nmero 5 | juny 2011

randa filx
the character...

entrevista:

Maribel Diaz
lescola

comissions

Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat Colla Gegantera Can Fabra

3 Cercavila dEscoles de Sant Cugat

Comissi de Formaci

la gesti mental

Educar les emocions

Recollida daliments Comissi de

Solidaritat i Sostenibilitat

la contra

Ms Cuentos por favor ;)

filxranda, s una publicaci de lAFA de lEscola Can Fabra.

editorial
a revista filxranda arriba al seu nmero de cloenda de curs, amb informaci de primera m dels diferents esdeveniments que shan donat lloc al llarg daquests mesos, per Una imatge val ms que mil paraules s per aix que aquest nmero v carregat de fotografies que illustren les diferents activitats en les que molts de nosaltres hem tingut el plaer de participar. Aprofitem per felicitar-vos a tots per les diferents iniciatives i pels resultats obtinguts! Hem aconseguit recollir 381KG daliments i 222L de llet que s han lliurat a la Parrquia de Sant Paci. En matria de tallers, hem construt joguines amb material de rebuig, hem participat en sessions de ioga, hem aprs bones prctiques en famlia... tamb hem acompanyat al Bob i la Wendi al 3r. Cercavila dEscoles de Sant Cugat, i el sopar del Carmanyolestoltes va ser tot un xit! Des daqu us animem a seguir collaborant amb la mateixa alegria i illusi, trets caracterstics de la nostra comunitat educativa.

Solidaritat
Un got de llet: un somriure - Cadena solidria, Escola Can Fabra

Hem recollit 222L. de llet!!

Volem agrair novament a lequip docent, Endermar, famlies, nens i voluntaris laportaci de llet rebuda el passat divendres 8 dAbril. Tamb volem aprofitar per informar-vos que la donaci de llet va ser molt ben rebuda a la Parrquia de Sant Paci, entitat benfica receptora del Banc dels Aliments. Aqu teniu un petit tast de la jornada.

s molgtrecies

02
filxranda comissions

Per finalitzar volem donar les grcies a la Jlia Estela per haver-nos fet arribar el seu article sobre lescola per projectes, amb el qual ens sentim molt identificats, i us animem a participar en el proper filxranda.

Collaboracions:
Podeu fer arribar els vostres articles, comentaris, opinions, dibuixos, idees, propostes, o qualsevol cosa que considereu interessant a la bstia de lAFA o via correu electrnic a: comunicacio.afacanfabra@gmail.com

us hi esperem!!

INICIATIVES DE CONTINUTAT
AGENDA 21 XARXA COR FABRA
s la Xarxa dIntercanvi de lescola. s un espai virtual on intercanviar objectes, serveis i/o coneixements. Es buscar la forma de crear oportunitats no virtuals de portar a terme la Xarxa Cor Fabra dins de lescola, per fer-la ms visible i accessible als nens i nenes. Collaborar amb lescola per implicar a tota la comunitat educativa en el projecte Agenda 21 de lAjuntament de Barcelona, amb lobjectiu de fer una escola que tingui com a lema la Solidaritat i la Sostenibilitat amb tasques divulgatives, de suport al projecte educatiu, etc.

filxranda
Edici: Marta Nebot i Jordi Barb Redacci: Rubn Rolo i Marta Nebot Maquetaci: Sergi Pardo i Jordi Barb Portada: Agust Carn i Jordi Barb Fotografia: Agust Carn, Miriam i escola Grcies a les comissions, pares i mares per fer possible aquesta publicaci amb les seves aportacions. La Comissi de Comunicaci no es fa responsable dels danys directes o indirectes derivats dels continguts o les informacions ofertes per tercers en la publicaci. LAFA de lEscola Can Fabra s una entitat sense afany de lucre que agrupa les famlies (pares, mares o tutors legals) dels alumnes de lescola. Sorganitza en una Junta Directiva i en grups de treball o comissions.

HORT ESCOLAR
Realitzar un projecte conjunt entre lEscola i lInstitut Rubi i Tudur, escola de Jardineria de Barcelona, fomentant entre els nens el coneixement i la cura de les plantes.

Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat

comissions

La Colla Gegantera Can Fabra a la

3 Cercavila dEscoles de Sant Cugat
les 16h del passat dissabte 29 dAbril, bona part de la Colla ens vrem trobar davant de lescola per agafar un autocar que ens portaria a Sant Cugat. Estavem convidats a participar a la 3 Cercavila dEscoles daquesta vila. Amb lautocar gaireb ple, inclosa la nostra gegantona Filomena, en Bob i la Wendy, varem fer cam il.lusionats amb aquesta nova fita. El bon temps ens va acompanyar tota la tarda amb un sol esplndid. Sobre les 17.30h ens varen oferir un berenar de xocolata amb magdalenes o melindros i tot seguit els msics vam assajar per acabar denllestir els petits dubtes que tenem.

Tan bon punt va comenar la cercavila els tabalers i la resta de msics ens varem impregnar daquella energia grupal que et fa vibrar per dins i per fora i que durant fora estona fa que no siguis conscient de la quantitat de gent que al teu voltant taplaudeix i tacompanya. Dirigits per en Jaume, de lEscola Eullia Bota, i totalment guiats i acompanyats per la resta de la seva Colla varem donar un pas endavant al nostre projecte. La Tarantela va sonar fora b i contundent i la Samba ja assajarem ms. Els ms petits tamb varen poder participar fent sonar amb fora els seus tambors durant la passejada. Com a record de la trobada els nostres nens, juntament amb la Carme i la cap de Colla, lAlcia, van recollir una escultura del Gegant Valent de Collserola, feta per lartista local Dolors Serra. Esgotats per molt contents i satisfets de lactuaci conjunta varem tornar amb lautocar cap a Barcelona pensant ja quina ser la propera trobada. A tots aquells que volgueu passar-vos-ho b, ballar, tocar la gralla o el tabal, els que sabeu de msica i els que no, els que voleu portar la geganta o els capgrossos, o tan sols acompanyar-nos en aquestes moments de diversi ja sabeu on trobar-nos. Colla Gegantera Can Fabra

03
filxranda comissions

.com/site/gegant https://sites.google

safacanfabra/

Formaci
Benvolgudes famlies, com ja sabeu la primera xerrada daquest curs escolar va ser Bones prctiques en famlia, que tractava sobre leducaci emocional dels nostres fills i filles. Us adjuntem un article sobre aquesta temtica, per si us interessa ampliar la informaci...

EDUCAR LES EMOCIONS

Segurament mentre esperveu els vostres fills, heu participat o heu sentit una conversa similar:a No entenc qu li passa a lEnric, el meu segon fill el que va a P5, agafa unes enrabiades cada cop que no li surt b quelcom, ja sigui que estigui dibuixant o b fent un trencaclosques. En canvi la Maria, que ara ja t 8 anys s pacient i constant, insisteix una i altra vegada fins que sen surt. Dons jo no s ben b que li passa a lIgnasi, no ens explica res de lescola, sel veu encaparrat sempre, des que va comenar sis de Primria. Per molt que li preguntis sobre el tema no en traiem res. Ho fa expressament? No, no ho fan expressament.

QU S LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL?
En primer lloc hem dentendre que les emocions formen part de nosaltres i que fins ben b el 1995 no en sabem res del mn de les Emocions i de la Intelligncia Emocional. Fins al moment els mestres i els pares shavien centrat en el desenvolupament cognitiu i rendiment acadmic. s ms, jo que ja tinc uns quants anys, havia patit a 8 dEGB, una passaci de proves psicotcniques que semblava que determinaven de forma definitiva si eres tonta o no, i si tindries o no xit a la vida. Quan tornaves a classe, els companys expectants et demanaven BUP o FP? Si deies FP, automticament rebufaven i expressaven pena o b compassi, ja que havies perdut la teva nica oportunitat per a lxit i la felicitat. Si deies BUP, automticament somreien i expressaven alegria, ja que tenies garantida lxit i la felicitat. Diferents estudis demostren que alguns nens i nenes amb un alt rendiment acadmic no aconsegueixen lxit ni la felicitat que tenien garantida com adults. En canvi aquells que eren considerats tontos i tontes han aconseguit el que volien i sn felios. La intelligncia emocional s una rea dinvestigaci que fa referncia als processos implicats en el reconeixement, s, comprensi i maneig dels estats emocionals dun mateix i dels altres per a resoldre problemes i regular la conducta. Ens trobem davant duna rea dinvestigaci molt recent que uneix dos termes molt amplis i ambigus que durant molt de temps han estat considerats contraris i fins i tot incompatibles.

tes interns duna persona: laccs a la prpia vida emocional, lavaluaci de la prpia gamma de sentiments, la capacitat de discriminar entre les emocions i etiquetar-les, la capacitat de recrrer a les emocions com a mitj per a interpretar i dirigir la prpia conducta. En Daniel Goleman, al seu best-seller titulat Intelligncia Emocional, divideix la mateixa en les segents competncies: Les personals que determinen la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos (conscincia dun mateix, auto-regulaci de les emocions i motivaci) i les socials que determinen la manera com ens relacionem amb els altres (empatia i habilitats socials). Aquestes competncies es poden desenvolupar al llarg de tota la nostra vida, amb la prctica i lentrenament. Limportant s comenar i quan abans comencem a educar emocionalment als nostres fills abans tindran ms recursos per a sser felios.

