You are on page 1of 16

OFICIAL ORGAN MENSUAL DEL INTiERLINGUE.

UNION

Redaction e Administration I INTERLINGUE.INSTITUTE. CHESEAUX _/Lausanne. Svil.ia Expedition: INTERLINGUE·SERVICIE WINTERTHUR, Svilil. Abonn.mane annual : I ex. : Ivla Fr. 8.-. lex.: Fr. 14.-, 5 ex. : Fr. 20.lNm annu Septembr. "SO N .. A. 156

QUALMEN PROPAGAA 1

Certmen mult de nor letores va plu 0 min frequentmen haver Ii ocasion, far un poe de propaganda por Interlingue, quande i1i es in plu 0 min grand circules de amicos, in un reunion, un eonferentie, un club 0 association. Per quelc frases in Interl1ngue, lentmen e elarm.en pronunciat e Don accentuat, can eimplic e fac11men comprensibil contenete, on va intereasar mult persones por 11 problema del lingua international in general e apecialmen por eu solution def1nitiv de Interl1ngue.

Quam epecimene, yo cita in li sequent alineae quelc frsees, certmen apt por tal oeasiones. Se1f-evidentmen on va adaptar Ii textu secun possibilita a eventual interesses special del auditorium. It va mult interessar nos, audir bentost de litt successes atinget per ti simpl1c metode fa.r oeasional propaganda.

"S1 yo parla a vas in un lingue, quel va ne ha etudiat, quel vu f'or-aan nequande ha audf t parlar, ma in quel vu tamen comprende presc chascun singul parol, to certmen pruva vas" que Ii lingue internatio.nal ha intrat in Ii stadie de su definitiv solution.

"In Interlingue noi posaede 11 instrument realmen apt por transpassar 11 barr1erea lingual e por far possibil Ii intercomprenaion direct del aciherentes del divers nationes e lor colaboration in omni branches del vive cultural, in traf1c, comercie, politica, arte e scientie. E si vu audit ti poc frases vu certmen have li elar impression, que Interlingue ne es li quintesBentie de omni linguee c:ultural de Europa e America, ordinat e regularisat in un cadre grammatical extrem faeil in aprension e

quo es forsan sneor plu important tre facil in Ii practic

aplication."

Li textu contene forsan Wl poe plu mul t commas quam un textu ordinari ; per les es indicat, que in un tal textu propagat1v on deve far mult pauses, par dar 8.1 auditor Ii necessi tempar, concepter Ii quele paroles just audit, ante audir Ii continuation.

E nu ! mult carage e bon success F.H.

- 81 -

KARL JANOTTA - 10 ANNUS

Inter 11 2 1/2m1111ardes de homes, qui popula nor terra on posse oontu 'per su tingree tis qui, 8ct1vmen labo,rant, ha trapassat omni st8.diee del planllngue deede VtOl.apUk til ,hod1e. Un de ti poe es nor ooidealist K. Ja:n,otta.

II nasee t 11 15 may 1880 in Vienna (Austria) quam Wlesim f1110 del profes:Bor August Jan1otta. II frequentat 1i gimnasie Theresitul; (Theresianum):f un fundation del imperatoreSBB Ma.ria Thereeia (1717 - 17,80) quel in general esset a,pert solmen a yun nob:tles.

Malgre ti milieu, Jan,otta d,evani t socialist je. durant 11 tempar gimnae1al par Ii le~ra ,del roman de future de", E, duard Bellamy tlRe,trosp.ectl0,n a1 annu 2000". PQS 11 ~riIn guerre mundal ,11 d,evenl t borgoms:stre in Kal te,nleutgeben, proxim Vienna.

U1 tra per eocial1eme 11 ea,eet ocupat per 11 combatte oontra Ii ebrieta e ..... quem n01 omnes eave -, per 11 question. Idel IAL a quel .11 de,d1cat mul t temp~r de au vtve ,

II raconta :pr1 to (in su "Autoblographiette' Inter1ingu.1st1cil):

"Quam gymnas1ast yo ccmenceat studiar V,olaptilt in 1896 0 1997. Me aecun l1coneilile de mi patre, qual jud1cat ti lingue quam inapt :por 11 seop vi.sat , yo ceasat apprende r e propagsr Vol,apUk. In 190'5,e88- ente in ZUrich, yo fat, conossentie de Esperanto e part1c1pat quam rapportero del "Neue ZUrcher Zeitu.ng" in 1'906 in Geneve a1 dueeim C.ongress Interns t1onal_ de_ Esper811to t durant quel. yo ha ,asset p,r,aeeenta:t a Dr" Sam,eMa!. In 1907. essente in Karlsruhe. yo 1ntrat in relationee corre:spondent co:n ICouturat e deveni t un del unesim Idist ea,

!lIn 1921 yo ,arr~eat con Pi,gal, Moe-ss e Quint 11 "Uneeim Int,ernational Congress de Ido" i,n W1en.! In 1923,yo assietet Ii Duesim C,ongreaB International de Id,c in Dassau (Germania) e esset eleotet ·quam praeaide.nt'e del congress.

-lIn 1923 Figal convertet me ad OCCidental e acce·ptat me quam c'ollaborator par Ii fundatlon del Ocoidental-Union e die au Central Of.fieie 1n Mauer apu Vienna. Ingenlero Han. Hoerb1ger" 11 internationalmen conoeeet autor ,del Cosmogonie Glacial t deven1 t 11 Praes1dente Honoreri. e Maecen del Oocidental-Union:, P1gal deveni t 11 d1.rector

del Central Of.f1cie e yo 11 .secretario del sam inst1 tut1on. L1 methodes punnen e,cientific edemocratic, queles noi applioat in 11 organisat1on del movement d,el 1nterlingue Occidental" havet 11 ef,fectu, que 11 Un10,n progreeeet rapldmen, e que acient1ates de tame inter,national adher,et al Union. II

_ ' , Completante 'tl date,s inter11ngu..1stio noi a1 t,a au co11aD'oratlon a OdW (Repet1torie del grammatlca). Pay 11 publloat un litt manuale ,de Oco.1dental in 11 ed1.toris Frankh (Stuttgart). In u1 tra 11 Bori t au "Comp~et" ,gr811D8ticau.; publl0.at _in parte in Cosmoglotta 1929 sq •. 'e mul t a1 trl articuleB 1nt.eressant. •

1936 11 essetmembre delcom1te taenic (I'SA 37), in 11 labores del q_uel 11 partiprendet inpOBto du.e,tent,.

_, , Homoment :1.1 ,8S compos1ent un "Lexico_ <1e Inter11ngu1stica". prof1 tant del gr~d chance posser uti11a&r 11 imenBblbl1ot,eca inte,rliJl.6U1st1c de Dr. Ing.E\1sen WUs'ter in Wieselburg (Austria).

NO, 1 omnea deelra (;Iue nor coldea11st mey eueceaaaz- tln1,r" au laboree projeetet e viver til 11 notorle de Dor 11ngue internat1onal .. Ncr bonde:Blree. benqu,e un :poc retardat, mey eSl!!'er bonYeni t! W. BlasChke

- 82 -

t MRS. DAVE HENNEN MOR,RIS

Li 15 august 1950 Bsset un die de 1 ctu por omni amicos del mundolingue : Sra Dave Hennen M.orris mo r i t , in i eta de 75 annus.

Li nonu,n de Sra Morris as ligat con ti d,e'· "International Auxi iary Language ,tlssociation'I(I.A.L.A.) de quel ella e aae t fundator, secretaria e mecena.

Sra Morris nascet in New York Ii 7 decembre 1874. Ella apartenet a un ce l.ebr i familie . inter su an t ec e s eo r e s e s ae t Commodore Cornelius Vanderbilt, Ii rey del fsrrovias.. Ella r.:tar'tat con sr. Morr's in 1895, quel d ev en it d.' p~ ornata e ambassador del U.S.A. in Bel~ia, de 1933 t'l 1937.

