You are on page 1of 16
CASMOACG! OTA Di SW WE PPE CENTRAL ORGANE ce INTERLINGUE 00 EDITION A NT°149 OCTOBRE 1949 EXPRESSIONES NATIONAL inL.T. Li redaction de Cosnogl. recivet, per un strangi coincidentie, in li sam date, du lettres teactant 1i sae tena, ti del usation de expressiones national in li Lit. Sr. Koning de Bloeaendaal (Nederland) scri nos inter altris: " Sur pag. 64 del nro 138 de Cosa. yo leet: Su defensor ha posset pruvar que it es yo quel ha mordet Ii cane ! It es yo (c'est noi) es francesi. Yo suposi que plu international es:...posset pruvar que in contrari yo.. me Vi cae ne me, na yo 1i cane... * "Li sam gallicisae in li altri joca sur i sam pagine.---it es yo, li genera- tion... Forsan plu international esset: ... Yo es Ii generation... 0: ...yo, li ultis generation..." Ti opinion es conbattet del altri corespondente, Sr Edgar von Rietershein, de Sruchhausen (Germania), Ex su lettre noi extrae li sequent considerationes tar judiciosi: " In su interessant discussion pri 11 "autononie © regularitd in li lingue ine ternational¥, (Cosa. A Nr 136), Sr Hatejke substraca sur pg 31 tre rectren Ii e norm pera de omni somgiottes scrient in li L.I. "por liberar se del influentie perniciosi de lor lingue watrint. Lu sam vale naturalaen anc por traductores, Ma yo ne opine que on deve. renunciar totalaen al influentie favorabil del bon stil del lingues national sur li LI. In to yo vide in contrari un valorosi inricha- sent del saa, un bell expression del variet’ e *polifoniet del honan vive © un natural nedie contra li arigidation del L.1., quel es altrimen fnevitabil - un tipic simptona de Esperanto ! Bon coaprender: cert regules fundamental del gra- atica @ sintaxe deve evidentaen esser observat, Ha ultra to es mull danage, si li letor percepte ex 1i stil del textu Occ, esque un Angleso o Franceso, un Ger- ano o Italiano, un Russo o un Hispano, ete, ha scrit ti-ci. Exactaen in i sam saniere quan anc ti qui parla in Occ ne posse celar totnen li ton e accentu de su lingue aatrin, To ya anc ne es necessi, ni es i scope del L.l., wa ti es Vi nodie possibilisar max facilsen 1i lingual conunication e comprension inter Ti popules sin enoyant egalisation del natural diferenties cultural. Por to li rect aplication del principies de Occ sufice, ma ne es beson de un sti] uni fore. Yo ne asserte que Sr, tatejka ha demandat to, sa yo vole accentuar anc Vi altri extren a evitar, ne eufeniante aj propri erras !* Sr. de Wietersheim sesbla nos rect: On ne deve tiner li usa de formes national stilistic, si fli es conprendet del altri nationes, e just pro to noi adsisset Vi formes citat de Sr Koning, e quel on ne trova soleen in francesi, aa anc in altri lingues national, por exeaple in anglesi. Noi asset sempre astonat consta- tar quant liberal de Wahl esset pri ti punctu. 11 adnisset in Oce expressiones que] mi, avartenent al lingues francesi, ne vell har audaciat usar, por exen- ple li sequentes; * Rise deplazzat... Ti avantage evapora se... Existe un exor- bitant rultits de paroles....tenarca li ton suficent, et _ 98 Ric Berger Pi LABORES de IALA Yor li orientation de nor letores, noi reproducte in infra excerp- tes de un lettre quel sr. A. Sode, li director actual del stab de IALA misset ye 1i 15 julf @ un de eu corespondentes francese. It da un sat bon image pri li statu actual del labores de IALA. "Le situation general - tal que io le vide - es le sequente + quan- do io accipeva le hereditage del professor Martinet, io insisteva - e faceva de isto un condition sine qua non ~ que le labores futur de IALA esserea orientate secundo (= secun) le duo o tres simple veritates que io - super le base de 15 annos de collaboration com IALA - considera como auto-~evidente. Illes son : (1) Le dictionario del Interlingua de- be esser neutral. Su formas debe easer prototypos del qual le formas de omne systema interlinguistic (basate super le natural internationalismo linguistic del occidente) e etiam le formas del lingues national de Bu- ropa pote esser considerate como variantes specialisate. (2) Le gramma- tica de IALA debe admitter que altere grammaticas es possibile e que un connection solemne inter ille e le dictionario non pote esser etipulate. "Mi conditiones ha essite adoptate. E mi reeponea ha essite un pro- mieea solemne e definitive de compler le manuscripto de nostre prine dictionario - includente plus que 20 milles parolas organisate secundo le structure schematic del lingues natural - ante le fine del anno cur- rente. "Io crede que le factionalismo que ha retardate le progresso del movimento interlinguistic in general e etiam le factionalismo interne que ha impedite le labores de IALA durante multe annos pote essite cir- cumnavigate ei uno (son) separa le grammatica del dictionario e pone (= posi) iete euper un base general de prototypos standardieate in sta- dio previe al specialisation. "Nos vole edir le grammatica al mesme tempore que le dictionario, sed le grammatica eseera un fasciculo separate. Nos terminara le gran~ matica durante le periodo de production technic del dictionario. al no- mento presente nos cognosce le profilo general del grammatica sed le Getalios remane a esser determinate. Un resultato curiose de iste plano es le facto que le factionaliamo interne de IALA ha dieparite quaei con- pletemente. Le gravitate de tal o tal compromisso