04
filxranda comissions

QU S UNA EMOCI?
Una emoci s un estat complex de lorganisme, caracteritzat per una excitaci o pertorbaci que predisposa a respondre o actuar duna manera determinada i es genera com a resposta a un esdeveniment o fet extern o b un pensament intern. Una emoci tamb s un sentiment subjectiu i privat. Algunes emocions sn entre daltres, alegria, por,tristor, clera, rbia, disgusts, sorpresa, serenitat, etc.

RESPOSTA EMOCIONAL
Per exemple, si nosaltres estem esperant al nostre fill o filla que fa tard i comencem a pensar durant tota lestona: No hi ha dret el que fa, Em pren el pl, Aix no pot continuar aix, Sassabentar de qui mana en aquesta casa, etc. El ms habitual s que la nostra part ms primitiva valori la situaci com negativa o com una amenaa al nostre propi benestar. En la majoria de nosaltres es desenvolupa una primera emoci de rbia (dilataci de les pupilles, acceleraci del ritme cardac, tensi muscular, etc.) que ens predisposa a enfrontar-se a o a fugir. Desprs interv la part ms reflexiva del cervell, de tal forma

s important desenvolupar la intelligncia intellectual i la intelligncia emocional dels nostres fills.

En Gardner al 1995 aporta la teoria de les intelligncies mltiples amb la segent definici Coneixement dels aspec-

comissions
que podrem pensar de diferents maneres. Per si continussim amb els mateixos tipus de pensaments negatius i irracionals: No hi ha dret el que fa, Sempre arriba tard, etc. la rbia romandria, amb la qual cosa probablement amb larribada del nostre fill siniciaria una baralla. En tot cas sempre hem de respectar o legitimar els seu sentiments i/o emocions per hem de posar els lmits en els comportaments nocius. Entenc que estiguis enrabiat per no permeto que llencis les joguines.

I DELS 6 EN ENDAVANT? s clau deixar de reprimir per passar a regular les nostres emocions. RA I PENSAMENTS POSITIUS
Si comencssim a pensar de forma racional utilitzant pensaments positius: A veure ni sempre arriba tard, ni s un desastre, No es tracta de demostrar qui mana ms, Posar-se nervis s pitjor i no porta a res, Limportant s calmar-se i parlar-ne amb ell o ella de forma seriosa, perqu comprengui com estic patint mentre fa tard, Sc capa destablir un cstig, Som capaos darribar a un acord perqu no torni a passar i la rbia desapareixeria, i siniciar una emoci positiva (tranquillitat, serenitat...) que ens capaciti per solucionar el problema. 1. Practica lEscolta Activa: Comena les converses escoltant. No inicis la conversa realitzant un judici previ (quina pinta que porta). Observa qu li ests dient i com li ests dient. Mant el contacte visual, miral a la cara. Realitza gestos i produeix indicacions verbal (val, ho entenc...) que indiquin que lests escoltant. No linterrompis, deixal parlar. No rebutgis el qu el teu fill sent. No confeccionis solucions preestablertes, ni precipitades. 2. Desenvolupa lempatia: Pensa que si actua daquesta manera s perqu t un motiu. Posat a la seva pell (quan tenies la seva edat, que el teu millor amic no et convids a la seva festa era molt important), que no significa est dacord. Observa el seu comportament no verbal (expressions, to de veu...) i identifica lemoci que sent. Respecta i no valoris el que sent. Deixa que sexpressi. Digues-li entenc el que sents, em sembla que ests dolgut... i dna-li temps.

REPRIMIR O REGULAR LES EMOCIONS?

