Professional Documents
Culture Documents
2010 18922
PREÀMBUL PREÁMBULO
Transcorreguts més de deu anys des de l’aprovació de l’actual Pla Transcurridos más de diez años desde la aprobación del actual
Especial enfront del Risc d’Inundacions a la Comunitat Valenciana, Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valen-
mitjançant el Decret 156/1999, de 17 de setembre, del Consell, des de ciana, mediante el Decreto 156/1999, de 17 de septiembre, del Conse-
la Conselleria de Governació se n’ha procedit a la revisió i actualitza- ll, desde la Conselleria de Gobernación se ha procedido a la revisión
ció del contingut, per a adaptar-lo a tots els canvis que s’han produït del mismo y actualización de su contenido para adaptarlo a todos los
en la gestió d’aquest risc al llarg d’aquests anys. cambios que se han producido en la gestión de este riesgo a lo largo de
estos años.
El Pla ha estat elaborat seguint les pautes marcades en la Norma El Plan ha sido elaborado siguiendo las pautas marcadas en la
Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 Norma Básica de Protección Civil, aprobada por el Real Decre-
d’abril, la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil enfront to 407/1992, de 24 de abril, la Directriz Básica de Planificación de
del Risc d’Inundacions, aprovada mitjançant Acord del Consell de Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones, aprobada mediante
Ministres de 9 de desembre de 1994 i publicada mitjançant Resolució Acuerdo del Consejo de Ministros de 9 de diciembre de 1994 y publi-
de 31 de gener de 1995, que estableix el contingut a què han d’ajustar- cada mediante Resolución de 31 de enero de 1995, que establece el
se els plans especials que elaboren les comunitats autònomes, així com contenido al que deben ajustarse los Planes Especiales que elabo-
la Llei 9/2002, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Protecció Civil ren las Comunidades Autónomas, así como la Ley 9/2002, de 12 de
i Gestió d’Emergències de la Generalitat. diciembre, de la Generalitat, de Protección Civil y Gestión de Emer-
gencias de la Generalitat.
Per tot això, de conformitat amb el que estableixen els articles 31 Por todo ello, de conformidad con lo establecido en los artículos
i 33 de la Llei del Consell, havent estat informat per la Comissió de 31 y 33 de la Ley del Consell, habiendo sido informado por la Comi-
Protecció Civil de la Comunitat Valenciana amb data 9 de març de sión de Protección Civil de la Comunitat Valenciana con fecha 9 de
2010, a proposta del conseller de Governació, conforme amb el Con- marzo de 2010, a propuesta del conseller de Gobernación, conforme
sell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació con el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa
prèvia del Consell, en la reunió del dia 7 de maig de 2010, deliberación del Consell, en la reunión del día 7 de mayo de 2010,
DECRETE DECRETO
Article únic. Aprovació del Pla Especial enfront del Risc d’Inundaci- Artículo único. Aprobación del Plan Especial ante el Riesgo de Inun-
ons a la Comunitat Valenciana daciones en la Comunitat Valenciana
S’aprova el Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions a la Se aprueba el Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en
Comunitat Valenciana, que s’incorpora com a annex del present la Comunitat Valenciana, que se incorpora como anexo del presente
decret. Decreto.
Única. Règim jurídic aplicable fins a l’entrada en vigor del present Única. Régimen jurídico aplicable hasta la entrada en vigor del pre-
decret sente Decreto
Fins a l’entrada en vigor del Pla aprovat per aquest decret conti- Hasta la entrada en vigor del Plan aprobado por este decreto
nuarà vigent el Pla Especial aprovat mitjançant el Decret 156/1999, de continuará vigente el Plan Especial aprobado mediante el Decreto
17 de setembre, del Consell. 156/1999, de 17 de septiembre, del Consell.
Única. Comissió Nacional de Protecció Civil Única. Comisión Nacional de Protección Civil
El Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions a la Comunitat El Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat
Valenciana es remetrà, per a la seua homologació, a la Comissió Naci- Valenciana se remitirá, para su homologación, a la Comisión Nacional
onal de Protecció Civil, de conformitat amb el que estableix l’article de Protección Civil, de conformidad con lo establecido en el artículo
11 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil. 11 de la Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre Protección Civil.
de Protecció Civil, entrarà en vigor el dia de la publicació de la resolu- tección Civil, entrará en vigor el día de la publicación de la Resolu-
ció d’homologació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. ción de homologación del mismo en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana.
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18925
Revisió: 23/02/2010
I.� Fonaments�
II.� Anàlisi�del�Risc�
III.� Estructura�i�Organització�
IV.� Operativitat�
V.� Implantació�i�Manteniment�
VI.� Annexos�
�
�
Fonaments:�
�
Aquest�apartat�conté�els�fonaments�legals�i�tècnics�del�pla,�establint�el�seu�caràcter�de�
Pla� director� de� la� planificació� d’àmbit� inferior� i� definint� per� tant,� el� contingut� mínim�
dels� Plans� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc� d’inundacions� i� els� procediments�
d’integració�dels�plans�de�presa�en�el�Pla�Especial.�
�
�
Anàlisi�del�risc:�
�
Aquest� apartat� descriu� l’abast� del� risc� en� el� territori� de� la� Comunitat� Valenciana�
procedent� de� l’estudi� de� riscos� realitzat� per� la� Universitat� Politècnica� de� València� i�
l’arreplegat�en�els�Plans�d’Emergència�de�Preses.�
�
�
Estructura�i�organització:�
�
Aquest� apartat� defineix� els� òrgans� de� direcció� i� coordinació� d’emergències� que� es�
constitueixen�en�funció�de�les�diferents�fases�de�l’emergència.�
Operativitat:�
�
En�aquest�apartat�es�defineixen�els�procediments�operatius�que�es�desenrotllen�per�part�
dels� diferents� servicis,� centres� i� organismes� involucrats� en� el� Pla� per� a� fer� front� a� les�
situacions�de�preemergència�i�emergència�derivades�del�risc�d’inundacions.�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18926
Revisió: 23/02/2010
Implantació�i�manteniment:�
�
En�aquest�apartat�es�descriuen�les�diferents�fases�que�es�duen�a�terme�per�a�efectuar�la�
implantació�i�el�manteniment�de�l’operativitat�del�Pla.�
�
�
Annexos:�
�
Els� annexos� contenen� la� informació� sobre� els� municipis� amb� risc� a� la� Comunitat�
Valenciana,� les� dades� complementàries� de� cartografia� i� llistats� d’elements� vulnerables�
arreplegats� en� els� Plans� d’Emergència� de� preses,� la� descripció� de� les� zones� de� risc,� les�
fitxes�dels�punts�de�control�per�al�seguiment�hidrològic�i�el�Pla�de�Comunicacions.�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18927
Volum I
Fonaments
Sumari:
�
1.� INTRODUCCIÓ�
�
2.� OBJECTE�I�ÀMBIT�
2.1.� Objecte�
2.2.� Àmbit�
�
3.� MARC�LEGAL�I�COMPETENCIAL�
3.1.� Marc�Legal�
3.2.� El�Pla�Especial�com�a�Pla�director.�
3.3.� Marc�Competencial�
�
4.� ELS�PLANS�D’ACTUACIÓ�MUNICIPAL�
4.1.� Concepte�
4.2.� Funcions�
4.3.� Contingut�mínim�
�
5.� ELS�PLANS�D’EMERGÈNCIA�DE�PRESES�
5.1.� Concepte�
5.2.� Classificació�de�les�preses��
5.3.� Funcions�dels�Plans�de�presa.�
5.4.� Integració�dels�Plans�de�presa�en�el�Pla�Especial�
5.5.� Implantació�i�manteniment�de�l’operativitat�dels�Plans�de�presa.�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18928
1. Introducció
�
Les� inundacions� constitueixen� a� la� Comunitat� Valenciana� el� fenomen� natural� que� amb�
major� freqüència� es� manifesta,� donant� lloc� a� les� situacions� de� greu� risc� col�lectiu� o�
catàstrofe�referides�en�la�Llei�2/1985,�de�21�de�gener,�de�Protecció�Civil.��
�
Els�efectes�destructius�que�les�inundacions�originen�en�extenses�àrees�del�territori�fan�que,�
davant� d’aqueixa� eventualitat,� siga� necessari,� per� a� la� protecció� de� persones� i� béns,�
l’ocupació� coordinat� de� mitjans� i� recursos� pertanyents� a� les� distintes� Administracions�
Públiques�i,�sovint,�de�particulars.�
�
Aquestes�característiques�configuren�el�risc�d’inundacions�com�un�dels�fonamentals�a�tenir�
en�compte�des�de�l’òptica�de�la�planificació�de�protecció�civil.�Així�ha�estat�considerat�en�la�
Norma�Bàsica�de�Protecció�Civil,�aprovada�per�Reial�Decret�407/1992,�de�24�d’abril,�la�qual�
determina� en� el� seu� apartat� 6� que� aquest� risc� serà� objecte� de� Plans� Especials� en� aquells�
àmbits�territorials�que�ho�requerisquen.�
�
L’any� 1996,� la� Generalitat� Valenciana� va� elaborar� un� Procediment� d’Actuació� per� a� fer�
front� a� les� possibles� inundacions� que� es� donaren� a� la� Comunitat� Valenciana,� el�
procediment� esmentat� va� entrar� en� vigor� després� de� l’informe� favorable� emès� per� la�
Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana,� en� la� seua� reunió� de� data� 9� de�
juliol�de�1996.�
�
Posteriorment,�una�vegada�es�va�disposar�de�l’Anàlisi�del�Risc,�es�va�incorporar�al�text�del�
Pla� i� se’n� va� procedir� a� la� tramitació� sota� la� denominació� de� Pla� Especial� enfront�
d’inundacions.��
�
El� Pla� Especial� enfront� del� risc� d’inundacions� va� ser� informat� favorablement� per� la�
Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� en� la� seua� reunió� del� dia� 22� de�
febrer� de� 1999,� aprovat� pel� Consell� mitjançant� el� Decret� 156/1999,� de� 17� de� setembre,�
Homologat�per�la�Comissió�Nacional�de�Protecció�Civil�el�23�de�març�de�1999,�entrant�en�
vigor�el�dia�29�de�setembre�de�1999.�
�
Després�de�deu�anys�de�l’aplicació�del�Pla�Especial,�molts�són�els�canvis�que�s’han�produït�
relacionats� amb� la� definició� i� gestió� del� risc� d’inundacions:� l’elaboració� i� aprovació� dels�
plans� de� presa,� que� defineixen� noves� zones� de� risc� i� que� requereixen� preveure� protocols�
operatius� de�gestió�de�les� emergències�derivades�en� aquestes;�l’entrada�en�vigor� del� nou�
Pla�de�Meteoalerta,�que�defineix�nous�nivells�d’alerta�per�precipitacions;�la�implantació�de�
noves� tecnologies� de� gestió� d’emergències� com� ara� la� plataforma� 1�1�2� Comunitat�
Valenciana,�el�mòdul�audiomàtic,�la�nova�Xarxa�de�Comunicacions�COMDES,�etc.�
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18929
�
Per�tot�l’anterior,�es�fa�necessari�procedir�a�una�actualització�en�profunditat�del�contingut�
del�Pla�Especial.�
�
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18930
2. Object i Àmbit
�
�
2.1. Objecte
�
El�present�Pla�té�com�a�objecte�garantir�l’actuació�ràpida,�eficaç�i�coordinada�dels�recursos�
públics� o� privats� en� situacions� d’emergència� per� inundacions� i� minimitzar�ne� les�
conseqüències�
�
�
2.2. Àmbit
�
El� present� Pla� serà� aplicable� en� qualsevol� situació� de� preemergència� i/o� emergència�
produïda�per�inundacions�en�el�territori�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18931
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18932
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18933
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18934
a)� Delimitació�de�zones�d’inundació,�d’acord�amb�el�que�estableix�el�corresponent�
Pla�d’Emergència�de�presa.�
b)� Previsió� dels� mitjans� i� procediments� d’alerta� i� alarma� a� la� població� i� de�
comunicació�amb�el�CCE.�
c)� Previsió� de� les� vies� i� mitjans� a� emprar� per� la� població� per� al� seu� allunyament�
immediat�de�les�àrees�de�perill.�
�
�
4.3. Contingut mínim
�
El�contingut�mínim�dels�Plans�d’Actuació�Municipal�enfront�del�risc�d’Inundacions�serà�el�
següent:�
�
1.� INTRODUCCIÓ�
�
2.� ANÀLISI�DEL�RISC�
2.1.� DESCRIPCIÓ�DEL�TERME�MUNICIPAL�
2.2.� ANÀLISI�DEL�RISC�
2.2.1.�Estudi�Climatològic�del�Municipi.�
2.2.2.�Inundacions�històriques�
2.2.3.�Descripció�del�tipus�de�risc�per�conques/subconques/zones�
2.2.4.�Xarxa�de�sèquies�i�clavegueram�
2.2.5.�Zones�d’inundació�determinades�per�Plans�d’Emergència�de�Preses�
2.3.� ANÀLISI�DE�LES�CONSEQÜÈNCIES.�ZONES�DE�RISC�ALT,�MITJÀ�I�BAIX.�
2.3.1.�Sòl�residencial:�vivendes�i�persones�afectades�
2.3.2.�Establiments�industrials�i�comercials�
2.3.3.�Equipaments�
2.3.4.�Infraestructures�
�
3.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�DEL�PLA�
3.1.� Esquema�organitzatiu�
3.2.� CECOPAL�
3.3.� El�director�del�Pla�
3.4.� El�Comitè�Assessor�
3.5.� El�Gabinet�d’Informació�
3.6.� El�Centre�de�Comunicacions�
3.7.� El�CCE�Provincial�
3.8.� El�Lloc�de�Comandament�Avançat�
3.9.� Les�Unitats�Bàsiques�d’Intervenció�
�
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18935
4.� OPERATIVITAT�
4.1.� Notificació�
4.2.� Classificació�d’emergències:�fases�de�Preemergència,�Emergència�i�Tornada�a�la�
Normalitat�
4.3.� Procediment�d’Actuació�
�
5.� IMPLANTACIÓ�I�MANTENIMENT�DE�L’OPERATIVITAT�
5.1.� Implantació�
5.2.� Manteniment�de�l’operativitat�
�
ANNEXOS�
I.� Xarxa�hidrogràfica�
II.� Seguiment�de�la�preemergència�
III.� Mapes�de�riscos.�
IV.� Directori�
V.� Catàleg�de�mitjans�i�recursos�
VI.� Consells�a�la�població�davant�del�risc�d’inundacions�
�
L’apartat� 2.2.5.,� serà� desenrotllat� només� en� aquells� municipis� afectats� per� un� Pla�
d’Emergència�de�presa.�
�
Els� apartats� 2.1,� 3,� 5,� Annex� IV� i� V� s’incorporen� al� sumari� del� PAM� a� fi� de� dotar� el�
document� d’un� contingut� global,� no� obstant� això,� quan� el� municipi� dispose� de� Pla�
Territorial�Municipal�(PTM),�no�serà�necessari�desenrotllar�aquests�apartats.�
�
La� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències� elaborarà�
una�Guia�Metodològica�per�a�la�redacció�dels�Plans�d’Actuació�Municipal�enfront�del�risc�
d’Inundacions,� que� detalla� de� forma� més� exhaustiva� el� contingut� del� PAM� indicat� en�
aquest�apartat.�
�
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18936
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18937
� Categoria� C:� preses� que� poden� produir� danys� materials� de� moderada�
importància� i� només� incidentalment� pèrdua� de� vides� humanes.� En� tot� cas,� a�
aquesta�categoria�pertanyeran�totes�les�preses�no�incloses�en�les�categories�A�o�B.�
�
La� classificació� s’efectuarà� mitjançant� una� resolució� de� la� Direcció� General� competent� en�
matèria�d’Obres�Hidràuliques,�que�informarà�la�Comissió�Nacional�de�Protecció�Civil.�
�
Hauran� de� disposar� del� seu� Pla� d’Emergència� de� presa� totes� les� preses� que� hagen� estat�
classificades�en�les�categories�A�o�B.�
�
�
5.3. Funcions
�
a)� Determinar,� després� de� la� corresponent� anàlisi� de� seguretat,� les� estratègies�
d’intervenció�per�al�control�de�situacions�que�puguen�implicar�riscos�de�ruptura�
o� d’avaria� greu� de� la� presa� i� establir� l’organització� adequada� per� al� seu�
desenrotllament.�
b)� Determinar� la� zona� inundable� en� cas� de� ruptura,� indicant� els� temps� de�
propagació�de�l’ona�d’avinguda�i�efectuar�el�corresponent�anàlisi�de�riscos.�
c)� Disposar� l’organització� i� mitjans� adequats� per� a� obtenir� i� comunicar� la�
informació� sobre� incidents,� la� comunicació� d’alertes� i� la� posada� en�
funcionament,�en�cas�necessari,�dels�sistemes�d’alarma�que�s’establisquen.�
�
El� contingut� mínim� dels� Plans� de� presa� ve� indicat� en� la� Directriu� Bàsica� enfront� del� risc�
d’inundacions.�
�
�
5.4. Integració dels Plans de presa
�
Els�Plans�de�presa�hauran�d’integrar�se�en�el�present�Pla�per�a�això�hauran:�
�
� D’incloure�un�procediment�de�notificació,�alerta�o�comunicació�d’incidents�al�CCE�
Autonòmic�
� De�disposar�d’una�Sala�d’Emergències�i�dels�sistemes�de�comunicació�necessaris�
que� garantisquen� que� en� cas� d’emergència,� hi� ha� una� comunicació� directa� entre�
l’organització�del�Pla�d’Emergència�de�la�mateixa�i�el�CCE�Autonòmic.�
�
Una� vegada� aprovats� els� Plans� d’Emergència� de� Preses,� durant� la� fase� d’implantació�
d’aquests,� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències,�
procedirà� a� efectuar�ne� la� integració� amb� el� Pla� Especial� amb� el� desenrotllament� de� les�
actuacions�següents:�
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18938
�
� S’informarà�els�municipis�afectats�pel�Pla�d’Emergència�de�presa,�perquè�aquests�
elaboren� o� adapten� els� seus� Plans� d’Actuació� Municipal� enfront� del� risc�
d’Inundacions�als�nous�riscos�derivats�de�la�possible�ruptura�o�avaria�greu�de�la�
presa.�
� Es� modificarà� l’apartat� d’Anàlisi� del� Risc� del� present� Pla� per� a� incorporar� la�
descripció�dels�riscos�efectuada�en�el�Pla�d’Emergència�de�presa.�
� Es� modificarà� l’apartat� d’Operativitat� del� present� Pla� per� a� reflectir� el�
procediment�operatiu�associat�al�Pla�d’Emergència�de�la�presa.�
� El�CCE�Autonòmic�actualitzarà�els�seus�protocols�operatius�d’alerta�als�municipis�
afectats,�s’actualitzaran�les�Bases�de�Dades�de�Mitjans�i�Recursos�incorporant�les�
dades� de� localització� dels� responsables,� organismes� i� departaments� relacionats�
amb�l’operativitat�dels�Plans�de�presa�i�dels�Plans�d’Actuació�Municipals�enfront�
del�risc�d’Inundacions�dels�municipis�aigües�avall�de�la�presa.�
�
�
5.5. Implantació i manteniment de l'operativitat dels Plans de presa.
�
Els�plans�de�presa�que�actualment�estan�en�fase�d’Implantació�són�els�següents:�
�
1.� Amadòrio�
2.� Assut�de�Terrateig�
3.� Bassa�de�Sant�Dídac�
4.� Beniarrés�
5.� Guadalest�
6.� La�Pedrera�
7.� Bassa�d’Acumulació�de�la�Sèquia�Reial�del�Xúquer�
8.� Oliva�
�
Els�plans�de�presa�que�actualment�estan�en�fase�de�Manteniment�de�l’Operativitat�són�els�
següents:�
�
� Actualment�no�hi�ha�plans�de�presa�que�estiguen�completament�implantats.�
�
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18939
Volum II
Anàlisis del risc
Sumari:
�
1.� ASPECTES�GENERALS�
1.1.� La�disposició�del�relleu�
1.2.� Aproximació�al�clima�de�la�Comunitat�Valenciana�
1.3.� Tipologia�de�les�inundacions�
�
2.� ANÀLISI�DEL�RISC:�CRITERIS�GENERALS�
2.1.� Anàlisi�de�les�zones�afectades�per�inundacions�
2.2.� Anàlisi�del�risc�
�
3� ANÀLISI�DEL�RISC:�RESULTATS�
3.1.� Conques�de�la�Comunitat�Valenciana�
3.2.� Resultats�agrupats�per�conques�
3.3.� Afecció�del�risc�en�funció�de�la�superfície�
3.4.� Afecció�del�risc�en�funció�dels�usos�del�sòl.�
3.5.� Afecció�del�risc�en�funció�de�la�població�afectada.�
3.6.� Municipis�amb�risc�
�
4.� RISCOS� GEOLÒGICS� ASSOCIATS� A� LES� PRECIPITACIONS� INTENSES:�
LLISCAMENTS�I�DESPRENIMENTS�
�
5.� RISCOS�PER�RUPTURA�DE�PRESA.�
5.1.� Aspectes�Generals�
5.1.� Aspectes�Particulars�
�
6.� CATÀLEG�DE�PUNTS�CONFLICTIUS�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18940
1. Aspectes generals
�
L’Anàlisi� del� Risc� inclòs� en� el� present� Pla� està� basada� en� un� estudi� elaborat� en� els� anys�
1997/98�per�la�Universitat�Politècnica�de�València�per�a�la�Generalitat�Valenciana.�L’estudi�
d’inundabilitat� s’ha� realitzat� a� escala� 1:50000,� considerant� sis� nivells� de� perillositat� en�
funció�de�la�freqüència�(períodes�de�retorn�de�50,�100�i�500�anys)�i�dos�de�calat�de�la�làmina�
d’aigua�(menor�i�major�de�80�cm.).�
�
A�més�de�la�determinació�de�les�àrees�inundables,�en�l’estudi�es�realitza�una�aproximació�a�
la�vulnerabilitat�del�territori�en�funció�dels�distints�usos�del�sòl�i�dels�nivells�de�perillositat.�
�
En�estudi�de�la�vulnerabilitat�s’abordarà�amb�detall�en�l’elaboració�dels�Plans�d’Actuació�
Municipal� enfront� del� risc� d’inundacions,� on� dins� de� l’apartat� d’Anàlisi� de� Risc,�
s’analitzaran� les� conseqüències� que� les� inundacions� tenen� en� els� usos� residencials,�
industrials,�comercials�així�com�enfront�dels�principals�equipaments�i�infraestructures.�
�
�
1.1. La disposició del relleu
�
La�Comunitat�Valenciana�es�troba�entre�el�domini�del�sistema�ibèric�i�el�sistema�bètic.�El�
territori� es� caracteritza� per� un� interior� muntanyós,� amb� intercalació� de� cubetes� que�
constitueixen�plans�interiors,�i�una�franja�litoral�plana,�d’escassa�extensió�cap�a�l’interior.�
�
La� proximitat� de� l’àrea� muntanyosa� al� mar� determina� que� la� major� part� de� les� conques�
hidrogràfiques�siguen�d’escassa�longitud�i�forts�pendents,�exceptuant�les�conques�dels�rius�
al�lòctons.�Els�llits,�en�aconseguir�el�pla�costaner,�perden�competència�i�inclús�de�vegades�
desapareixen.� Així� mateix,� tota� la� franja� litoral� està� esguitada� de� zones� deprimides,�
marjals,�que�s’inunden�periòdicament�per�les�aportacions�de�barrancs��i�pluges�locals.�
�
És�en�el�pla�costaner,�per�tant,�on�es�concentra�el�risc�d’inundabilitat.�Però�no�cal�oblidar�
les� zones� interiors� amb� risc� d’inundació� per� insuficiència� o� desaparició� dels� llits� o� per�
característiques�semiendorreicas�d’aquests.�
�
�
1.2. Aproximació al clima de la Comunitat Valenciana
�
El� territori� de� la� Comunitat� Valenciana,� emplaçat� en� la� façana� oriental� de� la� península�
ibèrica,�s’estèn�aproximadament�entre�els�37º�50’�i�els�40º�48’�de�latitud�N,�i�els�0º�30’�E�i�1º�
30’�W�de�longitud.�No�obstant�això,�encara�que�el�seu�desenrotllament�longitudinal�és�molt�
major� que� el� longitudinal,� el� contrast� climàtic� és� major� entre� litoral� i� interior� degut,�
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18941
fonamentalment,�a�la�influència�marítima.�Per�tant,�el�clima�de�la�Comunitat�Valenciana�és�
un�clima�mediterrani,�amb�una�certa�influència�de�la�continentalitat�en�les�terres�interiors.�
Així�mateix,�la�disposició�orogràfica�determina�tant�la�distribució�de�les�temperatures�com�
de�les�precipitacions.�
Les� precipitacions� es� caracteritzen� per� la� seua� variabilitat� interanual� i� anual,� per� la� qual�
cosa� parlar� de� mitges� de� precipitació� constitueix� només� un� indicatiu� del� funcionament�
general�de�les�precipitacions.�En�general,�la�pluviometria�disminueix�de�nord�a�sud,�amb�
una� clara� frontera� entre� ambdós� sectors� definida� per� les� alineacions� bètiques.� Al� sud�
d’aquestes,�la�pluviositat�és�més�pròpia�d’un�clima�subàrid.�
Els�valors�mitjans�anuals�de�precipitació�oscil�len�entre�els�400�i�600�mm.�La�distribució�de�
les� precipitacions� està� plenament� lligada� a� l’orografia.� Així� mateix,� certes� zones� de�
l’interior� i� el� nord� de� la� Comunitat� estan� més� exposades� als� fronts� atlàntics,� que�
normalment�produeixen�precipitacions�més�suaus�i�freqüents.�
Mostra�de�la�influència�de�la�disposició�orogràfica�és�la�costa�de�la�meitat�sud�del�golf�de�
València� que,� per� la� seua� orientació� perpendicular� als� vents� humits� del� nord�est,� és�
notablement� més� plujosa.� Aquesta� zona� coincideix� amb� les� comarques� de� la� Safor� i� la�
Marina�Alta,�on�es�registren�mitjanes�anuals�que�oscil�len�entre�els�600�i�900�mm.�
Pel� que� fa� a� la� distribució� de� les� pluges� anuals,� la� influència� mediterrània� determina� un�
màxim� tardorenc,� excepte� escasses� excepcions� en� què� la� primavera� supera� a� la� tardor�
degut�a�la�seua�localització�en�l’interior�i,�per�tant,�amb�menor�incidència�de�les�pluges�de�
Llevant.�Són�les�comarques�interiors�dels�Ports,�els�plans�d’Utiel,�l’Alt�Palància�i�part�de�la�
Vall�d’Aiora�i�l’Alt�Vinalopó.�
La�causa�que�el�final�d’estiu�tardor�siga�l’estació�amb�màxim�publiomètric�es�deu�al�fet�que�
el� Mediterrani� adquireix� les� màximes� temperatures� en� aquesta� època,� per� la� qual� cosa� la�
massa�d’aire�sobre�ell�és�molt�càlida�i�humida�i,�quan�es�desplaça�sobre�el�nostre�territori,�
encara� que� la� situació� atmosfèrica� no� siga� molt� inestable,� produeix� importants�
precipitacions�que,�quan�la�inestabilitat�és�molt�acusada,�dóna�lloc�a�pluges�torrencials.�
Donada� la� torrencialitat� de� les� precipitacions� en� la� Comunitat,� és� necessari� parlar� dels�
règims�diaris�(24�hores).�El�total�de�precipitacions�anuals�es�concentra�en�escassos�dies,�per�
la�qual�cosa�les�intensitats�horàries�arriben�a�aconseguir�valors�molt�alts,�registrant�se�de�
vegades� més� de� 800� mm� en� 24� hores.� Com� a� exemple� de� l’alta� intensitat� horària,� cal�
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18942
destacar� que� en� la� Comunitat� el� 25%� dels� dies� amb� quantitats� més� altes� aporta� més� del�
75%�de�les�pluges�anuals.�
�
�
1.3. Tipología de les inundacions
�
Una� inundació� es� produeix� quan� la� capacitat� de� desguàs� del� territori� és� insuficient� (o�
inclús� nul�la)� enfront� d’unes� precipitacions� importants� sobre� la� conca� de� drenatge.�
Aquesta�menor�capacitat�de�desguàs�pot�tenir�motius�naturals,�o�estar�induïda�per�l’home�
mitjançant� l’ocupació� parcial� o� total� del� llit� fluvial.� A� continuació� es� descriuen� els�
mecanismes�d’inundació�més�habituals�a�la�Comunitat�Valenciana.�
�
No�s’han�considerat�les�zones�inundables�locals�produïdes�per�pluges�torrencials,�atés�que�
aquestes� poden� afectar� qualsevol� punt� del� territori,� destacant� per� la� seua� gravetat� les�
produïdes�en�entorns�urbans.�
�
Vall fluvial
�
Una�vall�fluvial�es�caracteritza�per�tenir�una�secció�transversal�còncava�(en��ve��o�en��u�),�
situant�se� el� riu� en� la� part� inferior� de� la� secció.� Per� a� un� determinat� esdeveniment� de�
crescuda� la� capacitat� del� llit� pot� ser� insuficient� localment,� per� la� qual� cosa� el� nivell� de� la�
làmina�d’aigua�s’eleva�ocupant�parcialment�la�vall,�i�retornant�al�llit�aigües�avall�quan�la�
seua�capacitat� de� desguàs� augmenta.� Quan� el� cabal� que� circula� pel� riu� minva,� les� aigües�
tornen�al�seu�llit�normal.�Es�tracta�per�tant�d’una�inundació�paral�lela�al�llit�del�riu,�que�pot�
tractar�se� hidràulicament� amb� les� hipòtesis� de� flux� unidimensional.� En� funció� de� la�
grandària� del� riu,� la� inundació� pot� ser� d’unes� poques� hores� fins� a� algun� dia� de� duració,�
amb�una�zona�inundada�que�sempre�estarà�molt�limitada�en�superfície.�
�
La�inundació�en�vall�fluvial�és�la�inundació�clàssica�dels�rius�de�l’interior�de�la�Comunitat�
en�els�seus�trams�alts�i�mitjans,�com�poden�ser�els�rius�Bergants,�el�Túria�fins�a�Manises,�o�
el� Serpis� fins� a� Gandia.� També� pot� estar� present� en� les� desembocadures� de� rius� menors�
que� no� han� format� un� con� al�luvial� però� que� presenten� un� desguàs� insuficient;� com� el�
Sènia,� el� barranc� de� Chinchilla� a� Orpesa,� o� els� rius� Naixement� i� Sec,� de� Campoamor� a�
Oriola.�
�
Con al·luvial
�
Quan� els� torrents� ixen� de� la� muntanya� i� arriben� a� la� vall� del� riu� principal� o� a� la� plana�
costanera,� pateixen� una� disminució� brusca� del� seu� pendent,� amb� la� qual� cosa� la� seua�
capacitat� d’arrossegament� de� sediments� també� disminueix.� En� el� peu� de� la� muntanya� es�
forma� un� ventall� convex� de� sediments,� denominat� con� al�luvial.� En� el� con� al�luvial� la�
capacitat�del�llit�disminueix�perquè�el�torrent�no�és�capaç�d’excavar�un�llit�suficient.�El�llit�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18943
en� el� con� es� troba� per� damunt� del� terreny� circumdant,� de� tal� forma� que� durant� una�
crescuda� la� inundació� afecta� tot� el� con.� A� més,� aquest� llit� és� molt� inestable,� podent�se�
formar�un�nou�en�qualsevol�punt,�aprofitant�antics�paleollits�o�altres�direccions�preferents�
de�flux.�Sobre�el�propi�con�la�durada�de�la�inundació�sempre�serà�curta.�
�
Formacions�de�tipus�con�al�luvial�també�es�presenten�en�la�confluència�d’un�afluent�amb�el�
riu�principal�(per�exemple�les�confluències�dels�rius�Sellent�i�Magre�amb�el�Xúquer)�i�en�les�
desembocadures� dels� rius� (rambla� d’Alcalà,� riu� Sec� de� Castelló,� riu� Millars,� barranc� del�
Carraixet,�riu�Girona,�etc.).�
�
Desaparicions de llit
�
Són�un�cas�extrem�de�disminució�de�la�capacitat�del�llit,�habitualment�associades�a�un�con�
al�luvial� com� vam� veure� en� l’apartat� anterior.� Per� les� seues� dimensions,� els� casos� més�
espectaculars� de� desaparicions� són� les� del� barranc� de� Benimodo,� rambla� Gallinera,�
Barrancs� � d’Orgègia� i� Juncaret� i� el� riu� Vinalopó,� encara� que� hi� ha� desenes� de� xicotetes�
desaparicions�en�tota�la�Comunitat.�Aigües�avall�de�la�desaparició�pot�existir�un�altre�llit�
que�arreplega�les�aigües�desbordades,�com�és�el�cas�del�barranc�de�Benimodo�o�la�solució�
artificial� del� segle� passat� de� la� rambla� del� Poyo,� abans� de� la� seua� confluència� amb� el�
barranc�de�Torrent.�
�
Les�desaparicions�de�llit�són�especialment�perilloses,�perquè�en�no�existir�un�llit�definit�i,�a�
més,�circular�l’aigua�molt�rarament,�l’home�tendeix�a�ocupar�terrenys�de�molt�alt�risc�amb�
elements�vulnerables�sense�tenir�consciència�del�perill�existent.�
�
Endorreismes i semiendorreismes
�
Un� endorreisme� és� una� zona� del� territori� que� no� té� desguàs,� pel� fet� que� les� condicions�
topogràfiques�tanquen�el�pas�del�flux�superficial.�En�cas�d’una�precipitació�important,�les�
aigües� s’acumulen� en� la� part� més� baixa� produint� inundacions� de� llarga� duració.� Els� llits�
que� drenen� en� aquestes� zones� desapareixen� formant� normalment� un� con� al�luvial.� Si� el�
drenatge� només� es� veu� dificultat� per� un� pendent� molt� xicotet� parlarem� d’un�
semiendorreisme.� Els� endorreismes� � i� semiendorreismes� � estan� associats� a� saladars,�
marjals,�llacunes�o�llacs�en�funció�del�seu�règim�hidrològic.�Alguns�exemples�són�la�rambla�
de� La� viuda� aigües� amunt� de� la� Serra� Esparreguera,� la� rambla� Cabanyera� a� Sinarcas,� el�
barranc�de�les�Ovelles�entre�Sant�Vicent�i�Alacant,�o�les�salines�de�Santa�Pola.�En�aquests�
casos,�les�inundacions�poden�tenir�una�durada�d’uns�quants�dies.�
�
Marjals
�
Una�marjal�és�un�cas�particular�d’endorreisme.�Les�marjals�a�la�Comunitat�Valenciana�són�
formacions�costaneres�en�què�la�dificultat�de�drenatge�es�deu�a�l’existència�d’un�cordó�de�
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18944
dunes� litoral� que� tanca� el� pas� cap� al� mar� en� una� longitud� important.� Per� tenir� una� cota�
molt�baixa,�els�nivells�freàtics�seran�quasi�sempre�alts,�sent�la�presència�d’aigua�en�molts�
casos�permanent.�Les�inundacions�poden�arribar�a�durar�més�d’una�setmana.�
�
A�causa�de�la�seua�situació�geogràfica,�a�la�facilitat�de�la�seua�posada�en�regadiu�i�a�la�seua�
relativa�aptitud�agrícola,�les�marjals�han�estat�sempre�atractives�per�a�l’home,�per�la�qual�
cosa� moltes� d’elles� s’han� dessecat� artificialment� al� llarg� de� la� història.� Això� no� evita� que�
continuen�sent�zones�d’acumulació�de�les�aigües�en�cas�de�fortes�pluges.�Al�llarg�de�tota�la�
costa�de� les�províncies�de�Castelló�i�València� ens� trobem� amb� marjals� o� antigues� marjals�
dessecades�totalment�o�parcialment,�com�les�de�Peníscola,�Orpesa,�Canet�d’en�Berenguer,�
Tavernes,�o�Pego.�
�
En�la�pràctica,�podem�parlar�d’una�evolució�de�les�marjals,�de�tal�forma�que�moltes�d’elles�
en�una�primera�etapa�es�van�convertir�en�arrossars,�amb�posterioritat�es�van�elevar�i�van�
dessecar� els� terrenys� per� a� cultiu� de� regadiu� (actuacions� realitzades� majoritàriament� des�
dels�anys�60�fins�i�tot�l’actualitat),�i�en�una�última�fase�s’han�utilitzat�algunes�d’elles�com�a�
zones�de�desenrotllament�turístic�donada�la�seua�proximitat�al�mar.�
�
Plans d’inundació
�
En�els�trams�baixos�dels�rius,�ja�prop�de�les�seues�desembocadures,�aquests�deixen�de�ser�
erosius,�de�tal�forma�que�per�als�cabals�normals�són�estables�en�sentit�vertical;�és�a�dir,�el�
balanç�entre�erosió�i�sedimentació�és�nul�a�nivell�global.�Açò�no�impedeix�que�localment�
aquest� balanç� es� descompense,� formant�se� els� meandres� típics� d’aquests� trams� que,� a�
escala�geològica,�donen�lloc�a�moviments�laterals�del�riu.�
�
Durant�una�crescuda�prou�gran�com�per�a�superar�la�capacitat�de�desguàs�del�llit,�el�riu�es�
desborda� i� deposita� els� sediments� arrossegats� en� el� seu� entorn.� L’acumulació� d’aquests�
sediments� en� successives� terrasses� forma� el� seu� pla� al�luvial� o� d’inundació.� Atés� que� els�
sediments� es� depositen� en� major� proporció� en� la� contornada� del� llit,� ens� podem� trobar�
amb�que�aquest�circule�a�una�cota�major�que�el�seu�pla.�
�
La� inundació� del� pla� al�luvial� sempre� és� una� inundació� massiva� en� què� el� moviment� de�
l’aigua� és� bidimensional,� encara� que� apareixen� concentracions� del� flux� en� els� paleollits�
abandonats,�en�les�zones�més�baixes�o�forçats�per�les�infraestructures�existents.�Si�el�llit�es�
troba� sobreelevat,� el� retorn� de� les� aigües� a� aquest� es� veu� dificultat,� per� la� qual� cosa� els�
nivells� aconseguits� i� la� durada� de� la� inundació� s’incrementen.� A� més,� les� condicions� de�
desguàs�en�la�desembocadura�es�poden�veure�dificultades�pel�fet�de�que�el�nivell�mitjà�del�
mar�s’eleve�si�es�produeix�al�mateix�temps�una�situació�generalitzada�de�baixes�pressions.�
�
Les�inundacions�dels�rius�Xúquer�i�Segura�són�inundacions�de�tipus�pla�d’inundació.�En�el�
cas�del�riu�Xúquer�la�inundació�ocupa�una�part�important�de�les�comarques�de�la�Ribera,�
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18945
encara� que� la� durada�de� les� seues� inundacions� és� inferior� a� la� setmana.� En� el� cas� del� riu�
Segura,� pel� fet� que� el� llit� se� situa� per� damunt� de� la� seua� vall,� i� per� les� dificultats� de�
drenatge,�les�inundacions�del�Baix�Segura�solen�tenir�una�durada�superior�a�la�setmana.�
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18946
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18947
Com� resultat� tenim� 6� nivells� de� zones� de� perillositat� (veure� la� taula� 1),� per� combinació�
dels�factors�anteriors:�
�
1.� Calats�alts�amb�freqüència�alta��
2.� Calats�alts�amb�freqüència�mitjana.�
3.� Calats�baixos�amb�freqüència�alta.�
4.� Calats�baixos�amb�freqüència�mitjana.�
5.� Calats�alts�amb�freqüència�baixa.�
6.� Calats�baixos�amb�freqüència�baixa.�
�
Freqüència
Baixa Mitjana Alta
Calat
(100-500 anys) (50-100 anys) (< 50 anys)
Baix (< 0’8 m.) 6 4 3
Alt (> 0’8 m.) 5 2 1
�
Taula�1.�Nivells�de�perillositat�per�combinacions�d’intervals�de�freqüències�i�calats.�
�
�
2.2. Anàlisi del risc
�
Una� vegada� obtingudes� les� zones� inundables,� diferenciant� els� sis� nivells� de� perillositat�
descrits,�aquestes�s’han�classificat�com�a�zones�de�risc�alt,�mitjà�i�baix,�tenint�en�compte�el�
tipus�d’ús�del�sòl�o�els�elements�en�risc�afectats,�resultant�la�combinació�de�la�taula�2.�
Les�dades�obtinguts�s’han�classificat�per�municipis,�presentant�se�les�superfícies�afectades�
per�cada�tipus�de�risc�i�la�població�residencial�afectada,�tot�això�per�a�cada�una�de�les�zones�
inundables�en�funció�de�l’origen�de�la�inundació�(conca,�subconca�o�zona�hidrològica)�que�
afecten� el� municipi.� Les� mateixes� dades� es� presenten� per� a� les� zones� inundables� de�
l’apartat�3.�
La�presentació�cartogràfica�es�realitza�en�mapes�provincials�a�escala�1:200.000�i�cartografia�
a�escala�1:50.000,�amb�la�informació�següent:�6�nivells�de�perillositat,�usos�del�sòl,�elements�
singulars� (CCE,� parcs� de� bombers,� hospitals,� indústries� amb� Pla� d’Emergència� Exterior� i�
càmpings),�i�infraestructures�(essencialment� viàries).� Per�raons� d’escala,� aquestes� últimes�
dades�només�es�representen�en�la�cartografia�a�E�1:50.000.�
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18948
�
ZONES DE
ELEMENTS EN RISC ÚS DEL SÒL RISC
PERILLOSITAT
A.1. Alt freqüent 1
A.2. Alt ocasional 2
Residencial, terciari i mixt;
A.3. Alt excepcional 5
Nuclis de població zones d’acampada; ús
3
comercial B. Mitjà
4
C. Baix 6
1
A. Alt
2
3
Instal·lacions industrials Uso industrial
B. Mitjà 4
5
C. Baix 6
1
A. Alt
2
Equipaments, infraestructures i 3
Servicis bàsics
elements singulars B. Mitjà 4
5
C. Baix 6
�
Taula�2.�Classificació�de�les�superfícies�inundables.�
�
�
Finalment,�i�per�a�avaluar�el�grau�de�risc�de�cada�municipi,�l’estudi�inclou�l’anàlisi�del�qual�
s’ha�definit�com�a�impacte:�dany�mitjà�que�potencialment�poden�produir�les�inundacions.�
El�procés�d’avaluació�es�descriu�a�continuació.�
�
1.� Categories�dels�danys�produïts�per�la�inundació:�
�
a)� Danys�directes:�
�
� Danys� � sobre� propietats,� infraestructures� i� continguts� emmagatzemats� que�
són�afectats�per�la�làmina�d’inundació.�
� Danys� d’intervenció� en� el� control� de� l’avinguda,� evacuació� de� poblacions�
afectades,�subministraments�d’emergència,�etc.�
�
b)� Danys�indirectes,�de�difícil�avaluació�econòmica�com:�
�
� Danys� produïts� per� la� interrupció� temporal� del� servici� d’infraestructures� i�
servicis�públics�sobre�poblacions�no�directament�afectades�per�la�inundació.�
� Danys�secundaris�produïts�per�la�interrupció�de�l’activitat�econòmica.�
� Danys� d’incertesa� associat� a� la� freqüència� i� repetició� de� fenòmens�
catastròfics�sobre�una�mateixa�zona.�
�
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18949
c)� Danys�intangibles�no�traduïbles�en�termes�monetaris�lligats�a�aspectes�socials�i�
culturals� provocats� per� l’alteració� de� les� condicions� de� vida� en� les� zones�
afectades.�
�
Aquests�danys�per�unitat�de�superfície�són�majors�o�menors�en�funció�de�la�magnitud�de�
la�inundació�i�de�la�vulnerabilitat�del�territori,�de�tal�manera�que�pot�parlar�se�de�corbes�de�
danys�en�funció�de�la�magnitud.�
�
Hi� ha� diversos� aspectes� relacionats� amb� la� magnitud� que� incideixen� en� els� danys� finals�
com�són�l’altura�de�l’aigua�aconseguida,�la�velocitat�del�flux,�la�durada�de�la�inundació,�la�
major�o�menor�presència�de�sediments,�etc.�No�obstant�això,�donat�el�caràcter�regional�de�
l’estudi�d’inundabilitat,�només�es�va�a�tenir�en�compte�l’altura�de�la�làmina�d’aigua�(que�
en� realitat� és� el� factor� més� important� a� la� Comunitat� Valenciana)� discretitzada� en� dos�
intervals:�menys�de�80�cm.�corresponent�als�nivells�3,�4�i�6�i�amb�una�altura�representativa�
de�40�cm.;�i�més�de�80�cm.�(nivells�1,�2�i�5)�i�amb�una�altura�representativa�de�120�cm.�
�
Quant�a�la�vulnerabilitat�del�territori,�depèn�fonamentalment�de�la�tipologia�d’ús�que�tinga�
i�de�la�seua�intensitat,�encara�que�en�realitat�sempre�hi�ha�particularitats�que�fan�els�danys�
molt� distints� dins� d’una� mateixa� categoria.� Per� a� realitzar� aquesta� diferenciació� s’ha�
utilitzat� el� mapa� d’usos� del� sòl� subministrat� per� la� Conselleries� competents� en� matèria�
d’Obres�Públiques�i�Urbanisme.�
�
2.� Avaluació�de�la�vulnerabilitat:�
�
a)� Usos� residencials.� El� percentatge� de� dany� per� a� cada� tipologia� d’ús� i� calat� de�
l’aigua� s’ha� obtingut� de� les� corbes� de� vulnerabilitat� utilitzades� per� la� Federal�
Insurance� Agency� nord�americana,� mentres� que� el� valor� per� metre� quadrat�
adoptat�és�funció�de�la�densitat�d’edificació�(6�categories).�
b)� Usos� industrials.� Mateixes� consideracions� però� distingint� només� alta� i� baixa�
densitat�d’ús.�
c)� Usos� comercials.� Per� al� seu� càlcul,� s’ha� considerat� l’oferta� comercial� de� cada�
municipi�i�que�els�comerços�es�reparteixen�uniformement�en�l’ús�residencial.�El�
resultat�és�un�factor�majorant�dels�danys�produïts�en�els�usos�residencials�i�que�
depèn�del�municipi.�
d)� Usos� agrícoles.� L’estimació� de� danys� s’ha� elaborat� tenint� com� a� referència� els�
valors�de�les�cosines�base�establides�en�els�segurs�agraris.�En�els�danys�agrícoles�
no�s’ha�fet�distinció�en�funció�del�calat�aconseguit.�
�
Aquests� danys,� que� s’han� avaluat� en� termes� monetaris,� s’han� adimensionalitzat� entre� els�
valors�0�i�100.�Per�a�l’avaluació�del�risc�en�cada�municipi,�i�als�efectes�del�present�Pla,�no�
s’han�pres�en�compte�els�danys�agrícoles.�
�
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18950
�
3.� Factor�de�danys�indirectes:�
�
Per� a� cada� municipi� s’ha� obtingut� un� factor� de� danys� indirectes� (variable� entre� 1� i�
1,55)�en�funció�dels�factors�següents:�
�
� Població�total�del�terme�municipal�
� Percentatge�de�superfície�afectada�per�la�inundació�
� Densitat�de�població�
� Nombre�d’entitats�de�població�
� Valor�i�composició�del�parc�d’habitatges�
� Entitat�dels�sectors�productius�localitzats�
� Percentatge�de�població�activa�lligada�a�l’agricultura�
�
4.� Avaluació�de�l’impacte:�
�
Amb�tot�l’anterior�es�pot�avaluar�el�dany�produït�per�una�inundació�concreta�en�una�
part�del�territori.�No�obstant�això,�en�realitat�el�que�es�pretén�és�calcular�el�dany�mitjà�
que� provoquen� les� inundacions� al� llarg� del� temps,� és� a� dir,� l’impacte� del� risc�
d’inundació.� Per� a� això� cal� introduir� la� freqüència� amb� què� es� produeixen� les�
inundacions,�de�tal�manera�que� l’impacte� per� unitat� de� superfície� (D)�s’obté� com�el�
producte�següent:�
D �V � F � I �C
�
on:�
�
V�=�vulnerabilitat,�funció�de�l’ús�del�sòl�i�del�risc�d’inundació�(en�realitat�només�de�la�magnitud).�
F�=�factor�de�freqüència,�que�és�funció�del�risc�d’inundació�(en�realitat�només�de�la�freqüència).�
I�=�factor�de�danys�indirectes,�que�depèn�del�municipi.�
C�=�factor�de�danys�en�els�comerços,�que�depèn�del�municipi�i�només�és�diferent�d’1�en�els�usos�residencials.�
�
A� partir� de� les� dades� obtinguts,� s’ha� establit� el� grau� de� risc� municipal� diferenciant� alt,�
mitjà�i�baix,�en�funció�dels�danys�esperats.�Així�mateix,�s’han�tingut�en�compte�les�dades�
disponibles�sobre�inundacions�històriques�per�a�l’establiment�del�nivell�de�risc�esmentat.�
�
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18951
12
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18952
13
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18953
14
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18954
15
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18955
�
�
�
�
�
� Alacant� Castelló� València� Comunitat�
Urbana Urbana Ur bana Urbana
� 5%
Agrícola
Resto
32%
9%
Rest o
17%
6%
Agrí cola Resto 6%
Agrícola
Resto
� 27% 68% Agrícola 22%
77% 72%
59%
�
�
�
�
�
�
� Alacant� Castelló� València� Comunitat�
�
Pot�observar�se�que�dels�1.260�km2�inundables�a�la�Comunitat�Valenciana�només�77�km2�es�
corresponen�amb�usos�urbans�(residencial,� industrial,� terciari�i�infraestructures),�és�a�dir,�
zones�d’alta�i�mitjana�vulnerabilitat.�Per�tant,�és�el�sòl�agrícola�el�més�afectat,�per�tractar�se�
de� l’ús� de� major� extensió,� i� per� localitzar�se� els� sòls� de� millor� aptitud� agrícola� en� zones�
d’inundació.� No� obstant� això,� en� termes� d’afecció� percentual� els� resultats� són� quelcom�
16
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18956
majors� que� l’afecció� urbana� en� les� províncies� d’Alacant� i� València,� però� menor� en� la� de�
Castelló.�
�
�
Superfície inundable (en km2)
Comunitat
RISC Alacant Castelló València
Valenciana
Alt-1 0,77 0,89 2,02 3,68
Alt-2 9,24 0,55 1,28 11,06
Núclis de
població
17
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18957
Extrapolat�les�dades�sobre�població�afectada�que�figuren�en�la�taula�anterior,�al�cens�vigent�
de� població� (2008)� que� ascendeix� a� un� total� de� 5.029.601� persones,� i� suposant� que�
l’augment� demogràfic� des� de� l’any� 1991� al� 2008� s’ha� distribuït� linealment� per� tota� la�
superfície�de�la�Comunitat,�és�a�dir,�si�s’assumeix�com�constant�el�percentatge�de�població�
afectada�que�delimitava�l’estudi�de�l’any�1991�(10,5%),�s’obtenen�els�resultats�següents:�
�
Habitants
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 529.114 146.022 81.562 294.757
% Pobl. afectada 10,52 7,72 13,71 11,59
�
Taula�7.�Població�afectada�a�la�Comunitat�Valenciana���Cens�2008���Primera�correlació�
�
Si�no�se�suposa�que�el�percentatge�de�població�afectada�és�constant�i�s’extrapolen�les�dades�
tenint�en�compte�els�increments�de�població�degut�als�municipis�amb�risc�i�la�seua�relació�
respecte�a�la�distribució�de�població�en�zones�amb�risc�de�l’estudi�original�del�Pla�Especial,�
les�dades�que�s’obtenen�són�els�següents:�
�
Habitants
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 527.044 146.335 83.473 292.571
% Pobl. afectada 10,47 7,73 14,03 11,50
�
Taula 8. Població afectada a la Comunitat Valenciana - Cens 2008 - Segona correlació
�
�
300000
200000 València
100000 Alacant
Castelló
0
Censo 1991 1ª Correlació 2ª Correlació
18
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18958
�
València �Tal� com� pot� apreciar�se� d’aquests� estudis,� la�
50%
província� més� afectada� en� població� és� la� de�
València,� a� causa� del� risc� que� encara� persisteix�
entorn� del� barranc� del� Carraixet� en� la� comarca� de�
l’Horta�Nord,�i�a�la�inundació�massiva�del�Xúquer.�
Castelló
Alacant
32%
18% �
�
�
3.6 Municipis amb risc
�
D’un�total�de�542�municipis�a�la�Comunitat�Valenciana�han�resultat�299�amb�risc.�
�
Municipis
Comunitat
Alacant Castelló València
Valenciana
Alt 48 15 5 28
Con Riesgo
Mitjà 88 21 14 53
Baix 163 33 30 100
Total 299 69 49 181
Sin risc 243 72 86 85
Total 542 141 135 266
�
Taula�9.�Municipis�amb�risc�a�la�Comunitat�Valenciana.�
�
�
En�els�següents�gràfics�es�mostren�les�distribucions�provincials�dels�municipis�amb�risc�alt,�
mitjà�i�baix.�
�
� Bajo Alt o
Alt o
10%
Alt o Alt o
Bajo 15% 16%
� 48% 22%
61% Bajo
56%
Bajo
55%
Medio Medio
� 29% 29%
� Medio
29%
�
�
�
Medio
30%
�
� Alacant� Castelló� València� Comunitat�
�
19
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18959
En� els� següents� gràfics� es� mostren� les� distribucions� provincials� dels� municipis� amb� risc�
enfront�dels�municipis�sense�risc�
�
�
�
� Riesgo
Sin Con
Riesgo Con Sin
Con Con
Sin Riesgo Sin
� 45% Riesgo Riesgo Riesgo
55% Riesgo 29% Riesgo
36% 71% 55%
64% 45%
�
�
�
�
�
�
� Alacant� Castelló� València� Comunitat�
�
Pot�observar�se�que�el�percentatge�de�municipis�amb�risc�és�d’acord�amb�l’extensió�de�la�
superfície�urbana�afectada�per�a�cada� província,� sent� València� la� més�afectada� en� termes�
absoluts,�amb�39�Km2,�seguida�per�Alacant�amb�23�Km2�i�Castelló�amb�15�Km2�.�
�
Cal�destacar�que�el�45�%�dels�municipis� amb� risc� d’inundació,� en� concret� 135,� tenen� una�
vulnerabilitat�alta�o�mitja,�i�es�corresponen�majoritàriament,�a�excepció�de�casos�puntuals,�
amb�els�municipis�de�les�comarques�costaneres.�
�
El�llistat�de�municipis�amb�risc,�agrupats�per�província�i�comarca�s’indica�en�l’Annex�I.�
�
20
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18960
21
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18961
22
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18962
23
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18963
1. Amadòrio
�
Identificació de la presa
�
La�presa�d’Amadòrio�té�titularitat�Estatal�i�
es�va�classificar�el�26�de�març�de�1999�com�
de�categoria�A.�
�
La� finalitat� de� la� presa� d’Amadòrio� és� la�
regulació� de� les� aportacions� dels� rius�
Amadòrio� i� Sella,� i� la� laminació� de�
possibles� avingudes,� reduint� els� cabals�
puntes� i� disminuint� els� danys� causats� per�
inundació,�aigües�avall�de�la�presa.�
�
�
A�més,�satisfà�les�demandes�de�reg�del�terme�municipal�de�la�Vila�Joiosa.�
�
La� presa� d’Amadòrio� és� de� gravetat.� La� cota� del� llit� és� de� 71,65� m.� L’altura� de� la� presa�
sobre�el�llit�és�de�58�m’i�la�capacitat�de�l’embassament�a�la�cota�N.M.N.�(127�m)�és�de�15,83�
Hm3.�La�cota�de�coronació�és�de�129,65�m�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�335,7�m.�La�
presa�disposa�d’un�sobreeixidor.�El�llindar�de�sobreeixidor�és�de�123�m.�
�
Aigües�amunt�de�la�presa�d’Amadòrio�(6Km)�es�troba�la�presa�de�Relleu,�de�categoria�C.�
No�hi�ha�altres�preses�aigües�avall�de�la�presa�d’Amadòrio.�
�
Situació i accessos
�
Les�coordenades�UTM�són:�X=738.600,�I=4.268.800�
�
La�presa�d’Amadòrio�s’ubica�sobre�el�riu�Amadòrio,�al�nord�est�de�la�província�d’Alacant,�
a�uns�6�km�a�l’est�del�nucli�urbà�de�la�Vila�Joiosa.�Aigües�avall�de�la�presa,�el�riu�Amadòrio�
només�passa�pel�terme�municipal�de�la�Vila�Joiosa.��
�
La�presa�es�troba�situada�immediatament�aigües�avall�del�Barranc�del�Sorell�i�de�la�Mola,�
prop�de�la�confluència�dels�rius�Sella�i�Amadòrio.��
�
24
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18964
L’accés�a�la�presa�es�pot�realitzar�per�ambdós�marges.�
�
� Pel�marge�dret:�
o Des�de�l’A7�o�Nacional�332,�es�pren�la�desviació�cap�a�Aigües�i�des�d’aquesta�
població�mitjançant�una�carretera�s’arriba�a�l’embassament.�
o Des� de� la� Nacional� 340,� passat� Xixona� es� pren� la� desviació� cap� a� Aigües,� i�
novament�la�carretera�esmentada�en�l’apartat�anterior.�
�
� Pel�marge�esquerre:�
o Des� de� l’A7� o� Nacional� 332,� arribats� a� la� Vila� Joiosa� es� pren� la� desviació�
encreuada�l’autopista�A�7�que�porta�fins�a�l’embassament.�
o Des�de�la�Nacional�340,�abans�d’arribar�a�Xixona�es�pren�una�desviació�cap�a�
Relleu,� passada� la� població� d’Orxeta� es� pren� una� altra� desviació� cap� a� la�
dreta�que�porta�fins�a�l’embassament.�
�
La�Sala�d’Emergència�de�la�presa�de�Beniarrés�s’ubicarà�en�el�marge�esquerre,�pròxim�a�la�
coronació� de� la� presa.� La� seua� ubicació� en� el� propi� edifici� d’oficines,� garanteix� la�
disponibilitat�dels�elements�necessaris�per�a�la�realització�de�les�funcions�i�actuacions�que�
des� d’ella� ha� de� realitzar�se,� com� ara� l’accés� a� la� informació� de� la� instrumentació� i� accés�
telefònic.�
�
Escenaris estudiats en l'Análisi del Risc:
�
S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�
�
� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.�Embassament�d’Amadòrio�ple�fins�a�la�
cota�127,00�m�
� H2:� Escenari� de� ruptura� en� situació� d’avinguda� extrema.� Embassament�
d’Amadòrio� ple� fins� a� la� cota� de� coronació� 129,65� m,� desaiguant� l’avinguda�
extrema.�
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor,�estant�l’embassament�
d’Amadòrio�ple�fins�a�la�cota�127,00�m�
�
De� l’anàlisi� dels� resultats,� es� conclou� que� les� cotes� de� làmina� aconseguida� són� molt�
semblants�en�els�escenaris�H1�i�H2�per�a�tots�i�cada�un�dels�perfils�del�tram�d’estudi,�sent�la�
major�diferència�entre�calats�d’aigua�en�un�mateix�perfil�de�3,83�m.�
�
La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.�Aquests�calats�
són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�A1.�
�
25
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18965
26
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18966
Presa de Amadorio
Gorgos
CUENCA RÍO AMADORIO
Serpis
GUADALEST
Algar
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
Monegre Interfluvio
Amadorio
AMADORIO
Interfluvio
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
1:120.000 Subcuencas
Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000
Presa de Amadorio
CV-770
CV-778
CV-
782
5
-77
CV
CV-75 8
CV
-76
1
CV-759
C
V-
7 67
3
7 67
V-
C
CV-77 5
AMADORIO
CV-7678
CV
-7 7
0
La Vila
Joiosa/Villajoyosa
CV-
770
2a
33
1
N-
N-3 32
-7
AP
�
Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.
Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18968
Pantano de Amadorio
T.M.
Orxeta
AMADORIO
T.M. La Vila
Joiosa/Villajoyosa
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
200 100 0
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18969
2. Assut de Terrateig
�
Identificació de la presa
�
L’Assut� de� Terrateig� té� titularitat�
estatal�i�es�va�classificar�el�25�d’agost�de�
2005�com�de�categoria�A.�
�
La�finalitat�de�l’Assut�de�Terrateig�és�la�
laminació� d’avingudes� de� la� conca�
mitjana�del�riu�Serpis.��
�
No�té�capacitat�d’emmagatzemament�ja�
que� disposa� d’un� forat� de� 4� m2� en� la�
base�que�el�manté�buit�en�situacions�en�
què�no�s’estiga�laminant�l’avinguda.�
�
�
No�hi�ha�preses�aigües�amunt�ni�aigües�avall�de�l’Assut�de�Terrateig.�
�
L’Assut� de� Terrateig� és� de� gravetat� amb� perfil� triangular.� La� cota� del� llit� és� de� 159� m.�
L’altura� de� la� presa� sobre� el� llit� és� de� 22,5� m’i� la� cota� N.M.N.� es� de� 162� m.� La� cota� de�
coronació�és�de�181,5�m,�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�400�m.�L’assut�disposa�de�
tres�sobreeixidors�situats�a�distintes�cotes,�dos�d’ells�(l’1�i�el�2)�superficials�i�el�tercer�en�la�
cota�162�m.��
�
�
Situació i accessos
�
Està�ubicat�en�el�riu�Serpis�pertanyent�a�la�Confederació�Hidrogràfica�del�Xúquer�entre�els�
termes�municipals�de�Terrateig�i�Benicolet�(província�de�València).�
�
Les�coordenades�UTM�són:�X=733.272,�I=4.310.576�
L’accés� principal�a�l’assut�es�realitza�des� de� la� carretera� V�31.� Passats� uns� 14� km� es�pren�
l’eixida�1�cap�a�Alacant�per�la�costa�per�a�agafar�l’AP�7.�Seguint�per�l’autopista�de�peatge�
AP�7�es�pren�l’eixida�60�(Gandia�/�Xeresa�/�Xeraco).�Se�segueix�per�la�N�332�durant�uns�9�
km� i� posteriorment� es� pren� la� CV�60� cap� a� Terrateig.� La� tancada� es� troba� a� uns� 2,50� km�
abans�d’arribar�a�la�població�de�Terrateig.�
�
30
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18970
Es� pot� seguir� un� altre� accés� secundari� des� de� l’interior.� Eixida� des� de� València� per� la�
carretera�V�31.�Passats�uns�14�km�es�pren�l’eixida�1�cap�a�Alacant�per�la�costa�per�a�agafar�
l’Ap�7.� Seguint� per� l’autopista� de� peatge� AP�7� es� pren� l’eixida� 58� (Algemesí� /� Sueca� /�
Alzira).�Posteriorment�es�pren�la�CV�5121�fins�a�arribar�a�Algemesí.�A�l’eixida�d’Algemesí�
cal� dirigir�se� direcció� a� Alzira� i� posteriorment� a� Xàtiva.� Des� de� Xàtiva,� per� la� CV�610�
s’arriba�fins�Terrateig.�Des�d’allí�i�per�la�CV�60,�direcció�a�Gandia,�s’arriba�fins�la�tancada�a�
uns�2,5�km.�
�
La�Sala�d’Emergència�de�l’Assut�de�Terrateig�se�situa�en�el�marge�dret.�
�
Escenaris estudiats en l'Anàlisis del Risc:
�
S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�
�
� H1:�Escenari�de�ruptura�amb�avinguda�a�cota�de�sobreeixidor.�
� H2:�Escenari�de�ruptura�amb�avinguda�en�cota�de�coronació.�
�
No�s’estudia�l’escenari�A1�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor�ja�que�l’Assut�no�
té�comportes.�
�
En� la�cartografia�de�l’Annex�II�s’aporten� els� plans� d’inundació� referents� a� la� hipòtesi�H2�
que�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.��
�
Elements vulnerables aigües avall de la presa
�
La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�
�
� Hi�ha�un�total�de�8�cases�aïllades��
� Hi� ha� un� total� de� 8� Agrupacions� de� cases� afectades� per� la� possible� inundació�
pertanyents�als�municipis�de:�Ròtova,�Alfauir,�Palma�de�Gandia,�Beniarjó,�Real�de�
Gandia,�Gandia.�
� Cascos� Urbans� de� Llocnou� de� Sant� Jeroni,� Almiserà,� Ròtova,� Palma� de� Gandia,�
Almoines,�Gandia,�Daimús.�
� Carreteres:�CV�6060,�CV�671,�N�337,�CV�670�
� Ponts:�Carretera�Local,�Accés�a�Almiserà�des�de�la�CV�6086,�Pont�CV�6060,�Crta.�
local�de�Rótova,�CV�60,�CV�685,�pont�Carretera�Local,�AP�7,�N�332,�Via�Verda�de�
la�Safor,�Tetuan,�Vell�d’Oliva,�Passarel�la�de�vianants,�d’Alacant,�Accés�a�Polígon�
Rafalcaid,�CV�670�
� Línia�d’Alta�Tensió�de�132�Kv�
�
Per�a�una�informació�més�detallada�veure�l’Annex�II�del�present�Pla.�
�
31
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18971
B a l s a d e a c u m u l a c i ó n d e l A z u d d e Te r r a t e i g
Interfluvio
Beniopa
AZUD DE
MAR TERRATEIG
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Júcar
OLIVA
Interfluvio
Serpis
BENIARRÉS Girona
Gorgos
Vinalopó
Algar
GUADALEST
Monegre
MAPA DE SITUACIÓN Interfluvio
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
Subcuencas
1:210.000
AmadorioEmbalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
m Masa agua superficial Alt. Mín
Num. 6265 / 12.05.2010 18972
A z u d d e Te r r a t e i g
CV
CV
-60
-60
5
2
CV
0
-60 -6
75
CV 2
AP-
7
N-3
32
CV
CV-
-60
675
5
N-337
Gandia
CV-608
7a
33
0
10
72
5
N-
-6
7
-6
CV-67 CV Daimús
CV
CV
-6
75
5
50
Benirredrà
1
CV-608
01
-68 73
-6
-68
CV
CV
CV
32
Palma de -67
CV
Gandía 3
N-3
-67
Real de CV
32
Gandía CV- Almoines
679 81
1
CV-6
6
74
-68
CV-6
CV-6803
CV
Rótova
CV
CV-679
- 67
Beniarjó
0
CV-682
CV
CV
2 Alfauir -60
AP-7
-68
08
-6
3
Almiserà CV
C
V-
6 87 Ador
1
87
-6
CV
AZUD DE
CV
CV-6
-6
10
TERRATEIG
CV-680
85
Llocnou de
Sant Jeroni Castellonet de
0
Terrateig
6
la Conquesta
V-
C
CV-619
CV-717
70 0
999
CV-
CV-6
�
Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
1:100.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
12
-71 00
CV
CV -7
CV
Num. 6265 / 12.05.2010 18973
A z u d d e Te r r a t e i g
T.M. Almiserà
AZUD DE TERRATEIG
T.M. Benicolet
T.M. Llocnou
de Sant Jeroni
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18974
35
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18975
36
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18976
�
A�partir�de�l’encreuament�amb�l’autovia�d’Alacant�N�330�i�la�línia�de�ferrocarril,�s’obri�una�
gran�plana�d’inundació�que�pren�direcció�sud�est�arribant,�després�de�creuar�la�carretera�
CV�809,� a� un� paratge� conegut� com� la� Llacuna,� constituït� per� una� lleugera� depressió� de�
caràcter�endorreic,�que�té�un�fort�efecte�laminador.�Des�d’aquesta�zona�el�flux�segueix�la�
direcció�de�la�Sèquia�del�Rei�per�a�posteriorment�incorporar�se�al�riu�Vinalopó�a�uns�28,1�
km�de�la�bassa.��
�
El� model� continua� pel� llit� del� riu� Vinalopó� travessant� la� localitat� de� Sax� entre� els� P.K.�
34,700�35,500,� i� aconseguint� l’embassament� d’Elda� en� el� P.K.� 40+400� aproximadament.�
2.6.3.�
�
37
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18977
Júcar
SAN DIEGO
(BALSA)
Serpis
Vinalopó
Monegre
Interfluvio
Rambuchar
Interfluvio
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx
MAR
1:300.000 Subcuencas
MEDITERRÁNEO Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000 6.000
CV-65
6 55
C V-
CV
CV
-66
-65
2
0
51
SAN DIEGO -8
1
A- 31
(BALSA) CV
56
CV-657
-6
CV
8
-80
CV-7
CV
94
4
34
N-
56
-6
CV
CV
CV-795
-65
1
-8
7
940 CV
1
CV-7
CV-803
CV
-8
09
CV-807
CV-8
4
2
-80
-80
N-3
CV
CV
1
CV-8090
30a
CV-799
2
-81
CV
CV-8
062
CV-8
Villena CV 02
-8
15
-81
4 CV CV-806
3
3
CV-
9
CV-811
A-31
-81
-7
7
80
A-
CV
CV
CV-816
-80
CV
CV-805
CV-8
CV
17
-81
5
A-
Sax 7
CV-830
0
-81
CV
CV-815
A-3
CV-
1
833
53
37
-83
370
-8
CV
CV
CV-830
CV-8
CV-827
CV
-83
51
Elda
CV-8354
-83
CV
CV-8320
CV-83 CV-8310 52 CV
CV 83
-83 CV- -8
CV-
20
11
82 6
A-31
CV-838
CV-834
2 0
-8
CV
CV
-8
- 84
32
5
CV-8201
02
�
Leyenda
CV-831
0
Carreteras Local diputaciones Poblaciones V-8 42
Presa con plan C
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab 84
CV-
4
CV 7
Embalses
RCE CV-840
Auxiliar 25
5000-25000 Hab. -8
CV-8341
m
0
CV
0
25
CV
-84 A-31
-8
CV
-84
-8
CV-847
-8
4
6
50
4
Num. 6265 / 12.05.2010 18979
T.M. La Font
de la Figuera
T.M. Fontanars
dels Alforins
T.M.
Villena
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18980
4. Beniarrés
�
Identificació de la presa:
�
La� presa� de� Beniarrés� té� titularitat� Estatal� i�
es� va� classificar� el� 26� de� març� de� 1999� com�
de�categoria�A.�
�
La� finalitat� de� la� presa� de� Beniarrés� és� la�
millora� de� la� garantia� dels� cabals� de� reg� de�
l’Horta� de� Gandia� i� la� laminació�
d’avingudes�aigües�avall.�
�
La�presa�de�Beniarrés�és�de�gravetat.�La�cota�
del� llit� és� de� 281,65� m.� L’altura� de� la� presa�
sobre� el� llit� és� de� 39� m’i� la� capacitat� de�
l’embassament�a�la�cota�N.M.N.�(318�m)�és�de�27�Hm3.�La�cota�de�coronació�és�de�320,65�m�
sent� longitud� total� de� la� coronació� de� 395,3� m.� La� presa� disposa� d’un� sobreeixidor.� El�
llindar�de�sobreeixidor�és�de�313,25�m.�
�
La�capacitat�de�l’embassament�és�de�27�Hm3�
�
No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�presa�de�Beniarrés.�
�
�
Situació i Accessos:
�
Les�Coordenades�UTM�són:�X=729.605,�I=4.299.796�
�
La�presa�de�Beniarrés�s’ubica�sobre�el�riu�Serpis,�al�nord�de�la�província�d’Alacant,�a�uns�
13�km�d’Alcoi�cap�a�l’est,�en�el�terme�municipal�de�Beniarrés.�Aigües�avall�de�la�presa,�el�
riu�Serpis�passa�per�Villalonga,�Potries,�Beniarjó,�Almoines,�per�a�desembocar�a�Gandia.��
�
L’accés�pot�realitzar�se�pels�dos�marges:�
�
� Pel�marge�dret:�
o Des� de� la� Nacional� 322,� es� pren� la� desviació� cap� a� Pego,� en� Oliva,� per� la�
Comarcal� 3318.� A� Pego,� es� pren� la� Comarcal� 3311� cap� a� Plans� i� allí� la�
desviació�cap�a�l’embassament.�
o Des�de�la�Nacional�340,�s’arribarà�fins�Muro�d’Alcoi,�on�es�pren�la�Comarcal�
3311� cap� a� Plans� des� d’on� es� contínua� de� la� mateixa� manera� que� en� el� cas�
anterior�cap�a�l’embassament.�
41
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18981
�
� Pel�marge�esquerre:�
o Des� de� València,� prenent� la� Nacional� 322� o� A7� fins� a� Gandia,� on� s’ha� de�
prendre�la�desviació�de�la�comarcal�320�cap�a�Albaida.�A�l’altura�de�Castelló�
de�Rugat,�es�desvia�cap�al�poble�de�Beniarrés�i�des�d’allí�per�la�carretera�que�
uneix�el�poble�i�embassament�de�mateix�nom.�
o Per� la� Nacional� 340,� s’arriba� fins� Muro� d’Alcoi� i� des� d’allí� es� pren� la�
desviació�cap�a�Beniarrés.�
�
La�Sala�d’Emergència�de�la�presa�de�Beniarrés�s’ubicarà�en�el�marge�esquerre,�pròxima�a�la�
coronació� de� la� presa.� La� seua� ubicació� en� el� propi� edifici� d’oficines,� garanteix� la�
disponibilitat�dels�elements�necessaris�per�a�la�realització�de�les�funcions�i�actuacions�que�
des�d’ella�has�de�realitzar�se,�com�ara�l’accés�a�la�informació�de�la�instrumentació�i�accés�
telefònic.�
�
�
Escenaris estudiats en l'Anàlisis del Risc:
�
S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�
�
� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.�Embassament�de�Beniarrés�ple�fins�a�la�
cota�320,17�m.�
� H2:� Escenari� de� ruptura� en� situació� d’avinguda� extrema.� Embassament� de�
Beniarrés�ple�fins�a�la�cota�de�coronació�322,82,�desaiguant�l’avinguda�extrema.�
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor,�estant�l’embassament�
de�Beniarrés�ple�fins�a�la�cota�320,17�m.�
�
De� l’anàlisi� dels� resultats,� es� conclou� que� les� cotes� de� làmina� aconseguida� són� molt�
semblants�en�l’un�i�l’altre�escenari�per�a�tots�i�cada�un�dels�perfils�del�tram�d’estudi,�sent�la�
major�diferència�entre�calats�d’aigua�en�un�mateix�perfil�de�2,80�m.�
�
Aquesta�similitud�entre�els�resultats�obtinguts�entre�ambdós�escenaris�quant�a�la�cota�de�
làmina� aconseguida� ens� porta� a� què� les� afeccions� produïdes� en� ambdós� escenaris� són�
pràcticament�les�mateixes.�
�
La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�detectades.�Aquests�calats�
són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�A1.�
42
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18982
43
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18983
Presa de Beniarrés
CUENCA RÍO SERPIS
Jaraco
Interfluvio
Beniopa
MAR AZUD DE
MEDITERRÁNEO TERRATEIG
1:4.200.000
Júcar
OLIVA
Interfluvio
Serpis
BENIARRÉS Girona
Gorgos
Vinalopó
Algar
GUADALEST
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx
1:210.000 Subcuencas
Amadorio Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
Presa de Beniarrés
CV-
CV
67 5
-60
5
N-337
CV-608 Gandia
32
AP-7
7a
N-3
0
33
0
72
71
N-
5
-6
-6
CVDaimús
CV
CV
-6 Guardamar
75 de la Safor
1
50
1
73
-68
01
CV-608
-6
-68 CV
CV
CV 2
3
-67
Palma de Gandía CV
2
3
-6 7
680
Real de CV
CV-
Gandía CV-6
81
Almoines
6
67 4
-68
CV-
CV
CV
-60 CV-679 N-
33
- 67
CV 2
Beniarjó
0
CV-682
Beniflá
CV
2 AP-7
08
-68
CV-610
-6
CV
3
CV-687
Potríes
CV-
Ador
685
CV-680
-60
CV
Villalonga
CV
-61
9d
19
CV-717
-6
1
CV
15
-6
CV
CV-
4
615
CV-61
L'Orxa/Lorcha
CV
-6
14
2
CV-705
0
CV-70
-70
699
CV
CV-
Beniarrés
12
BENIARRÉS CV-714
-7
CV
CV-711
CV
700
CV-
-7
21
700
CV-710
CV-
CV-704
CV-713
-70
CV
CV-720
�
Leyenda
CV-720
Pantano de Beniarrés
T.M. Beniarrés
BENIARRÉS
T.M.
Gaianes
T.M. Planes
T.M. Alcocer
de Planes
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18986
5. Guadalest
�
Identificació de la presa:
�
La�presa�de�Guadalest�té�titularitat�Estatal�i�es�
va� classificar� el� 26� de� març� de� 1999� com� de�
categoria�A.�
�
La� finalitat� de� la� presa� de� Guadalest� és�
l’emmagatzemament� d’aigua� per� al� seu�
posterior� aprofitament� per� al� reg� en� períodes�
de� sequera� i� la� laminació� d’avingudes� aigües�
avall.�
�
La�presa�de�Guadalest�és�de�gravetat.�La�cota�
del�llit�és�de�308�m.�L’altura�de�la�presa�sobre�
el�llit�és�de�74,65�m’i�la�capacitat�de�l’embassament�a�la�cota�N.M.N.�(380�m)�és�de�13�Hm3.�
La� cota� de� coronació� és� de� 382,65� m� sent� longitud� total� de� la� coronació� de� 285,15� m.� La�
presa�disposa�d’un�sobreeixidor.�El�llindar�de�sobreeixidor�és�de�376�m.�
�
No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�presa�de�Beniarrés.�
�
�
Situació i Accessos:
�
Les�Coordenades�UTM�són:�X=744.422,�I=4.285.116�
��
La�presa�es�troba�en�el�terme�municipal�de�Guadalest,�província�d’Alacant,�situant�se�a�20�
km�cap�a�l’est�el�poble�de�Callosa�d’En�Sarrià.��
�
L’accés�a�la�presa�es�pot�realitzar�per�ambdós�marges,�segons�el�detall�següent:��
�
� Pel�marge�dret:�
o Des� de� l’A7� o� Nacional� 322,� pròxim� a� Benidorm� es� pren� la� desviació� cap� a�
Callosa�d’en�Sàrria,�per�la�Comarcal�3318.�Des�d’allí�i�mitjançant�la�Comarcal�
3313�s’arriba�a�la�presa.�
o �Una� alternativa� és� des� de� la� Nacional� 340,� una� vegada� a� Alcoi,� es� pren� la�
Comarcal�3313�fins�a�Guadalest.��
o Des� de� l’A7� o� Nacional� 322,� pròxim� a� Benidorm� es� pren� la� desviació� cap� a�
Benimantell,�per�la�Carretera�CV�70.�Des�d’allí�i�mitjançant�la�Comarcal�3313�
s’arriba�a�la�presa.�
47
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18987
� Pel�marge�esquerre:�És�possible�accedir,�des�d’una�carretera�que�part�de�la�citada�
Comarcal�3313,�passant�per�Beniardà,�vorejant�l’embassament�pel�marge�esquerre�
i�arribant�fins�a�la�coronació�de�presa.�
�
La� Sala� d’Emergència� de� la� presa� de� Guadalest� s’ubicarà� en� el� marge� dret,� pròxima� a� la�
coronació� de� la� presa.� La� seua� ubicació� en� el� propi� edifici� d’oficines,� garanteix� la�
disponibilitat�dels�elements�necessaris�per�a�la�realització�de�les�funcions�i�actuacions�que�
des�d’ella�has�de�realitzar�se,�com�ara�l’accés�a�la�informació�de�la�instrumentació�i�accés�
telefònic.�
�
Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:
�
S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�
�
� H1:�Escenari�de�ruptura�sense�avinguda.�Embassament�de�Guadalest�ple�fins�a�la�
cota�380,00�m�
� H2:� Escenari� de� ruptura� en� situació� d’avinguda� extrema.� Embassament� de�
Guadalest� ple� fins� a� la� cota� de� coronació� 382,65� m,� desaiguant� l’avinguda�
extrema.�
� A1:�Escenari�de�ruptura�de�les�comportes�del�sobreeixidor,�estant�l’embassament�
de�Guadalest�ple�fins�a�la�cota�380,00�m��
�
De� l’anàlisi� dels� resultats,� es� conclou� que� les� cotes� de� làmina� aconseguida� són� molt�
semblants�en�l’escenari�H1�i�H2�per�a�tots�i�cada�un�dels�perfils�del�tram�d’estudi,�sent�la�
major�diferència�entre�calats�d’aigua�en�un�mateix�perfil�de�2,70�m.��
�
Aquesta�similitud�entre�els�resultats�obtinguts�entre�ambdós�escenaris�quant�a�la�cota�de�
làmina� aconseguida� ens� porta� a� què� les� afeccions� produïdes� en� ambdós� escenaris� són�
pràcticament�les�mateixes.�La�hipòtesi�H2�és�la�que�provoca�majors�calats�en�les�afeccions�
detectades.�Aquests�calats�són�inferiors�en�la�hipòtesi�H1�i�quasi�no�hi�ha�afeccions�en�la�
A1.�
�
Elements vulnerables aigües avall de la presa:
�
La�plana�d’inundació�afecta,�entre�altres�a�les�següents�instal�lacions�o�infraestructures:�
��
� Hi�ha�un�total�de�67�Agrupacions�de�cases�afectades�per�la�possible�inundació�en�
els�termes�municipals�de:�Guadalest,�Callosa�d’en�Sarrià,�Polop,�la�Nucia�i�Altea.�
� Ponts:�CV�755,�CV�715,�Pont�A�7,�Pont�Ferrocarril,�N�332,��
��
Per�a�una�informació�més�detallada�vegeu�l’Annex�II�del�present�Pla.�
�
48
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18988
Presa de Guadalest
CUENCA RÍO ALGAR
Interfluvio
Interfluvio
Girona
Serpis
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Gorgos
Algar Interfluvio
GUADALEST
Amadorio
MAPA DE SITUACIÓN
�
Interfluvio Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
1:130.000 Subcuencas
Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000
AMADORIO
Num. 6265 / 12.05.2010 18989
Presa de Guadalest
CV
-75
2
CV-71 5
CV-749
GUADALEST
5 6
-7 Callosa d'En Sarrià
CV El Castell
de Guadalest
CV-75 5
CV-
70
CV-715
CV-76 20
CV
-7
62
1
Altea
CV La Nucia
-7
60
Polop
CV
-7
64
51
0
-7
CV-7
CV
0
51
CV
-7
-76
63
CV
32
-3
N
CV-758
CV
- 76
1
3
-75
CV
CV
-76
CV
7
AP-7 -7
6 60
a
32
3
-3
67
N
-7
CV
CV-759
2
33
N-
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO
�
Leyenda
CV-7678
Presa de Guadalest
T.M. Beniardá
T.M. Benimantell
GUADALEST
T.M. El Castell
de Guadalest
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18991
6. La Pedrera
�
Identificació de la Presa:
�
La�presa�de�la�Pedrera�té�titularitat�estatal�i�es�
va� classificar� el� 29� de� juliol� de� 1998� com� de�
categoria�A.�
��
L’embassament� de� la� Pedrera� té� la� funció� de�
regular� una� part� dels� cabals� transportats� pel�
Canal� postransvasament� del� Marge� Esquerre�
per� a� subministrar� les� demandes� de� regadiu�
del� Camp� de� Cartagena� i� d’abastiment� urbà�
d’una� sèrie� de� nuclis� de� població� del� seu�
entorn� territorial,� gestionat� a� través� de� la�
Mancomunitat�dels�Canals�del�Taibilla.�És�una�peça�important�en�la�distribució�de�l’aigua�
procedent�de�l’Aqüeducte�Tajo�Segura�a�través�del�postransvasament.�
�
Per� a� tancar� el� got� de� l’embassament� va� ser� necessari� construir� tres� dics,� dos� dels� quals�
s’emplacen�en�tossals�del�marge�dret�i�el�tercer�en�l’esquerra.�
�
La�presa�Principal�de�La�Pedrera�és�una�presa�de�materials�solts�amb�nucli�impermeable�
d’argila�vertical�La�cota�del�llit�és�de�50�m.�L’altura�de�la�presa�sobre�el�llit�és�de�61,3�m’i�la�
capacitat� de� l’embassament� a� la� cota� N.M.N.� (105� m)� és� de� 246,09� Hm3.� La� cota� de�
coronació�és�de�110,54�m�sent�longitud�total�de�la�coronació�de�716�m.�La�presa�no�disposa�
de�sobreeixidors.�
�
El� Dic� 1� s’emplaça� junt� amb� l’estrep� dret� de� la� presa� principal.� La� seua� tipologia� és�
semblant�a�la�de�la�presa�Principal,�és�a�dir,�gravetat,�planta�recta�i�fàbrica�de�terres�amb�
nucli�d’argila.�L’altura�sobre�el�llit�és�de�34�m.�La�longitud�de�coronació�del�dic�és�de�210�
m.�i�està�situada�a�cota�110,54�m.�
�
El� Dic� 2� s’emplaça� aigües� amunt� del� Dic� 1,� tanca� el� Pujol� del� Moro.� La� seua� tipologia� és�
semblant�a�la�del�dic�1,�és�a�dir,�gravetat,�planta�recta�i�fàbrica�de�terres�amb�nucli�d’argila.�
L’altura�sobre�el�llit�és�de�29,04�m.�La�longitud�de�coronació�és�de�105�m.�i�està�situada�a�
cota�110,54�m.�
�
El�Dic�3�s’emplaça�en�el�marge�esquerre,�aigües�amunt�del�Turó�de�la�pedrera.�Per�la�seua�
coronació�discorre�la�carretera�de�Torreagüera�a�Vistabella,�que�té�continuïtat�per�la�resta�
dels� dics� i� la� presa� principal.� La� seua� tipologia� és� semblant� a� la� resta� de� dics,� és� a� dir,�
gravetat,�planta�recta�i�fàbrica�de�terres�amb�nucli�d’argila.�L’altura�sobre�la�cruïlla�és�24,04�
m.�La�longitud�de�coronació�1310�m’i�està�situada�a�la�cota�110,54�m.�
52
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18992
�
No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall�de�la�presa.�
�
Situació i Accessos:
�
Les�Coordenades�UTM�són:�X=686.530,�I=4.211.770�
�
La� presa� de� La� Pedrera� es� troba� en� la� província� d’Alacant,� tancant� la� Rambla� d’Alcoriza�
entre�el�Pujol�del�Moro�pel�seu�marge�dret�i�el�Turó�de�la�Pedrera�pel�seu�marge�esquerre,�
a�uns�400�m’aigües�amunt�de�la�seua�confluència�amb�l’Arroyo�Gran�afluent,�al�seu�torn,�
del�riu�Segura�pel�marge�dret.��
�
A�la�presa�de�La�Pedrera�s’accedeix�per�mitjà�d’un�accés�Nord�des�d’Oriola,�mitjançant�la�
CV�950� que� es� desvia� de� la� CV�925� que� ix� d’Oriola.� O� bé� a� través� d’un� accés� Sud,�
mitjançant�la�CV�949�com�a�desviació�de�la�MU�304,�que�comença�com�a�MU�303�en�la�N�
340.�L’embassament�de�la�Pedrera�dista�uns�7�
Km.�d’Oriola�i�9�Km.�de�la�N�340.�
�
La�Sala�d’Emergència�de�la�presa�de�la�Pedrera�
s’ubicarà� en� la� Casa� d’Administració� de� la�
presa.� Aquesta� ubicació,� en� estar� a� cota� prou�
superior�a�coronació,�no�es�veuria�afectada�per�
la�inundació.�
�
�
�
Escenaris estudiats en l'Anàlisi del Risc:
�
S’han�considerat�les�hipòtesis�d’eventual�ruptura�de�presa�següents:�
�
� H1.� Eventual� ruptura� de� la� presa� en� temps� sec.� Quan� es� produeix� la� hipotètica�
ruptura� de� la� presa� de� La� Pedrera� no� es� dóna� una� avinguda� en� la� conca,� per� la�
qual�cosa�l’ona�d’inundació�es�produeix�únicament�per�la�mobilització�de�l’aigua�
embassada.�
� H2.� Eventual� ruptura�de� la� presa� en� coincidència� amb� avingudes.� En� aquest� cas�
l’ona� d’inundació� ve� generada� per� la� superposició� de� la� mobilització� de� l’aigua�
embassada�i�d’avinguda�en�la�conca�de�l’embassament.�
�
Es�faciliten�els�resultats�de�l’anàlisi,�per�a�la�hipòtesi�més�desfavorable�(H2)�i�per�a�cada�un�
dels�dics.�
�
53
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18993
54
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18994
La�longitud�total�del�camí�de�l’aigua�des�de�la�presa�principal�fins�a�la�Gola�del�riu�Segura,�
té� uns� 32,80� km,� format� per,� un� primer� tram� d’uns� 7,10� km� que� discorren� per� la� rambla�
d’Alcoriza�entre�la�presa�principal�i� les� voltants� de� Sant� Bartomeu� en� el� centre� de� la� vall�
del�riu�Segura,�un�segon�tram�d’uns�13,60�km�entre�Sant�Bartomeu�i�la�Llacuna�del�Fondo,�
i�finalment�12,20�km�des�de�la�Llacuna�del�Fondo�fins�a�la�desembocadura�en�el�mar.�
��
La� Llacuna� del� Fondo� té� una� altra� connexió� al� mar� per� les� Salines� de� Santa� Pola,� unint�
aquest� paratge� amb� l’eixida� al� mar� a� l’altura� de� la� Badia� de� Santa� Pola,� amb� un�
desenrotllament�total�aproximat�d’uns�14,10�km.�
��
Aigües� avall� de� la� presa� principal,� la� rambla� d’Alcoriza� ha� estat� canalitzada� fins� a� un�
meandre� antic� del� riu� Segura� que� connecta� amb� la� canalització� del� riu� Segura.� Aquesta�
canalització,� amb� una� secció� revestida� en� formigó,� té� trams� relativament� uniformes,� de�
secció�trapezial.�
��
La�rambla�d’Alcoriza,�també�anomenada�de�l’Abocador,�disposa�de�nombroses�estructures�
transversals�al�llarg�del�seu�desenrotllament,� en�la� que� algunes�han� quedat� incorporades�
en�el�talús�del�recreixement�per�ser�anteriors�a�aquest,�i�altres�obeeixen�a�encreuaments�de�
sèquies�mitjançant�canonades�d’acer�travessades�a�la�secció.�
��
Tant�la�rambla�de�l’Abocador�com�la�canalització�del�riu�Segura,�són�totalment�ineficaços�
enfront� d’un� succés� de� l’envergadura� de� la� ruptura� d’una� presa,� per� aquesta� raó� el� camí�
del�flux�considerat�per�al�desplaçament�de�la�massa�de�l’aigua�rares�vegades�se�cenyeix�a�
la�canalització,�excepte�en�aquelles�ocasions�en�què�la�vall�siga�estreta.�
��
La�presència�de�la�Llacuna�del�Fondo�en�el�camí�intermedi�del�flux�cap�al�mar,�controla�els�
cabals�cap�a�ambdós�desembocadures,�provocant�una�forta�laminació.�
�
55
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18995
Presa de La Pedrera
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
RÍO
SEGURA
LA PEDRERA
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas Alt. Máx
1:200.000 Subcuencas
Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
Presa de La Pedrera
0
CV
0
A-7
-8 5
45
-8
-8 CV-8
N-340
CV
CV
CV
4
N-32
4
-8
CV
4
2a
A- 7
EL-2
-85
33
01
N-33
N-
8
2
-85
0
5
CV-86
CV
2
CV-849
N-33
5 40
CV-861 N-3
Ronda No
rd
CV-8491
CV
A- 7
-8
51
Elx/Elche
CV-8551
CV-8515
0
50
-8 864
CV V-
C
1
-85
A-78
CV
CV
66 -8 6
CV-85
CV-8 5
4
CV-853
1
AP-7 CV-85 Santa Pola
CV
A-7 CV
CV
-85
-8
-8
75
56
1
-85
CV CV
Albatera -86
5
Crevillent
CV-855
CV
-8
73
CV-90
0
34
N-
San
4
CV-9091
Isidro
CV-
90 9
CV-8
CV-9009
CV-9092
630
A-7 Catral
CV
1
CV-861
13
N-332
-8
-9
5
CV
31
Dolores
CV-8
Callosa
de Segura
60
CV
a
55
CV-8 -8
N-332
AP 58
3 -
1 7 San
CV
-9
CV
-9
Fulgencio
0
2
05
6
06
-8
CV
-92
01
CV
00
- 90
CV-
CV-9
59
2
CV
CV-8
-91
936
CV
CV-9
CV-9032
02
0
Rafal 01 Daya
CV Daya
-9
CV
CV-9
-9
CV-93
-
CV CV CV-91
CV-9
-90
914 Formentera
CV- 50
112
del Segura
CV-91
CV-92
0
Orihuela
Algorfa
CV-
Rojales
N-332
905
0
-92
Benejúzar
CV
CV-9
5
Guardamar
5
-89
del Segura
CV-9
CV
Bigastro
35
Jacarilla
LA PEDRERA
0
-94
CV
CV
-9
CV
5 0
-9
CV-945
50
AP-7
N -3
32
3
49
-9 4
-9
CV
CV
0
CV
CV-897
-92
5
CV
CV
-9
-94
0
51
8
2
-89
-9
6
CV
-92
CV
CV
CV-954
CV
MAPA
-95
DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO
52
-9
CV
�
CV-941
Leyenda
32
N-3
Presa de La Pedrera
T.M.
