You are on page 1of 16
CATMNACI NTA WwWwsi wba w IPE i CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (0c) Ju +7 EDITION A ee EDITION A apari in Januar Marte April Junio, Juli, Septembre Octobre ,Decembre, E Dition Bin Februar, May, August Novembre Ci QUESTION. del ARTICUL Li prin diferentie aparent, benque it acte se pri un sol Iitters, inter Occ Interlingua de iALA, jace in li articul quel, in ti ultie Tingue, va esser pro- babilnen le por omni géneres @ nimeres, secun li exemple de Volk © Fuchs (1883), de Courtonne { 1885), de Rosa (1890), de Lott(1890), de Heiatzaler (1393), de Stenpfl (1894), Juestion tre desfacil a soluer pro que it ne existe un interna- tionalit2 evident por un articul definit, Anglesi, quel have un unic articul (the), ne sosse furnir it al L.l, pro li pronunciation tre diferent del scrition, Pri li articul de ail esset tre perplex. Pos har studiat 1i problema in Line gua internationale® de oct 1911, il concludet: "Li forme fundamental del articul (in li Vingues national) es 1, a quel on posse adjunter secun guste o li finition adjectivic i, o li finitiones indicant Vi soxu: masculin -0, feminin -a, neutri -u, © Hi finition «s del plurale*(Spfri- tu de Sec, p. 35) In su proto-Oec, nominat Auli, i] usat 1, quel have 1i desavan- tage tro similar li ciffre |, Ma desde 1922 il adoptet Ii, quel esset proposit 10 annus antey de prof. Konseur de Bruxelles, e quel esset usat de Pirro ja in 1868, in san témpor quan el. ‘in save que in 1928 Jespersen anc adoptet it in su Novial. Li have Ti avantage ne chocar, quan it es li casu por le, avan feminines © ne chocar, quan it es Ti casu por li articul la_ de Esperanto, avan nasculines. Al renarca que 1i_ ne es natural, de Rah) respondet que 4i articul esset just usat in ancian francesi. De un altri parte Couturat, in suMHistoire de la langue universelle"(p, 499), seri: "Li beson del articul es tam vividnen sentit in li modern pensada, que li scolasticos hat introductet in latin un articul (1i).Li coincidentie es vermen curiosi. Gn ha dit que ti articul li evoca in Francia li qualificative de "petit nbgre™ bro que 1i negras yarlante francesi sovente pronuncia 1i pore vice le pire, pro- dabilmen pro 1i desfacilita pronunciar lie mut, ma ti objection vale solmen por Franceses in relation con negros debutant ! Ad-plu, si Ti negros instinctivaen invente Ii articul 1i ne existent in francesi, it sembla nos que to es just un rason in favore de ti articul, nan li L.1., noi pensa, es anc destinat al negros, esque no? In Occ, ti articul satisfa nos, ¢ on acustora se rapidnen a it Naturalnen, 1¢ posse anc convener si versen it ne choca avan fenini LILCIFFRES Qual Ante un anny li sviss jumnales ha publicat 11 sequent articul: "Esperanto, ido, Volapik e altri international lingues deve esser un die detronat de ni "ciffrat lingue", asserte Ivan Petelka, un professor ukranian etablisset in Canada. Quo es efectivaen plu clar quam 27-8730000-27-123000-01-02-03 7 Con li code numeric de quel yo es Ti inventor, un Papu, un Esquimo va comprender quo ti ciffres significa". "Li code de Petelka usa deci ciffres arab e Hi littere x por li plurale. Yo, to es li ciffre 1, tue2, flat, ete. tll articul, nul) conjugation, null declinationes. Li null (o) indica Ti formes del discurse. Por exemple denocratia es 8730; democratisar 87300; cenocratic 373000; denocraticeen 6730000. In quelc dies, Ivan Petelka pretends esser comprendet del tot sonanité, - 66 = ‘LING, UN NOV LINGUE MATURALLSTIC In fine de 1948 aparit in Stockholm un nov lingue international noninat LING, con- posit de Senior Anders Olson. Li unesia gramatica have quan titul: parle ju lim? (Es- que w parla Ling?). It apartene al naturalistic conception,na con un tendentie nordic tre narcat, sini] a ti de Novial, Li alfabete expulse C,6,W,X,Y,Z, Quam Novial it vicea partuC per s. Dunc li experi- antie de Novia? quel, pos 10 annus de practica, devet readopter C,servit a nequd, Li vocabulariue adopte ult anglesi e sem germanic radicas:kros {cruce), finde (tro- var) folge (sequer). Ui gramatica es reductet al ininua; quam in Latino sine Flexione, 11 plurale existe in 14 ndémines solmen si li sense de] frase ne ja implica it: du lingva («du lingues), ave_plur ending (have pluri finales), arb ese plur meter alt (=Ii arbor 2s pluri ae- tres alt). Li derivation es un problema fnexistent in LING, e su autor ne sucia dar li sinin requ] pri it. tiul) liste de afixes es dat. Li rudimentari parol-liste del fine anc na peraisse comprender qualnen un familie de paroles es derivat de un radica. Sr Olson contenta se indicar que de fish (pisc) on deriva li verbe fishe (piscar), fishing (pi- scation) Noi dune suposi que su vocabularius essente 70 0 80 o/o romanic, pluri silles de derivates ronanic per -ion va autar lor finale a -ing ! € tis per -or, per -iv, par -ura ? Plu bon es ne questionar ! Li desdiona del autor por li derivation natural ductet le a acurtar i radicas pur "siaplificar" su lingue, sin previder que 1i derivates va esser talnen presc onnes rutilat. Noi ne coaprende, por exemple, qualnen in LING on va derivar de fanil li tot fanilie: fanili/al, fanili/ari, fanili/ar/isar, ‘anili/ar/ft2, etc; qualren de nid (amedie) on deriva nedi/al, inter/medi/ari. Un rapid exdnine de) curt vocabulariun dat aonstra que ti derivates existe in altri locos quae nov radicas: inediat, interneder, Si If altri fanilies es taluen distribuet, noi pensa que li acusation "esser complicat! lansat de Sr Olson contra Occidental es aplicadil just a su LIN3, e que 11 structura tan siaplic de nor Vingue vell in contrari constituer un bon eodelle por *siaplificar® ti nov idiona! In hasarde noi anc trova in LING 11 parol inosens, Ja ante 2) annus Sr A.Z.2anstedt de