relative a tal o tal Setalio granmatic ha essite reaucite. Io spere que un resultato paral- lel essera evidente relative el factionalismo foras de IALA. "Io presenta a vos omne iste explicationes pro indicar que multe de- talios in mi litteras non es necessarimente tractos characteristic del lingua de IALA. Il ha in mi maniera de ecriter le interlingua un certe reflection de mi predilectiones personal pro latinismos e archaismos. Te prefere latinismos como "sed, etiam, quia, etc." proque le formas "ma, anc, etc." non son cognoscite fores del sphera roman durante que le la- tinismos son cognoscite in consequentia de lor uso in multe phrases pro- Verbial, Sed si le grammatica de IALA deveni un fasciculo separate del grande publication lexicographic, io non considera tal detalios como sa~ tis importante pro justificar nove perdites de tempore. ‘In omne caso, vos non debe adoptar o criticar le detalios grammatic de mi litteras como detalios del lingua elaborate per IALA. Naturalmente le differenties non essera incisive med illes essere real." 99 Ti textu confirma implicitmen to quo noi dit in Cosmoglotta B/100 cancernent 1i consequenties probabil del changes evenit in li directio: de IALA, a saver que li doctrine predominant continua esser un natura- 1ité regularisat. Noi posse constatar, in facte, que 1i lingue de IALA, in su hodi- al version ne difere sentibiimen del textue publicat ante du annus. It solmen contene un poo plu mult latinismes (etiam, sed, quia, etc.), na Sr. Gode precise que ti latinismes es personal preferenties e que li dictionarium quel va aparir in 1950 tre poseibilmen ne va conserver les Adplu 11 via reste liber por un simplification del ortografie in li ape cie de ti perductet in INTERLINGUE. Noi unc constata que 1i general tendentie, eliminar paroles purmer anglosaxonic in favore de radicas romanic es conservat e mem accentuat. Un bon lection por tis queles reprocha a Occidental (Interlingue) esser tro romanic ! In li vocabularium li divergenties inter li projecte de IALA e IN- TERLINGUE es {nsignificant. Ili jace precipue in li paroles grammatical paroles frequent, ma lor liste es brevi e rapidmen aprendet. Exemples : IALA + le, io, etiam, mesme, altere, ille, que INTERLINGUE : li, yo, enc, san, altre, ii, it,quel TALA = nos, vos, pro, non, como, satis, illes, iste INTERLINGUE : noi, vu, por, ne, quam, sat, ili, ti. In li afixes, tre poc diferenties : -itate, -ia, -mente coresponde @ nor ~itdé, -ie, -men. On vell posser reprochar al formes de IALA esser plu_pesant quam 1i modern formes de INTERLINGUE. Noi ne pensa que li a- doption del plu curt ¢ plu international sufixe ~ité vell dangerosimen afectar 1i homogenitd del lingue, nam anc li lingues italian e hispan, tre vicin al projecte de IALA in lor fonetic structura, ha adoptet ti acurtation sin vieibil damage. Plu grand es li divergenties in 11 conjugation e 1i derivation. In 1i projecte de IALA, 1i conjugation ea sintetic : future per =ra, pagsate per -va, conditionale -rea. Li participies fini quam in INTERLINGUE, ma con adjuntion de un =e eufonic. It va esser interessant, conossentar 1i argumentes queles ha moti- vat ti retorne al conjugation sintetic. Noi ne es fanaticos e noi save plu bon quam quicunc que 1i formes adoptet in Interlingue posse dar loc @ cert criticas. For ex. 1i auxiliari va ne have in 11 vivent lingues exactmen 11 eam signification quam in Interlingue e on poase con bon dure opiner diversmen pri 1i excellentie del auxiliare vell. Ma on pos- se far simil criticas anc pri 1i desinenties -va e -ea adoptet in li projecte de IaLA. In revancha it existe null discussion possibil pri ti facte fundamental e {ncontestabil que li evolution del lingues modern es caracterisat per un progreesiv abandon del formes sintetic e un tre nett e marcat tendentie vere anaiitisme. It ne es un hasarde que anc Peano in su Le? ha resolutmen prendet position in favore del modern formes analitic ¢ si IALA ne succesea alegar argumentes peremptori e convictiv por defender 1i principie del conjugation sintetic, noi va dever considerar 1i solution adoptet quam un regretabil regresse. Quam in INTERLINSUE, 1i projecte de IALA usa in cert casus li ra- dica supinal por 11 formation dei derivates, ma it admiese anc duplic radicas por obtener un plu alt gradu de regulerité. Li mutation del con- sonantes final es indicat inter parenteses : absorber (b/P), adjunger (g/c) *), It es evident que in ti question 1i conceptiones de [ALA sea~ bla diverger fundamentalmen del nostres, nam altrimen on vell desfacil- 100 men posser comprender un retorne al procedes de IDIOM NEUTRAL quel es- set in nor ocules justmen un del causes del non-successe de ti lingue. Anc ci it va esser interessant audir li explicationes del responeabil ductores de TALA. Id conclusion general es que malgré cert divergenties inter 1i dau tipes de lingues, 1i solution proposit de IALA constitue un victorie complet del conceptiones naturalistic por queles De Wahl e su discipu- les ha luctat durante pluri decennies. Ne solmen li ultim provas deses- perat del partisanes de projectes schematic, salvar quo es ancor salva— bil (vide H. Jacob : "A plannea auxiliary language} havet null successe por detornar IALA del sol via scienticmen defensibil, ma 1i condamnation del principies espistic-idistic vell desfacilmen posser