Introducci

histria
La histria ens permet saber com han evolucionat les societats al llarg del temps, i aix ens pot servir per explicar-nos el present. En les unitats segents, podrs conixer una part de la histria: la que comprn ledat mitjana i ledat moderna.

77 78 80 82 88 90 94

La fragmentaci dEuropa Les invasions germniques Bizanci Lislam Els imperis europeus La societat i la cultura a lalta edat mitjana Lalta edat mitjana a la Pennsula Ibrica

Lalta edat mitjana

L alta edat mitjana comprn des de lesfondrament de lImperi rom dOccident fins a lany 1000 aproximadament. En aquesta unitat podrs conixer els esdeveniments cabdals daquest perode histric.

Lalta edat mitjana

juntament amb

comprn des de

va suposar

es van crear

la baixa edat mitjana

configura lextens perode de

lesfondrament de lImperi rom dOccident

fins a

la ruptura de la unitat poltica dEuropa i la Mediterrnia

que va comportar

la ruralitzaci de la societat

els primers grans imperis europeus

la Pennsula Ibrica
va suposar

lImperi carolingi el Sacre Imperi Romanogermnic

i va mantenir el seu poder

ledat mitjana

la revoluci feudal de lany 1000 aproximadament

locupaci musulmana

lImperi bizant
4

linici de

les invasions germniques

la Reconquesta

lEsglsia
que va preservar la cultura a travs de

i els orgens de

la divisi dEuropa occidental en regnes cristians lexpansi de lislam

Catalunya

els monestirs

Segur que ja saps...

1

Tagradaria saber...
4 Quins pobles van arribar a Europa desprs de la caiguda de lImperi rom? 5 Com sorganitzava la societat de lalta edat mitjana? 6 Quin va ser el paper de lEsglsia durant ledat mitjana?

Quin perode abasta ledat mitjana?

2 Qu s lislam i quins sn els seus orgens? 3 Quins sn els orgens de Catalunya?

76

La fragmentaci dEuropa

Lalta i la baixa edat mitjana

L edat mitjana s el perode histric comprs entre els segles V i XV i delimita, bsicament, la histria de lEuropa occidental. Aquest perode de 1.000 anys se sol dividir en dos subperodes: lalta i la baixa edat mitjana. L alta edat mitjana comprn des de lesfondrament de lImperi rom dOccident fins a la revoluci feudal que es va produir a Europa a lentorn de lany 1000. La baixa edat mitjana comprn des dels segles X-XI fins al segle XV, quan Constantinoble va ser conquerida pels turcs.

La ruptura de la unitat poltica

LImperi rom es va anar afeblint entre els segles III i V. Les incursions dels pobles brbars sovintejaven i lImperi rom, que havia basat el seu domini en una mplia xarxa de ciutats i en un exrcit poders, es va anar ruralitzant gradualment. L exrcit era incapa de controlar totes les fronteres de lImperi, i les ciutats, que van perdre importncia poltica i econmica, es van anar despoblant. Finalment, lany 476, lImperi rom, el ms gran de ledat antiga, es va dividir en diversos regnes ms petits. Posteriorment, a partir del segle VII, lexpansi de lislam va contribuir a la fragmentaci poltica en tres grans zones: L Imperi bizant, continuaci de lImperi rom dOrient. L Europa occidental, dividida en regnes cristians governats per monarques febles que amb prou feines podien controlar i defensar la totalitat del seu territori. Els dominis musulmans, s a dir, els territoris conquerits pels rabs o per pobles convertits a lislam.

La baslica de Santa Sofia, construda al segle VI a Constantinoble (actualment, Istanbul), s un exemple de larquitectura religiosa bizantina. Al segle xv, els turcs van convertir la baslica en una mesquita i hi van afegir quatre minarets.

77

Les invasions germniques

Els pobles germnics

Els pobles germnics, que els romans anomenaven brbars, s a dir, estrangers, vivien fora de les fronteres de lImperi. Eren pobles ramaders que es desplaaven dun indret a un altre i que practicaven una agricultura basada, sobretot, en el conreu de cereals. Aquests pobles no havien arribat mai a formar una organitzaci poltica estable. Entre els pobles germnics que al final del segle IV i al llarg del segle V van penetrar en lImperi rom i shi van establir, cal destacar els segents: Els visigots, que es van establir al sud de la Gllia i a la Pennsula Ibrica. Els ostrogots, que es van establir a la pennsula Itlica. Els francs, que es van establir al nord de la Gllia. Els angles i els saxons, que es van establir a Britnia. Els burgundis, que es van establir a la vall del Roine.

Vndals, sueus i alans

L any 408, altres pobles germnics, com els vndals, els sueus i els alans, van ocupar extenses zones de la Pennsula Ibrica: Els vndals, conjuntament amb els sueus i els alans, van travessar el Rin i la Gllia lany 401 i van ocupar diverses zones del sud de la Pennsula Ibrica. Posteriorment, els vndals van ser venuts pels visigots, que els van expulsar de la Pennsula.
El rei visigot Recesvint

Els sueus procedien de les terres properes a la mar Bltica, al nord dEuropa. Es van establir a loest de la Pennsula Ibrica, on van crear un regne independent, i van mantenir enfrontaments constants amb els visigots. Finalment, els sueus van ser derrotats i el seu regne va esdevenir una provncia visigoda. Els alans procedien del nord de la serralada del Caucas. La majoria van emigrar amb els vndals cap al nord dfrica.

Tomba de Teodoric, rei dels ostrogots (Ravenna, Itlia)

Anvers i revers dun trient del rei visigot Vamba

78

Les invasions dels pobles germnics

El domini visigot a la Pennsula Ibrica

Els visigots eren nmades i guerrers que al segle III estaven establerts a lest dEuropa, prop de la mar Negra. Els visigots van traspassar les fronteres de lImperi rom i es van anar desplaant cap a loest a causa de la pressi daltres pobles dorigen asitic, principalment els huns. Lany 410, els visigots, comandats per Alaric, van saquejar la ciutat de Roma. El seu successor, Atalf, que es va casar amb Galla Placdia, germana de lemperador rom Honori, va travessar els Pirineus el 415 i es va establir a Barcelona, on va morir assassinat. La creaci dun poder visigot fort i centralitzat a la Pennsula Ibrica, amb Toledo com a capital, no es va produir fins a lany 573, durant el regnat de Leovigild. Els visigots van emprendre diverses campanyes militars per garantir-se el domini absolut a la Pennsula Ibrica. Leovigild es va proposar ampliar els seus territoris fins als lmits mxims combatent bizantins i sueus; aix va derrotar els sueus lany 585, per lltim nucli bizant no va ser conquerit fins al 624. Recared, fill i successor de Leovigild, va aconseguir la unitat religiosa del regne amb la seva conversi al catolicisme, lany 589, i va fer un gran pas en el cam cap a la cohesi interna dels seus dominis. Recesvint, que va ser un home culte, especialment en qestions religioses, va promulgar, el 653, el Liber iudiciorum, una compilaci de lleis lobjectiu de les quals era unificar la legislaci dels visigots i la dels hispanoromans.
Identifica els pobles germnics que entre els segles IV i V van penetrar en lImperi rom i ressegueix lexpansi de cadascun.

Huns: poble nmada originari dsia que va envair el sud-est dEuropa. Els huns van assolir la mxima expansi durant el regnat dtila, al segle V.

Corona del rei Recesvint del tresor visigtic de Guarrazar (Toledo)

79

Bizanci

Longobard: poble germnic originari de les terres del baix Elba que al segle VI va emprendre la conquesta dItlia.

LImperi rom dOrient

LImperi rom dOrient va resistir les incursions dels pobles brbars i va continuar existint fins al segle XV amb el nom dImperi bizant o Bizanci. Els bizantins, com a hereus de lImperi rom, van mantenir durant molt de temps el desig de restaurar la unitat poltica a lentorn de la Mediterrnia, objectiu que no van aconseguir. No obstant aix, van preservar lherncia cultural de la civilitzaci grecollatina i la van enriquir amb aportacions prpies.

Justini I el Gran
Durant el regnat de lemperador Justini I el Gran (527-565), Bizanci va viure un perode brillant en tots els aspectes: En laspecte militar, els bizantins van reconquerir la pennsula Itlica, una part del nord dfrica i les principals illes de la Mediterrnia occidental; a ms, entre els anys 551 i 624 van ocupar el sud de la Pennsula Ibrica. En lmbit jurdic, Justini va impulsar la compilaci del dret rom (Corpus Iuris Civilis), que va tenir vigncia fins als temps moderns. En laspecte artstic, cal destacar larquitectura religiosa, materialitzada en edificis de grans proporcions, i el predomini dels mosaics com a element decoratiu. En lmbit cultural, cal subratllar la renovaci de les escoles literries i el foment de la historiografia. En laspecte poltic, Justini va dur a terme una reforma administrativa de lEstat i de la vida eclesistica.
Lemperador Justini i el seu seguici. Mosaic de la baslica de San Vitale (Ravenna, Itlia, segle VI)

Els emperadors que van succeir Justini van concentrar els esforos en la defensa de lImperi, amenaat per totes bandes. Els visigots van foragitar els bizantins de la Pennsula Ibrica i els longobards els van fer fora de la pennsula Itlica. Daltra banda, alguns pobles dorigen eslau es van installar als Balcans i a Grcia, i un nou enemic, lislam, va entrar en escena a partir de lany 634.

Interior de la baslica de SantApollinare in Classe (Ravenna, Itlia, segle VI)

Interior de la baslica de Santa Sofia (Istanbul, Turquia)

80

Lesplendor i la decadncia bizantina

El perode de mxima esplendor de lImperi bizant va durar gaireb dos-cents anys (867-1059). Durant aquesta poca, Bizanci va ser una gran potncia militar i va instaurar un estat molt centralitzat i ben administrat. L Imperi bizant va consolidar una gran prosperitat econmica, la qual li va permetre convertir-se en la principal potncia comercial de la Mediterrnia. Malgrat tot, els conflictes socials i religiosos van ser-hi constants. Aix, lany 1054 es va produir el Cisma dOrient, s a dir, la divisi entre lEsglsia de Roma i lEsglsia grega o ortodoxa. L Imperi bizant va entrar en una lenta decadncia coincidint amb linici de les croades, al final del segle XI. La capital de lImperi, Constantinoble, va ser assaltada pels croats, que van implantar-hi la dominaci llatina per poc temps. Els llatins van ser expulsats, per van deixar lImperi redut en extensi i completament arrunat. Gradualment, els musulmans van anar conquerint molts dels territoris que Bizanci encara conservava; lany 1453, els turcs, comandats pel sult Mehmet II, van sotmetre Constantinoble i van abatre definitivament lImperi bizant.

Croades: expedicions militars contra heretges o contra sobirans separats de la disciplina papal.

Ressegueix cronolgicament lexpansi de lImperi bizant durant el regnat de Justini.

LImperi bizant durant el regnat de Justini

81

Lexpansi de lislam

Califat: territori governat per un califa. El califa nera el cap poltic, militar i religis.

El naixement de lislam
Els rabs eren un poble nmada de pastors i comerciants originaris de la pennsula dArbia. Al segle VII hi va sorgir lislam, que s la religi predicada pel profeta Mahoma (570-632). Els practicants de lislam sanomenen musulmans i basen la seva fe religiosa en la paraula de Du que anomenen All, predicada per Mahoma i recollida en un llibre sagrat, lAlcor. La paraula islam significa submissi a la voluntat de Du. La litrgia musulmana s molt simple: no hi ha ritus ni jerarquia eclesistica. La sunna s el llibre que aplega els fets de la vida de Mahoma i tamb s considerat sagrat per la majoria dels musulmans, els anomenats sunnites. En canvi, els xites admeten un nic llibre sagrat: lAlcor. Poc desprs de la mort de Mahoma, els musulmans van iniciar una expansi grcies a la qual van conquerir molts territoris en poc temps, fins a crear una civilitzaci que comprenia des de la Pennsula Ibrica fins a lndia. La religi i, en menys grau, la llengua definien una comunitat cultural que tenia com a centres ciutats tan distants com Bagdad, Crdova, el Caire i Samarcanda. Els omeies, que eren els membres de la primera dinastia rab que va governar els musulmans, van establir la capital del califat a Damasc. L any 750, els abbssides van enderrocar els omeies i van traslladar la capital del califat a Bagdad. A partir del segle IX, el califat de Bagdad va comenar a fraccionar-se: els califes van perdre part del poder poltic, que va passar a les mans de ministres, anomenats visirs, i de governadors, els emirs. La darrera dinastia abbssida va ser destronada pels mongols lany 1258.

Pgina de lAlcor

Quin sentit t que un arcngel doni a Mahoma el llibre sagrat dels musulmans?

Larcngel Gabriel dna lAlcor a Mahoma en el decurs duna batalla (miniatura otomana, segle XV)

Gran mesquita dels omeies (Damasc, Sria, segle

VIII)

82

La conquesta de la Pennsula Ibrica

Un petit exrcit drabs i berbers musulmans, comandat per Tariq ibn Ziyad, va desembarcar al sud de la Pennsula Ibrica lany 711. Aquest exrcit shi va trobar un regne, el dels visigots, que no va oposar gaire resistncia a la incursi. Els visigots estaven dividits, i la majoria de la poblaci, que era dorigen hispanorom, va veure en els nouvinguts una oportunitat per alliberar-se de lopressi a qu els tenien sotmesos els nobles visigots. Roderic, el rei dels visigots, va ser derrotat en la batalla de Guadalete. Els rabs van continuar avanant dins la Gllia, per lany 732, els francs, comandats per Carles Martell, els van derrotar en la batalla de Poitiers. Els rabs van haver de posar fi a la seva expansi cap al nord. El poder visigot va desaparixer, i la Pennsula Ibrica i la regi de la Septimnia van restar sota el domini dels omeies. L any 759 Pip el Breu, rei dels francs, va reconquerir la Septimnia. Els rabs van anomenar Al-Andalus la Pennsula Ibrica. Durant ledat mitjana, Al-Andalus va esdevenir una gran potncia cultural i econmica dins lEuropa occidental.