Helsinki, recensente NOVIAL de Jespersen in Cosm. renarcat : "In Novial not trova inosent, quel in Occ es un totalmen reculari derivate, claraen explicat secun li recules de Occ; ma in tovial it sta isolat, sin coherentie, in su Innocentie ¢enonstrante que li lingue ne cuida pri arbitrari decretes®. It es un complication adopter quan radica li parol inocens quande, per 1i verbe pri- nitiv noc/er on forma con perfect reaularits I tot fanilie noc/ent, noc/ent/ie, in/- nocent, in/noc/ent/ie, nocfiv, noc/iv/itd, etc. Per su granatica e su vocabulariua, LING posse esser considerat quam li fratre nor- dic del ronanic UNIAL de Dr Holenaar. Li narotte acurtativ del autor ne inpedi ti-ci composi paroles quan tab] ténisnond- shempion, avan quel noi restat quam un cane avan un iguanodon, til quande noi conpren- det que it volet dir: suntan champion del tennis de table! or colegas nordic ne deve obliviar que por osni ronanic popules tal forrationes kilonetric constitue repusnant nons truosi tis. =e Un altri grav defecte de LING es i supression de omni majuscules. Ti supression, noi save, have partisanes in pluri landes, aa introducter it in un L.1. ante que 14 Europa- nes es acustosat a it,sambla nos un erra. Li expansion de un L.t. choca se ja sat mult 21 inertie del popul: taposar in sam teapor ti nov custon es cargar sin beson li nave quel avansa con sat grand pena. Ples leer li sequent textu in LING: In un textu ordinari 14 ajuscules auxilia 1i con beverly smith, lit un-e-half-ani las de akron, ese a Present medisini sensasion in amerik. el ave no senti OM etion tau unte vince ¢ no reakte a nedipik, brul-damag o bat. gerest "fakir- 1f"Topines oropri e If ao- bebi’? ese normal, nensa del frase. In un Lat. dosent yahlquist @ norrtull infanthospital dike ke de quel Ti unesin qualita plu old infant ave somfoi no senti in sert korppart. es If inaediat conprefision, person kon damagat sereber pote ank verde sin sent{, If supression de ti najus- © organi nervmalad{ pote kause mem fenomen. "ma girs crea on nerolacith e prene ek ameriki novitet kon pinsh salt!” eksorte supra textu, gor exeaple, dosent. on es haltat ja avan be- verly smith, akron, etc, serchante quo ili posse significar, ti] quande = e to posse durar long~ on coprende que ili es propri némines, Ples vicear omni Iftteres quel noi sublineat per najuscules @ vu va constatar quant li textu es plu clar, Im summa un projecte {ncomplet quel contene omni erras 2 quel reunclat finaleen Jes- persen, @ quel adjunte a ili altri erras facil a evitar, Ric Berger REFORME ECONOMIC Gn save que Ii russ revolution ka introductet un reforae in li granatica, supressen- ta alcun signes, de quel 1i eax frequentoen usat es 1i tvirdy znak (signe dur) quel es- set plazzat pos dur consonantes. Warsi a ti rational simplification, 11 ndaere del tipografic signes posset esser reductet ti] circa 3 o/o, e mom plu, si on crede alcun spectalistes, Resulta de to, secun un calcul fat recentnen, un coneiderab{] econonie. In 1913, Ti ndnare del libres publicat in Russia atinget circa 80 aillones, In conse- quentie Ii tvéedy znak plenat circa 2,5 aflliones de libres ! Con i medial precie de 50 ancian kopeckes = circa 1,25 f aur ~ to representa, quan fnutil expenses plu quan un eillfon de rubles-aur. Si on prende quan media} pesa de un libre 100 granaes, to significa, de un altri par- te, que li abolit signe augnentat 1i total posa dei editiones de circa 250 000 kilos, Li russ statisticas calculat, sur ti aprovimativ base, que 11 supression de) "durt sig ne del russ alfabate permisset far un econosia de 330 nilliones de libres. Concernent 1i problena del lingue international ti reforme presenta un cert interesse. It aonstra que on deve oe alongar paroles si to ne es postulat del internationalit3, Li adjantion del -g dal acusative, o del j del plurale in Esp/o al adjectives, o li adjun- Xion del -g pluralfc a1 adjectives e al articules in 1i sud-ronanic projectes alonga Ii textus sin evantages por li comprension. Ti alongationes finalnen custa tam ault quan Vi signe dur supresset con rason in li lingue russ, -6- CALUPINIE DEMENTIT ‘or letores forsan serora Ii odiabtT acutation de aleun ésperantistes, secur quel 14 Gce.-sovenent far eset tsubtenet® el Haristes in Gersanta ¢ in kusteia ante e durante Ii guerre Coste Ut ealuncie de- Bit in ort serantist sviss habitant Torieh, quel Ji puliefe aviss devet supervigilar pro su activi i tracistic* in Svissia {in pvc ordinari awacte 1), ror revi pectestat energiceen Ja tn ape11 122, nro 42 quel moi reinvia nor letores ser glu aepte infornation odie oer hasarde noi recive de ror colaborator de ante 11 querrey Sr. falter Radler, Vi copte ie} fofra docunent, un avise ourient Te de + sesonas ie arestes rigorose, in 1941, gro har contravenit al iateedic. tion propacar un lingue internationa) (Esperanto © Oceiden‘al). Li textu german indica formalean que 1 Uc ehdenial-inion (spractiund), quas 1 Espfo-inior esset Interdictet 4m Sernania, ‘oi peasa ue fer 11 publication de ti docucant Ii afere es mp classat, 2, wUae dit lutarkhos de un caluaria it resta se-pre alqui! cuvtone Div. St. Qu. jdm 2969. 1941 der 102. Inf. Div. in den Gefr, delter Ridler eee, ate, 180 19 41 2./1.2. 