Història social

Mòdul 4
Capitalisme, industrialització i Estat 
Capitalisme, industrialització i Estat
liberal (s. XVII‐XIX)
 Estructura de les sessions

1. Elements d’anàlisi:
– Context: transformacions socials i econòmiques
– Qui era pobre i per què?
– Com es veia i s’entenia la pobresa?
– Quin tipus d’acció social existia?
2. Activitats a classe:
– Propostes ideològiques
– Pel·lícula Germinal
– Taula rodona: què queda del moviment obrer avui?
 1 Context
1. Context
Transformacions socioculturals
• Il∙lustració
– Segle de les Llums i la raó (Montesquieu, Rousseau, 
Voltaire, Descartes, Locke, Newton,  ...)
– Nous valors: tolerància, felicitat, progrés, utilitat, llibertat, 
vs. Irracionalitat, tirania, tradició, superstició, ...
– Antropocentrisme, racionalisme, crítica social
• “Pienso, luego existo” (Descartes)
– Primera “Enciclopèdia” (Diderot i D’Alembert): educar a la 
població
– Llibertat de comerç i dret de propietat
– Crítiques a l’església i deslegitimació de la vida religiosa
C íti l’ lé i i d l iti ió d l id li i
 1 Context
1. Context
TTransformacions polítiques
f i líti
• Cert equilibri internacional
• Revolució burgesa (1789
Revolució burgesa (1789‐99):
99): 
– Lluita contra l’Antic Règim i l’església
– Divisió de poders
– Sobirania nacional recau en el poble
– Contracte social
– Declaració dels Drets de l’home
Declaració dels Drets de l home i el ciutadà
i el ciutadà
• Onades revolucionàries i contrarrevolucionàries (s. XIX)
• ‘Despotisme il∙lustrat’ o ‘absolutisme il∙lustrat’: “amb i pel 
poble, però sense el poble”
• Naixement de l’Estat lliberal
• Emergència de nous
de nous actors: EUA, Japó
actors: EUA Japó i Alemanya
i Alemanya
 1 Context
1. Context
Transformacions socioeconòmiques (I)
• Revolució industrial
Revolució industrial
– Revolució agrícola: tècnica i organització
• Detriment de l’economia camperola tradicional
D ti t d l’ i l t di i l
• Concentració de terres i expropiació
– Noves tecnologies i mecanització de la producció
l ód l d ó
– Màquina de vapor
– Textil, carbó mineral i ferro
– Desenvolupament sectors textil i siderúrgic
Desenvolupament sectors textil i siderúrgic
 1 Context
1. Context
Transformacions socioeconòmiques (II)
• XIX: cap a una segona Revolució industrial:
XIX: cap a una segona Revolució industrial:
– Noves fonts d’energia: petroli i electricitat
– Noves indústries: química, metalúrgica, elèctrica, 
N i dú i í i lú i lè i
petroli, alimentació, mecànica
• Desenvolupament del capitalisme financer i 
p
importància creixent de la banca
• Taylorisme i fordisme
 1 Context
1. Context
TTransformacions socioeconòmiques (III)
f i i ò i (III)
• Auge en infraestructures
• Eixamplament del control colonial
Eixamplament del control colonial
• Disponibilitat de mà d’obra nombrosa i molt barata
• Increment de la producció, el comerç i el consum
Increment de la producció el comerç i el consum
• Proletarització massiva al camp i a la ciutat
• Grans concentracions a les zones urbanes
Grans concentracions a les zones urbanes
• Continuació del creixement demogràfic: de 100 a 200 
milions d’habitants
• S’avança l’edat matrimonial
• Concentració gradual de la riquesa i creació de grans 
fortunes: diferència d’1:3 al s. XV a 1:25 (Geremek)
 2 Qui era pobre i per què?
2.

• Visions optimistes:
– Més producció i més recursos
– Més proletarització
– “Els pobres i treballadors ja no es morien de gana com en 
el passat”
• Vs. Visions pessimistes:
– Nivells de pobresa mai assolits
– Per alguns estem parlant de gairebé la meitat de la 
població
– Frontera molt tènue entre la pobresa i a indigència
 2 Qui era pobre i per què?
2.

• Condicions socioeconòmiques lligades al procés de 
proletarització:
– Creixement demogràfic; 
– atur massiu, 
– salaris baixos; 
– increment dels preus dels béns bàsics (vivenda); 
– d
desnutrició crònica i mortalitat elevada; 
t i ió ò i i t lit t l d
– falta de protecció legal i social; 
– manca d’organització
manca d organització social davant de dinàmiques d
social davant de dinàmiques d’explotació;
explotació; 
– Desintegració del sistema de gremis; 
– Treball infantil
Treball infantil , ...
 2 Qui era pobre i per què?
2.

