrés

Zona I

Municipio� Problemática�
Beniarrés� 3�Agrupacions�de�Cases�(AGC01��>�AGC03)�
L�Orxa� 1�Agrupació�de�Cases�(AGC04)�
CRT01�(CV�701)�
CRT02�(CV�701)�


Zona II

Municipio� Problemática�
L�Orxa� 7�Agrupacions�de�Cases�(AGC05��>�AGC11)�
PTE01�(Crta�CV�701)�
CRT03�(CV�701)�
CRT04�(CV�7010)�
Villalonga� 27�Agrupacions�de�Cases�(AGC12��>�AGC37)�
PTE02�(Crta�CV�685)�
CRT05�(CV�685)�
CRT06�(CV�680)�
Ador� 6�Agrupacions�de�Cases�(AGC36��>�AGC41)�
CRT06�(CV�680)�
Potries� 5�Agrupacions�de�Cases�(AGC38��>�AGC42)�
Palma�de�Gandía� 3�Agrupacions�de�Cases�(AGC42��>�AGC44)�
Beniflá� 2�Agrupacions�de�Cases�(AGC43��>�AGC44)�
Beniarjó� 5�Agrupacions�de�Cases�(AGC45��>�AGC49)�
PTE03�(Pont�de�Beniarjó)�
Real�de�Gandía� 9�Agrupacions�de�Cases�(AGC47��>�AGC55)�
PTE04�(A�7)�
Almoines� 4�Agrupacions�de�Cases�(AGC53��>�AGC56)�
PTE04�(A�7)�
Gandia� 1�Agrupació�de�Cases�(AGC56)�
PTE05�(FF.CC.�Abandonat)�
PTE06�(C/Tetuá)�
PTE07�(C/Oliva)�
PTE08�(Pont�Atirantat)�
PTE09�(N�332)�
PTE10�(Pont�carril�de�bicicletes)�
PTE11�(Pont�junt�a�Centre�Comercial)�
PTE12�(Pont�junt�a�EDAR)�

38

Num. 6265 / 12.05.2010 19080

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Daimús� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�
Guardamar� de� la� 1�Agrupació�de�Cases�(AGC56)�
Safor�

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

Sistemes d’Avís a la Població.

Està� prevista� la� ubicació� de� 3� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�

39

Num. 6265 / 12.05.2010 19081

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

5. Guadalest

Zona I

Municipio� Problemática�
El�Castell�de� 16�Agrupacions�de�cases�(AGC01��>�AGC16)�
Guadalest� Pont�PTE01�CV�755�
Carretera�d’accés�a�la�presa�
Callosa�d�En�Sarrià� 35� Agrupacions� de� cases� (AGC17� �>� AGC29,� AGC33,� AGC34,�
AGC36��>�AGC39,�AGC41�>AGC56)�
Pont�PTE02�CV�755�
Polop� 7� Agrupacions� de� cases� (AGC30� �>� AGC� 32,� AGC34,� AGC35,�
AGC38,�AGC40)�
Pont�PTE02�CV�755�
La�Nucia� 7�Agrupacions�de�cases�(AGC41��>�AGC44,�AGC46�>AGC48)�
Altea� 12�Agrupacions�de�cases�(AGC56��>�AGC67)�
Pont�PTE03�AP�7�
Pont�PTE04�FF.CC.�
Pont�PTE05�N�332�

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

Sistemes d’Avís a la Població.

Està� prevista� la� ubicació� de� 7� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�

40

Num. 6265 / 12.05.2010 19082

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

6. La Pedrera

La� zona� d’afecció� de� la� ruptura� d’aquesta� presa� provoca� múltiples� afeccions� que� es�
detallen�en�l’Annex�II.�A�continuació�es�relacionen�les�més�rellevants:�

Zona I

Municipio� Problemática�
Orihuela� Carreteres:� CV�925,� CV�950,� de� Torremendo,� CV�920,� CV�95,� CV�
922,�CV�919,�CV�910,�CV�911�
Pont�Crta.�Torremendo�
Pont�CV�95�
Urbanitzacions�i�zones�residencials�
Barri�Nou.�
Línia�FF.CC.�
Sant�Bartomeu�
Hospital�del�Baix�Segura�
Bigastro� Carretera�CV�95,�CV�96�
Casc�urbà�de�Bigastro��
Poliesportiu�
Jacarilla� Casc�urbà�de�Jacarilla�
Carreteres�CV�960,�CV�920,�CV�95�
Pont�CV�920�(sobre�rambla�d’Alcoriza)�
Polígon�industrial�Apatel�

Zona II

Municipio� Problemática�
Redován� �
Benejuzar� Pont�sobre�la�CV�931�
Crta.�CV�914�
Urb.�Las�Barracas�
Almordí� Casc�urbà�
Polígon�industrial�
CV�936,�CV�912,�CV�905,�CV�910�
El�Saladar.�
Algorfa� �
Callosa�del�Segura� Polígon�Industrial,�urbanitzacions�i�poliesportiu�
Estació�FF.CC.�
Barri�de�Follana,�Poble�Sant�Josep�i�Poble�de�Sant�Roc�
Crta.�CV�913�

41

Num. 6265 / 12.05.2010 19083

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010


Rafal� Polígon�Industrial,�urbanitzacions�i�poliesportiu�
CV�911�
Albatera� �
Catral� Casc�urbà�
Urbanitzacions�
Polígon�industrial�
CV�913,�CV�909,�CV�9218,�CV�8620,�CV�861�
Autopista�A�37�
Daya�Nueva� Urbanitzacions�
CV�902,�CV�862,�CV�852�
San�Isidro� �
Dolores� Casco�urbà�i�Urbanitzacions�
Polígon�Industrial�
CV�901,�CV�905,�CV�9218,�CV�859,�CV�861,�CV�855,�CV�858�
Crevillent� Sant�Felip�Neri�i�el�Reialenc�
Parc�Natural�Fondó�

Altres municipis en la Zona d’Alerta (més de dues hores)

Municipio� Problemática�
Daya�Vieja� CV�901�
Formentera�del� �
Segura�
San�Fulgencio� Casc�urbà�i�urbanitzacions,�poliesportiu�
Piscifactoria�
CV�960,�CV�903,�CV�859,�CV�860�
Rojales� CV�903,�CV�920�
Guardamar�del� CV�910,�CV�920,�N�332,�CV�859,�N�340�
Segura� Pont�sobre�la�N�332�
Elx� Parc�Natural�Fondó�
Urbanització�Santa�Fe�
CV�855,�CV�861,�CV�860,�CV�853�
Santa�Pola� Salinas�
N�332�

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

42

Num. 6265 / 12.05.2010 19084

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

Sistemes de'Avis a la Població.



Està� prevista� la� ubicació� de� 2� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�

43

Num. 6265 / 12.05.2010 19085

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

7. Bassa d'Acumulació de la Sèquia Reial del Xúquer



Zona I

Municipio� Problemática�
Alzira� AGC�(Casa�Jaume)�
Habitatges�aïllats�

Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�

Sistemes d'Avis a la Població.

Està�prevista�la�ubicació�de�10�sirenes�d’avís�acústic�a�la�població�potencialment�afectada�
per�la�inundació:�

44

Num. 6265 / 12.05.2010 19086

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

8. Oliva

Zona I

Municipio� Problemática�
Oliva� Carreteres:�CV�715,�AP�7,�N�332�i�Camí�Vell�de�Dénia�
Casc�urbà�d’Oliva�(Barri�de�Sant�Pere)�
Pont�AP�7�
Hotel�Font�Salada,�habitatges�urbans�en�la�zona�de�la�platja�(situats�
entre� el� camí� Vell� de� Dénia� i� la� mar).� Habitatges� aïllats,�
urbanitzacions,�càmping�i�Hotel�Nova�Park�

Zona II

Municipio� Problemática�
Dénia� �

Per a informació més detallada sobre l’abast del risc consultar l’Annex II

Sistemas de Aviso a la Población.

Està� prevista�la�ubicació�d’una�sirena�d’avís� acústic� a�la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�

45

Num. 6265 / 12.05.2010 19087

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

4. Fase de Vuelta a la Normalidad




4.1. Definició

Finalitzada�la�situació�de�risc�per�a�les�persones�i�els�béns�i�declarat�el�fi�de�l’emergència,�
en�funció�del�nivell�de�danys�que�haja�causat�aquesta,�les�necessitats�de�suport�extern�als�
municipis�per�a�realitzar�les�tasques�de�neteja�i�condicionament�de�les�zones�afectades�així�
com�l’abast�en�la�caiguda�dels�servicis�bàsics�essencials,�el�director�del�Pla�declararà�la�fase�
de� tornada� a� la� normalitat,� que� serà� traslladada� als� mateixos� organismes� a� què� se’ls� va�
transmetre�les�diferents�declaracions�de�les�situacions�d’emergència.�

Aquesta� fase� es� caracteritza� per� agrupar� totes� les� tasques� tendents� al� restabliment� de� les�
condicions�mínimes�imprescindibles�per�a�un�retorn�a�la�normalitat�en�les�zones�afectades�
per�la�inundació.��

Per� al� desenrotllament� de� les� funcions� a� efectuar� en� aquesta� fase,� es� crearan� els� òrgans�
necessaris� per� a� assegurar� la� coordinació� dels� distints� departaments� de� la� Generalitat�
competents�en�matèries�relatives�a�la�reposició�de�servicis,�reparació�de�danys�i�concessió�
d’ajudes� a� damnificats,� així� com� per� a� agilitzar� els� tràmits� administratius� a� seguir� pels�
ciutadans�i�els�Ajuntaments�en�les�sol�licituds�d’aquestes�ajudes.��


4.2. Reposició de servicis bàsics o essencials

S’entèn�per�servicis�bàsics�o�essencials�aquells�la�carència�dels�quals�afecta�notablement�la�
qualitat� de� vida� dels� ciutadans� i� a� la� represa� dels� servicis� i� activitats� econòmiques� i�
industrials,�podent�provocar�de�vegades�problemes�de�seguretat.�Principalment�s’inclouen�
en�aquest�tipus�de�servicis�els�següents:�

� Subministrament�d’aigua�potable.�
� Subministrament�elèctric.�
� Servei�telefònic.�
� Subministrament�de�gas.�

Per�a�la�coordinació�de�la�reposició�d’aquests�servicis,�s’establiran�els�contactes�pertinents�
amb� els� responsables� de� les� empreses� subministradores.� D’acord� amb� les� disponibilitats�
operatives� i� tècniques� de� les� respectives� companyies� subministradores� i� s’establiran� les�
prioritats�en�la�cadència�de�represa�dels�subministraments.�

46

Num. 6265 / 12.05.2010 19088

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010


En� el� cas� que� la� interrupció� del� Servei� Bàsic� es� prolongue� en� el� temps� es� valorarà� la�
conveniència�d’efectuar�un�subministrament�amb�servicis�alternatius�(aigua�embotellada,�
grups�electrògens,�repetidors�mòbils�de�telefonia,�etc.).�

Els�servicis�municipals�efectuaran�les�anàlisis�corresponents�per�a�esbrinar�la�potabilitat�de�
l’aigua�i�informar�si�és�el�cas�a�la�població�sobre�les�mesures�que�ha�d’adoptar.�


4.3. Altres tasques a abordar en la fase de tornada a la normalitat.

Durant�aquesta�fase,�els�servicis�tècnics�municipals,�amb�el�suport�dels�tècnics�i�arquitectes�
mobilitzats� a� l’efecte� per� la� Direcció� General� competent� en� matèria� d’habitatge,�
inspeccionaran� els� habitatges� que� hagen� patit� danys� per� la� inundació� a� fi� de� decidir�ne�
l’habitabilitat.�

Així�mateix,�els�responsables�de�les�infraestructures�afectades�per�la�inundació�hauran�de�
realitzar�les�tasques�d’inspecció,�neteja�i�condicionament�d’aquestes.��

Per�a�coordinar�les�tasques�de�neteja�i�condicionament�de�les�carreteres�podrà�constituir�se�
el�Centre�de�Coordinació�de�Carreteres�previst�en�el�Pla�Sectorial�corresponent.�

47

Num. 6265 / 12.05.2010 19089

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

5. Mesures de Protecció a la Població



Es�consideren�mesures�de�protecció�a�la�població�els�procediments,�actuacions�previstes�en�
el� present� Pla,� a� fi� d’evitar� o� atenuar� les� conseqüències� que� per� a� la� població� tenen� les�
inundacions.�

Les� mesures� de� protecció� per� a� la� població� es� concreten� en� la� preparació� prèvia� de� la�
mateixa�mitjançant�informació�i�sensibilització�sobre�mesures�d’autoprotecció,�o�bé,�el�seu�
avís� o� posada� en� marxa� en� el� cas� que� preventivament� es� decidisca� el� confinament� o�
evacuació�davant�d’una�possible�evolució�negativa�de�l’emergència.�

Les�mesures�de�protecció�a�la�població,�comprenen:�

� Mesures�d’autoprotecció�personal:�són�aquelles�mesures�senzilles�que�poden�ser�
dutes�a�terme�per�la�pròpia�població.��

� Confinament:� aquesta� mesura� consisteix� en� el� refugi� de� la� població� en� els� seus�
propis� domicilis,� recintes� o� habitacles� pròxims� en� el� moment� d’anunciar�se�
l’adopció�de�la�mesura.�

Ha�de�complementar�se�amb�les�crides�mesures�d’autoprotecció�personal.�

� Allunyament:�consisteix�en�el�trasllat�de�la�població�des�de�posicions�exposades�a�
llocs�segurs,�generalment�poc�distants,�utilitzant�els�seus�propis�mitjans.�

� Evacuació:�consisteix�en�el�trasllat�de�la�població�que�es�troba�en�la�zona�de�risc�
cap�a�zones�segures.�Es�tracta�d’una�mesura�definitiva,�que�es�justifica�únicament�
si�el�perill�a�què�està�exposada�la�població�és�gran.�

L’ordre� d’evacuació� correspon� al� director� del� Present� Pla.� En� cas� de� risc�
imminent,�l’Alcalde�podrà�ordenar�l’evacuació�de�la�població�amb�risc,�traslladant�
posteriorment�la�informació�sobre�la�mesura�adoptada�al�CCE�Provincial.�

En�tots�els�casos,�l’alcalde�coordinarà�i�dirigirà�l’evacuació�en�el�seu�municipi.�

La� pràctica� totalitat� de� les� accions� anteriors� tenen� caràcter� immediat� i� només� poden� ser�
dutes�a�terme�en�primera�instància�amb�els�recursos�locals,�és�a�dir,�ubicats�en�el�municipi,�
recolzats�per�un�primer�nivell�de�recursos�externs.�

48

Num. 6265 / 12.05.2010 19090

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

En� el� Pla� d’Actuació� Municipal� es� descriuran� les� distintes� zones� de� risc� i� les� mesures� de�
protecció�a�la�població�a�adoptar,�així�com�els�mitjans�i�recursos�de�què�es�disposa�per�a�
efectuar�les.�

La� coordinació� de� les� accions� adoptades� per� a� protegir� a� la� població� correspondrà� al�
CECOPAL,�col�laborant�hi�les�Forces�de�l’Ordre�Públic�al�municipi�(Policia�Local,�Guàrdia�
Civil�o�Cos�Nacional�de�Policia),�o�externes�(Policia��autonòmica).�

Gran�part�de�les�mesures�de�protecció�a�la�població�les�duran�a�terme�les�distintes�Unitats�
Bàsiques,� com� ara:� control� d’accessos� per� la� Unitat� Bàsica� de� Seguretat� i� el� control�
d’aliments�i�aigua�i�l’assistència�sanitària�per�la�Unitat�Bàsica�Sanitària.�

Els� sistemes� d’avisos� a� la� població� tenen� com� a� finalitat� alertar� la� població� i� informar�la�
sobre�l’actuació�més�convenient�en�cada�cas�i�sobre�l’aplicació�de�les�mesures�de�protecció�
abans�enunciades:�autoprotecció,�confinament,�allunyament�i�evacuació.�

En� un� primer� nivell,� els� avisos� a� la� població� s’efectuaran� mitjançant� els� sistemes� de�
megafonia,� amb� els� que� es� podrà� informar� la� població� de� les� mesures� de� protecció�
d’aplicació�imminent.�

Els� sistemes� de� megafonia� esmentats� hauran� d’estar� previstos� en� el� Pla� d’Actuació�
Municipal,�i�dotar�ne�les�Forces�de�l’Ordre�Públic�al�municipi.�

Per� al� cas� d’emergència� en� Preses,� aquestes� disposen� d’un� sistema� d’avisos� acústics� a� la�
població�potencialment�afectada�per�l’ona�d’avinguda�durant�la�primera�mitja�hora.�

En�un�segon�nivell,�la�informació�a�la�població�sobre�l’evolució�de�la�situació�es�realitzarà�a�
través�dels�mitjans�de�comunicació�social�(ràdio,�televisió),�concretament�RNE�1,�CANAL�
9� RÀDIO,� TVE�1,� CANAL�9� TV,� sent� facilitats� els� missatges� a� difondre� pel� Gabinet�
d’Informació�del�CECOPI.�

49

Num. 6265 / 12.05.2010 19091

Pla Especial Inundacions


Operativitat
Revisió: 23/02/2010

6. Catàleg de Mitjans i Recursos



El� Catàleg� de� Mitjans� i� Recursos� està� format� pels� distints� fitxers� informatitzats� que� es�
disposen�tant�en�el�CCE��autonòmic�com�en�els�CCE�Provincials�i�en�la�resta�de�centrals�de�
coordinació� (Centrals� de� Bombers,� CICU,� CECOPAL,� Centres� de� Coordinació� dels� Plans�
Sectorials,� Centrals� dels� Cossos� i� Forces� de� Seguretat,� etc.� en� els� que� s’arrepleguen� els�
distints� recursos� disponibles� així� com� els� sistemes� de� localització� i� mobilització� dels�
mateixos�en�cas�d’emergència.�

50

Num. 6265 / 12.05.2010 19092

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

Volum V
Implantació i manteniment
Sumari:

1.� ENTRADA�EN�VIGOR�DEL�PLA.�

2.� DEFINICIÓ�DE�LES�FASES.�

3.� IMPLANTACIÓ�DEL�PLA.�
3.1.� Difusió�del�Pla�
3.2.� Verificació�de�la�infraestructura�del�Pla.�
3.3.� Formació�del�Personal�dels�organismes�implicats�
3.4.� Procés�d’implantació�del�Pla��

4.� MANTENIMENT�DE�L’OPERATIVITAT�DEL�PLA�
4.1.� Comprovacions�periòdiques.�
4.2.� Formació�permanent.�
4.3.� Realització�Simulacres.�
4.4.� Revisió�–Actualització�del�Pla.�
4.5.� Procés�de�manteniment�del�Pla��

5.� INFORMACIÓ�A�LA�POBLACIÓ�


Num. 6265 / 12.05.2010 19093

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

1. Entrada en vigor del Pla.



El�procés�d’elaboració�i�entrada�en�vigor�del�present�Pla�serà�el�següent:�

Informe� favorable� de� la� Comissió� Tècnica� front� al� risc
28/01/2010�
d’inundacions�
Informe�favorable�de�la�Comissió�de�Protecció�Civil�de�la�
09/03/2010�
Comunitat�Valenciana.�
Aprovació�mitjançant�decret�del�Consell.� �
Homologació� per� part� de� la� Comissió� Nacional� de�

Protecció�Civil.�
Entrada� en� vigor� mitjançant� resolució� del� conseller�

competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�

Després� de� l’entrada� en� vigor� del� Pla,� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció�
civil� i� la� resta� d’organismes� i� departaments� implicats� en� l’operativitat� del� Pla�
desenrotllaran� totes� les� actuacions� necessàries� per� a� la� seua� implantació� i� el� posterior�
manteniment�de�la�seua�operativitat.�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19094

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

2. Definició de les Fases.



S’entèn� per� implantació� del� Pla� al� conjunt� d’accions� a� desenrotllar� en� una� primera� fase�
l’objectiu�de�la�qual�és�que�el�Pla�siga�un�document�plenament�operatiu�i�conegut�per�tots�
els�recursos�que�deuen�d’intervenir�en�l’emergència.��

La�implantació�consta�de�les�fases�següents:�

� Difusió�del�Pla.�
� Verificació�de�la�infraestructura�del�Pla.�Programes�de�dotació�i�millora�de�mitjans�
i�recursos.�
� Formació�del�personal�dels�organismes�implicats�
� Informació�a�la�població��
� Simulacre�

S’entèn� per� manteniment� de� l’operativitat� del� Pla� al� conjunt� d’accions� encaminades� a�
garantir� que� els� procediments� d’actuació� previstos� hi� romanen� vigents� amb� el� pas� del�
temps,� de� manera� que� se’n� garanteix� l’actualització� i� adequació� a� modificacions� que�
ocórreguen�en�la�instal�lació,�l’entorn�o�els�recursos�que�intervenen�en�cas�d’emergència.�

El�manteniment�de�l’operativitat�del�pla�consta�de�les�fases�següents:�

� Comprovacions�periòdiques.�
� Formació�permanent.�
� Campanyes�divulgatives�del�risc.�
� Realització�d’exercicis�i�simulacres�
� Revisió�i�actualització�del�Pla.�

��

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19095

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

3. Implantació del Pla




3.1. Difusió del Pla

Després� de� l’entrada� en� vigor� del� Pla,� el� procés� d’implantació� s’iniciarà� amb� la� seua�
distribució�a�tots�els�organismes�implicats.�

Per� a� això,� la� Direcció� General� competent� en� matèria� de� Protecció� Civil,� procedirà� a�
efectuar� la� remissió� esmentada� i� a� convocar� una� reunió� amb� els� caps� de� les� Unitats�
Bàsiques�l’objectiu�dels�quals�serà�informar�los�del�Programa�d’Implantació�previst�per�al�
Pla.�


3.2. Verificació de la infraestructura del Pla.

Cada�organisme�implicat�verificarà�l’existència�i�idoneïtat�de�les�infraestructures�bàsiques�
per�al�funcionament�del�Pla,�en�especial�de:�

� Dotació� de� mitjans� necessaris� al� CECOPI� i� Gabinet� d’informació� i� Unitats�
Bàsiques�d’Intervenció.�
� Sistema�de�transmissions.�

A� mesura� que� es� vagen� elaborant� els� Plans� d’Actuació� Municipal,� cada� municipi�
comprovarà�la�suficiència�i�idoneïtat�dels�sistemes�d’avisos�a�la�població�de�què�es�disposa�
(dotació� a� les� forces� de� l’ordre� i� en� especial� la� Policia� Local),� així� com� la� dotació� del�
CECOPAL�i�la�resta�de�recursos�municipals�previstos�en�el�PAM.�

Correspon� a� cada� organisme� la� dotació� als� seus� efectius� del� material� necessari� per� a�
l’exercici�de�les�funcions�que�el�present�Pla�els�assigna�i�als�caps�de�les�Unitats�Bàsiques�la�
comprovació�del�compliment�d’aquest�requisit.�L’alcalde�del�Municipi,�com�a�director�del�
Pla�d’Actuació�Municipal,�vetlarà�perquè�els�recursos�municipals�compten�amb�els�mitjans�
i�recursos�necessaris�per�a�l’exercici�de�les�seues�funcions.�


3.3. Formació del personal dels organismes implicats

Durant�aquesta�fase,�cada�cap�d’Unitat�organitzarà� les� activitats� formatives�tendents�que�
els� recursos� adscrits� a� aquest� compten� amb� informació� suficient� sobre� el� Pla� que� els�
habilite�per�a�l’exercici�de�les�funcions�que�aquest�els�assigna.�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19096

Pla Especial Inundacions�


Implantació i manteniment�
Revisió: 23/02/2010


�Aquesta�formació�s’estendrà�en�especial�a:�

�Personal� del� CECOPI� (Comitè� de� Direcció,� Comitè� Assessor,� Gabinet� d’Informació)� i� el�
�personal�que�desenrotlla�els�seus�treballs�en�els�CCE.�
�Personal�integrant�de�les�Unitats�Bàsiques�d’Intervenció�
�Personal�d’altres�organismes�i�servicis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla�Especial�


�3.4. Procés d’implantació del Pla

�Per�a�assegurar�la�implantació�i�el�coneixement�del�Pla�les�fases�que�es�realitzaran�seran�les�
�següents:�

� 1� Remissió�de�còpia�del�Pla�als�organismes�implicats.�
� 2� Reunió�amb�els�caps�d’Unitat�per�donar�a�conèixer�el�Programa�d’implantació�i�
� les�activitat�a�realitzar�durant�aquesta.�
� 3� Difusió� del� Pla� als� components� de� les� unitats� bàsiques� per� part� dels�

4� Pla Especial enfront


responsables�de�cada�organisme�implicat.�
Revisió� de� la� infraestructura� disponible.� Adquisició� i� millora� dels� mitjans� i�

del risc d'Inundacions


recursos.��
5� Actualització�del�Catàleg�de�Recursos�i�del�directori�telefònic.�
� 6� Realització�dels� protocols� d’actuació� intern� per� part� dels� serveis�operatius� que�
integren�les�Unitats�Bàsiques.�
7� Cursos�de�formació�i�ensinistrament�per�als�diferents�serveis�implicats.�
8� Realització�simulacre.�

4
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19097

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

4. Manteniment de l’Operativitat del Pla.



Una� vegada� finalitzada� la� fase� d’implantació,� el� Pla� Especial� passarà� a� la� fase� de�
manteniment�de�l’operativitat.�


4.1. Comprovacions periòdiques.

Una�comprovació�consisteix�en�la�verificació�de�l’estat�d’un�equip�adscrit�al�Pla.�Aquestes�
comprovacions�es�faran�periòdicament,�d’acord�amb�el�programa�establit�pel�responsable�
de� l’organisme� propietari� del� recurs� i� amb� les� recomanacions� del� subministrador� de�
l’equip.�

El�personal�a�l’ús�del�qual�es�destine�l’equip�comprovat�serà�responsable�de�la�realització�
de�la�verificació�operativa,�així�com�del�manteniment�d’un�registre�en�què�farà�constar�les�
comprovacions� efectuades� i� qualsevol� incidència� que� s’hi� haja� produït.� S’estableix� una�
periodicitat�mínima�de�tres�mesos.�


4.2. Formació permanent.

La� formació� del� personal� implicat,� prevista� en� la� fase� d’implantació� ha� de� ser� una� labor�
continuada.�

Aquesta�formació�és�responsabilitat�dels�caps�de�la�Unitats�Bàsiques�d’Intervenció.�


4.3. Realització simulacres.

Per�a�assegurar�que�l’operativa�descrita�en�el�Pla�contínua�vigent,�la�Conselleria�competent�
en�matèria�de�protecció�civil�organitzarà�simulacres�amb�la�periodicitat�arreplegada�en�la�
planificació� d’activitats� establida� per� la� Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat�
Valenciana.��

Correspon�a�la�Conselleria�competent�en�matèria�de�protecció�civil,�en�coordinació�amb�la�
resta�d’organismes�implicats,�la�planificació�dels�simulacres�que�hauran�de�realitzar�s’hi.�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19098

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

4.4. Revisió – actualització del Pla.



Les� actualitzacions� es� realitzaran� amb� periodicitat� anual� i� es� dirigeixen� bàsicament� a� la�
incorporació�de�modificacions�de�caràcter�ordinari�i�amb�relació�principalment�a�aspectes�
com�ara:�

� Estructures�organitzatives.�
� Canvis�en�nomenaments�i�assignacions.�
� Disponibilitat�i�assignació�de�recursos.�
� Adequació�de�procediments�operatius.�
� Adequació�dels�sistemes�i�mitjans�de�comunicacions.�
� Adequació�dels�sistemes�i�procediments�d’avisos�i�comunicació�a�la�població.�
� Sistemes�informàtics�aplicats�a�la�gestió�de�l’emergència.�

Les� revisions�estan�dirigides� a� la�reestructuració� i� complementació� del� Pla� amb� relació�a�
canvis� destacables� en� els� continguts� del� mateix,� motivats� per� causes� tècniques� o�
d’ordenació�administrativa�o�legislativa.�La�seua�periodicitat�serà�de�cinc�anys,�excepte�raó�
motivada.�Les�revisions�poden�donar�lloc�a�una�nova�tramitació�del�Pla.�

Tota�aquella�alteració�en�el�contingut�del�Pla�que�afecte�l’organització�del�mateix,�haurà�de�
ser�comunicada�amb�la�suficient�antelació,�a�fi�de�mantenir�ne�la�vigència�i�l’operativitat.�
El�compromís�esmentat�s’estèn�a�tots�els�Organismes�i�entitats�que�participen�en�el�Pla.�

Correspon�a�la�Conselleria�competent�en�matèria�de�protecció�civil�la�revisió�i�actualització�
del�pla,�així�com�la�difusió�als�responsables�dels�organismes�intervinents.�


4.5. Procés de manteniment del Pla

El�manteniment�de�l’operativitat�del�pla�constarà�de�les�fases�següents:�

1� Actualització,�revisió�i�distribució�del�Pla�
2� Revisió� de� la� infraestructura� disponible.� Adquisició� i� millora� dels� mitjans� i�
recursos.��
3� Actualització�del�Catàleg�de�Recursos�i�del�directori�telefònic.�
4� Actualització�dels�protocols�interns�per�part�dels�serveis�operatius�que�integren�
les�Unitats�Bàsiques.�
5� Formació�permanent�per�als�diferents�serveis�implicats.�
6� Exercici/simulacre�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19099

Pla Especial Inundacions


Implantació i manteniment
Revisió: 23/02/2010

5. Informació a la població.

Dins� de� la� fase� d’implantació� i,� en� especial� en� la� fase� de� manteniment� de� l’operativitat�
haurà� de� seguir�se� una� política� informativa� de� cara� a� la� divulgació� del� Pla� entre� la�
població,� a� fi� de� facilitar� la� familiarització� d’aquesta� amb� les� mesures� de� protecció�
previstes�en�el�mateix.�

La�política�informativa�adés�esmentada�anirà�orientada�de�donar�informació:�

a)� Sobre�el�risc�d’inundacions:�

Serà� una� informació� de� tipus� preventiu� i� en� la� línia� d’aconseguir� una�
conscienciació�de�la�població.�

Haurà� d’informar�se� la� població� sobre� les� mesures� d’autoprotecció� i� protecció�
necessàries�en�casos�d’emergència.�

Així� mateix� s’informarà� través� dels� mitjans� pels� quals� es� transmetrà� la�
informació�en�el�cas�que�ocorreguera�l’emergència.�

S’orientarà� en� forma� de� campanyes�periòdiques�dirigides�a�diferents�grups� de�
població.�S’aprofitaran�els�períodes�amb�major�probabilitat�que�es�produïsca�el�
risc�esmentat�per�a�informar�hi.�

b)� Sobre�l’emergència�quan�ja�s’haja�produït:�

Aquesta� informació� es� facilitarà� quan� ja� s’haja� produït� el� fenomen� i� siga�
necessari� actuar� de� forma� immediata.� Es� transmetrà� informació�a� la� població� i�
als� mitjans� de� comunicació� social,� tot� això� a� través� del� Gabinet� d’Informació�
adscrit� al� Comitè� de� Direcció.� La� població� ha� de� rebre� una� informació� clara�
sobre�el�que�ha�de�fer�i�cal�evitar�en�tot�moment�les�informacions�contradictòries�
que�puguen�provocar�reaccions�negatives.�

Es�donarà�informació�sobre:�

� Situació�real�de�l’emergència�en�cada�moment.�
� Mesures�de�protecció.�
� Previsions�sobre�l’evolució.�
� En�cas�d’evacuació,�informar�sobre�com�es�va�a�efectuar,�lloc�de�reunió�
i�recomanacions�que�s’ha�de�seguir.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19100

Pla Especial Inundacions

Revisió: 23/02/2010

Annexos
Sumari:

I.� Llistat�de�Municipis�amb�Risc�

II.� Zones�de�Risc�per�emergència�en�presa.�

III.� Descripció�del�Risc�en�les�Conques�de�la�Comunitat�Valenciana.�

IV.� Punts�de�Control�per�al�Seguiment�de�Cabals.�

V.� Pla�de�Comunicacions.�


Num. 6265 / 12.05.2010 19101

Pla Especial Inundacions

Revisió: 23/02/2010

Annex I
Listat de municipis
amb risc


Num. 6265 / 12.05.2010 19102

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

Província d’Alacant

Comarca Municipi Risc Riesc per Pla de presa


El Baix Vinalopó Crevillent BAIX ZONA II. PEDRERA
Elx ALT ZONA III. PEDRERA
Santa Pola BAIX ZONA III. PEDRERA
El Baix Segura Albatera BAIX ZONA II. PEDRERA
Algorfa BAIX ZONA II. PEDRERA
Almoradí ALT ZONA II. PEDRERA
Benejúzar ALT ZONA II. PEDRERA
Benferri MITJÀ
Benijófar BAIX
Bigastro MITJÀ ZONA I. PEDRERA
Callosa de Segura ALT ZONA II. PEDRERA
Catral ALT ZONA II. PEDRERA
Cox BAIX
Daya Nueva ALT ZONA II. PEDRERA
Daya Vieja ALT ZONA III. PEDRERA
Dolores ALT ZONA II. PEDRERA
Formentera del Segura ALT ZONA III. PEDRERA
Guardamar del Segura MITJÀ ZONA III. PEDRERA
Jacarilla BAIX ZONA I. PEDRERA
Orihuela ALT ZONA I. PEDRERA
Pilar de la Horadada MITJÀ
Rafal ALT ZONA II. PEDRERA
Redován MITJÀ ZONA II. PEDRERA
Rojales MITJÀ ZONA III. PEDRERA
San Fulgencio MITJÀ ZONA III. PEDRERA
San Isidro MITJÀ ZONA II. PEDRERA
Torrevieja MITJÀ
El Comtat Beniarrés ZONA I. BENIARRÉS
Cocentaina BAIX
L'Orxa ZONA I. BENIARRÉS
El Vinalopó Mitjà Aspe BAIX
Elda ALT ZONA III. BASSA DE SAN DIEGO
Hondón de los Frailes BAIX
La Romana BAIX
Monforte del Cid MITJÀ
Monòver BAIX
Novelda MITJÀ
Petrer MITJÀ
El Pinós MITJÀ

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19103

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

La Marina Alta Calp BAIX


Dénia ALT ZONA I. OLIVA
El Verger MITJÀ
Els Poblets MITJÀ
Xàbia MITJÀ
Ondara MITJÀ
La Marina Alta Pedreguer BAIX
Teulada BAIX
La Vall de Gallinera BAIX
Xaló BAIX
La Marina Baixa Altea MITJÀ ZONA I. GUADALEST
Benidorm MITJÀ
Callosa d'En Sarrià ZONA I. GUADALEST
Confrides BAIX
El Castell de Guadalest ZONA I. GUADALEST
La Nucia ZONA I. GUADALEST
L'Alfàs del Pi ALT
Polop ZONA I. GUADALEST
La Vila Joiosa MITJÀ ZONA I. AMADORIO
L'Alacantí Agost BAIX
Aigües BAIX
Alacant ALT
El Campello MITJÀ
Mutxamel BAIX
Sant Joan d'Alacant BAIX
Sant Vicent del Raspeig BAIX
L'Alcoià Castalla BAIX
Ibi BAIX
Onil BAIX
Tibi BAIX
L'Alt Vinalopó Beneixama BAIX
Biar BAIX
Cañada BAIX
Salinas BAIX
Sax BAIX ZONA III. BASSA DE SANT DÍDAC
Villena BAIX ZONA I. BASSA DE SANT DÍDAC
��
��

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19104

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

Província de Castelló
��
Comarca Municipi Risc Risc per Pla de presa
El Alto Mijares Ayódar BAIX
Fanzara BAIX
Ludiente BAIX
Montanejos BAIX
Toga MITJÀ
El Baix Maestrat Alcalà de Xivert MITJÀ
Benicarló ALT
La Jana BAIX
Peníscola ALT
Rossell BAIX
Santa Magdalena de Pulpis BAIX
Vinaròs MITJÀ
Xert BAIX
Els Ports Forcall BAIX
Morella BAIX
La Plana Alta Almassora BAIX
Benicàssim ALT
Benlloch MITJÀ
Cabanes BAIX
Castelló de la Plana ALT
Les Coves de Vinromà MITJÀ
Orpesa MITJÀ
Sierra Engarcerán BAIX
Torreblanca MITJÀ
Vall d'Alba BAIX
La Plana Baixa Alcudia de Veo BAIX
Almenara MITJÀ
Alquerías del Niño Perdido MITJÀ
Artana BAIX
Betxí BAIX
Burriana/Borriana MITJÀ
La Llosa MITJÀ
La Vall d'Uixó BAIX
Moncofa MITJÀ
Nules MITJÀ
Onda BAIX
Suera BAIX
Tales BAIX
Vila-real BAIX

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19105

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

L'Alcalatén Atzeneta del Maestrat BAIX


Figueroles BAIX
L'Alcora BAIX
L'Alt Palància Azuébar BAIX
Bejís BAIX
Caudiel ALT
El Toro BAIX
Gaibiel BAIX
Segorbe BAIX
Viver MITJÀ
��

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19106

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

Província de València
��
Comarca Municipi Risc Risc per Pla de presa
El Camp de Morvedre Benavites MITJÀ
Benifairó de les Valls BAIX
Canet d'En Berenguer ALT
Estivella BAIX
Faura MITJÀ
Quartell MITJÀ
Sagunt ALT
El Camp de Túria Benaguasil BAIX
Bètera BAIX
Casinos BAIX
La Pobla de Vallbona BAIX
L'Eliana MITJÀ
Llíria BAIX
Nàquera BAIX
Riba-roja de Túria MITJÀ
Vilamarxant MITJÀ
El Racó d’Ademús Ademuz MITJÀ
Casas Altas MITJÀ
Castielfabib BAIX
Torrebaja MITJÀ
La Vall d’Aiora Ayora MITJÀ
Cofrentes BAIX
Jalance MITJÀ
Zarra MITJÀ
La Canal de Navarrés Anna BAIX
Bicorp BAIX
Bolbaite BAIX
Chella BAIX
Enguera BAIX
Navarrés BAIX
La Costera Canals BAIX
Cerdà BAIX
Genovés MITJÀ
La Font de la Figuera BAIX ZONA I. BALSA DE SAN DIEGO
La Granja de la Costera BAIX
La Llosa de Ranes BAIX
L'Alcúdia de Crespins BAIX
Llanera de Ranes BAIX
Moixent BAIX
Novetlè BAIX
Rotglà i Corberà BAIX

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19107

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

Vallada BAIX
Xàtiva BAIX
La Foia de Bunyol Alborache BAIX
Buñol BAIX
Cheste BAIX
Chiva BAIX
Godelleta BAIX
La Plana d’Utiel-Requena Caudete de las Fuentes MITJÀ
Chera BAIX
Fuenterrobles MITJÀ
Requena MITJÀ
Utiel MITJÀ
Venta del Moro BAIX
La Ribera Alta Alberic MITJÀ
Alcàntera de Xúquer MITJÀ
Alfarp BAIX
Algemesí ALT
Alginet MITJÀ
Alzira ALT ZONA I. ACEQUIA REAL DEL JUCAR
Antella MITJÀ
Beneixida BAIX
Benifaió MITJÀ
Benimodo MITJÀ
Benimuslem ALT
Carcaixent ALT
Càrcer ALT
Carlet ALT
Catadau BAIX
Cotes ALT
Gavarda MITJÀ
Guadassuar BAIX
La Pobla Llarga BAIX
L'Alcúdia BAIX
Llombai BAIX
Manuel BAIX
Massalavés BAIX
Montroy BAIX
Rafelguaraf BAIX
Real MITJÀ
Sellent MITJÀ
Senyera BAIX
Sumacàrcer MITJÀ
Villanueva de Castellón BAIX
La Ribera Baixa Albalat de la Ribera ALT
Almussafes MITJÀ
Benicull de Xúquer ALT

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19108

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

Corbera BAIX
Cullera ALT
Favara BAIX
Fortaleny ALT
Llaurí BAIX
Polinyà de Xúquer ALT
Riola ALT
Sollana ALT
Sueca ALT
La Safor ZONA II. TERRATEIG
Ador
ZONA II. BENIARRÉS
Alfauir ZONA II. TERRATEIG
Almiserà BAIX ZONA I. TERRATEIG
ZONA II. TERRATEIG
Almoines BAIX
ZONA II. BENIARRÉS
Bellreguard BAIX
ZONA II. TERRATEIG
Beniarjó BAIX
ZONA II. BENIARRÉS
Benifairó de la Valldigna BAIX
Beniflá BAIX ZONA II. BENIARRÉS
Benirredrà BAIX ZONA II. TERRATEIG
Castellonet de la Conquesta ZONA I. TERRATEIG
ZONA III. TERRATEIG
Daimús BAIX
ZONA II. BENIARRÉS
ZONA II. TERRATEIG
Gandia ALT
ZONA II. BENIARRÉS
Guardamar de la Safor BAIX ZONA II. BENIARRÉS
La Font d'En Carròs BAIX
L'Alqueria de la Comtessa MITJÀ
Llocnou de Sant Jeroni ZONA I. TERRATEIG
Miramar BAIX
Oliva MITJÀ ZONA I. OLIVA
ZONA II. TERRATEIG
Palma de Gandía
ZONA II. BENIARRÉS
Palmera MITJÀ
Piles MITJÀ
Potries BAIX ZONA II. BENIARRÉS
Rafelcofer BAIX
ZONA II. TERRATEIG
Real de Gandia MITJÀ
ZONA II. BENIARRÉS
Ròtova BAIX ZONA I. TERRATEIG
Simat de la Valldigna BAIX
Tavernes de la Valldigna MITJÀ
Villalonga BAIX ZONA II. BENIARRÉS
Xeraco ALT
Xeresa MITJÀ

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19109

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

La Vall d'Albaida Agullent BAIX


Aielo de Malferit BAIX
Albaida BAIX
Alfarrasí BAIX
Atzeneta d'Albaida BAIX
Bellús BAIX
Fontanars dels Alforins ZONA I. BASSA DE SANT DÍDAC
Llutxent BAIX
Montaverner MITJÀ
Ontinyent ALT
Quatretonda BAIX
Terrateig ZONA I. TERRATEIG
L'Horta Nord Alboraya ALT
Alfara del Patriarca MITJÀ
Almàssera ALT
Bonrepòs i Mirambell ALT
Burjassot BAIX
Foios BAIX
Godella MITJÀ
Massalfassar MITJÀ
Massamagrell MITJÀ
Meliana BAIX
Montcada BAIX
Museros MITJÀ
Puçol BAIX
Puig BAIX
Rafelbunyol BAIX
Rocafort BAIX
Tavernes Blanques ALT
Vinalesa MITJÀ
L'Horta Oest Alaquàs ALT
Aldaia ALT
Manises BAIX
Mislata MITJÀ
Paterna MITJÀ
Picanya BAIX
Quart de Poblet MITJÀ
Torrent BAIX
Xirivella MITJÀ
L'Horta Sud Albal MITJÀ
Alcàsser BAIX
Beniparrell MITJÀ
Catarroja MITJÀ
Massanassa ALT
Paiporta BAIX

8

Num. 6265 / 12.05.2010 19110

Pla Especial Inundacions


Annex I. Listat de municipis amb risc
Revisió: 23/02/2010

Picassent BAIX
Sedaví BAIX
Silla BAIX
Els Serrans Alpuente BAIX
Andilla MITJÀ
Aras de los Olmos BAIX
Bugarra MITJÀ
Calles MITJÀ
Chelva BAIX
Chulilla BAIX
Gestalgar BAIX
Pedralba BAIX
Sot de Chera MITJÀ
Titaguas BAIX
Tuéjar BAIX
Villar del Arzobispo BAIX
València València ALT
��

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19111

Plan Especial Inundaciones�


Plan de Comunicaciones�
Revisión: 23/02/2010



� Annex II


Zones de risc
� per emergència en presa
��

� En aquest Annex, la informació del qual no es publica, aporta, per a
� cada presa, la informació complementària sobre el risc, que inclou:
��
� ��Les taules d’elements vulnerables
� ��La cartografia de les zones d’inundabilitat
� ��La cartografia d’ubicació de les sirenes.
��


Pla Especial enfront


del risc d'Inundacions

��
Num. 6265 / 12.05.2010 19112

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Annex III
Descripció del risc
en les conques de la
Comunitat Valenciana

Aquest annex, la informació del qual no es publica, conté la descripció


dels comptes de la Comunitat Valenciana. Entre la informació que
s’aporta es detallen:

��Els esquemes de les conques amb els municipis assignats
��Tres mapes per conca (ubicació, descripció i municipis amb
risc)
��Descripció de les zones inundables


Num. 6265 / 12.05.2010 19113

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Anexo IV
Punts de Control
per al seguiment
de cabals

Aquest annex conté les fitxes tècniques dels punts de control per
al seu ús durant el seguiment dels cabals durant la fase de
preemergència. Aquesta informació no es publica per ser de
contingut tècnic.


