APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO

2ª AVALUACIÓ

APUNTS DE PILOTA VALENCIANA

1. ACLARACIÓ CONCEPTUAL

En moltes ocasions parlem de jocs populars, tradicionals i autòctons com si de sinònims es

tractaran, però hem de diferenciar el significat de cada un d'ells, encara que això no és tasca senzilla.

 JOC AUTÒCTON: El joc és aborigen, indígena, originari d'un lloc on fem esment. Moltes
pràctiques ludomotrices són d'origen remot, de manera que no poden assegurar-se que
sigui originari d'un lloc o un altre.
 JOC POPULAR: Pertanyent o relatiu al poble. Una manifestació és popular quan la segueix i
hi participa el poble, la seva gent, el joc popular fa al.lusió a una activitat introduïda en el si
de la comunitat i que compta amb nombrosos seguidors.
 JOC TRADICIONAL: Es refereix a la transmissió del domini d'una cosa, transmissió
especialment oral, de pares a fills; de fets històrics, coneixement, creences. Són costums, ús
que ve de lluny. Joc o esport tradicional suposa al.ludir a aquells que reflecteixen les
característiques de la zona on s'han desenvolupat i practicat, i no és aquests molt estesos ni
són practicats per moltes persones.

2. LA PILOTA VALENCIANA COM UN ESPORT TRADICIONAL

Quan parlem de Pilota Valenciana, ens trobem davant d'un esport tradicional que procedeix de
l'evolució de diferents jocs populars, però deixant clar que aquesta evolució és progressivament més
complexa, ja que fruit d'una major pràctica, el joc es reglamenta, i el terreny de joc on es desenvolupa i
els instruments s'unifiquen. La Pilota Valenciana va ser convertida en esport en l'any 1994.

3. ELEMENTOS GENÈRICS DE LA PILOTA VALENCIANA

3.1. TANTEIG
Per comptar, quan un equip guanya una jugada ha aconseguit un quinze. Quatre quinzes són un joc.
Les partides, depenent de la modalitat, es juga a un nom determinat de jocs, explicant cada joc de la
manera següent:
0 quinzes: NET

1 quinze: QUINZE

2 quinzes: TRENTA

3 quinzes: VAL

4 quinzes: JOC O TANTOS

Quant s´aconsegeix un joc, es diu que tens 5 “tantos” i es compta normalment de 5 en 5.

APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ
3.2. TANTEIG SEGONS LA MODALITAT DE PILOTA VALENCIANA

 Al trinquet:
o Escala y Corda. (60 tantos = 12 jocs)
o Raspall. (25 tantos = 5 jocs)
 Al carrer:
o A llargues. (10 jocs)
o A galotxa. (70 tantos = 14 jocs).
o A raspall al carrer (40 tantos = 8 jocs)
o A pared (frontó). (50 tantos = 10 jocs).
 Altres:
o Galotxetes de Monòver. (60 tantos = 12 jocs – parelles-) (50 tantos = 10 jocs-individual).
3.3. MATERIAL

 Pilotes:
o Vaqueta.
o Badana.
o Tec.
o Drap.
o Galotxetes de Monòver.
o Internacionals.
 Didals:
o Amb punta.
o Redons.
o De pell.
o De plàstic.
o Casolà.
 Guants:
o D´açí
o Belga.
o Alternatius. (ciclismo, halterofilia, ferretería…)
o Casolà.

4. EL TRINQUET

La pilota, a més de jugar-se al carrer es juga al trinquet, que és una instal.lació específica que
consisteix en un rectangle tancat, amb una llargària que oscil.la entre els 43 i 49 metres, i una
amplada entre els 7 i 11 metres. L'espai de joc queda definit per les muralles (parets laterals), els
frontons (parets frontals), l'escala, el dau (quadrilàter de 2 a 3 metres pintat en terra), Els
tamborins (xamfrans que maten l'angle format pels frontons i el sòl), La Llotgeta (espai per als
aficionats). Hi ha altres elements, com la pedra, la corda i Els Blaus que són necessaris per poder
jugar a determinades modalitats.
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ

5. ELS COLPS

A l'hora de colpejar la pilota, dues són les variables que cal tenir en compte. En primer lloc hi ha
les condicions que en aquest precís moment presenta el mòbil, és a dir, alçada, velocitat, trajectòria,
efectes, etc. I en segon lloc la intenció del jugador, on vol enviar-la, amb què potència, trajectòria, etc.
En funció d'aquests dos aspectes el pilotari s'utilitzarà una o altra forma de colpejar.