Dur an t un 18n6' ma.l.ad i e, e la conos sen t at Esperanto I de que L ella deveni t n f e rv i d par t i s an e par que ella havet eempre mult sim~atie. Ma, ella esset cD~scient pri i facte que per ti pro-

i e c te Ii L t ':II parol i1 . nt e.r I inguistica anc o r ne esset lii t. In 1924, con au mar 0 e un ,5ruppe de expertes comWl.icationes e

'~ter~at:onal aferes inter ue es sr. Fred ri~k J. Cottrell,

f'un da tor de Research Corporation, ella fun-· dat i Internationa A xil'ary Lan5uage Assoc"ation (I,A.L,A.) de quel e1-a esset Ii

anf m , Fr-e s i derrt del Lv i s i cn die r e se rcnea

e s ~re aria ~eneraI, ella ~cr't mult articales e successat interestilr eminent 6cientistes. Pro S~ l&bores, p ~icat per I' Linciui::::;tic Society O.l America, i.n 1931, e la re~ivet Ii tit 1 e Doc:ar in Litteratura

dc Univcrsita de Syrac~se.

~~' havet 1'- favore incontrar a j.. urv ez ir: Pa r i s . L1 10 ~ul' 1925 eveni t un reW1' on in quel 0 d . suus s e t Li po s s i, bili ta de un evenual union del eoJ.;erant.Lstes e

i.) . ate s I' ma un a 1 accor-d n e iO~tl e t evenir 1-ro Li c oi ae r va't Lsme del c ief e s de E.siJerant.Q" DUrant mult annUl:) 1.i labores de 1ALA esse f~ sub Ii direc ion e1 Britannic

e ape rarrti.s t o, prof • .vi Li.am ":;0 linson e

MRS. DAVE HENNEN l\WRRIS 11 c r i terias roposi t monstrat i via' a un

Ingue de til- Esperanto " mal6:re .i ef'o r-t Le s de prof. Ottu Jespersen. IALA successat 'nteressar un cert quant:i.te de lineuistes, precipue in Ii con~re~ses interny~ional e lingu:stes in Jen~ve 1931 e Roma 1933" Circa 40 eminent Li.ngud s t e s, si,e;nat un declaration favorabil al L.I., inter queles ~rofessores Meillet, Debrunner, M. Cohen" C. Bally.

Noi considerat con un cert inquietita Ii tende t'es de IALA, benque 11 voce de Inteclingue posse esser audit in divers reuniones, inter que Le s . i de 1930 in }eneve u Ed5ar de ,Vahl asset present.

Ma, in 1945 evenit un ver f'u Lmi n . In 1i }eneral Report 945, noi vide que I~A.L.A. orienta se vera principies internat"onal naturalis ie, conform genera1.:nen a tis de nterlineue e oposit

- 83 -

a1 a.rt1fic1ali taB de ,Esperant,o, e on presenta nos tri t,ipes de dialectes ~ 11 n.aturalist,ic baaat aur' ,maximum de inter,nationa.li ttl Bin e,ga,roar regularlt,a, un tip echeaat Lc E, vicin de Int,erlingue 1 'conc.11iant,e natural 1 t,e. e retiulari ta. e un tip scneaata c K, plu regulari in detrimente del naturali tli e 'vi.cin de Novial .. L1 'studies eeae t directet aucceasd vmen de area Stilman, Gode e pr,of. Andre Mart inet d,e Pa.ri S '.

Important labores as fat. In 1946, un epaas bro chu'ra conve-

neat 127 questiones pri ,g'rammatlca, derivation." etc. del tipes nat;ural t at i.c e schematic €as ,inviat a Wl eel,ection de lilliUi:stea

e lnterl.in.gui.ste5. In 1947 un bzochura : "'Variant,es d,e le lingu.a int,E'rnational'elt es difuset por un inquest~ del t,i.~ Gallup in Unit Stat'es , Britannia, Francia. Dania, Tchecoslovacia e Ohile. In 11 Congress del 1ingu1stea de Paris 1948, prof. Andre Martinet fat un raport pri 1i labores e Lnqueat e.e de lALA (vide Cos,m.oglotta Nr. A.141, octobre 1948).

In ti moment on plosset eape rar rapid a"olu.tion del question e public,etian del final tip del lingue, ma in seque de dissentimentes I p:rof. Marti.nlet demissionat e esset vic'eat de 8U pr eceaao r Dr. Alexander .iode.

On cO!nt;osi un important ovre :: II Inte,rnational InterlinguaEnt511sh Dictionary", quel dave cont.ener cam in.te.rnational paroles suo lor form ,max ant ernat ronat . Su apa.ri t.ionesset pTomiss,et per fine 1950. N'oi espera bento,st vider it e talmen 1i Labor es de lALA va haver quam resul ta teun tre' valorosi utensile por omn1

mundli.nguistes. .

It es remarcabil que, departente del artificial Esperant,o, li labores de lALA d.uctet a formes internation.al naturalistic e' noi d,evi;! admirar Ii apa r ; tu de devotion a1 ov re qu,el monstxat Sra Morris 'j aubt enente li Labcr e s contradi't,ori a Espe'ranto por quel

ella havet tant simpatie. -

L1 Labor ea de IALA postulat enorm expenses. Nor letore's va aaver que un ofioie con tri salas e dec eun oficiarios esset n,e~ ceij~i por Ii lin,5Uistlc reaerchas e practicaimen quasi omni SUlXl-' masesset donat de Sra Morris self. :Su nom.in e:s intimmen. 11gat con IALA e noi e spe ra que tant important Labc.rea ne aa esaet fat in van e va esser confidet a un g.rand linguisti,c insti tution~

In plu de au acti vi,ta interli~uistic, Sra Morris es:slet ben.e~ fator de mult movementes de social progreaa u ella. havet preeminent oficies : Y",~~~.A. (Cristan Association de Yunas) , Leonard "Nood. Memorial Comi te pcr colecter mon~ por li Lepr caee de Fili.ppina.,8" e tc , Durant Ii duesim mundal guez-re ella creat 1i Societe por $uc'lJ:rse a Belgia. Ella apartenet a nul t c.Iubs 'e societas in U.S.A.

Seniors Morrie havet du filins, tri filias; dudec nepotes e un g:rand ..... nepote •

. Noi ,pres,enta a SU, familie ncr max sincer sentimentes de condolentie. Li memorantie de ti eminent f'emina con e:rand eordie e amor al homanlte va aempre rest"ar in nor aent es,

L.M. de Guesnet ,Pre'sident del IN'TERLINGUE-UNION

- 84 -

*ANCOR U QUE'REL,LE PRI -GERESANIG8EZONULOY

De un lettr,e recivet die un ,esperant1et au.stralian, not e,;x'trae 11 sequent paB~ageB:

}:stimata S1njoro - M1 lus legis la art1kolon "t1 Querelle

prl "Gere,ean1~bezonu.lo,j "ae paAo 10 de via. bonega Nro 151 (Janu,ar 1950). Nu, m1 tute ne volaa diskut1, nek d,:tsput1, pri k1u I1ngvo plej ta.ugas par Is. In't,ernacia. Tamen ju,stecon kaj 1~\1st'ecGn mi Oatae; kaj tiu via artikolo eetas nek justa nek aueta, ear la vorto ngere,Ban1~bezo'nuloj "NE eataa Esperanto. Plena ,sensenca"o estas ~1. En esperanto Is vorto "convaleecentes" ,eet,8s ure,eanitanto'j ". t ••• La vorte 6ere8,an1~bezolluloj eetsat1e aame ridinda kla en Is. angla Is vo r+o "convales,cenoeneedfulne'B,S".

Perm,eBu, k,e ml aldonu", ke tiaj vortojl, k1a "'ho8oitalot" est:aa uzeblaj en Bs,perant;o. J~a vorto "hospi talon e-,~al'liS je "m:aleanulejo". 1.a 9:01a sfero' d,c 8stas, u::I. t1un vort1on k1un k'ompren08 tiu de v.i celata .. Eble' , sed pr1-t10 mi ne Bci.8,9 f ke ,ekrlbante' 81 Aziano en Esper,anto, pI1 bone ,eatu8: uzi la vorton umalsaDulejo". Jen nur 'ltero de pers'ona op1n10 kaj gusto.