esser plu com- plet quam to es 1i casu in li ovre de IALA. In facte, un del reproches queles IALA fa nos es que "noi ha conservat ancor tro mult formes here- dat de Espo !" Noi posse dunc atender con serenitdé 1i resultates final del labo- res de IALA. Quelcunc mey esser li divergenties restant in questiones de detalliee, it es 11 principie del naturalité quel ha triumfat defi- nitivmen super 1i conceptiones antiquat queles til nu impedit li vic- torie del L.I. A. Matejka *) In ti relation it es curiosi constatar que 11 projecte de IALA recur- ve al formes supinal mem ta u li tema presentic furni perfectmen regula~ vi derivates (cf. INTERLINGUE : abstra-er/tion ; IALA : abstract-er, ion). Ma to quo noi francmen ne comprende es que on ha adoptet li ver- be accipere quel ne furni un sol derivate, durant que it existe li for- me frequentativ acceptare quel permisse formar automaticmen e regulari- men omni besonat derivates. VOCABULARIUM FILATELIC Just aparit li Vocabularium filatelic de nor coidealist Kurt Feder (Germania). It have li formate A6, dunc tre practic por posir in li tascas o in un portafolies It have li sequent contenete : A. General notiones, B. Metodes de printation. C. Postmarcas. D. Averse de marcas. E. Reverse de marcas. F. Papere. G. Colores. H. Filigranes, I, Modes de separation. J, Obliteration. K. Utensiles, accessories. L, Filatelie. Ti publication es li unesim parte in Interlingue. Altre partes va esser publi- cat in li sequent lingues : Anglese, francese, german, italian e hispan, ‘On posse obtener it por li precie de Lit, 25 che The Aetne Exchange Club, Ca- sella postale 213, CATANIA (Italia) contra 1 respons-cupon o equivalent valore in postmarcas nov, o che Interlingue Institute, CHESEAUX s/L. por li precie de sv. Fr. 0,25 afrancat. Ti vocabularium es un auxiliator indispensabil por omni filatelistes... e un interessant librette,quel monstra un practic aplication de nor Mngue, por omni coidealistes ! — Di me, papa, pro quo on erecte statues al celebre mannes ?- Toes por far conosser les ! Custosi distration. i In comerciante de Stockholm hat mettet li foy a su magasine por far payar li assecurantie, Pos un querelle de menage, su femina menaciat revelar omnicos al policie ; ella hat mem preparat li lettre... Pos li reconciliation quel sequet, li maritoobtenet li cession de ti dangerosi documente. [1 mettet it in su tasca, sur- {it e un poc distraet passante avan un posta-burd jettat Li lettre acusatoriin li bux. Hodie il paya per li prison li custa de su distration. 401 QULLIVER in LAGADO (Del quar viages de Gulliver, du, ti al land del pigndos, Litiput, @ dal gi- gantes Brobdignag, es conosset tra li munde. Hinu conosset es li altri du, quel ducte le al land del cavalles e al strangi archipelago de Laputa e Lagado) «++ Not poy eat al scola de lingues, u tri professores sedet in consultation, projectente reformar ti de lor propri land. Ui unesim projecte previdet acurtar li parlada per reduction de polisi llabic paroles @ monosi?labes con onission de verhes ¢ participes, considerante que in realita omni inaginabil coses es exclusivaen substantives. Li altri projecte visat conpletmen abolir omni parlat paroles, e ti projecte esset reconandat quam un grand avantage in quo concere é higiene 6 brevits. Nam it es clar que oani paroles quel noi pronuncia constitue in cert gradu un diminution de nor pulmones e dunc contribue al acurtation de nor vive. Li rene- die ofertat esset to,quo - considerante que paroles es sol- nen nénines de coses, it vell esser plu convenent por oanes portar con se tal coses, quel es necassf por expresser li Particulari tema pri quel ili intente conversar. Ti inven- tion vell certnen har incontrat successe, © aportat grand facilisation 6 higienic avantages, si ne li féainas, in al- liantie con lis fnlitterat e vulgari, vel har nenaciat far rebellion in casu que on vel har despersisset les 11 libert& parlar per lor lingues in li maniere de lor preces- sores, Tam obstinat ¢ fnreconciliabil fnamicos del scientie es li popul comun. Tamen multes de lis max doct e sagi ad- heret al nov metode de expresser se per £oses, quel have solmen un fnconvenientie inherent: it es, que si li interes- ses de un nann es de varie natura, {1 es obligat portar con Se un proportionalmen plu ampli pacca de coses sur su dorse, si i] ne posse pay- ar uno du fort servitores por sequer le. Sovente yo videt du de tal sagios quel presc aterrat sub li pdndere de lor paccas, apertet 1 saccos e fat conversatio- nes durante un hor; poy ili retropaccat lor cosallias, auxiliat unaltry repren- der lor cargas sur lor dorse e dit adio, ta por brevi conversationes un sann facilaen posse portar 1i necessi cosallia 'n su tascas @ sub su brasses, © in hem on ne posse trovar se in eabarasse; pro to li chanbre in quel incontra se sersones habil in ti arte, os plen de co- ses pret necessi por furnir nateriale por ti specie de artificial conversation. Un altri grand avantage de ti invention vell esser que it posse servir quan Vingue universal, comprensibil de omni nationes civilisat - naa lor coses e u- tensiles es generalaen egal o tre simil a unaltrv. & Ti "Viages de Gullivert Traductet ex anglesi, de Inari Federn (London) loz tS Be LINGUS Sub ti titul just ha aparit i tchec traduction del libre de russ scientist V.V. Vinogradov, professor del