PROPOSTA TREBALLS DE RECERCA

de lEscola Joan Pelegr Curs 2004/2005

INDEX
1.1.1 1.2 1.3 1.4 2.3.3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7 3.8 3.9 4.5.5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 6.6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 6.6 Llengua i Literatura Catal Castell s de la llengua (sociolingstica) Interdisciplinari (amb atenci als aspectes lingstics) Llenges estrangeres Cincies socials Histria Psicologia i Antropologia Geografia Religi Filosofia Art Drets Humans solidaritat Dona i qesti de gnere Altres Matemtiques Cincies Naturals Biologia, Geologia i cincies de la terra i medi ambient Medicina Qumica Experimentals Fsica Tecnologia Tecnologia i enginyeria al mn clssic Control de sistemes Electrnica Electricitat Automoci Mecnica 28 16 21 9 11 4

6.7 6.8 6.9 6.10 6.11 6.12 7.8.9.-

Energia Telecomunicacions Multimdia Programaci Equips informtics Famlia administrativa Educaci fsica Visual i plstica Msica 36 37 38

LLENGUA I LITERATURA
Treballs recomanats per a alumnes de la modalitat de literatura catalana/castellana:

CATAL
1* Tirant lo Blanc. (Propostes: Elements medievals i moderns. Actualitat duna novel.la medieval. Comparaci amb una altra novel.la de cavalleria...) 2* Ausis March. (Propostes: una poesia innovadora. Un amor antitrobadoresc. Comentari dalguns poemes) 3* Terra Baixa dAngel Guimer. (Propostes: elements romntics i realistes. Elements recurrents en la dramatrgia de Guimer....) 4* Josafat de Prudenci Bertrana. (Propostes: estudi del mite la bella i la bstia. La simbologia de lobra). 5* Els fruits saborosos de Josep Carner. (Propostes: un model noucentista. Smbols) 6* Mirall trencat de Merc Rodoreda. (Propostes: el mn rodoredi, smbols: les flors, el nmero 3, els objectes rodons, laigua,...) 7* El llibre de les bsties de Ramon Llull (Propostes: elements didctics de lobra, les faules,...) 8* Lescanyapobres de Narcs Oller (Propostes: estudi dels estudis realistes i naturalistes de lobra, estudi de limpacte de la revoluci industrial a travs de la literatura, comparaci amb alguna altra obra contempornia castellana o francesa,..) 9* Bearn de Lloren de Vilallonga (Propostes: els smbols, la histria i la ficci, estudi dels personatges,...) 10* Estudi de qualsevol lectura de les prescriptives: Canig, Curial e Gelfa, ...

CASTELL
1* El conde Lucanor de Don Juan Manuel (Propostes: Comparaci de contes de Don Juan Manuel amb els contes orientals, tradicionals i folklrics. Vicis i virtuts de la societat medieval a travs dels seus contes). 2* Poesia de Garcilaso de la Vega (Propostes: Lamor, la naturalesa i la mitologia. Estudi de les innovacions en la poesia del renaixement).

3* Poesia de Antonio Machado. (Propostes: La dona i lamor. El cam i el viatjant. Estudi dalguns dels smbols de lobra9. 4* Historia de una escalera de Antonio Buero Vallejo (Propostes: estudi del teatre modern. Aproximaci als conflictes de la societat actual). 5* Estudio de El Romancero (Propostes: estudi dels tipus de personatges: el moro, la dama, el cavaller/heroi, etc. Lamor, la guerra i la cultura medieval). 6* Estudio de El Quijote. (Propostes: la literatura dins de la literatura, la crtica als llibres de cavalleria, les diferents novel.les que hi ha a linterior de lobra, lideal en front de la realitat, la realitat mltiple, etc) 7* Fuenteovejuna de Flix Lope de Vega. (Propostes: lhonor i lhonra, lopressi de les classes dirigents, etc) 8* Rimas y leyendas de Gustavo Adolfo Bcquer. (Propostes: la innovaci del romanticisme, pervivncia en lactualitat, la influncia daltres moviments en lobra de Bcquer, el simbolisme, la concepci de lamor i la dona, la introspecci i el psicologisme, etc). 9* Luces de Bohemia de Ramn Mara del Valle-Incln. (Propostes: la teoria del teatre, la deformaci com a tractament de la realitat, les avantguardes, bohmia negra i bohmia rosa, comparaci entre lobra literria, teatral i cinematogrfica, ...) 10* Crnica de una muerte anunciada de Gabriel Garca Mrquez. (Propostes: estudi del realisme mgic, comparaci entre la construcci del llibre i la pellcula posteriorment filmada, comparaci amb alguna altra obra de lautor, etc). 11* La Celestina de Fernando de Rojas. (Propostes: bruixes, hechiceras, prostitutes, el mn social del s. XV, lamor i la mort, etc.) 12* La poesa del Siglo de Oro (Propostes: estudi de la selecci dunes obres concretes, els tpics literaris i la tradici grecolatina, relacions entre pintura, escultura i literatura de lpoca, etc). 13* El burladero de Sevilla de Tirso de Molina. (Propostes: estudi del personatge de Don Juan i els seus models posteriors). 14* Antologia de la generacin del 27 (Propostes: es poden estudiar conjuntament alguns poetes o escollir algun del grup alladament i treballar-lo ms a fons). 15* Ramn J. Sender. (Propostes: estudi general de les seves obres o b una obra en concret a escollir). 16* El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel Garca Mrquez. (Propostes: estudi del realisme mgic, comparaci entre la construcci del llibre i la pellcula posteriorment filmada, comparaci amb alguna altra obra de lautor, etc).

Altres propostes de treballs: 1* 2* 3* Comediants: una manera dentendre el teatre. Els contes de Pere Calders (Propostes: la ironia, la fantasia, labsurd,...) La narrativa de Quim Monz. (Propostes: temes, personatges, estil,...)

4* Cinema i Literatura (Propostes: els dos llenguatges. Adaptacions dobres literries al cinema. La presncia de mites literaris al cinema o a linrevs). 5* 6* 7* 8* Un recorregut per la Barcelona de Narcs Oller. El procs de autorealitzaci de la Mila a Solitud. Tom Sharpe: ironia de la realitat. El suicidio: mito, placer y recreacin en la literatura romntica.

9* Las protagonistas femeninas en la novela realista y naturalista (o cualquier movimiento). 10* La novela policaca: E. Mendoza, M. Vzquez Montalbn.

11* Ellas tambin escriben. Un recorrido por la novelstica de Carmen Ribera, Rosa Montero, Cristina Peri-Rossi (o cualquier autora elegida). 12* Un paseo por Barcelona. las novelas de Juan Mars.

13* De Blancanieves a Juan sin tierra, sin olvidar al Lobo feroz: estudio del cuento tradicional europeo. 14* 15* 16* Pablo Neruda, poeta del amor y la esperanza. Julio Cortzar: un viaje a travs del azar y la casualidad. Anlisis de sus cuentos. El tema del amor en los poetas del grupo del 27.

17* Pntate el pelo, Sbete al tranva, Inventa un nuevo lenguaje: Las vanguardias del siglo XX. 18* El sueo en la razn produce monstruos: La figura del hroe y el terror en el Romanticismo. 19* 20* 21* Personatges femenins en lobra dun/a autor/a. La novel.la gtica: estudi dalgun autor. El Drcula de Braam Stoker: estudi i versions cinematogrfiques.

22* 23* 24* 25* 26* 27* 28* 29* 30* 31* 32* 33* 34* 35* 36* 37* 38* 39*

Toni Morrison: estudi de la seva obra. Estudi del conte catal (de pre-guerra i post-guerra). Novel.la policaca nord-americana. ngel Guimer: estudi de les versions teatrals actuals. Novel.la fantstica. Novel.la daventures. El Frankenstain de Mary Schiller: estudi i adaptacions cinematogrfiques. Estudi dalgun aspecte dun diari o revista tant del passat com actual. Estudi de les canons populars tradicionals. Estudi de les canons de cantautors. Estudi de les canons del pop, rock, etc.. Estudi del monleg (literari, teatral o als mitjans de comunicaci) Els graffitis. La literatura de combate. Estudio de cualquier mito literario y su aplicacin a la realidad actual. Cuentos tradicionales y peliculas para nios. Biografia y autobiografias: Ficcin o realidad? Tpicos literarios: pervivncias en las canciones actuales.

s de la llengua (sociolingstica)
1* 2* 3* 4* 5* 6* Tradici teatral al barri. Premsa peridica en catal de difusi local (Recull de publicacions i anlisi) ONA de Sants: Una emissora de barri. TV de Sants. Llenguatge sexista en els mitjans de comunicaci. Moviment okupa. (Esttica i llenguatge).
7

7* 8* 9* 10* 11* 12*

El Centre de Normalitzaci Lingstica (Campanyes, resultats, dificultats,...) Ls del catal entre els joves (Aproximaci, enquestes i conclusions). El catal al carrer (Presncia visual de la llengua) Estudi i classificaci de les principals errades a la premsa escrita. s de la llengua: diglssia o bilingisme Estudi dun o diferents registres de la llengua (Msica, serials televisius, graffitti, publicacions alternatives...)

