HISTRIA DE LART

VOCABULARI
ART s tota expressi de sensibilitat i emoci de lexperincia ntima de les persones, a travs dobjectes i de representacions que poden comunicar aquesta experincia i provocar emocions en altres persones. Obra dart: all que s fruit de la creaci humana. No s til ni quotidi, intenci esttica. Funci de lart: fa visible all que es invisible. Classes dominants. Esdev un document social. Estils: arquitectura, escultura i pintura. ARQUITRABAT sistema delements horitzontals que descansen sobre elements verticals. VOLTA/CPULA sistema darcs, voltes, cpules que descansen sobre elements verticals. DESTRUCTURES construcci. materials industrials que suporten tota la

AGLOMERAT mescla de sorra, pedra, cal, guix amb aigua. (Romans) MUR element de suport ms emprat. ARC element de suport i origen de la volta. DEMPEUS escultura dreta. SEDENT escultura asseguda JACENT escultura estirada. EXEMPTA escultura no adossada a un bloc o un mur. La podem contemplar des de totes les perspectives. MONOCROMA s dun sol color. POLICROMA pintada amb diversos colors.
1

REALISTA quan lobra mostra trets de lpoca, estils, moviments.. etc. NATURALISTA representaci de la realitat amb el mxim de fidelitat possible al model natural. ENCUSTICA colors diluts en cera fosa, saplica en calent. (Egipte) TREMP colors barrejats amb ou. (Egipte) FRESC color dissolt en aigua que saplica sobre el guix encara fresc. (Egipte) CARREU blocs regulars, treballats i escairats. (Egipte)

TEORIA DEL COLOR

ART PREHISTRIC
1. PALEOLITIC 2. NEOLITIC

ART ANTIC PRECLSSIC

1. EGIPTE 2. MESOPOTMIA

ART CLSSIC
1. GREC 2. ROM

ART PREHISTRIC
(s lart produt des de laparici de lhome fins a laparici de lescriptura.)

Paleoltic
CONTEXT
Tenim una societat que viu de la caa i sn nmades. Invenci del foc. Son comunitats que es necessiten entre ells per a poder subsistir. Viuen de la caa i de la pesca. Rituals mgics -> pintures rupestres. Monuments funeraris.

ESTIL / MOVIMENT
Tenen un estil naturalista: figuraci danimals i les anomenades Venus. -> lluita diria per la supervivncia. Pinten per poder assegurar lxit de la cacera (rituals mgics animals) aix com tamb pinten representacions de la dona com a figuraci del desig. Mgia i realitat es confonen, relacionen el qu pinten amb el qu volen aconseguir.

ASPECTES FORMALS PINTURA RUPESTRE

Figures danimals sense cap ordre. Com a colors noms fan servir el vermell, negre i ocres. Naturalisme. 3

INTERPRETACI PINTURA RUPESTRE

la interpretaci daquestes pintures es basa en un ritual mgic, creien que all que pintaven es faria realitat. Sonaven a la imatge un valor de realitat.

ASPECTES FORMALS ESCULTURA

Escultura exempta. Escultura de relleu: adossada o formant part dun bloc, mur o capitell. Representaci danimals en parets. Representacions naturalistes.

INTERPRETACI ESCULTURA
La interpretaci es basa en un ritual per a invocar la reproducci de la dona.

Neoltic
CONTEXT
Primeres societats agrcoles i ramaderes. Construcci de poblats al costat dels conreus. Invent de la metallrgia. Invenci de la cermica. Creena en el ms enll.

ESTIL / MOVIMENT
La pressi de la lluita per la supervivncia ha disminut amb el descobriment de lagricultura: construcci de cases, cistells, vasos de cermica... etc. Les pintures es fan a laire lliure (paleoltic: dins de coves), abrics, decoraci de vasos de cermica -> comena a ser una pintura esttica -> geometria. Daltre banda apareixen les construccions megaltiques -> monuments molt grans -> portaran al naixement de larquitectura.

ASPECTES FORMALS PINTURES

Localitzaci en abrics rocosos. mala conservaci. Estil esquemtic. Figures monocolors. Noms utilitzen el negre. Finalitat esttica. Apareix la figura humana.

INTERPRETACI PINTURES
Escenes de conjunt amb presncia de figures humanes. Funci mgica i decorativa. No hi ha figures sobreposades.

CULTURES MEGALTIQUES
(Sudoest dEuropa.)

TIPOLOGIES:
Menhirs. Cromlecs. Dlmens.

ASPECTES FORMALS:
Tenen una funci funerria o religiosa.

CULTURA BALEAR
Talaiots: funci defensiva. Taules: funci religiosa. Navetes: funci funerria.