KUDple~ koraj bondez1ro'j 'ka.j salutoj, sincere v'1a Joab Eljot,

Lu malf'ana,t1lr:,a Esper-ant 1ato.

********

Car senior Eljot"

NOli ne have sovente1:1 ple'Bura posser Q,i8Cl1Seer con esperantlstes ne :fanatic e no1 dune con grati t4 acceptie 11 ocaeion qual vu. oferta nos p.er Tor articul. Tam plu que vu posit 1t sub 11 motto: Just1c'1e e j:ust1td., aquel n,oi es tr'e sent1b11.

V,cr r'esponse 1Dclud,e trl a:tirmat iones:: 1) 11 parol 'lge'r'8e8.n1tbe,zon1l11oj II' ne es Esperanto; 2) 11 cozect :parol es '''resanlA'antojll; 3 )it Eta ano poss:1,b11 dir tlhoapitalo" vice "maleanlllejo".

A PWlctu 1) yo fa remarcar po r 11n-esim ve,z que 1 t ne ea n01 qui ha - inv,entet Ii parol It geresanl.,tbezonulnj ~I. It - esset usat del }o;sperant1etes i,n un prospecte turistie pri 11 01 te :Bern. It es poe . probab!l que su autores veIl har ;spec1almen Inv'8l)tet t1 parol barbaric in un documente p.ropagand1stie. E 81 111 realme'n ne e·ave Bcr'ir Es.peranto o;ore0 tmen, esque' to es nor culpa?

Tlimen plea perm1sserme posir VDS: un qaestton. Quo autoris& VOB aflmar que 11 parol "geres8D,1Ibe:zonnlo'j" ne ex1.ste in: Bsperanto? t1 so,1 tac'te que·it forsa·n ne es· a1tat .In Ii 1ex1008 de Eepo ancor ne sllf'ice por oondaUlllar it. Un parol corectmen format aaeun 11 regules de derivation in Espo ne posse esser rejectet quam ap,ocrif, nam a quo vell tande 'ri:mar 11 tant t:rumpetat n!fortie creativ" de Esperanto,,? Li parol gere'san1lhezonuloj ee ni pln ben niplu mal quam centenes de altr1 formation,es qu.elels es in p'arte mem plu de,stac:ilme,n anal1sab11 quam ti oompatibl1 "gereesllilbezonul0,j ".

Ma, yo ne vole discusser c1 11 rela't1v merltes de ,geraniAbezonuloj'n 'e nreBan1~antoju. It ne esmi sfere. To quo interessa me as 11 fundamental controve:rse prl radicas autonome paroles

- 85 -

compoeit (kunmet1 taj au,. der1v1 taj yortoj) .. Vu aaeerte que par,olea quam tlhoap! talolli eo usabl1 in Espo 'e que ti parol ,equlvale a , tlma,lsanulejo,". Vermen? Plee aperter 11 PLENA VORTARO ye' 11 pig'in 178. Li defin1t10,n de "hosp1talo" que L vu. trOVEl ta, es 11 sequent: lI'Ejo kl'e on kuracas. ardin,are se.n.pag'8. malrieajn 'malsanulojn" OJ It :ee'mbla me que t1 defini.t1on aplica 81e plu careetmen a1 notion. "hospicie". It ne equ1vale a "hoap1talo" par quel 11 801 P0891bl1 'trad uo t fon re:Bta. "ma lsanu.le jo II •

Vu anoor asserte que 11 ,aferer'educte se a "usar 11 pITe'claps,rol quel Ii adressario comprend,'e". DIIlll,C, Ion me'y scr1r "hosp1 talo" quande on seri a1 eres. Johnson, Dubois, R1c,hter" Alvarez, Er1ce son e "malsanulejolt quande 11 lettre es directet a1 s,res. Wang'Fch1ng-Wu, LilialLl1a1, Ngombe-Mponde' 0 Ras Bambu.

T1 as'tutie posse eventualm.en eucceeaaz in 1ettres pr1vat, ma quo pr1, 11 11,bres e j,urnalese;? E:sqllst1s-c1 va egard,ar 11 besoneB del oocidentales 0 t1s del aeiatioos? Po'rean, por .11e :tar 11 minim pens. ni al unee ni a1 a1 tree, OD va tar separat edt t10nee pOr chaacun die ill?

In, real! ta vor ecru.pules ae absolutme.n Buperf'ld.. Omn1 asiat1oi08 qu1 parIs Espo conOBse tre bon Ii-paroles international, nam omn1 t1 homes sin exception cenoeee adm1nim un d:el T1vent l1nguae europan .. L1 Chinese, J,apaneee 01 Et10lpan quel 1nterp.rende l1enom labor st;ud.1ar un lingue del tip :1n'doeu.ropan,fwlCiam.entalmen dlferent de au I1ngue DB tr1n, d,edica t1 efort1e in. unesim 10c a1 aqUl:1- ei t Lon de un lingue vivent I por ex. angl~B, qael oferta Ie irdin11;:men plu mult pract1c 8vantagee quam 11 conosaentlede Espo. Omni assertion,es contrar1 e8 pur fanf.a;roD.8.lda.

L1 esperant1stea e's prendet inter du foyee. QUBndeno1 me~ntion.a 11 m.anea de internat1ona11'ti del vocabular1um de Espo, 111 hasta emfaaar Ii 'virtUe del Butonom"vortfarado" Q.wel fa ex Espo 1'1 'fplej :fac11a I1ngvo internacia". Mea quande noi cita 11 sovente burlesc d,erivatea e charades queles pull.111a in. Espo quam coneequent1e de t1 princ1pie de ,autonom. ,.vortfarad1o", 'iIi 1ntrain un violent clolere e declara que 11, coreepondentparol'es internatio ..... na.l ana exiBte in Espo e que 111 es tam corect quam 11 charades. Deede mul t annus ,not seque con amuaamen·t t1 p·ezze, de acrobatie dialectic quel cons1ste in saltar de un .argument a1 altr1 qu.am

un ura danaan.t sur' un plat,te tro ca11d,.

It es un cruel ,dilemma ex quel exi.ste null :su.rtida. De un l'tere Zamenhot pretendet alevlar al aprensores 11 lab'or necess1 par 11 a,qu1e:1t1on de un vocabu.lariumsu!1cent, limitant'8 11 nlimere

del radices a un m1n1mum; del altr1 l&tere 11 ne volet 0 ne posset remmc1ar completmen al paroles internat:1Ional. Pro to 11-1nventet 11 famoai regul 15 quel perm.i,sse a. ti paroles reintrar in Ii lingule tra 11 detr.B-porta.,. Ma on vanmen ~,e:rcha lUI valid cr1te.rie P'Ol" determ1nar 11 sfere de 1l:sab11it4, del duprino1.p1es, nam 'Zamenhof na esset consequent n11n 11 un n1in 11 a1 t.r1 d1,reet1on.

Sf pOT ex. on depsrte del principie qua po:r afac11,ar 11 ,aprension oe1 l1ngue it ee neesssi r'educter 11 ndmerea: del radicss a un minimum e expl0,tar 11 "tortie cre'at1vll de Eepol per formar self ex radicas e ,afixe's 11 bes,onat parolee co:m:plex. on pos.se quest10- nR.r '9'8 pro quo on ne he. ap11cat ti principie, plu sistemat1cmen in 11 ofic1al. "vortar,oj". 31 t1 principie es bon, pr,o quol on me.ntene 11 parol 'rkontrabando" q uand e en posse viclea,r it per "'fraud-

- 86 -

--

importo"? Pro quo on tolera moderna vice ,!D81~tikva, pro quo d,lversa v.' male~speea, 81p'0 v. akvi(~vet'u.r11o; blinda v. nev1dpova, kontraato 'V'. malego, diver~a v,. disir:ania, oazo v. ,dezert1nsulo, influ,i v.flle1'iklt s.ke1p-to v. ost~ro, ae rvf co v. !'lanAila:ro, kont1nua v. eeninterl'ompa, rifuzi v. malakcep,t1, rezul tato v. f1n,eekv,o, konversac10 v. ,1nterparolado,., pan-tomlmo v. ,seette"atrallp, gut:o v. flua',erQ, ganto v. ~aDDBto, k11stero v , inteetmalpl,e:q;tg11,0 0 :f'e'ka~e11rlg11o? Etc.. etc. Pro quo?

