You are on page 1of 16
PO OKOC ACTA A LATIN e INTERUNGUE In Cosaogiotta, nay 1948, nré 97(2) B, pag. 21, yo leet un ar- ticul, signat "iH. Nidecker, Arlesheia (Basel)*, sub li titul La- iin quan Mundi ingue, Li general contenete de ti articul esset Vi sequent: 17 Jatin ne have un valore strictenen {ndispensabil, nan su grannatica have complicationes alquant inbarassant: it es plu bon preferer Occidental, quel have un spiritu tot neolatin, e, ad-ultra, 1i modern neologismes, sin antiquat forses grannatical. Ci, yo desira presentar un ex li plurt objectiones de culturat hoaes, queles vell de- andar, pro quo on vell selecter un Tinyue alaborat, benque scientificnen, de un hom, vice usar latin, quel as coapletnen natural e have ja, quaa lingue international, un pluriseculari experientie. Null valore posse haver 11 objection pri Ii saneadel neologisnes, nam noi posse vider que li Ronan Catolic Ecclesia, in su aultiplic functiones, anc in li civil vive, usa regularinen latin, ¢ li wax grand catolic organtsationes cultural (Pontificiun Athena- tua Laterananse, Font. Universitas Gregoriana, Pont. Insti tutus Siblicua, Pont. Acad aia Scientiarva, ete) usa Tatin in li toxtus, letiones, discussiones del theses, adai nistration; e ne solmen in If dosinias teoloyic, filosofic @ literari, ua anc in ti del scienties experinental, natesatic, social. Un sol ocul-colpe al programas sufice por comprendar que Ti sodem lexico existe in su tot richesse, ¢ in un grafie international (alfabete anglo-latin, digrafes chi, che, ph, th. Resta li question del graamatica. Guas oanes save, i latin liturgic del catolicisme have 1i sam vocabularium quaa 1i classic latin de Vergilius, Caesar, Cicero, Horatius; e i diferentie inter li du pori- odes (classic ¢ cristan) consiste soluen in li max grand slegantie stilistic del une- sie ein Vi wax grand simplicit8 del duesia, quel abandona li forees intricat e sat des- facil del sintaxe. Oesfactlitas quel, secun Josef Peano (conpetent in ti doninia) 8 an- rus de studia ne es suficent por superar, £ quel totaen ne existe, o existe in un tre ainin sesura, in i lingue "infiaae latinitatis®, it es, 1i lingue populari adoptet del doctes ex li wadievie al secul XVII @ del catolic ecclesia in omni tenpor. Sin M1 grand desfactlitis sintactic, 1i studi@ de latin vell devenir plu facil e plu util por Ti quotidian vive, E li grand erra del scol international. specialnen del neo- latin states, es ti, de conservar solaen li mort parte de latin, ne li vivent. Con li grand dangere del formation linguistic del yunfté de] aunde. Latin o Interlingue 7 Forsan it vell esser bon adopter asbi, un por Ii persones culturat, li altri por Ii hoas de aedial cultura. Soleen li wax iaportant Vinguistes objectiv posse definir ti question. ta 11 duplic adoption vell portar gradualaen li non-intelectuales a un pro- aressiv arelioration del cultural patrinonfe @ a un ne {ndiferent comssentie de latin, antey in su forne sodern, poy in Ii classic, Li avantage es evident, e ne besona plu aylt paroles. Naturalnen, to es possibil solsen a Occidental, nan srojectes quan Esperanto e |do posse luder null rol in li formation de un cultura linguistic. Li autor de ti articul saoscta responses farsonal pri ti sroblesa. sacs pisatti, via Guldobono 15f6,savOu = 82. LI ARTE DEL TRADUCTION Li tache del traductor ; Successar "combinar fidelissim imitation del originale, complet clarita, li- ber fluida del Iingue, unitari stil, e un pur poetic efecte”. Ti paroles de Scherer, pri lf german traduction de Shakespeare, mastre-ovre de Schlegel e Tieck, ex- presse aproximativmen quo traductores deve combinar e atinger e quo solmen pocos atinge, Li tache del traductor talmen sta descrit ; li metode resta li pro- blema, cardinalmen un problema de talente. On tamen posse analisar li procede traductori e constatar cert preconditiones. Unesim precondition. “SU unesim precondition es completmen negliget del majorité queles, si un li- bre plese les e ili conosse li lingue, strax optimisticmen comensa traducter : Por traducter importa li mastrie ne tam del lingueforen quam del lingue in quel on traducte. Naturalmen on deve har penetrat li lingue oniginal suficn ‘suficentmen por completmen comprender li sense del originale e evitar mistraductiones elemen- tari. Ma ocasional mistraductiones es preferibil al Production de un traduction quel es un sol continui erra quel advere nect completmen misinterpreta li ori- ginale