RELACI DE LART PREHISTRIC AMB ALTRES ESTILS I POQUES

Es produeix el primer trencament en lart. Es donen les dues formes fonamentals que avanaran al llarg de la histria: naturalisme i abstracci. Neixen tamb les primeres formes rudimentries darquitectura a partir dels monuments megaltics i la construcci de cases.

ART PRECLSSIC
A Egipte i Mesopotmia es troben els inicis de lart, la voluntat de representar el cos hum, etc.

CONTEXT
4.000 aC Inici de ledat antiga. Marcat pel naixement de lagricultura i el regadiu. s. V dC Acaba ledat antiga. Marcat per la fi de limperi Rom doccident.

Egipte i Mesopotmia. (lart grec sorgir daquests dos) Aquestes dues civilitzacions es troben al voltant de rius. Per aquest motiu es descobreix lagricultura de regadiu. IMPERIS MESOPOTMICS: Sumeri, Accadi, Assiri i Persa.

Egipte
CONTEXT
Centralitzaci del poder (Fara), aquest es presentar com a fill de Du: poder poltic i religis. Estem davant un estat teocrtic aquell que governa ho fa en nom de Du. Estem davant un poble analfabet, per tant lart estar al servei per mostrar el poder. Apareixer una divisi del treball: pagesos i artesans i a lhora trobem una societat esclavista. Invensi de lescriptura la qual sinventa per controlar els impostos que hauran de pagar els pagesos. A lhora apareixer la geometria, economia, medicina, etc. ESTIL I MOVIMENT Fals relleu la figura no sobresurt. Es buida la lnia del contorn per produir lefecte relleu. Les construccions tenen unes dimensions per sobre de lo normal. El fara sempre estar posicionat davant la resta. Alt relleu la figura sobresurt ms de la meitat del seu volum. Figures dempeus. Figura sedent. Llei de la frontalitat.

ARQUITECTURA (Aquesta neix principalment a Egipte)

PIRMIDES
Les pirmides eren de carcter funerari, per aquestes tamb podien voler representar la importncia i el poder del fara dimensions fora de lo normal. Esfinx: cos de lle i cap de persona. Tenien com a funci la protecci de les pirmides. 6

TEMPLES Tenien una avinguda dEsfinxs i a lentrada shi trobava un obelisc en honor a Ra (Du del Sol). Tenien un pati per a que els pagesos hi deixessin la collita. Sala hipstila: sala amb columnes, on la coberta esta suportada per aquestes. Finalment hi havia la cambra del Du. Les cambres anaven de grans a petites, ja que com ms petita era la cambra significava que menys gent hi podia accedir (espai sagrat). Feien servir un sistema arquitravat. Hi ha temples que es troben construts a linterior de la roca.

ESCULTURA Les escultures tenien unes dimensions segons la seva importncia. I lescultura ms important sempre estava situada de forma jerarquica. Ajunten perspectives llei de la frontalitat. La representaci de la majoria descultures s a partir de les espatlles. PINTURA Horror al buit: no deixaven res per pintar. La intenci de la pintura era substituir la realitat per la imatge (Pirmides). Perspectives simultnies de cara i perfil (llei de la frontalitat). Era una pintura POLICROMADA. Totes tenen una certa rigidesa excepte les que sn del fara.

Mesopotmia
IMPERI SUMERI
Invenci de larc i de la volta. Utilitzaci de largila. Apareix la cermica vidriada. Idea de la monumentalitat. 7

Lescultura t molta importncia principalment el BAIX RELLEU.

IMPERI ACCADI
Escultura molt geomtrica i primitiva.

IMPERI ASSIRI
Molta importncia en els relleus. En aquest moment els artistes no tenen cap consideraci social, noms sn simples artesans.

RELACI DE LART PRECLSSIC AMB ALTRES ESTILS I POQUES

EGIPTE VS. MESOPOTMIA Economia basada en lagricultura de regadiu. Divisi del treball i organitzaci social estratificada. Organitzaci poltica teocrtica. Desenvolupament tecnolgic, comercial i cientfic. Art monumental, naturalista i convencional.

Lescultura i la pintura daquesta poca representen linici dun llarg cam vers la conquesta de la reproducci naturalista del cos hum que culminar amb el classicisme grec.

ART CLSSIC GREC

CONTEXT
Comena lessncia de lart PUNT IMPORTANT. Lart clssic s lart que far de model a partir dara, a totes les poques. Grcia s el punt de partida en el pensament, en la cincia i en lart. I actualment seguim conservant i fixant-nos en aquest. Lart grec t com a finalitat crear lideal de BELLESA.

