TEMA 1: Elements configuradors duna civilitzaci segons Salvador Giner;

Existeixen diverses civilitzacions que sinflueixen mtuament, amb una certa tensi i interdependncia. La relaci cultural, poltica, econmica i fsica que hi ha entre elles s constant i cada cop ms intensa, i no sempre s pacfica, ja que hi poden haver conflictes i collisions de tota mena (que es produiran entre societats especfiques, ja sigui per imposar uns als altres una manera dentendre la vida diferent, els seus Dus propis, els seus interessos, la seva llengua o el seu llenguatge sovint ents com a xoc entre civilitzacions). Hi ha una modernitzaci desigual; Occident ha produt una civilitzaci moderna (segons Weber). Els processos de mundialitzaci de les societats humanes que avui vivim, els enfrontaments, conflictes que desencadenen les diferents tendncies creen una nova urgncia sociolgica per delimitar les civilitzacions. Existeixen 4 poques per entendre la civilitzaci; 1. La inicial o estructurolgica; on es pren conscincia de lexistncia del fenomen civilitzaci (diverses cultures i costums, heterogenetat i pluralitat de societats internes en tots civilitzaci) 2. La teolgica; on hi ha una pretensi cientfica positivista 3. La comparativa 4. La de lanlisi civilitzacional contemporani Georg Simmel parla de la teoria de la cultura i de la civilitzaci. Weber diu que cal veure laportaci (ja sigui des de lmbit econmic, poltic o cultural) de les respectives civilitzacions per poder veure els processos de racionalitzaci social de la vida. Cal diferenciar entre els mots cultura i civilitzaci. El fenomen civilitzaci s considerat des de 3 perspectives diferents; 1. Processal; equipara civilitzaci a pas civilitzat com a procs evolutiu histric des dels mbits culturals, tolerants i avanats. Relaciona el civisme amb la civilitzaci, una civilitzaci que cont unes normes de conducta i uns rituals de

convivncia que cal respectar per a poder coexistir en tota civilitzaci. Aquesta civilitzaci esdev el PROCS dadquisici dactituds, valors, creences, formes i mode que creen una determinada estructura i dinmica social. 2. Estructural; entn el conjunt de societats complexes, heterognies. 3. Modernitat; coneguda com a una mala sociologia, com la societat del risc. Existeix un denominador com entre totes les civilitzacions; enteses totes com un conjunt interdependent de societats, vinculades per un nucli urb dautoritat i poder, sota una hegemonia cultural i sota la coalici de les seves classes predominants. Les civilitzacions sn, per tant, multisocietries, on hi existeix una cohesi i on hi ha una autonomia que esdev el centre de cadascuna per imposar-se a la perifria. Hi ha una forta hegemonia cultural i lingstica variada, amb multipolaritat i multicentralitat. Les civilitzacions sn analitzades com rees de prestigi, xarxes de contacte social, capitalitats, subordinacions, jerarquies intellectuals i rivalitats (lluites entre guies i intellectuals, per influncia i fama, o lapropiaci de bns simblics sociologia conflictivista, coneixement objectiu). La nostra mundialitzaci de les civilitzacions, loccidentalitzaci delles, s la primera que afecta plenament a tot el mn. La situaci actual del mn contemporani esdev la civilitzaci emergent. No hi ha una sola societat; hi ha una societat de societats. Al llarg del temps aquells que han participat duna civilitzaci, subcivilitzaci o subcultura ho han fet a travs de societats molt diverses. Cal civilitzaci, ni la ms duradora, ha estat mai lliure de contradiccions, ni ha pres camins que lacabarien transformant en alguna cosa diferent, en el cas que no sacabessin destruint. La civilitzaci moderna hegemnica es caracteritza per; 1. La racionalitzaci 2. Lalliberament demtic (tothom s igual davant la llei, tothom t drets i deures a respectar) 3. La corporatitzaci (posseeix una cultura, una concepci de personalitat i una visi dall moral) 4. La producci de seguretat (companyies dassegurances, medicina, etc.) 5. La consagraci dall prof 6. La producci tcnica i massiva de riquesa i benestar

Una civilitzaci no s una cultura. Llengua i civilitzaci han anat sempre unides.