Benejúzar
T.M.
Bigastro
T.M. Jacarilla
LA PEDRERA
T.M.
Orihuela
T.M. San
Miguel de
Salinas
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:35.000
200 100 0 200 400 600 800
m
Num. 6265 / 12.05.2010 18998
59
�
Num. 6265 / 12.05.2010 18999
60
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19000
Com� ja� s’ha� vist,� l’ona� de� flux� discorrerà� majoritàriament� per� les� planes� d’inundació,� a�
causa� de� la� baixa� capacitat� hidràulica� del� llit� d’aigües� normals.� Açò� implica� que� la�
principal� resistència� al� flux� és� la� deguda� a� la� porció� de� perímetre� mullat� dels� plans�
d’inundació.�
�
61
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19001
Interf
Veo
Palancia Interfluvio
Turia
Belcaire
Interfluvio
Carraixet
Interfluvio
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
Interfluvio
Poyo
Júcar
Interfluvio
Jaraco
Interfluvio
Beniopa
AZUD DE
TERRATEIG
�
Leyenda Girona
Orografía
Presa con plan
Alt. Máx Gorgos
Cuencas CHJ
Serpis GUADALEST
Vinalopó Amadorio
Monegre Interfluvi
Num. 6265 / 12.05.2010 19002
40
-52
CV
61
-54
CV
CV
-50
47
ACEQUIA REAL -54
CV
DEL JÚCAR (BALSA 46
-5 4
CV
ACUMULACIÓN)
Alzira
CV-5412
CV-5
50
CV
- 54
1
1
50
-5
CV
CV-5
411
CV
-5
54
60
CV-55 8
CV
57
-55
-5
CV-5
90
CV
71
CV-55
60
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO CV
-5
CV-56 41
CV
-5
�
56
Leyenda
0
m
-55
5
Num. 6265 / 12.05.2010 19003
T.M.
Guadassuar
ACEQUIA REAL
DEL JÚCAR (BALSA
ACUMULACIÓN)
T.M.
Alzira
T.M.
Tous
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:20.000
T.M. Alberic
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19004
8. Oliva
�
Identificació de la Presa:
�
La� presa� d’Oliva� té� titularitat� estatal� i� es� va�
classificar�el�25�d’agost�de�2005�com�de�categoria�
A.�
�
La� finalitat� de� la� presa� d’Oliva� és� la� laminació�
d’avingudes� de� la� rambla� Gallinera� a� fi� de�
protegir� la� carretera� Pego�Oliva,� la� N�332� i� el�
nucli�urbà�d’Oliva.�
�
La� presa� d’Oliva� és� de� gravetat� realitzada� en�
fàbrica� de� formigó.� L’altura� de� la� presa� sobre� el�
llit�és�de�46,60�m.�La�cota�de�coronació�és�de�114�
m.�La�presa�disposa�d’un�sobreeixidor.�En�tractar�
se�d’una�presa�de�laminació�no�té�capacitat�d’emmagatzemament.�La�capacitat�de�la�presa�
a�cota�abocador�és�de�3,7�Hm3�i�6,13�Hm3�a�cota�de�coronació.�
�
No�hi�ha�altres�preses�ni�aigües�amunt�ni�avall��de�la�presa.�
�
�
Situació i Accessos:
�
Les�Coordenades�UTM�són:�X=747.336,�I=4.305.535�
�
Està�ubicada�en�la�rambla�Gallinera�(a�uns�15�Km�del�seu�desembocadura)�pertanyent�a�la�
Confederació�Hidrogràfica�del�Xúquer�en�el�terme�municipal�d’Oliva�i�Adsúbia�(Alacant).�
�
La� Sala� d’Emergència� se� situarà� en� l’edifici� d’explotació,� que� està� ubicat� prop� del� camí�
d’accés,�és�a�dir�en��el�marge�esquerre�de�la�tancada.�L’accés�al�dit�edifici�des�d’Oliva�part�
des�de�la�carretera�de�Carrascasa�i�permet�l’accés�a�la�coronació� de�la�presa�des�d’aigües�
amunt,�evitant�hi�la�possible�interferència�d’aigües.�
�
65
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19005
66
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19006
principalment�delimitada�pel�barranc�d’Alfadalí�(Nord),�la�mar�(est),�la�carretera�
nacional� N�332� (oest)�i� el� riu� Vedat� (sud),� si� bé� el� vertader� receptacle� laminador�
on� s’arrepleguen� les� inundacions� el� constitueix� la� Marjal� de� Pego� –� Oliva,� amb�
suficient� extensió� per� a� albergar� avingudes� extraordinàries� en� tant� es� van�
desaiguant� les� zones� inundables� a� través� dels� desguassos� que� constitueixen� els�
esmentats� llits� naturals.�� En� aquest� tram,� a� més� de� servicis� bàsics� com� són� la�
carretera� que� constitueix� el� Camí� Vell� de� Dénia,� es� desenrotllen� innumerables�
vivendes� aïllades� i� urbanitzacions� en� l’entorn� de� la� platja� (Eurocamping,� Oliva�
Nova�Park,�etc.)�
�
67
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19007
Presa de Oliva
Júcar
CUENCA DE OLIVA (Interfluvio)
Jaraco
Interfluvio
Beniopa
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
Serpis
Interfluvio
OLIVA
Interfluvio
Girona
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda Gorgos
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
1:150.000 Subcuencas
Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000 3.000
Masa agua superficial Alt. Mín
m
Algar
Interfluvio
Num. 6265 / 12.05.2010 19008
Presa de Oliva
1
73
-6
CV
3
-67
CV
- 681
CV
N- 67 4
33 CV-
CV
2
-67
CV-679
0
Oliva
1
78
-6
CV
15
8
CV-7
7
-6
CV-7
30
CV
N-
33
Dénia/Denia 2a
OLIVA
CV-7
CV-72 3
AP
7
CV-700
-72
-7
CV
17
CV-700
CV-728
CV-71 2
29
-7
CV 60
72
CV
V-
-7
C C
15
V-
73
2
73 1
CV-
733
V-
C
�
Leyenda CV
Carreteras Local diputaciones -7Poblaciones
18
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
21
RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
-7
25000-100000 Hab.
0
Límites municipales
Local GV Construcción otras
-72
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19009
Presa de Oliva
T.M. Oliva
OLIVA
T.M. Pego
T.M. Adsubia
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19010
68
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19011
Volum III.
Estructura i Organització
�
�
Sumari:
�
1.� CLASSIFICACIÓ�DE�LES�EMERGÈNCIES�
1.1.� Preemergència�
1.2.� Emergència�
1.3.� Fase�de�Tornada�a�la�Normalitat�
1.4.� Escenaris�d’Emergència�en�Preses�
�
2.� ESTRUCTURA�DEL�PLA�
2.1�� Fonaments�de�l’estructura�
2.2.� Estructura�Organitzativa�davant�de�preemergències�
2.3.� Estructura�Organitzativa�davant�d’emergències�
�
3.� ELS�CENTRES�DE�COORDINACIÓ�OPERATIVA�(CECOP)�
3.1.� Funcions�del�CCE�Autonòmic�
3.2.� Funcions�dels�CCE�Provincial�
�
4.� EL�CENTRE�DE�COORDINACIÓ�OPERATIVA�INTEGRAT�(CECOPI)�
�
5.� LA�DIRECCI�DEL�PLA�ESPECIAL:�EL�COMIT�DE�DIRECCI�
5.1.� La�Direcció�del�Pla�
5.2.� El�Comitè�de�Direcció�
�
6.� EL�COMIT�ASSESSOR�
6.1.� Composició�
6.2.� Funcions�
�
7.� EL�GABINET�D’INFORMACIÓ�
7.1.� Composició�
7.2.� Funcions�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19012
8.� UNITATS�BÀSIQUES�D’INTERVENCIÓ:�COMPOSICIÓ�I�FUNCIONS.�
8.1.� Unitat�Bàsica�d’Intervenció�Directa�
8.2.� Unitat�Bàsica�de�Seguretat�
8.3.� Unitat�Bàsica�Sanitària�
8.4.� Unitat�Bàsica�d’Alberg�i�Assistència�
8.5.� Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic�
�
9.� COORDINACIÓ� DE� LES� UNITATS� BÀSIQUES� D’INTERVENCIÓ� EN� EL�
TERRENY�
�
10.� EL�CENTRE�DE�RECEPCIÓ�DE�MITJANS�(CRM)�
�
11.� PARTICIPACIÓ�DE�RECURSOS�DE�LES�FORCES�ARMADES�
�
12.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�MUNICIPAL:�EL�CECOPAL�
�
13.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�EN�LES�PRESES.�
13.1.� Organització� de� les� Preses� la� seguretat� del� qual� correspon� a� l’Administració�
General�de�l’Estat.�
13.2.� Organització� de� les� Preses� la� seguretat� del� qual� correspon� a� la� Comunitat�
Valenciana�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19013
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19014
Aquesta� fase� pot� ser� activada,� independentment� que� s’haja� efectuat� prèviament� la� fase�
d’alerta,�en�cas�de�produir�se�pluges�intenses�sense�avís�meteorològic�previ.�
�
La� fase� de� preemergència� es� prolongarà� fins� que� es� concloga� que� la� inundació� és�
imminent,�per�la�qual�cosa�es�passarà�a�fase�d’emergència,�o�bé�es�produïsca�la�Tornada�a�
la�Normalitat.�
�
�
1.2. Emergència
�
Aquesta� fase� s’inicia� quan,� de� l’anàlisi� dels� paràmetres� meteorològics� i� hidrològics,� es�
concloga�que�la�inundació�és�imminent�o�quan�aquesta�ja�haja�començat.�L’emergència�es�
prolongarà�fins�que�s’hagen�pres�totes�les�mesures�necessàries�de�protecció�de�persones�i�
béns�i�s’hagen�restablit�els�servicis�bàsics�essencials.�
�
Les�diferents�situacions�d’emergència�s’estableixen�en�funció�de�la�gravetat,�de�l’extensió�
territorial�i�dels�recursos�necessaris�per�al�control�de�l’emergència.�
�
D’acord� amb� la� Directriu� Bàsica� de� Planificació� de� Protecció� Civil� davant� del� risc�
d’Inundacions,�s’estableixen�4�situacions�d’emergència:�
�
� Situació� 0:� L’emergència� es� qualificarà� com� a� situació� 0� quan� les� dades�
meteorològiques� i� hidrològiques� permeten� preveure� la� imminència�
d’inundacions,�amb�perill�per�a�persones�i�béns.�
�
Aquesta�situació�comporta�l’Alerta�Hidrològica,�que�es�realitza�quan�a�través�de�
les� dades� de� la� fase� de� Seguiment� de� la� preemergència,� es� detecten� pluges� molt�
fortes�o�torrencials�i�avingudes�que�fan�previsible�la�inundació,�en�una�o�diverses�
conques,�amb�perill�per�a�persones�i�béns.�
�
� Situació� 1:� Situació� en� què� s’han� produït� inundacions� en� zones� localitzades,�
l’atenció� del� qual� pot� quedar� assegurada� mitjançant� l’ocupació� dels� mitjans� i�
recursos�disponibles�en�les�zones�afectades.�
�
� Situació� 2:� Situació� en� què� s’han� produït� inundacions� que� superen� la� capacitat�
d’atenció�dels�mitjans�i�recursos�locals�o,�encara�sense�produir�se�aquesta�última�
circumstància,� les� dades� publiomètriques� i� hidrològiques� i� les� prediccions�
meteorològiques�permeten�preveure�una�extensió�o�agreujament.�
�
Seran�declarades�com�a�Situació�2�aquelles�emergències�definides�com�a�Escenaris�
2�i�3�(definits�en�l’apartat�1.4).�
�
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19015
També� seran� declarades� com� a� Situació� 2� aquelles� emergències� que� per� al� seu�
control�requerisquen�la�constitució�del�CECOPI.�
�
� Situació� 3:� Emergències� que,� havent�se� considerat� que� està� en� joc� l’interès�
nacional,� així� siguen� declarades� pel� Ministre� d’Interior.� En� aquesta� situació� la�
direcció�del�Pla�correspondrà�a�la�persona�designada�pel�Ministre�de�l’Interior.�
�
�
1.3. Fase de Tornada a la Normalitat
�
És� una� fase� consecutiva� a� la� d’emergència,� que� es� prolonga� fins� al� restabliment� de� les�
condicions�mínimes�imprescindibles�per�a�un�retorn�a�la�normalitat�en�les�zones�afectades�
per�la�inundació.�
�
Durant�aquesta�fase�es�realitzaran�les�primeres�tasques�de�rehabilitació�en�les�dites�zones,�
consistents�fonamentalment�en�la�inspecció�de�l’estat�d’edificis,�la�neteja�d’habitatges�i�vies�
urbanes,� la� reparació� dels� danys� més� rellevants,� i� la� rehabilitació� dels� servicis� bàsics�
essencials.�
�
�
1.4. Escenaris d’Emergència en preses
�
En� els� plans� de� presa,� tal� com� s’estableix� en� la� Directriu� Bàsica� d’inundacions,� les�
emergències�es�classifiquen�en�els�escenaris�següents:�
�
� Escenari� 0� �� Control� de� la� seguretat:� Les� condicions� existents� i� les� previsions,�
aconsellen�una�intensificació�de�la�vigilància�i�el�control�de�la�presa,�no�requerint�
se�la�posada�en�pràctica�de�mesures�d’intervenció�per�a�la�reducció�del�risc.�
� Escenari�1���Aplicació�de�mesures�correctores:�S’han�produït�esdeveniments�que�
de� no�aplicar�se� mesures� de�correcció� (tècniques,� d’explotació,�desembassament,�
etc.),� podrien� ocasionar� perill� d’avaria� greu� o� de� ruptura� de� la� presa,� si� bé� la�
situació� pot� resoldre’s� amb� seguretat� mitjançant� l’aplicació� de� les� mesures�
previstes�i�els�mitjans�disponibles.�
� Escenari� 2� �� Escenari� excepcional:� Hi� ha� perill� de� ruptura� o� avaria� greu� de� la�
presa� i� no� pot� assegurar�se� amb� certesa� que� puga� ser� controlat� mitjançant�
l’aplicació�de�les�mesures�i�els�mitjans�disponibles.�
� Escenari� 3� �� Escenari� límit:� La� probabilitat� de� ruptura� de� la� presa� és� elevada� o�
aquesta�ja�ha�començat,�resultant�pràcticament�inevitable�que�es�produïsca�l’ona�
d’avinguda�generada�per�la�ruptura�adés�esmentada.�
�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19016
CECOP / CCE
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19017
�
�
� CECOP / CCE
�
�
�
Centrals de Coordinació
� de Servicis d'Intervenció
CECOPAL PMA CRM
�
�
�
� Unitats Bàsiques d'Intervenció
�
�
� Unitat Bàsica Unitat Bàsica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica
Unitat Bàsica
d'Intervenció Seguretat Suport Logístic Sanitària d'Alberg i
� Directa Assistència
�
�
�
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19018
�
�
�
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19019
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19020
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19022
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19023
� Assegurar�l’operativitat�del�Pla�mitjançant�la�seua�implantació�i�manteniment�de�
la�seua�operativitat.�
�
La� direcció� del� pla� s’efectuarà� en� coordinació� amb� l’Administració� General� de� l’Estat� i�
l’Administració�Local.�
�
�
5.2. El Comitè de Direcció
�
Amb�l’objecte�d’aconseguir�una�major�coordinació�en�la�gestió�de�les�emergències,�quan�es�
constituïsca� el� CECOPI� per� declarar�se� l’emergència� de� situació� 2� o� 3,� es� formarà� un�
Comitè� de� Direcció� integrat� per� un� representant� de� la� Generalitat� Valenciana� i� un�
representant�de�l’Administració�General�de�l’Estat.�
�
El�representant�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�serà�el�conseller�competent�en�
matèria� de� Protecció� Civil� i� Emergències,� que� podrà� ser� substituït,� en� casos� d’absència� o�
malaltia�pel�secretari�autonòmic�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�Emergències,�o�
pel� director� general� de� la� matèria� esmentada.� Fins� a� la� seua� arribada� al� CECOPI,� en� les�
províncies� de� Castelló� i� Alacant,� la� representació� de� la� Generalitat� Valenciana� en� aquest�
serà�assumida�per�delegat�territorial�del�Govern�Valencià�en�la�província�afectada.�
�
El� representant� de� l’Administració� General� de� l’Estat� serà� el� delegat� del� Govern� /�
sotsdelegat�del�Govern�de�la�província�afectada.�
�
El�representant�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�actuarà�en�qualitat�de�director�
del�Pla�sempre�que�no�es�declare�l’interès�nacional,�i�en�aquest�cas�posarà�a�disposició�del�
representant�de�l’Administració�General�de�l’Estat�en�el�CECOPI�la�direcció�del�present�pla�
i�els�recursos�adscrits�a�aquest.�
�
�
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19024
6. El Comitè Assessor
�
Dóna� suport� i� aconsella� el� Comitè� de� Direcció� en� els� distints� aspectes� relacionats� amb�
l’emergència.�
�
El�Comitè�Assessor�s’estructura�en�dos�grups:�
�
� El�Grup�de�Seguiment�del�Risc�
� El�Grup�de�Gestió�de�Mitjans�i�Recursos.�
�
�
�
�
6.1. Composició
�
Cap� d’Àrea�i/o�caps�de�Servici�de�departament�competent�en�matèria�de�protecció�civil�i�
emergències�de�la�Generalitat,�que�coordinaran�les�actuacions�del�Comitè�Assessor.�
�
�
Grup de Seguiment del Risc:
�
� Un�tècnic�d’Emergències�del�departament�competent�en�matèria�de�protecció�civil�
i�emergències�de�la�Generalitat,�que�coordinarà�les�actuacions�d’aquest�grup.�
� Representant�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern�
� Representant�de�la�Confederació�Hidrogràfica�on�es�trobe�localitzada�la�inundació�
(CHJ�i/o�CHS)�
� Representant�de�la�Delegació�Territorial�a�la�Comunitat�Valenciana�de�l’Agència�
Estatal�de�Meteorologia��
�
Normalment,� el� representant� d’AEMET� desenrotllarà� les� seues� funcions�
d’assessorament,�des�del�seu�propi�centre�de�treball.�
�
Per�al�cas�dels�representants�de�les�Confederacions�Hidrogràfiques,�la�seua�presència�
en�el�CECOPI�serà�també�opcional�sempre�que�en�l’emergència�no�s’haja�activat�un�
Pla� d’Emergència� de� presa� en� Escenari� 2� o� 3,� i� en� aquest� cas� la� seua� presència� en�
aquest�grup�serà�efectiva.�
�
12
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19025
13
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19026
14
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19027
15
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19028
demandes�de�servicis�dels�ciutadans�a�les�centrals�de�coordinació�respectives�
amb�les�prioritats�i�requeriments�que�establisca�el�director�del�Pla.�
o Elaborarà�els�informes�sobre�demandes�de�servicis�per�part�dels�ciutadans.�
�
� El� tècnic� d’Emergències� del� departament� competent� en� matèria� de� protecció�
civil�i�emergències:�
o Recopilarà�la�informació�sobre�les�incidències�en�el�territori�agrupant�les�per�
demandes� i� participacions� efectives� dels� servicis� d’intervenció,� talls� en� els�
servicis� essencials� i� incidències� en� infraestructures� de� comunicació�
(carreteres�i�ferrocarrils).�
o Elaborarà�els�informes�sobre�l’estat�de�la�situació.��
�
16
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19029
7. El Gabinet d’Informació
�
�
7.1. Composició
�
El� Gabinet� d’Informació� és� una� eina� del� director� del� Pla� en� les� tasques� de� difusió� de� la�
informació�en�situació�d’emergència.�
�
Es�constituirà�en�una�sala�del�CCE,�des�d’on�es�tractarà�tota�la�informació�relacionada�amb�
l’emergència� i� es� difondrà� als� mitjans� de� comunicació,� organismes,� autoritats� i� públic� en�
general.�
�
En�les�inundacions�que�requerisquen�la�constitució�del�CECOPI,�el�Gabinet�d’Informació�
estarà�compost�per�personal�del�Gabinet�de�Premsa�de�la�conselleria�competent�en�matèria�
de� protecció� civil� i� gestió� d’emergències� i� de� la� Delegació� /� Sotsdelegació� del� Govern,�
estant�al�front�el�cap�del�Gabinet�de�Premsa�de�l’Administració�que�ostente�la�direcció�del�
pla.�
�
Amb� la� finalitat� d’aconseguir� coherència� informativa,� es� considerarà� informació� oficial,�
fidedigna� i� contrastada,� aquella� facilitada� directament� pel� Gabinet� d’Informació,� únic�
òrgan�autoritzat�per�a�emetre�la.�
�
�
7.2. Funcions
�
� Difondre� les� ordres,� consignes� i� recomanacions� dictades� pel� director� del� Pla� a�
través�dels�mitjans�de�comunicació�social.�
� Centralitzar,� coordinar� i� preparar� la� informació� general� sobre� l’emergència� i�
facilitar�la� als� mitjans� de� comunicació,� d’acord� amb� els� criteris� establits� pel�
director�del�Pla.�
� Informar�sobre�l’emergència�a�quantes�persones�o�organismes�ho�sol�liciten.�
� Obtindre,� centralitzar� i� facilitar� tota� la� informació� relativa� als� possibles� afectats,�
facilitant�els�contactes�familiars�i�la�localització�de�persones.�
�
17
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19030
18
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19031
19
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19032
�
Funcions:
�
� Constituir� el� Centre� d’Assistència� Sanitària� i� centre� d’evacuació� de� ferits� si� és�
procedent.�
� Realitzar�les�funcions�pròpies�de�classificació,�assistència�i�evacuació�de�víctimes�a�
Centres�Hospitalaris.�
� Valorar�la�necessitat�de�l’atenció�psicològica�en�l’emergència�i�activar�al�grup�de�
psicòlegs�a�través�del�CCE.�
� Valorar�la�necessitat�d’utilització�de�l’helicòpter�medicalitzat.�
� El� coordinador� de� la� Unitat� Bàsica� servirà� d’enllaç� entre� el� lloc� d’assistència�
sanitària� i� el� CICU,� establirà� l’evacuació� de� víctimes� a� centres� hospitalaris,�
realitzarà� la� identificació� de� les� víctimes� i� arreplegarà� tota� la� informació�
necessària�per�a�establir�actuacions�en�Sanitat�Ambiental,�Salut�Pública�i�qualsevol�
altre�aspecte�de�l’activitat�sanitària.�
� Les� activitats� d’assistència� en� hospitals,� cobertura� de� les� necessitats�
farmacèutiques�i�la�prevenció/resolució�de�problemes�epidemiològics�derivats�de�
l’emergència,� seran� dutes� a� terme� de� la� forma� prevista� en� el� Pla� Sanitari�
d’Emergències�pels�servicis�establits�en�el�Pla�esmentat.�
�
�
8.4. Unitat Bàsica d’Alberg i Assistència
�
El� coordinador� d’aquesta� Unitat� Bàsica� serà� designat� pel� director� del� Pla� Sectorial�
d’Alberg�i�Assistència.�
�
�
Composició:
�
� Servicis� d’assistència� social� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� Servicis�
Socials��
� Servicis�d’assistència�social�dels�municipis�afectats.�
� Recursos�de�Creu�Roja�(ERIE)�
� Voluntariat�de�Protecció�Civil�i�altres�organitzacions�de�voluntariat.�
�
�
Funcions:
�
� Assistència�social.�
� Alberg�d’evacuats�i�desplaçats.�
� Distribució�de�queviures�en�els�centres�d’alberg.�
� Registre�i�seguiment�dels�afectats.�
20
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19033
�
8.5. Unitat Bàsica de Suport Logístic
�
El� coordinador� d’aquesta� Unitat� Bàsica,� serà� un� responsable� de� la� Diputació� Provincial�
designat�pel�director�del�Pla�Sectorial�d’Abastiment�de�la�província�afectada.�
�
�
Composició:
�
� Personal�de�les�diputacions�provincials,�ajuntaments,�brigades�d’obres�de�titulars�
de�carreteres.��
�
�
Funcions:
�
� Construcció�de�dics�provisionals�i�altres�obstacles�que�eviten�o�dificulten�el�pas�de�
les�aigües.�
� Reparació�d’urgència�dels�danys�ocasionats�en�dics�o�en�altres�obres�de�protecció�
i,�si�és�el�cas,�en�elements�naturals�o�mediambientals.�
� Eliminació�d’obstacles�i�obstruccions�en�punts�crítics�dels�llits�o�obertura�de�vies�
alternatives�de�desguassos.�
� Neteja�i�sanejament�de�les�àrees�afectades.�
� Restabliment�dels�servicis�bàsics.�
� Abastiment.�
� Transport.�
� Gestió�i�subministrament�de�recursos�d’abastiment�(avituallament�i�abastiment�en�
general).�
� Distribució� de� queviures� a� la� població� en� col�laboració� amb� els� servicis�
municipals.�
� Disposició�d’existències�mínimes�d’avituallament.�
� Gestió�i�subministrament�de�maquinària�per�a�rehabilitació�i�reposició�de�servicis.�
�
21
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19034
22
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19035
23
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19036
24
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19037
25
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19038
� En�Situació�d’Emergència:�
o Convocar� els� membres� del� Comitè� Assessor,� el� Gabinet� d’Informació� i�
activar� tots� els� servicis� i� recursos� municipals� necessaris� en� la� gestió� de�
l’emergència.�
o Decidir� en� cada� moment� i� amb� el� consell� del� Comitè� Assessor,� les�
actuacions� més� convenients� per� a� fer� front� a� la� situació� d’emergència,� i� a�
l’aplicació� de� les� mesures� de� protecció� a� la� població,� al� medi� ambient,� als�
béns�i�al�personal�adscrit�al�Pla.�
o Proposar� l’ordre� d’evacuació� al� director� del� Pla� Especial,� o� en� casos�
d’urgència�i�necessitat�constrènyer�te,�ordenar�la.�
o Facilitar�l’avituallament�de�queviures�i�articles�de�primera�necessitat.�
o Mantindre�la�comunicació�amb�el�CCE�/�CECOPI�i�sol�licitar,�si�és�el�cas,�la�
intervenció�de�mitjans�i�recursos�externs�al�municipi.�
o Determinar,� coordinar� i� facilitar� la� informació� a� la� població� durant�
l’emergència,�a�través�dels�mitjans�propis�del�PTM�/�PAM�i�els�mitjans�de�
comunicació�social�d’àmbit�local.�
o Establir� prioritats,� i� ordenar� les� actuacions� necessàries� per� a� la� restitució�
dels�servicis�bàsics�i�la�Tornada�a�la�Normalitat.�
26
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19039
27
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19040
�
�
Adjunt/s
�
�
Sala de Emergència Encargat
� Centre de
� Comunicacions
� Equips
(Obra Civil, inspecció i
� vigilància, etc)
�
�
�
�
13.2 Organització de les preses la seguretat de les quals correspon a
la Comunitat Autònoma.
�
En�la�mesura�que�es�vagen�incorporant�noves�preses,�embassaments�i�basses�la�seguretat�
de� les� quals� recaiga� sobre� la� Comunitat� Valenciana,� en� aquest� apartat� se’n� descriurà�
l’estructura�i�organització�que�vinga�descrita�en�els�corresponents�plans�d’emergència.�
�
28
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19041
Volum IV.
Operativitat.
�
�
Sumari:
�
1.� PREEMERGÈNCIA�
1.1.� La�predicció�dels�fenòmens�meteorològics�adversos�
1.2.� Declaració�i�fase�d’alerta�
1.3.� Seguiment�de�la�preemergència�
1.4.� Declaració�del�fi�de�la�preemergència�
�
2.� EMERGÈNCIA�
2.1.� Declaració�de�la�situació�d’emergència�
2.2.� Situació�d’Emergència�0�
2.3.� Situació�d’Emergència�1�
2.4.� Situació�d’Emergència�2�
2.5.� Actuacions�de�caràcter�general�
2.6.� Declaració�del�fi�de�la�situació�d’emergència�
�
3.� PROCEDIMENT�D’EMERGÈNCIA�EN�PRESES�
3.1.� Escenaris�d’Emergència�en�Preses�
3.2.� Procediment�General�
3.3.� Procediments�específics�
�
4.� FASE�DE�TORNADA�A�LA�NORMALITAT�
4.1.� Definició�
4.2.� Reposició�de�servicis�bàsics�o�essencials�
4.3.� Altres�tasques�a�abordar�en�la�tornada�a�la�normalitat�
�
5.� MESURES�DE�PROTECCIÓ�A�LA�POBLACIÓ�
�
6.� CATÀLEG�DE�MITJANS�I�RECURSOS.�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19042
1. Preemergència
�
1.1. La predicció dels fenòmens meteorològics adversos
�
El� Pla� Nacional� de� Predicció� i� Vigilància� de� Meteorologia� Adversa� (Meteoalerta),� elaborat� per�
l’Agència� Estatal� de� Meteorologia� (AEMET),� té� entre� els� seus� objectius� el� facilitar� a� les�
autoritats� de� protecció� civil,� la� millor� i� més� actualitzada� informació� possible� sobre� els�
fenòmens�atmosfèrics�adversos�que�s’hi�prevegen.�
�
El� citat� pla� considera� com� a� fenomen� meteorològic� advers� a� tot� esdeveniment� atmosfèric�
capaç�de�produir,�directament�o�indirectament,�danys�a�les�persones�o�danys�materials�de�
consideració.�
�
Fenòmens Meteorològics Adversos:
�
De�tots�els�fenòmens�meteorològics�adversos�previstos�en�el�Pla�Meteoalerta,�els�que�estan�
dins�de�l’àmbit�d’actuació�del�present�Pla�Especial�i�que,�per�tant,�generaran�situacions�de�
preemergència�en�cas�de�superar�se�els�llindars�previstos,�seran�els�següents:�
�
� Pluges�
� Turmentes,�quan�en�aquestes�estiguen�previstes�precipitacions�en�forma�de�pluja.�
� Temporal� costaner,� quan� la� seua� simultaneïtat� amb� les� pluges� i� tempestats�
poguera�produir�un�efecte�sinèrgic.�
�
Enfront� de� la� resta� de� fenòmens� s’actuarà� segons� el� que� preveu� els� protocols� elaborats� a�
este�efecte�pels�Centres�de�Coordinació�d’Emergències�de�la�Generalitat.�
�
Nivells de risc meteorològic:
�
La definició dels nivells és la següent:
�
� � Verd:� � No�hi�ha�cap�risc�meteorològic�
� � � � �
� � � No�hi�ha�cap�risc�meteorològic�per�a�la�població�
Groc� en�general,�encara�que�sí�per�a�alguna�activitat�
concreta.�
� � � � �
� � Taronja� � Hi�ha�un�risc�meteorològic�important.�
� � � � �
� � Roig:� � El�risc�meteorològic�és�extrem�
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19043
Llindarsd'avís:
�
Per� a� catalogar� la� perillositat� que� tindrà� un� fenomen� perillós� de� les� pluges,� el� Pla�
Meteoalerta� estableix� tres� llindars� específics,� que� donen� origen� als� quatre� nivells� definits�
per�colors.�Els�llindars�es�defineixen�tant�per�a�mesurar�el�nivell�de�les�precipitacions�en�
una�hora�com�en�dotze�hores.�
�
� � Llindars
Nivell�
� � � 1�hora� 12�hores�
� � � � � �
� � Verd� � � �
� � � � � �
� � � Tempestes�generalitzades�amb�possibilitat�de�desplegament�
Groc� d’estructures�organitzades.�Pluges�localment�fortes�(entre�15�i�30�
l/m2)�i/o�vents�localment�forts�i/o�granissada�inferior�a�2cm.�
� � � � �
� � � Tempestes�molt�organitzades�i�generalitzades.�És�possible�que�es�
puguen�registrar�pluges�localment�molt�fortes�(entre�30�i�60�l/m2)�
Taronja�
i/o�vents�localment�molt�forts�i/o�granissada�superior�a�2�cm.�També�
és�possible�l’aparició�de�tornados�o�caps�de�fibló.�
� � � � �
� � � Tempestes�altament�organitzades.�La�probabilitat�de�pluges�
localment�torrencials�(més�de�60�l/m2)�i/o�vents�localment�molt�forts�
Roig�
i/o�granissada�superior�a�2�cm�és�molt�elevada.�És�probable�
l’aparició�de�tornados�o�caps�de�fibló.�
�
Per�al�temporal�costaner,�el�Pla�preveu�les�definicions�següents:�
�
� � Verd: � �
� � � � �
� � Groc � F7,�mar�grossa,�mar�de�fons�de�3�a�4�metres�
� � � � �
� � � F8�i�F9,�mar�molt�grossa�a�arrissada�o�mar�de�fons�generalitzada�de�
Taronja�
més�de�4�metros�i�fins�a�7�metres.�
� � � � �
� � � A�partir�de�F10,�mar�arrissada�generalitzada�o�mar�de�fons�a�partir�
Roig�
de�7�metres.�
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19044
� � � S’indica�en�la�predicció�ordinària,�dins�de�
Groc�
l’apartat�de�fenòmens�significatius.�
� � � � �
� � Taronja� � Generen�Butlletí�de�Fenomen�Meteorològic�
� � � �
� � Roig� � Advers�
�
Zonificació Territorial
�
Els�llindars�tenen�un�caràcter�zonal,�i�sempre�que�siga�possible,�en�el�Butlletí�de�Predicció�
es�detallarà�la�zona�de�la�Comunitat�Valenciana�afectada�per�la�situació�meteorològica.�
�
En�aquest�sentit,�s’ha�dividit�el�territori�de�la�Comunitat�Valenciana�en�les�següents�zones�
de�predicció�i�alerta:�
�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19045
Tipus de Butlletins:
�
� Avui�i�demà:�el�període�de�predicció�pot�comprendre�des�del�moment�d’emissió�
fins�a�les�24�hores�de�l’endemà.�
� Despús�demà:� el� període� de� predicció� comprèn� des� de� les� 00� hores� de� despús�
demà,�fins�a�les�24�hores�del�mateix�dia.�
�
Els� butlletins� d’avui� i� demà� són� de� caràcter� autonòmic,� prenen� la� província� com� a� unitat�
bàsica� de� predicció� i� especifiquen� les� zones� provincials� afectades.� El� butlletí� de� despús�
demà� és� de� caràcter� nacional,� pren� la� Comunitat� Autònoma� com� a� unitat� bàsica� de�
predicció�i�s’hi�especifiquen�les�províncies�afectades.��
�
Quan�es�tinga�coneixement�que�s’han�aconseguit�els�llindars�taronja�i�roig�per�a�fenòmens�
meteorològics� i� aquests� no� hagen� estat� previstos� amb� anterioritat,� s’emetrà� el� Butlletí� de�
fenomen�advers�observat.�
�
�
1.2. Declaració i fase d’alerta
��
L’Agència� Estatal� de� Meteorologia� remetrà� al� CCE� autonòmic� el� Butlletí� de� Predicció� de�
Fenòmens�Meteorològics�Adversos,�perquè� aquest� procedisca� a� informar� el� director� del� Pla,�
que�serà�l’encarregat�de�declarar�la�situació�de�preemergència.�
�
La� situació� de� preemergència� es� declararà� per� a� les� prediccions� per� a� avui� i� demà� de�
fenòmens�meteorològics� de� pluges,� tempestes� (en� les�quals� es� prevegen� precipitacions)� i�
temporals�costaners�(sempre�que�hi�haja�simultaneïtat�amb�pluges�i/o�tempestats�poguera�
produir�un�efecte�sinèrgic.)�quan�aquests�fenòmens�tinguen�un�nivell�taronja�o�roig.��
�
Finalment,� també� es� declararà� la� situació� de� preemergència� quan� s’active� un� Pla�
d’Emergència� de� presa� i� es� declare� l’escenari� d’emergència� 1� (vegeu� més� informació� en�
l’apartat�4.�d’aquest�volum).�
�
�
Activació PEP en
AEMET Presa
� CCE Autonómic Escenari 1
� emet
�
Director del Pla
� Butlletí de FMA
� (per avui i per a demà)
declara
�
� Preemergència
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19046
Les� prediccions� per� a� despús�demà� no� donaran� lloc� a� la� declaració� de� la� situació� de�
preemergència,�llevat�que�el�director�del�Pla�decidisca�el�contrari.�
�
Una� vegada� declarada� la� situació� de� preemergència,� el� CCE� � autonòmic,� procedirà� a�
informar�de�la�mateixa�a�tots�els�municipis�afectats�per�l’àmbit�territorial�de�la�predicció,�
als� CCE� Provincials,� als� organismes,� servicis� operatius� i� empreses� involucrades� en�
l’operativitat�del�Pla�Especial�que�tinguen�caràcter�autonòmic.�
�
La� fase� de� preemergència� s’inicia� per� a� tots� els� involucrats� a� partir� de� la� recepció� de� la�
declaració�havent�d’activar,�cada�un�d’ells,�els�seus�protocols�interns�d’actuació�després�de�
la�recepció�de�la�citada�preemergència.��
�
Els�CCE�Provincials�seran�els�encarregats�d’alertar�als�Organismes�i�Serveis�involucrats�en�
l’operativa�del�Pla�Especial�de�cada�província.�
�
�
Definició i abast del Butlletí Informatiu Especial:
�
El�nivell�groc�no�comportarà�la�declaració�de�la�preemergència.�En�aquests�casos,�el�CCE��
autonòmic� transmetrà� la� informació� sobre� la� situació� meteorològica� a� través� de� l’emissió�
del�denominat�Butlletí�Informatiu�Especial.�
�
�
� AEMET CCE Autonómic
�
� emet emet
� Butlletí
Predicció
� (per avui i per demà) Informatiu
Especial
�
�
El� Butlletí� esmentat� té� l’objectiu� de� comunicar� la� possibilitat� d’idea� de� fenòmens�
meteorològics� que� encara� que� no� siguen� catalogats� per� AEMET� com� adversos� i�
representatius�d’un�risc�per�a�la�població,�sí�que�puguen�alterar�la�vida�ciutadana�o�posseir�
en�si�mateixos�interès�informatiu.�
�
El�Butlletí�Informatiu�Especial�es�notifica�perquè�els�servicis�municipals,�servicis�operatius�
i�empreses�prenguen�les�mesures�oportunes�si�hi�ha�afecció�en�el�seu�àmbit�competencial.�
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19047
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19048
Els�organismes,�servicis�i�empreses,�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla�Especial�a�alertar�
per�la�Delegació�/�Sotsdelegacions�del�Govern�són�els�següents:�
�
� Confederacions�hidrogràfiques�afectades.�
� Guàrdia�Civil.�
� Cos�Nacional�de�Policia.�
� Centre�de�Gestió�de�Trànsit.�
� Demarcació�de�Carreteres�del�Ministeri�de�Foment.�
� Centres�de�Coordinació�de�Salvament�(en�els�supòsits�de�temporal�costaner).�
� Unitat�Militar�d’Emergències.�
� Altres� avisos� previstos� en� el� Protocol� d’avisos� interns� de� la� Delegació� /�
Sotsdelegació�del�Govern.�
�
Esquema d'avisos:
�
� AEMET
�
�
� CCE Autonómic Delegació / Sotsdelegació
� del Govern
�
� � Confederacions Hidrogràfiques
� 1·1·2 Comunitat Valenciana.
� � Delegació del Govern CCE Provincial Municipis afectades
� Guàrdia Civil
� Responsables autonòmics dels plans
� sectorials. � Cos Nacional de Policia
� Centre de Gestió de Trànsit
� �� Policia de la Generalitat.
Empreses de gestió i distribució de � Servicis Municipals de Bombers
� Demarcació de Carreteres del
Ministeri de Foment
� Consorcis Provincials de Bombers
� � Empreses de gestió de terminals i
servicis bàsics.
� Centres d'Informació i Coordinació
� Centres de Coordinació de
Salvament en los supòsits de
d'Urgèncias Sanitàries
� � xarxes de transport
Consell Valencià de l'Esport. � Sotsdelegació del Govern
temporal costaner
� Unitat Militar de Emergències
Servicis Territorials de Turisme
� � Comunitat
Creu Roja Espanyola en la
Valenciana
�
� Servicis Territorials d'Educació
� Altres avisos previstos en el protocol
d'avisos intern.
� � Altres organismes col·laboradors � Servicis Territorials de Medi Ambient
� Altres avisos previstos en el Protocol
amb Protecció Civil.
� � Altres avisos previstos en el Protocol d'avisos intern.
d'avisos intern.
�
�
�
Contingut de la declaració:
�
La�declaració�de�la�situació�de�preemergència�es�farà�segons�els�models�disponibles�en�els�
CCE�i�en�la�mateixa�es�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�següents:�
�
� Data�i�hora�de�la�declaració�
� Fenomen�Meteorològic�Advers�(pluges�i/o�tempestes)�
� Nivell�del�fenomen�meteorològic�advers�(taronja�o�roig)�
� Zones�meteorològiques�afectades.�
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19049
8
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19050
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19051
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19052
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19053
competència.� La� periodicitat� de� les� rondes� i� els� destinataris� de� les� rondes� seran�
definits�en�els�protocols�interns�dels�Centres.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� al� CCE� � autonòmic� i� a� la� respectiva�
Sotsdelegació�del�Govern.�
� A� instàncies� del� CCE� � autonòmic� informar� els� municipis� d’augments� en� els� llits�
del�seu�terme�municipal.�
� En�funció�de�les�dades�obtinguts�en�el�seguiment�de�la�preemergència,�proposar�
al� director� del� Pla,� a� través� del� CCE� � autonòmic,� la� declaració� de� la� situació�
d’emergència�en�municipis,�comarques�o�conques�del�seu�àmbit�territorial.��
�
�
Actuacions de la Delegació Territorial d’AEMET a València
�
� Comunicar� al� CCE� � autonòmic� qualsevol� variació� en� la� predicció� meteorològica�
segons� allò� que� s’ha� establit� pel� Pla� Nacional� de� Predicció� i� Vigilància� de�
Fenòmens� Adversos� (METEOALERTA),� així� com� els� fenòmens� meteorològics�
adversos�dels�quals�es�tinga�coneixement�de�la�seua�idea.�
� D’acord� amb� la� informació� disponible� (RADAR,� estacions� automàtiques,� SAIH,�
etc),� informar� de� la� idea� de� precipitacions� intenses� o� especialment� persistents� i�
indicar�la�possible�evolució�a�molt�curt�termini.�
� Proporcionar� les� dades� de� la� xarxa� automàtica� pròpia� d’AEMET� així� com� de� la�
seua�xarxa�de�col�laboradors.�
� A�petició�del�CEE��autonòmic�ajustar�la�predicció�a�molt�curt�termini�en�una�conca�
o�zona�de�què�es�precise�conèixer�l’evolució.�
�
�
Actuacions de les Confederacions Hidrogràfiques
�
Les� Confederacions� Hidrogràfiques� del� Xúquer,� Segura� i� Ebre� són� els� organismes� amb�
responsabilitats� directes� en� la� gestió� i� informació� de� les� conques� fluvials� de� tota� la�
Comunitat�Valenciana.�Les�seues�funcions�específiques�es�concreten�en:�
�
� Proporcionar�al�CCE�autonòmic,�a�través�dels�respectius�servicis�SAIH,�dades�en�
temps� real� de� les� precipitacions� que� es� produïsquen� en� la� xarxa� de� pluviògrafs�
des�del�moment�que�es�declare�la�Preemergència,�especialment�dels�registres�que�
superen�els�llindars�de�30�l/m2�en�1�hora�o�50�l/m2�en�4�hores,�així�com�dels�totals�
acumulats.�
� Informar� el� CCE� autonòmic� dels� increments� rellevants� de� cabals� que� es�
produïsquen�en�els�rius�i�barrancs�de�les�seues�respectives�conques.�
� Recomanar�a�la�Direcció�del�Pla�l’activació�de�l’Alerta�Hidrològica�Emergència�0�
als� municipis� de� la� conca� afectada,� davant� de� la� possibilitat� que� es� produïsquen�
inundacions�en�aquestes�zones.�
12
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19054
� Presentar� al� CCE� � autonòmic� aquelles� dades� que� descriguen� l’estat� hidrològic� i�
hidràulic� i� l’evolució� esperada� de� les� conques� afectades� per� la� declaració� de�
preemergència,� amb� la� periodicitat� que� la� Direcció� del� Pla� estime� necessària� en�
funció�de�la�gravetat�de�la�situació.�
� Informar�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern.�
�
�
Actuacions dels municipis
�
A� causa� de� les� pròpies� característiques� orogràfiques� de� la� Comunitat,� a� la� rapidesa� i�
dinàmica�de�les�precipitacions�i�que�en�algunes�conques�no�hi�ha�xarxes�automàtiques�que�
proporcionen� informació� sobre� les� precipitacions� o� els� nivells� en� els� llits,� la� participació�
dels�municipis�en�la�fase�de�seguiment�és�fonamental�en�l’operativa�del�Pla�Especial.�
�
D’esta� manera,� l’alcalde,� com� a� màxim� responsable� de� protecció� civil� municipal,� serà� el�
responsable�de�donar�les�instruccions�oportunes�en�el�seu�municipi�per�a�assegurar:��
�
� Que�es�disposa�de�la�informació�sobre�l’evolució�meteorològica,�idea�de�pluges�i�
nivell� de� l’aigua� en� els� llits� del� seu� municipi,� així� com� tenir� coneixement� de� la�
situació�en�la�seua�conca�hidrogràfica.�
� Que�s’efectua�una�vigilància�de�l’evolució�del�nivell�de�l’aigua�en�els�llits�del�seu�
terme�municipi,�especialment�els�que�presenten�major�risc�poblacional.�
� Que� s’efectua� l’intercanvi� d’informació� amb� els� municipis� aigües� dalt� i� aigües�
avall�de�la�seua�conca�i�amb�el�CCE�Provincial.�
�
Així� mateix,� en� el� cas� que� l’evolució� de� la� situació� de� preemergència� ho� requerisca,�
l’Alcalde�vetlarà�per�a:�
�
� Que� s’impedisca� l’estacionament� o� acampada� en� llits� secs,� vores� de� rius,�
torrenteres,�etc.,�amb�especial�atenció�a�càmpings�ubicats�en�àrees�de�risc.�
� Que� s’adopten� les� mesures� preventives� adequades� en� qualsevol� acte� de� pública�
concurrència� previst� en� el� seu� municipi� (proves� esportives,� exhibicions,� festes�
populars,�manifestacions�artístiques,�etc.).�
� Que� es� controlen� i/o� senyalitzen� els� trams� inundables� de� les� carreteres,�
especialment�les�interseccions�amb�llits.�
� Que�s’informe�la�població�potencialment�afectada�pel�risc.�
�
13
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19055
En�aquest�sentit,�des�dels�Ajuntaments�es�proporcionarà�informació�al�CCE��autonòmic�a�
través� de� l’1�1�2� Comunitat� Valenciana� de� les� següents� qüestions� que� afecten� el� seu� terme�
municipal:�
�
� Precipitacions�intenses�que�estiguen�afectant�el�normal�exercici�de�l’activitat�en�el�
municipi.�
� Incidents� conseqüència� de� les� pluges� que� afecten� la� població,� infraestructures� i�
servicis�bàsics.�
� Increments�en�els�cabals�en�els�rius�i�barrancs�que�impliquen�una�possible�situació�
de�risc.�
�
L’alcalde� del� municipi,� en� funció� de� l’evolució� de� la� situació,� decidirà� sobre� la�
conveniència�de�la�constitució�del�CECOPAL.��
�
� Precipitacions
�
Municipi Efectua el seguiment
� Nivells llits
� Informació de retorn a …
� Informa a …
Altres municipis
� aigües amunt /
� aigües avall
� CCE Provincial
�
�
14
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19056
15
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19057
2. Emergència
�
La� fase� d’emergència� contempla� les� actuacions� operatives� a� desenrotllar� pels� diferents�
Organismes�i�Serveis�implicats�des�que�la�inundació�és�imminent�o�aquesta�ja�s’ha�produït�
fins� que� finalitza� la� situació� de� risc� o� perill� per� a� la� població� i� comença� la� Fase� de�
TORNADA�A�LA�NORMALITAT.�
�
La�fase�d’emergència�s’estructura�en�quatre�situacions.�
�
� Situació� 0:� imminència� d’inundacions,� amb� perill� per� a� persones� i� béns.� Alerta�
Hidrològica.�
� Situació�1:�inundacions�en�zones�localitzades�
� Situació� 2:� inundacions� generalitzades� la� direcció� del� qual� correspon� a� la�
Generalitat.� Emergència� en� presa� classificada� com� a� Escenaris� 2� i� 3.� Emergència�
que�requerisca�la�constitució�del�CECOPI.�
� Situació� 3:� inundacions� generalitzades� en� les� que� es� declara� l’interès� nacional� i,�
per�tant,�la�direcció�correspon�a�l’Administració�General�de�l’Estat.�
�
�
2.1. Declaració de la situació d’emergència
�
Quan� es� constate,� a� partir� de� la� informació� obtinguda� en� la� fase� de� seguiment� de� la�
preemergència,�que�la�inundació�és�imminent�o�aquesta�ja�ha�començat�i�en�aquells�casos�
en�què�s’active�un�Pla�d’Emergència�de�presa�i�es�classifique�l’emergència�com�a�Escenari�2�
o� 3,� el� CCE� � autonòmic� informarà� el� director� del� Pla� perquè� aquest,� en� funció� de� la�
informació� disponible� sobre� l’abast� dels� danys� sobre� el� territori� provocats� per� les�
precipitacions� o� les� crescudes� dels� rius,� decidisca� la� conveniència� de� declarar� la� situació�
d’emergència.�
� Municipis
� Presa CCE Provincial
Recapta información
sobre la situació
� Sotsdelegació del Gob.
