You are on page 1of 78

Abreviacions

Generalitat de Catalunya Departament de la Presidncia Secretaria de Poltica Lingstica


Barcelona 2005

Autors: Jaume Cap Frau Montserrat Veiga Fernndez Document revisat i aprovat per la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu Collecci Criteris Lingstics, 2 Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia Primera edici: maig de 1997 Segona edici: febrer de 2005 Tiratge: 3.000 exemplars Impressi: Dipsit legal:
2

ndex
Presentaci ......................................................................................................... 5 1. Introducci ...................................................................................................... 7 1.1. Origen de les abreviacions ........................................................................ 7 1.2. Classificaci ............................................................................................... 8 2. s de les abreviacions ................................................................................... 9 3. Abreviatures ................................................................................................. 3.1. Definici ................................................................................................... 3.2. Formaci .................................................................................................. 3.2.1. Abreujament de mots ..................................................................... 3.2.2. Abreujament de sintagmes ............................................................ 3.3. Escriptura ................................................................................................ 3.3.1. Punt abreviatiu i barra .................................................................... 3.3.2. Punt abreviatiu i signes de puntuaci ............................................. 3.3.3. Majscules i minscules ................................................................ 3.3.4. Cursiva ........................................................................................... 3.3.5. Accentuaci .................................................................................... 3.3.6. Partici ........................................................................................... 3.4. Plural ....................................................................................................... 3.5. Apostrofaci ............................................................................................. 3.6. Doble tractament: sigla o abreviatura, smbol o abreviatura .................... 3.7. Antropnims ............................................................................................ 3.8. Numerals ordinals .................................................................................... 4. Sigles i acrnims .......................................................................................... 4.1. Definici ................................................................................................... 4.2. Formaci .................................................................................................. 4.2.1. Duplicaci de lletres ....................................................................... 4.2.2. Coincidncia de formes .................................................................. 4.3. Escriptura ................................................................................................ 4.3.1. Punts i espais ................................................................................. 4.3.2. Majscules i minscules ................................................................ 4.3.3. Cursiva ........................................................................................... 4.3.4. Sigles alfanumriques .................................................................... 4.3.5. Accentuaci .................................................................................... 4.3.6. Desplegament ................................................................................ 4.3.7. Partici ........................................................................................... 4.4. Traducci ................................................................................................. 4.4.1. Noms propis ................................................................................... 4.4.2. Noms comuns ................................................................................ 4.5. Lexicalitzaci ........................................................................................... 4.6. Pronunciaci ............................................................................................ 4.6.1. Pronunciaci sillbica .................................................................... 4.6.2. Pronunciaci lletrejada ................................................................... 4.6.3. Pronunciaci combinada ................................................................ 3 11 11 12 12 13 14 14 15 15 15 16 16 16 17 17 17 18 20 20 20 21 21 22 22 22 23 24 24 24 24 25 25 26 26 27 27 28 29

4.6.4. Pronunciaci desplegada ............................................................... 4.7. Gnere i nombre ...................................................................................... 4.8. s de larticle davant de sigles i acrnims ............................................... 4.9. Apostrofaci ............................................................................................. 4.9.1. Pronunciaci sillbica .................................................................... 4.9.2. Pronunciaci lletrejada ................................................................... 4.9.3. Pronunciaci combinada ................................................................ 4.9.4. Pronunciaci desplegada ............................................................... 4.9.5. Pronunciaci i grafia ....................................................................... 5. Smbols ......................................................................................................... 5.1. Definici ................................................................................................... 5.2. Escriptura ................................................................................................ 5.3. Principals grups de smbols ..................................................................... 5.3.1. Punts cardinals ............................................................................... 5.3.2. Sistema internacional dunitats (SI) ................................................ 5.3.3. Unitats monetries ......................................................................... 5.3.4. Elements qumics ........................................................................... 5.4. Codis de les comarques catalanes ..........................................................

29 30 31 32 32 32 33 33 33 34 34 34 36 36 36 39 40 40

6. Bibliografia .................................................................................................... 41 Recull dabreviacions habituals ...................................................................... 45 I. Per la paraula o el sintagma complets ........................................................ 46 II.Per labreviaci ............................................................................................ 66

Presentaci
Lany 1997 laleshores Direcci General de Poltica Lingstica publicava lopuscle Abreviacions, amb la intenci de posar a labast dels lectors unes orientacions lingstiques sobre un aspecte convencional de la llengua que, si b no es pot considerar que sigui bsic, s que s un recurs molt freqent i pot presentar dubtes pel que fa a les formes ms emprades i al seu s en els textos. El pes de les abreviacions en els llenguatges tcnics i cientfics s, actualment i en el moment en qu es va publicar la primera edici daquest opuscle, indubtable. Es tracta dun aspecte ms propi de lelaboraci funcional dels llenguatges despecialitat que no pas de la gramtica. Per tant, s lgic que la normativa gaireb no hi faci referncia. Aquests fets justificaven que la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu, durant els anys que va estar en funcionament, ans establint les formes abreujades ms habituals (abreviatures, sigles i smbols) prpies de les comunicacions administratives i jurdiques, i els criteris bsics descriptura corresponents. A partir daquest treball i de la bibliografia que shavia anat publicant sobre la matria, es va redactar lopuscle Abreviacions, que va ser revisat i aprovat per lesmentada Comissi i que ara us presentem en una segona edici, corregida i ampliada. Esperem que aquestes orientacions, fora completes, sobre les abreviacions, la seva morfologia, la manera adequada descriure-les i, en alguns casos, sobre la pronunciaci, serveixin per resoldre homogniament els dubtes que plantegen i que, en definitiva, responguin a les necessitats de la llengua i contribueixin a millorar la qualitat dels textos formals. Les novetats que presenta aquesta segona edici respecte de la primera no sn canvis de criteris i, en general, ja havien estat difoses per mitj del web Llengua catalana. Shan esmenat les errades tipogrfiques i shi han incls algunes abreviacions noves, com ara les corresponents a euro i adrea electrnica. A ms, shan recollit algunes matisacions als criteris establerts, atenent observacions i comentaris de les persones que han fet servir lopuscle i tenint en compte els dubtes sobre abreviacions que ens han fet arribar els usuaris del servei datenci de consultes lingstiques.

Secretaria de Poltica Lingstica

1. Introducci
s bvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes grfiques abreujades que coneixem amb el nom genric dabreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text s conscient del nombre dabreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne ls sn tamb poc conscients. Val a dir que a causa de la seva presncia s que en solem tenir una certa idea, per no gaire sistemtica ni sistematitzada. Per posar un exemple, no sol ser difcil per a ning saber a quin organisme ens referim amb la sigla Unesco, encara que segurament poca gent en podria donar correctament el desplegament. Tampoc s difcil interpretar abreviatures molt habituals, com c. o c/ en un context com c/ Dos de Maig. Per pot resultar complicat determinar a qu ens referim amb les abreviatures ant. o pol. Aquest treball pretn presentar una proposta que serveixi de referncia per a totes les persones que, sobretot en lAdministraci, tenen necessitat dutilitzar o dinterpretar abreviacions. Per aquest motiu, el treball es divideix en dos grans blocs. El primer analitza cada tipus dabreviaci segons la tipologia ms acceptada: abreviatures, sigles i acrnims, i smbols. En cada apartat sintenta definir-les, explicar els criteris que se segueixen en la seva formaci, establir la manera de representar-les grficament i oferir unes recomanacions ds. En el segon bloc es recullen les abreviacions ds ms habitual, sense que la selecci vulgui ser exhaustiva ni arribar a esdevenir un diccionari dabreviacions.

1.1. Origen de les abreviacions


Les abreviacions eren utilitzades ja en les poques grega i llatina com a forma deconomia grfica, tenint en compte el suport material on es grafiaven els textos (pedres, metalls, terra cuita, tauletes, papirs, pergamins, teixits), els instruments descriure (escarpa, punx, plomes) i les dificultats de reproducci. En lorigen de les abreviacions sembla haver-hi un component religis. Els nomina sacra o noms sagrats eren escrits, per respecte, de manera simblica o abreujada. Per exemple, els cristians utilitzaven les inicials de Jess Crist Fill de Du Salvador (en grec, ICHTUS) com a paraula codificada que, a ms, coincidia amb la paraula grega peix, el dibuix del qual t un gran significat dins del mn cristi. Des de lpoca romana fins a ledat mitjana es va aplicar el sistema taquigrfic de notes tironianes, constitut per un conjunt de signes dabreviaci que sarticulaven de manera coherent. Aquest sistema va ser molt difs i es va ensenyar a les escoles durant lImperi rom. A partir del segle III foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades en manuscrits jurdics, fins que foren prohibides al segle VI per Justini, a causa dels equvocs i fins i tot fraus que provocaven. Durant ledat mitjana es van anar adoptant diferents tipus de lletres, com la visigtica, la carolina, la gtica i la humanstica, que seguien els dictats de les modes i del poder

poltic. Totes derivaven de la calligrafia romana i admetien les abreviacions com a elements ellptics corrents en els textos que copiaven els amanuenses. Amb laparici de la impremta i la facilitat per reproduir textos que va comportar, juntament amb les exigncies de claredat i homogenetat reclamades pels lectors, les abreviacions van anar desapareixent, sobretot dels textos literaris. Amb el temps han anat variant els tipus dabreviacions utilitzats i, actualment, sobserva una gran proliferaci dabreviacions, especialment de sigles, molt utilitzades per denominar organismes, partits poltics, publicacions, etc., i de smbols, usats principalment en cincia i tecnologia. La importncia de les abreviacions queda tamb reflectida en el fet que shan publicat, en moltes llenges, un bon nombre de diccionaris, articles i llibres sobre aquesta matria.

1.2. Classicaci
En aquest treball sha adoptat una classificaci de les abreviacions basada en tres grans grups: abreviatures, sigles i acrnims, i smbols. No shan desenvolupat mpliament alguns aspectes que, tot i tenir-hi una relaci, no sn objectiu prioritari en el camp del llenguatge administratiu, sin que ms aviat corresponen a la terminologia. Dins daquest apartat cal esmentar les sigles lexicalitzades (sida, lser) i les paraules formades per combinaci de mots truncats (informtica, motel). Encara que tamb sn abreviacions, no sha tractat dels escuraments de mots per afresi (Toni per Antoni) o per apcope (cine per cinema, de cinematgraf), que afecten els hipocorstics (abreviacions familiars o amistoses dantropnims) i altres mots de llargada considerable i s freqent (metro per ferrocarril metropolit, moto per motocicleta). Un altre tipus dabreviaci que tampoc no sestudia en aquest treball sn els codis, dels quals podem esmentar, com a exemples, els corresponents a les provncies en les matrcules dels cotxes o els utilitzats en meteorologia. Com a excepci, i ats que poden ser dinters per a lAdministraci i que han estat aprovats per la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu, shan incls en lapartat 5.4 els codis corresponents a les comarques catalanes.