Num. 6265 / 12.05.2010 19114

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Anexo V
Pla de Comunicacions
Sumario:

1.� INTRODUCCIÓ�

2.� OBJECTIUS�

3.� MITJANS�I�SISTEMES�DE�COMUNICACIÓ�

4.� COORDINACIÓ�ENTRE�SERVEIS�OPERATIUS�


Num. 6265 / 12.05.2010 19115

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

1. INTRODUCCIÓ
��
Les� comunicacions� constitueixen� una� ferramenta� bàsica� en� la� prevenció� i� gestió�
d’emergències� derivades� d’inundacions.� La� disponibilitat� de� mitjans� tècnics� i�
infraestructura�de�comunicacions,�així�com�l’adequada�dotació�a�tots�els�recursos�humans�i�
materials� permeten� la� coordinació� necessària� per� a� la� gestió� de� les� emergències�
esmentades.�

2. OBJECTIUS

Els�objectius�del�present�pla�de�comunicacions�són�els�següents:�

Enumerar�els�mitjans�i�sistemes�de�comunicació�d’ús�comú�en�situacions�d’emergència�

Definir�els�sistemes�de�comunicació�a�emprar�per�a�la�coordinació�dels�diferents�operatius�
en�situacions�d’emergència�i�establir�les�seues�directrius�bàsiques�d’ús�

3. MITJANS I SISTEMES DE COMUNICACIÓ



Els� diferents� mitjans� i� sistemes� de� comunicació� d’ús� comú� en� emergències� són� els�
següents:�

� Xarxa�de�Telefonia�Fixa:�Suporta�els�servicis�de�telèfon�i�fax��
� Xarxa�de�Telefonia�Mòbil:�Suporta�els�servicis�de�telefonia,�fax�i�SMS��
� Servei�de�correu�electrònic��
� Serveis� de� comunicació� via� satèl�lit:� Permeten� establir� comunicacions� de� veu� i�
dades� de� forma� complementària� o� alternativa� a� les� comunicacions� per� via�
terrestre.��
� Sistema� Integral� de� Gestió� d’Emergències� i� Comunicacions:� Per� a� fer� complir�
l’article� 50� la� llei� 9/2002,� de� 12� de� desembre,� de� Protecció� Civil� i� Gestió�
d’Emergències�de�la�Generalitat,�1�1�2�Comunitat�Valenciana�disposa�d’un�Sistema�
Integral� de� Gestió� d’Emergències� i� Comunicacions� utilitzat� per� a� donar� suport�
tecnològic� a� la� seua� activitat,� en� funcionament� des� del� 21� de� juny� de� l’any� 1999.�
L’actual�plataforma�es�basa�en�l’aplicació�d’integració�de�comunicacions�i�despatx�
d’incidents�CoordCom�G5�de�la�companyia�Ericsson�AB��
� Xarxes� de� Radiocomunicaciones.� Constitueixen� la� ferramenta�� essencial�
d’operació�i�de�coordinació�en�emergències.�La�Comunitat�Valenciana�disposa�de�

� 1
Num. 6265 / 12.05.2010 19116

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

la� Xarxa� COMDES,� xarxa� de� comunicacions� mòbils� d’emergència� i� seguretat,�


basada�en�TETRA,�estàndard�europeu,�aprovat�per�ETSI.�Aquesta�xarxa�presenta�
dos� avantatges� estratègics:� La� seua� elevada� interoperabilitat� entre� diferents�
servicis� operatius� i� el� seu� alt� nivell� d’integració� amb�� 1�1�2� Comunitat� Valenciana,�
de� manera� que� ambdós� sistemes� interoperen� tant� en� comunicacions� vocals� com�
fent� ús� d’aplicacions.� En� altres� paraules,� des� de� cada� terminal� CoordCom� G5� és�
possible�la�utilització�de�la�xarxa�COMDES.��

3. COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS OPERATIUS



3.1. Fase d’alerta

L’esquema�d’avisos�es�reflecteix�en�la�següent�figura�

� AEMET



Delegació / Sotsdelegació
� CCE Autonómic
del Govern


Organismes estatals
� Organismes de caràcter autonómic
CCE Provincial Municipis


Organismes de caràcter provincial


Les�xarxes�de�telefonia�a�través�dels�seus�servicis�de�veu,�SMS�i�fax,�i�el�correu�electrònic,�
representen�els�mitjans�habituals�per�a�l’execució�de�la�cadena�d’avisos.�En�el�cas�particular�
del�CCE��autonòmic�o�els�CCE�provincials,�aquests�podran�fer�ús�del�sistema�CoordCom�
G5�o�de�la�xarxa�COMDES�per�a�seguir�la�cadena�d’alertes.�
��
En� aquest� últim� cas,� els� grups� de� comunicació� COMDES� previstos� a� l’efecte� són�
denominats�Grups�de�Coordinació�entre�centrals.�Hi�ha�quatre�Grups�de�Coordinació,�un�
dels�quals�és�de�caràcter�autonòmic�i�els�altres�tres�d’àmbit�provincial:�

� 2
Num. 6265 / 12.05.2010 19117

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010


Coord - AUT
Coord - CST
Coord - VLC
Coord - ALC


3.2. Fase d’emergència

Quant�a�la�declaració�de�la�situació�d’emergència,�per�a�la�cadena�d’avisos�s’aplicarà�allò�
que�s’ha�indicat�en�el�punt�anterior�(fase�d’alerta).�

Durant� la� fase� d’emergència,� el� sistema� CoordCom� G5� junt� amb� la� xarxa� COMDES�
constitueixen� les� ferramentes� essencials� per� a� la� coordinació� dels� diferents� servicis�
operatius� encarregats� de� la� gestió� de� l’emergència.� Les� figures� següents� representen� els�
esquemes�de�l’estructura�del�pla�en�situacions�d’emergència�0,�1�i�2.�

Esquema de l’estructura en situacions 0 i 1

� Director del Pla



� CECOP / CCE



Centrals de Coordinació
� de Servicis d'Intervenció
CECOPAL PMA CRM



� Unitats Bàsiques d'Intervenció


� Unitat Bàsica Unitat Bàsica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica
Unitat Bàsica
d'Intervenció Seguretat Suport Logístic Sanitària d'Alberg i
� Directa Assistència

� 3
Num. 6265 / 12.05.2010 19118

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Esquema de l'estructura en situació 2





CECOPI
� Comité de Direcció
Director del Pla



Comité Assesor Gabinet d'Informació



Grup de Grup de Gestió
� Seguiment del de Mitjans i
� Risc Recursos
CECOP / CCE




Centrals de
� CRM Coordinació de
CECOPAL PMA Servicis
� d'Intervenció



� Unitates Bàsiques d'Intervenció


Unitat Bàsica
� Unitat Básica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica
d'Alberg i
Intervenció Directa Seguretat Suport Logístic Sanitària
� Assistència




Anàlogament� a� allò� que� s’ha� indicat� anteriorment� per� a� la� fase� d’alerta,� també� en� fase�
d’emergència�resulta�útil�la�coordinació�entre�centrals�dels�diferents�Serveis�d’Intervenció.�
A�l’efecte�s’empraran�CoordCom�G5�i�els�Grups�de�Coordinació�entre�centrals�mencionats�
anteriorment.�

� 4
Num. 6265 / 12.05.2010 19119

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Coordinació entre centrals







CECOPI Centrals de Coordinació de
� CECOP / CCE
Servicis d'Intervenció



� Grups COMDES
� Coord - AUT
� Coord - Cst Coord - Vlc Coord - Alc
� +
� CoordCom G5



Per�a�la�gestió�de�l’emergència�des�del�PMA�i�la�seua�comunicació�amb�el�CCE�s’establirà�
un�Grup�PMA�COMDES�que�servirà�d’enllaç�durant�l’incident.�Els�grups�disponibles�són:�

PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A
PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A

Hi�ha�dos�grups�PMA�per�província�(Castelló,�València,�Alacant).��


Coordinació PMA - CCE




� CCE PMA


� Grups COMDES:

PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A

� PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A

� 5
Num. 6265 / 12.05.2010 19120





















Plan Especial frente


al riesgo de Inundaciones


Num. 6265 / 12.05.2010 19121

Plan Especial Inundaciones

Revisión: 23/02/2010

Contenido del Plan




El�Plan�Especial�se�compone�de�6�volúmenes:�

I.� Fundamentos�
II.� Análisis�del�Riesgo�
III.� Estructura�y�Organización�
IV.� Operatividad�
V.� Implantación�y�Mantenimiento�
VI.� Anexos�


Fundamentos:�

Este� apartado� contiene� los� fundamentos� legales� y� técnicos� del� plan,� estableciendo� su�
carácter�de�Plan�Director�de�la�planificación�de�ámbito�inferior�y�definiendo�por�tanto,�el�
contenido� mínimo� de� los� Planes� de� Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� de�
inundaciones� y� los� procedimientos� de� integración� de� los� Planes� de� Presa� en� el� Plan�
Especial.�


Análisis�del�riesgo:�

Este�apartado�describe�el�alcance�del�riesgo�en�el�territorio�de�la�Comunitat�Valenciana�
procedente�del�estudio�de�riesgos�realizado�por�la�Universidad�Politécnica�de�Valencia�y�
el�recogido�en�los�Planes�de�Emergencia�de�Presas.


Estructura�y�organización:�

Este� apartado� define� los� órganos� de� dirección� y� coordinación� de� emergencias� que� se�
constituyen�en�función�de�las�diferentes�fases�de�la�emergencia.


Operatividad:�

En�este�apartado�se�definen�los�procedimientos�operativos�que�se�desarrollan�por�parte�de�
los�diferentes�servicios,�centros�y�organismos�involucrados�en�el�Plan�para�hacer�frente�a�
las�situaciones�de�preemergencia�y�emergencia�derivadas�del�riesgo�de�inundaciones.


Num. 6265 / 12.05.2010 19122

Plan Especial Inundaciones

Revisión: 23/02/2010

Implantación�y�mantenimiento:�

En� este� apartado� se� describen� las� diferentes� fases� que� se� llevan� a� cabo� para� efectuar� la�
implantación�y�el�mantenimiento�de�la�operatividad�del�Plan.


Anexos:�

Los� anexos� contienen� la� información� sobre� los� municipios� con� riesgo� en� la� Comunitat�
Valenciana,� los� datos� complementarios� de� cartografía� y� listados� de� elementos�
vulnerables�recogidos�en�los�Planes�de�Emergencia�de�presas,�la�descripción�de�las�zonas�
de�riesgo,�las�fichas�de�los�puntos�de�control�para�el�seguimiento�hidrológico�y�el�Plan�de�
Comunicaciones.


Num. 6265 / 12.05.2010 19123

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

Volumen I
Fundamentos
Sumario:

1.� INTRODUCCIÓN�

2.� OBJETO�Y�ÁMBITO�
2.1.� Objeto�
2.2.� Ámbito�

3.� MARCO�LEGAL�Y�COMPETENCIAL�
3.1.� Marco�Legal�
3.2.� El�Plan�Especial�como�Plan�Director.�
3.3.� Marco�Competencial�

4.� LOS�PLANES�DE�ACTUACION�MUNICIPAL�
4.1.� Concepto�
4.2.� Funciones�
4.3.� Contenido�mínimo�

5.� LOS�PLANES�DE�EMERGENCIA�DE�PRESAS�
5.1.� Concepto�
5.2.� Clasificación�de�las�presas��
5.3.� Funciones�de�los�Planes�de�Presa.�
5.4.� Integración�de�los�Planes�de�Presa�en�el�Plan�Especial�
5.5.� Implantación�y�mantenimiento�de�la�operatividad�de�los�Planes�de�Presa.�


Num. 6265 / 12.05.2010 19124

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

1. Introducción


Las� inundaciones� constituyen� en� la� Comunitat� Valenciana� el� fenómeno� natural� que� con�
mayor�frecuencia�se�manifiesta,�dando�lugar�a�las�situaciones�de�grave�riesgo�colectivo�o�
catástrofe�referidas�en�la�Ley�2/1985,�de�21�de�enero,�de�Protección�Civil.��

Los� efectos� destructivos� que� las� inundaciones� originan� en� extensas� áreas� del� territorio�
hacen� que,� ante� esa� eventualidad,� resulte� necesario,� para� la� protección� de� personas� y�
bienes,� el� empleo� coordinado� de� medios� y� recursos� pertenecientes� a� las� distintas�
Administraciones�Públicas�y,�a�menudo,�de�particulares.�

Estas�características�configuran�el�riesgo�de�inundaciones�como�uno�de�los�fundamentales�
a� tener� en� cuenta� desde� la� óptica� de� la� planificación� de� protección� civil.� Así� ha� sido�
considerado�en�la�Norma�Básica�de�Protección�Civil,�aprobada�por�Real�Decreto�407/1992,�
de� 24� de� abril,� la� cual� determina� en� su� apartado� 6� que� este� riesgo� será� objeto� de� Planes�
Especiales�en�aquellos�ámbitos�territoriales�que�lo�requieran.�

En� el� año� 1996,� la� Generalitat� Valenciana� elaboró� un� Procedimiento� de� Actuación� para�
hacer�frente�a�las�posibles�inundaciones�que�se�dieran�en�la�Comunitat�Valenciana,�dicho�
procedimiento� entró� en� vigor� tras� el� informe� favorable� emitido� por� la� Comisión� de�
Protección�Civil�de�la�Comunitat�Valenciana,�en�su�reunión�de�fecha�9�de�julio�de�1996.�

Posteriormente,�una�vez�se�dispuso�del�Análisis�del�Riesgo,�se�incorporó�al�texto�del�Plan�y�
se� procedió� a� la� tramitación� del� mismo� bajo� la� denominación� de� Plan� Especial� frente� a�
inundaciones.��

El� Plan� Especial� frente� al� riesgo� de� inundaciones� fue� informado� favorablemente� por� la�
Comisión� de� Protección� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� en� su� reunión� del� día� 22� de�
febrero� de� 1999,� aprobado� por� el� Consell� mediante� el� Decreto� 156/1999,� de� 17� de�
septiembre,�Homologado�por�la�Comisión�Nacional�de�Protección�Civil�el�23�de�marzo�de�
1999,�entrando�en�vigor�el�día�29�de�septiembre�de�1999.�

Tras� diez� años� de� la� aplicación� del� Plan� Especial,� muchos� son� los� cambios� que� se� han�
producido� relacionados� con� la� definición� y� gestión� del� riesgo� de� inundaciones:� la�
elaboración�y�aprobación�de�los�planes�de�Presa,�que�definen�nuevas�zonas�de�riesgo�y�que�
requieren�prever�protocolos�operativos�de�gestión�de�las�emergencias�derivadas�en�éstas;�
la�entrada�en�vigor�del�nuevo�Plan�de�Meteoalerta,�que�define�nuevos�niveles�de�alerta�por�
precipitaciones;� la� implantación� de� nuevas� tecnologías� de� gestión� de� emergencias� tales�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19125

Plan Especial Inundaciones�


Fundamentos�
Revisión: 23/02/2010


�como� la� plataforma� 1�1�2� Comunitat� Valenciana,� el� módulo� audiomático,� la� nueva� Red� de�
�Comunicaciones�COMDES,�etc.�

�Por� todo� lo� anterior,� se� hace� necesario� proceder� a� una� actualización� en� profundidad� del�
�contenido�del�Plan�Especial.��











Pla Especial enfront


del risc d'Inundacions

2
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19126

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

2. Objeto y Ámbito


2.1. Objeto

El�presente�Plan�tiene�por�objeto�garantizar�la�actuación�rápida,�eficaz�y�coordinada�de�los�
recursos�públicos�o�privados�en�situaciones�de�emergencia�por�inundaciones�y�minimizar�
sus�consecuencias�


2.2. Ámbito

El� presente� Plan� será� de� aplicación� en� cualquier� situación� de� preemergencia� y/o�
emergencia�producida�por�inundaciones�en�el�territorio�de�la�Comunitat�Valenciana.�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19127

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

3. Marco Legal y Competencial




3.1. Marco Legal

Las�siguientes�disposiciones�regulan�el�marco�legal�y�reglamentario�con�el�que�se�regula�la�
gestión�de�las�inundaciones:�

� Ley�2/1985,�de�21�de�enero,�sobre�Protección�Civil.�
� Ley�7/1985,�de�2�de�abril,�Reguladora�de�las�Bases�de�Régimen�Local.�
� Real� Decreto� 849/1986,� de� 11� de� abril,� por� el� que� se� aprueba� el� Reglamento� del�
Dominio� Público� Hidráulico,� modificado� por� el� Real� Decreto� 9/2008,� de� 11� de�
enero.�
� Real�Decreto�927/1988,�de�29�de�julio,�por�el�que�se�aprueba�el�Reglamento�de�la�
Administración� Pública� del� Agua� y� de� la� Planificación� Hidrológica,� modificado�
por�el�Real�Decreto�1541/1994,�de�8�de�julio.�
� Real�Decreto�407/1992,�de�24�de�abril,�por�el�que�se�aprueba�la�Norma�Básica�de�
Protección�Civil.�
� Decreto� 243/1993,� de� 7� de� diciembre,� del� Gobierno� Valenciano,� por� el� que� se�
aprueba�el�Plan�Territorial�de�Emergencia�de�la�Comunitat�Valenciana.�
� Resolución�de�31�de�enero�de�1995,�de�la�Secretaria�de�Estado�de�Interior,�por�la�
que�se�dispone�la�publicación�del�Acuerdo�del�Consejo�de�Ministros�por�el�que�se�
aprueba�la�Directriz�Básica�de�Planificación�de�Protección�Civil�ante�el�Riesgo�de�
Inundaciones.�
� Orden�de�12�de�marzo�de�1996�por�la�que�se�aprueba�el�Reglamento�técnico�sobre�
Seguridad�de�Presas�y�Embalses.�
� Real� Decreto� Legislativo� 1/2001,� de� 20� de� julio,� por� el� que� se� aprueba� el� texto�
refundido�de�la�Ley�de�Aguas.�
� Ley�9/2002,�de�Protección�Civil�y�Gestión�de�Emergencias�de�la�Generalitat.�
� Directiva�2007/60/CE�del�Parlamento�Europeo�y�del�Consejo�de�23�de�octubre�de�
2007,�relativa�a�la�evaluación�y�gestión�de�los�riesgos�de�inundación.�

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19128

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

3.2. El Plan Especial como Plan Director



El� Plan� Especial� frente� al� riesgo� de� inundaciones� será� considerado� Plan� Director� de� la�
planificación�territorial�de�ámbito�inferior�que�se�elabore�en�la�Comunitat�Valenciana�ante�
este� riesgo.� En� este� sentido,� establecerá� tanto� las� funciones� básicas� como� el� contenido�
mínimo� de� los� Planes� de� Actuación� Municipal� ante� este� riesgo� y� definirá� el� marco�
organizativo�general�que�posibilite�la�plena�integración�de�éstos�y�de�los�Planes�de�Presas�
en�el�Plan�Especial.�

Por� tanto,� para� hacer� frente� a� los� riesgos� derivados� de� las� inundaciones,� en� el� ámbito�
territorial�de�la�Comunitat�Valenciana,�existirán�tres�tipos�de�planes:�

� Plan�Especial�
� Planes�de�Actuación�Municipal�
� Planes�de�Presa.�


3.3. Marco competencial.

Tal�y�como�establece�la�Ley�9/2002,�corresponde�a�la�Generalitat�Valenciana�la�elaboración�
del� Plan� Especial� frente� al� riesgo� de� inundaciones,� que� será� aprobado� mediante� Decreto�
del� Consell,� previo� informe� de� la� Comisión� de� Protección� Civil� de� la� Comunitat�
Valenciana.��

La� elaboración� y� aprobación� de� los� Planes� de� Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� de�
inundaciones�corresponde�al�órgano�de�gobierno�municipal.�Su�homologación�se�realizará�
por�la�Comisión�de�Protección�Civil�de�la�Comunitat�Valenciana.�

La�elaboración�de�los�Planes�de�Emergencia�de�Presas�es�responsabilidad�de�los�titulares�
de�las�mismas.�Su�aprobación�corresponde�a�la�Dirección�General�competente�en�materia�
de�Obras�Hidráulicas,�previo�informe�de�la�Comisión�Nacional�de�Protección�Civil.�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19129

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

4. Los Planes de Actuación Municipal



4.1. Concepto

El� Plan� de� Actuación� Municipal� ante� el� riesgo� de� inundaciones� (PAM),� establecen� la�
organización�y�actuaciones�de�los�recursos�y�servicios�propios,�al�objeto�de�hacer�frente�a�
las�emergencias�por�inundaciones,�dentro�de�su�ámbito�territorial.�

En� el� anexo� I� se� relacionan� los� municipios� de� la� Comunitat� Valenciana� que� se� considera�
tienen� riesgo� de� inundaciones.� Los� municipios� con� riesgo� alto� y� medio� y� aquellos�
afectados�por�los�análisis�de�riesgos�de�los�Planes�de�Presa�(aquellos�que�se�encuentren�en�
las�Zonas�I�y�II)�tras�la�entrada�en�vigor�del�presente�Plan�deberán�de�elaborar�el�Plan�de�
Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�de�inundaciones.�

Los� Ayuntamientos� que� tengan� aprobado� el� Plan� de� Actuación� Municipal� frente� a�
inundaciones�con�anterioridad�a�la�entrada�en�vigor�del�presente�Plan,�deberán�adaptarlo�
al�contenido�establecido�en�éste.��


4.2. Funciones

Las�funciones�básicas�de�los�Planes�de�Actuación�Municipales�son�las�siguientes:�

a)� Prever� la� estructura� organizativa� y� los� procedimientos� para� la� intervención� en�
emergencias�por�inundaciones,�dentro�del�territorio�municipal.�
b)� Catalogar� elementos�vulnerables� y� zonificar� el� territorio� en� función� del� riesgo,�
en�concordancia�con�lo�establecido�en�el�Análisis�del�Riesgo�del�presente�Plan,�
así� como� delimitar� áreas� según� posibles� requerimientos� de� intervención� o�
actuaciones�para�la�protección�de�personas�y�bienes.�
c)� Especificar�procedimientos�de�información�y�alerta�a�la�población.�
d)� Catalogar� los� medios� y� recursos� específicos� para� la� puesta� en� práctica� de� las�
actividades�previstas.�

En�los�Planes�de�Actuación�de�aquellos�municipios�afectados�por�un�Plan�de�Emergencia�
de�Presa�y�cuyo�ámbito�territorial�pueda�verse�afectado�en�un�intervalo�de�tiempo�de�dos�
horas� o� inferior,� contado� desde� el� momento� hipotético� de� la� rotura,� habrán� de�
contemplarse�los�siguientes�aspectos:�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19130

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

a)� Delimitación� de� zonas� de� inundación,� de� acuerdo� con� lo� establecido� en� el�
correspondiente�Plan�de�Emergencia�de�Presa.�
b)� Previsión�de�los�medios�y�procedimientos�de�alerta�y�alarma�a�la�población�y�de�
comunicación�con�el�CCE.�
c)� Previsión�de�las�vías�y�medios�a�emplear�por�la�población�para�su�alejamiento�
inmediato�de�las�áreas�de�peligro.�


4.3. Contenido mínimo

El� contenido� mínimo� de� los� Planes� de� Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� de�
Inundaciones�será�el�siguiente:�

1.� INTRODUCCIÓN�

2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO�
2.1.� DESCRIPCIÓN�DEL�TÉRMINO�MUNICIPAL�
2.2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO�
2.2.1.� Estudio�Climatológico�del�Municipio.�
2.2.2.� Inundaciones�históricas�
2.2.3.� Descripción�del�tipo�de�riesgo�por�cuencas/subcuencas/zonas�
2.2.4.� Red�de�acequias�y�alcantarillado�
2.2.5.� Zonas�de�inundación�determinadas�por�Planes�de�Emergencia�de�Presas�
2.3.� ANÁLISIS�DE�LAS�CONSECUENCIAS.� ZONAS� DE� RIESGO� ALTO,� MEDIO�
Y�BAJO.�
2.3.1.� Suelo�residencial:�viviendas�y�personas�afectadas�
2.3.2.� Establecimientos�industriales�y�comerciales�
2.3.3.� Equipamientos�
2.3.4.� Infraestructuras�

3.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�DEL�PLAN�
3.1.� Esquema�organizativo�
3.2.� CECOPAL�
3.3.� El�Director�del�Plan�
3.4.� El�Comité�Asesor�
3.5.� El�Gabinete�de�Información�
3.6.� El�Centro�de�Comunicaciones�
3.7.� El�CCE�Provincial�
3.8.� El�Puesto�de�Mando�Avanzado�
3.9.� Las�Unidades�Básicas�de�Intervención�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19131

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

4.� OPERATIVIDAD�
4.1.� Notificación�
4.2.� Clasificación�de�emergencias:�fases�de�Preemergencia,�Emergencia�y�Vuelta�a�la�
Normalidad�
4.3.� Procedimiento�de�Actuación�

5.� IMPLANTACIÓN�Y�MANTENIMIENTO�DE�LA�OPERATIVIDAD�
5.1.� Implantación�
5.2.� Mantenimiento�de�la�operatividad�

ANEXOS�
I.� Red�hidrográfica�
II.� Seguimiento�de�la�preemergencia�
III.� Mapas�de�riesgos.�
IV.� Directorio�
V.� Catálogo�de�medios�y�recursos�
VI.� Consejos�a�la�población�ante�el�riesgo�de�inundaciones�

El�apartado�2.2.5.,�será�desarrollado�sólo�en�aquellos�municipios�afectados�por�un�Plan�de�
Emergencia�de�Presa.�

Los� apartados� 2.1,� 3,� 5,� Anexo� IV� y� V� se� incorporan� al� sumario� del� PAM� con� objeto� de�
dotar�al�documento�de�un�contenido�global,�no�obstante�lo�anterior,�cuando�el�municipio�
disponga� de� Plan� Territorial� Municipal� (PTM),� no� será� necesario� desarrollar� estos�
apartados.�

La� Conselleria� competente� en� materia� de� protección� civil� y� gestión� de� emergencias�
elaborará�una�Guía�Metodológica�para�la�redacción�de�los�Planes�de�Actuación�Municipal�
frente� al� riesgo� de� Inundaciones� que� detalla� de� forma� más� exhaustiva� el� contenido� del�
PAM�indicado�en�el�este�apartado.�

8

Num. 6265 / 12.05.2010 19132

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

5. Los Planes de Emergencia de Presas




5.1. Concepto

Los� Planes� de� Emergencia� de� las� Presas� analizan� las� consecuencias� de� las� posibles�
emergencias� que� pueden� darse� en� éstas� y� establecen� la� estructura,� organización� y�
funciones� a� desarrollar� por� parte� de� los� trabajadores� de� la� propia� Presa� así� como� de� la�
Confederación� Hidrográfica� de� la� que� depende� ésta,� de� cara� a� adoptar� las� medidas�
necesarias�para�minimizar�las�consecuencias�de�la�emergencia.�

Dichos�planes�han�de�ser�elaborados�e�implantados�por�los�titulares�de�las�presas.�

Los� Planes� de� Emergencia� de� las� presas� establecen� un� sistema� de� alerta� a� la� población�
potencialmente� afectada� en� caso� de� rotura� o� avería� grave� de� la� presa,� de� forma� que� se�
posibilite�la�adopción�de�las�medidas�de�autoprotección�necesarias.�

Las� presas� se� clasifican� en� tres� categorías� (A,� B,� y� C)� en� función� de� la� gravedad� de� los�
daños�que�puedan�producir�en�caso�de�accidente.�

Los�Planes�de�Emergencia�de�Presas�serán�aprobados�por�la�Dirección�General�competente�
en� materia� de� Obras� Hidráulicas,� previo� informe� de� la� Comisión� Nacional� de� Protección�
Civil.�

Los�Planes�de�Emergencia�de�Presas�que�afecten�al�territorio�de�la�Comunitat�Valenciana�
quedarán�integrados�en�el�presente�Plan�Especial.�


5.2. Clasificación de las presas

La� Directriz� Básica� establece� tres� categorías� de� presas� en� función� de� la� gravedad� de� los�
daños�que�pueden�producir�en�caso�de�rotura�o�funcionamiento�incorrecto:�

� Categoría� A:� presas� cuya� rotura� o� funcionamiento� incorrecto� puede� afectar�
gravemente�a�núcleos�urbanos�o�servicios�esenciales,�o�producir�daños�materiales�
o�medioambientales�muy�importantes.�
� Categoría�B:�presas�que�pueden�ocasionar�daños�materiales�o�medioambientales�
importantes,�o�afectar�a�un�número�reducido�de�viviendas.�

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19133

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

� Categoría� C:� presas� que� pueden� producir� daños� materiales� de� moderada�
importancia� y� sólo� incidentalmente� pérdida� de� vidas� humanas.� En� todo� caso,� a�
esta�categoría�pertenecerán�todas�las�presas�no�incluidas�en�las�categorías�A�o�B.�

La� clasificación� se� efectuará� mediante� resolución� de� la� Dirección� General� competente� en�
materia�de�Obras�Hidráulicas,�que�informará�a�la�Comisión�Nacional�de�Protección�Civil.�

Deberán� disponer� de� su� Plan� de� Emergencia� de� Presa� todas� las� presas� que� hayan� sido�
clasificadas�en�las�categorías�A�o�B.�


5.3. Funciones

a)� Determinar,� tras� el� correspondiente� análisis� de� seguridad,� las� estrategias� de�
intervención� para� el� control� de� situaciones� que� puedan� implicar� riesgos� de�
rotura�o�de�avería�grave�de�la�presa�y�establecer�la�organización�adecuada�para�
su�desarrollo.�
b)� Determinar� la� zona� inundable� en� caso� de� rotura,� indicando� los� tiempos� de�
propagación� de� la� onda� de� avenida� y� efectuar� el� correspondiente� análisis� de�
riesgos.�
c)� Disponer� la� organización� y� medios� adecuados� para� obtener� y� comunicar� la�
información� sobre� incidentes,� la� comunicación� de� alertas� y� la� puesta� en�
funcionamiento,� en� caso� necesario,� de� los� sistemas� de� alarma� que� se�
establezcan.�

El�Contenido�mínimo�de�los�Planes�de�Presa�viene�indicado�en�la�Directriz�Básica�frente�al�
riesgo�de�inundaciones.�


5.4. Integración de los Planes de Presa

Los�Planes�de�Presa�deberán�integrarse�en�el�presente�Plan�para�ello�deberán:�

� Contener� un� procedimiento� de� notificación,� alerta� o� comunicación� de� incidentes�
al�CCE�Autonómico�
� Disponer� de� una� Sala� de� Emergencias� y� de� los� sistemas� de� comunicación�
necesarios� que� garanticen� que� en� caso� de� emergencia,� existe� una� comunicación�
directa� entre� la� organización� del� Plan� de� Emergencia� de� la� misma� y� el� CCE�
Autonómico.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 19134

Plan Especial Inundaciones


Fundamentos
Revisión: 23/02/2010

Una�vez�aprobados�los�Planes�de�Emergencia�de�Presas,�durante�la�fase�de�implantación�
de� éstos,� la� Conselleria� competente� en� materia� de� protección� civil� y� gestión� de�
emergencias,�procederá�a�efectuar�su�integración�con�el�Plan�Especial�con�el�desarrollo�de�
las�siguientes�actuaciones:�

� Se�informará�a�los�municipios�afectados�por�el�Plan�de�Emergencia�de�Presa,�para�
que�éstos�elaboren�o�adapten�sus�Planes�de�Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�
de� Inundaciones� a� los� nuevos� riesgos� derivados� de� la� posible� rotura� o� avería�
grave�de�la�Presa.�
� Se� modificará� el� apartado� de� Análisis� del� Riesgo� del� presente� Plan� para�
incorporar� la� descripción� de� los� riesgos� efectuada� en� el� Plan� de� Emergencia� de�
Presa.�
� Se� modificará� el� apartado� de� Operatividad� del� presente� Plan� para� reflejar� el�
procedimiento�operativo�asociado�al�Plan�de�Emergencia�de�la�Presa.�
� El� CCE� Autonómico� actualizará� sus� protocolos� operativos� de� alerta� a� los�
municipios� afectados,� se� actualizarán� las� Bases� de� Datos� de� Medios� y� Recursos�
incorporando� los� datos� de� localización� de� los� responsables,� organismos� y�
departamentos� relacionados� con� la� operatividad� de� los� Planes� de� Presa� y� de� los�
Planes� de� Actuación� Municipales� frente� al� riesgo� de� Inundaciones� de� los�
municipios�aguas�abajo�de�la�Presa.�


5.5. Implantación y mantenimiento de la operatividad de los Planes
de Presa.

Los�planes�de�presa�que�actualmente�están�en�fase�de�Implantación�son�los�siguientes:�

1.� Amadorio�
2.� Azud�de�Terrateig�
3.� Balsa�de�San�Diego�
4.� Beniarrés�
5.� Guadalest�
6.� La�Pedrera�
7.� Balsa�de�Acumulación�de�la�Acequia�Real�del�Júcar�
8.� Oliva�

Los�planes�de�presa�que�actualmente�están�en�fase�de�Mantenimiento�de�la�Operatividad�
son�los�siguientes:�

� Actualmente�no�existen�planes�de�presa�que�estén�completamente�implantados.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 19135

Plan Especial Inundaciones�


Análisis del Riesgo�
Revisión: 23/02/2010



� Volumen II


Análisis del riesgo
Sumario:

��
�1.� ASPECTOS�GENERALES�
� 1.1.� La�disposición�del�relieve�
� 1.2.� Aproximación�al�clima�de�la�Comunitat�Valenciana�
� 1.3.� Tipología�de�las�inundaciones�
��
�2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO:�CRITERIOS�GENERALES�
� 2.1.� Análisis�de�las�zonas�afectadas�por�inundaciones�
� 2.2.� Análisis�del�riesgo�
��
�3� ANÁLISIS�DEL�RIESGO:�RESULTADOS�
� 3.1.� Cuencas�de�la�Comunitat�Valenciana�
3.2.� Resultados�agrupados�por�cuencas�
Pla Especial enfront
3.3.� Afección�del�riesgo�en�función�de�la�superficie�
3.4.� Afección�del�riesgo�en�función�de�los�usos�del�suelo.�
del risc d'Inundacions
3.5.� Afección�del�riesgo�en�función�de�la�población�afectada.�
3.6.� Municipios�con�riesgo�


4.� RIESGOS�GEOLÓGICOS�ASOCIADOS�A�LAS�PRECIPITACIONES�INTENSAS:�
DESLIZAMIENTOS�Y�DESPRENDIMIENTOS�

5.� RIESGOS�POR�ROTURA�DE�PRESA.�
5.1.� Aspectos�Generales�
5.1.� Aspectos�Particulares�

6.� CATÁLOGO�DE�PUNTOS�CONFLICTIVOS�

��
Num. 6265 / 12.05.2010 19136

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

1. Aspectos generales

El�Análisis�del�Riesgo�incluido�en�el�presente�Plan�está�basado�en�un�estudio�elaborado�en�
los�años�1997/98�por�la�Universidad�Politécnica�de�Valencia�para�la�Generalitat�Valenciana.�
El�estudio�de�inundabilidad�se�ha�realizado�a�escala�1:50000,�considerando�seis�niveles�de�
peligrosidad�en�función�de�la�frecuencia�(periodos�de�retorno�de�50,�100�y�500�años)�y�dos�
de�calado�de�la�lámina�de�agua�(menor�y�mayor�de�80�cm.).�

Además� de� la� determinación� de� las� áreas� inundables,� en� el� estudio� se� realiza� una�
aproximación�a�la�vulnerabilidad�del�territorio�en�función�de�los�distintos�usos�del�suelo�y�
de�los�niveles�de�peligrosidad.�

En�estudio�de�la�vulnerabilidad�se�abordará�con�detalle�en�la�elaboración�de�los�Planes�de�
Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� de� inundaciones,� donde� dentro� del� apartado� de�
Análisis�de�Riesgo,�se�analizarán�las�consecuencias�que�las�inundaciones�tienen�en�los�usos�
residenciales,� industriales,� comerciales� así� como� frente� a� los� principales� equipamientos� e�
infraestructuras.�


1.1. La disposición del relieve

La� Comunitat� Valenciana� se� encuentra� entre� el� dominio� del� sistema� ibérico� y� el� sistema�
bético.�El�territorio�se�caracteriza�por�un�interior�montañoso,�con�intercalación�de�cubetas�
que� constituyen� llanos� interiores,� y� una� franja� litoral� llana,� de� escasa� extensión� hacia� el�
interior.�

La� proximidad� del� área� montañosa� al� mar� determina� que� la� mayor� parte� de� las� cuencas�
hidrográficas�sean�de�escasa�longitud�y�fuertes�pendientes,�exceptuando�las�cuencas�de�los�
ríos� alóctonos.� Los� cauces,� al� alcanzar� el� llano� costero,� pierden� competencia� e� incluso� en�
ocasiones� desaparecen.� Asimismo,� toda� la� franja� litoral� está� salpicada� de� zonas�
deprimidas,�marjales,�que�se�inundan�periódicamente�por�las�aportaciones�de�barrancos�y�
lluvias�locales.�

Es� en� el� llano� costero,� por� tanto,� donde� se�concentra� el� riesgo� de� inundabilidad.� Pero� no�
hay� que� olvidar� las� zonas� interiores� con� riesgo� de� inundación� por� insuficiencia� o�
desaparición�de�los�cauces�o�por�características�semiendorreicas�de�éstos.�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19137

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

1.2. Aproximación al clima de la Comunitat Valenciana



El�territorio�de�la�Comunitat�Valenciana,�emplazado�en�la�fachada�oriental�de�la�península�
ibérica,�se�extiende�aproximadamente�entre�los�37º�50’�y�los�40º�48’�de�latitud�N,�y�los�0º�30’�
E�y�1º�30’�W�de�longitud.�Sin�embargo,�aunque�su�desarrollo�latitudinal�es�mucho�mayor�
que� el� longitudinal,� el� contraste� climático� es� mayor� entre� litoral� e� interior� debido,�
fundamentalmente,� a� la� influencia� marítima.� Por� tanto,� el� clima� de� la� Comunitat�
Valenciana� es� un� clima� mediterráneo,� con� cierta� influencia� de� la� continentalidad� en� las�
tierras� interiores.� Asimismo,� la� disposición� orográfica� determina� tanto� la� distribución� de�
las�temperaturas�como�de�las�precipitaciones.�

Las� precipitaciones� se� caracterizan� por� su� variabilidad� interanual� y� anual,� por� lo� que�
hablar� de� medias� de� precipitación� constituye� sólo� un� indicativo� del� funcionamiento�
general�de�las�precipitaciones.�En�general,�la�pluviometría�disminuye�de�norte�a�sur,�con�
una�clara�frontera�entre�ambos�sectores�definida�por�las�alineaciones�béticas.�Al�sur�de�las�
mismas,�la�pluviosidad�es�más�propia�de�un�clima�subárido.�

Los� valores� medios� anuales� de� precipitación� oscilan� entre� los� 400� y� 600� mm.� La�
distribución�de�las�precipitaciones�está�plenamente�ligada�a�la�orografía.�Asimismo,�ciertas�
zonas�del�interior�y�el�norte�de�la�Comunitat�están�más�expuestas�a�los�frentes�atlánticos,�
que�normalmente�producen�precipitaciones�más�suaves�y�frecuentes.�

Muestra�de�la�influencia�de�la�disposición�orográfica�es�la�costa�de�la�mitad�sur�del�golfo�
de�Valencia�que,�por�su�orientación�perpendicular�a�los�vientos�húmedos�del�Noreste,�es�
notablemente�más�lluviosa.�Esta�zona� coincide� con� las� comarcas� de� La� Safor� y� la� Marina�
Alta,�donde�se�registran�medias�anuales�que�oscilan�entre�los�600�y�900�mm.�

Por� lo� que� respecta� a� la� distribución� de� las� lluvias� anuales,� la� influencia� mediterránea�
determina�un�máximo�otoñal,�salvo�escasas�excepciones�en�las�que�la�primavera�supera�al�
otoño� debido� a� su� localización� en� el� interior� y,� por� tanto,� con� menor� incidencia� de� las�
lluvias� de� Levante.� Son� las� comarcas� interiores� de� Els� Ports,� los� llanos� de� Utiel,� el� Alto�
Palancia�y�parte�del�Valle�de�Ayora�y�Alto�Vinalopó.�

La�causa�de�que�el�final�de�verano�otoño�sea�la�estación�con�máximo�pluviométrico�se�debe�
a� que� el� Mediterráneo� adquiere� las� máximas� temperaturas� en� esta� época,� por� lo� que� la�
masa� de� aire� sobre� él� es� muy� cálida� y� húmeda� y,� cuando� se� desplaza� sobre� nuestro�
territorio,�aun�cuando�la�situación�atmosférica�no�sea�muy�inestable,�produce�importantes�
precipitaciones� que,� cuando� la� inestabilidad� es� muy� acusada,� da� lugar� a� lluvias�
torrenciales.�

Dada� la� torrencialidad� de� las� precipitaciones� en� la� Comunitat,� es� necesario� hablar� de� los�
regímenes� diarios� (24� horas).� El� total� de� precipitaciones� anuales� se� concentra� en� escasos�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19138

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

días,� por� lo� que� las� intensidades� horarias� llegan� a� alcanzar� valores� muy� altos,�
registrándose� en� ocasiones� más� de� 800� mm� en� 24� horas.� Como� ejemplo� de� la� alta�
intensidad� horaria,� cabe� destacar� que� en� la� Comunitat� el� 25%� de� los� días� con� cantidades�
más�altas�aporta�más�del�75%�de�las�lluvias�anuales.�


1.3. Tipología de las inundaciones

Una�inundación�se�produce�cuando�la�capacidad�de�desagüe�del�territorio�es�insuficiente�
(o�incluso�nula)�frente�a�unas�precipitaciones�importantes�sobre�la�cuenca�de�drenaje.�Esta�
menor� capacidad� de� desagüe� puede� tener� motivos� naturales,� o� estar� inducida� por� el�
hombre� mediante� la� ocupación� parcial� o� total� del� cauce� fluvial.� A� continuación� se�
describen�los�mecanismos�de�inundación�más�habituales�en�la�Comunitat�Valenciana.�

No� se� han� considerado� las� zonas� inundables� locales� producidas� por� lluvias� torrenciales,�
dado� que� éstas� pueden� afectar� a� cualquier� punto� del� territorio,� destacando� por� su�
gravedad�las�producidas�en�entornos�urbanos.�

Valle fluvial

Un� valle� fluvial� se� caracteriza� por� tener� una� sección� transversal� cóncava� (en� �uve�� o� en�
�u�),� situándose� el� río� en� la� parte� inferior� de� la� sección.� Para� un� determinado� evento� de�
crecida�la�capacidad�del�cauce�puede�ser�insuficiente�localmente,�por�lo�que�el�nivel�de�la�
lámina�de�agua�se�eleva�ocupando�parcialmente�el�valle,�y�retornando�al�cauce�aguas�abajo�
en� cuanto� su� capacidad� de� desagüe� aumenta.� Cuando� el� caudal� que� circula� por� el� río�
disminuye,� las� aguas� vuelven� a� su� cauce� normal.� Se� trata� por� tanto� de� una� inundación�
paralela� al� cauce� del� río,� que� puede� tratarse� hidráulicamente� con� las� hipótesis� de� flujo�
unidimensional.� En� función� del� tamaño� del� río,� la� inundación� puede� ser� de� unas� pocas�
horas� hasta� algún� día� de� duración,� con� una� zona� inundada� que� siempre� estará� muy�
limitada�en�superficie.�

La� inundación� en� valle� fluvial� es� la� inundación� clásica� de� los� ríos� del� interior� de� la�
Comunitat� en� sus� tramos� altos� y� medios,� como� pueden� ser� los� ríos� Bergantes,� el� Turia�
hasta� Manises,� o� el� Serpis� hasta� Gandía.� También� puede� estar� presente� en� las�
desembocaduras�de�ríos�menores�que�no�han�formado�un�cono�aluvial�pero�que�presentan�
un� desagüe� insuficiente;� como� el� Cenia,� el� barranco� de� Chinchilla� en� Oropesa,� o� los� ríos�
Nacimiento�y�Seco�de�Campoamor�en�Orihuela.�

Cono aluvial

Cuando�los�torrentes�salen�de�la�montaña�y�llegan�al�valle�del�río�principal�o�a�la�llanura�
costera,� sufren� una� disminución� brusca� de� su� pendiente,� con� lo� que� su� capacidad� de�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19139

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

arrastre�de�sedimentos�también�disminuye.�En�el�pie�de�la�montaña�se�forma�un�abanico�
convexo� de� sedimentos,� denominado� cono� aluvial.� En� el� cono� aluvial� la� capacidad� del�
cauce�disminuye�porque�el�torrente�no�es�capaz�de�excavar�un�cauce�suficiente.�El�cauce�en�
el� cono� se� encuentra� por� encima� del� terreno� circundante,� de� tal� forma� que� durante� una�
crecida� la� inundación� afecta� a� todo� el� cono.� Además,� este� cauce� es� muy� inestable,�
pudiéndose�formar�uno�nuevo�en�cualquier�punto,�aprovechando�antiguos�paleocauces�u�
otras� direcciones� preferentes� de� flujo.� Sobre� el� propio� cono� la� duración� de� la� inundación�
siempre�será�corta.�

Formaciones� de� tipo� cono� aluvial� también� se� presentan� en� la� confluencia� de� un� afluente�
con�el�río�principal�(por�ejemplo�las�confluencias�de�los�ríos�Sellent�y�Magro�con�el�Júcar)�y�
en� las� desembocaduras� de� los� ríos� (rambla� de� Alcalá,� río� Seco� de� Castellón,� río� Mijares,�
barranco�del�Carraixet,�río�Girona,�etc.).�

Desapariciones de cauce

Son�un�caso�extremo�de�disminución�de�la�capacidad�del�cauce,�habitualmente�asociadas�a�
un� cono� aluvial� como� vimos� en� el� apartado� anterior.� Por� su� tamaño,� los� casos� más�
espectaculares� de� desapariciones� son� las� del� barranco� de� Benimodo,� rambla� Gallinera,�
barrancos� de� Orgegia� y� Juncaret� y� el� río� Vinalopó,� aunque� existen� decenas� de� pequeñas�
desapariciones� en� toda� la� Comunitat.� Aguas� abajo� de� la� desaparición� puede� existir� otro�
cauce�que�recoge�las�aguas�desbordadas,�como�es�el�caso�del�barranco�de�Benimodo� o�la�
solución� artificial� del� siglo� pasado� de� la� rambla� del� Poyo� antes� de� su� confluencia� con� el�
barranco�de�Torrent.�

Las� desapariciones� de� cauce� son� especialmente� peligrosas,� porque� al� no� existir� un� cauce�
definido�y,�además,�circular�el�agua�muy�raramente,�el�hombre�tiende�a�ocupar�terrenos�de�
muy�alto�riesgo�con�elementos�vulnerables�sin�tener�conciencia�del�peligro�existente.�

Endorreismos y semiendorreismos

Un� endorreismo� es� una� zona� del� territorio� que� no� tiene� desagüe,� debido� a� que� las�
condiciones�topográficas�cierran�el�paso�del�flujo�superficial.�En�caso�de�una�precipitación�
importante,� las� aguas� se� acumulan� en� la� parte� más� baja� produciendo� inundaciones� de�
larga�duración.�Los�cauces�que�drenan�en�estas�zonas�desaparecen�formando�normalmente�
un�cono�aluvial.�Si�el�drenaje�solamente�se�ve�dificultado�por�una�pendiente�muy�pequeña�
hablaremos� de� un� semiendorreismo.� Los� endorreismos� y� semiendorreismos� están�
asociados� a� saladares,� marjales,� lagunas� o� lagos� en� función� de� su� régimen� hidrológico.�
Algunos� ejemplos� son� la� rambla� de� La� Viuda� aguas� arriba� de� la� sierra� Esparraguera,� la�
rambla�Cabañera�en�Sinarcas,�el�barranco�de�Las�Ovejas�entre�San�Vicente�y�Alicante�o�las�
salinas� de� Santa� Pola.� En� estos� casos,� las� inundaciones� pueden� tener� una� duración� de�
varios�días.�

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19140

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Marjales

Una�marjal�es�un�caso�particular�de�endorreismo.�Las�marjales�en�la�Comunitat�Valenciana�
son�formaciones�costeras�en�las�que�la�dificultad�de�drenaje�se�debe�a�la�existencia�de�un�
cordón� de� dunas� litoral� que� cierra� el� paso� hacia� el� mar� en� una� longitud� importante.� Por�
tener�una�cota�muy�baja,�los�niveles�freáticos�serán�casi�siempre�altos,�siendo�la�presencia�
de�agua�en�muchos�casos�permanente.�Las�inundaciones�pueden�llegar�a�durar�más�de�una�
semana.�

Debido� a� su� situación� geográfica,� a� la� facilidad� de� su� puesta� en� regadío� y� a� su� relativa�
aptitud� agrícola,� las� marjales� han� sido� siempre� atractivas� para� el� hombre,� por� lo� que�
muchas�de�ellas�se�han�desecado�artificialmente�a�lo�largo�de�la�historia.�Ello�no�evita�que�
sigan�siendo�zonas�de�acumulación�de�las�aguas�en�caso�de�fuertes�lluvias.�A�lo�largo�de�
toda� la� costa� de� las� provincias� de� Castellón� y� Valencia� nos� encontramos� con� marjales� o�
antiguas� marjales� desecadas� total� o� parcialmente,� como� las� de� Peñíscola,� Oropesa,� Canet�
de�Berenguer,�Tavernes,�o�Pego.�

En�la�práctica,�podemos�hablar�de�una�evolución�de�las�marjales,�de�tal�forma�que�muchas�
de�ellas�en�una�primera�etapa�se�convirtieron�en�arrozales,�con�posterioridad�se�elevaron�y�
desecaron�los�terrenos�para�cultivo�de�regadío�(actuaciones�realizadas�en�su�mayor�parte�
desde� los� años� 60� hasta� incluso� la� actualidad),� y� en� una� última� fase� se� han� utilizado�
algunas�de�ellas�como�zonas�de�desarrollo�turístico�dada�su�proximidad�al�mar.�

Llanos de inundación

En� los� tramos� bajos� de� los� ríos,� ya� cerca� de� sus� desembocaduras,� éstos� dejan� de� ser�
erosivos,�de�tal�forma�que�para�los�caudales�normales�son�estables�en�sentido�vertical;�es�
decir,�el�balance�entre�erosión�y�sedimentación�es�nulo�a�nivel�global.�Esto�no�impide�que�
localmente�este�balance�se�descompense,�formándose�los�meandros�típicos�de�estos�tramos�
que,�a�escala�geológica,�dan�lugar�a�movimientos�laterales�del�río.�

Durante� una� crecida� lo� suficientemente� grande� como� para� superar� la� capacidad� de�
desagüe�del�cauce,�el�río�se�desborda�y�deposita�los�sedimentos�arrastrados�en�su�entorno.�
La� acumulación� de� estos� sedimentos� en� sucesivas� terrazas� forma� su� llano� aluvial� o� de�
inundación.� Dado� que� los� sedimentos� se� depositan� en� mayor� proporción� en� los�
alrededores�del�cauce,�nos�podemos�encontrar�con�que�éste�circule�a�una�cota�mayor�que�
su�llano.�

La� inundación� del� llano� aluvial� siempre� es� una� inundación� masiva� en� la� que� el�
movimiento�del�agua�es�bidimensional,�aunque�aparecen�concentraciones�del�flujo�en�los�
paleocauces� abandonados,� en� las� zonas� más� bajas� o� forzados� por� las� infraestructuras�
existentes.� Si� el� cauce� se� encuentra� sobreelevado,� el� retorno� de� las� aguas� al� mismo� se� ve�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19141

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

dificultado,� por� lo� que� los� niveles� alcanzados� y� la� duración� de� la� inundación� se�
incrementan.� Además,� las� condiciones� de� desagüe� en� la� desembocadura� se� pueden� ver�
dificultadas� por� el� hecho� de� que� el� nivel� medio� del� mar� se� eleve� si� se� produce� al� mismo�
tiempo�una�situación�generalizada�de�bajas�presiones.�

Las�inundaciones�de�los�ríos�Júcar�y�Segura�son�inundaciones�de�tipo�llano�de�inundación.�
En� el� caso�del� río� Júcar� la� inundación� ocupa� una� parte� importante� de� las� comarcas� de� la�
Ribera,�aunque�la�duración�de�sus�inundaciones�es�inferior�a�la�semana.�En�el�caso�del�río�
Segura,� debido� a� que� el� cauce� se� sitúa� por� encima� de� su� valle� y� a� las� dificultades� de�
drenaje,�las�inundaciones�de�la�Vega�Baja�suelen�tener�una�duración�superior�a�la�semana.�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19142

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

2. Análisis del Riesgo: criterios generales




2.1. Análisis de las zonas afectadas por inundaciones

La� definición� de� riesgo� debe� tener� en� cuenta� tanto� la� probabilidad� de� ocurrencia� de� la�
inundación,�como�los�niveles�alcanzados.�La�escala�de�trabajo,�que�marca�la�precisión�del�
estudio,�es�la�1:50.000�(para�la�elaboración�de�los�estudios�hidráulicos�normalmente�se�ha�
empleado� la� escala� 1:10.000).� Los� niveles� de� riesgo� considerados� son� seis,� como�
combinación�de�tres�niveles�de�frecuencia�y�dos�de�calados.�

En� cuanto� a� los� niveles� de� frecuencia,� se� han� seguido� los� establecidos� en� la� Directriz�
Básica:�

� Zonas� de� inundación� frecuente.� Se� corresponde� con� zonas� sometidas� a�
inundaciones� de� periodo� de� retorno� inferior� a� 50� años,� o� lo� que� es� lo� mismo,�
probabilidad�de�sufrir�una�inundación�un�año�cualquiera�igual�o�superior�al�2%.�
� Zonas� de� inundación� ocasional.� Son� aquellas� zonas� que� sufren� inundaciones�
entre�50�y�100�años�de�período�de�retorno,�es�decir,�probabilidad�de�inundación�
entre�el�2�y�el�1%.�
� Zonas� de� inundación� excepcional.� Se� corresponde� con� zonas� inundadas� con�
crecidas� de� 100� hasta� 500� años� de� período� de� retorno.� En� términos� de�
probabilidad�de�inundación,�entre�el�1�y�0,2%.�

Aunque�existen�múltiples�factores�que�determinan�la�cuantía�de�los�daños�debidos�a�una�
inundación,�se�ha�considerado�únicamente�el�calado�máximo�alcanzado�por�las�aguas.�Las�
razones� que� apoyan� esta� simplificación� se� basan� en� que� realmente� es� el� factor� más�
importante� en� la� mayoría� de� los� casos,� y� en� que� otros� factores� como� la� velocidad� o� el�
transporte�de�sedimentos�están�altamente�correlacionados�con�el�calado.�

La�discretización�de�calados�considerada�es�la�siguiente:�

� Calados� bajos,� cuando� el� nivel� de� agua� esperado� general� en� la� zona� de�
inundación� es� inferior� a� 80� centímetros.� Aunque� se� pueden� producir� vías�
preferentes�de�flujo�con�fuertes�daños,�en�general�las�pérdidas�económicas�que�se�
pueden�producir�son�limitadas� y�las�medidas�a�adoptar�para� disminuirlas�serán�
sencillas.�
� Calados� altos,� cuando� el� nivel� es� superior� a� los� 80� centímetros.� En� este� caso� los�
daños�comienzan�a�ser�muy�importantes.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19143

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Como� resultado� tenemos� 6� niveles� de� zonas� de� peligrosidad� (ver� la� tabla� 1),� por�
combinación�de�los�factores�anteriores:�

1.� Calados�altos�con�frecuencia�alta��
2.� Calados�altos�con�frecuencia�media.�
3.� Calados�bajos�con�frecuencia�alta.�
4.� Calados�bajos�con�frecuencia�media.�
5.� Calados�altos�con�frecuencia�baja.�
6.� Calados�bajos�con�frecuencia�baja.�

Frecuencia
Baja Media Alta
Calado
(100-500 años) (50-100 años) (< 50 años)
Bajo (< 0’8 m.) 6 4 3
Alto (> 0’8 m.) 5 2 1

Tabla�1.�Niveles�de�peligrosidad�por�combinaciones�de�intervalos�de�frecuencias�y�calados.�


2.2. Análisis del riesgo

Una� vez� obtenidas� las� zonas� inundables,� diferenciando� los� seis� niveles� de� peligrosidad�
descritos,� éstas� se� han� clasificado� como� zonas� de� riesgo� alto,� medio� y� bajo,� teniendo� en�
cuenta� el� tipo� de� uso� del� suelo� o� los� elementos� en� riesgo� afectados,� resultando� la�
combinación�de�la�tabla�2.�

Los� datos� obtenidos� se� han� clasificado� por� municipios,� presentándose� las� superficies�
afectadas�por�cada�tipo�de�riesgo�y�la�población�residencial�afectada,�todo�ello�para�cada�
una�de�las�zonas�inundables�en�función�del�origen�de�la�inundación�(cuenca,�subcuenca�o�
zona�hidrológica)�que�afectan�al�municipio.�Los�mismos�datos�se�presentan�para�las�zonas�
inundables�del�apartado�3.�

La� presentación� cartográfica� se� realiza� en� mapas� provinciales� a� escala� 1:200.000� y�
cartografía�a�escala�1:50.000,�con�la�siguiente�información:�6�niveles�de�peligrosidad,�usos�
del� suelo,� elementos� singulares� (CCEs,� parques� de� bomberos,� hospitales,� industrias� con�
Plan� de� Emergencia� Exterior� y� campings),� e� infraestructuras� (esencialmente� viarias).� Por�
razones�de�escala,�estos�últimos�datos�sólo�se�representan�en�la�cartografía�a�E�1:50.000.�

8

Num. 6265 / 12.05.2010 19144

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


ZONAS DE
ELEMENTOS EN RIESGO USO DEL SUELO RIESGO
PELIGROSIDAD
A.1. Alto frecuente 1
A.2. Alto ocasional 2
Residencial, terciario y mixto;
A.3. Alto excepcional 5
Núcleos de población zonas de acampada; uso
3
comercial B. Medio
4
C. Bajo 6
1
A. Alto
2
3
Instalaciones industriales Uso industrial
B. Medio 4
5
C. Bajo 6
1
A. Alto
2
Equipamientos, infraestructuras 3
Servicios básicos
y elementos singulares B. Medio 4
5
C. Bajo 6

Tabla�2.�Clasificación�de�las�superficies�inundables.�

Finalmente,� y� para� evaluar� el� grado� de� riesgo� de� cada� municipio,� el� estudio� incluye� el�
análisis�de�lo�que�se�ha�definido�como�impacto:�daño�medio�que�potencialmente�pueden�
producir�las�inundaciones.�El�proceso�de�evaluación�se�describe�a�continuación.�

1.� Categorías�de�los�daños�producidos�por�la�inundación:�

a)� Daños�directos:�

� Daños� sobre� propiedades,� infraestructuras� y� contenidos� almacenados� que�
son�afectados�por�la�lámina�de�inundación.�
� Costes� de� intervención� en� el� control� de� la� avenida,� evacuación� de�
poblaciones�afectadas,�suministros�de�emergencia,�etc.�

b)� Daños�indirectos,�de�difícil�evaluación�económica�como:�

� Daños� producidos� por� la� interrupción� temporal� del� servicio� de�
infraestructuras� y� servicios� públicos� sobre� poblaciones� no� directamente�
afectadas�por�la�inundación.�
� Daños� secundarios� producidos� por� la� interrupción� de� la� actividad�
económica.�
� Coste�de�incertidumbre�asociado�a�la�frecuencia�y�repetición�de�fenómenos�
catastróficos�sobre�una�misma�zona.�

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19145

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

c)� Daños� intangibles� no� traducibles� en� términos� monetarios� ligados� a� aspectos�
sociales�y�culturales�provocados�por�la�alteración�de�las�condiciones�de�vida�en�
las�zonas�afectadas.�

Estos�daños�por�unidad�de�superficie�son�mayores�o�menores�en�función�de�la�magnitud�
de�la�inundación�y�de�la�vulnerabilidad�del�territorio,�de�tal�manera�que�puede�hablarse�de�
curvas�de�daños�en�función�de�la�magnitud.�

Existen� diversos� aspectos� relacionados� con� la� magnitud� que� inciden� en� los� daños� finales�
como�son�la�altura�del�agua�alcanzada,�la�velocidad�del�flujo,�la�duración�de�la�inundación,�
la�mayor�o�menor�presencia�de�sedimentos,�etc.�Sin�embargo,�dado�el�carácter�regional�del�
estudio�de�inundabilidad,�sólo�se�va�a�tener�en�cuenta�la�altura�de�la�lámina�de�agua�(que�
en� realidad� es� el� factor� más� importante� en� la� Comunitat� Valenciana)� discretizada� en� dos�
intervalos:� menos� de� 80� cm.� correspondiente� a� los� niveles� 3,� 4� y� 6� y� con� una� altura�
representativa�de�40�cm.;�y�más�de�80�cm.�(niveles�1,�2�y�5)�y�con�una�altura�representativa�
de�120�cm.�

En�cuanto�a�la�vulnerabilidad�del�territorio,�depende�fundamentalmente�de�la�tipología�de�
uso�que�tenga�y�de�su�intensidad,�aunque�en�realidad�siempre�existen�particularidades�que�
hacen� los� daños� muy� distintos� dentro� de� una� misma� categoría.� Para� realizar� esta�
diferenciación�se�ha�utilizado�el�mapa�de�usos�del�suelo�suministrado�por�la�Consellerias�
competentes�en�materia�de�Obras�Públicas�y�Urbanismo.�

2.� Evaluación�de�la�vulnerabilidad:�

a)� Usos�residenciales.�El�porcentaje�de�daño�para�cada�tipología�de�uso�y�calado�
del�agua�se�ha�obtenido�de�las�curvas�de�vulnerabilidad�utilizadas�por�la�Federal�
Insurance� Agency� norteamericana,� mientras� que� el� valor� por� metro� cuadrado�
adoptado�es�función�de�la�densidad�de�edificación�(6�categorías).�
b)� Usos�industriales.�Mismas�consideraciones�pero�distinguiendo�sólo�alta�y�baja�
densidad�de�uso.�
c)� Usos�comerciales.�Para�su�cálculo,�se�ha�considerado�la�oferta�comercial�de�cada�
municipio�y�que�los�comercios�se�reparten�uniformemente�en�el�uso�residencial.�
El� resultado� es� un� factor� mayorante� de� los� daños� producidos� en� los� usos�
residenciales�y�que�depende�del�municipio.�
d)� Usos� agrícolas.� La� estimación� de� daños� se� ha� elaborado� teniendo� como�
referencia�los�valores�de�las�primas�base�establecidas�en�los�seguros�agrarios.�En�
los�daños�agrícolas�no�se�ha�hecho�distinción�en�función�del�calado�alcanzado.�

Estos�daños,�que�se�han�evaluado�en�términos�monetarios,�se�han�adimensionalizado�
entre� los� valores� 0� y� 100.� Para� la� evaluación� del� riesgo� en� cada� municipio,� y� a� los�
efectos�del�presente�Plan,�no�se�han�tomado�en�cuenta�los�daños�agrícolas.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 19146

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


3.� Factor�de�daños�indirectos:�

Para�cada�municipio�se�ha�obtenido�un�factor�de�daños�indirectos�(variable�entre�1�y�
1,55)�en�función�de�los�siguientes�factores:�

� Población�total�del�término�municipal�
� Porcentaje�de�superficie�afectada�por�la�inundación�
� Densidad�de�población�
� Número�de�entidades�de�población�
� Valor�y�composición�del�parque�de�viviendas�
� Entidad�de�los�sectores�productivos�localizados�
� Porcentaje�de�población�activa�ligada�a�la�agricultura�

4.� Evaluación�del�impacto:�

Con� todo� lo� anterior� se� puede� evaluar� el� daño� producido� por� una� inundación�
concreta�en�una�parte�del�territorio.� Sin� embargo,� en� realidad� lo� que� se� pretende� es�
calcular�el�daño�medio�que�provocan�las�inundaciones�a�lo�largo�del�tiempo,�es�decir,�
el� impacto� del� riesgo� de� inundación.� Para� ello� hay� que� introducir� la� frecuencia� con�
que� se� producen� las� inundaciones,� de� tal� manera� que� el� impacto� por� unidad� de�
superficie�(D)�se�obtiene�como�el�producto�siguiente:�

D �V � F � I �C

donde:�

V�=� vulnerabilidad,�función�del�uso�del�suelo�y�del�riesgo�de�inundación�(en�realidad�sólo�de�la�magnitud).�
F�=� factor�de�frecuencia,�que�es�función�del�riesgo�de�inundación�(en�realidad�sólo�de�la�frecuencia).�
I�=� factor�de�daños�indirectos,�que�depende�del�municipio.�
C�=� factor�de�daños�en�los�comercios,�que�depende�del�municipio�y�sólo�es�distinto�de�1�en�los�usos�residenciales.�

A� partir� de� los� datos� obtenidos,� se� ha� establecido� el� grado� de� riesgo� municipal�
diferenciando� alto,� medio� y� bajo,� en� función� de� los� daños� esperados.� Asimismo,� se� han�
tenido� en� cuenta� los� datos� disponibles� sobre� inundaciones� históricas� para� el�
establecimiento�de�dicho�nivel�de�riesgo.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 19147

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

3. Análisis del riesgo: resultados




3.1. Cuencas de la Comunitat Valenciana

En�la�figura�de�la�página�siguiente,�se�representan�gráficamente�las�cuencas�principales�de�
la�Comunitat�Valenciana.�Los�datos�más�relevantes�de�cada�cuenca�se�detallan�en�el�punto�
3.2.�

El�listado�de�las�cuencas�es�el�siguiente:�

10.00 Río Bergantes 30.00 Bcos. de la Albufera
11.00 Río Senia 31.00 Río Júcar
12.00 Bco. Barbiguera 32.00 Río Vaca
13.00 Río Cervol 33.00 Río Serpis
14.00 Bco. Aigua Oliva 34.00 Bcos. de la Safor
15.00 Rambla Cervera 35.00 Marjal de Pego
16.00 Rambla Alcalá - Bcos. Sª De Irta 36.00 Río Girona
17.00 Río Cuevas 37.00 Bcos. entre Girona y Gorgos
18.00 Prat de Cabanes - Río Xinxilla 38.00 Río Gorgos
19.00 Bcos. de Benicassim 39.00 Bcos. entre Gorgos y Algar
20.00 Río Seco - Bco. Fraga 40.00 Río Algar
21.00 Río Mijares 41.00 Bcos. entre Algar y Amadorio
22.00 Río Veo 42.00 Río Amadorio
23.00 Bcos. Plana Baixa 43.00 Bcos. entre Amadorio y Montnegre
24.00 Río Palancia 44.00 Río Montnegre
25.00 Les Valls de Segó 45.00 Bcos. entre Montnegre y Vinalopó
26.00 Bcos. entre Palancia y Carraixet 46.00 Río Vinalopó
27.00 Bcos. Carraixet - Palmaret 47.00 Bcos. entre Vinalopó y Segura
28.00 Río Túria 48.00 Río Segura
29.00 Ramblas Poyo - Pozalet - Saleta 49.00 Bcos. Sur Cabo Roig

12

Num. 6265 / 12.05.2010 19148

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

13

Num. 6265 / 12.05.2010 19149

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

3.2. Resultados agrupados por cuencas



En� el� Anexo� III� del� presente� Plan� se� incorpora� un� documento� en� el� que� se� describir� los�
resultados�obtenidos�en�el�Análisis�de�Riesgo,�agrupando�estos�datos�por�cuencas.�De�cada�
cuenca�se�proporciona�la�siguiente�información:�

� Mapas�de�la�Cuenca:�de�cada�una�de�las�cuencas�se�facilitan�tres�mapas,�un�mapa�
esquemático�de�la�cuenca�en�el�que�se�indican�los�municipios�más�relevantes�y�los�
ríos,� afluentes� y� subafluentes� que� integran� la� cuenca,� un� segundo� mapa� donde� se�
representan� los� términos� municipales� con� indicación� de� los� tres� niveles� de� riesgos�
(alto,�medio�y�bajo)�que�pueden�tener�los�municipios,�y�un�tercer�mapa�con�los�datos�
geográficos� más� relevantes� (capa� de� altura� y� capa� de� riesgo),� en� este� mapa,� para�
representar� los� riesgos� se� han� unificado� las� 6� zonas� de� peligrosidad� del� estudio�
original�en�tres�niveles:�Alto�(zonas�1,�2),�Medio�(zonas�3,�4,�5)�y�Bajo�(zona�6).�
� Esquema�de�la�Cuenca�en�el�que�se�indican�los�municipios�asignados�a�la�misma�y�
distribuidos�en�el�orden�aguas�arriba���aguas�abajo.�
� Listado�de�los�municipios�pertenecientes�a�la�cuenca,�con�indicación�del�riesgo.�
� Análisis� de� las� zonas� inundables,� en� el� que� se� indican� los� datos� más� relevantes�
sobre�el�riesgo�que�figuran�en�el�estudio�efectuado�por�la�Universidad�Politécnica.�
Para� la� representación� gráfica� de� cada� una� de� las� zonas,� en� lugar� de� utilizar� la�
cartografía� del� riesgo� del� propio� plan,� se� ha� empleado� la� cartografía� temática� del�
riesgo� elaborada� y� publicada� por� al� Conselleria� competente� en� materia� de� medio�
ambiente,� de� esta� forma� se� pueden� apreciar� las� diferencias� entre� ambos� estudios,�
debidas�principalmente�a�los�diferentes�parámetros�de�partida�de�éstos�(escalas�de�la�
cartografía�base�y�en�los�periodos�de�retorno).�


Esta� información� se� presenta� en� una�
aplicación� en� formato�PDF� donde� se� han�
introducido� una� serie� de� enlaces� y�
vínculos� para� facilitar� la� navegabilidad� y�
el�acceso�rápido�a�la�información�sobre�el�
riesgo�en�la�Comunitat�Valenciana�

14

Num. 6265 / 12.05.2010 19150

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

3.3 Afección del riesgo en función de la superficie



La�superficie�de�la�Comunitat�Valenciana�es�de�23.268�km2.�Como�resultado�de�este�estudio�
la�superficie�inundable�con�un�riesgo�apreciable�es�de�1.260�km2,�lo�que�supone�el�5,4%�del�
territorio.� No� se� han� tenido� en� cuenta� ni� la� red� de� cauces� ni� los� embalses,� que�
evidentemente�son�zonas�inundables�de�muy�alto�riesgo,�y�que�aproximadamente�pueden�
suponer�un�1%�adicional.�


Superficie Superficie
Provincia Porcentaje
Total con Riesgo
Alicante 5815 426 7,3
Castellón 6669 163 2,4
Valencia 10783 671 6,2
Total Comunitat 23268 1260 5,4

Tabla�3.�Superficies�afectadas�en�función�del�nivel�de�riesgo�

En� términos� absolutos,� la� provincia� de� Valencia� es� la� que� tiene� mayor� superficie�
inundable,�mientras�que�en�términos�relativos�lo�es�la�provincia�de�Alicante.�Por�contra,�la�
provincia�de�Castellón�tiene�un�porcentaje�de�inundabilidad�inferior�a�la�media,�debido�a�
la�no�existencia�en�esta�provincia�de�grandes�inundaciones�masivas.�

La�mayor�parte�de�la�superficie�inundable�se�localiza�en�las�zonas�costeras,�destacando�las�
zonas� de� inundación� masiva� del� Júcar� y� Segura� y� las� marjales.� El� río� Júcar� genera� en� la�
Ribera� zonas� con� nivel� de� peligrosidad� mayoritariamente� 2� y� 5� (frecuencia� media� o� baja�
pero� con� calados� altos),� mientras� que� el� río� Segura� lo� hace� en� la� Vega� con� nivel� 2�
(frecuencia�media�y�calados�altos).�En�todas�las�marjales�costeras�se�ha�considerado�que�el�
nivel� de� inundación� es� 3,� es� decir,� la� frecuencia� de� inundación� es� alta,� pero� los� calados�
generales� esperados� son� bajos.� Las� marjales� abundan� especialmente� en� las� provincias� de�
Castellón�y�Valencia,�dada�su�mayor�pluviosidad�frente�a�la�de�la�provincia�de�Alicante.�

Las�dos�zonas�de�inundación�masiva�y�las�marjales�hacen�que�los�niveles�de�peligrosidad�
mayoritarios�sean�los�niveles�2�y�3,�superando�en�ambos�casos�los�300�km2.�

En�el�interior�de�la�Comunitat�Valenciana�los�problemas�de�inundación�son�menores,�tanto�
en�superficie�como�en�magnitud.�El�origen�mayoritario�son�inundaciones�de�valle�fluvial�y�
desapariciones�de�cauces,�con�niveles�asociados�habitualmente�de�3,�4�y�6�(calados�bajos).�
Las�desapariciones�de�cauce�con�nivel�6�son�especialmente�abundantes�en�el�interior�de�la�
provincia�de�Alicante.�

15

Num. 6265 / 12.05.2010 19151

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

3.4 Afección del riesgo en función de los usos del suelo.



Si� se� analiza� la� relación� entre� las� superficies� inundables� y� los� usos� del� suelo� que� éstas�
tienen�se�obtienen�los�siguientes�resultados:�

Superficie total (km2) Superficie inundable (km2) % Afectado
Urb. Agr. Resto Total Urb. Agr. Resto Total Urb. Agr. Resto Total
Alicante 345 2719 2749 5813 22,9 289,4 112 424,3 6,7 10,7 4,1 7,3
Castellón 129 2298 4242 6669 15,1 96,6 51 162,7 11,7 4,2 1,2 2,4
Valencia 473 4941 5370 10784 41,5 550,4 105,4 697,3 9,1 11,3 2 6,5
Comunitat 947 9958 12361 23266 79,5 936,4 268,4 1284,3 8,5 9,4 2,2 5,5

Tabla�4�Superficie�inundable�en�función�del�uso�del�suelo.�

A� continuación�se�representan�estos� datos� gráficamente,� en� la� fila� superior� se� muestra� la�
distribución�provincial�de�los�usos�del�suelo�(disgregando�en�urbanos,�agrícolas�y�resto�de�
usos)�y�en�la�fila�inferior�se�muestra�la�distribución�provincial�de�las�superficies�inundables�
correspondientes�a�estos�usos�del�suelo.�
� Urbana
Urbana Agrícola Urbana Urbana
3% 4% 4%
� Resto 10%
Agrícola Resto
5%
Resto Agrícola
Rest o
Agr í cola
41%
53% 43%
� 82% 8% 92% 55%






� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�
Urbana Urbana Ur bana Urbana
� 5%
Agrícola
Resto
32%
9%
Rest o
17%
6%
Agrí cola Resto 6%
Agrícola
Resto
� 27% 68% Agrícola 22%
77% 72%
59%







� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�

Puede�observarse�que�de�los�1.260�km2�inundables�en�la�Comunitat�Valenciana�sólo�77�km2�
se�corresponden�con�usos�urbanos�(residencial,�industrial,�terciario�e�infraestructuras),�es�
decir,�zonas�de�alta�y�media�vulnerabilidad.�Por�tanto,�es�el�suelo�agrícola�el�más�afectado,�
por� tratarse� del� uso� de� mayor� extensión,� y� por� localizarse� los� suelos� de� mejor� aptitud�
agrícola� en� zonas� de� inundación.� Sin� embargo,� en� términos� de� afección� porcentual� los�

16

Num. 6265 / 12.05.2010 19152

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

resultados� son� algo� mayores� que� la� afección� urbana� en� las� provincias� de� Alicante� y�
Valencia,�pero�menor�en�la�de�Castellón.�

Superficie inundable (en km2)
Comunitat
RIESGO Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Alto-1 0,77 0,89 2,02 3,68
Núcleos de
población

Alto-2 9,24 0,55 1,28 11,06


Alto-3 0,28 0,41 6,61 7,29
Medio 4,89 7,62 5,88 18,39
Bajo 2,59 2,96 4,87 10,43
Alto 1,81 0,38 0,83 3,01
Servicios Industria

Medio 0,18 0,57 7,09 7,84


s

Bajo 0,76 0,34 1,93 3,03


Alto 1,35 0,27 3,11 4,73
básicos

Medio 1,14 0,61 4,07 5,82


Bajo 0,19 0,31 1,68 2,17
TOTAL 23.19 14,89 39,38 77,46
% Superficie total
6,73 11,57 9,13 8,56
urbana

Tabla�5.�Superficie�afectada�en�función�del�riesgo�en�la�Comunitat�Valenciana�

Por�último,�hay�que�hacer�notar�que�279�km2�inundables�tendrán�un�impacto�nulo�o�muy�
bajo,�por�tratarse�de�zonas�naturales:�bosques,�matorral,�playas,�marjales,�ríos�y�lagos.�


3.5 Afección del riesgo en función de la población afectada.

La� población� afectada� se�ha� obtenido�por�intersección�en�un� SIG�de�la�capa�de� riesgo�de�
inundación�con�la�de�uso�urbano�residencial,�asumiendo�en�cada�municipio�una�densidad�
de�población�uniforme�en�sus�usos�urbanos.�En�el�estudio�original,�el�censo�de�población�
adoptada�es�la�de�1991,�siendo�la�población�total�de�la�Comunitat�Valenciana�en�aquel�año�
de�3.923.841�personas.�

Habitantes
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Censo 1991 3.923.841 1.334.545 448.182 2.141.114
Pobl. afectada 412.618 102.987 61.442 248.189
% Pobl. afectada 10,52 7,72 13,71 11,59

Tabla�6.�Población�afectada�en�la�Comunitat�Valenciana���Censo�1991�

17

Num. 6265 / 12.05.2010 19153

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Extrapolado� los� datos� sobre� población� afectada� que� figuran� en� la� tabla� anterior,� al� censo�
vigente�de�población�(2008)�que�asciende� a�un� total� de�5.029.601�personas,� y� suponiendo�
que�el�aumento�demográfico�desde�el�año�1991�al�2008�se�ha�distribuido�linealmente�por�
toda�la�superficie�de�la�Comunitat,�es�decir,�si�se�asume�como�constante�el�porcentaje�de�
población� afectada� que� delimitaba� el� estudio� del� año� 1991� (10,5%),� se� obtienen� los�
siguientes�resultados:�

Habitantes
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 529.114 146.022 81.562 294.757
% Pobl. afectada 10,52 7,72 13,71 11,59

Tabla�7.�Población�afectada�en�la�Comunitat�Valenciana���Censo�2008���Primera�correlación�

Si� no� se� supone� que� el� porcentaje� de� población� afectada� es� constante� y� se� extrapolan� los�
datos�teniendo�en�cuenta�los�incrementos�de�población�debido�a�los�municipios�con�riesgo�
y� su� relación� respecto� a� la� distribución� de� población� en� zonas� con� riesgo� del� estudio�
original�del�Plan�Especial,�los�datos�que�se�obtienen�son�los�siguientes:�

Habitantes
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 527.044 146.335 83.473 292.571
% Pobl. afectada 10,47 7,73 14,03 11,50

Tabla�8.�Población�afectada�en�la�Comunitat�Valenciana���Censo�2008���Segunda�correlación�

300000

200000 Valencia

100000 Alicante

Castellón
0
Censo 1991 1ª Correlación 2ª Correlación

18

Num. 6265 / 12.05.2010 19154

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


Valencia Tal� y� como� puede� apreciarse� de� estos� estudios,� la�
50%
provincia� más� afectada� en� población� es� la� de�
Valencia,� debido� al� riesgo� que� aún� persiste� en�
torno� al� barranco� del� Carraixet� en� la� comarca� de�
L�Horta�Nord,�y�a�la�inundación�masiva�del�Júcar.�
Castellón Alicant e
32% 18% �


3.6 Municipios con riesgo

De�un�total�de�542�municipios�en�la�Comunitat�Valenciana�han�resultado�299�con�riesgo.�

Municipios
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Alto 48 15 5 28
Con Riesgo

Medio 88 21 14 53
Bajo 163 33 30 100
Total 299 69 49 181
Sin riesgo 243 72 86 85
Total 542 141 135 266

Tabla�9.�Municipios�con�riesgo�en�la�Comunitat�Valenciana.�

En� los� siguientes� gráficos� se� muestran� las� distribuciones� provinciales� de� los� municipios�
con�riesgo�alto,�medio�y�bajo.�

� Bajo Alt o
Alt o
10%
Alt o Alt o
Bajo 15% 16%
� 48% 22%
61% Bajo
56%
Bajo
55%
Medio Medio
� 29% 29%

� Medio
29%



Medio
30%


� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�

19

Num. 6265 / 12.05.2010 19155

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

En� los� siguientes� gráficos� se� muestran� las� distribuciones� provinciales� de� los� municipios�
con�riesgo�frente�a�los�municipios�sin�riesgo�

� Riesgo
Sin Con
Riesgo Con Sin
Con Con
Sin Riesgo Sin
� 45% Riesgo Riesgo Riesgo
55% Riesgo 29% Riesgo
36% 71% 55%
64% 45%






� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�

Puede�observarse�que�el�porcentaje�de�municipios�con�riesgo�es�acorde�con�la�extensión�de�
la� superficie� urbana� afectada� para� cada� provincia,� siendo� Valencia� la� más� afectada� en�
términos�absolutos,�con�39�Km2,�seguida�por�Alicante�con�23�Km2�y�Castellón�con�15�Km2�.�

Cabe� destacar� que� el� 45� %� de� los� municipios� con� riesgo� de� inundación,� en� concreto� 135,�
tienen�una�vulnerabilidad�alta�o�media,�y�se�corresponden�en�su�mayor�parte,�a�excepción�
de�casos�puntuales,�con�los�municipios�de�las�comarcas�costeras.�

El� listado� de� municipios� con� riesgo,� agrupados� por� provincia� y� comarca� se� indica� en� el�
Anexo�I.�

20

Num. 6265 / 12.05.2010 19156

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

4. Riesgos geológicos asociados a las precipitaciones


intensas: deslizamientos y desprendimientos.

Las� situaciones� de� precipitaciones� intensas� pueden� acelerar,� o� incluso� desencadenar,�
procesos�de�movimientos�de�ladera�y�desprendimientos.�

Teniendo� en� cuenta� que� en� la� Comunitat� Valenciana� predomina� la� superficie� montañosa�
(como�indicativo�cabe�señalar�que�aproximadamente�el�52%�de�la�superficie�total�es�zona�
forestal),� con� pendientes� que� oscilan� entre� el� 5� y� más� del� 45%,� puede� concluirse� que� el�
riesgo� de� deslizamientos� y� desprendimientos� está� presente� en� un� amplio� sector� del�
territorio.�Cabe�citar,�a�modo�de�ejemplo,�el�caso�de�la�ciudad�de�Alcoy�como�zona�de�alto�
riesgo.�

La�Conselleria�competente�en�materia�de�Urbanismo�ha�elaborado�una�cartografía�a�escala�
1:50.000�en�la�que�se�indica�el�riesgo�de�deslizamientos�y�desprendimientos,�establecido�a�
partir� de� los� principales� parámetros� que� los� generan:� litología,� composición� petrográfica�
de� la� misma,� pendientes� topográficas,� formas� del� relieve� y� pluviometría,� así� como� la�
intervención� humana� en� el� medio� (cambios� en� las� condiciones� de� estabilidad� de� las�
pendientes�y�cargas�sobre�el�terreno).�

Los�resultados�del�estudio�se�han�cartografiado�diferenciando�cuatro�tipos�de�zonas�según�
el�grado�de�inestabilidad:�

� Zonas�de�riesgo�bajo�de�deslizamiento.�
� Zonas�de�riesgo�medio�de�deslizamiento.�
� Zonas�de�riesgo�alto�de�deslizamiento.�
� Zonas� con� riesgo� de� desprendimientos:� en� éstas� se� han� considerado� los� sectores�
que,�por�su�topografía�escarpada�y�litología,�pueden�dar�lugar�a�caída�de�bloques,�
desplome�de�cantiles�o�desprendimiento�de�rocas�por�descalce.�

La�zonificación�establecida�indica,�por�tanto,�el�grado�de�probabilidad�de�ocurrencia;�dicha�
probabilidad�puede�ser�variada�con�nuevas�actuaciones�sobre�el�territorio.�

21

Num. 6265 / 12.05.2010 19157

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

5. Riesgos por rotura de Presa.




5.1. Aspectos Generales

El�análisis�de�los�riesgos�de�las�Presas�viene�establecido�en�el�Capítulo�V�de�los�Planes�de�
Emergencia� de� Presa� (PEP)� bajo� el� epígrafe� de� Zonificación� Territorial� y� la� Estimación� de�
Daños.�

En� ese� capítulo� se� determinan� las� zonas� potencialmente� inundables� bajo� una� serie� de�
hipótesis�de�rotura,�que�por�norma�general�suelen�ser:�

� H1:�Escenario�de�rotura�sin�avenida.��
� H2:�Escenario�de�rotura�en�situación�de�avenida�extrema.��
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero�

La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las� afecciones� detectadas.� Estos�
calados�son�inferiores�en�la�hipótesis�H1�y�casi�no�existen�afecciones�en�la�A1.�

En�el�estudio�de�las�zonas�afectadas,�los�PEP�utilizan�las�siguientes�abreviaciones:�

� AGC:�Agrupación�de�casas��
� PTE:�Puente��
� CRT:�Carretera��
� AZD:�Azud��
� TUB:�Tubería��
� AFL:�Afluente�

Con�objeto�de�poder�efectuar�una�priorización�de�las�actuaciones�operativas,�a�los�efectos�
del�presente�plan,�la�zona�potencialmente�afectada�por�la�inundación�tras�la�rotura�de�una�
presa�se�subdivide�en�dos�zonas:��

� ZONA�I:�La�potencialmente�afectada�por�la�onda�de�avenida�en�30�minutos�
� ZONA� II:� La� potencialmente� afectada� por� la� onda� de� avenida� a� partir� de� los� 30�
minutos�de�la�rotura�de�la�presa.�

22

Num. 6265 / 12.05.2010 19158

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

5.2. Aspectos particulares



En� la� Comunitat� Valenciana� hay� 82� Presas� de� categorías� A� ó� B.� En� este� apartado� se�
describen� los� riesgos� concretos� de� cada� una� de� las� Presas� que� cuentan� con� Plan� de�
Emergencia�aprobado�y�que�son�las�siguientes:�

1.� Amadorio�
2.� Azud�de�Terrateig�
3.� Balsa�de�San�Diego�
4.� Beniarrés�
5.� Guadalest�
6.� La�Pedrera�
7.� Balsa� de� Acumulación� de�
la�Acequia�Real�del�Júcar�
8.� Oliva�





















Los�apartados�concretos�que�se�estudian�para�cada�presa�son�los�siguientes:�

� Identificación�y�clasificación�de�la�Presa�
� Situación�de�la�Presa�y�Accesos�a�la�misma.�
� Escenarios�estudiados�en�el�Análisis�del�Riesgo.�
� Elementos�vulnerables�aguas�abajo�de�la�presa�
� Mapa�de�Ubicación.�
� Mapa�de�Situación.�
� Mapa�de�Aguas�Abajo.�

23

Num. 6265 / 12.05.2010 19159

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

1. Amadorio

Identificación de la Presa

La� Presa� de� Amadorio� tiene� titularidad�
Estatal�y�se�clasificó�el�26�de�marzo�de�1999�
como�de�categoría�A.�

La�finalidad�de�la�presa�de�Amadorio�es�la�
regulación� de� las� aportaciones� de� los� ríos�
Amadorio� y� Sella,� y� la� laminación� de�
posibles�avenidas,�reduciendo�los�caudales�
puntas� y� disminuyendo� los� daños�
causados�por�inundación,�aguas�abajo�de�la�
presa.�

Además,�satisface�las�demandas�de�riego�del�término�municipal�de�Villajoyosa.�

La� Presa� de� Amadorio� es� de� gravedad.� La� cota� del� cauce� es� de� 71,65� m.� La� altura� de� la�
presa�sobre�el�cauce�es�de�58�m�y�la�capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(127�m)�es�de�
15,83�Hm3.�La�cota�de�coronación�es�de�129,65�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�
335,7�m.�La�Presa�dispone�de�un�aliviadero.�El�umbral�de�aliviadero�es�de�123�m.�

Aguas�arriba�de�la�Presa�de�Amadorio�(6Km)�se�encuentra�la�Presa�de�Relleu,�de�categoría�
C.�No�existen�otras�presas�aguas�abajo�de�la�Presa�de�Amadorio.�

Situación y accesos

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=738.600,�Y=4.268.800�

La� Presa� de� Amadorio� se� ubica� sobre� el� río� Amadorio,� al� norte�este� de� la� provincia� de�
Alicante,�a�unos�6�km�al�este�del�casco�urbano�de�Villajoyosa.�Aguas�abajo�de�la�presa,�el�
río�Amadorio�sólo�pasa�por�el�término�municipal�de�Villajoyosa.��

La�presa�se�halla�situada�inmediatamente�aguas�abajo�del�Barranco�del�Sorell�y�de�la�Mola,�
cerca�de�la�confluencia�de�los�ríos�Sella�y�Amadorio.��

24

Num. 6265 / 12.05.2010 19160

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

El�acceso�a�la�presa�se�puede�realizar�por�ambas�márgenes.�

� Por�la�margen�derecha:�
� Desde� la� A7� o� Nacional� 332,� se� toma� el� desvío� hacia� Aigües� y� desde� esta�
población�mediante�una�carretera�se�llega�al�embalse.�
� Desde� la� Nacional� 340,� pasado� Jijona� se� toma� el� desvío� hacia� Aigües,� y�
nuevamente�la�carretera�citada�en�el�apartado�anterior.�

� Por�la�margen�izquierda:�
� Desde�la�A7�o�Nacional�332,�llegados�a�Villajoyosa�se�toma�el�desvío�cruzada�
la�autopista�A�7�que�lleva�hasta�el�embalse.�
� Desde�la�Nacional�340,�antes�de�llegar�a�Jijona�se�toma�un�desvío�hacia�Relleu,�
pasada�la�población�de�Orcheta�se�toma�otro�desvío�hacia�la�derecha�que�lleva�
hasta�el�embalse.�

La� Sala� de� Emergencia� de� la� presa� de� Beniarrés� se� ubicará� en� la� margen� izquierda,�
próxima� a� la� coronación� de� la� presa.� Su� ubicación� en� el� propio� edificio� de� Oficinas,�
garantiza�la�disponibilidad�de�los�elementos�necesarios�para�la�realización�de�las�funciones�
y� actuaciones� que� desde� ella� debe� realizarse,� tales� como� el� acceso� a� la� información� de� la�
instrumentación�y�acceso�telefónico.�

Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�

� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.� Embalse� de� Amadorio� lleno� hasta� la� cota�
127,00�m�
� H2:�Escenario�de�rotura�en�situación�de�avenida�extrema.�Embalse�de�Amadorio�
lleno�hasta�la�cota�de�coronación�129,65�m,�desaguando�la�avenida�extrema.�
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero,�estando�el�embalse�de�
Amadorio�lleno�hasta�la�cota�127,00�m�

Del� análisis� de� los� resultados,� se� concluye� que� las� cotas� de� lámina� alcanzada� son� muy�
similares� en� los� escenarios� H1� y� H2� para� todos� y� cada� uno� de� los� perfiles� del� tramo� de�
estudio,�siendo�la�mayor�diferencia�entre�calados�de�agua�en�un�mismo�perfil�de�3,83�m.�

La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las� afecciones� detectadas.� Estos�
calados�son�inferiores�en�la�hipótesis�H1�y�casi�no�existen�afecciones�en�la�A1.�

25

Num. 6265 / 12.05.2010 19161

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa



La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�

� Hay�un�total�de�12�casas�aisladas��
� Hay� un� total� de� 13� Agrupaciones� de� Casas� afectadas� por� la� posible� inundación�
pertenecientes�todas�ellas�al�término�municipal�de�Villajoyosa.�
� El� propio� casco� urbano� de� Villajoyosa� se� vería� afectado� por� la� lámina� de�
inundación.�
� Carreteras�Camino�hacia�la�depuradora,�AP7�
� Puentes:�Pte.�Caserío�Bonets,�Pte�FF.CC.,�Pte�sobre�la�N�332�
� Industrias:�3�Industrias.�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

26

Num. 6265 / 12.05.2010 19162

Presa de Amadorio
Gorgos
CUENCA RÍO AMADORIO

Serpis

GUADALEST
Algar
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

Monegre Interfluvio
Amadorio

AMADORIO

Interfluvio

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx

1:120.000 Subcuencas

Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000

m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 19163

Presa de Amadorio

CV-770
CV-778
CV-
782

5
-77
CV

CV-75 8

CV
-76
1

CV-759
C
V-
7 67

3
7 67
V-
C
CV-77 5

AMADORIO

CV-7678
CV
-7 7
0

La Vila
Joiosa/Villajoyosa
CV-
770

2a
33
1

N-

N-3 32
-7
AP

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.
Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19164

Pantano de Amadorio

T.M.
Orxeta

AMADORIO

T.M. La Vila
Joiosa/Villajoyosa

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
200 100 0

m
Num. 6265 / 12.05.2010 19165

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

2. Azud de Terrateig

Identificación de la Presa

El� Azud� de� Terrateig� tiene� titularidad�
Estatal�y�se�clasificó�el�25�de�agosto�de�
2005�como�de�categoría�A.�

La�finalidad�del�Azud�de�Terrateig�es�la�
laminación� de� avenidas� de� la� cuenca�
media�del�río�Serpis.��

No� tiene� capacidad� de� almacena�
miento� ya� que� dispone� de� un� agujero�
de� 4� m2� en� la� base� que� lo� mantiene�
vacío� en� situaciones� en� las� que� no� se�
esté�laminando�la�avenida.�

No�existen�presas�aguas�arriba�ni�aguas�abajo�del�Azud�de�Terrateig.�

El�Azud�de�Terrateig�es�de�gravedad�con�perfil�triangular.�La�cota�del�cauce�es�de�159�m.�
La�altura�de�la�presa�sobre�el�cauce�es�de�22,5�m�y�la�cota�N.M.N.�es�de�162�m.�La�cota�de�
coronación�es�de�181,5�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�400�m.�El�azud�dispone�
de� tres� aliviaderos� situados� a� distintas� cotas,� dos� de� ellos� (el� 1� y� el� 2)� superficiales� y� el�
tercero�en�la�cota�162�m.��


Situación y accesos

Está�ubicado�en�el�río�Serpis�perteneciente�a�la�Confederación�Hidrográfica�del�Júcar�entre�
los�términos�municipales�de�Terrateig�y�Benicolet�(Provincia�de�Valencia).�

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=733.272,�Y=4.310.576�

El�acceso�principal�al�azud�se�realiza�desde�la�carretera�V�31.�Pasados�unos�14�km�se�toma�
la� salida� 1� hacia� Alicante� por� la� costa� para� coger� la� AP�7.� Siguiendo� por� la� autopista� de�
peaje�AP�7�se�toma�la�salida�60�(Gandía�/�Xeresa�/�Xeraco).�Se�sigue�por�la�N�332�durante�
unos� 9� km�y�posteriormente�se�toma� la� CV�60� hacia� Terrateig.� La� cerrada� se� encuentra� a�
unos�2,50�km�antes�de�llegar�a�la�población�de�Terrateig.�

30

Num. 6265 / 12.05.2010 19166

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Se�puede�seguir�otro�acceso�secundario�desde�el�interior.�Salida�desde�Valencia�por�la�
carretera� V�31.� Pasados� unos� 14� km� se� toma� la� salida� 1� hacia� Alicante� por� la� costa� para�
coger�la�Ap�7.�Siguiendo�por�la�autopista�de�peaje�AP�7�se�toma�la�salida�58�(Algemesí�/�
Sueca�/�Alzira).�Posteriormente�se�toma�la�CV�5121�hasta�llegar�a�Algemesí.�A�la�salida�de�
Algemesí�hay�que�dirigirse�dirección�a�Alzira�y�posteriormente�a�Xátiva.�Desde�Xátiva,�por�
la�CV�610�se�llega�hasta�Terrateig.�Desde�allí�y�por�la�CV�60,�dirección�a�Gandía,�se�llega�
hasta�la�cerrada�a�unos�2,5�km.�

La�Sala�de�Emergencia�del�Azud�de�Terrateig�se�sitúa�en�la�margen�derecha.�

Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�

� H1:�Escenario�de�rotura�con�avenida�a�cota�de�aliviadero.�
� H2:�Escenario�de�rotura�con�avenida�en�cota�de�coronación.�

No�se�estudia�el�escenario�A1�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero�ya�que�el�Azud�
no�tiene�compuertas.�

En�la�cartografía�del�Anexo�II�se�aportan�los�planos�de�inundación�referentes�a�la�hipótesis�
H2�que�es�la�que�provoca�mayores�calados�en�las�afecciones�detectadas.��

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa

La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�

� Hay�un�total�de�8�casas�aisladas��
� Hay� un� total� de� 8� Agrupaciones� de� Casas� afectadas� por� la� posible� inundación�
pertenecientes� a� los� municipios� de:� Rótova,� Alfauir,� Palma� de� Gandía,� Beniarjó,�
Real�de�Gandía,�Gandía.�
� Cascos�Urbanos�de�Llocnou�de�Sant�Jeroni,�Almisera,�Rótova,�Palma�de�Gandía,�
Almoines,�Gandía,�Daimús.�
� Carreteras:�CV�6060,�CV�671,�N�337,�CV�670�
� Puentes:� Carretera� Local,� Acceso� a� Almiserá� desde� la� CV�6086,� Puente� CV�6060,�
Crta.� Local� de� Rótova,� CV�60,� CV�685,� Pte.� Carretera� Local,� AP�7,� N�332,� Via�
Verde�de�la�Safor,�Tetuán,�Viejo�de�Oliva,�Pasarela�Peatonal,�de�Alicante,�Acceso�a�
Polígono�Rafalcaid,�CV�670�
� Línea�de�Alta�Tensión�de�132�Kv�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

31

Num. 6265 / 12.05.2010 19167

B a l s a d e a c u m u l a c i ó n d e l A z u d d e Te r r a t e i g

CUENCA RÍO SERPIS Jaraco

Interfluvio

Beniopa

AZUD DE
MAR TERRATEIG
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Júcar

OLIVA
Interfluvio

Serpis

BENIARRÉS Girona

Gorgos

Vinalopó
Algar

GUADALEST

Monegre
MAPA DE SITUACIÓN Interfluvio


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
Subcuencas
1:210.000
AmadorioEmbalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
m Masa agua superficial Alt. Mín
Num. 6265 / 12.05.2010 19168

