APUNTS DE ZOOLOGIA Animal: tots els animals sn eucariotes, pluricellulars i necessiten de la mobilitat per aconseguir laliment.

Regne animal: molt diversificat amb una base repetitiva. Hi distingim uns 30/32 tipus dorganitzacions (flums). Cada evoluci apareix dintre del seu flum. Al cmbric hi havia molts ms flums, degut a la gran quantitat de recursos disponibles. Molts daquests flums han desaparegut, per tant els 30-32 actuals sn originaris del cmbric. Taxonomia i sistemtica: origen teoria de levoluci de Darwin. -Sistemtica: estudia des de diferents punts de vista la diversitat animal. -Taxonomia: estudia les relacions evolutives entre els diferents animals. -Categories taxonmiques: regne, flum, classe, ordre, famlia, genera i espcie. Per definir una espcie sutilitza la nomenclatura binomial. Ex. Apus apus (falc negre) Anteriorment per classificar una espcie ens basvem amb els carcters morfolgics, actualment ho fem a travs dels carcters cromosmics, que poden ser: a) Homlegs, existeixen en lavantpassat com. b) Anlegs, no existeixen en lavantpassat com, (no ens serveixen per classificar poden sorgir per convergncia adaptativa en resposta a la pressi evolutiva). Els primers animals tenien una organitzaci cellular amb diferents tipus de cllules amb diferents funcions, per no formaven teixits, el nivell mxim dorganitzaci era la cllula. Tenien simetria radial, beneficiosa pels animals que no cerquen el menjar. La mobilitat per cercar laliment s el que dona pas de la simetria radial a la bilateral, causada per la cefalitzaci. Aquest pas provoca laparici dun tercer teixit, entre les dues capes per crear el teixit muscular. mesoderma. Els animals diablstics tenen dues capes de cllules i els triblstics tres. Els primers bilaterals eren acelomats, no tenien cap cavitat interna, ex: dnies. El segon pas evolutiu fa aparixer una espcie de celoma (pseudocelomats) i finalment apareixen el celomats, amb un vertader celoma ben diferenciat. Dins aquest grup hi trobem els anllids, molluscs, artrpodes, equinoderms i cordats.