2. s de les abreviacions
Hem de partir de la idea que, si volem un llenguatge administratiu clar i fcilment comprensible, ls que fem de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquests motius, cal observar una srie de criteris generals que ens ajudaran a trobar el punt dequilibri entre la simplificaci que representen les abreviacions i la comprensi del text. No shan utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagma sencers, o gaireb els mateixos. Ls dabreviacions s indicat per a taules, grfics, llistes, quadres sinptics, classificacions i en altres casos similars que requereixen comprimir el text en benefici duna informaci ms completa. En aquests casos tamb s freqent una reducci del cos de la lletra. Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres. necessita un segell d'1,05 tenen un despatx de 320 m2 Hem de tenir present, tot i la recomanaci restrictiva en la utilitzaci dabreviacions, que nhi ha de molt freqents i ds molt ests que poden ser compreses fcilment per tothom, sobretot si el context afavoreix la comprensi. s el cas, per exemple, de les abreviatures de les vies pbliques en les adreces (pg. de Grcia, c. de Miguel Hernndez, av. Meridiana). Quan per manca despai no hi hagi una altra soluci, podem recrrer a les abreviacions ja fixades i, fins i tot, crear-ne de noves. En aquest cas cal que es puguin desxifrar fcilment (escrivint el desplegament al costat de labreviaci la primera vegada que apareix, explicant-ne el significat a peu de pgina, fent una llista de les abreviacions al comenament del document, etc.). En les obres tcniques i cientfiques, i en les publicacions que contenen un gran nombre dabreviacions, s habitual recollir en un glossari les abreviacions utilitzades. A ms, se sol recrrer tamb a ls de la tipografia (supressi del punt abreviatiu, cursives, majscules, versaletes, negretes) per abreujar en un espai mnim. Per a un s adequat de les abreviacions cal conixer el tipus de persona a qui va adreat el text. Sha de diferenciar si es tracta duna persona que pot compartir els coneixements del redactor o duna persona de la qual es desconeixen les caracterstiques i que, per tant, no se sap si s capa de desxifrar les abreviacions; s a dir, hem de distingir els documents interns dels externs, els adreats a especialistes dels adreats al pblic en general, etc. El grau de formalitat que exigeix un text ens indica la pertinncia de ls dabreviacions o de lexclusi dunes i la inclusi dunes altres. En general, com ms formal s un text menys abreviacions es fan servir. Cal tenir en compte, per, que en els textos 9

tcnics i cientfics sutilitzen abreviacions prpies dels diferents llenguatges despecialitat (matemtiques, qumica, informtica, biblioteconomia, etc.). En un mateix text sha de mantenir un criteri de coherncia. No shan de barrejar tipus diferents dabreviacions, per exemple, llatines i catalanes vid. veg. o abreviatures i sigles o smbols dun mateix mot ptes. PTA o diferents formes duna mateixa abreviatura v. veg. o diferents grafies per als ordinals 2n 3r. 4.t o diferents grafies per a una sigla o un acrnim RENFE Renfe

10

3. Abreviatures
La finalitat de les abreviatures, com de les abreviacions en general, s reduir una expressi (paraula o sintagma) al mnim intelligible per una qesti deconomia despai. Aquest abreujament afecta noms lescriptura, ja que en llegir les abreviatures es pronuncien el mot o lexpressi sencers. Seguint les recomanacions generals per a ls dabreviacions, sha de tendir a un s selectiu de les abreviatures per no convertir els textos en documents crptics. Les abreviatures noms shan dutilitzar si es produeix una economia significativa (s a dir, si labreviatura ocupa menys espais que el mot sencer) i necessria (aix s, si labreviatura s la soluci a un problema despai). Sha devitar utilitzar abreviatures a linterior dun text, ja que sempre s ms clar el mot o el sintagma sencer que labreviatura, encara que aquesta sigui fora coneguda. els alumnes daquesta escola... el director de lempresa... * al mes dag. tancarem per vacances 1 * el llenguatge jur. es caracteritza per... No obstant la recomanaci anterior, algunes abreviatures molt habituals, com ara etc., s'utilitzen sense cap inconvenient a l'interior dels textos. Tamb es poden fer servir abreviatures quan apareixen entre parntesis. corrosi produda per l'aigua de mar, els productes qumics, etc. els resultats corresponents al primer trimestre (v. fig. 5)

3.1. Denici
Una abreviatura s un escurament grfic dun mot o dun sintagma, que es forma suprimint lletres internes o finals i que sindica amb un punt o una barra. Quan es tracta dabreviatures dun sol mot, les anomenem abreviatures simples. pl. p/ plaa pagar

Si es tracta dabreviatures dun sintagma, les anomenem abreviatures compostes. p. e. c/c per exemple compte corrent

1. Lasterisc indica que una forma s incorrecta o poc recomanable.

11

3.2. Formaci
No sha de crear una abreviatura nova si ocupa els mateixos espais que el mot sencer o gaireb els mateixos. * obr. * secc. obra secci

Sutilitzen, encara que no representin una economia significativa, algunes abreviatures consagrades per ls. loc. cit. mx. abr. loco citato mxim abril

Per formar una abreviatura hem de tenir en compte que en lescurament de mots i sintagmes no sutilitzen les divisions de la partici sillbica. cast. castell cas-te-ll

3.2.1. Abreujament de mots


Es pot fer per suspensi o per contracci. Parlem dabreviatures per suspensi quan suprimim la part final dun mot. des. aj. desembre ajuntament

En lescurament per suspensi se suprimeix el final a partir de la primera vocal duna sllaba (incloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere duna consonant sola com si va darrere dun grup de consonants. dir. esp. constr. director especialment construcci

En els casos de dgrafs i consonants dobles saplica, tamb, la norma general. coll. paq. butll. collaborador paquet butllet

Ens referim a abreviatures per contracci quan la part suprimida correspon a linterior dun mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals. St. nre. sant nombre 12

fra. agl.

factura agutzil

La formaci per contracci pot presentar moltes variants segons les lletres inicials i finals que es mantenen. Per a les lletres inicials se segueixen els criteris descurament de les abreviatures simples: tallar abans duna vocal, generalment abans de la primera vocal. bda. Sr. baixada senyor

Per al final es mant lltima sllaba, les dues ltimes sllabes, lltima lletra o les ltimes lletres. gral. admdora. Dr. nre. general administradora doctor nombre

Pertanyen a aquest grup molts tractaments protocollaris. Emm. Excma. Illm. Illma. Eminentssim Excellentssima Illustrssim Illustrssima

Encara hi ha un altre tipus dabreviatura que, seguint els criteris de contracci o suspensi, afegeix alguna lletra de linterior del mot, generalment consonants. ltda. espf. Mgfca. dc. limitada especficament Magnfica dimecres

Un cas especial, que no segueix els criteris anteriors, s el de les abreviatures formades noms per la lletra inicial de la paraula. a. de C. h. I. abans de Crist habitants Illustre

Si ocasionalment cal crear una abreviatura, s recomanable seguir el procediment de suspensi. Els altres procediments sn ms complexos, admeten moltes variants i s millor reservar-los per als organismes encarregats de la fixaci dabreviatures.

3.2.2. Abreujament de sintagmes


Quan abreugem un sintagma, a ms de considerar els criteris abans esmentats, hem de mantenir totes les partcules (preposicions i articles) si marquem labreujament amb un punt. 13

n. de la t. j. de 1a. inst.

nota de la traductora jutjat de primera instncia

En canvi, someten si utilitzem la barra inclinada. o/ m/f a lordre de al meu favor

Aquest criteri noms saplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, lnic que sabreuja s carrer i no pas carrer de o carrer de + article. c. de Provena c/ de Provena c. de la Indstria c/ de la Indstria Ara b, en les adreces que sescriuen amb la designaci genrica de la via pblica abreujada, tamb s possible, si volem reduir lespai que ocupen, suprimir la preposici i larticle. c. Provena c/ Provena c. Indstria c/ Indstria

3.3. Escriptura
3.3.1. Punt abreviatiu i barra
Ja hem dit que una de les caracterstiques de les abreviatures s que porten, al final, un punt o una barra inclinada. Si sutilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de labreviatura, com a tal, el dugui quan sescriu sola. fra. m/fra factura la meva factura

Cal no confondre la barra com a signe dabreviaci amb la barra com a signe de divisi: no sha de suprimir el punt abreviatiu si precedeix una barra de divisi. ptes./kg El punt abreviatiu sempre va seguit dun espai, tant si es tracta dabreviatures simples com de compostes. pg. 24 dir. gral. de Carreteres

14

3.3.2. Punt abreviatiu i signes de puntuaci


Com sha dit anteriorment, s recomanable no incloure abreviatures dins dun text seguit. Tot i aix, quan en aquest cas sutilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final duna frase, noms s'escriu un punt. De la mateixa manera, si el punt abreviatiu va seguit de punts suspensius, noms s'escriuen tres punts. Us enviem un xec per valor de 25.000 ptes. Aquest xec, el podreu cobrar a partir del dia 30 de juliol. Us recomanem que signeu personalment les notificacions. Eviteu, per tant, les frmules p. a., p. o., p. abs... En el cas daltres signes de puntuaci, es mantenen el punt abreviatiu i el signe de puntuaci corresponent. Heu rebut cap informe que parli dinsalubritat, males condicions, vessaments illegals, etc.? fra.: 121/91

3.3.3. Majscules i minscules


Les abreviatures sescriuen en majscula o minscula inicial dacord amb la manera com sescriuria el mot o el sintagma que abreugen. Nm. de srie: 24-3245 (a inici de ratlla) ...est inscrit al curs (matrcula nm. 27564) En sn una excepci les formes abreujades de tractament i de designaci genrica de persones que precedeixen els noms propis, que sescriuen sempre amb la inicial en majscula. de Mn. Alcover de Sta. Anna el Dr. J. Vidal la Sra. Riera la Prof. Oliver de mossn Alcover de santa Anna el doctor J. Vidal la senyora Riera la professora Oliver

3.3.4. Cursiva
Les abreviatures corresponents als estrangerismes que han danar en cursiva es poden escriure en rodona o en cursiva. a. m. op. cit. ante meridiem opus citatum

Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogrfics; per exemple, quan sen fa un s metalingstic. 15

labreviatura pg. equival al mot passeig

3.3.5. Accentuaci
Les abreviatures mantenen els accents que t la paraula sencera. t. lm. tic lmina

3.3.6. Partici
Les abreviatures, com a representaci escurada dun altre mot, no shan de partir a final de ratlla. Tampoc no sha de separar, en un canvi de ratlla, labreviatura del mot o de la xifra que acompanya. * am | bul. * Sr. | Riera * 150 | h. * pg. | 3

3.4. Plural
Les abreviatures que tinguin com a formant la part final del mot sencer tenen plural. En aquells casos en qu la formaci del plural comporta la modificaci de lletres, aix sha de tenir en compte. admdor. Sr. ctra. pta. administrador senyor carretera pesseta admdors. Srs. ctres. ptes. administradors senyors carreteres pessetes

Hem de respectar les variacions de les partcules dels sintagmes abreujats. n. del t. nota del traductor n. de le. nota de leditora n. dels t. n. de les e. nota dels traductors nota de les editores

Les abreviatures que no tenen com a formant la part final resten invariables. tel. pg. * tels. * pgs. telfons pgines

Cal evitar les reduplicacions. 23 pg. * 23 pp. S. M. * SS. MM. 23 pgines Ses Majestats

16

3.5. Apostrofaci
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers. any de led. professors dinst. any de ledici professors dinstitut

3.6. Doble tractament: sigla o abreviatura, smbol o abreviatura


Pot ocrrer que per a labreujament dalguns mots ens trobem amb un doble tractament: com a abreviatura i com a sigla o smbol. PN SA PTA p. n. s. a. ptes. pes net societat annima pessetes

Sempre que sigui possible, s ms recomanable utilitzar les sigles, per qestions deconomia despai, o els smbols, a causa del seu s internacional, que les abreviatures.

3.7. Antropnims
Sovint el nom duna persona sabreuja escrivint noms la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han danar seguides dun punt i lespai corresponent. En el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es mant laccent en labreviatura. Francesc de B. Moll M. del Mar Bonet J. B. Culla C. J. C. P. dO. . Gonyalons G. de Cabestany Francesc de Borja Moll Maria del Mar Bonet Joan Baptista Culla Camilo Jos Cela Pere dOlesa ngels Gonyalons Guillem de Cabestany

Els noms que comencen per Ll es consideren un cas especial, ats que aquest dgraf representa un so diferent del representat per la lletra l, i es poden abreujar, optativament, amb L. o Ll. En el cas dels noms compostos es poden fer servir diferents formes per abreujarlos. J. Ignasi M. dels ngels Josep I. Maria dels . J. I. M. dels . Josep Ignasi Maria dels ngels

M. .

17

3.8. Numerals ordinals


Quan van en singular, els nombres ordinals es representen, en forma dabreviatura, amb la xifra seguida de lltima lletra del mot desplegat. s optatiu posar punt desprs de la lletra. 1r 1a 2n 2a 3r 3a 4t 4a 5 5a 1r. 1a. 2n. 2a. 3r. 3a. 4t. 4a. 5. 5a. primer primera segon segona tercer tercera quart quarta cinqu cinquena

Tot i que s ms recomanable seguir aquestes indicacions, tamb s possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, dacord amb el que sha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure lordinal amb un punt, que ha danar entre la xifra i la lletra volada. 2.n 2.a segon segona

Quan els ordinals van en plural, sabreugen escrivint el nombre corresponent seguit de les dues ltimes lletres de la paraula sencera. 1rs 1es 2ns 2es 3rs 4ts 5ns 6ns 1rs. 1es. 2ns. 2es. 3rs. 4ts. 5ns. 6ns. primers primeres segons segones tercers quarts cinquens sisens

Si els numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit en majscules, la lletra o les lletres de labreviatura es continuen escrivint en minscula. 2n CONGRS DE PEDIATRIA 2n. CONGRS DE PEDIATRIA 2.n CONGRS DE PEDIATRIA En els casos en qu lordinal sexpressa amb xifres romanes, no es fa servir cap marca dabreviaci i no sescriu cap lletra a continuaci de la xifra. Aquests ordinals solen utilitzar-se en lescriptura de noms de congressos, festivals, fires, competicions esportives, etc. III Trobada de Viles Histriques

18

I Jornades Nacionals de Diettica IX Jocs del Mediterrani * IIIa Trobada de Viles Histriques * Ies Jornades Nacionals de Diettica * IXns Jocs del Mediterrani

19

4. Sigles i acrnims
4.1. Denici
Es tracta dabreviacions formades per la juxtaposici de parts dun sintagma, que sutilitzen com a substituci daquest i en plena equivalncia. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un nom com. PSUC Incasol ADN Partit Socialista Unificat de Catalunya Institut Catal del Sl cid desoxiribonucleic

Poden substituir parcialment una denominaci completa si el que substitueixen s un gneric. DG de Poltica Lingstica CNL Montserrat Direcci General de Poltica Lingstica Centre de Normalitzaci Lingstica Montserrat

La sigla i lacrnim es constitueixen en un mot nou, que generalment es llegeix sense desenvolupar (vegeu lapartat 4.6), a diferncia dels smbols i abreviatures, que sempre es desenvolupen. 17 m c. de Manso IBI disset metres carrer de Manso [i]

4.2. Formaci
Per la manera com shan format podem distingir les sigles estrictes, les sigles imprpies i els acrnims. Considerem sigles estrictes les que estan formades noms per la primera lletra de cada mot ple (substantius, adjectius, verbs i adverbis). ICS Institut Catal de la Salut

Sn imprpies les sigles que incorporen, a ms dinicials de mots plens, inicials darticles, de preposicions o de conjuncions. En la formaci daquestes sigles hi sol haver una intencionalitat clara del creador, amb lobjectiu dobtenir una sigla llegible sillbicament o de distingir-la daltres. PIME CPNL petita i mitjana empresa Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Una altra classe de sigles imprpies sn les que, fetes sobre mots compostos, inclouen inicials dels seus formants.