235 Strafverfiigung qeb.com 27-12,1910 jg Glogaue Gie werden befduldigtzah im Jahre 1937 und 1938 sich fir den in Bex wt Deutachland verbotenen Baperantobund und den Uccidentaleprach bund betutigt zu haben, obwohl Ihen von der volized in Griibbers dies ausdriicklich verboten worden war. Gé wird desgalb gegen Gie tine Safe von 4 Wochen (in Buchfaben: vier Wochen ) thierente Aowmpansiades geachirften arrest teref Fine YNGVE SKOLD ove kd, eoupsitor in Stockols, nest 1h 73.4109 11 cue iat 11 piaro cle prof, Re Andersson in StocKote, oe 12) 2 191%, W contrapincta 1 esapsition che fe Fryhlof in Stocihaln, Foy visit If exonne de arpaist 155, etuen de piano, lh dicee tion de orchestre ¢ composition in Ii consorvatoria “e frre ir 1827=72, ipl, ce "eictersctule-¢ pam trata in 15%, enarite cuperin’ 46 tcnlatoracisial in Stele 11 1933, esloyaent te Sved Files Snusteie de 1503 1535, tn archive wisfal tel ved compost tore, Sr Skaldesset secretario © eassero del sed Ces.ederation des de 13%, 51 conesit res or plano, azica vocalicy vases de Chavtry,orvan, or, orciastr, ale, Ine etre 3 viet asst celtesofates, piantrte, uaraile gor cores, canfate de ussase ide!!, 2 concertos de piano, 3 sinfonies, ete. tarilat dese 1975 on Cina fajSoa. 1H tilts fe or coatertor' plomro del" Ivar Inq in Tees lonicia Jan Wale Sdla “groord Berggren. =. CHIMIC NOMENCLATURA Con plesura yo leet in Cosa, de narte 1949 14 articul de 3p Akeraan de London pri li Chinic nonenclatura. Nan yo ha colaborat al chimic nomenclatura que] va aparir in i sequent edition del Plena Vortaro de Esperanto, Yo have dunc alquant experientie pri ti tana. Vi quele renarcas pri 1i propositiones de Sr. Aker- san, queles {1 forsan posse utilisar por su final con- clusiones.. j e- Se A, di que $1 ha scrit li eleaentes in classic a 2 ortocrafie. 1 signala ja que i] ha changeat chroriun in croniun. To vale anc por clor (chlor!) e sulfur (sulphur; in phosphor 14 ph es con servat 1). In li sequentie de su articul sr. A. usa If sinplificat ortografte (oxigen, etc). It senbla ne preferibf! presentar solmen un ortografie. 2, - Li restriction de? sufixe -ua a] netalles es artificial. Sr. A. ja re save quo far con *helius*, ma anc 11 non-netalles hidrogen, bor, carbon, nitrogen e altres havet originalaen 11 finale -ua: hidrogenium, boriun, etc. 3. ~ On posse disputar pri Ii election de sodium, potassiua, iode, nam multe Tingues ha conservat 11 original formes natrium, katiua, jodiue, etc. Wolfram es conservat ben- ‘ue anglase ¢ francese have tungsten, ‘4. Netalloides: 14 definition (pg.) ne es just. Mi aprense-Iibres distinte li elenen= tes if metalles e netalloides. Sin ddbite ti natal loides es tis quel Sr A. némina non- petalles. Li eleaentes arsen © selen(iua), (e plur altres quan fosfor, antison, tellur, tc) posse esser tande metallic, por ex. in lor clorides, tande setallotdic, in IN for- ne de arsenates, fosfates, etc, In li ultin casu it es un parte del acidereste, Tal ele- sentes es noninat "anfoter’, 5. = Conposite = composition ? &. -osi: plu clar es forsan dir: indica un composition in quel 1i considerate have un valentie plu bass quar ordinariaen. idem in que) li eleaent have su ordinari valentie, zat: (On posse renarcar que evidentenen existe compositiones in quel 1i nimere de oxigen-atones es plu quan "plant: p.e, in Ti perclorates apu If clorates) In fine yo mentiona vos que yo possede un Esperantic nonenclatura de chiate con circa 4000 térainos. It vell esser relativaen faci! traducter les in Occ-interlimue, ma yo save quant téapor to custa e to retene me conensar it. Un problema quel in Esperanto es tre nal soluet es Ii pronunciation del chiaic formules: HyS0, p.e. es ho-du-so-0-kvar. Ti fornules sona tre wonoton e yo crede que Occ posse solier to piu bon, Esperante que ai remarcas va esser vos util,..etc. Or. WJ. Nijveld, Eyckstraat 25 b Ans terdae-2 (Nederland) int Red.: In Occ. es 1i ulti foraul pronunciat: ha-du-ess-o-quar, Dune nul) monotonie. -0- BIOCLIMATOLOGIE Li bioclimatologie tracta pri li reationes, quel ex- iste inter li geofisic elementas e li sanita o maladie del hon, Vi un cxemple: pos un Tong periode de bon tempe con insolation e blu clar ciel aproxima se in Europa, dal west un depression, i.e, un tenpe-region de bass pros- sion con pluvie, ault hones va sentir in ti dies un o- eression psichic e fisic; ili va esser fnquiet e ne pos- se dormir; ili apen posse laborar concentratnen, etc. Ti exemple di nos, que cert re- Tationes existe inter ti tempe-situation ¢ Ti stand cel ho ia it ne solmen es un corte tempe-elenent, quel causa li sinptonas in li psiche e li céreor del hon, tiult elenentes forma un acorde e li hom senti’ ti acorde, ne solmen i singul elenent. Si li acorde es tarnonic, © Ti hon san, il va sentir se quiet, Al ai- tri ldtere 1i functiones del c’rpor va escer trublat, si li acorde es fnhamonic. | bioclinetolocie prova esser capabil trovar li divers acordes, quel trubla li functio- nes de] honan psicte e corpor. Explorar un acorde de ault elezentes naturalnen es tre desfacil; on ne posse explorar li singul elenentes, quel os por exerple in li biocli- satologic. Li temperatura, li hunidita, li vente, li pluvia, li netul, li insolation e Ji radiation in general, sa anc li geonagnetisae, li electric potentiale del aere, li jones in li aere, li trublationes (nucleos) del aere, divers fenonenes sur Ti sole {nacules, protuberanties, flocules, atc) e in fine anc coeplex elenentes, ante onnicos Vi aer-cérpores © li tenpe-frontes, quel separa li singul aer-cérpores. fo dit: on ne posse explorar ti sincul elenentes, nan null de ti elementes efecte por se sol. Solnen un cclection de ti elenertes causa fenonenes, queles nolesta o anc injoya nos, secun Ti harconie o desharronie dai eveninent. Ante circa dudeci annus li bioclinatologie esset fundat in Gernania; in li unesia an- tus or grovat explorar li fenorenes ¢ sisterlas per un statistic setode, £ mult bell resultates on ganiat ! liodie noi save, que maladies, quan wanca de dome, cert nigre- nes, eclanpsie, reunatisne, cert pneusonies, apoplexie, trombose, enbolies, comensa de difterie, colicas del rene dilie, angina de pector e astra, es causat, o plu bon dit, e& favorrsat del {nrarsonic tenpe-acordes, On save que, per