1. La Volea: Es colpeja la pilota abans que bote a,b el braç elevat, els peus en terra i el cos tirat
enrrere.

2. El bot de braç: L´execució és la mateixa que la volea, però la pilota ja ha botat.

3. La palma: El jugador se situa enfront de la trajectoria de la pilota, i el braç descriu un gir

semicircular en el pla vertical.

4. La bragueta, butxaca o sabaquillo: El moviment del braç és el mateix que en el colp de palma, però
la pilota va molt ajustada al cos i el jugador es col.loca en posición lateral respecte a la seua
dirección.

5. El manró: El jugador de cara a la pilota, la colpeja després de descriure amb el braç un semicercle
horitzontal. També s´anomena ganxo o corbellada.

6. El bot i volea: El jugador situat enfront de la trajectoria de la pilota, la colpeja molt prop de terra
executant un colp semblant al de palma.

7. El carxotet o calbot: Consisteix en pegar-li a la pilota de bot de braç, però la pilota té poca altura. El
jugador replega el braç en espiral i quan la pilota cau la colpeja.

8. El rebot: La pilota és jugada després de colpejar el frontó.

9. Colps de raspall: Al raspall s´utilitzentotes estes formes de colpejar la pilopta, però a més, com que
es tracta d´una modalitat en la què la pilota corre per terra tenim un colp específic: la raspada. La
mà es col.loca amb els dits cap avall els quals raspen la superficie del pis.
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ

6. EL RASPALL

a) INSTAL.LACIÓ

Es juga al carrer i al trinquet

Elements importants del carrer:

Rajol: é son es botarà la pilota per colpejar-la i executar el traure
Ratlles de quinze: Limiten el terreny de joc (70-75 passes).
Ratlla de falta: Situada a 40 passes de la treta, és obligat que la pilota bote abans d´ella en el traure.

Elements importants al trinquet:

Dau: és on es botarà la pilota per colpejar-la I executar el traure.
Els tamborins: són considerats objectius (si la pilota els toca és quinze).
Gal.leries del dau y llotgetes: són objectiu per aconseguir quinze.
Gal.lería del rest: Pilota encalada, mala del que l´ha tirada.

b) DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Modalitat d'invasió i joc directe, on hi ha dos equips (un en el servei i un altre al rest). La
partida s'inicia quan un jugador fa el servei botant la pilota en la rajola o el dau, depenent de si
s'està jugant al carrer o al trinquet. Al carrer la pilota en el servei ha de donar un pot abans de la
ratlla de falta.
L'objectiu al carrer, és que la pilota passe més enllà de la ratlla de quinze dels adversaris. Cada
vegada que la pilota passe la ratlla de quinze sense ser tornada des de darrere jugant a l'aire es
guanya un quinze. En el joc, no importa el nombre de bots que done la pilota, i es pot jugar a l'aire,
per terra, etc.
Al trinquet tot és igual, només que la partida dóna inici des del dau, i els objectius són Els tamborins
dels adversaris, o el frontó evitant que la jugue al rebot, i a més els de la resta poden aconseguir
punt enviant la pilota a les llotges o a la gal.leria, o per terra més enllà de la línia del dau.
Si la pilota es queda parada entre el públic o la porta d'alguna casa, es traurà des del centre del
carrer, i parada a terra, colpejant-la amb la mà no dominant un jugador de l'equip adversari que
l'havia jugat per última vegada. En el trinquet quan la pilota es queda parada a l'escala, es pararà i
es jugarà amb la mà dominant.
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ
c) PUNTUACIÓ

Les partides es juguen a 5 jocs (25 tants) al trinquet, i a 8 jocs (40 tants) al carrer. En finalitzar cada
joc es canvien els equips del servei i del rest.

d) JUGADORS

La composició més habitual és de dos jugadors per equip. El jugador més endarrerit és el rest, i el
més avançat és el punter. Si l'equip el formen 3 jugadors, hi haurà un enmig d'aquests dos que s'anomena
mitger.

e) CURIOSITATS

Al raspall es juga normalment al sud del Xúquer, és a dir a les comarques de la Costera, la Safor, la
Vall d'Albaida, l'Alcoià, i part de la Marina. Destaca el trinquet de Bellreguard, regit per l'empresa trinquet
"l'Esquerrà", instal.lació on es juguen les partides de més nivell d'aquesta modalitat. És la modalitat més
dura per la intensitat del joc i l'especificitat dels moviments.