TEMA 2: Bases argumentals de letnocentrisme i del relativisme cultural

L'etnocentrisme prov d'una actitud psicolgica antiga, que tenim interioritzada sense nosaltres ser-ne conscients. Consisteix en menysprear les formes culturals que sn diferents i allunyades de la nostra i amb els qual ens identifiquem. Quan ens enfrontem al problema de l'etnocentrisme, estem obligats a partir del fet histric s que l'home occidental s'ha llanat a la conquesta de les cultures, deixant al seu pas res ms que violncia i mort: de l'aniquilaci de les civilitzacions precolombines a l'eliminaci dels indis de Nord-amrica, de l'extermini dels negres, i l'encara vigent, dels indis de la Amazones i del Mato Grosso. Occident, per tant, s'est imposant al mn adreada a homogenetzar totes les diferncies culturals. I com ha advertit Lvi-Strauss, la humanitat actualment sembla convertir-se en una monocultura. El pes de l'etnocentrisme es pot veure en la societat actual i tamb en la construcci intellectual de la Histria. L'historiador europeu anteposa la histria d'Occident a la de la resta del mn, la histria d'Europa a la histria d'Occident, i la histria nacional a la histria dels vens. La diversitat cultural, per tant, no es troba en espais llunyans, sin en el nostra propi poble, ens trobem immersos en una poca de mestissatge i barreja de diversitats, som el resultat i producte d'un enorme collage. Davant aquest procs sorgeix un problema de gran transcendncia sobre el futur de l'etnocentrisme, qesti mplia alhora moral, esttica, i cognitiva. Normalment, entenem per etnocentrisme aquella actitud d'un grup, que consisteix en atribuir-se un lloc central pel que fa als altres grups, a valorar positivament les seves prpies realitzacions i particularitats, enfront dels altres, els diferents. Podem dir, en cert grau, que tots els grups socials i culturals sn etnocntrics. Pel que l'etnocentrisme s un

sociocentrisme cultural, referit a un grup hum quant definit per la seva cultura, o b a una rea cultural (per exemple, Europa, o l'Islam).Formem part d'una subjectivitat social, etnocntrica major que la nostra prpia subjectivitat. Aix doncs, l'etnocentrisme t dos vessants, d'una banda s positiu perqu mant la cohesi social del grup i la lleialtat dels membres a certs principis. I en segon lloc un cert etnocentrisme radical pot conduir-nos a actituds i fenmens com el nacionalisme, el racisme o classisme social. L'etnocentrisme de Lvi-Strauss no defensa la superioritat de la nostra cultura i civilitzaci tecno-cientfica sobre les altres, i qualifica aquesta posici de "canibalisme intellectual", consistent en que fora de la prpia cultura no hi ha ms que "barbrie". Per a ell, aquest s precisament el punt de vista dels brbars. "El brbar s sobretot l'home que creu en la barbrie [.] I creu poder fer legtimament violncia al prosme basant-se en les seves prpies justes creences" (Lvi-Strauss: 1993, 165) Rousseau va posar els fonaments de l'etnologia contempornia, mitjanant la seva consideraci de l'home civilitzat com "desnaturalitzat". Levi Strauss, el fams antropleg francs ens diu que quan un etngraf o etnleg estudia les civilitzacions salvatges, llavors qestiona i relativitza el progrs i la suposada superioritat de la civilitzaci occidental, mostrant les seves contradiccions, ambivalncies i veritable antiprogrs (destrucci ecolgica). Generalment, jutgem a la resta de societats des de criteris de la nostra civilitzaci occidental; anomenem salvatge al qual no comparteix la nostra civilitzaci, i primitiu al qual no segueix les nostres pautes culturals, per aix s un etnocentrisme que no reconeix l'enorme riquesa de la pluralitat i la diversitat cultural. En aquest sentit, qestiona l'evolucionisme cultural que valora la civilitzaci occidental com "ms avanada" davant els grups primitius, i pensa que el pensament salvatge t la mateixa complexitat estructural que el nostre pensament civilitzat, s a dir que un mite primitiu no s menys lgic que les cincies del segle XX. Aquest antievolucionisme el va conduir a negar qualsevol possibilitat d'explicaci unificada de la histria. L'etnocentrisme, per Levi Strauss, no s una cosa dolenta en si mateix, sin que almenys en la mesura que se'ns vagi de les mans, s ms aviat fins i tot bo. Fins i tot pensa que no s del tot reprotxable posar una manera de viure o de pensar per sobre de