Septimnia: antiga regi de lactual Llenguadoc.

Roderic, rei dels visigots

Localitza lescenari de la batalla que va permetre lexpansi rab a la Pennsula Ibrica i el de la batalla que va posar fi a lexpansi rab cap al nord.

L expansi de lislam

83

La cultura i el pensament en lislam

Claudi Ptolemeu (segles I i II): astrnom, matemtic i gegraf grec. En la seva obra principal, lAlmagest, nom que li van donar els traductors rabs, va recollir tots els coneixements astronmics anteriors i va presentar el seu sistema astronmic. Tamb s autor del Tetrbiblos, que va ser el llibre ms important dastrologia de lantiguitat, i va elaborar una tractat de geografia, que va ser imprs moltes vegades durant el segle XVI.

Lislam i la cultura occidental

L islam s especialment important per a la cultura europea perqu, arran dhaver conquerit una gran part del territori de lantic Imperi rom, va accedir directament a lherncia grecoromana. A Bagdad, els califes van promoure la traducci a lrab de gaireb tots els manuscrits cientfics grecs accessibles i les obres ms importants de la cincia ndia. Als monestirs dels territoris propers als lmits amb el mn de lislam, com s el cas de Catalunya, es van traduir al llat obres cientfiques i filosfiques rabs, que es van difondre per tot Europa. A ms daquesta tasca ingent de traducci, els rabs van excellir en lmbit de la recerca, lobservaci directa dels fenmens de la natura i la precisi dels clculs de les observacions. En el mn islmic hi havia una actitud cientfica ms racional que la que hi havia en el mn cristi. En matria de pensament, la civilitzaci islmica manifestava un grau dintolerncia semblant al de lOccident cristi medieval. Tanmateix, la inexistncia duna autoritat religiosa islmica central, com ho era Roma per a la cristiandat occidental, i el fraccionament del mn musulm a partir del segle IX van permetre que en alguns regnes musulmans sobretot a Al-Andalus la tolerncia fos superior a lhabitual de lpoca.

Escola de Mustansiriyah (Bagdad), que fou universitat des del segle

XIII

84

La cincia i la tcnica
Els rabs van destacar en moltes branques del saber cientfic: En matemtiques, van ser els responsables de la propagaci i el perfeccionament del sistema numric decimal inventat pels indis i per aix ens hi referim amb lexpressi xifres arbigues. Tamb van desenvolupar lestudi de la geometria i de llgebra, mot que justament s dorigen rab. Al-Hwarizm va ser lautor del primer llibre dlgebra conegut. En medicina, les aportacions del mn islmic van ser brillants, especialment pel que fa als estudis clnics i a la farmacologia. Tanmateix, no van practicar disseccions per raons religioses, per la qual cosa els coneixements danatomia i fisiologia sen van ressentir fora. Cal destacar les obres del metge i filsof Avicenna (980-1037). En astronomia i geografia, van donar a conixer a Occident les obres de Claudi Ptolemeu i van millorar la precisi dels seus clculs astronmics. En fsica, van destacar sobretot en lmbit de lptica. En qumica, van donar a conixer el saber dels xinesos i van fer noves aportacions. El mn islmic va desenvolupar profitosament certs aspectes de la tecnologia; en el terreny de les obres hidruliques i la irrigaci, per exemple, va superar els coneixements occidentals durant segles. Els rabs tamb van ser els responsables de la difusi de lastrolabi, amb tractats sobre la seva construcci i utilitzaci.
Astrolabi: instrument per mesurar laltura dels astres.

Pgina del Cnon de medicina dAvicenna

Avicenna

85

Lart a lislam

Larquitectura
L arquitectura islmica s bsicament religiosa i el temple, anomenat mesquita, ns lelement central. La mesquita blava dIstanbul i les mesquites de Crdova i Jerusalem sn mesquites de renom. La mesquita t uns elements caracterstics:

5 6 4

8 2 7 1

1. Pati 2. Mida font per a les ablucions, s a dir, per : rentar-se purificar-se i abans de loraci. 3. Haram: construcci de forma quadrada, configurada per diverses naus separades per columnes, dedicada a loraci.

4. Alquible: paret orientada a la Meca. 5. Mihra mena de nnxol que hi ha a lalquib: ble. 6. Minbar: espcie de trona destinada a la lectura i la predicaci de lAlcor.

7. Minaret: torre adossada a la mesquita des don els fidels sn convocats a la pregria. 8. Arc de ferradura

Madrassa: als pasos islmics, escola densenyament religis.

Els rabs tamb van donar un gran impuls a larquitectura civil, s a dir, a palaus com lAlhambra de Granada, hospitals, mercats i madrasses.

Minaret de la gran mesquita de Kairouan (Tunsia, segle IX)

Mesquita blava dIstanbul (Turquia, segle XVII)

Per donar esveltesa i dinamisme a les construccions, els musulmans van refusar larc de mig punt i van adoptar larc de ferradura

86

Alicatat: mosaic de cermica esmaltada per a la decoraci delements arquitectnics diversos.

Interior de la mesquita de Crdova

Arabesc: tipus de decoraci artstica, basat en espirals i lnies distorsionades i entrecreuades que formen composicions harmniques. s una decoraci eminentment no figurativa.

Pati dels Lleons de lAlhambra de Granada

Les arts decoratives

En lislam lart assoleix una gran originalitat en la decoraci i en ls de materials com la cermica, largent, lor, el bronze i els teixits. La decoraci de les mesquites i els palaus destaca per la varietat de formes geomtriques que integra, pels alicatats i per les sanefes. L escultura, molt pobra, i la pintura resten supeditades a la decoraci de les mesquites. No s permesa la representaci dAll, i la pintura figurativa es reserva a les miniatures incloses en els textos sagrats. Per aix la decoraci va adquirir molta ms importncia que en lart occidental. Tot i que els motius decoratius sn abstractes i estilitzats, la inventiva i la fantasia sn sorprenents. L ornamental dun traat dibuis xat sense interrupcions va donar origen a all que anomenem arabesc. Les arts decoratives es manifesten en una gran varietat daplicacions: els mosaics, els enreixats de marbre, les majliques i les talles de fusta. Les illustracions dels tractats de medicina, astronomia i histria natural i les dels llibres de faules i poesia sn duna bellesa exquisida.
Majlica: cermica recoberta dun verns vitrificat transparent o opac.

87

Els imperis europeus

LImperi carolingi

Explica, a partir del mapa, la incidncia del tractat de Verdun en la divisi de lImperi carolingi.

LImperi carolingi
Els francs van ser el poble germnic que va crear el regne ms poders dEuropa al principi de ledat mitjana, primer sota la dinastia dels merovingis i, desprs, dels carolingis. El regne dels francs comprenia territoris amb poblaci dorigen germnic Austrsia i territoris de poblaci majoritriament llatina Nustria i Borgonya. Pip el Breu (751-768), el primer rei carolingi, va sotmetre tota la Gllia i va cedir al papa els territoris de la Itlia central els Estats Pontificis, dominats fins aleshores pels longobards. Carlemany (768-814) va crear lImperi carolingi, i va sotmetre els saxons, els longobards i altres pobles germnics amb el fi de restaurar lImperi rom dOccident. El papa Lle III va coronar Carlemany emperador el 800. L Imperi carolingi, per, va entrar en decadncia un cop mort Carlemany. El tractat de Verdun, signat el 843, va determinar la divisi de lImperi carolingi entre els fills de Llus el Piads Carles el Calb, Lotari i Llus el Germnic.

Noves invasions
Una nova onada dinvasions va afectar Europa als segles
IX

i X:

Els normands, un poble dorigen escandinau, van assolar les illes Britniques i les valls del Rin, el Sena i la Garona i van arribar fins i tot a la Mediterrnia. Els eslaus es van estendre pel territori comprs entre els rius Volga i Elba i la mar Adritica.
Lemperador Carlemany

Els magiars, un poble originari de la serralada dels Urals, es van assentar a la plana central del Danubi, a lactual Hongria.

88

El Sacre Imperi Romanogermnic

El Sacre Imperi Romanogermnic es va constituir a la segona meitat del segle X als territoris germnics de lEuropa central. Ot I el Gran, rei dels saxons, va fundar lImperi i va ser coronat emperador pel papa Joan XII, lany 962. El Sacre Imperi comprenia els regnes de Germnia i Itlia, entre daltres. Els emperadors germnics es consideraven continuadors de lImperi carolingi i el seu objectiu, com el dels carolingis, consistia a restablir lImperi rom dOccident. Frederic II de Hohenstaufen (1194-1250) va establir la cort de lImperi a Siclia, va impulsar el comer martim a la Mediterrnia i va convertir la cort en un gran centre cultural i humanstic. Durant el seu regnat, tanmateix, els conflictes amb lEsglsia van ser constants. A partir de mitjan segle XIII, desprs de la mort de Frederic II, lImperi va anar perdent molts territoris, les ciutats italianes es van alliberar del domini imperial i el regne germnic es va convertir en una muni de principats autnoms. El nom de Sacre Imperi Romanogermnic, que des del segle XV va posseir la dinastia dels Habsburg dustria, va perdurar fins al principi del segle XIX.

Sax: individu dun poble germnic procedent de Jutlndia, pennsula de lEuropa septentrional.

El Sacre Imperi Romanogermnic al segle

Frederic II de Hohenstaufen

89

La societat de lalta edat mitjana

La societat rural
La societat rural europea de lalta edat mitjana incloa tres grups socials majoritaris: els grans propietaris agrcoles, els petits pagesos i els esclaus. Els grans propietaris agrcoles formaven una mena daristocrcia rural, per tenien els mateixos drets i obligacions que la resta dhomes i dones lliures. El tret distintiu daquests propietaris agrcoles era la possessi dun patrimoni ms gran, tant en terres com en persones, s a dir, en esclaus que les treballaven. Entre els petits pagesos nhi havia que tenien terres en propietat i altres que no. Els aloers eren petits propietaris i formaven el gruix central de la societat rural europea de lalta edat mitjana. Lalou, o propietat plena duna terra, s un dels pilars bsics del sistema social i econmic de lEuropa anterior a lany 1000. No constituen un grup social homogeni: hi havia els llauradors que podien mantenir animals de tir i disposar duna arada i els bracers que no tenien sin una aixada o una aixadella. Els colons, en canvi, no tenien patrimoni i havien de treballar les petites explotacions agrcoles que els grans propietaris els confiaven. Les condicions de vida dels colons no diferien gaire de les dels esclaus. Els esclaus van continuar sent una realitat en la societat altmedieval. Les seves condicions de vida van millorar una mica respecte al perode rom, ja que gaudien duna certa autonomia en les terres que treballaven i tenien alguna possibilitat de promoci social. L esclavitud, com a fora de treball habitual a les zones rurals, no va desaparixer de lEuropa occidental fins ben avanat el segle XI.

Camperols treballant el camp

90

La ruralitzaci de la societat
L esfondrament de lImperi rom va comportar la debilitaci del poder i de les funcions de lestat, el retrocs de les activitats comercials i el despoblament dels nuclis urbans. Aquests factors van ocasionar la decadncia de les ciutats europees i la ruralitzaci de la societat altmedieval. L economia urbana i leconomia rural eren dos mbits independents, i lescs comer es donava principalment en lmbit rural, basat en les diverses formes de barata. El declivi dels nuclis urbans no va determinar la decadncia del mn rural, sin tot al contrari: les economies pageses van prosperar grcies al relaxament del domini urb i de les pressions fiscals de lestat.

Barata: bescanvi dun producte per un altre, sense intervenci de diners.

La societat urbana
Les ciutats europees de lalta edat mitjana no eren centres econmics, sin la residncia de les mximes autoritats poltiques i eclesistiques i, per tant, tenien una funci bsicament poltica. Els artesans urbans treballaven primordialment per als grups socials dirigents de la ciutat, i la seva producci no anava destinada al mn rural. L activitat comercial de les ciutats tenia una importncia secundria i consistia, sobretot, en productes de luxe, assequibles exclusivament per a una minoria privilegiada.

Artes treballant la llana

Per qu creus que es construen muralles al voltant de les ciutats medievals?

Recinte emmurallat de Carcassona (Frana)

91

La cultura a lalta edat mitjana

Per qu els monestirs sedificaven en indrets allunyats dels nuclis urbans?

Monestir de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva, Alt Empord)

Trivi i quadrivi: en ledat mitjana, el conjunt de les tres arts liberals referents a leloqncia (gramtica, lgica i retrica) i les quatre arts liberals de carcter matemtic (aritmtica, msica, geometria i astronomia) que constituen els estudis de preparaci per a la filosofia i la teologia.