A z u d d e Te r r a t e i g
CV

CV
-60

-60
5
2

CV
0
-60 -6
75
CV 2

AP-
7

N-3
32

CV
CV-

-60
675

5
N-337

Gandia
CV-608

7a
33
0

10
72
5

N-
-6

7
-6
CV-67 CV Daimús

CV
CV
-6
75
5

50
Benirredrà
1
CV-608

01
-68 73
-6

-68
CV
CV

CV
32
Palma de -67
CV
Gandía 3

N-3
-67
Real de CV

32
Gandía CV- Almoines
679 81
1
CV-6
6

74
-68

CV-6
CV-6803
CV

Rótova

CV
CV-679

- 67
Beniarjó

0
CV-682

CV
CV

2 Alfauir -60
AP-7
-68

08
-6
3

Almiserà CV
C
V-
6 87 Ador
1
87
-6

CV
AZUD DE
CV

CV-6

-6
10
TERRATEIG
CV-680
85

Llocnou de
Sant Jeroni Castellonet de
0

Terrateig
6

la Conquesta
V-
C

CV-619
CV-717
70 0

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


CV-701

999

CV-
CV-6


Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
1:100.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
12

500 250 0 500 1.000 1.500


Red agua superficial >100000 Hab.
m
4
-7

-71 00
CV

CV -7
CV
Num. 6265 / 12.05.2010 19169

A z u d d e Te r r a t e i g

T.M. Almiserà

AZUD DE TERRATEIG

T.M. Benicolet

T.M. Llocnou
de Sant Jeroni

T.M. Terrateig MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19170

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

3. Balsa de San Diego



Identificación de la Presa:

El� Titular� de� la� Balsa� de� acumulación� de�
San� Diego� es� Aguas� del� Júcar� S.A.� � La�
balsa� se� clasificó� el� 19� de� mayo� de� 2003�
como�de�categoría�A.�

El� embalse� de� la� Balsa� de� San� Diego�
regula� el� agua� de� la� conducción� Júcar� ��
Vinalopó,� pudiendo� servirse� agua� desde�
la� balsa,� tanto� en� la� cuenca� del� Júcar�
como�en�la�del�Vinalopó.�

La�Balsa�de�San�Diego�tiene�una�altura�de�
35,2� m� a� pie� de� talud� aguas� abajo� y� la�
capacidad�de�la�balsa�a�la�cota�N.M.N.�(642,5�m)�es�de�20,78�Hm3.�La�cota�de�coronación�es�
de� 645� m� siendo� longitud� total� de� la� coronación� de� 4094� m.� La� balsa� no� dispone� de�
aliviaderos.��

Aguas�abajo�de�la�Balsa�de�San�Diego�se�sitúan�la�Presa�de�Elche�(declarada�bien�de�interés�
cultural�con�la�categoría�de�Monumento)�y�la�primitiva�presa�de�Elda.�

Situación y Accesos:

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=684.907,�Y=4.292.964�

Está�ubicada�en�la�Rambla�del�Angosto,�que�desemboca�en�la�Acequia�del�Rey,�afluente�
del� río� Vinalopó,� perteneciente� a� la� Confederación� Hidrográfica� del� Júcar� entre� los�
términos�municipales�de�Villena�y�Font�de�la�Figuera.�

El� acceso� más� directo,� se� realiza� desde� la� localidad� de� Fuente� la� Higuera.� Se� toma� la�
carretera�CV�660�con�dirección�Sur,�y� en� el�P.K.� 22+000� se� toma� la� N�344� con� dirección� a�
Caudete.�En�el�kilómetro�1�de�ésta,�se�toma�un�desvío�a�la�izquierda,�que�vuelve�hacia�la�
CV�660�desde�el�cual,�recorridos�500�metros,�se�toma�a�mano�derecha�un�camino�agrícola.�
Este� camino� que� pasa� por� las� “Casas� Corvi”,� llega,� pasados� 2.500� metros�
aproximadamente,�hasta�la�zona�norte�del�Camino�Perimetral�en�la�zona�conocida�como�la�
“Loma�Alta”.��

Si�se�accede�desde�el�Sur,�de�la�población�de�Villena�en�la�provincia�de�Alicante,�se�toma�la�
carretera�N�330�con�dirección�Norte,�hasta�el�kilómetro�343,6,�punto�desde�el�que�parte,�a�

35

Num. 6265 / 12.05.2010 19171

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

la� derecha,� la� carretera� CV�656,� ya� mencionada,� que� discurre� paralela� a� la� Rambla� del�
Angosto� con� dirección� Fontanares.� En� el� kilómetro� 6� de� ésta,� se� inicia� a� la� derecha� un�
camino,�que�pasando�por�la�“Casa�Blanca”�y�la�“Casa�de�Hondo”,�alcanza�la�zona�sur�del�
Camino�Perimetral�hacia�el�kilómetro�0.�

La�Sala�de�Emergencia�de�la�balsa�de�San�Diego�se�encontrará�ubicada�dentro�del�edificio�
destinado�a�oficinas.�

Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�la�balsa�siguientes:�

� H1:�Escenario�de�rotura�sin�avenida�642,50m�
� H2:�Escenario�de�rotura�con�avenida�en�cota�de�coronación�(645m)�

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:

La� mayor� parte� del� cauce� se� encuentra� ocupado� por� parcelas� cultivadas,� pero� existen�
varias�edificaciones�o�servicios�que�podrían�verse�afectados�en�caso�de�rotura,�entre�ellos�
destacan�los�siguientes:�

� Edificaciones�dispersas,�en�su�mayoría�habitadas.�
� Carreteras:�CV�656,�N�330,�CV�809,�CV�812,�CV�813,�Carretera�de�acceso�a�SAX.�
� Dos�Líneas�de�Ferrocarril�
� Líneas�eléctricas:400�kV,�tres�líneas�de�66�kV�

Los�municipios�afectados�son:�Villena,�Sax�y�Elda.�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:

El�tramo�de�estudio�discurre�el�primer�kilómetro�y�medio�aproximadamente�en�dirección�
Noroeste�Sudeste,�siguiendo�el�curso�que�le�marcan�las�vaguadas�próximas.�Poco�antes�de�
llegar� a� la� carretera� de� Fontanares� cambia� su� dirección� discurriendo� paralela� a� esta�
(Noreste�Sudoeste)�uniéndose�a�la�rambla�del�Angosto.��

Sobre�el�P.K.�5,400�la�rambla�cruza�la�carretera�mediante�una�obra�de�drenaje.�A�unos�7�km�
de�la�balsa�la�rambla�se�separa�de�la�carretera,�discurriendo�más�al�Este,�continuando�otros�
4� kilómetros� con� un� trazado� sinuoso.� Finalmente� cruza� la� autovía� N�330,� mediante� un�
puente,� y� unos� metros� más� abajo� la� línea� de� ferrocarril� que� une� Madrid� con� Valencia,�
mediante�otro�puente.�

36

Num. 6265 / 12.05.2010 19172

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


A� partir� del� cruce� con� la� autovía� de� Alicante� N�330� y� la� línea� de� ferrocarril,� se� abre� una�
gran� llanura� de� inundación� que� toma� dirección� sureste� llegando,� después� de� cruzar� la�
carretera� CV�809,� a� un� paraje� conocido� como� La� Laguna,� constituida� por� una� ligera�
depresión�de�carácter�endorreico,�que�tiene�un�fuerte�efecto�laminador.�Desde�esta�zona�el�
flujo� sigue� la� dirección� de� la� Acequia� del� Rey� para� posteriormente� incorporarse� al� río�
Vinalopó�a�unos�28,1�km�de�la�balsa.��

El�modelo�continúa�por�el�cauce�del�río�Vinalopó�atravesando�la�localidad�de�Sax�entre�los�
P.K.�34,700�35,500,�y�alcanzando�el�embalse�de�Elda�en�el�P.K.�40+400�aproximadamente.�
2.6.3.�

37

Num. 6265 / 12.05.2010 19173

Balsa de San Diego

Júcar

SAN DIEGO
(BALSA)

Serpis

Vinalopó

Monegre

Interfluvio
Rambuchar

CUENCA RÍO VINALOPÓ

Interfluvio

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx
MAR
1:300.000 Subcuencas
MEDITERRÁNEO Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000 6.000

1:4.200.000 m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 19174

Balsa de San Diego


0
CV-654

CV-65
6 55
C V-

CV
CV
-66

-65
2
0

51
SAN DIEGO -8
1
A- 31

(BALSA) CV
56

CV-657
-6
CV
8
-80

CV-7
CV

94
4
34
N-

56
-6
CV

CV

CV-795
-65
1
-8
7
940 CV

1
CV-7

CV-803
CV
-8
09
CV-807
CV-8

4
2
-80

-80
N-3

CV
CV
1

CV-8090
30a

CV-799
2
-81
CV

CV-8
062
CV-8
Villena CV 02
-8

15
-81
4 CV CV-806
3
3

CV-
9

CV-811
A-31
-81

-7

7
80

A-
CV
CV

CV-816
-80
CV

CV-805
CV-8

CV
17

-81
5
A-
Sax 7
CV-830

0
-81
CV
CV-815
A-3
CV-

1
833

53
37

-83
370

-8

CV
CV
CV-830

CV-8

CV-827

CV
-83
51

Elda
CV-8354

-83
CV
CV-8320

CV-83 CV-8310 52 CV
CV 83
-83 CV- -8
CV-

20
11
82 6
A-31
CV-838

CV-834

2 0
-8
CV
CV

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO CV


CV
-83

-8
- 84

32
5

CV-8201
02


Leyenda
CV-831

0
Carreteras Local diputaciones Poblaciones V-8 42
Presa con plan C
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab 84
CV-
4
CV 7

Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.


- 82
-
AP

Embalses
RCE CV-840
Auxiliar 25
5000-25000 Hab. -8
CV-8341

Masa agua superficial


1:180.000 Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
CV
Límites municipales
Local GV Construcción otras A-
7
CV N-325

1.000 500 0 1.000 2.000 3.000


Red agua superficial >100000 Hab.
CV

m
0
CV

0
25

CV

-84 A-31
-8

CV
-84

-8

CV-847
-8
4
6

50
4
Num. 6265 / 12.05.2010 19175

Balsa de San Diego

T.M. La Font
de la Figuera

T.M. Fontanars
dels Alforins

SAN DIEGO (BALSA)

T.M.
Villena

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19176

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

4. Beniarrés

Identificación de la Presa:

La� Presa� de� Beniarrés� tiene� titularidad�
Estatal�y�se�clasificó�el�26�de�marzo�de�1999�
como�de�categoría�A.�

La� finalidad� de� la� Presa� de� Beniarrés� es� la�
mejora� de� la� garantía� de� los� caudales� de�
riego� de� la� Huerta� de� Gandía� y� la�
laminación�de�avenidas�aguas�abajo.�

La� Presa� de� Beniarrés� es� de� gravedad.� La�
cota�del�cauce�es�de�281,65�m.�La�altura�de�la�
presa� sobre� el� cauce� es� de� 39� m� y� la�
capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(318�m)�es�de�27�Hm3.�La�cota�de�coronación�es�de�
320,65� m� siendo� longitud� total� de� la� coronación� de� 395,3� m.� La� Presa� dispone� de� un�
aliviadero.�El�umbral�de�aliviadero�es�de�313,25�m.�

La�capacidad�del�embalse�es�de�27�Hm3�

No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa�de�Beniarrés.�

Situación y Accesos:

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=729.605,�Y=4.299.796�

La� presa� de� Beniarrés� se�ubica�sobre� el� río� Serpis,� al� norte� de� la� provincia� de� Alicante,� a�
unos�13�km�de�Alcoy�hacia�el�este,�en�el�término�municipal�de�Beniarrés.�Aguas�abajo�de�la�
presa,� el� río� Serpis� pasa� por� Villalonga,� Potríes,� Beniarjó,� Almoines,� para� desembocar� en�
Gandía.��

El�acceso�puede�realizarse�por�las�dos�márgenes:�

� Por�la�margen�derecha:�
� Desde�la�Nacional�322,�se�toma�el�desvío�hacia�Pego,�en�Oliva,�por�la�Comarcal�
3318.� En� Pego,� se� toma� la� Comarcal� 3311� hacia� Planes� y� allí� el� desvío� hacia� el�
embalse.�
� Desde� la� Nacional� 340,� se� llegará� hasta� Muro� de� Alcoy,� donde� se� toma� la�
Comarcal�3311�hacia�Planes� desde� donde� se� continua� de� igual� forma� que� en� el�
caso�anterior�hacia�el�embalse.�

41

Num. 6265 / 12.05.2010 19177

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


� Por�la�margen�izquierda:�
� Desde� Valencia,� tomando� la� Nacional� 322� o� A7� hasta� Gandía,� donde� se� debe�
tomar� el� desvío� de� la� comarcal� 320� hacia� Albaida.� A� la� altura� de� Castelló� de�
Rugat,� se� desvía� hacia� el� pueblo� de� Beniarrés� y� desde� allí� por� la� carretera� que�
une�el�pueblo�y�embalse�de�mismo�nombre.�
� Por�la�Nacional�340,�se�llega�hasta�Muro�de�Alcoy�y�desde�allí�se�toma�el�desvío�
hacia�Beniarrés.�

La� Sala� de� Emergencia� de� la� presa� de� Beniarrés� se� ubicará� en� la� margen� izquierda,�
próxima� a� la� coronación� de� la� presa.� Su� ubicación� en� el� propio� edificio� de� Oficinas,�
garantiza�la�disponibilidad�de�los�elementos�necesarios�para�la�realización�de�las�funciones�
y�actuaciones�que�desde�ella�debes�realizarse,�tales�como�el�acceso�a�la�información�de�la�
instrumentación�y�acceso�telefónico.�

Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�

� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.� Embalse� de� Beniarrés� lleno� hasta� la� cota�
320,17�m.�
� H2:� Escenario� de� rotura� en� situación� de� avenida� extrema.� Embalse� de� Beniarrés�
lleno�hasta�la�cota�de�coronación�322,82,�desaguando�la�avenida�extrema.�
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero,�estando�el�embalse�de�
Beniarrés�lleno�hasta�la�cota�320,17�m.�

Del� análisis� de� los� resultados,� se� concluye� que� las� cotas� de� lámina� alcanzada� son� muy�
similares� en� uno� y� otro� escenario� para� todos� y� cada� uno� de� los� perfiles� del� tramo� de�
estudio,�siendo�la�mayor�diferencia�entre�calados�de�agua�en�un�mismo�perfil�de�2,80�m.�

Esta�similitud�entre�los�resultados�obtenidos�entre�ambos�escenarios�en�cuanto�a�la�cota�de�
lámina� alcanzada� nos� lleva� a� que� las� afecciones� producidas� en� ambos� escenarios� son�
prácticamente�las�mismas.�

La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las� afecciones� detectadas.� Estos�
calados�son�inferiores�en�la�hipótesis�H1�y�casi�no�existen�afecciones�en�la�A1.�

42

Num. 6265 / 12.05.2010 19178

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:



La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�

� Hay� un� total� de� 56� Agrupaciones� de� Casas� afectadas� por� la� posible� inundación�
pertenecientes� a� los� municipios� de:� Beniarrés,� Lorcha,� Villalonga,� Ador,� Potríes,�
Palma�de�Gandía,�Beniflá,�Beniarjó,�Real�de�Gandía,�Almoines,�Gandía,�Daimuz�y�
Guardamar.�
� Carreteras�CV�680,�CV�685,�CV�701,�CV�7010,�CV�680.�
� Puentes:� CV�701� (Lorcha),� CV�685� (Villalonga),� Beniarjó,� A�7,� FF.CC.�
(abandonado),� C/Tetuá,� C/Oliva,� Puente� atirantado,� N�332,� Puente� carril�
bicicletas,�Puente�junto�a�Centro�Comercial,�Puente�junto�a�EDAR�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:

Aguas� abajo� de� las� presa� de� Beniarrés,� confluye� con� el� cauce� del� Serpis,� por� la� margen�
derecha,�una�pequeña�cuenca�de�aportación�drenada�por�el�Barranco�de�la�Encantada.�En�
los� primeros� 1.000� metros� desde� la� presa,� el� río� Serpis� presenta� una� topografía� muy�
marcada�y�cubierta�por�una�vegetación�espesa�de�matorral�y�pino.�A�partir�de�este�punto�y�
en�un�trayecto�aproximado�de�6.000�m�(hasta�el�Puente�de�Lorcha)�la�forma�del�cauce�es�
abierta�y�está�cubierto�por�una�ligera�capa�vegetal�y�árboles�de�diferentes�especies.��

Aguas� abajo� del� puente� de� Lorcha,� aproximadamente� a� 600� m� el� cauce� vuelve� a�
encajonarse�en�un�recorrido�de�5�Km.�A�partir�de�este�punto�hasta�llegar�a�Villalonga�el�río�
Serpis� transcurre� por� un� amplio� valle,� para� cerrarse� nuevamente� en� el� punto� donde� se�
ubica� la� presa� de� Encarroz.� Desde� esta� presa� hasta� su� desembocadura,� unos� 11,50� Km�
aguas� abajo,� el� río� transcurre� prácticamente� por� una� llanura,� flanqueado� por� numerosas�
poblaciones:�Potríes,�Beniflá,�Beniarjó,�Almoines�y�Real�de�Gandía.�

Muy� cerca� de� Beniarjó� el� Serpis� recibe� por� su� margen� izquierda� la� aportación� del� río�
Bernisa,� principal� afluente� de� la�cuenca� baja,� con� una� extensa� cuenca� de� recepción.� Toda�
esta� zona� se� encuentra� densamente� cultivada� en� regadío,� fundamentalmente� cítricos� y�
zonas�de�huerta.��

En�la�parte�baja�de�la�cuenca,�el�río�Serpis�entra�en�el�término�municipal�de�Gandía�y�pasa�
por� el� sur� de� esta� población� hasta� desembocar� en� la� playa� de� Venecia,� en� el� Mar�
Mediterráneo.�En�la�zona�de�la�desembocadura� los� términos� que�pueden� verse� afectados�
por�los�desbordamientos�del�río�Serpis�son�Bellreguard,�Guardamar�y�Daimuz.�

43

Num. 6265 / 12.05.2010 19179

Presa de Beniarrés
CUENCA RÍO SERPIS
Jaraco

Interfluvio

Beniopa

MAR AZUD DE
MEDITERRÁNEO TERRATEIG
1:4.200.000
Júcar

OLIVA
Interfluvio

Serpis

BENIARRÉS Girona

Gorgos

Vinalopó
Algar

GUADALEST

Monegre MAPA DE SITUACIÓN


Interfluvio


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx

1:210.000 Subcuencas
Amadorio Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000

m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 19180

Presa de Beniarrés
CV-

CV
67 5

-60
5
N-337
CV-608 Gandia

32
AP-7

7a
N-3
0

33

0
72

71
N-
5

-6

-6
CVDaimús

CV
CV
-6 Guardamar
75 de la Safor
1

50
1
73

-68
01
CV-608

-6
-68 CV

CV
CV 2
3
-67
Palma de Gandía CV

2
3
-6 7

680
Real de CV

CV-
Gandía CV-6
81
Almoines

6
67 4

-68
CV-

CV

CV
-60 CV-679 N-
33

- 67
CV 2
Beniarjó

0
CV-682
Beniflá

CV
2 AP-7
08

-68
CV-610

-6
CV

3
CV-687
Potríes

CV-
Ador

685

CV-680
-60
CV
Villalonga

CV
-61
9d
19

CV-717
-6

1
CV

15
-6
CV
CV-

4
615

CV-61

L'Orxa/Lorcha
CV
-6
14
2

CV-705

0
CV-70

-70
699

CV
CV-

Beniarrés
12

BENIARRÉS CV-714
-7
CV
CV-711

CV

700
CV-
-7
21

700
CV-710

CV-
CV-704

CV-713
-70
CV

CV-720

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda
CV-720

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía
5 4 Local ministerio <1000 Hab
-7
06 Autopista/Autovía
CV
Viales municipales 1000-5000 Hab.
-7 Embalses
CV Masa agua superficial
RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.
1:120.000 Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Límites municipales
Local GV Construcción otras 5 2
-7
CV
500 250 0 500 1.000 1.500
Red agua superficial >100000 Hab.
m
0
-71
CV
Num. 6265 / 12.05.2010 19181

Pantano de Beniarrés

T.M. Beniarrés

BENIARRÉS

T.M.
Gaianes

T.M. Planes

T.M. Alcocer
de Planes
MAPA DE DETALLE


Leyenda

T.M. Benimarfull Presa con plan

Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19182

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

5. Guadalest

Identificación de la Presa:

La�Presa�de�Guadalest�tiene�titularidad�Estatal�
y�se�clasificó�el�26�de�marzo�de�1999�como�de�
categoría�A.�

La� finalidad� de� la� Presa� de� Guadalest� es� el�
almacenamiento� de� agua� para� su� posterior�
aprovechamiento�para�el�riego�en�periodos�de�
sequía� y� la� laminación� de� avenidas� aguas�
abajo.�

La�Presa�de�Guadalest�es�de�gravedad.�La�cota�
del� cauce� es� de� 308� m.� La� altura� de� la� presa�
sobre�el�cauce�es�de�74,65�m�y�la�capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(380�m)�es�de�13�
Hm3.�La�cota�de�coronación�es�de�382,65�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�285,15�
m.�La�Presa�dispone�de�un�aliviadero.�El�umbral�de�aliviadero�es�de�376�m.�

No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa�de�Beniarrés.�

Situación y Accesos:

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=744.422,�Y=4.285.116�

La� presa� se� encuentra� en� el� término� municipal� de� Guadalest,� provincia� de� Alicante,�
situándose�a�20�km�hacia�el�este�el�pueblo�de�Callosa�de�Ensarriá.��

El�acceso�a�la�presa�se�puede�realizar�por�ambas�márgenes,�según�el�siguiente�detalle:��

� Por�la�margen�derecha:�
� Desde� la� A7� o� Nacional� 322,� próximo� a� Benidorm� se� toma� el� desvío� hacia�
Callosa�d�En�Sarriá,�por�la�Comarcal�3318.�Desde�allí�y�mediante�la�Comarcal�
3313�se�llega�a�la�presa.�
� Una� alternativa� es� desde� la� Nacional� 340,� una� vez� en� Alcoy,� se� toma� la�
Comarcal�3313�hasta�Guadalest.��
� Desde� la� A7� o� Nacional� 322,� próximo� a� Benidorm� se� toma� el� desvío� hacia�
Benimantell,�por�la�Carretera�CV�70.�Desde�allí�y�mediante�la�Comarcal�3313�
se�llega�a�la�presa.�

47

Num. 6265 / 12.05.2010 19183

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

� Por�la�margen�Izquierda:�Es�posible�acceder,�desde�una�carretera�que�parte�de�la�
citada� Comarcal� 3313,� pasando� por� Beniardá,� bordeando� el� embalse� por� la�
margen�izquierda�y�llegando�hasta�la�coronación�de�presa.�

La�Sala�de�Emergencia�de�la�presa�de�Guadalest�se�ubicará�en�la�margen�derecha,�próxima�
a� la� coronación� de� la� presa.� Su� ubicación� en� el� propio� edificio� de� Oficinas,� garantiza� la�
disponibilidad� de� los� elementos� necesarios� para� la� realización� de� las� funciones� y�
actuaciones� que� desde� ella� debes� realizarse,� tales� como� el� acceso� a� la� información� de� la�
instrumentación�y�acceso�telefónico.�

Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�

� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.� Embalse� de� Guadalest� lleno� hasta� la� cota�
380,00�m�
� H2:�Escenario�de�rotura�en�situación�de�avenida�extrema.�Embalse�de�Guadalest�
lleno�hasta�la�cota�de�coronación�382,65�m,�desaguando�la�avenida�extrema.�
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero,�estando�el�embalse�de�
Guadalest�lleno�hasta�la�cota�380,00�m��

Del� análisis� de� los� resultados,� se� concluye� que� las� cotas� de� lámina� alcanzada� son� muy�
similares� en� el� escenario� H1� y� H2� para� todos� y� cada� uno� de� los� perfiles� del� tramo� de�
estudio,�siendo�la�mayor�diferencia�entre�calados�de�agua�en�un�mismo�perfil�de�2,70�m.��

Esta�similitud�entre�los�resultados�obtenidos�entre�ambos�escenarios�en�cuanto�a�la�cota�de�
lámina� alcanzada� nos� lleva� a� que� las� afecciones� producidas� en� ambos� escenarios� son�
prácticamente� las� mismas.� La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las�
afecciones� detectadas.� Estos� calados� son� inferiores� en� la� hipótesis� H1� y� casi� no� existen�
afecciones�en�la�A1.�

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:

La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�

� Hay�un�total�de�67�Agrupaciones�de�Casas�afectadas�por�la�posible�inundación�en�
los� términos� municipales� de:� Guadalest,� Callosa� d�En� Sarriá,� Polop,� La� Nucía� y�
Altea.�
� Puentes:�CV�755,�CV�715,�Puente�A�7,�Puente�Ferrocarril,�N�332,��

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

48

Num. 6265 / 12.05.2010 19184

Presa de Guadalest
CUENCA RÍO ALGAR
Interfluvio

Interfluvio
Girona

Serpis

MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Gorgos

Algar Interfluvio

GUADALEST

Amadorio

MAPA DE SITUACIÓN


Interfluvio Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx

1:130.000 Subcuencas

Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000

m Masa agua superficial Alt. Mín

AMADORIO
Num. 6265 / 12.05.2010 19185

Presa de Guadalest

CV
-75
2

CV-71 5

CV-749
GUADALEST

5 6
-7 Callosa d'En Sarrià
CV El Castell
de Guadalest
CV-75 5
CV-
70

CV-715
CV-76 20
CV
-7
62
1

Altea
CV La Nucia
-7
60
Polop
CV
-7
64

51
0

-7
CV-7

CV
0

51

CV
-7
-76

63
CV
32
-3
N

CV-758

CV
- 76
1
3
-75
CV

CV
-76

CV
7

AP-7 -7
6 60
a
32
3

-3
67

N
-7
CV
CV-759

2
33
N-
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda
CV-7678

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
2a RCE Auxiliar
33 5000-25000 Hab.
N-
Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19186

Presa de Guadalest

T.M. Beniardá

T.M. Benimantell

GUADALEST

T.M. El Castell
de Guadalest

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19187

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

6. La Pedrera

Identificación de la Presa:

La� Presa� de� La� Pedrera� tiene� titularidad�
Estatal� y� se� clasificó� el� 29� de� julio� de� 1998�
como�de�categoría�A.�

El� embalse� de� La� Pedrera� tiene� la� función� de�
regular� una� parte� de� los� caudales�
transportados� por� el� Canal� Postrasvase� de� la�
Margen� Izquierda� para� suministrar� las�
demandas� de� regadío� del� Campo� de�
Cartagena�y�de�abastecimiento�urbano�de�una�
serie� de� núcleos� de� población� de� su� entorno� territorial,� gestionado� a� través� de� la�
Mancomunidad�de�los�Canales�del�Taibilla.�Es�una�pieza�importante�en�la�distribución�del�
agua�procedente�del�Acueducto�Tajo�Segura�a�través�del�Postrasvase.�

Para� cerrar� el� vaso� del� embalse� fue� necesario� construir� tres� diques,� dos� de� los� cuales� se�
emplazan�en�collados�de�la�margen�derecha�y�el�tercero�en�la�izquierda.�

La� Presa� Principal� de� La� Pedrera� es� una� presa� de� materiales� sueltos� con� núcleo�
impermeable�de�arcilla�vertical�La�cota�del�cauce�es�de�50�m.�La�altura�de�la�presa�sobre�el�
cauce�es�de�61,3�m�y�la�capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(105�m)�es�de�246,09�Hm3.�
La�cota�de�coronación�es�de�110,54�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�716�m.�La�
Presa�no�dispone�de�aliviaderos.�

El�Dique�1�se�emplaza�junto�al�estribo�derecho�de�la�presa�principal.�Su�tipología�es�similar�
a�la�de�la�Presa�Principal,�es�decir,�gravedad,�planta�recta�y�fábrica�de�tierras�con�núcleo�de�
arcilla.�La�altura�sobre�el�cauce�es�de�34�m.�La�longitud�de�coronación�del�dique�es�de�210�
m.�y�está�situada�a�cota�110,54�m.�

El�Dique�2�se�emplaza�aguas�arriba�del�Dique�1,�cierra�el�Cabezo�del�Moro.�Su�tipología�es�
similar�a�la�del�dique�1,�es�decir,�gravedad,�planta�recta�y�fábrica�de�tierras�con�núcleo�de�
arcilla.� La� altura� sobre� el� cauce�es� de� 29,04� m.� La� longitud� de� coronación� es� de� 105� m.� y�
está�situada�a�cota�110,54�m.�

El�Dique�3�se�emplaza�en�la�margen�izquierda,�aguas�arriba�del�Cerro�de�la�pedrera.�Por�su�
coronación�discurre�la�carretera�de�Torreagüera�a�Vistabella,�que�tiene�continuidad�por�el�
resto�de�los�diques�y�la�Presa�Principal.�Su�tipología�es�similar�al�resto�de�diques,�es�decir,�
gravedad,�planta�recta�y�fábrica�de�tierras�con�núcleo�de�arcilla.�La�altura�sobre�el�cuce�es�
24,04�m.�La�longitud�de�coronación�1310�m�y�está�situada�a�la�cota�110,54�m.�

52

Num. 6265 / 12.05.2010 19188

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa.�

Situación y Accesos:

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=686.530,�Y=4.211.770�

La� presa� de� La� Pedrera� se� encuentra� en� la� provincia� de� Alicante,� cerrando� la� Rambla� de�
Alcoriza�entre�el�Cabezo�del�Moro�por�su�margen�derecha�y�el�Cerro�de�La�Pedrera�por�su�
margen� izquierda,� a� unos� 400� m� aguas� arriba� de� su� confluencia� con� el� Arroyo� Grande�
afluente,�a�su�vez,�del�río�Segura�por�la�margen�derecha.��

A� la� presa� de� La� Pedrera� se� accede� por� medio� de� un� acceso� Norte� desde� Orihuela,�
mediante�la�CV�950�que�se�desvía�de�la�CV�925�que�sale�de�Orihuela.�O�bien�a�través�de�un�
acceso�Sur,�mediante�la�CV�949�como�desvío�de�la�MU�304,�que�comienza�como�MU�303�
en�la�N�340.�El�embalse�de�La�Pedrera�dista�unos�7�Km.�de�Orihuela�y�9�Km.�de�la�N�340.�

La� Sala� de� Emergencia� de� la� presa� de� la�
Pedrera� se� ubicará� en� la� Casa� de�
Administración�de�la�Presa.�Esta�ubicación,�al�
estar�a�cota�bastante�superior�a�coronación,�no�
se�vería�afectada�por�la�inundación.�




Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�

� H1.�Eventual�rotura�de�la�presa�en�tiempo�seco.�Cuando�se�produce�la�hipotética�
rotura�de�la�presa�de�La�Pedrera�no�se�da�una�avenida�en�la�cuenca,�por�lo�que�la�
onda� de� inundación� se� produce� únicamente� por� la� movilización� del� agua�
embalsada.�
� H2.�Eventual�rotura�de�la�presa�en�coincidencia�con�avenidas.�En�este�caso�la�onda�
de� inundación� viene� generada� por� la� superposición� de� la� movilización� del� agua�
embalsada�y�de�avenida�en�la�cuenca�del�embalse.�

Se�facilitan�los�resultados�del�análisis,�para�la�hipótesis�más�desfavorable�(H2)�y�para�cada�
uno�de�los�diques.�

53

Num. 6265 / 12.05.2010 19189

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:



La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�

� En�la�primera�media�hora�afecta�a�los�municipios�de�Orihuela,�Bigastro�y�Jacarilla,�
posteriormente� afecta� a� Redován,� Benejuzar,� Almoradí,� Algorfa,� Callosa� del�
Segura,� Rafal,� Albatera,� Catral,� Daya� Nueva,� San� Isidro,� Dolores,� Crevillent� y�
transcurridas�las�dos�primeras�horas�a�los�municipios�de:�Daya�Vieja,�Formentera�
del�Segura,�San�Fulgencio,�Rojales,�Guardamar�del�Segura,�Elx,�Santa�Pola.�
� Carreteras:�A�37,�CV�852,�CV�853,�CV�855,�CV�858,�CV�859,�CV�860,�CV�861,�CV�
862,�CV�8620,�CV�901,�CV�902,�CV�903,�CV�905,�CV�909,�CV�910,�CV�911,�CV�912,�
CV�913,�CV�914,�CV�919,�CV�920,�CV�9218,�CV�922,�CV�925,�CV�931,�CV�936,�CV�
95,�CV�950,�CV�96,�CV�960,�N�332,�N�340�
� Puentes:�CV�95,�CV�920�
� Parque�Natural�del�Hondó�y�las�Salinas�de�Santa�Pola�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:

Dado�que�se�trata�de�un�depósito�regulador�del�CANAL�POSTRASVASE,�que�almacena�y�
regula� las� aguas� con� destino� a� los� regadíos� de� Canal� del� Campo� de� Cartagena� y� el�
abastecimiento�urbano�de�una�serie�de�núcleos�de�población�en�el�entorno�de�Alicante,�a�
través�de�la�Mancomunidad�de�los�Canales�de�Taibilla,�y�que�la�cuenca�vertiente�donde�se�
emplaza� la� presa� no� tiene� prácticamente� aportaciones,� la� alimentación� del� embalse� se�
produce� por� los� caudales� que� circulan� por� ese� canal,� aguas� abajo� del� partidor� de�
Crevillente,�que�tiene�una�capacidad��máxima�de�30�m³/s.�

Las�estructuras�de�cierre�del�embalse,� están� formadas� por� la�Presa� Principal� y�los�diques�
secundarios�enumerados�por�1,�2�y�3,�situados�los�dos�primeros�hacia�la�margen�derecha�
del�principal�y�el�tercero�por�la�izquierda,�mediando�el�Cabezo�La�Pedrera.�

La� rotura� de� cualesquiera� de� estas� estructuras� origina� una� onda� de� rotura� que� inunda�
principalmente�a�los�cauces�de�la�siguiente�red�de�drenaje:��

� Arroyo�Grande�
� Rambla�de�Alcoriza�
� Río�Segura�
� Laguna�del�Hondo�
� Salinas�de�Santa�Pola.�

54

Num. 6265 / 12.05.2010 19190

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

La�longitud�total�del�camino�del�agua�desde�la�presa�principal�hasta�la�Gola�del�río�Segura,�
tiene�unos�32,80�km,�formado�por,�un�primer�tramo�de�unos�7,10�km�que�discurren�por�la�
rambla� de� Alcoriza� entre� la� presa� principal� y� las� inmediaciones� de� San� Bartolomé� en� el�
centro�del�valle�del�río�Segura,�un�segundo�tramo�de�unos�13,60�km�entre�San�Bartolomé�y�
la� Laguna� del� Hondo� y� finalmente� 12,20� km� desde� la� Laguna� del� Hondo� hasta� la�
desembocadura�en�el�mar.�

La� Laguna� del� Hondo� tiene� otra� conexión� al� mar� por� las� Salinas� de� Santa� Pola,� uniendo�
este�paraje�con�la�salida�al�mar�a�la�altura�de�la�Bahía�de�Santa�Pola,�con�un�desarrollo�total�
aproximado�de�unos�14,10�km.�

Aguas� abajo� de� la� presa� principal,� la� rambla� de� Alcoriza� ha� sido� canalizada� hasta� un�
meandro� antiguo� del� río� Segura� que� conecta� con� el� encauzamiento� del� río� Segura.� Esta�
canalización,� con� una� sección� revestida� en� hormigón,� tiene� tramos� relativamente� uni�
formes,�de�sección�trapecial.�

La� rambla� de� Alcoriza� también� llamada� del� Derramador� dispone� de� numerosas�
estructuras� transversales� a� lo� largo� de� su� desarrollo,� en� la� que� algunas� han� quedado�
incorporadas�en�el�talud�del�recrecimiento�por�ser�anteriores�al�mismo,�y�otras�obedecen�a�
cruces�de�acequias�mediante�tuberías�de�acero�atravesadas�a�la�sección.�

Tanto� la� rambla� del� Derramador� como� el� encauzamiento� del� río� Segura,� son� totalmente�
inefectivos�frente�a�un�suceso�de�la�envergadura�de�la�rotura�de�una�presa,�por�esta�razón�
el� camino� del� flujo� considerado� para� el� desplazamiento� de� la� masa� del� agua� rara� vez� se�
ciñe�al�encauzamiento,�salvo�en�aquellas�ocasiones�en�que�el�valle�sea�estrecho.�

La�presencia�de�la�Laguna�del�Hondo�en�el�camino�intermedio�del�flujo�hacia�el�mar,�con�
trola�los�caudales�hacia�ambas�desembocaduras,�provocando�una�fuerte�laminación.�

55

Num. 6265 / 12.05.2010 19191

Presa de La Pedrera

CUENCA RÍO SEGURA

MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

RÍO
SEGURA

LA PEDRERA

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas Alt. Máx

1:200.000 Subcuencas

Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000

m Masa agua superficial Alt. Mín


Num. 6265 / 12.05.2010 19192

Presa de La Pedrera

0
CV

0
A-7

-8 5
45
-8

-8 CV-8
N-340

CV
CV

CV
4

N-32
4

-8

CV
4

2a
A- 7

EL-2

-85

33
01
N-33

N-
8

2
-85
0

5
CV-86

CV

2
CV-849

N-33
5 40
CV-861 N-3
Ronda No
rd
CV-8491

CV
A- 7

-8
51
Elx/Elche

CV-8551
CV-8515
0
50
-8 864
CV V-
C

1
-85
A-78

CV
CV
66 -8 6

CV-85
CV-8 5

4
CV-853
1
AP-7 CV-85 Santa Pola
CV

A-7 CV

CV
-85
-8

-8
75

56
1
-85
CV CV
Albatera -86
5
Crevillent
CV-855
CV
-8
73

CV-90
0
34
N-

San
4
CV-9091

Isidro
CV-
90 9
CV-8
CV-9009

CV-9092

630

A-7 Catral
CV

1
CV-861

13
N-332
-8

-9
5

CV
31

Dolores
CV-8

Callosa
de Segura
60

CV
a

55
CV-8 -8
N-332

AP 58
3 -
1 7 San
CV

-9
CV
-9

Fulgencio
0

2
05

6
06

-8
CV
-92
01

CV
00
- 90

CV-
CV-9

59
2
CV

CV-8
-91

936
CV

CV-9
CV-9032
02
0

Rafal 01 Daya
CV Daya
-9
CV

Almoradí 141 -9231


CV
51

CV-9
-9

9 Nueva Vieja CV-9201 202


11

CV-93

-
CV CV CV-91
CV-9

-90
914 Formentera
CV- 50
112

del Segura
CV-91
CV-92
0
Orihuela
Algorfa
CV-

Rojales
N-332
905
0
-92

Benejúzar
CV

CV-9
5
Guardamar
5
-89

del Segura
CV-9

CV

Bigastro
35

Jacarilla
LA PEDRERA
0
-94

CV
CV

-9
CV

5 0
-9

CV-945
50
AP-7

N -3
32
3

49
-9 4

-9
CV
CV

0
CV

CV-897
-92
5

CV
CV
-9

-94

0
51

8
2

-89
-9

6
CV

-92

CV
CV
CV-954

CV
MAPA
-95
DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO
52
-9
CV


CV-941

Leyenda
32
N-3

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
CV
-92

Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.


Embalses
5

RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.


Masa agua superficial
1:160.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000 1.500 2.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19193

Presa de La Pedrera
T.M.
Benejúzar
T.M.
Bigastro

T.M. Jacarilla

LA PEDRERA

T.M.
Orihuela

T.M. San
Miguel de
Salinas

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:35.000
200 100 0 200 400 600 800

m
Num. 6265 / 12.05.2010 19194

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

7. Balsa de Acumulación de la Acequia Real del Júcar



Identificación de la Presa:

La�Balsa�de�acumulación�de�la�Acequia�Real�
del� Júcar� tiene� titularidad� Estatal� y� se�
clasificó� el� 14� de� abril� de� 2004� como� de�
categoría�B.�

La�finalidad�de�la�Balsa�es�regular�el�caudal�
de� los� Riegos� de� la� zona� de� influencia� de� la�
Acequia�Real�del�Júcar.�

La� Balsa� es� de� hormigón� armado�
semienterrada� de� planta� rectangular� con�
uno�de��sus�vértices�truncado.�La�altura�de�la�Balsa�es�de�7,38�m�y�la�capacidad�de�la�Balsa�
es�de�50,000�m3.�La�cota�de�coronación�es�de�77,68�m.�La�Balsa�dispone�de�un�aliviadero.�El�
umbral�de�aliviadero�es�de�77,43�m.�La�cota�de�solera�es�de�70,30�m.�

No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Balsa.�

Situación y Accesos:

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=708.671,�Y=4.336.667�

Está� ubicada� en� una� zona� rural� del� término� municipal� de� Alzira,� a� 1.644� metros� al� norte�
del�casco�urbano�de�Tous.�Situada�en�el�margen�izquierdo�del�barranco�de�Tollos�hacia�el�
cual�se�derivan�los�caudales�de�exceso�y�los�desagües�de�la�Balsa.�

El�acceso�principal�a�la�balsa�de�acumulación�de�la�Acequia�Real�del�Júcar�se�realiza�desde�
la�A�7�tomando�la�salida�868�de�Massalavés/La�Garrofera,�en�dirección�a�La�Garrofera�por�
la� CV�554,� se� atravesará� dicha� población� hasta� su� llegada� a� la� vía� de� servicio� del� Canal�
Júcar�Turia�recorriendo�sobre�él�una�longitud�de�0,2�Km.�La�titularidad�de�esta�última�vía�
corresponde�a�Confederación�Hidrográfica�del�Júcar.�

Existe�otro�acceso�alternativo�(acceso�B),�el�cual�se�inicia�en�la�población�de�Tous�en�la�CV�
541,�de�ahí�se�toma�el�primer�camino�a�la�derecha�que�hay�una�vez�pasado�la�población,�
este� camino� lleva� al� inicio� del� Canal� Júcar� –Turia,� y� siguiendo� su� vía� se� servicio� durante�
700m�se�llega�a�la�balsa.�

La� Sala� de� Emergencia� se� ubica� en� el� almacén� situado� en� las� propias� instalaciones� de� la�
balsa,�en�la�margen�izquierda,�en�una�zona�no�afectada�por�la�posible�rotura�de�la�misma.��

59

Num. 6265 / 12.05.2010 19195

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010


Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:

Para� esta� Balsa,� se� ha�considerado� sólo� el� escenario� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.��
En� este� escenario,� la� rotura� se� produce� cuando� la� balsa� se� encuentra� a� su� nivel� máximo�
normal,�es�decir,�la�cota�77,43�m�

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:

La� llanura� de� inundación� afecta� básicamente� a� Viviendas� Aisladas� del� municipio� de�
Alzira.�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:

La� balsa� se� encuentra� emplazada� en� un� terreno� por� el� que� hasta� el� momento� de� su�
construcción� discurría� un� pequeño� azarbe� tributario� del� barranco� de� los� Tollos.� Éste�
pequeño� cauce� se� ha� desviado� por� la� margen� derecha� de� la� balsa,� en� una� longitud� de�
medio�kilómetro�aproximadamente,�mediante�un�canal�de�sección�trapecial�revestido�con�
escollera,�con�3,0�m�de�ancho�en�el�fondo,�1,50�m�de�profundidad�y�taludes�de�1H:1V.�Este�
encauzamiento�artificial�sería�el�primer�receptor�de�los�flujos�procedentes�de�una�eventual�
rotura� de� la� balsa,� transportándolos� hasta� el� barranco� de� los� Tollos� que� los� desaguaría,�
finalmente,�en�la�rambla�de�la�Señora.�Sobre�la�base�de�este�recorrido�potencial,�la�franja�de�
riesgo�analizada�en�el�presente�estudio�tiene�un�ancho�de�1�km,�y�una�longitud�de�4,4�km,�
comprendidos�entre�la�balsa�y�el�cruce�de�la�rambla�de�la�Señora�con�la�Acequia�Real�del�
Júcar,�que�es�salvada�mediante�tres�obras�de�drenaje�transversal�de�2000�mm�de�diámetro.�

El� barranco� de� los� Tollos� es� una� corriente� efímera,� de� muy� baja� capacidad� hidráulica� en�
relación�con�el�volumen�de�flujo�que�se�generaría�por�la�rotura�de�la�balsa.�Por�esta�razón,�
la� mayor� parte� del� flujo� discurriría� por� los� llanos� de� inundación,� los� cuales,� dada� su�
conformación� topográfica,� presentan� un� alto� potencial� de� amortiguación� hidráulica.� Ésta�
es� mayor� cuanto� más� aguas� abajo� de� la� balsa� se� está,� pues� la� pendiente� longitudinal� del�
cauce� se� reduce� progresivamente� hacia� aguas� abajo,� al� igual� que� las� pendientes�
transversales�de�las�márgenes�de�inundación.��

En�caso�de�que�la�balsa�rompa,�la�onda�de�flujo�discurrirá�por�un�cauce�de�aguas�normales�
y�(en�su�mayor�parte)�por�sus�llanos�de�inundación.�En�este�estudio,�dicha�situación�se�ha�
tratado�en�el�modelo�matemático�de�propagación�de�la�onda,�diferenciando�la�capacidad�
de�transporte�del�canal�de�aguas�de�normales�de�la�capacidad�de�transporte�de�los�llanos�
de�inundación.�

60

Num. 6265 / 12.05.2010 19196

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Como� ya� se� ha� visto,� la� onda� de� flujo� discurrirá� en� su� mayor� parte� por� las� llanuras� de�
inundación,� debido� a� la� baja� capacidad� hidráulica� del� cauce� de� aguas� normales.� Esto�
implica�que�la�principal�resistencia�al�flujo�es�la�debida�a�la�porción�de�perímetro�mojado�
de�los�llanos�de�inundación.�

61

Num. 6265 / 12.05.2010 19197

Balsa de acumulación de la Acequia Real del Júcar

CUENCA RÍO JÚCAR

Interf

Veo
Palancia Interfluvio
Turia
Belcaire

Interfluvio

Carraixet

Interfluvio
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

Interfluvio
Poyo

Júcar
Interfluvio

ACEQUIA REAL DEL


JÚCAR (BALSA
ACUMULACION)

Jaraco
Interfluvio
Beniopa

AZUD DE
TERRATEIG

MAPA DE SITUACIÓN BENIARRÉS


Interfluvio


Leyenda Girona
Orografía
Presa con plan
Alt. Máx Gorgos
Cuencas CHJ

1:600.000 Subcuencas SAN DIEGO


Embalses Alt. Mín (BALSA) Algar
2.000
1.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000
m Masa agua superficial

Serpis GUADALEST

Vinalopó Amadorio

Monegre Interfluvi
Num. 6265 / 12.05.2010 19198

Acequia Real del Júcar (Balsa de acumulación)

40
-52
CV

61
-54
CV

CV
-50
47
ACEQUIA REAL -54
CV
DEL JÚCAR (BALSA 46
-5 4
CV
ACUMULACIÓN)

Alzira
CV-5412

CV-5
50
CV
- 54
1
1
50
-5
CV

CV-5
411
CV
-5
54
60

CV-55 8

CV
57

-55
-5
CV-5

90
CV

71
CV-55

60
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO CV
-5
CV-56 41
CV
-5


56

Leyenda
0

Carreteras Local diputaciones Poblaciones


Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
CV-

Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.


Embalses
A-7
580

RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.


Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000 1.500
Red agua superficial >100000 Hab.
CV

m
-55
5
Num. 6265 / 12.05.2010 19199

Balsa de acumulación de la Acequia Real del Júcar

T.M.
Guadassuar

ACEQUIA REAL
DEL JÚCAR (BALSA
ACUMULACIÓN)

T.M.
Alzira

T.M.
Tous

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:20.000
T.M. Alberic
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19200

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

8. Oliva

Identificación de la Presa:

La� Presa� de� Oliva� tiene� titularidad� Estatal� y� se�
clasificó� el� 25� de� agosto� de� 2005� como� de�
categoría�A.�

La�finalidad�de�la�presa�de�Oliva�es�la�laminación�
de�avenidas�de�la�rambla�Gallinera�con�objeto�de�
proteger� la� carretera� Pego�Oliva,� la� N�332� y� el�
núcleo�urbano�de�Oliva.�

La� Presa� de� Oliva� es� de� gravedad� realizada� en�
fábrica� de� hormigón.� La� altura� de� la� presa� sobre�
el� cauce� es� de� 46,60� m.� La� cota� de� coronación� es�
de� 114� m.� La� Presa� dispone� de� un� aliviadero.� Al�
tratarse�de�una�presa�de�laminación�no�tiene�capacidad�de�almacenamiento.�La�capacidad�
de�la�presa�a�cota�vertedero�es�de�3,7�Hm3�y�6,13�Hm3�a�cota�de�coronación.�

No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa.�


Situación y Accesos:

Las�Coordenadas�UTM�son:�X=747.336,�Y=4.305.535�

Está�ubicada�en�la�rambla�Gallinera�(a�unos�15�Km�de�su�desembocuadura)�perteneciente�a�
la� Confederación� Hidrográfica� del� Júcar� en� el� término� municipal� de� Oliva� y� Adsubia�
(Alicante).�

La�Sala�de�Emergencia�se�situará�en�el�edificio�de�explotación,�que�está�ubicado�cerca�del�
camino�de�acceso,�es�decir�en��la�margen�izquierda�de�la�cerrada.�El�acceso�a�dicho�edificio�
desde�Oliva�parte�desde�la�carretera�de�Carrascasa�y�permite�el�acceso�a�la�coronación�de�
la�presa�desde�aguas�arriba,�evitando�la�posible�interferencia�de�aguas�en�el�mismo.�

65

Num. 6265 / 12.05.2010 19201

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:



Para�esta�Presa,�se�ha�considerado�sólo�el�escenario�H2:�Escenario�de�rotura�con�avenida�ya�
que�se�trata�de�un�embalse�de�laminación�y�únicamente�embalsará�cuando�exista�avenida.�
Sin�avenida,�el�embalse�se�encontrará�vacío.�

Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:

La�Onda�de�avenida�en�la�primera�hora�alcanzaría�el�casco�urbano�de�Oliva.�

La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�

� Carreteras�CV�715,�AP�7,�N�332,�Camí�Vell�de�Dénia�
� Puente�AP�7�
� Hotel�Font�Salada�y�barriada�Sant�Pere�
� Zona�Sur�del�casco�urbano�de�Oliva�(entorno�al�cauce�del�Bco.�Alfadalí).�
� Viviendas�urbanas�en�la�zona�de�la�playa�(situadas�entre�el�camí�Vell�de�Dénia�y�
el�mar).�Viviendas�aisladas,�urbanizaciones,�camping�y�hotel�Nova�park.�

Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�

Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:

La� zona� estudiada� abarca� desde� el� pié� de� la� presa� hasta� la� desembocadura� en� el� mar,�
discurriendo�a�lo�largo�de�unos�12�Kilómetros�con�las�siguientes�zonas�diferenciadas:�

� Un�primer�tramo�entre�la�salida�de�la�Presa�y�la�autopista�AP�7,�que�se�caracteriza�
por�ser�un�recorrido�montañoso,�de�fuerte�pendiente,�bien�delimitado,�con�laderas�
escarpadas� en� los� primeros� kilómetros� que� van� suavizándose� a� medida� que� se�
avanza� hacia� la� autopista.� Se� trata� de� un� tramo� dónde� las� principales� afecciones�
estarán�acotadas�a�las�carreteras�de�acceso�a�Forna�o�a�la�propia�cerrada�(Camino�
de�La�Carrasca).�
� Un�tramo�intermedio�entre�la�autopista�AP�7�y�la�carretera�nacional�N�332,�dónde�
actualmente� desemboca� la� Rambla� Gallinera.� En� este� sector,� se� encuentran�
servicios�esenciales�como�la�Carretera�de�Pego�Oliva�CV�715,�la�propia�carretera�
nacional� y� el� polígono� industrial� que� se� desarrolla� aguas� arriba� de� ésta.� Las�
pendientes�del�cauce�son�más�moderadas�y�si�bien�el�cauce�de�la�Rambla�está�bien�
definido,�su�desembocadura�actual�antes�de�cruzar�la�carretera�nacional�da�lugar�
a�desbordamientos�frecuentes�que�afectan�a�la�carretera�y�el�polígono.��
� Finalmente�el�último�tramo�entre�la�N�332�y�el�mar,�dónde�se�propone�la�ejecución�
de�la�prolongación�de�la�Rambla�Gallinera�hasta�el�mar,�se�caracteriza�por�ser�una�

66

Num. 6265 / 12.05.2010 19202

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

zona�inundable,�de�escasa�o�nula�pendiente,�con�una�llanura�de�inundación�muy�
extensa�principalmente�delimitada�por�el�barranco�Alfadalí�(Norte),�el�mar�(este),�
la�carretera�nacional�N�332�(oeste)�y�el�río�Vedat�(sur),�si�bien�el�verdadero�vaso�
laminador� dónde� se� recogen� las� inundaciones� lo� constituye� la� Marjal� de� Pego� –�
Oliva,�con�suficiente�extensión�para�albergar�avenidas�extraordinarias�en�tanto�se�
van� desaguando� las� zonas� inundables� a� través� de� los� desagües� que� constituyen�
los�citados�cauces�naturales.��En�este�tramo,�además�de�servicios�básicos�como�son�
la� carretera� que� constituye� el� Camí� Vell� de� Denia,� se� desarrollan� innumerables�
viviendas� aisladas� y� urbanizaciones� en� el� entorno� de� la� playa� (Eurocamping,�
Oliva�Nova�Park,�etc.)�

67

Num. 6265 / 12.05.2010 19203

Presa de Oliva

Júcar
CUENCA DE OLIVA (Interfluvio)

Jaraco

Interfluvio

Beniopa

MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000

Serpis

Interfluvio

OLIVA

Interfluvio
Girona

MAPA DE SITUACIÓN


Leyenda Gorgos
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx

1:150.000 Subcuencas

Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000 3.000
Masa agua superficial Alt. Mín
m
Algar

Interfluvio
Num. 6265 / 12.05.2010 19204

Presa de Oliva
1
73
-6
CV

3
-67
CV
- 681
CV
N- 67 4
33 CV-
CV

2
-67

CV-679
0

Oliva

1
78
-6
CV
15

8
CV-7

7
-6

CV-7
30
CV

N-
33
Dénia/Denia 2a
OLIVA
CV-7

CV-72 3
AP
7

CV-700
-72

-7
CV
17

CV-700
CV-728
CV-71 2

29
-7
CV 60
72
CV

V-
-7

C C
15

V-
73
2
73 1
CV-

733
V-
C

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO


Leyenda CV
Carreteras Local diputaciones -7Poblaciones
18
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
21

RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
-7

1:80.000 Básica Construcción GV


CV

25000-100000 Hab.
0

Límites municipales
Local GV Construcción otras
-72

500 250 0 500 1.000


Red agua superficial >100000 Hab.
CV

m
Num. 6265 / 12.05.2010 19205

Presa de Oliva

T.M. Oliva

OLIVA

T.M. Pego

T.M. Adsubia

MAPA DE DETALLE


Leyenda

Presa con plan

Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19206

Plan Especial Inundaciones


Análisis del Riesgo
Revisión: 23/02/2010

6. CATÁLOGO DE PUNTOS CONFLICTIVOS



El�Catálogo�de�puntos�conflictivos�estará�formado�por�todos�los�tramos�de�las�principales�
vías�de�comunicación� existentes� en�las�zonas�inundables,�a� este�catálogo�se�incorporarán�
los�datos�sobre�las�infraestructuras�afectadas�por�los�análisis�de�riesgo�de�rotura�de�presas�
y�que�se�contemplan�en�el�anexo�II�del�presente�plan.��

Dicho�catálogo�se�encontrará�disponible�en�los�Centros�de�Coordinación�de�Emergencias�y,�
la� parte� correspondiente� a� la� red� viaria,� también� estará� disponible� en� el� Centro� de�
Coordinación�de�Carreteras�previsto�en�el�Plan�Sectorial�de�Carreteras�del�Plan�Territorial�
de�Emergencia�de�la�Comunitat�Valenciana.��

68

Num. 6265 / 12.05.2010 19207

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Volumen III.
Estructura y Organización


Sumario:

1.� CLASIFICACIÓN�DE�LAS�EMERGENCIAS�
1.1.� Preemergencia�
1.2.� Emergencia�
1.3.� Fase�de�Vuelta�a�la�Normalidad�
1.4.� Escenarios�de�Emergencia�en�Presas�

2.� ESTRUCTURA�DEL�PLAN�
2.1�� Fundamentos�de�la�estructura�
2.2.�� Estructura�Organizativa�ante�preemergencias�
2.3.�� Estructura�Organizativa�ante�emergencias�

3.� LOS�CENTROS�DE�COORDINACIÓN�OPERATIVA�(CECOPs)�
3.1.�� Funciones�del�CCE�Autonómico�
3.2.�� Funciones�de�los�CCEs�Provincial�

4.� EL�CENTRO�DE�COORDINACIÓN�OPERATIVA�INTEGRADO�(CECOPI)�

5.� LA�DIRECCIÓN�DEL�PLAN�ESPECIAL:�EL�COMITÉ�DE�DIRECCIÓN�
5.1�� La�Dirección�del�Plan�
5.2.�� El�Comité�de�Dirección�

6.� EL�COMIT�ASESOR�
6.1.� Composición�
6.2.� Funciones�

7.� EL�GABINETE�DE�INFORMACIÓN�
7.1.� Composición�
7.2.� Funciones�


Num. 6265 / 12.05.2010 19208

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

8.� UNIDADES�BÁSICAS�DE�INTERVENCIÓN:�COMPOSICIÓN�Y�FUNCIONES.�
8.1.� Unidad�Básica�de�Intervención�Directa�
8.2.� Unidad�Básica�de�Seguridad�
8.3.� Unidad�Básica�Sanitaria�
8.4.� Unidad�Básica�de�Albergue�y�Asistencia�
8.5.� Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico�

9.� COORDINACIÓN� DE� LAS� UNIDADES� BÁSICAS� DE� INTERVENCIÓN� EN� EL�
TERRENO�

10.� EL�CENTRO�DE�RECEPCIÓN�DE�MEDIOS�(CRM)�

11.�� PARTICIPACIÓN�DE�RECURSOS�DE�LAS�FUERZAS�ARMADAS�

12.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�MUNICIPAL:�EL�CECOPAL�

13.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�EN�LAS�PRESAS.�
13.1.� Organización� de� las� Presas� cuya� seguridad� corresponde� a� la� Administración�
General�del�Estado.�
13.2.� Organización� de� las� Presas� cuya� seguridad� corresponde� a� la� Comunitat�
Valenciana�


Num. 6265 / 12.05.2010 19209

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

1. Clasificación de las emergencias



Las�emergencias�por�inundaciones�tienen�tres�fases�diferenciadas:�

� Preemergencia�
� Emergencia�
� Vuelta�a�la�Normalidad�


1.1. Preemergencia

La� preemergencia� es� la� fase� que,� por� evolución� desfavorable,� puede� dar� lugar� a� una�
situación�de�emergencia.�El�objeto�de�esta�situación�es�alertar�a�las�autoridades�y�servicios�
implicados,�así�como�informar�a�la�población�potencialmente�afectada.�

La�preemergencia�comienza�o�bien�por�la�predicción�de�un�fenómeno�peligroso�por�parte�
de�la�Agencia�Estatal�de�Meteorología�o�bien�por�la�declaración�de�alguno�de�los�escenarios�
previstos�en�los�Planes�de�Emergencia�de�Presas.�

La� preemergencia� se� estructura� en� dos� fases� que� obedecen� a� la� evolución� habitual� en� la�
gestión�y�control�de�la�situación:�

� Alerta��
� Seguimiento�de�la�preemergencia�


Alerta

Es� la� acción� de� transmitir� mensajes� de� prevención� y� protección� a� la� población�
potencialmente�afectada,�e�instrucciones�a�aquellos�destinatarios�que�tengan�algún�tipo�de�
responsabilidad�preventiva�u�operativa�asignada�en�este�Plan�Especial,�acompañados�del�
propio�aviso�meteorológico�que�la�genera.�


Seguimiento de la preemergencia

El�objetivo�de�esta�fase�es�confirmar�o�no�la�situación�de�riesgo�y�su�evolución.�Para�lo�cual,�
los� CCEs� organizan� Rondas� de� Seguimiento� con� los� Organismos� y� Servicios� colaboradores�
con� objeto� de� conseguir� información� sobre:� la� intensidad� y� lugar� donde� se� están�
produciendo�las�precipitaciones�y�aumentos�en�los�niveles�en�los�cauces.�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19210

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Esta�fase�puede�ser�activada,�independientemente�de�que�se�haya�efectuado�previamente�
la�fase�de�alerta,�en�caso�de�producirse�lluvias�intensas�sin�aviso�meteorológico�previo.�

La� fase� de� preemergencia� se� prolongará� hasta� que� se� concluya� que� la� inundación� es�
inminente,� por� lo� que� se� pasará� a� fase� de� emergencia,� o� bien� se� produzca� la� vuelta� a� la�
normalidad.�


1.2. Emergencia

Esta�fase�se�inicia�cuando,�del�análisis�de�los�parámetros�meteorológicos�e�hidrológicos,�se�
concluya� que� la� inundación� es� inminente� o� cuando� ésta� ya� haya� comenzado.� La�
emergencia� se� prolongará� hasta� que� se� hayan� tomado� todas� las� medidas� necesarias� de�
protección�de�personas�y�bienes�y�se�hayan�restablecido�los�servicios�básicos�esenciales.�

Las� diferentes� situaciones� de� emergencia� se� establecen� en� función� de� la� gravedad,� de� la�
extensión�territorial�y�de�los�recursos�necesarios�para�el�control�de�la�emergencia.�

De� acuerdo� con� la� Directriz� Básica� de� Planificación� de� Protección� Civil� ante� el� riesgo� de�
Inundaciones,�se�establecen�4�situaciones�de�emergencia:�

� Situación� 0:� La� emergencia� se� calificará� como� situación� 0� cuando� los� datos�
Meteorológicos� e� hidrológicos� permitan� prever� la� inminencia� de� inundaciones,�
con�peligro�para�personas�y�bienes.�

Esta�situación�comporta�la�Alerta�Hidrológica,�que�se�realiza�cuando�a�través�de�
los�datos�de�la�fase�de�Seguimiento�de�la�preemergencia,�se�detecten�lluvias�muy�
fuertes� o� torrenciales� y� avenidas� que� hacen� previsible� la� inundación,� en� una� o�
varias�cuencas,�con�peligro�para�personas�y�bienes.�

� Situación� 1:� Situación� en� la� que� se� han� producido� inundaciones� en� zonas�
localizadas,� cuya� atención� puede� quedar� asegurada� mediante� el� empleo� de� los�
medios�y�recursos�disponibles�en�las�zonas�afectadas.�

� Situación� 2:� Situación� en� la� que� se� han� producido� inundaciones� que� superan� la�
capacidad�de�atención�de�los�medios�y�recursos�locales�o,�aún�sin�producirse�esta�
última� circunstancia,� los� datos� pluviométricos� e� hidrológicos� y� las� predicciones�
meteorológicas�permiten�prever�una�extensión�o�agravamiento.�

Serán� declaradas� como� Situación� 2� aquellas� emergencias� definidas� como�
Escenarios�2�y�3�(definidos�en�el�apartado�1.4).�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19211

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

También� serán� declaradas� como� Situación� 2� aquellas� emergencias� que� para� su�
control�requieran�la�constitución�del�CECOPI.�

� Situación� 3:� Emergencias� que,� habiéndose� considerado� que� está� en� juego� el�
interés�nacional,�así�sean�declaradas�por�el�Ministro�de�Interior.�En�esta�situación�
la� dirección� del� Plan� corresponderá� a� la� persona� designada� por� el� Ministro� del�
Interior.�


1.3. Fase de Vuelta a la Normalidad

Es�una�fase�consecutiva�a�la�de�emergencia,�que�se�prolonga�hasta�el�restablecimiento�de�
las� condiciones� mínimas� imprescindibles� para� un� retorno� a� la� normalidad� en� las� zonas�
afectadas�por�la�inundación.�

Durante� esta� fase� se� realizarán� las� primeras� tareas� de� rehabilitación� en� dichas� zonas,�
consistentes� fundamentalmente� en� la� inspección� del� estado� de� edificios,� la� limpieza� de�
viviendas�y�vías�urbanas,�la�reparación�de�los�daños�más�relevantes,�y�la�rehabilitación�de�
los�servicios�básicos�esenciales.�


1.4. Escenarios de Emergencia en Presas

En�los�planes�de�Presa,�tal�y�como�se�establece�en�la�Directriz�Básica�de�inundaciones,�las�
emergencias�se�clasifican�en�los�siguientes�escenarios:�

� Escenario� 0� �� Control� de� la� seguridad:� Las� condiciones� existentes� y� las�
previsiones,�aconsejan�una�intensificación�de�la�vigilancia�y�el�control�de�la�presa,�
no� requiriéndose� la� puesta� en� práctica� de� medidas� de� intervención� para� la�
reducción�del�riesgo.�
� Escenario� 1� �� Aplicación� de� medidas� correctoras:� Se� han� producido�
acontecimientos� que� de� no� aplicarse� medidas� de� corrección� (técnicas,� de�
explotación,� desembalse,� etc.),� podrían� ocasionar� peligro� de� avería� grave� o� de�
rotura�de�la�presa,�si�bien�la�situación�puede�solventarse�con�seguridad�mediante�
la�aplicación�de�las�medidas�previstas�y�los�medios�disponibles.�
� Escenario�2���Escenario�excepcional:�Existe�peligro�de�rotura�o�avería�grave�de�la�
presa� y� no� puede� asegurarse� con� certeza� que� pueda� ser� controlado� mediante� la�
aplicación�de�las�medidas�y�los�medios�disponibles.�
� Escenario�3���Escenario�límite:�La�probabilidad�de�rotura�de�la�presa�es�elevada�o�
ésta� ya� ha� comenzado,� resultando� prácticamente� inevitable� que� se� produzca� la�
onda�de�avenida�generada�por�dicha�rotura.�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19212

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

2. Estructura del Plan




2.1 Fundamentos de la estructura

La�estructura�del�presente�plan�se�basa�en:�

� La� existencia� de� una� organización� permanente� de� respuesta� ante� emergencias,�
que�se�activa�y�actúa�de�oficio�cuando�hay�noticia�de�la�existencia�de�una�situación�
de�preemergencia�y/o�emergencia:�
� Los� CCEs� coordinan� a� los� diferentes� servicios� de� intervención� ante� situaciones�
derivadas� del� riesgo� de� inundaciones,� garantizando,� entre� otras� acciones,� la�
activación�del�presente�plan�en�fase�de�preemergencia�o�emergencia.�
� La�activación�escalonada�del�plan,�con�la�constitución�de�estructuras�de�respuesta�
proporcionales�a�la�gravedad�de�la�emergencia.�
� La�organización�sectorizada�de�las�funciones�a�desarrollar�frente�a�las�situaciones�
de� preemergencia� o� emergencia:� Unidades� Básicas� de� Intervención,� Puesto� de�
Mando� Avanzado,� CECOPAL,� CECOPI,� Comité� de� Dirección,� Comité� Asesor,�
Gabinete�de�Información,�etc.�


2.2. Estructura Organizativa ante preemergencias


� Director del Plan

CECOP / CCE

Organismos que participan en el Centrales de


Seguimiento Municipios Coordinación de Servicios
afectados de Intervención
Confederaciones AEMET
Hidrográfic

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19213

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

2.3. Estructura Organizativa ante emergencias



Esquema de la estructura en situaciones 0 y 1

� Director del Plan



� CECOP / CCE


� Centrales de
� Coordinación de Servicios
CECOPAL PMA CRM de Intervención



� Unidades Básicas de Intervención


� Unidad Básica de Unidad Básica de Unidad Básica de Unidad Básica
Unidad Básica de
Intervención Directa Seguridad Apoyo Logístico Sanitaria Albergue y
� Asistencia


5

Num. 6265 / 12.05.2010 19214

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Esquema de la estructura en situación 2





CECOPI
� Comité de Dirección
Director del Plan



Comité Asesor Gabinete de Información



Grupo de Grupo de Gestión
� Seguimiento del de Medios y
� Riesgo Recursos
CECOP / CCE




Centrales de
� CRM Coordinación de
CECOPAL PMA Servicios de
� Intervención



� Unidades Básicas de Intervención


Unidad Básica de
� Unidad Básica de Unidad Básica de Unidad Básica de Unidad Básica
Albergue y
Intervención Directa Seguridad Apoyo Logístico Sanitaria
� Asistencia



6

Num. 6265 / 12.05.2010 19215

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

3. Los Centros de Coordinación Operativa (CECOPs)



Los�Centros�de�Coordinación�Operativa�(CECOPs)�son�los�centros�desde�donde�se�efectúa�
la� coordinación� y� dirección� de� las� actuaciones� encaminadas� a� controlar� la� situación� de�
emergencia.� Estos� centros� cuentan� con�la� infraestructura,�los�medios�humanos�y� técnicos�
que� permiten� realizar� las� funciones� de� dirección� y� coordinación� de� recursos,� además� de�
asegurar� las� comunicaciones� con� el� Puesto� de� Mando� Avanzado� � y� en� general� con� los�
medios�externos�que�pudieran�verse�implicados�en�la�emergencia.�

En�la�Comunitat�Valenciana�existen�tres�Centros�de�Coordinación�de�Emergencias�(CCEs),�
uno�en�cada�provincia.�Serán�estos�centros�los�encargados�de�constituirse�en�CECOPs�en�
situaciones�de�preemergencia�y�emergencia�por�inundaciones.�


3.1. Funciones del CCE Autonómico

El� CCE� ubicado� en� l’Eliana,� tendrá� un� doble� carácter,� por� una� parte� actuará� como� CCE�
Provincial�para�la�provincia�de�Valencia�y�por�otra�asumirá�el�papel�de�CCE�Autonómico,�
ejerciendo�entre�otras�las�siguientes�funciones:�

� De�carácter�general:�
� Coordinar� las� actuaciones� del� teléfono� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� frente� al�
riesgo�de�inundaciones.�
� Proporcionar� información� sobre� la� evolución� de� la� situación� al� Director� del�
Plan.�

� En�la�fase�de�preemergencia:�
� Declarar�la�situación�de�preemergencia.�
� Transmitir� la� alerta� los� municipios� afectados� por� la� declaración� de�
preemergencia.�
� Transmitir�la�alerta�a�los�organismos�de�carácter�autonómico.�
� Coordinar� el� seguimiento� de� la� situación� de� preemergencia� y� proporcionar�
información�de�retorno�a�los�organismos�de�carácter�autonómico.�

� En�la�fase�de�emergencia:�
� Si� el� director� del� plan� así� lo� indica,� asumir� el� papel� del� CECOP� para�
emergencias�en�Alicante�y/o�Castellón.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19216

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

3.2. Funciones de los CCEs Provincial



Los�CCEs�de�cada�provincia�desarrollarán�las�siguientes�funciones:�

� De�carácter�general:�
� Constituirse�en�CECOP,�salvo�que�el�Director�del�Plan�decida�que�esta�función�
debe�asumirla�el�CCE�Autonómico.�

� En�la�fase�de�preemergencia:�
� Transmitir�la�alerta�a�los�organismos�de�carácter�provincial.�
� Efectuar� el� seguimiento� de� la� situación� de� preemergencia� en� su� provincia� y�
proporcionar�información�de�retorno�al�CCE�Autonómico�y�a�los�organismos�
de�carácter�provincial.�

� En�la�fase�de�emergencia:�
� Actuar� como� nexo� de� comunicaciones� entre� el� PMA� y� los� CECOPALes�
constituidos,�transmitiendo�las�demandas�de�recursos�al�CECOPI.�
� Transmitir� a� los� Servicios� de� Intervención,� a� través� de� las� Centrales� de�
Coordinación�respectivas,�las�órdenes�e�instrucciones�indicadas�por�el�Director�
del�Plan.�

8

Num. 6265 / 12.05.2010 19217

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

4. El Centro de Coordinación Operativa Integrado


(CECOPI)

El� Centro� de� Coordinación� Operativa� Integrado� (CECOPI),� es� el� órgano� superior� de�
gestión� de� emergencias,� que� se� constituirá� de� acuerdo� con� lo� establecido� en� el� presente�
Plan,�cuando�se�declare�la�situación�2�de�emergencia.�

Está�compuesto�por:�

� El�Comité�de�Dirección�
� El�Comité�Asesor�
� El�Gabinete�de�Información�
� El�CECOP�


Con� carácter� general,� el� CECOPI� se� constituirá� en� las� dependencias� del� CCE� que� tenga�
asignadas�las�funciones�del�CECOP�en�la�situación�de�emergencia,�habitualmente�el�CCE�
de�la�provincia�afectada�y�excepcionalmente�el�CCE�Autonómico.��

Asimismo,�y�si�las�circunstancias�así�lo�aconsejan,�el�CECOPI�podrá�constituirse�de�forma�
íntegra� o� parcialmente� (Comité� de� Dirección� y� los� miembros� del� Comité� Asesor� que� se�
determinen)�en�las�proximidades�de�la�zona�de�emergencia.�

El� CCE� que� tenga� asignado� el� papel� de� CECOP� seguirá� efectuando� la� labor� de�
coordinación� de� las� comunicaciones� y� el� seguimiento� de� la� situación� de� emergencia,� con�
independencia�de�que�el�CECOPI�esté�constituido�o�no�en�sus�instalaciones.��

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19218

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

5. La Dirección del Plan Especial: El Comité de Dirección




5.1 La Dirección del Plan

Corresponderá� a� la� Generalitat� Valenciana,� la� dirección� del� presente� Plan� en� las�
emergencias�declaradas�de�situación�0,�1�y�2.�

Tal� y� como� se� establece� en� la� Norma� Básica� de� Protección� civil� (Real� Decreto� 407/1992),�
corresponderá� a� la� Administración� General� del� Estado,� la� dirección� del� presente� Plan� en�
las�emergencias�declaradas�de��interés�nacional��(situación�3).�

En� la� dirección� de� las� emergencias,� cuya� competencia� corresponda� a� la� Generalitat�
Valenciana,� el� Director� del� Plan� será� el� Conseller� competente� en� materia� de� Protección�
Civil� y� Emergencias,� � que� asumirá� las� funciones� de� Mando� Único,� de� acuerdo� con� lo�
establecido�en�el�art.�19�de�la�LPCGE.�

En�las�emergencias�declaradas�de�situación�0�y�1,�con�objeto�de�mejorar�la�operatividad�en�
la� gestión� de� emergencias,� el� Conseller� competente� en� materia� de� Protección� Civil� y�
Emergencias,�delega�la�dirección�del�Plan�en�el�Director�General�competente�en�materia�de�
Protección�Civil�y�Emergencias.�

Corresponden�al�Director�del�Plan:�

� Declarar� la� situación� de� preemergencia,� emergencia� y� su� finalización� según� lo�
establecido�en�el�presente�Plan.��
� Declarar�la�orden�de�constitución�del�CECOPI�y�decidir,�en�su�caso,�una�ubicación�
alternativa�del�mismo.�
� En� función� de� las� circunstancias� de� la� emergencia,� ordenar� que� el� CCE�
Autonómico�asuma�el�papel�de�CECOP�provincial�de�Castellón�o�Alicante.��
� Determinar�las�actuaciones�a�desarrollar�desde�el�CECOP/CCE.�
� Determinar�los�recursos�humanos�y�materiales�que�deben�asignarse�a�cada�una�de�
las� posibles� localizaciones� la� emergencia� en� la� Comunitat� Valenciana,�
estableciendo�las�prioridades�de�actuación�que�estime�oportunas.�
� Determinar� la� información� que� debe� facilitarse� a� la� población� y� a� los� medios� de�
comunicación�social�en�relación�con�la�situación�de�emergencia.�
� Establecer� las� prioridades� de� cara� al� restablecimiento� de� los� servicios� públicos�
esenciales.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 19219

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

� Informar� a� la� Comisión� de� Protección� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� de�
aquellas� emergencias� que� supongan� la� activación� del� presente� plan� en� situación�
de�emergencia�2.�
� Asegurar�la�operatividad�del�Plan�mediante�su�implantación�y�mantenimiento�de�
su�operatividad.�

La� dirección� del� plan� se� efectuará� en� coordinación� con� la� Administración� General� del�
Estado�y�la�Administración�Local.�


5.2. El Comité de Dirección

Con� el� objeto� de� conseguir� una� mayor� coordinación� en� la� gestión� de� las� emergencias,�
cuando� se� constituya� el� CECOPI� por� declararse� la� emergencia� de� situación� 2� ó� 3,� se�
formará� un� Comité� de� Dirección� integrado� por� un� representante� de� la� Generalitat�
Valenciana�y�un�representante�de�la�Administración�General�del�Estado.�

El�representante�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�será�el�Conseller�competente�
en� materia� de� Protección� Civil� y� Emergencias,� que� podrá� ser� sustituido,� en� casos� de�
ausencia�o�enfermedad�por�el�Secretario�Autonómico�competente�en�materia�de�Protección�
Civil� y� Emergencias� o� por� el� Director� General� de� dicha� materia.� Hasta� su� llegada� al�
CECOPI,� en� las� provincias� de� Castellón� y� Alicante,� la� representación� de� la� Generalitat�
Valenciana� en� el� mismo� será� asumida� por� Delegado� Territorial� del� Gobierno� Valenciano�
en�la�provincia�afectada.�

El�representante�de�la�Administración�General�del�Estado�será�el�Delegado�del�Gobierno�/�
Subdelegado�del�Gobierno�de�la�provincia�afectada.�

El�representante�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�actuará�en�calidad�de�director�
del� Plan� siempre� y� cuando� no� se� declare� el� interés� nacional,� en� cuyo� caso� pondrá� a�
disposición� del� representante� de� la� Administración� General� del� Estado� en� el� CECOPI� la�
dirección�del�presente�plan�y�los�recursos�adscritos�al�mismo.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 19220

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

6. El Comité Asesor

Apoya� y� aconseja� al� Comité� de� Dirección� en� los� distintos� aspectos� relacionados� con� la�
emergencia.�

El�Comité�Asesor�se�estructura�en�dos�grupos:�

� El�Grupo�de�Seguimiento�del�Riesgo�
� El� Grupo� de� Gestión� de� Medios� y�
Recursos.�




6.1. Composición

� Jefe� de� Área� y/o� Jefes� de� Servicio� de� departamento� competente� en� materia� de�
protección�civil�y�emergencias�de�la�Generalitat,�que�coordinarán�las�actuaciones�
del�Comité�Asesor.�


Grupo de Seguimiento del Riesgo:

� Un� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en� materia� de�
protección� civil� y� emergencias� de� la� Generalitat,� que� coordinará� las� actuaciones�
de�este�grupo.�
� Representante�de�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno�
� Representante� de� la� Confederación� Hidrográfica� donde� se� halle� localizada� la�
inundación�(CHJ�y/o�CHS)�
� Representante� de� la� Delegación� Territorial� en� la� Comunitat� Valenciana� de� la�
Agencia�Estatal�de�Meteorología��

Normalmente,� el� representante� de� AEMET� desarrollará� sus� funciones� de� asesoramiento,�
desde�su�propio�centro�de�trabajo.�

Para�el�caso�de�los�representantes�de�las�Confederaciones�Hidrográficas,�su�presencia�en�el�
CECOPI�será�también�opcional�siempre�y�cuando�en�la�emergencia�no�se�haya�activado�un�
Plan�de�Emergencia�de�Presa�en�Escenario�2�ó�3,�en�cuyo�caso�su�presencia�en�este�grupo�
será�efectiva.�

12

Num. 6265 / 12.05.2010 19221

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Grupo de Gestión de Medios y Recursos:



� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Intervención�Directa:�Director�Técnico�del�Consorcio�
Provincial�de�Bomberos�de�la�provincia�afectada�o�Jefe�del�Servicio�de�Bomberos�
del�municipio�afectado�en�el�caso�de�las�capitales�de�provincia.�
� Jefe� de� la� Unidad� Básica� de� Seguridad:� el� mando� de� la� Guardia� Civil� de� la�
provincia� afectada.� Si� las� circunstancias� lo� requieren,� asimismo� se� incorporará� a�
este�Grupo�un�responsable�del�Cuerpo�Nacional�de�Policía.�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�Sanitaria:�la�jefatura�la�ostentará�el�Director�Territorial�
de� Sanidad� de� la� Conselleria� de� Sanidad� de� la� provincia� afectada,� y� como�
sustitutos�los�respectivos�Directores�del�SES.�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Albergue�y�Asistencia:�Coordinador�Provincial�del�
Plan�Sectorial�de�Albergue�y�Asistencia.�
� Jefe� de� la� Unidad� Básica� de� Apoyo� Logístico:� Director� del� Plan� Sectorial� de�
Abastecimiento�de�la�provincia�afectada.�
� Director/Coordinador�del�Plan�Sectorial�de�Carreteras.�
� Director/Coordinador�del�Plan�Sectorial�de�Transporte.�
� Jefe�de�Sección�/�Técnico�del�departamento�competente�en�materia�de�protección�
civil�y�emergencias�responsable�del�Teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana.��
� Representante� de� la� Unidad� adscrita� a� la� Comunitat� Valenciana� del� Cuerpo�
Nacional�de�Policía.�
� Jefe� de� la� Unidad� de� Protección� Civil� de� la� Delegación� /� Subdelegación� del�
Gobierno.�
� Oficial�de�enlace�de�la�Unidad�Militar�de�Emergencias.�
� Representantes�de�los�municipios�afectados.�
� Técnicos� de� las� distintas� Administraciones� u� otras� personas� que� el� Comité� de�
Dirección�considere�oportunos.�


6.2. Funciones


Corresponde al Coordinador del Comité Asesor:

� Coordinar� la� actuación� de� los� dos� grupos� que� forman� el� Comité� Asesor,�
transmitiendo� las� instrucciones� del� Director� del� Plan� a� éstos,� recopilando� la�
información� de� retorno� para� éste� y� asegurando� una� actuación� coordinada� de�
ambos�grupos.��
� Elaborar�los�informes�de�seguimiento�sobre�la�emergencia.�
� Actuar� de� enlace� entre� la� Dirección� del� Plan� y� los� Alcaldes� de� los� municipios�
afectados�por�la�inundación.�

13

Num. 6265 / 12.05.2010 19222

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Funciones del Grupo de Seguimiento del Riesgo:



De�forma�genérica,�las�funciones�de�este�grupo�son:�
� Evaluar� la� situación� de� riesgo� y� recabar� los� datos� pluviométricos� e� hidrológicos�
necesarios�para�efectuar�el�seguimiento.�
� Aconsejar�al�Comité�de�Dirección�sobre�las�medidas�de�protección�a�la�población�
que�se�consideren�necesarias.�

De�forma�específica,�las�funciones�de�cada�uno�de�sus�miembros�son:�

� El� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en� materia� de�
protección�civil�y�emergencias:�
� Elaborará� los� informes� sobre� el� estado� de� la� situación� y� las� posibles�
evoluciones.��
� Coordinará�la�labor�de�los�distintos�integrantes�del�grupo.�

� El�técnico�de�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno:��
� Actuar� de� enlace� y� coordinar� la� actuación� de� los� representantes� de� las�
Confederaciones� Hidrográficas� y/o� Agencia� Estatal� de� Meteorología� en�
aquellos�casos�en�que�no�se�encuentren�presentes�físicamente�en�el�CECOPI�y�
los�apoyará�en�el�momento�en�que�éstos�se�incorporen�al�mismo.�

� El� responsable� de� la� Delegación� Territorial� de� la� Agencia� Estatal� de�
Meteorología:�
� Analizará�la�evolución�meteorológica.�
� Proporcionará�datos�sobre�Pluviometría�en�tiempo�real�y�acumulado.�

� Los�representantes�de�las�Confederaciones�Hidrográficas:�
� Evolución�de�caudales�y�situación�de�embalses�en�grandes�ríos.�
� En�caso�de�activarse�un�Plan�de�Emergencia�de�Presa:�
• Proporcionarán�información�sobre�los�riesgos�de�las�mismas�
• Asesorarán� al� director� del� Plan� en� la� adopción� de� las� medidas� de�
protección�a�la�población.�
• Velarán�por�el�cumplimiento�de�lo�establecido�en�el�correspondiente�Plan�
de�Emergencia�de�la�Presa.�
• Actuarán�de�enlace�entre�el�Director�del�Plan�de�Emergencia�de�Presa�y�el�
CECOPI.�

14

Num. 6265 / 12.05.2010 19223

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Funciones del Grupo de Gestión de Medios y Recursos:



Los�Jefes�de�los�Grupos�coordinarán�la�actuación�de�los�servicios�intervinientes�en�el�lugar�
de�la�emergencia,�con�otros�recursos�y�servicios�en�la�Comunitat�Valenciana�cuyo�concurso�
fuera�necesario�para�incrementar�los�mismos�o�efectuar�acciones�complementarias.�

De�forma�específica,�las�funciones�de�cada�uno�de�sus�miembros�son:�

� Director�del�Plan�Sectorial�de�Carreteras:�

� Análisis� y� valoración� de� la� información� recibida� sobre� el� estado� de� la� red�
viaria.�
� Facilitar� información� sobre� el� estado� de� las� carreteras� para� su� difusión� a� la�
población.�
� Establecimiento� de� rutas� alternativas� para� los� itinerarios� inhabilitados,�
incluidas�las�alternativas�para�el�traslado�de�pasajeros�de�RENFE�y�FGV.�
� Mantenimiento� de� las� redes� viarias� expeditas� y� en� condiciones� de� uso,� en�
coordinación�con�el�Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico.�

� Director�del�Plan�Sectorial�de�Transporte:�cobertura�de�las�necesidades�en�materia�
de�transporte.�

� Evacuación�de�personas.�
� Transporte�de�recursos.�

� Oficial�de�enlace�de�la�Unidad�Militar�de�Emergencias:�

� Informará� al� Director� del� Plan� Especial� de� las� ayudas� que� pueden�
proporcionar� las� Fuerzas� Armadas,� tanto� en� personal� como� en� recursos�
materiales,�transmitiendo�a�sus�mandos�respectivos�las�solicitudes�de�ayuda.�
� Dirigirá� las� actuaciones� de� sus� medios� en� el� terreno,� en� coordinación� con� el�
Jefe� de� la� Unidad� Básica� de� Apoyo� Logístico,� en� el� que� se� integrarán� los�
medios�desplazados�a�las�zonas�afectadas.�

Fundamentalmente,�el�apoyo�se�concretará�en:�

• Evacuación�de�la�población.�
• Transporte.�
• Avituallamiento.�
• Instalaciones�de�campamentos�como�albergues�provisionales.�
• Apoyo�con�maquinaria.�
• Establecimiento�de�redes�de�transmisiones.�

15

Num. 6265 / 12.05.2010 19224

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

� Jefe�de�Sección�/�Técnico�del�departamento�competente�en�materia�de�protección�
civil�y�emergencias�responsable�del�Teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana:�

� Actuará�de�enlace�entre�el�teléfono�de�emergencias�1�1�2�Comunitat�Valenciana�y�
el�CECOPI,�dando�las�instrucciones�oportunas�a�la�plataforma�de�gestión�del�
teléfono� de� emergencias� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� para� canalizar� las�
demandas� de� servicios� de� los� ciudadanos� a� las� centrales� de� coordinación�
respectivas�con�las�prioridades�y�requerimientos�que�establezca�el�Director�del�
Plan.�
� Elaborará� los� informes� sobre� demandas� de� servicios� por� parte� de� los�
ciudadanos.�

� El� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en� materia� de�
protección�civil�y�emergencias:�

� Recopilará� la� información� sobre� las� incidencias� en� el� territorio� agrupándolas�
por� demandas� y� participaciones� efectivas� de� los� servicios� de� intervención,�
cortes� en� los� servicios� esenciales� e� incidencias� en� infraestructuras� de�
comunicación�(carreteras�y�ferrocarriles).�
� Elaborará�los�informes�sobre�el�estado�de�la�situación.��

16

Num. 6265 / 12.05.2010 19225

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

7. El Gabinete de Información


7.1. Composición

El� Gabinete� de� Información� es� una� herramienta� del� Director� del� Plan� en� las� tareas� de�
difusión�de�la�información�en�situación�de�emergencia.�

Se�constituirá�en�una�sala�del�CCE,�desde�donde�se�tratará�toda�la�información�relacionada�
con�la�emergencia�y�se�difundirá�a�los�medios�de�comunicación,�organismos,�autoridades�y�
público�en�general.�

En�las�inundaciones�que�requieran�la�constitución�del�CECOPI,�el�Gabinete�de�Información�
estará� compuesto� por� personal� del� gabinete� de� prensa� de� la� conselleria� competente� en�
materia� de� protección� civil� y� gestión� de� emergencias� y� de� la� Delegación� /� Subdelegación�
del� Gobierno,� estando� al� frente� el� jefe� del� Gabinete� de� Prensa� de� la� Administración� que�
ostente�la�dirección�del�plan.�

Con� la� finalidad�de�conseguir�coherencia�informativa,�se�considerará�información�oficial,�
fidedigna� y� contrastada,� aquella� facilitada� directamente� por� el� Gabinete� de� Información,�
único�órgano�autorizado�para�emitirla.�


7.2. Funciones

� Difundir� las� órdenes,� consignas� y� recomendaciones� dictadas� por� el� Director� del�
Plan�a�través�de�los�medios�de�comunicación�social.�
� Centralizar,� coordinar� y� preparar� la� información� general� sobre� la� emergencia� y�
facilitarla�a�los�medios�de�comunicación,�de�acuerdo�con�los�criterios�establecidos�
por�el�Director�del�Plan.�
� Informar�sobre�la�emergencia�a�cuantas�personas�u�organismos�lo�soliciten.�
� Obtener,� centralizar� y� facilitar� toda� la� información� relativa� a� los� posibles�
afectados,�facilitando�los�contactos�familiares�y�la�localización�de�personas.�

17

Num. 6265 / 12.05.2010 19226

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

8. Unidades Básicas de Intervención: composición y


funciones.