� Activació PEP en
Escenaris 2 ó 3
� CCE Autonòmic
Recapta información
AEMET
sobre la situació
�
Delegació del Gob.
�
� Director del Pla Confederacions
�
declara Telèfon 1·1·2-CV
�
� Emergència
�
16
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19058
�
La�declaració�de�la�situació�d’emergència�tindrà�un�àmbit�territorial�concret,�que�podrà�ser�
local�(afectant�un�o�més�municipis),�comarcal,�de�conca,�provincial�i�inclús�autonòmic.�
�
Igual� que� en� la� notificació� de� les� preemergències,� una� vegada� declarada� la� situació�
d’emergència,�el�CCE��autonòmic,�procedirà�a�informar�de�la�mateixa�a�tots�els�municipis�
afectats� per� l’àmbit� territorial� de� la� declaració,� als� CCE� Provincials� i� als� Organismes� i�
Serveis� involucrats� en� l’operativitat� del� Pla� Especial� que� tinguen� caràcter� autonòmic.� Els�
CCE� Provincials� seran� els� encarregats� d’alertar� als� Organismes� i� Serveis� involucrats� en�
l’operativa� del� Pla� Especial� de� cada� província.� Els� organismes� a� què� es� notificarà� la�
declaració�de�la�situació�d’emergència�variaran�en�funció�de�la�situació�declarada.�
�
�
Contingut de la declaració, sistemes de transmissió i organismes a
alertar:
�
La�declaració�de�la�situació�d’emergència�es�farà�segons�els�models�disponibles�en�els�CCE�
i�en�la�mateixa�es�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�següents:�
�
� Data�i�hora�de�la�declaració�
� Situació�declarada�
� Àmbit�territorial�a�què�afecta.�
�
Igual� que� succeeix� amb� la� notificació� de� les� preemergències,� la� comunicació� de� la�
declaració� de� la� situació� d’emergència� per� part� dels� CCE� als� Municipis,� Organismes� i�
Serveis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla,�s’efectuarà�d’acord�amb�els�procediments�de�
comunicació� i� acords� establits� amb� els� esmentats� Organismes.� De� la� mateixa� manera,� la�
difusió� de� la� informació� sobre� la� declaració� de� la� situació� d’emergència� als� mitjans� de�
comunicació�social�serà�efectuada,�per�a�tots�els�mitjans�de�la�Comunitat�Valenciana,�pels�
responsables� de� premsa� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i�
emergències.�
�
Els�Organismes�i�Serveis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla�Especial�a�què�es�transmetrà�
l’alerta�per�part�dels�Centres�de�Coordinació�d’Emergències�i�la�Delegació�/�Sotsdelegació�
del�Govern�seran�els�mateixos�que�els�ja�indicats�en�l’apartat�Preemergència.�
�
�
Seguiment de l’episodi durant la situació d’emergència:
�
Una� vegada� declarada� la� situació� d’emergència,� es� continuaran� realitzant� les� labors� de�
seguiment�tant�en�l’àmbit�territorial�per�al�que�es�va�declarar�la�situació�d’emergència�com�
per�a�la�resta�del�territori�que�encara�continue�en�preemergència.�
17
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19059
18
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19060
19
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19061
20
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19062
En� aquesta� situació� d’emergència,� els� Ajuntaments� desenrotllaran,� a� més� de� les� missions�
indicades�en�la�situació�d’emergència�0�(Alerta�Hidrològica),�les�missions�següents:�
�
� Coordinar� l’actuació� dels� recursos� i� servicis� mobilitzats� des� del� CCE� Provincial�
per�a�fer�front�a�l’emergència�en�el�seu�terme�municipal.�
� Proposar� al� director� del� Pla� la� conveniència� de� la� constitució� d’un� Post� de�
Comandament�Avançat�i/o�un�Centre�de�Recepció�de�Mitjans.�
� Atenció�i�alberg�de�les�persones�evacuades.�
� Suport� logístic� als� recursos� d’intervenció� mobilitzats� per� a� fer� front� a� la� situació�
d’emergència.�
�
Els� Ajuntaments� hauran� de� canalitzar� les� seues� informacions� i� sol�licituds� de� recursos� a�
través�del�telèfon�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�Xarxa�de�Ràdio�COMDES.��
�
Integració�dels�recursos�municipals�en�l’estructura�del�Pla�Especial:�
�
Els� recursos� municipals� i� els� recursos� externs� mobilitzats� com� a� suport� als� municipis�
treballaran�coordinadament�seguint�l’estructura�d’Unitats�Bàsiques�d’Intervenció�descrita�
en�el�present�pla.�
�
Els� recursos� municipals� s’integraran� en� aquesta� estructura� d’UBIs� segons� allò� que� s’ha�
indicat� en� el� PAM� o� el� PTM.� En� aquells� casos� en� què� el� municipi� no� dispose� d’aquests�
plans�se�seguiran�els�criteris�següents:�
�
� La�Policia�Local�s’integrarà�en�la�Unitat�Bàsica�de�Seguretat.�
� El� personal� amb� funcions� d’abastiment,� reparacions� i� obres,� s’integrarà� en� la�
Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic.�
� El� personal� voluntari� s’integrarà� en� la� Unitat� Bàsica� que� designe� el� director� del�
Pla� d’Actuació� Municipal,� fonamentalment� en� el� de� Suport� Logístic� per� a�
col�laborar�en�labors�d’avituallament�i�en�el�d’Alberg�i�Assistència�en�els�Centres�
de�Recepció�d’Evacuats.�
�
�
2.4. Situació d’Emergència 2
�
�
Definició
�
Són� aquelles� en� què� s’han� produït� inundacions� que� superen� la� capacitat� d’atenció� dels�
mitjans�i�recursos�locals�o,�encara�sense�produir�se�aquesta�última�circumstància,�les�dades�
publiomètriques� i� hidrològiques� i� les� prediccions� meteorològiques,� permeten� preveure�
una�extensió�o�agreujament�significatiu�d’aquelles.��
21
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19063
�
�
L’emergència� situació� 2� serà� declarada� pel� director� del� Pla� en� aquells� àmbits� territorials�
que�es�vegen�afectats�per�les�inundacions.�
�
El�director�del�Pla�valorarà�la�necessitat�de�declarar�l’emergència�situació�2�quan�s’active�
l’escenari�2�o�3�d’un�Pla�d’Emergència�de�presa�i�la�informació�disponible�i�els�potencials�
danys� que� es� puguen� produir� així� ho� aconsellen� (veure� més� informació� en� l’apartat� 3�
d’aquest�mateix�volum).�
�
Declarada�la�situació�2,�si�el�director�del�Pla�ho�estima�convenient,�ordenarà�la�constitució�
del�CECOPI.��
�
�
Actuacions del CCE autonòmic i dels CCE Provincials:
�
Fins� a� la� constitució� del� CECOPI,� els� CCE� continuaran� desenrotllant� les� seues� missions�
segons�allò�que�s’ha�indicat�per�a�la�situació�d’emergència�1.�
�
�
Constitució del CECOPI
�
El� director� del� Pla� serà� l’encarregat� de� valorar� la� necessitat� de� constituir� el� CECOPI� i�
decidir�la�ubicació�d’aquest,�que�podrà�ser,�en�el�CCE�de�la�Província�afectada�o�en�el�CCE��
autonòmic.�
�
El�CCE�autonòmic�serà�l’encarregat�d’efectuar�la�convocatòria�als�membres�del�CECOPI�a�
través� del� procediment� establit� a� l’efecte.� La� Delegació� /� Sotsdelegació� del� Govern,� seran�
les� encarregades� de� convocar� als� organismes� de� l’Administració� General� de� l’Estat�
integrants�del�CECOPI.�
�
Una�vegada�constituït�el�CECOPI,�serà�aquest�el�que�assumisca�la�gestió�de�l’emergència,�
desenrotllant� els� diferents� òrgans� que� ho� integren� les� funcions� assignades� a� aquests�
indicades�en�el�volum�III�d’aquest�Pla.�A�partir�d’aquest�moment�els�CCE�actuaran�com�a�
òrgan�de�suport�del�CECOPI�seguint�les�prioritats,�ordes�i�consignes�indicades�per�aquest.�
�
Els� CCE� establiran� procediments� d’actuació� específics� per� a� definir� les� actuacions� a�
desenrotllar� per� aquests� en� cas� de� constitució� del� CECOPI.� Els� procediments� esmentats�
establiran� les� pautes� de� coordinació� en� els� fluxos� d’informació� entrant� i� ixent� sobre�
l’emergència�i�en�particular,�sobre:�
�
Demandes�de�servicis�per�part�dels�Ajuntaments�
22
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19064
23
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19065
Per� a� la� gestió� de� les� incidències� derivades� d’una� situació� de� pluges� intenses,� els� plans�
sectorials�que�normalment�és�necessària�la�seua�activació�són�els�següents:�
�
� Pla�Sectorial�de�Carreteres:��
o Gestió�de�la�informació�sobre�la�incidència�de�la�situació�d’emergència�sobre�
els�vials�(de�totes�les�titularitats).�
o Talls�de�carreteres.�
o Establiment�de�rutes�alternatives.�
o Informació�a�la�població�sobre�aquesta�matèria.�
o Coordinació�de�les�prioritats�en�la�neteja�i�adequació�dels�vials.�
�
� Pla�Sectorial�de�Transport:�gestió�de�les�demandes�de�vehicles�de�transport�per�a:�
o L’adopció�de�mesures�de�protecció�a�la�població�(allunyament�i�evacuació).�
o El�Suport�Logístic.�
�
� Pla� Sectorial� d’Alberg� i� Assistència:� Alberg� i� Assistència� de� les� persones�
evacuades�per�la�situació�d’emergència.�
�
� Pla�Sectorial�d’Abastiment:�
o Subministrament�d’Aigua,�queviures�i�articles�de�primera�necessitat.�
o Subministrament�de�maquinària�i�vehicles�per�a�les�labors�de�rehabilitació.�
�
En�el�moment�en�què�s’active�algun�dels�Plans�Sectorials�abans�descrits,�el�CCE�Provincial�
es� recolzarà� en� el� Centre� de� Coordinació� del� Pla� Sectorial� activat� en� la� gestió� de� les�
demandes� de� recursos� adscrits� a� aquest� i� en� la� gestió� de� la� informació� sobre� l’àrea�
d’activitat�coordinada�per�aquests.�
�
Actuacions del telèfon d’emergències 112 Comunitat Valenciana
�
El� telèfon� d’emergències� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� disposarà� d’un� procediment� específic�
per�a�gestionar�aquest�tipus�d’emergències�en�què�es�regularà:�
�
� La�gestió�de�la�informació,�facilitada�o�demandada,�pels�responsables�municipals,�
Organismes�i�Serveis�involucrats�en�l’operativitat�del�Pla.�
� Gestió� de� demandes� d’intervencions� de� recursos� en� funció� del� tipus� de� servici� i�
situació�d’emergència�declarada.�
� Gestió,� si� és� el� cas,� de� les� demandes� d’informació� del� ciutadà� sobre� la� situació�
d’emergència�i�les�mesures�de�protecció�a�adoptar.�
� Els�reforços�de�personal�per�a�l’atenció�de�crides.�
� L’elaboració�d’informes�i�estadístiques.�
�
24
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19066
Declarada� la� situació� d’emergència,� les� demandes� que� els� ciutadans� facen� directament� a�
través� de� l’1�1�2� Comunitat� Valenciana� no� seguiran� el� seu� procediment� de� gestió� ordinari,�
sinó� que� seran� canalitzades� als� Serveis� Operatius� segons� les� prioritats� i� el� procediment�
elaborat�a�este�efecte�per�a�aquesta�situació�d’emergència.�
�
�
2.6. Declaració del fi de la situació d’emergència
�
Una� vegada� finalitzada� la� situació� de� perill� per� a� les� persones� i� els� béns� i� recuperada� la�
normalitat� en� els� servicis� bàsics,� el� director� del� Pla� declararà� el� final� de� la� situació�
d’emergència.� Aquesta� declaració� serà� transmesa� a� tots� els� organismes,� servicis� i�
ajuntaments�prèviament�alertats�per�part�dels�CCE�respectius.�
25
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19067
26
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19068
27
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19069
d’avinguda�de�ruptura�de�la�presa�i�produir�los�danys�a�partir�de�la�primera�mitja�
hora�d’avinguda�fins�a�les�dues�hores.�
� Zona�d’Alerta.�Comprèn�tots�els�municipis�situats�aigües�avall�de�la�presa.�
�
�
Declaracions de Preemergència i Emergència per activació del Pla
d’Emergència de presa.
�
�
Escenari 1.
�
El�director�del�present�Pla�declararà�la�situació�de�preemergència�per�incident�en�presa�i�es�
transmetrà�la�mateixa�als�municipis�situats�en�la�Zona�d’Alerta�del�PEP�i�als�organismes,�
servicis� operatius� i� empreses� de� servicis� bàsics� involucrats� en� li� operativitat� del� Pla� i�
indicats�en�l’apartat�1�del�present�volum..�
�
La�declaració�de�la�situació�de�preemergència�es�farà�segons�els�models�disponibles�en�els�
CCE�i�en�la�mateixa�es�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�següents:�
�
Data�i�hora�de�la�declaració.�
Pla�d’Emergència�de�presa�activat�i�Escenari�declarat.�
Zona�d’Alerta�del�PEP�afectada.�
�
�
Escenaris 2 i 3
�
El� director� del� present� Pla� declararà� l’emergència� de� situació� 0� per� incident� en� presa� i�
procedirà�a�transmetre�l’Alerta�Hidrològica�a�tots�els�municipis�situats�en�la�Zona�d’Alerta�
del� PEP� i� als� organismes,� servicis� operatius� i� empreses� de� servicis� bàsics� involucrats� en�
l’operativitat�del�Pla�i�indicats�en�l’apartat�1�del�present�volum.��
�
Es�confirmarà�telefònicament�la�declaració�amb�les�autoritats�de�tots�els�municipis�inclosos�
en�la�Zona�I�i�posteriorment�amb�els�compresos�en�la�Zona�II:�
�
Per�a�assegurar�que�els�municipis�són�coneixedors�de�la�situació.�
Que�s’hi�adopten�les�mesures�de�protecció�a�la�població.�
�
En�funció�de�les�característiques�de�l’accident,�l’abast�dels�danys�potencials�i�la�informació�
disponible,�el�director�del�Pla�valorarà�la�necessitat�de�declarar�l’emergència�de�situació�de�
2.�
28
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19070
Notificació i Seguiment:
�
El�CCE��autonòmic�serà�l’encarregat�d’efectuar�la�primera�notificació�als�Municipis�afectats�
mentre�que�des�del�CCE�Provincial�s’efectuarà�el�seguiment�específic�de�la�situació�en�la�
presa.�
�
Serà�responsabilitat�del�director�del�PEP,�i�per�extensió�del�titular�de�la�presa,�mantenir�la�
permanent� informació� amb� el� CCE� Provincial� sobre� tota� variació� dels� paràmetres� que�
afecten�la�seguretat�de�la�presa.�El�CCE�Provincial�transmetrà�informació�sobre�la�situació�
esmentada�al�director�del�Pla�i�els�municipis�de�les�zones�I�i�II.�
�
�
Dispositius preventius:
�
En� aquells� casos� en� què� la� situació� ho� aconselle,� el� director� del� Pla� podrà� ordenar� la�
constitució� de� Dispositius� Preventius� que� estaran� integrats� pels� recursos� de� les� Unitats�
Bàsiques�d’Intervenció�mobilitzats�a�priori�en�previsió�que�els�possibles�danys�que�poden�
ocasionar�se�per�la�ruptura�de�la�presa.�
�
El� director� del� Pla� anomenarà� un� coordinador� del� Dispositiu� Preventiu� que� serà�
l’encarregat�d’actuar�d’enllaç�amb�el�CCE�Provincial.��
�
En�cas�de�materialitzar�se�l’emergència,�els�recursos�adscrits�a�aquest�Dispositiu�Preventiu�
s’integraran� en� les� corresponents� Unitats� Bàsiques� d’Intervenció� al� coordinades� a� través�
del�CECOPAL�o,�en�cas�de�constituir�se,�el�PMA.�
�
�
Actuacions municipals
�
Els� municipis� inclosos� en� la� Zona� I� i� Zona� II� alertats� activaran� els� seus� Plans� d’Actuació�
Municipals�(o�el�PTM�en�cas�de�no�disposar�d’aquests)�i�constituiran�el�CECOPAL.�
�
En� els� Plans�d’Actuació�Municipal�s’arrepleguen� les� actuacions� particulars� a� desenrotllar�
per�a�la�protecció�a�la�població�de�les�zones�potencialment�afectades�per�la�ruptura�de�la�
presa.��
�
A� continuació� es� relacionen� d’una� forma� genèrica� les� mesures� a� adoptar� des� dels�
municipis:�
�
� Evacuacions� preventives� de� la� població� potencialment� afectada� per� l’ona�
d’avinguda�en�cas�de�ruptura.�
� Prohibició�d’activitats�en�els�llits�o�en�les�proximitats�d’aquests.�
29
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19071
� La� Policia� Local,� en� coordinació� amb� la� Guàrdia� Civil,� realitzaran� els� talls� de�
trànsit� en� els� vials� locals� (especialment� en� els� ponts� o� en� els� encreuaments� dels�
llits)�quan�aquestes�puguen�resultar�afectades�per�l’ona�d’avinguda.�
� Coordinació�dels�recursos�locals�per�a�l’adopció�de�les�mesures�de�protecció�a�la�
població,�en�especial�l’allunyament�i�l’evacuació.�
� Avisos�a�la�població�amb�caràcter�previ�i�informació�a�la�població�sobre�l’estat�de�
situació�de�l’emergència�en�el�transcurs�d’aquesta.�
� Coordinació�de�l’abastiment�a�la�població�afectada.�
� Atenció�a�les�persones�evacuades.�
�
�
Activació dels avisos acústics a la població.
�
En�cas�de�ruptura�imminent,�el�director�del�PEP�ordenarà�l’activació�dels�avisos�acústics�a�
la� població� i� informarà� amb� caràcter� immediat� de� l’activació� d’aquests� avisos� al� CCE��
autonòmic�i�a�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern.�
�
El�CCE��autonòmic�traslladarà�la�informació�a:�
�
� Director�del�Pla�
� CCE�Provincial�
� Municipis�en�la�Zona�I,�II�i�Zona�d’Alerta.�
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana�
�
�
Actuacions de la Guàrdia Civil
�
La�Guàrdia�Civil�realitzarà�els�talls�de�trànsit�en�les�carreteres�interurbanes�(especialment�
en�els�ponts�o�en�els�encreuaments�dels�llits)�quan�aquestes�puguen�resultar�afectades�per�
l’ona�d’avinguda.�
�
30
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19072
31
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19073
1. Amadorio
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
la�Vila�Joiosa� 12�Cases�aïllades�
13�Agrupacions�de�cases�
Casc�urbà�de�la�Vila�Joiosa�
Camí�cap�a�la�depuradora�
Autopista�AP7�
PTE01�(Caseriu�Bonets)�
PTE02�(FFCC)�
PTE03�(N�332)�
3�Indústries�
�
Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�
�
Sistemes d’Avís a la Població.
�
Està�prevista�la�ubicació�de�tres�sirenes�d’avís�acústic�a�la�població�potencialment�afectada�
per�la�inundació:�
�
�
�
32
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19074
2. Assut de Terrateig
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Terrateig� �
Almiserá� Nucli�Urbà�(TR05�y�TR07)�
Habitatges�aïllats�(TR01)�
PTE�(TR06)�(Pont�accés�a�Almiserá�des�de�la�CV�6086�
Llocnou�de�Sant� Nucli�urbà�(TR03)�
Jeroni� PTE�(TR04)�
PTE�(TR06)�(Pont�accés�a�Almiserá�des�de�la�CV�6086�
Castellonet�de�la� �
Conquesta�
Rótova� Habitatges�aïllats�(TR08)�
PTE�(TR09�i�TR10)�sobre�la�CV6080�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
Ròtova� Crta.�CV�6060�
Crta.�CV�60�
Nucli�urbà�(TR13)�i�Zona�esportiva�(TR12)�
Pont�Carretera�Local�de�Ròtova�(TR14)�
Agrupació�d’habitatges�(TR15�i�TR18)�
Alfauir� AGC�Convent�de�Sant�Jeroni�(TR16)�
Crta.�CV�60�
Ador� �
Palma�de�Gandia� Cantera�(TR19),�AGC�(TR20)�
PTE�CV�685�(TR21)�
PTE�Carretera�Local�(TR22)�
Casc�urbà�(TR23)�
Beniarjó� AGC�(TR24�y�TR25)�
Real�de�Gandia� PTE�AP7�(TR27)�
Casc�urbà�(Benissacareig)�(TR29)�
Almoines� PTE�AP7�(TR27)�
AGC�(TR28)�(Molí�de�cal�Duc)�
Casc�urbà�Almoines�(TR30)�
Benirredrà� �
�
33
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19075
�
Gandia� PTE�N�332�(TR31)�
Casc�urbà�Gandia�(TR32)�
PTE�Via�verda�de�la�Safor�(TR33)�
PTE�Tetuan�(TR34)�
PTE�Vell�d’Oliva�(TR35)�
PTE�Passarel�la�vianants�
PTE�d’Alacant�
PTE�
Crta.�CV�671�
PTE�Accés�al�polígon�Rafalcaid�
Crta.�N�337�
AGC�(Alqueria)�(TR43)�
Línea�elèctrica�(AT�132KV)�(TR44)�
Crta.�CV�670�
PTE�Daimús�(CV�670)�(TR47)�
AGC�(les�Foies)�(TR48)�
AGC�(Venècia)�(TR49)�
AGC�(Marenys�de�Rafalcaid)�(TR50)�
�
Altres municipis en la Zona d’Alerta (més de dues hores)
�
Municipio� Problemática�
Daimús� Casc�urbà�de�Daimús�
Les�Marines�(TR51)�
�
Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�
�
34
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19076
35
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19077
36
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19078
37
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19079
4. Beniarrés
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Beniarrés� 3�Agrupacions�de�Cases�(AGC01��>�AGC03)�
L�Orxa� 1�Agrupació�de�Cases�(AGC04)�
CRT01�(CV�701)�
CRT02�(CV�701)�
�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
L�Orxa� 7�Agrupacions�de�Cases�(AGC05��>�AGC11)�
PTE01�(Crta�CV�701)�
CRT03�(CV�701)�
CRT04�(CV�7010)�
Villalonga� 27�Agrupacions�de�Cases�(AGC12��>�AGC37)�
PTE02�(Crta�CV�685)�
CRT05�(CV�685)�
CRT06�(CV�680)�
Ador� 6�Agrupacions�de�Cases�(AGC36��>�AGC41)�
CRT06�(CV�680)�
Potries� 5�Agrupacions�de�Cases�(AGC38��>�AGC42)�
Palma�de�Gandía� 3�Agrupacions�de�Cases�(AGC42��>�AGC44)�
Beniflá� 2�Agrupacions�de�Cases�(AGC43��>�AGC44)�
Beniarjó� 5�Agrupacions�de�Cases�(AGC45��>�AGC49)�
PTE03�(Pont�de�Beniarjó)�
Real�de�Gandía� 9�Agrupacions�de�Cases�(AGC47��>�AGC55)�
PTE04�(A�7)�
Almoines� 4�Agrupacions�de�Cases�(AGC53��>�AGC56)�
PTE04�(A�7)�
Gandia� 1�Agrupació�de�Cases�(AGC56)�
PTE05�(FF.CC.�Abandonat)�
PTE06�(C/Tetuá)�
PTE07�(C/Oliva)�
PTE08�(Pont�Atirantat)�
PTE09�(N�332)�
PTE10�(Pont�carril�de�bicicletes)�
PTE11�(Pont�junt�a�Centre�Comercial)�
PTE12�(Pont�junt�a�EDAR)�
38
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19080
Daimús� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�
Guardamar� de� la� 1�Agrupació�de�Cases�(AGC56)�
Safor�
�
Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�
�
Sistemes d’Avís a la Població.
�
Està� prevista� la� ubicació� de� 3� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�
�
39
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19081
5. Guadalest
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
El�Castell�de� 16�Agrupacions�de�cases�(AGC01��>�AGC16)�
Guadalest� Pont�PTE01�CV�755�
Carretera�d’accés�a�la�presa�
Callosa�d�En�Sarrià� 35� Agrupacions� de� cases� (AGC17� �>� AGC29,� AGC33,� AGC34,�
AGC36��>�AGC39,�AGC41�>AGC56)�
Pont�PTE02�CV�755�
Polop� 7� Agrupacions� de� cases� (AGC30� �>� AGC� 32,� AGC34,� AGC35,�
AGC38,�AGC40)�
Pont�PTE02�CV�755�
La�Nucia� 7�Agrupacions�de�cases�(AGC41��>�AGC44,�AGC46�>AGC48)�
Altea� 12�Agrupacions�de�cases�(AGC56��>�AGC67)�
Pont�PTE03�AP�7�
Pont�PTE04�FF.CC.�
Pont�PTE05�N�332�
�
Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�
�
Sistemes d’Avís a la Població.
�
Està� prevista� la� ubicació� de� 7� sirenes� d’avís� acústic� a� la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�
�
40
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19082
6. La Pedrera
�
La� zona� d’afecció� de� la� ruptura� d’aquesta� presa� provoca� múltiples� afeccions� que� es�
detallen�en�l’Annex�II.�A�continuació�es�relacionen�les�més�rellevants:�
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Orihuela� Carreteres:� CV�925,� CV�950,� de� Torremendo,� CV�920,� CV�95,� CV�
922,�CV�919,�CV�910,�CV�911�
Pont�Crta.�Torremendo�
Pont�CV�95�
Urbanitzacions�i�zones�residencials�
Barri�Nou.�
Línia�FF.CC.�
Sant�Bartomeu�
Hospital�del�Baix�Segura�
Bigastro� Carretera�CV�95,�CV�96�
Casc�urbà�de�Bigastro��
Poliesportiu�
Jacarilla� Casc�urbà�de�Jacarilla�
Carreteres�CV�960,�CV�920,�CV�95�
Pont�CV�920�(sobre�rambla�d’Alcoriza)�
Polígon�industrial�Apatel�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
Redován� �
Benejuzar� Pont�sobre�la�CV�931�
Crta.�CV�914�
Urb.�Las�Barracas�
Almordí� Casc�urbà�
Polígon�industrial�
CV�936,�CV�912,�CV�905,�CV�910�
El�Saladar.�
Algorfa� �
Callosa�del�Segura� Polígon�Industrial,�urbanitzacions�i�poliesportiu�
Estació�FF.CC.�
Barri�de�Follana,�Poble�Sant�Josep�i�Poble�de�Sant�Roc�
Crta.�CV�913�
�
41
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19083
�
Rafal� Polígon�Industrial,�urbanitzacions�i�poliesportiu�
CV�911�
Albatera� �
Catral� Casc�urbà�
Urbanitzacions�
Polígon�industrial�
CV�913,�CV�909,�CV�9218,�CV�8620,�CV�861�
Autopista�A�37�
Daya�Nueva� Urbanitzacions�
CV�902,�CV�862,�CV�852�
San�Isidro� �
Dolores� Casco�urbà�i�Urbanitzacions�
Polígon�Industrial�
CV�901,�CV�905,�CV�9218,�CV�859,�CV�861,�CV�855,�CV�858�
Crevillent� Sant�Felip�Neri�i�el�Reialenc�
Parc�Natural�Fondó�
�
Altres municipis en la Zona d’Alerta (més de dues hores)
�
Municipio� Problemática�
Daya�Vieja� CV�901�
Formentera�del� �
Segura�
San�Fulgencio� Casc�urbà�i�urbanitzacions,�poliesportiu�
Piscifactoria�
CV�960,�CV�903,�CV�859,�CV�860�
Rojales� CV�903,�CV�920�
Guardamar�del� CV�910,�CV�920,�N�332,�CV�859,�N�340�
Segura� Pont�sobre�la�N�332�
Elx� Parc�Natural�Fondó�
Urbanització�Santa�Fe�
CV�855,�CV�861,�CV�860,�CV�853�
Santa�Pola� Salinas�
N�332�
�
Per�a�informació�més�detallada�sobre�l’abast�del�risc�consultar�l’Annex�II�
�
42
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19084
43
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19085
44
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19086
8. Oliva
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Oliva� Carreteres:�CV�715,�AP�7,�N�332�i�Camí�Vell�de�Dénia�
Casc�urbà�d’Oliva�(Barri�de�Sant�Pere)�
Pont�AP�7�
Hotel�Font�Salada,�habitatges�urbans�en�la�zona�de�la�platja�(situats�
entre� el� camí� Vell� de� Dénia� i� la� mar).� Habitatges� aïllats,�
urbanitzacions,�càmping�i�Hotel�Nova�Park�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
Dénia� �
�
Per a informació més detallada sobre l’abast del risc consultar l’Annex II
�
Sistemas de Aviso a la Población.
�
Està� prevista�la�ubicació�d’una�sirena�d’avís� acústic� a�la� població� potencialment� afectada�
per�la�inundació:�
�
45
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19087
46
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19088
�
En� el� cas� que� la� interrupció� del� Servei� Bàsic� es� prolongue� en� el� temps� es� valorarà� la�
conveniència�d’efectuar�un�subministrament�amb�servicis�alternatius�(aigua�embotellada,�
grups�electrògens,�repetidors�mòbils�de�telefonia,�etc.).�
�
Els�servicis�municipals�efectuaran�les�anàlisis�corresponents�per�a�esbrinar�la�potabilitat�de�
l’aigua�i�informar�si�és�el�cas�a�la�població�sobre�les�mesures�que�ha�d’adoptar.�
�
�
4.3. Altres tasques a abordar en la fase de tornada a la normalitat.
�
Durant�aquesta�fase,�els�servicis�tècnics�municipals,�amb�el�suport�dels�tècnics�i�arquitectes�
mobilitzats� a� l’efecte� per� la� Direcció� General� competent� en� matèria� d’habitatge,�
inspeccionaran� els� habitatges� que� hagen� patit� danys� per� la� inundació� a� fi� de� decidir�ne�
l’habitabilitat.�
�
Així�mateix,�els�responsables�de�les�infraestructures�afectades�per�la�inundació�hauran�de�
realitzar�les�tasques�d’inspecció,�neteja�i�condicionament�d’aquestes.��
�
Per�a�coordinar�les�tasques�de�neteja�i�condicionament�de�les�carreteres�podrà�constituir�se�
el�Centre�de�Coordinació�de�Carreteres�previst�en�el�Pla�Sectorial�corresponent.�
�
47
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19089
48
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19090
En� el� Pla� d’Actuació� Municipal� es� descriuran� les� distintes� zones� de� risc� i� les� mesures� de�
protecció�a�la�població�a�adoptar,�així�com�els�mitjans�i�recursos�de�què�es�disposa�per�a�
efectuar�les.�
�
La� coordinació� de� les� accions� adoptades� per� a� protegir� a� la� població� correspondrà� al�
CECOPAL,�col�laborant�hi�les�Forces�de�l’Ordre�Públic�al�municipi�(Policia�Local,�Guàrdia�
Civil�o�Cos�Nacional�de�Policia),�o�externes�(Policia��autonòmica).�
�
Gran�part�de�les�mesures�de�protecció�a�la�població�les�duran�a�terme�les�distintes�Unitats�
Bàsiques,� com� ara:� control� d’accessos� per� la� Unitat� Bàsica� de� Seguretat� i� el� control�
d’aliments�i�aigua�i�l’assistència�sanitària�per�la�Unitat�Bàsica�Sanitària.�
�
Els� sistemes� d’avisos� a� la� població� tenen� com� a� finalitat� alertar� la� població� i� informar�la�
sobre�l’actuació�més�convenient�en�cada�cas�i�sobre�l’aplicació�de�les�mesures�de�protecció�
abans�enunciades:�autoprotecció,�confinament,�allunyament�i�evacuació.�
�
En� un� primer� nivell,� els� avisos� a� la� població� s’efectuaran� mitjançant� els� sistemes� de�
megafonia,� amb� els� que� es� podrà� informar� la� població� de� les� mesures� de� protecció�
d’aplicació�imminent.�
�
Els� sistemes� de� megafonia� esmentats� hauran� d’estar� previstos� en� el� Pla� d’Actuació�
Municipal,�i�dotar�ne�les�Forces�de�l’Ordre�Públic�al�municipi.�
�
Per� al� cas� d’emergència� en� Preses,� aquestes� disposen� d’un� sistema� d’avisos� acústics� a� la�
població�potencialment�afectada�per�l’ona�d’avinguda�durant�la�primera�mitja�hora.�
�
En�un�segon�nivell,�la�informació�a�la�població�sobre�l’evolució�de�la�situació�es�realitzarà�a�
través�dels�mitjans�de�comunicació�social�(ràdio,�televisió),�concretament�RNE�1,�CANAL�
9� RÀDIO,� TVE�1,� CANAL�9� TV,� sent� facilitats� els� missatges� a� difondre� pel� Gabinet�
d’Informació�del�CECOPI.�
49
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19091
50
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19092
Volum V
Implantació i manteniment
Sumari:
�
1.� ENTRADA�EN�VIGOR�DEL�PLA.�
�
2.� DEFINICIÓ�DE�LES�FASES.�
�
3.� IMPLANTACIÓ�DEL�PLA.�
3.1.� Difusió�del�Pla�
3.2.� Verificació�de�la�infraestructura�del�Pla.�
3.3.� Formació�del�Personal�dels�organismes�implicats�
3.4.� Procés�d’implantació�del�Pla��
�
4.� MANTENIMENT�DE�L’OPERATIVITAT�DEL�PLA�
4.1.� Comprovacions�periòdiques.�
4.2.� Formació�permanent.�
4.3.� Realització�Simulacres.�
4.4.� Revisió�–Actualització�del�Pla.�
4.5.� Procés�de�manteniment�del�Pla��
�
5.� INFORMACIÓ�A�LA�POBLACIÓ�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19093
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19094
��
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19095
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19096
4
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19097
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19098
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19099
5. Informació a la població.
�
Dins� de� la� fase� d’implantació� i,� en� especial� en� la� fase� de� manteniment� de� l’operativitat�
haurà� de� seguir�se� una� política� informativa� de� cara� a� la� divulgació� del� Pla� entre� la�
població,� a� fi� de� facilitar� la� familiarització� d’aquesta� amb� les� mesures� de� protecció�
previstes�en�el�mateix.�
�
La�política�informativa�adés�esmentada�anirà�orientada�de�donar�informació:�
�
a)� Sobre�el�risc�d’inundacions:�
�
Serà� una� informació� de� tipus� preventiu� i� en� la� línia� d’aconseguir� una�
conscienciació�de�la�població.�
�
Haurà� d’informar�se� la� població� sobre� les� mesures� d’autoprotecció� i� protecció�
necessàries�en�casos�d’emergència.�
�
Així� mateix� s’informarà� través� dels� mitjans� pels� quals� es� transmetrà� la�
informació�en�el�cas�que�ocorreguera�l’emergència.�
�
S’orientarà� en� forma� de� campanyes�periòdiques�dirigides�a�diferents�grups� de�
població.�S’aprofitaran�els�períodes�amb�major�probabilitat�que�es�produïsca�el�
risc�esmentat�per�a�informar�hi.�
�
b)� Sobre�l’emergència�quan�ja�s’haja�produït:�
�
Aquesta� informació� es� facilitarà� quan� ja� s’haja� produït� el� fenomen� i� siga�
necessari� actuar� de� forma� immediata.� Es� transmetrà� informació�a� la� població� i�
als� mitjans� de� comunicació� social,� tot� això� a� través� del� Gabinet� d’Informació�
adscrit� al� Comitè� de� Direcció.� La� població� ha� de� rebre� una� informació� clara�
sobre�el�que�ha�de�fer�i�cal�evitar�en�tot�moment�les�informacions�contradictòries�
que�puguen�provocar�reaccions�negatives.�
�
Es�donarà�informació�sobre:�
�
� Situació�real�de�l’emergència�en�cada�moment.�
� Mesures�de�protecció.�
� Previsions�sobre�l’evolució.�
� En�cas�d’evacuació,�informar�sobre�com�es�va�a�efectuar,�lloc�de�reunió�
i�recomanacions�que�s’ha�de�seguir.�
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19100
Revisió: 23/02/2010
Annexos
Sumari:
�
I.� Llistat�de�Municipis�amb�Risc�
�
II.� Zones�de�Risc�per�emergència�en�presa.�
�
III.� Descripció�del�Risc�en�les�Conques�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
IV.� Punts�de�Control�per�al�Seguiment�de�Cabals.�
�
V.� Pla�de�Comunicacions.�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19101
Revisió: 23/02/2010
Annex I
Listat de municipis
amb risc
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19102
Província d’Alacant
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19103
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19104
Província de Castelló
��
Comarca Municipi Risc Risc per Pla de presa
El Alto Mijares Ayódar BAIX
Fanzara BAIX
Ludiente BAIX
Montanejos BAIX
Toga MITJÀ
El Baix Maestrat Alcalà de Xivert MITJÀ
Benicarló ALT
La Jana BAIX
Peníscola ALT
Rossell BAIX
Santa Magdalena de Pulpis BAIX
Vinaròs MITJÀ
Xert BAIX
Els Ports Forcall BAIX
Morella BAIX
La Plana Alta Almassora BAIX
Benicàssim ALT
Benlloch MITJÀ
Cabanes BAIX
Castelló de la Plana ALT
Les Coves de Vinromà MITJÀ
Orpesa MITJÀ
Sierra Engarcerán BAIX
Torreblanca MITJÀ
Vall d'Alba BAIX
La Plana Baixa Alcudia de Veo BAIX
Almenara MITJÀ
Alquerías del Niño Perdido MITJÀ
Artana BAIX
Betxí BAIX
Burriana/Borriana MITJÀ
La Llosa MITJÀ
La Vall d'Uixó BAIX
Moncofa MITJÀ
Nules MITJÀ
Onda BAIX
Suera BAIX
Tales BAIX
Vila-real BAIX
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19105
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19106
Província de València
��
Comarca Municipi Risc Risc per Pla de presa
El Camp de Morvedre Benavites MITJÀ
Benifairó de les Valls BAIX
Canet d'En Berenguer ALT
Estivella BAIX
Faura MITJÀ
Quartell MITJÀ
Sagunt ALT
El Camp de Túria Benaguasil BAIX
Bètera BAIX
Casinos BAIX
La Pobla de Vallbona BAIX
L'Eliana MITJÀ
Llíria BAIX
Nàquera BAIX
Riba-roja de Túria MITJÀ
Vilamarxant MITJÀ
El Racó d’Ademús Ademuz MITJÀ
Casas Altas MITJÀ
Castielfabib BAIX
Torrebaja MITJÀ
La Vall d’Aiora Ayora MITJÀ
Cofrentes BAIX
Jalance MITJÀ
Zarra MITJÀ
La Canal de Navarrés Anna BAIX
Bicorp BAIX
Bolbaite BAIX
Chella BAIX
Enguera BAIX
Navarrés BAIX
La Costera Canals BAIX
Cerdà BAIX
Genovés MITJÀ
La Font de la Figuera BAIX ZONA I. BALSA DE SAN DIEGO
La Granja de la Costera BAIX
La Llosa de Ranes BAIX
L'Alcúdia de Crespins BAIX
Llanera de Ranes BAIX
Moixent BAIX
Novetlè BAIX
Rotglà i Corberà BAIX
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19107
Vallada BAIX
Xàtiva BAIX
La Foia de Bunyol Alborache BAIX
Buñol BAIX
Cheste BAIX
Chiva BAIX
Godelleta BAIX
La Plana d’Utiel-Requena Caudete de las Fuentes MITJÀ
Chera BAIX
Fuenterrobles MITJÀ
Requena MITJÀ
Utiel MITJÀ
Venta del Moro BAIX
La Ribera Alta Alberic MITJÀ
Alcàntera de Xúquer MITJÀ
Alfarp BAIX
Algemesí ALT
Alginet MITJÀ
Alzira ALT ZONA I. ACEQUIA REAL DEL JUCAR
Antella MITJÀ
Beneixida BAIX
Benifaió MITJÀ
Benimodo MITJÀ
Benimuslem ALT
Carcaixent ALT
Càrcer ALT
Carlet ALT
Catadau BAIX
Cotes ALT
Gavarda MITJÀ
Guadassuar BAIX
La Pobla Llarga BAIX
L'Alcúdia BAIX
Llombai BAIX
Manuel BAIX
Massalavés BAIX
Montroy BAIX
Rafelguaraf BAIX
Real MITJÀ
Sellent MITJÀ
Senyera BAIX
Sumacàrcer MITJÀ
Villanueva de Castellón BAIX
La Ribera Baixa Albalat de la Ribera ALT
Almussafes MITJÀ
Benicull de Xúquer ALT
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19108
Corbera BAIX
Cullera ALT
Favara BAIX
Fortaleny ALT
Llaurí BAIX
Polinyà de Xúquer ALT
Riola ALT
Sollana ALT
Sueca ALT
La Safor ZONA II. TERRATEIG
Ador
ZONA II. BENIARRÉS
Alfauir ZONA II. TERRATEIG
Almiserà BAIX ZONA I. TERRATEIG
ZONA II. TERRATEIG
Almoines BAIX
ZONA II. BENIARRÉS
Bellreguard BAIX
ZONA II. TERRATEIG
Beniarjó BAIX
ZONA II. BENIARRÉS
Benifairó de la Valldigna BAIX
Beniflá BAIX ZONA II. BENIARRÉS
Benirredrà BAIX ZONA II. TERRATEIG
Castellonet de la Conquesta ZONA I. TERRATEIG
ZONA III. TERRATEIG
Daimús BAIX
ZONA II. BENIARRÉS
ZONA II. TERRATEIG
Gandia ALT
ZONA II. BENIARRÉS
Guardamar de la Safor BAIX ZONA II. BENIARRÉS
La Font d'En Carròs BAIX
L'Alqueria de la Comtessa MITJÀ
Llocnou de Sant Jeroni ZONA I. TERRATEIG
Miramar BAIX
Oliva MITJÀ ZONA I. OLIVA
ZONA II. TERRATEIG
Palma de Gandía
ZONA II. BENIARRÉS
Palmera MITJÀ
Piles MITJÀ
Potries BAIX ZONA II. BENIARRÉS
Rafelcofer BAIX
ZONA II. TERRATEIG
Real de Gandia MITJÀ
ZONA II. BENIARRÉS
Ròtova BAIX ZONA I. TERRATEIG
Simat de la Valldigna BAIX
Tavernes de la Valldigna MITJÀ
Villalonga BAIX ZONA II. BENIARRÉS
Xeraco ALT
Xeresa MITJÀ
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19109
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19110
Picassent BAIX
Sedaví BAIX
Silla BAIX
Els Serrans Alpuente BAIX
Andilla MITJÀ
Aras de los Olmos BAIX
Bugarra MITJÀ
Calles MITJÀ
Chelva BAIX
Chulilla BAIX
Gestalgar BAIX
Pedralba BAIX
Sot de Chera MITJÀ
Titaguas BAIX
Tuéjar BAIX
Villar del Arzobispo BAIX
València València ALT
��
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19111
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19112
Annex III
Descripció del risc
en les conques de la
Comunitat Valenciana
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19113
Anexo IV
Punts de Control
per al seguiment
de cabals
Aquest annex conté les fitxes tècniques dels punts de control per
al seu ús durant el seguiment dels cabals durant la fase de
preemergència. Aquesta informació no es publica per ser de
contingut tècnic.