Els adults, tot i que no s gens fcil, som capaos de regular el que sentim mitjanant els nostres pensaments i daltres maneres. Per, en general, els nostres fills de menys de 6 anys, que encara estan en una etapa fora egocntrica, esperen de nosaltres que satisfem tots el seus desitjos, a ms a ms no han aprs a utilitzar el pensament positiu per regular les seves emocions. Els nostres fills que habitualment sn encantadors, a vegades sn segrestats per la rbia o la ira (rebequeries, llencen joguines, ploren desconsoladament,peguen, etc.) quan els diem que no o els exigim alguna cosa que no els agrada. La principal estratgia reguladora a l infantessa es troba a la famlia, principalment a la mare. El nen busca consol i lajut de ladult, necessita expressar els seus sentiments i emocions als altres. Sovint perqu no conv, o per evitar una discussi, tenim tendncia a controlar el nostre comportament i reprimim la nostra emoci. Reprimim, reprimim i reprimim dia darrera dia, fins que el nostre fill vesa la llet i perdem absolutament el control.

No es tracta de solucionar els problemes dels nostres fills sin ajudar-los per a que pensin en les possibles solucions.
3. Resum les seves idees i dna-li informaci til: Demostra-li que lhas ents i comprs. Utilitza frases del tipus: Si no the ents malament...., Aleshores el que em vols dir s que no saps ben b que vols estudiar ms endavant.... Completa les seves idees amb informaci til, positiva, especfica i orientada al present i al futur: B es natural que estiguis confs, jo quan tenia la teva edat tamb ho estava, ja veurs que ms endavant anirs aclarint-hi. Limportant s que comencis a recollir informaci sobre les diferents opcions de les que disposis. Vols que tajudi en quelcom?. Li indicarem el que esperem que no torni a passar i li podem suggerir alternatives per a millorar: en un futur magradaria que si ests preocupat/da per quelcom que no tho passis tot sol. O b mho fas saber en a mi, a la mare, o b alg a qui li puguis explicar, quan un explica o expressa els seus maldecaps sovint es sent millor; o b que et centris en qu pots fer per solucionar el problema que tens. Se tacut qu ms podries fer?. No es tracta de solucionar els seus problemes o maldecaps, sin dajudar a que pensin quines possibles solucions o alternatives tenen i que aprenguin a escollir la ms adient. Si volen que els diguem quina alternativa u opci s per nosaltres la millor, que sigui perqu ells volen saber el nostre parer. Daquesta manera estem educant els nostres fills perqu dadults siguin autnoms, amb recursos per solucionar els seus propis problemes. 4. Arriba a un acord parcial: Consisteix en cedir i reconixer que els nostres fills tenen part de ra. Es un bon exemple que som capaos dequivocar-nos i rectificar. Utilitza frases del tipus: es possible ...potser exagero posant-me daquesta manera ... no obstant... s superior a mi.

05
filxranda comissions

QUE PODEM FER DELS 3 ALS 6 ANYS?

1. Si en aquell moment es pot, cal respectar les emocions dels nostres fills i deixem que les expressin, sempre i que el seu comportament no sigui nociu ni una manca de respecte als altres. Per exemple deixem que faci una rebequeria fins que se li passi. Sempre s preferible expressar a reprimir. 2. Si quan senrabia o sentristeix hi ha perill que prengui mal o que molesti o faci mal a alg altre cal aplicar la distracci conductual i/o visual. La distracci conductual consisteix en que canvi dactivitat i la visual consisteix en canviar dindret o habitaci. 3. En el cas que faci mal, llenci una joguina o faci quelcom dolent se lhaur dacompanyar al rac i fer-lo pensar un minut per any. Al apartar-lo de lactivitat o del lloc en el que est aprn que aquella conducta o comportament s errnia. Daquesta manera distingeix entre el que est b i el que est malament.

comissions EDUCAR LES EMOCIONS (continuaci)

5. No toblidis de reconixer: Vigila de reconixer aquells comportaments que volem eliminar (atenent-lo noms quan es porta malament). Evita reconixer comportaments dispars (un dia un i al dia segent el contrari). Sigues precs indicant amb claredat qu s el que ests reconeixent: Magrada quan mescoltes, perqu aix facilita que ens entenguem millor....

NO OBLIDEM QUE:

No existeix el nen/a perfecte! Ni els pares perfectes!

Lhumor far disminuir la tensi i estrs acumulat.

6. No oblidis el somriure: El millor final ser un somriure, dons s el millor indicador que anem per bon cam. La forma daconseguir-ho ser variada i sha dadaptar a la nostra forma de ser: Com a mnim est estudiant 5 minuts per a lexamen .... Lhumor far disminuir la tensi i estrs acumulat. No obstant abans de bromejar cal conixer les circumstncies per les quals passa el seu fill per no ficar la pota.

