Apunts: FONTICA

La fontica s la part de lestudi de la llengua que estudia els sons com a realitats fsiques, articulades a laparell fonador, i perceptibles. Tota la fontica dels nivells inicials s bsicament articulatria, s a dir, la que ateny noms la producci dels sons a travs dels rgans fonadors humans. Aix com els sons sn les unitats mnimes de qualsevol llenguatge oral, no es pot dir que siguin la unitat mnima darticulaci. En efecte, aquesta unitat mnima darticulaci no s el so, sin la sllaba que sllaba, sestudiar ms endavant. Inicialment, cal observar els sons, que sn universals i limitats per les prpies limitacions de laparell fonador hum, com a realitats individuals, i el seu estudi es fa, generalment, de manera individualitzada i sistemtica. La classificaci dels sons: vocals i consonants Tot i que a priori qualsevol persona sap quines sn les vocals i quines sn les consonants, no s tan clar que es pugui establir una definici clara de qu vol dir que un so sigui voclic o consonntic. Les raons per les quals un so es considera voclic o consonntic sn estrictament fontiques, de cap manera ortogrfiques. Aix doncs, es pot establir que els sons voclics sn aquells que sarticulen sense que laire, en el seu pas per laparell fonador, trobi cap obstacle, mentre que en els sons consonntics, laire obstacles, lexterior. troba diferents obstacles, per petits que siguin, en el seu cam cap a lexterior Aquesta diferncia, com es veur en parlar de la sllaba, confereix a les vocals unes caracterstiques excepcionals que els permeten comportar-se de manera peculiar dins la sllaba. (Cf. pargraf posterior). La unitat articulatria mnima: la sllaba El concepte de sllaba, generalment, s bastant intutiu. Ara b, realment, la sllaba s un concepte estrictament fontic. Tradicionalment, sentn la sllaba com a cadascun dels cops de veu que es fan en articular tires fniques. En realitat, per, i des del punt de vista estrictament fontic, la sllaba s la unitat mnima darticulaci dels sons. s a dir, que els sons es poden articular noms com a sllabes. Totes les sllabes presenten un nucli sillbic que s sempre un element que pot assumir la capacitat sillbic, articulatria mnima necessria per produir un so. En catal, els nics sons que poden actuar com a nuclis sillbics sn els voclics. Dit daltra manera, la presncia de la vocal s condici necessria i sllaba. suficient per tenir una sllaba s condici necessria perqu no es pot tenir mai una sllaba sense vocal, i s suficient perqu una i noms una vocal por formar una sllaba. O el que s el mateix, en una tira fnica hi ha necessriament tantes sllabes com vocals, ni ms ni menys. A partir daqu, es pot establir una nova definici de vocal, des del punt de vista funcional: la vocal s la condici mnima necessria i suficient per poder articular una sllaba. La vocal, nucli sillbic, pot anar acompanyada daltres sons, que sempre sn consonntics. Aquests sons sanomenen marginals, perqu sn als marges de la sllaba. Si es troben abans de la vocal, s a dir, a linici de la sllaba, sanomenen obertura. Els sons que es troben desprs de la vocal, sanomenen coda. A totes les llenges del mn existeixen les sllabes. I igualment, totes les llenges presenten unes sllabes que reben major fora articulatria que les que lenvolten. Aquesta sllaba sanomena sllaba tnica. tnica La sllaba que rep menys fora de veu, i que per tant soposa, en aquest sentit, a la tnica, sanomena sllaba tona tona tona. Com moltes altres llenges, el catal fa una distinci molt clara entre sllabes tniques i tones, amb valor fonolgic. Els elements nuclears tnics difereixen dels tons, de tal manera que es parla dun sistema voclic tnic i dun altre dton, diferents entre si.