Interdisciplinari (amb atenci als aspectes lingstics)

1* 2* 3* 4* Unes entitats culturals singulars: Els Ateneus (passat i present) 25 anys del Centre Social de Sants. Estudi duna ONG Quins sn els nostres mites?

LLENGES ESTRANGERES
1* 2* 3* 4* 5* 6* 7* 8* 9* 10* 11* 12* 13* 14* 15* 16* 17* 18* 19* 20* 21* 22* 23* 24* s de langls a tot el mn. Origen i histria del American/British Slang Spanglish. La Generaci perduda (The Lost Generation) a la literatura americana. Ernest Hemingway i Espanya. Comentaris de Mark Twain sobre la societat del seu temps. Hucklebery Finn. Retrat de la dona de Charles Dickens. Feminisme a la literatura femenina americana. La dona al teatre de Shakespeare. Shakespeare i la seva visi de la vida (poder, bogeria, gelosia). Influncia del Francs a la llengua anglesa. Franglais. Victor Hugo: Influncia poltica, Poesia, Novel.la, Assaigs, Articles. Flaubert i Madame Bovary Tony Morrison (Nobel Prize) La influncia afro-americana a la literatura dels Estats Units. Literatura de la Commonwealth. Pop angls. Msica americana. African rhythem and American blues. George Owell and 1984. Oscar Wilde and The importance of Beign Earnest. Bernard Shaw.

25* 26* 27* 28* 29* 30* 31* 32* 33* 34*

Charles Dickens: Childhood and society in Dickenss novels. Swift and Gullivers Travels. Joe Orton and British Drama in The 60ies and 70ies. Harold Pinter and British Drama in The 60ies and 70ies. Samuel Beckett and The Theatre of The Absurd. Popular celebrations in english speaking country. English for Internet users. The British Monarchy Political changes in the new Great Britain. The origin of the Irish conflict.

10

CINCIES SOCIALS
HISTRIA
1* 2* 3* 4* 5* 6* Anlisi dun fet histric des de diverses historiografies Itineraris per la Barcelona medieval i moderna Lherncia islmica i jueva a Catalunya El bandolerisme Anlisi histrica dels smbols de Catalunya Els catalans als camps de concentraci

7* Geografia dels bars. La immigraci a un barri a partir del nom i dels clients de lestabliment 8* 9* Creaci dun joc sobre la histria de Catalunya (de rol, tipus Trivial, etc.) Cinema i histria (anlisi dun fet histric a travs de la filmografia)

10* Histria de les botigues del barri (desenvolupament histric, social i econmic duna botiga al llarg del temps) 11* 12* 13* 14* Lart al barri (modernisme) Can Batll: passat i futur Lestaci de Magria La personalitat de Joan Pelegr

PSICOLOGIA I ANTROPOLOGIA
1* 2* 3* 4* 5* Els instints en la psicoanlisi de Freud Lestudi del somni en la psicoanlisi Smbols onrics Estudi sobre lalegria en la tercera edat Les diverses formes denamorament

11

GEOGRAFIA
1* 2* 3* 4* 5* Levoluci dels usos del sl a un determinat municipi El turisme (a una ciutat, una comarca, un pas) Els espais naturals a Catalunya Els problemes mediambientals (a una ciutat gran, una comarca, Catalunya) Anlisi comparatiu de comarques frontereres

RELIGI
1* 2* La percepci que tenen els joves sobre la religi catlica Lorigen de lunivers segons la Bblia i la cincia

FILOSOFIA
1* 2* 3* 4* 5* 6* Utopia i cincia-ficci T fronteres levolucionisme? Una lectura actual de la Utopia de Toms Moro Una lectura actual de lApologia de Scrates de Plat El pensament nic La globalitzaci

ART
1* 2* 3* 4* 5* 6* Estudi i seguiment de les exposicions pictriques que es fan a Barcelona Simbologia religiosa. Estudi diacrnic a partir de la histria de lart La pintura dun artista poc conegut i que encara sigui viu El disseny dinteriors al segle XX Comparaci entre un moviment pictric i un moviment musical o literari Per qu no entenem la pintura de Joan Mir?

12

7* Temtiques quotidianes relacionades amb lart duna poca (per exemple, el vestit al Renaixement, la cuina a lEdat Mitjana, els mobles, les joies) 8* Evoluci duna temtica al llarg dun cert perode (el Naixement, lAdoraci, la nuesa, lamor, la seducci, etc) 9* La pervivncia delements clssics en els edificis duna ciutat

DRETS HUMANS SOLIDARITAT

1* 2* 3* 4* 5* 6* 7* 8* 9* 10* 11* Funcionament duna ONG qualsevol (Amnistia Internacional, Greenpeace, etc) Les ONG: una moda, un negoci? El voluntariat Seguiment dalguna campanya UNESCO (Samba Kubally, Akwaba, etc.) Minories tniques La nova immigraci Les discapacitats: viure sense barreres Un altre mn s possible (lalterglobalitzaci) Les guerres al llarg de la histria: anlisi dun conflicte bllic concret La participaci democrtica a lescola Els valors a lescola

DONA I QESTI DE GNERE

1* Inici del moviment feminista a Catalunya

2* Literatura, dones i histria dEspanya (vivncies de la Guerra Civil, Repblica i Franquisme) 3* 4* 5* El paper de la dona a leconomia de lfrica Subsahariana Situaci social de la dona en un mbit determinat El gnere a lescola

13

ALTRES
1* Anlisi de les revistes adreades a adolescents. Estudi de la imatge dels joves que transmeten aquest tipus de publicacions 2* Les medicines alternatives

CULTURA CLSSICA
1* 2* 3* Estudi sobre la caricatura dels romans a Astrix (realitat i ficci a Astrix) Navegar per Internet a la recerca de pgines web de tema clssic Jocs dordinador de tema clssic

4* La tradici clssica als nostres dies (seguiment de la representaci dalgun mite o dels continguts duna obra clssica en lart i en la literatura. Recerca dun tpic al llarg de la histria de lart o la literatura o en un perode concret. Seguiment dun tema: Ars amandi, El viatge inicitic, Carpe diem... 5* 6* La mitologia clssica: als carrers, places i jardins; al cinema Les restes romanes dun barri o ciutat

7* El contingut dalgunes inscripcions romanes dalgun lloc i extracci dalguna hiptesi de carcter sociopoltic 8* Parallelismes entre festes de lantiguitat i les actual

9* Tradici clssica i cinema (recerca dun tema a partir de diferents pellcules: vestit, pentinat, ciutat, armes i combat 10* 11* La vida quotidiana a una ciutat romana La cuina romana, exemple de societat mediterrnia (la dieta mediterrnia)

12* Desmitificaci de mites (les orgies i bacanals romanes, el concepte de lamor i la sexualitat a Roma) 13* Anlisi de pellcules significatives al voltant de Roma (Ben-Hus, Quo Vadirs, Clepatra, Espartac) 14* 15* 16* 17* Comparaci de traduccions dun autor clssic Les novelles infantils i juvenils de tema clssic de Josep Vallverd Tractament de les figures femenines en les Metamorfosis dOvidi Estudi de Les memries dAdri de Marguerite Yourcenar
14