LEsglsia i la cultura durant ledat mitjana

Des de lesfondrament de lImperi rom al segle V, enmig duna Europa fraccionada polticament, lEsglsia va ser lnica instituci que va conservar una organitzaci slida i un poder poltic notable. Durant ledat mitjana, va ser lEsglsia qui va mantenir viva la cultura i els monestirs van ser els centres culturals de lpoca. Als monestirs, els monjos copistes es dedicaven a reproduir en manuscrits obres dautors clssics, i la seva tasca va evitar la prdua daquests tresors culturals. Els monestirs, per tant, van tenir un paper cabdal en la preservaci i la transmissi del llegat cultural grecorom, el qual, daltra banda, hi arribava molt sovint a travs dels rabs. Des de Carlemany, els monestirs van unificar lensenyament en el trivi i el quadrivi, sistema que va perdurar fins al Renaixement. La llengua que utilitzaven, sobretot pel que fa a la documentaci escrita, era el llat.

El monaquisme
El monaquisme t lorigen en els inicis de lera cristiana i respon a la voluntat dalguns cristians que, per seguir ms estrictament lEvangeli, renuncien als plaers i sallunyen de la societat. Quan el monaquisme s individual, els seus practicants sanomenen anacoretes o ermitans; quan formen comunitats, cenobites. Al segle IV, el cenobitisme es va difondre a Occident i es van crear els primers ordes religiosos, diferenciats segons la regla que practicaven.

Monjo copista

Regla: conjunt de normes que regulen la vida quotidiana i el comportament dels membres dun orde religis.

92

Les heretgies durant ledat mitjana

A Occident el cristianisme estava unificat en una sola Esglsia, regida pel bisbe de Roma el papa, per lestructura poltica i social vigent durant ledat mitjana va provocar que la doctrina cristiana no sempre fos interpretada de la mateixa manera arreu del mn cristi. Davant les desviacions de la doctrina, Roma va adoptar actituds diverses. En alguns casos va decidir integrar les interpretacions divergents en la seva rbita, cosa que va suposar lorigen de diversos ordes religiosos, com el dels franciscans. Altres vegades, les creences arribaven a atacar la doctrina cristiana o b qestionaven la mateixa autoritat papal; en aquests casos, el papa de Roma condemnava aquestes creences com a heretgies doctrines falses i ordenava perseguir-les. L heretgia medieval ms famosa s la dels ctars, una mena de monjos que observaven una regla molt austera. La doctrina dels ctars es va difondre des del final del segle XI, sobretot a Occitnia, on va adquirir una enorme importncia poltica i econmica. El papa Innocenci III va considerar que constituen una amenaa i, amb lajuda de Frana, va llanar contra ells un conjunt dexpedicions militars, conegudes com la croada albigesa. A fi de combatre les heretgies, el papat va fundar lany 1184 un cos especialitzat, la Inquisici, que va continuar activa fins al segle XVIII; a lEstat espanyol va ser abolida definitivament el 1834.
Castell ctar de Perapertusa (Llenguadoc, Frana)

Croada: expedici militar cristiana.

Inquisici: organisme eclesistic que tenia com a finalitat vetllar per la puresa de la fe, investigar els errors i castigar-los pblicament.

Croada albigesa

93

Lalta edat mitjana a la Pennsula Ibrica

Sarrans: nom amb qu els habitants dels comtats catalans designaven els musulmans.

Linici de la Reconquesta
Els sarrans van governar territoris de la Pennsula Ibrica al llarg de gaireb vuit segles, des de lany 711 (batalla de Guadalete), en qu van penetrar a la Pennsula des del nord dfrica. Els visigots, que shavien refugiat a la serralada Cantbrica, van crear nuclis cristians independents a Astries i Cantbria. Des del nord de la Pennsula, els cristians van iniciar la Reconquesta, el procs per mitj del qual van anar estenent els seus dominis cap al sud, guanyant territori als sarrans i repoblant les zones conquerides. Aquest procs dexpansi es va perllongar set segles, fins que els Reis Catlics van ocupar el regne de Granada, lltim reducte musulm, lany 1492. Pelagi, un noble visigot que shavia refugiat a les muntanyes cantbriques, va capitanejar linici de la Reconquesta. L any 722 va derrotar els sarrans a Covadonga i va fundar el regne dAstries, que ms tard va esdevenir regne de Lle. Alfons III de Lle va emprendre al segle IX la reconquesta i la repoblaci dels territoris de la vall del Duero. A lentorn de lany 1000, durant el regnat de San III de Pamplona, conegut com el Gran, el regne d rag i Navarra era el ms podeA rs de lrea pirinenca. Al comenament del segle XI va eixamplar el seu territori en detriment de Lle i del comtat de la Ribagora i va ocupar Castella. En morir San III, les seves possessions van ser repartides entre els seus fills, i aix van sorgir els regnes de Castella i Arag.

La Pennsula Ibrica al segle VIII

94

Els orgens de Catalunya

Catalunya, com a pas, va nixer al Pirineu a ledat mitjana. Desprs de la conquesta musulmana, al final del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va iniciar la reconquesta del territori que ms tard va ser conegut com la Catalunya Vella. En aquest territori, Llus el Piads, el successor de Carlemany, va crear-hi la Marca Hispnica. La Marca es dividia en comtats, sota la jurisdicci dun comte. Els comtats no estaven unificats polticament, per el comtat de Barcelona hi va anar imposant la seva hegemonia. La resta del territori estava despoblat, amb lexcepci dalguns nuclis musulmans, com Lleida, Prades o Tortosa. Carles el Calb, rei dels francs, va nomenar Guifr el Pels comte dUrgell i de la Cerdanya lany 870 i, ms tard, de Girona i de Barcelona. Guifr el Pels, considerat el fundador del Casal de Barcelona, va ampliar els seus dominis i va estimular la repoblaci dextenses zones deshabitades. En morir, es va iniciar la successi hereditria als comtats catalans, i els comtes van deixar de ser designats pels reis francs. Els sarrans van fer incursions militars a la Catalunya Vella i van assolar-ne amplis sectors al final del segle X. Almansor, per exemple, va saquejar la ciutat de Barcelona lany 985. Els francs, ocupats en altres problemes, no van ajudar els comtes catalans. Per aquest motiu, lany 987 quan Hug Capet, el rei dels francs, va demanar , al seu vassall Borrell II, comte de Barcelona, la renovaci del jurament de fidelitat, aquest shi va negar. La decisi de Borrell II va determinar la independncia dels comtats catalans respecte dels reis francs.

Marca Hispnica: els territoris fronterers del regne dels francs sanomenaven marques. La Marca Hispnica va ser creada per Llus el Piads per protegir el seu regne de les incursions dels sarrans.

Catalunya Vella: territori comprs entre la serra de lAlbera, al nord de lEmpord, i la lnia imaginria que uniria Tremp, el curs mitj del Segre, el Cardener i el Llobregat.

Els comtats catalans al segle

IX

Borrell II

95

activitats

Copia una taula com aquesta i completa-la [

Edat mitjana

i PG. 77

]:

Esdeveniments histrics Inici Divisi alta / baixa edat mitjana Final

Data

Elabora una lnia del temps amb les dades de la taula. Pinta-hi de diferent color lalta edat mitjana i la baixa edat mitjana.

Elabora un mapa sobre els primers pobles germnics que van envair lImperi rom a partir de finals del segle IV. Busca un mapa mut dEuropa i escriu el nom de cada un daquests pobles al territori que van ocupar [ i PG. 78, 79].
Ara, respon: Els romans, com anomenaven els germnics? Qu significava aquest terme? Com s que aquests pobles van poder conquerir el territori de lImperi rom? Quins dels pobles germnics es van establir a la Pennsula Ibrica? Quins altres pobles germnics van arribar posteriorment a la Pennsula Ibrica, ja al segle V? Escriu el nom de les tres grans zones en qu va quedar dividit el territori que havia dominat lImperi rom a partir del segle VII.

Observa aquests dos mapes de la Pennsula Ibrica i comentals; tingues en compte aquests aspectes [ i PG. 79, 83]:
Quines campanyes militars va emprendre el rei visigot Leovigild per garantir-se el domini de la Pennsula Ibrica. Qui eren els visigots, quin va ser el motiu pel qual van arribar a la Pennsula i on van establir la seva capital. Qui dominava la Pennsula a principis del segle VIII, don provenien, quins territoris quedaven fora daquest domini i on estaven situats.

La Pennsula Ibrica a finals del segle

VI

La Pennsula Ibrica a finals del segle

VIII

96

3
A 4

Busca informaci sobre lart bizant. En pots trobar en les pgines web www.xtec.es/~jarrimad/medieval/bizancio/ bizancio.htm i http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/ eso/media/ ruptura_01_03_03.html o en una enciclopdia [ i PG. 80, 81].
Redacta un text que doni resposta a les preguntes segents: Quines sn les tres grans influncies de lart bizant? Quin s lelement arquitectnic caracterstic de lart bizant? Quin s lelement constructiu que sutilitza? Quina forma tenen les plantes de les esglsies bizantines? Dibuixan una. Quin tipus de decoraci tenen les esglsies? Quin s ledifici ms significatiu? Qui el va fer construir? On s? Desprs de la caiguda de lImperi, on va continuar construint-se seguint lestil bizant?

Consulta un atles i escriu el nom dels estats actuals que formen part de la pennsula Arbiga, el territori don eren originaris els rabs [ i PG. 82, 83].
A continuaci, escriu el nom dels estats actuals de la regi mediterrnia i el Prxim Orient que formen part dels territoris que van ocupar els musulmans durant la seva expansi al llarg del segle VII.

Busca informaci sobre els principals preceptes de la fe musulmana, anomenats els cinc pilars de lislam, en la pgina web http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/ ruptura_03_03.html [ i PG. 82].
A continuaci, escriu algunes de les caracterstiques de lislam: Nom de Du Llibre sagrat Profeta fonamental Preceptes principals Nom dels temples

Identifica en aquestes fotografies alguns dels elements duna mesquita i explica la funci de cada un [ i PG. 86]:
a b c d

activitats
97

activitats

Dibuixa un arc de ferradura, explica com s i de quina civilitzaci s caracterstic [ i PG. 86]. Escriu una biografia de lemperador Carlemany. Pots trobar informaci en la pgina web www.biografiasyvidas.com/ biografia/c/carlomagno.htm [ i PG. 88]. Busca en un atles un mapa poltic dEuropa i escriu, en dues columnes, el nom dels estats actuals situats al territori que van ocupar lImperi carolingi i el Sacre Imperi Romanogermnic
Ara, respon [
i PG. 88, 89

10

]:

Quin era lobjectiu poltic de Carlemany? El va aconseguir? Com va acabar el seu imperi? I els emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic, quin objectiu tenien? El van assolir?
R 11

Copia i completa aquest esquema [

i PG. 90

]:

societat rural a lalta edat mitjana

grans propietaris

colons

llauradors

A continuaci, descriu breument cada un daquests grups socials.

12

Descriu el paper de les ciutats a lalta edat mitjana; tingues en compte aquests aspectes [ i PG. 91]:
Quina funci tenien i qui hi vivia. Quin paper hi tenia lactivitat comercial i en qu consistia. Per a qui treballaven els artesans. Contesta: Qu significa que la societat es va ruralitzar?

13

Copia el text segent i completa els espais en blanc [

i PG. 92

]:

Durant lalta edat mitjana, en una Europa fraccionada polticament, lnica instituci que va conservar una organitzaci i un poder poltic slids va ser l__. Durant ledat mitjana va mantenir viva la __, sobretot grcies als __, que van preservar i transmetre el llegat cultural __. La llengua que utilitzaven en la documentaci escrita era el __.

98

3
A 14

Busca informaci sobre els ctars a Catalunya en la pgina web www.xtec.es/~apalau12/catarcat.htm i redacta un text que respongui aquestes qestions [ i PG. 93]:
Qui van ser els ctars. Qu s una heretgia. Des de quin territori va arribar el catarisme a Catalunya. Quines van ser les causes de la bona acceptaci del catarisme. Quines van ser les zones de ms implantaci del catarisme i a qu va ser deguda. Qu va ser la croada albigesa i qu va suposar per a Catalunya.

15

Observa el mapa de la pgina 94, fixat b en la llegenda i respon les preguntes segents [ i PG. 94]:
Quins regnes hi havia a la Pennsula Ibrica al segle VIII? I al segle XI? Qu va ser la Reconquesta? Quants segles va durar? Quin va ser el darrer territori que va quedar en poder dels musulmans?

16

Llegeix el text segent i respon les preguntes [

En nom del rei Hug al comte Borrell.

i PG. 95

]:

Perqu la misericrdia de Du ens ha adjudicat amb tota tranquillitat el regne dels francs, hem decidit, amb el consell i lajut dels nostres fidels, de respondre promptament a la vostra inquietud. Si voleu, doncs, conservar la fidelitat tan sovint oferta pels vostres legats a ns i als nostres antecessors, a fi que no ens vegem privats, en arribar al vostre pas, de lesperana de la vostra ajuda, en el moment en qu sabreu que el nostre exrcit ha acampat a Aquitnia, us presentareu a nosaltres amb poca gent, per confirmarnos la fidelitat promesa i guiar lexrcit en el seu cam. Si preferiu fer-ho aix i obeir ms aviat a nosaltres que als ismaelites, envieunos abans de Pasqua uns legats que ens assegurin la vostra fidelitat i puguin informar-nos amb precisi del nostre cam.
Carta dHug Capet a Borrell II (988).

