You are on page 1of 15
FASMACdAT Ww Iwo rn OFICIAL ORGANE del OCCIDENTAL-UNION FOLKLORE MUSICAL GS Del 15-18 sept, 1948 evenit in Basel li lie assemblé gene- MY 121 de) Intervational Folk Music Counctl, to es un asseablé C4 Gel interessates pri tolklore musical e de dansa ex li tot sunde. 1-97 ‘ro we yo ne havet ocasion participar al tot congresse, yo pos- s i e solmen relater pri li iapression de quelc selectet discurses, | Precique cri i organisation concernent Tinguistica. Mf Li congresse esset presidet del professor Or Antoine» Elysée Chertu- Tiez (Zurich). Sr, Paul Lorenzen (Arnua, Danmark) actet quan vil /) presidente. Hiss Maud Karpeles (London) functionat quam secretari- essa hororari, un del ax important oficies esset ti de interoretator: quan tal actet senioretta savrielle Hohenenser de Zurich, Li intergretation de} discurses {anglesi, fran- cesi 0 german} self ne esset necossi pro que resumas in anglesi © francesi esset Gistribuet. tia por Ii votas del discussiones 1 labor interoretatari devenit ne- cessi. Al observante it seablat que malgré li alt nivelle del contanete de un Siscurse it esset sovente venibil audir li prese fncomprensibil anglesi de un referent de altri nationalita, duant plu facil it vell har esset por onnes, far |i discurses sive in lor propri lingue, si ti ci esset francesi, anglesi o ger- san, sive in Occ. In ti casus referates in F.A.G., un resuma in Occ vell har su ficet a1 non-adeptes del respectiv Vingues national, in li casus de nordic (nore vegian, sved, finnic), hungarian, @ ture lingues, Gecidental vell har esset li unic bon netode si li referente ne mastrisat perfectisen anglesi, francesi o ger- ran, ‘in de} problesas quel vel har interessat me max fortnen, ma al discussion de quel yo ne esset present, esset ti del creation de un "Canzonariun international!® Na por vandir ur colection de canzones scrit in dialectes it va esser necessi adiunter a it Ti version in lf Tingue national corespondent. Talaen fat Frangois HiThela con su colection *VieilTes chansons alsaciennes”, U it esset possibil, i] Gat vn version eetric, dune cantabil con Ti san melodie quae 1/ alemanic origina le; w it ne esset possidil, il dat un version litteral. Li ultim metode ha esset aplicat in li colection *Villotte e canti posolari frivlani, a cura della Socie- *2 flologica frivlana G.!.Ascoli*, in quel on da sisplicnen un litteral version ° exclication del textu friulan, tu ! lass nos quest ionar quo va esser Ti conse- auentie por un colection ne de un sol dialecte, sa de canzones in onni possibil Tingues de? sunde 7 Yo proposi que @ chascun canzon on adjunte in Oce sive un version metric, it es cantabil con Ti saw nelodie, sive un version litteral. In certi casus, ad saver quande oxiste ja versiones in altri lingues, na versiones de alt formal nivelle, on posse adjunter"anc, ma sin onisser ti ir Gec, *les Union, fat un public @ ultie adfo 8 nor asico, quel va restar, in nor aggorie, quan un del prin pioneros del lingue international natural, i GIUSEPPE BEVIIACQUA Giuseppe Bevilacqua, doctor de biosofie, ha dedi- cat oresc su tot vive al interlinguistic problena, tsperanto, Ido, Latino sine flexione e tiundiin- guo (México) ne esset, secun su opinion, Ii idealic solution; pro te , in 1933, 41 adheret a Occiden- tal. .i Esperantistes @ 11 ductores de Lis.F, atac- cat li activits de nor pionero, quel tre brilliant- men e victoriosnan respondet al adversarios. 1! esset in tre cordial corespondentie con nor aastro £. de Wahl © altri coidealistes. In su internatioe nal reve (TALIA FILATELICA i] dedicat pluri pdai - nes a Occ, Qurante 1i querre {1 havet su dom prese destructet, na to ne iapedit su labor cri li Voca- dulariua It.