18*

s de llatinismes en el llenguatge periodstic

15

MATEMTIQUES
1* Mtodes numrics aplicats a la resoluci de sistemes dequacions lineals. El mtode de Cramer resol de forma eficient sistemes dequacions de dues i tres incgnites. Per a sistemes de grau major cal usar el mtode de Gauss. Lobjectiu daquest treball s programar b aquests tres mtodes i buscar com millorar-los per tal devitar lacumulaci derror darrodoniment. 2* Mtodes numrics aplicats a la resoluci dequacions amb una i diverses variables. Resoldre equacions a m sovint s difcil. Els ordinadors, que poden fer un gran nombre doperacions per segon, sn de gran utilitat. Es tracta de buscar mtodes que resolguin equacions de forma eficient. 3* Mtodes numrics aplicats a la integraci de funcions duna i dues variables. El clcul drees, la velocitat a partir de lacceleraci, el desplaament a partir de la velocitat... sn algunes de les aplicacions de les integrals. Es tracta de programar i analitzar els mtodes bsics dintegraci (rectangles i trapezis) i buscar-ne altres de ms eficients. 4* Mtodes numrics aplicats a la investigaci operativa. La investigaci operativa t com objectiu trobar el mxim duna funci subjecta unes restriccions (per maximitzar la productivitat a partir de restriccions de pressupost, matries primeres, personal...).Treball a partir del llibre: LUENBERGUER, DAVID C. (1989) Programacin lineal y no lineal. Addison Wesley. Iberoamericana. Mxic 1989. 5* Fractals. Els fractals sn unes representacions grfiques que estan tenint fora impacte donada la seva bellesa i inters. Lobjectiu del treball s investigar qu sn els fractals i on poden trobar-se a la natura. Treball a partir del llibre: EZZELL, BEN (1989). Programacin de grficos en Turbo C++. Un enfoque orientado a objetos. Addison Wesley/Daz de Santos. Estats Units 1989. 6* Mtodes numrics dels mercats financers. Com establir si una acci t el preu adequat? A quin tipus dinters conv demanar un prstec donades les expectatives que hi ha? Qu sn opcions i futurs i com calcular el seu preu? En aquest treball combinen economia i matemtiques. Treballarem a partir dels llibres: DEZ DE CASTRO, LUIS i MASCAREAS, JUAN (1993) Ingenera financiera. La gestin en los mercados financieros internacionales. Mc GrawHill, Madrid 1995. HULL, JOHN. Options, futures and other derivative securities. Pretince-Hall International.

16

7* La matemtica a la societat. Treball a partir de lobra de John Allen Paulos. Quina s la situaci de les matemtiques en la nostra vida quotidiana? El que ens expliquen a lescola no s ms que el principi duna cincia que regeix prcticament la majoria de situacions de la vida quotidiana. Podrem treballar a partir dels llibres: PAULOS, JOHN ALLEN (1988) El homebre anumrico. Tusquets (col.lecci Metatemas, 20) Barcelona 1998. PAULOS, JOHN ALLEN (1995) Un matemtico lee el peridico. Tusquets (col.lecci Metatemas, 44) Barcelona 1998. 8* Estudi de corbes matemtiques famoses: histria, deducci de lequaci, propietats. 9* Les matemtiques s cosa dhomes? El paper de la dona a les matemtiques. La majoria dels grans matemtics han estat homes. Per qu no hi havia dones dintre la comunitat matemtica? Tractament danalitzar quines les causes daquesta discriminaci o s que les dones no serveixen per fer matemtiques? 10* Matemtiques recreatives. Orgens i situaci actual. Trencaclosques matemtics, problemes geomtrics, problemes per pensar ... Des del segle XIX aquest tipus de problemes interessen a una part de la societat que no sn necessriament matemtics professionals. Qui va comenar, a qui li interessa, quina s la tipologia actual daquests problemes, on en poden trobar ... 11* Les matemtiques dels egipcis. Qu calculaven, com representaven els nombres... Quin tipus de matemtiques es feia a lantic Egipte? Quins problemes els preocupaven? Com i quan va comenar lestudi de la matemtica egpcia? 12* Levoluci dels sistemes de mesura. Histria del Sistema Internacional dUnitats. Mesurar longituds en metres s molt cmode: tothom sap qu s un metre. Malgrat aix els americans mesuren en iardes, peus i polsades. La introducci dels Sistema Mtric Decimal ha facilitat el clcul i lestabliment dun sistema de mesures per tots acceptat. Per tampoc nosaltres escapem de mesurar en unitats arbotrries: el nmero del calat, la roba... Podrem treballar a partir del llibre: DE LORENZO PARDO, JOS ANTONIO (1998) La Revolucin del Metro. Celeste Ediciones (Col.lecci Divulgadores Cientficos Espaoles) Madrid 1998. 13* El conflicte entre Newton i Leibnitz. Orgens de lanlisi matemtica. Dos cientfics importants per a la fsica i la matemtica varen viure a la mateixa poca. Malgrat aix, no varen saber conviure a nivell cientfic. Els arguments que donaven un i altre varen dur a enfrontaments entre els seus deixebles. Qu hi havia realment darrera aquesta pugna? 14* La crisi en els fonaments de la matemtica. El Teorema de Gdel. Un dels ideals dels matemtics ha estat crear tota la matemtica a partir dun conjunt de premisses i usant noms les lleis de la lgica construir tota la matemtica. Gdel va ensorrar aquest projecte amb el seu fams teorema. Qu va passar? Qu diu aquest teorema? Quin s lestat actual de la qesti?

17

15* El cinqu postulat dEuclides. Evoluci de la discussi fins a laparici de les noves geometries. Euclides va intentar fonamentar la geometria a partir dunes premisses i anar deduint tots els teoremes de la geometria a partir dunes normes bsiques. Euclides va comenar amb cinc postulats i des de la seva publicaci els matemtics shan preguntat si tots eren realment necessaris. El segle passat varen sorgir noves geometries. Es tracta dinvestigar els orgens, els nous descobriments i levoluci que han patit aquestes geometries. 16* Lenigma de Fermat. Pierre de Fermat, matemtic francs del segle XVII va enunciar el teorema: Lequaci xn + yn = zn, per n>2 no t solucions x,y,z enteres. Desprs de 358 anys Andrew Wiles ha trobat la demostraci. Seguirem la histria daquest teorema durant 358 anys. Treball a partir del llibre: SINGH, SIMON (1998) Lenigma de Fermat. Ed. 62. Col.lecci Llibres a lAbast. Barcelona 1998. I altres. 17* Les matemtiques Pitagriques. La Germandat Pitagrica. Pitgores (VI aC) va desenvolupar la idea de la lgica numrica. Va fundar la Germandat Pitagprica, la qual cosa va permetre ampliar els seus descobriments en les relacions entre els nombres. 18* La histria del nombre. Com va sorgir l1? Quins mtodes es feien servir per contar abans del sistema decimal? 19* Nombres especials i les seves aplicacions: el nombre primer, conjunt de Cantor, successions famoses... 20* variste Galois, un important matemtic en noms 4 anys. Qu deuria enunciar aquest home per tal de ser un dels matemtics ms importants de la histria? Els seus descobriments en lanlisi: equacions de cinqu grau.

Aquests treballs que us presentem, sn treballs de recerca dirigits per un professor/a de lrea de Matemtiques per a ms a ms, tamb tindran un tutor que s professor/a de la Universitat de Barcelona, sn noms a ttol orientatiu, els lmits i el nivell del treball es decidiran en cada un dels casos entre tots els implicats.

1* Es pot preveure quin ser el creixement de la poblaci a Catalunya, o a Andorra. La Llei de Malthus estableix que la taxa de creixement duna poblaci es proporcional a la poblaci. Sembla que aquesta llei s aplicable si una poblaci no t competncia per, si hi ha competncia dins de la mateixa poblaci, cal fer una correcci i la llei de Verhulst estableix que a la taxa de creixement se li ha de sumar una quantitat proporcional al quadrat de la poblaci. El treball consistiria en comprovar fins a quin punt aquesta llei s aplicable a poblacions humanes com la de Catalunya o dAndorra. A partir de les dades disponibles, via internet, de lInstitut dEstadstica. Pot permetre

18

preveure el comportament futur daquestes poblacions. Caldr determinar els coeficients de les equacions que en resulten per a aquestes poblacions i pot ser til per entendre conceptes bsics com el de la derivada i dajust de corbes a dades experimentals. 2* Iterar funcions als complexos i els fractals que en resulten. Iterar una funci s un procs natural amb multitud daplicacions. En iterar funcions definides als nombres complexos sobtenen objectes fractals fascinants, com els coneguts conjunts de Julia o el conjunt de Mandelbrot. Aquest treball requerir aprendre laritmtica i la geometria elementals dels nombres complexos. Caldr fer servir lordinador per a dibuixar els fractals. 3* Newton en colors: com trobar arrels complexes pel mtode de Newton. El mtode de Newton per trobar arrels de funcions pot aplicar-se amb nombres complexos i aleshores trobem les arrels de la funci al pla complex. Aquest s un exemple de iteraci i amb lajut de lordinador, sobtenen fractals que formen les fronteres de les diferents conques datracci. Aquest treball requereix aprendre laritmtica i la geometria elementals dels nombres complexos. Caldr fer servir lordinador per a dibuixar els fractals. 4* Caracterstica dEuler-Poincar Per qu tots els poledres compleixen que vrtexs menys arestes ms cares s 2? Per qu hi ha grfs que no es poden dibuixar en un pla? Es poden dibuixar a sobre dun donut? Introduint la caracterstica dEuler-Poincar duna superfcie poligonada s fcil respondre a aquestes preguntes. 5* Les matemtiques i la msica. Per qu hi ha 12 notes per octava? Aix es pot respondre fcilment usant noms progressions geomtriques 8 (o aritmtiques si susen logaritmes) i conceptes trivials daproximaci dirracionals per racionals. On situar els punts ms caracterstics duna obra musical? Hi ha exemples famosos en qu aix te a veure amb successions de Fibonacci i la ra urea. 6* Com trobar moltes xifres del nmero Es proposa de trobar diferents aproximacions analtiques i numriques al nmero pi i elaborar programes de clcul que les utilitzin per anar a trobar aproximacions cada cop millors. 7* Com abordar numricament les integrals que no sabem fer. Es proposa de trobar diferents maneres daproximar una integral definida i aplicar-les al clcul dun bon nombre dintegrals definides, comparant els diversos mtodes usats. 8* Com circular per una xarxa de carreteres amb diferents objectius. Es proposa de resoldre diversos problemes de cerca de camins en un graf, representat per la xarxa de carreteres, amb diversos objectius: camins eulerians, camins hamiltonians, camins mnims. Es proposa comenar trobant aquests camins a m i desprs elaborar els programes informtics, en un llenguatge de programaci, de cerca daquest per a un graf qualsevol.

