Professional Documents
Culture Documents
Autors: Jaume Cap Frau Montserrat Veiga Fernndez Document revisat i aprovat per la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu Collecci Criteris Lingstics, 2 Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia Primera edici: maig de 1997 Segona edici: febrer de 2005 Tiratge: 3.000 exemplars Impressi: Dipsit legal:
2
ndex
Presentaci ......................................................................................................... 5 1. Introducci ...................................................................................................... 7 1.1. Origen de les abreviacions ........................................................................ 7 1.2. Classificaci ............................................................................................... 8 2. s de les abreviacions ................................................................................... 9 3. Abreviatures ................................................................................................. 3.1. Definici ................................................................................................... 3.2. Formaci .................................................................................................. 3.2.1. Abreujament de mots ..................................................................... 3.2.2. Abreujament de sintagmes ............................................................ 3.3. Escriptura ................................................................................................ 3.3.1. Punt abreviatiu i barra .................................................................... 3.3.2. Punt abreviatiu i signes de puntuaci ............................................. 3.3.3. Majscules i minscules ................................................................ 3.3.4. Cursiva ........................................................................................... 3.3.5. Accentuaci .................................................................................... 3.3.6. Partici ........................................................................................... 3.4. Plural ....................................................................................................... 3.5. Apostrofaci ............................................................................................. 3.6. Doble tractament: sigla o abreviatura, smbol o abreviatura .................... 3.7. Antropnims ............................................................................................ 3.8. Numerals ordinals .................................................................................... 4. Sigles i acrnims .......................................................................................... 4.1. Definici ................................................................................................... 4.2. Formaci .................................................................................................. 4.2.1. Duplicaci de lletres ....................................................................... 4.2.2. Coincidncia de formes .................................................................. 4.3. Escriptura ................................................................................................ 4.3.1. Punts i espais ................................................................................. 4.3.2. Majscules i minscules ................................................................ 4.3.3. Cursiva ........................................................................................... 4.3.4. Sigles alfanumriques .................................................................... 4.3.5. Accentuaci .................................................................................... 4.3.6. Desplegament ................................................................................ 4.3.7. Partici ........................................................................................... 4.4. Traducci ................................................................................................. 4.4.1. Noms propis ................................................................................... 4.4.2. Noms comuns ................................................................................ 4.5. Lexicalitzaci ........................................................................................... 4.6. Pronunciaci ............................................................................................ 4.6.1. Pronunciaci sillbica .................................................................... 4.6.2. Pronunciaci lletrejada ................................................................... 4.6.3. Pronunciaci combinada ................................................................ 3 11 11 12 12 13 14 14 15 15 15 16 16 16 17 17 17 18 20 20 20 21 21 22 22 22 23 24 24 24 24 25 25 26 26 27 27 28 29
4.6.4. Pronunciaci desplegada ............................................................... 4.7. Gnere i nombre ...................................................................................... 4.8. s de larticle davant de sigles i acrnims ............................................... 4.9. Apostrofaci ............................................................................................. 4.9.1. Pronunciaci sillbica .................................................................... 4.9.2. Pronunciaci lletrejada ................................................................... 4.9.3. Pronunciaci combinada ................................................................ 4.9.4. Pronunciaci desplegada ............................................................... 4.9.5. Pronunciaci i grafia ....................................................................... 5. Smbols ......................................................................................................... 5.1. Definici ................................................................................................... 5.2. Escriptura ................................................................................................ 5.3. Principals grups de smbols ..................................................................... 5.3.1. Punts cardinals ............................................................................... 5.3.2. Sistema internacional dunitats (SI) ................................................ 5.3.3. Unitats monetries ......................................................................... 5.3.4. Elements qumics ........................................................................... 5.4. Codis de les comarques catalanes ..........................................................
29 30 31 32 32 32 33 33 33 34 34 34 36 36 36 39 40 40
6. Bibliografia .................................................................................................... 41 Recull dabreviacions habituals ...................................................................... 45 I. Per la paraula o el sintagma complets ........................................................ 46 II.Per labreviaci ............................................................................................ 66
Presentaci
Lany 1997 laleshores Direcci General de Poltica Lingstica publicava lopuscle Abreviacions, amb la intenci de posar a labast dels lectors unes orientacions lingstiques sobre un aspecte convencional de la llengua que, si b no es pot considerar que sigui bsic, s que s un recurs molt freqent i pot presentar dubtes pel que fa a les formes ms emprades i al seu s en els textos. El pes de les abreviacions en els llenguatges tcnics i cientfics s, actualment i en el moment en qu es va publicar la primera edici daquest opuscle, indubtable. Es tracta dun aspecte ms propi de lelaboraci funcional dels llenguatges despecialitat que no pas de la gramtica. Per tant, s lgic que la normativa gaireb no hi faci referncia. Aquests fets justificaven que la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu, durant els anys que va estar en funcionament, ans establint les formes abreujades ms habituals (abreviatures, sigles i smbols) prpies de les comunicacions administratives i jurdiques, i els criteris bsics descriptura corresponents. A partir daquest treball i de la bibliografia que shavia anat publicant sobre la matria, es va redactar lopuscle Abreviacions, que va ser revisat i aprovat per lesmentada Comissi i que ara us presentem en una segona edici, corregida i ampliada. Esperem que aquestes orientacions, fora completes, sobre les abreviacions, la seva morfologia, la manera adequada descriure-les i, en alguns casos, sobre la pronunciaci, serveixin per resoldre homogniament els dubtes que plantegen i que, en definitiva, responguin a les necessitats de la llengua i contribueixin a millorar la qualitat dels textos formals. Les novetats que presenta aquesta segona edici respecte de la primera no sn canvis de criteris i, en general, ja havien estat difoses per mitj del web Llengua catalana. Shan esmenat les errades tipogrfiques i shi han incls algunes abreviacions noves, com ara les corresponents a euro i adrea electrnica. A ms, shan recollit algunes matisacions als criteris establerts, atenent observacions i comentaris de les persones que han fet servir lopuscle i tenint en compte els dubtes sobre abreviacions que ens han fet arribar els usuaris del servei datenci de consultes lingstiques.
1. Introducci
s bvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes grfiques abreujades que coneixem amb el nom genric dabreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text s conscient del nombre dabreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne ls sn tamb poc conscients. Val a dir que a causa de la seva presncia s que en solem tenir una certa idea, per no gaire sistemtica ni sistematitzada. Per posar un exemple, no sol ser difcil per a ning saber a quin organisme ens referim amb la sigla Unesco, encara que segurament poca gent en podria donar correctament el desplegament. Tampoc s difcil interpretar abreviatures molt habituals, com c. o c/ en un context com c/ Dos de Maig. Per pot resultar complicat determinar a qu ens referim amb les abreviatures ant. o pol. Aquest treball pretn presentar una proposta que serveixi de referncia per a totes les persones que, sobretot en lAdministraci, tenen necessitat dutilitzar o dinterpretar abreviacions. Per aquest motiu, el treball es divideix en dos grans blocs. El primer analitza cada tipus dabreviaci segons la tipologia ms acceptada: abreviatures, sigles i acrnims, i smbols. En cada apartat sintenta definir-les, explicar els criteris que se segueixen en la seva formaci, establir la manera de representar-les grficament i oferir unes recomanacions ds. En el segon bloc es recullen les abreviacions ds ms habitual, sense que la selecci vulgui ser exhaustiva ni arribar a esdevenir un diccionari dabreviacions.
poltic. Totes derivaven de la calligrafia romana i admetien les abreviacions com a elements ellptics corrents en els textos que copiaven els amanuenses. Amb laparici de la impremta i la facilitat per reproduir textos que va comportar, juntament amb les exigncies de claredat i homogenetat reclamades pels lectors, les abreviacions van anar desapareixent, sobretot dels textos literaris. Amb el temps han anat variant els tipus dabreviacions utilitzats i, actualment, sobserva una gran proliferaci dabreviacions, especialment de sigles, molt utilitzades per denominar organismes, partits poltics, publicacions, etc., i de smbols, usats principalment en cincia i tecnologia. La importncia de les abreviacions queda tamb reflectida en el fet que shan publicat, en moltes llenges, un bon nombre de diccionaris, articles i llibres sobre aquesta matria.
1.2. Classicaci
En aquest treball sha adoptat una classificaci de les abreviacions basada en tres grans grups: abreviatures, sigles i acrnims, i smbols. No shan desenvolupat mpliament alguns aspectes que, tot i tenir-hi una relaci, no sn objectiu prioritari en el camp del llenguatge administratiu, sin que ms aviat corresponen a la terminologia. Dins daquest apartat cal esmentar les sigles lexicalitzades (sida, lser) i les paraules formades per combinaci de mots truncats (informtica, motel). Encara que tamb sn abreviacions, no sha tractat dels escuraments de mots per afresi (Toni per Antoni) o per apcope (cine per cinema, de cinematgraf), que afecten els hipocorstics (abreviacions familiars o amistoses dantropnims) i altres mots de llargada considerable i s freqent (metro per ferrocarril metropolit, moto per motocicleta). Un altre tipus dabreviaci que tampoc no sestudia en aquest treball sn els codis, dels quals podem esmentar, com a exemples, els corresponents a les provncies en les matrcules dels cotxes o els utilitzats en meteorologia. Com a excepci, i ats que poden ser dinters per a lAdministraci i que han estat aprovats per la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu, shan incls en lapartat 5.4 els codis corresponents a les comarques catalanes.