De a1 trl p'arte, a1 on aconceae 11ut111 t4. 0 necesisi td: admials9r ane 11 paroles inte,rnational quam r,adicas Butonom, on poaae 8101- men mira,r que on ne ha penaat aplicar t1 metode alparole'smB.X genant, i.e. tis que Lea pro lor 1'requent:i'e vell pre'c1smenbesonar max urgentm.en easez v1,ceat 'p,er equ1valentes internat:1ona1, quam pO.l" ex. malgranda., m.allonga, maltermi etc. e 11 tot aerie de'l corelat1ves.

Competent autores es,perantiat 10 (W'aringhien, Mandere), es SQ,t ob,ject1v par ne cluder lor ocules coram t1 evident con'tradl t1ones. Manders aceneaae que 11 intention, reducter 1i nUm,ere del radicss por atao11a.r l:£aprension, ha f'slli.t t quo ya 8':9 demone"trat per 11 sempre ,crescent introduct1o'n de nleologismee l.n E:epo. 11 ane aconosse 11 necess1 t4 near p Lu mul t rad1cas: autonolll e CO'Rtents :se p'er excusar 11 usa de' nkunmet1'taj vortoj It" alegante 11 avantages de t1 metode po r poe 1nstructet peraenee , Wa,ring.h1e;n prova oonciliar 11 du. metodee, pledante por - €I' memaconoseente 11 necessit( de - 11 usa de pllu mult radio8s autonom in epeoi,al domin1as (poesie, teonica etc.). In revanoha 11 adm1SS8 11 mantention diel ntunmet1 taj vortoj" 1.n 11 11ngue comun, ma mem c'1 11

fa ancor cert reserves. -

It as -evident que un tal specie ,de It,compr,om.issetl ne P08S:'8 eeBer cODlsiderat quam un solution. On ne posse ad 1ntini t1.1ll mant:,ener

11 c'oe::ris:tent;i,e d,e du tipes de par:ol-clonatruction in 11 sam I1n-, gue, prec.1pue quande on re'vendioa 'par ti-c1 11 qualifioat1onde "plej fac11all• FlU! tost 0 plu tard 11 esperant1atee va eSB,e.r fort1a1; deoider inter 11 du e 11 eleot:ion ne pcaae easel:' dub1 tabtl. 111 vadever adopte'r 11 via del 1nternatio,nallt~, nam on :ne posse halt'ax 11 ro,te ,del evolution .. Ma te:nde 11 1n1'er1or1 tl1 de ESlpo in rela'tion con 11 va esser ancor pIa man1:feet, nam in Espo 11 radios,s international ne poase easer neat 81m mutilation ,e adplu it as impoas1b11 incorporar les organl,cmen in 11 Bistema d'8 de'rtvat1on die Es'po. Pro 11 t'undam,enta1 erra in 11 oonstruction

de Espo it existe' por ti 11ngue n.ull salv,at1onposs1b1l n1 in 11 \1ll ni in 11, al tri direction. E to es ua d,el fac~torefl' de su iney1 tabl1 desQ,parlt:1on final.

Plee excuaaz-, C:8.r sr. Eljot, ti luguQri. predl,etion. _ Ma ne ere ... de que noi exul tB pro Ii fate que L at e,nde' Nepol. 31 noi propaga IL, it ne .nes por mortar un od1at inamico. It vave! mor1r aDe af.n nos. It es jU!.st tl .1nt:im, oOiliviction, pri 11 :fate !nevi tab11 de Espo quel inclta .nOB pe'r:eeverar in nor eforties. Boi vole 8:9- ser pre,t por o1'ertar a1 mande _Ull plu bO!1 eolut:10.n. _ S1 pe'rto D01 suceeSS8 impedir 11 fiasco def1n1tiv del 1d' mundol1.ngua.1, no! va eonsiderar nos: quam plenmen reoompensat por nor gr:and saorifie1es e 11 pen1b11 luctes contra mul t ac1verBar:1os quelea regret,ab11.Dlen ne es omnia tam "malfanatilta" quam vu.

Tre einoerime,n vor

A. Matejka

- 87 -

AT~NTIION ,AL FUNGOS !

I,i.e Dupanloup fe':eta 11 lO-1m. ,aniversarl'e de lo.r mari t:age. P'or cplebrar digni.men tl solemn! evenlment, 111 ha inv1tat n:uele tn-

t 1m A,micos a. un lucul11c s,upe. "To v,a Bsser un excellent oeBs'ion por aervir' les 11 superb fungos queles yo ha oo11et yer 1n Ii. fo,res:te'" t di t Br. Dutpanloup B. SQ. mart ta. "Bon ide", respond,ett1-e~. me. e scue tu eeoe.rt que null speoies venenoe~1 ha g11,ssat se in,ttl1 ree:lo1 te'?' On nequend e posse esaertro cal1t in tal ,a1 tuat10nes e

11 ,conseouenties, de un erra vell es:ser aatastrof'1c .. 1t "Null iIlotive par anx letti II' t re':Bpondet ar , D1i1pan1 o'up • "Yo 8S Buf1centmen expert in mycologi'e por ne f'ar 'erra.e e por pruv,ar to, yo va. m1xte.r un quantitt§ de tung,os al repsate de nor cane T,obby quel, quam tu 8,8,-' va t es quam noi un g.rand amator de crypto'games. 81 11 n,e maladija intra duhores, 11 pruva pri 11 inn.oclv1 ttt del tungos, es fat e ,tu po sae s,erv1:r lee ain t1mo'rea nor g'Bs't,es. "'.

L1 id<6 es exc'ellent. Tobby reciv'e un bon qllantlt~ de !ungos quel 11 d evora eon delicie. Null signee de into:x1cat1on; du hores poe 11 repaete 11 gamb111a t:a.m alerttnenquam an'tey. Sra .. Dupan,Loup, def1nltivmen tranqu11ieat, da a1 ee,rvitora 11 nece'Siei in:s'tructi,one;s, por 11 preparat10,n del BJ~.pe e stende con !Berent td 11 ,art VB d. e 1 :1.nv1 ta tee.

Li 11tt :testa es: un co,mplet eU'CC8S8 .. Li gastee fa honQr al excellent .repaste e gratulaara. Du.,panloup tot specialm.en pro 11 dellc'1osi fung08 it Ell,s es rST1sset e Lanaa a 811 marl to un regarde de grat1 td pro au 8uccesBois1 coo'perat1011 &1 suptS te:st1v.

Ve: L1 tr':tumt ne Ours lo'ng. In 11 medie del repasts, 11 "e'rvit:or,8 adcurre. au visage livid e balnest de la,cr1l'lles. rlTobb7 8S mort! It ella exolama. inter du s~lute8. Cat as· trofe1 : Prigid sw1ores invade 11 d.ors de ,sr'. Impan1oup .. L1 respoasab111t4., BS terrlbil. Ma 11 8S un mann e 11 conoaae SU, deve .-- In poe paroles 11 explica a1 g&stea aterrat 11 lugubr1 sign1fication de ti nOTa, e 11 haslt,s. a1arm&r tel'sfoni.,emen 11 medico .. 'T1-o1 ,adcurre P'OB poc minutes e mers1 ,B suprovi,s1on de YOm1 tivea 11 successa conjurar 11 cata:strofe. Un cODBcientioa1 lavatl.on del st,omaCOiB oon&ollda eu ene'rgic labor. Aru)Qr le'viman BUCU88at del fort emotion e oonun deb11 9u'br1de sur lor verdatri. vieages, 11 gastes resedenta oircum 11 table f mers1.ante tnterl.ormen De 0' pro, 11 lIIliraoul,osi salvQ,tion de un horr1b11 m'Ol"te. In timome,nt: 11 servitors t's su reapari t10'n e anunc1a: "L1 mann ha just ve.n1t por forportar 11 cane ~ H "Qu,el mann?" questiona sr. Dupanlou,p COIXl debil voce. ·'Nu, 11 e:hotero auelhs, ap'lastat l'obby con au camion:"'

A.M.