20

ARN TV

cid ribonucleic televisi

Un tipus dabreviaci prxim a la sigla s lacrnim, que sobt a partir del truncament dels components del sintagma, sense que necessriament aquests formants hagin de ser inicials de paraula o correspondres amb sllabes. Aquesta llibertat en la formaci respon al fet que el principal objectiu dels acrnims s que es puguin pronunciar sillbicament.2 Amb el sistema de formaci dacrnims shan creat tant noms propis com noms comuns. Benelux BANESTO INCAVI radar bit motel Belgi, Nederland, Luxembourg Banco Espaol de Crdito Institut Catal de la Vinya i el Vi radio detecting and ranging binary digit motorist + hotel

4.2.1. Duplicaci de lletres


Quan es formi una sigla sha devitar la duplicaci de lletres com a marca de plural. * AVV * SSTT associaci de vens serveis territorials

Tanmateix, es conserva la duplicaci en aquells casos ja consolidats per ls, especialment quan es tracti de sigles o acrnims corresponents a noms dorganismes, marques registrades, etc., casos en qu no es pot intervenir sense la conformitat de les persones que els han creat. CCOO PPCC Comissions Obreres Pasos Catalans

4.2.2. Coincidncia de formes


A lhora de crear una sigla o un acrnim sha de procurar evitar que coincideixin amb un altre de ja existent. Amb lobjectiu devitar aquesta coincidncia s til recrrer als acrnims o a les sigles imprpies quan la formaci per criteris estrictes (la primera lletra de cada mot ple) dna formes homgrafes (que sescriuen igual).

2 . Aquesta definici dacrnim no coincideix amb la que fan altres autors, que tamb anomenen acrnims les sigles que es poden llegir sillbicament. Unesco lser United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization light amplification by stimulated emission of radiation

En aquest treball, reservem el terme acrnim per a aquest tipus dabreviaci prxim a la sigla format no solament per inicials.

21

Institut Catal de la Salut Institut Catal del Sl centre de normalitzaci lingstica Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

ICS * ICS CNL * CNL

INCASOL CPNL

4.3. Escriptura
4.3.1. Punts i espais
Les sigles i els acrnims sescriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensi de mots amb punts. * D.O.G.C. *D G P L Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Direcci General de Poltica Lingstica

4.3.2. Majscules i minscules


Com a norma general, les sigles sescriuen en majscules. UGT LODE DNI IVA Uni General de Treballadors Llei orgnica reguladora del dret a leducaci document nacional didentitat impost sobre el valor afegit

Els acrnims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres majscules o noms amb la lletra inicial majscula. INCASOL o Incasol INSETUR o Insetur RENFE o Renfe Institut Catal del Sl Institut Superior dEstudis Turstics Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles

Excepcionalment, algunes sigles que es poden llegir com un mot i alguns acrnims sescriuen en minscules, amb la lletra inicial majscula, perqu sn marques registrades o noms que, encara que shan format com a sigles o com a acrnims, han esdevingut independents del seu desplegament (no es poden substituir per la forma desplegada de la qual deriven). Eumo Seat Benelux nom duna editorial que procedeix de la sigla EUMO (Escola Universitria de Mestres dOsona) marca dautombils que procedeix de la sigla SEAT (Sociedad Espaola de Automviles de Turismo) nom de la uni econmica formada per Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg (Belgi, Nederland, Luxembourg)

22

Tamb sescriuen en minscules les sigles i els acrnims lexicalitzats (vegeu lapartat 4.5). ovni ecu bit objecte volador no identificat European currency unit binary digit

En general, en una mateixa sigla conv evitar la barreja de majscules i minscules. * PiMEM PIMEM Petita i Mitjana Empresa de Mallorca

Com a cas especial, les sigles i els acrnims emprats en els mbits de larxivstica, la documentaci i les publicacions peridiques, es poden escriure amb alguna minscula. LECr Llei denjudiciament criminal DECat Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana LiA Llengua i Administraci Tamb se solen escriure en minscules les inicials que safegeixen a una sigla per crear-ne una altra. ETApm PCEml ETA politicomilitar PCE marxista leninista

En tot cas, si es coneix la voluntat de la persona o lorganisme responsable de la sigla o lacrnim sobre la manera descriurels, sha de respectar, encara que no segueixi les recomanacions anteriors. Unesco TERMCAT UdG United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization nom dun organisme que procedeix de terminologia catalana Universitat de Girona

4.3.3. Cursiva
Una sigla o un acrnim sha descriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que sescriu en cursiva (perqu es tracta duna denominaci estrangera o per altres qestions convencionals que obliguen a utilitzar la cursiva). dacord amb la Gran enciclopdia catalana dacord amb la GEC Ara b, una sigla pot anar en cursiva per altres criteris tipogrfics. acaben de publicar el llibre 1991: de lURSS a la CEI la sigla corresponent a producte interior brut s PIB

23

4.3.4. Sigles alfanumriques


Sn sigles alfanumriques les que resulten de la uni duna inicial o una sigla amb una xifra. La uni, de vegades, es marca amb un gui. R19 TV3 M-19 Renault 19 Televisi de Catalunya Movimiento 19 de Abril

4.3.5. Accentuaci
Les sigles no saccentuen, encara que la vocal corresponent del sintagma vagi accentuada. ADN RASD cid desoxiribonucleic Repblica rab Sahrau Democrtica

Els acrnims, tot i que habitualment no porten accent grfic, es poden accentuar per assegurar-ne una pronunciaci determinada, sempre que laccent grfic sadeqi a les regles generals daccentuaci (vegeu lapartat 4.6). En el cas dels noms propis, cal tenir en compte la voluntat de la persona o lorganisme responsable de lacrnim. mdem Tsner modulator-demodulator Avell Arts-Gener

4.3.6. Desplegament
s recomanable que quan aparegui una sigla o un acrnim per primera vegada en un text es desglossi, ja sigui amb la denominaci completa precedint la sigla o lacrnim, o viceversa. podeu posar-vos en contacte amb lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS) podeu posar-vos en contacte amb lICASS (Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials) Sovint ens trobem amb casos de sigles o acrnims que sn ms coneguts que la denominaci completa; aleshores no cal desplegar-los. Unesco RENFE BUP

4.3.7. Partici
Les sigles i els acrnims, si sescriuen en majscules, no es poden partir a final de

24

ratlla. Quan sescriuen en minscules (amb la inicial majscula, si sn noms propis), es poden partir a final de ratlla dacord amb els criteris generals de la partici sillbica.

4.4. Traducci
La traducci de sigles i acrnims formats en altres llenges planteja diversos problemes de soluci complexa, a causa sobretot de la gran proliferaci delements daquests tipus, tant de noms propis com de noms comuns, i de la necessitat immediata de trobar equivalncies dels de procedncia estrangera.

4.4.1. Noms propis


En el cas de sigles o acrnims de noms propis, especialment noms dorganismes, entitats, partits poltics i empreses que els utilitzen com a forma corrent de denominaci, sha de tenir en compte que les sigles i els acrnims com a tals no sn tradubles, sin que el que s possible de traduir s la denominaci completa. Llavors, s recomanable mantenir-los en la llengua originria si aquesta s dalfabet llat i, en tot cas, que sigui el desplegament el que es tradueixi. RENFE DIN IRA Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles (Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols) Deutsches Institut fr Normung (Institut Alemany per a la Normalitzaci) Irish Republican Army (Exrcit Republic Irlands)

El fet que moltes sigles i acrnims que utilitzem habitualment hagin estat creats en llenges romniques, o b que corresponguin a organismes amb una daquestes llenges com a llengua oficial, pot fer que coincideixin amb els que correspondrien en catal. UE BOE MOPU Uni Europea Butllet Oficial de lEstat Ministeri dObres Pbliques i Urbanisme

Tot i aix, per tradici, sutilitzen algunes sigles creades a partir de la denominaci completa traduda al catal. OAP EUA Organitzaci per a lAlliberament de Palestina Estats Units dAmrica

Si les sigles o els acrnims pertanyen a un alfabet no llat sadapten per transcripci de la forma original. KGB Komitet Gosudarstvennoi Bezopasnosti (Comit de Seguretat de lEstat)

25

4.4.2. Noms comuns


Les sigles o els acrnims usats com a noms comuns i que no siguin marques registrades, ens ofereixen la possibilitat dadaptar-los al catal si la llengua originria de formaci no s aquesta. Llavors, la traducci del concepte i de la sigla o lacrnim s competncia dels terminlegs. sida sndrome dimmunodeficincia adquirida

4.5. Lexicalitzaci
La lexicalitzaci de sigles i acrnims es produeix a causa de lalta freqncia daparici, de lanalogia amb altres paraules del mateix camp semntic i de la necessitat de derivaci. La lexicalitzaci comporta que una sigla o un acrnim sincorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles daquesta. En una primera fase les sigles sescriuen en majscules, recurs grfic que les caracteritza, per el resultat final de la lexicalitzaci s la prdua de les majscules. Podem distingir dos tipus de lexicalitzaci segons si el nou terme es fixa a partir del catal o a partir de la llengua originria. En qualsevol cas, la lexicalitzaci es fa a partir de la pronunciaci de la sigla o lacrnim. El procs de lexicalitzaci es pot produir a partir duna sigla o dun acrnim el desplegament dels quals s en catal, ja sigui originriament o per traducci. desplegament petita i mitjana empresa objecte volador no identificat fase inicial (sigla) PIME OVNI fase final (mot com) pime ovni

Les sigles de noms comuns es poden convertir en nous mots de la llengua general, tant si sn pronunciables sillbicament com si es tracta de sigles que es lletregen. les pimes contra lIAE un elap de Sau PIME LP petita i mitjana empresa long play (disc de llarga durada)

Els fenmens dambigitat i homonmia poden frenar aquest procs dincorporaci a la llengua general. CAP centre datenci primria

Tamb es poden incorporar a la llengua paraules que provenen dun mot estranger creat per lexicalitzaci de la sigla o lacrnim en la llengua dorigen. No es tracta de lexicalitzaci prpiament dita en catal sin dadaptaci o adopci dun manlleu. lser de langls laser light amplification by stimulated emission of radiation (amplificaci de la llum per emissi estimulada de radiaci)

26

radar

de langls radar

radio detecting and ranging (detecci i localitzaci per rdio)

Alguns acrnims que es refereixen a noms comuns, sobretot del camp de la tecnologia i de les noves cincies, ja es formen com a neologismes en la llengua dorigen, de la qual sn adaptats com a manlleus. informtica servucci ofimtica informaci + automtica servei + producci oficina + informtica

4.6. Pronunciaci
A lapartat 4.2, dedicat a la formaci de sigles i acrnims, es comenta que, quan es crea un acrnim, la intenci s que sigui pronunciable com un mot. En canvi, davant duna sigla tenim diferents possibilitats per llegir-la, ja sigui amb pronunciaci sillbica CIRIT lletrejant-la FMI efa-ema-i

o llegint-ne el desplegament CGPJ Consell General del Poder Judicial

Cal tenir en compte que, sigui quina sigui la composici de la sigla, sempre es pot recrrer a les dues ltimes opcions (el lletrejament i la lectura desplegada).