totes les altres o el fet de sentir poc atrets per altres valors. "Aquesta diversitat s del desig de cada cultura de resistir-se a les cultures que l'envolten, de distingir d'elles. Les cultures per no morir davant dels altres han de romandre d'alguna manera impermeable." (Lvi-Strauss 1971: 67) 2 Lvi Strauss tracta d'alguna manera de prevenir-que la globalitzaci i la intensitat de les comunicacions poden anar destruint progressivament les identitats culturals de cada poble. Des d'aquesta perspectiva, necessitem un cert grau d'allament per a les cultures i un dret a la diferncia. Caminem cap a una civilitzaci mundial, destructora d'aquests vells particularismes en qu resideix el valor de cada cultura. Lvi Strauss no est negant un cert grau d'acostament, per tamb la necessitat de posar barreres i distncies interculturals, si volem mantenir la diversitat cultural. Per tant, sn tan perjudicials l'absncia com l'excs de comunicaci. Quan es passa un cert lmit, la comunicaci es pot convertir en homogenetzaci o uniformitat.

El Relativisme Cultural s la idea que els sistemes morals o tics, els quals varien de cultura a cultura, sn tots igualment vlids, i cap sistema s en realitat "millor" que un altre. Aix est basat en la idea que no hi ha cap estndard definitiu del b i del mal, aix que qualsevol judici sobre el b i del mal s un producte de la societat. Per tant, qualsevol opini sobre la moralitat o tica est subjecta a la perspectiva cultural de cada persona. Finalment, aix significa que cap sistema moral o tic pot ser considerat com el "millor" o el "pitjor," i cap posici particular moral o tica pot realment ser considerada "bona" o "dolenta". El relativisme cultural s una posici mpliament acceptada en el mn modern. Paraules com "pluralisme," "tolerncia," i "acceptaci" han pres nous significats, a mesura que els lmits de la nostra "cultura" s'han expandit. La manera mplia en qu la societat moderna defineix aquestes idees ha fet possible que gaireb tot sigui justificat en base al "relativisme. El aturar-se a la vora d'un precipici ens dna una bona perspectiva del terreny sota.

Donar un pas cap al precipici, com ho fa el relativisme cultural, s simplement desastrs.bviament, la perspectiva s important per al nostre enteniment de la histria, la psicologia, i la poltica. La perspectiva cultural ens pot ajudar a entendre perqu certes accions sn considerades com a bones o dolentes per una cultura en particularPer exemple, una societat antiga pot haver considerat el tenyir-se els cabells de verd com una ofensa punible. La majoria de les societats trobarien aix estrany, sin opressiu. Tot i aix, una bona perspectiva cultural ens podria dir ms.Si descobrssim que el cabell de color verd fos una senyal d'una prostituta, entendrem que no era el color dels cabells en si, sin la prostituci el que veritablement era considerat "dolent." No obstant aix, el problema de canviar-se de la perspectiva cultural al relativisme cultural s l'erosi del raonament que causa. En comptes de dir simplement: "Necessitem entendre la moralitat d'altres cultures," diu: "No podem jutjar la moralitat d'altres cultures," sense importar les raons de les seves accions. No hi ha ja cap perspectiva, i es fa literalment impossible argir que una cosa que una cultura faci est b o malament. En practicar un relativisme cultural estricte, no s possible dir que els sacrificis humans sn "dolents," o que el respecte pels ancians s "bo." Desprs de tot, aquests sn productes de la cultura. Aix porta qualsevol conversa sobre moralitat a la vora de la bogeria, ja coses sense sentit.