russ lingue in li statal universita de Lomonosov in Moscva. It es un scientist essaye quel instructe pri lf evolution del literari russ lingue, pri su relationes con altre slavic lingues, priliparticipation del populari russ in i creation del literari lingue, etc. In li 7-im capitul Ii autor scri pri li international paroles in li russ lingue e pri li vocabules russ con international signification - ti capitul es por nos interlinguistes tre interessant. Yo selecte ex it e ex Li 9-im capitul - pri li signification del russ lingue por li aitrilingues del Sovietic Union - passages por nos specialmen atrativ : "Li russ lingue, un del max rich e maxpotent lingues del munde, have in su vocabularium quelc decenes de milles de extran paroles". It existe special "migrant paroles", queles passa tra omni europan landes, penetra in omni lingues e quam monstre-via designa li vias del cultural evolution A iliapartene li militari terminologie quam battallion, brigada, ataka, etc., ter~ minos, concernent li construction del mare-naves e lor armisation, li financies ~ bank, balanse - bilance - milion, etc. - terminologie del administration - direct or - ferro-vial trafica - vagon. relsy (IL = relé), tramvay, etc. - social etique- te, objectes del mode e luru, cocineria, sport, artistic e politic aferes, divers branches del industrie, tecnica, scientie, etc. Ti comun parol-stock del mundan civilisation, crescent ex li base del antic lingues, grec e latin, ha complementat se in divers modo per elementes de di- vers lingues. Lor parteha aportat in it in diferent mesura e in diferent branches omni altri europan lingues, specialmen lf italian, francese, anglese e in minor mesura li german. Ma in li recent decenies e specialmen pos li Octobral socialistic revolution 1i Lingue russ deveni 11 max activ foco del international Lingual influentie. Ti lin- gue aporta al homanitA li ideologic influenties del socialistic revolution, ex it transpassa in li international tresor del paroles li terminos e ezpressiones, in queles realisa se li nov munde del vive e del pensa, li munde, quel cresce sur li base del marxistic - leninic ideologie per developation del nov formes del social vive til nu rie conosset. Li termino "comunist" es li expression scientic, paneuropan, ma tamen in Eu- ropa e in altri landes minu conosset quam li parol "bolshevic", Li russ parol “soviet es un del max expandet, on ne traducte it mem in Ii altre lingues e par- th on pronuncia it russ. In egal maniere li parol "stakhanovets"ha penetrat in lilingues del tot munde. Por ti notion li foren vocabulariums ne have un parol del egal signification, pro que it ne existe un egal notion in Jt munde capitalistic. Ultra Hi sovietic paroles, acceptat per lf foren lingues directmen in li russ forme, plu mult expande se tra li tot munde Ii nov creat paroles, queles designa li nov coses e notiones, creat per socialistic revolution, ad saver quam li "cal- gas", it es precismen format imitationes del sovietic expressiones, por ex. “udarnik" - G Stossarbeiter o Udarnik, A Shoc-worker, F ouvrier de choc (in IL, noi vell dunc dir choc-ovrero), "socialistichescoye sorevnovantye" - G sozial.- istischer Wettbewerb, A socialiste competition, F emulation socialiste (IL : s0- cialistic competition) etc. On usa ti maniere del acceptation del sovietic paroles mem lontan trans li frontieres del europan lingual tip. Ili ha penetrat mem in It lingue chinese : revolution del proletariatu "wu-chang chie-chi keming", "li gu- vernament del soviets", " yei-ai cheng-chi-jGan", etc. Sur Ui terren del SSSR on parla in prim loco li russ e ultra it circa 200 altre Ungues. Lt habitantita del nord es composii de 26 nationalitAs e isolat tribes. Li russ linguehaveun grand organisatori influentie a omne lingues del popules SSSR, specialmen a ti literari lingues queles ha intrat in l{ nov stadie del vive durante U sovietic guvernament, Li russ lingue quam li lingue del alt cultura es li ideale e modelle por li lingues de altre nationalitas. Ili accepta ex it lf parol-stock e fraseologie, In i supra mariyan-russ vocabularium (iariyanes ante Tehere- misses) on trova 3479 vocabules, de quel 1/6 (= 487) es li russ extran paroles, In i vocabularium del mansi-lingue (Mansi-Vogules) on trova li paroles "koope- 103 rativ, plan, kilo, aeroplan, etc." Li lingue khantiyan (Ostyacos) accepta per li me- diation del russ lingue li paroles "skola, aritmetika sovet, partiya, socialism kolho2, fabrikadoktor, etc." In li lingue de Tchuwashes on trova por ex. li paro- les “sotsialism, orkanisatsi, kursa, tripunale, chasat (gazette) etc." Li russ lin- gue eleva li cultural nivelle del altre lingues, deveni li centre del atrativ fortie por ilie crea li conditiones por li brevi via in li future, per quel on va atinger li uni Lingue del tot homanité. In Li libre de J.V. Stalin (Voprosy leninisma = Questiones del leninisme) on lee 1 id® que “quande li socialtsme va intrar in li comun vive, li national lingues de- ve inevitabilmen confuser se in un comun lingue, quel naturalmen ne va esser ni Ui grand-russ, ni li german, ma un nov lingue". Ti nov lingue va contener mult ex li russ lingual cultura, pro que ii russ lingue ha esset li furnitor del cultural paroles ¢ notiones por numerosi altri lingues Ex ti abreviat selectet citationes on vide, que li russ lingue es li