ADN i biotecnologia

Algunes curiositats:

L’ésser humà té
aproximadament uns 100
bilions de cèl·lules
 ADN i biotecnologia
Les cèl·lules:
Cadascuna d’aquestes
cèl·lules conté, al seu nucli,
l’ADN.
Aquest ADN estirat fa uns 2
metres de longitud.
 ADN i biotecnologia
L’ADN: És una macromolècula constituïda
per dues llargues cadenes de
nucleòtids complementàries i
antiparal·leles formant una doble
hèlix.

Els nucleòtids, alhora, estan

formats per tres molècules:
Un àcid fosfòric
Un glúcid ( desoxiribosa )
Una base nitrogenada:
Timina (T), Adenina (A),
Citosina (C), Guanina (G).
 ADN i biotecnologia
Els nucleòtids:
Tenim aproximadament uns 3.000 milions de
nucleòtids o bases nitrogenades.

L’ordre en què es disposen aquests determinen

el codi genètic.

Les bases nitrogenades sempre s’aparellen de

la mateixa forma:
Adenina- Timina i Guanina- Citosina
 ADN i biotecnologia
Els gens:
Els éssers humans tenim menys
de 30.000 gens, distribuïts al llarg de
la cadena d’ADN.
Els gens, per tant, estan
determinats per la seqüència de
nucleòtids dins la cadena d’ADN.
Un exemple: el gen que permet
fabricar la INSULINA està determinat
per una seqüència de 1431
nucleòtids.

Definim gen com:

•Segment d’ADN que conté la
informació genètica per produir
una proteïna.
 ADN i biotecnologia
Exons i introns:
Els gens estan constituïts per
fragments d’ADN separats per
seqüències de nucleòtids que
no codifiquen cap proteïna. Són
els INTRONS.
Es creu que només un 10 %
de l’ADN realment codifiquen
proteïnes.

Les regions de nucleòtids que

serveixen per fabricar proteïnes
s’anomenen EXONS:
 ADN i biotecnologia
L’ARN:
Àcid ribonuleic està format per una cadena senzilla de
nucleòtids.
 A diferència de l’ADN, l’ARN conté Uracil ( U )en lloc de
Timina ( T )
L’ARN participa en les etapes intermèdies de la síntesi de
proteïnes.
Hi ha 3 tipus d’ARN:
ARNm: es crea a partir de l’ADN nuclear.
Porta una còpia del codi genètic obtinguda
de la seqüència de bases del gen que
codifica una proteïna.
ARNr: el trobem formant part dels
ribosomes
ARNt: transporta els AA als ribosomes en
l’ordre correcte per formar les proteïnes.
 ADN i biotecnologia
La biotecnologia és el conjunt de processos i
tècniques que mitjançant organismes vius o
parts d’ells ens permeten:
Obtenir medicaments (Ex.Insulina).
Aliments amb unes determinades
característiques.
Carburants ( Ex. Biodiesel)
Millora del medi ambient
Producció animal.

La biotecnologia clàssica::es pot dir que des

de l’antiguitat l’home ha fet biotecnologia
( utilitzant llevats en la fabricació del pa i la
cervesa. Bacteris en l’obtenció del vi, els
iogurts o el vinagre.
La biotecnologia moderna: sorgeix a la
decada dels 70 del segle XX amb utilitzant
tècniques d’enginyeria genètica per tal
d’introduir gens d’un organisme en un altre.
 ADN i biotecnologia
Aplicacions:

Producció de medicaments : vitamines, hormones,

vacunes...
Detecció precoç de malalties i anàlisi genètica
Millora de conreus i obtenció de plantes productores
de compostos d’interès.
Millora de la producció d’aliments
Producció d’enzims d’interès industrial.
Eliminació de contaminants i tractament de residus
Producció de biocombustibles.
Millora de processos de fermentació tradicional.
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
L’any 1973  Stanley Cohen i Herbert Boyer van realitzar les primeres
experiències que permetien la recombinació de l’ADN, també
conegudes com enginyeria genètica.

Però què és?

El conjunt de tècniques que permeten introduir gens d’un individu en un

altre, tot i pertànyer a espècies diferents.

