Reparació d'un portell en

un marge a la masia de
cal Mata (Albinyana, Baix
Penedès)
Memòria

Josep M. Canals Garriga

30 de novembre de 2010
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

Reparació d'un portell en un marge a la masia de cal Mata

(Albinyana, Baix Penedès)

Índex de continguts

Memòria.............................................................................................................................................. 3
Descripció del portell............................................................................................................. 3
Eixobrit i sanejat...................................................................................................................... 3
Procedència del material..................................................................................................... 4
Eines i maquinària.................................................................................................................. 4
Reconstrucció........................................................................................................................... 4
Mobiliari......................................................................................................................................5
Alineament del nou marge.....................................................................................................5
Culminació.................................................................................................................................5
Durada i valoració dels treballs........................................................................................ 6
Valoració.................................................................................................................................... 6

Annex 1. Conceptes específics........................................................................................ 8

Annex 2. Fotografies i esquemes................................................................................. 12
Annex 3. Fonts i referències............................................................................................. 19
Annex 4. Àlbum fotogràfic digital (suport i format DVD)

pàg. 2 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

Reparació d'un portell en un marge.

En aquest document es descriu com es va reparar un marge de feixa a la masia de cal Mata
(Albinyana, Baix Penedès) propietat d'Isidre Totusaus Rovira.

Descripció del portell.

El portell o esbaldrec afectava un marge que salva el desnivell entre l'emplaçament de la masia i una
vinya, alhora que defensa un camí que salva en rampa aquest mateix desnivell, ran de la masia. La
seva alçada actual era inferior a la del terreny superior, possiblement per pèrdua de la filada de dalt
però també és possible que hi hagués hagut aports de terres que hagessin alçat el nivell del terreny.

El marge, en aquest tram, està encarat a garbí (210º, aprox. SSW), i fa uns 2,8 metres d'alçada. Té
vàries desenes de metres de longitud, sempre amb una orientació similar, exceptuant el racó que
forma a la seva part central. La inclinació del marge, en els trams en bon estat, varia entre 80º i 85º
sobre l'horitzontal.

En el punt del portell, el marge rep l'escorrentia de l'esplanada i vinyes del davant de la masia. Amb
pluges moderades, l'aigua gira pel camí, el qual la condueix fins la riera. En canvi, amb pluges
intenses, l'aigua passa per sobre del marge i acaba obrint el portell, com ha succeït ja diverses
vegades. Per a impedir-ho, el propietari havia apilat terra al llarg de la carena del marge, tot obligant
les aigües a circular pel camí, rampa avall fins a la riera (figura 1, a l'annex 3).

En saltar l'aigua per sobre el marge, el terreny argilós de la base era erosionat. En quedar amarat,
també cedia amb més facilitat sota el pes del propi marge. En l'última reparació, el propietari havia
determinat fer un fonament de formigó (figs. 4 i 7).

L'esbaldrec actual abastava uns quatre metres de longitud des de prop d'una capginya, i l'afectava fins
a un metre d'altura sobre la base. A ambdós costats, el parament presentava un bombat prominent fins
a mitja alçada, i moltes pedres havien perdut el contacte entre si. La capginya, a la dreta 1, estava
intacta, i presentava una inclinació adequada. Una capginya quatre metres cap a l'esquerra quedava ja
fora de l'àmbit del portell. El color de la terra i la vegetació demostraven que el portell ja tenia certa
antiguitat (fig. 2).

Eixobrit i sanejat
Començant per dalt, van ser apartades i reservades les pedres del portell pròpiament dit. Es va apilar a
la part de dalt, vora el marge, tota la terra que es va poder, de la qual s'anaven separant les pedres. Al
peu del marge, a banda i banda, es va fer el mateix amb la terra que es va fer baixar. En arribar a la
part inferior del marge, es va respectar la primera filada de pedres, just damunt del fonament de
formigó, ja que el seu estat era correcte (figs. 3 i 5).

1Dreta i esquerra s'entendran donant l'esquena al marge.

pàg. 3 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

En aquest punt, es va acabar de valorar l'estat de les filades immediates, abans de procedir de la
mateixa manera, però ara desfent paret.