2. s de les abreviacions
Hem de partir de la idea que, si volem un llenguatge administratiu clar i fcilment comprensible, ls que fem de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquests motius, cal observar una srie de criteris generals que ens ajudaran a trobar el punt dequilibri entre la simplificaci que representen les abreviacions i la comprensi del text. No shan utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagma sencers, o gaireb els mateixos. Ls dabreviacions s indicat per a taules, grfics, llistes, quadres sinptics, classificacions i en altres casos similars que requereixen comprimir el text en benefici duna informaci ms completa. En aquests casos tamb s freqent una reducci del cos de la lletra. Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres. necessita un segell d'1,05 tenen un despatx de 320 m2 Hem de tenir present, tot i la recomanaci restrictiva en la utilitzaci dabreviacions, que nhi ha de molt freqents i ds molt ests que poden ser compreses fcilment per tothom, sobretot si el context afavoreix la comprensi. s el cas, per exemple, de les abreviatures de les vies pbliques en les adreces (pg. de Grcia, c. de Miguel Hernndez, av. Meridiana). Quan per manca despai no hi hagi una altra soluci, podem recrrer a les abreviacions ja fixades i, fins i tot, crear-ne de noves. En aquest cas cal que es puguin desxifrar fcilment (escrivint el desplegament al costat de labreviaci la primera vegada que apareix, explicant-ne el significat a peu de pgina, fent una llista de les abreviacions al comenament del document, etc.). En les obres tcniques i cientfiques, i en les publicacions que contenen un gran nombre dabreviacions, s habitual recollir en un glossari les abreviacions utilitzades. A ms, se sol recrrer tamb a ls de la tipografia (supressi del punt abreviatiu, cursives, majscules, versaletes, negretes) per abreujar en un espai mnim. Per a un s adequat de les abreviacions cal conixer el tipus de persona a qui va adreat el text. Sha de diferenciar si es tracta duna persona que pot compartir els coneixements del redactor o duna persona de la qual es desconeixen les caracterstiques i que, per tant, no se sap si s capa de desxifrar les abreviacions; s a dir, hem de distingir els documents interns dels externs, els adreats a especialistes dels adreats al pblic en general, etc. El grau de formalitat que exigeix un text ens indica la pertinncia de ls dabreviacions o de lexclusi dunes i la inclusi dunes altres. En general, com ms formal s un text menys abreviacions es fan servir. Cal tenir en compte, per, que en els textos 9
tcnics i cientfics sutilitzen abreviacions prpies dels diferents llenguatges despecialitat (matemtiques, qumica, informtica, biblioteconomia, etc.). En un mateix text sha de mantenir un criteri de coherncia. No shan de barrejar tipus diferents dabreviacions, per exemple, llatines i catalanes vid. veg. o abreviatures i sigles o smbols dun mateix mot ptes. PTA o diferents formes duna mateixa abreviatura v. veg. o diferents grafies per als ordinals 2n 3r. 4.t o diferents grafies per a una sigla o un acrnim RENFE Renfe
10
3. Abreviatures
La finalitat de les abreviatures, com de les abreviacions en general, s reduir una expressi (paraula o sintagma) al mnim intelligible per una qesti deconomia despai. Aquest abreujament afecta noms lescriptura, ja que en llegir les abreviatures es pronuncien el mot o lexpressi sencers. Seguint les recomanacions generals per a ls dabreviacions, sha de tendir a un s selectiu de les abreviatures per no convertir els textos en documents crptics. Les abreviatures noms shan dutilitzar si es produeix una economia significativa (s a dir, si labreviatura ocupa menys espais que el mot sencer) i necessria (aix s, si labreviatura s la soluci a un problema despai). Sha devitar utilitzar abreviatures a linterior dun text, ja que sempre s ms clar el mot o el sintagma sencer que labreviatura, encara que aquesta sigui fora coneguda. els alumnes daquesta escola... el director de lempresa... * al mes dag. tancarem per vacances 1 * el llenguatge jur. es caracteritza per... No obstant la recomanaci anterior, algunes abreviatures molt habituals, com ara etc., s'utilitzen sense cap inconvenient a l'interior dels textos. Tamb es poden fer servir abreviatures quan apareixen entre parntesis. corrosi produda per l'aigua de mar, els productes qumics, etc. els resultats corresponents al primer trimestre (v. fig. 5)
3.1. Denici
Una abreviatura s un escurament grfic dun mot o dun sintagma, que es forma suprimint lletres internes o finals i que sindica amb un punt o una barra. Quan es tracta dabreviatures dun sol mot, les anomenem abreviatures simples. pl. p/ plaa pagar
Si es tracta dabreviatures dun sintagma, les anomenem abreviatures compostes. p. e. c/c per exemple compte corrent
11
3.2. Formaci
No sha de crear una abreviatura nova si ocupa els mateixos espais que el mot sencer o gaireb els mateixos. * obr. * secc. obra secci
Sutilitzen, encara que no representin una economia significativa, algunes abreviatures consagrades per ls. loc. cit. mx. abr. loco citato mxim abril
Per formar una abreviatura hem de tenir en compte que en lescurament de mots i sintagmes no sutilitzen les divisions de la partici sillbica. cast. castell cas-te-ll
En lescurament per suspensi se suprimeix el final a partir de la primera vocal duna sllaba (incloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere duna consonant sola com si va darrere dun grup de consonants. dir. esp. constr. director especialment construcci
En els casos de dgrafs i consonants dobles saplica, tamb, la norma general. coll. paq. butll. collaborador paquet butllet
Ens referim a abreviatures per contracci quan la part suprimida correspon a linterior dun mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals. St. nre. sant nombre 12
fra. agl.
factura agutzil
La formaci per contracci pot presentar moltes variants segons les lletres inicials i finals que es mantenen. Per a les lletres inicials se segueixen els criteris descurament de les abreviatures simples: tallar abans duna vocal, generalment abans de la primera vocal. bda. Sr. baixada senyor
Per al final es mant lltima sllaba, les dues ltimes sllabes, lltima lletra o les ltimes lletres. gral. admdora. Dr. nre. general administradora doctor nombre
Pertanyen a aquest grup molts tractaments protocollaris. Emm. Excma. Illm. Illma. Eminentssim Excellentssima Illustrssim Illustrssima
Encara hi ha un altre tipus dabreviatura que, seguint els criteris de contracci o suspensi, afegeix alguna lletra de linterior del mot, generalment consonants. ltda. espf. Mgfca. dc. limitada especficament Magnfica dimecres
Un cas especial, que no segueix els criteris anteriors, s el de les abreviatures formades noms per la lletra inicial de la paraula. a. de C. h. I. abans de Crist habitants Illustre
Si ocasionalment cal crear una abreviatura, s recomanable seguir el procediment de suspensi. Els altres procediments sn ms complexos, admeten moltes variants i s millor reservar-los per als organismes encarregats de la fixaci dabreviatures.
n. de la t. j. de 1a. inst.
Aquest criteri noms saplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, lnic que sabreuja s carrer i no pas carrer de o carrer de + article. c. de Provena c/ de Provena c. de la Indstria c/ de la Indstria Ara b, en les adreces que sescriuen amb la designaci genrica de la via pblica abreujada, tamb s possible, si volem reduir lespai que ocupen, suprimir la preposici i larticle. c. Provena c/ Provena c. Indstria c/ Indstria
3.3. Escriptura
3.3.1. Punt abreviatiu i barra
Ja hem dit que una de les caracterstiques de les abreviatures s que porten, al final, un punt o una barra inclinada. Si sutilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de labreviatura, com a tal, el dugui quan sescriu sola. fra. m/fra factura la meva factura
Cal no confondre la barra com a signe dabreviaci amb la barra com a signe de divisi: no sha de suprimir el punt abreviatiu si precedeix una barra de divisi. ptes./kg El punt abreviatiu sempre va seguit dun espai, tant si es tracta dabreviatures simples com de compostes. pg. 24 dir. gral. de Carreteres
14
3.3.4. Cursiva
Les abreviatures corresponents als estrangerismes que han danar en cursiva es poden escriure en rodona o en cursiva. a. m. op. cit. ante meridiem opus citatum
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogrfics; per exemple, quan sen fa un s metalingstic. 15
3.3.5. Accentuaci
Les abreviatures mantenen els accents que t la paraula sencera. t. lm. tic lmina
3.3.6. Partici
Les abreviatures, com a representaci escurada dun altre mot, no shan de partir a final de ratlla. Tampoc no sha de separar, en un canvi de ratlla, labreviatura del mot o de la xifra que acompanya. * am | bul. * Sr. | Riera * 150 | h. * pg. | 3
3.4. Plural
Les abreviatures que tinguin com a formant la part final del mot sencer tenen plural. En aquells casos en qu la formaci del plural comporta la modificaci de lletres, aix sha de tenir en compte. admdor. Sr. ctra. pta. administrador senyor carretera pesseta admdors. Srs. ctres. ptes. administradors senyors carreteres pessetes
Hem de respectar les variacions de les partcules dels sintagmes abreujats. n. del t. nota del traductor n. de le. nota de leditora n. dels t. n. de les e. nota dels traductors nota de les editores
Les abreviatures que no tenen com a formant la part final resten invariables. tel. pg. * tels. * pgs. telfons pgines
Cal evitar les reduplicacions. 23 pg. * 23 pp. S. M. * SS. MM. 23 pgines Ses Majestats
16
3.5. Apostrofaci
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers. any de led. professors dinst. any de ledici professors dinstitut
Sempre que sigui possible, s ms recomanable utilitzar les sigles, per qestions deconomia despai, o els smbols, a causa del seu s internacional, que les abreviatures.