Qui era Hug? Qu demana Hug al comte Borrell en aquesta carta? Quin fet shavia produt a Barcelona pocs anys abans? Quina havia estat lactitud dels francs? Quina va ser la resposta del comte Borrell a les peticions dHug? Qu va suposar per als comtats catalans?
17

Observa el mapa dels comtats catalans al segle 95 i respon [ i PG. 95]:

IX

de la pgina

Qu era la Catalunya Vella? Quins comtats en formaven part? Tots aquests territoris, actualment formen part de Catalunya? Explica-ho.

activitats
99

Els mapes histrics

Quina feina fan els arquelegs? Qui eren els bizantins? A partir del text, quina s la seqncia cronolgica dels pobles que van establir-se en terres de Cadis? En quin sentit una troballa arqueolgica serveix per refermar una hiptesi histrica?

Castell de Tarifa (Cadis)

Restes bizantines a Tarifa

En el transcurs dunes excavacions fetes al castell de Tarifa (Cadis), lequip darquelegs va trobar una srie destructures postromanes que de cap manera podien ser germniques, cosa que els va fer pensar en la possibilitat que fossin restes dun assentament bizant. No s cap novetat que els bizantins havien estat a Tarifa, ja que al seu terme municipal hi havia dues ciutats romanes notables i, justament, en els pocs anys en qu van ocupar el sud-est de la Pennsula Ibrica, van dedicar-se a recuperar ciutats romanes que havien saquejat els germnics o havien estat abandonades. La novetat rau en el fet que les restes trobades indiquen una construcci nova, no romana, just al que ms endavant van ser els fonaments de la fortificaci musulmana, el castell immens que presideix la ciutat i que va ser el primer nucli dAl-Andalus. Els investigadors esperen que la troballa daquest enclavament reforar la teoria segons la qual les ciutats reconquerides per Justini I al segle VI no formaven un autntic imperi, sin una confederaci de ciutats lliures ms o menys relacionades entre si. Segons la hiptesi, els atacs constants de visigots i vndals van impedir-los usar amb normalitat la xarxa de comunicacions romana per controlar el territori, cosa que va posar fi a la seva dominaci en menys de 50 anys.

ELS MAPES HISTRICS sn mapes temtics que representen esdeveniments, fenmens o moments histrics. Sovint sn dinmics, s a dir, representen els canvis o les transformacions que va provocar una circumstncia del passat. Poden representar els moviments dun exrcit, el creixement dun imperi, les etapes duna civilitzaci, etc. Com en tots els mapes, ls de llegendes s imprescindible, ja que ens donen les claus per interpretar-los. 1. Aconsegueix un mapa mut de lespai fsic que cal representar. En aquest cas, representarem lImperi bizant durant el regnat de Justini I; o sigui, que ens caldr un mapa que abasti tots els territoris de la regi mediterrnia, tant els dEuropa, com els del nord dfrica i els del Prxim Orient.

2. Indica, amb un ttol, el temps que vols acotar en el mapa. En el nostre cas, ser el regnat de Justini I el Gran, entre els anys 527 i 565 dC.

3. Busca informaci sobre el tema escollit en una enciclopdia, en llibres dhistria o a Internet. Hem de saber com era lImperi bizant abans de Justini I, els territoris que es van conquerir durant el seu regnat, els anys que va dedicar a cada campanya, etc.

4. Representa en el mapa la informaci recollida tenint en compte, sempre, lordre cronolgic. Dentrada, doncs, cal dibuixar en el mapa mut la situaci inicial. Per representar les conquestes de Justini I, ens cal, abans que cap altra cosa, dibuixar com era lImperi i la resta de territoris de la regi anteriors a aquest. A continuaci, dibuixa o delimita els territoris conquerits segons la informaci recollida.

100

procediment
5. Afegeix en el mapa elements grfics com fletxes, dates o smbols: Les fletxes sn tils per subratllar els moviments dels exrcits i veure la direcci de les campanyes; amb un cop dull, ens permeten saber don venien els conqueridors i cap on es dirigien. Les dates ajuden a situar-se cronolgicament i de manera ms especifica que els colors de la llegenda. Els smbols especfics sutilitzen per marcar batalles , o altres circumstncies histriques importants. 6. Pinta el mapa dacord amb una llegenda representativa. En aquest cas, cal diferenciar les terres conquerides per Justini I de les que ja eren bizantines abans dell; per tant, et cal escollir dos colors. Si vols precisar ms el teu mapa, pots pintar els territoris conquerits en cada campanya dun color diferent. En aquest cas, et caldran quatre colors.

7. Fes la llegenda. En un rac del mapa, dibuixa un requadre per representar el valor de cada color del mapa. Tamb hi has de representar les fletxes, els nombres o els smbols que hagis fet servir i especificar-ne el significat.

Aplicaci:
Elabora un mapa de la caiguda de lImperi rom que expliqui qui va ocupar tots els seus territoris fins a principis del segle VI.

101

Reportatge

LIraq: entre xites i sunnites

El 22 de febrer del 2006 la gran mesquita dal-Askariya, situada a la ciutat iraquiana de Samarra, va saltar pels aires. Era el centre de pelegrinatge ms important dels musulmans xites, ja que dos elements la feien nica: una cpula dor, que li donava el sobrenom de Mesquita Daurada, i sobretot, les tombes de dos descendents directes de Mahoma, dos imams venerats pels xites. s possible que darrere daquest atac hi hagi altres musulmans, fidels seguidors de lislam? O s un episodi ms de la guerra provocada per la invasi nord-americana?

Mesquita Daurada (S amarra, Iraq)

102

3
Un conflicte secular
Des de fa 1.400 anys, lislam est dividit en dues grans faccions: xites i sunnites. Un cop mort el profeta Mohammed, els seus seguidors van escollir com a lders espirituals diferents parents seus, fins que va tocar triar el successor dAl. Els partidaris del seu fill Hussein sanomenaven els del partit dAl en rab Shiat-Al, que s , don prov el nom xita. Hussein, per, va morir lany 660, i des de llavors van ser els sunnites els que van imposar els seus lders, que no cal que siguin descendents de Mahoma. Aix fou durant lpoca desplendor de lislam, entre els segles
VIII

Soldats nord-americans tirant a terra lesttua de Saddam Hussein

Activitats:
1

XV.

I, al llarg daquests segles, la gran majoria de musulmans va adoptar les creences sunnites. Avui en dia, els sunnites representen ms del 80 % dels musulmans del mn, per en alguns indrets les creences xites van perdurar i al cap del temps han constitut comunitats importants. L actual Iraq ns una.

barrejant els assumptes morals i legals amb la poltica. Entre altres preceptes, la xaria discrimina el paper de la dona en la societat i accepta la pena de mort i els cstigs fsics.

Explica la frase segent i respon: La guerra civil es va iniciar amb el desembarcament dels nordamericans i va treure a la llum uns conflictes contra els quals no podien lluitar. Qui creus que va atemptar contra la Mesquita Daurada?

El 80 % dels musulmans sn sunnites, per en alguns indrets els xites han establert comunitats importants

La majoria de la poblaci dIraq s xita encara que, durant molts anys, va estar governada per un lder sunnita, Saddam Hussein

Quins motius podia tenir? Quin paper tenen els Estats Units en lactual conflicte a lIraq?

Dibuixa un mapa del Prxim Orient i situa-hi aquests pasos i ciutats: Iran Iraq Bagdad Sa marra Teheran

El conflicte iraqui
A lIraq la majoria de la poblaci s xita, per fa uns trenta anys va arribar al capdavant del govern un lder

Linterpretaci de la xaria
Ms enll daquesta diferncia de base, sunnites i xites viuen lislam de manera diferent. Per als xites, per exemple, la xaria el codi inspirat en lAlcor i en altres tradicions s la llei que regeix tota la seva vida. Per hi ha moltes maneres dentendre la xaria i daplicar-la: la ms perillosa s fer-ho de manera radical,

sunnita, Saddam Hussein. Molts iraquians xites van comenar a ser reprimits pel seu propi govern. Quan desprs de quinze anys, Saddam i el seu govern sunnita van ser enderrocats pels nord-americans, els xites van comenar la seva venjana i es va iniciar una guerra civil que va treure a la llum uns conflictes contra els quals els occidentals no podien lluitar.
4

Fes dues llistes de pasos que tinguin majoria de poblaci musulmana, una amb els estats que han adoptat la xaria com a llei absoluta i laltra amb els que no ho han fet. Pots buscar informaci en la pgina web www.wikipedia.org.

Busca informaci sobre la manera que tenen els xites de commemorar la mort de Hussein, fill dAl, i contesta: Quin dia s? Et recorda alguna festa cristiana? Quina?

103

eix transversal
educaci cvica

La diversitat religiosa
Explica per qu Abraham, el personatge bblic, t relaci amb tres grans religions actuals: el judaisme, el cristianisme i lislamisme. Pensa i explica per qu el temple construt amb motiu dels Jocs Olmpics de Barcelona de 1992 per donar servei a atletes de creences religioses diverses porta el nom dAbraham. La histria de la humanitat est estretament relacionada amb les creences religioses que shan anat configurant en els diversos pobles i cultures al llarg del temps. El fet religis ha impregnat profundament les diverses cultures i s un dels elements que les ha caracteritzades. Juntament amb altres consideracions possibles, la importncia del fet religis per als humans es manifesta en la gran quantitat de conflictes sagnants i destructors dorigen religis que han enfrontat els pobles. Actualment, conviuen un gran nombre de confessions religioses. Les religions que tenen una tradici histrica ms arrelada sn el cristianisme, el judaisme, lislamisme, el budisme i lhinduisme. Escriu el nom de les confessions religioses que coneguis. Busca en la premsa una notcia referent a la repressi o la prohibici duna creena religiosa en algun indret concret. Explica qui ha exercit aquesta repressi i per qu. Consulta en la Declaraci Universal dels Drets Humans larticle que fa referncia a la llibertat de religi i copial.

Tingues en compte:
La tolerncia en qu sha de basar la convivncia en totes les societats democrtiques ha de garantir la llibertat religiosa. Sigues respectus amb totes les creences i manifestacions religioses del teu entorn. Sigues crtic i combatiu amb les persones que manifesten intolerncia religiosa. La seva opci religiosa no ha de vulnerar mai la llibertat religiosa dels altres ciutadans. Pensa que el carcter i profund de les creences religioses i les complicitats i les empaties que han generat i generen entre els humans indiquen que es tracta duna de les manifestacions de la singularitat de la condici humana.

104

Escriu els fets histrics que marquen linici i el final de ledat mitjana i el fet que estableix la divisi entre lalta edat mitjana i la baixa edat mitjana. Explica les causes i les conseqncies de la caiguda de lImperi rom. Fes una llista amb el nom dels pobles que van envair el territori que, al final de ledat antiga, havia estat dominat per lImperi rom. Explica lorigen de lImperi bizant i respon les preguntes segents:
Quins territoris va conquerir? Quin va ser el seu objectiu poltic? On tenia la capital? Fins a quin any va perdurar?

Escriu el nom de tres aportacions concretes importants dels rabs a la cincia i la tcnica. Explica qui va ser Carlemany i quin era lobjectiu de la seva poltica. Descriu quina relaci tenien respecte a la propietat i el treball de la terra, a lalta edat mitjana, els grups socials segents:
a Aloers b Colons c Esclaus

Escriu un text de deu lnies a partir daquest ttol:

LEsglsia i la cultura durant ledat mitjana

Explica en qu va consistir la Reconquesta i qui la va dur a terme. Copia aquest text i completa els espais en blanc:
Llus el Piads va crear la __ al Pirineu, al territori que havia reconquerit als __, i la va dividir en __. En un principi, els comtes eren designats pels reis __, per a partir de Guifr el Pels la successi va ser __. L any 987 , el comte Borrell va decidir no renovar la __ al rei Hug Capet, cosa que va suposar la __ dels __ catalans.

10

avaluaci
105

109 110 112 114 118 122 124

El feudalisme El marc poltic Al-Andalus La societat feudal Leconomia rural Els ordes monstics medievals El romnic

La revoluci feudal
En aquesta unitat coneixers les caracterstiques del sistema econmic, poltic i social que va dominar lOccident europeu a partir dels segles X i XI anomenat feudalisme.

La revoluci feudal
suposa

la consolidaci dalgunes

un paper important de

el feudalisme

levoluci de lagricultura

monarquies nacionals

els ordes monstics

lart romnic

larquitectura
caracteritzat per grcies a i levoluci de com

la pintura la fragmentaci poltica innovacions tcniques

5

Al-Andalus

benedict cluniacenc

lescultura

el vassallatge

que comporten

lemirat i el califat de Crdova els regnes de taifes

cistercenc

amb caracterstiques especfiques de

i lexplotaci de la terra en forma de

lexpansi econmica el creixement demogrfic el creixement urb

lart romnic catal

tinena

que configuren

la societat feudal

Segur que ja saps...

1 Qu s el feudalisme? 2 Qu eren els ordes monstics medievals?

Tagradaria saber...
4 Quina era lestructura social prpia del feudalisme? 5 Com va evolucionar polticament Al-Andalus?