Si no els nens i pares que no han estat educats emocionalment!!

Font: FaPac Escola de Pares Autora: Anna Rosiqu i Jov (psicloga i coach especialitzada en educaci emocional)

Festa de la primavera...
grcies! 06
filxranda Comissions

recomanat

Recollida daliments
Escola, Endermar (empresa menjador) i famlies participen en tasques solidries de recapta daliments

Escola per projectes

Recapta daliments Octubre 2010

381Kg

altre dia al obrir le-mail, vaig veure un correu on sanunciava la xerrada a lescola Maquinista sobre lescola per projectes, el tema em va agradar, per quan vaig llegir qui era el ponent, David Vilalta, em va fer recordar a la meva etapa escolar i em va fer molta illusi. Em dic Jlia Estela i tinc 31 anys, sc fisioterapeuta i treballo en un hospital fent la feina que realment magrada. Vaig anar a lescola Dovella, on el David va treballar molts anys, escola on, en aquell temps, ja creien en un model educatiu per projectes. Tinc molt bon record del preescolar i la primria, em van ensenyar a buscar els meus recursos, a tenir coneixement del meu cos, a experimentar, a potenciar les meves motivacions i sobretot a ser humana. rem una escola diferent i en alguns moments vaig dubtar destar preparada per estudiar el que volia, per vaig anar a linstitut i la universitat a curs per any. Entre els meus companys de promoci, que encara ens reunim per recordar aquells anys, han sortit informtics, matemtics, enginyers en telecomunicacions, farmacutics, etc. no cal dir que tots no van anar a la universitat per si que tots som persones amb valors. Actualment sc mare de dues nenes. Lany passat el Marc i jo vam haver de prendre la decisi de quin tipus descola havia danar la nostra filla gran. Els dos tenem molt clar que volem que ans a lescola pblica i que fos amb una educaci per projectes. Avui lAbril va a una escola (Can Fabra) que compleix les nostres expectatives. Noms espero que lAbril i la Ivet, siguin tant felices anant a lescola com jo ho era, que siguin bones persones i facin el que ms els agradi. Jlia Estela Esteve
mare de lAbril (Hmsters)

Recapta de llet Abril 2011

222L.

Lliurem els aliments a la Parrquia de Sant Paci (entitat benfica receptora del Banc dels Aliments), que els distribueix entre les persones ms necessitades del barri. El Banc del Aliments s una benfica privada, independent i sense nim de lucre, que reparteix aliments a la Parrquia de Sant Paci i altres entitats benfiques de la provncia de Barcelona.

07
filxranda Comissions

Parrquia de Sant Paci (Sant Andreu)

Famlies necessitades

Moltes grcies per lesfor i la generositat de voluntaris, famlies, mestres, Endermar, a tots aquells que heu fet possible duna manera o una altre aquestes accions solidries. Hem aconseguit un doble objectiu:

apilar un munt de menjar i fer partcips els nostres fills fomentant el valor de la solidaritat. Esperem que aquestes iniciatives hagin estat positives per tots plegats i sobretot per als ms petits.

Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat

the caracter... Entrevista

Maribel Daz
En aquest nmero entrevistem a la nostra Profesora dangls. la Maribel Daz i Mata, que ens explicar unes quantes coses sobre ella i sobre el que s ensenyar una llengua estrangera a nens tan petits com els nostres Ah , per cert, lentrevista la farem en angls, i aix tots plegats practicarem una mica

A book:

A film: A trip: A song: A solidary cause:

I you dont mind only It is really difficult for me to name soledaone, so Garca Mrquez), d (G. Cien aos the I will tell you three: Aloma (Merc Rodoreda) and the Millennium trilogy (Stieg Larsson) The Schlinder list The Okavango Delta (Botswana) Ode to my family (Cranberries) , Nepal): Kumbeshwar Technical School Org. (Kathmanducastes and they educate take care of n who belong to the lowest and train the wome ns and they belong to the their children, educate and grow up orpha World fair trade organization.
- Where are you from, Maribel? Im from Catalonia, of course, I was born in Molins de Rei Why did you want to be a teacher? and why a teacher of English? Since I can remember I always wished to be a teacher. I used to play with my dolls and my little blackboard, writing lists of anonymous pupils and asking so many questions to them. I became interested in English because, at the time I was at university, you became a language teacher and it was supposed you would be specialized in three languages: Catalan, Spanish and English. Then, because I had to teach English I started studying this language as much as I could because I wasnt very comfortable with the level I had learnt at the university. What did you feel about our school at the beginning of this course? I was greatly impressed because of the kind welcome of my new colleagues and the feeling of being part of an enthusiastic new project. Besides, I loved the fact of finding families as you: kind, collaborators and involved in the education of his children. For the second time in my professional life, I realized that I was a part of a real educational community. Is Monkey a good colleague? He helps a lot because he gets the children attention much quicker than me. He teaches the everyday