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19114
Anexo V
Pla de Comunicacions
Sumario:
�
1.� INTRODUCCIÓ�
�
2.� OBJECTIUS�
�
3.� MITJANS�I�SISTEMES�DE�COMUNICACIÓ�
�
4.� COORDINACIÓ�ENTRE�SERVEIS�OPERATIUS�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19115
1. INTRODUCCIÓ
��
Les� comunicacions� constitueixen� una� ferramenta� bàsica� en� la� prevenció� i� gestió�
d’emergències� derivades� d’inundacions.� La� disponibilitat� de� mitjans� tècnics� i�
infraestructura�de�comunicacions,�així�com�l’adequada�dotació�a�tots�els�recursos�humans�i�
materials� permeten� la� coordinació� necessària� per� a� la� gestió� de� les� emergències�
esmentades.�
�
�
2. OBJECTIUS
�
Els�objectius�del�present�pla�de�comunicacions�són�els�següents:�
�
Enumerar�els�mitjans�i�sistemes�de�comunicació�d’ús�comú�en�situacions�d’emergència�
�
Definir�els�sistemes�de�comunicació�a�emprar�per�a�la�coordinació�dels�diferents�operatius�
en�situacions�d’emergència�i�establir�les�seues�directrius�bàsiques�d’ús�
�
�
� 1
Num. 6265 / 12.05.2010 19116
�
�
Delegació / Sotsdelegació
� CCE Autonómic
del Govern
�
�
Organismes estatals
� Organismes de caràcter autonómic
CCE Provincial Municipis
�
�
Organismes de caràcter provincial
�
�
Les�xarxes�de�telefonia�a�través�dels�seus�servicis�de�veu,�SMS�i�fax,�i�el�correu�electrònic,�
representen�els�mitjans�habituals�per�a�l’execució�de�la�cadena�d’avisos.�En�el�cas�particular�
del�CCE��autonòmic�o�els�CCE�provincials,�aquests�podran�fer�ús�del�sistema�CoordCom�
G5�o�de�la�xarxa�COMDES�per�a�seguir�la�cadena�d’alertes.�
��
En� aquest� últim� cas,� els� grups� de� comunicació� COMDES� previstos� a� l’efecte� són�
denominats�Grups�de�Coordinació�entre�centrals.�Hi�ha�quatre�Grups�de�Coordinació,�un�
dels�quals�és�de�caràcter�autonòmic�i�els�altres�tres�d’àmbit�provincial:�
� 2
Num. 6265 / 12.05.2010 19117
�
Coord - AUT
Coord - CST
Coord - VLC
Coord - ALC
�
�
3.2. Fase d’emergència
�
Quant�a�la�declaració�de�la�situació�d’emergència,�per�a�la�cadena�d’avisos�s’aplicarà�allò�
que�s’ha�indicat�en�el�punt�anterior�(fase�d’alerta).�
�
Durant� la� fase� d’emergència,� el� sistema� CoordCom� G5� junt� amb� la� xarxa� COMDES�
constitueixen� les� ferramentes� essencials� per� a� la� coordinació� dels� diferents� servicis�
operatius� encarregats� de� la� gestió� de� l’emergència.� Les� figures� següents� representen� els�
esquemes�de�l’estructura�del�pla�en�situacions�d’emergència�0,�1�i�2.�
�
Esquema de l’estructura en situacions 0 i 1
�
� Director del Pla
�
�
� CECOP / CCE
�
�
�
Centrals de Coordinació
� de Servicis d'Intervenció
CECOPAL PMA CRM
�
�
�
� Unitats Bàsiques d'Intervenció
�
�
� Unitat Bàsica Unitat Bàsica de Unitat Bàsica de Unitat Bàsica
Unitat Bàsica
d'Intervenció Seguretat Suport Logístic Sanitària d'Alberg i
� Directa Assistència
�
�
� 3
Num. 6265 / 12.05.2010 19118
�
�
�
Anàlogament� a� allò� que� s’ha� indicat� anteriorment� per� a� la� fase� d’alerta,� també� en� fase�
d’emergència�resulta�útil�la�coordinació�entre�centrals�dels�diferents�Serveis�d’Intervenció.�
A�l’efecte�s’empraran�CoordCom�G5�i�els�Grups�de�Coordinació�entre�centrals�mencionats�
anteriorment.�
� 4
Num. 6265 / 12.05.2010 19119
�
�
� Grups COMDES
� Coord - AUT
� Coord - Cst Coord - Vlc Coord - Alc
� +
� CoordCom G5
�
�
�
Per�a�la�gestió�de�l’emergència�des�del�PMA�i�la�seua�comunicació�amb�el�CCE�s’establirà�
un�Grup�PMA�COMDES�que�servirà�d’enllaç�durant�l’incident.�Els�grups�disponibles�són:�
�
PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A
PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A
Hi�ha�dos�grups�PMA�per�província�(Castelló,�València,�Alacant).��
�
�
Coordinació PMA - CCE
�
�
�
�
� CCE PMA
�
�
� Grups COMDES:
�
PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A
�
� PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A
� 5
Num. 6265 / 12.05.2010 19120
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19121
Revisión: 23/02/2010
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19122
Revisión: 23/02/2010
Implantación�y�mantenimiento:�
�
En� este� apartado� se� describen� las� diferentes� fases� que� se� llevan� a� cabo� para� efectuar� la�
implantación�y�el�mantenimiento�de�la�operatividad�del�Plan.
�
�
Anexos:�
�
Los� anexos� contienen� la� información� sobre� los� municipios� con� riesgo� en� la� Comunitat�
Valenciana,� los� datos� complementarios� de� cartografía� y� listados� de� elementos�
vulnerables�recogidos�en�los�Planes�de�Emergencia�de�presas,�la�descripción�de�las�zonas�
de�riesgo,�las�fichas�de�los�puntos�de�control�para�el�seguimiento�hidrológico�y�el�Plan�de�
Comunicaciones.
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19123
Volumen I
Fundamentos
Sumario:
�
1.� INTRODUCCIÓN�
�
2.� OBJETO�Y�ÁMBITO�
2.1.� Objeto�
2.2.� Ámbito�
�
3.� MARCO�LEGAL�Y�COMPETENCIAL�
3.1.� Marco�Legal�
3.2.� El�Plan�Especial�como�Plan�Director.�
3.3.� Marco�Competencial�
�
4.� LOS�PLANES�DE�ACTUACION�MUNICIPAL�
4.1.� Concepto�
4.2.� Funciones�
4.3.� Contenido�mínimo�
�
5.� LOS�PLANES�DE�EMERGENCIA�DE�PRESAS�
5.1.� Concepto�
5.2.� Clasificación�de�las�presas��
5.3.� Funciones�de�los�Planes�de�Presa.�
5.4.� Integración�de�los�Planes�de�Presa�en�el�Plan�Especial�
5.5.� Implantación�y�mantenimiento�de�la�operatividad�de�los�Planes�de�Presa.�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19124
1. Introducción
�
�
Las� inundaciones� constituyen� en� la� Comunitat� Valenciana� el� fenómeno� natural� que� con�
mayor�frecuencia�se�manifiesta,�dando�lugar�a�las�situaciones�de�grave�riesgo�colectivo�o�
catástrofe�referidas�en�la�Ley�2/1985,�de�21�de�enero,�de�Protección�Civil.��
�
Los� efectos� destructivos� que� las� inundaciones� originan� en� extensas� áreas� del� territorio�
hacen� que,� ante� esa� eventualidad,� resulte� necesario,� para� la� protección� de� personas� y�
bienes,� el� empleo� coordinado� de� medios� y� recursos� pertenecientes� a� las� distintas�
Administraciones�Públicas�y,�a�menudo,�de�particulares.�
�
Estas�características�configuran�el�riesgo�de�inundaciones�como�uno�de�los�fundamentales�
a� tener� en� cuenta� desde� la� óptica� de� la� planificación� de� protección� civil.� Así� ha� sido�
considerado�en�la�Norma�Básica�de�Protección�Civil,�aprobada�por�Real�Decreto�407/1992,�
de� 24� de� abril,� la� cual� determina� en� su� apartado� 6� que� este� riesgo� será� objeto� de� Planes�
Especiales�en�aquellos�ámbitos�territoriales�que�lo�requieran.�
�
En� el� año� 1996,� la� Generalitat� Valenciana� elaboró� un� Procedimiento� de� Actuación� para�
hacer�frente�a�las�posibles�inundaciones�que�se�dieran�en�la�Comunitat�Valenciana,�dicho�
procedimiento� entró� en� vigor� tras� el� informe� favorable� emitido� por� la� Comisión� de�
Protección�Civil�de�la�Comunitat�Valenciana,�en�su�reunión�de�fecha�9�de�julio�de�1996.�
�
Posteriormente,�una�vez�se�dispuso�del�Análisis�del�Riesgo,�se�incorporó�al�texto�del�Plan�y�
se� procedió� a� la� tramitación� del� mismo� bajo� la� denominación� de� Plan� Especial� frente� a�
inundaciones.��
�
El� Plan� Especial� frente� al� riesgo� de� inundaciones� fue� informado� favorablemente� por� la�
Comisión� de� Protección� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� en� su� reunión� del� día� 22� de�
febrero� de� 1999,� aprobado� por� el� Consell� mediante� el� Decreto� 156/1999,� de� 17� de�
septiembre,�Homologado�por�la�Comisión�Nacional�de�Protección�Civil�el�23�de�marzo�de�
1999,�entrando�en�vigor�el�día�29�de�septiembre�de�1999.�
�
Tras� diez� años� de� la� aplicación� del� Plan� Especial,� muchos� son� los� cambios� que� se� han�
producido� relacionados� con� la� definición� y� gestión� del� riesgo� de� inundaciones:� la�
elaboración�y�aprobación�de�los�planes�de�Presa,�que�definen�nuevas�zonas�de�riesgo�y�que�
requieren�prever�protocolos�operativos�de�gestión�de�las�emergencias�derivadas�en�éstas;�
la�entrada�en�vigor�del�nuevo�Plan�de�Meteoalerta,�que�define�nuevos�niveles�de�alerta�por�
precipitaciones;� la� implantación� de� nuevas� tecnologías� de� gestión� de� emergencias� tales�
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19125
2
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19126
2. Objeto y Ámbito
�
�
2.1. Objeto
�
El�presente�Plan�tiene�por�objeto�garantizar�la�actuación�rápida,�eficaz�y�coordinada�de�los�
recursos�públicos�o�privados�en�situaciones�de�emergencia�por�inundaciones�y�minimizar�
sus�consecuencias�
�
�
2.2. Ámbito
�
El� presente� Plan� será� de� aplicación� en� cualquier� situación� de� preemergencia� y/o�
emergencia�producida�por�inundaciones�en�el�territorio�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19127
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19128
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19129
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19130
a)� Delimitación� de� zonas� de� inundación,� de� acuerdo� con� lo� establecido� en� el�
correspondiente�Plan�de�Emergencia�de�Presa.�
b)� Previsión�de�los�medios�y�procedimientos�de�alerta�y�alarma�a�la�población�y�de�
comunicación�con�el�CCE.�
c)� Previsión�de�las�vías�y�medios�a�emplear�por�la�población�para�su�alejamiento�
inmediato�de�las�áreas�de�peligro.�
�
�
4.3. Contenido mínimo
�
El� contenido� mínimo� de� los� Planes� de� Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� de�
Inundaciones�será�el�siguiente:�
�
1.� INTRODUCCIÓN�
�
2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO�
2.1.� DESCRIPCIÓN�DEL�TÉRMINO�MUNICIPAL�
2.2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO�
2.2.1.� Estudio�Climatológico�del�Municipio.�
2.2.2.� Inundaciones�históricas�
2.2.3.� Descripción�del�tipo�de�riesgo�por�cuencas/subcuencas/zonas�
2.2.4.� Red�de�acequias�y�alcantarillado�
2.2.5.� Zonas�de�inundación�determinadas�por�Planes�de�Emergencia�de�Presas�
2.3.� ANÁLISIS�DE�LAS�CONSECUENCIAS.� ZONAS� DE� RIESGO� ALTO,� MEDIO�
Y�BAJO.�
2.3.1.� Suelo�residencial:�viviendas�y�personas�afectadas�
2.3.2.� Establecimientos�industriales�y�comerciales�
2.3.3.� Equipamientos�
2.3.4.� Infraestructuras�
�
3.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�DEL�PLAN�
3.1.� Esquema�organizativo�
3.2.� CECOPAL�
3.3.� El�Director�del�Plan�
3.4.� El�Comité�Asesor�
3.5.� El�Gabinete�de�Información�
3.6.� El�Centro�de�Comunicaciones�
3.7.� El�CCE�Provincial�
3.8.� El�Puesto�de�Mando�Avanzado�
3.9.� Las�Unidades�Básicas�de�Intervención�
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19131
4.� OPERATIVIDAD�
4.1.� Notificación�
4.2.� Clasificación�de�emergencias:�fases�de�Preemergencia,�Emergencia�y�Vuelta�a�la�
Normalidad�
4.3.� Procedimiento�de�Actuación�
�
5.� IMPLANTACIÓN�Y�MANTENIMIENTO�DE�LA�OPERATIVIDAD�
5.1.� Implantación�
5.2.� Mantenimiento�de�la�operatividad�
�
ANEXOS�
I.� Red�hidrográfica�
II.� Seguimiento�de�la�preemergencia�
III.� Mapas�de�riesgos.�
IV.� Directorio�
V.� Catálogo�de�medios�y�recursos�
VI.� Consejos�a�la�población�ante�el�riesgo�de�inundaciones�
�
El�apartado�2.2.5.,�será�desarrollado�sólo�en�aquellos�municipios�afectados�por�un�Plan�de�
Emergencia�de�Presa.�
�
Los� apartados� 2.1,� 3,� 5,� Anexo� IV� y� V� se� incorporan� al� sumario� del� PAM� con� objeto� de�
dotar�al�documento�de�un�contenido�global,�no�obstante�lo�anterior,�cuando�el�municipio�
disponga� de� Plan� Territorial� Municipal� (PTM),� no� será� necesario� desarrollar� estos�
apartados.�
�
La� Conselleria� competente� en� materia� de� protección� civil� y� gestión� de� emergencias�
elaborará�una�Guía�Metodológica�para�la�redacción�de�los�Planes�de�Actuación�Municipal�
frente� al� riesgo� de� Inundaciones� que� detalla� de� forma� más� exhaustiva� el� contenido� del�
PAM�indicado�en�el�este�apartado.�
�
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19132
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19133
� Categoría� C:� presas� que� pueden� producir� daños� materiales� de� moderada�
importancia� y� sólo� incidentalmente� pérdida� de� vidas� humanas.� En� todo� caso,� a�
esta�categoría�pertenecerán�todas�las�presas�no�incluidas�en�las�categorías�A�o�B.�
�
La� clasificación� se� efectuará� mediante� resolución� de� la� Dirección� General� competente� en�
materia�de�Obras�Hidráulicas,�que�informará�a�la�Comisión�Nacional�de�Protección�Civil.�
�
Deberán� disponer� de� su� Plan� de� Emergencia� de� Presa� todas� las� presas� que� hayan� sido�
clasificadas�en�las�categorías�A�o�B.�
�
�
5.3. Funciones
�
a)� Determinar,� tras� el� correspondiente� análisis� de� seguridad,� las� estrategias� de�
intervención� para� el� control� de� situaciones� que� puedan� implicar� riesgos� de�
rotura�o�de�avería�grave�de�la�presa�y�establecer�la�organización�adecuada�para�
su�desarrollo.�
b)� Determinar� la� zona� inundable� en� caso� de� rotura,� indicando� los� tiempos� de�
propagación� de� la� onda� de� avenida� y� efectuar� el� correspondiente� análisis� de�
riesgos.�
c)� Disponer� la� organización� y� medios� adecuados� para� obtener� y� comunicar� la�
información� sobre� incidentes,� la� comunicación� de� alertas� y� la� puesta� en�
funcionamiento,� en� caso� necesario,� de� los� sistemas� de� alarma� que� se�
establezcan.�
�
El�Contenido�mínimo�de�los�Planes�de�Presa�viene�indicado�en�la�Directriz�Básica�frente�al�
riesgo�de�inundaciones.�
�
�
5.4. Integración de los Planes de Presa
�
Los�Planes�de�Presa�deberán�integrarse�en�el�presente�Plan�para�ello�deberán:�
�
� Contener� un� procedimiento� de� notificación,� alerta� o� comunicación� de� incidentes�
al�CCE�Autonómico�
� Disponer� de� una� Sala� de� Emergencias� y� de� los� sistemas� de� comunicación�
necesarios� que� garanticen� que� en� caso� de� emergencia,� existe� una� comunicación�
directa� entre� la� organización� del� Plan� de� Emergencia� de� la� misma� y� el� CCE�
Autonómico.�
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19134
Una�vez�aprobados�los�Planes�de�Emergencia�de�Presas,�durante�la�fase�de�implantación�
de� éstos,� la� Conselleria� competente� en� materia� de� protección� civil� y� gestión� de�
emergencias,�procederá�a�efectuar�su�integración�con�el�Plan�Especial�con�el�desarrollo�de�
las�siguientes�actuaciones:�
�
� Se�informará�a�los�municipios�afectados�por�el�Plan�de�Emergencia�de�Presa,�para�
que�éstos�elaboren�o�adapten�sus�Planes�de�Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�
de� Inundaciones� a� los� nuevos� riesgos� derivados� de� la� posible� rotura� o� avería�
grave�de�la�Presa.�
� Se� modificará� el� apartado� de� Análisis� del� Riesgo� del� presente� Plan� para�
incorporar� la� descripción� de� los� riesgos� efectuada� en� el� Plan� de� Emergencia� de�
Presa.�
� Se� modificará� el� apartado� de� Operatividad� del� presente� Plan� para� reflejar� el�
procedimiento�operativo�asociado�al�Plan�de�Emergencia�de�la�Presa.�
� El� CCE� Autonómico� actualizará� sus� protocolos� operativos� de� alerta� a� los�
municipios� afectados,� se� actualizarán� las� Bases� de� Datos� de� Medios� y� Recursos�
incorporando� los� datos� de� localización� de� los� responsables,� organismos� y�
departamentos� relacionados� con� la� operatividad� de� los� Planes� de� Presa� y� de� los�
Planes� de� Actuación� Municipales� frente� al� riesgo� de� Inundaciones� de� los�
municipios�aguas�abajo�de�la�Presa.�
�
�
5.5. Implantación y mantenimiento de la operatividad de los Planes
de Presa.
�
Los�planes�de�presa�que�actualmente�están�en�fase�de�Implantación�son�los�siguientes:�
�
1.� Amadorio�
2.� Azud�de�Terrateig�
3.� Balsa�de�San�Diego�
4.� Beniarrés�
5.� Guadalest�
6.� La�Pedrera�
7.� Balsa�de�Acumulación�de�la�Acequia�Real�del�Júcar�
8.� Oliva�
�
Los�planes�de�presa�que�actualmente�están�en�fase�de�Mantenimiento�de�la�Operatividad�
son�los�siguientes:�
�
� Actualmente�no�existen�planes�de�presa�que�estén�completamente�implantados.�
�
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19135
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19136
1. Aspectos generales
�
El�Análisis�del�Riesgo�incluido�en�el�presente�Plan�está�basado�en�un�estudio�elaborado�en�
los�años�1997/98�por�la�Universidad�Politécnica�de�Valencia�para�la�Generalitat�Valenciana.�
El�estudio�de�inundabilidad�se�ha�realizado�a�escala�1:50000,�considerando�seis�niveles�de�
peligrosidad�en�función�de�la�frecuencia�(periodos�de�retorno�de�50,�100�y�500�años)�y�dos�
de�calado�de�la�lámina�de�agua�(menor�y�mayor�de�80�cm.).�
�
Además� de� la� determinación� de� las� áreas� inundables,� en� el� estudio� se� realiza� una�
aproximación�a�la�vulnerabilidad�del�territorio�en�función�de�los�distintos�usos�del�suelo�y�
de�los�niveles�de�peligrosidad.�
�
En�estudio�de�la�vulnerabilidad�se�abordará�con�detalle�en�la�elaboración�de�los�Planes�de�
Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� de� inundaciones,� donde� dentro� del� apartado� de�
Análisis�de�Riesgo,�se�analizarán�las�consecuencias�que�las�inundaciones�tienen�en�los�usos�
residenciales,� industriales,� comerciales� así� como� frente� a� los� principales� equipamientos� e�
infraestructuras.�
�
�
1.1. La disposición del relieve
�
La� Comunitat� Valenciana� se� encuentra� entre� el� dominio� del� sistema� ibérico� y� el� sistema�
bético.�El�territorio�se�caracteriza�por�un�interior�montañoso,�con�intercalación�de�cubetas�
que� constituyen� llanos� interiores,� y� una� franja� litoral� llana,� de� escasa� extensión� hacia� el�
interior.�
�
La� proximidad� del� área� montañosa� al� mar� determina� que� la� mayor� parte� de� las� cuencas�
hidrográficas�sean�de�escasa�longitud�y�fuertes�pendientes,�exceptuando�las�cuencas�de�los�
ríos� alóctonos.� Los� cauces,� al� alcanzar� el� llano� costero,� pierden� competencia� e� incluso� en�
ocasiones� desaparecen.� Asimismo,� toda� la� franja� litoral� está� salpicada� de� zonas�
deprimidas,�marjales,�que�se�inundan�periódicamente�por�las�aportaciones�de�barrancos�y�
lluvias�locales.�
�
Es� en� el� llano� costero,� por� tanto,� donde� se�concentra� el� riesgo� de� inundabilidad.� Pero� no�
hay� que� olvidar� las� zonas� interiores� con� riesgo� de� inundación� por� insuficiencia� o�
desaparición�de�los�cauces�o�por�características�semiendorreicas�de�éstos.�
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19137
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19138
días,� por� lo� que� las� intensidades� horarias� llegan� a� alcanzar� valores� muy� altos,�
registrándose� en� ocasiones� más� de� 800� mm� en� 24� horas.� Como� ejemplo� de� la� alta�
intensidad� horaria,� cabe� destacar� que� en� la� Comunitat� el� 25%� de� los� días� con� cantidades�
más�altas�aporta�más�del�75%�de�las�lluvias�anuales.�
�
�
1.3. Tipología de las inundaciones
�
Una�inundación�se�produce�cuando�la�capacidad�de�desagüe�del�territorio�es�insuficiente�
(o�incluso�nula)�frente�a�unas�precipitaciones�importantes�sobre�la�cuenca�de�drenaje.�Esta�
menor� capacidad� de� desagüe� puede� tener� motivos� naturales,� o� estar� inducida� por� el�
hombre� mediante� la� ocupación� parcial� o� total� del� cauce� fluvial.� A� continuación� se�
describen�los�mecanismos�de�inundación�más�habituales�en�la�Comunitat�Valenciana.�
�
No� se� han� considerado� las� zonas� inundables� locales� producidas� por� lluvias� torrenciales,�
dado� que� éstas� pueden� afectar� a� cualquier� punto� del� territorio,� destacando� por� su�
gravedad�las�producidas�en�entornos�urbanos.�
�
Valle fluvial
�
Un� valle� fluvial� se� caracteriza� por� tener� una� sección� transversal� cóncava� (en� �uve�� o� en�
�u�),� situándose� el� río� en� la� parte� inferior� de� la� sección.� Para� un� determinado� evento� de�
crecida�la�capacidad�del�cauce�puede�ser�insuficiente�localmente,�por�lo�que�el�nivel�de�la�
lámina�de�agua�se�eleva�ocupando�parcialmente�el�valle,�y�retornando�al�cauce�aguas�abajo�
en� cuanto� su� capacidad� de� desagüe� aumenta.� Cuando� el� caudal� que� circula� por� el� río�
disminuye,� las� aguas� vuelven� a� su� cauce� normal.� Se� trata� por� tanto� de� una� inundación�
paralela� al� cauce� del� río,� que� puede� tratarse� hidráulicamente� con� las� hipótesis� de� flujo�
unidimensional.� En� función� del� tamaño� del� río,� la� inundación� puede� ser� de� unas� pocas�
horas� hasta� algún� día� de� duración,� con� una� zona� inundada� que� siempre� estará� muy�
limitada�en�superficie.�
�
La� inundación� en� valle� fluvial� es� la� inundación� clásica� de� los� ríos� del� interior� de� la�
Comunitat� en� sus� tramos� altos� y� medios,� como� pueden� ser� los� ríos� Bergantes,� el� Turia�
hasta� Manises,� o� el� Serpis� hasta� Gandía.� También� puede� estar� presente� en� las�
desembocaduras�de�ríos�menores�que�no�han�formado�un�cono�aluvial�pero�que�presentan�
un� desagüe� insuficiente;� como� el� Cenia,� el� barranco� de� Chinchilla� en� Oropesa,� o� los� ríos�
Nacimiento�y�Seco�de�Campoamor�en�Orihuela.�
�
Cono aluvial
�
Cuando�los�torrentes�salen�de�la�montaña�y�llegan�al�valle�del�río�principal�o�a�la�llanura�
costera,� sufren� una� disminución� brusca� de� su� pendiente,� con� lo� que� su� capacidad� de�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19139
arrastre�de�sedimentos�también�disminuye.�En�el�pie�de�la�montaña�se�forma�un�abanico�
convexo� de� sedimentos,� denominado� cono� aluvial.� En� el� cono� aluvial� la� capacidad� del�
cauce�disminuye�porque�el�torrente�no�es�capaz�de�excavar�un�cauce�suficiente.�El�cauce�en�
el� cono� se� encuentra� por� encima� del� terreno� circundante,� de� tal� forma� que� durante� una�
crecida� la� inundación� afecta� a� todo� el� cono.� Además,� este� cauce� es� muy� inestable,�
pudiéndose�formar�uno�nuevo�en�cualquier�punto,�aprovechando�antiguos�paleocauces�u�
otras� direcciones� preferentes� de� flujo.� Sobre� el� propio� cono� la� duración� de� la� inundación�
siempre�será�corta.�
�
Formaciones� de� tipo� cono� aluvial� también� se� presentan� en� la� confluencia� de� un� afluente�
con�el�río�principal�(por�ejemplo�las�confluencias�de�los�ríos�Sellent�y�Magro�con�el�Júcar)�y�
en� las� desembocaduras� de� los� ríos� (rambla� de� Alcalá,� río� Seco� de� Castellón,� río� Mijares,�
barranco�del�Carraixet,�río�Girona,�etc.).�
�
Desapariciones de cauce
�
Son�un�caso�extremo�de�disminución�de�la�capacidad�del�cauce,�habitualmente�asociadas�a�
un� cono� aluvial� como� vimos� en� el� apartado� anterior.� Por� su� tamaño,� los� casos� más�
espectaculares� de� desapariciones� son� las� del� barranco� de� Benimodo,� rambla� Gallinera,�
barrancos� de� Orgegia� y� Juncaret� y� el� río� Vinalopó,� aunque� existen� decenas� de� pequeñas�
desapariciones� en� toda� la� Comunitat.� Aguas� abajo� de� la� desaparición� puede� existir� otro�
cauce�que�recoge�las�aguas�desbordadas,�como�es�el�caso�del�barranco�de�Benimodo� o�la�
solución� artificial� del� siglo� pasado� de� la� rambla� del� Poyo� antes� de� su� confluencia� con� el�
barranco�de�Torrent.�
�
Las� desapariciones� de� cauce� son� especialmente� peligrosas,� porque� al� no� existir� un� cauce�
definido�y,�además,�circular�el�agua�muy�raramente,�el�hombre�tiende�a�ocupar�terrenos�de�
muy�alto�riesgo�con�elementos�vulnerables�sin�tener�conciencia�del�peligro�existente.�
�
Endorreismos y semiendorreismos
�
Un� endorreismo� es� una� zona� del� territorio� que� no� tiene� desagüe,� debido� a� que� las�
condiciones�topográficas�cierran�el�paso�del�flujo�superficial.�En�caso�de�una�precipitación�
importante,� las� aguas� se� acumulan� en� la� parte� más� baja� produciendo� inundaciones� de�
larga�duración.�Los�cauces�que�drenan�en�estas�zonas�desaparecen�formando�normalmente�
un�cono�aluvial.�Si�el�drenaje�solamente�se�ve�dificultado�por�una�pendiente�muy�pequeña�
hablaremos� de� un� semiendorreismo.� Los� endorreismos� y� semiendorreismos� están�
asociados� a� saladares,� marjales,� lagunas� o� lagos� en� función� de� su� régimen� hidrológico.�
Algunos� ejemplos� son� la� rambla� de� La� Viuda� aguas� arriba� de� la� sierra� Esparraguera,� la�
rambla�Cabañera�en�Sinarcas,�el�barranco�de�Las�Ovejas�entre�San�Vicente�y�Alicante�o�las�
salinas� de� Santa� Pola.� En� estos� casos,� las� inundaciones� pueden� tener� una� duración� de�
varios�días.�
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19140
Marjales
�
Una�marjal�es�un�caso�particular�de�endorreismo.�Las�marjales�en�la�Comunitat�Valenciana�
son�formaciones�costeras�en�las�que�la�dificultad�de�drenaje�se�debe�a�la�existencia�de�un�
cordón� de� dunas� litoral� que� cierra� el� paso� hacia� el� mar� en� una� longitud� importante.� Por�
tener�una�cota�muy�baja,�los�niveles�freáticos�serán�casi�siempre�altos,�siendo�la�presencia�
de�agua�en�muchos�casos�permanente.�Las�inundaciones�pueden�llegar�a�durar�más�de�una�
semana.�
�
Debido� a� su� situación� geográfica,� a� la� facilidad� de� su� puesta� en� regadío� y� a� su� relativa�
aptitud� agrícola,� las� marjales� han� sido� siempre� atractivas� para� el� hombre,� por� lo� que�
muchas�de�ellas�se�han�desecado�artificialmente�a�lo�largo�de�la�historia.�Ello�no�evita�que�
sigan�siendo�zonas�de�acumulación�de�las�aguas�en�caso�de�fuertes�lluvias.�A�lo�largo�de�
toda� la� costa� de� las� provincias� de� Castellón� y� Valencia� nos� encontramos� con� marjales� o�
antiguas� marjales� desecadas� total� o� parcialmente,� como� las� de� Peñíscola,� Oropesa,� Canet�
de�Berenguer,�Tavernes,�o�Pego.�
�
En�la�práctica,�podemos�hablar�de�una�evolución�de�las�marjales,�de�tal�forma�que�muchas�
de�ellas�en�una�primera�etapa�se�convirtieron�en�arrozales,�con�posterioridad�se�elevaron�y�
desecaron�los�terrenos�para�cultivo�de�regadío�(actuaciones�realizadas�en�su�mayor�parte�
desde� los� años� 60� hasta� incluso� la� actualidad),� y� en� una� última� fase� se� han� utilizado�
algunas�de�ellas�como�zonas�de�desarrollo�turístico�dada�su�proximidad�al�mar.�
�
Llanos de inundación
�
En� los� tramos� bajos� de� los� ríos,� ya� cerca� de� sus� desembocaduras,� éstos� dejan� de� ser�
erosivos,�de�tal�forma�que�para�los�caudales�normales�son�estables�en�sentido�vertical;�es�
decir,�el�balance�entre�erosión�y�sedimentación�es�nulo�a�nivel�global.�Esto�no�impide�que�
localmente�este�balance�se�descompense,�formándose�los�meandros�típicos�de�estos�tramos�
que,�a�escala�geológica,�dan�lugar�a�movimientos�laterales�del�río.�
�
Durante� una� crecida� lo� suficientemente� grande� como� para� superar� la� capacidad� de�
desagüe�del�cauce,�el�río�se�desborda�y�deposita�los�sedimentos�arrastrados�en�su�entorno.�
La� acumulación� de� estos� sedimentos� en� sucesivas� terrazas� forma� su� llano� aluvial� o� de�
inundación.� Dado� que� los� sedimentos� se� depositan� en� mayor� proporción� en� los�
alrededores�del�cauce,�nos�podemos�encontrar�con�que�éste�circule�a�una�cota�mayor�que�
su�llano.�
�
La� inundación� del� llano� aluvial� siempre� es� una� inundación� masiva� en� la� que� el�
movimiento�del�agua�es�bidimensional,�aunque�aparecen�concentraciones�del�flujo�en�los�
paleocauces� abandonados,� en� las� zonas� más� bajas� o� forzados� por� las� infraestructuras�
existentes.� Si� el� cauce� se� encuentra� sobreelevado,� el� retorno� de� las� aguas� al� mismo� se� ve�
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19141
dificultado,� por� lo� que� los� niveles� alcanzados� y� la� duración� de� la� inundación� se�
incrementan.� Además,� las� condiciones� de� desagüe� en� la� desembocadura� se� pueden� ver�
dificultadas� por� el� hecho� de� que� el� nivel� medio� del� mar� se� eleve� si� se� produce� al� mismo�
tiempo�una�situación�generalizada�de�bajas�presiones.�
�
Las�inundaciones�de�los�ríos�Júcar�y�Segura�son�inundaciones�de�tipo�llano�de�inundación.�
En� el� caso�del� río� Júcar� la� inundación� ocupa� una� parte� importante� de� las� comarcas� de� la�
Ribera,�aunque�la�duración�de�sus�inundaciones�es�inferior�a�la�semana.�En�el�caso�del�río�
Segura,� debido� a� que� el� cauce� se� sitúa� por� encima� de� su� valle� y� a� las� dificultades� de�
drenaje,�las�inundaciones�de�la�Vega�Baja�suelen�tener�una�duración�superior�a�la�semana.�
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19142
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19143
Como� resultado� tenemos� 6� niveles� de� zonas� de� peligrosidad� (ver� la� tabla� 1),� por�
combinación�de�los�factores�anteriores:�
�
1.� Calados�altos�con�frecuencia�alta��
2.� Calados�altos�con�frecuencia�media.�
3.� Calados�bajos�con�frecuencia�alta.�
4.� Calados�bajos�con�frecuencia�media.�
5.� Calados�altos�con�frecuencia�baja.�
6.� Calados�bajos�con�frecuencia�baja.�
�
Frecuencia
Baja Media Alta
Calado
(100-500 años) (50-100 años) (< 50 años)
Bajo (< 0’8 m.) 6 4 3
Alto (> 0’8 m.) 5 2 1
�
Tabla�1.�Niveles�de�peligrosidad�por�combinaciones�de�intervalos�de�frecuencias�y�calados.�
�
�
2.2. Análisis del riesgo
�
Una� vez� obtenidas� las� zonas� inundables,� diferenciando� los� seis� niveles� de� peligrosidad�
descritos,� éstas� se� han� clasificado� como� zonas� de� riesgo� alto,� medio� y� bajo,� teniendo� en�
cuenta� el� tipo� de� uso� del� suelo� o� los� elementos� en� riesgo� afectados,� resultando� la�
combinación�de�la�tabla�2.�
�
Los� datos� obtenidos� se� han� clasificado� por� municipios,� presentándose� las� superficies�
afectadas�por�cada�tipo�de�riesgo�y�la�población�residencial�afectada,�todo�ello�para�cada�
una�de�las�zonas�inundables�en�función�del�origen�de�la�inundación�(cuenca,�subcuenca�o�
zona�hidrológica)�que�afectan�al�municipio.�Los�mismos�datos�se�presentan�para�las�zonas�
inundables�del�apartado�3.�
�
La� presentación� cartográfica� se� realiza� en� mapas� provinciales� a� escala� 1:200.000� y�
cartografía�a�escala�1:50.000,�con�la�siguiente�información:�6�niveles�de�peligrosidad,�usos�
del� suelo,� elementos� singulares� (CCEs,� parques� de� bomberos,� hospitales,� industrias� con�
Plan� de� Emergencia� Exterior� y� campings),� e� infraestructuras� (esencialmente� viarias).� Por�
razones�de�escala,�estos�últimos�datos�sólo�se�representan�en�la�cartografía�a�E�1:50.000.�
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19144
�
ZONAS DE
ELEMENTOS EN RIESGO USO DEL SUELO RIESGO
PELIGROSIDAD
A.1. Alto frecuente 1
A.2. Alto ocasional 2
Residencial, terciario y mixto;
A.3. Alto excepcional 5
Núcleos de población zonas de acampada; uso
3
comercial B. Medio
4
C. Bajo 6
1
A. Alto
2
3
Instalaciones industriales Uso industrial
B. Medio 4
5
C. Bajo 6
1
A. Alto
2
Equipamientos, infraestructuras 3
Servicios básicos
y elementos singulares B. Medio 4
5
C. Bajo 6
�
Tabla�2.�Clasificación�de�las�superficies�inundables.�
�
Finalmente,� y� para� evaluar� el� grado� de� riesgo� de� cada� municipio,� el� estudio� incluye� el�
análisis�de�lo�que�se�ha�definido�como�impacto:�daño�medio�que�potencialmente�pueden�
producir�las�inundaciones.�El�proceso�de�evaluación�se�describe�a�continuación.�
�
1.� Categorías�de�los�daños�producidos�por�la�inundación:�
�
a)� Daños�directos:�
�
� Daños� sobre� propiedades,� infraestructuras� y� contenidos� almacenados� que�
son�afectados�por�la�lámina�de�inundación.�
� Costes� de� intervención� en� el� control� de� la� avenida,� evacuación� de�
poblaciones�afectadas,�suministros�de�emergencia,�etc.�
�
b)� Daños�indirectos,�de�difícil�evaluación�económica�como:�
�
� Daños� producidos� por� la� interrupción� temporal� del� servicio� de�
infraestructuras� y� servicios� públicos� sobre� poblaciones� no� directamente�
afectadas�por�la�inundación.�
� Daños� secundarios� producidos� por� la� interrupción� de� la� actividad�
económica.�
� Coste�de�incertidumbre�asociado�a�la�frecuencia�y�repetición�de�fenómenos�
catastróficos�sobre�una�misma�zona.�
�
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19145
c)� Daños� intangibles� no� traducibles� en� términos� monetarios� ligados� a� aspectos�
sociales�y�culturales�provocados�por�la�alteración�de�las�condiciones�de�vida�en�
las�zonas�afectadas.�
�
Estos�daños�por�unidad�de�superficie�son�mayores�o�menores�en�función�de�la�magnitud�
de�la�inundación�y�de�la�vulnerabilidad�del�territorio,�de�tal�manera�que�puede�hablarse�de�
curvas�de�daños�en�función�de�la�magnitud.�
�
Existen� diversos� aspectos� relacionados� con� la� magnitud� que� inciden� en� los� daños� finales�
como�son�la�altura�del�agua�alcanzada,�la�velocidad�del�flujo,�la�duración�de�la�inundación,�
la�mayor�o�menor�presencia�de�sedimentos,�etc.�Sin�embargo,�dado�el�carácter�regional�del�
estudio�de�inundabilidad,�sólo�se�va�a�tener�en�cuenta�la�altura�de�la�lámina�de�agua�(que�
en� realidad� es� el� factor� más� importante� en� la� Comunitat� Valenciana)� discretizada� en� dos�
intervalos:� menos� de� 80� cm.� correspondiente� a� los� niveles� 3,� 4� y� 6� y� con� una� altura�
representativa�de�40�cm.;�y�más�de�80�cm.�(niveles�1,�2�y�5)�y�con�una�altura�representativa�
de�120�cm.�
�
En�cuanto�a�la�vulnerabilidad�del�territorio,�depende�fundamentalmente�de�la�tipología�de�
uso�que�tenga�y�de�su�intensidad,�aunque�en�realidad�siempre�existen�particularidades�que�
hacen� los� daños� muy� distintos� dentro� de� una� misma� categoría.� Para� realizar� esta�
diferenciación�se�ha�utilizado�el�mapa�de�usos�del�suelo�suministrado�por�la�Consellerias�
competentes�en�materia�de�Obras�Públicas�y�Urbanismo.�
�
2.� Evaluación�de�la�vulnerabilidad:�
�
a)� Usos�residenciales.�El�porcentaje�de�daño�para�cada�tipología�de�uso�y�calado�
del�agua�se�ha�obtenido�de�las�curvas�de�vulnerabilidad�utilizadas�por�la�Federal�
Insurance� Agency� norteamericana,� mientras� que� el� valor� por� metro� cuadrado�
adoptado�es�función�de�la�densidad�de�edificación�(6�categorías).�
b)� Usos�industriales.�Mismas�consideraciones�pero�distinguiendo�sólo�alta�y�baja�
densidad�de�uso.�
c)� Usos�comerciales.�Para�su�cálculo,�se�ha�considerado�la�oferta�comercial�de�cada�
municipio�y�que�los�comercios�se�reparten�uniformemente�en�el�uso�residencial.�
El� resultado� es� un� factor� mayorante� de� los� daños� producidos� en� los� usos�
residenciales�y�que�depende�del�municipio.�
d)� Usos� agrícolas.� La� estimación� de� daños� se� ha� elaborado� teniendo� como�
referencia�los�valores�de�las�primas�base�establecidas�en�los�seguros�agrarios.�En�
los�daños�agrícolas�no�se�ha�hecho�distinción�en�función�del�calado�alcanzado.�
�
Estos�daños,�que�se�han�evaluado�en�términos�monetarios,�se�han�adimensionalizado�
entre� los� valores� 0� y� 100.� Para� la� evaluación� del� riesgo� en� cada� municipio,� y� a� los�
efectos�del�presente�Plan,�no�se�han�tomado�en�cuenta�los�daños�agrícolas.�
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19146
�
3.� Factor�de�daños�indirectos:�
�
Para�cada�municipio�se�ha�obtenido�un�factor�de�daños�indirectos�(variable�entre�1�y�
1,55)�en�función�de�los�siguientes�factores:�
�
� Población�total�del�término�municipal�
� Porcentaje�de�superficie�afectada�por�la�inundación�
� Densidad�de�población�
� Número�de�entidades�de�población�
� Valor�y�composición�del�parque�de�viviendas�
� Entidad�de�los�sectores�productivos�localizados�
� Porcentaje�de�población�activa�ligada�a�la�agricultura�
�
4.� Evaluación�del�impacto:�
�
Con� todo� lo� anterior� se� puede� evaluar� el� daño� producido� por� una� inundación�
concreta�en�una�parte�del�territorio.� Sin� embargo,� en� realidad� lo� que� se� pretende� es�
calcular�el�daño�medio�que�provocan�las�inundaciones�a�lo�largo�del�tiempo,�es�decir,�
el� impacto� del� riesgo� de� inundación.� Para� ello� hay� que� introducir� la� frecuencia� con�
que� se� producen� las� inundaciones,� de� tal� manera� que� el� impacto� por� unidad� de�
superficie�(D)�se�obtiene�como�el�producto�siguiente:�
D �V � F � I �C
�
donde:�
�
V�=� vulnerabilidad,�función�del�uso�del�suelo�y�del�riesgo�de�inundación�(en�realidad�sólo�de�la�magnitud).�
F�=� factor�de�frecuencia,�que�es�función�del�riesgo�de�inundación�(en�realidad�sólo�de�la�frecuencia).�
I�=� factor�de�daños�indirectos,�que�depende�del�municipio.�
C�=� factor�de�daños�en�los�comercios,�que�depende�del�municipio�y�sólo�es�distinto�de�1�en�los�usos�residenciales.�
�
A� partir� de� los� datos� obtenidos,� se� ha� establecido� el� grado� de� riesgo� municipal�
diferenciando� alto,� medio� y� bajo,� en� función� de� los� daños� esperados.� Asimismo,� se� han�
tenido� en� cuenta� los� datos� disponibles� sobre� inundaciones� históricas� para� el�
establecimiento�de�dicho�nivel�de�riesgo.�
�
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19147
12
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19148
13
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19149
14
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19150
15
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19151
�
�
�
�
�
� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�
Urbana Urbana Ur bana Urbana
� 5%
Agrícola
Resto
32%
9%
Rest o
17%
6%
Agrí cola Resto 6%
Agrícola
Resto
� 27% 68% Agrícola 22%
77% 72%
59%
�
�
�
�
�
�
� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�
�
Puede�observarse�que�de�los�1.260�km2�inundables�en�la�Comunitat�Valenciana�sólo�77�km2�
se�corresponden�con�usos�urbanos�(residencial,�industrial,�terciario�e�infraestructuras),�es�
decir,�zonas�de�alta�y�media�vulnerabilidad.�Por�tanto,�es�el�suelo�agrícola�el�más�afectado,�
por� tratarse� del� uso� de� mayor� extensión,� y� por� localizarse� los� suelos� de� mejor� aptitud�
agrícola� en� zonas� de� inundación.� Sin� embargo,� en� términos� de� afección� porcentual� los�
16
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19152
resultados� son� algo� mayores� que� la� afección� urbana� en� las� provincias� de� Alicante� y�
Valencia,�pero�menor�en�la�de�Castellón.�
�
Superficie inundable (en km2)
Comunitat
RIESGO Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Alto-1 0,77 0,89 2,02 3,68
Núcleos de
población
17
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19153
Extrapolado� los� datos� sobre� población� afectada� que� figuran� en� la� tabla� anterior,� al� censo�
vigente�de�población�(2008)�que�asciende� a�un� total� de�5.029.601�personas,� y� suponiendo�
que�el�aumento�demográfico�desde�el�año�1991�al�2008�se�ha�distribuido�linealmente�por�
toda�la�superficie�de�la�Comunitat,�es�decir,�si�se�asume�como�constante�el�porcentaje�de�
población� afectada� que� delimitaba� el� estudio� del� año� 1991� (10,5%),� se� obtienen� los�
siguientes�resultados:�
�
Habitantes
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 529.114 146.022 81.562 294.757
% Pobl. afectada 10,52 7,72 13,71 11,59
�
Tabla�7.�Población�afectada�en�la�Comunitat�Valenciana���Censo�2008���Primera�correlación�
�
Si� no� se� supone� que� el� porcentaje� de� población� afectada� es� constante� y� se� extrapolan� los�
datos�teniendo�en�cuenta�los�incrementos�de�población�debido�a�los�municipios�con�riesgo�
y� su� relación� respecto� a� la� distribución� de� población� en� zonas� con� riesgo� del� estudio�
original�del�Plan�Especial,�los�datos�que�se�obtienen�son�los�siguientes:�
�
Habitantes
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Censo 2008 5.029.601 1.891.477 594.915 2.543.209
Pobl. afectada 527.044 146.335 83.473 292.571
% Pobl. afectada 10,47 7,73 14,03 11,50
�
Tabla�8.�Población�afectada�en�la�Comunitat�Valenciana���Censo�2008���Segunda�correlación�
�
�
300000
200000 Valencia
100000 Alicante
Castellón
0
Censo 1991 1ª Correlación 2ª Correlación
18
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19154
�
Valencia Tal� y� como� puede� apreciarse� de� estos� estudios,� la�
50%
provincia� más� afectada� en� población� es� la� de�
Valencia,� debido� al� riesgo� que� aún� persiste� en�
torno� al� barranco� del� Carraixet� en� la� comarca� de�
L�Horta�Nord,�y�a�la�inundación�masiva�del�Júcar.�
Castellón Alicant e
32% 18% �
�
�
3.6 Municipios con riesgo
�
De�un�total�de�542�municipios�en�la�Comunitat�Valenciana�han�resultado�299�con�riesgo.�
�
Municipios
Comunitat
Alicante Castellón Valencia
Valenciana
Alto 48 15 5 28
Con Riesgo
Medio 88 21 14 53
Bajo 163 33 30 100
Total 299 69 49 181
Sin riesgo 243 72 86 85
Total 542 141 135 266
�
Tabla�9.�Municipios�con�riesgo�en�la�Comunitat�Valenciana.�
�
En� los� siguientes� gráficos� se� muestran� las� distribuciones� provinciales� de� los� municipios�
con�riesgo�alto,�medio�y�bajo.�
�
� Bajo Alt o
Alt o
10%
Alt o Alt o
Bajo 15% 16%
� 48% 22%
61% Bajo
56%
Bajo
55%
Medio Medio
� 29% 29%
� Medio
29%
�
�
�
Medio
30%
�
� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�
�
19
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19155
En� los� siguientes� gráficos� se� muestran� las� distribuciones� provinciales� de� los� municipios�
con�riesgo�frente�a�los�municipios�sin�riesgo�
�
� Riesgo
Sin Con
Riesgo Con Sin
Con Con
Sin Riesgo Sin
� 45% Riesgo Riesgo Riesgo
55% Riesgo 29% Riesgo
36% 71% 55%
64% 45%
�
�
�
�
�
�
� Alicante� Castellón� Valencia� Comunitat�
�
Puede�observarse�que�el�porcentaje�de�municipios�con�riesgo�es�acorde�con�la�extensión�de�
la� superficie� urbana� afectada� para� cada� provincia,� siendo� Valencia� la� más� afectada� en�
términos�absolutos,�con�39�Km2,�seguida�por�Alicante�con�23�Km2�y�Castellón�con�15�Km2�.�
�
Cabe� destacar� que� el� 45� %� de� los� municipios� con� riesgo� de� inundación,� en� concreto� 135,�
tienen�una�vulnerabilidad�alta�o�media,�y�se�corresponden�en�su�mayor�parte,�a�excepción�
de�casos�puntuales,�con�los�municipios�de�las�comarcas�costeras.�
�
El� listado� de� municipios� con� riesgo,� agrupados� por� provincia� y� comarca� se� indica� en� el�
Anexo�I.�
�
20
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19156
21
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19157
22
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19158
23
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19159
1. Amadorio
�
Identificación de la Presa
�
La� Presa� de� Amadorio� tiene� titularidad�
Estatal�y�se�clasificó�el�26�de�marzo�de�1999�
como�de�categoría�A.�
�
La�finalidad�de�la�presa�de�Amadorio�es�la�
regulación� de� las� aportaciones� de� los� ríos�
Amadorio� y� Sella,� y� la� laminación� de�
posibles�avenidas,�reduciendo�los�caudales�
puntas� y� disminuyendo� los� daños�
causados�por�inundación,�aguas�abajo�de�la�
presa.�
�
Además,�satisface�las�demandas�de�riego�del�término�municipal�de�Villajoyosa.�
�
La� Presa� de� Amadorio� es� de� gravedad.� La� cota� del� cauce� es� de� 71,65� m.� La� altura� de� la�
presa�sobre�el�cauce�es�de�58�m�y�la�capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(127�m)�es�de�
15,83�Hm3.�La�cota�de�coronación�es�de�129,65�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�
335,7�m.�La�Presa�dispone�de�un�aliviadero.�El�umbral�de�aliviadero�es�de�123�m.�
�
Aguas�arriba�de�la�Presa�de�Amadorio�(6Km)�se�encuentra�la�Presa�de�Relleu,�de�categoría�
C.�No�existen�otras�presas�aguas�abajo�de�la�Presa�de�Amadorio.�
�
Situación y accesos
�
Las�Coordenadas�UTM�son:�X=738.600,�Y=4.268.800�
�
La� Presa� de� Amadorio� se� ubica� sobre� el� río� Amadorio,� al� norte�este� de� la� provincia� de�
Alicante,�a�unos�6�km�al�este�del�casco�urbano�de�Villajoyosa.�Aguas�abajo�de�la�presa,�el�
río�Amadorio�sólo�pasa�por�el�término�municipal�de�Villajoyosa.��
�
La�presa�se�halla�situada�inmediatamente�aguas�abajo�del�Barranco�del�Sorell�y�de�la�Mola,�
cerca�de�la�confluencia�de�los�ríos�Sella�y�Amadorio.��
�
24
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19160
El�acceso�a�la�presa�se�puede�realizar�por�ambas�márgenes.�
�
� Por�la�margen�derecha:�
� Desde� la� A7� o� Nacional� 332,� se� toma� el� desvío� hacia� Aigües� y� desde� esta�
población�mediante�una�carretera�se�llega�al�embalse.�
� Desde� la� Nacional� 340,� pasado� Jijona� se� toma� el� desvío� hacia� Aigües,� y�
nuevamente�la�carretera�citada�en�el�apartado�anterior.�
�
� Por�la�margen�izquierda:�
� Desde�la�A7�o�Nacional�332,�llegados�a�Villajoyosa�se�toma�el�desvío�cruzada�
la�autopista�A�7�que�lleva�hasta�el�embalse.�
� Desde�la�Nacional�340,�antes�de�llegar�a�Jijona�se�toma�un�desvío�hacia�Relleu,�
pasada�la�población�de�Orcheta�se�toma�otro�desvío�hacia�la�derecha�que�lleva�
hasta�el�embalse.�
�
La� Sala� de� Emergencia� de� la� presa� de� Beniarrés� se� ubicará� en� la� margen� izquierda,�
próxima� a� la� coronación� de� la� presa.� Su� ubicación� en� el� propio� edificio� de� Oficinas,�
garantiza�la�disponibilidad�de�los�elementos�necesarios�para�la�realización�de�las�funciones�
y� actuaciones� que� desde� ella� debe� realizarse,� tales� como� el� acceso� a� la� información� de� la�
instrumentación�y�acceso�telefónico.�
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�
�
� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.� Embalse� de� Amadorio� lleno� hasta� la� cota�
127,00�m�
� H2:�Escenario�de�rotura�en�situación�de�avenida�extrema.�Embalse�de�Amadorio�
lleno�hasta�la�cota�de�coronación�129,65�m,�desaguando�la�avenida�extrema.�
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero,�estando�el�embalse�de�
Amadorio�lleno�hasta�la�cota�127,00�m�
�
Del� análisis� de� los� resultados,� se� concluye� que� las� cotas� de� lámina� alcanzada� son� muy�
similares� en� los� escenarios� H1� y� H2� para� todos� y� cada� uno� de� los� perfiles� del� tramo� de�
estudio,�siendo�la�mayor�diferencia�entre�calados�de�agua�en�un�mismo�perfil�de�3,83�m.�
�
La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las� afecciones� detectadas.� Estos�
calados�son�inferiores�en�la�hipótesis�H1�y�casi�no�existen�afecciones�en�la�A1.�
�
25
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19161
26
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19162
Presa de Amadorio
Gorgos
CUENCA RÍO AMADORIO
Serpis
GUADALEST
Algar
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
Monegre Interfluvio
Amadorio
AMADORIO
Interfluvio
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
1:120.000 Subcuencas
Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000
Presa de Amadorio
CV-770
CV-778
CV-
782
5
-77
CV
CV-75 8
CV
-76
1
CV-759
C
V-
7 67
3
7 67
V-
C
CV-77 5
AMADORIO
CV-7678
CV
-7 7
0
La Vila
Joiosa/Villajoyosa
CV-
770
2a
33
1
N-
N-3 32
-7
AP
�
Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar 5000-25000 Hab.