3.7. Antropnims
Sovint el nom duna persona sabreuja escrivint noms la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han danar seguides dun punt i lespai corresponent. En el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es mant laccent en labreviatura. Francesc de B. Moll M. del Mar Bonet J. B. Culla C. J. C. P. dO. . Gonyalons G. de Cabestany Francesc de Borja Moll Maria del Mar Bonet Joan Baptista Culla Camilo Jos Cela Pere dOlesa ngels Gonyalons Guillem de Cabestany
Els noms que comencen per Ll es consideren un cas especial, ats que aquest dgraf representa un so diferent del representat per la lletra l, i es poden abreujar, optativament, amb L. o Ll. En el cas dels noms compostos es poden fer servir diferents formes per abreujarlos. J. Ignasi M. dels ngels Josep I. Maria dels . J. I. M. dels . Josep Ignasi Maria dels ngels
M. .
17
Tot i que s ms recomanable seguir aquestes indicacions, tamb s possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, dacord amb el que sha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure lordinal amb un punt, que ha danar entre la xifra i la lletra volada. 2.n 2.a segon segona
Quan els ordinals van en plural, sabreugen escrivint el nombre corresponent seguit de les dues ltimes lletres de la paraula sencera. 1rs 1es 2ns 2es 3rs 4ts 5ns 6ns 1rs. 1es. 2ns. 2es. 3rs. 4ts. 5ns. 6ns. primers primeres segons segones tercers quarts cinquens sisens
Si els numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit en majscules, la lletra o les lletres de labreviatura es continuen escrivint en minscula. 2n CONGRS DE PEDIATRIA 2n. CONGRS DE PEDIATRIA 2.n CONGRS DE PEDIATRIA En els casos en qu lordinal sexpressa amb xifres romanes, no es fa servir cap marca dabreviaci i no sescriu cap lletra a continuaci de la xifra. Aquests ordinals solen utilitzar-se en lescriptura de noms de congressos, festivals, fires, competicions esportives, etc. III Trobada de Viles Histriques
18
I Jornades Nacionals de Diettica IX Jocs del Mediterrani * IIIa Trobada de Viles Histriques * Ies Jornades Nacionals de Diettica * IXns Jocs del Mediterrani
19
4. Sigles i acrnims
4.1. Denici
Es tracta dabreviacions formades per la juxtaposici de parts dun sintagma, que sutilitzen com a substituci daquest i en plena equivalncia. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un nom com. PSUC Incasol ADN Partit Socialista Unificat de Catalunya Institut Catal del Sl cid desoxiribonucleic
Poden substituir parcialment una denominaci completa si el que substitueixen s un gneric. DG de Poltica Lingstica CNL Montserrat Direcci General de Poltica Lingstica Centre de Normalitzaci Lingstica Montserrat
La sigla i lacrnim es constitueixen en un mot nou, que generalment es llegeix sense desenvolupar (vegeu lapartat 4.6), a diferncia dels smbols i abreviatures, que sempre es desenvolupen. 17 m c. de Manso IBI disset metres carrer de Manso [i]
4.2. Formaci
Per la manera com shan format podem distingir les sigles estrictes, les sigles imprpies i els acrnims. Considerem sigles estrictes les que estan formades noms per la primera lletra de cada mot ple (substantius, adjectius, verbs i adverbis). ICS Institut Catal de la Salut
Sn imprpies les sigles que incorporen, a ms dinicials de mots plens, inicials darticles, de preposicions o de conjuncions. En la formaci daquestes sigles hi sol haver una intencionalitat clara del creador, amb lobjectiu dobtenir una sigla llegible sillbicament o de distingir-la daltres. PIME CPNL petita i mitjana empresa Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Una altra classe de sigles imprpies sn les que, fetes sobre mots compostos, inclouen inicials dels seus formants.
20
ARN TV
Un tipus dabreviaci prxim a la sigla s lacrnim, que sobt a partir del truncament dels components del sintagma, sense que necessriament aquests formants hagin de ser inicials de paraula o correspondres amb sllabes. Aquesta llibertat en la formaci respon al fet que el principal objectiu dels acrnims s que es puguin pronunciar sillbicament.2 Amb el sistema de formaci dacrnims shan creat tant noms propis com noms comuns. Benelux BANESTO INCAVI radar bit motel Belgi, Nederland, Luxembourg Banco Espaol de Crdito Institut Catal de la Vinya i el Vi radio detecting and ranging binary digit motorist + hotel
Tanmateix, es conserva la duplicaci en aquells casos ja consolidats per ls, especialment quan es tracti de sigles o acrnims corresponents a noms dorganismes, marques registrades, etc., casos en qu no es pot intervenir sense la conformitat de les persones que els han creat. CCOO PPCC Comissions Obreres Pasos Catalans
2 . Aquesta definici dacrnim no coincideix amb la que fan altres autors, que tamb anomenen acrnims les sigles que es poden llegir sillbicament. Unesco lser United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization light amplification by stimulated emission of radiation
En aquest treball, reservem el terme acrnim per a aquest tipus dabreviaci prxim a la sigla format no solament per inicials.
21
Institut Catal de la Salut Institut Catal del Sl centre de normalitzaci lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
INCASOL CPNL
4.3. Escriptura
4.3.1. Punts i espais
Les sigles i els acrnims sescriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensi de mots amb punts. * D.O.G.C. *D G P L Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Direcci General de Poltica Lingstica
Els acrnims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres majscules o noms amb la lletra inicial majscula. INCASOL o Incasol INSETUR o Insetur RENFE o Renfe Institut Catal del Sl Institut Superior dEstudis Turstics Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles
Excepcionalment, algunes sigles que es poden llegir com un mot i alguns acrnims sescriuen en minscules, amb la lletra inicial majscula, perqu sn marques registrades o noms que, encara que shan format com a sigles o com a acrnims, han esdevingut independents del seu desplegament (no es poden substituir per la forma desplegada de la qual deriven). Eumo Seat Benelux nom duna editorial que procedeix de la sigla EUMO (Escola Universitria de Mestres dOsona) marca dautombils que procedeix de la sigla SEAT (Sociedad Espaola de Automviles de Turismo) nom de la uni econmica formada per Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg (Belgi, Nederland, Luxembourg)
22
Tamb sescriuen en minscules les sigles i els acrnims lexicalitzats (vegeu lapartat 4.5). ovni ecu bit objecte volador no identificat European currency unit binary digit
En general, en una mateixa sigla conv evitar la barreja de majscules i minscules. * PiMEM PIMEM Petita i Mitjana Empresa de Mallorca
Com a cas especial, les sigles i els acrnims emprats en els mbits de larxivstica, la documentaci i les publicacions peridiques, es poden escriure amb alguna minscula. LECr Llei denjudiciament criminal DECat Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana LiA Llengua i Administraci Tamb se solen escriure en minscules les inicials que safegeixen a una sigla per crear-ne una altra. ETApm PCEml ETA politicomilitar PCE marxista leninista
En tot cas, si es coneix la voluntat de la persona o lorganisme responsable de la sigla o lacrnim sobre la manera descriurels, sha de respectar, encara que no segueixi les recomanacions anteriors. Unesco TERMCAT UdG United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization nom dun organisme que procedeix de terminologia catalana Universitat de Girona
4.3.3. Cursiva
Una sigla o un acrnim sha descriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que sescriu en cursiva (perqu es tracta duna denominaci estrangera o per altres qestions convencionals que obliguen a utilitzar la cursiva). dacord amb la Gran enciclopdia catalana dacord amb la GEC Ara b, una sigla pot anar en cursiva per altres criteris tipogrfics. acaben de publicar el llibre 1991: de lURSS a la CEI la sigla corresponent a producte interior brut s PIB
23
4.3.5. Accentuaci
Les sigles no saccentuen, encara que la vocal corresponent del sintagma vagi accentuada. ADN RASD cid desoxiribonucleic Repblica rab Sahrau Democrtica
Els acrnims, tot i que habitualment no porten accent grfic, es poden accentuar per assegurar-ne una pronunciaci determinada, sempre que laccent grfic sadeqi a les regles generals daccentuaci (vegeu lapartat 4.6). En el cas dels noms propis, cal tenir en compte la voluntat de la persona o lorganisme responsable de lacrnim. mdem Tsner modulator-demodulator Avell Arts-Gener
4.3.6. Desplegament
s recomanable que quan aparegui una sigla o un acrnim per primera vegada en un text es desglossi, ja sigui amb la denominaci completa precedint la sigla o lacrnim, o viceversa. podeu posar-vos en contacte amb lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS) podeu posar-vos en contacte amb lICASS (Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials) Sovint ens trobem amb casos de sigles o acrnims que sn ms coneguts que la denominaci completa; aleshores no cal desplegar-los. Unesco RENFE BUP
4.3.7. Partici
Les sigles i els acrnims, si sescriuen en majscules, no es poden partir a final de
24
ratlla. Quan sescriuen en minscules (amb la inicial majscula, si sn noms propis), es poden partir a final de ratlla dacord amb els criteris generals de la partici sillbica.
4.4. Traducci
La traducci de sigles i acrnims formats en altres llenges planteja diversos problemes de soluci complexa, a causa sobretot de la gran proliferaci delements daquests tipus, tant de noms propis com de noms comuns, i de la necessitat immediata de trobar equivalncies dels de procedncia estrangera.
El fet que moltes sigles i acrnims que utilitzem habitualment hagin estat creats en llenges romniques, o b que corresponguin a organismes amb una daquestes llenges com a llengua oficial, pot fer que coincideixin amb els que correspondrien en catal. UE BOE MOPU Uni Europea Butllet Oficial de lEstat Ministeri dObres Pbliques i Urbanisme
Tot i aix, per tradici, sutilitzen algunes sigles creades a partir de la denominaci completa traduda al catal. OAP EUA Organitzaci per a lAlliberament de Palestina Estats Units dAmrica
Si les sigles o els acrnims pertanyen a un alfabet no llat sadapten per transcripci de la forma original. KGB Komitet Gosudarstvennoi Bezopasnosti (Comit de Seguretat de lEstat)
25
4.5. Lexicalitzaci
La lexicalitzaci de sigles i acrnims es produeix a causa de lalta freqncia daparici, de lanalogia amb altres paraules del mateix camp semntic i de la necessitat de derivaci. La lexicalitzaci comporta que una sigla o un acrnim sincorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles daquesta. En una primera fase les sigles sescriuen en majscules, recurs grfic que les caracteritza, per el resultat final de la lexicalitzaci s la prdua de les majscules. Podem distingir dos tipus de lexicalitzaci segons si el nou terme es fixa a partir del catal o a partir de la llengua originria. En qualsevol cas, la lexicalitzaci es fa a partir de la pronunciaci de la sigla o lacrnim. El procs de lexicalitzaci es pot produir a partir duna sigla o dun acrnim el desplegament dels quals s en catal, ja sigui originriament o per traducci. desplegament petita i mitjana empresa objecte volador no identificat fase inicial (sigla) PIME OVNI fase final (mot com) pime ovni
Les sigles de noms comuns es poden convertir en nous mots de la llengua general, tant si sn pronunciables sillbicament com si es tracta de sigles que es lletregen. les pimes contra lIAE un elap de Sau PIME LP petita i mitjana empresa long play (disc de llarga durada)
Els fenmens dambigitat i homonmia poden frenar aquest procs dincorporaci a la llengua general. CAP centre datenci primria
Tamb es poden incorporar a la llengua paraules que provenen dun mot estranger creat per lexicalitzaci de la sigla o lacrnim en la llengua dorigen. No es tracta de lexicalitzaci prpiament dita en catal sin dadaptaci o adopci dun manlleu. lser de langls laser light amplification by stimulated emission of radiation (amplificaci de la llum per emissi estimulada de radiaci)
26
radar
de langls radar
Alguns acrnims que es refereixen a noms comuns, sobretot del camp de la tecnologia i de les noves cincies, ja es formen com a neologismes en la llengua dorigen, de la qual sn adaptats com a manlleus. informtica servucci ofimtica informaci + automtica servei + producci oficina + informtica
4.6. Pronunciaci
A lapartat 4.2, dedicat a la formaci de sigles i acrnims, es comenta que, quan es crea un acrnim, la intenci s que sigui pronunciable com un mot. En canvi, davant duna sigla tenim diferents possibilitats per llegir-la, ja sigui amb pronunciaci sillbica CIRIT lletrejant-la FMI efa-ema-i
Cal tenir en compte que, sigui quina sigui la composici de la sigla, sempre es pot recrrer a les dues ltimes opcions (el lletrejament i la lectura desplegada).