routines in a very funny and kind way and it makes things easier. I think he is a great colleague and he deserves all my support. But, you know, maybe in the future we will need another puppet and a new character will join to our English group of teachers. What advice would you give to us, who have a low/ medium or almost lost level of English, to motivate and get our children used to this important language? For example: does it help if we watch films in English? Our children learn Catalan and Spanish at the same time, how can be easily introduced another language? Can you give us any advice? Of course you can help a lot at home. In my opinion (and from my experience) it would be a nice thing to create a motivating and special context at home in which parents can easily use or teach English; for example: Once or twice a week you can tell tales, before going to sleep, in English You could take some routines of the day such as: dinner, bath time, play time, etc, as the time to speak in English (about food, drinks, cutlery, clothes, toys, etc). You can watch TV cartoons or short films in English as well, but, even it is the most comfortable activity for the parents, I would highly recommend being with them and give short explanations about what are they watching. When I finish the English blog linked to the School web, you could easily use some of the materials Im using at present (songs, stories, links to other websites, etc.) And I am sure that if you decide to share your English with your children using another way but with lots of love and patient it will work perfectly as well. Why do you think the Spanish population has a low level of English? Because we were not taught by a communicative method. The oral skills were not very important in the classes probably because some teachers were not orally competent. Instead, our English sessions were plenty of grammar exercises and readings and

08
filxranda the character...

lescola

To work on extra oral shills at Second Cycle (3rd and 4th grades) To introduce a second foreign language at Third Cycle (5th and 6th grades) The School who wants to take part in one (or more) of this points has to apply for it by writing a project about the methodology, resources, evaluation, etc., that are going to be used. If the Departament dEducaci chooses the project, the school gets a grand and a training course for teachers. Unfortunately,this year, we have been informed that there will not be possibility of asking for the PELE because the Departamenthasnt got money for the grand. Nevertheless we will continue introducing English from Preschool (P3) and we will see if next year we can apply for it.

How can we assimilate the multilingual fact: Catalan, Spanish, English? For some time, our children, will mix some words and will speak a kind of a mixture of languages. Do we have to correct them when they mix languages? Shall we repeat what they said carefully? How can we manage this miscellany of languages at home? A good technique would be the repetition of the structure they have used wrongly without saying it was wrong and adding the name of the language they wanted to use. For instance, if they say: -s que jo no sapo com es diu. You should say: -Jo no S com es diu, diem en catal. And wait for them to repeat it well. There has to be a correction because they need a model of language and we are the ones who have to give it. Can you talk about the Foreign Languages Project of the Departament dEducaci that will be done in our school? Actually we are already working on it but we do not have the resources that the Department give to the schools with the projects already granted. The Projecte Experimental en Llenges Estrangeres (PELE) has three forms:

And nowfor finishing let me add some words from Herodotus:

fill a bucket. educate islena tfitroe To kind o It is to

filxranda the character...

we were not able to communicate in the foreign language when we had to use it. Luckily, nowadays, we know that you learn a language when you receive correct models of it and you use it.

To introduce the foreign language from the first grades (P4)

09

lescola

la gesti mental: tcniques i estratgies per aprendre de manera ms conscient

Una de les lnies que marca el nostre Projecte Educatiu s el treball conjunt de famlia i escola, amb lobjectiu primordial dafavorir ladquisici de les eines necessries que ajudin els nostres infants a ser persones preparades per viure i conviure en societat.

partir de lassessorament rebut al centre, per part de la nostra psicopedagoga Glria Catal, durant els cursos 2009/10 i 2010/11, iniciem una feina de recerca, comprensi i anlisi en profunditat sobre la Gesti Mental, per consolidar la seva prctica com una de les bases de la nostra tasca educativa.

