Professional Documents
Culture Documents
89 | actinium |ac |" 44 ruthenium | Fu 10h 0g, 90 | thorium Th | 232,12 45) rhodium Rh | 102, | 92 | promectinim | Pa | 23150 46 palladiua | Pd | 20897 j | 2 | srantum 0 238007 J *) o emanation -26&. Chrom. Carbon es solmen 1i némine del chinic elecent, Por 11 winerale yo proposi charbon have apart néwines por li minerale, Un sinbol consiste in un majuscul, con un winuscul Ifttere quande it es nacessi far un distintion. Li simboles es selectet secun international usage, Generalaen li Ifttere(s) coresponde @ nor némines del elenentes, ma in quar casus ili es de- rivat de un altri némine: Sodium: Na ( de arabic natrua); Potassium: K (de Kaliua) Antinonie: Sb (do L. stibium); Mercurie: Hg (de L.= ex Gr.- Hidrargi run) Li atomic pesa es 1i pesa de un atom comparat a un atom de hidrogen, To es Ii o- riginal sistema, Hodie 1{ unité es 1i 1/16 del pasa del atom de oxigen. Taleen Ji atomic pesa de oxigen os 16 precismen, e ti de hidrogen es 1,008 Li di ferentic es tre wfcri. Li atomic pesas es li statistic o aedial valores, sin egardar 11 isotopes. tetalles o Non-setalles: Ti division del elenentes es iaportant © fundasental, bengue it es desfacil; it es fat secun principies explicat in li manuales. Li non petalles sta in direct contraste al aetalles ne solaen in fisic ma anc in chiaic proprietas. Du elenentes, arsen ® seleniua, es exceptiones pro que ili have pro- prietas inter metalles © non-setalles, Pro to i1i os nominat actalloides. Quel elementes - ros 85 © 87, € forsan du o tri altres - es "{nconossat elo mentes®, li existentfe de queles es indicat in li periodic tabul. Si ili ha esset decovrit, Ti atomic pesa ne ha esset deterainat. 1]i es marcat de un punctu de interrogation Aoreviat _némines de elenentes:Quelc important elonentes have abreviat formes de lor n6pines, usat con finales © in composit paroles, in quel on usa li conectiv vocale -o Elenent: carbon —hidrogen sulfur nitrogen oxigen fos for abrev.: carb hidr sulf nite oxi, ox fost exenples: carbohidrat hidroxid — cupre-sulfat nitric oxide fos fat Li Composites es indicat per formules quel consiste in 1i simboles del eleaen- tes: NaCl. Li electro-positiv element es ordinarimen posit in pria Joc, Ti nega- tiv in fine: H2 S04. Li ndaines del composites es serit per apart paroles in A @ in altri lingues, in singul long paroles in G. Yo propost un aedial via, i.e. scrir per un union-streca: scliun-clorid: NaCl, etc, Si It existe 2,3, etc atones de un elenent in li olecul, to es indicat per sicri inferior nuneralas, quam in A, G, S. Talnen H70, que! es equivalent @ A-O-H Noi reserva i superior position del Iftteres por indicar Ii fones, p.¢. Natl” Ane por 1 atomic pesas del isotopes. Finales es presc seapre identic in forme e analog in sense al ja existent fina- Tes de Occ: cid indica un siaplic binari composite del nominat eleaent con ti altri elensnt Ja mentionat: hidrogen-clorid: HCI; hidrogen-sul fid: HS; Cupre-oxide: Cw, x0si indica un plu alt proportion del nominat elenent in Ii aolecs] --Sul furesi- acid: HoS03 —97-cle {ndica un winu alt proportion del nowinat element in li molacul -- Sulfuric acide: HpSO, zat indica un radicale consistent in 11 nominat element, coubinat con li plen ndmere de oxigen atomes. -sulfat: S0,; onitrat: N03; sodium-carbonat: NaCO3 rit indica un radicale con minu gult oxtgen ~~ -sulfit: -90. 