ma anc neci completmen rendi it. Qui desira traducter un pezze de arte mey ne tro fider in su saventies filolo- gic e grammatical, niceder al seduction de su entusiasme por li originale. In prim il deve estimar in quant gradu il possede li lingue in quel il traducte, quant richesse del vocabularium, quant medies de eufonie sta in su comande in li lin- gue de traduction. Si ti condition vell esser observat plu conscientiosimen, un minu grand nimere de competent erudites vell far se mal traductores, Duesim precondition. Ma esser capabil expresser se con efecte in li lingue de traduction ancor ne sufice ; li traductor deve mastrisar ti lingue completmen ; il deve esser capa- bil adaptar su lingue, sin violar it, al stile del originale. Por to il naturalmen deve sentir se in hem in li originale, deve har penetrat li spiritu del autor e su lingue. To es li duesim precondition denov un tal de personal talente. Triesim precondition. In strett relation con it sta li triesim - desfacil e important quande on tra- ducte un ovre de grand arte - li traductor deve haver un mental statura cores- ndent in certe gradu a ti del autor. Onne besona esser un Shakespeare o Dan- te por comprender | Tes, ma on deve esser capabil sequer les in lor profundores e nuancies. On ne besona esser un trovator de vias, ma on deve posser vader sur omni vias trovat. E to vale in gradu mem plu alt si on vole ne solmen com- prender, ma traducter, quo es transversar un flamme vivent in un altri panne sin sufocar li flammes, sin mem essentialmen alterar lor flagrada. Li importantie del vocabularium Ciun circumstantie Important a quel on nequande pensa e quel sempre fase imperatorimen sentit ; Li richesse del vocabularium. It es in literatura-quo capita- le es in comercial interprenses. Plu grand un autor, plu ampli su vocabularium. 1 trova por su ide i expression max erecise, 1] frova un pero] par por omnl nuancie de su sentimentes, e sempre il trova li parol max harmonic in li passage con- cernet. E si tal parol manca, il invente it tam mastrescmen que nequi remarca Su novita, tam it es adaptat al mosaica del frase, tam organicmen it es format ex li vivent resurses del lingue. Similmen quam in grand scientistes e explora- tores de un nation li pensatori potentie culmina, talmen in grand poetes culmina M potentie lingual ; in ili habita li spiritu del lingue ; ili, plu quam altres, crea 1 lingue. Ites notori quant paroles li lingue german debi a Goethe. Minori auto- res, autores con volentie excedent potentie, autores queles senti lor impotentie © quasi excede lor limites, on posse reconosser per lor parol-formationes inapt © cacofonic, ~83- ant paroles ? On ha contat li paroles de mult poetes e ha trovat p.ex. que inter angleses Shakespeare have li max rich vocabularium, On ha comparat li vocabulariums de varie profeasiones e popules e ha trovat innumerabil gradationes, de negro- tribes con quar cent paroles til modern lingues cultural con plu quam cent maill Similmen, contante li divers paroles usat de un hom durante su vive in scrit ¢ Parlada, on vell trovar incontabil gradationes inter li cretino e li genie Iiterar!. Quant sinonimes ? Ne sempre li mann quel interprende traducter un autor es capabil capter om- ni senses profund o omni finesses del originale ; li traductores de grand poetes Presc nequande have un comparabil vocabularium, Ili possede quin sinonimes wii autor employs duanti. Omni paroles de un lingue es un image, un pense, ad- minim un nuancie, Mal traductores ne solmen contenta se per superficialmen i- mitar li nuancie, ma mem usa un sam parol por rendir duanti diversmen nuan- clat expressiones del originale. [li similea a un litt capitalist provant emular li credite de un grand bank. Taltraductiones necessimen sona fad e diluet, ili ofer- ta un parol trivial vice li parol caracteristic employat del autor. Traduction de poesie. ort destacliitts mi ultiplica se ye traduction de poetic ovres. Li traductor de un poema deve self esser un poete, in li gradu delineat in supra? Tne besona esser capabil crear tal figures - tis il recive del originale - ma {I deve posse- der lt sam potentie de vibration o atmosfere emotional, li sam harmonie de pa- roles. E to es rarissim. Pro to Shelley dit : “It es tam inteligent jettar un vio- lette in i fusuore por decovrirli essential principie de su aroma e colore, quam voler transversar licreationes de un poete ex un altri lingue. Li plante deve