CONCEPTE DART CLSSIC

Grcia i Roma. Art duna cultura que ha esdevingut model. 8

Art que es basa en els principis del CLASSICISME. Art que subratlla els aspectes RACIONALS, DORDRE I EQUILIBRI front a lexpressi de SENTIMENTS. LHARMONIA, ORDRE I PROPORCI que observem en la natura, el cosmos, cos hum, esdev ideal de BELLESA de lhome grec i lart clssic.

ESPAI
La zona originria de la cultura grega es ATENES, tamb Esparta, Eubea, taca, etc. Grcia es un relleu muntanys i aix va dificultar la relaci de una ciutat amb laltre. IMPORTNCIA DELS JOCS OLMPICS (En honor als Dus). Grcia era una polis -> una ciutat estat on no hi ha poder modificat, tot eren ciutadans independents. Alexandre el Gran conquer des dAtenes fins a lIndia.

CRONOLOGIA

Els orgens

Perode Arcic

Perode Clssic

Perode hellenstic Imperi d'Alexandre el Gran.

Naixement de les polis.

Oligarquia (governen uns pocs)

Tirania

Democrcia

POLTICA

Pricles Creador de la DEMOCRCIA.

HUMANISME I PENSAMENT RACIONAL

Lhome s la mesura de totes les coses. (Protgores)

VOLUNTAT DE PERFECCI

Recerca de lideal: de la veritat, la bondat i la bellesa absoluta.

DUS HUMANITZATS

Afrodita bellesa. Posid mar. Apollo bellesa. 9

PRIODE ARCIC (S. VII VI aC.) ARQUITECTURA

Creaci de les tipologies de temples. Creaci de lestil dric.

o o o o o

ESCULTURA
Kuroi figures datletes. RIGIDESA, FRONTALITAT, ESQUEMATISME. Korai figures de noies vestides. tractament SIMTRIC dels plecs del vestit i rulls dels cabells, influncia oriental, naturalisme i delicadesa. Frontons triangulars dels temples. - Composicions amb figures diverses. Creaci del moviment. Evoluci progressiva vers al naturalisme clssic.

CLASSICISME (S. V IV aC.) ARQUITECTURA

ACRPOLIS DATENES: funci defensiva i religiosa. era una arquitectura per a ser admirada. TEMPLES: Elements de suport: columna, mur. Elements suportats: arquitrau + fris + cornisa. Front i timp. Coberta. Predomini de la lnia recta. Temples totalment simtrics. Proporcionals. Aconsegueixen la bellesa a travs de les formes.

ESCULTURA

S. V
Importncia de lhome. Recerca dels ideals de bellesa i perfecci. Equilibri i proporci. parten) i Policlet (Contrapposto: contraposici entre una part del cos tensa i una part distensa -> equilibri dinmic). Naturalisme idealitzat. 10

Autors ms importants de lescultura clssica: Mir, Fdies (Autor del front del

Serenor clssica. Equilibri entre moviment i reps.

Tcnica dels draps molls.

S. IV
Donen importncia al volum. Major expressivitat/dramatisme. Comencen a individualitzar lescultura. Marbre i bronze. Els artistes romans ms endavant en faran copies.

Corba praxteliana. ESCOPAS: anuncia linici de lpoca hellenstica.

PRIODE HELLENSTIC (S. III II aC.)

Molt moviment i desequilibri. Expressi a la cara -> dramatisme. Individualitzaci (retrat). Punt democi. Realisme.

ROM
CONTEXT
Lart grec i rom estan molt lligats entre ells. Faran seva la cultura grega. Limperi rom parteix de Roma i aquest sexpandeix per tot el mediterrani. Nucli original de la cultura romana -> Laci / Etruscos. HERNCIA DE LA CULTURA CLSSICA + CRISTIANISME -> FONAMENT DE LA CULTURA OCCIDENTAL.

CRONOLOGIA
MONARQUIA 753 aC REPUBLICA 509 aC IMPERI 27 aC DIVIS IMPERI 395 dC

Fundaci de Roma.

Expanci i conquesta d'Itlia + costa mediterrnia.

Domini de la mediterrnia.

Legalitzaci del CRISTIANISME. 313 dC

476 dC -Fi de l'imperi d'occident.

1454 dC - Fi de l'imperi d'orient.

Influncia de lart etrusc.

Arc i la volta. Columna toscana. 11

Retrat i relleu commemoratiu. Pintures murals al fresc.

Influncia de lart grec.

Imitaci dels models grecs: temples, teatres, etc. Imitaci de les seves obres i estils: importaci descultors i obres gregues.

ARQUITECTURA Arquitectura civil (funci utilitria) Edificis per a espectales pblics i esbarjo. Edificis administratius i monuments commemoratius. Arquitectura domstica. Obres denginyeria.

Arquitectura religiosa

12

13