4.6.1. Pronunciaci sillbica


Les sigles que es poden llegir com un mot i els acrnims es llegeixen segons les regles generals de pronunciaci, tenint en compte que les sigles no porten accent grfic i els acrnims, habitualment, tampoc. Per tant, generalment, quan acaben en vocal, vocal seguida de s, -en i -in sn plans, i la resta sn aguts. Plans BANESTO TABASA INI ICASS CIEMEN Aguts OTAN INEM INEF INSALUD INCAVOL

Com ja hem comentat a lapartat 4.3.5, els acrnims es poden accentuar per assegu-

27

rar-ne una pronunciaci diferent i, en conseqncia, tamb s tericament possible que un acrnim sigui esdrixol. Aquest tipus de sigles i acrnims shan de pronunciar dacord amb la fontica catalana. PSOE ICE ZUR GEO [ps] [s] [z] []

Cal tenir en compte que les vocals tones tamb es poden pronunciar sense fer les neutralitzacions prpies del dialecte oriental. IVA LODE ICE Unesco Eumo INCASOL Benelux INTELSAT TERMCAT OTAN

En el cas de la s intervoclica, sobserven vacillacions entre la pronunciaci sorda i la sonora. TABASA ISO RUMASA Totes aquestes vacillacions fontiques poden atribuir-se a diversos factors, com ara la llargada del mot, la freqncia ds, la prdua de la conscincia que es tracta duna sigla o un acrnim, lescriptura en minscules, la posici (interior o final) de les vocals tones, o el fet que la sigla o lacrnim siguin o no dorigen catal.

4.6.2. Pronunciaci lletrejada


Les sigles que es llegeixen lletra a lletra mantenen sense neutralitzar la vocal tnica del nom de cada lletra, per tenen un accent ms fort sobre el nom de lltima. NBA UPC IBM ena-be-a u-pe-ce i-be-ema

Aquestes sigles shan de llegir fent servir el nom catal de les lletres, que cal pronunciar correctament. BBC IPC KGB be-be-ce [bees] i-pe-ce [ipes] ca-ge-be [kae]

La v i la w, quan formen part duna sigla, es llegeixen [b] o [v].

28

BMW VHS

be-ema-ve ve-hac-essa

Sha de tenir en compte que el nom de les consonants bisllabes acaba amb a, que es pronuncia neutra en el catal oriental. RFA FMI erra-efa-a efa-ema-i

4.6.3. Pronunciaci combinada


En alguns casos es combina el lletrejament amb la pronunciaci sillbica. DGAI MS-DOS de-gai ema-essa-dos

Una variant daquest sistema de lectura s pronunciar la primera lletra amb una vocal de suport i llegir la resta sillbicament. MNAC [mcnk] en catal oriental

4.6.4. Pronunciaci desplegada


Hi ha sigles que sutilitzen en la llengua escrita, per que no solen llegir-se com a sigles, sin que es verbalitzen fent servir la denominaci de la qual deriven. Es tracta, generalment, de sigles de dues lletres o de sigles que no es poden llegir com a mot i que resulta llarg o complicat lletrejar. EV CGPJ Els Verds Consell General del Poder Judicial

De vegades sen fa un desplegament parcial. CCOO Comissions Obreres Comissions

Aquest sistema de lectura es pot aplicar a qualsevol sigla, encara que tingui una altra possibilitat de pronunciaci. IEC PSOE UDC Institut dEstudis Catalans Institut Partit Socialista Obrer Espanyol Partit Socialista Uni Democrtica de Catalunya Uni Democrtica Uni

29

4.7. Gnere i nombre


En general, les sigles i els acrnims conserven el gnere i el nombre que t la denominaci completa. el DOGC el MACBA la UPC una TAC les PAAU els EUA el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Museu dArt Contemporani de Barcelona la Universitat Politcnica de Catalunya una tomografia axial computada les proves daptitud per a laccs a la universitat els Estats Units dAmrica

En alguns casos, el gnere i el nombre duna sigla o un acrnim corresponen a conceptes genrics als quals sassocien semnticament o a elements elidits. lAVE el TERMCAT un IBM un DIN A4 (tren) (centre, organisme) (ordinador) (full)

Grficament, les sigles de noms comuns no tenen flexi de gnere ni de nombre, per s que varien els elements de la frase que hi concorden. s un bon ATS s una bona ATS sn uns bons ATS sn unes bones ATS ajudant tcnic sanitari ajudanta tcnica sanitria ajudants tcnics sanitaris ajudantes tcniques sanitries

El plural duna sigla no sespecifica de cap manera, ni afegint una s al final ni duplicant-ne els components. Tots els CAP de Barcelona centres datenci primria * Tots els CAPS de Barcelona * Tots els CAPs de Barcelona * Tots els CAPs de Barcelona * Tots els CCAAPP de Barcelona Tot i que el plural de les sigles no es marca grficament, quan una sigla representa un plural, en general, la pronunciem en plural, tant si es llegeix amb pronunciaci sillbica com si es llegeix lletrejada o desplegada. els CAP els DOGC els ATS les ONG els SL els ST els caps els dogcs els a-te-esses les o-ena-ges els serveis lingstics els serveis territorials

El plural dels noms comuns que tenen lorigen en la lexicalitzaci duna sigla o un acrnim es forma regularment.

30

radar mdem

radars mdems

4.8. s de larticle davant de sigles i acrnims


En general, les sigles i els acrnims porten article quan el seu desplegament tamb en porta. una vaga convocada per Comissions Obreres una vaga convocada per CCOO es cobra un 5% dimpost sobre el valor afegit es cobra un 5% dIVA limpost sobre el valor afegit dels cotxes sapujar lIVA dels cotxes sapujar cal presentar el document nacional didentitat cal presentar el DNI els cursos de lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya els cursos de lEAPC el personal de lInstitut Catal del Sl el personal de lINCASOL Quan una sigla o un acrnim ha substitut en ls habitual la denominaci completa, en alguns casos, especialment en registres formals, somet larticle. el president de BANESTO el servei dinformaci de RENFE el consell dadministraci de FECSA lequip directiu dIBM Quan les sigles i els acrnims estrangers hagin danar precedits darticle, aquest ha de tenir el gnere i el nombre que li corresponguin en catal, independentment dels de la llengua dorigen. el KGB lSPD la CIA la FAO Komitet Gosudarstvennoi Bezopasnosti Sozialdemokratische Partei Deutschland Central Intelligence Agency Food and Agriculture Organization el Comit de Seguretat de lEstat el Partit Socialdemcrata Alemany lAgncia Central d'Intelligncia lOrganitzaci per a l'Alimentaci i lAgricultura les Converses sobre la limitaci darmes estratgiques

les SALT Strategic Arms Limitations Talks

31

4.9. Apostrofaci
Lapostrofaci dels articles el i la, i de la preposici de, davant de les sigles sol presentar vacillacions. Per resoldre aquesta qesti duna manera coherent tindrem en compte la pronunciaci (vegeu lapartat 4.6) ms que no la grafia.

4.9.1. Pronunciaci sillbica


Davant dels acrnims i les sigles que es pronuncien com a mots, sapostrofen els articles el i la, i la preposici de, dacord amb les regles generals dapostrofaci. lINCANOP (mascul) el PIB lONU (femen) lUCI (femen) la IATA la UOC la UFEC la NASA dUSO de RENFE

4.9.2. Pronunciaci lletrejada


En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que laccent recau sobre la vocal tnica corresponent a la pronunciaci de la darrera lletra. A partir daix, se segueixen les regles generals dapostrofaci. Davant duna sigla que comena amb vocal, larticle el i la preposici de sapostrofen sempre, per larticle la no sapostrofa si la vocal inicial s i o u. lIPC lOAP la IBM la UPC dADN dUGT li-pe-ce lo-a-pe la i-be-ema la u-pe-ce da-de-ena du-ge-te

Si la lletra inicial s una consonant, els articles el i la, i la preposici de, noms sapostrofen quan el nom daquesta consonant comena amb vocal. el PP la CEE de DDT lFMI lNBA dFM 32

4.9.3. Pronunciaci combinada


Lapostrofaci davant de les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciaci sillbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de larticle o la preposici amb el nom de la lletra inicial. el PCUS lMPOC la BDOL el pe-cus lema-poc la be-dol

4.9.4. Pronunciaci desplegada


Quan pronunciem una sigla desplegant-la hem dapostrofar o no considerant el desplegament, i no la grafia de la sigla. la LECr la Llei denjudiciament criminal el TSJC el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya de CCOO de Comissions Obreres

4.9.5. Pronunciaci i graa


A lhora de pronunciar una sigla o un acrnim i descriure larticle definit o la preposici de que els precedeixen es produeix una dependncia dun procs respecte de laltre; s a dir, una pronncia pot condicionar el criteri dapostrofaci i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura. Per exemple, algunes formacions que comencen amb i o u seguides de vocal presenten una pronunciaci vacillant. IESE Institut dEstudis Superiors de lEmpresa

Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonntiques, no sha dapostrofar larticle el ni la preposici de; per si es pronuncien amb la i o la u vocliques, s que cal apostrofar-los. el IESE lIESE el ie-se li-e-se

Aquesta ltima grafia tamb permet de llegir la denominaci desplegada. lIESE lInstitut dEstudis Superiors de lEmpresa

Un altre cas pot ser el duna sigla com SNL darrere dun article determinat. Si es vol que es llegeixi la denominaci desplegada, no sha de fer lapostrofaci; en canvi, si es vol que es llegeixi lletrejada, shaur dapostrofar larticle. el SNL lSNL el Servei de Normalitzaci Lingstica lessa-ena-ela 33

5. Smbols
Els smbols sn el cas menys conflictiu dabreviaci, on es presenten menys vacillacions i hi ha uns criteris ms homogenis. Aquest abreujament afecta noms lescriptura, ja que els smbols es llegeixen desplegant-los. quinze metres quadrats 15 m2 300 PTA/kg tres-centes pessetes el quilo Majoritriament, els smbols responen a una convenci, molt sovint internacional i establerta per organismes competents en la matria. Per tant, no els creen lliurement els usuaris duna llengua. s precisament aquesta convencionalitat el que permet la comprensi interlingstica en diferents camps. s el cas de les matemtiques, la geometria, la fsica, la qumica, les unitats monetries, el sistema internacional dunitats, etc. Hi ha encara alguns elements que habitualment no sinclouen dins daquestes categories de smbols, per que tamb podem considerar com a tals. & pargraf i vegeu el 4.1 Marks & Spencer

5.1. Denici
El smbol s un signe grfic que, en la cincia i la tcnica, representa una paraula, un sintagma o un valor.

5.2. Escriptura
Els smbols sescriuen en lletra rodona i no porten mai punt abreviatiu. FF min franc francs minut

Per qestions tipogrfiques es poden escriure en cursiva; per exemple, quan sen fa un s metalingstic. el smbol de metre s m, escrit en minscula i sense punt Poden anar seguits d'un punt si aquest indica el final de la frase en qu sinsereixen. La inscripci al curs costa 15.000 PTA. Els socis tindreu un descompte del 25%.

34

Els smbols no admeten morfema de plural, encara que all que abreugen o representen (paraules, sintagmes, valors) sigui un plural. 1 cm 145 cm un centmetre cent quaranta-cinc centmetres

Sovint els smbols acompanyen nombres. Hi ha dhaver un espai entre lltima xifra dun nombre i el smbol que la segueix. 95 m noranta-cinc metres

Alguns signes utilitzats com a smbols sn un cas especial i sescriuen sense deixar cap espai entre el signe i la xifra que acompanya. 15o 30 15 15 graus 30 minuts 15 segons

El signe % es pot escriure separat per un espai fi de la xifra que acompanya o, si aix no s possible tipogrficament, enganxat a la xifra. 5% 5 per cent

Precedit duna xifra, tant es pot utilitzar el smbol com la paraula o el sintagma sencers. va establir un nou rcord amb 57 s va establir un nou rcord amb 57 segons costa 2.000.000 PTA costa 2.000.000 de pessetes En les unitats de mesura noms sutilitza el smbol si va precedit duna xifra. En cas contrari, no sutilitza labreviaci, sin la paraula sencera. 2 h 30 min * vam esperar molts min * vint-i-cinc min vam esperar molts minuts 25 min 25 minuts vint-i-cinc minuts

El smbol i la xifra que el precedeix formen un tot inseparable; per tant, en cap cas no sha de comenar lnia amb un smbol deixant la xifra a la lnia anterior. * el Puig Major arriba als 1.445 m dalada el Puig Major arriba als 1.445 m dalada

Tampoc no sha de dividir a final de lnia un smbol format per ms dun carcter.