3 onitrits NOo Prefixes: Quande it es necessi indicar 1 nuaere de atomes ie un element in un aolecul, not usa grec prefixes: |/ Carbon-nonoxide: CO. 2/ Carbon-di oxide: CO- 3) Sul fur-trioxtde: $03. 4/ Carbon-tetrac tori d CCl, 5 Fos for-pentoxide:P21 Por If valentias yo prefere L.prefixas, Talmen ili ne colide con 11 or. pre- fixes del molecules, anc ilf acorda plu bon con li L. valent: univalent, biva- Tent, trivalent, quadrivalent, Por indica un supernoraal quantita de ti element in 11 solecul: Sodius-per- oxide: NayQo{sodiue-oxide: Naz0) | Hidrogen-peroxide: Hy0y( aqua H70) Por concluder yo suggeste un bell wicri problema, Quande in 1805 on decovrit 1 elewent nro 2 per spectroscopic exploration del sole, on noninat it per 1f grec nomine de ti astre con un classic finale; helium, Ma -um es L. 3M gr. fi- nale vell har esset -on. In plu, helium es li sol noneaetalle con finale num; @ in fine helfue es un membre del inert gases, de quel omni altres fini per -on. Oni to ducte 2 helion. Ma li intemational forne es helium. Nu, quo va esser nor ver solution HO. @l (London) U Esperantistes ama reprochar a Oce-interlingue 1i variabil pronunciation de S. E111 sovente combatte {t per 14 arquaent que li variabilitd vel esser tro desfactT justaen por Gerwanes. a, in realit2, 1i Germanes pronuncia li C ne al- trimen quan in..0ce. Vi quele exemples quel chascun Germane va leer corectae a/ General nonines —b/ nomtnes de german cités c/ propri_nomines Capitol Camburg (Saale) v. Canstein (Bibel) Centineter (ca) Celle (Hannover) Celsius Cichorie Cinbern (germ, gente) CHIT (-Caci Ite) Cognac Coburg (Bavaria) Columbus Curacao Cuxhaven Curatus (prestro catol{c) Clique Clausthal (Harz) Clausewitz (germ gener.) Crone Crailsheim (Wurterbera) Cranach (pictor) J. duensel (Gotha) Gereania Sr Koning, de Nederland, opine que on deve dir in Occ Heinrich @ ne fenri, pro que Heine es un german scritor. Response: Li question del propri nénines deve asser studiat un vez seriosimen, Esque on deve conservar li formes national o esque on deve adaptar les al roaanic caractere del lingue, quae noi fa general- aen tn li geografic nomines, por ex.: Geruania o ne Deutschland, Austria e ne Oesterrsich. Aubi opiniones posse esser subtenst de bon actives. Ti quande on leterninar Ti wax bon solution it sembla nos preferibil lassar li coaplet 1i- barta in ti dominia. ~98-STATA E SU MOHBES Li prostata es un glandulari organe del aascules, que? in- velopa li initial portion del uretre, e quel apartene al classe del glandules in composit grappes. Li aorbes del prostata es sat froquent. Che li adultes, on trova li acut prostatite © 11 prostatic abscesses debit, por li pluparte, al gonococeo; Ti cronic prostatite de quel li cause es ver- sinilmen li blenoragie, Che 11 aannes hant preterpassat 1i et2 de quinanti annus, on trova li hipertrofie del_prostata a, plu ramen, 1i cancere del prostata. Anatonicnen, Ii prostata have li forme ¢ 11 volunine de un castanie; su voluaine, ta- wen varia secun If et (che 1i oldes it posse atingar li volumine de un ove de gallina) It es trapassat per 1i canale del uretre e it da passage al ejaculator! canales. Fisfologicaen, it have un duplic function: glandulari organe, it possede un propri se- cretion (prostatic Tiquida); it es un