• La vida i les condicions a les fàbriques...
• Els treballadors de les fàbriques eren aquells més pobres que no 
tenien ni qualificació ni ocupació estable i que sobrevivien
tenien ni qualificació ni ocupació estable i que sobrevivien
• Dependència de les classes treballadores als poder econòmics
– LL’oposició
oposició entre capital i treball mai va ser tan forta
entre capital i treball mai va ser tan forta
• Condicions de misèria i explotació:
– Insalubritat de les fàbriques
q
– Jornades prolongades de treball
– Vivendes en condicions extremes
– Alimentació deficient
– Explotació del treball de les dones i els nens
– Amenaça permanent d’atur
Amenaça permanent d atur
– Impossibilitat d’accedir a una formació educativa i cultural
La dieta era un bon indicador de la pobresa en 
aquella època.
– Augment considerable del consum de blat, el pa de sègol o 
de la patata.
– Mal nutrició generalitzada
– Mortalitat associada no tant a la fam sinó a les enfermetats
d l
de la malnutrició.
l i ió
– Elevada mortalitat infantil.
– “Muchos
“ h trabajadores
b d miden menos
d d l
de lo normal y sus
l
huesos no tienen la rectitud usual”
 3 Com es veia i s’entenia
3. s entenia la pobresa?
S. XVIII:
S. XVIII:
• Realitat social que preocupa més i s’intel∙lectualitza
• Motivació humanitarista i visió idealista: preocupació 
Motivació humanitarista i visió idealista: preocupació
sincera per la situació dels pobres?
• Payne o Condorcet com a bons exemples
– “No és possible parlar de ciutadania quan una part 
important de la societat viu en la pobresa” (Condorcet)
– “La
La veritable fi ha de ser la igualtat, l
veritable fi ha de ser la igualtat l’abolició
abolició de les 
de les
desigualtats entre nacions i el progrés de la igualtat dins de 
cada nació” (Condorcet)
– Ideal de una “societat sense misèria ni opulències, lliure de 
d ld “ i ièi i lè i lli d
desigualtats extremes” (Payne)
– “Dret dels pobres a exigir assistència, ja que els rics s’han 
p g ,j q
apropiat il∙lícitament de la seva riquesa”
 3 Com es veia i s’entenia
3. s entenia la pobresa?

SS. XIX:
XIX
• Condicions d’explotació extremes  paulatina 
conscienciació i organització.
i i ió i i ió
• Politització del fenomen de la pobresa, ara “qüestió 
social”, “justícia social”, …
i l” “j í i i l”
• Discursos més durs i contundents: s’analitzen les 
causes estructurals de la pobresa, “per què estem 
l d l b “ è
com estem? Qui és responsable?” 
• Consciència de classe cada cop més forta 
C iè i d l d é f  conflicte 
fli
capital vs treball, burgesia vs proletariat  reacció: 
primeres lluites del moviment obrer
primeres lluites del moviment obrer
 3 Com es veia i s’entenia
3. s entenia la pobresa?

FFrederic Ozanam (1813‐1853): “La cuestión que 
d i O (1813 1853) “L tió
divide a los hombres de nuestros días..es una 
cuestión social, la de saber si se impondrá el espíritu 
de egoísmo o el de sacrificio, si la sociedad será tan 
sólo una gran explotación en provecho de los más 
fuertes o una consagración de cada uno al bien de
fuertes o una consagración de cada uno al bien de 
todos y sobre todo a la protección de los más 
débiles. Hay muchos hombres que tienen demasiado 
y que quieren tener más todavía; y hay muchos que 
i t á t d í h h
no tienen bastante, que no tienen nada y que están 
dispuestos a tomar lo que no se les da. Entre estas 
dos clases de hombres se está preparando una 
lucha…por un lado, el poder del oro; por el otro, la 
fuerza de la desesperación…” (1836)
fuerza de la desesperación… (1836)
 3 Com es veia i s’entenia
3. s entenia la pobresa?