TEMA 4) Psicologia social de la percepcin cultural: estereotips, prejudicis, discriminaci.

Psicologia de les dinmiques socials >Vivim en una nova estructurra poblacional amb diverses cultures (A Catalunya 280 nacionalitats i 200 llenges) >Les societats plurals poden: negar la diversitat o reconixer-la. Assimilar-la o integrarla. Estereotip (Dimensi cognitiva). Simplifiquen la realitat. Prejudici (Dimensi afectiva) El pensament ho classifica tot. Si lemoci amb aquesta classificaci s neutra no suposa un problema. Si sassocia amb la por deixa de ser

pacfic Discriminaci (Dimensi comportamental) Quan el prejudici t conseqncies reals. >Normalment el prejudici origina la discriminaci. >Desconnexi entre dimensi cognitiva i reaccions emocionals. >El contacte entre grups no modifica gaire els estereotips >Lestereotip s automtic. Els prejudicis demanen intencionalitat valorativa. >Per entendre una altra cultura sense prejudicis cal un esfor cognitiu. >Sovint sassocia la relaci entre autors/vctimes dels prejudicis amb majoria/minoria i dominaci/subordinaci. Evoluci histrica del prejudici >Anys 20- naturalesa del prejudici? De la psicologia de la raa a la patologia del pensament. >1930-50: origen del prejudici? Es desvia la frustracin amb un mateix cap a lexogrup. >Anys 50: sicopatologa de la personalitat: personalitat autoritria i personalitat dogmtica. >Anys 60 i 70: Prejudici i dimensin social: conflicte o reconeixment >Anys 80: Prejudici i identitat social: necessitat davaluar lendogrup. >Anys 90: noves formes de prejudici i cultura: racisme simblic, racisme subtil. Construcci social del prejudici >Els lmits del mn sn mentals, no geogrfics >Letnocentrisme considera les altres cultures com a conjunts mancats. >Lexogrup vist com una amenaa enforteix lendogrup. >Les diferncies no sn la causa de les tensions. La societat les crea per impedir la inclusi dels altres.

TEMA 5: ENDOGRUP I EXOGRUP. DINMIQUES.

Les identitats grupals o identitats socials vnen donades per la pertinena a determinats grups diguals: Del grup nosaltres, el grup del qual formem part, i que est format per

persones semblants a nosaltres, en direm ENDOGRUP (el prefix endo, que significa cap endins, del mateix grup); el grup dels altres, del qual nosaltres no formem part, sanomena EXOGRUP (exo vol dir fora). La interacci entre els individus en tant que membres dun grup o altre s fonamentalment diferent. Quan em relaciono amb membres del meu propi grup, em posiciono de manera diferent que quan em relaciono amb membres del grup dels altres. Es considera que la pertinena a endogrups s vitalment important per la supervivncia de lindividu, ja que la seva identitat individual actua en un marc psicolgic, i les seves identitats grupals, en un marc social. Tot i que no s imprescindible, lhostilitat contra exogrups ajuda a enfortir el sentit de pertinena a lendogrup. Aix, en el procs de creaci de la identitat grupal o social, les diferncies perceptibles tenen una importncia bsica per distingir als membres dun exogrup i dun endogrup. La percepci de laltre sempre est subjecta a prejudicis, i les relacions integrupals estan condicionades per aquestes percepcions. Quan identifico un individu com a membre dun grup, li atribueixo les mateixes caracterstiques (estereotips) que atribueixo al grup. Per tant, la meva consideraci i valoraci daquest individu ser la mateixa que dispenso al grup (amb independncia de les caracterstiques personals de lindividu). Podriem definir Prejudici com a una actitud hostil o previnguda vers una persona que pertany a un grup, simplement perqu pertany a aquest grup, suposant-li, per tant, les qualitat objectables atribudes al grup. Els prejudicis augmenten lhostilitat cap a lExogrup que s el que realment fa crixer el nostre prpi Endogrup. Aix, el prejudici s un fenmen intergrupal en el que es donen asimetries en lexplicaci de les conductes positives i negatives dels membres de lendogrup i exogrup: a lendogrup, les conductes positives satribueixen per causes internes i/o estables, i les negatives per causes externes i/o inestables; en canvi, a lexogrup es