A la dreta, es va desmuntar fins eliminar gran part del bombament d'aquesta banda i, per força, les
filades del seu damunt, arribant a desprotegir la capginya a dalt de tot (fig. 6). Les tres pedres més
altes de la capginya estaven envaïdes per terra i per tiges i arrels d'herba seca; van ser tretes i
restituïdes, tot calçant-les i reblint-les amb pedruscall net (figs. 21 i 22).

A l'esquerra, on el bombament es prollongava més, es va desmuntar tan sols un metre més enllà del
portell inicial, perquè el parament es veia sòlid malgrat la panxa restant (fig. 4).

Després de treure o assegurar les pedres en precari i la terra necessària per donar cabuda a les noves
pedres, va quedar un portell sanejat de 7 metres d'amplada a la part superior i de més d'un metre de
fondària fins al talús de terra compacta.

Procedència del material

La major part de la pedra i pedruscall gros va sortir del mateix marge, tot i que es van afegir tres
palades de pedra triada procedent d'apilaments realitzats en la mateixa finca. El pedruscall petit es va
obtenir, principalment, garbellant la terra extreta del portell, però també se'n va recollir d'un terreny
proper molt pedregós (figs. 8 a 11). La terra garbellada va tornar al marge, omplint l'espai entre el reble
i el talús (figs. 7, 23 i 27).

Eines i maquinària
• Un martell de punta i una perpalina per a arreglar i manipular la pedra.

• Senalla i gavetes grans per a transportar i per a classificar falques i reblons.

• Carretó clàssic, per al transport de terra i pedres mitjanes, i carretó baix (fig. 26) per a desplaçar
grans pedres.

• Garbell i rasclet per a netejar pedruscall petit.

• Pala de punta, per a manipular terra i per a carregar pedruscall.

• Pic i aixada, útils en eixobrir i sanejar, però també per a desterrossar la terra apilada abans de
palejar-la damunt del garbell.

• Dos cavallets, dos taulons i quatre palets de fusta per a treballar en la meitat superior del marge.

• Tractor amb pala, per a transportar pedres des d'altres punts de la finca, i per a remuntar terra des
de la part inferior del marge al nivell superior.

Reconstrucció
A partir de l'antiga filada més baixa, en contacte amb el fonament de formigó, es va anar aixecant el
nou marge d'acord amb la construcció original, feta de pedra en sec. Darrere les pedres més escollides
col·locades al parament, es va anar formant un gruix de reble amb pedruscall exempt de terra. Aquest

pàg. 4 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

gruix és, pràcticament, d'un metre a la base, però va disminuïnt en filades superiors, fins a mantenir-se
en 30-40 centímetres. Per a mantenir-lo net de terra, amb el pedruscall més gros es va anar formant
una paret interior, descurada pel que fa a alineació de cares i assentament (figs. 20, 23 i 24). Darrera
aquestes pedres, a mesura que s'anaven col·locant, s'omplia de terra la resta d'espai fins al talús (figs.
23, 25 i 27). Aquest procedir, alhora que procura un mur ben drenat i inhòspit a la vegetació, permet
economitzar2 pedruscall. Vegi's l'esquema d'una secció transversal a la figura 7.

Mobiliari
En disposar de pedres prou llargues, se'n van col·locar nou com a escales volades (figs. 12 a 19). A
l'abast del segon graó d'aquestes escales es va deixar un armariet tancat en volta, que es pot apreciar
a la figura 30.

Alineament del nou marge

En no haver eliminat totalment les panxes a banda i banda del portell, tot confiant en la seva solidesa,
hi havia dues opcions. La primera, més ortodoxa, era muntar un capginya a cada banda, amb pedres
profundes que permetessin formar un racó des d'on tirar la paret recta. En contra d'aquesta opció es va
considerar que suposava desentendre's del defecte de la paret, tot deixant-lo deslligat de la part nova
(la capginya apenes trenca juntes) i fent-lo molt visible. La segona opció consistia en fer la paret
alineada igualment, però lligar amb els bombaments amb una transició no excessivament sobtada vers
la línia dels mateixos. Aquest procedir era conseqüent amb la decisió prèvia de confiar en la solidesa
dels bombaments, alhora que augmentaria dita solidesa en lligar-los amb la part nova i els dissimularia
en alguna mesura.