Las�actuaciones�necesarias�para�la�protección�de�personas�y�bienes�serán�realizadas�por�las�
Unidades�Básicas�de:�Intervención�Directa,�Seguridad,�Sanitaria,� Albergue�y�Asistencia� y�
Apoyo�Logístico.�


8.1. Unidad Básica de Intervención Directa

El� mando� del� Servicio� de� Bomberos� desplazado� al� terreno� será� el� coordinador� de� la�
Unidad�Básica�de�Intervención�Directa.�Cuando�se�desplacen�medios�de�otras�provincias�a�
la�zona�afectada,�será�asumido�por�el�mando�de�la�provincia�afectada.�


Composición:

� Unidades� de� bomberos� desplazadas� a� las� zonas� afectadas,� dirigidas� desde� sus�
Centrales�de�Coordinación�y�desde�el�CECOPI�cuando�éste�se�constituya.�
� Brigadas� de� Emergencia� dirigidas� desde� las� Centrales� de� Coordinación� de� los�
Consorcios� Provinciales� de� Bomberos� y� desde� el� CECOPI� cuando� éste� se�
constituya.�


Funciones:

� Salvamento�y�rescate�de�personas.�
� Eliminar,� reducir� y� controlar� en� lo� posible� las� causas� y� efectos� sobre� personas� y�
bienes.�

18

Num. 6265 / 12.05.2010 19227

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

8.2. Unidad Básica de Seguridad



El� coordinador� de� esta� Unidad� Básica� será� un� mando� de� la� Guardia� Civil� o� del� Cuerpo�
Nacional�de�Policía.�


Composición:

� Personal� de� las� Fuerzas� del� Orden:� Guardia� Civil,� Cuerpo� Nacional� de� Policía,�
Unidad� Adscrita� al� Cuerpo� Nacional� de� Policía� en� la� Comunitat� Valenciana� y�
Policías�Locales.�Asimismo,�se�incorporarán�a�esta�Unidad�Básica�las�empresas�y�
el�personal�de�seguridad�privada�que�sean�movilizados�en�caso�necesario.�


Funciones:

� Avisos�e�información�a�la�población�en�una�primera�situación.�
� Control�de�accesos�y�mantenimiento�del�orden�en�las�áreas�afectadas.�Regulación�
del�tráfico.�
� Garantizar�el�control�y�la�seguridad�ciudadana.�
� Protección�de�bienes.�
� Apoyo�en�la�organización�y�ejecución�de�la�evacuación�y�en�la�difusión�de�avisos�a�
la�población.�
� Acordonamiento�de�las�zonas�operativas.�
� Y� en� general,� cuantos� aspectos� de� las� catástrofes� o� emergencias� que� afecten� a� la�
seguridad�de�las�personas�y�los�bienes.�


8.3. Unidad Básica Sanitaria

El�médico�designado�por�el�CICU�será�el�coordinador�de�la�Unidad�Básica�Sanitaria.�


Composición:

� Equipo/s�SAMU.�
� Unidades�de�Soporte�Vital�Básico�(SVB).�
� Personal�sanitario�de�los�Equipos�de�Atención�Primaria�de�los�Centros�de�Salud�del�
municipio/s�afectado/s.�
� Recursos�de�transporte�sanitario.�
� Cualquier�otro�recurso�que�estime�necesario�el�CICU.�

19

Num. 6265 / 12.05.2010 19228

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

Funciones:

� Constituir� el� Centro� de� Asistencia� Sanitaria� y� centro� de� evacuación� de� heridos� si�
procede.�
� Realizar�las�funciones�propias�de�clasificación,�asistencia�y�evacuación�de�víctimas�a�
Centros�Hospitalarios.�
� Valorar�la�necesidad�de�la�atención�psicológica�en�la�emergencia�y�activar�al�grupo�
de�psicólogos�a�través�del�CCE.�
� Valorar�la�necesidad�de�utilización�del�helicóptero�medicalizado.�
� El�Coordinador�de�la�Unidad�Básica�servirá�de�enlace�entre�el�Puesto�de�asistencia�
sanitaria� y� el� CICU,� establecerá� la� evacuación� de� víctimas� a� centros� hospitalarios,�
realizará�la�identificación�de� las� víctimas� y� recogerá� toda� la� información�necesaria�
para� establecer� actuaciones� en� Sanidad� Ambiental,� Salud� Pública� y� cualquier� otro�
aspecto�de�la�actividad�sanitaria.�
� Las� actividades� de� asistencia� en� hospitales,� cobertura� de� las� necesidades�
farmacéuticas�y�la�prevención/resolución�de�problemas�epidemiológicos�derivados�
de�la�emergencia,�serán�llevadas�a�cabo�de�la�forma�prevista�en�el�Plan�Sanitario�de�
Emergencias�por�los�servicios�establecidos�en�dicho�Plan.�


8.4. Unidad Básica de Albergue y Asistencia

El�coordinador�de�esta�Unidad�Básica�será�designado�por�el�Director�del�Plan�Sectorial�de�
Albergue�y�Asistencia.�


Composición:

� Servicios�de�asistencia�social�de�la�Conselleria�competente�en�materia�de�Servicios�
Sociales��
� Servicios�de�asistencia�social�de�los�municipios�afectados.�
� Recursos�de�Cruz�Roja�(ERIES)�
� Voluntariado�de�Protección�Civil�y�otras�organizaciones�de�voluntariado.�


Funciones:

� Asistencia�social.�
� Albergue�de�evacuados�y�desplazados.�
� Distribución�de�víveres�en�los�centros�de�albergue.�
� Registro�y�seguimiento�de�los�afectados.�

20

Num. 6265 / 12.05.2010 19229

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

8.5. Unidad Básica de Apoyo Logístico



El� coordinador� de� esta� Unidad� Básica,� será� un� responsable� de� la� Diputación� Provincial�
designado�por�el�Director�del�Plan�Sectorial�de�Abastecimiento�de�la�provincia�afectada.�


Composición:

� Personal�de�las�Diputaciones�Provinciales,�Ayuntamientos,�brigadas�de�obras�de�
titulares�de�carreteras.��


Funciones:

� Levantamiento�de�diques�provisionales�y�otros�obstáculos�que�eviten�o�dificulten�
el�paso�de�las�aguas.�
� Reparación� de� urgencia� de� los� daños� ocasionados� en� diques� o� en� otras� obras� de�
protección�y,�en�su�caso,�en�elementos�naturales�o�medioambientales.�
� Eliminación� de� obstáculos� y� obstrucciones� en� puntos� críticos� de� los� cauces� o�
apertura�de�vías�alternativas�de�desagües.�
� Limpieza�y�saneamiento�de�las�áreas�afectadas.�
� Restablecimiento�de�los�servicios�básicos.�
� Abastecimiento.�
� Transporte.�
� Gestión� y� suministro� de� recursos� de� abastecimiento� (avituallamiento� y�
abastecimiento�en�general).�
� Distribución� de� víveres� a� la� población� en� colaboración� con� los� servicios�
municipales.�
� Disposición�de�existencias�mínimas�de�avituallamiento.�
� Gestión�y�suministro�de�maquinaria�para�rehabilitación�y�reposición�de�servicios.�

21

Num. 6265 / 12.05.2010 19230

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

9. Coordinación de las Unidades Básicas de Intervención


en el terreno

Las� emergencias� por� inundaciones�
comportan,� en� los� primeros�
momentos,� un� gran� número� de�
actuaciones� en� el� terreno.�
Asimismo,� son� emergencias� que�
pueden� abarcar� un� ámbito�
territorial� muy� amplio� (varios�
municipios� o� una� o� varias�
comarcas).�

En� los� primeros� momentos� y� mientras� el� Director� del� Plan� no� ordene� la� constitución� de�
PMAs,�la�coordinación�de�la�actuación�de�los�recursos�en�el�terreno�será�asumida�por�el/los�
CECOPALes�de�los�municipios�afectados.��

Cada� servicio� en� el� terreno� será� gestionado� desde� sus� respectivas� centrales� de�
coordinación� (Centrales� de� los� Servicios� de� Bomberos,� CICU,� etc.),� movilizando� sus�
servicios�a�solicitud�del�CCE.�

En�función�del�desarrollo�de�la�emergencia,�la�extensión�y�gravedad�de�sus�consecuencias,�
etc.� el� Director� del� Plan� podrá� decidir� la� constitución� de� uno� o� más� PMAs� en� las� zonas�
afectadas,� que� asumirán� el� papel� de� coordinación� y� dirección� de� las� actuaciones� en� el�
terreno�que�hasta�el�momento�venían�asumiendo�los�CECOPALes�respectivos.�

Las� funciones� de� coordinación� de� los� recursos� asignados� a� cada� Unidad� Básica� de�
Intervención,�son�asumidas�por�su�coordinador�integrado�en�el�PMA�/�CECOPAL.��

La�dirección�del�PMA�será�asumida�por�un�mando�de�Bomberos,�salvo�que�el�Director�del�
Plan� decida� que� dicha� dirección� deba� ser� asumida� por� personal� del� departamento�
competente�en�materia�de�protección�civil�y�gestión�de�emergencias�de�la�Generalitat.�

Una�vez�desaparecido�el�riesgo�inminente�para�personas�y�bienes,�el�Director�del�Plan,�si�lo�
considera� necesario,� convocará� reuniones� periódicas� en� las� zonas� dañadas� para� el�
establecimiento�de�actuaciones�prioritarias,�con�el�fin�de�conseguir�la�más�rápida�y�eficaz�
vuelta�a�la�normalidad.�A�dichas�reuniones�se�convocará,�al�menos,�a�los�responsables�de�
los� Ayuntamientos� afectados,� así� como� a� los� coordinadores� de� las� Unidades� Básicas� de�
Intervención� de� cada� zona,� y� en� ellas� se� evaluarán� los� daños� y� se� establecerán� las�
prioridades�de�actuación�necesarias.�

22

Num. 6265 / 12.05.2010 19231

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

10. El Centro de Recepción de Medios (CRM)



Uno� de� los� grandes� problemas� durante� y� tras� una� inundación� es� el� abastecimiento� a� la�
población�afectada,�así�como�la�necesidad�de�desplazar�medios�humanos�y�materiales�para�
la�rehabilitación.�

Por� ello,� puede� ser� necesario� establecer�
uno� o� varios� Centros� de� Recepción� de�
Medios� (CRM),� desde� donde� se�
distribuirán� los� recursos.� Los� CRM� serán�
gestionados� por� personal� de� las�
Diputaciones�y�Consorcios�Provinciales�de�
Bomberos,� responsables� del� Plan� Sectorial�
de� Abastecimiento,� en� contacto�
permanente�con�el�CECOPI.�

Los� CRMs� se� ubicarán� en� instalaciones� facilitadas� por� los� Ayuntamientos� de� las� zonas�
afectadas.��

23

Num. 6265 / 12.05.2010 19232

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

11. Participación de recursos de las Fuerzas Armadas



Los�recursos�pertenecientes�a�las�Fuerzas�Armadas�y�en�particular�los�de�la�Unidad�Militar�
de�Emergencias,�no�están�asignados�en�el�Plan�Especial.�

En� aquellos� casos� en� los� que� se� solicite� a� la� Administración� General� del� Estado� su�
participación� en� la� resolución� de� la� emergencia,� su� participación� en� la� misma� se�
estructurará�de�la�siguiente�forma:�

� Los� recursos� de� las� Fuerzas� Armadas� podrán,� en� función� de� su� especialización,�
integrarse� en� distintas� Unidades� Básicas� de� Intervención:� Intervención� Directa,�
Apoyo�Logístico,�Seguridad,�Sanitaria,�Albergue�y�Asistencia.�
� El� Director� del� Plan,� con� el� asesoramiento� del� Oficial� de� enlace� de� la� UME�
presente� en� el� CECOPI,� decidirá,� en� función� del� tipo� y� gravedad� de� la�
emergencia,�extensión�territorial,�coordinación�de�los�recursos�en�el�terreno�y�las�
necesidades�de�recursos,�las�funciones�que�serán�desarrolladas�por�los�miembros�
de�las�Fuerzas�Armadas�así�como�el�ámbito�territorial�de�su�zona�de�actuación.�
� Los�recursos�de�las�Fuerzas�Armadas�estarán�dirigidos�en�todos�los�casos�por�sus�
mandos�naturales.�
� Para� asegurar� una� adecuada� coordinación� de� los� trabajos� en� el� lugar� de� la�
emergencia,�en�el�CECOPAL�/�PMA�se�integrará�un�mando�de�la�UME�que�será�el�
Jefe�de�los�recursos�de�la�UME�desplegados.�

24

Num. 6265 / 12.05.2010 19233

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

12. Estructura y Organización municipal: El CECOPAL



El� CECOPAL� es� el� órgano� de� coordinación� municipal� de� las� actuaciones� que� deben�
desarrollarse�en�un�municipio�tanto�en�situación�de�preemergencia�como�de�emergencia.��

La� composición� y� funciones� propias� del� CECOPAL� estarán� establecidas� en� los� Planes�
Territoriales�Municipales�frente�a�emergencias�y�más�concretamente,�en�este�riesgo,�en�los�
Planes�de�Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�de�inundaciones.�

El�CECOPAL�está�compuesto�por:�

� El�Director�del�Plan�
� El�Comité�Asesor�
� El�Gabinete�de�Información�
� El�Centro�de�Comunicaciones�


Desde� el� CECOPAL� se� dirigirán� las� actuaciones� de� los� servicios� municipales,� se�
establecerán� las� prioridades� de� actuación� en� el� municipio� y� se� tomarán� las� medidas�
necesarias�de�protección�a�personas�y�bienes.��

El� Director� del� CECOPAL� será� el� Alcalde� o� la� persona� en� quien� delegue� y� será� el�
encargado�de�realizar�las�peticiones�de�medios�y�recursos�externos�al�CCE�/�CECOPI.�

Si� en� la� gestión� de� la� emergencia� no� se� constituye� el� PMA,� desde� el� CECOPAL� se�
coordinarán�las�actuaciones�de�las�Unidades�Básicas�de�Intervención�en�el�municipio.�

El� CECOPAL� podrá� constituirse� en� situación� de� emergencia,� por� decisión� propia� del�
director� del� PTM/PAM� o� a� requerimiento� del� director� del� Plan� Especial.� Asimismo,� el�
CECOPAL� también� podrá� constituirse� de� forma� preventiva� en� situaciones� de�
preemergencia�si�así�lo�decide�el�director�del�PTM�/�PAM.�

Las�funciones�del�director�del�CECOPAL�son:�

� En�Situación�de�Preemergencia:�
� Recibir�la�declaración�de�preemergencia�y�alertar�a�los�recursos�municipales.�
� Activar�a�los�recursos�municipales�que�deban�participar�en�el�seguimiento�de�
la�situación�de�preemergencia.�
� Proporcionar� información�de�retorno�al�CCE� y�a��los� municipios� aguas� abajo�
de�su�cuenca.�

25

Num. 6265 / 12.05.2010 19234

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

� En�Situación�de�Emergencia:�
� Convocar� a� los� miembros� del� Comité� Asesor,� el� Gabinete� de� Información� y�
activar�todos�los�servicios�y�recursos�municipales�necesarios�en�la�gestión�de�la�
emergencia.�
� Decidir�en�cada�momento�y�con�el�consejo�del�Comité�Asesor,�las�actuaciones�
más� convenientes� para� hacer� frente� a� la� situación� de� emergencia,� y� a� la�
aplicación�de�las�medidas�de�protección�a�la�población,�al�medio�ambiente,�a�
los�bienes�y�al�personal�adscrito�al�Plan.�
� Proponer�la�orden�de�evacuación�al�Director�del�Plan�Especial,�o�en�casos�de�
urgencia�y�necesidad�apremiarte,�ordenarla.�
� Facilitar�el�avituallamiento�de�víveres�y�artículos�de�primera�necesidad.�
� Mantener� la� comunicación� con� el� CCE� /� CECOPI� y� solicitar,� en� su� caso,� la�
intervención�de�medios�y�recursos�externos�al�municipio.�
� Determinar,� coordinar� y� facilitar� la� información� a� la� población� durante� la�
emergencia,� a� través� de� los� medios� propios� del� PTM� /� PAM� y� los� medios� de�
comunicación�social�de�ámbito�local.�
� Establecer�prioridades,�y�ordenar�las�actuaciones�necesarias�para�la�restitución�
de�los�servicios�básicos�y�la�vuelta�a�la�normalidad.�

26

Num. 6265 / 12.05.2010 19235

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

13. Estructura y Organización en las Presas.



En�este�apartado�se�da�una�breve�descripción�a�la�estructura�de�la�organización�establecida�
en� cada� uno� de� los� Planes� de� Emergencia� de� Presa.� La� estructura� que� aquí� se� describe�
puede�sufrir�ligeras�variaciones�según�el�Plan�de�Emergencia�que�se�trate.�

El� artículo� 360� del� Reglamento� del� Dominio� Público� Hidráulico� en� relación� con� la�
seguridad�de�las�presas,�embalses�y�balsas�establece�lo�siguiente:�

Artículo�360.�Competencias�en�materia�de�seguridad.��

1.� La�Administración�General�del�Estado�es�competente�en�materia�de�seguridad�en�
relación�a�las�presas,�embalses�y�balsas�situados�en�el�dominio�público�hidráulico�en�las�
demarcaciones� hidrográficas� intercomunitarias,� así� como� cuando� constituyan�
infraestructuras� de� interés� general� del� Estado,� siempre� que� le� corresponda� su�
explotación.��
2.� Las�comunidades�autónomas�designarán�a�los�órganos�competentes�en�materia�de�
seguridad�en�relación�con�las�presas,�embalses�y�balsas�situados�en�el�dominio�público�
hidráulico� cuya� gestión� les� corresponda,� y� en� todo� caso� en� relación� con� las� presas,�
embalses�y�balsas�ubicados�fuera�del�dominio�público�hidráulico.��
3.� La�Administración�General�del�Estado�y�la�de�las�comunidades�autónomas�podrán�
celebrar�convenios�de�colaboración�en�materia�de�seguridad�de�presas,�balsas�y�embalses.��

Por�tanto,�la�estructura�y�organización�de�los�planes�de�presa�dependerá�en�primer�lugar�
del�órgano�del�que�dependa�su�seguridad.��


13.1 Organización de las Presas cuya seguridad corresponde a la
Administración General del Estado.

En�situación�de�avenida�excepcional�en�las�Confederaciones�Hidrográficas�del�Júcar�o�del�
Segura,�se�constituirá�un�Comité�Permanente�constituido�por:�

� El�Presidente�
� El�Director�Técnico�
� El�Comisario�de�Aguas�
� El�Jefe�de�Explotación�

27

Num. 6265 / 12.05.2010 19236

Plan Especial Inundaciones


Estructura y Organización
Revisión: 23/02/2010

En�la�Presa,�para�el�desarrollo�de�las�actuaciones�marcadas�por�el�Comité�de�Permanente�
estará�el�Jefe�de�Explotación�y�sus�dos�adjuntos.�

A�continuación�se�muestra�un�esquema�orientativo�de�la�estructura�marcada,�con�carácter�
general,�en�los�Planes�de�presa,�esta�estructura�puede�variar�ligeramente�según�el�plan�de�
presa�que�se�trate.�


Comité Permanente


Presidente




Director Técnico Comisario de Aguas Jefe de Explotación




� Presa

Director del Plan de
� Emergencia de la Presa
� Jefe de Explotación



Adjunto/s


Sala de Emergencia Encargado
� Centro de
� Comunicaciones

� Equipos
(Obra Civil, Inspección y
� Vigilancia, etc)




13.2 Organización de las Presas cuya seguridad corresponde a la
Comunidad Autónoma.

En�la�medida�que�se�vayan�incorporando�nuevas�presas,�embalses�y�balsas�cuya�seguridad�
recaiga� sobre� la� Comunitat� Valenciana,� en� este� apartado� se� describirá� la� estructura� y�
organización� de� las� mismas� que� venga� descrita� en� los� correspondientes� Planes� de�
Emergencia.�

28

Num. 6265 / 12.05.2010 19237

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Volumen IV.
Operatividad.


Sumario:

1.� PREEMERGENCIA�
1.1.� La�predicción�de�los�fenómenos�meteorológicos�adversos�
1.2.� Declaración�y�fase�de�alerta�
1.3.� Seguimiento�de�la�preemergencia�
1.4.� Declaración�del�fin�de�la�preemergencia�

2.� EMERGENCIA�
2.1.� Declaración�de�la�situación�de�emergencia�
2.2.� Situación�de�Emergencia�0�
2.3.� Situación�de�Emergencia�1�
2.4.� Situación�de�Emergencia�2�
2.5.� Actuaciones�de�carácter�general�
2.6.� Declaración�del�fin�de�la�situación�de�emergencia�

3.� PROCEDIMIENTO�DE�EMERGENCIA�EN�PRESAS�
3.1.� Escenarios�de�Emergencia�en�Presas�
3.2.� Procedimiento�General�
3.3.� Procedimientos�específicos�

4.� FASE�DE�VUELTA�A�LA�NORMALIDAD�
4.1.� Definición�
4.2.� Reposición�de�servicios�básicos�o�esenciales�
4.3.� Otras�tareas�a�abordar�en�la�Vuelta�a�la�Normalidad�

5.� MEDIDAS�DE�PROTECCIÓN�A�LA�POBLACIÓN�

6.� CATÁLOGO�DE�MEDIOS�Y�RECURSOS.�


Num. 6265 / 12.05.2010 19238

Plan Especial Inundaciones�


Operatividad�
Revisión: 23/02/2010



1.
� Preemergencia

��
�1.1. La predicción de los fenómenos meteorológicos adversos
��
�El� Plan� Nacional� de� Predicción� y� Vigilancia� de� Meteorología� Adversa� (Meteoalerta),� elaborado�
�por� la� Agencia� Estatal� de� Meteorología� (AEMET),� tiene� entre� sus� objetivos� el� facilitar� a� las�
�autoridades�de�protección�civil,�la�mejor�y�más�actualizada�información�posible�sobre�los�
�fenómenos�atmosféricos�adversos�que�se�prevean.�
��
�El� citado� plan� considera� como� fenómeno� meteorológico� adverso� a� todo� evento� atmosférico�
�capaz� de� producir,� directa� o� indirectamente,� daños� a� las� personas� o� daños� materiales� de�
�consideración.�
��
�Fenómenos Meteorológicos Adversos:
��
De�todos�los�fenómenos�meteorológicos�adversos�previstos�en�el�Plan�Meteoalerta,�los�que�
Pla Especial enfront
están�dentro�del�ámbito�de�actuación�del�presente�Plan�Especial�y�que�por�tanto,�generarán�
situaciones� de� preemergencia� en� caso� de� superarse� los� umbrales� previstos� serán� los�
siguientes:� del risc d'Inundacions
��
� Lluvias.�
� Tormentas�cuando�en�éstas�estén�previstas�precipitaciones�en�forma�de�lluvia.�
� Temporal�costero,�cuando�su�simultaneidad�con�las�lluvias�y�tormentas�pudiera�
producir�un�efecto�sinérgico.�

Frente�al�resto�de�fenómenos�se�actuará�según�lo�previsto�en�los�protocolos�elaborados�al�
efecto�por�los�Centros�de�Coordinación�de�Emergencias�de�la�Generalitat.�

Niveles de riesgo meteorológico:

La�definición�de�los�niveles�es�la�siguiente:�

� � Verde:� � No�existe�ningún�riesgo�meteorológico.�
� � � � �

� � � No�existe�riesgo�meteorológico�para�la�
Amarillo:� población�en�general�aunque�sí�para�alguna�
actividad�concreta.�
� � � � �

� � Naranja:� � Existe�un�riesgo�meteorológico�importante.�
� � � � �

� � Rojo:� � El�riesgo�meteorológico�es�extremo.��

1
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19239

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Umbrales de aviso:

Para� catalogar� la� peligrosidad� que� tendrá� un� fenómeno� peligroso� de� las� lluvias,� el� Plan�
Meteoalerta� establece� tres� umbrales� específicos,� que� dan� origen� a� los� cuatro� niveles�
definidos� por� colores.� Los� umbrales� se� definen� tanto� para� medir� el� nivel� de� las�
precipitaciones�en�una�hora�como�en�doce�horas.�

� � Umbrales
Nivel�
� � � 1�hora� 12�horas�
� � � � � �

� � Verde� � � �
� � � � � �

� � Amarillo� � 20� 60�


� � � � � �

� � Naranja� � 40� 100�


� � � � � �

� � Rojo� � 90� 180�



Para�las�tormentas,�el�Plan�prevé�las�siguientes�definiciones:�

� � Verde: � �
� � � � �

� � � Tormentas�generalizadas�con�posibilidad�de�desarrollo�de�
Amarillo:� estructuras�organizadas.�Lluvias�localmente�fuertes�(entre�15�y�30�
l/m2)�y/o�vientos�localmente�fuertes�y/o�granizo�inferior�a�2cm.�
� � � � �

� � � Tormentas�muy�organizadas�y�generalizadas.�Es�posible�que�se�
pueda�registrar�lluvias�localmente�muy�fuertes�(entre�30�y�60�l/m2)�
Naranja:�
y/o�vientos�localmente�muy�fuertes�y/o�granizo�superior�a�2�cm.�
También�es�posible�la�aparición�de�tornados.�
� � � � �

� � � Tormentas�altamente�organizadas.�La�probabilidad�de�lluvias�
localmente�torrenciales�(más�de�60�l/m2)�y/o�vientos�localmente�
Rojo:�
muy�fuertes�y/o�granizo�superior�a�2�cm�es�muy�elevada.�Es�
probable�la�aparición�de�tornados.�

Para�el�temporal�costero,�el�Plan�prevé�las�siguientes�definiciones:�

� � Verde: � �
� � � � �

� � Amarillo: � F7,�mar�gruesa,�mar�de�fondo�de�3�a�4�metros�
� � � � �

� � � F8�y�F9,�mar�muy�gruesa�a�arbolada�o�mar�de�fondo�generalizada�de�
Naranja:�
más�de�4�metros�y�hasta�7�metros.�
� � � � �

� � � A�partir�de�F10,�mar�arbolada�generalizada�o�mar�de�fono�a�partir�de�
Rojo:�
7�metros.�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19240

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Boletín de predicción de fenómeno meteorológico adverso



AEMET� emitirá� boletines� de� predicción� de� fenómenos� meteorológicos� adversos� en�
aquellas�situaciones�en�las�que�se�superen�los�umbrales�asociados�a�los�niveles�naranja�o�
rojo.��

El� nivel� amarillo� no� provocará� la� emisión,� por� parte� de� AEMET,� de� un� Boletín� de�
Predicción� de� Fenómeno� Meteorológico� Adverso,� sino� que� dicha� situación� será� indicada�
en�la�predicción�ordinaria,�dentro�del�apartado�de�Fenómenos�Significativos.�

� � Verde:� � Situación�de�normalidad�
� � � � �

� � � Se�indica�en�la�predicción�ordinaria,�dentro�del�
Amarillo:�
apartado�de�fenómenos�significativos.�
� � � � �

� � Naranja:� � Generan�Boletín�de�Fenómeno�Meteorológico�
� � � �

� � Rojo:� � Adverso�


Zonificación Territorial

Los� umbrales� tienen� un� carácter� zonal,� y� siempre� que� sea� posible,� en� el� Boletín� de�
Predicción� se� detallará� la� zona� de� la� Comunitat� Valenciana� afectada� por� la� situación�
meteorológica.�

En�este�sentido,� se� ha� dividido�el� territorio� de�la� Comunitat� Valenciana� en� las�siguientes�
zonas�de�predicción�y�alerta:�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19241

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Tipos de Boletines:

� Hoy� y� mañana:� el� periodo� de� predicción� puede� abarcar� desde� el� momento� de�
emisión�hasta�las�24�horas�del�día�siguiente.�
� Pasado�mañana:�el�periodo�de�predicción�comprende�desde�las�00�horas�de�pasado�
mañana,�hasta�las�24�horas�del�mismo�día.�

Los� boletines� de� hoy� y� mañana� son� de� carácter� autonómico,� toman� la� provincia� como�
unidad� básica� de� predicción� y� especifican� las� zonas� provinciales� afectadas.� El� boletín� de�
pasado�mañana�es�de�carácter�nacional,�toma�la�Comunidad�Autónoma�como�unidad�básica�
de�predicción�y�especifican�las�provincias�afectadas.��

Cuando�se�tenga�conocimiento�de�que�se�han�alcanzado�los�umbrales�naranja�y�rojo�para�
fenómenos�meteorológicos�y�éstos�no�hayan�sido�previstos�con�anterioridad,�se�emitirá�el�
Boletín�de�fenómeno�adverso�observado.�


1.2. Declaración y fase de alerta

La� Agencia� Estatal� de� Meteorología� remitirá� al� CCE� Autonómico� el� Boletín� de� Predicción� de�
Fenómenos�Meteorológicos�Adversos,�para�que�éste�proceda�a�informar�al�Director�del�Plan,�
que�será�el�encargado�de�declarar�la�situación�de�preemergencia.�

La� situación� de� preemergencia� se� declarará� para� las� predicciones� para� hoy� y� mañana� de�
fenómenos�meteorológicos�de�lluvias,�tormentas�(en�las�que�se�prevean�precipitaciones)�y�
temporales�costeros�(siempre�que�haya� simultaneidad� con� lluvias� y/o� tormentas� pudiera�
producir�un�efecto�sinérgico.)�cuando�éstos�fenómenos�tengan�un�nivel�naranja�o�rojo.��

Por�último,�también�se�declarará�la�situación�de�preemergencia�cuando�se�active�un�Plan�
de�Emergencia�de�Presa�y�se�declare�el�escenario�de�emergencia�1�(ver�más�información�en�
el�apartado�4.�de�este�volumen).�


Activación PEP en
AEMET Presa
� CCE Autonómico Escenarios 1

� emite

Director del Plan
� Boletín de FMA
� (para hoy y para mañana)
declara

� Preemergencia

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19242

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Las� predicciones� para� pasado� mañana� no� darán� lugar� a� la� declaración� de� la� situación� de�
preemergencia,�salvo�que�el�Director�del�Plan�decida�lo�contrario.�

Una� vez� declarada� la� situación� de� preemergencia,� el� CCE� Autonómico,� procederá� a�
informar� de� la� misma� a� todos� los� municipios� afectados� por� el� ámbito� territorial� de� la�
predicción,� a� los� CCEs� Provinciales,� a� los� organismos,� servicios� operativos� y� empresas�
involucradas�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�que�tengan�carácter�autonómico.�

La�fase�de�preemergencia�se�inicia�para�todos�los�involucrados�a�partir�de�la�recepción�de�
la� declaración� debiendo� activar,� cada� uno� de� ellos,� sus� protocolos� internos� de� actuación�
tras�la�recepción�de�la�citada�preemergencia.��

Los� CCEs� Provinciales� serán� los� encargados� de� alertar� a� los� Organismos� y� Servicios�
involucrados�en�la�operativa�del�Plan�Especial�de�cada�provincia.�

Definición y alcance del Boletín Informativo Especial:

El�nivel�amarillo�no�comportará�la�declaración�de�la�preemergencia.�En�estos�casos,�el�CCE�
Autonómico� transmitirá� la� información� sobre� la� situación� meteorológica� a� través� de� la�
emisión�del�denominado�Boletín�Informativo�Especial.�


� AEMET CCE Autonómico

� emite emite

� Boletín
Predicción
� (para hoy y mañana) Informativo
Especial


Dicho� Boletín� tiene� el� objetivo� de� comunicar� la� posibilidad� de� ocurrencia� de� fenómenos�
meteorológicos� que� aunque� no� sean� catalogados� por� AEMET� como� adversos� y�
representativos� de� un� riesgo� para� la� población,� sí� puedan� alterar� la� vida� ciudadana� o�
poseer�en�sí�mismos�interés�informativo.�

El� Boletín� Informativo� Especial� se� notifica� para� que� los� servicios� municipales,� servicios�
operativos� y� empresas� tomen� las� medidas� oportunas� si� hay� afección� en� su� ámbito�
competencial.�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19243

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Superación de los umbrales de lluvia sin predicción:



En�el�caso�de�que�se�constate�que�se�están�produciendo�lluvias�que�superen�los�umbrales�
previstos�para�el�nivel�naranja�sin�que�por�parte�de�AEMET�se�haya�emitido�con�antelación�
el�correspondiente�Boletín�de�Predicción�de�Fenómenos�Meteorológicos�Adversos:�

� El�CCE�Autonómico�lo�pondrá�en�conocimiento�de�AEMET�para�que�por�parte�de�
ésta� se� valore� la� necesidad� de� emitir� el� correspondiente� Boletín� de� Fenómeno�
Meteorológico�Adverso�Observado.�
� Tanto� si� AEMET� decide� emitir� el� Boletín� de� Fenómeno� Meteorológico� Adverso�
Observado,�como�si�estima�la�conveniencia�de�no�emitirlo,�el�Director�del�Plan,�en�
función� de� la� información� disponible,� valorará� la� necesidad� de� decretar� la�
situación�de�preemergencia�y�el�alcance�territorial�de�esta.�

Organismos a alertar:

Los�organismos,�servicios�operativos�y�empresas�involucradas�en�la�operatividad�del�Plan�
Especial�a�alertar�por�el�CCE�Autonómico�son�los�siguientes:�

� Centros�Provinciales�de�Coordinación�de�Emergencias�de�Castellón�y�Alicante.�
� Municipios�de�la�Comunitat�Valenciana�incluidos�en�el�ámbito�de�predicción.��
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
� Delegación�del�Gobierno�
� Responsables�Autonómicos�de�los�Planes�Sectoriales.�
� Policía�de�la�Generalitat.�
� Empresas�de�gestión�y�distribución�de�servicios�básicos.�
� Empresas�de�gestión�de�terminales�y�redes�de�transporte�
� Consell�Valencià�de�l�Esport.�
� Cruz�Roja�Española�en�la�Comunitat�Valenciana�
� Otros�organismos�colaboradores�con�Protección�Civil.�
� Otros�avisos�previstos�en�el�Protocolo�de�avisos�internos�del�CCE�Autonómico.�

Los�organismos,�servicios�operativos�y�empresas,�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�
Especial,�a�alertar�por�los�CCEs�Provinciales�en�su�ámbito�territorial�son�los�siguientes:�

� Servicio�Municipal�de�Bomberos�
� Consorcio�Provincial�de�Bomberos�
� CICU�de�la�provincia�
� Subdelegación�del�Gobierno�en�la�provincia�
� Servicios�Territoriales�de�Turismo,�de�Educación�y�de�Medio�Ambiente.�
� Otros�avisos�previstos�en�el�Protocolo�de�avisos�internos�del�CCE�Provincial.�

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19244

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Los�organismos,�servicios�y�empresas,�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�a�
alertar�por�la�Delegación�/�Subdelegaciones�del�Gobierno�son�los�siguientes:�

� Confederaciones�Hidrográficas�afectadas.�
� Guardia�Civil.�
� Cuerpo�Nacional�de�Policía.�
� Centro�de�Gestión�de�Tráfico.�
� Demarcación�de�Carreteras�del�Ministerio�de�Fomento.�
� Centros�de�Coordinación�de�Salvamento�(en�los�supuestos�de�temporal�costero).�
� Unidad�Militar�de�Emergencias.�
� Otros� avisos� previstos� en� el� Protocolo� de� avisos� internos� de� la� Delegación� /�
Subdelegación�del�Gobierno.�

Esquema de avisos:

� AEMET


� CCE Autonómico Delegación / Subdelegación
� del Gobierno


� � Confederaciones Hidrográficas
� 1·1·2 Comunitat Valenciana.
� � Delegación del Gobierno CCE Provincial Municipios afectadas
� Guardia Civil
� Responsables Autonómicos de los
� Planes Sectoriales. � Cuerpo Nacional de Policía
� Centro de Gestión de Tráfico
� �� Policía de la Generalitat.
Empresas de gestión y distribución � Servicios Municipales de Bomberos
� Demarcación de Carreteras del
Ministerio de Fomento
� Consorcios Provinciales de
� � Empresas de gestión de terminales
de servicios básicos.
Bomberos
� Centros de Coordinación de
Salvamento en los supuestos de
� Centros de Información y
� � yConsell
redes de transporte
Valencià de l'Esport. Coordinación de Urgencias
temporal costero
� Unidad Militar de Emergencias
Sanitarias
� � Valenciana
Cruz Roja Española en la Comunitat
� Subdelegación del Gobierno
� Otros avisos previstos en el
protocolo de avisos interno.
� � Otros org anismos colaboradores con � Servicios Territoriales de Turismo
� Servicios Territoriales de Educación
Protección Civil.
� � Otros avisos previstos en el � Servicios Territoriales de
Medioambiente
Protocolo de avisos interno.
� � Otros avisos previstos en el
Protocolo de avisos interno.


Contenido de la declaración:

La�declaración�de�la�situación�de�preemergencia�se�hará�según�los�modelos�disponibles�en�
los�CCEs�y�en�la�misma�se�hará�constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�

� Fecha�y�hora�de�la�declaración�
� Fenómeno�Meteorológico�Adverso�(Lluvias�y/o�Tormentas)�
� Nivel�del�fenómeno�meteorológico�adverso�(naranja�o�rojo)�
� Zonas�meteorológicas�afectadas.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19245

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Sistemas de transmisión de la declaración:



La�comunicación�de�la�situación�de�preemergencia�y�los�Boletines�Informativos�Especiales�
por� parte� del� CCE� Autonómico� y� los� CCEs� Provinciales� a� los� organismos� antes��
mencionados,�se�efectuará�de�acuerdo�con�los�procedimientos�establecidos.�La�transmisión�
podrá� ser� vía� teléfono,� fax,� radio,� mensajes� SMS,� correos� electrónicos� y/o� el� sistema� de�
gestión�de�emergencias�y�comunicaciones�de�1�1�2�Comunitat�Valenciana.�

La�difusión�de�la�preemergencia�a�los�medios�de�comunicación�social�será�efectuada,�para�
todos� los� medios� de� la� Comunitat� Valenciana,� por� los� responsables� de� prensa� de� la�
Conselleria�competente�en�protección�civil�y�gestión�de�emergencias.�En�el�comunicado�de�
la�situación�de�preemergencia�se�acompañarán�los�consejos�básicos�para�la�población�para�
el/los�fenómenos�meteorológicos�que�han�ocasionado�la�preemergencia.�

La�web�pública�www.112cv.com�ofrece�información�permanentemente�actualizada�de�las�
situaciones� de� preemergencias,� emergencias� vigentes� e� información� adicional� así� como�
consejos�a�la�población�sobre�los�riesgos�en�la�Comunitat�Valenciana.�


1.3. Seguimiento de la preemergencia

Es� la� acción� posterior� a� la� declaración� y� difusión� de� la� preemergencia� y� deberá� ser�
efectuado� conjuntamente� por� todas� las� administraciones.� Esta� fase� puede� ser� activada�
independientemente�de�que�se�haya�realizado,�o�no,�la�alerta,�cuando�se�produzcan�lluvias�
intensas�sin�previo�aviso.�

La�responsabilidad�en�la�coordinación�de�la�información�recae�en�el�CCE�Autonómico�con�
la�cooperación�de�los�CCE�Provinciales.�

Se� efectuarán� tres� tipos� de� seguimiento;� en� los� primeros� momentos� serán� sucesivos� y� la�
confirmación�de�la�ocurrencia�del�fenómeno�meteorológico�adverso�determinará�que�sean�
simultáneos:�

� Seguimiento� de� lluvias� y� otros� fenómenos� meteorológicos� asociados� a� la�
preemergencia.��
� Seguimiento�de�incidentes�relacionados.�
� Seguimiento� del� incremento� de� caudales� en� ríos,� inicio� de� circulación� de�
escorrentías�en�barrancos�y�zonas�de�acumulación�de�pluviales.�

8

Num. 6265 / 12.05.2010 19246

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Seguimiento de lluvias y otros fenómenos meteorológicos asociados


a la preemergencia

Los�organismos�que�participarán�serán:�

� El�Servicio�Territorial�de�AEMET�para�la�Comunitat�Valenciana�
� El�SAIH�de�las�Confederaciones�Hidrográficas�del�Júcar,�Segura�y�Ebro.�
� Los�Municipios,�hayan�o�no�sido�notificados�de�la�declaración�de�Preemergencia,�
y�que�constaten�que�en�su�municipio�ocurren�lluvias�intensas.�
� Cuerpos�de�seguridad,�intervención�y�salvamento�desplegados�en�el�territorio�con�
los�que�se�efectuarán�rondas�informativas�
� Otras�redes�pluviométricas�complementarias:�
o Estaciones� meteorológicas� de� la� red� de� vigilancia� forestal� de� conselleria��
competente.��
o Estaciones�meteorológicas�del�IVIA�
o Otras�redes�de�contrastada�solvencia�que�puedan�dar�información�en�tiempo�
real.�


Seguimiento de incidentes relacionados

Los�organismos�que�participarán�son:�

� El�teléfono�de�emergencias�1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
� Los� municipios,� que� canalizarán� sus� demandas� llamando� al� teléfono� 1�1�2�
Comunitat�Valenciana.�
� Las� centrales� de� comunicación� de� los� cuerpos� de� seguridad,� intervención� y�
salvamento.�
� Empresas�gestoras�de�servicios�básicos�de�suministro�eléctrico�y�telefonía�
� Empresas�gestoras�de�redes�y�terminales�de�transporte��


Seguimiento de caudales en ríos, barrancos, sistemas de regulación
y zonas inundables

Los�organismos�que�participaran�son:�

� Las� Confederaciones� Hidrográficas� del� Júcar,� Segura� y� Ebro� (para� el� caso� de� la�
cuenca�del�Río�Bergantes)��
� Los�municipios.�

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19247

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

� Servicios�de�intervención�desplegados�en�el�territorio,�especialmente:�

o Guardia� Civil� (La� Guardia� Civil� participará� en� el� seguimiento� de� forma�
puntual� y� a� petición� expresa� del� CCE� Provincial,� de� la� Delegación� /�
Subdelegación�del�Gobierno�o�del�CECOPI).�
o Brigadas�de�Emergencia�de�la�Generalitat.�
o Policía�de�la�Generalitat�
o Agentes�medioambientales�y�Unidades�de�Vigilancia�forestal�
o Brigadas�de�la�Diputación�de�Valencia�
o Comunidades� de� regantes� y� servicios� del� ciclo� integral� del� agua� que�
informarán�a�Ayuntamientos.�


Puntos de Control:

Los�puntos�de�control�son�elementos�que�permiten�el�conocimiento�de�la�intensidad�de�las�
precipitaciones� y/o� de� los� niveles� en� los� cauces.� Existen� puntos� de� control� que�
proporcionan�únicamente�información�sobre�el�nivel�de�los�cauces,�los�que�proporcionan�
únicamente� información� sobre� el� nivel� de� las� precipitaciones� y� los� mixtos,� que�
proporcionan� en� la� misma� ubicación� tanto� el� nivel� del� cauce� como� la� intensidad� de� las�
precipitaciones.��

Por� su� funcionamiento,� existen� dos� tipos� de� puntos� de� control:� los� manuales� y� los�
automáticos.�

Los�puntos�de�control�automáticos�son�gestionados�por�las�Confederaciones�Hidrográficas�
donde� están� ubicados� (Júcar� y� Segura)� y� forman� parte� de� la� Red� automática� SAIH,� que�
proporciona�información�en�tiempo�real�sobre�los�grandes�ríos.�

Con�el�fin�de�facilitar�la�toma�de�datos�sobre�precipitaciones�o�niveles�en�los�cauces�que�no�
cuentan�con�medidores�automáticos,�se�ha�dotado�a�algunas�de�las�cuencas�de�puntos�de�
control� manuales� que� pueden� ser� de� dos� tipos:� pluviométricos� e� hidrológicos.� La�
información�sobre�la�ubicación�y�características�de�estos�puntos�de�control�se�facilita�en�el�
Anexo�IV.�

10

Num. 6265 / 12.05.2010 19248

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Actuaciones del CCE Autonómico:



La�función�principal�del�CCE�Autonómico�es�la�de�coordinar�toda�la�información�generada�
por� la� fase� de� seguimiento� de� la� preemergencia.� De� forma� concreta� sus� funciones�
consistirán�en:�

� Valoración� de� los� registros� de� la� red� SAIH,� con� especial� atención� a� las� alertas�
generadas�por�la�superación�de�los�umbrales�de�precipitación.�
� Recopilación� y� valoración� de� los� registros� proporcionados� por� las� redes�
complementarias�de�seguimiento�pluviométrico.�
� Obtención� de� información� de� registros� de� zonas� sin� cobertura� por� redes�
automáticas�mediante�rondas�informativas�con�municipios�y�servicios�operativos,�
directamente�o�por�medio�de�los�CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Proporcionar� información� de� retorno� a� los� CCEs� Provinciales� de� Alicante� y�
Castellón�así�como�mantener�permanente�coordinación�con�éstos�en�las�labores�de�
seguimiento�de�la�preemergencia.�
� Proporcionar� información� de� retorno� a� AEMET� de� los� registros� pluviométricos�
obtenidos,�como�soporte�a�sus�labores�de�predicción.�
� Proporcionar� información� de� retorno� al� SAIH� de� la� correspondiente�
Confederación�Hidrográfica�de�registros�pluviométricos�complementarios,�para�el�
análisis� y� previsión� de� la� evolución� de� los� caudales� de� la� red� fluvial� de� la�
Comunitat�Valenciana,�así�como�sobre�los�incrementos�relevantes�de�caudales�en�
ríos�y�barrancos�de�los�que�tenga�conocimiento�el�CCE�Autonómico.�
� Seguimiento�y�análisis�de�la�evolución�y�efectos�de�la�preemergencia�a�través�de�la�
información� del� número,� naturaleza� y� localización� de� incidentes� gestionados�
tanto� por� el� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� como� por� otros� servicios� operativos�
(municipios,�cuerpos�de�seguridad,�intervención�y�salvamento�desplegados�en�el�
territorio� así� como� empresas� de� gestión� de� servicios� básicos,� transporte� e�
infraestructuras).�
� Mantener�informados�a�los�municipios�de�aumentos,�previsibles�o�notificados�por�
otros�organismos,�en�los�cauces�de�su�término�municipal.�
� Proponer�a�la�Dirección�del�Plan�la�modificación�del�nivel�o�ámbito�territorial�de�
la�preemergencia.�
� Proporcionar�información�de�retorno�a�la�Delegación�del�Gobierno.�

11

Num. 6265 / 12.05.2010 19249

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Actuaciones de los CCE Provinciales:



Las�funciones�básicas�de�los�CCE�Provinciales�de�Castellón�y�Alicante�son:�

� Efectuar�rondas�informativas�periódicas�con�los�organismos,�servicios�operativos�
y� empresas� de� gestión� de� servicios� básicos� con� objeto� de� recabar� la� información�
necesaria�que�permita�establecer�cuál�es�la�situación�real�en�el�ámbito�territorial�de�
su� competencia.� La� periodicidad� de� las� rondas� y� los� destinatarios� de� las� rondas�
serán�definidos�en�los�protocolos�internos�de�los�Centros.�
� Proporcionar� información� de� retorno� al� CCE� Autonómico� y� a� la� respectiva�
Subdelegación�del�Gobierno.�
� A�instancias�del�CCE�Autonómico�informar�a�los�municipios�de�aumentos�en�los�
cauces�de�su�término�municipal.�
� En� función� de� los� datos� obtenidos� en� el� seguimiento� de� la� preemergencia,�
proponer�al�director�del�Plan,�a�través�del�CCE�Autonómico,�la�declaración�de�la�
situación� de� emergencia� en� municipios,� comarcas� o� cuencas� de� su� ámbito�
territorial.��


Actuaciones de la Delegación Territorial de AEMET en Valencia

� Comunicar� al� CCE� Autonómico� cualquier� variación� en� la� predicción�
meteorológica� según� lo� establecido� por� el� Plan� Nacional� de� Predicción� y�
Vigilancia� de� Fenómenos� Adversos� (METEOALERTA),� así� como� los� fenómenos�
meteorológicos�adversos�de�los�que�se�tenga�conocimiento�de�su�ocurrencia.�
� De� acuerdo� con� la� información� disponible� (RADAR,� estaciones� automáticas,�
SAIH,�etc),�informar�de�la�ocurrencia�de�precipitaciones�intensas�o�especialmente�
persistentes�e�indicar�la�posible�evolución�a�muy�corto�plazo.�
� Proporcionar�los�datos�de�la�red�automática�propia�de�AEMET�así�como�de�su�red�
de�colaboradores.�
� A� petición� del� CEE� Autonómico� ajustar� la� predicción� a� muy� corto� plazo� en� una�
cuenca�o�zona�de�la�que�se�precise�conocer�la�evolución.�

12

Num. 6265 / 12.05.2010 19250

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Actuaciones de las Confederaciones Hidrográficas



Las� Confederaciones� Hidrográficas� del� Júcar,� Segura� y� Ebro� son� los� organismos� con�
responsabilidades�directas�en�la�gestión�e�información�de�las�cuencas�fluviales�de�toda�la�
Comunitat�Valenciana.�Sus�funciones�específicas�se�concretan�en:�

� Proporcionar� al� CCE� Autonómico,� a� través� de� los� respectivos� servicios� SAIH,�
datos� en� tiempo� real� de� las� precipitaciones� que� se� produzcan� en� la� red� de�
pluviógrafos� desde� el� momento� en� que� se� declare� la� Preemergencia,�
especialmente�de�los�registros�que�superen�los�umbrales�de�30�l/m2�en�1�hora�ó�50�
l/m2�en�4�horas,�así�como�de�los�totales�acumulados.�
� Informar� al� CCE� Autonómico� de� los� incrementos� relevantes� de� caudales� que� se�
produzcan�en�los�ríos�y�barrancos�de�sus�respectivas�cuencas.�
� Recomendar� a� la� Dirección� del� Plan� la� activación� de� la� Alerta� Hidrológica�
Emergencia�0�a�los�municipios�de�la�cuenca�afectada,�ante�la�posibilidad�de�que�se�
produzcan�inundaciones�en�estas�zonas.�
� Presentar�al�CCE�Autonómico�aquellos�datos�que�describan�el�estado�hidrológico�
e� hidráulico� y� la� evolución� esperada� de� las� cuencas� afectadas� por� la� declaración�
de�preemergencia,�con�la�periodicidad�que�la�Dirección�del�Plan�estime�necesaria�
en�función�de�la�gravedad�de�la�situación.�
� Informar�a�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno.�


Actuaciones de los Municipios

Debido�a�las�propias�características�orográficas�de�la�Comunitat,�a�la�rapidez�y�dinámica�
de� las� precipitaciones� y� a� que� en� algunas� cuencas� no� existen� redes� automáticas� que�
proporcionen� información� sobre� las� precipitaciones� o� los� niveles� en� los� cauces,� la�
participación�de�los�municipios�en�la�fase�de�seguimiento�es�fundamental�en�la�operativa�
del�Plan�Especial.�

De�esta�forma,�el�Alcalde,�como�máximo�responsable�de�protección�civil�municipal,�será�el�
responsable�de�dar�las�instrucciones�oportunas�en�su�municipio�para�asegurar:��

� Que�se�dispone�de�la�información�sobre�la�evolución�meteorológica,�ocurrencia�de�
lluvias� y� nivel� del� agua� en� los� cauces� de� su� municipio,� así� como� tener�
conocimiento�de�la�situación�en�su�cuenca�hidrográfica.�
� Que�se�efectúa�una�vigilancia�de�la�evolución�del�nivel�del�agua�en�los�cauces�de�
su�término�municipio,�especialmente�los�que�presenten�mayor�riesgo�poblacional.�
� Que� se� efectúa� el� intercambio� de� información� con� los� municipios� aguas� arriba� y�
aguas�abajo�de�su�cuenca�y�con�el�CCE�Provincial.�

13

Num. 6265 / 12.05.2010 19251

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Asimismo,� en� caso� de� que� la� evolución� de� la� situación� de� preemergencia� lo� requiera,� el�
Alcalde�velará�para:�

� Que� se� impida� el� estacionamiento� o� acampada� en� cauces� secos,� orillas� de� ríos,�
torrenteras,�etc.,�con�especial�atención�a�campings�ubicados�en�áreas�de�riesgo.�
� Que�se�adopten�las�medidas�preventivas�adecuadas�en�cualquier�acto�de�pública�
concurrencia� previsto� en� su� municipio� (pruebas� deportivas,� exhibiciones,� fiestas�
populares,�manifestaciones�artísticas,�etc.).�
� Que� se� controlen� y/o� señalicen� los� tramos� inundables� de� las� carreteras,�
especialmente�las�intersecciones�con�cauces.�
� Que�se�informe�a�la�población�potencialmente�afectada�por�el�riesgo.�

En� este� sentido,� desde� los� Ayuntamientos� se� proporcionará� información� al� CCE�
Autonómico�a�través�del�1�1�2�Comunitat�Valenciana�de�las�siguientes�cuestiones�que�afecten�
a�su�término�municipal:�

� Precipitaciones�intensas�que�estén�afectando�al�normal�desarrollo�de�la�actividad�
en�el�municipio.�
� Incidentes�consecuencia�de�las�lluvias�que�afecten�a�la�población,�infraestructuras�
y�servicios�básicos.�
� Incrementos� en� los� caudales� en� los� ríos� y� barrancos� que� impliquen� una� posible�
situación�de�riesgo.�

El� Alcalde� del� municipio,� en� función� de� la� evolución� de� la� situación,� decidirá� sobre� la�
conveniencia�de�la�constitución�del�CECOPAL.��

� Precipitaciones

Municipio Efectúa el seguimiento
� Niveles cauces
� Información de retorno a …

� Informa a …
Otros Municipios
� aguas arriba /
� aguas abajo

� CCE Provincial

14

Num. 6265 / 12.05.2010 19252

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Actuaciones de otros organismos:



Además�de�los�agentes�principales�en�la�fase�de�seguimiento�descritos�anteriormente,�hay�
otros�organismos�que�por�su�implantación�territorial�y�su�capacidad�de�movilidad�pueden�
significar� un� importante� apoyo� en� las� labores� de� seguimiento,� aportando� información�
sobre� precipitaciones� y� caudales,� especialmente� de� los� ríos� y� barrancos� que� por� su�
evolución�negativa��requieran��una�atención�más�intensa.�

Estos�organismos�son:�

� Brigadas�de�Emergencia�de�la�Generalitat.�
� Voluntariado�de�Protección�Civil.�
� Agentes�y�Unidades�de�Vigilancia�Medioambiental.�
� Policía�de�la�Generalitat.�
� Brigadas�de�la�Diputación�de�Valencia.�
� Guardia�Civil.�
� Otros�organismos�y�empresas�que�por�razón�de�su�actividad�puedan�informar�a�
través�de�1�1�2�Comunitat�Valenciana.�

Los� CCEs� Provinciales,� en� función� del� desarrollo� de� la� situación,� podrán� requerir� a� las�
Brigadas�de�Emergencia�que�efectúen�el�seguimiento�hidrológico�en�cuencas�en�las�que�no�
se� disponga� de� información� o� en� las� que� por� su� evolución� sea� necesario� hacer� un�
seguimiento�más�intenso�del�nivel�de�los�caudales�en�los�cauces.�


1.4. Declaración del fin de la preemergencia

Finalizada�la�vigencia�del�Boletín�meteorológico�adverso,�el�Director�del�Plan,�en�base�a�las�
competencias� que� tiene� atribuidas,� podrá� mantener� la� situación� de� Preemergencia� sin�
especificar�nivel.�

Una� vez� � restablecidos� los� servicios� básicos� y� recuperada� la� normalidad� en� la� vida�
ciudadana,�el�Director�del�Plan�declarará�el�final�de�la�situación�de�Preemergencia.��

Esta� declaración� deberá� ser� transmitida� a� todos� los� organismos,� servicios� operativos� y�
empresas�previamente�alertados.�

15

Num. 6265 / 12.05.2010 19253

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

2. Emergencia

La� fase� de� emergencia� contempla� las� actuaciones� operativas� a� desarrollar� por� los�
diferentes�Organismos�y�Servicios�implicados�desde�que�la�inundación�es�inminente�o�ésta�
ya�se�ha�producido�hasta�que�finaliza�la�situación�de�riesgo�o�peligro�para�la�población�y�
comienza�la�Fase�de�Vuelta�a�la�Normalidad.�

La�fase�de�emergencia�se�estructura�en�cuatro�situaciones.�

� Situación� 0:� inminencia� de� inundaciones,� con� peligro� para� personas� y� bienes.�
Alerta�Hidrológica.�
� Situación�1:�inundaciones�en�zonas�localizadas�
� Situación� 2:� inundaciones� generalizadas� cuya� dirección� corresponde� a� la�
Generalitat.� Emergencia� en� Presa� clasificada� como� Escenarios� 2� y� 3.� Emergencia�
que�requiera�la�constitución�del�CECOPI.�
� Situación�3:�inundaciones�generalizadas�en�las�que�se�declara�el�interés�nacional�y,�
por�tanto,�la�dirección�corresponde�a�la�Administración�General�del�Estado.�


2.1. Declaración de la situación de emergencia

Cuando� se� constate,� a� partir� de� la� información� obtenida� en� la� fase� de� seguimiento� de� la�
preemergencia,� que� la� inundación� es� inminente� o� ésta� ya� ha� comenzado� y� en� aquellos�
casos� en� los� que� se� active� un� Plan� de� Emergencia� de� Presa� y� se� clasifique� la� emergencia�
como�Escenario�2�ó�3,�el�CCE�Autonómico�informará�al�Director�del�Plan�para�que�éste,�en�
función� de� la� información� disponible� sobre� el� alcance� de� los� daños� sobre� el� territorio�
provocados� por� las� precipitaciones� o� las� crecidas� de� los� ríos,� decida� la� conveniencia� de�
declarar�la�situación�de�emergencia.�

� Municipios
� Presa CCE Provincial
Recaba información
sobre la situación
� Subdelegación del Gob.