produeix el contrari. El SENTIMENT DE PERTINENA DE GRUP es refereix a la simpatia que desenvolupem amb el(s) grup(s) del(s) qual(s) formem part. s molt important entendre la manera com es relacionen els grups, perqu la creaci de la imatge de lenemic (exogrup) necessita dels grups per a ser construda. No s dun dia per laltre que es construeix aquesta imatge, sin que requereix un procs de grup en qu anem entreteixint creences, opinions, idees, estereotips, prejudicis, imatges, etc., respecte a laltre grup. La creaci de limatge de lenemic es dona noms en un marc de competitivitat entre grups. Si relacions grupals cooperatives es basen en la construcci de laltre com amic, com alg que pot complementar i enriquir el nostre grup, les relacions grupals competitives es basen en percebre laltre com una amenaa, com un enemic del qual ens hem dallunyar i/o protegir. Si entrem en competncia entre grups, no ens ser estrany pensar que cada grup, el nosaltres, es dedicar a fer-se ms fort per poder afrontar lenemic, lells. La nostra manera de construir i mantenir fronteres (fsiques o simbliques) s la forma primaria destablir el que nosaltres entenem com estar DINS el grup o b fora. Les bases dels endogrups sn construides a partir de barreres simbliques com ara prctiques socials, manera de vestir, rituals, creencesAquestes barreres o identitats dels endogrups sn generades entre tots els membres de lendogrup i han de ser socialmenta acceptades entre els components del grup. El fet de pertnyer a un endogrup s el que llavors ens deriva a lEtnocentrisme. Hi ha comunitats en qu aquesta visi del nosaltres enfront dels altres est molt marcada, fins al punt que algunes utilitzen paraules per designar tots els altres: jueus i gentils, gitanos i paios, militars i civils...

CARACTERSTIQUES o DINMQUES DELS ENDOGRUPS I EXOGRUPS

 Favoritisme intragrupal: Cadascun dels grups construeix una percepci sobre si mateix molt ms positiva del que realment s, deixant de veure les prpies caracterstiques negatives o debilitats, que sense gaires problemes seran projectades sobre lexogrup, ells, lenemic. Aix tenim el que en direm un favoritisme intragrupal, s a dir, que veiem amb bon ulls el nostre propi grup. Culpabilitzaci i atribuci de caracterstiques negatives de laltre grup: Pensem que tot all que ens passa respecte a laltre s culpa seva. Els sentiments negatius, com la rbia o la ira, els tenim per culpa dels altres enemics. Ells tindran la culpa de tot el que ens passi. De la mateixa manera, la imatge de lenemic es construeix en atribuir caracterstiques negatives a laltre, i aix sarriba incls fins a una incapacitat per veure els trets positius de laltre. Homogenetzaci de cada grup: Percebem que tots els que pertanyem a un grup pensem el mateix, sense veure les diferncies que hi poden haver entre nosaltres. I en alguns casos extrems aix ens porta a un control intern absolut per tal que ning no sescapi de la lnia a seguir; de la mateixa manera tamb hi ha una tendncia a veure lexogrup com un ens homogeni i estereotipat. Dificultats per a dialogar: Perdem el sentit com i adoptem vers els altres posicions rgides i intolerants que fan molt difcil el dileg. Diferenciaci respecte a laltre grup: Necessitem remarcar la distncia entre nosaltres i ells. Tindrem una distncia intergrupal (inter-, entre els grups) cada vegada ms gran i polaritzada. Aquesta diferenciaci es pot expressar verbalment nosaltres no som com ells o nosaltres fem all, ells fan all altre, o per mitj de llenguatges simblics com la indumentria, modes de vestir que distingeixen uns i altres i faciliten que els reconeguem socialment. Magnificaci de lenemic: Considerem lenemic ms gran, amb ms poder, ms cruel del que realment s. Atenci desmesurada cap al pol oposat: Tenim una atenci excessiva cap al grup