3 Quines sn les caracterstiques principals de lart romnic?

6 Com es va transformar lagricultura durant la baixa edat mitjana?

108

El feudalisme

Un sistema econmic, social i poltic

El feudalisme s el sistema econmic, social i poltic propi de ledat mitjana. La revoluci feudal es va desenvolupar a lEuropa occidental a partir del segle X com a conseqncia del fraccionament de lImperi carolingi, les lluites entre els regnes que en van resultar i les invasions daltres pobles, com musulmans, normands i magiars. La fragmentaci poltica va permetre als senyors locals cavallers, barons, comtes i ducs incrementar el seu poder sobre els pagesos. Els senyors locals van aconseguir que els seus crrecs esdevinguessin hereditaris, i daquesta manera es va establir un sistema poltic basat en una mplia xarxa de vassallatge. El vassallatge s un vincle, propi del feudalisme, que implica una relaci de servei, amistat i protecci pactada entre dues persones de condici noble, per la qual una delles, el vassall, sencomana a laltra, el senyor, mitjanant un jurament de fidelitat, anomenat homenatge, amb el comproms de servir-lo, principalment en la guerra, a canvi de rebren protecci o sosteniment domstic o la concessi de bns en usdefruit (armes, diners, terres, etc.). L agricultura, la ramaderia i lexplotaci dels boscos eren les activitats econmiques ms importants en la societat medieval. Els senyors feudals nobles o eclesistics exercien un poder absolut sobre les persones, majoritriament pageses, que vivien i treballaven als seus feus. El feudalisme, com a sistema social i econmic, va perdurar fins al segle XVIII i en alguns pasos de lest dEuropa, fins ben avanat el segle XIX.
Acte dhomenatge

Com es manifesta en aquesta imatge lautoritat feudal?

Senyor feudal i pags

109

El marc poltic

La creaci de les monarquies nacionals

Tot i la divisi poltica de lEuropa occidental, originada pel fraccionament de lImperi carolingi al segle IX, el desig de crear monarquies unitries i fortes va persistir. A partir dels segles X i XI, en alguns territoris europeus Frana, Anglaterra i la Pennsula Ibrica, les monarquies van anar consolidant gradualment la seva autoritat sobre els vassalls ms poderosos. En canvi, al Sacre Imperi Romanogermnic, la disparitat dels territoris que el configuraven i el fet que el ttol demperador fos electiu van dificultar la creaci dun poder monrquic fort i centralitzat. Al nord de la pennsula Itlica, les ciutats econmicament ms dinmiques es van anar independitzant definitivament del domini germnic.

La Frana dels Capets

L iniciador de la dinastia dels Capets, Hug Capet (938-996), i els seus successors immediats eren monarques sense gaire autoritat que posseen un petit domini a lentorn de Pars. Els nobles de Normandia, Flandes, Borgonya i Occitnia, que eren vassalls seus, tenien ms poder territorial i econmic. No obstant aix, el desenvolupament econmic i demogrfic en el domini dels Capets va portar una notable prosperitat al regne de Frana. L expansi francesa es va iniciar cap al sud als regnes occitans, ms urbanitzats i romanitzats.
Hug Capet

Al final del segle XII i durant la primera meitat del XIII, la monarquia francesa va portar a terme diverses conquestes aprofitant la debilitat dAnglaterra i la de lImperi germnic. La croada albigesa contra els ctars va permetre a Frana incorporar Occitnia al seu domini.

LAnglaterra normanda
L antiga Britnia romana va ser ocupada al segle V pels angles i els saxons, dos pobles germnics originaris de la pennsula de Jutlndia, que shi van establir. Al segle XI, els normands establerts al continent (a Normandia) van conquerir Anglaterra i van practicar-hi una poltica de substituci de la noblesa i el clergat anglosax per normands. L any 1154, Enric II Plantagenet va afegir als dominis dAnglaterra nombrosos territoris francesos, com ara Normandia, Aquitnia i Gascunya, entre altres. Aix, Enric II va esdevenir un dels monarques ms poderosos de lEuropa occidental: tot i ser alhora vassall del rei de Frana, possea ms de la meitat dels territoris daquest regne. Aquest fet va provocar nombrosos conflictes entre ambdues monarquies, els quals, al segle XIV, van desembocar en la guerra dels Cent Anys.

Enric II Plantagenet

110

Ressegueix cronolgicament la formaci del domini reial a Frana.

Localitza en el mapa quins territoris francesos es trobaven sota el domini dAnglaterra des de 1154.
La formaci del domini reial a Frana

Europa al segle

XIII

111

Al-Andalus

Emir: cap militar, governador o prncep als pasos islmics. L emir era nomenat pel califa.

Lemirat i el califat de Crdova

Els omeies, la primera dinastia rab que va governar els musulmans, van ser derrotats pels abbssides el 750, i lnic supervivent, Abd al-Rahman I, va fugir cap a la Pennsula Ibrica, on va fundar lemirat omeia independent de Crdova. Abd al-Rahman I es va proclamar emir dAl-Andalus, el territori de la Pennsula Ibrica sota el domini musulm, per va mantenir la dependncia religiosa, per la qual cosa no va prendre el ttol de califa. Posteriorment, lany 929, Abd al-Rahman III va reivindicar els seus drets com a descendent dels califes omeies i va instituir el califat de Crdova. L emirat, i desprs califat, omeia de Crdova va ser el regne ms poders de la Pennsula Ibrica fins a la seva desintegraci lany 1031.

Califa: terme que significa successor i que va comenar a aplicar-se desprs de la mort de Mahoma. En lislam, el califa s el cap suprem i reuneix el poder civil i el religis.

Els regnes de taifes

Amb la desintegraci del califat de Crdova, van sorgir petits regnes musulmans independents anomenats taifes. Aquests regnes eren fora inestables polticament i sovint havien de pagar tributs als regnes cristians per sobreviure, la qual cosa no va impedir, per, laven territorial de les taifes.
Abd al-Rahman III

L any 1085, Alfons VI de Castella i Lle va prendre Toledo. Desprs de la conquesta de Toledo, els reis de les taifes van sollicitar lajut dels almorvits, un poble provinent del nord dfrica, per fer front a laven dels regnes cristians. Els almorvits, finalment, van aconseguir el control total dAl-Andalus, per la seva intransigncia religiosa va provocar nombroses revoltes, que van conduir a una nova desmembraci dAl-Andalus en regnes de taifes.

Alfons VI de Castella

Runes de la ciutat de Mad nat al-Zahr I a', construda per Abd al-Rahman III al segle

Els regnes de taifes a mitjan segle

XI

112

Batalla de Las Navas de Tolosa

La davallada del domini musulm

Els almohades, originaris del nord dfrica, van desembarcar a la Pennsula Ibrica i es van apoderar dAl-Andalus lany 1146, per el seu domini va ser efmer. Alfons I de Portugal, que shavia independitzat de Castella i Lle, va conquerir Lisboa aquell mateix any, i el 1212 els musulmans van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa per un poders exrcit cristi, comandat pel rei de Castella Alfons VIII, del qual formaven part castellans, navarresos, catalans i aragonesos. La batalla de Las Navas de Tolosa va ser decisiva perqu va determinar la davallada definitiva dels musulmans i va obrir el cam a Castella per ocupar Andalusia i Mrcia. Malgrat la progressiva decadncia dAl-Andalus, lltim regne musulm, el regne de Granada, no va ser conquerit pels Reis Catlics fins a lany 1492.

Quina importncia histrica t aquesta batalla?

Almohades: poble originari del nord dfrica que el 1147 va ocupar i dominar Al-Andalus, excepte les Balears, que no van ser ocupades fins al 1203.

Alhambra de Granada

Dinar encunyat a Al-Andalus

113

La societat feudal

Reserva senyorial: part de la propietat del senyor feudal administrada directament per ell. La reserva era formada pel domini indret on hi havia la residncia del senyor, els boscos, els erms, les pastures i les terres ms frtils. Aquestes terres eren treballades pels pagesos de les tinences, que tant podien cultivar-les uns dies determinats de lany com fer-hi una srie de feines concretes.

La revoluci feudal de lany 1000

A lentorn de lany 1000, la societat agrria europea va comenar a transformar-se com a conseqncia de lactivaci dels intercanvis comercials i de la introducci de la moneda en el mn rural. L endeutament dels petits propietaris aloers i els sotracs ocasionats per les contnues crisis de subsistncies van afavorir la configuraci dun nou sistema social: el feudalisme. Per als pagesos lliures, els aloers, lnica manera de conservar la terra que posseen i treballaven era cedir-ne la propietat directa als nobles feudals o a lEsglsia i retenir-ne el domini til. Lentament, un altre sistema dexplotaci de la terra, anomenat tinena, va anar guanyant terreny als alous. La tinena, que va comenar a estendres a partir del segle XI, distingia entre la propietat directa de la terra que pertanyia al senyor feudal i el domini til que corresponia al pags. Les tinences, doncs, eren propietat del senyor feudal, per eren explotades per famlies pageses a canvi del pagament peridic dun cens, en diner o en espcie, i la realitzaci de feines diverses a la reserva senyorial. Els pagesos que cultivaven les tinences eren els tinents, els quals podien ser serfs, si restaven adscrits a la terra que treballaven, o lliures, si podien abandonarla un cop complertes les obligacions amb el senyor.

Feu: domini o territori cedit en virtut dun conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posici preeminent senyor feudal, rebia de laltra senyor feudatari, vassall la prestaci dhomenatge, amb el jurament de fidelitat corresponent, a canvi de lliurar-li un domini real.

La societat feudal La societat feudal tenia una estructura en forma de pirmide. Al capdamunt se situava el rei, que era senyor dels nobles i clergues principals, beneficiaris de la concessi de grans feus, a canvi dels quals estaven obligats a retre homenatge al monarca. Al seu torn, aquests nobles i clergues principals tenien com a vassalls altres nobles i clergues de rang inferior. Els pagesos, els artesans i els burgesos el gruix de la societat constituen la base de la pirmide.

114

Oratores

Bellatores

Laborator

Oratores, bellatores i laboratores

La nova organitzaci social sorgida de la revoluci feudal es basava en la coneguda divisi tripartida de la societat: els oratores s a dir, els qui preguen, els bellatores els qui lluiten i els laboratores els qui treballen. L establiment de les noves relacions socials, que substituen completament les anteriors, va obrir un perode de desorganitzaci i violncia, els responsables de la qual eren els guerrers sorgits del grup social dels grans propietaris rurals. Davant la impotncia del poder poltic per frenar la violncia senyorial, lEsglsia es va esforar per restablir lordre mitjanant la pau i treva de Du. La revoluci feudal tamb va comportar leclosi del mn urb i lexpansi de lart romnic. L expansi econmica i comercial que va tenir lloc a partir del segle XI va permetre el redreament dels nuclis urbans. El progrs urb es va beneficiar del creixement de lagricultura i de la irrupci del mn rural en el mercat grcies a la comercialitzaci dels excedents agrcoles. Les petites ciutats o burgs comercials en van ser els mxims beneficiaris. Les antigues ciutats romanes que van tornar a prosperar i els nuclis urbans que es van crear tenien una funci essencialment comercial. El comer i, sobretot, la celebraci de fires i mercats sn els factors que van afavorir leclosi de la societat urbana. Ciutats com Pars, Vencia i Florncia aviat van arribar a tenir ms de 100.000 habitants. Els grans comerciants i els burgesos rics, juntament amb els nobles que havien abandonat les zones rurals, es van apropiar del govern de les ciutats.
Pau i treva de Du: assemblees convocades com a reacci contra la violncia dels senyors feudals. La pau de Du garantia la protecci del clergat, dels seus bns i dels llocs religiosos, com tamb de les persones indefenses i dels seus bns. La treva de Du prohibia cometre actes violents en determinats dies de la setmana i en diverses festivitats religioses de lany.

Excedent: producci sobrera, un cop emmagatzemades les quantitats de queviures necessries per garantir la subsistncia.

115

La societat feudal a Catalunya

Aprisions i alous
Moltes zones de Catalunya van quedar despoblades des del segle VIII, com a conseqncia de la invasi musulmana de la Pennsula Ibrica. Lentament, des del Pirineu, la Catalunya Vella es va anar repoblant a mesura que avanava la conquesta de territoris dominats pels sarrans. Famlies pageses humils repoblaven les terres no conreades mitjanant aprisions. Aquestes terres, els alous, pertanyien els aloers, pagesos que eren pobres per que no havien de pagar rendes ni prestar cap mena de servei als senyors feudals.

Aprisi: dret dels pagesos a apropiar-se una extensi de terra, generalment de dimensions redudes, al cap de trenta anys dhaver-la treballada sense interrupci.

La revoluci feudal
Amb larribada del nou millenni i de resultes de les males collites i de la inseguretat derivada de les incursions dels sarrans, els senyors feudals van decidir beneficiar-se de les dificultats econmiques dels aloers: els pagesos van perdre les seves terres o van haver de cedir-ne la propietat al senyor a canvi de protecci.
Alberga: dret que tenia el sobir o el senyor feudal dallotjar-se a casa dun vassall, en un monestir, etc., durant un nombre determinat de dies, o de cobrar-li limport equivalent a les despeses que hauria reportat aquest allotjament.

Els pagesos van continuar treballant les terres, per com a serfs dun senyor feudal. A la Catalunya Vella tamb es va produir la transformaci duna societat eminentment rural, dependent del treball agropecuari de petits propietaris aloers, en una societat fonamentada en les tinences, o propietats senyorials treballades pels tinents.

Les crregues feudals

Tragina: obligaci de traginar amb un animal coses en benefici o a favor del senyor.

Les condicions de vida de la major part de la poblaci pagesa es van endurir amb lextensi del rgim feudal, perqu els senyors van augmentar les crregues feudals i van multiplicar els serveis i les obligacions que havia de complir la pagesia. Els senyors nobles i eclesistics van establir diverses frmules per obtenir tributs sobre el treball dels pagesos; duna banda, els censos o tributs, que podien consistir en una quantitat fixa que sacostumava a pagar en espcies caps de bestiar, carn, oli, cereals... o en diners; de laltra, els pagaments proporcionals a la collita, com ara el delme la desena part o la tasca lonzena. Els pagesos sotmesos a un senyor feudal tamb estaven obligats a prestar-li serveis en forma de treball, com ara lalberga i la tragina. Igualment, els senyors imposaven el dret de destret, s a dir, lobligaci de fer servir els molins, les fargues i les ferreries propietat del senyor. El procs de feudalitzaci va coincidir amb una llarga etapa de revoltes feudals contra lautoritat dels comtes, protagonitzades per les principals famlies senyorials de cada comtat. La violncia i les disputes senyorials van justificar la creaci de les assemblees de pau i treva.