-Gec. Oec.-it. I] composit Ti Cursu de dec. per corespondentie e i Istituto Poliglott do Homa selectet le quam instructor de ti cursu. 499 on 4 wo 7 In Edouard Wayor noi perdi un auxiliator ex- traordinarinen devoet, un altruist sempre pret 7 (NISTERTIE del FARE de EILEAN MOR. Nisterie ancor {nexplicat. Mult garderos ha succedet se, desde ti evenimentes, sur ti loc, ma nequande ili remarcat alqué strangi, ni trovat aloun indicies possent ducter a un explication del incidente. LI_CAPITAN DEL "ARCHER" DA LI ALARME. Vi fare de Eilean Mor ha esset constructet in 14 comensa vel XIV-im secul, avan 11 litorale septentrional de Scotia, sur li max occidental del insules Flannan. It evenit plurivez, in ti reciones, aue naves, directente se vers Lewis, in li Hebrides, o vers Pentland Firth, hat ruptet se contra li riffes strax quande surtit un poc dé lor via. Tant dangerosi esset 1i navigation 1 14 numerosi insules @ riffes. ===] Un nocte, quande 14 segle-nave con motor "ARCH?" (4rcero), comandat del canitan ‘Iman passat in li proximitdé de Filean Kor, 14 pilot remarcat que li limines ded fare esset extintet. Li mare hat esset tre mal li precedent dies. Forsan li tempeste hat damageat 1i installationes. Pro to 1i cxpitan informat strax 14 naval autoritds pri ti facte, strax pos har atinget su portu de destination. Un foy de 140'000 decalumenes hat tal- men desaparit. Felicimen 1i lune easet plen e li visibilitd bon. Nalgré to it esset necesai haver 11 ex- plication del enigma. LI 7 TU Un_inquesta esset strax apertet del Central Servicie de Control del Fares. On constatat in prim que 1i garderos installat in Filean Mor esset homes in queles on posset haver totel fide. Ili esset releat omni six semanes. Ex li quar garderos in servicte un trovat se absent in vacantie, talmen que restat tri mannes in i fare. Certmen 14 tempeste hat furiat rauiosimen in 1i region du- rante quele dies, ma it monstrat se oue li fare het functionat sin nalta durante ti'periode. Foy 1i aquas hat calmat se, e tande sol- men li foyes del fare hat extintet se. - Signales lansat per raketes restat sin response. Ii auto~ xitds administrativ decidet pro to inviar quelc homes sur 14 loc. i ineidente aparit advere {nversimil. Suposit que un del garderos hat devenit malad o mem hat morit, 1t tdmen restat ancor du homea valid. ™m barca departente de un nave aproximat se e li marineros vocat 1i garderos, ma sin reciver responee. Un del homes erimvat sur 1i parete del fare til un fenestre situat a un altore de 3m © regardat tra it in li interiore. Tl videt neouf e audit mull bruide. Fvidentmen alqué ex- traordinari hat evenit. Tande li capitane self del nave intrat in 14 fare e devet aconosser que il esset {ncapabil soluer 1i enigna. 123 LI_INSOIUIBIL PROBLENA In 14 interiore del fare, omnicos esset perfectmen in 6r- dine. Ti personal vestimentes del du garderos Ducat e Marshal esset complet, ma 11 bottes del triesim gardero Donald arthur, mancat in ii inventarie. Omni inacritiones regulamentari esset constatabil in li reristre, ma 111 etoppat ye 1i die quel hat sequet 11 fenpeste, invteonte ad ultra in ti date que li tempe hat redevenit bell © que 11 mere rset colm. On “evet contentar se per sunoair qne 1i gardero Arthur hat volet, pro quelcunc rason, atdnger li coste in 14 barca del fare quel, in fucte, ne esset retrovat. Forsan in dangere naufra~ gear, i] hat esset sucursat del du camarades queles hat perit in f1 Anterorense. Ma alor on ne comprende rro quo ili ne men prendet lor bottes lassante li fare. On anc questionat se esque un del garderos, in un moment de follte, ne hnt mortat su du cauarades, por suicidar ee poy. Ma om- ni to ee solnen hipoteses. Ii nabitantes del inaules, 4m 1 plicita, contenta se per imaginar que li "serpente d¢ mare", surtit Gel acuas pro li tempeste, hat captet 14 3 garderos. 