APRENDRÀS

Després d’algun temps, aprendràs la diferència entre donar la mà i socórrer una ànima. I
aprendràs que estimar no significa recolzar-se i que la companyia no sempre significa
seguretat.

Desprès d’algun temps, començaràs a aprendre que els petons no són contractes, ni regals,
ni promeses.

Desprès d’algun temps, descobriràs que moltes vegades et prens a la lleugera les persones
que més t’importen, per això, sempre hem de dir a aquestes persones que les estimem,
perquè estimant els altres ens estimem a nosaltres mateixos.

Desprès d’algun temps, descobriràs que pel simple fet que una persona no t’estimi com tu
voldries, no vol dir que no t’estimi amb tot el que té. Descobriràs encara que hi ha persones
que ens estimem. Però que no saben com demostrar-nos-ho.

Desprès d’algun temps, acceptaràs que fins i tot les persones bones poden ferir-te alguna
vegada i, desprès d’això aprendràs que necessites perdonar-les. Aprendràs també que no
sempre és suficient perdonar algú, algunes vegades t’hauràs de perdonar a tu mateix.

Desprès d’algun temps, veuràs amb alegria que les velles amistats continuen creixent tot i
les distàncies, i que no importa què tens, sinó a qui tens a la vida, que els bons amics són la
família que podem elegir.

Desprès d’algun temps, aprendràs a no canviar d’amics, si estàs disposat a acceptar que els
amics canvien.

Desprès d’algun temps, et donaràs compte que pots passar grans moments amb el teu millor
amic fent qualsevol cosa, o simplement res, només el plaer de gaudir la seva companyia.

Desprès d’algun temps, també aprendràs que parlar pot alleugerir els dolors de l’ànima, però
callar els fa pesants.

Desprès d’algun temps, assumiràs que les circumstàncies i l’ambient que ens rodeja tenen
influència sobre nosaltres, però som nosaltres els únics responsables d’allò que fem.

Desprès d’algun temps, aprendràs que els herois nomes són aquelles persones que van fer el
que creien necessari, assumint les conseqüències.
Desprès d’algun temps, començaràs a aprendre que no ens hem de comparar amb els altres,
a menys que vulguem imitar-los per millorar.

Desprès d’algun temps, descobriràs que cal molt de temps per ser la persona que vols ser i
que el temps és breu.

Desprès d’algun temps, entendràs que amb la mateixa severitat amb que jutges, també tu
seràs jutjat i algunes vegades condemnat.

Desprès d’algun temps, aprendràs que no importa on has arribat, sinó a on et dirigeixes,
perquè si no ho haguessis sabut no t’hauries posat en marxa.

Desprès d’algun temps, descobriràs amb sorpresa que la persona que tu esperaves que et
remates quan estaves caient, és algunes vegades una de les poques que t’ajuda a aixecar-
te.

Desprès d’algun temps, també veuràs que madurar té més a veure amb allò que has après
amb humilitat dels teus errors, que amb els anys que tens de vida.

Desprès d’algun temps, descobriràs que és necessiten anys per construir confiança i pocs
segons per a destruir-la, i que tu també pots cometre el mateix error una i una altra vegada
fins que estiguis madur per aprendre.

Desprès d’algun temps, aprendràs que la paciència demana molta pràctica.

Desprès d’algun temps, veuràs potser amb sorpresa que hi ha molt més dels teus pares en
tu del que tu pensaves.

Desprès d’algun temps, aprendràs que mai es pot dir a un infant que els seus somnis són
tonteries, perquè hi ha poques coses més humiliants que la desfeta d’una esperança.

Desprès d’algun temps, també aprendràs a defensar les teves il·lusions davant dels
temporals de crítiques, perquè això et mantindrà viu i amb més força que els altres.

Desprès d’algun temps aprendràs que tens dret a tenir ràbia, però això no et dóna dret a ser
cruel.

Desprès d’algun temps, començaràs a acceptar les teves derrotes amb el cap ben alt i la
mirada neta, amb la gràcia d’un infant i no amb la tristesa d’un adult. I aprendràs a construir
avui els teus camins, perquè la terra del demà és incerta per a projectes, i el futur és una
construcció en el buit.

Desprès d’algun temps, comprendràs que has de cultivar la teva intimitat, el racó on et
refugies quan la vida és massa dura.

Desprès d’algun temps, aprendràs que no importa en quants trossets es va trencar el teu
cor, perquè el món continua rodant, Així que estigues atent als petits regals que et fa
inesperadament la vida, i reconstrueix-lo.

Aleshores, i només aleshores, aprendràs que tens fortalesa però no superioritat; que ets
flexible però no dèbil; que et continues equivocant, però que aprens a cada pas, i que
continues buscant un sentit, però que no estàs sol.

WILLIAM SHAKESPEARE ( adaptació Martí Petit)