L’emergència
’ è i del moviment
d l i obrer, 3 fases:
b f

a) El primer moviment obrer (primer quart del segle

XIX, sobretot
, a Anglaterra): ludisme, trade‐unions
g ) , i 
cartisme
b)) El moviment obrer fins el 1848: socialisme utòpic, 
p
marxisme o socialisme científic i anarquisme
c)) Desenvolupament
p i consolidació del moviment
obrer (1848‐principis XX): I i II Internacionals
L di
Ludisme:
• Va prendre el nom de Ned Lud, 
considerat com el primer destructor de 
el primer destructor de
telars.
• Va arrelar entre els treballadors
vinculats
i l als l sistemes
i tradicionals
di i l de 
d
producció artesanal, arruinats amb
l’aplicació generalitzada de la màquina
de vapor.
• Emprenen accions espontànies de 
protesta dirigides contra les màquines
protesta dirigides contra les màquines i i
sol∙licitant la seva prohibició.
• Gran impacte en aquest període i 
accions
i repressores encaminades
i d a 
contenir un fenomen que es va 
estendre per tota Europa.
Trade Unions
• Pressió de les classes populars va 
aconseguir a Anglaterra
a Anglaterra ll’aprovació
aprovació
al 1824 d’una llei que permetia la 
llibertat d’associació  primers
sindicats.
• Intentaven aconseguir millors
condicions de treball i millors salaris.
• Es crea al 1830 l’Associació Nacional 
per a la Protecció del Treball
per a la Protecció del Treball
(100.000 membres), demanant
també el sufragi universal.
• Vagues i altres mecanismes com a 
mitjans de força.
Cartisme
• Pren el nom de la ‘Carta del Poble’, 
elaborada al 1838 pels dirigents de
elaborada al 1838 pels dirigents de 
l’Associació del Treballadors 
Londinenses i enviada al Parlament 
sol∙licitant: sufragi universal, vot 
secret, eleccions anuals i reforma dels 
districtes electorals
districtes electorals.
• Entorn aquestes reivindicacions es va 
q
consolidar un moviment que es va 
estendre als anys trenta i quaranta.
• Recollida de signatures a favor de la 
‘Carta’.
• Gran èxit al 1847 amb la concessió de 
l ‘Ll i d l 10 h
la ‘Llei de les 10 hores’’
El socialisme utòpic
p
• Rebuig de la societat capitalista i de les 
seves conseqüències
• Nou ordre social no revolucionari i 
pacífic: pau, harmonia, igualtat
• Ideòlegs de “societats
de “societats ideals”:
ideals”
– Owen i el socialisme cooperatiu
– Fourier i els
i els “Falansteris”
Falansteris
– Saint‐Simon: reforma social per 
acabar amb la misèria de la classe més
pobre
– Blanc: reforma social, democràcia
política i creació dels “Tallers
política i creació Tallers socials
socials” 
(amb diners nacionalitzats)
– Blanqui: lluita entre explotats i 
explotadors
 El marxisme o socialisme
científic
• Va criticar el socialisme utòpic
per idealista i poc
p p definit.
• Pensador clau per entendre la 
política, la societat
p , i la història
• Va escriure El Manifest
Comunista (1848) i El Capital 
( ) p
(1867), on exposa els
conceptes fonamentals de la 
seva obra.
Aspectes fonamentals de l’obra de Marx:
• Mètode dialèctic (visió del món, realitat canviant) com a base 
d t t estudi
de tot t di cientídic: contradiccions; tesi‐antitesi‐síntesi
i tídi t di i t i tit i í t i
• Materialisme històric: condicions materials són la base de tot
ordre social
• Lluita de clases com a motor de la història que ha permés la 
transició d’un model a un altre (comunitat primitiva, 
esclavisme, feudalisme i capitalisme).
• Plusvàlua com aspecte fonamental
• Paper
P revolucionari
l i i del proletariat
d l l t i t ‐‐‐ dictadura del 
di t d d l
proletariat
– Teoria revolucionària que pretén
que pretén la destrucció
la destrucció de les 
de les
diferències de classe i els antagonismes socials
• Una societat sense classes i sense Estat: el comunisme.
LL’anarquisme
anarquisme
• Engloba corrents molts
diferents no és una 
diferents, no és una
doctrina.
• Proudhon:
– Via pacífica de 
l anarquisme.
l’anarquisme
– Substituir l’Estat burgés
per comunes
per comunes 
autogovernades de 
caràcter rural i 
artesanal basades en la 
artesanal, basades en la
igualtat i la solidaritat
dels homes
• Bakunin:
–PPensador anarquista central.
d i l
– Exaltació de la llibertat de l’home, 
anticlericalisme educació com a canvi, 
anticlericalisme, educació a canvi
abolició de la propietat privada, 
desaparició de l’Estat i de l’exèrcit, 
revolta
l camperola. l
– Homes lliures associats en comunes 
autònomes i autogestionàries, amb
i autogestionàries amb
propietat col∙lectiva.
• Kropotkin:
– “Comunisme llibertari”: tot col∙lectiu
– Anarco
Anarco‐sindicalisme
sindicalisme com a forma 
a forma
d’organització.
– Violència revolcionària com a mitjà
a mitjà per 
per
derrotar la societat burgesa.
• Consolidació del moviment obrer a la segona meitat del 
segle XIX.
l
– Va permetre desenvolupar el sindicalisme, estratègies i 
mètodes de lluita concrets i l’establiment
mètodes de lluita concrets i l establiment d d’organitzacions
organitzacions 
més eficaces.
• Anglaterra:
– Consolidació dels Trade‐Unions: 
– 1875 més de 1 milió d’afiliats.
– Orientació reformista, millores salarials i laborals.
Oi ió f i ill l i l il b l
– Reconeixement legal dels sindicats (1871) i dret de vaga 
(1875)
• Alemanya
– Creixement industrial i del proletariat
Creixement industrial i del proletariat
– Lassalle, Liebnecht i Bebel com impulsors d’un fort 
moviment.
– Naixement del Partit Socialdemòcrata.
La I Internacional (1864)
( )
• Fruit del contacte entre sindicats
anglesos
g i francesos: AIT o I 
Internacional.
• Marx: encarregatg d’elaborar els
estatuts i el manifest fundacional 
‘Memorial a la classe obrera’
• Important, però amb poca afiliació.
• Fractures internes i desintegració, 
Fractures internes i desintegració,
motius
– Fracàs de la Comuna de París
de la Comuna de París
– Diferències ideològiques: Marx ‐
Bakunin
La II Internacional (1889)
• Importants fites del moviment obrer a molts
països: creixement dels salaris, reducció de la 
jornada de treball
jornada de treball, …
• Extensió, consolidació i diferenciació dels
sindicats: reformistes vs. Revolucionaris
sindicats: reformistes vs. Revolucionaris (CGT)
• Partits socialistes…
g com impulsor de la II Internacional
• Engels p
• Federació de partits i sindicats amb caràcter
autònom.
• Revolució proletària vs acció política que 
aconseguís millores graduals  anarquistes
van ser expulsats
van ser expulsats
• Després de la I Guerra Mundial: els comunistes
creen la III Internacional (1919) i els socialistes
la ‘Internacional socialista’
 4 Quin tipus d
4. d’acció
acció social existia?