35

* la central produa 60.324 kWh lany 1972 * la frmula de laigua s H2 O

la central produa 60.324 kWh lany 1972 la frmula de laigua s H 2O

Els smbols de les unitats de mesura sescriuen en minscula, excepte aquells que deriven dun nom propi i el del litre, que t doble grafia (l, L). Tamb sescriuen amb majscula els prefixos corresponents als mltiples ms grans del sistema internacional dunitats (vegeu lapartat 5.3.2). 3 kg 15 J 200 kJ 5 l 5L tres quilograms quinze joules dos-cents quilojoules cinc litres

Sempre sha de respectar en ls de majscules i minscules la forma que sha fixat internacionalment, independentment de la tipografia de la resta del text. HABITATGES DE 200 m2

5.3. Principals grups de smbols


5.3.1. Punts cardinals
est est-nord-est est-sud-est nord nord-est nord-nord-est nord-nord-oest nord-oest oest oest-nord-oest oest-sud-oest sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest E ENE ESE N NE NNE NNO NO O ONO OSO S SE SO SSE SSO

NNW NW W WNW WSW

SW SSW

5.3.2. Sistema internacional dunitats (SI)


La norma UNE 5-002-84 (equivalent a lISO 1-000-1981) descriu el sistema internacional dunitats.

36

Unitats bsiques Magnitud longitud massa temps intensitat de corrent elctric temperatura termodinmica quantitat de matria intensitat lluminosa Nom de la unitat metre kilogram segon ampere kelvin mol candela Smbol m kg s A K mol cd

Unitats suplementries Sn les unitats del SI que no han estat classificades ni com a unitats bsiques ni com a unitats derivades. Magnitud angle pla angle slid Nom de la unitat radian estereoradian Smbol rad sr

Unitats derivades Sn les obtingudes per combinaci de diverses unitats bsiques o suplementries. Exemples: Magnitud velocitat superfcie volum densitat Nom de la unitat metre per segon metre quadrat metre cbic kilogram per metre cbic Smbol m/s m2 m3 kg/m3

Algunes unitats derivades tenen noms i smbols especials; els que han estat aprovats per la Conferncia General de Pesos i Mesures sn els segents: Magnitud freqncia fora pressi, tensi mecnica energia, treball, quantitat de calor potncia crrega elctrica, quantitat delectricitat potencial elctric, diferncia de potencial, tensi elctrica, fora electromotriu Nom de la unitat hertz newton pascal joule watt coulomb volt 37 Smbol Hz N Pa J W C V

capacitat elctrica resistncia elctrica conductncia elctrica flux dinducci magntica, flux magntic densitat de flux magntic, inducci magntica inductncia temperatura Celsius flux llumins illuminaci

farad ohm siemens weber tesla henry grau Celsius lumen lux

F S S Wb T H C lm lx

Utilitzades en el camp de la sanitat: activitat radioactiva dosi de radiaci absorbida dosi equivalent de radiaci becquerel gray sievert Bq Gy Sv

Mltiples i submltiples de les unitats del SI Per formar els noms i els smbols dels mltiples i submltiples decimals de les unitats del SI, es fan servir els prefixos del SI que sindiquen a continuaci: 3 Factor pel qual es multiplica la unitat 10 1021 1018 1015 1012 109 106 103 102 10 10-1 10-2 10-3 10-6 10-9 10-12 10-15
24

Prefix Nom yottazettaexapetateragigamegakilohectodecadecicentimillimicronanopicofemtoSmbol Y Z E P T G M k h da d c m n p f

3. Els smbols corresponents als prefixos yotta-, zetta-, zepto- i yocto- no estan inclosos a la norma UNE 5-002-84.

38

10-18 10-21 10-24

attozeptoyocto-

a z y

Combinant aquests prefixos amb les unitats bsiques podem formar mltiples i submltiples daquestes. Exemples: kilowatt kW milligram mg gram per centmetre cbic g/cm3

5.3.3. Unitats monetries


La norma UNE 1 080 determina quina ha de ser la representaci grfica dels smbols de les unitats monetries nacionals dels principals pasos del mn i les seves regles descriptura. Els smbols UNE sn els ms difosos. En els smbols ISO, les dues primeres lletres coincideixen amb el smbol del pas corresponent. Aquests smbols sutilitzen en les relacions interbncaries i en les operacions transnacionals. A continuaci figuren els smbols de monedes que hem considerat ms habituals: Pas Alemanya Austrlia ustria Blgica Canad Dinamarca Espanya Estats Units Finlndia Frana Grcia Irlanda Itlia Jap Luxemburg Noruega Pasos Baixos Portugal Regne Unit Sucia Sussa Nom marc alemany dlar australi xling franc belga dlar canadenc corona danesa pesseta dlar marc finlands franc francs dracma lliura irlandesa lira ien franc luxemburgus corona noruega flor neerlands escut lliura esterlina corona sueca franc sus Smbol UNE DM ZA, $A, SA SCH FB ZCAN, $CAN, SCAN KRD PTA Z, $, S MF F, FF DR IR, LIR, LIR LIT Y FLUX KRN FL ESC , L, L KRS FS Smbol ISO DEM AUD ATS BEF CAD DKK ESP USD FIM FRF GRD IEP ITL JPY LUF NOK NLG PTE GBP SEK CHF

Al smbol UNE corresponent al dlar dels Estats Units es pot afegir lexpressi USA (ZUSA, $USA, SUSA) si hi ha perill de confusi amb monedes daltres pasos o quan es fa servir en transaccions comercials o bancries. 39

5.3.4. Elements qumics


Per representar els elements qumics tamb es fan servir smbols, que es poden combinar entre ells per representar els compostos qumics. A la taula peridica es poden trobar els smbols de tots els elements qumics. Exemples: hidrogen or oxigen potassi sofre aigua sulfat potssic H Au O K S H 2O K2SO4

5.4. Codis de les comarques catalanes


Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una dada ms. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducci de dades, sacostuma a treballar amb taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perqu les variables que presenten formen un conjunt previsible, estable i tancat. Per a aquests casos, i pensant bsicament en la introducci de dades, la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu ha proposat codis formats amb dos dgits alfabtics per a les comarques de Catalunya. Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme AC AE AP AU AG AI BG BC BB BM BT BP BR BD CD CB GF GG GX GN MM Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Vall d'Aran Valls Occidental Valls Oriental MT NG OS PJ PS PU PE PR RE RI SR SI SV SL TR TT UR VN VC VR

s convenient que aquests codis siguin substituts pel nom sencer de la comarca a lhora de consultar per pantalla una base de dades o dimprimir la informaci que contenen els fitxers. La informtica pot resoldre automticament aquest aspecte. 40

6. Bibliografia
ARTELLS, E. Llenguatge i gramtica. Vol. 1. Barcelona: Barcino, 1969. AVUI. Llibre destil de lAvui (edici provisional) [Exemplar mecanografiat]. Barcelona: Avui [198-?]. CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA. Llibre destil. 2a ed. Barcelona: Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 1993. CALVO, J. Sobre siglas y acrnimos. Puntoycoma [Bruselas; Luxemburgo: Unidades de traduccin de lengua espaola de la CCE] (1992), nm. 5, p. 1-2. CALVO, L. Introduccin al estudio del lenguaje administrativo. Madrid: Gredos, 1980. CASTELLANOS, J.-A. Manual de pronunciaci. Vic: Eumo, 1993. COMISSI ASSESSORA DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU. Criteris generals descriptura de les abreviacions [Fulls mecanografiats]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1994. COMISSI ASSESSORA DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU. Abreviatures i sigles. Smbols [Fulls mecanografiats]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1995. COROMINA, E. El 9 Nou. Manual de redacci i estil. Vic: Eumo, 1991. DIARI DE BARCELONA. Un model de llengua pels mitjans de comunicaci. Llibre destil del Diari de Barcelona. Barcelona: Empries, 1987. DOPPAGNE, A. Majuscules, abrviations, symboles et sigles. Paris: Duculot, 1979. DUARTE, C. El vol de les lletres. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1989), nm. 36, p. 7. DUARTE, C.; ALSINA, A; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1993. EGIA, G. Notas sobre la abreviacin. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1986), nm. 8, p. 95-103. EL PAS. Libro de estilo. Madrid: El Pas, 1990. FEDERACI INTERNACIONAL D'ASSOCIACIONS DE BIBLIOTECARIS I DE BIBLIOTEQUES. ISBD(M). Descripci bibliogrfica normalitzada internacional per a publicacions monogrfiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Catal de Bibliografia, 1982. GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA.Telfon Lingstic [Servei dinformaci per audiotex]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Telefnica, 1993-. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES. Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1992. Gran enciclopdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986-1989. 24 v. INSTITUTO NACIONAL DE RACIONALIZACIN DEL TRABAJO. Smbolos de unidades monetarias nacionales. UNE 1 080. Madrid: Instituto Nacional de Racionalizacin del Trabajo, 1960. 41

IRANOR. Unidades SI y recomendaciones para el empleo de sus mltiplos y submltiplos y de algunas otras unidades. UNE 5-002-84. Madrid: IRANOR, 1984. JAN, A. Abreviatures. Avui [Barcelona] (19 nov. 1978). JAN, A. Abreviatures. Avui [Barcelona] (30 oct. 1980). JAN, A. Lultratomba. Avui [Barcelona] (9 jul. 1981). JOSEPH, M. Com es fa un llibre. Diccionari de les arts grfiques. Barcelona: Prtic, 1979. La preposici al carrer. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1991), nm. 43, p. 3. MAR, I. Abreviatures (I). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1982), nm. 1, p. 7. MAR, I. Alguns dubtes en ls de lapstrof (i II). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1986), nm. 25, p. 7. MARQUET, L. Novetat i llenguatge. Primera srie. Barcelona: Barcino, 1979. MARQUET, L. El llenguatge cientfic i tcnic. [s. l.]: Associaci dEnginyers Industrials de Catalunya, 1993. (Cultura, Tcnica i Societat; 6) MARS, F. Diccionario normativo y gua prctica de la lengua espaola. Barcelona: Ariel, 1990. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de tipografa y del libro. Madrid: Paraninfo, 1981. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario internacional de siglas y acrnimos. Madrid: Pirmide, 1984. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de ortografa tcnica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez: Pirmide, 1987. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de ortografa de la lengua espaola. Madrid: Paraninfo, 1996. MASCAR, J. Morfologia. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1987. (Biblioteca Universitria; 5) MESTRES, J. M. Abreviacions: un assaig de classificaci tipolgica. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1985), nm. 6, p. 13-22. MESTRES, J. M. Com apostrofem. Escola Catalana [Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament de Catal] (1987), nm. 239, p. 4-5. MESTRES, J. M. Com apostrofem (i II). Escola Catalana [Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament de Catal] (1988), nm. 242, p. 4-6. MESTRES, J. M. Les sigles i lapstrof. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1989), nm. 37, p. 6. MESTRES, J. M. La problemtica de les abreviacions i els diccionaris. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1996), nm. 26, p. 9-28. MESTRES, J. M.; GUILLN, J. Diccionari dabreviacions. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. MESTRES, J. M. [et al.]. Manual destil. La redacci i ledici de textos. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1995.