portator e mediator del occidental lingual cultura por li numerosi lingues de su enorm ter- ren. On vide anc, que li politic division del munde es secun li linguistic latere un non-sense. Li occidental culturaha profundmen penetrat in li russ lingue quel intermedia it por altri lingues e in li ultim decennies it self crea nov internatio- nal terminos, specialmen in li rayon del ideologie socialistic. Li russ lingue transporta li occidental lingual cultura til li rives del Pacific oceane- Nal dave studiar I nascentie del nov paroles in su rayon e incorporar les anc iv li Inter- lingue. Jaroslav PODOBSKY (Tchecoslovacia) ESQUE VU HAVE UN BON CARACTERE ? Si, tre francmen, vu posse responder yes a chascun del sequent questiones, ples marcar un un punctu ; 1) Quande vu lassa cader li corc de vor tube de paste dentifricte in li fore del layuor, esque vu incolera ? 2) Si vu fa un macul de incre inreparabil sur vor pantalon, esque vu recomen- sa scrir solmen pos har lansat injuries ? #) Quande, in un lude de foot-bali, vor goalkeeper lassa passar li balle, esque vu di: "Con un tal idiot, ne es astonant que noi perdi" ? 4) Quande vu ne mette li ™anu strax sur to quo vu sercha, esque vu pretende que "alqui" subverte sempre vor coses ? 5) Esque vu opine injust que it pluvia un soledt ? 6) In li cinema, si eveni un panne e que li film halta, esque vu comensa strax tapar del pede e siflar ? 7) Si vu recive Ii grippe, esque vu strax acusa li "currentes de aere sempre creat in hem” ? 8) Vole vu sempre haver rason contra li altres ? 8) Pos un disputa, esque vu obstina ne dir pardon ? 10) Esque vu buda plu quam un vez in un semane ? 11) In un conversation esque vu interrupte li altres ante que ili ha finit parlar? 12) Esque vu comensa sovente vor frases per : "It es sempre yo quel..." ? 13) Mancante li tren pro que vu ne hastat suficentmen, esque\vu passa avan'li chef de station obliviante Subrider ? 14) Si 1i tren ariva al station con 10 minutes de retard esque vu strax mentio- Na al conductor que to es "inadmissibil"' ? 15) Recivente vor folie de imposte esque vu invia li qualification "sordid" al guvernament ? Si vu ha calculat li totale, alor ; Si vu trova minu quam 3 punctus, tande vu have un bon caractere. Si vu obtene de 4 a 6 punctus, vu es ancor agreabil, Si vu have inter 7 © 10 punctus, 40m Li INNECESSITA del ACUSATIV INPLEXION DE ESPERANTO In li anglesi ovre *Granmar and Commentary of Esperanto" de G. Cox, on trova frequent pretensiones al valore del acusativ finale n quan edie augnentar li flexibilita © expressivita de ti Ningue. In su ovre sassiy, Cox presenta ne ninu quan nin manieres usar If finale n, conensante per renversar simplic direct frases por ilus- trar If fanfaronant avantages de un tal inflexion in Vi Lil. Vi, por exenple, Ji frase sequent: *Li cane morde Johan, Quo = ‘Ged posse esser plu siaplic e plu clar quan to! £ tanen, Cox rerver- sa it, assertente que it ne irporta qualcunc parol-ordine on vole usar, nan oro li in- flexion n, li acusative es strax perceptibil, - "La hundo sordas Johanon’, o "Johanon sordas la hundo', © "Johanon 12 hundo nordas®. Benque on ya posse renversar talnen Ti fraces, 2 quel scope to posse servi ? Esque li simplic frase direct ne es sat clar sin tal absurd distorsiones ? Quant vale ti tal-nosinat flexibilita in Esperanto, si por aquisiter it on deve desfacilisar Ii aprenston e cractica del lingue ? Certinen, Vi forme direct, - noninative-verbe-acusative es plu clar e plu elegant, ¢ anc es in hammonie con Ti natural currente del pensada. Li sequent exenple constitue un ver enigna e por novicios © sem por expertes, It ac- te se ori ti frases u If ndmines sta nu in aposition, nu in statu pradicattv: *kura- cisto havis du infanojn, filon kaj filinon; 1i nomis sian filon, Johano, kaj sian fi- Jinon, ¥ario, Kiam li parolis kun mi_pri ili, li tiam nomis sian filon Johanon kun vo- to de ano, sed sian filinon darion kun antipatio®. In Occidental: "Un sedico havet du infantes, un filfo e un filia; {1 nominat su fitfo, Johan, e su filia, Maria, Quande i) discusset pri ili con we, {1 sempre nentionat Johan con voce de anore, na pri liaria con antipatfe™. Adver li superfld repetition del ndnines in li Esperantic forme es {nnecessi, e for- san solnen insertet por demonstrar u on deve © ne dave usar li inflexion, In li uneste ® triesin clausules If noninatives sta in aposition, in If duesia clausul, in Ii pre- dicate, Quant enoyant it deve esser por li eleves aprender a senorie tal nonsensic re- gules pri lf interrelation de vocabules . Quanf fnutil ballaste por li cerebre del a- prendente ! In cosparation con li Esperantic originale li traduction in Occ os renarca- bilnen simplic © Tapid, i inflexion n por 1/ onission de pregosition - "Mi tras Ronont » yo - "Gifalis teren» it cadet a terra, 2/ por dates @ nesuras - "Li sclidis Ja novajon la duan de narto"= i1 aprendet i novas 11 duesia de arte, 3/ por distin- ter inter adjectives qualificativ e tales predicativ, quan seque: - (qualificativ) "Mi trovis la cozajn belaja"= yo trovat 1i bell moses (predicativ) "Mi trovis la rozojn be- Jaj" = yo trovat bell Ti roses. Letores | Ples questionar vos ! Si in un Ls. un tal desfactl inflexion vell esser Yermen necessi, qualeen li vivent west-furopan idiomas functiona sin it? Li equiva- Tentes in Occ del frases In supra pruva {ncontestadi Imen que Ti inflexton es toteen a nacessi; in contrari it furni un perpetui di lewaa al aprersores de Esperanto, durante que novicios de Occ posse ignorar tal absurditas. Yo save per experientie que li aplas- 105 tant najorité del Esrerantistes nequande successa nastrisar 1i Tingue suficentaen por Mfber © fluent conversation, Senpre on trova se vis-avis un confusion de reyules inuti] € desfact] de sintaxe e accidentie, talnen que on rarmen transpassa li stadie de bolbu- tiada e hesitation. ire poc homes conprends o trutla se pri li subtilitis de granatica, ® tanon li hon-del-strade, a quel li esperantistes torna se con tendrf solicitude, save usar su lingua aatrin fluenten e vigorosinen. Benque yo esset durante mult annus nenbre del Esperanto covenent, © tenet cores ponden- tie con sult europanss in un stil sat bon 0 coract, yo taaen incontrat desfaci Tits quan- decunc yo havet ocasion parlar Esperanto, orecipue oro li motives descrit in supra. It serbla me que Zanenhof ne posset liberar se del influentie del slavic Tingues, yueles, quan fon save bon, es altmen inflexianat, a li modern tendentie che 1i lingue hosan ec desenbarassar se de enni superflu finales e inflexiones e far Ti lingue plu @ plu enali- tic. Interlingue Occ have nullcos a ter vis-aevis Esperanto, Fluent © hab!) usatorcs Ge ti-ci Tingue as rar, © nalgré onni eforties de su propagatores, e Ti prodigation soné, Ti novenent hodle solaen vegeta. Interlingue (Occ) possede in so self tf qualitas Vital queles va eventualaen assecurar it li victorie. W. Henthorne (Anglia) LINGUE UNITARI IN CHINAY U chinesi scritura, quel es ideografic, have li avantage posser essor leet de divers popules del Extrem- Oriente ©, ad-sinu, de omni habitantes del *Iaperia del Medie', Tot Gferent es Ii pariat Tingue, quel comprende tre nuserosi dialectes, taleen que in li Kueng-Toung ¢ 14 Fu-Kien, por exeaple,*li habitantes de villages distant solaen de quele kilonetres parlant diferent linguas, es sovente {ncapabil conprender se de un vil Jage a un altri*, (Escarra: La Chine, passé et présent, Paris 1937) Or, in seque del guerre @ del transferte del populationes resultant ex it, on intro- ducte nu po¢ @ poc If usa del Tingue national parlet, quel es fundat, quaa li scrit Tin gue (Kuo-Lyu) sur Ti dialecte petpingesi. Taleen 1i refugiates de omni partes de ti inensi edificie aprendet parlar in t1 co- wn dlalecte, Lt radio difusa solaen ocasionalaen enissiones in dialectes cantonesi 0 fukienesi, ma elaborat un programa in national lingue. Per ti maniere, nen li wax lon- tan cive posse far se coaprender de su cospatriotes per Ii aedie de ti uni ficat idioms. Gn vide que paraleinen a1 politic evolution ,China marcha vers un unit linguistic de quel on ne posse jar previder oani consequenties, 1 DEBILITAS OE BASIC ENGLISH Anicos de Sr. Churenill, essente infornat que ti-ci ault r Quan lingue international pensat far plesura al ex-pria sini su discurses de guerre in ti lingue, ‘egretabilaen Basic English have insuficenties, Por exeaple, 1i fanosi frase, quel ec dit in Interlingue: yo promesse vos solnen sangue, sudore ¢ Jacrinos, deveni in Basic: roeesse vos solnen rubi Tiquide, aqua de corpor e lavage de-cesT” (io! pansa que InterTingue (Occ) es un medio de expression @ do traduction un oot plu Sracis e plu delicat quan li idiona elenentari nosinat Basic! 106 ecomendat Basic English stro de Anglia traductente AUSTRALIAN ABORIGENES : NOBIL RASSE In mult descritiones de viages e de superficial observatores li australian aborigenes es presentat quam Ii “max inferior rasse del terra". Ma ti descri- tion ne es conform al factes. Quande li Europanes li unesim vez mettet lor pede sur Australia, tande exis- te circa 3'000'000 aborigenes, hodie existe solmen 70'000. Ja solmen ancor per lor origine ili deve haver un bon nucleo, nam li anthropologos hodie concorda pri to que ili apartene al rasse caucasian, adver con un alliage negroid. De a ili venit, e qualmen ili abordat li isolat Australia, to es desfacilmen constatabil. Possibilmen ili descendet del aravidas de Sud india o del weddas in Ceylon, Ma qualcune to mey esser, ili es li max ancian representantes del indo-europan ho- manit® queles vive ancor hodie, e ja pro scientific rasones li restant 70'000 abo- rigenes merite esser conservat. Ma sin egarde a lor origine, ili possedenatural qualitas quel vell posser ele- var les a un popul civilisat. Quande li blanc homes in unesim vez intrat in un regulari contacte con ili, ili monstrat se quam innocent e pacific creaturas, Capitan Cook ne raporta pri alquel seriosi conflicte con ili; ili monstrat se quam totalmen diferent del sava- ges de quelc idillic insules del Pacific Oceane. Guvernero Phil- lip, quel in 1788 fundat li unesim colonia in Nov Sud Wales, es- set agreabilmen impressionat de lor amabil caractere e facul- ts, Que il havet vivid interesse por ili, to resulta ex su rapor- tes al guvernament in London. I] tre cuidat que on mey comen- sar sistematicmen conservar e elevar les, Infelicimen li guvernero Phillip stat super li nivel de su se- cul. On tractat li indigenes tre cruelmen. In 1824 li coron-pre- tendente de Nov Sud Wales declarat que un judico de ti colonie publicmen ha fat li proposition exterminar omni indigenes de un cert grand territoria. In 1838 li guvernator del colonie considerat it