DUINI'rIO,NES

Rioh mann; T1 qui fte, t1ll8 pet1r 11 vend1 tor aODl!lt,rar Ie alqucS mi.nu oar.

H1,TeJrne: L1 eaeon durant qu.l D01 .torti. no,. aant.ener nor log! tall 0811d quail 1t 8.ee\ in 8.t1v •• quande Dol

plend1 t pr1 11 10&1'01"9. .

..........

Un id,1ote riCh •• un r11oho i UD 1d10t., povrl 88 un 1d10,te. - 88 -

_ta

un v ; pro:! • Dr. le11% nez,l ·

- -,

GARANTIE DEL MINIMUM, VITAL.

Pro'grea,ser in 11 via al 80 01 tal. 1 am.e: 0 retornar 81, prl.Do:ipi88 del e,co:llomio l1be'ral1sme es 11 grand prob,lema ftltt:U. avan quel Europa eta durant 11 reconstruction, de au e,o,onomie • cultura.

Ja per unt,re' 8\Jmmsri 1nvee,t1gatlQn, d'88mb1 pr1Jlc1~jl.e'8 n,oi reoonoBse, que 11 1,1beral1ame as 11 utol .. i'8 del 11ibertA in detriment al egali ta, ma 11 socialisme 8S 11 utok'ie del .gall ta in des8v&rltagedel 11iberta. '1'0 slp1fioa ante omn1.co8, que !nl.1m1tat libert,a an1h11a 11 bene, d,el egal1ta, quel ee apr.cist d,e nos, in a.dJn1n1.m .,salmen al t gradu. e que abaolut. egal! ta d:uote ,n,ece8:a1,men a iDegal! t'. Ifa to a1gnit.ica aac , que ambl princ1,p1es re'pre8enta solman 11 ideal 2:&lltl,tese del du extremes. Li real 6rdlne del social vi veposee plu 0' lllinu apr oxfmar ae a iIi, s rn alquande co.mpletme1l. ,oloreaponder a un del du ext:remee. In omn1 11 beral econoJDie ex1ete ju.r1d1cbar~lere8 de personal libert'., e IUlO 11 plenmen aoo1alisat eCO.D'oJDie lassa spao1e &1 1iber resolution, e ai, eeacUr.r'entie, del produotion 1 . .'1. un srad.u :.}uel ne asa desprecia:r. Tloi facta ne d1spensB, nO'8 del od~eve deoider', Bur quel vianol dey. ear ,proqu.8 ,it QC'te ae ,justmen pr1. delim1 tar 11 ,rad1e del du. princi_p1es,.

L1 d1sou,sa1on p,ri Ii via il!l8Q.uend ramen es fat Bur 11 ba,8e de purmen Bcie,nt1al e.r'gumentes;1 m.a -ma..x aovent. :eur 1i fund de politic dogmas. On ya deve oonceder, que 11, dec:1s1v problema. fundamen,tal ne posse eBaer j,udic,at pur,men eoient1cmen, in tan:t que 1 t actese pri 11 ul tim valoree delvl ve" qualea adv,ere on pOBse .reoonOSB'er;. ma ne pruvar. Li 8c1entie, quaua li dom1n1a del pruvahil absolut ver1ta, compete in prim loota U 98 parlat pr1 idea ":independent de valoree", dune ·ne prl afirmationee t que Lea as Ideduotet de un cer-t sistema de 'Valoree e pro to possed. solJDen un relatlv valid1 ta. Ram pr1 11 valcres onposae dir - e to for,a.anBona deceptive tri v1al- nequ6 al'tr1 1Q.1IiU:Lm pri 11 speoies del gIlItea : -De guatlbU,8 non est d1sputandum!" Supos,iente 8,olDlen un seneral aCO'llOssent1e ,del suprem valoree e de lor rliD.gBs, un 8cient1c 801ut10,ft 88 p08s1b11 ano 1nte'rn de un ,sistema de valores. Per to li 'valoree devenl quasi abeolut ; ario 11 deducte't c:onclus1ones poase1de un generalvalidl ta.

Li postulates del libert' e del egal1 ta sembI a &parten,er ,8

ti au.prem valoreB, queles pOBsepretende,r a tant gen.eral acono8:sentie, que in mult conati.tuti,o,nes 111 es elev.Q.t 8 sar.ant18a del ind1v1due conform. al jure natural e ,der1vat d1,rectme!1l ex 11 natur'a homan. Me durant:e que in l1temfror' del unee,im codification ,de t1 jures natural OIl p0881et 8upoeir, que amb1 Jures fundamental oontene null oontrast J 11 economic e'volutioll del 191m e 201m B'eau! ha instru'ctet nos, qu.e in g;eneral 11 1.1berta posse ex18ter Bolmen 1.n dee,avant,agie del ag,al1 ta e egal1 ta in detriment del I1berta. S1 l1 Atlantic Charta IJos111 libert! de mieere a de tame avan 11 poll tic ~ure8 del 11 berta del parol e del oO'Reo1en.t1., in t1 casu 1,t Bolmen hau.~te t,1 instruction ex. 11 hiatoria, q[ue politic libert' es sin valor 8:1 lieconom1c 1.lbe,rta, to es Ii economic e:nstentle, ne as aeaurat. Ka. to 8ign.1£ica in sam t'mpor un soale de valore:8, q,uel poei. 11 jure uister iJJlte oam1 11 bert ..

.... 89 -

in 11 s6mm1 t de omni valoree e quel forti.s nos sacrificartant mult del altr1 valoree quant as absolutmen necess1 par securar 11 sup:rem 'valore ~ Garan:ti'r 11 existentie del ind1 viduees 11 d,e'ventie' del eociet~. contra to stsquam corelate 11 deventie del ind.1v,idue labor·ar. Pro t,o ane tid.event~e e8 8. po:str Rvan Ii 1.1bertat qua signifies, que 11 bert' posse esser' ccncede t solmen, sin v101ar 11 c:omplet1on de t:1 deve.ntie. Li jure a un eXistentie es tam general qu.am 11 devent1.8 laborar, per to Ii. max important, 8ubatantie d.el postulate de'l libert' es realiaat. Ergo 11berta posse ,exister 8,olmen intant, que ti. postulates del egali ta ja es

satisfat '.

Quel consequenti'8S resul ta ex t1concism.en eaqu.iseat cod.e del

8uprem valoree por Ii eoonomi,al 6rdine ? In prim loc 11 unesim c,omandament del economie eembla esser 11 gar ant fe' del e conomi,c existent1e, qu.el deve eseer aat,:iafat mem ye 11 precie del perde del 11berta.. Ma atinger to ne es pOBs1b.11 sin un central direction e administra.tion. Pro to por' garant1r 11 minimum del exis,tentie, 11 projectet economi.e ll,eoessimen. monetra a,e quam. Ii convenent s.istema economic. Intern de t1 sector a.Omina 11 prin,cipie del egal1ta, 11 principie del la.bor-deve, 1i prtnc1pie de·l obje,ct1v determinatio.n del valores, del 'fixatprecies, del rationat. qu.ant1 tas e del :atrettmen l1m1 tat 8ele1otion .olel consua. Sub norma.l condf t10nes 11 aec tor del exiate.nt1al minimWi va postu.lar solmen un parte del economicfort.1ee productiv', durant que 11 sector del economi,e del liber mer,cate sempre extende se 8'8Cun Ii pr1ogr,ess del econo'mie.

C1 domina 11 principle del 11 berta, Ii pr1ncip:1e del liber selection del profees1o'n, 11 pr1nc:ipie del subject! v ,determination del valoree. del inlim1tat precies e del libel' produotion e del l;[ber consWD..