Com ja hem comentat a lapartat 4.3.5, els acrnims es poden accentuar per assegu-
27
rar-ne una pronunciaci diferent i, en conseqncia, tamb s tericament possible que un acrnim sigui esdrixol. Aquest tipus de sigles i acrnims shan de pronunciar dacord amb la fontica catalana. PSOE ICE ZUR GEO [ps] [s] [z] []
Cal tenir en compte que les vocals tones tamb es poden pronunciar sense fer les neutralitzacions prpies del dialecte oriental. IVA LODE ICE Unesco Eumo INCASOL Benelux INTELSAT TERMCAT OTAN
En el cas de la s intervoclica, sobserven vacillacions entre la pronunciaci sorda i la sonora. TABASA ISO RUMASA Totes aquestes vacillacions fontiques poden atribuir-se a diversos factors, com ara la llargada del mot, la freqncia ds, la prdua de la conscincia que es tracta duna sigla o un acrnim, lescriptura en minscules, la posici (interior o final) de les vocals tones, o el fet que la sigla o lacrnim siguin o no dorigen catal.
Aquestes sigles shan de llegir fent servir el nom catal de les lletres, que cal pronunciar correctament. BBC IPC KGB be-be-ce [bees] i-pe-ce [ipes] ca-ge-be [kae]
28
BMW VHS
be-ema-ve ve-hac-essa
Sha de tenir en compte que el nom de les consonants bisllabes acaba amb a, que es pronuncia neutra en el catal oriental. RFA FMI erra-efa-a efa-ema-i
Una variant daquest sistema de lectura s pronunciar la primera lletra amb una vocal de suport i llegir la resta sillbicament. MNAC [mcnk] en catal oriental
Aquest sistema de lectura es pot aplicar a qualsevol sigla, encara que tingui una altra possibilitat de pronunciaci. IEC PSOE UDC Institut dEstudis Catalans Institut Partit Socialista Obrer Espanyol Partit Socialista Uni Democrtica de Catalunya Uni Democrtica Uni
29
En alguns casos, el gnere i el nombre duna sigla o un acrnim corresponen a conceptes genrics als quals sassocien semnticament o a elements elidits. lAVE el TERMCAT un IBM un DIN A4 (tren) (centre, organisme) (ordinador) (full)
Grficament, les sigles de noms comuns no tenen flexi de gnere ni de nombre, per s que varien els elements de la frase que hi concorden. s un bon ATS s una bona ATS sn uns bons ATS sn unes bones ATS ajudant tcnic sanitari ajudanta tcnica sanitria ajudants tcnics sanitaris ajudantes tcniques sanitries
El plural duna sigla no sespecifica de cap manera, ni afegint una s al final ni duplicant-ne els components. Tots els CAP de Barcelona centres datenci primria * Tots els CAPS de Barcelona * Tots els CAPs de Barcelona * Tots els CAPs de Barcelona * Tots els CCAAPP de Barcelona Tot i que el plural de les sigles no es marca grficament, quan una sigla representa un plural, en general, la pronunciem en plural, tant si es llegeix amb pronunciaci sillbica com si es llegeix lletrejada o desplegada. els CAP els DOGC els ATS les ONG els SL els ST els caps els dogcs els a-te-esses les o-ena-ges els serveis lingstics els serveis territorials
El plural dels noms comuns que tenen lorigen en la lexicalitzaci duna sigla o un acrnim es forma regularment.
30
radar mdem
radars mdems
31
4.9. Apostrofaci
Lapostrofaci dels articles el i la, i de la preposici de, davant de les sigles sol presentar vacillacions. Per resoldre aquesta qesti duna manera coherent tindrem en compte la pronunciaci (vegeu lapartat 4.6) ms que no la grafia.
Si la lletra inicial s una consonant, els articles el i la, i la preposici de, noms sapostrofen quan el nom daquesta consonant comena amb vocal. el PP la CEE de DDT lFMI lNBA dFM 32
Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonntiques, no sha dapostrofar larticle el ni la preposici de; per si es pronuncien amb la i o la u vocliques, s que cal apostrofar-los. el IESE lIESE el ie-se li-e-se
Aquesta ltima grafia tamb permet de llegir la denominaci desplegada. lIESE lInstitut dEstudis Superiors de lEmpresa
Un altre cas pot ser el duna sigla com SNL darrere dun article determinat. Si es vol que es llegeixi la denominaci desplegada, no sha de fer lapostrofaci; en canvi, si es vol que es llegeixi lletrejada, shaur dapostrofar larticle. el SNL lSNL el Servei de Normalitzaci Lingstica lessa-ena-ela 33
5. Smbols
Els smbols sn el cas menys conflictiu dabreviaci, on es presenten menys vacillacions i hi ha uns criteris ms homogenis. Aquest abreujament afecta noms lescriptura, ja que els smbols es llegeixen desplegant-los. quinze metres quadrats 15 m2 300 PTA/kg tres-centes pessetes el quilo Majoritriament, els smbols responen a una convenci, molt sovint internacional i establerta per organismes competents en la matria. Per tant, no els creen lliurement els usuaris duna llengua. s precisament aquesta convencionalitat el que permet la comprensi interlingstica en diferents camps. s el cas de les matemtiques, la geometria, la fsica, la qumica, les unitats monetries, el sistema internacional dunitats, etc. Hi ha encara alguns elements que habitualment no sinclouen dins daquestes categories de smbols, per que tamb podem considerar com a tals. & pargraf i vegeu el 4.1 Marks & Spencer
5.1. Denici
El smbol s un signe grfic que, en la cincia i la tcnica, representa una paraula, un sintagma o un valor.
5.2. Escriptura
Els smbols sescriuen en lletra rodona i no porten mai punt abreviatiu. FF min franc francs minut
Per qestions tipogrfiques es poden escriure en cursiva; per exemple, quan sen fa un s metalingstic. el smbol de metre s m, escrit en minscula i sense punt Poden anar seguits d'un punt si aquest indica el final de la frase en qu sinsereixen. La inscripci al curs costa 15.000 PTA. Els socis tindreu un descompte del 25%.
34
Els smbols no admeten morfema de plural, encara que all que abreugen o representen (paraules, sintagmes, valors) sigui un plural. 1 cm 145 cm un centmetre cent quaranta-cinc centmetres
Sovint els smbols acompanyen nombres. Hi ha dhaver un espai entre lltima xifra dun nombre i el smbol que la segueix. 95 m noranta-cinc metres
Alguns signes utilitzats com a smbols sn un cas especial i sescriuen sense deixar cap espai entre el signe i la xifra que acompanya. 15o 30 15 15 graus 30 minuts 15 segons
El signe % es pot escriure separat per un espai fi de la xifra que acompanya o, si aix no s possible tipogrficament, enganxat a la xifra. 5% 5 per cent
Precedit duna xifra, tant es pot utilitzar el smbol com la paraula o el sintagma sencers. va establir un nou rcord amb 57 s va establir un nou rcord amb 57 segons costa 2.000.000 PTA costa 2.000.000 de pessetes En les unitats de mesura noms sutilitza el smbol si va precedit duna xifra. En cas contrari, no sutilitza labreviaci, sin la paraula sencera. 2 h 30 min * vam esperar molts min * vint-i-cinc min vam esperar molts minuts 25 min 25 minuts vint-i-cinc minuts
El smbol i la xifra que el precedeix formen un tot inseparable; per tant, en cap cas no sha de comenar lnia amb un smbol deixant la xifra a la lnia anterior. * el Puig Major arriba als 1.445 m dalada el Puig Major arriba als 1.445 m dalada
Tampoc no sha de dividir a final de lnia un smbol format per ms dun carcter.