exemple, If tepe-frontes forsa tal fnharmonic acordes. “ia on ne save, quel factor del geofisic procadura es li causator de ti fenonenes in li homan cérpor. Li unes di, que li atmosferic electricits os li causant ajente, Hi altris di, que it es li ozon, quel es in variabil quantita in i aere, Ha anc altri situationes es ja totainen clar: quelc scientistes trovat, que Plu mult hoees sori, si 1f sole have plu mult protuberanties e flocules quam normal; un inensi statistical materiale in Zirich e Copenhag esset laborat por ti question, £ ancor hodie on ne cose dir, que per ti fenonenes o li atnosferic clectricita o li quantité de ozon varia. Gn vide, que li tache del biocliaatologie es tre grand, e anc tre desfacil. Hodie on ea un altri via: it es clar, que in alcun caniere li vesetabil nerve-sistena de} how es infectet del seofisic fenonenes. Pro to, aem hodie, on fa experiaentes sur hones: si alcun tempa-situation veni, que) on opine esser activ zor li cérgor (harmonic 0 {n- narmonic), on lavilisa li nerve-sistema del hon cer cert injectiones e observa, quel -Ne influentic va haver 1i advenient tespe-acorde {nharconic, quel deve esser procnostisat de un bon neteorolog. On espera, que in ti via on va posser levar li vel, quel odie ane cor covrl li wisteries del tenpe-iniluentie al kon. Ui futuri seupes de ti labores es clar: on vole posser dir al aedico, que tieci o ti- ta die va esser fnharnonic 0 dangorosi por cert caladies e cert honan situationes; @ Vi edico ne va interprender in ti dies por exemple un operation o un tre exfortiant te- raple; un cltri edico va dar a patientes divers calmant wedicaaentes, si li patiente va esser tre (rublat dal terpe-fenonenes; altri patientes va esser detilisat per li te eraccrde, e 1i nedico save, que 11 deve dar loc sedicanentes, quel li cérpor suporta, Gn vide, que li bioclimatolocic prot lemas re es soluibi] solnen de seteorologos; sol- fen un colectiv labor de aeteorologes e aedicos passe esser fertil, san ne solaen Ii ei- tvationes © variationes del teape deve esser studiat e analisat, ma anc li divers nala. dies del hom deve esser classificat, e inter 1i du series de fenonones (texpe e hon constitution) on deve trovar li relationes. To ex 1i final problesa del dioclinatologie, e alan’ grand desfacilitis in Gensania, not ve ataccar ti questiones por soluer los) In fine, yo vole curt mentionar, que ne solmen li tenpe-fenosenes efecte a} horan cér- or; anc Ti climatic conditiones fa sini, Esque it ne es strangi que soleen in ti-te regiones del terra vive versen culturat popules, in queles es li max fnstabi tempe ? Noi opine hodie, jue solmen ti variabil activits de teape, del clinate, dispone 1i hon for soluer grand idés, Li grand variabilita instiga li loa esser fortosen in eu idés, & devenir culturat. Li cligate es 1f medial tespe de ault anus; © anc li elinate have in: fluentie al hon. on save, que hones tubercuTosi ne posse surortar dun clinates. Pri to Hi tache Jel biocliaatologie anc extende sur ti questiones, w in futur not va dever saver, quel clisate os apt o fnapt por tal hoa, secun su constitution, (Griginal articul in Interlingue) Gr CA. Pfeiffer, Kinigsteine Ts (Germ.) PROFETIE REALLSAT it es tre interessant traleer 1i ancian revues scientic. Un vide taleen Jetilar ser- chas, previsiones, sugositiones, quel hadie es confimmat, @ “ult plu rapidnen quan on Supostt, loi have, por exenple, sud li ocuTes un nugero Je 1927 de? conoseet revde fran- cost "Sciences et Voyages". Un long articul es consacrat al question: quel vell esser Mf decoveition possent far 14 wax grand bene al honanité? £ prof. Hartel, apnbre del A- cadenie de Xedicina, exposi 1i extraordinari boneficies quol vell rosultar del desinte- aration del aton in li cénpores radioactiv. "Ti desinteyration, 17 4i, con li Tbera- Hon del formidabil quantités de energie, suscita captivant © angust ient serchas, e las- 2 pervepter Ii passibilitd de decovritiones superant osni to, quo vell Posser {maginar Jules Verne. Foy seque un panegirica del avantages quel vell resultar prosabi een de ti narvelosi decovrition, Hodie it es fat, ti decovrition, it es fat desde 4 annus, Ma, on v8, null "liberation de aneroie possent aleviar i labor hosantha evenit. in vice aporter’Ty "bene" expec fat, ti destntegration atonic ha solnen exasperat I rivalita de du grand nationes, e Ui reste del homanité vive nu con i vag tinore que plu tost 0 plu tard, Vi tombe ato- Fic va devastar nor planste, cosbustente plantes, aninales, hones e constructions. Un bel] decovrition, ma quam Ii nitroglicerine, R. Bg. oT. china Li TORRE de BABEL | je— temple Li raconta del fl-csim dal Genese, capitul i roninat del Turre de Bavel, ha excitat li iaa- cination del hones, ti del historianes, del scritores e del pictores, Desde 10 secules, li pictores quel representat li turre, inaginat it max sovente rond, plu exactesen quan un trune de cone con nuserosi fenestres. Ti re- constitution ha devenit traditional probabil- en cro que Ti Turre de Pisa ha inspirat 11 artistes. tia in Th 19-esim secul 1i archeologos ha pruvat que li turre de Babel in Chaldez ne ka- vet un forme rond ma ti de un piranide quadra- tic, secun Ii exencle del construction de Egiptia e de Mesopotamia. It esset conposit de 7 etages, in realita ne existet un turre de Babel in Nesopotania, ma plures. Gn ha em retrovat 1i fundanentes de un trianten, quel 1i archeologes norina zigurates Un zigurat havet 7 etages. Su mures esset ornat de Landes vertical e coronat de cre- reles.Chascun etage esset pictet de un color diferent anerorant 1i quin planetes, conosset in ti epoca, Li 6-esim esset consacrat al lune e pro to esset pictet blanc. Li ultin, aurat, esset dedicat al sole. In li comensa de