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 1

ELS SONS VOCLICS Ja shan explicat les caracterstiques dels sons voclics. El que cal ara s estudiar els elements voclics propis per no exclusius del catal. Per procedir-hi, cal tenir present all que ja sha exposat anteriorment: cal explicar els sons voclics distingint entre els que poden ser tnics i els que no ho poden ser. La classificaci de les vocals Les vocals es classifiquen segons el grau dobertura de la boca (en catal, sn sons estrictament bucals) en obertes i tancades. Com que s impossible si no s mitjanant convencions establir fins on un so s tancat o s obert, el que es fa es parlar de sons ms oberts i de sons ms tancats. Alhora, les vocals es classifiquen tamb segons si es realitzen ms anteriorment dins la boca o ms posteriorment. Atenent el que sha dit al pargraf anterior, es parla de vocals ms anteriors i de vocals ms posteriors. Aix doncs, es pot fer una classificaci de les vocals segons si sn ms tancades o ms obertes, i si sn ms anteriors o ms posteriors. Atenent aquestes caracterstiques, es pot establir el segent trapezi voclic: voclic

El sistema tnic catal El sistema voclic tnic catal s molt homogeni a totes les varietats de la llengua. Es pot dir que el sistema ms general consta de set elements. La discrepncia dialectal ms significativa la constitueix el mallorqu, que presenta lantic sistema general del catal oriental, amb vuit elements tnics. Els elements constitutius del sistema tnic catal sn els segents:

+ oberta

+ tancada

+ anterior

+ posterior

+ tancada

+ anterior [i] [e] [] []1

+ posterior [u] [o] [] [a]

Noms en mallorqu

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

+ oberta

Pgina 2

La reducci voclica En catal, com en moltes altres llenges, les vocals que resten en posici tona perden caracterstiques articulatries i convergeixen cap a uns pocs elements. Aquest fenomen es coneix amb el nom de reducci voclica, i s molt tpic de les llenges que marquen prominentment la sllaba tnica i alhora tenen un sistema tnic ric. Llenges com langls, el francs o el portugus presenten tamb aquesta caracterstica. Aix doncs, el sistema voclic ton es veu alterat pels processos fontics de reducci voclica, i en resulta un sistema ms redut, ms pobre que el sistema tnic. El sistema ton catal Tots els dialectes catalans tenen reducci voclica, per no tots sen veuen afectats de la mateixa manera. De moment, ens referirem noms al catal central, i deixarem la resta de sistemes tons catalans en parlar de dialectologia. Per entendre-ho, fixeu-vos en els elements subratllats segents: Posici tnica [i] difcil [e] carrer [] cadena [a] casa [] porta [o] can [u] nic Posici tona [i] dificultat [] carrer [] encadenar [] caseta [u] portal [u] canoneta [u] unicitat

Com es pot comprovar, a la columna de lesquerra hi ha set paraules amb set vocals tniques diferents, per a la dreta tan sols hi ha tres elements voclics que corresponguin a les set vocals anteriors: [i], [], [u]. Aix, el que en resulta s que les vocals ms tancades no salteren, per les vocals obertes s: [e], [] i [a] es neutralitzen en [] en posici tona, i [] i [o] es neutralitzen en [u]. Daix en resulta un sistema ton, en catal central, com el segent:

+ tancada

+ anterior [i] []

+ posterior [u]

Les semivocals i els diftongs Les vocals ms tancades, [i] i [u], sanomenen tamb vocals febles. Aquestes vocals, quan en determinats contextos topen amb una altra vocal, perden la seva caracterstica voclica i deixen de ser nucli sillbic, i es transformen en el que sanomena semivocal. Aix, la semivocal corresponent a [i] es representa [j], i la corresponent a [u], [w]. Quan sesdev un daquests contexts, es parla de diftong. Un diftong s per tant una vocal i una diftong semivocal juntes, bviament dins una mateixa sllaba. En catal, els contexts de diftong natural es produeixen sempre que topen una vocal seguida duna vocal feble. Aquest diftong sanomena diftong decreixent i s el diftong tpic del catal. decreixent,
Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809 Pgina 3

+ oberta

Ara b, de manera natural, en catal una vocal feble seguida duna altra vocal no forma diftong, sin que totes dues vocals mantenen la seva capacitat per ser nucli sillbic, bviament de dues sllabes independents. Noms en uns contexts molt determinats, una vocal feble seguida duna altra vocal pot formar diftong. En aquest cas, el diftong sanomena diftong creixent Aquests contexts sn, de ms a menys abundant: creixent. A grups del tipus V + SV + V. El diftong que es forma en aquest cas s sempre creixent (ex: noia, ca-uen). A grups del tipus [k] o [] + SV + V. (Amb [k] noms si sescriuen amb qu). (pas-qua, ai-gua). Una seqncia del tipus SV + V a principi absolut de mot (hiena, iogurt).