util comu- nicar per un public apelle que frivol mortation del negros deve esser cessat. In Tasmania 90 % del indigenes esset exterminat in li curse de 30 annus. E quo e- venit ta e in Nov Sud Wales, to in omni partes de Australia ha repetit se che li crescent decovrition de ticontinent, In 1905 un reyal comissario, Dr Roth, esset nominat del west-australian guvernament por examinar li administration del jus- ticie e li labor del policie in li nord-west partede ti state. Li raport del comis- sario esset tam anihilativ que on ha retenet it del publication E malgré to ti ci savages - quam guvernator Arthur, quel esset responsabil pri lor total extermination in Tasmania, declarat plu tard - ha esset un “nobil rasse. In li diariums de famosi exploratores quam Sir Thomas Mitchell, Gene- nalEyree Sir George Grey, on trova mani ateste pri lor bonta de cordle e fide- lita e ane pri lor remarcabil inteligentie, In 1861-1862, quande li exploratores Burke, Wils, King e Gray, durante mult mensus esset isolat del munde in medie de central Australia, gruppes del savagi negros, que nequande ha videt blanc ho- mes, fat amical conossentie con ili, quam si ili vell esser infantes perdit, e quan- de li blancos morit, un pos li altri li misericordie del negros plu e plu directet se al superviventes ; talmen raporta King, li sol quel ha supervivet, (Red,: Vide Cosmoglotta 1935, p. 37) Li sequent historie fa nos pensar : Ante quelc annus in un remoet parte del Nord-Territoria, 370 km distant del proxim colonia, un blanc policist cavalcant con quele negri traciatores, omnes essent armat, ha arestat quar savages pro que ili esset accusat har ex-roubat li baracca de un blanco, It es adver tre pos- sibil que ti savages esset totalmen innocent, nam li scop de tal expeditiones pu- nitiv sovente ne es trovar li transgressor del lege, ma plu to que on vole intimi- dar li indigenes. Li arestates esset ligat junt con unaltru per catenes posit cir- cum lor coll. Quo evenit plu tard, pri to li blanc policist raportat essent arivat in Port Darwin : Ui venit al fort current del Roper-fluvie. Li policist liberat li negros de un altri e lassat les svimmar tra ii fuvie ante que Teselt traversat it. Ili arivat in li altri later del fluvie in bon condition. Li policist sequet les sur cavall, mail esset prendet for de un turbul, li cavall perdit tenentie, battet le per li huf in li 107 _ facie talmen que it perdit li conscientie. Li current del fluvie certmen vell har har ductet le a morte, si un del indigenos ne vell har voluet su caten circum su corpor, ¢ jetta se in li fluvie por tirar san e salv al rive ti hom quel ha arestat le, Ancor ne content con to, il curret 5 kilometres til li proxim station missiona- ri por procurar li auxilie medical. Quande le rey George audit pri ti nobil action, il donat a su savage subjecte li reyal medallie de Albert. In ti tempor yo esset in Sydney, e pro que yo havet grand interesse por li in- Gigenes e volet converter mi blanc fratres a un bon opinion pri ili, yo serit in li Pressa pri ti heroic action e comparat li brutalita del blanc rasse con li conci- Mantie e self-sacrificie del negros. Un die un sergent de policie del Nord-Terri- toria intrat nor mission-oficie e informat me que li blancos in su district plendit que noi prende li patie del negros, que noi intot fa tro mult circumstanties pri li tot afere. "In verita", i exclamat, “it totalmenne es un cos inusual. Li negros conddi se sempre talmen." SSI nearer condi Se sempre talmen | To esset li declaration de un mann, quel Probabilmen durante mult annus ha vivet in max intim contacte con li negros, ad- ver ne sur un base tre amical. In un moment de iritation escapat ex il li veritt Esque on posse imaginar un laude plu nobli por un rasse ? Ma ti negros ne solmen in regard moralic tene un alt standard, Lor general inteligentie absolutmen atinge un altore quam che li Europanes, Un scol por in- digenes in Victoria prendet, in tri annus consequent, li max alt range inter li scoles guvernamental de ti state. Un indigene de pur sangue de Sud-Australia , David Unaipon, ante quelc annus venit in reputation quam scientific explorator Ex un articul de C.E.C. Lefroy, ex-missionario in Australia, in li "Contem- porary Review", London, traductet de A. Deminger (Wien). ESSER YUN Li yunesse ne es solmen un periode del vive ; it es anc un statu de spiritu, un efecte del-volunta, un qualita del imagination, un intensit& emotiv, un victorie del corage sur li timidita, li guste del aventura sur lt amore del comforte. On ne deveni old pro har vivet un cert nimere de annus ; on deveni old pro que on ha abandonat su ideale, Li annus ruga li pelle ; renunciar a su ideale ru- gall anim. Li preocupationes, li dubites, li timores e’li desesperanties es li {n- amicos queles, lentmen, fanos inclinar vers li terra e devenir polve ante li mor- te. Yun es ti quel astona se e admira. lJ demanda quam li infante insatiabil : "E Poy ?" Il defia li evenimentes e tfova joya pri li lude del vive. Vu es tam yun quam vor fide, tam old quam vor dubite, tam yun quam vor fi- de in vu self, tam yun quam vor esperantie, tam old quam vor abattament, Vu va restar yun tam long quam vu va esser receptiv, receptiv pri quo es bell, bon e grand, receptiv del messages del natura, del hom e del infinite, Si, un die, vor cordie vell devenir