ho-secul, prof. Eckhard Unger de Berlin ha preciset que li piraside ne esset re,ulari. Li du unesim etages esset horizontal e un grand scaliere tre incli- rat ductet directenen al duesin etage; poy un inclinat plan tornat circum i sequent e~ tages til li temple quel esset covrit de un plat-forse servient quam observatoria. Nor figura monstra 1i reconstitution exact de ti turre de Babel, secun prof. Unger. Si prese nequé resta de ti constructiones, apen li fundanentes, to veni de que If ma~ torie utilisat ne esset li petre, quan in Egiptia, ma li staplic argil, crud o mal co- cinat, pro que Ti ligne por calentar ¥i fornes esset tre poc abundant in ti landes. Ad-plu in Mesopotania cade sovente viclent pluvies que? ruina completaen @ rapidaen li nax grand edificies, sin parlar pri li fluvies, li Tigre e 1i Eufrate quel rode sin cessa li base del cités. Li cuneiform inscritiones signalz sovente 1i reparationes o Ii reconstructiones de doses cadet. On dunc conprende que 11 turre de Gabel, quel existet ancor in li 2-esim secul pos JeC, es hodie desapari In un discurse fat in februar 1949 in Lausanne, Sr. André Parrot, conservator del au- seos del Louvre in Paris, ha exposit li ultia teortes pri 1i turre de Babel. On save que Sr Parrot ha consacrat 13 annus de su vive a explorar li sandes del Meso- potasia, e exhuaat pluri cités desaparit Sr Parrot ne contesta li existentie de ti turre, e in contrari confimma it per su ex- Plorationes e tis de) altri archeologos, Li textus biblic men auxilia 1i reconstitutio- nes. Anc un descrition del grec historiano Herodot, long considerat quan fantasic, es hodie confirmat. Ma Ti max preciosi docusent es un tabulette covrit de cunei fora scri- tura quel, decovrit in 1876, esset perdit, poy ratrovat 60 annus plu tard. In excellent statu de conservation ti tabulette, scrit 111%. 12. 229 ante J-C, da un winuciosi des- “T= crition del "dos del fundanent del terra e del ciel", Secun ti document, ti turre de 7 etages havet 4 Idteres de 90 m. @ un altore de 100 n. Ti proportiones, contrari a tis del inage traditional, mult tro alongat, concorda bon con tis de prof, Unger quel noi ha reproductet in supra, Apoyante se sur li ultia documentes decovrit, Sr. Parrot precise que in li sdnnite del turres o Zigurates travat se generalnen un santuarium con nunerosi portas: to es li temple del iianifestation, In li pede del grand scalieres, su explorationes ha exhu- nat un altri santuarium, ti del Habitation. Ti duplic santuariun explica fu, secun Sr. Parrot, bon i enigna del Turre de Babel: Quam 1i Egiptianes, li habitantes de Meso- potamfa, 3000 annus ante J-C, representat li divinit&a navigant in 11 Ocean del Siel; li turres tande e: necessi por permisser it "aterrar". ‘ecegtet del prestros in li su- perior temple, li Divinite esset ductet con some in li inferior "Temple del Togf*. In facte Babel significa "porta de Deo", To explica 1i expression de Jacob (Genese, capi- tv! 28) quel, pos su reva, designante 1i loco sur quel apoyat se li scale, exclanat: to es li porta del cieles, Concernent 1i confusion del lingues, Sr Parrot explica it per li duplic sense de un parol in hebveic lingue, duplicita quel on ne posse traducter in altri Vingue {in fran- cese: jou de mots; in Inti.: caleabur} . Fic Berger, CONCESSIONES AL SLAVES Guele coidealistes non-slavic reclana concessiones por li Slaves. Ti reclanationes es motivat per li "Ingortantie politic, Ili oblivia que li L,I. es superpolitic, it es neutral. Pri li stabilita de politic importantie noi have un frappant exemple in Germania, Nor Tingue deve esser international. It deve esser comosit de paroles inter- nationalnen conasset. It senbla que li reclanantes ne save que, por exenale, 1i russ Vingue es saturat de international paroles, Solnen tal naivos, quam ha esset Vi autor de Veltparl, posse creder que co atinge li internationalita prendente de chascun linoue quele saroles. On posse admisser aleun parol pur slavic quande ne existe un comod pa- rol ronan. Ma tal casus es tre rare ne vale parlada. "oi Slavos nullmen reclasa plu arand percentage de paroles slavic, Ma tamen noi reclana alqué, @ to as plu important quan quelc paroles: Noi reclana plu grand siaplicit® in Hi construction del frases. Ci yo va dar un exeaple prendet de Cosm.: "Secun wu, Ronbonnel, 1i fanosi chassero de pan- teres, quo il vell far in ti-ci casu 7 Fos long neditation yo decovrit que 1i autor ha volet dir: "Secun vu, quo vell far in ti-ci casu li fanosi chassero de panteres Soabon- nel?" 0:"duo vel far Sombonnel, 1¥ famosi chassero de panteres, in ti-ci casu?”= Yo o- pine que si on exaudi nor reclamation nequi va perdir alqud. JoA-Kaj$, Broo (Teh Response: Noi mersia nor venerat colaborator tchec por li supra critica quel sembla nos fundat. Malgré un long habitu "pensar" in li lingue international, it eveni de tér- vor a téapor que un national expression insinua se in nor textus. In li exemple citat de Sr Kaj8, tamen, on posse excusar li ambigui expression del chassero alegante que, quande on trova se sugitaen avan un pantere avid de sangue, on ne have li témpor compo- sir {nreprochabil frases. Hoi fa anc renarcar que li unealn frase corectiv quel on pro- past contene un nov aiscoaprense: on vell posser creder que Bombonnel es un nov specie de panteres, Plu bon es li duesia corection proposit. = The QUALMEN SCRIR. Lt AGLNES COMPACT Td articul we esser scrit du vezes. GQ unesim, on mult paroles quam possibil sur 1i linea, cuidante ne exceder li ma ximal longore, e complee to quo eventualmen remane, per signes que— les ne posse esser miscomprendet. Distribuer ti-ci spacie sur 11 1i- nea, e poy rescrir. SPXCTREN ante 3 annus, un farmero australian de Grafton, nominat “illiam Thompson, !decovrit un gross|canguri inbrolliat in un|clusuralde**** ferrin files,|talmen que it ne vlu posset roer./4van ti spectacvl** m baroce idé traversat 1i snfritu de Thompson: il devrendet av old jaoue, vestit per ti li canrurd, cuidante butonar it e fixat it mem per un solid cordette circum 14 cérpor del animale.