liquide blancatri, spess, quel constitue quasi un Tubrificante, ea quel ne possede un fecundant proprieta; in ultra it es un contrabile quel pulse in If canale del uretre li spermatic liquide. Fatologicaen, 1i prosteta posse esser li sede de mul! morbes enuserat in supra. Sin intrar in li detallie del terapeutica quel omni ti morbes fa nascer, lass nos signalar Vi grand progresses realisat in nor teapor in 11 chirurgie dal prostata (ablation). Secun Dictionnaire encycl, Quillet, trad. G Aguiré, Paris Nota del traductor: Wu on fa li foration del prostata contra li hipertrofie, On di que to es un tre simplic operation 6 sin dangers. ORIGINE DEL PAROL NYLON 2ave vu de u veni Ti parol NYLON quel, con rapidita, ha esset adoptet de omni feainas del terra? Ples resarcar in prim, que ti du sillabes es admirabilaen trovat @ que i]i sembla tas ton in omni Hngues. Ti parol ha nascet de un hasarde tot inexpactat, Li equip quel ha inventet If Nylon havat ye su cap Ii chisist Or Carothers. Quanda li producte esset de- finitivaen perlaborat, durante 1i ultie guerre, Or Carothers exclasat : Nor, You, Lou- sy Old Nipponese ! * (Nu, Wu, Old fediculost Japanese) quo posse esser traductet per: "hu, contra vos, old Pediculosi Japanese). Ti exclagation havet un tal succasse que on dectdet noninar Ti nov materie per 1i prim litteres del quin paroles de Dr Carothers. (Secun VENORE, Paris, dec 1948) Vie de VEntreprise (Lille), precise que 1i decovrition del NYLON havet un grandissie iaportantie por HW guerre contra Japan. Trad. G. Aguiré, Faris. QRIGINE DEL LUSE DE BILLIARD Ui billiard eset Inventet in Anglia, in 1552, de un prestator sur gages: William Ke- ro. Li prestatoras havet quan reclan-placca tri bules ex ligne, quel ili pendet super lor buticas. W111fam Kero inaginat un divertissezent in su propri eaniere, {1 prendet Ni trf butes de su reclas-placca, © amusat se per far les incomtrar e chocar unaltny in omni species de combinationes secun SVP, Paris -99- (ACRIALITAS SCIENTICLI TELEVISION IN LI CINEMAS Li die ne es tre lontan quande on va posser vider, in li cinenas, spectacules vernen actual, mers{ al decovrition, fat de un anglesi firea, de un nov sistena de spesules por 1i projection cinenatografic de proqramnas de television, Ti] hodfe, 14 max grand desfacilita quel oposit se al television in If cinesa provenit del alt custas de un sistema de spegules capabil reflexer sin deforma tion ni perde de lémine, sur li ecran, li image aparient sur li catodic tube del aparate de television... Un constructor, ad-vere, hat aastrisat li desfacilita, i tz tan mult que solnen li salas max luxosi posset pernisser se lation de it. Li nov decovrition reducte 1i expenses considerabi{Ieen. Li conbi nation de 'inses del nov dispositive postula un apertura de F. 0.7. Li surfacie es solmen sferic, quo mult sisplifica 1i fabrication e reducte li cus- tas. Li provas monstra que ti procede projecte sur 1i ecran un image tre clare in alcun distorsion. Un famost ingeniero, Sr Tel abtene paper-paste rer fen de terr-pones e shelles de pises e faseoles. On posse fabricar talmen un excellent papere por inpaccation. Gn save que 1i papere esset inventet in China, de Hung-Tian, lier, ha just decovrit un procede mersi a quel il ey cies 200 annus 1] esset in prim fabricat protabilen per cortice de muriero, Pos diversi transformationes, li papere, quel esset traet del pallie del ris @ del frunente, del chiffores, ete, passat a Turkestan e erivat al Arabes in 750. 