On poss. imaglnar 88 11 pr1,noipial distint1.on de ambi sectores ·tam manten,ent,e 11 pr1 vat proprieta del pr'oducti v medies quam 8up'osiente W1 soc.1al1aat economie. In 11 unesiJD. casu it es solmen nece8t1i f1.xar Ii ,contingente del merc'es, queles 1.1 privat producto:ros deve liverar al aect,or del existential minimum por manten,er in fUIlc:t1on t1 sector apu un econo.m1e del lfbe.r mercate. In un

t:al sistema Ii sa1arie, del ovrero de,v'e consiete.r 88JDDle,n ,ex du tan·gentes, de queles 11 un serv1p,or covzf r Ii minimum del exist·ent,!e, 11 a1 trl por libermen contentar 11 besones. In to ya on va 8,emp.re departer del ,existential beson de s1ngul pe.rson e va c'uidar pr:L 1.1exi8·tentl&1 b.esonee del familie per un general 8SSI'8C:Urant1e 8oclal. Sin 8,g:ard al familial 8·tatu del ovrero, chAscun interpre.n.der'o e laborero veIl dever payar 11 contribution por 1 t.

In cert circWDstant1.'ea un tal assecurantie posse Bsser 1l1lportant- 1ssim por li poli tica social, 'pro que per 11 absolu·t ,garant:(e del minimum. del existent,ie 1 t tre 8uper'8 omni conosaetmed1es ,Por f'avorls&r Ii t'undation de f'ami11ea ,quam p,restages por maritage,. aalcurses por infantea.

11 timo,re" que su.b 11 re,g:ime del liberselec:t10.n de su pro.fes:sion, mHD.i pro:fesai'ones neceasa &l produ.otlon de' .merces v1.:tal ae vell trovar' se in. eufic·en.t Dw.sre, e'vanesce; si por talpo,c de.m&n.dato·cu.pat1ones OD introd.u.ot,e W1 general labor-senicle obligatol"1 durant un 0 du annus. In v1ce del armat aerv1c1e to r,epresenta

- 90 -

tul "alimentBri senicie", quel ya ea nos m1nu notori quaa 11 mil! tari e8'rvic:'i,e t me con,vene pl'lIt bon al cultur-ideale del homan1 t~ quam 11 general servic1e' mil1 tar1" Fer un tal eervicie altmen,tar! anc un: harmonic in.struction del nomes vell esser garantlt t' "Iu,elea v'all devenir impress1o.nab11 por lid1 vere1 ta del ecoJ'lomial 8,ct1- v1.ta. It contrloue a diminuer odie 8 manea de cODLprension del classes in vast meaur ..

Certmen 11 ,Qx,ecution de un tal sistema fa nec,essi detal11at

c olls.ider,at1ones ,8 pro j eo tee, lDai t semlbla me ne easer cont,rad,1 tori quam. lomn1 altri essayes 4,e1 econcaf,c reoonstruc'tio'n e it posaede 11 qual1ta :euperior arangear maximal valorea hOJDall in un ordine,quelne duc t e Illl formation de nov partises, ma al ,association del homes stU" Ii via al progress.

(Auto,riaat. trad. ex "D1e Pr,esse" del 10.5 .. 47, W1en, de E •• oess"

NOV PUBL,ICATIOB:ES

Recentmen noi rec1vet plur1 in-t,erea:sant pu,b11·catlonea in IDter'lingue 0 in linguee nation,a). I'ri Inter11ngue ..

ALMAliAC I.NTERNATI.ONAL,. - Nor tcbee,oslov&o coidea11stes es 8etonant mannes InUlldesfacilitas 1mped1 lea realiaar lor ides par 11 success de Interlingue. 1.11 just ha publicat un A.lm.anac inte!'fnational, mimeog:rai'at con covrime:nt pr1lltet .• , V.i lico.nten,ete I elves del natione,s. _,,, - llarcha con, ncf.. - Int,erl1ngue-Union. - Poat-,Bux. - ,Adh'ere al am1c!al coreepo.ndentie. - Chim1c eleme:ntes .. _, Index

del landes e del sta:tes .. - Hol' pub11cat,1ones. - C,llI't grammat1ca

de Interling:ue.. - Quo es Inter11ngue. - Tchecoslovac Balner1as. - T'che'coelovQccomercial domes. 16 pag1nes .. Precie I Fr. 1,,- a'f'ranoat.

tntE LAliGO'EA.uXIL,IAlRi '? Pour uo1 ? Co'mme.nt ? _L!lliTERLINGUE lane

1/

de _lcpmprhens1;Qp immdiat,e. 0 pagines., pr1ntat, , formafe- x 13. ,,-

om. Preo1e Fr'. -0.30 sv1ss ; Jr. 25.- f.rance'si afranCtit. Aut:or e edi.tor: Prof. Paul ,Laeng, 17 Grand'IiuG. ALTICIRCH (Ht •. Rhin), Francia.

1,11 1nteres8Mt br ocnura in fran'cesi ss un excellent resume del pro,blema del lingua: 8lailiari. Vi li d,1 vers cap1 tulea : Un poe de anc1a.n histolrie. - In nor "era atomi,c" m,odern un l.ingue aux111arj. vell easer tre util. - Esque noi va ado,p,ter Wl lingue' Il.a,tional ?

- Esque noi va a.d.olpter W'l neutral lingue ? - Esque !loi va ad,o,pter

un lingue inventet ? - VolapUk - Esperanto - Ido - Li lingue auxiliari ne be,Bona es,ser 1nventet. - S'tructura d,e Interl1ngue., - lIn specimene de, Interl1ngue .• - Oonsequenti,es .... Conclusion.

T1 brochura quelp08.s8 8sser 1ncludet in let'trea, 8S, un excellent media de priopaganda por Pranceses.

VEJiEN TIL IJTERBA~IOIAL JiORS'llELSE, edl1 tor : Dan lnterlingue-Pe,de- r

ra'tio!n, Kunkeringen 2, ODDSE, Dania.. Formate 14. '5 x 22 c.m., 8 p8.,_ ,,/

gines print,at ,in linlgu,e d,an. Precie ne indicat.

11'1 grand pr,ospecte' in dan ee bon pr1nt,a;t. It contene un introduotion pri 11 neeessi ta de un lingua auxiliari ,un cu.rt grammat:ica, un prov-textu., un ourt h1st,orie pri. 1i developament de IJl.ter- 11.D8ue, inf'ormat1ones pri nor org'anleat.iones international e national" nor pu,blic,at,ione.s e un curt ca.tal,og e quelc jadlc'iee die oon088et 11nguistes (Jespersen, Meillet, etc.)

- 91 -

TIL QUANDE UN L\NGUE UNIVERSAL?

Li ad,optlon de un Ling1.1e Universal impols,1 Be nu plu_ qUam' ,alquande" declare. Sr. Mario, Pei, professor d.e linguee romani? in, 11. Uni v~reli ta de Columbia e 8.utolr de un ovre inti tuist "H.lstor.1e' del 1,1ngue". To es tl Ilbre pri quel prof. Pel ,ha esset Interviuvst dle' M.arcelle Helll'1 durant un recent emi,Bsion de "Vi New Yorkft.

- 'Un long ,cap1tul de ti. 11bre ea o,o,ns8orat a1 11l1!gUJe universal del tutur,. L1 Unit Iat1ones. d1t Ii autor" veIl pOlsser apellar a sapient 1inguistee d,e omn1 lan"-es_ pa,r demand,ar lee pre'parar S:X omni font'es un lingue in.ternational.T1 lingue veIl dever esser d.ocet al 1n1'ant188 deed,e lor ill.trada Bl sco), matr'lnal, talJnen que in 11 fine de' lor Btu~ dies Ii d1soipu1es mey ea8er perfect bi-Ilnguale's. Li prease t Ii ra,d10 e Ii cinema, 'vell uaar 1 t egalmenpor que it may devenir vivent exter 11 etablissementes de docentle; 1 t veIl anc eseer Il,ractlca.t dlel turletee viBi tant extran lan.dee.

- tin tiel lingue nullmen veIl r:iacar devenir un s1mplie surogate del I1ngues ~8 'ex!Bten~. Nam, p;er U:s&r :1 tpor I, irelat10nes int,ernational, pe.r adaptar 1 t,'. al bes'onee expreiBser om.h1 modali taB del penssda e del viva mo'dern,i t veil prender v1.ve e carp~r e vell 1nr1char se per 11 U8U quel on vlell :far de 1 t. E on pOisee esperar qu.e p,ermissente a omni popule81 del terra plu bon c,onos,:aer ae , 1 t va ldevenlr un m,edlep,or 01- men'tar 1.1 raportee :in'ter I andes: e ,eervir &1 afer,e del paoe munda.l.