|Poy il liberat®* li povri cangurd,le conensat|rider til 1illdcrimes,|vicente|1it**** bestie fugir saltillante, vestit de su jaquette. Ma subitmen, il cessat rider.!T1 just memorat cue in 14 matine* il hat mettet un bank-note de|50 pounds in un tasca de su jaquette* teeee Ante 3 annus, un farmero australian ce Grafton, nominat ‘illiam Thompson, decovrit un aross canguri inbrolliat in un clusura de ferrin files, ‘almen cue it ne plu posset moer. ‘van ti spectacul un baroce idé traversat 1i sp{ritu de Thompson: il deprendet su old jacue, vestit ver ti li cangurd, cuidante butonar it e fixat it mem Per un solid cordette circum li cérpor del animale. Poy il liberat i powri canguri, e comensat rider til 1i l‘crimes, vidente li bestie fugir saltillante, vestit de sv jacuette. Me subitwen, 1 cessat rider, Ii juet memorat qué in 1i matine il hat mettet un bank-note de 50 pounds in un tasca de su izquette FROACTION: Li supra consilies, scrit de un de nor eoiaboratores, deve esser Ivet atentivean, por que nof wey oosser reprodveter directesan articules per li procede Offset in Cosa, A.. Un deve anc observar Vi sequent conditiones ror LW directs reproduction: Gani fUtores deve asser ‘ippat reoularisen, sin interspacies Inter Ti Ticess, fra que au!) Tina gosse esser plu Tong quan 18 ce con li caracters ordimri del deri-sachine, if os recseendat traciar in arin vertical sargings per un clove, #3 n@ per crayon, ran tracies de crayon vent in If reproduction oer Offset. ull strecation sur li Mtteres: por corecter un erra on deve rescrir Ii garoles sur un sezze de capora ue! or glutina con grand culda sur Vi texty. Li titules posse essar scrit provisorinen cer crayon, 1i redaction oreferent nrerdar sur st If seritura del t{tules. iu, vi un altre aadie obtener un egal Tongore de! Tioeas: Vico rescrir do vezas If textu on anc posse, pos sar con- tat If mumere del frappas in un Tinea de 18 cn. soparar in antey sur Ti teatu scrit per samy omni Tinwas Jel textu 511i separation cade sur un parol © oe sur un spacie, on plazza ft sur Ii yrecedent spacie e on distri:ue in Ti neas J) frappas restant tiT Ii fine de) Tinea, quae on exslica it in 1i supra consiTies. 11 cetode preventiy peraisse tdi eee pee tonal Td max curiosi mestiere in 1i Zoologic Jardin de London es certmen ti de seniora Margaret Southwick. It consiete in elevar moscas. Sra. Southwick have li desfacil tache nutrir chascun die un centene de cameleones, de geckos, de rospes. Flla devet dune trovar 1i medie procurar se un tre grand nimere de moscas. It esset naturalmen impossibil prover cater un pos un con un rete por napi-~ liones. Pro to ella decidet fabricar les in series. Vi su procede: illa posi un cert nimere de moscas sur coton saturat de lacte. Li insectes vosi ta lor oves quel es reco- liet e conservat in un cuve ja dem{-plenat de bran, de extracte de malt e de leven. Poe 10 dies, li oves aperte se e Sra. Southwick desona solmen recolier 1i yun moscas ..... aueles es glotit con delicie de su pensionurios. -495- RL SCULPIURAS: LI GORILLE, DE FREMIET Onni cultivat Franceses conosse 1i ndwine de Eamanuel Freaiet, un de lor max talentosi sculptores, nas- cet in 1824 e morit in 1910, Su ovre es consacrat in parte al reconstitution del vive pri tiv 0 prehistoric. Ourante 1i penibi] unesie annus de su carriera, Freniet hat amat un bell Parisana, fi- Via de un functionario, quel sub{tnen perdit su fortune. Just in 14 mopente quande {1 esset cadent in fal lida, pre- sentat se un pretendante por su filia, un old desbell baron, de quel 1f grand ar- guaente esset su inensi ri- chesse. Li yuna anat Freniet, a Freniet esset ancor povri e obscur artist, Por evitar li deshonor a su genitores, ella acceptat, contra su vole, maritar li rich baron, Freaiet, in su do- lore, serchat If consolation in su arte, € devenit bentost apreciat e celebri. Quands su important gruppe, noninat *1i . gorille® esset exposit in Paris, it provo- cat un intensi curiosita pro Ti novitd del tesa: un enorm stale forprende, pressente la Contra su péctor, un yun indigena quel porta ancor un cintura de conches ¢ un péctine, LY yuna baracta e efortia repussar li monstry velut, con un desesperat energie, quo es Privat de] aorsuras sur su brasses. Su bocca expresse Ii ax horribi deaguste, , Li criticos sublineat 11 verita extraordinari de ti sculptura durante que Ii visita: tones, © precique Ti visitatoras pussat exclanationes de korrore. Inter ili trovat se un cuple de narites, quel devenit pallid in Ii vise del gruppe warmorin. Li sarito las- sat escapar tande un eri de rabie, Onnas regardat Tes, .e tande on comstatat con stupo- tm sisilat li indigena e que 1f visage del ann esset quasi If copie de ti Li mann hat dunc reconosset se e reconosset 1i cérpor de su uarite, Bemue rapid, ti scen anusat ja Ti spectatores quel euraurat unaltru 11 siailitd...e Poy Ti nistorie del aarttaga, tam plu que, detra Ti spectatores 11 avtor del sculptura resardat con intenst interesse li efecto de sv venjantie : 1i arte eseet plu potent quan MW aoné. It 95 seepre dangerost winerar li artistes Ric Berger ~~ TERRIBIL NOCTE It esset ni-nocte. Li maneges del festa hat stoopat lor musica e fat lor ultim rotationes in silentie, Fa- tigat clowns extintet in hasta 1i lanpes, hiante, Li f nenagerfe Rodriguez cludet su portas, Noi esset ancor 94 apen duanti spectatores. Hant atardat we por accender un cigarette yo trovat we esser Ii ultim in lassar li baraca, Ja fodriguez, 1i doritero con li scarlat jaquette, hat rejuntet sur li estrade li cassera, su narita. 