Assemblees de pau i treva: la primera daquestes assemblees es va celebrar lany 1027 a Toluges, al comtat del Rossell, i va assistir-hi el bisbe Oliba de Vic. En aquesta assemblea es va acordar la pau i treva des de la posta de sol del dissabte fins a primera hora del dilluns. Durant aquest perode ning no podia robar ni agredir cap clergue o monjo desarmat ni les persones que anessin a lesglsia, ni assaltar o violar els temples ni les sagreres, s a dir, el terreny sagrat, beneficiari de la protecci i la immunitat eclesistiques, que envoltava les esglsies consagrades.

116

Les cartes de poblament

Al segle XII es va reprendre la conquesta de nous territoris als sarrans. Els comtes, interessats en la repoblaci dels territoris acabats de conquerir, la Catalunya Nova, van incentivar els pagesos perqu shi establissin. La repoblaci es va fer mitjanant latorgament de franqueses o cartes de poblament. Les cartes de poblament eren uns documents pels quals els comtes reis concedien un conjunt de privilegis jurdics, poltics i econmics als nous habitants dun lloc a fi dafavorir-ne el poblament. En les cartes de poblament sestipulaven les condicions de la repoblaci i les obligacions que els colons contreien a canvi de rebre el dret ds de la terra en qu sinstallaven. Daquesta poca sn les cartes de poblament de Tarragona (1149), Tortosa (1149) i Lleida (1150). Els pagesos de la Catalunya Nova gaudien de ms llibertat que els de la Catalunya Vella, que era un territori ms feudalitzat.

Catalunya Nova: territori situat al sud de la lnia imaginria que uniria Tremp, el curs mitj del Segre, el Cardener i el Llobregat.

A honor de Du totpoders, Pare, Fill i Esperit Sant, jo, Ramon Berenguer, per la grcia de Du comte de Barcelona, prncep dArag i marqus de Lleida i de Tortosa, us dono a tots els habitants de Tortosa i a tots els que us succeiran a la ciutat de Tortosa, a perpetutat, les vostres cases i casals, horts, camps i vinyes, cultius i termes, amb totes les seves pertinences, en heretat prpia, lliure i franca, segons donar a cadasc per les donacions i els documents que us lliurar. Us dono tamb les muntanyes i els plans, els boscos i la llenya [] i tamb us dono els prats, les pastures i les cases. Tot aix ho tindreu vosaltres i els vostres successors. [] Us dono, endems, les aiges dolces i del mar per pescar i navegar, excepte els estanys i les salines, on em reservo noms la meva novena part. Us concedeixo igualment que daqu en endavant no pagueu a Tortosa ni la lleuda, ni el portatge ni el passatge; i en el futur no us far a vosaltres ni als vostres successors cap fora ni destret ni en les persones ni en les vostres possessions mobles o immobles; aix no ho far jo ni cap persona que mestigui sotmesa, noms far el que em dictaminar la justcia. [] La primera norma de la ciutat de Tortosa s aquesta: [] Si alg amenaa o, airat, va contra un altre amb algun coltell, espasa o llana, que pagui a la cria seixanta sous o que perdi la m dreta. [] I si alg anomena un altre carabassa aix s, renegat o trador, i aquest el , fers en la seva boca o cara, el que hagi proferit aquelles paraules que no reclami contra aquell ni venjana ni justcia. Les discussions i malifetes que tinguin lloc entre els habitants de Tortosa podran arreglar-se i apaivagar-se entre ells, si voleu, per larbitri de bons homes abans que es denuncin a la cort o entrin en demanda o procs. [] Per la captura dalgun sarra fugitiu, que sigui trobat entre Tarragona i el riu Ebre, que es rebi un morabat, i de lEbre a Ulldecona, dos. Totes les coses damunt dites, us les dono lliurement i francament, sense engany, de la manera que han estat escrites, de manera que les tingueu amb tota fora i vigor i les observeu perptuament i que salvaguardeu sempre la fidelitat que em deveu i els meus drets. I dara endavant ser per a vosaltres un bon governador i un bon senyor i us estimar sempre, us honrar i defensar perptuament les vostres persones i els vostres bns a tot arreu personalment o a travs de les meves persones, com si fossin els meus propis bns o les persones que em sn ms estimades. []
Fragment de la carta de poblament de la ciutat de Tortosa

Quins privilegis atorga Ramon Berenguer IV als habitants de Tortosa?

117

Leconomia rural

Lagricultura durant ledat mitjana

L agricultura era la base econmica de la societat medieval i la principal font de recursos. Entre els segles V i X no es van produir gaires canvis respecte a lagricultura de lpoca romana. A partir del segle XI, per, a lEuropa atlntica es van comenar a aplicar noves tcniques a les feines del camp, que van permetre augmentar considerablement la productivitat dels conreus. Aquestes innovacions van ser decisives per iniciar un perode dexpansi i de creixement econmic i demogrfic. El creixement urb, derivat de la prosperitat de la indstria de les manufactures i de lincrement dels intercanvis comercials entre el camp i la ciutat, va ser notable. L expansi econmica va beneficiar els pagesos, que venien els seus excedents agrcoles als mercats urbans. Els senyors feudals, per la seva banda, van tendir a utilitzar cada vegada menys les prestacions personals i les van substituir per retribucions en diners. La prosperitat del camp va repercutir favorablement en els artesans urbans.

Sabries reconixer algunes de les feines del camp representades en aquesta imatge?

Els mesos de lany a travs de les feines del camp

118

El creixement demogrfic
L evoluci de la poblaci reflecteix clarament lexpansi econmica daquest perode. L any 1000, la poblaci europea era duns 30 milions de persones i lany 1340 era de 75 milions, aproximadament. Els factors que van impulsar el creixement demogrfic van ser: L abundncia de terres susceptibles de ser cultivades. La interrupci de les grans invasions de pobles estrangers. La menor incidncia de les epidmies i de les crisis de fam ocasionades per les males collites.
1 2

Lagricultura mediterrnia
Al mn mediterrani, i sobretot a la Pennsula Ibrica, els rabs van difondre nous cultius, com ara el cot, els arbres fruiters tarongers, llimoners, albercoquers, larrs, la canya de sucre i altres productes dhorta. Els rabs tamb van millorar el rendiment dels cultius de regadiu amb la construcci de squies i snies. La prosperitat de lagricultura i el control de les rutes comercials ms importants del mn van permetre als musulmans bastir les ciutats ms grans de ledat mitjana, com ara Crdova i Bagdad. L agricultura mediterrnia seguia basant-se en el sistema de rotaci biennal que consistia a alternar cereals de tardor i guaret, propi de les poques grega i romana. A diferncia de lEuropa atlntica, a les regions mediterrnies no es va poder practicar la rotaci triennal de conreus (amb cereals de tardor, cereals de primavera i guaret), ja que la calor i la sequera de juliol i agost impedien el conreu de cereals de primavera ordi i civada, principalment.

1. blat o sgol 2. guaret Sistema de rotaci biennal

Snia rab

119

Leconomia rural

Lagricultura i la ramaderia atlntiques

1 2

Als pasos del centre i del nord dEuropa, el clima s humit i els sls sn ms profunds, forts i rics que els mediterranis. Als pasos atlntics, coberts per grans extensions de bosc, es va desenvolupar, a partir dels segles X i XI, una ramaderia prspera i un tipus dagricultura diferent de la del mn mediterrani. Els animals proporcionaven un adob addicional als conreus i, per aquest motiu, els camps restaven oberts, un cop acabada la collita, per tal que el bestiar hi entrs a pasturar els rostolls.

A ms, el bestiar ov subministrava llana per a la indstria txtil, i el bov, proporcionava la fora necessria per tirar les feixugues arades que havien substitut les arades romanes tradicionals. El bestiar porc era el principal provedor de carn a lEuropa atlntica. Els pagesos del centre i del nord dEuropa, grcies a la ramaderia i el clima humit, van poder adoptar mtodes de conreu ms intensius, que els van permetre ampliar al mxim la superfcie cultivada i reduir la que deixaven en guaret, s a dir, en reps.

1. blat o sgol 2. ordi o civada 3. guaret Sistema de rotaci triennal

Aquests pagesos van poder passar duna rotaci de conreus biennal habitual a ledat antiga i que es continuava practicant a la zona mediterrnia a una rotaci triennal: cultivaven dos anys seguits cada tros de terra i el tercer el deixaven en guaret; el primer any, per exemple, sembraven el camp amb un cereal de tardor, com ara blat o sgol, i lany segent, amb un cereal de primavera, com ara ordi o civada, de manera que la terra reposava tota la tardor i tot lhivern; el tercer any deixaven el terreny en guaret.

Pagesos treballant la terra

120

Les innovacions tcniques

A lentorn daquesta nova agricultura atlntica es van desenvolupar alguns dels grans avenos tcnics de ledat mitjana, els quals van contribuir decisivament a augmentar la producci i la productivitat de lagricultura. Les principals innovacions tcniques, a ms de la rotaci triennal, van ser larada normanda, la collera, la ferradura i els molins: L arada normanda, tamb anomenada carruca, va substituir larada lliscant o romana. Aquesta arada, ms forta i pesant, permetia fer solcs ms fondos i airejar ms b la terra als sls durs del centre i del nord dEuropa, per exigia una fora de tir considerable, sovint de ms duna parella de bous. Els pagesos del centre i del nord dEuropa, que organitzaven les terres de conreu com si fossin una explotaci nica i les treballaven conjuntament, compartien els animals de tir i les arades pesants. Aquesta organitzaci permetia mantenir els camps oberts (open fields), que eren de gran longitud per reduir al mnim les vegades que calia fer girar larada. La collera i la ferradura incrementaven la fora i la resistncia dels animals que feien tasques de tir. Els molins van reemplaar lenergia animal per la de laigua o del vent. Eren imprescindibles per moldre cereals, per batre la llana (i aix donar-hi ms consistncia) i per moure els martinets de les fargues, que eren els establiments on es fabricaven les eines de ferro.

Innovacions de lagricultura atlntica

Carruca: arada de ferro i amb rodes.

Collera: coix que es posa al coll dun animal per unir-lo a una arada.

Ferradura: pea de ferro en forma darc que es clava a la pella dun cavall.

Martinet: instrument de lantiga farga catalana que consisteix en una maa muntada a lextrem dun bra basculant que sala i es deixa caure sobre el metall roent que es vol forjar.
Mol daigua

121

Els ordes monstics medievals

Orde: societat de religiosos, aprovada per lautoritat eclesistica, que viuen en comunitat sota lobservana duna regla i que emeten vots solemnes, s a dir, que mitjanant una promesa o comproms davant Du sobliguen a un determinat comportament.

Sant Benet
Sant Benet de Nrsia (480-547) va donar un impuls extraordinari al monaquisme a Occident. Sant Benet va fundar un monestir a Montecassino (al sud de Roma) i va escriure la coneguda regla de sant Benet. s una regla breu i precisa que organitza la vida quotidiana del monestir tot mantenint un equilibri entre el treball manual, la lectura i la pregria i que estableix que els monjos han de cobrir les seves necessitats ms bsiques sense haver de dependre de ning. La vida monstica benedictina reflecteix molt b la ruralitzaci i latomitzaci del poder poltic de lalta edat mitjana. Els monjos benedictins, grcies al seu allament i a les tasques de lectura i estudi sistemtics, van esdevenir gaireb les niques persones cultes i els dipositaris de la cultura escrita a Occident. Els quatre grans monestirs de la Catalunya Vella, Sant Miquel de Cuix (878), Sant Cugat del Valls (restaurat a mitjan segle IX), Santa Maria de Ripoll (880) i el monestir femen de Sant Joan de les Abadesses (885) van adoptar la regla benedictina.

Benedict: orde monstic que segueix la regla de sant Benet de Nrsia. Al segle IX es va produir lapogeu dels grans monestirs benedictins dEuropa, tant pel seu nombre com per la importncia cultural i social que van adquirir.

Monestir de Sant Mart del Canig (Conflent)

122

Monestir de Sant Miquel de Cuix (Conflent)

Detall dun capitell del claustre

La reforma de Cluny
La revoluci feudal va comportar que els senyors feudals exercissin un poder absolut sobre les persones. Fins i tot, molts senyors nomenaven i destituen abats en funci dels seus interessos. s en aquest context que va tenir lloc la reforma de Cluny. L abadia benedictina de Cluny, a la regi francesa de Borgonya, es va posar sota la jurisdicci directa de Roma, que va concedir als monjos el dret de triar el propi abat, i entre els anys 927 i 1157 molts monestirs es van posar sota les ordres de Cluny per garantir-se la independncia davant dels senyors feudals. Els monjos de Cluny dedicaven gaireb tot el temps als oficis litrgics i poques hores al treball manual. Els monestirs cluniacencs van adquirir un gran prestigi i es van enriquir rpidament grcies a les donacions dels nobles i les almoines dels pelegrins, que els van permetre refer i construir grans abadies i monestirs dacord amb el nou estil arquitectnic de lpoca: el romnic.
Cluniacenc: orde monstic originari de labadia de Cluny, iniciador de la gran reforma monstica que porta el seu nom. Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres .

El Cister
El moviment cistercenc va nixer al final del segle XI a labadia borgonyesa de Cteaux. Bernat de Claravall (1090-1153) va ser-ne limpulsor principal. Els monjos cistercencs vestien lhbit blanc per diferenciar-se del negre que utilitzaven els cluniacencs i defensaven un retorn a la puresa de la regla benedictina, s a dir, pretenien tornar a incloure el treball manual en lactivitat monstica i reduir el temps dedicat a loraci. Els monjos blancs van impulsar la rompuda de noves terres i la repoblaci de nous territoris. La fundaci dun monestir del Cister era una garantia per atreure poblaci i dinamitzar leconomia dun territori; aix va succeir amb Santa Maria de Poblet, Santes Creus i Santa Maria de Vallbona de les Monges a la Catalunya Nova.
Cistercenc: orde del Cister originari de labadia de Cteaux. Els cistercencs eren coneguts com a monjos blancs a diferncia dels negres o benedictins.

123

El romnic

Lart preromnic
El romnic s lestil artstic predominant a lEuropa occidental entre la segona meitat del segle XI i linici del segle XIII. El romnic s eminentment religis i rural, ja que reflecteix la supremacia de lEsglsia i la del feudalisme com a sistema poltic, econmic i social. Anterior al romnic s lanomenat preromnic, que comprn un conjunt destils que es van difondre a Europa en desaparixer lImperi rom i que tradueixen les aportacions dels pobles que van ocupar el seu lloc. Entre aquests estils sobresurten els segents: Lart mossrab, ests en una part de la Pennsula Ibrica i que s lestil practicat pels cristians que vivien sotmesos a lislam. Lart asturi, que incorpora formes visigtiques. Lart carolingi, que pretn recuperar lherncia grecoromana.

Diversitat i homogenetat del romnic

Santa Mara del Naranco (Oviedo)

El romnic s el corrent artstic occidental en qu la influncia dels localismes s ms pronunciada, com a conseqncia dels processos de ruralitzaci i feudalitzaci que havia sofert Europa. Aix, entre els focus ms diferenciats podem esmentar el romnic llombard, del nord dItlia; al territori que avui s Frana destaquen Borgonya i Normandia, i dins dOccitnia, l lvrnia i el Perigord. TamA b tenen importncia el romnic dAlemanya i el dAnglaterra. La tendncia a la dispersi, per, s contrastada pels contactes originats per les croades i els pelegrinatges, aix com per lextensi de lorde benedict i, ms encara, del cluniacenc, que afavoreixen laparici i la transmissi dalguns trets comuns, com els segents: Formes simples i austeres, sense complicacions tcniques. Sobrietat en lornamentaci. Atenci a la simetria i a les proporcions.

Capella palatina dAquisgr (Alemanya)

San Miguel de la Escalada (Lle)

124

Larquitectura
El monestir s la creaci arquitectnica romnica per excellncia. Els monestirs tenen dos elements essencials: lesglsia i el claustre. El claustre s un recinte quadrat amb un pati central voltat de galeries cobertes, que donen accs a les principals dependncies del monestir.
Esglsia romnica

12 11 2 1 8 10

4 3

1. Nau central: espai principal duna esglsia, situat entre parets o columnes. 2. Nau lateral: nau situada parallelament a la central, de dimensions ms petites. 3. Nau transversal o transsepte: nau perpendicular a la nau central, de vegades anomenada tamb creuer. 4. Creuer: lloc dintersecci entre la nau central i la nau transversal.

5. Planta de creu llatina: imita la creu de Crist, amb una nau central longitudinal i una de transversal, ms petita i ms curta. 6. Absis: construcci semicircular, quadrada o poligonal adossada a una nau i situada a la capalera duna esglsia, on hi ha petites capelles. 7. Campanar: torre situada a lexterior que serveix per ubicar-hi les campanes i tamb com a torre de guaita.

8. Arc de mig punt: arc lalada del qual s la meitat exacta de la seva amplada i que t forma de semicircumferncia. 9. Volta de can: es genera pel moviment longitudinal dun arc de mig punt sobre murs parallels. 10. Contraforts: pilars adossats als murs per la banda exterior que serveixen per projectar a terra les pressions de la volta i reforar el suport de ledifici. 11. Murs massissos i de poca alada. 12. Finestres petites

125

El romnic

La pintura
Les caracterstiques ms destacables de la pintura romnica sn: T una influncia profunda de lart bizant. T una funci complementria de larquitectura, principalment per mitj de la pintura mural, que sutilitza per decorar les esglsies amb temes bblics. Generalment, els absis inclouen la imatge del pantocrtor. No hi ha perspectiva. Les imatges sn esquemtiques, hiertiques (rgides) i de colors plans. Solen faltar-hi els elements de fons, com ara el paisatge o els elements arquitectnics. Alguns trets de les figures sovint sexageren o es deformen per fer-les ms expressives. Les funcions bsiques de les pintures sn la narrativa i la simblica. Tenen una funci narrativa perqu permetien explicar episodis de la histria sagrada. s una funci dimportncia evident si es t en compte que la majoria de la poblaci era analfabeta. Tenen una funci simblica perqu exalten el poder de Crist com a salvador i com a senyor de lUnivers. Cap a la fi del segle XII es pot constatar una atenuaci daquests trets a favor dun realisme ms accentuat que, juntament amb algunes innovacions formals, anuncia la transici cap a un nou estil: el gtic. Entre les obres ms caracterstiques de la pintura romnica destaquen les pintures murals de la vall de Bo, que representen pantocrtors, i els frescos de San Isidoro, de Lle. Cal destacar tamb els tapissos, que traslladen al teixit lestil i les imatges de la pintura. Entre els tapissos ms notables cal esmentar el de Bayeux.

Pantocrtor: representaci de Crist com a senyor de lUnivers, pintat en actitud de beneir.

Pantocrtor de lesglsia de Santa Maria de Ribes (Ripolls)

Interior de la baslica de San Isidoro (Lle)

126

Marededu de Ger (Cerdanya)

Crucifix romnic

Capitell del claustre de Sant Pere de Galligants (Girona)

Lescultura
L escultura romnica sat a criteris molt semblants als de la pintura. A banda de les nombroses imatges de marededus, sn molt infreqents les escultures concebudes independentment dun marc arquitectnic ms ampli. Les crucifixions i els davallaments, generalment de fusta, sn els temes predominants, i les figures i les escenes que decoren els prtics de les esglsies sn els formats ms habituals. Els baixos relleus presenten una ornamentaci caracterstica en forma de sanefa i altres decoracions geomtriques que acostumen a enquadrar el motiu central. En les figures de les cornises i dels capitells de les esglsies s freqent trobar-hi esculpits monstres i ssers fantstics, que generalment representen el diable, linfern o el mal. L escultura romnica va experimentar una evoluci anloga a la de la pintura, progressivament ms naturalista que en les primeres etapes.

Taps de Bayeux

127

El romnic catal

Larquitectura
Els ordes religiosos benedictins van impulsar lexpansi de lart romnic a Europa en un perode que va coincidir amb el naixement de Catalunya com a pas. A Catalunya, lestil romnic, sobretot en arquitectura, deriva del llombard per, posteriorment, el romnic catal va evolucionar cap a formes prpies. Bona part de larquitectura romnica correspon a edificis religiosos, tot i que hi ha un llegat notable format per construccions militars, com torres, castells i muralles. Les construccions romniques catalanes no sn homognies. Trobem esglsies amb grans campanars de planta quadrada, com els de les catedrals de Girona i de Vic o els dels monestirs de Sant Miquel de Cuix i de Santa Maria de Ripoll. Al Pirineu, les esglsies romniques, com les de la vall de Bo, sn modestes: tenen poques obertures, amb una nica nau o b una nau central i dues de laterals, per sense nau transversal, i campanars alts i esvelts. A les comarques centrals van tenir ms difusi els espais basilicals de tres naus, com les abadies de Sant Vicen de Cardona (Bages) i Sant Serni de Tavrnoles (Alt Urgell).

Interior de labadia de Sant Vicen de Cardona (Bages)

Quins elements de larquitectura romnica pots identificar en aquestes construccions?

Interior de lesglsia de Santa Maria de Tall (Alta Ribagora)

Sant Climent de Tall (Alta Ribagora)

Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripolls)

128

La pintura i lescultura
A Catalunya, la pintura romnica mural s molt abundant i duna qualitat excepcional. Hi destaquen els conjunts de Sant Quirze de Pedret, Sant Joan de Bo, Sant Climent i Santa Maria de Tall. L escultura en fusta, sovint policromada, va ser molt rellevant a Catalunya. Les millors obres sn de la primera meitat del segle XII i els motius ms representats sn les majestats (Batll, Beget, Caldes de Montbui i Sant Miquel de Crulles), els davallaments (Sant Joan de les Abadesses i Erill-la-vall) i les marededus (Montserrat la Moreneta, dita aix pel color fosc de la cara i les mans, Solsona i Nria). Les marededus generalment es representen amb el nen a la falda. El nen acostuma a dur a la m esquerra la bola del mn i t la m dreta en posici de beneir. Pel que fa a lescultura en pedra o marbre, concebuda per a un marc arquitectnic ms ampli, cal destacar els capitells, especialment dels claustres (les catedrals de la Seu dUrgell, Girona i Tarragona i els monestirs de Sant Cugat del Valls, Santa Maria de lEstany i Sant Miquel de Cuix), i, sobretot, la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Majestat: nom donat als crucifixos vestits amb tnica i sovint coronats, datats dels segles XI al XV.

Marededu: imatge de Maria com a mare de Du, generalment escultrica i sovint venerada.

Les arts decoratives

Pel que fa a les arts decoratives, sobresurt el Taps de la Creaci de la catedral de Girona, del segle XI o XII, un teixit fet amb fils dargent o dor que sanomena brocat. La miniatura romnica va tenir molta rellevncia a Catalunya. Hi destaquen les bblies del segle XI de Sant Pere de Rodes i Ripoll, aquesta darrera considerada una de les bblies ms ben illustrades de ledat mitjana.
Davallament: representaci iconogrfica de lacte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.

Miniatura: pintura de figures petites, ornaments, etc., feta sobre pergam, vitella, etc., en els manuscrits medievals, en els missals, etc.

Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripolls)

129

activitats
130

Copia aquest esquema sobre el vincle de vassallatge i completal amb els conceptes segents [ i PG. 109]:
vassall sosteniment domstic servei bns en usdefruit
senyor

protecci __ __

__

Interpreta lesquema i explica qu significa el vincle de vassallatge i de quin sistema econmic, social i poltic s propi.
R 2

Observa el mapa dEuropa de la pgina 111 i respon [ i PG. 110, 111]:

Quines sn les monarquies que es van anar consolidant des dels segles X i XI? Quin dels grans imperis europeus de lalta edat mitjana no va constituir una monarquia forta? A qu va ser degut aix? Qu vol dir que el ttol demperador era electiu? Quines de les monarquies europees estaven en conflicte entre si? Quins territoris eren el centre daquest conflicte? Quina situaci es va donar entre els dos reis, pel que fa al seu poder i als vincles de vassallatge? En qu va desembocar aquest conflicte?

Defineix els conceptes segents [

i PG. 112, 113

]:

omeia califa emir taifa Ara, respon: Qui va ser el primer emir dAl-Andalus? Per qu no va ser califa? Qui eren els almorvits? I els almohades? Qu tenien en com? Qu va suposar per al domini musulm la batalla de Las Navas de Tolosa?
A 4

Escriu el nom de deu topnims, s a dir, noms de llocs de la Pennsula Ibrica, dorigen rab. Fes-ho amb lajut dun atles i tenint en compte el significat dalgunes paraules o partcules rabs:
Al-: el Guad-: riu Medina: ciutat Beni-: fill de Kasr: fortalesa

4
5

Observa aquestes imatges i explica a quin grup social correspon cadascuna i quina era la tasca dels seus membres [ i PG. 115]:
a b c

Llegeix aquest text histric [

i PG. 117

]:

Que ning no robi els bns comuns de canonges ni monjos ni tampoc no els depredi, perqu en aquests casos quedar excomunicat fins que no satisfaci la justcia. Semblantment, confirmarem que ning, en aquesta dicesi ni en altres, no faci presa de cavalls ni eugues o dels seus pollins fins a ledat de mig any, ni de bous, vaques ni dels seus vedells, ni dases, mules o de les seves cries, ni dovelles, moltons ni anyells, ni de bocs, cabres i dels seus cabrits. [...] Que ning no cali foc ni destrueixi les cases dels pagesos ni dels clergues desarmats. Que ning no assalti els homes ni les dones de les viles ni els despulli dels seus vestits ni els fereixi ni els atropelli ni els mati ni els prengui la rella ni laixada. Semblantment queden sota aquesta protecci els muls i les mules junyits al jou per la llaurada. Que ning no cali foc a les messes ni devasti les oliveres.
Constituci de pau i treva aprovada a Vic pel bisbe Oliba (1033).

Ara, respon aquestes preguntes: Qu eren les assemblees de pau i treva? Per quin motiu es feien? Qui les promovia? A quins sectors socials shavia de protegir, segons el text? De quines accions eren vctimes? De qui sels havia de protegir? A qu era deguda aquesta situaci?
7

Copia aquest quadre i completal amb les caracterstiques de lagricultura medieval a partir del segle XI [ i PG. 118-121]:
Agricultura mediterrnia conreus principals sistema de rotaci innovacions tcniques Agricultura atlntica

activitats
131

activitats
132

Redacta un text sobre les transformacions de lagricultura durant ledat mitjana que doni resposta a les qestions segents [ i PG. 118-119]:
Qu va suposar la introducci de noves tcniques agrcoles? Quines conseqncies va tenir des del punt de vista econmic? Va influir en la demografia? Per qu? Com va repercutir en leconomia urbana? Quins altres factors van tenir a veure en el creixement demogrfic?