35
Els smbols de les unitats de mesura sescriuen en minscula, excepte aquells que deriven dun nom propi i el del litre, que t doble grafia (l, L). Tamb sescriuen amb majscula els prefixos corresponents als mltiples ms grans del sistema internacional dunitats (vegeu lapartat 5.3.2). 3 kg 15 J 200 kJ 5 l 5L tres quilograms quinze joules dos-cents quilojoules cinc litres
Sempre sha de respectar en ls de majscules i minscules la forma que sha fixat internacionalment, independentment de la tipografia de la resta del text. HABITATGES DE 200 m2
SW SSW
36
Unitats bsiques Magnitud longitud massa temps intensitat de corrent elctric temperatura termodinmica quantitat de matria intensitat lluminosa Nom de la unitat metre kilogram segon ampere kelvin mol candela Smbol m kg s A K mol cd
Unitats suplementries Sn les unitats del SI que no han estat classificades ni com a unitats bsiques ni com a unitats derivades. Magnitud angle pla angle slid Nom de la unitat radian estereoradian Smbol rad sr
Unitats derivades Sn les obtingudes per combinaci de diverses unitats bsiques o suplementries. Exemples: Magnitud velocitat superfcie volum densitat Nom de la unitat metre per segon metre quadrat metre cbic kilogram per metre cbic Smbol m/s m2 m3 kg/m3
Algunes unitats derivades tenen noms i smbols especials; els que han estat aprovats per la Conferncia General de Pesos i Mesures sn els segents: Magnitud freqncia fora pressi, tensi mecnica energia, treball, quantitat de calor potncia crrega elctrica, quantitat delectricitat potencial elctric, diferncia de potencial, tensi elctrica, fora electromotriu Nom de la unitat hertz newton pascal joule watt coulomb volt 37 Smbol Hz N Pa J W C V
capacitat elctrica resistncia elctrica conductncia elctrica flux dinducci magntica, flux magntic densitat de flux magntic, inducci magntica inductncia temperatura Celsius flux llumins illuminaci
farad ohm siemens weber tesla henry grau Celsius lumen lux
F S S Wb T H C lm lx
Utilitzades en el camp de la sanitat: activitat radioactiva dosi de radiaci absorbida dosi equivalent de radiaci becquerel gray sievert Bq Gy Sv
Mltiples i submltiples de les unitats del SI Per formar els noms i els smbols dels mltiples i submltiples decimals de les unitats del SI, es fan servir els prefixos del SI que sindiquen a continuaci: 3 Factor pel qual es multiplica la unitat 10 1021 1018 1015 1012 109 106 103 102 10 10-1 10-2 10-3 10-6 10-9 10-12 10-15
24
3. Els smbols corresponents als prefixos yotta-, zetta-, zepto- i yocto- no estan inclosos a la norma UNE 5-002-84.
38
attozeptoyocto-
a z y
Combinant aquests prefixos amb les unitats bsiques podem formar mltiples i submltiples daquestes. Exemples: kilowatt kW milligram mg gram per centmetre cbic g/cm3
Al smbol UNE corresponent al dlar dels Estats Units es pot afegir lexpressi USA (ZUSA, $USA, SUSA) si hi ha perill de confusi amb monedes daltres pasos o quan es fa servir en transaccions comercials o bancries. 39
s convenient que aquests codis siguin substituts pel nom sencer de la comarca a lhora de consultar per pantalla una base de dades o dimprimir la informaci que contenen els fitxers. La informtica pot resoldre automticament aquest aspecte. 40
6. Bibliografia
ARTELLS, E. Llenguatge i gramtica. Vol. 1. Barcelona: Barcino, 1969. AVUI. Llibre destil de lAvui (edici provisional) [Exemplar mecanografiat]. Barcelona: Avui [198-?]. CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA. Llibre destil. 2a ed. Barcelona: Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 1993. CALVO, J. Sobre siglas y acrnimos. Puntoycoma [Bruselas; Luxemburgo: Unidades de traduccin de lengua espaola de la CCE] (1992), nm. 5, p. 1-2. CALVO, L. Introduccin al estudio del lenguaje administrativo. Madrid: Gredos, 1980. CASTELLANOS, J.-A. Manual de pronunciaci. Vic: Eumo, 1993. COMISSI ASSESSORA DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU. Criteris generals descriptura de les abreviacions [Fulls mecanografiats]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1994. COMISSI ASSESSORA DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU. Abreviatures i sigles. Smbols [Fulls mecanografiats]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1995. COROMINA, E. El 9 Nou. Manual de redacci i estil. Vic: Eumo, 1991. DIARI DE BARCELONA. Un model de llengua pels mitjans de comunicaci. Llibre destil del Diari de Barcelona. Barcelona: Empries, 1987. DOPPAGNE, A. Majuscules, abrviations, symboles et sigles. Paris: Duculot, 1979. DUARTE, C. El vol de les lletres. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1989), nm. 36, p. 7. DUARTE, C.; ALSINA, A; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1993. EGIA, G. Notas sobre la abreviacin. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1986), nm. 8, p. 95-103. EL PAS. Libro de estilo. Madrid: El Pas, 1990. FEDERACI INTERNACIONAL D'ASSOCIACIONS DE BIBLIOTECARIS I DE BIBLIOTEQUES. ISBD(M). Descripci bibliogrfica normalitzada internacional per a publicacions monogrfiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Catal de Bibliografia, 1982. GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA.Telfon Lingstic [Servei dinformaci per audiotex]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Telefnica, 1993-. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES. Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1992. Gran enciclopdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986-1989. 24 v. INSTITUTO NACIONAL DE RACIONALIZACIN DEL TRABAJO. Smbolos de unidades monetarias nacionales. UNE 1 080. Madrid: Instituto Nacional de Racionalizacin del Trabajo, 1960. 41
IRANOR. Unidades SI y recomendaciones para el empleo de sus mltiplos y submltiplos y de algunas otras unidades. UNE 5-002-84. Madrid: IRANOR, 1984. JAN, A. Abreviatures. Avui [Barcelona] (19 nov. 1978). JAN, A. Abreviatures. Avui [Barcelona] (30 oct. 1980). JAN, A. Lultratomba. Avui [Barcelona] (9 jul. 1981). JOSEPH, M. Com es fa un llibre. Diccionari de les arts grfiques. Barcelona: Prtic, 1979. La preposici al carrer. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1991), nm. 43, p. 3. MAR, I. Abreviatures (I). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1982), nm. 1, p. 7. MAR, I. Alguns dubtes en ls de lapstrof (i II). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1986), nm. 25, p. 7. MARQUET, L. Novetat i llenguatge. Primera srie. Barcelona: Barcino, 1979. MARQUET, L. El llenguatge cientfic i tcnic. [s. l.]: Associaci dEnginyers Industrials de Catalunya, 1993. (Cultura, Tcnica i Societat; 6) MARS, F. Diccionario normativo y gua prctica de la lengua espaola. Barcelona: Ariel, 1990. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de tipografa y del libro. Madrid: Paraninfo, 1981. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario internacional de siglas y acrnimos. Madrid: Pirmide, 1984. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de ortografa tcnica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez: Pirmide, 1987. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de ortografa de la lengua espaola. Madrid: Paraninfo, 1996. MASCAR, J. Morfologia. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1987. (Biblioteca Universitria; 5) MESTRES, J. M. Abreviacions: un assaig de classificaci tipolgica. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1985), nm. 6, p. 13-22. MESTRES, J. M. Com apostrofem. Escola Catalana [Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament de Catal] (1987), nm. 239, p. 4-5. MESTRES, J. M. Com apostrofem (i II). Escola Catalana [Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament de Catal] (1988), nm. 242, p. 4-6. MESTRES, J. M. Les sigles i lapstrof. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1989), nm. 37, p. 6. MESTRES, J. M. La problemtica de les abreviacions i els diccionaris. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1996), nm. 26, p. 9-28. MESTRES, J. M.; GUILLN, J. Diccionari dabreviacions. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. MESTRES, J. M. [et al.]. Manual destil. La redacci i ledici de textos. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1995.
42
MINISTERIO PARA LAS ADMINISTRACIONES PBLICAS. Manual de estilo del lenguaje administrativo. Madrid: Ministerio para las Administraciones Pblicas, 1990. MOLL, T. La llengua dels mitjans de comunicaci. Alzira: Bromera, 1990. NEDOBITY, W. How to cope with abbreviated terms and designations. TermNet News. Journal of the International Network for Terminology [Canada: International Information Centre for Terminology (Infoterm)] (1981), nm. 2/3, p. 43-46. PRIETO, J. Aspectos ortogrficos del lenguaje legal. Llenguatge i publicacions en els parlaments autonmics. Valncia: Corts Valencianes, 1992, p. 49-55. PUJOL, J. M.; SOL, J. Ortotipografia. Manual de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic. Barcelona: Columna, 1995. RECASENS, D. Fontica i fonologia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. (Biblioteca Universitria; 18) RIERA, C. Manual de catal cientfic. Barcelona: Claret, 1992. RODRGUEZ, F. El gnero de las siglas. Revista Espaola de Lingstica (1984), vol. 14, nm. 2, p. 311-366. RODRGUEZ, F. Morphovariation and synonymy of acronyms. Meta [Montral: Universit de Montral] (1993), vol. 38, nm. 2, p. 275-292. ROSELL, A. Escritura de formas siglares. Montevideo: [s. n.], 1967. RUAIX, J. El catal/1. 7a ed. Moi: J. Ruaix, 1990. RUAIX, J. El catal/3. 3a ed. Moi: J. Ruaix, 1989. RUAIX, J. Punts conflictius de catal. Deu estudis sobre normativa lingstica. Barcelona: Barcanova, 1989. SANTAMARIA, A. [et al.]. Diccionario de incorrecciones, particularidades y curiosidades del lenguaje. 5a ed. Madrid: Paraninfo, 1989. SECRTARIAT D'TAT. BUREAU DES TRADUCTIONS. Guide du rdacteur de ladministration fdrale. Ottawa: Secrtariat dtat, 1983. SERENA, P. Manual destil. Barcelona: Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1995. SERVEI CATAL DE LA SALUT. COORDINACI LINGSTICA. Abreviacions. Carpeta lingstica. Fitxes dassessorament lingstic i del Servei dAutoaprenentatge de Llengua Catalana (SALC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Catal de la Salut,1995-. SERVITJE, A. Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1996. SOL, J. La guerra de les sigles. Avui [Barcelona] (30 maig 1992). SOL, J. Missi formativa o preceptiva?. Avui [Barcelona] (6 juny 1992). SOL, J. Vivim codificats (1). Avui [Barcelona] (13 juny 1992). SOL, J. Vivim codificats (i 2). Avui [Barcelona] (20 juny 1992). SOL, J. Perdrem les ptes.? (1). Avui [Barcelona] (11 jul. 1992). SOL, J. Perdrem les ptes.? (i 2). Avui [Barcelona] (18 jul. 1992). SOL, J. Seguir, suposar, lIESE. Avui [Barcelona] (13 jul. 1995). SOL, J. Enyorament. Avui [Barcelona] (10 oct. 1996). SOL, J., dir. Llibre destil de lAjuntament de Barcelona. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Ajuntament de Barcelona, 1995.