Masa agua superficial
1:80.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
500 250 0 500 1.000
Red agua superficial >100000 Hab.
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19164
Pantano de Amadorio
T.M.
Orxeta
AMADORIO
T.M. La Vila
Joiosa/Villajoyosa
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
200 100 0
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19165
2. Azud de Terrateig
�
Identificación de la Presa
�
El� Azud� de� Terrateig� tiene� titularidad�
Estatal�y�se�clasificó�el�25�de�agosto�de�
2005�como�de�categoría�A.�
�
La�finalidad�del�Azud�de�Terrateig�es�la�
laminación� de� avenidas� de� la� cuenca�
media�del�río�Serpis.��
�
No� tiene� capacidad� de� almacena�
miento� ya� que� dispone� de� un� agujero�
de� 4� m2� en� la� base� que� lo� mantiene�
vacío� en� situaciones� en� las� que� no� se�
esté�laminando�la�avenida.�
�
No�existen�presas�aguas�arriba�ni�aguas�abajo�del�Azud�de�Terrateig.�
�
El�Azud�de�Terrateig�es�de�gravedad�con�perfil�triangular.�La�cota�del�cauce�es�de�159�m.�
La�altura�de�la�presa�sobre�el�cauce�es�de�22,5�m�y�la�cota�N.M.N.�es�de�162�m.�La�cota�de�
coronación�es�de�181,5�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�400�m.�El�azud�dispone�
de� tres� aliviaderos� situados� a� distintas� cotas,� dos� de� ellos� (el� 1� y� el� 2)� superficiales� y� el�
tercero�en�la�cota�162�m.��
�
�
Situación y accesos
�
Está�ubicado�en�el�río�Serpis�perteneciente�a�la�Confederación�Hidrográfica�del�Júcar�entre�
los�términos�municipales�de�Terrateig�y�Benicolet�(Provincia�de�Valencia).�
�
Las�Coordenadas�UTM�son:�X=733.272,�Y=4.310.576�
�
El�acceso�principal�al�azud�se�realiza�desde�la�carretera�V�31.�Pasados�unos�14�km�se�toma�
la� salida� 1� hacia� Alicante� por� la� costa� para� coger� la� AP�7.� Siguiendo� por� la� autopista� de�
peaje�AP�7�se�toma�la�salida�60�(Gandía�/�Xeresa�/�Xeraco).�Se�sigue�por�la�N�332�durante�
unos� 9� km�y�posteriormente�se�toma� la� CV�60� hacia� Terrateig.� La� cerrada� se� encuentra� a�
unos�2,50�km�antes�de�llegar�a�la�población�de�Terrateig.�
�
30
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19166
Se�puede�seguir�otro�acceso�secundario�desde�el�interior.�Salida�desde�Valencia�por�la�
carretera� V�31.� Pasados� unos� 14� km� se� toma� la� salida� 1� hacia� Alicante� por� la� costa� para�
coger�la�Ap�7.�Siguiendo�por�la�autopista�de�peaje�AP�7�se�toma�la�salida�58�(Algemesí�/�
Sueca�/�Alzira).�Posteriormente�se�toma�la�CV�5121�hasta�llegar�a�Algemesí.�A�la�salida�de�
Algemesí�hay�que�dirigirse�dirección�a�Alzira�y�posteriormente�a�Xátiva.�Desde�Xátiva,�por�
la�CV�610�se�llega�hasta�Terrateig.�Desde�allí�y�por�la�CV�60,�dirección�a�Gandía,�se�llega�
hasta�la�cerrada�a�unos�2,5�km.�
�
La�Sala�de�Emergencia�del�Azud�de�Terrateig�se�sitúa�en�la�margen�derecha.�
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�
�
� H1:�Escenario�de�rotura�con�avenida�a�cota�de�aliviadero.�
� H2:�Escenario�de�rotura�con�avenida�en�cota�de�coronación.�
�
No�se�estudia�el�escenario�A1�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero�ya�que�el�Azud�
no�tiene�compuertas.�
�
En�la�cartografía�del�Anexo�II�se�aportan�los�planos�de�inundación�referentes�a�la�hipótesis�
H2�que�es�la�que�provoca�mayores�calados�en�las�afecciones�detectadas.��
�
Elementos vulnerables aguas abajo de la presa
�
La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�
�
� Hay�un�total�de�8�casas�aisladas��
� Hay� un� total� de� 8� Agrupaciones� de� Casas� afectadas� por� la� posible� inundación�
pertenecientes� a� los� municipios� de:� Rótova,� Alfauir,� Palma� de� Gandía,� Beniarjó,�
Real�de�Gandía,�Gandía.�
� Cascos�Urbanos�de�Llocnou�de�Sant�Jeroni,�Almisera,�Rótova,�Palma�de�Gandía,�
Almoines,�Gandía,�Daimús.�
� Carreteras:�CV�6060,�CV�671,�N�337,�CV�670�
� Puentes:� Carretera� Local,� Acceso� a� Almiserá� desde� la� CV�6086,� Puente� CV�6060,�
Crta.� Local� de� Rótova,� CV�60,� CV�685,� Pte.� Carretera� Local,� AP�7,� N�332,� Via�
Verde�de�la�Safor,�Tetuán,�Viejo�de�Oliva,�Pasarela�Peatonal,�de�Alicante,�Acceso�a�
Polígono�Rafalcaid,�CV�670�
� Línea�de�Alta�Tensión�de�132�Kv�
�
Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�
31
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19167
B a l s a d e a c u m u l a c i ó n d e l A z u d d e Te r r a t e i g
Interfluvio
Beniopa
AZUD DE
MAR TERRATEIG
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Júcar
OLIVA
Interfluvio
Serpis
BENIARRÉS Girona
Gorgos
Vinalopó
Algar
GUADALEST
Monegre
MAPA DE SITUACIÓN Interfluvio
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
Subcuencas
1:210.000
AmadorioEmbalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
m Masa agua superficial Alt. Mín
Num. 6265 / 12.05.2010 19168
A z u d d e Te r r a t e i g
CV
CV
-60
-60
5
2
CV
0
-60 -6
75
CV 2
AP-
7
N-3
32
CV
CV-
-60
675
5
N-337
Gandia
CV-608
7a
33
0
10
72
5
N-
-6
7
-6
CV-67 CV Daimús
CV
CV
-6
75
5
50
Benirredrà
1
CV-608
01
-68 73
-6
-68
CV
CV
CV
32
Palma de -67
CV
Gandía 3
N-3
-67
Real de CV
32
Gandía CV- Almoines
679 81
1
CV-6
6
74
-68
CV-6
CV-6803
CV
Rótova
CV
CV-679
- 67
Beniarjó
0
CV-682
CV
CV
2 Alfauir -60
AP-7
-68
08
-6
3
Almiserà CV
C
V-
6 87 Ador
1
87
-6
CV
AZUD DE
CV
CV-6
-6
10
TERRATEIG
CV-680
85
Llocnou de
Sant Jeroni Castellonet de
0
Terrateig
6
la Conquesta
V-
C
CV-619
CV-717
70 0
999
CV-
CV-6
�
Leyenda
Carreteras Local diputaciones Poblaciones
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
1:100.000 Límites municipales
Básica Construcción GV
25000-100000 Hab.
Local GV Construcción otras
12
-71 00
CV
CV -7
CV
Num. 6265 / 12.05.2010 19169
A z u d d e Te r r a t e i g
T.M. Almiserà
AZUD DE TERRATEIG
T.M. Benicolet
T.M. Llocnou
de Sant Jeroni
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19170
35
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19171
la� derecha,� la� carretera� CV�656,� ya� mencionada,� que� discurre� paralela� a� la� Rambla� del�
Angosto� con� dirección� Fontanares.� En� el� kilómetro� 6� de� ésta,� se� inicia� a� la� derecha� un�
camino,�que�pasando�por�la�“Casa�Blanca”�y�la�“Casa�de�Hondo”,�alcanza�la�zona�sur�del�
Camino�Perimetral�hacia�el�kilómetro�0.�
�
La�Sala�de�Emergencia�de�la�balsa�de�San�Diego�se�encontrará�ubicada�dentro�del�edificio�
destinado�a�oficinas.�
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�la�balsa�siguientes:�
�
� H1:�Escenario�de�rotura�sin�avenida�642,50m�
� H2:�Escenario�de�rotura�con�avenida�en�cota�de�coronación�(645m)�
�
Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:
�
La� mayor� parte� del� cauce� se� encuentra� ocupado� por� parcelas� cultivadas,� pero� existen�
varias�edificaciones�o�servicios�que�podrían�verse�afectados�en�caso�de�rotura,�entre�ellos�
destacan�los�siguientes:�
�
� Edificaciones�dispersas,�en�su�mayoría�habitadas.�
� Carreteras:�CV�656,�N�330,�CV�809,�CV�812,�CV�813,�Carretera�de�acceso�a�SAX.�
� Dos�Líneas�de�Ferrocarril�
� Líneas�eléctricas:400�kV,�tres�líneas�de�66�kV�
�
Los�municipios�afectados�son:�Villena,�Sax�y�Elda.�
�
Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�
�
Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:
�
El�tramo�de�estudio�discurre�el�primer�kilómetro�y�medio�aproximadamente�en�dirección�
Noroeste�Sudeste,�siguiendo�el�curso�que�le�marcan�las�vaguadas�próximas.�Poco�antes�de�
llegar� a� la� carretera� de� Fontanares� cambia� su� dirección� discurriendo� paralela� a� esta�
(Noreste�Sudoeste)�uniéndose�a�la�rambla�del�Angosto.��
�
Sobre�el�P.K.�5,400�la�rambla�cruza�la�carretera�mediante�una�obra�de�drenaje.�A�unos�7�km�
de�la�balsa�la�rambla�se�separa�de�la�carretera,�discurriendo�más�al�Este,�continuando�otros�
4� kilómetros� con� un� trazado� sinuoso.� Finalmente� cruza� la� autovía� N�330,� mediante� un�
puente,� y� unos� metros� más� abajo� la� línea� de� ferrocarril� que� une� Madrid� con� Valencia,�
mediante�otro�puente.�
36
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19172
�
A� partir� del� cruce� con� la� autovía� de� Alicante� N�330� y� la� línea� de� ferrocarril,� se� abre� una�
gran� llanura� de� inundación� que� toma� dirección� sureste� llegando,� después� de� cruzar� la�
carretera� CV�809,� a� un� paraje� conocido� como� La� Laguna,� constituida� por� una� ligera�
depresión�de�carácter�endorreico,�que�tiene�un�fuerte�efecto�laminador.�Desde�esta�zona�el�
flujo� sigue� la� dirección� de� la� Acequia� del� Rey� para� posteriormente� incorporarse� al� río�
Vinalopó�a�unos�28,1�km�de�la�balsa.��
�
El�modelo�continúa�por�el�cauce�del�río�Vinalopó�atravesando�la�localidad�de�Sax�entre�los�
P.K.�34,700�35,500,�y�alcanzando�el�embalse�de�Elda�en�el�P.K.�40+400�aproximadamente.�
2.6.3.�
�
37
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19173
Júcar
SAN DIEGO
(BALSA)
Serpis
Vinalopó
Monegre
Interfluvio
Rambuchar
Interfluvio
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx
MAR
1:300.000 Subcuencas
MEDITERRÁNEO Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000 6.000
CV-65
6 55
C V-
CV
CV
-66
-65
2
0
51
SAN DIEGO -8
1
A- 31
(BALSA) CV
56
CV-657
-6
CV
8
-80
CV-7
CV
94
4
34
N-
56
-6
CV
CV
CV-795
-65
1
-8
7
940 CV
1
CV-7
CV-803
CV
-8
09
CV-807
CV-8
4
2
-80
-80
N-3
CV
CV
1
CV-8090
30a
CV-799
2
-81
CV
CV-8
062
CV-8
Villena CV 02
-8
15
-81
4 CV CV-806
3
3
CV-
9
CV-811
A-31
-81
-7
7
80
A-
CV
CV
CV-816
-80
CV
CV-805
CV-8
CV
17
-81
5
A-
Sax 7
CV-830
0
-81
CV
CV-815
A-3
CV-
1
833
53
37
-83
370
-8
CV
CV
CV-830
CV-8
CV-827
CV
-83
51
Elda
CV-8354
-83
CV
CV-8320
CV-83 CV-8310 52 CV
CV 83
-83 CV- -8
CV-
20
11
82 6
A-31
CV-838
CV-834
2 0
-8
CV
CV
-8
- 84
32
5
CV-8201
02
�
Leyenda
CV-831
0
Carreteras Local diputaciones Poblaciones V-8 42
Presa con plan C
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab 84
CV-
4
CV 7
Embalses
RCE CV-840
Auxiliar 25
5000-25000 Hab. -8
CV-8341
m
0
CV
0
25
CV
-84 A-31
-8
CV
-84
-8
CV-847
-8
4
6
50
4
Num. 6265 / 12.05.2010 19175
T.M. La Font
de la Figuera
T.M. Fontanars
dels Alforins
T.M.
Villena
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19176
4. Beniarrés
�
Identificación de la Presa:
�
La� Presa� de� Beniarrés� tiene� titularidad�
Estatal�y�se�clasificó�el�26�de�marzo�de�1999�
como�de�categoría�A.�
�
La� finalidad� de� la� Presa� de� Beniarrés� es� la�
mejora� de� la� garantía� de� los� caudales� de�
riego� de� la� Huerta� de� Gandía� y� la�
laminación�de�avenidas�aguas�abajo.�
�
La� Presa� de� Beniarrés� es� de� gravedad.� La�
cota�del�cauce�es�de�281,65�m.�La�altura�de�la�
presa� sobre� el� cauce� es� de� 39� m� y� la�
capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(318�m)�es�de�27�Hm3.�La�cota�de�coronación�es�de�
320,65� m� siendo� longitud� total� de� la� coronación� de� 395,3� m.� La� Presa� dispone� de� un�
aliviadero.�El�umbral�de�aliviadero�es�de�313,25�m.�
�
La�capacidad�del�embalse�es�de�27�Hm3�
�
No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa�de�Beniarrés.�
�
Situación y Accesos:
�
Las�Coordenadas�UTM�son:�X=729.605,�Y=4.299.796�
�
La� presa� de� Beniarrés� se�ubica�sobre� el� río� Serpis,� al� norte� de� la� provincia� de� Alicante,� a�
unos�13�km�de�Alcoy�hacia�el�este,�en�el�término�municipal�de�Beniarrés.�Aguas�abajo�de�la�
presa,� el� río� Serpis� pasa� por� Villalonga,� Potríes,� Beniarjó,� Almoines,� para� desembocar� en�
Gandía.��
�
El�acceso�puede�realizarse�por�las�dos�márgenes:�
�
� Por�la�margen�derecha:�
� Desde�la�Nacional�322,�se�toma�el�desvío�hacia�Pego,�en�Oliva,�por�la�Comarcal�
3318.� En� Pego,� se� toma� la� Comarcal� 3311� hacia� Planes� y� allí� el� desvío� hacia� el�
embalse.�
� Desde� la� Nacional� 340,� se� llegará� hasta� Muro� de� Alcoy,� donde� se� toma� la�
Comarcal�3311�hacia�Planes� desde� donde� se� continua� de� igual� forma� que� en� el�
caso�anterior�hacia�el�embalse.�
41
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19177
�
� Por�la�margen�izquierda:�
� Desde� Valencia,� tomando� la� Nacional� 322� o� A7� hasta� Gandía,� donde� se� debe�
tomar� el� desvío� de� la� comarcal� 320� hacia� Albaida.� A� la� altura� de� Castelló� de�
Rugat,� se� desvía� hacia� el� pueblo� de� Beniarrés� y� desde� allí� por� la� carretera� que�
une�el�pueblo�y�embalse�de�mismo�nombre.�
� Por�la�Nacional�340,�se�llega�hasta�Muro�de�Alcoy�y�desde�allí�se�toma�el�desvío�
hacia�Beniarrés.�
�
La� Sala� de� Emergencia� de� la� presa� de� Beniarrés� se� ubicará� en� la� margen� izquierda,�
próxima� a� la� coronación� de� la� presa.� Su� ubicación� en� el� propio� edificio� de� Oficinas,�
garantiza�la�disponibilidad�de�los�elementos�necesarios�para�la�realización�de�las�funciones�
y�actuaciones�que�desde�ella�debes�realizarse,�tales�como�el�acceso�a�la�información�de�la�
instrumentación�y�acceso�telefónico.�
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�
� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.� Embalse� de� Beniarrés� lleno� hasta� la� cota�
320,17�m.�
� H2:� Escenario� de� rotura� en� situación� de� avenida� extrema.� Embalse� de� Beniarrés�
lleno�hasta�la�cota�de�coronación�322,82,�desaguando�la�avenida�extrema.�
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero,�estando�el�embalse�de�
Beniarrés�lleno�hasta�la�cota�320,17�m.�
�
Del� análisis� de� los� resultados,� se� concluye� que� las� cotas� de� lámina� alcanzada� son� muy�
similares� en� uno� y� otro� escenario� para� todos� y� cada� uno� de� los� perfiles� del� tramo� de�
estudio,�siendo�la�mayor�diferencia�entre�calados�de�agua�en�un�mismo�perfil�de�2,80�m.�
�
Esta�similitud�entre�los�resultados�obtenidos�entre�ambos�escenarios�en�cuanto�a�la�cota�de�
lámina� alcanzada� nos� lleva� a� que� las� afecciones� producidas� en� ambos� escenarios� son�
prácticamente�las�mismas.�
�
La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las� afecciones� detectadas.� Estos�
calados�son�inferiores�en�la�hipótesis�H1�y�casi�no�existen�afecciones�en�la�A1.�
�
42
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19178
43
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19179
Presa de Beniarrés
CUENCA RÍO SERPIS
Jaraco
Interfluvio
Beniopa
MAR AZUD DE
MEDITERRÁNEO TERRATEIG
1:4.200.000
Júcar
OLIVA
Interfluvio
Serpis
BENIARRÉS Girona
Gorgos
Vinalopó
Algar
GUADALEST
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ
Alt. Máx
1:210.000 Subcuencas
Amadorio Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
Presa de Beniarrés
CV-
CV
67 5
-60
5
N-337
CV-608 Gandia
32
AP-7
7a
N-3
0
33
0
72
71
N-
5
-6
-6
CVDaimús
CV
CV
-6 Guardamar
75 de la Safor
1
50
1
73
-68
01
CV-608
-6
-68 CV
CV
CV 2
3
-67
Palma de Gandía CV
2
3
-6 7
680
Real de CV
CV-
Gandía CV-6
81
Almoines
6
67 4
-68
CV-
CV
CV
-60 CV-679 N-
33
- 67
CV 2
Beniarjó
0
CV-682
Beniflá
CV
2 AP-7
08
-68
CV-610
-6
CV
3
CV-687
Potríes
CV-
Ador
685
CV-680
-60
CV
Villalonga
CV
-61
9d
19
CV-717
-6
1
CV
15
-6
CV
CV-
4
615
CV-61
L'Orxa/Lorcha
CV
-6
14
2
CV-705
0
CV-70
-70
699
CV
CV-
Beniarrés
12
BENIARRÉS CV-714
-7
CV
CV-711
CV
700
CV-
-7
21
700
CV-710
CV-
CV-704
CV-713
-70
CV
CV-720
�
Leyenda
CV-720
Pantano de Beniarrés
T.M. Beniarrés
BENIARRÉS
T.M.
Gaianes
T.M. Planes
T.M. Alcocer
de Planes
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:20.000
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19182
5. Guadalest
�
Identificación de la Presa:
�
La�Presa�de�Guadalest�tiene�titularidad�Estatal�
y�se�clasificó�el�26�de�marzo�de�1999�como�de�
categoría�A.�
�
La� finalidad� de� la� Presa� de� Guadalest� es� el�
almacenamiento� de� agua� para� su� posterior�
aprovechamiento�para�el�riego�en�periodos�de�
sequía� y� la� laminación� de� avenidas� aguas�
abajo.�
�
La�Presa�de�Guadalest�es�de�gravedad.�La�cota�
del� cauce� es� de� 308� m.� La� altura� de� la� presa�
sobre�el�cauce�es�de�74,65�m�y�la�capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(380�m)�es�de�13�
Hm3.�La�cota�de�coronación�es�de�382,65�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�285,15�
m.�La�Presa�dispone�de�un�aliviadero.�El�umbral�de�aliviadero�es�de�376�m.�
�
No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa�de�Beniarrés.�
�
Situación y Accesos:
�
Las�Coordenadas�UTM�son:�X=744.422,�Y=4.285.116�
�
La� presa� se� encuentra� en� el� término� municipal� de� Guadalest,� provincia� de� Alicante,�
situándose�a�20�km�hacia�el�este�el�pueblo�de�Callosa�de�Ensarriá.��
�
El�acceso�a�la�presa�se�puede�realizar�por�ambas�márgenes,�según�el�siguiente�detalle:��
�
� Por�la�margen�derecha:�
� Desde� la� A7� o� Nacional� 322,� próximo� a� Benidorm� se� toma� el� desvío� hacia�
Callosa�d�En�Sarriá,�por�la�Comarcal�3318.�Desde�allí�y�mediante�la�Comarcal�
3313�se�llega�a�la�presa.�
� Una� alternativa� es� desde� la� Nacional� 340,� una� vez� en� Alcoy,� se� toma� la�
Comarcal�3313�hasta�Guadalest.��
� Desde� la� A7� o� Nacional� 322,� próximo� a� Benidorm� se� toma� el� desvío� hacia�
Benimantell,�por�la�Carretera�CV�70.�Desde�allí�y�mediante�la�Comarcal�3313�
se�llega�a�la�presa.�
�
47
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19183
� Por�la�margen�Izquierda:�Es�posible�acceder,�desde�una�carretera�que�parte�de�la�
citada� Comarcal� 3313,� pasando� por� Beniardá,� bordeando� el� embalse� por� la�
margen�izquierda�y�llegando�hasta�la�coronación�de�presa.�
�
La�Sala�de�Emergencia�de�la�presa�de�Guadalest�se�ubicará�en�la�margen�derecha,�próxima�
a� la� coronación� de� la� presa.� Su� ubicación� en� el� propio� edificio� de� Oficinas,� garantiza� la�
disponibilidad� de� los� elementos� necesarios� para� la� realización� de� las� funciones� y�
actuaciones� que� desde� ella� debes� realizarse,� tales� como� el� acceso� a� la� información� de� la�
instrumentación�y�acceso�telefónico.�
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�
�
� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.� Embalse� de� Guadalest� lleno� hasta� la� cota�
380,00�m�
� H2:�Escenario�de�rotura�en�situación�de�avenida�extrema.�Embalse�de�Guadalest�
lleno�hasta�la�cota�de�coronación�382,65�m,�desaguando�la�avenida�extrema.�
� A1:�Escenario�de�rotura�de�las�compuertas�del�aliviadero,�estando�el�embalse�de�
Guadalest�lleno�hasta�la�cota�380,00�m��
�
Del� análisis� de� los� resultados,� se� concluye� que� las� cotas� de� lámina� alcanzada� son� muy�
similares� en� el� escenario� H1� y� H2� para� todos� y� cada� uno� de� los� perfiles� del� tramo� de�
estudio,�siendo�la�mayor�diferencia�entre�calados�de�agua�en�un�mismo�perfil�de�2,70�m.��
�
Esta�similitud�entre�los�resultados�obtenidos�entre�ambos�escenarios�en�cuanto�a�la�cota�de�
lámina� alcanzada� nos� lleva� a� que� las� afecciones� producidas� en� ambos� escenarios� son�
prácticamente� las� mismas.� La� hipótesis� H2� es� la� que� provoca� mayores� calados� en� las�
afecciones� detectadas.� Estos� calados� son� inferiores� en� la� hipótesis� H1� y� casi� no� existen�
afecciones�en�la�A1.�
�
Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:
�
La� llanura� de� inundación� afecta,� entre� otras� a� las� siguientes� instalaciones� o�
infraestructuras:�
�
� Hay�un�total�de�67�Agrupaciones�de�Casas�afectadas�por�la�posible�inundación�en�
los� términos� municipales� de:� Guadalest,� Callosa� d�En� Sarriá,� Polop,� La� Nucía� y�
Altea.�
� Puentes:�CV�755,�CV�715,�Puente�A�7,�Puente�Ferrocarril,�N�332,��
�
Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�
48
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19184
Presa de Guadalest
CUENCA RÍO ALGAR
Interfluvio
Interfluvio
Girona
Serpis
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000 Gorgos
Algar Interfluvio
GUADALEST
Amadorio
MAPA DE SITUACIÓN
�
Interfluvio Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
1:130.000 Subcuencas
Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000
AMADORIO
Num. 6265 / 12.05.2010 19185
Presa de Guadalest
CV
-75
2
CV-71 5
CV-749
GUADALEST
5 6
-7 Callosa d'En Sarrià
CV El Castell
de Guadalest
CV-75 5
CV-
70
CV-715
CV-76 20
CV
-7
62
1
Altea
CV La Nucia
-7
60
Polop
CV
-7
64
51
0
-7
CV-7
CV
0
51
CV
-7
-76
63
CV
32
-3
N
CV-758
CV
- 76
1
3
-75
CV
CV
-76
CV
7
AP-7 -7
6 60
a
32
3
-3
67
N
-7
CV
CV-759
2
33
N-
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO
�
Leyenda
CV-7678
Presa de Guadalest
T.M. Beniardá
T.M. Benimantell
GUADALEST
T.M. El Castell
de Guadalest
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100 200
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19187
6. La Pedrera
�
Identificación de la Presa:
�
La� Presa� de� La� Pedrera� tiene� titularidad�
Estatal� y� se� clasificó� el� 29� de� julio� de� 1998�
como�de�categoría�A.�
�
El� embalse� de� La� Pedrera� tiene� la� función� de�
regular� una� parte� de� los� caudales�
transportados� por� el� Canal� Postrasvase� de� la�
Margen� Izquierda� para� suministrar� las�
demandas� de� regadío� del� Campo� de�
Cartagena�y�de�abastecimiento�urbano�de�una�
serie� de� núcleos� de� población� de� su� entorno� territorial,� gestionado� a� través� de� la�
Mancomunidad�de�los�Canales�del�Taibilla.�Es�una�pieza�importante�en�la�distribución�del�
agua�procedente�del�Acueducto�Tajo�Segura�a�través�del�Postrasvase.�
�
Para� cerrar� el� vaso� del� embalse� fue� necesario� construir� tres� diques,� dos� de� los� cuales� se�
emplazan�en�collados�de�la�margen�derecha�y�el�tercero�en�la�izquierda.�
�
La� Presa� Principal� de� La� Pedrera� es� una� presa� de� materiales� sueltos� con� núcleo�
impermeable�de�arcilla�vertical�La�cota�del�cauce�es�de�50�m.�La�altura�de�la�presa�sobre�el�
cauce�es�de�61,3�m�y�la�capacidad�del�embalse�a�la�cota�N.M.N.�(105�m)�es�de�246,09�Hm3.�
La�cota�de�coronación�es�de�110,54�m�siendo�longitud�total�de�la�coronación�de�716�m.�La�
Presa�no�dispone�de�aliviaderos.�
�
El�Dique�1�se�emplaza�junto�al�estribo�derecho�de�la�presa�principal.�Su�tipología�es�similar�
a�la�de�la�Presa�Principal,�es�decir,�gravedad,�planta�recta�y�fábrica�de�tierras�con�núcleo�de�
arcilla.�La�altura�sobre�el�cauce�es�de�34�m.�La�longitud�de�coronación�del�dique�es�de�210�
m.�y�está�situada�a�cota�110,54�m.�
�
El�Dique�2�se�emplaza�aguas�arriba�del�Dique�1,�cierra�el�Cabezo�del�Moro.�Su�tipología�es�
similar�a�la�del�dique�1,�es�decir,�gravedad,�planta�recta�y�fábrica�de�tierras�con�núcleo�de�
arcilla.� La� altura� sobre� el� cauce�es� de� 29,04� m.� La� longitud� de� coronación� es� de� 105� m.� y�
está�situada�a�cota�110,54�m.�
�
El�Dique�3�se�emplaza�en�la�margen�izquierda,�aguas�arriba�del�Cerro�de�la�pedrera.�Por�su�
coronación�discurre�la�carretera�de�Torreagüera�a�Vistabella,�que�tiene�continuidad�por�el�
resto�de�los�diques�y�la�Presa�Principal.�Su�tipología�es�similar�al�resto�de�diques,�es�decir,�
gravedad,�planta�recta�y�fábrica�de�tierras�con�núcleo�de�arcilla.�La�altura�sobre�el�cuce�es�
24,04�m.�La�longitud�de�coronación�1310�m�y�está�situada�a�la�cota�110,54�m.�
52
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19188
�
No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa.�
�
Situación y Accesos:
�
Las�Coordenadas�UTM�son:�X=686.530,�Y=4.211.770�
�
La� presa� de� La� Pedrera� se� encuentra� en� la� provincia� de� Alicante,� cerrando� la� Rambla� de�
Alcoriza�entre�el�Cabezo�del�Moro�por�su�margen�derecha�y�el�Cerro�de�La�Pedrera�por�su�
margen� izquierda,� a� unos� 400� m� aguas� arriba� de� su� confluencia� con� el� Arroyo� Grande�
afluente,�a�su�vez,�del�río�Segura�por�la�margen�derecha.��
�
A� la� presa� de� La� Pedrera� se� accede� por� medio� de� un� acceso� Norte� desde� Orihuela,�
mediante�la�CV�950�que�se�desvía�de�la�CV�925�que�sale�de�Orihuela.�O�bien�a�través�de�un�
acceso�Sur,�mediante�la�CV�949�como�desvío�de�la�MU�304,�que�comienza�como�MU�303�
en�la�N�340.�El�embalse�de�La�Pedrera�dista�unos�7�Km.�de�Orihuela�y�9�Km.�de�la�N�340.�
�
La� Sala� de� Emergencia� de� la� presa� de� la�
Pedrera� se� ubicará� en� la� Casa� de�
Administración�de�la�Presa.�Esta�ubicación,�al�
estar�a�cota�bastante�superior�a�coronación,�no�
se�vería�afectada�por�la�inundación.�
�
�
�
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Se�han�considerado�las�hipótesis�de�eventual�rotura�de�presa�siguientes:�
�
� H1.�Eventual�rotura�de�la�presa�en�tiempo�seco.�Cuando�se�produce�la�hipotética�
rotura�de�la�presa�de�La�Pedrera�no�se�da�una�avenida�en�la�cuenca,�por�lo�que�la�
onda� de� inundación� se� produce� únicamente� por� la� movilización� del� agua�
embalsada.�
� H2.�Eventual�rotura�de�la�presa�en�coincidencia�con�avenidas.�En�este�caso�la�onda�
de� inundación� viene� generada� por� la� superposición� de� la� movilización� del� agua�
embalsada�y�de�avenida�en�la�cuenca�del�embalse.�
�
Se�facilitan�los�resultados�del�análisis,�para�la�hipótesis�más�desfavorable�(H2)�y�para�cada�
uno�de�los�diques.�
�
53
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19189
54
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19190
La�longitud�total�del�camino�del�agua�desde�la�presa�principal�hasta�la�Gola�del�río�Segura,�
tiene�unos�32,80�km,�formado�por,�un�primer�tramo�de�unos�7,10�km�que�discurren�por�la�
rambla� de� Alcoriza� entre� la� presa� principal� y� las� inmediaciones� de� San� Bartolomé� en� el�
centro�del�valle�del�río�Segura,�un�segundo�tramo�de�unos�13,60�km�entre�San�Bartolomé�y�
la� Laguna� del� Hondo� y� finalmente� 12,20� km� desde� la� Laguna� del� Hondo� hasta� la�
desembocadura�en�el�mar.�
�
La� Laguna� del� Hondo� tiene� otra� conexión� al� mar� por� las� Salinas� de� Santa� Pola,� uniendo�
este�paraje�con�la�salida�al�mar�a�la�altura�de�la�Bahía�de�Santa�Pola,�con�un�desarrollo�total�
aproximado�de�unos�14,10�km.�
�
Aguas� abajo� de� la� presa� principal,� la� rambla� de� Alcoriza� ha� sido� canalizada� hasta� un�
meandro� antiguo� del� río� Segura� que� conecta� con� el� encauzamiento� del� río� Segura.� Esta�
canalización,� con� una� sección� revestida� en� hormigón,� tiene� tramos� relativamente� uni�
formes,�de�sección�trapecial.�
�
La� rambla� de� Alcoriza� también� llamada� del� Derramador� dispone� de� numerosas�
estructuras� transversales� a� lo� largo� de� su� desarrollo,� en� la� que� algunas� han� quedado�
incorporadas�en�el�talud�del�recrecimiento�por�ser�anteriores�al�mismo,�y�otras�obedecen�a�
cruces�de�acequias�mediante�tuberías�de�acero�atravesadas�a�la�sección.�
�
Tanto� la� rambla� del� Derramador� como� el� encauzamiento� del� río� Segura,� son� totalmente�
inefectivos�frente�a�un�suceso�de�la�envergadura�de�la�rotura�de�una�presa,�por�esta�razón�
el� camino� del� flujo� considerado� para� el� desplazamiento� de� la� masa� del� agua� rara� vez� se�
ciñe�al�encauzamiento,�salvo�en�aquellas�ocasiones�en�que�el�valle�sea�estrecho.�
�
La�presencia�de�la�Laguna�del�Hondo�en�el�camino�intermedio�del�flujo�hacia�el�mar,�con�
trola�los�caudales�hacia�ambas�desembocaduras,�provocando�una�fuerte�laminación.�
�
55
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19191
Presa de La Pedrera
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
RÍO
SEGURA
LA PEDRERA
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas Alt. Máx
1:200.000 Subcuencas
Embalses
2.000 1.000 0 2.000 4.000
Presa de La Pedrera
0
CV
0
A-7
-8 5
45
-8
-8 CV-8
N-340
CV
CV
CV
4
N-32
4
-8
CV
4
2a
A- 7
EL-2
-85
33
01
N-33
N-
8
2
-85
0
5
CV-86
CV
2
CV-849
N-33
5 40
CV-861 N-3
Ronda No
rd
CV-8491
CV
A- 7
-8
51
Elx/Elche
CV-8551
CV-8515
0
50
-8 864
CV V-
C
1
-85
A-78
CV
CV
66 -8 6
CV-85
CV-8 5
4
CV-853
1
AP-7 CV-85 Santa Pola
CV
A-7 CV
CV
-85
-8
-8
75
56
1
-85
CV CV
Albatera -86
5
Crevillent
CV-855
CV
-8
73
CV-90
0
34
N-
San
4
CV-9091
Isidro
CV-
90 9
CV-8
CV-9009
CV-9092
630
A-7 Catral
CV
1
CV-861
13
N-332
-8
-9
5
CV
31
Dolores
CV-8
Callosa
de Segura
60
CV
a
55
CV-8 -8
N-332
AP 58
3 -
1 7 San
CV
-9
CV
-9
Fulgencio
0
2
05
6
06
-8
CV
-92
01
CV
00
- 90
CV-
CV-9
59
2
CV
CV-8
-91
936
CV
CV-9
CV-9032
02
0
Rafal 01 Daya
CV Daya
-9
CV
CV-9
-9
CV-93
-
CV CV CV-91
CV-9
-90
914 Formentera
CV- 50
112
del Segura
CV-91
CV-92
0
Orihuela
Algorfa
CV-
Rojales
N-332
905
0
-92
Benejúzar
CV
CV-9
5
Guardamar
5
-89
del Segura
CV-9
CV
Bigastro
35
Jacarilla
LA PEDRERA
0
-94
CV
CV
-9
CV
5 0
-9
CV-945
50
AP-7
N -3
32
3
49
-9 4
-9
CV
CV
0
CV
CV-897
-92
5
CV
CV
-9
-94
0
51
8
2
-89
-9
6
CV
-92
CV
CV
CV-954
CV
MAPA
-95
DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO
52
-9
CV
�
CV-941
Leyenda
32
N-3
Presa de La Pedrera
T.M.
Benejúzar
T.M.
Bigastro
T.M. Jacarilla
LA PEDRERA
T.M.
Orihuela
T.M. San
Miguel de
Salinas
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:35.000
200 100 0 200 400 600 800
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19194
59
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19195
�
Escenarios estudiados en el Análisis del Riesgo:
�
Para� esta� Balsa,� se� ha�considerado� sólo� el� escenario� H1:� Escenario� de� rotura� sin� avenida.��
En� este� escenario,� la� rotura� se� produce� cuando� la� balsa� se� encuentra� a� su� nivel� máximo�
normal,�es�decir,�la�cota�77,43�m�
�
Elementos vulnerables aguas abajo de la presa:
�
La� llanura� de� inundación� afecta� básicamente� a� Viviendas� Aisladas� del� municipio� de�
Alzira.�
�
Para�una�información�más�detallada�ver�el�Anexo�II�del�presente�Plan.�
�
Características Hidráulicas del cauce aguas abajo:
�
La� balsa� se� encuentra� emplazada� en� un� terreno� por� el� que� hasta� el� momento� de� su�
construcción� discurría� un� pequeño� azarbe� tributario� del� barranco� de� los� Tollos.� Éste�
pequeño� cauce� se� ha� desviado� por� la� margen� derecha� de� la� balsa,� en� una� longitud� de�
medio�kilómetro�aproximadamente,�mediante�un�canal�de�sección�trapecial�revestido�con�
escollera,�con�3,0�m�de�ancho�en�el�fondo,�1,50�m�de�profundidad�y�taludes�de�1H:1V.�Este�
encauzamiento�artificial�sería�el�primer�receptor�de�los�flujos�procedentes�de�una�eventual�
rotura� de� la� balsa,� transportándolos� hasta� el� barranco� de� los� Tollos� que� los� desaguaría,�
finalmente,�en�la�rambla�de�la�Señora.�Sobre�la�base�de�este�recorrido�potencial,�la�franja�de�
riesgo�analizada�en�el�presente�estudio�tiene�un�ancho�de�1�km,�y�una�longitud�de�4,4�km,�
comprendidos�entre�la�balsa�y�el�cruce�de�la�rambla�de�la�Señora�con�la�Acequia�Real�del�
Júcar,�que�es�salvada�mediante�tres�obras�de�drenaje�transversal�de�2000�mm�de�diámetro.�
�
El� barranco� de� los� Tollos� es� una� corriente� efímera,� de� muy� baja� capacidad� hidráulica� en�
relación�con�el�volumen�de�flujo�que�se�generaría�por�la�rotura�de�la�balsa.�Por�esta�razón,�
la� mayor� parte� del� flujo� discurriría� por� los� llanos� de� inundación,� los� cuales,� dada� su�
conformación� topográfica,� presentan� un� alto� potencial� de� amortiguación� hidráulica.� Ésta�
es� mayor� cuanto� más� aguas� abajo� de� la� balsa� se� está,� pues� la� pendiente� longitudinal� del�
cauce� se� reduce� progresivamente� hacia� aguas� abajo,� al� igual� que� las� pendientes�
transversales�de�las�márgenes�de�inundación.��
�
En�caso�de�que�la�balsa�rompa,�la�onda�de�flujo�discurrirá�por�un�cauce�de�aguas�normales�
y�(en�su�mayor�parte)�por�sus�llanos�de�inundación.�En�este�estudio,�dicha�situación�se�ha�
tratado�en�el�modelo�matemático�de�propagación�de�la�onda,�diferenciando�la�capacidad�
de�transporte�del�canal�de�aguas�de�normales�de�la�capacidad�de�transporte�de�los�llanos�
de�inundación.�
�
60
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19196
Como� ya� se� ha� visto,� la� onda� de� flujo� discurrirá� en� su� mayor� parte� por� las� llanuras� de�
inundación,� debido� a� la� baja� capacidad� hidráulica� del� cauce� de� aguas� normales.� Esto�
implica�que�la�principal�resistencia�al�flujo�es�la�debida�a�la�porción�de�perímetro�mojado�
de�los�llanos�de�inundación.�
�
61
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19197
Interf
Veo
Palancia Interfluvio
Turia
Belcaire
Interfluvio
Carraixet
Interfluvio
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
Interfluvio
Poyo
Júcar
Interfluvio
Jaraco
Interfluvio
Beniopa
AZUD DE
TERRATEIG
�
Leyenda Girona
Orografía
Presa con plan
Alt. Máx Gorgos
Cuencas CHJ
Serpis GUADALEST
Vinalopó Amadorio
Monegre Interfluvi
Num. 6265 / 12.05.2010 19198
40
-52
CV
61
-54
CV
CV
-50
47
ACEQUIA REAL -54
CV
DEL JÚCAR (BALSA 46
-5 4
CV
ACUMULACIÓN)
Alzira
CV-5412
CV-5
50
CV
- 54
1
1
50
-5
CV
CV-5
411
CV
-5
54
60
CV-55 8
CV
57
-55
-5
CV-5
90
CV
71
CV-55
60
MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO CV
-5
CV-56 41
CV
-5
�
56
Leyenda
0
m
-55
5
Num. 6265 / 12.05.2010 19199
T.M.