Tradicionalment, sentn com a hiat dues vocals juntes, i que, per tant, com que sn vocals, no formen diftong (recordeu que per formar-ne, una ha de ser semivocal). Ara b, els hiats ms remarcats sn aquells que es produeixen en un context en qu esperarem un diftong. Un hiat en una daquestes circumstncies sempre es marca ortogrficament. ELS SONS CONSONNTICS Els sons consonntics, com ja sha exposat, es caracteritzen perqu laire, en el seu pas per laparell fonador, troba algun tipus dimpediment, per feble que sigui, per sortir a lexterior. Precisament, les caracterstiques prpies de cada consonant, que permeten distingir-la de les altres, sn el tipus dobstacle que troben (mode darticulaci) i el lloc on troben aquest obstacle (punt darticulaci). El mode darticulaci El mode darticulaci es refereix al tipus dobstacle amb qu es troba laire en el seu pas per laparell fonador. Segons com sigui aquest obstacle, sestableixen els modes darticulaci segent: Sons oclusius: Sn aquells en qu es produeix una obstrucci total del pas de laire. Aix, el flux daire roman interromput i la seva posterior sortida a lexterior es produeix duna manera violenta, que produeix una petita explosi (ex: papa, casa, dit...). Sons fricatius: En aquest tipus de sons, es produeix una constricci molt gran del pas de laire, per no arriba a ser total, de manera que queda un pas molt estret pel qual es fora laire a passar. El fregament de laire en passar per aquest canal produeix el so fricatiu (ex: sol, caixa, fageda...). Sons africats: Els sons africats tenen caracterstiques dels dos anteriors, ja que es produeix una obstrucci total del pas de laire seguida dun alliberament per un pas estret (ex: cotxe, dotze...). Aquests tres primers tipus de sons sanomenen obstruents. Sons nasals: La caracterstica exclusiva daquests sons s que en ells laire surt pel nas, en lloc de sortir per la boca (ex: mama, canya, manar...). Sons laterals: En aquest tipus de sons, la llengua es colloca de tal manera que laire passa per un costat (ex: cala, calla...). Sons bategants: En aquests sons, que en catal compten amb un nic representant, es caracteritzen per una interrupci total, per molt breu, del pas de laire (ex: cara, mare...). Sons vibrants: En aquests sons es produeix una successi contnua dinterrupcions del pas de laire. Com els anteriors, en catal compten amb un nic representant (ex: carro, amor, roda...). Sons aproximants: Aquests sons es caracteritzen per una relaxaci molt gran de lobstacle a superar, de tal manera que els articuladors saproximen, per no sarriben a tocar. (ex: vag, acabar, cadell...).

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 4

El punt darticulaci El punt darticulaci es refereix al lloc de laparell fonador on es produeix lobstacle caracterstic de cada so consonntic. Aix, segons quin sigui aquest lloc, sestableixen els segents punts darticulaci: Sons bilabials: En aquests sons, lobstacle es troba entre els llavis superiors i inferiors (ex:

mare, pare...).
Sons labiodentals: Aquests sons es produeixen amb la uni de les dents superiors amb el llavi inferior (ex: fi, vi...) (Noms als dialectes que mantenen /v/) Sons dentals: La constricci mxima, en aquests sons, es produeix a la part posterior de les dents incisives superiors (ex: dit, taula...). Sons alveolars: Els alvols sn la zona del paladar des don neixen les dents incisives superiors. Els sons que sarticulen en aquest punt sanomenen alveolars (ex: sab, niu, ras...). Sons prepalatals: El punt daproximaci daquests sons se situa entre els alvols i el centre del paladar (ex: caixa, germ...). Sons palatals: Aquests sons tenen el seu punt darticulaci al sostre del paladar (ex: calla, canya...). Sons velars: Finalment, els sons velars sarticulen a la part ms interna de la boca, a la zona del paladar blan, altrament coneguda com vel del paladar, don en prov el nom (ex: casa, cinc, fang...).

Tot i que hi ha altres punts darticulaci possibles, en catal noms es troben els que sacaben dexposar. La sonoritat A la laringe shi troben uns petits msculs molt elstics que tenen la possibilitat dobstruir completament el pas de laire. Aquests msculs sanomenen cordes vocals. Quan es produeix aquesta obstrucci, laire, en intentar passar, en fora lobertura, i aix provoca una vibraci que s amplificada a la resta daparell fonador. Els sons que es produeixen amb la vibraci de les cordes vocals sanomenen sons sonors i sn la sonors, immensa majoria. Totes les vocals sn sonores, i totes les consonants no obstruents tamb. Contrriament, els sons que es produeixen sense vibraci de les cordes vocals sanomenen sons sords. sords. sordes, Noms les consonants obstruents (oclusives, fricatives i africades) tenen la possibilitat de ser sordes, i sempre que una consonant pot ser sorda, en t una dequivalent sonora.