(Ex "La Vo1x de l'Am4r1que". eomunioat de sr.T.D:1t1sheim,Genilve)

.

,!;TI.NO&RAF'E E INTERLING'UE.

Sr.Kurt Feder he perlaborat un adaptation del Sistema e:tenograflc "Deutsche Elnheits-Ku.rzsc;hr1ft" (a'erman Steno-grafie Un1tar1). 11 1nv1a.t noa un clave de 8 pag1n.es, &er1 t in Inter11ngu.e, can omn1 regulee e 1nd1cat1on,ee D.!CeSBi por apre.nder eorir e leer ti sistema. de atenograf1e. Un ,extrate ex ti clave es .reproduotet in 11 sequent pagin. On vide quant bon t1 e,ist·ema ll8.t'ional pOBs,e esser uaat &napor Inter11ngue.

inc p,or 11 sietema "S:tolze-Schrey" I 11 sol siet'8lIa u,sst in Bvissia ge,rman, existe un adaptat10n por Interllngue. On ,conet,at,a 11 sam f'a- 0111 ta de ueataon &no lI'or Inte'r1.1:ngu.e,., Por 1i ex1ertent adleptat10nes de t1 du ,sistemas german a1 l1nguee ltalian,h1.span e frances! e por 11 sistemas original in t1 11~es on posee mem dirt. que' 111 es st.ru uBabil anc POl' atenogrammes in Inter11ngue. POlr 11 frances1 sistema "Duploy~ If existe ano un epleoial adaptation a Interlingue de s,r. CreU2:.

Yo'pereonalmen U8~, mem Ii, original Bi~tema 'HStolze-Schre,;y" pOlr german anc per Interlingue.. ,8olJnenpro ~1 plu grand f.requent1e d.e vocalel final in. ~ter11ngue yo u .. e8, _ 4 abrevlation'e. B. p. lu curt por' .A, 1,0, e U in analogle a t1 par E, quel 88 j:8 sat curt ano in 11 getman s tenografie.:

d.e = I- , cia = V t d1 =, :. do = L , du :£... •

.In t1 Deuton yo ameIDora que' it ex:1ste ano un stenograf1e: original po,r InterliJ:'lgU.e de. sr .• J. Cordomn.er. 1'1," brOeh. ura ]pr1ntat ,.d.,~.' 15 p&g1nes esscr1t in Interlingue e ed1tet 19'37 de er"Joa.Svec"Praha.

No1 mult mere1a nor- ooidea11et sr. Feder p'ro 8U grand e succeSBO&11abor. per quel 11 ha completat 11 aerie de adaptat10nee 4e na-, tional ,sistemas stenograf'ic. a Inter'11ngue~

Dr.F.Haas

.... 92 -

".ttl ,[J. fl (J 5'TJW-1.

t" ~r "I'Ite7' , i "11.le "

~4' "(CU.,, I/. _f,,..an ..st1."","'4fi·c (IN.·fltd. j)a Kurt' 14d.eT,

jJd't{:i Ijc),1K6urJ r. t/.,Ij.J ft',.""a. ni'c ..

7«ilu. { a4{ "'2nes.

SF -

f. (O_SOPflZ1'I.t.S 0':' " i: 2 t·; )' _ - ;=- 6 ~ • .t cu(tI} Ii / ,,(414,.) ff{dtdctj A.

.5_3, ." (-~ \ 6 ~Lt ( zj-Jij, j<

A l fin n I' r- r-~ t If W Z J ..c. (til)

! _z ~ :: ~~ l , iF = I r;,. so 7 :::-Z ~,,. cr(/c7") tiro fro''''' !" M6 -,."" ntir- "'.!fMi ".f{nj) nt

f-1- :- .~ , J= 1 1.1!;--!7 t ~f_ r I

11] /''' rtf rdrrr sc{d"s) cIJ,Sh ¥ .sl"' JJ ,JIJr fr ,y ,zz

Z.M,'c,a It j ..... - - I' '2: -.#II __.;, Z =1 1

• ill • t

eo 0 4..1 U1 4: eu. lIZ. ,. """

,'" 'i!,'Pll del p«rol,s.-:; .F Z = - 4 IA 1.6

,J . .Jl'/G/J~J ~ 1'4,r~J«4 .slII1l6(1."

«I" 6'«1) "n L'O If Q r(~) /;(rrix) itO r f«) f.. Sl'.~(i« ',"SI.'". es :

- 93 -

Un1v.prof.Dr. Karl JASPERS (Heidelberg)

NOR FUTURE

Un catFist:rofe del occ rderrte, mem del homani te, esset pr,eeentit del old Goethe; videt con augmentant clarita. de Niebuhr, St;endhal, T'ocque'vl1J e, BurtCkhart ; coapr endet in au tot profundita de Kierkegaard e Niet.z,sc'he' ; expect,at quam via al definitiv salvation de Marx. Tal penaaa r-ec ive su tot import,antie quam un elemerrt de historio contemplation tot,al. In omn,1 tempo-re not fa nos imaJinea uni versal t in quelee Lf, future es Ii V,B,CUO, a que l t,ende ya omn1coe quo esset. L1 preh1storie:, Bolmen scaz-seen Lucid,iJan.t, ,dilata se pl"Uvatmen in cent milleniee de annus , Li Q,evenida del horn es plen de ant,inomies, i't es si:npllcmen lncompre'nsi bi 1, mem {mpo,as1 bil per ncr present inteligen tie. In ti long, preh1atorie' esset fWldat nor :!nnascet essen.tie.

L1 plu lucid h1storie del ultio tri m111enies hod1e' fa nos conao i.errt , que noi quam homani te Bolm,en homome.nt comensa exister historicmen. It as ver, que noi sta in 11 fine de ti admirabil historie con tr1 independant; oridines in China, India e in Ii Occide,nt t que I es ce Ia in Be oumi contenete de nor tradition, esin que I noi senti nos gllssB,r in 1i nihil. Ma con t1 tradition, q,uel hodie es abendonat, ,&.1 ;nax radic-al transformation, noi sta nu realmen solmen in It coaense .. Nam net posse conetata,r can oerti ta, que Ii tecnical era, a quel noi apartene, r-epr eaerrta 11 max: pro:t'Wld c1 sura del tot h1st;orie til nu , Externmen1 t es evident i Dead,e nu nor plane!t es un totali te e omni vive homanes in dependent1e del munde quel 11 hom self creat sin fix ae tode . Per Ii modo del production e per Ii organi.sation del labor e del societe nor tot existentie va esser revolutionat quam nequande ant.ey. Li fluent viva del paaaate st,g finit per un co Lp , Un s:imptoma de to as : 61 nor planet ,Peri, li hom ne plu poae e emlgrar quam in emni anteyan tempores; 1i venti 1 es cludet, 1i t,e'nsion augment a • To qUQ per Ii modern tecnica e eim.ul tanmen con it evena int"eriorimen in Ii hom, es anco r plencen Inclar,. Li p,r1m:, ma oertmen ne 1.1 ultim rencaene as 11 total nihil iame '. quel esperceptet deade Nietzsche ..

Quo 11 hOm v's devenir poe ti pr.ofund ca.eura, 'to nequf save.

Sin dubi t 'oDlll.1 i.mMes del futuri ta sa fala., l't eveni sempre al trimen J qu.am on previdet. Ram 11 hOlnes cap:abil ,executer interiori revoiation,ea e regenerationes per sal tea:, quelea ne posse esser constru.ctet ant'ey de alquel int,elec'tu.Un fantaaie:, q,uel veIl antic1par un talreali ta, ve!ll har ja productet it.

(Ex un discurs pri. ilNor future e GoetheU 1.n Frankfurt am Main, 1947. Traductet de Eugen Moess, lien)

Un femins. in nor cite queL on veIl max bon pos.ser descrir quam 1i 'Ibabillator pe rpe tua]," e,seet questiQnat de un de au long suffrent v:'cinoa eaque ella alquande reflectet: pr:i. to quo ella i.ntentet dir, ante dir it., ,tt certmen ne", di t Ii femi,n,a solemnimen. "Qual.m.en yo vell esser capabil saver quo yo pensa p:ri un te,ma. ante que yo ha audit quo yo have, a d.irpri it '?'