re- germinar ex un seme, 0 it ne va burgeonar : to es nor heredage ex li maledition de Babel.E Dante, quasi previdente qualmen on vat maltractar le, scrit : "Chas- cun mey saver que nequo quo es conligat in harmonie musical posse esser tra- ductet sin destructer su tot harmonie e dulcesse". Son e ritme. ic In prosa li tache del traductor es rendir ne solmen li sense intelectual del ovre ma anc imitar tant quant il posse li stil original. E stil es ritme, mem in prosa. Qui have un propri stil, parla e scri in un cert ritme, ama un cert. structura del frases, un particulari arangeament del periodes, finales de un par- ticulari cadentie, e il prefere cert parol-combinationes. To il ne fa consciosi- men - it habita su orel e gutture. Li son es omnicos. Un home con orel, quel ha mult leet, va reconosser anc infamiliari frases de familiari autores, To vale in mult plu alt gradu pri poesie. Forme e essentie. ne posse tro sovente repetir : forme e essentie es un. Null ver poete pen- sa in prim e versifica poy : su idés ja nasce in poetic structura, Ma li metric structura ne fini con li metre del verses. Ti es identic in divers partes del sam Poema, gay o trist, ¢ identic in poemas de divers poetes. Lu essential es li me- lodie, li ritme intern, i cadentie del verses, li element quel producte li colore emotional. Quo es un poesie ? in Poetic ovre deve generar in nos un cert humore o atmosfere emotional, un vibration intentet del autor. Si it ne possefar to, it ne es un ovre poetic, Ti efecte, essentialmen sensual, es productet per medies sensual : melodie e ritme, Plu perfectmen li son del verses coresponde a lor contenete, piu alt nol estima U ovre. In quoconsiste it conexion e de u veni li efecte, es tam inconosset ¢ ba. ~34- it sur tam profund psicologic causes quam i efecte del musica. Simultanmen it es tam individual, tam intimmen conexet ne solmen con li ovre ma con li per- sonalitd del artiste, que presc omni important poete have su propri cadentie, so- vente facil @ reconosser e imitar. Probabilmen ites fundamental humores emo- tional in li anima del poete, queles talmen expresse se. Ti factores omni hom con un sensu poetic save, o adminim senti, etsi it ne atente les, e tamen ili es completmen ignorat del majorite del traductores, In parte manca les li poetic talente ; in parte ili crampona se a exteriori inessen - tialit&s ene atente to quo in omni poesie es essential : li vibration emotional quel reposa in son e ritme, li element inponderabil del ovre artistic, inaccessi- bil del intelectu, e pri quel li artiste self ne posse rendir conte, e quel tamen es su personalissim proprieta, generat ex li covibration de obscur ma decisiv re - giones de su psiche. De u il obtenet su materie e quo suggestet le li id&, to un poete posse saver : ma qualmen il trovat li forme, to ne save necun. E tal covi- bration, o post-vibration, li traductor deve evocar in se o plutost il deve lassar it esser evocat per li influentie del originale ; in tal vibration ne egal ma si - mil al febre creatori, il va posser producter un ovre perfect. Customari poetic traduction. ~ Ma Dro due Ii majori if majorit® del homes considera forme quam exteriori e opine que it consiste simplicmen in li metre del verses, ili contenta se in traduction Per reproducter hexametres o sonettes, o per conservar Ii consecution de rimes del originale, e poy fiermen scri sur li titul-pagine : "traductet in metre origi- nal''. Ili posse har liverat un traduction adequat in sense e metre, e tamen it es un travestie : li cadentie fascinant, li atmosfere sta completmen perdit, Regre- Yabilmen on mult traducte talmen. Ya super li uniform ritme del alternation silabes accentuat e sin accentu in omni poema existe un duesim ritme, plu liber e plu important, 1i ritme del plu e minu accentuat silabes, queles, junt con ii sonal colore del paroles, decide li efecte. E ti duesim, plu liber ritme deve esser conservat tam fidelmen quam li fix ritme del metre Concentrat e debil passages. Lass nos notar ancor un Circumstantie ignorat de mult traductores ; mem in li max perfect creationes de grand poetes ne omni passages es de perfection e- gal, nam durante li creada ne sempre existe li sam humore favorabil. E in om- nl ovre existe plu debil passages, verses queles sembla exister solmen por con- tinuar li file, aputales in queles li fortie del genie apare quasi concentrat. Si on atentivmen examina li poetic ovre, onva trovar in presc