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 5

Les consonants catalanes Atenent el punt i mode darticulaci i la sonoritat, es poden classificar les consonants prpies per no exclusives del catal a la segent taula: Oclusives Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Prepalatals Palatals Velars [p] [t] [k] Sord [b] [d] [] Sonor Fricatives [f] [s] [] Sord [v] [z] [] Sonor Africades [] [] Sord [] [] Sonor Nasals [m] [] [n] [n] [n] [] [] Sonor Laterals [l] [l] [l] [] Sonor Bategants [] Sonor Vibrants [r] Sonor Aproximants [] [] [] Sonor

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 6

LES PRINCIPALS DISTRIBUCIONS ALLOFNIQUES Tot i que en aquest curs no es fa una distinci clara entre fontica i fonologia, cal parlar de canvis contextuals que afecten alguns fonemes, per la qual cosa, en determinades ocasions, caldr fer s del concepte de fonema. A ms, no es far cap anlisi profunda de tots els allfons catalans, puix sovint el detall sescau ms per a una transcripci estreta, allunyada dels objectius acadmics del batxillerat. Ms aviat es presentaran els processos fonolgics ms significatius: Lensordiment dobstruents en posici final absoluta. Les sonoritzacions doclusives. Les sonoritzacions de fricatives. Laproximantitzaci doclusives sonores. Les assimilacions regressives /n/ i /l/. La simplificaci de codes complexes en posici final absoluta. Les sensibilitzacions de consonants. Contexts allofnics de bategant / vibrant. Lensordiment dobstruents finals En catal, qualsevol so obstruent en posici final absoluta sensordeix de manera sistemtica, encara que provingui dun so sonor, i encara que la seva grafia es correspongui amb un so sonor: Femen Grafia Mascul Grafia

Calba Freda Groga Grisa Roja

Fonema /klb+/ /fd+/ /+/ /z+/ /r+/

So [kal] [f] [] [iz] [r]

Calb Fred Groc Gris Roig

Fonema /klb/ /fd/ // /z/ /r/

So [kalp] [ft] [k] [is] [r]

Les sonoritzacions doclusives A lapartat anterior sha especificat que les oclusives, en posici final, sensordeixen sempre. Ara b, quan una oclusiva en coda entra en contacte, per fontica sintctica, amb qualsevol consonant sonora, se sonoritza. Alerta! La sonoritzaci no es produeix si entra en contacte amb una vocal! Comproveu la realitzaci dels exemples segents:

Fred intens: [f.tin.tns], per fred viu: [fed.biw] Groc apagat: [.k.p.at], per groc verds: [.br.os]
Les sonoritzacions de fricatives i africades Com ja sha exposat, les fricatives i africades, en ser obstruents, sensordeixen sistemticament en posici final absoluta. Per com sesdev amb les oclusives, tamb pateixen processos de sonoritzaci sempre que, estant en que, coda, entren en contacte amb qualsevol so sonor, tant si s voclic com consonntic. Alerta, perqu la sonoritzaci doclusives no es produeix si entren en contacte amb una vocal! Exemples: Gas: [as]; gas inert: [a.zi.nr]; gas verins: [az..i.nos] Dibux: [di.u]; dibux artstic: [di.u.r.tis.tik]; dibuix lineal: [di.bu.li.ne.al]