A banda d'això, l'alineació i l'atalussament es van decidir cercant l'entremig dels panys pròxims en bon
estat. Òbviament, el fonament de formigó, juntament amb la línia superior general del marge, obligava
tant l'alineació com el talús. Així, es va fer més ajagut en el primer metre i mig (70º-80º), i a partir d'aquí
es va dreçar progressivament. Aquesta inclinació progressiva és freqüent en marges alts.

El nou pany de marge es va deixar lleugerament més alt que la línia marcada pels panys adjacents. La
raó és que es va observar que a la totalitat del marge hi manca una verdadera filada de dalt, molt
probablement perduda al llarg de molts anys; d'altra banda, la part superior a l'esquerra del portell es
correspon amb una reconstrucció que va observar un atalussament exagerat a la part de dalt, intentant
corregir una línia massa vertical a la part inferior.

Culminació
Es va fer una filada de dalt en rastell, amb una majoria de pedres planes i de mida relativa gran (figs.
11, 23, 25 i 27-30). Per mantenir aïllat el reble de la terra en superfície, es va fer un braó amb pedres

2El pedruscall és molt necessari per a procurar un bon rebliment, però la seva obtenció és costosa, ja que
ha d'estar ben exempt de terra i se'n requereix de diferents mides.

pàg. 5 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

posades en vertical, alineades amb l'eix del marge i una mica ateulades unes amb les altres a favor de
la direcció de l'escorrentia en cas de pluja abundant. La caixa formada pel braó i la filada de dalt es va
reblir de pedruscall amb cert escreix, tot creant una carena drenada on no hi creixessin fàcilment les
plantes (figs. 7, 25 i 27).

Aquest braó també es va fer com a límit visual per la terra que convindria apilar per a desviar
l'escorrentia (fig. 1), per tal que aquest apilament de terra no s'apliqui al damunt del reble, cosa que
malmetria les propietats de drenatge del mateix i suposaria la immediata invasió de la carena per part
de plantes i la penetració d'arrels i terra en el marge.

Les poques pedres sobreres es van apilar arrenglerades damunt la terra al llarg del braó (es pot
apreciar a la figura 30) bé per augmentar l'efecte de límit visual explicat en l'anterior paràgraf, bé com a
dipòsit de pedres disponibles per a qualsevol altre propòsit.

Durada i valoració dels treballs

Aquesta reparació la va dur a terme un sol margener amb formació i experiència recents (tres anys) i
sense tradició en el seu bagatge, el familiar o el de l'entorn social. Hi va invertir 30 dies de treball
efectiu, compresos entre l'1 d'octubre i el 23 de novembre de 2010, dels quals eixobrir i sanejar va
requerir els 4 primers.

De forma orientativa es podria repartir el temps invertit en les diverses tasques de la següent manera:

Eixobrir i sanejar.......................................................................................... 13 %
Garbellar terra (obtenció de pedruscall net)................................................ 21 %
Recollida de pedruscall amb rasclet en un terreny pedregós ........................1 %
Reposar terra darrere del reble......................................................................7 %
Reblir i fer el braó.........................................................................................23 %
Col·locar pedra.............................................................................................35 %

Valoració
La reparació d'aquest portell amb la tècnica constructiva original enlloc d'opcions més ràpides, fàcils i
barates respon al convenciment, per part del propietari i del margener, d'una sèrie de valors (si no
avantatges immediats) que comporta fer-ho així.

El primer valor és el comportament elàstic i porós de la paret seca enfront els petits moviments del
terreny quan aquest es satura d'aigua. Així com un encofrat de formigó retindria l'aigua i patiria el
consegüent sobrepes, tot arribant a cedir amb un moviment o una fractura, el marge de pedra seca
permet el pas de l'aigua i facilita l'assecament del terreny, tot absorvint els possibles petits moviments
amb el reencaixament de les seves pedres i, especialment, del reble.