42

MINISTERIO PARA LAS ADMINISTRACIONES PBLICAS. Manual de estilo del lenguaje administrativo. Madrid: Ministerio para las Administraciones Pblicas, 1990. MOLL, T. La llengua dels mitjans de comunicaci. Alzira: Bromera, 1990. NEDOBITY, W. How to cope with abbreviated terms and designations. TermNet News. Journal of the International Network for Terminology [Canada: International Information Centre for Terminology (Infoterm)] (1981), nm. 2/3, p. 43-46. PRIETO, J. Aspectos ortogrficos del lenguaje legal. Llenguatge i publicacions en els parlaments autonmics. Valncia: Corts Valencianes, 1992, p. 49-55. PUJOL, J. M.; SOL, J. Ortotipografia. Manual de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic. Barcelona: Columna, 1995. RECASENS, D. Fontica i fonologia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. (Biblioteca Universitria; 18) RIERA, C. Manual de catal cientfic. Barcelona: Claret, 1992. RODRGUEZ, F. El gnero de las siglas. Revista Espaola de Lingstica (1984), vol. 14, nm. 2, p. 311-366. RODRGUEZ, F. Morphovariation and synonymy of acronyms. Meta [Montral: Universit de Montral] (1993), vol. 38, nm. 2, p. 275-292. ROSELL, A. Escritura de formas siglares. Montevideo: [s. n.], 1967. RUAIX, J. El catal/1. 7a ed. Moi: J. Ruaix, 1990. RUAIX, J. El catal/3. 3a ed. Moi: J. Ruaix, 1989. RUAIX, J. Punts conflictius de catal. Deu estudis sobre normativa lingstica. Barcelona: Barcanova, 1989. SANTAMARIA, A. [et al.]. Diccionario de incorrecciones, particularidades y curiosidades del lenguaje. 5a ed. Madrid: Paraninfo, 1989. SECRTARIAT D'TAT. BUREAU DES TRADUCTIONS. Guide du rdacteur de ladministration fdrale. Ottawa: Secrtariat dtat, 1983. SERENA, P. Manual destil. Barcelona: Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1995. SERVEI CATAL DE LA SALUT. COORDINACI LINGSTICA. Abreviacions. Carpeta lingstica. Fitxes dassessorament lingstic i del Servei dAutoaprenentatge de Llengua Catalana (SALC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Catal de la Salut,1995-. SERVITJE, A. Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1996. SOL, J. La guerra de les sigles. Avui [Barcelona] (30 maig 1992). SOL, J. Missi formativa o preceptiva?. Avui [Barcelona] (6 juny 1992). SOL, J. Vivim codificats (1). Avui [Barcelona] (13 juny 1992). SOL, J. Vivim codificats (i 2). Avui [Barcelona] (20 juny 1992). SOL, J. Perdrem les ptes.? (1). Avui [Barcelona] (11 jul. 1992). SOL, J. Perdrem les ptes.? (i 2). Avui [Barcelona] (18 jul. 1992). SOL, J. Seguir, suposar, lIESE. Avui [Barcelona] (13 jul. 1995). SOL, J. Enyorament. Avui [Barcelona] (10 oct. 1996). SOL, J., dir. Llibre destil de lAjuntament de Barcelona. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Ajuntament de Barcelona, 1995.

43

SOL, J; PUJOL, J. M. Tractat de puntuaci. Barcelona: Columna, 1990. TELEVISI DE CATALUNYA. COMISSI DE NORMALITZACI LINGSTICA. El catal a TV3. Llibre destil. Barcelona: Edicions 62, 1995. Terminologie et Traduction. [Luxembourg: Office des publications officielles des Communauts europennes] (1991), nm. 2/1990. UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Proposta dabreviatures, sigles i smbols. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992. UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA. Fitxes de normalitzaci lingstica. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1991. UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA. Guia lingstica prctica 2. Convencions grfiques. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1996. VALLVERD, F. Elocuci i ortologia catalanes. Barcelona: Jonc, 1986. XIRINACHS, M. Els smbols. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1983), nm. 8, p. 7. XIRINACHS, M. Les sigles (I). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1984), nm. 14, p. 6. XIRINACHS, M. Les sigles (i II). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1984), nm. 15, p. 7. XIRINACHS, M. Dubtes. Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1990), nm. 38, p. 4-5.

44

Recull dabreviacions habituals


Tot seguit es presenta un recull que inclou les abreviatures, les sigles i els smbols que poden ser ds ms freqent a lAdministraci. Com ja sha dit a la introducci, aquest apartat no es vol convertir en un glossari tancat ni en un diccionari exhaustiu. s noms un punt de referncia que pretn aconseguir la mxima homogenetat en ls daquestes abreviacions en lmbit administratiu. Sha fet una doble ordenaci alfabtica: per la paraula o el sintagma complets i per labreviaci. La primera daquestes llistes serveix per saber quina s labreviaci o les abreviacions corresponents a una expressi determinada, i la segona per conixer el significat de cada abreviaci. Pel que fa a la primera llista, ordenada per la paraula o el sintagma complets, sha pres com a entrada el nucli de contingut semntic, excepte en el cas dexpressions llatines, que han estat ordenades tenint en compte la primera lletra de lexpressi. Per exemple, a lordre de s a la lletra o, per et alii s a la e. En la mateixa llista es recullen en tres columnes les abreviatures, les sigles i els smbols. El fet que es trobin totes les abreviacions en una nica llista facilita la consulta i, a ms, permet que, quan una expressi t alhora diferents representacions abreujades (abreviatura i sigla, o abreviatura i smbol), es trobin les diferents abreviacions en una nica entrada.

45

I. Per la paraula o el sintagma complets


Abreviatures Sigles Smbols

A
abril per absncia addicional adjunt/a administraci administrador administradora administratiu administrativa adrea electrnica advocat/ada agent 1 (m. i f.) agost agutzil 1 (m. i f.) ajudant/a ajuntament alcalde/essa alemany [llengua] lies; ex.: Salvador Segu (a) el Noi del Sucre altitud altura alumne/a ambulncia ambulatori ampere amplada amplria angls [llengua] ante meridiem (abans del migdia) antic/iga antigament aparcament apartament apartat apndix

abr. p. abs. add. adj. adm. admdor. admdora. admtiu. admtiva. a/e adv. ag. ag. agl. ajud. aj. alc. al. (a) alt. alt. al. ambul. amb.

AG AGL

de

A ampl. ampl. angl. a. m. ant. ant. aparc. apmt. apt. ap. 46

en

Abreviatures aprovat/ada aproximadament aproximat/ada rea [unitat de mesura] rea bsica de salut article assegurana obligatria de viatgers assignatura associaci associaci de pares dalumnes associaci de vens associat/ada a latenci de tic attoautombil autopista autoritat per autoritzaci autoritzada autoritzat auxiliar (m. i f.) avinguda

Sigles

Smbols

apr. aprox. aprox. a ABS art. AOV assign. assoc. APA AV assoc. a/ t. a autom. autop. autor. p. a., p. aut. autzda. autzat. aux. av.

B
baixada baixos barranc barri barriada base de dades batxillerat batxillerat unicat polivalent biblioteca blanc i negre bloc butllet

bda. bxs. bnc. b. b. BD batx. BUP bibl. b/n bl. butll. 47

Abreviatures Butllet Ocial de lEstat Butllet Ocial de la Provncia byte

Sigles

Smbols

BOE BOP B

C
caixa alta caixa baixa calefacci cami candela cantonada capit/ana 1 captol caporal 1 (m. i f.) al meu crrec crrega carrer carrer carretera castell [llengua] catal [llengua]
2

c. a. c. b. calef. cam. cd cant. cpt. cap. cpl. m/c crr. c., c/ cr. ctra. cast. cat. catedr. a. c. s. cem. CT CL

es ca

catedrtic/a
al cel sia cementiri per cent centicentilitre cntim centmetre centre datenci primria centre de normalitzaci lingstica certicat/ada ciclomotor cinqu cinquena cintur circa (al voltant de)

% c cl, cL ct. cm CAP CNL cert. ciclom. 5, 5., 5. 5a, 5a., 5.a cint. c., ca.

48

Abreviatures

Sigles

Smbols

circulaci
circular [document] clnica codi didenticaci scal codi postal collaborador/a collecci collegi collegi pblic columna comarca comissaria comissi comissi de serveis companyia comptabilitat compte corrent al meu compte 2 per compte de confronteu consell Consell Municipal del Districte construcci contractat/ada convent convocatria coordinador/a corona danesa 3 corona noruega 3 corona sueca 3 corporaci correus Cos Consular Cos de la Policia Nacional abans de Crist desprs de Crist curs dorientaci universitria cursiva

circul. C cln. CIF CP coll. coll. coll. CP col. com. com. com. com. de serv. cia. compt. c/c, cte. ct. m/cte p/c cf. cons. CMD constr. contr. convt. conv. coord. KRD, DKK KRN, NOK KRS, SEK corp. corr. CC CPN aC dC COU

a. de C. d. de C. curs., cva.

49

Abreviatures

Sigles

Smbols

D
sense data deca-

s/d da d dl, dL dm D DLEG DL RD RDLEG RDL del. p. d. d. do. dept. derog. descrr. dte. des. desp. desp. s/desp desv.

decidecilitre decmetre decret decret legislatiu decret llei reial decret reial decret legislatiu reial decret llei delegaci per delegaci denominaci dorigen departament derogatori/ria descrrega descompte desembre despatx despesa sense despeses desviaci Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya dies data dies factura dies vista dijous dilluns dimarts dimecres dipsit legal direcci direcci general directiu/iva director/a

DO

DOGC d/d d/fra d/v dj. dl. dt. dc. dip. leg. dir. dir. dir.

DL DG

50

Abreviatures director/a general disminut/da dispensari disposici dissabte distncia districte diumenge divendres divisi doctor doctora document document nacional didentitat dlar (dels EUA) 3 dlar australi
3

Sigles

Smbols

dir. gral. dism. disp. disp. ds. dist. distr. dg. dv. div. Dr. Dra. doc.

DG

DNI Z, $, S, USD ZA, $A, SA, AUD ZCAN, $CAN, SCAN, CAD DR, GRD drec. dta. dupl.

dlar canadenc 3 dracma [moneda de Grcia] 3 drecera dreta duplicat/ada

E
economia ecu edici editor/a editorial educaci general bsica educaci secundria obligatria efecte efecte a cobrar efecte a pagar efectiu Eminentssim Senyor entrada entresl

econ. ECU ed. ed. ed. EGB ESO e/ e/c, e/cobr e/p, e/pag ef. Emm. Sr. entr. entl.

51

Abreviatures salvat error o omissi escala escola escola universitria escut (portugus) 3 esglsia especialment especcament esquerre/a est est-nord-est est-sud-est estaci estacionament Estats Units dAmrica estereoradian et alii (i altres) etctera euro 4 exaExcellncia Excellentssim Senyor Excellentssima Senyora excepci excepte exemple per exemple expedici expedidor/a expedient extensi exterior

Sigles

Smbols

s. e. o o. esc. esc. EU ESC, PTE esgl. esp. espf. esq. E ENE ESE est. estac. EUA sr et al. etc. , EUR E E. Excm. Sr. Excma. Sra. exc. exc. ex. p. e., p. ex., v. gr. exped. expd. exp. ext. ext.

F
facsmil factura la meva factura 2

facs. fra. m/fra

52

Abreviatures facultat fascicle a favor de a favor meu 2 al meu favor 2 febrer femtoferrocarril festiu gura nca or neerlands 3 foli forestal formaci professional franc a la fbrica franc belga 3 franc francs franc sus 3 francs [llengua] franqueig a destinaci franqucia de correu (veg. Servei Nacional) freqncia modulada en funcions funicular furgoneta
3

Sigles

Smbols

fac. fasc. f/ f/m m/f febr. f FC fest. g. fca. FL, NLG F for. FP f. f. FB, BEF F, FF, FRF FLUX, LUF FS, CHF fr FD

franc luxemburgus 3

fr.

FM e. f. fun. furg.

G
gener general gigagigabyte gir postal gir telegrc el meu gir 2

gen. gral. G GB GP GT m/g

53

Abreviatures govern gram grau [geometria] grau Celsius grau centgrad (veg. grau Celsius) Gurdia Civil Gurdia Urbana

Sigles

Smbols

gov. g
o o

GC GU

H
habitants habitatge de protecci ocial hectrea hectohertz Honorable Senyor Honorable Senyora hora hospital hotel

h. HPO ha h Hz H. Sr., Hble. Sr. H. Sra., Hble. Sra. h hosp. H

I
ibdem id est (s a dir) dem ien 3 Illustre Senyor Illustre Senyora Illustrssim Senyor Illustrssima Senyora import impost impost sobre activitats econmiques impost sobre bns immobles impost sobre el valor afegit impost sobre la renda de les persones fsiques impremta

ib., ibd. i. e. d. Y, JPY I. Sr., Illtre. Sr. I. Sra., Illtre. Sra. Im. Sr., Illm. Sr. Ima. Sra., Illma. Sra. imp. impt. IAE IBI IVA IRPF impr. 54

Abreviatures incorporat/ada ndex de preus de consum indstria inferior inspector/a 1 institut institut densenyament secundari institut de batxillerat institut de formaci professional instrucci [document] intendent/a 1 intendent/a major inters inter/ina interior internacional introducci itali [llengua] itinerari
1

Sigles

Smbols

inc. IPC ind. inf. insp. inst.

IP IES IB IFP I IT ITM

int. int. m. int. int. int. internac. intr. it. it.

it

J
joule juliol junta de govern junta directiva jurdic/a jurisprudncia jutjat de primera instncia

J jul. j. de gov. j. dir. jur. jurispr. j. de 1a. inst.