19

9* Com arribar a dalt duna muntanya. Es proposa la cerca de mxims de funcions en una i dues variables amb representaci grfica amb diferents mtodes de cerca. La representaci de corbes de nivell de funcions reals en dues variables pot permetre de visualitzar els camins seguits per pujar a dalt duna muntanya pels diferents mtodes. 10* Fractals geomtrics i dimensi fractal Poden construir-se objectes fractals mitjanant processos geomtrics repetits infinites vegades. La dimensi fractal s una generalitzaci de la dimensi habitual i pot prendre valors fraccionaris. Daquesta manera poden reflexar el fet intutiu que els objectes fractals no sn rectes, ni cercles , ni cubs... Caldr fer servir lordinador a nivell dusuari per treballar amb els fractals. 11* Seccions cniques. Les cniques sn les corbes que trobem tallant un con amb un pla. Partint de la posici del pla es poden trobar propietats mtriques de la cnica i deduir la seva equaci. 12* Punts especials del triangle. Utilitzant construccions geomtriques senzilles es pot demostrar que ortocentre, baricentre i circuncentre dun triangle estan sobre una recta anomenada recta dEuler. A ms a ms els punts de les alades, els punts mitjos dels costats i altres punts construts a partir del triangle estan sobre una circumferncia, el centre de la qual est sobre la recta dEuler. Aquest treball permet introduir a lalumne al raonament geomtric. Tamb es pot fer servir software com Cabri o Cinderella per visualitzar els resultats que sesmenten. 13* Programaci de computadors parallels. Avui en dia, la possibilitat dinterconnectar petits ordinadors de manera fcil i econmica i utilitzar-los com un autntic supercomputador esta revolucionant la computaci cientfica. El treball que es proposa requereix que lalumne tingui accs a un parell de PCs amb Linux, connectats a la mateixa xarxa. Es tracta dinstallar alguna llibreria de comunicacions estndard i fer petits programes parallels per tasques molt simples. 14* Dinmica del sistema solar. El propsit del treball es endinsar-se, de manera purament descriptiva, en el moviment dels principals cossos del nostre sistema solar. 15* Generaci de nombre aleatoris amb un ordenador. La simulaci de processos del mn real dins dun ordinador requereix, de vegades, generar seqncies de nombres al atzar. Per altra banda, un ordinador com a mquina determinista que s, no pot generar una sortida aleatria. Es proposa endinsar-se una mica en el concepte datzar i en les trampes ms bsiques que hi ha al darrere de la generaci de nombres aleatoris.

20

CINCIES NATURALS
BIOLOGIA
1* Animals de costums socials Es tracta destudiar aquests animals tot observant els seus costums en directe a un rusc. En cas que els alumnes tinguin possibilitat daccedir-hi. 2* Estudi dun medi: riu, mar, llac, aiguamolls, embassament, riera, sl, ... Cal definir el medi a estudiar. Quins parmetres fisico-qumics volem considerar. Es pot muntar un aquari o un terrari segons el qu vulgueu treballar. Es pot variar alguna de les condicions del medi i avaluar com varien els altres a conseqncia dhaver-ne varietat una aix com el seu estat mediambiental. 3* Estudi de la dinmica dun ecosistema Un ecosistema est format pel bitop (condicions ambientals) i biocenosi (ssers vius). Per estudiar-ne la dinmica cal primer fer un inventari dssers vius de tots els regnes, determinar les condicions ambientals (temperatura, humitat, pressi, pluviositat, grau dinsolaci), establir les relacions entre els ssers vius i les daquests amb el medi on viuen. Finalment caldr veure com va variant lestabilitat de lecosistema al llarg del temps. 4* Estudi de la repercussi dels nutrients en el creixement dun vegeta. Comparem el creixement de diferents llavors a les quals es subministren diferents lquids nutrients. Comencen per fer-les germinar i anem analitzant el seu desenvolupament diari. Es tracta danotar totes les dades, dia a dia, fer grfiques, ... 5* Creixement de plantes de cicle rpid Les plantes de cicle rpid sn plantes a les quals sha tractat per tal que tinguin un desenvolupament ms rpid que en les plantes normals equivalents. Per exemple, si una planta fa el seu cicle complert amb un any, les de cicle rpid, el fan amb uns dos mesos. Aix permet fer un seguiment de les seves caracterstiques amb molt menys temps; es poden repetir els experiments. En resum, es pot conixer el cicle duna planta durant el temps en que es desenvolupa el treball de recerca. 6* Estudi de les adaptacions de les plantes en diversos ecosistemes: alzinar, dunes, litoral, ... Les plantes han dadaptar les seves estructures a lecosistema on viuen: condicions climtiques especials com pot ser lextrema sequera, les pluges torrencials sobtades, els forts vents, lexcs de salinitat, substrat mbil, ... Per tot aix les plantes han desenvolupat una srie de modificacions com pls, punxes, fulles endurides, olis essencials, renes, .. un mn fascinant per descobrir. 7* Estudi del clima a travs dels climogrames En aquest treball es pretn fer un estudi comparatiu del clima de diferents localitats del territori catal coneixent els seus climogrames. Es tracta dun treball amb les grfiques que ens donen les caracterstiques de temperatura i pluviositat. Es pot arribar a conclusions fora interessants.

21

8* Les aiges termals a Catalunya Catalunya s un territori fora accidentat com a conseqncia dels plegaments alpins que, entre altres relleus, van aixecar els Pirineus. Hi ha moltes zones amb activitat geotrmica que es manifesta exteriorment; s el cas de les aiges termals. Es pot fer un seguiment dels diversos balnearis que sn els llocs on, sobre tot, sexplota aquesta font natural denergia. 9* Les aiges minerals i la seva procedncia En les ampolles daigua mineral hi ha una etiqueta on consta la seva composici i, on tamb sindica la procedncia de laigua. Amb aquest treball es pretn establir un parallelisme entre la composici de les roques a lindret de procedncia i la composici mineralgica de laigua. 10* Els incendis forestals Cada vegada s ms freqent que a lestiu hi hagi incendis en les zones boscoses. Amb cada incendi es perden no solament arbres i altres ssers vius sin tamb sincrementa lerosi del sl. En aquest treball es proposa que analitzeu les causes dels incendis i les seves conseqncies a diferents nivells. Un tema interessant podria ser tamb tractar sobre la regeneraci del bosc. 11* Relaci dels terratrmols amb lestructura de la Terra La sismologia s la cincia que estudia els terratrmols i, a la vegada, els terratrmols serveixen per conixer millor lestructura de la terra. Amb aquest treball es pretn relacionar lestructura de les plaques litosfriques amb la localitzaci dels terratrmols ms recents. Daquests s fcil localitzar notcies de premsa, analitzar la seva localitzaci, la seva intensitat i la seva magnitud, ... sempre en el context de la tectnica de plaques.

MEDICINA
1* Estudi de factors gentics (lbul de les orelles...) Tots hem sentit parlar alguna vegada de les lleis de Mendel. Thas fixat en com els teus companys tenen el lbul de les orelles?. Tanimes a fer un estudi estadstic i deduir quin carcter s ms freqent en una poblaci, per exemple lescola? Pots estudiar altres carcters que no sn tan evidents a simple vista: doblegar la llengua, empremtes digitals, PTC; Daltonisme, ...

QUMICA
1* Estudi dels aliments i begudes habituals a la nostra dieta Sovint sentim parlar daliments que tenen poc greix o b daltres que tenen moltes protenes. Per arribar a fer aquestes afirmacions conv reconixer i analitzar la composici en protenes, greixos , minerals, fibra.. dalguns aliments. Proposem fer un estudi quantitatiu dels components principals dalguns aliments per tal de poder fer les afirmacions que diem abans.