43
SOL, J; PUJOL, J. M. Tractat de puntuaci. Barcelona: Columna, 1990. TELEVISI DE CATALUNYA. COMISSI DE NORMALITZACI LINGSTICA. El catal a TV3. Llibre destil. Barcelona: Edicions 62, 1995. Terminologie et Traduction. [Luxembourg: Office des publications officielles des Communauts europennes] (1991), nm. 2/1990. UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Proposta dabreviatures, sigles i smbols. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992. UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA. Fitxes de normalitzaci lingstica. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1991. UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA. Guia lingstica prctica 2. Convencions grfiques. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1996. VALLVERD, F. Elocuci i ortologia catalanes. Barcelona: Jonc, 1986. XIRINACHS, M. Els smbols. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1983), nm. 8, p. 7. XIRINACHS, M. Les sigles (I). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1984), nm. 14, p. 6. XIRINACHS, M. Les sigles (i II). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1984), nm. 15, p. 7. XIRINACHS, M. Dubtes. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1990), nm. 38, p. 4-5.
44
45
A
abril per absncia addicional adjunt/a administraci administrador administradora administratiu administrativa adrea electrnica advocat/ada agent 1 (m. i f.) agost agutzil 1 (m. i f.) ajudant/a ajuntament alcalde/essa alemany [llengua] lies; ex.: Salvador Segu (a) el Noi del Sucre altitud altura alumne/a ambulncia ambulatori ampere amplada amplria angls [llengua] ante meridiem (abans del migdia) antic/iga antigament aparcament apartament apartat apndix
abr. p. abs. add. adj. adm. admdor. admdora. admtiu. admtiva. a/e adv. ag. ag. agl. ajud. aj. alc. al. (a) alt. alt. al. ambul. amb.
AG AGL
de
en
Abreviatures aprovat/ada aproximadament aproximat/ada rea [unitat de mesura] rea bsica de salut article assegurana obligatria de viatgers assignatura associaci associaci de pares dalumnes associaci de vens associat/ada a latenci de tic attoautombil autopista autoritat per autoritzaci autoritzada autoritzat auxiliar (m. i f.) avinguda
Sigles
Smbols
apr. aprox. aprox. a ABS art. AOV assign. assoc. APA AV assoc. a/ t. a autom. autop. autor. p. a., p. aut. autzda. autzat. aux. av.
B
baixada baixos barranc barri barriada base de dades batxillerat batxillerat unicat polivalent biblioteca blanc i negre bloc butllet
Sigles
Smbols
BOE BOP B
C
caixa alta caixa baixa calefacci cami candela cantonada capit/ana 1 captol caporal 1 (m. i f.) al meu crrec crrega carrer carrer carretera castell [llengua] catal [llengua]
2
c. a. c. b. calef. cam. cd cant. cpt. cap. cpl. m/c crr. c., c/ cr. ctra. cast. cat. catedr. a. c. s. cem. CT CL
es ca
catedrtic/a
al cel sia cementiri per cent centicentilitre cntim centmetre centre datenci primria centre de normalitzaci lingstica certicat/ada ciclomotor cinqu cinquena cintur circa (al voltant de)
% c cl, cL ct. cm CAP CNL cert. ciclom. 5, 5., 5. 5a, 5a., 5.a cint. c., ca.
48
Abreviatures
Sigles
Smbols
circulaci
circular [document] clnica codi didenticaci scal codi postal collaborador/a collecci collegi collegi pblic columna comarca comissaria comissi comissi de serveis companyia comptabilitat compte corrent al meu compte 2 per compte de confronteu consell Consell Municipal del Districte construcci contractat/ada convent convocatria coordinador/a corona danesa 3 corona noruega 3 corona sueca 3 corporaci correus Cos Consular Cos de la Policia Nacional abans de Crist desprs de Crist curs dorientaci universitria cursiva
circul. C cln. CIF CP coll. coll. coll. CP col. com. com. com. com. de serv. cia. compt. c/c, cte. ct. m/cte p/c cf. cons. CMD constr. contr. convt. conv. coord. KRD, DKK KRN, NOK KRS, SEK corp. corr. CC CPN aC dC COU
a. de C. d. de C. curs., cva.
49
Abreviatures
Sigles
Smbols
D
sense data deca-
s/d da d dl, dL dm D DLEG DL RD RDLEG RDL del. p. d. d. do. dept. derog. descrr. dte. des. desp. desp. s/desp desv.
decidecilitre decmetre decret decret legislatiu decret llei reial decret reial decret legislatiu reial decret llei delegaci per delegaci denominaci dorigen departament derogatori/ria descrrega descompte desembre despatx despesa sense despeses desviaci Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya dies data dies factura dies vista dijous dilluns dimarts dimecres dipsit legal direcci direcci general directiu/iva director/a
DO
DOGC d/d d/fra d/v dj. dl. dt. dc. dip. leg. dir. dir. dir.
DL DG
50
Abreviatures director/a general disminut/da dispensari disposici dissabte distncia districte diumenge divendres divisi doctor doctora document document nacional didentitat dlar (dels EUA) 3 dlar australi
3
Sigles
Smbols
dir. gral. dism. disp. disp. ds. dist. distr. dg. dv. div. Dr. Dra. doc.
DG
DNI Z, $, S, USD ZA, $A, SA, AUD ZCAN, $CAN, SCAN, CAD DR, GRD drec. dta. dupl.
E
economia ecu edici editor/a editorial educaci general bsica educaci secundria obligatria efecte efecte a cobrar efecte a pagar efectiu Eminentssim Senyor entrada entresl
econ. ECU ed. ed. ed. EGB ESO e/ e/c, e/cobr e/p, e/pag ef. Emm. Sr. entr. entl.
51
Abreviatures salvat error o omissi escala escola escola universitria escut (portugus) 3 esglsia especialment especcament esquerre/a est est-nord-est est-sud-est estaci estacionament Estats Units dAmrica estereoradian et alii (i altres) etctera euro 4 exaExcellncia Excellentssim Senyor Excellentssima Senyora excepci excepte exemple per exemple expedici expedidor/a expedient extensi exterior
Sigles
Smbols
s. e. o o. esc. esc. EU ESC, PTE esgl. esp. espf. esq. E ENE ESE est. estac. EUA sr et al. etc. , EUR E E. Excm. Sr. Excma. Sra. exc. exc. ex. p. e., p. ex., v. gr. exped. expd. exp. ext. ext.
F
facsmil factura la meva factura 2
52
Abreviatures facultat fascicle a favor de a favor meu 2 al meu favor 2 febrer femtoferrocarril festiu gura nca or neerlands 3 foli forestal formaci professional franc a la fbrica franc belga 3 franc francs franc sus 3 francs [llengua] franqueig a destinaci franqucia de correu (veg. Servei Nacional) freqncia modulada en funcions funicular furgoneta
3
Sigles
Smbols
fac. fasc. f/ f/m m/f febr. f FC fest. g. fca. FL, NLG F for. FP f. f. FB, BEF F, FF, FRF FLUX, LUF FS, CHF fr FD
franc luxemburgus 3
fr.
FM e. f. fun. furg.
G
gener general gigagigabyte gir postal gir telegrc el meu gir 2
53
Abreviatures govern gram grau [geometria] grau Celsius grau centgrad (veg. grau Celsius) Gurdia Civil Gurdia Urbana
Sigles
Smbols
gov. g
o o
GC GU
H
habitants habitatge de protecci ocial hectrea hectohertz Honorable Senyor Honorable Senyora hora hospital hotel
I
ibdem id est (s a dir) dem ien 3 Illustre Senyor Illustre Senyora Illustrssim Senyor Illustrssima Senyora import impost impost sobre activitats econmiques impost sobre bns immobles impost sobre el valor afegit impost sobre la renda de les persones fsiques impremta
ib., ibd. i. e. d. Y, JPY I. Sr., Illtre. Sr. I. Sra., Illtre. Sra. Im. Sr., Illm. Sr. Ima. Sra., Illma. Sra. imp. impt. IAE IBI IVA IRPF impr. 54
Abreviatures incorporat/ada ndex de preus de consum indstria inferior inspector/a 1 institut institut densenyament secundari institut de batxillerat institut de formaci professional instrucci [document] intendent/a 1 intendent/a major inters inter/ina interior internacional introducci itali [llengua] itinerari
1
Sigles
Smbols
it
J
joule juliol junta de govern junta directiva jurdic/a jurisprudncia jutjat de primera instncia
K
kelvin kilo- (veg. quilo-) kilogram (veg. quilogram) kilmetre (veg. quilmetre) kilowatt (veg. quilowatt) kilowatt hora (veg. quilowatt hora)
55
Abreviatures
Sigles
Smbols
L
laborable lmina limitada limitat lira (italiana) 3 litre llei Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com llei orgnica lletra de canvi lletra de crdit lletra meva 2 la meva lletra 2 llicenciat/ada lliura esterlina 3 lliura irlandesa 3 loco citato (en el lloc citat)
lab. lm. ltda. ltat. LIT, ITL l, L L LEC LECr LRJPAC LO l/ l/cr l/m m/l llic. , L, L, GBP IR, LIR, LIR, IEP loc. cit.
M
Magnc Senyor Magnca Senyora majscula marc alemany 3 marc nlands 3 mxim/a megamegabit megabyte mercaderia mercantil mesos terme mesos vista metre
Mgfc. Sr. Mgfca. Sra. maj. DM, DEM MF, FIM mx. M Mb, Mbit MB merc. merc. m/t m/v m 56
Abreviatures metre cbic metre quadrat microper mil mili mili d'euros mili de pessetes millsim/a millimilligram millilitre millmetre mnim/a minscula minusvlid/a minut [geometria] minut [temps] modulaci damplitud mol Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora Molt Illustre Senyor Molt Illustre Senyora monestir monument mossn mosso/a desquadra1 Mossos dEsquadra [instituci] municipal museu
1
Sigles
Smbols
m3 m2 M M, MEUR MPTA mill. m mg ml, mL mm mn. min. minusv. min AM mol M. H. Sr., M. Hble. Sr. M. H. Sra., M. Hble. Sra. M. I. Sr., M. Illtre. Sr. M. I. Sra., M. Illtre. Sra. mtir. mon. Mn. m. de. M. dE. mpal. mus.