chascun section un pas- sage dominant li altres e dant al tot gruppe de verses lor valore e caractere Tal passages i traductor deve reconosser strax e rendir les in plen, € sacrifi- car lu inessential a lu essential. Tal passages deve esser traductet in prim, eli altres deve esser adaptat a ili. Null traductor posse evitar rimes interpolat, ma il posse cuidar usar tal rimes in passages minim important e ne defigurar per i lis max magnific. Traductor - trahitor ? por control salubrita de alimentes mental vell exister oficies tal que- les existe por controlar li salubrita de alimentes manjabil, alor multissim tra- ductores vell esser inprisonat pro adulteration de mental alimentes. Lass nos totvez conceder que it acte se ci ne pri crimines ma solmen pri delictes, causat Per gross negligentie plutost quam per mal intention. E li present articul have Scope cardinal amemorar ti quel con bon intention prepara se a traducter un ovre de arte, quant ‘au propri capaclta, e qu Tes Tr eae Fore Il ore self, © quant It os batterie Sa irar to, quo creat bell. Karl FEDERN (Version condensat ex german de Imari Federn, London) -85- LI INCOMPRENSIBIL MODERN ARTE Interessant discussion in U.S.A pri un desfacil problema. Li Americanes ne posse esser quiet pro li desfacil comprensibilita, pro li “cludet" caractere de un grand parte del modern arte. Nam li du dogmas funda- mental del "american credo", li crede al permanent Progress, al plu bon futur, al superiorita de lu nov super lu antiquat, al inresistibil developament adavan ¢ al educabilita del homanita in li un latere, alcrede al masse, al mann del strade, in li altri latere, apari just in ti problema particularimen desfacil conciliabil Si nor secul es realmen ti del "Common man", del “simplic mann", quam Henry Wallace ja ante pluri annus ha proclamat e quam innumerabil homes depoy repe~ ti su paroles, pro quo li arte, li max inmediat, max genuin expression del tem- por, es tam desfacilmen comprensibil ? Pro quo, quam Diego Rivera, li grand mexican pictor declarat recentmen, li plastic arte de nor tempor es simil al max rafinat manjage del francese arte culinari, al'canard faisandé", quel delecta li germandon, ma quel sembla quam depravat anate direct inmanjabil al simplic hom. Sempre denov on prova aproximar-se a ti problemaper li max divers manie- Drs Ma omni inquestes e experimentes monstra, queal grand masse del USA-pu- blica plese li "arte conform al natura" del annus ninant, durant que multes de it refuse sequer li abstrat variante del arte present. Dunc on realmen ne posse educar li tempor a comprender su propri arte ? Pro to associationes de criticos e de artistes, revies e directiones de expo- sitiones sempre denov prova soluer ti ci nod gordian. Pos que li revile "Life" in Passat octobre convocat li criticos del arte a un "round table''-conferentie por ti Scope, nu li "san Francisco Art Association” arangeat un "symposium" de du di- ¢s con ductent artistes pri li problema del arte modern. Astonant esset con om- nes, que li old Frank Lloyd Wright, li pionerodel modern american architectura, declarat limodern arte quam "crimine sin passion" e li picturas exposit por dis. cussion (inter ili du Picasso-s e du Matisse-s) quam "chifonallia". Ma anc Ii pic- tor Marcel Duchamp, de qui anc un ovre esset selectet, constatat quam li comun clement del tot arte modern desde li impressionistes li facte, que it ne penetra detra li retine, to es, que it mane in funde sempre incomprensibil In tri punctus es resumat li regultate del conferentie, quel constata i libertad del artiste in ovrar, li liberta del publica in acceptar e in rejecter e li autorisa- tion del critico in provar explicar. Durante que in i coste west on ne tro progresset, in li coste ost, in New York, un galerie interprendet un naiv, ma tre aclarativ experiment far explicar arte modern per su creatores self. Duant tri american pictores - inter ili quele del resultate esset, quam on posset expectar : ne minu abstrat quam su images e lu conservativ lingue. Unu opinet, Bom quel just dat ue 1 , laberto car, e nu es exhortat : "Ples nu e: Per 75 paroles, quo vu just ha dit", 1 pictoressa Georgia O'Keefe, quel hat exposit un impressiv. demi abstrat ina § del Eran Brooklyn-ponte, besonat solmen sett paroles : "To es por me li Brooklyn-ponte", Quo es lf experientie, quel noi posse tirar ex li reaction del publica vis-a-via abstrat formes del arte ? Que anc sistemas de lingues, queles