22

1.1 Sucs de fruita (pH , residu sec, ndex de formol, acidesa, protenes, sucres reductors, sals minerals , terbolesa....) 1.2 Llet (pH, protenes, greixos, calci fsfor, acidesa , sals minerals ...) 1.3 Vins i caves ( grau alcohlic, sucres reductors, SO2, residu sec, cendres , pH, cids no voltils...) 1.4 Cerveses (grau alcohlic, extracte sec, extracte sec primitiu, extracte real, cid fosfric, pH, acidesa....) 1.5 Estudi comparatiu del contingut de protenes en diferents aliments 1.6 Estudi comparatiu del contingut de fibra bruta en diferents aliments

2* Control daiges destinades al consum Verificar si una mostra daigua s apta per al consum del pblic. El treball pot abastar un estudi qumic i microbiolgic per tal de determinar la qualitat de laigua en qesti. Aquest estudi es pot aplicar a aiges minerals envasades, aigua de la xarxa pblica de qualsevol poble o ciutat, aigua duna font , dun pou..... Els parmetres que es solen buscar sn els clorurs, el calci, el magnesi, els carbonats ,els bicarbonats, els nitrats i nitrits, pH , conductivitat...

3* Control mediambiental daiges El treball consistiria en determinar el nivell de qualitat duna mostra daigua que pot provenir dun riu, dun embassament duna aiguamoll dun abocament industrial... s possible comparar la qualitat duna aigua mostrejada en dos punts diversos del riu, o b fer-ho amb mostres dentrada i sortida duna depuradora... Les determinacions a fer per tal de determinar si laigua s o no de qualitat sn els que marca ISQA (ndex Simplificat de Qualitat de lAigua) que sn pH, conductivitat, residu sec, DQO i oxigen dissolt, per es poden determinar altres parmetres que ens ajudaran en la determinaci depenent don provingui laigua com els nitrats i nitrits, clorurs, sulfats, amoni ... 4* Estudi dels principis actius de diferents frmacs Fer un estudi dels diversos components dun frmac s una tasca per la qual no estem qumicament preparats per si que podem determinar el principi actiu de diversos frmacs que podeu trobar a qualsevol farmaciola: 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 Determinaci de lamonac en lAfterbite Determinaci del ferro en diversos comprimits antianmics com lAfterbite. Separaci per cromatografia de capa prima alguns dels components duna Aspirina o un Gelocatil com el paracetamol, la cafena i lcid acetilsaliclic. Determinaci de la cafena i lcid acetilsaliclic duna cafiaspirina. Determinaci del residu dcid saliclic duna aspirina. Determinaci dels carbonats i bicarbornats dels frmacs anticids. Determinaci del iode del Betadine.

5* Gesti dels residus generals en un laboratori escolar Si has treballat en el laboratori de qumica haurs observat que els professors et fan abocar els reactius que sobren i els productes de les prctiques en recipients adients. I ara, qu nhem de fer daquests residus?

23

Presentem un treball de recerca que vol dissenyar i realitzar un descontaminaci dels productes continguts en aquests recipients, de manera que la seva eliminaci no sigui perjudicial per al medi ambient. 6* Estudi de tcniques electroanaltiques La qumica va molt unida a la fsica i per aix us proposem una srie dexperiments que us permetran entendre i relacionar aquestes dues cincies que sovint us semblen tant llunyanes. 6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 Comprovar la llei de Faraday Determinaci del coure en un llaut per electrlisis Construcci duna pila Estudi de la conductivitat de diverses dissolucions Valoracions conductimtriques.

7* Estudi de diversos mtodes per a la determinaci dhumitats. La humitat s un dels factors que ms interv en la conservaci dels aliments i es troba en proporci molt diferent segons quin sigui laliment. Aix fa que els mtodes per a la determinaci dhumitats siguin molts i molt diferents en funci del tipus daliment estudiat. 7.1 7.2 7.3 7.4 Determinaci de la humitat de la mel per refractometria Determinaci de la humitat del pa ratllat pel mtode de Dean-Stark Determinaci de la humitat duna llet en pols pel mtode de Karl-Fisher Determinaci de la humitat de diverses mostres (carn, galetes....) per gravimetria

8* Els metalls i les seves propietats En el dia a dia estem habituats a tenir a labast objectes fabricats amb metalls molt diferents. Us proposem estudiar perqu sha utilitzat aquests metalls i no uns altres i aix ho podreu descobrir estudiant les diverses propietats que tenen els metalls. Aquestes propietats sn : conductivitat, solubilitat, reactivitat, oxidabilitat, fragilitat, duresa, corrosi , carcter cid o bsic...

9* Estudi qumic de lEuro Des de lentrada de leuro no us heu preguntat quina composici tenen les seves monedes? Perqu algunes senfosqueixen amb facilitat? Quin metall predomina en cadascuna delles? Quines aleacions formen aquestes monedes? Si s aix, us proposem un treball de recerca que el que pretn s respondre totes aquestes preguntes a travs dun estudi de la composici qumica de les diferents monedes.

EXPERIMENTALS
1* Estudi microbiolgic comparatiu del iogurt La flora intestinal pot ser reconstituda i/o mantinguda amb la ingesti de iogurts, entre altes productes. Per qu? Tots els iogurts sn iguals? amb els anuncis publicitaris ens familiaritzem amb noms de bacteris com L. casei immunitas, Bifidobacterium, etc. Noms aquests iogurts tenen aquests bacteris? s millor una marca que una altra?
24

2* Estudi microbiolgic comparatiu de maquillatges Els maquillatges caduquen? Ens hauria de fer por posar-nos sobre la pell substncies qumiques que poden tenir bacteris i fongs? Els maquillatges que venen als mercats ambulants o a les tendes de vint duros sn fiables? 3* Seguretat alimentria Cada vegada ms deixem la nostra alimentaci en mans dels altres. El nostre ritme de vida fa que consumim aliments precuinats, aliments congelats, begudes artificials amb suplements alimentaris... Mengem fora de casa, al self-service de la feina, el men del restaurant X. Tenen qualitat alimentria aquests aliments que no han passat per les nostres mans i que consumim cada dia? 4* Els fongs que ens envolten Quan parlem de fongs tendim a pensar en bolets. Sn el mateix o existeix alguna diferncia? Hi ha fongs que noms es troben en determinats hbitats, per exemple en les ungles, en els epitelis... Pot estudiar diverses activitats bioqumiques daquests organismes, determinar la seva corba de creixement, etc. Vols estudiar un determinat hbitat i veure com et sorprens? 5* Els antibitics No es pot negar que el seu descobriment ha salvat incomptables vides. Qui va descobrir aquesta miraculosa substncia? Quins beneficis i perjudicis poden tenir? En aquest treball de recerca tamb tu tens lopci de ser un descobridor i penjar-te una medalla. Hi ha bacteris que excreten substncies a lexterior de manera que aquestes substncies eviten que cap altre microorganisme creixi al seu costat. Aquestes substncies sn antibitics i estan esperant a que tu les descobreixis. 6* Anlisis microbiolgic duna platja o piscina Tothom a lestiu sen va a la platja a prendre el sol i fer un bany o b a la piscina. Si sou una mica observadors totes les platges de Catalunya i tamb les piscines compleixen una normativa que les fa aptes pel bany. Laigua ha de complir uns determinats parmetres perqu ens puguem banyar amb garanties i la sorra tamb, a ligual que el terra, els bancs de les piscines, etc. Si tagrada saber-ne una mica ms, a qu esperes?

FSICA
1* La fsica del segle XX: relativitat i mecnica quntica. La fsica que sestudia en el currculum de batxillerat s bsicament la que es va desenvolupar durant els segles XVII, XVIII i XIX, amb una petita introducci a la del segle XX. En aquest T.R. es proposa aprofundir les dues grans contribucions de la Fsica del segle XX: la teoria especial de la relativitat i la mecnica quntica. Per tant es tracta dun T.R. eminentment teric per pot ser ampliat amb algunes experincies de mecnica quntica com la radiaci del cos negre, lefecte fotoelctric, els espectre demissi i la difracci delectrons.