mordet per li pessimisme e rodet per li cinisme, Deo mey compatir pro vor anim de oldon, Generale Mare Arthur (Trad, ex francese de F.L., Svissia) Por li dama: -. vi unesim robes tre long esset inventet del filias del francese rey Louis , queles volet talmen celar lor pedes mal fat. ~. Li reyessa Marie, marita de Philippe havet li col tam desbell que ella inventet li vimples (F. guimpes) litt brodat camisette aparient exter lirobe as~ cendent til li col. In contrari Anne de Bretagne acurtat su robe por monstrar su gambes. ;- Li marchale de Luxemburg victet li prince de Orange in li battallie de Steinkerke pro que su oficeros surprisat, ne havet li tempor nodar lor eravatte Por lt feminas to esset li origine del fichta la Steinkerke quel devenit triangules ex brodat silk, ornat de dentelles e franges, aure e argent. 108 VOR CORPORE EXIGE CALCIUM Desde pluri annus, pro li manca de lacte, nor alimentation ha devenit povri in calcium. Grav problema, nam li calcium es tre important por nor corpore. Durante li ultim guerre, li american servicies de statisticas constatat que li soldates quel dat li max bon rendiment esset originari del Kentucky, de quel li suol es tre rich in calee, Si li hom es privat de calcium il senti li beson absorpter de it, On ha videt scoleros scrappar li calce de un mur e manjar it. It sempre acte se pri anemic infantes de queles li corpor, in plencrescentie, ne trovat sat calcium in un povri alimentation, Quelevez anc, li infantes macha shelles de oves o pezzes de crete, con visibil satisfaction, durante que li pluparte del homes ne vell voler, pro de- guste, metter de it li minim parcelle in lor boccas. Li vaccellos, li cavalles e svines lecca i calce del mures. Li chasseros e li foresteros plazza, in lor districtes, calcic petres por que lianimales mey venir leccar les. It es un secur medie por obtener che li sava - gines un cornatura particularimen bell. Quande li agnas "fama pro calcium”, el- la manja li lane ex li dorse de unaltru ; li gallinas extira lor plumes (con li sa- licilic acide e li proteines, it es precipue li calcium quel forma li essential ele- ment del plumes e crines). Li principal alliate del blanc globules. Hen 4 receasit3 del acusativ inflection de Esperanto. radi gotta in Chi- "a.- Lefroy: Australian aborigenes.. Chavarbie: vor corpore exige calcive. = Berger: Boucher e Ii asusseentes del hiverne. Li tularents. - Henthorae; Li hoseostat. 444 “INFORMATO} Ti nov buletin es li oficial organe del "Association por internu~ tional servicie" (4.?.I.S.). Un exemplare del nr. 1 es junt con ti nu- meré de Coamoglotta con un carte de adhesion. Orni letores, anc 1i an- cian membres de ArIS, es petit plenar ti carte ¢ inviar it con li va- lore del inscrition (Ir. 0.80 0 gu resyonse-cupones international) e li annual contridution (#. 2.- sv. 0 5 cupones) al sede de Jheseaux 3/L. 9 a1 landal vecretarios. Chascun membre de APIS va reciver un carte de jegitimation con su personal numeré. :les usar in chascun de vor let- free li gratuit cedule de APIS/4&; covertes, jostcartcs e lettre-;ayer ha esset editet por li membres de APIS : 100 ex. custa i. 2.- sviss. Comendar les a : APIS, CHESEAUX 8/L., Sviasia. NOV PUBLICATIONZS KRASINA, original rogune de Jan a. kajS .--77... PRASECLOGIE DEL INTLRLINGUE OCC. de can A. Kajé S +80 Ar ett internationellt hjulpsprdc en utopi ? de Sjtstedt " =.60 NYCKEL till occidental oissieesseseeeeeeceeseseeteeaseecns M0030 PUBLICATIONES EXHAUS7S7 + HjMlpepraksfragen, de Segerst&nl. Ovcidental de internationella ordens sprik Occidentai eller Eaperanto, de v. Sydow. DICTIONNAIRE PRANZAIS-INTERLINGUE + Ti publication anunciat por 1i medie de 1949 ha esset retardat til gQuande ii Acudeaie va nar adoptet li formes standardisat. Tamen, noi peti omni interessates ja nu comendar it por reciver ti ovre strax ;03 aparition. 1 de Sjdstedt. REVUES e BULETINES + Omni revues e buletines in Intersiague es abonnabil e payabil a Cheseaux. NOVAS INTERLINGUISTIC (Francia) ..........4 SURNALE SCOLARI INTERNATIONAL (Francia)... BULETINE PEDASOGIC INTERNATIONAL (Francia) VOCE DE PRAHA (Tchecoslovacia) .. "COSMOGLOTTA" Un petition : Nor letores ey recrutar adminim UN nov avonnate du- rant li current unnu ! Un calid premerei ! ~ Por facilisar ti labor, 1i administration de Cosmoglotta decidet donar 3 ancian cadernes de nor revue a chascun nov abcnnate. ii abonrament es annual ; it comensa in januar e continua til re- vocation scrit del avonnator. Custa del abonnament anaual : fea. 6. Adm, de JOSMOGLOTTA : INTERLINGUE INSTITUTE, CHESEAUX 8/L., Svisuia NOMINS DE NOR LINGUE Comunication oficial ii oficial resultate del votation del Flenun del Oscidental-Union concernent li némine de nor lingue es li sequent : Li 91 # del votantes ha adoptet 1i proposition del Senat del Occi- dental-Union, to es li nov némine ; INTERLINGUE. ii usation del némine INTERLINGUE, o eventualmen INTERLINGUE( Occ. ) es valid desde 1i 1.9.1949. Ii manuales e materiale de propaganda continua esser valid con li adcuntion del cedule 11/47, recivibil del INTERLINGUE INSTITUTE, CRE- SEAUK 8/L., Syissia. Central Oficie. eee Bea. Zone vaes 1060 "1.20 spine chef-redactor : R. Berger, yrof., MORGES (Svissia) - Redaction e Aami- nistration + Interlingue Institute, CHESEAUX 8/L. = Expedition : Occi- dental-Centrale, SINTERTHUR. - 2'-

You might also like