K
kelvin kilo- (veg. quilo-) kilogram (veg. quilogram) kilmetre (veg. quilmetre) kilowatt (veg. quilowatt) kilowatt hora (veg. quilowatt hora)

55

Abreviatures

Sigles

Smbols

L
laborable lmina limitada limitat lira (italiana) 3 litre llei Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com llei orgnica lletra de canvi lletra de crdit lletra meva 2 la meva lletra 2 llicenciat/ada lliura esterlina 3 lliura irlandesa 3 loco citato (en el lloc citat)

lab. lm. ltda. ltat. LIT, ITL l, L L LEC LECr LRJPAC LO l/ l/cr l/m m/l llic. , L, L, GBP IR, LIR, LIR, IEP loc. cit.

M
Magnc Senyor Magnca Senyora majscula marc alemany 3 marc nlands 3 mxim/a megamegabit megabyte mercaderia mercantil mesos terme mesos vista metre

Mgfc. Sr. Mgfca. Sra. maj. DM, DEM MF, FIM mx. M Mb, Mbit MB merc. merc. m/t m/v m 56

Abreviatures metre cbic metre quadrat microper mil mili mili d'euros mili de pessetes millsim/a millimilligram millilitre millmetre mnim/a minscula minusvlid/a minut [geometria] minut [temps] modulaci damplitud mol Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora Molt Illustre Senyor Molt Illustre Senyora monestir monument mossn mosso/a desquadra1 Mossos dEsquadra [instituci] municipal museu
1

Sigles

Smbols

m3 m2 M M, MEUR MPTA mill. m mg ml, mL mm mn. min. minusv. min AM mol M. H. Sr., M. Hble. Sr. M. H. Sra., M. Hble. Sra. M. I. Sr., M. Illtre. Sr. M. I. Sra., M. Illtre. Sra. mtir. mon. Mn. m. de. M. dE. mpal. mus.

ME ME

N
nacional nanonegociat negreta nombre

nac. n neg. negr. nre. 57

Abreviatures nominal nominatiu nord nord-est nord-nord-est nord-nord-oest nord-oest nota nota bene (advertiu-ho b) nota de lautor/a nota de leditor/a nota de la redacci nota de la traductora nota del traductor novembre nmero sense nmero nmero daliaci a la Seguretat Social nmero didenticaci scal

Sigles

Smbols

nom. nom. N NE NNE NNO, NNW NO, NW n. n. b. n. de la. n. de le. n. de la r. n. de la t. n. del t. nov. n., nm. s/n NB

NASS NIF

O
obligatori observaci octubre oest oest-nord-oest oest-sud-oest ocial ona pesquera ones curtes ones mitjanes opus citatum (en lobra citada) ordre [document] ordre de pagament ordre ministerial a lordre de a la meva ordre
2

oblig. obs. oct. O, W ONO, WNW OSO, WSW of. OP SW MW op. cit. O OP OM o/ m/o

58

Abreviatures per ordre organitzaci no governamental

Sigles

Smbols

p. o. ONG

P
pagament pagament immediat pagar pgina paquet parada pargraf parcella particular partida passat passatge passeig pavell pes brut pes net percentatge (veg. per cent) pesseta 3, 5 petapetita i mitjana empresa picoplaa poblaci per poder policia militar polgon popular porta portal post meridiem (desprs del migdia) post scriptum (desprs de lescrit) postdata prefectura

pag. p. i. p/ p., pg. paq. par. parc. part. part. pt. ptge. pg. pav. p. b. p. n. pta. PIME p pl. pobl. p. p. PM pol. pop. pta. ptal. p. m. p. s. p. d. pref.

PB PN PTA, ESP P

PS PD

59

Abreviatures preferncia president/a preu de venda al pblic primer primera principal principi prioritat producte interior brut producte nacional brut producte nacional net professor/a programa prohibit/ida proppassada proppassat propvinent proves daptitud per a laccs a la universitat provncia pujada punt quilomtric

Sigles

Smbols

prefer. pres. PVP 1r, 1r., 1. 1a, 1a., 1.a pral. princ. prior. PIB PNB PNN prof. progr. proh. ppda. ppt. pvt. PAAU prov. pda. PK
r

Q
quadruplicat quart quarta quiloquilogram quilmetre quilowatt quilowatt hora quintar quintuplicat

quadr. 4t, 4t., 4.t 4a, 4a., 4.a k kg km kW kWh q quint.

R
radian

rad 60

Abreviatures rambla reedici referncia referncia meva 2 registre reimpressi la meva remesa 2 remitent reservada reservat resoluci Reverendssim Senyor Reverendssima Senyora revisat/ada revista revoluci revolucions per minut rodona [tipograa] ronda

Sigles

Smbols

rbla. reed. ref. r/m reg. reimpr. m/r rnt. rvda. rvat. R Rvdm. Sr. Rvdma. Sra. rev. rev. r rpm rod., rna. rda.

S
sagrada sagrat sant santa secretari/ria secretaria segle segon [geometria] segon [temps] segon segona segent sentncia senyor senyora sergent 1

sgda. sgt. St. Sta. secr. secr. s. s 2n, 2n., 2.n 2a, 2a., 2.a seg. S Sr. Sra. sgt.

SG

61

Abreviatures sergenta 1 servei Servei Nacional (o franqucia de correu) servei pblic setembre si us plau signatura sine anno (es desconeix lany dedici) sine loco (es desconeix el lloc de publicaci) sine nomine (es desconeix el nom de leditor) sobretic societat societat annima societat civil privada societat cooperativa societat cooperativa catalana illimitada societat cooperativa catalana limitada societat cooperativa illimitada societat cooperativa limitada societat de garanties recproques societat en comandita societat limitada societat regular collectiva sortida sotsinspector/a 1 sub voce (a lentrada, en els diccionaris) sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest superintendent/a 1 superior suplement suplent

Sigles

Smbols

sgta. serv.

SG

SN SP set. s. u. p. sign. s. a. s. l. s. n. s/t soc. s. a. s. c. p. s. coop. s. c. c. i. s. c. c. l. s. c. i. s. c. l. s. g. r. s. en c. s. l. s. r. c. sort. sotsp. s. v. S SE SO, SW SSE SSO, SSW supt. sup. supl. supl. 62 SIT

SA SCP SCOOP SCCI SCCL SCI SCL SGR SC SL SRC SIP

Abreviatures

Sigles

Smbols

T
tal el meu tal 2 tarifa tarifa corrent tarifa especial tarifa general taxa anual equivalent telfon telegrama televisi teratercer tercera terme municipal text refs tinent 1 tinenta titular tona total traducci traductor/a transcripci transferncia transitori/ria transport travessera travessia tribunal triplicat turisme
1

t/ m/t t. t. c. t. e. t. g. TAE tel. telegr. TV T 3r, 3r., 3.r 3a, 3a., 3.a t. m. tt. tta. tit. tot. trad. trad. transcr. transf. trans. transp. trav. trv. trib. tripl. tur.

TM TR TT TT t

U
unitat cada unitat universitari/ria

u. c/u, c. u. univ.

63

Abreviatures urbanitzaci urgncia

Sigles

Smbols

urb. urg.

V
sobre vag valor vegeu vehicle velocitat venciment venedor verbi gratia (per exemple) versaleta via vianant vide o videte (vegeu) vigilant 1 (m. i f.) vigilat/ada visibilitat vist i plau vocabulari volt volum

s/v v/ v., veg., vid. veh. vel. venc. ven. v. gr. vers. v. vian. vid. vig. vig. visib. v. i p. vocab. vol.

VG

W
watt

X
xec el meu xec2 xling (austrac)3

x. m/x SCH ATS

Z
zona

z.

64

Notes
1. En el cas de les abreviacions de les categories de la policia local i els mossos desquadra, es fan servir les abreviatures (ag., agl., cpt., etc.) dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i les sigles (AG, AGL, CT, etc.) es reserven per a taules i altres casos en qu es faci un s genric del crrec. 2. Pel que fa a les expressions amb un possessiu, es recull noms labreviatura corresponent a la primera persona del singular, per es poden utilitzar anlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius. Per exemple, si en aquesta llista hi ha al meu crrec (m/c), es poden formar per analogia les abreviatures segents: al nostre crrec (n/c), al vostre crrec (v/c), al seu crrec (s/c). 3. Les unitats monetries es poden representar amb smbols UNE i amb smbols ISO; el smbol ISO s el que apareix en ltima posici (vegeu lapartat 5.3.3). 4. El smbol ISO per representar euro s EUR. Es pot fer servir per a les relacions interbancries i les operacions transnacionals, al costat dels altres smbols ISO. 5. El mot pesseta es pot abreujar per mitj de labreviatura pta. (100 ptes.) o amb els smbols PTA o ESP. Labreviatura es pot fer servir en textos interns o dactivitats sense projecci exterior, per per als textos de circulaci internacional s millor utilitzar els smbols.

65

II. Per labreviaci


o

grau [geometria] minut [geometria] segon [geometria] grau Celsius (o grau centgrad) pargraf per cent (o percentatge) per mil microeuro dlar (dels EUA) dlar (dels EUA) dlar australi dlar australi dlar canadenc dlar canadenc lliura esterlina lliura esterlina lliura irlandesa lliura irlandesa primera primera primera primer primer primer

C %

Z $ ZA $A ZCAN $CAN L IR LIR 1a 1a. 1.a 1r 1r. 1.r

2a 2a. 2.a 2n 2n. 2.n 3a 3a. 3.a 3r 3r. 3.r 4a 4a. 4.a 4t 4t. 4.t 5a 5a. 5.a 5 5. 5.

segona segona segona segon segon segon tercera tercera tercera tercer tercer tercer quarta quarta quarta quart quart quart cinquena cinquena cinquena cinqu cinqu cinqu

A a a A a/ a/e (a) a. c. s. a. de C.

rea [unitat de mesura] attoampere a latenci de adrea electrnica lies; ex.: Salvador Segu (a) el Noi del Sucre al cel sia abans de Crist

a. m. abr. ABS aC add. adj. adm. admdor.

ante meridiem (abans del migdia) abril rea bsica de salut abans de Crist addicional adjunt/a administraci administrador

66

admdora. admtiu. admtiva. adv. AG ag. ag. AGL agl. aj. ajud. al. al. alc. alt. alt. AM amb. ambul. ampl. ampl. angl. ant. ant.

administradora administratiu administrativa advocat/ada agent (m. i f.) agent (m. i f.) agost agutzil (m. i f.) agutzil (m. i f.) ajuntament ajudant/a alemany [llengua] alumne/a alcalde/essa altitud altura amplitude modulation (modulaci damplitud) ambulatori ambulncia amplada amplria angls [llengua] antic/iga antigament

AOV ap. APA aparc. apmt. apr. aprox. aprox. apt. art. assign. assoc. assoc. t. ATS AUD autom. autop. autor. autzat. autzda. aux. AV av.

assegurana obligatria de viatgers apndix associaci de pares dalumnes aparcament apartament aprovat/ada aproximadament aproximat/ada apartat article assignatura associaci associat/ada tic xling (austrac) dlar australi autombil autopista autoritat autoritzat autoritzada auxiliar (m. i f.) associaci de vens avinguda

B B b. b. b/n batx. BD bda. BEF

byte barri barriada blanc i negre batxillerat base de dades baixada franc belga

bibl. bl. bnc. BOE BOP BUP butll. bxs.

biblioteca bloc barranc Butllet Ocial de lEstat Butllet Ocial de la Provncia batxillerat unicat polivalent butllet baixos

67

C c C c. c. c/ c. a. c. b. c. u. c/c c/u ca ca. CAD calef. cam. cant. CAP cap. crr.
cast.

centicircular [document] carrer circa (al voltant de) carrer caixa alta caixa baixa cada unitat compte corrent cada unitat catal [llengua] circa (al voltant de) dlar canadenc calefacci cami cantonada centre datenci primria captol crrega castell [llengua] catal [llengua] catedrtic/a Cos Consular candela cementiri certicat/ada confronteu franc sus companyia ciclomotor codi didenticaci scal cintur circulaci centilitre centilitre

CL cln. cm CMD CNL col. coll. coll. coll. com. com. com. com. de serv. compt.
cons.

caporal (m. i f.) clnica centmetre Consell Municipal del Districte centre de normalitzaci lingstica columna collaborador/a collecci collegi comarca comissaria comissi comissi de serveis comptabilitat consell construcci contractat/ada convocatria convent coordinador/a corporaci correus curs dorientaci universitria codi postal collegi pblic caporal (m. i f.) Cos de la Policia Nacional capit/ana carrer capit/ana cntim compte corrent carretera cursiva cursiva

cat. catedr. CC cd cem. cert. cf. CHF cia. ciclom. CIF cint. circul. cl cL

constr. contr. conv. convt. coord. corp. corr. COU CP CP cpl. CPN cpt. cr. CT ct. cte. ct. ctra. curs. cva.