25

2* Experiments histrics de lelectromagnetisme. Aquest treball te una doble finalitat: Des dun punt de vista bibliogrfic: investigar com es van dur a terme els experiments de Oersted, Faraday, Amper, etc., quines dificultats dordre tcnic i cientfic van haver de vncer i quines conclusions teriques sen van deduir. Des de un punt de vista experimental: reproduir en el laboratori aquests experiments i treuren les prpies conclusions. 3* Estudi biogrfic dalgun cientfic significatiu. Es tracta descollir un cientfic i estudiar el moment histric, la persona, la seva contribuci a la cincia, els experiments i la incidncia social i econmica dels seus descobriments. A ttol dexemple es podrien triar: Leonardo, Coprnic, Kepler, Galileus, Newton, Franklin, Faraday, Maxwell, Einstein, Bohr 4* Aplicaci de diferents tcniques denregistrament a lestudi de moviments. Per estudiar un moviment es poden aplicar diferents tcniques: cronmetres manuals, generador de guspires, barreres fotoelctriques, fotografia estroboscpica amb cmara digital, filmaci amb vdeo i enregistrament amb WEB-CAM. Es tracta defectuar les mesures, acotar lerror i comparar els resultats amb els models terics a fi de decidir quina s la millor tcnica en cada cas. Es poden efectuar diferents tipus destudis: cinemtics, dinmics o referents als principis de conservaci, i es poden estudiar diferents tipus de moviments: caigudes lliures, tirs parablics, xocs, mquines simples etc. 5* Astrofotografia. Fer un seguiment fotogrfic setmanal de la posici dalguns planetes sobre el fons de les estrelles fixes i amb aquest material deduir experimentalment les lleis del moviment del sistema solar. s indispensable disposar de cmera reflex amb trpode i zona dobservaci del cel nocturn. 6* Astronutica. Tots seguim i ens emocionem amb els viatges espacials, per: com funciona el motor dun coet?, per qu te varies fases?, quin combustible usen?, quina s la cinemtica i la dinmica del seu moviment?, com viuen els astronautes?, quins efectes te la gravetat zero?, com sefectua el retorn a la Terra?, quines lleis fsiques expliquen les rbites? Lobjectiu daquest T.R. s contestar aquestes i daltres preguntes. El treball shauria de centrar en algun tipus de nau concreta i es podria completar amb lajut dalgun simulador. 7* Histria de l'astronomia Centrant-nos en alguna poca de la llarga histria que va des dels egipcis fins a l'actualitat, podem analitzar sobre la necessitat que sempre hi ha hagut d'observar el cel de nit: la navegaci, la predicci de les estacions i dels fenmens astronmics... o per simple bellesa. Buscarem els instruments de mesura i clcul, contextualitzarem el treball d'una poca dins la histria de l'astronomia i de la cincia en general i en destacarem els principals descobriments o mrits de l'poca.

26

8* El so El so s una ona que podem sentir amb la nostra oda. Per els sons sn diferents i es tractaria destudiar quina diferncia hi ha entre ells. A partir del treball experimental analitzarem el to, el volum, el timbre... i ho relacionarem amb les diferents magnituds associades a lona sonora: freqncia, amplitud, combinaci de sons... 9* Fsica del slid rgid A les classes de Fsica sempre hem estudiat quina s el comportament de les masses puntuals per en realitat els cossos tenen una forma i un volum que fa que en aplicar-los forces el seu comportament depengui del punt don sapliquen. Es tracta destudiar experimentalment i terica conceptes com el moment de fora, el moment dinrcia, el rodolament, el Teorema dSteiner... per a diferents slids senzills (barra, cub, esfera...) 10* Metereologia Una anlisi dels diferents tcniques de predir el temps que far lendem: observaci dels mapes de pressions, mirant els nvols, analitzant els vents... i contrastar-ho amb les observacions preses en una estaci meteorolgica. Anlisi del clima del nostre entorn. 11* L'energia nuclear Estudi dels principis fsics de l'energia nuclear a partir d'una perspectiva histrica, analitzar la problemtica ambiental d'aquesta energia i les possibles solucions al problema. 12* La cincia de la cincia ficci Les novelles i les pellcules de cincia ficci escrites o realitzades fa uns anys usaven uns artilugis i invents que, posteriorment, la cincia ha confirmat o ha descartat. Alguns autors, fins i tot, recorrien a valors numrics per recolzar els seus arguments. Es tractaria de treballar l'obra d'algun clssic de la cincia ficci i descobrir que hi havia de cincia i que hi havia de ficci.

27

TECNOLOGIA
TECNOLOGA I ENGINYERIA AL MN CLSSIC
1* Lenginyeria civil al Mn Rom. Les obres pbliques: Aqeductes, Calades, Ponts,... Urbanisme: el disseny de la ciutat, el pla urbanstic, higiene i salubritat,... Lherncia clssica a lactualitat. 2* Lenginyeria militar al Mn Rom. Caracterstiques de lexrcit: La legi. Tctiques militars. El Campament. Sistemes de defensa, Les armes individuals i els armes pesades: La balista, lonager, la catapulta, lariet, les torre de defensa, les torres datac... Sistemes dimpulsi i energia, materials, ... Principis fsics i tecnolgics. Lherncia clssica a lactualitat. 3* Disseny i construcci duna maqueta. Disseny i construcci duna Machina tractoria (grua per elevar i transportar els materials pesants) o duna arma pesada. Estudi dels principis tcnics i fsics: forces, pesos, politges, tracci, materials, .... 4* Lenginyeria naval a lAntiguitat. Els Fenicis, Grcia, Roma, Egipte,... Tipus de vaixells: transport de mercaderies. Flota militar: tipus de vaixells: de 2 a 5 fileres de rems, tracci i impulsi, ... 5* Enginyeria i Arquitectura al Mn Rom. Edificis ms emblemtics i seves les caracterstiques arquitectniques: Amfiteatre, Teatre, Circ, Temples, Termes i Banys. Lherncia clssica a lactualitat. 6* LEnginyeria hidrulica al Mn Rom. Pantans, Aqeductes, clavegueres, conduccions daigua i la seva distribuci a la ciutat, Les Termes i Banys,...Font denergia,...

IMPORTANT: Els treballs es poden fer conjuntament amb alumnes del Batxillerat dHumanitats i Cincies Socials.

CONTROL DE SISTEMES
1* Control duna cllula flexible amb PLC i PC. La cadena flexible s una maqueta que simula un procs de fabricaci que consta de 6 actuadors electropneumtics i 13 sensors. Es tracta de controlar aquest automatisme a partir del PC utilitzant el Visual Bsic i una tarja digital, o amb un PLC o autmat programable, inventant diversos processos. No cal saber Visual Bsic, el seu aprenentatge forma part del T.R. Tamb es pot afegir algun nou mecanisme a la cllula. Com per exemple el robot del treball N 4.

28

2* Control del banc electrohidrulic amb PLC i PC. El banc consta de quatre actuadors: dos cilindres de doble efecte, un cilindre de simple efecte i un motor rotatiu hidrulic de doble sentit de rotaci, i quatre sensors final de cursa. Es tracta de controlar aquest automatisme a partir del PC utilitzant el Visual Bsic i una tarja digital, o amb un PLC o autmat programable, inventant diversos processos. No cal saber Visual Bsic, el seu aprenentatge forma part del T.R. Tamb es poden afegir nous sensors al sistema. 3* Torn de control numric. El torn est connectat a un PC i pot ser controlat a partir dun programa de CAD-CAM (disseny assistit i manufactura assistida per computador) o b per CNC (control numric computeritzat). El treball consisteix en laprenentatge daquestes tcniques i la seva aplicaci a la fabricaci de peces reals dissenyades per lalumne. 4* Comandament dun bra robtic. En el laboratori hi ha un bra robtic de tres eixos i pina que est esperant que alg el posi en marxa. Els moviments sefectuen a partir de motors PAP (pas a pas) controlats des de un PC equipat amb conversor digital-digital. El programa adequat pel seu control s el Visual Bsic. Aquest treball podria lligar amb el N 1. 5* Casa Domtica Una casa domtica s una casa intelligent, capa danar desenvolupant un seguit daccions prviament programades i capa de reaccionar a estats no usuals del sistema. Aquest treball consistiria en programar en Visual Basic les accions que shan de realitzar seqencialment un dia destiu o un dia dhivern i en muntar els circuits electrnics que simulin el funcionament dels motors dunes persianes, dun sistema de ventilaci, o lenllumenat dun habitatge. Segons el ritme de treball del grup tamb es programar qu fer davant dinterrupcions dalarma en el sistema. 6* Cotxe Teledirigit Aquest treball consistiria en fer la maqueta dun vehicle capa davanar, retrocedir i girar que quedi controlat des de lordinador. Sutilitzar com a llenguatge de programaci el Visual Basic.