Guadassuar
ACEQUIA REAL
DEL JÚCAR (BALSA
ACUMULACIÓN)
T.M.
Alzira
T.M.
Tous
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:20.000
T.M. Alberic
200 100 0 200 400
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19200
8. Oliva
�
Identificación de la Presa:
�
La� Presa� de� Oliva� tiene� titularidad� Estatal� y� se�
clasificó� el� 25� de� agosto� de� 2005� como� de�
categoría�A.�
�
La�finalidad�de�la�presa�de�Oliva�es�la�laminación�
de�avenidas�de�la�rambla�Gallinera�con�objeto�de�
proteger� la� carretera� Pego�Oliva,� la� N�332� y� el�
núcleo�urbano�de�Oliva.�
�
La� Presa� de� Oliva� es� de� gravedad� realizada� en�
fábrica� de� hormigón.� La� altura� de� la� presa� sobre�
el� cauce� es� de� 46,60� m.� La� cota� de� coronación� es�
de� 114� m.� La� Presa� dispone� de� un� aliviadero.� Al�
tratarse�de�una�presa�de�laminación�no�tiene�capacidad�de�almacenamiento.�La�capacidad�
de�la�presa�a�cota�vertedero�es�de�3,7�Hm3�y�6,13�Hm3�a�cota�de�coronación.�
�
No�existen�otras�presas�ni�aguas�arriba�ni�abajo�de�la�Presa.�
�
�
Situación y Accesos:
�
Las�Coordenadas�UTM�son:�X=747.336,�Y=4.305.535�
�
Está�ubicada�en�la�rambla�Gallinera�(a�unos�15�Km�de�su�desembocuadura)�perteneciente�a�
la� Confederación� Hidrográfica� del� Júcar� en� el� término� municipal� de� Oliva� y� Adsubia�
(Alicante).�
�
La�Sala�de�Emergencia�se�situará�en�el�edificio�de�explotación,�que�está�ubicado�cerca�del�
camino�de�acceso,�es�decir�en��la�margen�izquierda�de�la�cerrada.�El�acceso�a�dicho�edificio�
desde�Oliva�parte�desde�la�carretera�de�Carrascasa�y�permite�el�acceso�a�la�coronación�de�
la�presa�desde�aguas�arriba,�evitando�la�posible�interferencia�de�aguas�en�el�mismo.�
�
65
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19201
66
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19202
zona�inundable,�de�escasa�o�nula�pendiente,�con�una�llanura�de�inundación�muy�
extensa�principalmente�delimitada�por�el�barranco�Alfadalí�(Norte),�el�mar�(este),�
la�carretera�nacional�N�332�(oeste)�y�el�río�Vedat�(sur),�si�bien�el�verdadero�vaso�
laminador� dónde� se� recogen� las� inundaciones� lo� constituye� la� Marjal� de� Pego� –�
Oliva,�con�suficiente�extensión�para�albergar�avenidas�extraordinarias�en�tanto�se�
van� desaguando� las� zonas� inundables� a� través� de� los� desagües� que� constituyen�
los�citados�cauces�naturales.��En�este�tramo,�además�de�servicios�básicos�como�son�
la� carretera� que� constituye� el� Camí� Vell� de� Denia,� se� desarrollan� innumerables�
viviendas� aisladas� y� urbanizaciones� en� el� entorno� de� la� playa� (Eurocamping,�
Oliva�Nova�Park,�etc.)�
�
67
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19203
Presa de Oliva
Júcar
CUENCA DE OLIVA (Interfluvio)
Jaraco
Interfluvio
Beniopa
MAR
MEDITERRÁNEO
1:4.200.000
Serpis
Interfluvio
OLIVA
Interfluvio
Girona
MAPA DE SITUACIÓN
�
Leyenda Gorgos
Red agua superficial
Presa con plan
Orografía
Cuencas CHJ Alt. Máx
1:150.000 Subcuencas
Embalses
1.000 500 0 1.000 2.000 3.000
Masa agua superficial Alt. Mín
m
Algar
Interfluvio
Num. 6265 / 12.05.2010 19204
Presa de Oliva
1
73
-6
CV
3
-67
CV
- 681
CV
N- 67 4
33 CV-
CV
2
-67
CV-679
0
Oliva
1
78
-6
CV
15
8
CV-7
7
-6
CV-7
30
CV
N-
33
Dénia/Denia 2a
OLIVA
CV-7
CV-72 3
AP
7
CV-700
-72
-7
CV
17
CV-700
CV-728
CV-71 2
29
-7
CV 60
72
CV
V-
-7
C C
15
V-
73
2
73 1
CV-
733
V-
C
�
Leyenda CV
Carreteras Local diputaciones -7Poblaciones
18
Presa con plan
RCE Autopista/Autovía Local ministerio <1000 Hab
Autopista/Autovía Viales municipales 1000-5000 Hab.
Embalses
21
RCE Auxiliar
Masa agua superficial 5000-25000 Hab.
-7
25000-100000 Hab.
0
Límites municipales
Local GV Construcción otras
-72
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19205
Presa de Oliva
T.M. Oliva
OLIVA
T.M. Pego
T.M. Adsubia
MAPA DE DETALLE
�
Leyenda
Límites municipales
1:10.000
100 50 0 100
m
Num. 6265 / 12.05.2010 19206
68
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19207
Volumen III.
Estructura y Organización
�
�
Sumario:
�
1.� CLASIFICACIÓN�DE�LAS�EMERGENCIAS�
1.1.� Preemergencia�
1.2.� Emergencia�
1.3.� Fase�de�Vuelta�a�la�Normalidad�
1.4.� Escenarios�de�Emergencia�en�Presas�
�
2.� ESTRUCTURA�DEL�PLAN�
2.1�� Fundamentos�de�la�estructura�
2.2.�� Estructura�Organizativa�ante�preemergencias�
2.3.�� Estructura�Organizativa�ante�emergencias�
�
3.� LOS�CENTROS�DE�COORDINACIÓN�OPERATIVA�(CECOPs)�
3.1.�� Funciones�del�CCE�Autonómico�
3.2.�� Funciones�de�los�CCEs�Provincial�
�
4.� EL�CENTRO�DE�COORDINACIÓN�OPERATIVA�INTEGRADO�(CECOPI)�
�
5.� LA�DIRECCIÓN�DEL�PLAN�ESPECIAL:�EL�COMITÉ�DE�DIRECCIÓN�
5.1�� La�Dirección�del�Plan�
5.2.�� El�Comité�de�Dirección�
�
6.� EL�COMIT�ASESOR�
6.1.� Composición�
6.2.� Funciones�
�
7.� EL�GABINETE�DE�INFORMACIÓN�
7.1.� Composición�
7.2.� Funciones�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19208
8.� UNIDADES�BÁSICAS�DE�INTERVENCIÓN:�COMPOSICIÓN�Y�FUNCIONES.�
8.1.� Unidad�Básica�de�Intervención�Directa�
8.2.� Unidad�Básica�de�Seguridad�
8.3.� Unidad�Básica�Sanitaria�
8.4.� Unidad�Básica�de�Albergue�y�Asistencia�
8.5.� Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico�
�
9.� COORDINACIÓN� DE� LAS� UNIDADES� BÁSICAS� DE� INTERVENCIÓN� EN� EL�
TERRENO�
�
10.� EL�CENTRO�DE�RECEPCIÓN�DE�MEDIOS�(CRM)�
�
11.�� PARTICIPACIÓN�DE�RECURSOS�DE�LAS�FUERZAS�ARMADAS�
�
12.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�MUNICIPAL:�EL�CECOPAL�
�
13.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�EN�LAS�PRESAS.�
13.1.� Organización� de� las� Presas� cuya� seguridad� corresponde� a� la� Administración�
General�del�Estado.�
13.2.� Organización� de� las� Presas� cuya� seguridad� corresponde� a� la� Comunitat�
Valenciana�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19209
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19210
Esta�fase�puede�ser�activada,�independientemente�de�que�se�haya�efectuado�previamente�
la�fase�de�alerta,�en�caso�de�producirse�lluvias�intensas�sin�aviso�meteorológico�previo.�
�
La� fase� de� preemergencia� se� prolongará� hasta� que� se� concluya� que� la� inundación� es�
inminente,� por� lo� que� se� pasará� a� fase� de� emergencia,� o� bien� se� produzca� la� vuelta� a� la�
normalidad.�
�
�
1.2. Emergencia
�
Esta�fase�se�inicia�cuando,�del�análisis�de�los�parámetros�meteorológicos�e�hidrológicos,�se�
concluya� que� la� inundación� es� inminente� o� cuando� ésta� ya� haya� comenzado.� La�
emergencia� se� prolongará� hasta� que� se� hayan� tomado� todas� las� medidas� necesarias� de�
protección�de�personas�y�bienes�y�se�hayan�restablecido�los�servicios�básicos�esenciales.�
�
Las� diferentes� situaciones� de� emergencia� se� establecen� en� función� de� la� gravedad,� de� la�
extensión�territorial�y�de�los�recursos�necesarios�para�el�control�de�la�emergencia.�
�
De� acuerdo� con� la� Directriz� Básica� de� Planificación� de� Protección� Civil� ante� el� riesgo� de�
Inundaciones,�se�establecen�4�situaciones�de�emergencia:�
�
� Situación� 0:� La� emergencia� se� calificará� como� situación� 0� cuando� los� datos�
Meteorológicos� e� hidrológicos� permitan� prever� la� inminencia� de� inundaciones,�
con�peligro�para�personas�y�bienes.�
�
Esta�situación�comporta�la�Alerta�Hidrológica,�que�se�realiza�cuando�a�través�de�
los�datos�de�la�fase�de�Seguimiento�de�la�preemergencia,�se�detecten�lluvias�muy�
fuertes� o� torrenciales� y� avenidas� que� hacen� previsible� la� inundación,� en� una� o�
varias�cuencas,�con�peligro�para�personas�y�bienes.�
�
� Situación� 1:� Situación� en� la� que� se� han� producido� inundaciones� en� zonas�
localizadas,� cuya� atención� puede� quedar� asegurada� mediante� el� empleo� de� los�
medios�y�recursos�disponibles�en�las�zonas�afectadas.�
�
� Situación� 2:� Situación� en� la� que� se� han� producido� inundaciones� que� superan� la�
capacidad�de�atención�de�los�medios�y�recursos�locales�o,�aún�sin�producirse�esta�
última� circunstancia,� los� datos� pluviométricos� e� hidrológicos� y� las� predicciones�
meteorológicas�permiten�prever�una�extensión�o�agravamiento.�
�
Serán� declaradas� como� Situación� 2� aquellas� emergencias� definidas� como�
Escenarios�2�y�3�(definidos�en�el�apartado�1.4).�
�
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19211
También� serán� declaradas� como� Situación� 2� aquellas� emergencias� que� para� su�
control�requieran�la�constitución�del�CECOPI.�
�
� Situación� 3:� Emergencias� que,� habiéndose� considerado� que� está� en� juego� el�
interés�nacional,�así�sean�declaradas�por�el�Ministro�de�Interior.�En�esta�situación�
la� dirección� del� Plan� corresponderá� a� la� persona� designada� por� el� Ministro� del�
Interior.�
�
�
1.3. Fase de Vuelta a la Normalidad
�
Es�una�fase�consecutiva�a�la�de�emergencia,�que�se�prolonga�hasta�el�restablecimiento�de�
las� condiciones� mínimas� imprescindibles� para� un� retorno� a� la� normalidad� en� las� zonas�
afectadas�por�la�inundación.�
�
Durante� esta� fase� se� realizarán� las� primeras� tareas� de� rehabilitación� en� dichas� zonas,�
consistentes� fundamentalmente� en� la� inspección� del� estado� de� edificios,� la� limpieza� de�
viviendas�y�vías�urbanas,�la�reparación�de�los�daños�más�relevantes,�y�la�rehabilitación�de�
los�servicios�básicos�esenciales.�
�
�
1.4. Escenarios de Emergencia en Presas
�
En�los�planes�de�Presa,�tal�y�como�se�establece�en�la�Directriz�Básica�de�inundaciones,�las�
emergencias�se�clasifican�en�los�siguientes�escenarios:�
�
� Escenario� 0� �� Control� de� la� seguridad:� Las� condiciones� existentes� y� las�
previsiones,�aconsejan�una�intensificación�de�la�vigilancia�y�el�control�de�la�presa,�
no� requiriéndose� la� puesta� en� práctica� de� medidas� de� intervención� para� la�
reducción�del�riesgo.�
� Escenario� 1� �� Aplicación� de� medidas� correctoras:� Se� han� producido�
acontecimientos� que� de� no� aplicarse� medidas� de� corrección� (técnicas,� de�
explotación,� desembalse,� etc.),� podrían� ocasionar� peligro� de� avería� grave� o� de�
rotura�de�la�presa,�si�bien�la�situación�puede�solventarse�con�seguridad�mediante�
la�aplicación�de�las�medidas�previstas�y�los�medios�disponibles.�
� Escenario�2���Escenario�excepcional:�Existe�peligro�de�rotura�o�avería�grave�de�la�
presa� y� no� puede� asegurarse� con� certeza� que� pueda� ser� controlado� mediante� la�
aplicación�de�las�medidas�y�los�medios�disponibles.�
� Escenario�3���Escenario�límite:�La�probabilidad�de�rotura�de�la�presa�es�elevada�o�
ésta� ya� ha� comenzado,� resultando� prácticamente� inevitable� que� se� produzca� la�
onda�de�avenida�generada�por�dicha�rotura.�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19212
CECOP / CCE
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19213
�
�
� CECOP / CCE
�
�
� Centrales de
� Coordinación de Servicios
CECOPAL PMA CRM de Intervención
�
�
�
� Unidades Básicas de Intervención
�
�
� Unidad Básica de Unidad Básica de Unidad Básica de Unidad Básica
Unidad Básica de
Intervención Directa Seguridad Apoyo Logístico Sanitaria Albergue y
� Asistencia
�
�
�
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19214
�
�
�
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19215
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19216
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19217
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19218
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19219
� Informar� a� la� Comisión� de� Protección� Civil� de� la� Comunitat� Valenciana� de�
aquellas� emergencias� que� supongan� la� activación� del� presente� plan� en� situación�
de�emergencia�2.�
� Asegurar�la�operatividad�del�Plan�mediante�su�implantación�y�mantenimiento�de�
su�operatividad.�
�
La� dirección� del� plan� se� efectuará� en� coordinación� con� la� Administración� General� del�
Estado�y�la�Administración�Local.�
�
�
5.2. El Comité de Dirección
�
Con� el� objeto� de� conseguir� una� mayor� coordinación� en� la� gestión� de� las� emergencias,�
cuando� se� constituya� el� CECOPI� por� declararse� la� emergencia� de� situación� 2� ó� 3,� se�
formará� un� Comité� de� Dirección� integrado� por� un� representante� de� la� Generalitat�
Valenciana�y�un�representante�de�la�Administración�General�del�Estado.�
�
El�representante�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�será�el�Conseller�competente�
en� materia� de� Protección� Civil� y� Emergencias,� que� podrá� ser� sustituido,� en� casos� de�
ausencia�o�enfermedad�por�el�Secretario�Autonómico�competente�en�materia�de�Protección�
Civil� y� Emergencias� o� por� el� Director� General� de� dicha� materia.� Hasta� su� llegada� al�
CECOPI,� en� las� provincias� de� Castellón� y� Alicante,� la� representación� de� la� Generalitat�
Valenciana� en� el� mismo� será� asumida� por� Delegado� Territorial� del� Gobierno� Valenciano�
en�la�provincia�afectada.�
�
El�representante�de�la�Administración�General�del�Estado�será�el�Delegado�del�Gobierno�/�
Subdelegado�del�Gobierno�de�la�provincia�afectada.�
�
El�representante�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�actuará�en�calidad�de�director�
del� Plan� siempre� y� cuando� no� se� declare� el� interés� nacional,� en� cuyo� caso� pondrá� a�
disposición� del� representante� de� la� Administración� General� del� Estado� en� el� CECOPI� la�
dirección�del�presente�plan�y�los�recursos�adscritos�al�mismo.�
�
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19220
6. El Comité Asesor
�
Apoya� y� aconseja� al� Comité� de� Dirección� en� los� distintos� aspectos� relacionados� con� la�
emergencia.�
�
El�Comité�Asesor�se�estructura�en�dos�grupos:�
�
� El�Grupo�de�Seguimiento�del�Riesgo�
� El� Grupo� de� Gestión� de� Medios� y�
Recursos.�
�
�
�
�
6.1. Composición
�
� Jefe� de� Área� y/o� Jefes� de� Servicio� de� departamento� competente� en� materia� de�
protección�civil�y�emergencias�de�la�Generalitat,�que�coordinarán�las�actuaciones�
del�Comité�Asesor.�
�
�
Grupo de Seguimiento del Riesgo:
�
� Un� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en� materia� de�
protección� civil� y� emergencias� de� la� Generalitat,� que� coordinará� las� actuaciones�
de�este�grupo.�
� Representante�de�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno�
� Representante� de� la� Confederación� Hidrográfica� donde� se� halle� localizada� la�
inundación�(CHJ�y/o�CHS)�
� Representante� de� la� Delegación� Territorial� en� la� Comunitat� Valenciana� de� la�
Agencia�Estatal�de�Meteorología��
�
Normalmente,� el� representante� de� AEMET� desarrollará� sus� funciones� de� asesoramiento,�
desde�su�propio�centro�de�trabajo.�
�
Para�el�caso�de�los�representantes�de�las�Confederaciones�Hidrográficas,�su�presencia�en�el�
CECOPI�será�también�opcional�siempre�y�cuando�en�la�emergencia�no�se�haya�activado�un�
Plan�de�Emergencia�de�Presa�en�Escenario�2�ó�3,�en�cuyo�caso�su�presencia�en�este�grupo�
será�efectiva.�
12
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19221
13
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19222
14
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19223
15
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19224
� Jefe�de�Sección�/�Técnico�del�departamento�competente�en�materia�de�protección�
civil�y�emergencias�responsable�del�Teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana:�
�
� Actuará�de�enlace�entre�el�teléfono�de�emergencias�1�1�2�Comunitat�Valenciana�y�
el�CECOPI,�dando�las�instrucciones�oportunas�a�la�plataforma�de�gestión�del�
teléfono� de� emergencias� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� para� canalizar� las�
demandas� de� servicios� de� los� ciudadanos� a� las� centrales� de� coordinación�
respectivas�con�las�prioridades�y�requerimientos�que�establezca�el�Director�del�
Plan.�
� Elaborará� los� informes� sobre� demandas� de� servicios� por� parte� de� los�
ciudadanos.�
�
� El� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en� materia� de�
protección�civil�y�emergencias:�
�
� Recopilará� la� información� sobre� las� incidencias� en� el� territorio� agrupándolas�
por� demandas� y� participaciones� efectivas� de� los� servicios� de� intervención,�
cortes� en� los� servicios� esenciales� e� incidencias� en� infraestructuras� de�
comunicación�(carreteras�y�ferrocarriles).�
� Elaborará�los�informes�sobre�el�estado�de�la�situación.��
�
16
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19225
7. El Gabinete de Información
�
�
7.1. Composición
�
El� Gabinete� de� Información� es� una� herramienta� del� Director� del� Plan� en� las� tareas� de�
difusión�de�la�información�en�situación�de�emergencia.�
�
Se�constituirá�en�una�sala�del�CCE,�desde�donde�se�tratará�toda�la�información�relacionada�
con�la�emergencia�y�se�difundirá�a�los�medios�de�comunicación,�organismos,�autoridades�y�
público�en�general.�
�
En�las�inundaciones�que�requieran�la�constitución�del�CECOPI,�el�Gabinete�de�Información�
estará� compuesto� por� personal� del� gabinete� de� prensa� de� la� conselleria� competente� en�
materia� de� protección� civil� y� gestión� de� emergencias� y� de� la� Delegación� /� Subdelegación�
del� Gobierno,� estando� al� frente� el� jefe� del� Gabinete� de� Prensa� de� la� Administración� que�
ostente�la�dirección�del�plan.�
�
Con� la� finalidad�de�conseguir�coherencia�informativa,�se�considerará�información�oficial,�
fidedigna� y� contrastada,� aquella� facilitada� directamente� por� el� Gabinete� de� Información,�
único�órgano�autorizado�para�emitirla.�
�
�
7.2. Funciones
�
� Difundir� las� órdenes,� consignas� y� recomendaciones� dictadas� por� el� Director� del�
Plan�a�través�de�los�medios�de�comunicación�social.�
� Centralizar,� coordinar� y� preparar� la� información� general� sobre� la� emergencia� y�
facilitarla�a�los�medios�de�comunicación,�de�acuerdo�con�los�criterios�establecidos�
por�el�Director�del�Plan.�
� Informar�sobre�la�emergencia�a�cuantas�personas�u�organismos�lo�soliciten.�
� Obtener,� centralizar� y� facilitar� toda� la� información� relativa� a� los� posibles�
afectados,�facilitando�los�contactos�familiares�y�la�localización�de�personas.�
17
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19226
18
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19227
19
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19228
Funciones:
�
� Constituir� el� Centro� de� Asistencia� Sanitaria� y� centro� de� evacuación� de� heridos� si�
procede.�
� Realizar�las�funciones�propias�de�clasificación,�asistencia�y�evacuación�de�víctimas�a�
Centros�Hospitalarios.�
� Valorar�la�necesidad�de�la�atención�psicológica�en�la�emergencia�y�activar�al�grupo�
de�psicólogos�a�través�del�CCE.�
� Valorar�la�necesidad�de�utilización�del�helicóptero�medicalizado.�
� El�Coordinador�de�la�Unidad�Básica�servirá�de�enlace�entre�el�Puesto�de�asistencia�
sanitaria� y� el� CICU,� establecerá� la� evacuación� de� víctimas� a� centros� hospitalarios,�
realizará�la�identificación�de� las� víctimas� y� recogerá� toda� la� información�necesaria�
para� establecer� actuaciones� en� Sanidad� Ambiental,� Salud� Pública� y� cualquier� otro�
aspecto�de�la�actividad�sanitaria.�
� Las� actividades� de� asistencia� en� hospitales,� cobertura� de� las� necesidades�
farmacéuticas�y�la�prevención/resolución�de�problemas�epidemiológicos�derivados�
de�la�emergencia,�serán�llevadas�a�cabo�de�la�forma�prevista�en�el�Plan�Sanitario�de�
Emergencias�por�los�servicios�establecidos�en�dicho�Plan.�
�
�
8.4. Unidad Básica de Albergue y Asistencia
�
El�coordinador�de�esta�Unidad�Básica�será�designado�por�el�Director�del�Plan�Sectorial�de�
Albergue�y�Asistencia.�
�
�
Composición:
�
� Servicios�de�asistencia�social�de�la�Conselleria�competente�en�materia�de�Servicios�
Sociales��
� Servicios�de�asistencia�social�de�los�municipios�afectados.�
� Recursos�de�Cruz�Roja�(ERIES)�
� Voluntariado�de�Protección�Civil�y�otras�organizaciones�de�voluntariado.�
�
�
Funciones:
�
� Asistencia�social.�
� Albergue�de�evacuados�y�desplazados.�
� Distribución�de�víveres�en�los�centros�de�albergue.�
� Registro�y�seguimiento�de�los�afectados.�
�
20
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19229
21
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19230
22
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19231
23
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19232
24
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19233
25
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19234
� En�Situación�de�Emergencia:�
� Convocar� a� los� miembros� del� Comité� Asesor,� el� Gabinete� de� Información� y�
activar�todos�los�servicios�y�recursos�municipales�necesarios�en�la�gestión�de�la�
emergencia.�
� Decidir�en�cada�momento�y�con�el�consejo�del�Comité�Asesor,�las�actuaciones�
más� convenientes� para� hacer� frente� a� la� situación� de� emergencia,� y� a� la�
aplicación�de�las�medidas�de�protección�a�la�población,�al�medio�ambiente,�a�
los�bienes�y�al�personal�adscrito�al�Plan.�
� Proponer�la�orden�de�evacuación�al�Director�del�Plan�Especial,�o�en�casos�de�
urgencia�y�necesidad�apremiarte,�ordenarla.�
� Facilitar�el�avituallamiento�de�víveres�y�artículos�de�primera�necesidad.�
� Mantener� la� comunicación� con� el� CCE� /� CECOPI� y� solicitar,� en� su� caso,� la�
intervención�de�medios�y�recursos�externos�al�municipio.�
� Determinar,� coordinar� y� facilitar� la� información� a� la� población� durante� la�
emergencia,� a� través� de� los� medios� propios� del� PTM� /� PAM� y� los� medios� de�
comunicación�social�de�ámbito�local.�
� Establecer�prioridades,�y�ordenar�las�actuaciones�necesarias�para�la�restitución�
de�los�servicios�básicos�y�la�vuelta�a�la�normalidad.�
�
26
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19235
27
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19236
En�la�Presa,�para�el�desarrollo�de�las�actuaciones�marcadas�por�el�Comité�de�Permanente�
estará�el�Jefe�de�Explotación�y�sus�dos�adjuntos.�
�
A�continuación�se�muestra�un�esquema�orientativo�de�la�estructura�marcada,�con�carácter�
general,�en�los�Planes�de�presa,�esta�estructura�puede�variar�ligeramente�según�el�plan�de�
presa�que�se�trate.�
�
�
Comité Permanente
�
�
Presidente
�
�
�
�
Director Técnico Comisario de Aguas Jefe de Explotación
�
�
�
�
� Presa
�
Director del Plan de
� Emergencia de la Presa
� Jefe de Explotación
�
�
Adjunto/s
�
�
Sala de Emergencia Encargado
� Centro de
� Comunicaciones
� Equipos
(Obra Civil, Inspección y
� Vigilancia, etc)
�
�
�
�
13.2 Organización de las Presas cuya seguridad corresponde a la
Comunidad Autónoma.
�
En�la�medida�que�se�vayan�incorporando�nuevas�presas,�embalses�y�balsas�cuya�seguridad�
recaiga� sobre� la� Comunitat� Valenciana,� en� este� apartado� se� describirá� la� estructura� y�
organización� de� las� mismas� que� venga� descrita� en� los� correspondientes� Planes� de�
Emergencia.�
�
28
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19237
Volumen IV.
Operatividad.
�
�
Sumario:
�
1.� PREEMERGENCIA�
1.1.� La�predicción�de�los�fenómenos�meteorológicos�adversos�
1.2.� Declaración�y�fase�de�alerta�
1.3.� Seguimiento�de�la�preemergencia�
1.4.� Declaración�del�fin�de�la�preemergencia�
�
2.� EMERGENCIA�
2.1.� Declaración�de�la�situación�de�emergencia�
2.2.� Situación�de�Emergencia�0�
2.3.� Situación�de�Emergencia�1�
2.4.� Situación�de�Emergencia�2�
2.5.� Actuaciones�de�carácter�general�
2.6.� Declaración�del�fin�de�la�situación�de�emergencia�
�
3.� PROCEDIMIENTO�DE�EMERGENCIA�EN�PRESAS�
3.1.� Escenarios�de�Emergencia�en�Presas�
3.2.� Procedimiento�General�
3.3.� Procedimientos�específicos�
�
4.� FASE�DE�VUELTA�A�LA�NORMALIDAD�
4.1.� Definición�
4.2.� Reposición�de�servicios�básicos�o�esenciales�
4.3.� Otras�tareas�a�abordar�en�la�Vuelta�a�la�Normalidad�
�
5.� MEDIDAS�DE�PROTECCIÓN�A�LA�POBLACIÓN�
�
6.� CATÁLOGO�DE�MEDIOS�Y�RECURSOS.�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19238
� � � No�existe�riesgo�meteorológico�para�la�
Amarillo:� población�en�general�aunque�sí�para�alguna�
actividad�concreta.�
� � � � �
� � Naranja:� � Existe�un�riesgo�meteorológico�importante.�
� � � � �
� � Rojo:� � El�riesgo�meteorológico�es�extremo.��
1
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19239
Umbrales de aviso:
�
Para� catalogar� la� peligrosidad� que� tendrá� un� fenómeno� peligroso� de� las� lluvias,� el� Plan�
Meteoalerta� establece� tres� umbrales� específicos,� que� dan� origen� a� los� cuatro� niveles�
definidos� por� colores.� Los� umbrales� se� definen� tanto� para� medir� el� nivel� de� las�
precipitaciones�en�una�hora�como�en�doce�horas.�
�
� � Umbrales
Nivel�
� � � 1�hora� 12�horas�
� � � � � �
� � Verde� � � �
� � � � � �
� � � Tormentas�generalizadas�con�posibilidad�de�desarrollo�de�
Amarillo:� estructuras�organizadas.�Lluvias�localmente�fuertes�(entre�15�y�30�
l/m2)�y/o�vientos�localmente�fuertes�y/o�granizo�inferior�a�2cm.�
� � � � �
� � � Tormentas�muy�organizadas�y�generalizadas.�Es�posible�que�se�
pueda�registrar�lluvias�localmente�muy�fuertes�(entre�30�y�60�l/m2)�
Naranja:�
y/o�vientos�localmente�muy�fuertes�y/o�granizo�superior�a�2�cm.�
También�es�posible�la�aparición�de�tornados.�
� � � � �
� � � Tormentas�altamente�organizadas.�La�probabilidad�de�lluvias�
localmente�torrenciales�(más�de�60�l/m2)�y/o�vientos�localmente�
Rojo:�
muy�fuertes�y/o�granizo�superior�a�2�cm�es�muy�elevada.�Es�
probable�la�aparición�de�tornados.�
�
Para�el�temporal�costero,�el�Plan�prevé�las�siguientes�definiciones:�
�
� � Verde: � �
� � � � �
� � Amarillo: � F7,�mar�gruesa,�mar�de�fondo�de�3�a�4�metros�
� � � � �
� � � F8�y�F9,�mar�muy�gruesa�a�arbolada�o�mar�de�fondo�generalizada�de�
Naranja:�
más�de�4�metros�y�hasta�7�metros.�
� � � � �
� � � A�partir�de�F10,�mar�arbolada�generalizada�o�mar�de�fono�a�partir�de�
Rojo:�
7�metros.�
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19240
� � � Se�indica�en�la�predicción�ordinaria,�dentro�del�
Amarillo:�
apartado�de�fenómenos�significativos.�
� � � � �
� � Naranja:� � Generan�Boletín�de�Fenómeno�Meteorológico�
� � � �
� � Rojo:� � Adverso�
�
Zonificación Territorial
�
Los� umbrales� tienen� un� carácter� zonal,� y� siempre� que� sea� posible,� en� el� Boletín� de�
Predicción� se� detallará� la� zona� de� la� Comunitat� Valenciana� afectada� por� la� situación�
meteorológica.�
�
En�este�sentido,� se� ha� dividido�el� territorio� de�la� Comunitat� Valenciana� en� las�siguientes�
zonas�de�predicción�y�alerta:�
�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19241
Tipos de Boletines:
�
� Hoy� y� mañana:� el� periodo� de� predicción� puede� abarcar� desde� el� momento� de�
emisión�hasta�las�24�horas�del�día�siguiente.�
� Pasado�mañana:�el�periodo�de�predicción�comprende�desde�las�00�horas�de�pasado�
mañana,�hasta�las�24�horas�del�mismo�día.�
�
Los� boletines� de� hoy� y� mañana� son� de� carácter� autonómico,� toman� la� provincia� como�
unidad� básica� de� predicción� y� especifican� las� zonas� provinciales� afectadas.� El� boletín� de�
pasado�mañana�es�de�carácter�nacional,�toma�la�Comunidad�Autónoma�como�unidad�básica�
de�predicción�y�especifican�las�provincias�afectadas.��
�
Cuando�se�tenga�conocimiento�de�que�se�han�alcanzado�los�umbrales�naranja�y�rojo�para�
fenómenos�meteorológicos�y�éstos�no�hayan�sido�previstos�con�anterioridad,�se�emitirá�el�
Boletín�de�fenómeno�adverso�observado.�
�
�
1.2. Declaración y fase de alerta
�
La� Agencia� Estatal� de� Meteorología� remitirá� al� CCE� Autonómico� el� Boletín� de� Predicción� de�
Fenómenos�Meteorológicos�Adversos,�para�que�éste�proceda�a�informar�al�Director�del�Plan,�
que�será�el�encargado�de�declarar�la�situación�de�preemergencia.�
�
La� situación� de� preemergencia� se� declarará� para� las� predicciones� para� hoy� y� mañana� de�
fenómenos�meteorológicos�de�lluvias,�tormentas�(en�las�que�se�prevean�precipitaciones)�y�
temporales�costeros�(siempre�que�haya� simultaneidad� con� lluvias� y/o� tormentas� pudiera�
producir�un�efecto�sinérgico.)�cuando�éstos�fenómenos�tengan�un�nivel�naranja�o�rojo.��
�
Por�último,�también�se�declarará�la�situación�de�preemergencia�cuando�se�active�un�Plan�
de�Emergencia�de�Presa�y�se�declare�el�escenario�de�emergencia�1�(ver�más�información�en�
el�apartado�4.�de�este�volumen).�
�
�
Activación PEP en
AEMET Presa
� CCE Autonómico Escenarios 1
� emite
�
Director del Plan
� Boletín de FMA
� (para hoy y para mañana)
declara
�
� Preemergencia
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19242
Las� predicciones� para� pasado� mañana� no� darán� lugar� a� la� declaración� de� la� situación� de�
preemergencia,�salvo�que�el�Director�del�Plan�decida�lo�contrario.�
�
Una� vez� declarada� la� situación� de� preemergencia,� el� CCE� Autonómico,� procederá� a�
informar� de� la� misma� a� todos� los� municipios� afectados� por� el� ámbito� territorial� de� la�
predicción,� a� los� CCEs� Provinciales,� a� los� organismos,� servicios� operativos� y� empresas�
involucradas�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�que�tengan�carácter�autonómico.�
�
La�fase�de�preemergencia�se�inicia�para�todos�los�involucrados�a�partir�de�la�recepción�de�
la� declaración� debiendo� activar,� cada� uno� de� ellos,� sus� protocolos� internos� de� actuación�
tras�la�recepción�de�la�citada�preemergencia.��
�
Los� CCEs� Provinciales� serán� los� encargados� de� alertar� a� los� Organismos� y� Servicios�
involucrados�en�la�operativa�del�Plan�Especial�de�cada�provincia.�
�
Definición y alcance del Boletín Informativo Especial:
�
El�nivel�amarillo�no�comportará�la�declaración�de�la�preemergencia.�En�estos�casos,�el�CCE�
Autonómico� transmitirá� la� información� sobre� la� situación� meteorológica� a� través� de� la�
emisión�del�denominado�Boletín�Informativo�Especial.�
�
�
� AEMET CCE Autonómico
�
� emite emite
� Boletín
Predicción
� (para hoy y mañana) Informativo
Especial
�
�
Dicho� Boletín� tiene� el� objetivo� de� comunicar� la� posibilidad� de� ocurrencia� de� fenómenos�
meteorológicos� que� aunque� no� sean� catalogados� por� AEMET� como� adversos� y�
representativos� de� un� riesgo� para� la� población,� sí� puedan� alterar� la� vida� ciudadana� o�
poseer�en�sí�mismos�interés�informativo.�
�
El� Boletín� Informativo� Especial� se� notifica� para� que� los� servicios� municipales,� servicios�
operativos� y� empresas� tomen� las� medidas� oportunas� si� hay� afección� en� su� ámbito�
competencial.�
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19243
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19244
Los�organismos,�servicios�y�empresas,�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�a�
alertar�por�la�Delegación�/�Subdelegaciones�del�Gobierno�son�los�siguientes:�
�
� Confederaciones�Hidrográficas�afectadas.�
� Guardia�Civil.�
� Cuerpo�Nacional�de�Policía.�
� Centro�de�Gestión�de�Tráfico.�
� Demarcación�de�Carreteras�del�Ministerio�de�Fomento.�
� Centros�de�Coordinación�de�Salvamento�(en�los�supuestos�de�temporal�costero).�
� Unidad�Militar�de�Emergencias.�
� Otros� avisos� previstos� en� el� Protocolo� de� avisos� internos� de� la� Delegación� /�
Subdelegación�del�Gobierno.�
�
Esquema de avisos:
�
� AEMET
�
�
� CCE Autonómico Delegación / Subdelegación
� del Gobierno
�
� � Confederaciones Hidrográficas
� 1·1·2 Comunitat Valenciana.
� � Delegación del Gobierno CCE Provincial Municipios afectadas
� Guardia Civil
� Responsables Autonómicos de los
� Planes Sectoriales. � Cuerpo Nacional de Policía
� Centro de Gestión de Tráfico
� �� Policía de la Generalitat.
Empresas de gestión y distribución � Servicios Municipales de Bomberos
� Demarcación de Carreteras del
Ministerio de Fomento
� Consorcios Provinciales de
� � Empresas de gestión de terminales
de servicios básicos.
Bomberos
� Centros de Coordinación de
Salvamento en los supuestos de
� Centros de Información y
� � yConsell
redes de transporte
Valencià de l'Esport. Coordinación de Urgencias
temporal costero
� Unidad Militar de Emergencias
Sanitarias
� � Valenciana
Cruz Roja Española en la Comunitat
� Subdelegación del Gobierno
� Otros avisos previstos en el
protocolo de avisos interno.
� � Otros org anismos colaboradores con � Servicios Territoriales de Turismo
� Servicios Territoriales de Educación
Protección Civil.
� � Otros avisos previstos en el � Servicios Territoriales de
Medioambiente
Protocolo de avisos interno.
� � Otros avisos previstos en el
Protocolo de avisos interno.
�
�
Contenido de la declaración:
�
La�declaración�de�la�situación�de�preemergencia�se�hará�según�los�modelos�disponibles�en�
los�CCEs�y�en�la�misma�se�hará�constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�
�
� Fecha�y�hora�de�la�declaración�
� Fenómeno�Meteorológico�Adverso�(Lluvias�y/o�Tormentas)�
� Nivel�del�fenómeno�meteorológico�adverso�(naranja�o�rojo)�
� Zonas�meteorológicas�afectadas.�
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19245
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19246
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19247
� Servicios�de�intervención�desplegados�en�el�territorio,�especialmente:�
�
o Guardia� Civil� (La� Guardia� Civil� participará� en� el� seguimiento� de� forma�
puntual� y� a� petición� expresa� del� CCE� Provincial,� de� la� Delegación� /�
Subdelegación�del�Gobierno�o�del�CECOPI).�
o Brigadas�de�Emergencia�de�la�Generalitat.�
o Policía�de�la�Generalitat�
o Agentes�medioambientales�y�Unidades�de�Vigilancia�forestal�
o Brigadas�de�la�Diputación�de�Valencia�
o Comunidades� de� regantes� y� servicios� del� ciclo� integral� del� agua� que�
informarán�a�Ayuntamientos.�
�
�
Puntos de Control:
�
Los�puntos�de�control�son�elementos�que�permiten�el�conocimiento�de�la�intensidad�de�las�
precipitaciones� y/o� de� los� niveles� en� los� cauces.� Existen� puntos� de� control� que�
proporcionan�únicamente�información�sobre�el�nivel�de�los�cauces,�los�que�proporcionan�
únicamente� información� sobre� el� nivel� de� las� precipitaciones� y� los� mixtos,� que�
proporcionan� en� la� misma� ubicación� tanto� el� nivel� del� cauce� como� la� intensidad� de� las�
precipitaciones.��
�
Por� su� funcionamiento,� existen� dos� tipos� de� puntos� de� control:� los� manuales� y� los�
automáticos.�
�
Los�puntos�de�control�automáticos�son�gestionados�por�las�Confederaciones�Hidrográficas�
donde� están� ubicados� (Júcar� y� Segura)� y� forman� parte� de� la� Red� automática� SAIH,� que�
proporciona�información�en�tiempo�real�sobre�los�grandes�ríos.�
�
Con�el�fin�de�facilitar�la�toma�de�datos�sobre�precipitaciones�o�niveles�en�los�cauces�que�no�
cuentan�con�medidores�automáticos,�se�ha�dotado�a�algunas�de�las�cuencas�de�puntos�de�
control� manuales� que� pueden� ser� de� dos� tipos:� pluviométricos� e� hidrológicos.� La�
información�sobre�la�ubicación�y�características�de�estos�puntos�de�control�se�facilita�en�el�
Anexo�IV.�
�
10
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19248
11
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19249
12
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19250
13
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19251
Asimismo,� en� caso� de� que� la� evolución� de� la� situación� de� preemergencia� lo� requiera,� el�
Alcalde�velará�para:�
�
� Que� se� impida� el� estacionamiento� o� acampada� en� cauces� secos,� orillas� de� ríos,�
torrenteras,�etc.,�con�especial�atención�a�campings�ubicados�en�áreas�de�riesgo.�
� Que�se�adopten�las�medidas�preventivas�adecuadas�en�cualquier�acto�de�pública�
concurrencia� previsto� en� su� municipio� (pruebas� deportivas,� exhibiciones,� fiestas�
populares,�manifestaciones�artísticas,�etc.).�
� Que� se� controlen� y/o� señalicen� los� tramos� inundables� de� las� carreteras,�
especialmente�las�intersecciones�con�cauces.�
� Que�se�informe�a�la�población�potencialmente�afectada�por�el�riesgo.�
�
En� este� sentido,� desde� los� Ayuntamientos� se� proporcionará� información� al� CCE�
Autonómico�a�través�del�1�1�2�Comunitat�Valenciana�de�las�siguientes�cuestiones�que�afecten�
a�su�término�municipal:�
�
� Precipitaciones�intensas�que�estén�afectando�al�normal�desarrollo�de�la�actividad�
en�el�municipio.�
� Incidentes�consecuencia�de�las�lluvias�que�afecten�a�la�población,�infraestructuras�
y�servicios�básicos.�
� Incrementos� en� los� caudales� en� los� ríos� y� barrancos� que� impliquen� una� posible�
situación�de�riesgo.�
�
El� Alcalde� del� municipio,� en� función� de� la� evolución� de� la� situación,� decidirá� sobre� la�
conveniencia�de�la�constitución�del�CECOPAL.��
�
� Precipitaciones
�
Municipio Efectúa el seguimiento
� Niveles cauces
� Información de retorno a …
� Informa a …
Otros Municipios
� aguas arriba /
� aguas abajo
� CCE Provincial
�
�
14
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19252
15
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19253
2. Emergencia
�
La� fase� de� emergencia� contempla� las� actuaciones� operativas� a� desarrollar� por� los�
diferentes�Organismos�y�Servicios�implicados�desde�que�la�inundación�es�inminente�o�ésta�
ya�se�ha�producido�hasta�que�finaliza�la�situación�de�riesgo�o�peligro�para�la�población�y�
comienza�la�Fase�de�Vuelta�a�la�Normalidad.�
�
La�fase�de�emergencia�se�estructura�en�cuatro�situaciones.�
�
� Situación� 0:� inminencia� de� inundaciones,� con� peligro� para� personas� y� bienes.�
Alerta�Hidrológica.�
� Situación�1:�inundaciones�en�zonas�localizadas�
� Situación� 2:� inundaciones� generalizadas� cuya� dirección� corresponde� a� la�
Generalitat.� Emergencia� en� Presa� clasificada� como� Escenarios� 2� y� 3.� Emergencia�
que�requiera�la�constitución�del�CECOPI.�
� Situación�3:�inundaciones�generalizadas�en�las�que�se�declara�el�interés�nacional�y,�
por�tanto,�la�dirección�corresponde�a�la�Administración�General�del�Estado.�
�
�
2.1. Declaración de la situación de emergencia
�
Cuando� se� constate,� a� partir� de� la� información� obtenida� en� la� fase� de� seguimiento� de� la�
preemergencia,� que� la� inundación� es� inminente� o� ésta� ya� ha� comenzado� y� en� aquellos�
casos� en� los� que� se� active� un� Plan� de� Emergencia� de� Presa� y� se� clasifique� la� emergencia�
como�Escenario�2�ó�3,�el�CCE�Autonómico�informará�al�Director�del�Plan�para�que�éste,�en�
función� de� la� información� disponible� sobre� el� alcance� de� los� daños� sobre� el� territorio�
provocados� por� las� precipitaciones� o� las� crecidas� de� los� ríos,� decida� la� conveniencia� de�
declarar�la�situación�de�emergencia.�
�
� Municipios
� Presa CCE Provincial
Recaba información
sobre la situación
� Subdelegación del Gob.
� Activación PEP en
Escenarios 2 ó 3
� CCE Autonómico
Recaba información
AEMET
sobre la situación
�
Delegación del Gob.