• Pobresa molt vinculada a les condicions laborals.

• Molt vinculada, per tant, al procés d’industrialització.
• Indigència continua creixent i ampliant‐se en el marc de les 
ciutats europees.
• El canvi
El i en aquesta època
è té a veure
é ambb la presa de 
l d
consciència del moviment obrer:
– Les
Les seves
seves reivindicacions es tradueixen
es tradueixen en fites
en fites concretes: millores
concretes: millores de 
de
les jornades laborals, condicions salarials, pretacions socials, sistemes
de protecció social, etc.
– Forcen un paper més actiu a l’Estat a l’assistència.
– Forcen a les elits a prendre mesures socials per evitar l’esclat social de 
les masses desafavorides.
les masses
4 Quin tipus d
4. d’acció
acció social existia?

• Acció social per a la pobresa extrema continua 

evolucionant.
• Entre mesures tradicionals…
– Hospicis, Cases de Misericòrdia, menjadors…
H i i C d Mi i ò di j d
– Paternalisme, repressió, reeducació…
• …i mesures més innovadores que incorporen a 
l Estat.
l’Estat
4 Quin tipus d
4. d’acció
acció social existia?

• Va continuar l’acció social en tant que 
l’ ó l
repressió...
p
– Perpetuació de la discriminació: pobres 
respectables
“respectables”
– Mesures coercitives en alguns països
– Control dels pobres i de les seves condicions 
(comportament, moral, higiene, ...)
– Es lligava al pobre a la fàbrica
 4 Quin tipus d
4. d’acció
acció social existia?