ELECTRNICA
1* Circuits sensors Els circuits sensors tenen la capacitat de transformar magnituds fsiques en magnituds elctriques, que poden ser processades per sistemes intelligents (ordinadors). Aquest treball de recerca consistiria en muntar circuits sensibles a la llum, a la pressi, a laigua, al moviment, al soroll, a la temperatura, etc. Els circuits es podran passar a plaques de circuit imprs i es podran connectar a ordinadors en funci del ritme de treball del grup. 2* Circuit receptor de FM La FM (Freqncia Modulada) s una de les modulacions de senyals utilitzades en les comunicacions juntament amb la AM (Amplitud Modulada). Aquest treball consistiria en muntar un circuit receptor de FM (soldar components en una placa de circuit imprs,

29

fer lestructura de fusta), entendre les parts bsiques del circuit receptor i fer un estudi teric de les ones electromagntiques. 3* Circuit emissor de FM La FM (Freqncia Modulada) s una de les modulacions de senyals utilitzades a les comunicacions juntament amb la AM (Amplitud Modulada). Aquest treball consistiria en muntar un circuit emissor de FM (soldar components a una placa de circuit imprs), entendre les parts bsiques del circuit emissor i fer un estudi teric de les ones electromagntiques. 4* Control dun robot Un robot s un sistema capa de prendre decisions per si mateix. Aquest treball consistiria en entendre els blocs funcionals dun petit robot que hi ha a lrea de tecnologia. Aquest robot s capa de seguir una lnia marcada al terra, mirar quins components formen part de cada bloc i aprendre a programar-lo amb laplicaci MATLAB. 5* Control dun prking Aquest treball consistiria en muntar un circuit capa de controlar lentrada de cotxes i la sortida de cotxes dun prking. Shan de fer barreres de llum, barreres mecniques i tots els circuits de control adients que inclouen tant circuits analgics com digitals. 6* Control duna mquina de begudes Aquest treball consistiria en ampliar el coneixements delectrnica desenvolupats durant primer de batxillerat. Es tracta destudiar els sistemes seqencials (sistemes digitals amb memria) i fer com aplicaci la part intelligent duna mquina de begudes, capa de reconixer els diners que falten per poder servir una beguda. 7* Seguidor Solar Es tracta de fer el control de lorientaci duna placa fotovoltaica. Sampliar els coneixements delectrnica analgica iniciats a primer de batxillerat estudiant els circuits diferencials (amb transistors i amb amplificadors operacionals).

ELECTRICITAT
1* Assaig de motors elctrics. En el laboratori tenim un equip complet de mquines elctriques que permeten fer assaigs reals i traar les seves corbes caracterstiques de potncia, parell motor, velocitat etc. Els sensors del banc poden ser connectats a un PC a travs dun conversor analgicdigital i aix enregistrar en temps real els parmetres del seu funcionament.

AUTOMOCI
1* Estudi de la situaci actual de les alternatives en el mn de lautomoci. Quines sn, actualment, les alternatives reals als clssics i contaminants motors trmics. Treball de recerca sobre els cotxes hbrids, els de cllula de combustible, els bio-diesel,

30

els daire comprimit, etc. Buscar informaci sobre lestat dels estudis actuals i dels vehicles ja de srie que incorporen aquestes noves tecnologies. 2* Estudi dels nous sistemes dinjecci directa dels motors de benzina i diesel. En els darrers anys un dels canvis ms importants dels motors trmics de benzina i diesel ha sigut la incorporaci de nous i revolucionaris sistemes dinjecci directa (jtd, hdi, tddi, etc), en una cursa accelerada dels fabricants per assolir reduccions importants en els consums de combustible dels seus models per complir amb les noves normatives anti-contaminaci de la majoria de pasos occidentals i per no perdre mercat, en un mn cada cop ms preocupat per lecologia. 3* Estudi dels nous materials emprats en automoci. Actualment els constructors de vehicles ens sorprenen amb la introducci de materials cada cop ms lleugers en les diferents parts que composen un vehicle. Lalumini, el magnesi, el titani, diferents plstics i noves fibres estan substituint en els darrers anys molts dels components tradicionals dels vehicles. En aquest treball caldr fer una recerca dels materials nous emprats en vehicles de srie, estudiar la seva funci, lincrement de cost que representa en el vehicle, implicacions en el manteniment o seguretat i en lecologia o reciclatge posterior i comparar amb els materials tradicionals utilitzats.

MECNICA
1* Construcci i assaig de generadors elics. Aquest projecte est dirigit a manetes mecnics. Es tracte de dissenyar i construir un aerogenerador eficient i de controlar la seva eficincia energtica

ENERGIA
1* Construcci i assaig de captadors solars directes. Ja seria hora que els laboratoris de tecnologia disposessin daigua calenta escalfada amb energia solar. Si alg sanima a intentar-ho i demostra la seva viabilitat, no crec que la direcci de lescola es pugui negar a subvencionar-ho. 2* Auditoria energtica i mediambiental de lescola. Quanta aigua gasta lescola en un any? Es podria reciclar parcialment? Cal algun tipus de depuraci? Quant gas gasta lescola en un any? Sen fa un s eficient? Podria millorar-se? Quanta electricitat consumeix lescola en un any? Sen fa un s eficient? Podria millorar-se? Quants diners es podrien recuperar al cap de lany si lescola fos eficient des daquests punts de vista? Quant CO2 es podria estalviar? Qu es fa amb el paper? Qu shauria de fer? I les deixalles dels laboratoris? I el fum del tabac? Qu haurem de canviar a lescola per ser conseqents amb tot all que ensenyem?

31

TELECOMUNICACIONS
1* Estudi dels formats de vdeo digital: digitalitzaci, compressi, conversi de formats. Qu s el divx? Quin format utilitza el DVD? Com emeten les TV digitals? En aquest treball de recerca lalumne far un estudi sobre els diferents formats de vdeo digital actuals, aprendr a editar vdeo amb Adobe Premiere i altres aplicacions, aprendr a treballar amb diferents formats (avi, mpeg, divx, dvd, asf, wmv, etc) i a utilitzar les eines de conversi de formats i de compressi. Es podr utilitzar les eines i ordinadors del laboratori de telecomunicacions. 2* Estudi de les diferents bandes demissi de lespectre radioelctric: Quins canals de rdio utilitzen els avions quan parlen amb la torre de control, quins els vaixells quan tenen una emergncia, quines bandes els serveis demergncia.... Treball molt interessant on lalumne haur de fer un estudi de les diferents bandes demissi de rdio, modulacions emprades amb lajuda de lescanner i analitzador despectres del laboratori de telecomunicacions. 3* Estudi de la transmissi de rdio. Com semeten les ones de rdio? Com s reben? Es construiran senzills circuits estudiats a electrnica i electrotcnia per experimentar en lemissi i recepci dones per rdio. Sestudiar com es pot activar per rdio una porta dun prking, unes llums, etc. Construcci de totes les parts que configuren un receptor: filtres, amplificadors, decodificadors, etc. 4* Estudi del funcionament del GPS. Aplicacions actuals. Calibraci de mapes. En aquest treball, lalumne aprendr el funcionament dun GPS concret, el GARMIN 12, i far una recerca de les aplicacions actuals dels GPS. Caldr fer un seguiment del sistema Galileo, el GPS Europeu, i com a part prctica es far tamb una feina de calibraci de mapes i un estudi dels diferents softwares per connectar el GPS als ordinadors. Utilitzaci del GPS del laboratori de telecos de lescola. 5* Estudi dels formats dudio digital: digitalitzaci, compressi i conversi de formats. Estudi del senyal dudio i dels diferents formats dudio digital: wav, mp3, aac, wma, etc. Estudi dels diferents sistemes de compressi i formes de digitalitzaci. Proves al laboratori de telecomunicacions de lescola. 6* Estudi de les noves tecnologies daccs a Internet: Internet per satllit, per xarxa elctrica, etc s un treball de recerca basat en les noves tecnologies daccs a internet. Estudiar laccs a internet via satllit, a travs del televisor, a travs de la xarxa elctrica ja experimentat a Saragossa, estudiar les noves tecnologies com la nova oferta de telefnica: IMAGENIO, una ADSL dalta velocitat per oferir internet i canals de TV que vol substituir el cable. 7* Programaci de pgines web per a telfons mbils WAP, GPRS. En aquest treball sestudien les limitacions de les pgines web a les que podem accedir actualment a travs dels mbils. Caldr aprendre nocions bsiques del llenguatge WML, lutilitzat per les pgines WAP dels mbils. Lalumne buscar informaci sobre

32

aquestes noves tecnologies daccs a internet, i com a treball prctic es programar una pgina completa per telfons WAP i GPRS.

MULTIMEDIA
1* Disseny d'un espai Web Interactiu Usant tecnologies d'animaci i producci multimdia per a la web (p.e. Flash, Dreamweaver, FireWorks,...) es podria dissenyar un espai web sobre un tema d'especial inters. El treball ha d'incloure una anlisi de les diferents tecnologies multimdia, una planificaci de l'espai web, el procs de publicaci a internat i l'alta en els principals cercadors. 2* Creaci duna pellcula Usant alguna eina dautor (Flash, Director...) shauria dacabar creant un clip animat o una pellcula breu. El treball t diverses fases: escriure el gui, planificar les escenes, conixer leina informtica i, finalment, crear el producte. 3* Com s fa una pellcula? Com s fa una srie de dibuixos animats per ordinador? Estudi del procs tcnic de realitzaci duna pellcula, procs digital dedici, producci i postproducci. Estudi del procs de realitzaci tcnic duna srie de dibuixos animats per ordinador. Estudi del software utilitzat i realitzaci duna pellcula de dibuixos animats.