oposat. Seguim tots els seus moviments mantenint lalerta en cas dun suposat atac. Qualsevol fet ens afecta directament a nosaltres i al nostre grup de referncia. Deshumanitzaci: Atribum a una persona o a un collectiu caracterstiques no humanes que lexclouen de la categoria desser hum (sel compara a un animal, a un dimoni, o sel tracta com un objecte sense vida (dany collateral), oblidant que t pors, sentiments, familiars i amics, etc.).

Tema

6.

EL

XOC

DE

CIVILITZACIONS

DE

SAMUEL

HUNTINGTON
Quan Huntington parla de xoc de civilitzacions es refereix a una guerra de civilitzacions. Durant les dcades de la guerra freda els conflictes mundials tenien arrels dordre ideolgic i econmic; el planeta est configurat en dos blocs, loccidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment es form un tercer blog, el dels pasos no alineats. Amb lenderrocament del blog comunista sesperava que el blog occidental simposs, per no va estar aix, altrament, ha emergit un mn plural, un mn de civilitzacions. Tot i aix no sha instaurat la victoria final dOccident sin que sha esdevingut un ressorgiment de velles civilitzacions. Una reafirmaci que ha comportat un allunyament i un rebuig dall que prov dOccident, un retorn als origens culturals: uns origens que sn religiosos. Emergeixen aix, unes velles civilitzacions que tenen en una religi la seva ms profunda identitat. Quan Huntington parla de noves civilitzacions emergents parla de ressorgiment islmic (molts pasos que en les dcades de la guerra freda assumien el marxismeleninisme o que formaven part dels pasos no alineats, actualment troben la seva identitat i esperana en l'islam), la civilitzaci xinesa (la millenria Xina recupera el confucionisme), la civilitzaci japonesa (formada a partir de la xinesa per amb tradicions prpies), la civilitzaci hind (que t un nucli cultural de ms de tres mil cinc cents anys), la civilitzaci ortodoxa (emparentada amb l'Occidental per que remarca les diferncies), tamb la civilitzaci budista i, amb futur imprecs, la civilitzaci africana i la llatinoamericana.

Els elements essencials de la tesi de Huntington: Arraconament dels factors ideolgics en la poltica internacional Creixement del paper de la religi La prdua dinfluncia de leconomia occidental Lauge de les identitats nacionals Debat sobre la possible universalitazi dels rets humans

Quan parla de civilitzacions destaca alguns aspectes com: Les diferencies entre civilitzacions. Les civilitzacions es diferencien entre si per la histria, la llengua, la cultura, la tradici i, el ms important de tot, la religi. Les diferncies no impliquen necessriament conflicte, i el conflicte no implica necessriament violncia. Tanmateix, en el curs dels segles, les diferncies entre civilitzacions han generat els conflictes ms llargs i ms violents Cada vegada ms les civilitzacions no occidentals sern actors de la poltica internacional Les institucions poltiques, de seguretat i econmiques dabast internacional amb xit tenen ms possibilitats de desenvolupar-se dins les civilitzacions que no pas entre civilitzacions. Conflictes entre grups de diferents civilitzacions esdevindran ms freqents, ms prolongats i ms violents que no pas els conflictes entre grups de la mateixa civilitzaci Leix primordial de la poltica mundial sern les relacions entre Occident i la resta. Segons Huntington els xocs entre civilitzacions sn la major amenaa de la pau mundial i un ordre internacional basat en les civilitzacions, seria la protecci ms segura contra la guerra mundial. Per aquest nou ordre internacional haur destar regit per noves normatives que ho assegurin: 1. En primer lloc els estats centrals duna civilitzaci no han dintervenir en els conflictes interns daltres. Aquesta norma dabstenci s el primer requisit de la pau en un mn multipolar i multicivilitzacional.