68

D d D d. do. d. de C. d/d d/fra d/v da dC dc. de del. DEM dept. derog. des. descrr. desp. desp. desv. DG DG dg. dip. leg. dir. dir. dir. dir. gral. dism. disp.

decidecret denominaci dorigen desprs de Crist dies data dies factura dies vista decadesprs de Crist dimecres Deutsch (alemany [llengua]) delegaci marc alemany departament derogatori/ria desembre descrrega despatx despesa desviaci direcci general director/a general diumenge dipsit legal direcci directiu/iva director/a director/a general disminut/da dispensari

disp. dist. distr. div. dj. DKK dl dL DL DL dl. DLEG DM dm DNI DO doc. DOGC DR Dr. Dra. drec. ds. dt. dta. dte. dupl. dv.

disposici distncia districte divisi dijous corona danesa decilitre decilitre decret llei dipsit legal dilluns decret legislatiu Deutsche Mark (marc alemany) decmetre document nacional didentitat denominaci dorigen document Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya dracma [moneda de Grcia] doctor doctora drecera dissabte dimarts dreta descompte duplicat/ada divendres

E E E E. e/ e. f.

est exaExcellncia efecte en funcions

e/c e/cobr e/p e/pag econ.

efecte a cobrar efecte a cobrar efecte a pagar efecte a pagar economia

69

ECU ed. ed. ed. ef. EGB Emm. Sr. en ENE entl. entr. es ESC esc. esc. ESE esgl. ESO ESP esp.

ecu edici editor/a editorial efectiu educaci general bsica Eminentssim Senyor English (angls [llengua]) est-nord-est entresl entrada espanyol [llengua] escut (portugus) escala escola est-sud-est esglsia educaci secundria obligatria pesseta especialment

espf. esq. est. estac. et al. etc. EU EUA EUR ex. exc. exc. Excm. Sr. Excma. Sra. exp. expd. exped. ext. ext.

especcament esquerre/a estaci estacionament et alii (i altres) etctera escola universitria Estats Units dAmrica euro exemple excepci excepte Excellentssim Senyor Excellentssima Senyora expedient expedidor/a expedici extensi exterior

F f F F f/ f. f. f/m fac. facs. fasc. FB FC fca. FD febr. fest.

femtofoli franc francs a favor de franc a la fbrica a favor meu facultat facsmil fascicle franc belga ferrocarril nca franqueig a destinaci febrer festiu

FF g. FIM FL FLUX FM for. FP fr fr. fra. FRF FS fun. furg.

franc francs gura marc nlands or neerlands franc luxemburgus freqncia modulada forestal formaci professional francs [llengua] francs [llengua] factura franc francs franc sus funicular furgoneta

70

G g G GB GBP GC gen.

gram gigagigabyte lliura esterlina Gurdia Civil gener

gov. GP gral. GRD GT GU

govern gir postal general dracma [moneda de Grcia] gir telegrc Gurdia Urbana

H h h H h. H. Sr. H. Sra.

hectohora hotel habitants Honorable Senyor Honorable Senyora

ha Hble. Sr. Hble. Sra. hosp. HPO Hz

hectrea Honorable Senyor Honorable Senyora hospital habitatge de protecci ocial hertz

I I i. e. I. Sr. I. Sra. IAE IB ib. IBI ibd. d. IEP IES IFP Illm. Sr. Illma. Sra. Illtre. Sr. Illtre. Sra. Im. Sr.

instrucci [document] id est (s a dir) Illustre Senyor Illustre Senyora impost sobre activitats econmiques institut de batxillerat ibdem impost sobre bns immobles ibdem dem lliura irlandesa institut densenyament secundari institut de formaci professional Illustrssim Senyor Illustrssima Senyora Illustre Senyor Illustre Senyora Illustrssim Senyor

Ima. Sra. imp. impr. impt. inc. ind. inf. insp. inst. int. int. int. int. int. m. internac. intr. IP IPC

Illustrssima Senyora import impremta impost incorporat/ada indstria inferior inspector/a institut intendent/a inters inter/ina interior intendent/a major internacional introducci inspector/a ndex de preus de consum

71

IRPF IT it it.

impost sobre la renda de les persones fsiques intendent/a itali [llengua] itali [llengua]

it. ITL ITM IVA

itinerari lira (italiana) intendent/a major impost sobre el valor afegit

J J j. dir. j. de gov. j. de 1a. inst.

joule junta directiva junta de govern jutjat de primera instncia

JPY jul. jur. jurispr.

ien juliol jurdic/a jurisprudncia

K k K kg km KRD

quilo- (o kilo-) kelvin quilogram (o kilogram) quilmetre (o kilmetre) corona danesa

KRN KRS kW kWh

corona noruega corona sueca quilowatt (o kilowatt) quilowatt hora (o kilowatt hora)

L l L L L l/ l/cr l/m lab. lm. LEC LECr

litre litre llei lliura esterlina lletra de canvi lletra de crdit lletra meva laborable lmina Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal

LIR LIT llic. LO loc. cit. LRJPAC

lliura irlandesa lira (italiana) llicenciat/ada llei orgnica loco citato (en el lloc citat) Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com limitat limitada franc luxemburgus

ltat. ltda. LUF

72

M m m M M m2 m3 m. de. M. dE. M. H. Sr. M. H. Sra. M. Hble. Sr. M. Hble. Sra. M. I. Sr. M. I. Sra. M. Illtre. Sr. M. Illtre. Sra. m/c m/cte m/f m/fra m/g m/l m/o m/r m/t m/t m/v m/x M maj.

metre millimegamili metre quadrat metre cbic mosso/a desquadra Mossos dEsquadra [instituci] Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora Molt Honorable Senyor Molt Honorable Senyora Molt Illustre Senyor Molt Illustre Senyora Molt Illustre Senyor Molt Illustre Senyora al meu crrec al meu compte al meu favor la meva factura el meu gir la meva lletra a la meva ordre la meva remesa el meu tal mesos terme mesos vista el meu xec mili d'euros majscula

mx. Mb MB Mbit ME ME merc. merc. MEUR MF mg Mgfc. Sr. Mgfca. Sra. mill. min min. mn. minusv. ml mL mm Mn. mol mon. mpal. MPTA mtir. mus. MW

mxim/a megabit megabyte megabit mosso/a desquadra Mossos dEsquadra [instituci] mercaderia mercantil mili d'euros marc nlands milligram Magnc Senyor Magnca Senyora millsim/a minut [temps] minscula mnim/a minusvlid/a millilitre millilitre millmetre mossn mol monument municipal mili de pessetes monestir museu middle waves (ones mitjanes)

N n N n. n. n. b.

nanonord nota nmero nota bene (advertiu-ho b)

n. de la. n. de le. n. de la r. n. de la t. n. del t. 73

nota de lautor/a nota de leditor/a nota de la redacci nota de la traductora nota del traductor

nac. NASS NB NE neg. negr. NIF NLG NNE

nacional nmero daliaci a la Seguretat Social nota bene (advertiu-ho b) nord-est negociat negreta nmero didenticaci scal or neerlands nord-nord-est

NNO NNW NO NOK nom. nom. nov. nre. nm. NW

nord-nord-oest north-northwest (nord-nord-oest) nord-oest corona noruega nominal nominatiu novembre nombre nmero northwest (nord-oest)

O O O o/ oblig. obs. oct. of.

oest ordre [document] a lordre de obligatori observaci octubre ocial

OM ONG ONO OP OP op. cit. OSO

ordre ministerial organitzaci no governamental oest-nord-oest ona pesquera ordre de pagament opus citatum (en lobra citada) oest-sud-oest

P p P p. p. a. p. abs. p. aut. p. b. p. d. p. d. p. e. p. ex. p. i. p. m. p. n. p. o.

picopetapgina per autoritzaci per absncia per autoritzaci pes brut per delegaci postdata per exemple per exemple pagament immediat post meridiem (desprs del migdia) pes net per ordre

p. p. p. s. p/ p/c PAAU pag. pg. paq. par. parc. part. part. pav. PB PD 74

per poder post scriptum (desprs de lescrit) pagar per compte de proves daptitud per a laccs a la universitat pagament pgina paquet parada parcella particular partida pavell pes brut postdata

pda. pg. PIB PIME PK pl. PM PN PNB PNN pobl. pol. pop. ppda. ppt. pral. pref. prefer.

pujada passeig producte interior brut petita i mitjana empresa punt quilomtric plaa policia militar pes net producte nacional brut producte nacional net poblaci polgon popular proppassada proppassat principal prefectura preferncia

pres. princ. prior. prof. progr. proh. prov. PS pt. PTA pta. pta. ptal. PTE ptge. PVP pvt.

president/a principi prioritat professor/a programa prohibit/ida provncia post scriptum (desprs de lescrit) passat pesseta pesseta porta portal escut (portugus) passatge preu de venda al pblic propvinent

Q q quadr.

quintar quadruplicat

quint.

quintuplicat

R r R r/m rad rbla. RD rda. RDL RDLEG reed. ref. reg.

revoluci resoluci referncia meva radian rambla reial decret ronda reial decret llei reial decret legislatiu reedici referncia registre

reimpr. rev. rev. rna. rnt. rod. rpm rvat. rvda. Rvdm. Sr. Rvdma. Sra.

reimpressi revisat/ada revista rodona [tipograa] remitent rodona [tipograa] revolucions per minut reservat reservada Reverendssim Senyor Reverendssima Senyora

75

S s S S S s. s. a. s. a. s. c. c. i. s. c. c. l. s. c. i. s. c. l. s. c. p. s. coop. s. e. o o. s. en c. s. g. r. s. l. s. l. s. n. s. r. c. s. u. p. s. v. s/t s/d s/desp s/n s/v SA SA SC SCAN SCCI SCCL

segon [temps] dlar (dels EUA) sentncia sud segle sine anno (es desconeix lany dedici) societat annima societat cooperativa catalana illimitada societat cooperativa catalana limitada societat cooperativa illimitada societat cooperativa limitada societat civil privada societat cooperativa salvat error o omissi societat en comandita societat de garanties recproques sine loco (es desconeix el lloc de publicaci) societat limitada sine nomine (es desconeix el nom de leditor) societat regular collectiva si us plau sub voce (a lentrada, en els diccionaris) sobretic sense data sense despeses sense nmero sobre vag dlar australi societat annima societat en comandita dlar canadenc societat cooperativa catalana illimitada societat cooperativa catalana limitada

SCH SCI SCL SCOOP SCP SE secr. secr. seg. SEK serv. set. SG sgda. SGR sgt. sgt. sgta. sign. SIP SIT SL SN SO soc. sort. sotsp. SP sr Sr. Sra. SRC SSE SSO SSW St. Sta. sup. 76

xling (austrac) societat cooperativa illimitada societat cooperativa limitada societat cooperativa societat civil privada sud-est secretari/ria secretaria segent corona sueca servei setembre sergent/a sagrada societat de garanties recproques sagrat sergent sergenta signatura sotsinspector/a superintendent/a societat limitada Servei Nacional (o franqucia de correu) sud-oest societat sortida sotsinspector/a servei pblic estereoradian senyor senyora societat regular collectiva sud-sud-est sud-sud-oest south-southwest (sud-sud-oest) sant santa superior

supl. supl. supt.

suplement suplent superintendent/a

SW SW

short waves (ones curtes) southwest (sud-oest)

T t T t. t/ t. c. t. e. t. g. t. m. TAE tel. telegr. tit. TM tot. TR

tona teratarifa tal tarifa corrent tarifa especial tarifa general terme municipal taxa anual equivalent telfon telegrama titular terme municipal total text refs

trad. trad. trans. transcr. transf. transp. trav. trib. tripl. trv. TT tt. tta. tur. TV

traducci traductor/a transitori/ria transcripci transferncia transport travessera tribunal triplicat travessia tinent/a tinent tinenta turisme televisi

U u. univ. urb.

unitat universitari/ria urbanitzaci

urg. USD

urgncia dlar (dels EUA)

V V v. v. v/ v. gr. v. i p. veg.

volt vegeu via valor verbi gratia (per exemple) vist i plau vegeu

veh. vel. ven. venc. vers. vian. vid.

vehicle velocitat venedor venciment versaleta vianant vide o videte (vegeu)

77

vig. vig. visib.

vigilat/ada vigilant (m. i f.) visibilitat

vocab. vol.

vocabulari volum

W W W

west (oest) watt

WNW WSW

west-northwest (oest-nord-oest) west-southwest (oest-sud-oest)

X x.

xec

Y Y

ien

Z z.

zona

78

You might also like