ME ME
N
nacional nanonegociat negreta nombre
Abreviatures nominal nominatiu nord nord-est nord-nord-est nord-nord-oest nord-oest nota nota bene (advertiu-ho b) nota de lautor/a nota de leditor/a nota de la redacci nota de la traductora nota del traductor novembre nmero sense nmero nmero daliaci a la Seguretat Social nmero didenticaci scal
Sigles
Smbols
nom. nom. N NE NNE NNO, NNW NO, NW n. n. b. n. de la. n. de le. n. de la r. n. de la t. n. del t. nov. n., nm. s/n NB
NASS NIF
O
obligatori observaci octubre oest oest-nord-oest oest-sud-oest ocial ona pesquera ones curtes ones mitjanes opus citatum (en lobra citada) ordre [document] ordre de pagament ordre ministerial a lordre de a la meva ordre
2
oblig. obs. oct. O, W ONO, WNW OSO, WSW of. OP SW MW op. cit. O OP OM o/ m/o
58
Sigles
Smbols
p. o. ONG
P
pagament pagament immediat pagar pgina paquet parada pargraf parcella particular partida passat passatge passeig pavell pes brut pes net percentatge (veg. per cent) pesseta 3, 5 petapetita i mitjana empresa picoplaa poblaci per poder policia militar polgon popular porta portal post meridiem (desprs del migdia) post scriptum (desprs de lescrit) postdata prefectura
pag. p. i. p/ p., pg. paq. par. parc. part. part. pt. ptge. pg. pav. p. b. p. n. pta. PIME p pl. pobl. p. p. PM pol. pop. pta. ptal. p. m. p. s. p. d. pref.
PB PN PTA, ESP P
PS PD
59
Abreviatures preferncia president/a preu de venda al pblic primer primera principal principi prioritat producte interior brut producte nacional brut producte nacional net professor/a programa prohibit/ida proppassada proppassat propvinent proves daptitud per a laccs a la universitat provncia pujada punt quilomtric
Sigles
Smbols
prefer. pres. PVP 1r, 1r., 1. 1a, 1a., 1.a pral. princ. prior. PIB PNB PNN prof. progr. proh. ppda. ppt. pvt. PAAU prov. pda. PK
r
Q
quadruplicat quart quarta quiloquilogram quilmetre quilowatt quilowatt hora quintar quintuplicat
R
radian
rad 60
Abreviatures rambla reedici referncia referncia meva 2 registre reimpressi la meva remesa 2 remitent reservada reservat resoluci Reverendssim Senyor Reverendssima Senyora revisat/ada revista revoluci revolucions per minut rodona [tipograa] ronda
Sigles
Smbols
rbla. reed. ref. r/m reg. reimpr. m/r rnt. rvda. rvat. R Rvdm. Sr. Rvdma. Sra. rev. rev. r rpm rod., rna. rda.
S
sagrada sagrat sant santa secretari/ria secretaria segle segon [geometria] segon [temps] segon segona segent sentncia senyor senyora sergent 1
sgda. sgt. St. Sta. secr. secr. s. s 2n, 2n., 2.n 2a, 2a., 2.a seg. S Sr. Sra. sgt.
SG
61
Abreviatures sergenta 1 servei Servei Nacional (o franqucia de correu) servei pblic setembre si us plau signatura sine anno (es desconeix lany dedici) sine loco (es desconeix el lloc de publicaci) sine nomine (es desconeix el nom de leditor) sobretic societat societat annima societat civil privada societat cooperativa societat cooperativa catalana illimitada societat cooperativa catalana limitada societat cooperativa illimitada societat cooperativa limitada societat de garanties recproques societat en comandita societat limitada societat regular collectiva sortida sotsinspector/a 1 sub voce (a lentrada, en els diccionaris) sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest superintendent/a 1 superior suplement suplent
Sigles
Smbols
sgta. serv.
SG
SN SP set. s. u. p. sign. s. a. s. l. s. n. s/t soc. s. a. s. c. p. s. coop. s. c. c. i. s. c. c. l. s. c. i. s. c. l. s. g. r. s. en c. s. l. s. r. c. sort. sotsp. s. v. S SE SO, SW SSE SSO, SSW supt. sup. supl. supl. 62 SIT
Abreviatures
Sigles
Smbols
T
tal el meu tal 2 tarifa tarifa corrent tarifa especial tarifa general taxa anual equivalent telfon telegrama televisi teratercer tercera terme municipal text refs tinent 1 tinenta titular tona total traducci traductor/a transcripci transferncia transitori/ria transport travessera travessia tribunal triplicat turisme
1
t/ m/t t. t. c. t. e. t. g. TAE tel. telegr. TV T 3r, 3r., 3.r 3a, 3a., 3.a t. m. tt. tta. tit. tot. trad. trad. transcr. transf. trans. transp. trav. trv. trib. tripl. tur.
TM TR TT TT t
U
unitat cada unitat universitari/ria
u. c/u, c. u. univ.
63
Sigles
Smbols
urb. urg.
V
sobre vag valor vegeu vehicle velocitat venciment venedor verbi gratia (per exemple) versaleta via vianant vide o videte (vegeu) vigilant 1 (m. i f.) vigilat/ada visibilitat vist i plau vocabulari volt volum
s/v v/ v., veg., vid. veh. vel. venc. ven. v. gr. vers. v. vian. vid. vig. vig. visib. v. i p. vocab. vol.
VG
W
watt
X
xec el meu xec2 xling (austrac)3
Z
zona
z.
64
Notes
1. En el cas de les abreviacions de les categories de la policia local i els mossos desquadra, es fan servir les abreviatures (ag., agl., cpt., etc.) dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i les sigles (AG, AGL, CT, etc.) es reserven per a taules i altres casos en qu es faci un s genric del crrec. 2. Pel que fa a les expressions amb un possessiu, es recull noms labreviatura corresponent a la primera persona del singular, per es poden utilitzar anlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius. Per exemple, si en aquesta llista hi ha al meu crrec (m/c), es poden formar per analogia les abreviatures segents: al nostre crrec (n/c), al vostre crrec (v/c), al seu crrec (s/c). 3. Les unitats monetries es poden representar amb smbols UNE i amb smbols ISO; el smbol ISO s el que apareix en ltima posici (vegeu lapartat 5.3.3). 4. El smbol ISO per representar euro s EUR. Es pot fer servir per a les relacions interbancries i les operacions transnacionals, al costat dels altres smbols ISO. 5. El mot pesseta es pot abreujar per mitj de labreviatura pta. (100 ptes.) o amb els smbols PTA o ESP. Labreviatura es pot fer servir en textos interns o dactivitats sense projecci exterior, per per als textos de circulaci internacional s millor utilitzar els smbols.
65
grau [geometria] minut [geometria] segon [geometria] grau Celsius (o grau centgrad) pargraf per cent (o percentatge) per mil microeuro dlar (dels EUA) dlar (dels EUA) dlar australi dlar australi dlar canadenc dlar canadenc lliura esterlina lliura esterlina lliura irlandesa lliura irlandesa primera primera primera primer primer primer
C %
2a 2a. 2.a 2n 2n. 2.n 3a 3a. 3.a 3r 3r. 3.r 4a 4a. 4.a 4t 4t. 4.t 5a 5a. 5.a 5 5. 5.
segona segona segona segon segon segon tercera tercera tercera tercer tercer tercer quarta quarta quarta quart quart quart cinquena cinquena cinquena cinqu cinqu cinqu
A a a A a/ a/e (a) a. c. s. a. de C.
rea [unitat de mesura] attoampere a latenci de adrea electrnica lies; ex.: Salvador Segu (a) el Noi del Sucre al cel sia abans de Crist
ante meridiem (abans del migdia) abril rea bsica de salut abans de Crist addicional adjunt/a administraci administrador
66
admdora. admtiu. admtiva. adv. AG ag. ag. AGL agl. aj. ajud. al. al. alc. alt. alt. AM amb. ambul. ampl. ampl. angl. ant. ant.
administradora administratiu administrativa advocat/ada agent (m. i f.) agent (m. i f.) agost agutzil (m. i f.) agutzil (m. i f.) ajuntament ajudant/a alemany [llengua] alumne/a alcalde/essa altitud altura amplitude modulation (modulaci damplitud) ambulatori ambulncia amplada amplria angls [llengua] antic/iga antigament
AOV ap. APA aparc. apmt. apr. aprox. aprox. apt. art. assign. assoc. assoc. t. ATS AUD autom. autop. autor. autzat. autzda. aux. AV av.
assegurana obligatria de viatgers apndix associaci de pares dalumnes aparcament apartament aprovat/ada aproximadament aproximat/ada apartat article assignatura associaci associat/ada tic xling (austrac) dlar australi autombil autopista autoritat autoritzat autoritzada auxiliar (m. i f.) associaci de vens avinguda
byte barri barriada blanc i negre batxillerat base de dades baixada franc belga
biblioteca bloc barranc Butllet Ocial de lEstat Butllet Ocial de la Provncia batxillerat unicat polivalent butllet baixos
67
C c C c. c. c/ c. a. c. b. c. u. c/c c/u ca ca. CAD calef. cam. cant. CAP cap. crr.
cast.
centicircular [document] carrer circa (al voltant de) carrer caixa alta caixa baixa cada unitat compte corrent cada unitat catal [llengua] circa (al voltant de) dlar canadenc calefacci cami cantonada centre datenci primria captol crrega castell [llengua] catal [llengua] catedrtic/a Cos Consular candela cementiri certicat/ada confronteu franc sus companyia ciclomotor codi didenticaci scal cintur circulaci centilitre centilitre
CL cln. cm CMD CNL col. coll. coll. coll. com. com. com. com. de serv. compt.
cons.
caporal (m. i f.) clnica centmetre Consell Municipal del Districte centre de normalitzaci lingstica columna collaborador/a collecci collegi comarca comissaria comissi comissi de serveis comptabilitat consell construcci contractat/ada convocatria convent coordinador/a corporaci correus curs dorientaci universitria codi postal collegi pblic caporal (m. i f.) Cos de la Policia Nacional capit/ana carrer capit/ana cntim compte corrent carretera cursiva cursiva
cat. catedr. CC cd cem. cert. cf. CHF cia. ciclom. CIF cint. circul. cl cL
constr. contr. conv. convt. coord. corp. corr. COU CP CP cpl. CPN cpt. cr. CT ct. cte. ct. ctra. curs. cva.