2. El segon requisit s la norma de mediaci conjunta segons la qual els estats centrals de dos civilitzacions qualsevols han de negociar uns amb altres la contenci o interrupci de les guerres de lnea divisoria entre estats o grups de les seves civilitzacions.

"Estem assistint al final d'una era de progrs dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions mltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procs planetari d'indigenitzaci es manifesta mpliament en el ressorgir de la religi que s'est donant en tants llocs del mn, i ms concretament en el ressorgiment culturals en pasos asitics i islmics, generat en part pel seu dinamisme econmic i demogrfic" Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4

TEMA 7. Els protocols sobre interculturalitat del Collegi de Periodistes

Pel que fa a minories tniques i immigrants: No sha dincluir en la informaci que es pugui donar: el grup tnic, el color de pell, el pas dorigen, la religi o la cultura si no es estrictament necessari per la comprensi global de la noticia. A causa de la pressi del temps derivada de les rutines de producci en la que els MdC estan sotmesos, introdum tems, en les noticies que creem, que semblen que complementin la noticia, tot i que daquesta manera noms aconseguim un resultat: Condicionem la lectura dels destinataris. s per aix que abans de comenar a escriure hem de reflexionar. La utilitzaci del grup tnic o del color de pell en una notcia amb una finalitat racista o tendenciosa, ha de ser denunciat per tots els mitjans de comunicaci. Tampoc s admissible que sidentifiqui a un collectiu amb una determinada activitat illegal, ja que pot ser entesa com una caracterstica del grup.

Shan devitar les generalitzacions, els maniqueismes i la simplificaci de les informacions. Existeix una tendncia periodstica a la simplificaci de la diversitat cultural, que no t en compte que no els recent arribats dun altre pas ni els membres de minories culturals sn tan poc homogenis com les persones de la societat dacollida. Els mitjans acostumen a buscar un fet real que ens acosti al estereotip, i per tant, si sempre es generalitza sembla que es faci ms comprensible, per realment lest deformant i simplificant-la greument. Igualment tamb es important evitar les generalitzacions i les simplificacions quan es parla del pas dorigen dels immigrants o de les persones pertinents a una minoria tnica, com ara el poble gitano. El periodisme de qualitat ha dexplicar els fets i no deixar-se endur per idees preconcebudes. Per exemple dir: El problema de la immigraci... s tant erroni com dir La immigraci no comporta cap problema. entre les persones. No shan de potenciar les informacions negatives ni sensacionalistes. Sha devitar la creaci de conflictes i dramatitzar-los. Els anlisis realitzats sobre els continguts dels MdC mostren que les persones considerades diferents, apareixen sempre com un problema, amenaa o desgraciades. Es denigra la seva figura com a vctimes per ser diferent. Sha dexplicar igual per tothom. Les noticies no han datraure per el seu sensacionalisme, sin+ pel contingut de la noticia. Si els periodistes noms parlem de noticies negatives, la societat no pensar en positiu. Aix no vol dir que no haguem dexplicar les noticies negatives quan tracten de minories tniques, sin que tamb es bo subratllar les positives, tal i com es fa amb la resta de la societat. Shan devitar expressions com ara illegals invasi, relacionades amb grups tnics, ja que aix no afavoreix a la acceptaci. Pel que fa als gitanos, relacionar-los amb drogues venjana refora els estereotips negatius. Impulsar la pluralitat de les fonts dinformaci prpies duna societat diversa. Els Mdc sempre prioritzen les fonts dinformaci com ara les de les institucions, ja Els topics negatius reforcen les actituds discriminatries cap al grup al qual es fa referncia, i per tant dificulten lapropament