�
� Director del Plan Confederaciones
�
declara Teléfono 1·1·2-CV
�
� Emergencia
16
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19254
La� declaración� de� la� situación� de� emergencia� tendrá� un� ámbito� territorial� concreto,� que�
podrá� ser� local� (afectando� a� uno� o� más� municipios),� comarcal,� de� cuenca,� provincial� e�
incluso�autonómico.�
�
Al� igual� que� en� la� notificación� de� las� preemergencias,� una� vez� declarada� la� situación� de�
emergencia,�el�CCE�Autonómico,�procederá�a�informar�de�la�misma�a�todos�los�municipios�
afectados� por� el� ámbito� territorial� de� la� declaración,� a� los� CCEs� Provinciales� y� a� los�
Organismos� y� Servicios� involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� Especial� que� tengan�
carácter� autonómico.� Los� CCEs� Provinciales� serán� los� encargados� de� alertar� a� los�
Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operativa�del�Plan�Especial�de�cada�provincia.�
Los� organismos� a� los� que� se� notificará� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia�
variarán�en�función�de�la�situación�declarada.�
�
�
Contenido de la declaración, sistemas de transmisión y organismos
a alertar:
�
La�declaración�de�la�situación�de�emergencia�se�hará�según�los�modelos�disponibles�en�los�
CCEs�y�en�la�misma�se�hará�constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�
�
� Fecha�y�hora�de�la�declaración�
� Situación�declarada�
� Ámbito�territorial�al�que�afecta.�
�
Al� igual� que� sucede� con� la� notificación� de� las� preemergencias,� la� comunicación� de� la�
declaración� de� la� situación� de� emergencia� por� parte� de� los� CCEs� a� los� Municipios,�
Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan,�se�efectuará�de�acuerdo�
con� los� procedimientos� de� comunicación� y� acuerdos� establecidos� con� los� citados�
Organismos.� Del� mismo� modo,� la� difusión� de� la� información� sobre� la� declaración� de� la�
situación� de� emergencia� a� los� medios� de� comunicación� social� será� efectuada,� para� todos�
los�medios�de�la�Comunitat�Valenciana,�por�los�responsables�de�prensa�de�la�Conselleria�
competente�en�materia�de�protección�civil�y�emergencias.�
�
Los�Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�a�los�que�se�
transmitirá� la� alerta� por� parte� de� los� Centros� de� Coordinación� de� Emergencias� y� la�
Delegación� /� Subdelegación� del� Gobierno� serán� los� mismos� que� los� ya� indicados� en� el�
apartado�Preemergencia.�
17
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19255
18
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19256
�
La� comunicación� a� los� municipios� se� efectuará� a� través� de� los� canales� establecidos� por�
parte� del� CCE� Autonómico� o� por� los� CCEs� Provinciales� de� Alicante� y� Castellón� a�
instancias�de�aquel.�En�el�orden�de�notificación�prevalecerá�como�criterio�el�nivel�de�riesgo�
del�municipio�establecido�en�este�Plan.�
�
�
Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:
�
� Notificar�la�Emergencia�Situación�0���Alerta�Hidrológica�
� Efectuar� un� seguimiento� específico� en� el� ámbito� territorial� donde� se� haya�
declarado�la�Alerta.�
� Mantener�el�seguimiento�ordinario�en�el�resto�del�territorio.�
� Solicitar� a� las� Confederaciones� Hidrográficas� la� valoración� de� la� situación�
hidrológica�y�su�previsible�evolución.�
� Movilizar� recursos� propios� y/o� solicitar� la� movilización� de� recursos� de� otras�
administraciones�para�el�apoyo�a�los�municipios�afectados:�
o En�la�adopción�de�las�medidas�de�protección�a�la�población.�
o En�la�vigilancia�específica�de�los�cauces�afectados�por�la�alerta.�
� Mantener� una� permanente� coordinación� e� información� de� retorno� entre� el� CCE�
Autonómico�y�los�CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Informar�a�la�Delegación�y�Subdelegaciones�del�Gobierno.�
�
�
Actuaciones de los Municipios:
�
En� caso� de� alerta� hidrológica,� desde� los� Ayuntamientos� se� desarrollarán� las� siguientes�
misiones:�
�
� El� Director� del� PTM� /� PAM� decidirá� la� conveniencia� de� la� constitución� del�
CECOPAL.�
� Avisos�e�información�a�la�población.��
� Alejamiento� preventivo� de� la� población� de� las� zonas� donde� el� peligro� es�
inminente.�Evacuación�y�albergue.�
� Control�de�accesos�en�las�zonas�potencialmente�afectadas.��
� Vigilancia�de�puntos�críticos�en�vías�de�comunicación.�
� Levantamiento�de�diques�provisionales�y�otros�obstáculos�que�eviten�o�dificulten�
el�paso�de�las�aguas.�
� Eliminación� de� obstáculos� y� obstrucciones� en� puntos� críticos� de� los� cauces� o�
apertura�de�vías�alternativas�de�desagües.�
�
�
19
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19257
Los� Ayuntamientos� podrán� solicitar� la� movilización� de� un� primer� nivel� de� recursos� a�
través� de� los� CCEs� cuando� carezcan� de� los� medios� necesarios� para� realizar� estas�
actuaciones.�
�
Además� de� estas� misiones,� desde� los� Ayuntamientos� se� continuarán� realizando� las�
misiones�del�Seguimiento�de�la�preemergencia�descritas�en�el�apartado�de�Preemergencia.�
�
Los�Ayuntamientos�deberán�canalizar�sus�informaciones�y�solicitudes�de�recursos�a�través�
del�teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�a�través�de�la�Red�de�Radio�COMDES.�
�
�
2.3. Situación de Emergencia 1
�
�
Definición.
�
Es� una� situación� en� la� que� se� han� producido� inundaciones� en� zonas� localizadas,� cuya�
atención� puede� quedar� asegurada� con� los� recursos� locales� o� ciertos� recursos� de� ámbito�
superior,� en� primera� intervención� (bomberos,� brigadas� de� emergencia,� policía� de� la�
Generalitat,�guardia�civil,�cuerpo�nacional�de�policía,�recursos�sanitarios...).�
�
La�situación�de�emergencia�1�será�declarada�por�el�Director�del�Plan�en�aquel�o�aquellos�
municipios�que�se�vean�afectados�por�las�inundaciones,�una�vez�recabada�y�contrastada�la�
información�disponible,�o�bien�a�propuesta�de�los�mismos�alcaldes.�
�
�
Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:
�
� Notificar�la�emergencia�Situación�1.�
� Efectuar�un�seguimiento�específico�en�el/los�municipio/s�donde�se�haya�declarado�
la�emergencia�y�mantener�el�seguimiento�ordinario�en�el�resto�del�territorio.�
� Solicitar� a� las� Confederaciones� Hidrográficas� la� valoración� de� la� situación�
hidrológica�y�previsible�evolución.�
� Movilizar� recursos� propios� y/o� solicitar� la� movilización� de� recursos� de� otras�
administraciones�para�el�apoyo�a�los�municipios�afectados�en�la�resolución�de�las�
incidencias�producidas.�
� Mantener� una� permanente� coordinación� e� información� de� retorno� entre� el� CCE�
Autonómico�y�los�CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Informar�a�la�Delegación�y�Subdelegaciones�del�Gobierno.��
� Realizar�informes�sobre�la�situación�de�emergencia.��
�
20
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19258
El� CCE� Autonómico,� con� los� datos� facilitados� por� los� CCEs� Provinciales,� elaborará� el�
Informe�de�Seguimiento�de�la�Situación�de�Emergencia.�
�
�
Actuaciones de los Municipios
�
Los� Municipios� afectados� por� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia� 1� deberán� de�
activar�su�Plan�de�Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�de�inundaciones�(o�en�su�defecto�el�
Plan� Territorial� Municipal� frente� a� Emergencias)� y� constituir� el� CECOPAL� según� lo�
indicado�en�el�mismo.�
�
En�esta�situación�de�emergencia,�los�Ayuntamientos�desarrollarán,�además�de�las�misiones�
indicadas�en�la�situación�de�emergencia�0�(Alerta�Hidrológica),�las�siguientes�misiones:�
�
� Coordinar� la� actuación� de� los� recursos� y� servicios� movilizados� desde� el� CCE�
Provincial�para�hacer�frente�a�la�emergencia�en�su�término�municipal.�
� Proponer�al�Director�del�Plan�la�conveniencia�de�la�constitución�de�un�Puesto�de�
Mando�Avanzado�y/o�un�Centro�de�Recepción�de�Medios.�
� Atención�y�Albergue�de�las�personas�evacuadas.�
� Apoyo�logístico�a�los�recursos�de�intervención�movilizados�para�hacer�frente�a�la�
situación�de�emergencia.�
�
Los�Ayuntamientos�deberán�canalizar�sus�informaciones�y�solicitudes�de�recursos�a�través�
del�teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�Red�de�Radio�COMDES.��
�
Integración de los recursos municipales en la estructura del Plan Especial:
�
Los� recursos� municipales� y� los� recursos� externos� movilizados� como� apoyo� a� los�
municipios� trabajarán� coordinadamente� siguiendo� la� estructura� de� Unidades� Básicas� de�
Intervención�descrita�en�el�presente�plan.�
�
Los�recursos�municipales�se�integrarán�en�esta�estructura�de�UBIs�según�lo�indicado�en�el�
PAM�o�el�PTM.�En�aquellos�casos�en�los�que�el�municipio�no�disponga�de�estos�planes�se�
seguirán�los�siguientes�criterios:�
�
� La�Policía�Local�se�integrará�en�la�Unidad�Básica�de�Seguridad.�
� El�personal�con�funciones�de�abastecimiento,�reparaciones�y�obras,�se�integrará�en�
la�Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico.�
� El�personal�voluntario�se�integrará�en�la�Unidad�Básica�que�designe�el�Director�del�
Plan� de� Actuación� Municipal,� fundamentalmente� en� el� de� Apoyo� Logístico� para�
colaborar� en� labores� de� avituallamiento� y� en� el� de� Albergue� y� Asistencia� en� los�
Centros�de�Recepción�de�Evacuados.�
21
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19259
22
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19260
indicadas� en� el� volumen� III� de� este� Plan.� A� partir� de� este� momento� los� CCEs� actuarán�
como� órgano� de� apoyo� del� CECOPI� siguiendo� las� prioridades,� órdenes� y� consignas�
indicadas�por�éste.�
�
Los� CCEs� establecerán� procedimientos� de� actuación� específicos� para� definir� las�
actuaciones� a� desarrollar� por� éstos� en� caso� de� constitución� del� CECOPI.� Dichos�
procedimientos� establecerán� las� pautas� de� coordinación� en� los� flujos� de� información�
entrante�y�saliente�sobre�la�emergencia�y�en�particular,�sobre:�
�
� Demandas�de�servicios�por�parte�de�los�Ayuntamientos�
� Demandas� de� servicios� por� parte� de� los� ciudadanos� (llamadas� efectuadas� al�
teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana)�
� Información�sobre�el�Seguimiento�de�la�preemergencia�
� Caída�y�reposición�de�Servicios�Básicos�
�
�
Actuaciones de los Municipios
�
El�procedimiento�para�los�Ayuntamientos�en�esta�situación�de�emergencia�será�el�mismo�
que�el�indicado�para�la�situación�de�emergencia�1.�
�
�
2.5. Actuaciones de carácter general
�
�
Actuaciones de las Centrales de Coordinación de los Servicios de
Intervención
�
Las� Centrales� de� Coordinación� de� los� Servicios� de� Intervención� desarrollarán� las�
siguientes�misiones:�
�
� Coordinar�la�movilización�de�las�demandas�de�intervención�de�sus�recursos�en�las�
situaciones�de�emergencia�0�y�1.�
� Coordinar�las�actuaciones�de�sus�recursos�en�el�terreno�en�aquellos�casos�en�los�que�
no�esté�constituido�el�CECOPAL�y�el�PMA.�
� Proporcionar� información� de� retorno� sobre� la� emergencia� al� CCE� Autonómico� y�
CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
�
Algunas�Centrales�de�Coordinación�de�Servicios�de�Intervención�(como�puede�ser�el�caso�
de�los�CICUs�o�las�Centrales�de�los�Consorcios�Provinciales�de�Bomberos)�pueden�asumir,�
en�el�transcurso�de�la�emergencia,�el�papel�de�Central�de�Coordinación�del�Plan�Sectorial�
que�les�corresponda.�
23
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19261
En�el�momento�en�que�sea�declarada�la�situación�de�emergencia�2,�la�coordinación�de�las�
actuaciones� a� desarrollar� desde� las� Centrales� de� Coordinación� de� los� Servicios� de�
Intervención� será� asumida� desde� el� CECOPI� por� el� Jefe� de� la� Unidad� a� la� que� estén�
adscritas.�
�
�
Actuaciones de las Centrales de Coordinación de los Planes
Sectoriales
�
En�función�de�la�demanda�de�recursos�y�los�problemas�ocasionados�por�la�emergencia,�el�
Director� del� Plan� valorará� la� necesidad� de� solicitar� la� activación� de� uno� o� varios� de� los�
Planes�Sectoriales�del�PTE.�
�
Para�la�gestión�de�las�incidencias�derivadas�de�una�situación�de�lluvias�intensas,�los�planes�
sectoriales�que�normalmente�es�necesaria�su�activación�son�los�siguientes:�
�
� Plan�Sectorial�de�Carreteras:��
o Gestión�de�la�información�sobre�la�incidencia�de�la�situación�de�emergencia�
sobre�los�viales�(de�todas�las�titularidades).�
o Cortes�de�carreteras.�
o Establecimiento�de�rutas�alternativas.�
o Información�a�la�población�sobre�esta�materia.�
o Coordinación�de�las�prioridades�en�la�limpieza�y�adecuación�de�los�viales.�
�
� Plan�Sectorial�de�Transporte:�gestión�de�las�demandas�de�vehículos�de�transporte�
para:�
o La� adopción� de� medidas� de� protección� a� la� población� (alejamiento� y�
evacuación).�
o El�Apoyo�Logístico.�
�
� Plan�Sectorial�de�Albergue�y�Asistencia:�
o Albergue� y� Asistencia� de� las� personas� evacuadas� por� la� situación� de�
emergencia.�
�
� Plan�Sectorial�de�Abastecimiento:�
o Suministro�de�Agua,�víveres�y�artículos�de�primera�necesidad.�
o Suministro�de�maquinaria�y�vehículos�para�las�labores�de�rehabilitación.�
�
En� el� momento� en� que� se� active� alguno� de� los� Planes� Sectoriales� antes� descritos,� el� CCE�
Provincial� se� apoyará� en� el� Centro� de� Coordinación� del� Plan� Sectorial� activado� en� la�
gestión�de�las�demandas�de�recursos�adscritos�al�mismo�y�en�la�gestión�de�la�información�
sobre�el�área�de�actividad�coordinada�por�éstos.�
24
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19262
25
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19263
26
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19264
27
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19265
onda� de� avenida� de� rotura� de� la� presa� y� producirles� daños� a� partir� de� la� primera�
media�hora�de�avenida�hasta�las�dos�horas.�
� Zona�de�Alerta.�Comprende�todos�los�municipios�situados�aguas�abajo�de�la�Presa.�
�
�
Declaraciones de Preemergencia y Emergencia por activación del
Plan de Emergencia de Presa.
�
�
Escenario 1.
�
El� Director� del� presente� Plan� declarará� la� situación� de� preemergencia� por� incidente� en�
Presa�y�se�transmitirá�la�misma�a�los�municipios�situados�en�la�Zona�de�Alerta�del�PEP�y�a�
los� organismos,� servicios� operativos� y� empresas� de� servicios� básicos� involucrados� en� le�
operatividad�del�Plan�e�indicados�en�el�apartado�1�del�presente�volumen..�
�
La�declaración�de�la�situación�de�preemergencia�se�hará�según�los�modelos�disponibles�en�
los�CCEs�y�en�la�misma�se�hará�constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�
�
� Fecha�y�hora�de�la�declaración.�
� Plan�de�Emergencia�de�Presa�activado�y�Escenario�declarado.�
� Zona�de�Alerta�del�PEP�afectada.�
�
�
Escenarios 2 y 3
�
El�Director�del�presente�Plan�declarará�la�emergencia�de�situación�0�por�incidente�en�Presa�
y�procederá�a�transmitir�la�Alerta�Hidrológica�a�todos�los�municipios�situados�en�la�Zona�de�
Alerta� del� PEP� y� a� los� organismos,� servicios� operativos� y� empresas� de� servicios� básicos�
involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� e� indicados� en� el� apartado� 1� del� presente�
volumen.��
�
Se�confirmará�telefónicamente�la�declaración�con�las�autoridades�de�todos�los�municipios�
incluidos�en�la�Zona�I�y�posteriormente�con�los�comprendidos�en�la�Zona�II:�
�
� Para�asegurar�que�los�municipios�son�conocedores�de�la�situación.�
� Que�Se�adoptan�las�medidas�de�protección�a�la�población.�
�
En� función� de� las� características� del� accidente,� el� alcance� de� los� daños� potenciales� y� la�
información� disponible,� el� Director� del� Plan� valorará� la� necesidad� de� declarar� la�
emergencia�de�situación�de�2.�
28
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19266
Notificación y Seguimiento:
�
El�CCE�Autonómico�será�el�encargado�de�efectuar�la�primera�notificación�a�los�Municipios�
afectados�mientras�que�desde�el�CCE�Provincial�se�efectuará�el�seguimiento�específico�de�
la�situación�en�la�Presa.�
�
Será� responsabilidad� del� Director� del� PEP,� y� por� extensión� del� titular� de� la� Presa,�
mantener� la� permanente� información� con� el� CCE� Provincial� sobre� toda� variación� de� los�
parámetros� que� afecten� a� la� seguridad� de� la� presa.� El� CCE� Provincial� transmitirá�
información�sobre�dicha�situación�al�Director�del�Plan�y�los�municipios�de�las�zonas�I�y�II.�
�
�
Dispositivos Preventivos:
�
En�aquellos�casos�en�los�que�la�situación�lo�aconseje,�el�Director�del�Plan�podrá�ordenar�la�
constitución� de� Dispositivos� Preventivos� que� estarán� integrados� por� los� recursos� de� las�
Unidades� Básicas� de� Intervención� movilizados� a� priori� en� previsión� de� que� los� posibles�
daños�que�pueden�ocasionarse�por�la�rotura�de�la�Presa.�
�
El� Director� del� Plan� nombrará� un� coordinador� del� Dispositivo� Preventivo� que� será� el�
encargado�de�actuar�de�enlace�con�el�CCE�Provincial.��
�
En� caso� de� materializarse� la� emergencia,� los� recursos� adscritos� a� este� Dispositivo�
Preventivo� se� integrarán� en� las� correspondientes� Unidades� Básicas� de� Intervención� al�
coordinadas�a�través�del�CECOPAL�o,�en�caso�de�constituirse,�el�PMA.�
�
�
Actuaciones Municipales
�
Los� municipios� incluidos� en� la� Zona� I� y� Zona� II� alertados� activarán� sus� Planes� de�
Actuación� Municipales� (o� el� PTM� en� caso� de� no� disponer� de� éstos)� y� constituirán� el�
CECOPAL.�
�
En�los�Planes�de�Actuación�Municipal�se�recogen�las�actuaciones�particulares�a�desarrollar�
para�la�protección�a�la�población�de�las�zonas�potencialmente�afectadas�por�la�rotura�de�la�
Presa.��
�
29
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19267
A� continuación� se� relacionan� de� una� forma� genérica� las� medidas� a� adoptar� desde� los�
municipios:�
�
� Evacuaciones�preventivas�de�la�población�potencialmente�afectada�por�la�onda�de�
avenida�en�caso�de�rotura.�
� Prohibición�de�actividades�en�los�cauces�o�en�las�proximidades�de�éstos.�
� La� Policía� Local,� en� coordinación� con� la� Guardia� Civil,� realizarán� los� cortes� de�
tráfico� en� los� viales� locales� (especialmente� en� los� puentes� o� en� los� cruces� de� los�
cauces)�cuando�estas�puedan�resultar�afectadas�por�la�onda�de�avenida.�
� Coordinación� de� los� recursos� locales� para� la� adopción� de� las� medidas� de�
protección�a�la�población,�en�especial�el�alejamiento�y�la�evacuación.�
� Avisos� a� la� población� con� carácter� previo� e� información� a� la� población� sobre� el�
estado�de�situación�de�la�emergencia�en�el�transcurso�de�la�misma.�
� Coordinación�del�Abastecimiento�a�la�población�afectada.�
� Atención�a�las�personas�evacuadas.�
�
�
Activación de los avisos acústicos a la población.
�
En� caso� de� rotura� inminente,� el� Director� del� PEP� ordenará� la� activación� de� los� avisos�
acústicos�a�la�población�e�informará�con�carácter�inmediato�de�la�activación�de�estos�avisos�
al�CCE�Autonómico�y�a�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno.�
�
El�CCE�Autonómico�trasladará�la�información�a:�
�
� Director�del�Plan�
� CCE�Provincial�
� Municipios�en�la�Zona�I,�II�y�Zona�de�Alerta.�
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana�
�
�
Actuaciones de la Guardia Civil
�
La� Guardia� Civil� realizará� los� cortes� de� tráfico� en� las� carreteras� interurbanas�
(especialmente�en�los�puentes�o�en�los�cruces�de�los�cauces)�cuando�estas�puedan�resultar�
afectadas�por�la�onda�de�avenida.�
�
30
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19268
31
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19269
1. Amadorio
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Villajoyosa� 12�Casas�Aisladas�
13�Agrupaciones�de�Casas�
Casco�urbano�de�Villajoyosa�
Camino�hacia�la�Depuradora�
Autopista�AP7�
PTE01�(Caserío�Bonets)�
PTE02�(FF.CC.)�
PTE03�(N�332)�
3�Industrias�
�
Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�
�
Sistemas de Aviso a la Población.
�
Está�prevista�la�ubicación�de�tres�sirenas�de�aviso�acústico�a�la�población�potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�
�
�
�
32
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19270
2. Azud de Terrateig
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Terrateig� �
Almiserá� Núcleo�Urbano�(TR05�y�TR07)�
Viviendas�Aisladas�(TR01)�
PTE�(TR06)�(Puente�acceso�a�Almiserá�desde�la�CV�6086�
Llocnou�de�Sant� Núcleo�Urbano�(TR03)�
Jeroni� PTE�(TR04)�
PTE�(TR06)�(Puente�acceso�a�Almiserá�desde�la�CV�6086�
Castellonet�de�la� �
Conquesta�
Rótova� Viviendas�Aisladas�(TR08)�
PTE�(TR09�y�TR10)�Sobre�la�CV6080�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
Rótova� Crta.�CV�6060�
Crta.�CV�60�
Núcleo�Urbano�(TR13)�y�Zona�Deportiva�(TR12)�
Puente�Carretera�Local�de�Rótova�(TR14)�
Agrupación�de�Viviendas�(TR15�y�TR18)�
Alfauir� AGC�Convent�de�Sant�Jeroni�(TR16)�
Crta�CV�60�
Ador� �
Palma�de�Gandía� Cantera�(TR19),�AGC�(TR20)�
PTE�CV�685�(TR21)�
PTE�Carretera�Local�(TR22)�
Casco�Urbano�(TR23)�
Beniarjó� AGC�(TR24�y�TR25)�
Real�de�Gandía� PTE�AP7�(TR27)�
Casco�Urbano�(Benissacareig)�(TR29)�
Almoines� PTE�AP7�(TR27)�
AGC�(TR28)�(Molino�de�Cal�del�Duc)�
Casco�Urbano�Almoines�(TR30)�
Benirredrá� �
�
33
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19271
�
Gandía� PTE�N�332�(TR31)�
Casco�Urbano�Gandía�(TR32)�
PTE�Via�Verde�de�la�Safor�(TR33)�
PTE�Tetuán�(TR34)�
PTE�Viejo�de�Oliva�(TR35)�
PTE�Pasarela�Peatonal�
PTE�de�Alicante�
PTE�
Crta.�CV�671�
PTE�Acceso�al�Polígono�Rafalcaid�
Crta.�N�337�
AGC�(Alquería)�(TR43)�
Línea�Eléctrica�(AT�132KV)�(TR44)�
Crta.�CV�670�
PTE�Daimuz�(CV�670)�(TR47)�
AGC�(Les�Foies)�(TR48)�
AGC�(Venecia)�(TR49)�
AGC�(Marenys�de�Rafalcaid)�(TR50)�
�
Otros municipios en la Zona de Alerta (más de dos horas)
�
Municipio� Problemática�
Daimús� Casco�Urbano�de�Daimús�
Les�Marines�(TR51)�
�
Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�
�
34
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19272
35
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19273
36
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19274
37
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19275
4. Beniarrés
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Beniarrés� 3�Agrupaciones�de�Casas�(AGC01��>�AGC03)�
Lorcha� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC04)�
CRT01�(CV�701)�
CRT02�(CV�701)�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
Lorcha� 7�Agrupaciones�de�Casas�(AGC05��>�AGC11)�
PTE01�(Crta�CV�701)�
CRT03�(CV�701)�
CRT04�(CV�7010)�
Villalonga� 27�Agrupaciones�de�Casas�(AGC12��>�AGC37)�
PTE02�(Crta�CV�685)�
CRT05�(CV�685)�
CRT06�(CV�680)�
Ador� 6�Agrupaciones�de�Casas�(AGC36��>�AGC41)�
CRT06�(CV�680)�
Potries� 5�Agrupaciones�de�Casas�(AGC38��>�AGC42)�
Palma�de�Gandía� 3�Agrupaciones�de�Casas�(AGC42��>�AGC44)�
Beniflá� 2�Agrupaciones�de�Casas�(AGC43��>�AGC44)�
Beniarjó� 5�Agrupaciones�de�Casas�(AGC45��>�AGC49)�
PTE03�(Puente�de�Beniarjó)�
Real�de�Gandía� 9�Agrupaciones�de�Casas�(AGC47��>�AGC55)�
PTE04�(A�7)�
Almoines� 4�Agrupaciones�de�Casas�(AGC53��>�AGC56)�
PTE04�(A�7)�
Gandia� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�
PTE05�(FF.CC.�Abandonado)�
PTE06�(C/Tetuá)�
PTE07�(C/Oliva)�
PTE08�(Puente�Atirantado)�
PTE09�(N�332)�
PTE10�(Pte.�Carril�de�Bicicletas)�
PTE11�(Pte.�Junto�a�Centro�Comercial)�
PTE12�(Pte.�Junto�a�EDAR)�
Daimús� 1�Agrupación�de�Casas�(AGC56)�
38
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19276
39
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19277
5. Guadalest
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
El�Castell�de� 16�Agrupaciones�de�Casas�(AGC01��>�AGC16)�
Guadalest� Puente�PTE01�CV�755�
Carretera�de�Acceso�a�la�Presa�
Callosa�d�En�Sarrià� 35� Agrupaciones� de� Casas� (AGC17� �>� AGC29,� AGC33,� AGC34,�
AGC36��>�AGC39,�AGC41�>AGC56)�
Puente�PTE02�CV�755�
Polop� 7� Agrupaciones� de� Casas� (AGC30� �>� AGC� 32,� AGC34,� AGC35,�
AGC38,�AGC40)�
Puente�PTE02�CV�755�
La�Nucia� 7�Agrupaciones�de�Casas�(AGC41��>�AGC44,�AGC46�>AGC48)�
Altea� 12�Agrupaciones�de�Casas�(AGC56��>�AGC67)�
Puente�PTE03�AP�7�
Puente�PTE04�FF.CC.�
Puente�PTE05�N�332�
�
Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�
�
Sistemas de Aviso a la Población.
�
Está� prevista� la� ubicación� de� 7� sirenas� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�
�
40
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19278
41
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19279
�
Rafal� Casco�Urbano,�Polideportivo�y�Urbanizaciones�
CV�911�
Albatera� �
Catral� Casco�Urbano�
Urbanizaciones�
Polígono�Industrial�
CV�913,�CV�909,�CV�9218,�CV�8620,�CV�861�
Autopista�A�37�
Daya�Nueva� Urbanizaciones�
CV�902,�CV�862,�CV�852�
San�Isidro� �
Dolores� Casco�Urbano�y�Urbanizaciones�
Polígono�Industrial�
CV�901,�CV�905,�CV�9218,�CV�859,�CV�861,�CV�855,�CV�858�
Crevillent� Sant�Felipe�Neri�y�el�Realengo�
Parque�Natural�Hondó�
�
Otros municipios en la Zona de Alerta (más de dos horas)
�
Municipio� Problemática�
Daya�Vieja� CV�901�
Formentera�del� �
Segura�
San�Fulgencio� Casco�Urbano�y�Urbanizaciones,�Polideportivo�
Piscifactoría�
CV�960,�CV�903,�CV�859,�CV�860�
Rojales� CV�903,�CV�920�
Guardamar�del� CV�910,�CV�920,�N�332,�CV�859,�N�340�
Segura� Puente�sobre�la�N�332�
Elx� Parque�Natural�Hondó�
Urbanización�Santa�Fe�
CV�855,�CV�861,�CV�860,�CV�853�
Santa�Pola� Salinas�
N�332�
�
Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�
42
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19280
43
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19281
44
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19282
8. Oliva
�
Zona I
�
Municipio� Problemática�
Oliva� Carreteras:�CV�715,�AP�7,�N�332�y�Camí�Vell�de�Dénia�
Casco�Urbano�de�Oliva�(Barrio�de�Sant�Pere)�
Puente�AP�7�
Hotel� Font� Salada,� Viviendas� urbanas� en� la� zona� de� la� playa�
(situadas�entre�el�camí�Vell�de�Dénia�y�el�mar).�Viviendas�aisladas,�
urbanizaciones,�camping�y�Hotel�Nova�Park.�
�
Zona II
�
Municipio� Problemática�
Dénia� �
�
Para�información�más�detallada�sobre�el�alcance�del�riesgo�consultar�el�Anexo�II�
�
Sistemas de Aviso a la Población.
�
Está� prevista� la� ubicación� de� una� sirena� de� aviso� acústico� a� la� población� potencialmente�
afectada�por�la�inundación:�
�
45
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19283
46
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19284
disponibilidades�operativas�y�técnicas�de�las�respectivas�compañías�suministradoras�y�se�
establecerán�las�prioridades�en�la�cadencia�de�reanudación�de�los�suministros.�
�
En�caso�de�que�la�interrupción�del�Servicio�Básico�se�prolongue�en�el�tiempo�se�valorará�la�
conveniencia� de� efectuar� un� suministro� con� servicios� alternativos� (agua� embotellada,�
grupos�electrógenos,�repetidores�móviles�de�telefonía,�etc.).�
�
Los� servicios� municipales� efectuarán� los� análisis� correspondientes� para� averiguar� la�
potabilidad� del� agua� e� informar� en� su� caso� a� la� población� sobre� las� medidas� que� debe�
adoptar.�
�
�
4.3. Otras tareas a abordar en la fase de vuelta a la normalidad.
�
Durante� esta� fase,� los� servicios� técnicos� municipales,� con� el� apoyo� de� los� técnicos� y�
arquitectos� movilizados� al� efecto� por� la� Dirección� General� competente� en� materia� de�
Vivienda,� procederán� a� inspeccionar� las� viviendas� que� hayan� sufrido� daños� por� la�
inundación�con�el�fin�de�decidir�su�habitabilidad.�
�
Asimismo,� los� responsables� de� las� infraestructuras� afectadas� por� la� inundación� deberán�
realizar�las�tareas�de�inspección,�limpieza�y�acondicionamiento�de�éstas.��
�
Para� coordinar� las� tareas� de� limpieza� y� acondicionamiento� de� las� carreteras� podrá�
constituirse� el� Centro� de� Coordinación� de� Carreteras� previsto� en� el� Plan� Sectorial�
correspondiente.�
�
47
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19285
48
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19286
En� el� Plan� de� Actuación� Municipal� se� describirán� las� distintas� zonas� de� riesgo� y� las�
medidas�de�protección�a�la�población�a�adoptar,�así�como�los�medios�y�recursos�de�los�que�
se�dispone�para�efectuarlas.�
�
La�coordinación�de�las�acciones�adoptadas�para�proteger�a�la�población�corresponderá�al�
CECOPAL,� colaborando� en� la� misma� las� Fuerzas� del� Orden� Público� en� el� municipio�
(Policía� Local,� Guardia� Civil� o� Cuerpo� Nacional� de� Policía),� o� externas� (Policía�
Autonómica).�
�
Gran� parte� de� las� medidas� de� protección� a� la� población� las� llevarán� a� cabo� las� distintas�
Unidades�Básicas,�tales�como:�control�de�accesos�por�la�Unidad�Básica�de�Seguridad�y�el�
control�de�alimentos�y�agua�y�la�asistencia�sanitaria�por�la�Unidad�Básica�Sanitaria.�
�
Los� sistemas� de� avisos� a� la� población� tienen� por� finalidad� alertar� a� la� población� e�
informarla� sobre� la� actuación� más� conveniente� en� cada� caso� y� sobre� la� aplicación� de� las�
medidas� de� protección� antes� enunciadas:� autoprotección,� confinamiento,� alejamiento� y�
evacuación.�
�
En� un� primer� nivel,� los� avisos� a� la� población� se� efectuarán� mediante� los� sistemas� de�
megafonía,�con�los�que�se�podrá�informar�a�la�población�de�las�medidas�de�protección�de�
aplicación�inminente.�
�
Dichos�sistemas�de�megafonía�deberán�estar�previstos�en�el�Plan�de�Actuación�Municipal,�
y�dotar�de�ellos�a�las�Fuerzas�del�Orden�Público�en�el�municipio.�
�
Para�el�caso�de�emergencia�en�Presas,�éstas�disponen�de�un�sistema�de�avisos�acústicos�a�la�
población�potencialmente�afectada�por�la�onda�de�avenida�durante�la�primera�media�hora.�
�
En�un�segundo�nivel,�la�información�a�la�población�sobre�la�evolución�de�la�situación�se�
realizará�a�través�de�los�medios�de�comunicación�social�(radio,�televisión),�concretamente�
RNE�1,� CANAL�9� RADIO,� TVE�1,� CANAL�9� TV,� siendo� facilitados� los� mensajes� a�
difundir�por�el�Gabinete�de�Información�del�CECOPI.�
�
49
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19287
50
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19288
Volumen V
Implantación y mantenimiento
Sumario:
�
1.� ENTRADA�EN�VIGOR�DEL�PLAN.�
�
2.� DEFINICIÓN�DE�LAS�FASES.�
�
3.� IMPLANTACIÓN�DEL�PLAN.�
3.1.� Difusión�del�Plan�
3.2.� Verificación�de�la�infraestructura�del�Plan.�
3.3.� Formación�del�Personal�de�los�organismos�implicados�
3.4.� Proceso�de�implantación�del�Plan��
�
4.� MANTENIMIENTO�DE�LA�OPERATIVIDAD�DEL�PLAN�
4.1.� Comprobaciones�periódicas.�
4.2.� Formación�permanente.�
4.3.� Realización�Simulacros.�
4.4.� Revisión�–Actualización�del�Plan.�
4.5.� Proceso�de�mantenimiento�del�Plan��
�
5.� INFORMACIÓN�A�LA�POBLACIÓN�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19289
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19290
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19291
� Dotación�de�Medios�necesarios�al�CECOPI�y�Gabinete�de�información�y�Unidades�
Básicas�de�Intervención.�
� Sistema�de�transmisiones.�
�
A� medida� que� se� vayan� elaborando� los� Planes� de� Actuación� Municipal,� cada� municipio�
comprobará�la�suficiencia�e�idoneidad�de�los�sistemas�de�avisos�a�la�población�de�los�que�
se� dispone� (dotación� a� las� fuerzas� del� orden� y� en� especial� la� Policía� Local),� así� como� la�
dotación�del�CECOPAL�y�el�resto�de�recursos�municipales�previstos�en�el�PAM�
�
Corresponde� a� cada� organismo� la� dotación� a� sus� efectivos� del� material� necesario� para� el�
desempeño�de�las�funciones�que�el�presente�Plan�les�asigna�y�a�los�Jefes�de�las�Unidades�
Básicas� la� comprobación� del� cumplimiento� de� este� requisito.� El� Alcalde� del� Municipio,�
como�director�del�Plan�de�Actuación�Municipal,�velará�para�que�los�recursos�municipales�
cuenten�con�los�medios�y�recursos�necesarios�para�el�desempeño�de�sus�funciones.�
�
�
3.3. Formación del Personal de los organismos implicados
�
Durante�esta�fase,�cada�Jefe�de�Unidad�organizará�las�actividades�formativas�tendentes�a�
que�los�recursos�adscritos�a�la�misma�cuente�con�información�suficiente�sobre�el�Plan�que�
les�habilite�para�el�desempeño�de�las�funciones�que�éste�les�asigna.�
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19292
4
��
Num. 6265 / 12.05.2010 19293
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19294
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19295
5. Información a la población.
�
Dentro� de� la� fase� de� implantación� y,� en� especial� en� la� fase� de� mantenimiento� de� la�
operatividad� deberá� seguirse� una� política� informativa� de� cara� a� la� divulgación� del� Plan�
entre�la�población,�a�fin�de�facilitar�la�familiarización�de�ésta�con�las�medidas�de�protección�
contempladas�en�el�mismo.�
�
Dicha�política�informativa�irá�orientada�a�dar�información:�
�
a)� Sobre�el�riesgo�de�inundaciones:�
�
Será� una� información� de� tipo� preventivo� y� en� la� línea� de� conseguir� una�
concienciación�de�la�población.�
�
Deberá� informarse� a� la� población� sobre� las� medidas� de� autoprotección� y�
protección�necesarias�en�casos�de�emergencia.�
�
Asimismo� se� informará� a� través� de� los� medios� por� los� que� se� transmitirá� la�
información�en�caso�de�que�ocurriera�la�emergencia.�
�
Se�orientará�en�forma�de�campañas�periódicas�dirigidas�a�diferentes�grupos�de�
población.� Se� aprovecharán� los� periodos� con� mayor� probabilidad� de� que� se�
produzca�dicho�riesgo�para�informar�sobre�el�mismo.�
�
b)� Sobre�la�emergencia�cuando�ya�se�haya�producido:�
�
Esta�información�se�facilitará�cuando�ya�se�haya�producido�el�fenómeno�y�sea�
necesario�actuar�de�forma�inmediata.�Se�transmitirá�información�a�la�población�
y� a� los� medios� de� comunicación� social,� todo� ello� a� través� del� Gabinete� de�
Información� adscrito� al� Comité� de� Dirección.� La� población� debe� recibir� una�
información�clara�sobre�lo�que�ha�de�hacer�y�hay�que�evitar�en�todo�momento�
las�informaciones�contradictorias�que�puedan�provocar�reacciones�negativas.�
�
Se�dará�información�sobre:�
� Situación�real�de�la�emergencia�en�cada�momento.�
� Medidas�de�protección.�
� Previsiones�sobre�la�evolución.�
� En� caso� de� evacuación,� informar� sobre� cómo� se� va� a� efectuar,� lugar� de�
reunión�y�recomendaciones�a�seguir.�
�
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19296
Revisión: 23/02/2010
Anexos
Sumario:
�
I.� Listado�de�Municipios�con�Riesgo�
�
II.� Zonas�de�Riesgo�por�emergencia�en�Presa.�
�
III.� Descripción�del�Riesgo�en�las�Cuencas�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
IV.� Puntos�de�Control�para�el�Seguimiento�de�Caudales.�
�
V.� Plan�de�Comunicaciones.�
�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19297
Revisión: 23/02/2010
Anexo I
Listado de municipios
con riesgo
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19298
Provincia de Alicante
1
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19299
2
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19300
Provincia de Castellón
�
Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa
El Alto Mijares Ayódar BAJO
Fanzara BAJO
Ludiente BAJO
Montanejos BAJO
Toga MEDIO
El Baix Maestrat Alcalà de Xivert MEDIO
Benicarló ALTO
La Jana BAJO
Peníscola ALTO
Rossell BAJO
Santa Magdalena de
BAJO
Pulpis
Vinaròs MEDIO
Xert BAJO
Els Ports Forcall BAJO
Morella BAJO
La Plana Alta Almassora BAJO
Benicàssim ALTO
Benlloch MEDIO
Cabanes BAJO
Castelló de la Plana ALTO
Les Coves de Vinromà MEDIO
Orpesa MEDIO
Sierra Engarcerán BAJO
Torreblanca MEDIO
Vall d'Alba BAJO
La Plana Baixa Alcudia de Veo BAJO
Almenara MEDIO
Alquerías del Niño
MEDIO
Perdido
Artana BAJO
Betxí BAJO
Burriana/Borriana MEDIO
La Llosa MEDIO
La Vall d'Uixó BAJO
Moncofa MEDIO
Nules MEDIO
Onda BAJO
Suera BAJO
Tales BAJO
Vila-real BAJO
L'Alcalatén Atzeneta del Maestrat BAJO
Figueroles BAJO
L'Alcora BAJO
3
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19301
4
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19302
Provincia de Valencia
�
Comarca Municipio Riesgo Riesgo por Plan de Presa
El Camp de Morvedre Benavites MEDIO
Benifairó de les Valls BAJO
Canet d'En Berenguer ALTO
Estivella BAJO
Faura MEDIO
Quartell MEDIO
Sagunt ALTO
El Camp de Túria Benaguasil BAJO
Bétera BAJO
Casinos BAJO
La Pobla de Vallbona BAJO
L'Eliana MEDIO
Llíria BAJO
Náquera BAJO
Riba-roja de Túria MEDIO
Vilamarxant MEDIO
El Rincón de Ademuz Ademuz MEDIO
Casas Altas MEDIO
Castielfabib BAJO
Torrebaja MEDIO
El Valle de Ayora Ayora MEDIO
Cofrentes BAJO
Jalance MEDIO
Zarra MEDIO
La Canal de Navarrés Anna BAJO
Bicorp BAJO
Bolbaite BAJO
Chella BAJO
Enguera BAJO
Navarrés BAJO
La Costera Canals BAJO
Cerdà BAJO
Genovés MEDIO
La Font de la Figuera BAJO ZONA I. BALSA DE SAN DIEGO
La Granja de la Costera BAJO
La Llosa de Ranes BAJO
L'Alcúdia de Crespins BAJO
Llanera de Ranes BAJO
Moixent BAJO
Novetlè BAJO
Rotglà i Corberà BAJO
Vallada BAJO
Xàtiva BAJO
La Hoya de Buñol Alborache BAJO
5
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19303
6
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19304
7
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19305
8
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19306
9
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19307
Anexo II
Zonas de riesgo
por emergencia en Presa
�
�
En� este� Anexo,� cuya� información� no� se� publica,� aporta,� para� cada�
presa,�la�información�complementaria�sobre�el�riesgo,�que�incluye:�
�
� Las�tablas�de�elementos�vulnerables�
� La�cartografía�de�las�zonas�de�inundabilidad�
� La�cartografía�de�ubicación�de�las�sirenas.�
�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19308
Anexo III
Descripción del riesgo
en las Cuencas de la
Comunitat Valenciana
Este� anexo,� cuya� información� no� se� publica,� contiene� la� descripción� de�
las� cuentas� de� la� Comunitat� Valenciana.� Entre� la� información� que� se�
aporta�se�detallan:�
�
� Los�esquemas�de�las�cuencas�con�los�municipios�asignados�
� Tres�mapas�por�cuenca�(ubicación,�descripción�y�municipios�con�
riesgo)�
� Descripción�de�las�zonas�inundables�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19309
Anexo IV
Puntos de Control
para el seguimiento
de caudales
Este�anexo�contiene�las�fichas�técnicas�de�los�puntos�de�control�
para� su� uso� durante� el� seguimiento� de� los� caudales� durante� la�
fase�de�preemergencia.�Esta�información�no�se�publica�por�ser�de�
contenido�técnico.��
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19310
Anexo V
Plan de Comunicaciones
Sumario:
�
1.� INTRODUCCIÓN�
�
2.� OBJETIVOS�
�
3.� MEDIOS�Y�SISTEMAS�DE�COMUNICACIÓN�
�
4.� COORDINACIÓN�ENTRE�SERVICIOS�OPERATIVOS�
�
Num. 6265 / 12.05.2010 19311
1. INTRODUCCIÓN
�
Las� comunicaciones� constituyen� una� herramienta� básica� en� la� prevención� y� gestión� de�
emergencias� derivadas� de� inundaciones.� La� disponibilidad� de� medios� técnicos� e�
infraestructura� de� comunicaciones,� así� como� la� adecuada� dotación� a� todos� los� recursos�
humanos� y� materiales� permiten� la� coordinación� necesaria� para� la� gestión� de� dichas�
emergencias.�
�
�
2. OBJETIVOS
�
Los�objetivos�del�presente�plan�de�comunicaciones�son�los�siguientes:�
�
� Enumerar� los� medios� y� sistemas� de� comunicación� de� uso� común� en� situaciones� de�
emergencia�
� Definir� los� sistemas� de� comunicación� a� emplear� para� la� coordinación� de� los�
diferentes� operativos� en� situaciones� de� emergencia� y� establecer� sus� directrices�
básicas�de�uso�
�
�
� 1
Num. 6265 / 12.05.2010 19312
� Redes�de�Radiocomunicaciones.�Constituyen�la�herramienta��esencial�de�operación�
y� de� coordinación� en� emergencias.� La� Comunitat� Valenciana� dispone� de� la� Red�
COMDES,� red� de� comunicaciones� móviles� de� emergencia� y� seguridad,� basada� en�
TETRA,� estándar� europeo,� aprobado� por� ETSI.� Esta� red� presenta� dos� ventajas�
estratégicas:�Su�elevada�interoperabilidad�entre�diferentes�servicios�operativos�y�su�
alto� nivel� de� integración� con�� 1�1�2� Comunitat� Valenciana,� de� manera� que� ambos�
sistemas�interoperan�tanto�en�comunicaciones�vocales�como�en�uso�de�aplicaciones.�
En�otras�palabras,�desde�cada�terminal�CoordCom�G5�es�posible�la�utilización�de�la�
red�COMDES.�
�
�
�
�
Las�redes�de�telefonía�a�través�de�sus�servicios�de�voz,�SMS�y�fax,�y�el�correo�electrónico,�
representan� los� medios� habituales� para� la� ejecución� de� la� cadena� de� avisos.� En� el� caso�
particular� del� CCE� Autonómico� o� los� CCEs� Provinciales,� éstos� podrán� hacer� uso� del�
sistema�CoordCom�G5�o�de�la�red�COMDES�para�seguir�la�cadena�de�alertas.�
�
En� este� último� caso,� los� grupos� de� comunicación� COMDES� previstos� a� tal� efecto� son�
denominados� Grupos� de� Coordinación� entre� centrales.� Existen� cuatro� Grupos� de�
Coordinación,� uno� de� los� cuales� es� de� carácter� autonómico� y� los� otros� tres� de� ámbito�
provincial:�
� 2
Num. 6265 / 12.05.2010 19313
�
Coord - AUT
Coord - CST
Coord - VLC
Coord - ALC
�
�
3.2. Fase de emergencia
�
En� cuanto� a� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia,� para� la� cadena� de� avisos� se�
aplicará�lo�indicado�en�el�punto�anterior�(fase�de�alerta).�
�
Durante� la� fase� de� emergencia,� el� sistema� CoordCom� G5� junto� con� la� red� COMDES�
constituyen� las� herramientas� esenciales� para� la� coordinación� de� los� diferentes� servicios�
operativos�encargados�de�la�gestión�de�la�emergencia.�Las�figuras�siguientes�representan�
los�esquemas�de�la�estructura�del�plan�en�situaciones�de�emergencia�0,�1�y�2.�
�
�
�
� 3
Num. 6265 / 12.05.2010 19314
�
�
Análogamente� a� lo� indicado� anteriormente� para� la� fase� de� alerta,� también� en� fase� de�
emergencia� resulta� útil� la� coordinación� entre� centrales� de� los� diferentes� Servicios� de�
Intervención.�A�tal�efecto�se�emplearán�CoordCom�G5�y�los�Grupos�de�Coordinación�entre�
centrales�mencionados�anteriormente.�
� 4
Num. 6265 / 12.05.2010 19315
Existen�dos�grupos�PMA�por�provincia�(Castellón,�Valencia,�Alicante).��
�
�
Coordinación PMA - CCE
�
�
�
�
� CCE PMA
�
�
� Grupos COMDES:
�
PMA-1 C PMA-1 V PMA-1 A
�
� PMA-2 C PMA-2 V PMA-2 A
� 5