PROGRAMACI
1* Programaci dalgun joc Usant un llenguatge de programaci com PASCAL, C o Visual Basic, caldria fer un o diversos jocs per ordinador. Algunes idees: el penjat, mastermind, ensorrar vaixells, cercamines, 3 en ratlla, pquer... 2* Creaci i gesti duna base de dades Usant el programa Ms-Access (o qualsevol altre gestor de bases de dades) es tracta de dissenyar una base de dades sobre algun tema dinters (msica, cine, flora, fauna...) o crear una base de dades de suport a la gesti escolar (per exemple, base de dades de les opcions de jornades culturals) i crear un entorn per gestionar-la: consultes, formularis, informes, accs des duna pgina web..., a traves del Visual Basic, Dreamweaver, etc. 3* Generaci de nombres aleatoris Pensa que un ordinador s un sistema finit i que funciona amb unes tecnologies determinades: com pot generar coses a latzar? Aix doncs, es tracta de fer una cerca bibliogrfica i a Internet per trobar mtodes de generaci de nombres a latzar usant una computadora. 4* Programaci de mtodes senzills dencriptaci Quan hom transmet dades ho vol de fer de manera segura. Existeixen diverses formes per protegir les nostres dades si fossin interceptades per lenemic. La proposta daquest

33

treball seria fer una anlisi del nostre llenguatge, cercar i programar mtodes per tal de qu els nostres missatges no poguessin ser desxifrats. I, tatreveixen a intentar desxifrar un missatge ocult? 5* Control per ordinador Els ordinadors poden estendres ms enll del teclat, la pantalla i altres perifrics convencionals. Es tracta de dissenyar dispositius electrnics que puguin ser controlats per lordinador, s a dir, sistemes que rebin ordres i responguin a instruccions donades per programes amb algoritmes i interfcies adequades.

EQUIPS INFORMTICS
1* Estudi del funcionament dun computador. Avui en dia tothom t un ordinador a casa que el fa servir per infinitat de tasques. Segurament ens hem preguntat moltes vegades que s el que deu haver dintre de la caixa, de quins components consta i per a que serveix cadascun. Aquest treball pretn fer un estudi dels diferents components dun PC, el seu funcionament i la configuraci i estar al dia de les darreres innovacions. 2* Administraci dun servidor Linux. Segurament ms duna vegada heu sentit parlar de Linux com a sistema operatiu de moda, i realment cada cop s ms cert que es treballa ms amb ell, sobretot a Internet. Amb aquest treball sestudiar la histria, les caracterstiques i el funcionament bsic daquest sistema operatiu, i es configurar algun servei de xarxa com per exemple un servidor de planes web dInternet, o un servidor FTP.

FAMILIA ADMINISTRATIVA
1* La publicitat i els mitjans de comunicaci. Et proposem que tris un sector i facis un seguiment de la publicitat de diferents marques daquest sector. Podrem comparar els missatges i les estratgies que utilitza cada marca. Com afecta la legislaci a la publicitat? Tamb podem analitzar la utilitzaci dels infants, el paper de les dones i altres aspectes. 2* Variables macroeconmiques a Catalunya. En aquest treball de recerca et proposem que facis un seguiment de levoluci de les principals variables macroeconmiques en els ltims anys. Podem relacionar levoluci dels tipus dinters amb els canvis a lIPC? Quin sector de leconomia ha experimentat un major creixement? Com ens afecten a nivell de carrer totes aquestes magnituds? 3* La Borsa. La Borsa est de actualitat , destar reclosa a les pagines deconomia dels diaris ha passat a les primeres planes. Sembla que tothom ha dentendre de cotitzacions, mercat continu... Vols estudiar-ho? Et proposem que et fixis en la Borsa i estudis la seva evoluci en un perode de temps concret.

34

4* Estudi socioeconmic del barri. Estudiem leconomia que tens ms a prop. Thas fixat en els comeros del teu barri? Hi ha indstries? Podem estudiar tamb quin nivell dingressos hi ha al barri, quin s el percentatge docupaci. Podrem saber el nivell dingressos de les famlies? Si prefereixes fer lestudi dun poble o una ciutat diferent amb la que tens relaci, noms ho has de plantejar. 5* El mercat de treball a Catalunya. Segur que tests plantejant el teu futur, s possible que optis per seguir estudiant, per tamb pot ser que ja pensis en incorporar-te al mn del treball. En qualsevol cas deus tenir una pila de dubtes: quin s el tipus de contracte ms habitual? En quins sectors s ms fcil trobar feina? Es distribueixen els llocs de treball de forma similar a tota Catalunya o creus que varia segons les comarques? Et proposem que facis un estudi. 6* Banca tica, s possible una economia solidria? Hi ha gent que creu que un altre mn s possible, tamb nhi ha que creu que els bancs i les entitats de crdit poden actuar de manera solidria i igualment eficient. Tu creus que s possible? Et convidem a que descobreixis algunes de les iniciatives que estan funcionant per fer un mn una mica millor. 7* Nous nnxols docupaci Encara que soni malament s aix com sanomenen els sectors on es donar un creixement superior de les ofertes de feina : les noves tecnologies, latenci a les persones, els serveis a la comunitat. Ara que thas de plantejar seriosament el teu futur val la pena que els coneguis.

35

EDUCACI FISICA
1* La bicicleta a Barcelona. Descobrir la ciutat en bicicleta: oci o mitj de transport que utilitzen alguns barcelonins. Recerca dinformaci a lAjuntament, entitats relacionades amb la bici, usuaris....i per qu no? vosaltres amb la vostra bici. 2* Esport i doping. Lexigncia de rendiment ens els esportistes dlit comporta, de vegades, prctiques perilloses per la seva salut. Recerca dinformaci de quines substncies utilitzen, quins beneficis aconsegueixen i quins riscos assumeixen. Cal anar a hemeroteques. 3* Activitat fsica a la franja martima de Barcelona. Fer activitat fsica a laire lliure sense sortir de la ciutat s possible grcies a les darreres actuacions urbanstiques que han creat nous espais pel lleure dels barcelonins. La recerca dinformaci daquestes possibilitats requereix un treball de camp ampli. Informaci escrita noms a nivell de plnols. 4* Altres temes. Condici Fsica i salut El fitness. Tendncies actuals. Els esports daventura. Dona i esport. Lactivitat fsica en el temps de lleure. Publicitat i esport. Installacions i equipaments esportius. Les activitats fsiques no reglades. Esport per invidents

36

VISUAL I PLSTICA
1* Disseny industrial Disseny industrial. Mtode projectual. Estudi de la Histria del disseny industrial preindustrial. Estudi dun dissenyador. Obra. 2* Disseny arquitectnic Creaci o reconstrucci duna obra arquitectnica. Estudi dun arquitecte. Obra. Estudi dun moviment arquitectnic. Tcniques i realitzaci. 3* Disseny urbanstic Propostes durbanitzaci dun espai. Reconstrucci dentorns reals. 4* Disseny grfic Creaci dun suport grfic (cartellisme, portades, logotips,..) Estudi comparatiu en la histria del disseny grfic. 5* Belles arts Estudi de lobra dun artista. Estudi formal dun moviment artstic. Creaci artstica prpia. Realitzaci. Cmic: estudi i realitzaci. Tcniques artstiques. Fotografia: estudi i desenvolupament dun projecte. Vdeo: la imatge en moviment. Animaci. Lrea Visual i Plstica dona suport als estudis grfics i realitzaci de projectes com a exemplificaci del desenvolupament teric.

37

MSICA
1* 2* 3* El Romanticisme i el piano com a instrument dexpressi musical. La msica russa. Recursos musicals utilitzats al llarg de la histria per lautor per a expressar sentiments, factors climatolgics, sons danimals... Estudi dun compositor i la seva obra. La msica en el seu contexte histric. Levoluci de les formes musicals a llarg de la histria. Estudi duna pera. Estudi dun estil musical o duna forma musical concreta: concert, clssic, romntic, sonata, fuga, simfonia, rock, blues, jazz, etc. Estudi de la msica duna poca. Estudi dun grup musical. Estudi i evoluci duna famlia dinstruments musicals. Estudi duna obra musical concreta. Anlisi estructural dun conjunt dobres, duna poca, autor, estil musical,...

4* 5* 6* 7* 8*

9* 10* 11* 12* 13*

38