7. ESCALA Y CORDA

a) INSTAL.LACIÓ

Es juga al trinquet

Elements importants
Dau: é son botarè la pilota colpejada des de la lloseta, després de tocar muralla y escala.
Pedra o lloseta: é son botarà la pilota per ser colpejada en l´acció de la ferida.
Els tamborins i l´escala són considerats “aire” (si la pilota bota allí no compta el bot)
Galerias del dau i del rest i les llotges: solen ser objectius prioritaris per aconseguir quinze.
Corda: la pilota sempre ha de pasar per dalt d´ella i mai pot tocar-la.

b) DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Modalitat de canxa dividida i joc directe, on hi ha dos equips (un al dau i un altre al rest) separats
per la corda, els quals intentaran jugar la pilota passant per sobre de la corda, jugant-la dempre de bo, és a
dir al primer bot o en l'aire.
La partida s'inicia quan un jugador de l'equip del rest realitza la ferida, que consisteix en botar la pilota en
la pedra, copejant i aconseguir que aquesta pique en la muralla de l'escala, per sobre d'una ratlla, toque
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ
l'escala i caiga al dau, on, un jugador de l'equip del dau, la jugarà a l'aire o al primer bot, passant per sobre
de la corda, els cops alternatius es mantindran fins que un dels dos equips guanye un quinze, la qual cosa
succeirà quan l'equip adversari no jugue la pilota al primer bot o a l'aire, no la passe per sobre de la corda o
toque aquesta, encale la pilota a la galeria llarga, no colpege la pilota amb la mà o falle la ferida.

c) PUNTUACIÓ

Les partides es juguen a 12 jocs (60 tants). Cada joc es guanya quan s'aconsegueixen 4 quinzes (15,
30, val i joc) amb dos de diferència sobre l'adversari. Al final de cada joc, els jugadors del dau passen al rest
i aquests al dau.

d) JUGADORS

La composició més habitual és la de 2 o 3 jugadors per equip.

El jugador més endarrerit és el dauer, escaleter o rest, que respon a ala ferida desde el dau i resta
desde el rest. Ha de dominar tots els cops, especialment el rebot i els baixos.
Davant de tot, està el punter, que ha de ser hábil i de vegades és el que fa la ferida, anomenat-se
aleshores feridor. Dominarà la ferida i la volea.
Entre el dauer i el punter tenim el mitger especialitzat en els cops de volea y de bot de braç.

8. GALOTXA

a) INSTAL.LACIÓ
Es juga al carrer o al trinquet

Elementos importantes
Dau: é son botarà la pilota llançada desde la zona de ferir, després de passar per dalt de les dues cordes.
Ferida o zona de ferir: és des de on es llançarà la pilota per ferir.
Corda de falta o central: la pilota sempre ha de passar per dalt d´ella i mai pot tocar-la.
Corda de galotxa: La pilota ha de passar per dalt d´ella en la ferida.

b) DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Modalitat de canxa dividida i joc directe, on hi ha dos equips (un al dau i l'altre al rest) separats per
la corda, els quals intentaran jugar la pilota passant per sobre de la corda, jugant sempre de bo, és a
dir al primer bot o a l'aire.
La partida s'inicia quan un jugador de l'equip del rest, realitza la ferida, que consisteix a llançar la
pilota des de la zona assenyalada en el dibuix i aconseguir que passi per sobre de les dues cordes (la
de falta-180cm-i la de galotxa -290 -) i caigui en el dau, on, un jugador de l'equip del dau, la jugarà a
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ
l'aire o al primer bot, passant per sobre de la corda central, els cops alternatius es mantindran fins
que un dels dos equips guanyi un quinze, la qual cosa passarà quan l´equip adversari no jugue la
pilota al primer bot o a l'aire, no passi la corda per dalt o bé toque la mateixa, encalar la pilota en
algun balcó, no colpejar la pilota amb la mà o fallar la ferida.

c) PUNTUACIÓ

Les partides es juguen a 14 jocs (70 tants). Cada joc es guanya quan s'aconsegueixen quatre
quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferència sobre l'adversari. Al final de cada joc, els jugadors
del dau passen al rest i els altres a fer el dau.

d) JUGADORS

El jugador més endarrerit és el que fa el bot (al dau) o el rest (al rest). Respon a la ferida des
de la part posterior del dau, i resta des del rest. Ha de dominar tots els cops, especialment els
baixos, i la mà esquerra.
Davant del tot hi ha el punter, que ha de ser hàbil i de vegades és el que fa la ferida, anomenat-se
en aquest moment feridor. Dominarà la ferida i la volea.
Entre el Dauer i el punter tenim el mitger o galotxer, especialitzat en els colps de volea i bot de
braç. Al dau es col.loca davant del que realitza el bot.