� Activación PEP en
Escenarios 2 ó 3
� CCE Autonómico
Recaba información
AEMET
sobre la situación

Delegación del Gob.

� Director del Plan Confederaciones

declara Teléfono 1·1·2-CV

� Emergencia

16

Num. 6265 / 12.05.2010 19254

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

La� declaración� de� la� situación� de� emergencia� tendrá� un� ámbito� territorial� concreto,� que�
podrá� ser� local� (afectando� a� uno� o� más� municipios),� comarcal,� de� cuenca,� provincial� e�
incluso�autonómico.�

Al� igual� que� en� la� notificación� de� las� preemergencias,� una� vez� declarada� la� situación� de�
emergencia,�el�CCE�Autonómico,�procederá�a�informar�de�la�misma�a�todos�los�municipios�
afectados� por� el� ámbito� territorial� de� la� declaración,� a� los� CCEs� Provinciales� y� a� los�
Organismos� y� Servicios� involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� Especial� que� tengan�
carácter� autonómico.� Los� CCEs� Provinciales� serán� los� encargados� de� alertar� a� los�
Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operativa�del�Plan�Especial�de�cada�provincia.�
Los� organismos� a� los� que� se� notificará� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia�
variarán�en�función�de�la�situación�declarada.�


Contenido de la declaración, sistemas de transmisión y organismos
a alertar:

La�declaración�de�la�situación�de�emergencia�se�hará�según�los�modelos�disponibles�en�los�
CCEs�y�en�la�misma�se�hará�constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�

� Fecha�y�hora�de�la�declaración�
� Situación�declarada�
� Ámbito�territorial�al�que�afecta.�

Al� igual� que� sucede� con� la� notificación� de� las� preemergencias,� la� comunicación� de� la�
declaración� de� la� situación� de� emergencia� por� parte� de� los� CCEs� a� los� Municipios,�
Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan,�se�efectuará�de�acuerdo�
con� los� procedimientos� de� comunicación� y� acuerdos� establecidos� con� los� citados�
Organismos.� Del� mismo� modo,� la� difusión� de� la� información� sobre� la� declaración� de� la�
situación� de� emergencia� a� los� medios� de� comunicación� social� será� efectuada,� para� todos�
los�medios�de�la�Comunitat�Valenciana,�por�los�responsables�de�prensa�de�la�Conselleria�
competente�en�materia�de�protección�civil�y�emergencias.�

Los�Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�a�los�que�se�
transmitirá� la� alerta� por� parte� de� los� Centros� de� Coordinación� de� Emergencias� y� la�
Delegación� /� Subdelegación� del� Gobierno� serán� los� mismos� que� los� ya� indicados� en� el�
apartado�Preemergencia.�

17

Num. 6265 / 12.05.2010 19255

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Seguimiento del episodio durante la situación de emergencia:



Una� vez� declarada� la� situación� de� emergencia,� se� continuarán� realizando� las� labores� de�
seguimiento�tanto�en�el�ámbito�territorial�para�el�que�se�declaró�la�situación�de�emergencia�
como�para�el�resto�del�territorio�que�aún�continúe�en�preemergencia.�


2.2. Situación de Emergencia 0


Definición.

La� emergencia� se� calificará� como� situación� 0� cuando� los� datos� pluviométricos,�
hidrológicos,� o� los� derivados� de� una� emergencia� en� una� presa� permitan� prever� la�
inminencia� de� inundaciones,� con� peligro� para� personas� y� bienes� y� será� declarada� a�
propuesta�de�la�Confederación�Hidrográfica�o�por�decisión�del�Director�del�Plan.��


La Alerta Hidrológica.

La�Alerta�Hidrológica�es�el�acto�de�informar�de�que�la�crecida�de�los�caudales�o�las�propias�
lluvias�in�situ�implican�una�situación�de�riesgo.�Se�realiza�cuando�la�información�recabada�
y� contrastada� en� la� Fase� de� Seguimiento,� hace� previsible� la� inundación� con� peligro� para�
personas�y�bienes�en�una�cuenca�fluvial.�

También� se� produce� la� Alerta� Hidrológica� cuando� se� activa� un� Plan� de� Emergencia� de�
Presa�y�se�clasifica�la�emergencia�como�Escenario�2�ó�3�(ver�más�información�apartado�3�de�
este�mismo�volumen).�

La� Alerta� Hidrológica� por� tanto� consiste� en� el� aviso� a� los� municipios� previsiblemente�
afectados�por�una�situación�de�riesgo�inminente�de�inundación,�para�que�éstos�adopten�las�
medidas�de�protección�a�la�población�adecuadas.�

Las�Confederaciones�Hidrográficas� serán� las� encargadas� de� facilitar� la� información� sobre�
la�posibilidad�de�desbordamiento�en�las�cuencas.�Para�el�caso�de�los�barrancos�y�cuencas�
menores� y� en� aquellos� casos� en� los� que� la� información� sobre� la� posibilidad� de�
inundaciones�proceda�de�otros�Organismos�o�Servicios,�el�CCE�Autonómico�contrastará�la�
información� con� la� Confederación� Hidrográfica� para� determinar� el� ámbito� territorial� de�
afección�de�la�Alerta�Hidrológica.�

La� Alerta� Hidrológica� puede� evolucionar� a� una� emergencia� de� situación� 1,� 2� o� a� una�
situación�de�fin�de�emergencia,�en�caso�de�que�no�se�produzcan�inundaciones.�

18

Num. 6265 / 12.05.2010 19256

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010


La� comunicación� a� los� municipios� se� efectuará� a� través� de� los� canales� establecidos� por�
parte� del� CCE� Autonómico� o� por� los� CCEs� Provinciales� de� Alicante� y� Castellón� a�
instancias�de�aquel.�En�el�orden�de�notificación�prevalecerá�como�criterio�el�nivel�de�riesgo�
del�municipio�establecido�en�este�Plan.�


Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:

� Notificar�la�Emergencia�Situación�0���Alerta�Hidrológica�
� Efectuar� un� seguimiento� específico� en� el� ámbito� territorial� donde� se� haya�
declarado�la�Alerta.�
� Mantener�el�seguimiento�ordinario�en�el�resto�del�territorio.�
� Solicitar� a� las� Confederaciones� Hidrográficas� la� valoración� de� la� situación�
hidrológica�y�su�previsible�evolución.�
� Movilizar� recursos� propios� y/o� solicitar� la� movilización� de� recursos� de� otras�
administraciones�para�el�apoyo�a�los�municipios�afectados:�
o En�la�adopción�de�las�medidas�de�protección�a�la�población.�
o En�la�vigilancia�específica�de�los�cauces�afectados�por�la�alerta.�
� Mantener� una� permanente� coordinación� e� información� de� retorno� entre� el� CCE�
Autonómico�y�los�CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Informar�a�la�Delegación�y�Subdelegaciones�del�Gobierno.�


Actuaciones de los Municipios:

En� caso� de� alerta� hidrológica,� desde� los� Ayuntamientos� se� desarrollarán� las� siguientes�
misiones:�

� El� Director� del� PTM� /� PAM� decidirá� la� conveniencia� de� la� constitución� del�
CECOPAL.�
� Avisos�e�información�a�la�población.��
� Alejamiento� preventivo� de� la� población� de� las� zonas� donde� el� peligro� es�
inminente.�Evacuación�y�albergue.�
� Control�de�accesos�en�las�zonas�potencialmente�afectadas.��
� Vigilancia�de�puntos�críticos�en�vías�de�comunicación.�
� Levantamiento�de�diques�provisionales�y�otros�obstáculos�que�eviten�o�dificulten�
el�paso�de�las�aguas.�
� Eliminación� de� obstáculos� y� obstrucciones� en� puntos� críticos� de� los� cauces� o�
apertura�de�vías�alternativas�de�desagües.�

19

Num. 6265 / 12.05.2010 19257

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Los� Ayuntamientos� podrán� solicitar� la� movilización� de� un� primer� nivel� de� recursos� a�
través� de� los� CCEs� cuando� carezcan� de� los� medios� necesarios� para� realizar� estas�
actuaciones.�

Además� de� estas� misiones,� desde� los� Ayuntamientos� se� continuarán� realizando� las�
misiones�del�Seguimiento�de�la�preemergencia�descritas�en�el�apartado�de�Preemergencia.�

Los�Ayuntamientos�deberán�canalizar�sus�informaciones�y�solicitudes�de�recursos�a�través�
del�teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�a�través�de�la�Red�de�Radio�COMDES.�


2.3. Situación de Emergencia 1


Definición.

Es� una� situación� en� la� que� se� han� producido� inundaciones� en� zonas� localizadas,� cuya�
atención� puede� quedar� asegurada� con� los� recursos� locales� o� ciertos� recursos� de� ámbito�
superior,� en� primera� intervención� (bomberos,� brigadas� de� emergencia,� policía� de� la�
Generalitat,�guardia�civil,�cuerpo�nacional�de�policía,�recursos�sanitarios...).�

La�situación�de�emergencia�1�será�declarada�por�el�Director�del�Plan�en�aquel�o�aquellos�
municipios�que�se�vean�afectados�por�las�inundaciones,�una�vez�recabada�y�contrastada�la�
información�disponible,�o�bien�a�propuesta�de�los�mismos�alcaldes.�


Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:

� Notificar�la�emergencia�Situación�1.�
� Efectuar�un�seguimiento�específico�en�el/los�municipio/s�donde�se�haya�declarado�
la�emergencia�y�mantener�el�seguimiento�ordinario�en�el�resto�del�territorio.�
� Solicitar� a� las� Confederaciones� Hidrográficas� la� valoración� de� la� situación�
hidrológica�y�previsible�evolución.�
� Movilizar� recursos� propios� y/o� solicitar� la� movilización� de� recursos� de� otras�
administraciones�para�el�apoyo�a�los�municipios�afectados�en�la�resolución�de�las�
incidencias�producidas.�
� Mantener� una� permanente� coordinación� e� información� de� retorno� entre� el� CCE�
Autonómico�y�los�CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Informar�a�la�Delegación�y�Subdelegaciones�del�Gobierno.��
� Realizar�informes�sobre�la�situación�de�emergencia.��

20

Num. 6265 / 12.05.2010 19258

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

El� CCE� Autonómico,� con� los� datos� facilitados� por� los� CCEs� Provinciales,� elaborará� el�
Informe�de�Seguimiento�de�la�Situación�de�Emergencia.�


Actuaciones de los Municipios

Los� Municipios� afectados� por� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia� 1� deberán� de�
activar�su�Plan�de�Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�de�inundaciones�(o�en�su�defecto�el�
Plan� Territorial� Municipal� frente� a� Emergencias)� y� constituir� el� CECOPAL� según� lo�
indicado�en�el�mismo.�

En�esta�situación�de�emergencia,�los�Ayuntamientos�desarrollarán,�además�de�las�misiones�
indicadas�en�la�situación�de�emergencia�0�(Alerta�Hidrológica),�las�siguientes�misiones:�

� Coordinar� la� actuación� de� los� recursos� y� servicios� movilizados� desde� el� CCE�
Provincial�para�hacer�frente�a�la�emergencia�en�su�término�municipal.�
� Proponer�al�Director�del�Plan�la�conveniencia�de�la�constitución�de�un�Puesto�de�
Mando�Avanzado�y/o�un�Centro�de�Recepción�de�Medios.�
� Atención�y�Albergue�de�las�personas�evacuadas.�
� Apoyo�logístico�a�los�recursos�de�intervención�movilizados�para�hacer�frente�a�la�
situación�de�emergencia.�

Los�Ayuntamientos�deberán�canalizar�sus�informaciones�y�solicitudes�de�recursos�a�través�
del�teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�Red�de�Radio�COMDES.��

Integración de los recursos municipales en la estructura del Plan Especial:

Los� recursos� municipales� y� los� recursos� externos� movilizados� como� apoyo� a� los�
municipios� trabajarán� coordinadamente� siguiendo� la� estructura� de� Unidades� Básicas� de�
Intervención�descrita�en�el�presente�plan.�

Los�recursos�municipales�se�integrarán�en�esta�estructura�de�UBIs�según�lo�indicado�en�el�
PAM�o�el�PTM.�En�aquellos�casos�en�los�que�el�municipio�no�disponga�de�estos�planes�se�
seguirán�los�siguientes�criterios:�

� La�Policía�Local�se�integrará�en�la�Unidad�Básica�de�Seguridad.�
� El�personal�con�funciones�de�abastecimiento,�reparaciones�y�obras,�se�integrará�en�
la�Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico.�
� El�personal�voluntario�se�integrará�en�la�Unidad�Básica�que�designe�el�Director�del�
Plan� de� Actuación� Municipal,� fundamentalmente� en� el� de� Apoyo� Logístico� para�
colaborar� en� labores� de� avituallamiento� y� en� el� de� Albergue� y� Asistencia� en� los�
Centros�de�Recepción�de�Evacuados.�

21

Num. 6265 / 12.05.2010 19259

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

2.4. Situación de Emergencia 2




Definición

Son�aquellas�en�que�se�han�producido�inundaciones�que�superan�la�capacidad�de�atención�
de�los�medios�y�recursos�locales�o,�aún�sin�producirse�esta�última�circunstancia,�los�datos�
pluviométricos� e� hidrológicos� y� las� predicciones� meteorológicas,� permiten� prever� una�
extensión�o�agravamiento�significativo�de�aquéllas.��


La� emergencia� situación� 2� será� declarada� por� el� Director� del� Plan� en� aquellos� ámbitos�
territoriales�que�se�vean�afectados�por�las�inundaciones.�

El�Director�del�Plan�valorará�la�necesidad�de�declarar�la�emergencia�situación�2�cuando�se�
active�el�escenario�2�ó�3�de�un�Plan�de�Emergencia�de�Presa�y�la�información�disponible�y�
los�potenciales�daños�que�se�puedan�producir�así�lo�aconsejen�(ver�más�información�en�el�
apartado�3�de�este�mismo�volumen).�

Declarada� la� situación� 2,� si� el� director� del� Plan� lo� estima� conveniente,� ordenará� la�
constitución�del�CECOPI.��


Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:

Hasta� la� constitución� del� CECOPI,� los� CCEs� continuarán� desarrollando� sus� misiones�
según�lo�indicado�para�la�situación�de�emergencia�1.�


Constitución del CECOPI

El�Director�del�Plan�será�el�encargado�de�valorar�la�necesidad�de�constituir�el�CECOPI� y�
decidir�la�ubicación�de�éste,�que�podrá�ser,�en�el�CCE�de�la�Provincia�afectada�o�en�el�CCE�
Autonómico.�

El� CCE� Autonómico� será� el� encargado� de� efectuar� la� convocatoria� a� los� miembros� del�
CECOPI� a� través� del� procedimiento� establecido� al� efecto.� La� Delegación� /� Subdelegación�
del� Gobierno,� serán� las� encargadas� de� convocar� a� los� organismos� de� la� Administración�
General�del�Estado�integrantes�del�CECOPI.�

Una� vez� constituido� el� CECOPI,� será� éste� el� que� asuma� la� gestión� de� la� emergencia,�
desarrollando� los� diferentes� órganos� que� lo� integran� las� funciones� asignadas� a� éstos�

22

Num. 6265 / 12.05.2010 19260

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

indicadas� en� el� volumen� III� de� este� Plan.� A� partir� de� este� momento� los� CCEs� actuarán�
como� órgano� de� apoyo� del� CECOPI� siguiendo� las� prioridades,� órdenes� y� consignas�
indicadas�por�éste.�

Los� CCEs� establecerán� procedimientos� de� actuación� específicos� para� definir� las�
actuaciones� a� desarrollar� por� éstos� en� caso� de� constitución� del� CECOPI.� Dichos�
procedimientos� establecerán� las� pautas� de� coordinación� en� los� flujos� de� información�
entrante�y�saliente�sobre�la�emergencia�y�en�particular,�sobre:�

� Demandas�de�servicios�por�parte�de�los�Ayuntamientos�
� Demandas� de� servicios� por� parte� de� los� ciudadanos� (llamadas� efectuadas� al�
teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana)�
� Información�sobre�el�Seguimiento�de�la�preemergencia�
� Caída�y�reposición�de�Servicios�Básicos�


Actuaciones de los Municipios

El�procedimiento�para�los�Ayuntamientos�en�esta�situación�de�emergencia�será�el�mismo�
que�el�indicado�para�la�situación�de�emergencia�1.�


2.5. Actuaciones de carácter general


Actuaciones de las Centrales de Coordinación de los Servicios de
Intervención

Las� Centrales� de� Coordinación� de� los� Servicios� de� Intervención� desarrollarán� las�
siguientes�misiones:�

� Coordinar�la�movilización�de�las�demandas�de�intervención�de�sus�recursos�en�las�
situaciones�de�emergencia�0�y�1.�
� Coordinar�las�actuaciones�de�sus�recursos�en�el�terreno�en�aquellos�casos�en�los�que�
no�esté�constituido�el�CECOPAL�y�el�PMA.�
� Proporcionar� información� de� retorno� sobre� la� emergencia� al� CCE� Autonómico� y�
CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�

Algunas�Centrales�de�Coordinación�de�Servicios�de�Intervención�(como�puede�ser�el�caso�
de�los�CICUs�o�las�Centrales�de�los�Consorcios�Provinciales�de�Bomberos)�pueden�asumir,�
en�el�transcurso�de�la�emergencia,�el�papel�de�Central�de�Coordinación�del�Plan�Sectorial�
que�les�corresponda.�

23

Num. 6265 / 12.05.2010 19261

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

En�el�momento�en�que�sea�declarada�la�situación�de�emergencia�2,�la�coordinación�de�las�
actuaciones� a� desarrollar� desde� las� Centrales� de� Coordinación� de� los� Servicios� de�
Intervención� será� asumida� desde� el� CECOPI� por� el� Jefe� de� la� Unidad� a� la� que� estén�
adscritas.�


Actuaciones de las Centrales de Coordinación de los Planes
Sectoriales

En�función�de�la�demanda�de�recursos�y�los�problemas�ocasionados�por�la�emergencia,�el�
Director� del� Plan� valorará� la� necesidad� de� solicitar� la� activación� de� uno� o� varios� de� los�
Planes�Sectoriales�del�PTE.�

Para�la�gestión�de�las�incidencias�derivadas�de�una�situación�de�lluvias�intensas,�los�planes�
sectoriales�que�normalmente�es�necesaria�su�activación�son�los�siguientes:�

� Plan�Sectorial�de�Carreteras:��
o Gestión�de�la�información�sobre�la�incidencia�de�la�situación�de�emergencia�
sobre�los�viales�(de�todas�las�titularidades).�
o Cortes�de�carreteras.�
o Establecimiento�de�rutas�alternativas.�
o Información�a�la�población�sobre�esta�materia.�
o Coordinación�de�las�prioridades�en�la�limpieza�y�adecuación�de�los�viales.�

� Plan�Sectorial�de�Transporte:�gestión�de�las�demandas�de�vehículos�de�transporte�
para:�
o La� adopción� de� medidas� de� protección� a� la� población� (alejamiento� y�
evacuación).�
o El�Apoyo�Logístico.�

� Plan�Sectorial�de�Albergue�y�Asistencia:�
o Albergue� y� Asistencia� de� las� personas� evacuadas� por� la� situación� de�
emergencia.�

� Plan�Sectorial�de�Abastecimiento:�
o Suministro�de�Agua,�víveres�y�artículos�de�primera�necesidad.�
o Suministro�de�maquinaria�y�vehículos�para�las�labores�de�rehabilitación.�

En� el� momento� en� que� se� active� alguno� de� los� Planes� Sectoriales� antes� descritos,� el� CCE�
Provincial� se� apoyará� en� el� Centro� de� Coordinación� del� Plan� Sectorial� activado� en� la�
gestión�de�las�demandas�de�recursos�adscritos�al�mismo�y�en�la�gestión�de�la�información�
sobre�el�área�de�actividad�coordinada�por�éstos.�

24

Num. 6265 / 12.05.2010 19262

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Actuaciones del teléfono de emergencias 112 Comunitat Valenciana



El� teléfono� de� emergencias� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� dispondrá� de� un� procedimiento�
específico�para�gestionar�este�tipo�de�emergencias�en�el�que�se�regulará:�

� La� gestión� de� la� información,� facilitada� o� demandada,� por� los� responsables�
municipales,�Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan.�
� Gestión� de� demandas� de� intervenciones� de� recursos� en� función� del� tipo� de�
servicio�y�situación�de�emergencia�declarada.�
� Gestión,� en� su� caso,� de� las� demandas� de� información� del� ciudadano� sobre� la�
situación�de�emergencia�y�las�medidas�de�protección�a�adoptar.�
� Los�refuerzos�de�personal�para�la�atención�de�llamadas.�
� La�elaboración�de�informes�y�estadísticas.�

Declarada� la� situación� de� emergencia,� las� demandas� que� los� ciudadanos� hagan�
directamente� a� través� del� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� no� seguirán� su� procedimiento� de�
gestión� ordinario,� sino� que� serán� canalizadas� a� los� Servicios� Operativos� según� las�
prioridades�y�el�procedimiento�elaborado�al�efecto�para�esta�situación�de�emergencia.�


2.6. Declaración del fin de la situación de emergencia

Una�vez�finalizada�la�situación�de�peligro� para�las�personas�y�los�bienes�y�recuperada�la�
normalidad�en�los�servicios�básicos,�el�Director�del�Plan�declarará�el�final�de�la�situación�
de� emergencia.� Esta� declaración� será� transmitida� a� todos� los� organismos,� servicios� y�
ayuntamientos�previamente�alertados�por�parte�de�los�CCEs�respectivos.�

25

Num. 6265 / 12.05.2010 19263

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

3. Procedimiento de Emergencia en Presas




3.1. Escenarios de Emergencia en Presas

Causas, Umbrales y Sucesos desencadenantes

Los� Planes� de� Emergencia� de� Presas� (PEP)� agrupan� las� causas� por� las� que� se� puede�
declarar�un�escenario�de�emergencia�los�siguientes�8�tipos:�

Tipología�� Causas��
Avenidas.�Deslizamientos�de�ladera.�Sismos.�Tormentas�extremas.�Fuego�
Acción�externa�� Vandalismo.�Sabotaje/guerras�Efectos�térmicos.�Ciclos�hielo–deshielo.�Acción�del�
hielo.�Cargas�imprevistas�sobre�la�presa��
Reacciones�químicas�en�el�hormigón.�Ataque�por�sulfatos.�Lavado�del�hormigón.�
Envejecimiento�del�hormigón.�Retracción�del�hormigón.�Expansión�del�
Relativas�al�hormigón��
hormigón.�Agrietamiento�del�hormigón.�Porosidad�del�hormigón.�Fractura�del�
hormigón.�Deterioro�del�hormigón.��
Concentraciones�de�tensiones.�Sobretensiones�en�la�presa.�Deslizamiento�de�la�
Relativos�a�la�presa�� presa.�Movimientos�en�la�presa.�Apertura�de�juntas.�Cegado�de�drenes.�
Autosellado�de�grietas.�Movimiento�de�los�estribos.�Vertido�sobre�la�presa.�
Movimientos� del� cimiento.� Sobretensiones� en� el� cimiento.� Subpresiones�
anómalas.�Deterioro�del�cimiento.�Fallo�en�el�drenaje�del�cimiento.�Apertura�de�
Relativos�al�cimiento��
grietas� y� fallas� del� cimiento.� Reapertura� de� cavidades.� Colapso� de� cavidades.�
Fallo�en�contacto�entre�presa�y�cimiento��
Vertido� sobre� compuertas.� Pérdida� de� operatividad� del� aliviadero.� Roturas� de�
Relativas�al�aliviadero��
compuertas��
Aterramiento� de� los� desagües.� Pérdida� de� la� capacidad� del� cauce.� No�
Relativas�a�la�evacuación��
operatividad�del�desagüe�de�fondo��
Saturación� de� las� laderas� del� embalse.� Oleaje� en� el� embalse.� Nuevas� vías� de�
Relativos�al�embalse��
filtración�en�el�vaso��
Fallo�en�la�alimentación�eléctrica.�No�operatividad�del�grupo�electrógeno.�Fallo�
Relativas�a�las�
en� la� iluminación.� No� operatividad� de� los� accesos.� No� operatividad� de� las�
instalaciones��
comunicaciones.�Pérdida�de�control�de�la�presa.�Aislamiento�de�la�presa�

Para� poder� declarar� los� escenarios,� los� PEPs� definen� una� serie� de� umbrales� asociados� a�
unos�sucesos�desencadenantes�que�se�agrupan�en�las�siguientes�categorías:�

� Avenidas�
� Sismos�
� Consecuencia�de�las�inspecciones�
� Consecuencia�de�la�auscultación�
� Consecuencias�de�precipitaciones�extremas�

26

Num. 6265 / 12.05.2010 19264

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Definición de los Escenarios



La�definición�de�los�escenarios�de�emergencia�en�los�PEPs�es�la�siguiente:�

� Escenario�0.�Escenario�de�control�de�la�seguridad:�Las�condiciones�existentes�y�las�
previsiones,� aconsejan� una� intensificación� de� la� vigilancia� y� el� control� de� la� presa,�
no� requiriéndose� la� puesta� en� práctica� de� medidas� de� intervención� para� la�
reducción�del�riesgo.��
� Escenario� 1.� Escenario� de� aplicación� de� medidas� correctoras:� Se� han� producido�
acontecimientos� que,� de� no� aplicarse� medidas� de� corrección� (técnicas,� de�
explotación,� desembalses,� etc.),� podrían� ocasionar� peligro� de� avería� grave� o� de�
rotura�de�la�presa,�si�bien�la�situación�puede�solventarse�con�seguridad�mediante�la�
aplicación�de�las�medidas�previstas�y�los�medios�disponibles.�
� Escenario� 2.� Escenario� excepcional:� Existe� peligro� de� rotura� o� avería� grave� de� la�
presa� y� no� puede� asegurarse� con� certeza� que� puede� ser� controlado� mediante�
aplicación�de�las�medidas�y�medios�disponibles.�
� Escenario� 3.� Escenario� Límite:� La� probabilidad� de� rotura� de� la� presa� es� elevada� o�
ésta�ya�ha�comenzado,�resultando�prácticamente�inevitable�que�se�produzca�la�onda�
de�avenida�generada�por�dicha�rotura.�


Notificación:

Será� responsabilidad� del� Director� del� PEP� la� notificación� al� CCE� Autonómico� de� los�
Escenarios�de�Emergencia�clasificados�como�1,�2�y�3.�


3.2. Procedimiento General

Ámbito Territorial del PEP

Para� el� establecimiento� de� los� procedimientos� operativos� a� implementar� en� caso� de�
declaraciones� de� preemergencia� o� emergencia� derivada� de� la� activación� de� un� PEP� se�
definen�los�siguientes�ámbitos�Territoriales:�

� Zona�I:�Comprende�los�municipios�que�tienen�zonas�con�elementos�vulnerables�en�
las�zonas�indicadas�en�el�Análisis�de�Riesgo�del�PEP,�a�las�que�les�pueda�afectar�la�
onda� de� avenida� de� rotura� de� la� presa� y� producirles� daños� en� la� primera� media�
hora�de�avenida.�
� Zona�II:�Comprende�los�municipios�que�tienen�zonas�con�elementos�vulnerables�en�
las�zonas�indicadas�en�el�Análisis�de�Riesgo�del�PEP,�a�las�que�les�pueda�afectar�la�

27

Num. 6265 / 12.05.2010 19265

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

onda� de� avenida� de� rotura� de� la� presa� y� producirles� daños� a� partir� de� la� primera�
media�hora�de�avenida�hasta�las�dos�horas.�
� Zona�de�Alerta.�Comprende�todos�los�municipios�situados�aguas�abajo�de�la�Presa.�


Declaraciones de Preemergencia y Emergencia por activación del
Plan de Emergencia de Presa.


Escenario 1.

El� Director� del� presente� Plan� declarará� la� situación� de� preemergencia� por� incidente� en�
Presa�y�se�transmitirá�la�misma�a�los�municipios�situados�en�la�Zona�de�Alerta�del�PEP�y�a�
los� organismos,� servicios� operativos� y� empresas� de� servicios� básicos� involucrados� en� le�
operatividad�del�Plan�e�indicados�en�el�apartado�1�del�presente�volumen..�

La�declaración�de�la�situación�de�preemergencia�se�hará�según�los�modelos�disponibles�en�
los�CCEs�y�en�la�misma�se�hará�constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�

� Fecha�y�hora�de�la�declaración.�
� Plan�de�Emergencia�de�Presa�activado�y�Escenario�declarado.�
� Zona�de�Alerta�del�PEP�afectada.�


Escenarios 2 y 3

El�Director�del�presente�Plan�declarará�la�emergencia�de�situación�0�por�incidente�en�Presa�
y�procederá�a�transmitir�la�Alerta�Hidrológica�a�todos�los�municipios�situados�en�la�Zona�de�
Alerta� del� PEP� y� a� los� organismos,� servicios� operativos� y� empresas� de� servicios� básicos�
involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� e� indicados� en� el� apartado� 1� del� presente�
volumen.��

Se�confirmará�telefónicamente�la�declaración�con�las�autoridades�de�todos�los�municipios�
incluidos�en�la�Zona�I�y�posteriormente�con�los�comprendidos�en�la�Zona�II:�

� Para�asegurar�que�los�municipios�son�conocedores�de�la�situación.�
� Que�Se�adoptan�las�medidas�de�protección�a�la�población.�

En� función� de� las� características� del� accidente,� el� alcance� de� los� daños� potenciales� y� la�
información� disponible,� el� Director� del� Plan� valorará� la� necesidad� de� declarar� la�
emergencia�de�situación�de�2.�

28

Num. 6265 / 12.05.2010 19266

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Notificación y Seguimiento:

El�CCE�Autonómico�será�el�encargado�de�efectuar�la�primera�notificación�a�los�Municipios�
afectados�mientras�que�desde�el�CCE�Provincial�se�efectuará�el�seguimiento�específico�de�
la�situación�en�la�Presa.�

Será� responsabilidad� del� Director� del� PEP,� y� por� extensión� del� titular� de� la� Presa,�
mantener� la� permanente� información� con� el� CCE� Provincial� sobre� toda� variación� de� los�
parámetros� que� afecten� a� la� seguridad� de� la� presa.� El� CCE� Provincial� transmitirá�
información�sobre�dicha�situación�al�Director�del�Plan�y�los�municipios�de�las�zonas�I�y�II.�


Dispositivos Preventivos:

En�aquellos�casos�en�los�que�la�situación�lo�aconseje,�el�Director�del�Plan�podrá�ordenar�la�
constitución� de� Dispositivos� Preventivos� que� estarán� integrados� por� los� recursos� de� las�
Unidades� Básicas� de� Intervención� movilizados� a� priori� en� previsión� de� que� los� posibles�
daños�que�pueden�ocasionarse�por�la�rotura�de�la�Presa.�

El� Director� del� Plan� nombrará� un� coordinador� del� Dispositivo� Preventivo� que� será� el�
encargado�de�actuar�de�enlace�con�el�CCE�Provincial.��

En� caso� de� materializarse� la� emergencia,� los� recursos� adscritos� a� este� Dispositivo�
Preventivo� se� integrarán� en� las� correspondientes� Unidades� Básicas� de� Intervención� al�
coordinadas�a�través�del�CECOPAL�o,�en�caso�de�constituirse,�el�PMA.�


Actuaciones Municipales

Los� municipios� incluidos� en� la� Zona� I� y� Zona� II� alertados� activarán� sus� Planes� de�
Actuación� Municipales� (o� el� PTM� en� caso� de� no� disponer� de� éstos)� y� constituirán� el�
CECOPAL.�

En�los�Planes�de�Actuación�Municipal�se�recogen�las�actuaciones�particulares�a�desarrollar�
para�la�protección�a�la�población�de�las�zonas�potencialmente�afectadas�por�la�rotura�de�la�
Presa.��

29

Num. 6265 / 12.05.2010 19267

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

A� continuación� se� relacionan� de� una� forma� genérica� las� medidas� a� adoptar� desde� los�
municipios:�

� Evacuaciones�preventivas�de�la�población�potencialmente�afectada�por�la�onda�de�
avenida�en�caso�de�rotura.�
� Prohibición�de�actividades�en�los�cauces�o�en�las�proximidades�de�éstos.�
� La� Policía� Local,� en� coordinación� con� la� Guardia� Civil,� realizarán� los� cortes� de�
tráfico� en� los� viales� locales� (especialmente� en� los� puentes� o� en� los� cruces� de� los�
cauces)�cuando�estas�puedan�resultar�afectadas�por�la�onda�de�avenida.�
� Coordinación� de� los� recursos� locales� para� la� adopción� de� las� medidas� de�
protección�a�la�población,�en�especial�el�alejamiento�y�la�evacuación.�
� Avisos� a� la� población� con� carácter� previo� e� información� a� la� población� sobre� el�
estado�de�situación�de�la�emergencia�en�el�transcurso�de�la�misma.�
� Coordinación�del�Abastecimiento�a�la�población�afectada.�
� Atención�a�las�personas�evacuadas.�


Activación de los avisos acústicos a la población.

En� caso� de� rotura� inminente,� el� Director� del� PEP� ordenará� la� activación� de� los� avisos�
acústicos�a�la�población�e�informará�con�carácter�inmediato�de�la�activación�de�estos�avisos�
al�CCE�Autonómico�y�a�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno.�

El�CCE�Autonómico�trasladará�la�información�a:�

� Director�del�Plan�
� CCE�Provincial�
� Municipios�en�la�Zona�I,�II�y�Zona�de�Alerta.�
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana�


Actuaciones de la Guardia Civil

La� Guardia� Civil� realizará� los� cortes� de� tráfico� en� las� carreteras� interurbanas�
(especialmente�en�los�puentes�o�en�los�cruces�de�los�cauces)�cuando�estas�puedan�resultar�
afectadas�por�la�onda�de�avenida.�

30

Num. 6265 / 12.05.2010 19268

Plan Especial Inundaciones�


Operatividad�
Revisión: 23/02/2010


�3.3. Procedimientos específicos

�Las�Presas�que�disponen�de�Plan�de�Emergencia�aprobado�son�las�siguientes:�

� 1.� Amadorio�
� 2.� Azud�de�Terrateig�
� 3.� Balsa�de�San�Diego�
� 4.� Beniarrés�
� 5.� Guadalest�
� 6.� La�Pedrera�
� 7.� Balsa� de� Acumulación� de�
� la�Acequia�Real�del�Júcar�
� 8.� Oliva�

��

Pla Especial enfront


del risc d'Inundacions

31
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19269

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

1. Amadorio

Zona I

Municipio� Problemática�
Villajoyosa� 12�Casas�Aisladas�
13�Agrupaciones�de�Casas�
Casco�urbano�de�Villajoyosa�
Camino�hacia�la�Depuradora�
Autopista�AP7�
PTE01�(Caserío�Bonets)�
PTE02�(FF.CC.)�
PTE03�(N�332)�
3�Industrias�

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

Sistemas de Aviso a la Población.

Está�prevista�la�ubicación�de�tres�sirenas�de�aviso�acústico�a�la�población�potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�


32

Num. 6265 / 12.05.2010 19270

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

2. Azud de Terrateig

Zona I

Municipio� Problemática�
Terrateig� �
Almiserá� Núcleo�Urbano�(TR05�y�TR07)�
Viviendas�Aisladas�(TR01)�
PTE�(TR06)�(Puente�acceso�a�Almiserá�desde�la�CV�6086�
Llocnou�de�Sant� Núcleo�Urbano�(TR03)�
Jeroni� PTE�(TR04)�
PTE�(TR06)�(Puente�acceso�a�Almiserá�desde�la�CV�6086�
Castellonet�de�la� �
Conquesta�
Rótova� Viviendas�Aisladas�(TR08)�
PTE�(TR09�y�TR10)�Sobre�la�CV6080�

Zona II

Municipio� Problemática�
Rótova� Crta.�CV�6060�
Crta.�CV�60�
Núcleo�Urbano�(TR13)�y�Zona�Deportiva�(TR12)�
Puente�Carretera�Local�de�Rótova�(TR14)�
Agrupación�de�Viviendas�(TR15�y�TR18)�
Alfauir� AGC�Convent�de�Sant�Jeroni�(TR16)�
Crta�CV�60�
Ador� �
Palma�de�Gandía� Cantera�(TR19),�AGC�(TR20)�
PTE�CV�685�(TR21)�
PTE�Carretera�Local�(TR22)�
Casco�Urbano�(TR23)�
Beniarjó� AGC�(TR24�y�TR25)�
Real�de�Gandía� PTE�AP7�(TR27)�
Casco�Urbano�(Benissacareig)�(TR29)�
Almoines� PTE�AP7�(TR27)�
AGC�(TR28)�(Molino�de�Cal�del�Duc)�
Casco�Urbano�Almoines�(TR30)�
Benirredrá� �

33

Num. 6265 / 12.05.2010 19271

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010


Gandía� PTE�N�332�(TR31)�
Casco�Urbano�Gandía�(TR32)�
PTE�Via�Verde�de�la�Safor�(TR33)�
PTE�Tetuán�(TR34)�
PTE�Viejo�de�Oliva�(TR35)�
PTE�Pasarela�Peatonal�
PTE�de�Alicante�
PTE�
Crta.�CV�671�
PTE�Acceso�al�Polígono�Rafalcaid�
Crta.�N�337�
AGC�(Alquería)�(TR43)�
Línea�Eléctrica�(AT�132KV)�(TR44)�
Crta.�CV�670�
PTE�Daimuz�(CV�670)�(TR47)�
AGC�(Les�Foies)�(TR48)�
AGC�(Venecia)�(TR49)�
AGC�(Marenys�de�Rafalcaid)�(TR50)�

Otros municipios en la Zona de Alerta (más de dos horas)

Municipio� Problemática�
Daimús� Casco�Urbano�de�Daimús�
Les�Marines�(TR51)�

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

34

Num. 6265 / 12.05.2010 19272

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Sistemas de Aviso a la Población.



Está� prevista� la� ubicación� de� 3� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

35

Num. 6265 / 12.05.2010 19273

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

3. Balsa de San Diego



Zona I

Municipio� Problemática�
Villena� Edificaciones�
Líneas�Eléctricas�
Carreteras:�CV�656,�N�330,�CV�813,�CV�812�
Fontanars�dels� �
Alforins�
La�Font�de�la� �
Figuera�

Otros municipios en la Zona de Alerta (más de dos horas)

Municipio� Problemática�
Sax� Edificaciones�
CV�211�
Elda� Edificaciones�
FF.CC.�
Puente��

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

36

Num. 6265 / 12.05.2010 19274

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Sistemas de Aviso a la Población.



Está� prevista� la� ubicación� de� 5� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

37

Num. 6265 / 12.05.2010 19275

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

4. Beniarrés

Zona I

Municipio� Problemática�
Beniarrés� 3�Agrupaciones�de�Casas�(AGC01��>�AGC03)�
Lorcha� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC04)�
CRT01�(CV�701)�
CRT02�(CV�701)�

Zona II

Municipio� Problemática�
Lorcha� 7�Agrupaciones�de�Casas�(AGC05��>�AGC11)�
PTE01�(Crta�CV�701)�
CRT03�(CV�701)�
CRT04�(CV�7010)�
Villalonga� 27�Agrupaciones�de�Casas�(AGC12��>�AGC37)�
PTE02�(Crta�CV�685)�
CRT05�(CV�685)�
CRT06�(CV�680)�
Ador� 6�Agrupaciones�de�Casas�(AGC36��>�AGC41)�
CRT06�(CV�680)�
Potries� 5�Agrupaciones�de�Casas�(AGC38��>�AGC42)�
Palma�de�Gandía� 3�Agrupaciones�de�Casas�(AGC42��>�AGC44)�
Beniflá� 2�Agrupaciones�de�Casas�(AGC43��>�AGC44)�
Beniarjó� 5�Agrupaciones�de�Casas�(AGC45��>�AGC49)�
PTE03�(Puente�de�Beniarjó)�
Real�de�Gandía� 9�Agrupaciones�de�Casas�(AGC47��>�AGC55)�
PTE04�(A�7)�
Almoines� 4�Agrupaciones�de�Casas�(AGC53��>�AGC56)�
PTE04�(A�7)�
Gandia� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�
PTE05�(FF.CC.�Abandonado)�
PTE06�(C/Tetuá)�
PTE07�(C/Oliva)�
PTE08�(Puente�Atirantado)�
PTE09�(N�332)�
PTE10�(Pte.�Carril�de�Bicicletas)�
PTE11�(Pte.�Junto�a�Centro�Comercial)�
PTE12�(Pte.�Junto�a�EDAR)�
Daimús� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�

38

Num. 6265 / 12.05.2010 19276

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Guardamar� de� la� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�


Safor�

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

Sistemas de Aviso a la Población.

Está� prevista� la� ubicación� de� 3� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

39

Num. 6265 / 12.05.2010 19277

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

5. Guadalest

Zona I

Municipio� Problemática�
El�Castell�de� 16�Agrupaciones�de�Casas�(AGC01��>�AGC16)�
Guadalest� Puente�PTE01�CV�755�
Carretera�de�Acceso�a�la�Presa�
Callosa�d�En�Sarrià� 35� Agrupaciones� de� Casas� (AGC17� �>� AGC29,� AGC33,� AGC34,�
AGC36��>�AGC39,�AGC41�>AGC56)�
Puente�PTE02�CV�755�
Polop� 7� Agrupaciones� de� Casas� (AGC30� �>� AGC� 32,� AGC34,� AGC35,�
AGC38,�AGC40)�
Puente�PTE02�CV�755�
La�Nucia� 7�Agrupaciones�de�Casas�(AGC41��>�AGC44,�AGC46�>AGC48)�
Altea� 12�Agrupaciones�de�Casas�(AGC56��>�AGC67)�
Puente�PTE03�AP�7�
Puente�PTE04�FF.CC.�
Puente�PTE05�N�332�

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

Sistemas de Aviso a la Población.