ha abandonat li formes del real existentie, mem solmen partialmen, ne posse esser obstevdet ar publica. Tro artificial lingues international es self li max grand obstacal 1a li via @ su propri scopes. Secun Die Presse ; de Eugen MOESS (Wien) ~86- LI NOV MAGIE In li relationes de scientie e vive omnidial on posse observar du tendenties distint e complementari, Un ; productes del scientie intra un relation sempre plu intim con nor omnidial activitas. Du : scientistes avansa in regiones u li la- ico ne posse sequer les. Anteun seculodu, omni inteligent person havent li ne- cessi liber ttmpore posset aprender omno conosset in quelcunc dominia e far original reserches presc quam dada ; hodie to necessita exceptional talentes e mult annus de studies intensiv. Mult villagesi forgeros savet fabricar un mus- ketechargeabil de-avan, e to afectet poc homes extra professional soldates ; li atomic bombe menacia chascun de nos, ma li principies guvernant su function es comprendet solmen de un niimere limitat de specialist expertes. Li sempre plu intim relation inter vive omnidial e li productes de scientie ducte mult persones al conclusion que li pensada del masse deveni plu scientic It sembla evident que homes queles activmen usa automobiles, aeroplanes, e complicat machines, deve haver un atitude plu rational quam li savagio quel pos- sede solmen li max simplic mecanic instrumentes. Ti assumption (nam rarmen it es plu quam un assumption) ignora li tendentie mentionat quam complementari al crescent familiarita de scientic instrumentes: li tendentie del reserche-laboratores, conliprogress del scientie, ocupar se per toquo al laicoapare esoteric misteries sin discernibil relation con su interesses personal. Tande quande un developament sensational - V. 2. (rakete-bombe), D.D.T. (super-insecticide), penicillin (super-germicide), radar (radio-detection de aproximant aeroplanes), e precipue li atomic bombe - invade li consciosita del laico e demonstra que scientie afecte le in maniere tre practical. Ma desde fotogrammas de Hiroshima pulverisat, e rumores pri misteriosi radiationes per- sistent long pos li explosion, li via es long til comprender li metodes pensatori queles fat possibil li scientie modern. Factes observabil ne suporta li crede que rational e scientic pensa-manieres pervade li masses de nor societa ; li factes monstra que, durante que scientis- tes ha developat ti tipes de pensation, grandissim ndmeres de homes conserva li atitude mental quel noi usualmen associa con societ&s primitiv. Li atitude de mult persones civilisat vers scientie, e li atitude del savagio vers magie, cons- titue un paralele desagreabilmen strett por tis de nos queles desira creder que homes in general deveni plu rational. Li expressiones : "miracules de scientie, miracules fat del hom), tam fre- quentin textus populari, ne es solmen pictoresc ; ili es significant indicationes de un tre general atitude vers scientie e scientistes. Persones con pensation plu minu rational vide nov developamentes etsi forsan surprisant in comense, quam resultant logicalmen ex anteriori labores - brevimen : quamdevelopamentes, Ma al masses inrational, innovation sat dramatic por penetrar al presse apari qua- si ex un munde misteriosi extra lor conossentie, un strangi munde de test-tubes € bollient retortes, complicat aparates, e mannes in blanc. Li scientist es inves- tit con i atributes del magician. Li paralele inter li atitude vers scientie e ti del savagio vers magie es facil a exemplificar, Tre sovente un patiente quel ha recivet un botel de aqua colorat, credente que it es un drogue, declara su condition quam ameliorat ; tal "cura" es in alt gradu li resultate de su fide al potentiedel doctor! Similmen hay mult au- tentic exemples de tal "curas" in socieths primitiv, e de indigenes queles morit sub imprecation ; tal mortes e "curas" es, sin dubite, grandmen li resultate del fide al potentie del doctor-sorciero. Hodial reclame sovente anuncia productes in terminos quam "astonant scien- tic decovrition", "recomendat de specialistes" ; anc inter primitives li parol del sorciero have grand autorita. In America on recentmen processuat por interdir misguidant reclame ; investigation hante monstrat, inter altri anomalies, que ne- cun del anunciat "dermatic nutrimentes" vermen nutri li cute, e que adminim un famosi sorte de "hepatic pillules" ne have li minimal efecte al hepate. Lineces- -87-

You might also like