La Gesti Mental ens aporta les tcniques i estratgies necessries per millorar i garantir que els alumnes siguin conscients del treball mental que realitzen abans de resoldre qualsevol tasca. El treball de gesti mental procura deixar de banda activitats ms repetitives, de cpia i rutinries, i afavorir la captaci del mn mental a travs dactivitats de tipus ms cognitiu. Lobjectiu s fer als alumnes conscients de que es realitza lacte de pensar, tot descobrint els propis gestos mentals, per poder organitzar el propi pensament i millorar lautonomia en el procs daprenentatge. I com ho potenciem? Doncs a travs dactivitats cognitives que tractin densenyar gestos mentals com latenci, la comprensi, la memoritzaci i la reflexi. En el moment de presentar una activitat o tasca a realitzar sha de deixar temps per rememorar, recopilar i donar forma, tot fent una imatge mental dall que es demana. Aquesta imatge mental s lEvocaci, lespai de temps que hi ha entre la percepci i la resposta. Per a que ho tingueu ms clar, us expliquem unes quantes activitats que podeu fer amb els vostres fills i filles: Ara ens relaxem, tanquem els ulls i juguem amb les lletres,... Alguna vegada us heu imaginat que la lletra D es posa vermella perqu ha menjat un tomquet i que de sobte comena a inflar-se i a fer-se molt gran? I a ms li surten taques grogues i es comena a desinflar de nou tot recuperant la seva forma natural? Fem ara una representaci mental del que farem durant el dia? Sou capaos de rememorar per la nit totes les coses que heu fet (amb qui heu jugat, qu heu menjat,...)? Recordem qu vam fer la setmana passada a ...? Fem clcul mental? Ens imaginem al cap una llimona? I si posem dues ms al costat, quantes tindrem? I si en treiem dues? I qu s el que ms us ha agradat dels espais matemtics que heu fet a lescola? Veiem una imatge (fotografia, conte, dibuix,...) i la tapem, deixem un temps per recordar-la i organitzar-la en lespai mental; quants elements som capaos de recordar? Aquestes possibles activitats shaurien de dur a terme en un espai de silenci, deixant que tots gaudeixin del temps necessari per no crear ansietat ni angoixes. Ladult actuar com a mediador, sevitaran situacions rutinries i es valorar qualitativament qualsevol opini, defensant la tasca feta, recordant que dels errors tamb saprn, de manera que incidirem sempre de forma positiva en el treball mental de cada infant. Des de lescola us animem a experimentar i gaudir amb aquesta altra manera daprendre a aprendre. lescola

Cada persona s nica en la seva manera de pensar, de raonar, dorganitzar la informaci, etc,... i s per aix que sha de donar molta importncia a les diferents formes de percebre una informaci i/o a la manera com cadasc s capa de resoldre els problemes. Sabeu que la manera de recollir la informaci, emmagatzemar-la i codificar-la en la ment s diferent depenent de si som persones visuals, auditives o mixtes? Aix vol dir que alguns tenim molta facilitat per fer i retenir imatges al cap (fotografies, dibuixos,..); daltres de segur que tenim ms facilitat per memoritzar sons, paraules, dilegs,...; i hi ha qui sn capaos de processar i completar les informacions tot complementant un tipus de percepci amb laltre.

10
filxranda lescola

Partint daquesta reflexi inicial, els diferents nivells de respostes davant dels aprenentatges no sn deguts, en la majoria dels casos, a les capacitats intellectuals innates de cadasc, sin a la percepci i al plantejament que fan uns i altres a lhora de resoldre activitats i elaborar procediments mentals. Si hem de tenir en compte la manera de recollir la informaci (percepci) de cada infant, tamb haurem de reflexionar sobre els passos mentals que shan de fer abans de la resoluci duna tasca i, s aqu, on tots els que participem per millorar leducaci dels nostres infants, famlies i professionals de leducaci, tenim un pes molt important.

samfaina

Rubn Rolo

activitatslarticle

per adults... Carmanyolestoltes...

grcies comissi!!

ms formaci
ms de la xerrada sobre EL JOC, aquest trimestre moltes famlies van gaudir daltres accions organitzades per la comissi, com han estat els TALLERS FAMILIARS. Es pretenia oferir un espai de trobada dins de la prpia escola, on les famlies pugussim gaudir duns moments amb els nostres fills i filles, i amb altres companys i companyes, compartint activitats ldiques. El primer dells va ser el TALLER DE CONSTRUCCI DE JOGUINES AMB MATERIAL DE REBUIG. Es varen construir autntiques obres dart!! I principalment ens ho vam passar pipa!!! Tant que sorganitz una segona convocatria Desprs de tanta activitat, .b, de fet unes setmanes desprs, algunes mames (i alguna directora de lescola) vam poder gaudir duna sessi de IOGA PER A ADULTS (que consti que els papes tamb estveu convidats!) grcies a la mare de P3 Annette Stoessel, professora de Kundalini Yoga, ioga per a embarassades, ioga per a mares i bebs i per a famlies. I amb ganes de ms Es van realitzar dues sessions ms, per aquesta vegada dun IOGA ms mogudet i ldic, IOGA EN FAMLIA! amb canalla inclosa TOTA UNA EXPERINCIA!