En segon lloc, el marge de pedra seca té una integració immediata amb l'entorn, tant des del punt de
vista paisatgístic com ecològic. El benefici que això suposa per a les persones s'emmarca en el que

pàg. 6 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

coneixem com qualitat de vida, tot i que per a molta gent això no és obvi.

A més a més, tant les mateixes construccions com la tècnica constructiva en si constitueixen un
patrimoni de gaudi públic, tant des del punt de vista cultural (antropològic, històric, etc.) com
mediambiental (paisatgístic, ecològic). I aquest patrimoni està íntimament lligat als valors culturals i
mediambientals de l'activitat i el poblament agrícoles dels últims segles en aquest país.

Després de molts anys d'arraconament i oblit creixents, avui en dia hi ha en la nostra societat una
massa crítica i creixent de persones que reconeixen aquest valor patrimonial, però accions com la
reparació d'aquest marge contribuiran a generalitzar aquest reconeixement.

pàg. 7 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

Annex 1. Conceptes específics.

A continuació, es llisten alfabèticament diverses paraules específiques de la construcció en sec o que
hi tenen un ús característic i es comenta el seu significat o la seva aplicació en el context d'aquesta
memòria.

armari
Cavitat en una construcció en pedra en sec, a certa distància de terra, per a desar-hi i mantenir
fresc o fora de l'abast dels animals el sarró, el càntir o la bóta.

arrels en el marge
En un marge amb terra entre les seves pedres hi pot germinar qualsevol planta. Si es tracta d'un
arbust de gran port o un arbre, les arrels podran desencaixar les pedres, i el pes de la planta
podrà acabar provocant un esvoranc. La vegetació, especialment si és de gran port i amb
determinats tipus d'arrel, frena l'erosió del sòl natural, però compromet l'estructura d'un marge de
pedra en sec.

atalussament
L'absència de morter que uneixi les pedres aconsella conferir una inclinació als murs de pedra en
sec, la qual pot anar des de 90º fins a 70º o menys. Una inclinació de 85º és molt freqüent en
marges de poca alçada; els marges més alts poden tenir major inclinació a prop de la base. Les
pedres amb forma de paral·lelepípede permeten acostar-se als 90º, mentre que els còdols i
pedres de difícil encaix demanen força inclinació.

braó
En un marge de feixa, es pot practicar una segona cara en les últimes filades per tal de delimitar
físicament el reble i la terra. Així, primer la terra i després les herbes no envairan fàcilment el
marge, i les labors agrícoles es podran realitzar sense temor a afectar el marge. L'aplicació del
mot a aquest concepte és d'origen balear.

capginya
Pedres col·locades una damunt de l'altra en tota l'alçada del marge i en una única columna. A
mesura que s'alça serveix de referència per a l'atalussament del marge (s'hi fixarà la nyinyola).
Independitza dos panys veïns de paret, de manera que un es pot desmuntar sense afectar l'altre.

cara
Per qüestions estètiques, però també estructurals, la pedra es procura col·locar de manera que
una superfície plana de la mateixa quedi a la vista, i alineada amb el pla del mur. Per això, una de
les destreses del margener és cercar la cara bona de la pedra. La dita que afirma que tota pedra
té 7 cares fa esment a la destresa del bon margener en col·locar qualsevol pedra, per lletja que

pàg. 8 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

sembli.

dipòsit
Algunes construccions en pedra seca no tenen altra funció que servir de reservori ordenat i
compacte de la pedra que surt dels camps. De vegades complementen altres construccions a
manera de contraforts, folres, paravents, etc.

drenatge
Val la pena conèixer el treball de recerca i publicacions realitats a Mallorca sobre els marges i la
prevenció de riscos naturals provocats per l'aigua. Es pot consultar a l'apartat de pedra en sec del
web del Consell de Mallorca <http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/>.

eixobrir
Per tal de refer un marge ensorrat, cal desfer part del que resta dempeus i retirar la terra i les
pedres que es troben en precari, fins deixar ben exposades i desembarassades les pedres que es
troben en bones condicions o la supefície que farà de fonament.

esbaldrec
Esvoranc en una paret.

escala volada
Els graons són pedres llargues col·locades horitzontalment que penetren sobradament en el
marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus.