Está� prevista� la� ubicación� de� 7� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

40

Num. 6265 / 12.05.2010 19278

Plan Especial Inundaciones�


Operatividad�
Revisión: 23/02/2010


�6. La Pedrera

�La�zona�de�afección�de�la�rotura�de�esta�presa�provoca�múltiples�afecciones�que�se�detallan�
�en�el�Anexo�II.�A�continuación�se�relacionan�las�más�relevantes:�

�Zona I

�Municipio� Problemática�
�Orihuela� Carreteras:� CV�925,� CV�950,� de� Torremendo,� CV�920,� CV�95,� CV�
� 922,�CV�919,�CV�910,�CV�911�
� Puente�Crta.�Torremendo�
� Puente�CV�95�
� Urbanizaciones�y�zonas�residenciales�
� Barrio�Nuevo.�
� Línea�FF.CC.�
� San�Bartolomé�
� Hospital�de�la�Vega�Baja�

Pla Especial enfront


Bigastro� Carretera�CV�95,�CV�96�
Casco�urbano�de�Bigastro��
Polideportivo�
Jacarilla� del risc d'Inundacions
Casco�Urbano�de�Jacarilla�
� Carreteras�CV�960,�CV�920,�CV�95�
Puente�CV�920�(sobre�rambla�de�Alcoriza)�
Polígono�Industrial�Apatel�

Zona II

Municipio� Problemática�
Redován� �
Benejuzar� Puente�sobre�la�CV�931�
Crta.�CV�914�
Urb.�Las�Barracas�
Almordí� Casco�Urbano�
Polígono�Industrial�
CV�936,�CV�912,�CV�905,�CV�910�
El�Saladar.�
Algorfa� �
Callosa�del�Segura� Polígono�Industrial,�Urbanizaciones�y�Polideportivo�
Estación�FF.CC.�
Barrio�de�Follana,�Pueblo�San�José�y�Pueblo�de�San�Roque�
Crta.�CV�913�

41
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19279

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010


Rafal� Casco�Urbano,�Polideportivo�y�Urbanizaciones�
CV�911�
Albatera� �
Catral� Casco�Urbano�
Urbanizaciones�
Polígono�Industrial�
CV�913,�CV�909,�CV�9218,�CV�8620,�CV�861�
Autopista�A�37�
Daya�Nueva� Urbanizaciones�
CV�902,�CV�862,�CV�852�
San�Isidro� �
Dolores� Casco�Urbano�y�Urbanizaciones�
Polígono�Industrial�
CV�901,�CV�905,�CV�9218,�CV�859,�CV�861,�CV�855,�CV�858�
Crevillent� Sant�Felipe�Neri�y�el�Realengo�
Parque�Natural�Hondó�

Otros municipios en la Zona de Alerta (más de dos horas)

Municipio� Problemática�
Daya�Vieja� CV�901�
Formentera�del� �
Segura�
San�Fulgencio� Casco�Urbano�y�Urbanizaciones,�Polideportivo�
Piscifactoría�
CV�960,�CV�903,�CV�859,�CV�860�
Rojales� CV�903,�CV�920�
Guardamar�del� CV�910,�CV�920,�N�332,�CV�859,�N�340�
Segura� Puente�sobre�la�N�332�
Elx� Parque�Natural�Hondó�
Urbanización�Santa�Fe�
CV�855,�CV�861,�CV�860,�CV�853�
Santa�Pola� Salinas�
N�332�

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

42

Num. 6265 / 12.05.2010 19280

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

Sistemas de Aviso a la Población.



Está� prevista� la� ubicación� de� 2� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

43

Num. 6265 / 12.05.2010 19281

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

7. Balsa de Acumulación de la Acequia Real del Júcar



Zona I

Municipio� Problemática�
Alzira� AGC�(Casa�Jaime)�
Viviendas�Aisladas�

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

Sistemas de Aviso a la Población.

Está� prevista� la� ubicación� de� 10� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

44

Num. 6265 / 12.05.2010 19282

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

8. Oliva

Zona I

Municipio� Problemática�
Oliva� Carreteras:�CV�715,�AP�7,�N�332�y�Camí�Vell�de�Dénia�
Casco�Urbano�de�Oliva�(Barrio�de�Sant�Pere)�
Puente�AP�7�
Hotel� Font� Salada,� Viviendas� urbanas� en� la� zona� de� la� playa�
(situadas�entre�el�camí�Vell�de�Dénia�y�el�mar).�Viviendas�aisladas,�
urbanizaciones,�camping�y�Hotel�Nova�Park.�

Zona II

Municipio� Problemática�
Dénia� �

Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�

Sistemas de Aviso a la Población.

Está� prevista� la� ubicación� de� una� sirena� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�

45

Num. 6265 / 12.05.2010 19283

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

4. Fase de Vuelta a la Normalidad




4.1. Definición

Finalizada� la� situación� de� riesgo� para� las� personas� y� los� bienes� y� declarado� el� fin� de� la�
emergencia,� en� función� del� nivel� de� daños� que� haya� causado� ésta,� las� necesidades� de�
apoyo� externo� a� los� municipios� para� realizar� las� tareas� de� limpieza� y� acondicionamiento�
de�las�zonas�afectadas�así�como�el�alcance�en�la�caída�de�los�servicios�básicos�esenciales,�el�
Director� del� Plan� declarará� la� fase� de� Vuelta� a� la� Normalidad,� que� será� trasladada� a� los�
mismos�organismos�a�los�que�se�les�trasmitió�las�diferentes�declaraciones�de�las�situaciones�
de�emergencia.�

Esta� fase� se� caracteriza� por� agrupar� todas� las� tareas� tendentes� al� restablecimiento� de� las�
condiciones� mínimas� imprescindibles� para� un� retorno� a� la� normalidad� en� las� zonas�
afectadas�por�la�inundación.��

Para�el�desarrollo�de�las�funciones�a�efectuar�en�esta�fase,�se�crearán�los�órganos�necesarios�
para� asegurar� la� coordinación� de� los� distintos� departamentos� de� la� Generalitat�
competentes� en� materias� relativas� a� la� reposición� de� servicios,� reparación� de� daños� y�
concesión�de�ayudas�a�damnificados,�así�como�para�agilizar�los�trámites�administrativos�a�
seguir�por�los�ciudadanos�y�los�Ayuntamientos�en�las�solicitudes�de�estas�ayudas.��


4.2. Reposición de servicios básicos o esenciales

Se�entiende�por�servicios�básicos�o�esenciales�aquellos�cuya�carencia�afecta�notablemente�a�
la� calidad� de� vida� de� los� ciudadanos� y� a� la� reanudación� de� los� servicios� y� actividades�
económicas� e� industriales,� pudiendo� provocar� en� ocasiones� problemas� de� seguridad.�
Principalmente�se�incluyen�en�este�tipo�de�servicios�los�siguientes:�

� Suministro�de�agua�potable.�
� Suministro�eléctrico.�
� Servicio�telefónico.�
� Suministro�de�gas.�

Para� la� coordinación� de� la� reposición� de� estos� servicios,� se� establecerán� los� contactos�
pertinentes� con� los� responsables� de� las� empresas� suministradoras.� De� acuerdo� con� las�

46

Num. 6265 / 12.05.2010 19284

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

disponibilidades�operativas�y�técnicas�de�las�respectivas�compañías�suministradoras�y�se�
establecerán�las�prioridades�en�la�cadencia�de�reanudación�de�los�suministros.�

En�caso�de�que�la�interrupción�del�Servicio�Básico�se�prolongue�en�el�tiempo�se�valorará�la�
conveniencia� de� efectuar� un� suministro� con� servicios� alternativos� (agua� embotellada,�
grupos�electrógenos,�repetidores�móviles�de�telefonía,�etc.).�

Los� servicios� municipales� efectuarán� los� análisis� correspondientes� para� averiguar� la�
potabilidad� del� agua� e� informar� en� su� caso� a� la� población� sobre� las� medidas� que� debe�
adoptar.�


4.3. Otras tareas a abordar en la fase de vuelta a la normalidad.

Durante� esta� fase,� los� servicios� técnicos� municipales,� con� el� apoyo� de� los� técnicos� y�
arquitectos� movilizados� al� efecto� por� la� Dirección� General� competente� en� materia� de�
Vivienda,� procederán� a� inspeccionar� las� viviendas� que� hayan� sufrido� daños� por� la�
inundación�con�el�fin�de�decidir�su�habitabilidad.�

Asimismo,� los� responsables� de� las� infraestructuras� afectadas� por� la� inundación� deberán�
realizar�las�tareas�de�inspección,�limpieza�y�acondicionamiento�de�éstas.��

Para� coordinar� las� tareas� de� limpieza� y� acondicionamiento� de� las� carreteras� podrá�
constituirse� el� Centro� de� Coordinación� de� Carreteras� previsto� en� el� Plan� Sectorial�
correspondiente.�

47

Num. 6265 / 12.05.2010 19285

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

5. Medidas de Protección a la Población



Se� consideran� medidas� de� protección� a� la� población� los� procedimientos,� actuaciones�
previstas�en�el�presente�Plan,�con�el�fin�de�evitar�o�atenuar�las�consecuencias�que�para�la�
población�tienen�las�inundaciones.�

Las�medidas�de�protección�para� la�población�se�concretan�en�la�preparación� previa�de�la�
misma� mediante� información� y� sensibilización� sobre� medidas� de� autoprotección,� o� bien,�
su�aviso�o�puesta�en�marcha�en�caso�de�que�preventivamente�se�decida�el�confinamiento�o�
evacuación�ante�una�posible�evolución�negativa�de�la�emergencia.�

Las�medidas�de�protección�a�la�población,�comprenden:�

� Medidas�de�autoprotección�personal:�son�aquellas�medidas�sencillas�que�pueden�
ser�llevadas�a�cabo�por�la�propia�población.��

� Confinamiento:�esta�medida�consiste�en�el�refugio�de�la�población�en�sus�propios�
domicilios,� recintos� o� habitáculos� próximos� en� el� momento� de� anunciarse� la�
adopción�de�la�medida.�

Debe�complementarse�con�las�llamadas�medidas�de�autoprotección�personal.�

� Alejamiento:�consiste�en�el�traslado�de�la�población�desde�posiciones�expuestas�a�
lugares�seguros,�generalmente�poco�distantes,�utilizando�sus�propios�medios.�

� Evacuación:�consiste�en�el�traslado�de�la�población�que�se�encuentra�en�la�zona�de�
riesgo� hacia� zonas� seguras.� Se� trata� de� una� medida� definitiva,� que� se� justifica�
únicamente�si�el�peligro�al�que�está�expuesta�la�población�es�grande.�

La� orden� de� evacuación� corresponde� al� Director� del� Presente� Plan.� En� caso� de�
riesgo� inminente,� el� Alcalde� podrá� ordenar� la� evacuación� de� la� población� con�
riesgo,� trasladando� posteriormente� la� información� sobre� la� medida� adoptada� al�
CCE�Provincial.�

En�todos�los�casos,�el�alcalde�coordinará�y�dirigirá�la�evacuación�en�su�municipio.�

La�práctica�totalidad�de�las�acciones�anteriores�tienen�carácter�inmediato�y�sólo�pueden�ser�
llevadas� a� cabo� en� primera� instancia� con� los� recursos� locales,� es� decir,� ubicados� en� el�
municipio,�apoyados�por�un�primer�nivel�de�recursos�externos.�

48

Num. 6265 / 12.05.2010 19286

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

En� el� Plan� de� Actuación� Municipal� se� describirán� las� distintas� zonas� de� riesgo� y� las�
medidas�de�protección�a�la�población�a�adoptar,�así�como�los�medios�y�recursos�de�los�que�
se�dispone�para�efectuarlas.�

La�coordinación�de�las�acciones�adoptadas�para�proteger�a�la�población�corresponderá�al�
CECOPAL,� colaborando� en� la� misma� las� Fuerzas� del� Orden� Público� en� el� municipio�
(Policía� Local,� Guardia� Civil� o� Cuerpo� Nacional� de� Policía),� o� externas� (Policía�
Autonómica).�

Gran� parte� de� las� medidas� de� protección� a� la� población� las� llevarán� a� cabo� las� distintas�
Unidades�Básicas,�tales�como:�control�de�accesos�por�la�Unidad�Básica�de�Seguridad�y�el�
control�de�alimentos�y�agua�y�la�asistencia�sanitaria�por�la�Unidad�Básica�Sanitaria.�

Los� sistemas� de� avisos� a� la� población� tienen� por� finalidad� alertar� a� la� población� e�
informarla� sobre� la� actuación� más� conveniente� en� cada� caso� y� sobre� la� aplicación� de� las�
medidas� de� protección� antes� enunciadas:� autoprotección,� confinamiento,� alejamiento� y�
evacuación.�

En� un� primer� nivel,� los� avisos� a� la� población� se� efectuarán� mediante� los� sistemas� de�
megafonía,�con�los�que�se�podrá�informar�a�la�población�de�las�medidas�de�protección�de�
aplicación�inminente.�

Dichos�sistemas�de�megafonía�deberán�estar�previstos�en�el�Plan�de�Actuación�Municipal,�
y�dotar�de�ellos�a�las�Fuerzas�del�Orden�Público�en�el�municipio.�

Para�el�caso�de�emergencia�en�Presas,�éstas�disponen�de�un�sistema�de�avisos�acústicos�a�la�
población�potencialmente�afectada�por�la�onda�de�avenida�durante�la�primera�media�hora.�

En�un�segundo�nivel,�la�información�a�la�población�sobre�la�evolución�de�la�situación�se�
realizará�a�través�de�los�medios�de�comunicación�social�(radio,�televisión),�concretamente�
RNE�1,� CANAL�9� RADIO,� TVE�1,� CANAL�9� TV,� siendo� facilitados� los� mensajes� a�
difundir�por�el�Gabinete�de�Información�del�CECOPI.�

49

Num. 6265 / 12.05.2010 19287

Plan Especial Inundaciones


Operatividad
Revisión: 23/02/2010

6. Catálogo de Medios y Recursos



El�Catálogo�de�Medios�y�Recursos�está�formado�por�los�distintos�ficheros�informatizados�
que�se�disponen�tanto�en�el�CCE�Autonómico�como�en�los�CCEs�Provinciales�y�en�el�resto�
de� centrales� de� coordinación� (Centrales� de� Bomberos,� CICUs,� CECOPALES,� Centros� de�
Coordinación�de�los�Planes�Sectoriales,�Centrales�de�los�Cuerpos�y�Fuerzas�de�Seguridad,�
etc.� en� los� que� se� recogen� los� distintos� recursos� disponibles� así� como� los� sistemas� de�
localización�y�movilización�de�los�mismos�en�caso�de�emergencia.�

50

Num. 6265 / 12.05.2010 19288

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

Volumen V
Implantación y mantenimiento
Sumario:

1.� ENTRADA�EN�VIGOR�DEL�PLAN.�

2.� DEFINICIÓN�DE�LAS�FASES.�

3.� IMPLANTACIÓN�DEL�PLAN.�
3.1.� Difusión�del�Plan�
3.2.� Verificación�de�la�infraestructura�del�Plan.�
3.3.� Formación�del�Personal�de�los�organismos�implicados�
3.4.� Proceso�de�implantación�del�Plan��

4.� MANTENIMIENTO�DE�LA�OPERATIVIDAD�DEL�PLAN�
4.1.� Comprobaciones�periódicas.�
4.2.� Formación�permanente.�
4.3.� Realización�Simulacros.�
4.4.� Revisión�–Actualización�del�Plan.�
4.5.� Proceso�de�mantenimiento�del�Plan��

5.� INFORMACIÓN�A�LA�POBLACIÓN�


Num. 6265 / 12.05.2010 19289

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

1. Entrada en vigor del Plan.



El�proceso�de�elaboración�y�entrada�en�vigor�del�presente�Plan�será�el�siguiente:�

Informe�favorable�de�la�Comisión�Técnica�frente�al�riesgo�
28/01/2010�
de�Inundaciones�
Informe�favorable�de�la�Comisión�de�Protección�Civil�de�
09/03/2010�
la�Comunitat�Valenciana.�
Aprobación�mediante�Decreto�del�Consell.� �
Homologación� por� parte� de� la� Comisión� Nacional� de�

Protección�Civil.�
Entrada� en� vigor� mediante� resolución� del� Conseller�

competente�en�materia�de�Protección�Civil�

Tras�la�entrada�en�vigor�del�Plan,�la�Conselleria�competente�en�materia�de�protección�civil�
y� el� resto� de� organismos� y� departamentos� implicados� en� la� operatividad� del� Plan�
desarrollarán� todas� las� actuaciones� necesarias� para� su� implantación� y� el� posterior�
mantenimiento�de�su�operatividad.�

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19290

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

2. Definición de las Fases.



Se� entiende� por� implantación� del� Plan� al� conjunto� de� acciones� a� desarrollar� en� una�
primera� fase� cuyo� objetivo� es� que� el� Plan� sea� un� documento� plenamente� operativo� y�
conocido�por�todos�los�recursos�que�deben�de�intervenir�en�la�emergencia.��

La�implantación�consta�de�las�siguientes�fases:�

� Difusión�del�Plan.�
� Verificación� de� la� infraestructura� del� Plan.� Programas� de� dotación� y� mejora� de�
medios�y�recursos.�
� Formación�del�personal�de�los�organismos�implicados�
� Información�a�la�población��
� Simulacro�

Se� entiende� por� mantenimiento� de� la� operatividad� del� Plan� al� conjunto� de� acciones�
encaminadas� a� garantizar� que� los� procedimientos� de� actuación� previstos� en� el� mismo�
permanecen�vigentes�con�el�paso�del�tiempo,�de�modo�que�se�garantiza�su�actualización�y�
adecuación� a� modificaciones� que� ocurran� en� la� instalación,� el� entorno� o� los� recursos� que�
intervienen�en�caso�de�emergencia.�

El�mantenimiento�de�la�operatividad�del�plan�consta�de�las�siguientes�fases:�

� Comprobaciones�periódicas.�
� Formación�permanente.�
� Campañas�divulgativas�del�riesgo.�
� Realización�de�ejercicios�y�simulacros�
� Revisión�y�actualización�del�Plan.�

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19291

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

3. Implantación del Plan




3.1. Difusión del Plan

Tras�la�entrada�en�vigor�del�Plan,�el�proceso�de�implantación�se�iniciará�con�la�distribución�
del�mismo�a�todos�los�organismos�implicados.�

Para� ello,� la� Dirección� General� competente� en� materia� de� Protección� Civil,� procederá� a�
efectuar� dicha� remisión� y� a� convocar� una� reunión� con� los� Jefes� de� las� Unidades� Básicas�
cuyo�objetivo�será�informarles�del�Programa�de�Implantación�previsto�para�el�Plan.�


3.2. Verificación de la infraestructura del Plan.

Cada� organismo� implicado� verificará� la� existencia� e� idoneidad� de� las� infraestructuras�
básicas�para�el�funcionamiento�del�Plan,�en�especial�de:�

� Dotación�de�Medios�necesarios�al�CECOPI�y�Gabinete�de�información�y�Unidades�
Básicas�de�Intervención.�
� Sistema�de�transmisiones.�

A� medida� que� se� vayan� elaborando� los� Planes� de� Actuación� Municipal,� cada� municipio�
comprobará�la�suficiencia�e�idoneidad�de�los�sistemas�de�avisos�a�la�población�de�los�que�
se� dispone� (dotación� a� las� fuerzas� del� orden� y� en� especial� la� Policía� Local),� así� como� la�
dotación�del�CECOPAL�y�el�resto�de�recursos�municipales�previstos�en�el�PAM�

Corresponde� a� cada� organismo� la� dotación� a� sus� efectivos� del� material� necesario� para� el�
desempeño�de�las�funciones�que�el�presente�Plan�les�asigna�y�a�los�Jefes�de�las�Unidades�
Básicas� la� comprobación� del� cumplimiento� de� este� requisito.� El� Alcalde� del� Municipio,�
como�director�del�Plan�de�Actuación�Municipal,�velará�para�que�los�recursos�municipales�
cuenten�con�los�medios�y�recursos�necesarios�para�el�desempeño�de�sus�funciones.�


3.3. Formación del Personal de los organismos implicados

Durante�esta�fase,�cada�Jefe�de�Unidad�organizará�las�actividades�formativas�tendentes�a�
que�los�recursos�adscritos�a�la�misma�cuente�con�información�suficiente�sobre�el�Plan�que�
les�habilite�para�el�desempeño�de�las�funciones�que�éste�les�asigna.�

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19292

Plan Especial Inundaciones�


Implantación y Mantenimiento�
Revisión: 23/02/2010


�Esta�formación�se�extenderá�en�especial�a:�

� � Personal� del� CECOPI� (Comité� de� Dirección,� Comité� Asesor,� Gabinete� de�
� Información)�y�el�personal�que�desarrolla�sus�trabajos�en�los�CCEs.�
� � Personal�integrante�de�las�Unidades�Básicas�de�Intervención�
� � Personal�de�otros�organismos�y�servicios�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�
� Especial�


�3.4. Proceso de implantación del Plan

�Para�asegurar�la�implantación�y�el�conocimiento�del�Plan�las�fases�que�se�realizarán�serán�
�las�siguientes:�

� 1� Remisión�de�copia�del�Plan�a�los�organismos�implicados.�
� Reunión�con�los�Jefes�de�Unidad�para�dar�a�conocer�el�Programa�de�
� 2�
Implantación�y�las�actividades�a�realizar�durante�la�misma.�

3� Pla Especial enfront


Difusión�del�Plan�a�los�componentes�de�las�Unidades�Básicas�por�parte�de�
los�responsables�de�cada�organismo�implicado.�

4� del risc d'Inundacions


Revisión�de�la�infraestructura�disponible.�Adquisición�y�mejora�de�los�
medios�y�recursos.��

5� Actualización�del�Catálogo�de�Recursos�y�el�Directorio�Telefónico.�
Realización�de�los�protocolos�de�actuación�interno�por�parte�de�los�Servicios�
6�
Operativos�que�integran�las�Unidades�Básicas.�
Cursos�de�formación�y�adiestramiento�para�los�diferentes�servicios�
7�
implicados.�
8� Realización�simulacro.�

4
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19293

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

4. Mantenimiento de la Operatividad del Plan.



Una� vez� finalizada� la� fase� de� implantación,� el� Plan� Especial� pasará� a� la� fase� de�
mantenimiento�de�la�operatividad.�


4.1. Comprobaciones periódicas.

Una� comprobación� consiste� en� la� verificación� del� estado� de� un� equipo� adscrito� al� Plan.�
Estas� comprobaciones� se� harán� periódicamente,� de� acuerdo� con� el� programa� establecido�
por� el� responsable� del� organismo� propietario� del� recurso� y� con� las� recomendaciones� del�
suministrador�del�equipo.�

El�personal�a�cuyo�uso�se�destine�el�equipo�comprobado�será�responsable�de�la�realización�
de� la� verificación� operativa,� así� como� del� mantenimiento� de� un� registro� en� el� que� hará�
constar� las� comprobaciones� efectuadas� y� cualquier� incidencia� que� se� haya� producido� en�
ellas.�Se�establece�una�periodicidad�mínima�de�tres�meses.�


4.2. Formación permanente.

La� formación� del� personal� implicado,� contemplada� en� la� fase� de� implantación� debe� ser�
una�labor�continuada.�

Esta�formación�es�responsabilidad�de�los�Jefes�de�la�Unidades�Básicas�de�Intervención.�


4.3. Realización Simulacros.

Para� asegurar� que� la� operativa� descrita� en� el� Plan� continua� vigente,� la� Conselleria�
competente� en� materia� de� protección� civil� organizará� simulacros� con� la� periodicidad�
recogida�en�la�planificación�de�actividades�establecida�por�la�Comisión�de�Protección�Civil�
de�la�Comunitat�Valenciana.��

Corresponde�a�la�Conselleria�competente�en�materia� de�protección�civil,�en�coordinación�
con� el� resto� de� organismos� implicados,� la� planificación� de� los� simulacros� que� deberán�
realizarse.�

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19294

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

4.4. Revisión –Actualización del Plan.



Las� actualizaciones� se� realizarán� con� periodicidad� anual� y� se� dirigen� básicamente� a� la�
incorporación� de� modificaciones� de� carácter� ordinario� y� con� relación� principalmente� a�
aspectos�tales�como:�

- Estructuras�organizativas.�
- Cambios�en�nombramientos�y�asignaciones.�
- Disponibilidad�y�asignación�de�recursos.�
- Adecuación�de�procedimientos�operativos.�
- Adecuación�de�los�sistemas�y�medios�de�comunicaciones.�
- Adecuación� de� los� sistemas� y� procedimientos� de� avisos� y� comunicación� a� la�
población.�
- Sistemas�informáticos�aplicados�a�la�gestión�de�la�emergencia.�

Las� revisiones� están� dirigidas� a� la� reestructuración� y� complementación� del� Plan� con�
relación�a�cambios�destacables�en�los�contenidos�del�mismo,�motivados�por�causas�técnicas�
o� de� ordenación� administrativa� o� legislativa.� Su� periodicidad� será� de� cinco� años,� salvo�
razón�motivada.�Las�revisiones�pueden�dar�lugar�a�una�nueva�tramitación�del�Plan.�

Toda�aquella�alteración�en�el�contenido�del� Plan�que�afecte�a�la�organización�del�mismo,�
deberá� ser� comunicada� con� la� suficiente� antelación,� con� el� fin� de� mantener� la� vigencia� y�
operatividad� del� mismo.� Dicho� compromiso� se� extiende� a� todos� los� Organismos� y�
entidades�que�participan�en�el�Plan.�

Corresponde� a� la� Conselleria� competente� en� materia� de� protección� civil� la� revisión� y�
actualización� del� plan,� así� como� la� difusión� a� los� responsables� de� los� organismos�
intervinientes.�

4.5. Proceso de mantenimiento del Plan

El�mantenimiento�de�la�operatividad�del�plan�constará�de�las�siguientes�fases:�

1� Actualización,�revisión�y�distribución�del�Plan�
Revisión�de�la�infraestructura�disponible.�Adquisición�y�mejora�de�
2�
los�medios�y�recursos.��
3� Actualización�del�Catálogo�de�Recursos�y�el�Directorio�Telefónico.�
Actualización�de�los�protocolos�internos�por�parte�de�los�Servicios�
4�
Operativos�que�integran�las�Unidades�Básicas.�
5� Formación�permanente�para�los�diferentes�servicios�implicados.�
6� Ejercicio/simulacro��

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19295

Plan Especial Inundaciones


Implantación y Mantenimiento
Revisión: 23/02/2010

5. Información a la población.

Dentro� de� la� fase� de� implantación� y,� en� especial� en� la� fase� de� mantenimiento� de� la�
operatividad� deberá� seguirse� una� política� informativa� de� cara� a� la� divulgación� del� Plan�
entre�la�población,�a�fin�de�facilitar�la�familiarización�de�ésta�con�las�medidas�de�protección�
contempladas�en�el�mismo.�

Dicha�política�informativa�irá�orientada�a�dar�información:�

a)� Sobre�el�riesgo�de�inundaciones:�

Será� una� información� de� tipo� preventivo� y� en� la� línea� de� conseguir� una�
concienciación�de�la�población.�

Deberá� informarse� a� la� población� sobre� las� medidas� de� autoprotección� y�
protección�necesarias�en�casos�de�emergencia.�

Asimismo� se� informará� a� través� de� los� medios� por� los� que� se� transmitirá� la�
información�en�caso�de�que�ocurriera�la�emergencia.�

Se�orientará�en�forma�de�campañas�periódicas�dirigidas�a�diferentes�grupos�de�
población.� Se� aprovecharán� los� periodos� con� mayor� probabilidad� de� que� se�
produzca�dicho�riesgo�para�informar�sobre�el�mismo.�

b)� Sobre�la�emergencia�cuando�ya�se�haya�producido:�

Esta�información�se�facilitará�cuando�ya�se�haya�producido�el�fenómeno�y�sea�
necesario�actuar�de�forma�inmediata.�Se�transmitirá�información�a�la�población�
y� a� los� medios� de� comunicación� social,� todo� ello� a� través� del� Gabinete� de�
Información� adscrito� al� Comité� de� Dirección.� La� población� debe� recibir� una�
información�clara�sobre�lo�que�ha�de�hacer�y�hay�que�evitar�en�todo�momento�
las�informaciones�contradictorias�que�puedan�provocar�reacciones�negativas.�

Se�dará�información�sobre:�
� Situación�real�de�la�emergencia�en�cada�momento.�
� Medidas�de�protección.�
� Previsiones�sobre�la�evolución.�
� En� caso� de� evacuación,� informar� sobre� cómo� se� va� a� efectuar,� lugar� de�
reunión�y�recomendaciones�a�seguir.�

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19296

Plan Especial Inundaciones

Revisión: 23/02/2010

Anexos
Sumario:

I.� Listado�de�Municipios�con�Riesgo�

II.� Zonas�de�Riesgo�por�emergencia�en�Presa.�

III.� Descripción�del�Riesgo�en�las�Cuencas�de�la�Comunitat�Valenciana.�

IV.� Puntos�de�Control�para�el�Seguimiento�de�Caudales.�

V.� Plan�de�Comunicaciones.�


Num. 6265 / 12.05.2010 19297

Plan Especial Inundaciones

Revisión: 23/02/2010

Anexo I
Listado de municipios
con riesgo


Num. 6265 / 12.05.2010 19298

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Provincia de Alicante

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


El Baix Vinalopó Crevillent BAJO ZONA II. PEDRERA
Elx ALTO ZONA III. PEDRERA
Santa Pola BAJO ZONA III. PEDRERA
El Bajo Segura Albatera BAJO ZONA II. PEDRERA
Algorfa BAJO ZONA II. PEDRERA
Almoradí ALTO ZONA II. PEDRERA
Benejúzar ALTO ZONA II. PEDRERA
Benferri MEDIO
Benijófar BAJO
Bigastro MEDIO ZONA I. PEDRERA
Callosa de Segura ALTO ZONA II. PEDRERA
Catral ALTO ZONA II. PEDRERA
Cox BAJO
Daya Nueva ALTO ZONA II. PEDRERA
Daya Vieja ALTO ZONA III. PEDRERA
Dolores ALTO ZONA II. PEDRERA
Formentera del Segura ALTO ZONA III. PEDRERA
Guardamar del Segura MEDIO ZONA III. PEDRERA
Jacarilla BAJO ZONA I. PEDRERA
Orihuela ALTO ZONA I. PEDRERA
Pilar de la Horadada MEDIO
Rafal ALTO ZONA II. PEDRERA
Redován MEDIO ZONA II. PEDRERA
Rojales MEDIO ZONA III. PEDRERA
San Fulgencio MEDIO ZONA III. PEDRERA
San Isidro MEDIO ZONA II. PEDRERA
Torrevieja MEDIO
El Comtat Beniarrés ZONA I. BENIARRÉS
Cocentaina BAJO
L'Orxa ZONA I. BENIARRÉS
El Vinalopó Mitjà Aspe BAJO
Elda ALTO ZONA III. BALSA DE SAN DIEGO
Hondón de los Frailes BAJO
La Romana BAJO
Monforte del Cid MEDIO
Monòver BAJO
Novelda MEDIO
Petrer MEDIO
El Pinós MEDIO
La Marina Alta Calp BAJO
Dénia ALTO ZONA I. OLIVA
El Verger MEDIO
Els Poblets MEDIO
Xàbia MEDIO
Ondara MEDIO

1

Num. 6265 / 12.05.2010 19299

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


La Marina Alta Pedreguer BAJO
Teulada BAJO
Vall de Gallinera BAJO
Xaló BAJO
La Marina Baixa Altea MEDIO ZONA I. GUADALEST
Benidorm MEDIO
Callosa d'En Sarrià ZONA I. GUADALEST
Confrides BAJO
El Castell de Guadalest ZONA I. GUADALEST
La Nucia ZONA I. GUADALEST
L'Alfàs del Pi ALTO
Polop ZONA I. GUADALEST
La Vila Joiosa MEDIO ZONA I. AMADORIO
L'Alacantí Agost BAJO
Aigües BAJO
Alacant ALTO
El Campello MEDIO
Mutxamel BAJO
Sant Joan d'Alacant BAJO
San Vicente del Raspeig BAJO
L'Alcoià Castalla BAJO
Ibi BAJO
Onil BAJO
Tibi BAJO
L'Alt Vinalopó Beneixama BAJO
Biar BAJO
Cañada BAJO
Salinas BAJO
Sax BAJO ZONA III. BALSA DE SAN DIEGO
Villena BAJO ZONA I. BALSA DE SAN DIEGO

2

Num. 6265 / 12.05.2010 19300

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Provincia de Castellón

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa
El Alto Mijares Ayódar BAJO
Fanzara BAJO
Ludiente BAJO
Montanejos BAJO
Toga MEDIO
El Baix Maestrat Alcalà de Xivert MEDIO
Benicarló ALTO
La Jana BAJO
Peníscola ALTO
Rossell BAJO
Santa Magdalena de
BAJO
Pulpis
Vinaròs MEDIO
Xert BAJO
Els Ports Forcall BAJO
Morella BAJO
La Plana Alta Almassora BAJO
Benicàssim ALTO
Benlloch MEDIO
Cabanes BAJO
Castelló de la Plana ALTO
Les Coves de Vinromà MEDIO
Orpesa MEDIO
Sierra Engarcerán BAJO
Torreblanca MEDIO
Vall d'Alba BAJO
La Plana Baixa Alcudia de Veo BAJO
Almenara MEDIO
Alquerías del Niño
MEDIO
Perdido
Artana BAJO
Betxí BAJO
Burriana/Borriana MEDIO
La Llosa MEDIO
La Vall d'Uixó BAJO
Moncofa MEDIO
Nules MEDIO
Onda BAJO
Suera BAJO
Tales BAJO
Vila-real BAJO
L'Alcalatén Atzeneta del Maestrat BAJO
Figueroles BAJO
L'Alcora BAJO

3

Num. 6265 / 12.05.2010 19301

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


L'Alt Palancia Azuébar BAJO
Bejís BAJO
Caudiel ALTO
El Toro BAJO
Gaibiel BAJO
Segorbe BAJO
Viver MEDIO

4

Num. 6265 / 12.05.2010 19302

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Provincia de Valencia

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa
El Camp de Morvedre Benavites MEDIO
Benifairó de les Valls BAJO
Canet d'En Berenguer ALTO
Estivella BAJO
Faura MEDIO
Quartell MEDIO
Sagunt ALTO
El Camp de Túria Benaguasil BAJO
Bétera BAJO
Casinos BAJO
La Pobla de Vallbona BAJO
L'Eliana MEDIO
Llíria BAJO
Náquera BAJO
Riba-roja de Túria MEDIO
Vilamarxant MEDIO
El Rincón de Ademuz Ademuz MEDIO
Casas Altas MEDIO
Castielfabib BAJO
Torrebaja MEDIO
El Valle de Ayora Ayora MEDIO
Cofrentes BAJO
Jalance MEDIO
Zarra MEDIO
La Canal de Navarrés Anna BAJO
Bicorp BAJO
Bolbaite BAJO
Chella BAJO
Enguera BAJO
Navarrés BAJO
La Costera Canals BAJO
Cerdà BAJO
Genovés MEDIO
La Font de la Figuera BAJO ZONA I. BALSA DE SAN DIEGO
La Granja de la Costera BAJO
La Llosa de Ranes BAJO
L'Alcúdia de Crespins BAJO
Llanera de Ranes BAJO
Moixent BAJO
Novetlè BAJO
Rotglà i Corberà BAJO
Vallada BAJO
Xàtiva BAJO
La Hoya de Buñol Alborache BAJO

5

Num. 6265 / 12.05.2010 19303

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


La Hoya de Buñol Buñol BAJO
Cheste BAJO
Chiva BAJO
Godelleta BAJO
La Plana de Utiel- Caudete de las Fuentes MEDIO
Requena Chera BAJO
Fuenterrobles MEDIO
Requena MEDIO
Utiel MEDIO
Venta del Moro BAJO
La Ribera Alta Alberic MEDIO
Alcàntera de Xúquer MEDIO
Alfarp BAJO
Algemesí ALTO
Alginet MEDIO
Alzira ALTO ZONA I. ACEQUIA REAL DEL JUCAR
Antella MEDIO
Beneixida BAJO
Benifaió MEDIO
Benimodo MEDIO
Benimuslem ALTO
Carcaixent ALTO
Càrcer ALTO
Carlet ALTO
Catadau BAJO
Cotes ALTO
Gavarda MEDIO
Guadassuar BAJO
La Pobla Llarga BAJO
L'Alcúdia BAJO
Llombai BAJO
Manuel BAJO
Masalavés BAJO
Montroy BAJO
Rafelguaraf BAJO
Real de Montroi MEDIO
Sellent MEDIO
Senyera BAJO
Sumacàrcer MEDIO
Villanueva de Castellón BAJO
La Ribera Baixa Albalat de la Ribera ALTO
Almussafes MEDIO
Benicull de Xúquer ALTO
Corbera BAJO
Cullera ALTO
Favara BAJO
Fortaleny ALTO
Llaurí BAJO

6

Num. 6265 / 12.05.2010 19304

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


La Ribera Baixa Polinyà de Xúquer ALTO
Riola ALTO
Sollana ALTO
Sueca ALTO
La Safor ZONA II. TERRATEIG
Ador
ZONA II. BENIARRÉS
Alfauir ZONA II. TERRATEIG
Almiserà BAJO ZONA I. TERRATEIG
ZONA II. TERRATEIG
Almoines BAJO
ZONA II. BENIARRÉS
Bellreguard BAJO
ZONA II. TERRATEIG
Beniarjó BAJO
ZONA II. BENIARRÉS
Benifairó de la Valldigna BAJO
Beniflá BAJO ZONA II. BENIARRÉS
La Safor Benirredrà BAJO ZONA II. TERRATEIG
Castellonet de la ZONA I. TERRATEIG
Conquesta
ZONA III. TERRATEIG
Daimús BAJO
ZONA II. BENIARRÉS
ZONA II. TERRATEIG
Gandia ALTO
ZONA II. BENIARRÉS
Guardamar de la Safor BAJO ZONA II. BENIARRÉS
La Font d'En Carròs BAJO
L'Alqueria de la
MEDIO
Comtessa
Llocnou de Sant Jeroni ZONA I. TERRATEIG
Miramar BAJO
Oliva MEDIO ZONA I. OLIVA
ZONA II. TERRATEIG
Palma de Gandía
ZONA II. BENIARRÉS
Palmera MEDIO
Piles MEDIO
Potríes BAJO ZONA II. BENIARRÉS
Rafelcofer BAJO
ZONA II. TERRATEIG
Real de Gandía MEDIO
ZONA II. BENIARRÉS
Rótova BAJO ZONA I. TERRATEIG
Simat de la Valldigna BAJO
Tavernes de la Valldigna MEDIO
Villalonga BAJO ZONA II. BENIARRÉS
Xeraco ALTO
Xeresa MEDIO
La Vall d'Albaida Agullent BAJO
Aielo de Malferit BAJO
Albaida BAJO
Alfarrasí BAJO
Atzeneta d'Albaida BAJO
Bellús BAJO

7

Num. 6265 / 12.05.2010 19305

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


La Vall d'Albaida Fontanars dels Alforins ZONA I. BALSA DE SAN DIEGO
Llutxent BAJO
Montaverner MEDIO
Ontinyent ALTO
Quatretonda BAJO
Terrateig ZONA I. TERRATEIG
L'Horta Nord Alboraya ALTO
Alfara del Patriarca MEDIO
Almàssera ALTO
Bonrepòs i Mirambell ALTO
Burjassot BAJO
Foios BAJO
Godella MEDIO
Massalfassar MEDIO
Massamagrell MEDIO
Meliana BAJO
Moncada BAJO
Museros MEDIO
Puçol BAJO
Puig BAJO
Rafelbunyol BAJO
Rocafort BAJO
Tavernes Blanques ALTO
Vinalesa MEDIO
L'Horta Oest Alaquàs ALTO
Aldaia ALTO
Manises BAJO
Mislata MEDIO
Paterna MEDIO
Picanya BAJO
Quart de Poblet MEDIO
Torrent BAJO
Xirivella MEDIO
L'Horta Sud Albal MEDIO
Alcàsser BAJO
Beniparrell MEDIO
Catarroja MEDIO
Massanassa ALTO
Paiporta BAJO
Picassent BAJO
Sedaví BAJO
Silla BAJO
Los Serranos Alpuente BAJO
Andilla MEDIO
Aras de los Olmos BAJO
Bugarra MEDIO
Calles MEDIO
Chelva BAJO

8

Num. 6265 / 12.05.2010 19306

Plan Especial Inundaciones


Anexo I. Listado de Municipios con Riesgo
Revisión: 23/02/2010

Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa


Los Serranos Chulilla BAJO
Gestalgar BAJO
Pedralba BAJO
Sot de Chera MEDIO
Titaguas BAJO
Tuéjar BAJO
Villar del Arzobispo BAJO
Valencia Valencia ALTO

9

Num. 6265 / 12.05.2010 19307

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Anexo II
Zonas de riesgo
por emergencia en Presa


En� este� Anexo,� cuya� información� no� se� publica,� aporta,� para� cada�
presa,�la�información�complementaria�sobre�el�riesgo,�que�incluye:�

� Las�tablas�de�elementos�vulnerables�
� La�cartografía�de�las�zonas�de�inundabilidad�
� La�cartografía�de�ubicación�de�las�sirenas.�


Num. 6265 / 12.05.2010 19308

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Anexo III
Descripción del riesgo
en las Cuencas de la
Comunitat Valenciana

Este� anexo,� cuya� información� no� se� publica,� contiene� la� descripción� de�
las� cuentas� de� la� Comunitat� Valenciana.� Entre� la� información� que� se�
aporta�se�detallan:�

� Los�esquemas�de�las�cuencas�con�los�municipios�asignados�
� Tres�mapas�por�cuenca�(ubicación,�descripción�y�municipios�con�
riesgo)�
� Descripción�de�las�zonas�inundables�


Num. 6265 / 12.05.2010 19309

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Anexo IV
Puntos de Control
para el seguimiento
de caudales

Este�anexo�contiene�las�fichas�técnicas�de�los�puntos�de�control�
para� su� uso� durante� el� seguimiento� de� los� caudales� durante� la�
fase�de�preemergencia.�Esta�información�no�se�publica�por�ser�de�
contenido�técnico.��


Num. 6265 / 12.05.2010 19310

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Anexo V
Plan de Comunicaciones
Sumario:

1.� INTRODUCCIÓN�

2.� OBJETIVOS�

3.� MEDIOS�Y�SISTEMAS�DE�COMUNICACIÓN�

4.� COORDINACIÓN�ENTRE�SERVICIOS�OPERATIVOS�


Num. 6265 / 12.05.2010 19311

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

1. INTRODUCCIÓN

Las� comunicaciones� constituyen� una� herramienta� básica� en� la� prevención� y� gestión� de�
emergencias� derivadas� de� inundaciones.� La� disponibilidad� de� medios� técnicos� e�
infraestructura� de� comunicaciones,� así� como� la� adecuada� dotación� a� todos� los� recursos�
humanos� y� materiales� permiten� la� coordinación� necesaria� para� la� gestión� de� dichas�
emergencias.�

2. OBJETIVOS

Los�objetivos�del�presente�plan�de�comunicaciones�son�los�siguientes:�

� Enumerar� los� medios� y� sistemas� de� comunicación� de� uso� común� en� situaciones� de�
emergencia�
� Definir� los� sistemas� de� comunicación� a� emplear� para� la� coordinación� de� los�
diferentes� operativos� en� situaciones� de� emergencia� y� establecer� sus� directrices�
básicas�de�uso�

3. MEDIOS Y SISTEMAS DE COMUNICACIÓN



Los�diferentes�medios�y�sistemas�de�comunicación�de�uso�común�en�emergencias�son�los�
siguientes:�

� Red�de�Telefonía�Fija:�Soporta�los�servicios�de�teléfono�y�fax�
� Red�de�Telefonía�Móvil:�Soporta�los�servicios�de�telefonía,�fax�y�SMS�
� Servicio�de�correo�electrónico�
� Servicios�de�comunicación�vía�satélite:�Permiten�establecer�comunicaciones�de�voz�y�
datos�de�forma�complementaria�o�alternativa�a�las�comunicaciones�por�vía�terrestre.�
� Sistema� Integral� de� Gestión� de� Emergencias� y� Comunicaciones:� Para� dar�
cumplimiento�al�artículo�50�la�ley�9/2002,�de�12�de�diciembre,�de�Protección�Civil�y�
Gestión�de�Emergencias�de�la�Generalitat,�1�1�2�Comunitat�Valenciana�dispone�de�un�
Sistema� Integral� de� Gestión� de� Emergencias� y� Comunicaciones� utilizado� para� dar�
soporte�tecnológico�a�su�actividad,�en�funcionamiento�desde�el�21�de�junio�del�año�
1.999.� La� actual� plataforma� se� basa� en� la� aplicación� de� integración� de�
comunicaciones� y� despacho� de� incidentes� CoordCom� G5� de� la� compañía� Ericsson�
AB�

� 1
Num. 6265 / 12.05.2010 19312

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

� Redes�de�Radiocomunicaciones.�Constituyen�la�herramienta��esencial�de�operación�
y� de� coordinación� en� emergencias.� La� Comunitat� Valenciana� dispone� de� la� Red�
COMDES,� red� de� comunicaciones� móviles� de� emergencia� y� seguridad,� basada� en�
TETRA,� estándar� europeo,� aprobado� por� ETSI.� Esta� red� presenta� dos� ventajas�
estratégicas:�Su�elevada�interoperabilidad�entre�diferentes�servicios�operativos�y�su�
alto� nivel� de� integración� con�� 1�1�2� Comunitat� Valenciana,� de� manera� que� ambos�
sistemas�interoperan�tanto�en�comunicaciones�vocales�como�en�uso�de�aplicaciones.�
En�otras�palabras,�desde�cada�terminal�CoordCom�G5�es�posible�la�utilización�de�la�
red�COMDES.�

3. COORDINACIÓN ENTRE SERVICIOS OPERATIVOS



3.1. Fase de alerta

El�esquema�de�avisos�se�refleja�en�la�siguiente�figura�



Las�redes�de�telefonía�a�través�de�sus�servicios�de�voz,�SMS�y�fax,�y�el�correo�electrónico,�
representan� los� medios� habituales� para� la� ejecución� de� la� cadena� de� avisos.� En� el� caso�
particular� del� CCE� Autonómico� o� los� CCEs� Provinciales,� éstos� podrán� hacer� uso� del�
sistema�CoordCom�G5�o�de�la�red�COMDES�para�seguir�la�cadena�de�alertas.�

En� este� último� caso,� los� grupos� de� comunicación� COMDES� previstos� a� tal� efecto� son�
denominados� Grupos� de� Coordinación� entre� centrales.� Existen� cuatro� Grupos� de�
Coordinación,� uno� de� los� cuales� es� de� carácter� autonómico� y� los� otros� tres� de� ámbito�
provincial:�

� 2
Num. 6265 / 12.05.2010 19313

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010


Coord - AUT
Coord - CST
Coord - VLC
Coord - ALC


3.2. Fase de emergencia

En� cuanto� a� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia,� para� la� cadena� de� avisos� se�
aplicará�lo�indicado�en�el�punto�anterior�(fase�de�alerta).�

Durante� la� fase� de� emergencia,� el� sistema� CoordCom� G5� junto� con� la� red� COMDES�
constituyen� las� herramientas� esenciales� para� la� coordinación� de� los� diferentes� servicios�
operativos�encargados�de�la�gestión�de�la�emergencia.�Las�figuras�siguientes�representan�
los�esquemas�de�la�estructura�del�plan�en�situaciones�de�emergencia�0,�1�y�2.�


� 3
Num. 6265 / 12.05.2010 19314

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010



Análogamente� a� lo� indicado� anteriormente� para� la� fase� de� alerta,� también� en� fase� de�
emergencia� resulta� útil� la� coordinación� entre� centrales� de� los� diferentes� Servicios� de�
Intervención.�A�tal�efecto�se�emplearán�CoordCom�G5�y�los�Grupos�de�Coordinación�entre�
centrales�mencionados�anteriormente.�

� 4
Num. 6265 / 12.05.2010 19315

Plan Especial Inundaciones


Plan de Comunicaciones
Revisión: 23/02/2010

Coordinación entre centrales







CECOPI Centrales de Coordinación
� CECOP / CCE
de Servicios de
Intervención


� Grupos COMDES
� Coord - AUT
� Coord - Cst Coord - Vlc Coord - Alc
� +
� CoordCom G5



Para� la� gestión� de� la� emergencia� desde� el� PMA� y� su� comunicación� con� el� CCE� se�
establecerá� un� Grupo� PMA� COMDES� que� servirá� de� enlace� durante� el� incidente.� Los�
grupos�disponibles�son:�

PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A
PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A

Existen�dos�grupos�PMA�por�provincia�(Castellón,�Valencia,�Alicante).��


Coordinación PMA - CCE




� CCE PMA


� Grupos COMDES:

PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A

� PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A

� 5

You might also like