11 studiat li recivages del jorne, Noi conensat babillar. It esset in julf. Lt nocte parlante venir trincar algué. 11 acceptat. Noi traversat 11 strade @ intrat in un café. Yo inaginat que un tereraro quam Ro- driguez devet mult trincar, Ples judicar ai surprise audiente ai companion denandar un glass de mineral aqua. Hi astonanent esset renarcat del doaitero, quel conensat ri- der. ++ Yo ha jurat ante deci-quin annus ne plu trincar un qutte de alcohol, e yo tenet ni pronesse, 11 interruptet se. Forsan il tinat enoyar ne per su meaoras. Ha yo videt que il sult dasirat parlar, Yo interrogat le. =-Un aventura 7 --1es, un aventura in sam témpor risibil ehorribi].. quan yo ne vel desirar un si- ail aun fnanico, si yo vell haver aleun, E, hant trincat 11 demf de su glass,Rodriquez conensat. --In ti-ci témpor, yo ne esset patron, Yo apartenet al circo Filippo. Yo fat laborar tri tigres e du leones, @ noi dat six representationes chascun die. To expTica vos pro quo yo posset haver mult sate, Dune, un cert nocte, un nocte pesant quan ti-ci, yo atardat ne in trincar con li patron de un vicin manege. It esset forsan du horas quande noi separat nos por retro- var nor carrettes. Mi senses asset un poc obtusat, @ to es li rason, yo crede, por quel vice contornar, quam habitualmen, li menagerfe, yo interprendet traversar it, por ganiar un poc téapor. Fussante li porta, yo avansat in Ti obscur baraca. iti cerebre esset nubosi, yo repeti it vos; pro to yo hat conservat solmen un sense tre aproxiaa- tiv del orientation. Ad-plu yo chancellat levimen, Subitaen, yo chocat me con violen- tie al barres de un cage, Aturdit, yo retornat we, Wa, pos quelc passus yo incontrat altri barres. Yo tande eat a levul, poy a dextri, Pena inutil, barres e ancor bares. Un horribil tisore invadet me, Esque yo ne hat intrat in un del cages? Ti pensa hat apen traversat ni spfritu quande yo chocat we contra alqué aol] e un poc elastic, esset calid. Yo invitat #1 con- aT Yo saltat a-retro con un cri... a quel respondet un horribi} rugi 't vell har esset van voler ordonar al besties in Ii obscurit’. Afollat, yo conen- sat currer in Tu nigri, stupidnen, Strax, 11 maledit bares interrupte ae in ai fuge. Na ti-ci vez yo videt in ili 1i salvation. Inpuniante les con un desesperat energie yo slevat ne tam rapidnen quae yo posset. Yo grispat til un altore de circa quin setres, poy yo stoppat, exhaustet, fncapabi] persequer ri efortie. Yo deve dir vos que li cagas esset alt, pro que fat in it exarci- cies con li trapeze. Sin dibite yo vel¥ har posset vocar, Ha yo tro timet Ti colere de Filippo. Certeen il vell har expulset ae de su truppe, precipue por far un exeaple, Li sol salvation vor ne esset atender 11 jorne, Tande it vell esser facil atinger Ti porta del cage. Ha esque yo vell trovar Ii fortie maner du hores, forsan tri, in ti {nversini] situation? Li tinore dat ne ti fortie, Ha, wee si yo vel viver cent annus, yo ne vell obliviar ti abosinabi} nocte. Yo audit 1i carnivores extender se, hiar, ear e venir, Yo sentit lor hala. In omni moaentes, yo credet distinter opbres contraer se por saltar, Yo vel] har criat de joy quande un unesim luce infiltrat se inter Vi plancas del ba- raca, Bentost yo videt... Yo videt sub ae 11 masse aol] e elastic contra quel yo hat chocat me, Confus in un- sin, li contures preciset se poc a poc, in sae témpor quam li color. Or, ti masse es- set verdi ! To esset un covritura inrulat. Yo anc videt 1 animales... Wa ili esset omnes in li altri Iétere dol grille. Nan, in facte...yo esset pendet exteriorimen a un cage ! Forsan vu ha divinat it, Senior, yo hat subisset solaen un dangore Smaginart, ne hant surtit de} central allé de! menayerfe, Inutil dir vos que yo hastat glissar til 1i suol. Yo esset sort de fatiga. Yo exeat sin bruida del baraca ¢ atinget ai carrette u yo cuchat ae tot vestit. (n devet avigilar ae ye li hora del representation, Rodriquez adjuntet, elevante su glass, ~- Evi li tot aventura... Desde ti témpor ti aineral aqua ha esset ai sol excesses. A vor sanita, Senior, {Ex francesi, trad, R Bg) UNEXPECIAT POSITION DE UN NAVE duande i rey Georyes V esset ancor duc de York, il viageat sovente sur un cruceator por aprender Ti naviyation, Un die, trovante se, in alt are, li corandante del nave, gui dat le lecfones e ceasities, petit le far li "punctu", e calcular 1i position del nave.. Li duc mettet se strax al lator e, hant finit su calculationes, venit subsisser Se resuitates al comandante, Ti-ci ragardat les e, max seriosiaen dit: "Mey vor Altes se decovrir su cap". In sam témpor, i} deprendet su casquette e continuat:"Si noi con- Sidera quan just Ii resuttates de Vor Altesse - @ sey Deo far wo dubitar pri lor exae- tita - noi trova nos in i Abatia de Westminster |" - 7B. INUTILITA de un TENTATIVE Li ansrican esperantist, pastor Kubacki continua su propaganda contra Ii chapelat Ift- teres de Esperanto. {1 proposi un nov alfabete in quel ti Iftteres es viceat del ift- teres latin ne adsisset in Esp/o, Talaen verbes quan sainas, del gersan scheinen (0ce. sestlar) deveni xaynas, Sati («apreciar) deveni xati. Vi un citation exciset in 11 ree cent prospecte quel sr. Kubacki invia nos. Li autor agresse tis, quel oposi se a su re- forme, © fa les responsabil pri li fnsuccesse de Espo in U. Wi senfruktigas siayn proprayn penoyn. Ili do estas kulpay ke la bela ideo de Maystro _Zamenho¥ faris tian malgrandan pro- greson dum la 60 pasintay yaroy. ‘Tie qi en Usono la movado estas nlula, recipe pro la fremday, strangay, malfacilay, nepreseblay, nek Tipeblay’ literoy. Usonanoy i qiuy angleparolantay gentoy preferas sian simplan alfabeton, eq, i spite tio, ke ilia lingvo havas allayn stultayn malfacilajoyn. Bonvolu do vi, Sinyoroy de la “netuxebleco”, malfermi viayn miopayn okuloyn i mensoyn. Traduction in Interlingue: * 111 sterilisa lor propri penas, Ili dunc es culpabil que Ji bell idé de Mastro Zamenhof fa tal litt progresses durante li 60 passat annus. Ci in S.A. 1i moverant es mull, precipue pro Ti strange, desfactl, fnprintabil, ni tippabs) Iftteres, Usanes e onni anglese-parlantes prefere lor simplic alfabeta men, e aalgré to, que lor lingue have altra stult desfacilitas. 