siguin publiques o privades, en molts pocs casos sn consultats els protagonistes de les noticies. Existeixen moltes organitzacions que conten amb portaveus i informaci prpia, i els periodistes shaurien dacostumar a utilitzar aquestes fonts, ja que aquests poden profunditzar en el tema o donar altres punts de vista. Els professionals han de ser conscients de la importncia de la ubicaci fsica de la informaci i de la utilitzaci del material grfic. Sha dintentar que la part negativa duna noticia ( mort, malaltia) en la que apareixien aspectes tnics, religiosos o culturals, no influeixi, per la seva proximitat en lespai fsic informatiu. Una noticia negativa afecta a altres noticies que siguin prximes fsicament i tinguin un referent com. Sha de contextualitzar detalladament sempre les informacions que facin referncia a persones immigrades. Les imatges sn els elements ms susceptibles de ser manipulats i per tant sha dextremar la precauci a lhora de seleccionar una imatge que pugui transformar completament el sentit de la informaci. Sha de tenir especial mirament en escollir el titula i amb els fragments que ms destaquen d les noticies, ja que moltes vegades la brevetat pot implicar carncia de precisi o foment destereotips. Hace falta mejorar los mecanismos periodsticos que favorecen la

interculturalidad. La influncia dels mitjans de comunicaci en la visi que la societat t de la realitat, obliga als professionals de la informaci a adquirir un comproms ms acurat en el moment de reflectir el sentit positiu de la diversitat. En cas contrari, cap manual o codi deontolgic podr millorar la prctica periodstica. La voluntat dels professionals s de gran importncia per la recerca i la elaboraci de noticies positives en un context en el que normalment trobem noticies negatives. Sha de recordar que les rectificacions de les informacions shaurien dacceptar com una practica habitual i beneficiosa. Ha de ser proporcionada, espontnia i prxima en el temps. Els mitjans de comunicaci sn actors importants del canvi social i, per tant, hauria d'afavorir-se l'especialitzaci, la formaci i l'actualitzaci permanent del coneixement dels professionals per aconseguir una normalitzaci de la diversitat cultural en la seva activitat. Tamb ha de fomentar-se la presncia de professionals de

diferents orgens. Incorporar-los als mitjans no s socialment just, sin periodsticament necessari de cara a la qualitat informativa i a l'aportaci de noves mirades sobre la realitat. En aquest mateix sentit s'ha d'explicar sempre amb la informaci i l'opini de les de les minories culturals, amb referncia de noms i cognoms, sobre qualsevol assumpte que afecti a la vida pblica.

Pel que fa a conflictes armats i bl.lics: 1. Donar veu a tots els actors i promoure la comprensi entre les parts implicades. Afavorir el dileg 2. No deshumanitzar cap part; cal parlar de les vctimes i tamb dels victimaris

3. Evitar el llenguatge de les parts combatents i dels seus aliats. Exposar els enganys de qualsevol daquestes 4. Mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no noms els dirigents. En particular, els esforos de la societat civil, que atn les vctimes fsicament, materialment i emocionalment.

5. Explorar els conflictes en la seva complexitat i tractar la violncia i els seus efectes tan visibles com invisibles, per tamb ocupar-se de les causes diverses que els han generat . 6. Els mitjans han devitar el sensacionalisme i tamb impedir lemissi sense control de missatges en lnia que siguin bellicistes, xenfobs, racistes i sexistes 7. Informar dels conflictes encara que no hi hagi violncia pot ajudar a prevenir-la.

8. No abandonar la cobertura desprs de lalto el foc i ocupar-se de la resoluci, la reconstrucci i la reconciliaci

9. Aprofitar les similituds entre els conflictes perqu les experincies constructives ajudin els que encara no han trobat un cam de resoluci.

10. Cal fer esment sempre de les fonts de la informaci, particularment quan representen actors enfrontats, i tenir en compte que terceres fonts enriqueixen la visi del conflicte. En cas dinformacions fetes sota censura o imposicions, cal ferho saber als receptors.