't esset conosset in Europa solmen in li I2-esim secul e in Francia solaen in li I3eesir secu]. odie Ti so) jurnales absorcte 4] % del production del papere, 1i reste eant al libres, al inpaccationes de omni species, al tapetes e al ..burocratic Paperaches ante nor era, oi en Ante poc tempor un facte tre curiosi fat ault bruida in li valley del Ormonts in li Canton de Vaud (Svissva) ce Jn senior Borloz volet mortar su cat. 11 actet in maniere ne far suffrer li animale, @ i] ima- ginat lijar un detonator al col det animale, Poy il accendet ti detonator e retrae! se rapidmen. Ma li cat comensat sequer obstin- atmen su mastre, auel refugiat se in un feniera u li bestie naturalnen penetrat detra le, Sr Borloz havet tande Vi felici idé ascender sur un scale til 1i une- sim etage. Just in Ii soment quande i] retraet li scale 11 detonator explodet, rortante li cat. Sr Borloz, tande renunciante ti dangerosi medie de nortation bor desenbarassar se de un duesim cat resoluet strancular ti-ci. lia on save que Vi vive es tenaci che li cates. $ Borloz credet li sui mort quande subitnen Vi vastie mordet Je, cupants profundwen su carne, It sequet un grav vanenation de sancue pro quel Sr Borloz morit. “340 nsCELEBRI PICTURAS: Jul. RECAMIER, de GERARD sin talente special, sin nobilesse, Jjuliet- te iecamier devenit 1; max adairet fomina de Su epoca, © aquisitet un europan reputation. el] ella certinen esset, a it ha existet fe- nina: tam inteligent © plu bell, quel lassat cull nowine in Ti historie. a ella havet un Charme incoparadil, un bont3 sin Visitas e, fn nanca de nobilesse, un noblesse e distin- tion... duande, in 1806, su patra, administra- tor del postas, esset destituet e que su aari- to perdit su fortune, ella renunciat al lux jeon Ti subrise, Talmen ella conservat omni su anicos. Juliette tecaaier asset constantzen circus ‘at de multissia adoratores, e tanen su vive esset {nreprochabil. ‘in pretende nex que su naritage restat "blanc", it es ne *consunat In Vi eta de 15 annus ella hat aaritat un ban- kero de 42 annus, Jacques fecamier. Alcun his- torianes, por explicar ti sirangi facte, asserte que Recasier het esset 1i ananto del Batre de Juliette © in consequentie esset li patre del yun feaina. Per ti aaritage 11 volet soleen transsisser su fortune e su filia sin reconosser Ta legalmen quan su ine fante por ne deshonorar li aatra. To es prasc un historio por folietonistes ! ‘nter su nunerosi adoratores, du esset su preferatas: 11 prince cugus*, filio del rey de Prussia, @ Chateaubriand. Ella conosset i unesi durante su ceotivit? in Frane cia qua orisonero de guerre, aa per un acusent capricie del fate 1: ver prisonera es- diliette self, li max famosi Francesa del epoca, quel esset conquestat del Prussi- Ea concedet le li sol besa quel ella dat a un wann, Ella taten ne devenit prin- 4, ne pro que su narito refusat li divorcie, aa pro que ella ranunciat rupter li Vige quel unit la a un mann por quel ella havet un tre grand estina, Flu tard un altri amicie, presc passionosi, ligat la al grand sceitor francest Cha- ‘eaubriand, quel ella recoliet in su hen del "Abbaye aux Bois®. Chateaubriand devenit infirm e incapabil garchar sin