3enevole dunc, Seniores del intangi- bili aperter vor niop ocules e nente: _ Un cose tanen seabla nos fnexplicabil in li action de Sr xubacki: Si, seeun su proori declaration, 1i sovenent esperantistic in Usb.A. @s ancor nul] pos 5) annus de intense ® custase propaganda (Li german scientist Wilheln Ostwald propagat 1i "lingvo interna- ciat ja ante 1906 in li universit’s american) noi ne vide quel utilit posse haver Ti nodest reforne proposit de Sr K. in un lingue tan poc apreciat. ‘efornar su alfabete va Gucter @ quo 2 Forsan satisfar un gruppe esperantistic © descontentar oani altres. tin tal reforme ne va suficer por far simpatic Espo al publica. ian li des figuration del varoles international per li alfabete de Sr. K. es ancor plu*fntolerabil® quan Ti cha- selat Htteres. it sufice comparar Hi version aroposit de Sr. K, con 1i traduction in Inter}. Occ por esser convictet que Ti elimination de ti chapelat Iitteres es solnen un parte del reforma a rar. Li 9/10 del labor resta ancor a acompleer: supression ciel acu- sative, del acorde del adjective, del paroles fnconprensibil, etc. |i tot lingua deve ossor mfat. E tande it va esser plu sinplic e plu rapid adopter un sistem nodern quan Interlingue o Interlingua de IALA. Ti idé ne ha venit ti1 hodie a Sr. Kubacki pro que i ancor espera converier su "sani deanoyn® a su reforces, sa sr. K, posse creder nor old experientie: ti espera es van, © pos un plu o minu long témpor, sr. K. va esser Eligat decider se, qugn noi ex-partisanes de Espo, devet finalner acceptar, it es to rer ros vers li progresse sin clu acupar nos pri Esperanto. R.Bg. CONTENETE Anonin: Li ciffres quam i.!, Reforee economic. Qualmen scrir li pagines compact. Terribil noc~ te. te Beryer:Li question del articul, Ling, un nov lingue naturslistic, Caluanie refu- tat. |i oorille, de Freniet, Li turre de Rabel, Inutilit8 de un tentative. Berggren: Ing- ve Skid, Or ti jveld: Chinic nomenclatura, Or Pfeiffer: Sioclinatolocie. J.Kays: Conces~ Siones al Slaves, a EVOLUTION DEL IDE DEL LINGUE INTERNATIONAL Volapilk 1881. Cifet fe nanom kopanales omik, das potd motdfadel masela obsik ko litamage, Natlid plo kopanals binom glatik. Unigho sciigas ghiain anoja, ke je la naskightago de nia majstro ghi okazigos prolegon kun lumbildo)’ La éniro por anoj estas seapaga. Ido 1907. La direktantaro de Ia internacions Uniono #1 ke yo I naskodio di nia maestro ol aranjoe diskurvo eniro por membri esas gratuita, Occidental 1922. Li direction del international Union informa su membres que ye li die de nascentie de nor mastro it va arangear un diseurse con Projectiy images. Li intrada por membres es gratuit. CURT GRAMATICA DE OCCIDENTAL Un sol artienl definit : Zi. Mascolin: -o. Feminin: 2. Plurale: (¢}s. Pronémines personal: Yo, tu, i. ella. i; plurale: Noi, vu, ili. Adjectives: Adjectives invariabil. Intinitives Ex : fintr, ama-r, deve-r. Presente del verbes: ti radica sol, Ex.: tt fini, (u ama, tu deve. + Finale -t Ex.: tu fintl, il ama-t, ‘noi deve-t. Passate composit: per ausiliare hd-r. Ex’: tu ha finil, noi ha videt. Future: auxiliare va. Ex.: Tu va finir, it va amar, ete. Conditionale: aurilisre vell. Ex.: tu vell finir, yo vel! prender, Imperative: Pies, o li radica sol. Ex.: Ples fuir! Fini? Participle present: -i. Participie passat: ~1. Gerundive Adverbie Ex.: visibil-men, regulart-men a le Occidenta! ue ¢s un nov lingue, nam it es composit ex li international paroles ja onosset sur Ii wot terra. Pro to Occidental os ft mac facil lingwe por li mgportie det popes p,cidental os difuset perli OCCIDENT AL-UNION (Sede: Cheseauxs/Lausanne Svissia), quel v# neutral in religion e in politics, © per li matennl de propaganda. Li Occidental-Union ea directet de un SENAT, e del CENTRAI OFICIE durante que I ACADEMIE dane pri li Singuistic formen Li Institute: Occidental, Cheseaux s/Lausanne, S! ISSIA, responde inm. ten @ gratuitmen a ouni ‘demaniles de information conreracat Oeetdorat aa feramatica e su vocabularium,e coresponde in frances, german tagiee ispan, Esperanto, Ido, Occidental, igas da olus membri wun lumprojekturi. La Pies adherer al OCCIDENTAL-UNION! ACTIV MEMBRE Annual contribution: a) aviss Fr.8.— con abon- nament & Cosmoglotta; 6) svise Fr. 14. — con duplic abonnament (3 exemp! Fr. 20.— abonnament de propaganda (6 exemplars), PROTECTORI MEMBRE Annual contribution: Admini (recive li simptic abonaament). MECEN MEMBRE Annual contributio Fr. 80.—, secun desir 1-5 duplie abonnamen PERPETUI MEMBRE: Unic subvention de svint Fr. 600, tecun desir 1-2 duplic abonnamen Pies demandar U carte de adhesion del: Occidental-Union, Cheseaux s/Lausanne, Svissia NON-MEMBRES: Abonmament. . 5. 2... . | vies Fr 8— Chet-redactor : R: Berge, prot. Morges \Srisia) - Redaction © Admiaistration: intitule Occidental, Cheseaax eAsasanne - Expeaition: Occidental Centrale, Winterthen {Si jl ¢s admisse, li payamentes posse ester fat al sequent postchec-contos de! Institute Beritn 168338; Bruxeltes 350445; Copenhag 25972; Paris T70S46: Stockhowm foes. ‘Por omnl altr andes inviar moné per mandate international) Printer ees Scher S.A. Beane, Seis air responsabi Fred Lagne, Cheaass yi senics “Seaia

You might also like