Amb quin objectiu?

Modificar les característiques hereditàries d’un organisme en un
sentit, prèviament, predeterminat.

Utilització:
Síntesi de compostos Ex. Insulina, hormona creixement...
Teràpia gènica: Ex. curar malalties com sida...
PCR: amplificació de l’ADN
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
En què consisteix aquest tipus de
tecnologia?
En inserir fragments d’ADN, corresponent a un gen
determinat que ens interessi clonar, en un microorganisme
( normalment  solen ser bacteris o virus, encara que es
poden fer servir cèl·lules animals i vegetals ).  Per
aconseguir aquest fet, es necessari un seguit de processos
bioquímics que ens permetran:
 reconèixer.
 tallar.
 aïllar.
inserir
el gen d’interès en la cèl·lula hoste corresponent.

L’ADN resultant rep el nom d’ADN recombinant i

l’organisme que conté aquest tipus d’ADN organisme
transgènic.
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
Mecanisme d’actuació:

1r pas: el gen o fragment d’ADN que interessa ha de ser

identificat, aquesta acció la porten a terme els anomenats
enzims de restricció. Aquests són capaços de reconèixer
seqüències concretes d’ADN ( no més de 8 nucleòtids) i tallar la
cadena de forma precisa. Actuen, per dir-ho d’alguna forma,  com
“tisores moleculars”.

ADN que interessa clonar

ADN vector de clonació
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
2n pas: unió de les seqüències d’ADN mitjançant els enzims ligases

Extrems cohesius
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
Els vectors de clonació:

són parts de ADN que es poden autoreplicar (generar còpies d’ells

mateixos) amb independència del ADN de la cèl·lula hoste on
creixen i que poden “transportar” fragments d’ADN que ens
interessa copiar. Aquests vectors permeten obtenir múltiples
còpies d’un fragment específic d’ ADN, el que fa d’ells un recurs útil
per a produir quantitats suficients de material amb el qual treballar.
El procés de transformació d’un fragment d’ADN en un vector es
denomina clonació, ja que es produeixen còpies múltiples d’un
fragment específic de ADN. Són vectors de clonació els plasmidis i
els virus.
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
Els Plasmidis: Els plasmidis són molècules d’ADN circular
amb capacitat de duplicar-se independentment del material
genètic bacterià.

 Els bacteris o bacteriòfags: Són virus que infecten

bacteris. El procés de clonat és molt semblant ja que es
tracta d’inserir el gen que es vol clonar en un fragment
d’ADN víric. Més tard s’acoblaran les diferents parts del
virus i completant-se el virus. Després serà introduït el
virus en un bacteri el qual en les condicions apropiades de
nutrients, llum, temperatura...es dividirà i en poca estona
tindrem milions de bacteris amb el gen clonat i per tant
produint la proteïna desitjada.
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
Exemple en la producció d’insulina:
 Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica
1. El primer pas és identificar el gen de la insulina mitjançant els enzims de restricció
que, a més, tallaran les seqüències concretes de nucleòtids.
2. El fragment d’ADN corresponen al gen de la insulina s’introdueix en un bacteri, però
es fa gràcies als vectors de clonació com ara un plasmidi que s’extreu sense
complicacions de l’interior del bacteri i que acturà com un transportador del gen de la
insulina.
3. Els enzims de restricció tallen el plasmidi i deixen lliures els extrems cohesius, punts
per on s’inserirà el gen d’insulina i on trobem nucleòtids complementaris entre sí.
4. Les ADN-ligases acabaran unint els extrems cohesius dels dos tipus d’ADN ( gen de
la insulina i plasmidi ).
5. Després el plasmidi s’introdueix en l’interior del bacteri, el qual en condicions
òptimes es dividirà. Tots els nous bacteris crearan insulina, ja que tots en tindran el
gen.
6. Llavors només caldrà purificar-la. Cada bacteri s’haurà comportat com una fàbrica
d’insulina.
7. Aquest procés permet obtenir tantes còpies com calgui del gen en qüestió, parlem
de clonació.
Tecnologia de l’ADN recombinant o
enginyeria genètica