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuaci [ i PG. 122, 123]:
El primer gra dhumilitat s una obedincia sense espera. Aquesta obedincia s prpia daquells qui res no sestimen tant com el Crist. Per ra del sant servei que han professat, o per por de linfern i per la glria de la vida eterna, aix que el superior ha manat alguna cosa, com si la mans Du, no poden sofrir cap retard a complir-la. [...] Lociositat s enemiga de lnima, i per aix els germans shan docupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres tamb ben determinades en la lectura divina. [...] Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no sentristeixin, perqu s aleshores que sn veritables monjos, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apstols. Que totes les coses, per, es facin amb moderaci pensant en els ms febles.
Sant Benet de Nrsia, Regula monachorum (534).

Qui va ser sant Benet de Nrsia? A qui va dirigida la Regula monachorum, o regla de sant Benet? Quin s, segons el text, el primer gran gra dhumilitat dels monjos? De qui considera prpia aquesta actitud? A qui han de mostrar obedincia els monjos? Qui s lenemiga de lnima segons el text? Qu significa? , A qu shan de dedicar els monjos? Quan s que els monjos seran veritables monjos? A qui els compara?
A 10

Entra en la pgina web http://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/ fitxer/prerom.htm, informat de les particularitats dels diferents estils dart preromnic i redacta un text sobre els trets dels estils i les obres ms importants [ i PG. 124]. Entra en la pgina web www.xtec.net/~jarrimad/medieval/ romanico/romanic.htm, fes un clic en les opcions Sant Pere de Rodes o Sant Vicen de Cardona i redacta un informe sobre el monestir que hagis triat [ i PG. 125 i 128].

11

4
R 12

Observa aquesta esglsia i comenta els trets de larquitectura romnica que hi pots observar [ i PG. 125].

13

Observa aquesta pintura i redactan un comentari que doni resposta a les preguntes que hi ha a continuaci [ i PG. 126]:
Qu representa? Com en diem, daquest tipus de pintures? On acostumen a localitzar-se aquestes pintures? La figura que hi ha representada, s rgida o t moviment? Com en diem, daquesta expressi? Hi ha perspectiva? I elements de fons? Quina funci o funcions t? A quin estil correspon, segons les seves caracterstiques?

14

Observa aquestes escultures i respon [

i PG. 127, 129

]:

Quin motiu representen i en qu consisteix cadascuna? Amb quin material sn fetes? Qu vol dir que sn policromades? Les figures humanes, sn rgides o expressen moviment?

activitats
133

Anlisi duna obra pictrica

Una PINTURA s una obra dart plstica en dues dimensions: alada i amplada. El que ens permet diferenciar i classificar les obres pictriques sn tres elements: el material sobre el qual es pinta (paret, fusta, tela, paper), el material que susa per pintar (oli, aquarella) i lestil de lpoca o lautor. Depenent de la combinaci daquests elements, les pintures tindran unes caracterstiques o unes altres; aix, juntament amb el tema i la funci de lobra, s el que cal tenir en compte per analitzar una obra pictrica. 1. Observa aquesta pintura: s el pantocrtor de Sant Climent de Tall.

El MNAC
El Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC) est situat a la ciutat de Barcelona. Destaca per la seva collecci dart romnic, considerada com una de les ms completes i importants del mn. El MNAC s un consorci constitut per la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Barcelona, la Diputaci de Barcelona i el Ministeri de Cultura. En el patronat que el dirigeix hi ha representades, a ms de les administracions pbliques, els particulars i les entitats privades que collaboren amb el museu. De totes les colleccions, destaca la dedicada a lart romnic. El museu exposa una srie de pintures murals que la converteixen en nica al mn. Tamb hi ha diverses talles en fusta, peces dorfebreria, esmalts i escultures en pedra. La majoria de les peces sn mostres de lart romnic catal. La seu principal del MNAC est ubicada al Palau Nacional, un edifici situat a la muntanya de Montjuc que va ser inaugurat el 1929 amb motiu de lExposici Internacional que es va fer a Barcelona.

2. Busca informaci sobre lautor i lpoca: Nom de lautor: Annim (dit el mestre de Tall). Any o segle en qu es va fer la pintura: Es va acabar el 1123 (segle XII). Estil predominant a lpoca: Romnic. Creus que aquesta obra pertany a aquest estil? S. Per qu? En t totes les caracterstiques: hieratisme de les figures repesentades, absncia de paisatge, elements simblics, el tema escollit (Du beneint).

Qu s una pintura mural? Anomena altres pintures murals que coneguis. Com pot traslladar-se una pintura mural des del lloc on va pintar-se fins a un museu? Ho trobes correcte?

134

procediment
3. Defineix el tema de lobra i dedueix amb quina finalitat va ser pintada: quotidi religis histric social educativa ornamental 4. Pots deduir la tcnica amb qu va ser pintada i el suport? pintura al fresc pintura al tremp pintura a loli aquarella mur llen paper 5. Descriu la pintura a partir dels elements tcnics: La pintura s plana o provoca sensaci de volum? s plana. Quin tipus de colors hi predominen? freds clids Hi ha perspectiva, s a dir, sensaci de profunditat? Per qu? No, perqu no en coneixien la tcnica ni es considerava important. Els elements de la pintura, estan delimitats per una lnia? S. Com s? gruixuda prima no hi ha lnia 6. Redacta un informe a partir de les respostes obtingudes. El pantocrtor de Sant Climent de Tall constitueix una de les joies del romnic catal i una de les obres mestres de la pintura medieval. Dautor annim, anomenat el mestre de Tall la pintura mural es va acabar el 1123. Es tracta duna , obra emblemtica de lart romnic ja que presenta tots els trets caracterstics que defineixen lestil: el hieratisme de les imatges, la manca delements de fons, com el paisatge o els elements arquitectnics, i la representaci del Crist en Majestat, que apareix envoltat daltres figures i dels elements simblics propis del tema que es representa, Crist com a senyor de lUnivers, pintat en actitud de beneir. La pintura, de temtica religiosa, t una finalitat eminentment educativa: transmetre plsticament els episodis bblics, les vides de sants o les ensenyances de lEvangeli a una societat fonamentalment analfabeta i inculta. L obra va ser pintada al fresc sobre el mur. Tcnicament, la pintura s plana, sense profunditat ni perspectiva, amb gammes de color de tonalitat freda, i hi predomina el dibuix amb una lnia, marcadament gruixuda, que delimita els contorns de les figures i defineix les rees daplicaci dels colors.

Aplicaci:
Entra en la pgina web del MNAC (www.mnac.es) i, en lndex de lesquerra, fes un clic en lopci Colleccions Tria lestil . romnic navega a travs , dels nombres superiors, escull una de les obres pictriques i fes-ne lanlisi seguint els passos indicats. A continuaci respon:
s impactant? Per qu? Quines emocions creus que podia despertar quan va ser pintada? Qu creus que pretenia lautor?

135

Reportatge

La llengua catalana
El catal s una llengua romnica parlada en algunes regions dEspanya, Frana, Andorra i Itlia. Avui s la llengua habitual duns 4,4 milions de persones, sn capaces de parlar-la uns 7,7 milions i lentenen uns 10,5 milions dindividus. El seu origen, com el de la resta de llenges derivades del llat, cal buscar-lo en el pas dels diferents pobles que van poblar aquests territoris en els temps de la revoluci feudal.

Monjo copista

136

4
Com va formar-se el catal?
El naixement de la llengua catalana es va produir als comtats de la Catalunya Vella a partir del segle VIII. Des de la caiguda de lImperi rom, la poblaci que vivia als territoris on ara es parla catal tenia com a llengua quotidiana el llat. s clar que no era un llat perfecte: sabien el que els legionaris i magistrats romans els havien fet aprendre..., que, ms o menys, shavia barrejat amb lidioma que parlaven els ibers. Amb larribada dels visigots primer i dels rabs desprs, el llat parlat (anomenat vulgar) va rebre ms influncies i aix va confegir-se una nova manera de parlar que no era llat, tot i que el recordava: era el catal. del codi de lleis visigtic, el Llibre dels judicis. Va ser incorporat en catal als Usatges de Barcelona, un compendi de normes, resolucions i decrets dorigen molt divers i antic que a finals del segle XII tamb sha2 1
Pgina del manuscrit de les Homilies dOrgany

Activitats:
Dedueix quines sn les influncies que va rebre el castell o una altra llengua romnica que la fessin diferent del catal.

La llengua catalana comena a aparixer als comtats de la Catalunya Vella a partir del segle VIII

via tradut completament.

La llengua dels joglars

Aquests primers textos demostren, duna banda, que la llengua parlada de manera comuna era el catal i, de laltra, que el llat ja no lentenia gai3

Dibuixa en un mapa de Catalunya els dominis del comtat dUrgell. Fes una comparaci amb les comarques actuals que porten aquest nom i situa-hi Organy.

Els primers textos

Malgrat que els estudiosos donen per segur que a partir de lany 800 el poble ja parlava catal i no pas llat, els primers textos escrits que shan trobat daten del segle
XII,

reb ning. s lgic pensar, per tant, que en festes on era habitual que els joglars recitessin poemes i canons usessin la llengua ms coneguda per tothom, tot i que no en queda cap rastre. I s que linici de qualsevol literatura s sempre oral.

Busca en les pgines web www.viquipedia.com o www.grec.cat la relaci entre els Usatges de Barcelona i el dret catal que encara s vigent avui en dia.

cosa que

no vol dir, per, que no nhi hagus danteriors. No es tracta de textos literaris, sin descrits de carcter prctic en els mbits religis i jurdic. El primer sel coneix com les Homilies dOrgany i s un conjunt de sis sermons preparats per llegir a missa, que va trobar-se a Organy (Alt Urgell). El segon s la traducci del llat, quan es va considerar que en lidioma original ja no lentenia ning,

4 Marca en un mapa dEuropa, amb diferents colors, els diversos territoris on es parla catal i investiga en quins llocs la llengua catalana s considerada oficial.

A partir de lany 800, el poble ja parlava catal i no pas llat, per els primers textos escrits daten del segle XII

137

eix transversal
educaci cvica

Les desigualtats socials

Escriu la definici de les paraules indigent i rodamn. Explica si al teu poble, barri o ciutat has vist mai persones que dormin al carrer per falta de casa o mitjans. Al llarg dels temps, sempre hi ha hagut diferncies socials: unes persones han gaudit duna bona posici econmica i social, mentre que altres han patit misria i privacions. A ledat mitjana, per exemple, les condicions de vida dels serfs eren durssimes i fins i tot amb prou feines podien subsistir. Al segle XIX, les societats occidentals van crear serveis datenci a les classes ms desafavorides; aix s com va aparixer lassistncia social que, al comenament, anava destinada a persones sense mitjans econmics o que necessitaven protecci. Progressivament, els serveis socials shan ests a altres mbits, com leducaci, la sanitat, les persones grans, els immigrants, etc. Actualment, en lanomenada societat del benestar, prpia dels pasos desenvolupats, al costat dun gruix de poblaci que gaudeix dun alt nivell de vida, hi ha bosses de pobresa i marginaci: s el que es coneix com a Quart Mn. Esbrina el nom dassociacions que es dediquen a fer tasques dassistncia social. Buscan el telfon o informat de quins sn els mitjans a travs dels quals aquestes associacions donen a conixer els seus serveis i fes-ne una relaci. Explica si consideres que la situaci de la teva famlia s privilegiada en comparaci daltres sectors socials. Raona la resposta. Explica si coneixes alguna barriada o zona de la teva ciutat o poble que tothom identifiqui com a marginal.

Tingues en compte:
Sigues conscient que la societat sovint genera desigualtats i injustcies que afecten de ple les persones quant a aspectes essencials de la vida. En la majoria de casos, darrere duna persona indigent samaga un problema dinjustcia i desigualtat. Collabora amb les organitzacions que treballen per mitigar les condicions miserables en qu viuen els marginats. Collabora en tasques de voluntariat encaminades a millorar la societat. Pensa que tots som responsables en ms o menys grau de les condicions de vida de la nostra societat.

138

Explica qu s el feudalisme i en qu consisteix el vassallatge. Escriu el nom dels territoris europeus on es van anar consolidant les monarquies a partir dels segles X i XI. Descriu quins van ser els grups provinents del nord dfrica que van entrar a la Pennsula Ibrica un cop desintegrat el califat de Crdova i explican els motius. Explica la diferncia fonamental entre el sistema de tinena de la terra, propi de la societat feudal i lanterior sistema dalous. Desprs, respon:
Quines van ser les causes que van obligar els aloers a cedir la propietat de la terra? Quina diferncia hi havia entre la propietat directa de la terra i el seu domini til?

Explica qu eren les assemblees de pau i treva. Anomena les principals innovacions tcniques que es van introduir en lagricultura a partir dels segles X i XI i explica les conseqncies econmiques i demogrfiques que van suposar. Explica qu eren els ordes monstics i, desprs, contesta:
Qu era la regla de sant Benet? Quines van ser les dues principals reformes monstiques medievals?

Esmenta els tres estils principals de lart preromnic. Identifica en aquesta fotografia alguns dels elements arquitectnics propis de lart romnic.

10

Escriu el nom de tres esglsies o monestirs catalans romnics.

avaluaci
139