escorrentia
L'aigua de pluja que no pot absorvir el terreny es desplaça per gravetat seguint les inclinacions.
Ho fa de forma laminar fins que es concentra (escorrentia lineal) en fluxos de gran energia que
excaven el terreny (rius, rierols, torrents, rases, recs, etc.).

falca
Pedruscall amb forma de falca, que resulta útil per a calçar la pedra grossa o travar l'espai entre
dues des de la part del reble. No convé utilitzar-ne de fora cap dins del parament, ja que de la
mateixa manera que entra pot sortir.

feixa o bancal
Terrassa practicada en un vessant inclinat, per tal d'obtenir major superfície horitzontal i conreable.
Hi ha qui distingeix entre feixa i bancal en base a la seva amplada, la qual depèn en gran mesura
de la inclinació del vessant.

filada de dalt
La filada superior, en no tenir-ne més al damunt, necessita pedres pesades per fer-se estables i
per a estabilitzar la immediatament inferior. Si no són prou pesades, es pot aconseguir un efecte
similar posant-les de cantell (rastellada), de manera que tot el pes es concentra en la mínima

pàg. 9 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

superfície (s'incrementa la pressió). Aquesta disposició en rastell, té altres avantatges: el

fregament lateral entre pedres veïnes és més gran, ja que la superfície de contacte ho és; d'altra
banda, les pedres estretes dretes no conviden a caminar-hi pel damunt.

lligar les pedres

Amb aquest terme es fa referència a la solidesa que es guanya quan es trenquen juntes.

margener
Persona que fa marges. Per extensió, es pot entendre persona que basteix amb pedra seca
qualsevol tipus de construcció. Al Baix Penedès, està estesa la variant margeter, i a terres de
l'Ebre i Balears, margenador. Es desprèn d'Alcover-Moll que marger té preferència sobre els dos
anteriors. Cap d'aquests tres últims mots és normatiu.

mobiliari
Fa referència a tota mena de variacions en marges o barraques de pedra seca amb alguna funció
auxiliar diferent de la constructiva, com ara cucons, armaris, prestatges, arneres, menjadores,
pedrissos, etcètera.

parament
Es refereix a la làmina de pedres vistes, és a dir les que es col·loquen amb la millor cara possible
vers l'exterior, ben encaixades i trencant junta amb les veïnes, conferint solidesa a la construcció.
El concepte es contraposa al de reble, que proporciona drenatge i consistència plàstica al
parament.

pedra en sec
També pedra seca, paret seca o en sec. Tècnica constructiva, necessàriament arcaica i universal,
que utilitza pedres però no materials aglomerants per a unir-les. Hi ha una tendència a utilitzar
aquesta expressió inadequadament per a referir-se a obres de pedra fixada o assentada amb
morters de terra argilosa amb calç o guix, com ara les parets de cases, masos i pallisses.

pedruscall
És la pedra que el margener no col·locarà al parament del marge però que sí utilitzarà per a reblir-
lo. La seva col·locació és menys acurada que la pedra bona, però inclou calçar i falcar aquesta. El
reble és el pedruscall quan fa la seva funció de rebliment.

portell
Esvoranc obert en un mur qualsevol. A Balears és freqüent esbaldrec com a sinònim.

(en) rastell
Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o
pany. La filada de dalt, col·locada en rastell, rep el nom de rastellada. Si les filades consecutives
alternen el sentit d'inclinació, es diu en sardineta o sardinell, espina de peix o en espiga (opus

pàg. 10 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

spicatum en el vocabulari arquitectònic).

reble
És el farciment del marge entre les dues cares o paraments o entre el parament i el talús de terra.
Convé fer-lo amb pedruscall i sense terra ni materials orgànics. La seva funció és múltiple: omplir
l'espai interior ràpidament, sense necessitat de fer encaixar pedres amb precisió; conferir
plasticitat a l'estructura; drenar l'aigua infiltrada; facilitar l'assecament del subsòl saturat d'aigua.
L'absència de terra dificultarà l'establiment de plantes que, amb les seves arrels i pes,
perjudicarien la construcció.