11 misterie Testa complet e probahilmen nequande va esser elucidat. D'MANDERS CRITIGAT ! Pos 11 publication del litre de Sr. Dr. Manders "VIJP KUNST- GALAN g, PEt quel COSMOGLOTTA Ha LONGYEN PARLAT (vide nr. A 134, B94 epee) not recivet pluri lettres de letores e precipus un articul de nor colaborator austrian, Sr. Blaschke de Wels. Sr. Blaschke se- areca Dr. Manders har taget, in 11 ultim capital de su libre, pri ogre judtoas desfavorabil a Esperanto e in i sam témpore ue hay pon ‘ionat omni factes favorabil a Oceddental. Il vide in to un pruva de su partialité, bil far venir tales de Svissia. Adplu li Germanes hat confiscar ii colectiones apartenent al Espo-clubes in Nederland. 14 Oooiscatals materiale 11 posset reciver solmen nersi a Sr. A.P. Poggonbeek do Rotterdam, Sr. Manders fa anc remaroar que 11 oriticat quaresim capitul Reesor ee Un sdduntion e que malgré 11 grav mancas de ti-ci, 1] ne possot retardar plu long 11 dissertation por su dootoratu, {1 final: Tee declara que in un eventual duesin edition 11 va naturalmen comple- [2z,2u 14bre secun 11 informationes © criticas recivet del occidencas istes. Pos ti explicit aclarationes noi aconosse sin hesitation 14 absolut bon fide de Sr. Manders e prence conossentie del expression de,33 Tesretes quel, noi espera, va satisfar Sr. Blasonke suas ali satisfa nos. Red. de COSMOGLOTTA 124 Li PRINCE e li AMORE Un rey e un reyessa in Polonia havet un filio quel ili altmen amat, e quel ili decidet ais- ser visitar altri landes, por que il mey aug- mentar su conossanties © su experienties @ de- venir ancor plu habil a unquande reyer su po- pul. I1i prosesset se obtener tam plu grand avantage del viage que Ji prince, berque yun, havet un seriosi natura, a quel mancat soleen i Vi disposition manjar piscos. In facte, desde su infantie il sentit desquste de omni anigales con squames. To dolet li bon rey @ su reyessa, nam ili self tre apreciat piscos, e lor land havet in abundan- tie Ti max deliciosi piscos del aare, del riveres, fluvies e lagos. ?or acoapaniar li prince in su viage ili electet un yun mann, conosset pro su orudentie, quieta e suavi caractera, Ante Ti departe it esset urgentaen inposit le, si possibil far le manjar piscos, ma preci pue detener le de anore a féninas, exceptet si li objecte de un tal anore esset de egal rang, ex reyal sangue. Li prince poy viageat con ti acompantator, con li beneditiones del bon rey, del reyessa, del corte e del tot popul, e quande i1i, pos un gar-viage de du dies, de- barcat sur foren coste, li unesia ente resarcat del prince esset un tre bell yun fénina. Pro que ella esset filia solmen de un siaplic ndbilo, Ti mastro de corte volet impedir li prince serchar la; ma li aastro de corte savet que If amore es un passion augnentant just con 11 iapedimentes; {1 dunc decidat ne oposir se, @ nee acompaniat li prince durante su visita che li nébilo. Pos curt témpor li mastro de corte observat que li amore del prince, benque il ne inpedit it, tdnen augmentat, @ pro to decidet anihilar it per 1i « prudentie, Durante un soaré che li ndbilo il tornat 1i conversation al remarcabil decovri- tion de} nicroscop, fat recentaen, e havente con se un del tande nov inventet fort microscopes, 1 petit 1f permission wetter ti wicroscop anc sur li lilie- blanc manu de ti yun dana, poy sur su ancor plu fin quancie, e li prince , viden- te tra li instrument, percoptet que li fin pelle de su amata esset..squamosi | Li saa véspere 1i fillo del rey eanjat piscos. Ex."Histories de Amore ex nult landes" , de A, Goldschmidt, trad. in Oce de H.P. Frodelund (Dania) SENSATIONAL INFORMATION : Prof, André MARTINET demisse de I.A.U.4. Prof. André Martinet, director del studies de IALA informa nos que il demisset de su oficie e que il refusa assumar alquel responsabilité concernent li forme del lingue quel va publicar, eventualmen, ti association. 