11 11
filxranda Comissions larticle

la contra

Ms Cuentos por favor ;)

en alas para que la mariposa su imaginacin nos ayude a entretejer la trama de las narraciones e improvisar por ejemplo finales alternativos, para hacer dicha narracin, no solo del narrador sino tambin del oyente. En la narrativa podemos encontrar adems de un medio ldico, que introduzca conceptos de nuestra sociedad que pueden llegar a encontrarse, una va de escape a sus sentimientos ms ntimos, que puedan expresar a travs de un personaje o situacin, con el truco de adivinar/imaginar que paso despus de? o que haras t si? Al ejercicio de la creacin de historias/ narraciones es necesario darle la cadencia, adecuada sin que suponga un esfuerzo que nos acabe agotando, sino ms bien que comience en un goteo y fluya luego al gusto de ambos oyente y narradora/narrador. En resumen una mano en la tierra y otra en el cielo sera el caso ideal para que la imaginacin/fantasa y ciertas dosis de realidad coexistan y reconduzcan a ell@s a aquellos parajes que hemos diseado para que confeccionen su imaginacin. En la creacin de historias cortas o largas son necesarias, no os riais, palabras poderosas que den rienda suelta a su mundo fantstico. Un escritor y pedagogo famoso entre los ni@s y l@s que lo han sido, Gianini Rodari, alega que una historia solo puede nacer de un binomio-fantstico compuesto por dos palabras muy dispares entre si que cuando se unen produce la semilla de una narracin. Las frmulas de inicio tradicionales funcionan casi siempre: Haba una vez; rase que se era; All en una tierra lejana; Hace muchos aos; En el tiempo de los sueos; En los bosques de; Cuentan l@s ancian@s; Y vivieron felices Para el desarrollo de la historia, en el caso de la realizacin propia, la confeccin de un casillero como el , que basado principalmente en las dos palabras ampliamente diferentes o no creara un entramado fantstico de la figura de abajo. Como podis ver la trama podra continuar hasta el infinito, pero basta con unas cuantas celdas para realizar combinaciones precisas entre ellas para construir mltiples historias. Eligiendo las palabras adecuadas de acuerdo con la temtica que queramos abordar. Rubn Rolo

odra ser lgico, de alguna manera, desear que nuestros hij@s tuvieran una fortaleza fsica y mental tal que pudieran enfrentarse a las adversidades de la vida, sin casi despeinarse o quiz simplemente con normalidad para as garantizar que dichos obstculos los pudieran superar. Pero la realidad es que nadie nace enseado y la capacidad de superacin y/o realizacin podra residir adems de en las frases hechas como el esfuerzo ennoblece etc tambin en escuchar o confeccionar historias/narraciones que ilustren situaciones en las que se puedan encontrar. Todo ello puede llegar a formar parte, tal vez, del retrato de su personalidad en un futuro no muy lejano. El da a da de nuestr@s peque@s est sin duda tejido con alegras y pequeas penas que con buen humor acaban siendo ms alegras que penas. Siendo este buen humor, una de las facetas que se puede cultivar con narraciones alegres, que recuerden con cario en alguna ancdota de su vida o ver un smil en ellas. El hecho que por experiencia me he encontrado es que al ser ni@s, al principio, las preguntas fluyen de tal manera que pueden llegar colapsar el curso de la narracin, pero con el tiempo se transforma todo esto

PERSONAJES
Un gigante Un nio Un mago Los padres Un animal Una bruja Una mueca

LUGARES
Un castillo Un ro Una isla Un molino Un pueblo Una montaa Una ciudad

OBJETOS
Un libro Una llave Un rbol Una puerta Un barco Una lmpara Un espejo

SITUACIONES
Una sorpresa El aburrimiento El fuego Un viaje Una trampa Una mentira Un examen

samfaina

Rubn Rolo