rebló
Designa conjunta o individualment les pedres que constitueixen el reble (admet el plural, reblons,
a diferència de pedruscall i de reble, que no l'admeten).

sanejar
Retirar tot el material en precari d'un desperfecte fins deixar-lo en condicions d'iniciar la
reconstrucció amb garanties de solidesa.

trencar junta
Col·locar cada pedra de manera que en trepitgi dues o més i permeti a la següent fer el mateix al
seu torn. Això, lliga les pedres i, juntament amb l'assentament, la fricció (superfície de contacte) i
l'atalussament, són l'equivalent al morter de l'obra convencional, perquè posen la força de gravetat
a favor del constructor.

pàg. 11 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

Annex 2. Fotografies i esquemes

1. Apilament de terra al nivell superior del marge. 2. Portell abans de la reparació.

3. Abans de sanejar el costat dret. 4. Costat esquerra, quasi sanejat.

5 i 6. Abans i després de sanejar el costat dret. Durant la reconstrucció es va sanejar més la part superior
fins a arribar a la capginya, que s'aprecia en les dues imatges.

pàg. 12 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

7. Secció del marge, amb indicació de diversos detalls de la construcció.

8 i 9. Dues formes d'obtenir el pedruscall aplicades. 10 i 11. Pedruscall net i classificat per mides.

pàg. 13 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

12 i 13. Graons primer (esq.), segon i tercer (dreta). 14 i 15. Quart graó de l'escala volada.

16. Cinquè graó de l'escala volada. 17. Gaons sisè, setè (a dalt), vuitè i nové (a baix).

18. Vuitè i novè graons de l'escala volada. 19. Graons sis, set, vuit i nou de l'escala volada.

pàg. 14 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

20. Aïllant el reble de la terra. 21 i 22. Abans i després de reparar el cap d'amunt de la capginya.

23. Perfil. Mitja rastellada feta. 24. Reble. 25. Braó.

26. Carretó baix, per a desplaçar grans pedres. 27. Carena (rastellada, braó i reble).

pàg. 15 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

28. Banda dreta de la reparació.

29. Banda esquerra de la reparació.

pàg. 16 de 19
30. Dimensions i ubicació de la reparació.

pàg. 17 de 19
31. Entorn del marge reparat. En primer terme, la riera. Al fons, la masia i el marge. El color viu de la pedra, l'escala i l'armari delaten la reparació.

pàg. 18 de 19
Reparació d'un portell en un marge de feixa – J. M. Canals – oct/nov 2010

Annex 3. Fonts i referències

GENERALS

Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2a edició, 2007.

Diccionari català-valencià-balear; Alcover-Moll; Editorial Moll.

PEDRA SECA

BLAY BOQUÉ, Jordi i altres. Pedra seca a les comarques de Tarragona; Diputació de Tarragona,
2007

CATALÀ BENACH, Benjamí. Bellesa rural al Baix Penedès; edició de l’autor; La Bisbal del Penedès,
2006

CONGOST, Rosa; BOVER, Andreu; RIPOLL, Ramon; FÈLIX, Jenar; BELLMUNT, Jordi; SOGBE, Erica;
REBÉS, Xavier; REGUANT, Joan. La Pedra Seca. Evolució, Arquitectura i Restauració, Brau
Edicions, Figueres, 2010

GIRONÈS DESCARREGA, Josep. L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona; Dip. de
Tarragona, 2a ed., 2005

LÓPEZ-MONNÉ, Rafael. Apartat “La pedra seca” (pàgs. 29-47) dins de A peu per les comarques de
Tarragona; Col·lecció “De ferradura”; Arola Editors

REBÉS d’ARENY-PLANDOLIT, Xavier. La pedra en sec a La Fatarella; Fundació El Solà, 2a ed.,

2005

SOLER ALCAIDE, Nati i Josep VALLÈS CAMPANERA. Poemes de pedra seca; Cossetània Edicions,
Valls, 2006

Es pot trobar una extensíssima bibliografia i enllaços a pàgines web de tot el món dedicades a la pedra
seca al lloc de la Coordinadora d'Entitats per a la Pedra Seca dels PPCC
<http://www.coordinadorapedraseca.org/>.

pàg. 19 de 19