425 CONCURS€& DEL ERRAS texiste in 13 17 su ¢ rusero dal figu giotta in Cheseaux s ‘Svissia), ante 1 3} iéeines cel gantantes, publicat in nor nuneré de februar 1945 Nustration extraet de "Nor Jurnale® de ! ausanne (Svissia) 426 LI AMPUTATES In li ultin aonente noi recive de Sr Lima, pri quel noi parla in nor chef-arti- cul, li liste del "amputationes" in Occ, sur queles jl funda su condamnation de nor lingue. Exter -men e -it&, pri queles noi ja raspondet, i] cita nos li sequent liste (Inter parenteses 1i parol complet, secun li opinion de Sr Lima): avan (avant), aem (nesno), sol (solo), pos (post), ver (vero), tro (trop), tre (tres), u (oi), partu (partout}, vu (vous), pri (peri), prim (primo), ancor (ane core, ancora), ef (ici), nor,vor (nostro, vostro}, to (isto, esto). Nu ! on mey remarcar que li paroles tro, tre, u, partu, w, ancor, pria, cores- vonde, in Occ, just al pronunciation del parol francesi, in quel li finale es mut. Sion ndmina to un "amputation", tande, in li projecte de Sr Lima, onni paroles per -ion es anc "anpuiates" por li Italianes, quel scri e pronuacia -ione con un -¢ final. Li parol son del sam autor es anc un anputate por li Francese quel scri sont. On vide que li argumente ducte nos lontan ! Ver as li ver radica ne- cessi por ver/itd, ver/it/abil, verfificar, ver/ification , sol_ i radica de so- Vita, solfit/ari, sol/men. Si 1i Sud-ronanic popules es acustonat a un finale -0 to ne es un rason por imposir it al altri nationalitas (F. vrai, seul), due tre coincide con li ciffre italian tre ne es un rason eliminar it del L. san li ver radica por 3 es tri, pro iri/plice, tri/angul, tri/angulari, trio, etc, Esque un radica tae international deve esser nu viceat de un italian ? ‘Avan ti dozen de exemples citat in un lingue havent 40000 paroles noi es in jure qualificar quam risibilsen exagerat li assertion secun quel nor lingua tha amputat un ndmere considerabil (sic !) de paroles neo-latin per naniere a rendir unes inreconossibil (vermen !), e a vulnerar con li altres li sensibilita del neo- latinos" (\i usat parol "ferir® de Sr Lina va dupar omni Franceses por queles it significa "frappart) It es arusant constatar que ti "sensibilitate’ de un Portugaleso 2s "vulrerat® pro li supression del mut litteres de paroles francesi ! it seabla nos que noi, guel parla francesi,es olu bon plazzat por sentir e judicar ! In omni casu noi considera quam regretabil que tal exagerationes trova se in un orochura quel vole servir li afere del L.I. Ric Berger Sr Henk Bylsma, director de 1.5.1., erwedekade 132 bis, UTRECHT Nederland, co- responde pri interlinguistic problemas in Occ, F,£,9,1, 0 altri interlinguas; co- lecte publicationes, manuales, vocabulariumes, revues, etc de oani interlinguis- tic sistemas, constructet preter o present (Eventual contra-don: postmarcas, ex- libris, grafic artes, e tal.) Yo prende li libert3 far remarcar un litt inexactitd in Nro 138 de Cosa:"Li O- ceanic Tempe-Naves" es un condensat version in Occ de un articul in anglesi de Sir Helson Johnson, del iMinisterie de aviation anglesi, articul quel aparit in Ti semanale The Spectator. Yo petit e recivet li persission de1 noninat revde far publicar ai version in Cose. H. Littlewood (Anglia) 12%

You might also like