servitores; sra Pecasier de- veri ciec ore li catarscte, Tanen i} ofertat la, in li etd de 72 annus, waritar la quande ella devenit liber pos li sorte de su narito, Fila refusal @ un poc olu tard 111 sorit presc in san tenpor, ‘e Juliette Recasier on conosse pluri celebri portretes pictet de David « de Gerard. i de David, in quel Juliette es alongat sur un lette roan, es |i max celebri.Tamen tar dana preferet 11 picturas de Gerard de quel noi da in supra un reproduction secua un dessin de Chevignard. Gerard, quae su sastre David, apartene al gruppe del pictores geinat classic, quel serchat lor inspiration in li antiquit2, ma su portretes es plu fariliari quan tis de David. Li pictura classic reyet durante li tot vive de Kapoleon, circa de 1770 a 1820, Ric Berger mle Juliette Secanier, de GerardCATALOG DEL OCCIDENTAL-LITTERATURA + Baitionen mimengrafaty IN ANGLESI: Afrancat Pope: Knglish-Occidental Dictionary © 2... se Se. Fr, 2 80 * Littlewood: Occidental for english student: : . a BU *Raxworthy A.W. S.: Introductory Occidental Grammar Qed.) 1.80 IN DAN: * Federn-Haislund: Uccidental-Dansk Ordbog a) IN FRANCESI: Berger: Dictionnaire Frangais-Qceidental in cal. Sv. Fr. 5.— ligat (en réeiditio) + L?O0ceidental en 8 legons (2° édition 1946) « i" +» Vocabulaire Oceidencal-Frangais . : {La question d'une langue universelie = De Guesnet: L’Occidental (principes de la langue) = IN GERMAN : *Berger-Nidecker Dr.: Historiettes in Occidental (con trad. german), —. 60 *Federn:(iecidental-Grundlagefireinen Int, TerminologischenCode > —. 60 Haas Dr.: Dio heutige Situation der Weitspracientrage - . 20 +, Wieso ist Occidental die endgultige Welthilissprache? ©” = — 20 Matejka: Occidental, vollstandiger Lelirgang in 20 Lektionen. > 2.50 + Worterbuch Occidental. Deutsch und Deutsch-Oceidental, brochat Sy. Fr. 5. —; ligat . - 1.50 » Kurze Grammatik der Welthilfes : = 20 * Schrag Dr., Aschwanden Dr., Nidecker Dr.: Die moderne Weltsprache . new ee iy ® » 50 IN ITALIAN Bevilacqua: Corso di ,Occidenral* per gli italiani . . 120 . Digionario Italiano-Occidental (in preparation) “Federn-Ritter: Vocabolario Occidental-Italiano. . . . . . 5 —.80 Picchi Dr. ing. Prof. A.: Stato attuale del problema della LT, 7 —.80 30 60 IN PORTUGALES!: “*: A lingua internacional Occidental. . . . . . . . . oa IN RUMAN; Saescu: Occidental, limba internationala moderna. i _ IN SVED: Berggren-Blomé-Skdld: Svensk Occidental Ordbok Blomé Dr.: Larobok i Occidental, 72 p.. . . Sjdstedt Dr.: Dubbel Occidestal-Ordbock, 98 p. Segerstah! : Hjalpspraksfragen é Si jstedt Dr.: Occidental, de internationella ordens sprak fon Sydow: Occidental eller Esperanto . IN TCHEC: Kajs: Occidental, moderni jazyk mezinarodni . * Kajs-Podobsky-Svec: Slovnik Cosko-Occidentdlsky | Multis: Problém jazyka mezingrodniho . . . ._. * Svec-Podobaky-Federn : Slovnik (Occidentalsko-Cesky gsgege L- 1.50 —. 50 —. 60 INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA Tel. (021) 95656. Pch.-conto: 1 1969 {Si ili es admisset, li payamentes posse exser fal al sequent postchec-contos del Institute: Berlin 1683%;; Braxeltes 250445; Copenhag 26972; Paris 176546; Stockholm T4395, Por omni attri landes tnviar moné per mandate international.) Printeria: Arts graphiques Schuler S. A., Bienne, Svissia Editor responsabil; Fred, Lagnel, Chapelle (Vaud), Svissia