9. GALOTXETES DE MONÒVER

a) INSTAL.LACIÓ

Es juga en una instal.lació específica coneguda com galotxeta.

Elements importants:
Dau: é son botarà la pilota colpejada des de la banca.
Banca: é son es botarà la pilota per ser colpejada en l´acció de la ferida.
Lloseta: é son es botarà la pilota per ser colpejada en l´acció de la ferida individual.
Tamborins: són considerats “aire” (si la pilota bota allí no compta el bot)
Caixons: solen ser objectius per aconseguir quinze.
Corda: la pilota sempre ha de passar per dalt d´ella i mai pot tocar-la.
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ

b) DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Modalitat de canxa dividida i joc directe, on hi ha dos equips (un al dau i l'altre al rest) separats per
la xarxa, els quals intentaran jugar la pilota passant per sobre de la corda, jugant sempre de bo, al
primer bot o en l'aire.
La partida s'inicia quan un jugador de l'equip del rest, realitza la ferida, que consisteix en botar la
pilota en la banca, colpejant i aconseguir que aquesta, després de passar per sobre de la corda,
caigue en el dau, on un jugador del dau, la jugarà al primer bot, passant per sobre de la corda, els
colps seran alternatius fins que un dels dos equips guanye un quinze, la qual cosa passarà quan
l'equip adversari no jugue la pilota al primer bot o a l'aire, no la passe per sobre de la corda o toque
aquesta, no colpege la pilota amb la mà o falle a la ferida. Si la pilota va per sobre del frontó més
baix (el del dau) es considera pilota parada, i es jugarà de nou llançant de rebot contra el frontó. El
jugador de davant pot jugar la pilota amb les dues mans.

c) PUNTUACIÓ

Les partides es juguen a 12 jocs (60 tants), si és per parelles, i a 10 jocs si és individual. Cada joc es
guanya quan s'aconsegueixen 4 quinzes (15,30, val i joc) amb dos de diferència sobre l'adversari. Al
final de cada joc, els jugadors del dau passen al rest, i aquests a fer el dau.

d) JUGADORES

Es juguen partides individuals o per parelles. Una partida individual s'inicia botant la pilota
en el quadre C, colpejant i fent que passe per sobre de la corda i caigue en la meitat esquerra del
rest, botant abans de tocar el frontó o el tamborí.
Per parelles davant del tot hi ha el punter, que és el més hàbil i realitza la ferida. Pot posar les mans
juntes i passar amb un colp de qualsevol de les dues mans. Darrere hi ha el Dauer, gran dominador
del rebot
APUNTS DE PILOTA VALENCIANA 4º ESO
2ª AVALUACIÓ

10. VOCABULARI ESPECÍFIC

- “Va de bo”: Expressió utilitzada per començar la partida.

- “Molt”: Expressió utilitzada pel públic quan es produeix una jugada espectacular, bonica o un colp molt
difícil d'executar per part del jugador.
- “Tallar corda”: Expressió utilitzada quan la pilota passa a escassos centímetres per sobre de la corda
sense tocar-la
- “Escupida”: Entès com el comportament de la pilota quan surt de la paret o el paviment amb excessiva
rapidesa i complicant massa les opcions de joc.
- “Comportament noble”: Referit a la pilota, que el seu comportament es caracteritza per ser homogeni,
estable, poc variable i amb un so característic en el pot.

- “Els rojos i els blaus”: Nomenclatura amb què es distingeixen els dos equips que participen en el joc i que
es distingeixen pel seu color. Sempre hi ha un equip de vermell (normalment els favorits de la partida) i un
equip de blau (aspirants a guanyar els vermells).

- “Que la pelota trenque o es trenque”: Que per circumstàncies, normalment degudes a l'estat del
Trinquet, la pilota perdi la seva trajectòria normal o quedi parada o "morta".

- “L´home bo”. Jutge de la partida. El jutge de la partida pot preguntar al públic la concessió d'un quinze si
aquest no és clar. S'encara al públic i diu "Cavallers, és bona o falta?". El veredicte del públic serà el decisiu.