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 7

Laproximantitzaci doclusives sonores Les oclusives sonores, [b], [d] i [], no sempre mantenen el seu mode darticulaci oclusiu, sin que en determinats contexts fontics presenten una relaxaci que fa que els rgans fonadors saproximin, per no arribin a interrompre el pas de laire, per la qual cosa el so deixa de ser oclusiu per esdevenir aproximant. Les equivalents aproximants de les tres oclusives sonores sn [], [] i [] respectivament. Tot i que laproximantitzaci s un fenomen general a tots els dialectes catalans, no els afecta tots de la mateixa manera, i fins i tot, dins un mateix dialecte, hi ha molta variaci idiolectal, en funci del grau de relaxaci del parlant, bsicament. Per establir, per tant, els contexts en qu es produeix el fenomen, sespecifiquen els ms generals, tot i que cal tenir present que en determinats contexts tamb es pot trobar una realitzaci aproximant. En definitiva, els contextos que es presenten tot seguit sn ms aviat convencionals. El que s ben segur s que noms presenten aproximantitzaci les oclusives que es troben en obertura sillbica. Per tant, la primera condici perqu es produeixi el fenomen s que loclusiva es trobi a principi de sllaba. Aquesta condici s necessria, per no suficient suficient. Ara b, per mor que el fenomen s bastant habitual, resulta ms fcil establir quan NO es produeix. Per tant, es pot dir que les oclusives sonores SN SEMPRE APROXIMANTS, QUAN ESTAN EN OBERTURA SILLBICA, EXCEPTE QUAN: Es troben en posici inicial absoluta. Van darrere un so oclusiu o nasal. Van darrere un so amb el seu mateix o molt prxim punt darticulaci. Exemples:

Acabar [.k.a] Beure [bw.] Tomba [tom.b] Advocat [b.bu.kat]

-

Didal [di.al] Donar [du.na] Hisenda [i.zen.d] Addici [d.di.si.o] Caldera [kl.de.]

Fregar [f.a] Guillem [i.em] Fangar [f.a] Rep guix [rb.i]

-

Finalment, cal tenir molt present que els grups /bl/ i /l/, en posici posttnica i derivats, tendeixen a realitzar-se [bbl] i [l]: poble [pb.bl], regla [re.l]. En pronncies estandarditzadores cal evitar pronncies del tipus [pp.pl] o [p.l]. En altres contexts, el ms general s una realitzaci sistemtica com les descrites anteriorment: problema [pu.l.m], joglar [u.la]. Les assimilacions progressives de /n/ i /l/ En catal hi ha tres fonemes nasals, /m/, /n/ i //. Cal centrar latenci en /n/. Aquest fonema, en coda, posici de coda adopta SEMPRE el punt darticulaci de la consonant que la segueix:

Fan broma [fam.bo.m] Senfada [s.fa.] Fan deures [fan.dw.s] Fan soroll [fan.su.o] Fan xurros [fa.u.rus] Fan llenya [fa.e.] Fan grups [fa.ups]
Quant a /l/, sassimila al punt darticulaci de la consonant amb qu entra en contacte quan s dental, prepalatal o palatal: El dit [l.dit] El xarop [..p] El llamp [.am]

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 8

La simplificaci de codes complexes Les codes sillbiques poden estar formades per ms dun element. Ara b, normalment algunes daquestes codes se simplifiquen en posici final absoluta, tot i que no ho fan en totes les varietats del catal. En principi, els grups que se simplifiquen ms habitualment sn els que presenten dos elements darticulaci, amb el mateix punt darticulaci s a dir, els grups [nt], [mp], [rt], [k], [lt] i [st]. Cal tenir present que al grup [k], la nasal mant el seu punt darticulaci:

Pont [pn] Cinc [si]

Camp [kam] Alt [al]

Fort [fr] Trist [tis]

Les sensibilitzacions de consonants En ocasions, un element consonntic que sha elidit se sensibilitza, s a dir, es torna a realitzar. Aquest contexts es produeixen quan lelement va seguit duna vocal per fontica sintctica, o a un verb en infinitiu seguit dun pronom feble. Cal tenir present, per, que algunes daquestes sensibilitzacions sn ms ortolgiques que reals. Aix, prenent com a base els exemples anteriors, en resulten, amb moltes variacions dialectals i idiolectals,

Pont estret [pn.ts.tt] Fort amor [fr.t.mor] Alt i prim [al.ti.pim] Anar [.na], per anar-hi [.na.i]

Camp obert [kam.pu.r] Cinc amics [si.k.miks] Trist i moix [tis.ti.mo] Collir [ku.i], per collir-ho [ku.i.u]

Contexts allofnics de bategant / vibrant En catal central, la realitzaci ms normal es correspon amb [r]. En general, es pot dir que [] noms pot aparixer entre vocals o darrere oclusiva o aproximant. En qualsevol altre context, es realitza [r]:

Cara [ka.] Prou [pw]

Per,

bra [bas] nodrir [nu.i] creu [kw] artista [r.tis.t]

tro [t] Gris [is]

Amor [.mor]

roig [r]

Fontica Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat Salesians Horta - 0809

Pgina 9