- 94 -

VER~ LI COMPR,'ENSI'ON INtERNATIONAL

Tal ee 11 titul de un eerie de brochures publicat per UNESCO por 1 usu del educatores. Ex un de t18-01 "Dana La olasse avec lea moina de treize ane" (in 11 elasse con tis de m1nu quam 13 annue) noi extrae Ii sequent a11neaa (p.63):

UN LINGUE IN'TERNA.TIONAL

I.t es i,n ooasion del coreapondentiesBcolari que noi he a.bordat

11. prolbl,ema d.el lingue 1nternat'ional awtillar1. I.n ,fae,t,e" in Ii eta.

u 111 es capeb11 scr1r e le'e'r in un al tri lingue quam 11 lor" 11 e l evea del 8eol secundar'i d1spoe1 de poe liber-tempor e so-vente ne have un vivid apt1,t& por scrir lettree. IIi vell eoreeponde r plu voluntarj men inter deed, e deal tri anna,Sjma in ti moment 11 :plupart,e de 111 ns Bave suf1centmen alquel lingue extran. Un lingue, international au.x111 ari veIl pe.rmisser lea eor-eapondar , deade tl eta, con infantes de altri landes, e cores:ponder con q:ui l1i yell deeirar. durant que, til nu, t'i corespondent.ies posse .far se solmen 1.n anglee!, francesi, hd span 0 i tali,an, t. e. in un ,del linguae plu comunmen. atudiat in 11 BCO] L1 interesse de ti exchanges v,ell dune creecer in saa tempor quam 10J DUme're.

Noi Suggl8ste 81 educatores ti m,edie generalisar 11 cor-eapondenti.et international 'quel, practicat, secun lisupra spi.r1 tu, apare nOB apt l nodu:, inter infantea de omni Landee , t1 relatione,s p,er,Bonal ,sin quelee 11 eentdment die apartenentle al homani t,e va restar sempre pr1 vat de sangue.

:F1LO'LOG1C CR,UIIMEL

Li dan ma.g1stre Kaj Bom particlpat 8.1 congre'ss: del n-ordi,Q filologes: .in Helsinki eecri,t _ un articul pri 11 desfacili taB lingual

de un tur1~t in Finland (Suomi). Inter 8.1 tricos 11 d1 :"T1s qui rememora del tempor scolari 11 4 decl1nationes del substantives del gramma.tica gerioan 0 forsan mem Ii '6 d,el latin. va sentir frigid e:'Udar invader au front, Bu,die.nt quefinlandlesi j ongla con 15 (dlec1- quin) casus. Pos to 1 t neplu posse ehocar Que -Ii sortiment de i,n.fi-

n1t1ves aacende a 4." .

Is. con ,special interesse un interlinguie:t Lee 1i saquent paasages:

"S1 sur 11. ba.nknotee de 1000 mark, imposant in Ii exterior, ma ne in valor interl~r, on lee ~ISu,omen (geld tive de Suomi )~ankkl"" i tne as desfac11 imaginar' se que on intentet a.Lquo quam Ii bank de Finland". C'! en tamen ata. coram Wl mul t pl1!l yun paro'L p run tat .' e on eetregrat que 11 f1n1andesi ha 'es:ae,t e e s ancoz liberal 81 fix stock de international paroles foren quele:s p. ex. in B.rticulee de ~"UlrnaleB sovente forma un aeJ"'1e de paesa-lapidesmed quele~ on qu~lcvez_ euceeeaa paaear 11 violent torr'ente de Vole.ptlk con alcun profit,. Paroles quam "kruunuprinssi, Boslali.demokraatti, stad1on, traktori, 'moottlori, auto 11 etc. causa ya null cap-rupte.

. "In contrar1 11flnl,andeses ne meri ta mere,! pr-o her p,osl t 11 P'uol. "]puhelin" sur. lor telefon-buxea vice 11 plu old "telefoonl" 11 1:d.ent10 nationalisat1onll1!s npernsprecher" (german) e -rI simi if (181an-deai, or.iginalmen; fune, c:able) v'ennen ja Buric'at .. ' •• "

H.P.P("oclelund

- 95 -

A HOR COLA80lRATORES

Por aleviar 1i grand labor del comi te de red,aciion de Oosm.o .... e;lotta t noi insit't,entmen peti nor eetimat co Laboza to rea atenter 11 sequent recomendat1ones :

1. Scrir sc'lmen sur un latere del folies, preferib11men per

scri-machine' .

2. Suficentmen interspaciar 11 lineae.

3. Laaaar un g:rand margin.e a levul.

'Ti t-recautiones es neceeat por perm..isse.l' Ii r eva.saon del .manusc r-I tea. Li edi t10n die nor of1cial organ .postula tant mult pe .... na e tempor que noi deve pneser cantar sur ncr+co Labo ra'to rea por al.ev i ar' ti labor secun _fjoasi'b11i taL Noi reaerva nos 11 JUTle esca.rter 0 retromisaer a lor Rutores omni manuBcrites queles ne as reuac t.e t in conformi t,a con Ii re,r5u1es supra ind.icat.

Un cordial premersl a omni co Labcz-a'tor ea que1.ea benevo l,e au-

xiliar nOs in ti relation. Redaction de Cosmoglotta

F'RECIE DEL ABONNAMENT ANNUAL A "COSMOGLOTTA"

Svias ~. 8.- = 13 s~4.d. = ft. fi40~- ire ; ned.f--7.- : 2 do~ = DM 8.- == Lit. l~S.O.- :. fro. "10.- b'elg = sved Kr. 9.60:= dan Kr. 1., ~ 20 = norv .Kr , 13 ~ 20 = Kce 90 ..... = pol. zloty 100. - ::; S:ov1et rubles 8.-

Noi memora :

1) Li abonnament a Cosmoglotta as annual. 2') It ccaenaa 11 l-i~ januar. .

3) It cont Lnua de --annu. a annu til r evccatd on scri t del abonnate ante Ii, 1 decembre por Ii sequent annu.

4 Car abonnat.cr , ne a.te!nde que 11 admin.istratio.n 0 liB.6ent scr t vos por demandar 1i. pay,ament de v,or abonnament , To postula lnllt,il expenees e augmentation d,el cus tae del reviie ,

S) Re(.!ruta admini.:n UN NOVABONNATE durant ,Ii currentannu :

Demanda materiale die propaganda al administration del revue ~

6) CHASCUN nov abormate recivegratu.itmen 3 anc1an numeroa

de COSMO;}LOTTA. Administration de Cosmoglotta

INTERLINIGUE-ijN I ONi

C!hascWl abonna te a COSMOGLOTTA. have 1i jure devena r membre del INTERLIN(JUE-UNION sin suple.mentari pa.yament;, naa li contribut Lon e a include't in Ii pr'ec i.e del abonnanent . 'ramen par easer membre it e,s neceasf pl'enar li oarte de adhesion a nor universal or3a.nisation. :tIes demandar ti carte 8.1 central oficie e pas 11 r'ecept i on del adhesion, vu va reciver 1i STATUT dlel INTER.LINGUE .... UNION just publioat (form .• I~/54) e 11 car-te Ide .membre ~

;:;ONTEN~ F.5. :: Qualm,en pr,o.pagar? - W. Blaschke: Karl Janotta -70 annua , 110M. de Guesnet : + Mrs Dave' Hennen Morris

A. Matr;,jk.Q: Ancor Ii querelle pri "Ger·e.sanigbezonuloj",,A.M., : Att!nt.ion al fungos. - Dr. Felix Klezl : Garant:!'e del.Unimum vital.- ... Til quande un lill6ue Wlivers,al ? - Dr~ F~, Hus :

Ste.no~rafle e Interlingue. - Dr. Karl Jaspers: .No.:r futue.. - Vera Ii compre.nsion international. - Filololg:ic crumel a

R,ed. e Adm. : INTERLINGUE-INlSTlTUTE. CHESEAUI s/L .. , S v :(,5 B i a - 96-

You might also like