68
D d D d. do. d. de C. d/d d/fra d/v da dC dc. de del. DEM dept. derog. des. descrr. desp. desp. desv. DG DG dg. dip. leg. dir. dir. dir. dir. gral. dism. disp.
decidecret denominaci dorigen desprs de Crist dies data dies factura dies vista decadesprs de Crist dimecres Deutsch (alemany [llengua]) delegaci marc alemany departament derogatori/ria desembre descrrega despatx despesa desviaci direcci general director/a general diumenge dipsit legal direcci directiu/iva director/a director/a general disminut/da dispensari
disp. dist. distr. div. dj. DKK dl dL DL DL dl. DLEG DM dm DNI DO doc. DOGC DR Dr. Dra. drec. ds. dt. dta. dte. dupl. dv.
disposici distncia districte divisi dijous corona danesa decilitre decilitre decret llei dipsit legal dilluns decret legislatiu Deutsche Mark (marc alemany) decmetre document nacional didentitat denominaci dorigen document Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya dracma [moneda de Grcia] doctor doctora drecera dissabte dimarts dreta descompte duplicat/ada divendres
E E E E. e/ e. f.
69
ECU ed. ed. ed. ef. EGB Emm. Sr. en ENE entl. entr. es ESC esc. esc. ESE esgl. ESO ESP esp.
ecu edici editor/a editorial efectiu educaci general bsica Eminentssim Senyor English (angls [llengua]) est-nord-est entresl entrada espanyol [llengua] escut (portugus) escala escola est-sud-est esglsia educaci secundria obligatria pesseta especialment
espf. esq. est. estac. et al. etc. EU EUA EUR ex. exc. exc. Excm. Sr. Excma. Sra. exp. expd. exped. ext. ext.
especcament esquerre/a estaci estacionament et alii (i altres) etctera escola universitria Estats Units dAmrica euro exemple excepci excepte Excellentssim Senyor Excellentssima Senyora expedient expedidor/a expedici extensi exterior
femtofoli franc francs a favor de franc a la fbrica a favor meu facultat facsmil fascicle franc belga ferrocarril nca franqueig a destinaci febrer festiu
franc francs gura marc nlands or neerlands franc luxemburgus freqncia modulada forestal formaci professional francs [llengua] francs [llengua] factura franc francs franc sus funicular furgoneta
70
G g G GB GBP GC gen.
govern gir postal general dracma [moneda de Grcia] gir telegrc Gurdia Urbana
H h h H h. H. Sr. H. Sra.
hectrea Honorable Senyor Honorable Senyora hospital habitatge de protecci ocial hertz
I I i. e. I. Sr. I. Sra. IAE IB ib. IBI ibd. d. IEP IES IFP Illm. Sr. Illma. Sra. Illtre. Sr. Illtre. Sra. Im. Sr.
instrucci [document] id est (s a dir) Illustre Senyor Illustre Senyora impost sobre activitats econmiques institut de batxillerat ibdem impost sobre bns immobles ibdem dem lliura irlandesa institut densenyament secundari institut de formaci professional Illustrssim Senyor Illustrssima Senyora Illustre Senyor Illustre Senyora Illustrssim Senyor
Ima. Sra. imp. impr. impt. inc. ind. inf. insp. inst. int. int. int. int. int. m. internac. intr. IP IPC
Illustrssima Senyora import impremta impost incorporat/ada indstria inferior inspector/a institut intendent/a inters inter/ina interior intendent/a major internacional introducci inspector/a ndex de preus de consum
71
IRPF IT it it.
impost sobre la renda de les persones fsiques intendent/a itali [llengua] itali [llengua]
K k K kg km KRD
corona noruega corona sueca quilowatt (o kilowatt) quilowatt hora (o kilowatt hora)
litre litre llei lliura esterlina lletra de canvi lletra de crdit lletra meva laborable lmina Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal
lliura irlandesa lira (italiana) llicenciat/ada llei orgnica loco citato (en el lloc citat) Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com limitat limitada franc luxemburgus
72
M m m M M m2 m3 m. de. M. dE. M. H. Sr. M. H. Sra. M. Hble. Sr. M. Hble. Sra. M. I. Sr. M. I. Sra. M. Illtre. Sr. M. Illtre. Sra. m/c m/cte m/f m/fra m/g m/l m/o m/r m/t m/t m/v m/x M maj.
metre millimegamili metre quadrat metre cbic mosso/a desquadra Mossos dEsquadra [instituci] Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora Molt Illustre Senyor Molt Illustre Senyora Molt Illustre Senyor Molt Illustre Senyora al meu crrec al meu compte al meu favor la meva factura el meu gir la meva lletra a la meva ordre la meva remesa el meu tal mesos terme mesos vista el meu xec mili d'euros majscula
mx. Mb MB Mbit ME ME merc. merc. MEUR MF mg Mgfc. Sr. Mgfca. Sra. mill. min min. mn. minusv. ml mL mm Mn. mol mon. mpal. MPTA mtir. mus. MW
mxim/a megabit megabyte megabit mosso/a desquadra Mossos dEsquadra [instituci] mercaderia mercantil mili d'euros marc nlands milligram Magnc Senyor Magnca Senyora millsim/a minut [temps] minscula mnim/a minusvlid/a millilitre millilitre millmetre mossn mol monument municipal mili de pessetes monestir museu middle waves (ones mitjanes)
N n N n. n. n. b.
nota de lautor/a nota de leditor/a nota de la redacci nota de la traductora nota del traductor
nacional nmero daliaci a la Seguretat Social nota bene (advertiu-ho b) nord-est negociat negreta nmero didenticaci scal or neerlands nord-nord-est
nord-nord-oest north-northwest (nord-nord-oest) nord-oest corona noruega nominal nominatiu novembre nombre nmero northwest (nord-oest)
ordre ministerial organitzaci no governamental oest-nord-oest ona pesquera ordre de pagament opus citatum (en lobra citada) oest-sud-oest
picopetapgina per autoritzaci per absncia per autoritzaci pes brut per delegaci postdata per exemple per exemple pagament immediat post meridiem (desprs del migdia) pes net per ordre
p. p. p. s. p/ p/c PAAU pag. pg. paq. par. parc. part. part. pav. PB PD 74
per poder post scriptum (desprs de lescrit) pagar per compte de proves daptitud per a laccs a la universitat pagament pgina paquet parada parcella particular partida pavell pes brut postdata
pda. pg. PIB PIME PK pl. PM PN PNB PNN pobl. pol. pop. ppda. ppt. pral. pref. prefer.
pujada passeig producte interior brut petita i mitjana empresa punt quilomtric plaa policia militar pes net producte nacional brut producte nacional net poblaci polgon popular proppassada proppassat principal prefectura preferncia
pres. princ. prior. prof. progr. proh. prov. PS pt. PTA pta. pta. ptal. PTE ptge. PVP pvt.
president/a principi prioritat professor/a programa prohibit/ida provncia post scriptum (desprs de lescrit) passat pesseta pesseta porta portal escut (portugus) passatge preu de venda al pblic propvinent
Q q quadr.
quintar quadruplicat
quint.
quintuplicat
revoluci resoluci referncia meva radian rambla reial decret ronda reial decret llei reial decret legislatiu reedici referncia registre
reimpr. rev. rev. rna. rnt. rod. rpm rvat. rvda. Rvdm. Sr. Rvdma. Sra.
reimpressi revisat/ada revista rodona [tipograa] remitent rodona [tipograa] revolucions per minut reservat reservada Reverendssim Senyor Reverendssima Senyora
75
segon [temps] dlar (dels EUA) sentncia sud segle sine anno (es desconeix lany dedici) societat annima societat cooperativa catalana illimitada societat cooperativa catalana limitada societat cooperativa illimitada societat cooperativa limitada societat civil privada societat cooperativa salvat error o omissi societat en comandita societat de garanties recproques sine loco (es desconeix el lloc de publicaci) societat limitada sine nomine (es desconeix el nom de leditor) societat regular collectiva si us plau sub voce (a lentrada, en els diccionaris) sobretic sense data sense despeses sense nmero sobre vag dlar australi societat annima societat en comandita dlar canadenc societat cooperativa catalana illimitada societat cooperativa catalana limitada
SCH SCI SCL SCOOP SCP SE secr. secr. seg. SEK serv. set. SG sgda. SGR sgt. sgt. sgta. sign. SIP SIT SL SN SO soc. sort. sotsp. SP sr Sr. Sra. SRC SSE SSO SSW St. Sta. sup. 76
xling (austrac) societat cooperativa illimitada societat cooperativa limitada societat cooperativa societat civil privada sud-est secretari/ria secretaria segent corona sueca servei setembre sergent/a sagrada societat de garanties recproques sagrat sergent sergenta signatura sotsinspector/a superintendent/a societat limitada Servei Nacional (o franqucia de correu) sud-oest societat sortida sotsinspector/a servei pblic estereoradian senyor senyora societat regular collectiva sud-sud-est sud-sud-oest south-southwest (sud-sud-oest) sant santa superior
SW SW
tona teratarifa tal tarifa corrent tarifa especial tarifa general terme municipal taxa anual equivalent telfon telegrama titular terme municipal total text refs
trad. trad. trans. transcr. transf. transp. trav. trib. tripl. trv. TT tt. tta. tur. TV
traducci traductor/a transitori/ria transcripci transferncia transport travessera tribunal triplicat travessia tinent/a tinent tinenta turisme televisi
U u. univ. urb.
urg. USD
V V v. v. v/ v. gr. v. i p. veg.
volt vegeu via valor verbi gratia (per exemple) vist i plau vegeu
77
vocab. vol.
vocabulari volum
W W W
WNW WSW
X x.
xec
Y Y
ien
Z z.
zona
78