• No hi ha transformacions veritablement radicals
– Caritat i plantejaments tradicionals no acaben de 
desaparèixer
– Es continua culpabilitzant al pobre de la seva situació
– No hi ha un qüestionament dels elements estructurals i de 
fons
• Creixen les congregacions assistencialistes a tota 
Europa: església continua aplicant visió tradicional de 
la caritat
• Veus críticas amb les qüestions de fons dins de 
l’església: Lamennais, Lacordaire, Ozanam, …
 Anglaterra
• Va canviar substancialment la política social
• Més assistència i recursos, però més necessitats
,p
• Reclusió com amenaça social  assistència a 
domicili
• Assistència com a mecanisme de regulació de 
salaris
• Condicions dures i estigmatització
g de les 
workhouses fomentava condicions laborals 
pèssimes 
pèssimes
 França
• Fins la Revolució: descentralització, discontinuïtat i diversitat 
de la política social
• Caritat i repressió
C it t i ió
• Vinculació assistència amb treball
• Dels hôpitaux généraux als dépots de mendicité
D l hô i é é l dé d di i é
– Bureaux des pauvres i  Ateliers de charité
• Política
Política repressiva de l’Estat contra els pobres va fomentar 
repressiva de l’Estat contra els pobres va fomentar
revolució 
– Increment de la criminalitat 
Increment de la criminalitat
• Constitució 1793: “assistència pública és un deute sagrat”
– Reorganització i intervenció poders públics a nivell nacional 
g p p
• Tot va ser posteriorment abolit
 Espanya
• Reorganització de l’assistència social a càrrec de 
l’Estat
• De problema de consciència a amenaça social
– Mesures per reprimir al pobre fals
Mesures per reprimir al pobre fals
• Serà susceptible d’ajuda: 
– “los que padecen
“los q e padecen alguna tara que les impide
alg na tara q e les impide
ganarse el sustento, o bien, aquellos que siendo
ciudadanos honrados han perdido
han perdido su habitual 
habitual
medio de vida, como las viudas, huérfanos o 
jornaleros en paro” (TRINIDAD)
en paro” (TRINIDAD)
 Espanya (II)
Espanya (II)
• Hospicis:
– Reclusió, tancament i control dels pobres
, p
– Efecte dissuasori: hospici = presó 
– Tracta de transformar els hàbits i el 
Tracta de transformar els hàbits i el
comportament dels usuaris
• Treball i educació religiosa
T b ll i d ió li i
– Xarxa d’Hospicis i Cases de Misericòrdia
– Finançament: almoina, concessions, impostos, ...
 Espanya (III)
Espanya (III)
• Hospitals generals:
– Assisteix al malalt que no té recursos
q
– Destinats a diferents grups socials, però 
estigmatitzat socialment
estigmatitzat socialment
– Lluita contra els efectes de la pobresa, no contra 
les seves causes
les seves causes
– Difícil finançament
 Espanya (IV)
Espanya (IV)
• Altres:
– Inclusa
– Assistència a domicili
– Assistència a presos
Assistència a presos
– Confraries de socors
– ‘Montepíos’
– ‘Montes de piedad’
p
– ‘Pósitos’
 Espanya (V)
Espanya (V)
• Conclusions:
– El procés a Espanya va més endarrerit que el d’altres 
països europeus
– Pobresa com amenaça social
– Noves i més importants institucions
• Vistes com a centres de reclusió i no d
Vistes com a centres de reclusió i no d’assistència
assistència
– Passen a mans de l’Estat
– Església no com a principal gestora sinó 
E lé i i i l t i ó
intermediària
– Noves formes de previsió i estalvi
 Conclusions
• Pobresa vinculada a les transformacions 
econòmiques i socials del segle XVIII i XIX:
– Dependència  i venda de la força de treball
– Proletarització – explotació 
– Creixement econòmic i concentració desigual de la 
riquesa
q
• Consolidació definitiva del capitalisme industrial
– Classe obrera
Classe obrera
– Treball mal remunerat
– Empobriment
E bi t
 Conclusions (II)
Conclusions (II)
• Visió: 
– Emergència amb força d’una consciència de 
g ç
classe: conflicte burgesia‐capital vs proletariat.
– Noves ideologies que desafien el poder del capital 
Noves ideologies que desafien el poder del capital
i proposen alternatives al sistema capitalista.
– Gran impacte en la visió d
Gran impacte en la visió d’Europa
Europa i en les 
i en les
transformacions socials posteriors.
 Conclusions (III)
Conclusions (III)
• Acció social:
– Mecanisme de control social: pobresa com 
Mecanisme de control social: pobresa com
amenaça
– Assistència com a treball assalariat
A i è i b ll l i
– Continuïtat en l’imaginari social i polític de 
g p
la idea dels pobres dignes (ancians, menors 
i malalts) i pobres fingits
i malalts) i pobres fingits
 Conclusions (IV)
Conclusions (IV)
• Actors:
– Institucions públiques a nivell estatal
p q
– Finançades per impostos
– Hi havia intenció d
Hi havia intenció d’eliminar
eliminar la pobresa o mantenir 
la pobresa o mantenir
l' status quo i la producció?
– Consolidació del capitalisme, però política social 
lid ió d l i li ò lí i i l
que controla el nivell de insatisfacció.